<doc id="109995" title="Pandsia (Bruttium)" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="45000">
Pandsia fou una ciutat del Bruttium propera a la frontera amb Lucnia. Estrab diu que era "al damunt" de Consntia,en poprobable ciutat Acri,en provincia de Cosenza Italia.

Segons Estrab fou una ciutat dels enotris i fins i tot per un temps la capital dels seus reis; fou colonitzada pels grecs i Scylax l'esmenta entre les ciutats gregues d'Itlia. 

Probablement fou colnia de Crotona, per Eusebi diu que fou fundada el mateix any que Metapontum (esmenta l'any 774 aC) i podria ser doncs una ciutat independent. En tot cas si fou independent aviat va passar a dependre de Crotona. 

La seva fama deriva de qu fou al lloc on Alexandre Mols rei d'Epir va morir en batalla contra els brucis el 326 aC. Un oracle ja havia advertit a Alexandre d'evitar Pandsia per el rei es va imaginar que es referia a la ciutat del mateix nom a Thesprtia i va ignorar l'advertiment ja que desconeixia l'existncia d'una ciutat del mateix nom a Itlia (i del riu Pandsia a la seva rodalia).

A la Segona Guerra Pnica fou ocupada pel cnsol P. Sempronius el 204 aC i es esmentada com una de les ignobiles aliae civitates. 

Va ser ciutat romana de certa importncia per va desaparixer durant l'Imperi, per causes desconegudes.

La seva situaci no ha pogut estar determinada amb precisi. Un altre ciutat del mateix nom  existia a Lucnia i s'ha considerat que potser les dos ciutat foren en realitat una de sola, per aquesta hiptesi no sembla molt probable.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110007" title="Pandsia (Lucnia)" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="45001">
Pandsia fou una ciutat de Lucnia prop d'Heraclea. Sembla clar que es una ciutat diferent de la del mateix nom al Bruttium.  Pirros va acampar a la plana entre Pandsia i Heraclea amb el riu Siris enfront. Les Tabulae Heracleenses tamb esmenten una ciutat de nom Pandsia a la vora de la ciutat. 

Estaria situada probablement al lloc de la moderna Santa Maria d'Anglona. Anglona fou seu episcopal a l'alta edat mitjana per desprs es va despoblar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110012" title="Pandsia (Epir)" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="45002">
Pandsia (llat Pandosia) fou una antiga colnia d'Elis i ciutat dels cassopeis a Thesprtia, a l'Epir a la vora del riu Akheron (Acheron)

Correspondria a la moderna Kastri, muntanya que t al seu cim les muralles d'una antiga acrpolis, i restes de la ciutat construda a la seva faldilla.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110018" title="Paneas" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="45003">
Paneas o Panias o Paneias mes coneguda per Cesarea Paneas/Cesarea Philippi o Cesarea de Filip, fou una ciutat de Palestina. Ptolemeu i Hierocles l'esmenten com a ciutat de Fencia situada a les fonts del Jord i al peu de les muntanyes Panium, una branca de les muntanyes del Lban om hi havia una cova dedicada a Pan. La ciutat antiga adorava Baal, per el culte fou substitut pel de Pan i llavors va rebre el nom de Panees.

Herodes el gran hi va construir un temple en honor d'August. Era a uns 6 km de Laish o Dan. Fou restaurada i engrandida pel tetrarca Herodes Filip II (mort l'any 34) que li va donar el nom en honor del emperador August i el sobrenom de Philippi en honor propi, per distingir-la de l'altra Cesarea de Palestina. Mes tard es va dir Nernies (Neronias), sota Herodes Agripa II, en honor de Ner.

En poca cristiana fou un bisbat. El seu nom modern es Banias (o Baniyas)















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110023" title="mile Cartailhac" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="45004">
mile Cartailhac (15 de febrer de 1845 - 26 de novembre de 1921) va ser un arqueleg francs.

Nasqu a Marsella i estudi Dret tot i sentir-se de ben jove atret per la prehistria, enseny arqueologia a Tolosa. El 1867 se li encarrega la secci de prehistria de l'Exposici Universal de Paris.

Igual que el tamb prestigis arqueleg Gabriel Mortillet pos en dubte l'autencititat de les descobertes d'art parietal paleoltic a la cova d'Altamira de  Cantbria el 1879 i va rectificar pblicament amb l'article: La grotte d Altamira, Espagne. "Mea culpa" d un sceptique el 1902desprs que es trobessin a frana altres restes artstiques del Paleoltic.


Fonts.
 Michel Brzillon, Dictionnaire de la prhistoire, Larousse, (1969), ISBN 2-03-075437-4;
 Marc Groenen, Pour une histoire de la prhistoire, d. J. Millon , (1994), ISBN 2-905614-93-5;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110024" title="Pangeos" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="45005">
Pangeos (llat Pangaeum o Pangaeos, grec Pagaion o Pangaios) fou una serralada muntanyosa de Macednia, el nom modern de la qual es Pirndri, situada a l'est del pas a l'esquerra del riu Estrim. Tenia algunes mines d'or i plata que foren explotats inicialment per la gent de l'illa de Tasos i ms tard pels pieres, els odomants i els satres (aquestos vivien a la vora).

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110025" title="Paninion" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="45006">
Paninion (llat Panionium) fou una ciutat de la part occidental de les muntanyes Mycale al territori de Priene, amb el santuari de Posid, en el que es jnics feien les seves trobades peridiques. Era propera a la costa. Prpiament era una cova i alguns edificis per acomodar els visitants. Esteve Bizant l'esmenta com a ciutat per probablement era mes una ciutat temporal sorgida per albergar les reunions i celebrar jocs. Correspon a la moderna Tshangli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110026" title="Lewis Roberts Binford" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="45007">
Lewis Roberts Binford, nascut el 21 de novembre de 1930 a Norfolk (Virginia) s un arqueleg estatunidenc lder del moviment conegut com Nova arqueologia.

La contribuci de Binford a la arqueologia s ms terica que prctica moltes de les seves idees han trobat acollida en el corrent ideolgic de l'arqueologia procesual. Tant un com els altres argumenten que s'ha de posar mfasi en en l'aplicaci de metodologies cientfiques i en els mtodes hipottico-deductius.

Es va oposar a la interpretaci del Musteri feta per Franois Bordes.

Obres.
New Perspectives in Archaeology (1968) ISBN 0-202-33022-2;
Nunamiut Ethnoarchaeology (1978) ISBN 0-12-100040-0;
Bones, Ancient Men and Modern Myths (1981) ISBN 0-12-100035-4;
In Pursuit of the Past: Decoding the Archaeological Record (1983) ISBN 0-520-23339-5;
Faunal Remains from Klasies River Mouth (1984) ISBN 0-12-100070-2;

 Enllaos .
 Plana web personal ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110030" title="Llus Marsans i Juli" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="45008">
Llus Marsans i Juli (Barcelona, 1930) s un pintor d'art contemporani catal. El seu treball ms conegut s el d'una collecci que recrea el mn de Marcel Proust en l'obra A la recerca del temps perdut. A partir de 1980 exposa regularment a  la galeria Claude Bernard de Pars.

 Trajectoria professional .
A conseqncia de la guerra civil espanyola va passar la seva infncia a Pars, entre 1936-1940, quan torna a Barcelona.

El 1947 viatja a Mxic i als Estats Units. A New York coneix a Salvador Dal, mitjanant la seva amistat amb Ismael Smith Mar, i descobreix l'art contemporani. 

Decideix dedicar-se a la pintura, i de tornada a Barcelona un any ms tard, comena a estudiar al taller de Ramon Rogent i Pers. Coneix a Joan Pon que l'introdueix en el treball dels artistes del grup Dau al Set. En aquest perode, Marsans s'interessa tamb per la Bauhaus, i viatja a Aix-en-Provence per trobar-hi al seu fundador, en Walter Gropius. En aquest viatje, va visitar una exposici de Czanne que el far canviar d'orientaci el seu treball. 

A comenaments de 1950, abandona el taller de Rogent i continua en solitari les seves investigacions tcniques i esttiques. Entre 1955-1960, illustra uns texts d'Edgar Allan Poe i collabora amb Josep Antoni Coderch. La trobada amb Marcel Duchamp a Cadaqus provoca en Marsans la identificaci amb un nou llenguatge plstic. 

A comenament del 1960, integra la figuraci i l'abstracci dins de la seva pintura. La "Suite Pacioli" s el reflex d'aquestes experincies. Aquestes obres de petit format posen en evidncia el seu inters per les matemtiques. Troba el pintor Ramon Gaya. 

Entre 1966-1972, desprs d'un perode d'experimentaci i d'investigacions pictriques, enfronta un tema concret de carcter literari, "A la recerca del temps perdut" de Marcel Proust. Parallelament, treballa la figura humana i comena els dibuixos de flors. El 1972, Marsans presenta per primera vegada la seva obra al pblic a la Galeria Trece de Barcelona. 

A partir de 1973, abandona l'abstracci i torna a la figuraci. Comena a pintar paisatges i edita la "Suite annima" el 1978. El 1980 treballa amb la galeria Jacod de Pars que edita els gravats de Proust. A partir d'aquesta data exposar regularment a la galeria Claude Bernard de Pars.  

Marsans aborda nous temes figuratius, com ara els temes de la msica, de les naturaleses mortes i dels llibres, sempre amb la intenci secreta de treballar la verdadera relaci entre les coses. Passa una estada a Venecia i, des de 1995 aborda una pintura ms conceptual i esbossos de la figura humana. 

Exposicions.
1982, museu Balzac de Pars, les illustracions de Proust. ;
1985, Hirshhorn Museum and Sculpture Garden de Washington. ;
1986, Claude Bernard Gallery, Nova York. ;
1989, Centre d'Exposicions i Congressos, Saragossa. ;
1995, exposici monogrfica "Del Concepte a la representaci", Palau de la Virreina, Barcelona. ;
1997, Galeria Leandro Navarro, Madrid. ;
1997, Sala d'art Arthur Ramon, Barcelona. ;
1999, Galerie Claude Bernard, Pars.
 
 Referncies . 
 Perfil biogrfic a la Galeria Claude Bernard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110042" title="James Stewart" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="45009">



James Stewart (20 de maig de 1908 - 2 de juliol de 1997) va ser un actor nord-americ que sempre va representar homes corrents i senzills sent el paradigma d'home normal. En el transcurs de la seva carrera va protagonitzar moltes pellcules mpliament considerades clssiques, sent nominat per a cinc Oscars, guanyant-ne un en competici i un d'honorfic pel conjunt de la seva carrera.

Nascut a Pittsburgh DMA, Indiana, Pennsylvania, primer va comenar la carrera d'arquitecte abans de decantar-se pel teatre. El seu primer xit com a actor el va obtenir a Broadway, abans de fer el seu debut a Hollywood el 1935. La carrera de Stewart va prendre impuls grcies a les seves primeres pellcules amb Frank Capra, incloent-hi la seva nominaci a l'Oscar pel seu paper a Mr. Smith Goes to Washington. Durant les seves set dcades a Hollywood, Stewart va conrear una carrera verstil i reconeguda amb grans clssics com La histria de Filadlfia, Harvey i Vertigen, d'entre els morts.

La seva imatge afable es torn tan familiar pel pblic americ que sovint se l'anomenava "Jimmy" Stewart - nom que mai va aparixer en els crdits de cap de les seves pellcules. Tot i que tcnicament no era massa correcte, l's pel pblic d'aquest renom era el testimoni de la popularitat de Stewart.

Stewart va deixar la seva empremta en una mplia gamma de gneres cinematogrfics, incloent comdies, westerns i thrillers. Va treballar amb diversos directors clebres, com Alfred Hitchcock, John Ford i Anthony Mann. Va guanyar els principals premis de la indstria del cinema i un Oscar per la seva trajectria professional. Va morir el 1997, deixant un llegat d'actuacions clssiques, i sent considerat un dels millors actors de l'"Edat d'or de Hollywood."

Filmografia.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110043" title="Karl von Adolph Morlot" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="45010">
Karl von Adolph Morlot conegut tamb com Adolphe Morlot ( 22 de mar de 1820 - 10 de febrer de 1867 va ser un geleg i arqueleg sus.

Exerc de professor de geologia a l'Acadmia de Lausana. Tamb va ser conservador del Museu Arqueolgic de Berna.

L'hivern de 1853-1854 en descendir el nivell del llac de Lausana es van posar al descobert restes de construccions en forma de palafits i Morlot en va resumir les troballes tot i assenyalant com mitjanant la geologia es podia reconstruir el passat de la humanitat.

Durant els anys 1856 a 1866 la construcci del ferrocarril va obligar a escavar una trinxera al costat del llac Leman que va deixar al descobert restes humanes de l'edat del Bronze i neoltiques que Morlot va datar mitjanant clculs basats en l'estatigrafia per primera vegada de manera absoluta.

El seu concepte del desenvolupament de la histria s clarament evolucionista i progressista i es va interessar molt per l'aplicaci de l'etnologia a la cincia de la prehistria. Va mantenir correspondncia amb Charles Darwin. 

Morlot va utilitzar per primera vegada el terme quaternari






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110045" title="Giovanni Bononcini" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="45012">

Giovanni Battista Bononcini (Mdena, 18 de juliol de 1670 - Viena, 9 de juliol de 1747) va ser un compositor itali. 

 Biografia .
El seu primer professor va ser son pare, Giovanni Maria (1642-1678), compositor i msic d'esglsia a Mdena. Desprs de la mort d'aquest, Giovanni va estudiar a Bolonya, amb Giovanni Paolo Colonna. Al 1685 public els seus primers treballs per a violoncel.

Establert a Bolonya, al 1687 va ser violoncellista de l'esglsia de Sant Petroni i va compondre msica instrumental i religiosa. Al 1688 va ser nomenat mestre de capella de l'esglsia de san Giovanni in Monte i va ser membre de lAccademia Filarmonica. 

Va treballar durant un temps a Mil, i desprs a Roma, on va treballar quatre anys i freqent mecenes com ara els Pamphili i els Colonna. Llavors va abordar el gnere de l'pera que hauria d'establir la seua reputaci per tot Itlia, i fins i tot per tot Europa.

El 1698 va ser contractat com a violinista per a la orquestra i compositor de la cort de l'emperador Leopold I d'Habsburg, i va esdevenir un dels msics favorits del successor d'aquest: Josep I d'Habsburg, fins l'any 1711. De pas per Berln, convidat per la reina Sofia Carlota de Hanover (mare de Frederic Guillem I de Prssia), va tenir ocasi de conixer Georg Friedrich Hndel, quinze anys ms jove que Bononcini, adonant-se'n amb despit del seu preco talent, i a qui, ms tard, tornaria a trobar sobre el seu cam.

De 1714 a 1719, a Roma, va estar al servei de Johann Wenzel. Desprs, a partir de 1720, va establir-se a Londres, sota el patronatge del duc de Marlborough. El pblic londinenc estava aleshores completament captivat per l'pera italiana, i Hndel hi havia iniciat una prestigiosa carrera. Els dos artistes es van mesurar l'un front a l'altre durant molts anys, ja fra en la mateixa empresa o en empreses competidores. Aix, l'pera Muzio Scevola t tres actes, el primer compost per Filippo Amadi, el segon per Bononcini, i el darrer per Hndel, amb l'objectiu d'acomplir amb terminis de composici molt curts. Per ms que de collaboraci, cal parlar de rivalitat entre Bononcini i Hndel, amb un intercanvi continu de la posici capdavantera en els volubles gustos del pblic. Ambds van encadenar un seguit d'xits   per part de Bononcini : Astarto (1720), Crispo (1722), Griselda (1722) que va recollir un vertader triomf, Erminia (1723), Calfurnia (1724)... Bononcini es va beneficiar tamb d'una certa oposici a Hndel, en reacci contra la dinastia de Hannover. Per ara, l'pera italiana coneixia dificultats, i mentre que Hndel va persistir, Bononcini va deixar Londres el 1732 desprs d'haver gaireb perdut la reputaci en un afer de plagi.

El 1733 es troba a Pars, on va compondre per al Concert Spirituel. El 1737, va perdre una gran quantitat de diners en ser estafat. Des d'aleshores va portar una existncia errant, sent acollit a partir de l'any 1741 per la reina Maria Teresa a Viena, on va morir.

Bononcini va ser un compositor prolfic i estimat a tot Europa. La seua obra inclou ms de seixanta peres, gaireb 300 cantates, obres religioses (misses i d'altres), msica instrumental : concerts per a instrument solista, sonates, simfonies, etc.

 Obres .
 peres .
 Xerxe (1694);
 Il trionfo di Camilla (1696);
 L'amore eroica fra pastori (1696);
 La clemenza di Augusto (1697);
 La fede pubblica (1699);
 Cefalo (1702);
 Etearco (1707);
 Maria fuggitivo (1708);
 Astarto (1720);
 Crispo (1721);
 L'odio e l'amore (1721);
 Griselda (1722);
 Erminia  (1723);
 Calphurnia' (1724);
 Astianatte (1727);
 Alessandro in Sidone (1737);

 Altres obres .
 Messe brevi (1688);
 Amor per amore (1696), serenata;
 Buleo festeggiante nel ritorno d'Alessandro Magno dall'Indie (1699), serenata;
 La gara delle quattro stagioni (1699), serenata;
 San Nicola de Bari (1699), oratori;
 I vari effetti d'amore (1700), scherzo;
 La Conversione di Maddalena (1701), oratori;
 Cefalo (1702), pastorella;
 Proteo sul Reno (1703);
 La nuova gara di Giunone e di Pallade terminata da Giove (1705), poema dramtic;
 Pastorella (1705);
 L'oracolo d'Apollo (1707), cantata amb ballet;
 Anthem fnebre (1722);
 Divertimenti da camera (1722);
 Dotze sonates de cambra (1732);
 Te Deum (1748);
 Lidio, schernito amante, cantata;

 Referncies .
Enciclopdia Espasa vol. 9
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110047" title="Giovanni Maria Bononcini" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="45014">
Giovanni Mara Bononcini, (batejat a Montecorone, prop de Mdena, el 23 de setembre de 1642 - Mdena, 19 d'octubre de 1678), va ser un compositor i violinista itali, pare d'una dinastia musical: els compositors Giovanni Battista Bononcini i Antonio Maria Bononcini eren fills seus.

Va ser compositor de la cort de Mdena i ms tard mestre de capella en San Giovanni in Monte i Sant Petroni de Bolonya. Al mateix temps va ser membre de l'Acadmia Filharmnica d'aquesta ciutat, lloc que va abandonar el 1671 en ser adms com a violinista en la cort de Mdena. Des de 1674 fins la seua mort, l'any 1678, va ser mestre de capella de la catedral de Mdena.

L'obra de Giovanni Maria Bononcini s, sobretot, instrumental. En els seus Trattenimenti estableix ja clarament una distinci entre els gneres da chiesa i da camera; a ms, va contribuir a fer progressar la cantata amb veu solista d'estil bolonys, en la que els instruments sn sollicitats constantment i les parts vocals estan dominades per esquemes instrumentals.

La seua obra.

Msica instrumental: 9 llibres de peces diverses (balleti, sonates, simfonies, danses ), Trattenimenti musicali a 3-4 stromenti, Bolonya, 1675.

Msica vocal: Madrigals a 5 veus i Arie; 2 llibres de Cantate per camera a voce sola (1677-78); un dramma da camera, I primi voli dell'aquila Austriaca del soglio imperiale alla gloria, Mdena, 1667.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110048" title="Lewis Henry Morgan" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="45015">

Lewis Henry Morgan (21 de novembre de 1818 - 17 de desembre de 1881) va ser un antropleg i etnleg  estatunidenc creador d'una gnesi de la civilitzaci adoptada pel marxisme en temps de Karl Marx.

Nasqu a Aurora (Nova York) estudi a l'Acadmia Cayuga i al College Union on va conixer a l'indoameric Ely Parker qui va provocar l'inters pels problemes de la poblaci indgena nordamericana. Es va llicenciar com advocat i va exercir com a tal per la seva passi era l'antropologia especialment la dedicada als indgenes americans especialment en la tribu dels iroquesos.

Va ser elegit membre de la "American Association for the Advancement of Science" i del "Smithsonian Institute"

Morgan opina que els grmens del govern han de cercar-se en l'organitzaci de "gents" en l'estadi del salvatgisme fins que progressivament s'estableixi la societat poltica.

Sobre la propietat pensa que va tenir una formaci lenta i feble durant els llargs perodes de salvatgisme per poc a poc es va desenvolupar en el cervell hum de manera molt notable la passi per la propietat.

L'organitzaci de la societat segons Morgan, s'inicia sobre la base del sexe, desprs sobre el parentiu i finalment sobre la base del territori.

La famlia la divideix en cinc tipus segons el parentiu: la consangunia (incest), la punala (tipus hawai o del rapte de les Sabines), la sindismica (uni d'un home i una dona sense cohabitaci exclusiva) , la patriarcal (un home amb diverses esposes que cohabiten )i la mongama.

Quant als perodes tnics, considera que n'hi ha tres: el salvatgisme, la barbrie i la civilitzaci (els dos primers subdividits en estadis intermedis i la civilitzaci en antiga i moderna).

El marxisme va fer seves les teories de Morgan fins el punt que Engels va declarar que aquestes teories no podien ser discutides donat que procedien directament del procs productiu.


Obres.
 "The League of the Iriquois" (1851);
 "Systems of Consanguinity and Affinity of the Human Family" (1864);
 Ancient Society of Research in the Lines of Human Progress from Savagery through Barbarium to Civilization" (1881);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110050" title="Coltan" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="45016">
Coltan  s un mineral format per la mescla de dos minerals associats: la columbita o niobita, Mn)Nb2O6, i la tantalita , Mn)Ta2O6, en qualsevol proporci; el nom, recull de manera abreujada la combinaci dels dos noms. s de color metllic apagat i d'ell s'extreu el metall tntal, que presenta una gran resistncia a la calor aix com determinades propietats elctriques. 

T un gran inters econmic i estratgic, i s fonamental en aparells per a les telecomunicacions. El tntal i el niobi sn utilitzats en gaireb la totalitat de dispositius electrnics: telfons mbils, aparells GPS, televisions de plasma, ordinadors porttils, aparells PDA i MP3, mssils balstics, coets espacials, entre d'altres.

El niobi t utilitat en la fabricaci d'acers, sobretot els inoxidables que han d'aguantar altes temperatures, com els dels motors a reacci. Tamb interv en la fabricaci d'imants superconductors per a ressonncies magntiques. 

 Producci mundial .

El principal productor de coltan s Austrlia, amb el 10% de les reserves mundials, si b existeixen reserves provades o en explotaci al Brasil amb el 5% de les reserves, Tailndia amb un altre 5% i a la regi dels Grans Llacs Africans (Repblica Democrtica del Congo), aquesta ltima amb una estimaci del 80% de les reserves mundials, en una zona denominada Kivu, tot i que el 2006 representava noms un 1% de la producci mundial. Segons informes d'agncies i de la premsa internacionals, l'exportaci de coltan ha ajudat a finanar diversos bndols de la Segona Guerra del Congo, un conflicte amb un balan aproximat d'uns 4 milions de morts. Rwanda i Uganda estan exportant actualment coltan robat del Congo a occident, principalment als Estats Units, on s'utilitza gaireb exclusivament en la fabricaci de condensadors electroltics de tntal.

S'estan explorant futures mines que podrien ser actives en el futur; ordenades per la seva magnitud sn: Arbia Saud, Egipte, Grenlndia, Xina, Moambic, Canad, Austrlia, EEUU, Finlndia i Brasil.

 Referncies .


Enllaos externs.
 La guerra dels mbils. El conflicte a la Repblica Democrtica del Congo ;
 La febre del coltan ;
 frica es mor d'imperialisme ;
 La guerra dels minerals ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110052" title="Julian Steward" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="45017">
Julian Haynes Steward (31 de gener de 1902 - 6 de febrer de 1972) va ser una antropleg estatunidenc creador de la teoria de l'evoluci cultural.

Nasqu a Washington, DC Sense mostrar un inters especial per l'antropologia fins que quan tenia setze anys es va inscriure en el Deep Springs College de Sierra Nevada (Estats Units) entitat encarregada de formar als nous poltics. En aquest ambient va entrar en contacte amb les tribus indgenes xoixon i Paiute i van despertar el seu inters per l'antropologia. Va iniciar els estudis d'antropologia a Berkeley l'any 1925. i es va graduar el 1929 amb un estudi sobre els pallassos cerimonials entre els indis americans.

El 1935 Steward entr a participar en el Bureau of Indian Affairson va aconseguir reformes importants per aquesta comunitat i va fer treballs d'arqueologia a Nordamrica i Sudamrica (projecte La vall del Viru al Per). 

Va estudiar la teoria de l'evoluci (neoevolucionisme) sota el model d'ecologia cultural i d'una evoluci multilineal.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110053" title="Pannnia" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="45018">

Pannnia o Pannia  fou una regi del centre d'Europa al sud i oest del Danubi que la limitava pel nord i est. Limitava tamb al sud amb Illria i a l'oest amb el Nric i en part amb Ventia. 

S'estenia pel Danubi des de Vindobona (Viena) a Singidunum i abraava ustria, Carntia, Carniola, part d'Hongria (entre el Danubi i el Save), Eslovnia i part de Crocia. Formava una plana rodejada a l'oest i sud per muntanyes de considerable altura; el turons que la creuaven eren de poca rellevncia; les muntanyes a l'oest i sud foren anomenades Alps Pannnics dividits en les muntanes Carcvancas, Cetius, Albii Montes, Claudius, i Alma o Almus.

Els rius principals (molts dels quals naixien a les muntanyes del sud i oest) eren el Dravus (Drave) i el Savus (Save) afluents del Danubi; el Murius era afluent del Dravus pel nord i al sud rebia al Nauportus, Carcorus, Colapis Oeneus, Urpanus, Valdasus i Drinus (Drina); el riu principal al nord-oest era l' Arrabo. A la part nord del pas hi havia el llac Pelso o Peiso i alguns de petits coneguts com Ulcaei Lacus entre el Save i el Drave prop de la desembocadura.

Produa molta fusta si be ms tard els boscos es van aclarir per afavorir l'agricultura. La vinya hi fou introdua per Probe a la regi de Sirmium. Nemesianus esmenta als gossos de casera. La pesca es practicava als rius i era abundosa.

Les tribus mes importants eren els escordiscs, els breucs, els carns o carnis (mes aviat a Ventia), els dardanis (al sud-est) i els tauriscs (a la vora del Danubi).

Tribus.

A l'Ata Pannnia;
Azals (azali);
Citnes (Cytni);
Bois (boii);
Coletians (coletiani);
Oseriats (oseriates);
Serrets (serretes);
Serrapils (serrapilli);
Sandrizets (sandrizetes);
Latbics (latobici);
Varcians (varciani);
Iapodes o iapides;
Colapians (colapiani);
Escordiscs (scordisci);
A la Baixa Pannnia:
Arabiscs (arabisci);
Herquisniates (herciiniatae);
Hercuniates (Hercuniata);
Andiants (andiantes);
Iasis (iasii);
Breucs (breuci);
Amntins o mants (amantini o amantes);
Cornucats (cornucates);
Arivats (arivates);
Belgits (belgites);
Catars (catari);
Lussonium;
Mazaei;

Ciutats.
A l'Alta Pannnia:
Vinbodona;
Carnuitum;
Flexum;
Scarbantia;
Sabaria;
Arabo;
Paetovis;
Sscia (Siscia);
Aemona;
Nauportus;
Lugionum;
Murocincta;
A la Baixa Pannnia;
Bregetio;
Aquincum;
Mursia;
Cibalae;
Acimincum;
Taurunum;
Sirmium;
Bregentium;
Budlia;
Petvio;
Teutiburgium;

Vegeu tamb .
Pannnia (provncia romana);










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110054" title="Edward Burnett Tylor" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="45019">

Sir Edward Burnett Tylor (2 d'octubre de 1832 - 2 de gener de 1917) va ser un antropleg angls.

Nasqu a Camberwell, Londres. Alfred Tylor, geleg, era el seu germ gran.

Va ser educat en una escola de ls Society of Friends. 

Durant 1855 - 1856 va viatjar als Estat Units i el 1856 a Cuba, on es va trobar amb l'etnleg Henry Christy i van treballar plegats a jaciments arqueolgics de Mxic.

El 1865 va aparixer  Researches into the Early History of Mankind la seva obra ms influent seguit per una obra ja ms elaborada de 1871 titulada Primitive Culture: Researches into the Development of Mythology, Philosophy, Religion, Language, Art and Custom. El mateix any 1871 va ser elegit membre de la Royal Society.

El 1912 va ser nomenat Sir.

Bibliografia.

Anahuac: Or Mexico and the Mexicans, Ancient and Modern (1861) ;
Researches into the Early History of Mankind and the Development of Civilization (1865);
Primitive Culture (1871) ;
Anthropology (1881);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110055" title="Pannnia (provncia romana)" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="45020">
Pannnia (o Pannia) fou una provincia romana formada al segle I i subdividida a partir del segle II.

Fins que fou dominada pels romans la regi de Pannnia es dividia en Pannnia Superior i Pannnia Inferior. El 35 aC els pannonis van donar suport a la revolta de Dalmcia i el 34 aC August va envair el pas, i va ocupar Sscia (Sissek) i la anomenada Pannnia Inferior que fou inclosa dins la provncia Illrica; el seu general Vibius va completar la conquesta.

L'any 7 es va produir una revolta de pannonis, dlmates i illiris que fou aplanada i la Pannnia Superior conquerida per forces dirigides pel futur emperador Tiberi l'any 9 (entre el 8 i el 10 segons les fonts), formant llavors ambdues una provncia que fou coneguda com Illria Inferior o Pannnia (la provncia d'Illria es va dir llavors Illria Superior o Dalmcia). A la mort d'August el 14, es van revoltar, per foren sotmesos per Drus el vell.

Sota Traj la provncia fou dividida abans del 107, en dues provncies, separades per una lnea entre Arabona al nord i Servitium al sud (a l'oest es trovaba l'Alta Pannnia, i a l'est la Baixa Pannnia). A causa d'aquesta divisi el pas fou conegut tamb com les Pannnies (Pannoniae).  Alta Pannnia fou governada per un consularis (que abans era el governador de la provincial unida, amb tres legions al seu crrec; la Baixa va quedar sota un praeses, amb noms una legi. Per reforar la frontera del Danubi es van establir dues colnies en temps d'Adri: Aelia Mursia (Esse) i  Aelia Aquincum. Adri havia estat governador de la Baixa Pannnia abans d'esdevenir emperador i fou un dels seus lloc preferits de residncia. Vindobona, una antic campament militar, va comenar a agafar importncia.

Les dues provncies van patir una reestructuraci a finals del segle III sota Diocleci: una part (el nord-est) de la Baixa Pannnia entre el Raab, el Danubi i el Drave van formar la provncia de Valria (Valeria), aix anomenada en honor de Valria, la dona del csar Galeri, i la part sud de l'Alta Pannnia va formar la provncia de Pannnia Savense o Pannnia Ripense (o simplement Savense).

Segons Ammi Marcell (XV 3, XVII 12) Constant el gran va engrandir la provncia de Baixa Pannnia afegint-li una part (el sud) de la provncia de l'Alta Pannnia, entre el alt Drave i el Save. L'Alta Pannnia fou llavors reanomenada Pannnia Primera (Pannonia Prima) i la Baixa Pannnia es  va dir Pannnia Segona (Pannonia Secunda) tamb coneguda per Savense o Ripense, governades per un praeses resident a Sabria, un consularis resident a Sirmium i un prefecte amb seu a Sscia. Diverses legions van quedar establertes a Valria i Pannnia Primera (Legio I,  Legio II Adiutrix, Legio X, Legio XIV Gemina) i Pannnia Segona tampoc va quedar desguarnida, i a finals del segle IV hi havia en total set legions. Una flota era estacionada a Vindobona, la mes important de les tres flotes del Danubi. Probablement vers el 358 la part occidental de la Pannnia Segona es va reconstituir en provncia separada coneguda per Svia (Savia) i la resta, a l'est, va conservar el nom de Pannnia Segona.

El 378 les quatre provncies van quedar ocupades pels gots i les darreres forces romanes la van abandonar al segle V essent ocupat pel huns i desprs del 452 pels ostrogots, i vers el 500 pels longobards. El 546 el pas va quedar en mans dels vars.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110056" title="Riccardo Zandonai" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="45021">
Riccardo Zandonai (Sacco di Rovereto, 28 de maig de 1883 - Pesaro, 5 de juny de 1944), va ser un compositor itali d'pera.

Biografia.

Zandonai va nixer a Sacco di Rovereto, llavors part de l'Imperi Austrohongars.

Sent un noi ja va mostrar especials aptituds en els estudis musicals, i va ser adms al Conservatori de Pesaro l'any 1899, completant els seus estudis l'any 1902 - va cursar els estudis corresponent a 9 anys en noms 3 anys -. Entre els seus professors cal esmentar Pietro Mascagni, que l'estimava molt. Durant aquest perode va compondre el Inno degli studenti trentini, que va esdevenir l'himne de l'organitzaci de joves irredentistes de la seua provncia natal. El seu treball de graduaci va ser l'pera Il ritorno di Odisseo, (El retorn d'Ulisses) basada en un poema de Giovanni Pascoli. El mateix any 1902 va posar msica a una altra obra de Pascoli: Il sogno di Rosetta.

La seua fama es va assentar amb l'pera Francesca da Rimini, una adaptaci lliure d'una tragdia de Gabriele d'Annunzio que havia estat escrita expandint un passatge de La divina Comdia de Dant. Aquesta pera mai no ha caigut completament del repertori i ha gaudit de diversos enregistraments. Poc desprs de l'estrena, Zandonai va casar-se amb la soprano Tarquinia Tarquini, per a la qual va crear el paper de Conchita en l'pera homnima (sobre un tema que anteriorment Puccini havia considerat i rebutjat).
 
Per aviat la guerra va esclatar. El patritic Zandonai va compondre l'any 1916 la can, Alla Patria, dedicada a Itlia, amb el resultat que la seua casa i propietats a Sacco, aleshores sota el domini Austro-Hongars, van ser confiscades. Desprs de la guerra li van ser retornades.

Quan Puccini va morir deixant inacabat el darrer acte de Turandot, Zandonai va estar entre els compositors que l'editor Ricordi considerava competents per a completar-lo. Fins i tot sembla que el mateix Puccini, en els seus ltims dies, havia recomanat a Zandonai - i certament Arturo Toscanini va trobar adequada aquesta decisi - per, Tonio, el fill de Puccini, per raons que encara sn obscures, va vetar Zandonai. Finalment, va ser Franco Alfano l'encarregat d'acabar l'pera, i s la versi d'aquest, que Toscanini va abreujar i alterar, la que habitualment s'escolta.

El 1935 Zandonai esdevingu director del Conservatori de la seua estimada Pesaro. Ac va recuperar algunes peres oblidades de Rossini, com Il viaggio a Reims i l'obertura de Maometto secondo. El 1941 va reorquestrar i reorganitzar en tres actes La gazza ladra.

El 1944 va morir a Pesaro en una operaci quirrgica per extreure els clculs biliars.

Obres principals.
pera.
La coppa del Re (c. 1904, mai representada);
L'uccellino d'oro, llibret de Giovanni Chelodi sobre un tema dels Germans Grimm, (1907);
Il grillo del focolare, llibret de Cesare Hanau sobre The Cricket on the Hearth, (1908) de Charles Dickens ;
Conchita sobre "La femme et le pantin" de Pierre Lous, (1911);
Melenis sobre un tema de Louis Bouilhet (1912);
Francesca da Rimini llibret adaptat del drama de Gabriele d'Annunzio (1914);
La via della finestra, sobre tema d'Augustin Eugne Scribe (1919);
Giulietta e Romeo, llibret d'Arturo Rossato sobre el drama de William Shakespeare (1922); existeix versi en alemany amb llibret d'Alfred Brggemann.
I cavalieri di Ekeb, llibret de Rossato sobre Gsta Berling de Selma Lagerlf; la versi alemanya, amb llibret d'Ernst Lert porta el ttol Die Kavaliere von Ekeby (1925).
Giuliano, llibret de Rossato sobre tema de J. da Voragine i Gustave Flaubert (1928);
Una partita, llibret de Rossato sobre tema d'Alexandre Dumas (pare) (1933);
La farsa amorosa, llibret de Rossato sobre "El sombrero de tres picos" de Pedro Antonio de de Alarcn (1933);
Il bacio, llibret de Rossato i Emilio Mucci sobre tema de Gottfried Keller (1944, el darrer acte deixat incomplet);

Obres religioses.
Te Deum per a cor mascul i orgue (1906)
Dos llibres de Melodie per canto e piano (1907, 1913)
O Padre nostro che nei cieli stai per a cor, orgue i orquestra (1912)
Messa da Requiem per a cor (1914)

Altres.
Diverses composicions simfniques:
Primavera in Val di Sole;
Autunno fra i monti;
Ballata eroica;
Fra gli alberghi delle Dolomiti;
Quadri di Segantini;
Rapsodia trentina;
Colombina;
Concerto romantico per a viol;
Concerto andaluso per a violoncel;
 Diverses bandes sonores de pellcules;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110064" title="Gabriel de Mortillet" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="45022">
Louis Laurent Gabriel de Mortillet (29 d'agost, 1821 - 25 de setembre de  1898) va ser un antropleg francs.

Va nixer a Isre.

Va rebre educaci al collegi dels jesuites de Chambry i al Conservatori de Paris. A partir de 1847 va ser el propietari de la La Revue independante. Implicat en la Revoluci de 1848 es va haver d'exiliar i va viure principalment a Itlia.

Des de 1858 va centrar la seva atenci a l'etnologia fent un estudi dels assentaments en llacs sussos. Torn a Paris el 1864 i va ser nomenat director del Museu de Saint Germain.

Mortillet va ser el creador del perodes epnims per designar les cultures prehistriques (Moustrienne, Solutrenne, Magdalnienne, Robenhausienne).  Creia en una evoluci unilinial.

Obres.
 Essai d'une classification des cavernes et des stations sous abri, fonde sur les produits de l'industrie humaine (1869);
 Classification de l'ge de la Pierre (1872);
 Le Prhistorique, antiquit de l'homme (1883);
 Les Negres et la civilisation egyptienne (1884);
 Origines de la chasse, de la pche et de l'agriculture (1890);
 La Formation de la Nation Franaise (1897);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110083" title="Portugus d'Angola" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="45023">
El portugus angol (portugus angolano en portugus) s la variant del portugus parlada a Angola. A tot el pas, gaireb un 60% dels 12,5 milions d'habitants parlen el portugus regularment. 

Fins i tot desprs de la independncia de les antigues colnies africanes, el portugus estndard de Portugal s l'estndard preferit pels pasos africans de llengua portuguesa. Encara que la llengua portuguesa s'englobi en dos grans estndards, el portugus del Brasil i el portugus europeu (sense comptar l'estndard reintegracionista del gallec, segons els moviments reintegracionistes), hi ha un gran nombre de variants regionals, com la variant angolana, ben caracterstica. 

 Fonologia .

En molts aspectes el portugus d'Angola s semblant amb el portugus brasiler. Com per exemple, amb la pronncia de la paraula "menino", al Brasil i a Angola la pronncia s /mininu/ o /meninu/, tot i que el referent principal de pronncia pels angolans s la del portugus europeu. Com per exemple amb la paraula "Portugal", que es pronuncia /purtugal/ tant pels portuguesos com pels angolans. Cal ressaltar que hi ha una gran influncia africana entre les parles angolanes. 

 Ortografia .

 Estndards .

El portugus t dues varietats escrites (padres en portugus) reconegudes internacionalment: 
Portugus Europeu i Afric;
Portugus del Brasil;

Angola empra l'Estndard Europeu, tant a nivell escrit com en la pronncia. El que la versi brasilera del portugus t de rellevant no s el seu lxic o pronncia diferents (considerats naturals fins i tot en un mateix pas), sin la seva forma escrita. El Brasil elimin la majoria de les lletres "c" en combinacions com "cc", "c" o "ct"; i "p" en combinacions com "pc", "p" o "pt" perqu no es pronuncien com a la forma culta de la llengua, una reminiscncia del seu passat llat. 





Tamb existeixen diferncies en accents, a causa de: 
 Pronncia diferent. El Brasil en paraules com "Antnio" o "annimo" empra vocals diferents tancades, on Portugal i frica les utilitzen obertes, "Antnio" o "annimo", respectivament.;
 Facilitar la lectura. Com que "qu" pot ser llegit de dues maneres diferents en portugus: "ku" o "k", Brasil decid fer-ho ms senzill, amb l's de la diresi. En comptes de "cinquenta" (cinquanta en catal) tal com s'escriu a Portugal i a l'frica, al Brasil s'escriu "cinqenta".;

 Lxic .

La majoria del vocabulari del portugus s comuna entre totes les variants. Tanmateix, hi ha termes que sn utilitzats exclusivament a Angola o que sn molt poc comuns a les altres variants. S'incorporaren moltes paraules africanes al portugus angol. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110087" title="Piquer" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="45024">

Un piquer era un soldat d infanteria armat amb una pica.
Molt eficaos contra la carga de cavalleria, donat que amb les seves llargues piques podien travessar les armadures dels cavalls. No portaven ms armadura que una petita malla de metall al cos i el casc, el que els feia molt dbils front els atacs d'arquers i ballesters, per no tenir cap escut ni altres mitjans de defensa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110090" title="Pere Mercader i Andreu" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="45025">
Pere Mercader i Andreu (L'Escala, 27 d'octubre del 1885 - Cass de la Selva, 15 de juliol del 1969), tamb conegut pel pseudnim Joan Calders, va ser compositor de sardanes.

 Biografia .
Reb les primeres nocions de msica del seu pare, conegut per lAvi Rossendo, cadiraire (la casa familiar era coneguda per Cal Cadiraire) i director de la cobla local, que ja havia ensenyat a un jovenssim Josep Vicens "Xaxu" .  Posteriorment aprengu la tenora, de la ma del gran Albert Mart, i el tible. L'any 1913, juntament amb el fiscornaire Pere Arpa i el tenora (i primer director) Ramon Serrat, va fundar la cobla-orquestra La Selvatana, i s'hi estigu fins a la Guerra civil. Desprs de passar per l'orquestra Hispania, entr el 1942 a la cobla La Principal de Llagostera, fins a jubilar-s'hi vuit anys ms tard.

Pere Mercader va ser un compositor de sardanes extraordinriament prolfic, enquadrat plenament en l'estil de la sardana empordanesa. Entre el 1906 i el seu trasps compongu unes 400 sardanes. Amb el pseudnim Joan Calders  va fer una desena de composicions molt balladores, de les que destaquen La gota d'aigua i Albons. A banda, tamb instrument la coneguda sardana obligada de n'Enric Barnosell, Rialletes.

El Liceu de msica de Cass de la Selva porta el seu nom.

El seu fill Pere Mercader i Terrades va ser msic, compositor i professor de msica.

 Obres .
 Sardanes de Pere Mercader (selecci) .
 L'aplec de Palams (1956);
 L'avi Rosendo (1945);
 La bosquerola (1930), obligada de tible;
 Cant a la Selva (1909), obligada de tible;
 Colla Roure (1951);
 Conversa d'amor (1943), obligada de tenora i tible;
 Conxita encisera (1947);
 La cotorra (1943), obligada de tible;
 Dos passerells (1946), obligada de tenora i tible;
 Els dos promesos (1930);
 Dos verdums, obligada de tenora i tible;
 Dues faluguetes (1945), obligada de tenora i tible;
 Ella i jo (1939), obligada de tenora i tible;
 Escalenca (1953);
 L'escarbat d'or (1954), obligada de fiscorn;
 L'esparver (1954), obligada de tible;
 L'espigall (1947);
 Esquellots (1948);
 Estrella d'or (1936), obligada de tible;
 La festa dels nostres pomells (1920);
 Floreig d'estiu (1957), obligada de fiscorn;
 La gaita (1907);
 Galanteig (1928), obligada de tenora i tible;
 Els gegants de Cass (1959), per als que Mercader tamb feu el ball;
 Illusi (1930), obligada de tible;
 Joanic (1937);
 Mar de garb (1952), obligada per a dos tibles;
 Mar menuda (1942);
 Mar moguda (1952);
 Montnegre (1934), obligada de tible;
 Murmulls (1928), obligada de tenora i tible;
 Nit serena (1907);
 La Nurieta (1925), obligada de tenora;
 La pagesa i el Montseny (1906);
 La perla (1941), obligada de tible;
 Els picarols (1935), obligada de tenora i tible;
 El Port d'en Perris (1920), dedicat a l'indret de l'Escala;
 Presumida (1943);
 El rapsoda (1944);
 Records d'Horta (1954), obligada de tenora i tible;
 Records de Sant Celoni (1952), obligada de tible;
 El rossinyol canta (1934), obligada de tible;
 La Selvatana;
 Torrent (1953), obligada de trompeta;
 Vanitosa (1945), obligada de tible;

Revesses: L'aplec de Sant Grau, Busca...busqueta, La d'avui i la d'ahir, L'enreda-troques, Incgnita (1947), Ser endevinada? (1948)

 Sardanes de Joan Calders .
 Albons  (1947);
 Can de juny (1947);
 Flors de l'Empord;
 La gota d'aigua (1945);
 Imitaci (1931);
 Marici (1946);
 Matinada fresca;
 Montbui;
 Mont-roig;
 La platja de Lloret;
 Vallvidrera;

 Enllaos .
 Llista de les sardanes de Pere Mercader (I);
 Llista de les sardanes de Pere Mercader (II);
 Llista de les sardanes de Pere Mercader (III);
 Llista de les sardanes de Joan Calders;
 Plana web d'histria de la cobla La Selvatana, amb fotografies ;
 Fotografia de Pere Mercader;

 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110091" title="Pere Mercader" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="45026">

Msics:
Pere Mercader i Andreu;
Pere Mercader i Terrades, fill de l'anterior.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110093" title="Parc de Vallparads" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="45027">

El Parc de Vallparads s el parc central de Terrassa. Comprn la vall dels torrents de Vallparads i Monner i creua la ciutat de nord a sud. Amb una extensi de 309.000 m2 (any 2007) i una futura de 400.000 m2 incloent-hi el Parc del Nord, s un dels parcs urbans ms extensos de Catalunya.

Marca la lnia divisria entre els barris del Centre, el Segle XX, Can Palet, el Cementiri Vell, Vallparads, l'Antic Poble de Sant Pere i Sant Pere Nord.


Disposa d'un llac-piscina, un auditori, un trenet i un restaurant, entre altres serveis, i al seu vessant es troben el conjunt monumental de les esglsies de Sant Pere, el castell de Vallparads, el Centre de Documentaci i Museu Txtil, la Casa Baumann i l'hospital de la Mtua de Terrassa.

Al final de l'any 2005, en el decurs d'unes excavacions als terrenys de l'antiga fbrica de Cal Guardiola, s'ha produt el descobriment d'un important jaciment amb milers de restes d'animals i d'eines fetes per homnids d'una antiguitat entre els 800.000 i el mili d'anys. 


Es tracta del jaciment amb presncia humana, detectada per indstria ltica i marques als ossos dels animals, ms antic de Catalunya i probablement de la pennsula Ibrica i d'Europa.

La primavera del 2007 s'inaugur l'ampliaci fins als 313.000 m actuals, en una fase que abasta ja els barris del Segle XX i de Can Palet. En aquesta nova zona coneguda com a Hortes Velles i Torrent de la Font d'en Sagrera s'hi installa el Jard de les Percepcions, el primer museu cientfic a l'aire lliure de l'estat espanyol, on els ciutadans poden tocar, olorar i experimentar amb l's dels cinc sentits.

Enllaos externs.
 Parc de Vallparads (dins Terrassa.cat);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110113" title="Josep Llus Pellicer i Feny" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="45028">
Josep Llus Pellicer i Feny (Barcelona, 1842 - 1901) va sser un dibuixant i pintor.

Es form, a Barcelona, amb Ramon Mart i Alsina, que desprs seria el seu sogre. An tres anys a Roma a perfeccionar-se. 

Illustr les primeres edicions dels Singlots Potics de Pitarra, amb el pseudnim Nyapus; tamb realitz moltes caricatures poltiques. 

Fou cronista grfic de les guerres carlines (1872-1876), i durant la guerra russoturca fou corresponsal de La Ilustracin Espaola y Americana, L'Illustration i The Graphic. Els seus dibuixos bllics, d'una precisi i realisme sorprenents, eren sovint realitzats sobre el camp de batalla, fins i tot a primera lnia de foc. 

Com a pintor, fou premiat amb una segona medalla a l'exposici de Madrid del 1871, amb l'oli Zitto, silencio... que pasa la ronda (en dipsit al MNAC).

Com a dibuixant i illustrador, amb un ttrra fi, detallista i d'un realisme viu, s considerat una de les primeres figures de la seua poca. Desprs d'intervenir a la Exposici Universal del 1888 com a organitzador, fou nomenat director del recentment creat Museu de Reproduccions. 

Va sser un dels fundadors de l'Institut Catal de les Arts del Llibre, instituci de la qual n'ocup dues vegades la presidncia.

Escriv, tamb, nombrosos articles sobre art a La Vanguardia, La Renaixena i Diari Catal.

Com a director artstic d'Editorial Montaner, illustr, entre d'altres, un Quixot, La leyenda del Cid, i alguns dels Episodios Nacionales de Benito Prez Galds.

El 1894 esdevingu acadmic de Belles Arts de Barcelona.

Referncies.
La seva faceta de dibuixat ha estat estudiada a la tesi doctoral de Glria Escala i Romeu, Universitat de Barcelona 1998 (indita).

Escala, Glria; Josep Llus Pellicer: l'Impressionisme i la pintura realista a Catalunya, "Revista de Catalunya" (Barcelona) 153 (2000).
Escala Romeu, Glria: Josep Llus Pellicer, dibuixant, "L'Aven" (Barcelona), 267 (2002).
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 1.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110116" title="Amable Lin" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="45029">
Amable Lin (Noceda, Castella i Lle, Espanya 1934 ) s un enginyer espanyol, una autoritat mundial en el camp de la combusti.

Biografia.
Nascut el mes de novembre de 1934 a la poblaci lleonesa de Noceda, va doctorar-se en enginyeria aeronutica. 

Actualment s catedrtic de Mecnica de Fluids a l'Escola Tcnica Superior d'Enginyers Aeronutics de Madrid, havent desenvolupat tasques docents a les universitats de Califrnia, Michigan i Princeton dels Estats Units i a la de Marsella a Frana, entre d'altres. Des de 1997 s professor adjunt a la Universitat de Yale. 

Ha centrat els seus estudis d'investigaci en els problemes bsics de la combusti, tant de reactors com de dinmica de sondes planetries, en aquest ltim cas treballant directament per a la NASA i l'Agncia Espacial Europea. Aix mateix, els seus treballs d'aplicaci de les matemtiques als problemes de la combusti han estat considerats pioners en el mn, fins al punt que les cartes de presentaci i suport de la seva candidatura, arribades d'universitats i centres d'investigaci de diversos pasos, no dubten en considerar-lo com el mxim teric mundial.

Autor de diversos llibres i treballs cientfics divulgatius el 1993 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica 1993;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110124" title="Chubu" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="45030">
Ch bu (en japons:     ; Hepburn: Ch bu-chih , Kunrei-shiki: Tybu-tih) s la regi central de l'illa de Honshu, la principal illa del Jap.

Es localitza entre les regions de Kanto i Kansai i inclou a la ciutat de Nagoya juntament a les costes de l'Oce Pacfic i del Mar del Jap, i tamb el fams mont Fuji.

La regi est composta per les segents prefectures: Aichi, Fukui, Gifu, Ishikawa, Nagano, Niigata, Shizuoka, Toyama i Yamanashi.

Chubu compta amb tres subregions principals: la regi de Tokai a la costa de l'Oce Pacfic, la regi de Hokuriku a la costa del Mar del Jap i la regi de Koshin.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110128" title="Mont Fuji" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="45031">

El mont Fuji (   ), amb 3.776 metres de altitud, s la muntanya ms alta de tota l'illa de Honshu i de tot el Jap. Es troba entre les prefectures de Shizuoka i Yamanashi en el Jap central i just a ponent de Tquio, des d'on es pot observar un dia escampat. El Fuji s un volc compost.

Considerat territori sagrat des de l'antiguitat, els hi era prohibit a les dones arribar al cim fins l'era Meiji (finals del segle XIX. Avui dia s conegut com a destinaci turstica, i com a dest popular per fer alpinisme. La temporada "oficial" per fer-ne dura des de comenaments de juliol fins finals d'agost. Sn majoria els que escalen de nit per gaudir de l'eixida del sol.

El mont Fuji s un atractiu con volcnic i s un tema recorrent en l'art japons. El treball amb ms renom s l'obra mestra 36 vistes del mont Fuji del pintor ukiyo-e Hokusai. Tamb apareix en la literatura japonesa i s el tema de molts poemes.

Es classifica al mont Fuji com a volc actiu, per amb poc risc d'erupci. La darrera erupci enregistrada data del 1707 a l'era H ei del perode Edo. Aleshores, es form un nou crter i un segon pic (anomenat Hoeizan pel nom de l'era).

Desprs del sorgiment dels samurais al Jap feudal (del segle XII al segle XVI) van comenar a emprar-se els carcters kanji actuals pel "Fuji". Fu ( ) significa riquesa, mentre que ji ( ) s "samurai". I san ( ) significa muntanya, per tant el nom complet s Fujisan.

Als Pasos Catalans i en llengua catalana s'ha popularitzat molt el mot Fujiyama, tot i que s incorrecte en japons. La ra d'aix s que   (muntanya) es pot llegir san o yama, segons el nom en qesti, per en aquest cas s'ha de llegir san.

Els japonesos solen recordar l'alada d'aquesta muntanya, 3776 metres, com "MINANARO": "MI" per "3", "NANA" per "7", "RO" per "6" (mireu: numeraci japonesa), i s'ensenya per prendre'n exemple, al mont Fuji, i intentar ser tan alt com Ell (espiritualment)



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110150" title="Nadal" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="45033">


El Nadal s la festivitat cristiana que comprn el temps entre l'advent i l'epifania. s, juntament amb la Pasqua, la festa cristiana ms important. En ella, se celebra el naixement de Jess. De les esglsies cristianes, la Catlica i la Protestant celebren el Nadal el 25 de desembre (la tradici afirma que des de Liberi I). L Esglsia Ortodoxa , en canvi, el celebra el 7 de gener, ja que no va acceptar el calendari gregori que va reformar el calendari juli de l poca romana.

Malgrat el seu origen marcadament religis, el Nadal ha esdevingut una tradici que se celebra arreu del mn, fins i tot per gent que no pertany a aquesta religi, com s el cas de la Xina i el Jap.

En catal, la paraula Nadal ve de natalici, naixement. Els anglosaxons usen el terme christmas, que significa  missa de Crist  i en algunes llenges germniques, com l alemany, la festa s anomena Weihnacht, que significa  nit de benedicci .

A l'hemisferi nord coincideix amb l'inici de l'hivern i s normalment temps d'estar a casa i en famlia. Cada dia ms, el Nadal est esdevenint un concepte comercial. El Nadal s'associa a un nombre ingent d'icones i smbols, com l'arbre de Nadal, els Reis Mags, el Pare Noel, el pessebre, les nadales, les estrenes, les postals de Nadal, la neu, per, sobretot, a la compra de regals.

 El Nadal a Catalunya .
El Nadal disposa de les seves particularitats prpies. Un exemple s el Ti de Nadal, tamb anomenat Tronca o simplement Ti. Un altre seria el fet de celebrar Sant Esteve, el dia desprs de Nadal, per a poder-se reunir aix amb l'altra part de la famlia amb qui no s'havia pogut estar per Nadal. Aquest dia, a ms, els nens diuen un vers i a canvi els pares els donen alguns diners.

A moltes comarques es fa la rebassa de Nadal, on el fillol dna una felicitaci al padr, i aquest el respon amb un regal; que depenent del lloc pot ser un tortell de Nadal, o un present.

Tamb s molt tpic a molts pobles de Catalunya anar a veure Els Pastorets, representaci teatral centrada en l'adveniment de Jess.

 El Nadal a les illes Balears .
Com a fet diferencial de la Nit de Nadal, especialment a Mallorca, encara que la tradici es mant tamb viva a L'Alguer, s'interpreta el Cant de la Sibilla, que s un drama litrgic i cant gregori que s'interpreta a matines, i que relata com ser la fi del Mn i lo jorn del judici.

Gastronmicament, destaca la porcella rostida, els cocotins i els torrons d'ametla fluixa en neula.

s tradicional, la recitaci dels Poemes de Nadal, per part dels infants de la casa als adults, que donen doblers a la quitxalla a canvi de llur actuaci.

 El Nadal al Pas Valenci .
Com a trets, potser no exclusius, del Pas Valenci, podem destacar-ne la tradici de dinar Ollada (putxero) amb pilotes el dia de Nadal, i tamb el costum de donar les estrenes la vesprada de Nadal als infants segons van cantant nadales.

 Altres celebracions associades a les festes de Nadal .
A banda de la celebraci del dia 25, el Nadal inclou altres festivitats, com el cap d'any, que tamb s celebrat amb gran fora, i els Reis que, entre el dia cinc i el sis de gener, porten regals a tots els infants. En el mn llat , tamb se celebra el dia dels Sants Innocents, de doble significat.

A Catalunya i les Illes Balears, se celebra tamb la festa de Sant Esteve, coneguda a les Balears com la Segona Festa del Nadal, en qu es fan tamb les tpiques celebracions familiars nadalenques.

 Gastronomia .
El Nadal s'associa tamb amb un bon grapat de dolos, menjars i begudes especials: el torr, el massap, etc, o d'altres que es consumeixen amb ms gana o assidutat: fruita seca, cava, etc. 
El men tpic de la cultura catalana pel dia de Nadal s la Escudella i la Carn d'Olla de primer i Tall de segon. L'Escudella s un brou molt complert que es fa amb tot tipu de carn (vedella, porc, gallina, bull negre, bull blanc...), aix com amb la tradicional pilota (Carn picada, all, julivert), patates i cigrons. De primer, per tant, se serveix el Brou amb Galets grans (tpics de Nadal) i es treu a taula tota la Carn d'Olla que s'ha utilitzat per poder servir-se acabada la sopa. De segon, segons la tradici s'ha de servir Tall, s ha dir, carn. El ms habitual s que sigui pollastre o vedella al forn o a l'ast.
Aquest pat s'acostuma a acompanyar de cava o vi negre. Per postres servirem els torrons i les neules, acompanyat de moscatell.

 Enllaos externs .
 www.edu365.cat/nadal;






















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110163" title="Reine Wisell" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="45034">
Reine Wisell s un pilot de  de Frmula 1 nascut a Motala (Sucia) el 30 de setembre del 1941. 

Contemporani de Ronie Peterson, va tardar ms que aquest a fer el salt a la Frmula 1, i llavors va tenir la mala sort de comenar al mateix equip que un jove Emerson Fittipaldi qui aviat va eclipsar el seu company d'equip.

Va participar a 23 grans premis, i va debutar el 4 d'octubre del 1970.  Va aconseguir un podi i un total de 13 punts al campionat del mn.

 Palmars .
 Curses : 23;
 Victries : 0;
 Podis : 1 (un tercer lloc);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110164" title="Condicions estndard de pressi i temperatura" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="45035">
En qumica, el terme condicions estndard de pressi i temperatura implica que la temperatura referenciada s de  25C (298.15 K) i la pressi d'1 atm (definida com 101325 Pa). El terme equivalent en angls s standard ambient temperature and pressure (SATP).


Articles relacionats.
Condicions normals de pressi i temperatura;




 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110165" title="Humphrey Bogart" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="45036">

Humphrey DeForest Bogart (25 de desembre de 1899 - 14 de gener de 1957) fou un actor nord-americ de fama llegendria que retenia el seu llegat desprs de la seva mort.

Interpretant principalment caracters elegants i temeraris, ancorats per un codi moral interior envoltat per un mn corrupte, les pellcules ms notables de Bogart inclouen Angels with Dirty Faces (1938), El falc malts (1941), Casablanca (1942), Tenir-ne o no (1944), El son etern (1946), El tresor de Sierra Madre (1948), Key Largo (1948), In a Lonely Place (1950), La reina d'frica (1951) (pel que guany un Oscar), El mot del Caine (1954), i We're No Angels (1955). En total, apareixia a 75 pellcules.

Encara que comenava la seva carrera com a bon actor a Broadway per amb pellcues de serie B durant els anys 1920 i 1930, les interpretacions posteriors li van donar fama mundial.

Infncia.

Va nixer a Nova York el dia de Nadal de 1899, era el fill ms gran de Belmont DeForest Bogart i Maud Humphrey; de procedncia holandesa i anglesa. El seu pare era un cirurgi reeixit. La seva mare, era una illustradora comercial tamb molt reeixida, i utilitz un dibuix de la criatura Humphrey en una campanya de publicitat coneguda per Mellins Baby Food. Els Bogart vivien en un apartament de moda a Upper West Side, i tenien una casa de camp als afores de Nova York. Sembla que els pares donaven ms importncia a la feina que a la famlia.

De petit, els seus amics se'n reien dels seus rnxols, de tal com anava vestit i arreglat (com a les fotografies que la seva mare utilitzava per la pubicitat) i pel seu nom de "Humphrey". Tamb li feien bromes per papissotejar degut a un accident que li afect el llavi.

Els Bogart enviaren el seu fill a la Trinity School a Nova York i ms tard a l'escola prestigiosa Phillips Academy, a Andover, Massachusetts, de la que en va ser expulsat. Es diu que se'l va expulsar per llanar al director de l'escola dins una bassa, mentre altres diuen que ho va ser per fumar i beure. Estudiava poc i les seves notes eren molt baixes. Tota la vida es revolt contra les persones autoritries.

Primera carrera al teatre.

Bogart s'un a la Reserva Naval, on va caure ferit quedant-li seqeles en la veu i, finalment actuava a la deriva. En escena, gaudia en els papers difcils i aconseguia que l'audincia se'l cregus. Aprofondia en dels carcters que descrivia, i a ms li servien per evadir-se de la seva situaci personal.

Va comenar la seva carrera com a suplent a l'escenari de Brooklyn el 1921, interpretant un majordom japons. Mai havia rebut classes d'interpretaci ni tenia cap formaci formal. Un crtic li dedic aquesta frase: "Per ser tan amables com sigui possible, noms direm que aquest actor s insuficient".
 
Per Bogart va apareixer en 21 produccions a Broadway entre 1922 i 1935. Interpretava sobretot juvenils i romntiques comdies de sal.

Ben aviat, Bogart va conixer la seva primera muller, Helen Menken. Es van casar el 1926 i es van divorciar el 1927, per van mantenir l'amistat. El 1928, es va casar amb la seva segona muller, Mary Philips. Tant l'una com l'altra tenien molt de geni, i actuaven una mica com de policia que intentava arrestar-lo per a la seva embriaguesa.

Spencer Tracy era un actor de Broadway seris que a Bogart li agradava i admirava. Acabaren sent bons amics. Sembla que va ser Spencer Tracy qui, el 1930, l'anomen per primera vegada "Bogie".

The petrified forest.

El 1934, Bogart era el protagonista a Invitation to a Murder. El productor Arthur Hopkins va veure l'obra i el fitx per la seva obra de teatre The petrified forest, de Robert E. Sherwood. Aconsegu encadenar 197 representacions a Nova York; Bogart interpretava l'assass que s'escapa, Duke Mantee. Leslie Howard, que interpretava el paper principal, era conscient de com havia estat Bogart de crucial en l'xit de l'obra. Acababaren sent amics, i Howard va prometre ajudar Bogart si Hollywood convertia l'obra en una pellcula.

Bogart estava orgulls del seu xit com a actor, per el fet d'interpretar un gngster li pesava. Una vegada deia, "No puc entrar en un debat suau sense convertir-lo en una discussi. Hi ha d'haver alguna cosa en el meu to de veu o en la meva imatge arrogant que em fa enemistar amb tothom. A ning li agrado a primera vista. Suposo que per aix em fan fer aquests papers de dur".

Warner Bros va comprar els drets de pantalla de The petrified forest. Un cop contractat Leslie Howard, llavors va provar amb uns quants veterans de Hollywood per al paper de Duke Mantee, escollint Edward G. Robinson. Howard va intercedir per Bogart, el qual no oblidaria mai aquest detall i anomenaria la seva nica filla Leslie Howard Bogart.

Inicis al cinema.

Robert E. Sherwood seguia sent un amic de confiana de Bogart. El 1936, s'estrenava la versi cinematogrfica de The petrified forest. Bogart aconseguia critiques excellents. Tanmateix, noms li sortien una srie de papers d'home dur en drames de delictes per la Warner Bros. Bogart, en aquestes pellcules, era condemnat 12 vegades a la cadira elctrica i acumula 800 anys de treballs forats. Jack Warner no hi veia res dolent en tot aix mentre les pellcules guanyessin diners i els actors es paguessin.

Mentrestant, Mary Philips es negava a deixar la seva carrera de Broadway per venir a Hollywood amb Bogart, i aviat es divorciaven.

El 21 d'agost de 1938, Bogart va contraure un tercer matrimoni desastrs, fet que noms intensificava la seva frustraci. La seva tercera muller era Mayo Methot, una dona molt viva, amable quan estava serena, per paranoica quan s'emborratxava. "El matrimoni Bogart-Methot va ser la seqela de la Guerra Civil", va dir el seu amic Julius Epstein.

A Bogart no li agradaven els papers que li triaven, per treballava de valent: entre 1936 i 1940, Bogart va fer una mitjana d'una nova pellcula cada dos mesos. Els pressupostos eren molt baixos fins al punt que sovint portava els seus propis vestits a les pellcules. 

Els actors que passaven per davant de Bogart a la Warner Bros incloien no noms les estrelles clssiques com James Cagney o Edward G. Robinson, sin tamb actors molt menys coneguts com Victor McLaglen, George Raft i Paul Muni. La majoria dels millors guions de l'estudi anaven adreats a aquests homes, i Bogart havia de actuar en els que quedaven. Feia pellcules com Racket Busters, San Quentin, i You Can't Get Away With Murder. L'nic paper principal substancial que aconsegu durant aquest perode fou Dead End de Samuel Goldwyn (1937), per va interpretar una gran varietat de papers secundaris en pellcules com Angels with Dirty Faces (1938). Rarament veia les seves prpies pellcules i ni tan sols assistia a les estrenes.

A Califrnia, els anys 1930, Bogart va comprar un iot de 55 peus a Dick Powell. El mar era el seu santuari. Era un mariner seris, respectat pels altres mariners que havien vist massa actors de Hollywood fardant amb els seus vaixells. Ms o meys 30 caps de setmana l'any, sortia amb el seu vaixell. Una vegada va dir: "Un actor necessita que alguna cosa estabilitzi la seva personalitat, alguna cosa que l'ajudi a saber el que realment s, no el que est pretenent actualment ser".

Arriba la fama.
High Sierra.

High Sierra, una pellcula de 1941 dirigida per Raoul Walsh, escrita per l'amic de Bogart i company de beguda, John Huston. La pellcula era un pas endavant per a Bogart. Encara interpretava el canalla, "Mad Dog" Roy Earle, i encara moria al final, per com a mnim arribava a besar Ida Lupino amb un paper amb una mica de profunditat.

Bogart i Huston gaudien mtuament de la seva companyia. Bogart sempre havia estat cohibit per la seva alada (1,90 m); Huston feia 2 m d'alada (i la seva complexi prima el feia semblar fins i tot ms alt). Bogart mai no havia estat a la vora del seu pare, mentre Huston n'hi estava molt, l'actor Walter Huston.

Bogart admirava i una mica envejava Huston per a la seva habilitat com a escriptor. Encara que un estudiant pobre, Bogart era un lector etern. Podria citar Plat, Pope, Ralph Waldo Emerson i ms de mil lnies de Shakespeare. Admirava escriptors, i alguns dels seus millors amics eren guionistes, incloent-hi Louis Bromfield, Nathaniel Benchley i Nunnally Johnson. A travs de Thomas Dudley, Bogart es va relacionar amb dramaturgs com Tennessee Williams i Robert E. Sherwood, aix com George Washington i John Brown.

El falc malts.

James Cagney i George Raft havien refusat el paper de Bogart a High Sierra; Raft no volia apareixer en un personatge que moria al final. George Raft tamb va refusar ser protagonista en el debut directorial de John Huston a El falc malts (1941) perqu era un remake i el seu contracte estipulava que no acceptaria aquest tipus de pellcules.

Bogart si que va acceptar, i les audincies el veieren interpretar un paper principal amb molta complexitat. El seu personatge, Sam Spade, era capa de duplicitat i violncia, per era un actor principal. Quan descobria que la seva atractiva client era una assassina, la lliurava, amb un discurs que es feu fams: "Tu has matat a Milles i has de pagar per a aix. Espero que no et pengin pel teu dol coll. Si ets una bona noia, sers fora en 20 anys i tornars a mi. Si et pengen, sempre et recordar".

Casablanca.

Bogart obtenia el seu primer paper principal romntic a Casablanca, interpretant a Rick Blaine, el propietari del caf-sala de festes-casino de joc anomenat Rick's.

En la vida real, Bogart jugava torneigs d'escacs, un nivell per sota del nivell de mestre. La seva idea era descriure a Rick Blaine com a un jugador d'escacs.

Ingrid Bergman i Bogart a penes parlaven durant el rodatge de Casablanca. Ella va dir ms tard, "El besava per mai no el coneixia." Anys ms tard, desprs que Bergman es cass amb el director itali Roberto Rossellini, i tingus un nen, Bogart li va preguntar: "Vas ser una gran estrella, i ara que ets?", "Una dona feli", va respondre Bergman.

Casablanca va guanyar l'Oscar a la millor pellcula i Bogart era nominat com a millor actor.

Bogart i Bacall.

Noms el quart matrimoni de Bogart, amb Lauren Bacall, fou feli. Es van coneixer en el rodatge de Tenir-ne o no. Es casaven el 21 de maig de 1945 a Mansfield, Ohio, a casa del premi Pulitzer Louis Bromfield, que era un amic de confiana de Bogart. La relaci de Bogart i Bacall s al cor de l'obra mestra del cinema negre El son etern.

Bogart i Bacall es traslladaven a una mansi de ma blanc de $160.000 a Holmby Hills, un barri exclusiu entre Beverly Hills i Bel-Air. Tenien dos cotxes Jaguar, i tres gossos de Boxer. Eren vens de Judy Garland.

Desprs de pensar-s'ho molt, tingueren un fill, Stephen, que feia a Bogart pare als 49 anys. Per Bogart se sentia incmode de ser pare. ("Qu fa amb un nen?" demanava un amic. "No beuen.) El 1952, tenien el seu segon fill, Leslie (una filla a qui es posaren el nom de l'actor britnic Leslie Howard, mort a la Segona Guerra Mundial).

Darrers anys.
S'expliquen un munt d'ancdotes sobre les seves borratxeres i altercats en els bars i pubs que frequentava amb amics com David Niven, Judy Garland, Richard Brooks, Marilyn Monroe, Swifty Lazar, Spencer Tracy. Mentre no es puguin demostrar s'han de deixar com a llegendes.

Entre 1943 i 1951 Bogart era el protagonista en moltes pellcules incloent-hi El tresor de Sierra Madre (1948) i Key Largo (1948).

La reina d'frica.

El 1951, Bogart protagonitzava La reina d'frica, amb Katharine Hepburn, una altra vegada dirigida pel seu amic John Huston. Era un rodatge difcil, amb exteriors a l'frica i tots enmalaltien de disenteria excepte Bogart i John Huston. Bogart explicava: "Construa una paret slida de whisky entre els insectes i jo. Si un mosquit m'hagus picat, hauria caigut rod, totalment borratxo".

Pel seu paper de Charlie Alnutt guanyava el seu primer i nic Oscar, el 1951. Havia proms als amics que si vencia, el seu discurs trencaria la convenci de donar les grcies a tothom. Diria en canvi: "No dec res a ning! He guanyat aquest premi grcies a treballar durament i per la meva dedicaci a aquest ofici". Per a l'hora de la veritat donava les grcies a John Huston, a Katharine Hepburn, i a tot l'equip.

Tamb el 1951, Bogart i Bacall co-protagonitzaven Bold Venture, un programa dramtic de rdio, per a la qual se li pagava uns $4.000 a la setmana.

Bogart va organitzar una delegaci a Washington DC, durant el  McCarthyisme, en contra de la persecuci del House Unamerican Activities Committee envers els escriptors i actors de Hollywood.

Papers finals.

Va deixar de cobrar el preu que demanava normalment per tal d'aconseguir el paper del Capit Queeg a El mot del Caine d'Edward Dmytryk, queixant-se ms tard per aquesta decisi: "Aix mai no passa a Cooper o a Grant o a Gable, noms a mi. Per qu em passa?".

Bogart feia una gran actuaci de bravura com a Capit Queeg, en certa manera era una extensi del carcter que havia interpretat a El falc malts, Casablanca, i El son etern: l'home solitari que no confia en ning, per sense l'escalf o humor que feia tan atraients aquells personatges.

Sabrina (dirigida per Billy Wilder) i The Barefoot Contessa (dirigida per Joseph Mankiewicz) el 1954 li donaven dos dels seus papers ms subtils.

El 1955, feia tres pellcules: We're No Angels (Michael Curtiz), The Left Hand of God (Edward Dmytryk) i The Desperate Hours (William Wyler).

The harder they fall, dirigida per Mark Robson, seria la seva ltima pellcula.

Bogart va patir cncer d'esfag. Gaireb mai no en parlava i rebutjava de veure un metge fins a gener de 1956, i tot i la intervenci en la que li van suprimir de l'esfag, dos nusos de limfa i una costella, ja era massa tard.

Katharine Hepburn i Spencer Tracy l'anaven a veure. Bogart estava massa dbil per caminar amunt i avall.

Hepburn va descriure la darrera vegada que ella i Spencer Tracy van anar a veure Bogart: "Spencer li donava uns copets a l'espatlla tot dient-li, 'Bona nit, Bogie.' Ell girava els seus ulls a Spencer molt silenciosament i amb un dol somriure cobria la m de Spencer amb la seva i li deia, 'Adu, Spencer.' El cor de Spencer s'entendria comprenent la situaci".

Bogart acabava de complir els 57 i pesava noms 36 kg quan va morir el 14 de gener de 1957 desprs de caure en un coma. Moria a Hollywood. En el seu funeral es tocaren seleccions musicals dels compositors favorits de Bogart, Johann Sebastian Bach i Claude Debussy. John Huston recordava als assistents que tot i que la vida de Bogart havia acabat massa aviat, havia estat molt rica. Huston deia: "s irreparable. Mai no n'hi haur un altre com ell".

Filmografia.


Life Famous Players-Lasky, 1920;
The Dancing Town Paramount short subject, 1928;
Broadway's Like That Warner Bros. short subject, 1930;
Up the River Fox, 1930;
A Devil with Women Fox, 1930;
Body and Soul Fox, 1931;
The Bad Sister Universal, 1931;
A Holy Terror Fox, 1931;
Love Affair Columbia, 1932;
Big City Blues Warner Bros., 1932;
Three on a Match Warner Bros., 1932;
Midnight Universal, 1934;
The Petrified Forest Warner Bros., 1936;
Bullets or Ballots Warner Bros., 1936;
Two Against the World Warner Bros., 1936;
China Clipper Warner Bros., 1936;
Isle of Fury, Warner Bros., 1936;
Black Legion Warner Bros., 1937;
The Great O'Malley Warner Bros., 1937;
Marked Woman Warner Bros., 1937;
Kid Galahad Warner Bros., 1937;
San Quentin Warner Bros., 1937;
Dead End Goldwyn, 1937;
Stand-In United Artists, 1937;
Breakdowns of 1938 Warner Bros. short subject, 1938;
Swing Your Lady Warner Bros., 1938;
For Auld Lang Syne Warner Bros. short subject, 1938;
Crime School Warner Bros., 1938;
Racket Busters Warner Bros., 1938;
Men Are Such Fools Warner Bros., 1938;
The Amazing Dr. Clitterhouse Warner Bros., 1938;
Angels with Dirty Faces Warner Bros., 1938;
Swingtime in the Movies Warner Bros. short subject, 1939;
King of Underworld Warner Bros., 1939;
The Oklahoma Kid Warner Bros., 1939;
Dark Victory Warner Bros., 1939;
You Can't Get Away with Murder Warner Bros., 1939;
The Roaring Twenties Warner Bros., 1939;
The Return of Doctor X Warner Bros., 1939;
Invisible Stripes Warner Bros., 1939;
Virginia City Warner Bros., 1940;
It All Came True Warner Bros., 1940;
Brother Orchid Warner Bros., 1940;
They Drive by Night Warner Bros., 1940;

High Sierra Warner Bros., 1941;
The Wagons Roll at Night Warner Bros., 1941;
El falc malts Warner Bros., 1941;
All Through the Night Warner Bros., 1942;
The Big Shot Warner Bros., 1942;
Across the Pacific Warner Bros., 1942;
Casablanca Warner Bros., 1942;
Action in the North Atlantic Warner Bros., 1943;
Thank Your Lucky Stars Warner Bros., 1943;
Sahara Columbia, 1943;
Report from the Front Warner Bros. short subject, 1944;
Passage to Marseille Warner Bros., 1944;
Tenir-ne o no Warner Bros., 1944;
Conflict Warner Bros., 1945;
Hollywood Victory Caravan 20th Century-Fox short subject, 1945;
Two Guys from Milwaukee Warner Bros., 1946;
El son etern Warner Bros., 1946;
Dead Reckoning Columbia, 1947;
The Two Mrs. Carrolls Warner Bros., 1947;
Dark Passage Warner Bros., 1947;
El tresor de Sierra Madre Warner Bros., 1948;
Always Together Warner Bros., 1948;
Key Largo Warner Bros., 1948;
Knock on Any Door Columbia, 1949;
Tokyo Joe Columbia, 1949;
Chain Lightning Warner Bros., 1950;
In a Lonely Place Columbia, 1950;
The Enforcer Warner Bros., 1951;
Sirocco Columbia, 1951;
The African Queen United Artists, 1951;
U.S. Savings Bonds Trailer MGM short subject, 1952;
Deadline - U.S.A. 20th Century-Fox, 1952;
Battle Circus MGM, 1953;
Beat the Devil United Artists, 1953;
The Love Lottery Ealing, 1954;
El mot del Caine Columbia, 1954;
Sabrina Paramount, 1954;
The Barefoot Contessa United Artists, 1954;
We're No Angels Paramount, 1955;
The Left Hand of God 20th Century-Fox, 1955;
The Desperate Hours Paramount, 1955;
The Harder They Fall Columbia, 1956;



 Enllaos externs .

 ;
 Humphrey Bogart a Internet Broadway Database;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110168" title="Energia de Gibbs" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="45037">
En termodinmica, l'energia de Gibbs terme recomenat per la IUPAC (antigament "energia lliure" de Gibbs o entalpia lliure) s una expressi matemtica -ms concretament una funci d'estat extensiva-, que dna la condici d'equilibri i d'espontanetat per una reacci qumica. Representa el treball qumic til. Es simboliza amb G.
Va ser desenvolupada al voltant dels anys 1870 pel fsic-matemtic J.W. Gibbs.

L'energia de Gibbs molar parcial, s el qu es coneix amb el nom de potencial qumic, que s el que es fa servir en clculs termodinmics en equilibri, ja que l'equilibri qumic entre dos sistemes implica la igualtat de potencials qumics i el seu s facilita els clculs.

L'energia de Gibbs G no es pot mesurar experimentalment, per es pot conixer la variaci d'energia de Gibbs en un procs,  G. L'expressi d'aquesta variaci a pressi i a temperatura constants rep el nom d'equaci de Gibbs-Helmholtz:

;

En aquesta equaci,  H mesura el canvi d'entalpia total en el procs i T S mesura el canvi d'entalpia com a conseqncia de la reorganitzaci dels toms, no aprofitable per a desenvolupar treball. T fa referncia a la temperatura a la qual es duu a terme el procs i  S a la seva variaci d'entropia.

La variaci de l'energia de Gibbs,  G, proporciona un criteri de validesa general que permet conixer fcilment l'espontanetat o la no espontanetat d'un procs quan es produeix a pressi i a temperatura constants.
 Si  G < 0, el procs s espontani;
 Si  G > 0, el procs no s espontani. Per tant, el procs invers ser espontani.
 Si  G = 0, es tracta d'un sistema en equilibri.

 Vegeu tamb .
Termodinmica;
Reacci qumica;
Termoqumica;

 Enllaos externs .
 Ms informaci;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110170" title="Castell d'Alfndec" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="45038">
El Castell d Alfndec es troba situat al terme muncipal de Benifair de la Valldigna (la Safor, Pas Valenci). Conegut a la Valldigna com  Castell de la Reina Mora  per una llegenda que diu que des d'ell es va tirar al precipici una reina mora. De construcci rab, la seua situaci en el cim d un inaccessible tur, el feia inaccessible fins fa uns anys quan es va habilitar un sender que permet arribar-hi amb relativa facilitat.

Descrit ja en temps del Cid Campeador com un  Castrum Sarracenum in monte magno , era el centre protector i recaptador dels impostos dels habitants de la Vall d'Alfndec (avui anomenada Valldigna). Del castell depenien les alqueries habitades per camperols lliures i propietaris de les seues terres, amb una forta organitzaci tribal, per tindre un origen de parentiu com tots els que les habitaven. Aquestes alqueries eren Massalal, Alcudiola, Rfol, Alfulell, l Ombria, la Xara, Simat, Benifair i Tavernes, de les quals noms les tres ltimes encara hi perviuen.

Sota les construccions medievals, es conserven restes d un poblat de l Edat del Bronze. Els vestigis principals d aquest castell sn la Porta de l Albacar, la Torre de l Homenatge i la finestra per on diu la llegenda que es va tirar la reina mora. En aquestes restes predomina l arquitectura dels segles XIII i XIV. Entre aquestas runes s han trobat monedes romanes i un petit tresor de monedes de Jaume I. Tamb romanen alguns llenos i una capella gtica dels segles XIV-XV. 

Imatge del castell




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110171" title="Equaci de Henderson-Hasselbalch" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="45039">
L'equaci de Henderson-Hasselbalch (freqentment mal anomenada de Henderson-Hasselbach) en qumica relaciona el pH amb el pKa, la constant de dissociaci de l'cid. L'equaci tamb s til per calcular el pH d'una soluci tamponant i trobar el pH d'equilibri en una reacci cid-base. 
Dues formes equivalents de l'equaci sn:

 ;



;

Aqu,  s  on  s la constant de dissociaci de l'cid, que s:

 per la reacci: ;
En aquestes equacions,  equival a la forma inica de l'cid. Els noms entre claudators com  and  es refereixen a la seva concentraci molar (M).

Vegeu tamb.
cid;
Base;
Valoraci;
Acidosis;
Alcalosis;

Enllaos externs.
Henderson-Hasselbalch Calculator;
Derivation and detailed discussion of Henderson-Hasselbalch equation;
True example of using Henderson-Hasselbalch equation for calculation net charge of proteins;

Referncies.
 Lawrence J. Henderson. Concerning the relationship between the strength of acids and their capacity to preserve neutrality. Am. J. Physiol. 1908, 21, 173-179.
 Hasselbalch, K. A. Biochemische Zeitschrift 1916, 78, 112-144.
 Po, Henry N.; Senozan, N. M. Henderson-Hasselbalch Equation: Its History and Limitations. J. Chem. Educ. 2001, 78, 1499-1503.
 de Levie, Robert. The Henderson-Hasselbalch Equation: Its History and Limitations. J. Chem. Educ. 2003, 80, 146.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110174" title="Panope" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="45040">
Panope o Panopeos (llat Panopeus o Phanoteus) fou una antiga ciutat de Fcida prop de la frontera amb Becia entre Daulis i Queronea. Habitada segons la llegenda pels flegies (phlegyae), el seu rei va dirigir el contingent a Troia; tamb tenia la tomba de Titos mort per Apollo en aquest lloc per actuar violentament contra Leto en el seu cam cap a Delfos. 

Fou destruda per Xerxes al comenament del segle V en les guerres Mdiques; fou reconstruda per va tornar a ser destruda en la guerra sagrada pel rei Filip II de Macednia. Va passar a Roma el 198 aC. Fou altre cop destruda en la lluita entre Sulla i el general pntic Arquelau.

Les seves runes son a Aio Vlasi (Hagios Blasis) prop de Kpurna (l'antiga Queronea). Queda una bona part de la muralla.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110175" title="Tony Brooks" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="45041">
Charles Anthony Stanford Brooks s un pilot de Frmula 1 nascut a Dukinfield, Cheshire (Anglaterra) el 25 de febrer de 1932.

Va debutar amb un BRM el 14 de juliol de 1956 al Gran Premi de Gran Bretanya, arribant a anar segon abans de tenir un accident.
Al 1957 va fitxar per Vanwall acabant segon a Mnaco i aconseguint amb el seu company Moss l'ltima victria compartida de l'histria de la Frmula 1.
Amb  aquest equip va aconseguir el tercer lloc final del campionat de pilots i el primer titl de constructors de l'histria. Vanwall per va decidir retirar-se de la competici desprs de la mort del seu tercer pilot Stuart Lewis-Evans a l'ltima carrera de l'any.

Al 1959 va correr per Ferrari, aconseguint el segn lloc a Mnaco i la victria a Frana i Alemanya. Va acabar en segn lloc final al Campionat de pilots darrera de Jack Brabham.

L'any 1960 va correr amb l'escuderia Yeoman i al 1961 de nou amb BRM, amb qui va obtenir un ltim podi abans de retirar-se definitivament. 

Va aconseguir un total de 75 punts al Campionat del mn de pilots.

 Palmars .
 Millor clasificaci al Campionat del mn: 2on (1959) i 3er (1958);
 Curses: 38;
 Victries : 6;
 Podis : 10 (6 primers, 2 segons i 2 tercers);
 Poles : 3;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110178" title="Panthialaei" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="45042">
Panthialaei (Panthialaioi) fou una antiga tribu de Persis esmentada per Herdot que indica que es dedicaven a l'agricultura per no en dona cap mes detall.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110180" title="Panticapea" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="45043">
Panticapea (llat Panticapeum, grec Pantikapaion o Pantikapaia) fou una important ciutat grega de Bsfor Cimmeri no llunya a l'entrada del Palus Maeotis (Mar d'Azov), a la desembocadura del Tanais. 

El seu nom derivaria del riu Panticapes segons Esteve Bizant per aix sembla ser un error ja que aquest riu (esmentat per Herdot) no era a la mateixa zona i la ciutat no era a la vora de cap riu. Bizant diu que segons la tradici fou fundada per un fill d'Aetes, que va rebre el districte del rei escita Agaetes, per se sap que en realitat fou una colnia de Milet, una de les primeres fundades a la zona, sense data de fundaci coneguda per que probablement estigu entre el 541 aC i el 481 aC. Els grecs connectaven el nom de la ciutat amb el deu Pan, la figura del qual i la de Stir apareixen a les seves monedes, per el nom probablement era escita adaptat a la forma grega.

Fou la capital dels reis del Bsfor Cimmeri. El seu port era Teodsia o Theudosia. Justini I en va restaurar les muralles. Durant el perode bizant la ciutat va agafar el nom de Bosforus o Bosforos que ja abans se li donava ocasionalment i encara modernament els habitants de Kertx l'anomenaven Bospor. A l'edat mitjana els genovesos l'esmenten com Pandico o Pondico per tamb com Bospro o Vospro.

A la moderna ciutat, al anomenat tur de Mitridates i rodalies, s'han trobat restes d'edificis, i tmuls rodons amb nombroses obres d'art; els tmuls dels reis, a la muntanya anomenada Altun-Obo,(Muntanya Daurada) descobert el 1832, sn els principals. Altres tmuls s'han trobat a altres llocs de la zona tots considerats de molta importncia per la histria antiga de la zona.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110181" title="Paflagnia" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="45044">
Paflagnia (Paphlagonia) fou una regi de l'sia Menor limitada a l'oest per Bitnia, a l'est pel Pont,  al sud per Galcia i al nord per la mar Negra o Eux. La frontera occidental era el riu Parthenius i la oriental el riu Halis. Les muntanyes Olgassis marcaven la frontera pel sud  amb les seves branques del Scorobas i el Citorus.

A la costa els accidents geogrfics principals sn els caps Carambis i Syrias; els seus rius, excepte l'Halis, son curts i poc importants, destacant els Sesamus, el Ochosbanes, el Evarchus, el Zalecus i el Amnias.

Les principals ciutats (totes a la costa) foren:
Amastris;
Erythini;
Cromna;
Cytorus;
Aegilaus;
Abontichos;
Cimolis;
Stephane;
Potami;
Armene;
Sinope;
Carusa;

L'interior estava dividit en nou districtes: Blaene, Domanetis, Pimolisene, Cimiatene, Timonitis, Gezatorigus, Marmolitis, Sanisene, i Potmia. La part interior tenia molt poques ciutats, i totes eren petites, destacant nicament  Pompeiopolis i Gangra (aquesta darrera capital reial, que fou mes tard Germanicpolis).

El nom Paflagnia derivaria segon la llegenda de Paflagon, fill de Phineos. Un antic nom del pas s esmentat com Pylaemenia (Pilemnia) perqu un prncep local pretenia ser descendent de Pylaemenes (Pilemenes), el lder dels paflagons henets a la guerra de Troia. Altrement el seu origen real no es coneix.

Paflagnia va ser governada per reis independents fins que fou sotmesa per Cressos de Ldia. Quan aquest regne fou conquerit per Cir II el gran, els paflagons van passar sota autoritat de Prsia dins la satrapia III, per degut a la llunyania de la capital van gaudir d'ample autonomia. Paflagnia era una satrapia menor de la satrapia de Capadcia (que al seu torn formava part de la gran satrapia de Ldia). La satrapia de Paflagnia tocava a la mar i tenia  l'est la satrapia menor de Capadcia a la part del Pont; al sud arribava fins prop d'Ancyra (Ancira, moderna Ankara) i segurament la marcava el Ankara Suyu o Ankara Su, un afluent del Sangari o Sangrios (modern Sakarya); a l'oest tenia la satrapia menor de la Frgia Hellespntica.

Xenofont vers el 400 aC ja esmenta que els paflagons estaven governats per un rei que hauria afermat una certa independncia dels perses, independncia que es va consolidar amb la conquesta de l'imperi per Alexandre el Gran; en la seva poca s'esmenten reis de Paflagnia i els macedonis llavors prcticament no es van acostar a la zona. Els reis foren inclosos als territoris d' umenes de Cardia, per a la seva mort va esdevenir altre cop de fet independent tot i que nominalment dependents d'Antgon.

Mitridates I del Pont Ktistes (301 265 aC) va convertir el pas en el seu vassall nominal per fins el 183 aC Farnaces I del Pont no va poder reduir la ciutat grega de Sinope a la costa de Paflagnia. En aquesta data el regne de Paflagnia fou unit mes estretament al del Pont i dins ell va romandre en la major part fins el 65.

El regne de Paflagnia va passar al Pont vers el 110 aC segurament per extinci o deposici de la dinastia. El rei del Pont va repartir el pas amb Nicomedes III Evergetes de Bitnia (128-91 aC). Aquest va fer rei de la seva part al seu fill Pilemenes deposant al prncep paflagoni Astreod (Astreodon) aliat de Roma. Els romans van imposar aviat la retirada dels bitinis i la regi va romandre sota reis propis.

Durant la primera guerra de Mitridates la zona costera de Paflagnia fou incorporada per Gneu Pompeu a la provncia de Bitnia per l'interior va romandre sota els seus reis. Alguns moments foren sotmesos per Pont (74 aC) fins que el 65 aC el regne fou recuperat pels romans i cedit a un cap glata que va esdevenir client de Roma. Quan la dinastia es va extingir el regne fou incorporat a Roma, dins la provncia de Galcia, en una data desconeguda durant el regnat d'August.

Al 294 aC a la reorganitzaci de Diocleci, Paflagnia va esdevenir provncia separada si be una part de l'est fou inclosa dins el Pont. Al segle IV la provncia fou dividida en dues: la part occidental va formar la provncia d'Honoriades i la oriental va conservar el nom de Paflagnia.

Vegeu: Paflagnia (provncia romana).

 Llista de reis .

Coriles vers 400 aC;
Cotus vers  390 aC ;
Tis vers 380 aC ;
A Capadcia (Datames) vers 364-362 aC ;
Sisines vers 362-353 aC ;
Arsites  vers 334 aC;
Morsios I i Gaisatorix vers  189-179 aC;
Morsios II vers 179-150 aC ;
Pilemenes I vers 150-130 ;
Pilemenes II Evergetes, prncep de Bitnia, vers desprs de 130 aC ;
Astreod vers 100 aC ;
al Pont 89-84 aC;
tal vers 84-75 aC;
Pilemenes III  vers 75 aC;
al Pont 74-65 aC;
a Roma 65 aC;
Brogitarius el glata 63-39 aC;
Cstor de Galcia 39-36 aC;
Deiotarus II Filadelf i Deiotarus III Filoptor 31-5 aC i 31-27 aC;
Pilemenes IV  ? ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110182" title="Paflagnia (provncia romana)" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="45045">
Paflagnia fou una provincia romana creada vers el 294 amb la reorganitzaci administrativa de Diocleci. Va agafar parts de Bitnia, del Pont (encara que no tot el territori dels paflagons) i de Galcia. Limitava al nord amb la Mar Negra; a l'est amb el Pont, amb frontera a la vall del riu Halis pero exclosa a la part nord la ciutat de Sinope (al oest de l'Halis); al oest amb Bitnia; i al sud amb Galcia.

La ciutat principal fou Amastris.

La provincia es va dividir a la segona meitat del segle IV en les de Honoriades (al oest) i Paflagnia (a l'est).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110183" title="Paflagons" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="45046">
Els paflagons foren un poble de la costa de la Mar Negra, a la regi de Paflagnia. Podrien ser d'origen siri com poble dels leucosiris, o una branca dels capadocis indoeuropeus. En tots cas eren diferents dels seus vens tracis de Bitnia i dels glates celtes. 

Herdot dona alguns noma propis paflagons i Xenofont descriu el seu armament: un tipus especial de elms fets de vmet, protectors, llances curtes, javelines i ganivets. La seva cavalleria era clebre pels seus excellents cavalls. Xenofont diu que eren supersticiosos per sembla que mes a l'interior que a la costa. Al costat dels paflagons vivien els colons grecs de la costa, el henets i els macrons, aquestos darrers probablement pobles pntics d'arrel georgiana.

Van ser governat per reis independents fins que foren sotmesos per Cressos de Ldia. Quan aquest regne fou conquerit per Cir II el gran, els paflagons van passar sota autoritat de Prsia dins la satrapia III, per degut a la llunyania de la capital van gaudir d'ample autonomia. El regne va subsistir fins a temps d'August.

Vegeu Paflagnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110184" title="Pmfils" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="45047">
Els pmfils eren un poble de l'sia Menor, d'origen europeu pero amb altres aportacions tniques, que vivia a Pamflia. Eren la mateixa tnia que vivia a Psdia. El seu nom prodria voler dir "totes les tribus" (pam phylos) pr com que la seva analogia amb el grec es incerta no es pot assegurar. 

La seva llengua presentava influencies gregues i el seu alfabet, tot i que era parcialment grec, era un alfabet propi. Les seves monedes tamb mostren una forta influencia artstica grega. Els seus dus eren els dus grecs especialment Zeus, Artemisa i Dions.

El seu nom s'ha convertit en sinnim d'aptic i lent per actuar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110185" title="Son Negre (Felanitx)" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="45048">







Son Negre s una entitat de poblaci amb un nucli de 6 cases (conegudes com Ca'n Ramonet, Ca'n Soleret, Ca'n Banya, Ca'n Negre, Ca'n Prim i Ca'n Ti de sa Capella) i amb un bon grapat de cases diseminades com Can Tribunal, Can Forn, Can Frare, Can Raconera, Cas Corso, Can Salines, Cas Pags, Can Sard, Can Pota, Ca'n Felia, Cas Coix, Son Pinta, Son Dimoni, Ca'n Rave,  Ca na "Perennassi", Ca'n Pou Nou, Ses Cases Noves, Ca s'Extremeo...

Per arribar-hi es pot agafar el cam desde el mateix Polgon Industrial "Son Colom" per l'entrada a Felanitx de la carretera de Campos.

L'any 1817 va esser inaugurat un oratori pblic dedicat a la Immaculada, restaurat a principis dels segle XX.

L'any 1938 fou erigida la Vicaria in cpite. El govern cre l'any 1924 una escola i l'any segent els vens ajudats pel municipi construren l'edifici, que durant anys acoll als allots i allotes d'aquest llogaret. Actualment, noms s'empra com a punt de trobada a les festes de Sant Antoni.

Per les festes de Sant Antoni, en un determinat divendres, se sol representar a l'escola de Son Negre una obra de teatre, "sa comdia", on sol assistir gent de Son Negre, Felanitx i, a vegades, d'altres indrets.
L'endem de la comdia, li segueix un foguer en honor a Sant Antoni (com en molts llogarets de Felanitx i altres municipis de l'illa) on es beu vi i torren llangonisses, botifarrons i panxeta fins que en queden. Havent sopat, qui vol pot afegir-se al ball popular al pati de l'escola o al ball de sal que es disfruta dins l'escola.
El diumenge es duen a beneir els animals a l'esglsia i passen les carrosses, tractors amb un remolc decorat i gent damunt que diu gloses.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110186" title="Capadocis" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="45049">
Els capadocis foren un poble indoeuropeu que vivia a la regi de Capadcia a l' sia Menor.

Eren descendents dels antics hitites i es van helenitzar progresivament, especialment despres del 334 aC amb la conquesta de Prsia per Alexandre el Gran. La seva llengua, el capadoci, va agafar fortes influncies gregues. Anteriorment es pensava que eren d'origen siri, pero la investigaci lingistica va determinar un origen indoeuropeu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110187" title="Fundaci Museu Cosme Bau" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="45050">

La Fundaci Museu Cosme Bau s un museu situat al carrer de la Snia, 20 de Felanitx (Mallorca).

 Histria .
Mossn Cosme Bau mor el 13 de febrer de 1959. Lleg la seva casa i una part dels seus bns per la constituci d un museu. L entitat fou erigida el 4 de maig de 1962. Segons la voluntat del fundador, la junta administrativa havia de quedar composta pel Batle (President), el Rector (Secretari) i el President de la Comissi Municipal Informativa d Educaci (Tresorer). Aquesta junta deleg la feina d organitzaci i funcionament del museu a una comissi de la qual l historiador Mossn Pere Xamena i Fiol es convert en el President.

Dia 28 d agost de 1963, festa del patr de Felanitx, Sant Agust, fou inaugurat el museu amb l assistncia de les autoritats i els  cavallets .

Durant vint-i-cinc anys es realitzaren innumerables actes culturals per a partir de l any 1989 baix la intensitat de conferncies, cursets, exposicions, representacions, etc. perqu es cre el Centre Cultural depenent de l Ajuntament de Felanitx. Per tant totes aquestes activitats les aglutinaria aquesta entitat amb molt ms pressupost. La Fundaci ja havia remeiat (en part) una necessitat i un buit a favor de la cultura mallorquina aleshores (1962-1975) oblidada i menyspreada. Dugu a terme la missi en temps difcils, davant la indiferncia d alguns i l oposici del Governador Civil, encara que sempre dins la legalitat i amb els permisos corresponents. 

Per tant la tasca de la Fundaci es redua a Museu i Biblioteca especialitzada en Felanitx i Mallorca. La Biblioteca al llarg dels anys augment considerablement, essent l nic lloc on existeixen tal quantitat de volums relacionat amb Felanitx. En quant al Museu es conserva de la mateixa manera que quan es cre.

A partir de l any 2001 comen a tenir cura de la Fundaci en Joan Xamena i Galms substituint de forma progressiva a Mn. Pere Xamena i Fiol.

El dia 1 d agost de 2002 es don la qualificaci, reconeixement i inscripci de la FUNDACI MUSEU COSME BAU, PREVERE en el Registre de Fundacions de les Illes Balears.

La Fundaci s obri al pblic cada 28 d agost (Sant Agust) a ms d estar a disposici de qualsevol persona interessada durant tots els dies de l any.



 La Biblioteca compta amb un gran fons bibliogrfic sobre Felanitx tant per temtica com per autors, aix com tamb de Mallorca. Tamb compta amb la collecci completa del setmanari "El Felanigense" i el "Felanitx" i el Butllet de la Societat Arqueolgica Lulliana.
 Pel que fa al Museu, ha aconseguit reunir una gran quantitat d aparells i eines de tota classe d oficis, cedides gratutament per la gent de la contrada, de forma que forma una important collecci de caire etnolgic. A ms, la famlia de D. Miquel Bordoy Oliver (historiador local) el 1968 don a la Fundaci una collecci d objectes prehistrics i arqueolgics que havia recollit al llarg dels anys. El 1971 arrib al Museu una collecci d ivoris de gran valor per donaci de D. Nicolau Nicolau. El 2000 D. Andreu Vidal Febrer ced a la Fundaci una vitrina amb objectes prehistrics. Tamb s'ha reunit una petita collecci de monedes, quadres, fotografies i gravats.
 A ms de l organitzaci del museu-biblioteca, la Comissi s ha encarregat d arranjar un bon nombre d activitats culturals:

 Activitats culturals .
Publicacions.
 Felanitx dedicat a M Antnia Salv (1969).
 Revista Lluc dedicada a Felanitx (1969);
 Almanac del 1970 al 1977;
 Resum d Histria de Felanitx de Francesc Riera (1970).
 Felanitx dedicat a Mn. Cosme Bau (1972).
 Felanitx dedicat a Mn. Bartomeu Barcel Tortella (1973).
 Fullet sobre els cavallets, sant Joan Pels i Sant Maral (1975).
 Felanitx dedicat a Miquel Massut (1975).

Conferncies i cursets.
 Cursets de Mallorqu (1967...).
 Conferncia de Francesc de Borja Moll: La vida i l obra de Pompeu Fabra (1968).
 Conferncia de Blai Bonet: Procs a Joan Mir (1968).
 Conferncia de Miquel Duran: Forma i color dels peixos (1968).
 Curset d Iniciaci Cinematogrfica (1969).
 Conferncia de Mn. Pere Xamena i Fiol: La Impremta a Felanitx (1969).
 Conferncia de Josep M Llompart: La dona en la literatura insular (1969).
 Conferncia de Miquel Duran Ordiana: La reproducci en els peixos marins (1969).
 Conferncia de Maria Aurlia Capmany: La novella contempornia (1970).
 Curset  El meu Pas  sobre histria, geografia, cultura de les Balears per als escolars de primera ensenyana (1970).
 Conferncia de Josep Grimalt: Les Rondalles  (1974).
 Conferncia d Antoni Tarabini: Com hem de llegir un diari (1975);
 Conferncia de Jeroni Juan: Iconografia Mariana Mallorquina (1975);
 Conferncia de Francesc de Borja Moll: Records dels meus viatges (1975);
 Conferncia de Josep M Llompart: Joan Alcover i el problema de la Llengua (1976).


Exposicions.
 L obra del pintor Pau Forns a Felanitx (1969).
 Pintura religiosa de Setmana Santa (1969).
 Pintura del pintor Gerard Mates (1969).
 Pintura del pintor Jordi Guil (1969).
 Pintura del pintor Andreu Maim (1969).
 Retrats a l oli de felanitxers illustres (1969).
 Pintura de la pintora Maria Vich (1970).
 El Modernisme a Felanitx (1972).
 Cermica popular mallorquina (1972).
 Llibres i publicacions de Felanitx (1972).
 Cermica decorativa (1973).
 Llibres i gravats sobre Ramon Llull (1973).
 Pintura del pintor Miquel Llabrs (1974).
 Flora Boscana (1974).
 Llibres i gravats sobre Santa Catalina Toms (1974).
 Pintures sobre Nadal (1974).
 Molins de Felanitx (1975).
 Sobre la Mare de Du de Sant Salvador (1984).
 Sobre la Guerra Civil (1987).
 Imatges de la Mare de Du (1988).
 Exposici de Prehistria de D. Miquel Bordoy a la Casa de Cultura  (1992).

Representacions.
 Ulises de Lloren Moy (1969).
 L amor de les tres taronges de Jaume Vidal (1970).

Altres activitats.
 Restauraci de la Creu del Mol d En Molendr, per Cristfol Bennsser (1969).
 Disc sobre els Cavallets, sant Joan Pels i sant Maral (1970).
 Trasllat de la creu de Son Quelles al corral d En Nofret (1970).
 Restauraci d aquesta creu per Cristfol Bennsser (1971).
 Recital de Llus Llach (1974).
 Concert de  Les petits chanteurs  la croix Potence de Toulouse  (1974).
 Certamen escolar sobre el Beat Ramon Llull (1974).
 Filmacions de la crnica de Felanitx  De Sant Agust a Sant Agust  de Gabriel Bennsser (1975-1983).
 Filmaci  El nostre pa de cada dia (1976).
 Filmaci  El vi que alegra el cor de l home  (1977).
 Edici d'un CD i un DVD sobre "Cavallets i Sant Joan Pels" (2005);
 Edici d'un DVD sobre "Imatges de Felanitx" (2006);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110188" title="Capadoci" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="45051">
El capadoci s el dialecte grec parlat a Capadcia fins que els habitants grecs en van ser expulsats el 1922. s una llengua derivada de l'antic capadoci i avui dia s parlat per uns centenars de persones a Grcia.

Els habitants de Capadcia parlaven una llengua indoeuropea derivada de l'hitita, que progressivament fou influt pel grec, especialment desprs de la conquesta de Prsia per Alexandre el Gran. La llengua formada amb aquesta barreja va esdevenir el capadoci, i degut a la llarga dominaci grega (334 aC-1071) fou una llengua cada vegada ms propera al grec.

El 1071 desprs de la batalla de Manzikert, i la conquesta seljcida de l'sia Menor, la llengua va agafar influncies turques. Igualment aquestes influncies van esdevenir  predominants degut al gran temps que la dominaci turca va durar (1071-1922). Els parlants cada vegada eren menys per les barrejes amb la poblaci turca i pel pas d'alguns parlants cap el turc.

Desprs del 1922 els capadocis que parlaven una barreja de turc i grec i que conservaven la religio ortodoxa, van haver d'emigrar a Grcia. All la llengua es va deixar de parlar per evitar el rebuig social, ja que sonava com a turc. Hi ha constancia de persones que el parlaven fins als anys seixanta

El maig de 2005 es va descobrir que encara quedava una bosa de parlants d'aquesta llengua, formada per uns centenars de persones, a Kavala (Grcia).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110191" title="Pafos (ciutat)" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="45052">

Pafos (llat Paphus, grec Paphos) s una ciutat del sud-oest de Xipre. Antigament hi van haver dues ciutats amb aquest nom, conegudes com Vella Pafos i Nova Pafos. La ciutat moderna correspon a la Nova Pafos i s coneguda simplement com a Pafos.

 Histria .

La Nova Pafos, ms tard Baffa, i al segle XX altre cop Pafos, era una ciutat a tocar de la costa, i tenia un bon port. Era a uns 10 km de la Vella Pafos. Se suposa que la va fundar Agapenor, cap dels arcadis al setge de Troia, i que a la tornada fou portat a l'illa per una tempesta. Es va distingir pel culte a Venus (Afrodita) i tenia nombrosos temples dedicats a la deessa, per la vella ciutat va conservar la preeminncia en el culte.

Sneca diu que Pafos fou destruda per un terratrmol per no s clar quina de les dues ciutats (o les dues) fou destruda, si b possiblement es refereix a la Nova Pafos. Di Cassi diu que fou restaurada per August i llavors es va dir Augusta en honor seu, per aquest nom es va perdre aviat per recuperar l'antic. Queden encara considerables runes de la ciutat, incloent tres temples.

Les runes de Pafos van ser declarades l'any 1980 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110193" title="Vella Pafos" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="45053">
Vella Pafos, modernament Kukla o Konuklia, fou una ciutat del sud-oest de Xipre.

Segons la llegenda fou fundada per Ciniras, pare d'Adonis, o segons un altra llegenda, per les amazones. Es trobava a poca distancia de la costa prop del cap Zephyrium i la desembocadura del riu Bocaros (Bocarus). Es suposa que fou d'origen fenici. Es va establir el culte a Afrodita i fou el centre del seu culte ms important del mn; el temple d'Afrodita era portat per uns sacerdots anomenats Cinirades (descendents de Ciniras) per controlats per un senat i una assemblea del poble. El temple fou destrut per un terratrmol al segle I, per reconstrut per Vespasi. 

Del temple encara en queden les restes i les muralles que l'envoltaven.

Vegeu tamb.

 Pafos (Nova Pafos);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110194" title="Pappua" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="45054">
Les muntanyes Pappua, o Pappua Mons foren una muntanyes de difcil accs a Numdia on van arribar els bizantins dirigits per Belisari la primavera del 534 en persecuci del rei vndal Gelimer que s'hi havia refugiat. Gelimer fou capturar en aquestes muntanyes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110196" title="Papremis" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="45055">
Papremis fou una ciutat i un noms d'Egipte a l'est del Baix Egipte. En aquest lloc es va lliurar una batalla entre perses i egipcis en la qual el strapa Aquemenes, oncle del rei Artaxerxes I de Prsia Longimanus (464 aC 424 aC),  fou derrotat pel fara Inaros del Baix Egipte el 460 aC. Prapemis es trobava uns 100 km al nord de Memfis.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110197" title="Paretaquene" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="45056">
Paretaquene (Paraetacene) fou un districte de Persis a la part nord del pas, fronterer amb la Mdia Magna. El nom s esmentat per Herdot que diu que era poblat entre d'altres pels medis paretaquens. Correspon a les modernes muntanyes Bakhtyar habitades per tribus muntanyeses d'arrel persa. Limitava amb la provncia de Cossea (Cossaea).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110198" title="Paretaquens" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="45057">
Els paretaquens eren els habitants de Paretaquene (Paraetacene) a Persis. Eren considerats un poble muntanyes assalvatgit, d'arrel persa (Herdot diu que eren medes), i dedicats principalment al saqueig i el robatori. El seu nom derivaria de la paraula persa paruta (muntanya) i del snscrit parvata (amb el mateix significat).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110199" title="Paraveis" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="45058">
Paraveis (llat paravaei, grec parauaioi) fou una tribu epirota que limitava amb la dels Orestes (orestae) i vivia a la vall de l'Aous o Viosa del qual prenien el nom. Al tercer any de la guerra del Pelopons, un grup d'aquest poble dirigit per Oroedis, es va unir al comandant lacedemoni Cnemos. 

El pas dels paraveis tenia les muntanyes Paravaea (modernes Lzari i Smlika) i abraava tota la vall de l'Aous fins a Timfea (Timphaea) i els molossos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110219" title="Alfred Radcliffe-Brown" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="45059">

Alfred Reginald Radcliffe-Brown (17 de gener de 1881 - 24 d'octubre de  1955) va ser un antropleg angls desenvolupador de la teoria del funcionalisme estructural.

Radcliffe-Brown nasqu a Sparkbrook, Birmingham, Anglaterra. Desprs de seguir estudis al Trinity College de Cambridge va viatjar a les illes Andaman (1906-1908) i l'oest d'Austrlia (1910-1912) per estudiar les societats d'aquells llocs que va descriure en les obres The Andaman Islanders (1922) i The Social Organization of Australian Tribes (1930).

El 1916 va passar a ser director d'educaci a Tonga, i el 1920 es va traslladar a Ciutat del Cap on va exercir de professor d'antropologia social. Posteriorment va donar classes a Sydney, Chicago, i Oxford.  

Es va dedicar a l'estudi de les societats tecnolgicament menys avanades (que ell encara anomena "primitives") i en va intentar generalitzar les estructures. Se li ha retret que no prests prou consideraci als canvis al llarg del temps. El 1935 va publicar l'obra Structure and Function in Primitive Society. 

Va ser fortament influenciat per la sociologia francesa representada per mile Durkheim i la va utilitzar per a la construcci de l'etnografia; fou el fundador de la part terica del funcionalisme estructural, a la vegada que Bronislaw Malinowski va ser el formador de la metodologia emprica de l'antropologia.

Va ser crtic amb la teoria de l'aliana de Lvi-Strauss.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110236" title="Funcionalisme" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="45060">


Sociologia: Aplicaci del concepte de funci a la vida social a partir d'mile Durkhaim Funcionalisme (sociologia) .
Antropologia: Corrent de pensament antropolgic associat a Radcliffe-Brown i els seus deixebles Funcionalisme estructural.
Psicologia: Funcionalisme (psicologia).
Poltica: Funcionalisme (poltica).
Lingstica: Funcionalisme (lingstica).
Arquitectura: En arquitectura (incloent el moble i el disseny) valoraci de l'adaptaci de la forma de l'objecte a la finalitat de l'obra Funcionalisme (arquitectura).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110238" title="Funcionalisme estructural" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="45061">
El funcionalisme estructural s un sistema teric d'anlisi antropolgica i sociolgica orientat a l'estudi de les relacions entre l'activitat social i el sistema social. Desenvolupat principalment per Alfred Radcliffe-Brown, a Gran Bretanya, i Talcott Parsons, als Estats Units, aquesta escola d'anlisi va dominar l'antropologia social en els pasos de llengua anglesa durant la primera part del segle XX.

Els treballs de camp dels funcionalistes estructurals es van fer principalment en societats poc desenvolupades tecnolgicament, principalment africanes. Una de les crtiques principals va ser  que els investigadors d'aquest corrent van eliminar tota referncia a la influncia del colonialisme en les societats preses com a model, i que a ms resulta esttic i no t en compte els canvis que s'hi produeixen. Com a resposta el funcionalisme estructural britnic s'acost ms als models proposats per l'antropologia marxista o l'anomenada teoria de l'acci.

Malgrat que hi ha moltes divergncies teriques entre els seus membres, tots mantenen la visi estable i harmnica de la societat que va presentar Radcliffe-Brown.


Antecedents.

Els antecedents del funcionalisme estructural es troben a les obres d'mile Durkheim (funcionalisme sociolgic) i Bronislaw Malinowski (funcionalisme psicolgic). En concret, Durkheim es preguntava com era possible que les societats mantinguessin la seva estructura interna al llarg del temps i donava com a resposta per a les societats  primitives  una solidaritat mecnica; en canvi, les societats modernes serien mantingudes per la solidaritat de tipus orgnic (fa la metfora d un organisme viu on totes les parts funcionen juntes per mantenir el cos). Aquests punts es mantenen i es desenvolupen en el funcionalisme estructural.


Punts bsics.

Radcliffe-Brown, seguint a Auguste Comte, creu que el nivell social est separat del biolgic i de l'inorgnic, i que els fenmens socials han de ser explicats dins d'aquest nivell social.

Tamb, d'acord amb Malinowski, creuen que la famlia nuclear s la base de la societat.

No importa l'individu sin el paper que t dins la societat. L'estructura social s la xarxa dels status individuals connectats per els papers associats.

La "funci" s la forma en qu aquestes relacions socials i institucions contribueixen al funcionament estable i harmnic de la societat, concebuda com un tot complet que s autoperpetua.

Referncies.
Barnard, A. 2000. History and Theory in Anthropology. Cambridge: CUP. ;
Barnard, A., and Good, A. 1984. Research Practices in the Study of Kinship. London: Academic Press. ;
Barnes, J. 1971. Three Styles in the Study of Kinship. London: Butler & Tanner. ;
Holy, L. 1996. Anthropological Perspectives on Kinship. London: Pluto Press. ;
Kuper, A. 1988. The Invention of Primitive Society: Transformations of an Illusion. London: Routledge. ;
Kuper, A. 1996. Anthropology and Anthropologists. London: Routledge. ;
Layton, R. 1997. An Introduction to Theory in Anthropology. Cambridge: CUP. ;
Leach, E. 1954. Political Systems of Highland Burma. London: Bell. ;
Leach, E. 1966. Rethinking Anthropology. Northampton: Dickens. ;
Levi-Strauss, C. 1969. The Elementary Structures of Kinship. London: Eyre and Spottis-woode. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110243" title="Llus de Frana (gran delf)" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="45062">



Llus de Frana, el Gran Delf (le Grand Dauphin en francs) (Fontainebleau 1661 - Medon, 1711). Prncep de Frana amb el tractament d'altesa reial que des del seu naixement fins a la seva mort port el ttol de Delf de Viennois corresponent als hereus al tron francs. Anomenat gran delf per una barreja entre el seu inherent ttol com a hereu francs i la seva enorme estatura fsica en el moment del seu naixement es pred que seria fill de rei i pare de rei per que mai seria rei per dret propi.

El Gran Delf no jug cap paper poltic destacable en el govern del seu pare, el Rei Sol, tan sols en el conflicte de la Guerra de successi espanyola, el gran delf jug un paper mnimament destacable al cedir els seus drets dinstics al tron espanyol al seu fill, el duc d'Anjou.

El Gran Delf ha passat a la histria ms per la seva afici a la caa i a l'art que no pas per la seva trajectria poltica. Gran colleccionista d'art com queda pals en la decoraci de la seva residncia de Medon i les seves estances de Versalles i gran caador, segons la llegenda les seves insistents caceres provocaren l'extinci dels llops a l'Illa de Frana.

Orgens familiars.
Nasqu l'1 de novembre al castell de Fontainebleau o Versalles essent el fill primognit del rei Llus XIV de Frana i Maria Teresa d'ustria. Era nt per lnia paterna de Llus XIII de Frana i Anna d'Espanya i per lnia materna Felip IV de Castella i de la princesa Isabel de Frana.

Nascut al Palau de Versalles l'1 de novembre del 1661 essent fill del rei Llus XIV de Frana i de la infanta Maria Teresa d'Espanya. Llus era nt per via paterna del rei Llus XIII de Frana i de la infanta Anna d'Espanya i per via materna del rei Felip IV d'Espanya i Isabel de Valois.

Hereu de la corona.
Al nixer fou nomenat hereu del tron de Frana i per aix va ser conegut tota la vida com "El Gran Delf".

Llus va destacar com a lder militar prestigis entre els francesos. Va jugar un paper prominent en la Guerra de Successi Espanyola. Va morir el 14 d'abril de l'any 1711 als 50 anys de causes naturals, abans de morir el seu pare i sense arribar a heretar la corona de Frana.

Npcies i descendents.
El 7 de mar de 1680 es cas a Chlons-sur-Marne amb la princesa Maria Anna de Baviera, filla de l'elector Ferran I Maria de Baviera i de la princesa Adelaida Enriqueta de Savoia. La parella tingu tres fills:

 SAR el prncep Llus de Frana, nat a Versalles el 1682 i mort al mateix palau el 1712. Es cas amb la princesa Maria Adelaida de Savoia.

 SM el rei Felip V d'Espanya, nat a Versalles el 1683 i mort a Madrid el 1746. Es cas en primeres npcies amb la princesa Maria Llusa de Savoia i en segones npcies amb la princesa Isabel de Farnesi.

 SAR el prncep Carles de Frana, nat a Versalles el 1686 i mort a Versalles el 1714. Es cas amb la princesa Llusa Elisabet d'Orleans.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110244" title="IEEE 802.11b" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="45063">
IEEE 802.11b s una modificaci de l'estndard 802.11 per WLAN desenvolupat pel grup de treball 11 del comit d'estndards LAN/MAN del IEEE (IEEE 802), publicada a l octubre de 1999. La seva darrera modificaci data del novembre de 2001 (Corrigendum 1). 802.11b s doncs l'estndard per WLAN que funciona en la banda de freqncia ISM de 2,4 GHz, amb una tasa de bit a la capa fsica de fins a 11 Mbps que es tradueixen en una capacitat mxima disponible per capes superiors de poc ms de 6Mbps.

Tenint en compte les limitacions en les potncies de transmissi establertes per aquestes bandes de freqncia (100mW PIRE a Europa ) i degut a les prdues de propagaci (inversament proporcionals a la freqncia), l'abast de les xarxes IEEE 802.11b pot anar dels 30m en interiors, als 100   200 en exteriors (a 11Mbps). Tot i aix, en enllaos punt a punt i amb antenes direccionals es pot arribar als centenars de km (obviant les limitacions de potncia radiada).

Freqncies.

802.11b fa servir canals de la banda de 2,4 GHz amb una amplada de 22MHz. Segons les entitats reguladores dels diferents pasos, els canals permesos sn:



L ample de banda del senyal (22MHz) s superior a la separaci entre canals consecutius (5MHz), per aix es fa necessria una separaci d almenys 5 canals per tal d evitar interferncies entre celles adjacents. Tradicionalment s'utilitzen els canals 1, 6 i 11, tot i que s'ha documentat que l's dels canals 1, 5, 9 i 13 no s perjudicial per al rendiment de la xarxa .

Modulacions.

Tot i fer servir una tcnica d'eixamplat d espectre basada en DSSS, en realitat l extensi 802.11b introdueix CCK (Complementary Code Keying) per arribar a velocitats de 5,5 i 11 Mbps. L'estndard tamb admet l's de PBCC (Packet Binary Convolutional Coding) com a opcional. Els dispositius 802.11b han de mantenir la compatibilitat amb l'anterior equipament DSSS especificat a la norma original IEEE 802.11 amb velocitats de bit de 1 i 2 Mbps.

Totes les modulacions transmeten a 11Mcps i tenen una densitat espectral igual. A la velocitat d'1 Mbps, es transmeten 11 chips de codi per cada bit de dades al codificar amb la seqncia de Barker (10110111000). Cada chip de codi es transmet al medi amb una modulaci DBPSK (1 bit per smbol). La mateixa seqncia es fa servir per 2Mbps, amb DQPSK, el que permet 2 bits per cada smbol.
En comptes de la seqncia de Barker, CCK fa servir una srie de codis anomenats Codis Complementaris. Es fan servir 64 vectors complexos (QPSK) per 11Mbps i 4 per 5.5Mbps. Per tant, es codifiquen 6 i 2 bits de dades respectivament. En fer servir DQPSK, 2 bits ms sn utilitzats per modular els smbols. Per tant, per cada 8 (4) bits de dades, en surten 8 de codi per 11 (5,5) Mbps. s a dir, 1 (1/2) bit de dades per chip a 11Mcps resluta 11 (5,5) Mbps.


Enllaos externs.

 Estndards IEEE 802;
 Descarrega estndards 802.11 de l'IEEE;
 IEEE 802.11 working group;
 Complementary Code keying Made Simple;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110246" title="The Institute of Electrical and Electronics Engineers" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="45064">
IEEE son les sigles de The Institute of Electrical and Electronics Engineers, l' Institut d' Enginyers Elctrics i Electrnics, una asociaci tcnico-professional mundial dedicada a la estandarizaci, entre d'altres coses. s la major associaci internacional sense nims de lucre formada per professionals de les noves tecnologies, com enginyers en elctrics, enginyers en electrnica, enginyers en sistemes i enginyers en telecomunicaci.

La seva creaci es remonta a l'any 1884, comptant entre els seus fundadors a personalitats de la talla de Thomas Alva Edison, Alexander Graham Bell i Franklin Leonard Pope. El 1963 va adoptar el nom de IEEE al fusionar-se associacions como l' AIEE (American Institute of Electrical Engineers) i el IRE (Institute of Radio Engineers).

A travs dels seus membres, ms de 360.000 voluntaris en 175 pasos, l' IEEE s una autoritat lder i de mxim prestigi en les rees tcniques derivades de l'elctrica original: des d'enginyeria computacional, tecnologies biomdica i aeroespacial, fins a les rees d'energia elctrica, telecomunicacions i electrnica de consum, entre d'altres.

Segons el mateix IEEE, el seu treball s promoure la creativitat, el desenvolupament i la integraci, compartir i aplicar els avanos en les tecnologies de la informaci, electrnica i cincies en general per a benefici de la humanitat i dels mateixos professionals. Alguns dels seus estndars son:

VHDL;
POSIX;
IEEE 1394;
IEEE 488;
IEEE 802;
IEEE 802.11;
IEEE 754;

Mitjanant les seves activitats de publicaci tcnica, conferencies i estndars basats en consens, l' IEEE produeix ms del 30% de la literatura publicada al mn sobre enginyeria elctrica, en computaci, telecomunicacions i tecnologia de control, organitza ms de 350 grans conferencies a l'any a tot el mn, i poseeix prop de 900 estndars actius, amb uns 700 ms en desenvolupament.

Enllaos externs.
IEEE;
IEEE-Colombia;
IEEE-UD;
IEEE-Bolivia;
IEEE Regin 9 (Amrica Llatina i el Carib);
NoticIEEEro: Centre de Noticies d' IEEE Regin 9 (Amrica Llatina i el Carib);












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110247" title="Paul Newman" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="45065">

Paul Leonard Newman (1925 - 2008) fou un actor i director cinematogrfic nord-americ. Va ser molt apreciat en tant que actor, considerat com un dels darrers grans actors del Hollywood mtic, per tamb en tant que persona, degut a les seves activitats en favor dels drets cvics (defens els drets dels homosexuals) i a les seves nombroses obres humanitries. Va romandre casat amb la seva segona dona, l'actriu Joanne Woodward, des del 1958 fins a la seva mort.

 Dades biogrfiques .
Joventut.
Newman va nixer a Shaker Heights, una petita vila tocant a Cleveland (Ohio). El seu pare, Arthur S. Newman, era jueu d'origen alemany i el propietari d'una prspera botiga d'articles esportius. La seva mare, Theresa Fetzer, catlica d'origen hongars, ajudava a la botiga i s'ocupava de l'educaci de Paul i del seu germ Arthur (que ms tard esdevindria productor).

El jove Paul, que era un brillant esportista, tamb va comenar a interessar-se molt d'hora pel teatre, cosa que la seva mare va encoratjar. Als 17 anys va actuar per primer cop en l'obra Robin Hood, amb el grup de teatre de l'institut on estudiava (el Shaker Heights High School). Va continuar els seus estudis a la universitat d'Ohio i va completar-los, acabada la guerra, a la Universitat Kenyon, on va obtenir el graduat de cincies econmiques i va formar part de l'equip de futbol americ.

L'any 1943 es va allistar a la Marina i va ser enviat al Pacfic, a Okinawa i a Guam, participant aix a la Segona Guerra Mundial en tant que metrallador d'avi bombarder (hauria desitjat ser pilot, per el seu daltonisme li ho va impedir). Durant la contesa va ser ferit, la qual cosa li imped practicar l'esport de manera professional, decidint-se aix per una carrera teatral.

De retorn al pas, i desprs de finalitzar els seus estudis, es va inscriure a la Universitat de Yale i a l'Actors Studio per estudiar-hi la interpretaci.

Vida adulta.
En para lel a la seva carrera d'actor, Newman es va comprometre en poltica (d'esquerres) i en activitats caritatives. Va crear, per exemple, una marca de productes alimentaris (Newman's Own) els beneficis dels quals van a parar a diversos organismes que s'ocupen de la infncia. Tamb va organitzar campaments per a nens amb el cncer i va ajudar econmicament centres per a persones amb problemes de droga i d'alcohol.

Es va casar dues vegades: amb Jacky Witte (del 1949 al 1958), amb la qual va tenir tres fills, Scott, Susan i Stephanie i, des de l'any 1958 fins a la seva mort, amb Joanne Woodward, amb qui va tenir tres filles: Elinor, Melissa i Claire. 

Per a prendre distncies amb el mn del show business, va preferir anar a viure a la costa Est en comptes de quedar-se a Hollywood.

L'any 1978 va perdre el seu fill Scott, mort als 28 anys d'una sobredosi de medicaments. Arran d'aquesta tragdia, Newman va fundar el Centre Scott Newman per la prevenci contra l'abs de drogues i, uns quants anys ms tard, va realitzar la pe lcula Harry & Son en memria del seu fill.

 Les curses d'autombil .
Les curses de cotxes van constituir l'altra gran passi de Newman. Va interessar-s'hi per primer cop durant el rodatge de Winning. Era l'any 1968 i, malgrat el seu daltonisme, va esdevenir pilot professional. 

Va participar en diverses curses, guanyant-ne algunes (va quedar segon a les 24 hores de Le Mans l'any 1979). L'any 1983 va crear una escuderia, la Newman/Haas Racing, que ha esdevingut molt prestigiosa en els circuits de curses americans.

Fins l'any 2005 encara va participar en curses en tant que pilot, convertint-se en el pilot de ms longevitat dels circuits.

Darrers anys.
A finals del 2007 va saber que tenia cncer. Veient que el tractament mdic no era capa de guarir-lo, les darreres setmanes va decidir passar-les a casa seva on va morir el 26 de setembre del 2008 acompanyat per les seves filles i la seva dona.

 Carrera artstica .
 Inicis al teatre .
Va comenar treballant amb una companyia de l'Illinois, la Woodstock Player's, on hi va conixer la que seria la seva primera esposa, Jacky Witte. L'any 1953 va debutar a Broadway amb l'obra de William Inge Picnic;  ms endavant tamb va actuar en The Desperate Hours i Sweet Bird of Youth. Amb aquestes actuacions va aconseguir l'xit que li obriria les portes dels cinema.

 Actor de cinema . 

Reticent d'antuvi a l'idea d'anar a treballar a Hollywood, va acabar per traslladar-s'hi, per la primera pe lcula en la que va participar, The Silver Chalice (1954), va ser qualificada pel propi Newman com  la pitjor de tota la dcada dels 50 . Tot i aix, el 1956 va ser aclamat per la seva interpretaci del boxejador Rocky Graziano en la pe lcula Somebody Up There Likes Me i, ms endavant, pels seus papers en els films Cat on a Hot Tin Roof (1958), The Long, Hot Summer (1958) (amb el qual va obtenir el premi del Millor Actor a Cannes) o The Young Philadelphians (1959).

L'any 1955 va participar en el csting de East of Eden, junt amb James Dean. Newman audicionava pel paper d'Aron Trask, el germ petit de Cal Trask, paper pel qual audicionava Dean (tot i que en realitat fos ms jove que Newman). En acabat, Dean va obtenir el seu paper per el del seu germ petit va anar a parar a l'actor Dick Davalos.

Malgrat el seu aspecte fsic agradable, que segurament li hauria garantit un bon xit en pe lcules romntiques, Newman va escollir papers complexos i variats, la qual cosa li va permetre fer una bona transici entre el cinema dels anys 50 i el dels anys 60 i 70; el seu carcter rebel va agradar a la generaci segent, essent sovint citat pels actors novells com una referncia.

Durant aquesta poca va protagonitzar diversos films que han deixat petja, com ara Exodus (1960), The Hustler (1961), Hud (1963), Harper (1966), Cool Hand Luke (1967), The Towering Inferno (1974), Slap Shot (1977) o Veredicte final (1982). Va fer tndem amb el seu amic Robert Redford a Butch Cassidy and the Sundance Kid (1969) i The Sting (1973). Tamb va actuar en diverses pe lcules amb la seva segona dona, Joanne Woodward (llur darrera feina junts ha estat a la mini-srie de televisi de la HBO Empire Falls, l'any 2005).

Les seves darreres aparicions al cinema corresponen a Road to Perdition (2002) i Cars (2006) (en la que dna la seva veu a un dels personatges animats). El 25 de maig de 2007, amb 82 anys, va anunciar la seva retirada definitiva del mn del cinema.

 Director .
Com a director va comenar realitzant el curt-metratge On the Harmfulness of Tobacco (1961), al qual van seguir-li diversos llarg-metratges tant pel cinema com per la televisi, com ara Rachel, Rachel (1968), basat en l'obra de Margaret Laurence A Jest of God, una versi cinematogrfica del Premi Pulitzer teatral The Effect of Gamma Rays on Man-in-the-Moon Marigolds (1972, on hi actuen la seva dona i llur filla Elinor), el film dedicat al seu fill mort, Harry & Son (1984) i l'adaptaci d'una obra de Tennessee Williams, The Glass Menagerie (1987). 

 Honors .
Paul Newman va estar nominat nou vegades als Oscars en tant que actor: per Cat on a Hot Tin Roof l'any 1958, The Hustler el 1961, Sweet Bird of Youth (1962), Hud (1963), Cool Hand Luke (1967), Veredicte final (1982), El color del diner (l'any 1986 i nic que va guanyar en aquesta categoria), Nobody's Fool (1994) i, el 2002, per Road to Perdition, en tant que millor actor secundari.

Rachel, Rachel (1968) va estar nominada per l'Oscar a la millor pe lcula, que no va rebre; en canvi, aquest film li va proporcionar l'any segent el Golden Globe al millor director.

A Cannes, l'any 1958, va ser guardonat amb el premi de la millor interpretaci masculina pel film The Long, Hot Summer.

El 2003 va ser candidat a l'Emmy per la seva interpretaci al telefilm Our Town, premi que va obtenir el 2005 en tant que millor actor secundari en la srie Empire Falls (l'any segent rebria el Golden Globe de la mateixa categoria per aquesta producci).

Tamb va estar nominat cinc vegades als premis BAFTA en la categoria del millor actor, guanyant aquest guard l'any 1961 amb el film The Hustler.

Va rebre diversos premis honorfics, com ara l'Oscar  per les seves mltiples i memorables interpretacions cinematogrfiques  (1985), el Premi Humanitari de l'Acadmia Jean Hersholt (1994) o el Premi Cecil B. DeMille pel conjunt de la seva carrera (1984).

Ancdotes.

El seu fill Scott va actuar en diversos films com ara a The Towering Inferno, on hi feia de bomber.
La seva filla Susan realitza documentals i s'ocupa d'obres filantrpiques. Tamb ha estat la productora del seu telefilm The Shadow Box.
Newman estigu casat amb Joanne Woodward durant ms de 50 anys. Quan durant una entrevista amb la revista Empire hom va preguntar-li per qu no havia coms mai adulteri, ell va donar la clebre resposta:  Per qu sortir per anar a buscar una hamburguesa quan a casa hi tinc un bon bistec...? ;
Durant les eleccions presidencials americanes del 1968 va recolzar ostensiblement Eugene McCarthy (candidat demcrata partidari de la retirada dels EUA de la Guerra del Vietnam); a causa d'aix, va figurar en el dinov lloc de la  Llista dels Enemics de Nixon . Newman va declarar  que trobava aquest fet com un dels xits ms reeixits de la seva vida .

Filmografia.
Com a actor.
1954: The Silver Chalice, de Victor Saville, Basil;
1956: Somebody Up There Likes Me, de Robert Wise, Rocky Graziano;
1956: The Rack, d'Arnold Laven, Capt. Edward Worthington Hall Jr.;
1957: The Helen Morgan Story, de Michael Curtiz, Larry Maddux;
1957: Until They Sail, de Robert Wise, Capt. Jack Harding;
1958: The Long, Hot Summer, de Martin Ritt, Ben Quick;
1958: The Left Handed Gun, d'Arthur Penn, William Bonney (Billy the Kid);
1958: Cat on a Hot Tin Roof, de Richard Brooks, Brick Pollitt;
1958: Rally 'Round the Flag, Boys!, de Leo McCarey, Harry Bannerman;
1959: The Young Philadelphians, de Vincent Sherman, Anthony Judson Lawrence/Narrador;
1960: From the Terrace, de Mark Robson, David Alfred Eaton;
1960: Exodus, d'Otto Preminger, Ari Ben Canaan;
1961: The Hustler, de Robert Rossen, Eddie Felson;
1961: Paris Blues, de Martin Ritt, Ram Bowen;
1962: Sweet Bird of Youth, de Richard Brooks, Chance Wayne;
1962: Hemingway's Adventures of a Young Man, de Martin Ritt, Ad Francis;
1963: Hud, de Martin Ritt, Hud Bannon;
1963: A New Kind of Love, de Melville Shavelson, Steve Sherman;
1963: The Prize, de Mark Robson, Andrew Craig;
1964: What a Way to Go!, de J. Lee Thompson, Larry Flint;
1964: The Outrage, de Martin Ritt, Juan Carrasco;
1965: Lady L, de Peter Ustinov, Armand;
1966: Harper, de Jack Smight, Lew Harper;
1966: Torn Curtain, d'Alfred Hitchcock, Professeur Michael Armstrong;
1967: Hombre de Martin Ritt, John Russell;
1967: Cool Hand Luke, de Stuart Rosenberg, Lucas 'Luke' Jackson;
1968: The Secret War of Harry Frigg, de Jack Smight, Harry Frigg;
1969: Winning, de James Goldstone, Frank Capua;
1969: Butch Cassidy and the Sundance Kid, de George Roy Hill, Butch Cassidy;
1970: WUSA, de Stuart Rosenberg, Rheinhardt;
1971: Sometimes a Great Notion, de Paul Newman, Hank Stamper;
1972: Pocket Money, de Stuart Rosenberg, Jim Kane;
1972: The Life and Times of Judge Roy Bean, de John Huston, Judge Roy Bean;
1973: The MacKintosh Man, de John Huston, Joseph Rearden;
1973: The Sting, de George Roy Hill, Henry Gondorff aka Shaw;
1974: The Towering Inferno, de John Guillermin i Irwin Allen, l'arquitecte Doug Roberts;
1975: The Drowning Pool, de Stuart Rosenberg, Lew Harper;
1976: Buffalo Bill and the Indians, or Sitting Bull's History Lesson, de Robert Altman, William F. 'Buffalo Bill' Cody;
1976: Silent movie de Mel Brooks, ell mateix;
1977: Slap Shot, de George Roy Hill, Reggie Dunlop;
1979: Quintet, de Robert Altman, Essex;
1980: When Time Ran Out..., de James Goldstone, Hank Anderson;
1981: Fort Apache the Bronx, de Daniel Petrie, Murphy;
1981: Absence of Malice, de Sydney Pollack, Michael Colin Gallagher;
1982: Veredicte final, de Sidney Lumet, Frank Galvin;
1984: Harry & Son, de Paul Newman, Harry Keach;
1986: El color del diner, de Martin Scorsese, Fast Eddie Felson;
1989: Fat Man and Little Boy, de Roland Joff, Gen. Leslie R. Groves;
1989: Blaze, de Ron Shelton, Gov. Earl K. Long;
1990: Mr. & Mrs. Bridge, de James Ivory, Walter Bridge;
1994: The Hudsucker Proxy, de Joel Coen, Sidney J. Mussburger;
1994: Nobody's Fool, de Robert Benton, Sully Sullivan;
1998: Twilight, de Robert Benton, Harry Ross;
1999: Message in a Bottle, de Luis Mandoki, Dodge Blake;
2000: Where the money is, de Marek Kanievska, Henry Manning;
2002: Road to Perdition, de Sam Mendes, John Rooney;
2006: Cars, de John Lasseter, la veu de Doc Hudson;

Com a director.
1968: Rachel, Rachel ;
1971: Sometimes a Great Notion ;
1972: The Effect of Gamma Rays on Man-in-the-Moon Marigolds;
1980: The Shadow Box;
1984: Harry & Son;
1987: The Glass Menagerie ;

Com a guionista.
1984: Harry and Son;

Com a productor.
1968: Rachel, Rachel;
1970: Puzzle of a Downfall Child;
1971: Sometimes a Great Notion;
1972: The effect of gamma rays on Man-in-the-Moon Marigolds ;

Com a productor executiu.
1969: Butch Cassidy and the Sundance Kid ;

 Referncia .


 Enllaos externs .

 ;
 Paul Newman a Internet Broadway Database;
 Paul Newman a Allmovie;
 Paul Newman a TCM Movie Database;
 Vida i Obra de Paul Newman;
 Fotos;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110251" title="Font-de-Gaume" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="45066">


Font-de-Gaume s una cova amb mostres d'art paleoltic que es troba en el municipi occit de Las Eisis de Taiac (nom oficial de Eyzies-de-Tayac) a la Dordonya.

Va ser descoberta el 12 de setembre de 1901 per Denis Peyrony, Henri Breuil i Louis Capitan, noms quatre dies desprs de la descoberta de la cova de Combarelles. 

Els materials elaborats pels homes primitius en pedra (indstria ltica) pertanyen essencialment a les cultures del Chtelperroni i a l'Aurinyaci, i ms rarament al Musteri, au Solutri i al Magdaleni.

La cova presenta la forma d'un passads de 125 metres de llarg relativament estret. Les primeres pintures es troben a uns seixanta metres de l'entrada on hi ha escassa circulaci d'aire cosa que n'ha perms la conservaci ja que altres pintures dins del passads han desaparegut per l'acci de l'aire.

En total hi ha uns 200 gravats i pintures que en alguns casos presenten policromia. Es tracta de signes geomtrics d'animals en concret d'auroc (Bos primigenius), bisonts, mamuts , cavalls, rens i tamb lleons. Les figures antropomorfiques que apareixen sn siluetes i possiblement vulves.

En no haver una dataci absoluta aquestes obres d'art parietal sn assignades a l'art magdaleni sota la base de comparacions estilstiques.

Des de 1979, aquestes coves estan inscrites com Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO junt amb altres de la vall de la Vzre.

La cova de Font-de-Gaume s oberta al pblic.

 Referncies .
 H. Breuil, Quatre cent sicles d'art parital, Centre d'tudes et de Documentation prhistoriques, 1952.
 A. Leroi-Gourhan (1988) -  Font-de-Gaume , a : Dictionnaire de la Prhistoire, Leroi-Gourhan, A., (d.), PUF, pp. 410-411.

 Enllaos externs .
 Font-de-Gaume sur hominides.com ;
 Film des principales peintures de Font-de-Gaume ;
 Font-de-Gaume ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110255" title="Kosrae" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="45068">


Kosrae s una illa de la Micronsia i un estat dels Estats Federats de Micronsia a l'oce Pacfic. Forma part de l'arxiplag d'illes Carolines. T una superfcie de 110 km2 i una poblaci de 7.317 persones (segons el cens de 1994). L'estat s dividit en quatre municipis: Tufunsak, Utwa, Malem i Lelu. La capital de l'estat s Tofol, al municipi de Lelu.

L'illa destaca per la seva natura exuberant i verge, les llacunes de corall i la baixa activitat turstica.

 Municipis .

L'estat s dividit en cinc municipis:

 Lelu (pop. 2 404);
 Malem (pop. 1 430);
 Tafunsak (pop. 2 427);
 Utwa (pop. 1 056);
 Walung;

La capital de l'estat Tofol, a Lelu.

Enllaos externs.
 myMicronesia/Kosrae section ;
 Oficina de turisme de Kosrae ;
 Photos of Kosrae ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110259" title="Nadia Com?neci" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="45069">































Nadia Elena Com neci  (12 de novembre de 1961) s una ex-gimnasta romanesa, guanyadora de 5 medalles olmpiques 9 medalles als Campionats Europeus i 2 medalles als Campionats Mundials. Fou la primera a assolir la puntuaci perfecta, 10, en una competici olmpica. s considerada una de les ms grans atletes del segle XX i es troba per dret propi entre les millors gimnastes de tots els temps. 

 Biografia .

Nascuda a One tu (originriament Gheorghe Gheorghiu-Dej), Romania, filla de Georghe i Stefania-Alexandrina, el seu nom, Nadia, s'inspira en Nadezhda (Esperana), herona d'una pellcula russa. 

Va comenar a competir a nivell nacional al 1970 com membre de l'equip de la seva ciutat natal. Rpidament va ser reclutada pel reconegut entrenador Bela Karolyi i la seva esposa Marta   entrenadors de l'equip nacional de Romania   que ms tard van fugir a Estats Units, on van ser entrenadors de grans gimnastes nord-americans. Als 13 anys Nadia Com neci va tenir el seu primer xit important; va guanyar tres medalles d'or i una de plata al Campionat Europeu de Gimnstica a Skien, Noruega. Un any desprs, al 1975, la gimnasta va superar amb quatre victries individuals a la russa Lyudmila Turishcheva, pentacampiona d'Europa, i es va alar amb la primera posici a la classificaci general individual de les competicions preolmpiques de Mont-real. Aquest mateix any, Associated Press la va escollir Atleta de l'Any. 


L'any 1976 va triomfar a Nova York, on, a ms de fer-se amb la victria a la Copa Amrica, es va convertir en la primera dona que realitzava el dificilssim doble mortal d'esquena en la sortida del seu exercici d'asimtriques. Als catorze anys d'edat va ser l'estrella dels Jocs Olmpics de Mont-real. La romanesa va ser la primera gimnasta que va assolir arrencar als jutges la puntuaci mxima en uns Jocs Olmpics; abans de Mont-real ja l'havia rebut 19 vegades, i a ms la repetiria sis vegades ms. A Montreal, Com neci va guanyar tres medalles d'or: general individual, barra d'equilibri i paralleles asimtriques; una de plata: general per equips i una de bronze en terra. 

Com a dada curiosa, quan la qualificaci es va anunciar al tauler electrnic, va aparixer un 1.0, ja que el sistema contava noms amb un espai per a un nombre enter i un nombre decimal. De tornada a casa els seus compatriotes la van rebre en olor de multituds i els seus xits la van fer creditora del reconeixement de Heroi Socialista del Treball, sent la persona ms jove que mai hagi rebut aquest guard.

A l'any segent va defensar amb encert el ttol individual europeu, per l'equip romans, en una controvertida decisi, va abandonar la competici durant les finals en protesta per les puntuacions. 

Al 1978, lluny dels seus xits anteriors, arribava al Campionat del Mn de Gimnstica amb un pes excessiu i fora de forma. Una caiguda en les barres asimtriques la va relegar a la quarta posici de la classificaci final, per encara va tenir forces per a guanyar a la barra d'equilibri. 

De nou en forma i amb un pes adequat, l'atleta romanesa es convertia al 1979 en la primera gimnasta de tots els temps que conquistava tres ttols europeus consecutius. Per durant el campionat del mn, al desembre, quan Com neci dominava les classificacions desprs del programa obligatori de la competici, va haver de ser hospitalitzada abans de comenar el programa lliure, per una infecci a la sang provocat per un tall que es va fer al canell amb una civella metllica. Contradient les instruccions dels metges, va abandonar l'hospital i va competir en la barra d'equilibri arribant a la puntuaci de 9,95. Grcies a aquesta actuaci, l'equip romans va aconseguir la seva primera medalla d'or per equips. 

Va participar de nou als Jocs Olmpics de Moscou 1980 i es va classificar en el segon lloc de la general individual desprs de la russa Yelena Davidova. Va aconseguir conservar no obstant el ttol olmpic de barra d'equilibri i va empatar en terra per a la medalla d'or. L'equip de Romania va acabar la competici en segon lloc. 

Desprs d'aquesta edici dels Jocs Olmpics, Nadia es va retirar de l'alta competici. La seva ltima aparici en un gran torneig va ser al Campionat Mundial Universitari que es va celebrar a Bucarest al 1981. Va guanyar cinc medalles d'or, per va haver acusacions de parcialitat contra els jutges, ats que la meitat d'ells eren romanesos. 

Entre 1984 i 1989 la gimnasta va ser membre de la Federaci Romanesa de Gimnstica i va entrenar als joves gimnastes del seu pas. Al novembre de 1989 va fugir als Estats Units. All, es va dedicar a realitzar viatges promocionals d'equipaci gimnstica, roba interior i llenceria de la firma Jockey, equipament d'aerbic i vestits de nvia. Al 1994 es va comprometre amb el gimnasta nord-americ Bart Conner i va regressar a Romania per primera vegada desprs de la seva fugida. Nadia i Bart es van casar a Romania a l'abril de 1996. Tres anys desprs, al 1999, Nadia es va convertir en la primera atleta que va rebre una invitaci per a parlar davant les Nacions Unides. Des d'aquella tribuna va llanar l'any 2000 com Any Internacional del Voluntariat. 

Al desembre de 2003 va publicar el seu primer llibre, Cartes a una gimnasta jove.

Actualment continua vinculada amb el mn de la gimnstica mentre s'ocupa de diverses obres de caritat en tot el mn. Ella i el seu esps sn propietaris de la Acadmia Conner de Gimnstica, la Companyia per a Produir el 10 Perfecte i d'algunes botigues de material esportiu. Ambds publiquen la Revista Internacional de Gimnstica (International Gymnast Magazine). 

Nadia Com neci s avui vicepresidenta del Consell de Direcci d'Olimpades Especials, Presidenta d'Honor de la Federaci Romanesa de Gimnstica, Presidenta Honorfica del Comit Olmpic Romans, Ambaixadora d'Esports de Romania, vicepresidenta del consell de Direcci de l'Associaci per la Distrofia Muscular i membre de la Fundaci de la Federaci Internacional de Gimnstica. Ha rebut dues vegades la condecoraci de l'Ordre Olmpica de mans del Comit Olmpic Internacional, i ha engegat a Bucarest una clnica per a ajudar als nens orfes (The Nadia Comaneci Children's clinic). 

 Enllaos Externs .
El 10 de Comaneci a Montreal 1976














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110260" title="Las Combarlas" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="45070">
Las combarlas (nom occit) o Les Combarelles (nom oficial francs) sn unes coves amb pintures i gravats del paleoltic superior situades al municipi Las Eisis de Taiac (Eyzies-de-Tayac) al Perigord dins la Dordonya.

Les coves sn crstiques, producte de la disoluci de la cal per un riu. 

Hi ha una cova anomenada Combarlas I ( descoberta per Henri Breuil i Louis Capitan el 1901  i una altra amb el nom de Combarlas II descoberta el 1891 per mile Rivire.

Hi ha 291 gravats i unes 600 pintures repartits en 105 conjunts. Per culpa de les condicions climtiques de la cova (amb un 99% d'humitat relativa constant) noms es conserven en bones condicions els gravats i les pintures estan molt malmeses.

La descoberta d'aquesta cova va ser decisiva per l'autentificaci per part dels arquelegs francesos de les pintures trobades 20 anys abans a les coves d'Altamira que en principin van sser atribuides a una falsificaci ja que es tenia la idea que no existia art parietal en aquell perode de la prehistria.

S'atribueixen a l'home del Cro-Magnon amb una antiguitat feta a travs del recompte del carboni-14 d'entre 13.000 i 11.000 anys BP. 

Els animals representats sn principalment el cavall (100 figures), els rens (representats amb molt de naturalisme), una figura de lleona, bisonts i mamuts.  

En figures antropomrfiques destaquen les representacions femenines estilitzades.

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110267" title="Parentium" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="45074">
Parentium (grec Parention) fou una ciutat d'stria a la costa oest. Fou probablement un establiment dels istris sobre el que es va edificar l'establiment rom. Plini el Vell l'esmenta com a oppidum civium romanorum, i fou una ciutat important de la provncia. Fou colnia sota Traj (Colonia Ulpia Parentium)
 
Modernament es va dir Parenzo i des del 1921 Pore .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110268" title="Pargietes" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="45075">
Pargietes (llat pargyetae, grec pargyetai) fou un poble de les muntanyes Paropamisus (Hindu Kush), al sud-oest de Kabul, esmentat per Ptolemeu. El seu nom derivaria de la paraula snscrita parvata que vol dir muntanya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110269" title="Parisi" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="45076">
Parisi fou el nom llat d'una tribu de Britnia a la costa nord-est, a l'esquerra del riu Abus (Humber). La seva ciutat principal fou Petuaria esmentada als Itineraris com Praetorium.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110270" title="Prion" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="45077">
Prion (llat Parium) fou una ciutat de Msia a l'Hellespont, a l'oest de Priapos, al districte anomenat Adrasteia. Segons Estrab fou una colnia de Milet, Eritrea i Paros, per Pausnies noms esmenta com a colonitzadors als eritreus. La tradici diu que va rebre el seu nom de Parios, fill de Json. El seu port era millor que el de Priapos.

Sota domini rom fou colnia segons les monedes i inscripcions. Tenia un temple dedicat a Adrateia. Estrab i Plini el Vell esmenten una famlia de la ciutat, els Ophiogenes, que, igual que els libis psylli, tenien la facultat de curar als que havien estat picats per una serp simplement tocant a la persona.

Correspon a la moderna Kemer o Kamares i queden restes de la muralla i un aqeducte. El nom Kamares derivaria dels edificis subterranis (kamarai) que encara existeixen.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110271" title="Abric Roman de Capellades" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="45078">
L'Abric roman de Capellades s un jaciment arqueolgic situat al Cingle del Capell a Capellades (Anoia).

Va ser descobert el 1909 per Amador Roman. Es troba situat a 350 metres sobre el nivell del mar i a 60 metres per sobre del nivell actual del riu Anoia.

Primer, abans de la guerra civil espanyola,  va ser excavat a crrec de l'Institut d'Estudis Catalans per Norbert Font i Sagu i Llus Maria Vidal. Desprs, a partir de 1950, Eudald Ripoll i Henry de Lumley continuaren les excavacions durant uns 15 anys. A partir de 1989 el departament de prehistria de la Universitat Rovira i Virgili s'encarrega d'aquestes tasques.

L'abric Roman s un dipsit de 17 metres de potncia en el qual fins ara s'han descobert 27 nivells arqueolgics.

Correspon a una ocupaci del Paleoltic Mitj per part d'homes neandertals. Es calcula una antiguitat d'uns 56.000 anys.

El fet de quedar les restes de fusta cobertes per una surgncia d'aigua molt rica en carbonat de calci ha provocat la formaci d'una crosta que n'ha perms la conservaci cosa realment excepcional en tot el mn. Aquestes restes permeten conixer, per exemple, de quina manera tallaven un arbre les neandertals o com organitzaven la seva vida.

S'hi han trobat unes 100 eines de fusta i unes 300 fogueres.   

No s'hi han trobat restes humanes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110273" title="Parma" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="45080">

Parma s una ciutat d'Itlia a la regi d'Emlia-Romanya, provncia de Parma. T una poblaci de uns 180.000 habitants. El com t una superfcie de 260 km2.
 
 Histria .

Parma fou una ciutat de la Gllia Cispadana, a la via Emlia a la vora d'un rierol anomenat tamb Parma. Es possible que fos un llogaret dels gals per no va tenir importncia fins l'establiment de la colnia romana el 183 aC.

Es esmentada el 176 aC como a quarter general del procnsol C. Claudius. Fou una ciutat prospera i important per molt poc esmentada en relaci a esdeveniments histrics. 

Al perode de les guerres civils va prendre part a favor del partit senatorial contra Marc Antoni i aquest la va ocupar i saquejar (43 aC). Sota August va rebre un nou cos de colons i es esmentada a les inscripcions com Colonia Julia Augusta.

Va romandre ciutat important durant l'imperi. El 377 la poblaci s'havia redut i Graci i va establir una colnia de gots. El 451 fou saquejada per tila.

Va passar a Odoacre i als ostrogots i fou destruda per Ttila durant la guerra Gtica. Vers el 540 va passar als bizantins i inclosa a l'exarcat de Ravenna sota el nom de Crispolis (Chrysopolis, Ciutat Daurada) fins que el 569 va caure en mans dels llombards. Des el 774 fou possessi dels francs i administrada per un comte, i fou inclosa en el Regne d'Itlia el segle IX. El poder comtal va passar als bisbes nominals feudataris del Sacre Imperi a partir del 1115 i desprs del 1140 es va comenar a afermar el poder de la comuna a la que ja el bisbe havia confiat alguns poders el 1106.  El 1167 va ingressar a la Lliga Llombarda.

Desprs de la pau de Constana del 1183, hi van haver guerres amb les venes comunes de Reggio, Piacenza i Cremona, amb les que es disputava el control de la via comercial pel riu Po. Ciutat normalment gibellina, el juny de 1247 es van imposar els gelfs encapalats per la famlia Rossi. Les forces de Frederic II la van assetjar per foren derrotats a la batalla de Parma el 18 de febrer de 1248.

Al segle XIII els caps familiars van ostentar poders senyorials sota el crrec de podest o de capit. El 1344 Azzo de Correggio, va vendre la ciutat a Obizzo III d'Este, senyor de Mdena, que la va revendre el 1346 a Lluc Visconti, senyor de Mil.

L'estat milans la va conservar fins el 1511 per sota la famlia Terzi es va fer independent breument (1404-1409); els Sforza la van recuperar pel Milanesat (1440-1449) a travs de les famlies feudals dels Pallavicini, Rossi, Landi, Sanvitale i Correggio que van senyorejar diversos feus i castells que casi foren estats independents (com el Landi a la vall del Taro, el Pallavicini a Busseto i Solignano, o els Rossi a San Secondo).

En el Congres de Mntua de 1511 es va acordar restituir el Milanesat als Visconti per segregant Parma i Piacenza que passarien al Papa que en va prendre possessi el 1512.

El Papa Pau III (Alexandre Farnesi) va erigir Parma i Plasncia en ducat pel seu fill natural Pere Llus Farnesi. La dinastia dels Farnesi va conservar el ducat fins el 1731 a la mort del darrer mascle de la famlia Antoni Farnesi (1679-1731, govern del 1727 al 1731). El poder dels senyors feudals va anar minvant progressivament; el 1588 foren eliminats els Pallavicini; el 1612 Brbar Sanseverino fou executat junt amb sis altres nobles acusats de conspirar contra el duc; i el 1682 foren derrotats els Landi.

Vegeu Ducat de Parma

El ducat va passar a la casa de Borb. El 1802 va caure en poder de Frana i va rebre el nom de Parme, esdevenint capital del departament del Taro. El 1808 Plasncia fou erigida en ducat per Charles-Franois Lebrun, duc de Plaisance. La restauraci va arribar el 1814 i el 1815 el Congrs de Viena en va establir les directius. Maria Llusa el va governar fins a la seva mort el 1847 en qu tal com s'havia establert va passar altre cop als borbons. La dinastia fou deposada el 15 de setembre de 1859 i el 1860 es va proclamar la uni al Regne de Sardenya.

A la segona guerra mundial els aliats van entrar a Parma el 25 d'abril de 1945.


 Comtes de Parma .

Suppone I 807-835 ;
Adalgis I 835- ? ;
Suppone II  vers 850;
Adalgis II 882-911 ;
Adalbert 911- ? ;
Radald  vers 925;
Manfred  931-967 ;
Bernard  967- ? ;
Guiu  vers 990;
Bernat 998-1037 ;
Bonifaci de Toscana 1037-1051 ;
Ardu 1051-1073 ;
Ubert I 1073-1095 ;
Ubert II 1095 ;
Albert Giberti 1095-1101 ;
Gibert Giberti 1101-1111 ;
Matilde de Canossa o de Toscana 1111-1115 ;
Bisbes, i progressivament la comuna 1115-1303  (la comuna adquireix poder a partir del 1140);

Senyors de Parma .
Gibert da Correggio 1303-1311 ;
Guiu Cocconato gener a abril de 1311 ;
Franceschino Malaspina abril a setembre de 1311 ;
Falcone Enrici 1311 ;
Gibert da Correggio 1303-1311 ;
Giberto (segona vegada) 1311-1316 ;
Gianquirico San Vitale 1316-1322 ;
Marsilio Rossi 1322-1326 ;
Passerino Torriani 1326-1328 ;
Roland Rossi 1328-1329 ;
Marsilio Rossi (segona vegada) 1329-1331 ;
Castellino Beccaria 1331-1333 ;
Mateu da Sommo 1333-1335 ;
Albert della Scala 1335-1341 ;
Azzo da Correggio 1341-1344 ;
Obizzo III d'Este (senyor de Ferrara 1344-1352) 1344-1346  ;
A Mil 1346-1512  (fou Repblica independent 1404-1409);
Al Papa 1512-1545 ;

 Ducs de Parma .
Finastia dels Farnesi .

Pere Llus I de Parma (1545 1547).
Octavi I de Parma (1547 - 1586).
Alexandre I de Parma (1586 - 1592).
Ranuccio I de Parma (1592 - 1622);
Odoardo I de Parma (1622 - 1646);
Ranuccio II de Parma (1646 - 1694).
Francesc I de Parma (1694 - 1727).
Antoni I de Parma (1727 - 1731).

Dinastia dels Borb-Parma.
 Carles I de Parma (1731 - 1735).

Dinastia dels Habsburg.
 Carles II de Parma (1735 - 1740).
 Maria Teresa I d'ustria (1740 - 1748).

Dinastia dels Borb-Parma.
 Felip I de Parma (1748 - 1765).
 Ferran I de Parma (1765 - 1802).
 Llus I d'Etrria (1802 - 1803).

Governs napolenics.
 Jean-Jacques de Cambacrs, duc de Parma. (1808 - 1814).
 Charles-Franois Lebrun, duc de Piacenza. (1808 - 1814).

Dinastia dels Habsburg.
 Maria Llusa I de Parma (1814 - 1847).

Dinastia dels Borb-Parma.
 Carles II de Parma o Carles Llus (1847 - 1848).
 Carles III de Parma (1848 - 1854).
 Robert I de Parma (1854 - 1907), deposat 1859.
Al Regne de Sardenya 1859, desprs Regne d'Itlia.

 Aspirants .

 Enric de Parma (1907 - 1939).
 Josep de Parma (1939 - 1950).
 Elies de Parma (1950 - 1959).
 Robert de Parma (1959 - 1974).
 Xavier de Parma (1974 - 1977).
 Carles Hug de Parma (1977).


Personatges famosos de Parma.
Francesco Mazzola, 'Il Parmigianino', pintor ;
Sisto Badalocchio, pintor ;
Alessandro Araldi, pintor ;
Michelangelo Anselmi, pintor  (no nascut a la ciutat);
Giovanni Maria Francesco Rondani, pintor ;
Girolamo Mazzola Bedoli, pintor ;
Filippo Mazzola, pintor ;
Antonio da Correggio (Antonio Allegri), pintor (nascut a Correggio);
Benedetto Antelami ;
Giacomo Zanguidi ( Bertoia) ;
Josep Antoni Parma ;
Giovanni Federico Bonzagni ;
Amadeo Bocchi ;
Bartolomeo Schedoni ;
Giambattista Bodoni, tipgraf ;
Charles Ponzi;
Ferdinando Paer, compositor ;
Giuseppe Verdi, compositor ;
Arturo Toscanini;
Bernardo Bertolucci, director de cinema;
Giovannino Guareschi, escriptor ;
Cassius Parmensis, poeta;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110274" title="Parmecamps" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="45081">
Els parmecamps (llat parmaecampi) foren un poble del sud de Germnia entre les muntanyes Abnoba i el Danubi, corresponen al modern districte de Cham a Baviera.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110275" title="Parnassos" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="45082">
Parnassos (llat Parnassus), catal Parns, fou una ciutat de la part nord de Capadcia a la dreta del riu Halis, propera a una muntanya anomenada tamb Parnassos, al cam entre Ancyra i Archelais.

Per la muntanya Parnassos de Grcia, vegeu Parnassos Mons


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110277" title="Parnassus Mons" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="45083">

Parnassus Mons fou una muntanya de la Fcida, prop de Delfos, al nord del golf de Corint. Aquesta muntanya estava consagrada a Apollo i a les nimfes i segons la mitologia era la residencia de les muses. En catal s'anomena Parns.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110278" title="Galanthus" nonfiltered="77" processed="77" dbindex="45084">


El gnere Galanthus t unes vint espcies dins la famlia Amaryllidaceae que estan entre els primers bulbs en florir a la primavera. L'espcie ms coneguda del gnere i l'nica present a Europa Occidental s el lliri de neu (Galanthus nivalis).

Totes les espcies d'aquest gnere tenen un bulb i fulles liniars amb tiges florals erectes.

Es fan servir diverses espcies en jardineria.

En el calendari revolucionari francs se li dedica amb el nom francs de perce-neige un dia de l'hivern. 

Referncies.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110279" title="Parnassus" nonfiltered="78" processed="78" dbindex="45085">


Parnassos (llat Parnassus), ciutat de Capadcia;
Parnassus Mons, muntanya de Grcia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110280" title="Paropamisades" nonfiltered="79" processed="79" dbindex="45086">
Paropamisades (llat paropamisadae) fou el nom collectiu de les tribus que vivien a les muntanyes Paropamisus (Hindu Kush), al districte Paropamisadon, especialment a la part sud i est. Aquest poble mai fou sotms ni tan sols per Alexandre el Gran. Les tribus principals foren els bolites (bolitae o potser cabolitae), ambautes (ambautae), parsis (parsii) i pargietes (paryetae o pargyetae).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110282" title="Paropamisos" nonfiltered="80" processed="80" dbindex="45087">
Paropamisos (llat Paropamisus) fou una cadena muntanyosa anomenada modernament Hindu Kush que s'estenia fins enllaar amb l' Imaus (Himlaia). Les principals subdivisions eren la moderna Koh-i-Baba (oest de Kabul) i Nishadha (al nord de Kabul fins a Jalalabad). L'altura dels seus cims variava entre 4500 i 5500 metres.

Era el territori dels Parutes


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110283" title="Pollancre" nonfiltered="81" processed="81" dbindex="45088">


Pollancre (Populus) s un gnere de plantes amb flor

Totes les espcies del gnere sn arbres que inclouen diverses espcies relacionades com els lbers i els pollancres tropicals (Turanga).

Els pollancres sn arbres caducifolis que canvien el color de les fulles abans que caiguin a la tardor. La majoria, especialment el pollancre trmol, tenen fulles amb llargs peciols que fan que es moguin fcilment amb el vent.

Sn arbres de molt rpid creixement, sobretot els hbrids, (en quinze anys ja es poden tallar) quan tenen suficient aigua disponible, per aix es planten en llocs al costat de corrents d'aigua o amb la capa fretica alta com s el cas de les pollancredes de la riba del riu Tordera. 

Reben diversos altres noms: xops, polls, etc.

Classificaci.
Populus secci Populus - ;
Populus tremula - Trmol;
Populus tremuloides - ;
Populus grandidentata - ;
Populus adenopoda - ;
Populus sieboldii - ;
Populus alba - lber;
Populus x canescens (P. alba x P. tremula) - (hbrids);

Populus secci Aegiros - ;
Populus nigra - Pollancre ver o, senzillament, pollancre;
Populus x canadensis (P. nigra x P. deltoides) - (hbrid) Pollancre del Canad ;
Populus deltoides - ;
Populus fremontii - ;
Populus secci Tacamahaca - ;
Populus angustifolia - ;
Populus balsamifera - ;
Populus trichocarpa - ;
Populus laurifolia - ;
Populus simonii - ;
Populus maximowiczii - ;

Populus secci Leucoides - ;
Populus heterophylla - ;
Populus lasiocarpa - ;
Populus wilsonii - ;

Populus secci Turanga - ;
Populus euphratica - Pollancre d'Elx;
Populus ilicifolia - ;

Referncies.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110284" title="Paropamisadon" nonfiltered="82" processed="82" dbindex="45089">
Paropamisadon fou un districte de les muntanyes Paropamisos, habitat pels paropamisades, que limitada a l'oest amb Ariana, al nord amb Bactriana, a l'est amb l'Indus i al sud amb Aracsia; correspon a la regi desprs anomenada Kabulistan. Els dos rius principals eren el Dargamenes (modern Gori) i el Cophen (Kabul)  i les ciutats principals Ortespanum (Kabul), Alexandreia (potser Bamian), Gauzaca i Capissa o Caphusa. Les valls, tot i que molt fredes al hivern, eren fora frtils.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110285" title="Paros" nonfiltered="83" processed="83" dbindex="45090">
Paros (llat Parus) es una illa grega de la mar Egea, al grup de les Cclades, a l'oest de Naxos de la que esta separada per un canal. T al tomb de 15.000 habitants.

 Histria .

La llegenda diu que fou colonitzada per Paros de Parrhsia, que va portar a la illa una colnia d'arcadis. El suposats antics noms de l'illa foren Plateia (o Pactia), Demetrias, Zacynthus, Hyria, Hyleessa, Minoa i Cabarnis. Atenes hi va enviar una colnia de jnics que van aportar prosperitat i va crear colnies a Tasos, i la de Prion a l'Hellespont. 

Al comenament de les guerres Mdiques  l'illa depenia de  i va estar al costat de Prsia, enviant una nau a la batalla de Marat. Com a cstig fou assolada per la flota atenenca dirigida per Miltiades que va demanar un tribut de 100 talents, per la ciutat va resistir i va obligar als atenencs a retirar-se desprs de 26 dies de setge. Al temple de Demetri a Paros, l'almirall Miltiades va rebre la ferida de la que va morir. Desprs de la batalla d'Artemsion l'illa, que continuava aliada a Prsia, va observar neutralitat a l'espera dels esdeveniments. Temstocles els va imposar un tribut al final de la guerra i va entrar a la Lliga Dlica on pagava el tribut mes alt de totes les illes (30 talents).

El govern fou democrtic dirigit per un senat per al temps de la guerra del Pelopons, el 410 aC, ja governava la oligarquia quan hi va anar el general atenenc Termenes i va restaurar la democrcia. El 387 aC va entrar a la nova confederaci atenenca. El 385 aC, en cooperaci amb Dions el vell de Siracusa, va fundar una colnia a l'illa anomenada Pharos a Illria. 

El 357 aC es va separar de la confederaci per va perdre importncia poltica. Desprs de la mort d'Alexandre el Gran va dependre uns anys dels Ptolemeus.

Va passar a Roma i a Bizanci, i desprs del 1207 fou part del ducat de Naxos dins del qual va formar una senyoria. El 1573 va passar als otomans i el 1830 fou reconeguda part de Grcia.

A l'illa es va trobar la Crnica de Paros.

El poeta Arquiloc (Archilocus) era nadiu de Paros. Era molt apreciat el marbre blanc de Paros, el mes valus desprs del pantlic; les pedreres principals eren a la muntanya marpessa. La capital era la ciutat del mateix nom a la costa occidental, moderna Paroika.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110309" title="Anlisi de malles" nonfiltered="84" processed="84" dbindex="45091">
En enginyeria electrnica l'anlisi de malles s un mtode de l'anlisi de circuits que utilitza sistemes d'equacions, la llei de Kirchhoff de les malles i la llei d'Ohm per tal de calcular voltatges i corrent a qualsevol punt d'un circuit elctric.
Normalment implica menys incgnites i equacions que en el cas de l'anlisi de nodes, en no utilitzar la llei del corrent de Kirchhoff el clcul s ms simple. Tanmateix la seva utilitzaci est limitada als circuits planars.

A un circuit planar, les malles serien con les "finestres" que es formarien en dibuixar el circuit sense que les branques es creuessin. Formalment, una malla s un bucle del circuit que no inclou cap element. No sempre s possible identificar un corrent de malla amb una nica branca i no sempre s possible mesurar directament un corrent de malla.

Hi ha una relaci entre el corrent de malla i el corrent de la branca, aix el corrent d una determinada branca el podem expressar com la suma dels corrents de les malles de les que en forma part. Per trobar els diferents corrents de malla s'aplicar la llei de Kirchhoff de les malles per crear tantes equacions com malles hi hagi; en cas de les branques que tinguin alguna resistncia, la llei d'Ohm ens permetr determinar la seva tensi en funci del seu corrent de branca.

 Vegeu tamb .
Anlisi de circuits;
Anlisi de nodes;
Teorema de Thvenin;
Teorema de Norton;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110311" title="Viburno tini-Quercetum ilicis cerrioidetosum" nonfiltered="85" processed="85" dbindex="45092">
REDIRECTAlzinar amb roure cerrioide;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110312" title="Llista de videojocs de Famicom" nonfiltered="86" processed="86" dbindex="45093">

Aquest article s una llista de videojocs de la Nintendo Family Computer ordenats alfabticament. Les dates dels llanaments estan en mesos/dies/anys. Tots aquests videojocs han estat llanats al Jap, sia, o moltes altres regions. Els videojocs de l'Amrica del Nord i Europa sn a la Llista de videojocs de NES.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110331" title="Sistema Galileo" nonfiltered="87" processed="87" dbindex="45094">
El sistema de navegaci per satllit Galileo s una alternativa de la Uni Europea a l'actual constellaci GPS dels Estats Units i del GLONASS rus.  
Pren el nom de l'astrnom itali Galileo Galilei i est previst que sigui operatiu al 2010.

Les millores que ofereix Galileo respecte GPS sn les segents:
 Millor precisi per a tots els usuaris.
 Millor cobertura en latituts extremes (nord d'Europa, sud d'frica i Amrica).
 Independncia d'un sistema controlat pels Estats Units de cara a finalitats tctiques i comercials.
 El senyal ems inclou la correcci sobre la posici real del satllit.

Galileo s concebut com un projecte civil, destinat a millorar la seguretat en el transport, especialment aeri i naval. GPS en canvi, neix com un sistema tactic militar que posteriorment s'explota comercialment (aix s, desprs de degradar la qualitat del servei per tal d'oferir molta menys precisi que el d's militar). 

Histria.

El projecte Galileo neix oficialment l'any 2003 a la Uni Europea com a resultat de quatre anys de negociacions entre diferents potncies, amb objectius divergents. El principal obstacle, a ms del finanament, s el govern dels Estats Units, que bloqueja contnuament qualsevol intent d'actuaci, especialment desprs dels atemptats del 11 de setembre de 2001.
Finalment el 2003 s'aconsegueix recollir la xifra de 1100 milions d'euros per finanar el desenvolupament fins el 2005. De forma parallela, Galileo Industries comena a construir les infraestructures necessries per a desenvolupar el projecte, entre elles el GSTB-v1 (Galileo System Test Bed v1). 
El 2004, desprs d'anys de negociacions i pressions per part del govern dels Estats Units, el projecte aconsegueix adquirir un rang de freqncies (conegut com Binary Offset Carrier 1.1) a travs del qual es far la transmissi. 
El desembre de 2005 s llanat el GIOVE-A (Galileo In-Orbit Validation Element), el primer satllit de la constellaci Galileo. Tot i no ser operatiu encara, aquest llanament s crucial per l'xit de Galileo: a ms de tranquilitzar als inversors, queda reservada ja l'rbita que ocuparan els primers satllits operatius. Tamb es comena a utilitzar el rang de freqncies i es posen a prova alguns dels equipaments, alguns d'ells mai posats en rbita fins al moment. La segona versi del banc de proves (GSTB-v2) comena a funcionar.
A finals de 2006 encara es realitzen experiments sobre el GIOVE-A i es prepara el llanament del GIOVE-B, el segon i ltim satllit experimental.


Descripci del sistema.

La constellaci Galileo est formada per 30 satllits en una rbita terrestre mitjana a 23.222 Km. dividida en tres plans orbitals amb 56 d'inclinaci. 9 satllits operatius i un de reserva es troben en cadascun d'aquests plans. Cadascun d'aquest satllits t una vida estimada superior als 12 anys.
El Sistema Galileo tamb consta d'una srie d'estacions terrestres que serveixen per determinar la posici exacta de cadascun dels satllits per tal de millorar la precisi de la senyal i corregir-ne la trajectria. 


Serveis.

 Servei obert: de lliure accs per a qualsevol receptor. T un marge d'error de 8m/4m  (vertical/horitzontal) o 30m/15m en receptors d'una sola banda (single band), comparable al Navstar GPS.
 Servei comercial: servei encriptat amb marge d'error inferior a 1m, destinat a sistemes de posicionament d'alta precisi que requereixen un abonament (assistncia a la navegaci aria, serveis de cartografia, etc). Combinat amb emissors terrestres, pot redur el marge d'error a un mxim de 10cm. ;
 Servei pblic regulat (PRS): similar al servei comercial per amb molta ms fiabilitat. En cas d'error el sistema pot recuperar-se en pocs segons. Ser destinat a les autoritats de seguretat (polica, exrcit, etc.) i permetr en un futur proper l'aterratge automtic.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110332" title="Partens" nonfiltered="88" processed="88" dbindex="45095">
Els partens (llat partheni o parthini)  foren un poble d'Illria al nord d'Epidamnus, vens dels taulantis (taulantii). El 229 aC, a la guerra d'Illria,  eren aliats dels romans. A la mort del rei Filip V de Macednia (179 aC) el principat illiri governat per Pleuratus, que era aliat dels romans, fou unit al territori dels partens. Csar va ocupar el pas en la guerra contra Pompeu i va entrar a la capital Parthus.

La principal ciutat fou Parthus, la situaci exacta de la qual no es coneix. Tenien al menys dos fortaleses que Tit Livi esmenta com a Eugenium i Bargalum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110333" title="Partnion" nonfiltered="89" processed="89" dbindex="45096">
Partnion (llat Parthenium, grec Parthenion) eren unes muntanyes de la frontera entre Arcdia i Arglida, on hi havia el pas que portava d'Argos a Tegea. Estava consagrat al deu Pan. Aquest pas encara es actualment anomenat Parthni, per les muntanyes es diuen Rino. La seva altura era de mes de 1200 metres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110334" title="Prtia (satrapia)" nonfiltered="90" processed="90" dbindex="45097">
Prtia (Par ava) fou una satrapia nord-oriental de l'Iran en temps dels aquemnides i dels selucides. Estava formada per dues satrapies menors:

Prtia;
Hircnia;

La petita satrapia de Prtia estava limitada a l'oest per l'Atropatene, al nord per Hircnia, a l'est per Ariana i al sud per Carmnia i Persis. Correspon a les regions modernes de Khorasan i Kohistan. Es creu que al nord-oest anava seguint les muntanyes Elburz, i a l'oest arribava fins a les portes Cspies.

Les muntanyes principals eren les Labus o Labutas (probablement les muntanyes Elburz), les Parachoathras (Elwend), i les Masdoranus on habitaven els masdorans.

Els rius no eren molt importants i els principals eren el Zioberis o Stiboetes, el  Rhidagus, i el Choatres. 

Els districtes principals eren la Camisene al nord, la Partiene al sud-oest de l'anterior fins a les portes del Caspi (suposat districte d'origen dels parts), la Khoarene (la part occidental, a la frontera amb Mdia), la Apavarctene (al sud), i la Tabiene (a la frontera amb Carmnia).

Les ciutats principals foren  Hecatmpolis (Hecatompylus, capital dels parts i residencia reial dels arscides) i Apamea Rhagiana.

La regi fou ocupada pels parns o parnis que vivien al nord-oest vers el 250 aC, i degut a la  similitut de noms foren anomenats parts.

La dinastia arscida dels parns va establir el seu domini sobre gran part de l'Imperi selucida a partir de la meitat del segle III aC. Van governar Prsia fins a l'adveniment de la dinastia sassnida de Persis.

Vegeu tamb: Imperi Part






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110338" title="Parts" nonfiltered="91" processed="91" dbindex="45098">
Els parts (llat parthi o parthyaei, grec parthuaoi o parthoi), originriament anomenats parnis foren un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran. Encara que el seu nom podria derivar de l'escita (part vol dir "exiliat" en llengua escita) i tenien moltes influncies escites, eren sens dubte una branca dels iranians i probablement el nom derivava del persa antic pardu o snscrit parada.

Segons Estrab eren governats per un rei assistit d'un consell composat de nobles i familiars del rei, i un segon consell de mags o sacerdots. Eren famosos pel seu domini dels cavalls i de l'arc i fletxes, que disparaven mentre muntaven.

Vegeu tamb.
Imperi part;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110339" title="Parutes" nonfiltered="92" processed="92" dbindex="45099">
Parutes (llat parutae) fou una tribu situada per Claudi Ptolemeu a les muntanyes Paropamisos a Ariana. El seu nom derivaria dels snscrit parvata (muntanys).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110340" title="Supercopa espanyola d'hoquei patins masculina" nonfiltered="93" processed="93" dbindex="45100">
La Supercopa espanyola d'hoquei patins masculina s una competici disputada anualment, a principi de la temporada, entre el campi de la lliga espanyola d'hoquei patins masculina i el campi de la Copa espanyola d'hoquei patins masculina de la temporada anterior. Si el campi de Copa coincideix amb el de Lliga, el finalista de la primera s el club participant a la propera Supercopa. La competici no s'ha disputat tots els anys i, a dia d'avui (2008), tampoc t categoria femenina.  

 Historial .


Enllaos externs.
Reial Federaci Espanyola de Patinatge (RFEP) ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110341" title="Pariadres" nonfiltered="94" processed="94" dbindex="45101">
Pariadres (llat Paryadres) eren unes muntanyes del Pont, connectades amb les muntanyes del Taure i del Caucas. Tenien a la part oest la serralada anomenada 
Montes Moschici, i continuaven pel Pont formant la frontera amb Capadcia i Armnia. Al sud hi havia la branca les muntanyes Scoedises. Hi naixien diversos rius dels quals el ms important era lAbasrus.

El seu nom modern es Kuttag o Kara Bel. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110342" title="Pasargades" nonfiltered="95" processed="95" dbindex="45102">
Pasargades (llat pasargadae, grec pasargadai) eren una de les tres tribus dels perses segons Herdot. Altres autors els descriuen com un poble que vivia a Persis, a la part mes propera a Carmnia, per el mes probable es que el seu centre fou la regi on es va fundar la ciutat de Pasargada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110343" title="Comabella (Sant Guim de la Plana)" nonfiltered="96" processed="96" dbindex="45103">
Comabella s un llogarret de la Segarra, situat al municipi de Sant Guim de la Plana.

Economia.
La producci agrcola s principalment de cereals de sec (ordi, blat, etc.). Antigament, hi havia producci de llegums.

Tamb hi ha ramaderia porquina i vacuna.

Histria.
Conserva la tipologia de l Edat Mitjana prpia de molts pobles de la Segarra, amb nucli circular, carrerons interiors i un carrer fora per on es puja al pla interior.

L'esglsia est dedicada a Sant Esteve i la porta duu la data de 1818.

Las primeres notcies del lloc es remunten al segle XI. Existeixen vestigis d'un antic castell.

Turisme.
 Caa;

Associacions.
Societat Recreativa Comabella;

 Enllaos externs .
Comabella;
Comabella en Turisme de la Segarra;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110346" title="Passaron" nonfiltered="97" processed="97" dbindex="45104">
Passaron fou la ciutat capital dels molossos d'Epir, on vivien els reis i es feien les reunions del poble. Estava situat prop de la costa. Anna Comn esmenta un port que es  deia Passara que podria ser la mateixa ciutat, per generalment es pensa que es la moderna Dhramisis, al sud-sud-oest de Janina, on hi ha considerables runes, una part en bon estat de conservaci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110347" title="Patara" nonfiltered="98" processed="98" dbindex="45105">
Patara fou una ciutat comercial del sud-oest de Lcia, amb un bon port i no molt lluny de la desembocadura del riu Xanthos (al sud-est d'aquesta desembocadura). Fou fundada segons la tradici per Pataros, fill d'Apollo i tenia un oracle dedicat a Apollo, el segon mes fams desprs del de Delfos. Es possible que fora un establiment fenici i mes tard va rebre colons doris de Creta.

Al segle III aC Ptolemeu II Filadelf (284-246 aC) la va engrandir i li va donar el nom d'Arsinoe, per va recuperar ms tard el de Patara. 

Sota els romans fou una de les principals ciutats de Lcia esmentada per diversos autors, i a la caiguda de l'Imperi era la se de bisbes esmentats a les actes d'alguns concilis.

Les seves runes es diuen Patera, i d'elles destaca el teatre que fou construt en temps d' Anton Pius.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110359" title="Patmos" nonfiltered="99" processed="99" dbindex="45112">

Patmos s una illa grega del Dodecans, al sud-est de la mar Egea, al sud de Samos, a l'oest de Lips i al nord-oest de Leros. L'illa te forma de tres illes de nord a sud, la mes gran al nord, i estan unides per dos istmes. La capital es Patmos o Chora a l'illa centra, prop del seu port Skala.

Antigament, a l'poca clssica, la ciutat de Patmos era a la part nord de l'illa i la part sud forma el cap Amazonium.

A aquesta illa fou desterrat Sant Joan al final del regne de Domici (96)  i all va compondre l'Apocalipsi. Una cova de l'illa es el lloc on suposadament va rebre les seves revelacions.

L'illa t nombrosos convents i esglsies i les restes d'un antic castell.

Possessi de Rodes fou romana i bizantina, i  va passar als cavallers de Sant Joan de Jerusalem (desprs de Rodes) vers el 1310 i als otomans el 1533. El 1912 fou ocupada pels italians i inclosa al Dodecans i el 1948 entregada a Grcia.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110387" title="Federico Garca Moliner" nonfiltered="100" processed="100" dbindex="45115">
Federico Garca Moliner ( Borriana, Pas Valenci 1930 ) s un fsic i professor universitari valenci.

Biografia.
Nascut el 4 de mar de 1930 a la poblaci castellonenca de Borriana. Va estudiar Batxillerat a l'Institut Francisco Ribalta de Castell de la Plana, per llicenciar-se posteriorment Cincies Fsiques per la Universitat Complutense de Madrid i doctorar-se el 1958 per la Universitat de Cambridge i el 1960 per la Complutense. 

Va iniciar la seva carrera professional al Consell Superior d'Investigacions Cientfiques (CSIC), per trasllardar-se rpidament a la universitat nord-americana d'Illinois, on va ser professor durant tres anys. Al seu retorn al CSIC va continuar els seus treballs en fsica de l'estat slid, camp en el qual va ocupar un important paper desenvolupant una escola espanyola d'investigaci que aviat va arribar nivell internacional, estudiant la propietat de la matria slida a partir dels seus toms. 

Convenut de la importncia de la tasca docent, va participar com a professor convidat als programes d'escoles de postgrau, especialment a Itlia i Escandinvia, en les quals es van formar generacions de joves cientfics europeus que van constituir la base per al posterior desenvolupament de la cincia a Europa, i per la seva tasca d'ajuda als cientfics dels pasos en vies de desenvolupament tamb a Iberoamrica. 

Vinculat a les Conferncies Pugwash de Cincia i Afers Mundials, el 1992 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica per les seves contribucions a la fsica de l'estat slid.

Ha estat catedrtic de cincia contempornia a la Universitat Jaume I.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica 1992;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110445" title="Blanca de Centelles" nonfiltered="101" processed="101" dbindex="45116">
Blanca de Centelles (? - Terrassa, 1349). Senyora de Vallparads.

Filla de Saurina de Terrassa i de Bernat de Centelles. El matrimoni dels seus progenitors (any 1273) va ser anullat i Blanca va anar a viure amb la seva mare al Castell de Vallparads. Les dues famlies tenien posessions importants: el Castell de Vallparads per una banda i el de Sant Esteve de Centelles per l altra, aix com la baronia de Centelles, Bellpuig, Sadera, Manlleu i Sentfores, el castell d Erampruny, i el mas Ricard, entre d'altres propietats. 

El 1304, sis anys desprs de la mort de la seva mare, Blanca es va casar amb Guillem de Galceran de Cabrenys, per amb la mort del marit, va retornar de nou al castell de Vallparadis. L'any 1312, per, es va tornar a casar i abandon de nou la seva casa pairal.

L'any 1313 va realitzar un viatge per Europa, acompanyant com a primera dama d honor la infanta Elisabet, filla del rei d'Arag Jaume II, que es dirigia a Austria per a casar-se. Un viatge d'aquestes caraterstiques era molt poc habitual en aquella poca. Tampoc no era habitual que una dona exercs de  castl . Generalment era el marit que prenia possessi dels castells, per desprs de la mort del seu pare i el seu marit i, al no tenir descendncia, pledej per aconseguir el reconeixement per part del rei de la castlania del castell Palau de Terrassa, entre d altres.

Cap als voltants de l'any 1335 va decidir retirar-se definitivament al castell de Vallparads, on va morir suposadament l any 1349. Amb tot, en 1344 ced els seus dominis a l'orde religiosa de la Cartoixa i, en conseqncia, s'install al castell un monestir anomenat Sant Jaume de Vallparads. 

Actualment s la seu del Museu de Terrassa, i es pot veure l'escut herldic dels Centelles i la inscripci: Hic jacet nobilis Blancha de Centillis fundatrix domus vallis paradisi. 



Bibliografia.
VERDAGUER, Joaquim. Blanca de Centelles: Senyora del Castell de Vallparads i del Castell-Palau de Terrassa. --  Ajuntament de Terrassa, 1996.   (Dones terrassenques, 2);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110449" title="Francisco Bolvar Zapata" nonfiltered="102" processed="102" dbindex="45117">
Francisco Bolvar Zapata (Ciutat de Mxic, Mxic 1948) s un bioqumic i professor universitari mexic.

Biografia.
Nascut el mar de 1948 a Ciutat de Mxic. Desprs de doctorar-se en bioqumica per la Universitat Nacional Autnoma de Mxic (UNAM) va entrar a formar part del Centre d'Investigaci d'Enginyeria Gentica i Biotecnologia d'aquesta mateixa universitat realitzant estudis sobre Biologia Molecular i Biotecnologia, sent un dels investigadors ms destacats en el desenvolupament de tcniques per al maneig i caracteritzaci del material gentic de les cllules. 

Els seus estudis han contribut de forma molt significativa al disseny, construcci i caracteritzaci de vehicles moleculars per a la donaci i expressi de l'cid Desoxiribonucleic (ADN). El 1977 va participar en la producci mitjanant tcnicas d'enginyeria gentica de protenes humanes en bacteris, com la insulina i la somatostatina.

Bolvar Zapata ha estat membre de diversos comits d'experts de la UNESCO i l'Organitzaci Mundial de la Salut, publicant al voltant d'un centenaar d'articules i llibres divulgatius. 

Membre de la junta directiva de la UNAM tamb s membre de El Colegio Nacional de Mxico. Entre els nombrosos premis rebuts destaca el Premi Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica de 1991.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica 1991;
  Biografia Francisco Bolvar;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110451" title="Borrissol del melic" nonfiltered="103" processed="103" dbindex="45118">


El borrissol del melic o pelussa del melic o llombrgol s l'acumulaci de fibres txtils al melic.

Molta gent descobreix que, al comenament i al final del dia, els ha aparegut una bola de pelussa al melic. El causant ha sigut objecte de conjectures durant molts anys. El 2001 el doctor Karl Kruszelnicki de la Universitat de Sydney (Austrlia) va fer una enquesta sistemtica per obtenir dades sobre la pelussa del melic. Els seus descobriments van ser:
 La pelussa del melic est formada principalment de fibres de la roba, mesclades amb pell i una mica de borrissol.   ;
 La pelussa es desplaa d'abaix a dalt i no a l'inrevs, com fra ms lgic pensar. El procs migratori s el resultatt de la fricci del borrisol corporal amb la roba interior, que arrosega les fibres cap al melic.
 Les dones pateixen menys aquest fenomen perqu el seu borrissol corporal s ms fi i curt. Per aix mateix, el homes ms grans, possedors del borrissol ms aspre i nombrs, acumulen una quantitat ms gran de pelussa.
 La coloraci blava s causada per la presncia de fibres blaves a gran part de la roba interior d's ms freqent.  ;
 La presncia de borrissol al melic no implica cap mena de risc per a la salut.

La dedicaci del doctor Kruszelnicki en resoldre el misteri de la pelussa del melic li va fer guanyar, l'any 2002, el premi Ig Nobel a l'investigaci interdisciplinar.

Graham Barker, de Perth (Austrlia), consta al llibre Guinness dels rcords com a la persona que ha acumulat ms pelussa al melic. Va estar colleccionant la seva pelussa gaireb tots els dies des del 17 de gener de l'any 1984, i el seu melic produiex prop de 3,03 mg cada dia. La seva pelussa tendeix a ser rogenca tot i no vestir roba vermella sovint, la qual cosa contradiu parcialment les conclusions de l'estudi de Kruszelnicki. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110463" title="Santiago Ramn y Cajal" nonfiltered="104" processed="104" dbindex="45122">



Santiago Ramn y Cajal ( Petilla de Aragn, Espanya 1852 - Madrid 1934 ) fou un metge, histleg i professor universitari espanyol guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1906.

Biografia.
Va nixer l'1 de maig de 1852 a la ciutat de Petilla de Aragn, poblaci situada a Navarra. Fill de Justo Ramn Casass i Antonia Cajal, tota la seva infantesa i adolescncia es vei marcada pels continus canvis de residncia dels seus pares per diverses poblacions aragoneses. Va realitzar els estudis primaris amb els jesutes a Jaca i el Batxillerat a l'Institut d'Osca en uns anys marcats per l'agitaci social, el desterrament d'Isabel II i la Primera Repblica, proclamada just quan finalitzava els seus estudis de Batxillerat. Va estudiar medicina a la Universitat de Saragossa, on tota la seva famlia es va traslladar el 1870. Cajal es va centrar poc en els seus estudis universitaris, i al llicenciar-se el 1873 tant sols va aconseguir un lloc en la sanitat militar i el 1874 va ser destinat a Cuba, on es contagi de paludisme i disenteria. Va ser traslladat d'un lloc a un altre fins a retornar a Espanya el juny del 1875 com "inutilitzat en campanya", a causa de les seves malalties. 

L'any 1875 va marcar tamb l'inici de la seva vocaci cientfica. Ell mateix es va pagar el seu primer microscopi abans de guanyar, l'any 1876, una plaa de practicant a l'Hospital De Nuestra Seora de Gracia a Saragossa. El 1878 va contraure la tuberculosi, per el 1879 fou nomenat Director de Museus Anatmics de Saragossa i es cas el 19 de juliol amb Silveria Faans Garca, amb la qual va tenir set fills. Va guanyar la ctedra d'Anatomia Descriptiva de la Facultat de Medicina de Valncia l'any 1883, on va poder estudiar l'epidmia de clera que va assotar la ciutat l'any 1885. El 1887 es va traslladar a Barcelona per a ocupar la ctedra d'histologia creada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. 

El 1892 va ocupar la ctedra d'Histologia i Histoqumica Normal i Anatomia Patolgica de la Universitat Central de Madrid. Va assolir que el govern cres l'any 1902 un modern Laboratori d'Investigacions Biolgiques en el qual va treballar fins el 1922, moment en el qual passa a realitzar la seva recerca cientfica a l'Institut Cajal, on mantindria la seva recera a la seva mort. 

Va morir el 17 d'octubre de 1934 a la seva residncia de Madrid.

Recerca cientfica.

El 1888, durant la seva estada a Barcelona, aplicant el mtode de tinci de Camillo Golgi descobreix els mecanismes que governen la morfologia i els processos connectius de les cllules nervioses, de la matria grisa i del sistema nervis cerebroespinal. La seva teoria va ser acceptada el 1889, durant el Congrs de la Societat Anatmica Alemanya celebrat a Berln. El seu esquema estructural del sistema nervis com un aglomerat d'unitats independents i definides va passar a conixer-se com "doctrina de la neurona" i en ella destaca la llei de la polaritzaci dinmica, model capa d'explicar la transmissi unidireccional de l'impuls nervis. 

L'any 1906 fou guardonat, juntament amb l'itali Camillo Golgi, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre el sistema nervis.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Cajal sobre la superfcie de la Lluna i posteriorment l'asteroide (117413) Ramonycajal descobert el 8 de gener de 2005 per Juan Lacruz.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1906;
  Publicacions de Santiago Ramn y Cajal;
  Ramn y Cajal, Euskadi y Catalua;
Fons Ramon y Cajal. Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigaci (CRAI), Universitat de Barcelona.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110468" title="Patres" nonfiltered="105" processed="105" dbindex="45123">
Patres es una ciutat de Grcia, a la prefectura d'Acaia (de la que es la capital), amb una poblaci al tomb del 180.000 habitants. El municipi t 135,4 km2.

 Histria .

Patres (llat Patrae, grec Patrai o Patrees) fou una ciutat d'Acaia a la costa oest del cap Rhion prop del comenament del golf de Corint, al peu de les muntanyes Panachaicus.

Es va format suposadament per la uni de tres ciutats petites: Aroe, Antheia i Mesatis, fundades pels jnics, que desprs en foren expulsats pels aqueus llegendriament dirigits pel heroi Patreos, que va traslladar als habitants d'Antheia i Mesatis a Aroe i la va rebatejar Patres, del seu propi nom. L'acrpoli va conservar el nom d'Aroe.

A la guerra del Pelopons fou la nica de les ciutats aquees que va estar al costat d'Atenes i el 419 aC Tucdides els va convncer per connectar la ciutat i el seu port per unes llargues muralles. 

A la mort d' Alexandre el Gran la ciutat va passar a mans de Cassandre per les seves forces foren expulsades per Aristodem, general d'Antgon, el 314 aC.

El 280 aC Patres i Dime (Dyme) foren les dos primeres ciutats a expulsar als macedonis, i el seu exemple fou seguit per Tritea (Tritaea) i Fares (Pharae), i les quatre ciutats van reconstituir la Lliga Aquea. El 279 aC Patres va enviar ajuts als etolis quant el seu pas fou envat pels gals.

A la guerra social Filip V de Macednia va desembarcar en aquest port en la seva expedici al Pelopons. A la guerra entre romans i aqueus la ciutat va patir molt i va quedar parcialment despoblada i els habitants es van refugiar a Mesatis, Antheia, Bolina, Argyra i Arba (d'aquestes ciutats noms es coneix la ubicaci certa de Bolina i Argyra). 

Sota els romans fou una petita ciutat de provncia, conservant una mnima activitat com a port pels viatgers des de Itlia. Desprs de la batalla de Farslia (48 aC) fou ocupada per Cat per tot seguit es va rendir a Calenus, lloctinent de Csar. Antoni hi va passar el hivern del 32 al 31 aC preparant la guerra contra August. Just abans de la batalla d'ccium fou conquerida per Agripa.

Desprs d'ccium, August va decidir d'establir-hi una colnia i hi va enviar un cos de soldats veterans i va traslladar als habitants de les ciutats properes i especialment de Ripes (Rhypes), Pharae, Dyme, Tritaea i Locris entre d'altres van ser inclosos al territori de la nova Patres que es va dir  Colonia Augusta Aro Patrensis. Els edificis principals eren el temple d'Artemisa Lfria amb l'esttua de  la deessa portada de Calidon, el Odeum, el teatre , i el temple de Demetri. En aquesta poca es treballava el lli, especialment les dones.

El 347 es va establir un arquebisbat de Patres al concili de Sardica. Al segle VI (551) fou destruda per un terratrmol. El 807 fou assetjada pels eslaus.

A partir del 1205 fou designada seu d'una senyoria del principat llat d'Acaia. La ciutat fou la capital del principat i l'arquebisbe el primat. El 1387 la senyoria fou capturada inesperadament per Juan Fernndez de Heredia, gran mestre dels Cavallers Hospitalaris de Rodes que es volia apoderar d'Acaia, per fou evacuada.

Centuri II Zacaries, nebot d'Andrnic Asen dspota de l'Epir, a la mort del seu oncle el 1402, va assolir la regncia dels fills menors d'Andrnic, per va usurpar la corona i es va casar amb una princesa dels Tocco que dominaven Lucada i Cefalnia i l'Epir. El 1406 es va revoltar l'hereu legtim Stefano Zaccaria i va tenir el suport de Carles I Tocco (cunyat de Centuri) i del emperador Teodor Paleleg, per no va reeixir. El 1408 Lleonard I Tocco, germ de Carles I i senyor de Zante va ocupar Clarentza, el principal port de Centuri al Acaia. Centuri va haver de cedir Patres i la seva baronia per cinc anys a Vencia a canvi de diners.

Amb l'ajut dels genovesos de Quios, de mercenaris albanesos, i dels venecians, Centuri va poder recuperar Clarentza el 12 de juliol de 1414. Per assegurar el seu futur va oferir als Giustiniani de Quios el control dels ports de Clarentza i de Port-de-Jonc (Navarin, avui Pylos) per Gnova no va poder negociar per la pressi dels catalans i del duc de Mil. En canvi va provocar l'hostilitat imperial que el maig de 1416 van enviar el Pelopons i van ocupar Messnia i lide i Centuri fou assetjat a Clarentza i es va haver de retirar per mar (1418). Patres tamb fou amenaada pels bizantins per finalment es va acordar una treva que va durar deu anys. El 1 de juliol de 1428 la ciutat fou amenaada pels Pelelegs que no la van poder ocupar. El 20 de mar de 1429 els bizantins (el despota Constant)  van atacar Patres; l'arquebisbe Pandolfo Malatesta els va fer front per finalment els notables locals van fer jurament al dspota bizant (5 de juny de 1429), i desprs els grecs van ocupar la ciutadella (que va resistir uns quants mesos) i Clarentza (1430) i a Centuri noms li va restar el castell de Kalandritsa i algun altre allat, que tamb va rendir. Se li va permetre la conservaci de la baronia d'Arcdia per la resta la cedia com a dot a la filla Caterina que es casava amb l'emperador Toms Paleleg, amb dret hereditari per aquest. Centuri II es va retirar al seu castell d'Arcdia on va morir el 1432. Amb ell va acabar el domini llat al Pelopons. Toms Paleleg va fer empresonar a la viuda de Centuri i a un fill illegtim de nom Joan Asen. Constant i Teodor Paleleg, dspotes de Mistra foren els hereus. El sult Murat II havia rebut la oferta d'un tribut de la ciutat de Patres i s'oposava a la conquesta bizantina, pero el governador grec Sphrantzis va poder negociar favorablement el consentiment del sult.

El hivern del 1446/1447 Murat II va avanar contra Patres i Clarentza (moderna Kyllini) i la ciutat segurament fou ocupada pels otomans el 1446 per no la fortalesa. Sis mil persones foren deportades per la ciutat fou abandonada. El 1448 el dspota Constant va esdevenir emperador de Bizanci i el seu germ Toms va rebre la Morea amb Patres i Clarentza. El 1458 Mehmed II va tornar a la zona i va ocupar Patres, ja evacuada pels habitants que havien fugit a les possessions venecianes; la fortalesa es van rendir desprs d'una curta resistncia. El sult va convidar a la poblaci a tornar per erigir la ciutat en un centre de comer amb occident, i els va acordar beneficis fiscals i privilegis. Llavors (1458) va agafar el nom de Baliabadra (del grec              , vella ciutat, en oposici a la          , la fortalesa nova). Un atac veneci dirigit per Iacopo Barbarigo, el provedittore de Morea, el 1464 fou rebutjat per Turakhan-oghlu Umar Beg.

Els venecians (almirall Andrea Doria) la van recuperar sense lluita el setembre del 1532 per els otomans la van recuperar poc desprs. Altres atacs tamb van ser cosa de poc temps com el de 1553. 

El  7 d'octubre de 1571 otomans i cristians es van enfrontar al golf de Patres en la batalla de Lepant i encara que els turcs foren derrotats la ciutat no fou ocupada; la ciutat es va revoltar sota la direcci de cinc dels ancians de la ciutat i del metropolit Germanos I (1561-1572) per la rebel li  fou aplanada. El 1685 els venecians van desembarcar a la zona de Patres en la guerra contra el Imperi Otom. El 24 de juliol de 1687 els venecians la van ocupar (els otomans l'havien evacuat i incendiat) desprs d'una forta batalla, per la van haver de retornar a la pau del 1714 amb la resta de Morea (Pelopons).

L'abril de 1770 una banda de grecs la va sorprendre i ocupar per foren massacrats o esclavitzats poc desprs. Un incendi va destruir la ciutat i noms algunes famlies es van salvat fugint a les illes Jniques.

Fou la primera ciutat a revoltar-se el 25 de mar de 1821 sota la direcci de l'arquebisbe de la ciutat Germanos (1771-1826), membre de la  Filiki Eteria, per els turcs van conservar la ciutadella fins el 1828. El 15 d'abril de 1522 els otomans la van recuperar sota la direcci de Yusuf Mukhlis Pasha que venia de Serres, que la va arrasar. El 1828 grecs i francesos la van reconquerir. Des llavors es part de Grcia. Fou reconstruda desprs de 1833.

Queden restes de les muralles de l'acrpoli, i un aqeducte roma. De l'antiga esglsia de Sant Andreu (el patr local) queda noms una mnima part.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110469" title="Patraeus" nonfiltered="106" processed="106" dbindex="45124">
Patraeus fou una ciutat del Bsfor Cimmeri, propera a Corocondame i mes propera encara al monument de Stir, rei del Bsfor. Probablement correspon a Akburun, al sud de Kersh o Kertx.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110471" title="The Legend of Zelda: Twilight Princess" nonfiltered="107" processed="107" dbindex="45125">


The Legend of Zelda: Twilight Princess (                  , Zeruda no Densetsu Towairaito Purinsesu, en catal: La Llegenda de Zelda: La Princesa del Crepuscle) s el ttol del lliurament de la franqucia de videojocs The Legend of Zelda de Nintendo per Nintendo GameCube i per la recent videoconsola de nova generaci, Wii, que sort al finals del 2006. 

Originalment planejat per llanar-se el Novembre del 2005, va ser retardat per Nintendo perqu l'equip EAD no li agradava el contingut i certs detalls del joc. Twilight Princess ha estat el primer lliurament de la saga en la qual ha debutat en el llanament d'una consola de Nintendo. Twilight Princess va ser assignat al principi com The Wind Waker 2 en la seva primera etapa de realizaci, per va ser canviat desprs quan el desenvolupament progesar . Twilight Princess s el primer joc de la saga The Legend of Zelda en obtenir una qualificaci T de ESRB, per violncia fantstica i sang explicita.  s considerat com un dels millors jocs de la historia, de la franquicia, i de la generaci.
  
Visualment es caracteritza per presentar el mn d'Hyrule amb grfics poligonals d'alta definici, al ms pur estil The Legend of Zelda: Ocarina of Time,  amb una qualitat grfica prpia d'una consola de 128 bits.  Presenta grans millores i novetats jugables com la capacitat d'en Link de convertir-se en llop, els combats amb espasa des del cavall o la interacci amb tota mena d'animals (Moixos, gallines, cabres, falcons, etc). Actualment sabem que Twilight Princess t una temtica diferent (vegeu Temtica ms endavant), i encara que el protagonista sigui el jove Link, aparegui la Princesa Zelda, i el autor dels esdeveniments sigui essent el malvat Ganondorf (per no principal antagonista del joc), aquesta nova entrega de la franqucia de Nintendo gira al voltant de dos nous i misteriosos personatges que tenen molt en com i els distancia de les seves intencions sobre el Twilight Realm i el Regne d'Hyrule; ens referim a la jove i misteriosa Midna i al malvat i mstic Zant.

 Trama .

 Introducci del joc .

 Ens trobem a les belles pastures que envolten la tranquilla Ordon Village, on un jove pags de 17 anys, Link, apareix en escena. Les seves primeres experincies el situen com a pastor d'un ramat de cabres, ens permet pescar, rescatar un gat, o comenar a utilitzar l'espasa entre altres. Sn evidents les primeres missions, i amb elles, apart de comenar a rebre la mgia que The Legend of Zelda amaga, ens serviran per fer-nos amb el control i la mecnica del joc, que poc a poc, i de manera brillant i exquisida ens submergiran un complexa videojoc de la franqucia The Legend of Zelda. La historia de la trama s innovadora, per ho s ms el seu desenlla dels esdeveniments, amb girs argumentals i la seva riquesa narrativa. Un desafortunat incident en el viatge del jove protagonista, quan aquest viatja al Hyrule Castle, el porta a conixer el Twilight Realm o Regne Crepuscular, un fosc mn parallel que serveix al malvat i despietat tir Zant, per sembrar el caos i la destrucci al Light World (Mn de la LLum), el Regne d'Hyrule o el mn conegut, on antany els seus habitants vivien en pau i harmonia.

La confrontaci entre Hyrule i el Twilight, atorga una trama a la historia fora interessant, i s'haur de resoldre els misteris que aquesta ens proposa per torns en aquest mn. Coneixerem personatges misteriosos i foscos, la historia guanya profunditat i a ms s'introdueixen dos elements clau: la transformaci d'en Link en llop, i el personatge fonamental de l'historia del joc, Midna. En un moment donat de l'aventura, Link es transformar en llop, i Midna l'ajudar en el seu transcurs en el Twilight Realm (tot i que a vegades el punxar per acatar les seves ordres). Mentres es van resolvent les desgrcies ocasionades pels sbdits d'en Zant i d'aquest mateix, se sabr que Midna fou en anterioritat la Twilight Princess, quina posici fou usurpada pel malvat Zant, i la historia que gira en torn a ella i en els fets que el despietat Usurper King va ocasionar-li, i encara que Link i Zelda i l'antagonista Ganondorf juguen un rol batant important, la historia del joc gira en torn al dos nous personatges introduts en dit joc: la misteriosa Midna i el malvat Zant. 

Sens dubte Twilight Princess marcar la diferncia tant pel nou estil de jugabilitat mostrat en la seva versi en la videoconsola Wii, com en la combinaci dels jocs de 1991 en endavant, portant-nos aix a escenaris com el Twilight Realm, controlat pel misteris Zant, que recorda molt al Dark World del videojoc de A Link to the Past, com tamb ens porta en una nova batalla contra un conegut i clssic enemic: el malvat Ganondorf, el King of Evil, i l'antagonista principal de la franqucia, tot i que en aquest videojoc, el seu paper antagnic es robat per Zant.

 Argument .

En aquest nou i fosc episodi de la franqucia per GameCube i Wii, situat 100 anys desprs de The Legend of Zelda: Ocarina of Time,  la vida d'un jove de 17 anys anomenat Link pateix un dramtic canvi. Educat per ser un bon pags i tenir cura dels animals, la seva aventura arrenca quan l'alcalde de la vila dOrdon; on viu aquest, li encarrega que assisteixi al Consell d'Hyrule, per entregar un obsequi a la Famlia Reial.  En iniciar el seu cam cercant aventures, el jove Link s completament ali al fosc dest que caur sobre el Regne d'Hyrule...

 En el dia en qu aquest ha de marxar, la seva vila s atacada insadollablement per uns genets endimoniats procedents del Farone Woods, ms enll de les fronteres dOrdon. Aquests genets segresten els nens del poble. Link en veure's comproms amb els nens, decideix perseguir els raptors. Tanmateix, quan entra al bosc, nota que l'ambient d'aquest ha canviat totalment... I sobtadament cau desmaiat desprs de transformar-se en un llop. Quan desperta en unes masmorres totalment desconegudes, apareix la misteriosa Midna, una estranya jove que afirma ser un sser del Twilight Realm. Aquesta misteriosa sser desconeguda promet ajudar-lo si decideix seguir-la i obeir-la.

Desprs d'escalar l'tic d'un gran castell misteris i desconegut, la misteriosa Midna presenta en Link a la Princesa Zelda, legtima regent actual del Regne d'Hyrule. Aquesta li explica com les terres d'Hyrule s'estan fusionant amb el Twilight Realm, una fosca dimensi parallela, per obra del malvat Zant, el Twilight King. Llavora'ns li demana ajuda a en Link i Midna per a restaurar l'antiga terra de les Deesses, actualment poblada per ssers demonacs i grotescos, els quals han submergit Hyrule en la foscor del Twilight Realm. Aix, units per coincidncia i pel dest, el jove Link transformat en llop i la manaire Midna, viatjaren al Twilight Realm, per restaurar-lo i tornar la seva essncia als Light Spirits (Esperits de la Llum) caiguts, protectors del mal d'Hyrule i derrocar al malvat i misteris Zant. Tanmateix, per derrotar el despietat tir i tenir xit en la seva missi, van haver de recuperar els fragments d'un antic i malvat artefacte malfic de les antiguitats, la Fused Shadow, custodiats per ssers malignes sota les ordres del Tir de les Ombres. Aix restauraren la llum a Hyrule i recuperaren els fragments del Forest Temple, Goron Mines, i Lakeved Temple. Primer netejaren la Faron Province del Twilight del Twilight Realm. Desprs, el seu objectiu fou: el primer fragment de la Fused Shadow, que es trobava prop de la casa de Link, en la Faron Province, en el Forest Temple. All Link i Midna derrotaren el mal que el malvat fragment de la maligna mgia havia creat (Diababa). Aix derrotat el malvat monstre, Link i la seva acompanyant s'encaminaren al segent zona controlada pel 'Twilight: la Eldin Province, controlada ara per Zant.

Netejaren tota la zona del Twilight. I s'encaminaren al seu prxim objectiu el fragment que es trobava en la Death Mountain. Per Link abans de poder partir al seu objectiu, es trob als nens del seu poble segrestats per els monstres que atacaren el seu poble en Kakariko Village. Per fou llavors, quant el malvat King Bulblin, un dels seguidors de Zant, atacar Kakariko Village i segrestar Colin. Link lluita contra King Bulblin en la Great Brige of Eldin i el derrot salvant al seu amic. Aix, Link s'enllestir per poder trobar el fragment de la Fused Shadow, qui havia posset  al lder dels Goron, Darbus. El poderen salvar de la seva maledicci i recupera el segon fragment de l'artefacte. Aix retornant la pau absoluta a una altre provncia d'Hyrule. Per encara quedava la l'ltima, i la ms important, la Lanayru Province. La netejaren del Twilight Realm, i aix salvaren el mn de les mans de Zant. Per aconseguir l'ltim fragment del l'artefacte de la Fused Shadow s'internaren en el Lakebed Temple i derrotaren Morpheel. Un cop destruts les Shadow Zones, recuperant la seva forma humana, i recuperats tots els fragments de la Fused Shadow, el jove protagonista i Midna foren derrotats pel propi Zant i aquest els rob l'artefacte, i deix moribunda a Midna, apart de transformar en Link de nou en llop.

Desprs de salvar-li la vida a Midna a mans del malvat i obtenir la Master Sword, l'arma definitiva destructora del mal, a la Sacred Grove, i recuperant la seva forma humana de nou, en Link i la Twili s'internaren al Arbiter's Ground Gerudo, per internar-se en el Twilight Realm utilitzant el Mirror of Twilight (Mirall del Crepuscle), i derrot en Zant. Link lluitar contra Stallord en el Arbiter's Ground. Per aquest havia trencat el mirall, i havia escampat els seus fragments per tota Hyrule, el mn conegut. All al Mirror Chamber, a explicacions dels Sages descobriren la naturalesa malvada de Zant: un malvat i poders fetiller de les antiguitats anomenat Ganondorf, qui li havia entregat el seu poder mgic illimitat. Aix, en Link i Midna van haver de recrrer tot el mn per trobar els fragments, endinsar-se al Crepuscle i intentar derrocar el malvat Ganondorf.

Aix Link i Midna s'endinsaren al la Swonpeak Province, en busca del fragment del mirall. Era en mans d'una parella de Yetis, qui Link establir amb ells una bona amistat. Link aconsegu derrotar a Yeta posset pel poder malfic del Twilight Mirror i aconseguir els eu primer fragment.  Rpidament cerca el seu segon fragment, que era al Sacred Grove on aconsegu la Master Sword. All derrotar a Armoghoma per aconseguir el seu segon fragment del mirall. Per aconseguir el ltim fragment implicava viatjar al Cel, a City in the Sky, habitatge dels Oocca. Desprs de vncer Argorok d'icomptables lluites contra els seguidors del tir, el jove Link i la Twilight Princess, Midna, la posici legtima de la qual va ser usurpada pel malvat Zant, van recuperar els fragments del mirall del Swonpeak, del Temple of Time i de City in the Sky, i aix varen poder entrar al Twilight Realm, endinsant-se al Palace of Twilight, l'habitatge del malvat tir. Finalment, en Link derrot la mgia d'en Zant, grcies al poder de la Master Sword i Midna va acabar definitivament amb ell, posant punt final a la seva tirania i recuperant la mgia dels seus ancestres, la Fused Shadow. Per el malefici que retenia Midna transformada noms es podia desfer derrotant el malvat i despietat Ganondorf, l'autor de les desgrcies de la trama i personat Du de Zant.

El protagonista i la Twili, s'internaren al Hyrule Castle, trencant la barrera que l'envoltava utilitzant la Fused Shadow; derrotant les defenses de Ganon, per salvar Zelda de les seves urpes. Finalment,  arriben on s aquest i el desafien. Midna fou derrotada per Ganon, mutilant la Fused Shadow, per aquest fou derrotat per en Link, clavant-li l'Espasa Mestra al ventre. Amb la derrota del Gerudo, Midna recuper el seu aspecte original del malefici de Zant, s'acomiad  d'en Link, i torn al Twilight, trencant el Mirror of Twilight, perqu mai ms es repets l'amenaa del Twilight Realm i malvats corromputs pel poder com Ganondorf o Zant no iniciaren una nova guerra en els dos mns.

 Personatges principals .



 Link .



 Link (   , Rinku), s el protagonista del joc. Ell un jove de disset anys que habit la Ordon Province, al sud de la pradera d'Hyrule. Educat per ser un bon pags i tenir cura dels animals, la seva vida es veur interrompuda per un dramtic canvi. La trama de l'historia comena quan el jove protagonista fou elegit pel seu poble per assistir al Hyrule Castle per entregar un important obsequi a la Royal Family. Tanmateix, en iniciar la missi, Link no es conscient del fosc dest que caur sobre el seu regne...

En el dia en qu t que partir, la seva aldea es atacada per uns monstres procedents del Farone Woods, ms enll de les fronteres d'Ordon. Aquestes genets segresten als nens de l'aldea. Link, al veure's comproms, els persegueix endinsant-se al bosc. Per al internar-se en aquest, nota que l'ambient del bosc canvi... I caigu repentinament desmaiat, desprs de transformant-se- en llop. Quant despert en unes masmorres misterioses, se l'hi present Midna, una jove misteriosa que afirm ser una sser del Twilight Realm. Aquesta promet ajudar-lo si decideix seguir-la i obeir-la.

Aix, units per coincidncia i per petici de la Princesa d'Hyrule, Zelda, el jove Link i Midna, viatjaren al Twilight Realm, per restaurar-lo i tornar la seva essncia als caiguts LIght Spirits, protectors del mal d'Hyrule i derrocar al malvat Zant, el malvat Twilight King. Tanmateix, per derrotar el malvat i tenir xit en la seva recerca, van tindre que recuperar els fragments d'un antic artefacte malfic de les antiguitats, la Fused Shadow, custodiats per ssers malignes. Un cop destrut les Shadow Zones, i recuperat tots els fragments de la Fused Shadow, el jove protagonista i Midna foren derrotats pel propi Zant, i aquest els rob l'artefacte, i deixa moribunda a Midna. Desprs de salvar-li la vida a Midna a mans de Zant, i obtenir la Master Sword al Sacred Grove, Link i aquesta s'internaren al Arbiter's Ground Gerudo, per internar-se en el Twilight Realm utilitzant el Twilight Mirror, i derrot al tir. Per Zant havia trencat el mirall, i havia espargit els seus fragments per tota Hyrule. Aix, Link i Midna varen tenir que recrrer tota Hyrule per trobar els fragments, endinsar-se al Twilight e intentar derrocar al malvat.

Desprs d'icontables lluites, el jove Link i la Twilight Princess, Midna, quina posici legtima fou usurpada pel malvat Zant, recuperaren els fragments del mirall, entraren al Twilight Realm, i s'endinsaren al Palace of Twilight, l'habitatge del malvat tir. Finalment, Link derrot la mgia de Zant, i Midna acab definitivament amb aquest, acabant amb la seva tirania i recuperant la mgia dels seus ancestres, la Fused Shadow. Per el malefici que retenia Midna noms es podia derrotant el malvat Ganondorf, l'autor de les desgrcies de la trama i mestre del tir Twili. El protagonista i la Twili, s'internaren al Hyrule Castle, trencant la barrera que l'envoltava i derrotant les defenses de Ganon, per salvar Zelda de les seves garres. Finalment, varen arribar-hi on es trobar aquest i el desafiaran. Midna fou derrotada per Ganondorf, mutilant la Fused Shadow, per aquest fou derrotat per Link, clavant-li la Master Sword al ventre. Amb la derrot del Gerudo, Midna recuper el seu aspecte original, es acomiad  de Link, i torn al Twilight Realm, trencant el Mirror of Twilight.

 Zelda . 





La Princesa Zelda (     Zeruda-hime) era la regent jove d'Hyrule, fins a la invasi de Zant, aqu rendir-se per evitar les morts dels seus sbdits. Llavora'ns la tanquen en una torre del Castell d'Hyrule, veient impotent com el seu regne cau baix l'influencia del Twilight King; encara que aquesta no en converteix en nim com els seus sbdits, perqu presumiblement cont el fragment de la Triforce de la Saviesa. Es aqu quant aquesta pot comunicar-se amb Midna i Link, demanant-los que destrueixin els Dominis de les Ombres que Zant ha teixit sobre Hyrule. Ms endavant, quant aquets sn destruts, la Princesa entrega la seva energia a Midna perqu aquesta no es mors, ja que havia sigut exposa a la llum de Lanayru pel King of Darkness. Molt ms endavant, el seu cos es posset per Ganondorf, i noms poder tornar al seu cos quant Midna expuls i purga al malvat. Zelda tamb ajuda en Link en la batalla final contra Ganon amb les Light Arrows concedides per els Light Spirits. L'ltima vegada que aparegu es en el acomiadament de Midna. 

 Ganondorf .



Ganondorf (       Ganondorofu) es el principal autor dels esdeveniments i de totes les desgracies del videojoc. Fa molt de temps, molt abans del inici del joc, Ganondorf var sofrir una execuci fallida en el Mirror Chamber els Sages del Twilight Mirror, on fou tancat desprs en el Twilight Realm (en dita execuci mat un savi, concretament el de l'aigua). De fet la ferida que llueix en el pit es degut a la fallida execuci, on li clavaren una espasa ziga, per sobrevisqu gracis a la Triforce del Poder (de fet l'espasa que utilitz en el combat final s la mateixa que li varen clavar els Sages). Ganon durant segles var pervivir com a esperit, dormint. Llavora'ns es despert quant troba al Twili Zant, que ansiava el poder i esser el Twilight King.

Presentant-se com un Du, Ganon enganya Zant; li donaria part del seu poder mgic, a canvi de qu ell pogus alliberar-lo del Twilight Realm i conquerir el mn d'Hyrule. En dit videojoc les ambicions d'en Ganon varien respecte a les anteriors entregues. Ja no est obsessionat a aconseguir novament la llegendria Relquia Daurada, com havia estat sempre en la franqucia de The Legend of Zelda. En aquesta nova entrega, el mxim anhel del King of Evil s fusionar el mn llumins d'Hyrule amb el ms enll, l'anomena't Twilight, per crear un mn catic i d'ombres on poder governar-hi com a Rei. Per aconseguir la seva nova ambici rep l'ajuda del seu deixeble, el fetiller Zant, que a canvi de poder mgic illimitat serveix d'instrument dels seus designes. Aix, Ganon posa en marxa els seus malvats propsits de conquesta.

Ganon utilitz al King of Darkness, per poder tornar a Hyrule, el conegut Light World, doncs en el passat havia estat empresonat en el Twilight Realm pels Savis del  Mirror of Twilight. Aix, el malvat torn a Hyrule i va establir novament la seva maldat juntament amb el tir Twili i habit el Hyrule Castle, on tindria Zelda empresonada fins que el jove Link la salvs. Desprs de la derrota d'en Zant a mans de la Twilight Princess, Midna, i del jove que l'acompanyava, Ganon va preveure que voldrien derrocar-lo, ja que ell era l'autor del malefici que tenia retinguda a Midna transformada. Una vegada aquests van arribar al seu castell per combatre'l, Ganondorf va derrotat la Twili, per al seu torn va ser venut pel jove Link d' Ordon, portador de la Master Sword i de la marca de la Triforce del Valor. Ell afirma que el resultat no es decisiu i que les ombres i llum sempre estaran en guerra. Desprs de dites paraules, Ganon mor aparentment amb una visi de Zant.

 Midna .



 Midna (   , Midona) la legtima descendent de la Royal Family Twili del Twilight Realm, quina posici fou usurpada pel malvat Zant, apart de transformar-la. Midna intenta venjar-se d'aquest utilitzant al Hero Chosen by the Gods, recuperant els fragments de la Fused Shadow, un artefacte mgic Twili. Per, no obstant, quant Link i aquesta aconseguiren recuperar l'artefacte sencer, Zant, el Twilight King, els trob, i deix a la Twili malferida de mort, apart de robar-los la Fused Shadow.   Desprs de cercar la Master Sword seguiren al malvat fins al Desert Gerudo, l'nic punt accessible, al Twilight Mirror. Per aquest havia estat trencat per Zant gracis a la seva mgia donada per Ganon.

Un cop restaurat el Mirror of Twilight trencat per Zant, Midna i Link aconsegueixen infiltrar-se al Palace of Twilight, derrotant al malvat tir, i recuperant la Fused Shadow, que Midna utilitz per matar a l'usurpador. Per el malefici que retenia transformada a Midna noms es podia trencar derrotant a Ganondorf, l'autor de totes les desgracies de la trama de l'argument.  Midna, va utilitzar el poder de la Fused Shadow en la batalla final contra Ganon, per va ser derrotat per aquest i l'artefacte mgic va ser destrut. Durant uns instants Link, va creure que Ganondorf havia matar a Midna, per desprs de la derrota del Gerudo, es descobreix que no es aix. Aquesta va poder recuperar el seu aspecte original, la veritable Twilight Queen. Finalment, Midna utilitz el seu del Mirror of Twilight per tornar al seu mn, per el decideix destruir-lo, per no causar problemes mai ms. Se espera que aquest personatge participi en ms jocs de Zelda (o que sigui la protagonista d'un joc propi), ja que el seu carisma i la seva forma de ser se suficient evidencia per a dir que es un personatge molt digne de conservar-se en la saga Zelda.

 Zant .



 Zant (    Zanto) s el malvat King of Darkness; de la raa dels mestres de la mgia negre, els Twili i antagonista principal del joc. Zant era un lleial servidor de la Royal Family del Twilight Realm.  Era el segent en la successi de la corona, per a costa de la seva ambici i la seva nsia de poder , no l'hi va ser atorgat el poder verdader com a governador del Twilight a qui se l'hi va donar en mans de la membre de reialesa Twili, Midna la legtima hereu. Aix Zant deprimit  i enfadat amb la Famlia Reial, va suplicar unes plegaries en aquesta injustcia de la seva miserable vida, i les seves plegaries foren escoltades pel malvat Ganondorf, que a canvi de garantir dels seus serveis ell l'hi donaria extraordinaris poders mgics. 

Els mxims anhels d'en Ganondorf, eren unir el mn del Twilight Realm i d'Hyrule, objectiu que el corrupte Usurper King va complir al peu del can sense cap mena de contradicci, per crear un mn on noms ell seria Rei. Per aconseguir-ho, va haver d'arrabassar-los la essncia lluminosa als Light Spirits, els causants de la condemna dels Twili. Aix, el King of Darkness, aconseguiria convertir a Hyrule en part dels Shadow Zones (Dominios de las Sombras, en la versi Pal), del Mirror of Twilight, on el seu Du acabaria regnant amb ell. Aix derrocar la Famlia Reial i usurpar la corona d'aquesta, expulsant Midna, del Twilight Realm. Desprs d'invadir Hyrule, perqu el seu du pogus ressuscitar, Zant trenca el Twilight Mirror perqu no es pogus viatjar en el Twilight i per mantenir a ratlla a Midna i Link.

 Transforma a  la seva gent, els seus sbdits Twili en monstres al seu servei per envair Hyrule. Desprs, crear uns insectes que absorverien l'essncia lluminosa dels Light Spirits. Aix, ning podra derrotar-lo e impedir que el seu du torns a resucitar a Hyrule. Per no va contar amb la hereu de la corona del Twilight Realm que s'ha alia amb el Hero of Gods per derrocar-lo. Aquest personalment els derrota desprs de qu aquests aconseguissin els fragments de la Fused Shadow, i deix moribunda a la Midna apart de maleir en Link. Desprs quant Link i  Midna cercaren la Master Sword i Link recuperar la seva forma original, es disposaren a recuperar els fragments del Twilight Mirror i entraren al Twilight Realm, Zant fou finalment derrotat en el Palace of Twilight, quant l'Heroi el derrot en combat i Midna destru el seu cos fsic. Tanmateix, Zant no podia morir m'entres el Ganondorf segus amb vida, perqu aquest seguira resucitant-lo sense final gracis al seu poder mgic. 

 Els Mons .

Twilight Princess cont dos mons: el Light World (Hyrule) i el Twilight Realm. Noms el primer esta totalment disponible per la seva exploraci, el segon sol esta disponible una petita part, el Palace of Twilight en si. L'Hyrule Kingdom t set Dungeons (ms la Cavern of Ordeals) i el Twilight Realm t un Dungeon ms quatre zones per explorar d Hyrule baix la llum del Twilight Realm. L Hyrule de Twilight Princess s immens, el ms gran creat en la saga des de previ avs. Un lloc totalment explorable, on les seves immenses planures, els seus boscos mtics i mgics i la seva ciutadella viva i plena de color fan d Hyrule un parads. Per aix canviar quant el malvat Zant intenti fer d Hyrule un dels seus dominis d ombres i de maldat, on noms regnar la tirania i el crim.

La foscor que ha submergit el Twilight Realm en maldat fan d aquesta dimensi un mn pler d ombres on el caos i el desordre sn qui manen, junt amb tirania del malvat Zant. El Palace of Twilight, residncia reial del malvat Zant, es l escenari nic des de on es pot afrontar al malvat King of Darkness. Noms all es pot decidir el futur d Hyrule i restaur la pau del Light World. Per abans d accedir al autentic Twilight Realm, es t que netejar les tres zones d Hyrule controlada pel Twilight.
 
 Hyrule (Light World) .

El Kingdom of Hyrule de Hyrule, anomentas per els Twili com Light World, on viuen Zelda i Link,es el primer mn del joc. La trama del joc en aquest mn comena aqu amb el viatge al Hyrule Castle de Link i acaba aqui amb la batalla final contra Ganondorf al castell i en l Hyrule Field en la Great Brige of Eldin de Hyrule.



 Twilight Realm .

La terra dels desterrats pels Dus, d'on procedeixen Zant i Midna. Governada per Zant, i per ander, Ganondorf, s el teatre d'operacions de Zant per a la conquesta d Hyrule, estant connectat a Hyrule per un mirall. La trama del joc comena en aquest mn des que Link i Midna accedeixen des del mirall del Circ fins que Zant els teletransporta al Regne de Hyrule en el transcurs de la batalla contra ell al Palace of Twilight. Quant Zant fusionar Hyrule amb el Twilight, tres provncies de quatre de Hyrule apareixen controlades en el joc pel Twilight Realm, Faron Province, Eldin Province i Lanayru Province.



 Jugabilitat .

El videojoc presenta un estil d'art estilitzat, naturalista (similar l' Ocarina of Time, per molt ms avanat), ms que l'aspecte ombrejat del cel que exhibia The Wind Waker,  encara que aquest fa l's d'ombreig, com utilitza una versi molt modificada. En un altre altra punt de The Wind Waker, Link s una vegada ms un home jove, per oposici a un nen, com en la part posterior d' Ocarina of Time. El joc tamb accepta un to ms fosc, igualant a The Legend of Zelda: Major'as Mask. El nou heroi, a ms, es convertir en llop quan entri en zones fosques del Twilight Realm (Regne Crepuscular) que, de mica en mica estan apoderant-se de la terra d'Hyrule. Les transformacions a un llop de Link en entrar al Twilight Realm no s un lloc completament separat com al Dark World en The Legend of Zelda: A Link to the Past.  Link es pot comunicar amb animals en forma de llop com si fossin gent. En el seu viatge, el jove heroi es trobar amb un munt de personatges, alguns vells coneguts pels seguidors de la saga The Legend of Zelda i altres totalment nous, com la misteriosa Midna, la jove Ilia o el malvat i misteris Zant.

 A The Legend of Zelda: Twilight Princess, Link utilitzar ms moviments dels que pot fer fins ara. S'afegeixen tamb els moviments que correspondr amb la seva forma de Link llop. Quan aquest estigui transformat en llop, els sentits (olfacte, oda,...) d'en Link milloraran constantment, aix com la seva violncia i altres qualitats. Podr fer accions que, en la seva forma humana, no podria ni ocasionar. A ms, estar acompanyat de la sempre misteriosa Midna. Aqu, s on realment la doble funcionalitat del videojoc es demostra, penetrant diversos llocs com a hum per desprs ser explorades com a llop. Link comparteix moviments similars entre hum i llop. Per exemple, quan s un enemic en el camp, aquest t l'opci de rematar-los submergint la seva espasa al seu pit; en forma de llop, pot fer aquest moviment a Poes per arrencar les seves nimes. 

En comparaci, la versi de GameCube utilitza un esquema de control principalment idntic a The Legend of Zelda: The Wind Waker, excepte que l'intrpret pot proveir noms dos elements com el bot Z s'utilitza per anomenar Midna si l'intrpret s en la necessitat d'ajuda. El control de cmeres lliure, controled que utilitza el Pal de centgrad, est disponible en la versi de GameCube noms. No hi ha cap veu extensa que serveixi en el dit videojoc. Els carcters riuen, criden, i fan altres tals sorolls, mentre tenen en termes previs. En converses, en Link se silencis, i les seves respostes s'impliquen a expressions facials per primera vegada en Zelda.

Retornant de l' Ocarina of Time i Majora's Mask, en Twilight Princess es tornar muntar a cavall. El nom d'omissi per al cavall s Epona (el nom conjunt del cavall des dels dos susdits jocs) i s'utilitza com la forma principal de transport mentre Link s en forma humana, fins que els diversos punts d'estatja s'obrin al voltant d'Hyrule. A ms de l'espasa i l'escut podr comptar, com s tradici en la saga, amb altres objectes a la seva disposici, entre ells l'anomenat Gale Boomerang (Bmerang de les Tempestes), el Hookshot (Gantxo), el nou Dominion Rod (Ceptre del Domini), i la Ball i Chain (Bola amb Cadena) entre altres, i altres tems importants dintre de Twilight Princess.

Hi ha quatre conjunts diferents de roba en el joc: Link comena ab l'equip de grantja (encara que aquesta vestimenta no es pot portar una vegada que el prxim equip s'obt, amb l'excepci d'un esdeveniment); la Tunic of the Hero (Tnica de l'Heroi) verda (que reemplaa el seu equip de granja); l' Zora Armor (Armadura Zora), amb mscara de salt que li permet respirar i nedar lliurement sota l'aigua, per augmenta el dany agafat de perills de foc i gel; i l' Mgic Armor (Armadura Mgica), que fa de'en Link temporalment invencible al cost de rpies.

Durant els beneficis d'en Link, aquest aprendr un cert nombre de tcniques d'espasa (Hidden Skills) en diversos punts diferents d'Hyrule. Aquestes tcniques sn apreses perqu Link trova les Pedres udolants en rees diferents d'Hyrule en forma de llop i udolant una can (diferent per a cada pedra). Apareix un llop daurat i diu a Link que el trobi i cerqui en certs llocs marcat al mapa de joc. Link t que anar al punt marcat per cercar al llop daurat. Aquest el teletransportar en un lloc pside, i es transformar en esperit ensenyant-li diferents tcniques.

En forma de llops, Link automticament t una habilitat per "sentit". Utilitzant l'habilitat de sentit, ell pot perseguir certs carcters seguint les seves fragncies amb els seus sentits realats. Com a llop, s tamb capa de trobar i cavar forats per trobar passatges nous i descobrir elements enterrats com cors, Rpies, i Hearth Peces fins i tot sencers. L'habilitat de sentit s tamb l'nica pista de cam per buscar Poes - ni els pot veure a ells (amb l'excepci de les seves llanternes) ni atacar-los sense l'habilitat. A ms a ms, Link tamb pot parlar amb animals.

 Desenvolupament .

El joc fou presentat per sorpresa durant l'Electronic Entertainment Expo de maig del 2004 i volia posar-se a la venda el novembre del 2005, per degut a un retard de darrera hora per poder retocar-lo i millorar-ne la qualitat, la data de llanament estava prevista per desprs de la finalitzaci de l'any fiscal del 31 de mar del 2006. Finalment el joc va eixir a la venda l'11 de desembre del 2006 a tot el mn amb la versi de GameCube, la versi de Wii va eixir juntament amb la consola, als Estats Units d'Amrica el 19 de novembre i al Jap el 2 de desembre.

Eiji Aonuma i Shigeru Miyamoto, els responsables del joc, han declarat obertament en la conferncia posterior al E3 2005 que cronolgicament, Twilight Princess anir situat entre el temps comprs entre The Legend of Zelda: Ocarina of Time i The Legend of Zelda: The Wind Waker, respectivament. Tamb s'ha confirmat que ser molt ms llarg que Ocarina of Time, en total tindr unes 9 masmorres, i que aquestes estaran basades en animals, i no en elements com era habitual en la franqucia. Per exemple, l'animal en qu es basa el Temple del Bosc (Forest Temple en angls), la primera masmorra, ser el mico. S'ha confirmat tamb que per recrrer tota la Plana d'Hyrule es trigar 50 min, i que la durada del joc se situar de 70 a 100 h.

El joc t dues versions que eixiren en venda amb unes setmanes de diferncia: una per GameCube per acontentar els fans de la saga que desitjaven veure el joc en aquesta plataforma, i una altra per Wii, en la qual s'inclou un control adaptat al revolucionari comandament de la consola, algunes millores grfiques i la possibilitat de gaudir de l'acci en pantalla panormica.

Segons declaracions de Shigeru Miyamoto, l'objectiu s superar, sigui com sigui, en tots els aspectes al que fins ara es considerava el millor videojoc de la histria: The Legend of Zelda: Ocarina of Time, han volgut convertir-lo en el joc perfecte, per la qual cosa va invertir-se aproximadament el 60% de l'equip de Nintendo en el projecte. "Es tracta del joc ms bell de la saga Zelda, i del joc ms bell que mai ha creat Nintendo", aix fou presentat per Reggie Fils-Aime, president de Nintendo Amrica, a l'E3 de maig del 2006.

 Msica .

La msica una vegada ms juga un paper important en en Twilight Princess com sempre ha sigut en els jocs de Zelda. El favorit de srie, Koji Kondo componia gran part del resultat per a aquest joc, juntament recolzat per en Toru Minegishi i Asuka Ota, proporcionant la seva ajuda per la msica del videojoc. Les capacitats maquinries de GameCube i Wii han perms als desenvolupadors utilitzar tcniques de msica en els anteriors videojocs. Normalment en Zelda, part de la banda sonora no es orquestra per oposici a utilitzar MIDI. El fet que Nintendo hagi decidit a no utilitzar la msica acstica enregistrada per a la majoria de la banda sonora, tanmateix, ha estat un punt de crtica. Koji Kondo originalment manifestava que li agradaria realment que la msica sigui tocada per intrprets vius amb instruments acstics.

Per a aquest joc, els compositors decideixen a utilitzar l'estil conegut del compositor de Final Fantasy, Nobuo Uematsu, de crear un tema principal (i.e. el tema doverworld), llavors utilitzant-lo contnuament per tot el joc de diferents maneres de "Tema i Variacions". En efecte, els extractes del tema principal de Twilight Princess es poden sentir en unes quantes parts durant el joc com al Tobacconist's Shop of Fishing, el Gerudo Desert, i durant batalles de boss (quan el boss s'impossibilita i s vulnerable). El tema tamb es pot sentir durant els crdits finals del joc.

 Recepci .

  Vendes  .

La versi Wii de Twilight Princess es venia sobre 1 mili de cpies en America, 139,011 durant els seus primers dos dies en Jap, i 240,000 durant el seu primer cap de setmana a l'altre costat d' Europa. Durant la seva primera setmana el joc estava sent venut al costat de tres de cada quatre Wii i un mili d'aquestes unitats Wii es venien a Amrica del Nord. En el seu primer mes de disponibilitat, la versi de GameCube venia 532,900 unitats i superava en vendes la versi Wii per a un curt temps. Desprs de tres mesos de disponibilitat, la versi de GameCube es venia per sobre d'un mili d'unitats a escala mundial i desprs de noms quatre mesos de disponibilitat la versi de GameCube es venia per sobre d'un mili d'unitats a Amrica del Nord. El joc ha venut 3.61 milions de cpies en el Wii de manera sola per a un combinat total de gaireb 5 milions unitats, fent-lo el 3r millor joc de venda en la histria de dret de vot.

  Crtica  .





La Twilight Princess ha rebut  diverses crtiques de distintes revistes  especialitzades, universalment positives que se centren en la seva direcci d'art i jugabilitat. IGN el proclamava el "millor joc de Zelda  de tots els temps" el segon millor joc de llanament de tos els temps, darrere de Super Mario 64, aix com "un dels jocs  millors jocs realitzats del mn". GameSpot anomenat Twilight  Princess el millor joc de GameCube del 2006 aix com el millor joc de Wii. Era tamb un dels deu candidats a premi a "el Joc de GameSpot de l'Any".

Alguns aspectes del disseny del joc han estat criticats per un nombre de petits de reespectadors, com el director de Okami que parla de la seva decepci en el sentit visual del joc.  Revisant la versi Wii, el reespectador de GameSpot criticava la sensaci de controls Wii "clavats damunt" i grfics fora datats, una conseqncia del joc que estava dissenyat principalment per a la plataforma de GameCube ms vella. A Ordenacions de Jocun lloc web que compila revistes de joc i els resultats dels reespectadors de mitjanes, la versi Wii de Twilight Princess ha aconseguit una mitjana d'un 94.6%. La versi de GameCube t una mitjana d'un 96%, fet que el converteix en el joc valorat ms ben valorat de 2006.

 Vegeu tamb .

 Personatges de The Legend of Zelda: Twilight Princess;
 Localitzacions de The Legend of Zelda: Twilight Princess;

 Enllaos externs .

Anlisi de The Legend of Zelda: Twilight Princess;
Trucs The Legend of Zelda Twilight Princess;
Vdeos i informaci de The Legend of Zelda: Twilight Princess;
Avan de The Legend of Zelda: Twilight Princess;
Imatges de The Legend of Zelda: Twilight Princess;
La millor pgina en espanyol sobre The Legend of Zelda;
 Vdeo de The Legend of Zelda: Twilight Princess en Wii;
Una pgina amb la guia del joc, diversos vdeos i moltes ms coses;

 Referncies .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110475" title="Pautlia" nonfiltered="108" processed="108" dbindex="45126">
Pautlia (llat Pautalia) fou una ciutat del districte de Dentlica (Denthelia) a Trcia. Era propera al naixement de l'Estrim. Els seus habitants es consideraven peons.

Sota Adri la ciutat es va dir lpia Pautlia (el mateix va fer Sardica). Degut a aix es pensa que podria ser la mateixa ciutat anomenada Ulpiana que segons Procopi fou reconstruda per Justini I i rebatejada Justiniana Secunda, per a aix no esta confirmat.

Correspon a la moderna Khustendil, potser derivat de Justiniana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110476" title="Petlia" nonfiltered="109" processed="109" dbindex="45127">
Petlia (llat Paetali) es un districte de localitzaci incerta a Trcia, que s esmentat per Esteve Bizant. Podria estar relacionat amb la ciutat de Pautlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110477" title="Pax Jlia" nonfiltered="110" processed="110" dbindex="45128">
Pax Jlia (llat Pax Iulia) fou una ciutat dels turdetans al sud de Lusitnia a la via entre Esuris i Ebora. Fou una colnia romana i seu d'un convent jurdic. 

Estrab esmenta una ciutat anomenada Pax Augusta que podria ser la mateixa ciutat, per que situa entre els celtes.

Al segle XX es va considerar que aquesta Pax Augusta podria ser Badjoz per en fou descartat quan es va comprovar que no hi va haver cap ciutat romana en el lloc d'aquesta ciutat, i que el nom de pacencs als habitants fou donat per un error al segle XIII.

Tant Pax Iulia com Civitas Pacensis com Pax Augusta corresponen a una nica ciutat que es la moderna Beja.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110479" title="Guido Mnch" nonfiltered="111" processed="111" dbindex="45129">
Guido Mnch ( San Cristbal de las Casas, Mxic 1921 ) s un enginyer, astrnom i astrofsic mexic.

Biografia.
Nascut el 9 de juny de 1921 a San Cristbal de las Casas, ciutat de l'estat mexic de Chiapas, es va llicenciar en enginyeria Civil i matemtiques per la Universitat Nacional Autnoma de Mxic, ampliant els seus estudis a la Universitat de Chicago i aconseguint el doctorat en Astronomia i Astrofsica. 

Mnch va iniciar els seus estdis sobre astrofsica al costat del Premi Nobel de Fsica Subrahmanyan Chandrasekhar. La seva investigaci ha incidit, des de llavors en diversos camps, havent destacat especialment en teoria d'atmosferes estellars, espectroscpia estellar, matria interestellar, nebuloses d'emissi, estructura galctica i fsica solar. Les seves investigacions sobre el sistema planetari han aportat dades d'enorme inters. 

Ha desenvolupat les seves investigacions en astronomia als observatoris de Mxic, a l'Institut de Tecnologia de Pasadena (Califrnia, EUA), l'Institut Max Planck (Heidelberg, Alemanya) i al Centre Astronmic hispano-alemany d'Almeria. Les seves investigacions el van dur a collaborar amb la NASA en les missions espacials del Programa Mariner, Viking i Pioneer.

El 1989 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica per les seves importants contribucions a l'astrofsica.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica 1989;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110480" title="Pdasa" nonfiltered="112" processed="112" dbindex="45130">
Pedasa o Pedasum fou una antiga ciutat de Cria al districte de Pedasis en qu els perses foren derrotats durant la revolta de Jnia.

Era considerada la capital dels leleges.

Sota Alexandre el Gran la ciutat fou privada de la seva independncia i incorporada a Halicarns junt amb cinc ciutats mes. 

En temps d'Estrab la ciutat havia desaparegut.

Estava entre Halicarns, Milet i Estratonicea per la situaci exacta no s'ha pogut fixar amb certesa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110481" title="Pedasis" nonfiltered="113" processed="113" dbindex="45131">
Pedasis es el nom d'un districte de Cria poblat pels leleges i la capital del qual era Pedasa. Va ser unit a Halicarns el 334 aC, per Alexandre el Gran, per el territori va conservar el nom durant al menys quatre segles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110482" title="Pednelissos" nonfiltered="114" processed="114" dbindex="45132">
Pednelissos (llat Pednelissus) fou una ciutat de Psdia, prop de l'Eurimedon, al nord d'Aspendos. Era un estat independent que estava sovint en guerra amb la vena Selge. Es conserven algunes monedes de la ciutat.

Fou un bisbat a l'poca cristiana. Probablement correspon a unes runes d'origen rom prop del llogaret de Bolcascooe.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110484" title="Pedum" nonfiltered="115" processed="115" dbindex="45133">
Pedum fou una antiga ciutat del Latium i membre de la lliga llatina de les trenta ciutats. Estava situada entre Tibur i Praeneste. La seva identificaci amb la moderna Gallicano, no est plenament confirmada tot i que es molt probable, per tamb podria ser Zagarolo i altres ciutats de la rodalia.

Ja es esmentada per Dions com una de les ciutats de la Lliga Llatina contra Roma del 493 aC. El 488 aC fou conquerida temporalment per Coriol, i es esmentada juntament amb Labicum i Corbi. No torna a aparixer fins el 358 aC quan els gals van acampar a la seva rodalia i foren derrotats pel dictador C. Sulpicius.
 
Durant la gran guerra llatina Pedum fou una de les principals ciutats dels llatins per no es esmentada als inicis de la guerra per sens dubta hi va prendre part. El 339 aC fou assetjada pels romans (cnsol Emili) i fou defensava per forces prpies i dels aliats de Tibur, Praeneste, Velitres, Lanuvium, i Antium. Emili va desistir per al segent any Camil i va repetir el setge; aquesta vegada noms van arribar a temps les forces de Tibur i Praeneste  i foren derrotats per Camil davant Pedum que fou presa per assalt immediatament desprs.

Al final de la guerra els habitants de Pedum, com alguna altra ciutat llatina, van obtenir la ciutadania romana sense dret de sufragi.

Va entrar en decadncia i la ciutat va desaparixer al cap de pocs anys. El nom d' Ager Pedanis s esmentat per Cicer i Horaci per al temps de Plini el Vell ja s'havia perdut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110486" title="Peges" nonfiltered="116" processed="116" dbindex="45134">
Peges o Pages  (Pegae o Pagae, grec Pegai o Pagai) fou una ciutat de Megaris al golf de Corint. Fou el port de Megara a la costa occidental i la ciutat principal del territori de Megaris desprs de la capital. 

Quant Megara es va aliar a Atenes el 455 aC els atenencs van establir una guarnici al port i van utilitzar aquesta base per una  expedici al nord del Pelopons. El 454 aC Megara es va revoltar per els atenencs van conservar el port, per quant es va signar la treva de 30 anys, el mateix 454 aC, la van entregar. El 424 aC la ciutat estava en mans del aristcrates exiliats de Megara.

Sota domini rom fou ciutat important i fins i tot va emetre les seves prpies monedes; Estrab diu que hi era enterrat Agialos, que va morir a Glisas a la segona expedici dels argius contra Tebes, per havia estat enterrat en aquest lloc.

Correspon a la moderna  Psath i es conserven les restes d'una antiga fortalesa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110488" title="Autofellaci" nonfiltered="117" processed="117" dbindex="45135">

L' autofellaci s una manera de masturbaci masculina que consisteix a estimular-se oralment el propi penis, llepant-lo o xuclant-lo. Pocs homes tenen el membre viril suficientment gran i/o la flexibilitat necessria per dur a terme aquesta activitat sexual: l'Informe Kinsey assenyala que menys de l'1% dels homes sn capaos de practicar-se'n una.

 Histria .
L'autofellaci t una histria antiga. Els arquelegs han trobat jeroglfics i pintures antigues que mostren homes llepant els seus propis penis. L'acadmic David Lorton diu que molts textos antics vinculen l'autofellaci amb la religi practicada a l'Antic Egipte.

 Mireu tamb .
 Fellaci;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110495" title="Pelagnia" nonfiltered="118" processed="118" dbindex="45136">
Pelagnia (llat Pelagonia) fou la ciutat principal dels pelagons i capital del districte quart de Macednia, prop de la frontera amb Illria. Era habitada pels pelagons d'arrel epirota.

El districte tenia per vens al nord els dardans o dardanis, que sovint hi van fer incursions, i els autariates. Com a ciutats dels pelagons, Polibi esmenta Pissaeum (o Pissaion) i Claudi Ptolemeu Andraristus (o Euristus) i Stobi.

Aquesta ciutat no va portar el nom de Pelagnia  fins que unes altres dues ciutats anomenades Pelagnia no van quedar destrudes. El nom anterior no es coneix, per s esmentada indirectament per Hiercles Bizant i per l'historiador bizant Malcos de Filadlfia.

Prop de la ciutat l'emperador Joan Paleleg va derrotar el 1259 el prncep d'Acaia Guillem II. Actualment es correspon a la vall del Crna Reka, afluent del Vardar, a la Repblica de Macednia.

La denominaci es dna tamb a un bisbat conegut com a Bitlia o Monastir, l'antiga capital de la Rumlia Oriental i moderna Bitola, que a l'poca clssica es deia Heraclea.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110498" title="Peion" nonfiltered="119" processed="119" dbindex="45138">
Peion (llat Peium) fou una fortalesa del gals toistobois de Galcia, que el rei Deiotarus I feia servir com a lloc de depsit del tresor reial. Es esmentada per Estrab (XII. p. 567).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110499" title="Pelasg" nonfiltered="120" processed="120" dbindex="45139">


 Pelasg (fill de Zeus);
 Pelasgs (tnia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110500" title="Pelasgs (tnia)" nonfiltered="121" processed="121" dbindex="45140">
Pelasgs (llat pelasgi, gec pelasgoi) s el nom donat genricament als habitants de Grcia abans de l'arribada dels hellens.

Els plasgs sn esmentats per tota Grcia: a Tesslia, Epir (Dodona s indicada com la seva capital), Perrhbia, Penia, Becia (on van expulsar els aons, temmics, leleges i hiants), tica i el Pelopons.

Tamb els plasgs sn esmentats a les illes: a Creta (dividits en cinc tribus: els dioi, aqueus, etecrats, cidons i doris), a Samotrcia, Lemnos i Imbros; pelasgs de Tesslia es van establir a Quios. Herdot diu que els habitants de les 70 illes de la costa d'sia eren pelasgs.

A l'sia, deixant apart la seva llegendria participaci a la guerra de Troia (aliats de Troia) sn esmentats tamb a alguns llocs de Cria, Cilcia i Lcia.

A Itlia s'esmenta com a pelasgs als enotris, als tirrens, umbres i peucets, per aquesta atribuci ja fou discutida al seu temps i especialment els tirrens eren vistos sovint com un poble diferent dels plasgs.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110501" title="Pelndons" nonfiltered="122" processed="122" dbindex="45141">
Pelndons (llat pelendones) foren un poble celtiber de la Tarraconense, a les fonts del Duero i l'Ebre, a l'est dels arevacs. Sota els romans van quedar dins el convent jurdic de Clnia. Estaven dividits en quatre tribus i una de les seves ciutats fou Numncia (Numantia) inicialment, i que, mes tard, desprs de pertnyer als arevacs, van recuperar en poca romana. Altres ciutats foren Visontium (Vinuesa), Olibia, Varia,  Lutia (potser Cantaluca), Savia i Augustobriga (Muro de greda).

Eren un poble ramader, que feien transhumncia a les terres baixes de la vall de l'Ebre. Els arevacs els van arraconar a les parts mes altes del sistema Ibric. A la part nord de la provncia de Sria s'han trobat els anomenats castres cltics que probablement son d'origen pelend. S'han trobat certes semblances amb els belendes de la vall de l'Arija a Frana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110504" title="Pelignes" nonfiltered="123" processed="123" dbindex="45142">
Els pelignes o pelignis (llat peligni, grec pelignoi) foren un poble d'Itlia Central que vivia al cor dels Apenins. Tenien a l'oest als mars, al sud als samnites, a l'est als frentans,  i al nord els vestins.

Festus els fa d'origen illiri per Ovidi, nadiu de la zona, expressament diu que eren un poble sabllic.

Apareixen esmentats el 343 aC quan els hi van fer la guerra els llatins, per no se saben ni les causes ni els resultats de la guerra. Una mica desprs apareixen aliats a Roma, juntament amb els mars, i van deixar passar un exrcit rom que venia del Samni i anava a Campnia, mentre els vestins es van declarar a favor dels samnites.

El 308 aC mars i pelignes es van separar de l'aliana romana, i els dos pobles foren derrotats per Fabius; el 304 aC van demanar la pau i la van obtenir en termes favorables.  Des llavors van ser aliats fidels. El 295 aC van atacar als samnites en la seva retirada desprs de la batalla de Sentinum i van destruir una columna de mil homes. 
Els pelignes son molt pocs esmentats en l'histria en els segents anys. Es sap que proveen a Roma amb els contingents corresponents i romanien aliats fidels.  Polibi no els esmenta entre els pobles aliats d'Itlia del 225 aC per probablement fou un descuit. A la Segona Guerra Pnica van romandre lleials tot i que el seu territori fou assolat per Annbal. El 205 aC van aportar voluntaris per l'exrcit d'Escipi.

A la guerra social del 91 aC foren els primers, junt amb els mars, a declarar-se contra el govern. La seva capital, Corfinium, fou rebatejada Italia. Mes tard aquesta capital fou abandonada en favor de Aesernia. Els pelignes foren derrotats per Servius Sulpicius Galba el 90 aC i el 89 aC es van rendir junt amb els marruquins i els vestins i foren admesos a la ciutadania essent inclosos a la tribu srgia, junt amb mars i sabins. 

En la guerra entre Csar i Pompeu, la seva capital Corfinium fou ocupada per Domitius Ahenobarbus el 49 aC amb tropes reclutades entre mars i pelignes, per quan les tropes van comenar a desertar es va haver de rendir. Tamb Sulmo, una ciutat dels pelignes on Domici havia establert guarnici, es va rendir.

A la guerra civil entre Vespasi i Vitelli encara es van declarar pel primer com a poble diferenciat, per ja no tornen a aparixer a la historia.

August els va incloure a la Quarta Regi d'Italia i mes tard van passar a la provncia Valria.

Les principals ciutats dels pelignes foren Corfinium, Sulmo, i Superaequum, totes esmentades per Plini si be la darrera de situaci desconeguda. Els mateixos noms apareixen al Liber Coloniarum. Estrab esmenta la ciutat de Cuculum a la dreta de la via Valria, que es la moderna Cocullo. A la Taula de Peutinger apareix Statulae, que era a 10 km de Corfinium. Les muntanyes del pas eren conegudes per Mons Imeus







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110505" title="Pelinna" nonfiltered="124" processed="124" dbindex="45143">
Pelinna (en llat Pelinna, i generalment Pelinnaeum) fou una ciutat de Tesslia  al districte de Histiaeotis a l'esquerra del riu Peneios. Alexandre el Gran hi va passar en el seu cam entre Illria i Becia. A la mort d'Alexandre va romandre lleial i no es va revoltar com altres ciutats de Tesslia. En la guerra entre Roma i Antoc III el gran fou ocupada pels athamans el 191 aC per els romans hi van entrar poc temps desprs.

Correspon a la moderna Gardikhi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110506" title="Pllion" nonfiltered="125" processed="125" dbindex="45144">
Pllion (llat Pelium, grec Pellion) fou una ciutat de la Dassartia, a la frontera amb Macednia, que controlava el pas que portava a aquesta pas.

Alexandre el Gran, al retornar de l'expedici contra els getes, va atacar la ciutat en el marc de la guerra contra el rei illiri Cleitus i el seu successor Glaucies. Derrotats els illiris, Cleitos va calar foc a la ciutat.

El cnsol Sulpici en la seva primera contra Filip V de Macednia, va creuar Erdia i va entrar a Pllion on va deixar una forta guarnici.

Correspondria a la moderna Plissa o a Prjani, mes probablement la primera per la similitud del nom.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110507" title="Pella" nonfiltered="126" processed="126" dbindex="45145">


Pella (Macednia), capital del Regne de Macednia;
Pella (Palestina), ciutat de Palestina i una de les de la Decpolis;
Pella (noms), noms de Grcia;
Pella, nom alternatiu d'Apamea;

Per potser cerqueu:

Josep Pella i Forgas;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110508" title="Pella (Macednia)" nonfiltered="127" processed="127" dbindex="45146">
Pella (llat i grec Pella) fou la capital del Regne de Macednia. 

Al temps de les guerres Mdiques Pella era una agrupaci de ciutats (polikhnion) i pertanyia als botties. Amintes IV de Macednia la va dominar temporalment per la va haver d'evacuar; desprs va caure en mans del seu fill i successor Filip II de Macednia que hi va establir la residencia reial i Alexandre el Gran va nixer en aquesta ciutat.

A la mort d'Alexandre fou la residencia del regent Antpater; desprs Cassandre hi va residir mot poc temps preferint Tessalnica i mes tard Cassandria. Des Antgon II Gnates (277 aC-239 aC) fins a Perseu de Macednia  (179 aC-168 aC) fou la capital del pas.

Emili Paulle la va rendir el 168 aC i va esdevenir una estaci de la via Egntia i colnia romana. Dion Chrysostomus parla de la seva runa durant l'imperi per sembla que exagerava. Al segle VI encara existia i es esmentada per Hierocles.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110509" title="Pella (noms)" nonfiltered="128" processed="128" dbindex="45147">
Pella s un noms de Macednia (Grcia) amb 2506 km2 i al tomb dels 200.000 habitants. La capital s Edessa.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110510" title="Pella (Palestina)" nonfiltered="129" processed="129" dbindex="45148">
Pella (llati i grec Pella) fou una ciutat de Palestina, una de les ciutat de la Decpolis a Perea, la ciutat mes al nord de les deu d'aquest districte, i al nord-est del riu Jord.  Plini el Vell diu que tenia moltes fonts minerals.

Fou un estat cananeu vassall d'Egipte. El rei Ayyab hi s esmentat al segle XV aC i Mutbaal ben Labayu de Sequem a la meitat del segle XIV aC; a la meitat del segle XIII aC apareix sota el govern d'un personatge esmentat com Apiru-Anu.

Esteve Bizant diu que antigament es va dir Butis i Pella fou el seu nom grec;  probablement els grecs la van reconstruir o colonitzar en temps de Seleuc I Nictor.

Antoc III el Gran la va ocupar; ms tard va formar una de les ciutats gregues de la Decpolis (110 aC) per  Alexandre Janeu la va destruir (vers 85 aC) perqu els seus habitants no acceptaven la religi jueva; anys desprs fou restaurada per Gneu Pompeu (63 aC) i fou incorporada a la Decpolis.  L'any 70, quant Jerusalem fou destruda, els cristians de la ciutat es van refugiar a Pella.

El 633 va ser escenari d'una gran batalla entre bizantins i rabs. Va passar llavors als rabs.

El nom que portava al segle XIX, Al-Budshe, derivaria del seu nom tradicional. Actualment es diu Hirbat-Fahil.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110511" title="Pellene" nonfiltered="130" processed="130" dbindex="45149">
Pellene o Pelene (llat i grec Pellene)  fou una ciutat d'Acaia, la mes oriental de les dotze ciutats d'Acaia. Limitava a l'est amb territori de Sici i a l'oest tenia la ciutat d'Aegeira. Era en posici fortificada i no molt llunyana de la mar. El seu port es deia Aristonautai (llat Aristonautae) on suposadament els argonautes havien desembarcat en el curs del seu viatge. A l'est del port hi havia una fortalesa anomenada Oloros (Olouros). Un altra fortalesa de nom Gonoessa (Gonussa) el nom correcte de la qual segon Pausnies era Donussa, pertanyia a Sici per abans havia estat de Pellene.

El seu nom derivava segons la llegenda del gegant Palles, segons deien els seus habitants, per els argius deien que venia del argiu Pellen, fill de Phorbas.

Al comenament de la guerra del Pelopons foren al costat d'Esparta i foren l'nica ciutat que va prendre clarament aquest partit, per les demes, menys una (Patres) la van seguir. 

En temps de Filip II de Macednia es va imposar la tirania de Khaeron, un ciutad destacat, conegut atleta. Desprs de la mort d'Alexandre el Gran i el restabliment de la Lliga Aquea, la ciutat fou teatre de lluites aferrissades i fou presa i represa pels bndols diverses vegades.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110512" title="Peloros" nonfiltered="131" processed="131" dbindex="45150">
Peloros (llat Pelorus o Peloris) fou un fams cap de Siclia, que formava l'extrem nord-est de l'illa, i un dels tres que donaren a l'illa el nom de Trincria. Prop del cap es troba la costa italiana (moderna Punta del Pezzo) al Bruttium. El seu nom segons diversos autors era el del pilot de Annbal que fou mort per ordre d'aquest que sospitava una traci, per aix es impossible ja que el nom apareix a les fonts segles abans dels temps d'Annbal. El seu nom modern es Capo del Faro.

El 425 aC la flota atenenca sota comandament de Laques es va establir a Rhegion i els siracusans i els seus aliats van posar una lloc de vigilncia a Peloros.

El 396 aC els cartagins general Himilc va prendre posicions a Peloros i va atacar als vaixells de Messana quant es van fer a la mar.

Al comenament de la Primera Guerra Pnica els cartaginesos van ancorar la seva flota a Peloros durant el setge de Messana, ciutat que volien ocupar per evitar el creuament de l'estret de Siclia pels romans.

I a la lluita entre Sext Pompeu i Octavi (August) a la rodalia de Messana, el cap Peloros era objecte d'estreta vigilncia per les naus de Pompeu per impedir cap desembarcament. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110513" title="Scatman John" nonfiltered="132" processed="132" dbindex="45151">
John Paul Larkin (13 de mar de 1942 - 19 de desembre de 1999), ms conegut com Scatman John, fou un msic de jazz que patia quequesa. Esdevingu famos quan va fusionar per primer cop el cant scat amb la msica disco. El seu senzill ms conegut s "Scatman (Ski-Ba-Bop-Ba-Dop-Bop)".


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110515" title="Secta" nonfiltered="133" processed="133" dbindex="45152">

Secta s des del punt de vista sociolgic un grup de persones amb afinitats comuns (culturals, religioses, poltiques, esotriques, etc). Habitualment el mot fa referncia a una secta des del punt de vista religis i de vegades, de manera pejorativa.


 Secta religiosa .
Es parla d'una secta religiosa quan s un grup religis qui s'ha diferenciat i independitzat d'una religi establerta. Les sectes tenen moltes creences i prctiques en com amb la religi de la qual s'han separat, per es distingeixen pel nombre de diferncies doctrinals.

La paraula secta prov del llat secta:  senderol ,  mtode ,  manera de viure ,  partit poltic ,  escola de filosofia  (d'on ve secttor i sectatoris:  adherent ,  seguidor ) que ve de sequi:  seguir . S'han plantejat dubtes que provingui del llat secare (tallar, separar). De secare provenen les paraules insecte i sector. En ambds casos est present la idea de separaci. A Europa la paraula secta s'ha concebut derivada principalment de sequi: seguir. Es tracta de seguir a un mestre, a un lder. En moltes sectes aix s com passa.

Les sectes religioses sn grups religiosos, generalment petits, plens d'entusiasme, integrats per homes i dones, associats voluntriament, desprs d'una conversi, que creuen i detecten la veritat i la soluci, exclouen radicalment a la resta de la gent, es colloquen contra l'Esglsia i contra el mn i obeeixen cegament als seus fundadors.



Sn moviments religiosos que poden ser lliures i voluntaris, amb tendncia a l'exclusivitat, que sorgeixen i creixen fundamentalment en sectors populars, desenvolupen forts vincles comunitaris i careixen d'un grup de funcionaris altament especialitzats. A ms poden confundir-se amb moviments socials, grups de "protesta" contra l'ordre social, les societats religioses dominants i que sovint responen a un perfil doctrinal dualista, apocalptic i pre-milenarista i a una inspiraci bblica fundamentalista.

En angls els socilegs empren el mot sect per referir-se a un grup religis amb un alt grau de tensi amb la societat dels voltants, per la creencia de la qual s (dins el context d'aquesta societat) en gran part tradicional.

El terme pejoratiu en angls cult (equivalent al catal: secta) tamb t un alt grau de tensi amb la societat dels voltants, per la seva creencia s (dins el context d'aquella societat) nova i innovadora.

Les sectes, en un sentit ms sociolgic, sn generalment tradicionalistes i conservadores i intenten tornar la seva religi d'origen a la puresa religiosa.

Tamb s'empra el terme nous moviments religiosos.

 Les noves sectes .

Generalment una secta t un fi dogmtic o espiritual, o com a mnim aix s el que es fa creure als proslits. Per juntament amb el desenvolupament econmic, han sorgit noves sectes la finalitat de les quals sembla ser el desenvolupament personal per molts crtics, existeixen algunes ms poderoses que d'altres, per els seus mtodes poden diferenciar-se molt del que prometen.



 La Cienciologia;

Com a primer antecedent s'ha de fer esment a la cienciologia, considerada secta en diversos pasos europeus, aquesta organitzaci creada per Hubbard i amb membres coneguts com Tom Cruise o John Travolta, s'ha enriquit reclutant a gent, que ha de pagar un alt preu pel material que ofereix la cienciologia, la qual els promet la felicitat, com sn els enagrames.

Per d'aquesta corrent, han sorgit empreses de superaci personal, tot i que no siguin tan conegudes com la cienciologia, es diferencien molt de proveir de beneficis per la gent, i noms en pocs casos aconsegueix ajudar-la.

Aquestes utilitzen l'entrenament ontolgic, per aconseguir la seva fita. La major part d'especialistes estan d'acord que l'entrenament (coaching) en si no s dolent, molt til per empreses i per ajudar a persones com pot ser-ho la psicologia, mentre no manipuli la ideologia de la persona. Tanmateix l'entrenament Ontolgic, afecta l'home, per complir la fita de l'empresa. Barregen una mica de tot, entrenament, psicologia i alguns conceptes metafsics.

Altres moviments o empreses d'aquesta mena reconeguts, semblants a la cienciologia:


 El Moviment Humanista;

El Moviment Humanista est catalogat com secta en diversos pasos. El seu abastament poltic s el Partit Humanista. El seu fundador s Mario Luis Rodrguez Cobos.


 Insight;

Fou la primera d'aquest tipus, fundat per John Roger, consisteix en un curs de diversos nivells, en el procs s'alinea a la persona, ms i ms per anar pujant de nivell, el somni dels participants s arribar ms amunt. Les persones que dirigeixen el curs i el personal no estan preparats d'una manera adient per dirigir aquests cursos.

s important fer esment que a diferncia d'una secta normal, aquests cursos tenen un fi, per molt que s'hi participi com a membre, arribar un moment en el qual ja no es torna a cridar i per aix mateix s molt difcil que una persona quedi lligada tota la vida a l'organitzaci. La causa d'aix s que la persona quan surt de l'organitzaci caigui en una depressi, davant l'absncia d'un "pare" que li digui all que ha de fer.


 Lifespring;

Una altra empresa molt semblant a Insight, tamb nord-americana.



 Mtodo Silva de Control Mental;

De Jos Silva. La filosofia d'aquest curs s que el Mtodo Silva reuneixi un conjunt de tcniques que desenvolupin les capacitats innates, per que l'sser hum mai ha realitzat. Es basa en les ones del cervell Alpha, Beta, Theta i Delta. Utilitza la religi tamb i relaciona alguns conceptes amb Jesucrist, encara que l'objectiu no s religis. A diferncia de la Cienciologia que elimina enagrames, aquesta les crea. 


 Argentina Works;

Fundada per Enrique Nossovitch, un argent que fu un curs de Lifespring, i fou dels pioners en aquests cursos en llatinoamrica. De la mateixa manera que Lifesprig i Insight el sistema pel qual subsisteix el negoci s per mitj del reclutament, on els participants han de reclutar a altres persones al curs per poder seguir en aquest.

La filosofia d'aquests cursos es basa en el predomini del sentiment sobre la ra. La persona ha de deixar que tot surti, raonar no hi s perms. De la mateixa manera diuen que tots els esdeveniments estan causats per la persona.


 Mexworks;

s la continuaci del negoci de Gabriel Nossovitch a Mxic. El qual va obrir seus a Mxic D.F., Guadalajara i Monterrey (aquest darrer va tancar). El negoci tot i les denncies en planes web i peridics, continua funcionant.

Els mtodes sn iguals a Argentina Works. S'han creat tamb cursos especials pels adolescents, el qual si b no empren la pressi, aconsegueix que puguin ser futurs "clients" de l'empresa.

 Secta destructiva .

s un grup que es presenta sota una associaci que aparentment abasta temes culturals, poltics, religiosos o fins i tot de tractament davant malalties o problemes socials. Es caracteritza principalment per emprar tcniques de persuasi coercitiva com a mtode d'influncia social, prviament s'usen mtodes de seducci i a ms compten amb un o diversos lders. s molt freqent una jerarquia piramidal d'ordre. Acostumen a emprar a ms situacions de desorientaci social com desastres naturals, de guerra o terrorisme, per reafirmar la fi generalment apocalptica del mn i la seva falsedat, molts cops tamb amb fins lucratius. Sovint actuen sota clandestinitat i hi ha sectes en alguns pasos prohibides i catalogades com destructives o perilloses.


Es torna perillosa quan per la seva filiaci a aquesta secta desenvolupa problemes d'adaptaci social, feinera o familiar, quan a ms s'acoarta la llibertat o la dependncia d'aquesta. Alguns psiclegs i especialistes afirmen que ms d'un ter acaba abandonant-les, tot i que si posseeixen una personalitat feble i "presectria" tenen un risc elevat de tornar-hi, com una addicci.


L'Assemblea Nacional de Frana, es va preocupar molt aviat de la situaci de les sectes a Frana al any 1992. Va catalogar 172 associacions o grups com sectes destructives i que destrueixen la personalitat dels seus adeptes al expedient parlamentari del 1995. La comissi d'investigacions presidida per Alain Gest i Jacques Guyard, va definir 10 criteris per caracteritzar a les sectes destructives ara ms conegut com fenomen sectari.

 desestabilitzaci mental;
 carcter desorbitat de les exigencies financeres als seus adeptes;
 ruptura inducida amb l'entorn o ambient d'origen;
 atemptats contra la integritat fsica;
 reclutament de mainada;
 discurs antisocial;
 disturbis d'ordre pblic;
 importncia de querelles judicials contra els afectats o ex adeptes;
 eventual desviament dels circuts econmics tradicionals i temptatives d'enfrontament en els poders pblics;

El 1999 L'Assemblea Nacional va editar un nou expedient sobre "la situacio patrimonial i financera de les sectes a Frana".

Al any 2007 es va publicar les ultimes investigacions parlamentaries amb el expedient 3507 "L'infantesa violada"

El tema de les sectes perilloses ha assolit en certes poques una notorietat que en algunes llenges la paraula secta s'utilitza per referir-se a aquest tipus de grups religiosos alienants sense entrar en altres significats.

Com en d'altres acepcions del terme, tamb es coneix com a secta les agrupacions d'estudiants sorgides durant els anys 1990 en diversos collegis religiosos.

 Enllaos d'inters .

Per ms informacions:

-Hemerosectas articles periodstics en castell.

-Prevensectes articles periodstics en francs.


Entitats oficials de lluita:

- CIAOSN Blgica

- MIVILUDES Frana


Entitats de prevenci:

-FECRIS federaci europea de centres de recerca sobre el sectarisme

-REdUNE federaci espanyola de prevenci de la manipulaci mental

-AIS associaci de vctimes i lluita contra les socio-addiccions

-Xarxa parental Europa associaci de suport a la parentalitat i de protecci a l'infant


Entitats apologtiques:

- CESNUR Itlia

- CICNS Frana


Expedients oficials:

-Consell de Europa

-Parlament francs

-Parlament belga

-Parlament basc








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110518" title="Robert John Braidwood" nonfiltered="134" processed="134" dbindex="45153">
Robert John Braidwood (29 de juliol de 1907- 15 de gener de 2003) va ser un arqueleg i antropleg estatunidenc un dels creadors del corrent anomenat Arqueologia procesual o Nova arqueologia.

Nasqu a Detroit, Michigan, i va ser educat a la Universitat de Michigan, on es va graduar en arquitectura el 1933. L'any segent i fins 1938 es va unir a l'expedici a la vall del riu Amuq al nord de Sria sota les ordreds de l'arqueleg James Henry Breasted. El 1937 es va casar amb l'arqueloga Linda Schreiber que va ser tamb la seva companya en la feina. Es va especialitzar en civilitzacions antigues mesopotmiques com la de Sumer.

El 1943 va esdevenir Doctor en filosofia per la Universitat de Chicago i professor d'antropologia i, un cop jubilat, professor emrit fins la seva mort. 

El 1947, Braidwood assabentat dels estudis de Willard Libby per aconseguir datacions absolutes basades en el carboni-14, va proporcionar-li les primeres mostres antigues per a ser datades.

En les seves expedicions al Kurdistan de l'Iraq va incorporar a  botnics i zolegs per tal de poder aclarir el procs del pas de l'agricultura de recollecci a les formes agrcoles del  Neoltic.

Aplicant les noves tecnologies va poder recollir, per primera vegada, mostres de l'ADN de la sang en utensilis antics.

Metodolgicament va introduir la idea de les hiptesis comprovables en l'arqueologia.

Fonts i enllaos externs.
Stephen L. Brusatte, "Robert John Braidwood", in Encyclopedia of Anthropology ed. H. James Birx (2006, SAGE Publications; ISBN 0-7619-3029-9);
University of Chicago obituary;
Photograph of the Amuq Plain expedition, 1936;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110520" title="Sven Nilsson Svenson" nonfiltered="135" processed="135" dbindex="45155">

Sven Nilsson Svenson, 8 de maig de 1787 - 30 de novembre de 1883 va ser un zoleg i arqueleg suec.

Nasqu a Landskrona. Fill primognit dels sis que van tenir el matrimoni format per  Nils Nilsson i Tora Svensson. Va rebre educaci a la Universitat de Lund on va ser deixeble del destacat zoleg Anders Jahan Retzius. Sven Nilsson va ser professor d'histria natural a la mateixa universitat des de 1832 a 1856. Tamb va ocupar el crrec de director del Museu de Zoologia d'Estocolm a partir de 1819.


Com a zoleg se'l considera el pare de la l'ornitologia sueca. El1817 public a Copenahaguen Ornithologica suecica en dos volums amb ilustracions de Anders Arvidsson. El 1820 va publicar un llibre sobre la fauna escandinava. i el 1822 Historia molluscorum Sueciae, (histria dels molluscs de Sucia).

 
Com a arqueleg pioner va ser influt pel paleontleg Georges Cuvier. El 1847 va considerar equivocadament (seguint el prejudici de l'poca que la civilitzaci venia del sud) que les restes d'estris de bronze antics trobats a Escandinvia havien estat portats all directament pels fenicis. 

En la histria de l'evoluci de l'arqueologia Sven Nilsson s recordat principalment per la perioditzaci proposada per ell: Salvatgisme, barbrie, agricultura i civilitzaci (aquesta darrera ja dins de la histria escrita). 

Els treballs de Nilsson sobre els habitants primitius d Escandinvia publicats per primera vegada en suec el 1834 va ser traduts a l'angls per Lubbock el 1868 i van tenir una gran difusi.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110524" title="Disfonia espasmdica" nonfiltered="136" processed="136" dbindex="45156">


La disfonia espasmdica, coneguda  tamb com disfonia espstica, o distonia de la laringe. Es tracta d'un desordre de la veu caracteritzat pels moviments involuntaris d'uns o ms msculs de la laringe al parlar. Els individus que tenen disfonia espasmdica poden tenir dificultats ocasionals al dir una paraula o dues o poden experimentar suficient dificultat per a interferir amb la comunicaci. La parla es torna difcil i sovint estrangulada i tensa. La veu es pot tornar ondulant, tremolosa o sufocada. 

La disfonia espasmdica pot afectar a qualsevol persona. s ms freqent en individus entre 30 i 50 anys d'edat, i afecta ms a les dones que als homes.

Enllaos externs.
Associaci de Lluita contra la Distonia a Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110528" title="Korfbal Club Barcelona" nonfiltered="137" processed="137" dbindex="45157">


El Korfbal Club Barcelona (KCB) s el primer club de korfbal de la ciutat de Barcelona.

Histria.
El Korfbal Club Barcelona va ser fundat el 5 de juny de 2006 per un grup de jugadors de corfbol barcelonins, i va debutar a la Segona Divisi Nacinal el 26 de novembre d'aquest mateix any.  L'any 2007, durant la primera temporada des de la seva fundaci, l'equip va assolir l'ascens a Primera Divisi Nacional, per no va poder adquirir la nova plaa a la mxima categoria per no complir amb els requisits establerts per la FCK. La seva plaa la va ocupar el Korfbal Club Sant Cugat, del qual ha passat a ser filial des d'aquell moment.

Competicions.
L'equip snior del KCB participa aquesta temporada per tercer any consecutiu a la Segona Divisi Nacional de la Lliga Catalana de Korfbal, juntament amb altres 10 equips.

El KCB s filial del KC Sant Cugat, club que milita a la Primera Divisi Nacional.

Plantilla.
Jugadors del primer equip 2008-2009.

 Entrenadora:  Cristina Ruiz Martin;

Jugadors Internacionals.
 Javier Navarro Snchez, internacional amb la Selecci Catalana sots'19 (2007).
 Magic O'Brayan Parra Alcalde, internacional amb la Selecci Catalana sots'16 (2006, 2007 i 2008).
 Mireia Figuera Sala, internacional amb la Selecci Catalana sots'16 (2006, 2007 i 2008).
 Aitor Huguet Navarro, internacional amb la Selecci Catalana sots'16 (2008).
 Julia Hereza Atienza, internacional amb la Selecci Catalana sots'16 (2007).



Palmars.
 2007 - 2008 - Tercer classificat del grup B de la segona divisi nacional.
 2006 - 2007 - Tercer classificat del grup A de la segona divisi nacional.

Enllaos externs.
Web del club;
El KCB a El Mundo Deportivo;
Web del club filial: KC Sant Cugat;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110529" title="Distonia" nonfiltered="138" processed="138" dbindex="45158">

La distonia, literalment, "to anormal (del mscul)", s un terme genric usat per a descriure un desordre neurolgic del moviment que implica contraccions involuntries, sostingudes del mscul. La distonia pot afectar els msculs a travs del cos (generalitzat), en certes parts del cos (segmentari), o es pot confinar als msculs o als grups particulars del mscul (focals).

Enllaos externs.
 Associaci de Lluita contra la distonia a Catalunya;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110533" title="Esteve" nonfiltered="139" processed="139" dbindex="45159">


Papes, sants i bibes:

Esteve I papa;
Esteve II, papa;
Esteve III, papa;
Esteve IV, papa;
Esteve V, papa;
Esteve VI, papa;
Esteve VII, papa;
Esteve VIII, papa;
Esteve IX, papa;
Esteve X, papa;
Sant Esteve d'Hongria, sant i rei d'Hongria;
Sant Esteve mrtir;
Esteve de Croia, bisbe de Croia;


sobirans i dirigents:

Esteve I d'Anglaterra;
Esteve I de Bsnia;
Esteve II de Bsnia;
Esteve I de Moldvia;
Esteve II de Moldvia;
Esteve III de Moldvia;
Esteve I de Polnia;
Esteve I de Srbia o Esteve Nemanja;
Esteve II de Srbia;
Esteve III de Srbia;
Esteve IV de Srbia;
Esteve V de Srbia o Esteve I Urosh;
Esteve VI de Srbia ;
Esteve VII de Srbia o Esteve II Urosh;
Esteve VIII de Srbia o Esteve III Urosh;
Esteve IX de Srbia o Esteve IV Urosh, conegut per Esteve Dushan;
Esteve X de Srbia o Esteve V Urosh;
Esteve I d'Hongria (Sant Esteve d'Hongria);
Esteve II d'Hongria;
Esteve III d'Hongria;
Esteve IV d'Hongria;
Esteve V d'Hongria;
Esteve Bocskai, dirigent transilv;
Esteve d'Armnia Menor, capitost armeni;
Esteve de Gavald, comte de Gavald;
Sant Esteve d'Hongria, sant i rei d'Hongria;
Esteve (prefecte), governant dels hispanoromans designat per Amalaric;
Esteve de Narbona, vescomte de Narbona;
Esteve (fidel), un dels fideles de Carles III el Ximple;

Personatges dels Pasos Catalans:

Esteve de Garret, president de la Generalitat;
Esteve d'Olot (Esteve Fbregas i Sala), religis caputx;
Joan Esteve, notari valenci;
Joan Baptista Esteve, poltic catal;
Maurice Esteve, pintor llemos que traball a Catalunya;
Miquel Esteve, pintor valenci;
Pere Esteve, anarquista catal;
Pere Jaume Esteve, metge valenci;
Tomas Lleonard Esteve, arquitecte i escultor valenci;
Pere Esteve i Abad, politic catal;
Abat Esteve, abat de Poblet;
Josep Esteve i Bonet, escultor valenci;
Francesc Esteve i Botey, pintor catal;
Llus Esteve i Cruaas, mestre i historiador catal;
Josep Esteve i Dol, impresor valenci;
Gabriel Esteve i Fuertes, pintor catal;
Francesc Esteve i Glvez, arqueoleg valenci;
Alfons Esteve i Gmez, lingista valenci;
Pau Esteve i Grimau, compositor catal;
Mart Esteve i Guau, poltic catal;
Josep Esteve i Joan, eclesistic valenci;
Esteban Esteve Jorge, msic valenci;
Agust Esteve i Marqus, pintor valenci;
Pere Esteve i Puig, predicador valenci;
Isidre Esteve Pujol, morotista catal;
Antonio Esteve Rdenas (Antonio Gades), ballar;
Josep Esteve i Segu, farmacutic i escriptor catal;
Josep Esteve Soler, empresari catal;
Antoni Esteve i Subirana, farmaceutic catal;
Joaquim Esteve i Subietlos, eclesistic catal;
Gil Esteve i Toms, Eclesistic catal;
Josep Maria Esteve i Victria, Escriptor i poltic valenci;
Dami Esteve i Vilar, erudit valenci;
Rafel Esteve i Vilella, gravador valenci;
Baptista Esteve i Ximeno, comerciant valenci;

Escriptors i poetes: 

Esteve Orbelian, historiador armeni;
Esteve Asolik o Esteve de Taron, historiador armeni;
Esteve Bizant, escriptor grec;
Esteve (fill de Tucdides), escriv;
Esteve (poeta), poeta atenenc;
Gaspar Esteve, escriptor dominic;

Altres personatges:

Esteve d'Atenes, orador atenenc;
Esteve (escultor), escultor grec;
Esteve (llibert), artista rom;
Esteve de Tralles, pare d'Alexcandre de Tralles;
Esteve d'Edessa, metge grec;
Esteve d'Alexandria, alquimista grec;
Esteve (escriptor), escriptor atenenc;
Esteve ben Basili metge als dominis del Califa;

Miscellnia:

Farmcia Esteve de Llvia, la farmacia ms antiga d'Europa;
Sant Esteve (festivitat), festa catalana del 26 de desembre;
Laboratoris Esteve;
L'auca del senyor Esteve;
Vults de Sant Esteve;

Geografia: 

municipis: ;
Sant Esteve de Llitera s un municipi de la Llitera.
Sant Esteve del Monestir s un municipi del Rossell.
Sant Esteve de Palautordera s un municipi del Valls Oriental.
Sant Esteve de la Sarga s un municipi del Pallars Juss.
Sant Esteve Sesrovires s un municipi del Baix Llobregat.
entitats de poblaci: ;
Sant Esteve (Balsareny) s una colnia fabril de Balsareny.
Sant Esteve d'En Bas s un antic municipi, agregat el 1968 al de la Vall d'en Bas;
Sant Esteve del Coll s un poble del municipi de Llinars del Valls;
Sant Esteve de Guialbes s un poble del municipi de Vilademuls;
Sant Esteve de Llmena s un poble del municipi de Sant Aniol de Finestres;
Sant Esteve del Mall s un poble del municipi d'Isvena;
Sant Esteve del Pont s una caseria del municipi de la Seu d'Urgell;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110534" title="Ellbor" nonfiltered="140" processed="140" dbindex="45160">

Ellbor (Helleborus) s un gnere de plantes amb flor dins la famlia Ranunculcia.

Aproximadament el formen unes 20 espcies herbcies o perennes.

s un gnere originari de la major part d'Europa i l'oest d'sia amb el centre de diversitat als Balcans.


Les flors estan formades per 5 spals o tpals que semblen ptals envoltant uns nectaris en forma de copa. 

Les fulles sn en forma de palma.

Hi ha espcies silvestres i altres conreades en jardineria (acostumen a  florir al final de la tardor)

Espcies i subespcies.

Espcies caulescents (amb tija visible) .

Helleborus argutifolius   ;
Helleborus foetidus   Marxvol;
Helleborus lividus;
Helleborus vesicarius;

Espcies acaulescents (sense tija visible).

Helleborus atrorubens;
Helleborus croaticus;
Helleborus cyclophyllus;
Helleborus dumetorum;
Helleborus abruzzicus;
Helleborus liguricus;
Helleborus bocconei;
Helleborus multifidus;
Helleborus multifidus subsp. hercegovinus;
Helleborus multifidus subsp. istriacus;
Helleborus multifidus subsp. multifidus;

Helleborus niger   ;
Helleborus niger subsp. macranthus (sinnim: H. niger major);
Helleborus niger subsp. niger;
Helleborus odorus;
Helleborus odorus subsp. laxus;
Helleborus odorus subsp. odorus;
Helleborus orientalis   ;
Helleborus orientalis subsp. abchasicus (sinnim: H. abchasicus);
Helleborus orientalis subsp. guttatus;
Helleborus orientalis subsp. orientalis (sinnim: H. caucasicus, H. kochii);
Helleborus purpurascens;
Helleborus thibetanus (sinnim: H. chinensis);
Helleborus torquatus;
Helleborus viridis ;
Helleborus occidentalis (abans H. viridis subsp. occidentalis);


Referncies i enllaos externs.

Flora Europaea: Helleborus;
Flora of China: Helleborus;
Graham Rice & Elizabeth Strangman, The Gardener's Guide to Growing Hellebores, David & Charles/Timber Press (1993) ISBN 0-71539973X;
Brian Mathew, Hellebores, Alpine Garden Society (1989) ISBN 0-900048506;
Herrera, C. M. (2005). Post-floral perianth functionality: contribution of persistent sepals to seed development in Helleborus foetidus (Ranunculaceae). Amer. J. Bot. 92: 1486-1491 abstract.
 Garden writer Graham Rice's hellebore site;
 Hellebores.org: A comprehensive online resource on the genus Helleborus;
 RHS plant pathology report on 'Hellebore Black Death' disease (pdf);
 A French hellebore enthusiast's non-commercial site;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110538" title="Pulmonria" nonfiltered="141" processed="141" dbindex="45163">


Pulmonria  (Pulmonaria) s un gnere  de plantes amb flors dins la famlia Boraginaceae.

s originria d'Europa i oest d'sia, amb una sola espcie (Pulmonaria mollissima) de l'sia Central.

Aproximadament hi ha entre 10 i 18 espcies dins aquest gnere. La indeterminaci s alta perqu s un gnere amb una taxonomia difcil.

Les plantes del gnere Pulmonria sn herbcies perennes que formen grups de rosetes basals. Estan cobertes de pilositat. Les flors, que estan dalt d'una tija simple,  formen una inflorescncia en cima escorpioide (en forma d'escorp) i el fruit s una ncula.

Referncies.
Flora Europaea: Pulmonaria;
Flora of China: Pulmonaria;
 Bennett, M. (2003) Pulmonarias and the Borage Family. B.T.Batsford, 240pp. ISBN 0-7134-8732-1 ;
 Hewitt, J. (1994). Pulmonarias. Hardy Plant Society, 51pp. ISBN 0-901687-10-3;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110541" title="Dafne pirinenca" nonfiltered="142" processed="142" dbindex="45165">


La dafne pirinenca  (Daphne cneorum) s una espcie de planta dins del gnere Daphne que pertany a la famlia de les Thymelaeaceae.

s una planta verinosa, tanmateix s'utilitza en jardineria. 

s tracta d'un arbust de fulla perenne que pot arribar a 50 cm d'alada. Les fulles sn coricies, de color verd fosc. Les flors sn rosades, agregades en conjunts de 6 a 10 i perfumades. El fruit s una baia groguenca, tamb verinosa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110543" title="Edward G. Robinson" nonfiltered="143" processed="143" dbindex="45167">
Edward Goldenberg Robinson (12 de desembre de 1893 - 26 de gener de 1973) fou un actor de teatre i cinema nord-americ, d'origen romans.

Nascut a una famlia jueva a Bucarest, emigrava amb la seva famlia a Nova York el 1903. Desprs dels estudis obtingu una beca per entrar a l'Acadmia Americana d'Arts Dramtiques, on convertia el seu nom en Edward G. Robinson.

Comenava la seva carrera com a suplent el 1913 i feia el seu debut de Broadway el 1915. El seu debut al cinema fou en un paper molt menor el 1916; el 1923 debutava com E. G. Robinson a The Bright Shawl. Feia noms tres pellcules abans de 1930, any en qu comen a tenir xit i interpretava catorze pellcules en els seguents dos anys. Es cas amb l'actriu Gladys Lloyd el 1927 i tingueren un fill, Manny Robinson (1933-1974).
		 
Una sensacional actuaci com el gngster Rico Bandello a Little Caesar (1931) el condua a ser l'estereotip d'home dur que interpret al llarg dels primes anys de la seva carrera en treballs|feines|obres com Five Star Final (1931), Smart Money (1931), l'nic film amb James Cagney), Tiger Shark (1932), Kid Galahad (1937) amb Bette Davis i Humphrey Bogart, i A Slight Case of Murder (1938). Durant els anys 1940, desprs d'una bona actuaci a Dr. Ehrlich's Magic Bullet (1940), el seu paper s'expandia a drames psicolgics afilats incloent-hi Double Indemnity (1944), The Woman in the Window (1945) i Perversitat (1945); per continuava acceptant papers de gngsters com el de Johnny Rocco al clssic Key Largo de John Huston (1948), l'ltima de les cinc pellcules que feia amb Humphrey Bogart, i l'nic en el qual l'actor principal era Bogart (encara que el seu nom es llistava a la dreta de Bogart per una mica ms alt tant als cartells com a la pellcula mateixa).

Robinson teniaa collecci d'art molt significativa que el 1956 s'hagu de vendre per necessitat per sufragar el seu acord de divorci amb Gladys Lloyd. Aquell mateix any retornava a Broadway amb Middle of the Night.

En el moment en qu Cecil B. DeMille decideix treballar amb ell arriben els seus papers ms notables: A Hole in the Head (1959) al costat de Frank Sinatra i The Cincinnati Kid (1965), amb Steve McQueen.

Robinson va arribar a ser enormement popular els anys 1930 i 40 amb una carrera de ms de 90 pellcules que abracen 50 anys. La seva ltima escena era una seqncia de sucidi en el clssic de culte de cincia-ficci Soylent Green (1973).

Robinson mai va ser nominat a l'Oscar, per el 1973 se li atorgava un Oscar honorfic. Moria del cncer a l'edat de 79 anys dos mesos abans de la cerimnia de lliurament. Va aconseguir, per, el 1949 el Premi a la interpretaci masculina al festival de Cannes per House of Strangers de Joseph L. Mankiewicz.

Filmografia.

Arms and the Woman (1916);
The Bright Shawl (1923);
The Hole in the Wall (1929);
Warner Bros. Jubilee Dinner (1930) (curt);
Night Ride (1930);
A Lady to Love (1930);
Outside the Law (1930);
East Is West (1930);
The Widow from Chicago (1930);
How I Play Golf by Bobby Jones No. 10: Trouble Shots (1931) (curt);
Little Caesar (1931);
The Slippery Pearls (1931) (curt);
Smart Money (1931);
Five Star Final (1931);
The Hatchet Man (1932);
Two Seconds (1932);
Tiger Shark (1932);
Silver Dollar (1932);
The Little Giant (1933);
I Loved a Woman (1933);
Dark Hazard (1934);
The Man with Two Faces (1934);
The Whole Town's Talking (1935);
Barbary Coast (1935);
Bullets or Ballots (1936);
Thunder in the City (1937);
Kid Galahad (1937);
The Last Gangster (1937);
A Slight Case of Murder (1938);
The Amazing Dr. Clitterhouse (1938);
I Am the Law (1938);
Verdensberomtheder i Kobenhavn (1939) (documental);
A Day at Santa Anita (1939) (curt);
Confessions of a Nazi Spy (1939);
Blackmail (1939);
Dr. Ehrlich's Magic Bullet (1940);
Brother Orchid (1940);
A Dispatch from Reuters (1940);
The Sea Wolf (1941);
Manpower (1941);
Polo with the Stars (1941) (curt);
Unholy Partners (1941);
Larceny, Inc. (1942);
Tales of Manhattan (1942);
Moscow Strikes Back (1942) (documental) (narrador);
Magic Bullets (1943) (short subject) (narrador);
Destroyer (1943);
Flesh and Fantasy (1943);
Tampico (1944);
Mr. Winkle Goes to War (1944);
Double Indemnity (1944);
The Woman in the Window (1945);
Our Vines Have Tender Grapes (1945);
Perversitat (1945);
American Creed (1946) (curt);
Journey Together (1946);
El desconegut (1946);
The Red House (1947);
All My Sons (1948);
Key Largo (1948);
Night Has a Thousand Eyes (1948);
House of Strangers (1949);
It's a Great Feeling (1949) (cameo);
Operation X (1950);
Actors and Sin (1952);
Vice Squad (1953);
Big Leaguer (1953);
The Glass Web (1953);
Black Tuesday (1954);
Hell on Frisco Bay (1955);
Homes violents (1955);
Tight Spot (1955);
A Bullet for Joey (1955);
Illegal (1955);
Nightmare (1956);
Els deu manaments (1956);
The Heart of Show Business (1957) (curt) (narrador);
A Hole in the Head (1959);
Seven Thieves (1960);
Pepe (1960) (cameo);
My Geisha (1962);
Two Weeks in Another Town (1962);
A Boy Ten Feet Tall (1963);
The Prize (1963);
Robin and the 7 Hoods (1964) (cameo);
Good Neighbor Sam (1964);
El gran combat (1964);
The Outrage (1964);
The Cincinnati Kid (1965);
All About People (1967) (curt) (narrador);
Grand Slam (1967);
The Blonde from Peking (1967);
Operation St. Peter's (1967);
The Biggest Bundle of Them All (1968);
Never a Dull Moment (1968);
It's Your Move (1969);
L'or d'en Mackenna (1969);
Song of Norway (1970);
Mooch Goes to Hollywood (1971) (cameo);
Neither by Day Nor by Night (1972);
Soylent Green (1973);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110544" title="Laboratoris Almirall" nonfiltered="144" processed="144" dbindex="45168">
Laboratorios Almirall, S.A. (nom oficial) s una multinacional farmacutica catalana, fundada l'any 1943 amb seu central a Barcelona, per part d'Antonio Gallardo Carrera i D. Vctor Almirall Riu, de qui va prendre nom el laboratori donada una disposici legal de la poca que obligava a que el laboratori ports el nom del seu director tcnic farmacutic.

L'any 1997 va esdevenir la empresa farmacutica espanyola n1 en facturaci en produir-se la fusi amb Prodesfarma,s.a. Presenta filials als principals pasos europeus, aix coma Mxic. Els seus productes dn presents a ms de 80 pasos. L'any 2007 va sortir a Borsa (aprox. un 30% del capital) i les seves accions cotitzen al mercat continu a Espanya, continuant la resta en propietat de la famlia fundadora (Gallardo).

Dedica bona part de la seva facturaci a la I+D, tot i que en general, com totes les farmacutiques catalanes i estatals, tenen el gruix de la facturaci en llicncies d'altres laboratoris estrangers (nord-americans i de la resta d'Europa en la seva majoria). Amb seu central a l'avinguda del General Mitre, t plantes de producci de productes acabats a Sant Andreu de la Barca i a Sant Just Desvern, de producci de principis actius i matries primeres a Sant Celoni i de I+D a Sant Feliu de Llobregat.

La seva facturaci va ser de 758 milions d'euros l'any 2006.

Principals productes propis.

Aceclofenac (Antiinflamatori no esterodic);
Almagat (anticid local);
Almotript (antimigranys);
Ebastina (antihistamnic);


Enllaos externs.
Pgina oficial;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110545" title="Biokit" nonfiltered="145" processed="145" dbindex="45169">
Biokit s una de les empreses biotecnolgiques ms importants de Catalunya. T la seu a Lli d'Amunt.

Es dedica sobretot a la venda de productes de diagnstic per a malalties proteiques i infeccoises i t ms de 120 productes en aquest camp.

Enllaos externs.
Lloc web oficial;
La Generalitat de Catalunya atorga el Premi a la Innovaci Tecnolgica i a la Qualitat a sis empreses catalanes al web del CIDEM;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110547" title="Pere Xamena i Fiol" nonfiltered="146" processed="146" dbindex="45170">
Pere Xamena i Fiol nasqu a Felanitx l'any 1918, s un historiador mallorqu

Curs la carrera eclesistica en el Seminari Dioces (1930-1942). Ordenat sacerdot el 1942. Fou professor del Seminari durant els anys 1945-1962. D'aleshores en resideix a Felanitx on ha desplegat una gran activitat cultural des de la Fundaci Museu Cosme Bau. Ha donat conferncies sobre aspectes de la histria de Mallorca a Felanitx i altres poblacions de l'illa. Ha elaborat programes per a la TV Felanitxera. Exerc de professor d'Histria en els cursos de catal de l'Obra Cultural Balear (1971-1974) i en els de Reciclatge de Mestres, a l'Escola Municipal de Mallorqu de Manacor de 1981 al 1983. Fou collaborador de Rdio Popular de Mallorca amb converses sobre la Histria de l'Illa (1974-1975). Director i professor de cursos de catal de Mallorca. L'any 1963 l'Ajuntament de Felanitx el nomen arxiver municipal i cronista de la Ciutat i el 1967 li conced la Medalla de la Ciutat. La Fundaci Jaume I de Barcelona li atorg l'any 1990 un dels premis d'Actuaci Cvica Catalana. L'Ajuntament de Manacor li fu el "Reconeixement de Mrits 96". L'any  1999 l Ajuntament de Felanitx el proclam Fill Predilecte de la Ciutat.

 Bibliografia .
 Anys Enrere. (1560-1930) (Fundaci Barcel. Felanitx 2000);
 Anys Enrere. Segle XVI. II Part (Felanitx 1979);
 Anys Enrere. Segle XVII. I Part (Felanitx 1974);
 Anys Enrere. Segle XVII. II Part (Felanitx 1976);
 Anys Enrere. Segle XVIII. I Part (Felanitx 1967);
 Anys Enrere. Segle XVIII. II Part (Felanitx 1972);
 Anys Enrere. Segle XIX. I Part (Felanitx 1963);
 Anys Enrere. Segle XIX. II Part (Felanitx 1983);
 Carrers de Felanitx, Els (Felanitx 1983);
 Carritx, Es: "I Centenari de l'Esglsia d'es Carritx" (Felanitx 1992);
 Catleg de la Secci Histrica de l'Arxiu Municipal (Felanitx 1986);
 Consueta del Convent de Sant Agust. Segle XVIII (Amb Ramon Rossell Vaquer) (Felanitx 2004);
 Consueta Parroquial. Felanitx-segle XVIII (Amb Joan Xamena Galms) (Felanitx 2002);
 Convent de Sant Agust (Felanitx 1994);
 Demografia retrostectiva de Felanitx (1730-1959) (Felanitx 1960);
 Estampa de la Mallorca del segle XVII (Palma 2006);
 Felanitx Ahir I (Mallorca 1976);
 Felanitx Ahir II (Felanitx 1990);
 Felanitx Mot a Mot (Felanitx 1991);
 Fundaci de la Vila de Felanitx, La (Amb Ramon Rossell Vaquer) (Felanitx 1975);
 Histria de Felanitx. Tom I (Amb Ramon Rossell Vaquer) (Mallorca 1976);
 Histria de Felanitx. Tom II (Mallorca 1975);
 Histria de l'Esglsia a Mallorca (Amb Francesc Riera) (Mallorca Editorial Moll 1986);
 Histria de Mallorca (Mallorca Editorial Moll 1978);
 Mallorca Die Geschichte (Palma de Mallorca 1999);
 Malnoms de Felanitx, Els (Felanitx Centre Cultural 1995);
 Miscellnia Histrica (8 fascicles no enquadernats) (Felanitx Centre Cultural 2003);
 Parroquias y Vicaras de Felanitx (Felanitx 1965);
 Parrquies de Mallorca des de la restauraci de la Seu episcopal fins avui, Les ("Comunicaci" 104)(2002);
 Preg de les Festes de Sant Maral. Marratx.(Palma 1999);
 Preg de Setmana Santa (Felanitx 1962);
 Problema dels Bandejats a Mallorca, El (Manacor 1990);
 Racons de la Nostra Histria V. (Felanitx 1985);
 Religioses Trinitries de Mallorca (Mallorca 1978);
 Resum d'Histria de Mallorca (Palma de Mallorca 1977);
 Resumen de Historia de Mallorca (Felanitx 1965);
 Rincones de Nuestra Historia (I) (Felanitx 1964);
 Rincones de Nuestra Historia (II) (Felanitx 1966);
 Rincones de Nuestra Historia (III) (Felanitx 1970);
 Rincones de Nuestra Historia (IV) (Felanitx 1974);
 Sant Salvador (Felanitx 1984);
 Sindicat, Es (Felanitx 1981);
 Successives esglsies de Sant Salvador, Les ("Estudis Balerics" 62/63)(2002);
 Visita a l'Esglsia Parroquial de Felanitx (Felanitx 1989);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110560" title="Georges Simenon" nonfiltered="147" processed="147" dbindex="45172">
Georges Joseph Christian Simenon (Lieja, 13 de febrer de 1903 - Lausana, 4 de setembre de 1989) va ser un escriptor belga en llengua francesa. 

 Biografia . 

Va nixer a Lieja el divendres 13 de febrer, per va ser inscrit com nascut el 12 perque la seva mare era supersticiosa. Simenon va ser un novellista d'una fecunditat extraordinria, amb 192 novelles publicades sota el seu nom i una trentena d'obres aparegudes sota 27 pseudnims. S'han vengut ms de 500 milions d'exemplars dels seus llibres.

Simenon va nixer a la Rue Lopold a Lieja. Va ser el primer fill de Dsir Simenon, comptable a una oficina d'assegurances, i de Henriette, mestressa. Al 1905, la famlia es va mudar a la Rue Pasteur (actualment la Rue Georges Simenon) al barri de Outremeuse. Trobem la histria del seu naixement al comenament de la seva novella Pedigree. 

La famlia Simenon era originria del Limburg belga, una regi de terres baixes properes al riu Mosa, crulla entre Flandes, Alemanya i els Pasos Baixos. La famlia de sa mare era tamb originria de Limburg per del costat neerlands, regi plana de terres hmides i de boires, de canals i de granges. Sa mare descendia de Gabriel Brhl, camperol i criminal de la banda dels bokkenrijders  que va assotar Limburg des de 1726, desvalisant granges i esglsies sota el rgim austrac, i que va acabar penjat al setembre de 1743 al Patbul de Waubach. Aquesta ascendncia explica potser el particular inters del comissari Maigret per les gents senzilles convertides en assassins.

 La seva joventut a Lieja. 

Al setembre de 1906 va nixer el seu germ Christian, qui ser el fill preferit dels seus pares, un fet que va marcar profundament Georges. Va aprendre a llegir i a escriure als tres anys a l'Escola Sainte-Julienne per a prvuls. Al 1908 comen els seus estudis primaris a l'Institut Saint-Andr, on sempre va situar-se entre els tres primers de la seva classe, durant els sis anys que hi va passar.

Al 1911, la famlia va deixar el pis a la rue Pasteur i va installar-se a una casa ms llarga a la rue de la Loi on la seva mare llogar habitacions a estudiants o passants de diversos orgens (russos, polonesos, jueus o belgues). Aix va ser per al jove Georges una obertura al mn extraordinria.

Al 1914, va entrar al collegi jesuta de Saint-Louis. A l'estiu de 1915, a l'edat de dotze anys, va tenir la seva primera experincia sexual amb una noia de quinze anys, el que ser per a ell una revelaci, completament oposada a l'adoctrinament de castedat impartit pels pares jesutes. Simenon prefereix, d'altra banda, ingressar al collegi bisbal Saint-Servais especialitzat en cincies i en lletres. Va estudiar-hi els tres anys escolars segents. No obstant aix, el futur escriptor va ser sempre relegat pels seus companys ms adinerats; si en el collegi dels jesutes Simenon es va allunyar de la religi, en el collegi Saint-Servais, Simenon va trobar suficients raons per a odiar els rics que li van fer sentir la seva inferioritat social. 

Al juny de 1918, en prendre com pretext els problemes cardacs del seu pare, va decidir a abandonar definitivament els estudis, sense participar en els exmens finals. Es succexen una srie de feines ocasionals sense futur (aprenent de forner, encarregat de biblioteca). 

Al gener de 1919, va trobar-se en conflicte obert amb sa mare i va debutar com reporter al diari La Gazette de Lige. Aquesta etapa periodstica va ser per al jove Simenon, a l'edat de setze anys, una experincia extraordinria que va donar-li oportunitats per a conixer els amagatalls d'una gran ciutat, tant de la poltica com de la criminalitat; aix mateix, va poder endinsar-se a la vida nocturna, va conixer els ambients marginals i va aprendre a redactar de manera efica. Va escriure ms de 150 articles sota el pseudnim "G.Sim". Durant aquest perode es va interessar particularment en les investigacions policials i va assistir a conferncies sobre el mtode policac cientfic impartides pel criminalista francs Edmond Locard. 

Al 1919 Simenon va redactar la seva primera novella "Au pont des Arches", publicada al 1921 sota el seu pseudnim de periodista. A partir de novembre de 1919, va tamb publicar les primeres de les seves 800 columnes humorstiques, sota el pseudnim de "Monsieur Le Coq" (fins al desembre de 1922). Durant aquest perode, aprofundeix el seu coneixement de l'ambient nocturn, de les prostitutes i de les borratxeres. Als seus recorreguts, va trobar anarquistes, artistes bohemis, criminals i assassins. Tamb va freqentar un grup artstic, denominat "La Caque" on va conixer una estudiant de Belles Arts, Rgine Renchon, amb la qual es casar al mar de 1923.

 Simenon a Pars .

Desprs de la mort de son pare, al 1922, va fugir Lieja i installar-se a Pars amb Rgine Renchon. En Paris Simenon va dur una vida d'artista. Va descobrir aquella gran capital i aprendre a estimar-la pels seus deliris, els seus desordres i les seves delcies. Va freqentar els seus cafs, els seus comerciants de carb, les seves pensions, els seus hotels lamentables, les seves fbriques de cervesa i els seus restaurantets. Va comenar a escriure sota diferents pseudnims i la seva creativitat li va assegurar un xit financer immediat. 

Al 1928, va fer un llarg viatge en gavarra que aprofitar per als seus reportatges. D'aquesta manera va iniciar-se el mar i la navegaci, que ser una constant al llarg de tota la seva vida. Al 1929, Simenon va  emprendre un viatge pels canals de Frana i va fer construir un vaixell l'"Ostrogoth" en el qual viur fins a 1931. Al 1930, en una srie de novelles curtes escrites per a "Dtective" per encrrec de Joseph Kessel, va estrenar el personatge del comissari Maigret. Al 1932, Simenon va fer uns viatges que van inspirar reportatges sobre frica, Europa oriental, l'Uni Sovitica i Turquia. Desprs d'una llarga travessia pel Mediterrani, va embarcar-se en un viatge al voltant del mn entre 1934 i 1935. En les seves escales va redactar reportatges, entrevistar-se amb nombrosos personatges i prendre moltes fotografies. Va aprofitar tamb per a fruir les dones de totes les latituds.

 Simenon i la regi de La Rochelle . 

A l'obra de Simenon, trenta quatre novelles i novelles curtes se situen o evoquen la ciutat de La Rochelle.

Simenon va descobrir La Rochelle al 1927 cam de les seves vacances a l'Illa d'Aix, quan fugia de la perillosa atracci de Josphine Baker de la qual era amant. En aquest any va descobrir tamb la passi pel mar i s en el decurs d'una travessia amb vaixell que va desembarcar als molls de La Rochelle per a a prendre un glop al Caf de la Paix que desprs esdevindr el seu quarter general i escenari central de la seva novella Le Testament Donadieu. s en aquest caf, on en assabentar-se de la declaraci de guerra al 1939, que va demanar una ampolla de xampany i dir: Almenys aix estarem segurs que aquesta no la hi beuran els alemanys!.

Va installar-se a La Rochelle, on neix el seu primer fill.

 Simenon desprs de la Guerra . 

Simenon va passar la guerra a la Vende i va correspondre sovint amb Andr Gide. Al 1945, al finalitzar la guerra, es va traslladar als Estats Units, a Connecticut i recorrer durant deu anys aquest continent immens, per tal de sadollar la seva curiositat i el seu apetit per la vida. Durant aquests anys nord-americans va visitar Nova York, Florida, Arizona, Califrnia i tota la Costa Est, milers de motels, de rutes i de paisatges grandiosos. Descobrir les noves mtodes de la polcia i de la justcia i coneixer la seva segona esposa, la canadenca Denise Ouimet, 17 anys ms jove que ell. Simenon viur amb ella una relaci apassionada de sexe, de gelosia i de disputes alcohliques. 

Al 1952, s rebut a la Acadmia Real de Blgica. Va tornar definitivament a Europa al 1955. Desprs d'un perode animat a la Costa Blava on va tractar amb la jet-set, va installar-se a Lausana (Sussa).

Al 1972, va renunciar a la novella, per sense deixar l'escriptura i l'exploraci dels meandres de l'esperit hum, en comenar per ell mateix, en una llarga autobiografia de 21 volums, dictada al seu petit magnetfon.

El sucidi de la seva filla Marie-Jo va endolar els seus ltims anys.

 Obres .

 Obres protagonitzades per Maigret .

 Pietr-le-Letton (1931)   Pietr el let (Columna, 1992);
 Le charretier de la Providence (1931)   El carreter de La Providncia (Edicions 62, 1965);
 M. Gallet dcd (1931);
 Le pendu de Saint-Pholien (1931)   El penjat de Saint-Pholien (Edicions 62, 1964);
 La tte d'un homme (L'homme de la Tour Eiffel) (1931)   La pell d'un home (Edicions 62, 1964);
 Le chien jaune (1932)   El gos groc (Edicions 62, 1967);
 La nuit du carrefour (1931)   La nit de la crulla (Edicions 62, 1966);
 Un crime en Hollande (1931)   Un crim a Holanda (Columna, 1996);
 Au rendez-vous des Terre-Neuves (1931);
 La danseuse du Gai-Moulin (1931);
 La guinguette  deux sous (1932);
 L'ombre chinoise (1932)   L'ombra xinesa (Edicions 62, 1967);
 L'affaire Saint-Fiacre (1932);
 Chez les Flamands (1932);
 Le port des brumes (1932)   El port de les boires (Edicions 62, 1972);
 Le fou de Bergerac (1932)   El boig de Bergerac (rea, 1989);
 L'cluse no. 1 (1933);
 Maigret (1934);
 Liberty Bar (1937)   Liberty Bar (Edicions 62, 1965);
 Une erreur de Maigret (1938);
 L'amoureux de Madame Maigret (1938);
 Stan le tueur (1938);
 L'Auberge aux noys (1938);
 La pniche aux deux pendus (1938);
 L'affaire du Boulevard Beaumarchais (1938);
 La fentre ouverte (1938);
 Monsieur Lundi (1938);
 Jeumont, 51 minutes d'arrt (1938);
 Les larmes de bougie (1938);
 Rue Pigalle (1938);
 La vieille dame de Bayeux (1938);
 L'toile du Nord (1938);
 Tempte sur la Manche (1938);
 Mademoiselle Berthe et son amant (1938);
 L'improbable Monsieur Owen (1938);
 Ceux du Grand Caf (1938);
 Le notaire du Chteauneuf (1938);
 L'Homme dans la rue (1939);
 Vente  la bougie (1939);
 La maison du juge (1940);
 Les caves du Majestic (1942);
 Ccile est morte (1942);
 Menaces de mort (1942);
 Sign Picpus (1944)   Signat Picpus (Edicions 62, 1968);
 Flicie est l (1944);
 L'Inspecteur Cadavre (1944);
 La pipe de Maigret (juny del 1945);
 Maigret se fche (agost del 1945;
 Le tmoinage de l'enfant de chur (1946);
 Maigret  New York (mar del 1946);
 Le client le plus obstin du monde (maig del 1946);
 Maigret et l'inspecteur malgracieux (maig del 1946);
 On ne tue pas les pauvres types (agost del 1946);
 Sous peine de mort (novembre del 1946);
 Les vacances de Maigret (novembre del 1947)   Les vacances de Maigret (Columna, 1996);
 Maigret et son mort (gener del 1948)   Maigret i el seu mort (rea, 1990);
 La premire enqute de Maigret, 1913 (octubre del 1948);
 Mon ami Maigret (febrer del 1949);
 Maigret chez le coroner (juliol del 1949);
 L'amie de Mme Maigret (desembre del 1949);
 Un Nol de Maigret (maig del 1950);
 Les mmoires de Maigret (setembre del 1950)   Les memries de Maigret (Columna, 2004);
 Maigret et la vieille dame (desembre del 1950);
 Maigret au  Picratt's  (desembre del 1950);
 Maigret en meubl (febrer del 1951);
 Maigret et la grande perche (maig del 1951);
 Maigret, Lognon et les gangsters (setembre del 1951)   Maigret, Lognon i els gngsters (rea, 1989);
 Le revolver de Maigret (juny del 1952);
 Maigret et l'homme du banc (1953)   Maigret i l'home del banc (rea, 1989);
 Maigret a peur (mar del 1953);
 Maigret se trompe (agost del 1953);
 Maigret  l'cole (desembre del 1953)   Maigret a l'escola (rea, 1990);
 Maigret et la jeune morte (gener del 1954);
 Maigret chez le ministre (agost del 1954)   Maigret i el ministre (Bromera, 1989);
 Maigret et le corps sans tte (gener del 1955);
 Maigret tend un pige (juliol del 1955);
 Un chec de Maigret (mar del 1955);
 Maigret s'amuse (setembre del 1956)   Maigret es diverteix (rea, 1990);
 Maigret voyage (agost del 1957);
 Les scrupules de Maigret (desembre del 1957);
 Maigret et les tmoins rcalcitrants (octubre del 1958);
 Une confidence de Maigret (maig del 1959);
 Maigret aux assises (novembre del 1959);
 Maigret et les vieillards (juny del 1960);
 Maigret et le voleur paresseux (gener del 1961)   Maigret i el lladre mandrs (rea, 1988);
 Maigret et les braves gens (setembre del 1961);
 Maigret et le client du samedi (febrer del 1962)   Maigret i el client del dissabte (Edicions 62, 1968);
 Maigret et le clochard (maig del 1962)   Maigret i el vagabund (rea, 1988);
 La colre de Maigret (juny del 1962) ;
 Maigret et le fantme (juny del 1963)   Maigret i el fantasma (rea, 1990);
 Maigret se dfend (juliol del 1964)   Maigret es defensa (rea, 1989);
 La patience de Maigret (mar del 1965);
 Maigret et l'affaire Nahour (febrer del 1966);
 Le voleur de Maigret (novembre del 1966);
 Maigret  Vichy (setembre del 1967);
 Maigret hsite (gener del 1968);
 L'ami d'enfance de Maigret (juny del 1968);
 Maigret et le tueur (abril del 1969);
 Maigret et le marchand de vin (setembre del 1969)   Maigret i el comerciant de vins (rea, 1989);
 La folle de Maigret (maig del 1970);
 Maigret et l'homme tout seul (febrer del 1971);
 Maigret et l'indicateur (juny del 1971);
 Maigret et Monsieur Charles (febrer del 1972);

 Obres sense la presncia de Maigret .
 Le relais d Alsace (juliol del 1931)   L'hostal d'Alscia (Edicions 62, 1970);
 Les fianailles de M. Hire (1933);
 Le coup de lune ((1933);
 L assassin (1935);
 45  l ombre (1936);
 La mauvaise toile (1936)  recull de narracions;
 Le testament Donadieu (1937);
 L homme qui regardait passer les trains (1938)   L'home que mirava passar els trens (Edicions 62, 1964);
 La Marie du port (1938);
 Le bourgmestre de Furnes (1938);
 La veuve Couderc (1940);
 La vrit sur Bb Donge (1940);
 Les rapports du gendarme (1941);
 Le voyageur de la Toussaint (1941);
 Pedigree (1943);
 L an des Ferchaux (1943);
 La rvolte du Canari (1944);
 Le deuil de Fonsine (janvier 1945);
 Madame Quatre et ses enfants (gener del 1945);
 Le Cercle des Mah (1945);
 Trois chambres  Manhattan (1946);
 Un certain monsieur Berquin (agost del 1946);
 L escale de Buenaventura (agost del 1946);
 Les petits cochons sans queue (novembre del 1946);
 Le petit restaurant des Ternes (gener del 1947);
 Le petit tailleur et le chapelier (mar del 1947);
 La neige tait sale (1948)   La neu era bruta (rea, 1990);
 Le fond de la bouteille (1949)   El fons de l'ampolla (Edicions 62, 2003);
 Les fantmes du chapelier (1949)   Els fantasmes del barretaire (rea, 1990);
 Le temps d Anas (1950)   Anas (rea, 1988);
 Les volets verts (1950);
 Sept petites croix dans un carnet (setembre del 1950)   Set creus en un quadern (Columna, 1991);
 La mort de Belle (1951);
 Antoine et Julie (1952);
 Le grand lot (1953);
 Le grand Bob (1954);
 Le passage de la ligne (1958);
 Dimanche (1958);
 La vieille (1959);
 Betty (1960);
 Le train (1961);
 Les anneaux de Bictre (1962);
 Le petit saint (1964);
 La chambre bleue (1964);
 Le train de Venise (1965);
 La mort d Auguste (1966);
 Le riche homme (1970);
 Quand j tais vieux (1970);
 Lettre  ma mre (1974) ;
 L homme de Londres (1976)   L'home de Londres (Edicions 62, 1967);



 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110564" title="Llusa Elisabet d'Orleans (reina d'Espanya)" nonfiltered="148" processed="148" dbindex="45173">

Llusa Elisabet d'Orleans, coneguda a Frana com "Mademoiselle de Montpensier", (Versalles, 9 de desembre de 1709   Pars, 16 de juny de 1742), fou reina consort d'Espanya, esposa de Llus I d'Espanya. 

Era filla de Felip d'Orleans, regent de Frana durant la minoria d'edat de Llus XV, i de Francesca Maria de Blois. Per via paterna era nta del duc Felip d'Orleans i de la princesa Elisabet Carlota del Palatinat i per via materna del rei Llus XIV de Frana i de la marquesa de Maintenon.

El 1722, amb tot just dotze anys, va contreure matrimoni amb el Prncep d'Astries, el futur rei Llus I que contava amb quinze anys d'edat. Des de la seva arribada a la Cort dels Borbons espanyols, Llusa Elisabet d'Orleans va protagonitzar alguns incidents, com passejar-se sense roba, smptomes d'inestabilitat mental. El seu carcter fou l'origen de desavinences entre la parella real i la reina va arribar en una ocasi a estar arrestada en les seves habitacions pel seu comportament durant sis dies. 

Es va convertir en reina consort en produir-se l'abdicaci del seu sogre, el rei Felip V d'Espanya el 15 de gener de 1724. Poc desprs, Llus I va contreure la verola i Llusa Elisabet el va cuidar i va romandre al seu costat fins a la seva mort, el 31 d'agost de 1724. Llusa Elisabet va contreure la verola, per va poder recuperar-se. 

Els reis Llus I i Llusa Elisabet no van tenir descendncia. La reina vdua va tornar a Frana per voluntat de la reina Isabel de Farnesi. Desprs de romandre en un convent durant dos anys, va residir la resta de la seva vida al Palau de Luxemburg, situat a Pars. Fou enterrada a la capital francesa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110570" title="Peltes" nonfiltered="149" processed="149" dbindex="45174">
Peltes (llat Peltae, grec Peltai) fou una ciutat de Frgia, a la vora del Meandre, prop de Celene.
 
Fou seu d'un bisbat en poca cristiana, dins la provncia de Frgia Pacatiana.

Podria correspondre a unes runes a uns 10 km de Sandakli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110571" title="Penestes" nonfiltered="150" processed="150" dbindex="45175">
Penestes (llat Penestae) foren un poble d'Illria que vivia al nord de la Dassartia arribant a l'est fins la frontera de Macednia, a l'oest al pas dels labeates, i al nord-oest als dominis del rei d'Illria.

La principal ciutat fou Uscana, i les fortaleses de Draudacum i Oaeneum.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110572" title="Pentademites" nonfiltered="151" processed="151" dbindex="45176">
Els pentademites (llat pentademitae) foren una tribu de la regi de Teuthrnia a Msia. Son esmentats per Claudi Ptolemeu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110573" title="Pentri" nonfiltered="152" processed="152" dbindex="45177">
Pentri fou el nom d'una tribu dels samnites, una de les principals subdivisions de la naci. 

La seva capital fou Bovianum i probablement arribaven fins a la frontera de Campnia, a la vall del Liris, i al pas dels frentans a la part de la mar Adritica.

A la Segona Guerra Pnica els samnites, excepte els pentri es van declarar per Annbal el 216 aC. Es la darrera vegada que son esmentats separadament.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110575" title="Pepuza" nonfiltered="153" processed="153" dbindex="45178">
Pepuza fou una ciutat de l'oest de Frgia que es esmentada tardanament. Va donar nom a una secta hertica, Montanisme,  esmentada per Epiphanius, que diu que al seu temps la ciutat ja estava abandonada. Son probablement unes runes al sud d'Ushak








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110576" title="Perea rdia" nonfiltered="154" processed="154" dbindex="45179">
Perea rdia fou el nom donat a les possessions rdies  a Cria, formades per la costa sud de Cria enfront de l'illa de Rodes, fins a la frontera de Lcia.  La muntanya Phoenix era a una pennsula dins aquest territori, i era anomenada Quersons rodi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110583" title="Atlida" nonfiltered="155" processed="155" dbindex="45180">
Atlida es el nom donat a la dinastia reial de Prgam, degut principalment al seu rei , que fou el primer a agafar el ttol reial, i que es va distingir per la seva riquesa. Tres reis de Prgam van portar el nom d tal:

tal I Ster ;
tal II Filadelf;
tal III Filomtor Evergetes;

 Genealogia .






 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110585" title="Perint" nonfiltered="156" processed="156" dbindex="45181">
Perint (llat Perinthus, grec Perinthos) fou una ciutat grega de Trcia a la Propntida, a uns 30 km a l'oest de Selmbria i quasi cent km a l'oest de Bizanci. Era a una petita pennsula a la badia del seu mateix nom i fou construda com un amfiteatre. Era a la costa nord del Mar de Mrmara (Propntida). El seu nom modern s Marmara Eregli (abans Eski Eregli) per distingir-la de dues altres ciutats de nom Eregli (derivades ambdues d'Heraclea)

Fou fundada com a colnia de Samos, segons Sincelle  el 599 aC, per altres autors pensen que era anterior. El seu primer nom hauria estat Migdnia segons diu Joan Tzetzes, i mes tard, cap al final de l'Imperi (no abans del segle IV) es va dir Heraclea (anomenada normalment Heraclea de Trcia o Heraclea de Perint). A la regi els grecs l'anomenaven Perint (Perinthos). 

El 340 aC va presentar ferotge resistncia a Filip II de Macednia. Va guanyar importncia i el 196 li fou incorporada per uns anys la ciutat de Bizanci que havia estat quasi destruida. En aquest temps es va fundar el bisbat, del que va dependre Bizanci. Va tenir inicialment cinc seus sufragnies que van arribar a ser 17. 

Al segle VI Justini va restaurar els aqeductes i un antic palau imperial. Va romandre en mans dels bizantins fins al segle XIII en qu va passar als otomans; en aquell moment el bisbat tenia sis seus sufragnies. Les runes de l'antiga ciutat son al cap, prop de la ciutat moderna.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110586" title="Perorsis" nonfiltered="157" processed="157" dbindex="45182">
Perorsis (llat perorsi) foren un poble libi, esmentat per Claudi Ptolemeu i altres, que vivia a la costa entre els canaris (canarii) que vivien a la costa atlntica enfront de les illes Canries, i els farusis (pharusii) que arribaven al riu Senegal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110588" title="Perrhbia" nonfiltered="158" processed="158" dbindex="45183">
Perrhbia (llat Perrhaebi, grec Perrhaebia) fou una comarca de Tesslia a la frontera amb Macednia, al sud del mont Olimp, i ocupant la vall del Peneios. Estava habitada per la tribu hellnica dels perrhabis (perrhaboi), hi habia la ciutat de Octlofos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110589" title="Perspolis" nonfiltered="159" processed="159" dbindex="45184">


Perspolis (llat Persepolis) fou la capital de Prsia que va substituir a Pasargada. Els reis hi tenien un palau i estava rodejada per una triple muralla. Es trobava a una plana (moderna plana de Mardusht) a la uni de dos rius:  l'Araxes (modern Bendamir) i el Medus (modern Pulwan). Estrab diu que era la ciutat ms important de Prsia desprs de Susa, i que Alexandre el Gran la va incendiar com a venjana per la invasi de Prsia 150 anys enrere. Curtius diu que aix es va fer en un moment que Alexandre i els seus companys anaven beguts.

Sota domini rab la propera fortalesa d'Istakhr, a uns 7 km, en va agafar el relleu i la ciutat fou abandonada.

En queden extenses runes anomenades localment Chel Minar (Quaranta Columnes). La ciutat va ser declarada l'any 1979 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110591" title="Vida Lleidatana" nonfiltered="160" processed="160" dbindex="45185">
Vida Lleidatana (1926-1931) fou una revista illustrada quinzenal de temtica literria i cultural del perode d'entreguerres publicada a la ciutat de Lleida. 

Feia servir un format semblant a d'altres publicacions catalanes del perode de la dictadura de Primo de Rivera, i roman avui en dia una de les revistes culturals ms importants de la ciutat, especialment per la seva tasca de divulgaci de la cultura catalana (i lleidatana) en l'poca precedent a l'ocs que va suposar el franquisme. Se'n van arribar a publicar 101 nmeros

Com a curiositat, s destacable la tria de l'ortografia Lleida en lloc de l'aleshores habitual Lleyda al referir-se al nom de la poblaci i els seus ciutadans.

 Enllaos .
 Nmeros de la revista digitalitzats;
 Vida Lleidatana a Bnc.cat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110592" title="Anrion" nonfiltered="161" processed="161" dbindex="45186">

Anrion (Fill del Sol en Quenya), era el fill menor d'Elendil, que amb el seu pare i el seu germ Isildur van fundar els regnes de la gent exiliada de Nmenor a la Terra Mitjana.

Anrion va ser Senyor de Minas Anor, i va morir al setge de Brad-dr.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110593" title="Llus-Anton Baulenas i Set" nonfiltered="162" processed="162" dbindex="45187">
Llus-Anton Baulenas i Set (Barcelona, 1958) s escriptor, traductor i crtic literari. Abans d'exercir d'escriptor, havia fet de mestre a l'escola privada i en instituts de secundria. Desprs abandona aquestes feines secundries i consagra tot el seu temps a l'escriptura. Els seus inicis literaris es deuen al teatre, camp en el qual va fer d'actor, director i autor. Tanmateix, el reconeixement pblic li arriba, sobretot, de la tasca com a novellista. Ha guanyat els premis ms importants de la literatura catalana i ha estat tradut a diverses llenges. Com a traductor ell mateix, ha adaptat al catal textos de Marguerite Yourcenar, Eugne Labiche, William Gibson, Eugene O'Neill, Jean Cocteau, Albert Camus i Boris Vian. El director Ventura Pons va transformar Amor idiota en una pellcula d'xit.

Obres.
Novella.
 Qui al cel escup;
 Neguit;
 Sus Scrofa (porcs);
 Clida nit;
 Rampoines-451;
 Noms a la sorra;
 Alfons XIV, un crim d'estat;
 Els canbals;
 El fil de plata;
 La felicitat;
 Amor d'idiota;
 Per un sac d'ossos;
 El nas de Mussolini (2008);

Teatre.
 La ben calada (amb Dami Barbany);
 No hi ha illes meravelloses;
 Melosa fel;
 El pont de Brooklyn;
 Trist, com quan la lluna no hi s;

Infantil i juvenil.
 El gran mgic d'Oz: a la recerca d'un mateix (amb Francesc Alborch);

No ficci.
 Manual de llengua catalana per a s i bon aprofitament dels estudiants de COU;
 El catal no morir;

Premis.
 1989 Premi Documenta de narrativa per Clida nit;
 1998 Premi Carlemany de novella per El fil de plata;
 1999 Premi Serra d'Or per El fil de plata;
 2000 Premi Prudenci Bertrana de novella per La felicitat;
 2005 Premi Ramon Llull de novella per Per un sac d'ossos;
 2008 Premi Sant Jordi de novella per El nas de Mussolini;

Enllaos externs.
 Pgina dedicada a Llus-Antn Baulenas, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.

Pgina de l'autor a l'AELC









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110594" title="Arranyera" nonfiltered="163" processed="163" dbindex="45188">

L'Arranyera o l'aranya de Cirith Ungol, fou la ms grossa i perillosa de totes les aranyes gegants que van sobreviure a la destrucci de Beleriand. Durant la Segona i la Tercera Edat l'Arranyera i la seva descendncia menor van viure a les muntanyes de Mordor i a Rhovanion. Al final de la Tercera Edat la seva descendncia havia ocupat grans zones de Rhovanion, mentre que l'Arranyera mantenia el seu cau a Cirith Ungol, on s'alimentava de qualsevol sser viu que intents entrar a Mordor per all. A l'any 3000 va capturar a Gllum, per el va deixar lliure perqu li ports ms vctimes. El 3019 en Gllum li va portar a en Frodo Saquet i en Samseny Gamg al seu cau. L'Arranyera va paralitzar en Frodo, el "portador de l'anell" i l'hauria devorat si en Samseny no l'hagus enlluernat amb la llum d'Erendil i llavors l'hagus ferit greument amb una daga lfica. Pel que se sap, l'Arranyera desprs d'aquest atac es va arrossegar fins a dins del seu cau i va morir.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110596" title="Estomatologia" nonfiltered="164" processed="164" dbindex="45189">
L'estomatologia (literalment estudi de la boca) s una branca de la medicina que estudia l'anatomia, fisologia i la patologia de la boca i les seves estructures.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110597" title="Persis" nonfiltered="165" processed="165" dbindex="45190">
Persis o Prsida  fou una regi de Prsia considerada el cor de Prsia i el districte que dona nom al poble dels perses. Era una provncia muntanyosa amb poques planes per amb valls molt frtils, entre els quals destaquen els de la rodalia de Perspolis, la capital. 

La costa era clida i arenosa i estava molt poc habitada. Les muntanyes principals eren les muntanyes Parachoathras (Elwend) i les muntanyes Ochus (potser Nakhilu). Els rius principals eren l' Araxes (Bend-Amr,), el Medus (Pulwn), i el Cyrus (Kr), a l'interior, i el Bagrada, el Padargus, l' Heratemis, el Rhogonis, i l' Oroatis, a la costa, Les principals ciutats eren Pasargada, primera capital, Perspolis, Gabes (Gabae), residencia ocasional dels reis, Taoce i Aspadana.

Sota els aquemnides i ms tard amb els selucides formava una gran satrapia, una satrapia i una satrapia menor. La gran satrapia de Persis (P rsa) tenia capital a Pasargada. Strapes coneguts foren: 

Sybares, en temps de Cir I el gran;
Ariobarzanes, en temps de Darios III;

La gran satrapia estava formada per dues satrapies: 

Persis que limitava al nord amb Mdia, a l'oest amb Susiana; al sud amb el golf Prsic;
Susiana;

Al seu torn la satrapia de Persis estava formada per dues satrapies menors:

Persis, equivalent a la regi de Fars;
Carmnia (potser la Yutiva de la inscripci de Bisutun), del que un strapa s esmentat a una inscripci: Karkish. Aquesta satrapia la formaven el Kirman i Luristan, i la capital probablement era a la ciutat de Kirman. El lmit oriental era probablement el llac Hamun i les terres pantanoses a l'oest del Sistan.

Vegeu tamb.
Buz Abeh;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110602" title="Link" nonfiltered="166" processed="166" dbindex="45191">


Link (   , Rinku), s un personatge de ficci protagonista de la saga de videojocs The Legend of Zelda, de Nintendo. Fou creat per Shigeru Miyamoto i aparegu per primer cop al 1986, com un heroi pic que lluitava contra el mal. Link s'ha convertit en un dels personatges insgnia de Nintendo, juntament amb els coprotagonistes de la saga: la Princesa Zelda i el malvat Ganondorf. L'xit de la saga, amb ms de 6,5 milions de cpies venudes mundialment, juntament amb l'aparici del personatge en altres jocs, ha fet de Link un dels personatges de Nintendo ms coneguts del mn, tant dels seus videojocs com de la companyia en s.  

Les seves vestimentes estan basades en les del clebre personatge literari Peter Pan de J. M. Barrie, per la fantasia, l'eterna infantesa, la bondat, el coratge, la innocncia i el cor pur que representen. Aquesta mena de ganyotes a obres literries, mitolgiques i, fins i tot, religioses sn molt abundants a la franqucia The Legend of Zelda.

Una particularitat d'aquest personatge s que existeixen diversos herois amb el mateix nom a tota la srie The Legend of Zelda i tenen incomptables caracterstiques comunes cadascun. D'altra banda, segons ho suggereix Ganondorf a The Legend of Zelda: The Wind Waker, tamb podria tractar-se d'un mateix heroi que reneix una vegada i una altra durant totes les poques en qu transcorren els jocs, preparat per combatir Ganon.

Equipat amb la llegendria espasa Master Sword (tot i que no sempre es aix), posseint la Triforce del Coratge i amb els els seus diferents tems com ara l'Arc, les Bombes, el Bumerang i altres elements tpics de Zelda, Link estar sempre disposat a vncer i acabar amb el mal que es propaga i s estn sobre el pacfic Regne d'Hyrule.

Caracterstiques.

Segons l' Enciclopdia Oficial de Zelda.com, Link s un personatge honest i humil, per que posseeix una valentia llegendria, un atribut molt concordant amb el seu rol de portador de la Triforce del Coratge. En diversos jocs se li han donat diferents sobrenoms, tals com el Hero of Time  en la seva reencarnaci en The Legend of Zelda: Ocarina of Time i el Hero of Winds a The Legend of Zelda: The Wind Waker, ja que el seu heroic exemple ha salvat incomptables vides del mal.

El jove Link viu a Hyrule i pertany a la noble raa Hylian, equivalent als humans a la saga Zelda. La seva edat mai no ha excedit dels disset anys en cap dels episodis de la franqucia, tot i que generalment aparenta uns deu o dotze anys. En moltes ocasions ha de deixar la seva llar per combatre amb el malvat Ganon i salvar el Regne d'Hyrule. s el portador de la llegendria Master Sword que utilitza per acabar amb el mal. En Link tamb t els seus moments de coratge imprudents, tals com les dues vegades que va intentar enfrontar-se a Ganondorf a The Wind Waker i una a Ocarina of Time, sense estar preparat per combatre'l. En Link porta principalment una tnica verda, tpica del poble Kokiri, els habitants del bosc. Tot aix s una simple referncia al conegut conte de Peter Pan. Els habitants d'aquest poble sempre conserven la seva aparena infantil fins la fi de la seva existncia, acompanyats per una fada que els fa de guia. 

En alguns lliuraments de la saga utilitza tniques de distints colors (blau per poder capbussar sota l'aigua o vermella per suportar altes temperatures) o simplement apareix vestit d'una manera totalment diferent, com al comenament de The Legend of Zelda: The Wind Waker i de The Legend of Zelda: Twilight Princess. Quan el jove est realment llest per convertir-se en heroi i batallar Ganondorf, s quan es posa la seva tradicional vestimenta verda per motius tradicionals o casuals (algunes voltes en Link es posa la roba perqu s una tradici del seu poble, o per simple casualitat, per aix ja el marca com heroi), conferint-li a aquesta roba un sentit mitolgic i un caire de "predeterminaci divina" per a qui els vesteix, aspirant a sser un home valent i ple de coratge.

Els ttols dels jocs poden deixar entreveure quelcom de la personalitat d'en Link, per ell mai parla. Els altres personatges amb els quals interactua contesten a les suposades preguntes que ell fa, per que el jugador mai no llegeix. Shigeru Miyamoto ha reconegut que no vol que en Link parli, ja que no desitja donar-li cap mena de personalitat que no concordi amb el jugador o que pugui no agradar-li. S'estima ms que cadasc s'imagini la seva forma de ser, que en Link sigui cada persona o usuari que hi juga en cada joc de la saga.

Link tamb s esquerr; es pot notar en molts jocs que empra normalment la m esquerra, particularment per manejar la seva espasa o l'arma que estigui usant. Shigeru Miyamoto t tendncia a fer esquerrans o ambidestres els personatges que crea, encara que a la nova entrega The Legend of Zelda: Twilight Princess, el jugador podr decidir si ser dret o esquerr, amb la finalitat de facilitar-ne el control de l'usuari. Als videojocs, Link demostra excellents habilitats fsiques, una gran fora, resistncia i sobre tot habilitats amb les armes, particularment amb l'espasa. En diversos jocs fins i tot pot usar mgia i tocar diversos instruments. A l'entrega ms recent en 3D, The Legend of Zelda: Twilight Princess, en entrar en diverses rees del Twilight Realm es transforma en un llop, (un cop aconseguida la Master Sword es pot transformar en llop a voluntat) reflectint els aspectes mstics de la transformaci i del seu gran heroisme. 

  Desenvolupament del personatge .

Hi ha hagut unes quantes iteracions d'en Link en la histria de Hyrule, segons ha estat confirmat per Miyamoto. L'existncia de Links mltiples es fa bvia en moltes ocasions en els jocs; per exemple, la seqncia d'introducci de The Legend of Zelda: The Wind Waker fa referncia a un campi antic, llegendari que s idntic en aparincia a en Link, i s'esmenta directament el "Hero of Time" (un ttol donat a en Link a Ocarina of Time) com a persona histrica. Link i la Princesa Zelda sn reencarnacions o descendents de les dues mateixes persones. Tanmateix, Ganondorf, el antagonista  principal, s sempre la mateixa persona. Miyamoto ha manifestat "En cada joc de Zelda expliquem una histria nova, per en realitat tenim un enorme document que explica com el joc es relaciona amb els altres, i els unim. Ens preocupa ms desenvolupar el sistema de joc... donar al jugador nous reptes en cada nou episodi."

En el disseny de Link a The Wind Waker, Miyamoto explicava,  que "Link era un noi jove i molt actiu i molt energtic, un noi jove i volia intentar escollir l'estil correcte per retratar el noi jove en un joc, per aix provvem molts experiments diferents". The Wind Waker t lloc amb un Link nou segles desprs de la victria de Link a Ocarina of Time. A Twilight Princess no incorpora la idea del Link jove que s'ha de convertir en un Link adolescent o a adult; la idea fou completament descartada.

 Actor de veu .

Als jocs en 3D, comenant amb lOcarina of Time, Link s'expressava amb la veu de quatre actors; Nobuyuki Hiyama per a Link adult, Fujiko Takimoto per a Link jove, Sachi Matsumoto com Link a The Wind Waker i Akira Sasanuma en Twilight Princess. Com a protagonista del joc de Zelda, cal remarcar que no ha tingut contingut substancial de dileg; la part consta noms de frases curtes, grunys, peticions de batalla, i altres.  A The Wind Waker, tanmateix, Link ha estat sentit dient la frase, "Vinga!". La representaci de veu en la srie s'ha limitat deliberadament per tal de no "contradir les interpretacions individuals dels jugadors del personatge".

 Aparicions d'en Link .

Hi ha hagut diversos Link a The Legend of Zelda. Encara que no est totalment definit l'ordre de les encarnacions d'en Link a la srie, s que se sap que el primer Link s el que apareix a The Legend of Zelda: Ocarina of Time, l'anomenat Hero of Time, (Heroi del Temps) tal com s'explica a The Legend of Zelda: The Wind Waker. Desprs t diversos descendents, per la majoria d'ells no tenen sobrenom. A The Wind Waker, el heroi reencarnat d'en Link d' Ocarina of Time, el Link que apareix  s'anomena Hero of Winds (l' Heroi dels Vents).  A Twilight Princess, l'heroi reencarnat del Hero of Time, un poblareny de Ordon, no t un sobrenom especfic, tot i que els Light Spirits l'anomenen Hero Chosen by the Gods (Heroi Escollit per les Deesses) o Bstia d'Ulls Blaus, per la seva transformaci en llop en el Twilight Realm de Zant.

En A Link to the Past, a la versi anglesa del joc, Link rep el sobrenom de Hero of Light (l'Heroi de la Llum), per la seva pertanyena al Light World (Hyrule)   segons el habitants del Dark World i el Twilight Realm es anomenat aix ja que els seus mns mai no sn illuminats per la llum del sol i sn mons plens d'ombres i de foscor, i fins i tot de la maldat que Ganon a ests en aquests dos mns   o en catal Mn de la Llum. Tot i aix, no a totes les versions del joc s'anomena aix el protagonista; per exemple, a la espanyola no se l anomena mai aix.

 Videojocs .

 1986 - 1997 .

 A The Legend of Zelda (1986), Link no s descrit amb detall, simplement ha de salvar la princesa Zelda de les urpes de Ganon.  S'explica com el malvat s lliure de nou i Link no t ms que un escut per a combatre'l, pel que haur de buscar armes i les peces de la Triforce de la Saviesa. Malgrat ser el primer episodi a sortir a la venda, no s el primer dins de l'ordre cronolgic de la saga.

A Zelda II: The Adventure of Link, fa molt temps que el poder de la Triforce es trobava tot en el rei de Hyrule. Quan el rei va morir, l'artefacte va anar al tron on llavors l'hereu no el podia heretar. Abans de morir, el rei li va dir a Zelda on podria trobar les parts de la Triforce. Com la princesa no diria mai aquest secret, un mag la va posar a dormir per sempre i va morir en l'exasperaci. Des de llavors, el prncep va dir que totes les seves descendents es dirien Zelda. Milers d'anys desprs, Impa, la mainadera de la princesa Zelda, condueix a Link (el mateix de l'anterior joc ja amb setze anys) al Castell del Nord de Hyrule, on li explica la histria i li dna sis cristalls i alguna cosa escrita en una estranya llengua, per que Link va poder llegir; hauria d'anar a la Vall de la Mort i aconseguir la Triforce del Valor per aix salvar la princesa. En despertar-la lluitaria contra Dark Link. Aquest va ser el segon joc de la saga en sortir a la venda, per no era el segon cronolgicament. 

A The Legend of Zelda: A Link to the Past, Ganon i la seva malvada armada van ser exiliats d'Hyrule. El portal va ser protegit mgicament pels Sages, mentre que la pres de Ganondorf va ser el Dark World. Un dia, el malvat mag Agahnim va aparixer davant la Cort del Rei d'Hyrule. Va convncer aquest perqu Ganon pogus tornar a Hyrule. La princesa Zelda, descendent del set savi, posseeix telepatia i pensa utilitzar-la abans de ser massa tard. L'oncle de Link admet que aix est ms enll de les seves possibilitats i li cedeix a Link la seva espasa. L'heroi comena l'aventura buscant tres medallons mgics i tractant de trobar la mtica Master Sword per vncer a Agahnim. El derrota a l' Hyrule Castle, per Agahnim el transporta al Dark World. Link ha d'entrar al Dark World per salvar set noies desdendents dels Sages atrapades en presons de cristall i tamb vncer a Ganondorf. Aleshores, Link derrota de nou Agahnim i finalment derrota el malvat Ganon. Quan Link troba la Triforce i posa les seves mans sobre ella com una persona amb un cor pur i equilibrat, la pau i la prosperitat tornen a Hyrule, i l' Espasa Mestra torna al seu pedestal al ms profund dels Lost Woods.

A The Legend of Zelda: Link's Awakening, el primer episodi sobre consola porttil s el segon en ser centrat al voltant de les aventures l'heroi desprs de The Adventure of Link. No obstant aix, el seu emplaament al si de la cronologia es torna l'apreciaci de la seva edat difcil, fins i tot si es considera generalment que es tracta del mateix personatge que a A Link to the Past. Desprs de vncer Ganon, Agahnim i els seus seguidors,  Link viatja a alta mar en busca d'aventures. Tanmateix, en una nit de tempesta, naufraga i arriba a Koholint Island. All habita el llegendari Wind Fish, un sser molt poders i savi de les antiguitats. Tanmateix,, aquest estava dormint en un profund somni dintre d'un ou a causa de unes forces malignes anomenades Shadow Nightmares. Link el combat i s'ha d'enfrontar de nou a antics enemics del passat com a Ganon i Agahnim, produts pels malsons i records d'en Link sota el poder malvat de les Shadow Nightmares.

 1997 - 2002 .

The Legend of Zelda: Ocarina of Time narra les aventures del primer Link que va combatre el mal, la primera aparici de Ganondorf i com es va complir la llegenda de la Triforce. La histria d'en Link en aquest videojoc comena amb la introducci de quan era un petit nen Hylian  de deu anys que vivia al Kokiri Forest i estava marginat per ser l'nic noiet de la contrada que no possea la seva prpia fada guardiana. Totes les nits sofria terribles malsons que li treien el son, en els que veia un immens castell del que escapava una dona amb una misteriosa noia, perseguides per un perills home d'aspecte malvat. El nen s cridat un mat davant la presncia del venerable Deku Tree, que li encomana la missi de partir en una gran aventura i li assign a la fada Navi com a protectora guardiana. 

Desprs d'arribar a l'Hyrule Castle, Zelda i Link, l'nic que creu en les premonicions de la princesa, s'alien per lluitar contra el despietat Ganondorf, el malvat Lder de les Gerudo que jura falsament lleialtat al King of Hyrule, per evitar que aquest s'apoderi de la Relquia Sagrada, Triforce. Junts tramen una conspiraci para obtenir les tres Spiritual Stones que, junt amb l' Ocarina of Time, son necessries per obrir les portes del Sacred Realm on es troba la relquia, i poder tocar-la abans que el malvat, evitant aix que la llegenda es compleixi i el Regne d'Hyrule quedi sumit en el caos.

 Tanmateix, el dest semblava haver decidit que Ganondorf s'apoders d'ella. Link va obtenir l' Ocarina of Time, el tresor de la Royal Family of Hyrule, i va assistir al Temple of Time. Ja en aquest, Link va trobar la Master Sword, l'arma ms poderosa i llegendria d'Hyrule, de la qual es diu que noms pot ser usada per alg digne d'sser un veritable Heroi. Link la treu del Pedestal of Time, i obr la porta al Sacred Realm, on es trob la Triforce. Lamentablement, Ganondorf segueix Link, va entrar al Regne Sagrat i obtn la relquia. Link va quedar atrapat al Sacred Realm durant set anys, ja que estava destinat a ser lHero of Time, per era molt jove, aix que el seu esperit va queda presoner i el jove heroi es va transformar en un home fort, en el portador de la sagrada Triforce del Coratge i en aquell capa de viatjar endavant i enrere pel corrent del Riu del Temps grcies a la Master Sword: l' Hero of Time. 

Link va ser aleshores enviat per Rauru, el Sage of Light, a despertar els cinc Sages restants para aix salvar Hyrule de les urpes d'en Ganon, l'autoproclamat King of Evil. Link va viatjar per tots els confins d'Hyrule per rescatar els Sages d'Hyrule dels Temples amb xit. En el seu trajecte va trobar el misteris Sheik, que va ajudar Link en el seu cam als Temples. Tanmateix, en el seu transcurs, la Princess Zelda, que va resultar ser aquest, va ser segrestada per Ganondorf. Finalment, Link es va endinsar en el seu castell i el va derrotat amb la Master Sword i amb l'ajuda de Zelda i els Sages de Hyrule, tancant-lo al Regne Fosc. La Princesa Zelda va utilitzar l' Ocarina of Time per retornar a Link a la seva poca. Link, ara sent un nen altra cop, torna al Temple of Time, on Navi se separa de ell. Al final del joc, Link va a veure la jove Zelda, igual que quan es van conixer per primera vegada.

A The Legend of Zelda: Majora's Mask,  el jovenet Link, conegut com el Hero of Time (el mateix que va derrotar Ganondorf a Ocarina of Time) en una poca avanada a la seva) emprn un viatge personal en busca de l'amiga que va perdre en tornar-hi d'aquesta poca, Navi, la seva fada guardiana. Mentre emprenia aquest viatge pels Lost Woods, el jove protagonista va ser atacat per l'Skull Kid, posseda per la malvada Majora's Mask, un poders artefacte maligne de l'antiguitat, que li va robar lOcarina of Time prestada per la Princesa Zelda i va segrestar la seva egua, Epona. Link va haver d'iniciar la persecuci per intentar recuperar les seves coses.

Link va perseguir el raptor, quan inexplicablement va caure en un abisme que el va portar a Trmina, una dimensi parallela d'Hyrule, on el malvat esperit de la Majora's Mask est causant problemes, fent que la Moon caigui sobre la Clock Town, la capital del pas, en noms tres dies. El jove protagonista, sense poder evitar-ho es transformat en un Deku per la poderosa mgia del maligne artefacte que posseeix l'innocent Skull Kid. Link va cercar l' Ocarina of Time per recuperar el seu aspecte original i retrocedir en el temps per intentar aturar la Mscara malvada d'una vegada per totes, destruint el mal que havia escampat. Aix va comenar la seva segona aventura com a Hero of Time.

Finalment, va tenir xit, i va recuperar les seves pertanyences i va viatjar enrere en el temps per cercar els Four Giants per evitar que la Lluna caigus sobre Trmina i evitar que la Mscara se sorts amb la seva. Link va emprendre el seu viatge ajudat per Tatl, la fada amiga de l'Skull Kid. Aix, junts van viatjar per tot Trmina, desfent tot el mal causat per Skull Kid i despertant els Quatre Gegants, un rere l'altre. Finalment, Link els va despertar a tots evitant que la Lluna caigus i va desafiar la malvada Majora Mask. En derrotar-la grcies a la mscara de la Fierce Deity, Link la va derrotar i destruir. Aix va poder salvar Trmina, sense sacrificar l'innocent Skull Kid. Tanmateix,, malauradament, no va complir el seu objectiu inicial (que era trobar Navi), i va tornar a Hyrule amb les mans buides i sense haver complert el seu veritable propsit.

A The Legend of Zelda: Oracle of Seasons, la Triforce envia Link a una missi en una terra llunyana, Holodrum. Link haur de salvar Din, lOracle of Seasons, del malvat General of Darkness, Onox. Onox ha sumit en el caos i la desesperaci tot Holodrum, canviant el curs de les estacions. Si Link derrota Onox podrpa restaurar el caos que aquest ha imposat en aquesta pacfica terra. En estar combinat amb The Legend of Zelda: Oracle of Ages, si es completen els dos jocs, s'obtenen claus per a seguir el joc i derrotar a Twinrova i a Ganon.

A The Legend of Zelda: Oracle of Ages, Link es troba en altra terra, Labrynna, on s transportat mgicament per la Triforce. Link ha de viatjar pel temps per salvar lOracle of Ages, Nayru, el cos de la qual ha estat posset per Veran, la Sorceress of Darkness. Cal canviar el passat per aix canviar el present. En una part de la srie, Veran es transfereix al cos de la Reina Ambi perqu tots els sbdits del regne l'obeeixin i aix atrapar Nayru, Ralph i Link.

 2002 - actualitat . 

The Legend of Zelda: The Wind Waker comena amb l'aniversari de Link. Aquest veu com l'ocell  Hermaroc King, s'end la seva germana petita. Link viatja amb uns pirates fins a Forsaken Fortress, una illa plena de criatures vils i malvades, on s hi trobava la seva germana captiva juntament amb altres noies, i el mateix malvat dels mites antics: Ganondorf. Link intenta rescatar-la, per no ho aconsegueix i el malvat ocell el noqueja a alta mar. s socorrit pel King of Red Lions (Mascar Vermell), un vaixell parlant. Aquest li proporciona la seva ajuda, i li mostra el cam que el duria a la seva victria amb Ganon, per aix no tan sols poder rescatar la seva germana, s hi no tot el mn.

Units aix, Link i el Mascar van partir fins la Dragon Roost Island, on trobarien un dels orbes necessaris per dur-lo al poder necessari per derrotar Ganondorf. All conegu Medli. Derrota el mal que amenaava l'illa (Gohma) i el drac Valoo, i aconsegueix la Din's Pearl i avana en el seu viatge: Forest Haven Island. All ha de rescatar Makar a petici del Venerable Deku Tree (Arbre Deku en catal). Un cop destrut el mal del l'illa (Kalle Demos), que amenaava la Forest Haven Island, Link aconsegueix rescatar Makar i obt la Farore's Pearl.

Link i ell prossegueixen a l'ltim orbe, en mans del venerable Jabun, i viatgen a l'illa de Greatfish Island, per aquesta ha sigut atacada per Ganondorf, i viatjaren fins a l'Outset Island, per aconseguir la Nayru's Pearl, l'ltim orbe. Desprs depositaren els orbes a les illes Triangle Islands, a les esttues corresponents, per fer sorgir la Tower of the Gods (Torre dels Dus) del mar. All Link combat la prova final de les Deesses (Godhan), i el derrota, obrint en cam sota els peus de la torre, el cam fins la Hyrule submergida. En el Castell d Hyrule, obt lEspasa Mestra (Master Sword), l'nica arma capa de vncer Ganon. Aix amb aquesta espasa, Link es disposa a derrotar Ganondorf. Viatja a la seva fortaleza, mata el Hermaroc King, el seu ocell gegant i rescata els seus captius i la seva germana. Aix Link, tot preparat, es prepara per combatre el malvat amo de l'illa. Tanmateix, Ganon el derrota fcilment. Quan el malvat tir est a punt de donar-li mort, Tetra apareix per ajudar-lo, per Ganon tamb la derrota. I a ms, aquest descobr la seva identitat. 

Per sort foren rescatats per Valoo, viatjant a la Hyrule submergida. All conegueren la veritable identitat del Mascar Vermell: el Rei Daphnes Nohansen Hyrule; que demostra la indentitat veritable de Tetra, Zelda, i es transform en aquesta. El Rei explica a Link que per recuperar el poder de la Master Sword tenia que trobar els descendents dels Savis que foren assassinats per Ganondorf, i tornar-los als seus temples corresponents per que aquests poguessin tornar-li el poder a la Espasa Mestra. Zelda es qued protegida en el Castell. Medli i Makar eren els descendents. Aix junts aquests tornaren als seus temples, i la Master Sword recuper el seu poder total; suficient per derrotar Ganondorf, qui havia segrestat a la Princesa Zelda de nou. Aix Link es dispos a salvar-la de les urpes de Ganon en el seu cau.

Link penetra en la Ganon's Tower i s hi enfronta amb aquest. Derrot la seva marioneta i s endenta amunt de la seva torre. All Ganonforf, tornar a derrotar-lo, i com qu les Trifora dels tres portadors s avien unit, Ganon demanda el seu desig. Tanmateix, el Rei d Hyrule fou ms rpid en tocar la Relquia. Aquest demana un futur prsper per Link i Zelda, i que Hyrule s enfonss amb Ganon. Ganondorf, desesperat i enrabiat, combat Link i Zelda. Enmig de la inundaci, Link i Zelda derrotaren Ganon, i el protagonista l hi clava la Master Sword en la front, convertint-lo en pedra. Desprs d una conversaci Link i Zelda varen veure com atnits Hyrule s enfonsava amb el seu Rei, m entra ells descendien cap a la superfcie. Aix units Link i Zelda buscaren un nou lloc per fundar-hi Hyrule...

En The Legend of Zelda: The Minish Cap, Link s un jove amic de la infncia de la Princesa Zelda. La histria comena quan la princesa va a la seva casa a buscar-lo perqu vagi amb ella a les Parties Minish (Festes Minish). ja que el seu avi li lliura l'Smith Sword perqu l'hi doni al guanyador dels jocs Minish. Link i Zelda van al castell amb el que donen la Cerimnia Real al guanyador dels jocs, ja que el guanyador resulta ser el malvat Vaati. Aqu s quan comena l'aventura de Link, en la qual Vaati transforma a la Princess Zelda en pedra i trenca l'espasa Minish (l'espasa de la qual va ser forjada pels ssers Minish) s quan Link ha de reforjar l'espasa i trencar el malefici de la princesa Zelda. Mentre Link va als Minish Woods s quan coneix a Ezlo (sser estrany amb forma de capell), Ezlo li conta que alguns troncs poden fer que tingui la grandria del diminut mn dels Minish. Amb la seva ajuda Link va recorrent el mn dels Minish. Es al final del joc, quant es demostra que Ezlo era un Minish, i aquest era mestre de Vaati. Al final Link ven a Vaati, quant aquest s apodera de la Light Force i es converteix en du. 

En el recent The Legend of Zelda: Twilight Princess,  Link s'encarna en un jove de disset anys que habit al poble d'Ordon. Educat per ser un bon pags i tenir cura dels animals, la seva vida rutinria es veur interrompuda per un dramtic canvi. La trama de l'historia comena quan el jove protagonista fou elegit pel seu poble per assistir al Hyrule Castle per entregar un important obsequi a la Royal Family. Tanmateix, en iniciar la seu cam cercant la seva missi, Link no es conscient del fosc dest que caur sobre el seu regne...

El dia en qu ha de marxar, el seu poblat s atacat per uns genets monstruosos procedents del Farone Woods, ms enll de les fronteres del seu poble. Aquests genets segresten als nens. Link, al veure's comproms, els persegueix endinsant-se al bosc. Tanmateix, quan s'interna enmig dels arbres, nota que l'ambient del bosc canvia... I caigu repentinament desmaiat, desprs de transformant-se- en llop. Quant despert en unes masmorres misterioses, se li present Midna, una jove misteriosa que afirm ser una sser del Twilight Realm. Aquesta promet ajudar-lo si decideix seguir-la i obeir-la.

Desprs d'escalar un gran tic d'un misteris castell, Midna present al jove protagonista a la Princesa Zelda, legtima descendent de la Famlia Reial d'Hyrule. Aquesta li explic com les seves terres se estan fusionant amb el ms enll, el Twilight Realm, per obra del seu malvat Rei Zant. Li demana ajuda a Link i Midna per restaurar l'antiga Hyrule, poblada per ssers demonacs, baix les ordres del Twilight King, dels quals han submergit Hyrule en les Tenebres, sota la llum del Twilight.

Aix, units per coincidncia, el jove Link i la misteriosa Midna, viatjaren al Twilight Realm, per restaurar-lo i tornar la seva essncia als caiguts Light Spirits, protectors del mal d'Hyrule i derrocar al malvat King of Darkness.  Tanmateix, per derrotar el tir i tenir xit en la seva missi, varen tindre que recuperar els fragments d'un antic artefacte malfic de les antiguitats, la Fused Shadow, custodiats per ssers malignes. Primer netejaren la Regi de Farone del Crepuscle del Twilight Realm. Desprs, el seu objectiu fou: el primer fragment de la Fused Shadow, que es trobava prop de la casa de Link, a la Regi de Farone, al Forest Temple. All Link i Midna derrotaren el mal que el malvat fragment de la maligna mgia havia creat (Diababa, una malvada planta canrnvora).

Aix derrotat el malvat monstre, Link i la seva acompanyant s encaminaren al segent zona controlada pel Twilight: la Regi d'Eldin, controlada ara per Zant. Netejaren tota la zona del Crepuscle i s encaminaren al seu prxim objectiu el fragment que es trobava en la Death Mountain. Tanmateix, Link abans de poder partir al seu objectiu, es trob als nens del seu poble segrestats per els monstres que atacaren el seu poble al Kakariko Village. Tanmateix, fou llavors, quant el malvat King Bulblin, un dels seguidors de Zant, atac Kakariko Village i segrest Colin. Link lluita contra King Bulblin al Great Bridge of Eldin i el derrot salvant al seu amic. Aix, Link s enllesteix per poder trobar el fragment de la Fused Shadow, qui havia posset  al lder dels Goron, Darbus. El poden salvar de la seva maledicci i recuperar el segon fragment de l artefacte. Aix retornen la pau absoluta a una altre provncia de Hyrule. Tanmateix, encara quedava l'ltima, i la ms important, la Regi de Lanyru. La netejaren del Twilight Realm, i aix salvaren el mn de les mans de Zant. 

Ara noms quedava aconseguir l ltim fragment  de mans de Morpheel. Un cop destrut els Dominis de les Ombres, i recuperat tots els fragments de la Fused Shadow, el jove protagonista i Midna foren derrotats pel propi Zant, i aquest els rob l'artefacte, i deixa moribunda a Midna. Desprs de salvar-li la vida a Midna  a mans de Zant, i obtenir la Master Sword al Sacred Grove, Link i Midna s'internaren al Arbitrer's Ground Gerudo, per internar-se en el Twilight Realm utilitzant el Mirror of Twilight, i derrot al tir. Derrotaren a Stallord ressuscitat per la mgia malvada del propi Ususrper King en un itent de matar Link. Quant arribaren al cim del Arbiter s Ground, i aconseguiren arribar al Twilight Mirror. Tanmateix, Zant havia trencat el mirall, i havia espargit els seus fragments per tota Hyrule. Aix, Link i Midna varen tenir que recrrer tota Hyrule per trobar els fragments, endinsar-se al Twilight e intentar derrocar al malvat Twili.

Els Sages del Mirror of Twilight explicaren el mxim culpable de les desgracies ocasionades per Zant: Ganondorf.  Aix Link i Midna s endinsaren al la Snowpeack Mountain, en busca del fragment del mirall. Estava en mans d una parella de Yetis, qui Link establir amb ells una bona amistat. Link aconsegu derrotar a Yeta posset pel poder malfic del Twilight Mirror i aconseguir els eu primer fragment.  Rpidament cerca el seu segon fragment, que estva al  Sacred Grove on aconsegu la Master Sword. All derrotar a Armogohma per aconseguir el seu segon fragment del mirall. Tanmateix, aconseguir el ltim fragment implicava viatjar al Cel, a City in the Sky, habitatat dels Oocca. 

Desprs d'incomptables lluites  (una contra contra Argorock, un malvat drac), el jove Link i la Twilight Princess, Midna, quina posici legtima fou usurpada pel malvat Zant, recuperaren els fragments del mirall, entraren al Twilight Realm, i s'endinsaren al Palace of Twilight, l'habitatge del malvat tir. Finalment, Link derrot la mgia de Zant, i Midna acab definitivament amb aquest, acabant amb la seva tirania i recuperant la mgia dels seus ancestres, la Fused Shadow. Tanmateix, el malefici que retenia Midna noms es podia derrotant el malvat Ganondorf, l'autor de les desgrcies de la trama i mestre del tir Twili. El protagonista i la Twili, s'internaren al Hyrule Castle, trencant la barrera que l'envoltava i derrotant les defenses de Ganon, per salvar Zelda de les seves garres. Finalment, varen arribar-hi on es trobar aquest i el desafiaran. Midna fou derrotada per Ganondorf, mutilant la Fused Shadow, per aquest fou derrotat per Link, clavant-li la Master Sword al ventre. Amb la derrot del Gerudo, Midna recuper el seu aspecte original, es acomiad  de Link, i torn al Crepuscle, trencant el Mirall del Crepuscle, perqu mai ms es repets l'amenaa del Twilight Realm, i alg torns a inciar una guerra entre els dos mns.

En The Legend of Zelda: Phantom Hourglass, Link tindr que derrotar el malvat Bellum, per aix tornar el seu poder al Ocean King, Oshus. Per derrotar-lo te que tornar el quatre Elements of Time al Phantom Hourglass, i empunyar la Phantom Sword per vncer Bellum per sempre ms. Acompanyant de Ciela, un fada com Navi d Ocarina of Time, i el mariner Linebeck, Link s aventurar  en un viatge mgic per vncer Bellum i salvar Tetra del Ghost Ship del malvat.

 Altres jocs .
 En Link s un de vuit personatges disponibles al comenament del joc de lluita de Nintendo del 1999, Super Smash Bros. Link  la seva tradicional tnica de Kokiri verda i el jugador poden triar entre uns quants altres colors de tniques. En t algunes armes del seu arsenal des del Zelda, incloent-hi bombes, bumerang i un hookshot. Link s un dels 14 personatges disponibles des del comenament en Super Smash Bros. Melee, la seqela del 2001 de Super Smash Bros. Melee, t el seu arc a reverncia a ms a ms de l'equip que portava amb ell a l original Super Smash Bros. Tamb s un personatge jugable, com a personatge secret, Young Link des de gran part dels jocs de la srie. Desprs dela versi de l' Ocarina of Time/Majora Mask de l'heroi en s, Link Jove s ms gil per ms dbil que el Link Adult. Link a ms a ms, convenia a un dels primers lluitadors confirmats a Super Smash Bros. Brawl per a la Wii. La seva aparici i aspecte era influda pel seu model del personatge de Twilight Princess, com tamb hi ha en Toon Link, inspirat en el disseny de The Wind Waker. 

A la versi de GameCube del Soul Calibur II de Namco, Link apareixia amb l'estil adult com a personatge jugable. Poc es revela sobre l'encarnaci Link en aquest joc, per se sap que desprs de salvar Hyrule d'un mag malvat (possiblement Agahnim) que estava sent controlat per un fragment del Tall de la Vora d'nima, continuava buscant-lo per destruir aquesta espasa malvada. Empunyant la Master Sword fora del seu pedestal, comenava a viatjar a aquest mn per destruir el Tall de la Vora d'nima, en una missi secreta arranjada per la Princesa Zelda. Miyamoto no veia cap problema en qu Link aparegus al joc, que alguns havien cregut que era un "joc de lluita violent", des que ja se l'havia establert com a lluitador en la Super Smash Bros. games. A Soul Calibur II, Link s l'nic personatge per utilitzar armes extres i l'nic personatge que t el seu propi tema msical i ms de dos vestits. Utilitza un cert nombre d'elements de la srie Zelda.

 En el Manga .

The Legend of Zelda compte amb el seu propi manga,  on Link, com en el cas dels videojocs, s el protagonista. El primers mangues publicats al Jap per l'autor Akira Himekawa sn: Ocarina of Time, Majora's Mask, Oracle of Seasons, Oracle of Ages, A Link to the Past, Four Swords Adventures i, en un futur no molt lluny, Phantom Hourgalass. Ganon, Vaati, Agahnim, Onox, Veran, Majora i Bellum sn els antagonistes que surten als diversos mangues corresponen al seus jocs. Hi ha diferncies respecte als mangues i els videojocs, per aquestes sn mnimes, ja que els mangues sn molt fidels als jocs.

En el cas de Link, per exemple al manga de The Triforce of Gods (A Link to the Past),  se sap qui eren els pares de Link en aquella poca. Se sap que foren trats per Agahnim i enviats al Dark World pel malvat mag corromput. En aquest cas Agahnim conexia al pare d en Link des de la infantesa, i eren els millors amics que mai hi hagus pogut haver, per el malvat Ganon, corromp el mag. Altres diferncies notables serien el cas de The Minish Cap, on Link i Vaati al final del manga s'entenen i es fan bons amics bans d'acomiadar-se.

 Aparicions .

En els jocs de SNES, Link fa una aparici a Super Mario RPG: Llegenda de les Set Estrelles on se'l veu dormint en un llit en un alberg. Una altra referncia a Link s a la versi japonesa del joc de NES Final Fantasy: Alba d'nimes; a Elftown hi ha una tomba marcada "Aqu descansa Link". Apareix a Donkey Kong Country 2: El Kong de Diddy i Pas de Kong d'Ase 3: El Doble de Dixie Kong Problemes!, amb una referncia a la taverna Link dAwakening. Algunes de les armes de Link i els elements han aparegut en uns quants jocs, com la Master Sword a Final Fantasy: Advance Tactics. A la secci "Neverquest" de The Simpsons Game, Homer Simpson tamb es vesteix per assemblar-se a Link.

 Reconeixements .
El personatge de Link ha estat molt ben rebut pels crtics i admiradors. En els anys 1988 i 1989, els lectors li van otorgar el premi al millor personatge en els Premis Nintendo Power. Va ser tamb votat pels lectors com el nmero u i tres en el 1993 i 1994, respectivament, en els Premis Nintendo Power en la categoria del "Millor Heroi". L'any 2005, en el Walk of Game (Passeig del Joc), van guardonar el Lint i el seu creador, Miyamoto, amb l'adhesi d'una rajola d'estrella en el seu honor. Game Informer va atorgar al Link la posici nmero u de l'"Heroi de 2006". En Link ha aparegut en mltiples ocasions a la pgina web GameFAQs en la secci la "Batalla de personatges" (Character Battle) i s l'nic personatge que ha venut ms d'una vegada. En el certamen peridic de "Hero Showdowns" a la pgina de crtica i notcies de videojocs IGN, Link va sortir el favorit per sobre de Cloud Strife l'any 2007.

 Enllaos externs .

Link a la Zeldapedia;
Link a la Zelda Wiki.org;
Link a IGN.
Zelda web oficial dels jocs Zelda.

 Referncies .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110603" title="Perusa" nonfiltered="167" processed="167" dbindex="45192">


Perusa (itali Perugia) es una ciutat d'Itlia a la regi de l'mbria, provncia de Perusa, amb uns 180.000 habitants. La universitat es va fundar el 1307. El producte local mes conegut es la xocolata; un festival de la xocolata es fa cada any a l'octubre.

Histria .

Perusa (llat Perusia) fou una de les principals ciutats d'Etrria a la frontera d'aquest territori, a un tur a la vora de la riba dreta del Tber, i propera al llac Trasim (modern Lago di Perugia). 

Servius diu que originalment fou una ciutat dels umbres habitada per la tribu dels sarsinats, per el mateix autor esmenta tamb la tradici de la fundaci de la ciutat per un heroi de nom Auletes, germ d'Ocnus, el mtic fundador de Mntua.

Sembla probable que fos una ciutat dels umbres i que hagus passat mes tard als etruscs, sota els que va agafar importncia i fou una de les principals ciutats de la confederaci etrusca.

Apareix a l'historia desprs del 310 aC quan els romans van creuar els boscos de Ciminis. Llavors tres ciutats etrusques, Perusa, Cortona i Arretium es van unir i van acordar la pau amb Roma per 30 anys. La pau no es va mantenir i al cap de pocs mesos la guerra amb els romans es va reprendre i les tres ciutats  foren derrotades a la batalla del llac Vadimonis, i a una batalla sota les muralles de la mateixa ciutat (309 aC). Perusa va demanar la pau i fou ocupada per una guarnici romana, per al segle segent apareix novament com a ciutat independent aliada a Clusium va reprendre la guerra contra Roma, per les forces combinades foren derrotades per Cneus Fulvius el 295 aC; la derrota no fou decisiva i els perusians van seguir la lluita per l'any segent foren derrotats per Fabius i van perdre 4500 homes i 1700 foren fets presoners; abans de final d'any (294 aC) Perusa va demanar la pau i va obtenir una treva de 40 anys pagant una forta indemnitzaci. Plini considera encara llavors a Perusia, Volsinii, i Arretium les tres mes poderoses d'Etrria. 

Desprs d'aix desapareix de l'historia i no se sap sota quines circumstancies va entrar en possessi de Roma, per apareix ja com a aliada romana durant la Segona Guerra Pnica, en qu va contribuir al costat de Roma, i el 205 aC va donar subministraments a l'exrcit d'Escipi.

La ciutat torna a desaparixer fins al final del perode republic quant va participar a la guerra civil entre Octavi i Lluci Antoni el 41 aC, conflicte que fou conegut com a "Guerra de Perusa" (Bellum Perusinum, Suetoni Aug. 9; Tcit. Ann. v. 1). Lluci Antoni, pressionat per tres exercits enemics sota Agripa, Salvidienus, i Octavi, es va refugiar a Perusia, que era una fortalesa ben defensada, esperant l'arribada dels seus general  Ventidius i Asinius Pollio; aquestos generals no van acomplir la seva tasca i Octavi va assetjar Perusia i en va tallar els subministraments especialment per la part del Tber, per on Antoni rebia el gra. La gana va fer estralls a la ciutat; Ventidius va atacar a Octavi per fou rebutjat. Antoni va fer un desesperat intent de sortida per fou rebutjat amb moltes prdues i va haver de capitular; Antoni i els seus companys van salvar la vida per els principals ciutadans de Perusia van ser executats i la ciutat saquejada i incendiada (40 aC).

El mateix Octavi (August) la va fer reconstruir i hi va installar colons, agafant el nom d' Augusta Perusia, que apareix a les inscripcions per sense tenir el rang de colnia. El seu districte fou redut per tot i aix va esdevenir una ciutat prospera i de les mes importants de l'interior d'Etrria.

Sota l'imperi va assolir el rang de colnia  (Colonia Vibia Perusia) probablement en temps de Treboni Gal que va afavorir a la ciutat.

No torna a aparixer fins al final de l'imperi quan va passar a Odoacre, els ostrogots i els bizantins (537) que hi van installar una forta guarnici. El 547 fou assetjada per Ttila al que va resistir durant dos anys per finalment es va rendir quan Belisari va sortir d'Itlia (549) i Ttila va fer matar al bisbe Sant Hercul (Sant' Ercolano) que amb el temps va esdevenir patr de la ciutat.

Fou recuperada per Narss el 552. Va ser integrada a l' Exarcat de Ravenna i fou conquerida pels longobards en una data propera al 580. Els bizantins la van recuperar breument el 592 per la van tornar a perdre el 593. A partir del 727 la disputa entre longobards i bizantins li va donar una certa autonomia.

El 756 va ser entregada al Papa per va conservar la seva autonomia. A l'edat mitjana fou ciutat de predomini dels gelfs i va tenir guerres amb Foligno, Assis, Spoleto, Todi, Siena i Arezzo. Els Papes es van refugiar alguna vegada a les seves muralles. A Perusa es van fer els conclaus on es va elegir a Honori II (1124), Honori IV (1285), Celest V (1294), i Clement V (1305).

El poder fou assolir pels Baglioni (Pandulf Baglioni) el 1393, i pels Michelotti (1393-1400). El 1400 fou ocupada per Mil que la va conservar dos anys. Andreu Fortebraccio i Nicolau Piccino van exercir el poder (1416-1424 i 1440-1445) abans que els gelfs Baglioni recuperaren el poder amb Guiu (1488-1500) i Joan Pau (1500-1520). Els Baglioni van desafiar tota autoritat i Joan Pau Baglioni fou atret a Roma amb un engany i executat per Lle X el 1520 per la famlia va conservar el poder. El 1540 Rodolf Baglioni, que havia matat al llegat papal, fou derrotat per Pere Llus I de Parma (Pere Llus Farnesi) i la ciutat fou conquerida i saquejada pels seus soldats, perdent tots els seus privilegis. La revolta de la taxa de la sal el 1553 fou el darrer intent de la ciutat per gaudir d'autonomia. 

Va restar sota domini directe del Papa fins al perode napolenic. El 1797 fou ocupada per Frana i el 4 de febrer de 1798 es va proclamar la Repblica Tiberina amb capital a Perusa i la tricolor francesa com a bandera. Aquesta repblica fou unida el 1799 a la Repblica Romana. El 1799 van entrar els napolitans per uns mesos i va restar en mans del Papa fins el 1808 quant va ser inclosa al Regne d'Itlia. Va tornar al Papa el 1814 i fou ocupada poc desprs per Joaquim Murat rei de Npols que fou expulsat pels austracs. El Congres de Viena la va assignar al Papa. 

Va patir terratrmols el 1832, 1838 i 1854.

Revoltada el 1849 va patir una breu ocupaci austraca (maig de 1849) i va tornar al Papa fins a una nova revolta el 14 de juny de 1859 quan es va formar una govern provisional partidari de la uni a Itlia, revolta que fou ofegada amb sang el 20 de juny de 1859, per finalment el novembre de 1860 va passar al Regne de Sardenya.

Queden important restes de l'antiguitat, destacant les muralles, algunes portes (les mes conegudes sn el anomenat Arc d'August i la Porta Mrzia), sepulcres etrusques (amb la sepultura intacta de la famlia Volumni, de nom etrusc Velimnas) amb sarcfags i altres objectes,  i algunes inscripcions llatines i etrusques, entre elles una de 46 lnies amb etrusc, la inscripci mes llarga coneguda en aquesta llengua. La detat tutelar de la ciutat fou Juno fins el 40 aC i desprs fou Vulcanus degut a que el seu temple fou l'nic que es va salvar del incendi provocat per les forces d'Octavi.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110610" title="Alan Ladd" nonfiltered="168" processed="168" dbindex="45193">

Alan Walbridge Ladd (3 de setembre de 1913 - 29 de gener  de 1964) fou un actor de cinema nord-americ fams pel seu posat pacfic i la seva estatura petita (165 cm). En gaireb totes les seves pellcules interpretava a l'heroi o al noi dolent per amb una conscincia.

Ladd naixia en Fonts Termals, Arkansas de pares immigrants anglesos, i moria a Primaveres de Palma, Califrnia d'una sobredosi d'alcohol i sedants a l'edat de 50 anys.

Els primers treballs de Ladd consistien en petites aparicions menors, com el paper d'un periodista en el clssic d'Orson Welles Ciutad Kane (1941). Malgrat les dificultats inicials, la persistncia del seu agent, l'ex-actriu Sue Carol, ajudava l'actor a aconseguir ms papers importants.

Desprs de divorciar-se de la seva primera muller, Ladd i Carol s'implicaven tamb romnticament i es casaven el 1942. Aquell mateix any l'actor tenia el seu primer gran xit a les pantalles This gun for hire, en la qual jugava l'assass pagat, Corb.

La resposta a la pellcula fou tan favorable que Ladd instantniament es convertia en una estrella. La seva parella a la pellcula, Veronica Lake, lligava tant b amb Ladd (al ser tan menuda) que l'estudi els ajuntava en unes quantes produccions que foren extremadament populars com The Glass Key, The Blue Dahlia i Saigon.

El 1953 es convertia definitivament en una gran estrella pel seu paper de pistoler amb un carcter sincer i en conflicte emocional al western ja clssic Arrels profundes. Actuava al costat de Jean Arthur i Van Heflin.

El 1954 protagonitzava al costat de Peter Cushing i Patrick Troughton en The Black Knight.

Ladd continuava fent pellcules, per el 29 de gener de 1964, de cop i volta i inesperadament moria a l'edat de 51 anys.

Ladd tamb treball a la rdio, sobresortint la srie Box 13 que estava en antena de 1948 a 1949 i era produda per la prpia companyia de Ladd, Mayfair Productions.

El seu fill Alan Ladd, Jr. es convertiria en productor de cinema. Un altre fill, David Ladd, es casaria amb l'estrella dels Angels de Charlie Cheryl Ladd. L'actriu Jordnia Ladd s la seva nta.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110637" title="Jean Arthur" nonfiltered="169" processed="169" dbindex="45194">


Jean Arthur (17 d'octubre de 1900 - 19 de juny de 1991) fou una actriu nord-americana i una de les comediants favorites de Hollywood.

Nascuda Gladys Georgianna Greene a Plattsburgh, Nova York, debutava a la pellcula muda Kirby el 1923, i feia unes quantes pellcules silencioses, encara que fou la seva veu nasal distintiva que finalment la convert en una estrella. Va ser seleccionada com a WAMPAS Baby Stars el 1929. El 1935 protagonitzava al costat de Edward G. Robinson en la farsa de gngsters The Whole Town's Talking, i la seva popularitat comenava a augmentar.

Era el seu paper davant Gary Cooper el 1936 a Mr. Deeds Goes to Town la convertia definitivament en estrella. Continuava la seva fama fent de protagonista a Mr. Smith Goes to Washington el 1939, The Talk of the Town el 1941, i una altra vegada el 1943 a The More the Merrier, per la qual fou nominada al Oscar.

Tamb se la va considerar per al paper de Scarlett O'Hara dins All que el vent s'endogu.

No va ser mai especialment feli sent famosa o una actriu principal, Arthur es retirava quan el seu contracte amb Columbia Pictures expirava el 1944.

No accepta cap ms oferta i noms feu dues excepcions: el 1948 amb A Foreign Affair i el 1953 amb el western clssic Arrels profundes. 

Va morir d'un atac de cor l'any 1991.

Filmografia destacada.
 Danger Lights (1930);
 Mr. Deeds Goes to Town (1936);
 The Ex-Mrs. Bradford (1936);
 The Plainsman (1936);
 History Is Made at Night (1937);
 Easy Living (1937);
 You Can't Take It with You (1938);
 Noms els ngels tenen ales (1939);
 Mr. Smith Goes to Washington (1939);
 The Devil and Miss Jones (1941);
 The Talk of the Town (1942);
 The More the Merrier (1943);
 A Foreign Affair (1948);
 Arrels profundes (1953);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110642" title="Domnec Terradelles" nonfiltered="170" processed="170" dbindex="45195">
Domnec Terradelles (Barcelona, 13 de febrer del 1713 - Roma, 20 de maig del 1751), va ser el ms gran compositor d'pera catalano-itali del segle XVIII. Internacionalment s conegut tamb pels noms Domenico Terradeglias i Domingo Terradellas.

 Biografia .
Domnec Miquel Bernab Terradelles va nixer en una famlia pagesa. Va ser escol i reb les primeres ordes clericals a la Catedral de Barcelona i, molt probablement, hi fou deixeble de  Francesc Valls. Amb dinou anys s'establ a Npols, on perfeccion els seus estudis al Conservatorio dei Poveri di Ges Cristo (1732-1740) amb Francesco Durante i Gaetano Greco. Al cap de poc, el 1736, estrena a Npols la seva primera obra, l'oratori Giuseppe riconosciuto. El 1739 present l'oratori Ermenegildo martire i Astarto, la seva primera pera i, l'any segent, la seva obra cmica Gli intrighi dell cantarine . L'xit de La Merope (1743) propici que el cardenal Acquaviva, a qui ja havia dedicat  la Cerere el 1740, aconsegus que el contractessin (1743-1745) com a mestre de capella a l'esglsia de Santiago de Roma (San Giacomo degli Spagnuoli). En els dos anys que hi treball compongu gran quantitat de msica sacra, fins que hagu de plegar del crrec per problemes  personals.

Els anys 1746 i part del 1747 visqu a Londres, on fou nomenat director del King's Theater, i hi present amb xit les peres Annibale in Capua, Mitridate i Bellerofonte. Desprs d'un breu pas per Brusselles, feu una breu estada a Pars. All hi conegu l'pera francesa (que no li agrad gens), Rameau i Rousseau, que l'elogi en "Lettre sur la musique franaise". Ja de tornada a Itlia, el 1750 estren a Tor Didone abbandonata i a Vencia Imeneo in Atene. Establert a Roma, el 1751 present Sesostri, re d'Egitto, potser la seva millor obra. Mor poc desprs, amb trenta-vuit anys; la forma i causes de la seva mort han donat origen a una certa llegenda negra .

Se li atribueixen una dotzena d'peres serioses i un parell de cmiques, estrenades en els ms prestigiosos teatres de l'poca. A ms, va compondre msica sacra d'estil italianitzant quan va exercir de mestre de capella a Roma (misses, psalms, motets, un Te Deum), i a  Brusselles es conserven alguns motets que hi va compondre en la seva breu estada. s considerat com un dels representants ms significatius de lEscola de Npols i com una de les figures clau en l'evoluci de l'pera envers el classicisme, juntament amb autors com Niccol Jommelli, David Prez o Johann Adolf Hasse.

 Obres .
 Annibale in Capua (1746), pera de tipus pasticcio, amb msica co-escrita amb Johann Adolf Hasse, Giovanni Battista Lampugnani i Pietro Domenico Paradies, llibret de Francesco Vanneschi. Estrenada el 4 de novembre al King's Theatre (Haymarket) amb assistncia del rei Jordi II;
 Artaserse (1744), pera en tres actes amb llibret de Pietro Metastasio. Estrenada a Vencia ;
 Artemisia (1740);
 Astarto (1739), pera, estrenada a Roma;
 Bellerofonte (1747), pera amb llibret de Francesco Vanneschi;
 Cerere (1740);
 Didone abbandonata (1750), pera amb llibret de Pietro Metastasio, estrenada a Tor;
 Ermenegildo, martire (1739), oratori per a solistes, cor i acompanyament instrumental, estrenat a Npols;
 Giuseppe riconosciuto (1736), oratori en tres actes per a solistes, cor i acompanyament instrumental, amb llibret de Pietro Metastasio;
 Gli intrighi dell canterine (1740), pera cmica;
 Imeneo in Atene (1750), pera amb llibret de Silvio Stampiglia, estrenada a Vencia;
 Issipile (1741);
 Merope (1743), pera en tres actes, amb llibret d'Apostolo Zeno i H. Tagliazuchi, estrenada a Roma. Ha estat editada per Robert Gerhard, i representada per primer cop modernament a Barcelona el 1955;
 Mitridate (1746), pera amb llibret de Francesco Vanneschi;
 Nocturna Procella, motet;
 Plaudite populi, motet;
 Romolo (1740), juntament amb Gaetano Latilla;
 Salm a 5 veus, conservat a l'arxiu musical del Santuari d'Arantzazu;
 Semiramide riconosciuta (1746);
 Sesostri, re d'Egitto (1751), pera amb llibret d'Apostolo Zeno i Pietro Pariati, es va estrenar a Roma i a Barcelona (1754);

 Bibliografia .
 Hasse, Lampugnani, Terradeglias, Paradies The favourite songs in the opera call'd Anibale in Capua London: I. Walsh, 1746;
 Domnec Terradellas; llibret de Pietro Metastasio,  traducci de Manel Forcano Artaserse: Vencia 1744, pera sria en tres actes Barcelona: Festival d'estiu de Barcelona Grec 98, 1998;
 Terradellas; F. Vanneschi The favourite songs in the opera call'd Bellerofonte London: I.Walsh, 1747;
 Domenico Terradellas detto lo Spagnolo La Cerere : componimento per musica da cantarsi nel giorno natalizio della sagra real maest di Carlo Borbone r delle due Sicilie &c. per comandamento dell'eminentissimo e reverendissimo principe il signor cardinale d. Trojano Acquaviva d'Aragona Roma: Komarek, 1740;
 Terradellas; Pietro Metastasio Didone Torino: P.G.Zappata, 1750;
 Domingo Miguel Barnabas Terradellas Dudici Arie et due Duetti... London: I. Walsh, 1747;
 Domnec Terradellas ; revisi i edici, Josep Dolcet i Ignacio Yepes Giuseppe riconosciuto : oratori en tres actes Barcelona: Trit, 1996;
 Domingo Terradellas; transcripci, revisi i introducci de Robert Gerhard La Merope: pera en tres actos Barcelona: Biblioteca Central, 1951;
 Terradellas, F. Vanneschi The favourite songs in the opera call'd Mitridate London: I. Walsh, 1746;
 Domenico Terradellas; introducci de Howard Mayer Brown Sesostri New York: Garland, 1978. Edici facsmil;
 Domingo Terradellas Sesostri Re de Egitto (Sesostris Rey de Egypto) Barcelona: P. Campins, 1754;

 Kenneth H. Groeppe Form and style in the arias of Domingo Terradellas Tesi doctoral indita de l'universitat de Louisville, als Estats Units (1968);
 Joseph Rafael Carreras i Bulbena Domnech Terradellas, compositor de la XVIII centria Barcelona: Imp. Alts, 1908;

 Enllaos .
 Breu biografia ;
 Biografia i cronologia molt completa ;
 Alguns detalls sobre la producci londinenca de Terradelles ;
 Llista d'obres i llocs i dates d'estrena ;
 Lettre sur la musique franaise, de J.J. Rousseau, molt elogis de Terradelles ;

 Notes .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110648" title="Setge de Girona (1809)" nonfiltered="171" processed="171" dbindex="45196">



El setge de Girona de 1809 fou el tercer dels Setges napolenics de Girona, en el qual la ciutat de Girona acab rendint-se a les tropes franceses que havien comenat la invasi d'Espanya al 1808. La defensa a ultrana de la ciutat fou liderada pel general espanyol Mariano lvarez de Castro, governador militar de la plaa de Girona d'en el febrer del mateix any 1809. 
Antecedents.
Napole va declarar el Bloqueig Continental el 1806 a Berln, prohibint als britnics les importacions de l'Europa continental, romanent dos pasos neutrals, Sucia i el Regne de Portugal. Desprs de la signatura del Tractat de Tilsit el 1807 amb Alexandre I de Rssia, Napole va decidir atacar els ports portuguesos. 

El 27 d'octubre, el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francs van signar el Tractat de Fontainebleau, pel que es repartiria Portugal en tres regnes: el nou Regne de la Lusitnia nord, L'Algarve (incloent l'Alentejo), i la resta quedaria com el Regne de Portugal. El novembre, desprs del rebuig de Joan VI de Portugal a participar en el Bloqueig Continental, Napole va enviar l'exrcit de Jean-Andoche Junot per envar Portugal, mentre el general Pierre Dupont de l'tang anava en direcci a Cadis i el mariscal Nicolas Jean de Dieu Soult cap a La Corunya. L'exrcit portugus estava posicionat per defensar els ports contra una invasi anglesa, i Lisboa va caure l'1 de desembre, i el 29 de desembre de 1807 la reina Maria I de Portugal i el Prncep Joan, el regent, van fugir a Rio de Janeiro amb tota la cort i van establir-hi la nova capital.

Les primeres tropes franceses entren a Espanya per Catalunya el 9 de febrer de 1808, comandades pel general Guillaume Philibert Duhesme. Posteriorment entrarien les tropes de Joseph Chabran, que ocupen el Castell de Sant Ferran de Figueres desprs de la batalla del Roure, Honor Charles Reille i Laurent Gouvion Saint-Cyr. El 13 de febrer de 1808 entren a Barcelona amb 5.427 homes i 1.830 cavalls, fent parada de cam a la seva destinaci final, Cadis per el 29 de febrer els francesos ocupaven per sorpresa la Ciutadella i el Castell de Montjuc. L'abril de 1808 Napole desprs d'aconseguir l'abdicaci de Carles IV i Ferran VII a Baiona, va nomenar rei Josep I Bonaparte.

Arreu de Catalunya comenaren enfrontaments locals: crema de paper segellat a Manresa, o la constituci de la Junta de Govern i Defensa a Lleida. El 6 i 14 de juny es donen els primers incidents bllics importants a la batalla del Bruc, i la batalla de Bailn el juliol de 1808.

Les forces de Saint-Cyr derroten les tropes de Vives a la Batalla de Llinars i entren a la capital de Catalunya el 17 de desembre de 1808 evitant el bloqueig de Barcelona. Amb el front estabilitzat fins la batalla de Valls, el 25 de febrer de 1809, la derrota espanyola permet que el 26 de febrer les tropes franceses entrin a Reus, d'on no van marxar fins el 1814.

El setge.
El 2 de maig de 1809, l'exrcit francs liderat pel general Laurent Gouvion Saint-Cyr inici el setge de la plaa militar de Girona, una pea estratgica en la ruta de provement des de Frana cap a la pennsula, per tal com controlava la via d'accs a Catalunya i la resta de ciutats espanyoles. Aquell mateix febrer, la Junta Central havia nomenat el general Mariano lvarez de Castro governador de la plaa, desprs de la seva rendici forada del castell de Montjuc a Barcelona davant les tropes franceses. Aquest cop, lvarez estava disposat a no repetir la humiliaci soferta a Barcelona i pretenia de fer una defensa a ultrana de la ciutat, sense capitulacions, rendicions o desercions.

s per aix que emet un ban castigant la deserci amb la pena de mort. Per la seva banda, el clergat giron esperon els nims de les classes populars a participar a la defensa de la ciutat, en contra d'un enemic endmic com eren els francesos, assetjadors histrics de Girona.


Dins de la ciutat, lvarez comptava amb militars amb experincia com Blas de Fourns, Guillermo Minali o Francesc Satu, diversos regiments regulars  entre ells el regiment d'Ultnia , la milcia dels miquelets, la companyia de Santa Brbara, formada per dones, i tots els gironins voluntaris  o forats  a participar a la defensa de la ciutat, enquadrats dins la Cruzada Gerundense. En suma, eren unes 5.600 persones ms o menys preparades i equipades per lluitar contra les tropes franceses, que arribaren a sser 35.000, esplndidament equipades i provedes.

Forces que composaven la guarnici de Girona, des del 6 de maig de 1809, i fins la capitulaci l'11 de desembre:

Regiment d'Ultnia (800 homes el 6 de maig)  (250 homes l'11 de desembre);
Regiment de Borb (1.330 homes el 6 de maig) (360 homes l'11 de desembre);
2n Batall de Voluntaris de Barcelona (1.125 homes el 6 de maig) (378 homes l'11 de desembre);
1er Batall de Miquelets de Vic (600 homes el 6 de maig) (250 homes l'11 de desembre);
1er Batall de Miquelets de Girona (1.120 homes el 6 de maig) (380 homes l'11 de desembre);
*Total Infanteria (4.945 homes el 6 de maig) (1.618 homes l'11 de desembre) 

Esquadr de Sant Narcs  (108 homes el 6 de maig) (50 homes l'11 de desembre);
Reial Cos d'Artilleria (278 homes el 6 de maig) (140 homes l'11 de desembre);
Miquelets del II Ter de Girona (agregats a l'artilleria)(240 homes el 6 de maig) (100 homes l'11 de desembre);
Mariners de la Costa (agregats a l'artilleria) (130 homes el 6 de maig) (90 homes l'11 de desembre);
Sapadors minadors (22 homes el 6 de maig) (10 homes l'11 de desembre);
*Total  Auxiliars (778 homes el 6 de maig) (390 homes l'11 de desembre)

*Total (5.723 homes el 6 de maig) (2.008 homes l'11 de desembre)

La ciutat no disposava ni d'armes, ni d'unes muralles en condicions  que ja havien patit dos setges anteriorment , ni de provisions alimentries per a la ciutat i les tropes, ni d'unes condicions higiniques adequades que permetessin d'evitar l'aparici d'epidmies, per la qual cosa les carncies no tardaren a aparixer, sobretot la fam i les malalties que assolaren la majoria de gironins i combatents. Amb 40 bateries, l'exrcit francs fustig fortament els baluards gironins, especialment el de Montjuc, que fou el primer a caure.


Amb tot, la defensa aferrissada dels gironins i la incapacitat francesa d'entrar en una ciutat pobrament equipada, tot i les 60.000 boles de can que caigueren sobre la ciutat i els 20.000 explosius que els francesos anaven posant a les defenses per debilitar-les. 

Quan lvarez de Castro tomb malalt i fou incapacitat per la junta militar de la ciutat al desembre, la ciutat encara resistia, malgrat les malalties la nulla provisi d'aliments, els bombardeigs i el degoteig constant de morts. Tanmateix, el nou governador de la plaa Julin de Bolvar sign la rendici incondicional de la plaa i capitul davant Augereau.

Conseqncies.
Al darrere quedava una ciutat destruda i uns 5.000 morts que la lluita, la fam o les malalties havien causat. lvarez de Castro fou traslladat, juntament amb la resta de tropes regulars a Figueres i desprs a Perpiny per anar al captiveri. Aix no obstant, lvarez fou separat del grup i traslladat de nou a Figueres, on mor a causa de la seva malaltia, o com es digu anys ms tard a causa d'un enverinament provocat pels francesos.



Enllaos.
http://www.pedresdegirona.com/historia_guerra_frances_1.htm












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110652" title="Principi de Dilbert" nonfiltered="172" processed="172" dbindex="45197">
 El principi de Dilbert alludeix a una observaci satrica dels anys 1990 que afirma que les empreses tendeixen a ascendir sistemticament els seus empleats menys competents a crrecs directius per limitar aix el dany que sn capaos de provocar.

El terme va ser encunyat per Scott Adams, un graduat MBA de la Universitat de Berkeley i creador de la tira cmica Dilbert. Adams va explicar el principi en un article del Wall Street Journal. Adams va ampliar llavors el seu estudi del principi de Dilbert en un llibre satric de 1996 amb el mateix ttol, que s lectura obligatria o recomanada en alguns cursos de gesti i MBA.
    
S'han venut ms d'un mili d'exemplars del llibre i va romandre 43 setmanes en la llista de millor venuts del ' ' New York Times ' '.

Encara que els acadmics poden rebutjar la veracitat del principi, assenyalant que contradiu les tcniques de gesti de recursos humans tradicionals, es va originar com una forma de stira sobre un assumpte molt discutit al mn empresarial. Des de llavors la teoria ha collit cert suport de negocis i gestors. Per exemple Guy Kawasaki de Apple Computer va dir: Hi ha dos tipus de companyies, les que reconeixen que sn exactament com Dilbert i les que tamb ho sn per encara no el saben.

El principi de Dilbert s una variaci del principi de Peter, que tracta sobre la prctica de les organitzacions jerrquiques d'usar els ascensos com a forma de recompensar els empleats que demostren ser competents als seus llocs actuals, afirmant que, a causa d'aquesta prctica, un empleat competent acabar sent ascendit a una lloc en el qual ser incompetent, i on romandr.

 Vegeu tamb .
 Gesti empresarial;
 Principi de Peter;

 Referncies .
 El principi de Dilbert de Scott Adams, HarperBusiness 1996 ISBN 0-88730-858-9;
 Entrevista amb l'Scott Adams (2002), Funny Business, 'BizEd', The Association to Advance Collegiate Schools of Business, Novembre/Desembre ;
The Wall Street Journal, 30 de maig de 1996, pg. A11 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110653" title="Helmut Schmidt" nonfiltered="173" processed="173" dbindex="45198">


Helmut Schimdt (Hamburg, Imperi Alemany 1918) 
s un poltic alemany jubliat i  exmilitant del SPD.

De jove va participar en l'excrcit alemany durant la II Guerra Mundial. Desprs va cursar estudis a la Universitat d'Hamburg, on es va llicenciar en cincies econmiques. El 1953 va ser escollit diputat al Parlament de la Repblica Federal Alemanya pel Partit Socialdemcrata Alemany (SPD). Va ser Ministre de Defensa (1969-1972), i Ministre de Finances (1972-1974), durant el govern de Willy Brandt. El 1974 va succer a Brandt com a canceller. Durant el seu mandat va crear el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el 1975. Des del 1976 al 1982, va governar amb coalici amb el Partit Liberal Alemany (FDP), el 1982 el FDP va abandonar. La seva minoria al Parlament no va poder superar una moci de censura i va ser substituit el 1982, per Helmut Kohl.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110656" title="Pessinus" nonfiltered="174" processed="174" dbindex="45199">
Pessinus o Pesinus (grec Pessinous) fou la principal fortalesa del tolistobois (tolistoboii) del occident de Galcia, a la vora del riu Sangarios a poc mes de 20 km del seu naixement i similar distancia de Germa, a la via entre Ancyra i Amorium. El seu nom derivava d'un deu caigut (caiugut es diu en grec pesein) dels cels. Tenia un gran temple dedicat a la deessa Rhea o Cibeles que els nadius anomenaven Agdistis; els sacerdots del temple foren els governants de la ciutat, per sota domini rom van perdre casi totes les seves prerrogatives.

El 204 aC una ambaixada romana va anar a Pessinus per preguntar al oracle si era correcte el que deien els llibres sibillins de qu la seguretat de la ciutat de Roma depenia del seu trasllat. Els reis de Prgam van adornar el santuari construint un nou temple amb prtic de marbre blanc. El culte a la deessa va continuar durant tot el perode rom, republic i imperial i Juli l'Apstata va adorar a la deessa al seu temple. 

Al segle IV fou la capital de la provncia de Galcia Salutaris. La ciutat desapareix de l'histria al segle VI. Les seves runes, en fora bon estat (especialment el teatre), encara es conserven a uns 15 km de Sevri Hissar.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110659" title="Petlia" nonfiltered="175" processed="175" dbindex="45200">

Petlia o Petlia (llat Petelia o Petilia) fou una antiga ciutat del Bruttium a uns 20 km al nord de Crotona i uns 5 km de la costa. La tradici diu que fou fundada per Filctetes desprs de la guerra de Troia, per probablement fou una ciutat dels cons (chones) una tribu dels enotris. No fou una ciutat gran per si molt ben situada per la defensa.

No es esmentada com una ciutat grega tot i que fou amplament hellenitzada i va estar vinculada a Crotona, i dins el territori d'aquesta ciutat. 

Fou conquerida pels lucans i va esdevenir una de les seves principals places fortes. A la Segona Guerra Pnica va ser lleial a Roma tot i la defecci de la major part del Bruttium. Els brucis i el general Himilc conjuntament la van assetjar, i van oferir ferotge resistncia tot i no rebre ajut de Roma, fins que finalment fou conquerida. Els pocs habitants que es van salvar foren restaurats a la seva ciutat pels romans al final de la guerra i foren especialment afavorits el que va permetre la seva rapida recuperaci.

En temps d'Estrab era una de les poques ciutats encara prosperes del Bruttium.  Va romandre municipi durant l'imperi segons testimonien les inscripcions trobades. 

Correspon a la moderna Strongoli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110660" title="Carles Sabater i Hernndez" nonfiltered="176" processed="176" dbindex="45201">


Carles Sabater i Hernndez,(Barcelona, 21 de setembre del 1962, Vilafranca del Peneds, 13 de febrer de 1999) fou un msic i actor catal.

Carles Sabater va tenir una vida dedicada a l'art, interpretant diverses obres de teatre, musicals, pellcules, i alhora formant part com a cantant del grup de msica Sau.
Carles va treballar juntament amb el guitarrista, pianista i amic Pep Sala en el grup anomenat Sau. Aquest fou creat al 1987 i fou dissolt al 1999, a causa de la mort sobtada del cantant d'una aturada cardiorespiratria en el que havia de ser el primer concert de ms d'una trentena dins de la gira "XII".

Est enterrat al cementiri nou de Llan.

 Msica .
 No puc deixar de fumar (1987);
 Per la porta de servei (1989);
 Quina nit (1990);
 El ms gran dels pecadors (1991);
 Concert de mitjanit (1992);
 Junts de nou per primer cop (1994);
 Cancons perdudes, rareses, remescles (1995);
 Set (1996);
 Bsic (1997);
 Amb la lluna a l'esquena (1998);


D'altra banda, amb Sau collabor en els discos: Com un hurac (homenatge a Neil Young), al directe de la Companyia Elctrica Dharma al Palau Sant Jordi en motiu de la celebraci dels seus 20 anys, i al disc Serrat eres nico, versionant la can Pare. Sabater i Sala tamb posaren veus a discos de Pau Riba, Ia & Batiste i Enric Hernez. 

Carles Sabater, a ms, enregistr la versi discogrfica dEls Pirates, obra que represent amb Dagoll Dagom.

 Pellcules .
 La rambla de les floristes (1986);
 Gaud (1988), interpretant el personatge de Gaud;
 Daniya, jard de l'harem (1988);
 Vida privada (1989);
 Aventis (basada en l'obra de Juan Mars Si te dicen que ca) (1989);
 El hombre de cristal (1993);
 La febre d'or (1993), interpretant "Pablito Mas";
 La Moos (1997), interpretant "Alejo";

 Televisi .
 Vida privada (1987);
 Sc com sc (1990);
 I ara qu, Xnia? (1993);
 El Comte Arnau (1994);
 Sitges (1996);

A ms a ms, fou presentador dels programes Temps de msica, Gradui's, ara pot i La sardana.

 Teatre .
 Romeu i Julieta (1983);
 El malents (1983);
 Una jornada particular (1984);
 Cyrano de Bergerac (1985);
 L'auca del senyor Esteve (1985);
 Omert (1987);
 El knack (1988);

 Musicals .
 Tots dos (1993);
 Company (1997), de Stephen Sondheim, actuant amb el grup de teatre Dagoll Dagom;
 Els Pirates (1997), actuant amb el grup Dagoll Dagom;

 Enllaos externs .
 La vida de Carles Sabater;
 Web Homenatge a Carles Sabater;
 Canal Sau;
 Clam Sau;
 Viatge sonor;
 Premi Internacional Carles Sabater;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110661" title="Petelini Montes" nonfiltered="177" processed="177" dbindex="45202">
Petelini Montes foren unes muntanyes del Bruttium esmentades per Plutarc, on Esprtac es va retirar desprs de ser derrotat per Crassus. Es trobaven entre Petlia i Consntia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110662" title="Petvio" nonfiltered="178" processed="178" dbindex="45203">
Petvio (llat Petovio) fou una ciutat de Pannnia a la vora del Dravus, a la frontera amb el Nric. A les inscripcions trobades apareix com a colnia, amb el sobrenom dUlpia Poetovio, el que voldria dir que va agafar aquest rang sota Traj o Adri. Fou estaci de la Legio XIII. Gemina, i tenia un palau imperial.

Correspon a la moderna ciutat eslovena de Ptuj (abans Pettau, el seu nom alemany).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110664" title="Petra (desambiguaci)" nonfiltered="179" processed="179" dbindex="45204">


Geografia: Petra s un municipi de Mallorca.

Histria. Duien el nom de Petra quatre ciutats de l'antiguitat:
Petra d'Arbia, a la Jordnia actual.
Petra de Clquida, a Gergia.
Petra de Macednia, a Grcia.
Petra de Siclia, a Itlia.

 Petra (mascota) s la mascota dels Jocs Paralmpics de Barcelona de l'any 1992.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110665" title="Vehicle hbrid" nonfiltered="180" processed="180" dbindex="45205">

Un vehicle hbrid s un vehicle que pot funcionar amb ms d'una font d'energia. Normalment s'utilitza aquest terme per a designar els autombils que poden funcionar amb motors elctrics i de combusti.  En el que l'energia elctrica que l'impulsa prov de bateries i, alternativament, d'un motor de combusti interna que mou un generador. Normalment, el motor tamb pot impulsar les rodes de forma directa.

Actualment per hi ha ms combinacions, tenim cotxes hbrids amb motors pneumtic / combusti i un hbrid pneumtic / elctric.

En el disseny d'un autombil hbrid, el motor trmic s la font d'energia que s'utilitza com ltima opci, i es disposa d'un sistema elctric per determinar quin motor utilitzar, i quan fer-ho.

En el cas d'hbrids gasolina-elctrics, quan el motor de combusti interna funciona, ho fa amb la seva mxima eficincia. Si es genera ms energia de la necessria, el motor elctric s'utilitza com a generador i carrega la bateria del sistema. En altres situacions, funciona noms el motor elctric, alimentant-se de l'energia guardada a les bateries.

N'hi ha alguns que es possible recuperar l'energia cintica al frenar, convertint-la en energia elctrica.

La combinaci d'un motor de combusti operant sempre a la seva mxima eficincia, i la recuperaci d'energia del frenat (til especialment a la ciutat), fa que aquests vehicles tinguin millors rendiments que els vehicles convencionals.

Tots els cotxes elctrics utilitzen bateries carregades per una font externa, lo que els hi ocasiona problemes d'autonomia de funcionament sense recarregar-les. Aquesta queixa habitual, s'evita amb els cotxes hbrids, ja que s el motor trmic (normalment de gasolina), el que, mitjanant un generador, carrega les bateries.

 Sigles angleses de tipus de vehcles hbrids i relacionats .

 EV: (ang.: Electric Vehicle);
 HEV: (ang.: Hybrid Electric Vehicle) Vehicle elctric hbrid;
 BEV: (ang.: Battery Electric Vehicle) Vehicle elctric basat en bateries (no hbrid);
 PHEV: (ang.: Plugin Hybrid Electric Vehicle) Vehicle elctric hbrid endollable;

PHEV tamb s el nom d'un vehicle "Pneumatic Hybrid Electric Vehicle" fet a Corea del Sud;

Tipus de vehicles hbrids.
Els vehicles hbrids es classifiquen en dos tipus:
 parallel: tant el motor trmic com l'elctric poden fer girar les rodes.
 srie: el motor trmic genera electricitat i la tracci noms la proporciona el motor elctric.

Tamb es poden classificar en:

regulars: utilitzen el motor elctric com a suport.
endollables: (tamb coneguts per les seves lletres en angls PHEVs) utilitzen principalment el motor elctric i es poden recarregar endollant-los a la xarxa elctrica.

Avantatges i desavantatges.
Avantatges.
 Menys soroll que un motor trmic.
 Resposta ms rpida.
 Recuperaci d'energia en desacceleracions;
 Ms autonomia que un elctric simple.
 Ms suavitat i facilitat d's.
 Recrrega ms rpida que un elctric.
 Millor funcionament en recorreguts curts.
 Consum molt inferior.

Desavantatges.
 Ms pes que un cotxe normal.
 Ms possibilitat d'espatllar-se.
 De moment, el preu.

Models de vehicles.

 Toyota Prius;
 Honda Cvic IMA;
 Lexus GS450h;
 Lexus LS600h;
 Lexus RX400h;

 Referncies .



 Enllaos externs .

Wiki de l'Electric Auto Association - Plug in Hybrid Electric Vehicle ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110666" title="Antonio Garca Bellido" nonfiltered="181" processed="181" dbindex="45206">
Antonio Garca-Bellido ( Madrid, Espanya 1936 ) s un bileg espanyol especialitzat en la investigaci sobre la gentica del desenvolupament i la diferenciaci cellular.

Biografia.
Va nixer el 30 d'abril de 1936 a la ciutat de Madrid fill de l'historiador Antonio Garca Bellido. Interessat per la histria, la literatura i la cincia, des de molt jove es va sentir atret per l'origen de la vida. Aix, estudia la carrera de Cincies Biolgiques a la Universitat Complutense de Madrid, llicenciant-se el 1958 i entrant a formar part des d'aquell moment al Consell Superior d'Investigacions Cientfiques (CSIC) grcies a una beca. 

El 1962 es doctor en cincies, ampliant posteriorment els seus a la Universitat de Cambridge i de Zuric, aix com a l0Institut Tecnolgic de Califrnia.

Professor del CSIC des de 1974 ocup ms endavant els crrecs de director de l'Institut de Gentica i del Centre de Biologia Molecular, entre 1980 i 1981. En l'actualitat s director del laboratori de Gentica del Desenvolupament d'aquest Centre. 

Deixeble de Severo Ochoa s un dels cientfics espanyols ms reconeguts internacionalment, responsable de treballs d'una enorme importncia en el camp de la gentica del desenvolupament i la diferenciaci cellular, abordant el problema d'explicar la paradoxa que a partir d'una sola cllula es formen altres cllules en successives divisions que es van diferenciant en la seva configuraci i en la seva funci. Aquestes cllules s'agrupen posteriorment en estructures molt precises, donant lloc als diferents teixits i rgans. El seu treball ha obert el cam per a arribar a comprendre el mecanisme gentic de la diferenciaci i morfognesi dels ssers vius.

Gran divulgador dels seus coneixements, ha estat professor convidat de nombroses universitats aix com ha realitzat centenars de conferncies arreu del mn. 

El 1984 li fou concedit el Premi Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica 1984;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110667" title="Petra d'Arbia" nonfiltered="182" processed="182" dbindex="45207">

Petra (del grec       petra, "pedra"; en rab        , al-Butr ) fou una ciutat d'Arbia a la moderna Jordnia. Fou capital dels edomites i dels nabateus i desprs de la provncia romana d'Arbia Ptria, ms tard anomenada Palestina Salutaris i finalment Palestina Tercera. El seu districte era anomenat Gebalene i estava situada entre la mar Morta i el golf Elamtic.

Fou conquerida per A. Corneli Palma, lloctinent de Traj, el 104 i va romandre sota domini rom o bizant des llavors fins a la conquesta rab al segle VII. Septimi Sever la va engrandir (195) i fou llavors que es van construir els temples i mausoleus.

A la ciutat s'arriba per la vall de Wadi Musa, nic accs a la ciutat rodejada de muntanyes, a travs d'una gorja estreta coneguda com el Siq ("el Fossat"). La vall t nombroses necrpolis a les roques i construccions, barreja d'estils grec, rom i oriental. Una espcie de temple o mausoleu excavat a la roca, conegut com al-Khazneh (el Tresor), de magnifica faana, s molt ms auster a l'interior. Molt impressionant s l'aspecte del monestir (al-Deir); a la zona hi ha tamb altres restes, incloent un teatre i un aqeducte romans.

Ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110668" title="Petrcoris" nonfiltered="183" processed="183" dbindex="45208">
Petrcoris (llat Petrocorii) foren un poble gal que Claudi Ptolemeu situa a Aquitnia. La seva capital fou Vesunna (moderna Perigord). Csar diu que van enviar cinc mil homes a Alsia. Segons Plini el Vell vivien a la vora del Tarnis (Tarn) que marcava la frontera amb el territori de Tolosa, per aix es un error ja que entre mig hi havia d'haver els carducs. Estrab els esmenta com a vens dels nitibriges, carducs, lemvics i arverns i diu que el seu territori tenia mines de ferro. Altres ciutats del seu territori foren Corterate, Trajectus i Diolindum.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110669" title="George Bernard Shaw" nonfiltered="184" processed="184" dbindex="45209">


George Bernard Shaw ( Dubln, Regne Unit 1856 - Ayot Saint Lawrence 1950 ) fou un dramaturg irlands guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1925 i amb el Premi scar l'any 1938 pel gui adaptat de la pellcula Pigmaili.

Bibliografia.
Va nixer el 26 de juliol de 1856 a la ciutat irlandesa de  Dubln, en aquells moments sota sobirania del Regne Unit per que avui en dia s la capital de la Repblica d'Irlanda, en una famila pobra i protestant. Es va educar al Wesley College de Dubln, i va emigrar a Londres l'any 1870, per a comenar la seva carrera literria. 

En aquesta ciutat va escriure cinc novelles que van ser rebutjades pels editors. Va comenar a escriure una columna de crtica musical al diari Star. Mentrestant va comenar a involucrar-se en poltica, i va servir com a regidor en el districte de St. Pancras a partir de 1897 dins el moviment socialista, destacant com a membre de la Societat Fabiana, que buscava la transformaci de la societat a travs de mtodes no revolucionaris. 

El 1895 Shaw es va convertir en crtic teatral del diari Saturday review, que es convert en el primer pas cap a la seva posterior carrera de dramaturg. El 1898 va estrenar la seva primera obra de teatre, Candida, que fou succeda per un seguit d'obres fins que el 1913 estren Pygmalion, que li don fama mundial.

Shaw va tenir una llarga amistat amb l'escriptor britnic Gilbert Keith Chesterton i el compositor Edward Elgar. L'any 1925 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura pel seu treball marcat per l'idealisme i la humanitat, i la seva stira estimulant que infont sovint una bellesa potica singular. 

L'any 1938 particip en l'adapataci de la seva obra de teatre Pygmalion en cinema en la pellcula Pigmali dirigida per Anthony Asquith i Leslie Howard. Aquesta pellcula fou guardonada amb el Premi scar al millor gui adaptat, obra de Ian Dalrymple, Cecil Lewis i W.P. Lipscomb juntament amb el propi autor. Al rebre aquest guard, tot i que no fou present a la cerimnia d'entrega, Shaw digu: 
s un insult oferir-me qualsevol honor, com si mai haguessin escoltat parlar de mi abans -i s molt probable no ho hagin fet mai. Pot ser que tamb rendeixin el mateix honor a George mateix per a ser el rei d'Anglaterra.

Des de 1906 fins a la seva mort, ocorreguda el 2 de novembre de 1950, Shaw va viure a Shaw's Corner, situat al poble d'Ayot St. Lawrence (comtat de Hertfordshire). Actualment la casa es troba oberta al pblic visitant.

Obra literria.

Una caracterstica de les obres de Shaw s la llarga introducci que les acompanya. En aquests assajos introductoris, Shaw donava la seva opini -normalment controvertida- sobre els temes que eren tractats en l'obra. Alguns d'aquests assajos sn inclusivament ms llargs que l'obra en si mateixa. 

Shaw es va preocupar per les inconsistncies en la literatura i escriptura anglesa, a tal grau que en el seu testament va destinar una part dels seus bns a la creaci d'un alfabet fontic angls. Aquest projecte per no pogu engegar-se en aquell moment ja que els bns monetaris que Shaw va deixar no eren suficients per sufraguar el cost, no obstant aix els drets d'autor obtinguts pels drets de Pigmali, i de la seva adaptaci musical My Fair Lady van ser significatives, cosa que va permetre als hereus desenvolupar l'alfabet conegut com a alfabet Shavi.

Obra seleccionada.
 Drama .


 Plays Unpleasant, obra compilatria publicada el 1898;
 1892: Widowers' Houses;
 1893: The Philanderer;
 1893: Mrs Warren's Profession;
 Plays Pleasant, obra compilatria publicada el 1898;
 1894: Arms and the Man;
 1894: Candida;
 1895: The Man of Destiny;
 1897: You Never Can Tell;
 Three Plays for Puritans, obra compilatria publicada el 1901;
 1897: The Devil's Disciple;
 1898: Caesar and Cleopatra;
 1899: Captain Brassbound's Conversion;
 1901: The Admirable Bashville;
 1902-1903: Man and Superman;
 1904: John Bull's Other Island;
 1904: How He Lied to Her Husband;
 1905: Major Barbara;
 1906: The Doctor's Dilemma;
 1908: Getting Married;
 1909: The Glimpse of Reality;
 1910: Misalliance;

 1910: Dark Lady of the Sonnets;
 1911: Fanny's First Play;
 1912: Androclos and the Lion;
 1913: Pygmalion;
 1919: Heartbreak House;
 1921: Back to Methuselah;
 In the Beginning;
 The Gospel of the Brothers Barnabas;
 The Thing Happens;
 Tragedy of an Elderly Gentleman;
 As Far as Thought Can Reach;
 1923: Saint Joan;
 1929: The Apple Cart;
 1931: Too True To Be Good;
 1933: On the Rocks;
 1934: The Six of Calais;
 1934: The Simpleton of the Unexpected Isles;
 1936: The Millionairess;
 1938: Geneva;
 1939: In Good King Charles' Golden Days;
 1947: Buoyant Billions;
 1949: Shakes versus Shav;




 Novelles .
 1879: Immaturity;
 1880: The Irrational Knot;
 1881: Love Among the Artists;
 1882-1883: Cashel Byron's Profession;
 1883: An Unsocial Socialist;


 Crtica Musical .
 1923: The Perfect Wagnerite: A Commentary on the Niblung's Ring;

 Assaigs .
 Commonsense about the War;
 The Intelligent Woman's Guide to Socialism and Capitalism;
 The Black Girl in Search of God;
 1944: Everybody's Political What's What?;

 Debat .
 Shaw V. Chesterton, a debate between George Bernard Shaw and G.K. Chesterton;


Opini poltica.
La turbulncia poltica a Irlanda no li va ser indiferent. Durant l'Aixecament de Pasqua va advocar en contra de l'execuci dels lders rebels, argumentant que tots les llars que es van destruir podien ser reconstrudes. Shaw va ser amic personal del lder Michael Collins, a qui va convidar a sopar a casa seva quan aquest negociava el tractat Angloirlands amb David Lloyd George a Londres. 

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1925;
  ;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110673" title="Peuquetis" nonfiltered="185" processed="185" dbindex="45210">
Els peuquetis (llat Peucetii, grec Peuketioi) foren un poble del sud d'Itlia, a la part sud de la Pulla. El nom els fou donat pels grecs, per els romans els van anomenar pediculs (paediculi).  El seu territori s'anomen Peuqutia (grec Peuketia).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110676" title="Peuquins" nonfiltered="186" processed="186" dbindex="45211">
Peuquins (llat Peucini, grec Peukinoi) foren una branca del poble dels bastarnes, que vivien a l'illa de Peuce. Ammi Marcell els esmenta com a peuci i Tcit com a peuceni.

Vegeu: Bastarnes


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110677" title="Fkion" nonfiltered="187" processed="187" dbindex="45212">
Fkion (llat Phacium, grec Phakion) fou una ciutat de Tesslia al districte de Pelasgiotis, a la vora del Peneios.

Brsides va passar per Fakion (424 aC). Filip V de Macednia la va assolar el 198 aC i fou ocupada pel pretor rom Baebius durant la guerra amb Antoc III el gran el 191 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110679" title="Falasarna" nonfiltered="188" processed="188" dbindex="45213">
Falasarna (Phalasarna) fou una ciutat de Creta al nord-oest de l'illa una mica al sud del cap Coricos (actualment al municipi de Kissamos). Estrab diu que era el port de Polyrrhenia (les runes de la ciutat antiga sn dalt d'un tur al costat de l'actual poblet de Polyrinia, al municipi de Kissamos). La ciutat va passar a Cydonia per els romans els la van arrabassar i li van restaurar la llibertat. Queden importants restes de les muralles i algunes tombes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110681" title="Baloncesto Fuenlabrada" nonfiltered="189" processed="189" dbindex="45214">


El Baloncesto Fuenlabrada s un equip de bsquet de Fuenlabrada, Madrid.

 Histria .
Els inicis.

Club creat en 1983 per Miguel Angel Hernandez i Julian Aranda simultniament amb el Patronat Municipal d'Esports de Fuenlabrada. Desprs de dos anys en la lliga local, en l'any 1985, assoleix l'ascens a la competici federada.

Man Fuenlabrada.

En la temporada 1986 s'aconsegueix el patrocini de la Cafeteria Man, la qual suposa una injecci econmica molt important per al club. Encara que la cafeteria va desaparixer se segueix usant el nom en els equips de la pedrera com homenatge a aquest patrocinador. En aquells anys es jugava en les pistes del Collegi Pblic San Esteban.

En la temporada 86-87, el club s'inscriu en la Segona Divisi Autonmica, i est a punt d'aconseguir l'ascens, per en els play-offs li passa factura la seva inexperincia i acaben fracassant en el seu primer intent. No obstant aix, en la segent temporada aconseguirien ascendir a la Primera Divisi Autonmica. En aquesta categoria romandr dues temporades, 88-89 i 89-90, sense aconseguir l'ascens a la Segona Divisi Nacional.

En l'any 1989 el club canvia el seu nom per A. D. Fuenlabrada. A ms l'equip es trasllada al gimns del Collegi Pblic Miguel Hernandez.

El Baloncesto Fuenlabrada creix.

Durant els anys 90 es produxen dos grans esdeveniments:

 En la temporada 1991-1992 es fusiona amb el Club Bsquet Fuenlabrada Femen que va fundar Antonio Herrera i passa a denominar-se Club Bsquet Fuenlabrada. Sota l'adrea tcnica d'Armando Polo, Juan Antonio Jiminez com president i Ricardo Luis Izquierdo com gerent, es dna un salt ms endavant i es juga en Segona Divisi Nacional, aconseguint a ms que el club tingui equips de formaci, i al terme d'aquesta temporada era d'un nombre de quatre.

 En la temporada 1992-1993 amb el mandat del president Juan Antonio Jimenez i amb la incorporaci com vicepresident de Fernando Polaina, es professionalitza el Club al mateix temps que es fusiona amb el Club Bsquet Torrejon de Ardoz, aconseguint participar en la Lliga de Primera Divisi i que dirigeix Jose Luis Ortiz.

Fuenlabrada en la ACB.

En la temporada 1993-1994 el club es fixa l'objectiu d'ascendir a ACB sense aconseguir-lo en aquesta temporada. Per la reestructuraci que sofreix la FEB, l'equip juga en la lliga EBA. Dos illustres jugadors formaven part de la plantilla: Roberto Dueas descobert per Nino, un gran entrenador de les escoles fuenlabrenyes, i Oscar Quintana. Aquest mateix any el Man-Fuenlabrada ascendeix a Segona Divisi Nacional, amb Oscar Quintana en la banqueta.

En temporada 1995-1996, Martin Farias s'ocupa de la banqueta, i realitza una excellent fase regular de lliga, acabant aquest fase en primera posici. Per en la fase final, les lesions i la inexperincia acaben per frustrar l'objectiu de l'ascens. Tanmateix, i a causa de la desaparici del Club Peas Recreativas d'Osca a causa de motius econmics, decideix disposar la venda del club, i amb la mediaci de la lliga ACB, es ven a l'Ajuntament de Fuenlabrada la franqucia i la seva plaa en l'ACB. Per aquests drets i la franqucia l'Ajuntament abona una xifra prxima als 400 milions de pessetes. El Fuenlabrada s equip ACB en la temporada 1996-1997 per primera vegada.

L'equip fa una gran inversi en jugadors, tant nacionals com Joe Alonso o el jovenssimSalvador Guardia, com estrangers Ken Bannister. Tanmateix, l'equip cessa a Martin Farias pels dolents resultats i pren el seu lloc en la banqueta el desconegut fins a llavors scar Quintana que solament es quedar en la banqueta temporalment fins que Andreu Casadevall tracta de manera infructuosa de treure a l'equip dels llocs de descens a la LEB. Durant la temporada 1997-1998 el Fuenlabrada torna a jugar en LEB

L'poca Quintana-Perasovic.

s en la temporada 1997-1998, jugant en la LEB on el Fuenlabrada, on es construx un tndem que durar gaireb 6 anys i que formar l'espina dorsal de la plantilla del Fuenlabrada. En la banqueta s'asseur aquest any Oscar Quintana que vnia d'entrenar a les categories inferiors del club, i prenent el relleu de Andreu Casadevall. Alhora s'incorporar un rfec excepcional cridat Velimir Perasovic que procedia del Tau Vitria. Altres nom illustres acompanyen a aquests dos, com so Ferrn Lpez i de nou Salvador Guardia. Aquest any es proclama campi de la Copa del Prncep a l'imposar-se al Bsquet Inca, i ms tard acabar la fase regular en segona posici. En els playoffs d'ascens, guanya primer al Lucentum Alicante i desprs en la final al Breogn de Lugo. Ambds partits els gana per sengles 3-1 a favor dels madrilenys. El Fuenlabrada ascendeix a ACB aquesta vegada per mrits propis.

En el seu primer any en l'ACB, l'equip es classifica per als playoffs grcies a l'aportaci de jugadors com Nate Huffman, Carlos Cazorla, Ferrn Lpez, Salva Guardia i sobretot la de Velimir Perasovic, que s el millor anotador de l'ACB en aquesta temporada.

En les tres temporades segents, Perasovic es proclama de nou mxim anotador de la lliga i el Jabones Pardo Fuenlabrada es classifica de nou per als playoffs en les temporades 2000-2001 i 2001-2002. En aquestes tres temporades destaquen David Wood, Chuck Kornegay, Fran Murcia, Pablo Prigioni i un jovenssim Jos Manuel Caldern.

En la temporada 2002-2003 es produx la marxa de l'histric Velimir Perasovic i de Jos Manuel Caldern, per es produx l'arribada d'illustres de l'ACB com Francesc Solana i Richard Scott. Per el fitxatge que canviar la temporada s el d'un jugador argent , desconegut llavors, Walter Herrman. Aviat es converteix en la revelaci de la temporada sent el MVP, el MVP del All Star i el Mxim *notador de l'ACB, sent traspassat al final de la temporada al Unicaja de Mlaga.

Fi d'una poca.

Desprs de la marxa de Walter Herrman, i Jos Manuel Caldern, l'equip es veu obligat a una gran renovaci. L'equip fitxa a Javi Rodriguez prodecent del Breogn de Lugo, Hurl Beechum rfec del desaparegut Cceres C.B. que va anar el millor triplista del 2002-2003 i repesca a Salvador Guardia procedent del C.B. Granada on va ser repescat desprs de tallar-li en el Caja San Fernando. Francesc Solana segueix com capit, i en la banqueta es mantenia scar Quintana. Desprs d'una de les temporades mes ajustades que es recorden, l'equip descendeix desprs d'una gran remuntada del Etosa Alicante en les ltimes jornades de lliga regular.

Tres jornades abans, scar Quintana abandona la banqueta, deixant desprs de si una gran polmica sobre la seva marxa.

Un any en l'infern.

En la temporada 2004-2005, el Fuenlabrada es troba que ha tornat a muntar un bloc que s'enfonsa. Mant a Ruben Quintana, Francesc Solana i Salvador Guardia. La renovaci per tant s total en l'equip on es canvia d'entrenador: Luis Casimiro, i es fitxa a velles glries com Ferrn Lpez i Paco Martin, com tamb a joves promeses com a Ruben Quintana i Sergio Prez "El Potes". Es completa la plantilla amb jugadors amb mplia experincia LEB com son Tom Wideman, David Gil i Jorge Garcia. Durant aquest any, el Fuenlabrada, s el clar dominador de la temporada, lder de la lliga regular, i campi de la Copa Prncep davant l'IBB Menorca, per solament un punt, a Osca. Mesos desprs, desprs d'assegurar l'ascens en una agnica eliminatria contra el Huelva (aconseguint la victria definitiva a casa), aquesta final es reeditar, amb la victria de l'equip madrileny altra vegada per solament un punt, aix si, aquesta vegada davant la seva afici.

Una temporada per a somiar.

Una nova temporada arrenca. Es tracta de la temporada 2005-2006. En aquest any, la directiva del club aposta per un bloc ja consolidat en la lliga LEB, amb alguna cara nova. Mant la confiana de Luis Casimiro, consolidat en la temporada passada, i jugadors com Francesc Solana, Salvador Guardia, Ferrn Lpez o Tom Wideman, que conformen la medulla espinal del club durant la temporada anterior en LEB. Tamb es va mantenir a un jugador que havia estat crucial en LEB: David Gil. Julin Aranda, al comenar l'estiu inicia la recerca de jugadors per a l'equip, i contracta a un jugador molt jove que sembla que tindr un gran futur: Sal Blanco. A ms es fitxa a un desconegut jugador Aigars Vitols, i aconsegueix la cessi de Sergio Snchez per part de l'Estudiantes, jugador que va defensar la samarreta del CB Huelva en la temporada passada i que va perdre en els quarts de final contra el Fuenlabrada. Amb un altre americ, Norman Nolan, que finalment seria acomiadat de l'equip pel seu baix rendiment, i Danny Strong, completen la plantilla per a aquest any. Desprs d'una arrencada de temporada, molt negativa amb 2 derrotes consecutives, l'equip comena a obtenir victries que li colloquen entre els vuit primers de la taula. A mitjan la primera volta arriben alguns canvis en la plantilla, com sn la sortida de David Gil, i la rescissi de contracte de Norman Nolan, pel seu baix rendiment. En lloc de Nolan, es fitxa a un desconegut, per que ja havia destacat en la universitat de North Carolina Jawad Williams. Desprs d'una primera volta que li situa 8, entra dintre de llocs per a jugar la Copa del Rei, amb polmica inclosa. La polmica va ser provocada per l'exclusi del Fuenlabrada per a disputar la Copa del Rei d'aquest any, ja que no se li considera equip amfitri a pesar de pertnyer a la Comunitat de Madrid i va haver de cedir la seva plaa al Reial Madrid. AL finalitzar la primera volta, entra l'equip en una tnica poc positiva i comena una ratxa de derrotes, que seria esmenada poc desprs, amb alguna victria que una altra. Com que Jawad Williams no acabava de convncer, el club es va portar a altra promesa, Casey Calvary, ala pvot australi per a finalitzar la temporada, acabant l'equip la temporada en des lloc.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110682" title="Club de Baloncesto Sevilla" nonfiltered="190" processed="190" dbindex="45215">


El Club de Baloncesto Sevilla (CDB Sevilla) s el nom del principal club de bsquet de la ciutat de Sevilla. Se'l coneixia amb el nom de Caja San Fernando degut al fet que l'entitat financera Caja San Fernando era el seu principal patrocinador i amo en la prctica totalitat de l'equip. A finals de la temporada 2006/2007 Caja San Fernando es va fusionar amb El Monte, l'altra caixa de Sevilla. Aix ha fet que l'equip canvi de nom, diguent-se a partir de la temporada 2007/2008 Cajasol. Actualment, l'equip pertany a la Lliga ACB, la categoria ms important del bsquet espanyol.

Palmars.
Ttols nacionals:;
Subcampi Lliga ACB en dues ocasions: al 1996 i 1999 davant el Futbol Club Barcelona.

Subcampi de Copa contra el Tau Cermica al 1999;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110683" title="Fanagria" nonfiltered="191" processed="191" dbindex="45216">
Fanagria (Phanagoria)  fou una ciutat del Bsfor Cimmeri que fou fundada com a colnia de Teos amb el nom de Phanagoras (llat Phanagorus), per un grup de fugitius dels perses. Es va construir sobre una illa anomenada actualment Taman formada per la principal branca del Anticites (Kuban) a la seva desembocadura l'Eux, i la branca petita que desaigua a la mar d'Azov o Palus Maeotis. El llac format per la branca major fou anomenat Corocondamitis ( Kubanskoi Liman).

La ciutat va esdevenir un gran empori i fou elegida pels reis del Bsfor com la seva capital oriental (Panticapea era la seva capital occidental).

La ciutat es va revoltar contra Mitridates VI Eupator poc abans de la seva mort i els seus fills, que dominaven la ciutadella, es van haver de rendir. 

Al segle VI fou ocupada per les tribus de la rodalia i destruda. Uns segles desprs els russos van fundar no gaire lluny una colnia que es va dir Tmutarakan (965). 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110687" title="Fares" nonfiltered="192" processed="192" dbindex="45217">


Geografia:
Fares de Messnia, vegeu Kalamata;
Fares d'Acaia;
Fares (Garrotxa), poblaci del municipi de Sant Ferriol a la Garrotxa;

Religi:
Fares s un personatge bblic que apareix a l'Evangeli segons sant Mateu;

Onomstica:
Fares l'hrul, cap dels hruls al servei de Justini I, emperador bizant;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110688" title="Fares (Acaia)" nonfiltered="193" processed="193" dbindex="45218">
Fares (Pharae) fou una ciutat d'Acaia, una de les dotze ciutats originals, a la vora del riu Pieros o Peiros. Fou una de les quatre ciutats que va restaurar la Lliga Aquea el 280 aC. Vegeu Patres.

Durant la guerra social fou atacada per etolis i elians. El 31 aC August la va annexionar a Patres. Restes de la ciutat s'han trobat a la riba esquerra del riu Kamenitza, prop de  Prevez.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110689" title="Kalamata" nonfiltered="194" processed="194" dbindex="45219">
Kalamata, antigament Fares (Pharae) es una ciutat de Messnia a Grcia.

Sota el nom de Fares fou una antiga ciutat de Messnia situada a un tur a l'esquerra del riu Nedon, a poc mes de 1 km del golf messnic. La llegenda la fa fundada per Pharis, fill d'Hermes.

Desprs de la conquesta de Messnia per la Lliga Aquea el 182 aC, la ciutat es va fer independent i va ingressar a la Lliga. El mateix van fer les ciutats d' bies (Abiae) i Thria. August la va incloure a la Eleuthero-Lacnia, per Tiberi la va retornar a Messnia.

A l'edat mitjana es va dir Kalamata.

Desprs del 1205 fou capital d'una senyoria del principat d'Acaia que va passar a Epir avanat el segle XIII; Anna Comn Ducas ngel, fou senyora de Kalamata, i es va casar amb Guillem II Villehardouin d'Acaia, que havia nascut a la ciutat; a la seva mort va deixar la senyoria a Isabel I de Villehardouin, que es va casar amb Felip d'Anjou, fill de Carles I d'Anjou; Felip fou prncep d'Acaia del 1271 al 1277 i Isabel princessa nominal d'Acaia del 1289 al 1307; aquesta darrera va morir el 1312 als 49 anys. El 1348 la baronia va passar a Niccol Acciaiuoli (mort el 1356), junt amb Vostitza i Nivelot. 

El 1459 va passar als otomans i el 1464 va ser ocupada pels venecians. Els turcs la van recuperar per els venecians hi van tornar el 1659 i el 1685. El 1715 Morea, amb Kalamata, fou retornada als turcs. El 1770 fou el quarter general de la revolta grega.

El 23 de mar de 1821 Kalamata fou la primera ciutat a esser alliberada dels turcs per les forces de Theodoros Kolokotronis, Petros Mavromichalis i Papaflessas. El 1825 fou destruda per Ibrahim Pasha. Desprs de la guerra es va reconstruir. A la ciutat es va crear la segona cambra de Comer de la Mediterrnia desprs de la de Marsella.

El 29 d'abril de 1941 es va lliurar una batalla al seu port entre els alemanys que havien envat Grcia i els neozelandesos de la II divisi de l'exrcit britnic.

Desprs de la guerra va entrar en acusada decadncia fins que els anys vuitanta va comenar a remuntar desprs del terratrmol de 1986.

s coneguda, entre altres, per ser la terra d'on s originria la dansa kalamatianos


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110690" title="Faran" nonfiltered="195" processed="195" dbindex="45220">
Faran o Paran (Pharan) s un desert al sud de Palestina entre aquesta regi i Egipte. El seu nom derivaria del Wadi Feiran un riu de la regi al nord-oest del Sina, prop de la costa del golf de Suez. Hi ha una esglsia del segle V que fou la seu d'arquebisbes desprs del 400. Al-Idrisi esmenta una ciutat que es deia Feiran el 1150 i Al-Makrizi l'esmenta el 1400. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110695" title="Faros" nonfiltered="196" processed="196" dbindex="45221">
Faros (Pharos) fou una illa de la costa de Illria que fou colonitzada (385 aC) pels grecs de Paros (i Dions el vell de Siracusa) que li van donar el nom de la seva prpia illa que desprs es va canviar a Pharos. El 229 aC, durant la guerra entre Roma i Illria, el grec Demetri de Faros, suposat amant de la reina Teuta, va negociar amb els romans a esquena de la reina i va aconseguir conservar una part important del regne. Teuta va morir el 228 aC i Demetri es va fer amb la regncia; alguns actes de pirateria i les relacions de Demetri amb el Regne de Macednia el van fer sospits als ulls dels romans i el 219 aC els romans dirigits per L. Emili  van ocupar l'illa de Pharos i van deposar a Demetri. La capital era al nord de l'illa i es deia Pharos que fou desprs Stari Grad i pels italians Citta Vecchia. La ciutat de Hvar es a la costa sud-oest.

Desprs de la caiguda de l'Imperi l'illa va romandre per molt de temps en mans dels pirates narentins. 

L'illa es diu en eslau Hvar i en itali Lesina.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110732" title="Farslia" nonfiltered="197" processed="197" dbindex="45222">
Farslia (llat Pharsalus, grec Pharsalos) fou una ciutat de Tesslia al districte de Tessaliotis, al lmit amb Phthiotis. El seu nom en realitat era Farsalos, i el territori Farslia, per es ms coneguda com a Farslia degut a la batalla aix anomenada i a la obra La Farslia un poema pic llat de Luc. 

Es esmentada ja durant les guerres perses i sens dubte era molt anterior. El seu nom primitiu segurament fou Phthia i fou la capital de Phthiotis. La muralla tenia uns 6 km de circuit en forma triangular. L'acrpoli probablement es deia Palaepharsalos, i la gent vivia a la part baixa. 

El 455 aC fou assetjada pel comandant atenenc Mirnides desprs de la seva victria a Becia, per fou rebutjat. Al comenament de la guerra del Pelopons va ser aliada d'Atenes; Mdios, tir de Larissa, la va conquerir el 395 aC. Sota el tira Poldames va resistir a Json de Feres, tagos (generalisim) de Tesslia des el 374 aC, per desprs s'hi va aliar. 

Desprs del perode macednic (meitat del segle IV i segle III) es va declarar per Antoc III el gran, que la va dominar el 191 aC, per desprs de la seva retirada va caure en mans del cnsol Acilius Glabrio, el mateix any 191 aC.

Possessi romana des llavors, fou una ciutat lliure (encara en temps de Plini el Vell) i la fita mes important de la seva histria fou la batalla que van lliurar all Juli Csar i Gneu Pompeu l'any 48 aC en la que el primer va obtenir la victria decisiva.

Vegeu: Batalla de Farslia.

Encara existia al segle VI quan es esmentada per Hierocles. Es la moderna Farsala.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110736" title="La Farslia" nonfiltered="198" processed="198" dbindex="45223">
La Farslia o Bellum Ciuile s un poema pic llat en hexmetres escrit per Marc Anneu Luc.

Consta de 10 llibres, 3 dels quals foren publicats l'any 62 i els altres desprs de la mort de l'autor (65). Tracta de la guerra entre Juli Csar i Gneu Pompeu i rep el nom de la comarca de Tesslia on es va lliurar la batalla decisiva (vegeu Batalla de Farslia), que va guanyar Juli Csar. 

El poema t un marcat caractr republic i es troba influt per l'estocisme. Estilsticamente s d'una gran elaboraci retrica. A l'antiguitat fou llibre d'escola i molt conegut a l'Edat Mitjana.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110737" title="Farusis" nonfiltered="199" processed="199" dbindex="45224">
Farusis (pharusii) fou un poble de la costa oest del nord d'frica des Lixus (Larraix) cap al sud. Estrab es contradiu i en una referncia els situa mes al sud (entre Cap Bojador i el riu Senegal) i diu que estaven separats de Mauretnia per un gran desert. A la costa d'aquesta zona diu que hi havia mes de 300 estacions comercials fencies que progressivament havien estat destrudes, i la regi s'anomenava Sinus Emporicus, per aix sembla exagerat i sens dubte n'hi va haver moltes menys de 300 i probablement fins i tot menys de 30.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110740" title="Faselis" nonfiltered="200" processed="200" dbindex="45225">
Faselis (Phaselis) fou una ciutat martima de Lcia, al golf de Pamflia. Era la darrera ciutat de Lcia i desprs seguia lbia que era la primera de Pamflia (per en aix no tots els autors estan d'acord). Fou una colnia drica. Tenia tres ports i fou una ciutat molt prospera. No pertanyia a la confederaci de Lcia sin que era independent.

Al segle I havia esdevingut un niu de pirates i fou ocupada per Servilius Isauricus. Destruda, fou restaurada per ja no va assolir la mateixa prosperitat i es va despoblar en gran part. 

La ciutat era coneguda per les seves roses i pel perfum de roses. Es creia a l'antiguitat que el phaseli (phaseloi) una mena de llum pels vaixells de vela, havia estat inventat a la ciutat. 

Fou seu d'un bisbe. Hi va nixer Theodectes, un poeta trgic i retric de certa importncia.

Correspon a la moderna Tekrova.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110741" title="Fasians" nonfiltered="201" processed="201" dbindex="45226">
Fasians (Phasiani) fou una tribu de la part oriental del Pont, a la vora del riu Fasis (Phasis) que donava nom al poble i al  districte, la Fasiane (Phasiane). Son esmentats per Xenofont i desprs per Diodor de Siclia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110744" title="Fasis" nonfiltered="202" processed="202" dbindex="45227">


Geografia:

Riu Fasis (Phasis) a Clquida;
Fasis, ciutat a Clquida;

Onomstica:

Fasis (pintor), pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110749" title="Riu Fasis" nonfiltered="203" processed="203" dbindex="45228">
Fasis (Phasis ) fou un riu navegable de la Clquida. Era considerada la frontera entre Europa i sia i era el punt mes oriental al que s'arribava en vaixell navegant per l'Eux. Naixia a les muntanyes  Moschici i a la seva primera part rebia el nom de Boas. Desaiguava a l'Eux desprs de rebre els afluents Rhion, Glaucos, i Hippos, prop de la ciutat de Fasis (Phasis). La seva aigua era molt freda i arribava a l'Eux com a oli.

El seu nom antic fou Arcturos, i va agafar el nom de la ciutat de Fasis (Phasis) situada a la seva desembocadura.

Correspon al modern Rioni o Rion.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110757" title="Fasis (Clquida)" nonfiltered="204" processed="204" dbindex="45229">
Fasis (Phasis) fou la ciutat mes oriental de la costa de l'Eux, propera a la desembocadura del riu Fasis (Phasis). Era a una plana entre el riu, la mar i un llac. Fou fundada com a colnia per Milet. Fou una estaci comercial. En temps d'Ammi Marcell encara existia com a fortalesa i tenia una guarnici de 400 homes, i un temple de Cibeles (la detat local). 

Se la confon de vegades amb Sebastpolis que en realitat estava situada prop (l'antiga Dioscurias i moderna Sukhumi, capital d'Abkhzia). Fasis es en realitat la moderna Poti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110758" title="Fazemon" nonfiltered="205" processed="205" dbindex="45230">
Fazemon (Phazemon) fou una ciutat del Pont al sud del districte de Gazelonitis, i al nord d'Amsia. El seu districte es deia Phazemonitis.  Tenia fonts d'aigua mineral que correspondrien als moderns banys de Cauvsa. Els romans sota Gneu Pompeu i van establir una colnia aqu desprs de derrotar a Mitridates VI Eupator, i la van anomenar Nepolis i al districte Neapolitis. Correspon segurament a la moderna Mazifun o Marsifun.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110759" title="Feneos" nonfiltered="206" processed="206" dbindex="45231">
Feneos (llat Pheneus, grec Pheneos)  fou una ciutat del nord-est d'Arcdia que tenia al nord Aegeira i Pallene, a l'est Estimpalos, a l'oest Kleitria i al sud el Caphyatis i Orcomen. La ciutat fou destruda per una inundaci. 

Feneos fou la mtica residencia de Evandre. Quan la va visitar Pausnies la va trobar en plena decadncia i el temple de l'acrpoli estava en runes. Hi havia un temple d'Hermes que era la detat local, encara en bon estat.

Correspon a la moderna Foni. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110765" title="Feres (ciutat)" nonfiltered="207" processed="207" dbindex="45232">


Feres (Pherae) fou una antiga ciutat de Tesslia a la part del sud-est al districte de Pelasgiotis. Tenia a l'est el llac Boebeis, i mes enll Pagases que li feia de port.

En mitologia fou la residencia d'Admetos i el seu fill  Eumelus; aquest darrer va conduir onze vaixells a la guerra de Troia.

Al comenament de la guerra del Pelopons, encara que governada per l'aristocrcia, fou aliada d'Atenes. Vers el final de la guerra Licofr va enderrocar l'aristocrcia i va  establir la tirania i va intentar dominar tot Tesslia.  Va atacar Larissa i altres ciutats que se li oposaven (404 aC) i va obtenir una notable victria. El 395 aC Licofr estava en plena campanya contra Larissa, governada per Mdios, probablement un membre dels Aleuades. Licofr va obtenir l'ajut d'Esparta i Mdios va demanar ajut a Atenes. Amb aquest ajut Mdios va ocupar Farslia, que havia estat ja ocupada per una guarnici espartana, i va vendre els seus habitants com esclaus. 

El 395 aC Mdios es va aliar als beocis contra Esparta. L'espart Agesilau va marxar cap a sia l'any segent i quant fou cridat pel govern d'Esparta va passar per Tesslia i la cavalleria de les ciutats dominades per Mdios li va voler barrar el pas, per fou derrotada per Agesilau amb hbils maniobres. La derrota li va costar cara a Mdios, que va perdre el suport de les ciutats i ja no fou rival per Feres en la lluita per l'hegemonia. Farslia va recuperar la seva llibertat, fou reconstruda, i va esdevenir la segona ciutat desprs de Feres. El poder suprem a Farslia fou encarregat al tir Poldames, que tenia el suport de totes les tendncies (i va exercir a satisfacci de tots).

Desprs de Licofr va governar Feres el tir Json, home de gran energia i habilitat, probablement el seu fill. Json volia estendre la seva hegemonia a tota Grcia i fins i tot a Prsia. Es va fer elegir tagos de Tesslia (374 aC) i va reunir un poders exercit de 6000 cavallers i 10000 infants (hoplites); va sotmetre totes les ciutats tesslies a la seva autoritat, incls Farslia que si be podia haver estat conquerida per fora, Json va sotmetre per la negociaci, oferint a Poldames el segon lloc a la direcci poltica de Tesslia; Poldames, desprs de tantejar la possible ajuda d'Esparta, que no podia arribar, va accedir, i va incloure Farslia dins l'hegemonia de Json. Aix va incrementar les seves forces a 8000 cavallers i 20000 infants. Tamb va formar aliances amb Alcetes I de l'Epir i amb Amintes II de Macednia.

Des el 371 aC va ser aliat de Tebes que va invitar Json a atacar el camp dels lacedemonis, per el tir tessali va optar per aconsellar una treva que va permetre als espartans la retirada.

El 370 aC Json va anunciar que aniria a Delfos al front d'un cos de forces tesslies, per presidir el festival Phyti, el que va causar alarma a Grcia, per abans de sortir fou assassinat per set joves durant una audincia publica. Els assassins foren considerats herois a molts llocs de Grcia.

Van succeir a Json els seus germans Polifr i Polidor, amb els que Tesslia va perdre la seva influencia. Polifr fou assassinat per Polidor que va restar com a nic cap (tagos) i va exercir la seva autoritat amb molta energia i crueltat. Poldames de Farslia fou executat, i altres possibles rivals i caps (especialment de Larissa) foren exiliats o assassinats.

Finalment Polidor fou assassinat per Alexandre, probablement el seu germ o el seu nebot. Alexandre fou extremadament cruel. Els Aleuades i altres famlies nobles foren perseguits, i el jove rei de Macednia, Alexandre, successor d'Amintes, ell mateix amenaat, va envair Tesslia, va derrotar a Alexandre i va ocupar Larissa i Crannon, on va establir guarnicions. Per poc desprs, per necessitats internes es va haver de retirar. Alexandre va recuperar el poder per algunes ciutats tesslies van demanar ajut a Tebes i el 369 aC el teb Pelpides va envair Tesslia, i van ocupar Larissa i altres ciutats (amb el vist i plau d'Alexandre de Macednia). 

A l'any segent (368 aC) Pelpides fou atacat a Larissa per Alexandre de Feres, que havia demanat ajut a Atenes, fins que es va establir una treva. Pelpides va anar llavors a Macednia (367 aC) on el jove rei Alexandre havia estat assassinat pel seu germanastre Ptolomeu Alorita (Ptolomeu d'Aloros) i substitut per son germ Perdicas III de Macednia sota regncia del assass. Perdicas i el seu germ petit Filip foren confiats respectivament a la custodia del atenenc Ifcrates i del teb Pelpides. Aix aquest darrer i el regent Ptolomeu esdevingueren aliats i la influencia de Tebes es va estendre a Tesslia.

El 366 aC els tebans van obtenir de Prsia el reconeixement de la seva hegemonia a Grcia i el mateix any Pelpides i el seu lloctinent Ismnies de Tebes van anar, amb molt pocs soldats, a Tesslia per obligar a Alexandre de Feres i a les ciutats que li eren fidels a reconixer aquesta hegemonia. Alexandre els va atacar prop de Farslia i els va fer presoners essent portats a Feres. Els tebans no els van poder rescatar de moment ja que un exercit enviat a Tesslia noms es va salvar de la derrota pel geni d'Epaminondes que va assolir el comandament a petici dels soldats. Desprs d'aix totes les ciutats tesslies es van sotmetre a Alexandre de Feres i la influencia tebana va desaparixer. 

Una segona expedici dirigida per Epaminondes el 365 aC va assolir la victria i va obtenir la llibertat dels presoners si be no va poder restaurar l'hegemonia tebana sobre Tesslia. Per l'opressi d'Alexandre fou prou forta perqu algunes ciutats demanessin a Tebes d'intervenir i el 364 aC Pelpides fou enviat de nou al pas amb un exercit teb. Pelpides va morir al primer combat. Els tebans van enviar un exercit mes poders que va derrotar a Alexandre que va haver de reconixer l'hegemonia tebana sobre Tesslia, quedant noms a Alexandre el domini de Feres. 

A la mort d'Epaminondes a Mantinea (362 aC) l'hegemonia de Tebes es va ensorrar i Alexandre va recuperar gran part del seu antic poder sobre Tesslia. Fou assassinat el 359 aC per la seva dona Teba o Thebe i els seus germans, un dels quals, Tisif, el va succeir, per amb Thebe exercint el poder a l'ombra. No va durar massa temps i el va succeir el seu germ Licofr II. Mentre els aleuades de Larissa van formar aliana amb Filip II de Macednia, el qual davant de l'amenaa que per Larissa suposava Licofr II, va envair Tesslia el 353 aC.

Licofr va demanar ajut al foci Onmarc i amb ajut dels focis va poder rebutjar al macedoni, per l'any segent Filip va retornar i va obtenir una gran victria sobre Onormac i Licofr II, en una batalla en la que el primer va morir. Filip va assetjar Feres i Licofr II es va rendir i se li va permetre retirar-se a Fcida amb els seus soldats (352 aC). Filip va establir a Feres un govern popular i va donar una nominal independncia a les ciutats tesslies per sota la seva hegemonia; tamb va establir una guarnici a Magnsia i al port de Pagases. Un intent de revolta l'any 344 aC en favor de la famlia dels antics tirans de Feres va permetre a Filip d'establir una guarnici a la ciutat i va collocar al front de cada una de les quatre tetrarquies a un membre de la famlia aleuada, completament entregada als seus interessos. Aix Tesslia li va quedar totalment sotmesa a Macednia.

El 191 aC Feres es va declarar pel selucida Antoc III el gran per al cap de pocs meses fou ocupada pel cnsol rom Acilius. Sota els romans es va construir una nova ciutat (Nova Feres)  al costat de la vella.

Les seves runes son a la moderna Velestno, principalment les muralles.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110767" title="Figlia" nonfiltered="208" processed="208" dbindex="45233">
Figlia (Phigalia o Phalia) fou una antiga ciutat d'Arcdia al sud-oest del pas, propera a la frontera amb Messnia, a la riba dreta del Neda. Figlia era la capital de la Figalike, un dels divuit districtes d'Arcdia. El nom original Phigalia es va deformar amb el temps a Phialia, per el primer nom restava en us encara en temps de Pausnies. El nom derivaria de Figalos, fill de Lica, que la va fundar segons la llegenda, mentre Fialos seria el nom d'un altra fill de Lica que la va refundar.  

El 659 aC la ciutat es va haver de rendir a Esparta per van recuperar la llibertat amb ajut d'un grup d'orestes que van morir en la lluita. La facci favorable als espartans fou expulsada de la ciutat i es va apoderar d'una fortalesa propera, anomenada Heraea, de la que van fer incursions a Figlia.

En la guerra entre etolis i aqueus, Figlia fou quarter general dels etolis, des on van assolar Messnia fins que en foren expulsats per Filip de Macednia. Encara tenia certa importncia quan la va visitar Pausnies.

Dos autors antic esmenten l'afici dels habitants de la ciutat al menjar i al beure.

Correspon a la moderna Pvlitza.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110769" title="Programaci literria" nonfiltered="209" processed="209" dbindex="45234">
La Programaci literria s una expressi escrita, estructurada, partida i documentada d'un programa d'ordinador adreada a les persones i, indirectament, a les mquines.

Hom escriu la documentaci i el codi en un mateix fitxer del qual es poden extreure cadascun d'ells amb eines apropiades.

La informaci s'escriu i presenta en ordre i manera adreades al consum hum, amb explicacions detallades. El codi s'haur d'extreure i rearranjar per al procs habitual de compilaci o interpretaci.

La intenci de la Programaci literria s facilitar la comprensi dels programes per allargar-ne la vida ms enll de la permanncia dels professionals que els creen i mantenen.

 Histria .
El primer entorn de programaci literria va ser WEB de Donald Knuth, el 1981, per al seu sistema TEX de tipografia digital. Empra Pascal com a llenguatge de programaci i TeX per a la tipografia.

 Eines .
El programari gratut CWEB s el WEB adaptat a programes en llenguatge C i C++, funciona en la majoria de sistemes operatius i genera documentaci en TeX i PDF.

El programari NoWeb val per a qualsevol llenguatge de programaci i accepta TeX, LaTeX i HTML com a rerafons.

Un altre programari s FunnelWeb que tamb treballa amb qualsevol llenguatge de programaci.

 Enllaos .

Recursos.
 LiterateProgramming.com - CWEB ;
 Noweb - eina de programaci literria ;
 FunnelWeb - eina de programaci literria ;

Exemples.
 LiteratePrograms.org  Wiki amb suport de programaci literria (noweb) que  presenta exemples d'algorismes en diferents llenguatges de programaci ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110770" title="Damnatio memoriae" nonfiltered="210" processed="210" dbindex="45235">
Damnatio memoriae es una denominaci moderna donada a la condemna oficial d'un emperador rom pel senat rom, mentre que el contrari era l'apoteosi (apotheosis).

La practica de jutjar els regnats es va iniciar desprs de la mort de Csar.  Quant la successi era clara es pronunciava l'apoteosi de l'emperador, que volia dir que havia pujat al cel i era considerat un deu. El 54 Ner va tenir dificultats per obtenir la deficaci de son padrastre Claudi,. A la mort d'Adri, amb una vida privada sexual molt escandalosa, el senat va dubtar, per el seu successor Anton Pius va fer saber que volia que fos reconegut deu. 

Un regnat considerat dolent suposava esborrar el nom de les inscripcions i destrucci d'esttues. Alguns emperadors tot i que no foren condemnats pel senat, van rebre de fet aquest tracte. Altres foren primer condemnats i mes tard rehabilitats. 

La costum va desaparixer al segle III amb la introducci del cristianisme.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110773" title="Senador rom" nonfiltered="211" processed="211" dbindex="45236">

Senadors romans eren els membres del senat rom i a partir del segle IV es va donar aquest ttol honorfic als membres de la classe senatorial encara que generalment no eren senadors en exercici.

Els primers senadors eren els patres, els caps de famlia romans (senat ve de senex, anci). Es creu que al primer senat, suposadament fundat per Rmul, primer en foren 100 i ms tard un nombre ms gran.

Durant la monarquia actuaven convocats pel rei com assessors. Al proclamar-se la repblica els senadors, que havien de pertnyer a famlies patrcies, van esdevenir mes importants perqu havien de prendre les decisions en deliberaci. Els antics cnsols foren membres de dret del senat i el crrec de senador era vitalici.

A la meitat de la repblica alguns senadors hi van arribar procedents de famlies no patrcies (plebeus molt rics) i que no havien estat cnsols, si b s que foren convidats pels cnsols. Les lleis de Gaius Licinius Stolo i Lucius Sextius Lateranus (367 aC) van obrir el consolat als no patricis i per tant inevitablement el Senat. El "primer senador" o princeps (equivalent a president del senat) era elegit pel censor.

Amb l'ampliaci de l'imperi hi van haver mes magistratures: el 360 aC hi havia un sol pretor, i desprs de la conquesta d'Hispnia a finals del segle III aC ja n'hi havia sis.

El 123 aC els edils de Roma que deixaven el crrec foren inclosos com a senadors i al segle segent, amb Sulla, tamb els questors. Aix va crear classes dintre els senadors: senadors consulars (els que havien estats cnsols), senadors pretorians (que havien estat pretors), senadors edilencs (que havien estat edils), i senadors questorians (que havien estat questors).

Ser senador implicava l'elecci per les magistratures i per tanta una certa popularitat. A ms, per ser senador s'exigia una riquesa determinada que havia de provenir de l'agricultura (no era vlida la riquesa que venia del comer, considerat un mitj de vida poc tic). El segle II aC les famlies senatorials preferien casar els seus fills i filles amb nois i noies de les millors famlies de Roma, que solien ser tamb senatorials i riques, i algunes eren de la classe dels cavallers.

La llei Hortnsia del 287 aC havia creat als senadors un problema: les normes aprovades per les assembles (els comicis romans) esdevenien llei. Per el senat tamb tenia dret a fer lleis i s'hi podia oposar. El problema no es va plantejar de fet fins a la meitat del segle II quan Publius Cornelius Scipio Aemilianus fou elegit cnsol sense aprovaci del senat. El 133 aC Tiberius Sempronius Gracchus va proposar una llei a l'assemblea popular prohibint al senat intervenir en les decisions dels comicis. Els que buscaven l'aprovaci de les lleis a les assembles foren anomenats populars i els que optaven pel senat foren anomenats optimats (optimates).

La dictadura de Sulla va resoldre el problema donant tot el poder al senat i abolint els drets del comicis i dels tribuns, i en compensaci va permetre a la classe dels cavallers, que estava per sota de la classe senatorial, entrar al senat. Aix es va arribar a 600 senadors. 

Per el sistema no es va mantenir desprs de Sulla. Pompeu i Marcus Licinius Crassus, van revocar les lleis de Sulla (70) i van rebre poders de les assemblees populars. Per els mandats de les assemblees suposaven donar molt de poder a un sol home, i el senat no els ratificava; Csar i Pompeu van voler reformar la llei per van topar amb l'oposici del senat; aquest el 50 aC va prohibir a Csar esdevenir cnsol. Csar va declarar la guerra al Senat, i va creuar el Rubic. Pompeu va decidir defensar els drets del senat, per fou finalment derrotat a Farslia (9 d'agost del 48 aC).

Csar va governar com a dictador perpetu. Per aconseguir un senat fidel va perdonar antics enemics i va arribar a tenir un senat de 900 membres alguns d'ells fins i tot van comprar el crrec. El 44 aC fou assassinat i la guerra va tornar a esclatar i els senadors van proposar el restabliment de la repblica.

El partit popular de Csar, dirigit ara per Marc Antoni, tenia fora militar, per el senatorial era dirigit per Marc Tuli Cicer va agafar al nebot de Csar, Octavi, com a cap de les forces del senat, i Octavi va vncer a Mutina (43 aC); quan Octavi va demanar el consolat (els dos cnsol havien mort en la lluita) els senadors li van refusar per ser massa jove, i Octavi llavors va agafar el crrec consular per la fora, aliant-se a Marc Antoni i a un antic oficial de Csar, Lpid, que fou el cervell de l'operaci, formant-se un triumvirat.

El triumvirat fou reconegut per l'assemblea popular (Lex Titia de novembre del 43 aC). Desprs de la derrota dels defensors del Senat dirigits per Sext Pompeu a Siclia (36 aC) Octavi es va girar contra Lpid i el va deposar. L'enfrontament amb Marc Antoni era inevitable; Antoni governava l'Orient i s'havia aparellat amb la reina Clepatra VII i ambds foren finalment derrotats el 31 aC a ccium. Octavi va agafar el ttol d'august (l'exaltat) i princeps (primer senador) i va repartir el poder amb el senat assignant a aquest una part de les provncies (conservant per les que tenien legions).

August va fer neteja del senat i els senadors mes indignes foren expulsats. El senat va disposar d'alguns poders, com el nomenament dels governadors de les seves provncies o l'administraci del tresor (aerarium). A la mort d'August, el 14 dC, el senat va confirmar al successor. Alguns emperadors van mantenir bones relacions i altres no tant bones. Ner i Domici per exemple es van enfrontar al senat i van acabar enderrocats. Callgula els va mantenir terroritzats. 

El senat va anar canviat la seva naturalesa. Fins a Tiberi tots els seus membres foren italians. Amb Claudi van entrar alguns gals. Ms tard els emperadors van nomenar senadors i ho van fer amb antics magistrats de qualsevol part de l'imperi, sovint adquirint el crrec pagant una elevada quantitat. Els cavallers rics que rebien el nomenament de senador tenien aquest rang per no el de senador consular que era el mes elevat dins la classe senatorial.

Les invasions germniques en el regnat de Marc Aureli van incrementar el poder d'oficials militars del rang del cavallers i van fer disminuir el dels governadors nomenats pel senat. Cada vegada mes els emperadors van buscar el suport d'aquesta classe i aix fou decisiu en la prdua del poder dels senadors. Encara que Cmmode, que havia buscat suport dels cavallers, fou assassinat el 192, el seu successor Septimi Sever va seguir la mateixa poltica.
 
A partir de Diocleci el crrec de senador fou un ttol merament honorfic. Com que el senat no estava d'acord en fer el cristianisme la religi d'estat, Constant el gran va crear un segon senat a Constantinoble. El 384 els dos senats (pag el de Rom i cristi el de Constantinoble) reunien en total un dos mil senadors cadascun, per no disposaven de cap poder. Tot i aix tenien una consideraci especial i podien portar anells daurats i togues blanques amb franja porpra i al circ o coliseu tenien seients especials.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110775" title="Cria romana" nonfiltered="212" processed="212" dbindex="45237">
Cria era l'edifici on es reunia el ms alt rgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues. Generalment era adjacent al frum o gora, era quadrangular, quadrat o rectangular. A Roma la cria era la seu del senat. Les cries o edificis poltics principals de Roma eren tres, la Hostlia, la Jlia i la Pompeiana.

El poble rom es dividida tamb en cries. Les tres tribus originals de Ramnes, Tties i Luceres es van dividir en deu cries cadascuna el que va donar un total de 30 cries. El curials eren tots patricis i els comicis de cria aviat van esdevenir importants als primers temps de la repblica fins que la divisi per centries els va relegar.

El lloc de culte de cada cria es deia tamb Cria i primer era noms un altar, desprs un sacellum i finalment un edifici on es discutia de poltica, diners o religi. 

El sacerdot o cap encarregat era el Curi assistit per un flamen curialis. Les trenta cries portaven noms diferents que derivarien en part de les dones sabines portades a Roma (entre els nom coneguts hi ha les cries Ttia, Fucia, Calabra, Foriensis, Rapta, Veliensis, i Tifata). Els edificis tamb rebien noms com cria Hostlia, cria Jlia, cria Marcelli, cria Pompeii, cria Octaviae etc...

Com que el senat es reunia sempre a una cria, fore de la capital no es deia el senat de Roma sin la Curia de Roma.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110776" title="Montgomery Clift" nonfiltered="213" processed="213" dbindex="45238">

Edward Montgomery Clift (17 d'octubre 1920 - 23 de juliol de 1966) fou un actor nord-americ conegut pel nom artstic de Montgomery Clift.

Clift naixia a Omaha, Nebraska, fill d'Ethel Anderson Fogg Blair i William Brooks Clift, un banquer amb arrels al Sud. Clift tenia una germana bessona, Roberta, i un germ ms gran, Brooks. Clift descriuria al seu pare com un borratxo amb qui mai havia tingut bones relacions.

Inicis.

Se'n va a Broadway a l'edat de tretze anys aconseguint un cert xit a l'escenari. Deu anys ms tard passa a Hollywood, debutant al Red River al costat de John Wayne (1948). Clift es nominat per a l'Oscar aquell mateix any per a The Search. Clift esdevenia una nova classe d'actor principal: sensible, intens i  maco, la classe d'homes que tota dona voldria. Comenava una carrera altament reeixida, actuant a molts papers nominats per l'Oscar i convertint-se en un dol de primera grcies a la seva mirada i atractiu sexual. Les seves escenes d'amor amb Elizabeth Taylor a A Place in the Sun (1951) signifiquen un nou nivell pel romanticisme al cinema. Els seus papers en aquesta pellcula i les clssiques D'aqu a la eternitat (1953) i The Young Lions (1958) es consideren els millors de la seva carrera.

Clift i el seu rival a les pantalles, Marlon Brando, eren popularment coneguts a Hollywood com els "Golddust Twins" a causa de la seu rpid ascens a la fama. Clift continuava a dalt de tot amb els papers que protagonitzava a Sunset Boulevard i East of Eden.

Accident de Cotxe.

El 12 de maig de 1956, mentre estava filmant L'arbre de la vida, estimbava el seu cotxe en un arbre sortint d'una festa a casa de la seva parella a la pellcula Elizabeth Taylor i llavors el seu marit Michael Wilding. Sentint el soroll de l'accident, Elizabeth corria al costat de Clift i li salvava la vida traient dues dents que li havien saltat i allotjat a la gola. Clift va necessitar cirurgia esttica extensa per reconstruir la seva cara i retornava desprs d'unes quantes setmanes per acabar la pellcula. Per el seu aspecte qued permanentment desfigurat.

L'abans i el desprs de la cara de Clift s aparent a la pellcula. En aquells moments, Clift s'havia enganxat a l'alcohol i a pndoles de dolor, i la seva salut es deteriorava. Taylor i Clift romanien amics fins a la seva mort.

Carrera postaccident.

Posteriorment, Clift, amb Lee Remick, aparegut al Wild River d'Elia Kazan (1960). Llavors coprotagonitzava amb Marilyn Monroe i Clark Gable The Misfits de John Huston (1961), que result ser l'ltima pellcula dels dos darrers. Aleshores Clift interpreta Freud de John Huston (1962), per el seu estil de vida destructiu estava afectant la seva salut. L'Universal el renyava per les seves absncies freqents que feien que la pellcula se n'ans per sobre del pressupost. El cas es resolia a causa de l'xit de la pellcula a la taquilla.

L'ltima nominaci a l'Oscar de Clift fou com a actor secundari pel seu paper rivetat en el Judici a Nuremberg (1961).

Mort.

Montgomery Clift moria el 1966 a l'edat de 45 anys per complicacions causades per les seves severes addiccions a medicaments i alcohol.

Miscellnies.

 Marilyn Monroe, que estava tenint tamb problemes emocionals mentre filmava The misfits, descrivia Clift com: "L'nica persona que conec que est en pitjor forma que jo.";
 S'ha anomenat a la seva carrera postaccident com el "sucidi ms llarg de Hollywood" a causa del seu constant abs de medicaments.

Filmografia.

The Search (1948);
Riu Vermell (1948);
The Heiress (1949);
The Big Lift (1950);
A Place in the Sun (1951);
I Confess (1953);
Terminal Station (1953);
D'aqu a l'eternitat (1953);
Operation Raintree (1957) (curt);
L'arbre de la vida (1957);
Lonelyhearts (1958);
The Young Lions (1958);
Suddenly, Last Summer (1959);
Wild River (1960);
The Misfits (1961);
Freud (1962) ;
Judici a Nuremberg (1962);
The Defector (1966);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110778" title="Passacamins" nonfiltered="214" processed="214" dbindex="45239">

El passacamins, centindia o herba de cent nusos (Polygonum aviculare) s una espcie silvestre de planta  dins del gnere Polygonum. 

s una planta anual que de vegades creix erecta i altres prostrada (aplicada a terra). Fa de 10 a 80 cm de llargada. Les fulles sn lanceolades i presenten a la base una membrana (anomenada ocrea). Les flors apareixen a les aixelles de les fulles i sn blanques o rosades. El fruit s un aqueni triangular.

Es troba a gran part del mn i a tota la Pennsula ibrica.

A les Balears hi creixen les subespcies  bellardii, microspermum i aviculare

Es tracta d'una planta ruderal s a dir, que normalment es troba a les vores de camins, terrenys remoguts i calcigats o camps de conreu rics en nitrogen. Acostuma a germinar a la primavera i est florida gran part de l'any, de mar a novembre. Est considerada com a mala herba tot i que s comestible.

 Subespcies .
 Polygonum aviculare subsp. aviculare ;
 Polygonum aviculare subsp. depressum (Meisn.) Arcang. ;
 Polygonum aviculare subsp. rurivagum (Jord. ex Boreau) Berher in Louis;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110781" title="Carlota d'Orleans" nonfiltered="215" processed="215" dbindex="45240">

Carlota d'Orleans, nascuda Charlotte-Agla d'Orlans i senzillament anomenada Mademoiselle de Valois, ( Pars, Regne de Frana 1700 - Mdena, Ducat de Mdena 1761 ) fou una princesa francesa de sang reial pertanyent a la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial. Es cas amb el duc Francesc III de Mdena l'any 1720.

Orgens familiars.
Nascuda a Pars el dia 22 d'octubre de l'any 1700 sent filla del prncep Felip d'Orleans i de la princesa Francesca Maria de Blois. Carlota era nta per via paterna del duc Felip d'Orleans i de la princesa Elisabet Carlota del Palatinat i per via materna del rei Llus XIV de Frana i la marquesa de Montespan.

Fou germana del duc Llus III d'Orleans; de Llusa Elisabet d'Orleans, casada amb el duc de Berry Carles de Frana; i de Llusa Elisabet d'Orleans, casada amb Llus I d'Espanya.

Npcies i descendents.
El 20 de febrer de 1720 es realitz el casament "per poders" al Palau de les Tulleries de Pars i "en persona" el 21 de juny del mateix any a la ciutat de Mdena amb el duc Francesc III de Mdena, fill del duc Reinaldo I de Mdena i de la princesa Carlota Felitat de Brunsvic. La parella tingu:

 SAR el prncep Alfons de Mdena, nat el 1723 i mort el 1725 a Mdena.

 SAR la princesa Maria Teresa de Mdena, nada el 1726 a Mdena i morta el 1754 a Pars. Es cas amb el duc Llus de Borb-Penthivre.

 SM el duc Hrcules III de Mdena, nat el 1727 a Mdena i mort el 1803 a Brisgvia. Es cas amb la princesa Maria Teresa Cybo Malaspina.

 SAR la princesa Matilde de Mdena, nada a 1729 a Mdena i morta el 1803 a Brisgvia.

 SAR la princesa Maria Fortunata de Mdena, nada el 1731 a Mdena i morta a Vencia el 1803. Es cas amb el prncep Llus Francesc de Borb-Conti.

 SAR la princesa Beatriu de Mdena, nada el 1734 i morta el 1736 a Mdena.

 SAR la princesa Elisabet de Mdena, nada el 1741 i morta el 1774 a Mdena.

 SAR el prncep Francesc de Mdena, comte de Sant Andreu, nat el 1743 i mort el 1821 a Mdena.

 SAR el prncep Frederic de Mdena, comte de Sant Rom, nat el 1745 a Mdena i mort el 1820.

Sense inters per la vida al palau ducal de Mdena, a partir de 1750 es trasllad a viure a la cort del rei Llus XV de Frana, aconseguint des d'aquesta possici el casament de diversos fills seus amb nobles francesos. 

Mor el 19 de gener de 1761 a la ciutat de Mdena.

Referncies.


Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/capet/capet43.html;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110782" title="Anna Maria d'Orleans" nonfiltered="216" processed="216" dbindex="45241">

Anna Maria d'Orleans ( Saint-Cloud 1669, Frana - Tor, Sardenya-Piemont 1728 ) fou una princesa de sang reial francesa amb el tractament d'altesa reial de la Casa dels Orleans, duqessa consort de Savoia i successivament reina consort de Siclia i reina consort de Sardenya-Piemont. 

Orgens familiars.
Nada el dia 27 d'agost de l'any 1669 a la poblaci de Saint-Cloud essent filla del duc Felip I d'Orleans i de la princesa Enriqueta d'Anglaterra. Anna Maria fou nta per via paterna del rei Llus XIII de Frana i de la infanta Anna d'Espanya i per via materna del rei Carles I d'Anglaterra i de la princesa Enriqueta de Frana.

Fou germana de Maria Llusa d'Orleans, casada el 1679 amb Carles II de Castella, i germana per part de pare de Felip II d'Orleans i Elisabet Carlota d'Orleans, casada el 1698 amb Leopold I de Lorena.

Npcies i descendents.
El 10 d'abril de l'any 1684 contragu matrimoni a Versalles i desprs a Chambry amb el duc Vctor Amadeu II de Savoia, fill de Carles Manuel II de Savoia i de la princesa Maria Joana Baptista de Savoia-Nemours, que posteriorment fou nomenat rei de Siclia i rei de Sardenya. La parella tingu sis fills:

 SAR la princesa Maria Adelaida de Savoia, nada a Tor el 1685 i morta a Versalles el 1712. Es cas amb el prncep Llus de Frana.

 SAR la princesa Maria Anna de Savoia, nada el 1687 a Tor i morta el 1690.

 SAR la princesa Maria Llusa de Savoia, nada el 1788 a Tor i morta el 1714 a Madrid. Es cas amb el rei Felip V d'Espanya.

 SAR el prncep Vctor Amadeu de Savoia, nat el 1699 a Tor i mort el 1715.

 SM el rei Carles Manuel III de Sardenya, nat el 1701 a Tor i mort el 1773 a Tor. Es cas en primeres npcies amb la princesa Anna Cristina de Sulzbach  i en segones npcies amb la princesa Polixena Cristina de Hessen-Rheinfels-Rotenburg i en terceres npcies amb la princesa Elisabet Teresa de Lorena.

 SAR el prncep Manuel Filibert de Savoia, duc de Chablais, nat a Tor el 1705 i mort dinou dies desprs.

La princesa Anna Maria mor a Tor, capital del Regne de Sardenya-Piemont, el dia 26 d'agost de 1728. El seu marit, el rei Vctor Amadeu II de Sardenya abdic en favor del seu fill el 1730 i mor dos anys desprs a Moncalieri.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110783" title="John Wayne" nonfiltered="217" processed="217" dbindex="45242">

John Wayne (26 de maig de 1907 - 11 de juny de 1979), popularment conegut com "El Duc", fou un actor nord-americ guanyador d'un Oscar i principalment conegut pels seus westerns.

La seva carrera comenava en el cinema mut durant els anys 1920. Fou una de les principals estrelles des dels anys 1940 fins als anys 1970. Fams sobretot pels seus westerns i piques de la Segona Guerra Mundial, tamb feia una gamma mplia de pellcules de diversos gneres, biografies, comdies romntiques, policaques, etc. Tipificava una certa classe de masculinitat individualista tosca, convertint-se en una icona americana.

Infncia.

John Wayne naixia Marion Robert Morrison a Winterset, Iowa, el 1907, per el seu nom es convertia en Marion Michael Morrison quan els seus pares decidien anomenar el seu prxim fill Robert. El seu pare, Clyde Leonard Morrison, era d'origen irlands i escocs i fill d'un veter de la Guerra civil americana mentre la seva mare era d'origen irlands. La famlia de Wayne es despla a Glendale, Califrnia el 1911; eren coneguts pel seus vens com els "Gran Ducs" perqu mai no anaven enlloc sense el seu gos Airedale Terrier, que es deia Petit Duc. Ell preferia dir-se "Duc" a "Marion", sobrenom que port tota la seva vida.

Els primers anys van estar marcats per la pobresa; el seu pare no gestionava b l'economia familiar. El duc era un estudiant bo i popular. Alt i amb condicions fsiques, era un futbolista destacat a l'Institut Glendale i era reclutat per la Universitat de Califrnia. Una lesi mentre suposadament nedava a la platja retallava la seva carrera atltica.

Com a adolescent, Wayne tamb treballava en una botiga de gelats, el propietari del qual arrendava cavalls per als estudis de Hollywood locals. Era tamb un actiu membre de l'Ordre de DeMolay, una organitzaci masnica a la qual s'uniria.

Mentre, a la universitat, Wayne comenava a treballar al voltant dels estudis locals de cinema. L'estrella del western Tom Mix li aconseguia una feina d'estiu al seu departament on ja establiria una amistat amb John Ford. Durant aquest perode, Wayne apareixia en alguna pellcula amb el nom de Marion Morrison.

Inicis.
Desprs de dos anys de treballar en papers puntals en els Estudis Fox Entertainment Group per $35 a la setmana, se li ofereix el paper principal a la pellcula de 1930 The Big Trail; el director, Raoul Walsh, (que "descobria" Wayne) li donava el nom artstic de "John Wayne". Tot i ser un fracs comercial, el seu sou s'alava a $75 la setmana. Els especialistes de l'estudi li ensenyaren a cavalcar i altres tcniques del western. Nou anys ms tard, la seva actuaci a la pellcula La diligncia el converteix en estrella (1939).

Wayne apareixia en ms de vint de les pellcules de John Ford des de 1928 i durant els 35 propers anys, incloent-hi La diligncia (1939), She Wore a Yellow Ribbon (1949), L'home tranquil (1952), Centaures del desert (1956), The Wings of Eagles (1957), i L'home que va matar Liberty Valance (1962).

Un dels papers ms lloats de Wayne era a The High and the Mighty (1954), dirigit per William Wellman i basada en una novella d'Ernest K. Gann, on retratava un aviador heroic. Island in the Sky (1953) hi est molt relacionada, de fet les dues pellcules es feien el mateix any amb el mateix productor, director, escriptor, cinematgraf, editor, i distribudor.

El 1949, el director Robert Rossen oferia el paper protagonista de All the King's Men a Wayne, que rebutjava al trobar que el contingut projectava antiamericanisme en molts aspectes. Broderick Crawford, que finalment prenia el paper, guanyava l'Oscar de 1950 al millor actor, guanyant a Wayne, que estava nomenat pel seu paper a The Sands of Iwo Jima.

John Wayne guanyava finalment un Oscar per True Grit (1969). Tamb va ser nominat com a director per The Alamo, una de les dues pellcules que dirigia. L'altra era The Green Berets (1968), l'nica pellcula feta durant la Guerra del Vietnam per donar suport al conflicte.


Centaures del desert s mpliament considerada com la millor actuaci i potser ms complexa de Wayne.

Wayne era conegut pels seus ideals conservadors. Va participar a Motion Picture Alliance for the Preservation of American Ideals, sent-ne el president durant un perode. Fou un anticomunista ardent, i tamb fou seguidor de House Un-American Activities Committee i de la llista negra d'actors i actrius que s'acusaven de ser compassius amb els ideals comunistes.

El 1964 se li diagnostica un cncer de pulm, i se'l opera per extreure el seu pulm esquerre sencer i dues costelles.

Potser a causa de la seva enorme popularitat, o pel seu estatus de ser el republic ms fams protagonista de Hollywood, el Partit Republic recorre a Wayne per a ser president el 1968. S'hi neg argumentant que no creia que el pblic consideraria seriosament un actor a la Casa Blanca. Tanmateix, donava suport al seu amic Ronald Reagan com a governador de Califrnia el 1966 i el 1970.

Wayne es va casar tres vegades, sempre amb nvies que parlaven espanyol; a Josephine Alicia Saenz, Esperanza Baur, i Pilar Palette. Tenia quatre fills amb Josephine i tres amb Pilar, els ms notables foren l'actor Patrick Wayne i Aissa Wayne, que va escriure una memria de la seva vida com a filla de John Wayne.

John Wayne moria de cncer d'estmac l'11 de juny de 1979.

Filmografia.
anys 1920.
Brown of Harvard (1926);
Bardelys the Magnificent (1926);
The Great K & A Train Robbery (1926);
Annie Laurie (1927);
The Drop Kick (1927);
Mother Machree (1928);
Four Sons (1928);
Hangman's House (1928);
Speakeasy (1929);
The Black Watch (1929);
Noah's Ark (1929);
Words and Music (1929);
Salute (1929);
The Forward Pass (1929);

Anys 1930.
Men Without Women (1930);
Born Reckless (1930);
Rough Romance (1930);
Cheer Up and Smile (1930);
The Big Trail (1930);
Girls Demand Excitement (1931);
Three Girls Lost (1931);
Arizona (1931);
The Deceiver (1931);
Range Feud (1931);
Maker of Men (1931);
The Voice of Hollywood No. 13 (1932) (curt);
Running Hollywood (1932) (curt);
The Shadow of the Eagle (1932);
Texas Cyclone (1932);
Two-Fisted Law (1932);
Lady and Gent (1932);
The Hurricane Express (1932);
The Hollywood Handicap (1932) (curt);
Ride Him, Cowboy (1932);
That's My Boy (1932) ;
The Big Stampede (1932) ;
Haunted Gold (1932);
The Telegraph Trail (1933);
The Three Musketeers (1933) (srie);
Central Airport (1933);
Somewhere in Sonora (1933);
His Private Secretary (1933);
The Life of Jimmy Dolan (1933);
Baby Face (1933);
The Man From Monterey (1933);
Riders of Destiny (1933);
College Coach (1933);
Sagebrush Trail (1933);
The Lucky Texan (1934);
West of the Divide (1934);
Blue Steel (1934);
The Lawless Frontier (1934);
Helltown (1934);
The Man from Utah (1934);
Randy Rides Alone (1934);
The Star Packer (1934);
The Trail Beyond (1934);
The Lawless Beyond (1934);
Neath the Arizona Skies (1934);
Texas Terror (1935);
Rainbow Valley (1935);
The Desert Trail (1935);
The Dawn Rider (1935);
Paradise Canyon (1935);
Westward Ho (film) (1935);
The New Frontier (1935);
Lawless Range (1935);
The Oregon Trail (1936);
The Lawless Nineties (1936);
King of the Pecos (1936);
The Lonely Trail (1936);
Winds of the Wasteland (1936);
Sea Spoilers (1936);
Conflict (1936);
California Straight Ahead! (1937);
I Cover the War (1937);
Idol of the Crowds (1937);
Adventure's End (1937);
Born to the West (1937);
Pals of the Saddle (1938);
Overland Stage Raiders (1938);
Santa Fe Stampede (1938);
Red River Range (1938);
La diligncia (1939);
The Night Riders (1939);
Three Texas Steers (1939);
Wyoming Outlaw (1939);
New Frontier (1939);
Allegheny Uprising (1939);

Anys 1940.
Meet the Stars: Cowboy Jubilee (1940) (curt);
Three Faces West (1940);
El retorn a casa (1940);
Seven Sinners (1940);
A Man Betrayed (1941);
Lady from Louisiana (1941);
The Shepherd of the Hills (1941);
Meet the Stars: Past and Present (1941) (curt);
Lady for a Night (1942);
Reap the Wild Wind (1942);
The Spoilers (1942);
In Old California (1942);
Flying Tigers (1942);
Pittsburgh (1942);
Reunion in France (1942);
A Lady Takes a Chance (1943);
In Old Oklahoma (1943);
The Fighting Seabees (1944);
Tall in the Saddle (1944);
Flame of Barbary Coast (1945);
Back to Bataan (1945);
They Were Expendable (1945);
Dakota (1945);
Without Reservations (1946);
Angel and the Badman (1947) (tamb productor);
Homes de presa (1947);
Riu Vermell (1948);
Fort Apache (1948);
Three Godfathers (1948);
Wake of the Red Witch (1948);
The Fighting Kentuckian (1949) (tamb productor);
La legi invencible (1949);
Screen Snapshots: Hollywood Rodeo (1949) (curt);
Sands of Iwo Jima (1949);
Dark Command (1940);

Anys 1950.
Rio Grande (1950);
Screen Snapshots: Reno's Silver Spur Awards (1951) (curt);
Operation Pacific (1951);
The Screen Director (1951) (curt);
Screen Snapshots: Hollywood Awards (1951) (curt);
Flying Leathernecks (1951);
Miracle in Motion (1952) (curt) (narrador);
L'home tranquil (1952);
Big Jim McLain (1952) (tamb productor);
Trouble Along the Way (1953);
Island in the Sky (1953) (tamb productor);
Hondo (1953) (tamb productor);
The High and the Mighty (1954) (tamb productor);
The Sea Chase (1955);
Screen Snapshots: The Great Al Jolson (1955) (curt);
Blood Alley (1955) (tamb productor i director);
The Conqueror (1956);
Centaures del desert (1956);
The Wings of Eagles (1957);
Jet Pilot (1957);
Legend of the Lost (1957);
I Married a Woman (1958) (cameo);
The Barbarian and the Geisha (1958);
Rio Bravo (1959);
The Horse Soldiers (1959);

Anys 1960.
The Alamo (1960) (tamb productor i director);
North to Alaska (1960);
The Challenge of Ideas (1961) (curt) (narrador);
The Comancheros (1961) (tamb director);
L'home que va matar Liberty Valance (1962);
Hatari! (1962);
The Longest Day (1962);
La conquesta de l'oest (1962);
McLintock! (1963);
La taverna de l'irlands (1963);
Circus World (1964);
The Greatest Story Ever Told (1965);
In Harm's Way (1965);
The Sons of Katie Elder (1965);
Cast a Giant Shadow (1966);
El Dorado (1966);
A Nation Builds Under Fire (1967) (curt) (narrador);
The War Wagon (1967);
The Green Berets (1968) (tamb director);
Hellfighters (1968);
True Grit (1969);
The Undefeated (1969);

Anys 1970.
No Substitute for Victory (1970) (documental);
Chisum (1970);
Rio Lobo (1970);
Big Jake (1971) (tamb co-director);
Directed by John Ford (1971) (documental);
Els Cowboys (1972);
Cancel My Reservation (1972) (cameo);
Els lladres de trens (1973);
Cahill U.S. Marshall (1973);
McQ (1974);
Brannigan (1975);
Rooster Cogburn (1975);
 (1976) (documental) (narrador);
The Shootist (1976);

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial de John Wayne;
 Wayne Enterprises;
 Tauler de missatges de John Wayne;
 ;
 John Wayne a TCM Movie Database;
 John Wayne a Find A Grave;
 John Wayne Cancer Foundation;
 John Wayne Cancer Institute;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110787" title="Merc Pons" nonfiltered="218" processed="218" dbindex="45243">
Merc Pons s una actriu catalana de teatre, doblatge, cinema i televisi nascuda el 1966. 

Actriu de teatre, ha participat en diverses pellcules i sries de televisi com Abuela de verano o Compaeros. S'ha doblat al castell i ha fet altres intervencions en el mn del doblatge, com el seu treball a Animals ferits el 2006.

 Filmografia .
Amor idiota (2004) ;
Iris (2004) ;
Valentn (2002);
Km. 0 (2000) ;
Morir (o no) (2000) ;
Carcies (1998) ;
Actrius (1997) ;
Puede ser divertido (1995) ;
El perqu de tot plegat (1995) ;
La novia moderna (1995);
Atolladero (1995);
Souvenir (1994);
El beso perfecto (1994) ;
La febre d'or(1993) ;
Bufons i reis (1993);
A Sorte cambia (1991) ;
Nunca ests en casa (1991);
Rateta, rateta (1990);

Ha assolit tamb fora fama grcies als seus personatges en sries de la televisi catalana:
 Ventdelpl, com a Eugnia Molist, (2007);
 Zoo, com a Lola Vicent, (2008);
 El cor de la ciutat, com a Patrcia Guerau, (2008).

Actualment fa "El cor de la ciutat" interpretant la Patrcia, cada tarda a les 16:50 h a tv3.

 Enllaos externs .
 Fitxa IMDB;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110788" title="Estrepsir" nonfiltered="219" processed="219" dbindex="45244">

Strepsirrhini (del grec strepho, corb i rhis, nas) s un subordre dels primats, la principal caracterstica dels quals s el nas humit. Es troben a Madagascar i al sudest asitic i tenen caracterstiques ms primitives que els haplorrhins.

El seu nas es connecta amb la boca a travs d un solc i tenen uns narius envoltats d'una membrana.

La mida del cervell s menor i el seu bulb olfactori ms gran que els dels haplorrhins. La major part tenen els incisius molt junts i un nic can. La majoria de les espcies sn nocturnes i tenen la cua prnsil. La reproducci segueix un cicle estral. Tenen un ter en forma dY i nombroses glndules mamries.

Als Strepsirrhini, junt amb el grup dels tarsis, se'ls sol anomenar prosimis. Per tant, els prosimis sn un grup parafiltic.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110808" title="Kathal" nonfiltered="220" processed="220" dbindex="45246">


El Kathal (Artocarpus heterophyllus) s una espcie pertanyent a la famlia de les morcies nadiua de l'ndia i probablement de l'est de la Pennsula Malgaixa. T fora similituds amb l'Arbre del pa (Artocarpus altilis), originari d'Indonsia i la Melansia.

Vegeu tamb.
Arbre del pa;

Enllaos externs.

Fitxa de lArtocarpus heterophyllus a l'USDA ;
Fitxa de lArtocarpus heterophyllus al GRIN ;
Fitxa de lArtocarpus heterophyllus a l'ITIS ;
Fruites de climes clids: kathal i espcies relacionades ;
California Rare Fruit Growers: Caracterstiques del kathal ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110809" title="Artocarpus" nonfiltered="221" processed="221" dbindex="45247">

Artocarpus s un gnere de la tribu de les artocrpies amb unes 60 espcies distribudes des de l'est i sud-est asitic fins a la Polinsia, passant per Indonsia, la Micronsia i la Melansia. El gnere es pot dividir en dos subgneres: el pseudojaca i lartocarpus.

Descripci.
Es tracta d'un gnere proper al gnere Ficus, d'arbres monoics, amb flors unisexuals, amb els dos sexes a la mateixa planta. Les petites i verdoses flors femelles creixen primer. Desprs de la pollinitzaci, es converteixen en fruits sincrpics que poden esdevenir molt grans. L'ovari s superior. Quant a les fulles, poden passar d'sser molt petites i compactes (Artocarpus integer) a molt grans i lobulades (Artocarpus altilis).

La majoria de fruits d'aquestes espcies sn comestibles i cultivats arreu dels trpics. L'arbre del pa (Artocarpus altilis), lArtocarpus integer, el kathal (Artocarpus heterophyllus) o lArtocarpus odoratissimus produeixen fruits comestibles i amb un alt contingut de glcids.

El nom del gnere (Artocarpus) fou encunyat entre 1772 i 1775 per Johan Reinhold Forster i J. Georg Adam Forster  pare i fill  durant el segon viatge de James Cook a bord de lHMS Resolution. s format per les arrels |gregues artos (pa) i karpos (fruit).

Espcies.

El gnere Artocarpus inclou les espcies segents:



Bibliografia.
RAGONE, Diane, "Artocarpus altilis (breadfruit)", dins ELEVICTH, Craig R. (ed.),Traditional Trees of Pacific Islands: Their Culture, Environment, and Use. Holualoa: Permanent Agriculture Resources, 2006. ISBN 0970254458;
ZEREGA, N. Y. C.; MOTLEY, T. J., Artocarpus (Moraceae) molecular phylogeny and the systematics and origins of breadfruit, Artocarpus altilis. Albuquerqe: Botanical Society of America annual meeting, August 12   16, 2001.
ZEREGA, N. Y. C.; RAGONE, D.; MOTLEY, T.J., "Systematics and species limits of breadfruit (Artocarpus, Moraceae)", a Systematic Botany, 30 (2005), pp. 603-615.

Enllaos externs.

Fitxa dels Artocarpus a l'USDA ;
Fitxa dels Artocarpus al GRIN ;
Fitxa dels Artocarpus a l'ITIS ;
Possibles subgneres dArtocarpus ;
Noms comuns en diferents llenges de les espcies dArtocarpus ;
Captol dedicat a l'arbre del pa dins el llibre  Tradicional Trees of Pacific Islands.  ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110830" title="Lgur" nonfiltered="222" processed="222" dbindex="45248">

El lgur s una llengua romnica, consistent en un grup de dialectes parlats a Ligria, al nord d'Itlia i en algunes zones de
costa francesa i Mnaco. El dialecte genovs s el ms destacat i s parlat a Gnova. Al dialecte d'aquesta llengua parlat a Mnaco, se li dna el nom de monegasc. Es calcula que s parlat per 1,9 milions de persones.

Enllaos externs.
;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110831" title="Pere Casals i Lezcano" nonfiltered="223" processed="223" dbindex="45249">
Pere Casals i Lezcano (Barcelona, 18 de juny de 1959) s un poltic de Convergncia Democrtica de Catalunya.

Militant de Convergncia Democrtica de Catalunya des de l'any 1978, fou membre fundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) el 1980, mxim responsable d'aquesta organitzaci a les comarques gironines (1980-1985), diputat al Parlament de Catalunya (1984-1992), aix com responsable de poltica municipal al territori de Girona CiU, responsable comarcal, membre del Comit Executiu Nacional, entre d'altres crrecs.

El 1992 deix tota activitat poltica per dedicar-se al mn empresarial com a gerent de Middle Europe United Exhibitions.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110832" title="NGC" nonfiltered="224" processed="224" dbindex="45250">

Astronomia: sigles del catleg d'objectes astronmics New General Catalogue.
Informtica: la consola de sobretaula Nintendo GameCube.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110833" title="Filadlfia (desambiguaci)" nonfiltered="225" processed="225" dbindex="45251">


Geografia: Filadlfia (en angls Philadelphia), ciutat dels Estats Units.

Histria. Filadlfia (del llat Philadelphia, i aquest del grec) era el nom de diverses ciutats del mn antic:
Filadlfia (llat Philadelphia), ciutat de Cilcia.
Filadlfia (llat Philadelphia), ciutat de Ldia.
Filadlfia (llat Philadelphia), ciutat de l'antiga Palestina.

Cinema: Filadlfia(pellcula) (en angls Philadelphia (film)),
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110834" title="Filadlfia (Cilcia)" nonfiltered="226" processed="226" dbindex="45252">
Filadlfia (Philadelphia)  fou una ciutat de la Cilcia Aspre a la vora del riu Calicadnos. 

Fou un dels bisbats d'Isuria. Es possible que fos la mateixa ciutat que Claudipolis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110835" title="Filadlfia (Ldia)" nonfiltered="227" processed="227" dbindex="45253">

Filadlfia (Philadelphia; actualment: Ala ehir) fou una ciutat de l'antiguitat clssica que formava part de la Ldia, al nord-oest de les muntanyes Tmolos, al sud del riu Cogamos, a uns 40 km de Sardes. Fou fundada en honor del futur tal II Filadelf de Prgam el 189 aC pel seu germ umenes II. Estrab la situa al districte de Catacecaumene, i diu que patia sovint els terratrmols. Filadlfia vol dir "amor fraternal" i es troba a prop de la ciutat d'Esmirna. Un terratrmol la va destruir parcialment l'any 17. 

Filadlfia romana.
Reconstruda amb ajut de Tiberi va agafar el nom de Neocesarea. Sota Vespasi es va dir Flvia. El segle III se l'anomen Nova Atenes per la forta presencia del paganisme.  

Filadlfia bizantina.
Tot i que els turcs varen sotmetre la ciutat el 1071 i el 1093, fou reconquerida pels bizantins el 1098. Des d'aleshores i fins el XIV] la ciutat fou la seu d'un Doux (governador) i d'un Stratopedarches (comandant militar) del thema de Thrakesion. La ciutat prosper econmicament durant el segle XIII i el segle XIV grcies al seu comer i a la seva estratgica situaci; els genovesos hi establiren una colnia mercantil i la ciutat produia gran quantitat de productes de pell i de seda vermella.

La prosperitat de la ciutat atragu els turcs, que el 1303 provaren de conquerir-la i fou assetjada per Yakup bin Ali  ir, Bey de Germiyan-o hlu. El 1304 per, la Companyia Catalana d'Orient va derrotar els turcs a la Batalla d'Aulax i va salvar la ciutat. Els Germiyan-oghlu la van assetjar dues vegades ms, el 1307 i 1324 i finalment va haver de pagar un tribut. El 1335 el tribut va passar a l'emir Umur Bey dels Aydin-oghlu (el Dstr-name-yi Enweri diu que Umur va ocupar la ciutat, per probablement noms es va canviar el destinatari del tribut).

Va romandre com un estat autnom grec, de sobirania imperial per pagant tribut als turcmans fins que el 1390 quan fou ocupada per Baiazet I amb l'ajut obligat d'una fora bizantina a la que foren convidats a  participar l'emperador Joan V Paleleg (teric sobir de la ciutat) i Manel II Paleleg (hostatge a la cort otomana) que no van tenir ms remei que accedir.

Caiguda de Filadlfia. L'Ala ehir turca.

Filadlfia fou la darrera possessi dels grecs a sia Menor. El 1402 fou ocupada per Tamerl  que va fer construir una muralla amb els cossos dels presoners. Mort Tamerl el 1405 va passar a Djunayd Bey, per la va perdre davant Murat II. Els turcs l'anomenaren Alasehir i la vella ciutat est en runes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110836" title="Filadlfia (Palestina)" nonfiltered="228" processed="228" dbindex="45254">
Filadlfia (Philadelphia)  fou una ciutat de Perea a Palestina, a l'est del Jord, propera al riu Jabbok. Anteriorment es va dir Rabbath-Ammon, i fou capital dels ammonites.

Fou conquerida pel rei David. 

El seu nom grec li fou donat durant el domini dels Ptolemeus a Celesria (Ptolemeu II Filadelf 284-246 aC). Esteve Bizant diu que el seu nom original fou Ammana, i desprs Astarte.

Es la moderna Amman, capital de Jordnia. Queden restes romanes, especialment el teatre i algun temple.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110845" title="Li Liweng" nonfiltered="229" processed="229" dbindex="45255">
    Li Liweng, o    Li Yu (Jiangsu, 1611 - 1680), dramaturg, poeta, novellista, assagista i editor xins de la dinastia Qing. 

Autor de La catifeta dels gaudis i els resos (   ), va sser un dels millors representants dels literats que exaltaven els plaers de la vida i l'erotisme. En les seves obres va tractar temes com l'homosexualitat o l'hedonisme.

Traduccions.
La alfombrilla de los goces y los rezos. Traducci al castell de l'angls de Iris Menndez. Prleg i notes de Patrick Hanan. Crculo de Lectores, 2000. ISBN 84-226-7102-6.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110848" title="Filipos" nonfiltered="230" processed="230" dbindex="45257">
Filipos o Filips (llat Philippi, grec Phikippoi) fou una ciutat de Macednia fundada per Filip II de Macednia que li va donar el seu nom (abans es deia Krnides, llat Crenides, es a dir lloc de les fonts, per les diverses fonts del riu Angites). Prop hi havia mines de d'or, especialment les de Asyla. Era propera al riu Gangas o Gangites.

Vers el 400 aC va passar a Tassos. Desprs va passar a Filip II que va explotar les mines i n'obtenia 1000 talents a l'any. Desprs de la conquesta macednia de Amfpolis, Pidna i Potidea la ciutat fou engrandida i fortificada contra les tribus trcies.

Una batalla es va lliurar a Filipos entre els romans dirigits un bndol per Octavi (August) i l'altre per Brutus  (42 aC); en un primer combat Brutus va triomfar per al segon, vint dies desprs, fou derrotat.

Vegeu: Batalla de Filipos

August li va donar llavors (41 aC) el rang de colnia (Colonia Victrix Philippensium) amb dret itali,  i desprs del 27 aC va agafar el nom de Colonia Julia Augusta Philippi.
 
Fou visitada algunes vegades per Sant Pau (49, 56 i 57). Quan Macednia fou dividida en dues provncies per Teodosi el jove, Philippi fou la capital de Macednia Primera. 

El 473 fou assolada pels gots que van causar milers de mort a la rodalia. El  619 fou destruda per un terratrmol i ja no es va recuperar encara que possiblement fou seu d'un contingent bizant al segle VIII i comenaments del IX.

El 838 va passar als blgars i els bizantins van provar de recuperar-la per la seva posici estratgica. El 969 tornava a estar en mans dels bizantins i Nicfor II Focas va restaurar les fortificacions i l'acrpoli.

Vers el 1205 va caure en mans dels llatins que uns anys desprs la van perdre davant el serbis. El pretendent bizant Mateu Cantacuz va ser capturat en aquesta ciutat pels serbis el 1354. En data desconeguda probablement al segle XV, va quedar abandonada. Els turcs es van establir a la rodalia a un llogaret que es va anomenar Felibedjik (Philibedjik), mes tard desaparegut (segle XIX).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110850" title="Capcom" nonfiltered="231" processed="231" dbindex="45258">
Capcom (en japons:     ) s una empresa japonesa desenvolupadora i distribudora de videojocs. Va ser fundada al 1979 com Japan Capsule Computers, una companyia dedicada a la fabricaci i distribuci de mquines de videojocs. El seu actual nom s el resultat d'unir  Capsule Computers.

 Histria .
Capcom ha creat algunes de les sagues ms famoses i duradores de la histria dels videojocs. Va crear el seu primer joc de recreatiu al 1983: Vulgus. Els seus primers jocs van continuar sent recreatius, com per exemple el shot'm up 1942.

A finals dels anys 1980, Yoshiki Okamoto es va unir a Capcom desprs d'abandonar Konami. En 1987 Capcom va comercialitzar el joc Street Fighter i en el mateix any tamb va llanar el joc de plataformes Mega Man (Rockman al Jap) per a la consola Nintendo Entertainment System. Final Fight, un beat'em up, va ser llanat en 1989. En 1991 Street Fighter II, de Yoshiki Okamoto, va arribar als salons recreatius. Resident Evil (Biohazard al Jap), un reeixit survival horror es va estrenar per a PlayStation al 1996.

Dos empreses desenvolupadores dependents de Capcom, Clover Studio i Flagship, tamb han creat reeixits jocs, incloent la srie Viewtiful Joe i dos jocs de The Legend of Zelda realitzats davall la supervisi de Shigeru Miyamoto.

Al 2002 es va estrenar una pellcula basada en la saga Resident Evil, la qual va tindre una seqela, Resident Evil: Apocalypse, estrenada al 2004. Una tercera entrega, Resident Evil: Afterlife ser estrenada al 2007.

Mascota.
La mascota original de Capcom era Captain Commando, un superheroi que usa una armadura futurista d'origen desconegut. El seu nom forma la paraula CapCom amb les tres primeres lletres de cada paraula. El seu origen es remunta a un joc de NES cridat Section Z i als manuals dels primers jocs de la mateixa consola, en els que donava les grcies als jugadors per comprar els jocs. Ms tard va protagonitzar Captain Commando, un beat'em up per a la recreativa CPS-1. Tamb va aparixer en Marvel vs Capcom i Marvel vs Capcom 2.

Mega Man ha succet a Captain Commando com a mascota oficial per la seva immensa popularitat.

Estudis subsidiris.
Capcom U.S.A., Inc. es va establir a Califrnia com la subsidiria oficial de l'Amrica del Nord a l'agost del 1985.
Capcom Entertainment, Inc.;
Capcom Studio 8, Inc. es va crear com l'empresa d'investigaci i desenvolupament de la divisi americana de Capcom al juny del 1995. Al Maig del 2006, Capcom va tancar aquest estudi, a causa del poc xit que van tindre els jocs desenvolupats per aquest equip (el ms recent va ser Final Fight: Streetwise.
Capcom sia CO., Ltd., establida a Hong Kong com la subsidiria oficial de Capcom al juliol del 1993.
Capcom Eurosoft Ltd. establida en el Regne Unit com la subsidiria oficial a Europa al juliol del 1998.
Captron CO., Ltd. s'encarrega dels assumptes econmics respecte a les propietats.
Flagship CO., Ltd. s l'estudi de desenvolupament que ha creat Onimusha i Zelda per a Game Boy Color i Game Boy Advance.
Capcom Charbo CO., Ltd. s'encarrega del lloguer i manteniment de les mquines de videojocs.
CE Europe Ltd. establida a Londres, el novembre del 2002.
CEG Interactive Entertainment GmbH es va establir a l'Alemanya, en el febrer de 2003.
Clover Studio CO., Ltd. s un estudi de desenvolupament que t la seva base a Osaka el juliol del 2004, ha sigut el responsable de la srie Viewtiful Joe.

 Software.
 Videojocs destacats .
Aix s nicament un petit llistat dels jocs ms famosos desenvolupats per Capcom al llarg de la seva histria. No intenta ser extensiu, si no assenyalar les sagues ms importants en la histria de la companyia:
Ace Attorney;
Dead Rising;
Devil May Cry;
Dino Crisis;
Final Fight;
Ghost's & Goblins;
Mega Man;
Onimusha;
Resident Evil;
Street Fighter;

 Enllaos externs .
Pgina oficial de Capcom;
Informaci sobre finances;
Capcom en MobyGame;
Anlisi de Capcom Classics Collection per a PSP, joc que inclou clssics de la companyia.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110852" title="Caltron" nonfiltered="232" processed="232" dbindex="45259">
Caltron Industries Inc. va ser una companyia de Taiwan basada en els videojocs que produa cartutxs sense llicncia per la Nintendo Entertainment System (NES), i en desenvolupava per a molts altres.

El videojoc publicat per Caltron Ind. Inc als EUA era un 6 en 1 multicartutx que incloa sis jocs originals de Caltron.  El 6 en 1 va ser llanat al 1992, encara que alguns dels jocs que estan inclosos, sn del 1991, en cartutxs individuals sense llicncia per NES a Europa.  

Els sis jocs de cartutx sn:
 Bookyman - Un clon de Williams Electronics i Kural, joc recreatiu Make Trax/Crush Roller.
 Adam and Eve;
 Magic Carpet 1001;
 Cosmos Cop;
 Balloon Monster;
 Porter;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110853" title="Ocean Software" nonfiltered="233" processed="233" dbindex="45260">
Ocean Software (o Ocean Software Ltd. i a vegades Ocean of America, Inc. per generalment noms anomenat com a Ocean) va ser la desenvolupadora de videojocs ms gran d'Europa. La companyia va ser fundada per David Ward i Jon Woods i situat al 6, de Central Street, Manchester. Ocean fabricava dotzenes de jocs per a una varietat de sistemes com pot ser ZX Spectrum, Commodore 64, Atari ST, Amiga, PC, i videojocs de consoles com pot ser la NES i la SNES.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110854" title="The Corrs" nonfiltered="234" processed="234" dbindex="45261">

The Corrs sn una banda irlandesa (originaris de Dundalk) formada per quatre germans que practiquen una combinaci entre la msica tradicional irlandesa i la msica pop contempornia. Durant la seva carrera han gravat xits com Runaway, Only when I sleep,I never loved you anyway, Radio, Breathless o Summer Sunshine, amb els quals han venut ms de 35 milions de discos. 

 Membres del grup .
Els quatre membres del grup van nixer a Dundalk, al comtat de Louth, a la frontera amb Irlanda del Nord. Sn fills d'una parella de msics: Gerry i Jean Corr que els van inculcar la passi per la msica i els van encoratjar a aprendre a tocar diferents instruments.
Sn respectivament:
 Jim Corr (James Steven Ignatius Corr, nascut el 31 de juliol de 1964, el germ major i ms antic membre del grup. Toca la guitarra, els teclats i el piano.
 Sharon Corr (Sharon Elga Corr, nascuda el 24 de mar de 1970. Toca el viol i s tamb vocalista.
 Caroline Corr (Caroline Georgina Corr, nascuda el 17 de mar de 1973). Toca el viol, el bodhran, el tambor, les percussions i el piano a ms de ser vocalista.
 Andrea Corr (Andrea Jane Corr, nascuda el 17 de maig de 1974). s la cantant del grup, tamb toca la flauta irlandesa anomenada tin whistle. ;

Histria del grup.

Primer Sharon i Jim van comenar a tocar en un pub, i posteriorment, els quatre germans van formar un grup. El seu primer pas cap a l'xit va ser quan van acudir a un csting per a la pellcula d'Alan Parker The Commitments en la qual gaireb tots van tenir un paper discret de msics excepte Andrea que interpretava la germana del protagonista: Sharon Rabbitte. All els va escoltar John Hughes, qui va decidir ser el seu mnager. A travs d'ell conegueren al seu primer productor, David Foster. 

Primers xits.
Esdevingueren famosos a Irlanda desprs de la seva participaci a The Late Late Show, un programa televisiu, el 1993, grcies a la can "Runaway" (el seu primer single). Aquest xit no va anar ms enll de les fronteres d'Irlanda fins al 1994, quan l'ambaixadora dels Estats Units a Irlanda, Jean Kennedy Smith, va convidar el grup a cantar a la Copa Mundial de la FIFA a Boston. 
El grup va llanar el 1995 el seu primer lbum titulat Forgiven not forgotten (arran d'un contracte amb Atlantic Records) del que han venut cinc milions de cpies aproximadament. El va seguir el seu disc ms aclamat, Talk on Corners el 1997 i la seva edici especial el 1998. Desprs va venir l'lbum del concert acstic per a MTV, Unplugged, i l'lbum d'estudi In Blue l'any 2000, amb el qual van conquerir el mercat nord-americ grcies al single Breathless i que va ser reeditat el mateix any.

 Evoluci del grup .
L'any segent es va llanar el recopilatori Best Of que compta amb una collaboraci amb Alejandro Sanz cantada en espanyol. El 2002 realitzen un concert per a la televisi VH1 en el qual collaboren Bono (U2) i Ron Wood que inclou temis nous i que seria editat en CD sota el nom de VH1 Presents: The Corrs, Live In Dublin. Desprs de quatre anys sense editar un lbum d'estudi, el 2004 llancen Borrowed Heaven i el 2005 publiquen el seu ltim lbum, Home, que recull temes tradicionals irlandesos i canons inspirades en aquesta msica, intentant aix reprendre els orgens del grup. Segons la web oficial del grup, prximament es publicar Dreams: The Ultimate Corrs Collection. 

El 2005 van ser condecorats amb l'Ordre de l'Imperi Britnic per les seves contribucions en obres de caritat i indstria musical. El juliol del mateix any, The Corrs van participar al concert Live 8 a Edimburg on van interpretar una can amb Bono .

Discografia.
Estudi.
Forgiven, not forgotten (1995) ;
Talk On Corners (1997) ;
Talk On Corners Special Edition (1998) ;
In Blue (2000) ;
In Blue Special Edition (2000) ;
Borrowed Heaven (2004) ;
Home (2005) ;

Directes i Acstics. 
Live (1996) ;
MTV Unplugged (1999) ;
VH1 Presents: The Corrs, Live In Dublin (2002) ;

Recopilatoris.
Best Of (2001) ;
Dreams: The Ultimate Corrs Collection (2006);

Singles. 
Forgiven Not Forgotten.
Runaway;
Forgiven Not Forgotten;
Love To Love You;
The Right Time;

Talk On Corners.
Only When I Sleep;
I Never Loved You Anyway;
What Can I Do?
Dreams.
When he's not around;
So Young;
Runaway;

MTV Unplugged.
Radio;
Old Town;
In Blue.
Breathless;
Irresistible;
Give M'A Reason;
Best Of.
Would You Be Happier?
 Una noche (amb Alejandro Sanz);
Borrowed Heaven.
Summer Sunshine;
Angel;
Long Night;
Home.
Old Town & Heart Like a Wheel;

DVD i Vdeo.
Live At Royal Albert Hall (1998) ;
Live At Lansdowne Road (1999) ;
MTV Unplugged (2000) ;
Live In London (2001) ;
Best Of the Corrs: the Videos (2002) ;
All The Way Home plus Live In Geneva (2005) ;

Premis.
 1992 Best Newcomers (CARA Awards) ;
 1996 *Best New Irish Act (IRMA Awards) ;
 1997 Millor lbum internacional (Premis Amic) ;
 1997 Millor banda irlandesa (INEA Awards) ;
 1998 Premis plat per Forgiven not Forgotten i Talk On Corners (IFPI Awards) ;
 1998 Millor lbum per Talk On Corners (Q Awards) ;
 1998 Millor lbum internacional (Premis Amic) ;
 1998 Millor banda internacional (Premis Amic) ;
 1998 Best New Artist Clip per Dreams (Billboard Music Video Awrads) ;
 1999 Popular Music (INEA Awards) ;
 1999 Millor grup internacional (Brit Awards) ;
 1999 Millor can actual per What Can I do? (Ivor Novello Awards) ;
 1999 The World's Best Selling Irish Band (World Music Awards) ;
 1999 Millor banda irlandesa (Heineken Hot Press Rock Awards) ;
 1999 Millor actuaci en directe per Lansdowneroad (Heineken Hot Press Rock Awards) ;
 1999 Millor artista femenina Andrea Corr (Heineken Hot Press Rock Awards) ;
 2000 London's Favourite International Group (Cabdal FM's London Awards) ;
 2000 Millor grup pop (Singapore Radio Music Awards) ;
 2000 Best Kept Secret (VH1 Music Awards) ;
 2001 Millor grup internacional (NRJ Music Awards) ;
 2001 Concert Cabdal Award (Cabdal FM's London Awards) ;
 2002 Best Irish Musician Caroline Corr (Irish Music Awards) ;
 2002 Rory Gallagher Musician Award (Hot Press Music Award) ;
 2002 Millor can pop per Breathless (BMI Pop Award) ;
 2003 Best International Pop Act (Irish world Awards) ;
 2004 Millor actuaci irlandesa (Big Buzz Awards) ;
 2005 Millor banda irlandesa (Big Buzz Irish Entertainment Awards) ;
 2005 Esment Especial del jurat (Premis Ones) ;
 2005 Membre de la *Excelentsima ordre de l'Imperi Britnic ;

Enllaos externs.
 Club de Fans Oficial Espanyol ;
 Web Oficial ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110859" title="Shahba" nonfiltered="235" processed="235" dbindex="45262">


Shahba s una ciutat de Sria, al sud, prop de la frontera amb Jordnia.

Histria .

Fou una ciutat fundada en un llogarret anomenat Shahba per l'emperador Felip l'rab que va regnar del 244 al 249 i era nascut a Bostra, que li va donar el nom de Filippolis i va ser part de la provncia romana d'Arbia. Estava situada relativament prop de Bostra (a la moderna Jordnia). Fou seu episcopal i els seus bisbes van participar en alguns concilis. Ms tard va recuperar el seu nom de Shahba.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110861" title="Fnties" nonfiltered="236" processed="236" dbindex="45263">

Fnties (Phintias) fou una ciutat de la costa sud de Siclia a la desembocadura del riu Himera a mig cam entre Agrigent i Gela. Fou fundada vers el 280 aC per Fnties, tir d'Agrigent. Hi va traslladar als habitants de Gela, ciutat que fou destruda, per mai va agafar massa importncia. El 249 aC a la Primera Guerra Pnica la flota romana va ancorar a la ciutat i fou atacada pels cartaginesos que van enfonsar uns quants vaixells.

Va passar a Roma i Cicer al segle I aC l'esmenta com a centre de comer de gra per al segle I va entrar en decadncia com altres ciutat de l'illa. Plini el Vell l'esmenta com a ciutat estipendiaria. 

Les seves runes es troben prop de la moderna Alicata.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110862" title="Flios" nonfiltered="237" processed="237" dbindex="45264">

Flios (llat Phlius, grec Phlious) fou una ciutat de la part nord-oriental del Pelopons, el territori de la qual fou conegut com a Flisia (Phliasia). Era independent i limitava al nord amb Sici, a l'oest amb Arcdia, a l'est amb Cleones i al sud amb l'Arglida. El seu vi era molt apreciat.
 
Segons Estrab inicialment la ciutat principal era Araethyrea (Araithurea) per els habitants es van traslladar a una nova ciutat que es va dir Flios. Pausnies no parla d'aquest canvi i diu que la ciutat es va dir inicialment Arntia perqu fou fundada per Aras i desprs Araethyrea, del nom de la filla d'Aras, i finalment Flios de Phlias, fill de Cesios i net de Temenos.

Flios va passar als doris sota els rhegnides que venien de Sici. Part dels habitants van emigrar a Samos i a Clazmenes; entre els emigrants a Samos hi havia Hippasos, ascendent de Pitgores. Fou governada per una aristocrcia drica. En temps de Pitgores va quedar subjecte a la tirania de Lle.

Flios va enviar 200 soldats a les Termpiles i 1000 a Platees. Durant la guerra del Pelopons fou aliada d'Esparta i enemiga d'Argos.  El 393 aC apareixen exiliats de la ciutat que eren amics de Esparta el que fa suposar que a la ciutat governaven els demcrates, per Flios va romandre en aliana amb Esparta i aquest any fou derrotada per Ifcrates i van haver de cridar als espartans que van establir una guarnici i van forar el retorn dels exiliats. Per aviat els espartans es van retirar amb els exiliats. 

El 383 aC aquestos darrers van aconseguir altre cop el suport d'Esparta i la ciutat els va admetre altre cop (383 aC). El conflicte civil que va seguir a Flios va provocar una nova intervenci d'Esparta i el rei Agesilau va assetjar la ciutat (380 aC) que va resistir 18 mesos i finalment es va rendir per manca de menjar (379 aC). Agesilau va installar un consell de 100 membres dels que la meitat eren exiliats i l'altre meitat de l'antic govern, amb l'encrrec de redactar una nova constituci. Des llavors van romandre lleials a Esparta. Durant la guerra d'Esparta i Tebes, els argius van ocupar Tricarnion (propera a Flios pel nord) i els de Sici la ciutat de Thyamia propera a la seva frontera. 

El 368 aC la ciutat fou capturada per exiliats del partit democrtic dels que havien estat expulsats de la ciutat el 380 aC, mercs a l'ajut que van rebre de contingents d'Arcdia i lide que anaven a ajudar a Epaminondes al istme. Per desprs d'algunes lluites en foren expulsats rpidament i els arcadis rebutjats davant les muralles.

El 367 aC el comandant teb de Sici amb l'ajut del tir local Eufron, va atacar la ciutat en combinaci amb els habitants de Pellene,per altre cop foren rebutjats.

En el perode macedoni va estar subjecte a tirans, per finalment el tir Clenom va abdicar el poder i la ciutat va ingressar a la Lliga Aquea.

A Phlios va neixes Pratines, inventor del drama satric, que va competir amb squil pel premi a Atenes. La tomba del seu fill Arsties era a l'gora.

Es conserven runes prop de la muntanya Tricaranum, anomenades Palekastron.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110867" title="Focea" nonfiltered="238" processed="238" dbindex="45265">
Focea (llat Phocaea, grec Phokaia) fou una ciutat de la Jnia a l' sia Menor, la situada mes al nord de Jnia; era a una pennsula entre el Sinus Cymaeus i el Sinus Hermaeus. Suposadament fou fundada per colons de Fcida sota la direcci dels caps atenencs Philogenes i Damon. El territori els fou donat com a regal pels habitants de la regi. Tenia dos bons ports, Naustathmos i Lampter, i entre ells  se situava l'illa de Baccheion on hi havia temples i edificis.

Fou governada per una lnea reial derivada de Codros i no va ingressar a la confederaci de ciutats de Jnia. Aviat va agafar una certa preeminncia entre les ciutats martimes d'sia Menor i els foceus van fer viatges d'exploraci i colonitzaci a la mar Adritica, a la mar Tirrena i a la costa d'Ibria. Foren els primers a visitar al rei Argantoni de Tartessos amb el que van estar aliats, i que els va oferir abandonar Jnia i establir-se a Tartessos i els va donar diners per ajudar a les fortificacions de la ciutat contra els perses, diners amb els que es van construir les muralles. 

Cir II el gran va assetjar la ciutat sota la direcci del seu general Harpagos. Els foceus, en veure que no podien resistir, es van embarcar cap a l'illa de Quios on van intentar ocupar les illes Oenusses que pertanyien a Quios, per no se'ls va permetre i van marxar cap a Crsega on 20 anys abans s'havia establert la colnia d'Allia, per abans van passar per Focea on van sorprendre la guarnici persa a la que van exterminar i on es van quedar la meitat dels foceus i la resta va sortir cap a Crsega. A l'illa foren ben rebuts pels seus compatriotes; la colnia fou atacada per una aliana d'etruscs i cartaginesos i va haver de ser finalment evacuada i se'n van anar a Rhegion i all van establir la colnia de Vlia.

Altres colnies fundades pels foceus anteriorment havien estat Masslia i Maenaca a la Btica.

La ciutat va subsistir sota domini persa per el seu comer i prosperitat es va reduir. Durant la revolta jnia (499-494 aC) noms va poder aportar tres vaixells a la batalla de Lade.

Desprs prcticament desapareix de l'historia i esdevingu una ciutat jnia de segon ordre que va passar als macedonis, a Antgon, als selucides (per un temps breu als Ptolemeus) i finalment a Roma el 189 aC. En aquesta ocasi la ciutat fou assetjada per la flota romana i conquerida; el pretor Emili en va permetre el saqueig per la ciutat fou reconeguda lliure i aliada de Roma.

El 133 aC va donar suport a Aristnic, el pretendent del tron del Regne de Prgam, i noms van evitar el cstig per la intercessi de Masslia davant els romans. Desprs va romandre en poder de romans i bizantins sense cap esdeveniment especial.

El 1288 Benet I Zacaries va obtenir el monopoli comercial de Focea, i el 1304 l'emperador bizant va reconixer el feu de Focea als Zaccaria o Zacaries. Tedesi Zacaries va ser nomenat governador. El 1313, a la seva mort va tornar a Bizanci per el 1314 va tornar als Zaccaria que en van nomenar governador a Andreolo Cattaneo (1314-1331) i Domenicco Cattaneo (1331-1334). Des el 1330 la revolta del Zaccaria va suposar la confiscaci dels feus, que en el cas de Focea es va fer el 1334. En aquests anys, al costat de la vella ciutat de Focea va sorgir una Nova Focea.

Focea vella fou ocupada pels Giustiniani el 16 de setembre de 1346 i Focea Nova el 20 de setembre de 1346 (un cos expedicionari dirigit per Pietro Recanelli Giustiniani). El 1348 Joan Cantacuz va demanar la restituci de Focea sense xit. La societat dels Giustiani, la Maona accept hissar bandera imperial, afavorir el comer imperial i pagar tribut, per realment no va tenir cap efecte. L'imperial Joan Cybo va fracassar en el intent de ocupar Quios als Giustiani  per en canvi va poder ocupar les dues Focea, si be efmerament, ja que Andrea Petrila, al servei de la Maona, las va recuperar el mateix 1348. 

El 8 de juny de 1363 Bizanci va renunciar a les illes i ciutats ocupades pels Giustiani  (Quios, Samos, Oenusses, Santa Pangia i Focea). Els Giustiniani van rebre el ttol reial hereditari per mascles i femelles. Aquestos privilegis foren renovats el 14 de juny de 1367. La repblica de Gnova va prorrogar la concessi comercial fins el 21 de novembre de 1418 perqu l'estat no podia tornar la deute que tenia amb la societat. El 1379 Vencia va ocupar Focea temporalment durant una guerra amb Gnova.

El 1386 la ciutat d'Enos, que era dels Giustiniani, es va unir al feu dels Gattiluso de Lesbos voluntriament i casi a continuaci l'emperador va donar als Gattilusio el feu de Focea (formalment la Maona va continuar tenint l'administraci), al que van seguir Tasos, Lemnos, Imbros i Samotrcia. Vers el 1390 les dos Focees van haver de obrir les portes als otomans. La Maona va pagar tribut als otomans, i va poder conservar l'administraci fins el 1455.

Governadors de Focea.

Pietro Recanelli 1364-1391 ;
Raffaello Paterio 1391-1395 ;
Tomasso Paterio 1395-1405 ;
Giovanni Adorno 1405-1424 ;
Percivalle Pallavicini 1425-1427 ;
Enrico Giustiniani-Longo 20 de setembre de 1427-1437 ;
Francesco Drapperio 1437-1447 ;
Paride Giustiniani-Longo (fill d'Enrico) 1447-1455 ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110868" title="Lgur (desambiguaci)" nonfiltered="239" processed="239" dbindex="45266">


Llengua lgur: Una llengua romnica.
Lgurs: Conjunt de pobles pre-romnics.
Antiga llengua lgur: Antiga llengua, avui extingida, parlada pels lgurs.
Eli Lgur, trib de la plebs el 57 aC ;
Marc Octavi Lgur, trib de la plebs el 82 aC ;
Luci Octavi Lgur, trib de la plebs el 82 aC ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110869" title="Fcida" nonfiltered="240" processed="240" dbindex="45267">
Fcida (llat Phocis, grec Phokis) fou una regi de la Grcia Central limitada al nord per Drida, al nord-est pels locris epicnmidis i opuntis, al sud-est per Becia, a l'oest pels locris ozolis, i al sud pel golf de Corint. Posseen un port a la mar d'Eubea anomenat Dafnos, enclavament entre els epicnmidis i opuntis.

Era un pas muntanys, destacant les muntanyes Parnassos. La frtil vall de Crissa al sud s'estenia fins al golf de Corint. Entre el Parnassos i les muntanyes de Lcrida corria el riu Cefs. Els altres rius eren el Pleitos (que passava per Delfos) i el Heraclios, que desaiguava al golf prop de Bulis.

Fcida es presentada com habitada pels leleges que foren expulsats pels flegies (Phlegyae) d'Orcomen. El seu nom derivava segons la llegenda de Phocos, fill d'Orntion i net de Sisifo de Corint, i mes tard es va estendre mes per Phocos, fill d'Aeacos. De la llegenda es desprn que els focis eren considerats una barreja de aqueus i eolis. El focis sn mencionats com a presents a la guerra de Troia.

La importncia de Fcida derivava del temple i oracle de Delfos, que fou inicialment fcid i desprs dric, per mes tard tornar a Fcida.

El focis van formar una confederaci que es reunia a Phocicum prop de Daulis. Van romandre independents enfront dels tessalis que abans de les guerres Mediques els havien volgut sotmetre per els van derrotar mes d'un cop, principalment a la batalla de Himpolis. Quant els perses van envair Grcia els tessalis es van venjar i van conduir als perses a Fcida i dotze ciutats fcides foren destrudes; els habitants es van poder escapar a les muntanyes Parnassos (o cap el territori dels ozolis) des on van atacar a l'exrcit persa.
 
El 450 aC van recuperar la possessi de Delfos. Esparta va enviar un exrcit per expulsar-los i ho van aconseguir,  per quan els espartans es van retirar una expedici atenenca va restaurar Delfos als focis. A la guerra del Pelopons els focis foren aliats dels atenencs. Al tractat de pau de Ncies es va estipular que Delfos seria independent i des llavors el temple va romandre un estat independent fins a la guerra sagrada.

Desprs de Leuctres (371 aC) els focis van passar sota l'hegemonia de Tebes per es van retirar de l'aliana tebana a la mort d'Epaminondes i Tebes en revenja va fer condemnar als focis per haver cultivat la plana de Cirrha (357 aC), considerat territori sagrat, originant la guerra sagrada. El territori de Fcida fou consagrat a Apollo com ho havia estat Cirrha. Els focis van resistir i sota el seu cap Filomelos, van ocupar Delfos i es van apropiar dels seus tresors. Filip II de Macednia fou nomenat estrateg de l'amfictionia i va derrotar finalment als focis; es va decretar que totes les ciutat fcides (22) menys Abes (Abae) havien de ser destrudes i els habitants establerts en petits llogarets amb un mxim de 50 cases cadascun, i que haurien de pagar una indemnitzaci pels  tresors arrabassats a Delfos, en pagaments anyals; els seus dos vots al consell amfictinic foren concedits a Macednia.

Els focis per van reconstruir les seves ciutats amb ajut atenenc i dels tebans, ara aliats a Atenes contra Macednia. Els focis van lluitar contra Macednia a la batalla de Queronea. 

Mes tard van lluitar aliats a Grcia a la guerra de Lmia i tamb van resistir als gals que havien envat el pas quant van intentar saquejar Delfos.

El 146 aC Fcida fou sotmesa pels romans i unida a Etlia.

 Ciutats principals de Fcida .

Elateia;
Abes (Abae);
Drimaia;
Erochus;
Tithronium;
Tritaea;
Himpolis;
Lilea;
Charadra;
Amphicaea;
Ledon;
Neon, desprs Tithorea;
Parapotamii;
Daulis;
Panope;
Trachis;
Lycoreia;
Delfos;
Crissa;
Anemoreia;
Cyparissus;
Cirrha;
Cirrhis;
Medeon ;
Anticyra;
Ambrysus;
Marathus;
Stiris;
Phlygonium;
Bulis (amb el port de Mychus);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110870" title="Fenike" nonfiltered="241" processed="241" dbindex="45268">
Fenice, Fenike o Phoenice (llat Phoenice; grec Phoinike; en grec antic,        ) fou una ciutat de Cania a l'Epir, al nord de Buthrotum. Actualment s'anomena Finiq i forma part de l'actual Albnia.

Polibi la descriu el 230 aC com la ms rica i poderosa de les ciutats de l'Epir; en aquest any fou conquerida pels illiris ajudats per grups de gals mercenaris. Quant els epirotes van anar al rescat de la ciutat una sortida dels illiris de l'interior els va sorprendre i els va causar una forta derrota.

A la ciutat es va negociar una anys desprs el tractat de pau, el tractat de Fenice, entre els romans i Filip V de Macednia, al final de la primera guerra Macednica.

Quan el senat rom va ordenar la destrucci de totes les ciutats epirotes, Fenice es va escapar d'aquesta desgracia per la influencia de Kharops, un dels seus ciutadans. Es esmentada per Claudi Ptolemeu i Hierocles (al segle VI) i fou restaurada per Justini I.

 Referncies .
 J. F. Lazenby (1998). Hannibal's War: A Military History of the Second Punic War. ISBN-10: 0806130040;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110877" title="Errol Flynn" nonfiltered="242" processed="242" dbindex="45269">

Errol Leslie Thomson Flynn (20 de juny de 1909 - 14 d'octubre de 1959) fou un actor de cinema d'origen australi fams pels seus papers de bergant romntic tant en les seves pellcules de Hollywood com en el seu estil de vida.

Joventut.

Nascut a Hobart, Tasmnia, Austrlia, es desplaava a Sydney on assistia a la Sydney Church of England Grammar School de de la qual era expulsat per tenir relacions amb la filla d'un empleat. Tamb se l'expulsava de la segent escola a qu assistia. Desprs, es despla a Nova Guinea, on comprava una plantaci de tabac, negoci que no va funcionar. El 1933, era el protagonista de la pellcula australiana In The Wake Of The Bounty dirigida per Charles Chauvel. Tot seguit es emigrava a la Gran Bretanya i el 1933, aconseguia una feina d'actor a la Northampton Repertory Company, on hi treball per sis mesos. Va actuar a diverses companyies fins que fou descobert per la Warner Bros, signant a un contracte i viatjant a Amrica.

Carrera d'actor.

Flynn es convertia en una estrella amb la seva cinquena pellcula, El capit Blood, el 1935. Es convertia en l'estereotip de bergant en pellcules com Les Aventures de Robin Hood (1938) (mpliament considerada com la seva millor pellcula en aquest gnere i un clssic de Hollywood), Dodge City (1939), El falc del mar (1940), i The Adventures of Don Juan (1948).

Flynn actuava al costat d'Olivia de Havilland en vuit pellcules, incloent-hi el El capit Blood, La crrega de la Brigada lleugera (1936), Les aventures de Robin Hood, Dodge City, Santa Fe Trail (1940), i They Died with their Boots On (1941). Per ambds no van estar mai romnticament implicats.

Durant el rodatge de The Private Lives of Elizabeth and Essex (1939), Flynn i Bette Davis van tenir algunes baralles llegendries fora de la pantalla, i sembla que Davis el va picar ms dur que el necessari que l'escena requeria. La seva relaci sempre fou tivant per la Warner Bros els feu compartir el protagonisme en dues ocasions. Sembla que fins i tot se'ls hi presentava un contracte per interpretar Rhett i Scarlett a All que el vent s'endugu.

Flynn tenia fama de beure, faldiller i d'assistir a festes salvatges. Tanmateix, el seu estil de vida l'atrapava quan les adolescents Betty Hansen i Peggy Satterlee l'acusaven de violaci el novembre de 1942. Fins i tot s'organitz un grup per donar suport a Flynn, anomenat el American Boys Club for the Defense of Errol Flynn (ABCDEF); els seus membres incloen, sorprenentment, William F. Buckley, Jr. El judici tenia lloc entre el gener i febrer de 1943, i Flynn era absolt del delicte. L'incident per servia per augmentar la seva reputaci de seductor, i el terme "ets com el Flynn" venia a ser sinnim de tenir xit amb les dones.

Pels anys 1950, Flynn es convertia en una pardia de si mateix. L'alcohol  i la drogoaddicci el deixaven prematurament vell i inflat, per encara aconseguia ms fama interpretant un borratxo a The Sun Also Rises (1957). La seva autobiografia una mica exagerada, My Wicked, Wicked Ways, es publicava uns mesos desprs de la seva mort i cont ancdotes humorstiques al voltant de Hollywood. Flynn volia cridar el llibre In Like Me, per l'editor ho rebutjava. El 1984, la CBS produa una minisrie de televisi basada en l'autobiografia de Flynn, protagonitzada per Duncan Regehr.

Durant els anys 1950, Flynn provava la seva habilitat com a novellista escrivint la novella d'aventures Showdown, publicada el 1952.

Filmografia.
In the Wake of the Bounty (1933) ;
Murder at Monte Carlo (1934) ;
A Dream Comes True (1935) (curt);
El capit Blood 1935 ;
Don't Bet on Blondes 1935 ;
Pirate Party on Catalina Isle 1935 (curt);
The Case of the Curious Bride 1935 ;
La crrega de la Brigada lleugera (1936) ;
Another Dawn (1937) ;
Green Light 1937 ;
The Perfect Specimen 1937 ;
The Prince and the Pauper 1937 ;
Four's a Crowd (1938) ;
Les aventures de Robin Hood 1938 ;
The Dawn Patrol 1938 ;
The Sisters 1938 ;
Breakdowns of 1938 1938 (curt);
For Auld Lang Syne 1938 (curt);
Dodge City (1939) ;
The Private Lives of Elizabeth and Essex 1939 ;
Santa Fe Trail (1940) ;
El falc del mar 1940 ;
Or, amor i sang 1940 ;
Dive Bomber (1941) ;
Footsteps in the Dark 1941 ;
They Died with Their Boots On 1941 ;
Desperate Journey (1942) ;
Gentlemen Jim 1942 ;
Edge of Darkness (1943) ;
Northern Pursuit 1943 ;
Show Business at War 1943 (short subject);
Thank Your Lucky Stars 1943 ;
Uncertain Glory (1944) ;
Objective, Burma! (1945) ;
San Antonio 1945 ;
Never Say Goodbye (1946) ;
Cry Wolf (1947) ;
Escape Me Never 1947 ;
Silver River (1948) ;
The Adventures of Don Juan 1948 ;
It's a Great Feeling (1949) (cameo);
That Forsyte Woman 1949 ;
Kim (1950) ;
Montana 1950 ;
Rocky Mountain 1950 ;
Hello God (1951) (tamb productor);
Adventures of Captain Fabian 1951 ;
Against All Flags (1952) ;
Mara Maru 1952 ;
Cruise of the Zaca 1952 (curt) (tamb director);
Deep Sea Fishing 1952 (curt) (tamb director);
The Master of Ballantrae (1953) ;
William Tell 1953 (inacabada);
Crossed Swords (1954) ;
King's Rhapsody (1955) ;
Lilacs in the Spring 1955 ;
The Dark Avenger 1955 ;
Istanbul (1957) ;
The Big Boodle 1957 ;
The Sun Also Rises 1957 ;
The Roots of Heaven (1958) ;
Too Much, Too Soon 1958 ;
Cuban Rebel Girls (1959) (documental);






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110878" title="Hoquei sobre gel" nonfiltered="243" processed="243" dbindex="45270">

L'Hoquei sobre gel, s un esport d'equip, olmpic d'hivern.

L'Hoquei sobre gel es juga en una pista de gel (rink) entre dos equips, on, tant els jugadors com els rbitres usen patins de gel (skates). Els jugadors es mouen patinant sobre el gel, arribant a assolir elevades velocitats, el que converteix l'esport en un esport molt rpid i espectacular. Usen pals (sticks) per a moure i passar-se un disc (puck). L'objectiu s situar el disc en la porteria de l'equip contrari (marcar gols). L'equip que ha marcat ms gols al final del partit en resulta vencedor.

 Histria .
 Els inicis .

L'hoquei gel sorg al Canad a imitaci de l'hoquei herba. Els primers partits es disputaren de carcter informal a rius i llacs gelats de Kingston, Ontario, Halifax o Nova Esccia per soldats anglesos. En aquest pas ha esdevingut l'esport nacional i s un dels grans dominadors internacionals. Tamb s un esport molt practicat a Estats Units, Sucia, Rssia, Repblica Txeca i Finlndia.

El primer partit indoor es disput el 1877 a Montreal, per estudiants de la Universitat de McGill que, a ms, van definir les primeres regles per a aquest esport. Inicialment s'usava una bola de cautx que posteriorment fou substituda per un disc. Els equips els formaven nou jugadors de camp ms els reserves. Durant la dcada de 1880 es crearen molts clubs al llarg i ample del pas. L'any 1898, el governador general de Canad, Lord Stanley of Preston, decid crear un trofeu que port el seu nom. D'aquesta manera sorg l'Stanley Cup, que fou atorgada al millor equip canadenc de la temporada i que actualment s atorgada al campi de la NHL. Als Estats Units, els primers partits d'hoquei es disputaren pels volts de 1895.

 L'hoquei gel femen .

L'hoquei sobre gel ha estat, tradicionalment, un esport agressiu i fins i tot violent. s per aquesta ra que principalment es tracta d'un esport d'homes. No obstant aix, la histria de l'hoquei sobre gel femen s gaireb tan antiga com el mascul. Una de les filles del Lord Stanley, Isabel, era una fantica de l'esport i va ser fotografiada en una ocasi, al voltant de 1890, jugant hoquei amb els seus germans i amics. El primer record d'un partit d'hoquei femen data de l'11 de febrer de 1891 a Ottawa. A l'actualitat, les noies joves i dones juguen en equips exclusivament femenins o en equips mixts. Des dels anys 1990, l'hoquei sobre gel femen s'ha convertit en un dels esports de major creixement, augmentant el nombre de jugadores en un 400%.

 Professionalisme .
El primer club professional d'hoquei sobre gel sorg a Houghton, Michigan, (EUA) el 1903. La primera lliga professional sorg l'any segent, el 1904, la Pro Hockey League, de curta durada i amb una mescla de clubs amateurs i professionals de Canad i Estats Units. L'any 1904, la Pro Hockey League decid canviar el nombre de jugadors de nou a sis, regla que finalment esdevingu estndard dins l'hoquei gel.


L'any 1917, nasqu la National Hockey League (NHL), esdevenint la principal lliga professional d'aquest esport al mn, amb la participaci de clubs canadencs i estatunidencs. En foren membres fundadors els clubs Montreal Canadiens, Montreal Wanderers, Ottawa Senators i Toronto Arenas. El primer club estatunidenc en incorporar-se a la lliga ho feu el 1924.

L'any 1920 fou creat el Campionat Internacional d'hoquei gel. Aquest campionat s organitzat tots els anys als mesos d'hivern per la Federaci Internacional d'Hoquei sobre Gel i s disputat per les diverses seleccions estatals. Els grans dominadors han estat Canad, que ha guanyat 23 vegades, URSS, 22 vegades, Sucia 7 vegades i la Repblica Txeca 5 vegades.

Pel que fa als Jocs Olmpics d'hivern, l'hoquei gel hi s present des de la primera edici. Els primers Jocs en qu hi van prendre part jugadors professionals de la NHL fou a Nagano 1998 i venc la Repblica Txeca.

El primer Campionat Internacional d'hoquei gel femen va ser organitzat el 1990. Fins el 1999 la competici va ser disputada cada dos anys. Des d'aleshores s realitza anualment. Canad, amb 8 dels 9 campionats realitzats s el gran dominador.kien sabe sii esto es verdaaaa

 Reglament .
L'objectiu del joc s marcar gols lliscant un disc de cautx dur (puck) en una de les xarxes collocades en els extrems oposats de la pista. Els jugadors poden controlar el disc usant un bast llarg amb una lmina corbada en un extrem (estic o stick). Els jugadors poden copejar el puck amb el peu, excepte per a ficar gol. Si el puck est a l'aire, els jugadors poden tocar el disc amb la m oberta per a situar-la en el sl.

Un equip sol tenir al voltant de 22 jugadors. Dos jugadors han de ser porters. Normalment es juga amb un porter i cinc jugadors de camp: dos defensors, dos ales i un central. El porter utilitza equip protector especial i es colloca enfront de la xarxa. Al porter se li permet immobilitzar el disc amb les seves mans, bast, o cos. Donada la intensitat d'aquest esport, es permeten la substituci de jugadors contnuament durant el joc. L'hoquei sobre gel s un esport de molt contacte fsic, on se succexen els xocs entre jugadors (hits o body checks), cosa que fa que sigui considerat com un esport violent. Les baralles solament estan permeses a la NHL. Quan dos jugadors decideixen voluntriament barallar-se, llancen els guants al terra i els rbitres actuen de jutges de boxa, detenint la baralla quan estimin oport. En cap altra lliga del mn es permeten les baralles.

 El terreny de joc .

El camp d'hoquei sobre gel s una pista de gel, ja sigui natural o artificial, especialment dissenyada per a la prctica d'aquest esport. El gel disminueix molt, tant la fricci del disc sobre la pista com el moviment dels jugadors, permetent aix assolir velocitats altssimes. El camp t forma rectangular amb els vrtex arrodonits. Una pista d'hoquei sobre gel pot tenir 61 metres de llarg i 26 metres d'ample a la NHL i 60 x 30 metres en la resta del mn.

Un mur opac, d'aproximadament un metre d'altura, embolica tota la pista, i evita que el disc surti del camp. Sobre el mur, es fixa un altre transparent, d'aproximadament 1,25 metres d'altura, facilitant als espectadors contemplar el partit al mateix temps que els protegeix. Una lnia central vermella (centerline) divideix el camp per la meitat. s usada pels jutges per a marcar els fores de joc (offsides) i icings. Dues altres lnies vermelles (red goal line, o simplement red line) estan localitzades en cada extrem del rectangle, a tres metres del fons. Marquen l'rea de meta. Dues lnies blaves, distanciades poc ms de 8 metres de la lnia vermella central delimiten les tres zones de camp: una zona de defensa (devensive zone), una zona neutral (neutral zone) i una zona d'atac (offensive zone). La zona defensiva d'un equip s la zona ofensiva de l'altre. La porteria est localitzada davant de cada lnia de red goal line. La porteria t 1,2 metres d'altura per 1,8 metres d'amplada. La majoria de les porteries tenen una sirena i un altaveu de so, que sn activades pels "jutges de gol". Enfront de cada porteria hi ha un rea de 1,8 metres d'ample i allargada, anomenada "rea de porteria" (goal cres) i on cap jugador de l'equip rival hi pot entrar.

Al llarg del camp existeixen diversos punts (spot) on es realitzen els cara a cara o faceoffs (semblant al bot neutral del futbol o al balling de l'hoquei patins). La majoria de camps d'hoquei professional disposen d'una banqueta per a cada equip on se situen els jugadors reserves; i un banc de penalty per als jugadors penalitzats. 

 Durada .
A diferncia de la majoria d'esports, un partit d'hoquei sobre gel es divideix en tres perodes de joc. Cada perode dura 20 minuts, separats per dos intervals de 15 minuts de descans. Aquests perodes sn de temps real, aturant el cronmetre a cada falta o a cada gol. En funci de les regles de la competici existeix la possibilitat de disputar una mort sobtada o temps afegit, en cas d'empat, per tal de decidir-ne el vencedor. Aquest quart perode ser de 5 minuts.

 Substitucions .

En un partit d'hoquei gel les substitucions de jugadors poden ser fetes directament sense l'autoritzaci expressa del jutge. A ms es poden fer en plena jugada sense esperar a que estigui el joc aturat. Un jugador penalitzat, lgicament, no pot sser substitut fins que hagi complert el cstig imposat.

 Estris i uniforme .

Per a la prctica de l'hoquei gel s imprescindible el segent equipament:

Un disc (puck): Normalment fet de cautx, amida uns 2,5 centmetres de gruix, 7,6 de dimetre i al voltant dels 160 grams de pes.

Patins d'hoquei gel (hockey skates): s una sabata de nylon i cuir sobre una lmina d'acer i un fre, especialment dissenyats per patinar sobre el gel.

Pal (stick): T forma de lletra L. Poden ser de plstic o de fusta. Amb ells es colpeja el puck. La part inferior, amb la que es colpeja el disc, no pot superar els 32 centmetres d'allargada i el 8 d'alada.


Pel que fa a l'uniforme i les proteccions aquestes es composen de:

L'uniforme dels jugadors est format per una camisa, amb el logotip de l'equip, opcionalment el nom del jugador i un nmero que pot anar de l'1 fins el 99, i uns pantalons.
El casc, usat per donar protecci al jugador, amb una mscara de plstic per evitar cops a la cara. La mscara que usa el porter ha de protegir-li tota la cara. Cal tenir en compte que el puck pot arribar a viatjar a una velocitat de 160 quilmetres per hora.
Tots els jugadors duen guants. El porter tamb usa un guant per agafar, generalment a la m esquerra i un guant de bloqueig per aturar els trets.
S'usen tamb altres equipaments de protecci per totes les parts del cos, principalment a les espatlles, als braos i a les cames. El porter usa una camisa especialment gruixuda a la panxa i al trax. Aquestes proteccions sn de 25 cm a les cames i 10 cm al cos.

 Competicions .
Entre les competicions d'hoquei sobre gel podem estacar:
National Hockey League;
Campionat del Mn d'hoquei gel mascul;
Campionat del Mn d'hoquei gel femen;
Campionat d'Europa d'hoquei gel;
Lliga espanyola d'hoquei gel;
Copa espanyola d'hoquei gel;

 Enllaos externs .
Enciclopedia de l'hoquei gel;
 Hockey Arena;
 PowerPlay Manager;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110880" title="Herba del pastell" nonfiltered="244" processed="244" dbindex="45271">

Herba del pastell (Isatis tinctoria) s una espcie de planta tinctria que en temps antics era molt conreada principalment a l'oest i sud d'Europa.

s una planta de la famlia brassiccia orignria d'sia central i occidental per estesa per gran part d'Europa des de temps neoltics.

En temps antics era l'nica substncia que donava el color blau.

L's d'altres colorants naturals i artificials va fer que progressivament es deixs de conrear.


 Enllaos externs i referncies.
Traditional Chinese medical use of indigo from the database www.rootdown.us;
 Woad is me: informative page at UCLA;
 The former woad industry;
 USDA information on Isatis tinctoria;
 Woad and its mis-association with Pictish BodyArt;
 Jenny Balfour-Paul, Indigo (London British Museum 1998).
 IndigoPage.com: Information, discussion, pictures on artistic uses of indigo dye.;
 From woad warriors to cancer-buster - Woad anticancer properties, New Scientist.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110883" title="Varietats d'arbre del pa a les Illes de la Societat" nonfiltered="245" processed="245" dbindex="45273">

L'arbre del pa (Artocarpus altilis) disposa de centenars de varietats esteses arreu de les illes del Pacfic i al sud-est asitic. A les Illes de la Societat, al cor de la Polinsia, hom hi pot comptar fins a 26 varietats diferents dins les 14 illes de l'arxiplag en una superfcie de 1.598 km. Totes elles s'agrupen sota el nom genric en llengua tahitiana de  uru. A continuaci, hom detalla les varietats a partir de les caracterstiques prpies de cada fruit:

A ata;
Arbre del pa amb el fruit allargat  oblong  i de qualitat mediocre.

Afara;
Varietat amb un fruit petit que es cou rpidament i que t la polpa inspida.

Apuapua;
Espcimen amb el fruit rod de carn blanca i seca de bon cuinat. s una varietat molt apreciada a la zona.

Aravei;
Varietat amb un fruit de polpa groga plida, molt saborosa.

Atiatia;
Arbre del pa amb un fruit petit i rod, de cuinat rpid, polpa groga i de bon gust.

Harare;
Varietat amb un fruit de pell llisa i gust excellent.

Havana;
Espcimen d'arbre del pa amb un fruit de polpa de color groga or de molt bon gust, per que s de molt mala conservaci, ats que s'ha de consumir 48 hores desprs d'haver collit.

Huha papae;
Varietat amb un fruit de pell verda fosca, de polpa blanca i gust agradable.

Huero;
Espcimen amb un fruit rod de pell verda brillant. s fcil de coure i es tracta de l'nica varietat de fruita frtil.

Maire;
Arbre del pa amb un fruit de pell verda groguenca amb taques fosques. La polpa s de color groc i t un gust agradable desprs d'haver estat cuita.

M  ohi;
Varietat que t els fruits en penjolls de dos o tres. Sn de cuinat lent i llarg i tenen una carn de gust agradable.

Marea;
Espcimen amb un fruit ovalat de pell verda brillant.

Matateoa;
Arbre del pa que t uns fruits de 25 cm de llarg i 15 cm de dimetre de pell verda groguenca, lleugerament tacada de marr. s de cuinat rpid i t un gust apagat.

Paea;
Varietat d'arbre del pa amb un gran fruit de 27 cm de llarg i 22 cm de dimetre. La polpa s groga brillant. De gust agradable, fou una fruit reservada en el passat a les classes socials superiors de l'arxiplag.

Pae fe e;
Espcimen d'arbre del pa amb un fruit de 15 cm de dimetre amb una pell de color verda pllida tacada de marr. El cuinat s rpid i la polpa s blanca cremosa amb un gust agradable.

Paru o Paparu;
Arbre del pa amb un fruit volumins rodo i lleugerament ovalat amb la pell verda groguenca. Desprs d'haver-se cuinat, s'obt una polpa blanca prou gustosa.

Pei;
Varietat amb un fruit volumins, ovalat de pell verda pllida. S'ha de coure desprs d'haver-se collit. T un gust dol, ensucrat.

Peti;
Espcimen amb un fruit rod, petit i aplatat dels extrems. Amb una pell prima, de color groga verdosa, es cou rpidament i s'obt una polpa groga, fina de gust dol i un pl cid, que s molt apreciat.

Piriati;
Arbre del pa amb un fruit de polpa de color crema de gust delicis.

Pua a;
Arbre del pa amb un fruit rod de pell verda amarronada. El fruit madura molt lentament i es pot conservar entre 10 i 12 dies.

Puero;
Varietat d'arbre del pa de fruit rod i molt gran, de pell molt rugosa, groga verdosa i amb taques marrons. Desprs d'haver-se cuit, t un gust excellent.

Puero oviri;
Espcimen amb un fruit rod aplatat pels extrems de qualitat mediocre.

Rare;
Varietat d'arbre del pa amb fruits de 17 cm de llarg, de pell molt rugosa. T una polpa groga pllida amb petits grans. 

Rare autia;
Es tracta de la varietat d'arbre del pa de les Illes de la Societat ms preuada. Produeix un fruit rod de 15 cm de dimetre, de pell verda amb traces marrons de gust molt apreciat que antigament es reservava als ari i (cabdills-reis de les illes).

Tatara;
Arbre del pa amb un fruit molt gros, perfumat i de la mida d'una pasteca. Pot pesar fins a 4,5 lkg i t una polpa de bona qualitat.

Vai paere;
Espcimen amb un fruit volumins de pell verda groguenca amb taques marrons. T una polpa forta, llisa, seca i de gust lleugerament agre.

Normalment, la poblaci polinsia de les Illes de la Societat distingeix les diferents varietats d'arbre del pa a partir de l'alada de l'arbre, l'espessor, nervis i color de les fulles, i la disposici i caracterstiques dels fruits.

Vegeu tamb.
Arbre del pa;
Cocci polinsia del fruit del pa;

Enllaos externs.
Varietats d'arbre del pa a les Illes de la Societat  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110884" title="Julieta Serrano i Romero" nonfiltered="246" processed="246" dbindex="45274">
Julieta Serrano Romero (Barcelona, 21 de gener de 1933) s una actriu catalana de cinema i teatre. Prov d'una famlia d'actors i va comenar en teatre d'afeccionats. 

Ha treballat amb directors com el Pedro Almodvar o el Ventura Pons. 

 Filmografia . 
Y a m quin me cuida? (2006);
La mirada violeta (2004);
Treinta y cinco (2004) ;
Arders conmigo (2002) ;
Sagitario (2001) ;
Nosotras (2000) ;
Marta y alrededores (1999) ;
Cuando vuelvas a mi lado (1999) ;
Carcies (1998) ;
La Moos (1997) ;
Un cos al bosc (1996) ;
Alma gitana (1996) ;
La parablica (1996);
Nexo (1995) ;
La novia moderna (1995) ;
Crpules (1993) ;
La febre d'Or (1993) ;
El amante bilinge (1993)  ;
Salsa rosa (1992)  ;
Ho sap el ministre? (1991) ;
tame! (1990);
Monte bajo (1989) ;
Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988) ;
El pecador impecable (1987);
Material urb (1987) ;
Tata ma (1986) ;
Matador (1986);
Iniciativa privada (1986) ;
El caballero del dragn (1985)  ;
Cuerpo a cuerpo (1984) ;
Un genio en apuros (1983) ;
Entre tinieblas (1983);
La mujer del ministro (1981) ;
Cuentos para una escapada (1981) ;
Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montn (1980);
Cuentos erticos (1980) ;
Yo qu s (1980) ;
La familia, bien, gracias (1979) ;
Soldados (1978) ;
Vmonos, Brbara (1978) ;
Carne apaleada (1978) ;
In memoriam (1977) ;
Grandeur nature (1974) ;
El amor del capitn Brando (1974);
La prima Anglica (1974);
Marianela (1972) ;
Mi querida seorita (1972) ;
Zumo (1972) ;
Abismo (1972) ;
El hombre oculto (1971) ;
Tirarse al monte (1971) ;
Laia (1970) ;
40 grados a la sombra (1967) ;
Crnica de nueve meses (1967) ;
El juego de la oca (1966) ;
Secuestro en la ciudad (1965) ;

 Enllaos externs .
Fitxa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110885" title="Port de la Drassana" nonfiltered="247" processed="247" dbindex="45275">

El Port de la Drassana s una atracci de PortAventura.

Curiositats.

L atracci tanca uns minuts abans de comenar l espectacle del llac. L'edifici de l atracci reprodueix una drassana, i podem veure tots els elements que s'utilitzen per la construcci de les barques. Hi ha tres tipus de barques una a Polynesia, una a la Mediterrnia i una altra a China.
Recorregut.

La destinaci es Waitan Port a la China, passant per Polynesia.

Vegeu tamb.
PortAventura;
Histria de PortAventura;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110886" title="Stefanie Sun" nonfiltered="248" processed="248" dbindex="45276">
Stefanie Sun (   , pinyin: S n Ynz ) (Singapur, 23 de juliol del 1978), cantant pop en mandar, angls i altres dialectes xinesos. 

Es va educar en la St Margaret's Secondary School, Raffles Girls' School i el Saint Andrew's Junior College. Desprs va anar a la Nanyang Technological University, on es va llicenciar en mrqueting. El seu professor de msica va descobrir el seu talent com a cantant. 
 lbums .



Premis.
Ha rebut nombrosos premis a Singapur, Taiwn, Xina, Hong Kong i als MTV Asia Awards). 


Enllaos externs.

Web oficial (xins);
YanziUnlimited Singapore ;
Sun Yan Zi International Fanclub ;
Yanzi News Site;
Sun Yanzi Fanlisting;
;
(     );
Karazen: Stefanie Sun Album Reviews & Chinese Lyrics;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110887" title="Cocci polinsia del fruit del pa" nonfiltered="249" processed="249" dbindex="45277">

El fruit de l'arbre del pa (Artocarpus altilis) s processat de manera caracterstica pels diferents pobles de la Polinsia per a la seva conservaci. Dues tcniques sn compartides per la majoria d'aquests pobles, que aqu hom defineix segons el seu nom en llengua tahitiana:

Opio;
Es tracta d'una tcnica de preparaci en la qual els fruits es cuinen en una ahima a, un forn de cocci per afogament tradicional de Tahit, durant 48 hores. Desprs, els fruits cuinats s'enterren en uns forats fets al costat de l'ahima a per emmagatzemar-los durant setmanes, tot evitant la putrefacci del fruit.

Mahi;
Es tracta d'una tcnica de cocci basada en la fermentaci d'una pastat de fruits del pa. Aquests, en sser madurs, sn pelats, tallats a trossos i dipositats en una sitja al terra d'uns 25 dm3, amb fulles de llimoner que la revesteixen per separar els trossos de fruit del pa de la terra. En omplir-la, cal aixafar els trossos tot saltant-hi al damunt. En acabat es cobreix de fulles de llimoner i es tapava amb pedres i terra. Un cop fermentats desprs d'un perode de temps, s'extreuen de la sitja i es fan boles de la pasta fermentada. Aquesta pasta fermentada es pot conservar durant un any sencer. Les boles es poden embolicar en unes fulles i coure a l'ahima a. Aquesta preparaci alimentria pot provocar diarrees o cefalees. S'usava per combatre la fam i per disposar de reserves d'aliment en cas d'escassesa. Actualment aquesta prctica s'ha abandonat.

Vegeu tamb.
Arbre del pa;
Varietats d'arbre del pa a les Illes de la Societat;

Enllaos externs.
Varietats d'arbre del pa a les Illes de la Societat  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110888" title="Campionat del Mn d'hoquei gel femen" nonfiltered="250" processed="250" dbindex="45278">
El Campionat del Mn d'hoquei gel femen (nom oficial en angls: IIHF Women's World Hockey Championship) s la mxima competici internacional per a seleccions femenines d'hoquei sobre gel. s organitzat per la International Ice Hockey Federation (IIHF). La competici es disputa anualment, excepte els anys de Jocs Olmpics des de 1990.

 Historial .


 Enllaos externs .
Web de l'hoquei femen;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110891" title="Taito Corporation" nonfiltered="251" processed="251" dbindex="45279">

L'empresa Taito (        , taitou kabushikigaisha) s un desenvolupador japons de videojocs i recreatius. La paraula Taito (pronunciat "Tai-tou") s la contracci del smbol xins que significa "Jueu de l'Orient Lluny".  Taito tamb importa i distribueix videojocs americans al Jap, i aix com tamb els seus propis jocs en tot el mn. A partir del 2005, Taito Corporation forma part de Square Enix.

Histria.
La companyia es va fundar en 1953 pel rus jueu Michael Kogan, amb el nom de Taito Trading Company (        , kabushikigaisha tauet boeki). Taito es va iniciar amb la importaci i distribuci de mquines expenedores. Ms tard, van comenar a llogar tocadiscs empassamonedes i eventualment van comenar a manufacturar les seves prpies mquines.

A pesar que Taito, ja fabricava jocs empassamonedes i pinball durant els anys 60, no va ser fins a 1973 que Taito va introduir el seu primer videojoc de sal. Va ser tamb al 1973 que va canviar el seu nom corporatiu de "Taito Trading Company" a "Taito Corporation". Al 1978 Toshihiro Nishikado, un dissenyador de Taito va crear Space Invaders, el qual es va convertir en el videojoc ms popular de la companyia i un dels jocs ms memorables en la histria de les mquines de sal. Aquest joc va ser publicat als EUA per Midway. Space Invaders va estar basat en un joc electromecnic del 1972, fet tamb per Taito, cridat Space Monsters.

A causa del gran xit de Space Invaders, Taito va obrir en 1979 una sucursal crida Taito Amrica Corporation a fi de posar en venda jocs a l'Amrica del Nord. Taito America es va establir a ELK Grove Village, Illinois i va manejar el seu sector de mquines de sal a l'Amrica del Nord. Mentre que la majoria dels jocs que Taito America publicava, eren desenvolupats per la seva societat matriu japonesa, tamb va haver-hi jocs que va vendre sota llicncia de tercers, aix com tamb, jocs que van ser desenvolupats als EUA per Taito.

A ms de Taito Amrica, Taito va tindre una altra sucursal a l'Amrica del Nord anomenada Taito Software Inc que va estar a crrec del sector de jocs domstics de la companyia. Establida a Vancouver, Columbia Britnica i fundada al 1988, Taito Software va traure a la venda jocs exclusivament per a computadores personals i consoles. El 1995 va ser l'ltim any en qu Amrica del Nord va veure l'etiqueta de Taito en els seus nous jocs, pel fet que els seus sucursals en aquesta regi, van tancar les seves oficines al mateix temps. Els jocs desenvolupats per Taito estan encara disponibles a l'Amrica del Nord, per ara usen el nom d'altres companyies.

Taito ha tingut una gran influncia en el transcurs de la histria dels videojocs, desenvolupant alguns molt innovatius. Space Invaders s probablement el ms notable, per jocs com ara Qix, Bubble Bobble, Jungle Hunt, Elevator Action i Puzle Bobble, tamb van introduir niques i noves idees a la forma de joc.

Al 1992, Taito va anunciar una consola de CD-ROM anomenada WoWoW , que permetria jugar d'una manera aproximada als jocs de sal de Taito (de mode semblant que la Neo Geo), aix com tamb descarregar jocs via transmissi satelital (com ho faria la Satellaview ms tard). La WoWoW mai va sortir a la venda.

El 22 d'agost del 2005, es va anunciar que el gegant de la indstria de videojocs Square Enix, compraria 247.900 accions de Taito, pel valor de 45,16 bilions de iens (409,10 milions de dlars), per a fer de Taito Corporation una subsidiria de Square Enix.  El propsit de l'adquisici feta per Square Enix, era el d'incrementar per a ambds el marge de beneficis, aix com tamb comenar la seva expansi dins de noves formes d'entreteniment. L'oferta pblica d'adquisici per part de Square Enix, va ser acceptada pel major accionista Kyocera, fent de Taito, una sucursal oficial de Square Enix. El 22 de setembre del 2005, Square Enix va anunciar satisfactriament l'obtenci del 93,7% de la totalitat d'accions de Taito, efectivament, posseint a la companyia en la seva totalitat.  Per al 28 de setembre del 2005, Taito va passar a ser propietat de Square Enix.  

El 25 d'octubre del 2005, Sega va posar a la venda Taito Legends, un conjunt de 29 jocs de Taito per a la Xbox de Microsoft, el PlayStation 2 de Sony i una versi tamb per a PC. La translaci per al PSP cont 16 jocs.

Ttols (selecci).




Enllaos externs.
 http://www.taito.co.jp/ - Web de la companyia (en japons);
 The Taito Project;
 Taito Corporation a MobyGames ;
 Bon tribut a Taito  ;
 Jocs fets per Taito a la Killer List of Videogames;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110896" title="Folgandros" nonfiltered="253" processed="252" dbindex="45281">
Folgandros (Pholegandros) es  una illa de la mar Egea la mes petita de les Cclades entre Melos i Skinos. T 32 km2 i 700 habitants.

El seu nom segons la llegenda era el del fill de Minos. La ciutat del mateix nom era al nord-est de l'illa, al costat de la moderna ciutat de Folgandros. 

Altres ciutats de l'illa son Ano Meria (nord) i Karavostassis i Livadi al sud-est. Angali (a l'oest) forma una badia que casi parteix l'illa en dos.

Fou part del ducat de Naxos des el 1207 i va passar als otomans el 1566.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110898" title="Fraata" nonfiltered="254" processed="253" dbindex="45282">
Fraata (Phraata) fou una ciutat de Mdia que fou residncia de hivern dels reis de Prtia. Era una plaa forta ben defensada. Podria ser la mateixa ciutat que Estrab descriu sota el nom de Vera, per realment la seva situaci es desconeix.

Es suposa que el seu nom derivava del rei Fraates.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110899" title="Frurs" nonfiltered="255" processed="254" dbindex="45283">
Frurs (phruri) foren un poble escita de Srica (equivalent a Sibria, nom donat als territoris orientals del escites), descrits com canbals per Plini el Vell i Dions.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110902" title="Frigis" nonfiltered="256" processed="255" dbindex="45284">
Frigis foren el poble que va viure a l'sia Menor a partir del segle XII aC. El seu nom original era muskhis. Eren indoeuropeus i van arribar a la zona probablement des de els Balcans, empenyuts per altres pobles.

Segons Hesykhios el nom de friges en llengua dels lidis volia dir "homes lliures" i s molt possible que aquest fou el seu nom. La gorra frgia se smbol de llibertat.

Divinitats frgies foren Cibeles (tamb Rhea o Agdistis), Sabazios (nom frigi de Dions), Olimpos, Hiagnis, Litierses i Marsias.

Segons modernes investigacions podrien ser els ancestres del georgians, i la seva llengua seria l'antic georgi.

Per la seva histria vegeu:

Regne de Frgia;
Satrapia de Frigia;
Regi de Frgia;
Provncia romana de Frgia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110903" title="Regi de Frgia" nonfiltered="257" processed="256" dbindex="45285">

Frgia (Phrygia) fou una regi del centre de l'sia Menor habitada pels frigis (phryges).

Era el centre dels dominis hitites; aquests foren enderrocats al segle XI aC i la poblaci reduda a la part de Capadcia i les muntanyes del Taure mentre pobles procedents de l'oest assolaven la resta de l'sia Menor. Aquest frigis podrien ser els ancestres del georgians. De moment els frigis van establir un regne a l'sia Menor Central que va subsistir fins que fou destrut pels escites i les seves restes van acabar a mans dels perses el 546 aC.

Vegeu Regne de Frgia.

Els grecs distingien dues Frgies: la Frgia Menor o Hellespntica (Msia i altres territoris) i la Frgia Major.

La Frgia Major, al centre de la pennsula d'Anatlia, tenia al nord Bitnia i Paflagnia, a l'est Capadcia i Licania (amb frontera a l'Halis), al sud Psdia i Cilcia (frontera a les muntanyes del Taure) i a l'oest les muntanyes Tmolos i Messogis, per sense un lmit molt precs que la separava de Msia, Ldia i Cria. La part principal era la frtil vall del Sangarios.  Iconium era la ciutat ms oriental, i incloa la regi al nord-oest d'aquesta ciutat amb el llac Tatta o de la Sal.
         
El pas produa or, marbre (el principal marbre era el de Synnada), i vi.

El pas va passar als perses vers el 546 aC i la major va formar la satrapia III de l'Imperi persa. La Frgia Menor va formar una satrapia coneguda pels grecs com Frgia Hellespontica, i tambe satrapia de Msia, o Satrapia de Dascilios del nom de la seva capital.

Vegeu: Satrapia de Frgia i Satrapia de Dascilios

El 333 aC van passar ambdues a Alexandre el Gran que en va donar el govern a Antgon el borni. A la primera divisi de l'imperi el 323 aC Antgon va conservar Frgia a la que es va afegir Lcia i Pamflia. Frgia Menor fou donada a Lleonat. El 321 aC Perdicas d'Orstia va donar Frgia Major i probablement tamb la Menor a umenes de Cardia, per a Triparadiso Antgon fou ratificat en la possessi de Frgia Lcia i Pamflia, i Frgia Menor fou donada a Arrideu, per Antgon se'n va apoderar el 319 aC.

Antgon la va conservar fins el 301 aC. Llavors la Frgia Menor va passar a  i la Frgia Major a Seleuc I Nictor, per el 282 aC Seleuc es va apoderar de la Frgia Menor. El governador selucida aviat es va independitzar i va formar el Regne de Prgam, mentre Bitnia afermava la seva independncia. Llavors van arribar a la zona els glates procedents de Trcia i es van apoderar de la Vall del Sangarios on van acabar per formar la Galcia separant aix Frgia de Bitnia i Paflagnia. Les antigues ciutats de Frgia de Gordium, Ancyra i Pessinus van quedar dins dels dominis dels glates. A la frontera est, Licania tamb es va estendre a l'oest costa de Frgia.

Vers el 240 aC el dinasta de Prgam  va derrotar els glates als que va arrabassar territoris a Frgia Menor i va agafar el ttol reial. Antoc III el gran va reduir el domini de Prgam a la zona entre el Sinus Elaeus i la badia d' Adramitium, per desprs de la derrota del selucida davant els romans a Magnsia del Sipilos (191 aC)  el rei de Prgam, aliat de Roma, va obtenir  tota la Frgia Menor, Ldia, Frgia Major i potser altres territoris. Un d'ells fou el districte que separava els seus dominis de Frgia menor de Bitnia, i que eren anomenats Msia i que Estrab anomena com a Frgia Epicteta; la possessi d'aquesta zona va comportar una guerra entre umenes II de Prgam i Prsies de Bitnia i finalment per decisi de Roma fou donat a Prgam, amb el nom de Frgia Epicteta. Frgia (Major, Menor i Epicteta o Msia) va passar a Roma a la mort del darrer rei tal II de Prgam el 133 aC en virtut del seu testament.

Just i Appi diuen que vers el 127 aC Frgia fou donada a Mitridates V del Pont (no queda clar quina part de Frgia lo fou donada) per a la seva mort el 120 aC li fou confiscada al seu fill Mitridates VI Eupator i "declarada lliure", que segurament vol dir que les ciutats foren reconegudes com a lliures dins l'aliana romana. Els romans la van dividir en districtes dins la provncia d'sia, districtes dels que tres (Laodicea, Apamea, i Synnada) van ser incorporats el 88 aC a la provncia de Cilcia per poc temps, per retornar a la provncia d'sia i al cap d'uns anys retornar a Cilcia, fins el 49 aC quant definitivament foren inclosos a sia. La part sud del pas, coneguda com Frgia Parorios i en especial les ciutats d' Apollnia, Antioquia i Philomelium, sembla no va pertnyer pas mai a la provncia d'sia.

Vers el 294 es van crear les provncies de Frgia Primera i Frgia Segona. Al segle IV la part sud de la Frgia Primera (l'antiga Frgia Parorios) fou unida a Psdia i la comarca del Meandre a Cria, i la Frgia Primera va ser reanomenada Frgia Pacatiana (apareix tamb com a Frgia Capatiana) i la Segona com a Frgia Salutaris (amb Synnada com a capital)



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110904" title="Frgia Major" nonfiltered="258" processed="257" dbindex="45286">
Frgia Major es el nom donat pels grecs a la part principal de la Regi de Frgia amb la vall del Sangarios. Arribava pel sud fins a Psdia i Lcia i aquesta part era conegude com a Frgia Parorios. La part al nord-oest formava la Frgia Menor.
La part nord-oriental, amb Ancyra i Gordium, va passara als glates a la meitat del segle III aC i es va formar la Galcia quedant Frgia Major reduida a la meitat (al mateix temps Licania va incorporar territoris del sud-est).

Vegeu: Regi de Frgia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110907" title="Frgia Menor" nonfiltered="259" processed="258" dbindex="45287">
La Frgia Menor fou una part de la regi de Frgia sorgida com entitat sota els perses que hi van formar una satrapia que fou coneguda pels grecs com a Frgia Hellespntica i tamb com a Msia (sovint anomenada satrapia de Dascilos, del nom de la capital). Desprs, amb l'imperi macedoni es va unir amb Alexandre el Gran a la Frgia Major, pero es va dividir altre cop a la seva mort, quedant de nou unides el 319 aC.

La part nord va passar a Bitnia vers el 301 aC i la resta als selucides. Prgam es va fer independent vers el 280 aC al sud, i el centre va passar als glates; vers el 240 aC Prgam va conquerir el centre. El 188 aC Prgam va rebre la Frgia Major i per la mateixa poca tamb el nord de la Frgia Menor arrabassada a Bitnia.

La Frgia Menor i la satrapia de Dascilos estaven formades per tres districtes:

al nord la Msia (Msia Menor);
al centre la Frgia Epicteta (Msia Major);
al sud la Troade i Teutrnia (desprs el Regne de Prgam);

Les ciutats eolies de la costa formaren part de la satrapia de Dascilos per no pas de la regi de Frgia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110910" title="Frgia (provncia romana)" nonfiltered="260" processed="259" dbindex="45288">
Frgia va passar a Roma el 133 aC pero no va formar cap provncia. Just i Appi diuen que vers el 127 aC Frgia fou donada a Mitridates V del Pont (no queda clar quina part de Frgia li fou donada) per a la seva mort el 120 aC li fou confiscada al seu fill Mitridates VI Eupator i "declarada lliure", que segurament vol dir que les ciutats foren reconegudes com a lliures dins l'aliana romana. Els romans la van dividir en districtes dins la provncia d'sia, districtes dels que tres (Laodicea, Apamea, i Synnada) van ser incorporats el 88 aC a la provncia de Cilcia per poc temps, per retornar a la provncia d'sia i al cap d'uns anys retornar a Cilcia, fins el 49 aC quant definitivament foren inclosos a sia. La part sud del pas, coneguda com Frgia Parorios i en especial les ciutats d' Apollnia, Antioquia i Philomelium, sembla no va pertnyer pas mai a la provncia d'sia.

Frigia va formar dos provincies a la reorganitzaci de Diocleci vers el 294 dC: Frgia Primera i Frgia Segona




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110911" title="Frgia Primera" nonfiltered="261" processed="260" dbindex="45289">
Frgia Primera fou una provncia romana creada vers el 294 formada per la part occidental i sud de Frgia fins llavors dins la provncia d'sia.

Limitava al sud amb les provncies de Caria, i de Lcia i Pamflia; a l'est, amb Psdia i Frgia Segona; al nord en part amb Frgia Segona i en part amb Bitnia; i a l'oest amb la provncia d'Hellespont i la de  Ldia.

Aquesta provncia va perdre al segle IV la part sud que fou unida a Psdia i el sud-oest a la zona del Meandre que fou unida a Cria i es va reanomenar Frgia Pacatiana.
Ciutats.
Iluza;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110913" title="Frgia Segona" nonfiltered="262" processed="261" dbindex="45290">
Frgia Segona fou una provncia romana creada vers el 294 formada per la part oriental o nord-oriental de Frgia fins llavors dins la provncia d'sia.

Limitava al sud amb la provncia de Psdia; a l'est amb la de Galcia; al nord amb Bitnia; i a l'oest amb la provncia de Frgia Primera.

Aquesta provncia es va reanomenar al segle IV Frgia Salutaris.

La seva capital fou Synnada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110915" title="Phthiotis" nonfiltered="263" processed="262" dbindex="45291">
Phthiotis fou un districte del sud-est de Tesslia habitat pels aqueus phthiotes, membre de la lliga amfictinica. Estrab situa el districte al sud de Tesslia, des el golf Maliac a les muntanyes del Pindos amb Farslia al nord. La ciutat principal era Lmia.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110916" title="Ftirfags" nonfiltered="264" processed="263" dbindex="45292">
Ftirfags (Phthirophagi) foren un poble escita, anomenat aix perqu eren i anaven molt bruts, si be alguns historiadors pensen que inicialment el nom potser fou donat pel phtheir, un fruit del que s'alimentaven, per l'explicaci del nom per la seva condici de bruts es explicada per Estrab. Aquest diu que vivien al Caucas potser a la costa de la mar Negra; Ptolemeu diu que vivien a Sarmcia darrera del Rha. Plini el Vell diu que mes tard foren anomenats sales (salae).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110917" title="Phundusi" nonfiltered="265" processed="264" dbindex="45293">
Els phundusi foren una tribu germnica esmentada per Claudi Ptolemeu que habitava el Quersons Cmbric, al nord de Germnia, i vivien al nord dels cobands i els cals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110918" title="Ftia" nonfiltered="266" processed="265" dbindex="45294">
Ftia  (Phytia o Phoeteiae) fou una ciutat de l'interior d'Acarnnia a les muntanyes Stratos, que estava fortament fortificada. Era al cam entre Stratos i Medeon i Limnea. Vers el 300 aC pertanyia a la Lliga Etlia que ja dominava l'oest d'Acarnnia. Fou ocupada per Filip V de Macednia en la seva expedici contra els etolis el 219 aC per els etolis la van recuperar probablement desprs de la derrota de Filip V davant els romans.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110919" title="Piarensins" nonfiltered="267" processed="266" dbindex="45295">

Els piarensis (llat piarensii, grec piarensioi) foren un poble de la Msia Inferior, que vivien a la zona de la frontera amb Trcia. Sn esmentats per Claudi Ptolemeu (III. 10  9).

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110920" title="Piquensis" nonfiltered="268" processed="267" dbindex="45296">
Piquensis (llat picensii, grec pikensioi) fou un poble establert a la part nord-est de la Msia Superior, a la riba del Timarus. Son esmentats per Claudi Ptolemeu (III. 9  2).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110921" title="Picentes" nonfiltered="269" processed="268" dbindex="45297">
Picentes (pikentes) o picentini foren un poble de la Itlia Central entre Campnia i Lucnia, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum (els picentins i picens). Estrab diu que havien estat establerts a la zona pels romans deportant a una part del poble dels picens del nord, per no dona cap referncia de quan i perqu es va fer el trasllat. Cal suposar que el trasllat es va fer desprs de la conquesta del Picenum pels romans desprs del 268 aC.
 
A la Segona Guerra Pnica es van declarar per Annbal i al final de la guerra foren castigats severament i se'ls va prohibir servir a l'exrcit i van haver de realitzar les pitjors feines. A ms a ms van haver d'abandonar la seva capital, Picntia (Picentia)i establir-se en llogarets reduts; el 194 els romans van fundar al seu territori la colnia de Salernum. Picntia va subsistir de fet i apareix com una de les ciutats destrudes fins a la guerra social (vers el 90 aC) per no prou per desaparixer doncs continua apareixen i consta encara a la Taula de Peutinger i segurament correspon a la moderna vila de Vicenza a la vora del rierol Vicentino.

Encara que el nom de picentes  es dona a aquest poble i el de picens o picentins als habitants del Picenum, en el seu temps aquesta diferenciaci no es va observar molt acuradament. Estrab anomena picentins als habitants de Picenum i picentes (pikentes) als de la Campnia. Pompeu i Tcit anomenen tamb picentins als habitants del Picenum. Convencionalment es designa aqu a aquest grup com a picentes, reservant les denominacions mes comuns de picens o picentins pels seus compatriotes del Picenum.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110924" title="Picentins" nonfiltered="270" processed="269" dbindex="45298">
Picentins (picentini) o picens (piceni) foren un poble que vivia a la regi del Picenum. El nom de picentes convencionalment es dna a una branca del poble que vivia entre Campnia i Lucnia.

Del seu origen no se sap res. Se suposava que eren d'origen sabllic. Encara que el nom es fa derivar de la divinitat italiana Picus aix es dubts. Silus Italicus diu que van conquerir la regi que antigament tenia un poble pelasg.

El 380 aC es va establir una colnia d'exiliats grecs siracusans a Ancona i es l'nic fet conegut de la histria del Picenum fins el seu contacte amb Roma. Per la seva proximitat amb els gals, Roma va buscar l'aliana dels picens i la va obtenir el 299 aC en un tractat que fou respectat escrupolosament pels picens. La llarga pau va fer esdevenir el Picenum un dels districtes ms poblats d'Itlia. El pas fou ocupat militarment pels cnsols  Sempronius Sophus i Appius Claudius en una sola campanya el 268 aC, sense trobar resistncia; les causes de la guerra son desconegudes. Els picentins gaireb mai van oferir resistncia a Roma.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110926" title="Pictes" nonfiltered="271" processed="270" dbindex="45299">


Pictes (llat picti) s el nom que es va donar als antics caledonis que vivien a la moderna Esccia. Ammi Marcell els presenta dividits en dos tribus en temps de l'emperador Constant: els dicaledons (dicalidonae) i els vecturions (vecturiones) i aliats als attacots i als escots. El seu nom volia dir "pintat" i era degut a la costum dels caledonis de pintar-se pel combat. Pictia o Pictavia (Pictland en angls) es va convertir en el regne d'Alba (Esccia) durant el segle X, amb el que els pictes es van convertir al seu torn en Albannach o Escocesos.

El nom pel qual els pictes es deien a si mateixos s desconegut. La paraula grega        (picti en llat) apareix per primera vegada en un panegric escrit per Eumeni en 297 a. C. i que significa "els pintats" o "els tatuats". No obstant aix, podria deure's a una etimologia popular anterior, potser del cltica Pehta, Peihta (lluitador).

Els escots i els Dalriada d'Irlanda els van anomenar Cruithne (cru(i)then-tath irlands antic), potser de el proto cltic kwriteno-tout . Tamb hi ha Cruithne en el Ulster, especialment els reis de Dl nAraidi. Els britans (avantpassats dels galesos) en el sud els coneixien pel dialecte cltic P com Prydyn. Els termes "Bretanya" i "brit" provenen de la mateixa arrel. La forma en gallic escocs modern Pecht prov de el angls antic.

L'arqueologia dna algunes aproximacions sobre la societat dels pictes. A pesar que ha sobreviscut molt poc de la seua forma d'escriptura, la histria d'aquest poble, a partir del segle IV des d'ara, s coneguda per una gran varietat de fonts, incloent hagiografies com la de Sant Columba d'Iona, aix com varis Anals irlandesos. Encara que la impressi popular dels pictes pot ser la d'un poble fosc i misteris, no va ser aix en absolut. La histria i la societat pictes estan d'acord amb la dels pobles d'Europa Central, Septentrional o Oriental en l'Antiguitat o en l'Alta Edat Mitjana quan se'ls compara amb ells.

 Societat .

Les fonts arqueolgiques ens donen evidncia de la cultura material dels pictes, on veiem una societat no molt diferent ni dels seus vens gallics i bretons ni dels anglosaxons del sud. Encara que pot servir de molt utilitzar l'analogia i el coneixement d'altres societats "cltiques", aquests es van estendre per un rea molt gran, pel que basar-se per exemple en els gals pre-romans o en la Irlanda del segle XIII com font per a estudiar la societat picta del segle IV pot donar com resultat equivocacions o dolentes interpretacions.

Com passa amb la majoria dels pobles del nord d'Europa en la Antiguitat, els pictes eren grangers que vivien en menudes comunitats: el bestiar i els cavalls es consideraven un signe de riquesa i prestigi, mentre que havia gran nombre d'ovelles i porcs. Els topnims suggereixen que la transhumncia era comuna entre ells. Els animals en general eren menuts per als estndards posteriors, encara que els cavalls de Gran Bretanya es van importar a Irlanda per a creuar-los amb els nadius i acrixer la seua grandria. De fonts irlandeses ens ha arribat que l'elit solia competir en criatura de bestiar per la grandria dels caps de bestiar i no hi ha ra per a no pensar que els pictes tamb feren el mateix. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110928" title="Pictons" nonfiltered="272" processed="271" dbindex="45300">
Pictons (llat pictones) i mes tard anomenats pictaus (pictavi) foren un poble gal que vivia al sud del Loire a la costa de l'Atlntic. Claudi Ptolemeu els situa a Aquitnia i esmenta dos ciutats dels pictons: Limonum o Lemonum (Poitiers) i Ratiatum. Ocupaven la part mes al nord d'Aquitnia fins el riu Liger (Loire). Estrab diu que el riu Liger era la frontera entre pictons i nannets o namnets; al sud dels pictons vivien els santons que arribaven fins al Garona. A l'est tenien els turons i bitriges cubes.

Juli Csar esmenta al pictons dels que va obtenir vaixells en la seva guerra contra els venetis. Els pictons es van unir a Vercingetorix el 52 aC. El 51 aC el llegat de Csar, Canninius, va anar al pas dels pictons per aixecar el setge de Lemonum que estava bloquejada pel cap gal Dumnacus.

Luc diu que els pictons foren immunes es a dir que no pagaven taxes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110929" title="Piengites" nonfiltered="273" processed="272" dbindex="45301">
Piengites (llat piengitae, grec piengitai) foren un poble de Sarmcia, que vivien suposadament al riu Piena, afluent del  Pripjat, prop de Pinsk (Rssia).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110930" title="Pieres" nonfiltered="274" processed="273" dbindex="45302">
Pieres (      ) foren un poble de Trcia que vivia entre les muntanyes Peneios i el Haliacmon. El districte que habitaven s'anomen Piria o Pieris.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110931" title="Piria" nonfiltered="275" processed="274" dbindex="45303">



Piria de Trcia, Pieris o Pieira, districte de Trcia i desprs de Macednia.
Piria de Sria, districte de Sria;
Piria (mitologia), dona d'xil;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110932" title="Piria de Trcia" nonfiltered="276" processed="275" dbindex="45304">
Piria fou un districte de Trcia habitat pels pieres. La llegenda fa aquest territori el lloc de naixement de les muses i d'Orfeu, pare de la msica. La muntanya mes alta del districte era el Pierus Mons. Es creu que hi havia una ciutat anomenada Piria i les altres dues ciutats principals eren Dion i Pidna. Va passar a Macednia durant el regnat de Filip II.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110933" title="Piria de Sria" nonfiltered="277" processed="276" dbindex="45305">
Piria fou un districte de Sria que fou anomenat aix pels macedonis. Es trobava a la dreta de l'Orontes. La muntanya mes alta s'anomena tamb Piria. La ciutat principal fou Selucia que normalment es distingeix d'altres amb el nom de Selucia de Piria.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110934" title="Pinara" nonfiltered="278" processed="277" dbindex="45306">
Pinara (      ) fou una ciutat de Lcia al peu de les muntanyes Cragus i no lluny de la riba oest del Xanthos. Estrab diu que fou una de les principals ciutats i tot i que no es esmentada per altres autors les seves runes demostren que va tenir fora importncia. Menecretes, historiador de Lcia, esmentat per Esteve Bizant, diu que fou una colnia de Xanthos i es va dir inicialment Artymnesos, mes tard canviat a Pinara que en llenguatge local volia dir "tur rod".

Les seves runes foren trobades per Sir Charles Fellows prop del llogaret de Minara. El teatre es conserva en prefecte estat; tamb estan fora be les muralles i alguns edificis; es troben nombroses tombes algunes amb boniques escultures.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110935" title="Pindenissos" nonfiltered="279" processed="278" dbindex="45307">
Pindenissos (llat Pindenissus) fou una ciutat dels eleuthero-cilicis a les muntanyes Amanos, que fou conquerida per Cicer quant fou governador de Cilcia. La va assetjar durant 57 dies fins que la va conquerir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110936" title="Pindos (muntanyes)" nonfiltered="280" processed="279" dbindex="45308">

Pindos (grec:        ,llat: Pindus) sn unes muntanyes del nord de Grcia que corren de nord a sud entre la mar Jnica i la mar Egea, formant el centre del pas. Es consideren una derivaci de les muntanyes balcniques. El seu cim ms alt s Smlikas amb 2.637 metres.

Aquestes muntanyes feien antigament la frontera entre Tesslia i Epir i marcava el lmit d'Atamnia.  La part nord fou anomenada Lacmon o Lacmos (Lacmus) i era el lloc de naixement de cinc dels principals rius de Grcia: Haliacmon, Peneios, Aquelos, Aractos i Aous. La part al sud de l'anterior  fou anomenada Kerktion (llat Cercetium); la part ms al sud fou anomenada Tymphrestos (Tymphrestus, modernament Velkhi) i estava dividida en les cadenes de Othyrs i Oeta. Ms al sud ja es dividia en dues branques que ja no eren considerades part de les muntanyes Pindos.

Possessi romana i bizantina, a l'edat mitjana va caure en mans d'eslaus i blgars i desprs, el 1205, del despotat de l'Epir, per esdevenir finalment possessi otomana. Va passar a Grcia el 1913 al final de la guerra dels Balcans. A la Segona Guerra Mundial a la regi de les muntanyes Pindos es va establir el Principat de Pindos i Voivodat de Macednia.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110937" title="Pindos (Drida)" nonfiltered="281" processed="280" dbindex="45309">
Pindos (Pindus) fou una ciutat de la tetrpolis drica, a la vora del riu del mateix nom que desaiguava al riu Cefs prop de Lilea. La ciutat fou tamb anomenada Akhupas i estava probablement propera al naixement del riu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110938" title="Pirustes" nonfiltered="282" processed="281" dbindex="45310">
Pirustes (llat pirustae) foren un poble illiri que quan va esclatar la guerra entre roma i el rei Gentius, van ajudar al romans i van ser declarats immunes (lliures de taxes). Estrab diu que eren un poble pannoni (els pannonis i els illiris eren la mateixa tnia) i probablement vivien a Pannnia  per no s'ha pogut determinar on.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110939" title="Pisa (lide)" nonfiltered="283" processed="282" dbindex="45311">
Pisa fou una ciutat del Pelopons a l'lide, antiga capital del districte independent de Pisatis desprs conquerit per Elis. Estava entre Harpinna i Olmpia i molt propera a aquesta ciutat. Fou en mitologia la residencia d'Oenomaus i Plops. Pisa fou fundada per un heroi epnim, Pisos fill de Perieres, net d'Eol.

Fou capalera d'una confederaci de 8 estats formada per Pisa, Salmone, Heraclea, Harpinna, Cycesium, Dyspontium i dues mes de les que no es coneix el nom. 

Pisa tenia originalment la presidncia dels jocs olmpics per en fou privada per Elis. Pisa va fer repetits intents de recuperar aquesta presidncia i aix va portar a diverses guerres contra Elis que van acabar amb la destrucci de Pisa el 572 aC. El 364 aC els habitants de Pisatis i els arcadis van poder per fi organitzar uns jocs (els jocs CIV de l'antiguitat) per Pisa ja no existia. Quant Pausnies va visitar la zona on havia estat la ciutat la va trobar convertida en vinyes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110940" title="Javier Pedro Saviola" nonfiltered="284" processed="283" dbindex="45312">






Javier Pedro Saviola s un futbolista argent nacionalitzat espanyol que juga de davanter al Real Madrid.

 Biografia . 
 Nascut a Buenos Aires, l'11 de desembre de 1981. Va destacar des de molt jove en River Plate, amb el qual va debutar en la primera divisi argentina amb tan sols 16 anys. s un jugador que generalment arrenca des de les bandes cap al centre. La seva actuaci al River Plate va ser formidable, comenant amb un gol en el partit del debut enfront del Club Atltico Gimnasia y Esgrima de Jujuy sent el jugador ms jove a debutar amb un gol. Desprs es va coronar campi en el Obertura 99, sent el mxim golejador amb 15 gols, i el segon ms jove a aconseguir el premi, amb 18 anys i 1 dia, darrere de Maradona per 8 dies. Tamb va obtenir el ttol en el Clausura 2000. En aquesta etapa en River, va aconseguir 45 gols en 85 partits, sumat a 10 gols que aconsegu a la Copa Libertadores.

L'any 2001 va ser l'estrella de la Mundial Sub 20 organitzada per la FIFA a Argentina. Argentina es va proclamar campi amb un gol de Saviola a la final i a ms Saviola es va convertir en el mxim golejador i va ser nomenat "el millor jugador del Mundial". 

Desprs del Mundial, i amb tan sols 19 anys, va fitxar pel FC Barcelona, que va pagar per ell uns 4.400 milions de pessetes, xifra que el va convertir en el fitxatge ms car de la histria del club. A pesar que va jugar a molt bon nivell durant els seus tres primeres temporades en el Bara, l'estiu de 2004, quan va obtenir la nacionalitat espanyola va ser cedit per una temporada al AS Mnaco, amb el qual va disputar la Lliga francesa de futbol i la Lliga de Campions en la temporada 2004-2005. Desprs de tornar del Principat, va ser cedit al Sevilla Futbol Club per a la temporada 2005-2006, amb el qual va competir en la Lliga espanyola de futbol, la Copa del Rei i va obtenir el ttol de la Copa de la UEFA 2006. Desprs del mundial d'Alemanya, la situaci professional de Saviola va passar a ser una mica confusa. 

El juliol de 2006, va tornar a entrenar amb el Barcelona, a pesar que el seu entrenador Franklin Edmundo Rijkaard va dir que Saviola no es trobava en els seus plans. En els partits de pretemporada 2006-07, Saviola va fer tres gols per al Bara. Per al principi de la temporada, amb la lesi d'Eto'o, Rijkaard va tornar a confiar en ell per a desprs relegar-lo a la banqueta un cop es produ la recuperaci del cameruns.

El juliol de 2007, Txiki Begiristain va considerar poc necessria la continutat de Saviola conscient dels nombrosos jugadors amb els quals es comptava en la seva posici al FC Barcelona i el club li fu una oferta de renovaci a la baixa, pel que desprs d'haver acabat contracte, Javier Saviola va fitxar amb el Real Madrid i va ser presentat davant unes 3.000 persones a l'Estadi Santiago Bernabeu.

Palmars.
 CA River Plate
Futbolista argent ms jove a debutar amb un gol (16 anys);
Campi del Torneo Apertura 1999;
Mxim golejador (15 gols);
Segon mxim golejador ms jove de la histria de la lliga argentina (18 anys i 8 dies), noms superat per Maradona, amb 8 dies menys.
Jugador revelaci de l'any als Premis Clarn 1999;
Premi Olimpia al millor jugador del pas;
Rcord de partits consecutius marcant (8) a la lliga argentina (rcord superat).
Trofeu al millor jugador sud-americ del 1999;
Campi del Torneo Clausura 2000;


 FC Barcelona
Trofeu al millor jugador del Gamper 2001;
Premi al millor jugador sud-americ de la lliga espanyola 01/02;
Premi Clarn com a millor futbolista argent a l'estranger;
Trofeu al millor jugador del Gamper 2002;
Incls a la llista dels 50 candidats a la Pilota d'Or 2002;
Campi Copa Catalunya 03/04;
Incls a la llista de la FIFA dels 125 millors jugadors de la histria (vius);


 Sevilla FC
Campi de la Copa de la UEFA 2006;


 FC Barcelona
Campi de la Supercopa d'Espanya 2006;


 Real Madrid CF
Campi de Lliga 2008;
Campi de la Supercopa d'Espanya 2008;


 Selecci d'Argentina
Campi del Mundial Sub-20 2001;
Bota d'Or al millor jugador del Mundial Sub-20 2001;
Mxim golejador de la histria del Mundial Sub-20 2001 (11 gols);
Subcampi de la Copa Amrica de futbol 2004;
Medalla d'Or als Jocs Olmpics d'Atenes 2004;
Subcampi Copa Confederaci 2005;

Referncies.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110941" title="Tcnica Levallois" nonfiltered="285" processed="284" dbindex="45313">
La Tcnica Levallois s un sistema de tallar les pedres durant part del paleoltic.

Pren el nom del jaciment parisenc de Levallois-Perret on es va trobar mostres per primera vegada d'aquesta tcnica.

Es considera una tcnica bastant sofisticada prpia dels perodes o cultures de l'Acheli i Musteri (pels homes del Neanderthal) del Paleoltic mitj per tamb es troba en el Paleoltic superior.

Es tracta d'obtenir trossos de pedra amb una forma ja predeteminada a partir d'un nucli de pedra amb extraccions des de fora cap a dins realitzades en tot el contorn del nucli. 

S'obtenen ganivets de pedra o peces ms menudes com les anomenades puntes Levallois 


 Enllaos externs .
Illustrated demonstration of the Levallois technique (note that, contrary to what is shown on this page, the soft hammer technique was never used for Levallois flaking);
Animated Levallois flint working;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110942" title="Lipnica" nonfiltered="286" processed="285" dbindex="45314">
Lipnica s un municipi del powiat bytowski del wojewdztwo pomorskie de Polnia. Al 2005 tenia 747 habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110943" title="Trevor Taylor" nonfiltered="287" processed="286" dbindex="45315">
Trevor Taylor s un pilot de Formula 1 nascut el 26 de desembre del 1936 a Gleadless,  prop de Sheffield (Anglaterra).

Va debutar el 18 de juliol de 1959 al Gran Premi del seu pas. Va participar a un total de 29 grans premis , aconseguint un podi al Gran premi dels Pasos Baixos del 1962 i un total de 8 punts al campionat del mn. 

Va correr per Cooper, Lotus, BRM i Shannon amb la que va correr l'unica cursa d'aquesta escuderia a la Formula 1 al Gran Premi d'Anglaterra del 1966, cursa en la que ja es va retirar definitivament.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110944" title="Ascla" nonfiltered="288" processed="287" dbindex="45316">

Ascla s un terme usat en arqueologia paleoltica per anomenar un tros fi de pedra tallada obtingut a partir d'un nucli ltic.

Cadena operativa per obtenir ascles.

El primer pas era que els habitants del paleoltic aconseguissin un material de pedra adequat anomenat ndul que normalment era de quarcita o slex i ms rarament d' obsidiana o altres materials.

El segon pas era colpejar-lo directament per percussi, amb una altra pedra, o indirectament fent pressi mitjanant un material ms tou com la fusta o l'os. En tots dos casos l'energia aplicada es propagava a traves de la pedra i aquesta es fracturava d'una manera previssible i aix  s'obtenien trossos fins com les ascles o les lmines. El nucli de pedra quedava marcat amb unes empremptes en negatiu de les ascles obtingudes.

Finalment les ascles es sometien a un retoc mecnic per acabar donant-li les caracterstiques definitives. Excepcionalment s'utilitzaven ascles sense retocar per exemple com a ganivets de dors natural.

Parts d'una ascla.
Punt de percusi: lloc on s'ha aplicat l'impacte o pressi.
Cara dorsal: Part superior externa de l'ascla ;
Cara ventral:Cara interna ;
Tal:Superfcie proximal de l'ascla on es produeix la percusi pot ser de forma plana, apuntada, facetada etc.
Bulb:Engruiximent de l'ascla prxima al talen la cara ventral com a resultat de la fractura.

Utilitats de l'ascla.
L'ascla un cop retocada passa a formar part de nombrosos estris per a separar la carn i la pell dels animals, ganivets de dors retocat, ascles triangulars erc. 
 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110946" title="Rascadora" nonfiltered="289" processed="288" dbindex="45317">
Una rascadora en arqueologia del paleoltic s un estri fabricat a partir d'una ascla que tant pot servir per a gratar com per a tallar.

Apareixen durant el Paleoltic inferior i sn molt tpiques del Paleoltic mitj (Musteri) essent ms poc frequents en el Paleoltic superior.

Per a fabricar una rascadora es procedia al retoc d'una ascla amb una o diverses de les vores treballades amb un tipus de retoc superficial en forma d'esquames regulars i continues que formen un front de tall uniforme que permetia tallar o gratar. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110948" title="Retoc" nonfiltered="290" processed="289" dbindex="45318">
Retoc en arqueologia s un procediment d'acabat dels estris de pedra per adaptar-los a una funci especfica.

Classificaci segons la manera de fer el retoc.
Retoc simple: Fets a la vora de l'ascla disminueix el tall de l'aresta ;
Retoc pla:Fet mitjanant pressi, penetra en la superfcie interior. s especfic del Solutri. ;
Retoc abrupte o abatut: Destrueix l'aresta tallant;
Retoc sobreaixecat: Successi de diversos retocs simples. Si sn retocs profunds se'n diu retoc escaleriforme, si sn ms superficials retoc esquams. ;

Classificaci segons l'orientaci del retoc.
Retocs directes: Fets en la cara dorsal;
Retocs indirectes: Fets en la cara ventral.

Retocs caracterstics segons poques prehistriques. 
Tots els retocs poden aparixer en qualsevol poca per n'hi ha que predominen en alguna.
Retoc simple: Com a totes les poques;
Retoc pla: en el Solutri i tamb en el neoltic.
Retoc escaleriforme: en el Musteri;
Retoc esquams: en l' Aurinyaci.
Retoc abrupte: molt rpic en el Perigordi, per present en altres poques ja que servia per acoblar l'estri amb altres compostos de pedra o a parts de fusta  o os.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110951" title="Infogrames" nonfiltered="291" processed="290" dbindex="45319">
Infogrames Entertainment SA (IESA), fundada al 1983 per Bruno Bonnell i Christophe Sapet,  s una empresa francesa amb la seu a Li (Frana) dedicada a la producci i distribuci de videojocs. Des del 7 de maig de 2003 comercialitza els seus productes sota el nom d'Atari.

Videojocs desenvolupats.

Lucky Luke (1997);
Call of Duty;
Alone in the Dark;
Asterix: Search for Dogmatix;
Astrix Mega Madness;
Asterix & Obelix: The Gallic Wars;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110953" title="Ardipitec" nonfiltered="292" processed="291" dbindex="45320">

Els ardipitecs (Ardipithecus) sn un gnere, ja extingit dins la tribu Hominini englobada dins la subfamlia Homininae. Altres investigadors els colloquen, per, en una clade apart dels Hominini.

El gnere el composen, fins els descobriments actuals, dues espcies fssils: Ardipithecus ramidus i Ardipithecus kadabba (aquesta es considerava al principi una subespcie de la primera).

Aquest gnere noms es trobava a l'frica oriental. Els fssils han aparegut a Etipia, Pas dels Afar, en la vall del riu AWash.

Els fssils d'ardipitecs han estat datats amb una antiguitat de de 5'8 milions d'anys per A. kadabba i 4'4 milions d'anys per A. ramidus (inicis del Plioc).

Compartien trets morfolgics amb els ximpanzs i els gorilles i e vegades es considera que no sn realment els antecedents directes de l'home actual. La dentici dels ullals s molt primitiva, la mida corporal era com la d'un ximpanz. Aparentment vivien en en la selva i havien iniciat el bipedalisme, especialment A. ramidus.

Enllaos externs.

BBC News:  Amazing hominid haul in Ethiopia;
New York Times ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110955" title="Ardipithecus ramidus" nonfiltered="293" processed="292" dbindex="45321">

Ardipithecus ramidus (anomenat primer pel seu descobridor com Australopithecus ramidus) s una de les dues espcies fins ara identificades del gnere Ardipithecus.

Les seves restes fssils, trobades al jaciment d'Aramis a la vall del riu Awash al pas dels Afar a Etipia, han estat datades en 4,4 milions d'anys.

Les restes inclouen part d'una mandbula, fragments de crani i diversos ossos dels braos. L'esmalt dels queixals s molt prim, cosa que sembla indicar que els seus aliments eren similars als dels ximpanzs actuals (fruites, fulles i vegetals tous) i que vivien en una selva humida.

No s'han trobat ni la pelvis ni ossos d'extremitats inferiors que puguin demostrar que eren bpedes, per no es descarta que ho fossin. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110959" title="Eris" nonfiltered="294" processed="293" dbindex="45322">

 Astronomia: un planeta nan del Sistema Solar; vegeu (136199) Eris.
 Mitologia: la deessa grega de la discrdia; vegeu Eris (mitologia).
 Zoologia: un gnere d'aranyes de la famlia Salticidae; vegeu Eris (aranya).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110963" title="Vaporitzaci" nonfiltered="295" processed="294" dbindex="45323">
La vaporitzaci es el pas de l'estat lquid a l'estat gass i es produeix per un canvi de temperatura. Les partcules vibren cada vegada ms a mesura que la temperatura augmenta i comencen a pujar convertint-se aix en gas. N'hi ha de dos tipus:
 Ebullici: s quan es passa de liquid a gas bullint. Exemple: L'aigua.
 Evaporaci: s quan passa de liquid a gas sense necessitar bullir. Exemple: La roba quan s'eixuga.
Vegeu tamb.
Sublimaci, pas directe de slid a gas.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110965" title="Josiah Willard Gibbs" nonfiltered="296" processed="295" dbindex="45324">

Josiah Willard Gibbs (1839-1903) fou un fsic nord-americ, professor de la Universitat de Yale (EUA), considerat un dels fundadors de la termodinmica.

Les seves investigacions sobre aquesta matria es van publicar entre 1876 i 1878 en els annals de l'Acadmia de Cincies de Connectitut, en el seu estat natal, per no es van divulgar a Europa fins l'any 1890, grcies al qumic alemany Wilhelm Ostwald.

En aquesta data ja s'havien obtingut els principals avenos en termodinmica, per es va reconixer a Gibbs la prioritat dels seus descobriments.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110967" title="Reciclatge" nonfiltered="297" processed="296" dbindex="45325">

El reciclatge s la recuperaci i el reprocs de parts o elements d'un article, tecnologia, o aparell que en arribar al final de la seva vida til pot ser reutilitzat.
Les fases bsiques del reciclatge sn la recollecci dels residus, el seu procs o la fabricaci a altres productes, els quals podran ser reciclats ells mateixos. Materials que acostumen a ser reciclats sn el ferro, l'alumini, les ampolles de vidre, el paper, la fusta i el plstic.
 

El reciclatge implica el processament de materials utilitzats per a que puguin ser productes nous per evitar malbaratament de materials potencialment tils, per reduir el consum de primera matria fresca, per reduir s d'energia, per reduir contaminaci atmosfrica (de la incineraci) i contaminaci de l'aigua (de l'abocament) reduint la necessitat de disposici del rebuig "convencional", i per abaixar emissions de gas hivernacle en comparaci amb la producci. El reciclatge s un component clau de gesti de residus moderna i s el tercer component de la jerarquia del reciclatge: "Reduir, Reutilitzar, Reciclar".
		 
Reciclar s per tant l'acci de tornar a introduir en el cicle de producci i consum productes materials obtinguts de residus. Per exemple, reciclar un ordinador significa que, o b les seves parts o les matries primeres que formen els seus components tornen a utilitzar-se.

Tamb es refereix al conjunt d'activitats que pretenen reutilitzar parts d'articles que, en el seu conjunt, han arribat al final de la seva vida til, per que admeten un s addicional per alguns dels seus components o elements.

Al procs (simple o complex, depenent del material) necessari per disposar d'aquestes parts o elements, i preparar-los per la seva nova utilitzaci, es coneix com  a recollida selectiva.

La producci de mercaderies i productes, que fan crixer el consum i com a conseqncia el augment de residus de diversos tipus  alguns dels quals no poden simplement acumular-se o desfer-se, car representen un perill real o potencial per la salut , ha obligat a les societats modernes a desenvolupar diferents mtodes de tractament d'aquests residus, amb el que l'aplicaci del reciclatge troba justificaci suficient per ficar-se en prctica.

En una visi ecolgica del mn, el reciclatge s la tercera i darrera mida en el objectiu de la disminuci de residus; el primer seria la reducci del consum, i el segon la reutilizaci.

El paper de l'educaci al consumidor.
Un paper actiu que pot fer el consumidor com, conscient de la necessitat de reduir els residus, i per tant propiciar el reciclatge dels materials, es triar aquells productes amb envasos retornables, o fcilment reciclables. Per exemple: preferir les begudes que tenen envasos retornables.

Raons per reciclar.

El cost de recollida i tractament d'una tona de brossa s entre 30 i 36 (a Espanya).

A Espanya es llancen a l'any ms de 300.000 tones de metalls. Aix s un malbaratament de material.

Si es recicla el vidre, s'estalvia un 44% d'energia i per cada tona reciclada s'estalvien 1,2 tones de matries primes.

Recuperar dues tones de plstic equival a estalviar una tona de petroli.

Per cada tona d'alumini llenat a les deixalleries  se n'extreu 4 tones de bauxita (que s el mineral del que s'obt). Durant la fabricaci es produeix dos tones de residus molt contaminants i difcils d'eliminar.

Al reciclar una tona de paper se salven 17 arbres.;

Referncies.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110973" title="Equilibri qumic" nonfiltered="298" processed="297" dbindex="45326">




L'estat d'equilibri qumic d'una reacci reversible s l'estat final del sistema en qu les velocitats de reacci directa i inversa sn iguals i les concentracions de les substncies que hi intervenen es mantenen constants.

Si tenim una reacci on els reactius R es transformen en productes P, arribar un moment en el qual, tot i haver-hi reactius, no augmenten els productes; en aquest punt, la reacci estar en condicions d'equilibri. 

El que succeeix s que:
 En les condicions inicials, nosaltres disposem d'una certa quantitat de reactiu. ;
 Passant un cert temps, podem observar que la reacci s'ha iniciat i els reactius es transformen en productes. ;
 Els productes resultants es descomponen alhora que es formen i tornen a donar un altre cop els reactius. ;
 Arriba un moment en qu la velocitat de la reacci directa i inversa s'iguala, i s'assoleix l'equilibri. En aquest, encara que transcorri molt de temps, les condicions d'equilibri no varien mentre no es modifiquin les condicions externes del sistema. Continuen tenint el mateix nombre de partcules de reactius i de productes, per aquests han anat canviant. En l'equilibri, les propietats macroscpiques es mantenen invariables en el temps. A nivell microscpic ( partcules ) continuen reaccionant; per aix es diu que l'equilibri qumic s un equilibri dinmic.

A una temperatura determinada les condicions de l'estat d'equilibri sn les mateixes sigui quina sigui la reacci des de la qual hem assolit l'equilibri.

Llei d'acci de masses (LAM): s una constant el valor de la qual prov del quocient entre les concentracions dels productes en equilibri elevades al seu coeficient estequiomtric i les concentracions dels reactius en equilibri elevades al seu respectiu coeficient estequiomtric a una determinada temperatura. Per a la segent reacci qumica s:

aA  +  bB     cC  +  dD






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110977" title="Llusa Enriqueta de Borb-Conti" nonfiltered="299" processed="298" dbindex="45328">


Llusa Enriqueta de Borb-Conti, duquessa d'Orleans (Pars 1726 - 1759). Princesa de Conti de la Casa dels Borbons de Frana amb el tractament d'altesa reial. 

Nascuda el 20 de juny de l'any 1726 a Pars essent filla del prncep Llus Armand de Borb-Conti i de la princesa Llusa Elisabet de Borb-Cond. Per via paterna, Llusa Enriqueta era nta del prncep Francesc Llus de Borb-Conti i de la princesa Maria Teresa de Borb-Cond. Per via materna, Llusa Enriqueta era nta del prncep Llus de Borb-Cond i de la princesa Llusa Francesca de Nantes.

El 17 de desembre de l'any 1743 contragu matrimoni al Palau de Versalles amb el prncep Llus Felip d'Orleans, duc de Chartres i fill del prncep Llus d'Orleans i de la princesa Maria Joana de Baden-Baden. La parella establerta al Palais Royal de Pars tingu dos fills:

 SAR el prncep Llus Felip d'Orleans, nat a Saint Cloud i guillotinat a Pars el 1793. Es cas amb la princesa Adelaida de Borb-Penthivre.

 SAR la princesa Bathilde d'Orleans, nada a Saint Cloud el 1750 i morta a Pars el 1822. Es cas amb el prncep Llus Enric de Borb-Cond.

La duquessa d'Orleans mor a Pars el dia 9 de febrer de l'any 1759. Moltes foren les veus que afirmaren que la mort de la duquessa, de tan sols 33 anys, fou causa de les disbauxes de la duquessa. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110979" title="Provncia de Santa Cruz" nonfiltered="300" processed="299" dbindex="45329">

Santa Cruz  s una provncia d Argentina situada al sud del pas. Limita al nord amb  Chubut i a l est amb l Oce Atlntic,  i al sud i oest amb la Regi d'Aysn i amb la Regi de Magallanes i de l'Antrtica Xilena, a Xile.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110980" title="Llusa Elisabet de Borb-Cond" nonfiltered="301" processed="300" dbindex="45330">


Llusa Elisabet de Borb-Cond, princesa de Conti (Versalles 1693 - Pars 1775). Princesa de sang de Frana de la casa de Cond amb el tractament d'altesa reial que es marid en el si de la Casa principesa de Conti.

Nascuda al Palau de Versalles el dia 22 de novembre de l'any 1693 essent filla del prncep Llus de Borb-Cond i de la princesa Llusa Francesca de Nantes. Llusa Elisabet era nta, per via paterna, del prncep Enric de Borb-Cond i de la princesa Anna de Baviera. Per via materna, Llusa Elisabet era nta del rei Llus XIV de Frana i de la marquesa de Montespan.

El 9 de juliol de l'any 1713 contragu matrimoni al Palau de Versalles amb el prncep Llus Armand de Borb-Conti, fill del prncep Francesc Llus de Borb-Conti i de la princesa Maria Teresa de Borb-Cond. La parella tingu dos fills:

 SAR el prncep Llus Francesc de Borb-Conti, nat el 1717 i mort el 1776 a Pars. Es cas amb la princesa Llusa Diana d'Orleans.

 SAR la princesa Llusa Enriqueta de Borb-Conti, nada a Pars el 1726 i morta a Pars el 1759. Es cas amb el prncep Llus Felip d'Orleans.

Malgrat sser extremadament agradable, molt ben educada i molt ben considerada a la Cort del rei Llus XV de Frana, el seu matrimoni amb el prncep de Cont fracass estrepitosament. 

La princesa aviat prengu un amant, el marqus de La Fare, un atractiu membre de la Cort que esdevindria mariscal de Frana, sense que cap dels dos dissimuls ni la seva atracci mtua ni la seva relaci, la qual cosa enfurism al prncep de Conti, extremadament gels. 

La relaci matrimonial arrib a limits extrems quan el prcep apell al Parlament per tal que la princesa retorns al domicili conjugal desprs que aquesta l'hagus abandonat a causa de la violncia que emprava el prncep. El Parlament conced la ra al prncep que tanc la seva dona al Castell de l'Isle-Adam, apartada de la vida cortesana i de Pars. Dos anys desprs, la princesa es reintegr a la vida palatina.

Fou, l'any 1746, qui present al rei Llus XV de Frana la marquesa de Pompadour. La princesa fou propietria del Castell de Voisins a Louveciennes el qual fou restaurat per ordre seva i sota la direcci de l'arquitecte Claude-Nicolas Ledoux.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110988" title="Armand de Borb-Conti (I prncep de Conti)" nonfiltered="302" processed="301" dbindex="45331">


Armand de Borb-Conti, prncep de Conti (Pars 1629 - Pesens (Erau) 1666). Prncep de sang de Frana de la Casa dels Borb-Cond amb el tractament d'altesa reial que fund la branca principesca dels Conti la qual perdur fins l'any 1814.

Nat a Pars el dia 11 d'octubre de l'any 1629 essent fill del prncep Enric II de Borb-Cond i de l'aristcrata francesa Carlota Margarida de Montmorency. Aramand era nt, per via paterna, del prncep Enric I de Borb-Cond i de la princesa Maria de Clves.

Al ser el segon fill mascle del prncep de Cond, l'any 1629 li fou atorgat el principat de Conti amb el tractament de prnceps de sang de Frana. D'aquesta manera es fund el principat que perdur fins l'any 1814.

Es cas en primeres npcies amb l'aristcrata Carlota de Lorena, filla de la duquessa de Chevreuse, confident de la reina Anna de Frana. D'aquest matrimoni no nasqu cap fill i la princesa mor l'any 1652, un any desprs del seu casament.

L'any 1653 el prncep de Conti contragu matrimoni amb Anna Maria Martinozzi, neboda del cardenal Mazzarino. La parella tingu dos fills:

 SAR el prncep Llus Armand de Borb-Conti, nascut a Pars el 1661 i mort el 1685 a Pars. Es cas amb la princesa Maria Anna de Blois. ;

 SAR el prncep Francesc Llus de Borb-Conti, nascut a Pars el 1664 i mort a Pars el 1709. Contragu matrimoni amb la princesa Maria Teresa de Borb-Cond.

De salut delicada, la famlia Cond l'havia predestinant a ocupat un crrec en el si de l'alta jerarquia eclesistica, i d'aquesta manera inici estudis al collegi dels jesutes de Clermont esdevenint deixeble de Molire. Des del 12 de desembre de l'any 1641 dirig l'abadia de Saint-Denis i posteriorment l'abadia de Cluny.

El dia 6 d'agost de 1643 obtingu el diploma de mestre en arts, i l'any 1646 el batxillerat tecnolgic a la Universitat de Bourges. A la mort del seu pare se l'oblig, en contra seva, a continuar la seva formaci als jesuites.
 
Al llarg del mes de gener de l'any 1649, al costat del seu cunyat, el duc de Longueville, prengu partit al costat del Parlament i de l'aristocrcia en el conflicte de La Fronde i esdevingu cap d'armes de l'exrcit rebel. El dia 8 de febrer de 1649 es derrotat a Charenton pel seu germ, el prncep Llus II de Borb-Cond. 

Desprs de la Pau de Rueil, tant el duc de Longueville com els prnceps de Cond i de Conti s'ubicaren en contra de la Cort i al costat del Parlament. El dia 16 de gener de 1650 foren arrestats al Palais Royal de Pars i empresonats al Castell de Vincennes.

El dia 7 de febrer de 1651, el prncep de Conti s alliberat. Poc desprs del seu alliberament tant el prncep de Conti per molt especialment el de Cond assoliren altes quotes de poder en el si de la poltica francesa. 

El juny de l'any 1654, el prncep de Conti es pos al capdavant de l'exrcit francs com a virrei de Catalunya que ocupar Catalunya pel monarca francs fins el 1657. Posteriorment, l'any 1657, assetjar sense xit la ciutat piemontesa d'Alessandria. 

El 16 de gener de 1660, el rei Llus XIV de Frana establir una pensi anual de 60.000 lliures franceses pel prncep de Conti. Pocs dies desprs ser nomenat comandant en cap del Llenguadoc installant-se al Castell de la Grange-des-Prs on es dedic a certa vida mstica.

El prncep mor l'any 1666 a Pesens a l'Erau, a l'edat de 37 anys.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110991" title="Julius Sundblom" nonfiltered="303" processed="302" dbindex="45332">
August Julius Sundblom (22 de juny, 1865 - 23 d'agost, 1945) fou un periodista i poltic de les Illes land, Finlndia. 

Sundblom fund Tidningen land el 1891, I en fou editior en cap el 1891 - 1896 i el 1921 - 1945. Tamb fou editor en cap de Vstra Nyland 1895 - 1900, Durant el qual va viure a Turku, Finlndia.

Desprs de la declaraci d independncia de Finlndia el  1917, Sundblom esdevingu un dels principals dirigents que proposaren el retorn de les illes land a Sucia, que s va resoldre en la Crisi d'land. Desprs de la resoluci de la crisi, Sundblom, amb Carl Bjrkman, fou arrestat per la policia finlandesa i pass uns dies a la pres, acusat d'alta traci.

El 1922, Sundblom esdevingu el primer portantveu del Landstinget (ms tard anomenat Lagtinget), institut merc la Llei d Autonomia de Finlndia del 1920 com a part de la soluci de la crisi d land.

 Enllaos externs .
Biografia de Julius Sundblom;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110993" title="Llus Armand de Borb-Conti (II prncep de Conti)" nonfiltered="304" processed="303" dbindex="45333">


Llus Armand de Borb-Conti, II prncep de Conti (Pars 1661 - 1685). Prncep de sang de Frana de la Casa de Conti amb el tractament d'altesa reial.

Nascut a Pars el dia 4 d'abril de l'any 1661 essent fill del prncep Armand de Borb-Conti i de l'aristcrata italiana Anna Maria Martinozzi, neboda del cardenal Mazzarino.

tit i de fsic ingrat, el dia 16 de gener de l'any 1680 es cas amb la princesa Maria Anna de Blois, filla legitimitzada del rei Llus XIV de Frana i de la marquesa de Montespan. El casament se celebr al castell de Saint-Germain-en-Laye. Desprs de la primera nit de noces el matrimoni result estril.

El prncep Turenne, Llus de la Tour d'Auvergne, obtingu el mes de mar de l'any 1685 perms del rei Llus XIV de Frana per lluitar com un voluntar a la guerra de Polnia. El prncep de Conti fu la mateixa sollicitud al monarca, tant per ell com pel seu germ, el prncep Francesc Llus de Borb-Conti. Aix, els dos Conti arribaren a Viena el dia 1 de juny i el dia 13 a Koman on es posaren a les ordres del duc Carles V de Lorena. Els dos Conti lluitaren amb molta valentia havent recuperat diverses poblacions de mans dels turcs pel duc de Lorena. El dia 18 d'agost el dos Conti retornaren a Frana.

A finals de l'any 1685, la princesa Maria Anna de Blois caigu malalta de verola i pocs dies desprs tamb en qued afectat el seu marit. Mentre que la princesa de Blois se'n pogu sortir no tingu tanta sort el prncep de Conti que mor el mes de desembre de l'any 1685 a Pars. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110997" title="Carl Bjrkman" nonfiltered="305" processed="304" dbindex="45334">
Carl Bjrkman (1873 - 1948) fou un poltic de les Illes land, Finlndia. Fou el primer  cap del  Govern d land.

Un cop es produ la declaraci d independncia de Finlndia el 1917, Bjrkman fou un dles primers en reclamar el retorn de les illes land a Sucia, cosa que provoc la Crisi d'land. Un cop va esclatar la crisi, Bjrkman, amb Julius Sundblom, fou arrestat per la policai finlandesa i pass uns dies a la pres, acusat  d alta traci.

El 1922, Bjrkman esdedvingu el primer cap de govern (suec: Lantrd) del Landskapsstyrelsen (ms tard dit Landskapsregeringen), branca executiva del govern d'land, constituda d acord amb la Llei d Autonomia finlandesa del 1920 com a part de la soluci de la crisi. Ocup el crrec de lantrd fins el 1938.




 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="110999" title="Tidningen land" nonfiltered="306" processed="305" dbindex="45335">
landstidningen o Tidningen land s un diari en llengua sueca de les Illes land, una regi autnoma de Finlndia. Es publica cinc cops a la setmana, i s el principal diari local de les illes dels dos que s hi publiquen (l altra s Nya land).
Tidningen land fou fundat el 1891 per Julius Sundblom, qui ms tard va jugar un paper instrumental en la  Crisi d land.

 Enllaos externs.
 landstidningen;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111000" title="Nya land" nonfiltered="307" processed="306" dbindex="45336">
Nya land s un diari en suec de les  Illes land, una regi autnoma de Finlndia. Es publica cinc cops a la setmana, i s el segon diari ms important a land, desprs d  landstidningen.
Nya land fou fundat el 1981 desprs que Hasse Svensson, aleshores editor en cap d  landstidningen, deix el diari desprs d una disputa interna.

Enllaos externs.
Nya land;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111005" title="Llus Francesc de Borb-Conti (VI prncep de Conti)" nonfiltered="308" processed="307" dbindex="45337">


Llus Francesc de Borb-Conti, VI prncep de Conti (Pars 1734 - Barcelona 1814). Prncep de sang de Frana de la Casa de Conti amb el tractament d'altesa reial. Amb la seva mort el dia 13 de mar de l'any 1814 la casa principesca de Conti arrib a la seva fi.

Nascut a Pars el dia 1 de setembre de l'any 1734 essent fill del prncep Llus Francesc de Borb-Conti i de la princesa Llusa Diana d'Orleans. El sis prncep de Conti era nt per via paterna del prncep Llus Armand de Borb-Conti i de la princesa Llusa Elisabet de Borb-Cond i per via materna del prncep Felip d'Orleans i de la princesa Francesca Maria de Blois.

Batejat el 29 de novembre de l'any 1734 al Palau de Versalles essent apadrinat pel rei Llus XV de Frana i la seva muller, la princesa Maria Leszczy ska. L'1 d'agost de l'any 1750 fou nomenat cavaller de l'Ordre del Sant Esperit.

Durant la Guerra dels Set Anys particip a la batalla de Hastenbeck, de 26 de juliol de 1757, i a la batalla de Creveld, de 23 de juny de 1758, en qualitat de mariscal de camp. 

Retornat a Frana per ordres paterna, es cas amb la princesa Maria Fortunata de Mdena, filla del duc Francesc III de Mdena i de la princesa Carlota d'Orleans. En ocasi d'aquestes noces el rei Llus XV de Frana conced un donatiu de 150.000 lliures. La parella no tingu descendncia i visqu completament separada des del 12 de juny de 1777.

Desprs del cop de fora del canceller de Maupeou (1771), el comte de la Marche i desprs prncep de Conti, va refusar unir-se a la resta de prncep de sang en contra del rei i es posicion al costat del seu padr. Aquesta actitud li comport greus enfrontament amb el seu pare els quals no foren superats fins a la mort d'aques l'any 1776.

Llus Francesc al ser nomenat prncep de Conti hagu de fer front a una situaci econmica molt complicada fruit de les dilapidacions que havia realitzat el seu pare al llarg de la seva vida. El nou prncep de Conti hagu de vendre la major part dels seus bns i les clebres colleccions del Palau del Temple foren dispersades l'any 1777. A ms a ms, sis anys desprs, l'any 1783 hagu de fer front a la venda de la resta del patrimoni familiar al comte de Provena pel valor d'11.000.000 de lliures.

Llus Francesc fou un dels set prnceps de sang que entre el dia 22 de febrer i el dia 25 de maig del 1787 prengu part de l'Assamblea de notable convocada a Versalles. El seu paper fou un dels ms lcids remarcant la terrible situaci social i financera de Frana.

Poc desprs de l'esclat de la revoluci, el 14 de juliol de 1789, el prncep de Conti, al costat del comte d'Artois i del prncep de Cond emigraren de Frana cap a Anglaterra poc desprs de ser nomenat enemics de la nova situaci revolucionria.

Ara b, el dia 2 d'abril de l'any 1790 retorn a Frana i es present davant del rei Llus XVI de Frana i de la seva muller amb un barret amb la bandera tricolor. A partir d'aquest moment ser nomenat comandant de la Gurdia Nacional de l'Isle-Adam.

Desprs de viure a Pars al llarg de 1792 i de 1793, de ser detingut per la Convenci i portat a Marsella al llarg de 1794 i finalment de viure a la seva propietat de la Lande, s expulsat de Frana i abandonat a la frontera francocatalana. Ara b, el Directori establ una renda anual de 50.000 francs elevada a 100.000 per garantir la subsistncia del prncep.

Refugiat a Barcelona, mor a la capital catalana el dia 10 de mar de l'any 1814 a l'edat de 80 anys. Fou enterrat a l'Esglsia de Sant Miquel. L'any 1844 el rei Llus Felip I d'Orleans orden l'exhumaci del cadver i la sepultura del cos de l'ltim prncep de Conti al Pante Reial de la Catedral de Dreux.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111006" title="Parlament d'land" nonfiltered="309" processed="308" dbindex="45338">
 
El Lagting, o Lagtinget, s el Parlament de les Illes land, una regi autnoma, desmilitaritzada i monolnge sueca de  Finlndia. El Lagting t 30 escons. Envia un representant al Parlament de Finlndia, l Eduskunta.

 Partits .
Desprs de les eleccions d octubre de 2003:
Resultat de les eleccions de 19 d octubre de 2003 al Parlament d land



 Enllaos externs .
land Lagting -  Pgina oficial;
Llei d autonomia d land - al Lagtinget;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111007" title="Maria Fortunata de Mdena" nonfiltered="310" processed="309" dbindex="45339">


Maria Fortunata de Mdena, princesa de Conti (Mdena 1731 - Vencia 1803). Princesa de Mdena de la Casa dels Este amb el tractament d'altesa reial que es cas en el si de la casa reial de Frana.

Nascuda a Mdena el dia 24 de novembre de l'any 1731 essent filla del duc Francesc III de Mdena i de la princesa Carlota d'Orleans. Per via paterna era nta del duc Renauld III de Mdena i de la princesa Carlota Felicitat de Brunsvic-Lneburg. I per via materna del prncep Felip d'Orleans i de la princesa Francesca Maria de Blois. 

El dia 3 de gener de l'any 1759 se sign el contracte matrimonial entre la princesa i el comte de la Marche, el futur prncep Llus Francesc de Borb-Conti, fill del prncep Llus Francesc de Borb-Conti i de la princesa Llusa Diana d'Orleans.

En el contracte matrimonial el duc Francesc III de Mdena atorgava una dot d'1.000.000 de lliures a la seva filla, el dia 5 de mar fou presentada per la princesa Llusa Diana d'Orleans als reis i a la famlia reial. La parella no tingu descendncia i visqu prcticament separada des d'un inici i definitivament des del dia 12 de juny de l'any 1777.

L'any 1802, Maria Fortunata comunic a l'arxiduc Ferran III de Mdena, esps de la princesa Maria Beatriu d'Este, i duc de Mdena, la seva voluntat de retirar-se al convent de la Visitaci de Vencia. Un any desprs mor en el mateix convent veneci.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111008" title="Liberals per land" nonfiltered="311" processed="310" dbindex="45340">
Els Liberals per land (suec: Liberalerna p land) sn un partit liberal de les  Illes land. El partit s membre observador de la Internacional Liberal. A les eleccions del 2003, el partit va obtenir el 24.1 % dels vots populars i 7 dels 30 escons del Parlament d'land.

 
 
Enllaos externs.
Liberals per land pgina oficial ;

  
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111009" title="Centre d'land" nonfiltered="312" processed="311" dbindex="45341">
El Centre d'land (lndsk Center) s un partit poltic de caire centrista i agrari de les Illes land. 
A les eleccions del 2003, el partit va obtenir el 24.1 % dels vots populars i 7 dels 30 escons del Parlament d'land.

 Enllaos externs .
Pgina Oficial;

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111010" title="Llusa Diana d'Orleans" nonfiltered="313" processed="312" dbindex="45342">


Llusa Diana d'Orleans, princesa de Conti (Pars 1717 - Castell d'Issy 1736). 
Princesa de sang de Frana de la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni amb el cinqu prncep de Conti.

Nascuda a Pars el dia 27 de juny de l'any 1717 essent la filla petita del prncep Felip d'Orleans i de la princesa Francesca Maria de Blois. Llusa Diana era nta per via paterna del duc Felip d'Orleans i de la princesa Elisabet Carlota del Palatinat i per via materna del rei Llus XIV de Frana i de la marquesa de Montespan.

El dia 22 de gener de l'any 1732, a l'edat de 15 anys, es cas a Versalles amb el prncep Llus Francesc de Borb-Conti, fill del prncep Llus Armand de Borb-Conti i de la princesa Llusa Elisabet de Borb-Cond. La parella tingu un nic fills:

 SAR el prncep Llus Francesc de Borb-Conti, nat a Pars el 1734 i mort a Barcelona el 1814. Es cas amb la princesa Maria Fortunata de Mdena. ;

La princesa mor el dia 26 de setembre de l'any 1736 al Castell d'Issy, a causa d'un mal gestaci. Fou enterrada a l'esglsia de Saint-Andr-des-Arcs. El seu esps visqu fins l'any 1776, quaranta anys ms que la princesa d'Orleans.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111011" title="Australopithecus anamensis" nonfiltered="314" processed="313" dbindex="45343">

Australopithecus anamensis s una espcie extingida del gnere dels australopitec.

Les primeres restes d'aquesta espcie van ser trobades l'any 1965 per un equip de la Universitat de Harvard al llac Turkana de Kenya que van ser datades en 4 milions d'any d'antiguitat.

El 1993 Meave Leakey i Alan Walker van trobar una part de la mandbula d'aquest homnid semblant a un ximpanz per amb dentici ms prxima a la humana.

Probablement aquesta espcie passava gran part del seu temps dalt dels arbres.

Aquest investigadors van considerar que aquesta espcie era la predecessora de l' Australopithecus afarensis.

Enllaos externs.
(ArchaeologyInfo.com) C. David Kreger, "Australopithecus anamensis";
PBS Origins of Humankind;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111015" title="Australopithecus afarensis" nonfiltered="315" processed="314" dbindex="45344">

 
Australopithecus afarensis s un homnid del gnere Australopithecus que va viure a part d'frica fa de 3,9 a 3 milions d'anys.

Es creu possible que sigui l'antecessor del gnere Homo, tot i que hi ha opinions cientfiques contrries. 

Les restes fssils dAustralopithecus afarensis van ser trobades per primera vegada per D. Johanson i els seus collaboradors al jaciment de Hadar a Etipia. En total es van trobar uns dos-cents ossos pertanyents a 14 individus. De la pelvis (d'una femella que va ser anomenada Lucy per una can dels Beatles) i extremitats inferiors es va deduir que eren possiblement bpedes. 

Caracterstiques fsiques.
Ullals i queixals reduts, volum cerebral bastant menut, de 380 a 430cm3 i prognatisme accentuat de la cara (projecci cap endavant de la mandbula). Tenien un elevat grau de dimorfisme sexual, el mascle era ms gran que la femella, cosa que pot ser un indici de la presncia d'un mascle dominant en una famlia amb diverses femelles progenitores. 

Referncies.
BBC - Dawn of Man (2000) by Robin Mckie| ISBN 0-7894-6262-1;
;
Australopithecus afarensis from The Human Origins Program at the Smithsonian Institution;
;
;

Enllaos externs.
Lucy at the American Museum of Natural History in Manhattan;
Lucy at the Institute of Human Origins at Arizona State University;
http://www.geocities.com/palaeoanthropology/Aafarensis.html;
Becoming Human: Paleoanthropology, Evolution and Human Origins;
National Geographic "Dikika baby";


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111016" title="Pesaro" nonfiltered="316" processed="315" dbindex="45345">


Pesaro s una ciutat d'Itlia, a les Marques, provncia de Pesaro i Urbino, amb una poblaci propera als cent mil habitants.

 Histria .

Pisaurum fou el nom clssic de la ciutat de Pesaro, situada entre Fanum Fortunae (Fano) i Ariminum (Rimini) a la via Flamnia, i a la desembocadura del petit riu Pisarus (modern Foglia), del que segurament agafava el nom. El territori formava part de l' Ager Gallicum, el territori dels gals snons, per no consta que abans del domini rom exists la ciutat. La primera vegada que s'esmenta el nom s quan es va fundar la colnia romana el 184 aC, al mateix temps que les de Potentia i Picenum. Cada colon va rebre 6 jugueres de terra i la ciutadania romana. La ciutat es va desenvolupar i va esdevenir una de les principals d'aquesta zona.

Csar la va ocupar desprs de creuar el Rubic (49 aC). Marc Antoni hi va enviar un nou cos de colons per poc desprs va patir un terratrmol (31 aC). Fou restaurada i poblada amb nous colons per August en temps del qual portava el ttol de Colonia Julia Felix Pisarum; va romandre una colnia de certa importncia durant tot l'imperi i fou seu del Collegium Fabrorum Navalium, degut al seu trfic portuari.

Vitiges la va destruir durant la guerra gtica (539) per Belisari la va restaurar (544). Inclosa a l'Exarcat de Ravenna, fou una de les ciutats de la Pentpolis. Ocupada pels longobards el 751, el 756 els francs, desprs de derrotat al rei Astolf, la van entregar al Papa Esteve II. 

Administrada pels seus bisbes, la comuna va afermar el seu poder al segle XII, per a comenament del segle XIII el Papa la va concedir a la casa d'Este; el 1259 van arribar al poder els Manfredi per el Papa la va recuperar el 1266 i la va donar als Malatesta que la van posseir fins el 1445. Desprs va estar en mans dels Sforza (1445-1446, 1447-1500) dels Visconti (1445-1446) Csar Borges il Valentino (1500-1503) dels Sforza altre cop (1503-1512) i dels della Rovere (1513-1631), quedant inclosa en el ducat d'Urbino, de la que fou capital i es van construir nombrosos palaus i edificis i una nova muralla (el mur Roveresche). El 1631 fou reincorporada als Estats Pontificis.

Durant el perode napolenic fou part del Regne d'Itlia fins el 1815. El 1860 fou annexionada al Regne de Sardenya.

Senyors de Pesaro, famlia Sforza .

Alessandro Sforza (1409-1473), senyor de Pesaro 1445-1446 i 1447-1473 ;
Costanzo I  Sforza (1447-1483), senyor de Pesaro 1473-1483;
Giovanni Sforza (1466-1510), senyor de Pesaro 1483-1500 i 1503-1510 (casat el 1489 amb Maddalena Gonzaga (  1490) i el 1493 amb Lucrcia Borges (1480-1519) de la que es va divorciar el 1497.
Giuseppe Maria Sforza (Costanzo II) 1510-1512  (  1512) ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111019" title="Lingstica diacrnica" nonfiltered="317" processed="316" dbindex="45346">
La lingstica diacrnica  o histrica estudia com evolucionen les llenges amb el pas del temps, aix com les relacions entre diferents idiomes. El seu nom ve de la distinci feta per Ferdinand de Saussure entre diacronia i sincronia.

Camps d'inters de la lingstica diacrnica:
 evoluci fontica dins d'una llengua, que pot donar lloc o no a una altra llengua;
 evoluci de la gramtica normativa d'un idioma;
 canvis semntics dins d'una llengua, sigui perqu una paraula guanyi significats, en perdi, es modifiqui el seu s o sigui perqu s'introdueixin nous mots i es deixin d'utilitzar uns altes;
 classificaci de les llenges en famlies segons la seva semblana (lingstica comparada);
 reconstrucci de formes perdudes d'una llengua o reconstrucci de l'idioma antecessor d'un altre (com per exemple el cas de l'indoeuropeu);

Pel seu objecte d'estudi ampli, sovint comparteix problemes amb la sociolingstica, la lexicologia i altres branques de la lingstica.

 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111020" title="Llusa Elisabet d'Orleans (duquessa de Berry)" nonfiltered="318" processed="317" dbindex="45347">
Llusa Elisabet d'Orleans, duquessa de Berry (Versalles 1695 - Castell de la Muette 1719). Princesa de sang de Frana de la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni en el si de la Casa Reial de Frana.

Nascuda al Palau de Versalles el dia 20 d'agost de l'any 1695 essent filla del duc Felip d'Orleans i de la princesa Francesca Maria de Blois. Llusa Elisabet era nta per via paterna del duc Felip d'Orleans i de la princesa Elisabet Carlota del Palatinat i per via materna del rei Llus XIV de Frana i de la marquessa de Montespan.

El dia 6 de juliol de l'any 1710 contragu matrimoni al Palau de Versalles amb el prncep Carles de Frana, fill del Gran Delf i de la princesa Maria Anna de Baviera. 

La parella no tingu descendncia. El duc de Berry mor l'any 1714. La princesa es torn a casar l'any 1716 amb el comte de Rion, Armand d'Aydic. Llusa Elisabet mor al Castell de la Muette el dia 21 de juliol de l'any 1719 a l'edat de 24 anys.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111022" title="Australopithecus bahrelghazali" nonfiltered="319" processed="318" dbindex="45348">

Australopithecus bahrelghazali s una espcie d'homnid ja extingida del gnere australopitec. 

Colloquialment se'l coneix com Abel

El 1995 Michel Brunet va descobrir les seves restes al Txad a la vall Bahr el Ghazal.

Les restes eren noms unes poques dents, un maxilar i un tros de mandbula.

Ha estat datat en uns 3 a 3.5 milions d'anys, per tant de la mateixa poca que l'altra espcie Australopithecus afarensis i bastant similar en dentici cosa que fa creure a alguns antroplegs com William Kimbel que no sn en realitat espcies diferents.

La importncia de la troballa, per, rau en el fet que s l'nic australopitec trobat fora de l'Est d'frica i que aix fa eixamplar la distribuci en temps molt antics dels homnids.

Enllaos externs.
http://www.msu.edu/~heslipst/contents/ANP440/bahrelghazali.htm;
http://www.columbia.edu/itc/anthropology/v1007/2002projects/web/australopithecus/austro.html;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111024" title="Maria Anna de Baviera" nonfiltered="320" processed="319" dbindex="45349">


 Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'ustria) (1551 - 1608).

 Maria Anna de Baviera (emperadriu romanogermnica) (1574 - 1616).

 Maria Anna de Baviera (delfina de Frana) (1660 - 1690).

Maria Anna de Baviera (1734), filla de Carles VII del Sacre Imperi Romanogermnic.

Maria Anna de Baviera (reina de Saxnia) (1805 - 1877). Vegeu Maria de Baviera (reina de Saxnia);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111031" title="Australopithecus africanus" nonfiltered="321" processed="320" dbindex="45350">

Australopithecus africanus s una espcie extingida del gnere australopitec. 

Va viure fa entre 3.3 i 2.4 milions d'anys a l'frica oriental i meridional.

El primer fssil va ser trobat el 1924, era un crani d'un infant, en una cova de Taung a la Provncia del Nord-oest de Sud-frica, i va ser estudiat per Raymond Dart qui el va anomenar Australopithecus africanus que etimolgicament significa "Mico del sud afric" i era el primer homnid trobat a l'frica cosa que confirmava la hiptesi de Darwin sobre l'origen afric de la humanitat.

L'australopitec africanus t un crani ms globular que l' Australopithecus afarensis. El fet de pertnyer a un nen de 6 anys fa que no presenti encara el torus supraorbitari sobre les conques dels ulls.

Eren bpedes per amb els braos ms llargs que les cames. No tenien el prognatisme de la cara accentuat

La capacitat cerebral d'un adult sembla que seria d'uns 600 cc.

Altres restes d'aquesta espcie es van trobar a altres llocs de Sud-frica, Etipia i Kenya. 

Est en discussi entre els especialistes sobre si es pot considerar un antecessor directe del gnere homo. 


 
Referncies.
BBC - Dawn of Man (2000) by Robin Mckie| ISBN 0-7894-6262-1 ;


;

Enllaos externs.
http://www.mnh.si.edu/anthro/humanorigins/ha/afri.html;
http://www.handprint.com/LS/ANC/evol.html;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111032" title="Pisdia (provncia romana)" nonfiltered="322" processed="321" dbindex="45351">
Psdia o Pisdia fou una provncia romana creada vers el 294, que limitava a l'est amb Capadcia; al sud amb Isuria i Lcia i Pamflia; a l'oest amb Frgia Primera i al nord amb Galcia i Frgia Segona.

Al segle IV fou lleugerament ampliada amb la Frgia Parorios per la zona del Gran Llac Salat (Acanius) fou inclosa a Licania.

La capital fou Antioquia de Pisdia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111033" title="Pisidis" nonfiltered="323" processed="322" dbindex="45352">
El pisisidis o psidis eren un poble probablement indoeuropeu emparentat amb els frigis i de la mateixa branca que els habitants de Pamflia, amb barreja amb cilicis i isauris, per menys hellenitzats que els pmfils (algunes colnies gregues es van establir a Pamflia que era mes frtil que ). El seu nom primitiu segons Esteve Bizant fou solimis (solymi) i eren muntanyesos salvatges i guerrers que foren considerats brbars pels grecs per que progressivament es van hellenitzar. No foren mai sotmesos pels seus vens i fins i tot els romans van tenir dificultats per sotmetre'ls. L'administraci provincial no fou imposada fins a finals dels segle III.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111038" title="Socialdemcrates d'land" nonfiltered="324" processed="323" dbindex="45353">
Els Socialdemcrates d land (lands Socialdemokrater) sn un partit poltic  d ideologia social demcrata de les Illes land. 
A les ltimes eleccions, el partit va obtenir el 19.0 % dels vots i 6 dels 30 escons del Parlament d'land.

 Enllaos externs .
Pgina oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111040" title="Pistoia" nonfiltered="325" processed="324" dbindex="45354">


Pistoia es una ciutat d'Itlia a la regi de Toscana,provncia de Pistoia, amb prop de cent mil habitants. 

 Histria .

Pistoria fou el nom clssic de la ciutat de Pistoia. Era una ciutat d'Etrria a la part nord dels Apenins a la via entre Florentia i Lucca a uns 35 km de cadascuna. Fou una ciutat etrusca per no n'han quedat restes. Va passar als romans en poca desconeguda i va esdevenir un municipi ordinari de segon ordre.

El 62 aC Catilina que tenia a les seves forces a Faesulae, es va entrar de qu la conspiraci que havia planejat  havia estat descoberta i es va traslladar a Pistoia amb intenci de fugir pels Apenins cap a la Gllia Cisalpina, per la retirada fou tallada per  Metellus Celer, i per l'altra costat s'acostava el cnsol  C. Antonius; Catilina va decidir enfrontar-se a aquest per fou derrotat completament a les muntanyes properes a Pistoria.

Pistoria es esmentada per Ammi Marcell com una de les ciutats municipals del districte conegut per Tscia Annonria. 

Al segle IV fou seu d'un bisbe. Va passar als ostrogots i als longobards, sota els que fou una de les residencies reials temporals. Desprs del 774 va passar als francs i el segle IX va quedar dins el Regne d'Itlia. El com es va afermar al segle XII, adquirint el poder el 1177. Les muralles es van construir poc desprs. La ciutat fou de predomini gibell, per el 1254 fou conquerida per la gelfa Florncia.

Al 1325 va ser ocupada pel gibell Castruccio Castracani senyor de Lucca i Pisa, per va morir el 1328 i els gelfs florentins la van recuperar. El 1401 la ciutat va acceptar formalment el domini florent. Des llavors va romandre en poder de Florncia i estats successors. 

Al segle XVI fou fabrica de pistoles, que van agafar el nom de la ciutat. 













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111042" title="Futur d'land" nonfiltered="326" processed="325" dbindex="45355">
Futur d land (lands Framtid en suec) s un partit poltic separatista de les Illes land. El seu objectiu s assolir per a les land un estat independent.
A les eleccions del 2003, el partit va obtenir el 6.5 % dels vots populars i 2 dels 30 escons al Parlament d'land.

Enllaos externs.
Pgina oficial;

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111043" title="Pitane" nonfiltered="327" processed="326" dbindex="45356">
Pitane (grec Pitanaios) fou una antiga ciutat grega de la costa d'sia Menor a la desembocadura del riu Evenos, a la badia d'Elaia (Elaea), una de les onze ciutats elies. Hi va nixer el filsof Arcesilaos.

Durant el regnat de l'emperador Titus Flavius fou destruda per un terratrmol (any 80) i desprs d'aix va esdevenir un llogaret que encara s esmentat al segle VI per Hierocles. 

Correspon a la moderna Sarderli o Tshanderli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111044" title="Pitius" nonfiltered="328" processed="327" dbindex="45357">
Pitius (llat Pityus, grec Pityous) fou una ciutat grega de la costa oriental de l'Eux (mar Negra) al nord de Dioscurias. Artemidor la descriu com una gran ciutat i Plini el Vell com un oppidum opulentissimum; fou destruda en poca incerta pels heniocs, i Arri l'esmenta ja noms com un embarcador i Ptolemeu ni tant sols l'esmenta. Probablement a meitat del segle III fou reconstruda i Zsim l'esmenta a l'histria de Galli com una fortalesa rodejada de muralles amb un port excellent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111047" title="Grup Progressista d'land" nonfiltered="329" processed="328" dbindex="45358">
El Grup Progressista d'land (lands Framstegsgrupp) s un partit poltic de les Illes land. 
A les eleccions del 2003, el partit va obtenir el 3.4 % dels vots populars i 1 dels 30 escons del Parlament d'land.

 Enllaos externs .
Pgina oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111048" title="Piacenza" nonfiltered="330" processed="329" dbindex="45359">


Piacenza es una ciutat d'Itlia a la regi d'Emlia-Romanya, provncia de Piacenza, amb una mica mes de 99.150 habitants.

 Histria .

Placentia fou el nom clssic de la ciutat de Piacenza; era una ciutat de la Gllia Cispadana a la riba sud del riu Po just on aquest rep les aiges del Trebbia. Era situada a la via Emlia a uns 60 km de Parma. No se sap si hi havia alguna ciutat anteriorment a l'establiment de la colnia romana el 218 aC (al mateix temps que la de Cremona) amb 6000 colons, i amb dret llat. 

Just acabada la construcci de la ciutat i muralles es va conixer l'arribada d'Annbal, amb el que es va produir l'aixecament general dels gals bois i nsubres, que van assolar el territori i van expulsar als colons que es van refugiar a Mutina; la ciutat no va poder ser ocupada ben defensada per les muralles, i va esdevenir quarter general de l'exrcit d'Escipi abans i desprs de la batalla de Trbia; el port de la ciutat, a la boca del Trebbia, va ser ocupat per Annbal el 218 aC. El 209 aC la colnia va demostrar la seva lleialtat a Roma i va acomplir amb la seva quota d'homes i subministraments mentre que dotze altres colnies mes antigues es van declarar arrunades i sense possibilitat d'acomplir la seva quota. En aquest any Asdrubal, que havia creuat els Alps, la va assetjar i va perdre un temps considerable i valus; finalment va haver d'abandonar el setge. 

El 200 aC es va produir una inesperada revolta dels gals que es van apoderar de la ciutat i la van saquejar i incendiar i van agafar captius a la major part dels seus habitants, per desprs de la victria del cnsol L. Furius, es va aconseguir alliberar a dos mil presoners.
Pocs anys desprs L. Valerius Flaccus, que passava el hivern a  Cremona i Placentia, la va restaurar i va reparar les prdues materials produdes durant la guerra per encara estava exposada als atacs dels gals i lgurs, i el 193 aC el territori fou saquejat per aquestos darrers que van arribar a les portes de la ciutat.

La poblaci va quedar molt reduda i el 190 aC el senat va decretar l'enviament d'un nou cos de 3000 famlies per cadascuna de les colnies de Placentia i de Cremona, i l'establiment de noves colnies al pas dels bois. Uns anys desprs es va completar la sotsmissi dels lgurs i el cnsol M. Emili va construir la via Emlia d' Ariminum a Placentia i des llavors aquesta part d'Itlia va gaudir de tranquillitat i va comenar a esdevenir una zona prospera. 

Piacentia fou una de les principals ciutats, per de la que poques noticies es tenen durant el perode republic. A la guerra civil entre Gai Mari i Sulla es va lliurar un combat prop de la ciutat en la que els homes de Carb foren derrotats per Luculle, general de Sulla (82 aC). El 49 aC les tropes de Csar es van amotinar a Placentia per la fermesa del dictador va posar fi a la revolta. Durant aquest perode fou freqent seu de les tropes d'aquesta part d'Itlia. Les legions d'Octavi (August) tamb es van amotinar en aquesta ciutat durant la Guerra de Perusa (41 aC).

La Lex Julia del 90 aC va convertir la colnia llatina en municipi ordinari, per sota l'imperi es retroba el rang colonial esmentat per Plini el Vell i Tcit, probablement degut a una colnia establerta sota el regnat d'August.  Tcit diu que era una gran ciutat en riquesa i habitants de la Gllia Cispadana, i tot i que estava situada a la plana, estava ben defensada per unes fortes muralles. 

El 69 fou ocupada per Spurinna, general d'Ot, que la va defensar de l'atac de Cecina, general de Vitelli que va creuar el riu Po i va venir a assetjar-la; finalment es va haver de retirar a Cremona; durant l'assalt de Cecina l'amfiteatre, suposadament el mes gran d'Itlia, es va incendiar accidentalment.

Desprs d'aix no es tenen mes noticies de la ciutat fins al regnat d'Lluci Domici Aureli que va ser derrotat a les muralles de la ciutat pels marcomans. La ciutat tot i aix va restar important. Al segle IV es esmentada per Sant Ambrs en decadncia com les altres ciutats de la zona. Va resistir a tots els atacs del brbars i encara conservava certa importncia a la caiguda de l'Imperi.

Orestes, pare de Rmul August, va ser assassinat en aquesta ciutat per Odoacre el 476. Desprs va passar a mans dels ostrogots. Procopi l'esmenta com a fortalesa furant les guerres gtiques, i capital de la provncia d'Emlia. Ocupada pels bizantins vers el 535 fou ocupada per Ttila el 546 desprs de rendir-la per la fam. Paulus Diaconus encara l'esmenta desprs com una ciutat important i opulenta. 

Desprs d'un breu domini bizant va passar als longobards i fou seu d'un dels seus ducats. Desprs del 774 va passar als francs i al segle IX inclosa al Regne d'Itlia. Desprs de la incursi dels hongaresos a Itlia a finals del segle X, els bisbes van comenar a perdre poder en favor de la comuna que va assolir el poder al segle XII (1126).

El 1095 fou seu d'un concili que va proclamar la primera croada. Membre de la Lliga llombarda va fer la guerra a l'emperador Frederic I Barba-roja fins a la victria de Legnano del 1176. El 1183, a l'esglsia de Sant Anton, es van signar els preliminars de la pau de Constana. Tamb en el segle XII i XIII va lliurar guerres contra les venes Cremona, Pavia i Parma, i va arrabassar als Malaspina i al bisbe de Bobbio el control de les rutes comercials cap a Gnova on es van establir banquers de Piacenza.

Sigifred Adalbert 997-1032 ;
Pietro Milanese 1032-1038 ;
Riccardo Capuano 1038-1041 ;
Ivone 1041-1045 ;
Guiu 1045-1048 ;
Dionigi 1048-1077 ;
Maurici 1077-1089 ;
Bonizzone 1089-1091 ;
Winric 1091-1096 ;
Aldo Gabrielli 1096-1122 ;
Ardu 1122-1130 ;

Obert Pellavicino (1253-1257), Albert Fontana (1257-1261), Obert per segona vegada (1261-1266), Albert Scoto (1266-1290, 1290-1304, 1307-1308, 1309-1310 i 1312-1312) i  Guiu della Torre (1308-1309) van exercir el poder a la segona meitat del segle XIII i comenament del XIV fins que va passar a Mil.

Fou cedida per Mil al Papa (1322-1335) per quan Francesc Scoto va assolir el poder els milanesos la van recuperar el 1336 i la van conservar fins el 1404 quant van perdre el poder i va assolir el govern Ottobono Terzi (1404-1406) per tornar a Mil (1406-1410, 1414-1415, i 1418-1447 i 1447-1500) estant entremig en mans de Joan Vignati (1410-1414) i de Felip Arcelli (1415-1418), Vencia  (1447), Frana (1499-1500 i 1500-1512). 

El 1512 fou cedida al Papa i el 1545 convertida en ducat juntament amb Parma per Pere Llus Farnesi nebot del Papa. Va patir una ocupaci imperial del 1547 al 1556 i la capital ducal es va traslladar llavors a Parma. Sota el duc Odoardo I de Parma (1626-1626) va patir una epidmia de fam i una pesta que van matar a 6000 i 13000 persones.

Va seguir llavors la historia del ducat de Parma i el 1860 va passar a Itlia. Els resultats del plebiscit de uni de Piacenza a Sardenya van donar 37.089 vots a favor i 496 en contra.

Fou bombardejada pels aliats al final de la segona guerra mundial i una part destruda. Els partisans van actuar als Apenins. 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111049" title="Frisinnad Samverkan" nonfiltered="331" processed="330" dbindex="45360">
Frisinnad Samverkan (suec Cooperaci de mentalitat oberta) s un partit poltic conservador de les  Illes land. les ltimes eleccions, el partit va obtenir el  13.6% dels vots i 4 dels 30 escons del Parlament d'land.

Enllaos externs.
Pgina oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111053" title="Plataniston" nonfiltered="332" processed="331" dbindex="45361">
Plataniston fou el nom d'un antic riu d'Arcdia, afluent del riu Neda, que naixia a l'oest de Licosura. El riu s'havia de creuar per anar a Figlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111054" title="Agrupaci de no-aliniats" nonfiltered="333" processed="332" dbindex="45362">
L' Agrupaci de no aliniats (Obunden Samling) s un partit poltic  conservador de les  Illes land. 
A les ltimes eleccions, el partit va obtenir el 9.4 % dels  vots i 3 dels 30 escons del Parlament d'land.

Enllaos externs.
Pgina oficial;

 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111055" title="Pleumoxis" nonfiltered="334" processed="333" dbindex="45363">
Pleumoxis (llat pleumoxii) foren un poble gal dependent dels nervis (nervii) esmentat per Juli Csar. El seu territori no s'ha pogut determinar tot i que havia d'estar proper al dels nervis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111056" title="Pleuron" nonfiltered="335" processed="334" dbindex="45364">
Pleuron es el nom de dos ciutats d'Etlia, el territori de les quals fou anomenat Pleurnia.

Vegeu: Pleuron Vella i Pleuron Nova


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111058" title="Pleuron Vella" nonfiltered="336" processed="335" dbindex="45365">
Pleuron fou una ciutat d'Etlia a la plana entre el riu Aquelos i el riu Evenos, a l'oest de Calidon, i al peu de les muntanyes Crion (Curium) de les que suposadament derivaven el seu nom els curetes. 

Fou juntament amb Calidon la principal ciutat d'Etlia durant els temps heroics. Pleuron (segons Estrab es va dir abans Curetis) fou originalment una ciutat dels curetes que van tenir freqents guerres amb els etolis i amb la vena Calidon. La ciutat va ser poblada per etolis que van expulsar als curetes. El seu nom derivaria de Pleuron, fill d'Etol. 

La ciutat va estar habitada fins al temps e Demetri II de Macednia (239-229 aC) en qu els seus atacs van obligar al habitants a emigrar i fundar una nova ciutat que fou coneguda com Pleuron Nova i llavors l'antiga ciutat fou coneguda com a Pleuron Vella.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111060" title="Pleuron Nova" nonfiltered="337" processed="336" dbindex="45366">
Pleuron Nova fou una ciutat d'Etlia al peu de les muntanyes Aracynthus. Fou fundada abans del 230 aC pels habitants de la ciutat de Pleuron (llavors esdevinguda Pleuron Vella). Fou membre de la Lliga Aquea i el 146 aC va demanar a Roma ser-ne separada.

Correspon probablement a les runes anomenades  moderna Kastron ts Kurias Eirns, (Castell de la senyora Irene) no molt lluny de Misolonghi, o be,  una mica mes al sud, a Ghyfto-kastro, on tamb i ha algunes runes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111061" title="Plstia" nonfiltered="338" processed="337" dbindex="45367">
Plstia (Llat Plistia o Plistica) fou una ciutat dels samnites esmentada per Tit Livi. El 315 aC els samnites la van assetjar per distreure als romans del seu setge de  Saticula, i es van apoderar de la ciutat que des llavors fou ciutat samnita.

Correspon a la moderna vila de Prestia a uns 6 km de Santa Agata dei Goti, i al peu de  Monte Taburno.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111062" title="Mariehamn" nonfiltered="339" processed="338" dbindex="45368">

Mariehamn en suec, Maarianhamina en fins, s la capital de les Illes land (Finlndia). Compta amb una poblaci de 10.609 habitants, dels quals el 91% sn de llengua sueca. La ciutat va ser fundada en 1861 i deu el seu nom ("port de Maria") a Maria, esposa del tsar Alexandre II de Rssia. La ciutat s coneguda, sobretot, com a destinaci de turisme estiuenc. Anualment, uns 1,5 milions de turistes visiten la ciutat i, per tant, el sector pblic i els serveis donen treball al 60% dels vens de la ciutat.

 Histria . 
La ciutat es va fundar en 1861, la hi va nomenar de tal manera en honor de Maria Alexandrovna, l'emperadriu consort d'Alexandre II de Rssia. land i Mariehamn tenen una gran tradici i fama de navegaci. El veler "Pommern", que est ancorat en el port de Mariehamn , s'ha dedicat a museu. El fams navili holands "Jan Nieveen" (actualment anomenatt: F.P. von Knorring) tamb es pot trobar aqu. 

 Economia . 
La navegaci i el turisme tenen una gran importncia en la economia de la ciutat. Mariehamn est ben comunicada amb els pasos que l'envolten. Les grans lnies de transport martim fan escala al seu port, i est comunicada amb Estocolm, Kapellskr, Turku, Hlsinki i Tallinn. Les grans empreses de navegaci Viking Line, Silja Line i Tallink tenen oficines en Mariehamn i els seus bucs hi fan escala.
 
 Evoluci de la poblaci .

Evoluci de la poblaci (31 de desembre):

 1987 - 9.966;
 1990 - 10.263;
 1997 - 10.408;
 2000 - 10.488;
 2002 - 10.632;
 2004 - 10.712;

 Llocs d inters .

 Museu del veler Pommern;
 Museu d land  ;
 Parlament d land (Lagtinget);
 Castell de  Kastelholm;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111063" title="Plotinpolis" nonfiltered="340" processed="339" dbindex="45369">
Plotinpolis (llat i grec Plotinopolis) fou una ciutat de Trcia a la via entre Trajanpolis i Adrianpolis, a uns 30 km d'aquesta darrera. Fou fundada per Traj al mateix temps que Trajanpolis, i li va donar el nom en honor de la seva dona Plotina. Fou restaurada per Justini I. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111065" title="Model de color CMYK" nonfiltered="341" processed="340" dbindex="45370">





CMYK (CMGN en catal) acrnim angls de Cyan Magenta Yellow Black (Cian, Magenta, Groc i Negre). CMYK s un model de sostracci de color utilitzat per a la formaci de colors secundaris. Aquest model est basat en la mescla de pigments dels colors segents per fer-ne de nous: Cian, Magenta, Groc i Negre.

La mescla ideal de color CMY s la barreja dels tres colors primaris en parts iguals i en la seva mxima intensitat en resulta el negre. CMYK treballa amb l'absorci lleugera. Els colors que veiem sn formats per la part de llum que no s'absorbeix. En CMYK, el magenta ms el groc produeix el vermell, el magenta ms cian fan el blau i el cian ms el groc generen el verd. Per referir-se al negre s'utilitza K en lloc de B perqu no hi hagi confusions amb el Blue (Blau).

Per qu utilitzem el negre.

Per diverses raons, el negre que es crea barrejant els tres primaris no s pur i s necessari afegir la tinta negra. Altres raons sn:

Utilitzar el 100% de les tintes cian, magenta i groc per a crear el negre dna lloc a una capa de tinta que tarda massa en assecar-se, i certs papers fins poden trencar-se.

Els textos solen imprimir-se en negre i inclouen detalls molt fins que serien molt complicats d'aconseguir mitjanant la superposici de les tres tintes. ;

El pigment negre s el ms econmic de tots; per tant, crear negre amb tres tintes seria molt ms car. 
Aquest sistema s l'utilitzat per impremtes, impressores i fotocopiadores per a reproduir tota la gamma de colors de l'espectre visible, i s conegut com a quadricromia.

Comparaci amb el RGB.

L's del quart color permet que el resultat tingui ms contrast. Tanmateix, el color que es veu a la pantalla de l 'ordinador sovint s diferent del color del mateix objecte en la impressi des de CMYK, i el RGB t diverses gammes. Per exemple, el blau (rgb 0, 0, 100% purs) s impossible de produir amb CMYK. L'equivalent ms proper amb el CMYK s una color blau-violeta.

Les pantalles dels ordinadors (i altres) utilitzen un espai de color del RGB i representen colors com a mescles additives de llum vermella, verda i blava (de la suma dels quals surt la llum blanca). En materials impresos, aquesta combinaci lleugera no pot ser reproduda directament, aix que les imatges originades a l'ordinador s'han de convertir al CMYK equivalent amb els colors de tinta.

Conversions.

Observar que les conversions aqu estan descrites el millor posibles com "nominal". Ells poden produir una conversi reversible entre el RGB i un subconjunt de CMYK; s a dir, un pot agafar un color del RGB i convertir a certs colors del CMYK, i de aquells color CMYK obtinguin el corresponent, el equivalent original RGB. Encara que, la conversi dels color CMYK a  colors RGB,en general, no s reversible. A ms, els colors de CMYK poden imprimir-se violentment diferentment que la dels colors de RGB en un monitor. No hi ha una bona regla de conversi entre el RGB i el CMYK, perqu ni el RGB ni el CMYK sn un espai de color absolut.

Aquestes conversions mai haurien de ser utilitzades en impressions comercials o en cap altra aplicaci en la qual sigui important el color.





Conversi entre RGB i CMYK.

La conversi entre RGB i CMYK, utilitzarem un valor intermig CMY.El valor del Color representa igual que un vector, amb cada component del color que varia de 0.0 (cap color) a 1.0 (color completament saturat):






Conversi de CMYK a RGB.

Passos a seguir en la conversi: Primer es converteix CMYK a CMY, aleshores es converteix el CMY pel valor de RGB

Conversi:


Mapat de RGB i CMYK.


Es pot mapar un color RGB donat a un dels molts colors CMYK semi-equivalents possibles. La millor opci s aquella que fa s de K el mxim possible, i proporcions restants de CMY el menys possible. Per exemplo, #808080 (gris, la meitat exacta entre blanco i negre) ser mapat a (0,0,0,0.5) i no a (0.5,0.5,0.5,0).


Conversi RGB   CMY, amb els mateixos vectors de color que abans:

Conversi:
;
es converteix a CMY
;
i aleshores a CMYK:
SI ;
aleshores;
;
un altre;
;
;

Vegeu tamb.

 Model de color;
 Procs de color;
 Punt de Color;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111066" title="Board of European Students of Technology" nonfiltered="342" processed="341" dbindex="45371">
El Board of European Students of Technology (BEST), en catal: Consell dels Estudiants Europeus de Tecnologia s una associaci d'estudiants internacional, no governamental, apoltica i sense nim de lucre gestionada completament per estudiants. Des del 1989, any en qu va ser fundada a Grenoble t com a objectiu aconseguir que els estudiants tinguin una mentalitat ms internacional, i en aquest sentit promociona la mobilitat internacional i les comunicacions interculturals.

La seva estructura est constituida (a l'octubre de 2006) per 74 grups locals BEST (LBGs, Local BEST Group), repartits actualment en 29 pasos per tota Europa amb ms de 1800 membres actius, organitzant ms de 100 events a l'any

Entre les seves activitats destaca la realitzaci de cursos. Al 2005 van organitzar:

 78 esdeveniments de tipus lectiu i d'oci;
 17063 sollicituds per a aquests events;
 3 simposis d'educaci;
 2 reunions generals (RM);
 i mltiples reunions, trobades i cursos de carcter intern;

Mitjanant el seu tracte constant amb empreses, disposa d'una bossa de treball online amb ms de 8000 CVs d'estudiants d'enginyeria de tota Europa.

L'nic grup situat a Catalunya s BEST-UPC, a la Universitat Politcnica de Catalunya.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111073" title="Antioquia de l'Orontes" nonfiltered="343" processed="342" dbindex="45372">

Antioquia (Antiocheia ) fou una ciutat de Sria situada a l'angle entre la costa sud de l'sia Menor i la costa de Sria, a la riba de l'Orontes. Actualment es diu Antakya i s capital de la provncia turca d'Hatay.

Per distingir-la d'altres ciutats amb el mateix nom se li va dir Antioquia de l'Orontes o de Dafne (per una cova d'aquest nom). Fou fundada per Seleuc I Nictor a la primavera del 300 aC i s'hi van traslladar gran part dels habitants d'Antignia que va quedar inacabada, que era situada molt prop (a 9 km ms amunt del riu). L'arquitecte fou Xeneu (Xenaeus) i els supervisors Attaios (Ateu), Perites i Anaxcrates. Es van reunir (syncisme) diverses viles petites  (Lpolis, Jope, Meroe i Bottia). Es va donar privilegis als grecs i als jueus per establir-se a la ciutat. La ciutat va tenir un govern municipal democrtic, incloent un senat. Segons la tradici explicada per Joan Malales la fundaci va anar precedida d'un sacrifici hum: una noia anomenada Amatea que desprs fou considerada deessa (la Destinada) i el seu santuari fou un dels ms venerats; l'escultor Eutquides de Sici li va fer una esttua per encrrec del rei. Seleuc va fundar altres santuaris com el de Zeus Bottaios i el del Llorer consagrat a Apollo, i el temple d'Atenea. Va esdevenir la capital selucida per la seva magnifica situaci a la plana frtil d'Amuk amb unes muntanyes properes (Staurun i Silpion) on es podien erigir fortaleses defensives. A mesura que va crixer se l'anomen Ttrapolis (ciutat qudruple) com esmenta Estrab. A una illa del riu Antoc III el Gran va construir un palau. Al sud de la ciutat hi havia el barri d'Epifnia (Epiphaneia) fundat per Antoc IV Epfanes. Poblada de grecs, siracs i jueus tingu un gran dinamisme comercial i industrial, encara que menys artstic i cultural en comparaci a Prgam i Alexandria.

Al final del perode hellenstic tenia uns 350.000 habitants. Els carrers rectes i creuats en angle recte, i les institucions locals (boule i arconts) la feien quasi per si mateixa un estat. El 83 aC la ciutat va acceptar la sobirania de Tigranes II d'Armnia.

El 64 aC va passar a Roma per va obtenir el privilegi de ser autnoma, privilegi confirmat per Juli Csar el 47 aC i que va conservar quan Anton Pius la va fer colnia. Fou la capital de la provncia romana de Sria i fou anomenada la Corona d'Orient. Sota Tiberi es va estendre cap al nord i es va crear una avinguda amb 3200 columnes que separava Epifnia de la resta de la ciutat, que esdevingu el centre local, tipus d'urbanisme que fou imitat per altres ciutats. Va arribar llavors a mig mili d'habitants noms superada per Roma i Alexandria. 

El terratrmol del 37 li va causar greus danys per foren reparats per Calgula. Tit hi va construir un teatre. Domici unes termes i un temple d'Escolapi, Traj un pont, un circ i ms termes. Un altre terratrmol el 115 va causar danys quan a la ciutat es trobava l'emperador Traj, i per orde d'aquest i desprs d'Adri, es va restaurar encara millor. Adri hi va fer construir dos temples a rtemis i al Traj divinitzat. Entre 162 i 166 hi va residir l'emperador Luci Ver durant la seva guerra contra els parts. El seu germ Marc Aureli, tot i que la ciutat havia donat suport a Avidi Cassi, no hi va prendre represlies i va fer restaurar termes i va construir el Nimfeu, una font monumental; la va visitar el 176; el seu gendre Claudi Pompei era de la ciutat. Cmmode i va fer construir ms termes tant grans com les que desprs va construir Caracalla; tamb va construir temples a Zeus i Atenea i l'estadi cobert de Xystos.

El 193-194 va prendre partit per Pescenni Nger en contra de Septimi Sever. Quan aquest va triomfar la ciutat fou castigada, i rebaixada al rang de poble dins el territori de Laodicea, per fou un cstig efmer i aviat va recuperar el seu rang anterior de metrpoli i la capitalitat de Sria. Amb les lluites contra parts i desprs sassnides, fou freqent residncia dels emperadors. Caracalla, Macr, Elagbal, Alexandre Sever, Gordi III, Filip l'rab, Valeri I, Aureli, Car, Diocleci, Galeri i Maxim Daia hi van residir ms o menys temps. El 252 Sria fou envada pels sassnides i el poder local va quedar en mans de Marides, un noble local favorable a Prsia. Una gran part de la poblaci fou deportada a Prsia (a Susiana) i part de la ciutat fou destruda (258). Valeri I la va reconstruir per els perses van tornar el 260. Del 266 al 272 fou dominada per Zenbia de Palmira.

Al segle IV tornava a ser una ciutat important i residncia imperial del csar Gal vers 350, que va introduir a la ciutat una poltica policial contra els opositors. Juli l'Apstata (360-363) era criticat obertament a la ciutat. El 387, un nou impost va desencadenar l'anomenada "revolta de les esttues", en la que el poble va enderrocar les esttues dels emperadors i la famlia imperial. El 388 se li va retirar en cstig el ttol de metrpoli.

El cristianisme hi va penetrar aviat (el nom cristians es va originar all: segons els Fets dels Apstols, 11:26, els deixebles de Jess van rebre per primer cop el nom de cristians) ja que fou visitada diverses vegades per Sant Pau i els caps d'aquesta religi a la ciutat foren patriarques com a Constantinoble i Alexandria; segons la tradici Sant Pere havia estat bisbe de la ciutat nomenat desprs de ressuscitar al fill del senyor local, mort 14 anys abans. Sant Ignasi fou bisbe el 69.  Es van fer deu concilis a la ciutat entre el 252 i el 380. Vers el 270 es va produir una divisi entre els partidaris del bisbe Pau de Samosata  i els que se li oposaven; aquestos van demanar l'arbitratge o ms aviat el favor de l'emperador Aureli. Al segle IV l'esglsia local era considerada la ms important desprs de la de Roma i Alexandria. Fou de les primeres a construir una catedral (entre 327 i 341) amb cpula i mosaics. Ms tard la seva importncia va disminuir amb l'ascens de Constantinoble i l'erecci de Jerusalem com a patriarcat, i per l'activitat de l'heretgia arriana (Concili d'Antioquia del 324) i desprs nestoriana i monofisita. Als segles IV i V un gran nombre de personatges van participar a les controvrsies teolgiques entre els quals Diodor de Tars, Teodor de Mopsustia, Teodoret i Sant Joan Crisstom, partidaris de la interpretaci literal contra l'escola Alexandrina, que consideraven una interpretaci allegrica.

Durant el regnat de Lle I (457-474) va patir un terratrmol, i tamb hi va haver disturbis al hipdrom, massacres de jueus i guerres faccionals. El 526 un terratrmol va fer un quart de mili de vctimes; la ciutat fou restaurada per Efrem, comites d'Orient i mes tard Patriarca. Durant el regnat de Justini fou engrandida i restaurada per vers el 535 fou destruda altre cop per un terratrmol i el 538 fou ocupada pels perses, que van completar la destrucci; la poblaci fou deportada en bona part cap a Ecbatana. Quan van sortir els perses estava tan malmesa que es va fundar una nova ciutat (Theupolis, Ciutat de Deu) per ordre de Justini I, que fou ms petita que l'anterior, i a la qual es va acabar imposant el nom d'Antioquia. A comenament del segle VII fou sauejada pels sassnides (602 i 611) fins que foren expulsat per Heracli.

El 637/638 fou ocupada pels rabs sota el califa Omar. Fou seu de la organitzaci militar de fronteres anomenada Awasim i centre del territori dels Awasim; el 878 va passar als Tulnides d'Egipte, en mans dels quals va restar fins el 898. Va retornar al califat fins que fou ocupada per l'Hamdnida Sayf al-Dawla d'Alep el 944, i fou reconquerida pels bizantins dirigits pel general Miquel Burtzes el 29 d'octubre del 969. Va ser governada per ducs bizantins fins que el 1084 fou ocupada pels seljcides (Sulayman ben Kutlumish). La possei li fou disputada pel senyor ukaylida de Mossul i Alep, Muslim ibn Kuraysh, que finalment fou derrotat per Sulayman a la batalla d'Antioquia en la que Muslim va morir (juny de 1085); per al seu torn fou derrotat pel seu parent Tutush el 1086. Va intervenir llavors el sult seljcida Malik Shah, que va concedir Antioquia en feu al turc  Yaghi-siyan que la va conservar fins el 1098. El 1098 fou assetjada pels croats i conquerida el 3 de juny de 1098. El setge a que seguidament la va sotmetre l'amir-governador de Mossul, Karbugha, fou rebutjat. Es va establir llavors el Principat d'Antioquia que va durar fins la conquesta de la ciutat pel mameluc Baybars el  18 de maig de 1268. Desprs va perdre importncia i va esdevenir una petita ciutat de Sria.

Vegeu tamb.

Principat d'Antioquia.
Antakya;
Alexandretta ;
Hatay;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111074" title="Antioquia de Pisdia" nonfiltered="344" processed="343" dbindex="45373">
Antioquia de Pisdia (                    ) fou una ciutat de Psdia a la part sud de les muntanyes entre Frgia i Pisdia. Estrab diu que Philomelium, un altra ciutat fronterera, era a la part nord (aquesta ciutat fou inclosa a la provncia de Pisdia al segle IV). Es creu que correspon a la moderna Yalobatch (Akshehr correspondria a Philomeium).

Les restes, nombrosos, inclouen grans edificis fets amb gran pedres, probablement esglsies, muralles, 20 arcs perfectes, un aqueducte, part d'un temple dedicat a Dions, i un petit teatre. Una construcci esta tallada a la roca i forma una cambra quadrada, i amb fora restes de marbre i columnes; es pensa que podria ser un annex d'un temple (probablement el de Men Arcaeus, adorat a Antioquia).

Probablement fou fundada com a colnia de Magnsia del Meandre. Va passar als perses, macedonis, selucides i el 188 aC al Regne de Prgam. Va tornar al romans desprs del 133 aC i en temps d'August fou feta colnia amb el ttol d' Antioquia Cesarea. Fou visitada per Sant Pau i Sant Bernab; la ciutat tenia una nombrosa colnia jueva.

A finals del segle III fou feta capital provincial de Pisdia i al segle IV esdevingu la seu metropolitana. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111075" title="Antioquia de Cilcia" nonfiltered="345" processed="344" dbindex="45374">
Antioquia de Cilcia fou una ciutat de Cilcia que Esteve Bizant situa a la vora del riu Piramos. Tot i aix, per algunes restes trobades es pensa que probablement era a la vora del Sarus. Fou fundada en poca selucida i mai fou gaire important.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111076" title="Antiochia ad Cragum" nonfiltered="346" processed="345" dbindex="45375">
Antioquia ad Cragum (                   ) fou una fortalesa de Cilcia a la roca anomenada Cragos (llat Cragum) entre el riu Selinos i el port de Charadrus o Karadran. Appi esmenta el fort de Cragos i el d'Antcragos, per podria ser un error.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111077" title="Antioquia del Meandre" nonfiltered="347" processed="346" dbindex="45376">
Antioquia del Meandre (Antiocheia ad Maendrum, (                       ), fou una petita ciutat a la vora del Meandre a Cria, prop de la frontera amb Frgia. A aquesta ciutat hi havia un pont que creuava el riu, i el territori dels dos costats era molt frtil, per patia alguns terratrmols. A la vora de la ciutat el riu Mosinos desaiguava al Meandre.

Correspon al lloc de Kuruja, prop de la desembocadura del modern Kara Su. Queden algunes restes de l'antiga ciutat, especialment les muralles de l'acrpoli, el castell, un petit teatre, un estadi, i alguns arcs, voltes i construccions.

Esteve Bizant diu que el seu nom original fou Pitpolis (Pythopolis) i el seu nom nou li fou donat per Seleuc I Nictor en honor de la seva mare Antioquis. El cnsol Cneus Manlius hi va acampar el 189 aC quan anava contra els glates. 

Hi va nixer el sofista Diotrephes, que fou mestre de Hibrees de Milasa, el gran retric.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111078" title="Antioquia Margiana" nonfiltered="348" processed="347" dbindex="45377">
Antioquia Margiana  (                  ) fou una ciutat que s'estenia pels dos costats del riu Margus a la Margiana. Fou suposadament construda per Alexandre el Gran per fou destruda per les tribus i restaurada per Antoc I Ster que li va donar el seu nom.

Plini el Vell diu que els presoners romans de Crassus capturats pel rei part Orodes van ser establerts aqu. Podria ser la moderna Merv, antiga Margus, on queden restes d'una ciutat antiga.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111079" title="Antioquia del Taure" nonfiltered="349" processed="348" dbindex="45378">
Antioquia del Taure (Antiocheia ad Taurum,                      ) fou una ciutat de les muntanyes del Taure esmentada principalment per Esteve Bizant i pel gegraf Claudi Ptolemeu, per sense prou detalls de la seva situaci. 

Podria estar situada a Aintab, ciutat turca que el 1921 va adoptar el nom de Gaziantep.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111086" title="Sahelanthropus tchadensis" nonfiltered="350" processed="349" dbindex="45379">

Sahelanthropus tchadensis s un homnid extingit que, en un principi, s'havia considerat com el membre ms antic dins de l'arbre evolutiu hum sense ser antecessor dels ximpanzs.

Va viure fa uns 7 milions d'anys al Txad on van ser trobades les seves restes fssils el 2001.

Tenia un volum cerebral de 340 a 360 cm3 i un rostre semblant als humans per amb ullals com els micos. No s'ha pogut determinar si era bpede.

En considerar que la divergncia entre humans i ximpanzs va comenar fa uns 5 milions d'anys si els Sahelanthropus (de fa 7 milions d'anys) no eren antecedents dels ximpanzs sin de tots dos grups alhora.
 
Referncies.
Michel Brunet, Franck Guy, David Pilbeam, Hassane Taisso Mackaye, Andossa Likius, Djimdoumalbaye Ahounta, i cols. "A new hominid from the upper Miocene of Chad, central Africa". Nature, 418:145-51, 2002.
Nature, "The look of Touma", 7 April 2005, pp. 752-755, ISSN 00280836;
Wolpoff, M.H., J. Hawks, B. Senut, M. Pickford, and J. Ahern: "An Ape or The Ape: Is The Touma Cranium TM 266 a Hominid?"  PaleoAnthropology 2006:36-50. University of Wyoming news release and abstract;
BEAUVILAIN Alain, 2003: "Touma, l'aventure humaine" ; La Table Ronde, Paris.

Enllaos externs.

Fossil Hominids: Toumai;
National Geographic: Skull Fossil Opens Window Into Early Period of Human Origins;
Imatge de la calavera (nature.com);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111087" title="Alexandria (desambiguaci)" nonfiltered="351" processed="350" dbindex="45380">


Geografia.
Ciutats clssiques.

Alexandria (llat Alexandreia, grec            ) fou el nom de diverses ciutats que van rebre la denominaci per haver estat fundades per Alexandre el Gran o en honor seu.

Alexandria a Egipte, i vinculada a aquesta ciutat:
Biblioteca d'Alexandria;
Esglsia Ortodoxa d'Alexandria o Patriarcat Ortodox Grec d'Alexandria i de tota l'frica;
Far d'Alexandria;
Repblica d'Alexandria, estat islmic (816-827);
Alexandria d'Aracsia o Alexandrpolis a l'Iran ;
Alexandria d'ria o Alexandria rion (avui Herat) a l'Afganistan ;
Alexandria de Bactriana a l'Afganistan;
Alexandria de Carmnia (avui Kirman o Kerman) a l'Iran;
Alexandria de Cilcia o Alexandria d'Issos o Alexandreum (Alexandretta, avui Iskanderun a Turquia);
Alexandria de Gedrsia;
Alexandria de l'Indus al Pakistan (Buceflia);
Alexandria Latmos a Cria, desprs Alinda;
Alexandria de Margiana;
Alexandria Paropamisos o Alexandria del Caucas, a l'Afganistan;
Alexandria de Prtia o Alexandrpolis, a l'Iran;
Alexandria Proftsiao Alexandria de Drangiana, a la Drangiana, a l'Iran;
Alexandria d'Oxiana (Alexandria de l'Oxus) a l'Afganistan;
Alexandria de Sogdiana;
Alexandria de Susiana;
Alexandria Troas (Antignia de Troade) a Turquia;
Alexandria Ultima (Alexandria d'Esctia o Alexandria Escate) al Tadjikistan;

Ciutats amb nom transcrit diferent.

Alessandria, Itlia ;
Iskenderun, Turquia ;
Alexandroupoli, Grcia;
Aleksandro-Nevskaya, Rssia ;
Oleksandriia, Ucrana ;

Ciutats modernes.

Alexandria, Territori del Nord (Austrlia) ;
Alexandria, Nova Galles del Sud (Austrlia);
Alexandria, Colmbia Britnica, Canad (total 5 viles amb el mateix nom);
Alexandria, Ontario (Canad) ;
Point Alexandria, Ontario (Canad);
Alexandria, Grcia (prefectura d'Imathia) ;
Alexandria (Jamaica) ;
Alexandria (Romania);
Alexandria, Eastern Cape (Sud-frica) ;
Alexandria (Esccia)  ;
Alexandria, Alabama (EUA) ;
Alexandria, Indiana (EUA);
Alexandria, Kentucky (EUA) ;
Alexandria, Louisiana (EUA) ;
Alexandria, Missouri (EUA) ;
Alexandria, Minnesota (EUA) ;
Alexandria, Nebraska (EUA) ;
Alexandria, Nova Hampshire (EUA) ;
Alexandria, Nova York (EUA) ;
Alexandria Bay, Nova York (EUA) ;
Alexandria, Ohio (EUA) ;
Alexandria, Pennsilvnia (EUA);
Alexandria, Dakota del Sud (EUA);
Alexandria, Tennessee (EUA) ;
Alexandria, Virgnia (EUA);
Alexandria Township, Kansas (EUA);
Alexandria Township, Minnesota (EUA);
Alexandria Township, Nova Jersey (EUA) ;
Alexandria Township, Dakota del Nord (EUA) ;
West Alexandria, Ohio (EUA);

Biografies.
Aftoni d'Alexandria, bisbe maniqueu;
Alexandre d'Alexandria, patriarca d'Alexandria i sant;
Alexandre I d'Alexandria, patriarca d'Alexandria;
Amarant d'Alexandria, escriptor grec;
Ammoni o Ammnios d'Alexandria, gramtic grec;
Ammnios d'Alexandria, prevere i ecnom de l'esglsia d'Alexandria;
Antgon d'Alexandria, escriptor grecoegipci;
Antoc d'Alexandria, escriptor grec;
Ari d'Alexandria o rios d'Alexandria, filsof grec pitagric i estoic;
Aristarc d'Alexandria, escriptor grec;
Arist d'Alexandria, filsof peripattic;
Aristbul d'Alexandria, filsof peripattic;
Aristnic d'Alexandria, escriptor grec;
Arquibi d'Alexandria, escriptor grec;
Arquies d'Alexandria, escriptor grec;
Asclepidot d'Alexandria, escriptor grec;
Atanasi d'Alexandria, arquebisbe i sant;
Atanasi d'Alexandria, prevere;
Capit d'Alexandria, poeta pic grec;
Cir d'Alexandria, patriarca d'Alexandria;
Cir o Sir d Alexandria, metge grec;
Ciril d'Alexandria, patriarca d Alexandria i sant;
Climent d'Alexandria, patriarca d'Alexandria;
Collut d'Alexandria, religis egipci;
Cristfor d'Alexandria, patriarca d'Alexandria;
Demetri d'Alexandria, filsof peripattic;
Ddim d'Alexandria, metge grec;
Ddim d'Alexandria, monjo grec;
Ddim d'Alexandria el Jove, escriptor grec;
Ddim d'Alexandria el Vell, escriptor grec;
Di d'Alexandria, filsof i acadmic;
Diodor d'Alexandria, escriptor grec;
Diofant d'Alexandria, matemtic grec;
Dions d'Alexandria, bisbe d'Alexandria;
Dions o Dionisi d'Alexandria, escriptor grec;
Discor d'Alexandria, patriarca d'Alexandria;
Eudem d'Alexandria, esportista grec;
Epifani d'Alexandria, escriptor grec egipci;
squil d'Alexandria, poeta pic grec;
Eusebi d'Alexandria, escriptor religis bizant;
Eustoqui d'Alexandria, metge grec;
Fil d'Alexandria, filsof jueu;
Germ o Germ d'Alexandria, mrtir i sant egipci;
Glauc d'Alexandria, metge grec;
Hegesianax d'Alexandria, historiador grec;
Helladi d'Alexandria, escriptor grec;
Heracli d'Alexandria, metge grec;
Herclides d'Alexandria, escriptor grec;
Her d'Alexandria, enginyer, inventor i escriptor grec;
Hesiqui d'Alexandria, escriptor i gramtic;
Hiercles d'Alexandria, filsof neoplatnic grec;
Hiperequi d'Alexandria, escriptor i gramtic grec;
Ireneu d'Alexandria, tamb conegut com Minuci Pacat, escriptor alexandr;
Jacob d'Alexandria, anomenat Psicritst o Psicocrist, metge grec;
Joan d'Alexandria, Joan de Talaia, Joan de Talaida, Joan Tabennisiota, Joan Ecnom o Joan Prevere, patriarca d'Alexandria;
Josep d'Alexandria, ardiaca d'Alexandria.
Juli d'Alexandria, metge grec egipci;
Lenides d'Alexandria, poeta grec;
Lismac d'Alexandria, gramtic grec egipci;
Luci d'Alexandria, bisbe o patriarca arri d'Alexandria;
Macari d'Alexandria, Macari Poltic o Macari el Jove, eclesistic egipci;
Macari d'Alexandria, prevere;
Marc I d'Alexandria o Marc l'Evangelista, bisbe d'Alexandria, evangelista i sant;
Marc II d Alexandria, bisbe d Alexandria;
Marc III d Alexandria, patriarca d Alexandria;
Marc IV d Alexandria, patriarca d Alexandria;
Marc V d Alexandria, patriarca d Alexandria;
Marc VI d Alexandria, patriarca d Alexandria;
Menelau d'Alexandria, matemtic grec;
Metrdor d'Alexandria, eclesistic egipci;
Nicandre d'Alexandria, filsof peripattic grec;
Nicmac d'Alexandria, poeta trgic d'Alexandria Troas;
Ptolemeu, grec egipci, governador d'Alexandria;
Ptolemeu d'Alexandria, retric i ambaixador de Ptolemeu VIII Evergetes II;
Ptolemeu d'Alexandria Homelas, filsof;
Ptolemeu d'Alexandria Leukos, filsof;
Ptolemeu Pindari d'Alexandria, gramtic;
Querem d'Alexandria, filsof estoic, escriptor i historiador;
Tefil d'Alexandria, patriarca d'Alexandria;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111088" title="Alexandria d'Aracsia" nonfiltered="352" processed="351" dbindex="45381">
Alexandrpolis o Alexandria d'Aracsia fou una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran situada a la riba del riu Arachotus a Aracsia. El lloc no s'ha pogut identificar per era a la vora de la moderna Kandahar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111089" title="Alexandria d'ria" nonfiltered="353" processed="352" dbindex="45382">
Alexandria d'ria o Alexandria rion (                     ) fou una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran a ria o Ariana el 330 aC, que correspon a la moderna Herat, capital de la regi de Khorasan, al nord-oest d'Afganistan. Probablement es va fundar en el lloc d' Artacoana, la capital del territori, que havia donat suport a la revolta de Satibarzanes. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111091" title="Alexandrpolis" nonfiltered="354" processed="353" dbindex="45383">

 Alexandria d'Aracsia: vegeu Alexandria d'Aracsia, ciutat fundada suposadament per Alexandre el Gran;
 Alexandria de Prtia: vegeu Alexandria de Prtia, ciutat fundada suposadament per Alexandre el Gran;
 Alexandrpolis, a Trcia: vegeu Alexandrpolis (Trcia), capital del districte administratiu d'Hebros a Trcia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111093" title="Alexandria de Carmnia" nonfiltered="355" processed="354" dbindex="45384">
Alexandria de Carmnia fou una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran a Carmnia  que es la moderna capital del pas, Kerman.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111094" title="Bucfal" nonfiltered="356" processed="355" dbindex="45385">

Bucfal (en grec antic,           , de     , "bou" i       , "cap", o sigui "cap de bou") fou el nom del cavall d' Alexandre el gran, que aquest estimava molt. El va domar quan Alexandre era molt jove i el va acompanyar sempre. El cavall va morir de vellesa o d'una ferida rebuda a la batalla de l'Hidaspes el 326 aC. En memria seva Alexandre va fundar una ciutat que es va dir Buceflia.

Segons la tradici rab Bucfal s de la nissaga de les eges de Diomedes. Segons Plutarc (Vida d'Alexandre, VI), un mercader tessali l'ofereix a Filip II de Macednia, per el cavall s tan esquiu que Filip es nega a comprar-lo. Quan ordena que se'n tornin el cavall, Alexandre, fill de Filip, mostra el seu desgrat, i son pare tanca la compra, amb la condici que Alexandre domi la bstia i, si no ho aconsegueix, que ell mateix pagui la compra  -per la considerable suma de 13 talents, o 78 000 dracmes. Alexandre va observar que el cavall tenia por de la seva ombra i va aconseguir domar-lo fent-lo girar de cara al sol. Desprs d'aix, Bucfal estigu disposat a ser muntat per Alexandre. Plutarc dna a aquesta ancdota un sentit proftic. En efecte, veient l'xit del seu fill, Filip hauria dit:

"Fill meu, cerca't un regne a la teva mida. Macednia no s prou gran per a tu.";

Des de llavors, Alexandre i Bucfal fan equip. En esdevenir rei, s damunt Bucfal que Alexandre dirigeix la cavalleria macednia, en totes les batalles que el menaren de Grcia a l'ndia.

Tamb d'acord amb Plutarc, Bucfal va morir de les seves ferides rebudes a la batalla de l'Hidaspes el 326 aC. Tamb cita un autor antic que afirma, tanmateix, que Bucfal va morir de vellesa a l'edat de 30 anys. Alexandre el va convertir llavors en du, i va fundar damunt la seva tomba la ciutat de Buceflia (que es creu que correspon a l'actual Jhelum, al Pakistan). Veiem en algunes monedes dels successors d'Alexandre el du Bucfal com un cavall amb banyes (les banyes eren smbol de divinitat a l'antic Prxim Orient).




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111095" title="Alexandria de l'Indus" nonfiltered="357" processed="356" dbindex="45386">
Alexandria de l'Indus fou una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran a uns 500 km al sud de l'Hidaspes, i 500 km al sud de Buceflia



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111098" title="Alinda" nonfiltered="358" processed="357" dbindex="45387">
Alinda (      ) fou una ciutat de Cria entre les modernes Arab Hissa i Karpuslee. Era una fortalesa destacada segons Arri.

La ciutat fou membre de la Lliga Dlica per algun temps. Ada, expulsada d'Halicarns per son germ Pixodaros, es va retirar a Alinda vers el 340 aC i encara hi era quan va arribar Alexandre el gran el 334 aC. Ada se li va sotmetre i fou nomenada reina de Cria. Alinda fou rebatejada Alexandria Latmos per desprs va recuperar el seu nom anterior abans del 81 aC ja sota els romans. Al segle IV fou seu d'un bisbe. Les restes que en queden, especialment el teatre, son molt interessants i estan raonablement conservades.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111099" title="Alexandria Paropamisos" nonfiltered="359" processed="358" dbindex="45388">
Alexandria Paropamisos fou una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran a les muntanyes Paropamisos (Hindu Kush) al pas dels paropamisades el mar del 329 aC. Era a un 70 km al nord de Kabul i es va construir al lloc de Kapishakanish, capital de Gandara o Gandhara. Se la coneix com Alexandria del Caucas. Fou poblada amb 4000 nadius i 3000 veterans grecs. Es van construir tamb algunes fortaleses, entre elles Bagram, seu de l'aeroport i base sovitica a l'Afganistan del 1979 al 1989.

S'han trobat monedes del rei Eucrtides. Hi va fer exploracions Charles Masson (1800-1853) i els anys 30 del segle XX el francs  Ghreshman.

Correspon a la moderna Charikar a Afghanistan.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111100" title="Alexandria de Cilcia" nonfiltered="360" processed="359" dbindex="45389">
Alexandria de Cilcia o Alexandria d'Issos o Alexandreum (                      ) es una ciutat de la part oriental del golf d'Issos, al lloc o proper a l'antiga  Miriandros de Xenofont i Arri, que probablement va rebre el nom en honor d' Alexandre el gran. 
 
Esteve Bizant i Estrab la situen a Cilcia.

La moderna Iskenderun (abans Alexandretta), que correspon a aquesta ciutat, es a uns 10 km al sud-sud-oest de les Portes Cilcies 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111105" title="Alexandria de Gedrsia" nonfiltered="361" processed="360" dbindex="45390">
Alexandria fou una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran no molt lluny de la costa, a uns 200 km de la desembocadura de l'Indus. Si be se l'esmenta com a situada a Gedrsia, en realitat era una mica a l'est d'aquest territori.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111106" title="Alexandria de Margiana" nonfiltered="362" processed="361" dbindex="45391">
Alexandria de Margiana fou una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran a Margiana, que correspon a la ciutat de Merw.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111108" title="Alexandria de Prtia" nonfiltered="363" processed="362" dbindex="45392">
Alexandria de Prtia o Alexandrpolis fou una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran a Prtia, a la part nord-central d'aquest territori.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111109" title="Alexandria Proftsia" nonfiltered="364" processed="363" dbindex="45393">
Alexandria Proftsia o Alexandria de Drangiana fou una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran a Drangiana, a la vora del llac Hamun-e-Saberi, al modern Sistan, al nord de la moderna Zarandj.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111111" title="Intel 4004" nonfiltered="365" processed="364" dbindex="45394">


L' Intel 4004 s una Unitat Central de Procs (CPU) de 4 bits llenada per Intel Corporation el 1971. Fou la primera CPU complerta en un sol xip, la primera comercialment disponible com un processador, grcies a l's de la nova tecnologia de portes lgiques basada en silici, que permetia la integraci d'un elevat nombre de transistors i una velocitat ms rpida del que mai abans havia estat possible. El 4004 emprava una tecnologia PMOS de 10  m i podia executar unes 92.000 instruccions per segon (s a dir, un cicle d'execuci d'11 microsegons).

 Histria .

El 4004 va ser llanat en un paquet de 16 pins CERDIP el 15 de novembre de 1971. El 4004 va ser el primer processador de computadora dissenyat i fabricat pel fabricant de xips Intel, que prviament feia semiconductors de xips de memria. 

Marcian  Ted  Hoff va contribuir a la proposta arquitectnica pel projecte MSC-4 (al 1969), no va participar per en el seu desenvolupament. Aquest desenvolupament es va iniciar ms tard, quan a Federico Faggin li va sser encarregat per la Intel al 1970. Federico Faggin fou el lder del projecte i a ms el  chip designer  que va tornar a integrar el silici en el primer microprocessador (al 1970-1971). Intel va contractar Faggin de Fairchild, on ell havia desenvolupat la tecnologia silicon gate (SGT), i havia dissenyat el primer circuit integrat del mn que utilitzava la nova tecnologia (al 1968): el Fairchild 3708. A la Intel Faggin va crear una nova metodologia de disseny en silicon gate que no existia anteriorment i va aportar moltes idees fonamentals que van fer possible la creaci del primer microprocessador en un sol xip.

Masatoshi Shima, un enginyer de programari de la Busicom, va assistir Faggin en el desenvolupament del MSC-4 i ms tard es van reunir a la Zilog, la primera societat dedicada exclusivament als microprocessadors que va ser fundada per Faggin i Ralph Ungermann el 1974. Faggin i  Shima van desenvolupar junts el microprocessador Z80.

Originalment dissenyat per a la companyia japonesa Busicom per ser usat en la seva lnia de calculadores, el 4004 tamb va ser proporcionat amb una famlia de xips de suport especialment dissenyats per a ell. Per exemple, cada "ROM de programa" internament guardava per al seu propi s els 12 bit de direcci de programa del 4004, el que permetia, si les 16 ROM van ser installades, accs de 4 KB de memria des del bus d'adreces de 4 bits. El circuit 4004 va ser construt amb 2.300 transistors, i va ser seguit l'any segent pel primer microprocessador de 8 bits, el 8008, que contenia 3.300 transistors, i el 4040, que era una versi revisada del 4004.

Com la seva quarta entrada al mercat de microprocessadors, Intel va llanar la CPU que va comenar la revoluci de la microcomputadora, el 8080, usada en l'Altair 8800.

 Especificacions tcniques .

 Microprocessador de 4 bits;
 Cont 2.300 transistors;
 Encapsulat CERDIP de 16 pins;
 Mxima velocitat del rellotge de 740 KHz;
 Usa Arquitectura Harvard, s a dir, emmagatzemament separat de programes i dades. Contrari a la majoria dels dissenys amb arquitectura d'Harvard, que utilitza busos separats, el 4004, amb la seva necessitat de mantenir baix el compte de pins, usava un bus de 4 bits multiplexat per transferir:
 12 bits d'adreces (direccionant fins 4 KB);
 Instruccions de 8 bits d'ample, que no han de ser collocades en la mateixa memria;
 Dades de 4 bits d'amplada;
 El conjunt d'instruccions est format per 46 instruccions (de les quals 41 sn de 8 bits d'amplada i 5 de 16 bits d'amplada);
 16 registres de 4 bits cada un;
 Pila interna de crides a subrutines de tres nivells de profunditat;
 Xipset (circuits auxiliars) per crear sistemes basats en el 4004;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111112" title="Fmur" nonfiltered="366" processed="365" dbindex="45395">
El fmur s un os del membre inferior, recte, llarg, asimtric, format per un cos o difisi prismtica triangular, amb tres cares, anterior i laterals; tres marges, posterior, intern i externs i dos extrems o epfisis articulars.

s l'os ms llarg i fort de l'esquelet hum. S'articula amb el coxal per l'extrem superior, i amb la rtula i la tbia per la part part ms distal.

A ms en el fmur s'observa una lleugera torsi: l'eix del coll femoral no est en el mateix pla que l'eix transversal dels cndils, sin que configuren un angle agut de declinaci, obert cap a dintre i endavant. 

Anatmicament, i com en tots els ossos llargs, es distingeixen en el fmur tres parts fonamentals: 
El cos o difisis, que presenta tres cares -anterior, interna i externa-, i tres vores -intern, extern i posterior-. s especialment significativa la vora posterior. ;
Epfisis -o extrem- superior, que s'articula amb el coxal. ;
Epfisis -o extrem- inferior, que s'articula amb la tbia. ;

El cos del fmur. 
La difisis femoral s aproximadament prismtica triangular. En ella cal descriure tres cares i tres vores. 

La seva cara anterior, lleugerament convexa en sentit transversal, i llisa, presta inserci en la seva major part, i per dalt, al mscul crural, un dels components del qudriceps crural. Ms abaix, s'insereix el subcrural. 

Separades de la cara anterior pels vores intern i extern es mostren les altres dues cares del fmur, la interna i externa, o millor, la posterointerna i posteroexterna, que presten inserci al crural. El vast intern i vast extern les cobreixen, sense que s'insereixin en la superfcie ssia. Veiem quan ntimes sn les relacions del fmur amb tres dels components del qudriceps crural. 

De les vores, l'interna i l'externa estan poc marcades, de manera que les cares anterior i posterolaterals manquen de lmits clars. La vora posterior, no obstant aix, s notable: la lnia aspra. 

La lnia aspra. 
La lnia aspra, conformada per un llavi lateral -extern- i altre medial -intern-, entre els quals queda un interstici, recorre la difisis longitudinalment. 
El llavi extern presta inserci al vast extern, ;
El llavi intern al vast intern. Ambds vasts sn potents msculs extensores de la cama, ja vists en la seva ntima relaci amb les cares del cos del fmur. ;
En linterstici de la lnia aspra s'insereixen els adductors de la cuixa, per dalt, i la porci curta del bceps crural, per baix. ;

La lnia aspra acaba de manera distinta per baix i per dalt: 
Per baix es bifurca en les lnies supracondlies lateral i medial, les quals, al costat dels cndils femorals, delimiten un espai triangular: el triangle popliti -espai popliti, per a alguns- , que no s sin la paret anterior ssia del buit popliti. ;
Per dalt es divideix en tres branques, on s'insereixen els msculs gluti major, pectini i vast intern. ;

En resum, el cos del fmur est especialment relacionat amb el mscul qudriceps crural doncs tres dels seus quatre cossos musculars -crural, vast intern i vast intern- s'insereixen en ell, possibilitant el moviment de extensi de la cama. A ms, els adductors de la cuixa,bceps crural i gluti major, entre uns altres, tenen tamb les seves insercions en aquest os, com correspon a la riquesa de moviments del membre inferior.

Extrem superior.

Destaquem: el cap (head), el coll anatmic (neck), trocnter major (greater trochanter) i trocnter menor (lesser trochanter). Entre ambds trocnters , la lnia intertrocanteriana posterior, ampla, i suaument convexa cap a fora. En la seva concavitat i dalt, la cavitat digital del trocnter major. El coll quirrgic -tot just aparent- es troba immediatament per sota del trocnter menor.]]
L'extrem o epfisis superior del fmur, per on el os es articula amb el coxal, presenta detalls anatmics de molt diferent significaci morfolgica i funcional: la cap articular, els trocnters, el coll anatmic i el coll quirrgic. Esquematitzant, podem dir que la primera permet els moviments de l'os, els segons sn zones d'importants insercions musculars, i ambds colls representen les zones d'uni entre cap, trocnters i cos del fmur. 
Cap articular ;
Amb la forma dels dos teros d'una esfera, s llisa, i est recoberta de cartlag articular a causa de la seva funci: encaixar en la cavitat cotiloide de l'os coxal, conformant-se aix l'articulaci coxofemoral. El lligament rod d'aquesta articulaci s'insereix en na depressi prxima al centre del cap articular: la fosseta del lligament rod. ;
Trocnter major:Eminncia ssia cuboide, molt aplanada transversalment, situada per fora i un poc per sota del cap articular. ;
- El seu cara externa, convexa, presenta la cresta del gluti mitj, on s'insereix aquest mscul. ;
- La cara interna, per contra, est excavada verticalment. Presenta una depressi profunda, la cavitat digital del trocnter major, on s'insereixen els msculs obturador extern, obturador intern i gemins . ;
- La vora superior, gaireb horitzontal, presta inserci al mscul piramidal. ;
- De la vora inferior s'inicien alguns fascicles del qudriceps crural -vast extern-. ;
- En el vora posterior s'insereix el quadrat crural. ;
- Finalment, el vora anterior, molt ample, presta inserci al gluti menor. ;
Trocnter menor: s una apfisis cnica, posteroinferior respecte al coll del fmur, en la qual s'insereix el mscul iliopsoes. ;
- Ambds trocnters estan units per les lnies intertrocanterianes: ;
- Lnia intertrocanteriana anterior, per davant, en la qual s'insereix el lligament ilio-femoral. ;
- Lnia intertrocanteriana posterior, per darrere, molt ms desenvolupada, en la qual es fixa el mscul quadrat crural. ;
Coll anatmic: Uneix el cap articular -dalt i endins- amb els trocnters -baix i fora-. Amb la forma d'un cilindre aplanat en sentit anteroposterior, el coll anatmic del fmur -o simplement el coll- est en ntima relaci amb la cpsula articular de la articulaci coxofemoral. ;
Coll quirrgic: Immediatament per sota dels trocnters, representa la uni del cos del fmur amb el seu extrem superior.

Extrem inferior.

Volumins, l'extrem o epfisis inferior s'organitza en els cndils, dues masses laterals respecte al plnol sagital de la difisis: cndil intern i cndil extern. En ells es desenvolupa la trclea, superfcie llisa per a l'articulaci del fmur amb la tbia en el genoll -articulaci femorotibial-. 

Cndil intern: s menor que l'extern, si b prominent cap a dintre. En la seva cara lateral cutnia destaquen dos relleus ossis: la tuberositat interna, inserci del lligament lateral intern de l'articulaci del genoll, i el tubercle de l'adductor major, per al mscul del mateix nom. A ms s'insereix en aquesta cara el bess intern. ;
Cndil extern: Ms volumins que l'intern, presta inserci al lligament lateral extern de l'articulaci de la genoll en la tuberositat externa de la seva cara lateral, aix com al bess extern i popliti. ;
En les cares mitges d'ambds cndils -respecte a l'eix del fmur- s'insereixen els lligaments creuats de l'articulaci de la genoll. ;
Finalment, les cares anterior, inferior i posterior sn articulessis. En conjunt conformen la trclea femoral amb una depressi al mig, la gola de la trclea. Per sota i darrere els cndils estan completament separats per la profunda escotadura o fossa intercondlea. Per sobre de la trclea destaca: ;
El buit supratroclear, per davant. Representa la part inferior del triangle poplteo al que alludim en la descripci de la lnia aspra. En aquest buit s'allotja la patella quan la cama est en extensi. ;
L' espai popliti, per darrere, amb dos petits relleus ossis: el tubercle supracondili intern, per al bess intern, i el tubercle supracondili extern, per al bess extern.

Imatges addicionals.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111113" title="Alexandria d'Oxiana" nonfiltered="367" processed="366" dbindex="45396">
Alexandria d'Oxiana o Alexandria de l'Oxus fou una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran a la vora de l'Oxus (Amu Darya) a la seva confuncia amb el Kokcha. Es la mateixa ciutat esmentada tamb com Alexandria de Bactriana i Alexandria de Sogdiana per estar situada al lmit entre aquestos dos territoris. Correspon a la moderna Khanoum o Ay Khanum ( Senyora de la Lluna  en uzbec). Probablement durant el perode del Regne Greco-Bactri es va dir Eucratdia. Fou en part destruida desprs del 150 aC per les invasions dels escites i totalment abandonada vers el 125 aC amb la invasi dels Yueh Txi (Yuezhi). Els grecs, sota el rei Helicles, van establir el seu regne a la vall de Kabul abandonant Alexandria i Balkh (Bactra)

Fou excavada entre 1964 i 1978 per una missi francesa. es van trobar diversos edificis, les muralles, la ciutadella, teatre, gimns, temples i altres restes. Es va trobar la tomba de Kinees, identificat com el oikist (fundador) que va viure desprs del 300 aC. Es van trobar monedes d'Eucratides i d'Agtocles, aquestes darrers, uniques, amb imatges de deus hinds (Vixnu, Balarama-Samkarshana i Vasudeva-Krishna).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111115" title="Alexandria de Susiana" nonfiltered="368" processed="367" dbindex="45397">
Alexandria de Susiana fou una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran a la costa sud de la Susiana, a la vora del Golf Prsic, a uns 50 a l'est del Shatt al-Arab. L'almirall Nearcos va arribar a aquest lloc el 325 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111116" title="Alexandria Troas" nonfiltered="369" processed="368" dbindex="45398">
Alexandria Troas (                  ) de vegades anomenada Alexandreia i de vegades anomenada Troas fou una ciutat de la costa de la Troade que correspon a la moderna Eski Istanbul, enfront de l'illa de Tenedos. Fou fundada per Antgon el borni amb el nom d' Antignia Troas, i poblada amb ciutadans de Scepsis i altres llocs de la rodalia. Fou ampliada per Lismac de Trcia i rebatejada Alexandria Troas. 

Va passar a Roma i fou una ciutat prospera que en temps d'Estrab havia rebut una colnia romana, sens dubte en temps d'August (Colonia Augusta Troas). En temps d'Adri es va construir un aqueducte. Fou considerada per Csar, August i Constant com una possible nova capital de l'Imperi.

Queden unes runes considerables, especialment les muralles i els banys.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111118" title="Alexandria Ultima" nonfiltered="370" processed="369" dbindex="45399">
Alexandria Ultima o Alexandria Escate (grec                   , o               ,  Alexandria la ms llunyana ) fou una ciutat a l'extrem nord-est de l'imperi d'Alexandre el Gran, fundada per aquest el 328 aC. Era a la riba del Iaxartes (Sir Darya) que era el grec Tanais, a la vall de Ferghana, al lloc de la moderna Kokand al Tadjikistan. Tenia unes muralles de 6 km. Fou poblada per mercenaris grecs i brbars i tenia com a objectiu evitar les incursions del brbars de l'est. Antioc I Ster hi va fer treballs.

S'han trobat monedes el rei Eutidem (vers 230-200 aC). Desprs del 250 aC form part del regne greco-bactri. Hi ha indicis de qu la ciutat comerciava amb Xina, i va enviar caravanes fins a Kashgar. La ciutat fou ocupada pels Yueh Txi, desprs del 150 aC, per la cultura grega va subsistir a la zona fins a finals del segle I aC. Les crniques xineses esmenten la ciutat com      (Bei Wuyi = Wuyi del Nord, segurament com a distinci per Wuyi del Sud, que era Alexandria d'Aracsia) i als grecs com Ta Yuan (grecs jnics).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111119" title="Trib militar" nonfiltered="371" processed="370" dbindex="45400">

Trib militar (tribunus militum) era el nom dels oficials comandants de les legions romanes. Els tribuns eren d'extracci plebea.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111120" title="Trib de cohort" nonfiltered="372" processed="371" dbindex="45401">
Trib de cohort (tribunus cohortis) era el ttol dels comandants de les unitats militars auxiliars a la legi romana. Els tribuns eren d'extracci plebea.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111125" title="Pontfex Mxim" nonfiltered="373" processed="372" dbindex="45402">

El Pontfex Mxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontfexs romans, que prenia certes mesures domstiques i disciplinries que convenia fossin adoptades per una sola persona. Era elegit pel Collegi dels Pontfexs i mes tard pels Comicis tribunats.

Era responsable del culte de l'estat en conjunt i del cultes particulars, en concret els que no tenien collegi propi com els ugurs, els fecials i altres. Tamb era encarregat de las 18 sacerdotesses de Vesta.

Els Pontfexs havien de mantenir la pax deorum, (pau amb deu) i per aix donaven consells als magistrats, interpretaven els presagis, controlaven el calendari i els funerals. El Pontfex mxim era responsable de mots presagis  (annales maximi) i cada any recollia els signes i senyals divins que seguien als presagis per que en endavant es poguessin interpretar millor.

Hi havia tamb tres sacerdots (flamines), i desprs fins a quinze, que tenien encrrecs especfics pel culte dels principals dus, que eren els Pontifices Minores (pontfex menors).

Csar fou elegit Pontfex Mxim el 63 aC i ho va ser fins a la seva mort el 44 aC, i el va succeir Marc Emili Lpid que ho va ser fins el 12 aC, i llavors el crrec va passar a August; aquest va anullar l'elecci dels pontfexs, que serien designats per l'emperador.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111127" title="Edil rom" nonfiltered="374" processed="373" dbindex="45403">

Edil fou una magistratura romana. Actualment es diu de vegades edils als regidors dels ajuntaments.

Els primers (aediles) eren els gurdies dels edificis oficials.

El crrec d'edil de la pleb (aediles plebei), plebeus, va sorgir poc desprs de l'establiment del crrec de trib de la plebs. Els edils, com els tribuns, tamb eren dos. Les seves funcions no sn prou conegudes, i sembla que van sorgir inicialment com ajudants del tribuns de la plebs per a temes judicials poc importants on noms pogus ser imposada com a pena una multa.

Probablement les seves funcions van derivar cap un control (encarregats) dels mercats. Tanmateix sembla que foren els encarregats d'organitzar els Jocs Plebeus (Ludi plebeii).

Vers el 365 aC els edils foren reconeguts com a magistrats oficials pel senat (Lex Furia de aedilibus) i es va introduir l'edil curul, magistratura formada per una parella d'edils (edils curuls, aediles curuli), patricis,  amb la funci d'organitzar els  Ludi Romani (Jocs Romans).

Tots quatre edils eren elegits pels comicis tribunats (Comitia tributa).

A partir del segle III aC i fins al segle II la seva funci va esdevenir ms important assumint noves tasques: la cura dels temples i el manteniment dels edificis pblics. Al segle II el subministrament d'aigua i de menjar a Roma estava dins les seves funcions i tamb feien les funcions de jutges mercantils pels afers conflictius del comer.

Desprs de la Lex Vibia annalis (180), es va establir una edat mnima de 37 anys pel crrec. Al segle segent es va imposar la necessitat d'haver passat primer per la qestura. Juli Csar va afegir dos nous edils, amb l'encrrec exclusiu del provement de menjar a Roma i va establir que el que hagus estat edil podia ser elegit pretor.

Les seves funcions sota l'imperi van perdre importncia i algunes funcions foren assumides per altres magistrats; el prefecte del pretori va rebre l'encrrec de garantir el subministrament de menjar a Roma.

Sn coneguts els noms de molts edils de les ciutats romanes, entre els quals les dels Pasos Catalans, a travs de les inscripcions honorfiques o funerries.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111135" title="Curial" nonfiltered="375" processed="374" dbindex="45404">

Curial (o decuri) era el membre de la Cria, es a dir del consell municipal d'una ciutat, a l'antiga Roma. Curia derivava de co viria (reuni d'homes).

Les curies es composaven d'uns cent membres, per ciutats petites en tenien menys i altres de mes grans sobrepassaven aquesta quantitat. Els membres de la curia eren els curials o tamb decurions i no eren elegits directament. Els curials eren els duumvirs que havien acabat les seves funcions, i llavors esdevenien automaticament curials. Els duumvirs eren els presidents de la curia, eren un `crrec electe, i com habitualment a l'antiga Roma, eren en nombre de dos encara que en algunes ciutats noms n'hi havia un que es deia summus magistratus (magistrat suprem).

Com que la mortalitat antigament era molt alta era impossible mantenir un cos de curials de cent persones noms amb els antics duumvirs, afegint dos homes cada any ja que les morts anyals eren mes de dos. Quant el nombre disminua els duumvirs elegien persones respectables (es a dir riques i conegudes a la ciutat); de vagades l'elecci d'aquestos afegits la feia el consell conjuntament.

L'edat mnima per exercir el crrec era de 25 anys. S'esperava dels nous elegits de fer donaci de diners a la tresoreria municipal o paguessin monuments o treballs pblics, o donessin diners pels pobres. Els beneficis del crrec eren honorfics per tamb sovint compensaven econmicament, fins que cap al final de l'Imperi va esdevenir una carrega. Aquest membres de la curia pertanyien a la classe dels honestiores (classe que per exemple no podia ser torturada durant un interrogatori o un judici). A nivell local eren anomenat senadors, originant la classe senatorial local.

Els decurions avanaven les taxes al governador provincial i desprs les recuperaven dels seus conciutadans. Aix va funcionar be fins avanat el segle III quant les taxes van pujar i els que pagaven van minvar, i la crisis econmica feia difcil reunir els diners pel pagament avanat. A mes a mes com que els depsits establerts pels treballs pblics es reduen rpidament per la inflaci, els curials havien de posar el que mancava. Aix va comportar la crisis del sistema quant el que podien exercir el crrec van intentar eludir les seves obligacions; els emperadors van haver d'establir contramesures: l'edat mnima es va rebaixar als 18 anys i els que tenien el mitjans podien ser obligats a exercir si no es presentaven voluntriament a les eleccions o acceptaven el nomenament honorfic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111136" title="Duumvir" nonfiltered="376" processed="375" dbindex="45405">
Els duumvirs eren els presidents d'una Cria o Consell Municipal a l'antiga Roma. s l'equivalent a alcalde. El seu crrec era per elecci. Com indica el seu nom el crrec l'exercien dues persones a la vegada que prenien les decisions per consens. Quan els duumvirs acabaven les seves funcions (que duraven un any) esdevenien membres vitalicis de la Cria.

En algunes ciutat les funcions dels duumvirs l'exercia una sola persona que llavors era anomenada summus magistratus (magistrat suprem).

Tamb es troba la forma duomvir o duovir.

Hi havia diverses classes de duumvirs:
 duumviri juri dicundo, els ms alts magistrats als municipis o colnies.
 duumviri navales, magistrats extraordinaris nomenats per equipar una flota quan feia falta, inicialment nomenats pels cnsols (o dictadors) i ms tard elegits.
 duumviri perduellionis.
 duumviri quinquennales, censors als municipis.
 duumviri sacri, magistrats extraordinaris nomenats per construir un temple.
 duumviri sacrorum, encarregats de la custodia dels llibres sibillins (desprs aquesta feina va passar als decemviri sacris faciundis).
 duumviri viis extra urbem purgandis,  ajudants dels edils, encarregats dels carrers dels suburbis de Roma fora de les portes de la ciutat. August va abolir el ofici i els seus deures transferits als quattuorviri. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111137" title="Decemvir" nonfiltered="377" processed="376" dbindex="45406">
Decemvir (decemviri) fou una magistratura extraordinria romana formada per deu persones, nomenada en moments especfics i amb funcions determinades.
 
El 452 aC es va acordar nomenar un comissi de plebeus i patricis formada per 10 membres per escriure un codi de lleis. Durant el seu exercici totes les altres magistratures quedaven en suspens. Els primers decemvirs van entrar en funcions el 451 aC (Decemviri Legibus Scribundis Consulari Imperio) dirigits per Appius Claudius Crassus Inregillensis Sabinus i  Titus Genucius Augurinus, que eren els cnsols d'aquell any. Les lleis redactades foren sotmeses als comicis centuriats.

L'xit dels decemvirs va portar al nomenament per l'any 450 aC de nous decemvirs (noms va repetir Api Claudi) que van completar la llei de les dotze taules (Lex Duodecim Tabularum), equivalent a la constituci. Aquest segon decemvirat no fou tan satisfactori com el primer i al acabar les funcions van refusar deixar el crrec i permetre als successors d'agafar les regnes. Api va ser acusats d'haver impulsat (per una decisi injusta) a la jove Virgnia a la prostituci a causa de lo qual fou assassinada pel seu propi pare; aix el va fer molt impopular i va esclatar una revolta que va obligar als decemvirs a renunciar (449 aC) i es van restablir els magistrats ordinaris.

Altres magistrats van portar el nom de decemvirs: 

Els Decemviri Stlitibus Iudicandis o Decemviri litibus iudicandis  foren una cort civil que segurament ja existia amb la monarquia (s'atribueix al rei Servi Tuli) que determinava l'estatus de les persones. Inicialment eren un jurat que donava el veredicte al pretor per desprs van esdevenir magistrats menors elegits pels comicis tribunats i foren part dels Vigintisexviri. August va donar als decemvirs la presidncia de les corts dels centumviri.  Durant l'imperi els decemvirs tenien jurisdicci en casos capitals.

Els  Decemviri Sacris Faciundis o Decemviri sacrorum tenien funcions religioses i van sorgir per atendre la reclamaci dels plebeus en l'exercici de les funcions religioses (cinc decemviri foren plebeus i cinc patricis). Els primers foren nomenats el 367 aC en lloc dels antics duumviri que eren els dos patricis. Les seves funcions eren de consulta de llibres sibillins i celebraci dels jocs d'Apollo. El decemvirs eren vitalicis. Mes tard, al segle I aC, van passar a ser quinze membres (quindecemvirat) i reanomenats quindecemviri sacris faciundis. Juli Cesar i va afegir un membre mes, per aviat es va tornar als 15 membres.

Els Decemviri Agris Dandis Adsignandis foren nomenats peridicament pel repartiment de terres (ager publicus).


 Llista de Decemviri Legibus Scribundis Consulari Imperio (451 aC) .

Appius Claudius Crassus Inregillensis Sabinus, cnsol; ;
Titus Genucius Augurinus, cnsol; ;
Titus Veturius Crassus Cicurinus; ;
Gaius Iulius Iullus; ;
Aulus Manlius Vulso; ;
Servius Sulpicius Camerinus Cornutus; ;
Publius Sestius Capito Vaticanus; ;
Publius Curiatius Fistus Trigeminus; ;
Titus Romilius Rocus Vaticanus; i ;
Spurius Postumius Albus Regillensis ;

 Llista de Decemviri Legibus Scribundis Consulari Imperio (450   449 aC) .

Appius Claudius Crassus Inregillensis Sabinus; ;
Marcus Cornelius Maluginensis; ;
Marcus Sergius Esquilinus; ;
Lucius Minucius Esquilinus Augurinus; ;
Quintus Fabius Vibulanus; ;
Quintus Poetelius Libo Visolus; ;
Titus Antonius Merenda; ;
Caeso Duillius Longus; ;
Spurius Oppius Cornicen; i ;
Manius Rabuleius ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111141" title="Campionat del Mn d'hoquei gel" nonfiltered="378" processed="377" dbindex="45408">

Campionat del Mn d'hoquei gel mascul;
Campionat del Mn d'hoquei gel mascul (primera divisi);
Campionat del Mn d'hoquei gel mascul (segona divisi);
Campionat del Mn d'hoquei gel mascul (tercera divisi);
Campionat del Mn d'hoquei gel femen;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111142" title="Centumvir" nonfiltered="379" processed="378" dbindex="45409">
Centumvir fou el membre d'un consell o cort a l'antiga Roma (Centumviri) equivalent a la cort de justcia civil. El nombre original de membres fou 100 i per aix la cort es va dir cemtumviri (100 homes). El nombre va variar i va arribar a 105 i sota l'imperi a 180. Durant la repblica eren elegits pels comicis tribunats.

Aquesta cort tenia competncia en propietats, herncies i deutes. La querela inofficiosi testamenti fou establerta per aquesta cort.

August en va donar la presidencia als magistrats decemviri stlitibus iudicandi


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111143" title="Triumvir" nonfiltered="380" processed="379" dbindex="45410">

Triumvir fou el membre d'un triumvirat (triumviri) o collegi de tres membres.

Els principals triumvirats foren el Primer Triumvirat de Pompeu, Crassus i Csar (60 aC) i el Segon Triumvirat (43 aC) de Marc Antoni, Lpid, i  Octavi. 

A l'antiga Roma van existir altres triumvirs: 

tresviri o triumviri agro dando encarregats de la divisi de les noves terres conquerides ;
tresviri o triumviri capitales encarregats de les presons i execucions; ;
tresviri o triumviri coloniae deducendae encarregats de la fundaci de noves ciutats (colnies); ;
tresviri o triumviri epulones encarregats dels diners oferts als deus (lectisternia); ;
tresviri mensarii responsables de les finances publiques; ;
tresviri o triumviri monetales responsables dels metalls de les monedes (vegeu Moneta);
tresviri o triumviri nocturni, funcionaris de policia ;
Treviri o triumviri reficiendis aedibus, magistrats extraordinaris romans del temps de la segons guerra pnica;
tresviri o triumviri equitum turmas recognoscendi, o legendis equitum decuriis, magistrats establerts per August per revisar la llista dequites;
triumviri reipublicae constituendae;

tresviri o triumviri eren tamb uns oficials que s'encarregaven del reclutament




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111144" title="Campionat del Mn d'hoquei gel mascul" nonfiltered="381" processed="380" dbindex="45411">
El Campionat del Mn d'hoquei gel mascul s la mxima competici internacional per a seleccions masculines d'hoquei sobre gel. s organitzat per la International Ice Hockey Federation (IIHF). La competici data de l'any 1920 i actualment es disputa anualment.

 Histria .
La primera competici predecessora del Campionat del Mn fou el Campionat d'Europa d'hoquei gel, que es disput entre 1910 i 1932. L'any 1920 es decid la creaci del Campionat del Mn coincidint amb la celebraci dels Jocs Olmpics d'hivern. D'aquesta manera la mateixa competici serv per determinar els campions olmpics i mundials. Els campionats del mn s'anaren succeint i quan coincidien amb els Jocs Olmpics aquesta competici feia tamb de campionat del mn. Aquesta situaci es mantingu fins als Jocs Olmpics d'hivern de 1968.

A les primeres edicions del campionat la selecci dominadora fou el Canad. Entre 1930 i 1939 guanyaren vuit campionats. Desprs de l'aturada de la Segona Guerra Mundial, Canad segu dominant els campionats del mn fins l'aparici de la Uni Sovitica el 1954, i amb breus aparicions de Txecoslovquia i Sucia.

Inicialment, la competici estava reservada a jugadors amateurs, el que impossibilitava la participaci dels jugadors de la NHL, en la seva majoria canadencs i estatunidencs. L'any 1970, la IIHF permet al Canad participar amb nou jugadors professionals, per aquesta decisi fou posteriorment revocada. Aix provoc que Canad boicotegs els campionats als anys 70. Finalment, el 1976, el nou president de la IIHF permet definitivament la participaci de professionals i el Canad va retornar a la competici. De totes maneres, el nivell a Europa havia pujat molt i els canadencs no aconseguiren un nou triomf fins l'any 1994.

La desintegraci de la Uni Sovitica, gran dominadora dels 70 i 80, el 1990 i en menor mesura de Txecoslovquia va igualar les forces de les principals seleccions mundials. L'aparici de noves i potents seleccions com Eslovquia, Bielorssia, Kazakhstan o Letnia oblig la federaci internacional a modificar i expandir el campionat per tal de donar cabuda a les noves seleccions.

El campionat del mn sol coincidir amb les finals de la NHL, fet que provoca que molts dels millors jugadors del mn no hi puguin competir.

 Format de la competici .
L'actual format de la competici inclou ms de 40 seleccions dividides en divisions: 16 al Campionat del Mn, 12 a la Primera Divisi, 12 a la Segona Divisi i la resta de seleccions a la Tercera divisi.

El primer grup de 16 es divideix en grups de 4 (ronda preliminar), classificant-se els tres primers de cada grup. Aquests es divideixen en dos grups de 6 a la segona ronda o ronda de classificaci. En aquesta ronda es mantenen els resultats de la primera fase. Els quatre primers de cada grup avancen a les rondes eliminatries, quarts de final, semifinals i final.

Els quatre pitjors equips de la ronda preliminar disputen una fase de descens on els dos pitjors baixen de categoria i permeten l'ascens dels dos millors de Primera.

 Historial .


Notes
 Totes les competicions d'hoquei gel als Jocs Olmpics entre 1920 i 1968 tamb computen com a Campionat del Mn.
 Als anys olmpics 1980, 1984 i 1988 no es disput el Campionat del Mn.
 L'any 2006, Sucia esdevingu la primera selecci en guanyar la medalla d'or olmpica i mundial en una mateixa temporada.

 Enllaos externs .
Web del campionat del mn;
Arxius d'hoquei;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111147" title="Cavaller rom" nonfiltered="382" processed="381" dbindex="45412">

Els cavallers romans, tamb anomenats equites, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrera dels senadors. El nom prov del fet de qu inicialment eren els soldats que es podien pagar un cavall (equs) i servir a l'exrcit.

 Orgens .
Sota Rmul eren 300 dividits en tres centries, cent per cadascuna de les tribus de  Ramnes, Titles i Luceres. Van portar llavors el nom de Celeres i sovint assenyalats com una gurdia personal tot i que eren tanmateix part de l'exrcit, en la pau i en la guerra. Probablement no eren tant una gurdia com un grup social origen dels equites, si ben en aquell moment tots els cavallers eren encara patricis.

Es diu que el seu nom derivava del seu cap, Celer, que hauria matat a Rem. Estaven dirigit per un trib celer.

 Paper dins la societat romana republicana .
Inicialment militars, amb el temps el seu nombre es va incrementar i van esdevenir una classe econmicament poderosa. Els descendents d'aquests, molts d'ells militars, formaven part tamb de la classe dels cavallers. A aquesta categoria podien aspirar les classes acomodades de les ciutats provincials. 

Els equites, en general, realitzaven un servei previ en l'exrcit, consistent en:

Primer, ser Prefecte d'una Cohort.
Segon, ser Trib d'una Legi.
Tercer, ser Prefecte d'un esquadr (ala) de cavalleria.
Quart, ser el centuri primus pilus (ms antic) d'una Legi.
Cinqu, ser el Trib d'una Cohort pretoriana.
Sis, ser el centuri primus pilus (ms antic) d'una Legi, per segona vegada.

Econmicament la classe dels senadors i la classe del cavallers eren iguals ja abans de l'Imperi. La diferncia era que els primers havien exercit funcions dirigents, que generalment s'exercien dins les mateixes famlies. Els senadors tamb tenien alguns codis com la impossibilitat de dedicar-se al comer, considerat una ocupaci poc digna que els cavallers no havien de respectar i de fet no ho feien.

 L'Imperi .
August va regular les classes: s'esdevenia cavaller quan es posseen 400,000 sestercis; per a un senador li calia un mili; havia d'estar registrats a una centria senatorial o una d'eqestre segons el cas, i havia de passar pel censor. Amb l'imperi els cavallers van esdevenir una burocrcia de funcionaris que va ocupar la major part dels crrecs importants abans ocupats pels senadors. A finals del segle II i al segle III els cavallers van ocupar els principals crrecs. 

Progressivament van entrar en els nous crrecs (com el Curator o lAdvocatus Fiscii creat en temps d'Adri) i en les secretaries de l'Emperador, que abans desenvolupaven els lliberts.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111149" title="John Grahame Douglas Clark" nonfiltered="383" processed="382" dbindex="45413">
Sir John Grahame Douglas Clark (28 de juliol de 1907 12 de setembre de 1995) va ser un arqueleg angls especialitzat en palaeoeconomia.

Nascut a  Bromley al comtat angls de Kent, va ser educat a Marlborough i  Cambridge. Va esdevenir professor d'antropologia i arqueologia a Peterhouse (Cambridge).

Va estudiar el mesoltic europeu fent excavacions al jaciment de Star Carr entre 1949 i 1951.

El 1952 public Prehistoric Europe: the economic basis on orienta les seves recerques cap a la nova i original vessant de la paleoeconomia i tractava de reconstruir les estructures econmiques de base de les societats prehistriques, considerades com activitats de subsistncia, mitjanant l'estudi de les restes paleobotniques i faunstiques amb anlisis fisicoqumiques dels materials.

El 1955 en l'obra Prehistoric Europe: The economic basis from savagery to civilization assenyala que l'economia d'una societat s necessriament el resultat d'una adapataci entre cultura i el medi natural amb una triple relaci entre bioma hbitat i cultura (aquesta darrera considerada fonamentalment en els seus aspectes tecnolgics).  

La dificultat rau en conixer les causes del canvi cultural que serien sempre externes a la prpia cultura.

La lnia d'investigaci de Clark est inspirada en el relativisme cultural i el funcionalisme i va tenir gran influncia en l'estudi de la prehistria europea i va interessar a un pblic molt ampli en la matria. 

Continuadors en certa manera de Clark a Cambridge sn E. S. Higgs i M. R. Jarman

El 1992 va ser nomenat cavaller (Sir)

Referncies.
 Fagan, Brian. Grahame Clark: An Intellectual Biography of an Archaeologist. Boulder, CO: Westview Press, 2001 (hardcover, ISBN 0813336023); 2003 (paperback, ISBN 0813341132).


 Enllaos externs .
 Thesis on Grahame Clark's intellectual effect upon archaeology;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111150" title="Australopithecus garhi" nonfiltered="384" processed="383" dbindex="45414">

Australopithecus garhi s una espcie d'homnid extingida del gnere australopitec.

Garhi significa sorpresa en l'idioma far.

Les restes van ser trobades a la regi del riu Awash Etipia per un equip de paleontlegs dirigits per Tim White que va publicar els resultats de la recerca el 1999.

Les restes fssils tenen una antiguitat aproximada de 2'5 milions d'anys.

Actualment no es creu que sigui un veritable antecessor hum tot i estar ms evolucionat que l' Australopithecus afarensis sin part d'una branca parallela.


Morfologia.

El volum del cervell s de 450 cc similar a altres australopitecs, tamb, com ells, els queixals sn molt grans .

La morfologia del maxilar representa una evoluci relativament molt rpida cap a formes ms similars al gnere homo.

S'ha establert la hiptesi sobre el fet que sigui el primer homnid conegut que tallava la pedra pel fet d'haver aparegut al costat dels fssils d' Australopithecus gahri, ossos d'hervbors amb senyals d'haver estat descarnats i fracturats intencionadament per podria tractar-se d'una casualitat o de l'acci d'un altre homnid. Tamb van aparixer possibles artefactes de pedra amb una edat d'uns 2'5 milions d'anys compatibles amb la d'aquest homnid fssil per no hi ha una certesa que siguin realment elaborats intencionalment.


Referncies.
http://home.hetnet.nl/mr_9/95/krocat/english/news/news9.htm;
http://home.austarnet.com.au/stear/cg_australopithecus_garhi.htm;

Enllaos externs.
http://www.scienceinafrica.co.za/2001/nov/ancestor.htm;
http://www.archaeologyinfo.com/australopithecusgarhi.htm;
http://cas.bellarmine.edu/tietjen/Human%20Nature%20S%201999/australopithecus_garhi.htm;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111157" title="Australopithecus boisei" nonfiltered="385" processed="384" dbindex="45415">

Australopithecus boisei o Paranthropus boisei (anomenat originalment Zinjanthropus boisei) va ser un homnid fssil del gnere Australopitec o del gnere Paranthropus ja que hi ha una discussi entre els especialistes sobre el gnere al qual s'han d'atribuir les restes fssils trobades.

Les diverses restes trobades permeten saber que aquest homnid va viure entre els 2'6 i 1'2 milions d'anys enrere.

El primer descobridor d'aquesta espcie va ser  l'antroploga Mary Leakey el juliol de 1959 a Olduvai, Tanznia. Va trobar un crani designat cientficament OH 5 i l'espcie va rebre el nom inicial de Zinjanthropus boisei

Va ser datat en 1'75 milions d'anys.

La seva dentici est adaptada a menjar vegetals durs propis de la sabana.

El 1969 es van trobar al jaciment de Koobi Fora (Kenya) altres cranis (KNM ER732 i KNM ER406) de la mateixa espcie que mostraven el ms gran dimorfisme entre els dos sexes detectat en un homnid (essent ms grans els mascles, 68 kg que les femelles 45 kg.). Al mateix jaciment el 1975 es van trobar en el mateix nivell geolgic restes de A. Boisei i de Homo ergaster que demostraven una coetanetat d'ambdues espcies cosa que pot indicar que en realitat A. boisei no s un antecessor de la humanitat moderna.

El 1993 una altra troballa (KGA10-525) a Kronso Etipia va mostrar l'espcimen ms gran d'aquesta espcie datat en 1'4 milions d'anys.

Els cranis tenen uns 500 cc de capacitat no gaire ms que els dels Australopithecus afarensis i Australopithecus africanus.
  
Enllaos externs.
Australopithecus boisei page on ArchaeologyInfo.com;
http://www.mnh.si.edu/anthro/humanorigins/ha/bos.html;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111169" title="Grup Atletisme Llusos Matar" nonfiltered="386" processed="385" dbindex="45417">
El Grup Atletisme Llusos Matar s un club d'atletisme de la ciutat de Matar.

Historia.
El G.A. Llusos Matar s una entitat amb ms de 70 anys d antiguitat. Dedicats bsicament a l esport i a la cultura, en un primer moment fou una colla sardanista i ms endavant don pas a un grup gimnstic.

La seva activitat esportiva es desenvolupava en el pati del ja desaparegut Convent dels Caputxins de Matar. A l actualitat en aquest indret s hi pot trobar una Plaa entre edificacions, per el que s que es conserva pel record de la ciutat s el nom de Plaa dels Llusos.

La primera secci que es va crear era de gimnstica esportiva i amb el temps s anaren afegint prctiques d esports diversos, entre ells l halterofilia, la boxa, el handbol, el bsquet i i finalment l atletisme, que s l nic que es practica actualment.

Avui tenim una massa social de 450 persones, ens entrenem a l Estadi Municipal, comptem amb unes pistes de 6 carrers i un gimns. Els atletes tenen a la seva disposici un equip de 4 entrenadors, amb capacitat per preparar atletes de qualsevol especialitat.

President: Jos Ros

Entrenadors.
Francesc Xavier Grau Borrs (Varies seccions (llenaments,velocitat, mig fons));
Prudencio Prez Hernndez (Entrenador de veterans);
Miguel ngel Gmez Garca (Entrenador de categories de promoci);
Joan Vil Font (Vries seccions (llenaments,velocitat, mig fons));

Vegeu tamb.
Cros Ciutat de Matar;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Cros Ciutat de Matar;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111176" title="Cor (desambiguaci)" nonfiltered="387" processed="386" dbindex="45418">


Anatomia: El cor (anatomia) s un rgan animal que serveix per impulsar la sang.
Medicina: Un dispositiu protsic, vegeu Cor artificial;
Msica: Un cor (msica)  s un grup de msics que canten plegats.
Arquitectura: El cor (arquitectura) s la part d'una esglsia o catedral reservada a la comunitat de religiosos .
Societat: El cor (smbol) ( ) s el smbol que s'usa per a representar l'amor.
Televisi: El cor de la ciutat s una srie de televisi que es va comenar a emetre l'any 2000 a TV3.
 Entreteniment: Els cors sn un dels quatre colls de la baralla francesa.
 Endevinaci: La lnia del cor en el palmell de la m, vegeu quiromncia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111178" title="Tetris" nonfiltered="388" processed="387" dbindex="45419">

El Tetris s un videojoc de tipus trencaclosques inventat per l'enginyer informtic rus Alexei Pazhitnov l'any 1985 mentre treballava a l'Acadmia de Cincies de Moscou.

Histria.
Pazhitnov es va inspirar en un joc molt conegut i tradicional a Rssia anomenat Pentamin. El joc per, s d'origen rab. Va programar una nova versi d'aquest joc en un ordenador Electronica 60. Explica la llegenda que Pazhitnov el cre en una sola tarda; s possible que la llegenda no falti a la veritat perqu Tetris es pot programar gaireb en qualsevol tipus de llenguatge de programaci en una sola tarda. S'ha de tenir en compte que el realment complex del Tetris va ser dissenyar la seva mecnica de joc i no la programaci en s mateixa. Avui en dia es molt senzill copiar les seves regles per jugar-hi.

 Els drets legals del Tetris .

Tetris comen a ser conegut quan Vadim Gerasimov, un noi de 16 anys que treballava a l'Acadmia de Cincies, va portar el joc a IBM PC. Des de all es va distribuir gratutament a Hongria, on es va programar per a Apple II i Commodore 64 sense el coneixement de Pazhitnov. Aquestes versions van cridar l'atenci de Robert Stein president d'Andromeda, empresa intermediria dedicada a adquirir els drets de software i distribuir-los. Stein va intentar aconseguir els drets del joc. Abans d'aconseguir-los els va vendre a les empreses Mirrorsoft i la seva filial nord-americana: Spectrum Holobyte.

 Mecnica del joc .
Unes peces bidimensionals de quatre blocs en diferents disposicions cauen des de la part superior de la pantalla. El jugador no pot impedir aquesta caiguda per pot decidir el lloc on caur la pea i la seva rotaci en 0, 90, 180 o 270. Quan una lnia horitzontal es completa, aquesta lnia desapareix i totes les peces que estan a sobre descendeixen una posici, alliberant aix espai de joc i per tant facilita la tasca de situar noves peces. La caiguda dels blocs s'accelera de forma constant. El joc s'acaba quan s'amunteguen fins sortir del rea de joc.

Existeixen diferents versions del joc. La original t set peces diferents. Llicncies posteriors li van afegir formes suplementries i existeixen fins i tot algunes versions tridimensionals.

 Diferents versions del joc .

Quirks

s una variant del Tetris en qu l'objectiu no s formar les clssiques lnies, sin ms aviat ajuntar grups de tres o ms blocs del mateix color. Els Quirks sn blocs d'un cert color aparellats en una pea. Aquestes peces cauen com en el Tetris clssic. T diferents modes de joc, com el duel contra la computadora i s representat per rivals virtuals en forma d'animals. Al derrotar a cada rival la dificultat i la velocitat del joc augmenten. S'ha d'afegir que cada copo que els jugadors ajunten un nombre determinat de blocs d'un cert color, cauen ms quirks en la zona de l'oponent.

Magicaliss

L'objectiu en aquesta variant s tamb formar lnies horitzontals amb els blocs per amb unes regles diferents. Al costat dret del tauler hi apareix una ruleta de colors, si el bloc s girat amb freqncia cap a la dreta o l'esquerra canviar de color. Existeixen blocs de color brillant als que no se'ls pot canviar el color. Sn tils perqu sn com un comod que es pot ajuntar amb blocs de qualsevol color. Tamb hi ha els blocs negres que dificulten el joc, ja que si es fa una lnia amb ells, aquesta lnia mai desapareix. Si es forma una lnia horitzontal amb blocs d'un mateix color o format amb blocs brillants, tots el blocs d'aquell color s'esborraran del tauler.

Tetris i matemtiques.
Si per exemple es produeix una llarga seqncia de peces en forma de Z, en algun moment el jugador es veur forat a deixar un espai a la cantonada dreta del tauler, sense poder omplir el forat anterior. Seguidament es produir una seqncia de peces en forma de S i aix fins que les peces s'amuntegaran i el joc s'acabar.

Com que la distribuci de les peces s aleatria, aquesta seqncia abans esmentada es produir en un moment o un altre. A la prctica, aix no passa perqu el generador de nombres pseudoaletoris utilitzat en la major part de les implementacions s un generador lineal de congruncies que no retorna una seqncia aix.

Fins i tot amb un generador tericament perfecte de nombres aleatoris i gravetat ingnua, un bon jugador podria resistir la caiguda de 150 peces, totes en forma de Z o S. La probabilitat que, en un moment donat les prximes 150 peces siguin totes en aquestes formes s de 1 / (7/4) 150; aproximadament 1/(4 X 1081). Aquest nombre t el mateix ordre de magnitud que el nombre d'toms que hi ha en l'univers conegut.

S'ha demostrat que diversos subproblemes del Tetris sn NP-Complets.

Enllaos externs.
 Weblinks .

 Alexei Pazhitnov - El pare del Tetris;

Pgina personal de Vadim Gerasimov ;

Entrevista a Alexei Pazhitnov ;

Ms informaci.
Existeix un interessant documental ellaborat per la BBC dedicat a la histria del Tetris i l'embolic legal dels drets d'autor. 

Tetris, from Russia with love. BBC, 2004. Duraci: 58 min.

Ha estat ems a Espanya sota el nom de:

Tetris, desde Rsia con amor. BBC, 2004. Duraci: 68 min.

Vegeu-lo a:
 Tetris - From Russia with Love Video de Google (58m Google Video). En angls.

Tetris - From Russia with Love Web dels documentals de la BBC. En angls.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111179" title="Artria" nonfiltered="389" processed="388" dbindex="45420">

Una artria s un dels vasos tubulars que condueixen la sang des del cor als teixits de l'organisme.

Sn conductes membranosos, elstics, amb ramificacions divergents, encarregats de distribuir per tot l'organisme la sang expulsada a cada sstole.

Cada artria consta de tres capes concntriques:

 Externa o adventcia: de teixit connectiu.
 Mitja: composada per fibres musculars llises i fibres elstiques.
 Interna o ntima: constituda per l'endoteli  i una capa de teixit connectiu subendotelial.

La irrigaci d'aquestes tniques corre a crrec dels vasa vasorum; i la seva innervaci pels nervi vasorum.

Hi ha artries de comunicaci directa amb el cor:
Artria aorta: que porta la sang oxigenada des del ventricle esquerre a tot l'organisme.
Artria pulmonar: que condueix la sang des del ventricle dret als pulmons, on s'oxigena i torna a l'atri esquerre del cor.

Articles relacionats.
Vena;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111180" title="Vena" nonfiltered="390" processed="389" dbindex="45421">

Una vena s un vas sanguini que transporta sang sense oxigen (bruta). Les venes augmenten el seu dimetre a mesura que van recollint la sang dels vasos que conflueixen amb elles (com un riu).

Hi ha dues venes caves: la vena cava superior i la vena cava inferior.

Hi ha tres excepcions de venes que porten sang neta: venes pulmonars, venes portals i venes umbilicals.

Articles relacionats.

Artria;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111181" title="Sva-ters" nonfiltered="391" processed="390" dbindex="45422">
 
Sva-ters s un grup de msica en valenci d'Alcsser. El seu estil s una barreja de rock clssic, ska, jazz, rumba i reggae, entre d'altres. Actualment est format per 13 membres (dos cantants / dolainers, dos guitarristes, un baixista, un bateria, un percussionista, un saxofonista, dos trombonistes, dos trompetistes i un teclat). Quasi totes les seues lletres tenen un gran to d'humor (cosa que ja es pot adivinar pel nom del grup), barrejades amb reivindicacions socials i poltiques.

El nom, a l'estil dels grups d'ska que posen la paraula SKA al nom del grup, ens mostra que el grup ha creat el seu propi estil de msica: l'sva. L'sva s un estil fester, on es barrejen molts tipus de msica per divertir a la gent.

 Histria .
El grup, originari d'Alcsser, va ser format l'octubre de 1998. En aquell moment eren noms set membres, i van fer el seu debut el desembre del mateix any. Al principi els concerts es concentraven en els pobles de l'Horta i la Ribera. A poc a poc van anar fent concerts per tot el Pas Valenci (Alacant, Pego, Oliva, Dnia, Valncia -en Republicca i Loco Mateo, entre altres-, Carcaixent, Alboraia, Vinars, etc.), Catalunya (Lleida, Girona, Barcelona...) i altres llocs de l'Estat espanyol (Saragossa, Villarrobledo...).

Al desembre de 2006 gravaren el seu primer videoclip, de la can Rumba d'Amore.

 Premis .
Sva-ters han sigut guanyadors de, entre altres:
 I Concurs JercRock a l'acampada del Carrascar (2000);
 IV Concurs de Msica en Valenci del Consell Valenci de la Joventut (2001).
 Concurs Promocions 2002 de Radio Nova al millor grup del Pas Valenci.
 Guanyadors del 1er premi al millor grup del Club a la Nostra Marxa (2002);
 2on lloc al festival internacional Emergenza al Pas Valenci, davant de 126 bandes (2004);
 Guanyadors per votaci popular al millor grup de la VI fira de msica al carrer de Vila-Seca (2005);

 Discografia .
Fins el moment, Sva-ters ha llenat dos discos: A foc i Berlangastyle.

A foc, de l'any 2002, consta de 10 canons:

 El lio Sva: 4:45;
 Qu gos que sc: 3:31;
 Del terreno: 4:49;
 Ni Karrefur ni Prika, a ca Pepica: 5:17;
 No vull aprendre a matar: 3:16;
 Autodestrucci: 3:49;
 Fraguel Sva: 2:37;
 El rock Sva: 4:56;
 www.cabs.com: 2:49;
 Rossell: 4:40;

Berlangastyle, a la venda des de l'1 de juliol de 2006, consta d'11 canons:

 Askura el caldero: 3:39;
 Rumba d'Amore: 6:31;
 ROAC (Repblica Obrera de les Abelles Copuladores): 5:38;
 Esperana: 5:43;
 L'Asmolaor: 5:45;
 Balada: 0:16;
 Capdesuropatia: 4:11;
 Primavera, estiu, tardor, hivern i primavera: 4:59;
 Superherois: 5:47;
 Vinytix el druida: 5:56;
 Repblica Alcassera: 4:52;

 Enllaos externs .

Pgina oficial del grup

Videoclip de Rumba d'amore

el millor bloc sva de l'histria

video de Reillo tocant les congues





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111185" title="Racemitzaci dels aminocids" nonfiltered="392" processed="391" dbindex="45423">
La racemitzaci dels aminocids s la conversi lenta dels aminocids de la forma L (levogira) a la dorma D (dextrogira).

Aquest fenomen s utilitzat per la dataci en geologia i arqueologia.

La racemitzaci s un procs que acaba quan els aminocids de les protenes tenen aproximadament un equilibri del 50% entre les formes levogires i dextrogires.

Com que el procs est fortament influenciat per la temperatura si s'utilitza l'index de racemitzaci per datar una mostra orgnica (ossos i conquilles de molluscs principalment) cal conixer la correlaci climtica del jaciment i les seves condicions d'humitat.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111186" title="Paleomagnetisme" nonfiltered="393" processed="392" dbindex="45424">
Paleomagnetisme en sentit ampli s l'estudi dels registres del camp magntic terrestre que ha anat variant al llarg del temps.

L'arqueomagnetisme s un terme que es reserva a l'estudi arqueolgic de la variaci del nord geogrfic amb el nord magntic (declinaci magntica) que permet la dataci de materials magnetitzables especialment dels xids de ferro presents en l'argila que permet datacions de restes d'entre els 3.000 i els 4.000 anys d'antiguitat. 

Paleomagnetisme seria el terme usat per l'estudi dels canvis de polaritat (Nord/Sud) de la terra. Aix el perode anomenat Matuyama que abasta entre els 2'48 milions d'anys i els 730.000 anys enrere tenia una polaritat inversa a l'actual (el pol nord magntic estava a l'antrtica i el pol sud magntic a l'rtic).

L'argila i per tant la cermica retenen en les seves partcules d'xid de ferro una memria de la direcci del nord magntic en el moment de la seva cocci.

Emille i Odette Thelier, en la dcada dels anys trenta del segle XX, van ser els primers en usar l'arqueomagnetisme per datar mostres arqueolgiques. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111191" title="Paranthropus" nonfiltered="394" processed="393" dbindex="45425">

Paranthropus s un gnere probablement de la tribu biolgica Australopithecini, que est relacionat amb els australopitecs.

El terme Para+anthropus etimolgicament vindria a significar una lnie paralella a la que porta a la humanitat. Aquest gnere no est acceptat per tots els investigadors.

En general les espcies integrants d'aquest gnere  Paranthropus aethiopicus, P. boisei i P. robustus no est gaire clar que pertanyin al tronc filogentic que portaria directament al gnere homo.

Totes aquestes espcies noms s'han trobat a frica i sembla que vivien en ambients ms forestals que els australopitecs prpiament dits.

 
Referncies.
Paranthropus robustus from The Human Origins Program at the Smithsonian Institution;

Enllaos externs.
 
 
 
 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111197" title="Australopithecus robustus" nonfiltered="395" processed="394" dbindex="45426">

Australopithecus robustus o Paranthropus robustus s una espcie extingida d'homnid dels gneres australopitec o paranthropus segons les opinions d'especialistes paleontlegs.

Va ser descobert a la cova de Kromdraai a 'frica del sud el 1938 per R. Broom qui inicialment li va donar el nom de Paranthropus robustus , el seu nom especfic s degut a l'aspecte molt llarg dels seus ossos. s ms gran que lAustralopithecus africanus.

S'han trobat altres restes a l'frica oriental.

Les restes estan datades entre 1'8 i 1'5 milions d'anys.  

El volum del crani s de 530 a 600cc, la cara allargada i alta amb un acentuat prognatisme. Les peces dentries sn molt massisses i el torus sobre els ulls s molt accentuat. Tamb t un torus occipital. En els mascles s'observa una cresta sagital a la part superior del crani. 

Enllaos externs.
 http://www.exn.ca/Stories/2000/04/27/55.asp;
 http://www.trussel.com/prehist/news195.htm;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111200" title="Australopithecus aethiopicus" nonfiltered="396" processed="395" dbindex="45428">

Australopithecus aethiopicus o Paranthropus aethiopicus s una espcie extingida d'homnid dels gneres australopitec o Paranthropus segons els criteris dels paleontlegs.

Va ser descobert el 1985 per A. Walker a la vora oest del llac Turkana a Kenya.

La troballa assignada amb les sigles KNM WT 17000, i colloquialment coneguda com el crani negre per la coloraci dels ossos pels alts nivells de mangans mostra unes carcterstiques peculiars com la cara massissa sense cap parallel amb la resta d'australopitecs.

T una antiguitat aproximada de 2'5 milions d'anys.

A. aethiopicus va ser primer trobat abans a Etipia el 1968 i tenia una gran cresta sagital. Sense poder saber-se res ms de la seva morfologia.

Referncies.
http://www.mnh.si.edu/anthro/humanorigins/ha/aeth.html;
http://www.archaeologyinfo.com/australopithecusaethiopicus.htm;
http://www.msu.edu/~heslipst/contents/ANP440/aethiopicus.htm;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111201" title="Club Baloncesto Gran Canaria" nonfiltered="397" processed="396" dbindex="45429">

El C.B. Gran Canaria s un equip de bsquet que competeix a la Lliga ACB.

 Histria .

El C.B. Gran Canaria va nixer en l'any 1963 dintre del Collegi Claret i durant molts anys va jugar amb el nom d'aquesta entitat. Desprs dels bons resultats en les competicions escolars, es va decidir federar a l'equip que pass a integrar-se en la Segona Divisi. Fins a l'any 1984 milita en aquesta categoria i s aquest mateix any quan es decideix a confeccionar uns estatuts propis per a tenir personalitat jurdica independent. Aquests estatuts sn aprovats el 22 de Maig de 1985 pel que l'equip passa a denominar-se Claret Club de Baloncesto. En la temporada 84-85 s'assoleix l'ascens a la Lliga ACB, categoria que no pot conservar baixant de nou a la Primera B. Club a cavall entre les dues categories ascendeix de nou a la Lliga ACB en la temporada 87-88, passant en la temporada segent a denominar-se C.B. Gran Canaria en un intent de reivindicar al Club com exponent d'on assenta la seva massa social. Desprs de dues temporades en la Lliga ACB, descendeix a la Primera B per a recuperar de nou la seva plaa en la mxima categoria en la temporada 91-92. Per exigncies del Consell Superior d'Esports, es fa d'obligat compliment la transformaci del Club en Societat Annima Esportiva, la qual es constitueix el 30 de Juny de 1992 desprs d'un suport incondicional per part de les institucions locals i l'accionariat privat. Desprs de diverses temporades en la categoria de plata del bsquet espanyol (Primera Divisi i Lliga EBA), en la temporada 94-95, el Gran Canaria assoleix el campionat de la Lliga EBA i l'ascens per quarta vegada a la Lliga ACB.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111203" title="Club Baloncesto Valladolid" nonfiltered="398" processed="397" dbindex="45431">

El C.B. Valladolid s un club de bsquet de la ciutat de Valladolid. Es va fundar el 31 d'agost de 1976, hereu de la A.D.C. Castilla. s un histric de l'ACB que ha estat en totes les temporades en la categoria reina del bsquet espanyol. No obstant aix, la temporada 2007-08 va quedar pentlim a la classificaci i va descendir a la categoria LEB Oro.

Patrocinadors.

El patrocinador ha canviat al llarg dels anys. En la temporada 1978-79, l'equip es va denominar Impala Tours, per a passar a ser anomenat la temporada segent i fins a 1982 Editorial Min. Llavors, des de 1983 fins a 2006 el patrocinador ha estat Frum Filatlico Financiero, encara que en la temporada 92-93 l'equip es va dir Grupo Libro, que era una sucursal de Frum. No obstant aix, en 2006 l'escndol financer del grup Frum ha provocat que l'equip hagi hagut de buscar-se un altre patrocinador principal. Compta amb altres patrocinadors importants com Caja Duero, Renault, o El rbol o Maxdata. El nou patrocinador per a la campanya 06/07 s el Grup immobiliari Capitol.

Penyes.
El Capitol Valladolid t quatre penyes principals: la Pea Lalo Garca, denominada aix per aquest jugador mtic del Valladolid, la Penya El Canastn, la Penya Cruzada Morada i la Pea Suso. La mascota oficial s el gorilla Tripitongo, i tamb compta amb un grup de cheerleaders. Entre els seus components destaquen Oscar Yebra, internacional absolut, Ivan Corrales, clssic de l'ACB, i Bernard Hopkins, clssic de la lliga ACB.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111204" title="Cros Ciutat de Matar" nonfiltered="399" processed="398" dbindex="45432">
El cros Ciutat de Matar s una competici atltica de cros internacional que es disputa anualment a la ciutat de Matar. Fou creada l'any 1971 per un grup de socis del Grup Gimnstic Llusos i actualment s la cinquena prova de cros ms antiga de Catalunya.



 Enllaos externs .
Cros Ciutat de Matar;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111205" title="Club Basket Bilbao Berri" nonfiltered="400" processed="399" dbindex="45433">

El C.B. Bilbao Berri (conegut com a Iurbentia Bilbao Basket per raons de patrocini) s un club de bsquet basc de la ciutat de Bilbao. 

Histria.
Es va fundar el 7 de mar del 2000, substituint a l'anterior equip de bsquet bilba ja desaparegut: el Caja Bilbao. Va comenar en una de les divisions ms baixes, la LEB-2. En la seva segona temporada, la 2001-2002, desprs de jugar els play-of, va aconseguir ascendir a la divisi de plata, la LEB. Finalment, en la temporada 2003-2004 el Bilbao Basket va ascendir a la categoria d'or, la ACB. El patrocinador que li dna nom s la mtua de segurs Lagun Aro, passant a anomenar-se Lagun Aro Bilbao Basket. Compta amb altres patrocinadors importants com FEVE i la Diputaci Foral de Biscaia entre altres.

Duu dues temporades consecutives en la Lliga ACB, amb un dels pressupostos ms petits de la mateixa. Durant la temporada 2005-2006, va aconseguir derrotar per primera vegada al TAU Baskonia en el BEC (Bilbao Exhibition Center) davant 12.500 espectadors. Aix mateix, va vncer en La Casilla al Winterthur F.C. Barcelona i al Unicaja Mlaga (Campi de la Lliga Regular) en ambds trobades.

El pavell en el qual juga l'Iurbentia s el pavell d'esports municipal de La Casilla, de 5.000 espectadors. Durant l'any 2006 es va signar l'acord institucional per a la construcci d'un nou pavell de 8.000 persones a Miribilla. Entre els seus components destaquen Txus Vidorreta, l'entrenador amb el qual va ascendir en totes les categories; Javi Salgado, jugador bilba del barri de Santutxu i Fred Weis, medalla de bronze en l'Eurobasket de 2005 amb Frana, i mxim rebotador ofensiu i mxim taponador de l'ACB en la temporada 2005-2006.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111207" title="Club Baloncesto Estudiantes" nonfiltered="401" processed="400" dbindex="45434">


El Club Baloncesto Estudiantes s un equip de bsquet, de la ciutat de Madrid. Juga a la lliga ACB, essent un dels tres nics clubs que ha militat sempre a la primera divisi.

 Plantilla actual .


Entrenador:;
  Mariano de Pablos;


Histria.
Va Ser fundat en l'any 1948. En el curs 1947-48, un grup d'alumnes de l'Institut Ramiro de Maeztu va inscriure en la Federaci Castellana de bsquet un equip amb el nom de Ramiro de Maeztu en tercera divisi, i un any ms tard, en el curs 1948-49 es va constituir formalment l'Estudiantes, sota els auspicis i el suport decisiu de Antonio Magarios, catedrtic i cap d'estudis de l'Institut, i es van inscriure amb aquest nom dos equips. Antonio Magarios va ser el primer president del club.

Jugant en les pistes d'aquest institut, amb gran nombre d'equips de totes les categories des de alevins a jniors, la pedrera del club ha donat com fruit durant tota la seva histria molts grans jugadors i entrenadors del bsquet espanyol. Entre ells es pot esmentar a Fernando Martn, Alberto Herreros, Antonio Diaz-Miguel, Ato Garca Reneses, Pepu Hernndez, Jess Codina, Vicente Ramos, Juan Antonio Martnez Arroyo, Gonzalo Sagi-Vela, Vicente Gil, Carlos Jimnez o Nacho Azofra, per citar noms alguns exemples.

En la temporada 1947-1948 queda subcampi de Tercera i ascendeix a la Segona categoria. En la temporada 1948-1949 ascendeix de Segona a Primera i en la 1949-1950 arriba a la mxima categoria existent llavors. La primera lliga espanyola de bsquet, organitzada per la Federaci Espanyola de Bsquet, es va disputar en l'any 1957 amb sis equips: Aismalbar de Montcada, FC Barcelona, Estudiantes, Joventut de Badalona, Orillo Verde de Sabadell i Reial Madrid. Estudiantes s un dels tres nics clubs espanyols que han mantingut la mxima categoria en competici espanyola.

Estudiantes ha estat quatre vegades subcampi de la Lliga espanyola i tres vegades campi de la Copa. Des de 1986 ha participat regularment en competicions europees. Estudiantes va jugar la final a quatre de la Lliga Europea a Istanbul en 1992 i va ser subcampi de la Copa Korac en 1999

El Club Estudiantes s un dels dos nics clubs de bsquet espanyol amb equips en les dues ms altes competicions nacionals, masculina i femenina.

Destaca tamb la seva imaginativa afici, coneguda com "La Demncia", que animen al seu equip constantment i que fan de l'humor i la ironia una forma de veure el bsquet. La Demncia ha rebut fins i tot reconeixements oficials. L'afici estudiantil en gran mesura considera viable la filosofia de mantenir a Estudiantes com equip "de pati de collegi", l'origen del club, dhuc dintre d'un bsquet cada vegada ms professionalitzat.

En la temporada 2005/06 l'assistncia mitja d'espectadors al Madrid Arena va anar durant la lliga regular va anar de 7.062 espectadors. Estudiantes va ser el quart equip en aquest apartat desprs de l'Unicaja Mlaga, Reial Madrid i TAU Vitria.

A l'any 2005 es va realitzar una ampliaci de capital, posant a la venda accions de la Societat Annima Esportiva que sustenta a l'equip de lliga ACB del club per 6 euros cadascuna, amb l'objectiu de finanar el club i fomentar la participaci del major nombre d'afeccionats en la propietat del club. El club aquesta organitzat en la Societat Annima Esportiva (SAD) que s'ocupa de l'equip en lliga ACB, el club prpiament dit, que s'ocupa de la pedrera i els equips i activitats esportives i d'una Fundaci.

 Historial .
Palmars i Historial en competicions europees.
 Palmars .

 Eurolliga. Ha estat un cop semifinalista, jugant la "Final Four": ;
 1991-1992 davant el Club Joventut de Badalona (91-69, Istambul);

 Copa Korac. Ha estat una vegada subcampi:
 1998-1999 davant el FC Barcelona (93-77, Madrid y 97-70, Barcelona);
 FIBA EuroCup;
 2006-2007: Semifinalista "Final Four".
 Recopa: Dues vegades semifinalista (1974, 1976);

 Historial .

 1973-74: Debut europeu en competicions oficials, a la Recopa. Semifinalista.
 1975-76: Recopa. Semifinalista.
 1986-1987: Copa Korac: Lligueta de quarts de Final;
 1987-1988: Copa Korac: Lligueta de quarts de Final;
 1988-1989: Copa Korac: Lligueta de quarts de Final;
 1989-1990: No participa;
 1990-1991: Copa Korac: Quarts de Final;
 1991-1992: Eurolliga: Quart Classificat;
 1992-1993: Eurolliga: Lligueta de Vuitens de Final;
 1993-1994: Copa Korac: Lligueta de Vuitens de Final;
 1994-1995: Copa Korac: Lligueta de Vuitens de Final;
 1995-1996: Copa Korac: Lligueta de Vuitens de Final;
 1996-1997: Eurolliga: Vuitens de Final;
 1997-1998: Eurolliga: Vuitens de Final;
 1998-1999: Copa Korac: Subcampi;
 1999-2000: Copa Korac: Semifinalista;
 2000-2001: Eurolliga: Vuitens de Final;
 2001-2002: Copa Saporta: Vuitens de Final;
 2002-2003: Copa ULEB: Semifinalista;
 2003-2004: Copa ULEB: Semifinalista;
 2004-2005: Eurolliga: Primera ronda;
 2005-2006: Copa ULEB: Primera ronda;
 2006-2007: FIBA EuroCup: Semifinalista, Final entre Quatre;

 	
 Historial en competicions nacionals .
 Historial en Lliga espanyola .


 Historial en la Lliga ACB .


 Palmars Copa .
 Ha estat 3 vegades campi :
 1962-1963 enfront del Real Madrid (94-90), Sant Sebasti);
 1991-1992 enfront del CAI Zaragoza (61-56), Granada);
 1999-2000 enfront del Pamesa Valncia (63-73), Vitria);
 Ha estat 4 vegades subcampi :
 1961-1962 enfront del Real Madrid (80-66), Barcelona);
 1972-1973 enfront del Real Madrid (123-79), Valncia);
 1974-1975 enfront del Real Madrid (114-85), Jan);
 1990-1991 enfront del FC Barcelona (67-65), Saragossa);

 Altres trofeus nacionals .

 Copa Prncep d'Astries de bsquet. Ha estat una vegada campi :
 1985-1986 enfront del Cacaolat Granollers (89-82, L'Alcora, Castell);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111209" title="Jess Mestre i Godes" nonfiltered="402" processed="401" dbindex="45435">
Jess Mestre i Godes (nascut a Barcelona el 1925) s un historiador i assagista catal. Especialitzat en la divulgaci del catarisme i de la histria medieval catalana, ha escrit nombrosos assaigs sobre el tema. En els darrers anys va mantenir una agra polmica amb Jordi Ventura i Subirats, qui no n'estava d'acord amb les seves tesis.

 Obres .

 Els Ctars, problema religis, pretext poltic (1994);
 Viatge al Pas dels Ctars (1995);
 Els templers : alba i crepuscle dels cavallers (1996);
 El Somni d'Occitnia (1996) amb Robrt Lafont, Josep M. Salrach, Merc Aventin, Jordi Cerd i Subirachs, Josep Maria Ainaud de Lasarte i Joan Amors i Pla.
 Els Ctars, la vida i la mort dels Bons Homes (1997);
 Els primers catalans : del Divendres Sant (any 30) al Concili de Nicea (any 325) (1997);
 Breu histria de Catalunya (1998);
 El comproms de Casp. Un moment decisiu en la histria de Catalunya (1999);
 Un nen de Sarri: memries d'infncia 1931-1936 (2000) ;
 La Catalunya Nova (2001);
 Contra els ctars: la implacable repressi de l'esglsia (2002);
 Els ctars explicats als meus nts (2004);
 El poder i la dignitat:relat sobre les vides encreuades de Pere III i Bernat de Cabrera (1995), novella;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111210" title="Club Bsquet Lucentum" nonfiltered="403" processed="402" dbindex="45436">

El Club Bsquet Lucentum s un club de la ciutat d'Alacant, que juga a la lliga LEB Oro. s ms conegut com a Etosa Alacant o Etosa Alicante, degut al seu patrocinador.

Histria.
El 31 de maig de 1994 un grup de persones vinculades al bsquet alacant, bsicament a travs del Club de Bsquet Miguel Hernndez, decideixen crear un nou club amb la denominaci de Club Bsquet Lucentum-Alacant.

El 25 de juliol de 1994 s'accepta la invitaci per a competir a la Lliga EBA. En la primera temporada el projecte va rebre suport econmicament de l'empresa "Ernesto Electrodomesticos" i es desborden totes les previsions esportives, arribant a la semifinal per a l'ascens a la lliga ACB. El somni no es va poder fer realitat; en l'ltim segon es va perdre per un sol punt davant el Gijn, que va ascendir a la ACB, per es va posar la primera pedra perqu Alacant fos una de les candidates a entrar algun dia a la ACB.

Al llarg de 1996 la Federaci Espanyola de Bsquet va reestructurar les categories amb la creaci de la Lliga Espanyola de Bsquet (LEB), a la qual s'accedia no noms per palmars esportiu sin per invitaci entre els equips que ho sollicitaven i superaven una auditoria sobre la seva situaci soci-econmica. El C.B. Lucentum-Alicante va sollicitar la seva inclusi i, desprs de complir tots els requeriments, va ser adms com equip LEB, sent l'nic representant de la Comunitat Valenciana en aquesta categoria.

Les bones campanyes esportives realitzades en la LEB van culminar en la temporada 1999-2000 amb el liderat de la classificaci i l'ascens a la ACB. En la temporada 2000-01 el club competeix per primera vegada en la Lliga ACB amb la denominaci de "Proaguas Costablanca". No obstant aix les limitacions econmiques i esportives van marcar a l'equip que no va poder evitar el descens a la LEB.

La temporada 2001-02 marca un canvi important en la trajectria del club. Un nou grup de persones, encapalades per Luis Castillo, inicia un nou projecte que molt aviat comena a donar els seus fruits: s'aconsegueix la Copa Prncep d'Astries, el campionat de la LEB i, el que s ms important, el retorn a la ACB. El nou projecte ha aconseguit atreure l'inters de la ciutat d'Alacant, dels mitjans de comunicaci i que tota la societat alacantina es bolqui amb l'equip.

Des de la temporada de l'ascens, Lucentum ha assolit dues classificacions per als play-offs per al ttol, amb el seu corresponent clasificaci per a competicions europees i la histrica participaci per a la Copa del Rei de Saragossa de 2004. El projecte est consolidat en la millor lliga d'Europa.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111212" title="Polemonium" nonfiltered="404" processed="403" dbindex="45437">
Polemonium (grec Polemonion) fou una ciutat de la costa del Pont a la desembocadura del riu Sidenos. Probablement es va construir al lloc de l'antiga Side i va agafar el nom del rei Polem I del Pont, nomenat per Marc Antoni el 36 aC o mes probablement del seu fill i successor Polem II. Aquesta part del Pont va rebre el nom de Pont Polemoniac. 

Estava al costat de la moderna Ponleman.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111213" title="Polikhna" nonfiltered="405" processed="404" dbindex="45438">
Polikhna (Polichna) fou una ciutat de Creta, vena de Cidnia. El 429 aC els atenencs van ajudar a la ciutat en la seva guerra contra Cidnia. 

Les seves runes podrien ser prop d'Armiro o a Lappa (o Lampa)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111214" title="Politorium" nonfiltered="406" processed="405" dbindex="45439">
Politorium fou una antiga ciutat del Latium que fou ocupada en temps del rei Anc Marci que la va ocupar i es va emportar als seus habitants a Roma. Els llatins la van recolonitzar i Anc Marci hi va tornar i la va destruir. Es esmentada per Plini el Vell a la seva llista de ciutats extingides del Latium.

Correspon probablement a la moderna La Giostra per s'han proposat altres ubicacions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111215" title="Polimartium" nonfiltered="407" processed="406" dbindex="45440">
Polimartium fou una ciutat d'Etrria a la dreta del Tber a uns 18 km de Viterbo. No se sap si fou ciutat etrusca per a uns 3 km al nord de la moderna Bomarzo es van trobar restes d'un establiment etrusc que se suposa podria ser Polimartium.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111216" title="Eudald Carbonell i Roura" nonfiltered="408" processed="407" dbindex="45441">

Eudald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, Girona, 17 de febrer de 1953) s un arqueleg, antropleg i paleontleg catal.

Va cursar estudis superiors a Girona, Barcelona i Pars. s doctor en Geologia del Quaternari per la Universitat Pierre et Marie Curie (1986) i en Histria per la Universitat de Barcelona (1988).

Actualment s professor a la Universitat Rovira i Virgili i dirigeix les excavacions del Jaciment arqueolgic d'Atapuerca, juntament amb Jos Mara Bermdez de Castro i Juan Lus Arsuaga.

Entre les seves troballes, destaquen el descobriment de l'Homo antecessor i d'exemplars molt ben conservats d'Homo heidelbergensis.

Obra.
Bibliografia de divulgaci.
 Bermdez de Castro, J.M. i Carbonell, E. (2004) Atapuerca. Perduts al Tur. Barcelona, Ed. Columna.
 Carbonell, E. i Bellmunt. C. (2003) Els Somnis de l Evoluci. National Geographic. RBA.
 Carbonell, E. i Sala, R (2001) Encara no som humans. Barcelona: Editorial Empries.
 Carbonell, E. i Sala, R (2000) Planeta hum. Barcelona: Editorial Empries.
 Corbella, J.; Carbonell, E.; Moy, S. i Sala, R. (2000) Sapiens. Un llarg cam cap a la intelligncia. Barcelona: Edicions 62.
 Llompart, J.; Wagensberg, J.; Salvador, E. i Carbonell, E. (2000) Seres i Estrellas. Barcelona, Ed. Plaza Jans. ;
 Carbonell, E. i Mosquera, M. (2000) Las Claves del Pasado. La Llave del Futuro. Arola Editors. Tarragona. ;
 Carbonell, E., X. P. Rodriguez, i cols. (2000) Homnidos i Comportamiento complejo. Mundo Cientfico 208 (gener 2000). ;
 Carbonell, E. i cols. (1999) L'Homo antecessor i el seu medi natural. Com eren i com vivien els europeus ms antics. Cincia i Cultura al llindar del segle XXI, Institut d'Estudis Catalans.
 Cervera, J., Arsuaga, J.L., Bermdez de Castro, J.M. & Carbonell, E. (1998) Atapuerca. Un milln de aos de historia. Madrid: Plot Ediciones S.A. ;

Bibliografia especialitzada.
 Carbonell, E., M. Mosquera, A. Oll, X. P. Rodrguez lvarez, M. Sahnouni, R. Sala, and J. M. Vergs. 2001. Structure morphotechnique de l'industrie lithique du Plistocne infrieur et moyen d'Atapuerca (Burgos, Espagne). L'Anthropologie 105:259-280;
 Aguirre, E. and E. Carbonell (2001). "Early human expansions on Eurasia: The Atapuerca evidence." Quaternary International 75: 11-8.
 Bermdez de Castro, J.M., Carbonell, E & Arsuaga, J.L. (ed) (1999). Gran Dolina Site: TD6 Aurora Stratum (Burgos, Spain). J. of Human Evolution, 37: 309-700;
 Arsuaga, J.L., Lorenzo, C., Carretero, J.M., Gracia, A., Martnez, I., Garca, N., Bermdez de Castro, J.M. & Carbonell, E. (1999). A complete human pelvis from the Middle Pleistocene of Spain. Nature 399, 255-258.
 Carbonell, E., M. Mosquera, i cols. (1999). "Out of Africa: The Dispersal of the Earliest Technical Systems Reconsidered." J. of Anthropol. Archaeol. 18: 119-136.
 Carbonell, E. & Vaquero, M. (1998). Behavioral Complexity and Biocultural Change in Europe Around Forty Thousand Years Ago. J. of Anthropol. Res. 54, 373-397.
 Bermdez de Castro, J.M., Arsuaga, J.L., Carbonell, E., Rosas, A., Martnez, I. & Mosquera, M. (1997). A Hominid from the Lower Pleistocene of Atapuerca, Spain: Possible Ancestor to Neandertals and Modern Humans. Science 276, 1392-5.
 Carbonell, E. & Vaquero, M., eds. (1996). The Last Neandertals - The First Anatomically Modern Humans. Cultural Change and Human Evolution: The Crisis at 40 Ka BP: Ed. Universitat Rovira i Virgili. Tarragona.
 Carbonell, E., Bermdez de Castro, J.M., Arsuaga, J.L., Dez, J.C., Rosas, A., Cuenca-Bescos, G., Sala, R., Mosquera, M. & Rodriguez, X.P. (1995). Lower Pleistocene Hominids and Artifacts from Atapuerca-TD6 (Spain). Science 269, 826-832.
 Castro-Curel, Z. & Carbonell, E. (1995). Wood Pseudomorphs From Level I at Abric Roman, Barcelona, Spain. J. of Field Archaeol. 22, 376-84.
 Carbonell, E., Giralt, S. & Vaquero, M. (1994). Abric Romani (Capellades, Barcelone, Espagne): Une importante squence anthropise du Plistocene Suprieur. Bull. de la Soc. Prhist. Fran. 91, 47-55.
 Carbonell, E. & Rodriguez, X.P. (1994). Early Middle Pleistocene deposits and artefacts in the Gran Dolina site (TD4) of the 'Sierra de Atapuerca' (Burgos, Spain). J. of Human Evol. 26, 291-311.

Enllaos externs.
 Biografia;
 Weblog;
 Fundaci Atapuerca;
 Institut Catal de Paleoecologia Humana i Evoluci Social(IPHES);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111218" title="Pollentia (Ligria)" nonfiltered="409" processed="408" dbindex="45442">
Pollentia fou una ciutat de Ligria al peu de la part nord dels Alps, prop de la uni dels rius Stura i Tanaro a uns 10 km d'Alba Pompeia. Probablement pertanyia al poble lgur dels estatiels (statielli). 

Al segle I aC apareix ja com una ciutat de certa importncia. Marc Antoni el 43 aC desprs de ser derrotat a Mutina es va retirar cap a Vada Sabata, per forat a recular, es va presentar a Pollentia que volia ocupar per ja estava en mans de Decimus Brutus amb cinc cohorts.

Durant l'Imperi Plini el Vell l'esmenta com nobilia oppida. Sota Tiberi era municipi i fou castigada per aquest emperador per uns disturbis que havien passat al frum.

Fou escenari d'una gran batalla entre Estilic i els gots d'Alaric I el 403 aC de resultat incert; encara que Cassiodorus i Jordannes la presenten com a victria goda, altres autors la presenten com a dubtosa o fins i tot com a victria romana; el cert es que Alaric es va retirar.

Va entrar en decadncia i va esdevenir un llogaret conservat en la moderna Pollenza. Queden restes del teatre, amfiteatre, un temple i alguns edificis. Es propera a la moderna Cherasco (a uns 3 km).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111220" title="Pollusca" nonfiltered="410" processed="409" dbindex="45443">
Pollusca o Polusca fou una ciutat del Latium que apareix a la histria de Roma connectada amb Longula i Corioli; les tres ciutats foren sotmeses el 493 aC per Postumus Cominius i el 488 aC les tres foren recuperades pels volscs dirigits per Coriol. 

Apareix desprs nicament a la llista de Plini el Vell de ciutats extingides del Latium i se suposa que fou inicialment una ciutat llatina que va passar als volscs als que pertanyia el 493 aC. Plini suposa que Longula i Coriolo eren dels volscs i dependencies d'Antium.

Correspon al lloc modern de Casal della Mandria.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111221" title="Polirrnia" nonfiltered="411" processed="410" dbindex="45444">
Polirrnia (en llat Polyrrhenia, en grec Polyrrenia) fou una ciutat del nord-oest de Creta el territori de la qual ocupava tota la part ms occidental de l'illa de nord a sud. Era a l'oest de Cidnia i a uns 5 o 6 km de la mar.

El 219 aC la ciutat, que era aliada de Cnossos, va sortir de l'aliana i es va posar al costat de Lictos (Lyctos). Va ajudar a la Lliga Aquea perqu Cnossos havia donat suport a la Lliga Etlia.

Les seves runes (Palaekastro) son properes a Ksamo-Kastli i consisteixen principalment en les restes de les muralles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111224" title="Pompeia" nonfiltered="412" processed="411" dbindex="45445">



Pompeia (en itali Pompei) s una ciutat de la Campnia, al peu del Vesuvi. Destruda per l'erupci del volc l'any 79, el seu recinte arqueolgic (juntament amb el d'Hercul i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precs del passat, i no tenen equivalent enlloc del mn.

Les runes de Pompeia reberen 2.571.725 visitants el 2007.

Histria.
Estrab diu que Pompeii, com l'anomenaven en llat els romans, era una ciutat dels oscs que desprs fou ocupada pels etruscs i ms tard pels samnites, que barrejats van originar el poble dels campanis. Era un port a la badia de Npols, a la desembocadura del Sarnus (Sarno), situada entre Hercul i Estbia.

Va passar a Roma amb la resta de la Campnia: el 310 aC s esmentada per primer cop a la Histria de Roma de Titus Livi quan hi va desembarcar una flota dirigida per Publi Corneli Arvina i, des all, van assolar el territori de Nucria. 

No torna a aparixer fins a la guerra social, el 91 aC, quan es va sumar a la revolta dels italians. El 89 aC encara estava en rebelli i fins que Sulla no va derrotar les forces de Luci Cluenci, el qual van assetjar a Nola, no es va poder iniciar el setge de Pompeia. No es coneix el resultat final del setge, per el que s segur s que la ciutat fou ocupada per Sulla, fos per rendici o assalt; com que no va patir cap cstig greu, cal pensar que fou per rendici. Els habitants van rebre poc desprs la ciutadania romana per foren privats d'una part del seu territori, on es va establir una colnia militar del dictador Sulla.

A la segona meitat del segle I aC la ciutat va esdevenir un dels llocs preferits dels romans per edificar-hi les seves residncies d'esbarjo. Tant a la ciutat com a la rodalia s'hi van construir moltes villes, entre les quals la de Cicer. La ciutat va continuar igual sota l'Imperi i era cada vegada ms important. Durant el mandat d'August probablement va rebre una nova colnia (Colonia Veneria Cornelia Pompeia).

L'any 59 es van produir seriosos disturbis a l'amfiteatre de la ciutat entre els pompeians i els colons vinguts de Nucria, amb el resultat de diversos morts i ferits; com a cstig Ner hi va prohibir les obres de teatre i les exhibicions de gladiadors durant 10 anys. El 5 de febrer de l'any 63 va patir un terratrmol i va quedar parcialment destruda. Just s'estava acabant de reconstruir quan fou colgada de cendra per l'explosi del Vesuvi l'any 79.

L'erupci del Vesuvi.

A l'alba d'aquella data fatdica de l'any 79 va aparixer sobre el Vesuvi un gran nvol en forma de pi. A les deu del mat, els gasos que empenyien des de l'interior van fer explotar la lava solidificada que obstrua el crter del volc i la van reduir a innombrables fragments, el lapilli, que foren projectats sobre Pompeia, juntament amb una pluja de cendra tan espessa que tapava el sol. Entre terribles sacsejades tellriques i exhalacions de gasos verinosos, la ciutat va deixar d'existir aquell mateix dia i va romandre colgada durant segles sota una capa de ms de sis metres de cendres i escries volcniques. S'ha calculat que dels 10.000 habitants que es creu que vivien a Pompeia en aquella poca, en van morir uns 2.000, els uns ofegats pels gasos durant la fugida, d'altres dins de casa seva, aixafats per les teulades ensorrades sota el pes del lapilli.

Sobre la data de l'erupci, tradicionalment s'ha donat per bo que va ocrrer el 24 d'agost segons conta Plini el Jove en una carta. Tanmateix, hi ha diversos indicis que fan pensar que es va produir ms endavant, no abans del 8 de setembre o fins i tot ben entrada la tardor, ja que per troballes arqueolgiques s'ha descobert que ja havia acabat la verema. De fet, les excavacions realitzades suggereixen que la ciutat va incendiar-se dos mesos ms tard; aquesta hiptesi rep el suport d'altres versions de la carta de Plini.

De la desaparici de Pompeia fins avui.

Es va perdre gaireb tota memria de la ciutat, fins al punt que, quan al final del segle XVI l'arquitecte Domenico Fontana, mentre construa un canal des del Sarno, va descobrir algunes inscripcions epigrfiques i fins i tot edificis amb les parets pintades al fresc, no hi va pas reconixer les restes de l'antiga Pompeia.

Les primeres excavacions a l'rea de Pompeia es dugueren a terme el 1748 per voluntat del rei Carles IV de les Dues Siclies, si b foren bastant irregulars i no van seguir cap mtode cientfic. Tot sovint els edificis que sortien a la llum eren despullats de tota mena d'objectes i obres d'art i tornats a enterrar. A la primera meitat del segle XVIII es va donar un fort impuls a les tasques de desenrunament i es van explorar molts edificis privats i gaireb tot el frum. A partir del 1860, amb l'adveniment del Regne d'Itlia, les excavacions es van posar sota la direcci de Giuseppe Fiorelli, que les va dur a terme de manera sistemtica i rigorosament cientfica. Va ser ell qui va tenir la idea d'obtenir motlles de les vctimes de l'erupci injectant guix lquid en els buits que havien deixat els cossos calcinats en la cendra solidificada: aquests motlles, avui a l'Antiqurium de Pompeia, sn un dels testimonis ms trgics de la catstrofe.

Avui dia Pompeia apareix davant els ulls dels visitants en quasi tota la seva extensi i els transporta al dia en qu el dest va aturar el curs de la seva histria. Els anuncis electorals escrits a les parets, els estris domstics, les botigues, tot sembla que encara sigui viu: la tragdia de Pompeia no ha destrut la ciutat, sin que noms ha aturat el temps per acabar-la restituint amb l'aspecte que tenia aquell dia concret de l'any 79. 

La poblaci actual, al costat del recinte arqueolgic, no fou construda fins al segle XIX amb el nom de Valle di Pompei (avui dia s anomenada simplement Pompei), entorn del santuari de la Mare de Du del Roser (1876-1901). Aquesta baslica, fundada pel beat Bartolo Longo, s un important centre de pelegrinatge al qual acudeixen uns quatre milions de fidels cada any i on es venera la Madonna di Pompei, tela del segle XVII de l'escola de Luca Giordano. L'any 2004 Pompeia va obtenir el ttol de ciutat. 

Recinte arqueolgic de Pompeia.
 Porta Marina .
L'entrada principal al recinte arqueolgic s avui dia la Porta Marina, que antigament no era pas un dels accessos ms importants de la ciutat, a causa del fort pendent del cam, que el feia impracticable per als carros. La porta, d'poca bastant recent i en opus incertum, presenta dos passos coberts amb volta, un per als vianants i l'altre per als qui anaven a cavall.



 Villa Imperial . 
Prop de la porta, a m dreta, un cancell dna accs a l'anomenada Villa Imperial, amb un llarg prtic davant els murs i que es pot datar cap al final del segle I aC. s molt interessant la decoraci pictrica del triclini, bastant complexa, que presenta tres grans escenes amb Teseu vencent el Minotaure, Ariadna abandonada per Teseu, i Ddal i car.

 Termes Suburbanes .

A l'altra banda de carrer, a m esquerra de la Porta Marina, es troben les restes de les Termes Suburbanes. En destaca una cambra, coberta amb volta, amb una decoraci d'estuc molt refinada, amb motius geomtrics i florals i amorets. Disposaven d'un nimfeu ornat amb mosaics, un dels quals representa Mart volant juntament amb Cupido. La part superior de l'edifici, unida al tur de lava, servia d'habitatge. Tamb disposava d'un petit lupanar o bordell, decorat amb una srie d'escenes ertiques que indicaven les prestacions que oferien les prostitutes. El conjunt est unit al moll, a la paret del qual hi ha anelles de pedra on s'amarraven les barques; sembla que aquest moll formava part del port de la ciutat, habilitat al canal que duia al mar. 

 Antiqurium .
LAntiqurium de Pompeia, fundat el 1861 i destrut pels bombardeigs durant la Segona Guerra Mundial, fou reconstrut el 1948 segons moderns criteris museogrfics per tal d'oferir un quadre complet de la histria de la ciutat. 

A l'entrada s'exposen algunes escultures provinents d'edificis pompeians, mentre que a les parets hi ha pintures del quart estil procedents del Prtic dels Triclinis. La primera sala recull troballes arqueolgiques de la Pompeia anterior als samnites: particularment interessant s el material de la necrpolis de l'edat del ferro (segles IX-VIII aC) de la vall del Sarno; a les parets s'exposen terracotes arquitectniques provinents de temples; en una vitrina al fons de la sala, fragments de cermica etrusca, tica i corntia trobats a la zona del temple d'Apollo. 


A la segona sala hi ha un timp de pedra volcnica esculpit, procedent d'un templet prstil dels segles III-II aC que s aixecava damunt el tur de Sant'Abbondio, amb les figures mitolgiques de Dions i Prosrpina. Vora el timp s ha collocat l altar, tamb de pedra volcnica, que hi havia davant el temple; cont una inscripci en la llengua dels oscs amb el nom de l'edil Maras Atiniis, que l havia sufragat amb els diners recaptats de les multes. Als costats de la sala es poden admirar alguns capitells esculpits de pedra volcnica, dels segles III-II aC, provinents d algunes cases de la Via Nolana. L'esttua de Lvia amb el mantell de sacerdotessa es va trobar a la Villa dels Misteris. A la sala s'exposen tamb alguns retrats, entre els quals un de Marcel, gendre d August, i dues pilastres amb els busts de Vesonius Primis i de Gai Corneli Ruf. 

La tercera sala est dedicada al parament de les llars pompeianes: al centre hi ha una pila de bronze del jard de la Casa del Menandre. Al mig de la quarta sala, com a illustraci de la vida comercial i econmica de Pompeia, hi ha les maquetes del Prtic dels Triclinis i de la villa rstica de Boscoreale, la qual comprenia la mansi del propietari, un forn de pa, un mol de gra, premses de vi i oli, un paller, un celler i les cases dels esclaus. A les vitrines s'exposen eines de pags, restes carbonitzades de menjar, estufes, llums d oli i instrumental quirrgic. A l'Antiqurium es poden contemplar, a ms, alguns dramtics motlles de guix de les vctimes de l'erupci.

 Frum .


Sortint del Museu per la Via Marina, a m dreta es troben els pocs vestigis restants del Temple de Venus i desprs la Baslica, que dna al Frum. Emplaat en un important nus viari, el Frum era el centre poltic, religis i econmic de Pompeia. La plaa, de notables dimensions (38 x 142 m), estava envoltada per un prtic de columnes per tres dels costats, mentre que al costat nord hi havia el Temple de Jpiter (Capitolium). 

Per evitar que els vehicles entressin dins el Frum, el prtic es va construir a un nivell ms alt que la plaa, a la qual est unit per dos graons. De les nombroses esttues commemoratives que s aixecaven al Frum, no en resten noms que les bases: probablement encara no s'havien tornat a collocar a lloc desprs del terratrmol de l any 62, que les devia haver malms considerablement. Exemplar per la seva feli i harmoniosa disposici, el Frum de Pompeia sembla inspirat ms en el mn grecohellenstic que no pas en models itlics i romans. 

 Baslica .

Entre els edificis importants que donen al Frum hi ha la Baslica, el lloc on s'administrava la justcia, i tamb lloc de trobada i de discussi dels diversos afers. De planta rectangular, est dividida en tres naus, amb coberta de doble vessant sostinguda sobre les columnes centrals i les semicolumnes de la part superior de les parets, on encara queden decoracions pictriques del primer estil. Sembla que data de la segona meitat del segle II aC, dins l mbit del projecte de monumentalitzaci de la ciutat, per tant seria un dels exemples ms antics d aquesta mena d edificis.

L'entrada es feia per un dels costats menors, a l est, mentre que al costat oposat hi havia el tribunal, la tribuna amb els escons dels jutges, on s accedia amb escales de fusta.

 Temple d'Apollo .

Davant del costat nord de la baslica hi ha el Temple d'Apollo, l'edifici religis ms important de la ciutat, d'origen molt antic. L'aspecte actual del santuari s degut a una reconstrucci del segle II aC i a la restauraci subsegent al terratrmol del 62, intervenci que no estava acabada quan hi hagu l erupci del Vesuvi. El temple, al centre d'un recinte sagrat, estava voltat pels quatre costats per una srie de columnes originriament acanalades i amb els capitells jnics, que durant la restauraci foren recobertes d estuc. Els capitells foren convertits en corintis i pintats de groc, vermell i blau. 

El temple prpiament dit, perpter amb columnes cornties, s'alava damunt un alt podi al qual s'accedia mitjanant una imponent graderia. Davant la graderia d'accs al temple es veu encara avui un altar de marbre blanc sobre una base de travert, que t una inscripci en llat amb el nom dels quatuorvirs que el van encarregar. Al costat de la graderia hi ha una columna jnica que sostenia un rellotge de sol.

Al costat del mur perimetral del Temple d'Apollo que dna al Frum es va trobar un nnxol on hi havia la mensa ponderaria, s a dir la taula amb els pesos i mesures oficials com a garantia per al ciutad contra un possible frau per part dels venedors. 

Ms amunt, a la banda alta del prtic occidental, hi ha les restes d un porxo sota el qual segurament es feia el mercat d herbes i gra (forum olitorium).

 Temple de Jpiter .

Al costat hi ha el Temple de Jpiter, que s'aixeca a l'altra banda d'un arc, en posici dominant, al centre del costat nord de la plaa. Originariment dedicat potser tan sols a Jpiter, a partir del 80 aC s'hi van venerar tamb Juno i Minerva. Va esdevenir, doncs, el Capitolium de la ciutat, el centre del culte de la Trada Capitolina, smbol del poder de Roma. El temple, erigit al segle II aC, va resultar molt malms arran del terratrmol del 62 i la seva restauraci distava molt d estar enllestida al moment de l'erupci del Vesuvi. 

De tipus itlic, el temple s'eleva sobre un alt podi quadrangular la part meridional del qual est ocupada completament per una doble graonada, s prstil i presenta sis columnes a la part frontal. L'mplia cella est dividida en tres naus per dos ordres de columnates. Al fons de la cella hi devia haver les esttues de culte, de les quals noms en resta un gran cap de Jpiter, actualment al Museu Nacional de Npols.

 Macellum, Temple dels Lars i Temple de Vespasi .
Passant cap a la part oriental del prtic, el primer edifici que es troba s el Macellum, gran mercat cobert amb un pati central on es netejava el peix.

Al costat del Macellum hi ha una mplia construcci d'poca imperial, caracteritzada per un absis i identificable amb el Temple dels Lars Pblics, s a dir les divinitats protectores de la ciutat, a les quals potser havia estat dedicat desprs del terratrmol que havia esglaiat els pompeians.

Ms enll hi ha el Temple de Vespasi, al pati del qual es va trobar un bell altar de marbre amb baixos relleus amb una escena de sacrifici i altres temtiques.

 Edifici d'Eumquia .
Al costat del temple hi ha l'imponent Edifici d'Eumquia, que rep el nom de la sacerdotessa que el va fer bastir, dedicant-lo a la Concrdia i a la Pietas Augusta, s a dir a Lvia (mare de l'emperador Tiberi), de la qual esperaven aquests atributs, tal com es llegeix clarament en dues inscripcions. 

Malauradament l'edifici d'Eumquia havia sofert greus desperfectes durant el terratrmol i l any 79 les feines de restauraci no estaven gaire avanades, de manera que noms podem tenir una pllida idea de l'esplendor amb qu s havia construt. La faana era precedida per un prtic amb un doble ordre de columnes de travert i davant de cada columna hi havia una esttua. S'entrava a l'edifici a travs d una gran porta rectangular decorada amb un fris marmori amb fulles d'acant i espirals.

 Lupanar .

El Lupanar (del llat lupa, 'lloba' i, tamb, 'prostituta') era el ms important dels nombrosos bordells de Pompeia i l'nic construt amb aquesta precisa finalitat. Els altres, de fet, no eren ms que una petita cambra, sovint al pis de dalt d'una botiga. 

Les prostitutes eren esclaves, normalment gregues i orientals. El preu variava entre els dos i els vuit asos (la raci de vi en costava un): per els diners, tractant-se de dones sense personalitat jurdica, anaven a parar al propietari o a l'alcavot del bordell.

El Lupanar s un petit edifici situat a la crulla de dos carrers secundaris: est format per una planta baixa i un primer pis connectats per una escala estreta. La planta baixa es destinava a l's per part dels esclaus o de les classes ms modestes, cosa que es veu reflectida en la humilitat de la construcci, encara que el poc espai disponible est organitzat amb gran racionalitat.

La planta baixa t dues entrades, un passads de servei i cinc petites cambres amb el llit i el capal fets d obra, tancades amb portes de fusta, mentre que al fons hi ha una comuna. Els llits d obra es cobrien amb un matals. A les parets hi ha pintades escenes amb diverses postures ertiques.  

Al pis de dalt s'hi puja per un accs independent a travs d'una escala que acaba en una galeria penjada des de la qual s'entra a les diverses habitacions. Aquestes, ms amples i decorades que les de baix, es reservaven a una clientela de ms categoria. La construcci de l'edifici data dels ltims perodes de la ciutat: a l arrebossat encara fresc de la paret d'una de les cambres va quedar marcada l'empremta d'una moneda del 72. A l'entrada es podien adquirir els profilctics que haguessin d usar els clients.

 Via de l'Abundncia .

Tot el costat sud de l'Edifici d'Eumquia dna a la Via de l'Abundncia, travessant la qual s'arriba al Comici, on es feien les votacions per elegir els magistrats de la ciutat.

La plaa del Frum, pel costat meridional, est tancada per tres edificis ricament decorats, en forma de grans aules, dues de les quals amb un absis; molt probablement, estaven reservats a l'administraci de la vida de la colnia. 

La Via de l'Abundncia (un dels carrers ms suggestius de Pompeia, que agafa el nom d'una font amb el bust de la Concordia Augusta, errniament interpretat com lAbundncia), que conserva el paviment original i disposa de voravies amples i cmodes, fou excavada entre 1910 i 1923 per Vittorio Spinazzola, el qual, a ms d'ocupar-se de la restauraci dels edificis del carrer, va aconseguir de reproduir-ne fins i tot els antics jardins amb les mateixes plantes que hi havia al moment de l'erupci, grcies a l'estudi de les arrels que hi va trobar.

Una de les cases del carrer t interessants frescos processionals de tipus popular (primera meitat del segle I, o posteriors al terratrmol del 62), un estil conservat noms a Pompeia amb precedents a Delos entre el final del segle II i el comenament del segle I aC. S'hi veu un baiard (ferculum) portat per uns quants camlics i cobert amb un baldaqu; a dalt hi ha un home davant una esttua, uns artesans parant la taula i una Minerva mal conservada.  Potser una allusi a les activitats artesanals que es devien dur a terme a la casa, sota la protecci de Minerva i Ddal, tamb podria ser que figurs una process durant una celebraci gremial. La perspectiva no est aconseguida, les proporcions sn poc acurades, el fons s neutre, per l'escena es distingeix amb claredat, com s tpic de l art plebeu.

 Frum Triangular .
El tercer carrer a m dreta anant per la Via de l'Abundncia s la Via dels Teatres, que porta a l'anomenat Frum Triangular, un recinte sagrat de planta ms o menys triangular, situat en un repl de formaci volcnica que s'eleva abrupte sobre la plana adjacent. Al frum, que es devia arranjar cap al segle II aC, s'hi accedeix pel costat ms curt, corresponent a un vrtex del triangle, a travs d un elegant prtic amb columnes jniques de pedra volcnica. Un seguit de 95 columnes driques fan el volt a la plaa excepte pel costat sud-oest, que dna a la plana i t una magnfica vista al mar. 

Vora la part anterior del prtic hi ha la base sobre la qual s'alava una esttua en honor de Marc Claudi Marcel, gendre d'August. L'edifici que va determinar la creaci d'aquest recinte sagrat s un temple d'origen molt antic (segle VI aC), del qual en queden restes escasses. Es tractava d un temple dric arcaic, potser in antis, decorat amb terracotes arquitectniques i que fou restaurat diverses vegades a l antiguitat. Originriament dedicat a Hrcules, llegendari fundador de la ciutat segons els pompeians, ms endavant va passar a acollir el culte a Minerva. Davant l'escalinata del temple hi ha un recinte quadrangular probablement relacionat amb el culte d Hrcules, potser el lloc on es creia que havien enterrat l'heroi.  

A la dreta del recinte es veuen tres altars de pedra volcnica d'poca preromana, darrere les quals hi ha una petita construcci de forma rodona amb set columnes driques, amb un pou a dins, fet aixecar per un tal N. Trebius, que va exercir l alt crrec de mdix, una magistratura de la Pompeia preromana.

 Teatre Gran .

Adjacent al Frum Triangular, i accessible des del prtic, hi ha el Teatre Gran, de la primera meitat del segle II aC, construt, com era habitual en el mn grec i hellenstic, aprofitant el pendent natural d'un tur i notablement restaurat i ampliat en poca romana. La cvea, s a dir l'espai reservat als espectadors, estava dividida en tres sries de graderies marmries. L'escena tenia les clssiques tres portes i estava decorada amb nnxols i edicles. El teatre disposava d'un gran quadriprtic, bastant ben conservat, on els espectadors es podien entretenir abans de les funcions o durant els descansos, transformat desprs del terratrmol del 62 en una Caserna de Gladiadors.

 Odon .
Al costat del Teatre Gran hi ha un petit teatre cobert, lOdon (o Teatre Petit), per a actuacions musicals, fet aixecar entre el 80 i el 75 aC pels duumvirs Gai Quincti Valgus i Marc Porci.

 Palestra Samnita .

Darrere la cvea del Teatre Gran hi ha la Palestra Samnita, amb un elegant prtic dric on es va trobar una cpia del Dorfor de Policlet en molt bon estat (ara al Museu Nacional de Npols).

 Temple d'Isis .
El Temple d'Isis, bastit entre el final del segle II i el comenament del segle I aC, testimonia l'extraordinria difusi en el mn rom d aquest culte egipci. Bastant malms pel terratrmol, el temple fou reconstrut desprs del 62 i es va trobar en molt bon estat de conservaci, adornat d'estucs, esttues i pintures, i amb tots els estris per al culte encara a lloc.

Un bon nombre de frescs provinents del temple d'Isis es conserven al Museu Arqueolgic Nacional de Npols, on tamb s'exposa una maqueta que reconstrueix l'estructura original del temple.

 Temple de Jpiter Meliqui .
A la crulla entre la Via del Temple d'Isis i la Via Estabiana hi ha el petit Temple de Jpiter Meliqui o Melkios, voltat d'un recinte sagrat. Al mig del pati de davant del temple hi ha un altar de pedra volcnica de Nucria (segles III-II aC).

 Termes Estabianes .

A m esquerra, a la Via Estabiana, hi ha la Casa de Corneli Ruf, i desprs, passada la crulla amb la Via de l'Abundncia, les Termes Estabianes, les ms antigues de la ciutat, del mateix moment de la seva fundaci (segle IV aC), que s'estenen al voltant de la gran Palestra, amb el pati porticat en tres dels costats. Les termes mostren senyals de diverses reconstruccions, l'ltima de les quals va tenir lloc desprs del terratrmol del 62. Tenen una secci per a homes i una per a dones, totes dues escalfades per mitj del mateix praefurnium, l'indret on hi havia les calderes. s interessant el sofisticat sistema de calefacci (com a les termes romanes) que es pot observar b en el tepidarium dels homes: l'aire calent circulava sota el paviment, aixecat per petites pilastres de ma, i pels intersticis de les parets. 

Tant les termes masculines com les femenines consten d'un vestidor (apodyterium), una sala temperada (tepidarium) i una de molt calenta (caldarium), dotada d'una piscina per als banys calents i una font per a ablucions rpides amb aigua tbia. A aquestes sales cal afegir-hi tota una srie d'espais, alcuns dels quals annexos a la palestra, i la gran piscina a l'aire lliure, per practicar la nataci. Com s habitual a les termes preimperials, no hi havia frigidarium, o sala d aigua freda.

 Casa de Marc Lucreci .

Continuant per la Via Estabiana, un cop passada la Via dels Augustals, es troba a m dreta la Casa de Marc Lucreci, amb un delicis jardinet adornat amb una font i petites escultures. Les parets de la casa eren ricament decorades de pintures, les ms belles de les quals foren arrencades i dutes al Museu Nacional de Npols.

 Termes Centrals . 
La segent illa de cases (insula) est ocupada completament per les Termes Centrals, que desprs del 62 es van construir al lloc que havien deixat uns quants edificis devastats pel terratrmol. L any 79 encara no estaven acabades. Reservades als homes, no disposen de frigidarium, per tenen un element que no apareix a les altres termes pompeianes, el laconicum, la sala per a la sudatio en aire calent i sec. Aquest conjunt, per la lluminositat de les seves sales espaioses, la gran palestra i la bona qualitat del material de construcci, pot comparar-se a les termes de les grans ciutats i de Roma mateix.

 Casa del Faune .

Girant a m esquerra per la Via de la Fortuna, s accedeix a la Casa del Faune, una de les ms luxoses de Pompeia. Originria de l poca samnita (quan era una casa gran per modesta), al final del segle II aC va arribar a ocupar una insula sencera de la regio VI (una regio o regi sn els barris en qu es divideix la ciutat) i va rebre una sumptuosa decoraci d'estucs i mosaics. La salutaci HAVE, escrita en tesselles policromes a la voravia davant la porta d'entrada, acull encara avui el visitant d'aquesta mansi. La part anterior s'estn al voltant de dos atris, el principal dels quals, de tipus tosc, s a dir sense columnes, tenia limpluvium ornat amb l'estatueta d'un faune dansaire que ha donat nom a la casa (l'original es troba actualment al Museu Arqueolgic Nacional de Npols). 

L'atri tosc s seguit per un despatx (tablinum) amb dos triclinis a banda i banda decorats originriament amb dos magnfics emblemata, quadres policroms de mosaic, que representen uns animals marins i un dimoni sobre una pantera, avui tamb al Museu de Npols. El segon atri s tetrstil, s a dir amb el sostre aguantat per quatre columnes, i s'obre a unes estances de servei. Segueix un primer peristil amb les parets decorades amb estucs i 28 columnes de pedra volcnica de Nucria; al fons hi ha una exedra delimitada per dues columnes tamb de pedra volcnica recobertes d estuc pintat. A l entrada hi havia un mosaic amb un paisatge tic, mentre que el terra mateix de l'exedra era constitut per una grandiosa escena musiva: la Batalla d'Issos entre Alexandre el Gran i Darios, realitzada amb ms d'un mili i mig de tesselles minscules, que actualment constitueix l'orgull del Museu Nacional de Npols. 

L'exedra t dues estances a banda i banda, que servien de menjadors a l'estiu: la de l'esquerra tenia un mosaic amb un tigre atacat per un lle. Grandis de deb s el segon peristil, amb 46 columnes driques de 4,12 m d alt, al fons del qual hi ha les estances dels jardinets i del porter, a ms d'una entrada secundria pel carrer de Mercuri.

 Temple de la Fortuna Augusta . 
Prosseguint per la Via de la Fortuna es troba el Temple de la Fortuna Augusta, sufragat pel duumvir Marc Tulli i bastit en un solar de la seva propietat. El temple s'alava sobre un podi i era precedit per una graonada i l'altar. La cella, amb un prnaos amb quatre columnes al davant i tres als costats, tenia al fons una edcula per a l'esttua de la Fortuna, i quatre nnxols al costat per a esttues commemoratives.

 Termes del Frum .

A una breu distncia es troben les Termes del Frum, que, si b no sn les ms grans de la ciutat, sn molt interessants per la decoraci elegant i el bon estat de conservaci del caldarium i del tepidarium de la secci masculina; de fet, tenien una part per als homes i una per a les dones.

Pel que fa a les termes masculines, dos passadissos porten a lapodyterium (vestidor), des d'on es passa al frigidarium, al centre del qual hi ha la piscina circular per als banys freds, i al tepidarium, amb volta de can encara en part ornada amb finssims estucs de la segona meitat del segle I; s'hi conserva el gran braser que servia per escalfar la sala, donat per Marc Nigidi Vcula. Del tepidarium s'accedeix directament a la sala dels banys calents, el caldarium, escalfat per l'aire calent que passava per l'interior de les parets dobles. 

La sala t dues piscines, lalveus, de forma rectangular, per als banys calents, i el labrum, amb aigua freda, al caire del qual hi ha una inscripci en lletres de bronze amb el nom dels duumvirs que l hi van fer collocar i amb l'especificaci del que s'hi havien gastat: 5.240 sestercis.

 Casa del Poeta Trgic .

Al davant hi ha la Casa del Poeta Trgic, batejada aix pel quadret central del mosaic del terra del tablinum on figura un assaig teatral, ara conservat al Museu Nacional de Npols, com gaireb tots els mosaics i les pintures que decoraven l habitatge, elegant tot i que de dimensions modestes. A l'estret passads flanquejat per dues tabernae que porta a l'atri encara hi ha sobre el paviment un quadret de mosaic amb un gos lligat amb cadena i la inscripci cave canem ('atenci al gos').

 Casa de Pansa .
Linsula segent s ocupada per una nica casa, la Casa de Pansa, que es remunta a l'poca samnita. Com es pot comprovar en una inscripci, l'ltim proprietari fou un tal Cneus Alleius Nigidius. En destaca el peristil, amb columnes amb capitells jnics i una gran bassa al centre.

 Via dels Sepulcres i Villa de Diomedes .

Des de la Porta d'Hercul se surt a l'anomenada Via dels Sepulcres, una de les necrpolis de Pompeia, amb les seves suggestives tombes disposades a banda i banda del cam, vora el qual s'aixeca la gran Villa de Diomedes, despullada de moltes de les seves belles pintures (ara al Museu Nacional de Npols). Des de l'entrada, com s costum a les villes, s'accedeix directament  a un peristil. A l'espai triangular comprs entre el peristil i el carrer es va arranjar un bany senyorial. s notable el jard, el ms gran de Pompeia, voltat per un prtic majestus.

 Villa dels Misteris .

A dos-cents metres de la de Diomedes hi ha la Villa dels Misteris. Aquest grandis edifici s dels ms interessants, per la disposici harmoniosa i singular dels diversos espais i per la superba decoraci pictrica. Bastit a la primera meitat del segle II, fou modificat i ampliat diverses vegades; ara es presenta com una construcci quadriltera voltada de terrasses panormiques, un jard penjant i una srie de llotges. Desprs del terratrmol del 62 va passar a pertnyer a uns nous proprietaris que en van canviar el carcter de residncia senyorial amb l afegit d'una part rstica amb installacions agrcoles. 

L'entrada actual s per la part contrria a la principal, que, segons la caracterstica prpia de les villes pseudourbanes esmentada fins i tot per Vitruvi, duia directament al peristil. La primera sala que es troba s una gran exedra amb finestres, una mena de galeria panormica flanquejada per dues terrasses simtriques que donen a uns porxos. De l'exedra es passa al tablinum, decorat amb pintures del tercer estil, amb petites figures de regust egipci i smbols dionisacs d'estil miniaturesc, tot en un fons negre. A travs d'un cubiculum adjacent, o directament per una ala del prtic, s'accedeix a la Sala de la Gran Pintura: una alcova (oecus) de la cambra nupcial, tot seguit transformada en triclini. A les parets es desenvolupa el gran fris dionisac que constitueix una de les grans consecucions de la pintura antiga. Realitzat a mitjan segle I aC, s una megalografia composta de 29 grans figures agrupades en diverses escenes, la interpretaci de les quals s controvertida. 
 
Tanmateix, l'opini generalitzada s que el fris representa la iniciaci de les esposes als Misteris Dionisacs, s a dir els ritus la difusi dels quals Roma va tractar intilment de limitar amb el fams Senatus consultum de Bacchanalibus; d aqu el nom amb qu s coneguda la villa. Segons aquesta interpretaci, les escenes significarien, comenant per la paret nord: la lectura del ritual per part d'un infant, potser Iacus o el mateix Dions; el sacrifici ofert per una noia, que es dirigeix, amb el plat de les ofrenes a la m, cap a tres dones que oficien un ritu sacrificial; un sil amb la lira vora una panisca (seguidora del du Pan), que dna de mamar a un cabrit, i Pan mateix; una dona espaordida que fuig; un vell sil i dos joves stirs, un dels quals beu d'un recipient que t el sil, mentre l'altre sost una monstruosa mscara teatral; les noces de Dions i Ariadna; una jove a punt de destapar el fallus de la fecunditat; una figura alada que fueteja una noia; una bacant nua que s'abandona a la dansa; una esposa fent la toaleta i preparant-se per ser iniciada en els misteris; una dona amb mantell, segurament la mestressa de la casa. 

L'atri, sense columnes, t les parets decorades amb paisatges niltics, sota dels quals hi havia uns plafons pintats de qu noms en resta el buit que han deixat. Altres pintures d'inters es poden admirar tamb en altres indrets de la villa, que fins i tot disposava d'un petit bany privat d'poca preromana, ms endavant usat com a rebost. En aquesta villa, a ms a ms, es va trobar l'esttua de Lvia amb mantell, ara a l'Antiqurium de Pompeia.

 Via de Mercuri .

De nou dins la muralla s'arriba a la Via de Mercuri, on tenen l'entrada la Casa de la Font Gran i la Casa de la Font Petita, totes dues amb graciosos nimfeus amb volta decorats de mosaics.

Seguint per la Via de Mercuri es troba la Casa de Cstor i Pllux, amb un atri singular de columnes cornties, d'un tipus present a Pompeia noms en quatre ocasions. La decoraci pictrica de la casa fou obra del mateix taller que va fer els de la vena Casa dels Vetis. Les pintures ms importants actualment sn al Museu Nacional de Npols; tot i amb aix, encara en queden algunes a les estances del tablinum i la notable decoraci en quart estil del peristil.

 Casa del Laberint i Casa dels Vetis .
Un cop passada la Casa del Laberint, amb doble atri i el petit mosaic amb Teseu i el Minotaure en una cambra al fons del peristil, s'arriba a una de les mansions ms interessants i luxoses de la ciutat: la Casa dels Vetis o Vettii, la fama de la qual es deu sobretot a les pintures, realitzades desprs del 62, i afortunadament ben conservades, que n adornen sumptuosament les parets. La casa est dividida en dues zones ben diferents: la residncia dels senyors, amb les habitacions de representaci, entorn d'un atri tosc, i les estances de servei, tot al volt d'un atri secundari. En aquest ltim espai hi havia un larari a manera de templet, amb una pintura del geni del pater familias entre dos lars. 

Els temes de les pintures de quart estil que decoren els diversos espais sn variats: van de les arquitectures de fantasia a les escenes mitolgiques i heroiques, embellides amb frisos delicats i miniaturistes. s fams el curis fris dels amorets dels arts i oficis, que es pot admirar a les parets del gran triclini que dna al peristil. Sota el fris hi ha quadrets amb grups de Psiques i plafons amb temes mitolgics. El peristil era molt acurat, amb nombroses estatuetes adossades a les columnes, basses i fonts. Tamb s sumptuosa la decoraci de dues sales laterals de l'atri i obertes al peristil. A la cambra de l'esquerra, entre falses arquitectures i plafons amb vistes, hi ha pintades tres escenes amb Hrcules escapant l Hidra de Lerna, el suplici de Penteu i el de Dirce. A la cambra de la dreta, ms mplia, els quadres representen Ddal i Pasfae, Ixon lligat a la roda i Bacus davant Ariadna adormida.

 Casa dels Amorets Daurats .
A la segent illa de cases, amb entrada per la Via del Vesuvi, hi ha la Casa dels Amorets Daurats, pertanyent a la gens Poppaea i en bon estat de conservaci. L'entrada, amb un cubiculum a banda i banda, dna a l'atri i a un vast peristil, desplaat cap a l esquerra i molt cuidat: el costat del fons del porxo es veu realat escenogrficament; entre columna i columna hi havia penjats mscares i discs marmoris esculpits (oscilla). En un rac hi ha una capelleta (sacellum) dedicada a Isis, mentre que el larari tradicional s al costat nord. Al peristil dna un gran sal amb terra de mosaic, amb pintures del tercer estil a les parets que representen Tetis a la farga de Vulc; Json i Plies, i Aquilles, Briseida i Ptrocle. Tots els espais de la casa, alguns elegantment decorats amb pintures i estucs, es disposen entorn del llumins peristil. El cubiculum que hi ha vora el larari estava ornat amb petits discs de vidre que contenien uns amorets de pa d'or que han donat nom a la casa.

 Casa de les Noces d'Argent.
Continuant pel carrer de les Noces d'Argent, s'arriba a la Casa de les Noces d'Argent, anomenada aix perqu es va excavar el 1893, any en qu se celebraven les noces d'argent d'Humbert I i Margarida de Savoia, els reis italians d aleshores. Aquest luxs habitatge, la planta del qual mostra no haver estat reestructurat substancialment amb posterioritat, data del segle II aC. L'atri s majestus, amb quatre grans columnes de pedra volcnica de Nucria amb capitells corintis que aguanten el sostre al voltant de l'impluvi. Sn bastant interessants alguns espais decorats amb pintures del segon estil i un gran sal de parets negres. La casa tenia tamb unes petites termes, amb tepidarium i caldarium i amb la piscina per als banys d'aigua freda situada en un jardinet adjacent.

 Casa de Luci Cecili Jocund .
Anant enrere, es torna altra vegada a la Via del Vesuvi, on, al nm. 26, hi ha la Casa de Luci Cecili Jocund, dins la qual es van trobar uns relleus de marbre que representen espais de la ciutat (el Frum, el Castellum Aquae, la Porta del Vesuvi) durant el terratrmol del 62. Per la fama d'aquesta casa es deu a la troballa extraordinria de l'arxiu del propietari, compost de 154 tauletes de cera (era en una cambra sobre l'exedra a l'esquerra del peristil) i del retrat excepcionalment realista de Luci Corneli, collocat com a decoraci de l'atri.

 Casa del Citarista .
Novament a la la Via Estabiana, al nm. 5 hi ha la Casa del Citarista, anomenada aix per la bella esttua de bronze de lApollo Citarede (actualment al Museu Nacional de Npols), trobada aqu.

Casa de les Cambres Florides .
La Casa de les Cambres Florides presenta una de les decoracions ms conegudes de jardins pintats de Pompeia. A diferncia del que passa en habitatges ms antics (com la Casa del Menandre), aquestes pintures no es troben en sales de representaci, sin en cubicula exquisidament privats, el blau i el negre. Les pintures, d'inspiraci egpcia, sn de la segona fase del tercer estil.

 Casa del Menandre .
Un xic ms endavant, al carrer Meridional, es troba la Casa del Menandre, propietat d'un tal Quint Popeu, potser parent de la dona de Ner, Popea Sabina. Bastida entorn del 250 aC, la casa fou de seguida ampliada i refeta, de manera que es vei completament transformada. L'atri, decorat amb pintures del quart estil i amb larari en forma de templet, s envoltat d'alguns espais destinats a usos diversos. Les parets d'una sala de l'esquerra sn pintades amb tres escenes dramtiques tretes del mite troi: la mort de Laocoont i els seus fills, la trobada d'Helena i Menelau al palau de Pram i l'entrada del Cavall a Troia.

El pas de l'atri al tablinum est vorejat de columnes de pedra volcnica recobertes d'estuc pintat; a la dreta del tablinum hi ha l'anomenat Sal Verd, amb les parets decorades amb fines pintures i un terra de mosaic blanc i negre amb un quadret central (emblema) policrom de temtica niltica. Tamb tenia una interessant decoraci musiva el petit atri del bany, situat a l'ala dreta del gran peristil central. En una de les cambres de servei de sota el bany es va trobar un veritable tresor compost de 118 peces de plata (amb un pes total de 24 kg), monedes per valor de 1.432 sestercis i joies d'or. Segurament l'amo de la casa havia amagat aqu els seus bns ms preuats durant els treballs de restauraci de l'habitatge, malms a causa del terratrmol del 62.

El vast peristil t columnes recobertes d'estuc i amb els intercolumnis tancats per un muret baix. La paret del fons del peristil t oberts diversos nnxols rectangulars i amb absis, decorats amb pintures: al nnxol central, a la dreta, hi ha la representaci del poeta Menandre, assegut i amb un rotlle a la m, que ha donat nom a la casa. Un d aquests nnxols en forma d'exedra t l'exemple ms antic de pintura de jard de Pompeia, del segon estil. 

Des de la banda oriental del peristil s'arriba al gran triclini (el de ms vastes dimensions de la ciutat, amb 87 m de superfcie i 8 metres d'alt), a algunes sales menors i a la part dedicada al servei.

Continuant pel carrer Meridional s'accedeix, per una entrada secundria, a la Casa del Criptoprtic, caracteritzada per un gran criptoprtic amb una elaborada decoraci pictrica.

 Taverna d'Asellina .

D'aquesta casa se surt a la Via de l'Abundncia; a l'esquerra es troba la Taverna d'Asellina, un thermopolium o local on es venien begudes calentes. s el ms ben conservat de Pompeia, amb els recipients de terracota de les begudes encaixats al taulell i una interessant decoraci de pintures a les parets.

 Cases de l'Insula VII .
Al davant, a linsula nm. VII, es troben diversos habitatges, entre els quals la Casa de Paqui Prcul i la Casa de l'Efeb, sobrecarregada de decoraci i plena de valuoses obres d'art. D'aquesta casa, que devia pertnyer a un ric comerciant, prov un efeb de bronze, cpia d'un original grec del segle V aC, usat com a suport per a la illuminaci del jard (ara al Museu Nacional de Npols).

A l'altra banda del carrer, una mica ms endavant, hi ha la Casa de Trebi Valent, amb l'arrebossat del mur exterior ple de pintades electorals.

Al mateix costat de carrer hi ha la Schola Armaturarum, on molt probablement hi havia la seu d'una associaci militar: en el moment que fou descoberta algunes armadures encara eren als prestatges de les parets.

 Casa d'Octavi Quarti . 

Al mateix carrer, s notable, a m dreta, la Casa d'Octavi Quarti, anomenada errniament de Loreius Tiburt, amb dues tavernes (cauponae) a la faana, cosa que demostra que sovint a Pompeia els locals comercials estaven units a les residncies senyorials. Vora el gran portal d'entrada hi ha els seients per als clients, els protegits de l'amo de la casa, del qual rebien favors, fins i tot econmics. L'atri rectangular t al centre l'impluvi, que, un cop va haver perdut la seva funci originria de recollir l'aigua de la pluja, servia de parterre floral. Pel fons de l'atri s'accedeix a un petit peristil i desprs a una llotja porticada que dna al gran jard, amb un curis canal (euripus) en forma de T, vora el qual hi havia estatuetes i bustos. 

Al final del bra trasversal de leuripus hi ha un biclini per als pats a l'aire lliure, amb una font dins un templet a banda i banda de la qual hi ha unes pintures d'un tal Lucius, inspirades en la mort per amor: una representa Narcs mirant-se a l aigua de la font i l'altra Pram sucidant-se quan trova el vel ensangonat de Tisbe. A l'extrem occidental de la llotja porticada hi ha una cambra amb delicades pintures del quart estil sobre un fons blanc i groc, que potser era la capella (sacellum) d'alguna divinitat.

Villa de Jlia Flix.

Desprs de la Casa de Venus, batejada aix per una pintura a la paret del fons del peristil, ve la Villa de Jlia Flix, ja explorada entre el 1755 i el 1757, despullada de les seves obres d'art i tornada a enterrar, i novament excavada els anys 1952-53. Tal com es dedueix clarament d'una inscripci trobada aqu (actualment al Museu Nacional de Npols), l'emprenedora Jlia Flix, en el perode de crisi d'allotjament consegent al terratrmol del 62, havia decidit de llogar una part de la seva propietat, i exactament un elegant bany privat, botigues i apartaments. La part residencial de la villa t un gran jard porxat, travessat per un viver de peixos. Al centre del costat oest del prtic hi ha un triclini d'estiu amb la volta que imita una gruta.

Amfiteatre.

Al final de la Via de l'Abundncia un carrer transversal porta a la plaa on s'aixeca la majestuosa mola de lAmfiteatre, edificat pels volts de l'any 80 aC per Gai Quincti Valgus i Marc Porci, duumvirs quinquennals. Constitueix l'exemple ms antic conegut fins ara d'edifici de pedra d'aquesta mena; a Roma, per exemple, el primer amfiteatre fou el d'Estatili Taure, de l'any 29 aC.
L'amfiteatre de Pompeia, a diferncia de les construccions similars d'poca imperial, no tenia soterranis davall l'arena, que resultava molt ms baixa que el nivell de la plaa. La cvea es divideix en tres sries de graderies, l'ltima de les quals es reservava a les dones. A la part superior de l'amfiteatre encara sn visibles els forats destinats a allotjar les subjeccions del velari, el tendal gegant que s'estenia per protegir els espectadors del sol i de la pluja. 

L'Amfiteatre fou l'escenari del concert del grup de rock Pink Floyd el 1971.

 Palestra Gran .

Al costat de l'amfiteatre s'estn un extens edifici per a le activitats gimnstiques, l'anomenada Palestra Gran, d'poca imperial, constituda per un espai rectangular (141 x 107 m) clos per un alt mur. 

Al centre hi ha una piscina (natatio) de 34,55 x 22,25 m, amb el fons en pendent, per tal d'oferir als nedadors la possibilitat de gaudir de diverses fondries de l'aigua (d'un mnim d'un metre fins a un mxim de 2,60 m).

A la muralla de la ciutat, vora la palestra, s'obre la Porta de Nucria, fora la qual ha sortit a la llum una interessant necrpolis amb tombes de diferents tipus: en forma de cambra, edcula, hemicicle, altar i fins i tot veritables mausoleus.

Ciutats agermanades.
  Gyeongju (Corea del Sud);
  Latiano (Itlia);
  Tarragona (Catalunya);
  Xi'an (Xina);

Bibliografia.




Referncies.


Enllaos externs.
 Oficina de Turisme de Pompeia      ;
 Direcci General d'Arqueologia de Pompeia ;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111225" title="Pompeipolis" nonfiltered="413" processed="412" dbindex="45446">


Pompeipolis, llat Pompeiopolis, es el nom llat de diverses ciutats:

Pompeipolis (Paflagnia);
Nom que va portar temporalment Soli a Cilcia;
Nom que va portar temporalment Amisos al Pont;
Nom que va portar temporalment Magnpolis a Capadcia;
Pompelon, moderna Pamplona;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111226" title="Pompeipolis (Paflagnia)" nonfiltered="414" processed="413" dbindex="45447">
Pompeipolis (llat Pompeiopolis) fou una ciutat de Paflagnia a la riba sud del Amnias, afluent de l'Halis. Es suposa fundada per Gneu Pompeu el gran. Segons els Itineraris era a uns 40 km de Sinope, propera a la moderna Tash Kupri, on s'han trobat restes d'una antiga ciutat.

Fou seu episcopal 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111227" title="Pons Aureoli" nonfiltered="415" processed="414" dbindex="45448">
Pons Aureoli fou una estaci entre Mediolanum i Bergamun a la Gllia Transpadana. En aquest lloc el pretendent a l'Imperi, Aureol, fou derrotat per l'emperador Galli a la batalla de Pons Aureoli el 268 aC i es va haver de tancar darrera les muralles de Mil. Aureolo va ser mort pels soldats de Claudi II, i fou enterrat per ordre d'aquest prop del pont que va agafar el nom de Pons Aureoli derivat en el modern Pontirolo. El seu nom anterior no es indicat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111230" title="Pont Milvi" nonfiltered="416" processed="415" dbindex="45449">
Pont Milvi (llat Pons Milvius o Mulvius) fou un pont de la via Flamnia que creuava el Tber a uns 3 km de Roma al lloc anomenat Porta Flamnia. Ja existia un pont quant es va construir la via. Fou restaurat per Aurelius Victor, censor el 110 aC. 

Durant la conspiraci de Catilina en aquest pont foren detinguts els ambaixadors dels allbroges, per ordre de Cicer.

El 193 Did Juli fou derrotat en aquest pont per Sever.

El 312 Maxenci fou derrotat per Constant el gran i el primer es va ofegar al riu.

Vitiges va ocupar el pont durant el setge de Roma del 537, i el 547 el va ocupar Ttila que va destruir tots els altres ponts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111232" title="Pons Salarius" nonfiltered="417" processed="416" dbindex="45450">
Pons Salarius fou un pont de la via Salaria que creuava el riu Anio (Teverone) a uns 4 km de Roma. 

En aquest llocs els gals foren derrotats pels romans sota Manli Torquat.

Fou destrut per Ttila el 547 i reconstrut per Narss.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111235" title="Poncianes" nonfiltered="418" processed="417" dbindex="45451">


Poncianes es un grup d'illes de la Mar Tirrena formada per dos grups:
 
L'occidental amb Palmaruola (antiga Palmaria), Pona (Pontia), l'illot de Gavi  i Zannone (Sinonia).

L'oriental amb Ventotene (Pandatria) i l'illot de Santo Stefano (Partnope i desprs Palmosa)

 Histria .

Una colnia romana es va establir a l'illa principal el 313 aC.

El 537 el Papa Silveri (enviat exiliat a l'illa de Palmaruola) va morir a les illes. Poc desprs es va fundar una abadia benedictina (538). El primer atac sarra fou el 813. Nominalment fou possessi pontifcia.

El 14 de juny de 1301 Roger de Lloria al front de l'estol catal, va derrotar l'estol de Frederic III de Siclia.

El 5 d'agost de 1435 la flota catalana i siciliana fou derrotada prop de les illes pel genovs Biagio Assereto, al comandament de les flotes de Gnova i Npols (Anjou).

Alfons I d'Arag en va expulsar als monjos de l'illa el 1454. El 1477 el Papa la va donar en cens enfiteutic; el 1534 va patir les primeres incursions del pirates barbarescos; el 1542 fou donada en feu als Farnesi de Parma.

El 1710 foren ocupades pels austracs (fins el 1713). El 1734 els Farnesi la van cedir als Borbons de Npols. Els anglesos van ocupar Pona el 1813 per fou retornada a Npols el 1815. El 1820 van comenar a esdevenir lloc de confinament. El 1861 van passar a Itlia.

Mussolini va estar presoner a Pona del 27 de juliol al 7 d'agost de 1943. El 27 de juliol de 1943 es va formar el anomenat govern de Ventotene i el 9 de setembre van arribar les forces aliades. El 1979 l'illa de Zannone fou inclosa al parc nacional del Circeo.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111237" title="Pona" nonfiltered="419" processed="418" dbindex="45452">
Pona s una illa de la mar Tirrena, del grup de les illes Poncianes o de Pona. Forma part de la regi de Laci, provncia de Latina. La seva poblaci (concentrada quasi tota a Pona ciutat, al sud-est) s de 3500 habitants. La superfcie de l'illa s de gaireb 10 km. s allargada (uns 8 km) amb una amplada mxima de 1,8 km. s d'origen volcnic.

El 313 aC s'hi va establir una colnia romana (Pontia) i ja hi havia un establiment dels volscs. Fou colnia de dret llat l'nica colnia romana a una illa tant distant de la costa. Fou lleial a Roma durant la Segona Guerra Pnica i va donar els contingents i subministraments corresponents quan dotze colnies no ho van poder fer. Sota l'imperi fou lloc de confinament de presoners, entre d'altres Ner, fill gran de Germnic, estava confinat en aquesta illa quan fou assassinat per ordre de Tiberi.

Per la seva histria vegeu: Illes Poncianes

Vegeu tamb:

Batalla de Pona (1300);
Batalla de Pona (1435);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111246" title="Joan Borja" nonfiltered="420" processed="419" dbindex="45454">

Joan de Borja i Catanei (Roma 1474 - 1497).  II Duc de Gandia (1488-1497) i Bar de Llombai (1494-1497).

 Antecedents familiars .
Fou fruit de la relaci illegal del cardenal Roderic de Borja (futur papa Alexandre VI) i la dama italiana Vannozza Cattanei. Era germ de Csar Borja, Lucrcia Borja i altres germans i germanastres de les relacions del seu pare amb diverses dames italianes.

 Biografia .
Amb l'ascens de la seva famlia i del seu pare a la Cria Vaticana, aconseguir ser un dels homes ms importants de Roma, tot i la seva juventut.

El seu pare compra al rei Ferran el Catlic el ducat de Gandia i pacta el casament de la seva cosina Mara Enrquez amb Pere Llus de Borja, per poc desprs, el 1488, aquesta mor i Roderic de Borja obliga el seu fill a ocupar-se del ducat i casar-se amb la promesa de Pere Llus, germanastre seu. El 1493arriba a la pennsula, i celebrat el matrimoni passa  a prendre possessi del Ducat.

El patrimoni del segon duc de Gandia era considerable, la senyoria de Llombai (comprada per son pare), el mateix ducat de Gandia, rendes i censals a la Vall de Gallinera, Xeresa, Alcodar i Xella, a ms de cases a la ciutat de Valncia. Malgrat aix, el 1495 s'iniciaren distints processos contra ell a la Governaci de Valncia pels seus creditors, degut a la forta crrega de censals que suportaven el seus dominis. En tot moment l'administraci dels seus estats va ser controlada des de Roma per son pare.

Joan Borja, nomenat gonfaloner (comandant) dels exrcits pontificis el 1492, va resultar ferit el 1494 en la guerra del seu pare contra els Orsini. Temps ms tard, la nit del 14 de juliol de 1497 fou assassinat en estranyes circumstncies (els 30 ducats d'or que portava no es tocaren) i el seu cos llenat al riu Tber.

 Npcies i descendents .
Es va casar amb Maria Enrquez, vdua del seu germ i cosina de Ferran el Catlic el 1493. Van tenir:
Joan de Borja, duc de Gandia. Pare de Sant Francesc de Borja.
Elisabet de Borja.

En segones npcies s'unir amb Francesca de Castre-Pins, baronessa de Castre, i en terceres, amb Catalina Daz.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111250" title="Pont Glata" nonfiltered="421" processed="420" dbindex="45455">
Pel que fa al pont d'Istanbul, vegeu Pont de Glata.
Pont Glata s el nom que es va donar a la part de la regi del Pont entre el riu Iris i el riu Halis. El nom el va rebre desprs del 65 aC quan Gneu Pompeu va donar aquesta regi a Deiotarus, tetrarca de Galcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111251" title="Partit Comunista Xins" nonfiltered="422" processed="421" dbindex="45456">


El Partit Comunista de Xina () (PCX) s el partit poltic que governa la Repblica Popular de la Xina. T ms de 66 milions de membres (en juny de 2002), s una de les organitzacions poltiques ms grans del mn.

Desprs de la seva fundaci en 1921, el Partit Comunista de Xina esdevingu una de les formacions poltiques ms influents de Xina. El 1949, l'exrcit del partit, denominat Exrcit Popular d'Alliberament, va derrotar el Partit Nacionalista Xins o Guomindang (KMT) en la Guerra Civil Xinesa. El lder del PCX en aquell moment, Mao Zedong, va proclamar la nova Repblica Popular, sota la direcci del Partit Comunista. L'etapa que Mao va ocupar el poder del Partit Comunista i de la Repblica Popular va estar caracteritzada per intenses campanyes de reformes econmiques i ideolgiques com el Gran Salt Endavant o la Revoluci Cultural. Desprs de la mort de Mao en 1976, el seu successor Hua Guofeng no assoliria mantenir el poder, que acabaria en mans de Deng Xiaoping, lder pragmtic que alteraria la base ideolgica del Partit permetent una srie de reformes institucionals i econmiques que encoratjarien l'adopci de models econmics de desenvolupament de tipus capitalista. Aquestes reformes s'intensificarien amb els successors de Deng Xiaoping, primer Jiang Zemin i desprs Hu Jintao, actual Secretari General del Comit Central del Partit Comunista de Xina i President de la Repblica Popular de la Xina. 
Nom. 
Sn freqents les dues denominacions Partit Comunista de Xina i Partit Comunista Xins. Encara que ambdues sn correctes com a traducci del nom xins, les publicacions en espanyol de la prpia Repblica Popular Xinesa utilitzen sempre la primera forma. 
Histria.
 Abans de 1949 .
 Fundaci .

La introducci de la ideologia comunista a Xina va ser obra fonamentalment de dos homes: Chen Duxiu i Li Dazhao. Aquest ltim havia fundat un grup d'estudi del marxisme a la Universitat de Pequn, on treballava com bibliotecari. Precisament en la biblioteca de la Universitat de Pequn treballava tamb el futur capdavanter comunista Mao Zedong, encara que, segons sembla, Mao i Li mai no van arribar a tenir una relaci personal. Les activitats poltiques de Li Dazhao van cridar l'atenci de Chen Duxiu, deg de la universitat i editor de la famosa revista reformista Nova Joventut. Chen va convidar a Li a editar un nmero especial monogrfic de Nova Joventut sobre el marxisme, que finalment es public a la tardor de 1919. La publicaci d'aquest nmero de Nova Joventut, en un moment que el moviment de reforma poltica i cultural conegut com a Moviment del Quatre de Maig estava en plena eclosi, va atreure molts lectors de la influent revista, incls el propi Chen Duxiu, cap al marxisme. Li Dazhao va ser, d'aquesta manera, l'introductor del marxisme com ideologia a Xina. En collaboraci amb Chen Duxiu, va comenar a atreure joves interessats en el marxisme i el moviment va despertar l'atenci de la Uni Sovitica, que per mitj de la Komintern intentava promoure el comunisme en el mn.

Dos agents de la Komintern, el rus Grigori Voitinski i el xins educat a Sibria Yang Mingzhai, van ser enviats per Lenin a Xina per contactar amb activistes marxistes. En arribar a Pequn el 1920, es van entrevistar amb Li Dazhao, qui els va recomanar que parlessin tamb amb Chen Duxiu, en aquell temps resident a Xangai. Voitinski i Yang van viatjar-hi, on van oferir a Chen el suport tant econmic com logstic de la Uni Sovitica per  fundar un partit comunista.


La fundaci formal del Partit Comunista de Xina es va produir en una reuni a Xangai l'1 de juliol de 1921. Chen Duxiu, que en aquell moment es trobava a Guangzhou, no va poder assistir-hi, per va ser nomenat secretari general del partit in absentia. Uns dies desprs, el 23 de juliol de 1921, s'inaugurava, tamb a Xangai, el I Congrs Nacional del Partit Comunista de Xina, en el qual van participar dotze delegats, entre ells Mao Zedong, que van aprovar els estatuts del nou partit. En els seus primers anys, el PCX va estar sota la influncia total de la Komintern, que transmetia les directrius decidides a Moscou.
 Primers anys .
A causa de l'encara petit nombre de seguidors del partit i de l'absncia a Xina d'una classe urbana que pogus portar a terme una revoluci a l'estil sovitic, la Komintern va instar Chen Duxiu a formar una aliana amb el partit nacionalista Guomindang de Sun Yat-sen el qual, tot i no ser comunista, compartia molts dels aspectes revolucionaris i organitzatius del leninisme. No obstant aix, la collaboraci amb el Guomindang es va acabar desprs de la mort de Sun (1925), quan el sector ms conservador d'aquest partit, liderat per Chiang Kai-shek, va passar a dominar el Guomindang i va trencar la collaboraci amb els comunistes. Des de la seva nova posici de poder a Nanjing, on havia establert la capital de la Repblica de Xina el 1927, Chiang Kai-shek va llanar una ofensiva contra els comunistes, al mateix temps que el senyor de la guerra Zhang Zuolin feia igual al nord. 

Molts comunistes, fins i tot Li Dazhao, van ser executats. Chen Duxiu va ser blanc de crtiques per la seva suposada passivitat, i va intentar distanciar-se de la Komintern. No obstant aix, el paper de la Komintern en l'organitzaci i el finanament del partit era fonamental i Chen Duxiu va ser destitut dels seus crrecs en una reuni d'emergncia celebrada a Wuhan el 7 d'agost de 1927, en la qual, com que no va poder participar-hi, Chen  no va tenir ocasi de defensar-se de les acusacions contra seu; posteriorment, Chen Duxiu es convertiria en lder dels trotskistas xinesos mentre que el PCX entraria en una fase de crisi a causa de l'assetjament de l'exrcit republic del KMT. Durant aquesta poca es van succeir diversos lders del partit nomenats per Moscou, com ara Zhang Xiangfa, Qu Qiubai o Li Lisan que no aconseguiren, malgrat tot, millorar la situaci del Partit. 
 La Llarga Marxa .
 El jove dirigent Mao Zedong aconseguiria, no obstant aix, establir una zona sota control del Partit Comunista en un rea muntanyenca de les provncies de Jiangxi i de Fujian. Aquesta zona sota govern comunista seria coneguda com el sviet de Jiangxi, si b el seu nom oficial va ser el de Repblica Sovitica de Xina, l'Estat comunista que pretenia succeir la Repblica de Xina com a rgim poltic per a tot el pas. El soviet de Jiangxi va portar a terme importants reformes socials i poltiques en la petita zona de Xinesa sota el seu control, entorn de la ciutat de Ruijin. La presncia comunista en la zona va provocar la reacci del govern de la Repblica de Xina, que va decidir llanar una campanya militar contra el soviet de Jiangxi.

Sabent que l'atac de les forces nacionalistes, s a dir del govern del Kuomintang, era imminent, els lders comunistes van decidir abandonar el soviet de Jiangxi, emprenent un llarg viatge, de ms d'un any de durada, que fou conegut com la Llarga Marxa i que passaria a constituir un dels grans fites histrics del Partit. A travs d'un llarg periple per l'interior de Xina, els membres del Partit Comunista van avanar per territoris difcils fugint de les tropes governamentals. La destinaci del viatge era la zona muntanyenca de la provncia de Shaanxi al nord, on s'havia establert una altra zona sota control comunista, ms allunyada de les regions controlades pel Govern de la Repblica, dirigit per Chiang Kai-shek. La Llarga Marxa marcaria aix mateix l'ascens al poder definitiu de Mao Zedong, en detriment dels lders prosovitics com ara Bo Gu i Wang Ming, pertanyents a l'anomenat grup dels 28 bolxevics. L'esdeveniment que va precipitar la pujada al poder de Mao seria la Reuni de Zunyi, celebrada a la localitat de Zunyi, a la provncia de Guizhou, al comenament de la Llarga Marxa. En aquesta reuni, Zhou Enlai, un dels principals lders comunistes, va protegir  Mao i es va distanciar del grup de Wang Ming i Bo Gu, que veien com Mao s'erigiria en el nou lder indiscutible del Partit.



 La Invasi Japonesa .
Al final de la Llarga Marxa, el Partit Comunista es trobava en una situaci d'extrema debilitat. Desprs d'haver perdut les seves bases de poder al sud de Xina, els seus militants, amb Mao ja com a mxim capdavanter, es trobaven allats al nord, i el Govern, liderat per Chiang Kai-shek anava afermant el seu control sobre el pas. No obstant aix, la invasi japonesa de Xina va provocar un canvi en la situaci. Davant l'existncia d'un enemic com, Chiang Kai-shek es va veure obligat, desprs de l'Incident de Xi'an, a collaborar amb el Partit Comunista. L'aven dels japonesos en territori xins va forar la sortida del Govern de la capital de Nanjing, ocupada per Jap, replegant-se a la ciutat interior de Chongqing. Durant la guerra contra Jap, els comunistes aconseguirien mantenir el seu control de la zona nord de l'interior de Xina, entre les provncies de Shaanxi, Gansu i Shanxi, i des de la seva capital establerta en la ciutat de Yan'an assolirien atreure molts nous militants del Partit. El 1945, el final de la Segona Guerra Mundial va significar la sortida de l'exrcit japons de Xina. El Partit Comunista s'ensenyor d'una extensa rea  del nord del pas i s'apoder de gran part del material bllic abandonat pels japonesos en la seva retirada del nord-oest de Xina. Aix va posar al Partit Comunista en una situaci de gran fortalesa per negociar amb el Guomindang l'establiment d'un govern d'unitat nacional.
 La Guerra Civil Xinesa .
Malgrat els intents de mediaci d'Estats Units i de la Uni Sovitica, les postures enfrontades de Chiang Kai-shek i de Mao Zedong van fer impossible l'acord, i aix es va reprendre l'enfrontament militar entre el Govern de Nanjing i l'Exrcit Popular d'Alliberament del Partit Comunista. Mentre el Govern de Nanjing mantenia el control sobre els principals nuclis urbans del pas, els comunistes van aconseguir el control del medi rural. A la fi de 1948, les ciutats del nord de Xina s'havien convertit en illes de poder nacionalista immerses en un mitj rural sota control comunista. La tctica de Mao Zedong de controlar el camp havia estat un xit. Al llarg de 1949, les grans ciutats van anar caient una a una sota control comunista, i el Govern de Nanjing va haver de replegar-se cap al sud, fins a acabar en la illa de Taiwan, on es mantindria el rgim poltic de la Repblica de Xina. La victria dels comunistes en la Xina continental va dur a la fundaci, l'1 d'octubre de 1949 de la nova Repblica Popular de la Xina, sota la direcci de Mao i del Partit Comunista. Desprs de la fundaci de la nova Repblica Popular, Mao Zedong va buscar la collaboraci de la Uni Sovitica. Tot i que el lideratge de Mao havia distanciat al comunisme xins del sovitic, Mao i els altres dirigents del Partit Comunista de Xina eren conscients que la superpotncia sovitica, per la seva ideologia comunista, havia de ser l'aliat natural de la nova Xina.
 Desprs de 1949 .
 Els Primers Anys .
Com a conseqncia del Tractat d'Amistat, Aliana i Ajuda Mtua entre els dos pasos, signat el febrer de 1950, el nou rgim comunista xins va rebre suports econmics i logstics per part de la Uni Sovitica de Stalin; i el Partit Comunista de Xina adoptava un model organitzatiu i econmic per al nou Estat basat en gran mesura en l'experincia sovitica. El VIII Congrs Nacional del Partit, celebrat el 1956, fou el primer congrs nacional desprs de la victria en la Guerra Civil, i s'hi van aprovar les directrius pels anys segents. No obstant aix, l'aparent unitat en el si del Partit comenaria a entrar en crisi poc desprs d'aquest congrs.
 La Ruptura Sinosovitica .
La campanya del Gran Salt Endavant, promoguda per Mao en contra de les opinions dels assessors sovitics i de molts dirigents comunistes xinesos, va resultar un fracs econmic, i va enfrontar a Mao a altres dirigents del Partit, a ms de provocar el distanciament respecte a la Uni Sovitica, que acabaria derivant en un conflicte obert. Aquest enfrontament entre els rgims xins i sovitic, la Ruptura Sinosovitica, arribaria a posar a Xina a la vora de la guerra amb la Unin Sovitica.

L'allament internacional del rgim xins i les lluites pel poder marcarien l'evoluci del Partit Comunista durant els anys 60 i la primera meitat dels anys 70. Desprs del fracs del Gran Salt Endavant, Mao es va veure relegat en l'aparell de l'Estat, cedint el lloc de president de la Repblica Popular de la Xina a Liu Shaoqi, i mantenint noms el seu crrec de president del Partit. Des d'aquesta posici, Mao, al costat de la seva esposa Jiang Qing i del lder de l'Exrcit Lin Biao, llanaria la Revoluci Cultural, campanya de recuperaci de l'ortodxia ideolgica del Partit que ha estat interpretada com una manifestaci ms de les lluites pel poder durant aquells anys. La Revoluci Cultural va tenir com a conseqncia la sortida del poder, tant del Partit com de l'Estat, de dirigents com Liu Shaoqi i Deng Xiaoping. A causa dels enfrontaments interns durant aquests anys, el IX Congrs Nacional del Partit no se celebraria fins a setembre de 1969. El IX Congrs va marcar la victria de Mao i Lin Biao en la pugna pel poder. La prefectura d'Estat va ser abolida i Mao, en la seva condici de president del Partit, es convertia de nou en el mxim dirigent del pas. Les lluites pel poder continuarien, no obstant aix, en els anys segents. Lin Biao seria responsable d'almenys dos intents de cop d'Estat contra Mao i acabaria morint en un accident d'aviaci quan intentava fugir del pas rumb a Moscou. L'esposa de Mao, Jiang Qing, al costat dels seus seguidors, formarien el grup de dirigents del Partit que ms tard seria conegut despectivament com la Banda dels Quatre.

A l'agost de 1973, es va celebrar el X Congrs Nacional del Partit, que va confirmar la lnia ideolgica de la Revoluci Cultural i confirmava el poder de Jiang Qing i els seus collaboradors. 
 Desprs de Mao .
No obstant aix, desprs de la mort de Mao, el successor designat per aquest, Hua Guofeng, faria arrestar la Banda dels Quatre, i permetria el retorn al poder de dirigents que havien estat apartats durant la Revoluci Cultural. Precisament el principal d'aquests dirigents, Deng Xiaoping, que gaudia d'una base de suports molt ms gran que el gaireb desconegut Hua, acabaria aconseguint el poder al Partit i a l'Estat. El 1977, l'XI Congrs Nacional del Partit condemnava els esdeveniments de la Revoluci Cultural, atribuint a la Banda dels Quatre tota la responsabilitat dels errors comesos. Aquesta ruptura amb els anys precedents es confirmaria amb major claredat un any desprs, el desembre de 1978, quan es va celebrar la III Sessi Plenria del XI Congrs Nacional. En aquesta reuni, que va confirmar la irrupci de Deng Xiaoping com a nou home fort del Partit, es va condemnar de manera explcita la Revoluci Cultural, que va ser qualificada de "catstrofe" i es van reiterar les manifestacions de condemna contra Lin Biao i la Banda de les Quatre. La nova lnia oficial del Partit assegurava que Mao havia coms errors, per n'atribua la responsabilitat principal als seus seguidors, respectant la figura de Mao com a gran lder revolucionari.

A partir de l'XI Congrs, es va iniciar una etapa d'estabilitat poltica, derivada del ferm control del Partit per Deng Xiaoping, que ha continuat fins a l'actualitat. Des de 1978, els congressos nacionals del partit s'han anat celebrant amb regularitat cada cinc anys, i les lnies mestres tant poltiques com econmiques marcades per Deng Xiaoping han estat mantingudes pels seus successors al capdavant tant del Partit com de l'Estat, Jiang Zemin i Hu Jintao. La major crisi a la qual va haver d'enfrontar-se el Partit Comunista en aquests anys va ser sens dubte la qual es va derivar de les protestes de la Plaa de Tian'anmen de 1989. El desenlla d'aquestes protestes, en les quals van morir centenars de manifestants desprs de la intervenci de l'Exrcit, va suposar la sortida del poder de dirigents com Zhao Ziyang, i va convertir a Jiang Zemin en el successor de Deng Xiaoping. El patrimoni ideolgic del Partit, basat en el marxisme-leninisme i el pensament de Mao Zedong, ha estat ampliat en els ltims anys amb el pensament de Deng Xiaoping i la teoria de la Triple Representativitat de Jiang Zemin. D'aquesta manera, el Partit ha mantingut l'evoluci de la seva ideologia, aix com el respecte als seus dirigents, incorporant a la seva doctrina les idees dels lders ms recents.

Organitzaci. 
Al capdavant del Partit Comunista es troba el Comit Central, format pel voltant de 300 membres triats pel Congrs Nacional del Partit Comunista de Xina, que es convoca cada cinc anys. Un grup ms redut de membres d'aquest Comit Central, en l'actualitat 22, constitueix el Bur Poltic, dins del qual existeix un rgan de poder ms restringit format pels nou membres del Comit Permanent del Bur Poltic. A aquests nou membres del Comit Permanent se'ls considera habitualment els homes ms poderosos del rgim i la majoria d'ells ocupen tamb funcions de govern en l'aparell de l'Estat. Encapalant el Comit Permanent es troba el secretari general. La figura del president del Partit, que havia ocupat Mao Zedong, va ser abolida el 1982. El Partit Comunista Xins comptae amb dues organitzacions juvenils, el Cos de Joves Pioners de Xina, per a nens, i la Lliga de la Joventut Comunista de Xina.

 Congressos nacionals . 
El Congrs Nacional del Partit Comunista de Xina es convoca en l'actualitat cada cinc anys, i durant el mateix es tria al Comit Central del partit, a ms de debatre's i aprovar-se les normes internes del Partit. El XVI Congrs Nacional, celebrat en 2002, ha estat l'ltim congrs nacional, del que procedeix l'actual Comit Central. La celebraci del XVII Congrs Nacional est prevista per a l'any 2007. 

Ideologia. 
El Partit Comunista de Xina s una de les majors organitzacions poltiques en el mn i en l'actualitat compta amb ms de 60 milions de membres. El Partit t presncia en tots els mbits de la vida xinesa, controlant els diferents nivells de govern i els llocs de treball i les institucions d'ensenyament. En l'poca de Mao Zedong, la principal diferncia entre el comunisme xins i el d'inspiraci sovitica que es va estendre per Europa i altres parts del mn, radicava en la diferent visi dels papers de la classe camperola i la dels treballadors urbans. Mentre que els comunistes sovitics desconfiaven de l'esperit revolucionari dels camperols, veient als treballadors urbans com la classe capa d'enfrontar-se al poder burgs, Mao va veure en els camperols a l'autntic motor de la revoluci. Aquesta visi del mn rural com el qual havia d'alar-se contra els poders establerts va ser la principal aportaci de Mao al pensament comunista. Molts moviments comunistes, sobretot en sia i Llatinoamrica, han pres aquesta idea del maosme, considerant a la pagesia com la classe social que ha de rebellar-se contra el poder i arribar a l'ideal de la dictadura del proletariat.

Aquesta visi ideolgica va canviar substancialment amb la pujada al poder de Deng Xiaoping, mxim lder xins des de finals dels anys 1970 fins a la seva defunci en 1987. Deng va impulsar una srie de reformes econmiques que van suposar l'entrada en Xinesa d'inversions d'empreses estrangeres i la creaci d'empreses privades dintre de la prpia Xinesa. Aquesta obertura econmica de les tres ltimes dcades ha alterat la base ideolgica del Partit, que ha anat abandonant les idees comunistes tradicionals representades pel pensament de Mao Zedong i assumint com vlid el model econmic capitalista. La ideologia del Partit ha derivat en aquest sentit cap a un model autoritari amb un fort component nacionalista. Aquesta deriva ideolgica va ser formalitzada en la teoria ideolgica de la Triple Representativitat de Jiang Zemin, el successor de Deng en el poder tant en l'Estat xins com en el Partit Comunista, i que ha suposat l'admissi d'empresaris com membres del Partit Comunista en els ltims anys. Aquesta profunda transformaci ideolgica ha continuat amb el successor de Jiang, l'actual Secretari General del Partit Hu Jintao, sota el mandat del qual s'han intensificat les reformes poltiques i econmiques.

Referncies.
Bibliografia.
 Spence, Jonathan D. The Search for Modern China, W. W. Norton and Company, Nueva York, 1999 (ISBN 0-393-30780-8).
 Hs, Immanuel C. Y. The Rise of Modern China, 6th edition, Oxford University Press, Oxford, 1999 (ISBN 0-195-12504-5).

Enllaos externs.
 El Partido Comunista de China de 1949 a 1978 (artcle en la web de l'Ambaixada de la Repblica Popular de la Xina a Espanya).
 Partit governant de Xina (informaci en la pgina oficial china.org.cn).
 80 aos del Partido Comunista de China (mplia informaci histrica al web del Diari del Poble).  ;
 Communist Party of China (informaci en angls a Chinatoday.com).

Bibliografia adicional.
 Fairbank, John King. China, una nueva historia, Editorial Andrs Bello, Barcelona, 1997 (ISBN 84-89691-05-3).

Altres enllaos externs.
 Pgina de notcies del Partit Comunista de Xina (en xins);















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111252" title="Persona jurdica" nonfiltered="423" processed="422" dbindex="45457">
Una Persona Jurdica s una entitat o organitzaci que persegueix una determinada finalitat i a la que l'Ordenament Jurdic assigna personalitat civil.	
L'article 35 del Codi Civil diu que "sn persones jurdiques les corporacions, associacions i fundacions".

 Classes de persones jurdiques .
N'hi ha de dos tipus:

 persona jurdica associativa: s un conjunt de persones que s agrupen per aconseguir una finalitat i a les que l Ordenament Jurdic atribueix personalitat civil: sn les associacions, corporacions i societats.
 persona jurdica fundacional: s un patrimoni adscrit a una finalitat i a la que l Ordenament Jurdic atribueix personalitat civil, s la fundaci.

 La diferenciaci entre associacions i fundacions .
L'associaci s un conjunt de persones unides per la consecuci d'un objectiu mentre que la fundaci s un conjunt de bns (el patrimoni) adscrit a un objectiu.

 Les associacions .

Les regula la legislaci catalana, s un conjunt de persones organitzat amb l'objectiu d'aconseguir una meta d'inters general i no lucratiu.
	
Ha de complir tres requisits:
 ha de constar d'una carta fundacional: acord del conjunt de persones que manifesten la seva intenci de constituir una associaci.
 s'han de redactar uns estatuts: recullen les regles de funcionament de l associaci i determinen la finalitat que persegueix.
 s'ha d'inscriure en un registre: encara que no sigui necessari, es realitza pels efectes de publicitat i de coneixement de l associaci per part de tercers.

L'associaci funciona en base als segents rgans: l'Assemblea general, que s l'rgan suprem de l'associaci a travs de la qual es crea la voluntat de la persona jurdica, que s'ha de convocar almenys un cop l'any per l'aprovaci de comptes i pressupostos. Es l'rgan competent per modificar l'Estatut, nomenar la Junta Directiva, el President, etc; la Junta Directiva s l'rgan de direcci i gesti de l'associaci. I finalment el President, que representa l'associaci enfront de tercers i presideix tant la Junta Directiva com l'Assemblea General.  

 Les fundacions .
s una entitat sense nim de lucre. En cas d extinci, si queda algun sobrant s hauria de destinar a finalitats anlogues a les que persegus la fundaci. La fundaci s la persona jurdica de  substrat patrimonial per excellncia: un cop constituda no importa tant la persona del fundador sin el conjunt de bns (o patrimoni) que aquest separa per atendre a una finalitat determinada. Aix, es pot caracteritzar la fundaci com la personificaci d'un patrimoni establement adscrit a una finalitat de carcter general.

Constituci de la fundaci:
S'ha de redactar la carta fundacional que s la voluntat de constituir la persona jurdica i de destinar uns bns orientats a la finalitat de la fundaci; llavors es realitza la dotaci de recursos que s la transmissi dels bns a la fundaci; en tercer lloc es creen els estatuts que sn les regles de funcionament de la persona jurdica i finalment s'ha d'inscriure la fundaci en el registre de fundacions de la Generalitat.

La fundaci s'estructura en base a tres rgans:

El Patrimoni. s la dotaci inicial; tamb en formen part els increments posteriors que el poden fer augmentar. La Llei estatal i la catalana diuen que un 70% s ha de destinar a la persecuci de les finalitats de la fundaci.

El Patronat. s l'rgan de govern de la fundaci i de representaci. Ha de procurar que el patrimoni es destini per a dur a terme les finalitats de la fundaci. El Patronat s un rgan collegiat de com a mnim 3 persones, amb l objectiu de fer ms operativa la fundaci. Podria ser noms hi hagi un representant.

En tercer lloc hi ha el Protectorat, que s l'rgan administratiu de control i vigilncia, per a procurar que realment es compleixi la finalitat que persegueix la fundaci; tamb fiscalitza l activitat de la fundaci. A Catalunya se n'encarrega la Generalitat de Catalunya.

 Enllaos externs .
  Codi Civil espanyol;
 Codi Civil catal;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111254" title="Pont Polemoniac" nonfiltered="424" processed="423" dbindex="45458">
Pont Polemoniac (Pontus Polemoniacus) fou la part central de la regi del Pont, entre el riu Iris i la ciutat de Farncia.

Vers el 37 o 36 aC Marc Antoni va cedir aquesta regi a Polem I, fill del rei Farnaces II del Bsfor, i des llavors fou conegut amb aquest nom. Una part va passar desprs a Capadcia i fou coneguda per Pont Capadoci.

El Regne del Pont Polemoniac arribava fins a la Clquida. A la mort del rei Polem II (63) Ner el va convertir en provncia romana (64). Probablement fou Polemo II qui va fundar la ciutat de Polemonium, que fou la capital al segle I.

Vers el 294 es va dividir en les provncies de Dispont i Pont Polemoniac. La primera va recuperar el Pont Capadoci. Al segle V la part nord-occidental de la provncia i l'antic Pont Capadoci van pasar a la provncia d'Hellenopont (abans Diospont) i la resta fou integrada a Armnia.

Ciutats.
Magabula;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111255" title="Pont Capadoci" nonfiltered="425" processed="424" dbindex="45459">
Pont Capadoci era la part sud del Pont Polemoniac occidental. Va rebre aquest nom perqus desprs de la mort de I va passar a Capadcia. Aquesta regi, i la part occidental de la provncia del Pont Polemoniac van formar vers el 294 la provncia de Diospont, pero al segle V va tornar a la provncia de Capadcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111257" title="Mike Spence" nonfiltered="426" processed="425" dbindex="45460">

 Mike Spence  (Croydon, Anglaterra, 30 de desembre del 1936   Indianpolis, 7 de maig del 1968) fou un pilot angls de Formula 1.

Va debutar a la Frmula-1 el 8 de setembre de 1963 al Gran Premi d'Itlia corregut a Monza amb l'escuderia Lotus. Tamb va crrer per BRM. 

En total va participar en un total de 36 grans premis  assolint un tercer lloc al gran premi de Mxic el 24 d'octubre de 1965. Va aconseguir un total de 27 punts.

Mike Spence va morir als entrenaments de les 500 Milles d'Indianpolis del 1968 conduint el seu Lotus 56 quan va picar amb el seu cap la roda dreta del davant.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111258" title="Regi del Pont" nonfiltered="427" processed="426" dbindex="45461">
Pont (llat Pontus) fou una regi de l' sia Menor que prenia el seu nom de ser a la costa del Pont Eux. S'estenia de la Clquida (del riu Fasis) a l'est, fins a Paflagnia (el riu Halis) a l'oest; a la part occidental s'estenia mes a l'interior que a la part oriental. Territori pooblat per tribus, els districtes rebien antigament el nom de la tribu. El primer que va usar el nom Pont fou Xenofont.

 Lmits i economia .

Vers el segle II aC el seu lmit interior arribava a Galcia, Capadcia i |Armnia Menor. Ocupava les planes de la costa i les muntanyes que servien de frontera a l'interior. Les planes eren molt frtils i produen fruites, gra, olives, fusta i altres productes. La producci de mel era important. El pas produa ferro i sal.

 Muntanyes i promontoris .
 
Les muntanyes principals eren les Talaura, Pariadres (a l'est de les muntanyes scoedises) una branca de l'Antitaure, que connectaven amb el Caucas. De les Pariades sortien dos branques: les Litros (Lithrus) i les Oflimos (Ophlimus) vers el nord.

Els caps principals eren l'Heracleium, Iasonium, i Zefirium que formaven les badies d'Amisos i Cotiora.

 Rius i llacs .

Les muntanyes donaven origen a nombrosos rius com l' Halis, Licastos, Khadisios, Iris, Scylax, Licos, Thermodon, Beris, Thoaris, Oenios, Phigamos, Sidenos, Genethes, Melanthios, Pharmathenos, Hyssos, Ophis, Ascuros, Adienos, Zagatis, Pritanis, Pyxites, Archabis, Apsaros, Acampis, Bathys, Acinasis, Isis, Mogrus, i Fasis.  L'nic llac era el Stiphane Palus, a l'oest, al nord del  Scylax.

 Pobles .

Els pobles principals eren els leucosiris, tibarens, calibes, mosinecs, heptacometes, driles, bequires, bisseres, colquis, macrons, mares, taocs i fasians. A la costa hi havia colnies gregues que havien hellenitzat una mica a les tribus de les planes, per no a les muntanyeses.

 Districtes .

El Pont es dividia en districtes:
A la costa;
Gazelonitis;
Saramene;
Temiscura ;
Sidene;
A l'interior:
Fazemonitis ;
Pimolisene;
Diacopene;
Khilicomene;
Daximonitis;
Zeletis;
Ximene;
Megalopolitis;

Ciutats .

Amisos;
Polemonium;
Cotiora;
Farncia;
Cerasus;
Trapezus;
Apsarus;
Cabira;
Gaziura;
Zela;
Comana del Pont ;
Neocesarea;
Sebastea;
Temiscura ;
Fazemon ;

 Histria .

Va passar a Prsia vers el 546 aC i va ser constitut en satrapia el govern de la qual fou donada a prnceps de la casa reials; les tribus es governaven pels seus caps locals hi havien de pagar taxes i aportar soldats al strapa, si be algunes no eren sotmeses. El 363 aC el strapa Ariobarzanes II va sotmetre les tribus de l'interior. El seu successor Mitridates II va quedar de fet independent al enfonsar-se l'Imperi persa desprs del 334 aC, i va aprofitar les lluites entre els didocs per ampliar els seus territoris. Va morir vers el 301 aC i el va succeir el seu fill, Mitridates III que fou el rei Mitridates I del Pont.

Vegeu Regne del Pont 

Desprs del 65 aC la regi va quedar a l'orbita romana. Pompeu va annexionar la part occidental del Pont (fins a Ischiopolis i la frontera de Capadcia) a Bitnia i va donar la resta a prnceps vens (per exemple a Deiotarus de Galcia, el anomenat Pont Glata entre l'Iris i el Halis); el colquis van rebre una porci del pas i un rei anomenat Aristarc; Farnaces II, fill de Mitridates VI, va rebre Crimea (Regne del Bsfor); la part central entre l'Iris i Farncia vers el 36 aC fou donat per Marc Antoni a Polem I, fill de Farnaces II i des llavors fou conegut com Pont Polemoniac (Pontus Polemoniacus) juntament amb la Petita Armnia, quedant separats a la seva mort, i la viuda Pitodoris la va transferir al rei Arquelau de Capadcia, per lo que fou desprs coneguda com a Pont Capadoci. El Pont Polemoniac va passar al Imperi a la mort de Polem  II (63), i va ser convertit en provncia romana (64) sota el mateix nom tot i que sovint administrada juntament amb la provncia de Galcia.

El 294 la provncia es va dividir en dues: a l'oest el Diospont que va incloure el Pont Capadoci, i a l'est el Pont Polemoniac. Al segle IV el Diospont fou rebatejat Hellenopont i al segle V ampliat cap a l'est per la zona de la costa, pero va perdre el Pont Capadoci (que va passar a Capadcia Segona); el Pont Polemoniac (la part oriental) fou integrat a Armnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111259" title="Populnia" nonfiltered="428" processed="427" dbindex="45462">
Populnia (llat Populonia o Populonium) fou una antiga ciutat d'Etrria, a la costa, enfront de l'illa d'Elba, a uns 8 km al nord de Piombino.

Estrab l'esmenta com la nica ciutat etrusca de la costa i Plini ho repeteix, per se sap que ni havia algunes altres, i probablement la referncia seria a ciutats importants. Tot i aix Populnia sembla que no fou especialment important i fins i tot potser noms era una colnia de Volaterrae. La seva prosperitat segurament derivava del comer del ferro procedent d'Elba. El 205 aC quant apareix esmentada per primera vegada, la ciutat ja era en mans dels romans i va proveir de ferro a Escipi mentre altres ciutat aportaven soldats i subministraments; el 202 aC el cnsol Claudi Ner, en el seu viatge a Sardenya, es va refugiar amb la flota a aquest port davant d'una forta turmenta.

No torna a aparixer fins al segle I quan fou assetjada per Sulla al mateix temps que Volaterrae, i va quedar parcialment destruda, desastre del que va difcilment es va recuperar. 

Estrab la assenyala com casi be deserta, noms conservant un mnim d'activitat al port. Fins i tot el port va caure en completa decadncia al final de l'Imperi i Rutili el descriu com a desolat al segle V. Al segle VI Gregori el gran diu el mateix per assenyala que segui essent seu d'un bisbe.

La ciutat va ressorgir a l'edat mitjana a l'entorn d'un castell construt al lloc i encara porta el mateix nom.

S'han trobat tombes etrusques de gran valor. Tamb es conserven les muralles. Fou la nica ciutat etrusca que va emetre monedes de plata, amb un estil peculiar que sembla influt pels grecs de Focea; el nom etrusc de la ciutat fou Pupluna. Prop tenia les termes d'Aquae Populonia, un balneari d'aiges termals. Correspon a la moderna La Caldane a uns 10 km de la ciutat moderna de Populonia, al peu del Campiglia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111264" title="Pordeselene" nonfiltered="429" processed="428" dbindex="45463">
Pordeselene fou la principal de les illes Hecatonnensi, un grup de petites illes entre Lesbos i la costa continental asitica: La nica ciutat portava el mateix nom. Fou sovint anomenada Poroselene i mes modernament Proselene. Fou seu d'un bisbe.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111266" title="Potentia (Pic)" nonfiltered="430" processed="429" dbindex="45464">
Potentia fou una ciutat del Picenum a la costa de la mar Adritica a la boca del riu Potentia (Potenza) a uns 25 km al sud d'Ancona.

El 184 aC s'hi va establir una colnia romana segurament sota un establiment ja existent dels picentins; la colnia es va dir Potentia i es va crear al mateix temps que Pisaurum a l'mbria. No va agafar gaire importncia. Cicer esmenta que un terratrmol es va produir a la regi a meitat del segle I aC. Apareix a totes les referncies romanes durant l'Imperi. El Liber Coloniarum diu que va rebre un nou cos de colons per no se sap quant. No consta que el rang colonial encara fos vigent al segle II.

Al segle IV fou seu d'un bisbe. Va ser destruda i despoblada per no se sap quant. El seu lloc l'ocupa modernament una abadia  anomenada Santa Maria a Potenza a 1 km de Porto di Recanati.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111267" title="La Creaci" nonfiltered="431" processed="430" dbindex="45465">
La Creaci (en alemany Die Schpfung) s un oratori de Franz Joseph Haydn, estrenat a Viena l'any 1799. El llibret original, annim, estava escrit en engls i basat en El Parads Perdut de John Milton, i fou tradut a l'alemany pel bar Gottfried van Swieten. El tema s una descripci i celebraci de la creaci divina del mn, tal com s'explica al llibre del Gnesi, i, molt en l'esperit de la illustraci, de la criatura ms perfecta sorgida d'aquesta creaci: l'sser hum.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111268" title="Potentia (Lucnia)" nonfiltered="432" processed="431" dbindex="45466">
Potentia fou una ciutat de l'interior de Lucnia a la vall del Casuentus (Basiento) no lluny del seu naixement i a uns 90 km del golf de Trent.

Es esmentada per diversos autors com a municipi de Lucnia per sembla que mai fou una ciutat molt destacada, si be durant l'imperi, pel nombre d'inscripcions trobades, si que devia tenir una certa importncia.

Correspon a la moderna Potenza a la Basilicata, situada no gaire lluny de l'antiga ciutat, les restes de la qual es poden veure a La Murata a una vall propera a la ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111269" title="Praeneste" nonfiltered="433" processed="432" dbindex="45467">
Praeneste fou una important ciutat del Latium al Apenins enfront de les muntanyes Albanes, i a uns 35 km de Roma. La llegenda la fa fundada per Caeculus, fill de Vulcanus o per Praenestus, fill de Latinus, nascut de Ulisses i Circe. Estrab l'esmenta com a ciutat grega i diu que anteriorment es va dir Polustephanos i Plini diu que abans es deia Stephane. Per fer mes contradictori l'origen apareix a la llista de colnies d'Alba Longa com a fundada per Latinus Silvius.

La primera menci histrica la fa Dions que l'esmenta com a membre de la Lliga Llatina. El 499 aC es va separar de la lliga i es va aliar als romans, just abans de la batalla del llac Regillus. El 462 aC fou assolada pels eques i volscs, per romania aliada a Roma. 

Quan Roma fou presa pels gals els preanestins es van separar de l'aliana romana i el 383 aC apareixen fent incursions contra aliats de Roma com Labicum i Gabii. El 383 aC la ciutat va enviar un exercit en suport dels colons romans revoltats de Velitres, el que va suposar l'esclat de la guerra amb Roma. Praeneste es va aliar als volscs i conjuntament van ocupar la colnia romana de Satricum. Els volscs foren derrotats per Camil el 381 aC per no consta que Praeneste hi prengus part. El 380 aC Praeneste va aixecar un poders exercit aprofitant certes dissensions internes a Roma, i va arribar a les portes de la ciutat. De all van passar a la vora del riu Allia on foren atacats pel dictador T. Quintius Cincinnatus, que els va derrotar. La derrota fou tan completa que el dictador rom va poder ocupar vuit ciutat sotmeses a Praeneste i la mateixa ciutat, mancada d'exrcit, es va haver de sotmetre.

No va passar molt de temps quant la ciutat tornava a estar en guerra amb Roma (379 aC) i es van aliar a altres ciutats llatines, per no van poder fer accions ofensives fins algun temps desprs. Diodor de Siclia diu que el 351 aC van signar una treva amb Roma. Van participar a la gran guerra llatina del 340 aC i el 339 aC van enviar forces per ajudar als pedans (ciutat de Pedum) per foren derrotats pel  cnsol Emili; tot i aix van seguir la guerra juntament amb Tibur fins la derrota final dels llatins a Pedum el 338 aC. A la pau que va seguir Praeneste va perdre part del seu territori igual que Tibur. Praeneste va esdevenir estat lliure aliat a Roma i no va rebre la ciutadania com altres ciutats.

Durant mol de temps va aportar el seu contingent de tropes i subministraments. En temps de Polibi encara conservava una certa independncia nominal i podia donar refugi a persones expulsades de Roma. Quan Pirros es va acostar a Roma Praeneste va haver de donar hostatges a Roma que no es refiava de la seva lleialtat. Pirros va arribar just fins a Praeneste que no podia ocupar, i all va iniciar el retorn.

A la Segona Guerra Pnica els praenestins es van distingir a la defensa de Casilinum contra  Annbal, i encara que es van haver de rendir, foren premiats pel seu valor i fidelitat pel senat rom amb alts honors; Praeneste va rebutjar per la oferta de la ciutadania romana i van romandre nominalment independent fins a la guerra social quant, com les altres ciutats aliades van rebre la ciutadania. 

A les guerres entre Gai Mari i Sulla Praeneste va jugar una part important; fou ocupada per Cinna quant fou expulsat de Roma el87 aC i va romandre en mans dels populars fins el 82 aC quan va donar refugi a Mari el jove amb les restes de l'exrcit derrotat per Sulla a Sacriportus.  Com que les fortificacions havien estat reforades Sulla va desistir d'assaltar la ciutat i la va bloquejar sota el comandament de Lucretius Ofella, mentre Sulla feia operacions contra els lders dels populars; desprs d'una gran batalla a la Porta Colina i la derrota del general samnita Pontius Telesinus, Praeneste va obrir les portes a Ofella. Mari el jove, al fracassar en el seu intent d'escapar per un passatge subterrani, es va sucidar. La ciutat fou castigada severament; els habitants foren executats sense distinci i la ciutat saquejada; les fortificacions foren desmantellades i es va establir una colnia militar de veterans de Sulla. La ciutat es va traslladar a la plana i la vella ciutat fou ocupada pel temple de Fortuna.

Tot i aix la ciutat va romandre plaa de certa importncia per un temps mercs a la colnia militar. Catilina la va voler ocupar per Cicer ho va impedir. 

A la part final de la repblcia ja poc es esmentada. No es va recuperar del cop infringit per Sulla i encara que la colnia va arribar a una certa prosperitat fou principalmente perqu molts romans rics la van triar com a segona residencia per la seva situaci alta i sana. El mateix August hi va residir un temps. Horaci s'hi va retirar. Tiberi hi va viure un temps per recuperar-se d'una malaltia. Adri hi va tenir una vila. Marc Aureli s'hi va retirar desprs de la prdua del seu fill Annius Verus, de set anys.

Va romandre colnia durant tot l'imperi com testimonien les nombroses inscripcions trobades.

Desprs de l'Imperi ja no torna a aparixer fins al temps dels llombards. A l'edat mitjana era coneguda com Civitas Praenestina (la primera inscripci amb aquest nom es del 408) va originar el seu nom actual de Palestrina.

La moderna ciutat ocupa el lloc del temple de Fortuna. A la rodalia es va trobar el 1773 el anomenat Calendari rom (conegut per Fasti Praenestini). No queden gaires restes de les antigues ciutats, la vella i la colonial.

Verrius Flaccus fou probablement natural de la ciutat com tamb el conegut autor Aelianus. De la ciutat era els Anicii (Anicius gens).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111270" title="Via Praenestina" nonfiltered="434" processed="433" dbindex="45468">
Via Praenestina fou el nom donat a la via romana construida entre Roma i Praeneste, passant per Gabii, que tot seguit s'unia a la via Llatina a l'estaci Angania.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111271" title="Prasos" nonfiltered="435" processed="434" dbindex="45469">
Prasos (llat Praesus o Prasus, grec Praisos o Prasos) fou una ciutat de Creta. Estrab diu que el seu territori tocava a Leben, es a dir al sud de l'illa; per en un altre passatge la situa prop de la mar entre els caps Samonion i Quersons, es a dir al extrem oriental. Sembla que la segona es la correcta i en tot la primera es refereix a un altra ciutat amb el mateix nom o similar (possiblement Priansos).
La ciutat fou destruda per la d'Hierapytna. Les seves runes son al lloc anomenat  Praess.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111272" title="Pretori" nonfiltered="436" processed="435" dbindex="45470">
Pretori (Praetorium) fou inicialment el nom de la tenda dels generals romans en els campaments, i fou nomenada aix perqu els generals romans antigament foren els pretors i no els cnsols. Els oficials de l'estat major o consell de guerra eren anomenats tamb el pretori.

D'aquesta primera denominaci en van derivar d'altres, especialment la del Pretori, que era la residencia del governador provincial, i per extensi es donava el nom a una casa molt gran o un palau. El quarter generals dels pretorians a Roma tamb era anomenat el Pretori.

Diversos llocs a Hispnia, Gllia i altres provncies, s'anomenaven Praetorium per ser residencia d'un pretor i seu d'una cort suprema, i generalment tenien un edifici palat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111273" title="Pretutis" nonfiltered="437" processed="436" dbindex="45471">
Pretutis (praetutii) foren un poble d'Itlia central, al Picenum, entre el riu Vomanus al sud, i el riu  Albula al nord (no identificat).  Es creu que els praetutii no passaven del riu Truentus i el riu Albula no se sap quin podia ser, per s'identifica normalment amb el rierol Salinello.
 
Eren un poble diferent dels picentins encara que probablement amb un origen com, i tot i que sovint foren considerats conjuntament. El que si se segur es que foren part del Picenum quan fou constitut com a regi d'Itlia per August.

El seu nom es va corrompre a Prutium i Aprutium, i va donar lloc al mes modern Abruzzo.
La capital fou Interamna (Teramo). Claudi Ptolemeu diu que tamb era ciutat dels pretutis la de Beregra. La regi produa un vi molt bo.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111274" title="Prasies" nonfiltered="438" processed="437" dbindex="45472">
Prasies (llat Prasiae o Brasiae, grec Prasiai) fou una ciutat de Lacnia. Fou la mes allunyada de les ciutats eleutero-lacnies a certa distancia de Cifanta. 

Fou incendiada pels atenencs el segon any de la guerra del Pelopons (430 aC), i el seu territori saquejat per atenencs i argius el 414 aC.

Al perode macedoni va passar a mans d'Argos junt amb altres ciutats de Lacnia, per August la va incloure dins a les ciutats de la Eleuthero-Lacnia.

Les seves restes podrien ser a Tyr.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111275" title="Prequians" nonfiltered="439" processed="438" dbindex="45473">
Els prequians (llat preciani) foren un poble d'Aquitnia que es va rendir a Crassus, llegat de Juli Csar, el 56 aC. La seva situaci es incerta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111279" title="Isadora Duncan" nonfiltered="440" processed="439" dbindex="45474">


Dora Angela Duncanon (San Francisco, 27 de maig de 1878 - Nia, 14 de setembre de 1927), ms coneguda com Isadora Duncan, va ser una clebre ballarina estatunidenca que va rebellar-se contra la dansa acadmica, al ballet sobre les puntes i als pesants vestits de les ballarines del Segle XIX. Vestia noms una toga que li permetia una major llibertat de moviments, i l'adaptaci a la inspiraci directa de la msica.

Les seues danses lliures van ser interpretacions emotives, impressionistes, sobre msica de diferents compositors, com ara Chopin, Beethoven, Gluck, en les quals, el seu cos dol i expressiu suplia la pobresa de mitjans tcnics.

La Duncan va ser una una dilettante que va intentar crear la dansa del futur inspirant-se en la plasticitat de l'antic art grec i en la simplicitat de les danses primitives. El sorgiment de la seua figura sol identificar-se amb el moment de crisi passatgera que va patir la dansa entre les formes acadmiques del Segle XIX i la llibertat del Segle XX. Tot i aix, la seua figura es considera important, ja sia per l'inters que va saber suscitar entre el pblic mundial que s'estava allunyant de la dansa, ja sia perqu les seues idees van ser adoptades i elevades a un alt nivell professional pels vertaders creadors de la dansa moderna: els Ballets Russos.


Els seus passos amb els peus nus, van recordar que la dansa no pot fer-se completament sobre les puntes dels peus sense caure en una excessiva rigidesa, mentre que la seua sensibilitat musical va influir sobre els artistes que van crear els Ballets Russos: Serguei Diguilev, Mikhail Fokin. Aquest la van veure ballar per primera vegada a Sant Petersburg l'any 1905, quan Duncan travessava un perode de grans xits internacionals. Va tornar a Rssia per a obrir una escola de dansa a Moscou, per invitaci de Lenin. Aleshores va conixer i es va casar amb Sergei Esenin, qui, tres anys ms tard es va sucidar.

Isadora Duncan era bisexual. La seua relaci ms important amb una dona la va mantenir amb l'escriptora i poetessa Mercedes de Acosta.

Va patir nombroses tragdies personals: l'esmentat sucidi del seu esps, desprs d'abandonar-la, la mort del seus dos fills, ofegats en l'interior d'un cotxe caigut al Sena. i finalment, tamb ella va morir d'una manera dramtica, estrangulada per un vel que portava al coll i que es va enganxar en la roda del seu propi autombil.

Des de l'any 1927 est soterrada al cementeri parisenc de Pre Lachaise.

Enllaos externs.
 La pellcula biogrfica Isadora (del 1968) a The Internet Movie Database.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111280" title="Pianosa" nonfiltered="441" processed="440" dbindex="45475">
Pianosa es una petita illa de la mar Tirrena a uns 15 km al sud-oest d'Elba, part de la provncia de Livorno i de la comuna de Campo nell'Elba. Te uns 5 km de llarg i 4 d'ample i es de poca altura a lo que segurament deu el seu nom que e llat era Planasia. Fou lloc de desterrament i hi va ser Pstum Agripa, net d'August. Encara hi queden algunes restes romanes.
 
Nominal possessi del Papa vers el 1000 estava en mans de Pisa que ja n'exercia abans el protectorat (des el 874). El primer atac genovs fou el 1088 i la van ocupar el 1112 per els pisans la van recuperar i el 1138 la van donar en feu acabant en mans del bisbe de Pisa. 

Vers el 1170 fou atacada  pels genoveses i altra cop el 1283 en qu la van ocupar per no la van conservar ja que el 1284 tornava a ser pisana fins a la batalla de Melria el mateix any, i va passar poc desprs als Appiani. El 1344 fou infeudada als Landi de Crsega. El 1399 els Appiani van vendre Pisa a Mil i es van reservar Piombino i les illes. Des llavors fou part del Piombino.

El 1489 fou ocupada temporalment per un pirata anomenat Francesco Turriglia lies  "fra Carlo Pirata". Per va romandre possessi del Piombino. El 1553 va patir un assalt dels pirates turcs dirigits per Dragut.

El 27 d'agost de 1802 fou formalment annexionada a Frana i el 1803 inclosa al municipi de S.Piero in Campo. El 1805 Napole la va donar a la seva germana Elisa i el 7 d'abril de 1809 fou unida a Toscana de la que Elisa fou nomenada duquessa per el 25 de maig d'aquell any fou ocupada pels anglesos. El 1814 fou inclosa al principat d'Elba creat per a Napole que va durar fins el febrer de 1815. Va passar al Gran ducat de Toscana. El 1855 s'hi va establir una colnia correccional de menors i el 1858 una colnia penal agrcola.

El gener de 1860 els habitants van votar la uni a Itlia. Entre els presoners del penal, hi va estar, el 1932, el futur president d'Itlia Sandro Pertini.

El 17 de setembre de 1943 fou ocupada pels alemanys. El 17 d'abril de 1944 fou bombardejada pels aliats.

Desprs de la guerra fou pres de feixistes i desprs de prsos comuns. Fou una pres de mxima seguretat a partir del 1979, on foren empresonats dirigents de la mfia, i es va tancar el 1998 (el darrer pres va sortir el 1997).

Forma part del Parc nacional del Arxiplag Tosc creat el 1988 i al que l'illa fou afegida el 1996. Destaca la Cala Giovanna amb arena blanca i les restes d'una vila romana.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111281" title="Priantes" nonfiltered="442" processed="441" dbindex="45476">
Priantes (llat priantae) foren un poble de Trcia de la regi del riu Hebros. Sn esmentats per Plini el Vell (IV 11 s. 18).

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111283" title="Priene" nonfiltered="443" processed="442" dbindex="45477">
Priene fou una ciutat de Jnia prop de la costa de Cria a les estivacions sud-est de les muntanyes Micale a la vora d'un riu anomenat Gaeson o Gaesus. Tenia dos ports, per els dipsits alluvials del Meandre la van allunyar una mica de la costa.

La llegenda la fa fundada per Aepytos, fill de Neleos, i desprs colonitzada per beocis, essent anomenada Cadme. 

Fou una de les dotze ciutats jniques. Sotmesa pel rei Ardis de Ldia, va passar a Prsia el 546 aC. Sota els perses va perdre importncia i fou objecte de disputa entre Milet i Samos. Progressivament es va despoblar.

Fou el lloc de naixement de Bias un dels set savis de Grcia.

En queden restes prop de la ciutat turca de Samsoon.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111284" title="Comit Central del Partit Comunista Xins" nonfiltered="444" processed="443" dbindex="45478">
El Comit Central del Partit Comunista Xin (xins simplificat:           , xins tradicional:           , pinyin: Zh nggu Gngch nd ng Zh ngy ng W ) s l'organisme format per al voltant de 300 membres del Partit Comunista Xins (PCX) i que es reuneix anualment per a decidir les poltiques del partit, que afecten a tots els mbits de govern en la Repblica Popular de la Xina. Les reunions anuals del Comit Central del Partit ocorren alhora que les reunions de la Assemblea Popular Nacional, el mxim rgan legislatiu de l'Estat, en una manifestaci clara de l'estreta correspondncia existent entre les institucions del partit i les de l'Estat. Els membres del Comit Central sn triats en els congressos nacionals del partit, actualment celebrats cada cinc anys. En el XVI Congrs Nacional del PCX, celebrat en l'any 2002, van ser triats els membres actuals, 198 membres titulars i 158 suplents. D'aquests 356 membres del Comit Central, 24 formen una estructura ms reduda que es reuneix de manera peridica al llarg de l'any: el Bur Poltic. Al seu voltant, nou dels membres del Bur Poltic formen el Comit Permanent, la mxima cpula de poder del PCX.
Enllaos externs.
Artcle sobre el nomeanament del XVI Comit Central del PCX;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111285" title="Privernum" nonfiltered="445" processed="444" dbindex="45479">
Privernum fou una antiga ciutat que pertanyia als volscs i mes tard fou inclosa administrativament al Latium. Era a la vall del Amasenus. 

No apareix esmentada en les guerres entre romans i volscs fins un perode avanat i llavors era una ciutat important que podia fer front a Roma. El 358 aC va esclatar la guerra i Privernum va saquejar els territoris d'algunes colnies a les planes pontines. El 357 aC el cnsol C. Marcius els va atacar i derrotar i es va haver de sotmetre per va restar independents i encara poderosa, i uns anys desprs tornava a estar en guerra amb Roma atacant les colnies de Norba i Stia el que va provocar les represlies del cnsol C. Plautius; Privernum fou ocupada i dos teros del territori confiscats i distribut entre plebeus romans. 

No va participar a la gran guerra llatina (340 aC) per es va revoltar el 327 aC; els romans van haver d'utilitzar dos exrcits consulars i noms la van poder sotmetre desprs d'un llarg setge; les muralles foren destrudes i els lders rebels executats; la resta van rebre la ciutadania romana sense dret de sufragi, dret que van rebre el 316 aC essent inclosos a la tribu Ufentina que es va crear llavors. Va esdevenir prefectura (es a dir divisi de segon nivell desprs de municipi) per desprs vers el 300 aC fou municipi, i fou una ciutat prospera.

Mes tard va rebre una colnia militar potser en temps de Traj. Ni Plini el Vell ni Claudi Ptolemeu li donen el rang colonial i a les inscripcions apareix com a colnia i com a municipi. No es esmentada als Itineraris per encara devia existir. Probablement es va abandonar durant les incursions dels sarrains al segle IX o X.

Les seves runes son al lloc de Piperno Vecchio, 3 km al nord de Piperno.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111288" title="Kurt Georg Kiesinger" nonfiltered="446" processed="445" dbindex="45480">


Kurt Georg Kiesinger (Ebingen, Baden-Wrttemberg, Imperi Alemany 1904 - Tbingen, Baden-Wrttemberg, RFA 1988), va ser un poltic conservador alemany, va ser Canceller d'Alemanya de 1966 a 1969. Per la CDU.

Va nixer el 6 d'abril del 1904 a Ebingen, a Alemanya.
Del 1933 al 1945 va militar al NSDAP, per desprs de la caiguda de Hitler el 1945 deix el partit. El mateix any va afiliar-se a la CDU (Uni Democristiana d'Alemanya), un partit conservador. Va ser tamb advocat.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111289" title="Fretilin" nonfiltered="447" processed="446" dbindex="45481">

El Front Revolucionari de Timor Oriental Independent (FRETILIN, del portugus Frente Revolucionria de Timor-Leste Independente) va ser un moviment de resistncia que va lluitar per la independncia de Timor Oriental, primer de Portugal i desprs d'Indonsia, entre 1974 i 1998. Era originalment la Associaci Social Democrtica Timorenca (en portugus Associao Social Democrtica Timorense). Desprs que Timor Oriental aconsegus la seva independncia d'Indonsia, el FRETILIN es va convertir en un dels molts partits que competeixen pel poder en un sistema multipartidista. L'organitzaci s membre observador de la Internacional Socialista. A pesar de la seva candidatura a les eleccions de 2001, les primeres de Timor Oriental des de la independncia, el FRETILIN va obtenir noms la majoria simple, aconseguint el 57% dels vots, amb altre nou partits i un candidat independent dividint-se els vots restants. Es va quedar amb 55 escons en una Assemblea de 88 escons, no podent aconseguir aix la majoria absoluta de dos teros que esperava per a comandar l'elaboraci d'una constituci nacional. El resultat reflecteix, segons alguns, una creixent disparitat entre la retrica del FRETILIN d'alleujar les dificuldades i la pobresa que assola al pas. Moltes persones pensen que el FRETILIN estava ntimament associat al govern provisional de les Nacions Unides que va fallar a aconseguir una millora significativa en la qualitat de vida dels timorencs. 

El lder ms destacat del FRETILIN s Jos Ramos-Horta, qui en desembre de 1996 compart el Premi Nobel de la Pau amb el seu compatriota Carlos Filipe Ximenes Belo.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111290" title="Moviment Revolucionari Tpac Amaru" nonfiltered="448" processed="447" dbindex="45482">

El Moviment Revolucionari Tpac Amaru (MRTA) s una organitzaci armada peruana, fundada en 1984 i inspirada en les guerrilles esquerranes d'altres pasos de la regi. Fou considerada organitzaci terrorista pel Govern peru. Actualment est desarticulada.

En conjunt (planejat o no) amb altres agrupacions terroristes revolucionries de la mateixa poca com Sendera Lluminosa, va assolir mitjanant assassinats i atemptats amb cotxes-bomba aterrorizar la poblaci urbana. Aix mateix van funcionar escamots d'aquest grup a les regions de la selva alta peruana. El MRTA va ser liderat per Vctor Polay Campos i desprs de la seva captura i empresonament el juliol de 1992, per Nstor Cerpa Cartolini fins a la seva mort a l'abril de 1997 durant l'assalt a la residncia de l'ambaixada de Jap. Les accions ms importants d'aquest grup van ser l'enderrocament de torres d'alt voltatge, atemptats amb cotxe-bomba, segrests, assassinats de policies, militars i civils, incursions amb armes de guerra i en plena capital (Lima), que van anar amb els seus principals mitjans d'acci per a fer notar el seu descontentament amb sectors pblics i privats peruans. S'estimen en 1000 les vctimes de les seves accions al llarg dels anys. A diferncia del moviment senderista, els militants del MRTA vestien uniforme per a no ser confosos amb la poblaci civil.

EL desembre de 1996 un grup armat dels seus membres va prendre la residncia de l'ambaixador japons, capturant 600 ostatges pertanyents als sectors ms encastellats de la vida poltia i econmica peruana, en el que fou l'ltima gran acci terrorista en la histria del Per. El fet va tenir com desenlla l'assalt de l'ambaixada per forces especials de l'exrcit, en l'Operaci Chavn de Huntar. Durant l'assalt van morir els 14 terroristes, un ostatge i dos commandos en l'operatiu militar dut a terme per a alliberar els 72 ostatges que hi romanien, ssent president de Per per aquell temps Alberto Fujimori. A partir d'aquesta incursi comenaria la desarticulaci gaireb total del MRTA. Des de llavors i fins a l'actualitat les seves activitats sn mnimes. 
 
 Enllaos externs .
Informe de la Comissi de la Veritat i Reconciliaci (web no oficial);
Web Oficial de la Comissi de la Veritat i Reconciliaci;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111292" title="Alfons VI de Ribagora" nonfiltered="449" processed="448" dbindex="45483">
Alfons VI de Ribagora o Alfons d'Arag (1417 - 1495). Primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagora (1469-1485). 

 Antecedents familiars .
Fill morgantic del rei Joan el Gran i la seva, aparentment, primera esposa Leonor d'Escobar. 

Entre 1443 i 1454 fou Mestre de Calatrava, el 1449 particip en la primera batalla que se li coneix, a Castella, contra els seus parents els Trastmara castellans. El 1464 el seu pare cre per a ell el ducat de Vilafermosa, del Pas Valenci ( Villahermosa), i el 1469 s nomenat comte de Ribagora, succeint al seu germanastre, el rei Ferran II.

Els anys 1460 i 1470 va lluitar al costat del seu pare, primer a la Guerra civil catalana i desprs contra els remences.

Es va casar amb Leonor de Sotomayor en 1477 i tingu tres fills:
 Ferran (1478-1481), mort de nen.
 Alfons II de Vilafermosa. (1479-Valladolid, 1513), II duc de Vilafermosa;
 Marina d'Arag (1485-Itlia 1513). Casada amb Robert de Sansever, el seu fill Ferran de Sansever  va succeir al seu oncle Alfons com a III duc de Vilafermosa;

Va tenir fills illegtims:
amb Maria de Jonqueres:
 Joan II de Ribagora (1457), comte de Ribagora;
 Elionor.
amb Estenga Conejo (o Maria Sanchez Conejo):
 Alfons d'Arag (1455). Bisbe de Tortosa i President de la Generalitat de Catalunya.
 Ferran.








 Notes .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111294" title="Alfons VII de Ribagora" nonfiltered="450" processed="449" dbindex="45484">
Alfons VII de Ribagora o Alfons d'Arag (1487-1550). Comte de Ribagora.

Fill de Joan II de Ribagora, i Maria Lopez de Gurrea. 

Es va casar en 1503 amb Elisabet de Cardona i Enrquez, filla de Joan Ramon Folc IV de Cardona.
En 1514 es cas amb Ana Sarmiento Ulloa y Castilla (Comtes de Salinas), amb la que va tenir un fill, Mart de Aragn, comte de Ribagora.

El 1512 el seu pare va renunciar als mltiples crrecs que tenia i li va traspassar els ttols.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111295" title="Mart I de Ribagora" nonfiltered="451" processed="450" dbindex="45485">
Mart I de Ribagora o Mart d'Arag (1525-1581). Comte de Ribagora (1533-1565) i (1573-1581). IV duc de Vilafermosa (1573-1581).

Fill d'Alfons VII de Ribagora i d'Ana Sarmiento Ulloa. 

En la seva figura es va tornar a unir el comtat de Ribagora per part del seu pare, i el ducat de Vilafermosa que havia ocupat temporalment en Ferran de Sansever d'Arag, cos del seu pare.

Va cedir el comtat de Ribagora al seu fill Joan Alfons I el 1565 per aquest va morir prematurament 8 anys desprs.

Es produren contnuament revoltes al comtat perqu molts ribagorans volien passar a domini reial; el 1554, els lletrats de la cort de Felip II de Castella declararen l'extinci del feu, per el tribunal del Justcia Major d'Arag defens els drets del comte. Arran de la revolta de Benavarri (1578), ajudada secretament per la cort reial, Mart renunci a favor del seu segon fill Ferran II de Ribagora.

Va tenir diversos fills:
Joan Alfons I, comte de Ribagora (1565-1573).
Ferran II, ltim comte de Ribagora.
Francesc I, comte de Ribagora a l'exili.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111296" title="Son Fadrinet" nonfiltered="452" processed="451" dbindex="45486">

Son Fadrinet s un jaciment arqueolgic de Campos (Mallorca), on a l'any 1988 es trobaren per casualitat les restes d'una baslica paleocristiana de la segona meitat del segle VI i que sembla que s'empr fins a la conquesta musulmana, al segle X. El conjunt fou excavat per l'Institut Arqueolgic Alemany  (secci de Madrid) entre el 1997 i el 2000 i es tracta de l'nica baslica paleocristiana excavada completament a les Balears.

El conjunt s format per la baslica, el baptisteri, amb diferents habitacions, els annexos i enterraments. En la tipologia de l'edifici i en els mosaics, s'hi veuen reflectides les influncies orientals i nord-africanes, que les distingeixen de les de la 
pennsula Ibrica. En les excavacions, s'hi trob un valus mosaic i monedes bizantines. 
Als voltants del jaciment tamb es trobaren restes d'establiments prehistrics i dels perodes rom i islmic i a la finca hi ha una cova amb pintures rupestres (Cova d'en Francina).

Altres basliques paleocristianes de les Balears, totes relacionades amb les nord-africanes, sn les de Son Peret (Manacor), Cas Frares (Santa Maria del Cam), Sa Carrotja (Portocristo, Manacor), Son Bou (Alaior), el Forns de Torell (Ma), el Cap del Port de Fornells (el Mercadal), illa d'en Colom (Ma), Ciutadella.

Desprs del descobriment, els propietaris del jaciment estaven disposats a cedir durant 30 any 8.000 m2 perqu el conjunt fos musetzat  i el govern de les Balears i l'insular acordaren un pressupost per a la musetzaci del jaciment i un termini de 14 mesos per a dur-la a terme. Aleshores el govern de les Balears realitzat un projecte de musetzaci, , per desprs de les segents eleccions poltiques, el nou govern, en mans d'un partit diferent del que havia signat l'acord, intent que la propietat renuncis al projecte.

L'any 2006 els propietaris reclamaren la devoluci dels mosaics extrets per a la seva restauraci perqu, contravenint l'acord amb les autoritats, s'ensenyaven al Museu de Mallorca sense haver-se restaurat i no s'havia dut a terme la musetzaci del conjunt.

Enllaos externs.
 Notcia del descobriment;
 Deutschen Archologischen Instituts ;
 Deutschen Archologischen Instituts ;
 Imatge del mosaic.  Deutschen Archologischen Instituts;
 Bases que han regir el concurs pblic, amb jurat, per a la selecci de l'avantprojecte de musetzaci de Son Fadrinet;

Bibliografia.
ORFILA, M.; TUSET, F.; ULBERT, T. Informe preliminar de los trabajos en el conjunto paleocristiano de Son Fadrinet (Campos, Mallorca). Dins: V. Reuni Arqueologia Cristiana-Hispnica, Cartagena 1998 (Barcelona 2000). 237 ff.
Informe final: ULBERT, T.; ORFILA, M. Die frhchristliche Anlage von Son Fadrinet (Campos, Mallorca), Madrider Mitteilungen 43, (2002);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111297" title="Repblica de Vencia" nonfiltered="453" processed="452" dbindex="45487">


La Serenssima Repblica de Vencia va ser una ciutat-estat situada al nord d'Itlia, al costat del Mar Adritic, entorn a la ciutat de Vencia. Va existir com a tal des del segle IX fins al 1797. 
Ats que Sant Marc era el seu patr, tamb s coneguda amb el nom de Serenissima Repubblica di San Marco.

Orgens.
Es t com a data de la fundaci de Vencia l'any 421, en el qual els habitants de la regi, davant l'amenaa de les invasions llombardes i hunes que havien destrut la capital, Aquilea, es van refugiar a les marismes de la desembocadura del Po, al llac situat al golf, entre la pennsula itlica i la balcnica, anomenat ms tard precisament golf de Vencia. Les construccions d'aquesta poca eren simples edificacions llacustres, erigides sobre palafits. A causa d'aquesta estratgica caracterstica geogrfica, Vencia va tenir des de llavors una gran importncia respecte als seus dominadors.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111299" title="Ferran II de Ribagora" nonfiltered="454" processed="453" dbindex="45488">
Ferran d'Arag Gurrea (1546-1592). ltim comte de Ribagora i V duc de Vilafermosa (1581-1592).

Fill de Mart I de Ribagora i de Llusa de Borja i Arag "la Santa Duquesa" (1520-1560), filla de Joan II Borja.

Reb el comtat de Ribagora en plena revolta popular afavorida per cercles prxims al monarca Felip II de Castella. Un nou esclat de violncia assol Benavarri el 1587 amb l'ajuda de bandolers catalans i amb el suport del comte de Chinchn, tresorer general del Consell d'Arag i enemic dels Vilafermosa. Aquestes revoltes, que donaren lloc a una guerra civil al comtat entre partidaris del comte i partidaris del rei, coincidiren amb les alteracions d'Arag; aleshores, el 1591, Felip I d'Arag i II de Castella, per tal de restablir l'ordre, oblig el comte Ferran a renunciar a canvi d'una compensaci econmica, i el comtat revert a la Corona d'Arag.

El seu germ Francesc, va heretar el ducat de Vilafermosa i va continuar la lluita pel comtat de Ribagora, del qual s'autoanomenava Francesc I de Ribagora fins el 1298, quan fin.

El comtat continu existint, tot i que desmembrat i sense cap visible, fins el 1716 amb el Decret de Nova Planta.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111303" title="Francesc I de Ribagora" nonfiltered="455" processed="454" dbindex="45489">
Francesc d'Arag Gurrea (?-1598). Duc de Vilafermosa i duc de Luna (1592-1598).

Fill del comte Mart I de Ribagora i germ de l'ultim comte de Ribagora Ferran II, integrat a la Corona d'Arag. El rei Felip I d'Arag i II de Castella, per tal de restablir l'ordre perdut en unes revoltes, oblig el comte Ferran a renunciar al comtat de Ribagora a canvi d'una compensaci econmica, i el comtat revert a la .
va obligar a vendre-li el comtat a aquest ltim, Francesc no ho accept i quan el seu germ li ced el ducat de Vilafermosa, tamb reclam el comtat de Ribagora, autoanomenant-se Francesc I de Ribagora, sense sort per.

El comtat continu existint, tot i que desmembrat i sense cap visible, fins el 1716 amb el Decret de Nova Planta.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111305" title="Societat Catalana de Genealogia, Herldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliria" nonfiltered="456" processed="455" dbindex="45490">
La Societat Catalana de Genealogia, Herldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliria (SCGHSVN) s una associaci fundada el 30 de juny de 1983 per promoure l'estudi, l'ensenyament, la recerca i la difusi de la genealogia, l'herldica i altres disciplines afins com la sigillografia,  la vexillologia i la nobiliria. La SCGHSVN tamb imparteix classes de paleografia, diplomtica i llat medieval.

A data gener de 2008, l'associaci comptava amb ms de 400 socis. El president de la SCGHSVN s, ara, Juan Jos Corts Garca.  L'associaci t la seu a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Valls. Anteriors presidents: Armand de Fluvi i Escorsa (1983-2007) i Ramon Rovira i Tobella (2007).

Histria de la SCGHSVN.

L'any 1983 es fund la SCGHSVN, aleshores, Societat Catalana de Genealogia, Herldica i Sigillografia. No fou fins el desembre del mateix any que comenaren les activitats.  Entre moltes de les finalitats era i s la de promoure les disciplines afins entorn a la genealogia amb rigor cientfic i mostrar a la societat la formalitat d'aquestes cincies. Aix a partir dels anys 1985 s'impartiren cursos de genealogia i d'herldica en la seu del carrer Mestre Nicolau, desprs passaren al carrer de Vilarroel sota la protecci de l'Arxiu Nacional de Catalunya, ara situat a Sant Cugat del Valls des de l'any 1995 i que en continuem vinculats. Les disciplines s'ampliaren en els anys 90 amb cursos de vexillologia, nobiliria, paleografia, llat medieval i informtica (GDS), Actualment cada any s'imparteixen vuit cursos durant els mesos de febrer a maig.

Publicacions.

La SCGHSVN des de l'any 1990 es publica Paratge, revista cientfica de les nostres disciplines, i ja porta quasi una vintena de publicacions; als anys 80, per, ja s'havia fet un llibret, que era una publicaci amb articles i altres notcies.  s destacable tamb la collecci Assaig, que porta set nmeros destacant la disciplina en herldica.  L'any 1989 es cre una delegaci a Tarragona, el fruit del treball de la qual s'edit, coordinat pel Sr. Manuel Gell una srie de butlletins anomenats Missiva, amb 18 nms. en les dues poques que s'edit, i el Paratge Tarragon amb 10 nms. publicats. Des de l'any 2007 s'edita un Butllet.

Enllaos externs.
Societat Catalana de Genealogia, Herldica, Sigillografia, Vexillogia i Nobiliria;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111310" title="Clitoridectomia" nonfiltered="457" processed="456" dbindex="45491">
 
L'ablaci sexual s la mutilaci de part dels genitals externs masculins o femenins per evitar sentir plaer sexual, amb la fi que puguin arribar verges al matrimoni, ja que si no es fa amb aquest mtode, la personas pot arribar a ser rebutjada en les cultures on s'hi practica, tamb es realitza per evitar la promiscuitat a la dona.

s un ritual d'iniciaci en el seu origen realitzat a els nens i nenes d'alguns pasos d'frica, i el costum s de procedncia incerta, localitzada en la zona d'frica Central. Aquesta prctica s'ha ests gradualment pel Nord d'frica i recentment a Europa per l'emigraci de la poblaci africana. Cal destacar que l'aplicaci de l'ablaci, clitoridectomia o la circumcisi (mutilaci genital masculina) s ms com avui dia del que era en perodes anteriors. Avui es practica com a ritus d'iniciaci de les joves d'algunes comunitats musulmanes, i fins i tot d'algunes comunitats cristianes africanes, tanmateix, l'alcor assenyala l'obligatorietat de la circumscisi masculina, no hi diu res sobre aquesta mena de mutilaci. Hi ha alguns cultes africans que permeten aquest costum expressa en dones. Per tant, la cinrcumcisi masculina s ben vista i fins i tot s ben vist que sigui obligatria.

La prdua gaireb total de la sensibilitat s la principal conseqncia per als afectats i les afectades, amb l'afegit trauma psicolgic. Hi ha homes i dones que moren dessagnats o dessagnades o per infecci a les setmanes posteriors a la intervenci, ja que es realitza gaireb sempre de manera rudimentria, a crrec de curanderes o senyores grans, i amb estris gens ortodoxos com vidres, ganivets oxidats o fulles velles d'afaitar i mai a centres sanitaris.

A l'ablaci se la coneix amb distints noms:

Circumcisi masculina;

Circumcisi femenina,

Circumcisi femenina, amb infibulaci i escisi, sn expressions que es corresponen amb el procediment emprat per efectuar-ne la mutilaci.

Mutilacin genital masculina;

Mutilaci genital masculina;

Mutilaci genital femenina (MGF), que s una expressi ms radical perqu pretn provocar el rebuig quan es tracta el tema de manera colloquial.


Existeixen diversos tipus d'ablaci:

Amputaci del prepuci del penis o del cltoris (circumcisi), podent-se extirpar en part o en la seva totalitat el prepuci o el cltoris.

Una manera ms agressiva seria la escisi o mutilaci del prepuci total o parcial del penis o del cltoris i dels llavis menors, conservant els llavis majors.

La infibulaci s la manera ms agressiva i consistent en l'extirpaci del cltoris i llavis majors i menors. Desprs de l'acte, hi ha un cosit d'ambds costats de la vulva fins que queda prcticament tancada, deixant nicament una obertura per la sang menstrual i l'orina. La infibulaci tamb s anomenada circumcisi faranica.


Prctica illimitada.

Segons les estadstiques, la prctica de l'ablaci afecta a l'actualitat al voltant d'unes 135 milions d'homes i dones i nens i nenes al mn, essent cada cop ms els nens i nenes els que pateixen la mutilaci, per evitar quan siguin una mica ms adults arribin a les seves odes sensibilitzades per la informaci que cada dia es difon els avantatges i inconvenients d'aquest costum i es neguin al sotmetiment.

L'augment de la immigraci ha atret aquesta prctica a Europa. La mutilaci genital femenina, en qualsevolla de les seves modalitats, es troba penada per la llei als principals pasos del continent amb algunes excepcions com Itlia o Irlanda. Tot i aix encara existeixen en alguns pasos europeus normatives legals de control sobre el perms de sortida per les nenes en situaci de risc per aquesta mena de costums, hi ha denncies que un mili de dones i nenes han patit la MGP a Europa en els darrers temps, fins i tot en centres sanitaris. Tanmateix, la mutilaci genital masculina no s penada per cap llei, sin que fins i tot s ben vista i s justificada i recolzada pels qui estan en contra de la mutilaci genital femenina, la qual cosa demostra la hipocresia  dels qui s'omplen la boca "d'igualtat".

La ambaixadora de l'Organitzaci de les Nacions Unides contra l'ablaci, la ex-model somal Waris Dirie, qui pat infibulaci als 5 anys, ha aconseguit que aquesta prctica sigui illegal en alguns pasos africans, encara que sigui practicant-se. UNICEF, a un informe, afirma que aquesta prctica es pot eliminar en una generaci si hi ha un esfor cultural.


Enllaos externs.

Estadstiques per pas ;
Llei Orgnica 3/2005, de 8 de juliol ;
Persecuci fora del pas ;
Fundaci Waris Dirie contra la ablaci ;
Mutilaci ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111311" title="Ablaci" nonfiltered="458" processed="457" dbindex="45492">


 En termes geolgics Ablaci.
 Per a ablaci genital vegeu: Clitoridectomia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111312" title="Procida" nonfiltered="459" processed="458" dbindex="45493">
Procida (en llat, "Prochyta") s una petita illa de la costa de Campnia entre el Cap Miseno i l'illa d'Ischia. Pertany a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. s d'origen volcnic. Est densament poblada (11.000 habitants en noms 4 km) i la ciutat de Procida al nord-est est formada per diversos nuclis dels quals cal esmentar a Corricela, Sancio i Terra Murata; al sud-oest hi ha el llogaret de Chiaolella.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111313" title="Proconnesos" nonfiltered="460" processed="459" dbindex="45494">
Proconnesos (llat Proconnesus grec Prokunnesos o Prokonesos) era el nom d'una illa a la part occidental de la Propntida entre Priapos i Czic. Era famosa per les pedreres de marbre. El palau de Mausol es va fer amb aquest marbre blanc amb aiges negres. 

La ciutat del mateix nom, colnia de Milet, era a la part sud-oest. Hi va nixer el poeta Aristees.

Una mica al sud hi havia 'illa de Elaphonesos, amb una ciutat que tenia un bon port.

Czic va imposar la seva sobirania sobre les illes.

A l'poca cristiana fou seu d'un bisbe. Degut al marbre va canviar el seu nom a Mrmara que va donar nom a la Propntida o mar de Mrmara.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111316" title="Proni" nonfiltered="461" processed="460" dbindex="45495">
Proni o Pronni fou una de les quatre antigues ciutats de Cefalnia a la costa sud-est. 

Es va aliar a Atenes el 431 aC junt amb les altres tres ciutats. La seva fortalesa era petita per difcil de conquerir. Les quatre ciutats de l'illa foren conquerides pels romans el 189 aC i donen els gentilicis: nesiotae, cranii, palenses, i samaei. Nesiotes probablement es una falsa lectura de pronesiotes, gentilici de Pronesos, que es el nom que Estrab dona a Proni. Samaei era per la ciutat de Same.

Les seves restes son properes al port de Limnia a uns 5 km al nord del Cap Kapri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111326" title="Prusa" nonfiltered="462" processed="461" dbindex="45496">
Prusa fou una ciutat de Msia a la part nord de les muntanyes Olimp (Olympus). Plini el Vell diu que fou construda per Annbal quan era a Bitnia exiliat, per sens dubte fou construda pel rei Prsies de Bitnia que li va donar el seu nom, construcci feta potser sota consell d'Annbal.

Estrab diu que quant la va fundar el rei Prsies era en guerra amb Croesus (Cresus o Cresos) per no hi cap Cresos entre 230 i 150 aC quant van regar els dos Prsies (I i II) que foren reis de Bitnia. Esteve Bizant substitueix Cresos per Cir (Cyrus) per igualment es presenta el mateix problema.

Va ser una ciutat important sota els reis i desprs sota els romans. 

Els bizantins la van perdre davant els turcs i va quedar en mans dels otomans dels que fou la capital que la van anomenar Brusa.

La ciutat de Cios va portar tamb el nom de Prusa o Prsies per un temps




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111327" title="Psessis" nonfiltered="463" processed="462" dbindex="45497">
Psessis (llat psessii o psessi, grec psessioi o psessoi) foren un poble de la Sarmcia asitica, situat per Claudi Ptolemeu entre el Palus Maeotis i les muntanyes Hippici.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111328" title="Psofis" nonfiltered="464" processed="463" dbindex="45498">

Psofis (llat i grec Psophis) fou una ciutat del nord-oest d'Arcdia, que limitada al nord amb Acaia i a l'oest amb lide. El seu nom original hauria estat Erimantos i desprs Phegia o Phegeia. Segons els grecs fou anomenada Psophis per Echephron i Promachus, fills d' Hrcules i de Psophis, que havien vingut de Siclia.

Prcticament no s esmentada durant la seva histria. El 219 aC havia caigut en mans d'Elis i fou conquerida per Felip V de Macednia, aliat de la Lliga Aquea. 

Correspon a la moderna Triptamo.  A uns 5 km hi havia la ciutat de Seirae a la frontera amb Kleitor.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111329" title="Psils" nonfiltered="465" processed="464" dbindex="45499">
Psils (llat Pysilli) foren un poble libi de la costa del Gran Sirtis, a la vora dels nasamons, entre l' Awlad Sliman i l' Awlad Naim. Foren sotmesos pels nasamons.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111330" title="Pteleon" nonfiltered="466" processed="465" dbindex="45500">
Pteleon (llat Pteleum)  fou una ciutat de Tesslia al sud-oest de Phthiotis prop de l'entrada del Sinus Pagasaeus, i entre Antron i Halos.

El 192 aC Antoc III el gran va desembarcar a Pteleon per fer la guerra als romans, que va acabar en desastre per a ell.

El 171 aC la ciutat fou destruda pel consol Licini; els habitants ja l'havien abandonada. No es va recuperar d'aquesta destrucci i Plini el Vell diu que era un bosc al seu temps.

Correspon a la moderna vila de Ptele o Fteli. Prop hi ha un castell de l'edat mitjana anomenat Vell Fteli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111332" title="Petria" nonfiltered="467" processed="466" dbindex="45501">
Petria (llat i grec Pteria) fou el nom d'una ciutat i un districte de Capadcia esmentat per Herdot  que diu que en aquest districte es va lliurar una gran batalla entreCir II el gran de Prsia i Cresos de Ldia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111335" title="Puteoli" nonfiltered="468" processed="467" dbindex="45502">
Puteoli fou una ciutat de la costa de Campnia a la part nord del  Sinus Cumanus i a l'est de la badia anomenada Sinus Baianus. 

Fou una ciutat grega anomenada Diquearkhia (Dycaearchia) que fou colnia de Cumes (Cumae) suposadament ver el 521 aC. La ciutat no va tenir cap paper a l'histria abans de la conquesta de Cumes pels campanis, i desprs fins a la conquesta romana.

El nom Puteoli ja apareix abans (durant la Segona Guerra Pnica) i probablement derivada del seu nom osc, Phlistus que en grec es deia Phistelia i que els romans segurament van transcriure Puteoli. Per altres versions suggereixen que podria derivar de "putei" fonts de naturalesa volcnica, abundants a la zona. 

Apareix realment a la historia a la Guerra Pnica quant fou fortificada per Q. Fabius contra Annbal, el 215 aC. Aquest la va atacar sense xit el 214 aC. El 212 aC era el principal port del que es rebien el subministraments des Etrria i Sardenya. El 211 aC Claudi Ner es va embarcar aqu amb dos legions cap Hispnia. El ambaixadors cartaginesos van arribar a aquest port al final de la guerra (203 aC).

El 194 aC els romans hi van establir una colnia que es va dir Puteoli i el nom anterior va desaparixer formalment. Una inscripci del 105 aC confirma la data de la colnia
Fou una de les places comercials principals durant la repblica i desprs sota l'Imperi i a mes fou una de les residencies mes apreciades dels romans rics per tenir una vila com a segona residencia.  Cicer i va tenir una vila. Sota Sulla va rebre una nova colnia, i un altra sota August.

El 69 es va declarar per Vespasi i en el seu temps portava el nom de Colonia Flavia Augusta Puteoli.

El 410 fou saquejada pel visigot Alaric I, pel vndal Genseric el 455, i per l'ostrogot Ttila el 545. Desprs probablement va quedar deserta i no es va poder recuperar fins passat bastant de temps.

Queden les runes de l'amfiteatre , un suposat temple de Diana que semblen ser els banys, restes d'un aqueducte i altres edificis, destacant per sobre de tots el anomenat Serapis o Serapeum, un edifici ben conservat d'utilitzaci incerta amb dos edificis annexes coneguts per Temple de Nept i Temple de les Nimfes. L'anomenada vila de Cicer podrien ser o no ser les d'aquesta vila.

Al nord-est hi ha la moderna Solfatara, antiga Forum Vulcani, que es un crater d'un volca extingit del que surten gasos sulfurosos. Les fonts sulfurosos son anomenades per Plini Leucogaei Fontes i avui dia es diuen Pisciarelli.

Les runes son a tocar de la moderna ciutat de Pozzuoli



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111337" title="Pidna" nonfiltered="469" processed="468" dbindex="45503">
Pidna (llat Pydna) fou una ciutat de la costa de Piria al golf Thermaic. 

Apareix al segle V en possessi d'Alexandre I de Macednia (498-458 aC) si b la ciutat, que era un establiment grec, conservava l'autonomia. Tucdides el 432 aC va assetjar Pidna per degut que li calien forces pel setge de Potidea, va fer un acord amb Perdicas II de Macednia, fill d'Alexandre I, segurament aconseguint un reconeixement nominal dels drets atenencs a la ciutat. Es creu que la facci promacednia era al govern i la facci proatenenca havia reclamat l'ajut d'Atenes.

El 410 aC es va revoltar contra el rei Arquelau de Macednia, fill de Perdicas II que va rebre ajut del comandant atenenc Termenes per assetjar la ciutat. Els macedonis la van recuperar per l'ajut d'Atenes no fou necessari. El rei macedoni va evacuar-ne els habitants i els va ordenar reconstruir la ciutat a 4 km de la costa (a la costa hi havia el port controlat tamb pels macedonis); la nova ciutat es va considerar independent fins que fou conquerida pel comandant atenenc Timoteu durant la crisis de successi de Macednia vers el 360 aC. Filip II de Macednia, una vegada en el poder, va recuperar Pidna el 357 aC. 

A la mort d'Alexandre el Gran la seva mare Olmpies, la vdua Roxana i el fill Alexandre es van refugiar a la ciutat on foren assetjades per Cassandre. Olmpies fou executada en pblic i Roxana i Alexandre en privat. 

La ciutat va romandre en mans del Regne de Macednia i va seguir la seva histria.

El 169 aC Perseus de Macednia es va retirar de Dium davant el cnsol Q. Marcius Philippus, i va anar a Pidna. El 22 de juny de 168 aC es va lliurar la batalla de Pidna que va posar fi a la monarquia macednica.

Vegeu: Batalla de Pidna












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111340" title="Pilos" nonfiltered="470" processed="469" dbindex="45504">



Nom de dos antigues ciutats de Grcia:

Pilos d'lide;
Pilos (Grcia), clssica Pylos de Messnia, edat mitjana en itali Navarino.
 Pilos (fill d'Ares).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111341" title="Pilos d'lide" nonfiltered="471" processed="470" dbindex="45505">
Pilos (Pylus o Pylos) fou una ciutat d'lide a les muntanyes entre Elis i Olmpia i prop d'on el riu Landon desaigua al Peneios. La llegenda diu que fou fundada per Pylon, fill de Cleson de Megara, i que desprs fou destruda per Hrcules per reconstruda per Elis. 

El 402 aC fou ocupada pels espartans. El 366 aC s'hi van establir demcrates exiliats d'Elis per fer la guerra contra aquesta ciutat. 

Quant la va visitar Pausnies era una ciutat en runes i semblava abandonada feia molt de temps.

Correspon probablement a unes runes que hi ha a Agrpidhokhri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111342" title="Campionat d'Europa d'hoquei gel" nonfiltered="472" processed="471" dbindex="45506">
El Campionat d'Europa d'hoquei gel (IIHF European Championship)va ser una competici d'hoquei gel organitzada per la IIHF i que coronava el millor club d'Europa de l'esport.

Es cre l'any 1910 i pot sser considerada predecessora del Campionat del Mn d'hoquei gel. El campionat de 1932 fou el darrer campionat d'Europa separat del Campionat del Mn. A partir d'aquell any els campionats d'Europa es disputaren conjuntament amb els del mn. Aquesta situaci es mantingu fins 1991 en qu el campionat d'Europa es deix d'existir.

 Historial .
Com a competici independent


Competici integrada dins del Campionat del Mn




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111345" title="ERP" nonfiltered="473" processed="472" dbindex="45507">

 Erp, municipi de l'Arija.
 Ejrcito Revolucionario del Pueblo, una organizaci armada argentina de la dcada de 1970;
 La Planificaci de Recursos Empresarials (ERP Enterprise Resource Planning), un sistema d'informaci gerencial que integra moltes de les prctiques dels negocis associats amb les operacions de producci. Els principals ERP del mercat son SAP i Oracle.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111346" title="Pilos (Grcia)" nonfiltered="474" processed="473" dbindex="45508">

Pilos o Pylos (en catal medieval: Port Jonc, en grec:      ) s una ciutat de Grcia al Pelopons, capital de la prefectura de Messnia amb 5000 habitants. 

 Habitants .
Pilos (llat Pylus, grec Pylos) fou una ciutat de Messnia al Cap Coryphasium, que forma la part nord de la badia de Navarno. 

Fou una de les darreres ciutats a caure en mans dels espartans a la segona guerra messnica i al final els habitants van emigrar a Siclia.

Torna a aparixer a la histria el 424 aC durant la guerra del Pelopons quant el comandant atenenc Demstenes hi va erigir una fortalesa al promontori (anomenada Coryphasium en grec Koruphasion pels espartans, per Pilos pels atenencs), que va acabar amb la batalla de l'illa Sphacteria (a la vora del cap) contra els espartans; la fortalesa va restar en mans dels atenencs segons el tractat del 421 aC, i la van conservar 15 anys (fins al final de la guerra).

El 371 aC Epaminondes va restaurar Messnia i la ciutat fou disputada per messenis i aqueus.

La ciutat fou membre de la Lliga Aquea segons se sap per una moneda per es desconeix en quines dades. 

L'antic nom medieval d'Avarino fou donat probablement perqu si van establir els avars al segle VI. El castell fou construt per Guillem II de La Roche que fou tamb qui va construir la nova ciutat (Neokastron en grec) a la part sud de la badia, que fou coneguda per Navarino pels llatins, Zonklon pels venecians, i Anavarins pels otomans.

Navarino que era veneciana fou ocupada pels turcs el 1500 junt amb Korone, i recuperada pels venecians el 1685; fou retornada el 1715.

El 20 d'octubre de 1827 es va lliurar una gran batalla en els turcs i les flotes de Frana, Anglaterra i Rssia  en aquesta badia.

 Vegeu tamb.

 Batalla de Navarino;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111348" title="Navarino" nonfiltered="475" processed="474" dbindex="45509">



Illa de Navarino, al sud de Xile;
Nom medieval de Pilos (Grcia);
Batalla de Navarino;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111351" title="Pireis" nonfiltered="476" processed="475" dbindex="45510">
Els pireis (pyraei) foren un poble d'Illria que s esmentat per Plini el Vell. Son amb quasi total seguretat el mateix poble que Estrab anomena amb el nom de Pleraei.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111354" title="Piramos" nonfiltered="477" processed="476" dbindex="45511">
Piramos (en llat Pyramus, en grec Pyramos) fou un riu de l'sia Menor que naixia a Catania prop d'Arabissos i desaiguava al golf d'Issos prop de Mallos (Mallus). Era parcialment navegable. Esteve Bizant diu que el seu nom antic fou Leucosyros. El seu nom modern s Caihan o Seihun.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111357" title="Pirogers" nonfiltered="478" processed="477" dbindex="45512">
Pirogers (Pyrogeri) foren un poble de Trcia, del que se sap que vivia a la regi del riu Hebros (Hebrus). Sn esmentats per Plini el Vell (IV, 11 s. 18).

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111358" title="Pyrrhi Castra" nonfiltered="479" processed="478" dbindex="45513">
Pyrrhi Castra fou una fortalesa del nord de Lacnia a la uni entre el riu Oenus i el Eurotas. Es suposa que es va dir aix perqu hi va acampar Pirros quant va envair Lacnia el 272 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111359" title="Organitzaci territorial del Canad" nonfiltered="480" processed="479" dbindex="45514">
El Canad s una federaci de Nord-Amrica integrada per deu provncies i tres territoris que conformen el segon Estat ms gran del mn en superfcie. La diferncia principal entre una provncia i un territori canadenc s que la provncia rep els poders de govern directament de la corona, per mitj de l'Acta de la Constituci de 1867, la qual cosa l'atorga ms competncies i drets que no pas a un territori, el poders del qual l'han estat delegats pel govern federal. 

A l'actualitat les provncies del Canad sn Alberta, la Colmbia Britnica, Manitoba, Nova Brunsvic, Terranova i Labrador, Nova Esccia, Ontrio, l'Illa del Prncep Eduard, Quebec i Saskatchewan. Els tres territoris sn els Territoris del Nord-oest, Nunavut i el Yukon. 

La Companyia de la Badia de Hudson tenia el control de grans porcions de terra de l'oest del Canad fins al 1870 data en qu entregaria aquestes terres al govern del Canad i que conformarien els Territoris del Nord-oest. L'1 de setembre, 1905, la porci dels Territoris del Nord-oest que es trobava al sud del parallel 60 es va convertir en les provncies d'Alberta i Saskatchewan. El 1912 les fronteres del Quebec, Ontario i Manitoba es van estendre cap al nord: Manitoba es va estendre fins al parallel 60; Ontario cap a la Badia de Hudson i Quebec es va annexar el Districte d'Ungava. 

El 1869 Terranova va decidir en un referndum romandre com a territori britnic i no pas com a part del Domini del Canad ja que temien que les poltiques del Canad central dominarien les poltiques de Terranova quant als impostos i altres afers econmics. El 1907 Terranova i Labrador van adquirir l'estatus de Domini. No obstant aix, el 1933, el govern de Terranova va caure i durant la Segona Guerra Mundial, el Canad va prendre la responsabilitat de defendre Terranova. Desprs de la guerra, l'estatus de Terranova va ser qestionat, i per una petita majoria, els ciutadans de Terranova i Labrador van votar per unir-se a la confederaci canadenca el 1948 en un referndum. El 31 de mar, 1949, es va convertir en la desena i ltima provncia a unir-se a la confederaci. 

Govern.
Les provncies gaudeixen de gran autonomia en relaci amb el poder federal, i tenen la jurisdicci sobre la majoria dels serveis pblic de sanitat, educaci, benestar i de la transportaci intraprovincial. Reben "pagaments de transferncia" del govern federal per finanar aquests serveis, i tamb tenen la capacitat de cobrar llurs propis impostos. El govern federal, amb poders superiors quant al cobrament d'impostos condiciona aquests pagaments de transferncia i influencia les provncies; per exemple, com a condici per rebre fons per finanar el serveis de sanitat les provncies s'han de comprometre a oferir-ne l'accs universal. 

Els cossos legislatius de les provncies sn unicamerals. Anteriorment, algunes provncies tenien una segona cambra, coneguda com a consell legislatiu, per aquestes van ser abolides; l'ltima en ser abolida seria la de Quebec el 1968. A la majoria de les provncies el cos legislatiu s'anomena Assemblea Legislativa, llevat de les provncies de Nova Esccia i Terranova i Labrador on s'anomena Casa d'Assemblea, i al Quebec, on es coneix com a Assemblea Nacional. El cap de govern de cada provncia s el premier, el lder del partit amb majoria. El representant de la reina a cada provncia s el Tinent-Governador; i als territoris s el Comissionat.

Les provncies del Canad.



Notes:
 Just abans de la formaci de la confederaci Ontario i Quebec formaven la Provncia del Canad;
 Nova Esccia, Nova Brunsvic, la Colmbia Britnica i l'Illa del Prncep Eduard eren colnies separades quan es van unir a la confederaci. Abans de la seva entrada Terranova era un Domini de la Comunitat Britnica. ;
 Manitoba es va conformar al mateix temps que els Territoris del Nord-oest. ;
 Saskatchewan i Alberta foren creades a partir del Territori del Nord-oest.

Els territoris del Canad.
En l'actualitat sn tres els territoris del Canad. A diferncia de les provncies els territoris del Canad no tenen cap jurisdicci inherent i noms gaudeixen dels poders que els sn delegats pel govern federal. Els territoris abasten la porci del Canad al nord de la latitud 60 N i a l'oest de la Badia de Hudson, aix com gaireb totes les illes al nord del Canad continental (des de la Badia de James cap a les illes de l'rtic). La segent taula presenta els territoris en ordre de precedncia. 



El Canad no va adquirir nou territori per crear el Yukon, Alberta, Saskatchewan o Nunavit. Aquests van formar-se a partir dels Territoris del Nord-oest. Manitoba i el Territori del Nord-oest es van crear el 1870 de la Terra de Rupert i el Territori Nord-occidental. Aleshores, la regio del Territori del Nord-oest abastava tot el nord i l'oest del Canad, incloent-hi dos terceres parts de l'Ontrio i Quebec, llevat de les Illes rtiques, la Colmbia Britnica i una porci petita del sud de Manitoba. El 1999, Nunavut es va separar dels Territoris del Nord-oest. La poblaci del Nunavut s 85% inuit, mentre que la poblaci dels Territoris del Nord-oest s 10% inuit, 40% amerindis (anomenats "primeres nacions" o "primers pobles") i mtis (mestissos) i el 50% no s aborigen. Tots tres territoris sn la regi menys poblada del Canad amb 100.000 persones

Cadascun dels territoris elegeix un membre del Parlament. A diferncia dels territoris dels Estats Units (com ara les Illes Verges nord-americanes), els territoris canadencs elegeixen un representant amb les mateixes prerrogatives que els altres de la Cambra dels Comuns. Els residents dels territoris canadencs sn ciutadans amb tots els drets que els ciutadans de les provncies. Cada territori tamb compta amb un senador.

Vegeu tamb.
 Histria del Canad;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111360" title="Turbidita" nonfiltered="481" processed="480" dbindex="45515">
Es diu turbidita el dipsit sedimentari o formaci geolgica generat per un corrent de terbolesa en medis submergits ja siguin oceans, mars o llacs. 

La seqncia ideal de Bouma.
Bouma estudi les turbidites identificant les caracterstiques sedimentries prpies. Bouma descrigu la seva seqncia ideal (Bouma, 1976) anomenada Seqncia de Bouma que es caracteritza per tenir la base erosiva, ser grano-decreixent (sediment ms groller a la base i ms fi al sostre) i tenir estructures internes de flux que canvien verticalment indicant una prdua d'energia del flux que la va generar.

Processos que generen una turbidita.
Una turbidita es pot generar per diferents processos (Adam, 1990; Goldfinger, 2003):

 Gran terratrmol (Mw>7);
 Terratrmols superficials;
 Tempesta;
 Desestabilitzaci d'hidrats de gas;
 Fluxos hiperpcnics;
 Tsunami;
 Prisma d'acreci assmic;

Referncies.
 Adams J. 1990: Paleoseismicity of the Cascadia subduction zone: Evidence from turbidites off the Oregon-Washington margin. Tectonics 9, 569-583.
 Goldfinger, C., Nelson, C.H., Johnson, J.E. & Shipboard Scientific Party 2003: Holocene earthquake records from the Cascadia subduction zone and northern San Andreas Fault based on precise dating of offshore turbidites. Annual Reviews of Earth and Planetary Science 31, 555-577.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111362" title="Salvador Sostres i Tarrida" nonfiltered="482" processed="481" dbindex="45516">

Salvador Sostres i Tarrida (Barcelona, 1975) s un escriptor i periodista catal. 

Alumne del collegi Aula, curs un any a la Facultat de Cincies de la Informaci de la UAB i abandon a continuaci els seus estudis universitaris per dedicar-se plenament a l'escriptura. S'ha dedicat de forma exclusiva als articles d'opini i a les novelles de ficci, algunes d'elles en llengua castellana.

Escriu una columna diria al diari Avui anomenada Llir entre cards i dirigeix el bloc literari salvadorsostres.com. Tamb va ser collaborador de Crnicas Marcianas, un late night de Telecinco presentat per Xavier Sard, i present el guinyol Les Nines a Canal Catal. s digna d'esment tamb la seva collaboraci anterior amb Joan Barril a COM Rdio, i amb Alfons Ars a AruCitys.

Controvrsia.

 Ideari .

Mai ha amagat les seves tendncies poltiques; es declara votant de Convergncia Democrtica de Catalunya.

La seva obra com a periodista es caracteritza per la polmica antiespanyolista, amb l's geners de denominacions com xarnego, valoracions sobre la immigraci, el racisme o el terrorisme. Tamb s destacable el tractament que fa dels segments de poblaci menys afavorits econmicament, aix com de llurs reivindicacions salarials i laborals. Aquestes declaracions foren rebudes amb ms o menys curiositat al comenament de la seva carrera.

La seva crtica del feminisme, les seves valoracions sobre les relacions home-dona i els seus comentaris sobre les reivindicacions de gais i lesbianes, publicat al seu bloc sn alguns dels altres punts polmics de la seva obra escrita, i li han motivat molt freqents acusacions de masclista, misogin i homfob.

Tamb s conegut per la seva especial aversi envers el ventall esquerre de l'espectre poltic catal, especialment el PSC, ERC i IC, pel seu menyspreu envers la socialdemocrcia i pel seu anticomunisme visceral.

 Polmiques concretes .
Al llarg de 2003 public articles summament polmics a la seva secci habitual Llir entre cards. D'entre ells sn dignes d'esment Tocar per tocar i Pagar d'entrada, que motivaren que l'Associaci de Dones Periodistes de Catalunya li atorguessin el premi "El Card" per llur missatge misogin. Tamb s d'aquesta poca l'article La puta dedicat a la periodista Julia Otero, aix com El club de la mentida, escrit poc desprs de les eleccions del club, dedicat a Joan Laporta i molt en contradicci amb la seva posterior defensa aferrissada del President del Bara.

Sostres escrivia una columna diria a E-notcies fins desembre del 2004, quan va abandonar el diari perqu el director li va censurar un article on emetia greus acusacions envers el setmanari El Triangle.

L'abril de 2005 va publicar un article a lAvui on deia que el castell s de pobres i d'horteres, d'analfabets i de gent de poc nivell parlar un idioma que fa aquest soroll tan espants per pronunciar la jota. Tot i aix, Sostres ha publicat llibres en aquest idioma i ha participat en tertlies televisives de cadenes espanyoles.

El juliol de 2006 el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, es va querellar contra l'escriptor per dos articles apareguts al seu bloc personal. Sostres qestionava Maragall sobre una suposada addicci a la beguda i les seqeles mentals que li hauria deixat.

L'octubre de 2007 va deixar de collaborar al diari digital El Singular Digital, on escrivia un article diari des de feia uns mesos. Sostres va publicar sencer al seu bloc un article que el director de l'esmentat diari digital, Jordi Cabr, havia retallat i que criticava durament l'aleshores director de l'Oficina de Comunicaci de la Generalitat, Antonio Bolao, i al periodista de La Vanguardia Francesc-Marc lvaro. Segons Sostres, les possibles subvencions que podia rebre El Singular Digital, i que les critiques a Bolao posaven en perill, eren el motiu de l'acomiadament. Tot i aix poc desprs va publicar un altre article mostrant-se dolgut i reconciliador.

Obres publicades.
 Libro de los imbciles (1999, ISBN 978-84-350-0836-5);
 Luca (2000, ISBN 978-84-350-0886-0);
 Escric molt b (2003, ISBN 978-84-96201-01-9);
 Ara s que som plurals (2004, ISBN 978-84-664-0440-2);
 Sc Convergent: i qu? (2005, ISBN 978-84-8437-847-1);
 Jo (2006, ISBN 978-84-9734-418-0);

Referncies.


Enllaos externs.
Bloc oficial de Salvador Sostres;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111364" title="Llac Turkana" nonfiltered="483" processed="482" dbindex="45517">

El Llac Turkana, (fins a 1975 conegut com Llac Rudolf) s un llac endorreic de la vall del Rift. 

La major part del llac es troba a Kenya amb un extrem nord dins Etipia.

Els rius Omo, Turkwel i Kerio aporten el seu cabal al llac i aquest, en ser endorreic, noms perd aigua per evaporaci. 

La superfcie que ocupa s de  6.405 km i s el ms gran del llacs endorreics d'aiges permanents del mn. Cubica un volum 203.6 km d'aigua que s alcalina. La fondria mitjana s de 30'2 metres i la mxima de 109 metres. 

Es troba a uns 360 metres d'altitud dins una regi volcnica molt calenta i seca.

Els seus voltants sn un dels llocs on ms troballes d'homnids fssils s'han fet. L'habiten les tnies Gabbra, Rendille i Turkana; aquests darrers es refereixen al llac com anam  Ka'alakol que significa la mar amb molts peixos. 
.

Importncia per a la vida silvestre.
s l'habitat de  molts peixos com la perca del Nil, molts cclids pelgics i amb 14.000 cocodrils la major poblaci d'aquests rptils a l'frica.

La presncia d'aigua en una regi subdesrtica s molt important per tal de mantenir grans poblacions d'ocells, lleons, girafes i altres animals.

Actualment s un parc natural. 

Importncia paleontolgica.
El clima de la zona fa 2 milions d'anys era ms humit i frtil i s'hi van desenvolupar molts antecessors humans entre ells  australopithecus anamensis ,  Homo rudolfensis, Homo erectus (El noi de Turkana) o el recentment trobat Kenyanthropus platyops.



Enllaos externs.
Lake Turkana's entry on UNESCO's list of World Heritage Sites;
Map of the Lake Turkana basin at Water Resources eAtlas;
Satellite images showing Lake Turkana's falling water levels;
Sibiloi National Park, World Heritage Site;
Ongoing Palaeoanthropological research in the Turkana Basin;
World Lakes Database;

Referncies.
 World Lakes Database entry for Lake Turkana;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111365" title="John Huston" nonfiltered="484" processed="483" dbindex="45518">

John Marcellus Huston (5 d'agost de 1906   28 d'agost de 1987) fou un guionista i director de cinema i actor nord-americ guanyador d'un Oscar al millor director per El tresor de Sierra Madre.

Infncia i inicis.

Naixia a Nevada, Missouri, fill de l'actor canadenc, Walter Huston, i de Rhea Gore, periodista d'origen escocs i irlands per part del seu pare. Huston fou criat pels seus avis maternals, Adelia Richardson i John Marcellus Gore.

Va ser un personatge inquiet, ja que tamb va ser boxejador, periodista, novellista, militar, criador de cavalls, caador, colleccionista d'art... De fet, en la seva adolescncia va arribar a ser un campi de boxa i va exercir com a agregat militar nord-americ en l'exrcit mexic. Va contreure el seu primer matrimoni a la primerenca edat de 20 anys. Durant una temporada, va viure com a pintor de carrer a Pars, va treballar com a actor i va ser redactor en una revista novaiorquesa.

Carrera.

Va comenar en el cinema com a extra en alguna pellcula i, grcies al seu pare, que era actor, va ser guionista de diverses pellcules de William Wyler (A House Divided o Jezebel) i va treballar en una quantitat impressionant de guions adaptats durant els anys 1930 i principis dels anys 1940 (El sergent York, Els crims del carrer Morgue, High Sierra, entre altres).

La seva primera pellcula com a director, de la qual tamb en va ser guionista, El falc malts, va esdevenir tot un xit i encara continua sent considerada una obra mestra de la histria del cinema, amb Humphrey Bogart com a protagonista. Varies pellcules seves importants tamb van estar protagonitzades per Bogart: El tresor de Sierra Madre i Cayo Largo.

Poc desprs, mentre rodava Across de Pacific, una aventura d'espionatge, es va enrolar en l'aviaci a causa de la guerra i no va poder acabar el rodatge d'aquesta pellcula. Mentre va romandre en l'exrcit es va convertir en cineasta militar realitzant tres documentals: Report from d'Aleutians, The battle of San Pietro i Let there be light, aquesta ltima sobre el tractament psiquitric dels ferits de guerra, on John Huston es va iniciar en les tcniques de la hipnosi.

Les pellcules de Huston tractaven sobre la naturalesa humana i els seus trngols. Tamb a vegades incloen escenes o passatges de dileg breus pel que fa a assumptes mediambientals que arribarien a la conscincia pblica en el anys 1970; els exemples inclouen El tresor de Sierra Madre (1947) i La nit de la iguana (1964). Huston tamb dirigia Vides rebels amb un csting estelar que incloa Clark Gable, Marilyn Monroe, Montgomery Clift, i Eli Wallach.

Huston passava llargues vetllades als casinos de Nevada desprs de filmar, envoltat per periodistes i noies boniques, apostant, bevent, i fumant cigars. Gable havia dit que "si continuava aix, moriria aviat". Irnicament, i trgicament, Gable moria tres setmanes desprs d'acabar la pellcula d'un atac de cor mentre que Huston viuria vint-i-sis anys ms.

La reina d'frica, una altra de les seves obres mestres, rodada el 1951, va demostrar al seu equip fins on estava disposat a arribar per rodar una pellcula, rodant a El Congo, amb mosquits, calor i tot tipus de malalties. Errol Flynn i Trevor Howard tamb van sofrir grans penalitats durant el rodatge de The Roots of Heaven al Txad.

Va entaular una batalla contra el comit d'assumptes antiamericans que el va portar fins a Washington.

Poc desprs de rodar Moulin Rouge, on comptava la vida de Tolouse Lautrec, i on feia un hbil s del color, John Huston es va expatriar a Irlanda on viuria durant vint anys. Es va convertir en un pria de Hollywood.

Tanmateix, la seva carrera  va tenir certa irregularitat, en acceptar dirigir pellcules com La Bblia, produda per Dino de Laurentis; Annie; Escape to Victory, o Casino Royale, pellcula de James Bond que va comptar amb cinc directors diferents.

Malgrat aix, va continuar fent grans pellcules posteriorment, com  Reflections in a Golden Eye o Under the Volcano.

Va tenir ocasi de dirigir al seu propi pare, l'oscaritzat actor Walter Huston, en cinc llargmetratges, i tamb va dirigir la seva filla, Anjelica Huston, a L'honor dels Prizzi i a Dublinesos, entre d'altres. Aquest darrer llargmetratge, amb gui del seu fill Tony Huston, John Huston dirigeix a les portes de la mort des d'una cadira de rodes i amb l'ajuda d'una mscara d'oxigen.

Tamb va actuar en un cert nombre de pellcules, destacant El Cardenal d'Otto Preminger, per la qual se'l proposava a l'Oscar com a actor secundari, i Chinatown de Roman Polanski amb Jack Nicholson, company de la seva filla Angelica Huston durant 17 anys, com a principal protagonista.

Moria d'un emfisema el 28 d'agost de 1987 a Middletown, Rhode Island, a l'edat de 81 anys.

Filmografia com a director.

El falc malts (1941);
In This Our Life (1942);
Across the Pacific (1942);
The Battle of San Pietro (1945);
Let There Be Light (1946);
El tresor de Sierra Madre (1947);
Cayo Largo (1948);
We Were Strangers (1949);
La jungla d'asfalt (1950);
The Red Badge of Courage (1951);
La reina d'frica (1951);
Moulin Rouge (1953);
Beat the Devil (1953);
Moby Dick (1956);
Heaven Knows, Mr. Allison (1957);
The Barbarian and the Geisha (1958);
The Roots of Heaven (1958);
The Unforgiven (1960);
Vides rebels (1960);
Freud the Secret Passion (1962);
The List of Adrian Messenger (1963);
La nit de la iguana (1964);
The Bible: In The Beginning (1966);
Reflections in a Golden Eye (1967);
Casino Royale (1967);
Sinful Davey (1969);
A Walk with Love and Death (1969);
The Kremlin Letter (1970);
Ciutat daurada (1972);
The Life and Times of Judge Roy Bean (1972);
The Mackintosh Man (1973);
L'home que volia ser rei (1975);
Wise Blood (1979);
Phobia (1980);
Victory (1980);
Annie (1982);
Under the Volcano (1984);
L'honor dels Prizzi (1985);
Dublinesos (1987);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111367" title="Josep Ferran de Baviera" nonfiltered="485" processed="484" dbindex="45519">


Josep Ferran de Baviera, prncep de Baviera (Munic 1692 - 1699). Prncep de Baviera de la Casa de Wittelsbach amb el tractament d'altesa reial. Algunes vegades ha estat considerat infant d'Espanya i prncep d'Astries. 

Nascut a la ciutat de Munic, capital de l'Electorat de Baviera, el dia 28 d'octubre de l'any 1692, essent fill del duc Maximili II Manuel de Baviera i de l'arxiduquessa Maria Antnia d'ustria. Josep Ferran era nt per via paterna del duc Ferran I de Baviera i de la princesa Enriqueta de Savoia i per via materna de l'emperador Ferran III, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Anna d'Espanya. 

Abans de la Guerra de Successi d'Espanya, Josep Ferran fou el candidat recolzat per Anglaterra i els Pasos Baixos per succeir al rei Carles II d'Espanya. La legitimitat de Josep Ferran provenia de la seva via materna, la infanta Margarida d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya. 

La inesperada mort del prncep bavars l'any 1699 als sis anys d'edat va provocar el trencament de l'Aliana anglofrancesa i va permetre el Segon Tractat de Partici de l'any 1700 pel qual el duc d'Anjou rebria els territoris de Npols, Siclia i Mil mentre que la resta de dominis espanyols passarien a l'arxiduc Carles d'ustria.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111369" title="Priapisme" nonfiltered="486" processed="485" dbindex="45520">
El priapisme s una erecci mantinguda i dolorosa del penis, sense relaci amb l'estmul sexual. Aquesta erecci noms afecta als cossos cavernosos del penis, de tal manera que els cossos esponjosos no hi participen (el gland es mostra flccid, per tant). Els cossos cavernosos es congestionen i no poden evacuar correctament la sang que contenen, que pot coagular-se i mantenir el procs.

El mot deriva del llat Prap, un du mascul de la fertilitat. 

El priapisme pot ser primari o secundari a diverses causes, com l'anmia de cllules falciformes, el mieloma mltiple, la policitmia, l'esclerosi mltiple, prostatitis, uretritis, amilodosi, neoplsies, alcohol, marihuana, androgens, corticoides, entre d'altres factors desencadenants o contribuents.

s possible la remissi espontnia, per un priapisme perllongat, de durada superior a dues o tres hores s tributari d'atenci mdica urgent. La principal conseqncia de priapismes perllongats s una disfunci erctil permanent.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111374" title="Disfunci erctil" nonfiltered="487" processed="486" dbindex="45521">
La disfunci erctil, abans anomenada impotncia, s una situaci en qu no hi ha una resposta erctil adequada davant dels estmuls sexuals. Pot ser que hi hagi una manca completa de resposta o una resposta insuficient. s una disfunci sexual.

Una resposta erctil adequada s aquella que permeti la introducci del penis en un acte sexual.

Les causes de la disfunci erctil poden ser orgniques, psicolgiques o mixtes. Cada cop predominen ms les causes orgniques a causa de la major presncia del trastorn en edats avanades. A una causa orgnica freqentment s'hi suma una causa psicolgica secundria.

En gent ms jove, la principal causa s la psicolgica i, a mesura que avana l'edat, es va fent ms freqent la orgnica, que s la predominant en edats avanades.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111377" title="Alfons Cuc Giner" nonfiltered="488" processed="487" dbindex="45523">
Alfons Cuc Giner (Valncia, 19 de juliol de 1941 - 26 d'octubre de 2002), historiador i poltic valenci.

El 1960 va ser cap de les joventuts de Lo Rat Penat. Fou professor de la Universitat de Valncia el 1967, on s'hi doctor en Filosofia i Lletres el 1970. Quan el 1996 deix la poltica va ser catedrtic d'Histria Contempornia a la Universitat de Valncia   i senador per Valncia entre 1979 i 1996.  El 1971 fou un dels organitzadors del Primer Congrs d'Histria del Pas Valenci. 

 Poltica .
Alfons Cuc fou un dels fundadors del Partit Socialista Valenci el 1962, i del seu successor, el Partit Socialista del Pas Valenci el 1968, i durant l'escissi que, abans de les eleccions del 1977 va protagonitzar un sector del partit (que s'anomen Unitat Socialista del Pas Valenci) per coalitzar-se amb el Partit Socialista Popular que encapalava a Madrid Enrique Tierno Galvn i al Pas Valenci Manuel Snchez Ayuso, va respectar els pactes amb el Moviment Comunista del Pas Valenci i el Partit Carl del Pas Valenci i es present en la candidatura anomenada Bloc d'Esquerres per l'Autonoma i el Socialisme. Desprs d'uns resultats minsos, pass al PSOE.

Per a les eleccions generals espanyoles de 1979 el PSPV es fusiona amb el PSOE, i Alfons Cuc es presenta al Senat. Va ser el senador amb ms vots, perqu a ms dels propis del PSOE, els sectors ms nacionalistes vren proposar votar un candidat del PSOE (el mateix Cuc), un del PCE-PCPV, Francesc Codonyer i un altre del Bloc, Josep Vicent Marqus i Gonzlez. Va obtenir la reelecci en les cinc primeres legislatures, s a dir, des del 1979 fins al 1996. 

Alfons Cuc es va integrar en la Plataforma Cvica Valencians pel Canvi, que el 2000 es present a les eleccions a les llistes del Bloc Nacionalista Valenci, i que ms tard es consolid com a espai de reflexi. ;Mor als 61 anys d'un cncer.

L'11 d'abril del 2003 es va presentar la "Ctedra Alfons Cuc de Reflexi Poltica Europea".

 Obra .
 1960: Lluernes tan sols  (poesia);
 1965: Aspectes de la poltica valenciana en el segle XIX;
 1967: El Congreso Sociolgico Valenciano de 1883;
 1969: Sobre el radicalismo valenciano ;
 1971 : El valencianisme poltic, 1874-1936, Ed. Afers, Catarroja. ISBN 84-86574-73-0;
 1975:  Republicans i camperols revoltats;
 1979: Sobre la ideologia blasquista ;
 1989: Pas i Estat: la qesti valenciana;
 1995: El valor de la naci;
 1997: Llengua i poltica, cultura i naci ;
 1998 : Els confins d'Europa. Nacionalisme, geopoltica i drets humans de la Mediterrnia oriental;
 1999: Nacionalismo y poder poltico: el escenario sovitico;
 2002 : Roig i blau: la transici democrtica valenciana. Ed. Tndem, Valncia.

 Enllaos externs .
 Paraules del rector Francico Toms en la Presentaci de la Ctedra Alfons Cuc;
 Ctedra Alfons Cuc de Reflexi Poltica Europea;
 Biografia amb llicncia GFDL;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111379" title="GIOVE" nonfiltered="489" processed="488" dbindex="45524">
GIOVE (Galileo In-Orbit Validation Element, element de validaci en rbita del Galileo) s una part integrant del sistema Galileo de posicionament mundial. Est format per un conjunt de dos satllits (GIOVE-A i GIOVE-B) i diverses plataformes terrestres destinades al seu estudi i control.

Una de les principals missions dels satllits experimentals del sistema Galileo s servir de rellotges de precisi. Els satllits estan equipats amb els rellotges atmics ms precisos mai posats en rbita. Cal dir que la precisi de la hora indicada pels satllits s la clau de l'xit de la missi, el que far possible redur el marge d'error al mnim.
 
El seu nom s un homenatge a Galileo Galilei, ja que Giove s Jpiter en itali, un dels planetes estudiats per aquest cientfic, qui en va descobrir els quatre primers satllits naturals. El nom tamb fa referncia a la utilitat principal de Jpiter, que a l'poca de Galileu era utilitzat com a rellotge astronmic de precisi.

 GIOVE-A .
El GIOVE-A s el primer dels satllits GIOVE posats en rbita. 
Aquest satllit va ser anomenat GSTB-V2/A durant el seu desenvolupament i va ser posat en rbita a finals del 2005. La seva missi era, bsicament:
 comprovar la viabilitat de les rbites reservades per Galileo ;
 comprovar l'efectivitat dels rangs de freqncies;
 verificar la precisi i el comportament del rellotge atmic de rubidi;
 posar a prova el nou sistema de posicionament per lser;

Caracterstiques.
 Dimensions: 1,3 m x 1,8 m x 1,65 m;
 Massa orbital: 600 kg;
 Potncia: 700 W (2 panells solars de 1,74 m);
 Propulsi: but (50 kg);
 Temps de vida til: 2 anys;

Crrega experimental: 
 2 rellotges atmics de rubidi;
 antena per a la banda L;
 generador de senyal Galileo;
 matriu de refractors lser;

 GIOVE-B .
El GIOVE-B s el segon satllit del Sistema Galileo dins de l'etapa de proves GIOVE. Incorpora instrumental de mxima precisi per concloure els estudis iniciats amb el GIOVE-A.

Caracterstiques.
 Dimensions: 0,95 m x 0,95 m x 2,4 m;
 Massa orbital: 523 kg;
 Potncia: 700 W (2 panells solars de 1,49 m);
 Propulsi: hidrazina (28 kg);
 Temps de vida til: 2 anys;

Crrega experimental: 
 rellotge atmic de rubidi;
 rellotge atmic d'hidrogen (mser d'H passiu);
 generador de senyal Galileo adaptable;
 matriu de refractors lser;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111380" title="Coherncia (fsica)" nonfiltered="490" processed="489" dbindex="45525">
La coherncia s la propietat de les ones (i, en general, de qualsevol estat fsic ondulatori) que els permet exhibir interferncia. Tamb s el parmetre que quantifica la qualitat de la interferncia (tamb conegut com grau de coherncia). El concepte fou introdut originalment en ptica a partir de l'experiment de la doble escletxa de Thomas Young, per actualment s'utilitza en qualsevol camp que treballi amb estats ondulatoris, com l'acstica, l'enginyeria elctrica i la fsica quntica.

En una situaci d'interferncia es combinen dos estats ondulatoris i, en funci de la fase relativa entre ells, poden interferir constructivament (que resulta en una intensitat major) o destructivament (que resulta en una intensitat menor). El grau de coherncia mesura el grau en qu les ones poden anullar-se mtuament a causa de la interferncia destructiva. La propietat de la coherncia s bsica en aplicacions com l'holografia, el girscop de Sagnac, xarxes d'antenes, radiotelescopis o interfermetres.

En l'estudi de la coherncia cal diferenciar entre la coherncia temporal i la coherncia espacial. Si les ones que interfereixen no sn monocromtiques tamb caldr considerar la coherncia espectral.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111384" title="Albert Roussel" nonfiltered="491" processed="490" dbindex="45526">

Albert Charles Paul Marie Roussel (Tourcoing, 5 d'abril de 1869 - Royan,
23 d'agost de 1937) va ser un compositor francs.  

Biografia.
La primera vocaci de Roussel va ser la matemtica. Tamb va passar un temps en l'Armada Francesa, i des del 1889 fins el 1890 va formar part de la tripulaci de la fragata Iphignie en les aiges d'Indo-xina. Aquests viatges el van influir des del 
punt de vista creatiu, i la major part de les seues obres reflecteixen el seu inters pels 
indrets llunyans i extics.

Desprs d'abandonar l'Armada l'any 1894, va comenar a estudiar la msica d'una manera sistemtica, estudis que es van allargar fins l'any 1907. Un dels seus mestres va ser Vincent d'Indy.  Mentre estudiava, tamb es va dedicar a l'ensenyament, comptant-se entre els seus alumnes Satie i el jove Edgard Varse.

Durant la Primera Guerra Mundial va servir   com tamb ho va fer Ernest Hemingway   com a conductor d'ambulncia en el front oest. Desprs de la guerra, va traslladar-se a Normandia, on va consagrar-se a la composici.

Per temperament, Roussel era un classicista. Les seues primeres obres van estar molt infludes per l'impressionisme, per desprs va trobar un estil personal, ms formal en el disseny de les obres, amb una punyent estructura rtmica, i amb un tractament particular de la tonalitat, diferent a l'aplicat pels seus contemporanis, com ara Debussy, Ravel, Satie, o Stravinski.  Tot i haver estat criticat per un estil orquestral pesant, potser degut a la comprensible comparaci amb la lleugeresa i subtilesa dels seus compatriotes; esttica que ell mai no va compartir, si es compara la seua msica amb els exponents de la msica romntica alemanya, no pot qualificar-se de vertaderament bigarrada.

Roussel tamb es va mostrar interessat pel jazz, i va compondre una obra per a veu i piano titulada Jazz dans la nuit, que presenta un interessant contrast front a altres obres d'inspiraci jazzstica de compositors francesos contemporanis, com ara el segon moviment de la Sonata per a viol de Ravel o La Cration du Monde de Darius Milhaud.

Va compondre nombrosos ballets, quatre simfonies, suites orquestrals, un concert per a piano, un concertino per a violoncel i orquestra, msica incidental, i gran quantitat de msica de cambra, obres per a piano i canons.

Obres principals.
Msica de cambra.
 Andante et Scherzo per a flauta i piano;
 sonata n2 per a viol op 28 (1924);
 Joueurs de flte op 27 (1924);
 Prlude et Fugue, per a piano;
 Quartet de corda op 45 (1931-1932);
 Quintet de corda;
 Segovia, per a guitarra;
 Srnade;
 Trio amb piano;
 Trio de corda;
 Trio n 2 per a flauta, viola i violoncel op. 40 (1929);
 Tres Peces, per a piano;

Msica orquestral.
 Concert per a petita orquestra;
 Concertino per a violoncel;
 Concert per a piano ;
 vocations;
 Pour une Fte de printemps;
 Rhapsodie flamande;
 Rsurrection;
 Sinfonietta;
 Suite en fa;
 Simfonia n1 op 7 "Le Pome de la fort" (1904-1906);
 Simfonia n2 op 23 (1919-1921);
 Simfonia n3 op 42 (1929-1930);
 Simfonia n4 op 53 (1934);

Msica vocal.
 Deux pomes chinois;
 Odes anacrontiques;
 Quatre pomes de Regnier;
 Deux idylles;
 Deux mlodies de Ville;
 Deux pomes de Ronsard;
 vocations (1913);
 Psaume 80;

Ballets.
 Le festin de l'araigne (1913);
 Bacchus et Ariane (1931);

pera.
 Padmvat (1923);

Piano.
 Divertissement ;
 Rustiques;
 Sonatina op 16 (1912);
 Suite;
 L'accueil des muses (1920);

Bibliografia.
 Albert Roussel, un marin musicien, biographie par Damien Top, ditions Sguier, 2000.

Enllaos externs.
 Portal dedicat a Albert Roussel ;
 Centre Internacional Albert Roussel ;
 Festival Internacional Albert Roussel ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111385" title="Sal del Manga de Barcelona" nonfiltered="492" processed="491" dbindex="45527">
El Sal del Manga de Barcelona s una convenci sobre manga i anime organitzada per Ficomic, i se celebra anualment a L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona). Es tracta d'una de les convencions sobre aquest tema ms importants d'Espanya.

Histria.
Desprs d'un experiment en forma de jornades de manga l'abril del 1995, que va ser tot un xit, a finals d'aquell mateix any es va celebrar el primer Sal del Manga de Barcelona a l'Estaci de Frana d'aquesta ciutat, on es repetiria el segent any. No obstant aix, atesa la gran afluncia de pblic, la tercera edici, el 1997, es va traslladar al recinte de La Farga, a la ciutat vena de L'Hospitalet de Llobregat, on s'ha celebrat des de llavors. Aquesta tercera edici, a ms a ms, va ser la primera en qu hi va haver un autor convidat, que va ser Masami Tsuda, autora de Karekano.


* El 2004 i el 2005 el Sal va durar 4 dies.

 Activitats .
Durant el Sal del Manga de Barcelona es realitzen moltes activitats, per les ms aclamades pels visitants sn el concurs de cosplay i el de karaoke.

 Consurs de cosplay .
Tradicionalment se celebra el dissabte, dia de ms afluncia. Les normes canvien cada any i les categories de premis tamb.

El nombre de participants ha augmentat sempre, arribant a haver-hi 500 participants en una sola edici. L'organitzaci s'ha vist obligada a restringir el nombre de participants, i el 2006, amb el canvi de president de l'organitzaci, es va intentar eliminar el concurs, tot i que finalment es va realitzar, per noms amb un lmit de 40 inscripcions.

 World Cosplay Summit .
L'any 2003, Espanya passa a formar part dels pasos participants al World Cosplay Summit, i s'escull el Sal del Manga de Barcelona per dur-hi a terme l'elecci dels participants que viatjaran al Jap. La primera edici es va celebrar amb el concurs de cosplay, per posteriorment es van convertir en dos concursos a part.

Enllaos externs.
Pgina web de Ficomic;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111386" title="GLONASS" nonfiltered="493" processed="492" dbindex="45528">
GLONASS (Global'naya Navigatsionnaya Sputnikovaya Sistema) s el Sistema de navegaci per satllit rus, creat com a contrapartida pel GPS dels Estats Units. Aquesta constellaci consta de 24 satllits (21 operatius i 3 auxiliars) situats en una rbita terrestre mitjana a 25.440km en tres plans a 45 d'inclinaci. 
La precisi d'aquest sistema s molt baixa (50m/70m horitzontal/vertical) comparada amb l'actual GPS o el futur Sistema Galileo europeu. Encara es mant en funcionament sota mnims i est previst posar en rbita dos nous models (GLONASS-K i GLONASS-M) que milloren el disseny actual en pes i caracterstiques, per tal de tornar a activar tot el sistema el 2010.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111387" title="Medi actiu" nonfiltered="494" processed="493" dbindex="45529">
En la tecnologia del lser, el medi actiu s el material on es produeix la inversi de poblaci; s a dir, el medi on s'aconsegueix situar ms toms en un estat excitat que en l'estat de ms baixa energia de la transici electrnica utilitzada en el lser. Aquesta inversi de poblaci s'acostuma a aconseguir aportant energia al medi amb l'anomenat bombeig, de forma que no interfereixi amb les transicions  implicades en l'emissi lser.

Alguns exemples de medis actius utilitzats en diversos tipus de lsers sn:
 alguns cristalls, habitualment dopats amb ions de terres rares (com el neodimi, l'iterbi o l'erbi) o ions de metalls de transici (com el titani o el crom), sovint el granat d'itri i alumini (YAG), l'ortovanadat d'itri (YVO4) o el safir (Al2O3).
 alguns vidres, com vidres de silicats o fosfats, tamb dopats amb ions actius.
 gasos, com mescles d'heli i ne, nitrogen, arg, monxid de carboni, dixid de carboni o vapors metllics.
 semiconductors, com l'arseniur de galli (GaAs), l'arseniur d'indi i galli (InGaAs) o el nitrur de galli (GaN).
 solucions lquides d'alguns colorants.
 un feix d'electrons (en els lsers d'electrons lliures).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111388" title="Ressonador" nonfiltered="495" processed="494" dbindex="45530">

Un ressonador s qualsevol dispositiu o sistema que s capa d'entrar en ressonncia o que t la capacitat de comportar-se de manera ressonant, aix vol dir que oscilla a unes determinades freqncies amb una amplitud ms gran que a les altres. Per habitualment el terme s'utilitza per referir-se als objectes fsics que oscillen a una determinada freqncia a causa de qu els seves dimensions sn una integral mltiple de la longitud d'ona a aquelles freqncies. Les oscillacions u ones a un ressonador poder ser electromagntiques o mecniques. Els ressonadors s'utilitzen tant per generar ones de freqncies determinades o per seleccionar freqncies especfiques d'un senyal. Els instruments musicals utilitzen ressonadors acstics que produeixen ones sonores de tons especfics.

Una cavitat ressonant s un ressonador electromagntic, s un dispositiu format per un cert espai limitat per superfcies (dielctriques, que utilitza la ressonncia per seleccionar determinades freqncies del conjunt d'ones electromagntiques que el travessen. Les cavitats ressonants acstiques a les que els sons es produeixen per l'aire que vibra a una cavitat amb una obertura acostumen a rebre el nom de ressonadors de Helmholtz.

Ressonador electromagntic.
Un ressonador de parmetres distributs d'un circuit tipus t capacitncia, inductncia i resistncia que no poden allades en un conjunt de condensadors, inductors i resistors. El factor temporal de propagaci de l'energia de l'ona al circuit s apreciable. Els ressonadors poden ser de tipus dielctric o magntic. Un conductor buit que utilitza la ressonncia per amplificar una ona electromagntica rep el nom de cavitat ressonant. En el context dels components electrnics, un ressonador pot referir-se a un ressonador cermic, un component que s'utilitza per produir una oscillaci a una freqncia especfica, la seva utilitzaci principal s la de senyal de rellotge per als circuits digitals. Una bobina d'una sola capa o solenoide que s'utilitza com a bobinat secundari o terciari d'una bobina de Tesla tamb rep el nom de ressonador.

Cavitats ressonants.
La cavitat presenta una superfcie interior que reflecteix les ones d'una freqncia especfica, quan l'ona que s ressonant amb la cavitat entra rebota amb petites prdues (Vegeu ona estacionria). Com ms energia en forma d'ones entra a la cavitat es recombina i refora amb les ones que ja hi sn incrementant la seva intensitat.

Exemples.
Alguns exemples de cavitats ressonants serien: el tub d'una flauta, la caixa d'un viol (que seria un exemple de Ressonncia de Helmholtz) o un magnetr d'un forn microones (Vegeu klystron).

La cavitat d'un magnetr s un tub de buit amb un filament al centre d'una cambra circular i lobulada buida. Hi ha un camp magntic perpendicular creat per un imant permanent que provoca que els electrons, que sn atrets per la part contrria de la cambra (relativament positiva), segueixin un cam en espiral en comptes d'anar directament cap a l'node. Espaiades entorn la cambra hi ha un seguit de cavitats cilndriques que sn obertes i per tant comunicades amb la cavitat comuna. Quan els electrons passen per aquestes obertures indueixen un camp ressonant alta freqncia a la cavitat, que al seu torn fa que els electrons s'agrupin. Una part d'aquest camp s'extreu amb una antena curta que s connectada a una guia d'ones (un tub de metall, normalment de secci rectangular). La guia d'ones dirigeix l'energia de radiofreqncia cap al dispositiu on s'utilitzar, que podria ser la cambra de cocci d'un forn microones o a l'antena d'un radar.

A un lser, la llum s amplificada a una cavitat ressonant que s composada habitualment per dos o ms miralls. Aix tenim una cavitat ptica ressonant que reflecteix a les seves parets les ones electromagntiques (la llum en aquest cas). Aix permet que hi hagi ones estacionries amb poca prdua fora de la cavitat.

Vegeu tamb.
 Ressonncia;
 Ressonncia mecnica;
 Ressonncia elctrica;
 Ressonncia acstica;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111391" title="Paraflia" nonfiltered="496" processed="495" dbindex="45531">
La paraflia s qualsevol mena de comportament sexual, en qu la font d'estmul per l'obtenci del plaer sexual no s la simple relaci habitual amb una altra persona. En general les paraflies formen part de la sexualitat normal de les persones.

Les paraflies s'havien anomenat desviacions sexuals, o perversions sexuals, entre altres termes que suposaven un judici moral i encara es poden trobar tractades d'aquesta manera en moltes publicacions. Habitualment, per, en aquesta mena de publicacions han d'aclarir desprs que un cert grau de paraflia s completament normal, la major part de vegades.

Totes les persones poden tenir un component normal d'inters, de fantasies o d'activitat parafliques, sense que aix suposi cap problema personal, ni social. En la mesura que una determinada parafilia es fa ms dominant o exclusiva, sobretot si afecta la llibertat o els drets sexuals d'altres persones o si provoca problemes socials al seu entorn, es pot comenar a considerar-les problemtiques. En algunes persones, una paraflia determinada pot ser l'nic que desperta el seu inters sexual. Hi ha classificats tres graus quant a la profunditat de la paraflia, segons l'Associaci Mundial de Psiquiatria: mnim, accentuat i depenent.

Avui en dia no es poden considerar de cap manera paraflies la masturbaci, l' homosexualitat ni la transexualitat.

Si una paraflia dna malestar a la persona que la presenta o b en cas que provoqui problemtica social o legal, pot ser objecte de tractament. 

De paraflies n'hi ha fora, algunes ms freqents, d'altres ms rares, algunes ms acceptades socialment, altres considerades delictuoses.

Llista de paraflies.
Acrotomoflia.
L'acrotomoflia s una paraflia en la qual l'excitaci sexual es produeix per la presncia d'amputaci en algun membre de la parella.

Agalmatoflia.
L'agalmatoflia s una paraflia en qu el desig sexual sorgeix en observar una esttua que representi una figura humana nua.

Cleptolgnia.
La cleptolgnia s una paraflia en qu l'excitaci sexual s'obt per l'acte de robar.

Clismaflia.
La clismaflia s una paraflia en qu l'excitaci sexual s'obt a travs de l'aplicaci d'un enema o de supositoris via rectal. Hi ha qui la considera una forma de coproflia.

Coproflia.
La coproflia s una paraflia en qu l'excitaci sexual s'obt en veure, olorar, manipular, ingerir (coprofgia) o untar-se amb excrements.

Efeboflia.
L'efeboflia s una paraflia en qu l'excitaci sexual s'obt quan la parella s a punt d'entrar o a l'inici de la pubertat. s una variant de la pedoflia.

Emetoflia.
L'emetoflia s una paraflia en qu l'excitaci sexual s'obt a travs de l'observaci o de la provocaci del vmit.

Escatologia telefnica.

L'escatologia telefnica s una paraflia en la qual l'excitaci sexual s'obt a partir de trucades telefniques de carcter obsc. El missatge oral que es transmet pot consistir en gemecs, sons, paraules o frases de carcter sexual. 

La persona receptora de la trucada pot ser consentidora o no consentidora d'aquests missatges. En cas que sigui consentidora pot estar d'acord prviament en rebre o intercanviar aquesta mena de trucades i de gaudir-les conjuntament. Si no s consentidora pot ser que la sorpresa la porti a escoltar all que no desitja, fet que provoca major satisfacci en qui l'ha trucada.

Una nova mena d'escatologia telefnica s la que es dna a travs d'internet, en xats de veu o de veu i imatge.

Estigmatoflia.
L' estigmatoflia s una paraflia en qu l'excitaci sexual s'obt a travs de cicatrius, perforacions o tatuatges en el cos.

Exhibicionisme.

L'exhibicionisme s una paraflia per la qual s'obt l'excitaci sexual a partir de la reacci que s'obt en mostrar els rgans genitals de tal manera que generi sorpresa, rebuig o por a la vctima.

L'exhibicionisme tpic s una activitat masculina per la qual es descobreixen de forma sobtada els genitals en una zona pblica on sobretot hi passin fora dones. Tamb existeix, per, l'exhibicionisme femen, que sol generar una reacci diferent, ja que s vist com un acte de menor agressivitat que el mascul. A causa del grau de tensi que genera l'activitat exhibicionista sovint no hi haur una erecci o ser imcompleta. Desprs, probablement recordant les reaccions de les seves vctimes i la seva sensaci de poder, lograr alleujar la seva tensi sexual.

Fetitxisme sexual.

El fetitxisme aplicat al sexe (fetitxisme sexual) comprn totes aquelles prctiques que giren al voltant d'un objecte o element de l'entorn (fetitxe) que esdev el centre de referncia del que se'n deriva l'excitaci sexual.

El fetitxe sexual pot ser per tant des d'una part concreta del cos no relacionada directament amb el sexe (orelles, peus, natges), passant per una sensaci o qualitat de l'entorn (olor, lloc), fins un objecte o element determinat (pea de roba, sabates, vibrador, prcing, tatuatge, orins -urolgnia-, etc). Cal matisar que per al fetitxista aquests objectes (fins i tot incloent calces, subjectadors, guants, mitjanes, sabates, botes i fins i tot davantals i mocadors) solen ser ms excitants si ja els ha dut posats una dona. I encara que aquests objectes poden resultar excitants per a moltes persones, per al fetichista l'objecte s realment ms excitant que la dona que ho ha utilitzat.

Formicoflia.
La formicoflia s una paraflia especfica, que es pot incloure com una mena de zooflia en qu l'excitaci s'obt amb el contacte de zones sexuals o ergenes amb formigues o cargols.

Fregarisme.
El fregarisme s una paraflia en qu l'excitaci sexual es produeix en fregar els genitals amb altres persones, aprofitant espais amb molta densitat de persones.

Gerontoflia.
La gerontoflia s una paraflia en qu l'excitaci sexual s'obt a travs de tenir relacions sexuals amb persones d'una edat similar als pares o de la tercera edat. 

Hipoxiflia.
La hipoxiflia s una paraflia en qu l'excitaci sexual es produeix per la fantasia o la realitat de patir una estrangulaci.

Misoflia.
La misoflia s una paraflia en qu l'excitaci sexual s'obt olorant, mastegant o usant d'altra manera peces de roba, tampons o altres objectes bruts amb restes com suor, femta, orina, sang menstrual o d'altres.

Morfoflia.
La morfoflia s una paraflia en qu una part del cos s la font d'excitaci sexual, com pot ser una piga o el color del cabell. s una forma de fetitxisme sexual.

Necroflia.

La necroflia s una mena de paraflia que consisteix en l'atracci i l'excitaci sexual cap als cadvers. Es refereix tamb al manteniment de relacions sexuals efectuades amb cadvers.

Pedoflia.

La pedoflia o pederstia s una paraflia en qu l'estmul sexual prov de mantenir relacions sexuals amb menors d'edat, aix com de posseir per intercanviar o de l'intercanvi de materials audiovisuals en qu hi apareguin menors abusats, nuesa amb caire d'exhibici pornogrfica o practicant sexe forat. Paidoflia s un terme que s'usa per que no est acceptat en catal. Pederstia es refereix sobretot a la relaci d'homes adults amb joves menors d'edat.

Pictoflia.
La pictoflia s una paraflia en qu l'excitaci sexual sobt a travs de l'observaci de fotografies, pellcules, dibuixos o vdeos pornogrfics.

Sadomasoquisme.

El sadomasoquisme engloba el sadisme i el masoquisme, cadascuna de les quals s una paraflia complementria de l'altra. Formen part de les paraflies ms freqents. En petita escala formen part de sexualitat normal de moltes persones.

El sadisme s una paraflia per la qual s'obt l'excitaci sexual a travs del sofriment o les humiliacions que hom provoca en altres persones. 

Simforoflia.
La simforoflia s una paraflia en qu l'estmul sexual es produeix en provocar i presenciar un accident.

Somnoflia.
La sommnoflia s una paraflia en qu l'excitaci sexual s'obt en despertar a una persona desconeguda amb prctiques sexuals com el sexe oral o les carcies ertiques, sense violncia.

Tocaurisme.
El tocaurisme s una paraflia en qu l'excitaci sexual s'obt en tocar les natges, els pits o els genitals d'una persona desconeguda de forma sobtada.

Transvestisme.
El transvestisme o transvestoflia s una paraflia en la que la font d'excitaci sexual s'obt per l's de peces de vestir considerades del sexe contrari, particularment roba interior.

Troilisme.
El troilisme s una paraflia en qu l'excitaci sexual s'obt quan s'observa la parella de la persona tenint relacions sexuals amb una altra.

Urolgnia.

L'urolgnia (tamb anomenada uroflia o ms rarament ondinisme) s l'excitaci sexual a travs del contacte amb els orins o pixats d'una altra persona

Constitueix una paraflia sexual i popularment en els ambients del comer sexual i la prostituci se la coneix tamb com a pluja daurada (de l'angls golden shower).

Voyeurisme.

El voyeurisme s una paraflia en qu l'excitaci sexual es produeix en contemplar la nuesa o l'activitat sexual d'altres persones, sense que les mateixes se n'adonin.

Zooflia.

La zooflia (del grec zoo, animal, i philein estimar), animalisme o brutalisme s una paraflia que consisteix a tenir relacions sexuals amb animals.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111392" title="Joaqun Gaztambide y Garbayo" nonfiltered="497" processed="496" dbindex="45532">
Joaqun Romualdo Gaztambide y Garbayo (Tudela, 7 de febrer de 1822 - Madrid, 18 de mar de 1870), va ser un compositor espanyol, entre els ms destacats dels qui van conrear la sarsuela decimonnica.

Biografia.
Va iniciar els seus estudis de solfeig a Tudela amb Pablo Rubla, mestre de capella de la catedral. 

El 1834, amb noms 12 anys, va ser enviat a Pamplona pel seu oncle per a estudiar piano i composici amb Jos Guelbenzu i Mariano Garca. Posteriorment va impartir classes de piano i va tocar el contrabaix en l'orquestra del teatre. 

Insatisfet amb aquestes activitats que no omplien les seues aspiracions artstiques, es va traslladar a Madrid l'any 1842, on va rebre classes en el Conservatori de msica "Mara Cristina". Va aprofundir els seus estudis de piano amb Pedro Albniz i de composici amb Ramon Carnicer. Per a guanyar-se la vida tocava el contrabaix en les orquestres dels Teatres Circo, i Prncipe. 

El 1845 va ser contractat com a director del cor de la companyia italiana del Teatro de la Cruz, per recomanaci del seu amic Francisco de Salas. Tamb va donar concerts com a pianista fora de Madrid, en companyia del professor de flauta Pedro Sarmiento i el clebre oboista Pedro Soler. 

L'any 1847 va viatjar a Pars com a director d'orquestra d'una companyia d'actors i ballarins espanyols. De retorn a Madrid, i a proposta de Baltasar Saldoni, va rebre l'oferta de dirigir l'orquestra del Teatro Espaol de Madrid (1848). Va dirigir els concerts matinals en qu participa el fams violinista Antonio Bazzini.

Tot i haver escrit obres per a piano i orquestra, ballets i una simfonia, els seus  principals esforos en aquesta poca estaven dirigits al moviment per a reviscolar la sarsuela. Aix, va posar en prctica les experincies viscudes a Pars amb l'pera cmica i va estrena la seua primera sarsuela, "La mensajera", l'xit del qual el va animar a continuar component. 

El 1850 va dirigir junt a Hernando i Barbieri el teatre de Variedades i el dels Basilios. L'any segent va ser cofundador de la Societat Artstica que va ser creada per a explotar el Teatro del Circo, participant com a compositor i director d'orquestra. 

El 1856 va entrar com a soci en l'empresa del nou Teatro de la Zarzuela de Madrid, de la que, a ms, ser compositor i director. El 1859 va viatjar a Pars i Londres i el 1862 va dirigir els primers grans concerts que s'ofereixen a Espanya, organitzats per la "Sociedad Artstico Musical de Socorros Mutuos". 

El 19 de desembre de 1863 va estrenar en el Teatro de la Zarzuela "La conquista de Madrid", amb llibret de Luis Mariano de Larra. Dos anys ms tard va ser contractat com a director d'orquestra del Teatro de los Campos Elseos de Madrid, i l'any 1868 va ser nomenat director i president de la Sociedad de Conciertos de Madrid, on va estrenar l'obertura de Tannhuser, de Richard Wagner. 

L'any 1869 va realitzar una gira per Cuba i Mxic amb la seua prpia companyia, tornant a principis del 1870 amb greus problemes de salut i arrunat econmicament. Va morir a conseqncia d'una greu malaltia heptica al poc d'arribar a Madrid. 

Entre d'altres, sn clebres les seues sarsueles "La Mensajera" (1849), "El valle de Andorra" (1851), "Catalina" (1854), "Los magiares" (1857)"El  juramento" (1858) i "La conquista de Madrid" (1863). 

La contribuci de Gaztambide al renaixement del sarsuela va ser altament significativa, per durant el segle passat el seu treball prcticament ha desaparegut de l'escena. De bon gust italianitzant, a la manera de Donizetti, la seua msica, no obstant, fa s dels ritmes espanyols i canons populars. D'haver gaudit d'una carrera ms llarga s molt possible que haguera arribat a ser tan fams com Barbieri.

Obres.
 Un alijo en Sevilla - llibret: Jos Olona, 1 Acte (1846) ;
 La mensajera - llibret: Luis Olona, 2 Actes (1849) ;
 A ltima hora - llibret: J. Olona, entrems lrico-dramtico 1 Acte (1850) ;
 Las seas del archiduque - llibret: Ceferino Surez Bravo, 2 Actes (1850) ;
 Escenas en Chamber - llibret: J. Olona, capritx cmic-lric-ballable 1 Acte (1850), en collaboraci amb Barbieri/Hernando/Oudrid ;
 La picaresca - llibret: Carlos Garca Doncel/Eusebio Asquerino, 2 Actes (1851), en collaboraci amb Barbieri ;
 Al amanecer - llibret: Mariano Pina, entrems lrico-dramtico (1851) ;
 Tribulaciones - llibret: Toms Rodrguez Rub, 2 Actes (1851) ;
 Por seguir a una mujer - llibret: L. Olona, viaje 1 Acte (1851), en collaboraci amb Barbieri/Hernando. ;
 El sueo de una noche de verano - llibret: Patricio de la Escosura, 3 Actes (1852) ;
 El estreno de una artista - llibret: Ventura de la Vega, 1 Acte (1852) ;
 El secreto de la reina - llibret: L. Olona, 3 Actes (1852), en collaboraci amb Hernando i Castellanos ;
 El valle de Andorra - llibret: L. Olona, 3 Actes (1852) ;
 La cotorra - llibret: L. Olona, 1 Acte (1853) ;
 Don Simplicio Bobadilla - llibret: Manuel i Victorino Tamayo, 3 Actes (1853), en collaboraci amb Barbieri/Hernando/Inzenga ;
 La cisterna encantanda - llibret: de la Vega, 3 Actes (1853) ;
 El hijo de familia (El lancero voluntario) - llibret: L. Olona, 3 Actes (1853), en collaboraci amb Oudrid/E. Arrieta ;
 Un da de reinado (Reinar un da) - llibret: Antonio Garca Gutirrez i L. Olona, 3 Actes (1854), en collaboraci amb Barbieri/Inzenga/Oudrid ;
 Catalina - llibret: L. Olona, 3 Actes (1854) ;
 Estebanillo Peralta - llibret: de la Vega, 3 Actes (1855), en collaboraci amb Oudrid ;
 Los comuneros - llibret: Adelardo Lpez de Ayala, 3 Actes (1855) ;
 El sargento Federico - llibret: L. Olona, 4 Actes (1855), en collaboraci amb Barbieri ;
 El amor y el almuerzo - llibret: L. Olona, farsa 1 Acte (1856) ;
 Entre dos aguas - llibret: Antonio Hurtado, 3 Actes (1856), en collaboraci amb Barbieri ;
 La alegora - llibret: L. Olona/Hurtado, 1 Acte (1856), en collaboraci amb Arrieta / Barbieri ;
 Cuando ahorcaron a Quevedo - llibret: L. Egulaz, 3 Actes, en collaboraci amb Manuel Fernndez Caballero;
 El lancero - llibret: Francesc Camprodon, 1 Acte (1857) ;
 Los magyares - llibret: L. Olona, 4 Actes (1857) ;
 Amar sin conocer - llibret: L. Olona, 3 Actes (1858), en collaboraci amb Barbieri ;
 Casado y soltero - llibret: L. Olona, 1 Acte (1858) ;
 Un pleito - llibret: F. Camprodon, 1 Acte (1858) ;
 El juramento - llibret: L. Olona, 3 Actes (1858) ;
 Un viaje aerosttico - llibret: Javier Ramrez, 1 Acte (1859), en collaboraci amb Oudrid ;
 La hija del pueblo - llibret: Emilio lvarez, 2 Actes (1859) ;
 El diablo las carga - llibret: F. Camprodon, 3 Actes (1860) ;
 Una vieja - llibret: F. Camprodon, 3 Actes (1860) ;
 Anarqua conyugal - llibret: Jacinto Octavio Picn, 1 Acte (1861) ;
 Una nia - llibret: F. Camprodon, 1 Acte (1861) ;
 La edad en la boca - llibret: Narciso Serra, pasillo filosfico-casero 1 Acte (1861) ;
 Una historia en un mesn - llibret: Narciso Serra, 1 Acte (1861) ;
 Del palacio a la taberna - llibret: F. Camprodon, 3 Actes (1861) ;
 En las astas del toro! - llibret: Carlos Frontaura, 1 Acte (1862) ;
 Las hijas de Eva - llibret: Luis Mariano de Larra, 3 Actes (1862) ;
 Matilde y Malek-Adel - llibret: Carlos Frontaura, 3 Actes (1863); en collaboraci amb Oudrid ;
 La conquista de Madrid - llibret: Luis Mariano de Larra, 3 Actes (1863) ;
 Antes del baile, en el baile y despus del baile - llibret: Manuel del Palacio/lvarez, apropsito cmico-lrico-bailable, 1 Acte (1864) ;
 Los caballeros de la Tortuga - llibret: Eusebio Blasco, drama lric-allegric-fantstic-burlesc, 3 Actes (1867) ;
 La varita de virtudes - llibret: Luis Mariano de Larra, 3 Actes (1868);

Bibliografia.
ngel Sagarda Sagarda. Gaztambide i Arrieta. Fons de Publicacions del Govern de Navarra. Pamplona, 1983.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111393" title="Diables de l'Onyar" nonfiltered="498" processed="497" dbindex="45533">
Els Diables de l'Onyar s una associaci juvenil sense nim de lucre de diables fundada el 1988 a Girona. Actualment, es dediquen a la realitzaci de correfocs i espectacles pirotcnics aeris.

 Histria .
La formaci de la colla la va incentivar l'nim de protesta d'un grup de joves preocupats per la quantitat de brutor que portava el riu Onyar al seu pas per Girona. Degut a aquest motiu, la lnia temtica de l'espectacle es va centrar des d'un bon principi en la creaci de monstres aqutics que sorgien de les profunditats del riu per atacar els ciutadans.

Aquesta lnia es va mantenir fins cap a l'any 2000, quan l'espectacle va comenar a afegir elements d'esttica ms mecnica, fusionant la temtica marina amb feres i estructures d'aparena industrial, un recurs que va marcar el correfoc de Fires de Sant Narcs de Girona en un espectacle sobre l'evoluci.

 Enllaos externs.
 Pgina web;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111399" title="Guia d'ones" nonfiltered="499" processed="498" dbindex="45535">
Una guia d'ones s un dispositiu utilitzat en ptica i telecomunicacions que permet dirigir i transmetre ones, habitualment electromagntiques i acstiques.

 Guia d'ones electromagntiques .
Les guies d'ona es poden construir per transportar ones d'una gran part de l'espectre electromagntic per sn especialment tils en el cas de les freqncies que corresponen a les    microones i a la llum visible. En funci de la freqncia es poder fer amb materials conductors o dielctrics. S'utilitzen per a la transferncia de potncia (energia per unitat de temps) i de senyals de comunicaci.

 Guia d'ones ptiques .
Les guies d'ona que s'utilitzen per a les freqncies de l'espectre visible sn habitualment de tipus dielctric, es tracta d'unes estructures d'e material dielctric amb una alta permitivitat, i per tant un alt ndex de refracci, envoltades d'un material amb una permitivitat baixa. Aquestes estructures guien les ones per reflexi total de la llum. Un exemple d'aquest tipus de guia d'ones s la fibra ptica.

 Guia d'ones sonores .
Una guia d'ones sonores s una estructura fsica que serveix per guiar sons, es tracta de conductes que contenen un medi de transport, com l'aire, de les ones sonores.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111400" title="Tom Hanks" nonfiltered="500" processed="499" dbindex="45536">

Thomas "Tom" Jeffrey Hanks (9 de juliol de 1956) s un actor de cinema i productor nord-americ guanyador dues vegades de l'Oscar al millor actor i considerat un dels ms verstils i talentosos del cinema actual.

Hanks s l'actor que ms ha guanyat en tota la histria del cinema amb un total de gaireb 6 mil milions de dlars (setembre 2006). s tamb copropietari de Playtone, una companyia de producci de pellcules.

Els seus pares es van divorciar quan tenia amb prou feines cinc anys. Va viure amb el seu pare que era cuiner, canviant constantment de lloc de treball i de parella. s per aquest motiu que Hanks va viure en diferents ciutats i estats del pas, fins que es va assentar a Oakland, Califrnia.

Hanks va comenar a actuar en obres teatrals a l'institut i posteriorment a la universitat de Sacramento. Poc desprs es trasllada a Nova York, on coneix la que seria la seva esposa, l'actriu teatral Samantha Lewes. Es van casar el 1978 per, desprs d'uns anys de matrimoni i de tenir dos fills, es van divorciar el 1985.

La seva primera pellcula va ser el film de terror He knows you're alone, de 1980. Posteriorment seria encasellat durant uns anys en el gnere de la comdia. La popularitat li va arribar quan va aparixer a la pellcula Splash, de 1984, al costat de Daryl Hannah.

En 1988 Hanks va contreure matrimoni per segona vegada, amb l'actriu Rita Wilson, que va conixer en el rodatge de la pellcula Volunteers (1985), amb qui va tenir uns altres dos fills. Amb Forrest Gump va assolir la fama mundial i es va convertir en un dels actors ms sollicitats dels ltims anys.

Ha guanyat dos Oscars, per Filadlfia (1993) i per Forrest Gump (1994), i ha estat nomenat en unes altres tres ocasions per Big (1988), Saving Private Ryan (1998) i Cast Away (2000). Tamb ha aconseguit quatre Globus d'Or i dues nominacions addicionals a aquest premi.

Desprs de realitzar alguns episodis de sries televisives com Tales from the Crypt, Hanks va debutar el 1996 com a director amb The Wonders.


Filmografia.




 Enllaos externs .

 Tom Hanks Online - Your #1 source for everything Tom Hanks;
 ;
 ;
 Tom Hanks a Yahoo! Movies;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111403" title="Henry James" nonfiltered="501" processed="500" dbindex="45537">

Henry James (Nova York, 15 d'abril de 1843   Londres, 28 de febrer de 1916), fill del teleg Henry James i germ del filsof i psicleg William James i l'escriptora Alice James, va ser un escriptor i crtic literari nord-americ que va desenvolupar la seua carrera entre finals del Segle XIX i principis del Segle XX. Va passar molt de temps a Europa i es va nacionalitzar britnic poc abans de la seua mort. s conegut fonamentalment per les seues novelles, narracions breus i contes, basades en temes de conscincia i moral.

James va contribuir significativament a la crtica de la ficci, particularment en la seua insistncia en qu els escriptors han de gaudir de la major llibertat possible per a presentar la seua visi del mn. El seu s imaginatiu del punt de vista, del monleg interior i del narrador inconsistent o de poca confiana en les seues novelles i contes, van aportar una nova profunditat i inters a la ficci narrativa. Un escriptor extraodinriament productiu, va deixar grans llibres de viatges, biografies, autobiografia i volums de crtica d'art.

Vida.
Henry James va nixer a la ciutat de Nova York, al si d'una rica famlia i en un ambient intellectual. Son pare, Henry James Sr., estava interessat en diversos temes religiosos i literaris. En la seua joventut, James va viatjar i residir amb la seua famlia entre Europa i Amrica. Va estudiar amb tutors a Ginebra, Londres, Pars, i Bonn. A l'edat de 19 anys, va assistir breument i sense xit a la Harvard Law School (Facultat de Dret d'Harvard), per s'estimava ms la literatura que el dret.

Des de ben jove James va llegir, analitzar i estudiar els clssics anglesos, americans, francesos, italians, alemanys i (traduts) russos. L'any 1864 va publicar, de forma annima, la seua primera narraci curta, A Tragedy of Error, i des de llavors es va consagrar completament a la literatura. Al llarg de la seua carrera collaboraria extensament amb diferents revistes, com ara The Nation, The Atlantic Monthly, Harper's, i Scribner's. Des de l'any 1875 fins a la seua mort, va mantenir un intens calendari de publicaci en gran varietat de gneres: novella, colleccions de contes, crtica literria, llibres de viatges, biografies i autobiografia.

En total, va escriure 22 novelles, incloent-hi dues inacabades a la seua mort, i 112 contes de diferents llargries, a ms d'algunes obres teatrals i un gran nombre d'assaigs. Entre els escriptors que ms pregonament el van influir en la seua obra de ficci cal esmentar Nathaniel Hawthorne, amb el seu mfasi en les ambigitats del lliure albir hum i la universalitat de la culpa, Honor de Balzac, amb la seua acurada atenci al detall i la presentaci realista dels personatges, i Ivan Turgenev, amb la seua aversi vers els arguments sobreelaborats.

James no es va casar mai, i continua sent una qesti irresolta (i potser irresoluble) si mai va experimentar una relaci sexual consumada. Moltes de les seues cartes estan farcides d'expressions d'afecte vers homes i dones, per mai no s'ha pogut demostrar que aquestes expressions hagueren desembocat en alguna cosa ms. Al seu efeminat amic Howard Overing Sturgis, per exemple, James podia escriure-li: "Repetisc, gaireb amb indiscrecci, que podria viure amb tu. Tanmateix, noms puc intentar viure sense tu." D'igual manera, James va escriure a Lucy Clifford, per molts anys amiga i deixeble: "Estimada Lucy! Qu podria dir? quan t'estime tant i tant, i et mire a tu nou vegades per cadascuna que mira a altres! Per tant crec que   si vols que ho deixe clar fins i tot per a la intelligncia ms pobra   t'estime ms que cap altra persona." En altre exemple de l'estil epistolari de James, de vegades emocional, va escriure a la seua amiga novaiorquesa Mary Cadwalader Jones: "Estimada Mary Cadwalader. T'enyore, per t'enyore de bades; i el teu llarg silenci realment trenca el meu cor, em desconcerta, em deprimeix, quasi m'alarma, fins al punt que fins i tot em pregunte si el vell babau i insconcient Climare malnom carinys de James us ha fet quelcom, en algun fosc sonambulisme de l'esperit, que us haja  fet passar un mal moment, o una dolenta impressi, o un "pretext pintoresc"  Tot i que aquestes coses hagen pogut passar, ell t'estima tan tendrament com sempre; res, fins el final dels temps, no el separar de tu, i ell recordar aquelles hores ntimes pel mat al carrer Onze, aquelles matinades telefniques, com les ms romntiques de la seua vida "

James gaudia de la vida social amb els seus nombrosos amics i coneguts, per sembla que va mantenir certa distncia amb altres persones. La seua llarga amistat amb la novellista estatunidenca Constance Fenimore Woolson   en casa de la qual va viure durant unes setmanes a Itlia l'any 1887   i el xoc i el dolor que va patir quan aquesta es va sucidar l'any 1894, es discuteixen amb detall en la biografia de James escrita per Leon Edel, i juguen un paper central en la ms recent biografia escrita per Lyndall Gordon. (Veure les notes al peu per a ms detalls sobre totes les biografies de James en angls.) Per de nou, la naturalesa de la relaci no s clara. Alguns crtics moderns han especulat que James era el ms semblant a un homosexual reprimit. L'autor Terry Eagleton ha manifestat que: " els critics gais debaten sobre el grau exacte de repressi de la seua (probable) homosexualitat " Per les fonts indicades en les notes al peu illustren que la sexualitat de James continua sent un tema polmic i sense consens entre crtics i bigrafs, el que explica la qualificaci de "probable" en opini d'Eagleton.

Desprs d'un breu intent de residir a Pars, James es va traslladar de forma permanent a Anglaterra l'any 1876. Primer es va installar a un apartament de Londres, i desprs, des del 1898 a Lamb House, una residncia histrica de Rye, East Sussex. El 1899, quan James tenia 56 anys, va conixer a Roma el jove escultor estatunidenc de 27 anys Hendrik Christian Andersen, del qual sembla que es va enamorar, i a qui va escriure cartes sentimentals i de vegades ertiques: "Et posseisc, estimat xicot, en el meu ms profund amor, i confie que tu sents el mateix   en cada batec de la teua nima"; "Pose, estimat xicot, el meu bra al voltant teu, i sent la pulsaci del nostre excellent futur i del teu admirable talent."  Tot i aix, l'exacta naturalesa de la relaci entre James i Andersen potser mai no ser coneguda amb certesa.

James va visitar els Estats Units en diverses ocasions, notablemente entre 1904 i 1905. L'esclat de la Primera Guerra Mundial el va afectar profundament, i l'any 1915 va esdevenir ciutad britnic amb l'objectiu de demostrar lleialtat al pas que l'havia acollit i en protesta per l'actitud dels Estats Units de no entrar en la guerra al costat del Regne Unit. James va sofrir un atac d'apoplexia a Londres, el 2 de desembre de 1915, i va morir tres mesos desprs.

Estil i temes.
James s una de les grans figures de la literatura americana. Les seues obres juxtaposen sovint personatges de diferents procedncies   el Vell Mn (Europa), alhora artstic, corromput i fascinant; i el Nou Mn (Estats Units), on la gent s sovint temerria, oberta i assertiva   explorant com aquest xoc de personalitats afecta tots dos mons.

Aposta pels drames interns i psicolgics, sovint centrant-se sobre els conflictes amb els que els seus imaginaris protagonistes es troben en els seus dificultosos medis. Sobre aix, la seua secretria Theodora Bosanquet va manifestar en la seua monografia Henry James at Work:

Quan ell abandonava el refugi del seu estudi, s'internava en el mn i guaitava al seu voltant, veia un lloc de turment, on criatures rapinyaires clavaven perpetuament les seues urpes en la tremolosa carn dels condemnats, indefenses criatures de la llum  Les seues novelles sn una reiterada exposici d'aquesta maldat, una repetida i apassionada splica per una completa llibertat de desenvolupament, entrebancada per una imprudent i brbara estudipesa. ;

Les seues primeres obres es consideren realistes per la cura en la descripci dels detalls fsics dels personatges i del seu entorn. Tanmateix, al llarg de la seua carrera, James va mantenir interesos en una gran varietat de corrents i moviments artstics. La seua obra va esdevenir gradualment ms metafrica i simblica i va explorar cada vegada ms la ment dels personatges. En aquesta intensa anlisi de la conscincia dels personatges principals, les darreres obres de James presagien els grans progressos de la ficci en el Segle XX.

La prosa de les darreres obres de James sovint s caracteritza per frases llargues i digressives que difereixen el verb i inclouen gran quantitat d'adverbis, frases preposicionals i frases subordinades. Semblava com si James haguera canviat l'estil directe de les seues primeres obres per un altre ms elaborat. Els bigrafs han assenyalat que aquest canvi es va produir aproximadament pel temps en qu James va comenar a dictar la seua obra a una secretria.

Henry James patia d'un lleu tartamudeig, per el va superar amb l'hbit de parlar deliberadament pausat. Ats que creia que la bona escriptura havia d'assemblar-se a la conversa d'un home intelligent, el procs de dictar les seues obres potser podria explicar el canvi cap a frases directes d'estil conversacional. La prosa resultant s de vegades barroca. La seua amiga Edith Wharton, qui per altra banda l'admirava fora, va reconixer que hi havia certs episodis en les seues obres que eren del tot incomprensibles. Les seues narracions curtes, com ara The Aspern Papers i The Turn of the Screw, es consideren generalment de ms fcil lectura que les novelles llargues, i les novelles primerenques sn ms accessibles que les ms tardanes.

The Turn of the Screw (Una altra volta de rosca), s no obstant una de les seues darreres obres. Les generalitzacions a propsit de l' accessibilitat  de l'obra de ficci de James sn, almenys, difcils. Algunes de les seues darreres narracions curtes   "Europe", "Paste" i "Mrs. Medwin", per exemple   sn ms breus i directes que altres dels seus primers anys.

Durant la major part de la seua vida James va ser un expatriat, un foraster, vivint a Europa. La major part de The Portrait of a Lady va ser escrita mentre residia a Vencia, una ciutat la bellesa de la qual trobava que el distreia; es trobava ms a gust en la petita ciutat de Rye a Anglaterra. El sentiment de ser un americ a Europa est present de manera recurrent en les seues obres, en les quals contrasta la innocncia americana (o absncia de sofisticaci) amb la sofisticaci (o decadncia) europea   verue per exemple The Portrait of a Lady, The Ambassadors, i The Golden Bowl.

Va poder viure dels seus llibres, tot i modestament, sent sovint hoste de persones riques. Va crixer en una famlia acomodada, i per tant va poder penetrar en el mn burgs, que va retratar en moltes de les seues obres. (Deia que va aconseguir alguns dels seus millors arguments a partir dels relaixos contats en la sobretaula dels sopars). Va ser un home amb una sexualitat indefinida i amb uns gustos i interesos que, d'acord amb els estndards de l'Era Victoriana i de la cultura anglo-americana, eren ms aviat femenins. William Faulkner va referir-se a James una vegada com "la ms encisadora vella dama que he conegut." De manera semblant, Thomas Hardy va qualificar James i Robert Louis Stevenson de "femelles virtuoses" quan va llegir els seus comentaris desfavorables sobre Tess of the d'Urbervilles a la collecci de cartes de James editades per Percy Lubbock l'any 1920. Theodore Roosevelt tamb va criticar James per la seua suposada manca de masculinitat. Quan James va fer una gira pels Estats Units entre 1904 i 1905, va conixer Roosevelt   a qui anomenava "Theodore Rex" i a qui va qualificar com un "perills i omins xovinista "  en un sopar a la Casa Blanca. Sorprenentment, els dos homes van conversar amigablement i llargament, com si foren els millors amics.

Sovint s'assegura que el fet que James fora un foraster permanent podria haver-lo ajudat en la seua detallada anlisi psicolgica de les situacions   un dels punts forts del seu estil. Mai no es va integrar completament en cap facci. (Veure The Princess Casamassima, especialment el comentari de la princesa sobre el fet que Hyacinth estiga condemnat a observar el mn a travs d'un tros de vidre.) En la seua crtica de The Pilgrimage of Henry James, Edmund Wilson va assenyalar el punt de vista objectiu i allunyat de James i en va fer una sorprenent comparaci:

Hom pot apreciar millor James si se'l compara amb dels dramaturgs del Segle XVII   Racine i Molire, a qui s'assembla en la manera d'usar el punt de vista, i fins i tot amb Shakespeare, quan es deixen a banda les diferncies evidents en quant als temes i les formes. Aquest poetes, no sn, a diferncia de Dickens i Hardy, escriptors de melodrama   ni humorstics ni pessimistes, ni cronistes de la societat com Balzac, ni profetes com Tolstoi: s'ocupen simplement de la presentaci de conflictes de carcter moral, sense tractar d'evitar-los o intentar suavitzar-los. No condemnen la societat per aquestes situacions: ms aviat les consideren universals i inevitables. Fins i tot no culpen Du per permetre-les: les accepten com a condicions de la vida.;

Hom pot considerar la major part de les narracions de James com experiments psicolgics. The Portrait of a Lady pot ser un experiment destinat a analitzar qu ocorre quan una dama jove i idealista de sobte esdev molt rica; tamb s'ha suggerit que l'argument va inspirar-se en la teoria de la selecci natural de Charles Darwin. La novella The Turn of the Screw descriu la histria psicolgica d'una jove, soltera (i, segons alguns crtics, sexualment reprimida i possiblement desequilibrada) governanta. Aquesta governanta sucumbeix a una situaci ambigua i terrorfica, que inclou percepcions dels fantasmes dels seus predecessors Miss Jessel i el seu amant, Peter Quint.

Principals novelles.

Tot i que la qualificaci d'algunes novelles de James com "principals" siga una qesti de preferncies personals, les segents han aconseguit preeminncia entre les seues obres en opini de la major part dels crtics.

El primer perode creatiu de James, que habitualment es considera que va culminar amb The Portrait of a Lady, es va concentrar en el contrast entre Europa i Amrica. L'estil d'aquestes novelles es directe i, tot i ser personal, respecta les normes de la prosa de ficci del Segle XIX. Roderick Hudson (1875) s una bildungsroman que tracta el desenvolupament del personatge principal que li dna ttol, un extremadament talents escultor. Encara que el llibre mostra alguns trets d'immaduresa   va ser el primer intent seris de James en una novella llarga   ha atret comentaris favorables per la seua vvida recreaci dels tres personatges principals: Roderick Hudson, molt dotat per inestable i poc confiable; Rowland Mallet, madur amic i patr de Roderick; i Christina Light, una de les ms encisadores i exasperants femmes fatales creades per James. La parella d'Hudson i Mallet sembla representar les dues cares de la prpia naturalesa de James: l'artista violentament imaginatiu i el taciturn i escrupuls mentor.

Tot i que Roderick Hudson tracta fonamentalment sobre personatges americans en un ambient europeu, James va fer el contrast Europa Amrica molt ms explcit en la seua segent novella. De fet, aquest contrast pot ser considerat el tema principal de The American (1877). Aquesta novela s una combinaci de comdia social i melodrama sobre les aventures i desgrcies de Christopher Newman, home de negocis estatunidenc, essencialment amb bon cor per un poc barroer, en el seu primer viatge a Europa. Newman cerca un mn diferent al de les simples i aspres realitats dels negocis americans del Segle XIX. Troba tant la bellesa com la decadncia d'Europa.

James no va ambientar totes les seues novelles a Europa ni es va enfocar exclusivament en el contrast entre el Nou Mn i el Vell Mn. Ambientada a Nova York, Washington Square (1880) s una enganyosament simple tragicomdia que narra el conflicte entre una ximple i dola filla i el seu brillant i dominant pare. S'ha comparat sovint aquesta novella amb les obres de Jane Austen per la claredat i la grcia de la seua 
prosa i per girar sobre les relacions familiars. A James no li agradava particularment Jane Austen, aix que potser no va considerar aquesta comparaci com un elogi. De fet, James tampoc estava massa content amb Washington Square. Va intentar llegir-la per valorar la seua inclusi en l'edici de Nova York de les seues obres de ficci (1907 09), per no la va resistir i per tant la va excloure d'aquesta edici. Tanmateix, altres lectors han gaudit la novella fins a fer-la una de les ms populars de tota la producci de James.

A The Portrait of a Lady (1881) James va concloure la primera fase de la seua carrera amb una obra que fins avui dia roman la seua novella llarga ms popular, si els ndexs de venda d'Amazon poden considerar-se un indicador acurat. Aquest impressionant xit s la histria d'una jove i ardent dona americana, Isabel Archer, qui "afronta el seu dest" i el troba aclaparador. Hereta una gran quantitat de diners i subsegentment esdev vctima d'un parany maquiavlic de dos expatriats americans. Ambientada principalment a Europa, sobretot a Anglaterra i Itlia, i generalment considerada com l'obra mestra de la seua primera fase, aquesta novella no s noms una reflexi de l'absorbent obsessi de James sobre les diferncies entre el Vell i el Nou Mn. La novella tracta tamb amb profunditat els temes de la llibertat personal, la responsabilitat, la traci i la sexualitat.

En la dcada del 1880 James va comenar a explorar noves rees d'inters a banda del contrast Europa Amrica i de la "noia americana". En particular, va comenar a escriure sobre temes explcitament poltics. The Bostonians (1886) s una comdia agredola que se centra en un triangle de personatges peculiars: Basil Ransom, un inflexible poltic conservador de Mississippi; Olive Chancellor, cosina de Ransom i feminista compromesa de Boston; i Verena Tarrant, una bonica protegida d'Olive en el moviment feminista. L'argument se centra en la lluita entre Ransom i Olive per la lleialtat i l'afecte de Verena, incloent-hi tamb un ampli panorama sobre els activistes poltics, periodistes i personatges de naturalesa excntrica.

El tema poltic es torna fosc a The Princess Casamassima (1886), la histria d'un intelligent per confs enquadernador londinenc, Hyacinth Robinson, que es trova involucrat en un assassinat poltic terrorista d'extrema esquerra. El llibre s un cas singular en la producci de James pel seu tema violent de caire poltic. Tanmateix, sovint es compara amb The Bostonians, que tamb tracta un tema poltic, tot i que d'una manera menys trgica.

Quan comenava la seua ltima tentativa, finalment desastrosa, de conquerir l'escena, va escriure The Tragic Muse (1890). Aquesta novella ofereix un ampli i alegre panorama de la vida anglesa, bucejant en la vida de dos personatges amb vocaci artstica: Nick Dormer, que dubta entre una carrera poltica i els seus esforos per a esdevenir pintor, i Miriam Rooth, una actriu que lluita per l'xit artstic i comercial. Un enorme conjunt de personatges secundaris ajuda i entrebanca els seus propsits. El llibre reflecteix el gran inters de James pel teatre i sovint es considera que tanca la fase segona o intermdia de la seua carrera de novellista.

Desprs del fracs del seu "experiment dramtic" James va tornar a la narraci amb un enfocament ms profund i incisiu. Va comenar a investigar la conscincia dels seus personatges d'una manera ms penetrant, que ja havia estat anunciada en certs passatges del captol 42 de The Portrait of a Lady. El seu estil va comenar a evolucionar cap a una major complexitat, obligat per la major profunditat de la seua anlisi. Hom considera The Spoils of Poynton (1897), el primer exemple d'aquesta fase final. Es tracta d'una novella curta que descriu el conflicte entre Mrs. Gereth, una viuda d'impecable capteniment i voluntat de ferro, i el seu fill Owen, en una casa farcida de valuosos mobles antics. La histria es narra sota el punt de vista de Fleda Vetch, una jove dona enamorada d'Owen per alhora comprensiva amb l'angoixa que a Mrs Gereth li provoca la possibilitat de perdre les antiguitats que amb tanta pacincia ha aconseguit colleccionar.

James va continuar aquest comproms acostament psicolgic amb What Maisie Knew (1897), la histria de la sensible filla d'uns irresponsables pares divorciats. La novella continua sent d'actualitat, com a exemple de la descripci inflexible d'una famlia violentament disfuncional. Tamb s una important fita tcnica de James, en seguir l'evoluci del personatge principal des de la infantesa dins a l'inici de la maduresa.

En el tercer perode de la seua carrera, James ateny les ms significatives realitzacions en tres novelles publicades just desprs de l'inici del Segle XX. El crtic F. O. Matthiessen va qualificar aquesta "trilogia" com la cimera de l'obra de James, i certament aquestes novelles han concentrat intensos estudis crtics. Tanmateix, per ordre d'escriptura, s el segon d'aquests volums, The Wings of the Dove (1902) el primer que va ser publicat. Aquesta novella conta la histria de Milly Theale, una hereva americana atacada per una seriosa malaltia, i l'impacte en les persones que l'envolten. Algunes d'aquestes persones la comforten amb motivacions honorables, mentre que altres actuen de manera interessada. James va manifestar en els seus escrits autobiogrfics que el personatge de Milly estava basat en Minny Temple, la seua benvolguda cosina, morta a curta edat de tuberculosi. Va dir que havia intentat embolcallar la seua memria amb la "bellesa i dignitat de l'art".

La segent novella a ser publicada, The Ambassadors (1903), s una fosca comdia que segueix el viatge del protagonista Lewis Lambert Strether a Europa en persecuci del suposat fill de la seua promesa viuda. L'objectiu d'Strether s fer tornat el jove als negocis familiars, per es troba amb complicacions inesperades. La narraci, en tercera persona, es fa exclusivament des del punt de vista d'Strether. En el prefaci a l'edici novaiorquesa de l'obra, James va situar aquesta novella en el rang superior de la seua obra, el que ha ocasionat alguns desacords dels crtics. The Golden Bowl (1904) s un complex i intens estudi del matrimoni i l'adulteri que completa la fase final i, essencialment, la carrera novellstica de James. L'obra explora el laberint d'interrelacions entre un pare i una filla i els seus respectius cnjuges. La novella explora profundament i gaireb exclusivament la conscincia dels personatges principals, de vegades amb un detall obsessiu i amb una punyent percepci.

Narracions curtes.

James va estar particularment interessat en el que va anomenar "beautiful and blest nouvelle" (sagrada i bella novella curta), s a dir, la forma ms extensa de la narraci curta. No obstant va escriure un significatiu nombre de contes, amb els quals va aconseguir una notable anlisi de temes de vegades complexos. Les segents obres sn representatives del treball de James en la narraci curta.

Com en el cas de les novelles llargues de la seua primera etapa, el contrast entre Europa i Amrica tamb va ser un tema predominant en molts dels seus primers contes. A "A Passionate Pilgrim" (1871), l'obra ms primerenca que James va incloure a l'edici novaiorquesa, les diferncies entre Europa i Amrica esclaten en un conflicte obert, que desemboca en un final irnic. La tcnica narrativa encara sembla una mica inexperta, amb passatges descriptius de color local que ocasionalment interrompen el fil narratiu. Per James condueix amb destresa un interessant i convincent exemple del que ell mateix anomenava la "llegenda americano-europea".

Desprs, James va publicar algunes obres abans del seu gran xit entre els lectors del seu temps, "Daisy Miller" (1878). Aquesta histria retrata els confusos intents de conquista de la protagonista principal, una noia amb esperit lliure, per part de Winterbourne, compatriota de la noia molt ms sofisticat. La persecuci de Daisy es veu interferida pels coquetejos d'aquesta, desaprovats pels altres expatriats que van trobant a Sussa i a Itlia. Les dificultats de la protagonista per a comprendre les normes de la societat a la que tan desesperadament desitja pertnyer, la condueixen finalment a la tragdia.

A l'igual que James va deixar a banda els seus estudis sobre les diferncies entre Europa i Amrica i el seu inters en la "noia americana" en les seues novelles, tamb ho va fer en els contes, explorant nous temes a partir de la dcada del 1880. "The Aspern Papers" (1888) s un dels ms coneguts i ms aclamats contes llargs de James. L'argument es basa en una ancdota que James va escoltar sobre un admirador de Shelley, que va intentar aconseguir algunes valuoses cartes escrites pel poeta. Ambientada en una Vencia brillantment retratada, la histria demostra la capacitat de James de generar un suspens insuportable sense ometre el desenvolupament dels personatges. Altre excellent exemple de la fase intermdia de James en la narraci curta s "The Pupil" (1891), la histria d'un infant preco que creix al si d'una falsa i deshonesta famlia. Cultiva l'amistat amb el seu tutor, que s l'nic adult en qui pot confiar. James presenta la seua relaci amb simpatia i profunditat, i la histria alcana el que alguns han considerat l'estatus d'una tragdia clssica.

La fase final de la narrativa curta de James mostra les mateixes caracterstiques que la fase final en les seues novelles: un estil ms recargolat, una major profunditat psicolgica i una major atenci sobre els personatges principals. Probablement la narraci curta ms popular d'aquest perode entre els lectors actuals siga "The Turn of the Screw" (1898). Es tracta d'una histria de fantasmes que ha estat portada a l'pera i al cinema. Amb el seu contingut potser ambigu i una punyent tcnica narrativa, la histria repta el lector a determinar si la protagonista, una governanta sense nom, est informant correctament dels fets o si es tracta d'una vertadera neurtica amb una exagerada imaginaci. Per a enterbolir ms els fets, els seus escrits a propsit d'aquesta experincia   una histria dins d'una altra   sn llegits uns anys ms tard amb ocasi d'una celebraci familiar de Nadal per una persona que declara haver conegut l'autora.

"The Beast in the Jungle" (1903) s gaireb considerada universalment com una de les narracions curtes ms aconseguides de James, i sovint ha estat comparada amb The Ambassadors per la seua reflexi sobre l'experincia o l'absncia d'aquesta. La histria tracta altres temes universals: soledat, dest, amor i mort. La parbola de John Marcher i el seu peculiar dest parlen a tothom que haja especulat sobre el valor i el significat de la vida humana. Entre els seus ltims treballs en narrativa curta, "The Jolly Corner" (1908) es considera habitualment com una de les millors histries de fantasmes de James. El conte descriu les aventures d'Spencer Brydon en examinar l'actualment buida cada de Nova York on va crixer.

Assaig.
A banda de la narrativa, James va ser un dels ms importants crtics literaris de la histria de la novella. En el seu clssic assaig The Art of Fiction (1884), va argir en contra de les rgides interdiccions sobre la llibertat del novellista en l'elecci del tema i el mode de tractar-lo. Va mantenir que la ms mplia llibertat possible hauria d'assegurar la continutat de la vitalitat de la narrativa. James tamb va escriure valuoses notes crtiques sobre altres novellistes: s tpic el seu penetrant estudi sobre el novellista americ Nathaniel Hawthorne. Quan preparava l'edici novaiorquesa de les seues obres de ficci, James va escriure-hi una srie de prefacis, sotmetent el seu propi treball al mateix escrutini crtic, de vegades sever.

Durant tota la seua vida James va ambicionar l'xit com a dramaturg. Va transformar la seua novella The American en obra de teatre, obtenint una tbia acollida a principis de l'any 1890. En total va escriure una dotzena d'obres de teatre, havent quedat la major part sense estrenar. El seu drama Guy Domville va fracasar estrepitosament en la seua estrena, l'any 1895. Llavors James va abandonar durant una llarga temporada els seus eforos per conquerir l'xit teatral, i va retornar a la narrativa. En els seues escrits va mantenir que els seus expreiments teatrals resultaven beneficiosos per a la seua producci de novelles i contes, ajudant-lo a dramatitzar els pensaments i les emocions dels personatges. Tamb va esciure una petita per valuosa quantitat d'obres de crtica teatral, incloent-hi interessants apreciacions sobre Henrik Ibsen.

Amb un ampli ventall d'interessos, James va escriure ocasionalment sobre arts plstiques. Potser la seua contribuci ms valuosa va ser la seua positiva valoraci del company expatriat John Singer Sargent, l'obra del qual ha gaudit d'una creixent estima crtica en les dcades recents. James tamb va escriure articles, de vegades encisadors i d'altres melanclics, sobre els diferents llocs que va visitar. Entre els ms famosos llibres de viatges que va escriure s'hi troba Italian Hours (un exemple de la faceta encisadora) i The American Scene (ms aviat en la banda melanclica).

James va ser un dels ms grans escriptors de cartes de tots els temps. Existeixen ms de deu mil cartes personals de James, i unes tres mil han estat publicades en un llarg nombre de colleccions. Entre els destinataris es van trobar Robert Louis Stevenson, Edith Wharton i Joseph Conrad, a ms del seu cercle d'amics. Les cartes van des de la "mera trivialitat mundana" a discussions serioses sobre temes artstics, socials o personals. Al final de la seua vida James va comenar a escriure una srie d'escrits autobiogrfics: A Small Boy and Others, Notes of a Son and Brother, i l'inacabat The Middle Years. Aquestes obres retraten el desenvolupament d'un observador clssic que va mantenir un inters apassionat en la creaci artstica, per que en certa manera va ser reticent a participar de ple en la vida corrent.

Estudis sobre James, biografies i obres derivades.
La reputaci de James va caure fins al punt ms baix en les dcades immeditament posteriors a la seua mort. Alguns crtics estatunidencs, com ara Van Wyck Brooks, van expressar hostilitat vers la llarga expatriaci de James i la seua nacionalitzaci com a britnic. Altres crtics com ara E.M. Forster van lamentar el que veien com un melindrs tractament del sexe i d'altres temes possiblement controvertits per part de James, o van rebutjar el seu estil en trobar-lo difcil i obscur, ple de llargues frases i amb un llenguatge massa llatinitzat.

Tot i que aquestes crtiques encara no s'han apaivagat completament, actualment James s mpliament valorat per la seua mestra creaci de situacions i arguments, revelant-hi les ms pregones motivacions dels seus personatges, la seua continguda per divertida ironia, i el seu magistral domini del llenguatge. En el seu llibre de l'any 1983, The Novels of Henry James, el crtic Edward Wagenknecht ofereix una rotunda opini positiva, en paraules que recorden les de Theodora Bosanquet:

"Per a ser completament gran," escrivia Henry James en una crtica primerenca, "una obra d'art ha de conquerir el cor," i les seues prpies novelles aconsegueixen aix fins a un grau excepcional  Ms de seixanta anys desprs de la seua mort, el gran novellista que de vegades va professar no tenir opinions, est en harmonia amb l'humanisme cristi i la tradici democrtica. Els homes i dones que en plena Segona Guerra Mundial, rastrejaven les llibreries de segona m a la recerca dels llibres esgotats de James, sabien el que volien. Mai un escriptor no havia hissat una bandera a la qual pugueren adherir-se tots els qui estimen la llibertat.;

La biografia estndard de James s l'escrita per Leon Edel en cinc extensos volums des de l'any 1953 al 1972. Edel va produir un cert nombre de versions abreujades i actualitzades de la seua biografia abans de la seua mort l'ant 1997. Altres escriptors com ara Sheldon Novick, Lyndall Gordon, Fred Kaplan i Philip Horne tamb han publicat biografies de James que de vegades difereixen acusadament de les conclusions i interpretacions d'Edel. Colm Tibn va utilitzar una llarga srie de biografies de James i d'altres membres de la seua famlia per a escriure la seua novella The Master, que s una narraci en tercera persona en la qual Henry James s el personatge principal, i que tracta episodis especfics de la seua vida entre els anys 1895 i 1899. Author, Author, una novella de David Lodge publicada en els mateixos anys, est basada en els esforos de James d'aconseguir l'xit en el teatre en la dcada del 1890. L'any 2002 Emma Tennant va publicar Felony: The Private History of The Aspern Papers, una novella que retrata la relaci entre James i la novellista americana Constance Fenimore Woolson i els possibles efectes d'aquesta relaci sobre The Aspern Papers.

Els estudis sobre l'obra de James han adquirit una enorme proporci. El nombre d'estudis sobre The Turn of the Screw ha esdevingut impressionant per a una obra tan breu. The Henry James Review, revista de periodicitat quatrimestral, ofereix estudis sobre l'obra de James, i molts altres articles i llibres sobre el tema apareixen regularment. Poden trobar-se algunes guies sobre aquestes publicacions en les planes web indicades en l'apartat "Enllaos externs".

Influncia.
Potser els exemples ms destacats de la influncia de James en els anys recents siguen les adaptacions al cinema d'algunes de les seues novelles i narracions. L'equip d'Ismail Merchant & James Ivory va filmar tres versions de narracions de James: The Europeans (1978), The Bostonians (1984) i The Golden Bowl (2000). La versi de The Wings of the Dove dirigida per Iain Softley (1997) va ser un xit de crtica i pblic. Helena Bonham Carter va rebre una nominaci als Oscar com a millor actriu per la seus memorable creaci del personatge de Kate Croy. Jane Campion tamb ho va intentar amb The Portrait of a Lady (1996) per amb menys xit. En la dcada del 1960, Jack Clayton va dirigir The Innocents (1961), adaptaci de "The Turn of the Screw"' a la pantalla. Anteriorment William Wyler havia dirigit The Heiress (1949), adaptaci de Washington Square.

James tamb ha influt sobre els seus collegues escritors. De fet, hi ha hagut una recent revaloritzaci de l'obra de James, tal i com s'ha indicat ads. Escriptors diversos, com ara Joyce Carol Oates amb Accursed Inhabitants of the House of Bly (1994), Louis Auchincloss amb The Ambassadress (1950), i Tom Stoppard amb The Real Thing (1982) han estat influts clarament per les obres de James. Tot i que l'obra de James no es presta massa a ser portada a la msica, la versi operstica de "The Turn of the Screw" (1954), deguda a Benjamin Britten, ha esdevingut una de les obres ms populars del compositor angls. William Tuckett tamb es va basar en aquest conte per crear un ballet l'any 1999.

Fins i tot quan la influncia no s obvia, l'influx de James s de llarg abast. L'any 1954, quan l'ombra de la depressi enfosquia el seu nim, Ernest Hemingway va escriure una emotiva carta en qu va intentar calmar-se com pensava que ho feia James: "Ben aviat haur de desfer-me d'aix i intentar traquillitzar-me com Henry James. Heu llegit mai Henry James? Va ser un gran escriptor que va venir a Vencia i guativa per la finestra i fumava el seu cigar i pensava." La singular i potser inconscient allusi a "The Aspern Papers" hi subjeu. Hi ha vertaders lligams estranys, com l's publicitari que Rolls-Royce va fer de la clebre frase de Strether a The Ambassadors: "Viu com pugues; s un error no fer-ho". s irnic, tenint en compte el sardnic tractament que rep en la novella la "gran nova fora" de la publicitat.

Obres principals de James.
Novelles.

Novelles curtes i contes.


Llibres de viatges.


Crtica literria.


Autobiografia.


Obres de teatre.


Biografia.
William Wetmore Story and His Friends (1903);

Crtica d'Art.
Picture and Text (1893);

Notes.


Bibliografia.
Biografia.

 Henry James: The Untried Years 1843 1870 de Leon Edel (1953);
 Henry James: The Conquest of London 1870 1881 de Leon Edel (1962) ISBN 0-380-39651-3;
 Henry James: The Middle Years 1882 1895 de Leon Edel (1962) ISBN 0-380-39669-6;
 Henry James: The Treacherous Years 1895 1901 de Leon Edel (1969) ISBN 0-380-39677-7;
 Henry James: The Master 1901 1916 de Leon Edel (1972) ISBN 0-380-39677-7;
 Henry James: The Imagination of Genius de Fred Kaplan (1992) ISBN 0-688-09021-4;
 Henry James: The Young Master de Sheldon Novick (1996) ISBN 0-394-58655-7;
 A Private Life of Henry James: Two Women and His Art de Lyndall Gordon (1998) ISBN 0-393-04711-3;
 Henry James: A Life in Letters editat per Philip Horne (1999) ISBN 0-670-88563-0;


Edicions.

 Henry James: Autobiography editat per F.W. Dupee (1956);
 The American: an Authoritative Text, Backgrounds and Sources, Criticism editat per James Tuttleton (1978) ISBN 0-393-09091-4;
 The Notebooks of Henry James editat per F. O. Matthiessen and Kenneth Murdock (1981) ISBN 0-226-51104-9;
 Henry James Literary Criticism   Essays on Literature, American Writers, English Writers editat per Leon Edel and Mark Wilson (1984) ISBN 0-940450-22-4;
 Henry James Literary Criticism   French Writers, Other European Writers, The Prefaces to the New York Edition editat per Leon Edel and Mark Wilson (1984) ISBN 0-940450-23-2;
 The Complete Notebooks of Henry James editat per Leon Edel and Lyall Powers (1987) ISBN 0-19-503782-0;
 The Complete Plays of Henry James editat per Leon Edel (1990) ISBN 0-19-504379-0;
 Henry James Collected Travel Writings   Great Britain and America   English Hours, The American Scene, Other Travels editat per Richard Howard (1993) ISBN 0-940450-76-3 ;
 Henry James Collected Travel Writings   The Continent   A Little Tour in France, Italian Hours, Other Travels editat per Richard Howard (1993) ISBN 0-940450-77-1 ;
 The Ambassadors: An Authoritative Text, The Author on the Novel, Criticism editat per S.P. Rosenbaum (1994) ISBN 0-393-96314-4;
 The Turn of the Screw: Authoritative Text, Contexts, Criticism editat per Deborah Esch and Jonathan Warren (1999) ISBN 0-393-95904-X;
 The Portrait of a Lady: An Authoritative Text, Henry James and the Novel, Reviews and Criticism editat per Robert Bamberg (2003) ISBN 0-393-96646-1;
 The Wings of the Dove: Authoritative Text, The Author and the Novel, Criticism editat per J. Donald Crowley and Richard Hocks (2003) ISBN 0-393-97881-8;
 Tales of Henry James: The Texts of the Tales, the Author on His Craft, Criticism editat per Christof Wegelin and Henry Wonham (2003) ISBN 0-393-97710-2;
 The Portable Henry James, Nova edici de John Auchard (2004) ISBN 0-14-243767-0;


Estudis.

 The Novels of Henry James d'Oscar Cargill (1961);
 The Tales of Henry James d'Edward Wagenknecht (1984) ISBN 0-8044-2957-X;
 Modern Critical Views: Henry James editat per Harold Bloom (1987) ISBN 0-87754-696-7;
 A Companion to Henry James Studies editat per Daniel Fogel (1993) ISBN 0-313-25792-2;
 Henry James: A Collection of Critical Essays editat per Ruth Yeazell (1994) ISBN 0-13-380973-0;
 The Cambridge Companion to Henry James editat per Jonathan Freedman (1998) ISBN 0-521-49924-0;


General.

 A Bibliography of Henry James: Third Edition de Leon Edel, Dan Laurence i James Rambeau (1982) ISBN 1-58456-005-3;
 A Henry James Encyclopedia de Robert L. Gale (1989) ISBN 0-313-25846-5;


Enllaos externs.



Guia de Planes Web per als estudiosos de Henry James;
The Ladder   Plana web sobre Henry James;
Henry James a la Internet Movie Database;
Quotes;
Audiollibre (en angls) gratut (An International Episode) de Librivox;
Henry James a Find-A-Grave;
Henry James Timeline;
 The Madonna of the Future Baixades gratutes de mp3 (en angls) narrat per Michael Scott, de ThoughtAudio.com;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111407" title="Lordi" nonfiltered="502" processed="501" dbindex="45538">
 
Lordi s un grup de hard rock/power metal de Finlndia, i sn guanyadors del Festival d'Eurovisi del 2006. Aquest grup es va formar l'any 1996 per Tomi Putaansuu (conegut com a 'Mr. Lordi' o b en catal 'Sr. Lordi'). El Sr. Lordi i la seva banda es coneix pels seus aspectes com a monstres i els temes lrics.

Lordi va guanyar el Festival d'Eurovisi del 2006 amb un rcord de 292 punts, representant Finlndia, en el qual s la seva primera victria.

Indumentria.
Els seus vestits sn inusuals, amb banyes, claus esmolats i urpes, i estan inspirats en les pellcules de terror de principis dels anys 90. La seva vestimenta s una part tan integral de la imatge de la publicitat de Lordi que rebutgen ser fotografiats sense ells, encara que el 15 de mar de 2006 el peridic finlands Ilta-Sanomat va publicar una fotografia de Lordi en roba de carrer, amb la cara descoberta, la qual cosa va molestar al grup. El 24 de maig una revista finlandesa, 7piv, va publicar la foto del cantant amb el rostre descobert el que va provocar l'enuig dels seus fans . Desprs d'aquest boicot i el rebuig popular a la publicaci, la mateixa revista 7piv (7 dies en fins) va demanar disculpes per mitj d'anuncis en televisi i premsa.

Sn seguidors del grup KISS, fins i tot el cantant s el president del club de fans de KISS a Finlndia.

Membres.
 "Mr. Lordi" - cantant ;
 "Amen" - guitarra elctrica ;
 "Ox" - baixista ;
 "Awa" - teclats ;
 "Kita" - bateria ;

Antics membres.
"Enary" - teclats , (1997 2005). Teclista de sessi a la gira Europea de Children of Bodom al 1998 .
"Kalma" - baixista (2002 2005) ;
"Magnum" - baixista (1996 2002);

Eurovisi.
Lordi, representant a Finlndia, va guanyar el Festival de la Can d'Eurovisi de l'any 2006 amb la can Hard Rock Hallelujah, seguits per Dima Bilan de Rssia i Hari Vareanovic de Bsnia-Hercegovina. No obstant aix, Lordi va guanyar per una diferncia de ms de quaranta punts; en total van obtindre 292 punts, una xifra rcord en el certamen.

La presidenta de la uni grega de bars i restaurants, Niki Kostantinidou, va fer una petici pblica a la gent de Finlndia i Grcia per a no permetre que Lordi particips en el festival per considerar-ho un grup satnic. No obstant aix, Lordi va respondre a aquestes acusacions indicant que les seves mscares i els seus vestits formen part de la seva identitat musical per no tenen res a veure amb el satanisme, i que un grup de satanistes no escriuria canons com ara Hard Rock Hallelujah o Devil is a Loser, encara que admeten que tampoc sn una banda de religiosos. A ms d'aquests problemes amb la seva indumentria i temes religiosos, al voltant de dos setmanes abans va estar tamb en l'aire la participaci del grup en el concurs europeu; aix va ser a causa de l'alt cost de l'espectacle, que incloa focs artificials entre altres coses, que la cadena pblica de radiotelevisi finlandesa, YLE, no podia assumir. Es va arribar a fer fins i tot una petici popular de diners per a sufragar aquesta suma de diners, que al final va ser assumit entre YLE i diversos grups privats.

La celebraci de la victria de Lordi a Eurovisi va tindre lloc el dia 26 de maig a la plaa del mercat ,Kauppatori, de Hlsinki davant de ms de 100.000 persones. Va ser un gran concert i entre altres actes va tindre lloc un karaoke multitudinari amb la can guanyadora i la presidenta Tarja Halonen va entregar als components del grup la clau de la ciutat. Tamb van participar altres grups de msica finlandesos com PMMP o Kilpi.

Discografia.
lbums.
Get Heavy (2002);
The Monsterican Dream (2004);
The Monster Show (lbum hbrid de "Get Heavy" i "Monsterican Dream" per al Regne Unit) (2005);
The Arockalypse (2006);

Singles i EPs.
"Would You Love a Monsterman?" (2002);
"Devil is a Loser" (2003);
Blood Red Sandman (EP) (2004);
"My Heaven is Your Hell" (2004);
"Hard Rock Hallelujah" (2006);

 Videoclips .
"Devil is a Loser";
"Would You Love a Monsterman?";
"Blood Red Sandman";
"Hard Rock Hallelujah";
"Who's your daddy?";

 Referncies .





Enllaos externs.


Pgina oficial ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111409" title="Nicolau Manent i Puig" nonfiltered="503" processed="502" dbindex="45539">
Nicolau Manent i Puig (Ma, 22 de juny del 1827   Barcelona, 1887), va ser organista, mestre de capella i compositor de sarsueles.

 Biografia .
Nat a Ma, hi estudi amb Benet Andreu i Pons i, amb quinze anys, esdevingu organista de l'esglsia de Sant Francesc. Es trasllad a Barcelona el 1845 i, dos anys ms tard, obtingu la plaa de contrabaix de l'orquestra del Liceu. Al 1851 fou nomenat mestre de capella de la parrquia de Sant Jaume de Barcelona, crrec que conserv fins a la mort.

Manent fou un dels grans impulsors de la sarsuela a Barcelona: el 1853 present la seva obra La tapada del Retiro, amb llibret de l'escriptor i poltic Vctor Balaguer, i pel mateix any compongu un mnim de tres altres sarsueles. La seva producci dramtica s'interromp quatre anys, fins que al teatre del Liceu estrena amb fora xit l'pera italiana de temtica catalana Gualterio di Monsons, amb text de Joan Cortada. Desprs d'un altre parntesi, a finals dels seixanta i durant una vintena d'anys escriu diverses sarsueles, tant en catal com en castell.. En el 1877, Zorrilla li don l'oportunitat de musicar i estrenar en format de sarsuela la seva obra Don Juan Tenorio.

Ultra l'pera i les sarsueles, Manent t fora altra producci: ballets, nou simfonies, vint-i-cinc misses, quatre Stabat Mater i altres peces menors. Tamb public un manual de msica, el Mtodo terico-prctico musical.

Deixebles seus a l'escolania de la parrquia de Sant Jaume van ser Josep Rodoreda, que temps a venir compondria el Virolai, i Climent Baixas.

 Obres .
 Clorinda (1881), ballet de Ricard Moragas;
 La contrabandista, ballet;
 La Euterpense (<1870), simfonia sobre motius d'Anselm Clav;
 La marxa del rei don Joan I (1859), per a piano, dedicada als Jocs Florals de Barcelona;
 Missa de rquiem (1864) dedicada a Mateu Ferrer, co-escrita amb Baltasar Saldoni, Rovira (?) i altres, interpretada per ms de 300 cantants i msics en el funeral de Ferrer a Santa Maria del Mar .

 Canons per al drama de Vctor Balaguer Don Juan de Serrallonga (1858);

 Msica per a l'escena .
 A posta de sol: balada en dos actes (1871), lletra de "Seraf Pitarra";
  sort y ventura: humorada en un acte (1871), amb lletra d'Eduard Vidal i de Valenciano;
 Buen viaje, seor don Simn (1853), sarsuela, coescrita amb Bernat Calv i Mariano Soriano, amb llibret de Ramon Barrera Snchez. Continuaci de la sarsuela "Buenas noches, seor don Simn";
 Buenas noches, seor don Simn (1853), coescrita amb Bernat Calv i Mariano Soriano;
 Lo cant de la Marsellesa (1877), sarsuela en tres actes amb llibret de Narcs Campmany i Joan Molas;
 Cargar con el muerto (1883), sarsuela en un acte, arreglada per Joan Manuel Casademunt;
 El convidado de piedra (1875), sarsuela en tres actes, text de Rafael del Castillo basat lliurement en les obres El convidado de piedra d'Antonio de Zamora i Don Juan Tenorio de Zorrilla ;
 De la Terra al Sol (1879), sarsuela en tres actes amb llibret de Narcs Campmany i Joan Molas, inspirat en Jules Verne;
 Don Juan Tenorio (1877), sarsuela en tres actes i text de Zorrilla. Estrenada al Teatro de la Zarzuela, noms dur vuit dies en cartellera;
 Los estudiants de Cervera: quadro de costums, en dos actes (1871), lletra de "Seraf Pitarra";
 La festa del barri: quadro de costums en dos actes (1870), lletra de "Seraf Pitarra";
 La fira de Sant Gens: quadro de costums en quatre actes (1872), lletra de "Seraf Pitarra";
 Lo gech d'en Migranya, sainet amb lletra (1867) de Teodor Bar;
 El gran conquistador (1881), sarsuela;
 Gualtiero di Monsons (1857), pera en itali, lletra de Joan Cortada;
 Juan Garn, o Las peas de Montserrat (1854), co-escrita amb Demay de Schnbrunn, Mariano Soriano i Francesc Porcell;
 Laura: entrems cmich-lrich en un acte (1885), amb lletra de Narcs Campmany;
 Maria!: cuadro lrich-dramtich de costums catalans (1866), amb lletra d'Eduard Vidal i Valenciano;
 Lo moro Benani: pas que ha passat en dos actes (1873), lletra de "Seraf Pitarra";
 Pardalets al cap: joguina lrica en un acte (1871), amb llibret de Teodor Bar;
 Petaca y boquilla: joguet cmich-lrich  en un acte (1880), amb lletra de Narcs Campmany;
 La por!! (1877), sarsuela en un acte amb llibret de Narcs Campmany;
 Lo pou de la veritat (1875), sarsuela en tres actes amb llibret de Conrad Colomer;
 Lo rellotge del Montseny (1878), sarsuela en quatre actes amb llibret de Narcs Campmany i Joan Molas;
 Lo sacrist de Sant Roch: quadro de costums en dos actes (1874), amb lletra de "Seraf Pitarra";
 Lo somni daurat (1872), sarsuela en dos actes amb llibret de Joaquim Arimon i Cruz i Eduard Vidal i Valenciano;
 La Tapada del Retiro (1853), sarsuela en tres actes, amb llibret de Vctor Balaguer i Gregorio Amado Larrosa;
 Tres para una (1853), sarsuela amb llibret de Francesc Camprodon;

 Bibliografia .
 Nicols Manent Mtodo terico-prctico musical Barcelona: J.Bud, ca. 1860 (N'hi ha una 3a. edici s.d.);

 Enllaos .
 Biografia i llista de sarsueles ;

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111412" title="Hans Zimmer" nonfiltered="504" processed="503" dbindex="45540">

Hans Florian Zimmer (12 de setembre de 1957, Frankfurt, Alemanya) s un compositor de cinema nacionalitzat nord-americ des que viu a Los Angeles. Nominat set vegades a l'Oscar i guanyador en una d'elles per El rei lle, amb ms de cent bandes sonores. 

Treballs a Londres.

A finals dels anys 70 es trasllada a Londres on treballa realitzant jingles per a la companyia de publicitat Air Edel Associates. All hi coneix Trevor Horn, amb qui junt amb Geoffrey Downes van crear The Buggles, produint la can d'xit de principis dels 80 Video Killed the Radio Star, a partir de la qual van realitzar el disc The Age of Plastic.

El 1980 va ser el primer en introduir els ordinadors en un concert en directe mentre treballava amb el grup Ultravox. Desprs va estar en el grup Krisma de gran xit a Itlia abans de tornar amb Ultravox per realitzar el seu segent treball amb Warren Cann. Aquesta collaboraci va acabar amb una srie de concerts especials al planetari de Londres.

Al comenament dels anys 1980 treballa al costat de Stanley Myers, que li ensenya les bases de la msica de cinema orquestral i amb qui crea els estudis Lillie Yard Studio. Junt amb ell compon essencialment per a pellcules britniques i tamb participa en l'escriptura de la banda original dHistria d'O 2 amb Pierre Bachelet. En aquests primers treballs es combinaven l'orquestra amb els sons de sntesi d'una forma no utilitzada fins llavors al cinema, el qual li va valer per despertar l'inters de directors que buscaven sons nous.

La seva primera intervenci en una pellcula d'xit es donaria a My beautifull Launderette, al costat del seu inseparable Stanley Myers. El 1986 va realitzar el seu primer treball en solitari a Vardo, encara que va continuar collaborant amb Myers fins al 1988 en feines com Nature and the Beast, Wonderland i Paperhouse, sent aquesta darerra probablement la ms coneguda d'aquesta poca amb un ritme marcat, que ser com en la resta de la seva obra.

Trasllat a Hollywood.

Mentre, va realitzar un dels seus treballs ms importants al costat de Ruychi Sakamoto i David Byrne a L'ltim emperador (The last emperor), que va guanyar l'Oscar a la millor banda sonora, en la qual Hans Zimmer noms va intervenir com a productor, per la seva influncia s realment notable. Desprs va intervenir a Secret en flames (Burning Secret), que li va obrir una mica la porta cap als grans estudis de Hollywood ja que desprs d'aquesta poca, va comenar a realitzar scores per a les grans productores.

L'any 1988 realitza un treball en principi menor, A World Apart, que es desenvolupava a l'frica, per a la qual Zimmer crea una partitura de ritmes africans que desprs seran de gran importncia en treballs posteriors, i que potser siguin la clau del seu xit actual. Part de la crtica la va aclamar, i durant aquests anys Zimmer s fa reafirmar en la barreja entre msica orquestral i sinttica seguint l'estela iniciada per altres compositors com Jerry Goldsmith o Maurice Jarre.

Rain Man.

La seva carrera fa un gir important aquell mateix any (1988) gran part del mn cinematogrfic es fixa en un jove compositor que escriu una msica rtmica en una pellcula que va tenir un xit increble aquell any: Rain Man de Barry Levinson, que guanyava l'Oscar a la millor pellcula. La msica, utilitzada en multitud d'anuncis i trilers, marca l'estil inconfusible d'aquest compositor i li va merixer la seva primera nominaci als Oscars.

Desprs de l'xit de Rain Man, l'any 1989 Hans Zimmer s'integra a Hollywood i realitza dos treballs molt importants: Black Rain de Ridley Scott on combina els seus habituals sons de sintetitzador amb sons orientals referents a la pellcula, aconseguint una atmsfera sorprenent; i Tot passejant Miss Daisy (Driving Miss Daisy) de Bruce Beresford, una altra llargmetratge de gran xit i tamb guanyador de l'Oscar a la millor pellcula, per a la qual Zimmer guanya un Grammy i fuig de la seva sonoritat habitual demostrant poder compondre tamb en altres estils.

El 1990 va tornar a compondre per a pellcules que van tenir molt d'xit, encara que el seu treball es veur poc editat a causa de la inserci en elles de canons d'xit, algunes de les quals van ser compostes pel propi Hans. Un clar exemple s Days of Thunder, on la seva msica, destacable en la seva filmografia, no apareix ni en un sol tema del disc, malgrat aix apareixen dues canons compostes per ell de gran xit comercial. Matrimoni de convenincia (Green Card) de George Miller va ser un dels majors xits d'aquell any, i en aquest cas, la seva msica va ser una mica ms editada. Tamb pertany a aquest estil musical propi d'ell els ritmes amb melodies amb clares referncies al so afric, igual com Birds on a Wire, una altra de les seves composicions que continua sense ser editada.

Aquell mateix any, per a Pacific Heights, composa una atmosfera tpica de les pellcules de suspens per amb diferent sonoritat i amb la seva cadncia i ritme propis.

Reconeixement.

L'any en qu la seva obra seria molt reconeguda seria el 1991 principalment grcies a dues pellcules: Backdraft de Ron Howard i Thelma & Louise de Ridley Scott. A la primera, Hans Zimmer va sorprendre  demostrant que podia crear i combinar diferents tipus de treballs com suites, scherzhos, i ritmes salvatges. Per la segona va realitzar un so similar al de Paris - Texas, amb sons de banjos, harmniques i guitarra elctrica, que subratllava l'acci de la pellcula. Malgrat tot, al disc de la banda sonora noms hi ha una pea.

Tamb realitza K2 i Regarding Henry amb una mescla d'estils en la primera, i per la segona una composici de petita orquestra amb sintetitzador amb uns ritmes destacats, en els quals  Bobbie McFerrin feia de caixa de ritmes.

Acompanyat de l'xit i el reconeixement per la seva obra l'any segent hi hagu dos treballs molt importants en la seva carrera. El primer fou The Power of One on compon, junt amb el seu amic Lebo M., canons de carcter afric. s el moment en qu els executius de la Disney.

Realitza el seu primer treball per a la Disney el 1993 a Cool Runnings, on combina els seus ritmes habituals, amb una petita orquestraci i sons estil calipso. A La casa dels esperits (House of Spirits) aconsegueix una banda sonora molt homognia i meldica amb un tema principal destacable. Aquest any productiu l'acaba amb Amor a boca de can (True Romance) de Tony Scott, basat en un tema enganxs interpretat en xilfon, sobre el qual construeix la resta de la msica amb forta influncia dels sintetitzadors.

El rei lle.

L'any 1994 s sobretot recordat per un nou treball amb Disney: El rei lle (The Lion King), pellcula que va batre rcords de taquilla i que va tenir xit tamb en la banda sonora que ha venut ms de 15 milions de cpies i guanyat un Oscar, un Globus d'or, un premi d'American Music, un Tony i dos Grammy. En aquesta obra va demostrar saber treballar amb conjunts importants de msics per acabar fent una obra coherent. Aix tamb es veur ms endavant amb altres obres com El Prncep d'Egipte.

El mateix any composa  Drop Zone una partitura rtmica d'acci, totalment realitzat per ell, amb noms sintetitzadors acompanyats de guitarra elctrica; i I'll do Anything, de cort romntic i senzill i on treballa amb el seu amic James L. Brooks.

El 1995 va realitzar uns treballs totalment diferents, Marea roja (Crimson Tide), amb una combinaci de grans cors, sintetitzadors i ritmes molt contundents i premiada amb un Grammy. Beyond Rangoon, amb un retorn als orgens, al so de Rain Man i Black Rain, molt rtmic i meldic. Nine Months, composici atpica basada en una petita orquestra i amb una sonoritat diferent a la seva habitual, ajustada a les pautes de la msica melodiosa de comdies. I finalment a Something to Talk About, collabora amb Graham Presknett, guitarrista country americ, per compondre una banda sonora molt rtmica basada en la guitarra.

Treball en equip.

El 1996, passa a formar part de la factoria DreamWorks com a director de la secci musical i comena a crear escola tot treballant en equip i donant oportunitats a joves compositors. Contribueix aix a llanar les carreres de compositors notables com Mark Mancina, John Powell, Harry Gregson-Williams, Nick Glennie-Smith i Klaus Badelt. En molts casos ell es dedica a posar els temes mentre els altres li acaben la partitura completa. Aquests estudiants han estat amb freqncia acusats per la crtica de no saber-se diferenciar de l' "escola Zimmer" i de fer composicions massa semblants a l'estil d'ell.

L'any comena amb una composici com era Broken Arrow de John Wood, amb reminiscncies de western. Per el seu treball ms notable d'aquell any fou una altra vegada per a Disney: Muppet's Treasure Island, partitura molt enganxosa i amb multitud de ritmes diferents. A The Rock, va deixar que els seus dos collaboradors Harry Gregson-Williams i Nick Glennie-Smith fessin gaireb tota la feina, amb el resultat d'una composici rtmica per a l'estil visual del film.

A Fantic (The fan), una altra collaboraci amb Tony Scott, amb un violoncel com a instrument principal i amb un so molt brut i no massa ortodox, vol aconseguir una partitura adaptada a l'obsessi mostrada al film.

L'ltim treball de Zimmer d'aquell any, La dona del predicador (The Preacher's Wife) de Penny Marshall, li va valer una nominaci als Oscars. Es tracta d'una composici de formes molt clssiques amb violins.

El 1998 segueix sent un any productiu en el que realitza una ambiciosa producci animada de la DreamWorks, El prncep d'Egipte (Prince of Egypt) collaborant amb molts altres compositors per amb uns arranjaments que mostren clarament la m de Zimmer. Tamb va tenir una nova collaboraci amb Brooks a Millor, impossible (As Good as It Gets) que li va valer la seva quarta nominaci als Oscars, amb un estil ms aviat clssic.

Tamb fou requerit per Terrence Malick per compondre la banda sonora en la pellcula basada en la Segona Guerra Mundial The Thin Red Line que va acabar sent un dels seus millors treballs aconseguint la seva cinquena nominaci a l'Oscar.

Gladiator.

L'any 1999, desprs de tornar a collaborar amb John Powell i Elton John a La ruta cap El Dorado (The road to El Dorado), per sense aconseguir l'xit de El rei lle, arriba un dels seus millors treballs ajudat per Lisa Gerrard: Gladiator de Ridley Scott, pel que torna a ser nominat per als Oscars i obt un globus d'or.

A la banda sonora es percep una sonoritat pica de solemnitat i grandesa, que acompanya amb gran magnitud als esdeveniments que van succeint al llarg del film. La pellcula aconsegueix una msica potent, rtmica, grandiloqent i tamb moments de cert misticisme. Zimmer deixa anar el seu sinfonisme reflectint la violncia, el caos i la cruesa de la batalla. Tamb t els seus detractors que argumenten que els cors celtes, els sintentizadors, i la confusi de l'hisp amb l'afric, b podria valer per a moltes altres pellcules. 

A l'estiu del 2000 tamb realitza  (Mission: Impossible II) un treball considerat inferior al nivell que aquest compositor sol oferir.
		 
El 2001 torna a ser prolfic amb treballs com Pearl Harbor amb la que obt un altre globus d'or i que s'ha convertit en una de les majors superproduccions de Hollywood, realitzada pel mateix equip de The rock amb un format principalment meldic i romntic; Hannibal, novament amb Ridley Scott, ms allunyat dels sons de sintetitzadors tan habituals a les seves obres; An everlasting piece, comdia dirigida per Barry Levinson amb el que ja va collaborar a Rain Man i tamb allunyat del Zimmer de sempre. Una vegada ms torna a ser el compositor de Scott a Black Hawk abatut (Black Hawk Dawn).

El 2002 tornava a compondre per un film animat per Dreamworks:  (Spirit: Stallion Of The Cimarron) per al qual tamb coescrivia quatre de les canons amb Bryan Adams, incloent-hi el nominat a Globus d'or Here I am.

El 2003, Zimmer completava el centenar de pellcules amb The last Samurai, protagonitzat per Tom Cruise, per al qual rebia un altre Globus d'or. Zimmer tamb sign la comdia de Nancy Meyers Something Gotta Give, una altra pellcula animada de Dreamworks, L'espantataurons (Shark Tale), i Spanglish de Jim Brooks (per al qual tamb rebia una nominaci al Globus d'or).

El seu darrer treball important ha estat la banda sonora del film El codi Da Vinci (The Da Vinci Code) de Ron Howard, en el que Zimmer utilitza una gran orquestra massiva i cors religiosos per crear una sensaci de msica dramtica.

 Filmografia (com a compositor).





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111413" title="Grand Theft Auto III" nonfiltered="505" processed="504" dbindex="45541">

El Grand Theft Auto III o GTAIII (tamb Grand Theft Auto 3 o GTA3) s un polmic videojoc de la companyia Rockstar Games de l'any 2001 per a PS2, Xbox i PC. Les seves principals caracterstiques sn que va ser dels primers a oferir una quasi total llibertat d'acci dins del joc i que el protagonista s un delinqent. s el tercer de la Grand Theft Auto per el primer en tres dimensions.

Histria.


La trama comena amb un grup de tres lladres atracant una sucursal del Liberty City Bank. Un home i una dona van al capdavant mentre que un altre els cobrix les esquenes. No obstant aix, al doblegar un cant, el tercer lladre s disparat per la dona, qui fuig amb l'altre home i els diners. A poc a poc es destapa que el jugador, encarnant al trat (que no s un altre que Claude Speed, el protagonista de GTA2), ha de fer-se'l pagar als tradors:Catalina, exnvia de Claude, i a Miguel, que sn capitostos d'un crtel colombi establit en Liberty City.
Claude ha d'escapar de la pres, i a es produx de manera fortuta quan membres d'una banda colombiana assalten el furg policial on est Claude i el seu collega 8-Ball, amb la intenci d'alliberar a un presoner de la seua banda que tamb es troba ac retingut. Aprofitant la situaci, Claude i 8-Ball s'escapen, roben un cotxe i s'oculten en un garatge prxim.

A partir de llavors, i grcies als contactes de 8-Ball, Claude comena a fer encrrecs per a la mfia Leone, guanyant un bon diners, comenant per xicotets encarrequets a Luigi Goterelli, seguint per intenses tasques a Joey Leone i posteriorment a Toni Cipriani, i finalitzant per grans favors per al mateix Do, Salvatore Leone. Tamb t l'opci de fer missions per a dos peculiars hmens: El Burro, cap dels Diables, i Marty Chonks, cap d'una fbrica de carn per a animals.

Durant estes missions, Claude tamb coneix moltes persones que influxen ms o menys en el desenvolupament de la histria. Un exemple s Maria Latore, l'esposa del Do, qui farta de la vida mafiosa i del paranoic El senyor, revela a Claude que el Do li va a trair, en part perqu ella li va dir que Claude era el seu amant; per tant contacta amb una antiga amiga, Asuka Kasen, i junts aconseguixen eixir del districte Prtland, on la Mfia est establida, i viatjar a Staunton Island, on es troben els Yakuzas, Uptown Yardies i ms membres del Crtel de Catalina i Miguel.

All comena per fer missions per als Yakuzas, la primera d'elles matar al senyor Leone; posteriorment, Asuka presenta Claude al seu germ, Kenji, al servici de la qual es posa Claude. Desprs, un policia pagat pels Yakuzas, Ray Machowski, tamb es convertix en cap de Claude. Ajudant a Ray a soterrar per sempre unes proves fotogrfiques que danyarien un candidat a alcalde per a tota la vida, Claude coneix a Donald Love, un ric i manipulador propietari d'immobiliries i amant de les cultures orientals. No obstant aix, fent treballs per a ell, Donald diu que per a abaixar els preus del sl, no hi ha res com una guerra de bandes, amb la qual cosa ordena matar Kenji Kasen, usant un cotxe del Crtel Colombi. 

S'inicia la guerra de bandes, i en una missi de Love, Claude es troba cara a cara amb Catalina i Miguel. Catalina dispara a Miguel i li ferix per a donar-se temps a fugir, i ho aconseguix. En eixe moment arriba Asuka, que est tremendament furiosa per la mort del seu germ i culpa a Miguel d'aix, i es dedica a torturar-li per a obtindre informaci.
Ms avant, Catalina arriba on es troben Asuka i el torturat Miguel i mata a ambds, segrestant Mara; i portant-se-la a Shoreside Val, l'ltima illa del joc; deixant-li una nota a Claude que la recuperar a canvi de mig mili de dlars.

En la que s l'ltima i espectacular missi, Claude arriba a la mansi de Catalina en Cedar Ridge. Complix la seua part del tracte entregant els diners, per Catalina ordena matar-li. Desprs de desfer-se d'un gurdia, Claude perseguix Catalina, la qual fuig en helicpter fins a la presa Cochrane. El cam per a arribar a ella est infestat de mafiosos armats fins a les dents, i quan s'est acostant a on tenen Maria tancada, Catalina torna a l'helicpter amb intenci d'acabar amb Claude. No obstant aix, este aconseguix arribar on est segrestada Maria i aconseguix un llanacoets, i al final aconseguix a l'helicpter i Catalina mor. Claude allibera Mara i se'n van junts, per Maria comena a parlotejar de tot, i mentre es veuen els crdits, se sent un tir (amb la qual cosa s una creena prou acceptada pels jugadors el fet que l'haja assassinat).

La Ciutat.

Liberty City s una ciutat imaginria, basada en Nova York. Molts barris estan directament plasmats en el joc: Prtland s la part industrial de New York i part de New Jersey, i inclou zones tan famoses com Chinatown, Queens, el Bronx (que en el joc s'han mesclat). Staunton Island s la part comercial de New York, i el seu nom ve de Staten Island, en New Jersey, encara que tamb hi ha part de Queens, Manhattan i alguns barris ms. Finalment, Shoreside Val, est basat en el barri residencial de New York, on es troben, per exemple, Long Island i Westchester.

Polmica.

GTA3 va ser el videojoc ms venut l'any 2001 i el segon l'any 2002 als EUA (noms superat per Vice City). A pesar del seu xit comercial va generar una gran controvrsia pel seu contingut violent i sexual. Alguns socilegs el van acusar d'afavorir la psicopatia de menors. Per exemple a Austrlia es va prohibir la seva venda. En molts altres pasos no podia vendre's a menors d'edat. Grand Theft Auto 3 va ser tan polmic que Rockstar va abolir un personatge del joc cridat Darkel. Aquest era un vagabund que encomanava accions terroristes al jugador, com atraure a ciutadans amb una furgoneta de gelats i desprs fer esclatar tot. En l'ltim moment, les missions i els dilegs de Darkel es van esborrar del joc. Una gran part dels jugadors pensa que aix va ser degut als, en aquell moment recents, atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001 i les fortes controvrsies que podria deslligar. Rockstar Games no va dir gens especfic respecte d'aix, Donen Houser es va disculpar per la demora que tindria el joc i va afegir que havien eliminat escenes amb qu no se sentien b. No obstant aix, una imatge de Darkel es pot trobar en la web oficial del GTA3 i dins dels arxius del joc amb un editor, grcies al qual es pot veure el seu "skin", s a dir, el model de Darkel. El seu successor, el Grand Theft Auto: Vice City va superar amb escreix al GTA3 no sols en vendes, sin tamb en polmica.

Retrospectiva: GTA III amb el pas dels anys.

Aquest s un dels pocs jocs que, donada la trama i l'univers que han generat (o que han collaborat a generar), continua sent una bona opci de joc encara que hi ha jocs de la mateixa saga ms recents. De fet, l'univers GTA i els fets que en ell passa, estan formats majoritriament per aquest i els segents jocs de la saga.
Al comparar-ho amb les versions actuals se troben a faltar, lgicament, els detalls que s'han anat afegint, aix com una ms profunditat. s un joc ms fcil, ms immediat, amb moltes menys missions secundries, ms rpid... d'altra banda la conducci s molt ms recreatiu (i aix que la conducci de la resta de ttols posteriors s molt rcade). Es nota molt la falta d'helicpters i avions, aix com de motos (este s l'nic joc de la saga sense elles). El so s igual de superb que en la resta, potser es troba a faltar canons reals en la rdio.

s l'ltim joc de la saga en qu es troben les Matances (Kill Frenzies), les proves de RC Bandits explosius i les grues machacacoches. Tamb s l'ltim joc a oferir una vista zenital (encara que en este cas s opcional).

Assenta les bases de les missions alternatives: es poden fer missions de taxista, de bomber, de vigilant (policia de barri) i de conductor de ambulncia.
Encara que s ms lineal que el seu predecessor (es podia guanyar el joc simplement obtenint molts diners), conserva la llibertat que dna tanta avantatge a la srie sobre altres jocs: es pot passejar, robar cotxes, complir o no complir les normes vials i les lleis, ferir o matar qualsevol persona, viatjar per aire i mar...

Vegeu tamb.

Grand Theft Auto (la saga);
Grand Theft Auto (videojoc);
Grand Theft Auto: Vice City ;
Grand Theft Auto: San Andreas;

Enllaos externs.

www.gta3.com;
Rockstar Games;
Web oficial;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111414" title="Teodora" nonfiltered="506" processed="505" dbindex="45542">

Histria:
 Flvia Maximiana Teodora (Flavia Maximiana Theodora), filla de l'emperador Maximi i segona esposa de l'emperador Constanci Clor.
 Teodora (esposa de Justini I), emperadriu romana esposa de Justini I i santa.
 Teodora (esposa de Tefil), emperadriu bizantina, esposa de Tefil.
 Episcopa Teodora, mare del papa Pasqual I ;
 Teodora (mare de Marzia), mare de Marzia i concubina del papa Sergi III;
 Teodora (filla de Constant VIII),  emperadriu bizantina 1055-1056;
 Teodora Comnena, reina de Jerusalem, esposa de Baldu III de Jerusalem.
Msica:
 Theodora, un oratori de George Frideric Handel (HWV 68).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111418" title="Saint Helier" nonfiltered="507" processed="506" dbindex="45543">


Saint Helier (jrriais: St Hlyi) s una de les dotze parishes, i la ciutat principal de Jersey, la ms gran de les Illes Anglonormandes en el Canal de la Mnega. T una poblaci de 28,000, i s la capital de l illa (encara que la seu de govern es troba a St. Saviour).

La parrquia t una extensi de 5,738 verges (10.6 km; 4.1 ), el 9% del total de l'illa . L escut de l'illa sn dues destrals d or creuades en un fons blau, que simbolitzen el martiri d Helier i el mar.

 Subdivisions .


La   parish   s dividida en vingtaines:

 La Vingtaine de la Ville;
 Canton de Bas de la Vingtaine de la Ville;
 Canton de Haut de la Vingtaine de la Ville;
 La Vingtaine du Rouge Bouillon;
 La Vingtaine de Bas du Mont au Prtre;
 La Vingtaine de Haut du Mont au Prtre;
 La Vingtaine du Mont  l'Abb;
 La Vingtaine du Mont Cochon;

 Demografia .
Saint Helier s la ms poblada de les parrquies de Jersey, amb 28,310 residents el 2001.


 Poltica .

Electoralment, la parish s dividida en 4 districtes.
 
St. Helier No. 1 (la Vingtaine de la Ville) escull 3 diputats;
St. Helier No. 2 (comprn la Vingtaine de Bas du Mont au Prtre i la Vingtaine de Haut du Mont au Prtre) escull 3 diputats;
St. Helier No. 3 (comprn la Vingtaine du Rouge Bouillon i la Vingtaine du Mont  l'Abb);
St. Helier No. 4 (comprn la Vingtaine du Mont Cochon);
 

 Referncies .
 Jersey in Figures, 2003 - 2004, publicat pels States of Jersey;
Balleine's History of Jersey, Marguerite Syvret and Joan Stevens (1998) ISBN 1-86077-065-7;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111421" title="Cobi" nonfiltered="508" processed="507" dbindex="45544">


En Cobi va ser la mascota olmpica dels Jocs Olmpics de Barcelona 1992. Dissenyat pel valenci Javier Mariscal, representava un gos d'atura catal d'estil cubista. Es va presentar oficialment el 1987 i el seu nom prov de COOB, Comit Organitzador de les Olimpades de Barcelona.

Al principi, la mascota va portar molta polmica, i segons una enquesta realitzada el 1988 noms agradava al 7% de la poblaci catalana. No obstant aix, a mesura que s'acostaven els jocs, Cobi va comenar a agradar ms. Aix, el 1991, el 47,7 % dels catalans deien que els agradava i a un 15% els agradava molt.

Abans i durant els Jocs, Cobi va aparixer en una varietat d'anuncis dels espnsors olmpics com Coca-Cola, Brother Industries i Danone. Fins i tot va tenir la seva prpia srie de televisi, La Cobi Troupe. Tamb aparixer en una extensa gamma de souvenirs, anomenada Cobiana, que va demostrar ser una lucrativa font d'ingressos. Durant els jocs, un Cobi inflable va estar lligat a la faana martima de Barcelona. Segons el Comit Olmpic Internacional, Cobi, juntament amb Misha, va ser un dels xits ms populars i comercials dels Jocs Olmpics.

Enllaos externs.
 Jordi Busquet i Jordi Farr (1992), Aceptacin y apropiacin social de la mascota olmpica de Barcelona '92 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111423" title="Monegasc" nonfiltered="509" processed="508" dbindex="45545">
El monegasc s el dialecte lgur que es parla al Principat de Mnaco.

s una llengua romnica, considerada dialecte de la llengua lgur, prxima al dialecte genovs per amb fortes influncies de l'occit provenal

Aquest dialecte estava prcticament extingit als anys 70, per l'ensenyament obligatori a les escoles de Mnaco a partir de 1976 n'ha fet augmentar el seu coneixement.

Utilitza una ortografia basada en la de l'itali, amb alguns signes propis:
 La , que es pronuncia com la de l'alemany o la u francesa.
 La , que es pronuncia com aquest mateix dgraf en francs, una mena de e neutra.
 La , que es pronuncia com en catal.

Fragment de l'himne de Mnaco:

    Despoei tugi sci d'u nostru paise
    Se ride au ventu, u meme pavayn
    Despoei tugi a cur russa e gianca
    E st l'emblema, d'a nostra libert
    Grandi e i piciui, l'an sempre respet

de sempre, sobre el nostre pas / oneja al vent la mateixa bandera. / Des de sempre, els colors vermell i blanc / constitueixen el smbol de la nostra llibertat. / Grans i petits l'han respectat sempre

Cal tenir en compte, per, que sembla que el lgur no s l'nica llengua prpia de Mnaco, ja que en alguns dels seus barris es parlava occit mentre que en altres es parlava monegasc. Sembla ser que la llengua originria seria l'occit i el lgur hi hauria arribat a travs de migracions. Tot i aix, actualment l'occit no t cap mena de reconeixement oficial a Mnaco.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111427" title="Ma Normandie" nonfiltered="510" processed="509" dbindex="45546">
Ma Normandie s l himne nacional de Jersey, una Dependncia de la Corona Britnica a les Illes Anglonormandes, i fou escrit i compost per Frdric Brat. Jersey s histricament part del Ducat de Normandia, i el francs ha estat Durant segles al llengua administrativa a Jersey, on els habitants han parlat tradicionalment una varietat dialectal del normand, una llengua d'ol.

Encara que Ma Normandie s usat oficialment per Jersey als Jocs de la Commonwealth, als Jocs de les Illes i altres esdeveniments internacionals  el fet que la can fa ms referncia a Frana que no pas a Jersey ha provocat fora polmica i algunes peticions de canvi d himne.

Ma Normandie tamb s usat, encara que no oficialment, com a himne de Normandia.

Ma Normandie.
Quand tout renait a l'esprance,;
Et que l'hiver fuit loin de nous,;
Sous le beau ciel de notre France,;
Quand le soleil revient plus doux,;
Quand la nature est reverdie,;
Quand l'hirondelle est de retour,;
J'aime  revoir ma Normandie,;
C'est le pays qui m'a donn le jour.;


J'ai vu les champs de l'Helvtie,;
Et ses chalets et ses glaciers,;
J'ai vu le ciel de l'Italie,;
Et Venise et ses gondeliers.;
En saluant chaque patrie,;
Je me disais aucun sjour;
N'est plus beau que ma Normandie,;
C'est le pays qui m'a donn le jour.;


Il est un ge dans la vie,;
Ou chaque rve doit finir,;
Un ge ou l'me recueillie;
A besoin de se souvenir.;
Lorsque ma muse refroidie;
Vers le pass fera retour,;
J'irai revoir ma Normandie,;
C'est le pays qui m'a donn le jour.;
Traducci.
Quan tot reneix en esperana;
I l hivern marxa lluny de nosaltres,
sota el bell cel de Frana,
Quan el sol torna gentil,
quan la natura esdev verda altre c op,
quan les orenetes tornen,
m agrada veure un altre cop la meva Normandia,
s el pas on veig veure la llum del dia.

He vist el camps d Helvcia,
els seus pobles i les seves geleres,
He vist el cel d  Itlia,
i Vencia i els seus gondolers.
saludant cada ptria,
m he dit que no hi sc;
enlloc com en la meva Normandia,
 s el pas on veig veure la llum del dia.

Arriba un temps a la vida,
quan cada somni pot acabar,
un temps on l esperit tranquil;
li cal recordar.
quan la meva musa estimada;
mostra el cam cap el passat,
veur un altre cop la meva Normandia,
s el pas on veig veure la llum del dia.

Enllaos externs.
Arxiu midi;
arxiu mp3;

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111428" title="Frdric Berat" nonfiltered="511" processed="510" dbindex="45547">
Frdric Berat (11 de mar, 1801   2 de desembre, 1855) fou un poeta i cantant francs .

Va nixer a Rouen, i fou autor d un gran nombre de canons populars, la majoria d ells dedicats a la seva region natal de Normandia, la ms popular de les quals fou l hime Ma Normandie ("La meva Normandia"), considerada com a himne oficis tant de Normandia com de Jersey. Tanmateix, vivia com a empleat de la companyia del gas.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111436" title="Medium" nonfiltered="512" processed="511" dbindex="45548">


Medium s una srie de televisi estatunidenca sobre una dona, Allison DuBois (Patricia Arquette) que treballa a Phoenix com a mdium i assessora del fiscal general de l'estat d'Arizona i del comtat de Mariposa. La protagonista, t la capacitat psquica de contactar amb les persones mortes que l'ajuden a resoldre els casos en qu s'han vist involucrats.

La srie va ser creada per Glenn Gordon Caron i produda per Picturemaker Productions i Grammnet Productions per a la CBS.


 Repartiment .




 Emissi Internacional .





 Enllaos Externs .
Pgina Oficial ;
Medium a IMDB ;
Allison DuBois' website  ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111437" title="Roman Herzog" nonfiltered="513" processed="512" dbindex="45549">


Roman Herzog (Landshut, Alemanya 1934 ) s un 
poltic alemany que fou President d'Alemanya entre els anys 1994 i 1999.

Biografia.
Va nixer el 5 d'abril del 1934 a la ciutat de Landshut, poblaci situada a l'esta alemany de Baviera, en una famlia protestant. Actualment s membre de l'Esglsia Evanglica d'Alemanya. Va estudiar dret a la Universitat de Munic, on es va graduar el 1957. Posteriorment va impartir classes a la Universitat Lliure de Berln (1965-1969, la de Munic (1964-1966) i en l'Escola Superior d'Administraci de Speyer (1969-1972).

Activitat poltica.
El 1970 va afiliar-se a la Uni Democristiana d'Alemanya (CDU). El 1973, en deixar la universitat, va comenar la seva carrera poltica com a representant de l'estat de Rennia-Palatinat, crrec que ocup entre 1973 i 1978. Posteriorment fou nomenat Ministre de Cultura i d'Esports al Govern de l'estat de Baden-Wurtemberg entre 1978 i 1980, i membre del seu Parlament (Landtag). Entre 1980 i 1983 fou Ministre d'Interior del mateix estat.

El 1983 va ser nomenat vicepresident del Tribunal Constitucional Federal de Karlsruhe, del qual en fou president entre el 1987 i 1994.

President d'Alemanya.

L'1 de juliol de 1994 fou nomenat President d'Alemanya. Durant el seu mandat com a cap d'Estat ve cenyir-se a les funcions representatives que la Constituci confereix a la presidncia federal. En aquest sentit va propiciar, amb les visites d'estat que va realitzar a pasos de l'Europa oriental, un acostament d'Alemanya amb els antics pasos del Bloc de l'Est. Aix mateix va proposar al govern federal la concessi d'una amnistia als acusats de crims d'ndole poltic comeses a l'antiga Repblica Democrtica d'Alemanya (RDA).

L'any 1997 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany en favor de la unitat europea i fou reconegut com l'Estadista Europeu de l'Any al costat de Vclav Havel.

Herzog no va optar per un segon mandat, i l'1 de juliol de 1999 va ser substituit pel socialdemcrata Johannes Rau, president de l'estat de Rin del Nord-Westflia (SPD). 

Enllaos externs.
  Roman Herzog a la Pgina del Gavinet Presidencial Alemany;
  Premi Internacional Carlemany;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111440" title="Tinent Governador" nonfiltered="514" processed="513" dbindex="45550">
Un Tinent Governador s un oficial de govern que s usualment el subordinat o el diputat d'un Governador o Governador General. En l'Amrica espanyola el Tinent de Governador era el funcionari que es feia crrec del comandament poltic i militar de les provncies per absncia del Governador titular.
 Austrlia . 
A Austrlia, el Tinent Governador s el subordinat del Governador d'un estat, que actua com a cap d'estat i representant de la Reina Elisabet II, similar al Governador General del pas sencer. Si el Governador no pot satisfer els seus deures, el Tinent Governador servir en la seva absncia. Ell o ella no t cap altres deures. 
 Canad . 
A Canad, el Tinent Governador s el cap d'estat i representant de la Reina Elisabet II en cada provncia. Ell o ella s nomenada pel Governador General de Canad amb el consell del primer ministre canadenc, i desprs s aprovat per la Reina. 

 Illes Anglonormandes i la Illa de Man . 
Les illes de Jersey i Guernsey en el Canal de la Mnega, i tamb l'Illa de Man en el Mar d'Irlanda, sn dependncies del Regne Unit. All, el Tinent Governador s el representant cerimonial de la Reina i no t molt poder poltic. 
 Estats Units . 
Als Estats Units d'Amrica, un Tinent Governador s usualment la posici poltica segona en alguns estats sota Governador. En diversos estats el Tinent Governador es tria a part del Governador. En uns altres, els dos es trien junts. Com Austrlia, si el Governador no pot satisfer els seus deures, el Tinent Governador servir en la seva absncia. La quantitat de poder poltic que un Tinent Governador t varia amb cada estat. Hi ha alguns estats que no tenen un Tinent Governador.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111444" title="Nukufetau" nonfiltered="515" processed="514" dbindex="45551">

Nukufetau s un atol de Tuvalu situat gaireb al centre de l'arxiplag, a 86 km al nord-oest de Funafuti i a 57 km al sud-oest de Vaitupu.

L'atol t una forma rectangular de 14 km d'allargada per 10 km d'ample. La superfcie total s de 2,99 km . Consta de 33 illots. Els ms grans sn: Fale al vrtex oest, Motulalo al vrtex sud i Lafaga al vrtex est. La poblaci total era de 586 habitants al cens del 2002. L'nica vila es troba a Savave, un illot de la llacuna al costat de Fale.

Segons la llegenda, Nukufetau va ser colonitzat pels tongans que es van establir a Fale. Tradicionalment la poblaci es repartia en tres clans dels tres illots: Fale, Motulalo i Lafaga. Els missioners van reagrupar tota la poblaci a Fale. L'atol va ser descobert, el 1819, pel nord-americ Arent de Peyster del vaixell Rebecca, i es va conixer amb el nom De Peyster's Group. Durant la Segona Guerra Mundial els nord-americans van construir un aeroport a Motulalo, avui abandonat.

Enllaos externs.
Mapa de Nukufetau;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111445" title="Sony Computer Entertainment" nonfiltered="516" processed="515" dbindex="45552">
Sony Computer Entertainment, Inc. (SCEI) s una empresa subsidiria de Sony Corporation que es va establir al 16 de novembre del 1993 a Tquio, Jap. El SCEI es dedica a la recerca, desenvolupament, producci, i venda de maquinari i programari per la seva saga de consoles PlayStation, (porttil i videoconsola). La SCEI s tamb, una desenvolupadora i publicadora de videojocs pels seus sistemes.

Videojocs.
 Afrika;
 Ape Escape;
 Battle Arena Toshinden;
 Blast Factor;
 Dark Cloud;
 Forbidden Siren;
 Formula One;
 Ghosthunter ;
 God of War;
 God of War 2;
 Gran Turismo;
 Grind Session;
 High Velocity Bowling;
 Hot Shots Golf;
 ICO / Shadow of the Colossus;
 Jak and Daxter;
 ;
 Killzone;
 Legend of Dragoon;
 Legend of Legaia;
 Monster Kingdom;
 NBA Shootout;
 NFL GameDay;
 NFL Xtreme;
 NHL Faceoff;
 ;
 PoPoLoCrois;
 Ratchet and Clank;
 Rogue Galaxy;
 Rule of Rose;
 SingStar;
 Sly Cooper;
 ;
 Syphon Filter;
 The Getaway;
 This Is Football;
 Twisted Metal;
 Warhawk;
 Wipeout;
 World Tour Soccer: Challenge Edition;

Enllaos externs.
Lloc web oficial del SCEI;
North America - SCEA - Sony Computer Entertainment Amrica;
Europe - SCEE - Sony Computer Entertainment Europa;
South Korea - SCEK - Sony Computer Entertainment Corea;
Lloc web global;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111449" title="Gentica de poblacions" nonfiltered="517" processed="516" dbindex="45553">
La gentica de poblacions s l'estudi de la distribuci i canvis de la freqncia dels allels sota la influncia de les quatre forces evolutives: la selecci natural, la deriva gentica, la mutaci i el flux gentic. Tamb t en compte la subdivisi de les poblacions i la distribuci d'aquestes en l'espai. De fet, intenta explicar fenmens com l'adaptaci i l'especiaci. La gentica de poblacions s un ingredent escencial en la sntesi evolutiva moderna, fou fundada per Sewall Wright, J. B. S. Haldane i R. A. Fisher, que tamb van establir els fonaments de la disciplina relacionada de la gentica quantitativa.

La variaci gentica dins d'una poblaci i entre poblacions d'una espcie apareix com a conseqncia de la existncia de diversos allels de diferents loci.

 Fonaments matemtics .

Suposem una poblaci de mida infinita i mantenint l'estudi d'un sol locus autosmic amb dos allels de freqncia gnica p i q respectivament. Tamb suposem que no hi ha diferencials reproductius entre els diferents genotips d'aquest locus i l'absncia de mutaci i de flux gnic entre poblacions
Definicions:
 P - Freqncia d'individus homozigots per a l'allel de freqncia p;
 Q - Freqncia d'individus homozigots per a l'allel de freqncia q;
 H - Freqncia d'individus heterozigots.

p+q=1
P+Q+H=1
Llavors p=P+1/2H i
q=Q+1/2H

Podem allar H a la ltima equaci H=1-P-Q

 Vegeu tamb .
 Efecte fundador;
 Microevoluci;
 Selecci natural;
 Efecte coll d'ampolla;
 Clina;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111453" title="Herm" nonfiltered="518" processed="517" dbindex="45554">

Herm s una de les ms petites de les illes Anglonormandes i forma part de la batllia de Guernsey.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111455" title="PlayStation 3" nonfiltered="519" processed="518" dbindex="45555">


PlayStation 3, o PS3, s la consola de SCE successora de l'actual PlayStation 2. Dissenyada per a competir directament amb Xbox 360, de Microsoft i Wii de Nintendo. La videoconsola fou llanada al Jap l'11 de novembre del 2006, a Amrica del Nord el 17 de novembre del mateix any, i a Europa i Mxic al mar del 2007.

 Preliminars .

En una conferncia prvia al Electronic Entertainment Expo el 16 de maig del 2005 va ser revelada la PlayStation 3, aix com les seves especificacions finals i una versi preliminar del seu comandament, amb una forma que assemblava a un bumerang.
En un comunicat de premsa el 9 de maig del 2006, Sony Computer Entertainment va anunciar que la consola seria llanada en dos models, amb diferents preus. Una primera mquina amb un disc dur de 20Gb i HDMI amb un preu en el mercat japons de 430$, 499 en el mercat europeu i $499 en el mercat nord-americ. A ms, hi hauria un altre model amb un disc dur de 60Gb que costaria 599 en el mercat europeu i $599 en el mercat nord-americ. 



A ms es va presentar un comandament a distncia sense fil amb sensor de moviment, de nom final Sixaxis, que detecta moviments dalt-baix, esquerra-dreta i avant-arrere. A ms, s'ha eliminat la funci de vibraci en el comandament de la nova consola de Sony (present en els anteriors Dual Shock i Dual Shock 2. Per ser remplaat pel Dual Shock 3 que s que tindr la funci de vibraci

Inicialment est prevista una producci de 2 milions de mquines al novembre, que seran reforades amb altres 2 milions per a finals de desembre. Es va confirmar la compatibilitat total de la consola amb les especificacions finals del Blu-Ray Disc (doble capa, 54GB, alta transferncia de dades i protecci de continguts). 

Els seus creadors, per la seua banda han declarat que tot a t un objectiu i que a pesar que podrien generar-se moltes prdues a l'inici de la guerra, la PS3 aconseguir l'hegemonia rpidament a causa del seu gran potencial. Esta diferncia es deu a la no inclusi d'eixida HDMI (El que impedir veure pellcules en alta definici quan estes porten el sistema de protecci conegut com HDCP, tecnologia que est prevista per al seu s massiu en el 2011, encara que ja est disponible i el seu s s opcional) en la versi bsica i la diferncia de grandria dels discos durs.

En una nota de premsa recent, Sony ha confirmat que el seu llanament ser retardat a Europa fins a mar del 2007 a causa de problemes de producci amb els dodes lser blau del Blu-ray Disc. Aix mateix, tan sols es llanaran 400.000 unitats al mercat americ al novembre i 100.000 al nip.

A finals de setembre del 2006, la pgina de Sony Style nord-americana va crear reserves de jocs de PS3 al preu de 60$, aproximadament uns 47, la qual cosa fa suposar que els jocs, a pesar de necessitar majors inversions, seguiran en la mateixa lnia de preu a l'usuari final. En canvi, Sony va anunciar el 10-10-2006 que vendr els seus jocs a un preu de 40 en Jap.

El 10-10-2006 Sony va confirmar que el sistema operatiu de PS3 presentat en el Tquio Game Xou d'eixe any no era el definitiu. A ms tamb va anunciar que aquest podr actualitzar-se a travs de la xarxa, de les targetes de memria o d'un disc Blu-Ray.

Degut a les seues baixes existncies al principi del seu llanament, moltes franqucies de botigues d'oci americanes auguren problemes d'abastiment que comportar a la devoluci de les reserves als clients. Especulen que tan sols comptaran amb 8 PS3 cada botiga a excepci de les grans que podran tindre 16. Encara aix, Jack Tretton, vicepresident de SCEA va posar com a exemple a la PS2, que amb tan sols mitj mili d'unitats en el llanament, compte actualment amb 106 milions d'unitats venudes.

Ebay es va veure obligada a cancellar totes les subhastes que hi havia per una PS3. Estes van aparixer al poc que les botigues americanes obriren les reserves de la consola.



En el Gamer's Day, Sony va confirmar el contingut de la caixa d'ambdues versions de PS3, que constar de:
Un comandament Sixaxis.
Un cable de corrent.
Un cable Ethernet;
Un minicable USB;
Un cable Multi-AV;

Sony va anunciar el 23-10-2006, que en el cas que els comandaments no pogueren recarregar-se ms o s'espatllara la seua bateria de polmer de liti, els canviaria. Encara que afirma que estes bateries estan molt desenvolupades i poden aguantar anys abans de comenar a degradar-se.

Jack Tretton va declarar, que a diferncia de Xbox 360 no disposar d'una classificaci Gamerscore, per si de classificacions exclusives per a cada joc.

 Esdeveniments prellanament .

El 28 de febrer del 2007 Sony fa la presentaci oficial de la PS3 a Barcelona. La revista VaDeJocs en publica una ressenya, amb entrevista, vdeos de proves i comentaris interessants.
Un banc ofereix la PS3 a 350 a canvi de domiciliar-hi la nmina i dos rebuts. Per hi ha qui considera que hi ha despeses ocultes i que la rebaixa pot sortir cara.

 Configuracions .



L'nica versi que es pos a la venda a Europa el 23 de mar del 2007 s la Extra de 60GB de disc dur que a ms t com a extres un lector de targetes de memria (SD/MultiMedia Card, CompactFlash, Memory Stick), connexi Wi-fi 802.11b/g i un embellidor cromat en colors. La versi Bsica sortir ms endavant segons com vagi la venda.

En totes dues versions, el disc dur s un "Serial ATA" de 2,5 polzades amb connexi estndar, totes dues porten 1 sortida HDMI d'udio/vdeo digital, 1 sortida d'udio/vdeo analgic, 4 endolls USB 2.0, 1 sortida d'udio digital, i connexi sense fils Bluetooth.

Porten 256MB de memria RAM XDRAM i 256MB de memria per als grfics VRAM GDDR3.

La CPU s una Cell i porten, a la versi americana, dues GPU, una RSX de NVIDIA per als grfics ms moderns i la Emotion Engine de la PS2 (de Toshiba) per a poder compatibilitzar els jocs de la PS2. Tantmateix SCEE (Sony Europa), cercant una reducci de costos, anuncia que la versi europea ser diferent en maquinari i centrar la compatibilitat en l'emulaci per Firmware en comptes d'incloure la GPU de la PS2.

 Nova versi de 40 GB (Tardor 2007) .

La nova versi de 40 GB arriba amb ms  caracterstiques de les esperades (s'havia rumorejat que no tindria suport HDMI ni Wi-Fi, i no s cert), i ve acompanyada d'una reducci de preu en el model preexistent.

El nou model tindr una semicompatibilitat amb jocs PS2, per no tindr ni lectors de targetes de memria, i 2 ports USB en comptes de 4.

 Els xips de la PS3 .

El processador principal s el Cell amb un disseny indit que li dna prestacions de superordinador si fa s de tota la seva potncia.

Consta d'un processador PowerPC de dues vies i vuit subsistemes incrustats al dau, anomenats SPU, que incorporen coprocessador vectorial, memria prpia i crrega/descrrega per DMA, i estan especialitzats en procs de corrents de dades (ang. streams).

La GPU RSX "Reality Synthesizer" de NVIDIA est basada en el xip NV47, reanomenat G70.

 Connexi a la TV i resoluci de pantalla .

Cal tenir en compte que el tipus de cable de sortida cap al monitor en condiciona la resoluci A ms caldr seleccionar-la a la configuraci de la PS3.



El cable a "Video Compost" i udio estreo que porta la capsa de la PS3 noms admet el mode 576i que es correspon a l'estndard PAL de 576 lnies i 704  720 pxels en horitzontal.

Un cable opcional del tipus "Component Video" admet tots els modes i resolucions sempre que la TV els admeti. s la opci adequada per als Monitors d'ordinador (Connexi VGA) sempre que siguin compatibles. El cable "Component Video" de la PS2 tamb serveix per a la PS3.

El cable opcional HDMI de sortida digital es pot connectar a una TV amb aquesta connexi o a una amb DVI mitjanant un cable conversor HDMI a DVI per cal que el monitor compleixi l'especificaci HDCP (Protecci de Continguts Digitals en Ample de banda Alt) sino el senyal digital queda bloquejat.

Existeix un cable "Component Video" multi-consoles que admet tots els modes.

 Connexi a Monitor VGA .

.

 Compatibilitat dels jocs de la PS i la PS2 .

Existeix una pgina de la PlayStation USA per a comprovar els jocs compatibles amb la PS3. Caldr posar-hi el nom del joc en angls. Per donada la diferncia de maquinari ja que la versi japoneso-americana incorpora el xip grfic de la PS2 i la europea no, caldr esperar una pgina equivalent al web europea.

 Actualitzacions .

Les actualitzacions del sistema sn exclusives per a l'rea de distribuci respectiva. Si actualitzessiu els sistema amb els pedaos preparats per a una altra rea de distribuci els jocs que heu comprat podrien no funcionar.

Ja existeix una pgina d'actualitzacions.

 Participar en projectes de clcul distribut .

El processador Cell de la PS3 multiplica per 10 la capacitat de clcul dels PC's actuals i per tant la PS3 ser un element molt apreciat en els projectes de Computaci distribuda.

 Folding@home .

Ja est disponible el client de Folding@home, una aplicaci de collaboraci a la recerca en plegament de protenes per a l'estudi de malalties degeneratives, de la Univ. de Stanford, que en els PC's corre en segon pla o com a Salvapantalles.

Es pot descarregar seguint les instruccions de la pgina d'actualitzacions americana.



 Linux a la PS3 .

.

 Properes edicions .

 PS3 Multimdia: Sony vol emular l'Apple-TV  de Apple amb el llanament d'una versi accessria de la TV tipus "dispensador de multimdia" per descarregar msiques i pelis i veure-les al menjador, passant per taquilla, est clar, aix com l'Apple-TV porta l' i-Tunes a la TV central de la casa.

 PS3 Elite: Hi ha hagut rumors sobre una versi Elite amb 80 GB a rel d'una petici a la FCC (Comit Federal de les Comunicacions dels USA) de certificaci de canvis en el disseny de l'antena Bluetooth, especificant un nmero de model nou el CECHE01. (Els de les PS3 de la zona NTSC, de 60 i 20 GB sn CECHA01 i  CECHB01). Finalment Sony ha respost que de moment el projecte de nou model no es materialitzar.;

 Referncies .



 Enllaos externs .
 PlayAlex lloc web no oficial de PlayStation;



 Informacions .

PlayStation.com - Ajuda i assistncia tcnica per a la PS3 ;
Comencem a treballar amb la PS3 ;
Frum PS3 de VaDeJocs ;
Wiki de la PS3 ;

 Maquinari .

Posada en marxa d'una PS3 ;
PS3 ofereix prestacions de superordinador pel preu de PC Components i desglossament de costos de la PS3. ;
Desmuntant la PS3 - Placa base i altres fotos ;
Cinc maneres de connectar la PS3 ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111456" title="tal II de Prgam" nonfiltered="520" processed="519" dbindex="45556">
tal II de Prgam Filadelf (), fou rei de Prgam del  al . Fou el segon fill d  Prgam. Va nixer vers el . 

Va servir a l exrcit amb el seu germ umenes II de Prgam (197-). El  fou enviat com ambaixador a Roma per anunciar que  gran havia creuat l Hellespont. El , absent el seu germ, va resistir la invasi del prncep Seleuc (fill d  gran), desprs rei Seleuc IV Filoptor (187-) i fou present a la batalla de  Sipilos. El  va acompanyar al cnsol Gneu Manli Vuls en una expedici a Galcia.

El  va servir en la guerra contra el rei  Pont (rei -). El  juntament amb els seus germans  i Ateneu, es va unir al cnsol rom Publi Licini Cras a Grcia. Va actuar diverses vegades com ambaixador a Roma. (La del  ja esmentada, el , durant la guerra contra el regne del Pont, el  per felicitar als romans per la seva victria sobre  Macednia.) 

Vers el   havia perdut el favor dels romans i tal va rebre algunes indicacions de qu podria ser el nou rei, per el metge Estraci el va aconsellar de no fer cas. El  i el  va tornar a ser ambaixador a Roma.

El  finalment va succeir al seu germ . El seu primer encrrec fou restablir a Ariarates V com a rei a Capadcia cosa que va fer el . El  fou atacat per  Bitnia i va haver de demanar ajut a Roma i als seus aliats  i  Pont Filoptor Filadelf (rei -). El  els romans van obligar a  a garantir la pau i pagar una indemnitzaci a tal.

El  va enviar tropes en favor d Alexandre I Balas (154-) per assolir el tron de Sria. El  va ajudar a Nicomedes II Epfanes (149-) de Bitnia contra el seu pare  i va derrotar a Degilis, prncep traci que era sogre de Prsies. Tamb va enviar alguns soldats als romans, per ajudar a l expulsi del anomenat  Macednia o Andriscos (revoltat del  al ) i a la conquesta de Corint.

Els darrers anys del seu regnat va deixar moltes tasques en mans del seu ministre Filpemen.

Va fundar Filadlfia a Ldia (actualment anomenada Ala ehir), en honor del seu germ umenes, i Atlia a Pamflia (moderna Antalya) en honer de si mateix, Apollnies. Va ajudar les arts i les cincies i ells mateix fou l inventor d una espcie de brodat.

Va morir el  als . El va succeir el seu nebot tal III de Prgam, fill d . 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111458" title="Lser d'heli-ne" nonfiltered="521" processed="520" dbindex="45557">

Un lser d'heli-ne, o lser HeNe, s un tipus de lser de gas que utilitza com a medi actiu una barreja gasosa d'heli i ne. Els lsers d'heli-ne emeten, habitualment, a una longitud d'ona de 633 nm i, per tant, en llum visible de color vermell. Sn un tipus de lser habitual en aplicacions industrials i cientfiques i sovint s'utilitzen en laboratoris docents.

Descripci general.
El medi actiu del lser s una mescla d'heli i de ne continguda en un tub de vidre tancat, en una proporci de 5:1 aproximadament i a una pressi relativament baixa (habitualment al voltant de 300 Pa). L'energia per al bombeig s'aconsegueix amb una descrrega elctrica d'uns 1.000 V a travs de dos elctrodes situats a cada extrem del tub. La cavitat ressonant acostuma a estar formada per un mirall pla d'alta reflectncia en un extrem i un mirall cncau amb una transmissi d'un 1% a l'altre extrem. Tot plegat s de petites dimensions, amb una cavitat que no depassa els 50 cm i que normalment s d'uns 15-20 cm.

Els lsers d'heli-ne tenen unes potncies de sortida d'entre 1 mW i 100 mW. La longitud d'ona s de 632,816 nm en l'aire, que correspon a una longitud d'ona de 632,991 nm en el buit. En cada cas particular la longitud d'ona obtinguda es troba en un interval de 0,002 nm al voltant d'aquest valor, a causa de les fluctuacions trmiques que provoquen petites oscillacions de les dimensions de la cavitat. Aix i tot, les versions del lser amb estabilitzaci de freqncia poden arribar a mantenir la longitud d'ona en un valor constant en 2 parts en 1012 durant anys.

Procs d'emissi.
El procs d'emissi lser en un lser d'heli-ne s'inicia amb les collisions dels electrons procedents de la descrrega elctrica amb els toms d'heli del gas. Aquest fet excita els toms d'heli que passen de l'estat fonamental als estats excitats metaestables 23S1 i 21S0. D'altra banda, les collisions dels toms d'heli excitats amb els toms de ne en l'estat fonamental excita aquests darrers i els fa pujar fins al nivell 5s. Aix s degut a una coincidncia dels nivells energtics dels toms d'heli i els de ne. El procs es pot representar amb la segent equaci de reacci:

He* + Ne   He + Ne* +  E;

on * representa un estat excitat i  E la petita diferncia d'energia entre els estats excitats d'ambds toms, que s d'uns 0,05 eV.

El nombre d'toms de ne excitats augmenta a mesura que es van produint ms collisions entre toms d'heli i toms de ne, fins obtenir inversi de poblaci entre els nivells electrnics del ne 5s, 3p i altres. L'emissi estimulada i l'emissi espontnia corresponent a la desexcitaci de l'estat 5s (2P1/2) al 3p (2P1/2) provoca l'emissi de llum de longitud d'ona 632,991 nm, l'habitual dels lsers d'heli-ne. Desprs d'aquesta transici lser es produeix una rpida caiguda del nivell 3p a l'estat fonamental 2p grcies a les collisions dels toms de ne amb les parets del recipient. A causa d'aquest procs necessari, el tub lser no pot ser molt gran i, per tant, els lsers d'heli-ne tenen una limitaci en grandria i en potncia.

Amb una precisa selecci dels miralls de la cavitat un lser d'heli-ne pot emetre en altres longituds d'ona. Hi ha transicions infraroges a 3,39  m i a 1,15  m, aix com diverses transicions en el visible: una emissi en el verd (543,5 nm, anomenada el lser GreeNe, que juga amb el terme angls green,  verd ), una emissi en el groc (594 nm) i una emissi en el taronja (612 nm). La longitud d'ona habitual de 633 nm en realitat t un guany molt inferior a algunes d'aquestes altres, com les infraroges, per aquestes es poden suprimir de forma efectiva utilitzant determinats recobriments en els miralls.

L'ample de banda de lser est dominat per l'eixamplament Doppler i s fora estret per a la transici de 633 nm (1,5 GHz). Aquest fet, juntament amb l'emissi en el visible i una qualitat del feix excellent, fan del lser d'heli-ne una font de llum molt til en holografia i en espectroscpia. Abans de la invenci dels dodes lser eren els lsers utilitzats en lectors de codis de barres.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111461" title="Locus" nonfiltered="522" processed="521" dbindex="45558">
En biologia, un locus o loci s una posici fix d'un gen en un cromosoma.
Un ADN viable codificat en un locus que cont un gen s anomenat allel. La llista ordenada de locis coneguts per a un genoma particular s anomenada mapa gentic. El mapeig gentic s un procs de determinaci d'un locus per a un tret biolgic en particular.

Les cllules diploides i poliploides els cromosomes de les quals tenen els mateixos allels en  algn locus sn anomenades heterozigots, mentre que les que tenen allels diferents sn anomenades heterozigots.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111462" title="Weasel Stomping Day" nonfiltered="523" processed="522" dbindex="45559">
Weasel Stomping Day s el ttol d'una can de "Weird Al" Yankovic, que apareix al seu lbum del 2006, Straight Outta Lynwood. s tamb una de les sis canons a l'lbum que tenen video musical animat, creat per Cartoon Network show, Robot Chicken. 

Enllaos externs.
 http://video.google.com/videoplay?docid=-697419850169266116 Video musical;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111464" title="Pancreas" nonfiltered="524" processed="523" dbindex="45560">
Pancreas s la segona can del disc Straight Outta Lynwood de "Weird Al" Yankovic. Ens parla de l'apreci que t el cantant pel seu pncrees i de les funcions biolgiques d'aquest. Tamb fa saber, en clau d'humor, que cada pncrees atrau a tots els altres pncrees de l'univers amb una fora proporcional al producte de les seves masses i inversament proporcional a la distncia entre ells.

Enllaos externs.
http://www.youtube.com/watch?v=VrXUVSxeZYQ Videoclip de Pancreas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111469" title="El zoo d'en Pitus" nonfiltered="525" processed="524" dbindex="45562">
El zoo d'en Pitus s una novella juvenil en catal escrita per Sebasti Sorribas i publicada el 1966 per l'editorial La Galera. Des de llavors se n'han fet 40 edicions i se n'han venut 300.000 exemplars, convertint-se en el tercer llibre d'autor catal ms venut, desprs de La plaa del Diamant i del Mecanoscrit del segon origen. Sebasti Sorribas va guanyar amb aquesta obra la segona edici del Premi Josep Maria Folch i Torres de novelles per a nois i noies, el 1965.

Argument.

La novella ens presenta la histria d'en Pitus, un nen que t una malaltia que noms pot curar-li un especialista de Sucia. Els seus amics del barri del Raval de Barcelona muntaran un zoo per recollir diners i poder pagar-li el viatge.

Curiositats.
 El zoo d'en Pitus ha estat tradut al castell, al basc, al gallec, al francs i al japons.
 Festival al barri d'en Pitus s la segona part de la novella, que l'Editorial La Galera va encarregar a Sebasti Sorribas. Tanmateix, aquesta seqela no ha tingut l'xit de l'original.
 L'any 2006 es va celebrar el 40 aniversari de la publicaci de la novella, amb la celebraci de l'Any Sorribas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111470" title="Andreu Mas-Colell" nonfiltered="526" processed="525" dbindex="45563">
Andreu Mas-Colell (Barcelona, 1944) s un economista catal.

Estudi Cincies Econmiques a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de Valladolid. Desprs continu els estudis a la Universitat de Minnesota, on es doctor el 1972.

Treball com a professor a la Universitat de Berkeley del 1972 al 1981, desprs a la Universitat de Harvard fins el 1995, quan es trasllad a la Universitat Pompeu Fabra, d'on s professor actualment.

s un dels grans microeconomistes actuals, coautor de "Microeconomic Theory" (1995) juntament amb Michael Whinston i Jerry Green, que s el manual de referncia sobre microeconomia a les universitats de tot el mn. Els seus treballs cientfics han girat entorn de l'equilibri neo-walrasi.

L'any 1998 reb el premi Rei Joan Carles I d'Economia.

El 1993 fou president de la Econometric Society. Ha estat editor, entre d'altres, de la revista cientfica Econometrica, una de les ms influents en economia, entre 1998 i 1992.
Des del 2005 s membre de l Institut d'Estudis Catalans. 

Entre l'abril de 2000 i desembre de 2003 fou conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya durant l'ltim govern presidit per Jordi Pujol.


Enllaos externs.
Pgina d'Andreu Mas-Colell a la Universitat Pompeu Fabra;
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111476" title="Fly-by-wire" nonfiltered="527" processed="526" dbindex="45564">
El Fly-by-wire (en angls, vol per cables) s un sistema de control d'una aeronau que uneix, per una banda, les palanques i controls que maneja el comandant d'un avi, i per l'altra, els actuadors que mouen les superfcies aerodinmiques de l'aparell, mitjanant sistemes elctrics i/o electrnics.

Origen.

El factor determinant per aconseguir que el vol d'un avi s'efectui de manera controlada va directament lligat a la capacitat que se li atorga al pilot o comandant per a actuar i fer que l'aeronau respongui a la seva voluntat. Aquest principi ja era present en el Flyer I dels germans Wright i en el 14-bis de Santos-Dumont, fent-ne possible realitzar petites maniobres de control.

Sistema.


Variants.
Un pas ms en l'evoluci dels sistemes de control embarcat de les aeronaus passa per la denominada frmula del Fly-by-light, que no s res ms que la convesi dels pulsos elctrics en pulsos lluminosos i la seva posterior transmissi per fibra ptica, enlloc del convencional cablejat metllic. D'aquesta manera es poden aconseguir fluxes de dades de major volum, menor sensibilitat a pertorbacions externes, i una notable reducci de pes i volum dels conductes de transmissi.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111477" title="Sexleg" nonfiltered="528" processed="527" dbindex="45565">
Un sexleg o sexloga sn professionals, amb una llicenciatura prvia en en medicina o en psicologia, qualificats per tractar qualsevol disfunci sexual aix com per assessorar quant a l'educaci de la sexualitat humana. A aquesta professi s'hi accedeix normalment a travs de diversos msters universitaris. Al Canad, en canvi, existeix una llicenciatura especfica en sexologia.

Sense una regulaci especfica hi ha persones que s'autoanomenen sexlegs o sexlogues i que poden tenir amplis coneixements sobre la conducta o diversos aspectes de la sexualitat humana, per potser els falta la possibilitat de tractar els transtorns sexuals amb garanties, que s el que s'entn que poden fer els sexlegs i sexlogues.  Tamb hi ha qui posseeis les llicenciatures abans esmentades per que, si no s'han preparat especficament, els cal la visi transdisciplinar que posseixen les persones formades especficament en aquesta matria.

Cal tenir en compte que qualsevol transtorn sexual sol implicar altres persones, particularment la parella, que s'ha de tenir tamb present a l'hora de planificar la terpia apropiada. El transtorn sexual, per tant, va ms enll de la persona que presenta el smptoma. Hi ha molts altres factors a tenir en compte, segons de quina disfunci es tracti, ja que hi poden haver implicacions culturals, religioses, psicolgiques, de parella, familiars, socials, farmacolgiques, traumatolgiques, quirrgiques, ginecolgiques, androlgiques, neurolgiques, endocrinolgiques, etc. 

Sexleg o Sexloga es, segons el metge Miquel Maresma,president de la Societat Catalana de Sexologia
i Diplomat en Sexologia a la Facultat de Medicina de Marsella:"Aquell professional que s capa de gestionar una disfunci sexual,fent una anamnesis complerta del smptoma,una exploraci fsica adequada a la problemtica i al pacient,a ms a ms sap demanar als especialistes adeqats les anlisis clniques precises i les proves diagnstiques i complementries necessries, i les sap i interpretar correctament o b les sap practicar i per tant ,tamb interpretar, sap fer un diagnstic 
i instaurar un tractament".Aix sempre referit basicament a llicenciats o doctorats en Cincies de la Salut.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111481" title="Llista de Bailiffs de Guernsey" nonfiltered="529" processed="528" dbindex="45566">

La Batllia of Guernsey s una dependncia de la corona de l'Imperi Britnic davant les costes de Frana.

Han ocupat el crrec de Bailiff de Guernsey.

Segle XIII.
Hugh de Trubleville, (1270-1277);
Guillaume de St Remi, (1278-1281);
Renault de Ashwell, (1282-1287);
Guillaume de St Remi, (1288-1291);
Guillaume de St Remi, (1292-1296);
 Sir Nicholas de Cheney, (1297);
Pierre Le Marchant, (1298);
Radulphus de Gand, (1299);

Segle XIV.
Robert Comberwell, (1300);
Radulph de Haverland, (1301);
John de Newent, (1302);
Radulphus Gaultier, (1303);
Pierre Le Marchant, (1304);
Massey de la Court, (1305-1309);
James de Vinchelez, (1310);
Robert Le Gay, (1311-1312);
Gaultier de la Hogue, (1313-1314);
Massey de la Court, (1315-1316);
Pierre Le Marchant, (1317);
Massey de la Court, (1318);
Robert Le Gay, (1319);
Radulphus Gaultier, (1320);
John Le Marchant, (1321);
James de Vinchelez, (1322);
William Le Petit, (1323);
Guillaume de Souslemont, (1324);
William Le Petit, (1325);
Pierre de Garis, (1326);
Henry de St Martin, (1327);
Radulphus Le Gay, (1328);
Radulphus Cokerel, (1329);
Geoffrey de la Hogue, (1330);
Thomas d'Esterfield, (1331);
Radulphus Le Gay, (1332-1339);
Jean de la Lande (1340-1346);
Jean de la Lande (1347-1356);
John Le Marchant (1357-1383);
John Nicholas (1384-1386);
Gervais de Clermont (1387-1411);

Segle XV.
James Cocquerel (1412-1432);
Thomas de la Court (1433-1445);
John Henry (1446-1447);
Guillaume Cartier (1447-1465);
Thomas de la Court (1466-1469);
Pierre de Beauvoir (1470-1479);
Edmund de Cheney (1480-1481);
Nicholas Fouaschin (1481-1482);
John Blondel (1483-1498);
John Martin (1499-1510);

Segle XVI.
James Guille (1511-1537);
Thomas Compton (1538-1544);
John Haryvell (1545-1549);
Hellier Gosselin (1549-1562);
Thomas Compton (1562-1570);
Guillaume de Beauvoir (1571-1581);
Thomas Wigmore (1581-1588);
Louis de Vic (1588-1600);

Segle XVII.
Amice de Carteret (1601-1631);
Jean de Quetteville (1631-1643);
Pierre de Beauvoir (1644-1651,1652-1653,1656-1660);
Amias Andros (1661-1674);
Edmund Andros (1674-1713);

Segle XVIII.
Jean de Sausmarez (1714-1728);
Josu Le Marchant (1728-1751);
Eleazar Le Marchant (1752-1758);
Samuel Bonamy (1758-1771);
William Le Marchant (1771-1800);

Segle XIX.
Robert Porrett Le Marchant (1800-1810);
Peter De Havilland (1810-1821);
Daniel De Lisle Brock (1821-1843);
Jean Guille (1843-1845);
Peter Stafford Carey (1845-1883);
John de Havilland Utermarck (1883-1884);
Edgar McCulloch (1884-1895);
Thomas Godfrey Carey (1895-1902);

Segle XX.
Henry Alexander Giffard (1902-1908);
William Carey (1908-1915);
Edward Chepmell Ozanne (1915-1922);
Havilland Walter de Sausmarez (1922-1929);
Arthur William Bell (1929-1935);
Victor Gosselin Carey (1935-1946);
Ambrose Sherwill (1946-1959);
William Arnold (1959-1973);
John Loveridge (1973-1982);
Charles Frossard (1982-1992);
Graham Martyn Dorey (1992-1999);
de Vic Carey (1999-2005);

Segle XXI.
Geoffrey Rowland (2005-present) ;
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111482" title="Llista de Bailiffs de Jersey" nonfiltered="530" processed="529" dbindex="45567">

Aquests s una llista dels bailiffs de Jersey. 

El 1290, foren nomenats bailiffs separats per a Guernsey i Jersey.

La llista de bailiffs noms es pot seguir veritablement des del nomenament de Philippe L Evesque el 1277, encara que ailiffs anteriors sn esmenats i el crrec potser data del 1204.

Veure tamb: Llista de Bailiffs de Guernsey, Llista de Seigneurs de Sark.


Segle XVI.
 Hostes Nicolle 1561-1564;
 John Dumaresq 1566-1583;
 George Paulett 1583-1586;
 John Dumaresq 1586-1587;
 George Paulett 1587-1591;
 John Dumaresq 1591-1594;
 George Paulett 1594-1614;

Segle XVII.
 Jean Herault 1614-1621;
 William Parkhurst 1622-1624;
 Jean Herault 1624-1626;
 Philippe de Carteret 1627-1643;
 Michel Lemprire 1643 ;
 George de Carteret 1643-1651;
 Michel Lemprire 1651-1660;
 George de Carteret 1660-1661;
 Philippe de Carteret 1661-1662;
 Philippe de Carteret 1662-1665;
 Edouard de Carteret 1665-1682;
 Philippe de Carteret 1682-1693;
 Edouard de Carteret 1694-1703;

Segle XVIII.
 Charles de Carteret 1703-1715;
 John, Lord Carteret 1715-1763;
 Robert, Lord Carteret 1763-1776;
 Henry-Frederick, Lord Carteret 1776-1826;

Segle XIX.
 Thomas Le Breton 1826-1831;
 Jean de Veulle 1831-1848;
 Thomas Le Breton 1848-1857;
 Jean Hammond 1858-1880;
 Robert Pipon Marett 1880-1884;
 George Clement Bertram 1884-1898;
 Edouard Charles Malet de Carteret 1898 ;

Segle XX.
W. H. Venables Vernon 1899-1931;
 Charles E. Malet de Carteret 1931-1935;
Alexander Coutanche 1935-1962;
 Cecil Stanley Harrison 1962 ;
Robert Le Masurier 1962-1975;
Frank Ereaut 1975-1985;
Peter Crill 1986-1995;
Philip Bailhache 1995-;

(llista incompleta)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111483" title="Llista de Seigneurs de Sark" nonfiltered="531" processed="530" dbindex="45568">

El Seigneur de Sark s el cao del govern feudal de l'illa de Sark. "Seigneur" s l'equivalent en francs de l'angls "lord". Si el  crrec l'ocupa una dona es diu Dame de Sark.

El crrec de Seigneur s hereditari, per pot ser venut amb perms de la reina d'Anglaterra. El Seigneur t un poder de veto suspensiu i el dret de nomenar la majoria dels crrecs de l'illa.  Els residents de Sark han votat abolir el crrec, cosa que potser passi els propers mesos.

Hellier de Carteret (1563-1578);
Philippe de Carteret I (1578-1594);
Philippe de Carteret II (1594-1643);
Philippe de Carteret III (1643-1663);
Philippe de Carteret IV (1663-1693);
Charles de Carteret (1693-1715);
John Carteret (1715-1720);
John Johnson (1720-1723);
James Milner (1723-1730);
Susanne le Pelley (1730-1733);
Nicolas le Pelley (1733-1742);
Daniel le Pelley (1742-1752);
Pierre le Pelley I (1752-1778);
Pierre le Pelley II (1778-1820);
Pierre le Pelley III (1820-1839);
Ernest le Pelley (1839-1849);
Pierre Carey le Pelley (1849-1852);
Marie Collings (1852-1853);
William Thomas Collings (1853-1882);
William Frederick Collings (1882-1927);
Sybil Mary Hathaway (1927-1940) i (1945-1974);
John Michael Beaumont (1974-present);

Representants alemanys (Subordinats al comandant alemany de Guernsey)
Herdt 1940-1942;
Johann Hinkel 1942-1945;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111484" title="Fitlit" nonfiltered="532" processed="531" dbindex="45569">
Un fitlit s una partcula microscpica de slice amorfa (pal) que precipita dins els teixits de determinats vegetals.

Les famlies botniques que formen aquestes precipitacions de slice sn Poaceae, Araceae , Cyperaceae, Pinaceae i Musaceae principalment.

En la famlia cactcia es poden formar fitlits d'oxalat de cal.

Les plantes vives absorbeixen la slice del sl i un cop mortes aquestes concrecions passen al sl.

Es fan servir en arqueologia i geologia principalment

Els fitlits sn extremadament resistents a la descomposici i per tant sn microfssils que a vegades permeten saber el txon especfic de la planta on es van formar i serveixen per conixer els tipus de plantes que han existit en un lloc determinat en temps passats. 

En els excrements fossilitzats dels dinosaures s'han trobat fitlits d'herbes que han demostrat que les herbes monocotilednies van aparixer molt abans del que es pensava. 

Per obtenir els fitlits cal eliminar la matria orgnica oxidar la mostra i obtenir el residu sec a 500C. Posteriorment cal observar la mostra en un microscopi ptic.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111485" title="Maria Carolina de Borb-Dues Siclies (princesa d'Orleans)" nonfiltered="533" processed="532" dbindex="45570">


Maria Carolina de Borb-Dues Siclies, princesa d'Orleans (Viena 1822 - Twickenham (Anglaterra 1869). Princesa de les Dues Siclies de la Casa de Borb amb el tractament d'altesa reial que esdevingu princesa d'Orleans i duquessa d'Aumale per matrimoni.

Nascuda a Viena el dia 26 d'abril de l'any 1822 sent filla del prncep Leopold de Borb-Dues Siclies i de l'arxiduquessa Clementina d'ustria. Maria Carolina era nta per via paterna del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria i per via materna de l'emperador Francesc I d'ustria i de la princesa Maria Teresa de Borb-Dues Siclies.

El 25 de novembre de l'any 1844 contragu matrimoni a Npols amb el prncep Enric d'Orleans. Enric era fill del rei Llus Felip I de Frana i de la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies. Enric era considerat un dels millors partits de la reialesa europea al ser l'hereu del primer patrimoni francs, el de la Casa dels Cond que reb l'any 1830 i valorat en seixanta-sis milions de francs francesos de l'poca.

La parella tingu quatre fills:

 SAR el prncep Llus Felip d'Orleans, prncep de Cond, nat a Saint Cloud el 1845 i mort a Sidney el 1866.

 SAR el prncep Enric d'Orleans, duc de Guisa, nat a Saint Cloud el 1847 i mort un mes desprs.

 SAR el prncep Francesc d'Orleans, duc de Guisa, nat a Palerm el 1852 i mort a Twickenham el 1852.

 SAR el prncep Francesc d'Orleans, duc de Guisa, nat a Twickenham el 1854 i mort el 1872 a Pars.

Maria Carolina mor el dia 6 de desembre de l'any 1869 a la residncia anglesa dels Orleans a l'exili, Twickenham.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111489" title="Andrew Colin Renfrew" nonfiltered="534" processed="533" dbindex="45571">
Andrew Colin Renfrew, Bar Renfrew de Kaimsthorn, (Stockton-on-Tees, Anglaterra, 25 de juliol de 1937) s un arqueleg angls. 

Es va graduar en arqueologia i antropologia l'any 1962 a Cambridge. Entre 1968 i 1970 va dirigir excavacions a Sitagroi i el 1972 a Milos, Grcia. 

El 1973 Renfrew va publicar Before Civilisation, the Radiocarbon Revolution and Prehistoric Europe (Abans de la civilitzaci: La revoluci del carboni-14 i l'Europa prehistrica).

El1990 public Archaeology and Language: The Puzzle of Indo-European Origins (Arqueologia i llenguatge: el trencaclosques dels orgens protoindoeuropeus.

Renfrew s l'autor de la hiptesi d'Anatlia segons la qual els indoeuropeus es van estendre pacficament per tota Europa arran de la revoluci agrcola neoltica.

 Obres .
 Renfrew, A.C.  The Emergence of Civilisation: The Cyclades and the Aegean in The Third Millennium BC London, 1972;
 Renfrew, A.C. Before Civilisation, the Radiocarbon Revolution and Prehistoric Europe London: Pimlico, 1973. ISBN 0-7126-6593-5;
 Renfrew, A.C. i Wagstaff, Malcolm (editors)  An Island Polity, the Archaeology of Exploitation in Melos Cambridge: Cambridge University Press, 1982;
 Renfrew, A.C., (editor)  The Archaeology of Cult, the Sanctuary at Phylakopi London: British School at Athens and Thames & Hudson, 1985  ;
 Renfrew, A.C. Archaeology and Language: The Puzzle of Indo-European Origins London: Pimlico, 1987. ISBN 0-7126-6612-5;
 Renfrew, A.C. i Bahn, P. Archaeology: Theories, Methods and Practice London: Thames and Hudson, 1991. ISBN 0-500-28147-5 (quarta edici, 2004);
 Renfrew, A.C. Loot, Legitimacy and Ownership: The Ethical Crisis in Archaeology London: Duckworth, 2000. ISBN 0-7156-3034-2;
 Renfrew, A.C. Figuring It Out: The Parallel Visions of Artists and Archaeologists London: Thames and Hudson, 2003. ISBN 0-500-05114-3;
 Ernestine S. Elster i Colin Renfrew (eds) Prehistoric Sitagroi: excavations in northeast Greece, 1968-1970. Vol. 2, The final report Los Angeles, CA: Cotsen Institute of Archaeology, University of California, Los Angeles, 2003. Col. Monumenta archaeologica 20;
 Colin Renfrew, Marija Gimbutas i Ernestine S. Elster (eds.) Excavations at Sitagroi, a prehistoric village in northeast Greece. Vol. 1 Los Angeles: Institute of Archaeology, University of California, 1986;

 Enllaos externs .
Plana web personal;
Departament d'Arqueologia, Universitat de Cambridge;
Institut McDonald de Recerca Arqueolgica;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111490" title="Xins simplificat" nonfiltered="535" processed="534" dbindex="45572">
El xins simplificat (     /      ji nt  zh ngwn) s l'idioma xins escrit amb carcters simplificats. Des del procs de simplificaci dels carcters xinesos dut a terme pel govern de la Repblica Popular de la Xina en la segona meitat del segle XX, existeixen dos sistemes d'escriptura standart per al xins. Mentre que a la Xina continental i Singapur es fa servir el xins simplificat, el xins tradicional contina utilitzant-se a Taiwan, Hong Kong, Macau, i a diverses comunitats de emigrants xinesos a tot el mn.

Els carcteres simplificats s'anomenen en xins normalment ji nt z (    /    ), que significa "carcters de forma simple". Tamb se'ls anomena, encara que menys frequentment, ji nhuz (    /    ), "carcters simplificats".

 Enllaos externs .
Curs de carcters xinesos, amb carcters tradicionals i simplificats ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111491" title="Ian Hodder" nonfiltered="536" processed="535" dbindex="45573">
Ian Hodder, nascut el 23 de novembre de 1948, s un arqueleg angls seguidor del corrent anomenat Arqueologia post-procesual o post-procesualisme.

Nasqu a Bristol es gradu en arqueologia a la universitat de Londres el 1971 i es doctor en anlisi espacial en arqueologia a la universitat de Cambridge el 1974.

El seu treball de camp ms conegut i rellevant va ser l'excavaci del jaciment neoltic de atalhyk a Anatlia.

S'orient a utilitzar mtodes fora del positivisme que permetessin expressar la subjectiva interpretaci del jaciment.


Obres.
Spatial analysis in archaeology (1976, with C. Orton);
Symbols in action. Ethnoarchaeological studies of material culture (1982);
The Present Past. An introduction to anthropology for archaeologists (1982);
Reading the Past. Current approaches to interpretation in archaeology (1986) (revised 1991 and, with Scott Huston, 2003);
The Domestication of Europe: structure and contingency in Neolithic societies (1990);
Theory and Practice in Archaeology (1992) (Collected papers);
On the Surface: atalhyk 1993-95 (1996) As editor,  Cambridge:  McDonald Institute for Archaeological Research and British Institute of Archaeology at Ankara.  ISBN 0-9519420-3-4. ;
The Archaeological Process.  An introduction (1999);
Archaeology beyond dialogue (2004) (Collected papers);
The Leopard's Tale: Revealing the Mysteries of atalhyk (2006);

Enllaos externs.
Home page at Stanford University;
Curriculum vitae (PDF, 56K);
Interview with the Society for California Archaeology in 1999;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111492" title="Llista de clubs de corfbol" nonfiltered="537" processed="536" dbindex="45574">
Llista parcial de clubs de corfbol de tot el mn, ordenats per pas.

Europa.

Alemanya.
Adler;
Albatros ;
Grn-Wei;
KGB Mnchen;
Schildgen ;
Selm;
SKC ;
Wesseling ;

Anglaterra.
Basingstoke Bulls Korfball Club;
Croydon Korfball Club;
Highbury Korfball Club;
Milton Keynes Bucks;
Milton Keynes City;
Mitcham Korfball Club;
North Downs;
Sandwich;
Sheffield University Korfball Club;
Supernova;
Woking Korfball Club;

Blgica.
KCBJ Betekom/Begijnendijk;
Volba KC;

Catalunya.
Vegeu Equips catalans de Corfbol;

Esccia.
Edinburgh University Korfball Club;
St. Andrews University;

Galles.
Bristol Korfball Club ;
Cardiff City Korfball Club ;
Cardiff University Korfball Club ;
Exeter Korfball Club ;
Horfield Korfball Club ;
South West Korfball Association;

Holanda.
Amicitia;
Blauw Wit Amsterdam;
CKV;
Dalto;
De Meervogels;
Deetos;
Die Haghe;
Dos'46;
Dos-WK;
Excelsior;
Fortuna;
KVS;
KV Wolderwijd;
Nic;
Pernix;
PKC;
Rohda;
SCO;
Vada 1925;
Vitesse;

Hongria.
 Budapesti Korfball Klub - Kenguruk (Budapest);
 MAFC (Budapest);
 Obudai Korfball Klub (Budapest);
 Nemzeti Torna Egylet (Budapest);
 TFSE (Budapest);
 BEAC (Budapest);
 Szentendrei Korfball Klub (Szentendre);
 PSK-Szentendre (Szentendre);
 Godolloi Korfball Klub (Godollo);
 Hatvani Korfball Klub (Hatvan);

Luxemburg.
Grasshoppers KT;
KCL Roude Liw;
Phoenix KT;

Polnia.
AKK AWF Biala Podlaska ;
AKK AWF Warszawa ;
AZS EWS Warszawa ;
BCD Warszawa ;
Cirkus Konstancin;
Lubball Lubliniec ;
Mega Sports Warszawa ;

Portugal.
Clube de Carnaxide Cultura e Desportos;
Clube Corfebol de Oeiras;
Escola Secundria da Batalha;
Escola Secundria de Carcavelos;
Grupo Desportivo dos Bons Dias;
Liberdade Atltico Clube;
Ncleo de Corfebol de Benfica;
Odivelas Futebol Clube;

Oceania.

Nova Zelanda.
Auckland Korfball;
Korfball Canterbury;
Wellington Korfball;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111493" title="Liberacin Andaluza" nonfiltered="538" processed="537" dbindex="45575">

Liberacin Andaluza (LA) s un partit poltic espanyol constitut el 1985 per militants del Sindicato Andaluz i de Yama'a Islmica de Al-Andalus com Abderraman Medina, que pretenien la independncia d'Al-Andalus, territori que per a ells comprn, a ms d'Andalusia, Mrcia, Badajoz, la sierra d'Alcaraz, Algarve i Gibraltar i el reconeixement de la dispora andalus i de la llengua rab com a llengua prpia d'Andalusia. Encara que es defineix com a partit laic la majoria del seus dirigents sn islmics.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111494" title="Orrorin tugenensis" nonfiltered="539" processed="538" dbindex="45576">

Orrorin tugenensis s un homnid extingit, actualment s l'nica espcie dins del gnere Orrorin.

Desprs de Sahelanthropus tchadensis est considerat com el segon homnid ms antic que sigui un possible antescessor del gnere hum.

T una antiguitat d'entre 6,1 i 5,8 milions d'anys i les seves restes fssils (pertanyents a cinc individus) van ser trobades l'any 2000 a Tugen (Kenya).

Pel fmur trobat sembla que era bpede i la seva dentici suggereix que era principalment vegetari arribant a la estatura d'un ximpanz. 

Si Orrorin realment fos un antecessor directe de la humanitat (cosa sobre la qual hi ha molta controvrsia cientfica) els australopitecs com Australopithecus afarensis ("Lucy") haurien de ser considerats noms com una branca lateral en l'evoluci cap a l'espcie humana.

Referncies.
 B. Senut, M. Pickford, D. Gommery, P. Mein, K. Cheboi, and Y. Coppens, "First hominid from the Miocene (Lukeino Formation, Kenya)". Comptes Rendus de l'Acadmie de Sciences, vol. 332, pp. 137-144, 2001.
;

Enllaos externs.
http://www.esi-topics.com/fbp/comments/december-01-Martin-Pickford.html;
http://cogweb.ucla.edu/EP/Orrorin.html;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111495" title="Frente Andaluz de Liberacin" nonfiltered="540" processed="539" dbindex="45577">
El Frente Andaluz de Liberacin (FAL) fou un partit espanyol, l'mbit d'actuaci del qual era Andalusia. Fou fundat el 1989 per sectors procedents de la Yama'a Islmica de Al-Andalus i independents. La FAL pretenia recuperar la cultura rab i islmica de l'Al-Andalus medieval. El seu smbol era l'estrella de vuit puntes. El 1990 fou un dels partits que crearen Nacin Andaluza.

Eleccions.
 Eleccions Autonmiques d'Andalusia 1990: 1.633 vots (0,06%);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111498" title="El Triangle" nonfiltered="541" processed="540" dbindex="45578">



El Triangle s un setmanari d'informaci general en catal fundat l'any 1989. Segons la prpia publicaci, el Triangle s un "setmanari independent i crtic amb els poders i els abusos del sistema" que "defensa els valors de la cultura catalana i vetlla per la protecci del medi ambient .

Referncies.


Enllaos externs.
Web de El Triangle;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111499" title="Kenyanthropus platyops" nonfiltered="542" processed="541" dbindex="45579">

Kenyanthropus platyops s un homnid extingit dins del gnere Kenyanthropus del qual s l'unica espcie coneguda.

Les seves restes fssils van ser trobades al Llac Turkana de Kenya el 1999 per Meave Leakey i van ser datades amb una antiguitat de a 3'5 a 3'2 milions d'anys.

Probablement era bpede i la seva dentici s intermdia entre la d'un hum i la d'un mico.

Est en discusi la seva categoritzaci taxonmica i alguns pensen que en realitat s un exemplar d' Homo rudolfensis

Referncies.
 Meave G. Leakey, Fred Spoor, Frank H. Brown, Patrick N. Gathogo, Christopher Kiarie, Louise N. Leakey and Ian McDougall (2001). New hominin genus from eastern Africa shows diverse middle Pliocene lineages. Nature, 410:433-40.

 Enllaos externs .
Web dedicat als Kenyanthropus;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111501" title="Campionat del Mn d'hoquei gel mascul (primera divisi)" nonfiltered="543" processed="542" dbindex="45581">
El Campionat del Mn d'hoquei gel de Primera Divisi s en realitat la segona divisi de l'hoquei mundial. Es disputa anualment i s organitzada per la International Ice Hockey Federation.

Els dos darrers classificats del Campionat del Mn d'hoquei gel disputen la segent temporada el campionat de Primera Divisi. El campionat es disputa en dos grups. Els dos primers classificats de cada grup ascendeixen a la mxima categoria, mentre que els dos darrers classificats baixen a Segona Divisi.

Aquesta competici amb l'actual nom i format data de l'any 2001. Anteriorment la segona divisi mundial rebia el nom de Campionat del Mn d'hoquei gel Pool B.

 Historial .
Campionat del Mn Pool B


Campionat del Mn de Primera Divisi







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111503" title="Oscar Montelius" nonfiltered="544" processed="543" dbindex="45582">

Oscar Montelius (9 de setembre de 1843   4 de novembre de 1921) va ser un arqueleg suec.

L'aportaci principal de Montelius al desenvolupament de l'arqueologia va ser la perioditzaci en diverses edats del neoltic a l'edat del ferro. 

Per tal de fer aquesta tasca va classificar els objectes de manera semblant a la que havia fet 
Christian Jrgensen Thomsen en el museu nacional dans. Determin per a Escandinvia dividir el neoltic  en 4 perodes del I al IV, mentre el bronze era dividit en 6. Tamb va ser Montelius que dat els petroglifs escandinaus com pertanyents a l'edat del bronze a travs de les destrals representades en ells comparades amb les troballes arqueogiques fetes. 

Les seves teories d'expansi cultural, prpies de l'poca, difusionistes i progressistes tingueren un gran ress tot i que actualment no es comparteixen. 

 Enllaos externs .
Oscar Montelius;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111504" title="Campionat del Mn d'hoquei gel mascul (segona divisi)" nonfiltered="545" processed="544" dbindex="45583">
El Campionat del Mn d'hoquei gel de Segona Divisi s en realitat la tercera divisi de l'hoquei mundial. Es disputa anualment i s organitzada per la International Ice Hockey Federation.

Els dos darrers classificats del Primera Divisi disputen la segent temporada el campionat de Segona Divisi. El campionat es disputa en dos grups. Els dos primers classificats de cada grup ascendeixen a Primera, mentre que els dos darrers classificats baixen a Tercera Divisi.

Aquesta competici amb l'actual nom i format data de l'any 2001. Anteriorment la tercera divisi mundial rebia el nom de Campionat del Mn d'hoquei gel Pool C.

 Historial .
Campionat del Mn Pool C


Campionat del Mn de Segona Divisi








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111505" title="Albert Pla i lvarez" nonfiltered="546" processed="545" dbindex="45584">
 
Albert Pla i lvarez (Sabadell, 22 de setembre de 1966) s un cantautor catal.

Les seves creacions musicals i els seus concerts barregen un to infantil, controvertit, provocador i de denncia, cosa que el fa molt difcil de classificar en un corrent musical determinat.
Ha collaborat amb altres artistes com Manolo Kabezabolo, Roberto Iniesta (Extremoduro), Fermin Muguruza (Kortatu, Negu Gorriak), Quimi Portet (El ltimo de la Fila), Kase.O de (Doble V) i Quico Pi de la Serra, entre altres; a mes a mes de homenatjar a Pau Riba i Jaume Sisa en mes d'una ocasi.
Pl tamb ha collaborat en produccions cinematogrfiques com Airbag, de Juanma Bajo Ulloa; A los que aman, d'Isabel Coixet; i Honor de cavalleria, d'Albert Serra. A ms va tenir paper protagonista en l'obra teatral Caracuero de Helmut Krausser amb ms de 150 representacions.

Discografia.
 Ho sento molt (PDI 1989);
 Aqu s'acaba el que es donava (PDI 1990);
 No slo de rumba vive el hombre (BMG Ariola 1992);
 Supone Fonollosa (BMG Ariola 1995) ;
 Veintegenarios en Alburquerque (BMG Ariola 1997);
 Anem al llit (BMG Ariola 2002);
 Canons d'amor i droga (Pl es fa el Sales) (2CD - BMG Ariola 2003);
 Vida y milagros (CD + DVD en directe - BMG Ariola 2006);
 La diferencia (El Volcn 2008);

Enllaos externs.
Web oficial d'Albert Pla










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111506" title="Campionat del Mn d'hoquei gel mascul (tercera divisi)" nonfiltered="547" processed="546" dbindex="45585">
El Campionat del Mn d'hoquei gel de Tercera Divisi s en realitat la quarta divisi de l'hoquei mundial. Es disputa anualment i s organitzada per la International Ice Hockey Federation. s el nivell ms baix del Campionat del Mn d'hoquei gel.

Els dos darrers classificats de Segona Divisi disputen la segent temporada el campionat de Tercera Divisi. El campionat es disputa en dos grups. Els dos primers classificats de cada grup ascendeixen a Segona.

Aquesta competici amb l'actual nom i format data de l'any 2001. Anteriorment la quarta divisi mundial rebia el nom de Campionat del Mn d'hoquei gel Pool D.

 Historial .
Campionat del Mn Pool D


Campionat del Mn de Tercera Divisi




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111507" title="Leo Frobenius" nonfiltered="548" processed="547" dbindex="45586">

Leo Viktor Frobenius (29 de juny de 1873 - 9 d'agost de 1938) va ser un etnleg i arqueleg alemany orientat a l'estudi de la cultura africana.

Nasqu a Berlin. El 1904 va fer la primera expedici a frica a la regio de Kasai al Repblica Democrtica del Congo. En anys posteriors an al Sudan i al nord de l'frica.

El 1920 va fundar lInstitut per a la morfologia cultural a Munic i el 1935 va esdevenir director del musu etnogrfic municipal.


Proposava el difusionisme cultural ja sigui a travs de difussi de les idees o d'invasions. Tractava de reconstruir els punts de vista i la vida cultural i religiosa dels pobles antics africans i en valorava els seus trets culturals al contrari de la posici del colonialisme imperant en aquells moments, per la qual cosa s una figura molt reconeguda pel moviment de la negritud com Lopold Sdar Senghor.

Frobenius recull el concepte de la cultura com si es tracts d'un organisme viu creat per Oswald Spengler.


Obres.

 Die Geheimbnde Afrikas (Hamburg 1894);
 Der westafrikanische Kulturkreis. Petermanns Mitteilungen 43/44, 1897/98;
 Weltgeschichte des Krieges (Hannover 1903);
 Unter den unstrflichen Athiopen (Berlin 1913);
 Paideuma (Mnich 1921);
 Dokumente zur Kulturphysiognomik. Vom Kulturreich des Festlandes (Berlin 1923);
 Erythra. Lnder und Zeiten des heiligen Knigsmords (Berlin 1931);
 Kulturgeschichte Afrikas (Zrich 1933);

Enllaos externs.
 Homepage of the Frobenius Institute;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111508" title="Rellotge atmic" nonfiltered="549" processed="548" dbindex="45587">

S'anomena rellotge atmic a aquell rellotge que es basa en la freqncia d'una vibraci atmica. 

El primer es va construir el 1948 per l'Oficina Nacional de Normalitzaci dels Estats Units (NIST) aplicant una caracterstica observada en l'estudi de les ressonncies magntiques moleculars i atmiques, que van resultar ser extremadament regulars. En aquest prototip es va utilitzar l'amonac, per no es va obtenir una precisi gaire superior a la dels rellotges de quars.

El rellotge atmic ms precs del mn (actualment en desenvolupament) t un marge d'error teric d'un segon per cada 32.000 milions d'anys.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111517" title="Illes Elies" nonfiltered="550" processed="549" dbindex="45588">


Les illes Elies o illes Lipari (en itali Isole Eolie o Isole Lipari) sn un arxiplag de set illes al nord de Siclia, d'origen volcnic, situat a la mar Tirrena, pertanyents a la provncia de Messina. Tenen dos volcans actius, Vulcano i Stromboli, a ms de diversos fenmens de vulcanisme secundari. Administrativament en divideixen en quatre municipis: Lipari (que agrupa l'illa homnima, la principal i ms poblada, ms les adjacents de Vulcano, Filicudi, Alicudi, Panarea i Stromboli), Santa Marina, Malfa i Leni (aquests tres a l'illa de Salina).  

Destinaci turstica cada vegada ms popular, les illes atreuen 200.000 visitants l'any. 

Les Elies van ser designades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO pels seus fenmens volcnics, per el nomenament pot ser revocat a causa de la construcci prevista d'un nou gran port esportiu a Lipari. La situaci s en constant evoluci, per la recent creaci d'un Parc Nacional de les Illes Elies podria donar lloc a l'anullaci del projecte de port.

Etimologia.
Les illes prenen el nom del du ol, el rei dels vents. Segons la mitologia grega, ol vei aquestes illes i va donar-los el seu nom, grcies a la seva reputaci de domador del vent. Vivia a Lipari i podia predir el clima mitjanant l'observaci de la forma dels nvols de fum que sortien d'un volc actiu, probablement Stromboli. Grcies a aquesta capacitat, crucial per als illencs, que en la seva majoria eren pescadors i els calia saber el temps que faria, ol guany una gran popularitat a l'arxiplag; segons una teoria, s a partir d'aquests fets que el que devia ser un simple prncep grec, capa de predir el temps en els nvols, va alimentar el mite del du ol capa de controlar el temps.

Histria.
Vegeu tamb Histria de Lipari.;
La presncia humana a l'arxiplag hi s des dels inicis del temps: els primers assentaments s'hi van establir alguns segles abans del 4000 aC, durant el neoltic. Els pobles prehistrics estaven sens dubte atrets per la presncia de grans quantitats d'obsidiana, mineral d'origen volcnic en el qual les Elies eren al centre de les rutes comercials des dels temps de l'antiga Roma. Aquest era un mineral molt cobejat, ja que era el ms incisiu de qu disposava l'home aleshores, i va generar un comer tan intens que va donar gran prosperitat a les illes. L'obsidiana de Lipari s'exportava en grans quantitats a Siclia, el sud d'Itlia, la Ligria, la Provena i Dalmcia. Lipari, doncs, va esdevenir un dels indrets ms poblats de la Mediterrnia, i a partir del 3000 aC la riquesa de Lipari s'estn a les altres sis illes, que tamb es van comenar a poblar. Entre els segles XIV i XVI aC les illes foren importants perqu eren al mig de la ruta comercial dels metalls, en particular l'estany que arribava per mar des de la llunyana Britnia i transitava per l'estret de Messina en la seva ruta cap a orient. Mentre a Siclia s'aferma la cultura de Castelluccio, a Capo Graziano, a l'illa de Filicudi, per tamb a Lipari, s'estn l'anomenada cultura elica, que es caracteritza ms pel comer que per l'agricultura, amb les seves barraques circulars amb parets de pedra a tocar del mar i la seva prpia cermica. Les illes foren colonitzades pels grecs al voltant del 580 aC, que les anomenaren Elies ja que les consideraven el lloc de residncia del du dels vents, ol, un mite destinat a reafirmar el carcter hellnic de l'arxiplag. 

L'any 260 foren escenari de la batalla de Lipari entre Roma i Cartago. A l'poca dels romans es van convertir en centre del comer de sofre, alum i sal. 

L'historiador bblic Flavi Josep esmenta una poblaci potser relacionada amb les Elies: Elisa va donar el nom als eliseus, que ara sn els eolis. Elisa es referia a Elix, el nt de Jfet, fill de No. 

El 1544, quan l'emperador Carles va declarar la guerra a Frana, el rei francs Francesc I va demanar ajut al sult otom Solim el Magnfic. Aquest va enviar una flota comandada per Khair ad-Din, Barba-rossa, que va assolar les illes Elies i en va assassinar i deportar els habitants. Segons el seu pla, les Elies havien de ser el lloc des del qual atacar Npols. 

Al llarg dels segles l'arxiplag va ser repoblat de nou per comunitats hispniques, sicilianes i de la resta d'Itlia. En poca borbnica Vulcano va ser utilitzada com a colnia penal per a l'extracci forosa de sofre i alum.

Geografia.
Les Elies sn un arxiplag compost de set illes, juntament amb diversos illots i roques que afloren del mar. Les set illes estan disposades en forma de Y horitzontal, davant la costa nord de Siclia, des d'on es poden veure quan hi ha bones condicions meteorolgiques.

Les set illes sn (entre parntesi el nom clssic): 
 Alicudi (Erikussa);
 Filicudi (Phoinikussa) ;
 Lipari (Lipara) ;
 Panarea (Euonymos);
 Salina (Didyme);
 Stromboli (Strongyle) ;
 Vulcano (Hiera) ;

Geologia.
Les illes Elies sn un sistema volcnic determinat per la subducci de la litosfera ocenica sota la part continental, que en determina la fusi amb l'alliberament de magma, el qual, quan arriba a la superfcie, forma un arc insular, l'arc Elic, de 200 km de llarg i compost, a ms de les set illes volcniques, de diversos turons submarins (Alcione, Lametini, Palinuro, Glabro, Marsili, Sisifo, Eolo, Enarete).

Cultura.
L'arxiplag sempre ha exercit una gran fascinaci sobre els viatgers que l'han visitat. Entre les expressions clssiques d'aquesta fascinaci es pot citar l'impressionant obra en vuit volums Die Liparischen Inseln de l'arxiduc Llus Salvador (1893-1896). Entre els viatgers ms recents, es pot recordar Caccia alla luna, d'Antonio Saltini (1990), la histria d'una nit de pesca entre Lipari i Vulcano.

Vincles amb el continent.
S'hi pot arribar per ferri o hidroavi des de Messina, Milazzo, Palerm, Sant'Agata di Militello, Reggio de Calbria i Npols. Tamb s'hi pot anar amb helicpter, sota demanda, des de l'aeroport de Reggio, i tamb des del de Catnia.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111518" title="Lser de dixid de carboni" nonfiltered="551" processed="550" dbindex="45589">
El lser de dixid de carboni, o lser de CO2, s un tipus de lser de gas destacable per la seva gran potncia. Fou un dels primers lsers de gas que es va desenvolupar: fou inventat per Kumar Patel dels laboratoris Bell l'any 1964
 | journal =  Physical Review
 | volume =  136
 | issue = 5A
 | pages = A1187 A1193}} i segueix sent un dels lsers ms utilitzats. Els lsers de dixid de carboni sn actualment els que ofereixen una potncia ms alta en funcionament continu (no polsat). A ms a ms, tamb sn un dels lsers ms eficients, amb una eficincia de fins al 20%. El lser de dixid de carboni emet en l'infraroig amb dues bandes principals a unes longituds d'ona de 9,4 i 10,6  m.

Descripci general i procs d'emissi.
El medi actiu s una mescla de gasos continguda en un tub de descrrega, habitualment refrigerada per aire, per que en aplicacions d'alta potncia es refrigera per aigua. La mescla de gasos t la composici aproximada segent, que varia en cada lser particular:
 entre un 10% i un 20% de dixid de carboni (CO2), ;
 entre un 10% i un 20% de nitrogen molecular (N2),
 poc ms de l'1% d'hidrogen molecular (H2) i/o xen (Xe),
 la resta d'heli (He).

El procs d'emissi lser es produeix de la forma segent:
 El bombeig s'aconsegueix mitjanant una descrrega elctrica a travs del tub. Els impactes dels electrons exciten els estats vibracionals de les molcules de nitrogen. Com el nitrogen s una molcula homonuclear (que cont noms un tipus d'element qumic) no pot perdre energia a travs de l'emissi de fotons i, per tant, els seus estats excitats vibracionals sn metaestables, s a dir, tenen una vida mitjana relativament llarga.
 Les collisions entre les molcules de nitrogen i les de dixid de carboni permeten una transferncia energtica entre ambdues que provoca l'excitaci dels estats vibracionals del dixid de carboni, amb una eficincia suficient per obtenir inversi de poblaci en el dixid de carboni.
 Amb la inversi de poblaci es produeixen diverses transicions lser a partir de les bandes de vibraci-rotaci de la molcula triatmica de dixid de carboni, que poden seleccionar-se grcies a una ajustament fi de la cavitat ressonant. Aquest ajustament s'acostuma a aconseguir amb una xarxa de difracci, que es pot girar i, d'aquesta manera, permet seleccionar una lnia d'emissi particular. L'ajustament ms fi de freqncia s'aconsegueix amb un interfermetre Fabry-Prot. En definitiva, es pot aconseguir un conjunt de longituds d'ona des de 11,3  m a 9,17  m, separades entre s uns 30 GHz.

Com els lsers de dixid de carboni emeten en l'infraroig, calen materials especials per construir-los. Normalment els miralls sn de molibd, or o silici revestit, mentre que les finestres d'obertura i les lents estan fetes de germani o seleniur de zinc. En aplicacions d'alta potncia es prefereixen els miralls d'or i les finestres i lents de seleniur de zinc. Histricament les lents es feien d'algun tipus de sal (clorur de sodi o clorur de potassi), per es degradaven progressivament amb l'exposici a la humitat atmosfrica. La forma ms bsica d'un lser de dixid de carboni est formada per un gas, amb la mescla especificada anteriorment, dins d'un tub de descrrega i amb un acoblador ptic a l'extrem de sortida (normalment un mirall semireflector de seleniur de zinc). La reflectivitat del mirall s d'un 5-15%.

El lser de dixid de carboni es pot construir amb potncies que van dels milivats (mW) fins als gigavats (GW). Tamb s relativament fcil adaptar-hi un procs de commutaci Q mitjanant un mirall rotatori o un commutador electroptic; d'aquesta manera es poden obtenir polsos amb potncies mximes de 100 a 1.000 vegades superiors a la del funcionament continu.

Aplicacions.
Grcies a la facilitat amb que es poden aconseguir altes potncies, juntament amb un cost relativament baix, els lsers de dixid de carboni s'utilitzen mpliament en aplicacions industrials de tall i soldadura (com a la indstria automobilstica, per exemple). 

Tamb s'utilitzen en procediments quirrgics ja que l'aigua (que forma la majoria de teixits biolgics) absorbeix molt b les freqncies infraroges del lser de dixid de carboni. Alguns exemples sn el tractament de l'acne o de la telangictasi d'aranya (un smptoma de l'ataxiatelangictasi) i les operacions de ritidectomia.

Aquest tipus de lsers tamb s'utilitzen en telemetria amb tcniques LIDAR, grcies a la transparncia de l'atmosfera terrestre a les seves longituds d'ona.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111519" title="Allia" nonfiltered="552" processed="551" dbindex="45590">
Allia fou un lloc a la vall del Tber on es va lliurar una batalla el 387 aC entre els romans i els gals (aliats a Dions el vell de Siracusa). El romans van recular (18 de juliol) i es van refugiar darrera les muralles de Ves i els gals van ocupar Roma (que no tenia muralla). Els romans assetjats van comprar la seva retirada al cap de set mesos pagant una forta suma.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111525" title="Sabianistes" nonfiltered="553" processed="552" dbindex="45591">
Els sabianistes eren una grup religis de Mesopotmia centrat a Harran, que adorava a Sin, Mart i Shamal (el senyor dels esperits), donava iguals drets a homes i dones i proclamava una vida asctica; desprs de l'arribada dels islam el 639 o 640, es van refugiar a les maresmes del Tigris i Eufrates i foren coneguts com els mandeans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111527" title="Pirates cilicis" nonfiltered="554" processed="553" dbindex="45592">
Pirates cilicis es el nom que es va donar a la gent que practicava la pirateria al segle II i I aC, bona part dels quals eren de Cilcia i regions properes o hi tenien les seves bases.
 
La seva acci va comenar a meitat del segle II quant es va afluixar el control selucida per les guerres civils entre pretendents. Els romans tenien una forta demanda d'esclaus per les seves plantacions i els pirates els hi proveen especialment al port franc de Delos (en un sol dia es va arribar a negociar la venda de deu mil esclaus); de fet els romans no feien res per combatre als pirates; el pretor Marcus Antonius ja fou enviat contra ells el 104 aC per la seva campanya no va ser gaire enrgica.

Les illes Balears, Creta i algunes illes gregues es van convertir en centres dels pirates, i especialment la Cilcia occidental. Les guerres Mitridtiques (perode 89-82 aC) que van mantenir ocupats als romans, van afavorir l'expansi de la pirateria. Els vaixells amb valuosos carregaments eren capturats i els carregaments servien de bot, i els tripulants eren venuts, menys els rics que podien obtenir la llibertat a canvi d'una forta quantitat (Juli Csar per exemple fou fet presoner per alliberat a canvi de 25 kg de plata; el 75 aC fou capturat altre cop i orgullosament va fixar el seu rescat en el doble del que els pirates demanaven per va prometre castigar als seus capturadors, i una vegada alliberat va anar a la zona amb uns vaixells, va agafar als pirates i ns tard els va crucificar a Prgam).

Vers el 78 aC Publius Servilius Vatia va ser enviat contra els pirates a Cilcia i els va derrotar i va deixar netejada Lcia i Pamflia (77) entrant a Cilcia el 76; es disposava a atacar el centre pirata de Coracesium (moderna Alanya), quan va tornar a esclatar la guerra amb Mitridates VI Eupator (73-63) que ho va impedir.

El 74 aC fou enviat contra els pirates de Creta, que s'havien sobrepassat en les seves activitats, Marc Antoni, fill del pretor del mateix nom que els havia combatut el 104 aC  i pare del futur triumvir Marc Antoni. En una campanya els va expulsar de la Mediterrnia occidental i va desembarcar a Creta el hivern del 72 al 71 aC per fou derrotat i va morir poc desprs i la guerra no es va continuar, en mig de la guerra amb Mitridates.

En aquestos anys els pirates van negociar amb Esprtac el cap rebel dels esclaus italians, que volien naus per sortir del pas, i naus de pirates cilicis van atacar les costes italianes. Roma va suposar que els pirates eren aliats objectius o subjectius de Mitridates i altres enemics de l'estat, i va decidir posar fi a la amenaa.

Un dels cnsols, Quintus Caecilius, fou enviat a Creta amb tres legions (69). L'illa fou conquerida i declarada provncia romana (67). El mateix any a proposta del trib Gabinius es van donar poder al general Gneu Pompeu per la lluita contra els pirates de Cilcia que atacaven els vaixells amb subministrament per a Roma (Lex Gabinia). Pompeu va rebre 20 legions i 500 vaixells i "imperium" per un territori fins a 75 km cap a l'interior.
A Cilcia Pompeu va ocupar Coracesium i desprs va ocupar les fortaleses de muntanya i en tres mesos va dominar el pas. Desprs de les primeres actuacions de Pompeu el preu del gra a Roma, que havia pujat desmesuradament, va baixar considerablement. Pompeu va dividir la Mediterrnia en 13 seccions cadascuna sota un llegat, amb una fora mbil de 6 vaixells per secci. En 40 dies va netejar la Mediterrnia i els pirates es van retirar cap els reductes de les illes gregues. Pompeu els va establir en noves ciutats i els hi va donar una nova vida per evitar que haguessin de continuar dedicats a la pirateria.

Com que la guerra s'havia acabat rpidament i els poders de Pompeu eren per tres anys, el trib Manlius va proposar que es fes crrec de la guerra contra Mitridates en substituci de Luculle (que havia patit una derrota a Zela. Pompeu va acabar la guerra el 65 aC i tot seguir va anar a Judea on el 63 aC va entrar a Jerusalem. Al seu retorn a Itlia va passar per Creta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111529" title="Bully" nonfiltered="555" processed="554" dbindex="45593">


Bully, tamb conegut com a Canis Canem Edit a Europa (Pasos Catalans, Itlia, Regne Unit...) i Austrlia, s un videojoc llanat per Rockstar Vancouver per la Sony PlayStation 2 el 17 d'octubre del 2006 als EUA, i el 25 d'octubre al Regne Unit. La versi per la Xbox va ser cancellada per raons sense fons. El joc prn de lloc en un fictici internat anomenada Bullworth Academy. 

 Histria .

Jimmy Hopkins s un estudiant de 15 anys amb cara de pocs amics. Ha sigut expulsat dels ltims instituts i ara haur de passar un any sencer en Bullworth (La seva mare el va internar all per a casar-se amb el seu quint home: un home milionari, encara que amargat, que li doblega en edat) A l'entrar en l'escola pareix entrar amb mal peu: tots els nois el miren amb cares rares (com dient "mira el paio que ve per aqu... Aquest no sap el que li espera), noms un friki, capit del club d'escacs s'atreveix a canviar unes paraules amb el nostre "heroi" i, tal vegada el pitjor, arriba el vespre a classe. Aquest joc veur la llum catalana (per motius poltics, en castell) el 27-10-2006 amb el nom de  Canis canem edit.

 Crtiques i possibilitats.
A finals de 2005 Rockstar va anunciar el futur llanament d'un joc anomenat Bully (perdonavides); a Europa veur la llum amb el nom de Canis canem edit (el lema de l'escola). Els habituals en els videojocs van tmer que el videojoc afonara al sector en un mar de crtiques de nou com ha passat amb altres jocs de carcter violent com la saga Grand Theft Auto de Rockstar. La veritat s que aix va ocrrer i diverses associacions i personen van criticar al joc, es van mobilitzar per a exigir la seva cancellaci i la seva futura prohibici en pasos com el Regne Unit si arribava al mercat.

En pocs mesos el videojoc va semblar prendre forma i els comentaris consistien en un videojoc de perdonavides en qu les possibilitats d'agredir i exercir violncia per a arribar a la cim del respecte eren el fi i la violncia el mig. Al poc van ressonar comentaris sobre que el protagonista podria pegar a noies, burlar-se i maltractar als dbils, pegar a professors... Les alarmes van botar i es va tornar a reobrir la baralla que aquests jocs podien generar adolescents i nois violents que dugueren a terme en la realitat el que miressin.


 Possibilitats del joc .
La veritat s que el joc ja ha cobrat forma i, segons un article publicat per Seth Schiesel a l'estiu de 2006 en el diari The New York Times pareix diferent de l'abans exposat:

Per a comenar el jugador arriba patint acaament de la resta de membres de l'internat i ha d'obrir-se amb violncia per sense armes de foc o blanques (l'arma ms comentada ha sigut un tirador) per a fer-se amb un buit i respecte. 

El jugador haur de protegir a alumnes ms dbils i a "estudiosos" i, de pas, millorar la resistncia i altres habilitats. Ficar-se amb algun d'aquests alumnes un poc est perms per no sols no es premia sin que es castiga amb "avorridors i montons castics que buscaran dissuadir aquest comportament al jugador".

Per un altre costat pegar a nens menuts, professors o nenes est absolutament prohibit igual que consumir drogues o alcohol, la qual cosa passa en els internats reals.

Gran llibertat.
A l'estar ficats en un collegi-institut, "College", per als americans, llevar llibertat de fer el que vulguem: hi haur missions, possibilitat de muntar en vehicles (Monopat, bicicleta i la resta de... no penses que un va criar de 15 anys vaja a fer-li un pont al cotxe del director) modificar al personatge, etc. Per tamb hi haur un horari que complir:

-de 8.00 a 9.00: s l'hora de llevar-se. El personatge haur de despertar, vestir-se, dutxar-se i baixar a desdejunar-se al menjador per a estar preparat per a les seues classes

-de 9.00 a 13.30: La campana ha sonat i el nostre objectiu s no arribar vesprada a classe, o el que s ms desafiador, ARRIBAR a classe. Hi haur una classe amb una Campana que representa la segent classe de Jimmy

-de 13.30 a 15.00: Descans per a menjar. Ens reunirem en el menjador, de nou, per a reposar les nostres forces perdudes.

-de 15.00 a 16.30: L'ltima classe del dia.

-de 16.30 a 19.30: El temps lliure, tal vegada la part del dia ms esperada per molts alumnes... ac podrs eixir del recinte escolar i visitar Bullworth. El poble, per a ser una menudesa, est dotat de qualsevol tipus d'establiments: Gimnasos, menjadors, botigues de roba, salons de tatuatges, perruqueries, sales de billar i escampament...

-de 19.30 a 23.00: A esta hora l'alumnat haur de tornar a l'acadmia i preparar-se per a dormir.

-de 23.00 a 8.00: Hora de dormir. L'alumnat haur d'estar dormit.

Per descomptat, este horari pot ser violat... per no ser fcil: En tot el collegi hi ha professors patrullant i prefectes i en el poble la policia mai dorm... Si un prefecte/professor troba Jimmy cometent qualsevol infracci ("latar" a classe, donar-se un "passeig nocturn" a les 00.00, etc.) ser portat al despatx del director o, si camina de nit, al seu dormitori. En cas d'anar 3 vegades al despatx del senyor director, li caur damunt un castic: tallar la gespa, llevar la neu del cam, ser l'ajudant del bidell...
En cas d'aconseguir fer jnecs es perdr la classe, la qual pot afectar negativament les seues notes i pitjor encara, potser no tinga accs a accions especials (fer explosius, etctera). I si no dorm, Jimmy estar desmanotat i sonolient durant les classes. A no sols pot afectar les seues notes, sin que el seu respecte als altres estudiants pot recaure. 
Per descomptat, no tot ser treball en l'acadmia. Com si d'un collegi normal es tractara, hi ha caps de setmana i vacacions i depenent de l'estaci hi ha diferents formes d'entreteniment (Entrenament de futbol a la primavera i estiu i en tardor-hivern, batalles de boles de neu, per exemple)
Comprar roba ser quelcom necessari: Si estem a l'hivern i no tenim la roba d'hivern, Jimmy pescar un constipat i afectar negativament les seues notes i respecte en els corredors. I si estem a l'estiu i portem a Jimmy en roba d'hivern, haur un moment en el qual es deshidrate i caiga a terra. 

 Enllaos externs .
Lloc web oficial del videojoc;
Lloc web oficial del Canis Canem Edit;
MyCheats Walkthrough;
IGN: PS2 ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111532" title="Cria Jlia" nonfiltered="556" processed="555" dbindex="45594">
Cria Jlia era l'edifici del senat rom, on els emperadors i el senadors es reunien per discutir les qestions principals.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111538" title="Delmaci" nonfiltered="557" processed="556" dbindex="45595">
La delmaci era el cstig infringit a les legions romanes per casos de revoltes collectives. De cada deu soldats un era executat. La costum va subsistir en alguns llocs tota l'edat mitjana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111539" title="Diploma rom" nonfiltered="558" processed="557" dbindex="45596">
Diploma fou una expressi romana per un acte concret, especialment la concessi de drets ciutadans a una persona que havia servit 25 anys a l'exrcit. Derivava d'una paraula llatina agafada del grec diploo (doblegar) i es podia usar per tota classe de documents doblegats, per era usat especialment per descriure un document oficial segellat escrit per un magistrat o una persona privada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111541" title="Feix" nonfiltered="559" processed="558" dbindex="45597">


Feix es un conjunt d'objectes disposats parallelament i lligats ensems (exemple: feix de llenya) i per extensi un conjunt de coses (feix de claus, feix d'anys, feix de reclamacions).

En histria vegeu: Feix rom

Altres significats:

Feix (anatomia animal);
Feix (anatomia vegetal);
Feix (fsica);
Feix (fontica);
Feix (ferrocarril);
Feix (lingstica);
Feix (telecomunicacions);
Feix (geometria);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111546" title="Guomindang" nonfiltered="560" processed="559" dbindex="45598">

El Guomindang, Kuomintang o KMT (xins tradicional:      , xins simplificat:      , pinyin: Zh nggu Gumnd ng, Wade-Giles: Chung-kuo Kuo-min-tang, literalment "Partit Popular Nacional de Xina") s un partit poltic nacionalista xins de Taiwan, fundat desprs de la Revoluci de Xinhai de 1911 que enderroc la dinastia Qing o manx i establ una repblica a Xina. Actualment, est considerat com a un partit conservador, membre de la Uni Internacional Demcrata (a la que pertanyenn partits como el Partit Republic dels Estats Units o el Partido Popular espanyol).

 Inicis (1912-1926).
El KMT fou fundat a la provncia de Guangdong l agost de 1912, per la uni de diferents grups revolucionaris, com el moderat Tongmenghui. Els seus fundadors foren Sun Yat-sen (el seu primer lder) i Song Jiaoren. Inicialment, era un partit democrtic nacionalista socialista moderat, que guany per majora les eleccions parlamentries aquell mes.

El 1913, el president xins Yuan Shikai, que havia arribat a president com a conseqncia del pacte perqu l'emperador abdiqus, i el govern del qual era cada vegada ms autocrtic, va illegalitzar el partit, expulsant-lo del govern i del parlament, i va fer assassinar Song. El GMD va establir en 1918, desprs de la Primera Guerra Mundial un govern revolucionari opositor a Guangzhou (sud de Xina). En la seva recerca de reconeixement internacional, va arribar a enviar una delegaci a la conferncia que va donar lloc al Tractat de Versalles, per noms va obtenir el suport de la URSS. En el seu primer congrs nacional (1924) es van admetre delegats de molts grups aliens a Guomindang, inclosos representants de el Partit Comunista Xins. En ell es van assumir les idees de Sun que la reconstrucci nacional de Xina havia de comenar amb un govern militar, seguida del govern del GMD, per a arribar finalment a la sobirania popular. A ms, es van adoptar com ideologia bsica els anomenats "tres principis del poble" (xins:     , pinyin: S n Mn Zh ): nacionalisme, democrcia, i benestar del poble. El poder dels comunistes en el GMD es va incrementar enormement. Agents de la Komintern com Mikhail Borodin i V. K. Blcher, van ajudar a reorganitzar i consolidar el partit, segons l'ideari del Partit Comunista de la Uni Sovitica. Aix, el KMT va adoptar una estructura leninista que continuaria fins als anys 90.

A ms, la Komintern va ordenar al Partit Comunista Xins donar suport al Guomindang, animant als seus membres a pertnyer a ambds partits, amb la finalitat de formar un front unit. Els consellers sovitics van ajudar tamb a formar un institut poltic per a formar experts en propaganda i mobilitzaci de les masses. 

 Durant la guerra civil (1926-1949) . 
Desprs de la mort de Sun Yat-sen en 1926, el seu successor, el general Chiang Kai-shek va llanar l'Expedici del Nord en contra del govern de senyors de la guerra de Pequn, partint des de Guangzhou, amb la finalitat d'unificar tota Xina sota el KMT. Desprs d'una pausa momentnia a Xangai en 1927 per a purgar als comunistes del partit, va comenar la Guerra Civil Xinesa. Les forces del Guomindang van conquistar Pequn en 1928, el que els va guanyar el reconeixement diplomtic internacional. Aix va comenar el perode de "tutela poltica" preconitzat per Sun, durant el qual el partit havia d'educar al poble sobre el funcionament de la democrcia i els seus drets poltics. Finalment, els comunistes van ser obligats (entre 1934 i 1935) a abandonar les seves bases en el sud i centre del pas, i establir altres noves al nord-oest. El Guomindang va continuar la guerra, ignorant la creixent amenaa japonesa fins que el nord de Xina va ser envat per ells en 1937. Aix, el perode de tutela, que es va caracteritzar per la corrupci i la burocrcia, no va finalitzar en 1935, com estava previst. Ho faria en 1947, amb la promulgaci d'una nova constituci que permetia la participaci de certs partits menors. En qualsevol cas, el control del KMT a nivell local i provincial mai va ser complet.

Desprs de la derrota japonesa a la Segona Guerra Mundial, la guerra amb els comunistes, que operaven des de les seves bases en Manxria i el nord de Xina, es va intensificar, mentre la inflaci es disparava. Els intents de mediaci d'Estats Units van ser un fracs. Chiang va decidir defensar els centres industrials i financers, deixant el camp en mans dels comunistes, i finanant-se amb les reserves taiwanesas de sucre i arrs. En els sagnants enfrontaments, l'exrcit nacionalista va patir una srie de derrotes que van fer que els comunistes controlessin el 1949 la major part de la Xina continental. El Guomindang i les restes del seu exrcit es van retirar en l'estiu de 1949 a l'illa de Taiwan. 

 Governant Taiwan (1949-2000) . 

El Guomindang va restablir en 1950, amb el suport econmic nord-americ, el seu govern a Taipei, amb totes les seves atribucions, reclamant la sobirania sobre tota Xina, i sota lleis d'emergncia que detenien els processos democrtics fins que es recupers el continent. La illa va sofrir llavors l'anomenat "Terror Blanc" o repressi poltica a crrec del GMD. La Repblica de Xina, nom de l'estat taiwans (a l'estat continental comunista se l'anomenava Repblica Popular de la Xina) va conservar el seu lloc en les Nacions Unides fins a 1971. Desprs de la mort de Chiang en 1975, el seu fill Chiang Ching-kuo va prendre les regnes del partit, fins que va morir en 1988. El seu successor, Lee Teng-hui, fou el primer taiwans que va liderar el partit. 
 
En els anys 70, el Guomindang va comenar a permetre eleccions parcials, amb la finalitat de reemplaar als seus envellits representants. Aix, encara que seguien sense permetre's partits opositors, es van tolerar candidats no pertanyents al GMD, anomenats d ngwi (xins:   ).
En els 80, el partit se centraria a deixar de ser un partit en un sistema de partit nic per a convertir-se en un de molts en una democrcia amb molts partits, i en "taiwanitzar-se".
Finalment, Lee declar la fi de la llei marcial el 1991, moment que van haver d'enfrontar-se amb el Partit Demcrata Progressista (PDP). Lee provoc les ires de la Repblica Popular de la Xina i gran part de l'electorat en defensar les relacions de "estat a estat" amb el govern continental, la qual cosa va ser associat amb la independncia de Taiwan. En 1994 el KMT va sofrir una escisi menor, que va donar lloc al Partit Nou, que en la prctica desapareixeria en les eleccions legislatives de 2001. El Guomindang havia creat un vast imperi empresarial compost per bancs, empreses d'inversions, petroqumiques, i emissores de rdio i televisi. Cap a l'any 2000 era el partit poltic ms ric del mn, amb una fortuna estimada de ms de sis mil milions de dlars nord-americans.  Aix, quan Lee va arrassar a les primeres eleccions presidencials taiwaneses de 1996, el GMT fou acusat de comprar vots i estar implicat en l'"or negre" (terme taiwans per a la corrupci). 

En 1999 el partit va sofrir una altra escisi quan James Soong (antic secretari general), molest amb la nominaci com candidat per a les eleccions de 2000 de Lien Chan, ho va desafiar, sent expulsat juntament amb els seus seguidors del partit, donant lloc al Partit Poble Primer (PPP). Finalment, el capdavanter opositor Chen Shui-bian, del Partit Demcrata Progressista (PDP) va guanyar les eleccions, quedant Lien tercer desprs de Soong. 

 Actualitat . 

Lien es va allunyar de les poltiques separatistes de Lee per a adoptar una poltica ms favorable a una reunificaci, amb la finalitat d'evitar desercions cap al partit de Soong. Aix va fer que Lee dimits de la direcci del GMD, i fos expulsat a l'any segent, en acusar els seus lders d'intentar vendre Taiwan a Pequn. Aix va donar lloc a la formaci de la Uni Solidria de Taiwan. Tot aix va afeblir enormement al partit, que perdia molts votants a favor dels partits de Soong i Lee. Aviat, la riquesa del GMD va comenar a ser vista com un problema ms que un avantatge, el que va fer que el partit renuncis a gran part de les seves possessions, encara que aix no va impedir les acusacions a les presidencials de 2004 que havien retingut possessions adquirides illegalment.

El moment electoral ms baix del Guomindang va ser quan va perdre la majoria en el parlament a les legislatives de desembre de 2001. Posteriorment, obtindrien bons resultats a les eleccions municipals de 2002, moment des del qual s'aliarien amb el Partit Poble Primer (PPP), per a formar la Aliana Pan-Blaval. Recentment, les relacions entre la Coalici i el Partit Comunista Xins han millorat, havent molts contactes entre ambds. Actualment, el Guomindang afirma que s'oposa a qualsevol decisi immediata sobre la unificaci o la independncia i prefereix veure resolt el tema per les futures generacions. La Aliana Pan-Blaval es va presentar a les presidencials de el 20 de mar de 2004 amb Lien com a candidat a la presidncia i Soong a la vicepresidncia. La vespra de les eleccions, Chen Shui-bian, independentista del PDP, va ser ferit lleu en un atemptat. A l'endem, l'Aliana Pan-Blava va ser derrotada pel PDP per menys de 30.000 vots (0,2% dels vots), el que va fer que demanessin un recompte dels vots, i acusessin Chen de simular el seu atemptat. El recompte de vots va revelar l'existncia de 40.000 vots dubtosos, dels quals la majoria eren per al PDP, malgrat la qual cosa no s'han anunciat noves eleccions. 
Recentment, s'ha anunciat la fusi del GMD i el PPP. 


 Enllas externs .
Pgina oficial.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111547" title="Feix rom" nonfiltered="561" processed="560" dbindex="45599">

Feix era a l'Antiga Roma un conjunt de barres en forma de paquet cilndric lligat amb cintes de cuir vermell, que contenien una destral que emergia per la part de dalt. A l'antiga Roma els lictors d'un magistrat (cnsol, pretor o dictador i magistrats amb "imperium", de les verges vestals, dels governadors, i dels comandants militars) portaven el feix. La paraula (fasces) volia dir paquet i es referia a que era un paquet de barres que rodejaven una destral. Les barres simbolitzaven la fora, i la destral la justcia. 

Possiblement d'origen etrusc fou adoptat com a smbol per la revoluci francesa el 1789, i desprs pel moviment poltic itali conegut per feixisme. Encara es el smbol d'algun territori (exemple el cant de Sankt Gallen a Sussa).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111550" title="Fritz Graebner" nonfiltered="562" processed="561" dbindex="45600">
Robert Fritz Graebner ( 4 de mar de 1877 - 1934) va ser un etnleg alemany.

Nasqu a Berln. Treball al Museu d'Etnologia de Berlin de 1899 a 1906. El 1911 va publicar l'obra "Mtode d'etnologia" que va ser una referncia mundial pels estudis d'etnologia.

Durant part de la primera guerra mundial va treballar a Auatrlia on va fer estudis sobre les diferpencies en les mitologies de les cultures Hamito-semtiques, Mongliques, Indoeuropees i polinsies.  

Graebner encuny el terme de Kulturkreise o cultura circular que s un concepte basat en el difusionisme de la cultura a partir d'un centre d'origen. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111551" title="Imperi Gal" nonfiltered="563" processed="562" dbindex="45601">



Imperi Gal fou el nom donat a l'estat independent sorgit a les Gllies, Hispnia i Britnia del 260 al 274. La font principal dels fets es la Historia Augusta complementada per la troballa de monedes i altres restes arqueolgiques; i alguna font suplementria no contempornia.

Origens.
El 253 els sassnides van envair Sria i l'emperador Valeri I va haver de retirar legions de la frontera del Rin, frontera que immediatament fou atacada pels germnics el 256 i moltes ciutats foren destrudes. Colnia es va salvar per les seves muralles, per la majoria de les altres foren devastades pels alamans i francs.

Valeri va enviar a la zona fronterera al seu fill Galli, que va recuperar Trveris, va reorganitzar la defensa de la Germnia Superior i la Gllia Belga i va aconseguir expulsar els alamans i francs, per en general no degut a una victria militar sin al pagament de quantitats als caps d'algunes tribus per atacar els francs. El 259 havia aconseguit restaurar la frontera de la Germnia Superior i va prendre el cognom de Germanicus Maximus; llavors va procedir a una reorganitzaci de les milcies i una reforma fiscal. El general Pstum I fou encarregat de la recuperaci de les fortaleses de la Germania Inferior, per la campanya es va aturar el 260 quant es va conixer la noticia de qu Valeri havia estat fet presoner pels perses. Els germnics van tornar a creuar el Rin i van arribar fins el nord d'Itlia on finalment Galli els va poder rebutjar.

La Historia Augusta diu que, mentre Galli era a Roma, el general Pstum va restaurar l'ordre a l'rea del Rin a la part inferior i pel seu valor i noblesa es va guanyar l'adhesi de l'exrcit i dels gals. Galli li va encarregar la custdia del seu jove fill Salon, al que havia nomenat governador de les Gllies, com a guardi de la seva vida i conducta i instructor dels seus deures com a governant. Contra el seu carcter, Pstum va trencar la seva paraula, va matar a Salon, i es va proclamar emperador. Els gals no apreciaven a Galli i no estaven disposats a aguantar un noi (Salon) com a governant, i van enviar soldats a matar al jove, i desprs van proclamar emperador a Pstum, que va acceptar encantat. En els segents set anys Pstum va restaurar l'ordre mentre Galli passava el temps amb plaers i tavernes i s'aparellava a una dona brbara. Galli li va fer la guerra i en un combat va resultar ferit d'una fletxa. Quant Pstum va comenar a comportar-se com altres emperadors, seguint el seu costum els gals el van matar sota la direcci de Loli.

Tot aix no es correspon a la realitat. Pstum mai fou el guardi de Salon, i va regnar mes de set anys, i la seva mort no fou instigada per Loli (en realitat Leli. Galli fou per seu costat menys indolent que com es descrit, i no era costum dels gals de canviar de governant i matar el que tenien.

s probable que Pstum, encarregat de la guerra, aconsegus derrotar els germnics decisivament (no es torna a parlar d'ells durant bastant de temps). Els germnics derrotats i fets presoners es van poder quedar al Imperi i van rebre granges a condici de ajudar a defensar la frontera i aquesta poltica va tenir a curt termini alguns resultats. Aconseguida la victria, Salon, fill de Galli, va reclamar la direcci dels afers, cosa que va desagradar als soldats que devien proclamar a Pstum emperador i matar a Salon. Aquestes proclamacions no eren espontnies i probablement fou instigada pel mateix Pstum i els seus oficials mes addictes. El seu govern va durar uns 9 anys i fou seguit per Mari (269), Victor (169-271) i Ttric I (271-274).

Galli va creuar els Alps per lluitar contra Pstum per aquest va refusar la lluita. Galli va desafiar a Pstum a un combat singular que tamb fou refusat. Finalment van acordar que entre ells no lluitarien i ho farien noms contra els enemics externs. Pstum va complir la seva paraula; quan els rebels del nord d'Itlia el van voler proclamar com el seu cap, va refusar. El 262 o 263 Pstum va creuar al Rin per atacar als alamans i francs mes enll del Rin i va tenir una aliana amb els turingis (s'han trobat centenars de monedes d'or de Pstum al territori turingi) que per un costat feien pressi a la reraguarda dels francs i alamans i per altra servien com a mercenaris a les fortaleses frontereres. Galli va complir la paraula noms fins el 265 i quan es va sentir prou fort va atacar altre cop les Gllies per altre cop el combat li fou refusat. Ferit per una fletxa en una escaramussa, Galli va tornar a Itlia.

Pstum es va adonar que una lnea defensiva era insuficient, car si era creuada ja no es podia aturar als invasors, i va establir una lnea de fortaleses (Aardenburg, Velzeke, Mechelen, Tongeren, Maastricht, Colnia) i darrera aquesta lnea unitats de cavalleria de gran mobilitat que es desplaaven als sector atacats. Aquest sistema contra els francs es va repetir desprs al Rin mitja contra els alamans. No era una idea de Pstum sin de Galli que l'havia establert anteriorment al Danubi. En tota la resta l'Imperi Gal imitava l'Imperi Rom amb les mateixes institucions, magistratures, legions, governadors i fins i tot un senat. 

El 268 es va revoltar Leli a Clinia i Magncia. Pstum va sufocar la rebelli per no va permetre a les tropes el saqueig de Magncia, la capital de Leli. Les tropes enfurismades el van matar junt amb el seu fill Pstum II i el mateix Leli.

Fou proclamat emperador Mari que va governar poc temps. Va emetre monedes amb la seva cara. 

Fou probablement enderrocat pel cap de la gurdia pretoriana Victor del que se sap que havia estat cnsol amb Pstum el 266-267 (el consolat junt amb l'emperador era un honor que no es donava a tothom) i probablement era la seva ma dreta. Alguns llocs no el van reconixer i el hivern del 269-270 va haver de sotmetre Autun; el 270 ja era reconegut per tots, per va morir la primavera del 271. 

La seva mare Victria era una dama molt influent i va poder elegir un nou governant: Ttric I, del que es desconeix si era un parent d'ella i Victor. Un intent dels alamans i francs de creuar el Rin fou rebutjat rpidament.

El 274 Aureli que havia estat reconegut emperador pel senat el 270, va derrotar a les forces de Ttric prop de Chlons-sur-Marne en una sagnant batalla. Aureli es va fer dir restitutor orbis (restaurador del mon). 

La mort de milers de soldats en la batalla va deixar sense prou defenses la frontera del Rin. Els francs i els alamans van creuar el Rin i els grangers germnics establerts per Pstum, que encara no estaven prou romanitzats, els hi van fer costat. Algunes fortaleses foren conquerides, Colnia i Trveris ocupades, i altres ciutats es van abandonar o es van despoblar o be foren destrudes; la costa fou assolada per pirates saxons. Les ciutats del nord de la Gllia tot i que tenien muralles, no van poder resistir i moltes foren saquejades com Metz i Reims; Paris fou incendiada; Germania Inferior va quedar en bona part despoblada. Les parts que no foren atacades van haver de pagar taxes extraordinries per pagar als exercits del Danubi i de l'Eufrates i la frontera del Rin va quedar desguarnida. Quant ms tard les Gllies foren recuperades es va establir el sistema de prefectures i la Prefectura de Les Gllies fou una continuaci de l'Imperi Gal.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111552" title="Orell" nonfiltered="564" processed="563" dbindex="45602">

Orell (en francs oficialment Oreilla) s un municipi catal de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. Oficialment forma una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals.

Demografia.

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:350 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:55
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1962 text:1962
  bar:1968 text:1968
  bar:1975 text:1975
  bar:1982 text:1982
  bar:1990 text:1990
  bar:1999 text:1999

PlotData=
  color:barra width:30 align:left

  bar:1962 from:0 till: 50
  bar:1968 from:0 till: 39
  bar:1975 from:0 till: 30
  bar:1982 from:0 till: 25
  bar:1990 from:0 till: 27
  bar:1999 from:0 till: 15

PlotData=

  bar:1962 at: 50 fontsize:S text: 50 shift:(-8,5)
  bar:1968 at: 39 fontsize:S text: 39 shift:(-10,5)
  bar:1975 at: 30 fontsize:S text: 30 shift:(-10,5)
  bar:1982 at: 25 fontsize:S text: 25 shift:(-10,5)
  bar:1990 at: 27 fontsize:S text: 27 shift:(-10,5)
  bar:1999 at: 15 fontsize:S text: 15 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font INSEE

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111554" title="Herecura" nonfiltered="565" processed="564" dbindex="45603">
Herecura fou una antiga deessa germnica. El seu centre principal d'adoraci era la provncia de la Germnia Superior, per tamb era adorada a Pannnia i a Illria.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111555" title="Hludana" nonfiltered="566" processed="565" dbindex="45604">
Hludana era una antiga deessa germnica. El seu centre principal d'adoraci era a la zona de la provncia romana de la Germania Inferior i el seu entorn.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111556" title="Wilhelm Schmidt" nonfiltered="567" processed="566" dbindex="45605">
Wilhelm Schmidt (1868 1954) va ser un lingista, antropleg i etnleg alemany.

Nasqu a Hrde, Alemanya. Va ser ordenat sacerdot catlic el 1892. Estudi lingstica a les universitats de Berln i Viena.

El seus primers estudis van ser sobre les llenges Mon-Khmer del sudest d'sia.

De 1912 en endavant public la obra en 12 volumsDer Ursprung der Gottesidee on plantejava  la hiptesi d'un monoteisme primitiu amb un du del cel creador i benevolent en les religions tribals.

El 1938, Schmidt va abandonar l'ustria ocupada pels nazis i es dirig a Fribourg, Sussa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111557" title="Histria Augusta" nonfiltered="568" processed="567" dbindex="45606">
Histria Augusta es el nom modern d'una collecci de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.

Expliquen la vida de molts governants, des de Adri (117-138) a Car (283-285).

Es divideixen en dos grups: 

Adri a Gordi III (117-244), dedicada a l'emperador Diocleci (284-305) i escrita per quatre autors diferents.

Valeri I a Car (253-285), dedicada a Constant el gran (306-337),  escrita per dos autors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111559" title="Janus (mitologia)" nonfiltered="569" processed="568" dbindex="45607">

Janus fou el du rom de dues cares, considerat primer el du de les llars romanes o ms tard el guardi de les entrades de les cases. Apareix representat amb dues cares: una que mira endavant i l'altra enrere. Al seu honor es va dedicar el mes de gener. Porta una clau perqu s el guardi de les portes i a vegades els nombres de 365 a les mans, per recordar l'any que ell comena.

El seu origen s incert, potser ve de la cultura etrusca. La llegenda explica que les seves cares simbolitzen el do de veure alhora el passat i el futur per poder decidir sviament sobre el present. Aquest do seria un regal de Saturn, agrat perqu Janus el va aixoplugar quan fugia del cel, essent Janus rei del Laci.

Les dues cares de Janus s'associaven amb el sol i la lluna, una tenia barba i l'altra no. Simbolitza el trnsit, el canvi. Per aix se li retia culte als moments importants de la vida, en com el matrimoni, o a l'inici de les operacions agrcoles. Tamb era un du que feia de pont entre la vida rural i la urbana, les dues nimes romanes. Aquesta idea va fer que aparegus en les monedes republicanes. Aquets honor es recolza a ms a ms en el carcter cultural del du, que hauria introdut part de les lleis i costums romanes.

Janus s'ha convertit en una figura popular pel seu doble rostre. Aix apareix en nombroses obres de ficci, com la pellcula Golden Eye, el Codi da Vinci, la srie de Batman o la saga Star Wars, entre altres. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111560" title="Wade-Giles" nonfiltered="570" processed="569" dbindex="45608">
El sistema Wade-Giles s un mtode de romanitzaci (transcripci a l alfabet llat) del xins mandar. El sistema fou ideat pel britnic Thomas Francis Wade a mitjans del segle XIX, i fou modificat pel tamb britnic Herbert Allen Giles, autor d un influent diccionari xins-angls publicat el 1892 a Xina, i sucessor de Wade en la ctedra de llengua xinesa a la Universitat de Cambridge.

El mtode Wade-Giles va ser el sistema ms difs per a la transcripci dels noms xinesos a Occident durant tot el segle XX, fins als anys 1980, quan es va generalitzar l's del sistema hanyu pinyin, o simplement pinyin, desenvolupat i promogut per l'Estat xins. A Frana va existir una versi modificada d'aquest sistema. En el mn hispanoparlant mai ha existit un sistema propi de transcripci del xins mandar, pel que l's del Wade-Giles era prcticament universal fins a la generalitzaci recent del pinyin. Exemples de noms transcrits en Wade-Giles sn "Mao Tse-tung" o "Teng Hsiao-p'ing", les grafies de la qual pinyin sn Mao Zedong i Deng Xiaoping. 
 Histria .
Thomas Francis Wade va ser diplomtic britnic a la Xina i va ocupar crrecs com intrpret de cantons i com vicecnsul en Xangai. El 1859, va publicar el seu Sillabari pekins (Peking Syllabary>Wade, T.F., The Peking Syllabary; being a collection of the characters representing the dialect of Peking; arranged after a new orthography in syllabic classes, according to the four tones. Designed to accompany the Hsin Ching Dl., or Book of Experiments, Hong Kong, 1859.), obra que recollia un llistat de les sllabes del dialecte pekins del mandarn en el sistema de transcripci que ell mateix havia dissenyat. Desprs de retirar-se de la carrera diplomtica i tornar a Anglaterra en 1883, Thomas Francis Wade va inaugurar la ctedra de llengua xinesa en la Universitat de Cambridge. El seu successor en aquest lloc seria Herbert Allen Giles, altre diplomtic que en 1892 havia publicat en Xangai un diccionari bilinge Giles, Herbert A. A Chinese-English Dictionary. Shanghai, 1892, que en 1912 seria reeditat a Londres, en versi revisada i ampliada. El diccionari de Giles utilitzava una modificaci del mtode de transcripci de Wade. s aquesta segona versi del sistema, deguda a Giles, la qual es convertiria en el principal sistema de transcripci del xins utilitzat a Occident durant el segle XX. 

Des de principis del segle XX, el sistema Wade-Giles va ser utilitzat tamb pels propis xinesos per a transcriure els seus noms a l'alfabet llat. Encara avui dia, a Taiwan i entre les comunitats xineses en l'estranger, sn freqents els noms transcrits segons aquest mtode, com es manifesta en cognoms com "Chang", "Chu" o "Hsiang". A la Xina continental, no obstant aix, l's del Wade-Giles ha estat totalment abandonat, emprant-se nicament el sistema oficial pinyin per als noms de persona i els noms de lloc, pel que els cognoms anteriors han passat a ser "Zhang", "Zhu" i "Xiang" en l'actualitat. A Taiwan, l's no oficial del Wade-Giles es manifesta, a ms d'en molts noms de persona, en la toponmia, com en el cas de les ciutats de Taipei o Kaohsiung. A l's taiwans, com passava en el Continent abans de la difusi del pinyin, s freqent l'omissi dels apstrofs i diresi del sistema, la qual cosa introdueix ambigitat en la representaci de les sllabes. Aix, els propis nom "Taiwan" i "Taipei" haurien de ser "T'aiwan" i "T'aipei", amb l'apstrof que indica la condici d'aspirada de la consonant. L'omissi habitual dels signes diacrtics ha fet que aquests noms s'hagin consolidat com "Taiwan" i "Taipei", introduint ambigitat fonolgica, una de les principals crtiques que s'han fet a aquest sistema. L's del Wade-Giles ha decaigut a Taiwan en els ltims anys a causa de la promoci d'altres sistemes de romanitzaci oficials, com el gwoyeu romatzyh (oficial a la Repblica de Xina des del 1928) i, en l'actualitat, el tongyong pinyin.
Caracterstiques. 
El sistema Wade-Giles utilitza menys lletres de l'alfabet llat que altres sistemes de romanitzaci del xins. Hi ha dues raons principals per a aix. En primer lloc, els parells de consonants que es diferencien solament per ser aspirades o no aspirades s'escriuen amb la mateixa lletra, a la qual s'afegix un apstrof quan presenta aspiraci. Aix, mentre que el pinyin utilitza les consonants b, p, d, t, g, k, z, c, zh i ch, en Wade-Giles la srie corresponent s p, p, t, t, k, k, ts, ts, ch, ch. Aquesta notaci t l'avantatge de revelar la similitud entre les dues versions d'aquests parells de consonants. El major inconvenient d'aquest tret del sistema s l'omissi freqent d'aquests apstrofs, b per error o b per convenincia tipogrfica, que provoca ambigitats en les sllabes. La segona ra per la qual el Wade-Giles utilitza menys consonants que altres mtodes de transcripci consisteix en l's de ch i ch per a representar tamb les consonants palatals j i q del pinyin. Aix elimina la distinci que fa el pinyin entre, d'una banda, j i zh i, per un altre, q i ch. Aquesta absncia de distinci no resta coherncia al sistema, ja que les versions palatals es combinen sempre amb les vocals i i , que no segueixen mai a les retroflexes.
Per aix, ambds parells de consonants, diferenciats en sistemes com el pinyin o el bopomofo, poden considerar-se com varietats allfones dels mateixos sons. En pinyin aquest fet s menys aparent a causa del doble s de les lletres i i o, la primera de les quals pot usar-se per a l'anomenada "rima buida", com en shi (shih en Wade-Giles), i la segona de les quals s'usa en lloc de  amb aquelles consonants que no poden combinar-se amb el so /o/, com en el cas de xu (hs en wade-Giles). El mtode Wade-Giles, per la seva banda, utilitza sempre  per al so de la o francesa o  alemanya, i el dgraf ih per a la rima buida. El sistema de quatre tons del mandar se solia representar en Wade-Giles mitjanant superndexs numrics, utilitzats solament en diccionaris i obres de referncia sobre llengua xinesa, per mai en les transcripcions de noms. 
Llista de diferncies amb el sistema hanyu pinyin. ;
A continuaci s'enumeren les diferncies entre ambds sistemes. Per a evitar confusions a l'esmentar els sons, les lletres en el sistema hanyu pinyin es mostren en cursiva, i les quals corresponen al Wade-Giles en negreta.
Les consonants b, d i g es representen en Wade-Giles per p, t i k, respectivament, mentre que les seves corresponents aspirades p, t i k sn p', t', k', amb un apstrof que indica l'aspiraci. ;
zh es representa per ch, mentre que z s ts, excepte en la sllaba zi (veure ms baix). Les corresponents versions aspirades, ch i c, es representen, com en el cas anterior , mitjanant l'afegit d'un apstrof: ch' i ts'. ;
j i q es representen per ch i ch' respectivament, igual que zh i ch. Aix no introdux ambigitat en el sistema, ats que aquests dos grups de consonants sempre apareixen amb vocals diferents, pel que es poden considerar allfons ;
. x es representa per hs. *r es representa per j (la r del mandarn t un so que s'assembla al de la j francesa), excepte en el seu s a final de sllaba per a indicar el fenomen de la rotitzaci, prpia del dialecte pekins.
ong s'escriu ung (el so en mandarn s intermedi entre /l'o/ i l'o // de l'espanyol). ;
ian s'escriu ien (ms proper a la pronunciaci real). ;
Les sllabes zhi, chi, shi i ri es representen per chih, ch'ih, shih i jih, respectivament. *Les sllabes zi, ci i si es representen per tz  (o ts ), tz'  (o ts' ) i ss  (o sz ). ;
La vocal i s'escriu  quan representa un so schwa, com en n o pn. ;
La vocal i s'escriu eh a final de diptong. Per exemple, lie s'escriu lieh, jie s'escriu chieh. ;
o s'escriu tamb o quan representa el so de la o espanyola, per s'escriu sempre amb diresi, , quan representa el so de la o francesa. Per exemple, les sllabes qu, dj., xu i yu s'escriuen ch', ch, hs i i, respectivament. ;
you es representa com yu (la sllaba yu del pinyin s i, d'acord amb el punt anterior). ;
uo s'escriu simplement com o en algunes sllabes, com zuo, cuo, ruo, que es converteixen en tso, ts'o i jo, respectivament.

 Notes .


 Referncies .
Impreses;
Norman, Jerry, Chinese, Cambridge Language Surveys, Cambridge University Press, Cambridge, 1988 (ISBN 0-521-29653-6).
Ping Chen, Modern Chinese. History and Sociolinguistics, Cambridge University Press, Cambridge, 1999 (ISBN 0-521-64572-7).
A Internet;
Informaci a pinyin.info (en angls).
Article sobre Thomas Wade a l Encyclopaedia Britannica (en angls). ;
Biografia de Thomas Wade, presa de l onzena edici de l Encyclopaedia Britannica (en angls).
Biografia de Herbert Giles, en la web de la Universitat de Cambridge (en angls).

 Enllaos externs adicionals .
Taula de conversi entre els sistemes pinyin i Wade-Giles de transcripci;
Pinyin / Wade-Giles conversion chart;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111561" title="Castellciutat" nonfiltered="571" processed="570" dbindex="45609">



Castellciutat s una entitat de poblaci del municipi de la Seu d'Urgell. Antigament tan sols anomenada Ciutat i encara avui s'utilitza aquest mot de forma popular, nom que contrasta amb el nombre d'habitants, el 2005 en tenia 451.






Histria.
El lloc de Ciutat fou habitat des de molt antic. Sembla que en la prehistria hi hagu el poblat d'Arse-durgui, que es convertiria posteriorment en la civitas Orgellia, capital dels ceretans segons Plini i Estrab. Sembla que potser fou ac que es bast la primera catedral d'Urgell, al segle VI. La ciutat fou destruda vers el 793 (a la primeria d'aquest segle caigu sota domini musulm, per sembla que vers el 785 fou alliberada pels francs) per l'exrcit d' Abd al-Malik, que es retirava havent estat venut al S de Frana. L'antiga ciutat ja no torn a tenir la mateixa esplendor. Els documents del segle X l'anomenen Civitas Fracta ( Ciutat Trencada ), i a la vall, a l'interfluvi del Segre i la Valira, fou bastida una nova catedral, al Vicus Urgelli, que havia de reemplaar en importncia i influncia l'antiga ciutat.

Tanmateix, tot i haver perdut l'antiga capitalitat, el lloc de Ciutat no rest despoblat del tot. A mitjan segle X hi fou erigida una esglsia, dedicada a sant Feliu i a sant Mart, que el 952 fou consagrada pel bisbe Guisad II d'Urgell a petici del comte i marqus Borrell. Aquest la dot amb els delmes dominicals que rebia a Ciutat, a la vall d'Andorra i a Bescaran, i amb altres bns a diversos llocs, entre els quals el castell de Sant Vicen d'Andorra amb la seva esglsia (Sant Vicen d'Enclar). El comte la prove, tamb, amb llibres i objectes litrgics i el bisbe li ced els delmes i les primcies i els drets parroquials.

El domini de Ciutat pertanyia als comtes d'Urgell, per a poc a poc els bisbes hi adquiriren alguns bns, com el 1054, que el comte Ermengol III empenyor al bisbe Guillem  ipsam villam de Civitate cum suos terminos et cum ipsas ecclesias . El domini de Ciutat, per, retorn als comtes, que, per sentncia arbitral (d'Ermengol VI) contra el prelat urgells el 1135, cediren el lloc a Pere I de Castellb (vescomte de l'Alt Urgell, primer vescomte de Castellb) perqu hi basts una fortalesa, a la qual cosa s'havia oposat el bisbe. Ciutat passava, aix, a integrar-se en els dominis que constituirien la jurisdicci feudal del vescomtat de Castellb. Ramon (II) de Castellb, el 1154, promet al bisbe que, si l'Esglsia urgellesa conservava l'amistat amb el comte Ermengol, no li causaria mal, i li jur fidelitat contra tots, excepte contra el comte. El vescomte Arnau de Castellb, que el 1190 fou autoritzat a reconstruir el castell de Ciutat sota la potestat del comte d'Urgell, el 9 de gener de 1195 atorg una carta de poblament i franquesa als habitants de la vila de Ciutat i els conced diversos privilegis.

A la primeria del segle XVI la vila de Ciutat era centre d'un dels quarters del vescomtat de Castellb, del quarter dit de Ciutat o, tamb, posteriorment (a partir del segle XVIII), de Castellciutat, perqu sobre la vila hi havia una fortalesa o castell, amb un castell que en tenia guarda. El veguer del vescomtat hi tenia habitaci i posada ordinria. I de les guaites i obres del castell, n'havien de tenir cura els homes d'As, de Civs, de la vall de Sant Joan i de la batllia d'Aravell i Bellestar. A la vila de Ciutat hi havia el batlle principal, que era el superior de tot el quarter. El quarter comprenia la batllia d'As, la vall de Sant Joan, la batllia d'Aravell i Bellestar, l'abadiat de Sant Serni de Tavrnoles, Estamariu i Adran. Aleshores, a la vila de Ciutat hi havia 43 focs. Construt a l'aigua de la Valira hi havia un mol fariner (que el vescomte havia arrendat als vens el 1434); al Carrer Sobir, un forn de coure pa (arrendat perptuament a Joan Miquel i als seus el 1457) i, a ms, a Ciutat hi havia una fleca, una carnisseria i una taverna.

En les guerres de l'edat moderna Castellciutat tingu un paper destacat i fonamental, com a plaa forta, en la defensa de la propera ciutat de la Seu d'Urgell. Sembla que fou desprs de la guerra de Successi que es bast la ciutadella de Castellciutat, segons els models del francs Vauban, adaptada al progrs de l'artilleria. En aquesta guerra el general Moragues fou governador de Castellciutat. Ambdues fortaleses, la ciutadella i el castell, foren escenari d'importants fets d'armes durant la tercera guerra Carlina. El 16 d'abril de 1874 els carlins comandats per Tristany prengueren per sorpresa la ciutadella, aprofitant que part de la guarnici era a l'aplec de Bell-lloc, on se celebrava la festa de l'Ascensi. El brigadier governador de la plaa, en no poder valer-se del castell, perqu era dominat per la ciutadella, hagu de rendir-se. Els carlins, per, hagueren d'abandonar la fortalesa el 26 d'agost de 1875, en qu, mancats d'aigua i sense poder rebre auxili, capitularen davant les forces del general alfons Martnez de Campos.

la Vila de Castellciutat.

La vila de Castellciutat, o de Ciutat, com era anomenada almenys fins al segle XVI i encara ho s popularment, s situada damunt el serrat que es drea parallel a la riba dreta de la Valira. El 2001 hi eren empadronats 451 h. La part antiga de la vila s sobre un petit coll d'aquest serrat (721 m), protegit a banda i banda per les eminncies on hi ha les restes del castell i la ciutadella. L'eixample modern s'estn al llarg de la carretera de Lleida a Puigcerd fins a tocar prcticament la Seu d'Urgell. La vila antiga t una forma allargassada de tramuntana a migdia. Hi trobem el carrer de la Plaa, la Plaa Principal, la dels Estudis, el Mercadal, la placeta de l'Esglsia, el carrer de la Bola, el dels Terrats, el del Serrat i el del Poblador, entre d'altres. Fins a la primeria de segle XX el cementiri era a la part de ponent, sobre mateix de l'esglsia i de la carretera de la Ciutadella. El carrer de la Vila s un dels principals i pel cam de Bellestar hom accedeix a la carretera d'Urgell. Al nord d'aquesta hi ha les Cases Roges. A llevant, el carrer de la Plaa es prolonga fins al mol fariner, emplaat en un petit meandre de la Valira. Aquest mateix cam, desprs de passar el riu per un pont modern (de l'antic gaireb no en queda res; diu Zamora que era de pedra i de dos ulls i que pertanyia per meitat a la Seu i a Castellciutat), es prolonga fins a la Seu d'Urgell.

L'esglsia parroquial de Sant Feliu de Castellciutat fou visitada a la segona meitat del segle XVII per Francisco de Zamora. En el seu Diario consigna que era antiga i que el seu altar major era de bona arquitectura. Protegint la vila, a banda i banda s'alaven les antigues fortificacions de la ciutadella i el castell. 

A tramuntana, hi havia l'antic castell de Ciutat o de Castellciutat, dreat sobre el puig d'Urgell (764 m), anomenat aix el 1064, lloc d'un gran valor estratgic. Des del castell es domina la ciutat de la Seu; a ms, s'albira tot l'antic territori del quarter de Ciutat i pobles de ms enll i tot. El castell s l'antiga fortificaci de la vila de Ciutat. Segons el Spill del 1519, era edificat a quatre caires, llis, sense que en sobresorts cap torre, amb una gran mota a dins la vila i a fora. Amb muralles i valls, dins el pati del castell hi havia un pou rod de pedra picada i cobert, que sempre tenia aigua viva. Hi havia tamb una capella, dedicada a sant Jordi, que no tenia cap renda. La fbrica del castell era coberta de llosa de pedra molt prima. La fortificaci fou refeta el 1751, amb cinc baluards: el de la Trobada, el del Cup, el de Sant Esteve, el de Sant Ermengol i el de Sant Isidre. Del castell borbnic, que encara es degu refer en poca carlina, resten encara part dels antics baluards, amb algun element arquitectnic interessant, i edificis encara coberts, al costat dels quals es bast un modern hotel. Ms enll de la carretera a la Seu, a l'altre costat i ms al nord, hi ha enlairades en una situaci estratgica notables restes d'una antiga fortificaci feta com a avanada, de les quals emergeix l'anomenada torre de Solsona, de planta rectangular.

A migdia de la vila, a 777 m d'altitud, hi havia la ciutadella de Castellciutat. Fou bastida a la primeria del segle XVIII damunt l'antiga Torre Blanca, en forma de dos migs baluards amb llurs costats flanquejats per una torre hexagonal. Des del lloc s'entreveu la ribera de la Seu, amb la ciutat i els rius. La ciutadella de Castellciutat serv modernament com a residncia del Regiment de Caadors de Muntanya Arapiles 62, que en total integrava uns 800 homes. Al febrer del 1993 fou tancat i cedit al municipi, i des del 1996 s la seu d'una escola d'hostaleria.

L'antiga esglsia sufragnia de Sant Esteve del Pont o de les Cases Roges s situada vora la Valira, aigua amunt de la vila. El 1860 hi havia hagut una petita caseria a Sant Esteve del Pont.

Fills i filles illustres de Castellciutat.

 Ramon Faus i Cerqueda (1835-1895): Mestre d'escola i delegat a  l'Assemblea de Manresa (1892). ;
 Antoni Faus i Cerqueda (1830-1891): prevere i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

 Vegeu tamb .
Seubs;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111562" title="Lacus Curtius" nonfiltered="572" processed="571" dbindex="45610">
Lacus Curtius fou un petit llac rom al frum de Roma, que era venerat pels romans per una causa que els propis romans no podien recordar. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111563" title="Karl Gustav Hempel" nonfiltered="573" processed="572" dbindex="45611">
Karl Gustav Hempel (1905 - 1997) va ser un filsof alemany, un dels principals fundadors del positivisme lgic.

Nasqu a Orianenburg, Alemanya. estudi a Berln i el 1923 entr a estudiar a la universitat de Gottingen on curs estudis de matemtica amb David Hilbert i Edmund Landau i lgica simblica amb Heinrich Behmann. A la universitat de Heidelberg tmb estudi fsica amb Max Planck i lgica amb von Neumann.

El 1934, obtingu el doctorat en filosofia a Berlin amb un treball sobre la teoria de la probabilitat.

Conegu i treball amb Paul Oppenheim i junts, el 1932, publicaren un treball de teoria de la lgica.

El 1939 emigr als Estats Units on public diversos treballs sobre lgica simblica i filosofia de la cincia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111564" title="Alice Longbottom" nonfiltered="574" processed="573" dbindex="45612">
Alice Longbottom s un personatge del mn fantstic de la srie de novelles Harry Potter escrites per l'escriptora britnica J. K. Rowling.

Va ser membre de la primera Orde del Fnix, creada per combatre Lord Voldemort abans que en Harry Potter el derrots. Era una auror molt respectada en la comunitat mgica, i s la mare d'en Neville Longbottom.

Juntament amb el seu marit, en Frank Longbottom, es va enfrontar tres cops al senyor de les Forces del Mal, i van sobreviure. Per quan aquest va caure, els Lestrange i en Bartemius Mauch Fill els van torturar fins a deixar-los bojos, ja que pensaven que els Longbottom sabien on havia anat Lord Voldemort.

Actualment, estan ingressats a Sant Mungo, i comparteixen habitaci amb el Gilbert Decors.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111565" title="Frank Longbottom" nonfiltered="575" processed="574" dbindex="45613">

Va ser membre de la primera Harry Potter i l'Orde del Fnix, creada per combatre Lord Voldemort abans que en Harry Potter el derrots. Era un auror molt respectat en la comunitat mgica, i s el pare d'en Neville Longbottom.

Juntament amb la seva dona, l'Alice Longbottom, es va enfrontar tres cops al senyor de les Forces del Mal, i van sobreviure. Per quan aquest va caure, els Lestrange i en Bartemius Mauch Fill els van torturar fins a deixar-los bojos, ja que pensaven que els Longbottom sabien on havia anat Lord Voldemort.

Actualment, estan ingressats a Sant Mungo, i comparteixen habitaci amb el Gilbert Decors.

La vareta pertanyent al Frank Longbottom era utilitzada pel seu fill Neville encara que en el cinqu llibre es trenc al departament de misteris quan lluitava amb cavallers de la mort.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111566" title="Sun Yat-sen" nonfiltered="576" processed="575" dbindex="45614">

Sun Yat-sen (Cuiheng, Guangdong,  12 de novembre de 1866 - en viatge a Pequn el 12 de mar de 1925) va ser un estadista i poltic xins. s considerat, tant a la Repblica Popular de la Xina com a Taiwan, com el pare de la Xina moderna.

D'origen humil, va nixer en el poble de Cuiheng (  ), llavors en el districte de Xiangshan (  ). Desprs de la seva mort, la ciutat i el districte de Xiangshan van adoptar el nom xins ms habitual de Sun Yat-sen, Zhongshan. Aquest s el nom de la ciutat actual. Quan Sun Yat-sen va nixer, aquesta depenia de la prefectura de Guangzhou, per en l'actualitat s una prefectura independent. Sun va estudiar medicina en Honolulu i Hong Kong. Posteriorment es va convertir al cristianisme protestant.

Noms.
No es pot parlar d'un nom "veritable" en la tradici xinesa, en la qual, fins a b entrat el segle XX, era habitual adoptar diferents noms al llarg de la vida. El ms semblat a un "nom real" seria el nom amb el qual se li va inscriure en els registres genealgics de la seva famlia, que va ser S n Dmng (   ). Aquest, l'anomenat "nom de registre" (  , p mng) era el nom pel qual el coneixien els seus parents, i el nom utilitzat en circumstncies formals, com quan es va casar. El primer carcter xins del nom de pila, d ( ), s el carcter de generaci que compartia amb el seu germ i amb els seus parents del mateix nivell generacional. En la tradici xinesa, aquest nom no s'utilitzava fora del cercle familiar. De fet, poques persones a Xina coneixen aquest nom de Sun Yat-sen. Altres personatges histrics, com Mao Zedong, no obstant aix, s han passat a la histria amb el seu nom de registre. 

Aquest nom, no obstant aix, no va ser el nom que se li va donar al nixer. A la Xina, era tradicional que les famlies esperessin un cert nombre d'anys abans de donar un nom definitiu als seus fills. Mentre, s'utilitzava el "nom de llet" (  , r mng) que s'assignava al nen desprs del seu naixement, i era conegut noms per la famlia ms immediata. Aix, el nom que va rebre Sun Yat-sen al nixer fou S n Dxi ng(   ), nom de connotacions religioses format pels carcters  , d, "du suprem" i  , xi ng "elefant". El terme "elefant" es diu que es deu a un somni que hauria tingut la mare de Sun Yat-sen abans del naixement del petit. Als deu anys, va ingressar en l'escola del poble, on se li va donar un "nom d'escola" (  , xumng). Aquest "nom d'escola" solia ser el nom principal d'una persona, excepte quan una persona es feia major i els joves havien de cridar-li pel nom de cortesia. El nom d'escola que li van donar a Sun Yat-sen va ser Wn ( ), i aix, com Sun Wen, va ser conegut per la major part de la gent en la primera poca de la seva vida. Aquest va ser el nom pel qual se'l va conixer quan va comenar la seva activitat revolucionria. 

En 1883, als 17 anys d'edat Sun Yat-sen va rebre el bateig cristi, i va comenar els seus estudis a Hong Kong. Amb motiu del seu bateig, va adoptar un nou nom, nom de cortesia ( , ho) en la tradici xinesa, que era Rx n (  , "Renovaci Diria"). Suposadament, hauria pres aquest nom d'una cita del clssic confuci El Gran Ensenyament (  , dxu). Aquest va ser el nom que va utilitzar durant la seva poca d'estudiant a Hong Kong. Ms endavant, el seu professor de literatura xinesa va escriure el seu nom com a Yxi n (  ). Encara que en mandar, les pronunciacions de Rixin i Yixian sn molt diferents, en cantons ambds tenen la mateixa pronunciaci: Yat-sen. Aquesta pronunciaci cantonesa del seu nom era l'habitual quan es va donar a conixer entre occidentals, la qual cosa va fixar el seu nom a Occident com a Sun Yat-sen. Curiosament, a la Xina ning el coneix avui dia com a Sun Yixian, ni Sun Rixin, ni tampoc Sun Yat-sen en cantons. Ms endavant, Sun Yat-sen va triar un nom de cortesia ( , z): Z izh  (  ). Aquest nom estaria basat en el seu nom d'escola Wen, a partir d'una dita tradicional xinesa que vinculava els dos conceptes. Aquest nom de cortesia va ser poc utilitzat, i tot just s conegut.

En 1897, Sun Yat-sen va arribar al Jap. A l'enregistrar-se en l'hotel en el qual s'allotjava, un amic seu el va registrar amb el cognom japons Nakayama (  ) per a ocultar la seva identitat, ja que era buscat per la policia japonesa. Aparentment, el seu amic xins s'hauria fixat, de cam a l'hotel, en el rtol que penjava del Palau del marqus de Nakayama, prop del Parc Hibiya a Tquio. A partir d'aquest moment, i durant tota la seva estada a Jap, Sun Yat-sen seria conegut com el Sr. Nakayama. Els carcters Nakayama es pronuncien Zh ngsh n en xins mandar, i aquest seria el seu nom entre els republicans xinesos desprs de la caiguda de la dinastia Qing. Curiosament, aquest nom, Nakayama/Zhongshan havia estat utilitzat com a cognom al Jap, per a la Xina, Sun Yat-sen va passar a utilitzar-lo com a nom propi al costat del seu cognom autntic Sun. Aix, es va convertir per a tots els xinesos de les generacions futures en Sun Zhongshan. Zhongshan significa "muntanya central", i no s un nom xins habitual, la qual cosa li dna  un carcter molt especial com nom nic, i amb el simbolisme afegit del seu significat de "muntanya central", que evoca el seu paper com a pilar de la fundaci de la nova Xina. 

El 1940, el Guomindang o Partit Nacionalista Xins va concedir a ttol pstum a Sun Yat-sen el nom Guf (  , "Pare de la Ptria"), nom utilitzat habitualment a Taiwan. En la Repblica Popular de la Xina, en canvi, se'l coneix de vegades com a "Precursor de la Revoluci" (     , Gmng Xi nxngzh ).

Sun Yat-sen va utilitzar molts ms noms durant la seva poca d'exili. S'ha dit que va arribar a utilitzar fins a trenta noms diferents.

Trajectria poltica. 
En 1894, fund a Honolulu la Societat per a la Regeneraci de Xina (   , x ngzh nghu), que tenia com a objectiu promoure el renaixement poltic de la Xina i fomentar les activitats revolucionries contra la dinastia Qing per a instaurar un govern democrtic en el seu pas. Va participar en l'aixecament de Guangzhou el setembre de 1895, temptativa de cop d'estat fallida per la qual va haver d'escapar a Jap. Va passar nombrosos anys en l'exili al Jap, Europa, els Estats Units i el Canad. En Londres va ser segrestat l'11 d'octubre de 1896 per membres de l'ambaixada imperial xinesa, per va aconseguir ser posat en llibertat, donant-se a conixer en el Regne Unit com capdavanter revolucionari xins. 

En 1905, durant el perode japons del seu exili, funda en Tquio la Societat de l'Aliana (   , tngmnghu). Aquesta societat seria l'embri del qual naixeria en 1911 el Guomindang o Partit Nacionalista Xins. El 10 d'octubre de 1911 es trobava prop de Denver (Estats Units) quan es va produir l'Aixecament de Wuchang, revolta revolucionria a Wuhan, provncia de Hubei, que va provocar la caiguda de l'ltima dinastia imperial. AL produir-se aquesta revoluci Sun va tornar a Xina, dirigint-se a Nanjing, on va ser designat President provisional de la nova Repblica de la Xina el 29 de desembre d'aquest mateix any. El Govern provisional de Nanjing controlava tot just una part reduda del pas. Sun va arribar a un acord amb Yuan Shikai perqu aquest, que controlava l'exrcit en el nord de la Xina, enderroqus finalment a l'Emperador, que encara no havia adms la fi del seu poder. Sun va permetre a Yuan Shikai convertir-se en President de la Repblica. En 1913, Sun Yat-sen va intentar apartar a Yuan Shikai del poder, sense xit, la qual cosa el va dur a un nou exili japons. 

El 1915, a Jap, es va casar per segon cop amb Song Qingling, i posteriorment es va oposar a les vint-i-una reclamacions japoneses. El 1917 va tornar a Xina, establint-se a Guangzhou, on va ser nomenat President d'un autoproclamat Govern Nacional. All va fundar l'Acadmia Militar de Whampoa, dirigida per Chiang Kai-shek, des d'on va intentar organitzar un exrcit per a conquistar el nord de Xina, en poder de Yuan Shikai. Va organitzar el Guomindang com a un partit d'estil leninista, malgrat no ser comunista, la qual cosa li va valer el suport de la Komintern, i va propiciar el primer Front Unit dels nacionalistes del Guomindang amb el recentment creat Partit Comunista Xins. El 12 de mar de 1925, Sun Yat-sen, als 60 anys d'edat, malalt de cncer, va morir poc desprs d'arribar a Pequn, on es dirigiria per a iniciar negociacions amb els dirigents del nord de la Xina per a assolir la reunificaci nacional. 

Desprs de la seva mort, Chiang Kai-shek es va convertir en el lder del Guomindang. En 1926 aquest va llanar l'expedici del Nord per a conquistar el nord de Xina. En 1927 va traslladar el Govern de Guangzhou a Wuhan, i en 1928 establia la capital de la Repblica de Xinesa en la ciutat de Nanjing, la "capital del sud", complint els desitjos de Sun Yat-sen. Des de llavors, a Nanjing es troba el Mausoleu de Sun Yat-sen, on est enterrat. El 27 d'abril de 2005, el llavors President del Guomindang a Taiwan, Lien Chan, amb motiu del seu viatge histric al Continent, va acudir al Mausoleu de Nanjing per a retre homenatge al fundador del seu partit. 

Doctrina poltica. 
La seva doctrina, de carcter nacionalista, es desenvolupa en la poltica dels Tres Principis del Poble, que consisteix en el nacionalisme, la democrcia i el benestar del poble. Utilitzant aquests principis com base ideolgica, Sun pretenia fer de Xina un pas lliure, prsper i fort. S'ha dit que els Tres Principis del Poble mostren influncies de la poltica democrtica del president nord-americ Abraham Lincoln, encara que tamb t postulats de carcter socialista, similars als quals van inspirar el desenvolupament del comunisme xins de Mao Zedong. Aquests principis s'apliquen actualment en la Constituci de la Repblica de Xina de 1947, que segueix vigent a Taiwan. 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111567" title="Lustrum" nonfiltered="577" processed="576" dbindex="45615">
Lustrum prpiament era una purificaci del poble rom que feien els censors al Camp de Mart al acabar el cens de propietats. Aquesta purificaci es feia cada cinc anys. 

El primer lustrum es va fer el 566 aC pel rei Servi Tulli quan va completar el seu cens i en endavant es va fer regularment cada cinc anys; inicialment les solemnitats les feien els cnsols per desprs del 443 aC ja foren nomenats censors; entre aquesta data i el 294 aC hi van haver 26 parelles de censors per noms 21 lustra (en realitat haurien de ser trenta parelles i trenta lustra per ser regulars) i per tant alguns anys no es va fer el cens i el lustrum (el cens per es podia fer sense el lustrum i al menys aix va passar dues vegades que se spiga (el 459 aC i el 214 aC) degut a grans calamitats). El darrer lustrum es va fer l'any 74 sota Vespasi. En endavant la paraula lustrum es va usar com a sinnim d'un perode de cinc anys, i sense relaci amb el cens.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111568" title="Plebs" nonfiltered="578" processed="577" dbindex="45616">
La plebs era la classe social baixa, en general els pobres, per lliures (no esclaus). A l'antiga Roma, els plebeus eren el com dels ciutadans romans, diferents dels patricis. Ms tard, plebeu va designar als membres ms pobres de la societat. Durant l'imperi s'anomenava aix a qualsevol que no pertanys a les ordres senatorial o dels cavallers.

Es desconeix l'origen de la distinci entre plebeus i patricis, no hi han prou evidncies que tingui un origen racial ni que hi hagus aquesta distinci a la era dels reis.

Per els ciutadans del poble de Roma durant l'poca de Rmul s'anomenaven patricis i eren els nics habitants de Roma. Durant el regnat de Ancus Marcius els plebeus arriben a Roma, com a ciutadans de segona, fruit de aliances diplomtiques. En qualsevol cas, durant la fundaci de la Repblica romana, els plebeus van ser exclosos dels collegis religiosos i de les magistratures, i la Constituci de les dotze taules no permetia el casament entre classes.

Plebs deriva de plere que vol dir omplir. Els plebeus eren considerats l'autentica poblaci romana. Inicialment era la paraula oposada a patricis, els pares de les primeres famlies romanes, que segurament foren qui van inventar el nom, i que monopolitzaven tot el poder deixant els dems fora. Aix que plebeus eren tots els que no eren patrici i que no tenien dret al poder. Els pobres es queixaven que els seus afers (per exemple judicis) foren decidits per jutges patricis que solien ser arbitraris; i els que eren rics per no patricis es queixaven que podien combatre o pagar taxes per no podien decidir les gran qestions d'estat o controlar els seus pagaments.

Els pobres i rics no patricis es van organitzar en assemblea (consilium plebis) el 494 aC (490 aC segons la cronologia de Varro) i van demanar drets politics. Aquesta oposici poltica liderada pels rics per amb suport dels pobres, fou coneguda per plebs, nom que fou agafat amb orgull. Els primers que van poder ser plebeus foren els edils que organitzaven els ludi plebeii; desprs es van crear els tribuns de la plebs, un oficial que podia vetar les lleis dels cnsols patricis i les decisions financeres dels questors. Els decemvirs temporals installats per escriure les lleis (les taules de les dotze lleis) estaven repartits entre patricis i plebeus i en aquestes lleis es prohibeix el matrimoni entre patricis i plebeus (aix fou abolit el 445 aC); per donar accs al consolat als plebeus, que trobava certes dificultats religioses, es va instaurar la figura del trib amb poder consular que generalment eren tres o sis i un al menys havia de ser patrici. El saqueig de Roma pels gals el 387 aC els tribuns van demanar el retorn al sistema de dos cnsols, un de plebeu i un de patrici. El dictador Camil va accedir a aquestes demandes el 367 aC i a canvi es va crear la magistratura dels pretors, exclusiva pels patricis.

Els rics plebeus llavors aliats al plebeus pobres contra els patricis, quant van arribar al poder van trencar la seva aliana i foren aliats als patricis; progressivament la distinci va perdre importncia i al segle III aC era irrellevant. En el seu lloc van sorgir les classes del nobiles (senadors i cavallers) i dels plebeus (pobres lliures).

Les peticions del plebeus van ser recollides a final del segle II aC i al segle I aC pels anomenats populars. 

Amb el temps els plebeus de Roma van rebre terres a provncies, i els que van restar tenien dret a un subsidi alimentari (annona). Les assemblees populars foren cancellades per Tiberi. Els plebeus van passar a ser un proletariat urb. La paraula plebeus encara fou usada en temps moderns, en oposici a l'aristocrcia.

Vegeu tamb.
Classe social a l'antiga Roma;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111572" title="Provncia romana" nonfiltered="579" processed="578" dbindex="45618">

A l'Antiga Roma, una provncia era la unitat territorial i administrativa bsica i, fins la Tetrarquia (als voltants del 296), ms gran de les possessions territorials de l'Imperi fora de la pennsula Itlica.

Les provnces eren normalment governades per poltics de rang senatorial, sovint antics cnsols o antics pretors. Una excepci ms tardana va ser la provncia d'Egipte, adquirida per August desprs de la mort de Cleopatra: era regida exclusivament per governadors de rang eqestre, potser per a desencoratjar les ambicions senatorials. Aquesta divergncia d'Egipte, tot i ser nica, no contravenia la llei romana, ja que Egipte era considerat propietat privada d'August, seguint la tradici dels reis hellenstics temps abans.

Les provncies de la Repblica.
El terme provincia es referia originalment a una tasca o deure dins l'estat rom. Durant la Repblica Romana, els magistrats eren elegits per un perode d'un any, i als que servien fora de la ciutat de Roma, com ara els cnsols en campanya, se'ls assignava una provncia particular (una rea d'autoritat). El terme no va adquirir un sentit territorial fins que Roma va comenar a expandir-se ms enll d'Itlia durant la Primera guerra pnica, i les primeres provncies permanents, Siclia i Sardenya, van ser establertes el 241 aC i el 237 aC, respectivament.

A principis de cada any, les provncies eren repartides als seus futurs governants per mitj d'un sorteig o d'un nomenament. Sovint es donaven les provncies on hi havia ms problemes dels esperats (rebellions, invasions brbares...) als cnsols, que tenien el ms gran prestigi i ms experincia, mentre que la resta eren atribudes als pretors i propretors. La distribuci de les legions a les provncies tamb depenia del perill que hi havia a cadascuna d'elles. L'any 14, per exemple, la provncia de Lusitnia no tenia una legi permanent per la Germnia Inferior, en qu la frontera del Rin encara no havia estat pacificada, tenia una guarnici de quatre legions. Aquestes provncies problemtiques eren les ms desitjades pels futurs governadors. Els problemes comportaven guerra, i la guerra era una oportunitat de saquejar ciutats, fer presoners per a vendre'ls com a esclaus i enriquir-se.

Llista de les provncies de la Repblica.
 241 aC - Siclia, provncia propretorial (senatorial a partir del 27 aC);
 231 aC - Crsega i Sardenya, provncia propretorial (senatorial a partir del 27 aC);
 203 aC - Gllia Cisalpina, provncia propretorial (unida amb Itlia als voltants del 42 aC);
 197 aC - Hispnia Citerior i Hispnia Ulterior, provncia propretorial (imperials a partir del 27 aC);
 167 aC - Illria, provncia propretorial (imperial a partir del 27 aC);
 146 aC - Macednia, provncia propretorial (senatorial a partir del 27 aC);
 146 aC - frica, provncia propretorial (senatorial a partir del 27 aC);
 129 aC - sia, provncia propretorial (senatorial a partir del 27 aC);
 120 aC - Gllia Transalpina (ms endavant Gllia Narbonesa), provncia propretorial (senatorial a partir del 27 aC);
 74 aC - Bitnia, provncia propretorial (senatorial a partir del 27 aC);
 74 aC - Creta i Cirene, provncia propretorial (senatorial a partir del 27 aC);
 64 aC - Cilcia i Xipre, provncia propretorial (senatorial a partir del 27 aC);
 64 aC - Sria, provncia propretorial (senatorial a partir del 27 aC);
 51 aC - Gllia Comata (dividida el 22 aC);
 30 aC - Egipte, propietat personal d'August, amb un governant especial anomenat Praefectus Aegypti ;
 29 aC - Moesia, provncia propretorial (imperial a partir del 27 aC);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111583" title="Llista de compositors de cinema catalans" nonfiltered="580" processed="579" dbindex="45620">
Aquesta s una selecci dels compositors catalans ms representatius en el camp de la msica per al cinema.

 Augusto Alguer Alguer (Barcelona 1906 - Madrid 1992);
 Augusto Alguer i Dasca (Barcelona 1934);
 Joan Albert Amargs i Altisent (Barcelona 1950);
 Eduardo Arbide Amilibia (Dumaguete, Filipines, 1960);
 Albert Argudo i Lloret (Barcelona 1945);
 Santi Arisa i Pujol (Manresa 1947);
 Josep Maria Bardag i Freixas (Barcelona 1950-2001);
 Agust Borguny i Garriga (Sabadell 1894 - Barcelona 1967);
 Manuel Camp i Oliveres (Manresa 1947);
 Xavier Capellas i Sans (Rub 1962);
 Josep Casas i Aug (Barcelona 1913-1988);
 Carles Cases i Pujol (Sallent 1958);
 Xavier Cugat i Mingall (Girona 1900-Barcelona 1990);
 Antoni Daz i Conde (Barcelona 1914-Mxic 1976);
 Joan Dotras i Vila (Barcelona 1900-Canet de Mar 1978);
 Joan Duran i Alemany (Barcelona 1896-Barcelona 1970);
 Enrique Escobar Sots (Linares 1921-Barcelona 2004);
 Rafael  Ferrer i Fit (Sant Celoni 1911-Barcelona 1988);
 Ramon Ferrs i Musolas (Valls 1878-Barcelona 1962);
 Robert Gerhard (Valls, 1896 Cambridge, 1970);
 Pasqual Godes i Terrats (Barcelona 1899-1944);
 Ricard Lamote de Grignon i Ribas (Barcelona 1899-1962);
 Frederic Martnez i Tud (Barcelona 1907-1975);
 Josep Mas i Portet "Kitflus" (Mollet del Valls 1954);
 Jaume Mestres i Prez (Barcelona 1907-1994);
 Ricard Miralles i Izquierdo (Barcelona 1944);
 Xavier Montsalvatge i Bassols (Girona 1912-Barcelona 2002);
 Ramon Muntaner i Torruella (Cornell de Llobregat 1950);
 Jordi Nogueras i Serret (Argentona 1961);
 Jos Manuel Pagn (Lausana 1949);
 Joan Pineda i Sirvent (Barcelona 1931);
 Baltasar Samper i Marqus (Palma de Mallorca 1888-Ciutat de Mxic 1966);
 Carles Santos i Ventura (Vinars 1940);
 Josep Sol i Snchez (Mollet del Valls 1930);
 Jaume Torrents i Gutirrez de Pando (Barcelona, 1900-1976);
 Josep Maria Torrens i Ventura (Esparreguera, 1899-Barcelona, 1986);
 Joan Vives i Sanfeliu (Barcelona 1953);

 Bibliografia .
 Joaquim Romaguera i Rami, director Diccionari del cinema a Catalunya Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2005;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111584" title="Llista de provncies romanes" nonfiltered="581" processed="580" dbindex="45621">
 Llista de provncies romanes el 14 dC .

Senatorials governades per antics cnsols .

frica;
sia;

Senatorials governades per antics pretors .

Hispnia Btica;
Gllia Narbonense;
Siclia;
Macednia;
Acaia;
Creta i Cirenaica;
Xipre;
Pont i Bitnia;

Imperials governades per antics cnsols .

Hispnia Tarraconense;
Germnia Superior;
Germnia Inferior;
Dalmcia;
Pannnia;
Msia;
Sria;
 
Imperials governades per antics pretors .

Lusitnia;
Gllia Aquitnia;
Gllia Lugdunense;
Gllia Belga;
Sardenya i Crsega ;
Galcia;
Cilcia;

Imperials governades per procuradors .

Rcia;
Alps Martims;
Alps Cottis;
Alps Penins;
Nric;
Trcia;

Imperials governades per prefectes .

Egipte;

 Provncies romanes l'any 211 .

Senatorials governades per antics cnsols .

frica;
sia;

Senatorials governades per antics pretors .

Hispnia Btica;
Gllia Narbonense;
Siclia;
Macednia;
Acaia;
Creta i Cirenaica;
Xipre;
Lcia i Pamflia;

Imperials governades per antics cnsols .

Tarraconense;
Germnia Superior;
Germnia Inferior;
Dalmcia;
Pannnia Superior;
Msia Superior;
Msia Inferior;
Britnia Inferior;
Britnia Superior;
Tres Dcies;
Sria Cele;
Sria Palestina;
Capadcia;

Imperials governades per antics pretors .

Lusitnia;
Gllia Aquitnia;
Gllia Lugdunense;
Gllia Belga;
Rcia;
Galcia;
Cilcia;
Pont i Bitnia;
Nric;
Pannnia Inferior;
Trcia;
Sria Fencia ;
Arbia;
Numdia;

Imperials governades per procuradors .

Sardenya i Crsega;
Alps Martims;
Alps Cottis;
Alps Penins;
Epir;
Mauritnia Cesariense;
Mauritnia Tingitana;

Imperials governades per prefectes .

Egipte;
Mesopotmia;


 Provncies romanes el 395 aC .

 Prefectura de les Gllies .

Vicariat  d'Hispnia.

Consulars:

Btica;
Lusitnia;
Galcia;

Praeses:

Tarraconense;
Cartaginense ;
Tingitana;
Balears;

 Vicariat de Septem Provinciarum .

Consulars:

Vienense;
Lugdunense;
Germnia Primera (Germnia Superior);
Germnia Segona (Germnia Inferior);
Blgica Primera;
Blgica Segona;

Praeses:

Alps Penins i Grais;
Gran Sequnia;
Aquitnia Primera;
Aquitnia Segona;
Novempopulnia;
Narbonense Primera;
Narbonense Segona;
Lugdunense Primera;
Lugdunense Segona;
Lugdunense Tercera;
Lugdunense Snona;

Vicariat de Britnia.

consulars:

Mxima Cesariense;
Valntia;

Praeses:

Britnia Primera;
Britnia Segona;
Flvia Cesariense;

 Prefectura d'Itlia .

Vicariat de Roma.

consulars:

Campnia;
Tscia i mbria;
Pic Suburbicari;
Siclia;

Correctors:

Aplia i Calbria;
Bruttium i Lucnia;

Praeses:

Samni;
Sardenya;
Crsega;
Valria;

Vicariat d'Itlia.

consulars:

Vencia i stria;
Emlia;
Ligria;
Flamnia i Pic Annonari;

Praeses:

Alps Cottis;
Rcia Primera ;
Rcia Segona ;

Subvicariat d'Illria occidental.

consulars:

Pannnia Segona;

correctors:

Svia;

Praeses:

Pannnia Primera;
Dalmcia;
Nric Mediterrani;
Nric Ripense;
Valria Ripense;

Vicariat de l'frica.
El vicari d'frica responia davant l'emperador i no davant el Prefecte d'Itlia.
consulars:

Bizacena;
Numdia;

Praeses;

Tripolitana;
Mauritnia Sitifiense;
Mauritnia Cesariense;

Prefectura d'Illria.

Dicesis de Dcia.
Directament dependent del prefecte (no hi havia vicari).

consular:

Dcia Mediterrnia;

Praeses:

Msia Primera (Msia Superior);
Prevalitana;
Dardnia;

Dux:

Dcia Ripense;


 Proconsolat d'Acaia.
Directament dependent del prefecte.

Acaia;

Vicariat de Macednia.

consulars:

Macednia;
Creta;

Praeses:

Tesslia;
Epir vell;
Epir nou;
Macednia Salutaris, repartida entre la Dicesi de Dcia i el vicariat de Macednia.

Prefectura d'Orient.

Vicariat dels Comtes d'Orient.

consulars:

Palestina Primera;
Fencia;
Sria Primera;
Cilcia Primera;
Xipre;

Praeses:

Palestina Segona;
Palestina Salutaris;
Fencia libanesa;
Eufratense;
Sria Salutaris;
Osroene;
Mesopotmia;
Cilcia Segona;

Comte militar;

Isuria;

Dux;

Arbia;

Subprefectura Augustrlia.

Praeses:

Lbia Superior;
Lbia Inferior;
Tebaida;
Egipte;
Arcdia;

Corrector:

Augustenses;

Dicesis d'sia.

consulars:

Pamflia;
Ldia;
Cria;
Lcia;
Licania;
Psdia;
Frgia Pacatiana;
Frgia Salutaris;

Vicariat del Pont.

consulars:

Bitnia;
Galcia;

corrector:

Paflagnia;

Praeses;

Honoriados;
Galcia Salutaris;
Capadcia Primera;
Capadcia Segona;
Hellenopont;
Pont Polemoniac;
Armnia Primera;
Armnia Segona;

Vicariat de Trcia.

consulars:

Europa;
Trcia;

Praeses:

Hemimontus;
Rdope;
Msia Segona (Msia Inferior);
Esctia;

Dependncies directes de l'Emperador .
En segon grau del Procnsol d'sia.

 consular:

Hellespont;

Praeses:

Provncia Insular (o Provncia de les Illes);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111587" title="Nui" nonfiltered="582" processed="581" dbindex="45622">

Nui s un atol del grup nord de Tuvalu.

Geografia.
L'atol est format per 9 illots majors, i una dotzena d'illots menors, sobre l'anella de corall d'uns 200 m d'ample. Amb la marea baixa es pot anar caminant d'un illot a un altre. El ms gran, i l'nic habitat s Fenua Tapu ('terra sagrada'), situat al sud de l'atol. La superfcie total s de 2,83 km . La poblaci total era de 548 habitants al cens del 2002.

Histria.
Va ser l'nica illa trobada per lvaro de Mendaa, el 1568, abans d'arribar a les illes Salom. La va anomenar Isla de Jess. Va ser colonitzada per emigrants micronesis de Kiribati. Avui la poblaci parla gilbertenc, la llengua de les illes Gilbert, i tuvalu, la llengua oficial a Tuvalu.

Enllaos externs.
Mapa de Nui;


 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111588" title="Nanumaga" nonfiltered="583" processed="582" dbindex="45623">

Nanumaga, abans Nanumanga, s una illa del grup nord de Tuvalu situada a 71 km al sud de Nanumea i a 110 km a l'oest de Niutao.

Geografia.
L'illa t una forma ovalada amb tres llacunes interiors. La ms gran s Vaiatoa amb quatre illots. La superfcie total s de 2,78 km . 

La poblaci total era de 589 habitants al cens del 2002. T dues viles a l'oest de l'illa: Tokelau ('nord') i Tonga ('sud').

Histria.
Va ser descoberta, el 1780, per Francisco Mourelle que la va anomenar Isla del Cocal.


 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111590" title="Paul Oppenheim" nonfiltered="584" processed="583" dbindex="45624">
Paul Oppenheim ( 17. de juny de 1885 - 22. Juny 1977) va ser un qumic i filsof de la cincia alemany.

Nasqu a Frankfurt del Main essent d'origen jueu. Estudi qumica a Freiburg. Amb l'arribada del nazisme a Alemanya emigr primer a Brusselles el 1933 i desprs als Estats Units el 1939.

Amb Karl Gustav Hempel i Kurt Grelling public treballs sobre filosofia de la cincia i sobre el concepte de Gestalt.

 Obres .

 Hempel, C.G. i Oppenheim, P.: Der Typusbegriff im Lichte der neuen Logik. Wissenschaftstheoretische Untersuchungen zur Konstitutionsforschung und Psychologie. ;
 Kurt Grelling i Paul Oppenheim,    Der Gestaltbegriff im Lichte der neuen Logik , Erkenntnis 7 (1937/38), 211 225 bersetzung: 1988.1.
 Kurt Grelling i Paul Oppenheim,    Supplementary Remarks on the Concept of Gestalt , Erkenntnis 7 (1937/38), 357 359 1988.2.
 Kurt Grelling i Paul Oppenheim,    Concerning the Structure of Wholes , Philosophy of Science 6 (1939), 487 488.
 Kurt Grelling i Paul Oppenheim,   Logical Analysis of  Gestalt  as  Functional Whole  sent in for the Fifth International Congress for the Unity of Science (Cambridge, Mass., 1939), TS, 8 S. C.G. Hempel, Princeton, Neudruck: 1988.3, 1999.1.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111591" title="Indiaca" nonfiltered="585" processed="584" dbindex="45625">

La Indiaca s un joc de moviment i la pilota amb que s'hi juga. El joc t les seves arrels a Sud-amrica. L'Indiaca s un tipus de joc d'equip que com el voleibol o el bdminton que es juga amb una xarxa que divideix el camp. Es juga amb un estri anomenat Indiaca com el mateix joc i que es colpeja amb la m. El joc s'ha anat popularitzant cada cop ms a Alemanya. s un joc per tamb s'ha organitzat com a esport. Aquest est dividit a Alemanya en tres federacions: la CVJM, la Eichenkreuz i la Deutschen Turnerbund (DTB).

El 26 de maig de 2000 es va fundar a Berln la federaci mundial anomenada International Indiaca Association (IIA). Aquesta associaci s'ha proposat els objectius de celebrar tornejos internacionals aix com uniformar les diferents formes del joc. Hi ha federacions importants a Alemanya i al Jap, per tamb formen part de la federaci Sussa, Estnia, Eslovquia, Brasil i Luxemburg. A Alemanya est representada la IIA a travs de la DTB. A l'agost del 2001 es va celebrar a Estnia el primer mundial d'Indiaca i el 2006 el segon.  

Se suposa que el joc prov dels nadius sudamericans. All existeix el joc des de fa uns cent anys com a esport. El 1936, el professor d'esport Karlhaus Krohn va observar aquest joc als joves de Copacabana i el port a Alemanya. Heinz Karl Kraus va aconseguir organitzar fora associacions i unir-les en la Deutschen Turnerbund (DTB).

 Regles .

Es juga en un camp de 16 x 6,10 metres dividit en 2 meitats en les quals juga cada equip, respectivament. La xarxa pot variar entre els 2 i els 2,35 metres segons l'alada i el sexe dels jugadors. Cada equip t 5 jugadors en el camp i com a mxim 5 jugadors de recanvi.

La pilota entra en el joc a partir del servei que realitza el jugador que est en la posici de darrera i a la dreta, i aquest ha de colpejar la pilota per sobre de la xarxa. Cada equip pot tocar tres cops la pilota amb la m o l'avantbra abans de tornar la pilota a l'equip contrari sense que caigui a terra. Quan un equip comet un error o falta, l'equip contrari obt un punt i el dret a servei. Quan canvia el dret de servei es realitza una rotaci de la posici dels jugadors en el sentit de les agulles del rellotge.

El joc el guanya l'equip que fa primer 25 punts amb com a mnim 2 punts de diferncia amb l'altre equip. El partit es juga a dos o tres jocs.

 Tcniques .

La tcnica del joc s'assembla a la del voleibol com en el servei, passes des de sota, per sobre, el mat i els bloquejos. La correcta realitzaci dels cops es poden realitzar en parelles o en grups petits. Aquests sn els cops ms fcils i tamb sn importants per comenar a jugar. S'han d'apendre altres tcniques. Primer s'haurien d'entrenar els cops per sota i desprs els superiors. Els serveis sn semblants als cops inferiors i per tant poden anar lligats en quan a l'ensenyament. El cop per sota s adequat per al control de pilota quan aquesta ve d'un passe tou i curt. Aquests passes poden estar fet a una o dues mans. En els entrenaments es pot anar practicant en parelles o en grups petits. Desprs es poden fer petits jocs d'introducci com per exemple "quin grup pot aguantar ms temps la pilota sense que toqui el terra". Anlogament es pot practicar els passes superiors. S'ha de tenir en compte de practicar en primer lloc els passes en lnia recta i desprs els cops amb direcci. El cop per tal de collocar la pilota en el camp contrari, i per tant un cop important en el joc, s el mate. Aquest ha de ser llanat de forma que l'equip contrari li costi rebrate'l. Els no iniciats en la prctica del joc, haurien de practicar per tenir un bon impuls i vol en el passe. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111593" title="Autmat finit" nonfiltered="586" processed="585" dbindex="45626">

Un autmat finit (AF) o mquina d'estats finits (FSM de l'angls Finite State Machine) s un model matemtic d'un sistema compost per estats, transicions i accions. Un estat emmagatzema informaci del passat. Una transici indica un canvi d'estat i es descriu per la condici que s necessria acomplir per activar la transici. Una acci s una descripci d'una activitat que es realitza en un moment donat. D'accions n'hi ha de diversos tipus:

Acci d'entrada: executa l'acci quan s'entra a l'estat.
Acci de sortida: executa l'acci quan s'abandona l'estat.
Acci d'Input: executa l'acci depenent de l'estat actual i les condicions d'entrada.
Acci de Transici: executa l'acci quan succeeix una certa transici.

Classificaci.

Hi ha dos grups diferenciats: Acceptadors/Reconeixedors i Transductors.

Acceptadors i reconeixedors.

Aquest tipus de maquines donen una sortida binaria, responent si o no si l'entrada s'accepta o no. Alguns dels estats de l'AF es defineixen com finals. Quan tota l'entrada s'ha processat, si l'estat on es troba l'AF s un estat final, l'entrada s'accepta; si no, l'entrada es rebutja. L'entrada d'aquests AF s una cadena constituda per smbols d'un alfabet i de fet es determina si aquesta cadena pertany al llenguatge que l'autmat reconeix. Per definici, els llenguatges que poden acceptar els AF sn els llenguatges regulars. 

Transductors.

Els transductors generen sortides basats en les entrades i/o els estats usant accions. Sn usats per aplicacions de control. N'hi ha dos tipus:

Mquina de Moore: Aquests AF noms usen accions d'entrada, les sortides noms depenen de l'estat actual. ;
Mquina de Mealy: Aquests AF usen accions d'entrada, per tant les sortides depenen de les entrades i de l'estat actual.

Definici formal.

Formalment, un autmat finit acceptador pot ser descrit com una 5-tupla  on:
  s un alfabet d'entrada (un conjut finit i no buit de smbols);
  un conjunt finit i no buit d'estats;
  s l'estat inicial i element d'; En un Autmat Finit no Determinsta,  es un conjunt d'estats inicials.
  s la funci de transici: ;
  s un conjunt d'estats d'acceptaci o finals, subconjunt d'.
Formalment, un autmat finit transductor pot ser descrit com una 6-tupla  on:
  s un alfabet d'entrada (un conjut finit no buit de smbols);
  s l'alfabet de sortida (un conjunt finit no buit de smbols);
  un conjunt finit i no buit d'estats;
  s l'estat inicial i element d'; En un Autmat Finit no Determinsta,  es un conjunt d'estats inicials.
  s la funci de transici: ;
 la funci de sortida.

Si la funci de sortida s funci de  l'estat i de l'alfabet d'entrada: () la definici corresponent  a una Mquina de Mealy. Si la funci de sortida depen noms de l'estat: () la definici correspon a una Mquina de Moore

Exemple (acceptador)

  = ,
S = ,
T =  ;
s = S1;
A = .

Formes de representar un autmat finit.

A ms d'anotar un AF fent servir la seva descripci formal, s possible representar-lo mitjanant altres anotacions que resulten mes cmodes. Les ms usuals sn:

 Les Taules de Transicions:  la taula de transicions per l'AF de l'exemple s;




 Els Diagrames de transicions: el diagrama de transicions per l'exemple s;





 Les Expressions regulars. Es demostra que donat un autmat d'estats finits, existeix una expressi regular que el representa.


   1*   (1*   0   1*   0)*


Descripci informal del seu funcionament.
En l'inici del procs de reconeixement d'una cadena d'entrada, l'AF es troba a l' estat inicial i a mida que processa cada smbol de la cadena va canviant l'estat d'acord amb el que hi ha determinat a la funci de transici. Quan s'ha processat l'ltim dels smbols de la cadena d'entrada, l'autmat s'atura. Si l'estat en el que s'atura s un estat dacceptaci o final, llavors la cadena pertany al llenguatge reconegut per l'autmat; en cas contrari, la cadena no pertany al llenguatge.

Autmats finits deterministes.
Uu AFD o Autmat Finit Determinista s tot autmat finit on els seus estats d'arribada est unvocament determinat per l'estat inicial i el carcter llegit per l'autmat.

s clar que, al contrari de la definici d'Autmat finit, aquest s un cas particular on no es permeten transicions lamda (buides), el domini de la funci T s S (amb el qual no es permeten transicions des de un estat d'un mateix smbol a diversos estats).

A partir d'aquest autmat finit s possible trobar l'expressi regular resolent un sistema d'equacions.

S1 = 1 S1 + 0 S2 +  ;
S2 = 1 S2 + 0 S1;

Sent   la paraula nulla. Resolent el sistema i fent s de les reduccions apropiades s'obtenen la segent expressi regular: 1*(01*01*)*.

Inversament, donada una expressi regular s possible generar un autmat que reconegui el llenguatge en qesti utilitzant l'agorisme de Thompson, desenvolupat per Ken Thompson, un dels principals creadors d'UNIX, juntament amb Dennis Ritchie.

Un tipus interessant d'autmats finits deterministes sn els tries .

Autmats finits no deterministes.

Un AFN, AFND o autmat finit no determinista s aquell que pot tenir ms d'una transicions per una parella de carcter d'entrada i estat. Es classifiquen en autmats que tenen transicions   i autmats sense transicions   depenent de l'existncia o no d'una o ms transicions sense que l'autmat llegeixi el proper carcter de la cadena que esta analitzant.

Tot i que un AFD i un AFND tenen definicions diferents, tericament es pot mostrar com aquests sn equivalents i que, donat un AFND, es pot construir un AFD equivalent i viceversa.

Un autmat finit no determinista tamb pot o no tenir ms d'un node inicial.

Vegeu tamb.
Sistema determinista;
Teoria de grafs;
Llenguatge regular;
Transductor d'estats finits;

 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111594" title="Nacionalisme andals" nonfiltered="587" processed="586" dbindex="45627">


El nacionalisme andals s un moviment poltic i social que defensa el reconeixement d Andalusia com a naci dins d Europa. Els principals partits poltics que representen al nacionalisme andals sn el Partido Andalucista (PA), el Partido Socialista de Andaluca (PSA) i altres partits ms minoritaris i independentistes com Nacin Andaluza (NA), Asamblea Nacional de Andaluca (ANA). Tamb nomenar el Sindicato de Obreros del Campo (SOC) i el Bloque Andaluz de Izquierdas (BAI), aix com a altres grups com l organicazin juvenil Jaleo!!!, organitzaci independentista i socialista minoritria. 
 Histria del nacionalisme andals . 
La histria del nacionalisme andals comena en el segle XIX. Durant el regnat d'Isabel II ja havia sorgit a Andalusia un fort moviment anarquista, idea que va venir conjunta a un sentiment regional profund que va acabar per evolucionar i donar lloc al nacionalisme andals. Fou desprs de la Revoluci Gloriosa, en 1873, quan el moviment andalusista va comenar a prendre fora en les provncies occidentals de la regi. Durant la I Repblica es van proclamar independents nombrosos cantons d'Andalusia i es va redactar a Antequera un projecte de Constituci el 1883 que proclamava un estat independent d'Andalusia com una Repblica cantonal, per que mai va ser reconegut. A aquesta Constituci la hi coneix com la Constituci Federal d'Antequera de 1883.

Fou en 1918 quan tornaria a alar-se en la Assemblea de Ronda, on ja apareix Blas Infante, nomenat pel parlament Andals en el prembul de l'Estatut d'Autonomia mitjanant decret (D.S.P.A. n 24, de 14 d'abril de 1983) Pare de la "Ptria Andalusa". s en aquesta assemblea on es crearen la bandera d'Andalusia i el seu escut. En la II Repblica Espanyola el nacionalisme andals, de la m de Blas Infante, aconsegueix redactar un estatut d'autonomia per a Andalusia, per no arribaria a aprovar-se a causa del esclat de la Guerra Civil desprs de la revolta militar de 1936. Durant la guerra i el franquisme, molts andalusistes van ser afusellats (com Blas Infante) o es van exiliar. No seria fins a 1973 quan ressorgiria el nacionalisme andals de m de Alejandro Rojas Marcos, fundador del Partit Socialista d'Andalusia, que ms tard passar a denominar-se Partit Andalucista.

El 4 de desembre de 1977 uns dos milions de persones surten als carrers per tota Andalusia demanant l'autonomia, convocats per tots els partits poltics excepte la Uni de Centre Democrtic. Desprs del referndum del 28 de febrer de 1980, s'aprova l'estatut d'autonomia. Actualment el nacionalisme andals actual t com senyal ms caracterstic la bandera nacionalista andalusa, que s la bandera d'Andalusia amb una estrella de cinc puntes vermella en el centre, encara que hi ha altres banderes nacionalistes, per aquesta s la ms coneguda i usada pels nacionalistes andalusos.
Vegeu tamb.
Nacionalisme;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111595" title="The Beach Boys" nonfiltered="588" processed="587" dbindex="45628">
The Beach Boys s una banda de rock and roll i msica pop  estatunidenca formada el 1961 a Califrnia. Format pels tres germans Brian (compositor, vocals, baix, piano), Carl (guitarra, vocals] i Dennis Wilson (bateria, vocals), amb en Mike Love (vocals) i n'Al Jardine (guitarra, vocals).

Ses canons recreen una forma de vida despreocupada, plena d'alegria, i melodies vocals, amb lletres sobre platges, noies i surf com a senyals d'identitat.

Discografia.
lbums d'estudi.
Surfin' Safari (1962) #32 US;
Surfin' USA (1963) #2 US, #17 UK;
Surfer Girl (1963) #7 US, #13 UK;
Little Deuce Coupe (1963) #4 US;
Shut Down Volume 2 (1964) #13 US;
All Summer Long (1964) #4 US;
The Beach Boys' Christmas Album (1964) #6 US;
The Beach Boys Today! (1965) #4 US, #6 UK;
Summer Days (and Summer Nights!!) (1965) #2 US, #4 UK;
Beach Boys' Party! (1965) #6 US, #3 UK;
Pet Sounds (1966) #10 US, #2 UK;
Smiley Smile (1967) #41 US, #9 UK;
Wild Honey (1967) #24 US, #7 UK;
Friends (1968) #126 US, #13 UK;
Stack-O-Tracks (1968) (Did not chart);
20/20 (1969) #68 US, #3 UK;
Sunflower (1970) #151 US, #29 UK;
Surf's Up (1971) #29 US, #15 UK;
Carl and the Passions - "So Tough" (1972) #50 US, #25 UK;
Holland (1973) #36 US, #20 UK;
15 Big Ones (1976) #8 US, #31 UK;
Love You (1977) #53 US, #28 UK;
M.I.U. Album (1978) #151 US;
L.A. (Light Album) (1979) #100 US, #32 UK;
Keepin' the Summer Alive (1980) #75 US, #54 UK;
The Beach Boys (1985) #52 US, #60 UK;
Still Cruisin' (1989) #46 US;
Summer in Paradise (1992);
Stars and Stripes Vol. 1 (1996) #101 US;

lbums en directe.
Beach Boys Concert (1964) #1 US;
Live in London (1970) (released in America in 1976) #75 US;
The Beach Boys in Concert (1973) #25 US;
Good Timin': Live at Knebworth England 1980 (2002);
Songs From Here & Back (2006);

Recopilatoris.
Best of The Beach Boys (1966) #8 US; #2 UK;
Best of The Beach Boys Vol. 2 (1967) #50 US; #3 UK;
Best of The Beach Boys Vol. 3 (1968) #153 US; #9 UK;
Endless Summer (1974 - unofficial) #1 US ;
Spirit of America (1975 - unofficial) #8 US;
Good Vibrations - Best of The Beach Boys (1975) #25 US;
Ten Years of Harmony (1981) #156 US;
Sunshine Dream (1982) #180 US;
Rarities (1983);
Made in U.S.A. (1986) #96 US;
Summer Dreams (1990) #2 UK;
Ultimate Christmas (1998) ;
The Greatest Hits - Volume 1: 20 Good Vibrations (1999) #95 US;
The Greatest Hits - Volume 2: 20 More Good Vibrations (1999) #192 US;
Greatest Hits Volume Three: Best of the Brother Years 1970-1986 (2000);
Classics selected by Brian Wilson (2002) #159 US;
Sounds of Summer: The Very Best of The Beach Boys (2003) #16 US;

Antologies.
Endless Harmony Soundtrack (1998, reissued 2000);
Hawthorne, CA (2001);

Enllaos externs.
La pgina en catal dels Beach Boys;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111599" title="Lou Reed" nonfiltered="589" processed="588" dbindex="45629">

Lewis Allen Reed, ms conegut com a Lou Reed, (Ciutat de Nova York, 1942) s un poeta, cantant i msic de rock, considerat el pare del rock independent.

Va comenar la seva carrera musical com a lder del grup The Velvet Underground i ms tard va dedicar-se a la msica en solitari. 

Discografia en solitari.
lbums d'estudi.
 Lou Reed (1972);
 Transformer (1972);
 Berlin (1973);
 Sally Can't Dance (1974);
 Metal Machine Music (1975);
 Coney Island Baby (1976);
 Rock 'n' Roll Heart (1976);
 Street Hassle (1978);
 The Bells (1979);
 Growing Up in Public (1980);
 The Blue Mask (1982);
 Legendary Hearts (1983);
 New Sensations (1984);
 Mistrial (1986);
 New York (1989);
 Magic and Loss (1992);
 Set the Twilight Reeling (1996);
 Ecstasy (2000);
 The Raven (2003);

En directe.
 Rock n Roll Animal (1974);
 Lou Reed Live (1975);
  (1978);
 Live in Italy (1984);
 Live in Concert (A re-issue of the above album) (1996);
 Perfect Night: Live in London (1998);
 American Poet (2001);
 Animal Serenade (2004);

Enllaos externs.
 Lloc web oficial de'n Lou Reed;
 Lloc web itali ;
Pgina de Velvet Underground i Lou Reed ;
 American Masters: Lou Reed ;
 DM's Discographies, Lyrics, Album reviews, Discografia amb lletres i crtiques dels lbums ;
 Synthesisradio.net, Entrevista de rdio a Lou Reed de la Synthesis Magazine. ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111601" title="Miercurea-Ciuc" nonfiltered="590" processed="589" dbindex="45630">



Miercurea-Ciuc (en hongars: Cskszereda, en alemany: Szeklerburg) s la capital de la Provncia de Harghita, a Romania. Est situada a la regi histrica de la Transsilvnia.

Demografia.
Segons el cens de 2002, la ciutat t una poblaci de 42,029 habitants, dels quals 34,388 o un 81.8% sn hongaresos. 

Descripci.
Miercurea-Ciuc s la capital de la  Provncia Harghita. La ciutat est situada a la part est del comtat, a la Vall d'Olt.  Abans de 1918, Miercurea-Ciuc era la capital del Comtat de Csk, del Regne d'Hongria. 

Desprs que la ciutat esdevingus la capital provncial l'any 1968, es constru el centre de la ciutat seguint un nou estil socialista. Es comen a desenvolupar com a centre de la cultura i identitat dels Szkler. L'any 2001, es convert el vell Hotel Harghita en la Universitat Hongaresa de la Transsilvnia Sapientia, que, tot i ser una universitat privada, s la primera universitat hongaresa de Romania. Altres ciutats transilvanes tamb tenen facultats universitries Sapientia.  Des de la seva obertura, la universitat ha atret cada cop ms joves i intellectuals. 

Miercurea-Ciuc s una de les ciutats ms fredes de tota Romania, amb temperatures d'hivern que poden arribar als -30C, tot convertint la ciutat en un espai ideal per a esports d'hivern. La pista de patinatge de Miercurea-Ciuc, Vkr Lajos m jgplya, s la seu anual dels campionats nacionals d'hoquei sobre gel, que sovint acostuma a guanyar l'equip local, Cskszeredai Sport Club.  Un altre smbol tpic de la ciutat s la famosa cervesa Ciuc (tamb coneguda com a Cski sr), considerada per alguns la millor cervesa de Romania.      

El Carrer Sndor Pet fi s el principal carrer per a vianants de la ciutat. T un ambient jove grcies a la presncia d'estudiants, i reuneix molts restaurants moderns i cafeteries de moda. Les seves especialitats Szkler evoquen imatges d'una petita ciutat de l'Europa de l'Est.  


Al centre de la ciutat, el punt principal d'inters s el Castell Mik, construt en un estil renaixentista tard.  El castell original, ms ornamental, es constru al segle XVII per ordre de Ferenc Mik Hdvgi, el conseller personal de Gabriel Bethlen, governador de Transsilvnia d'aquella poca.  Bona part del castell qued destruda el 1661 durant els assalts ttars, per fou reconstruda a inicis del segle XVIII i utilitzada principalment com a caserna militar; avui dia alberga el Museu Csk Szkely. Darrere el castell s'hi pot trobar una petita Skanzen (poblet de museu), un grupet de cases Csk tradicionals i tanques de fusta. Al carrer que surt del castell hi ha la casa de la villa, construda el 1886, originalment l'edifici del comtat en temps de l'antiga corona hongaresa.  Al costat del castell hi ha la Cort de Justcia del 1904. L'ltim afegit significant al paisatge arquitectnic s el problemtic Temple del Milleni de 2001, dissenyat per l'arquitecte hongars Imre Makovecz i situat al costat de l'Esglsia Barroca de la Santa Creu

A pocs quilmetres de la part est del centre de la ciutat hi ha l'esglsia de Csksomly. Una gran prada de la rodalia ha acollit una peregrinaci anual de catlics durant centenars d'anys. L'esdesdeveniment atrau diversos centenars de milers de persones cada any i se celebra el diumenge de Pentecosta del mes de juny. S'anomena Dia de Sant Csksomly (en hongars: Csksomlyi Bcs). Aquesta trobada tradicional reuneix els hongaresos Szkely i Csng residents a la regi, i tamb un bon nombre de catlics (la majoria hongaresos) d'altres parts de la Transsilvnia, d'Hongria i d'arreu del mn. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111602" title="Organitzaci territorial d'Espanya" nonfiltered="591" processed="590" dbindex="45631">

L'organitzaci territorial d'Espanya t el seu fonament jurdic en el Ttol VIII de la constituci vigent. D'acord amb el que estableix la constituci, el Regne d'Espanya s un estat conformat per nacionalitats i regions, les quals s'han constitut com a comunitats autnomes per mitj d'un procs de devoluci de poders que va comenar el 1979. Durant la segona meitat de la dcada de 1990, es va atorgar autonomia a dues ciutats, les quals es van constituir com a ciutats autnomes. En l'actualitat, les 17 comunitats autnomes i les 2 ciutats autnomes sn les divisions poltiques i administratives de primer nivell d'Espanya. Les comunitats autnomes sn constitudes por una o ms provncies, les quals sn, amb excepci de les comunitats uniprovincials, divisions poltiques i administratives de segon nivell. L'ens bsic, en la majoria dels casos divisions de tercer nivell, sn els municipis. Algunes comunitats, tanmateix, han creat ens supramunicipals amb personalitat jurdica prpia com ara les comarques i les vegueries. 

Des del 2003 i per raons estadstiques basades en les normatives europees i fixades per l'Eurostat, s'han conformat les unitats NUTS a la Uni Europea. Les 17 comunitats autnomes sn classificades en els nivells NUTS-2 i les 50 provncies i les dues ciutats autnomes sn classificades en els nivells NUTS-3. 

Devoluci de poders i la creaci de les autonomies.

L'organitzaci poltica i territorial d'Espanya, abans de la restauraci de la democrcia i la ratificaci d'una nova constituci el 1978 era basada en el centralisme per mitj del qual Espanya es conformava com a Estat unitari dividit en provncies no-autnomes. Durant la transici i l'elaboraci de la constituci, hi havia dos extrems poltics sobre la naturalesa territorial d'Espanya: un grup advocava pel federalisme dins un Estat plurinacional i alguns fins i tot la secessi l'altre advocava per la preservaci del carcter unitari i centralitzat d'una naci dividida en provncies. El resultat va ser un comproms per mitj del qual es reconeixia l'existncia de tres nacionalitats: Catalunya, el Pas Basc i Galcia totes tres que havien aprovat Estatus d'Autonomia durant la Segona Repblica Espanyola, i les quals rebrien autonomia per a la seva gesti interna. No obstant aix, altres regions van demanar consideracions similars, principalment Andalusia que tamb seria inclosa en el grup de "nacionalitats", en all que s'ha anomenat caf per a tots. Finalment la versi final de la constituci reconeixia la dicotomia de les "nacionalitats" i "regions" de la indissoluble naci espanyola, i garantia el dret a l'autonomia per a totes. A les primeres tres "nacionalitats histriques" i a Andalusia, se'ls va atorgar autonomia per mitj d'un procs simplificat i gaireb automtic. La resta de les regions havien de seguir el cam estipulat pels articles 143 i 152 de la constituci, si volien accedir a l'autonomia. Totes les provncies es van conformar en comunitats autnomes entre 1979 i 1983, i van aprovar, cadascuna, un Estatut d'Autonomia. El 31 de juliol, 1981, Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo president del govern i Felipe Gonzlez, lder de l'oposici, van acordar els Pactes Autonmiques (actualitzats el 1992 pel que seria aleshores el president del govern, Felipe Gonzlez i el lder de l'oposici Jos Mara Aznar) que identificaven aquestes autonomies. No obstant aix, la devoluci de poders va ser asimtrica. 

L'article 143 de la constituci establia que noms dues o ms provncies limtrofes, o una o ms provncies insulars amb caracterstiques o enllaos histrics, culturals i econmics comuns podien constituir-se com a comunitats autnomes. Alternativament, una provncia no insular es podia constituir com a comunitat autnoma uniprovincial noms si era una entitat regional histrica.  A ms de les quatre nacionalitats, la gran majoria de les comunitats que es van constituir corresponien a la primera categoria amb l'excepci de La Rioja, la Regi de Mrcia, Astries i Cantbria, comunitats autnomes uniprovincials de la segona categoria. Tan bon punt les comunitats autnomes s'haguessin constitut, la formaci de federacions entre comunitats autnomes era prohibida en l'article 145.

El cas de la provncia de Madrid va ser problemtic. Ats que Madrid no era una provncia d'entitat regional histrica, ans pertanyia a la identitat cultural de la regi de Castella, es considerava una de les provncies naturals constituents de la proposada comunitat de Castella - la Manxa. Tanmateix, durant el procs preautonmic de Castella - la Manxa, va ressorgir l'antiga rivalitat entre les ciutats de Toledo i Madrid. El decret del rgim preautonmic de la comunitat preveia la incorporaci de la provncia de Madrid si es garantia l'absoluta igualtat amb la resta de les provncies. Com a capital de l'Estat, els poltics volien que Madrid conservs un grau relatiu d'autogovern, a la qual cosa els representants castellans, es van oposar, excloent Madrid de llur projecte d'autonomia. Per altra banda, Madrid no tenia vincles histrics amb la regi de Castella la Vella i aquesta s'afrontava a la imminent separaci de les provncies de La Rioja i Cantbria durant el seu procs cap a l'autonomia. Una altra opci, per molt ms complicada polticament, era que Madrid es constitus en quelcom d'equivalent a un districte federal o capital, com la ciutat de Mxic o Washington DC Finalment es va optar per la constituci d'una comunitat autnoma uniprovincial; tanmateix, Madrid no complia amb els requisits estipulats en l'article 143, ja que no tenia una "identitat regional histrica" diferenciada, en ser part de la identitat castellano-manexega. Per accedir a l'autonomia, es va fer s de les prerrogatives estipulades en l'article 144 de la constituci que establia que el Parlament podria aprovar la creaci d'una comunitat autnoma per "motius d'inters nacional" encara que aquesta no compls amb els requisits estipulats en l'article anterior. Aix doncs, la provncia de Madrid es va constituir com a comunitat autnoma el 1983, i s l'nica provncia que va accedir a la seva autonomia per aquest cam. 

Els cassos del Pas Basc i de Navarra tamb van ser excepcionals. Ambdues volien fonamentar la seva autonomia en el reconeixement dels furs, que incloen l'autonomia fiscal- que els havien estat atorgats als seus regnes quan aquests van ser incorporats a la corona de Castella el segle XVI, i els quals havien estat conservats constitucionalment fins temps moderns, a diferncia dels furs de les parts constituents de la Corona d'Arag que es van perdre amb la promulgaci dels Decrets de Nova Planta el segle XVIII. El Pas Basc va accedir a la seva autonomia com a "nacionalitat" per mitj del procs simplificat, per, en reconeixement dels seus furs, tamb va rebre autonomia fiscal, coneguda com el concierto econmico, en castell, que no era atorgada a cap altre comunitat. Navarra, que no era considerada "nacionalitat", volia fonamentar la seva autonomia exclusivament en la preservaci dels seus furs, i va ser l'nica regi a rebre autonomia per mitj de l'"actualitzaci" i contextualitzaci d'aquests furs. Per tant, no t un Estatut d'Autonomia per se, sin una "Llei de Reintegraci i Millorament del Rgim Foral de Navarra". En principi, Navarra s l'nica divisi poltica de primer nivell que no s una "comunitat autnoma" sin una "comunitat foral", a ms uniprovincial, encara que en la prctica, llevat de la seva autonomia fiscal, funciona administrativament i polticament com la majoria de les comunitats autnomes i s representada en el Parlament com la resta. 

Alguns grups poltics del Pas Basc advocaven per la uni de totes les provncies de parla basca, inclosa Navarra. Ja que Euskadi va rebre autonomia abans que Navarra, el seu Estatut d'Autonomia inclou una provisi especial que permetr la uni de Navarra al Pas Basc si aix ho decideixi. Fins ara, Navarra no ha mostrat cap inters a fer-ho. Si ho fan, la seva uni seria l'nica excepci sancionada pel Parlament en la disposici addicional quarta a la prohibici de la federaci de dues o ms comunitats autnomes.

Finalment, durant la dcada de 1990 i d'acord amb la disposici quarta de la constituci, es va permetre que Ceuta i Melilla, dues ciutats localitzades en la costa del nord d'frica, accedissin a l'autonomia si llurs ajuntaments ho demanaven. Ambdues es van constituir com a "ciutats autnomes" de l'Estat espanyol.

Altres comunitats autnomes, a ms de les quatre originals, tamb s'han identificat com a nacionalitats. La Comunitat Valenciana, en el seu Estatut de 1982 va accedir a la seva autonomia fent referncia a l'exercici del dret a l'autogovern reconegut a les nacionalitats,  i en el seu nou Estatut, es defineix com a "nacionalitat histrica". Canries es va definir com a nacionalitat en una esmena el 1996, que reitera en el seu nou Estatut del 2007. Les Illes Balears, es defineixen com a "nacionalitat histrica" en el seu nou Estatut aprovat el 2007.  De manera concurrent, tanmateix, alguns grups poltics de les quatre nacionalitats histriques que van accedir a l'autonomia com a tals, han proposat definir-se com a "nacions". En l'elaboraci del nou Estatut de Catalunya, el Parlament de Catalunya va definir la comunitat com a "naci" que va ser rebutjada pel Parlament espanyol. La versi final va conservar el terme "nacionalitat" en l'articulat, per va incloure en el prembul, el terme "naci" com la definici aprovada pel Parlament catal contextualitzada com a "realitat nacional reconeguda com a nacionalitat" per la constituci espanyola. S'ha debatut l's del terme naci tamb en l'elaboraci dels futurs Estatuts d'Autonomia de Galcia i Andalusia.

Divisions administratives de primer nivell: les autonomies.
Les comunitats autnomes.
Article principal: Comunitats autnomes d'Espanya;

Una comunitat autnoma s una entitat territorial que, d'acord a la constituci espanyola, gaudeix d'autonomia legislativa i competncies executives, i de la facultat de gestionar les seves activitats poltiques per mitj de l'elecci d'un cos de representants. L'estructura de l'Estat espanyol en les comunitats autnomes es recull en la Constituci espanyola de 1978. El text de la constituci estableix els poders que poden assumir les comunitats autnomes i aquells que noms sn atribuci de l'Estat. Les comunitats autnomes sn: Andalusia, Arag, Astries, Cantbria, Castella i Lle, Castella - la Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Euskadi, Galcia, les Illes Balears, les Illes Canries, La Rioja, Madrid, Mrcia i Navarra, aquesta ltima amb la denominaci de "comunitat foral". 

Les ciutats autnomes.
El 1995 es va aprovar a les Corts Generals un estatut especfic per a crear les ciutats autnomes. Encara que no els atorga facultats legislatives els permet proposar en les Corts iniciatives legislatives que consideren oportunes. Aquesta s la principal diferncia entre les comunitats i les ciutats autnomes: les ciutats no tenen una assemblea legislativa autnoma prpia. Les ciutats autnomes de l'Estat espanyol sn Ceuta i Melilla ambdues localitzades al nord d'frica.

Divisions administratives de segon nivell: les provncies.

Article principal: Provncies d'Espanya;
La constituci espanyola estableix les provncies com a divisi administrativa de segon nivell i la base per mitj de la qual es crearien les comunitats autnomes. s a dir, les provncies sn divisions administratives els privilegis de les quals sn conferits pel govern central i no pas per les comunitats a les que pertanyen. Les provncies, constitucionalment, sn entitats locals amb personalitat jurdica prpia, determinada per l'agrupaci de municipis, i sn governades per diputacions. No obstant aix, existeixen alguns rgims diferents quant a les diputacions:
 les comunitats autnomes uniprovincials assumeixen les competncies de llurs respectives diputacions provincials;
 la Comunitat Foral de Navarra assumeix les competncies de la diputaci provincial;
 les comunitats insulars (Canries i i les Illes Balears) gaudeixen de consells insulars;
 al Pas Basc, les diputacions forals dels territoris histrics assumeixen les competncies de les diputacions provincials. ;

La divisi provincial actual va ser creada el 1833 per Javier de Burgos sobre els lmits dels antics regnes hispnics basant-se en els ideals d'igualtat i en el centralisme del nou rgim inspirat en la Revoluci Francesa. Es va oficialitzar per mitj del Reial Decret del 30 de novembre. Aquesta divisi encara s vigent, llevat d'alguns petits canvis territorials que es realitzarien poc desprs de la publicaci del decret, i del decret-llei de Miguel Primo de Rivera que el 1927 dividia les illes Canries en dues provncies. En l'actualitat sn 50 les provncies d'Espanya. Les provncies sn les circumscripcions utilitzades per a les eleccions generals del Congrs dels Diputats, i en conjunci amb les comunitats autnomes, per a les eleccions del Senat.

Divisions administratives de tercer nivell: els municipis.

Vegeu tamb l'article: Llista de municipis d'Espanya;
La constituci espanyola estableix els municipis com a ens bsic de l'organitzaci territorial d'Espanya amb personalitat jurdica plena i els garanteix autonomia per a llur gesti interna, la qual correspon als ajuntaments integrats per batlles i regidors. L'autonomia dels municipis, per tant, s garantida primerament pel govern central, i desprs per les comunitats a les quals pertanyen. Per tant, encara que les comunitats cren altres divisions administratives superiors als municipis o transmunicipials, l'existncia dels municipis procedeix i s garantida directament per decret constitucional i no per decret estatutari. Les comunitats autnomes poden, tanmateix, alterar els termes municipals que comprenguin llurs territoris. Algunes comunitats fan s d'altres designacions per als municipis, com a Astries, on es coneixen com a consejos o conseyos (consells).

Altres entitats administratives.
La constituci espanyola, en l'article 141 secci tercera permet la creaci d'agrupacions municipals diferents a la provncia; s a dir, l'agrupaci de municipis en altres ens locals inferiors a la provncia. Aquestes entitats sn creades per les comunitats autnomes i llurs facultats, prerrogatives i drets s'estableixen directament en els Estatuts d'Autonomia. L'existncia d'aquestes divisions s regional i procedeix dels Estatuts d'Autonomia de les comunitats a les quals pertanyen i no pas pel govern central. No totes les comunitats han aprovat o implementat la creaci d'altres ens administratius superiors als municipis. Aquests ens, si gaudeixen de personalitat jurdica, sn divisions administratives de tercer nivell de l'Estat superior als municipis que llavors es converteixen en divisions administratives de quart nivell. Si no gaudeixen de personalitat jurdica ni d'autonomia, llavors sn noms divisions d'organitzaci territorial cultural i/o histrica i no pas divisions poltico-administratives. Les vegueries i les comarques catalanes, aix com les comarques valencianes, gaudeixen de personalitat jurdica i autonomia, i per tant, sn divisions poltico-administratives de tercer nivell (si es conserven les diputacions provincials a Catalunya com a divisions de segon nivell). Les merindades de Navarra o les comarcas d'Astries, tanmateix, no gaudeixen de personalitat jurdica prpia i sn organitzacions territorials no administratives.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111606" title="La Casa Blanca" nonfiltered="592" processed="591" dbindex="45633">








Sa Casa Blanca s un barri de Palma, situat a prop de Sant Jordi, de l'Aeroport de Son Sant Joan, i del Son Ferriol; el seu nom es deu a un hostal pintat de blanc devora el cam a Manacor, en el lmit de les possessions de Son Mir, Son Aixal, Son Cilis i Son Bau.

La possessi de Sa Casa Blanca tenia, l any 1876, 51 quarterades, la majoria incultivables del Prat de Sant Jordi. Amb la dessecaci del pant, prospera l actual nucli de poblaci, el creixement del qual est actualment condicionat pel trnsit aeri de l aeroport i el trnsit viari de la carretera de Manacor.

 Enllaos externs .
La Casa Blanca ;

Bibliografia.
GARCA LLINS, Alejandro. Pla de Sant Jordi.Histria d un poble. Associaci de Venats Pla de Sant Jordi. Ajuntament de Palma. Dipsit legal PM 336/1997





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111607" title="Dosmetre" nonfiltered="593" processed="592" dbindex="45634">
Un dosmetre s un aparell medidor que s'utilitza per a registrar la dosi de radiaci ionitzant rebuda per la persona que el duu. Existeixen diversos tipus de dosmetres, els ms comuns sn el dosmetre capacitor d'aire i el dosmetre termolluminiscent.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111608" title="3 de 8 amb l'agulla" nonfiltered="594" processed="593" dbindex="45635">
El 3 de 8 amb agulla s un castell de 8 pisos d'alada i 3 castellers per pis, que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 6 pisos. L'estructura d'aquest castell s ms oberta que la d'un 3 de 8 per tal que el pilar tingui espai a l'interior del castell. Una vegada l'enxaneta fa l'aleta al 3 i comena a baixar del castell, l'acotxador entra al pilar com a enxaneta. Com la resta de castells amb agulla, noms es considera carregat quan el pilar complert resta sobre la pinya, s a dir, quan l'estructura del 3 s'ha desmuntat.

Tot i que normalment els castells amb l'agulla al mig tenen una estructura de 4 castellers per pis (com el 4 de 8 amb agulla o el 4 de 9 amb folre i agulla), tamb se n'han fet amb l'estructura de 3 castellers per pis (3 de 6 amb agulla o 3 de 7 amb agulla).

El primer cop que es va portar el 3 de 8 amb agulla a una plaa fou per part dels Castellers de Vilafranca que el van descarregar el 29 d'octubre del 2006 a Sitges, en el marc de la 14a diada de la Colla Jove de Sitges. Aquest castell no es repetiria fins l'any segent, el dia 15 d'agost del 2007, en qu els vilafranquins el portarien a La Bisbal del Peneds en la seva diada de Festa Major, on s'ofereix un "suplement" econmic per castell indit en aquella plaa.

Ja a l'any 2008, a la diada de la festa major del Catllar, es va descarregar dues vegades aquest castell: la Colla Vella dels Xiquets de Valls el feia per primer cop i per als Castellers de Vilafranca era el tercer. Dies ms tard, durant la Diada de Sant Flix 2008, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va intentar per primer cop a la histria del mn casteller el 3 de 9 amb folre i agulla.

El 28 de setembre del mateix 2008, en el marc de la Fira de Sant Miquel a Lleida, els Minyons de Terrassa van plantar tamb el seu primer 3 de 8 amb agulla, sent aix la tercera colla en portar-lo a plaa i, tamb, descarregant-lo al primer intent. (Aquell mateix any, i en l'actuaci de la seva trentena Diada de la Colla, els Minyons de Terrassa carregarien el primer 3 de 9 amb folre i agulla de la histria, el 16 de novembre del 2008 al Raval de Montserrat de Terrassa).

 Colles que han fet el 3 de 8 amb agulla.
                       

D=descarregat   C=carregat    ID=Intent Desmuntat    I=Intent




Poblacions on s'ha fet el 3 de 8 amb l'agulla.


D=Descarregat   C=Carregat   ID=Intent Desmuntat   I=Intent
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111610" title="Sega Dreamcast" nonfiltered="595" processed="594" dbindex="45636">


La Sega Dreamcast (Japons:        ) va ser l'ltima consola de videojocs creada per Sega. Desprs que la Dreamcast fora discontinuada, Sega va abandonar el negoci de venda de videoconsoles, dedicant-se al mn de les mquines recreatives i al desenvolupament de programari per a plataformes d'altres empreses.

La Dreamcast va ser llanada el 27 de novembre de 1998 al Jap i el 9 de setembre de 1999 en Amrica, molt abans que altres mquines de la seva generaci estiguessin al mercat. Va ser la primera consola que va oferir connexi a internet, tant per a jocs com a navegaci per pgines web. La Dreamcast va gaudir de bones vendes inicialment i va ser una de les mquines ms encertades de Sega. Va ser un intent de reconquistar el mercat de les consoles amb un sistema de prxima generaci dissenyat per a reemplaar a la PlayStation de Sony i a la Nintendo 64 de Nintendo, per principalment per culpa de la desconfiana (algunes consoles i accessoris de Sega  van ser poc encertats, com el 32X i el Sega CD) i la proximitat d'una saturaci del mercat per l'aparici de Nintendo GameCube, Sony PlayStation 2, i de la  Microsoft Xbox SEGA es va donar compte que el negoci estava en els jocs i no en les consoles. En Gener de 2001, Sega va anunciar que desprs de Dreamcast no farien ms consoles per a dedicar-se en exclusiva al desenvolupament de videojocs. El pblic va malinterpretar com que el sistema havia fracassat (just en el seu millor moment), per curiosament a partir de llavors les vendes de la consola es van disparar, ja que la pirateria era summament fcil (bastava de posar un disc d'arrancada abans del joc pirata o usar directament una cpia amb autoarrancada, sense necessitat installar xip de cap tipus) i en la gent regnava la idea que si no la comprava s'esgotarien les existncies. En expandir-se tant les vendes de la consola per a jugar amb jocs pirates, que motiva que ms gent descobrira com era de fcil jugar amb jocs piratejats, els desenvolupadors de jocs per a Dreamcast van comenar a cancellar projectes (incls estant prcticament acabats) per no considerar-los rendibles. El que va fer que abans de tindre competncia tinguera un aband prematur de novetats, encara a pesar d'haver pogut competir almenys durant una temporada amb els nous sistemes. Esta mescla d'xit i fracs de Dreamcast va fer les coses ms fcils a la competncia. Els primers jocs de la competncia oferien menys qualitat que els jocs de Dreamcast (alguns jocs ni tan sols han sigut superats en el que s el conjunt total del joc pels sistemes actuals, cas de Soul Calibur, joc de llanament de Dreamcast), amb la qual cosa es continuaven venent Dreamcast per a jugar a jocs pirates encara havent-hi la competncia. 

Dreamcast usava un format propietari de discos cridat GD-ROM per a emmagatzemar els jocs, intentant evitar la "pirateria", per aconseguint uns resultats poc efectius, ja que es va descobrir que els discos contenien defectes de disseny, i els pirates van ser capaos de copiar els jocs. Sega es culpava en gran part a si mateixa pels alts nivells de pirateria del seu Dreamcast   el seu s del format GD-ROM va ser dominat totalment per la compatibilitat de la consola amb el format Mil-CD, el qual permetia a la consola arrancar des d'un CDR estndard. La compatibilitat amb Mil-CD va ser eliminada de la revisi final de la Dreamcast al final de la vida de la consola.

Microsoft va cooperar amb Sega amb la idea de promoure el seu Sistema Operatiu Windows CE per a videojocs, per Windows CE per a Dreamcast va mostrar capacitats limitades comparant amb el sistema operatiu natiu de Dreamcast. Les biblioteques que Sega va aportar oferien ms potncia final, encara que resultava ms dificultosa la realitzaci de conversions entre consola i PC.


La Dreamcast t una modesta comunitat d'hackers. La disponibilitat del kit de desenvolupament de Windows CE en Internet, aix com conversions dels Sistemes Operatius Linux i NetBSD per a Dreamcast van donar als programadors una selecci de ferramentes de desenvolupament per a treballar. Un Sistema Operatiu casol cridat Kallistios oferix compatibilitat amb la majoria del maquinari, per no oferix multi-tarea, la qual cosa s superflu per als jocs. Molts emuladors i altres utilitats (mp3, reproductors DivX i visors d'imatges) han sigut portats o programats per a la consola, aprofitant-se de la relativa facilitat amb la qual l'usuari casol podia crear un CD capa d'arrancar en una Dreamcast no modificada a nivell de maquinari.

Sega va llanar una placa, usant la mateixa tecnologia que la Dreamcast, crida Sega NAOMI per a usar en videojocs recreatius.

Encara que la Dreamcast va ser discontinuada oficialment al 2001, es continuen desenvolupant jocs comercials (la majoria noms al Jap).  El 24 de febrer de 2004, Sega va llanar el seu ltim joc conegut per a Dreamcast, cridat Ponxo Ponxo Fever. Un xicotet nombre de jocs de third-partys es continuen llanant i alguns altres nous jocs sn oficialment comercialitzats per Sega Jap. Actualment incls es ven una xicoteta quantitat de consoles procedents de reparacions, ja que la demanda continua sent alta.

 Especificacions .
CPU: SH-4 RISC amb unitat FPU vectorial de 128 Bits (freqncia d'operaci: 200 MHz 360 MIPS/1.4 GFLOPS);
Motor Grfic: PowerVR2DC (PowerVR2 CLX2 modificat) de NEC amb 8 MB de VRAM.
Memria RAM: 16 Mb.
Targeta de So: Sper Intelligent (Yamaha) Processador de so amb CPU RISC ARM de 32-Bit (64 canals PCM/ADPCM) amb 2 MB de memria.
Unitat GD-ROM: velocitat mxima 12x (quan funciona a una velocitat angular constant) - CAV GD-ROM s un nou mig de memria d'alta densitat. La seua capacitat mxima era de 1.2 Gb.
Mdem: Mdem extrable de 56 Kbps (33.6 Kbps a Europa). En algunes regions d'sia no va ser incls).  Un adaptador de banda ampla (bsicament una targeta Ethernet prpia basada en un xip Realtek) conegut popularment com BBA (broadband adapter) estava disponible per separat.
Eixida de Color: Aproximadament 16.77 milions de colors simultanis (24 bit).
Emmagatzemament: "Visual Memory Unit" (VMU) unitat removible amb 128 Kb de capacitat de memria.

Perifrics per a la Sega Dreamcast.
Comandament estndard amb creu digital, estic analgic, 4 botons i 2 gallets.
Visual Memory Unit (targeta de memria amb pantalla, creu i botons).
Arcade Estic.
Mdem dial up de 56k.
Broadband adapter (adaptador de xarxa per a banda ampla).
Canya de pescar, usada en jocs de pesca.
Pistola, usada en jocs de tir.
Maraques, usades en Samba D'Amic i la seua continuaci, Samba D'Amic Veure. 2000.
Teclado.
Ratol.
Estora de ball, usada en jocs de ball com els Dance Dance Revolution o Feet Of Fury.
Micrfon, usat en Seaman i Alien Front Online.
Vibration Pack, per a donar efectes de vibraci als comandaments o perifrics.
Dreamcast Developement Kit Katana, per al desenvolupament d'aplicacions Dreamcast.

Aplicacions i jocs novells.
NesterDC emulador de la NES, que emula a la perfecci la majoria dels jocs de la consola de 8 bits de Nintendo.
DreamSNES emulador de la Super Nintendo.
GNUboy emulador de la Game Boy.
Emuladors de moltes altres consoles i ordinadors.
ScummVM DC, adaptaci del motor ScummVM que permet jugar a les aventures grfiques en 2D de LucasArts.
Beats of Rage DC i adaptacions basant-se en un motor de creaci de jocs d'estil beat'em up, modificable per complet i molt senzill, realitzat per Senile Team, els creadors del fams joc homnim.
Reproductors de vdeo per a diferents formats (Divx i MPG entre altres).
Conversions de Quake, Doom, Quake II, entre altres.
Conversions de Linux, NetBSD i QNX.

 Vegeu tamb .
Llista de videojocs de Dreamcast;

 Referncies .





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111611" title="Harpacticoid" nonfiltered="596" processed="595" dbindex="45637">


Harpacticoida s un ordre de la subclasse copepoda que cont unes 1700 espcies conegudes. Les seves formes sn variables, normalment lineals i ms o menys cilndriques. Sn animals molt petits i de mides des de 0'4 a 3 millmetres. En general, el primer segment torcic est incorporat al cefalotrax i l'ltim s'inclou a l'abdomen.

Famlies.
Hi ha 54 famlies:


Adenopleurellidae;
Aegisthidae;
Ambunguipedidae;
Ameiridae;
Ancorabolidae;
Argestidae;
Balaenophilidae;
Cancrincolidae;
Canthocamptidae;
Canuellidae;
Cerviniidae;
Chappuisiidae;
Cletodidae;
Cletopsyllidae;
Clytemnestridae;
Cristacoxidae;
Cylindropsyllidae;
Darcythompsoniidae;

Diosaccidae;
Ectinosomatidae;
Euterpinidae;
Hamondiidae;
Harpacticidae;
Huntemanniidae;
Laophontidae;
Laophontopsidae;
Latiremidae;
Leptastacidae;
Leptopontiidae;
Longipediidae;
Louriniidae;
Metidae;
Miraciidae;
Neobradyidae;
Normanellidae;
Novocriniidae;

Orthopsyllidae;
Paramesochridae;
Parastenheliidae;
Parastenocarididae;
Peltidiidae;
Phyllognathopodidae;
Porcellidiidae;
Pseudotachidiidae;
Rhizothricidae;
Rotundiclipeidae;
Styracothoracidae;
Superornatiremidae;
Tachidiidae;
Tegastidae;
Tetragonicipitidae;
Thalestridae;
Thompsonulidae;
Tisbidae;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111612" title="Canavelles" nonfiltered="597" processed="596" dbindex="45638">


Canavelles (francs: Canaveilles) s un municipi nord-catal de la comarca del Conflent. Administrativament forma una comuna francesa dins el departament dels Pirineus Orientals.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111615" title="Goniatita" nonfiltered="598" processed="597" dbindex="45639">

Goniatites sn un grup d'ammonits extingit, que estn emparentats amb els nautiloids. Van viure al Devoni inferior, fa uns 400 milions d'anys, i es van extingir durant el perode Permi. 

La conquilla d'aquest grup tenia sutures en forma de zigzag i presentava un melic petit i estret















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111619" title="Cornell de Conflent" nonfiltered="599" processed="598" dbindex="45640">

Cornell de Conflent s un municipi catal de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals, dins el cant de Prada.

Entre les seves construccions destaca l'antic monestir, avui esglsia parroquial de Santa Maria de Cornell de Conflent.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111620" title="Postulats de Koch" nonfiltered="600" processed="599" dbindex="45641">
Els Postulats de Koch van ser formulats per Robert Koch i Friedrich Loeffler al 1884 a partir dels seus experiments amb Bacillus anthracis, i foren publicats per Koch al 1890. Van ser aplicats per establir l'etiologia de la tuberculosi i l'ntrax, per han sigut generalitzats per a la resta de malalties infeccioses

Els postulats de Koch sn:

 El microorganisme ha d'estar present en tots els individus que tinguin la malaltia, per no en individus sans.
 El microorganisme ha de ser recuperat de l'individu malalt i poder ser allat en un cultiu pur.
 El microorganisme allat en el medi de cultiu ha de provocar la malaltia quan s'inoculi en un individu sa.
 El microorganisme s'ha de tornar a allar de l'individu inoculat i ha de correspondre al que es va inocular.

La majoria de bacteris que provoquen malalties en l'home segueixen aquests postulats, excepte Mycobacterium leprae que en ser intracellular estricte no compleix el segon postulat. Els virus, en aquell temps encara no descoberts, tampoc els compleixen.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111622" title="Cocooning" nonfiltered="601" processed="600" dbindex="45643">
Cocooning s la tendncia que s'observa en un individu que cada vegada se socialitza menys i es retira a la seva llar, la qual es converteix en la seva fortalesa. Aquest terme fou creat durant la dcada dels anys 90 del segle XX per Faith Popcorn, un cercador de tendncies i consultor de mrqueting. Popcorn va identificar el cocooning com a una tendncia significativa que duria, entre d'altres coses, a les telecompres o al comer electrnic.  

Des que Popcorn va crear aquest terme, la moda ha continuat. L'expansi d'Internet, la tecnologia d'entreteniment domstic, els avenos en les tecnologies de la comunicaci (mbils PDAs, etc...) que permeten el teletreball i comporten, per tant, unes importants repercussions en la demografia, han fet del cocooning una opci cada vegada ms atractiva per a moltes persones.

Els individus que segueixen aquesta tendncia creuen que han de protegir-se del perill que representa l'exterior, per la qual cosa se n'allen.

Cocoon, mot angls del qual se'n deriva el mot cocooning, vol dir capoll i, com a verb, fa allusi a l'acci d'amagar-se.

Vegeu tamb.
 Hikikomori;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111624" title="Manu" nonfiltered="602" processed="601" dbindex="45644">
Manu (mina) era una unitat de pes de l'Orient Mitj. A Assria era equivalent a mig quilo i estava dividida en 60 sicles. La mina babilnia era tamb mig quilo (499,80 grams) i estava dividia en 6 karsa i 60 sicles.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111626" title="Zuzu" nonfiltered="603" processed="602" dbindex="45645">
Zuzu (paraula que vol dir divisi) era la meitat d'un sicle, unitat de pes assria i babilnia. Un zuzu equivalia a 4,17 grams.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111629" title="Quirat (desambiguaci)" nonfiltered="604" processed="603" dbindex="45646">



Moneda assria, vegeu giru.
Moneda almorvit.
Unitats de mesura en joieria i orfebreria. Vegeu Quirat;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111634" title="Dric" nonfiltered="605" processed="604" dbindex="45647">
El dric fou una moneda persa aquemnida d'or introduda per Darios I el gran. Cada pea tenia entre 8,25 i 8,46 grams d'or, i corresponia al sicle de Babilnia. Portava a una costat la figura d'un arquer coronat i a l'altre una espcie de quadrat enfonsat.

Herdot diu que Darios I el gran, fill d'Histaspes, va reformar les monedes perses i va encunyar peces d'or pur i en general es pensa que el dric va prendre el nom d'aquest Darios encara que Valeri Harpocrati diu que ja existia la moneda abans del seu temps. La moneda va circular tant a Prsia com a Grcia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111636" title="Talent" nonfiltered="606" processed="605" dbindex="45648">
El talent fou una unitat de massa grega que en el tipus estndard de l'tica i dels Ptolemeus mesurava 27,47 kg. Era equivalent a 60 mna (plural mnai) i 60 dracmes. 

Tamb fou una unitat monetria equivalent a 25,86 kg dividida en 60 mnai, 6.000 dracmes i 36.000 bols.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111638" title="Mna" nonfiltered="607" processed="606" dbindex="45649">
Mna (en plural mnai) era una unitat de pes grega equivalent 457,8 grams. Estava dividit en 100 dracmes.

Tamb era una unitat monetria de 431 grams, dividida en 100 dracmes i 600 bols.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111640" title="Dracma" nonfiltered="608" processed="607" dbindex="45650">

La dracma (en grec modern       , drakhm; en plural        , drakhms, o        , drakhm, fins a 1980) s el nom d'una antiga unitat monetria i de pes de moltes ciutats i territoris de l'antiga Grcia i d'alguns regnes de l'Orient Mitj durant l'poca hellenstica, i tamb la moneda de la Grcia moderna, introduda el 1832 i substituda per l'euro el 2001 a efectes legals, i definitivament el 2002, a ra de 340,750 dracmes per euro. 

 Les antigues dracmes .
La dracma fou una antiga moneda i unitat de pes grega equivalent a 4,578 grams com a unitat de pes i 4,36 grams com a moneda d'or o plata, segons l'estndard atens o tic, pes que variava segons les diferents seques. Al segle II aC el pes de la moneda de plata es va reduir a 4,20 grams. 138 dracmes eren equivalents a 1 mna comercial (diferent del mna ordinari), per avanat el segle II aC es va establir una paritat de 150 dracmes. Sota l'imperi rom fou la moneda de la part oriental, on una dracma era equivalent a 1 denari. La dracma es dividia en 6 bols. 

Dues dracmes eren 1 didracma, que equivalia al sicle babilnic, mentre que 20 dracmes equivalien a un deben egipci.


La tetradracma atenesa del segle V aC (s a dir, les "quatre dracmes") fou la moneda d's ms habitual al mn grec fins a Alexandre el Gran. Hi figurava el perfil d'Atena amb el casc a l'anvers i un mussol al revers, d'aqu que les tetradracmes s'anomenessin popularment glukai (       ), s a dir "mussols". El revers d'aquesta moneda s representat avui dia a la moneda grega d'1 euro.

Arran de les conquestes d'Alexandre el Gran, les monedes anomenades dracmes foren utilitzades en molts dels regnes hellenstics de l'Orient Mitj, incloent-hi el regne ptolemaic d'Alexandria. La moneda rab anomenada drham (en rab     ), coneguda ja en poca preislmica, va heretar el nom de la dracma; el drham s encara el nom de la moneda oficial del Marroc i dels Emirats rabs Units. El nom de la moneda armnia, el dram, tamb deriva de la dracma.

 Les dracmes modernes.

La dracma va reaparixer el 1832, poc desprs de l'establiment del modern estat grec. Va substituir el fnix en termes paritaris. El 1868, Grcia va entrar a la Uni Monetria Llatina i la dracma va passar a equivaler, en pes i vlua, al franc francs. Durant l'ocupaci alemanya de Grcia (1941 1944), una hiperinflaci catastrfica i l'espoli nazi del Tresor grec van fer de la dracma una moneda prcticament sense cap valor real; el 1944, amb la reforma monetria, es canviar 50.000.000.000 antigues dracmes per una de nova. La nova moneda, per, es va devaluar de seguida, i el 1953 es va produir una altra reforma monetria, en qu la nova dracma equivalia a 1.000 de les antigues.

La dracma es dividia en 100 lept (     ), plural de lept (     ). El codi ISO 4217 era GRD i s'abreujava   . (o Dr. fora de Grcia). Era controlada i emesa pel Banc de Grcia (                   , Trpeza tis Ellados).

A l'poca del canvi a l'euro, el 2002, en circulaven monedes d'1, 2, 5, 10, 20, 50, 100 i 500 dracmes, i bitllets de 100, 200, 500, 1.000, 5.000 i 10.000 dracmes. La moneda fraccionria ja havia desaparegut de la circulaci feia temps. 

Enllaos externs.

Banc de Grcia  ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111641" title="bol" nonfiltered="609" processed="608" dbindex="45651">
bol (Obulus) fou la ms petita de les quatre principals denominacions del pes i el diner entre els grecs. Era equivalent a 1/6 d'un dracma, 1/600 d'una mina, i 1/36000 d'un talent, i 0,72 grams. 4,32 grams feien un dracma (6 bols)

Com a moneda els bols eren de plata i al menys en el sistema tic i havia peces de 5, 4, 3, 2 i 1  bols i peces fraccionades de   ,    i   d'bol. La pea de  1   era equivalent a un quart de dracma; el bol tic estava dividit en 8 (o en 10) chalkoi. 

Vegeu tamb.
Litra;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111643" title="Tetradracma" nonfiltered="610" processed="609" dbindex="45652">

La tetradracma, tamb anomenada  stater, era una antiga moneda grega equivalent a 4 dracmes, i amb un pes de 17,24 grams. Durant l'imperi rom la tetradracma fou la moneda oficial d'Egipte i era equivalent a 1 denari.

La tetradracma atenesa del segle V aC fou la moneda d's ms habitual al mn grec fins a Alexandre el Gran. Hi figurava el perfil d'Atena amb el casc a l'anvers i un mussol al revers, d'aqu que les tetradracmes s'anomenessin popularment glukai (       ), s a dir "mussols". El revers d'aquesta moneda s representat avui dia a la moneda grega d'1 euro.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111646" title="Deben" nonfiltered="611" processed="610" dbindex="45653">
Deben de plata era una unitat monetria dels Ptolemeus, equivalent a 20 dracmes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111648" title="Kor (Nbia)" nonfiltered="612" processed="611" dbindex="45654">
Kor fou una fortalesa egpcia a Nbia construda vers el 1850 aC, situada uns 5 kms al sud de Buhen.

Fou part d un conjunt de fortaleses de la regi, destinades tant al comer com a la protecci contra el regne de Kerma. 

Fou evacuada al final de la Dinastia XIII, desprs del 1700 aC


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111649" title="Kor (mesura)" nonfiltered="613" processed="612" dbindex="45655">
Kor o Kurru era una unitat de mesura de capacitat i lquids d'Assria i Babilnia. Era equivalent a 180 litres. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111651" title="Bushel" nonfiltered="614" processed="613" dbindex="45656">
Bushel o Panu era una unitat de mesura de capacitat i lquids d'Assria i Babilnia. Era equivalent a 36 litres.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111653" title="Seah" nonfiltered="615" processed="614" dbindex="45657">
Seah o Sutu era una unitat de mesura de capacitat i lquids d'Assria i Babilnia. Era equivalent a 6 litres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111656" title="Qa" nonfiltered="616" processed="615" dbindex="45658">
Qa o Qu era una unitat de mesura de capacitat i lquids d'Assria i Babilnia. Era equivalent a 1 litres. Un qa era dividit en 2 mina.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111658" title="Ninda" nonfiltered="617" processed="616" dbindex="45659">
Ninda o Akalu era una unitat de mesura de capacitat i lquids d'Assria i Babilnia equivalent a 0,1 litre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111660" title="Llista de malnoms de la Ribera Alta del Xquer" nonfiltered="618" processed="617" dbindex="45660">
Des de fa molts anys, els habitants dels pobles que pertanyen a esta comarca de la provncia de Valncia a ms de tindre el seu gentilici propi, tamb tenen un malnom asociat a cada poble ben conegut a la comarca.

Cadascun d'estos malnoms es deuen a alguns fets que en el passat caracteritzaven als habitants d'estos pobles.
A continuaci teniu una llista amb alguns d'estos malnoms:

 Guadassuar - Carabassots;
 L'Alcdia - Roscans;
 Carlet - Lleganyosos;
 Alzira - Rabossots;
 Carcaixent - Quixots;
 Benimodo - Cuquellos;
 Alginet - Tomaqueros;
 Algemes - Toputs;
 Tous - Toeros;
 Manuel - Bellotes;
 L'nova - Bolos;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111661" title="Ardabu" nonfiltered="619" processed="618" dbindex="45661">
Ardabu (antic persa artabe, arameu ardab) era una unitat de mesura de capacitat i lquids de Babilnia i Assria i altres llocs de l'Orient mitj, equivalent a 52 litres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111677" title="Modius" nonfiltered="620" processed="619" dbindex="45662">
Modius, en catal modi (plural llat modii) era una unitat de mesura romana de capacitat equivalent a 8,754 litres. Un modius castrensis cumulatus era equivalent a 1,5 modii italici i un modius castrensis xystos era equivalent a 22 sextarii.

Un modi era equivalent a un ter d'un mfora quadrantal. Contenia 16 sextarii, 32 heminae, 64 quartari, 128 acetabula i 192 cyathi. Comparat amb la mesura grega era un sext d'un medimne. Els grangers utilitzaven gerres de tres i deu modis. Tamb s'anomena modi a una ter d'una jugera.

Vegeu tamb Modiol.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111679" title="Semodius" nonfiltered="621" processed="620" dbindex="45663">
Semodius (plural semodii) era una unitat romana de mesura de lquids  equivalent a 4,377 litres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111681" title="Sextarius" nonfiltered="622" processed="621" dbindex="45664">
Sextarius (plural sextarii) o Sextari era una unitat de mesura romana de capacitat i de mesura de lquids equivalent a 0,547 litres.

Era una mesura de lquids i slids, una de les principals mesures romanes i punt de connexi amb la mesura dels grecs ja que era igual al , que no fou una mesura originalment grega sin que fou introduda des de Roma.

Un sextari era una sexta part d'un congi i en grec una sexta part d'un . Estava dividit igual que els asos en uncia, sextans, quadrans, triens, quincunx, semissis, etctera; l'una era 1/12 part del sextari o un ciat; un sextant eren dos ciats (cyathus); un quadrant, tres cyathus, un trient, quatre, un quincunx, cinc, etc....

El sextari era idntic al xestes grec i probablement sextari era la forma romana del xestes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111683" title="Quadrantal" nonfiltered="623" processed="622" dbindex="45665">
mfora o quadrantal (o mfora quadrantal) era una unitat de mesura de lquids romana equivalent a 25,86  litres. Els grecs tamb usaven aquesta mesura per l'mfora grega era quivalent a 40 litres.

Fou la principal mesura romana de capacitat de lquids. Fest dona el text d'un plebiscit de data desconeguda que regulava els pesos i mesures:  "Ex ponderus publicis, quibus hac tempestate populus octier solet, uti coaequetur sedulum, uti quadrantal vini octoginta pondo siet: congius vini decem p. (pondo} siet: sex scxtari congius siet vini ; duodequinquaginta sextari quadrantal siet vini" (el quadrantal ha de contenir 80 pondos de vi i el congi 10; el sextari ha de ser 1/6 del congi i 1/48 del quadrantal).

El quadrantal estava subdividit en dos urnes (urnae), 8 congis (congii), 48 sextaris (sextarii), 96 hemines (heminae) , 192 quartaris (quartarii), 348 acetabules (acetabulae), 576 ciats (cyathi)  i 2304 ligules (ligulae). Comparat en mesures seques el quadrantal era tres vegades un modi (modius). La nica mesura ms gran era el culeu o culleu (culeus o culleus) de 20 mfores, que s'utilitzava per fer una estimaci de la producci d'una vinya.
 
Un model estndard de quadrantal era guardat amb gran cura al temple de Jpiter al Capitoli i fou anomenada mfora Capitolina. Tamb all mateix hi havia un congi fet sobre la mateixa base.

L'mfora romana o quadrantal era 2/5 de la d'Egina i 2/3 de la d'tica (metretes); el congi rom era igual al   tic. En mesures seques el quadrantal era tamb 1/3 de la d'Egina per   de la de l'tica (medimnus) i per tant el modi era 1/9 del modi d'Egina i 1/6 del modi d'tica. El sextari rom fou introdut entre el grecs amb el nom de . 

Les relacions eren en mesures liquides

Quadrantal roma = 48 sextaris;
tic metretes = 72 sextaris;
Metretes d'Egina = 120 sextaris;

I en mesures seques:

Modi rom = 16 sextaris;
Medimnus d'tica = 96 sextaris;
Medimnus d'Egina =  144 sextaris;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111684" title="mfora" nonfiltered="624" processed="623" dbindex="45666">


mfora (recipient);
mfora o quadrantal, unitat de mesura romana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111685" title="Congius" nonfiltered="625" processed="624" dbindex="45667">
Congius (catal congi) era una unitat de mesura de lquids romana equivalent a 3,23 litres.

Un congi contenia sis sextaris (sextarii) o l'octava part d'una mfora. Era equivalent a la mesura grega d'un chous, en la seva modalitat gran.

Marc Porci Cat diu que donava un congi de vi als seus esclaus a les festes de la Saturnlia i la Compitlia. Plini el Vell diu que Vovelli Torquat fou anomenat Tricongi (Tricongius) perqu era capa de veure tres congis de vi seguits.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111687" title="Heminae" nonfiltered="626" processed="625" dbindex="45668">
Heminae era una unitat de mesura de lquids romana equivalent a 0,274 litres.

El seu nom fou una derivaci dialectal usada a Siclia i la Magna Grcia d'una mesura grega. S'aplicava a la meitat de la mesura liquida estndard i va passar del grec al sistema mtric rom i fou usat en el mateix sentit, la meitat d'un sextari i equivalent al grec ctila.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111689" title="Quartarius" nonfiltered="627" processed="626" dbindex="45669">
Quartarius (plural quartarii) era una unitat de mesura de lquids romana equivalent a 0,137 litres.

El quartari era equivalent a un quart d'un sextari. 

s troba tanmateix entre les mesures de lquids a Grcia sota el nom de 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111691" title="Cyathus" nonfiltered="628" processed="627" dbindex="45670">
Cyathus era una unitat de capacitat i de mesura de lquids romana equivalent a  0,046 litres, dues conches o 4 ligules.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111704" title="Buru (mesura de superfcie)" nonfiltered="629" processed="628" dbindex="45671">
Buru fou una mesura de superfcie babilnia equivalent a 6,48 hectrees.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111706" title="Plethron" nonfiltered="630" processed="629" dbindex="45672">
Plethron (, plural plethra) fou una antiga mesura de superfcie grega, la principal del sistema de mesura grec. Ms tard fou usada com equivalent de la romana juguera si be en realitat s'acostava ms a un actus (mitja juguera). Cada plethron contenia 4 arurae

Amb el temps va esdevenir una mesura de longitud conservant el nom i era equivalent a cent peus romans,  a 29,57 metres (100 pous, o peus grecs) i tamb 1/6 d'un estadi.

Un plethron (quadrat) era igualment una unitat de superfcie equivalent a 0,0875 hectrees.

Va continuar usant-se a l'Imperi Bizant, definit com a 100 peus o 40 pasos (vema).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111712" title="Cbit" nonfiltered="631" processed="630" dbindex="45673">




Cbit (os), os de l'avantbra;
Cbit (mesura), antiga mesura grega;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111713" title="Cbit (mesura)" nonfiltered="632" processed="631" dbindex="45674">
Cbit (llat cubitus) o pechys fou una antiga mesura de longitud grega equivalent a 44,36 centmetres. Un cbit (quadrat) era igualment una unitat de superfcie equivalent a 0,197 metres quadrats.

Un cbit correspon a l'Ammatu babiloni.

Fou una mesura de longitud usada pels grecs, romans i altres nacions com els egipcis o babilonis, basada en la longitud del bra hum del colze a la monyeca o del colze a l'extrem del dit  ndex (d'aquesta darrera manera era entre romans i grecs); era equivalent a un peu i mig (el cbit roma una mica menys i el grec una mica ms). Els grecs dividien el cbit en dos spans, 6 ample de ma i 24 ample de dit; i els romans en un peu i mig, 6 pams i 24 pollices (pollices)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111715" title="Aroura" nonfiltered="633" processed="632" dbindex="45675">
Aroura o setat fou una mesura de superfcie grecoegpcia equivalent a 0,276 hectrees. Era prcticament equivalent al iugerum (iugera) romana que mesurava 0,252 hectrees.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111716" title="Milia passum" nonfiltered="634" processed="633" dbindex="45676">
Milia passum era una unitat de longitud romana equivalent a 1,48 km i subdividida en mil passus o passes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111718" title="Passus" nonfiltered="635" processed="634" dbindex="45677">
Passus era una unitat de longitud romana equivalent  a 1,48 metres. Mil passus equival a una Milia passum

Els passus consistia en cinc peus romans. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111719" title="Pes (unitat de longitud)" nonfiltered="636" processed="635" dbindex="45678">
Pes era una unitat de longitud romana equivalent a 29,57 centmetres. Es dividia en pams o palmus (1/4).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111720" title="Centria" nonfiltered="637" processed="636" dbindex="45679">
Centria era una unitat de superfcie romana equivalent a 50,365 hectrees.

A l'antiga Roma eren centries les agrupacions de cent. El comicis per centries (Comicis centuriats) o els centurions com a comandament militar derivaven d'aquesta organitzaci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111721" title="Heredium" nonfiltered="638" processed="637" dbindex="45680">
Heredium era una unitat de superfcie romana equivalent a 0,50365 hectrees.

La unitat patrimonial hereditria era tamb lheredium (modernament l'heretat).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111723" title="Iugerum" nonfiltered="639" processed="638" dbindex="45681">
Iugera o Iugerum era una unitat de superfcie romana equivalent a 0,2518 hectrees (el treball d'un dia).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111724" title="Actus" nonfiltered="640" processed="639" dbindex="45682">
Actus fou una mesura romana.

La mesura en distancia es deia actus minimus o actus simplex i equivalia a 120 peus romans i 4 peus d'amplada. 

L'actus quadratus era una unitat de superfcie romana, igual de llarg que d'ample (120 peus romans) es a dir que mesurava 14.400 peus quadrats, que era la meitat d'una juguera equivalent a 0,1259 hectrees (el treball de mig dia).

Era una de les mesures de base 12.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111726" title="As rom" nonfiltered="641" processed="640" dbindex="45683">
L'as era una unitat de mesura romana de pes, coneguda tamb com a lliura romana (1 as = 1/ 88 lliures) i equivalent a 12 unces (unzia) o 327,45 grams. 

L'as era tamb era una moneda de bronze que desprs fou substituda per les monedes de plata.  

L'as com a mesura de pes es dividia en as greu (10 unces), ter d'as (4 unces), quart d'as (3 unces), sis d'as (2 unces), i l'una. 

La moneda es dividia en semis, trients, quadrants i sextants.

Van portar tamb el nom d'as alguns pagaments o tipus de diners:

As circumforani (Aes circumforeaneum) era el diner prestat  pels banquers romans (argentarii) que a tal efecte establien les seves delegacions a la zona  a l'entorn del frum.

As eqestre (aes equestre) fou una de les maneres en que es pagava  als soldats romans abans de la introducci de l' stipendium regular. L'as eqestre era  la quantitat que es donava a un soldat  per la compra d'un cavall.

As hordeari (aes hordearium) fou una de les maneres en que es pagava als soldats romans abans de la introducci de l' stipendium. L'as hordeari era  la quantitat que es donava a un soldat  pel manteniment d'un cavall. Era equivalent a 2000 asos.

As militar (aes militare) fou una de les maneres en que es pagava als soldats romans abans de la introducci de l' stipendium. L'as eqestre era  la quantitat que es donava a un soldat  de l'infantaria romana en un any, i era equivalent a deu mil asos. ;

As manuari (Aes manuarium) era el diner guanyat en el joc a l'Antiga Roma. Es jugava a determinats nmeros i el que  guanyava s'emportava tot el que es jugava que es deia aes manuarium. ;

As uxori era una taxa que pagaven els que arribaven a la majoria d'edat a l'Antiga Roma i no s'havien casat. Fou establert pels censors Marc Furi Camil i Marc Postumi el 403 aC  i no se sap fins quan va existir.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111731" title="Sextant" nonfiltered="642" processed="641" dbindex="45684">
Pel que fa a la moneda romana, vegeu Sextant (moneda).;




El sextant s un instrument que permet mesurar angles entre dos objectes tals com dos punts d'una costa o un astre -tradicionalment el Sol- i l'horitz. Coneixent l'elevaci del Sol i l'hora del dia es pot determinar la latitud a la qual es troba l'observador. Aquesta determinaci s'efectua amb bastant precisi mitjanant clculs matemtics senzills d'aplicar.

Aquest instrument, que va reemplaar l'astrolabi per tenir major precisi, ha estat durant diversos segles de gran importncia en la navegaci martima, fins que als ltims decennis del segle XX es van imposar sistemes ms moderns, sobretot la determinaci de la posici mitjanant satllits. El nom sextant prov de l'escala de l'instrument, que abasta un angle de 60 graus, o sigui, una sisena part d'un cercle complet.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111732" title="Una" nonfiltered="643" processed="642" dbindex="45685">

Una (uncia) s un  dotzena part. Era una unitat de mesura del pes romana equivalent a 27,29 grams. 12 unces eren un as o lliura romana, 10 unces eren un as greu, 4 unces un ter d'as o lliura, 3 unces un quart d'as o lliura i 2 unces un sis d'as o lliura. L'una es dividida en dos semunciae, tres duellae, quatre sicilici, sis sextulae, 24 scrapula i 144 siliquae.

S'aplicava tamb a la moneda (as rom). Varr diu que derivava de unus. 

Connectant el sistema rom de pesos i diners amb els grecs, es van utilitzar altres subdivisions de l'una; quan el dracma fou introdut al sistema rom, l'una contenia 8 dracmes, el dracma tres scrupula, aquesta 2 bols (6 bols = 1 dracma) i un bols 3 soliquae. Ms tard la una fou dividida en  8 dracmes, 24 scrupula, 48 bols i 144 siliquae. En aquesta divisi cal buscar l'origen del sistema (ara ja fora d's) dels italians moderns en qu una lliura era dividida en dotze unces, una una en 8 drams, un dram en 3 scrupules, i un scrupula en 6 carats (1728 carats feien una lliura)

El sistema uncial fou adoptat pels grecs de Siclia, que van anomenar al seu bol com a lliura que estava dividida en dotze parts. 

Aquest sistema uncial era derivat segurament d'Etrria i els romans el van aplicar a tota mena de magnituds o mesures: en longitud una una era 1/12 part d'un peu; en superfcie 1/12 part d'una juguera; en volum 1/12 part d'un sextari; i en temps 1/12 part d'un any.

En l'antic sistema de mesures catal, l'una es dividia en quatre quarts o en setze argenos.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111733" title="Denari" nonfiltered="644" processed="643" dbindex="45686">


Denari fou una moneda de plata romana (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis) emesa desprs del 269 aC. El as de bronze, que casi no circulava, fou eliminat, i  fou substitut per aquesta moneda, els quinaris i els sestercis. Un denari tenia al comenament 4,55 grams de plata per desprs del 130 aC es va rebaixar a 3,85 grams. 

Sota l'imperi era de 3,80 grams per es va rebaixar a 3,10 grams i progressivament es va encara abaixar mes i es va arribar a fer-la de bronze i noms banyada en plata (El 215 fou substitut per l'anomenat denari Antoninianus una vegada i mitja ms gran, i suposadament de valor igual a dos denaris vells, en el que altre cop va descendir la proporci de plata, passant a 1,45 grams; amb Treboni Gal noms tenia 0,60 grams de plata; vers el 270 o 280 es va comenar a emetre denaris de coure o de bronze platejat). 

Un denari era equivalent a un dracma, moneda que circulava a la part oriental de l'imperi.


 Vegeu tamb .
 Diner (moneda);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111735" title="Aureus" nonfiltered="645" processed="644" dbindex="45687">
Aureus fou una moneda romana que va circular durant el perode imperial. Con el seu nom indica era una moneda d'or i corresponia a 25 denaris, 100 sestercis i 400 asos. El seu pes era de 7,72 grams d'or. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111736" title="Dupondi" nonfiltered="646" processed="645" dbindex="45688">
Dupondi era una moneda romana que existia al temps de l'Imperi Rom, coneguda tamb com as doble. Era equivalent a dos asos i era de llaut.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111737" title="Baetyl" nonfiltered="647" processed="646" dbindex="45689">
Baetyl (Baitylos, Beth-El) era una pedra objecte d'adoraci a la regi de Llevant.

La practica de l'adoraci de pedres estava estesa per tot el Llevant Mediterrani i eren considerades la llar d'un du (El). Hi havia pedres a Biblos i a Tir; a Emesa el du sol Elagabal era venerat com una pedra cnica negra. La deessa mare Cibeles de Frgia era adorada tamb com un pedra, probablement un meteorit; els rabs encara adoren una pedra meteorit a La Meca.

No s clar si les pedres eren considerades dus per si mateixes o representacions dels dus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111740" title="Sabis" nonfiltered="648" processed="647" dbindex="45690">

Geografia: el nom de dos rius de la Gllia.
El menys important es el modern Selle, on Juli Csar va derrotar els nervis l'estiu del 57 aC.
El mes gran es el modern Sambre i es el riu que s'uneix al Mosa (o Maas) a Charleroi. La batalla abans esmentada fou coneguda tamb coma batalla del Sambre perqu es va identificar erroniament el riu Sabis/Selle amb el Sabis/Sambre.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111744" title="Franois Cevert" nonfiltered="649" processed="648" dbindex="45691">

Albert Franois Cevert Goldenberg  ( 25 de febrer de 1944 -  6 d'octubre de  1973).

 Biografia .
Nascut a Frana fou pilot de Frmula 1 a les escuderies March i Tyrell.

Guanyador de la Frmula 3  francesa l any 1968 va passar a la Formula 2 a l any  (1969), a on va agradar a Jackie Stewart que va recomanar a Tyrell el seu fitxatge.
L any segent, ja comenada la temporada, desprs de la retirada de Johnny Servoz-Gavin, Tyrell el va cridar per ocupar el segon cotxe de l escuderia i fer d escuder de Stewart. Aquesta temporada va aconseguir el seu primer punt del campionat de pilots fent sis al Gran Premi d Itlia.

A la temporada 1971 i desprs de fer dos segons llocs a Frana i Alemanya  va aconsseguir la seva nica victria a la darrera cursa de l any, el Gran Premi dels Estats Units de 1971. Amb aquesta victria fou el primer francs desprs de Maurice Trintignant (al GP de Mnaco'55 i al GP de Mnaco '58,  en guanyar una cursa. Va acabar tercer al mundial de pilots desprs de Jackie Stewart i Ronnie Peterson.

A la temporada 1972 per, fou dominat per Emerson Fittipaldi i Lotus i Cevert  noms va poder aconseguir dos segons llocs als grans premis de Belgica i d Estats Units. Fora de la Frmula 1 va fer un segon lloc a les 24 hores de Le Mans.

A la temp. 1973  van canviar les coses i va aconseguir un tercer i sis segons llocs, tres d'ells arribant desprs de Stewart, qui per llavors ja havia decidit deixar les curses a final de temporada i donar el lideratge de Tyrell a Cevert.

Trgicament, Cevert va perdre la vida als entrenaments de l ltima cursa de l any, el Gran Premi dels Estats Units de 1973, lluitant amb Peterson per la pole. Va tenir un terrible accident que li va causar la mort inmediatament.

 Palmars .

 Millor posici al Campionat Mundial de Pilots : 3r (1971);
 Punts aconseguts al Mundial: 89;
 Curses disputades: 47;
 Victries : 1;
 Podis : 13 (1 primer, 10 segons i 2 tercers);
 Poles : 0;
 Voltes rpides: 2;

 Enllaos externs . 

Francois Cevert video tribute;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111751" title="August Wilhelm von Schlegel" nonfiltered="650" processed="649" dbindex="45692">

August Wilhelm von Schlegel (8 de setembre de 1767, Hannover -   12 de maig 1845 a Bonn), nat a Alemanya, fou poeta, traductor, crtic i capdavanter del Romanticisme alemany.

Vida i obres.
Schlegel nasqu a Hanover, on son pare, Johan Adolf Schlegel (1721-1793), era pastor luter. S'educ a l'institut de Hanover i a la universitat de Gttingen. Amb son germ Friedrich, el filsof ms important del romanticisme alemany, fundaren Athenaeum (1798-1800), la principal revista del moviment. Desprs d'haver estat un grapat d'anys a Amsterdam fent de tutor a casa d'un banquer, se n'an a Jena, on, el 1796, es cas amb Karoline, vdua del fsic Bhmer i el 1798 fou nomenat professor extraordinari. Aleshores comen la seva traducci de Shakespeare, que acab, sota la supervisi de Ludwig Tieck, la filla de Tieck, Dorothea, i Wolf Heinrich, Graf von Baudissin. Aquesta versi s una de les millors traduccions de poesia a l'alemany, i fins i tot a qualsevol llengua. A Jena, Schlegel collabor en els peridics de Schiller, el Horen i el Musenalmanach; i amb son germ Friedrich dirig l' Athenaeum, l'rgan de l'escola romntica. Tamb public un volum de poemes i s'embolic en una polmica molt agra amb August von Kotzebue.

Aleshores, els dos germans destacaven per la fora i l'originalitat de les seves idees, i es guanyaren el respecte com a caps de la nova crtica romntica. El 1801 es public un volum com dels seus assajos amb el ttol de Charakteristiken und Kritiken. El 1802, Schlegel se n'an a Berln on impart llions d'art i literatura; i l'any segent public Ion, una tragdia seguint l'estil d' Eurpides, que provoc una suggerent polmica sobre els principis de la poesia dramtica. Desprs vingu Spanisches Theater (2 volums, 1803/1809), en els quals present unes traduccions admirables de cinc obres de Caldern de la Barca; i en un altre volum, Blumenstrusse italienischer, spanischer und portugiesischer Poesie (1804), present traduccions de poemes lrics espanyols, portuguesos i italians.

El 1807 atragu molt l'atenci a Frana per un assaig en francs, Comparaison entre la Phdre de Racine et celle d'Euripide, en el qual atacava el classicisme francs des del punt de vista de l'escola romntica. A Viena, el 1808, fu les seves classes sobre art dramtic i literatura (ber dramatische Kunst und Literatur, 1809-1811), les quals s'han tradut a la majoria de llenges europees. Mentrestant, desprs de divorciar-se de la seva muller Karoline, el 1804, va viatjar per Frana, Alemany, Itlia i altres pasos amb Madame de Stel, que li devia moltes de les idees de la seva obra De l'Allemagne.

El 1813 fu de secretari de l'hereu de la corona de Sucia, grcies a la influncia del qual es referm el dret de la seva famlia a un estatus nobiliari. Schlegel esdevingu catedrtric de literatura a la universitat de Bonn el 1818, i durant la resta de la vida es dedic sobretot als estudis orientals, tot i que continu les classes d'art i literatura, i el 1828 public dos volums d'escrits de crtica (Kritische Schriften). Entre 1823 i 1830 public la revista Indische Bibliotek i edit (1823) el Bhagavad-G t  amb una traducci al llati, i el Ramaiana (1829). Aquestes obres marquen el comenament dels estudis de snscrit a Alemanya.

Desprs de la mort de Madame de Stel es cas (1818) amb una filla del professor Paulus de Heildelberg; per aquest matrimoni es dissolgu el 1821. Es mori a Bonn el 12 de maig 1845. Com a poeta original, Schlegel no s important, per com a traductor de poesia fou realment excellent, i en la critica pos en prctica el principi romntic que l'obligaci principal d'un crtic s de no analitzar des d'una posici de superioritat, sin entendre i caracteritzar una obra d'art.

Obres selectes.
 Ion (1803);
 Poetische Werke (1811);
 Bhagavad Gita (1823, traducci llatina);
 Kritische Schriften (1828, critical works);
 Smtliche Werke (1846-1848);
 uvres crites en francais (1846);
 Opuscula Latsne scripta (1848) ;

Cartes.
 Ludwig Tieck und die Brder Schlegel. Briefe ed. by Edgar Lohner (Mnchen 1972) ;

Enllaos externs.
 Works by August Wilhelm von Schlegel, en Project Gutenberg  ;

Bibliografia.
 Aquesta entrada incorpora el text de l'Encyclopdia Britannica, onzena edici, actualment de domini pblic.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111752" title="Jos Manuel Caldern" nonfiltered="651" processed="650" dbindex="45693">






Jos Manuel Caldern, s un jugador espanyol de bsquet nascut el 28 de setembre de 1981 en Villanueva de la Serena (Badajoz, Extremadura, Espanya).

Caldern est considerat en 2006, possiblement, com el millor base espanyol del moment sent el base amb ms minuts de joc en la selecci espanyola campiona del mn en 2006. s el quart jugador espanyol a jugar en la NBA, desprs de Fernando Martn, Pau Gasol i Ral Lpez. Des de la temporada 2005-06 juga en els Toronto Raptors. Caldern juga amb el nombre 8 en la seva samarreta, tant en el seu equip com en la selecci espanyola. 

 Trajectria .
 La seva etapa a Espanya .
Es va formar en l'equip de la seva ciutat, el Doncel de la Serena. Va ser internacional cadet, jnior i sub-20. Caldern va jugar sis temporades com professional en Espanya, debutant en la lliga LEB amb el Lucentum d'Alacant en la temporada 1999-2000. En la 2000-2001 el Lucentum va ascendir a la lliga ACB, debutant per tant Caldern en aquesta lliga i amb resultats notables. En la temporada 2001-2002 va fitxar pel Fuenlabrada i aquesta mateixa temporada va ser seleccionat per a la selecci espanyola absoluta per primera vegada. En la temporada 2002-2003 va ser fitxat pel Tau Vitria, on va ser un gran recanvi en el lloc de base per a Elmer Bennett. Va tenir 17.5 punts de terme mitj en la lliga ACB aquesta temporada i en la Eurolliga, en la seva primera temporada, 7.5 punts, 2.4 rebots i un 40.5 % d'efectivitat en triples. En la temporada 2003-2004 amb la sortida d'Elmer *Bennett del Tau, Caldern es va fer definitivament amb el lloc de base titular. En aquesta temporada va arribar el seu primer ttol nacional, la Copa del Rei guanyada davant el Joventut de Badalona. En la temporada 2004-2005, el Tau va quedar subcampi de la Eurolliga al perdre la final davant el Maccabi de Tel Aviv en la Final Four disputada en Moscou. Caldern va aconseguir en la Final Four termes mitjans de 14.5 punts i 3.5 rebots. En la lliga ACB es va dur una gran decepci al perdre in extremis en l'ltim partit de la final enfront del Reial Madrid, encara que el propi Caldern va poder haver forat la prrroga amb el seu intent en l'ltim tir. El 3 d'Agost de 2005 fitxa com agent lliure pels Toronto Raptors de la NBA.

 Etapa a l'NBA .
Jos Caldern va jugar 64 partits i 11 de titular en la seva primera temporada en l'NBA. Va comenar la temporada millor del que s'esperava, com mostren els seus 20 punts contra els New Jersey Nets el 4 d'abril de 2005 o estar a punt d'aconseguir un triple-doble contra els Washington Wizards el 6 de desembre. Va ser tan bon comenament que aviat es va convertir en un dels favorits per a disputar el partit de rookies (novells), per una lesi per Nadal en el tal d'Aquilles li va fer perdre's partits i per tant la confiana de l'entrenador, ja que van baixar considerablement els seus minuts de joc. Malgrat tot, pot dir-se que la seva primera temporada en l'NBA ha estat molt satisfactria.

Estadstiques a l'NBA.




PJ: Partits Jugats, MPP: Minuts per Partit, PRPP: Pilotes Recuperades per Partit, TPP: Taps per Partit,RPP: Rebots per Partit, APP: Assistencies per Partit, PPP: Punts per Partit

 Enllaos externs .
 Pgina web de Jos Manuel Caldern ;
 Perfil de Jos Manuel Caldern a NBA.com;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111754" title="Randy Newman" nonfiltered="652" processed="651" dbindex="45694">

Randall Stuart Newman "Randy" (28 de novembre de 1943) s un compositor nord-americ, arranjador, cantant i pianista per les seves canons pop de portesta i per la seva msica de cinema.

Des dels anys 1980, Newman ha treballat principalment com a compositor de msica de cinema amb bandes sonores que inclouen Ragtime, The Natural, i Toy Story.

Newman sempre ha obtingut elogis de la crtica, fins i tot quan les seves vendes eren modestes. Ha guanyat una colla de premis, incloent-hi un Oscar, un premi Emmy, i quatre premis Grammy.

Infncia.

Nascut a Los Angeles, Califrnia, es traslladava amb la seva famlia d'origen jueu a Nova Orleans, Louisiana, per viure amb la famlia de la seva mare. A l'edat d'onze anys torna amb la seva famlia a Los Angeles. Pertany a una saga de compositors dels quals cal esmentar els tres germans del seu pare: Alfred Newman, Lionel Newman i Emil Newman, i els seus cosins Thomas, David, i Joey. Newman assistia a la Universitat de Califrnia.

Compositor.

Newman es convertia en un compositor professional molt aviat amb noms disset anys; les seves primeres canons eren enregistrades per Gene Pitney, entre d'altres. Fou breument membre de la banda The Tikis, que ms endavant es convertirien en Harpers Bizarre, coneguts per la seva versi de l'xit del 1967 cantat per Paul Simon, Feelin' Groovy.  Newman va mantenir una relaci musical propera amb Harpers Bizarre, als qui oferia algunes de les seves prpies composicions, incloent-hi Simon Smith and the Amazing Dancing Bear (ms tard realitzat per Scooter i Fozzie the Bear en el primer episodi de The Muppet Show) i Happyland.

El seu lbum de debut el 1968 Randy Newman ni tan sols va arribar al Billboard Top 200. Tanmateix, molts artistes com Alan Price, Judy Collins, The Everly Brothers, Dusty Springfield, Pat Boone o Peggy Lee van interpretar les seves canons. El 1970, Harry Nilsson va gravar un lbum amb composicions de Newman anomenat Nilsson Sings Newman. Aquest disc va ser tot un xit, i va aplanar el cam per al segent disc de Newman, 12 Songs, on va abandonar els elaborats arranjaments del seu primer lbum per un so ms bsic que permetia lluir el so del seu piano. Aquest disc va ser aclamat per la crtica, per els temes de les seves canons (racisme, sexisme, violncia...) van fer que no tingus gran xit comercial en l'era de James Taylor i Three Dog Night (els quals van tenir un gran xit amb el seu tema Mama Told Me Not to Come). A l'any segent, el seu disc Randy Newman Live va arribar al 191 de la llista Billboard.

El 1972 va publicar el seu disc Sail Away, que assoleix el lloc 163 en aquesta llista, on apareixien canons com la que dna nom al disc i que va entrar a formar part del repertori de Ray Charles), Burn On on parlava de la contaminaci del riu Cuyahoga a Ohio, o potser la ms coneguda You Can Leave Your Hat On, que va ser posteriorment interpretada per Joe Cocker, Keb Mo, Tom Jones o Etta James.

En anys posteriors va publicar discs com Good Old Boys, que va arribar al lloc 36 i que va estar 21 setmanes en el Top 200; Little Criminals, on apareixien les canons Short people o You Light Up My Life (amb aquesta ltima Debby Boone va estar 10 setmanes en el nmero 1 de les llistes); Born Again, on apareixia la can The Story of a Rock and Roll Band que va interpretar l'ELO; Trouble in Paradise, on estava incls el seu xit I Love L.A.; o Land of Dreams, on recorda la seva joventut a Nova Orleans.

Compositor de cinema.

El treball de Newman com a compositor de cinema va comenar el 1971, quan va compondre la msica per a la pellcula de Bud Yorkin Cold Turkey.

Durant els anys 80, Newman comenava a dividir el seu temps entre la composici de bandes sonores i els enregistraments dels seus propis lbums. Va tornar a treballar per al cinema el 1981 quan va compondre la msica de la pellcula Ragtime de Milos Forman, per la qual va ser nominat a dos premis Oscar.

El 1984 Newman aconseguia un Grammy i era nominat a l'Oscar per The Natural. Coescrivia composant tres canons per la pellcula del 1986 Three Amigos! amb Steve Martin i Lorne Michaels.

Newman composava les pellcules de Disney-Pixar: Toy Story, A Bug's Life, Toy Story 2, Monsters, Inc., i Cars. En aquestes partitures aconseguia un estil individual inmediatament reconeixible com el seu propi. Tamb signava la pellcula de 1996 James and the Giant Peach. D'altres bandes somores escrites per Newman inclouen Avalon, Parenthood, Seabiscuit, Awakenings, The Paper, Meet the Parents, i la seqela, Meet The Fockers.

Newman tenia la distinci dubtosa de rebre la majoria de nominacions a l'Oscar sense obtenir-ne el premi (15). La seva mala sort es trencava quan rebia l'Oscar per a la Millor Can el 2001 per Monstres Inc., amb la can If I Didn't Have You. Comenava el seu discurs d'acceptaci amb No vull la seva llstima!.

Filmografia.


2006
 Cars;
2004
 Meet the Fockers 	;
2003
 Seabiscuit 	;
2002	
 Mike's New Car 	;
2001
 Monsters, Inc. 	;
2000
 Meet the Parents 	;
1999
 Toy Story 2 	;
1998
 A Bug's Life 	;
  	;
 Pleasantville 	;
1997
 Cats Don't Dance 	;
1996	 
 James And The Giant Peach 	;
 Michael 	;
1995
 Toy Story 	;
1994
 Maverick 	;
 The Paper 	;
1990	
 Avalon 	;
 Despertar (Awakenings) 	;
1989
 Parenthood 	;
1986
 Three Amigos! 	;
1984
 Grandview, U.S.A. 	;
 The Natural 	;
1981
 Ragtime 	;
1971
 Cold Turkey ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111757" title="IEEE 754" nonfiltered="653" processed="652" dbindex="45695">
L'estndar de la IEEE per a aritmtica en coma flotant (IEEE 754) s l'estndar ms mpliament utilitzat per a les computacions en punt flotant, i s seguida per moltes de les implementacions de CPU i FPU. L' estndar defineix formats per a la representaci de punt flotant (incluint el zero) i valors desnormalitzats, aix com valors especials com infinit i NaNs conjuntament amb un conjunt d' operacions en punt flotant que opera sobre aquests valors. Tamb especifica quatre formes de redondeig i cinc excepcions (incloent quan aquestes excepcions succeeixen, i que succeeix en aquests moments).

IEEE 754 especifica quatre formats per a la representaci de valors en punt flotant: precisi simple (32-bits), precisi doble (64-bits), precisi simple extesa (  43-bits, no utilitzada normalment) i precisi doble extesa (  79-bits, normalment implementada amb 80-bits). Noms els valors de 32-bits sn requerits per l'estndar, els altres sn opcionals. Molts llenguatges especifiquen quins formats i quina aritmtica de la IEEE implementen, tot i que a vegades sn opcionals. Per exemple, el llenguatge de programaci C, ara permet per no requereix l'aritmtica de la IEEE (el tipus de C float s tpicament utilitzat per a la precisi simple de la IEEE i el tipus double utilitza la precisi doble de la IEEE).

El titol complet de l'estndar s IEEE Standard for Binary Floating-Point Arithmetic (ANSI/IEEE Std 754-1985), i tamb s conegut per IEC 60559:1989, Binary floating-point arithmetic for microprocessor systems (originalment el nmero de referncia era IEC 559:1989).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111758" title="Uncia" nonfiltered="654" processed="653" dbindex="45696">


 Numismtica: Moneda romana. Vegeu Una.
 Zoologia: Uncia uncia, vegeu Lleopard de les neus.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111770" title="Chiang Kai-shek" nonfiltered="655" processed="654" dbindex="45697">

Chiang Kai-shek o Jiang Jieshi (Xikou, 31 d'octubre de 1887 -  Taipei, 5 d'abril de 1975), militar i estadista xins. Va succeir Sun Yat-sen com lder del Partit Nacionalista Xins Guomindang, i fou el lder mxim, sota diversos crrecs, de la Repblica de Xina establerta a Nanjing en 1927. Desprs de la derrota dels nacionalistes enfront dels comunistes en 1949, es va refugiar amb el seu govern en l illa de Taiwan, nica provncia xinesa que mai cauria sota el control comunista. Chiang Kai-shek va governar Taiwan de forma autoritria des del 1949 fins a la seva mort en 1975, quan va ser succet pel seu fill Chiang Ching-kuo. Durant la seva etapa en Taiwan mai es va resignar que l'exili seria definitiu. Va mantenir l'esperana que el comunisme acabaria caient, i que la Repblica de Xina, sota el seu lideratge, reconquistaria la Xina continental. 

Noms.

Chiang va utilitzar noms diversos al llarg de la seva vida. Durant la seva etapa en Guangzhou al capdavant de la Acadmia Militar de Whampoa, utilitzava el nom la transcripci del qual pinyin s  Ji ng Jish (xins tradicional:    , xins simplificat:    , Wade-Giles: Chiang Chieh-shih). La forma habitual en Occident "Chiang Kai-shek" correspon a la transcripci que es va fer en aquella poca d'aquest nom d'acord amb la seva pronunciaci en el dialecte cantons parlat a Guangzhou. Chiang Kai-shek i Sun Yat-sen sn les niques personalitats histriques xineses els noms de les quals es transcriuen habitualment a Occident en forma cantonesa, i no en mandar. En el mn hispanoparlant, aquest nom ha aparegut en els mitjans escrits amb molta freqncia en la forma errnia Chiang Kai-chek, probablement per influncia de l'antiga adaptaci francesa Tchiang Ka-chek..

Joventut.

Chiang Kai-shek va nixer en la localitat de Xikou, districte de Fenghua, en la provncia de Zhejiang. En 1906 va ingressar en l'acadmia militar de Paoting. Un any desprs, en 1907 es va traslladar a Jap, on, desprs d'ingressar en l'Acadmia Militar de l'Estat de Jap, acabaria integrant l'Exrcit Imperial Japons fins al 1911, quan va tornar a Xina amb motiu de l aixecament de Wuchang, la insurrecci que va desencadenar el final de la Xina imperial.

Ascens al poder.

Chiang Kai-shek havia format part, a Jap, de la Societat de l'Aliana, que pretenia acabar amb la dinastia Qing i proclamar una repblica. Desprs de la proclamaci de la Repblica de Xina, Chiang Kai-shek es convertiria en un estret collaborador de Sun Yat-sen, sent un dels membres fundadors del Guomindang (GMD). En 1923, Sun Yat-sen establix un govern revolucionari en el sud, en la ciutat de Guangzhou. All, Chiang dirigir la Acadmia Militar de Whampoa, de la qual sorgir un exrcit, les Forces Revolucionries Nacionals. Desprs de la mort de Sun Yat-sen en 1925, Chiang aconsegueix fer-se amb el poder del GMD, i en 1926 les Forces Revolucionries Nacionals llancen l'ofensiva per a conquistar el centre i nord de Xina. Es van succeint les conquestes del territori, i al gener de 1927, el govern revolucionari del GMD es trasllada a Wuhan.  En aquest moment, Chiang, que compta amb el suport dels comunistes sovitics, collabora amb el Partit Comunista Xins. Desprs de la conquesta de Nanjing i Xangai, Chiang trasllada el govern a la ciutat que, d'acord amb la ideologia de Sun Yat-sen, havia de ser la capital de tota Xina: Nanjing. Des d'all, Chiang inicia unai purga de simpatitzants comunistes en el govern i en el GMD. Aquest gir cap a una poltica d'enfrontament amb els comunistes marcar els esdeveniments dels segents anys.

Chiang, mxim lder de Xina.

Desprs de la invasi japonesa de Xina, el govern dirigit per Chiang Kai-shek es replega cap a l'interior del pas, establint la capital provisional en Chongqing, ja que Nanjing havia caigut en mans dels japonesos, que van instaurar all un govern titella sota el comandament de Wang Jingwei. Durant la invasi japonesa, el GMD va interrompre la lluita contra el Partit Comunista Xins, formant un front unit contra els invasors. Desprs del final de la Segona Guerra Mundial, els japonesos es retiraren de Xina, que recupera a ms la illa de Taiwn. En aquest moment, es reprn l'enfrontament amb els comunistes, dirigits per Mao Zedong.

L 1 de gener de 1947, s'aprova una nova constituci per a la Repblica de Xina. Al llarg d'aquest any es tria als membres de les diferents cmeres del parlament nacional, i a l'abril de 1948, Chiang Kai-shek assumeix el crrec de President de la Repblica. El govern del GMD sembla estar afermant el seu control sobre el territori, a pesar de totes les dificultats, per ja en 1946 s'intensifica la lluita amb els comunistes. Contra tot pronstic, les forces comunistes del cridat Exrcit Popular d'Alliberament, des de les seves bases de poder en al camp, aconseguiran finalment guanyar aquesta guerra civil. Al llarg de 1949, se succeren les victries comunistes. Chiang Kai-shek comena a enviar personal cap al sud per a preparar des d'all l'ofensiva contra els comunistes. El govern del GMD es va obligat a abandonar Nanjing. El 5 de febrer, la capital es trasllada a Guangzhou. El 26 de maig, Chiang es desplaa a Taiwan. Davant l'avan comunista (l 1 d'octubre Mao Zedong havia proclamat la fundaci de la Repblica Popular Xinesa), el govern republic traslladar la capital provisional de Guangzhou a Chongqing el 15 d'octubre, i finalment a Chengdu el 29 de novembre. Chiang havia tornat al continent des de Taiwan el 14 de novembre, i estaria en Chonqqing i Chengdu intentant resistir la victria comunista. Finalment, el 8 de desembre, Chiang dna per perduda la Xina continental, i ordena a les seves tropes i als ms alts crrecs del govern l'aband de Chengdu. El 10 de desembre de 1949, Chiang Kai-shek i el seu fill Chiang Ching-kuo volen a Taiwan, des d'on esperaven poder reorganitzar-se per a derrotar els comunistes. Chiang Kai-shek mai tornaria a trepitjar la Xina continental.

Govern a Taiwan.

Al llarg del 1949 s establiren a Taiwan nombrosos alts crrecs i simpatitzants del rgim republic. Al voltant d'un mili i mig de xinesos continentals es van refugiar en Taiwan. Chiang kai-shek va governar Taiwan de forma autoritria. La poltica econmica va ser un xit, i Taiwan va aconseguir unes taxes altssimes de creixement econmic. No obstant aix, en el plnol poltic, Chiang, que sempre va veure Taiwan com a una estaci de passada cap a la reconquesta de Xina, va imposar la llei marcial i un sistema que no tolerava cap tipus de dissidncia poltica. Desprs de la seva mort, va ser succet pel seu fill Chiang Ching-kuo, que iniciaria una obertura poltica limitada. El cadver de Chiang Kai-shek es troba encara avui a l'espera d'un soterrament definitiu, que ell desitjava que se celebrs en la seva localitat natal, en la provncia xinesa de Zhejiang. La impossibilitat d'un funeral d'Estat en el territori de la Repblica Popular, ha mantingut el cadver de Chiang en una tomba provisional des de la seva mort en 1975. En l'any 2004, davant l'evidncia que el soterrament en el continent no va si pot ser, la vdua del fill de Chiang Chiang Ching-kuo, va demanar que ambds, pare i fill, siguin enterrats definitivament en Taiwn. La cerimnia, prevista al principi per a l'any 2005, s'ha posposat de manera indefinida.

Vegeu tamb.
Guomindang;

Bibliografia (en angls).

Fenby, Jonathan. Chiang Kai-shek. China's Generalissimo and the Nation he Lost. Carroll & Graf Publishers, Nova York, 2004.


 





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111774" title="Yuan Shikai" nonfiltered="656" processed="655" dbindex="45698">
Yuan Shikai (xins tradicional:    , xins simplificat:    , pinyin: Yun Shk i, Wade-Giles: Yan Shih-k'ai) (16 de setembre de 1859   6 de juny de 1916) fou un oficial militar i poltic xins durant el final de la dinastia Qing i la primera poca de la Repblica de Xina.



El seu nom de cortesia z ( ) era Weiting (  , soviet escrit tamb com    o   ). El seu pseudnim ho ( ) fou Rong'an (  ).

Va nixer en la ciutat de Zhangying, en la provncia de Henan. Va destacar en la Primera Guerra Sinojaponesa en la qual va participar com comandant de les forces xineses estacionades en Corea. En 1902, l'emperadriu Cixi el va nomenar Ministre de Beiyang, zona que comprenia les actuals provncies de Hebei, Liaoning i Shandong. Es va convertir en President de la Repblica de Xina en l'any 1912, desprs de negociar amb Sun Yat-sen, i va imposar un govern de caire autoritari, arribant a autoproclamar-se emperador el 12 de desembre de 1915, amb el nom de regnat de Hongxian ("Abundncia constitucional"). Enfrontat a una forta oposici, que no acceptava la restauraci d'un rgim monrquic, es va veure obligat a abandonar el tron el 22 de mar de 1916, encara que va conservar el crrec de President. Va morir d'una afecci renal uns mesos desprs. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111790" title="Dersu Uzala" nonfiltered="657" processed="656" dbindex="45699">
Dersu Uzala (en rus:            ) s el ttol d'un llibre escrit el 1923 per l'explorador rus Vladimir Arseniev en el qual narra la seva trobada amb Dersu Uzala, un anci caador nanai. La histria tracta sobre la relaci d'amistat entre tots dos tot i les seves separacions culturals i el profund respecte de Dersu per la humanitat i la natura. 

Dersu era nmada i animista, entaulava una relaci amb la natura d'igual a igual sense intentar imposar-se com feia la civilitzaci occidental. Aquest llibre est considerat als pasos de l'antiga Uni Sovitica com un clssic.

Cal destacar que el llibre va ser portat al cinema mitjanant la producci sovitica i dirigida pel japons Akira Kurosawa. El film, interpretat per Maxime Munzuk en el paper de Dersu, va ser rodat durant el 1974, als escenaris naturals que van recrrer Dersu i Arseniev, sota condicions meteorolgiques adverses per a l'enregistrament d'una pellcula. La pellcula va guanyar un oscar al 1975 com "Millor pellcula de parla no anglesa". Les bones crtiques rebudes a tot el mon van ajudar a la difusi a l'occident del llibre homnim.

Edicions en catal.
Ders Uzal. Pel pas de l'Ussuri, de Vladmir Arsniev, editat per Smbol Editors, (2007);

Edicions en rus.
           .                          :       -              (1997)  .  .          (ed.) EAN 9785300010973 ;

Adaptacions cinematogrfiques.
1961 - Dersu Uzala (           ) Uni Sovitica, director Agasi Babayan [            ];
1975 - Dersu Uzala (           ) Uni Sovitica/Jap, director Akira Kurosawa;

Enllaos externs.
http://www.dersuuzala.info/;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111794" title="Llista de batles de Monturi" nonfiltered="658" processed="657" dbindex="45701">






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111795" title="Home de Flores" nonfiltered="659" processed="658" dbindex="45702">

L'home de Flores (Homo floresiensis) s'especula que va ser una espcie extingida dins del gnere Homo que visqu a l'illa de Flores d'Indonsia.

Ha estat l'espcie dins del gnere homo de mida ms petita, amb el cervell menor i que va sobreviure fins temps relativament recents en el Plistoc superior fa uns 12.000 anys, extingint-se ms tard que els Neandertals i essent contemporani de l'Homo sapiens actual.

Les seves restes fssils va ser trobades a l'illa de Flores el 2003. 

Hi ha un debat cientfic sobre si realment s una espcie diferent dins del gnere Homo o s'ha de considerar noms com un cas de reducci de la mida corporal, com els pigmeus de l'frica o fins i tot el crani d'un malalt de microceflia.

Les diverses restes pertanyents a uns quants individus permeten determinar que Homo floresiensis tenia un cervell de 380 cc, malgrat que l'estructura del crani era molt similar a la humana moderna i era prou intelligent per tenir uns instruments de pedra del tipus del paleoltic superior.

Respecte a l'alada, els individus mascles feien una mitjana d'uns 1'10 metres, cosa que est fora del rang de l'especie Homo sapiens ja que fins els pigmeus fan 1'5 d'alada. 

Molt ms rellevant que l'alada era el fet que noms pesava uns 25 kg.

A Flores tamb existia un elefant nan del gnere Stegodon que era caat per l'home de Flores.


 Enlllaos externs .

 Press release from University of New England, Australia, where Profs. Morwood and Brown are Associate Professors.
 Coverage in News @ Nature (does not include the scientific paper);
 Scientific American Interview with Professor Brown ;
 New Scientist article;
 National Geographic: "Hobbit" Discovered: Tiny Human Ancestor Found in Asia;
National Geographic: "Hobbit" Brains Were Small but Smart, Study Says;
The Brain of LB1, Homo floresiensis (Science abstract);
Critics silenced by scans of hobbit skull (reprinted from Nature);



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111797" title="Voyeurisme" nonfiltered="660" processed="659" dbindex="45703">


El voyeurisme s una paraflia en qu l'excitaci sexual es produeix en contemplar la nuesa o l'activitat sexual d'altres persones, sense que les mateixes se n'adonin.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111808" title="Alexmenos de Teos" nonfiltered="661" processed="660" dbindex="45704">
Alexam o Alexmenos de Teos  Alexamenus, ) fou segons Aristtil en la seva obra sobre poetes (), el primer poeta grec que va escriure dilegs en estil socrtic abans del temps de Plat. L'esmenten Ateneu i Digenes Laerci.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111809" title="Consola porttil" nonfiltered="662" processed="661" dbindex="45705">

Una consola porttil (o tamb videoconsola porttil) s un dispositiu electrnic lleuger que permet jugar a videojocs. Un detall que la diferencia d'una videoconsola clssica s que els controls, la pantalla i els parlants sn tots part de la mateixa unitat.

Entre els anys 1970 i 1980 diferents companyies (incloent a Coleco i Milton-Bradley) van fabricar dispositius porttils d'entreteniment, avui en dia aquestes mquines no sn considerades consoles ja que noms permetien gaudir d'un nic joc.

La primera consola porttil veritable amb cartutxs intercanviables va ser la Microvision de Milton Bradley desenvolupada al 1979. Nintendo va dominar el mercat de les porttils des del llanament de la Game Boy al 1989 i s assenyalat com el principal propulsor d'aquest concepte.

 Vegeu tamb .
Videoconsola;
Emulador de consola;
Ordinador de butxaca;
  


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111810" title="Unin Regionalista Aragonesa" nonfiltered="663" processed="662" dbindex="45706">
La Unin Regionalista Aragonesa va ser una formaci poltica aragonesista que va aparixer el 4 de novembre de 1916 a Saragossa. Les seves joventuts es denominaven Joventuts Aragonesista Aragonesa. El seu objectiu era la formaci d'una mancomunitat a l'Arag i els seus principals membres eren Juan Moneva y Puyol, Andrs Gimnez Soler, Antonio de Gregorio Rocasolano i Manuel Marraco.
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111811" title="Partido Aragons" nonfiltered="664" processed="663" dbindex="45707">
El Partido Aragons (PAR) s partit poltic regionalista de centre-dreta aragons, fundat el 27 de desembre de 1977. A les eleccions a Corts d'Arag de 1983 es present en coalici amb el Partit Popular, per des del 1990 es presenta en solitari.

Actualment (2006), Arag est governat mitjanant un acord PSOE - PAR, que atorga al Partido Aragons la Vicepresidncia i quatre conselleries (Presidncia, Indstria, Medi ambient i Serveis Socials). 

En successius congressos, aquest partit s'ha definit com nacionalista moderat i de centre, i es va denominar Partido Aragons Regionalista fins a 1990. El seu objectiu, segons assenyalen els seus estatuts, s "assolir quants fins promoguin i permetin la defensa i l'enriquiment socioeconmic i cultural d'Arag". Institucionalment, est present (2006) en el Govern de Arag, les Corts d'Arag, el Senat, i centenars d'entitats locals aragoneses, comarques i ajuntaments).

El PAR respecta el marc constitucional espanyol, si b reclama el reconeixement els drets histrics i una autonomia plena (amb un sistema de finanament suficient) per a Arag. Les qestions de poltica hidrulica han estat claus en l'acci del PAR, a travs del seu rebuig al transvasament del riu Ebre incls en successius plans hidrolgics nacionals i la seva reivindicaci de les obres d'aprofitament de l'aigua a Arag. Des de la seva fundaci, el Partido Aragons ha promogut una reorganitzaci administrativa, per a descentralitzar la gesti de la comunitat autnoma i transferir competncies a les comarques, en una aposta per la vertebraci del territori. La seva organitzaci juvenil s el Rolde Choben - Jvenes del PAR
   
Figures rellevants del PAR han estat el seu primer president, Hiplito Gmez de las Roces, que va presidir el Govern d'Arag entre 1987 i 1991; el seu secretari general en diferents poques i president del Govern d'Arag de 1991 a 1993, Emilio Eiroa Garca; el seu president en diversos perodes i actual Senador, Jos Mara Mur Bernad; o entre uns altres, el seu actual (2005) president des del 2000 i vicepresident del Govern d'Arag, Jos ngel Biel Rivera. 
Vegeu tamb.
Unidad Aragonesa;

Enllaos externs.
Web oficial del PAR








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111813" title="Jos ngel Biel Rivera" nonfiltered="665" processed="664" dbindex="45708">
Jos ngel Biel Rivera, poltic aragons. Nasqu a Terol l 1 de maig de 1946. Est casat i t una filla.

s president del Partido Aragons (PAR) des de juny de 2000 i vicepresident del Govern d'Arag, on tamb dirigeix el departament de Presidncia i Relacions Institucionals. Aix mateix s President del Comit Intercomarcal del Partit Aragons a Terol. Jos ngel Biel ha estat conseller de quatre governs, dos d'ells presidits pels seus companys de partit, Hiplito Gmez de la Roces i Emilio Eiroa. 

Va ser diputat al Congrs per Uni de Centre Democrtic entre 1977 i 1979 i senador per Terol, dintre de UCD, de 1979 a 1982. De 1978 a 1982 acompliment la Secretaria General de Diputaci General d'Arag, de la qual va ser nomenat Conseller de Presidncia en 1983, i Vicepresident de l'Assemblea Provisional en 1982. A l'abril de 1983 es va afiliar al PAR i va ser Diputat per la seva provncia en la I Legislatura de les Corts d'Arag, aix com vicepresident de la Comissi Mixta de Transferncies. Advocat de professi, les seves aficions sn la msica, la literatura, la cuina i el bricolatge.

Enllaos externs.
  Fitxa de Jos ngel Biel al Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111815" title="Lingstica cognitiva" nonfiltered="666" processed="665" dbindex="45709">
La lingstica cognitiva s un moviment que neix cap a finals dels anys vuitanta, amb la publicaci de dues obres cabdals del moviment: es tracta de l'obra de Lakoff Women, fire, and dangerous things i del primer volum de Foundations of cognitive grammar de Langacker. 

Es tracta d'una disciplina heterognia, interdisciplinar i integradora que se centra en l'anlisi de la intelligncia (de la cognici) des del pensament que el llenguatge s un espai privilegiat per a aquesta anlisi perqu s lligat a l's, s all que usem principalment per categoritzar el mn. Gramtica i semntica s'examinen unides i s aix el que marca el dinamisme del pensament ja que el centre de tota anlisi lingstica s el significat. Es troben una diversitat de lnies d'investigaci en el moviment que cal destacar.

Corrents interns.
Les lnies d'investigaci principals sn: 
Teoria del prototipus (les categories deixen de ser calaixos tancats per diluir les seves fronteres i passar a ser un continu). ;
semntica cognitiva. ;
teoria de la metfora. ;
gramtica cognitiva. ;
gramtica de construccions.
teoria de la gramaticalitzaci;

Teoria del prototipus.
La ment humana categoritza el mn en etiquetes lingstiques per aquestes categories no sn tancades ni amb lmits sempre clars, ja que s'introdueixen valors com la connotaci. Per tant hi ha membres d'una categoria ms "tpics" que uns altres; per exemple el gos seria un membre ms tpic de la categoria animal per a la majoria de persones que el cuc de terra. El gos, doncs, funciona com un prototipus i ha membres de la mateixa categoria que sn ms o menys tpics en funci de la quantitat de caracterstiques semntiques que comparteixin amb aquest arquetip. 

Bibliografia.
Cuenca, M.J. i Hilferty, J., Introduccin a la lingstica cognitiva.
Inchaurralde, C. i Vzquez, I., Una introduccin cognitiva al lenguaje i la lingstica.
Croft, W. i Cruse, D.A., Cognitive linguistics.
Ungerer, F. i Schmid, H-J., An introduction to cognitive linguistics.
Taylor, J.R., Cognitive Grammar.

Enllaos externs.
http://www.indiana.edu/%7Eslavconf/SLING2K/pospapers/janda.pdf: Document PDF d'introducci (prou comprensible) sobre la lingstica cognitiva.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111816" title="Carolina de Brunsvic-Wolfenbttel" nonfiltered="667" processed="666" dbindex="45710">


Carolina de Brunsvic-Wolfenbttel, reina del Regne Unit (Brunsvic 1768 - Londres 1821). Duquessa de Brunsvic-Wolfenbttel amb el tractament d'altesa es marid en el si de la casa reial britnica.

Nascuda a Brunsvic, capital del ducat de Brunsvic-Wolfenbttel, el dia 17 de maig de l'any 1768, essent filla del duc Carles II de Brunsvic-Wolfenbttel i de la princesa Augusta del Regne Unit. La princesa era nta per via paterna del duc Carles I de Brunsvic-Wolfenbttel i de la princesa Felipa Carlota de Prssia i per via materna del prncep Frederic del Regne Unit, prncep de Galles, i de la princesa Augusta de Saxnia-Gotha.

El dia 8 d'abril de l'any 1795 contragu matrimoni al Palau de Saint James amb el llavors prncep de Galles i desprs rei Jordi IV del Regne Unit. Jordi era l'hereu al tron britnic i fill primognit del rei Jordi III del Regne Unit i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz. La parella tingu una nica filla:

 SAR la princesa Carlota del Regne Unit nascuda a Londres el 1796 i morta el 1817 a Claremont House (Surrey). Es cas amb el prncep Leopold de Saxnia-Coburg Gotha que posteriorment esdevindria el primer rei de Blgica. ;

El matrimoni rpidament es deterior, la visi que el prncep de Galles tenia de la seva muller era tot menys favorable, la titllava de poc atractiva i de ser una persona amb una gran manca d'higiene personal. El prncep tamb manifest en nombroses ocasions que la seva esposa no era verge quan arrib per casar-se. 

Abans del matrimoni amb la princesa Carolina, el prncep de Galles s'havia casat en secret amb Maria Fitzgerald per el matrimoni, que incomplia la Royal Marriage Act de 1772, havia estat declarat invlid pel monarca. 

La duquessa Carolina tamb detestava el seu marit, a part de trobar-lo extremadament desagrat fsciament, la princesa de Galles manifest en la correspondncia que envi als seus familiars alemanya que durant el seu matrimoni, ms de 25 anys, la parella noms havia mantingut relacions sexuals en tres ocasions, dues vegades a la nit de noces i una el dia segent de la nit de noces.

La parella principesca no amag en cap moment el seu distanciament, i a ulls de l'opini pblica la parella sempre visqu separada iniciant diverses aventures amoroses les dues parts. La duquessa Carolina prengu com amants l'almirall Sir Sideney Smith i el poltic George Canning. Aviat l'escndol es fu pals i desprs d'una investigaci ordenada pel seu esps, Carolina hagu d'abandonar el pas rumb a Europa, deixant al seu pas grans deutes i una llarga llista d'amants el ms conegut dels quals fou l'itali Bartomeu Pergani.

L'accs al tron del seu esps oblig a Carolina ha tornar a Anglaterra l'any 1820. Ara b, el rei inici la tramitaci de la Llei de Dolors i Penes per tal d'iniciar el procediment de divorci i d'evitar que Carolina ostents el ttol de reina. La llei no acab la seca tramitaci com a conseqncia de la mort de la reina l'any 1821 per si que s'arrib a prohibir l'entrada de la sobirana a l'Abadia de Westminster per ser coronada i s'iniciaren important campanyes de difamaci en contra de la seva persona des de cercles prxims al rei. 

La mateixa nit de la coronaci mostr importants smptomes de debilitament, vomitant i amb un pols dbil. Dues setmanes desprs, el dia 7 d'agost de 1821 moria a Brandenburg House, a Londres, als cinquanta-tres anys d'edat. Carolina fou enterrada a Brunsvic tal i com era la seva voluntat.

La causa exacta de la mort de la sobirana mai s'ha pogut comprobar a causa de la petici de la reina de qu no se li fs cap autpsia un cop morta. Durant els ltims dies de la seva vida fou custodiada per Esteve Lushington i Lord Liverpool afrrims defensors del Rei. La documentaci referent a la seva malaltia fou eliminada pocs dies desprs de la seva mort.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111817" title="Frederic del Regne Unit" nonfiltered="668" processed="667" dbindex="45711">


 Frederic del Regne Unit (prncep de Galles) (1707 - 1751).

 Frederic del Regne Unit (duc de York) (1763 - 1827).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111819" title="Frederic del Regne Unit (prncep de Galles)" nonfiltered="669" processed="668" dbindex="45712">


Frederic del Regne Unit, prncep de Galles (Hannover 1707 - Londres 1751). Prncep de Galles i hereu al tron de la Gran Bretanya i de l'electorat de Hannover. 

Nascut a Hannover, capital de l'Electorat de Hannover, el dia 20 de gener de l'any 1707, essent fill del rei Jordi II del Regne Unit i de la marcgravina Carolina de Brandenburg-Ansbach. Frederic Lewis era nt per via paterna del rei Jordi I del Regne Unit i de la duquessa Sofia de Brunsvic-Lneburg i per via materna del marcgravi Joan Frederic de Brandenburg-Ansbach i de la princesa Elionor de Saxnia-Eisenach.

El dia 8 de maig de l'any 1736 contragu matrimoni al Palau de Saint James de Londres amb la princesa Augusta de Saxnia-Gotha, filla del duc Frederic II de Saxnia-Gotha i de la princesa Magadalena d'Anhalt-Zerbst. La parella tingu nou fills:

 SAR la princesa Augusta del Regne Unit, nascuda a Londres el 1737 i morta a la capital anglesa el 1813. Contragu matrimoni a Londres el 1764 amb el duc Carles II de Brunsvic-Wolfenbttel.

 SM el rei Jordi III del Regne Unit, nascut a Norfolk House (Norfolk) el 1738 i mort al Castell de Windsor el 1820. Es cas amb la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz.

 SAR el prncep Eduard del Regne Unit, duc de York, nascut a Londres el 1739 i mort a Mnaco el 1767.

 SAR la princesa Elisabet del Regne Unit, nascuda a Norfolk House (Norfolk) el 1740 i morta al Palau de Kew el 1759.

 SAR el prncep Guillem del Regne Unit, nat a Leicester House el 1743 i mort a Gloucester House el 1805. Es cas l'any 1766 a Londres amb Maria Walpole, comtessa viuda de Waldegrave.

 SAR el prncep Enric del Regne Unit, nat a Leicester House el 1745 i mort a Cumberland House el 1790. Es cas el 1771 amb lady Anne Luttrell.

 SAR la princesa Llusa del Regne Unit, nada a Leicester House el 1749 i morta el 1768 a Carlton House.

 SAR el prncep Frederic del Regne Unit, nat a Leicester House el 1750 i mort el 1765 a Leicester House.

 SAR la princesa Carolina Matilde del Regne Unit, nada a Leicester House el 1751 i morta a Celle el 1775. Es cas amb el rei Cristi VIII de Dinamarca.

El prncep Frederic de Galles pass a la histria per les males relacions que mantingu amb el seu pare. Aquestes males relacions es fonamenten en la distncia que sempre exist entre els dos causada, en part, pel fet que el prncep Frederic cresqu i s'educ lluny del seu pare. Frederic era el preferit del seu avi patern, el primer rei Hannover d'Anglaterra i com a tal, Jordi I del Regne Unit el cre representant dels seus interessos a l'electorat de Hannover a Alemanya. 

No fou fins l'any 1728, un any desprs de la coronaci del seu pare com a rei de la Gran Bretanya, que Jordi II autoritz al seu fill a installar-se a Anglaterra. Malgrat tot, el prncep Frederic es resist a adoptar el ttol de prncep de Galles, caracterstic dels prncep hereus al tron britnic, i segu emprat el de prncep de Hannover i ocasionalment el de duc d'Edimburg que li conced el seu avi l'any 1725.

El prncep Frederic cre i patrocin una cort oposada a la del seu pare amb base a Leicester House, la seva residncia londinenca. A la seva cort alternativa de Leicester House patrocin les arts i en especial la msica. L'animadversi creixent entre la Cort i la Cort alternativa del prncep de Galles afavor al prncep Guillem del Regne Unit que esdevingu el candidat preferit per la Cort. 

Malgrat tot una de les principals diferncies que separaven al rei Jordi II del Regne Unit del seu fill, el prncep de Galles, fou la seva actitud vers Anglaterra. Des de l'arribada del primer Hannover a Anglaterra la dinastia hagu de realitzar un intens treball d'anglicitzaci. Si tant el rei Jordi I del Regne Unit i el rei Jordi II del Regne Unit mostraren una clara animadversi per Anglaterra interessant-se ms pel seu estat patrimonial, l'electorat de Hannover, i negant-se a parlar angls a la Cort, el prncep Frederic es mostr molt prxim al seu pas d'acollida interessant-se per l'angls, parlant-lo i esdevinguent un dels grans amants del cricket. 

La qesti econmica tamb fou crucial per entendre la relaci paternofilial. Si com a prncep de Galles li corresponien les grans rendes procedents del Ducat de Cornualles, el rei es neg a atorgar-li fons extraordinaris la qual cosa provoc l'augment imporant dels deutes de l'hisenda del prncep. El Parlament hagu d'intervenir i ho fu en favor del prncep la qual cosa augment considerablement la tivantor entre pare i fill. L'any 1737 el prncep fou desterrat de la Cort i s'install a Cliveden.

El prncep mor a Londres l'any 1751 essent enterrat a l'Abadia de Westminster.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111821" title="Sabalingis" nonfiltered="670" processed="669" dbindex="45713">
Els sabalingis (llat Sabalingii, grec            ) foren un poble germnic que Claudi Ptolemeu situa al damunt dels saxons a Quersons Cmbric. Probablement la ciutat de Sabyholm a l'illa de Laland, els hi deu el nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111822" title="Sabaria" nonfiltered="671" processed="670" dbindex="45714">
Sabria (llat Sabaria, grec         ) fou una important ciutat de la Pannnia Superior en una plana entre el riu Arrabo i Deserta Boiorum, a la via entre Carnuntum i Poetovium. Probablement fou una ciutat dels bois. Fou feta colnia per Claudi (Colonia Claudia Sabaria). Aqu fou proclamat Emperador Septimi Sever. Valentini I hi va residir alguns temps.

Fou una ciutat molt prospera i se'n conserven nombroses runes. Es la moderna 
Szombathely (alemany Stein am Anger).

Per la regi de Sabaria, a Hispnia, vegeu Sabria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111827" title="Nanumea" nonfiltered="672" processed="671" dbindex="45716">

Nanumea s l'atol ms septentrional de Tuvalu, situat a 475 km al nord-oest de Funafuti. Les seves coordenades sn . 

Amb una superfcie total de 3,87 km  s l'atol ms gran de Tuvalu sense comptar la llacuna que s relativament petita. L'atol t una forma allargada amb un mxim de 10 km de llarg per 3 km d'ample. Consta de dos illots principals: Nanumea al sud-est i Laena al nord-oest. Els esculls tanquen una llacuna central dividida en dos conques profundes.

La poblaci total era de 664 habitants al cens del 2002. La vila principal s Lolua, a l'illot de Nanumea.

Va ser descobert, el 1780, per Francisco Mourelle que el va anomenar San Agustn. Segons les tradicions, els habitants de Nanumea van rebutjar repetits intents d'invasi de Tonga i de Kiribati. Durant la Segona Guerra Mundial va ser una important base nord-americana per la seva proximitat a les illes Gilbert ocupades pels japonesos. La poblaci va ser traslladada a l'illot de Laena. Avui l'aeroport i les installacions militars estan abandonats.

Enllaos externs.
Mapes en tres dimensions de Nanumea;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111829" title="Sabocs" nonfiltered="673" processed="672" dbindex="45717">
Sabocs (llat saboci, grec        ) fou un poble de Sarmcia a la regi del riu San, afluent del Vistula, que corre per Galtzia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111833" title="Sabrata" nonfiltered="674" processed="673" dbindex="45718">
Sabrata (grec        ) fou una ciutat fencia a la costa nord d'frica, entre els dos Sirtes. El nom fenici es va hellenitzar a Abrotonion, i llatinitzar a Abrotonum. Sota els romans fou una colnia. Hi va nixer Flvia Domitilla, la primera dona de Vespasi i mare de Tit Flavi i Domici.

Fou fortificada per Justini I. En queden importants runes a l'oest de Trpoli al lloc que els italians anomenaren Tripoli Vecchio, i els nadius Soara ash-Shurkia.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111834" title="Sacarauls" nonfiltered="675" processed="674" dbindex="45719">
Sacarauls (llat Sacarauli, grec           ) foren un poble de nmades de l'sia Central suposadament pertanyent al grup dels turcs de l'Altai. Claudi Ptolemeu els esmenta com Sagaraucae (          ).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111836" title="Sacastene" nonfiltered="676" processed="675" dbindex="45720">
Sacastene (        ) fou un districte de l'interior de Drangiana que fou ocupat pels sakes (sacae) o escites que van baixar de Panjab. Isidor anomena el districte com a Paraetacene. Sacastene va originar el nom modern de Sistan. Les principals ciutats eren Baida, Min, Palacenti, i Sigal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111837" title="Saccopodes" nonfiltered="677" processed="676" dbindex="45721">
Saccopodes  (          ) fou el nom del poble que segons Estrab vivia a l'Adiabene. El nom probablement no fou transcrit correctament, i s'ha suggerit que el seu nom correcte seria Saucropodes, (           ) o saucopodes (          ). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111838" title="Sacer Mons" nonfiltered="678" processed="677" dbindex="45722">
Sacer Mons fou el nom donat a un tur a uns 5 km de Roma mes enll de l'Annio a la dreta de la via Nomentana. s esmentat durant les dues revoltes poltiques del plebeus de Roma: el 494 aC, quan es van instaurar els tribuns del poble, i en memria de l'acord i la lex sacrata que va seguir, es va erigir un temple en aquest lloc, i el tur va agafar el nom de Sacer Mons; i la segona quant es van establir els decemvirs quan els plebeus retirats al Avent, es van traslladar al Sacer Mons.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111845" title="Comit Olmpic Internacional" nonfiltered="679" processed="678" dbindex="45723">
El Comit Olmpic Internacional (COI) s una organitzaci amb base a Lausana, Sussa, creada per Pierre de Coubertin i Demetrios Vikelas el 24 de juny de 1894 per restablir els Jocs Olmpics Antics que se celebraren a Grcia entre el 776 aC i el 396 dC.

El COI organitza els Jocs Olmpics: els Jocs de l'olimpada (Jocs Olmpics d'estiu) que es celebren durant el primer any d'una olimpada, i els Jocs Olmpics d'hivern que es fan durant el seu tercer any. Els primers Jocs de l'olimpada de l'poca moderna es van celebrar a Atenes, Grcia, el 1896. Els primers Jocs Olmpics d'hivern se celebraven a Chamonix, Frana, el 1924.

Actualment hi ha afiliats 203 Comits Olmpics Nacionals.

 Presidents del COI .
Des de 1894 el COI ha tingut 8 presidents:

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111847" title="NaN" nonfiltered="680" processed="679" dbindex="45724">
En informtica, NaN, acrnim en angls de Not a Number ("no s un nmero"), es fa servir per a referir-se a representacions d'indeterminacions, arrels de nmeros negatius (nombres imaginaris), etc. En general, simbolitza qualsevol operaci el resultat del qual no pot expresar-se amb un valor numric vlid. Forma part de l'estndard IEEE 754.

s utilitzat com a funci en diferents llenguatges de programaci.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111850" title="Torneig Internacional d'Hoquei de Reis" nonfiltered="681" processed="680" dbindex="45725">
El Torneig Internacional d'Hoquei de Reis es una competici esportiva d'hoquei sobre herba que es disputa anualment a les installacions del Reial Club de Polo de Barcelona, al ms de gener amb motiu de la festivitat de Reis.

La competici s'ha disputat ininterrompudament des de 1949. Inicialment es disputava la categoria masculina. A partir de 1965 es comen a disputar la categoria juvenil masculina. Un any ms tard la femenina snior, i a partir de 1980 la juvenil femenina. Des de 1987 tamb es disputa la categoria de veterans.

En cada hi prenen part sis equips internacionals, ja siguin clubs o seleccions.

 Historial .
Historial de les categories snior:


 Enllaos externs .
 Web oficial del torneig Internacional de Reis;
 Web del Reial Club de Polo;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111855" title="Sistema octal" nonfiltered="682" processed="681" dbindex="45726">
El sistema de numeraci en base 8 s'anomena octal i utilitza els dgits de 0 a 7. 

Els nmeros octals poden construir-se a partir de nmeros binaris agrupant cada tres dgits consecutius d'aquests ltims (de dreta a esquerra) i obtenint el seu valor decimal.

Per exemple, el nmero binari per a 74 (en decimal) s 1001010 (en binari), l'agrupariem com a 1 001 010. De manera que el nmero decimal 74 en octal s 112.

En informtica, a vegades s'utilitza la numeraci octal en comptes de l'hexadecimal. T l'avantatge que no requereix utilitzar altres smbols diferents dels dgits.

s posible que la numeraci octal s'utilitzs al passat en comptes del sistema decimal, per exemple, per a comptar els espais interdigitals o els dits diferents dels pulgars. Aix explicaria perqu en llat nou (novem) de nmero s com nou (novus) de novetat. 
Podria tenir el significat de nmero nou.

 Fraccions .

La numeraci octal s tan bona com la binria i l'hexadecimal per a operar amb fraccions, donat que l'nic factor primer per a les seves bases s 2.



Taula de conversi entre decimal, binari, hexadecimal i octal.



 Vegeu tamb .
Sistema de numeraci;

Enllaos externs.
 Octomatics: un sistema numric ms senzill basat en l'octal;
 Octomatics Official Web Page;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111857" title="Sepinum" nonfiltered="683" processed="682" dbindex="45727">
Saepinum o Sepinum fou una ciutat del Samni al pas dels pentris, prop del naixement del Tamarus (Tamaro). Era al cor del Samni i era una de les principals ciutat samnites. Fou atacada pels romans a la tercera guerra samnita el 293 aC quan el cnsol L. Papirius Cursor la va assetjar i finalment la va conquerir. 

Apareix de nou molt temps desprs, ja sota l'imperi, com un dels municipis romans del Samni. Sota Ner va rebre una colnia romana que probablement es va establir a certa distancia de la ciutat, la qual es desprs es esmentada per Claudi Ptolemeu i Plini el Vell, que no li donen el ttol de colnia. 

A la caiguda de l'imperi ja era seu episcopal. Sota els llombards estava en completa decadncia i va haver de ser repoblada pel duc Romoald de Benevent i va subsistir fins al segle IX quan fou presa i saquejada pels sarrains i fou abandonada pels habitants que es van traslladar a la moderna Sepino a uns 3 km de l'antiga ciutat, a un lloc mes alt i protegit. 

Les runes de la vella ciutat es diuen modernament Altilia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111859" title="Saetabis" nonfiltered="684" processed="683" dbindex="45728">
Saetabis o Setabis o Saetabi fou una ciutat de la Tarraconense al convent jurdic de Cartago Nova. Portava el sobrenom d' Augustanorum. Silus Italicus la descriu com situada a un turonet al sud del Sucro (Xquer)  i Plini diu que treballava el lli i era famosa per aquest producte; correspon a la moderna Xtiva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111861" title="Saetabicula" nonfiltered="685" processed="684" dbindex="45729">
Saetabicula  (grec             ) fou una ciutat dels contestans a la Tarraconense, probablement la moderna Alzira.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111863" title="Sagalassos" nonfiltered="686" processed="685" dbindex="45730">
Sagalassos (llat Sagalassus, grec            ) fou una important ciutat i fortalesa al nord-oest de Psdia.

Fou conquerida per Alexandre el Gran per assalt. 

Sota els romans Tit Livi l'esmenta com una ciutat fortificada per la que va passar Manlius que no la va ocupar, per si que va assolar el territori i va obligar als seus habitants a pagar un tribut de 50 talents, 20000 medimmi de gra i la mateixa quantitat de civada.

Va passar a jurisdicci d'Amintes de Galcia vers el 38 aC i desprs fou incorporada quant Galcia esdevingu provncia romana

A l'poca cristiana fou una de les seus episcopals de Pisdia.

Les runes de la ciutat, anomenades Aglasoun, estan formades per les muralles, un teatre ben conservat, algunes escultures de pedra, sepulcres a la muntanya, les restes d'algun edifici, columnes etc...












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111864" title="Sagrtia" nonfiltered="687" processed="686" dbindex="45731">
Sagrtia fou el nom de la regi de l'imperi Persa on actualment hi ha la ciutat de Yedz que incloa el territori ms tard conegut per Arbelitis, de la ciutat principal, Arbela. Asagarta o Sagrtia fou una satrapia menor dins la satrapia de Babilnia, i la seva capital fou Arbela. La seva frontera nord-oest era el Gran Zab (Licos, llat Lycos); al sud limitava amb la Sittacene. La frontera nor-est i est est mal definida.

Es esmentada per Herdot que diu que els sagartis estaven en la confederaci de deu pobles que Cir II el gran va reunir per lluitar contra el mede Astages de Mdia a la meitat del segle VI aC. 

A la mort de Cambises II de Prsia els sagartis es van independitzar sota el lideratge de Tritantecmes (Ciantaxma d' Asagarta  o Sagrtia) per foren derrotats pel general Takmaspada al servei de Darios I el gran i Tritantecmes fou crucificat a Arbela. Llavors sembla que Sagrtia va passar a dependre de la satrapia de Mdia, pero al cap d'uns anys es va retornar a l'antiga situaci, en tot cas abans de la meitat del segle V aC. 

Sota Darios I fou una satrapia que es esmentada a uns inscripci a Perspolis. Herdot l' assenyala com la satrapia XIV. Mes tard Sagrtia, Drangiana, Carmnia, el pas dels tamans i el pas dels utis foren unificades sota un sol strapa i els sagartis apareixen al mateix contingent que drangians, utis i altres pobles durant la invasi de Grcia  (480 aC). 

El nom de Sagrtia no torna a ser esmentat i fou substituit pel grec Arbelitis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111866" title="Sagntia" nonfiltered="688" processed="687" dbindex="45732">



Nom de dos ciutats de l'Hispnia Tarraconense i l'Hispnia Btica:

Sagntia (arevacs);
Sagntia (turdetans);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111867" title="Sagntia (turdetans)" nonfiltered="689" processed="688" dbindex="45733">
Sagntia (llat Saguntia, grec          ) fou una ciutat dels turdetans al sud-oest d'Hispnia a la Btica que correspon a la moderna Gigonza, and nord-oest de Medina Sidonia, on encara es poder veure les seves runes. Fou incorporada a Roma com a ciutat estipendiaria. Queda un castell medieval perfectament conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111868" title="Sagntia (arevacs)" nonfiltered="690" processed="689" dbindex="45734">
Sagntia (llat Saguntia, grec          ) fou una ciutat dels arevacs a la Tarraconense, al sud-oest de Bilbilis, al convent jurdic de Clunia a la via entre Emrita i Cesaraugusta. Fou escenari d'una batalla entre Sertori i Metel. Es la moderna Sigenza.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111870" title="Saguntum" nonfiltered="691" processed="690" dbindex="45735">
Saguntum o Saguntus (         ) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense a la vora del riu Pallantias, entre el Sucro i Tarraco i molt propera a la  mar. Estrab diu que fou fundada pels grecs de Zacynthus (Cefalnia). Livi diu que els grecs es van barrejar amb rutils d' Ardea a Itlia i per aix fou anomenada Ausonia Saguntus.  Altres tradicions assignaven la seva fundaci a Hrcules. El seu territori era molt frtil.

La ciutat fou famosa per ser l'origen de la Segona Guerra Pnica. Era aliada romana i fou assetjada pels cartaginesos dirigits per Annbal que desprs de vncer una desesperada resistncia la van ocupar el 218 aC i tots els homes foren executats. 

El 210 aC els romans la van recuperar i la van trobar destruda (els cartaginesos la utilitzaven per guardar els hostatges) i la van restaurar, esdevenint colnia romana. Fou famosa per les seves copes de cermica (calices Saguntini) 

El lloc de la ciutat antiga es ocupat modernament per Sagunt o Morvedre (muri veteres). Llevat del teatre, les restes romanes sn poc importants: restes d'un temple al convent de la Trinitat, algunes inscripcions, un tros de muralla, un mosaic.

 Vegeu tamb .
 Sagunt;
 Castell de Sagunt;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111871" title="Sagylium" nonfiltered="692" processed="691" dbindex="45736">
Sagylium o Sagulion (        ) fou una fortalesa a una roca escarpada al interior del Pont, que fou una de les principals fortaleses dels reis del Pont. La descriu Estrab.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111872" title="Sala" nonfiltered="693" processed="692" dbindex="45737">



Sala (arquitectura);

Sala d'espera;
Sala blanca;
Sala capitular;
Sala d'armes;
Sala d'hospital;
Sala esteril;
Sala de govern;
Sala (judicatura);

Comtat de Sala;

La Sala (Viladrau);
La Sala (Castellterol);
La Sala (Sant Mateu de Bages);
La Sala (Foix);
La Sala (Jorba);

Agust Sala;
Andreu Sala;
ngel Sala;
Antol Sala;
Antoni Sala;
Bartomeu Sala;
Bernat Sala;
Bernat Climent de Sala;
Didac Jernim Sala;
Felip Jacint Sala;
Francesc Sala;
Ignasi Sala;
Isidor Sala;
Joan Sala (cap unionista);
Joan Sala (pintor);
Joan Domenec Sala;
Joan Pere Sala;
Jordi Sala (dramaturg);
Jordi August Sala;
Josep Sala;
Mari Josep Sala;
Miguel Sala;
Nicolau Sala;
Pasqual Sala;
Pau Sala;
Pere Antoni Sala;
Pere Joan Sala;
Salvador Sala;
Toms Sala;
Vicenzo della Sala;
Josep Sala i Ardiz;
Alfons Sala i Argem;
Francesc Sala i Arnella;
Lluis Sala i Balust;
Joan Sala i Banyuls;
Gaspar Sala i Berart;
Josep Sala i Bonfill;
Benet Sala i Caramany;
Jaume Sala i Casals;
Elisard Sala i Casassas;
Benet de Sala i Cella;
Antoni Sala i Cornad;
Xavier Sala i Costa;
Benet de Sala i de Caramany;
Antonio Sala i Domenech;
Joan Sala i Ferrer;
Emili Sala i Francs;
Joan Sala i Grabriel;
Tomas Sala i Grabriel;
Carles Sala i Joanet;
Manel Sala i Julien;
Joan Sala i Manau;
Joaquim Sala i Manau;
Rafael Sala i Marco;
Esteve Sala i Masnou;
Carles Sala i Mitj;
Llus Sala i Molins;
Jaume Sala i Molt;
Ricard Sala i Olivella;
Elisenda Sala i Ponsa;
Gerard Sala i Rossell;
Ambrosi la Sala de San Agustin;
Joaquim Sala i Sanahuja;
Joan Sala i Serrallonga;
Agust Sala Spada;
Benvingut Sala i Taxonera;
Pere Sala i Umbert;
Josep Maria Sala i Valldaura;
Pere Sala i Vilaret;

Sala (turduls), Hispnia;
Sala (Tingitana);
Sala (Itlia);
Sala (Sucia);
Sala (Guinea-Bissau);
Sala (Lusitnia);
Sala, antic nom del riu Ijsel o Issel;
Sala al Barro (Itlia);
Sala Baganza (Itlia);
Sala Biellese (Itlia);
Sala Bolognese (Itlia) ;
Sala Comacina (Itlia);
Sala Consilina (Itlia);
Sala Iscuya (Argentina);
Sala Montferrato (Italia);
Sala y Gomez (illes, Chile);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111873" title="Sala (Tingitana)" nonfiltered="694" processed="693" dbindex="45738">
Sala (    ) fou una ciutat de Mauritnia Tingitana, a la costa occidental atlntica, propera al riu del mateix nom. Al Itinerari d'Anton es esmentada com Salaconia per probablement "conia" es un afegit posterior. Correspon a la moderna Sale, prop de la desembocadura del Bu-Regrb, per realment la ciutat romana era mes aviat cap a Rabat, a la part sud del riu, on encara existeixen algunes restes romanes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111874" title="Aspendos" nonfiltered="695" processed="694" dbindex="45739">

Aspendus o Aspendos fou una ciutat de Pamflia a la riba del riu Eurymedon, suposadament una colnia d'Argos.

Trasibul va morir a Aspendos quan era all per recaptar contribucions i fou sorprs pels ciutadans. Alexandre el gran va passar per Aspendos que se li va sotmetre sense lluita. Desprs va esdevenir una ciutat bastant important que va arribar a mobilitzar quatre mil hoplites.

Gneu Manli quan va marxar contra Galcia des de Termesos va rebre una contribuci de la ciutat i d altres ciutats de Pamflia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111875" title="Belevi" nonfiltered="696" processed="695" dbindex="45740">
Belevi fou un mausoleu construit per Lismac de Trcia a Esmirna. No hi fou enterrat a la seva mort a Curupedion (281 aC) pero probablement va servir de lloc d'enterrament del selucida Antoc II Thes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111876" title="Bin Tepe" nonfiltered="697" processed="696" dbindex="45741">
Bin Tepe s el nom modern del lloc on van ser enterrats els reis de Ldia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111877" title="Coracesium" nonfiltered="698" processed="697" dbindex="45742">
Coracesium fou una ciutat fortalesa de Cilcia, corresponent a la moderna Alanya.

Unes troballes a una cova propera anomenada Kadrini mostren que estava ocupada ja el paleoltic vers 20.000 aC. Estava habitada durant l'Imperi Hitita i portava el nom de Korakasa. Al districte s'ha trobat una tauleta fencia est datada el 625 aC. Va seguir existint sota frigis i perses. La ciutat s esmentada al Periplus grec del segle IV aC.

Desprs de la conquesta macednia fou fortificada. El 323 aC, en el repartiment de Triparadisos, va quedar en mans de Ptolemeu I Ster. Posteriorment va passar als selucides .. Fou atacada per Antoc III el Gran el 199 aC sense xit. Fou lleial al pretendent selucida Diodot Trif (140 aC-138 aC) que la va fer servir de base en les seves revoltes contra Demetri I Soter (161 aC-150 aC) i contra Antoc VII Sidetes o Evergetes (138 aC-129 aC); Antoc VII va completar un nou castell i el port que ja havia comenat Trif .

El control selucida es va afluixar i va esdevenir refugi de pirates cilicis al final del segle II i al segle I aC, de fet la seva capital. A la zona va combatre Marc Antoni l'orador el 120 aC i desprs Publi Servili Vtia Isuric (cnsol el 79 aC) el 78 aC . Fou ocupada per Gneu Pompeu el 67 aC desprs de la batalla de Coracesium lliurada al port de la ciutat .

Els pobles muntanyesos van iniciar accions de bandidatge al segle IV i van continuar al V (rebelli del 404 al 408). En aquest segle i segents fou nominalment part de l'Imperi Bizant per amb un control lluny i poc efectiu. Fou seu d'un bisbat sufragani de Side de la provncia de Pamflia Prima.

Al segle VII van arribar les primeres incursions rabs i es van construir noves fortificacions. La diocesi desapareix el 681. Sant Pere d'Atroa es va refugiar a aquesta ciutat al comenament del segle IX fugint de les persecucions iconoclastes. . Va romandre en mans bizantines fins a la batalla de Manzikert el 1071, data a partir de la qual es van comenar a establir tribus de turcmans.

Per la historia posterior vegeu: Alanya;

Referncies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111879" title="Curopedion" nonfiltered="699" processed="698" dbindex="45743">
Curopdion (grec Curopedion o Curupedion o Kurupedion o Kuropedion, llat Curupedium o Curopedium)  fou una plana de Ldia, no lluny de Sardes, on el febrer del 281 aC Lismac de Trcia fou derrotat i mort per Seleuc I Nictor. Fou el darrer enfrontament entre dos didocs. Mort Lismac, Seleuc es va apoderar dels seus dominis i semblava que reuniria l'herncia d'Alexandre el Gran pero fou assassinat per Ptolemeu Ceraune, fill de Ptolemeu I Ster, que es va proclamar rei de Macednia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111882" title="Marlon Brando" nonfiltered="700" processed="699" dbindex="45744">

Marlon Brando (3 d'abril de 1924 - 1 de juliol de 2004) fou un actor nord-americ. Va nixer i crixer a Omaha, a l'estat de Nebraska, amb el nom de Marlon Brando, al igual que el seu pare. Considerat el mxim exponent del Method Acting i deixeble del Actors Studio i el seu ideleg Lee Strasberg. El 1973 Marlon Brando rebutja l'Oscar que li concedeix l'Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques.

 Biografa .
 Primers anys .
Va nixer i va crixer a Omaha, a l'estat de Nebraska, amb el nom de Marlon Brando, igual que el seu pare. La seva mare era una dona molt cordial que actuava al teatre local, i que va despertar d inters del nen per la interpretaci. Brando va tenir des de petit el do d'observar la gent i imitar els seus gestos, la qual cosa feia portant-los a l'extrem. Va ser un adolescent rebel, i va ser expulsat de diversos collegis. El seu pare el reprimia per aix, per el va animar a buscar el seu propi cam. Brando va marxar a Nova York, on va estudiar interpretaci primer a la New School i desprs al fams Actor's Studio.
 
Acabada la seva formaci, va comenar a treballar en diversos teatres de temporada, fins que el 1944 va aconseguir un paper a Broadway. El 1946, i abans de fer-se un nom en el cercle teatral, va cridar l'atenci en una petita obra anomenada Truckline Cafe. L'actuaci de Brando va ser molt realista, fins el punt que la crtica Pauline Kael va arribar a creure que l'actor estava patint un atac a l'escenari. Pocs anys desprs, es va convertir en una estrella del teatre quan va interpretar l'obra de Tennessee Williams 'Un tramvia anomenat desig', dirigida per Elia Kazan. Brando sabia que Williams estava realitzant entrevistes per elegir els actors per a la seva obra i el va anar a veure, amb el resultat que va obtenir el paper protagonista.

 Carrera cinematogrfica .

La seva primera aparici en el cinema va tenir lloc el 1950 a la pellcula The Men, una histria sobre veterans de guerra convertits en minusvlids. Fidel al seu mtode d'analitzar els personatges que interpretava per actuar d'acord amb ells, Brando va passar un mes en un hospital militar per preparar el seu paper.

L'actor va interpretar un soldat ferit en la batalla, paralitzat de la cintura cap a baix. En aquest primer film, va aconseguir impressionar amb una interpretaci sensible i introspectiva. En els primers anys en el cinema, Brando va manifestar una falta d'inters total per les convencions de la indstria cinematogrfica, actuant segons el seu propi criteri. Amb aix va influir altres actors com James Dean, Paul Newman, i ms tard tamb Robert De Niro.

Brando va tenir un xit molt ms gran quan va actuar a la pellcula de 1951 Un tramvia anomenat desig basada en l'obra teatral que ja havia interpretat. Al film va compartir papers amb Vivien Leigh, Karl Malden i Kim Hunter. Va ser nomenat a l Oscar com a millor actor principal per aquesta pellcula, i els tres anys segents va rebre altres tantes nominacions per la seva actuaci a Viva Zapata, Julio Csar i On the Waterfront. Per aquesta ltima pellcula Brando va guanyar l'Oscar.

Amb base en aquests xits, la carrera de Brando va seguir en ascens. En els anys segents va intervenir en diferents pellcules de gneres diversos, incloses les comdies, com en La casa de te de la lluna d'agost en la que dna vida a un japons que fa d'intrpret per a les forces d'ocupaci americanes. Tanmateix, al final dels Anys 1950 les seves interpretacions van comenar a decaure. Brando semblava haver perdut la seva fora expressiva i les pautes que ell mateix havia establert per al seu treball i que li havien donat tan bon resultat


 Enllaos Externs.
  ;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111883" title="Lisa Marie Presley" nonfiltered="701" processed="700" dbindex="45745">

Lisa Marie Presley (nascuda el 1 de febrer de 1968 a Memphis, Tennessee) s una cantant nordamericana, filla d'Elvis Presley i Priscilla Beaulieu Presley.


 Enllaos Externs.
  ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111884" title="Elizabeth Taylor" nonfiltered="702" processed="701" dbindex="45746">


L'actriu Elizabeth Rosamund Taylor nasqu a Londres, el 27 de febrer de 1932. Actriu nordamericana d'origen britnic. Filla d'emigrats estadounidencs al Regne Unit, torn amb ells a Estats Units poc abans de la Segona Guerra Mundial. Desprs de participar en diverses comdies d'escassa qualitat, el 1950 assol el seu primer xit comercial i de crtica amb El pare de la nvia. Durant les dcades de 1950 y 1960 es convert en una de les majors estrelles del firmament de Hollywood grcies a la seva presncia en ttols tan significatius com Gegant (1956), La gata sobre la taulada de zinc (1958) o la, fins llavors, pellcula ms cara de la histria del cinema, Cleopatra (1963), films en els que sapigu explotar hbilment el seu torbador atractiu sexual. Tan famosa per la seva carrera cinematogrfica com per la seva vida sentimental (contragu matrimoni en vuit ocasions), guany dos Oscar pels seus papers en Una dona marcada (1960) i Qui t por de Virginia Woolf? (1966). La seva ltima pellcula s del 2001.

Clebre tanmateix per la seva labor humanitria en la lluita contra la SIDA, ha donat suport, entre d'altres, a la Fundaci Americana per la Investigaci sobre la Sida (amfAR), organitzaci guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia l'any 1992. L'any segent fou guardonada amb el Premi Humanitari Jean Hersholt concedit per l'Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques de Hollywood durant la celebraci de l'entrega dels Premis Oscar d'aquell mateix any.

 Enllaos Externs.

 ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111885" title="John Landis" nonfiltered="703" processed="702" dbindex="45747">

John Landis (nascut el  3 d'agost de 1950 a Chicago) s un actor, director, escriptor i productor de cinema nord-americ. Tot i que s ms conegut per les seves comdies, Landis ha fet tamb diversos projectes relacionats amb el cinema de terror.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111886" title="Vitiligen" nonfiltered="704" processed="703" dbindex="45748">

El vitiligen s una malaltia degenerativa de la pell en la que els melancits (les cllules responsables de la pigmentaci de la pell) moren, deixant aix de produir melanina (substncia causant de la pigmentaci de la pell) a la zona on hi ha hagut la mort cellular.

Es manifesta per les taques blanques que resulten de l'absncia del pigment a la pell; solen sser lesions circulars amb vores definides i amb una extensi variable; encara que solen observar-se ms freqentment en les extremitats (mans i peus), zones d'extensi i flexi (genolls i colzes), i en alguns casos a la cara o als genitals.

Les causes d'aparici d'aquesta malaltia encara no han estat trobades amb certesa i els mecanismes pels quals es desencadena aquesta alteraci encara es troben en procs d'estudi.

El vitiligen no s contagis, ni pel tacte o el contacte de ninguna naturalesa; els processos que es donen per al seu inici sn inherents a cada persona, i per tant no hi ha cap perill de contagi.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111888" title="Diana Ross" nonfiltered="705" processed="704" dbindex="45749">

Diana Ross (nascuda Diane Ernestine Earle Ross a Detroit, Michigan, el 26 de mar de 1944) s una actriu i cantant de pop, soul i R&B nordamericana. Ross s una de les dones artistes de ms xit de la seva poca, grcies al seu paper com a cantant principal del grup The Supremes de la discogrfica Motown Records durant els anys 60.

 Enllaos Externs.

 ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111889" title="Macaulay Culkin" nonfiltered="706" processed="705" dbindex="45750">

Macaulay Carson Culkin(nascut el 26 d'agost de 1980 a Nova York) s un actor nord-americ.

 Biografia .

 Primers anys .
Macaulay Carson Culkin nasqu a Nova York, fill de Christopher 'Kit' Culkin i Patricia Brentup; la seva tieta s l'actriu Bonnie Bedelia, i el seus germans sn Christian, Kieran, Rory, Shane, Rosana, Dakota i Quinn Culkin. La infncia del "nen prodigi" es va desenvolupar en medi humil. El seu pare treballava a la sagristia local de l'Esglsia Catlica Romana, i la seva mare com a operadora telefnica. El seu pare ms tard va ser actor de teatre participant activament a Broadway. Culkin va seguir una marcada ensenyana catlica al collegi catlic "St. Josephs" , abans de marxar al collegi professional per a nens de Nova York, "Professional Children's School (NYC)".

Macaulay va tenir el seu primer paper quant tenia 4 anys a la producci de teatre Beach Babies al New York Philharmonic.Posteriorment va destacar a la producci independent "The Fruit Salad Tale" tamb a Nova York, on hi apareixia disfressat de prssec. Va continuar tenint papers en obres de teatre, televisi i pellcules durant la dcada dels 80's.

 Enllaos externs.

 ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111890" title="Mario Puzo" nonfiltered="707" processed="706" dbindex="45751">
Mario Gianluigi Puzo (Nova York 15 d'octubre de 1920   Nova York 21 de juliol de 1999) fou un escriptor nordameric conegut pels seus llibres de ficci sobre la mfia, especialment El Padr (1969).

 Enllaos Externs.
 ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111892" title="Ciudad Victoria" nonfiltered="708" processed="707" dbindex="45752">
Ciudad Victoria s una ciutat mexicana i capital de l'estat de  Tamaulipas, localitzada al nord-est de Mxic. T una poblaci de 293.044 habitants (2005). 

Enllaos externs.
Ajuntament de Ciudad Victoria ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111894" title="Kamikaze" nonfiltered="709" processed="708" dbindex="45753">

El terme  d'origen japons va ser utilitzat originalment pels traductors nord-americans per a referir-se especficament als atacs sucides aeris d'una unitat especial de l'Armada Imperial Japonesa, efectuats contra les embarcacions de la flota dels Aliats a finals de la Segona Guerra Mundial. Aquests atacs van formar part d'una tctica desesperada que tenia l'objecte de detenir l'avan aliat en el Pacfic per evitar que arribessin a les costes japoneses. Amb aquesta finalitat, avions carregats amb bombes de 250 kg i pilotats per voluntaris es llenaven deliberadament contra els seus objectius amb l'afany d'enfonsar-los o avariar-los de tal manera que no poguessin tornar a la batalla.

Encara que van existir diverses unitats sucides en terra, mar i aire, aquesta unitat especial d'atac s la ms va marcar els esperits . 

En japons s'utilitza el terme  o la seva abreviatura  i no s'utilitza la paraula kamikaze. L's d'aquest mot, per, s'ha ests fora del Jap i s aplicat actualment a diversos tipus d'atacs sucides sense importar el mtode emprat (s de explosius, cotxe bomba, etc.) o la nacionalitat de l'atacant (com en el cas dels atemptats de l'11 de setembre del 2001). 
 
Aquesta unitat especial va ser dissolta amb la rendici incondicional del Jap a la fi de la Segona Guerra Mundial. Avui dia hi ha nombrosos registres i testimoniatges sobre aquest tema.

Referncies.
 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111897" title="Complement a u" nonfiltered="710" processed="709" dbindex="45754">
El complement a u d'un nmero binari N s'obt al canviar cada un dels seus elements pel seu complementari, s a dir, canviar els uns per zeros i els zeros per uns. Per exemple:
Si  ;
el seu complement a u s: ;


El complement a u tamb es pot definir com a una unitat menor que el seu complement a dos, s a dir:
     i, per la mateixa ra,     ;

Per exemple, calculem el complement a 1 del nmero 45 que, expressat en binari (101101), t 6 dgits:

;     ;  ;

el seu complement a dos s:     ;
i, el seu complement a u s una unitat ms petit:
                                 010011
                                -000001
                                -------
                                 010010

Vegeu tamb.
Complement a dos;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111898" title="Complement a dos" nonfiltered="711" processed="710" dbindex="45755">
El complement a dos d'un nmero N que, expressat en el sistema binari est composat per n dgits, es defineix com:
.

Vegem un exemple: prenem el nmero  que, quan s'expresa en binari s , amb 6 dgits, i calculem el seu complement a dos:

, ;  i, per tant: ;

Pot semblar complicat, per s molt fcil obtenir el complement a dos d'un nmero a partir del seu complement a u, perqu el complement a dos d'un nmero binari s una unitat ms gran que el seu complement a u, s a dir:

;

Noteu que en aquest exemple s'ha limitat el nmero de bits a 6, ja que no seria possible distingir entre el -45 i el 19 (el 19 en binari s 10011). En realitat, un nmero en complement a dos s'expresa amb una cantitat arbitrria d'uns a l'esquerra, de la mateixa manera que un nmero binari positiu s'expresa amb una cantitat arbitrria de zeros. Aix, el -45, expresat en complement a dos utilitzant 8 bits seria 11010011, mentre que el 19 seria 00010011; i expresat en 16 bits serien 1111111111010011 y 0000000000010011 respectivament.

Per a que serveix? La seva utilitat principal es troba en les operacions matemtiques amb nmeros binaris. En particular, la resta de nmeros binaris es facilita molt utilizant el complement a dos: la resta de dos nmeros binaris es pot obtenir sumant al minuend el complement a dos del sustraend.

Vegeu tamb.
Complement a u;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111899" title="Augusta del Regne Unit (gran duquessa de Mecklenburg-Strelitz)" nonfiltered="712" processed="711" dbindex="45756">


Augusta del Regne Unit, gran duquessa de Mecklenburg-Strelitz (Hannover 1822 - Neustrelitz 1916). Princesa del Regne Unit amb el tractament d'altesa reial essent l'ltima membre de la Casa reial dels Hannover de la branca anglesa supervivent. 

Nascuda al Palau de Montbrillant a Hannover el dia 19 de juliol de 1822 essent filla del prncep Adolf del Regne Unit i de la princesa Augusta de Hessen-Kassel. Augusta alhora era nta per via paterna del rei Jordi III del Regne Unit i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz mentre que per via materna ho era del landgravi Frederic III de Hessen-Kassel i de la princesa Carolina Polixena de Nassau-Usingen.

Educat en un ambient dists a Hannover, la princesa pass la seva infncia a la ciutat septrentional d'Alemanya com a conseqncia de la regncia que exercia el duc de Cambridge, el seu pare, sobre el regne de Hannover. 

Es cas l'any 1843 amb el gran duc Frederic Guillem I de Mecklenburg-Strelitz, fill del gran duc Jordi I de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Maria de Hessen-Kassel. La parella tingu un fill:

SAR el gran duc Adolf Frederic V de Mecklenburg-Strelitz, nascat a Neustrelitz el 1848 i mort a Berln el 1914. Es cas amb la princesa Elisabet d'Anhalt.

Tot i que pass la major part de la seva vida adulta a Alemanya, Augusta conserv estrets vincles amb la famlia reial britnica. Durant la vida de la seva mare, la duquessa de Cambridge, era una assidua del Palau de Kensington i posteriorment es compr una casa al barri de Saint James de Londres. Les seves visites a la capital anglesa nicament quedaren interrompides per la seva incapacitat de viatjar durant els ltims anys de la seva vida.

Jug un rol essencial en la configuraci del protocol de la coronaci del rei Eduard VII del Regne Unit. El duc de Norfolk, encarregat de l'ocasi, consult a la gran duquessa essent l'nica que aport detalls no escrits i insospitats de la coronaci de la seva cosina, la reina Victria I del Regne Unit. 

Molt prxima a la seva neboda, la reina Maria de Teck, no pogu atendre les celebracions de coronaci del rei Jordi V del Regne Unit i de la prpia Maria com a conseqncia de l'avanada edat. Durant la Primera Guerra Mundial se segu escvrivint amb la seva neboda a travs de l'ambaixada sussa. 

La gran duquessa de Mecklenburg-Strelitz mor a Neustrelitz l'any 1916 on fou enterrada essent l'ltima nta viva del rei Jordi III del Regne Unit i l'ltima hannover anglesa viva. Alhora fou el membre de la famlia reial britnica de dret propi que mor amb ms anys, record nicament superat per la princesa Alcia del Regne Unit













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111901" title="Lennie Niehaus" nonfiltered="713" processed="712" dbindex="45757">
Lennie Niehaus (11 de juny de 1929, Saint Louis, Missouri) s un compositor de cinema nord-americ conegut sobretot per les bandes sonores de les pellcules de Clint Eastwood.

Inicis al Jazz.

De petit es traslladava amb els seus pares de Missouri a Califrnia. La germana de Lennie era una concertista de piano i el seu pare era un expert violinista i li ensenyava a tocar el viol a l'edat set anys. Ja de jove era un saxofonista amb talent, i en el mateix temps de graduar-se a la Universitat s'immergia al mn musical del jazz i big bands, tocant en les orquestres de Jerry Wald, Mel Lewis, Shelly Manne, Jimmy Giuffre, Hampton Hawes, i el llegendari Stan Kenton.

Mentre servia a les Forces Arees dels EUA durant els anys 1950, Niehaus es es feia amic d'un jove soldat anomenat Clint Eastwood, amb qui compartia els mateixos gustos musicals. Durant els anys 1960, Niehaus continuava sent un membre actiu de l'escena del jazz, tocant amb el grup Shorty Rogers, i reeixidament enregistrant msica sota el seu propi nom.

Sense perdre les seves arrels jazzstiques, durant els anys 70, compaginava la composici de msica per la TV i pel cinema, escrivint per exemple el tema  de la srie de Mel Torme It Was A Very good Year i ajudant en l'orquestraci dels treballs de Jerry Fielding i Alex North.

Collaboraci amb Eastwood.

El 1984, Eastwood, que s'havia convertit en una important estrella del cinema, anava a interpretar un thriller de policies anomenat Tightrope, i recomanava el seu vell amic Niehaus al director Richard Tuggle. Niehaus va escriure la banda sonora i comenava aix la seva llarga collaboraci amb Eastwood que ha incls disset pellcules - normalment amb el mateix Eastwood escrivint el tema principal, a partir del qual Niehaus composava la resta de la banda sonora.

Les collaboracions amb Eastwood notables inclouen City Heat (1984), El genet pllid (Pale Rider) (1985), Caador blanc, cor negre (1990), Sense perd (1992), L'aventurer de mitjanit (1993), Els ponts de Madison (1995), Space Cowboys (2000), Mystic River (2003) i Million Dollar Baby (2004).

Per a la pellcula aclamada per la crtica sobre la vida de Charlie Parker, Bird (1988), Eastwood demanava a Niehaus que refs els solos de trompetes llegendaris de Parker de manera que es poguessin reenregistrar amb nous acompanyaments, rebent una nominaci als premis BAFTA.

A part dels seus treballs amb Eastwood, Niehaus tamb ha fet les bandes sonores de pellcules reeixides com Sesame Street Presents Follow That Bird (1985), la guanyadora de l'Emmy Lush Life (1993), les mini-sries de Titanic (1996), Pocahontas II: Journey to a New World (1999) i The Jack Bull (1999).

Niehaus s tamb molt actiu en el camp educatiu de la msica organitzant clnics, promocionant artistes, i ha publicat nombrosos treballs
per a concerts de banda, orquestra, i conjunts de jazz. Tamb ha escrit uns quants texts sobre pedagogia del saxfon.

Filmografia.

Million Dollar Baby (2004);
Mystic River (2003);
Blood Work (2002);
Clint Eastwood, American Film Maker: Out of the Shadows (2000);
Space Cowboys (2000);
The Jack Bull (1999);
Pocahontas II: Journey to a New World (1999);
True Crime (1999);
The Fixer (1998);
Midnight in the Garden of Good and Evil (1998);
No Laughing Matter (1998);
Absolute Power (1997);
Crazy Horse (1996);
Dog Watch (1996);
Titanic (1996);
Els ponts de Madison (1995);
Lush Life (1993);
L'aventurer de mitjanit (1993);
Sense perd (1992);
The Rookie (1990);
White Hunter Black Heart (1990);
Bird (1988);
The Child Saver (1988);
Emanon (1987);
Heartbreak Ridge (1986);
Never Too Young to Die (1986);
Ratboy (1986);
El genet pllid (1985);
Sesame Street presents Follow That Bird (1985);
City Heat (1984);
Tightrope (1984).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111902" title="Moskv" nonfiltered="714" processed="713" dbindex="45758">



El Moskv (en rus       ) s un afluent del riu Ok situat a la part europea de Rssia. La seva longitud s de 502 km.

 Recorregut .
El riu Moskv pertany a la conca hidrolgica del Volga. Neix a les muntanyes de Smolensk a 311 m d'alada. Travessa la ciutat de Moscou en sentit NO-SE, on al llarg del seu recorregut forma nombrosos meandres. En el seu cam, s'hi troben algunes illes, com la del Kremlin. A la ribera del Moskv hi ha molts parcs interessants (per exemple, el Parc Gorki). En un dels seus meandres s'hi troba l'Estadi Olmpic Lujniki, seu dels Jocs Olmpics de Moscou de 1980. Desemboca al riu Ok prop de la ciutat de Kolomna, 120 km al sud-est de Moscou.

Precisament la capital russa pren el nom del riu, ja que tant Moscou com el riu Moskv tenen el mateix nom en rus (      ).

 Hidrologia .
En la seva part alta s un riu relativament net. A partir de l'embassament de Mojaisk s'incrementa amb la crrega de fluids residuals de les indstries. Al seu pas per Moscou l'aigua s insalubre i est prohibit banyar-s'hi.

El Moskv s navegable en la seva totalitat, i el trnsit noms s'atura els mesos d'hivern, a causa del gla. Des del 1937 est unit amb el Volga mitjanant el canal Moskv-Volga, de 126 km de longitud. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111903" title="Paleogeografia" nonfiltered="715" processed="714" dbindex="45759">

La paleogeografia s una branca de la geologia i la geografia que t com objectiu la reconstrucci de les condicions geogrfiques existents en la superfcie terrestre al llarg dels temps geolgics.

Est basat en les evidncies de tot tipus que mostren que la superfcie de la terra ha anat canviant al llarg del temps.

L'anlisi de les roques sedimentries i dels fssils que s'hi troben permet de recontruir el paleoambient d'un determinat interval temporal i la distribuci de les terres emergides, dels mars epicontinentals de les conques oceniques i deduir quines zones estaven submergides i en quina poca ho estaven.

Els sistemes d'anlisi desenvolupats per les cincies fisicoqumiques sn ampliament utilitzats per la paleogeografia entre ells es poden esmentar les sries de dataci basades en la desintegraci radioactiva de diversos istops, els canvis en el paleomagnetisme o l'anlisi qumica dels elements continguts en mostres de terra o de gel.  

L'mbit en el temps de la paleogeografia abasta des de l'inici de formaci de la terra en l'  era arcaica fins les darreres variacions importants en el nivell del mar del principi de l'Holoc.

Dins la paleogeografia s'inserten  els estudis medioambientals com la paleoclimatologia i tamb sn utilitzats metodolgicament les cincies  biolgiques com la paleontologia o la paleobotnica. Obviament tamb entra dins de l'mbit paleogeogfic l'estudi dels mars i oceans tant en la superfcie lquida com en els fons i la composici de l'atmosfera. 

Els coneixements extrets del coneixement de la paleogeografia s'utilitzen en les prospeccions mineres i arqueologiques. A ms permeten fer prediccions sobre els moviments futurs dels continents.

 Algunes teories bsiques de la Paleogeografia.
Moviment de les plaques de la litosfera o deriva dels continents: Va ser proposada  per Alfred Wegener a principi del segle XX i es tracta d'un moviment de tipus tectnic que s produt per forces endgenes del planeta terra. Segons aquesta teoria la geografia del planeta terra estava dominada fa milions d' anys per un nic continent Pangea que progressivament s'ha anat disgregant en els continents actuals. La deriva continental encra s'est produint i separa uns pocs centmetres cada any Europa d'Amrica.

Moviment de pujada i baixada del nivell del mar o eustatisme.
s un moviment a una escala de temps  molt ms rpida que l'anterior que no provoca un desplaament lateral. Molt sovint es deu al fenomen de la formaci i fusi d'una glacera de grans dimensions com els inlandsis.En el nivell del mar hi ha hagut variacions de fins a 100 metres que han fet que en diverses poques algunes illes i contiinents separats hagin quedat units amb importants consequncies biolgiques que han perms el pas de plantes animals inclos l'home amb el cas ms emblemtic de l'estret de Bering que va formar un ampli territori de terra ferma (anomenat Berngia)entre el nord d'Amrica i Alaska.
Enllaos externs.
Web sobre paleogeografia ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111904" title="Xavier" nonfiltered="716" processed="715" dbindex="45760">
Xavier s un prenom mascul en catal, de l'euskera etxe berri, que significa casa nova. La seva forma femenina, molt menys comuna, s Xaviera. Normalment el seu diminutiu es Xavi o Xevi.

Aquest nom es va populartizar per Sant Francesc Xavier, originari de la poblaci de Xavier, a Navarra; actualment s un nom molt popular als Pasos Catalans.

La seva festivitat se celebra el 3 de desembre.

Traduccions.
Ver: "en altres llenges"
Asturi: Xabel;
Basc: Xabier, Xabi, Etxeberri;
Castell: Javier;
Galic irlands: Savy;
Gallec: Xabier;
Portugus: Xavier;

Esportistes.
Xavier Jov (Piragista);
Xavi Hernndez (Futbolista);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111906" title="Jan A. P. Kaczmarek" nonfiltered="717" processed="716" dbindex="45761">

Jan Andrzej Pawe  Kaczmarek (29 d'abril de 1953, Konin, Polnia) s un compositor polons, autor de ms de 30 bandes sonores pel cinema i documentals.

Kaczmarek s un dels molts compositors de msica de cinema polonesos que han aconseguit fama mundial. Inicialment, es gradu en dret i poltica per la Universitat Adam Mickiewicz a Pozna , per aviat abandon que la seva carrera planejada com a diplomtic desprs de descobrir la seva passi per la msica. Va escriure msica per al teatre a Polnia, formant una miniorquestra anomenada The Orchestra of the Eighth Day, que actuava durant les vagues de Solidarno   durant els primers anys 1980, sent polticament actius durant el mandat de l'anterior president Lech Walesa.

Durant els ltims anys 1980 i primers 1990 Kaczmarek, amb The Orchestra of the Eighth Day, comenava a viatjar i a fer lbums guanyant un prestigi internacional. Finalment, Kaczmarek comenava a escriure per al teatre als Estats Units - a Nova York, Chicago i Los Angeles - i desprs de compondre treballs menors en unes quantes pellcules d'horror, finalment el 1995 escriu la seva primera pellcula amb una certa fama internacional, Total Eclipse, del director polons Agnieszka Holland.

Els seus altres treballs per al director, que inclouen Washington Square (1997), El tercer miracle (The Third Miracle) (1999) i la srie de TV Shot Through the Heart (2001) comenaven a realar la seva reputaci. Per les seves composicions per al thriller d'horror Lost Souls (2000) i el drama romntic Unfaithful (2002) reforats pel seu potencial a les taquilles, li donarem fama mundial.

Es convertia en el primer compositor polons en guanyar un Oscar per  Finding Neverland el 2004.

A ms a ms de la seva obra cinematogrfica, Kaczmarek ha escrit dues simfonies i peces corals per a dos esdeveniments nacionals a Polnia. Cantata for Freedom (2005) per celebrar el 25 aniversari del moviment Solidarno  , i Oratorio 1956 (2006) per commemorar 50 aniversari de la revolta sagnant contra el govern totalitari a Pozna .

Filmografia.

Evening (2007);
A Girl Like Me (2006);
Finding Neverland (2004);
Unfaithful (2002);
Edges of the Lord (2001);
Quo Vadis (2001);
Lost Souls (2000);
The Third Miracle (1999);
Aime & Jaguar (1999);
Washington Square (1997);
Bliss (1996);
Total Eclipse (1995);
Dead Girl (1994);
Gospel According to Harry (1994);
Doppelgnger (1993);
White Marriage (1993) ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111907" title="Lausana" nonfiltered="718" processed="717" dbindex="45762">

La ciutat de Lausana (Losena en arpit, Lausanne en francs) s la capital del Cant de Vaud a Sussa. Est situada a la vora del Llac Leman.

Lausana s la seu del Comit Olmpic Internacional.

La Catedral de Lausana s un dels ms bells edificis d'estil Gtic a Sussa. 

La ciutat de Lausana estava habitada des del segle IV abans de la nostra era. Un vicus gal-rom anomenat Lousonna va ser fundat a partir de l'any 15 AC al sector que ocupa actualment el barri de Vidy.

Enllaos externs.
Centre Catal de Lausana;
Lloc web oficial de Lausana;
Photos Losanna ;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111914" title="Augusta del Regne Unit (duquessa de Brunsvic-Wolfenbttel)" nonfiltered="719" processed="718" dbindex="45763">


Augusta del Regne Unit, duquessa de Brunsvic-Wolfenbttel (Londres 1737 - 1813). Princesa de la Gran Bretanya amb el tractament d'altesa reial que es marid en el si d'una de les moltes cases principesques de l'Alemanya del segle XVIII.

Nascuda a Londres el dia 31 de juliol de l'any 1737 essent filla del prncep Frederic del Regne Unit i de la duquessa Augusta de Saxnia-Gotha. Augusta era nta per via paterna del rei Jordi II del Regne Unit i de la marcgravina Carolina de Brandenburg-Ansbach i per via materna del duc Frederic II de Saxnia-Gotha i de la princesa Magdalena d'Anhalt-Zerbst. 

El dia 16 de gener de l'any 1764 contragu matrimoni al Palau de Saint James de Londres amb el duc Carles II de Brunsvic-Wolfenbttel fill del duc Carles I de Brunsvic-Wolfenbttel. La parella tingu els segents fills:

 SA la princesa Augusta de Brunsvic-Wolfenbttel, nascuda el 1764 a Brunsvic i morta el 1788 a Stuttgart. Es cas amb el rei Frederic I de Wrttemberg.

 SA el prncep Carles Jordi de Brunsvic-Wolfenbttel, nat a Londres el 1766 i mort el 1806 a Antoinettenruh. Es cas amb la princesa Frederica dels Pasos Baixos.

 SA la princesa Carolina de Brunsvic-Wolfenbttel, nada a Brunsvic el 1768 i morta a Londres el 1821. Es cas amb el rei Jordi IV del Regne Unit. ;

 SA el prncep Jordi Guillem de Brunsvic-Wolfenbttel, nat el 1769 a Brunsvic i mort el 1811. ;

 SA el prncep August de Brunsvic-Wolfenbttel, nat a Brunsvic el 1770 i mort el 1822.

 SA el duc Frederic Guillem I de Brunsvic-Lneburg, nat el 1771 a Brunsvic i mort el 1815 a la Batalla de Quatre Bras. Es cas amb la princesa Maria de Baden.

 SA la princesa Amlia de Brunsvic-Wolfenbttel, nada el 1772 a Brunsvic i morta el 1773.

L'any 1806 quan Prssia declar la guerra a Frana, el duc de Brunsvic fou nomenat comandant en cap de l'exrcit prussi. El dia 14 d'octubre del mateix anys, a la batalla de Jena, l'exrcit francs derrot a l'exrcit prussi, el mateix dia, a la batalla d'Auerstadt, el duc de Brunsvic fou seriosament ferit morint pocs dies desprs.
 
La duquessa de Brunsvic, amb dos dels seus fills i la seva nora viuda, es trasllad del ruins palau ducal a Altona i posteriorment a Augustenborg, una petita ciutat oriental de la provncia de Jutlndia. La duquessa de Brunsvic resid a Augustenborg fins que l'any 1807 el rei Jordi III del Regne Unit li permet traslladar-se a Anglaterra. La duquessa s'install a Montagu House al barri londinenc de Greenwich a on mor l'any 1813 a l'edat de 75 anys.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111915" title="Antonio Robles Almeida" nonfiltered="720" processed="719" dbindex="45764">
Antonio Robles Almeida (Fermoselle, Zamora 1954) s un poltic i periodista. Fou el primer secretari general de Ciutadans - Partit de la Ciutadania i tamb diputat d'aquesta formaci per Barcelona.

Llicenciat en Cincies de la Informaci i en Filosofia i Cincies de l'Educaci, ha estat articulista de diversos diaris espanyols. Actualment t una columna anomenada "Izquierda Liberal" al diari en lnia Libertad Digital.

s un crtic del nacionalisme catal. En aquest aspecte, va publicar al 1992 el llibre Extranjeros en su pas (baix el pseudnim de "Azahara Larra Servet") i fundat o pertangut a asociacions com l'Asociacin por la Tolerancia, Espaa, Constitucin de Ciudadanos i Iniciativa No Nacionalista, partit que es va dissoldre al 2006 per a integrar-se en Ciudadanos - Partido de la Ciudadana.

Des de 1982 s professor de filosofia a l'Ensenyament secundari a la ciutat de Barcelona.






Referncies.


Enllaos externs.
  Biografia d'Antonio Robles al web de Ciutadans - Partit de la Ciutadania;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111917" title="Wojciech Kilar" nonfiltered="721" processed="720" dbindex="45765">

Wojciech Kilar (17 de juliol de 1932 a Lww, Polnia actualment Lviv, Ucrana) s un compositor de msica clssica i de cinema polons. Ha guanyat diversos premis pels seus treballs i pertany (juntament amb Krzysztof Penderecki i Henryk Grecki) a l'avantguarda polonesa dels anys 60.

Curs estudis de piano a algunes de les millors acadmies de msica del seu pas, incloent-hi l'Acadmia de Msica de Katowice (Akademia Muzyczna w Katowicach), abans de traslladar-se a Pars el 1959 per estudiar amb Nadia Boulanger al seu conservatori.

Ja havent rebut xit de la crtica com a compositor clssic, Kilar compos la seva primera banda sonora pel film Lunatycy el 1959, i de llavors en ha escrit la msica per a pellcules d'alguns dels directors polonesos ms aclamats, incloent-hi Krzysztof Kieslowski, Krzysztof Zanussi, Kazimierz Kutz i Andrzej Wajda.

Ha treballat en ms de 100 ttols al seu pas, incloent els internacionalment reconeguts Bilans Kwartalny (1975), Spirala (1978), Constans (1980), Imperativ (1982), Rok Spokojnego Slonca (1984), i Zycie za Zycie (1991).

Tamb ha treballat amb directors francesos i d'altres parts d'Europa, fins que Francis Ford Coppola li oferia el seu debut en llengua anglesa amb la seva adaptaci vibrant de Drcula, de Bram Stoker (Bram Stoker's Dracula) (1992).

Les seves altres creacions en llengua anglesa, el trio de Roman Polanski Death and the Maiden (1994), The Ninth Gate (1999) i El pianista (The pianist) (2002), i la de Jane Campion The Portrait of a Lady (1996), eren caracteritzats pels seus baixos i cellos molt propis, temes profundament romntics i amb progressions d'acords minimalistes. Malgrat aquestes incursions, la majoria dels seus treballs en els darrers anys ha estat per a pellcules poloneses dirigides o per Zanussi o per Wajda.

A ms a ms de la seva obra per al cinema, Kilar continua escrivint i publicant treballs purament clssics, dels quals cal destacar una sonata per a trompa, una pea per a un quintet de vent, unes diverses peces per a orquestra de cambra i cor, els aclamats Baltic Canticles, l'pica xode (famosa per ser la msica del triler d'La llista de Schindler), i el seu treball ms recent, un concert per a piano i orquestra dedicat a Peter Jablonski.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111918" title="Torneig de les Sis Nacions" nonfiltered="722" processed="721" dbindex="45766">

El Torneig de les Sis Nacions mascul s una competici de rugbi europea que disputen les seleccions nacionals d'Anglaterra, Esccia, Frana, Pas de Galles, Irlanda i Itlia.

 Participants .



 Histria .

El Torneig de les Sis Nacions pren el relleu del torneig de les cinc nacions, el qual, tamb, s hereu del Campionat britnic de rugbi, amb quatre nacions. Des de 1996, el torneig atorga oficialment el ttol de Campi d'Europa, que ja ho esdevenia de forma oficiosa fins aleshores. A ms el torneig atorga altres trofeus, com sn:
 la Copa Calcuta al vencedor entre Anglaterra i Esccia.
 la Triple Corona a l'equip britnic que s'imposa als altres tres.
 el Millenium Trophy al vencedor entre Anglaterra i Irlanda.
 el Trofeu Eurostar al vencedor entre Frana i Anglaterra.
 el Gran Slam a l'equip que s capa de vncer en tots els partits.
 la Cullera de fusta a l'equip que perd tots els partits.

La selecci d'Irlanda hi pren part de forma unificada, incloent-hi Irlanda del Nord. Aix ha provocat algunes crisis. 

El torneig no va finalitzar l'any 1972 desprs de la tragdia de Londonderry, acordant-se no tornar a interpretar l'himne God save the queen, durant la presentaci dels equips, en un quart de segle. Tampoc s'interpretava La Marsellesa quan Frana jugava a Dubln per no molestar els anglesos, ni l'himne irlands en els seus desplaaments. Aquesta situaci es mantingu fins 1997.

Algunes dates importants han estat:
 1883 : Primera edici de la competici amb els quatre equips britnics.
 1910 : Frana entra en el torneig.
 1931 : Frana s exclosa, acusada de professionalisme.
 1947 : Es torna a emprendre la competici, desprs de la Segona Guerra Mundial, de nou amb Frana.
 1996 : El torneig esdev, oficialment, Campionat d'Europa de Rugbi. Des d'aquest moment els ttols no es comparteixen en cas d'empat; manant la diferncia de punts.
 2000 : Itlia s'incorpora al torneig.
 2001 : Es crea el Torneig de les Sis Nacions femen.

 Historial .


 Palmars .


 Enllaos externs .
Web oficial del torneig;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111920" title="Torneig de les Sis Nacions femen" nonfiltered="723" processed="722" dbindex="45767">
El Torneig de les Sis Nacions femen s una competici de rugbi europea que disputen les seleccions d'Anglaterra, Esccia, Frana, Pas de Galles, Irlanda i Espanya, a semblana del Torneig de les Sis Nacions mascul.

 Historial .
2001 : Anglaterra;
2002 : Frana (Gran Slam);
2003 : Anglaterra (Gran Slam) ;
2004 : Frana (Gran Slam) ;
2005 : Frana (Gran Slam);
2006 : Anglaterra (Gran Slam);

 Enllaos externs .
RBS6Nations.com ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111922" title="Yann Tiersen" nonfiltered="724" processed="723" dbindex="45768">
 
Guillaume Yann Tiersen (23 de juny de 1970, Brest, Frana) s un cantautor i compositor de cinema francs.

Del clssic al rock.

Des de molt jove, va demostrar tenir un gran inters per a la msica, contrriament als estudis on aprovava amb dificultats. Passa la seva infantesa a Rennes on estudia viol i piano, aix com direcci d'orquestra. De formaci clssica, es va decantant cap al rock a l'edat adulta. Durant els anys 1980, s'ajunta a diversos grups amb aquestes tendncies a Rennes. Comena llavors a escriure peces musicals per al teatre i curtmetratges.

El 1995, treu el seu primer lbum, La Valse des monstres, que reagrupa una part del seu treball efectuat per al cinema i el teatre. Un any ms tard, treu un nou disc, Rue des cascades. El ttol que porta el nom de l'lbum ser utilitzat per a la pellcula La Vie rve des anges un any desprs de la sortida de l'lbum. Encara que va forjant-se una reputaci a Rennes, no aconsegueix tanmateix atreure l'atenci del pblic exterior.

s la sortida del seu lbum Le Phare el 1998 que li permetr forjar-se una reputaci sobretot grcies al seu ttol Monochrome amb la veu de Dominique A. Aquest lbum li permetr sortir ms mpliament per les rdios i reeditar els seus discs precedents. Aquell any, Yann Tiersen encadena els concerts i en el moment de les Transmusicales de Rennes, donar un concert excepcional per a France Inter en l'emissi C'est Lenoir de Bernard Lenoir, amb nombrosos invitats: Franoiz Breut, Dominique A, The Married Monk, Ttes Raides, Mathieu Boogaerts, Bertrand Cantat (cantant de Noir Dsir) i Neil Hannon (de The Divine Comedy), amb la finalitat d'editar un lbum d'aquest concert: Black Session.

Aquell mateix any enregistra Tout est Calme, un lbum amb una sonoritat ms rock. Caldr esperar el 2001 per la sortida de L'Absente, on podem encara sentir una multitud d'invitats.

Amlie.

El mateix any, surt la banda sonora de la pellcula Le Fabuleux Destin d'Amlie Poulain, que ser un gran xit (ms de 700.000 cpies venudes). En aquest instant la seva fama s'internacionalitza.

 El 2002, Tiersen continua recorrent les sales de concerts, i un nou doble lbum en directe surt com a conseqncia d'un concert excepcional a la ciutat de la msica de Pars : C'tait ici. Hi apareixen tamb invitats.

El 2003, composa la banda sonora per la pellcula alemanya Good bye, Lenin!. L'any segent, surt un CD acompanyat per Shannon Wright.

Al seu ltim lbum, Les Retrouvailles, del maig de 2005. Yann Tiersen torna a aportar per les collaboracions amb la presncia de Jane Birkin, Dominique A, Miossec, Elisabeth Fraser (dels Cocteau Twins), i el cantant Stuart Ashton Staples (dels Tindersticks).

El novembre del 2006 est prevista la sortida d'un nou lbum en directe titolat On Tour.



 Discografia .
 lbums d'estudi .
 1995 : La valse des monstres;
 1996 : Rue des cascades;
 1998 : Le Phare;
 2001 : L'Absente;
 2001 : Le Fabuleux Destin d'Amlie Poulain ;
 2003 : Good Bye, Lenin!;
 2004 : Yann Tiersen & Shannon Wright (en colaboraci amb Shannon Wright);
 2005 : Les Retrouvailles;

 lbums en directe .
 1999 : Black Session;
 2002 : C'Etait Ici (Doble lbum);
 2006 : On Tour ;

 Mini-lbum i E.P. .
 1998 : Bstard ~ Tiersen (colaboraci amb el grup Bstard);
 1999 : Tout Est Calme;

 Participacions .
 2001 : Les Oiseaux de passage (homenatge a Georges Brassens) : ttol Le Parapluie amb Natacha Rgnier;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111923" title="Telangictasi" nonfiltered="725" processed="724" dbindex="45769">
La telangictasi s una dilataci dels vasos sanguinis ms petits (arterioles, capillars, vnules)  a prop de la superfcie de la pell i d'altres estructures o rgans. Normalment les telangictasis mesuren noms uns pocs millmetres i es poden presentar arreu del cos, tot i que sn ms freqents al nas, les galtes i la barbeta.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111925" title="Sega Game Gear" nonfiltered="726" processed="725" dbindex="45770">


La Sega Game Gear s una consola porttil creada per Sega, que volia competir contra la Game Boy de Nintendo. Aquesta s la tercera consola porttil disponible comercialment en color, desprs de la Lynx d'Atari i la Turbo Express.
En la seva primera fase de la consola es coneixia per "Project Mercury". Va ser llanada al Jap el 6 de octubre de 1990. A l'Amrica del Nord i Europa va ser llanada al 1991 i a Austrlia el 1992. El suport que se li va donar a la Game Gear va expirar al 1997.

 Histria .

Era una videoconsola porttil de 8 bits creada per la companyia Sega, que va ser coetnia de la Game Boy.
Amb ella, Sega volia fer front a la Game Boy de Nintendo. L'estratgia de Sega va ser llanar al mercat una porttil molt superior al seu gran rival, la Game Boy i amb un gran catleg de jocs ja que les conversions de Master System a la Game Gear eren molt fcils de realitzar.

El seu disseny era modern i atractiu, a pesar que la seva grandria prou superior a la de la Game Boy de Nintendo.
La seva pantalla era en color, la qual cosa va suposar una fita, que va compartir amb la consola Lynx, en el mn de les consoles porttils. Permetia de connectar-li un adaptador per a utilitzar-la com televisor. A diferncia de la Game Boy, aquesta era retroilluminada. A ms, les seves caracterstiques tcniques eren molt superiors a les de la Game Boy.
La Game Gear tenia total compatibilitat amb la Sega Master System si se li adaptava un econmic adaptador anomenat master gear converter ja que el maquinari d'ambds mquines era semblant, adaptat a un grandria menor, per aix es van poder realitzar conversions massives de jocs de Master System a Game Gear. 

No obstant aix, la Game Boy va ser la que es va imposar. 
La GB era molt ms barata que la Game Gear, les seves piles duraven molt mes (la Game Gear tenia una duraci de 2 a 3 hores), i la Game Boy cabia en un butxaca, cosa que era impossible per a la Game Gear. Aix Nintendo va aconseguir que la seva petita i inferior Game Boy, triomfs aclaparadorament sobre la magnifica Game Gear. Un altre factor que va afavorir a la Game Boy va ser el popular Tetris i les extremadament populars mascotes i videojocs exclusius de Nintendo.

Fins i tot aix, la vida de la Game Gear no va ser curta, Sega va treure accessoris que la feien molt atractiva per a cert pblic, com ara un sintonitzador de TV (que en feia un televisor porttil), de rdio o un adaptador per a poder jugar amb tots els jocs de la Master System II.

Actualment es considera com un artefacte per a colleccionistes de consoles.

 Especificacions tcniques .
 Proccessador: Zilog Z80 (8 bits) ;
 Velocitat del processador: 3,58 MHz (NTSC);
 Resoluci: 160 x 144 pxels;
 Colors disponibles: 4.096;
 Colors en pantalla: 32;
 Sprites mxims: 64;
 Mida de l'sprite: 8x8 o 8x16;
 Mida de pantalla: 3,2 inxes (81 mm);
 So: 4 canals;
 RAM: 24 KB;
 Bateries: 6 'AA';
 Generador extern: MK-2103 10v DC 0.85A, posici central;

 Emulaci .
Fins al 2006, els emuladors per la Game Gear han sigut fets per GP2X, GP32, Nintendo Gameboy Advance, Nintendo DS, Symbian, Windows Mobile, PC i PlayStation Portable.

 Vegeu tamb .
	  
la llista completa de videojocs de la Sega Game Gear.
Llista de videojocs multijugador de la Sega Game Gear;

 Enllaos externs .

Emulatronia, Recursos per poder emular la Game Gear ;

Notcies i informaci sobre la Sega Game Gear ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111926" title="Ritidectomia" nonfiltered="727" processed="726" dbindex="45771">
La ritidectomia o ritidoplstia (tamb coneguda com estirament de pell o facelift, a partir del seu terme popular en angls) s una tcnica utilitzada en cirurgia plstica consistent en retirar l'excs de pell en una determinada zona per tal d'eliminar-ne les arrugues estirant la part no extirpada.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111928" title="Howard Shore" nonfiltered="728" processed="727" dbindex="45772">

Howard Shore (18 d'octubre de 1946, Toronto, Canad) s un compositor de cinema canadenc guanyador de tres Oscars per la trilogia de El senyor dels anells.

Comen la seva carrera musical com a membre de la secci de vent de la popular banda Lighthouse. Els seus primers treballs per la msica d'entreteniment foren escrivint msica per a teatre a Canad (incloent-hi obres pel seu amic d'infantesa, David Cronenberg), abans que se'l contracts per ser el Director Musical de la comdia americana reexida Saturday Night Live el 1975.

Inicis al cinema.

El seu primer treball al cinema tamb va venir com a resultat directe de la seva relaci amb Cronenberg amb la pellcula de culte del 1978 Rabid. Fins fa poc, Shore era considerat un compositor que sovint adoptava estils difcils que desafiaven la percepci clssica de msica de cinema. Encara que expert en una gran varietat de gneres, ha guanyat la majoria d'elogis per als seus treballs en mns incerts de thrillers i de por.

Ttols com Scanners (1981), Videodrome (1983), The Fly (1986), Dead Ringers (1988), Naked Lunch (1990), El silenci dels anyells (1991), Filadlfia (1993), Seven (1995) and The Cell (2000) han dominat i donat prestigi a la seva filmografia, junt amb d'altres ms lleugers i ocasionals com Big (1988), Mrs. Doubtfire (1993), Ed Wood (1994) i Dogma (1999).

El senyor del anells.

Fins que va contactar amb ell el director de Nova Zelanda Peter Jackson sobre el seu projecte de la trilogia de El senyor dels anells,  amb El senyor dels anells: La germandat de l'anell (The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring) (2001), El senyor dels anells: Les dues torres (The Lord of the Rings: The Two Towers) (2002), i El senyor dels anells: El retorn del rei (The Lord of the Rings: The Return of the King) (2003), que llanava la carrera de Shore a l'estratosfera, guanyant tres Oscars, dos Globus d'or, i sobretot li donava un gran reconeixement pblic.

Ha continuat composant per a una pellcula cada any: L'aviador (2004) de Martin Scorsese; A History of Violence, una altra vegada amb el seu amic David Cronenberg (2005); The Departed (2006), el darrer gran xit i tamb de Martin Scorsese.

Filmografia seleccionada.
Eastern Promises (2007);
Soul of the Ultimate Nation (2007);
The Departed (2006);
A History of Violence (2005);
L'aviador (2004);
El senyor dels anells: El retorn del rei (2003);
El senyor dels anells: Les dues torres (2002);
Spider (2002);
Gangs of New York (2002) ;
El senyor dels anells: La germandat de l'anell (2001);
The Score (2001);
The Cell (2000);
High Fidelity (2000);
Analyze This (1999);
Dogma (1999);
The Game (1997);
That Thing You Do! (1996);
Se7en (1995);
Ed Wood (1994);
The Client (1994);
Filadlfia (1993);
Mrs. Doubtfire (1993);
El silenci dels anyells (1991);
Naked Lunch (film) (1991);
The Fly (1986);
After Hours (1985);
Videodrome (1983);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111929" title="Llusos de Grcia" nonfiltered="729" processed="728" dbindex="45773">

Els Llusos de Grcia s una associaci sociocultural i esportiva catalana sense finalitat de lucre fundada l any 1855. L'any 2005 va celebrar el 150 aniversari de la seva fundaci. Els objectius bsics de l'entitat sn la formaci dels infants i joves en el temps lliure, aix com possibilitar als adults la realitzaci d aquelles activitats que serveixin per la seva formaci i esbarjo.

Actualment (juny 2007) compta amb 1200 socis i scies. L activitat cultural, social i esportiva es canalitza, principalment, a travs de les seccions i grups que ofereixen un ampli i divers ventall d activitats i opcions: activitats per a infants i joves, esplai i agrupament, grups de teatre, corals, bsquet, tennis taula, bdminton, catequesi per adults, colla de diables, etc. Tamb ofereix activitats obertes als ciutadans i ciutadanes com sn sortides culturals, tallers diversos, un cicle de titelles, exposicions i tot un seguit d activitats ldiques. 

Des d uns inicis l entitat ha estat arrelada a la Vila de Grcia on encara avui hi s present amb una gran activitat. Tamb vol promoure i donar suport a aquelles activitats proposades des de les prpies seccions de l entitat i d aquells grups i altres associacions, principalment del barri i de la ciutat, que necessitin suport o desitgin collaborar amb l'entitat.

L'actual president, des de l'any 2004, s en Jordi Casassas i Pons. 
 Les seccions dels Llusos .

Els Llusos de Grcia compten amb seccions per a infants que treballen valors socialitzadors, de respecte i de creixement, a travs d'activitats culturals (com sn el teatre i el cant coral), esportives (bsquet) i de lleure (esplai i agrupament).

Els Llusos de Grcia tamb pretn possibilitar als joves i adults la realitzaci de totes aquelles activitats que puguin servir eficament a la seva formaci i esbargiment. Les seccions de joves i adults sn espais de convivncia i esbarjo a l'entorn de qualsevol prctica (esportiva, cultural o de lleure), que promogui la formaci de la persona.

Infants.
 Agrupament Escolta Llusos de Grcia;
 Bsquet (promoci);
 Coral El Virolet;
 Grup de Formaci Teatral Sotacabina;
 Grup Mossn Muoz (esplai);
 Els Malsons de La Vella. Colla de diables infantil.

Joves i Adults.
 Bdminton;
 Bsquet (competici);
 Catequesi d'Adults;
 Colla de Diables La Vella de Grcia ;
 Coral Cantiga;
 Coral La Fuga;
 Coral Sinera;
 Coral Vent del Nord;
 Fotografia;
 Futbol sala;
 Somsal Teatre;
 Sotacabina Teatre;
 Tennis taula;
 Grup d'Excursions Xino-Xano;
 L'Anella (grup de promoci de la sardana);

La secci de basquetbol.
La secci de bsquet dels Llusos de Grcia va nixer l'any 1945, i des del 1958 participa en els campionats de la Federaci Catalana de Basquetbol. Tamb existeix una Escola de Bsquet. Els diferents equips juguen a la pista dels Llusos de Grcia, la primera pista privada coberta de la ciutat de Barcelona.

A l'inici de la temporada, la secci organitza el Torneig "Vila de Grcia" de Bsquet, on els equips snior mascul i femen dels Llusos de Grcia participen juntament amb altres equips del barri. Durant les Festes de Sant Llus organitza les 12 hores de Bsquet, en qu participen tots els jugadors dels equips de promoci.

 Enllaos externs .
 Web dels Llusos de Grcia;
 Web Agrupament Escolta;
 Web La Vella de Grcia;
 Web Coral Cantiga;
 Web Coral Sinera;
 Web Sotacabina Teatre;

 Bibliografia .
Albert Musons: Llusos de Grcia (1855-2005). Crnica de 150 anys













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111933" title="Joan Jordi Beumala i Sampons" nonfiltered="730" processed="729" dbindex="45774">

Joan Jordi Beumala i Sampons (Lleida, 22 d'abril del 1960) s msic, instrumentista i compositor de sardanes.

 Biografia .
Per b que nascut a Lleida, viu a Sabadell des dels dos anys. Als 12 anys comen a estudiar al Conservatori Professional de Sabadell (solfeig, teoria i piano). Sis anys ms tard inici l'estudi de la tenora amb Josep Vil i, ms endavant,  saxfon (grau superior pel Conservatori Municipal de Barcelona) amb Adolf Ventas i contrabaix (grau superior pel Conservatori del Liceu) amb Ferran Sala. Al Conservatori de Girona obtingu el ttol de professor de tenora.

Als 18 anys comen a escriure sardanes. El 1982 ingress com a tenora a la cobla Sabadell, on tamb toc el tible i el contrabaix; hi romangu fins al 1987. Poc desprs, co-fund i exerc de saxfon soprano al quartet de saxfons Saxocromia a 4 del Conservatori de Sabadell i exerc de professor al Centre d'Estudis Musicals Especialitzats de Sabadell. Com a intrpret de contrabaix pass breument per les cobles La Principal de Barcelona i  Ciutat de Cornell, per ingressar el 1990 a la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. El 1996 era professor de saxfon i conjunt instrumental a l'escola de banda i cobla del Collegi Santa Maria, de Blanes. Tamb ha estat contrabaixista a l'Orquestra de cambra Eduard Toldr, director de les cobles Nova Valls, Vila d'Olesa, Llusos de Taradell (1996-2001) i de la cobla juvenil Ciutat de Solsona i des del 2004 s director de la cobla Ciutat de Terrassa.

D'entre les moltes sardanes que ha escrit, es poden ressaltar Destapem els 60, premi Sardana de l'any del 2005, i Entre el somni i l'albada, que va guanyar el segon premi del concurs Salvador Uy (1986). Tamb guany els premis Ramon Serrat dels anys 1987 i 1989, el Novasardana de 1988, el SGAE de 1992, i altres. s autor de diverses peces de msica per a cobla, estudis per a tenora i altres obres musicals.

 Obres .
 Msica per a cobla .
 Ball de coques, dansa;
 Ball de pescadors, dansa;
 El chupito (1995), xotis;
 Dansa de les almorratxes;
 Escenes del bosc millenari (1995), suite;
 L'Hereu Riera (1990), glossa del tema popular;
 Joc d'infants, divertiment per a cobla;
 Kosmidion (2002), obra lliure per a cobla;
 La pastoreta, dansa;
 El patatuf (Sant Iscle de Vallalta), dansa;
 Perpetuum mobile (2004), galop (pas-doble);
 Sintonia dels Dansaires del Peneds (2002), dedicada a la colla sardanista d'aquest nom;
 Sitges 1900 (1993), suite evocaci de les Festes Modernistes;

Adaptacions de temes per a cobla:  El cha-cha-cha del tren, adaptaci de la pea dEl Consorcio. Jalousie, tango, adaptaci de l'obra de Jacob Gade. Tequila sunrise (1999), samba, adaptaci de la pea de Pamela Wedgwood

 Sardanes .
 Amaranta (1989);
 Amics de Ripollet (1979). Descatalogada per l'autor, s una de les seves primeres sardanes;
 Ara s l'hora de Banyuls (2007);
 La can de la mare (1987), premi Ramon Serrat;
 Canoneta de tardor (1992), amb lletra de Llus Subirana i Rebolloso;
 Dacamera 16: saxdana (2000), per a quatre saxfons, a partir de la sardana Estel d'argent;
 Destapem els 60 (2005), premi Sardana de l'any;
 Diada d'aniversari (1988, rev. 1992);
 Diada d'or (1996);
 En Josep de Can Tinco (1994);
 Enardiment (1987), obligada de tenora;
 Entre el somni i l'albada (1986), premi Salvador Uy;
 Les entremaliadures d'en Patufet (1990);
 Estel d'argent (1994);
 La fada (1987);
 La llei de Murphy (1998);
 La mallerenga (1986), obligada de tenora. Revisada el 1990, obligada de tible;
 Missatge singular (2005);
 Msica per a tu (1999), premi Joaquim Serra;
 Nit de gresca (1994), obligada per a dues tenores, dedicada a Josep Antoni Snchez i Jordi Paul;
 La nostra Slvia (1984);
 Ofrena a Lleida (1989), premi Ramon Serrat;
 Per tu Nria (2004);
 La recerca (1992);
 El rondinaire (1992), obligada de tenora;
 Una rosa roja (1986);
 Una svia decisi (2003), obligada de trompeta;
 Sitges, la festa (2000);
 Trempera olmpica (1992), obligada de cobla;

 Enllaos .
 Llista de les sardanes de Joan Jordi Beumala;

 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111939" title="Blas Infante Prez de Vargas" nonfiltered="731" processed="730" dbindex="45775">

Blas Infante Prez de Vargas (Casares, Mlaga, 5 de juliol de 1885 -  Sevilla 11 d'agost de 1936). Poltic, ideleg i escriptor andals, mxim exponent del Nacionalisme andals. 

Infante altern les tasques de notari, historiador, antropleg, musicleg, escriptor i periodista, endems de ser un lector vora i gran conferenciant. Es van editar 14 obres seves i va arribar a escriure ms de 3000 manuscrits. El Parlament d'Andalusia va aprovar de forma unnime en 1983 el Prembul per a l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, on es reconeix Blas Infante com "Pare de la Ptria Andalusa". La Fundaci Centre d'Estudis Andalusos de la Junta d'Andalusia, va adquirir en 2001 la casa de Blas Infante a Coria del Ro per a convertir-la a casa museu com a patrimoni histric i cultural andals. s homenatjat cada any en la commemoraci del Dia d'Andalusia els dies 28 de febrer.

 Biografia .

 Contacte amb la realitat andalusa .
El seu pare, Luis Infante Andrade, llicenciat en Dret, era secretari del Jutjat de Casares, la seva mare, Ginesa Prez de Vargas, provenia d'una famlia de pagesos de classe mitjana. Estudia batxillerat als Escolapis d'Archidona fins a 1899. Des de 1900 treballa com escrivent en el Jutjat de Casares, al mateix temps que estudia en la Facultat de Dret de la Universitat de Granada com a alumne lliure, finalitzant-la en 1906. Desprs d'aprovar les oposicions en 1909, exerceix com a notari a Cantillana (Sevilla) i aprofita per a entrar en contacte amb l'ambient intellectual sevill i amb les idees poltiques regionalistes, especialment els membres de l'Ateneu sevill. En poder observar l'estat dels jornalers andalusos qued fortament impressionat. Anys ms tard arriba a escriure: 

"Jo tinc clavada en la conscincia des de la infncia la visi ombrvola del jornaler. Jo li he vist passejar la seva fam pels carrers del poble"

 La primera assemblea andalusa .


L'ideari poltic de Blas Infante, hereu dels moviments republicans i federalistes del segle XIX, es basa en la defensa de l'andalusisme i en l'existncia de diferncies entre Andalusia i la resta de regions que formaven l'Espanya d'Alfons XIII. El seu objectiu era aconseguir la reconstrucci d'Andalusia, entesa com una necessitat per a obtenir la regeneraci d'Espanya. 

"El meu nacionalisme, abans que andals, s hum. Crec que, pel naixement, la naturalesa assenyala als soldats de la Vida el lloc on han de lluitar per ella. Jo vull treballar per la Causa de l'esperit a Andalusia perqu en ella vaig nixer. Si en una altra part em trobs, m'esforaria per aquesta Causa amb igual fervor". Blas Infant (Manuscrit AEE) 

En 1915 es va publicar la seva obra ms important, Ideal andaluz: varios estudios acerca del renacimiento de Andaluca on explica la seva visi personal de la histria i problemes andalusos. En 1918 se celebra a Ronda la primera assemblea regionalista andalusa que, inspirada en la cantonalista Constituci Federal d Antequera de 1883, estableix la base a seguir per l'andalusisme i aix obtenir una autonomia plena per a Andalusia. A ms s'aprov la proposta de Blas Infante de recuperar la bandera andalusa verdi-blanca, documentada des de l'any 1095 i l'escut amb Hrcules acompanyat dels lleons, inspirat en el de Cadis (el que anomenaria "les insgnies d'Andalusia"). L'any 1933 tamb proposa un himne basat en la melodia religiosa del cant jornaler Sant Du, que cantaven a l'acabar el seu dia de treball. Aquests sn ara els actuals smbols institucionals andalusos, segons l Estatut d'Andalusia,
(ver en wikisource) en el seu article 6.2:

Andalusia t himne i escut propis que seran aprovats, definitivament, per Llei del Parlament d'Andalusia, tenint en compte els acords dictats sobre tals extrems per l'Assemblea de Ronda de 1918 i per les Juntes Liberalistes d'Andalusia en 1933. 

Es defineix el concepte nacional d'Andalusia entenent-se com nacionalitat histrica publicat clarament en el Manifest de Crdova de l'1 de gener de 1919, que entre altres coses deia: 

"Sentim arribar l'hora suprema que caldr consumar-se definitivament l'acabament de la vella Espanya ( ...).Declarem-nos separatistes d'aquest Estat que, en relaci amb individus i pobles, conculca sense fre els furs de la justcia i de l'inters i, sobretot, els sagrats furs de la Llibertat; d'aquest Estat que ens desqualifica davant la nostra prpia conscincia i davant la conscincia dels Pobles estrangers (...) . Ja no val protegir els seus miserables interessos amb l'escut de la solidaritat o la unitat, que diuen nacional." 

Durant la Primera Guerra Mundial s ingressat a la pres per intentar involucrar Espanya en la Guerra Mundial, trencant la seva neutralitat i alineant-se amb Frana i en contra d'Alemanya, sollicitant que Espanya envis el seu exrcit en contra d'Alemanya i a favor de Frana.

A les eleccions de 1918 Blas Infante intenta presentar-se pel districte electoral de Gaucn, un any desprs pel mateix districte i per Sevilla per en ambdues fracassa per la forta presncia del caciquisme. Es casa amb Angustias Garca Parias amb la que va tenir quatre fills i fa escriure Motamid (1920), La dictadura pedaggica (1921) i Cuentos de animales (1921).

Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera, rebutj de collaborar-hi, ra per la qual en foren clausurats en represlia els Centres Andalusos, fundats per ell el 1916 i l'editorial de la revista "Andaluca" com a plataforma poltica del nacionalisme andals dins d'un sistema federal. El 1921 public La dictadura pedaggica, una complexa anlisi filosfica. 

En 1928 viatj a Galcia per a reunir-se amb els idelegs del "galleguisme". Durant aquests anys tamb viatjar al Marroc, Portugal... Participar en la revista regionalista gallega "Ns".

El 1930 don una conferncia poltica a la Societat Econmica d'Amics del Pas a Mlaga on ressalta el poble i sser andals histrics.

 El perode republic .

Amb la proclamaci de la II Repblica en 1931, es fa crrec de la notaria de Coria del Ro (Sevilla), on construeix la seva casa, a la qual denomina Dar al-Farah (Vila Alegria) inspirada en l'arquitectura d Al Andals, encarregant-se personalment de la seva decoraci. Blas Infante presideix la Junta Liberalista Andalusa (JLA) i torna a presentar-se a diferents candidatures pel "Partit Republic Federal" no obstant aix no aconsegueix representaci parlamentria. Els punts essencials de la campanya poltica sn: el repudi al centralisme enfront d'un federalisme necessari, soluci al caciquisme i del complicat sistema electoral, reforma econmica i de la justcia, llibertat d'ensenyament, de matrimoni, etc. Aquestes idees i el promogut en la JLA tindr gran importncia en la redacci de l'avantprojecte d estatut d'autonomia, redactat en gran part pel propi Blas Infante. Escriu el llibre "La verdad sobre el complot de Tablada y el Estado libre de Andaluca". Encara que hi ha clars brots independentistes en l'andalusisme, mancant suport popular s'intenta moderar el discurs i definir l'Estat lliure d'Andalusia com "alliberat" de tota opressi, dominaci i injustcia i d'aquesta forma poder decidir el seu futur. I aquesta hauria de venir per mitj d'una gran reforma agrria dintre d'una nova Espanya republicana i federal. 

Es presenta de nou a les eleccions de Novembre de 1933 per Mlaga dintre d'una coalici "Izquierda Republicana Andaluza" (coalici dels partits Radical Socialista i Esquerra Radical Socialista).que acaba en un nou fracs i en una desillusi notable per a Blas Infante. Surt en defensa en bastants ocasions de l'anarquisme, amb el que simpatitzava i que estava sent durament reprimit.

En l'assemblea de Crdova, al gener de 1933, s'aprova l'"Avantprojecte de Bases per a l'Estatut d'Autonomia", que s'haur de sotmetre a referndum per que s'anir retardant fins que es paralitza per la Guerra Civil de 1936. No obstant aix estudis actuals posen de manifest que l'Assemblea de Crdova va ser un desastre per a l'andalusisme. S'esperava l'assistncia de ms de 700 assembleistes de les vuit provncies de l'actual comunitat andalusa i noms hi arribaren dues centenes. La representaci va ser desigual: Crdova i Sevilla van aportar un 70% dels assembleistes, Mlaga no va arribar al 2%.

Els assembleistes de Granada, Jan i Almeria tenien preparat un avantprojecte per a la Mancomunitat d'Andalusia Oriental i comptaven amb el suport de Huelva, que desitjava unir-se a Extremadura. Quan els assembleistes sevillans i cordovesos van presentar el seu avantprojecte els "Orientals" abandonaren l'assemblea. Llavors Blas Infante va amenaar amb "residenciar les provncies dissidents" i l'avantprojecte va ser aprovat sense la participaci dels assembleistes de Jan, Almeria i Granada i l'abstenci dels de Mlaga. 

Com els projectes de mancomunitat monrquics, com amb la bases per a l'Estatut de 1933, ja en la Repblica, els critica per ser "una mera descentralitzaci administrativa". En 1934 visita al president de la Generalitat de Catalunya, Llus Companys i Jover, empresonat amb altres membres del seu govern en el penal del Puerto de Santa Mara. Amb l'arribada al poder del Front Popular durant les eleccions de 1936 el moviment poltic andalusista recobr forces i durant l'Assemblea de Sevilla el 5 de juliol s'aclam com a president d'honor de la futura Junta Regional d'Andalusia a Blas Infante.

Poc desprs del cop d'estat del general Franco, alguns membres de Falange el detenen en la seva casa de Coria del Ro. Dies desprs, l'11 d'agost, Infante s afusellat, sense judici ni sentncia, amb dos altres detinguts en el quilmetre 4 de la carretera de Carmona mentre cridava Visca Andalusia lliure!. Quatre anys ms tard del seu assassinat, el Tribunal de Responsabilitats Poltiques creat desprs de la guerra el condemn a mort i a una multa econmica als seus descendents per, segons un document del 4 de maig de 1940 escrit a Sevilla:

"perqu va formar part d'una candidatura de tendncia revolucionria en les eleccions de 1931 i en els anys successius fins a 1936 es va significar com propagandista d'un partit andalusista o regionalista andals".

 Enllaos externs .
 Centre d Estudis Andalusos - Casa museu de Blas Infante;
 Centre d Estudis Andalusos;
 Casa Museu de Blas Infante;
 Blas Infante i l andalusisme histric, de Paco Doblas;
 Blas Infante, forja d un ideal de Jos Manuel Bujanda Arizmendi;
 Darrax Habis Andalucia, pgina amb informaci entre altres coses de Blas Infante;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111940" title="Llista de videojocs de Sega Game Gear" nonfiltered="732" processed="731" dbindex="45776">
Aquest article s una llista de videojocs disponibles per la consola porttil, Sega Game Gear.



1-9.
5 in One Fun Pak;

A.
Aa Harimada;
Addams Family;
Adventures of Butman & Robin, The;
Aerial Assault;
Aladdin;
Alien;
Alien Syndrome;
Andre Agassi Tennis;
Arcade Classics;
Arch Rivals;
Arena - Maze of Death;
Asterix and the Great Rescue;
Ax Battler;

B.
Baku Baku Animal;
Batman Returns;
Batman Forever;

C.
Castle of Illusion Starring Mickey Mouse;
Chakan;
Chase H.Q.;
Cheese Cat-Astrophe starring Speedy Gonzales;
Choplifter 3;
Chuck Rock;
Chuck Rock II: Son of Chuck;
Columns;
Cool Spot;
Crystal Warriors;
Cutthroat Island;

D.
Dark Fantasy;
Deep Duck Trouble Starring Donald Duck;
Defenders of Oasis;
Desert Speedtrap;
Devilish;
Disney's Aladdin;
Donald Duck: The Lucky Dime Caper;
Double Dragon;
Dr. Robotnik's Mean Bean Machine;
Dragon Crystal;
;
Dynamite Headdy;
Crayon Shin Chan;

E.
Earthworm Jim;
Ecco the Dolphin;
;
Evander Holyfield's Boxing;
Excellent Dizzy;

F.
Faceball 2000;
Factory Panic;
Fatal Fury Special;

G.
G-LOC Air Battle;
;
Gunstar Heroes;
GP Rider;

H.
Halley Wars;
Head Buster;
Home Alone;
House of Tarot;

I.
Indiana Jones and the Last Crusade;
The Itchy and Scratchy videojoc;

J.
James Pond;
Jeopardy;
The Jungle Book;
Jurassic Park;
Joe Montana Football;

L.
Last Action Hero;
Legend of Illusion Starring Mickey Mouse;
Lemmings;
The Lion King (videojoc);
;

M.
Madden NFL;
Majors Pro Baseball;
Marble Madness;
Mega Man;
Mickey's Ultimate Challenge;
Mighty Morphin Power Rangers;
Mighty Morphin Power Rangers: The Movie;
Miracle Warriors;
Monster Truck Wars;
Mortal Kombat;
Mortal Kombat II;
Mortal Kombat 3;
Ms. Pac-Man;

N.
NBA Action starring David Robinson;
NFL Quarterback Club 96;
Ninja Gaiden;

O.
Out Run;
Ottifants;

P.
Pac-Man;
Pengo;
PGA Tour Golf;
Prince of Persia;
Psychic World;
Puzzle Bobble;

Q.
Quiz of Gears;

R.
RBI Baseball '94;
Ren and Stimpy: Quest for the Shaven Yak;
Revenge of Drancon;
Rise of the Robots;
Ristar;
Road of the Magic Story;
Road of the Magic Story 2;
Road of the Magic Story 3;
Road Rash;
Robocop 3;
Robocop vs. the Terminator;
Royal Stone;

S.
Samurai Shodown;
Samurai Sprits;
Scratch Golf;
Sega videojoc Pack 4 in 1;
Shining Force II: Sword of Haya;
Shinobi;
Shinobi 2: The Silent Fury;
The Simpsons: Bart vs. the Space Mutants;
The Simpsons: Bart vs. The World;
Skweeek;
Slam Dunk;
Slider;
Smash T.V.;
Smurfs,The;
Sonic Blast;
Sonic Drift;
Sonic Drift 2;
Sonic Labyrinth;
Sonic Spinball;
Sonic The Hedgehog;
Sonic The Hedgehog 2;
Sonic Chaos;
Sonic Triple Trouble;
Space Harrier;
;
Spider-Man and the X-Men: Arcade's Revenge;
Sports Trivia;
Sports Trivia: Championship Edition;
Stargate;
Star Wars;
Streets of Rage;
Streets of Rage 2;
Strider Returns;
Super Battletank;
Super Columns;
Super Golf;
Super Monaco GP;
Super Monaco GP 2;
Super Off Road;
Super Space Invaders;
Surf Ninjas;

T.
Taz-Mania;
Taz in Escape From Mars;
Tails Adventure;
Tails' Skypatrol;
Tempo Jr.;
Terminator;
Terminator 2: The Arcade videojoc;
Terminator 2: Judgment Day;
The Berlin Wall;
Tom and Jerry (videojoc gear);
True Lies;

U.
Ultimate Soccer;

V.
VR Troopers;
;

W.
Wagon Land;
Wheel of Fortune;
Wonderboy;
Wonderboy in Monster Land;
Wonderboy III: The Dragon's Trap;
Woody Pop;
World Cup Soccer;
World Series Baseball;
Wrestle Mania SteelCage Challenge;
WWF RAW;

X.
X-Men;
;

Y.
Yaiba Adventures;
Yogi Bear: Yogi Bear's Goldrush;

Z.
Zan Gear;
Zool;
Zoop;
 Enllaos externs .
Informaci addicional: Gamegear.nl La llista Gamegear







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111943" title="Cartutx (maquinari)" nonfiltered="733" processed="732" dbindex="45777">
En diversos tipus d'equips electrnics, un cartutx es pot referir com a mtode per inserir quelcom, en el qual, t de fita, fer funcionar el seu contingut.

Un cartutx pot ser una forma d'executar diversos programes en un computador. Aquest sistema es va popularitzar amb els primers computadors domstics, com el Commodore 64, on s'incloa un port especial per a la connexi de cartutxos amb programes en una memria ROM. L'avantatge dels cartutxos sobre altres mitjans s la disponibilitat instantnia, sense temps de crrega, i la seva major resistncia als danys. Des dels primers anys 80 fins als ltims 90, totes les consoles de videojocs funcionaven amb cartutxos. Quan la tecnologia en CD va comenar a ser usada com emmagatzemament de dades, la majoria de les companyies van deixar d'usar els cartutxos i van passar als CD, ja que aquests ltims eren molt ms barats i tenien una capacitat major. Nintendo va resistir en solitari, i no va crear un sistema basat en discos ptics fins a diversos anys desprs, en el seu lloc va optar per fabricar la seva consola de "prxima generaci" basada en caruchos, la Nintendo 64. Aquesta actuaci va ser qestionada per molts empleats, que sostenien que els jocs en cartutx no podrien arribar a ser tan grans o complexos com els jocs en CD de les consoles de la competncia com la Sony PlayStation. Les conseqncies econmiques que va sofrir la companyia com conseqncia de la seva gosadia van marcar la fi de les consoles de cartutxos; de fet, el segent llanament de Nintendo, la GameCube, va presentar un format basat en DVD. No obstant aix, les consoles de butxaca, entre les quals Nintendo gaudeix prcticament d'un monopoli, van continuar utilitzant cartutxos fins al llanament de la Nintendo DS (que usa un format especial de memory card) i la PlayStation Portable (que usa el format Universal Mitja Disc).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111944" title="Dario Marianelli" nonfiltered="734" processed="733" dbindex="45778">

Dario Marianelli (Pisa, Itlia) s un compositor de cinema itali guanyador d'un Oscar per Atonement i nominat per Pride and Prejudice.

Malgrat haver nascut a Itlia i haver estudiat piano i composici a Florncia, es desplaa a Londres per acabar els seus estudis l'any 1997 a la National Film and Television School. s a Gran Bretanya i Irlanda on realitza la majoria de la seva carrera professional. 

En els primers anys composa sobretot per a l'auditori, el teatre i coregrafs de dansa contemporanis com Emma Diamond i Henri Oguike. Feia el seu debut al cinema l'any 1994 amb Ailsa per al director irlands Paddy Breathnach, i rebia una bona acceptaci de la crtica per al seu segent treball per a The Warrior, que guanyava el Premi Alexander Korda com el millor film britnic en els Premis BAFTA del 2002.

Continua forjant-se un nom en totes les rees del mn de la msica clssica, que ha completat ltimament amb una comanda per la Royal Shakespeare Company, i enregistrant la seva primera simfonia original titulada The Art of Road Crossing.

Els anys 2005 i 2006 foren els de l'esclat internacional amb la composici de les bandes sonores de la pellcula fantstica Els Germans Grimm (The Brothers Grimm), el drama d'poca Pride & Prejudice (per al qual rebia la seva primera nominaci a l'Oscar), i el thriller d'acci V for Vendetta.

El 2007 guanya un Oscar per Atonement.

Filmografia.
 Atonement (2007);
 The Brave One (2007);
 The Return (2006) ;
 V for Vendetta (2005) ;
 Opal Dream (2005) ;
 Sauf le respect que je vous dois (2005) ;
 Pride & Prejudice (2005) ;
 Shooting Dogs (2005) ;
 The Brothers Grimm (2005) ;
 Passer By (2004, TV) ;
 Cheeky (2003) ;
 The Bypass (2003) ;
 September (2003) ;
 This Little Life (2003, V) ;
 I Capture the Castle(2003) ;
 In This World (2002) ;
 Blood Strangers (2002, TV) ;
 The Visitor (2002) ;
 The Warrior (2001);
 Pandaemonium (2000) ;
 Being Considered (2000);
 Southpaw: The Francis Barrett Story (1999);
 The Funeral of the Last Gypsy King (1999) ;
 Preserve (1999, TV) ;
 I Went Down (1997) ;
 The Sheep Thief (1997) ;
 Ailsa (1994) ;
 Models Required (1994);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111945" title="Niutao" nonfiltered="735" processed="734" dbindex="45779">

Niutao s una illa del grup nord de Tuvalu. Les seves coordenades sn: .

L'illa est rodejada d'uns esculls de corall. A l'interior t dos llacs d'aigua salada. L'altitud mxima s de 6 m sobre el nivell del mar. La  superfcie total s de 2,26 km .

La poblaci total era de 663 habitants al cens del 2002. Les dues viles, Kulia i Teava, es troben al sud-oest de l'illa.

Va ser descoberta, el 1825, pel capit nord-americ Obed Starbuck que la va anomenar amb el nom del seu balener: Loper. Segons les tradicions, es practicava l'infanticidi per evitar la superpoblaci de l'illa. Noms se'n salvaven els primognits de cada sexe. El 1949 el govern colonial va concedir al consell insular de Niutao l'explotaci de l'illa deshabitada de Niulakita, que es troba a l'extrem sud de l'arxiplag, ja que Niutao era l'illa ms densament poblada de Tuvalu. Avui existeix a Niulakita una colnia originria de Niutao.

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111946" title="Cartutx" nonfiltered="736" processed="735" dbindex="45780">
 

 Cartutx (armes de foc), embolcall que cont una substncia explosiva;
 Cartutx (escriptura jeroglfica), disc que envoltava el nom d'un fara egipci;
 Cartutx de tinta, envs ple de tinta que s'usava en plomes estilogrfiques ;
 Cartutx (maquinari), s un dispositiu extrable de conservaci de programari o dades informtiques.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111947" title="N-Gage" nonfiltered="737" processed="736" dbindex="45781">


La Nokia N-Gage s un telfon mbil i consola porttil. Va ser llanada el 7 d'octubre del 2003. s de la srie 60 de Nokia amb el sistema operatiu Symbian OS 6.1 i est dins del grup de cellulars denominats Smartphone.

 Histria .

Al 2003, Nokia va ingressar en el mercat de les consoles de jocs llanant el terminal porttil N-Gage, oferint Reproductor MP3 i rdio FM integrada, reproducci de vdeo, aix com telefonia mbil, joc multijugador (grcies a la connexi bluetooth) i la possibilitat d'installar tot tipus de programes (com a navegadors GPS). Pot executar tots els emuladors escrits per als Srie 60 (quasi tots de pagament), per a ms es desenvolupen versions gratutes especfiques de la N-gage (hi ha versions de Sinclair ZX Spectrum, MSX, Commodore 64, NES, SNES, Megadrive...). Incorpora connector USB, que permet accedir a la targeta MMC com si fs un Pendrive. Com a inconvenient, el slot de targeta MMC est davall la carcassa bloquejat per la bateria (el que obliga a apagar per a poder canviar un joc comercial), cal posar el telfon de costat per a poder usar-ho, i no suporta totes les targetes MMC (Nokia noms garantix les seues targetes i fins a 128 MB a preu astronmic, mentre els usauris a base d'assaig i error aconseguixen localitzar marques compatibles de fins a 512 MB). A pesar d'a no va aconseguir aconseguir les expectatives inicials, i no va aconseguir posicionar-se com una consola al mateix nivell que la porttil de Nintendo Game Boy Advance, a ms ja s'albirava una nova generaci de porttils de Sony i Nintendo. D'ac que Nokia es llanara a fer una nova reedici del seu mbil-consola.

En 2004 Nokia va llanar un nou model denominat N-gage QD, esta es concentrava ms en l'aspecte consola i deixava en un segon pla les opcions multimdia com sn la rdio i el reproductor MP3. Es va afegir l'opci "hot-swap" que es referix a poder extraure la targeta de memria MMC sense haver d'apagar el dispositiu, un teclat millorat permetent major jugabilitat, una goma que rodeja la consola evitant danys en les caigudes, pantalla millorada, una bateria de major capacitat, etc. Tamb se reva dissenyar exteriorment per complet, un menor grandria per amb pes semblant. L'altaveu del telfon ja no est en la part lateral sin en la part frontal, suprimint aix el cridat side-talking. Al contrari es va suprimir el connector USB, el reproductor de MP3 i la rdio, encara que per mitj d'un programa s possible reproduir MP3. Al contrari dir que la nova versi QD noms possex un canal d'udio, per la qual cosa la msica no es podr escoltar en estorada, a diferncia de la seua predecessora que si el cap a. s inevitable comparar-la amb el model anterior, per no podem dir si s millor o pitjor, simplement s'ha d'estudiar les necessitats cada un i triar el model convenient. Aix i tot el nokia N-gage, tant el model antic com la versi QD sn actes per a ser utilitzats com reproductors interactius de continguts multimdia, ja que grcies al seu processador i el seu sistema operatiu mltitasques, s capa de dur a terme multitud de funcions com reproduir multitud de formats d'udio i vdeo sempre que s'utilitze un reproductor adequat. La funcionalitat de la N-gage arriba als lmits ms insospitats ja que es pot installar en el seu sistema operatiu programes tan sorprenents com a tils, el catalogue va des de simples reproductors d'udio a programes com a alarmes antirobatries o fins i tot un anti-mosquits capa de repellir estos molestos insectes produint a travs de l'altaveu ultrasons.

ltimament han aparegut diversos models de la N-gage QD que noms es diferencien en la distintes carcasses que incorpora de srie i diversos accessoris com ara un lector de targetes doble o un altaveu auto-amplificat per a escoltar amb detalls els jocs.

Les vendes a espanya ja han superat les 500.000 mquines venudes. D'ac que l'ltima edici de la convenci sobre la N-gage es fera a Barcelona-Espanya.

Actualment Nokia no ha expressat que tinga intenci de comercialitzar una successora per a esta maquina, per afirma que la srie N dels seus nous mbils tindran la possibilitat de processar jocs grcies al els nous xips Radeon en els que Nokia i ATI (empresa dedicada a targetes grfiques per a pc) estan treballant, dels quals hi ha dos versions depn si va destinat a telfons de gamma mitja-alta o mitja-baixa.

 Especificacions tcniques.
Caracterstiques de la N-Gage:

CPU: ARM Integrated (ARMI, arquitectura ARM4T) de 104 MHz;
Pantalla: TFT 176 x 208 pxels;
Colors:  Pantalla illuminada de 4.096 colors;
Resoluci: 176 x 208;
Comunicacions: USB a la versi original i Bluetooth;
Usuaris: fins a 8 per Bluetooth;
Bateria d'alta duraci de 1070 milliampermetres;
Navegador XHTML amb possibilitat d'utilitzar un navegador HTML;
Memria Ram de 11MB;
Memria Flash Interna de 4MB;
Memria Rom de 17MB;
Llegeix targetes del tipus MultiMedia Card (MMC) de 512 MB certificat, la compatibilitat de memries majors depn de la consola que sigui (N-Gage o N-Gage QD) i de la marca de la targeta de memria;
Banda Dual 900/1800 (QD). Tribanda (Clssica);
Pes: 143 g (con bateria estndard) ;
Dimensions: 118 x 68 x 22 mm, 123 cc;
Altaveu IHF per a sons i efectes de vibraci dels jocs.
Correu electrnic complet (IMAP4, POP3, SMTP, MIME2).
Missatgeria multimdia;
Compatibilitat de dades GPRS multislot classe 6 (2+2, 3+1, classe B), HSCSD (CSD noms en les Amriques);
Java 2 Micro Edition (J2ME );
Symbian OS compatible amb Java 2 Micro Edition (J2ME );

 Vegeu tamb .
Llista de videojocs de la N-Gage;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111954" title="Partit Asturianista" nonfiltered="738" processed="737" dbindex="45782">

El Partu Asturianista (PAS) s un partit poltic nacionalista asturi "asturianista, interclsista i de progrs", fundat el 1985 per Xuan Xos Snchez Vicente. 

Histria.
Desprs de la sortida de Snchez Vicente del PSOE en 1983, aquest decideix fundar el Partu Asturianista, que es legalitza formalment el novembre de 1985. Entre els seus objectius estava un projecte de reforma de l Estatut d'Autonomia en el qual es proposava que Astries fos reconeguda com nacionalitat histrica, s'atorgus l'oficialitat a l'asturi i en el qual es reclamessin les mximes competncies d'autogovern permeses per la Constituci espanyola de 1978. En 1988 el partit celebra la 1 Conferncia Nacional, de la qual surt aprovat el document fundacional del partit i es decideix concrrer a les eleccions autonmiques d'aquest any, de les quals sortiria com la cinquena fora poltica asturiana. Un any ms tard el PAS es presenta a les eleccions al Parlament Europeu dintre d'una candidatura de partits nacionalistes de tota Espanya i a les Corts.


 
En 1991 celebra el seu primer congrs nacional en el que s aprova el Documentu d'Ideoloxa y Estratexia i es decideix formar una coalici electoral amb un altre partit nacionalista, la Unid Nacionalista Asturiana (UNA). A les eleccions del 25 de maig d'aquest any aquesta coalici assoleix un diputat en la Junta General en la persona de Snchez Vicente i sis regidors en cinc concejos distints. s la primera vegada des de la restauraci de la democrcia que un membre d'un partit nacionalista assoleix un lloc en la Junta. Tot just un any desprs, la coalici es trenca. No obstant aix, el PAS mantindria el seu diputat en les autonmiques de 1995, on a ms es va assolir l'ajuntament de Nava. Durant la segona part de legislatura de 1995 a 1999 el PAS serveix de suport al govern de Sergio Marqus per a treure endavant els pressupostos generals. Fruit d'aquest suport s'aprova una llei de promoci de l'asturi, pas previ encaminat a la futura oficialitat de la llengua, el que constitux un dels majors assoliments poltics de la formaci. En el segon i tercer congressos nacionals del partit, en 1994 i 1998 respectivament, s'aproven documents com la Ponncia d'Empobinamientu Polticu i s'aproven les estratgies poltiques del partit.
 
A l actualitat.
Des del 1999 el Partu Asturianista no t  representaci en la Junta General, el que li resta projecci pblica. Per a les eleccions autonmiques de 2007 es va presentar a la Uni Asturianista. En aquestes eleccions autonmiques de 2007 no va aconseguir cap diputat, obtenint la coalici 13.255 vots, faltant-li 2.500 vots en la circumscripci central per a aconseguir-lo. En les eleccions municipals de 2007 amb la candidatura Uni Asturianista va aconseguir 11 regidors, grcies als quals es va fer amb dos ajuntaments en els concejos de Villaviciosa de 15.000 habitants (s l'onz municipi en poblaci d'Astries), i en el de Ponga de 700 habitants. 

El 28 de juny de 2008 va tenir lloc a Gijn el seu V Congrs Nacional on va ser reelegida l'Executiva Nacional (continuant Xuan Xos Snchez Vicente com president i Xess Caedo menjo Secretari General) i es va aprovar una reforma dels Estatuts. 

El 30 d'agost de 2008 va comenar a publicar la revista del partit L'Asturianista, sent el primer nombre especial per al cridat pels nacionalistes "Dia de la Naci Asturiana".

 Referncies .


Enllaos externs.
Pgina oficial del partit;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111958" title="Fer" nonfiltered="739" processed="738" dbindex="45783">
Josep Antoni Fernndez i Fernndez, Fer, (Mansilla de las Mulas, Lle, 1949) s un dibuixant d'humor i historietista catal.

la seva famlia es va traslladar a Mollet del Valls des de Lle quan ell tenia quatre anys. Llicenciat en Histria, fu de professor. Va comenar a dibuixar a la revista Mata Ratos, a En Patufet, Oriflama i al diari franquista La Prensa. Fou director de les revistes humorstiques El Papus i El Jueves, i substitu Cesc a la vinyeta diria del diari Avui.

Ha editat diversos llibres de ninots i n'ha illustrat d'altres, a ms de fora lbums d'historietes amb els seus personatges del "Puti club" i de les "Histries Fermoses".

s el principal impulsor del Premi Internacional d'Humor Gat Perich, guard que ell mateix reb el 2005. A l'any 1996 ja havia rebut el premi Iv al millor historietista.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111959" title="Eduard Xevardnadze" nonfiltered="740" processed="739" dbindex="45784">


Eduard Amvrsievitx Xevardnadze (en georgi:                          , en rus:                               ) (Mamati, 25 de gener de 1928) s un poltic georgi. Va exercir les funcions de ministre d'Afers Estrangers de la Uni Sovitica sota la presidncia de Mikhal Gorbatxov des de 1985 fins a 1990. Desprs del collapse de l'URSS, va servir com a president de la Repblica de Gergia des de 1995 fins al 23 de novembre de 2003, quan va dimitir a causa de la creixent pressi popular que va seguir desprs de les eleccions parlamentries. 

 Uni Sovitica . 
Xeverdnadze es va unir al Partit Comunista de la Uni Sovitica el 1948, desprs d'haver estat instructor en la seva branca juvenil (Komsomol) durant 2 anys. A poc a poc escala els rangs del partit fins a convertir-se, el 1959, en membre del Soviet Suprem de Gergia, una de les repbliques federades de la Uni. En 1965 s nomenat ministre de l'Ordre Pblic i el 1968 aconsegueix ser nomenat ministre d'Afers Interns de Gergia (amb el rang de general de Policia). Es va guanyar una bona reputaci com un fort oponent de la corrupci, que era alarmant a la repblica, per la qual cosa va acomiadar i empresonar centenars d'oficials. Un dels casos ms coneguts va ser quan va obligar diversos oficials prominents a mostrar els seus rellotges, amb qu es va descobrir que la majoria provenien del mercat negre. Va ordenar el decoms de tots aquells que estaven sota sospita d'haver estat adquirits illcitament. No obstant aix, a pesar dels seus esforos, la corrupci va continuar sent un problema a la naci.

El 1980, es va veure obligat a reiterar que el desenvolupament econmic i social depenia d'una lluita sense quarter contra aquells fenmens tan negatius com el suborn, el furt de propietats al Partit, les tendncies a la propietat privada, el robatori i tota aquella desviaci de les normes de la moral comunista. Un escndol de corrupci el 1972 va provocar la renncia de Vasili Mjavanadze, secretari general del Partit Comunista de Gergia. La seva caiguda signific l acens de Xevardnadze, ats que Moscou el veia com el candidat ms apropiat per ocupar el lloc. Ja en el crrec, durant el seu temps com a secretari general a Gergia va continuar atacant fermament la corrupci i la dissidncia. 

El 1977, com a part d'una campanya en tota la Uni Sovitica, el seu govern va arrestar lders prominents de la dissidncia a Gergia sota l'excusa d'activitats antisovitiques. Entre els arrestats es trobaven Merab Kostava i Zviad Gamsakhrdia, qui desprs es convertiria en el primer President de Gergia triat per sufragi popular. La seva lnia dura davant la corrupci va captar l'atenci de la directiva sovitica. S'havia unit al Comit Central del Partit Comunista Sovitic el 1976 i el 1978 fou nomenat membre (sense dret a vot) del Politbur sovitic.

Encara que durant alguns anys va romandre en segon pla, va anar consolidant la seva reputaci per la seva austeritat personal: descartant els beneficis de tan alt crrec, preferia viatjar en transport pblic abans que usar les limusines que es facilitaven als membres del Politbur. 
Les seves aspiracions es compliren el 1985, quan el ministre d Afers Estrangers sovitic Andrei Gromiko renunci al seu crrec. El flamant Secretari General del Partit, Mikhal Gorbatxov, el propos a ell i aconsegu confirmar-lo en el crrec. D aquesta manera es consolidava el cercle de joves reformistes que governaria la Uni Sovitica fins al final. 

Ministre d Afers Estrangers sovitic.
Com a ministre d Afers Estrangers fou un dels encarregats de publicitar la poltica de reformes impulsada per Gorbatxov (la perestroika), en especial el cessament de l'escalada de la tensi militar: fou el principal responsable de la retirada de les tropes sovitiques de l'Afganistan, firm acords de desarmament amb els Estats Units i va fer que des de la Uni Sovitica es respects l'opci popular de posar fi als rgims comunistes de l'Europa Oriental.

Sabent que el seu futur poltic a la Uni Sovitica era escs, decid girar-se vers la poltica nacional a la seva Repblica de Gergia, que s encaminava vers la independncia. Per aix dimit el 1990, allegant lentitud de les reformes interiors i pressions dels comunistes conservadors en el govern. 

Tanmateix, en produir-se l intent de cop d'estat contra Gorbatxov el 1991, Xevardnadze es pos al seu costat. En 1992 accept la presidncia de Gergia per mirar de posar fi a la guerra civil. Fou reelegit el 1995.

Referncies.
Eduard Schewardnadse: Memorien. Metzler, Peter W., Duisburg 2007, ISBN 978-3-936283-10-5 (2007) (Memries) (Pikri Tsarsulsa Da Momavalze - Memuarebi. Tbilisi 2006);

 Enllaos externs .
Arxiu de la BBC ;
Els enemics del lder georgi assalten l'edifici del Parlament, per Seth Mydans, a la pgina del New York Times. ;
El ministre d'interior georgi declara l'estat d'excepci, extret de Voice of America News. ;
El poder popular obliga el president a marxar de Gergia, de BBC News Online. ;
de Waal, Thomas, i Akhvlediani, Margarita. Xevardnadze: una renncia amarga. Georgia Alert #06, Informe de l'Institut per a la Guerra i la Pau, 1 de desembre del 2003. ;
MacKinnon, Mark. La revolta de Gergia porta la marca de Soros. Globe and Mail, 26 de novembre del 2003. ;
Sakevarishvili, Revaz; Akhvlediani, Margarita, i de Waal, Thomas. La "Revoluci Rosa" escombra Xevardnadze. Georgia Alert #01, Informe de l'Institut per a la Guerra i la Pau, 24 de novembre del 2003. ;
Russos a Baden-Baden ;







 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111960" title="Cesc (dibuixant)" nonfiltered="741" processed="740" dbindex="45785">
Francesc Vila i Rufas (Barcelona, 1927 - 22 de desembre de 2006) va ser dibuixant i pintor, ms conegut com a   Cesc, pseudnim amb el qu signava.

Ninotaire i pintor, fill del tamb dibuixant, illustrador i biblifil Joan Vila (D'Ivori), prcticament dedic tota la seva carrera a l'humor grfic. Comen fent una vinyeta diria al Diario de Barcelona, i aviat pass a ser un pou d'aigua fresca en el desert franquista. Les seves imatges irniques i tendres retraten prcticament la Catalunya des dels anys seixanta fins als noranta. Dibuix tamb a El Correo Cataln, Tele/eXprs, i quan ja havia abandonat la trinxera de l'humor grfic a la premsa per intentar dedicar-se a la pintura, retorn al poder fer l'acudit en catal al nou Diari de Barcelona i ms endavant a l'Avui.

Va dibuixar per a diverses campanyes de publicitat, cartells, targes, llibres. Edit tamb a importants revistes estrangeres. A banda de la vintena de llibres que recullen els seus acudits i dibuixos, ha fet llibres amb Josep Maria Espins, Huertas Claveria, Montserrat Roig, Ricard Giralt-Miracle...

Al deixar l'acudit de l'Avui, el 1987, es dedic a la pintura i al gravat. Va realitzar diverses exposicions i va ser guardonat diverses vegades.

Va ser un dels grans referents de l'humor grfic catal del segle XX.

Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1995, i ingress com a membre numerari a la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 1998.

En l'enlla de vilaweb no s'hi pot veure el vdeo per podeu veure com Josep M. espins parla d'en Cesc en el segon enlla
Enllaos externs.
http://http://barcelona-tv.blogspot.com/2007/01/homenatge-cesc.html
 Biografia a l'Ajuntament de Tei.
 Vdeo a Vilaweb.tv Vilaweb.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111964" title="C?lin Popescu-T?riceanu" nonfiltered="742" processed="741" dbindex="45786">


C lin Constantin Anton Popescu T riceanu (Bucarest, Romania 1952) poltic Romans, fou Primer Ministre de Romania des del 2004 fins al 2008.

Va graduar-se a l'Institut Tcnic de les Construccions, a Bucarest, s enginyer.

Va ser el Ministre d'Indstries (1996-1997).

El 28 de desembre del 2004 va ser nomenat Primer Ministre Romans. Tamb actualment s President del Partit Nacional Liberal (PNL). 

Deix el crrec el 22 de desembre de 2008 perqu el PNL perd les eleccions del 30 de novembre i per la coalici entre el PD-L i el PSD. 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111965" title="Llus Bagaria i Bou" nonfiltered="743" processed="742" dbindex="45787">
Lluis Bagaria i Bou (Barcelona, 1882 - L'Havana, 1940) fou un dels principals caricaturistes de la pennsula durant la primera meitat del segle XX. Tenia un gran talent per captar la fesomia dels seus contemporanis a travs de la caricatura i ho feu amb un innovador estil sinttic i decorativista que va revolucionar el gnere.

S'inici com a pintor, seguint l'estil de Santiago Rusiol, de qui sempre seria gran amic. Com a humorista grfic comen al diari barcelon La Tribuna, i a revistes com De tots colors, Or i grana, Cu-Cut! i L'Esquella de la Torratxa.  Per el gruix de la seva producci es troba a la premsa madrilenya, on aconsegu una descomunal popularitat, construint un univers simblic a base de metfores grfiques, i deixant una interessantssima crnica grfica de gaireb trenta anys de la vida poltica i cultural espanyola. Collabor a La Tribuna de Madrid, El Parlamentario, El Sol i la revista Espaa, dirigida per Ortega i Gasset.

Durant la guerra civil, torn a Barcelona i dibuix a La Vanguardia un seguit de ferotges caricatures contra la guerra i el feixisme. Per culpa d'aquests dibuixos, crus, corrosius i fortament satrics, La Vanguardia fou prohibida a l'Alemanya de Hitler. Tamb li costaren que els guanyadors de la guerra civil intentessin esborrar qualsevol rastre de l'existncia d'aquest dibuixant.  Aquesta col.leci de dibuixos s'acaben de recopilar per primera vegada en un volum, amb un estudi de Jaume Capdevila "Kap", grcies a l'editorial DuxElm.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111966" title="Gin" nonfiltered="744" processed="743" dbindex="45788">

Jordi Gins i Soteras, Gin (Barcelona, 1930 - Sitges, 1995) fou un dibuixant d'humor i caricaturista catal.

Va comenar a dibuixar a la revista Don Jos que dirigia Mingote, i treball amb el dibuixant Carlos Conti. Desprs pass per l'Editorial Bruguera. Form part de l'equip creador de Barrabs i El Papus, dues de les revistes satriques ms importants de la transici. Fou director artstic d'El Jueves, Titanic i altres publicacions. Treball per a revistes estrangeres com Playboy, Stern o Lui, i particip en pellcules d'animaci com "El mago de los sueos" (1966). Als principis dels anys 70 va produt algunes historietes amb personatges de la Disney per al mercat escandinau.

Exerc de pare i mestre de diverses generacions d'humoristes i es nota la seva influencia soterrada sobre gran part dels que es dediquen a l'humor grfic actual.

Enllaos externs.
Bloc dedicat;
historietes Disney de Gin a Inducks.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111969" title="Karl Wilhelm Friedrich von Schlegel" nonfiltered="745" processed="744" dbindex="45789">


Karl Wilhelm Friedrich von Schlegel (10 de mar de 1772, Hannover - 12 de gener de 1829, Dresden) fou un poeta alemany, crtic i savi. Fou el germ petit d'August Wilhelm von Schlegel.

Vida i obres.
Schlegel nasqu a Hannover. Estudi dret a Gttingen i Lepizig, per a la fi es dedic totalment als estudis literaris. Public el 1797 la important obra Die Griechen und Rmer (Els grecs i els romans), a la qual succe el suggerent Gestischte der Poesie der Griechen und Rmer (La histria de la poesia dels grecs i dels romans) (1798). A Jena, on ensenyava com a Privatdozent a la universitat, escriv per a l' Athenaeum els aforismes i assaigs on quedaren establerts definitivament els principis de l'escola romntica. Ac tamb escriv Lucinde (1799), una novella romntica inacabada, que t inters com a provatura d'aplicaci a l'tica prctica de l'exigncia d'absoluta llibertat individual prpia del Romanticisme, i Alarcos, una tragdia (1802) en la qual, sense gaire xit, combin elements romntics i clssics.

El 1802 se n'an a Pars, on public la revista Europa (1803), enseny filosofia i dugu a terme estudis orientals, alguns resultats dels quals incorpor al llibre ber die Sprache und Weisheit der Indier (Sobre la llengua i la sapincia dels indis) (1808). El mateix any que aparegu aquesta obra, ell i la seva muller Dorothea (1763-11839), filla de Moses Mendelssohn, es convertiren al catolicisme, i des d'aleshores cada cop s'opos ms als principis de la llibertat en poltic i religi. Se n'an a Vienai el 1809 fou nomenat secretari de la cort imperial i del despatx de l'arxiduc Carles.

A la darrera poca, fou canceller de la legaci a l'ambaixada austraca davant la dieta de Frankfurt, per el 1818 se'n torn a Viena. Mentrestant, havia publicat el seu recull de Geschichte (Histries) (1809) i dues sries de lectures, ber die neuere Geschichte (Sobre la nova histria) (1811) i Geschichte der alten und neuen Literatur (Sobre l'antiga i la nova literatura) (1815). Quan hagu tornat a Viena des de Frankfurt, public Concordia (1820-1823), i comen la publicaci de les seves Smtlichte Werke (Obres selectes). Tamb don a la impremta les seves llions, que es reeditaren en la seva Philosophie des Lebens (Filosofia de la vida) (1828) i en el seva Philosophie der Geschichte (Filosofia de la histria) (1829). Es mor l'11 de gener 1829 a Dresden.

A Friedrich Schlegel i al seu germ August Wilhelm els pertany un lloc permanent en la histria de la literatura alemanya com a capdavanters crtics del Romanticisme, que n'obtingu la majoria dels seus principis rectors, tant sobre els trets de l'edat mitjana, com sobre els mitjans de l'expressi literria. Dels dos germans, Friedrich fou indiscutiblement el geni ms original. Fou el vertader fundador de l'escola romntica; a ell li devem ms que a cap altre membre de l'escola les idees revolucionries i germinals que influren tan profundament el desenvolupament de la literatura alemanya al principi del segle XIX.

L'esposa de Friedrich Schlegel, Dorothea, fou l'autora d'una novella sentimental sense acabar, Florentin, una Sammlung romantischer Dichtungen des Mittelalters (Collecci d'escrits romntics de l'edat mitjana) (2 vols., 1804), una versi de Lother und Maller (1805), i una traducci de Corinne de Madame de Stel (1807-1808), totes les quals aparegueren sota el nom del seu marit. Del seu primer matrimoni tingu un fill, Philopp Veit, que arrib a sser un pintor destacat.

Lingista.
Com a fruit del seu estudi del snscrit i de la cultura de l'ndia a Pars, escriv ber die Sprache und Weisheit der Indier. Amb aquesta obra, oblidat William Jones, Schlegel esdevingu pioner de la lingstica comparativa, el nom de la qual cre (vergleichende Grammatik), i dels estudis de les llenges indoeuropees i influ tamb en els filsofs i historiadors alemanys. Schlegel volia que el coneixement de l'ndia influs a Europa com el coneixement del grec al Renaixement, i estava segur que la transcendncia dels resultats d'aquesta influncia no seria inferiors a la dels estudis d'humanitats en el Renaixement. Fou desprs de llegir l'obra de l'Schlegel sobre la cultura de l'ndia que Franz Bopp comen a estudiar snscrit i que arrib a formular els principis concrets i sistematics de l anlisi lingisticocomparativa.

Enllaos externs.
 http://projekt.gutenberg.de/autoren/schleglf.htm -- E-Texts del Projekt Gutenberg-DE ;
Bibliografia;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111971" title="Juan Antonio San Epifanio" nonfiltered="746" processed="745" dbindex="45790">





Juan Antonio San Epifanio Ruiz (Saragossa, Arag, 12 de juny de 1959) s un jugador de bsquet espanyol considerat el millor jugador d'Europa de la dcada dels 80. Popularment conegut com Epi, va desenvolupar tota la seva carrera esportiva professional al FC Barcelona, on va jugar durant dinou anys. Mesurava 1'98 metres d'altura i actuava en la posici d'aler, destacant pel seu gran tir exterior. Durant tota la seva carrera va jugar amb el nmero 15 en la samarreta. Als Jocs Olmpics de Barcelona va ser el darrer rellevista de la torxa olmpica. 

 Els seus inicis .
Va iniciar la seva relaci amb el bsquet en la seva ciutat natal, Saragossa.

Va estar a punt d'abandonar la prctica del bsquet en edat juvenil, quan, militant en les files dels equips inferiors de l'Helios de Saragossa, el seu entrenador el va deixar fora de l'equip perqu no va veure en ell qualitats per a arribar a ser un bon jugador. Aquesta circumstncia, lluny d'acabar amb la seva illusi, la va multiplicar.

El 1974 es va produir un fet que marcaria la seva vida: el FC Barcelona va contractar, procedent del Kas, al seu germ major Herminio San Epifanio, conegut com Epi I. Abans d'acceptar l'oferta del club catal, Herminio va posar com condici que el Barcelona tamb fitxs al seu germ menor Juan Antonio, que llavors tenia 15 anys. "Era maldestre i lent", va dir el propi Juan Antonio al recordar aquella poca.

El Barcelona va fitxar als dos i, mentre el major jugava en el primer equip, el menor va ser inicialment destinat a les files del Collegi Alpe de Barcelona. En aquest equip va comenar a progressar tcnica i fsicament, i en edat juvenil, va conquerir el seu primer gran ttol, el de campi del mn escolar. Rpidament va comenar a destacar i va ser convocat per la Selecci Espanyola juvenil, amb la qual que va conquistar la medalla de bronze a l'Eurobasket de Santiago '76. Com junior es va penjar la medalla de plata en l'Eurobasket de Rosseto '78. Abans de convertir-se en professional va ser internacional juvenil (8 partits), junior (26), i sub-22 (13).

 El FC Barcelona, el seu club de tota la vida .

Cinc anys desprs de la seva arribada al Bara, el 1979, Epi va donar el salt al primer equip. Va ser el tcnic iugoslau Ranko Zeravica qui va confiar en les seves qualitats.

Al FC Barcelona va coincidir amb una gran generaci de jugadors com Nacho Solozbal, Chicho Sibilio, De la Cruz, Audie Norris... amb els quals va aconseguir acabar amb la histrica hegemonia que el Real Madrid havia ostentat en el bsquet espanyol, arribant a fer del Barcelona un dels millors conjunts d'Europa dels anys 80.

Amb el Barcelona va arribar a aconseguir, desprs de 19 anys de professional, un impressionant palmars amb 20 ttols de primer nivell:

7 ttols de Lliga ACB/Lligues Espanyoles: 1981, 1983, 1987, 1988, 1989, 1990 i 1994.
10 Copes del Rei: 1978, 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1987, 1988, 1991 i 1994.
2 Recopa d'Europa de bsquet: 1985 i 1986.
1 Copa Korac: 1987.
1 Mundial de Clubs de bsquet: 1985.

Noms li va faltar per aconseguir el ttol de campi de la Copa d'Europa de bsquet, malgrat que va disputar diverses Final Four, i en tres ocasions la final.

Desprs de l'xit olmpic a Los Angeles'84 va signar amb el FC Barcelona un contracte que en aquella poca va causar impacte: 100 milions de pessetes per set temporades. El 1990 va signar la renovaci del seu contracte amb el FC Barcelona fins a la temporada 1992-93.

 La Selecci Espanyola .

En 1978, el mateix any que va pujar al primer equip del FC Barcelona, tamb va debutar amb la selecci espanyola absoluta, en el torneig clasificatori per a l'Eurobasket disputat en Tor.

Va formar part de la selecci espanyola absoluta en 239 ocasions, convertint-se en el jugador de bsquet que ms vegades ha vestit la samarreta de la selecci. s, entre altres coses, el mxim anotador de la histria de la selecci (3.358 punts) i el que durant ms temps va ser internacional: 15 anys, tres mesos i 19 dies. En el seu historial internacional cap afegir tamb que s l'nic jugador que amb la selecci espanyola ha participat en quatre edicions dels Jocs Olmpics (Moscou '80, Los Angeles '84, Sel '88 i Barcelona '92), en els quals s a ms el jugador espanyol que ms partits ha disputat (30).

Amb la selecci tamb va collir xits collectius, comenant per la medalla de plata aconseguida en l'Eurobasket de Nantes '83 grcies a la victria de la selecci espanyola sobre la URSS, en semifinals, amb una cistella seva en els darrers segons.

El 1984 va ser titular de la selecci espanyola que va conquistar la histrica medalla de plata als Jocs Olmpics de Los ngeles 1984.

El 1991 va formar part de la selecci que va aconseguir la medalla de bronze en l'Eurobasket de Roma.

Encara que, en principi, es va acomiadar de la selecci espanyola als Jocs Olmpics de Barcelona 1992, un any desprs va tornar a ser convocat pel nou seleccionador, Lolo Sainz, sent el capit de l'equip espanyol en l'Eurobasket '93. La seva convocatria va ser tan inesperada que el propi jugador es va mostrar sorprs per dies desprs va assegurar estar disponible sempre que es requerissin els seus serveis. A l'Eurobasket '93 es va adaptar a la perfecci al paper de sis home de l'equip.

Desprs de la disputa d'aquest campionat, en el qual la selecci espanyola va finalitzar en cinquena posici, va comptabilitzar un total de 221 partits internacionals disputats, quedant-se a noms un del rcord que ostentava l'histric Francesc Buscat, que va igualar i va batre mesos desprs, convocat de nou per Sainz per als tres primers partits del torneig de classificaci per a l'Eurobasket de 1995. El seu partit nmero 222 el va jugar el 10 d'octubre a Mlaga davant la Repblica Txeca. Un any ms tard, Epi va tornar a ser incls en la selecci que va acudir al Mundobasket de Toronto '94, amb el que va augmentar la seva xifra rcord fins a aconseguir els 239 partits internacionals.

Com jugador internacional va ser a ms convocat en diverses ocasions per a formar part de la Selecci Europea.

 La seva retirada .
Es va retirar definitivament al final de la temporada 1994-95. El seu ltim partit oficial va ser el cinqu enfrontament entre FC Barcelona i Unicaja en la srie final dels playoff al ttol de la Lliga ACB, disputat el 25 de maig de 1995: va guanyar el Bara (73-64), amb el que es va adjudicar el ttol de campi. Epi va jugar noms els ltims 26 segons, per van ser suficients per a anotar els dos ltims punts del partit: dos tirs lliures amb el pblic del Palau Blaugrana posat en peu. Al finalitzar el partit, Epi va ser passejat a espatlles dels seus companys i des del centre de la pista va confirmar, micrfon en m, que aquell havia estat el seu ltim partit com jugador professional. Fins i tot l'entrenador de l'Unicaja, Javier Imbroda, es va sobreposar a la derrota del seu equip per a elogiar la figura d'Epi: "Hem de donar-li les grcies per tot el que ha fet pel bsquet", va dir. Dies desprs, la Generalitat de Catalunya li va imposar la Medalla al Mrit Esportiu.

Una vegada confirmada la seva retirada com jugador, el FC Barcelona li va oferir un crrec en l'organigrama de la secci de bsquet, per ho va rebutjar.

El 26 de desembre de 1995 va rebre un multitudinari homenatge al Palau Blaugrana. El Bara es va enfrontar a la Selecci Europea de bsquet i entre els diversos actes duts a terme en els prolegmenos del partit, el club blaugrana va procedir a la retirada oficial de la seva samarreta amb el dorsal nombre 15. Aix mateix, el president del COI, Juan Antonio Samaranch, li va imposar la Ordre del Mrit Olmpic. Epi va jugar els primers cinc minuts i va fallar els dos nics tirs que va intentar. Abans de fer-ho, al dirigir-se per megafona als 8.000 afeccionats que omplien de gom a gom el Palau, va dir: "Duc set mesos sense jugar, perdoneu-me si faig el ridcul".

En el marc del Partit de les Estrelles de 1995, celebrat a Girona, va rebre un apotesic homenatge per part de l'ACB, que fins i tot va donar a conixer la compra dels drets d'una estrella que va ser batejada amb el nom d'Epi. Una setmana desprs, la ACB oficialitz la incorporaci d'Epi al seu staff directiu per a assumir tasques de relacions pbliques i assessoria del president, Eduard Portela. "Volem que el basket sigui cada dia millor per a tots", va assegurar en la seva presentaci.

Una vegada retirat de la prctica esportiva, va seguir lligat al bsquet com comentarista televisiu a Canal + Espanya.

 Distincions individuals .
Ordre del Mrit Olmpic del COI.
Medalla al Mrit Esportiu de la Generalitat de Catalunya.
Millor Jugador de la Dcada dels 80, concedit pel prestigis diari esportiu francs L'Equipe.
Millor Jugador d'Europa en 1985, segons la revista italiana especialitzada Giganti di Basket.
Des de la temporada 1983-84 mant la segona millor marca d'anotaci individual en la histria de la Lliga espanyola, amb 54 punts anotats davant el Joventut de Badalona, en partit guanyat pel FC Barcelona (112-109) desprs d'una prrroga.
s, juntament amb Ferran Martnez, el qual ms partits finals de la Lliga ACB ha disputat (29);
el qual ms punts ha aconseguit en aquests playoff finals (507),
el qual ha anotat ms triples (46);
el qual ha estat en pista ms minuts (933).
Va ser l'ltim relevista dels quals van portar la torxa olmpica per als Jocs Olmpics de Barcelona de 1992.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111972" title="Eduard Portela i Marn" nonfiltered="747" processed="746" dbindex="45791">
Eduard Portela Marn. Dirigent esportiu catal. Ex-jugador i ex-entrenador de bsquet, s l'actual president de la Associaci de Clubs de Bsquet (ACB) i de l'ULEB. Va nixer a Barcelona el 1934. s titulat en mrqueting i diplomat en direcci de mrqueting.

T el ttol d'Entrenador nacional de bsquet. Va entrenar la UE Montgat quatre temporades, al FC Barcelona tres temporades i al Sant Josep de Badalona quatre temporades. Posteriorment va abandonar la banqueta per a convertir-se en el Director Tcnic del FC Barcelona, crrec que va ocupar durant nou temporades entre 1972 i 1981. Durant aquest perode, no obstant aix, es va veure obligat a exercir de primer entrenador, i va poder guanyar la Copa del Rei de la temporada 1978-1979.

En 1981 va abandonar la disciplina del FC Barcelona i mesos ms tard, el 3 de mar de 1982, va fundar al costat de Antonio Gasca la Associaci de Clubs de Bsquet, organitzadora de la Lliga ACB des de la temporada 1983-1984.

Va ser gerent de l'ACB entre 1982 i 1990, quan va ser triat president. Des de llavors ha estat reescollit tres vegades en el crrec.

El 1991 va ser el fundador de la ULEB, la Uni de les associacions de clubs dels diferents pasos europeus, de la qual tamb s president des de 1998.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111976" title="David Vzquez Martnez" nonfiltered="748" processed="747" dbindex="45792">
David Vzquez Martnez ( Tucumn, Argentina 1930 - Madrid, Espanya 1985 ) fou un professor universitari i bioqumic argent, especialista en biologia molecular i microbiologia.

Biografia.
Nascut el 24 de mar de 1930 a la ciutat argentina de Tucumn fill d'immigrants asturians. Va desenvolupar els seus estudis universitaris entre Espanya, on es llicenci el 1954 a la Universitat de Madrid i doctor en qumica el 1959, i el Regne Unit, on ampli estudis a la Universitat de Cambridge doctorant-se el 1965.

Desprs d'iniciar les seves primeres investigacions al voltant de la microbiologia a Pars, Reading i Cambridge, el 1963 s'incorpor al Consell Superior d'Investigacions Cientfiques (CSIC) en l'mbit de biologia molecular al costat de Alberto Sols Garca i Manuel Losada Villasante. Els seus treballs se centraren en els mecanismes de sntesi biolgica de les protenes i la seva acci als antibitics. El 1967 fou nomenat investigador cientfic del CSIC i el 1971 professior d'investigaci, la mxima categoria dins l'organisme cientfic.

Professor i Director del Departament de Microbiologia de la Facultat de Cincies de la Universitat Autnoma de Madrid, estigu interessat des de sempre en la divulgaci organitzant deversos simposis internacionals aix com diferents estudis publicats en revistes nacionals i internacionals.

El 1985 li fou concedit el Premi Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica, juntament amb l'enginyer Emilio Rosenblueth. Mor el 15 de febrer de 1986 a la seva residncia de Madrid.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica 1985;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111979" title="Joaquim Muntaola i Puig" nonfiltered="749" processed="748" dbindex="45793">
Joaquim Muntaola i Puig (Barcelona, 9 d'abril del 1914) s un dibuixant d'humor, comedigraf, publicista i escriptor.

Va comenar a dibuixar i a escriure a la revista En Patufet i a d'altres publicacions d'abans de la guerra, com El Be Negre, TBO, Lecturas o Papitu, utilitzant el pseudnim Kim.
Fou un dels creadors ms populars de la postguerra, tot dibuixant a La Vanguardia, El Correo Cataln, El Mundo Deportivo, Barcelona Deportiva, Vida Deportiva, Dicen, i a moltes altres publicacions, com Don Baln, La PZ, Tururut!, El To Vivo, o el TBO, on cre entre d'altres el personatge "Josechu el Vasco".

Dirig la publicaci infantil Atalaya i dibuix pellcules de dibuixos animats juntament amb Josep Escobar, protagonitzades pel Faquir Gonzlez. Associat amb Francesc Rovira-Beleta produ tamb diversos curts d'animaci publicitaris.

Es fu enormement popular dibuixant cada dia un acudit gegant en una tanca a la Plaa de Catalunya de Barcelona i per les seves conferncies cmiques a la rdio. Ha escrit novelles, articles i contes, obres de teatre de gran xit -com "En Baldiri de la costa", "Ronyons de recanvi" o "Ja tenim sis-cents"-, ha realitzat grans campanyes de publicitat i ha fet guions ("Charlestn") i ttols de crdit ("Once pares de botas") per a pellcules de cinema.

Distingit amb la Creu de Sant Jordi l'any 2000, actualment collabora setmanalment en dos programes de Catalunya Rdio.

L'any 2006 inaugur l'exposici retrospectiva "Muntaola, l'art de riure, l'art de viure", amb els comissaris Jaume Capdevila i Nstor Maci i el 2007 fou guardonat amb el Premi d'Honor Gat Perich a la seva trajectria com a humorista grfic.

L'any 2008 va escriure un llibre d'ancdotes de la seva vida, illustrades amb dibuixos seus (La memria fa pessigolles, Angle Editorial, 2008).

 Bibliografia .
Muntaola i Puig, Joaquim. La memria fa pessigolles, Angle Editorial (2008). ISBN 978-84-96970-28-1.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111981" title="Eleccions als Pirineus Orientals" nonfiltered="750" processed="749" dbindex="45794">

Eleccions legislatives.
El departament dels Pirineus Orientals est representat a l'Assemblea Nacional francesa per quatre diputats, escollits en  circumscripcions electorals uninominals. Les darreres eleccions legislatives, en qu es van escollir els diputats de la dotzena legislatura, van tenir lloc els diumenges 9 (la primera volta) i 16 de juny de 2002 (la segona).

A les tres primeres circumscripcions van resultar guanyadors els candidats de la UMP, mentre que a la 4 la victria fou per al candidat del Partit Socialista. En totes quatre circumscripcions els diputats van ser escollits en una segona volta, en no haver-hi obtingut cap candidat la majoria absoluta en la primera volta de les eleccions.

Eleccions regionals.
El departament dels Pirineus Orientals s una de les cinc circumscripcions electorals en qu es divideix el territori de la regi del Llenguadoc-Rossell per a escollir el seu Consell Regional. Els cinc districtes electorals es corresponen amb els cinc departaments existents a la regi. 

Les darreres eleccions regionals franceses es van celebrar el 21 (la primera volta) i el 28 de mar (la segona volta) del 2004. Vegeu a continuaci els resultats de la 1 volta de les eleccions regionals del 2004 als Pirineus Orientals:



A la segona volta d'aquests comicis noms van passar tres llistes: la llista d'esquerres encapalada per Georges Frche, la llista de la UMP i la del Front National. Com ja va passar a la primera volta, la candidatura ms votada fou la de l'esquerra, aquest cop amb el 50,75%. La llista de la UMP, que encapalava el president sortint Jacques Blanc, va aconseguir el 32,70% dels vots. La llista del FN noms va poder aconseguir el 16,55% dels vots emesos, un percentatge lleugerament inferior a l'aconseguit a la primera volta.

Els 11 escons que corresponen a la circumscripci dels Pirineus Orientals (dels 67 que formen el Consell Regional del Llenguadoc-Rossell) es van repartir entre les tres candidatures presents a la segona volta de les eleccions de la segent forma: 

 Union toute: 7 escons;
 Union pour le Languedoc-Roussillon: 3 escons;
 Front National pour le Languedoc-Roussillon: 1 esc;

Referncies.
 Le Monde. Cahier rsultats: Second tour des rgionales et des cantonales. Pars, 30 de mar del 2004.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111984" title="Ranxera" nonfiltered="751" processed="750" dbindex="45795">
La ranxera s un tipus de msica tradicional mexicana, en qu els cantants s'acompanyen amb guitarres, violins, un contrabaix (o ms aviat un guitarr mexic de sis cordes) i acordions. Encara que sovint s'associa amb la msica mariatxi que es va originar a Jalisco durant l'poca postrevolucionria, la msica ranxera t un carcter ms popular i s interpretada per molts grups de msica contemporanis coneguts a Mxic com a norteos o duranguenses.

La msica ranxera es va original com a smbol de la nova consciencia nacional i del folklore mexic que va emergir arran de la Revoluci Mexicana i en contraposici als estils i gustos europeus de la burgesia i l'aristocrcia de l'poca. Els temes de la msica ranxera al llarg de la histria han estat el patriotisme, l'amor i la naturalesa. Aquest tipus de msica es coneix com a "ranxera" ats que es va originar als ranxos del Mxic rural. 

Els ritmes sn 3/4, 2/4 or 4/4 (influncies del vals popular, la polca i el bolero respectivament). La majoria de les canons estan escrites en una tonalitat major i contenen una introducci, un verse i una tornada, aix com una secci instrumental. A ms dels instrumentes tradicionals, la msica ranxera sovint inclou trompetes i corns. El patr musical de la msica ranxera s a/b/a/b. 

Probablement el compositor i cantant ms fams de la msica ranxera s Vicente Fernndez; altres compositors importants sn Felipe Valdez i Antonio Aguilar. 

Bibliografa.
 Helmut Brenner: Msica ranchera. Das mexikanische quivalent zur Country and Western Music aus historischer, musikalischer und kommerzieller Sicht (=Musikethnologische Sammelbnde 14). Prologo Thomas Stanford. Tutzing: Verlag Hans Schneider, 1996 3 7952 0867 X.

Enllaos externs.
 Anlisi musical de la msica ranxera ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111986" title="Salamina (desambiguaci)" nonfiltered="752" processed="751" dbindex="45796">



Salamina (Xipre), antiga ciutat de Xipre;
illa de Salamina, illa de Grcia;
Salamina (Grcia), ciutat de l'illa de Salamina (Grcia);
Badia de Salamina, badia de l'illa de Salamina (Grcia);
Batalla de Salamina de Xipre, any 306 aC;
Batalla de Salamina entre grecs i perses (480 aC);
Nea Salamina, club de futbol xipriota;
Salamina (mitologia), nimfa mitolgica;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111989" title="Salamina (Xipre)" nonfiltered="753" processed="752" dbindex="45797">
Salamina (llat Salamis, grec        ) fou  una ciutat de la costa oriental de Xipre.

 Histria .

Vers el segle VI aC apareix aliada als batiades de Cirene. El rei de Salamina, Evelton (vers 570-525 aC), no va ajudar al rei Arcesilau III de Cirene a recuperar el tron. Gorgos, rei al temps de la revolta jnica, no es va unir als rebels, per el seu germ Onesilos el va expulsar i es va unir als rebels junt amb altres ciutats (499 aC). La primera batalla de Salamina de Xipre va acabar amb la independncia del regnes xipriotes (498 aC); Gorgos va retornar al poder (498-480 aC). L'atenenc Anaxcrates, successor de Cim II,  el va assetjar a Salamina per desprs de l'acord amb els perses el setge es va aixecar. 

Desprs de la pau d'Antlcides els perses van combatre deu anys contra Evagores I (411-374 aC). Evagores i el seu fill Pnitgores foren assassinats per un eunuc esclau de Nicocreon, i el va succeir el seu fill Nicocles.

Menelau, germ de Ptolemeu I Ster fou derrotat a Salamina en una gran batalla naval per Demetri Poliorcetes el 306 aC; el 301 aC, desprs de la derrota d'Antgon (pare de Demetri) Salamina va caure en mans dels egipcis, i va quedar integrat en el regne dels Ptolemeus o al regne de Xipre, fins que aquest va passar als romans.

Sota Roma, fou una ciutat important, amb una nombrosa colnia jueva. Desprs de la revolta jueva del 115 la ciutat va quedar casi deserta (117) i la seva destrucci fou completada per un terratrmol, per Constanci II la va restaurar i li va donar el nom de Constantia, essent seu d'un bisbe. 

Epifani, que va escriure una crnica de sectes hertiques, fou bisbe el 367. 

En el regnat d'Heracli fou destruda pels musulmans (648)

 Reis de Salamina .

Evelton 579-525 aC;
Siromos vers 525  aC;
Hersis vers 515 aC;
Gorgos 500-499 aC;
Onesilos 499-498 aC;
Gorgos (segona vegada) 498-480 aC;
Philaon  480-465 aC;
Nicdemos 465-450 aC;
Lakharides ;
Eventos vers 450 aC;
Desconegut ;
Avdimon vers 411  aC;
Evagores I 411-374 aC;
Nicocles (fill) 374-368 aC;
Evagores II 368-351 aC;
Pnitgores 351-332 aC;
Nicocreon 331-310 aC;
Menelaos (governador) 310-306 aC;
A Antgon 306 aC;
A Egipte 301 aC;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111990" title="Beth" nonfiltered="754" processed="753" dbindex="45798">
Elisabeth Rodergas,  Beth (Sria, 23 de desembre de 1981) cantant catalana, principalment en llengua espanyola.

Havia viscut al Regne Unit, estudiat Teatre Musical a Barcelona i participat a diverses missions humanitries a frica abans d'sser concursant d'Operacin Triunfo.

Va sser la 3a del concurs, per va representar TVE al  Festival d'Eurovisi de Riga el 2003 amb Dime, amb la qual va obtenir la vuitena posici.

Beth ha treballat als programes Jo vull ser, Temps de Neu o  El Club de TV3 i escrit la can  On s l'amor? per a la srie de TV3, Mar de fons, on hi ha aparegut en un captol, tamb s l'autora i interpret juntament amb Ayala, del La macota de Darwin sintonia de la sria de TV3 ZOO

La Beth va debutar com a actriu de teatre el novembre de 2006 amb la comdia Pels Pls, al Teatre Borrs de Barcelona.
Actualment continua la seva carrera d'actriu en l'obra Tirant lo Blanc de Calixto Bieito, obra representada internacionalment.

 Discografia .
lbums.
Galas OT2 2002.
01.- Torn (Live);
02.- Sin Miedo A Nada (ft. Joan Tena);
03.- Fallin' (ft. Vega & Elena Gadel);
04.- Yesterday;
05.- Proud Mary (ft. Nika);
06.- Piensa En M (ft. Ainhoa);
07.- The Love I Lost (ft. Nika & Tessa);
08.- Dime (ft. Manuel Carrasco & Tessa);
09.- Si No Te Hubiera Conocido (ft. Tony Santos);
10.- De Ley (ft. Vega);
11.- Total Eclipse Of The Heart;
12.- Por Debajo De La Mesa (ft. Miguel Nndez);
13.- En Ausencia De Ti;
14.- Stand By Me;
15.- Imagine;
16.- One More Time (ft. Kenny G.);
17.- Eso Es La Amistad (ft. Nika);
18.- Duerme Safiya (ft. Chenoa, Vega, Ainhoa, Nika, Elena Gadel & Tessa);
19.- Dime;
20.- La Vida Sin Ti;
21.- Cerrando Heridas;
22.- En El Medio Del Camino (ft. Alejandro Parreo);

 Otra Realidad 2003 .
01.- Parando El Tiempo;
02.- La Luz;
03.- Ests;
04.- Vestida De Besos;
05.- Quireme Otra Vez;
06.- Otra Realidad;
07.- Hoy;
08.- No Quiero Aceptar;
09.- Llvame Otra vez;
10.- Eclipse;
11.- Vuelvo A Por Ti;
12.- Diario De Dos;
13.- Un Mundo Perfecto;
14.- Dime (Eurovision Song Contest 2003);

 Palau De La Msica Catalana 2004 .
CD 01
01.- Cabalgando;
02.- Strengh, Courage & Wisdom;
03.- Hoy;
04.- Drive;
05.- Otra Realidad;
06.- Walk Away;
07.- Vuelvo A Por Ti;
08.- Head Over Feet;
09.- Lately;
10.- La Luz;
11.- Stay (Wasting Time);

CD 02
01.- No Woman No Cry;
02.- Parando El Tiempo;
03.- Message In A Bottle;
04.- Roxanne;
05.- Every Breath You Take;
06.- Eclipse;
07.- Eleanor Rigby;
08.- Pol Petit;
09.- Ests;
10.- Boig Per Tu;

 My Own Way Home 2006.
01.- Lullaby;
02.- Rain On Me;
03.- Deep Inside;
04.- All These Things;
05.- Hacerte Feliz;
06.- Angel;
07.- Home;
08.- Sad Song;
09.- Mama;
10.- Strange World;
11.- A Veces...

Singles.
2003 "Dime" (Eurovision Song Contest 2003)  ;
2003 "Parando El Tiempo";
2004 "Otra Realidad";
2004 "Ests";
2004 "La Luz (Live)";
2006 "Rain On me";

Altres.
 2002 La Fuerza De La Vida (La Razn Para Luchar) (ft. OT2) - Academia OT II;
 2002 A Forza Desta Vida (ft. OT2) - Academia OT II;
 2002 Un Segundo En El Camino (ft. OT2) - Academia OT II;
 2002 Let The Sunshine (ft. Profesores & OT2) - Academia OT II;
 2004 Fuera De Control (ft. Kiko Veneno)- Campaa Intermn Oxfam "Armas Bajo Control";
 2005 Aquelles Nits De Nadal - de Altres Canons de Nadal 3;
 2005 Mirar-Nos Als Ulls (ft. Jofre Bardag) - de Altres Canons de Nadal 3;
 2005 No s Nou (ft Gossos) - de 8 (Reedicin);
 2006 On s L'Amor? - de la serie de TV3 Mar de Fons;



Enllaos externs.
Pgina Oficial de Beth;
Club de fans oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111991" title="Illa de Salamina" nonfiltered="755" processed="754" dbindex="45799">

Salamina (llat Salamis, grec        -    ) moderna Kulri i actualment altra cop Salamina, es una illa entre la costa occidental d'tica i la costa oriental de Megara que forma la part sud de la badia d'Eleusis.

L'illa te 93 km2 i 25.000 habitants.

El seu suposat nom antic fou Pitissa (         ) per els pinars que hi creixien, i desprs Sciras (      ) i  Cychreia (       ) del nom de dos herois (Sciras fou un heroi local i Cycheos un heroi grec). El nom de Salamina li fou donat per la mare de  Cychreos, filla d'Asop.

Segons la llegenda fou colonitzada per Telam d'Egina, que en va esdevenir rei desprs de matar a son germanastre Phocos. El seu fill iax el Gran va ser a la guerra de Troia amb 12 vaixells.

Al 620 aC encara era un estat independent quant la van disputar Megara i Atenes, i finalment foren els de Megara els que la van ocupar, per per una estratagema de Solon va passar a Atenes. La disputa es va sotmetre a l'arbitratge d'Esparta que va fallar en favor d'Atenes, en mas de la que va restar fins vers el 350 aC quan Macedonia la va declarar independent. La capital, Salamina, era a l'oest de l'illa, a la badia anomenada tamb de Salamina.

El setembre del 480 aC fou escenari de la famosa batalla naval de Salamina en la que els grecs aliats van derrotar els perses contra pronstic amb una original estratgia. Vegeu Batalla de Salamina.

El 318 aC va acollir voluntriament una guarnici macednia desprs d'haver patit un atac de Cassandre que no va poder ocupar la ciutat. Va seguir en mans de Macedonia fins el 232 aC quant va passar a Atenes, aliada d'Aratos el cap de la Lliga Aquea, que la van comprar a Macedonia junt amb Munychia i Sunium; els naturals de l'illa en foren expulsats i les terres repartides entre atenencs i des llavors va ser una dependncia d'Atenes. 

Els atenencs van construir una nova ciutat a l'illa, a l'est de l'illa, per en temps de Pausnies aquesta ciutat estava en plena decadncia. Algunes restes es conserven a la vora de la moderna Ambelkia i de la vila de Kulri, moderna capital. Tamb s'ha excavat l'antiga ciutat on s'han trobat restes micnics i posteriors.

Desprs del 1205 va passar al ducat d'Atenes. Fou possessi catalana a la meitat del segle XIV. Joan Frederic d'Arag fou senyor d'Egina i Salamina. La darrera constncia de domini catal es al 1366. El 1448 va passar als otomans fins a la independncia grega.

Vegeu tamb.
Budoros;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111993" title="Budoros" nonfiltered="756" processed="755" dbindex="45800">
Budoros fou un promontori a l'oest de l'illa de Salamina, a uns 5 km de Nisea, el port de Megara. A la pennsula hi havia una fortalesa. Hi van desembarcar els espartans el 429 aC, per desprs d'assolar l'illa es van retirar sense gosar atacar el Pireu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111994" title="lex Mumbr i Mrcia" nonfiltered="757" processed="756" dbindex="45801">
lex Mumbr Mrcia va nixer a Barcelona el 12 de juny de 1979, i va formar-se esportvament a la pedrera del Joventut de Badalona, on va debutar el 6 de setembre de 1997 davant del Valvi Girona i guanyant el partit per 100-99, aquest mateix any, va ser subcampi de la Copa del Rei celebrada a Valladolid, al caure davant el Pamesa Valncia per 89-75.

Aquest rfec de 2,02 m i 100 kg ha estat internacional amb la selecci junior d'Espanya, i campi dels Jocs Mediterranis celebrats a Tunis en 2001, amb la selecci absoluta B, i aquest mateix any, va participar en l'All Star de la ACB, que es va celebrar a Valladolid.

En 2002, va passar a la disciplina del Real Madrid, on va passar amb ms pena que glria, a causa de la seva irregularitat, sent subcampi de la copa ULEB a la temporada 2003-04, al ser derrotats pel Happoel de Jerusalem per 72-83, a la ciutat belga de Charleroi.

En 2004 torna al DKV Joventut, i all ha jugat fins al 2006, classificant-se en ambds anys per a jugar el play-off pel ttol.

A l'estiu de 2006 va fitxar pel Real Madrid, i va ser seleccionat per a conformar la llista de 12 jugadors que viatjarien amb Pepu Hernndez al campionat mundial de bsquet, celebrat a Jap.

Des que va debutar a la ACB, Mumbr promitja 9,7 punts, 3,3 rebots i 1,2 assistncies en 23 minuts per partit, i se li pot definir com un "3" amb un molt bon llanament exterior (36% de mitjana en tirs de 3), i bastant gil en el 1 contra 1, potser la seva tara ms visible s la irregularitat que li ha acompanyat al llarg de la seva carrera. Capa de ficar-li 4 punts al CB Gran Canria, i a la setmana segent ficar-li 21 al Barcelona (Temporada 2002-03 amb el Real Madrid).

 Biografia .
 Selecci Nacional .
Alex Mumbr va debutar amb la selecci espanyola el 26 de gener de 2002 a Atenes, a un partit de la fase de classificaci de l'Eurobasket de 2003, que va finalitzar amb victria del conjunt grec per 86-73. Mumbr va anotar aquell dia 16 punts.

Ha estat internacional per Espanya en 13 ocasions i ha estat campi dels Jocs Mediterranis celebrats en Tunis en l'any 2001.

Ha jugat amb la selecci espanyola el Campionat mundial de bsquet de 2006 a Jap.

 Clubs .
 SESE Barcelona (Categories inferiors);
 Joventut de Badalona (Categories inferiors);
 Joventut de Badalona Jnior: 1996-1997.
 Sant Josep Badalona (EBA): 1997-1998.
 Joventut de Badalona: 1997-1998.
 Sant Josep Badalona (EBA): 1998-1999.
 Joventut de Badalona: 1998-2002.
 Real Madrid: 2002-2004.
 Joventut de Badalona: 2004-2006.
 Real Madrid: 2006-.

 Ttols .





 Campionat Nacionals .
 Subcampi de la Copa del Rei amb el Festina Joventut 1997-1998.

 Campionats Internacionals .
 Subcampi de la Copa ULEB amb el Real Madrid 2003-2004.

 Campionats Internacionals amb la selecci .
 Medalla d'or en els Jocs Mediterranis 2001.

 Distincions Individuals .
 All Star de l'ACB - 2001.

 Participacions en Campionats Mundials .
 Jap 2006 - medalla d'or.;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111995" title="Salpia" nonfiltered="758" processed="757" dbindex="45802">
Salpia (llat Salapia, grec        ) moderna Salp, fou una important ciutat de la Pulla a la costa de la mar Adritica de la que la separava la llacuna coneguda per  Salapina Palus (modern Lago di Salpi). 

Fou una ciutat independent dels dauns que va rebre influncies hellniques probablement de Trent. Apareix per primer cop a la Segona Guerra Pnica, quan el 216 aC es va declarar per Annbal i fou una de les places fortes del general cartagins que hi va establir magatzems de gra i la va fer de quarter de hivern el 214 aC. El 213 aC, desprs de la prdua d'Arpi, Annbal hi va deixar una guarnici; el 210 aC el cap del partit proroma, Blasius, es va fer amb el poder i va matar a la guarnici nmida. Annbal la va voler recuperar el 208 aC per una estratagema per va fracassar i les seves forces foren rebutjades amb fortes prdues. 

Sota els romans era un port important que utilitzaven Arpi i Canusium.

A la guerra social va estar entre les ciutat revoltades i fou conquerida pel pretor  C. Cosconius, i destruda fins als fonaments. Fou reconstruda per ja va ser una ciutat poc important, i a ms molt afectada per la malria provocada per la vena llacuna. M. Hostilius la va traslladar a uns 6 km del seu emplaament i prop de la costa, en poca incerta ja durant l'Imperi. El Liber Coloniarum l'esmenta com a colnia. Va desaparixer desprs de la caiguda de l'Imperi.

Queden les runes de la vella ciutat al costat del llac. La posterior ciutat fundada per Hostilius correspon segurament a algunes restes trobades a Torre di Salpi. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111996" title="Salassis" nonfiltered="759" processed="758" dbindex="45803">
Salassis (llat salassi, grec         ) foren una poderosa tribu alpina del nord d'Itlia que vivien a la moderna Val d'Aosta, antiga Durias o Dora Baltea. Al seu territori hi havia els passos del Petit i Gran Sant Bernat; per un d'aquest se suposa que Annbal va entrar a Itlia. Ne es clar si eren gals o lgurs per aquesta segona probabilitat es la mes factible. 

Apareixen per primer cop el 143 aC quan foren atacats pel cnsol Api Claudi que fou derrotat i va perdre cinc mil homes. En un segon atac Claudi va matar a 50000 salassis (xifra probablement exagerada) i va reclamar els honors del triomf. 

Els salassis van esdevenir tributaris de Roma per algunes vegades apareixen en guerra contra la repblica, revoltats obertament o atacant caravanes romanes o a les tropes que passaven pel seu pas.

El 100 aC els romans van establir la colnia d' Eporedia ( moderna Ivrea), a l'entrada de la vall, que per un temps va patir les incursions dels salassis. Encara en temps de Csar els salassis van atacar el seu comboi. Dcim Brut en el seu cam cap a la Gllia desprs de la  batalla de Mutina, va haver de comprar el dret de pas per una quantitat alta de diners. El 35 aC estaven altre cop revoltats i Antistius Vetus els va combatre; el 34 aC foren sotmesos per Valerius Messala, per ms tard es van tornar a revoltar i fou enviat contra ells Terenci Varro (25 aC) que els va derrotar i va vendre la major part del poble com esclaus (36000 persones de les que 8000 eren guerrers). 

Eliminats els salassis es va establir la colnia d'Augusta Pretria (Praetoria Augusta, Aosta) i es va fer una via romana a travs de la vall. Els salassis com a poble ja no tornen a ser esmentats.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111997" title="Salatares" nonfiltered="760" processed="759" dbindex="45804">
Salatares (llat salatarae, grec          ) fou una tribu de Bactriana, que vivia a la vora de l'Oxus. Podrien ser els mateixos que Plini el Vell esmenta com a saraparae.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111998" title="Salauris" nonfiltered="761" processed="760" dbindex="45805">
Salauris fou una ciutat de la costa de la Tarraconense, esmentada a la Ora Maritima de Avienus. Podria correspondre a la moderna Salou.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="111999" title="Saldae" nonfiltered="762" processed="761" dbindex="45806">
Saldes (llat Saldae, grec       ) fou una ciutat de la costa de la Mauritnia Cesariense, amb un bon port. Fou el lmit oriental del rei Juba i mes enll ja era territori rom. 

August la va fer colnia romana. Quant es va crear la provncia Sitifiense en va esdevenir el seu lmit occidental.

Es la moderna Bugia




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112000" title="Sale" nonfiltered="763" processed="762" dbindex="45807">



Sale (Marroc);
Sale (Trcia);
Sale (Anglaterra);

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112001" title="Sale (Trcia)" nonfiltered="764" processed="763" dbindex="45808">
Sale fou una antiga ciutat de la costa de Trcia, a la part oest de la desembocadura de l'Hebros, i no lluny de Zone i de Doriscos. Es esmentada per Herdot com una colnia de Samotrcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112002" title="Salens" nonfiltered="765" processed="764" dbindex="45809">
Salens (llat saleni) foren un poble de la Tarraconense, que vivien probablement a Cantbria. Son esmentats per Pomponi Mela i podrien ser els mateixos que Claudi Ptolemeu esmenta com          .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112003" title="Tian Han" nonfiltered="766" processed="765" dbindex="45810">

   Tian Han (12 de mar de 1898 - 10 de desembre de 1968) s un escriptor xins
del perode modern. Dramaturg, fou el principal promotor en Xina del teatre parlat (  ) de tip occidental. s l'autor de la lletra del himne nacional xins: (      ).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112008" title="Ato Garca Reneses" nonfiltered="767" processed="766" dbindex="45811">
Alejandro Garca Reneses, conegut com "Ato" Garca Reneses o, simplement, "Ato", s un entrenador de bsquet espanyol. Nascut en Madrid, el 20 de desembre de 1946, s el tcnic ms prestigis del bsquet espanyol amb, entre altres, nou ttols de Lliga ACB aconseguits amb el FC Barcelona. Posseeix tots els ttols que poden conquistar-se en el bsquet europeu excepte la Copa d'Europa, malgrat que, amb el FC Barcelona, va arribar a disputar tres vegades la final. Ha desenvolupat tota la seva carrera com entrenador en Catalunya, dirigint al FC Barcelona durant 15 temporades (tretze com entrenador i dos com General Manager) i als tres equips de Badalona: el Crcol Catlic, el Cotonificio i, especialment, el Joventut de Badalona, al que ha dirigit en dues etapes: entre 1983 i 1985, i des de juliol de 2003 fins a l'actualitat.

Com entrenador tamb ha estat seleccionador juvenil i jnior d'Espanya, i seleccionador europeu en algunes trobades amistoses.

Abans de ser entrenador va ser un bon jugador de bsquet. Com base, va arribar a ser internacional amb la Selecci Espanyola Jnior. Estudiant de l'Institut Ramiro de Maeztu, es va iniciar en el bsquet en aquest collegi, filial del Club Baloncesto Estudiantes de Madrid, arribant a jugar cinc temporades en el primer equip del conjunt estudiantil. Als 22 anys va fitxar pel FC Barcelona, en el qual va jugar cinc temporades fins a la seva retirada com jugador en actiu al final de la temporada 1972-1973.

Com jugador, es va definir a si mateix com mal llanador, lent, intelligent a l'hora d'escollir les opcions de joc, fort en les penetracions, bo en les assistncies, "una barreja de tot aix".

Durant la seva estada a Barcelona, com jugador, va estudiar fins al tercer curs de dues carreres universitries (Fsiques i Telecomunicacions). Els coneixements adquirits li van permetre concebre el primer model de marcador electrnic de bsquet, que es va installar en ms de trenta pavellons de tota Espanya.

 Curiositats .
-Menja caramels de la marca "Solano" amb sabor de caf, un bon grapat a cada partit.

-Quan era entrenador del AXA FCBarcelona va rebutjar l'actual MVP de l'NBA (Dirk Nowitzki), dient "No necesito un 2'13 que llenci de 3".

-Va sortit a la segona part de la conegudssima pellcula "La Gran familia".

 Trajectria com entrenador .
 Crcol Catlic de Badalona: 1973-1976.
 Cotonifici de Badalona: 1976-1983.
 Joventut de Badalona: 1983-1985.
 FC Barcelona:
 1985-1990: entrenador.
 1990-1992: General Manager;
 1992-1993 : entrenador, desprs de 3 jornades disputades decideix intercanviar el crrec amb Joaqun Costa, amb el que passa a ser el segon entrenador de l'equip.
 1993-1997 : Entrenador.
 1997-1998 : No entrena.
 1998-2001 : Entrenador.
 Joventut de Badalona: Des de juliol de 2003.

 Trajectria com seleccionador .
 Seleccionador Nacional Juvenil d'Espanya: 1976 -1980.
 Seleccionador Nacional Junior d'Espanya.
 Seleccionador Europeu en diverses ocasions.


 Palmars .

 Competicions internacionals:
 1 Recopa d'Europa, amb el FC Barcelona: 1985-1986.
 2 Copa Korac, amb el FC Barcelona: 1986-1987 i 1998-1999.
 1 Copa FIBA, amb el Club Joventut de Badalona: 2005-2006.
 Medalla de Bronze, amb la Selecci Espanyola Juvenil en el Campionat d'Europa de Damasc, en 1979.

 Competicions estatals:
 9 Lliga ACB amb el FC Barcelona: 1986-1987, 1987-1988, 1988-1989, 1989-1990, 1994-1995, 1995-1996, 1996-1997, 1998-1999 i 2000-2001.
 5 Copa del Rei de bsquet, amb el FC Barcelona: 1986-1987, 1987-1988, 1993-1994, 2000-2001 i 2007-2008.
 1 Copa Prncep d'Astries, amb el FC Barcelona: 1987-1988.
 Subcampi de la Copa d'Europa amb el FC Barcelona en les temporades 1989-1990, 1995-1996 i 1996-1997.

 Distincions personals com entrenador .
 Nominat Millor Entrenador de l'Any en les temporades 1975-76, 1989-90 i 2005-06 per l'Associaci Espanyola d'Entrenadors de Bsquet (AEEB).
 Entrenador en l'ACB All Star de Don Benito-86.
 Entrenador en l'ACB All Star de Saragossa-88.
 Entrenador de l'equip ACB en l'ULEB All-Star de Valncia-94.

 Trajectria com jugador .
 1963-1968 : CB Estudiantes.
 1968-1973 : FC Barcelona.
 Internacional amb la Selecci Nacional Jnior.

 Enllaos externs .
Pgina personal d'Ato Garca Reneses;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112009" title="Sallentins" nonfiltered="768" processed="767" dbindex="45812">
Els salentins o sallentins (llat salentini o sallentini, grec           ) fou un poble del sud d'Itlia que vivia a la pennsula que forma l'extrem sud-est d'Itlia, a la regi que els grecs anomenaven Iapgia o Messpia i els romans Calbria. Estrab diu que el pas era anomenat Salentina. Probablement eren, com els calabres, una branca dels messapis. El cap a l'extrem sud de la pennsula, modern Capo di Leuca, era conegut com Salentinum Promontorium. Els lmits que ocupaven no poden ser fixats amb precisi.

El nom de sallentins no apareix entre els grecs que els incloen entre els iapigis o els messapis.

Tit Livi diu que els sallentins es van aliar als samnites el 306 aC i el cnsol L. Volumnius fou enviat al seu territori i els va derrotar en diversos combats i va ocupar algunes ciutats; per probablement Livi es confon amb els peuquetis amb els que potser estaven emparentats. 

El nom de sallentins torna a ser esmentat a la quarta guerra samnita, quan es va unir altre cop als samnites i Trent contra Roma, i tots foren derrotats pel cnsol  L. Aemilius Barbula el 281 aC, que va celebrar un triomf.

Desprs de la sortida de Pirros d'Itlia i la conquesta de Trent per Roma, els romans no van tardar a marxar contra els sallentins; el 267 aC la guerra fou declarada i els cnsols els van sotmetre; la seva conquesta es va completar el 266 aC quan els cnsols van celebrar el triomf sobre "de messapiis sallentinisque" .

Durant la Segona Guerra Pnica es van revoltar a favor d'Hannbal per foren sotmesos sense masses problemes. 

Desprs ja no tornen a ser esmentats com a poble separat.
Plini els assigna les segents ciutats: Aletium, Basta, Neretum, Uxentum i Veretum.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112010" title="Emilio Rosenblueth" nonfiltered="769" processed="768" dbindex="45813">
Emilio Rosenblueth ( Ciutat de Mxic, Mxic 1926 - d. 1994 ) fou un enginyer ssmic mexic.

Des de ben petit s'interess pels sismes i la ubicaci de Mxic en una de les zones ms actives de terratrmols, llicenciant-se en enginyeria civil a la Universitat de Mxic, i finalment doctorant-se a la Universitat d'Illinois (EUA).

Els seus estudis sobre els moviments ssmics li permeteren afirmar que el disseny de l'estructura dels edificis construts en terrenys amb risc ssmic no sols havia de comprendre una visi tcnica sin tamb tica, ja que l'enginyer est obligat a prendre unes decisions que repercuteixen sobre la societat, donant aix un to humanista a les construccions. Les investigacions al voltant dels moviments ssmics i sobre la seguretat en els edificis han pres tres camins diferents: la descripci probabilsitica de la freqncia dels tremolors; l'estudi de la dinmica del sl; i el disseny de l'estructura ideal per resistir els moviments.

Entre 1978 i 1982 fou subsecretari d'Eduaci Pblica al govern del seu pas, millorant enormement la planificaci de l'ensenyament.

Professor a la Universitat Nacional Autnoma de Mxic fou assessor de la UNESCO i l'OEA en matria ssmica i d'investigaci cientfica. El 1985 fou guardonat, al costat del bioqumic David Vzquez Martnez, amb el Premi Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica.

Mor l'11 de gener de 1994 en la seva prpia casa de la capital mexicana.

 Enllaos externs .
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica 1985;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112011" title="Clover Studio" nonfiltered="770" processed="769" dbindex="45814">
Clover Studio va ser un estudi independent de desenvolupament de videojocs, fundat per Capcom Japan. Va ser responsable del desenvolupament de Viewtiful Joe, franqucia per la Nintendo GameCube i la PlayStation 2.

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de Clover Studio ;
A la IGN;
Article de Gamespot sobre la formaci de Clover;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112012" title="Emilio Mndez Prez" nonfiltered="771" processed="770" dbindex="45815">
Emili Mndez Prez ( Lleida, Catalunya 1949 ) s un fsic catal.

Biografia.
Nascut a la ciutat de Lleida el 1949 es llicenci en Fsiques i aconsegu el doctorat en aquesta mateixa matria per l'Institut Tecnolgic de Massachussets. Catedrtic de fsica de la Matria condensada a la Universitat de l'estat de Nova York ha desenvolupat una gran tasca divulgativa sobre els dispositus microelectrnics. Com a investigador ha treballat al laboratori Thomas J. Watson de l'empresa IBM, on ha collaborat amb el Premi Nobel de Fsica Leo Esaki.

Les seves investigacions s'han centrat en la fabricaci dels cossos slids que utilitzen processos d'alta tecnologia, l'estudi de les propietats electrniques i electro-ptiques de materials semiconductors, el qual l'ha dut a demostrar experimentalment l'Efecte Stark.

El 1998 fou guardonat, juntament amb el fsic Pedro Miguel Etxenike Landirbar, amb el Premi Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica 1998;




 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112016" title="Luis Antonio Santal Sors" nonfiltered="772" processed="771" dbindex="45816">
Luis Antonio Santal (Girona, Catalunya 1911 - Buenos Aires, Argentina 2001) fou un matemtic catal, especialista en l'mbit de la geometria.

Biografia.
Nascut el 9 de novembre de 1911 a la ciutat de Girona va traslladar-se a Madrid als setze anys, doctorant-se en cincies exactes per la Universitat Complutense de Madrid.

Desprs de treballar a Hamburg, Alemanya, amb el professor Virgen Blzquez, el qual el va introduir en la geometria intregal, el 1936 retorna a Espanya per a l'inici de la Guerra Civil Espanyola s mobilitzat al front. A la fi de la guerra s'exilia a Frana, on s fet presoner i dut en un camp de concentraci. A la seva sortida el matemtic Julio Rey l'invita a visitar Argentina, pas en el qual viu des de 1939.

Al pas sudameric desenvoluper la seva activitat cientfica i docent, especialment a la Universitat del Litoral, de la ciutat de Rosario. El 1949 viatja fins els Estats Units on amplia coneixements a les universitats de Chicago i Princeton. A partir de 1950 el seu treball matemtic al voltant de la geometria el far internacionalment conegut. Convenut que l'educaci matemtica s necessria pel desenvolupament dels pasos, ha publicat centenar de treballs divulgatius, modernitzant l'ensenyament d'aquesta matria.

El 1983 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica per les seves investigacions al voltant de la geometria.

Santal Sors mor l'any 2001 a Buenos Aires.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica 1983;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112038" title="Papitu" nonfiltered="773" processed="772" dbindex="45817">
Papitu s una publicaci humorstica i satrica catalana fundada pel dibuixant Feliu Elias "Apa" el 1908. Fou un revulsiu cultural de la seva poca i una revista que tract la poltica i la cultura des d'un punt de vista d'esquerres i catalanista desacomplexat.

S'enfront amb el Cu-cut!, publicaci satrica propera a la Lliga Regionalista, i per tant, ms conservadora. Hi dibuixaren el mateix Apa, Junceda, abel (Xavier Nogus), Labarta, Aragay, Humbert,  Nonell, Pius (Mari Pidelaserra), Josep Mompou i d'altres grans noms del postmodernisme. Elias fou processat per fer unes caricatures que atemptaven contra la llei de jurisdiccions i hagu d'exiliar-se a Frana, la direcci pass a mans de l'escriptor i filosof Francesc Pujols.

La revista, sense la direcci d'Apa an degenerant cap un humor cada cop ms verd, fins a convertir-se en una publicaci psicalptica, ertico-festiva. Quan fou suspesa per atemptar contra la moral, la substitua una revista clnica anomenada "Pakitu". Moltes altres publicacions intentaren imitar el seu xit popular amb acudits verds i dones mig nues fent jocs de paraules de doble sentit sexual. Tamb hi dibuixaren Opisso (amb el pseudnim de Bigre) o Muntaola (signant Kimet).

Entre juny de 1909 i maig de 1910, Papitu tingu una mena d'edici en esperanto anomenada Jen ("Heus ac"), dirigida per Feliu Elias i Frederic Pujul i Valls.

Enllaos externs.
 http://www.ciberniz.com/papitu.htm ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112042" title="Picarol (revista)" nonfiltered="774" processed="773" dbindex="45818">
Picarol fou una revista humorstica catalana publicada a Barcelona del 10 de febrer al 16 de mar de 1912.

Editada pel promotor cultural Santiago Segura, del Faian Catal, hi collaboraren grans noms de l'humor grfic catal, com Nogus, Aragay o Colom. Era una publicaci de gran format, molt elegant, amb portada amb dues tintes i ben editada. S'hi practicava un humor catal intelectualitzat, potser un pl elitista, per molt subtil i intelligent.

Se n'edit un facsmil amb la collecci completa, que tamb es poden consultar al projecte ARCA de la Biblioteca de Catalunya.

Enllaos externs.
 Projecte ARCA;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112048" title="Salern" nonfiltered="775" processed="774" dbindex="45819">

Salern (Salernum, grec         ) s una ciutat d'Itlia a la Campnia, provncia de Salern. T uns 150.000 habitants i el com t 58 km2.

 Histria .

Fou una antiga ciutat a la costa nord del golf de Posidnia, modern golf de Salern. El seu origen s desconegut i no se'n sap res d'abans de l'establiment rom. 

La colnia romana s'hi va establir el 197 aC per no fou construda fins al 194 aC. Livi l'esmenta com a Castrum Salerni, la qual cosa indica que ja hi existia una fortalesa. Alguns picentins (suposadament els de les ciutats del Picenum que havien estat al costat d'Annbal) s'hi establiren. La ciutat no va adquirir gaire importncia i el territori fou conegut com Ager Picentinus i el poble l'anomenem aqu "picentes".

A la guerra social fou ocupada pel general samnita C. Papius, per s l'nica vegada que el seu nom torna a aparixer a l'histria. Tenia un bon clima i Horaci diu que li van recomanar per la seva salut. Va ser municipi sota l'Imperi per va conservar el ttol de colnia segons les inscripcions.

Desprs de la caiguda de l'imperi, pass successivament a mans d'Odoacre, els ostrogots i els bizantins (540). Conquerida pels longobards va formar part del ducat de Benevent (646). En aquesta poca fou seu d'un bisbat.

La guerra civil al ducat de Benevent va portar a la divisi del pas i l'establiment del principat de Salern oficializatda el 849. Va existir fins a la conquesta normanda el 1077.

Vegeu: Principat de Salern

El segle X va tenir una famosa escola de medicina (Schola Salernitana).

La ciutat form part desprs del 1077 del ducat normand de Pulla-Calbria. Posteriorment fou donada en feu als Colonna, Orsini i Sanseverino, i segu el dest de Npols i Dues Siclies tot passant a Itlia el 1861.

Els aliats hi van desembarcar el setembre de 1943. El 12 de febrer de 1944 es va instaurar a la ciutat el govern del mariscal Pietro Badoglio que hi va restar fins el 17 de juliol del mateix any.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112050" title="Sales" nonfiltered="776" processed="775" dbindex="45820">
Sales (llat sali, grec      ) foren un poble de la Sarmcia europea, a la vora del riu Salis a la regi de Livnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112051" title="Ad Salices" nonfiltered="777" processed="776" dbindex="45821">
Ad Salices fou una petita ciutat de Msia, estaci de la via romana, que l' Itinerari d'Anton situa propera a la desembocadura del Danubi. Fou escenari d'una sagnant batalla entre el got Fritigern i les forces de l'emperador Valent el 377 coneguda tamb com batalla dels salzes (Ad Salices volia dir "Els salzes".

Vegeu tamb.
 Batalla d'Ad Salices;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112052" title="Batalla d'Ad Salices" nonfiltered="778" processed="777" dbindex="45822">
La batalla de Ad Salices fou una batalla lliurada el setembre del 377 probablement a uns 15 km de Marcianpolis, a l'estaci d'Ad Salices, propera a la desembocadura del Danubi. Les forces romanes occidentals anaven dirigides per Ricomeres, i les orientals per Traj o Profurtus, i van avanar cap al nord on es van reunir per l'enfrontament amb els gots rebels dirigits per Fritigern que estaven saquejant la regi. La batalla va durar tot el dia; l'ala esquerra romana fou posada en retirada per van arribar reforos a aquest costat i van aconseguir mantenir-se. No hi va haver un guanyador clar directe per les prdues romanes foren tan grans que van deixar el cam obert als gots, que pel seu costat tamb van tenir moltes baixes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112053" title="Salmntica" nonfiltered="779" processed="778" dbindex="45823">
Salmntica (llat Salmantica, grec           ,) fou una ciutat dels vetons de Lusitnia, a la part sud del Duero, a la via entre Emrita i Cesaragusta. Tit Livi l'esmenta com Helmantica. Correspon a la moderna Salamanca, on encara resta un pont rom de 27 arcs sobre el riu Tormes, construt per Traj. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112055" title="Salona" nonfiltered="780" processed="779" dbindex="45824">



Salona, nom amb el que fu conegut de vegades Ragusa.
Salona (Dalmcia), ciutat de Dalmcia, avui Solin a Crocia.
Salona (Grcia), nom medieval de la ciutat d'Amfsa a la Lcrida a Grcia (catal antic Sola).
Comtat de Salona.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112056" title="Salona (Dalmcia)" nonfiltered="781" processed="780" dbindex="45825">
Salona o Salonae (grec       ,        ) fou una ciutat de la costa de Dalmcia que encara portava el seu antic nom fins al segle XX i ara es la ciutat croata de Solin.

Va ser el quarter de L. Caecilius Metellus que la va ocupar temporalment el 117 aC a la primera guerra d'Illria. Fou assetjada altre cop pels romans a la segona guerra i va obrir les portes a Cneus Cosconius el 78 aC. 

Durant la guerra civil entre Csar i Pompeu, el primer va traslladar all la seva flota per el seu general M. Octavius fou derrotat i va passar a Csar. Aqu va morir Gabinius, general de Csar, desprs de mesos d'estar assetjat a la fortalesa. El 39 aC Asinius Pollio va derrotar els partenis que defensaven el partit de Brutus i Cassi i va ocupar Salona, i el seu fill Asinius Gallus es va fer dir desprs Saloninus.

En temps d'August va ser establerta una colnia romana  que es va distingir per la seva lleialtat contra els dlmates revoltats dirigits pel seu lder nacional Bato o Baton (any 6).

Era un lloc de sortida i arribada de les vies romanes de Dalmcia. Quant aquesta provncia fou dividida en tres convents jurdics, fou la capital d'un d'ells, amb 382 ciutats i pobles. Alguns emperadors hi van fer construccions, especialment Diocleci i mes tard va arribar a ser la meitat de gran que Constantinoble. Diocleci hi va viure els darrers nou anys de la seva vida i el seu palau va portar al nom d'Spalato, moderna Split. La construcci del palau va durar 12 anys. Mes tard aquest palau fou utilitzat pels magistrats locals.

El 481 fou ocupada per Odoacre i va passar desprs als ostrogots,  per recuperada als gots pel cap gpida Mundus al servei de Justini I. Ttila la va recuperar temporalment, i en totes aquests lluites va quedar parcialment destruda per es va recuperar i el 544 Belisari, i el 552 Narss, la van fer servir de base per la conquesta d'Itlia.

El 639 Dalmcia fou envada pels vars que van ocupar i incendiar la ciutat que va quedar deserta i en runes traslladant-se els habitants a l'entorn del palau on va sorgir la ciutat de Aspalathum, que pagava tribut als emperadors orientals (200 peces d'or al any). La ciutat antiga en runes va quedar desprs en mans dels eslaus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112057" title="Salona (Grcia)" nonfiltered="782" processed="781" dbindex="45826">
Salona fou el nom medieval de l'antiga ciutat d'Amfisa a Lcrida (Grcia) prop del mont Parns o Parnassos. Fou el centre d'un comtat sota domini catal. Vegeu Comtat de Salona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112060" title="Comtat de Salona" nonfiltered="783" processed="782" dbindex="45827">
Comtat de Salona fou una jurisdicci feudal catalana a Grcia centrada a la ciutat de Salona (Grcia), antiga Amfisa, coneguda pels catalans com Sola. El nom derivava del proper castell de Salona, que en formava part, aix com els de Lidorkion i Veteranitza.

Desprs del 1205 fou una senyoria dels francs Autremencourt. Toms Autremencourt, mariscal d'Acaia,  la va perdre davant els catalans dirigits per Roger Desllor el 1311. Roger va assolir la senyoria que desprs va passar a Alfons Frederic d'Arag que va portar el ttol de comte. El van succeir el seus fills Pere Frederic d'Arag (que es va dedicar als cors a la Mediterrnia i va lluitar contra els venecians) i Jaume Frederic d'Arag (que el va cedir temporalment al germ Bonifaci). Jaume fou el pare de Llus Frederic d'Arag, que fou el segent comte, i el va succeir la seva filla Maria Frederic d'Arag que fou la darrera comtessa.

El 1394 el castell va passar als otomans. El 1402 Teodor I Paleleg del Principat de Morea la va reconquerir i la va cedir el 1404 als cavallers de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.

 Comtes de Salona .

Roger Desllor 1311-?
Alfons Frederic d'Arag ?-1338;
Pere Frederic d'Arag 1338-1355 ;
Jaume Frederic d'Arag1355-1365 ;
Pere del Pou 1361-1362;
Jaume Frederic d'Arag1362-1365 ;
Llus Frederic d'Arag 1365-1382;
Maria Frederic d'Arag 1382-1394;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112061" title="Roger Desllor" nonfiltered="784" processed="783" dbindex="45828">
Roger Desllor fou un cavaller del Rossell que estava al servei de Gautier V de Brienne, el duc d'Atenes, pel que va contractar el 1310 al almogvers. L'incompliment del duc provoc la batalla del riu Cefs (mar de 1311) en la que els almogvers van derrotar a les forces del duc i es van apoderar del ducat. 

Es va oferir el govern del ducat a Bonifaci de Verona, senyor d'Egina i Carist, que el va refusar, i llavors es va oferir a Roger Desllor, tot i que aquest havia restat fidel a Gautier. Roger va acceptar i es va casar amb la vdua de Toms Autremoncourt, un dels feudataris del duc que havia mort en la batalla, i esdevingu senyor de Salona. El 1312 els almogvers van donar el ducat a Manfred de Siclia i Roger es va retirar a la seva senyoria, que mes tard (en data desconeguda, propera al 1320) va haver de cedir a Alfons Frederic d'Arag que en fou nomenat comte. La data de la seva mort no es coneix exactament.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112062" title="Alfons Frederic d'Arag" nonfiltered="785" processed="784" dbindex="45829">
Alfons Frederic d'Arag fou fill bastard de Frederic II de Siclia. Es va criar a la cort catalana de Jaume II i el 1317 fou nomenat vicari del ducat d'Atenes. El mateix 1317 es va casar amb Marulla de Verona, filla de Bonifaci de Verona, que li va aportar en dot Egina i part de l'illa de Negrepont (Eubea) en concret la senyoria de Carist. Marulla va morir el 1326. El 1319 va negociar una treva entre Catalunya i Vencia. Va conquerir diverses parts de Neoptria que foren unides al ducat d' Atenes. El 1330 se li va donar el comtat de Malta i Gozo. Va morir el 1338 i va tenir set fills: 

Simona (casada amb Jordi II Ghisi);
Joana;
Pere Frederic d'Arag;
Jaume Frederic d'Arag;
Guillem (senyor d'Estiri i castell de Livdia);
Bonifaci Frederic d'Arag (senyor d'Egina, Piada i Carist 1359-1376);
i Joan (senyor de Salamina), mort el 1366, casat amb Marulla Zacaries de Bodonitza.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112063" title="Jaume Frederic d'Arag" nonfiltered="786" processed="785" dbindex="45830">
Jaume Frederic d'Arag fou el tercer comte de Salona i senyor de Loidoroki, Veteranitza i d'Egina. A la mort del seu pare Alfons Frederic d'Arag el va succeir com a comte de Malta i Gozo. Va succeir al seu germ Pere Frederic d'Arag el 1355 com a comte de Salona i va governar deu anys. 

El 1359 fou nomenat vicari general dels ducats d'Atenes i Neoptria i va cedir la senyoria d'Egina i la de Carist al seu germ Bonifaci Frederic d'Arag. Sota el seu govern es va revoltar Ermengol de Novelles al que va derrotar i al que va reconquerir el castell de Siderocstron. 

El nou vicari general del ducat d'Atenes, Pere del Pou, per mig del seu lloctinent, li va arrabassar el comtat el 1361, per el va recuperar el 1362.

Va morir el 1365 i va deixar un fill anomenat Llus Frederic d'Arag que el va succeir.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112064" title="Bonifaci Frederic d'Arag" nonfiltered="787" processed="786" dbindex="45831">
Bonifaci Frederic d'Arag fou fill d' Alfons Frederic d'Arag. El 1359 va rebre de son germ Jaume Frederic d'Arag les senyories d'Egina i Piada i la de Carist a Eubea que va governar fins a la seva mort el . 

El va succeir el seu fill Pere Frederic d'Arag que va morir el 1380, retornant a la branca de Llus Frederic d'Arag, que el 1382 va cedir Egina i Piada a Joan Frederic d'Arag, germ de Pere, que va morir el 1394. La filla de Joan, de nom desconegut, es va casar amb Aliot I de Caupena i va aportar la senyoria a aquesta nissaga.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112065" title="Llus Frederic d'Arag" nonfiltered="788" processed="787" dbindex="45832">
Llus Frederic d'Arag fou el quart comte de Salona (1365-1382) i mes tard comte de Cit (Zituni) i senyor d'Egina (1380-1382). Fou fill i successor a Salona de Jaume Frederic d'Arag. 

El 1375 fou nomenat vicari general dels ducats d'Atenes i Neoptria i a la mort de Frederic III de Siclia va impedir l'anarquia i va oferir la sobirania al rei Pere III de Catalunya, que la va acceptar i va ratificar a Llus com a vicari (1379). 

Es va casar amb Helena Cantzacuz de la que va tenir una sola filla anomenada Maria Frederic d'Arag.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112066" title="Helena Cantacuz" nonfiltered="789" processed="788" dbindex="45833">
Helena Cantacuz era una noble dama bizantina parenta de l'emperador Joan VI Cantacuz. Es va casar amb Llus Frederic d'Arag, comte de Salona i a la seva mort (1382)  fou regent del comtat en nom de la filla Maria Frederic d'Arag.

El 1394 els turcs van conquerir el comtat i Helena i la seva filla van ser portades a l'harem del sold i van morir algun temps desprs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112067" title="Maria Frederic d'Arag" nonfiltered="790" processed="789" dbindex="45834">
Maria Frederic d'Arag era filla de Llus Frederic d'Arag i Helena Cantacuz i a la mort del pare el 1382 fou comtessa de Salona, senyora de Cit (Zituni) i de Siderocstron, encara que inicialment va governar la mare mentre era menor d'edat. 

El 1394 Salona fou ocupada pels otomans i mare i filla foren incorporades a l'harem del sold dels otomans Baiacet I i van morir poc temps desprs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112070" title="Salpinum" nonfiltered="791" processed="790" dbindex="45835">
Salpinum fou una antiga ciutat d'Etrria esmentada per Livi que diu que va ajudar a Volsnia en la guerra contra Roma el 389 aC. Tot i que sembla que era una ciutat de certa importncia i independent, no torna a ser esmentada mes endavant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112071" title="Saltiats" nonfiltered="792" processed="791" dbindex="45836">
Saltiats (llat saltiates, grec          ) fou un poble d'Hispnia esmentat per Estrab que diu que treballaven la llana i eren famosos per aquests treballs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112077" title="Salluvis" nonfiltered="793" processed="792" dbindex="45837">
Slies, salis, salluvis, o sllies (llat salyes, salyi, salluvi, sallyes o sallies, grec       ) fou un poble lgur el nom del qual apareix escrit sobre moltes formes entre elles la forma grega Ligyes  (aqu noms s'esmenten les quatre principals). El seu territori depenia de Masslia i era anomenat Ligystice en temps d'Estrab.

Estrab diu que el seu territori anava d' Antpolis a Masslia, i mes enll encara, i arribaven al oest fins i tot mes enll del Roine, pel nord fins al Druentia (Durance) darrera del qual estaven els cavars (cavares) que vivien entre el Druentia i el Isara (Isere). Per tant els slies ocupaven la plana a l'est de Tarasc i Arle. Als habitants els descriu com a celtolgies, i sembla que eren lgurs barrejats amb gals.

Eren un poble guerrer que disposava d'infanteria i cavalleria i estava distribut en deu tribus o divisions. Foren el primer poble transalp dominat pels romans que els van sotmetre amb vuit anys de lluita ja que els seu territori era necessari per assegurar les comunicacions amb Hispnia.

A la Segona Guerra Pnica foren convenuts per nsubres, cenomans i bois per unir-se als cartaginesos i tots junts van atacar Placentia sota direcci d'Amilcar.
 
El 154 aC els romans van assistir a Masslia que estaven amenaats pels oxibis i deceats o deciats i van arribar al pas dels slies, dels oxibis i dels deciats, que foren derrotats pel cnsol Q. Opimius. Els slies o salluvis foren derrotats el 125 aC pel cnsol M. Fulvius Flaccus, i altre cop el 123 aC pel cnsol C. Sextius Calvinus, que va completar la seva sotmissi i va fundar Aquae Sextiae en el seu territori.

Claudi Ptolemeu esmenta com a ciutats del seu territori: 

Tarascon;
Glanum (Saint Remi);
Arelatum (o Arelate), moderna Arle (colnia romana);
Aquae Sextiae, moderna Ais de Provena (colnia romana Aquae Sextiae Salluviorum);
Ernaginum ;

Al est dels salluvis hi vivien els pobles lgurs del albici, suetri, nerusi, oxybii, i deciates, i probablement els commoni.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112078" title="Alexandre d'Eges" nonfiltered="794" processed="793" dbindex="45838">
Alexandre d'Eges (o Aegae) (                  ) fou un un filsof peripattic grec del segle I, deixeble del matemtic Sosgenes. Fou tutor de Ner. Se li atribueixen dos tractats sobre els escrits d'Aristtil.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112079" title="Alexandre Etoli" nonfiltered="795" processed="794" dbindex="45839">
Alexandre Etoli (Alexander Etolus,                     ) fou un poeta i escriptor gec nadiu d'Etlia per va viure a Alexandria al regnat de Ptolemeu II Filadelf.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112083" title="Alexandre (general)" nonfiltered="796" processed="795" dbindex="45840">
Alexandre (          ) fou un general macedoni, que fou comandant de la cavalleria d'Antgon Dos en la guerra contra Clemenes III d'Esparta. Tamb va lluitar contra Filpemen i va ser a la batalla de Selsia. Antgon el va nomenar guardi del jove Filip; aquest mes tard el va enviar com ambaixador a Tebes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112084" title="Alexandre d'Afrodsies" nonfiltered="797" processed="796" dbindex="45841">
Alexandre d'Afrodsies o Afrodisienc (Alexander Aphrodisiensis,                       ), fou un escriptor nascut a Afrodsies a Cria, que va viure al final del segle II i comenaments del segle III, i fou el mes fams crtic dels escrits Aristtil.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112087" title="Alexandre d'Atenes" nonfiltered="798" processed="797" dbindex="45842">

Alexandre d'Atenes fou un poeta cmic fill d'Arstion, que apareix esmentat a una inscripci datada el 200 aC. Probablement fou una persona diferent d'un poeta del mateix nom esmentat per Homer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112088" title="Alexandre de Beroea" nonfiltered="799" processed="798" dbindex="45843">
Alexandre de Beroea fou un militar macedoni que va sufocar la revolta de Demetri, fill de Filip III de Macednia, a Heraclea el 179 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112089" title="Corneli Alexandre Polihistor" nonfiltered="800" processed="799" dbindex="45844">
Corneli Alexandre (Alexander Cornelius,                     ) conegut tamb com Alexandre Polihistor (Alexander Polyhistor,          ), fou un escriptor grec del segle I aC, contemporani de Sulla, nascut a Efes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112091" title="Alexandre el gramtic" nonfiltered="801" processed="800" dbindex="45845">
Alexandre el gramtic fou un escriptor grec esmentat entre els instructors d'un emperador rom del grups dels antonins.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112092" title="Alexandre de Hierpolis (451)" nonfiltered="802" processed="801" dbindex="45846">
Alexandre de Hierpolis fou bisbe d'aquesta ciutat vers el 431 aC. Joan, bisbe d'Antioquia, el va enviar al concili d'Efes per defensar la causa de Nestorios. Va ser molt hostil a Sant Ciril i es va oposar a altres bisbes orientals que volien reconciliar-se amb Ciril. Va fer apellaci al Papa per la sollicitud fou rebutjada, i al final l'emperador el va desterrar a Famothis, a Egipte. Es conserven 23 cartes d'aquest bisbe.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112093" title="Alexandre de Hierpolis (253)" nonfiltered="803" processed="802" dbindex="45847">
Alexandre de Hierpolis (          ) fou un bisbe de Hierpolis de Frgia que vivia vers el 253. Fou l'autor del llibre "De les coses introdudes per Crist en el mon" (                                          .    )


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112094" title="Sant Alexandre de Jerusalem" nonfiltered="804" processed="803" dbindex="45848">
Sant Alexandre de Jerusalem (          ) fou un bisbe, deixeble primer de  Pantaenus, desprs de Sant Climent, sempre a Alexandria; desprs fou nomenat bisbe de Flavipolis a Capadcia. Fou empresonat en temps de Septimi Sever (204). El 211 fou alliberat. Llavors Asclepades fou nomenat bisbe d'Antioquia succeint a Serpion, i Alexandre fou nomenat coadjutor del vell bisbe Narcs a Jerusalem, al que va succeir poc desprs quant va morir (212). Va fundar una biblioteca eclesistica que fou usada mes tard per l'historiador Eusebi de Cesarea.

Va rebre a Orgenes quan van comenar els disturbis religiosos a Alexandria (216) i tot i ser laic li va fer explicar les escriptures en public, i es va justificar en una carta al bisbe Demetri d'Alexandria, que tot i aix va enviar a alguns dels seus diacons per portar a Orgenes de retorn. Quan Orgenes va passar per Palestina en una altra ocasi, el va nomenar sacerdot.

Empresonat mes tard va morir a la pres a Cesarea vers el 251, durant la persecuci de Deci. Es conserven tres cartes seves.

El va succeir a Jerusalem el bisbe Mazabanes. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112096" title="Alexandre Licnos" nonfiltered="805" processed="804" dbindex="45849">
Alexandre Licnos (Alexander Lychnus,                  ) fou un retric grec i poeta nascut a Efes per la qual cosa tamb s anomenat Alexandre d'Efes o Alexandre Efs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112097" title="Alexandre de Licpolis" nonfiltered="806" processed="805" dbindex="45850">
Alexandre de Lipolis o Alexandre Licoplites (Alexander Lycopolites,                       ), fou un religis grec probablement originari de Licpolis a Egipte, ciutat de la que fou bisbe, que va viure al segle III. Primer era pag i fou instrut al maniqueisme per deixebles de Manes, per desprs va esdevenir cristi. A la seva mort el va succeir a Licpolis (probablement) Meleci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112098" title="Alexandre Megaloplites" nonfiltered="807" processed="806" dbindex="45851">
Alexandre Megaloplites o Alexandre de Megalpolis () fou un macedoni que es va establir a Megalpolis a Arcdia el 190 aC on va allegar que era a descendent d'Alexandre el gran  i va anomenar als seus fills Filip i Alexandre.

La seva filla Apama es va casar amb Aminandre rei d'Atamnia. El seu fill gran (Filip de Megalpolis), que vivia a la cort d'Atmania, va participar en un complot per assolir el tron de Macednia amb ajut selucida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112099" title="Aminandre" nonfiltered="808" processed="807" dbindex="45852">
Aminandre (Amynander, Amnandros ) fou rei dels athamans (vegeu Athamnia) a finals del segle III aC. 

Aminandre apareix a l'histria com a mediador entre la Lliga Etlia i Macednia el 208 aC. Els romans el van informar de la seva intenci de fer la guerra a Macednia i Aminandre va estar al costat dels romans, i se li va encarregar d'atreure als etolis. El 198 aC va ocupar Phoca i Gomphi i va assolar Tesslia. Fou present a una conferencia entre Flaminius i Filip V de Macednia i durant la treva el primer el va enviar a Roma. Va tornar poc desprs i va estar present tamb a la conferencia que va seguir a la batalla dels Cinoscfals. Al tractat de pau se li va concedir la possessi de totes les fortaleses que havia conquerit a Filip durant la guerra.

Es va casar amb Apama filla d'un macedoni anomenat Alexandre Megaloplites que deia ser descendent d'Alexandre el Gran. A la cort d'Aminandre la va seguir el seu germ gran Filip Megaloplites.

El 191 aC Roma va iniciar la guerra contra Antoc III el gran i Aminandre, influt pel seu cunyat Filip Megaloplites va fer costat al selucida. Filip V de Macedonia va envair el regne i Aminandre va haver de fugir (191 aC) cap a Ambrcia. Els romans van exigir als etolis l'extradici que no fou concedida i finalment, amb ajut etoli, va recuperar el regne (finals del 190 aC) i va enviar ambaixadors a demanar la pau que li fou concedida (189 aC). Llavors va convncer als ambraciotes de rendir-se.

Va morir un temps desprs pero no se sap la data




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112100" title="Alexandre de l'illa" nonfiltered="809" processed="808" dbindex="45853">
Alexandre de l'illa o Alexandre el monjo (                  ) fou un religis grec probablement de Xipre. s esmentat per Miguel Glycas el 1120,  per lo que havia de ser anterior. Es conserven dos oracions: un panegric sobre Sant Barnabs  i un escrit sobre el invent de la creu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112101" title="Alexandre Mindi" nonfiltered="810" processed="809" dbindex="45854">
Alexandre Mindi o Alexandre de Mindos o Mindus Alexander Myndus,           ) fou un escriptor grec amb treballs sobre zoologia, de data incerta (potser el segle I), amb treballs molt apreciats antigament i dels que es conserven fragments esmentats per autors posteriors.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112102" title="Alexandre Numeni" nonfiltered="811" processed="810" dbindex="45855">
Alexandre Numeni (Alexander Numenius,                     , o          ) fou un retric grec que vivia al regnat d'Adri (segle II). Era fill del retric Numeni, i per aix portava aquest renom.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112103" title="Alexandre d'Atenes (pintor)" nonfiltered="812" processed="811" dbindex="45856">
Alexandre d'Atenes (pintor) fou un pintor atenenc d'poca incerta, del que es conserva una pintura en un marbre, que porta el seu nom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112104" title="Alexandre de Paphius" nonfiltered="813" processed="812" dbindex="45857">
Alexandre de Paphius fou un escriptor grec de mitologia de data incerta. Eustaci d'Epifania (ad Hom. Od. x. pp. 1658, 1713) parla d'Alexandre com la seva font.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112105" title="Alexandre Pelplaton" nonfiltered="814" processed="813" dbindex="45858">
Alexandre de Selucia o Alexandre Pelplaton (Alexander Peloplaton,                      ) fou un retric grec del temps dels Antonins. Fou fill d'Alexandre de Selucia de Cilcia i de Seleucis. El pare sembla que era un advocat ric per va morir jove i fou criat per l'amant de la seva mare, Apolloni de Tiana.

La ciutat on vivia, Selucia, el va enviar com ambaixador a Anton Pius. Va viure a Antioquia, Roma, Tars i Egipte i va estar al pas dels etops. Mentre era a Antioquia fou secretari d'Anton Pius que el 174  va fer la guerra a Pannnia contra els marcomans, i en el seu viatge va passar amb el seu secretari per Atenes on Alexandre va tindre una discussi retrica amb Herodes Atticus, desprs de la qual els dos homes es van convertir en amics i mutus admiradors, per un corinti de nom Sceptes va dir d'ell que havia trobat l'argila per no el plat i des llavors se'l va conixer amb el nom de Peloplaton . 

Fou un dels grans retrics del seu temps. Es desconeix la data de mort i el lloc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112107" title="Alexandre Filaletes" nonfiltered="815" processed="814" dbindex="45859">
Alexandre Filaletes (Alexander Philalethes,                     ) fou un antic metge grec esmentat tamb com Alexander Amator Veri (per  Octavius Horatianus) i probablement per Alexander Laodicensis (Caelius Aurelianus).

Va viure al final del segle I aC i fou pupil d'Asclepades Bitini. Va succeir a Zeuxis com a cap de l'escola Herofila de medicina establerta a Frgia entre Laodicea i Carura. Fou tutor d'Aristoxenus i Demstenes Filaletes. 

Es esmentat per Gal i per Soranus  i va escriure algunes obres de medicina que no s'han conservat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112109" title="Alabarca" nonfiltered="816" processed="815" dbindex="45860">
Alabarca s un ttol grec que es donava al cap de la comunitat jueva a la ciutat d'Alexandria a Egipte durant el perode hellenstic i rom.

La seva missi principal era recollir les taxes a la comunitat jueva i pagar-les al govern. La seva etimologia presenta seriosos dubtes. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112110" title="Alexandre de Tralles" nonfiltered="817" processed="816" dbindex="45861">
Alexandre de Tralles (o Tralles en catal) o Alexandre Trallianus (Alexander Trallianus                        ) fou un fams metge grec nascut a Tralles (Tralles) a Ldia, que va viure al segle VI.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112111" title="Alexandre de Tricnion" nonfiltered="818" processed="817" dbindex="45862">
Alexandre de Tricnion (Alexander Trichonius,           ) fou un dels comandants de la Lliga Etlia el 219 i 218 aC. Va dirigir l'atac contra la reraguarda de l'exrcit de Filip V de Macednia quant tornava de Thermus, per va fracassar i una bona part dels seus soldats van morir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112112" title="Alexndrides de Delfos" nonfiltered="819" processed="818" dbindex="45863">
Alexndrides de Delfos (Alexandrides, )  fou un historiador grec de data desconeguda que va escriure sobre la histria de Delfos (Delphi). s probablement la mateixa persona esmentada per Plutarc com Anaxndrides de Delfos (Plutarchus Lys. 18 ; Schol. ad Eurip. Alcest. 1.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112113" title="Alexarcos" nonfiltered="820" processed="819" dbindex="45864">


Alexarcos (historiador);
Alexarcos de Macednia;
Alexarcos de Corint;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112114" title="Alexarcos (historiador)" nonfiltered="821" processed="820" dbindex="45865">
Alexarcos (Alexarchus, ) fou un historiador grec que va escriure un treball sobre la histria d'Itlia que s esmentat per Plutarc. En aquesta obra hi ha una opini sobre l'origen de les paraules Epir i Campnia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112115" title="Alexarcos de Macednia" nonfiltered="822" processed="821" dbindex="45866">
Alexarcos de Macednia  (Alexarchus, )  fou un prncep macedoni,  germ de Cassandre de Macednia, que s esmentat com a fundador de la ciutat d'Uranpolis, el lloc de la qual es desconegut.

Existeixen unes monedes o medalles que en fan referncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112116" title="Alexarcos de Corint" nonfiltered="823" processed="822" dbindex="45867">
Alexarcos de Corint (Alexarchus, )  fou un lder militar de Corint. El 412 aC, mentre els espartans fortificaven Declia a l'tica, va ser posat al front de 500 hoplites corintis que van ser enviats a Siclia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112117" title="Alxies" nonfiltered="824" processed="823" dbindex="45868">
Alxies (Alexias,        ) fou un antic metge grec pupil de  Thrasyas de Mantinea, que va viure vers la meitat del segle IV aC. Tefrastos l'esmenta com una mica anterior a la seva poca i parla molt be de les seves habilitats.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112118" title="Alexcacos" nonfiltered="825" processed="824" dbindex="45869">
Alexcacos o Alexcac (Alexicacus, ) "el que avisa del mal" s un sobrenom donat pels grecs a alguns dus com Zeus, Apollo o Hrcules. A Atenes, Apollo era adorat com Apollo Alexcacos perqu era considerat el que havia aturat una plaga que va assolar Atenes durant la guerra del Pelopons.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112119" title="Alexicles" nonfiltered="826" processed="825" dbindex="45870">
Alxicles (         ) fou un general atenenc que pertanyia a la facci oligrquica. Desprs de la revoluci del 411 aC que va enderrocar a la oligarquia, Alxicles i els seus amics van sortir de la ciutat i es van refugiar a la fortalesa espartana de Declia a l'tica, per aviat fou fet presoner a El Pireu i sentenciat a mort.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112120" title="Alexcrates" nonfiltered="827" processed="826" dbindex="45871">
Alexcrates (Alexicrates, ) fou un filsof pitagric que vivien en temps de Plutarc, els deixebles del qual observaven estrictament la dieta de Pitgores i s'abstenien de menjar peix.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112121" title="Alexinos" nonfiltered="828" processed="827" dbindex="45872">
Alex o Alexinos (Alexinus, ) fou un filsof de l'escola dialctica o de Megara, deixeble d'Eublides de Milet que va viure al segle III aC. Era nascut a Elis i es va establir a Olmpia on va fundar una secta que va anomenar dels olimpians, per els seus deixebles, cansats dels pocs mitjans i del lloc poc saludable on vivien, els van abandonar tots. 

Les seves doctrines no s'han conservat, per Cicer en fa una breu referncia.

Va morir al clavar-se una canya mentre nedava pel riu Alfeios.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112122" title="Alxion" nonfiltered="829" processed="828" dbindex="45873">
Alxion (Alexion) fou un metge que pel nom se suposa que era grec, que fou amic de Cicer, que el va consultar sovint i va lamentar profundament la seva mort el 44 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112123" title="Alexippos" nonfiltered="830" processed="829" dbindex="45874">
Alexippos (Alexippus          ) fou un metge grec esmentat per Plutarc que diu que Alexippos va rebre una carta personal d'Alexandre el gran que li agraa haver curat a Peucestes, un dels seus oficials, d'una malaltia; probablement aix fou abans del 327 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112124" title="Alexis de Thuris" nonfiltered="831" processed="830" dbindex="45875">
Alexis de Thuris (o Thurii) (grec ) (tradicionalment 390 aC-288 aC) fou un poeta cmic nascut a Thuris (Thurii) a la Magna Grcia i que desprs fou reconegut ciutad atenenc. es diu que va arribar a viure 106 anys. Al Suides es diu que va escriure 245 comdies de les que es coneixen 113 ttols.

 Obres principals .
;
;
;
  (vers 345 aC) ;
 (vers 343 aC);
 (vers 343 aC);
 (vers 316 aC);
 (vers 312 aC);
  (vers 306 aC);
 (vers 306 aC)}};











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112125" title="Alexis de Samos" nonfiltered="832" processed="831" dbindex="45876">
Alexis de Samos () fou un historiador grec originari de l'illa de Samos que va deixar una obra anomenada  (Annals de Samos), que s esmentada per Ateneu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112126" title="Alexis" nonfiltered="833" processed="832" dbindex="45877">


Alexis de Thuris, poeta cmic;
Alexis de Samos, historiador;
Alexis de Sici, escultor;
Alexis (futbolista), jugador del Getafe CF.
Pels emperadors bizantins, vegeu Aleix









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112127" title="Aleix (nom)" nonfiltered="834" processed="833" dbindex="45878">
Aleix s un nom propi d'home que t el seu origen grec i que significa el defensor o el vencedor.

L'onomstica s el 17 de febrer i el 17 de juliol. Alexis s la variant russa d'Aleix (el sant s el 12 de febrer). L'equivalent castell s Alejo i la variant formal lex. En catal tamb tenim lex, que s una variant d'Alexandre, per alhora es considera forma diferenciada d'aquest darrer nom (igual com en el cas de Laia i Eullia).

En la llista de Noms dels nadons del 2002 que es pot consultar a la base de dades de l'Idescat, el nom Aleix apareix amb una freqncia de 311 i en la posici 30. Respecte a la base de Noms i cognoms de la poblaci de Catalunya, el Pallars Sobir (3,35 per mil), l'Alt Camp (3,35 per mil) i el Pallars Juss (3,01 per mil) sn les comarques que tenen la freqncia ms gran, en comparaci amb la resta. Respecte a la histria per dcades, el nom comena a crixer a partir de l'any 1980 (del 0,76 per mil als anys setanta al 3,28 per mil als vuitanta), per arribar a la del 1990-2000 com la ms portadora del nom, amb un 8,50 per mil.

Equivalents d'Aleix: 
 Alejo, lex (castell); ;
 Alex (basc); ;
 Alexio, Alexo, Leixo (gallec);
 Alessio (alemany i itali);
 Alexis (francs i angls).
 Peix (Universal).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112128" title="Alexis de Sici" nonfiltered="835" processed="834" dbindex="45879">
Alexis de Sici  ) fou un escultor grec nascut a Sici, deixeble de Policlet. Pausnies diu que fou el pare de l'escultor Cntar (Cantharus). Policlet va viure vers el 400 aC i Eutquides, amb el qual Cntar va estudiar segons Plini el Vell, va viure vers el 300 aC, el que fa difcil conjuntar les dates, i potser Alexis fou deixeble de Policlet "el jove" o Cntar no va estudiar amb Eutquides.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112129" title="Aleix I Comn" nonfiltered="836" processed="835" dbindex="45880">

Aleix I Comn (       , o                 ) fou emperador bizant o de Constantinoble del 1081 al 1118.

Va nixer vers el 1048 i fou fill de Joan Comn i nebot d' Isaac I Comn. Va rebre esmerada educaci sota vigilncia de la seva mare Anna Comn.

Va acompanyar a Rom IV Digenes a la guerra contra els seljcides d'Alp Arslan i fou present a la batalla de Manzikert el 1071, on l'emperador fou fet presoner. 

Desprs Aleix, juntament amb son germ gran Isaac, van donar suport a Miguel VII Ducas, que li va encarregar lluitar contra rebels de l'sia Menor encrrec que va complir fora b. Desprs va donar suport a l'emperador davant la revolta de Nicfor Botaniates, per quan aquest ja estava a punt de guanyar es va posar al seu costat, i poc desprs Nicfor fou proclamat emperador (1078). Contra el nou emperador es va alar Nicfor Bryennius a l'Epir, i alguns altres, per a tots els va derrotar Aleix i Nicfor III li va donar el ttol de " Sebastos".

En aquell moment era el general ms poders de l'imperi per pel seu prestigi era considerat perills per l'emperador, que el va cridar a Constantinoble i va intentar fer-lo desaparixer de la poltica per Aleix va saber fer front a l'intent amb astcia; finalment l'emperador va ordenar cegar-lo. Aleix, assabentat, es va escapar cap al campament de l'exrcit del Danubi on les tropes el van proclamar emperador. Va rebre el suport del seu germ gran Isaac Comn i junts van marxar contra la capital a la que van entrar per una estratagema, i van deposar a l'emperador Nicfor, essent proclamat al seu lloc (1081).

Mentre Malik-Shah, fill d'Alp-Arslan, s'havia apoderat de quasi tota l'sia Menor que havia cedit al seu cos Soliman; els blgars amenaaven Trcia i Robert Guiscard havia creuat la mar Adritica i assetjava Durazzo. Aleix va actuar enrgicament, va fer la pau amb els seljcides als que va cedir l'sia Menor, es va aliar a Vencia i a l'emperador Enric IV, i va vendre l'or de les esglsies per pagar als soldats. La lluita conra els normands fou sagnant per la fam, les malalties i el perill que suposava Enric IV van obligar als normands a sortir de l'Epir el 1084.
 
Els seljcides van trencar la pau i van assetjar Constantinoble amb una flota construda per presoners grecs. Aleix va demanar l'auxili dels sobirans europeus. Fou llavors quant es va proclamar la Primera Croada i els primers croats van arribar a Constantinoble el 1096 sota direcci de Pere l'eremita, per eren ms una banda d'esparracats que un exercit, i Aleix els va enviar a sia Menor on foren massacrats pels seljcides.

Poc desprs va arribar l'exrcit croat dirigit per Godofred de Bouillon (1097). Aleix va negociar amb els croats i va acordar que les provncies que foren conquerides a l'sia serien pels croats en fu de l'Imperi i les que havien estat conquerides darrerament pels turcs serien retornades a l'Imperi. Aleix assistiria als croats amb el seu exercit (cosa que, si s que tenia intenci de fer, no va poder degut a l'estat dels afers interns). Finalment noms un cos escollit per redut de bizantins va acompanyar als croats. Aquestos van recuperar Nicea, Quios, Rodes, Esmirna, Efes, Sardes, i la resta de l'sia Menor occidental. Tars i Malmistra foren tamb retornats a l'Imperi i els prnceps d'Antioquia es van reconixer vassalls de l'Emperador.

En els segents anys, amb les fronteres tranquilles, Aleix es va ocupar d'afers religiosos.

Va morir el 1118 als 70 anys i el va succeir el seu fill Joan II Comn (Kalo-Joannes).

Aleix va escriure una obra titulada         ; tamb es conserven alguns edictes. La seva vida fou narrada per la seva filla Anna Comn en la seva "Alexias" que s la principal font per la vida de l'emperador.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112130" title="Aleix I Comn de Trebisonda" nonfiltered="837" processed="836" dbindex="45881">
Aleix I Comn de Trebissonda el gran (1180-1222) fou emperador de Trebissonda (1204-1222). Era net d'Andrnic I Comn (1183-1185) i fill del sebastocrator Manel Comn. Quant els llatins van ocupar Constantinoble va fugir a Trebisonda on amb l'ajut de la seva tia materna Tamara de Gergia va poder establir un regne independent.
El seu germ David Comn es va encarregar de conquerir les ciutats del Pont com Amisos (Samsun), Sinope, Kastamunu, Amastris i Heraclea.

El 1205, aliat als llatins, David Comn va atacar Nicomedia per fou derrotat per Teodor I Lascaris de Nicea; el 1206 David Comn fou de nou derrotat per Teodor i va morir, i el 1208 Teodor Lascaris fou coronat emperador pel patriarca. Entre 1206 i 1214 Nicea va ocupar tots els ports entre Heraclea i Amisos i el 1214 el sold seljcida de Konya (o de Rum) va ocupar Sinope i Aleix li va haver de pagar tribut.

Aleix va morir el 1222. El seu ttol era basileus i la seva bandera era vermella amb un cap d'guila daurat, i s'anomenaven "Rei i Emperador de tot l'est, Ibria i Perteia" (nom que feia allusi a la reclamaci de Crimea).

El va succeir Andrnic I Gidus.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112131" title="Aleix II Comn de Trebisonda" nonfiltered="838" processed="837" dbindex="45882">
Aleix Comn II de Trebisonda (1282-1330) fou emperador de Trebisonda (1297-1330). Va succeir el 1297 al seu pare Joan II Comn. La seva mare era Eudcia Paleleg.

El 1311 Aleix II (1297-1330) es va aliar al emir de Sinope contra els genovesos i el 1313 els va atacar per va ser derrotat i va haver de fer la pau, que fou renovada el 1316

Es van perdre territoris a les campanyes dels emirs turcs del 1313 i 1323, pero va aconseguir derrotar els turcs a Kerasunt.

Durant la segona meitat del seu regnat va atorgar privilegis comercials als venecians per contrarrestar els dels genovesos. 

Va morir el 1330. El va succeir Andrnic III Comn










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112132" title="Aleix III Comn de Trebisonda" nonfiltered="839" processed="838" dbindex="45883">
Aleix III Comn de Trebisonda (1338-1390) fou emperador de Trebisonda. Era fill de l'emperador Basili I Comn. Va succeir a Miquel Comn i va canviar el seu nom de Joan per Aleix. Es va casar el 1351 amb Teodora Cantacuz, neboda de l'emperador de Bizanci Joan VI Cantacuz.

Moltes princeses de Trebisonda es van casar amb emirs de la zona, com la seva germana Maria que es va casar amb el fill del emir dels Ak Koyunlu. El 1360 va construir la fortalesa de Gumushane, que dominava la ruta d'accs des Bayburt, per el governador Joan Kabasite fou derrotat per Latif de Bayburt i noms es va evitar el seu avan per la mort de l'emir a mans de gent d'un poblet del cam (1361).

El 1364 va concedir nous privilegis comercials als venecians.

El 1362 Kilidge Arslan Kelkit, un cap turcman, va conquerir Sebinkarahizar, i va atacar la fortalesa de Siran, i es va fer l'amo de la regi desprs de les campanyes que va fer entre 1368 i 1374.

El 4 de mar de 1380 Aleix III va atacar als turcmans que dominaven Sinope, Samsum, Giresun i la vall del Harsit i els va derrotar a Kurtun.

Va morir el 1390 i el va succeir el seu fill Manel III Comn








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112136" title="Aleix IV Comn" nonfiltered="840" processed="839" dbindex="45884">
Aleix IV Comn fou emperador de Trebisonda. Va succeir al seu pare Manel III Comn el 1417. Va lluitar contra els genovesos, descontents dels privilegis que tenien els venecians. Va morir el 1429 en una revolta del seu fill Joan IV Comn que el va succeir.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112137" title="Aleix V Comn" nonfiltered="841" processed="840" dbindex="45885">
Aleix V Comn fou nominal emperador de Trebisonda. A la mort del seu pare Joan IV Comn li corresponia ser emperador, per era menor d'edat i davant la situaci del pas, el seu oncle David Comn (germ de Joan IV) va retenir la corona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112139" title="Volkstaat" nonfiltered="842" processed="841" dbindex="45886">

Volkstaat (afrikaans Estat del poble) s una proposta d'autodeterminaci per a l'establiment de la minoria afrikaner a Sud-frica seguint principis federals, per cercant la total independncia en forma de ptria per als afrikaners.

Alguns afrikaners han perseguit l'autodeterminaci i independncia mitjanant la creaci de repbliques bers des del segle XIX. La prdua de l'autodeterminaci i la fi del poder de la minoria a Sud-frica han fet ressorgir aquesta proposta.

S'ha fet nombrosos estudis i propostes, per sembla que noms tenen el suport del 30 % dels afrikaners. EL suport s'ha incrementat per la degradaci de la seva qualitat de vida a Sud-frica. La majoria dels sudafricans no dna suport a la proposta, i la majoria dels que la hi donen ho fan per motius racistes.

Hi ha diferents mtodes per a establir el Volkstaat. Al marge del possible s de la fora, la Constituci sudafricana i la legislaci internacional hi ofereixen algunes possibilitats. La dispersi de comunitats afrikaners que sn minoritries arreu del pas s un obstacle important per a l'establiment del Volkstaat, ja que els afrikaners no sn majoritaris en cap rea geogrfica separada que es pugui sostindre independentment. Els animadors de la proposta han creat dues petites comunitats, Orania al Cap Septentrional i Kleinfontein a Gauteng, per tal de dur-la a la prctica.

El govern sudafric ha declarat que no donar pas suport a un Volkstaat, per que far el possible per a assegurar la protecci de la llengua i cultura dels afrikaner, aix com de les altres minories del pas.

El cas de separatisme territorial entre els afrikaners no t tanta fora com les reclamacions presentades per altres nacionalismes tnics com els dels kurds, txetxens o tmils.

 Context histric per al a creaci de la proposta .
 Les repbliques bers abans del 1911 .
Histricament, els afrikaner han estat un poble que ha intentat mantenir la seva independncia amb l'establiment de diferents repbliques a l'actual Sud-frica. Aquestes havien estat proclamades pels voortrekkers, i hi destaquen la repblica de Transvaal, l'Estat Lliure d'Orange, la Repblica de Natalia, Stellaland, Goshen o Niewe Republiek. Nogensmenys, els britnics les derrotaren en la Segona Guerra ber i dissolgueren les repbliques.
 Apartheid .
Sota l'apartheid, la cultura afrikaner i l'angloafricana foren protegides pel govern, l'angls i l'afrikaans eren llenges oficials i la majoria dels lders poltics sudafricans eren afrikaners. El principi bsic de l'apartheid era el separatisme racial, i volia dir que era implementat per un sistema de homelands (ptries) per als pobles nadius anomenades bantustans, que realment perseguien mantenir la supremacia de la minoria blanca mitjanant la negaci de la ciutadania a la majoria africana. La crisi del sistema d'apartheid durant la fi dels 80 va dur als extremistes afrikaners a cercar un sistema alternatiu.
 Avstig i Orania .
A finals dels 80, lAfrikaner Vryheidstigting o Avstig (Fundaci per la Llibertat Afrikaner), creada pel professor Carel Boshoff, propos la creaci d'un Volkstaat al nord de la Provncia del Cap, una zona rural i mnimament desenvolupada. Avstig compr la ciutat d'Orania el 1991, i la convert en un Volkstaat modlic. Boshoff esdevingu representant del Front de la Llibertat Afrikaner, partit poltic que defensa el concepte de Volkstaat.

Orania est situada en l'apndix ms septentrional de l'original Volkstaat, en el Cap Septentrional i vora l'Estat Lliure.

 Cas per l'autodeterminaci .
La diferncia fonamental amb d'altres exemples dels anomenats pobles sense estat a la recerca d'autodeterminaci com kurds, tmils o txetxens s que no hi ha una "ptria histrica" o territori on els afrikaners siguin la poblaci majoritria a Sud-frica. Les ptries histriques a les que fan referncies sn les repbliques bers, per cap d'elles va tenir ms de cent anys d'existncia, i, endems, els afrikaners no hi eren pas la majoria de la poblaci. Alhora, hom ha escollit arbitrriament una zona dispersament poblada com a ptria artificial. 
L'altra diferncia important s que el grup tnic afrikaner no s fcilment identificable per la llengua (afrikaans) o la raa (blanca). Segons el cens del 2001, hi ha ms no blancs que tenen com a primera llengua l'afrikaner que blancs, i noms 2,6 milions dels 4,4 milions del total de la poblaci "blanca" (terminologia del cens) parlen afrikaans com a primera llengua.

En contrast amb els txetxens que parlen txetx i el 90 % dels quals viu en una regi especfica anomenada Txetxnia en la que hi porten vivint des de fa segles, el grup afrikaner va arribar al territori fa uns 300 anys, sn minoritaris lingsticament i no constitueixen la majoria de la poblaci de la zona.  s clar que el cas de l'autodeterminaci dels afrikaners sigui ms feble que altres casos, degut a que sn minoritaris i producte del colonialisme.  

 Suport a la proposta i mitjans per a dur-la a terme .
Es van dur a terme dues enquestes entre els blancs sudafricans, el 1993 i el 1996, amb la qesti "Que et semblaria la demarcaci d'una rea per a afrikanares i altres blancs sudafricans en la qual poguessin gaudir d'autodeterminaci? Dones suport la idea del Volkstaat?". La del 1993 va donar el resultat del 29 % de simpatitzants de la idea i que un 18 % considerarien la possibilitat de traslladar-s'hi. La del 1996, per, havia baixat a un 22 % de simpatitzants i noms el 9 % hi pensava traslladar-s'hi. Per contra, la proporci de blancs sudafricans que s'hi oposaven havia augmentat del 34 % al 66 %.

L'enquesta de 1996 mostr que "aquells que el 1996 havien dit que podrien considerar traslladar-se al Volkstaat eren principalment homes de parla afrikaans que votaven al Partit Conservador de Sudfrica o al Front de la LLibertat Afrikaner, tenien punts de vista racistes (el 24 % racistes, el 6 % lleugerament racistes) i no estaven a gust amb la nova Sud-frica democrtica" El redactor, per, no donava una definici de "punt de vista racista", i aix es podia confondre amb posicions d'altres grups.

Abans de les eleccions del 1999 hom va suggerir que el 26,9 % dels afrikaners volien emigrar, per com que no podien, es mostraven partidaris de solucions a l'estil del Volkstaat.

En una conferncia d'autodeterminaci afrikaner celebrada a Orania l'octubre de 2005, els intellectuals afrikaners mostraren poc entusiasme per la separaci territorial, i proposaren alters idees com una mena de "ciber-moviment". 

 Insatisfacci amb la vida .
La insatisfacci amb la vida en la Sudfrica del postapartheis sovint s citada com a indicaci de suport a la idea del Volkstaat entre alguns afrikaners. Una enquesta feta pel Consell del Volkstaat entre blancs de Pretoria, identificaven els segents problemes per ordre d'importncia:
 Crim;
 Problemes econmics;
 Seguretat personal;
 Acci afirmativa;
 Qualitat educativa;
 Creixement de la poblaci;
 Serveis sanitaris;
 Drets lingstics i culturals;
 Habitatge;
 Altres;
 
 Reducci del poder poltic .
Els afrikaner, que formen una petita minoria a Sud-frica (5,7 % del total de la poblaci segons el cens del 2001), abandonaren llur dominncia de poder de la minoria blanca durant les eleccions democrtiques del 1994, i ara juguen un rol relativament petit en la poltica sudafricana. Alguns afrikaners, membres del Consell del Volkstaat, senten que la representaci igualatria no garanteix la protecci de les minorires, i desitgen autogovern. 

 Cultura i herncia cultural .
El 2002 a un nombre de ciutats i pobles amb noms histrics en afrikaans des de l'poca dels voortrekkers (com Pietersburg i Potgietersrus) els foren canviats, alguns amb forta oposici popular. El mateix any el govern decid que els departaments de l'estat havien escollit canviar la llengua de comunicaci interdepartamental, que era l'afrikaans, per l'angls.

De 31 universitats de Sud-frica, cinc eren histricament afrikaans (Estat Lliure, Potchefstrom, Pretoria, Uniersitat Rand Afrikaans i Stellenbosch). A mitjans del 2002 el ministre d'educaci Kader Asmal anunci que les universitats afrikaans havien d'implementar l'ensenyament parallel de l'angls, malgrat la proposta d'una comissi del govern que dues universitats afrikaans podien mantenir aquesta llengua com a llengua acadmica. 

 Crims .
El crim s el principal problema de Sudfrica. Segons els informes del perode 1998-2000 recollits per les Nacions Unides, Sud-frica s el segon pas del mn en atracaments i assassinats per cpita. EL total de crim per cap s el des dels 60 pasos amb ms criminalitat. No obstant, el crim t un efecte pronunciat en la societat: molts sudafricans rics viuen en comunitats setjades, tot abandonant els districtes de negocis d'algunes ciutats a canvi de la seguretat relativa del suburbis.

 Atacs a granges .
Entre els afrikaners rurals, els crims violents contra la comunitat grangera ha contribut a endurir llurs actituds. Entre 1998 i 2001 es van produir 3.500 atacs a granges arreu del pas. Els atacs provocaren la mort de 541 grangers, llurs famlies o llurs treballadors, noms en tres anys. La mitjana era de dos atacs a granges cada setmana.
El Front de la Llibertat interpreta que es tracta de violncia tnica que t com a objectiu els afrikaner. A mitjans del 2001, aquest grup deman a la Comissi de Drets Humans de l'ONU que pressions al govern sudafric perqu fes alguna cosa per evitar la mort de grangers, definida per ells com a "massacre tnica". El seu cap Pieter Mulder, reclam que molts dels atacs semblaven organitzats, i que el motiu no sols era criminal, perqu "un definitiu clima antiafrikaner creixia a Sud-frica. Els assassins d'afrikaners sovint eren aplaudits pels seus partidaris en els judicis".
Una Comissi Independent creada per la Comissi Nacional de Policia, public un informe el 2003 on indicava que la poblaci blanca no era l'objectiu exclusiu dels atacs, i que la proporci de vctimes blanques s'havia redut en els quatre anys anteriors a l'informe.

 Atur .
Malgrat el deteriorament de la seva situaci des de la fi de l'apartheid, els afrikaner tenen una de les taxes d'empleu ms alta del pas. Els blancs (dels quals vora la meitat sn afrikaners) noms tenien un ndex del 10 % el 2001 (el 37 % arreu del pas), per ha crescut un 197 % des del 1995. Un total de 228.000 blancs sn a l'atur.

La satisfacci laboral entre els afrikaners noms s superada per la dels anglfons, ja que un 78 % van respondre a una enquesta que eren molt satisfets amb la seva feina. Tanmateix, la situaci s pitjor que quan hi havia apartheid, quan els blancs rebien tractament especial, i aix pot nodrir de partidaris al Volkstaat.

Un de cada cinc blancs sudafricans emigraren durant la dcada 200-2005 a causa dels crims i de l'Acci Afirmativa, iniciativa legal que pretn que les taxes d'empleu reflexin la veritable sitauci demogrfica del pa, cosa que fa que els afrikaner tinguin dificultats per a trobar feina. 

 Emigraci .
Segons una enquesta preelectoral del 1999, el 2,5 % dels afrikaners volien emigrar, el 26,4 % eren disposats a fer-ho si podien i el 5,3 % ho estaven considerant. La majoria, per, el 64,9 %, volia quedar-se. L'enquista suggeria que el 26,9 % dels afrikaners podria emigrar, per aix no volia dir que la soluci fos el Volkstaat.
Una nova enquesta de l'Institut Sudafric per a Relacions Racials de setembre de 2006 indicava el declivi estimat en el 16,1 % en la poblaci blanca sudafricana a finals del 2005.

 Situaci actual per a la creaci del Volkstaat .
Wingqard afirm el 2005 que noms una guerra civil podia fer que els afrikaner obtinguessin la independncia en qualsevol part de Sud-frica. El Freedom Front continua donant suport la idea, per el seu suport electoral s baix (1 % del vot el 2006 sobre tots els sudafricans, cosa que representaria el 6 % dels afrikaners). Hi ha dos mini-volkstaats, ciutats comprades com a propietat privada on es practrica el separatisme afrikaner. Un grup menor que conspirava per a establir un Volkstaat per la fora fou desarticualt el 2003.

 Volkstaat per la fora .
Die Boeremag (Fora Boer) fou una organitzaci separatista afrikaner violenta. La majoria dels seus membres foren arrestats el 2003 i acusats de traci.

 Freedom Front .
El Freedom Front ha estat la major fora poltica que ha encoratjat la idea. Aquest partit poltic afrikaner t representaci al parlament nacional i alguns de provincials. El seu suport per ha caigut sota els 140.000 vots, menys de l'1 % a nivell nacional, el 2004. Aix significaria que menys del 6 % de ka poblaci blanca afrikaner (2.558.958 segons el cens del 2001) els dna suport.

 Volkstaat sota propietat privada .
Han intentat crear un Volkstaat a la petita ciutat d'Orania, al Cap Septentrional. La terra de la ciutat s de propietat privada, i els afrikaners han estat encoratjats pels promotors del projecte, tot i que pocs de moment n'han respost: aproximadament 600 habitants el 2001, 10 anys desprs del seu establiment. Un altre intent d'assentament s'ha fet a Kleinfontein vora Pretoria (a l'rea metropolitana Tshwane). Ambds assentaments no sn municipis i no tenen autogovern ni cap reconeixement oficial. Noms Orania ha reclamat al govern ser reconeguda com a municipi separat.

 Legislaci sudafricana .
La secci 235 de la Constituci SUdafricana dna el dret a l'autodeterminaci a cada comunitat, basada en llengua i cultura comunes, en una entitat territorial dins la repblica o en qualsevol altra forma.
Aquesta secci de la constituci fou una de les propostes incloses el 1994 per iniciativa afrikaner, sobretot pel Freedom Front. Tanmateix, no hi ha legislaci nacional a favor de qualsevol altre grup tnic.

 Legislaci internacional .
La legislaci internacional ofereix un recurs per a l'establiment d'un Volkstaat sobre el que la constituci sudafricana ofereix. Aquesta legislaci s vlida per a totes les minories que vulguin obtenir l'autodeterminaci en forma d'independncia.

Els requisits demanats per la legislaci internacional, per, sn que li siguin dnegats de forma clara els drets poltics, lingstics, culturals i religiosos. Els drets de les minories sn formalment protegits per l'Assemblea General de les Nacions Unides, quan adopt la ressoluci 47/135 de 18 de desembre de 1992 titulada "Declaraci dels Drets de les Persones pertanyents a Minories tniques, nacionals, religioses o lingstiques". Entre els termes de la declaraci s'inclouen:
 Els estats han de protegir l'existncia i la identitat nacional, tnica, cultural o religiosa de les seves respectives minories, i encoratjar les condicions per a promoure la seva identitat.
 Les persones que pertanyen a aquestes minories tenen el dret a gaudir de la seva cultura, professar i practicar la seva religi i usar la seva prpia llengua, en privat i en pblic, lliurement i sense interferncies ni cap mena de discriminaci.
 Les persones pertanyents a minories tenen el dret a crear i mantenir llurs prpies associacions.

 Presncia afrikaner a Sud-frica .
la presncia afrikaner no representa una rea separada dins Sudfrica. Aquesta situaci fa que no sigui possible cap recurs a la legislaci internacional per a proposar el Volkstaat. El Moviment Orania t com a principal objectiu aconseguir la majoria afrikaner a Cap Septentrional.

 Resposta del govern sudafric a la proposta de Volkstaat .
El govern del Congrs Nacional Afric va declarar el 1998 que no donaria pas suport a la proposta de Volkstaat, epr que faria tot el possible per la protecci de la llengua i cultura dles afrikaner, com la de qualsevol minoria del pas.
 El Consell del Volkstaat .
El Consell del Volkstaat s una organitzaci de 20 persones, creada pel govern sudafric, mitjanant la Volkstaat Council Act de 1994, d'acord amb les seccions 184A i 184B de la Constituci sudafricana, on afirma que "el consell servir com a mecanisme constitucional per a encoratjar als proponents de la idea del Volkstaat a perseguir de manera constitucional el tal Volkstaat".
La constituci del consell acab el 1999 sense que fos oficialment dissolt. Va elaborar un informe final, amb tres recomanacions:
 Que les rees amb majoria afrikaner gaudissin d'"autodeterminaci territorial". Les rees identificades estaven als voltants de Pretoria i al Cap Septentrional.
 Que el govern establs un "Consell Afrikaner" de caire consultiu. "La representaci parlamentria, on el poder numric domina tots els afers, no sembla un sistema democrtic per a les minories".
 Que el govern legisls sobre els punts anteriors.
Les propostes de constituir el Consell Afrikaner foren abandonades el 2001 per la Repeal of Volkstaat Council Provisions Act.

 Conclusions del govern .
Johann Wingard, cap del consell, express el 2005 l'opini que dubtava si algn funcionari del govern havia intentat llegir els informes. Tanmateix, el president Thabo Mbeki i el ministre d'afers interns, Mangosuthu Buthelezi, van fer referncies a propostes de l'informe en el discurs parlamentari del 1999. Nelson Mandela, president aleshores, contest que les conclusions de l'informe no serien definitives fins que ell pogus atendre la seva representaci personalment.

 Comissi per la Promoci dels Drets Culturals, Religiosos i Lingstics de les Comunitats .
Posteriorment a la dissoluci del Consell del Volkstaat, el 2003 es va crear la Comissi per la Promoci dels Drets Culturals, Religiosos i Lingstics de les Comunitats. s encarregada de la protecci de la protecci dels drets a la identitat cultural i l'autoidentificaci de les minories sudafricanes, inclosos els afrikaner. El comit inclou com a membre l'afrikaner J.C.H. Landman, tamb membre de l'Aliana Afrikaner. Els informes del Consell del Volkstaat foren assumits pel comit. 

 Referncies .
 Theissen, G. (1997) Between Acknowledgement and Ignorance: How white South Africans have dealt with the apartheid past, Centre for the Study of Violence and Reconciliation, University of the Witwatersrand ;

 Enllaos externs .
Vryheidsfront/Freedom Front el seu partit poltic;
Orania website;
Kleinfontein website;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112144" title="Riu Isvena" nonfiltered="843" processed="842" dbindex="45887">

El riu Isvena s el principal afluent del riu ssera. Transcorre per la comarca aragonesa de la Ribagora. L'occident de la seua conca hidrogrfica coincideix en bona part amb el lmit entre els sistemes lingstics aragons i catal.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112145" title="Marco Beltrami" nonfiltered="844" processed="843" dbindex="45888">
Marco Beltrami (7 d'octubre de 1968, Fornero, Itlia) s un compositor de cinema nord-americ d'origen itali que ha creat ms de 40 bandes sonores especialitzat en el gnere de thriller de terror. L'any 2007 era nominat a l'Oscar a la millor banda sonora per .

Va nixer a Itlia per s'educ a Long Island, Nova York, on els seus pares van emigar al comenament dels anys 1970. Es gradua a la Brown University de Rhode Island, i desprs de passar un cert temps a Vencia treballant amb l'eminent compositor clssic Luigi Nono, estudia a la Yale School of Music en el seu retorn als USA amb Jacob Druckman, i poc desprs es trasllada a l'oest a USC a Los Angeles, on estudia amb Jerry Goldsmith entre d'altres.

Desprs de diverses composicions clssiques i de posar msica a pellcules d'estudiants d'USC, Beltrami escriu el 1994 el seu primer treball seris al cinema, el thriller Death Match per al director Joe Coppolletta. Per aconsegueix un nivell ms alt d'aclamaci pblica el 1996 quan escriu la banda sonora per l'xit de taquilla de Wes Craven: Scream.

Des de llavors, Beltrami ha treballat sobretot per al gnere de thriller de terror, amb les seqeles de Scream i pellcules d'xit com Mimic (1997), The Faculty (1998), Dracula 2000 (2000), The Watcher (2000), Angel Eyes (2001), Resident Evil (2002, junt amb Marilyn Manson), Blade 2 (2002), Hellboy (2004) and I Robot (2004).

L'any 2005 i 2006 han estat molt productius amb els segents treballs: , The Three Burials of Melquiades Estrada, Red Eye, , i The Omen.

Se'l nominava per l'Emmy per David and Lisa (1998), que indica un desig de recorrer altres gneres ms enll de l'habitual.

Filmografia.

2007
;

2006
The Omen;
Underworld: Evolution;
2005
Cursed;
Red Eye;
The Three Burials of Melquiades Estrada;
xXx: State of the Union;
2004
Hellboy;
I, Robot;
The Flight of the Phoenix;
2003
Dracula II: Ascension;
Terminator 3: Rise of the Machines;
2002
Blade 2;
Glory Days;
Halloween: Resurrection;
I Am Dina;
Resident Evil;
The Dangerous Lives of Altar Boys;
The First $20 Million Is Always the Hardest;
2001
Angel Eyes;
Joy Ride;
2000
The Practice;
Dracula 2000;
Goodbye Casanova;
Scream 3;
The Crow: Salvation;
The Watcher;
Walking Across Egypt;
1999
Deep Water;
Minus Man, The;
Tuesdays With Morrie;
1998
54;
David and Lisa;
Halloween: 20 Years Later (H20);
Nightwatch;
The Faculty;
The Florentine;
1997
Mimic;
Scream 2;
Stranger In My Home;
1996
Inhumanoid;
Scream;
The Incorporated;
The Whispering;
1995
Land's End;
1994
Death Match;
Love Street;
The Bicyclist;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112153" title="Ferran Palau i Mart" nonfiltered="845" processed="844" dbindex="45889">
Ferran Palau i Mart s un matemtic i lingista catal, autor d'estudis sobre el rendiment funcional de les oposicions fonolgiques i de les dificultats que plantegen les preposicions per i per a. s membre de l'Associaci Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.


 Obres .
 El problema de les preposicions "per" i "per a", comparaci amb altres llenges romniques.
 Morfologia i accentologia del catal central;
 Phonologie du catalan et introduction  la morphologie (tesi doctoral);
 Elements de matemtica (1974);
 Bretanya (1993);
 Alscia (1995);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112157" title="Lser de fluorur d'hidrogen" nonfiltered="846" processed="845" dbindex="45890">
El lser de fluorur d'hidrogen s un lser qumic que emet en l'infraroig i pot assolir potncies, en funcionament continu, de l'ordre del megavat (MW). El seu medi actiu s el fluorur d'hidrogen, a vegades substitut per fluorur de deuteri. Els lsers de fluorur d'hidrogen operen a una longitud d'ona de 2,7-2,9 m, que s una banda absorbida per l'atmosfera terrestre, de forma que, excepte en condicions de buit, el feix lser s'atenua rpidament. En canvi, si s'utilitza fluorur de deuteri, en lloc de fluorur d'hidrogen, l'emissi t lloc a uns 3,8 m, que s una banda que no pateix absorci atmosfrica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112161" title="Daniel Arasa i Fav" nonfiltered="847" processed="846" dbindex="45891">
Daniel Arasa i Fav (Jess, Tortosa, 1944) s un assagista catal. S'ha dedicat al periodisme i ha estat enviat especial a pasos d'Europa, Orient Mitj, Amrica i Extrem Orient. Ms tard ha estat cap de redacci de l'agncia Europa Press de Catalunya. Ha publicat estudis sobre la Guerra Civil espanyola, la postguerra, els maquis i la participaci catalana i espanyola a la Segona Guerra Mundial. s president del GEC (Grup d'Entitats Catalanes de la Famlia) i impulsor dels premis de cinema familiar CinemaNet.

A ms d'exercir el periodisme, s professor a les universitats Pompeu Fabra i Abat Oliba de Barcelona. Actualment, collabora sovint amb La Vanguardia.

 Obres .
 Aos 40: los maquis y el PCE (1984);
 Els catalans de Churchill (1989);
 Espaoles en la Guerra del Pacfico (2001);
 La invasin de los maquis (2004).
 Pere Llorens. Testimoni d'un segle de Barcelona i lder del comer catal (2004);
 Los espaoles de Stalin (2005);

Enllaos externs.

Biografia a upf;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112166" title="Vlajka" nonfiltered="848" processed="847" dbindex="45892">

 esky Narodn-Socialn Tabor Vlajka (Bandera del Camp Nacional-Socialista Txec) o simplement Vlajka (Bandera) fou un partit poltic de caire feixista de model alemany, fundat el 1930 per Jan Rys-Roszeva , influt pel filsofs F. Mare i Vrzalik, i subvencionat pels nazis alemanys. 

Van tenir poc pes especfic del 1930 al 1939. Quan els alemanys van installar al pas el Protectorat de Bohmia-Morvia, van dur aterme alguns aldarulls amb la finalitat de fer-se amb el poder. El 1939 tenia 13.000 membres i un cos paramilitar, la Gurdia Svatopulk, dels quals el gener del 1940 en perdria el control, per va incorporar el partit minscul Narodni Arijska Kultural Jednota (Uni Cultural Nacional ria). Els nazis el van dissoldre el 1943 i els seus membres foren obligats a afiliar-se al Moviment Nacional Solidarista d'Emil Hcha.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112167" title="James Horner" nonfiltered="849" processed="848" dbindex="45893">

James Horner (14 d'agost de 1953, Los Angeles, Califrnia) s un compositor de cinema nord-americ nominat nou vegades per l'Oscar, aconseguint-ne dos per Titnic. Se'l distingeix per a la seva integraci d'elements corals i electrnics en moltes de les seves bandes sonores, i per a l's freqent d'elements musicals irlandesos (celta) tradicionals.

Estudis.

Fill del respectat dissenyador de Hollywood Harry Horner. La seva famlia es trasllada a Londres a mitjans dels anys 50, on rebia els seus estudis i finalment estudiava amb Gyrgi Ligeti a la Royal College of Music. De retorn als Estats Units a mitjans dels anys 70, acaba el seus estudis de msica a la Universitat de Califrnia, on es doctora desprs d'haver estudiat amb Paul Chihara entre d'altres. Desprs de treballar un temps al American Film Institute, acaba el seu aprenentatge de teoria musical a l'UCLA i inicia la seva carrera musical.

Horner escrivia una pea de concert d'avantguarda anomenada Spectral Shimmers, que s'estrenava a Indianapolis el 1977 en un auditori mig buit, i amb poca publicitat. Frustrat pel pobre acolliment cap al seu treball des de l'establiment clssic, Horner comena els seus primers passos en el mn del cinema, considerant que les pellcules eren
l'nica sortida possible per la seva msica meldica.

Inicis al cinema.

Horner comenava a escriure per a pellcules d'estudiants de American Film Institute, abans d'implicar-se amb el productor Roger Corman de New World Pictures el 1979. Comen el 1980 escrivint msica per a pellcules de baix pressupost com Humanoids from the Deep  i Battle Beyond the Stars (1980), fent-se de seguida un nom com a estrella amb bon potencial.

Quan se li demanava que escrigus la segona part de la saga Star Trek Star Trek II: La clera del Kahn (Star Trek II: The Wrath of Khan) el 1982, la seva cotitzaci pujava metericament.

Els seus treballs dels anys 80 i principis del 90 inclen ttols com  Krull (1983), Brainstorm (1983), Cocoon (1984), An American Tail (1986), Aliens (1986), Willow (1988), The Land Before Time (1988), Glory (1989), Camp de somnis (1989), Llegendes de passi (Legends of the Fall) (1994), Braveheart (1995) i Apollo 13 (1995).

Titanic.

Horner finalment aconseguia un reconeixement mundial el 1997 quan escrivia la banda sonora per la pellcula ms taquillera de tots els temps: Titanic, aix com la balada per a Cline Dion My Heart Will Go On. Horner guanyava dos Oscars, dos Globus d'or, i el seu lbum de la banda sonora encapalava les llistes del Billboard durant dotze setmanes, sense precedents.

Avui dia, Horner s una figura si ms no controvertida al mn de la msica de cinema. Per una banda t el reconeixement de gran mestre al menys pel que fa a l'xit comercial i per altra rep crtiques constants pel que es considera auto-plagi o, dit d'una altra manera, la repetici dels seus temes.

Per continua gaudint de l'xit a travs de pellcules recents com The Mask of Zorro (1998), Bicentennial Man (1999), The Grinch (2000), A Beautiful Mind (2002), Casa de sorra i boira (House of Sand and Fog) (2003) and Flightplan (2005).

Recentment Horner ha acabat la banda sonora de la pellcula de Steve Zaillian, All the King's Men.

Horner viu amb la seva muller, Sarah, i les seves dues filles a Malibu Canyon, Califrnia.

Filmografia.
1980: Humanoids from the Deep;
1980: Battle Beyond the Stars;
1981: The Hand;
1981: Wolfen;
1982: Star Trek II: The Wrath of Khan;
1982: 48 Hours;
1983: Gorky Park;
1983: Something Wicked This Way Comes;
1983: Brainstorm;
1983: Krull;
1984: Star Trek III: The Search for Spock;
1985: Commando;
1986: Cocoon;
1986: The Name of the Rose;
1986: Captain EO ;
1986: An American Tail ;
1986: Aliens;
1987: *batteries not included;
1987: Project X;
1988: Willow;
1988: The Land Before Time;
1988: ;
1988: Vibes;
1989: Honey, I Shrunk The Kids;
1989: Camp de somnis ;
1989: Glory ;
1990: I Love You to Death;
1990: Another 48 Hours;
1991: An American Tail: Fievel Goes West;
1991: The Rocketeer;
1991: Class Action;
1992: Patriot Games;
1992: Sneakers;
1992: Thunderheart;
1993: We're Back! A Dinosaur's Story;
1993: Searching for Bobby Fischer;
1993: The Man Without a Face;
1993: Once Upon a Forest;
1993: Swing Kids;
1993: L'informe Pelic;
1993: A Far Off Place;
1994: Clear and Present Danger;
1994: The Pagemaster;
1994: Legends of the Fall;
1995: Casper;
1995: Apollo 13;
1995: Balto;
1995: Braveheart ;
1995: Jade;
1995: Jumanji;
1996: The Spitfire Grill;
1996: Ransom;
1996: Courage Under Fire;
1997: The Devil's Own;
1997: Titanic ;
1998: Deep Impact;
1998: The Mask of Zorro;
1998: Mighty Joe Young;
1999: Bicentennial Man;
2000: The Perfect Storm;
2001: How the Grinch Stole Christmas;
2001: Enemy at the Gates;
2001: Iris;
2001: A Beautiful Mind ;
2002: Windtalkers;
2002: The Four Feathers;
2003: The Missing;
2003: House of Sand and Fog ;
2004: Bobby Jones: A Stroke of Genius;
2004: Troy;
2004: The Forgotten;
2005: The Chumscrubber;
2005: Flightplan;
2005: The Legend of Zorro;
2005: The New World;
2006: All the King's Men;
2006: Apocalypto;
2008: Les crniques de Spiderwick;
2008: The Life Before Her Eyes ;
2009: Avatar (en producci);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112169" title="Vall" nonfiltered="850" processed="849" dbindex="45894">

Una vall s una depressi allargada de la superfcie terrestre recorreguda, en general, per un corrent fluvial. S'originen per l'erosi del riu sobre el fons i pels processos de vesant que li dna la seva caracterstica forma en V o triangular. Una vall glacial, per contra, s ms arrodonida i semblant a una U i ha estat formada per l'acci erosiva d'una glacera. 

Les valls han estat llocs privilegiats per als assentaments humans, ja que tenen aigua accessible i estan protegides per les menutanyes que l'envolten. Per aix molts pobles actuals reflecteixen en el seu nom la seva ubicaci en una vall.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112170" title="Daniel Daz Esculies" nonfiltered="851" processed="850" dbindex="45895">
Daniel Daz i Esculies (Sant Vicen de Castellet, Bages, 1952) s un historiador catal. Es llicenci en Histria Contempornia a la Universitat de Barcelona el 1981 i s'ha especialitzat en estudiar l'oposici poltica catalana no marxista a la dictadura de Francisco Franco en el perode 1939-1960.

 Obres .
 El Front Nacional de Catalunya (1939-1947) (1983) Edicions La Magrana;
 L'oposici poltica catalanista al franquisme (1939-1959) (1986);
 El catalanisme poltic a l exili (1939-1959) (1991);
 Entre filferrades : un aspecte de l'emigraci republicana dels Pasos Catalans (1939-1945) (1993);
 L'exili catal de 1939 a la Repblica Dominicana (1995);
 L'oposici catalanista al franquisme: el republicanisme liberal i la nova oposici (1939-1960) (1996) ;
 Objectiu matar Companys (el report de Josep Maria Xammar) publicat a la revista L'Aven, 1998.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112177" title="Neoloteca" nonfiltered="852" processed="851" dbindex="45896">
La Neoloteca s un diccionari en lnia que cont tots els neologismes tcnics i cientfics normalitzats en catal pel Consell Supervisor del TERMCAT, amb la definici i les equivalncies en altres llenges. Inclou, aproximadament, 6.000 denominacions catalanes consultables a partir d ndexs alfabtics en diverses llenges i d un ndex temtic.

Enllaos externs.
 Neoloteca del TERMCAT.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112178" title="Imam" nonfiltered="853" processed="852" dbindex="45897">
Un imam (en rab:     , im m, en plural     , a imma; en persa:     ) s, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l oraci collectiva. En el sentit estrictament religis, l'imam pot ser qualsevol persona que conegui b el ritual de la pregria: se situa davant dels altres fidels i serveix de guia per realitzar els rituals d'oraci, encara que no s obligatori seguir-lo. Aix, tot musulm pot ser el seu propi imam, amb tal que spiga resar correctament, i el crrec d'imam existeix noms mentre dura l'oraci. 

Sovint per, en ser el ms experimentat, els fidels el consulten per a qestions religioses i quotidianes (ja que, dins de l'islam, aquests dos aspectes es troben molt lligats). D'aquesta manera, l'imam es converteix en el guia espiritual de la comunitat i a vegades tamb en autoritat municipal, l encarregat de vigilar els bons costums dels vens del barri en qu radica la mesquita.  En la prctica, hi ha persones que segueixen estudis especfics per dedicar-se a aquesta tasca. Finalment, tamb es denominen "imams" els caps d'escola o fundadors d una nova doctrina.

L'elecci d'un imam recau doncs en la prpia comunitat, encara que amb freqncia els poders estatals o d'altres intenten intervenir en el seu nomenament per mantenir les mesquites sota control. Malgrat tot, el sistema t una gran descentralitzaci ja que, des d'un punt de vista purament religis, en l'islam no hi ha cap instncia superior que hagi de ratificar la formaci d'una comunitat.

Aix s especialment cert en el cas del sunnisme, on no hi ha estructura jerrquica; l'imam no pretn tenir cap relaci privilegiada amb Du i pot ser acomiadat si no compleix la seva missi com cal. Quan els fidels volen pregar conjunt, designen el qui s ms capa per dirigir el prec. Un hadit menciona els criteris a tenir en compte: el primer diu que ha de ser aquell que conegui millor l'Alcor i l'ltim s el de l'edat; no s sempre el ms gran qui dirigeix la pregria. 

Pels xites, que tenen una tradici clerical, l'imam s el guia espiritual i temporal de la comunitat islmica. Porten sovint el ttol de moll o d'aiatoll i, per aix, el d'imam est ms usat en el sunnisme. 

Pels xites l'imam ha de pertnyer a la famlia del Profeta, el que limita les possibilitats a la descendncia d'Al i Ftima. En efecte, segons els xites, Al fou constitut imam en virtut d'una ordenaci divina (nass) a l'estany de Khumm, i aquesta dignitat es transmet a la posterioritat. El que manca determinar s quin de llurs descendents s'ha de reconixer com a tal, qesti que varies vegades ha dividit els partidaris de la famlia del Profeta.

Algunes sectes exclogueren la descendncia d'al-Hasan, mostrant llur predilecci per la d'al-Husain, perqu el primer s'havia casat amb una filla de l'ltim rei sassnida de Prsia, Yezdegerd III, de confessi mazdaista. El cert s que la qesti del dret a la dignitat d'imam s la causa del gran cisma de l'Islam, o sigui la divisi entre sunnites i xites, afirmant els primers que la comunitat dels fidels t perfecte dret a elegir cap espiritual i temporal al que li sembli ms digne d'exercir aquest crrec, mentre que els segons sostenen que s illegtim tot imam que no pertanyi a la famlia del Profeta.

Histria.
En el seu sentit primitiu, imam significava "conductor de la caravana"; d'on la significaci de la persona o objecte que serveix de guia, model o prototip.

A l'origen l'imam fou el propi Mahoma, i per defecte, tota altra persona a qui ell revestia d'una delegaci especial; ms tard ho foren els seus successors o llurs delegats. Segons aix, el dret de dirigir els precs pblics va ser el principal atribut de la sobirania, i la delegaci de poders en virtut de la qual es constituen els governadors de les provncies prenia una forma visible als ulls del poble en posar-se l'enviat del califa al front de la comunitat reunida per orar.

D'aqu ve el qu els jurisconsults rabs anomenin "imam" el cap de la comunitat musulmana i el sobir, a la vegada espiritual i temporal, anomenat ordinriament "califa" quan no es considera ms que un de llurs atributs, o sigui el de "successor del Profeta".

L'imam presideix l'oraci i, per conseqncia natural, presideix tamb els destins del poble del cos social, del qual n's el cap. Aquest crrec es designa amb les paraules al-imama al-kubra (el gran imamat), per a distingir-lo del simple oficiant, al-imama al-sugra.

El crrec d'imam es dna per elecci, (prctica que observaren els quatre primers califes i els kharijites), devent el candidat reunir les qualitats segents: vida i costums irreprotxables, el grau de cincia jurdica necessari per a formar-se un criteri personal en casos d'assumptes controvertibles, do de la paraula i s perfecte dels sentits, salut corporal, saviesa necessria per a dirigir la guerra santa i, finalment, el llinatge, doncs havia de formar part dels kuraishites.

Llur autoritat es reconeix pel mitj del ritus nomenat baia. 

Font.
Enciclopdia Espasa, volum n 28, primera part, pg. 1048.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112182" title="Campionat del Mn d'air hockey" nonfiltered="854" processed="853" dbindex="45898">
Historial.



Pgines que s'hi relacionen.
Hoquei taula;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112184" title="Xos M. Nez Seixas" nonfiltered="855" processed="854" dbindex="45899">
Xos M. Nez Seixas (Ourense 1966) s un historiador gallec. Ha estat professor d'Histria Contempornia a la Universitat de Santiago de Compostela. Actualment s doctor en Histria Contempornia per l'Institut Universitari Europeu de Florncia. La seva investigaci se centra en la qesti nacional a l'Europa del segle XX, aix com a Galcia i Espanya dels segles XIX i XX. Tamb  ha abordat l'anlisi de les dimensions sociopoltiques de l'emigraci gallega a Amrica. s membre de  l'Arquivo da Emigracin (Consello da Cultura Galega)

 Obres .
 O galeguismo en Amrica 1879-1936 (1992);
 O nacionalismo galego (1995, 1996 2);
 Poder local, elites e cambio social na Galicia non urbana, 1874-1936 (1997);
 "Emigrantes, caciques e indianos" (1998);
 Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX (1998, reimpr. 2004) sobre les nacions sense estat europees (Occitnia, Bretanya, Alscia) ;
 Los nacionalismos en la Espaa contempornea (siglos XIX y XX) (1999) ;
 La Galicia Austral: La inmigracin gallega en la Argentina (2001) ;
 O inmigrante imaxinario. Estereotipos, representacins e identidades dos galegos na Arxentina, 1860-1940 (2002).
 "Historiographical Approaches to Nationalism in Spain" (1993);
 "Fuera el invasor! Nacionalismos  y movilizacin blica durante la guerra civil espaola (1936-1939)" (2006);
 "Imperios de muerte. La guerra germano-sovitica, 1941-1945" (2007=;

 Enllaos externs .
 Biografia amb fotografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112186" title="Campionat Americ d'air hockey" nonfiltered="856" processed="855" dbindex="45900">
Historial.


Pgines que s'hi relacionen.
Open de l'estat de Texas;
Air hockey;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112187" title="Open de l'estat de Texas" nonfiltered="857" processed="856" dbindex="45901">
Open de l'estat de Texas d'hoquei taula.

Historial.


Pgines que s'hi relacionen.
Hoquei taula;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112188" title="Open de Rssia" nonfiltered="858" processed="857" dbindex="45902">
El Russia Air Open (Open de Rssia) s la competici d'air hockey ms important del pas, i se celebra de manera anual, juntament amb altres competicions de taula, com el billiard hockey.

La primera edici es va celebrar a Sant Petersburg al mes de mar del 2006, i el campi va ser el catal Mauro Sturlese, a l'imposar-se a la final al jugador local Igor Masloboev en dos jocs (7-4, 7-4).
En categoria femenina la guanyadora va ser Alexia Belavina, mentre que en categoria junior el guanyador va ser Andrei Voskoboynikov.

La segona edici es va disputar el 27 maig de 2007, tamb a Sant Petersburg. La participaci de 48 jugadors va suposar la consolidaci d'aquest torneig, que per primera vegada va veure la victria d'un jugador local, Dimitriy Butyrev. La victria en categoria femenina va ser per a Kristina Kazatskaya i en categoria junior per a Vlad Pakhmutov.

En la darrera edici, disputada el 25 de maig de 2008 a Sant Petersburg, Dimitriy Butyrev va repetir victria en categoria masculina, Nelli Okhonko es va imposar en la femenina i Sergey Gnevyshev en jnior.

Historial.


Pgines que s'hi relacionen.
Air hockey;

Enllaos externs.
Tablehockey.ru Web oficial de l'associaci russa d'esports de taula, entre els quals es troba l'air hockey  ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112190" title="Ismail Be?iki" nonfiltered="859" processed="858" dbindex="45903">
Ismail Be iki (skilip, orum, 1939) s un socileg turc. 

Va fer diversos estudis el 1969 sobre el pas, Goebe Alikan Asireti (La tribu nmada Alikan) i Doguda degisim ve yapisal sorunlar (Canvis i problemes estructurals a l Est). Juntament amb l escriptor Musa Anter i altres intellectuals ms foren empresonats per les autoritats turques acusats de separatisme el 1971 durant 12 anys. Fou novament empresonat el 1987 per enviar un missatge nacionalista als exilats d Alemanya.

s autor de Devletlerarasi smrge Kurdistan (Kurdistan, una colnia internacional, 1990) i fundador de lEnsttuya Kurd Ya Stenbol (Institut Kurd d'Istambul) el 1992. s membre honorari de la YRWK.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112194" title="ar?nas Jasikevi?ius" nonfiltered="860" processed="859" dbindex="45904">




 
ar nas Jasikevi ius (nascut el 5 de mar de 1976 a Kaunas, Litunia) s un jugador de bsquet, mesura 1'93 metres i va ser triat MVP de l'Eurobasket 2003 i de la Final Four de l'Eurolliga 2005.

Jasikevicius es va anar als Estats Units a una edat primerenca, jugant en un institut de Pennsylvania i ms tard en l'Universitat de Maryland. En la seva carrera universitria, va oferir un rendiment correcte com a escorta, per no va convncer a cap equip de la NBA, i a l'acabar el seu cicle universitari va tornar a Litunia, on va jugar amb el Lietuvos Rytas en la temporada 98-99. Un any desprs, va fitxar per l'Olimpija eslov, on va estar a les ordres de l'estricte Zmago Sagadin. Sarunas va aconseguir una medalla de bronze en els Jocs Olmpics de Sydney 2000, quan la selecci lituana va perdre contra la nord-americana per una diferncia de noms dos punts. Va ser la victria ms ajustada de la histria de la selecci americana de bsquet des que va comenar a utilitzar jugadors NBA, i un triple de Jasikevicius en l'ltim segon va poder haver-los eliminat.

Desprs d'haver aparegut en l'escena internacional, Sarunas va signar amb el FC Barcelona, on Ato Garca Reneses el va reconvertir en base, i va jugar all des del 2000 fins al 2003. Es va convertir en un dels millors jugadors d'Europa, arribant a guanyar l'Eurolliga del 2003 al costat d'altres estrelles com Dejan Bodiroga o Gregor Fucka. En aquest mateix any, va guanyar l'Eurobasket amb la selecci lituana, guanyant en la final a l'Espanya de Pau Gasol, i va ser triat millor jugador. A causa de les retallades pressupostries de l'equip de bsquet del FC Barcelona per part del nou president Joan Laporta, Jasikevicius va haver d'abandonar el Barcelona, i va ser al Maccabi Tel Aviv, on va guanyar 2 Eurolligues seguides, la del 2004 i la del 2005.

En els Jocs Olmpics d'Atenes 2004, va aconseguir rescabalar-se de la derrota de Sidney, anotant 28 punts que van ser claus per a la victria contra els Estats Units.

En l'estiu del 2005, Saras va donar el salt a la NBA al signar amb els Indiana Pacers.

 Clubs .
 Universitat de Maryland (Estats Units): 1995-1998.
 Lietuvos Rytas (Litunia): 1998-1999.
 Olimpija (Eslovnia): 1999-2000.
 FC Barcelona (Catalunya): 2000-2003.
 Maccabi Tel Aviv (Israel): 2003-2005.
 Indiana Pacers (Estats Units): 2005-2007.
 Golden State Warriors (Estats Units): 2007.
 Panathinaikos (Grcia): Des del 2007.

 Palmars .
Ttols internacionals de Selecci.
 Medalla de bronze en els Jocs Olmpics de Sydney 2000, amb la Selecci de Bsquet de Litunia.
 Campi Eurobasket 2003, amb la Selecci de Bsquet de Litunia.

Ttols internacionals de Club.
 3 Eurolligues: 2003 (FC Barcelona); 2004 i 2005 (Maccabi Tel Aviv).



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112195" title="LeBron James" nonfiltered="861" processed="860" dbindex="45905">







LeBron James (nascut el 30 de desembre de 1984 a Akron, Ohio), s un jugador de bsquet dels Cleveland Cavaliers de la NBA.

Les seves mides sn 2,03 m d'altura i 109 kg de pes. Est considerat un aler encara que pot jugar perfectament de base i escorta.

Va arribar a l'NBA amb 18 anys directament des de la secundria Oak Hill. Des de molt aviat es va convertir en la gran esperana de l'NBA i alguns ho consideren com el successor de Jordan fins i tot de vegades es compara amb Magic Johnson.

Les seves actuacions en la lliga de batxillerat van ser molt seguides pels mitjans de comunicaci (la cadena de televisi ESPN va arribar a pagar xifres astronmiques per la retransmissi de partits).

Inicia la seva carrera en l'NBA en 2003 sent triat en primer lloc. Va respondre als dubtes que hi havia sobre el seu possible rendiment a causa de la seva curta edat i absncia d'experincia, promitjant xifres espectaculars (20 punts, 5 rebots, 5 assistncies) que li permit accedir al ttol de "rookie" de l'any 2004.

En l'estiu de 2004 va ser seleccionat per al equip olmpic de bsquet dels Estats Units en els Jocs Olmpics d'Atenes arribant a ocupar el tercer lloc de la competici.
Desprs va iniciar la seva segona temporada en l'NBA, en la qual va sorprendre al mn amb els seus nombres: 27 punts, 7.5 rebots i 7.2 assistncies, convertint-se aix en el cinqu jugador que assoleix aquests promitjos desprs de Michael Jordan, Oscar Robertson, Larry Bird i Nate Archibald.

En la seva tercera temporada ha promitjat 31.4 punts, 7 rebots i 6.6 assistncies, el que li ha valgut per a integrar el quintet titular de l'All Star celebrat en Houston, en el qual ha aconseguit el trofeu al jugador ms valus del partit.
Actualment els Cleveland Cavaliers han estat eliminats dels Play Offs de 2006. LeBron ha estat un dels principals candidats per al premi MVP d'aquesta temporada, guard que finalment va aconseguir el jugador canadenc de Phoenix Suns, Steve Nash.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112196" title="Carmelo Anthony" nonfiltered="862" processed="861" dbindex="45906">








Carmelo Kyan Anthony (nascut el 1984) s un jugador de bsquet, aler dels Denver Nuggets de l'NBA. Mesura 2,03 m. i pesa 104,3 kg. Va debutar a l'NBA el 2003 desprs d'una temporada reeixida amb la Universitat de Syracuse, amb la qual va ser campi del ttol universitari estatunidenc, l'NCAA.

El seu pas per la universitat va ser tan enlluernador que a l'any segent va ser triat pels Nuggets en el tercer lloc del draft de l'NBA. En el seu primer any va ser el mxim anotador entre els jugadors debutants (per damunt fins i tot de Lebron James), encara que finalment no va ser triat "rookie" de l'any. S que va ser triat, per, membre del quintet ideal de "rookies" juntament amb LeBron James, Chris Bosh, Dwyane Wade i Kirk Hinrich.

El 10 de desembre de 2008, Anthony va fer histria en anotar 33 punts en un sol quart, igualant el rcord histric que tenia George Gervin des del 9 d'abril de 1978.

A l'estiu de 2004 va ser seleccionat per a l'equip olmpic de bsquet dels Estats Units en els Jocs Olmpics d'Atenes, on va guanyar la medalla de bronze i va ser triat membre del quintet ideal de la competici.

A l'estiu de 2008 va participar als Jocs Olmpics de Pequn amb la selecci dels Estats Units, batejada per a l'ocasi com a "Redeem Team" (equip de la redempci), jugant de titular i guanyant aquest cop s la medalla d'or.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112199" title="Shaquille O'Neal" nonfiltered="863" processed="862" dbindex="45907">






 
Shaquille Rashaun O'Neal va nixer el 6 de mar de 1972, a l'hospital Columbus de Newark, New Jersey, fill de Joe Toney i Lucille O'Neal. El seu nom significa petit guerrer en rab. T dues germanes i un germ: Lateefah, Ayesha i Jamal.

Comenaments.
El seu talent per al bsquet va fer que els cercapromeses li prestessin atenci a O'Neal rpidament, cosa que el va dur a jugar amb la Universitat Estatal de Louisiana. En 1991, O'Neal va ser nomenat el jugador collegial de l'any. Va ser triat com primera selecci del draft de 1992, el que li va valer per a ser contractat pels Orlando Magic. En la seva primera temporada en la NBA, Shaq es va convertir en el primer "rookie" de la histria de l'NBA que guanyava el "Jugador de la Setmana". En 1993 va ser nomenat "Rookie de l'any", amb una mitjana de 23.4 punts per partit. Un any ms tard, en 1994, Shaq va ser seleccionat per a jugar el campionat mundial en representaci dels Estats Units, on va obtenir la medalla d'or per al seu pas. La dcada dels 90 va portar molt xit per a O'Neal, tant dintre com fora de les pistes. Ell i els Orlando Magic van arribar a les finals de l'NBA, on van perdre amb els Houston Rockets de Hakeem Olajuwon. En aquest mateix any Shaquille va provar fortuna en el mn de la msica, llanant el primer dels seus diversos lbums de rap, titulat Shaq Diesel. Tamb va aprofitar per a donar el salt a la pantalla gran amb la pellcula Blue Xips, treballant al costat de Nick Nolte, i en Kazaam. Encara que cap de les pellcules va ser un xit de taquilla, Shaq les hi va arreglar per a posicionar-se fermament a Hollywood i en el mn de l'esport. El 19 de juliol de 1996, Shaq i la seva esposa, Arnetta, es van convertir en pares amb el naixement de la seva filla Teheara.

L.A. Lakers.
En finalitzar la temporada 95-96, Shaq va passar a ser un jugador lliure. Va decidir deixar els Magic en favor del glamour de Los Angeles. Els Lakers van pagar 122 milions de dlars per a comptar amb els serveis d'O Neal durant set anys. Aquesta mudana a la Costa Oest va ser una decisi tant financera com competitiva. Els Orlando Magic no van ser tan competitius en la posterior campanya, i els Lakers van intentar aconseguir el cim una vegada ms. O'Neal es va veure obligat a canviar el seu familiar nmero 32 dels Orlando pel nmero 34, ja que el 32 (utilitzat per Magic Johnson) havia estat retirat. Malgrat que els Lakers van dominar la temporada regular amb Shaq, no van poder repetir el seu nivell als playoffs. A principis de la temporada 1999-2000, els Lakers van contractar a l'ex-entrenador dels Bulls, Phil Jackson, en un esfor per guanyar el ttol. L'aposta va donar els seus fruits ja que el triangle ofensiu de Jackson li va donar als Lakers el campionat. La segent temporada va mostrar a un emergent Kobe Bryant, company d'O'Neal. Amb Bryant i O'Neal reclamant la pilota en l'esquema ofensiu, van comenar una srie de problemes entre les dues superestrelles dels Lakers, i com a resultat el joc de l'equip es va veure afectat. Molts es van preguntar si els Lakers podrien repetir el campionat amb aquestes circumstncies, per en arribar als playoffs els problemes van acabar, ja que O'Neal es va ensenyorir de la pilota, deixant de costat els reclams de Bryant. El resultat va ser la consecuci del ttol en 2001 i 2002. L'any segent, els Spurs (al final campions) van apartar als Lakers del cam cap al ttol en les semifinals de conferncia.

Per l'ocs arribaria en la temporada 2003-04, en la qual L.A. partia com a clar i indiscutible favorit per a alar-se amb l'anell de campi. Havien fet els deures a l'estiu contractant als veterans Karl Malone i Gary Payton, tot un luxe per a qualsevol franqucia. En canvi, la temporada els va jugar una mala passada als Lakers, ja que Malone es va perdre ms de 50 partits per lesi (l'nica greu en tota la seva carrera) mentre que Kobe Bryant seguia amb els seus problemes judicials i Shaq amb les seves contnues lesions. Encara aix, van arribar a les finals de la NBA, desprs d'unes semifinals de conferncia d'infart, arribant els Lakers a remuntar a San Antonio un 0-2 en contra en l'eliminatria i anotant Derek Fisher una cistella guanyadora a menys d'un segon per al final al cinqu partit.

Ja a les finals, on abans de jugar-les ja s'aventuraven com els campions, els Pistons van baixar a la terra a uns Lakers massa crescuts que des d'un primer moment havien menyspreat clarament al seu rival. El resultat, un contundent 4-1 i Detroit de festa amb l'anell de campi.

Aix va significar la sortida de l'equip de Shaquille O'Neal i Phil Jackson, a ms d'altres jugadors de menor importncia en l'equip com Derek Fisher, Rick Fox o fins i tot Gary Payton.

Miami Heat.
El seu primer any a l'equip van ser eliminats en la final de conferncia davant Detroit en el set i ltim partit.

En la segent campanya, Shaq va haver d'estar fora de les pistes durant diverses setmanes per lesi; desprs del seu retorn, ell al costat d'altres jugadors com: Alonzo Mourning, Jason Williams, Antoine Walker, i la jove estrella Dwyane Wade van guiar a l'Heat a un registre de 52 victries i 30 derrotes, el que els va dur als playoffs, on desprs de vncer als Bulls, Nets, i Pistons, els Heat van arribar a les Finals de l'NBA, i en vncer als Dallas Mavericks per 4-2 es van coronar campions, convertint-se aix en el quart ttol per a O'Neal.

Phoenix Suns.
El 6 d'agost de 2008, Shaquille O'Neal deix el seu actual equip, Miami Heat, on havia guanyat un anell de campi, i pass a formar part dels Phoenix Suns. A canvi del seu trasps, els Miami Heat van rebre Shawn Marion, enfrontat amb Stoudemire, i Marcus Banks. Aquests tindrien l'oportunitat de refer un equip, els Heat, que pronosticava una de les pitjors temporades. En canvi "Shaq" podria formar part d'un equip guanyador, els Suns, amb possibilitats de lluitar per l'anell.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112200" title="Torneig de les Tres Nacions" nonfiltered="864" processed="863" dbindex="45908">
El Torneig de les Tres Nacions s un torneig internacional de rugbi que es disputa anualment i on participen les seleccions ms potents de l'hemisferi sud: Austrlia, Nova Zelanda i Sud-frica.

 Format de la competici .
El format del torneig consisteix en enfrontaments tots contra tots, a doble volta (a casa i a fora). A partir del 2006, una tercera volta fou inclosa, disputant, d'aquesta manera, tots els equips 6 partits. La competici es disputa durant els mesos de juliol i agost, un cop finalitzat el Torneig Super 14.

El vencedor final s l'equip que aconsegueix major quantitat de punts. Els punts atorgats sn els segents:
4 punts per victria;
2 punts per empat;
1 punt per derrota per set punts o menys;
0 punts per derrota de ms de set punts;
1 punt addicional per anotar quatre o ms assaigs;

La competici s organitzada per la SANZAR, un consorci dels organismes esportius dels tres pasos participants.

A ms, els partits del campionat que enfronten Austrlia i Nova Zelanda serveixen per determinar el campi de la Copa Bledisloe.

 Historial .
 1996 Nova Zelanda;
 1997 Nova Zelanda;
 1998 Sud-frica;
 1999 Nova Zelanda;
 2000 Austrlia;
 2001 Austrlia;
 2002 Nova Zelanda;
 2003 Nova Zelanda;
 2004 Sud-frica;
 2005 Nova Zelanda;
 2006 Nova Zelanda;

 Enllaos externs .
 El Tres Nacions a Planet Rugby;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112202" title="Lser de titani-safir" nonfiltered="865" processed="864" dbindex="45909">
El lser de titani-safir, lser Ti:safir o ms especficament lser de safir dopat amb titani, s un tipus de lser d'estat slid que emet llum en l'infraroig proper, en una banda de freqncies sintonitzable entre 650 i 1.100 nm. Sn especialment utilitzats en treballs cientfics grcies a la seva capacitat d'emetre en moltes freqncies diferents i de generar polsos molt curts.

En aquest tipus de lsers el medi actiu s un cristall de safir (un xid d'alumini, Al2O3) dopat amb ions de titani. Els lsers de Ti:safir s'acostumen a bombejar amb la llum d'un altre lser a una longitud d'ona de 514 a 532 nm, tasca per a la qual s'utilitzen lsers d'arg (514,5 nm) i lsers Nd:YAG, Nd:YLF i Nd:YVO amb duplicaci de freqncia (527-532 nm). Els lsers de Ti:safir emeten amb la mxima eficincia a una longitud d'ona de 800 nm.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112206" title="Entrena" nonfiltered="866" processed="865" dbindex="45910">


Entrena s una localitat situada a 13 km de Logronyo, en la provncia de La Rioja. T 1.451 habitants i una superfcie de 21,03 km. El nucli est situat a 558 m d'altitud. El terme limita amb Navarrete i Lardero al Nord; Albelda de Iregua a l'Est; Nalda, Sorzano i Sojuela al Sud i Medrano a l'Oest.

Geografia.
El relleu del municipi s pla, la seva altitud varia entre els 500 i els 600 m. La major part del terreny es troba en un glacis, antiga llera del Iregua.. En la zona sud es troben els primers pujols de la Serra de Moncalvillo. El poble se situa en aquesta zona, sobre el tur El Conjuro.

Els rius sn escassos i amb gran estiaje. Tot just uns barrancs procedents de la serra creuen el terme de Sud a Nord, com Ruicidera o Riu Daroca.

Histria.
La zona va estar poblada per romans, com indica el poblat rom de La Dehesa, a ms de la calada de Saragossa-Briviesca que passava per all.

Alfons I d'Astries el Catlic a mitjan segle VIII va reconquistar la vila als musulmans. Segons el Diccionari Geogrfic, editat a Barcelona en 1830, Entrena seria fundada per aquest rei entorn de l'any 750, per ja se sap per la Crnica d'Alfons III que les incursions realitzades per aquest rei no van suposar la fundaci de pobles. Aquestes expedicions, portades a terme juntament amb la seva germano Froila, van consistir a matar als musulmans que trobaven i recollir cristians per a dur-se'ls a les muntanyes.

Entrena no va poder pertnyer a cap regne cristi fins a la conquesta de Viguera per part del rei navarrs San I Garcs en 924.

En 1044 apareix documentat sota el nom roman de Antelena.

Des de 1076 pertanyeria a Castella i al seu rei Alfonso VI. Aquest rei, davant el valor estratgic de la zona, fronterera amb els regnes d'Arag i Navarra, va repoblar i va aixecar diverses places fortes per a protegir els seus interessos. Una d'aquestes places va ser Entrena.

El rei navarrs-aragons Alfonso I el Bataller va aixecar en el tur El Conjur una torre viga al voltant de la qual va disposar un destacament. All passava el monarca breus perodes de descans. Una d'aquestes estades est documentada en un escrit de 1128 en el qual apareix Entrena ja amb el ttol de "Vila". Aquesta torre s la qual apareix reflectida en l'actual escut del municipi.

En 1160, San VI de Navarra va repoblar la vila, desprs de conquistar La Rioja aprofitant la minoria d'edat del rei castell Alfons VIII.

En certes "ddivas" del rei San IV de Navarra apareix Entrena amb el nom llat de Entidigone.

La vila va ser donada per la reina Estefana de Foix, vdua del rei Garcia el de Njera al monestir de Santa Mara la Real de Njera, apareixent nomenada com a Antelana.

En 1189, els monjos benedictins de Santa Mara la Real de Njera donaron entre unes altres l'esglsia d'Entrena al bisbat de Calahorra desprs de plets entre el bisbe i el monestir, amb intervenci del rei i de l'abat de Cluny.

El rei Enric II de Castella don la vila a Juan Ramrez de Arellano pels serveis prestats, segons apareix en l'escriptura de concessi del senyoriu de Cameros. Des de llavors la vila va estar vinculada als Arellano que van tenir grans disputes amb els Gmez Manrique (senyors de Navarrete per donaci realitzada en 1380 per Joan I de Castella a Diego Gmez Manrique de Lara).


En 1478 els vens de Navarrete destruxen unes fortificacions construdes pels d'Entrena. En represlia, els de Clavijo i Lagunilla, que eren de Arellano, van talar el terme de Ribafrecha que era afecto als Manrique. Entrena, fins a l'abolici dels senyorius, va pertnyer als comtes d'Aguilar, senyors de Cameros. 

En 1492 es porta a terme l'expulsi dels jueus a Espanya, a crrec dels Reis Catlics. En aquesta poca la comunitat jueva en Entrena era important, arribant a constituir una aljama, amb una poblaci aproximada de 50 famlies.

En l'any 1503 Carlos Ramrez de Arellano i la seva esposa, Juana de Ziga, senyors de Cameros i comtes d'Aguilar, van fundar el monestir de Santa Clara en Entrena atorgant-li a ms el ja preexistent de Santa Mara de Barrivero. Les monges fundadores van venir del de Tordesillas i el monestir va pertnyer a la provncia franciscana de Burgos. La primera abadessa va ser uneixi Arellano.

Entrena va tenir hospital i hospedera per a atendre als pelegrins que s'acostaven pel cam Francs per a arribar A Compostella com testifiquen documents del segle XVI.

Desprs de la desaparici dels senyorius, en 1811, es va convertir en vila eximida de la provncia de Sria, fins a la creaci de la provncia de Logronyo el 30 de novembre de 1833.


En 1851 segons Pascual Madoz Entrena tenia 202 cases, la de l'Ajuntament i pres; un convent de monges de Santa Clara, una font d'aigua potable  i escola per a ambds sexes. La seva producci consistia sobretot en blat encebada, jueves i vi, a ms de criatura de bestiar lanar i la caa de perdius codornius i llebres. La indstria es basava en tres molins fariners, que cada dia van en decadncia, i algunes fbriques d'aiguardent, que treballen molt poc.

Segons aquest cens tenia una poblaci de 181 vens, 780 nimes.

L'Arca de la Misericrdia.

En 1571 Francisco de Moreda va constituir una caixa de previsi agrcola, que tenia com objectivo repartir cereals, especialment blat, entre els pagesos ms pobres. Aquests havien de retornar el prstec en gra amb un mnim inters. Normalment es beneficiaven d'aquesta els vens del poble, per durant la primera meitat del segle XVIII tamb ho van fer els de localitats venes. Va estar en funcionament fins a 1799.

El Tur de Santa Ana.
Es tracta d'un jaciment arqueolgic excavat a la fi dels anys 70 i principis dels 80 per Antonio Gonzlez Blanco i Urbano Espinosa Ruiz.

Les restes oposades ms antics pertanyen a la cultura hallstattica. Es tracta de dos fons de cabanya banquiformes on es van recuperar abundants materials que es troben en el Museu de La Rioja. Aquests materials consisteixen en cermiques polides, pintades, digitalzadas i espatuladas. Els atuells sn generalment carenadas amb coll alt i perfil bicnic. Tamb destaquen diversos motlles per a destrals metlliques realitzats en arenisca.

Aquest jaciment va ser trobat en el cim del tur i es creu que ans un lloc sagrat ja que s'han trobat cendres i altres restes que ho indiquen. El poblat es va poder desenvolupar entorn de les faldilles del tur per les seves restes han desaparegut a causa del cultiu d'aquestes terres.

Tamb s'han trobat restes d'poques posteriors, celtibers (Cultura de La Tne) i romans. La localitzaci del poblat era propera a la calada que comunicava Saragossa amb Briviesca. De l'era romana s'han trobat restes de cermica, una balana romana, tapes de sarcfag, soterraments sota teules i un deixant discoidea antropomorfa paleocristiana.

Comunicacions.
Carreteres.
La principal via d'accs s la LR-254 que comunica Entrena amb Lardero i Logronyo a travs de la N-111. La LR-137 travessa la localitat de sud-est a nord-oest i enllaa amb les carreteres N-111, N-120 i N-232 unint localitats com Nalda, Navarrete i Fuenmayor. La LR-445 comunica Entrena amb la vena localitat de Sojuela i la LR-444 part de la LR-137 a l'altura de l'Ermita de Santa Ana fins a Medrano.

Llocs d'inters.
Edificis i monuments.
Esglsia de San Martn.
Construda en l'any 1545 en fbrica de cadirat. s una esglsia d'una nau de tres trams amb capelles entre contraforts, creuer i capalera ochavada de tres plnols. Est coberta per bbedas de crucera estavellada de diferents traats, i possex arcs lleument apuntats. La sagristia de tres trams s una construcci barroca situada al nord de la capalera. El temple t dues entrades enfrontades en el segon tram, la situada al nord s un arc de mig punt, i la del sud formada per elements clssics, s'inscriu en un arc de triomf. La torre de dos cossos s de finals del segle XVI.

Convent de Santa Clara.
Fundat en 1503 per do Carlos Ramrez de Arellano i la seva esposa Juana de Ziga, Comtes d'Aguilar i senyors de Cameros. Les primeres que ho van habitar van anar  tres monges procedents de Tordesillas sent la seva abadessa uneixi Arellano. En 2001 va ser clausurat per falta de vocacions.


Ermita de Santa Ana.
Situada a 2 km de la localitat per la LR-137 en adrea Navarrete. D'aparena barroca, del segle XVIII, va ser restaurada en 1964 i 2005. El dilluns de pentecosta es realitza una process duent una imatge de la santa fins a l'ermita. Desprs de la missa es va al proper paratge Les Riberes on, sota les pollancres, es rosteixen costelles.


Creuer.
Construt a mitjan segle XVI, situat en la plaa del Coso. Aquesta format per un fust cilndric situat sobre graderies, i rematat per un capitell tosc. Sobre ell se situa un nus amb templete, en el qual apareixen sis imatges, amb una creu amb calvari d'una banda i la Pietat per l'altre.

Imatge de la Verge del Rosari.
Est situada en una forncula en el carrer Regajo. s romanista, de comenaments del segle XVII.

Parcs i jardins.
Las Riberas s un petit parc situat a 2,5 km de la poblaci, desenvolupat prop d'una font al costat del Riu Daroca.

Altres llocs d'Inters.
Cerro de Santa Ana. Localitzat entre l'ermita i les Riberes es va trobar durant unes exacavacions en els anys 60 un poblat de l'edat del ferro.

Flora i fauna.
La major part del municipi s utilitzat per a cultius i tot just queden terrens amb vegetaci autctona. En les zones no llaurades creixen roures, carrascos i alzinas. A ms en els ltims anys s'estan recuperant oms que antany abundessin en la localitat. En 1995 l'ajuntament va cedir terrens en els turons San Lzaro, Tono i Cuatro Cantos a ICONA, per a repoblar-los amb pins. Quant a arbustos destaca la farigola, roman, mormaga i els aranyons de les quals s'elabora el patxaran.

La fauna salvatge que abunda en aquesta localitat sn els conills i llebres i en menor amidada teixons i mostelas. En ocasions ens podem trobar amb guineus o algun senglar, el qual s molt abundant en la propera Serra de Moncalvillo.

Demografia.

Evoluci demogrfica de Entrena des de 1900.

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.3,0.5,0.7)

ImageSize  = width:500 height:300
PlotArea   = left: 60 bottom: 30 top: 20 right: 20
DateFormat = x.y
Period     = from:900 till:1500
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = late
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50 start:900
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10 start:900
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=

  bar: 1900 text: 1900
  bar: 1910 text: 1910
  bar: 1920 text: 1920
  bar: 1930 text: 1930
  bar: 1940 text: 1940
  bar: 1950 text: 1950
  bar: 1960 text: 1960
  bar: 1970 text: 1970
  bar: 1981 text: 1981
  bar: 1990 text: 1990
  bar: 2000 text: 2000
  bar: 2008 text: 2008


PlotData=
  color:barra width:20 align:center

  bar: 1900 from:904 till: 900
  bar: 1910 from:927 till: 900
  bar: 1920 from:923 till: 900
  bar: 1930 from:939 till: 900
  bar: 1940 from:1081 till: 900
  bar: 1950 from:1182 till: 900
  bar: 1960 from:1178 till: 900
  bar: 1970 from:1204 till: 900
  bar: 1981 from:1167 till: 900
  bar: 1990 from:1116 till: 900
  bar: 2000 from:1130 till: 900
  bar: 2008 from:1451 till: 900
PlotData=

  bar: 1900 at: 904 fontsize:S text: 904 shift:(0,5)
  bar: 1910 at: 927 fontsize:S text: 927 shift:(0,5)
  bar: 1920 at: 923 fontsize:S text: 923 shift:(0,5)
  bar: 1930 at: 939 fontsize:S text: 939 shift:(0,5)
  bar: 1940 at: 1081 fontsize:S text: 1081 shift:(0,5)
  bar: 1950 at: 1182 fontsize:S text: 1182 shift:(0,5)
  bar: 1960 at: 1178 fontsize:S text: 1178 shift:(0,5)
  bar: 1970 at: 1204 fontsize:S text: 1204 shift:(0,5)
  bar: 1981 at: 1167 fontsize:S text: 1167 shift:(0,5)
  bar: 1990 at: 1116 fontsize:S text: 1116 shift:(0,5)
  bar: 2000 at: 1130 fontsize:S text: 1130 shift:(0,5)
  bar: 2008 at: 1451 fontsize:S text: 1451 shift:(0,5)
TextData=
  fontsize:S pos:(60,10)
  text:Fuente Instituto Nacional de Estadstica de Espaa - Elaboracin grfica por Wikipedia.



A l'estar situada prop de la capital, Entrena ha anat augmentant la seva poblaci lentament, en comparaci d'altres localitats properes, per distanciant-se de la majoria dels pobles de la comunitat, ms allunyats, que han perdut poblaci. 

En els ltims 5 anys Entrena ha rebut l'arribada de nombrosos immigrants, la majoria magrebines, que han accelerat el seu creixement demogrfic, aix com vinguts d'altres comunitats, a causa de els alts preus de l'habitatge a Logronyo.

La seva poblaci a 1 de gener de 2008 era de 1.451 habitants.



Histria.
En el cens de poblaci de la Corona de Castella del segle XVI, Entrena apareix en les addicions de Njera empadronada per 232 vens (1.160 nimes). En el ja citat Diccionari Geogrfic de Barcelona (1830) se cita a Entrena amb 255 vens (1.285 nimes). En el cens de la Provncia de Logronyo de 1840 registra 191 vens (803 nimes).

Economia.
L'economia d'Entrena es basa en el cultiu de fruiters (perera), vinya i pastanaga i de la indstria que deriva d'ells. El cultiu de regadiu s possible grcies al Rio Antiguo, canal que capta les aiges del Iregua en Islallana. En total hi ha 1.778 ha de cultiu de les quals 1.209 so de regadiu. A ms es conreen oliveres, cereals, pomeres i altres explotacions de menor inters.

En aquest poble hi ha cinc cellers i diverses empreses hortofrutcoles i conservers.

Esports.

Entrena possex un pavell poliesportiu adaptat a esports com el futbol sala o la pilota basca, i piscines municipals. En 2005 es va crear l'equip de futbol sala Villa de Entrena, quedant campions de la copa federaci de La Rioja en la temporada 2005-2006.

A ms conta amb piscines, situades en la carretera de Nalda.

Administraci.


Festes.
3 de febrer, sant Blai.
10 de juliol, sant Cristfol.
11 de novembre, en honor de sant Mart de Tours.

Personatges illustres.
Eduardo Barriobero y Herrn (1875-1939): va passar tota la seva infncia en el poble del seu pare. Va dur A Entrena a diversos plets afavorint sempre al poble. Ara un carrer rep el seu nom.
 Diego Fernndez, tresorer de donya Blanca I de Navarra.
 Manuel Senz Terroba, tenor.
 Sor Isabel de los ngeles (? - 1972), religiosa clarissa.

Curiositats.

En 1550 havia quatre esglsies en Entrena. Els seus titulars eren: Santa Mara la Vella, en El Conjur; San Martn, en el Carrer Real (Actualment ambdues han desaparegut); Santa Mara de Barriovero, situada en l'actual convent i Santa Mara la Nova, llavors en construcci i que en l'actualitat rep el nom de San Martn.

Entrena va ser antany pas de pelegrins cap a Santiago. Consta que durant el segle XVI havia en la jurisdicci sis ermites, dedicades a Santa Ana (l'nica que encara es conserva), San Clemente, Sant Dornil, Santiago, Santa Mara de Viero, i San Lzaro. Tamb va existir un hospital per a l'atenci dels pelegrins.

En el terme municipal es troben dos guardavias, coneguts com chozos, conservats en bon estat. Un es troba en el cam a Albelda i l'altre en el pagament de Cuatro Cantos.

Des de 2004 existeix una xarxa Wi-Fi amb cobertura en tot el poble.

Referncies.


Bibliografia.
  VVAA. Ed. Luis Aramburu; Enciclopedia de La Rioja. ISBN 84-7407-162-3;
  GOVANTES, ngel Casimiro de (1846), Real Academia de la Historia, Diccionario Geogrfico e Histrico de Espaa Seccion II comprende La Rioja o toda la Provincia de Logroo y algunos pueblos de la de Burgos., reimp., Logroo, Consejera de Educacin, Cultura y Deportes, (1986). ISBN 84-505-3985-4.

Enllaos externs.

 Ajuntament;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112207" title="GNewSense" nonfiltered="867" processed="866" dbindex="45911">


gNewSense (anteriorment anomenada Gnusiance, gnubuntu i Ubuntu-libre) s una distribuci del sistema operatiu GNU/Linux basada en Ubuntu i recolzada per la Free Software Foundation des de la versi 0.85.
T per objectiu ser un sistema operatiu amb caracterstiques similars a Ubuntu (facilitat d'installaci, configuraci, utilitzaci,...) per utilitzant noms programari lliure.

gNewSense est disponible tan sols per a la plataforma i386 i noms com a LiveCD, amb disponibilitat d'installar-la des del LiveCD a travs de l'executable Ubiquity.

 Creadors .
gNewSense va ser creada per dos desenvolupadors irlandesos, Brian Brazil y Paul O' Malley. Ms tard van rebre l'ajuda de Frank Duignan, Gustav Nilsson, Marek Spruell i Joseph Jackson.

 Histria .
L'origen de gNewSense prov d'una trobada entre Richard Stallman i Mark Shuttleworth en un colloqui sobre el programari lliure, en la Cimera Mundial sobre la Societat de la Informaci de Tunsia, al novembre de 2005. El desenvolupament del projecte Ubuntu s'organitza a travs de Launchpad, propietat de la societat Canonical. La discussi s'orient cap a la feina de Paul O'Malley, ms particularment sobre la creaci del canal #gnubuntu al servidor IRC freenode.

Mark Shuttleworth va expressar la idea de crear una derivaci d'Ubuntu anomenada gnubuntu, per no va tenir xit en la comunitat.

Paul O'Malley orient llavors la seva feina cap un nou canal d'IRC, el qual anomen #ubuntu-libre, per novament no va tenir xit.

Finalment, al maig de 2006 es va arribar a un acord amb Richard Stallman de crear el projecte gNewSense. Brian Brazil s'afegir tamb al projecte.

El nom definitiu de gNewSense, s'agafa com a referncia al xifrat de claus en GPG, i per captar el nou sentit de la distribuci jugant amb les inicials de GNU.

El dia 13 d'abril de 2007 apareix un missatge de Mark Shuttleworth anunciant que la versi 7.10 d'Ubuntu vindr amb una versi alternativa que seguir de manera ortodoxa la inclusi de noms programari lliure. Aquesta versi alternativa ser produda conjuntament amb la gent de gNewSense.

 Diferncies amb Ubuntu .

Algunes diferncies amb Ubuntu:
 S'ha esborrat el firmware no-lliure del kernel del Linux.
 El programari no-lliure no s accessible "per defecte" (els repositoris restricted i multiverse).
 El paquet universe dels repositoris s accessible "per defecte".
 Cont programari en fase de desenvolupament en la installaci "per defecte": gcc, make, etc.
 bsdgames, nethack i GNU Emacs estan installats "per defecte".

 Filosofia de gNewSense .
El projecte facilita a travs de l'aplicaci Builder que qualsevol pugui crear la seva prpia distribuci amb tan sols programari lliure.

Segueix les llibertats del programari lliure:

 Llibertat d'utilitzar el sistema.
 Llibertat d'estudiar-ne el funcionament i d'adaptar-lo a les prpies necessitats.
 Llibertat de distribuir-lo.
 Llibertat de millorar-lo.

gNewSense proposa alliberar els binaris propietaris d'altres distribucions.

 Versions .
 gNewSense 0.92 publicada el 14 de setembre de 2006. Ja s funcional el LiveCD, s'han tret alguns firmwares del Linux.

 gNewSense 0.93 publicada el 30 d'octubre de 2006. S'han esborrat tots els firmwares.

 gNewSense 1.0 publicada el 2 de novembre de 2006. ;
Est basada en la versi Dapper d'Ubuntu.;
A aquesta versi se li dna el nom de Deltad.;
Captures de pantalla:


 gNewSense 1.1 publicada el 22 de gener de 2007. ;
Continua portant el nom de Deltad.;
S'han corregit una srie de bugs no molt importants, s'han canviat alguns drivers propietaris per d'altres de lliures, s'ha creat una variant de la distribuci amb KDE, s'ha variat l'artwork, i el Firefox que inclou s'ha modificat per evitar que porti extensions no lliures.
Captures de pantalla (versi amb KDE):


 gNewSense 2.0 publicada el 1 de maig de 2008. ;
Canvia el nom a DeltaH (de Hardy).;
S'han corregit una srie de bugs de la versi anterior. Aquesta versi est basada en Ubuntu Hardy, t un nou tema de fons d'escriptori, es canvia el navegador BurningDog per Epiphany, s'opta pel script Blag's deblob per al nucli, s'elimina GLX (Compiz) no lliure de X/mesa i s'incorpora suport per a paquets de fonts de Debian.

Captures de pantalla (versi amb Gnome):


 Enllaos interns .
 GNU;
 GNU/Linux;
 Free Software Foundation;
 Programari lliure;
 Ubuntu;
 Debian;
 Gnome;

 Referncies .



 Enllaos externs .
 Web oficial de gNewSense ;
 Web de gNewSense en castell ;
 Descarregar gNewSense ;
 Com crear-te la teva distribuci amb programari GNU ;
 Comunitat Italiana de gNewSense ;
 Comptador d'usuaris de gNewSense  Tamb hi podeu trobar el comptador d'usuaris d'Ubuntu, i tota la gama: Kubuntu, Edubuntu, Xubuntu, Fluxbuntu i nUbuntu.
 Pgina de gNewSense a DistroWatch.com ;
 Article sobre la necessitat de gNewSense publicat a Nuxified.org ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112209" title="Grand Theft Auto: Vice City Stories" nonfiltered="868" processed="867" dbindex="45912">


El Grand Theft Auto: Vice City Stories s l'ltim videojoc de la saga Grand Theft Auto. Est dissenyat per a la consola porttil PSP, creat per Rockstar North amb la collaboraci amb Rockstar Leeds i distribut per Rockstar Games.

 Histria .

El joc es desenvolupa a Vice City, el mateix lloc en qu es va desenvolupar Grand Theft Auto: Vice City, per dos anys abans, al 1984. La ciutat semblant a la Miami dels anys 80, un parads de corrupci i el millor lloc per a narcotraficants i mafiosos. El protagonista del joc s Vctor Vance, germ de Lance Vance (qui apareixer en el joc, per que no es podr controlar), collega de Tommy Vercetti, el protagonista de GTA: Vice City. En el joc, els dos germans sn pobres i Vctor viu en una fira, encara que sn els caps d'una organitzaci criminal, formada noms per ells dos.

 Caracterstiques .

En el joc, encara est en desenvolupament, ha comentat Rockstar que es podran conduir cotxes, camions, motos, llanxes, helicpters i avions (una novetat respecte a l'anterior joc de la saga de PSP, Liberty City Stories), i una novetat en tota la saga, la conducci de motos d'aigua. Hi haur armes des d'una simple pistola amb silenciador o els propis punys fins a un nou bazooka.

Encara que les dades sobre si els llocs de Grand Theft Auto: Vice City estaran o no es desconeixen, la qual cosa el que se sap s que hi haur molts ms escenaris interiors que en els anteriors jocs de la saga i que hi haur edificis nous respecte a GTA: Vice City.

Una de les novetats ser la reducci del clumping (la repetici de vianants amb el mateix aspecte o skin en una mateixa zona) i tamb es creu que passar el mateix amb els cotxes.
Tamb ser novetat l'habilitat de nadar de Vctor (habilitat que noms havia estat present en Grand Theft Auto: San Andreas). Tamb hi haur novetats en el temps atmosfric, com els huracans.

 Enllaos externs .

Llocs web oficials;
 Lloc web oficial (en Flash) de Rockstar Games sobre el Grand Theft Auto: Vice City Stories;
 Lloc web oficial (sense Flash) de Rockstar Games sobre el Grand Theft Auto: Vice City Stories;

Llocs web de fans;

 GTAViceCityStories.com;
 GTAVice.com;
 GTAPSP.com;
 VCSPSP.com;
 TheGTACenter.com;

Altres;
 Recull d'imatges a VaDeJocs.cat;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112211" title="James Newton Howard" nonfiltered="869" processed="868" dbindex="45913">

James Newton Howard (9 de juny de 1951, Los Angeles, Califrnia) s un prolfic compositor de cinema nord-americ amb ms de 70 bandes sonores i set vegades nominat per a l'Oscar.

Howard va estudiar a l'escola de msica de la Universitat de Califrnia del Sud de Msica, i a l'Acadmia de Msica de Santa Barbara de l'Oest, abans d'ingressar al mn de la msica professional durant els primers anys 1970. Durant un perode reeixit de 15 anys, Howard fou un dels ms importants productors i arranjadors, collaborant amb una llarga llista d'estrelles incloent Yes, Kansas, King Crimson, Genesis, Nilsson, Leo Sayer, Carly Simon, Ringo Starr, Diana Ross, Melissa Manchester, Elton John, Chicago, Olivia Newton-John, Chaka Khan i Earth Wind and Fire.

Fou per la seva amistat i collaboraci amb el director i orquestrador Marty Paich de Toto que Howard finalment s'introdua al mn del cinema, component el 1986 la comdia de Goldie Hawn Wildcats.   Des d'aleshores, Howard ha esdevingut un dels compositors ms reeixits i buscats de Hollywood, amb pellcules de gran xit com Pretty Woman (1990), El fugitiu (1993), Space Jam (1996), La boda del meu millor amic (1997), The Sixth Sense (1999), Runaway Bride (1999), Dinosaure (2000), Unbreakable (2000), La parell de l'any (2001) Signs (2002), Batman Begins (2005, amb Hans Zimmer), i King Kong (2005), reemplaant a ltima hora a Howard Shore.

Els seus treballs ms recents sn Lady in the Water, la seva cinquena pellcula amb M. Night Shyamalan, i Blood Diamond. Els trets futurs inclouen Michael Clayton, The Lookout i The Dark Knight.

Filmografia completa.

Michael Clayton (2007);
The Lookout (2007);
Reflections of Lady in the Water (2006);
Blood Diamond (2006);
Lady in the Water (2006);
RV (2006);
Freedomland (2006);
It's All Gone King Kong (2005) TV;
King Kong (2005);
Batman Begins (2005);
The Interpreter (2005);
Collateral (2004);
The Village (2004);
Hidalgo (2004);
Peter Pan (2003);
Dreamcatcher (2003);
Treasure Planet (2002);
De entre los zapatos (2002);
The Emperor's Club (2002);
Unconditional Love (2002);
Signs (2002);
Big Trouble (2002);
La parell de l'any (America's Sweethearts) (2001);
 (2001);
Vertical Limit (2000);
Unbreakable (2000);
Gideon's Crossing (2000) Srie de TV;
Dinosaure (Dinosaur) (2000);
Wayward Son (1999);
Snow Falling on Cedars (1999);
Mumford (1999);
The Sixth Sense (1999);
Stir of Echoes (1999);
Runaway Bride (1999);
A Perfect Murder (1998);
From the Earth to the Moon (1998) Srie de TV;
The Postman (1997);
The Devil's Advocate (1997);
La boda del meu millor amic (My Best Friend's Wedding) (1997);
Fathers' Day (1997);
Romy and Michele's High School Reunion (1997);
One Fine Day (1996);
Space Jam (1996);
The Trigger Effect (1996);
Primal Fear (1996);
The Juror (1996);
Eye for an Eye (1996);
Restoration (1995);
Waterworld (1995);
French Kiss (1995);
Outbreak (1995);
Just Cause (1995);
Junior (1994);
Wyatt Earp (1994);
Intersection (1994);
The Saint of Fort Washington (1993);
El fugitiu (The Fugitive) (1993);
Dave (1993);
Falling Down (1993);
Alive (1993);
 (1993) ;
Night and the City (1992);
American Heart (1992);
Glengarry Glen Ross (1992);
Diggstown (1992);
A Private Matter (1992) TV;
The Prince of Tides (1991);
Grand Canyon (1991);
My Girl (1991);
The Man in the Moon (1991);
Dying Young (1991);
Guilty by Suspicion (1991);
King Ralph (1991);
Descending Angel (1990) TV;
3 Men and a Little Lady (1990);
Marked for Death (1990);
Somebody Has to Shoot the Picture (1990) TV;
Flatliners (1990);
Revealing Evidence: Stalking the Honolulu Strangler (1990) TV;
Pretty Woman (1990);
Coupe de Ville (1990);
The Image (1990) TV;
The Package (1989);
Major League (1989);
Tap (1989);
Everybody's All-American (1988);
Go Toward the Light (1988) TV;
Some Girls (1988);
Off Limits (1988);
Russkies (1987);
Five Corners (1987);
Campus Man (1987);
Promised Land (1987);
Nobody's Fool (1986);
Tough Guys (1986);
8 Million Ways to Die (1986);
Wildcats (1986);
Head Office (1985) ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112212" title="Cathy Freeman" nonfiltered="870" processed="869" dbindex="45914">

















Catherine Astrid Salome Freeman fou una atleta australiana.

 Biografia .
Cathy Freeman va nixer el 16 de febrer de 1973 a Mackay, Queensland. Atleta australiana d'tnia aborigen, especialista en proves de velocitat i que va ser campiona olmpica dels 400 metres llisos als Jocs Olmpics de Sydney 2000. 

Amb noms 16 anys va integrar l'equip australi de relleus 4x100 metres que va guanyar l'or als Jocs de la Commonwealth a Auckland, Nova Zelanda, el 1990. Va participar als Jocs Olmpics de Barcelona 1992, sent la primera atleta aborigen en participar en uns Jocs. Convertida ja en una de les millors especialistes del mn, als Jocs Olmpics d'Atlanta 1996 va guanyar la medalla de plata en els 400 metres llisos per darrera de la francesa Marie-Jose Perec. En aquesta carrera va fer la millor marca de la seva vida amb 48,63, per solament li va permetre ser segona. En els anys segents va ser la gran dominadora d'aquesta prova. Va guanyar l'or als mundials d'Atenes 1997 i Sevilla 1999. El moment ms important de la seva carrera va arribar als Jocs Olmpics de Sydney 2000, celebrats en el seu pas. En la cerimnia d'inauguraci va ser ltima portadora de la torxa olmpica i l'encarregada d'encendre el pebeter de l'estadi. A la final dels 400 metres disputada el 25 de setembre no va defraudar les expectatives dels seus compatriotes i va guanyar la medalla d'or amb una gran marca de 49,11, la millor del mn de l'any, i amb gaireb mig segon d'avantatge sobre la jamaicana Lorraine Graham (49,58).

Desprs dels Jocs es va convertir en una herona nacional, i prcticament es va retirar de l'atletisme. Es va prendre un any sabitc el 2001, encara que va retornar el 2002, on va participar als Jocs de la Commonwealth de Manchester i en diverses competicions de segon nivell. Davant el discret dels seus ltims resultats, el 16 de juliol de 2003 va anunciar en una roda de premsa la seva retirada definitiva de les pistes.

A ms dels seus triomfs atltics, Cathy Freeman s una icona del poble aborigen australi. En diverses competicions, desprs de guanyar alguna prova es passejava embolicada en la bandera aborigen.

 Marques personals .
100 metres - 11.24 (Brisbane, 1994);
200 metres - 22.25 (Victoria, 1994);
400 metres - 48.63 (Atlanta, 1996);

 Enllaos externs .
Web de Cathy Freeman;


Categoria :Atletes
Categoria :Esportistes australians
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112216" title="Calathea" nonfiltered="871" processed="870" dbindex="45915">


Calathea s un gnere de plantes de la famlia de les Marantcies. S'hi agrupen unes 25 espcies nadiues de l'Amrica tropical. A les zones temperades aquestes plantes s'usen com a decoraci interior.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112220" title="Anaram Au Patac" nonfiltered="872" processed="871" dbindex="45916">


Anaram Au Patac (AAP) es defineix com un moviment d esquerra revolucionria  d Occitnia. s una organitzaci marxista partidria de construir una societat nova, basada en l autonomia local, la cultura, el repartiment de les riqueses, la justcia social i la solidaritat internacional 
 
Anaram Au Patac dna suport a tota iniciativa que consisteixi en el reconeixement de l'occit com a llengua oficial aix com a la reconeixena d'Occitnia com a naci, al dret a l autodeterminaci i a una societat sense classes, doncs el lema d aquesta organitzaci s  volem viure i decidir per aquest pas . Rebutgen la democrcia capitalista actual i lluiten per una veritable democrcia sense injustcies ni a nivell econmic ni per causes discriminatries. 

Realitzen accions com ara manifestacions i aplecs occitanistes, per es basen molt en la lluita revolucionria i contra la repressi, com ara els molts comunicats cap a Robert Arricau, un pres poltic d'aquest organitzaci, o tamb amb manifestacions i comunicats contra la precarietat i el capital. Tamb han realitzat o participat en alguns actes de caire internacionalistes com alguns a favor de la lluita per l alliberament de Chiapas o altres en contra la guerra, o amb altres nacions com el Quebec, Euskal Herria, els Pasos Catalans i altres.
 
El local de reuni de l'organitzaci s la Tor deu Borru, a Pau, Bearn. Aquest s el rac social de les militants, on es fan balls gascons, concerts de punk-rock per gent jove, creaci de banderes i bufandes pels manifestants, trobades antifeixistes o xerrades de recolzament als presos o a les vctimes de la repressi policial. Aquest local tamb serveix com a autogesti per l organitzaci, doncs t servei de cafeteria i es recull diners en festes i s hi pot parlar occit, catal i basc, tres idiomes que s entenen en aquest local. A part d aix, Anaram Au Patac t una revista sobre el que ells anomenen  un occitanisme radicalment d esquerres, obert a debats sobre societat i poltica a Occitnia i al mon en general , anomenada Har/Far.

 Ligams externs .
 Anaram Au Patac;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112221" title="Grand Theft Auto: Liberty City Stories" nonfiltered="873" processed="872" dbindex="45917">


Grand Theft Auto: Liberty City Stories s el nov videojoc de la saga GTA i el primer a aparixer en PSP, sent el joc ms venut fins a la data per a aquesta plataforma. Posteriorment es va fer una conversi del joc per a PS2. La Take-Two Interactive amb les subsidiries Rockstar Games, Rockstar North, i Rockstar Leeds van ser les empreses creadores d'aquest joc. El seu preu a Europa i els Pasos Catalans per a PSP s de 54.95, i per a PS2, 29.95, encara que als Estats Units va sortir encara ms barat, a 19.99$.

 Histria .

El protagonista del joc s en Toni Cipriani, un mafis que ha estat a l'ombra molt de temps, per haver assassinat un altre important mafis, i que torna a la seva ciutat, a Liberty City, l'any 1998 (ciutat on es desenvolupava un altre joc de la saga, Grand Theft Auto 3, per l'any 2001).

 Desenvolupament .

En el joc rebrem tasques de contactes com ara Salvatore Leone, el cap dels Leone, famlia per a la que treballa Toni, o de la seva prpia mare. Una de les caracterstiques de la saga GTA s la possibilitat de recrrer tota la ciutat (basada a Nova York, per inexistent) i tindre distints treballs, com ser bomber, repartidor de pizzes o venedor de cotxes. Un dels requisits per a completar el joc al 100% s arreplegar els 100 paquets ocults del joc. A ms, cada vegada que s'arrepleguen 10 paquets, es disposar d'una arma nova en el pis franc, des d'una simple pistola a un poders llanacoets.

 Personatges .



- Toni Cipriani: Va aparixer anteriorment al GTA 3. Ara li tenim com a protagonista, tres anys ms jove i amb ms habilitat.

- Salvatore Leone: Tamb va aparixer al GTA 3. s un dels majors caps de mfia de Liberty city. Morir assassinat al 2001, en la mateixa ciutat tirotejat per Claude Speed.

- Vicenzo Gilli "Lucky" (L'afortunat): s el primer cap d'en Toni. No acaben de travar amistat i per aix Vicenzo va intentar matar Toni en diverses ocasions. Va fracassar en totes i mor en el seu ltim intent.

- J.D. O'Toole: Joseph David O'Toole s amo de Paulie's Bar. s un pervertit, que en diverses ocasions presumir de tindre sexe durant el joc. 

- Senyora Cipriani: Encara que no se li veja la cara, s la mare de Toni. Una vegada intentar matar-lo.

- Giovanni Cassa: s amo d'una carnisseria i, segons la mare de Toni, fa les millors salsitxes de la ciutat. s un altre pervertit de la ciutat. La seua vida finalitzar quan Toni li fa picada i ho ven en la seua prpia carnisseria com a material per a fer salsitxes.

- Maria Latorra: s l'esposa de Salvatore (Encara que no ho ama, li insulta...) Segons la histria, es van conixer en Sant Andreas, en el Casino Caligula, on ms tard li va demanar matrimoni. Actualment s drogoaddicta i estar enamorada (En un principi, almenys) de Toni, encara que en una missi s'escapar amb un cert Wayne. S'embolicar amb Claude Speed (personatge de GTA 3) en 2001.

- Wayne: s cap d'una panda de moteros. Va maltractar a Maria quan li va confessar el seu amor per Toni i este es va veure abligado a matar-li.

- Massimo Torini: Cap de la mfia siciliana i "ron" del final.

- Mickey Hamfists: s un assass a sou de Salvatore. Va ser l'encarregat de l'assassinat de J.D.

- R.C. Hole: s l'exalcalde de Liberty City. Pareix que va vendre a Salvatore i tnia a la mfia siciliana menjant en la seua m i aix va fer que Toni li matara.

- Donald Love: Aparegut en GTA 3. s un candidat a alcalde, amic de Salvatore. Es diu que s canbal, ja que se li veu, en una ocasi, menjant d'un plat quelcom que pareix un tors hum.

- Ned Burner: Li veurem en un principi ficat en un confessionari, donar ordes a Toni perqu es venga millor el Liberty Tree (Peridic de la ciutat). Desprs agarrar Toni assassinant un home i fes una foto sulla in fraganti. Aix va obligar Toni matar-li

- Lle McAffrey: nic policia corrupte de Liberty City a Vice City. Un altre contacte important de Salvatore Leone

- Toshiko Kasen: Dona del cap de la Yakuza (mfia japonesa) et demanar que mats al seu marit per a desprs sucidar-se.

- 8 Ball: Expert en explosius. Segons la histria va tindre els seus orgens en Sant Andreas treballant per a Wu Zi Mu.

- Mils donovan: Alcalde al qual salven la vida Salvatore i Toni.

 Armes disponibles .


Hi ha un total de deu ranures que servixen per a seleccionar les armes i altres objectes que s'utilitzen en el joc. En cada ranura noms pot haver-hi un objecte.

1a Ranura: Combat cos a cos: Punys, puny americ.
2a Ranura: Armes cos a cos: Ganivet, bat de beisbol, cisell, destral de m, katana, serra elctrica, stick d'hoquei, ganivet de carnisser, porra de la policia, tornavs i matxet.
3a Ranura: Pistoles: Pistola de 9mm, magnum .357 (Colt Python).
4a Ranura: Escopetes: Escopeta, retallada, escopeta de combat SPAS-12.
5a Ranura: Subfusells: TEC-9, MAC-10, micro-subfusil (IMI Uzi), H&K MP5K.
6a Ranura: Rifles d'assalt: AK-47, carrabina M4.
7a Ranura: Artilleria pesada: Llanacoets (RPG-7), minigun, metralladora M60, llanaflames.
8a Ranura: Explosius: Granades, cctel moltov, granades amb detonador.
9a Ranura: Rifles de franctirador: PSG-1(rifle de franctirador amb mira lser) i rifle de franctirador bsic.
10a Ranura: Detonador (per a les granades) i cmera de fotos.

 Emissores de rdio .

Hi ha un total de 10 emissores de rdio, amb gneres que van des de la msica clssica a l'hip-hop, passant per msica dels anys 80 o una cadena de programes parlats amb entrevistes a ciutadans de Liberty City. Estes noms es poden escoltar al muntar en una  moto o en un cotxe polsant les tecles dreta i esquerra del comandament. Les deu emissores sn:



 Controls .

PSP
El moviment del personatge es realitza per mitj de l'estic analgic i amb el pad es canvia d'arma. El bot Select servix per a canviar el mode de la cambra. Per a activar el mode de punteria automtica s'ha de mantindre polsat el bot R. Per a accedir al men, on a ms ve el mapa de Liberty City, cal polsar la tecla START. En el men tamb es poden canviar els controls, fent que amb el pad es moga a Toni i amb l'estic analgic es canvie d'arma.

PS2
La versi PS2 combina caracterstiques dels controls de les versions PS2 de GTA III, de Vice City i de San Andreas. El control de la cambra s semblant al de Sant Andreas, mentre que el moviment a peu i el sistema de punteria i armes s ms paregut a GTA III o a Vice City. No obstant aix, el sistema de punteria en tercera persona s'assembla a la mecnica de punteria de Sant Andreas.

 Multijugador .

La versi PSP compta amb 7 modes multijugador, en els que es juga amb personatges de la prpia trama. Estos personatges se n'aniran desbloquejant segons s'avan en el joc. Els modes sn:

Liberty City Survivor: s un joc tipus tots contra tots. El primer jugador a aconseguir un determinat nombre de morts o el que ms haja aconseguit quan acabe el temps s el guanyador. Tamb es pot jugar per equips. A l'acabar la histria, es pot jugar en les tres illes i triar entre uns 60 personatges, per al comenar-la noms es pot triar entre 9 personatges i jugar en Prtland.
Protection Racket: En aquest joc, que es juga per equips, s'ha d'atacar la base enemiga i destruir quatre limusines. Quan el temps s'ha acabat o quan un equip ha destrut les quatre limusines, es canvien els objectius, sent els anteriors atacants els defensors i viceversa.
Get Stretch: Els jugadors intenten robar el cotxe de la base de l'altre equip i portar-la a la seua base. El joc acaba quan els jugadors han arribat a la puntuaci lmit o quan el temps s'acaba.
The Hit List: Els jugadors han de matar el jugador assenyalat tan rpid com sigui possible. El jugador assenyalat ha de sobreviure el mxim temps possible. Els jugadors assenyalats es trien aleatriment. Quan un jugador acaba amb el jugador assenyalat, rep temps extra que s'afegir hi ha el seu temps de supervivncia. Si el jugador assenyalat es munta en un vehicle, aquest rebr dany a poc a poc.
Street Rage: s un joc en qu els jugadors han de passar per uns punts de control com si fra una carrera i gana el que arribe primer a meta. Els "pneumtics apegalosos" milloren el maneig del vehicle per temps limitat i "reparaci instantnia" repara el cotxe.
The Wedding List: s un joc tipus tots contra tots en qu els jugadors han de colleccionar una srie de cotxes distributs per tota la ciutat i entregar-los en contenidors de mercaderies. noms els jugadors que vagen en els cotxes sabran on estan els contenidors. Els jugadors com els majors diners que els hagen donat pels cotxes, guanyen el mode.
Tanks for the Memories: En aquest mode els jugadors han de muntar en un tanc i sobreviure el major temps possible i arribar al lmit de temps del tanc. Els altres jugadors que no hagen muntat en ell hauran de destruir-ho. Si ho aconseguixen, el que ms dany haja infligit muntar en un altre tanc. El joc acaba quan un jugador arriba al lmit de temps del tanc.

 Pistes personalitzades .

Esta opci ja estava disponible en les versions XBOX i PC dels anteriors ttols de les saga. Noms est disponible en la versi PSP. Esta opci estava disponible en quant va eixir el joc, per no tenia aparentment cap utilitat. Pocs dies desprs del llanament, Rockstar Games va publicar una aplicaci crida "Rockstar Custom Tracks v1.0" en la secci de descrregues de la pgina oficial.
El programa funciona de la manera segent: 
S'introdux un CD de msica ORIGINAL.
Automticament el programa ho reconeix i apareixen les canons en pantalla.
Havent connectat la PSP a l'ordinador per mitj del cable USB, seleccionar les canons que es volen escoltar en el joc i pressionar el bot morat que apareix a l'esquerra de les canons. Per a a cal tindre una partida guardada dins del Memory Estic.
Una vegada en el joc, seleccionar dins del men So l'opci de pistes personalitzades (o custom tracks en angls).

Referncies.


 Enllaos externs .

(Tots en angls)
Ammu-Nation Botiga d'armes del videojoc.
Lips 106 Una de les emissores de rdio del videojoc.
Electron Zone Un dels programes de la LCFR.
Crowfest '98 Festival de msica de Liberty City.
Paulie's Revue Bar Pgina d'un bar de striptease del Districte de Red Light a Liberty City.
Citizens United Negating Technology Associaci anti-internet de Liberty City.
Bathtub Gin Still Cervesa de Liberty City.
Pastmaster Joc per a nens per a aprendre histria.
It's Vivisection Joc de qumica per a nens.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112226" title="Ludwig Erhard" nonfiltered="874" processed="873" dbindex="45918">


Ludwig Erhard (Frth, Baviera, Alemanya 1897 - Bonn, Alemanya 1977), economista i poltic alemany, va ser Canceller d'Alemanya (1963-1966).

Naixement.
Va nixer el 4 de febrer de 1897, a Frth, a Baviera, al sud d'Alemanya.

Segona Guerra Mundial (1939-1945).
Va mantenir-se allunyat de la poltica durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), va fer d'economista, com a director de l'Institut d'investigaci Industrial de Nremberg (1939-1942). El 1942, els nazis el van destituir per defendre posicions liberals, contraries al rgim econmic de Hitler.

Repblica Federal Alemanya.
Desprs de la caiguda del Tercer Reich, va passar a la poltica activa per a participar a la reconstrucci de la Repblica Federal Alemanya en les tres zones occidentals del pas i evitar la expansi del comunisme, rgim adoptat per la Repblica Democrtica Alemanya. El 1945 va integrar-se a la Uni Democristiana d'Alemanya (CDU), i va ser nombrat Ministre d'Economia de la regi de Baviera (1945-1948), diputat al parlament de la RFA (1949-1949), Ministre d'Economia del govern de Konrad Adenauer (1949-1963).

Ministre d'Economia (1949-1963).
Durant el mandat de Ministre d'Economia, pel govern de Konrad Adenauer, va dirigir la espectacular recuperaci coneguda com a "miracle econmic alemany", recolzat per l'ajuda Americana del Pla Marshall, per tamb dels incontables sacrificis que Erhard va impulsar a la poblaci alemanya.

Canceller Alemany (1963-1966).
El 1963 va aconseguir la renncia d'Adenauer, al que va substituir com a canceller, per a continuar una poltica bastant similar. L'abandonament dels liberals de la coalici governamental el va obligar a dimitir el 1966, deixant pas a un govern de gran coalici amb els Socialdemcrates, presidit per un altre membre del seu partit, Kurt Georg Kiesinger. 

Retirada de la vida poltica i mort (1966-1977).
El 1967 va deixar la presidncia de la Uni Democristiana d'Alemanya a Kurt Georg Kiesinger. Va morir a Bonn, al sud-oest d'Alemanya, el 5 de maig de 1977, als 80 anys. 


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112227" title="Robert Koch" nonfiltered="875" processed="874" dbindex="45919">


Heinrich Hermann Robert Koch ( Clausthal-Zellerfeld, Alemanya 1843 - Baden-Baden 1910 ) fou un metge i microbileg alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1905. 

Descobridor del bacil de la tuberculosi l'any 1882 i del clera el 1883, s considerat el fundador de la bacteriologia.

Biografia.
Va nixer a l'11 de desembre de 1843 a la ciutat de Clausthal-Zellerfeld, poblaci situada a l'estat de Baixa Saxnia. Desprs d'acabar els seus estudis escolars brillantment, Koch estudi medicina a la Universitat de Gttingen, graduant-se l'any 1866 i va fer de metge a les ciutats d'Hamburg i Lagenhagen. 

L'any 1880 va ser nomenat membre del Departament de Salut Imperial de Berln i entre 1891 i 1904 va ser director de l'Institut de Malalties Infeccioses. Va morir el 27 de maig de 1910 a la ciutat de Baden-Baden, situada a l'estat de Baden-Wurtemberg, a conseqncia d'un infart de miocardi.

Recerca cientfica.
Desprs de veure la seva carrera temporalment interrompuda per la Guerra francoprussiana, el seu primer descobriment va ser el del bacil d'ntrax (agent del carboncle). En aquella poca, Louis Pasteur ja havia publicat la seva teoria sobre el paper dels grmens en les malalties, per aquesta havia estat rebutjada per importants patlegs com Rudolf Virchow. Va ser precisament el treball de Koch sobre l'ntrax el que va convncer els escptics que moltes malalties encomanadisses es devien a microorganismes. 

L'any 1882, durant la seva estada a Berln, va realitzar el descobriment del bacil de la tuberculosi, Mycobacterium tuberculosis  i conegut posteriorment com a Bacil de Koch. El seu treball va consistir a allar el microorganisme causant d'una malaltia i fer-lo crixer en un cultiu pur. El cultiu pur va ser utilitzat per a induir la malaltia en animals de laboratori, allant de nou el germen dels animals malalts i comparant-lo amb el germen original. 

A partir del 1904 va iniciar un periple per Sud-frica, la ndia i Java en l'estudi de malalties infeccioses. Durant la seva estada a Calcuta va allar i identificar el bacil del clera. L'any 1905 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per les seves investigacions sobre la tuberculosi , i desenvolup els anomenats Postulats de Koch que estableixen els motius pel qual un organisme s el motiu d'una malaltia. 

Posteriorment desenvolup la tuberculina a partir d'un extracte en glicerina del bacil de la tuberculosi; Koch va pensar que la tuberculina podria utilitzar-se per a immunitzar contra la tuberculosi i fou desenvolupada com a remei per la malaltia, per finalment va resultar inefectiva per aquest propsit. Posteriorment serviria com a tcnica de diagnstic.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Koch sobre la superfcie de la Lluna i posteriorment l'asteroide (10847) Koch descobert el 5 de gener de 1995 per Freimut Brngen.

Vegeu tamb.

Postulats de Koch;
Bacteriologia;
Microbiologia;
Tuberculosi;
ntrax;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1905;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112231" title="Richard Owen" nonfiltered="876" processed="875" dbindex="45920">


Sir Richard Owen (20 de juliol de 1804 - 18 de desembre de 1892) va ser un bileg, paleontleg i estudis de l'anatomia comparada angls.

 Carrera professional . 
Owen va nixer a Lancaster, Anglaterra i va ser educat en el collegi Lancaster Royal Grammar. En 1820 va entrar com aprenent d'un cirurgi i farmacutic local. En 1824 va ingressar com estudiant de medicina en la Universitat d'Edimburg. Va deixar la universitat a l'any segent i va completar el seu curs de medicina en l'Hospital de St. Bartholomew de Londres, on va estar a les ordres de l'eminent cirurgi John Abernethy.

Owen va sentir inters per la investigaci en anatomia i Abernethy li va recomanar que accepts el lloc d'assistent de William Clift, conservador del museu del Real Collegi de Cirurgians. Aquest va treballar li va interessar tant que aviat va abandonar el seu inters per exercir la medicina i a partir d'aquest moment va dedicar la seva vida purament a labors cientfiques. Owen va preparar una important srie de catlegs de la collecci Hunter del Real Collegi de Cirurgians i amb aquest treball va adquirir excellents coneixements d'anatomia comparada que li van ser molt tils al llarg de la seva carrera, especialment en les seves investigacions sobre les restes de animals extingits. En 1836 va ser nomenat professor Hunter del Real Collegi de Cirurgians i en 1849 va succeir a Clift com conservador. Owen estaria en aquest lloc fins a 1856 quan va ser nomenat superintendent del departament d'histria natural del Museu Britnic. La seva reestructuraci del departament duria al trasllat de les colleccions d'histria natural del Museu Britnic a un nou edifici a South Kensington, i la creaci del British Museum (Natural History). Owen va romandre en actiu fins que va completar el seu treball en 1884 quan va rebre la distinci K.C.B. i es va retirar a Sheen Lodge fins a la seva mort.

El final de la seva carrera va estar entelat per acusacions de no valorar el treball d'uns altres i fins i tot de publicar com seves investigacions d'uns altres. Aix va culminar en 1844 quan va publicar reclamant seu un article sobre belemnitas que ja havia estat presentat per Chaning Pearce uns anys abans en la Societat Geolgica. Aix va dur la seva expulsi dels consells de la Societat Zoolgica de Londres i de la Royal Society.

 Treballs sobre invertebrats .
Mentre s'ocupava de catalogar la collecci Hunter, Owen no es va limitar a les preparacions que ja s'havien realitzat sin que va aprofitar cada oportunitat per a disseccionar nous espcimens. Owen tamb es va veure beneficiat pel privilegi d'investigar els animals morts en els jardins de la Societat Zoolgica de Londres i quan la societat va comenar publicar articles cientfics, Owen va ser un dels majors contribuents en articles sobre anatomia. La seva primera publicaci notable va ser no obstant aix Memoir on the Pearly Nautilus (Londres, 1832), que aviat es va convertir en un clssic. Posteriorment va continuar fent contribucions en cada rea d'anatomia comparada i zoologia durant gaireb cinquanta anys. Sobre les esponges Owen va ser el primer a descriure l'ara ben conegut Euplectella (1841, 1857). Entre els Entozooa el seu ms notable descobriment va ser el del Trichina spiralis (1835), el parsit que infecta els msculs humans en la malaltia ara coneguda com a triquinosi (veure tamb el treball de Sir James Paget). Dels braquipodes va fer estudis detallats i va establir una classificaci que s la qual s'ha mantingut. Entre els molluscs no solament va descriure el nutil (Nautilus pompilius), sin tamb Spirula spirula (1850) i altres cefalpodes, tant vius com extingits i va ser ell el qual va proposar la divisi universalment acceptada d'aquesta classe en dos ordres Dibranchiata i Tetrabranchiata (1832). El problemtic artrpode cranc de ferradura (Limulus polyphemus) va ser tamb el tema d'una memria especial realitzada per ell el 1873.

 Treballs sobre peixos, rptils i aus .
Les descripcions tcniques dels vertebrats que va realitzar Owen van ser encara ms nombroses i extenses que les quals va fer sobre els invertebrats. El seu Comparative Anatomy and Physiology of Vertebrates (3 vols., London, 1866-1868) va ser la investigaci ms personal des de Leons d'anatomie compare de Georges Cuvier. No solament va estudiar les formes actuals sin que tamb va dedicar una gran atenci als grups extints, i va seguir els treballs pioners de Cuvier sobri paleontologia de vertebrats. Molt al principi de la seva carrera va realitzar exhaustius estudis sobre dents, tant d'animals vius com extingits i va publicar la seva obra, profusament illustrada, sobre odontologia (1840-1845). Owen va descobrir la complexa estructura dental d'uns animals extints que va cridar Labyrinthodonts. Entre els seus escrits sobre peixos, el seu treball sobre un peix afric que va anomenar Protopterus, va anar la base per al descobriment de la famlia dels dipnoides per part de Johannes Muller. 
Owen tamb va mostrar la relaci entre els peixos teleostens i ganodes, agrupant-los en una nica subclasse, els Teleostomi.

Entre els seus treballs sobre rptils, Owen va relacionar els esquelets de formes extingides, i les seves memries sobre espcimens britnics van ser reimpreses en la seva History of British Fossil Rptils (4 vols., London, 1849-1884). Owen va publicar el primer recompte general important del gran grup dels rptils de terra del Mesozoic, al que va donar l'ara familiar nom de Dinosauria. Owen tamb va ser el primer a reconixer uns curiosos rptils de principis del Mesozoic amb similituds tant amb amfibis com mamfers, que va anomenar Anomodontia. La majoria d'ells van ser obtinguts a Sud-amrica, comenant el 1845, (Dicynodon), i amb el temps van ser els suficients com per a emplenar el seu Catalogui of the Fossil Reptilia of South Africa, publicat pel Museu Britnic el 1876.  



Entre els seus escrits sobre aus, cal destacar el seu clssic treball sobre el kiwi (1840-1846), una llarga srie d'articles sobre l'extint Moa (Dinornithidae) de Nova Zelanda, sobre els Aptornis, sobre el Takahe, el Dodo, i l Alca gegant. La seva monografia sobre el Archaeopteryx (1863) va ser tamb un treball molt nomenat en la seva poca. Juntament amb Benjamin Waterhouse Hawkins, Owen va ajudar a crear les primeres escultures de grandria natural que representaven dinosauris tal com havien de ser. Alguns models van ser creats per a la Gran Exhibici de Londres de 1851 per 33 d'ells van ser creats a propsit quan el Palau de Cristall va ser recolocado en Sydenham (sud de Londres). Owen va ser fams per oferir un sopar per a 21 clebres cientfics dintre del buit de ciment de l'interior d'un Iguanodon en la nit de cap d'any de 1853.

 Treballs sobre mamfers .
En relaci amb els maferos vius, les contribucions ms importants de Owen estan relacionades amb els monotremes, marsupials i micos antropoides. Owen tamb va ser el primer a reconixer i nomenar els dos grups naturals d  Ungulats, els d'un nombre impar de dits en els peus (Perissodactyla) i els d'un nombre parell (Artiodactyla), mentre que descrivia fssils en 1848. Tanmateix, la majoria dels seus treballs sobre mamfers tracten sobre formes extintes, cap als quals havia cridat la seva atenci la collecci de fssils recollida per Darwin a Sud-amrica. Els Toxodon, de les pampes, van anar la primera evidncia d'un ungulado extingit, un paquidermo amb semblances amb els rosegadors (Rodentia), els Edentata i cetacis herbboros. L'inters de Owen pels mamfers sud-americans extingits li va dur a la identificaci del armadillo gegant, dit Glyptodon (1839) i els seus clssics treballs sobre mandrosos gegants Mylodon (1842) i el Megatherium (1860), a ms d'altres importants contribucions.

Els descobriments al mateix temps d'ossos fssils de Nova Galles del Sud per part de Sir Thomas Mitchell van proporcionar material per als primers treballs, d'una llarga srie, sobre mamfers extingits d Austrlia, que es van reeditar en forma de llibre en 1877. Owen va descobrir el Diprotodon i el Thylacoleo, a ms dels cangurs i wombats gegants. Al mateix temps, Owen recollia fssils de les Illes britniques i entre 1844 i 1846 va publicar History of British Fossil Mammals and Birds, que va ser seguit per moltes altres memries, especialment Monograph of the Fossil Mammalia of the Mesozoic Formations (Palaeont. Soc., 1871). Una de les seves ltimes publicacions va ser un petit treball titulat Antiquity of Man as deduced from the Discovery of a Human Skeleton during Excavations of the Docks at Tilbury (Londres, 1884). 

Owen i la teoria de l'evoluci de Darwin. 
Desprs del seu viatge en el Beagle, Charles Darwin disposava d'una considerable collecci de espcimenes i el 29 d'octubre de 1836 va ser presentat per Charles Lyell a Owen, qui va estar d'acord a treballar en els fssils recollits en Sud-amrica. El treball d Owen va revelar que les criatures gegants eren rosegadors i mandrosos i per tant que estaven relacionades amb espcies actuals que vivien en la mateixa zona i no amb criatures de frica com Darwin va pensar al principi. Sembla que aquesta va ser un dels orgens de la concepci de la teoria de la selecci natural

 El seu llegat  .
La lectura de les detallades memries i descripcions de Owen requereixen una considerable atenci a causa de la nomenclatura i les seves ambiges expressions que faran que la seva terminologia no fos usada posteriorment. AL mateix temps cal recordar que Owen s un pioner de la nomenclatura anatmica concisa i que, almenys per als vertebrats, els seus termes es van triar segons un esquema filosfic que distingeix en primer lloc entre la analogia i la homologa. La teoria de Owen "Archetype and Homologies of the Vertebrate Skeleton" (1848), descriu l'estructura dels vertebrats com si estigus basada en una srie de segments fonamentals iguals, cadascun modificat per la seva posici i la seva funci. Moltes d'aquestes idees sn quimriques i xoquen quan s'examinen des del punt de vista de la embriologia, que Owen va ignorar sistemticament en els seus treballs. De tots formes la seva visi va tenir un valor important en la seva poca
 
Els treballs de Owen es van estendre poc ms enll de l'anatomia comparada, els fenmens d'adaptaci a una funci i les distribucions geogrfiques o geolgiques. No obstant aix, els seus treballs sobre la partenognesi publicades en 1849 contenen l'essncia de la teoria del plasma germinatiu realitzada ms tard per August Weismann. Owen tamb va realitzar algunes especulacions sobre la successi dels gneres i les espcies i la seva possible derivaci. En concret es referia a les formes successives de cavall (1868) i cocodril (1884) encara que mai va estar clar si admetia les teories modernes sobre l'evoluci.


Referncies.

 The Life of Richard Owen, by his grandson, Rev. Richard Owen (2 vols., London, 1894). (A. S. Wo.);
Adrian Desmond and James Moore, Darwin (London: Michael Joseph, the Penguin Group, 1991). ISBN 0-7181-3430-3;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112234" title="Alexandre Oparin" nonfiltered="877" processed="876" dbindex="45921">

 
Aleksandr Ivanovich Oparin (                         , 24 de mar de 1894 - 12 d'abril de 1980) va ser un bioqumic sovitic que va realitzar avenos pel que fa a l'origen de la vida a la Terra. Va ser membre de l'Acadmia de Cincies sovitica. En 1924, va engegar una teoria sobre origen de la vida, que consistia en un desenvolupament constant de l'evoluci qumica de molcules de carboni. La teoria d'Oparin va ser represa per Stanley Miller, que va posar en prctica l'experiment que assolia crear matria orgnica a partir de matria inorgnica de forma espontnia sota unes condicions que miraven de simular les de la terra primitiva.

 La teoria d Oparin .
La teoria de Oparin s una de les moltes teories (per exemple, la Teoria Cosmognica) que intentaven respondre a la pregunta: Si un sser s generat d'altre sser precedent, com va sorgir el primer sser?, desprs d'haver estat rebutjada la teoria de la generaci espontnia per Louis Pasteur el 1864.

 Una mica d histria .
El 1930 Aleksandr Oparin va formular una nova hiptesi per a explicar l'origen de la vida. Aix va culminar amb el seu llibre L'origen de la vida. Oparin tenia coneixements d'astronomia, geologia, biologia i bioqumica i els va utilitzar per a solucionar aquest problema. Grcies als seus estudis d'astronomia, Oparin sabia que en l'atmosfera del Sol, de Jpiter i d'altres cossos celestes, hi ha gasos com el met, l'hidrogen i el amonac. Aquests gasos sn ingredients que oferixen carboni, hidrogen i nitrogen. Per a completar faltava l'oxigen, llavors va pensar en l'aigua. Per a explicar com podria haver aigua en l'ambient ardent de la Terra primitiva, Oparin va usar els seus coneixements de geologia. Els 30 km. de gruix mig de l'escora terrestre constituts de roca magmtica evidencien, sens dubte, la intensa activitat volcnica que havia a la Terra. Se sap que actualment s expulsat prop d'un 10% de vapor d'aigua juntament amb el magma, i probablement tamb ocorria d'aquesta forma antigament. La persistncia de l'activitat volcnica durant milions d'anys hauria provocat la saturaci en humitat de l'atmosfera. En aquest cas l'aigua ja no es mantindria com vapor. Oparin va imaginar que l'alta temperatura del planeta, l'actuaci de la radiaci ultraviolada i les descrregues elctriques a l'atmosfera (llampecs) podrien haver provocat reaccions qumiques entre els elements anteriorment citats; aquestes reaccions donarien origen a aminocids.

Comenaven llavors a caure les primeres pluges sobre la Terra, i aquestes arrossegaven les molcules d'aminocids que estaven sobre el sl. Amb l'alta temperatura de l'ambient, l'aigua tornava a evaporar-se i tornava a l'atmosfera d'on novament es precipitava i novament s'evaporava i aix successivament. Oparin va concloure que els aminocids que eren dipositats per les pluges no tornaven a l'atmosfera amb el vapor d'aigua i llavors romanien sobre les roques calentes. Va suposar tamb que les molcules d'aminocids, amb l'estmul de la calor, es podrien combinar mitjanant enllaos peptdics. Aix sorgirien molcules majors de substncies albuminoides. Serien llavors les primeres protenes a existir. La insistncia de les pluges durant milers o milions d'anys va acabar duent a la creaci dels primers mars de la Terra. I cap a aquests mars van ser arrossegades, amb les pluges, les protenes i aminocids que romanien sobre les roques. Durant un temps incalculable, les protenes s'acumularien en els mars d'aiges temperades del planeta. Les molcules es combinaven i es trencaven i novament tornava a combinar-se en una nova disposici. I d'aquesta manera, les protenes es multiplicaven quantitativa i qualitativament.

Dissoltes en aigua, les protenes van formar colloides. La interacci dels coloides va dur a l'aparici dels coacervats. Un coacervat s un agregat de molcules mantingudes unides per forces electrosttiques. Aquestes molcules sn sintetitzades abiticament. Oparin va anomenar coacervats als protobionts. Un protobiont s un glbul estable que s propens a la autosntesis si s'agita una suspensi de protenes, polisacrids i cids nuclics. Moltes macromolcules van quedar incloses en coacervats. s possible que en aquesta poca ja existissin protenes complexes amb capacitat catalizadora, com enzims o ferments, que faciliten certes reaccions qumiques, i aix accelerava bastant el procs de sntesi de noves substncies. Quan ja hi havia molcules de nucleoprotenes, l'activitat de les quals en la manifestaci de carcters hereditaris s bastant coneguda, els coacervats van passar a embolicar-les. Apareixien microscpiques gotes de coacervats embolicant nucleoprotenas. En aquell moment faltava solament que les molcules de protenes i de lpids s'organitzessin en la perifria de cada gotcula, formant una membrana lipoproteica. Estaven formades llavors les formes de vida ms rudimentries.

 Enllaos externs .
Sobre Aleksandr Oparin;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112239" title="Eburons" nonfiltered="878" processed="877" dbindex="45922">
Eburons (eburones) foren un poble gal entre el Mosa i el Rin, que foren tributaris del adutics per als que Juli Csar va lliurar del tribut abans del 54 aC.
Reis.
Cativolcus;
Ambiorix;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112245" title="Ferran Velazco i Querol" nonfiltered="879" processed="878" dbindex="45923">
Ferran Velazco Querol s un jugador catal de rugbi.

 Biografia .
Ferran Velazco va nixer el 23 de juny de 1976 a Barcelona. Medeix 1,79 metres d'alada i pesa 84 kg. Juga a la Uni Esportiva Santboiana a la posici darrire, amb la qual ha estat campi de lliga espanyola. Amb la selecci d'Espanya ha jugat ms de 50 partits i n'ha estat capit. Va debutar amb aquesta el 8 de novembre de 1997 en un enfrontament contra Andorra i ha disputat la Copa del Mn de Rugbi de l'any 1999.

 Trajectria esportiva .
 UE Santboiana;

 Enllaos externs .
Estadstiques a scrum.com;
Estadstiques a itsrugby.com;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112248" title="Controlador de videojoc" nonfiltered="880" processed="879" dbindex="45924">
Un controlador de joc o comandament s un element informtic i electrnic utilitzat per controlar un videojoc. Un controlador est tpicament connectat a una videoconsola o un ordinador. Un controlador de joc pot ser un teclat, ratol, comandament, joystick, paddle, o ms altres elements dissenyats per jugar en el qual far moviment electrnicament. Tamb hi pot haver elements especificats per a cada videojoc com per exemple un conjunt de curses (que inclou pedals, volants, marxes, etc.) en el qual seria dissenyat per a jocs de conducci i/o la pistola electrnica pels jocs de tir. Aix significa que hi pot haver mltiples controladors de joc, dissenyats i especificats per a cada videojoc.

Histria.
La creaci del primer Gamepad va acompanyada del desenvolupament de la primera consola de videojocs en la dcada dels 60. El desenvolupament d'un sistema d'entreteniment electrnic a base d'imatges interactives en un televisor va crear la necessitat comptar amb un dispositiu per mitj del qual s'aconseguira aquesta interacci. Aix Ralph Baer, creador del primer sistema de videojocs, va acompanyar la seva creaci, la consola Odissey, amb un parell de Gamepads per al joc entre dos participants.

El comandament originriament va nixer per a les consoles per en arribar els videojocs a les computadores personals aquests van arribar a ser tamb un dispositiu indispensable com el mateix teclat o el ratol.
Un Gamepad es caracteritza per ser un tauler amb una o diverses palanques o creus que poden ser analgiques o digitals dissenyades per a usar-se amb el dit polze i una srie de botons generalment collocats del seu costat dret cada un amb una funci especfica.

Els avanos en disseny ergonmic han ajudat a oferir comandaments ms cmodes i que permeten jugar per ms temps sense experimentar cansament en llargs perodes d's, encara que es recomana no usar-los en perodes continus de ms de 15 minuts per a previndre la fatiga muscular o fins dany en els tendons. Els comandaments de les consoles actuals com X-Box, Dreamcast i Game Cube compten amb l'ltim en disseny ergonmic a diferncia dels comandaments per a PC que compten amb gran varietat de disseny no sempre optimitzats per a l's per perodes prolongats.

 Tipus de controladors de joc .
Comandaments: Sn controladors de joc que tenen fletxes per moure's i diversos botons.
Paddles: Sn controladors de joc que noms tenen un o dos, i/o pocs ms botons.
Trackball;
Joystick;
Conjunt de curses;
Teclat i ratol;
Pistola (electrnica);
Pantalla tctil;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112260" title="Niulakita" nonfiltered="881" processed="880" dbindex="45925">
Niulakita s l'illa ms meridional de Tuvalu, situada a 270 km al sud de la capital Funafuti. Les seves coordenades sn .

L'illa t una forma ovalada, amb una allargada d'1 km i una superfcie total de 0,4 km . La poblaci total era de 35 habitants al cens del 2002.

Va ser descoberta, el 1595, per lvaro de Mendaa y Neira que la va anomenar La Solitaria. Redescoberta el 1821 pel nord-americ George Barrett de lIndependence II, s'ha conegut tamb com Independence, Sophia o Rocky. Al segle XIX va ser utilitzada per l'explotaci del guano. El 1944 la va comprar el govern britnic a una companyia australiana per alleugerir la superpoblaci de Niutao. S'hi van establir algunes famlies per l'explotaci dels cocoters sota l'administraci del consell insular de Niutao. Amb aquesta adquisici Tuvalu, que vol dir 'grup de vuit', es va ampliar a nou illes.

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112262" title="Trackball" nonfiltered="882" processed="881" dbindex="45926">

Un trackball s un dispositiu apuntador compost per una bola incrustada en un receptacle que cont sensors que detecten la rotaci de la bola en dos eixos com si fos un ratol boca per amunt, per amb la bola sobreeixint ms. L'usuari fa girar la bola amb el polze, els dits, o la palma de la m per a moure el cursor. Els trackball sn comuns en les estacions de treball CAD per la seua facilitat d's, i amb anterioritat a l'adveniment del touchpad, en els ordinadors porttils, ja que pot no existir lloc en qu utilitzar un ratol. Alguns s'ajusten al lateral del teclat, i tenen botons integrats amb les mateixes funcions que els botons dels ratolins. A vegades es poden veure trackballs en les estacions de treball computeritzades de propsit especfic, com les consoles de radar de les sales de control de trnsit aeri, o el sonar d'un vaixell o un submar. Les installacions modernes d'aqueixos equips poden usar ratolins en el seu lloc, ja que la majoria de la gent ja sap com utilitzar-los. No obstant aix, els radars mbils antiaeris, i els sonar de submarins tendeixen a continuar utilitzant trackballs, ja que poden fabricar-se de forma ms duradora, i sn millors per a un s rpid en cas d'emergncia.

Els trackballs van tindre un s limitat per a alguns videojocs, particularment els primers jocs recreatius. Un dels jocs ms famosos que utilitzava un trackball era Centipede. "Football", d'Atari, va ser el primer joc a utilitzar un trackball, i va ser llanat en 1978 com a mquina recreativa. Els trackballs de consola, en canvi, sn prou inusuals. La Apple Pippin (Bandai Atmark), una videoconsola japonesa, disposava d'un trackball de forma estndard en el seu gamepad, i la Atari 2600 tenia una com perifric, sent el joystick el control estndard. Hui en dia, els trackballs s'utilitzen sovint en mquines de golf per a simular els colps dels pals.

Els trackballs sn el dispositiu d'ordes i apuntat d'alguns terminals d'accs pblic a Internet. A diferncia d'un ratol, s fcil muntar un trackball en la consola - i tampoc pot ser arrancat. Dos exemples sn les consoles de navegaci per Internet disponibles en alguns locals de  McDonalds en el Regne Unit, i les cabines telefniques d'accs a Internet de banda ampla de British TELECOM.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112263" title="Mandrgora" nonfiltered="883" processed="882" dbindex="45927">

La mandrgora (Mandragora) s un gnere de plantes amb flor dins la famlia de les solancies. 

El nom de la mandrgora prov del grec, en qu significa dolenta per al ramat. En rab s'anomena luffh, que vol dir poma de Satan, en allusi a la forma del fruit i a la seva mala olor. 

Alguns botnics situen les plantes del gnere Mandragora dins del gnere Atropa (el de la belladona).

s originria del sud d'Europa i de l'sia occidental.

El gnere t quatre espcies, de les quals la Mandragora officinarum n's la ms popular, amb propietats emtiques (productores del vmit) que ja no s'utilitzen en la medicina actual. La planta t una gran tradici en el folklore europeu.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112264" title="Llicncia de programari" nonfiltered="884" processed="883" dbindex="45928">
Les llicncies de programari sn un seguit de termes que dicten la forma de distribuci, modificaci (en el cas que estigui autoritzada), i utilitzaci del programari.

Tots aquests aspectes sn dictats o poden estar dictats per l'autor o autors del codi del programa.

 Algunes llicncies de programari.
 GPL;
 LGPL;
 Llicncia CDDL;
 Llicncia BSD;
 Llicncia Pblica General de NetHack;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112267" title="Joystick" nonfiltered="885" processed="884" dbindex="45929">

1 Mnec
2 Base
3 Bot de tir
4 Botons addicionals
5 Interruptor d'auto-tir
6 Palanca
7 Bot direccional
8 Ventosa ]]


Un joystick o palanca de comandament s un dispositiu de control de dos o tres eixos que s'usa des d'un ordinador o videoconsola al transbordador espacial o els avions de caa, passant per grues.

Se sol diferenciar entre joysticks digitals (lligen 4 interruptors encesa/apagat en creu situada en la base ms les seves combinacions i els botons d'acci) i joysticks analgics (usen potencimetres per a llegir contnuament l'estat de cada eix, i a ms de botons d'acci poden incorporar controls lliscants), sent aquests ltims ms precisos.

 Histria .
Els Joystick s'utilitzaven originriament per a controlar els alerons i elevadors d'una aeronau.

El nom joystick pareix deure's al pilot frans de principis del segle XX Robert Esnault-Pelterie . Tamb s'atribueix als pilots Robert Loraine i James Henry Joyce. El joystick en si mateix estava present en els primers avions, encara que el seu origen mecnic continua sent incert.

El primer joystick elctric de dos aqueixos probablement va ser inventat en 1944 en Alemanya. Es va desenvolupar per a controlar la bomba guiada Henschel Hs 293. El joystick era utilitzat per l'operador per a dirigir el mssil cap al seu blanc per control de rdio. El joystick constava d'interruptors encesa/apagat en compte de sensors analgics, per la qual cosa se li podria considerar el primer joystick digital. El senyal es transmetia al mssil mitjanant un cable fi.

Aquesta idea va ser aprofitada pels cientfics del Heeresversuchsanstalt a Peenemnde. Una part de l'equip del programa alemany de coets desenvolupava el mssil Wasserfall, successor del coet V-2, el primer mssil terra-aire dissenyat per a derrocar avions enemics. L'equip de desenvolupament del Wasserfall va modificar el sistema de control per a convertir el senyal elctric a senyals de rdio que es transmetien al mssil, eliminant la necessitat del cable.

Els primers joystick de mquina recreativa de sal, o mquina recreativa, eren joysticks digitals perqu l'estndard de connexi de les plaques de circuiteria d'aquestes mquines majoritriament usat, anomenat Jamma, que connecta als diferents perifrics de la carcassa (monitor, botonera, admisor de monedes...) noms detecta pulsacions obert/tancat, per la qual cosa els joystick han de ser d'aquest tipus. En evolucionar les recreatives al mateix temps que els ordinadors i videoconsoles van comenar a aparixer controls de tipus analgic.

Les primeres consoles Pong usaven potencimetres per la videoconsola Atari 2600 va establir el que seria l'estndard majoritriament usat (amb variacions) de joystick digital de 2 aqueixos + un bot de foc, combinat amb una parella de potencimetres (per a usar amb paddles/ratol/trackball). Per l'altre costat, el Apple II va introduir el joystick analgic amb connector de 9 pets, que va ser adoptat pel IBM PC per amb connector de 15 pets. Noms uns pocs ordinadors de 8 bits van utilitzar la seva prpia variaci del joystcick analgic. Per la seua banda Nintendo va introduir amb el seu NES la primera interfcie propietria amb senyals mltiplexs, que amb variacions propietries en cada consola i generaci ha sigut el sistema utilitzat en les videoconsoles fins a l'aparici del USB

Apple va utilitzar la interfcie Apple Desktop Bus com a mtode de connexi de joysticks analgics i digitals i gamepads en els Apple Macintosh (notablement cars per les poques quantitats fabricades), fins que l'aparici del iMac va marcar el pas a USB

 El Joystick al PC d'IBM .
Antigament, per a poder connectar el joystick al Compatible PC, aquest havia de disposar d'un adaptador per a jocs, que s un port amb un connector de 15 pets tipus D.  Aquest port, generalment havia d'agregar-se a la computadora mitjanant una targeta d'expansi especial, o una que possesca mltiples funcions, com per exemple la de so, que a ms t un adaptador d'aquest tipus, ja que normalment tamb era usat en connexions MIDI.  Aquest adaptador pot reconixer fins a quatre interruptors i quatre entrades resistives.  Els interruptors generalment sn botons que permeten efectuar funcions determinades pel programa que s'estiga executant.  Les entrades resistives sn potencimetres adaptats a dispositius mecnics que simulen un comandament real, com ara palanques o timons, en el cas dels simuladors de vol. Aquests joystick els podem definir com analgics, ja que el senyal enviat per aquest port per a les palanques de posici eren valors analgics (associats a la resistncia) que havien de ser calibrats

Els joystick per a PC actuals es connecten a l'ordinador a travs del port USB, manant senyals digitals a travs d'aquest port, que han de ser interpretades pel seu corresponent Driver, per tant s'ha eliminat la limitaci de palanques i botons, podent ser el dispositiu dissenyat amb tants botons o palanques com el fabricant determine. La tecnologia USB ha perms tamb utilitzar comandaments de videoconsola com els de les Playstation en el PC amb l'adaptador adequat.

 Assistncia a discapacitats .
Certs tipus especials de joysticks s'utilitzen en els ordinadors moderns amb interfcie USB com a substituts del ratol com dispositiu apuntador, per a persones afectades per parlisi cerebral, distrfia muscular o Esclerosi lateral amiotrfica.

Referncies.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112270" title="Belladona" nonfiltered="886" processed="885" dbindex="45930">



La belladona (Atropa belladonna) s una planta perenne de la famlia de les solancies. 

s originria d'Europa, l'frica del nord i l'sia occidental.

s una planta en principi txica, per sota control mdic t usos medicinals, ja que s una font de l'alcaloide anomenat atropina.

s un arbust de fins a un metre d'alada, fulles verd fosc i flors acampanulades, i el fruit s una baia d'un centmetre de dimetre.
s hemicriptfita (planta plurianual que t les gemmes persistents arran del terra, protegides del ferd per una capa de fulleraca o per la neu).

 Etimologia .
El nom cientfic de la belladona, Atropa belladonna, deriva primer de tot de Atropos, la inevitable filla de la nit i Ebreo, la ms vella de les tres parques encarregades de tallar el fil de la vida. Aix ja dona una idea sobre el seu grau de toxicitat.
I el nom de la belladona deriva de l's que se'n feia antigament per a dilatar les pupilles dels ulls de les dones per motius esttics, efecte produt per l'atropina.

 Ecologia .

Distribuci mundial: es pot trobar per tot Europa, el nord d'frica, l'oest d'sia i tamb a nord-Amrica.
Distribuci al Principat: la belladona es troba als Pirineus, al territori catalandric (extensa rea persistida per la serralada que formen les muntanyes paralleles al mar, des de Girona fins a Castell de la Plana) i al territori auso-segrric (que sn els altiplans i les conques del centre de Catalunya: des de la plana de Vic a la Segarra i a la Conca de Barber).
Hbitat: la planta creix a llocs sombrejats, llocs amb alta concentraci de nitrogen i llocs calcaris.

 rgans vegetatius.

Morfologia de la rel: s una rel axonomorfa, cilndrica. La part superior s bastant gruixuda, i, a mesura que es va introduint verticalment al terra, es va tornant ms prima. Pot arribar a fer 1 metre de longitud.
Morfologia de la tija: est formada per un rizoma bastant curt. D'aquest rizoma en surten unes brnques aries (annuals). Les branques que surten de la tija sn herbcies. ;
Morfologia de les fulles: - Fulles caulinars peciolades, senceres, de marge sencer i de nervadura pennada. Prenen forma entre ovalada a ellptica i de disposici alterna per b que en l' se'n troben dos al mateix nus, no oposades entre si i de diferent mida.

 rgans reproductors.


Repartici de sexes: Hermafrodita. ;
Inflorescncia: Racemosa, en ram.
Morfologia de les peces florals: Les flors sn bastant grans,amb forma de campana (campanulades) i de color prpura o violeta. El calze i la corolla estan clarament diferenciats, per tant el periant s diferenciat. El calze s de color verd i est format per 5 spals separats (calze dialispal), la corolla est formada per 5 ptals soldats (corolla gamoptala).
Androceu: Format per 5 estams (rarament de 4 a 8) inserits en el tub de la corolla. Amb les antenes unides per no soldades. ;
Gineceu: Format per un ovari bicarpelar. Amb un nic estil i nombrosos vuls. L'ovari s sper.
Fruit: s una baia esfrica i ennegrida, de la mida d'una cirera. Al seu interior hi ha un suc de color morat de sabor dol i amb nombroses llavors.

 Droga o part utilitzada .
Les parts que s'utilitzen sn les fulles fresques (atropina i hiosciamina) i la rel (atropina).

 Principis actius .
El principi actiu de lAtropa belladonna s l'atropina (que va ser allada per Meinen l'any 1831); tot i que aquesta planta tamb presenta concentracions d'hiosciamina. 

 Acci farmacolgica / propietats .
Els efectes comencen al cap de 15-30 minuts. Quan arriba al cervell en dosis baixes, l'atropina bloqueja els receptors de l'acetilcolina disminuint els impulsos de les terminacions nervioses; i si arriben dosis altes, apareix una estimulaci abans de la depressi.

Amb dosis lleus, es redueix la salivaci (antisialagog) i la sudoraci. Amb dosis altes s'augmenta el pols i el ritme respiratori, l'acci dels msculs involuntaris decreix, s'accelera la freqncia cardaca, la dilataci de les pupilles s molt marcada, i s'inibeix l'acomodaci muscular, s a dir, el cristall es fixa noms per la visi llunyana, de manera que els objectes que estan a prop es veuen borrosos (no es recuperen els reflexes oculars ni desapareix la acomodaci del cristall fins al cap de 7-12 dies). I amb dosis encara ms grans, s'inibeix la micci i apareixen allucinacions visuals i auditives. L's d'aquesta planta de manera prolongada pot causar restrenyiment crnic.

No s'han confirmat anomalies gentiques en humans, per en alguns estudis amb animals s'han trobat alteracions fetals.

 Usos .
Terpia herbolria: s'aplica en casos de neurlgies, tos nerviosa, asma, convulsions, tos convulsiva, epillpsia, constriccions espasmdiques, i en algunes malalties dels ulls.

Medicina moderna: s'utilitza per bloquejar els impulsos de les terminacions nervioses (aix s'eviten les contraccions involuntries dels msculs), de manera que no es podria realitzar una operaci dels ulls sense l'ajuda d'aquesta droga.

L'atropina, juntament juntament amb la levadopa, s'utilitza per tractar la malaltia de Parkinson. S'ulititza tamb com a deutric, sedant, analgsic lleu i com a remei contra la intoxicaci per fongs que continguin ascaroides muscarnics.

 Observacions .
Aquesta planta va ser introduda dins la teraputica l'any 1741.

La belladona floreix a partir del mes de maig fins ven entrat l'estiu i, a vegades, torna a florir a la tardor. 

Pel que fa al seu cultiu, l'any 1949 va sortir una ordre ministerial (al Boletn Oficial del Estado), on es prohibia la recolecci de les rels i dels fruits d'aquesta planta, i noms es permitia recollectar les fulles durant els ltims mesos de la primavera i de l'estiu. 

La belladona es reprodueix sembrant les seves llavors, o b es multiplica mitjanant esqueixos de la tija o de la rel. La sembra es fa a finals d'agost i principis de setembre.

La recollecci es fa a finals de l'estiu, perqu tant les fulles com la rel s quan tenen ms quantitat de principis actius.

La legistaci s molt poc precisa en el fet de dir si s ilegal o legal. A Espanya, per regla general noms est prohibida la seva venda pblica (noms es pot fer en farmcies, pero no necessita recepta mdica), per tant el seu cultiu est totalment perms. Per en altres llocs, com en alguns pasos sudamericans, si que est prohibit el seu cultiu.

Aquesta droga s coneguda i utilitzada amb xit des del segle XV. I va tenir un paper molt important en la bruixeria. Era un dels principals ingredients que utilitzaven en les pocions i en els ungents utilitzats per bruixots i mags. Hi havia una barreja molt important que contenia belladona, mandrgora i greixos de nounats, que es fregava sobre la pell i s'insertava a la vagina per ser absorbida, de manera que els provocava un efecte de levitaci.

Enllaos externs.

Shadowplayzine ;
Erowid ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112271" title="Copa Bledisloe" nonfiltered="887" processed="886" dbindex="45931">
La Copa Bledisloe (en angls Bledisloe Cup) s una competici de rugbi que disputen els Wallabies australians i els All Blacks neozelandesos. Deu el seu nom a Lord Bledisloe, el governador general de Nova Zelanda, el qual va donar el trofeu el 1931.

 Cronologia .
Entre 1931 i 1981 la competici es disput de forma irregular durant els viatges que les dues seleccions feien als dos pasos. En aquest perode Nova Zelanda guany 19 cops per 4 dels australians.

Entre 1982 i 1995 la copa es disput anualment, de vegades en sries de tres partits, de vegades a partit nic. El resultat tamb fou favorable a Nova Zelanda per 11 triomfs a 3.

Des de 1996, la copa es disputa com a part del Torneig de les Tres Nacions. Fins 1998, a ms dels dos partits que enfrontaven les dues seleccions dins del torneig, es disputava un partit addicional. Fins el 2005, el tercer partit no es disput i en cas d'empat la copa restava en poder de l'antic campi.

A partir del 2006, amb l'afegit d'un tercer partit al torneig de les tres nacions, la Copa Bledisloe, torn a ser al millor de tres.

 Historial .


 Articles relacionats .
 Torneig de les Tres Nacions;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112278" title="Faaa" nonfiltered="888" processed="887" dbindex="45932">


Faaa (Fa a a en tahiti normalitzat) s una comuna dins l'rea urbana de Pape ete, a l'illa de Tahit, Polinsia Francesa. s la ciutat ms poblada de l'illa i acull diverses infraestructures bsiques de l'illa, com l'Aeroport Internacional de Faaa-Tahiti o la Universitat de la Polinsia Francesa. Igualment, Faaa s el nucli ms fort del partit independentista de la Polinsia Francesa, liderat per Oscar Temaru, que s alhora president del territori i alcalde de la comuna.

Enllaos externs.
Informaci de Fa a a ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112279" title="Satori" nonfiltered="889" processed="888" dbindex="45933">

Satori (del japons   ,   , satori - derivat del verb Satoru) s un terme del budisme zen que designa una illuminaci temporal en contrast amb la permanent del nirvana.

La paraula satori literalment significa entendre.

Molt sovint s'arriba al satori a travs de l'efecte que produeix la contemplaci o assimilaci de la natura en l'nim de l'espectador.

D'acord amb Daisetz Teitaro Suzuki, "Satori s la ra d'sser del Zen sense el qual el Zen no s Zen".

El terme occidental aproximadament equivalent s el d'epifania. 

Enllaos externs.
 Satori in Zen Buddhism;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112280" title="Pla complex" nonfiltered="890" processed="889" dbindex="45934">
Un pla complex s el pla format per un eix de nombres reals i un eix de nombres imaginaris. Els punts que conformen aquest pl sn nombres complexos, formats per una part real i una part imaginria.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112283" title="Agr roig" nonfiltered="891" processed="890" dbindex="45935">

L'agr roig (Ardea purpurea) s un ocell de la famlia dels ardids.

Descripci.
L'agr roig s un ocell gros, de 80 cm d'alt i 210 d'envergadura amb les ales esteses. s lleugerament ms petit que el bernat pescaire, de qui es pot distingir per la coloraci ms fosca, de tonalitats vermellenques o brunes del seu plumatge. 

Distribuci.
L'agr roig es troba amb freqncia a tota Europa i sia meridional. s un migrador que hiverna a l'frica tropical.

Referncies.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, planes 86-87. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112291" title="Geometria riemanniana" nonfiltered="892" processed="891" dbindex="45936">
En geometria diferencial, la geometria riemanniana s l'estudi de les varietats diferencials amb mtrica de Riemann, s a dir, d'una aplicaci que a cada punt de la varietat li assigna una forma quadrtica definida positiva al seu espai tangent, una aplicaci que varia lleugerament d'un punt a un altre. Aix dna lloc a idees locals de (entre d'altres magnituds) angle, longitud de corba i de volum. A partir d'aquestes magnituds, es poden obtenir altres magnituds per integraci de les magnituds locals.   

Aix va ser proposat de forma general per primera vegada per Bernhard Riemann durant el segle XX. Com a casos especials particulars apareixen els dos tipus convencionals (geometria ellptica i geometria hiperblica) de geometria no euclidiana i tamb la geometria euclidiana. Totes aquestes geometries sn tractades sobre la mateixa base, de la mateixa manera que una mplia gamma de geometries amb propietats mtriques que varien de punt a punt.  

Qualsevol varietat diferenciable admet una mtrica de Riemann i aquesta estructura adicional sovint ajuda a solucionar problemes de topologia diferencial. Tamb serveix com a nivell d'entrada per a l'estructura ms complicada de les varietats pseudo-Riemann, les quals (en el cas particular de tenir dimensi 4) sn objectes principals de la teoria de la relativitat.   

No hi ha una introducci fcil a la geometria riemanniana, ara b, els segents articles poden fer-ne la funci:

 Tensor mtric ;
 Varietat de Riemann ;
 Connexi de Levi-Civita ;
 Curvatura ;
 Tensor de curvatura  ;

Teoremes clssics de la geometria riemanniana.
Ara ve una llista no completa dels teoremes ms clssics de la geometria riemanniana. L'elecci s'ha fet depenent de la seva importncia i la seva simplicitat de la formulaci.
  
Teoremes generals. 
 Teorema de Gauss-Bonnet La integral de la curvatura de Gauss en una varietat riemanniana compacta de 2 dimensions s igual a , aqu  denota la caracterstica d'Euler de M.  ;
 Teorema d'immersi de Nash tamb anomenat Teorema Fonamental de la geometria riemanniana. Indica que cada varietat de Riemann pot estar isomtricament submergida en un espai euclidi Rn.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112293" title="Gerald Ford" nonfiltered="893" processed="892" dbindex="45938">




Gerald Rudolph Ford, Jr. (Omaha, Nebraska, Estats Units  1913 - Rancho Mirage, California, Estats Units 2006), va ser el 38 (1974-1977) president dels Estats Units. Tamb va ser el 40 (1973-1974) vicepresident dels Estats Units quan Richard Nixon era president. Va ser la primera persona que accedia a la vicepresidncia sota els termes de la Vinticinquena esmena, i quan va succeir Nixon en la presidncia va ser el primer (i fins a la data, l'nic) president de la histria dels EUA que arriba a aquest crrec sense haver estat elegit ni president ni vicepresident. Tamb va ser el primer president nord-americ en perdre una guerra (la guerra del Vietnam es va perdre sota el seu mandat).





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112295" title="Anne Rice" nonfiltered="894" processed="893" dbindex="45939">

Anne Rice s una escriptora nord-americana nascuda el 4 d'octubre de 1941 a Nova Orleans, Louisiana.

Biografia.
Nascuda sota el nom de Howard Allen O'Brien, des de petita va canviar el seu nom a "Anne". Es va casar amb el seu difunt marit, el poeta i pintor Stan Rice en 1961, del qual va tindre dos fills. La primera, Michelle, al 1966 i que va morir de leucmia als 5 anys de vida i el fams escriptor gay Christopher Rice, que va nixer el 1978.

Des de petita es va interessar en temes de vampirs i bruixes. En la seva carrera com escriptora, tamb ha publicat amb els lies "Anne Rampling" i A.N. Roquelaure, aquest darrer en els seus primers anys. Els seus llibres que estan orientats a adults contenen mescles de l'horror amb la sexualitat, destacant els sentiments ertics que senten els seus personatges. Les obres ms importants sota aquests pseudnims sn "La trilogia de la Bella dorment", on Rice va deixar volar la seva imaginaci portentosa, situant l'acci en ubicacions llunyanes i palaus.

El seu primer llibre, "Interview with the vampire"(Entrevista amb el vampir)va ser escrit el 1973 i publicat el 1976. El 1994 Neil Jordan va realitzar una pellcula basada en aquest llibre i protagonitzada per Tom Cruise i Brad Pitt, i uns anys ms tard es va realitzar un altra pellcula de la srie "Crniques Vampriques", basada en el llibre "The queen of the damned"(La reina dels condemnats). La pellcula en qesti va ser criticada per no mantenir gaire relaci amb el llibre original.

Al desembre de 1998 se li va diagnosticar a Rice una "diabetes mellitus" quan va entrar en un coma diabtic. Des de qu va comenar a tractar la seva nova condici amb insulina, Rice ha sigut una activista per a que la gent es faci exmens peridicament per a revisar la seva salut en general.
La seva eterna batalla contra el sobreps, aix com la depressi per l'enfermetat i la mort del seu marit el desembre de 2002, Rice va arribar a pesar 254 lliures. Cansada de l'apnea al dormir, la mobilitat limitada i altres problemes de l'obesitat, es va sotmetre a una cirurgia de bypass gstric el 15 de gener de 2003.

El 30 de gener de 2004, Anne Rice va anunciar que deixaria Nova Orleans per mudar-se al suburbi de Jefferson Parish, Louisiana. Ja va posar la ms gran de les seves tres cases en venta i planeja vendre les altres dues. Ella viu sola des de la mort del seu marit i des de la mudana de son fill a un altre estat. Tot i que alguns asseguren que desitja ms privacitat respecte als fantics que acampen dies a fora de casa seva, es van comptar ms de 200 persones esperant per poder parlar amb ella desprs del servei dominical de l'esglsia. Tamb se la reclama molt en la firma de llibres per als apassionats de la cincia ficci.

Rice va passar fins fa poc un mal moment professional, quan va tindre l'oportunitat de llegir les males opinions que li donaven alguns usuaris de Amazon.com al seu llibre "Blood Canticle". L'actitud de l'escriptora va ser titllada de ridcula i fora de context.

ltimament, la popularitat de Rice va baixar fora degut a les males crtiques que ha rebut de les seves ltimes obres, ja que els seus darrers llibres s'assemblen massa als anteriors i no adquireixen l'originalitat dels altres.

Tornada al catolicisme.

El 1998, desprs de passar la major part de la seva vida adulta com atesta, Rice regressa a la fe catlica, la qual no va practicar des dels 18 anys. L'Octubre de 2005, Rice va anunciar en la revista "Newsweek",que d'ara en endavant noms escriuria sobre Jesucrist nostre senyor. El seu primer llibre en aquesta srie s'anomena "Crist el senyor, fora d'Egipte", que comena una trilogia que pretn narrar l'historia de la vida de Jess. Amb aquest fet, finalitza dons, la saga "Crniques vampriques".

Obra.

Les crniques vampriques.

 Interview with the vampire (1976);
 The vampire Lestat (1985);
 The queen of the Damned (1988);
 The tale of the Body Thief (1992);
 Memnoch The Devil (1995);
 The Vampire Armand (1998);
 Merrick (2000);
 Blood and Gold (2001);
 Blackwood Farm (2002);
 Bood Canticle (2003);

Nous contes de vampirs.
 Pandora;
 Vittorio;

Les vides de les bruixes de mayfair.
 The Witching Hour (1990);
 Lasher (1993);
 Taltos (1994);

Novelles sense seqeles.
 The Feast of All Saints (1979);
 Cry to Heaven (1982);
 The mummy of Ramses The Damned (1989);
 Servant of the Bones (1996);
 Violin (1997);
 Christ the Lord:Out of Egypt (2005);

Ficci curta.
 October 4th, 1948;
 Nicholas and Jean;
 The Master of Ramping Gate(histria vamprica);

Treball escrit sota l'alias d'Anne Rampling.
 Exit to Eden (1985);
 Belinda (1986);

Treball escrit sota l'alias d'A.N. Roquelaure.
 The Claiming of Sleeping Beauty (1983);
 Beauty's Punishment (1984);
 beauty's release (1985);

La srie de crist.
 Christ the Lord:Out of Egypt (2005);



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112297" title="Peu de rei" nonfiltered="895" processed="894" dbindex="45940">

Un peu de rei s un instrument de mesura usat, sobretot, en mecnica i en la fabricaci de tota mena d'objectes. Sol estar graduat en millmetres, i el seu rang tpic s de 0 a 150 mm.

El peu de rei permet mesurar, per exemple, el dimetre d'una barra, el gruix d'una placa, la fondria i dimetre d'un forat, l'amplada d'una escletxa, etctera, amb una precisi tpica (o error) de 0,05 mm (mitja dcima de millmetre, o cinc centsimes).

Alguns peus de rei ms precisos divideixen cada dcima en cinc parts, i per tant permeten mesurar amb una precisi o error de 0,02 mm (dues centsimes de millmetre).

El principi de funcionament del peu de rei s el nnius. El nnius s el sistema d'escales que permet llegir variacions molt petites en la dimensi que s'est mesurant.

Si b el peu de rei convencional s un aparell de mesura totalment manual i mecnic, tamb hi ha peus de rei digitals que, sense nnius, permeten llegir el valor de la mesura directament en una petita pantalla.

Vegeu tamb.
 metrologia;
 metrotcnia;
 nnius;
 taller;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112298" title="Alexios Aristenos" nonfiltered="896" processed="895" dbindex="45941">
Alexios Aristenos (Alexius Aristenus, ) fou ecnom de la gran esglsia de Constantinoble el 1116. Va ser present al concili de Constantinoble d'aquell any i va editar Synopsis Canonum. Es sap que va escriure altres treballs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112299" title="Alexios" nonfiltered="897" processed="896" dbindex="45942">


Alexios de Constantinoble, patriarca de Constantinoble;
Alexios de Nicea, arquebisbe de Nicea;
Alexios Aristenos, escriptor religis.
Aleix;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112300" title="Ca Revolta" nonfiltered="898" processed="897" dbindex="45943">
Revolta s una associaci valenciana sorgida l'any 1991 de la redifinici del partit poltic Moviment Comunista del Pas Valenci (MCPV). Aquesta associaci impuls el projecte de Ca Revolta com a espai sciocultural obert, on pogueren confluir diversos projectes d intervenci en la societat (Collectiu del barri de la Coma o del Parc Alcosa, els Salvem, la Casa de la Dona, suport als immigrants, tallers autogestionats...) i alhora mantenir una activitat prpia a travs de collectius com la defensa del territori, per una altra globalitzaci ms justa, exclusi social, feminisme, nacionalisme... 

Per mantenir aquesta vinculaci amb altres collectius es cre el Centre de Recursos Just Ramrez, en record d un reconegut arquitecte i urbanista mort prematurament l any 1994. Ramrez fou impulsor de moviments ciutadans tan significatius, histricament, com  El Saler per al poble  i  El llit del Tria s nostre i el volem verd , aix com el moviment de vens de la ciutat de Valncia. 

El local s un palau originari dels segles XV i XV, situat a Velluters, un dels barris ms degradats del casc histric de Valncia. La compra es realitz l any 1998. Rehabilitat per l arquitecte Carles Dol, es destin la planta baixa i primer pis al Centre Sciocultural Ca Revolta, que compta amb cafeteria, sala d'espectacles, sala d'exposicions i xarrades i dos espais per a reunions i tallers.

En l'actualitat, desprs d'haver estat clausurat en dues ocasions per problemes legals amb l'Ajuntament de Valncia, Ca Revolta es mant com a centre social.

Enllaos externs.
Web de Ca Revolta ;
Imatges de Ca Revolta ;
El callejero de Pginas Amarillas;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112301" title="Aleix I Estudites" nonfiltered="899" processed="898" dbindex="45944">
Aleix I Estudites o Alexios (), fou Patriarca de Constantinoble i monjo del monestir d'Studios (del que deriva el seu nom d'Estudita) (fundat el 460).

Va succeir a Eustaqui I de Constantinoble el 1025. El 1034 va coronar a l'emperador Miguel IV, el favorit de Zoe, desprs de eliminar a Rom III. El germ de Miguel, Joan, volia assolir el patriarcat per Aleix va avortar els plans (1036). 

Va morir el 1043.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112302" title="Alexios de Nicea" nonfiltered="900" processed="899" dbindex="45945">
Alexios (       ) fou  arquebisbe metropolit de Nicea. Va compondre un Canon o Himne a Sant Demetri el mrtir. No se sap segur  l'poca en qu viure.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112303" title="Alexon" nonfiltered="901" processed="900" dbindex="45946">
Alexon       ) fou un aqueu que servia a la guarnici cartaginesa de Lilibea quan era assetjada pels romans el 250 aC. Els gals mercenaris van planejar entregar la ciutat als romans, per Alexon, del que ja una vegada havia salvat Agrigent d'un intent similar dels mercenaris, va alertar al comandant cartagins Himilc; aquest va imposar disciplina i va aconseguir avortar el pla dels gals.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112304" title="Luci Ali" nonfiltered="902" processed="901" dbindex="45947">

Luci Ali (Lucius Alienus) fou un edil de la plebs el 454 aC. s fams perqu va acusar a Veturi (Veturius), el cnsol de l'any anterior, de quedar-se amb part del bot que havia guanyat a la guerra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112306" title="Luci Cinci Aliment" nonfiltered="903" processed="902" dbindex="45948">
Luci Cinci Aliment (Lucius Cincius Alimentus) fou un fams antiquari i jurista rom, que fou pretor de Siclia el 209 aC amb comandament de dues legions. Va escriure una historia sobre la seva pres durant la Segona Guerra Pnica i una histria de Gorgias Leontinus; que probablement van integrar els seus Annales. s esmentat per Festus gracies al qual s'han conservat alguns fragments.

Alimentus va escriure De Officio Jurisconsulti, (al menys dos llibres),  De Verbis priscis, De Consulum Potestate, De Comitiis, De Fastis, (dos llibres), Mystagogicon, i alguns llibre del grup De Re Militari. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112308" title="Senyal analgic" nonfiltered="904" processed="903" dbindex="45949">
Un senyal analgic s qualsevol senyal continu en temps i amplitud. A diferncia dels senyals digitals, una petita variaci del senyal t significat i no s'atribueix noms al soroll. El terme senyal analgic sembla un argot propi de les telecomunicacions, per no s aix, ja que tamb apareix en sistemes mecnics, hidrulics o altres sistemes que utilitzen aquests tipus de senyals.

Habitualment, un senyal analgic presenta semblana respecte a la informaci que transporta. Aix, el solc d'un disc de vinil, si l'observem en detall amb l'ajut d'una lupa o microscopi, t la mateixa forma que les ones sonores del so que representa. Per aix diem que el disc de vinil s un enregistrament analgic, perqu les ones de pressi en l'aire (so) han donat lloc a unes ondulacions geomtricament semblants en el solc.

La cinta de casset s tamb un registre analgic, ja que les variacions en la intensitat del camp magntic al llarg de la cinta sn una cpia de les variacions de pressi en l'aire (so).
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112309" title="Allucius" nonfiltered="905" processed="904" dbindex="45950">
Allucius fou un prncep dels celtibers. Escipi li va donar la mes bonica de les noies verges fetes presoneres el 209 aC i va refusar els regals que els parents de la noia feien per recuperar-la. La histria es explicada per Tit Livi, Polibi, Valerius Maximus i Silus Italicus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112310" title="Allorcus" nonfiltered="906" processed="905" dbindex="45951">
Alorcus fou un iber probablement de famlia notable que era a Sagunt quant la ciutat estava assetjada pels cartaginesos i que va fer pressi perqu els saguntins acceptessin els termes imposats per Annbal i rendissin la ciutat (218 aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112312" title="Alfeu Mitileneu" nonfiltered="907" processed="906" dbindex="45952">
Alfeu Mitileneu (Alpheus Mytilenaeus, ) fou un poeta grec que va escriure una dotzena d'epigrames dels que foren incloses a l'antologia grega. Probablement va escriure en temps d'August pel que es dedueix dels seus propis epigrames (finals del segle I aC-segle I)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112313" title="Aliates II" nonfiltered="908" processed="907" dbindex="45953">
Aliates II (Alyates, )  fou rei de Ldia de la dinastia dels Mermnades, vers 621-564 aC (o 618-561 aC). Va succeir a Sadiates. El seu nom voldria dir "lle" (ldi walwi). 

 Famlia .

Aliates es va casar al menys dos cops: una vegada amb una princesa cria amb la que  va tenir a la seva filla Arienis (casada amb el rei dels medes) i al seu fill Cressos; i un altre vegada amb una dona grega amb la que va tenir un fill anomenat Pantale.

 Primeres campanyes .

Les seves primeres campanyes foren contra Milet quant encara era prncep i van durar sis anys abans de ser rei i cinc desprs. Segons Herdot va guanyar una gran batalla a un port prop de Milet, i un altre a la plana del Meandre. Va incendiar  un temple a Atenea i va demanar consell al oracle de Delfos per aquest no li va voler donar fins que no reconstrus el temple. Finalment es va acordar la pau, que permetia a Milet restar independent i els lidis s'oferien a reconstruir el temple, el que va fer vers el 613 aC).

Si Ldia en va treure alguna aventatge no es conegut, i podria ser que la guerra no hagus estat tant favorable finalment o be que calgus assegurar aquesta frontera davant del perill dels medes. Aliates va enviar una gran ofrena a l'oracle de Delfos. En aquest mateix perode va conquerir Esmirna, fet testimoniat per l'arqueologia. Un atac a Clazmenes va fracassar per els lidis van tenir el control dels ports d' Esmirna i Colof i potser alguna avantatge a Milet, i controlaven les valls del Meandre, el Caystros i el Hermos, i tota la Troade.

 Aliates a l'sia Menor Oriental .

Cap a l'est Aliates va conquerir Gordium antiga capital del Regne de Frgia on va edificar una fortalesa. Els cimmeris dividits en tribus nmades en procs de sedentaritzaci que vivien al centre de l'sia Menor, foren derrotats i desprs d'aquesta derrota els nmades foren molt menys actius.

La guerra amb els medes de Ciaxares de Mdia va durar cinc anys (590-585 aC). Fou provocada perqu alguns escites es van refugiar a la cort del rei desprs de ofendre al rei dels medes. Totes dues parts van aconseguir algunes victries no decisives. Un dia els dos exercits es van enfrontar a la vora del riu Halis i de repent es va produir un eclipsi que va espantar als combatents i rpidament es va acordar la pau en la que van entrar el synnesis (rei) de Cilcia i Labinetos (potser Nabnides) de Babilnia i es van establir matrimonis entre les dues parts: la filla d'Aliates, Arienis, es va casar amb Astages, fill del rei mede Ciaxares. La frontera es va fixar al riu Halis. Tales de Milet va establir la data exacta de l'eclipsi el 28 de maig del 585. La batalla fou coneguda com "Batalla de l'eclipsi".

Desprs va combatre als cimmeris, va ocupar Esmirna i va atacar Clazmenes. 

Pobles sotmesos .

Herdot dna una llista dels pobles que estaven sotmesos al rei Cressos, el successor d'Aliates, la majoria de les quals ja estaven sotmesos a Ldia abans d'arribar a rei, i per tant en temps d'Aliates: lidis, frigis, misis, mariandins, calibes, paflagons, tinis i bitinis, caris, jnics, doris, eolis i pmfils. De tots aquest pobles noms els darrers podrien ser una conquesta de Cressos, i la resta ja eren governats per Aliates, com a conquesta prpia o heretada. De Cria se sap que el rei Aliates va fer un enlla matrimonial amb una princesa cria que segurament va implicar una mena de dependncia.

 Successi.

Va morir el 561 o 560 aC desprs d un regnat de 57 anys i el va succer el seu fill Cressos, que als darrers anys ja estava associat al pare en el govern. Aliates fou enterrat a la plana de Sardes, a la vora del llac Gygae al cementiri reial de Bin Tepe; la tomba, descrita per Herdot, fou anomenada la "tomba del cortes" i t una circumferncia de 1,5 km.

La successi no fou tranqui-la i Cressos i Pantale es van disputar la corona, per Cressos finalment va triomfar. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112314" title="Alpios" nonfiltered="909" processed="908" dbindex="45954">

Alipi o Alpios (Alypius, ) fou un autor grec d'una obra musical titulada   (Introducci a la Msica), que va viure en temps de Juli l'Apstata. Es suposa que era nascut a Alexandria, i va morir bastant vell.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112315" title="Alpios de Constantinoble" nonfiltered="910" processed="909" dbindex="45955">
Alipi o Alpios (Alypius, ) fou un sacerdot de la gran esglsia de Constantinoble que va florir el 430.  Es conserva una carta que va escriure a Sant Ciril en grec en la que li demana resistncia contra l'heretgia de Nestori.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112317" title="Alipos" nonfiltered="911" processed="910" dbindex="45956">
Alipos (Alypus,       ) fou un escultor grec nascut a Sici. Va estudiar amb Naucides d'Argos. Va fer les esttues d'alguns espartans que havien participat a la victria d'Egosptams el 405 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112319" title="Gai Amafani" nonfiltered="912" processed="911" dbindex="45957">
Gai Amafani o Amafini (Caius Amafanius o Caius Amafinius) fou un antic escriptor rom que es va decantar per la filosofia epicria. Va escriure diverses obres que foren comentades per Cicer en forma critica. Cicer es l'nic que l'esmenta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112320" title="Amarant d'Alexandria" nonfiltered="913" processed="912" dbindex="45958">
Amarant o Amarantos d'Alexandria () fou un escriptor grec d'Alexandria. Va escriure un comentari sobre el "idillis" de Teocrit i un treball anomenat . Va viure al segle I.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112321" title="Amazones (mitologia)" nonfiltered="914" processed="913" dbindex="45959">


En mitologia grega les Amazones (en grec         ) foren una antiga naci llegendria de guerreres o un pas contemporani poblat per dones en els confinis del mn. Les llegendes semblen tenir una part real basada en les dones guerreres dels escites, per els grecs antics mai deixaren de sorprendre's d'aquesta inversi dels rols clssics. En un anticipat s modern, la paraula fou emprada sovint per referir-se a dones fortes i independents, en contrast amb els estereotips convencionals de dones febles i passives, actualment amazona t en aquests contextos certs matissos irnics (compareu Valquria.

 Les amazones de la mitologia grega .
Es deia que les amazones vivien al Regne del Pont prop de la costa del mar Euxino, on constituen un regnat independent sota el govern d'una reina, anomenada amb freqncia Hiplita ( la que deixa anar els seus cavalls ). Se suposava que havia fundat moltes ciutats, entre elles Esmirna, Efes, Sinope i Pafos. Segons altres fonts, originalment arribaren al Termodont des del Palus Maeotis ( Llac Mareotis , el Mar d'Azov).

En moltes versions, cap home tenia perms per residir al pas de les amazones, per un cop a l'any, per evitar l'extinci de la seva raa, aquestes visitaven els gargaris, una tribu vena. Els nens mascles que naixien d'aquestes visites eren sacrificats o enviats un altre cop amb els seus pares; les nenes es quedaven amb elles i eren criades per les seves mares, i ensinistrades en les tasques del camp, la caa i l'art de la guerra.

A La Ilada, s'anomena a les amazones com Antianares ( les que lluiten com homes ). Herodot les anomen Andrctones ( assassines d'homes ).

Les amazones apareixen relacionades amb diverses llegendes gregues. Invaren Lcia per foren derrotades per Belerofont, que havia estat enviat a lluitar contra elles per Iobates, el rei d'aquest pas, amb l'esperana que trobs la mort en mans de les amazones. La reina les port a la victoria contra els atlants i les gorgones.


Varen atacar els frigis, que foren ajudats per Pram que era jove. Tot i aix durant la seva vellesa, i cap al final de la Guerra de Troia, les seves antigues oponents es posaren al seu costat contra els grecs sota el comandament de la reina Pentesilea, qui fou morta per Aquilles

La novena feina imposada a Heracles per Euristeu fou aconseguir la possessi del cintur de la reina amazona Hiplita. Fou acompanyat pel seu amic Teseu, qui va raptar a la princesa Antope, germana d'Hiplita, un incident que va portar a la invasi d'tica en represlia, on Antope mor lluitant al costat de Teseu. Tanmateix en algunes versions, Teseu es casava amb Hiplita i en altres ho feia amb Antope, que no moria. La batalla entre els atenesos i les amazones es commemora amb freqncia en un gnere artstic expressament dedicat, l'amazonomaquia, escultures de marbre com els del Parten.

Tamb es diu que les amazones haurien emprs una expedici militar contra l'illa de Leuce, a la desembocadura del Danubi, on les cendres d'Aquiles havien estat depositades per Tetis. El fantasma de l'heroi mort s'aparegu atemorit als cavalls, que llencaren i trepitjaren a les invasores, obligant-les a retirar-se. Es diu que Pompeu les va trobar a l'exrcit de Mitrdates VI del Pont.

Se senten histries sobre elles en l'poca d'Alexandre Magne, quan alguns dels seus bigrafs esmentaven que la reina amazona Talestris va visitar i fou mare amb ell. Tanmteix, altres bigrafs qestionen aquesta afirmaci, incloent a Plutarc, considerat mpliament una font secundria. Als seus escrits, aquest esmenta que quan un comandant naval d'Alexandre, Onesicrit, estava llegint el passatge sobre l'amazona de la seva histria d'Alexandre al rei Lismac de Trcia, que va participar en l'expedici original, aquest li somrigu i li digu I on era jo, llavors?.

A lEneida, l'escriptor rom Virgili va prendre prestat molts mites de les amazones pel seu personatge de la donzella guerrera volsca Camilla.

 Orgens escites .
En una excavaci de jaciments samartians el 2003 realitzada per la Dra. Jeannine Davis-Kimball fou trobada una tomba en qu estaven soterrades dones guerreres, el que va prestar certa credibilitat als mites sobre les amazones. Darrere d'aquesta excavaci, la Dra. Davis-Kimball i el Dr. Joachim Burger compararen material gentic del jaciment amb el de kurgan, trobant un sorprenent lla gentic, verificat posteriorment per la Universitat de Cambridge .

Abans que l'arqueologia moderna descobrs alguns dels soterraments escites de donzelles guerreres sepultades sota kurgan a la regi Altai de Sibria, on per fi forma concreta als relats grecs de les amazones a cavall, l'origen de la histria de les amazones ha estat objecte d'especulaci entre investigadors clssics. A l'Encyclopaedia Britannica de 1911 variava les segents hiptesis que es detallen tot seguit.

Mentre alguns consideren a les amazones un poble purament mstic, altres les suposen un fonament histric. Les detates a les que prestaven culte eren Ares (que sistemticament se les asigna com un Du de la guerra, i com un du de Trcia i generalment d'origen nrdic) i Artemisa, no la deessa grega normal aix anomenada, sin la detat asitica equivalent en alguns aspectes. Es conjetura que les amazones eren originalment les sacerdoteses i serventes del temple (hierodulae) d'aquesta deessa, i que l'amputaci del pit corresponia amb l'automutilaci del du Atis i els gals, els sacerdots romans de Cibeles. Una altra teoria s que, a mesura que s'extenia el coneixement de la geografia, els viatgers tornaven explicant histries de les tribus governades nicament per dones que tenien obligacions que a la resta de llocs es considerava exclusives de l'home, a qui s'assegurava els drets de la noblesa i l'herncia, i que tenia el control suprem de tots els assumptes. D'aqu sorg la creena en les amazones com una naci de dones guerreres, organitzada i governada totalment per dones. Segons J. Vurtheim les amazones eren d'origen grec totes les amazones sn arqueres, i la prpia Diana fou una amazona. S'ha suggerit que el fet que la conquesta de les amazones s'atribueixi a dos famosos herois de la mitologia grega, Heracles i Teseu (a qui s'asignava generalment la tasca d'enfrontar-se a monstres i ssers impossibles, per utilitzats com exemples pel perill i el mal permanents) demostra que eren una illustraci mstica dels perills que aguaitaven els grecs en les costes d'sia Menor. Potser pot pensar-se que les amazones representaven el conflicte entre la cultura grega de les colnies del Mar negre i el barbarisme dels habitants nadius.

Herodot explicava que els samartians eren descendents de les amazones i els escites. Els seus orgens escites/sakas/cimeris/gomeris es veuen reforats ms encara per la seva procedncia dels escites del Termodont que invaren aquella regi procedents dels voltants del Mar d'Azov i el seu s de l'arc i les fletxes com arma principal, aix com el costum de lluitar en cavall.

Els autors de l'Edat Mitjana i el Renaixement acreditaven a les amazones la invenci de la destral de guerra. Aix est probablement relacionat amb el sagaris, una arma semblant a una destral associada tant amb les amazones com amb les tribus escites pels autors grecs. Paulus Hector Mair expressa la seva sorpresa sobre que aquestes armes hombrunes haguessin estat inventades per una tribu de dones, per accepta l'atribuci per respecte a l'autoritat de Johannes Aventinus.




Vegeu tamb.
 Guerra de Troia;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112322" title="Ambrosius Alexandrinus" nonfiltered="915" processed="914" dbindex="45960">
Ambrosius Alexandrinus fou un noble i cortes rom que vivia vers el 230. Va pertnyer primer a la secta cristiana dels valentinians i desprs a les dels marcianistes, per fou convenut per Orgenes; fou ordenat diaca. Va convncer a Orgenes d'escriure els seus Comentaris (           ). Durant la persecuci de Juli Mxim (236) va actuar com a confessor. Va morir entre el 247 i el 253.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112323" title="Acer inoxidable" nonfiltered="916" processed="915" dbindex="45961">

L'acer inoxidable s un producte metallrgic que resulta d'afegir a l'acer una proporci bastant elevada de crom, o de crom i nquel.

Aix doncs, la qualitat d'inoxidable no prov de cap capa protectora superficial, sin que es deu a l'aliatge, a la mescla de metalls.

L'acer inoxidable, per la seva resistncia qumica, s'utilitza per fer mobiliari urb, coberts i estris de cuina, estris de cirurgia, mquines per a les indstries dels aliments, qumica i farmacutica, rentadores i rentavaixelles, elements ornamentals en els edificis, peces per a vaixells, estris de laboratori, rellotges, etc.

Un acer inoxidable bastant emprat s el 18-10, que cont un 18% de Cr i un 10% de Ni.

Existeixen molts tipus d'acers inoxidables segons la seva aplicaci. La majoria d'ells no sn ferromagntics, s a dir, no sn atrets per un imant.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112325" title="Ambrsios" nonfiltered="917" processed="916" dbindex="45962">
Ambrsios fou un escriptor religis grecoegipci que vivia a Alexandria el 393. Va escriure uns comentaris sobre Job i un llibre en vers contra Apollinar de Laodicea que no es conserven.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112326" title="Amenies" nonfiltered="918" processed="917" dbindex="45963">
Amenies Ameinias,         ) fou el germ petit d' Aeschylus, segons Herdot, o el de Decelea segons Plutarc, que es va distingir a la batalla de Salamina el 480 aC al ser el primer a atacar les naus perses.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112327" title="Aminocles" nonfiltered="919" processed="918" dbindex="45964">
Amenocles           ) fou un constructor de vaixells de Corint que va visitar Samos el 704 aC i va construir quatre vaixells pels illencs. Els trirrems foren inventats a Corint per no consta que ho foren per Amenocles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112328" title="Amepsies" nonfiltered="920" processed="919" dbindex="45965">
Amepsies (        ) fou un poeta cmic d'Atenes contemporani d'Aristfanes a la segona meitat del segle V aC. Les seves comdies (les sis darreres a la segent llista) corresponen a la comdia mitjana.

 Obres .
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112329" title="Amelesgores" nonfiltered="921" processed="920" dbindex="45966">
Amelesgores (Amelesagoras,  ) o Melesgores (Melesagores, ) fou un historiador grec suposadament de Calcednia. Es probablement el mateix historiador que tamb es fet originari d'Eleusis (Mxim de Tir) i d'Atenes (Antgon de Carist). Va escriure sobre l'tica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112330" title="Amlios" nonfiltered="922" processed="921" dbindex="45967">
Amlios o Ameli (Amelius, ) fou un filsof platnic que a Suides se'l fa nascut a Apamea (Sria) i Porfiri diu que va nixer a la Toscana. Fou deixeble de Plot (Plotinus) i mestre de Porfiri.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112331" title="Amentes" nonfiltered="923" processed="922" dbindex="45968">
Amentes (       ) fou un metge grec esmentat per Gal que va inventar alguns aparells per la medicina. s esmentat tamb com Amintes (Amyntas). Va viure al segle II. Probablement es la persona que fou executada per ordre de Ptolemeu II Filadelf (284-246aC) el 264 aC acusat de complot contra la seva vida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112332" title="Amries de Macednia" nonfiltered="924" processed="923" dbindex="45969">
Amries de Macednia (Amerias,) fou un escriptor macedoni que va escriure l'obra , que parla del significat de les paraules, i un altra anomenada . L'esmenten Ateneu i Apolloni Rodi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112334" title="Ameristos" nonfiltered="925" processed="924" dbindex="45970">
Ameristos  Ameristus,          ), fou un gemetra grec germ del poeta Stesichorus. s esmentat per Proclus. Va viure al segle VII aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112335" title="Amiton d'Eleutheres" nonfiltered="926" processed="925" dbindex="45971">
Amiton d'Eleutheres () fou un poeta cretenc que es considerat el primer que va cantar poemes d'amor. Els seus descendents foren anomenats els Amitores (). L'esmenta Ateneu com Amiton, per pel nom dels descendents, el seu nom correcte no devia ser Amiton (o Amit en catal) sin Amitor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112337" title="Ammi" nonfiltered="927" processed="926" dbindex="45972">
Ammi (Ammianus, ) fou un escriptor epigramatista rom de naixement, per grec de cultura. A l'antologia grega i ha 27 epigrames d'Ammi i se'n coneixen un parell ms. Fou contemporani dels emperadors Traj i Adri.

Vegeu tamb: Ammi Marcell



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112341" title="Ammon el gemetra" nonfiltered="928" processed="927" dbindex="45973">
Ammon el gemetra (grec: ) fou un gemetra rom d'origen incert que va mesurar les muralles de Roma al temps de la primera invasi dels gots i va obtenir un resultat de trenta km de circuit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112342" title="Ammon d'Adrianpolis" nonfiltered="929" processed="928" dbindex="45974">
Ammon d'Adrianpolis (grec: ) fou bisbe de la ciutat d'Adrianpolis l'any  400. Va escriure en llengua grega "sobre la resurrecci" contra Orgenes. Va estar present al concili de Constantinoble l'any 394.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112344" title="Ammon d'Elerquia" nonfiltered="930" processed="929" dbindex="45975">
Ammon d'Elerquia (grec: )fou bisbe d' Elearchia a la Tebaida (Egipte) a finals del segle IV i principis del segle V.

Tefil d'Alexandria li va dirigir una carta cannica que en la seva versi llatina es titula De Vita et Conversatione SS. Pachomii et Theodori.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112345" title="Ammonianos" nonfiltered="931" processed="930" dbindex="45976">
Ammonianos (Ammonianus,           ) fou un escriptor grec que va viure al segle V. Es va dedicar a l'estudi dels poetes grecs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112346" title="Ammnios" nonfiltered="932" processed="931" dbindex="45977">


Antroponmia:
Ammonios fou el favorit del rei selucida Alexandre I Balas.
Ammnios d'Alexandria (escriptor) fou un dels mestres de l'escola gramtica fundada per Aristarc.
Ammnios d'Alexandria (religis) fou un prevere i ecnom de l'esglsia d'Alexandria.
Ammnios el gramtic  fou un professor de gramtica a Alexandria al final del segle IV.
Ammnios (escriptor) fou un escriptor grec fill d'Herimees.
Ammnios de Lampres o Lamprae fou un filsof peripattic del segle I.
Ammnios Littom fou un metge d'Alexandria.
Ammnios el monjo fou un monjo del segle IV.
Ammnios (poeta) fou un poeta grec que va viure durant el regnat de Teodosi II.
Ammnios (poeta peripattic) fou un filsof i poeta peripattic grec.
Ammnios (ambaixador) fou l'ambaixador que el rei Ptolemeu XII Auletes va enviar a Roma el 56 aC.
Ammnios Saccas va fundar una escola platnica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112347" title="Ammnios d'Alexandria (escriptor)" nonfiltered="933" processed="932" dbindex="45978">
Ammoni o Ammnios d'Alexandria (Ammonius, ) fou un dels mestres de l'escola gramtica fundada per Aristarc. Va escriure comentaris sobre Homer, Pndar i Aristfanes, que no s'han conservat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112348" title="Ammnios d'Alexandria (religis)" nonfiltered="934" processed="933" dbindex="45979">
Ammoni o Ammnios d'Alexandria (Ammonius, ) fou un prevere i ecnom de l'esglsia d'Alexandria. Va nixer en aquesta ciutat el 458. Va escriure en grec "De la diferencia entre naturalesa i persona" contra l'heretgia monofisita d'Eutyches i Dioscorus; una "Exposici del llibre d'Actes", un "Comentari dels salms", "De l'hexameron" i "de Sant Joan Baptista".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112349" title="Ammnios el gramtic" nonfiltered="935" processed="934" dbindex="45980">
Ammoni o Ammnios el gramtic (Ammonius Gramaticus, ), fou un professor de gramtica a Alexandria al final del segle IV. Fou tamb sacerdot d'Apis. Quan el bisbe Tefil va aniquilar les antigues religions a Egipte, Ammnios i el seu company Heldios van fugir a Constantinoble on van exercir la seva professi. Va escriure en grec "de les diferencia de paraules o del seu significat" (). Fou mestre de Scrates.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112350" title="Ammnios (escriptor)" nonfiltered="936" processed="935" dbindex="45981">
Ammoni o Ammnios (Ammonius, )  fou un escriptor grec fill d'Herimees. Va estudiar  amb son germ  Helidor a Atenes amb Procle (que va morir el 484), i fou mestre de Simplici, Asclepi de Tralles, Joan Filop, i Damasci.  Va escriure uns comentaris en grec sobre Plat i Ptolemeu que no es conserven. Si que es conserven els "Commentaris sobre l'Isagogue de Porfiri, o els cinc predicadors", "De les categories d'Aristtil", i "De la interpretaci".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112351" title="Ammnios de Lampres" nonfiltered="937" processed="936" dbindex="45982">
Ammoni o Ammnios de Lampres o Lamprae (Ammonius, ) fou un filsof peripattic del segle I. Fou mestre de Plutarc. Se li atribueix el tractat . Un altra obra esmentada per Ateneu amb el ttol  tamb podria ser obra seva.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112352" title="Ammnios Littom" nonfiltered="938" processed="937" dbindex="45983">
Ammoni o Ammnios (Ammonius Lithotomus,  ) fou un metge d'Alexandria esmentat per Cels que va viure al segle III aC. Va inventar el sistema de partir les pedres quant eren massa gran per la seva extracci i va rebre el sobrenom de Littom ().


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112353" title="Ammnios el monjo" nonfiltered="939" processed="938" dbindex="45984">
Ammoni o Ammnios el monjo (Ammonius,  ) fou un monjo grecoegipci del segle IV.

Fou un dels anomenats el "quatre grans germans" (per la seva altura) deixebles de Pambo, el monjo de la muntanya Ntria. Va estudiar religi i el 339-341 va acompanyar a Sant Atanasi a Roma. El 371 Pere II va succeir a Atanasi i aviat va haver de fugir davant les persecucions dels arrians, i Ammnius es va retirar a Palestina i va veure els patiments dels monjos del Sina (377) i d'altres de la costa de la mar Roja. Sobre aix va escriure mes tard al retornar a Egipte. Fou tradut al grec per un sacerdot de Naucratis anomenat Joan i l'obra es coneix sota el nom llat de Christi Martyrum Electi triumphi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112354" title="Ammnios (poeta peripattic)" nonfiltered="940" processed="939" dbindex="45985">
Ammoni o Ammnios  (Ammonius, ) conegut tamb com Ammnios el peripattic, fou un filsof i poeta peripattic grec que va escriure alguns poemes i declamacions. Se l'ha confs han el mestre de Plot (Plotinus), per era una persona diferent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112355" title="Ammnios (poeta)" nonfiltered="941" processed="940" dbindex="45986">
Ammoni o Ammnios  (Ammonius,  ) fou un poeta grec que va viure al regnat de Teodosi II. Va escriure entre d'altres un poema sobre la revolta dels gots dirigits per Gainas (400) que fou llegit a l'emperador el 438 i el va aprovar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112356" title="Ammnios (ambaixador)" nonfiltered="942" processed="941" dbindex="45987">
Ammoni o Ammnios (Ammonius,  )  fou l'ambaixador que el rei Ptolemeu XII Auletes va enviar a Roma el 56 aC per demanar ajut contra els alexandrins revoltats. Probablement es el mateix Ammnios que s esmentat al 44 aC al servei de Clepatra VII.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112357" title="Ammoni Saccas" nonfiltered="943" processed="942" dbindex="45988">
Ammoni Saccas () fou un transportador de sacs d Alexandria (una feina oficial consistent en el transport dels sacs de gra que arribaven o sortien de la ciutat) que fou educat en una famlia cristiana, per va renunciar a aquesta fe i va fundar una escola filosfica platnica, on va tenir com a deixebles a Long, Herenni, Plot, Orgenes i Sant Hracles, especialment. Hi ha qui el presenta com un predecessor una mica important del neoplatonisme. Va morir el  amb ms de .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112358" title="Ammet" nonfiltered="944" processed="943" dbindex="45989">
Ammet (Amometus, ) fou un escriptor grec de data indeterminada. Va escriure un llibre sobre el poble anomenat els attacs (attaci) que s esmentat per Plini el Vell, i un altra titulat .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112359" title="Amonfraretos" nonfiltered="945" processed="944" dbindex="45990">
Amonfraretos (           ) fou un comandant espart que va refusar retirar les seves forces cap a una plana propera el dia abans de la batalla de la batalla de Platees (479 aC) com li ordenava Pausnies, perqu considerava que aquest moviment era com una fugida.  Va accedir finalment quant la resta de l'exrcit va fer el moviment que se li havia ordenat. A la batalla de Platees va morir en la lluita i fou enterrat entre els "irenes".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112360" title="Amorges de Cria (strapa)" nonfiltered="946" processed="945" dbindex="45991">
Amorges de Cria fou strapa persa de Cria. 

Quant la Jnia es va revoltar, una part important de les ciutats de Cria es va afegir a la lluita i Amorges va reunir les seves forces i va morir en un combat el 498 aC. Es sospita que aquest Amorges fos el mateix Amorges que figura com a general a l'exrcit enviat a Cria pel rei de Prsia Darios I el Gran quan es va iniciar la rebelli i que anava dirigit per un gendre del rei de nom no indicat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112361" title="Amorges de Cria (pretendent)" nonfiltered="947" processed="946" dbindex="45992">
Amorges de Cria era fill bastard del prncep aquemnida Pisutnes (strapa de Ldia) i va encapalar una revolta a Cria vers el 414 aC,  continuant amb la revolta iniciada a Ldia per seu pare contra el rei Darios II de Prsia Nothus.

Empressonat el seu pare pel nou strapa de Ldia Tisafernes, i executat per orde reial, el seu fill Amorges, va continuar la revolta a Cria on dominava el port d'Iasos (entre Milet i Halicarns) i va tenir el suport atenenc. Tisafernes, va rebre orde de posar fi a la revolta, per Amorges, amb suport de mercenaris grecs facilitats per Atenes va poder resistir, ja que el setge de Iasos era impossible per la seva situaci. 

La guerra entre Atenes i Esparta es va reprendre (aquesta part de la guerra, del 413 aC al 404 aC,  es coneguda com la guerra de Declia) i amb la derrota atenenca a Siracusa (413 a 411 aC) el suport a Amorges es va acabar. Tisafernes va pactar amb els espartans (412) pel qual aquestos donarien suport al rei de Prsia contra qualsevol rebel. A comenaments del 411 aC els vaixells espartans es van acostar a Iasos i foren confosos amb vaixells atenencs, podent entrar al port; quan se'n van adonar de  l'error ja era massa tard. 

Amorges fou fet presoner pels espartans i entregat a Tisafernes; els seus mercenaris van canviar de bndol. Amorges probablement va morir executat per la seva sort final es de fet desconeguda.

Molts atenencs pensaven que el suport atenenc a Amorges havia estat la causa del suport persa als espartans en la guerra del Pelopons


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112362" title="Ampeli" nonfiltered="948" processed="947" dbindex="45993">
Ampeli (Ampelius) fou un magistrat rom, possible autor de Lucii Ampelii Liber Memorialis que fou composat segons els erudits abans del 305.

Va exercir com a magister officiorum, procnsol i praefectus urbi sota Valentini I i els seus immediats successors. Va intervenir en 13 lleis del Codi Teodosi.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112364" title="Amfcrates" nonfiltered="949" processed="948" dbindex="45994">


 Amfcrates, sofista i retric grec d'Atenes.
 Amfcrates, escultor grec probablement d'Atenes.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112365" title="Amfcrates (retric)" nonfiltered="950" processed="949" dbindex="45995">
Amfcrates (Amphicrates,           ) fou un sofista i retric grec d'Atenes. Va viure el segle I aC i vers el 70 aC fou exiliat d'Atenes i va anar a Selucia del Tigris. Va estar en estretes relacions amb Clepatra, la dona del rei Tigranes II d'Armnia el gran, i filla de Mitridates VI Eupator el gran del Pont. Fou apartat del contacte amb els grecs per les sospites que va aixecar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112366" title="Amfcrates (escultor)" nonfiltered="951" processed="950" dbindex="45996">
Amfcrates (Amphicrates,           )  fou un escultor grec probablement d'Atenes. La seva obra principal fou la de la cortesana Leana (la lleona) que est data vers el 500 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112367" title="Samria" nonfiltered="952" processed="951" dbindex="45997">
Samria (llat Samaria, grec            , hebreu:          , rab:         , S mariyy n o        , As-Samarah o            , Djebal Nablus) fou un districte de Palestina entre Judea i Galilea, entre Jenin (antiga Ginaea) i la toparquia d' Acrabatta (entre Nablus i Jeric); el lmit nord estava marcat per les muntanya que des el mont Carmel anaven cap al sud-est. Foren els territoris de les tribus d'Efram i de Manass. Literalment vol dir Muntanya de Vigilncia, o Torre de Vigilncia i s'usa per la part muntanyosa del nord de Cisjordnia.

Segons la Bblia, el territori de Xmer fou comprat al seu propietari pel rei Omr d'Israel, per la construcci d'una ciutat, que es va dir Shomeron (Samria) com a nova capital del regne en lloc de Tirs (vers 884 aC). En assiri fou coneguda com "Beth-khumri" ("La casa-palau d'Omri").

Durant el regnat d'Acab fou assetjada per Ben Hadad II de Damasc i 22 reis vassalls, per fou rebutjat. Un segon atac tamb va fracassar al segent any. En temps de Joram, Ben Hadad va atacar altre cop la ciutat i quan estava a punt de conquerir-la va aixecar el setge al tenir notcies de qu s'acostava un exrcit desconegut.

Salmanassar V va envair el Regne d'Israel i va assetjar Samria el 723 aC durant tres anys i fou finalment capturada per Sargon II. Les tribus de la zona foren deportades a Assria.

La ciutat va existir sota assiris i babilonis per noms va agafar importncia sota els perses a partir de la segona meitat del segle VI aC quan Prsia va permetre el retorn dels jueus. La famlia local dels Sanballat i el govern dels sacerdots de Jerusalem van tenir considerables diferncies.

El 332 aC la ciutat es va convertir en ciutat hellenstica i quan els samaritans es van revoltar s'hi van establir milers de soldats macedonis. La ciutat fou destruda per Joan Hirc el 108 aC per sota Alexandre Janeu tornava a estar poblada.

El 63 aC fou incorporada a la provncia romana de Sria i l'any 30 aC fou reanomenada Sebaste (Sebastos en grec es equivalent a Augustus). A finals del segle II fou reconstruda quan Septimi Sever la va convertir en colnia.

Al segle V s'hi va fundar una baslica ja que se suposa que fou el lloc d'enterrament de Sant Joan Baptista, i ms tard s'hi va afegir un monestir; al segle XII els croats hi van construir una catedral que al segle XIII va esdevenir mesquita.

S'hi han fet excavacions el 1908, 1909, 1910, 1931, 1935 i als anys 60.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112368" title="Samaritans" nonfiltered="953" processed="952" dbindex="45998">


Els samaritans sn un poble diferenciat dels israelites, que viu a Israel i alguns al territori de l' Autoritat Nacional Palestina.

Desprs de la invasi i ocupaci assria de Samria al segle VIII aC els habitants de la zona foren deportats i a la regi es van establir nous habitants, rabs, sirians i de Mesopotmia, que barrejats amb els que van quedar al lloc van originar la naci dels samaritans.

Inicialment adoraven els seus dus per desprs van rebre ensenyament de la religi jueva i van crear una religi sincrtica en qu s'adorava al du israelita per tamb als altres dus.
La moderna religi dels samaritans presenta diverses diferncies amb la religi jueva. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112369" title="Samarobriva" nonfiltered="954" processed="953" dbindex="45999">
Samarobriva fou una ciutat del poble dels ambians (ambiani) de la Gllia  a la vora del Samara (Somme). Csar hi va reunir als representants dels estats gals el 54 aC abans de passar el hivern i ell mateix va restar a la ciutat. Claudi Ptolemeu l'esmenta com la capital dels ambians. Apareix mes tard com a "Civitas Ambianorum" i com a Samarobriva a l' Itinerari d'Anton i a la Taula de Peutinger. Es amb molta probabilitat la moderna Amiens.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112371" title="Sambastes" nonfiltered="955" processed="954" dbindex="46000">
Sambastes (sambastae,          ) fou una de les tribus de la Pattalene, districte proper a les boques de l'Indus. Son esmentats per Arri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112372" title="Same" nonfiltered="956" processed="955" dbindex="46001">
Same (    ) fou la ciutat mes antiga de Cefalnia a la costa oriental a la costa del canal que separava l'illa de la d'Ithaca. Junt amb altres ciutats de l'illa es va aliar a Atenes el 431 aC. Fou sotmesa pels romans el 189 aC junt amb les altres ciutats, per es va revoltar al cap de poc i noms fou conquerida desprs d'un setge de quatre mesos. Els habitants foren venuts com esclaus. La ciutat va desaparixer i ja noms quedaven unes restes en temps d'Estrab. La ciutat moderna es diu Samo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112374" title="Samikon" nonfiltered="957" processed="956" dbindex="46002">
Samikon (Samicum,        ) fou una ciutat de Triflia a l'lide, propera a la costa entre les muntanyes Alfeios i el riu Neda. Estrab diu que originalment es va dir Samos (     ) perqu era a un turo (Samos volia dir antigament "altures")  i inicialment fou una fortalesa que va donar nom a la plana i a la ciutat.

Ocupada per la Lliga Etlia sota Polisperc en lluita contra la Lliga Arcdia , Filip V de Macednia la va ocupar el 219 aC.

A la seva rodalia, a la costa hi havia el temple del Posid sami amb una cova i oliveres, que fou el centre religis de sis ciutats de Triflia i sota la custodia de la ciutat de Makistos, la principal de Triflia. Tamb hi havia unes fonts medicinals

Les seves runes son a Khaiffa (       )






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112375" title="Porfirio Daz" nonfiltered="958" processed="957" dbindex="46003">

Jos de la Cruz Porfirio Daz Mori (15 de setembre, 1830 - 2 de juliol, 1915) va ser un heroi de guerra mexic, president (desprs considerat dictador) que governaria Mxic de 1876-1880 i de 1884-1911.

Carrera militar.
Porfirio Daz va comenar els seus estudis en un seminari catlic el 1845, per, l'any segent es va unir al batall Trujano com a voluntari per defendre el pas durant la guerra d'Intervenci Nord-americana. Ms tard va ingressar a l'Institut de Cincies i Arts d'Oaxaca per estudiar dret que acabaria el 1854. El 1855, any en qu iniciaria la revoluci d'Ayutla, es va aixecar en armes amb els revolucionaris que cercaven la restauraci del federalisme i la deposici del dictador Antonio Lpez de Santa Anna, comenant aix la seva carrera militar. El 1856 ja era capit de la infanteria de la Gurdia Nacional i el 1859 n'era el coronel efectiu.

Carrera poltica.

El 1861 va ser elegit com a diputat federal d'un districte de l'estat d'Oaxaca, alhora que era promogut a general de brigada. Durant els anys de la Intervenci Francesa, va prendre part de nombroses accions de guerra contra els invasors. El 1862 va encapalar la cavalleria en la famosa batalla de Puebla que derrotaria l'exrcit francs. El 1863, per, seria capturat pels invasors. Desprs de la seva fugida, el president en l'exili, Benito Jurez el volia fer Secretari de Defensa o Comandant en Cap de l'Exrcit, per Daz noms va acceptar el crrec de Comandant de l'Exrcit Central. 

El 1864 els conservadors imperials el van demanar que s'uns a llur causa, per Daz es va refusar. El 1866 va declarar formalment la seva lleialtat al president Jurez. El mateix any, el general de les forces imperials, el mariscal Bezaine el va oferir rendir la ciutat de Mxic si Daz se separava de Jurez. Un cop ms, Daz no va acceptar la oferta i va continuar la lluita armada contra els imperials i l'exrcit francs. L'emperador mateix, Maximili d'Habsburg, el va oferir el suport imperial a les causes liberals si Daz acceptava el crrec de Comandant de l'Exrcit Imperial, oferta que Daz tamb rebutjaria. Finalment, el 1867 Daz va encapalar les forces republicanes que guanyarien la batalla de Puebla i l'ltima batalla de la ciutat de Mxic desprs de la qual cauria l'Imperi i el republicanisme seria restaurat sota el lideratge de Benito Jurez.

Daz es va postular com a candidat d'oposici a Benito Jurez i va perdre en les eleccions presidencials de 1867 i 1871. En les ltimes eleccions va acusar al president de frau electoral, i va promulgar el Pla de la Noria per enderrocar el govern de Jurez, sota el lema "Sufragi Efectiu, No Reelecci", per les seves forces van ser derrotades en la batalla de La Bufa, Zacatecas. Desprs de la mort de Jurez, Sebastin Lerdo de Tejada, vicepresident, va assumir la presidncia, i va oferir amnistia als rebels. Daz va acceptar i es va retirar a la seva hisenda a l'estat de Veracruz. 

El 1874 va ser elegit com a diputat de l'estat de Veracruz. Enmig de la inestabilitat poltica i militar durant el govern de Lerdo de Tejada, Daz va planejar una rebelli el 10 de gener, 1876 coneguda com el Pla de Tuxtepec. Desprs d'enderrocar el president, va governar el pas per un perode (1876-1880) i ats que la constituci prohibia la reelecci immediata, el 1880, un dels seus seguidors, Manuel Gonzlez va ser elegit com el seu successor. El perode de Gonzlez es va caracteritzar per la corrupci i incompetncia, i el 1884 Daz es va postular com a candidat i va guanyar les eleccions presidencials amb facilitat, malgrat haver-se oposat abans a la reelecci. Desprs d'una esmena constitucional, va ser reelegit consecutivament, de vegades amb frau electoral, assassinats dels seus opositors i corrupci, fins el 1911. La premsa nacional va publicar el nou lema irnic de l'poca porifirana, "Sufragi Efectiu No, Reelecci". Encara que el Congrs mai no seria dissolt i que se celebrarien eleccions (fraudulentes), Daz va tenir el poder quasi absolut i governaria gaireb com dictador.

El Porfiriato: Pau i Progrs.

El llarg govern de Daz, conegut a Mxic com "El Porfiriato" va ser un perode de gran creixement econmic. Daz va promoure la modernitzaci del pas, el progrs tecnolgic, la inversi estrangera, la construcci de vies de ferrocarril i telgraf que unirien tots els estats, i l'explotaci dels recursos naturals, principalment del petroli, amb importants concessions a empreses nord-americanes i angleses. Va promoure les arts, i va comenar la construcci de edificis sumptuosos, com ara el Palau de Belles Arts. Tamb promouria la immigraci europea, principalment d'Itlia i Alemanya, oferint-los terres per "ensenyar als camperols indgenes les tecnologies agrries modernes". Daz va estar influenciat pel positivisme, la creena en el triomf de la cincia i del mtode cientfic, i va anomenar prominents positivistes, coneguts a Mxic com a cientfics, com a membres del seu gabinet, entre ells a Jose Yves Limantour, que reformaria el sistema fiscal del pas i que aconseguiria la estabilitat financera. Amb la desaparici o assassinat dels seus opositors, va aconseguir la "pau" necessria per promoure el desenvolupament econmic.Aquesta pau i progrs relatius es van assolir a costa de la sobreexplotaci de les classes camperola i obrera, concentrant la riquesa, el poder poltic i l'accs a l'educaci en un grapat de famlies possedores de grans latifundis.

Malgrat el creixement econmic, la prosperitat noms va beneficiar les classes altes, les empreses estrangeres i els grans terratinents, mentre que els camperols i els indgenes perdien les seves terres comunals i treballaven pels grans hisendats, que s'oposaven a la transformaci capitalista del camp i s'aferraven al sistema quasi feudal de les plantacions. La desigualtat social i econmica era fora terrible: les terres estaven en mans d'unes poques persones (les hisendes abastaven gaireb estats sencers) mentre que milions d'indgenes les llauraven i rebien salaris miserables. Aquesta seria una de les causes principals de l'aixecament armat de la Revoluci Mexicana de 1910.

La caiguda del seu rgim.
El 1908 en una entrevista amb el periodista nord-americ James Creelman, Daz va declarar que Mxic estava preparat per a la democrcia, que celebraria eleccions lliures el 1910 i que no es postularia com candidat presidencial. Francisco I. Madero, mexic liberal i socialista, educat a la Universitat de Califrnia a Berkeley, va respondre rpidament postulant-se coma candidat. Daz, per, no va complir la seva paraula, es va postular com a candidat, i va empresonar Madero que havia guanyat massa suport popular. Desprs d'un flagrant frau electoral, va aconseguir reelegir-se el 1910. Madero va convocar el poble per aixecar-se contra el govern dictatorial de Daz, donant inici a la Revoluci Mexicana. Daz va renunciar i es va exiliar a Frana, on moriria el 1915.

Cites.
 Es creu que Daz va encunyar la famosa frase: Pobre Mxic! Tan lluny de Du i tan a prop dels Estats Units!;
 Abans d'exiliar-se va declarar: Madero ha alliberat un tigre; vegem si podr controlar-lo. ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112378" title="Samni" nonfiltered="959" processed="958" dbindex="46004">
Samni (Samnium,         )  fou una regi d'Itlia. En sentit redut el Samni era el pas del samnites i en sentit ests era una regi administrativa formada pel pas samnita i algunes regions adjacents.

 Lmits .

El Samni limitava al nord amb els mars, els pelignes i els frentans; a l'est amb la Pulla; al sud amb Lucnia; i al sud-oest i a l' oest amb Campnia i Latium.

 Divisi del pas .

El pas estava dividit en regions naturals:

A la part nord vivien els caracens (caraceni) la mes al nord de les tribus samnites amb capital a Aufidena  a la vall del Sagrus.
Les fonts del Vulturnus tenien a Esrnia com a ciutat principal;
La vall del Tifernus amb Bovianum, era el cor del pas;
La regi al nord de Bojano fins als frentans incloent la vall del Sangro i que limitava amb Bovianum per tots costats era el districte on vivien els pentris (pentri) la tribu samnita mes poderosa.
A la vall del Calor i valls adjacents, hi havia el districte dels caudins (caudini);
A l'est de l'anterior districte hi havia el pas dels hirpins, considerats generalment samnites per amb un desenvolupament separat.
I del mont Hirpi cap a l'est, a l'alta vall de l' Aufidius una districte repartit entre el Samni (part muntanyosa) i la Pulla (part plana).

 Els samnites .

Els samnites foren un poble considerat d'origen sab (eren de llengua sabllica i sabllics eren anomenats tant els sabins com els samnites). Els samnites es van establir a regions ocupades per pobles oscs i van assimilar el seu llenguatge que era molt semblant a la llengua sabllica de la que l'osc era una branca.

Vers la segona meitat del segle V aC es van establir a Campnia on es van barrejar amb la poblaci local i van originar els campanis. Posteriorment van entrar a Lucnia i van desplaar a les tribus lucanes cap al sud. El pas entre el riu Silarus i al Sarnus tamb el dominaven per ms tard fou ocupat pels picentins (vegeu picentes).

Dels samnites es diu que eren guerrers i que eren molt valents, tenien hbits simple si frugals i conservaven les supersticions que caracteritzaven als sabins. Algunes de les seves ciutats eren obertes per altres eren fortificades (com Aesernia, Bovianum i Aufidena, segons demostra l'arqueologia) ; la seva activitat principal era la ramaderia.

 Histria .

Poc se sap dels samnites abans d'entrar en contacte amb els romans. Quan hi entren en contacte, el poble dels samnites estava format per quatre tribus: pentris, hirpins, caracens i caudins. Els frentans de vegades han estat considerats una cinquena tribu ja que eren samnites o molt propers, per sempre van mantenir una actitud allada de la resta. La constituci dels samnites es desconeguda, per es creu que hi havia una Lliga Federal (Lliga Samnita) i en temps de guerra es nomenava un comandant en cap suprem que portava el ttol de Embratur (sabllic per emperador).

La primera menci es produeix el 354 aC quan Roma i Samni van signar un tractat d'aliana. Segurament els samnites ja dominaven Esrnia i la vall del Volturnus i pressionaven cap a la vall del Liris llavors ocupada pels volscs, auruncs i altres tribus d'origen osc o ausoni.

Un temps desprs els sidicini, un petit poble, fou atacat pels samnites i van demanar ajuts als campanis, que tot i el seu origen samnita els hi van donar suport. Els samnites van atacar als campanis i van ocupar Mont Tifata que va obrir el cam cap a Cpua, i els va portar a aquesta ciutat. Els campanis van demanar ajut a Roma, i el senat, desprs de dubtar pel tractat d'aliana concertat feia poc, va decidir fer costat als campanis. Aix fou l'origen de la primera guerra samnita (343 aC).

Vegeu: Primera Guerra Samnita

Els samnites desprs de la pau (341 aC) foren aliats de Roma, tant en la guerra llatina, com desprs contra els volscs i usons. El sidiquins, sotmesos als samnites, van quedar sotmesos a Roma perqu els samnites van dirigir les seves armes cap al sud on va aparixer Alexandre I d'Epir que lluitava contra els lucans i avanava cap a Paestum; samnites u lucans foren derrotats en una gran batalla per Alexandre Mols per no va continuar el seu atac, i la seva mort a Pandsia el 326 aC els va deixar aquest costat lliure.

El mateix 326 aC va esclatar la segona guerra samnita deguda a que els samnites ajudaven als grecs de Palapolis i Nepolis contra els romans. 

Vegeu: Segona Guerra Samnita



El 304 aC els samnites van demanar la pau incondicional. L'hegemonia romana a Campnia fou reconeguda pels samnites i els samnites van haver de renunciar a  futures expansions territorials i probablement van haver de renovar el tractat d'aliana amb Roma. 

Desprs de la guerra Roma va actuar contra els grecs del sud, contra els mars i pelignes, i especialment contra la ciutat d'Arretium, on una revolta local va motivar la seva intervenci i aquesta va provocar l'aixecament general (302 aC); els rebels foren derrotats a Roselles i casi totes les ciutats etrries  van passar a formar part de Roma, quedant noms com a semi independents Vetulnia, Populnia i Volaterrae. Aix va crear ressentiments que els samnites esperaven aprofitar en benefici propi. La Lliga samnita va formar una aliana amb les ciutat d'Etrria, amb els umbres, els lucans, sabins i gals snons i va esclatar la tercera guerra samnita (aC) quant un partit dels lucans oposat a la aliana amb Samni va cridar en ajut a Roma.

Vegeu: Tercera Guerra Samnita

El 290 aC els samnites van haver de signar la pau amb el cnsol M. Curi Dentat, esdevenint aliats de Roma a la que haurien de subministrar soldats i materials, el que de fet els equiparava a la resta dels estats sotmesos a Roma que mantenien noms una nominal independncia.

El 282 aC els tarentins van formar una lliga contra Roma, en la que Samni hi va entrar, sota la direcci suprema de Pirros. Aix es de vegades anomenat Quarta guerra samnita.

Els samnites no van tenir molta activitat a la guerra i fins desprs de la batalla d'Heraclea no van enviar al primer contingent (279 aC). El 278 aC a la batalla d'Asculum els samnites van mostrar el seu valor per tot seguir Pirros va sortir cap a Sicilia. Quant el 274 aC Pirros va tornar fou derrotat per Curius a Benevent, els samnites, tarentins i els altres aliats (lucans i brucis) no podien fer front a Roma. El 272 aC, desprs de la caiguda de Trent en mans dels romans, els samnites, els lucans i els brucis es van sotmetre i van demanar la pau i el cnsol Espuri Carvili i Lluci Papiri Cursor II van celebrar els triomfs sobre els samnites. Una revolta dels caracens el 269 aC fou rpidament sufocada.

Desprs de la sotsmisi del 272 aC probablement els romans van endurir mes si es que era possible els termes de la dependncia samnita de Roma. Es van establir dos colnies romanes, una a Benevent al pas dels hirpins (268 aC) i un altre a Esrnia a la vall del Volturnus (264 aC).

El 216 aC els hirpins i la resta dels samnites excepte els pentris es van revoltar a favor d'Annbal. La part central del Samni es va lliurar dels combat mentre el pas del hirpins fou teatre de diverses lluites. Esrnia i Benevent mai foren ocupades pels cartaginesos. El 214 i el 212 aC els cartaginesos van fer operacions al territori dels hirpins. El 209 aC, al retirar-se Annbal, els hirpins i altres rebels samnites es van sotmetre a Roma. 

Ja no es torna a parlar d'aquest poble fins a la guerra social (91-89 aC) en qu van prendre activa part. Foren dels primers a sollevar-se seguits pels picentins i mars; un dels cnsols de la federaci italiana fou el samnita Caius Papius Mutilus, i la majoria dels generals principals dels italians (Marius Egnatius, Pontius Telesinus, i Trebatius) eren samnites. Desprs de la conquesta de la capital italiana Corfinium pels romans, la seu de la confederaci es va traslladar a la ciutat samnita de Bovianum, i des all a Esrnia. Sulla va derrotar finalment a Papius Mutilus, va conquerir Aeculanum i Bovianum per assalt i va reduir als hirpins, per la resta dels samnites va resistir i Nola no va poder ser conquerida. Al final del 89 aC quant ja casi totes les nacions s'havien sotms, els samnites encara resistien tan amb lluita guerrillera a la muntanya com a Nola, operacions que es van ajuntar amb la guerra civil entre Sulla i Gai Mari.

Els samnites es van declarar llavors per Mari; desprs de la derrota d'aquest a Sacriportus (82 aC) i el fracs de l'exrcit dels populars (de majoria samnita) dirigit per Caius Pontius Telesinus en aixecar el setge de Praeneste fent un atac inesperat a Roma (Sulla els va derrotar a la batalla de Porta Colina el 1 de novembre del82 aC, i Telesinus va morir) van donar tot el poder a Sulla que va exercir represlies contra els seus enemics. Vuit mil samnites presoners foren executats immediatament (altres presoners samnites de Sacriportus ja havien estat executats poc abans) i desprs va devastar el pas. Estrab diu que cent anys desprs la regi seguia en estat de completa desolaci i les ciutats anteriors havien estats redudes a la condici de llogarets o havien desaparegut del tot. 

Aix fou la fi del poble samnita i del pas. Els que van sobreviure van desaparixer com a poble. Es van fer alguns intents sota l'imperi rom de repoblar el territori amb colons, especialment en temps de Ner que va fundar colnies a Sepinum, Telsia, i Esrnia per no van agafar prou prosperitat per arrossegar a la regi. nicament Benevent va continuar essent una ciutat prospera i florent. 

Sota August el pas dels hirpins va quedar separat de la resta del Samni i fou incls a la regi segona (Pulla i Calbria) mentre la resta form part de la quarta regi (Samni, Sabnia, pas dels frentans, pas dels mars, pas dels marruquins i pas dels pelignes). Al segle II o III el lmit fou redut i la regi del Samni va quedar formada pel Samni propi i els pas dels frentans.

 Ciutats del Samni .

Aufidena;
Aesernia;
Bovianum ;
Treventum;
Saepinum;
Telesia;
Allifae;
Beneventum;
Aeculanum;
Equus Tuticus;
Aquilonia ;
Abellinum ;
Caudium;
Compsa;
Saticula;
Calatia;
Compulteria;
Duronia;
Murgantia;
Romulea;
Trivicum;
Plstia;
Callifae;
Rufrium;
Cominium;
Melae Fulfulae;
Orbitanium;
Cluvia;
Cimetra;
Volana;
Palumbinum;
Herculaneum;
Imbrinium;
Cinna;
Mucrae;
Rufrae;
Batulum;
Celenna;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112379" title="Primera Guerra Samnita" nonfiltered="960" processed="959" dbindex="46005">
La Primera guerra Samnita fou un conflicte armat entre romans i samnites entre el 343 aC i el 341 aC.

Quan els samnites en guerra contra els campanis van atacar als sidiquins (sidicini), vens i aliats de Cpua, aquesta ciutat va demanar ajut a Roma. El Senat rom va oferir noms la mediaci degut a un tractat d'aliana amb Samni, per llavors Cpua es va entregar a Roma i els romans quedaven obligats a defensar-la. Probablement fou tot una estratagema dels romans que van permetre del territori dels sidicini per sotmetre desprs ms fcilment a Cpua i tancar la sortida al mar del poder emergent samnita. La guerra es va declarar inevitablement (43 aC) per els primers mesos no hi van haver combats. Quan Marc Valeri Corv i  A. Cornelius Cossusc van ser nomenats cnsols per l'any 340 aC van portar un exrcit a Campnia i el primer va vncer al Mont Gauro i el segon a Saticula; la primera batalla especialment fou decisiva, i fou completada per la derrota de les restes de l'exrcit samnita a Suessula,  per l'exrcit rom, amb forta presencia dels llatins auxiliars, es va amotinar a Lautulae i va proclamar al cnsol com a dictador i va intentar marxar contra Roma, per Corv no va acceptar i va poder acabar amb el mot. 

El 341 aC es va signar la pau amb la Lliga Samnita, que de fet, tot i la victria romana, deixava als sidiquins abandonats, i pau signada molt oportunament perqu tot seguit va esclatar la Guerra llatina. L'aliana entre Roma i el Samni es va renovar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112380" title="Guerra llatina" nonfiltered="961" processed="960" dbindex="46006">
La guerra llatina fou un conflicte entre llatins i romans. Els ciutadans llatins de les ciutats aliades exigien els mateixos drets que els ciutadans romans per la petici fou rebutjada (341 aC) i es van revoltar. 

Tit Manli Torquat, cnsol el 340 aC, va triomfar diverses vegades (entre elles a Veseris i Trifanum) per la revolta es va estendre. El senat va donar la dictadura a Luci Papiri Cras II. La lluita fou favorable als romans. El 338 aC els cnsols Gai Maeni i Lluci Furi Camil van completar la feina: Maeni va derrotar als llatins a Pedum i va ocupar la ciutat en la darrera acci rellevant de la guerra. 

La lliga llatina fou dissolta i algunes ciutats van perdre bona part del seu territori quan no la independncia. Es van crear algunes colnies militars. Antium, dels volscs, aliats dels llatins, fou tamb ocupada pels romans dominant de fet als volscs, i tot seguit als usons i als privernats (els volscs de Privernum) reforant el poder rom. Els samnites, ara aliats romans, van destruir en aquest temps Sora i Fregellae, ciutats dels volscs, i van amenaar a Fabratria.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112381" title="Segona Guerra Samnita" nonfiltered="962" processed="961" dbindex="46007">
La segona guerra samnita fou un conflicte armat entre Roma i els samnites que es va produir entre el 326 aC i el 304 aC.

La guerra va esclatar degut a que els samnites ajudaven als grecs de Palapolis i Nepolis contra els romans que havien entrar en guerra contra aquestes ciutats (326 aC). A la vora, la ciutat de Nola estava aliada a Samni i va permetre l'establiment d'una guarnici samnita, per aix no va impedir la conquesta romana de Palapolis, i Nepolis es va haver de sotmetre al darrer moment. Els samnites foren derrotats a Imbrino.

Roma es va aliar llavors a lucans a apulis, i encara que els primers van deixar l'aliana ben poc desprs convenuts pels tarentins, la dels apulis fou una aliana duradora. Els estrategs romans proposaven dos tctiques: una que consistia en fer la guerra a la frontera de Samni amb Campnia i avanar progressivament, i una segona que volia fer la guerra a la Pulla en ajut dels aliats i contra les ciutats de Pulla que romanien fidels a l'aliana amb els samnites; els frentans suposadament s'havien ja separat dels samnites i eren neutrals. 

Desprs de les primeres victries romanes a la vall del Volturnus dels cnsols  Q. Fabius i L. Papirius els samnites van demanar la pau i es va ajustar una treva d'un any (324 aC). Per el 323 aC la guerra es va reprendre. 

A. Cornelius Arvina va obtenir una victria notable el 322 aC i els samnites van demanar la pau per no foren atesos. El 321 aC, essent cnsols de Roma Espuri Pstum i  Veturi, els samnites sota el comandament del general Gai Ponci Herenni, van infringir una greu derrota als romans al pas de les Forques Caudines, que va obligar a Roma a signar la pau. Les colnies de Satricum, Fregellae i Sora es van separar de Roma.

El senat rom no va acceptar els termes de la pau signada al camp de batalla i va ordenar reprendre la guerra. Les operacions van seguir i van durar disset anys. 

El 318 aC es va signar una treva de dos anys per la guerra es va reprendre el 316 aC.  El 315 aC els romans van ocupar Saticula per el samnites van conquerir Plstia; la victria samnita a Lautulae va afectar seriosament al domini rom a la Campnia, per els romans es van recuperar i la victria a la rodalia de Cinna (situaci desconeguda) van restablir l'ordre a la revoltada Campnia.

Els romans havien sotms completament Pulla amb ajut dels apulis aliats (316 aC) i el cnsol Q. Aemilius Barbula va portar la guerra a Lucnia on va conquerir Nerulum; els lucans van fer aliana amb Roma. El 314 aC els romans van obtenir una victria decisiva que els va obrir les portes cap al Samni central i van assetjar Bovianum capital dels pentris. El 313 aC els romans van conquerir Nola, Atina i Caltia. El 312 aC  els romans van ocupar Cassinum i van fer aliana amb els mars i pelignes, i semblava que ja eren propers al final de la guerra (ocupaci i saqueig de Bovianum el 311 aC per C. Junius)  quant els samnites van concertar l'aliana amb Trent, els umbres, i amb Perusa, Cortona, Arretium i Tarqunia, ciutats etrusques (311 aC), el que va capgirar les previsions. 

A la revolta es van unir desprs els mars, pelignes i umbres, fins llavors aliats romans. El 310 aC els etruscs foren derrotats al bosc de Cimnio (Ciminius Silva) i a Perusa, i els cnsols romans Rutili Censori i Fabi Mxim els van obligar a aixecar el setge de Sutrium (Sutri), i el 309 aC la victria decisiva al Llac Vadimonis, prop de la moderna Orte, els va permetre entrar a Cortona, Perusa i Arretium.  La batalla de Longulae contra els samnites fou la mes importants de les lliurades al sud-est. Tarqunia fou ocupada pels romans el 308 aC i obligada a cedir territoris i signar la pau; Volsinii (Volsnia), ciutat etrusca que s'havia unit a les altres ciutats, va oferir forta resistncia per fou ocupada i en aquest cas annexionada. Etrria es va sotmetre. El centre de la guerra va tornar al Samni.

Els romans van vncer a Cerro Milello (prop de la vall d'Esrnia); els romans van ocupar el pas dels marruquins, i casi van exterminar als eques revoltats. Bovianum fou ocupada per segona vegada per T. Minucius mentre Sora i Arpinum eren reintegrades al domini rom. El 304 aC els samnites van demanar la pau incondicional.

L'hegemonia romana a Campnia fou reconeguda pels samnites i els samnites van haver de renunciar a  futures expansions territorials i probablement van haver de renovar el tractat d'aliana amb Roma.

 Cronologia detallada de la Segona Guerra Samnita segons Tit Livi  .

326 aC.

Foren elegits consols Gai Peteli Libo Visol o Caius Poetelius Libo Visolus i Lluci Papiri Cursor Mugill o Lucius Papirius Cursor Mugillanus.

Es va establir una llei que prohibia als creditors esclavitzar a les persones per les seves deutes. Aix s'havia originat en el jove Caius Publilius que va suplicar a Lucius Papirius per una deute que havia contret el seu pare i no solament no fou ats sin que Papirius va insistir en respectar la llei i va fer rapar al jove al que va insultar i pegar i el va deixar al mig del carrer; el noi no va parar de queixar-se de la brutalitat del usurer i la gent del poble li va anar fent costat i va comenar a crrer la veu i tothom li va donat suport i van marxar en manifestaci cap al Frum i al Senat; els consols, davant l'aldarull, van considerar convenient convocar una reuni del senat i els senadors al entrar van passar pel costat del jove i van veure les marques de cops i de fuet; els senadors van decretar que cap home podria ser objecte de maltractaments o lligat amb ferros si no havia estat declarat abans culpable i que la garantia de les deutes en endavant serien els deus i no les persones.
Els lucans van trencar la seva aliana amb Roma, instigats per Trent, el que va provocar la inquietud dels senadors.
 
Els vestins es van aliar als samnites, que ja havien estat contra Roma el 327 aC ajudant a la revolta de Palepolis i Nepolis.

325 aC.

Foren elegits consols Lluci Furi Camil o Lucius Furius Camillus i Dcim Juni Brut Esceva o Decimus Iunius Brutus Scaeva i la seva primera decisi fou comparixer davant el senat per demanar el cstig dels vestins per evitar que altres nacions o estats (es pensava amb els mars, els pelignes i els marruquins) pogueren seguir els seus passos. El senat va decidir la guerra que es va encomanar a Iunius Brutus, mentre Furius Camillus era enviat al Samni , cadascun amb un exrcit i van vigilar que les forces vestinies i samnites no es pogueren reunir. Furius es va posar malalt i va haver de deixar el comandament a Lluci Papiri Cursor Mugill o Lucius Papirius Cursor Mugillanus, consol l'any anterior, que, per instruccions del senat, fou nomenat dictador, amb Quint Fabi Mxim Rulli o Quintus Fabius Maximus Rullianus com a Magister Equitum. 

El consol Brutus va fer una campanya contra els vestins anant de victria en victria, assolant els camps, saquejant les granges, i derrotant l'enemic fins a una batalla principal en qu els vestinis foren completament derrotats amb fortes prdues per ambdues parts; llavors Brutus va comenar a atacar les ciutats emmurallades, comenant per Cutina, els murs de la qual va escalar i va assaltar; va seguir Cnglia; les dues ciutats foren saquejades pels legionaris com a premi.

324 aC.

El Dictador Lluci Papiri Cursor Mugill o Lucius Papirius Cursor Mugillanus i el Magister Equitum  Quint Fabi Mxim Rulli o Quintus Fabius Maximus Rullianus es van distingir al camp de batalla. En aquest any els auspici no eren favorables i Papirius fou advertir per esperar uns auspicis millors; mentre se'n va anar a Roma i va deixar encarregat al seu Magister Equitum amb l'ordre de mantenir les posicions sense enfrontar-se a l'enemic mentre continuessin els mals auspicis, per no el va obeir i desprs d'uns preparatius va avanar cap a Inbrinium, capital d'un districte amb igual nom, on es va enfrontar amb les forces samnites, i va obtenir un xit complert en el que va tenir una bona part el trib militar Lucius Cominius. Uns vint mil samnites van morir. Tit Livi esmenta que algunes fonts diuen que foren dos i no una les batalles lliurades, ambdues guanyades pels romans, per els autors ms antics noms parlen d'una i alguns fins i tot no en fan cap esment. Es va fer un gran bot i es va capturar fora material de guerra.  Quintus Fabius Maximus Rullianus va enviar missatgers a anunciar la seva victria al senat, i no al seu cap, el  dictador; aquest no va desautoritzar de moment al seu general per desprs va canviar de parer i es va dirigir al senat per reclamar el cstig per la desobedincia a fi i efecte de mantenir la dignitat del dictador; a tota velocitat es va dirigir al Samni, on ja s'havien rebut noticies de qu anava cap all en actitud venjativa i ple de gelosia. Fabius Maximus va reunir a les tropes i les va preparar i quan va aparixer el dictador que va iniciar mesures per castigar la insubordinaci. Casi es va produir un mot entre els soldats, que afavorien a Fabius; aquest va rebre l'ordre de presentar-se al dia segent per a la nit va sortir cap a Roma, i el seu pare Marius Fabius N. F. M. N. Ambustus, que havia estat consol tres vegades i havia estat tamb dictador, va convocar al Senat; en plena reuni va arribar Papirius Cursor que havia seguit a Fabius amb un grup de cavalleria, i va ordenar la detenci de Cursor. Fabius Ambustus va apellar llavors als tribuns del poble. El jove Fabius tenia el suport del senat, del poble, dels tribuns i de l'exrcit absent, per el Dictador tenia la suprema autoritat segons era costum i en un discurs va deixar clar que si es permetia la desobedincia, en endavant ja ning creuria a ning i la disciplina romana s'acabaria. Els tribuns llavors van veure que tenia ra i li van demanar clemncia. Llavors el dictador el va declarar culpable i tot seguit va oferir un culpable com a regal al poble de Roma.

En absncia del dictador i del Magister Equitum, els samnites van incrementar la seva activitat. El comandament l'exercia de manera provisional Marc Valeri; una atac a una columna d'aprovisionament samnita va ser un xit per els caps foren castigats per desobedincia, el que encara va decantar mes als soldats contra el Dictador. 

Papirius Cursor va deixar encarregat del comandament a Roma a Lucius Papirius Crassus, va prohibir qualsevol activitat al Magister Equitum, i va tornar al Samni on no feu ben rebut per les tropes. Al dia segent les tropes van marxar contra l'enemic en ordre de batalla, amb l'idea d'acabar la guerra aquell mateix dia. A la batalla els samnites van tenir molts mort i els romans molts ferits; el dictador va visitar als ferits i els va tractar amb consideraci el que li va fer guanyar suports.

Quan l'exrcit es va recuperar va presentar una nova batalla en la que va obtenir una completa victria que li va permetre avanar en totes direccions i es va saquejar arreu on es podia, sense que trobaren cap resistncia, per van patir algunes emboscades; el dictador va ordenar que el bot fos pels soldats, i aix va incitar mes als soldats romans i els samnites van demanar la pau oferint subministres pels soldats, guarniments i paga per un any. Papirius Cursor els va remetre al  Senat i els samnites van contestar que el seguirien a Roma i confiarien la defensa de la seva causa al mateix dictador del que confiaven en el seu honor i rectitud. Els romans van retirar l'exrcit del Samni i van tornar a Roma on Papirius Cursor va fer una entrada triomfal, i quan va presentar la renuncia al Senat aquest li va encarregar de dirigir les eleccions de consol. Foren elegits cnsols pel 323 aC, Caius Sulpicius Longus (segona vegada) i Quint Auli Cerret (Quintus Aulius Cerretanus) . Els samnites no van obtenir una pau permanent perqu no van estar d'acord en les condiciones, per van aconseguir una treva d'un any.

323 aC.

Els samnites, confiant en qu la renuncia del dictador Papiri Cursor suposava una disminuci del poder rom, van trencar la treva aviat.

Els nous consols Caius Sulpicius Longus (segona vegada) i Quintus Aemilius Cerretanus es van haver d'enfrontar tamb als apulis. Es van enviar exrcits tant contra els samnites com contra els apulis, el primer sota el comandament de Sulpicius, i el segon d'Aemilius . Samni i la Pulla foren recorreguts pels romans per no es va produir cap enfrontament amb els samnites o apulis. 

El trib del poble, Marc Flavi, va proposar castigar a Tusculum, que s'havia aliat a Velitrae i Privernum per fer la guerra contra Roma. Els tusculans llavors es van dirigir amb dones i criatures a Roma per implorar pietat i hi van arribar a la nit. Sense saber que passava es va donar l'alerta i el capitoli, la ciutadella, les muralles i les portes foren protegides amb soldats; al mat es va veure que es tractava dels tusculans que imploraven perd, i la seva actitud va inspirar compassi al poble rom i totes les tribus van votar contra, menys la tribu Pllia que va votar per matar a tots els mascles i vendre com esclaus a les dones i criatures 

322 aC .

Foren nomenats consols Quint Fabi Mxim Rulli o Quintus Fabius Maximus Rullianus i Lluci Fulvi Curv o Lucius Fulvius Curvus. La guerra al Samni fou la principal preocupaci. Els samnites havien contractat mercenaris dels territoris vens i quan aquest fet es va conixer es va considerar convenient nomenar un dictador, crrec que va recaure en Aulus Cornelius Cossus Arvina, que va nomenar a Marius Fabius M. F. N. N. Ambustus com a Magister Equitum. Van procedir al reclutament amb cura i van portar un bon exrcit cap al Samni.

Una vegada all van elegir un mal lloc per establir el seu campament . Els samnites estaven lluny per sobtadament a la nit van avanar i es van presentar a la vora dels romans i noms la foscor va impedir l'atac, per a l'alba ja es va veure que estaven a punt per la lluita. Arvina va decidir abandonar la posici en silenci deixant torxes per fer pensar a l'enemic que seguien all, per els samnites se'n van adonar i la cavalleria els va atacar i els va conduir cap a posicions desfavorables; al mateix temps va avanar tamb la infanteria. Com que el dictador va veure que no podia fer sense gran prdues, va ordenar fer front als samnites all on estaven, per amb la cavalleria samnita al damunt els romans ja no tenien temps de construir un camp. Els dos exercits van formar en lnea de batalla i van xocar; els samnites atribuen la retirada no a la mala posici del camp sin a la por i estaven amb molta moral. Durant tot el dia els combats foren igualats i a la nits els soldats estaven exhausts; la cavalleria romana va intervenir, va derrotar a la cavalleria samnita i va atacar a la infanteria samnita pel darrera. Va ser impossible de resistir i milers de soldats foren morts, i els que van fugir foren massacrats per la cavalleria; entre els morts hi havia el comandant en cap samnita.

La batalla va trencar la resistncia samnita i les ciutats van optar per la pau. Ara calia decidir si el cstig per la represa de la guerra cauria sobre els culpables o sobre tot el poble. El principal instigador havia estat Brutulus Papius, un aristcrata de gran influencia. Els pretors romans van emetre un decret ordenant a Papius de rendir-se i els presoners i bot fets pels romans havia de ser enviat a Roma. Papius es va sucidar i els fecials van portar a Roma el seu cadver i totes les seves propietats foren entregades a Roma. El senat va decretar el triomf del Dictador. 

Tit Livi diu que segons alguns autors foren els dos consols els que van obtenir i celebrar el triomf, que el consol Fabius va fer una expedici a la Pulla on va fer mes bot, i que el dictador Cornelius, que tots estan d'acord en qu fou dictador aquest any, potser noms fou nomenat per donar la senyal d'inici de les carreres de carros, per la malaltia seriosa del pretor Lucius Plautius Venno, havent renunciat desprs d'aix.

321 aC.

Foren nomenats consols Tit Veturi Calv o Titus Veturius Calvinus i Espuri Postumi Alb o Spurius Postumius Albinus, que van dirigir la guerra al Samni. Els samnites estaven ara dirigits pel mes competent general de la naci Gai Ponci o Caius Pontius, fill d'Herennius o Herenni, el mes capacitat home d'estat samnita. Pontius va establir el seu camp a la vora de Caudium i va enviar espies (disfressats de pastors) a Caltia, on els consols havien establert el camp rom. Els mateixos pastors van ser interrogats pels romans i tots van dir el mateix: les forces samnites eren a la Pulla, atacant Lucria; aix havia de portar als romans cap a Lucria que era la seva aliada, i per arribar-hi hi havia dos camins: un seguint la costa de la mar Adritica per pas obert (que era la ruta mes llarga) i un altra pel pas anomenat de les Forques Caudines, de fet dos passos estrets, fondos, amb turons a cada costa i una cadena continua de muntanyes per amb una plana d'herba al mig entre els dos passos . Les forces romanes van seguir aquesta darrera ruta i van passar el primer pas sense problema fins arribar al segon, on foren aturats per una empallissada i atacats des les altures amb pedres. Es van retirar rpidament per al arribar al primer pas tamb el van trobar tallat i van quedar rodejats d'enemics i sense saber que fer.

Tampoc els samnites es decidien a l'atac. Ponci va escriure al seu pare Herenni per demanar el seu consell. Herenni va dir que s'havia de deixar sortir als romans lliurement, sense fer res per el consell fou rebutjat i se li va demanar un altra possibilitat; llavors la seva resposta fou que matessin a tots els romans; convidat al camp samnita a explicar aquests dos consells tant contradictoris, Herenni va dir que el primer asseguraria la pau i amistat amb Roma; i el segon retardaria la derrota final samnita per alguns anys. Desprs de discutir, cap de les dos opcions fou adoptada.

Els romans mentre, desprs d'alguns intents de trencar el setge, van enviar emissaris als samnites demanant la pau o la batalla. Ponci va dir que la guerra estava acabada i que els romans havien de reconixer la seva posici i si volien salvar-se havien d'entregar les armes i passar sota el jou. La resta de condicions eren: evacuaci del Samni i de les colnies romanes de Cales i Fregellae (fetes violant els acords) i un tractat d'amistat entre dos estats sobirans. Els consols es van quedar sense paraules al conixer les propostes. Luci Corneli Lntul, el mes veter dels oficials de l'estat major, va proposar acceptar les condicions per van deixar clar que el tractat final no tindria fora fins que es revests de tot el cerimonial: aprovaci del senat i intervenci dels fecials. Com que la signatura es retardava, 600 cavallers van haver de ser entregats com hostatges, responent amb les seves vides en cas de qu els termes de la capitulaci no es respectaren.

Finalment l'exrcit va haver d'entregar les armes i passar desarmats sota el jou, rebent els insults de l'enemic, podent aix retornar a Roma. Els consols, mig despullats, foren els primers a passar, i els darrers els legionaris. A la nit del mateix dia l'exrcit derrotat va arribar prop de Cpua, ciutat a la que van ser rebuts i se'ls va donar tot el possible, provisions, robes, armes i als consols noves insgnies, essent rebuts pel senat local.

320 aC .

El hivern del 321 al 320 aC el Senat rom discut el tractat amb el samnites desprs de la greu derrota a les Forques Caudines. El vell senador Ofilli Calavi (Ofillius Calavius), d'una famlia destacada de Cpua (fill del senador Ovi Calavi)  i amb una carrera important a la seva esquena, va criticar l'actuaci dels generals que havien signat l'acord i la critica es va estendre fins i tot als soldats, als que es va dir que no serien admesos a la ciutat. Tot i aix, a l'arribada dels soldats, els romans se'n van apiadar i els van rebre, a la nit, passant a les seves llars i no podent sortir durant uns dies cap al frum. Els consols van refusar exercir les seves funcions per vergonya, excepte un d'ells, que va nomenar un dictador per dirigir les eleccions, crrec que va recaure en Quint Fabi Ambust (Quintus Fabius Ambustus) amb Publi Eli Pet (Publius Aelius Paetus) com a magister equitum. Aquestos nomenaments per, foren considerats irregulars, i foren substituts per Marc Emili Pap (Marcus Aemilius Papus) com a Dictador y Luci Valeri Flac (Lucius Valerius Flaccus) com a magister equitum . Tampoc a aquest es va permetre conduir les eleccions, el que expressava el malestar del poble amb els magistrats en general, i la direcci de la repblica va ser transferida al interrei Quint Fabi Mxim Rulli (Quintus Fabius Maximus Rullianus) i tot seguit a Marc Valeri Corv (Marcus Valerius Corvus) que fou qui finalment va dirigir les eleccions dels consols. 

Quint Publili Fil (Quintus Publilius Philo) i Lluci Papiri Cursor Mugill (Lucius Papirius Cursor Mugillanus), considerats els millors generals del seu temps,  foren elegits consols (el segon exercia el crrec per segon cop, car avia estat abans consol el 326) amb general aprovaci . El mateix dia de l'elecci van entrar en funcions per decret del senat. Desprs de les cerimnies protocollries es van posar a la feina sobre la capitulaci de les Forques Caudines.  Publilius, consol a qui corresponia la presidncia, va cridar a parlar a Spurius Postumius, el consol derrotat, qui va assumir la responsabilitat de la desgracia per va assegurar que la pau no es va fer en nom del poble rom i va demanar la represa de la guerra, per sense creuar les fronteres fins a anullar les obligacions contretes al tractat garantit pels mateixos consols. Els tribuns del poble Luci Livi (Lucius Livius) i Quint Maeli (Quintus Maelius) van protestar per finalment van retirar les objeccions, i Postumius va fer un excellent discurs, recomanant la guerra i rebutjant que els compromisos contrets foren legals i vinculessin als deus i a tot el poble. Postumius i l'altra consol, Tit Veturi Calv (Titus Veturius Calvinus), van resignar el seu crrec i foren posats a disposici dels fecials i conduits amb la resta de garants a Caudium, per esser entregats als samnites. El sacrifici dels consols va permetre doncs al Senat rebutjar el tractat.

Tot seguit es va iniciar l'allistament de voluntaris per la guerra i es van formar nou legions (apart de les tropes que s'havien salvat) i l'exrcit va sortir cap a Caudium. Els fecials van entrar a la cambra del consell samnita on estava assegut Gai Ponci Hereni (Caius Pontius Herenius), al que van explicar que els consols havien estat culpables d'un crim per comprometre una pau que no podia ser acceptada, i per aix els entregaven, lliurant aix de la culpa a Roma. Llavors Postumius es va declarar ciutad samnita i va acostar el ganivet al fecial i el va ferir lleument, cosa per la qual els romans van allegar violaci dels drets d'un fecial (que eren inviolables com a missatgers a la guerra) i que encara tenia mes fora la seva decisi de reprendre la guerra. Ponci va demanar a Postumius perqu ofenia als deus i cancellava l'acord i trencava la seva paraula i perqu recorria a ferir a un fecial com a ciutad samnita per fer la guerra. Finalment els samnites van deixar lliures als romans, simbolitzant que no acceptaven el trencament de la seva paraula, per els romans van considerar que aix els alliberava dels seus compromisos.

Llavors es va revoltar la ciutat de Satricum contra els romans; els samnites a la mateixa  nit es van dirigir a Fregellae i la van ocupar amb ajut dels satricans.  Els romans la van reconquerir.

El consol Papirius va marxar cap a la Pulla, fins a Lucria, on es trobaven els cavallers romans deixat com hostatges desprs de la derrota de les Forques Caudines. Publilius va romandre al Samni, i els samnites no es van decidir sobre si marxar a Lucria o quedar-se per fer front a un atac de Publilius. Aix va permetre a Papiri Cursor assetjar-la. Els samnites van decidir arriscar a una batalla amb Publilius, per foren derrotats i dispersats cap a la Pulla fins a Lucria on la seva derrota es va completar. L'exrcit de Papiri, mancat de subministraments, va haver de marxar cap a la costa i va arribar a Arpi (Argos Hippium o Argyria, prop de la moderna Foggia) ciutat que els va donar aprovisionament, i els samnites es van haver de limitar a atacs de guerrilla als districtes costaners.  L'arribada de l'exrcit de Publilius va suposar el reforament del setge de Lucria i els samnites es van concentrar a combatre a Papiri. Llavors una delegaci dels tarentins va reclamar la pau entre ambdues parts; els samnites buscaven el suport de Trent, per els romans no van fer cas de la delegaci i van continuar el setge, i la guarnici samnita aviat es va veure abocada a la fam i va demanar la retirada romana a canvi dels 600 hostatges que tenien (els cavallers romans deixats com hostatges desprs de les Forques Caudines). Els romans no van acceptar i van imposar la rendici de la ciutat i que els 700 samnites de guarnici sortiren i passessin sota el jou; aix es va fer i els romans van obtenir un gran bot (incloent armes i estendards capturats a la batalla del 320 aC)  i van recuperar els seus 600 hostatges de les Forques Caudines. Livi atribueix la conquesta  Luci Corneli Lntul en condici de dictador i amb Papiri Cursor com a Magister Equitum  Livi no est segur de si Papiri Cursor fou rellegit per tercera vegada consol l'any segent, pel seu xit a la batalla, juntament amb Quint Auli Corret (Quintus Aulius Corretanus, que exercia el crrec per segona vegada) o be el consol del 319 aC fou Luci Papiri Cursor Mugill (esmentat com Lucius Papirius Mugillanus) 

319 aC .

Els romans continuen la guerra contra els frentans als que van derrotar en un sola batalla. Els frentans van abandonar la seva ciutat  i van donar hostatges al consol Quintus Aulius Corretanus. L'altre consol, Lucius Papirius Cursor Mugillanus, va derrotar els sutricans que van demanar la pau. El consol va exigir la entrega de la guarnici samnita o be els matessin a tots. La gent de Sutricum va explicar que no podien derrotar a la forta guarnici samnita ben armada. El senat local estava dividit entre els partidaris dels samnites i els de Roma per ambdues faccions es van posar d'acord per demanar la pau a qualsevol preu. Finalment, com que la guarnici samnita no estava preparada per resistir un setge, va intentar abandonar la ciutat de nit i la facci proromana va obrir les portes a les legions assetjants. Els samnites foren atacats als boscos de les rodalies quan ja la ciutat havia estat ocupada. El consol va ordenar investigar qui havien estat els autors de la revolta i els considerats culpables foren executats. Els ciutadans foren privats d'armes i una guarnici romana es va establir a la ciutat.

Desprs de la caiguda de Sutricum, Papirius va tornar a Roma per celebrar el triomf.

318 aC .

Marc Fosli Faccinator (Marcus Foslius Flaccinator) i Lluci Plauti Venox (Lucius Plautius Venox o Venno) foren designats consols el 318 aC. Diverses ciutats samnites van demanar tractats amb Roma, i les seves delegacions, quan eren admeses, es postraven humildement, el que va fer que el senat els dones tracte de favor i foren enviades a les assemblees, que no els va voler atorgar cap tractat, per finalment, desprs de molts dies i moltes supliques i la mediaci de ciutadans privats, se'ls va acordar una treva de dos anys . Teanum i Canusium, a la Pulla, tamb van oferir a Lucius Plautius alguns hostatges i la rendici , a canvi de no patir mes saquejos. Aquests tractats van suposar de fet el final de la primera guerra samnita.

317 aC.

Foren nomenats consols , Gai Juni Bubulc Brut (Gaius o Caius Iunius Bubulcus  Brutus) i Quint Emili Barbula (Quintus Aemilius Barbula).

A Cpua, a petici de la ciutat, que com tota la Campnia estava desorganitzada i sotmesa a discrdies civils,  es va nomenar per primer cop prefectes, i  el pretor Lucius Furius Camillus va donar a la ciutat un codi de lleis (317 aC) i es van formar dos noves tribus romanes: la Ufentina (ufentins) i la Falrnia (els falernians).

La ciutat de Teate, a la Pulla, va enviar als consols una delegaci per fer la pau que es va signar entre la ciutat, com estat, i Roma. Teate va reconixer la sobirania romana. Mentre Junius Bubulcus va ocupar Forentum a Lucnia i va avanar per la regi. El consol Barbula va ocupar la ciutat de Nerulum per sorpresa. Els efectes de la dominaci romana a Cpua es van fer aviat evidents i els antiats (habitants d'Antium, colnia romana) van demanar tamb obtenir un codi de lleis i magistratures regulars; els patrons de la colnia foren encarregats pel senat per establir un sistema legal.

316 aC.

Al acabar el seu mandat els consols sortints Gai Juni Bubulc Brut (Gaius Iunius Bubulcus  Brutus) i Quint Emili Barbula (Quintus Aemilius Barbula) no van entregar el comandament de les legions als nous consols elegits (Spurius Nautius Rutilus  i Marcus Popilius Laenas) sin a un dictador, Lucius Aemilius Mamercinus Privernas. Aquest va designar a M. Fulvius  com a Magister Equitum, i va atacar Saticula i els samnites van aprofitar l'atac per reprendre les hostilitats. Un important exercit samnita es va dirigir a aixecar el setge mentre els saticulans van fer algunes sortides que els romans va resistir be mercs a les instruccions del dictador Mamercinus, fins que van poder fer retornar als atacants darrera les muralles. El setge va durar fins l'any segent. Els romans derroten a l'exrcit samnita que pretenia ajudar als assetjats de Saticula. Els samnites van atacar per foren rebutjats cap al seu camp, que a la nit van abandonar en desordre. En la seva marxa en retirada van assetjar  Plistica, ciutat aliada de Roma. 

315 aC .

Fou designat dictador Quint Fabi Mxim Rulli (Quintus Fabius Maximus Rullianus) que va marxar cap a Saticula mentre els consols de l'any (Quint Publili Fil o Quintus Publilius Philo i Lluci Papiri Cursor Mugill o Lucius Papirius Cursor Mugillanus , igual que havien fet els de l'any anterior, van romandre a Roma. Els samnites es van retirar de Plistica i es van dirigir amb noves forces cap a Saticula; el dictador es va presentar tamb a aquesta ciutat amb reforos. Els samnites van fer diversos atacs de distracci als que el dictador no va donar importncia i es va limitar a reforar les defenses.

Els samnites van atacar dia darrera dia per finalment el Magister Equitum Quintus Aulius Corretanus, sense perms del seu superior, va atacar el camp samnita amb fria, amb totes les seves forces de cavalleria, i els va expulsar del camp. Tant el comandant samnita com Aulius van morir a la batalla . El germ d'Aulius va venjar la seva mort. El cos d'Aulius va poder ser rescatat i els samnites van aixecar el camp i es van dirigir altre cop a assetjar Plistica. Pocs dies desprs Saticula es va rendir per els samnites van assaltar i prendre Plistica.

Les legions es van dirigir llavors des el Samni i la Pulla cap a Sora, ciutat poblada per volscs on hi havia establerta una colnia romana, que s'havia revoltat contra els romans i havia matat als colons. Els samnites tamb van marxar cap a la zona i els dos exercits es van trobar prop de la ciutat, a Lautulae o Ad Lautulas, un pas de muntanya entre Tarracina i Fundi, pas que era fcilment defensable. La batalla no va tenir un resultat clar i molt possiblement fou desfavorable pels romans.

El nou Magister Equitum, C. Fabius, que havia sortit de Roma amb l'exrcit de refresc, va establir posici all on li va ordenar el dictador Rullianus. Aquest es va tancar al seu camp com si esperes un setge i quan al cap d'uns dies el samnites el van atacar, va arribar Fabius amb les tropes de refresc i els va derrotar. El camp samnita fou capturat. Els samnites es van disperses per tots els vents. El camp fou saquejat. El camp rom va patir minses destruccions. L'exrcit rom es va dirigir llavors cap a Sora, la ciutat-colnia revoltada contra Roma.

314 aC.

Foren nomenats consols Marcus Poetilius Libo  i Caius Sulpicius Longus als que el dictador Fabius va entregar el comandament de les legions. La ciutat de Sora era difcil de prendre (calia reduir-la per la fam) i un atac era molt arriscat.  Un desertor de la ciutat es va oferir als romans per facilitar l'entrada. En primer lloc els romans van aixecar el camp, sota els murs de la ciutat, a uns 10 km, per disminuir la vigilncia. Algunes cohorts es van amagar a les zones boscoses properes a la ciutat. Deu soldats van ser introduts pel trador i es van apoderar de la ciutadella, provocant un tumult de distracci. Els magistrats locals en assabentar-se que la ciutadella havia estat presa, i suposant que els romans eren molts, van ordenar la fugida de la ciutat, per al sortir foren sorpreses per les cohorts amagades al bosc. 225 ciutadans considerats instigadors de la revolta, foren carregats de cadenes i portats a Roma; una guarnici es va establir a la ciutat.

Desprs de Sora, els consols van portar la guerra a Ausnia que fou posada sota poder de Roma mercs a la defecci de part dels seus habitants del bndol samnita. A Ausona, Menturnae, i Vescia una dotzena de joves de les millors famlies es van passar als romans i van aconsellar a aquestos d'establir camps prop de les ciutats per poder-les ocupar. Alguns romans es van infiltrar a les ciutats amb l'ajut dels trador, i a una senyal convinguda van obrir les portes; les tres ciutats foren fcilment ocupades; per els romans van casi be exterminar a la naci dels usons.

Al mateix temps la guarnici romana a Lucria fou atacada a traci i els samnites es van tornar a apoderar de la ciutat.  Un exrcit rom i fou enviat i la ciutat conquerida al primer assalt; molts ciutadans i els soldats samnites foren executats. Fins i tot quan es va discutir la sort de la ciutat (enviar-hi una colnia o destruir-la) el senat va restar dividit, per finalment l'opci d'enviar nous colons (2500)  va prevaldre. Tamb entre els notables de Cpua es van organitzar complots contra Roma i el senat va obrir una cort d'investigaci i Gai Meni (Caius Maenius) fou nomenat dictador per conduir el procediment (Marcus Foslius Flaccinator fou nomenat Magister Equitum) per els principals conspiradors de la famlia Calavii, Ovius Calavius i Novius Calavius, es van escapar de la condemna amb un suposat sucidi, i la investigaci es va dirigir llavors a possibles cmplices a Roma. Maenius va investigar mpliament i va insistir que la seva autoritat com a jutge era illimitada. Homes de famlies destacades foren inculpats sense poder apellar als tribuns del poble. El dictador va aparixer llavors com el cap d'un acte poltic de revenja i  va desfermar poderoses forces en contra, fins que va haver de dimitir per fer front a l'acusaci de traci. El Magister Equitum el va acompanyar. Foren jutjats juntament amb els consols i altres personalitats (incloent Quintus Publilius Philo) per declarats innocents. 

Corrien rumors d'una revolta a Campnia que havia estat ja organitzada secretament. Els samnites li van donar suport i es van replegar de la Pulla cap a Caudium, des on podien anar fcilment a Cpua. Els consols Marcus Poetilius Libo  i Caius Sulpicius Longus van marxar en direcci a Caudium amb un fort exrcit i per un temps les forces romanes i les samnites es van trobar oposades, per una a cada costat de les Forques Caudines. Finalment els samnites van fer un tomb i es van presentar a les planes de Campnia i finalment els dos exercits es van albirar. Es van produir nombroses escaramusses, la majoria portades a terme per forces de cavalleria. Els samnites van collocar les seves forces de cavalleria als dos flancs de l'exrcit per protegir el camp mes que per participar a la batalla, el pes de la qual havia de dur a terme la infanteria. Al costat rom el consol Sulpicius va assolir el comandament de l'ala dreta  i Poetilius el de l'esquerra. L'ala esquerra samnita fou desbrodada per una maniobra de Poetilius que sobtadament va posar en combat a les cohorts de la reserva, i tot seguit va carregar contra els samnites amb totes les forces; la cavalleria samnita va haver d'anar en suport de la infanteria per la cavalleria romana li va barrar el pas i va posar a cavalleria i infanteria samnites en plena confusi fins que es van retirar. Sulpicius es va enfrontar a l'ala dreta dels samnites, que no sols li van aguantar l'avan, sin que el van rebutjar; 1200 cavallers romans van haver d'ajudar a Sulpicius que llavors es va poder imposar; els samnites es van tamb retirar a la part dreta, i molts foren fets presoners o van morir; una part dels samnites es va escapar cap a Malaventum (Benevent). Les crniques diuen que les baixes samnites foren de trenta mil homes, incloent morts, ferits i presoners.

Tot seguir els consols van avanar cap a Bovianum que van atacar hi van romandre all fins al hivern.

313 aC.

Lucius Papirius Cursor Mugillanus i Caius Iunius Bubulcus Brutus foren nomenats consols per l'any (el primer per cinquena vegada i el segon, per segona) i Caius Poetilius Libo II  fou nomenat dictador  amb Marcus Foslius Flaccinator com a Magister Equitum. Estant els romans a Bovianum es van assabentar que la ciutadella de Fregellae havia estat capturada pels samnites,  i llavors van aixecar el setge de Bovianum I es van dirigir cap a Fregellae que van reconquerir sense lluita ja que fou evacuada pels samnites la nit abans; van deixar al lloc una forta guarnici i van retornar a Campnia amb l'objectiu d'ocupar Nola; quan es van acostar a aquesta ciutat la poblaci es va retirar darrera els murs; els romans van destruir totes les edificacions i suburbis (que eren nombrosos) per acostar-se mes fcilment a la ciutat, i finalment Nola fou ocupada . Seguidament foren ocupades Atina i Caltia. Els romans van establir colnies a Suessa (antiga ciutats dels auruncs) i Pntia (illa habitada pels volscs). El Senat tanmateix va autoritzar una colnia a  Interamna que no es va fer fins als consols segents.

La Guerra estava casi be al seu final ja que for a dels gals cap mes poble podia inquietar a Roma. 

312 aC .

Foren nomenats consols per l'any Marcus Valerius Maximus Corrinus i Publius Decius Mus. El crrec de censor va recaure en Api Claudi  Cec (Appius Claudius Caecus) constructor de la Via pia i del aqeducte Api (Aqua Claudia). Api va revisar les llistes senatorials i va omplir les vacants amb cavallers provinents de fora de la classe senatorial, contra el parer del seu collega Caius Plautius Proculus (o Caius Plautus, en catal Gai Plauci Prcul).

Els nous consols van enviar 4000 colons a Interamna.

El consol Corrinus es va quedar al Samni mentre el consol Decius es va quedar a Roma afectat per una seriosa malaltia. Per aquesta circumstancia, davant d'un possible atac dels gals i etruscs per la part d'Etrria, i a petici del mateix Decius, fou nomenat Caius Iunius Bubulcus Brutus com a Dictador. El dictador va mobilitzar a tots els homes hbils i va preparar les armes, per no va actuar mentre l'enemic no fes el primer pas. Els etruscs estaven fent preparatius de guerra per tampoc van fer cap moviment ofensiu.

311 aC.

Foren nomenats consols Caius Iunius Bubulcus Brutus  (tercera vegada) i Quintus Aemilius Barbula (segona vegada). Al comenament de l'exercici del crrec van interpolar a l'assemblea un queixa per la manera en qu s'havien cobert les vacants del senat i van acusar a Api Claudi de fer els nomenaments per guanyar popularitat. D'altra banda, per acontentar al poble, a proposta dels tribus del poble Lucius Atilius i Caius Marcius es van crear un crrec militar reservat a la plebs: el de trib militar, del que en foren nomenats 16 per les 4 legions (nomenament que feia el poble als comicis per que en realitat eren cooptats primer pels consols o pels dictadors). 

Seguint l'exemple del censor Api Claudi, la famlia dels Potitii que tenia el dret de cerimnies a l'Ava Maxima d'Hrcules, va traspassar aquesta feina a alguns servidors del temple i la llegenda diu que tots els Potitii havien mort tots al cap d'un any. El mateix Api fou aparentment castigat amb la ceguera per la seva manca de culte als deus i fou conegut amb el sobrenom de  "Caecus" (Cec).

A proposta del tribu del poble Marcus Decius es va crear tamb un altra crrec militar pel poble: el de comissionat naval; tericament el poble nomenava a dos encarregats de l'equipament de la flota. 

En aquest any els censors Api Claudi i  Caius Plautius van prohibir als musics de flauta celebrar el seu banquet anyal al temple de Jpiter, privilegi que gaudien des temps molt antics; els afectats es van dirigir a Tibur i cap d'ells va anar a la ciutat a fer els sacrificis religiosos; el senat va enviar missatgers a Tibur i els va convidar a tornar a Roma. Els tiburtins havien convidat als musics al seu senat on es trobaven quan van rebre als missatgers. Al no acceptar de tornar els tiburtins els van convidar a les cases particulars amb l'excusa de tocar musica i els van emborratxar i quan van estar casi be adormits els van enviar a Roma en carros; van passar la nit als carros aturats al frum; al despertar-se el poble els rodejava i els convidava a romandre a Roma i se'ls va concedir en compensaci el privilegi de sortir cada any durant tres dies amb vestits llargs i mascares, cantant i tocant . El dret del banquet al temple de Jpiter es va reconixer noms als que havien tocat all en ocasions solemnes.

Preparats per la guerra,  el consol Iunius fou encarregat dels samnites,  i el consol Aemilius dels etruscs. La ciutat de Clvia, on els romans tenien una guarnici, havia rebutjat els atacs samnites, per es va haver de rendir per la gana, i els soldats romans foren fuetejats i desprs executats. Un dia desprs Iunius es va presentar davant Clvia i la va assaltar, ocupant-la amb certa facilitat, matant a tots els mascles samnites; de all va passar a Bovianum, capital dels samnites anomenats pentris; el perms als soldats per saquejar la ciutat, suposadament fora rica, va facilitat la seva conquesta desprs de fora temps de setges temporals. La ciutat fou saquejada i es va fer mes boti all sol que a la resta del Samni, per els habitants van salvar la vida; el bot fou donat als soldats.
Alguns desertors o presoners van parlar als romans d'uns prats on s'havia reunit als ramats. Els consols es van dirigir a la zona, per els samnites ho havien previst i van establir les seves forces als dos costats del cam cap a aquell lloc i quan van arribar els romans van sortir sobtadament i els van atacar; la sorpresa els va afavorir, per aviat els romans es van refer, i amb disciplina i experincia van derrotar els samnites i els van causar unes vint mil baixes , fent-se a mes a mes amb els ramats.

Els samnites estaven derrotats del tot per llavors les ciutats dels etruscs (menys Arretium) es van posar en peu de guerra contra Roma i van iniciar el combat. El primer atac fou contra Sutrium, ciutat aliada de Roma. Aemilius es va dirigir a la regi i els dos exercits es van enfrontar a la vora de la ciutat; els etruscs eren mes nombrosos per els romans estaven millor organitzats; l'arribada de la reserva romana va decidir la batalla ja que els etruscs no tenien reserves; els etruscs es van retirar al capvespre i a la nit els dos exercits van retornar als seus camps. Las baixes etrusques foren importants o les forces que restaren amb prou feines podien defensar el seu camp, per ja no es van produir mes combats perqu al bndol rom els morts no foren tants per els ferits foren molt nombrosos.

310 aC.

Foren elegits consols per l'any Quintus Fabius Maximus Rullianus i Caius Marcius Rutilus Censorinus. El primer va agafar el comandament a Sutrium on va portar reforos des de Roma. Els etruscs tamb van aixecar un altre exrcit i el van enviar a Sutrium en suport del assetjants. 

El trib del poble Publius Sempronius va iniciar una acci per limitar la magistratura de censor a un perode efectiu de 18 mesos.  Aquesta mesura no era a favor del poble ni raonable ja que amb tant poc temps els censors no podien fer grans obres, per si de la justcia, perqu evitava corrupcions. Degut a l'actuaci d'Api Claudi al Senat, aquest s'havia fet enemics i el trib va obtenir el suport del poble i de l'aristocrcia i va recordar que el dictador Mamercus Aemilius (454 aC?)  ja havia promulgat la llei Emlia (Aemilia Lex) que la limitava a 18 mesos perqu la censura no esdevingus desptica i tirnica, tot i que feia molt de temps que no s'aplicava. Al comenament de l'any va acabar el perode dels censors Api Claudi i Caius Plautius, i aquest darrer va dimitir, per Api va romandre sol al crrec i va refusar renunciar fins acabar l'aqeducte (que havia comenat Plautius i s'havia de dir Aqua Plauta). Allegava Api Claudi que la limitaci del perode no l'afectava ja que les disposicions de Mamercus Aemilus sobre la censura no havien esdevingut llei permanent i afectava noms als censors per els quals fou promulgada (C. Furius i M. Geganius), i ja no tenia efecte sobre tots els censors posteriors que eren designat pels comicis el que suposava que la votaci (que en el seu cas s'havia fet per 5 anys com era costum) anullava la llei, ja que quan dos lleis entraven en contradicci la darrera anullava l'anterior. En tot cas no hi havia precedents d'un censor que exercs el crrec sol, i sempre que un dels censors  havia mort, el que restava havia agafat un collega, per aix no estava previst per cap llei, era noms costum (no era possible legalment elegir noms un censor als comicis). El trib Sempronius va fer detenir a Api Claudi per aquest va demanar la protecci dels tribuns i tot i que Sempronius va obtenir el suport de sis collegues, els altres tres van vetar el procediment contra el censor i aquest va poder seguir exercint com a censor en solitari en mig d'una general hostilitat.

El consol Fabius va arribar amb les seves forces a Sutrium i es va trobar amb l'exrcit enemic que assetjava la ciutat, el qual era mes nombrs. Els etruscs es van confiar en la seva superioritat numrica i en canvi Fabius agafava posicions estratgiques millors amb dos ales protegides per formacions rocoses i un front principal. Els hastats (hastati)  i els prnceps (princeps) romans es van finalment imposar i van dispersar als etruscs que foren perseguits per la cavalleria romana. Molts etruscs estaven ferits i altres desarmats (havien perdut les seves armes a la fugida) i es van refugiar al Bosc Cimini (Ciminius Silva) on els romans van fer una carnisseria, matant milers d'etruscs. Foren capturats 38 estendards i un gran boti fou fet al campament principal. Es va discutir encara si seguir empaitant als fugitius.

Desprs els romans van travessar el bosc (que mai havia estat creuat pels romans ni tant sols per mercaders) i van avanar cap a Camerinum; els soldats van saquejar diversos llogarets i les terres etrusques. Una delegaci de cinc membres enviada pel Senat, formada per dos tribuns del poble, es va presentar a Fabius per ordenar que no creues el bosc, cosa que era considerat un mal auguri pels romans, per van arribar massa tard i noms van poder retornar a Roma per informar de la victria. 

Els saquejos romans van produir un efecte de resistncia entre els etruscs de la regi de les muntanyes Ciminies, a Etrria i a mbria. L'altra exrcit etrusc que s'havia aixecat, que no havia arribat encara a Sutrium, va avanar ara en ordre disposat a combatre, i es va aturar prop dels romans que van refusar el combat; els comandants romans van ordenar repartir  les racions de menjar i mantenir-se ferms davant l'enemic a qualsevol hora. Al capvespre el comandant rom va arengar als seus i va elogiar als samnites i menysprear als etruscs en el combat; no hi havia cap mes exercit rom de reserva. Abans de l'alba es va iniciar el combat amb un atac rom al camp enemic que fou agafat desprevingut i molts no van poder agafar ni les armes, i els que ho van poder fer foren derrotats; els romans els van perseguir i la major part dels etruscs es va refugiar als boscos; el campament fou pres pels romans i l'or i la plata que s'hi va trobar fou entregat al consol i la resta del bot fou pels soldats. Entre morts i presoners els etruscs van tenir 60.000 baixes. Aquesta fou la segona part de la batalla de la Silva Ciminius, que va suposar un gran triomf rom i es va lliurar segons molts autors prop de Perusa  y que desprs de la victria, Perusia, Cortona i Arretium, els tres principals estats etruscs, van demanar la pau a Roma. Una treva per trenta anys els fou atorgada pel senat.

Mentre passava aix a Etrria, l'altra consol  C. Marcius Rutilus, va conquerir Allifae als samnites aix com altres punts fortificats i  llogarets, que en general foren destruts o severament damnats.

El Prefecte martim, Publi Cornelius, es va dirigir amb la flota Romana cap a Campnia i va ancorar a Pompeii on va desembarcar i des all va passar a territori de Nuceria Alfaterna que va assolar. Desprs va seguir mes cap a l'interior amb desig de saquejar i fer bot, el que va aixecar els habitants de les regions que creuava en contra seu. Mentre avanaven no trobaven resistncia per a la tornada foren emboscats per camperols que els hi van prendre tot el bot; els romans van tenir forces baixes, i els que es van escapar es van dirigir cap els vaixells.

Coneguda pels samnites la noticia de qu els romans havien creuat el bosc Cimini, van considerar que aix era de bona sort per ells i que els romans trobarien mes enll del bosc mai abans franquejat, el seu final; per mes tard, amb la victria romana, van haver de deixar aquestes especulacions i dedicar-se a combatre a Marcius i si aquest no els donava ocasi de combatre, marxar cap a Etrria pel pas dels mars i els sabins. Marcius va avanar contra ells i es va lliurar una batalla que no va tenir resultat decisiu i cap part es va poder donar per guanyadora, si be es pensa que la pitjor part se la van endur els romans, que van perdre alguns cavallers (membres de l'ordre eqestre) i alguns tribus militars, i Marcius mateix fou ferit. Les noticies sobre aix, que van arribar a Roma exagerades, van alarmar al Senat que va nomenar un dictador. Per el crrec es va proposar a Lluci Papiri Cursor (Lucius Papirius Cursor Mugillanus) que a partir d'aquell moment, segurament ja avanat l'any, seria considerat el general en cap. 

Abans de nomenar-lo calia notificar-ho als consols. Com que no es va poder enviar un missatger al Samni perqu tot el pas era hostil, el senat va tardar en saber que Marcius restava viu, i aquesta notificaci no es va poder fer; l'altra consol, Fabius, era rival de Cursor i el senat li va enviar una delegaci amb diverses persones de rang consular que havien d'usar la seva influencia per demanar al consol que oblids la seva enemistat amb Cursor en be de la ptria. Fabius, desprs d'escoltar als missatgers amb els ull perduts, es va retirar sense dir paraula. A la mitjanit (com era tradici)  Papiri Cursor fou proclamat dictador. Fabius va fer avinent que li havia costat molt controlar-se  i quan una delegaci li va anar a agrair el seu silenci d'hores abans, va explotar i els va fer fora.

Papirius va nomenar com a Magister Equitum a Caius Iunius Bubulcus Brutus. La proclamaci dels crrecs fou sotmesa a les curies. Per uns mals auspicis van impedir registrar el nomenament: tocava votar primer a la Cria Faucia i sempre que aquesta cria havia votat primer havien passat desastres (la conquista de la ciutat de Roma pels gals, i  la derrota de les Forques Caudines). Encara un tercer desastre, la massacra de Cremera, fou indicada per l'historiador Gai Licini Macer. Aix doncs era impossible la votaci que es va ajornar al dia segent quan es van fer nous auspicis i finalment el dictador fou investit dels seus poders.  Cursor va agafar les legions que eren a la regi Cimnia i las va portar a Longula on va agafar el comandament de les demes tropes dels consols, i amb la fora unificada va sortir al camp.

309 aC.

El crrec dels consols Quintus Fabius Maximus Rullianus i Caius Marcius Rutilus fou allargat un any al costat del dictador Cursor. Els samnites no van fer cap pas per enfrontar-se a l exrcit de Cursor. 

Mentre a mbria els romans es van enfrontar als umbres als que van derrotar sense causar grans prdues. A la vora del Llac Vadimonis  es va concentrar l exrcit etrusc que s havia aixecat segons la llei sagrada en la que cada home agafava un camarada, i que per aix era mes nombrs que mai i mostrava un esperit superior als anteriors exercits. La batalla for acarnissada; les primeres lnees van quedar exterminades i van entrar les segones lnees, i finalment les reserves; la intervenci de la cavalleria romana va ser decisiva i va trencar la resistncia etrusca, i finalment els romans en van sortir victoriosos. La major part de l exrcit va morir i el seu campament fou ocupat pels romans i saquejat.

Els samnites continuaven el seus preparatius de guerra; les forces samnites es van equipar degudament i es van dividir en dos seccions, una amb els escuts adornats de plata i un altra d or.  Cursor es va situar enfront dels samnites, agafant el comandament de l ala dreta romana, i deixant el de l ala esquerra al Magister Equitum,  Iunius Bubulcus. Noms comenar la lluita Cursor i Iunius Bubulcus es van disputar qui seria el primer de trencar les lnees enemigues. Aquesta competncia va afavorir encara mes als romans que van derrotar completament als samnites que es van dispersar, i el seu camp fou ocupat i cremat al capvespre. El senat va decretar un triomf pel Dictador Cursor si be una part important de la victria fou atribuda als generals de rang consular Publius Decius Mus  i Marcus Valerius Corvus 

En aquest any la ciutat de Persia va trencar la treva. El consol Fabius va lliurar batalla y va derrotar a les forces de la ciutat prop de la ciutat, i l haguera conquerit per una delegaci del govern local fou enviada a Fabius per demanar la pau. Els romans van establir una guarnici a Persia, i tot seguit diverses ciutats-estats d Etrria van enviar delegacions al consol per demanar l establiment de relacions amistoses; les delegacions foren enviades al Senat de Roma, que ho va acceptar. Fabius va entrar en process triomfal a la capital. Els grans triomfadors sobre els samnites, Publius Decius Mus y Marcus Valerius Corvus, foren tot seguit escollits casi be per unanimitat per l any segent un com a consol i l altre com a pretor (Valerius ocupava aquest crrec per quarta vegada). El consol Quintus Fabius Maximus Rullianus fou nomenat altra cop com a consol suposadament com a compensaci per haver estat sobrepassat l any anterior pel dictador tot i la seva brillant victria al Bosc Cimini.

308 aC.

Els dos consols van arreglar els seus respectius comandaments, amb Decius a Etrria i Fabius al Samni.

Fabius va anar a Nucria Alfaterna li va enviar una delegaci demanant la pau, per Fabius la va refusar ja que anteriorment li havia estat oferta la pau a la ciutat i l havia refusat. Va comenar l atac a Alfaterna, que es va haver de rendir de manera incondicional. Un altre combat amb els samnites va suposar una fcil victria romana, batalla que es recordada perqu els mars (marsi) van lluitar per primera vegada al costat dels samnites contra Roma, i els pelignes, que havien seguit als mars van participar tanmateix amb ells de la derrota.

Decius tamb fou triomfador. La ciutat de Tarqunia va entregar moresc al consol i va demanar i obtenir una treva de 40 anys. Llavors es va ocupar algunes  fortaleses de la ciutat de Volsnia, que foren destrudes, i es va estendre en totes direccions. Tota la Lliga Etrusca va demanar la pau, i va obtenir una treva d un any durant el qual havien de pagar les despeses de les forces romanes i donar dos tniques per cada soldat.
Els umbres, fins llavors en pau i amistat amb Roma, van decidir iniciar la guerra contra Roma, i van obtenir el suport d algunes ciutats etrusques. Els umbres van aixecar un gran exercit i van planejar deixar de banda a Decius i atacar directament Roma, per Decius, assabentat, va anar a la frontera d'Etrria en una rapida marxa i va agafar posicions a la ciutat de Pupnia des eon podia vigilar els moviments dels umbres. El Senat Roma va ordenar a Fabius suspendre les operacions a Samni i anar a tota velocitat a reforar a Decius a l mbria; Fabius ho va fer i va arribar a Mevnia on es trobaven ja les forces umbres que no l esperaven. Els umbres, confosos, van discutir sobre si retirar-se a les ciutats fortificades o abandonar la guerra, per els umbres de Materina van aconseguir imposar la guerra, amb un atac immediat a Fabius com estratgia, i els umbres van atacar al rom al seu campament, que s estava fortificant. Fabius va poder disposar als seus homes mnimament abans de la batalla i amb una arenga els va llenar contra els umbres. La batalla fou favorable als romans, i molts umbres foren fets presoners i convidats a entregar les armes. Desprs de la rendici de l exrcit umbre, les comunitats umbres es van rendir en els segents dies. La ciutat umbre d Ocriculum (moderna Otricoli) va negociar amb Roma i els ocriculs van obtenir un tractat d amistat.

307 aC.

Tot seguit Fabius va tornar al Samni i desprs del seu xit es va estendre un any mes el comandament sobre les tropes per es van nomenar nou consols: Api Claudi Cec (Appius Claudius Caecus) i Lucius Volumnius Flamma Violens. El primer, es va oposar tnuement a la prorroga. Es creu que Api Claudi encara estava exercint la censura i el trib del poble Lucius Furius, va vetar el seu nomenament fins que no va renunciar al crrec.

Es va iniciar una guerra contra els sallentins la direcci de la qual fou encarregada a Volumnius, i Api Claudi va romandre a Roma.  Volumnius va obtenir diverses victries i va ocupar diverses ciutats sallentines a l assalt. Volumnius, de carcter geners i cordial, era molt apreciat . El procnsol Q. Fabius va derrotar els samnites prop d Allifae, i encara que no fou una gran batalla els samnites foren derrotats i encara que van conservar el camp durant el dia, a la nit hi van entrar els romans i ning es va poder escapar. A la matinada es va oferir la rendici que fou acceptada a condici d entregar l armament i passar sota el jou; uns set mil aliats samnites, pels que res s havia establert a la rendici, foren venuts com esclaus, amb l excepci d aquells que van dir ser hrnics, que foren separats i posats sota custodia i desprs enviats al senat, que va ordenar una investigaci sobre si havien lluitat amb els samnites com a voluntaris o com a reclutats, i mentre foren entregats en custodia a les ciutats llatines. 

306 aC.

Foren elegits consols Publius Cornelius Arvina i  Quintus Marcius Tremulus, que van portar la qesti dels presoners al Senat. El poble dels hrnics, molest, van celebrar un congres a Angnia, anomenat Circ Martim, i tota la naci va declarar la guerra a Roma excepte les ciutats  d Aletrium,  Ferentinae i Verulae. 

Desprs de la sortida de Fabius del Samni, els romans van perdre posicions. Els samnites van assaltar Caltia i Sora, on hi havia guarnicions romanes que foren massacrades. P. Cornelius fou enviar rpidament a la zona amb un exrcit. Contra els hrnics encapalats per la ciutat d Angnia fou enviat el consol Q. Marcius amb un nou exercit per ajuntar-se a les forces que ja eren a la regi sota comandament de l'altra consol. La coalici hrnica va concentrar les seves forces en un lloc estratgic ben escollit entre els dos consols, i com que tot el territori entre ambds estava controlat pels hrnics, els missatgers romans no van poder comunicar, i un consol no sabia res de l altra. A Roma es va produir una certa alarma i es van aixecar dos nous exercits per fer front a emergncies, per no fou necessari ja que durant dies els hrnics no van intentar res i per tres vegades els romans van ocupar els seus successius camps fins que van demanar un armistici i perms per enviar llegats a Roma, i a canvi van oferir la paga de sis mesos de les forces romanes i una tnica per cada soldat. Marcius va acceptar i va enviar la delegaci al Senat que la va retornar a Marcius amb plens poder per fer tractes; aix Marcius va rebre la rendici dels hrnics.

Mentre Cornelius, les forces del qual eren mes nombroses que les del seu collega, es trobava bloquejat ja que l enemic, principalment samnites, controlava tots els camins, i per tant no rebia subministraments i tampoc va aconseguir provocar un enfrontament. Llavors Marcius, desprs de sotmetre els hrnics, es va dirigir a la zona. Els samnites conscients de qu no podien derrotar els dos exercits junts, van decidir atacar a Marcius abans que es reuns amb Cornelius. Aquest va arengar als seus dient que si no guanyaven s emportarien la gloria els soldats de Cornelius i tot seguit va atacar pel flanc i va trencar la posici enemiga dirigint-se al seu centre, i de all cap al camp enemic, desguarnit, que fou cremat. L'exrcit samnita va iniciar la fugida i molts van morir en la persecuci (uns trenta mil); just llavors van arribar unes cohorts que els samnites havien enviat com a refor de darrera hora, i els soldats romans, sense ordres del consol, els van atacar; els samnites van fugir cap a les muntanyes i van continuar la massacra. Els caps samnites van demanar la pau i se ls va garantir a canvi de moresc per tres mesos, un any de paga dels soldats romans i una tnica per cada home; el consol va enviar missatgers al senat per comunicar l'arranjament i obtenir un acord definitiu.

Cornelius es va quedar a Samni i Marcius va retornar a Roma on va entrar en process triomfal (per la seva victria sobre els hrnics) i es va decretar per a ell una esttua eqestre al Frum, en front del temple de Castor. El Senat rom va restablir la independncia de les ciutats hrniques aliades d  Aletrium, Verulae, i  Ferentinum (situaci que van preferir en lloc de la ciutadania romana sense sufragi)  i el dret al matrimoni amb ciutadans d'altres estats, privilegi que por molt de temps foren les niques ciutats dels hrnics que el tenien. Les altres ciutats hrniques, com Angnia, van signar tractats de pau i  van perdre els seus drets municipals, l autogovern, el dret de matrimoni entre elles i les seves magistratures excepte les religioses; els ciutadans van rebre la ciutadania romana per sense dret de sufragi.

El mateix any el censor Caius Iunius Bubulcus Brutus va signar un contracte per construir un temple a Salus, detat protectora del consol a la guerra samnita. Juntament amb el seu collega Marcus Valerius Maximus, va emprendre tamb la construcci de carreteres per tot el pas sense usar fons pblics. 

Un tractat amb Cartago fou renovat (per tercera vegada) i la delegaci cartaginesa que havia anat a Roma per la signatura va rebre esplndids regals.

305 aC.

Publi Corneli Escipi (Publius Cornelius Scipio) fou nomenat dictador amb Publius Decius Mus com a Magister Equitum, amb la finalitat d elegir consols ja que els dos anteriors no podien abandonar les seves funcions de comandament militar al Samni. Foren elegits Lucius Postumius Megellus i Tiberius Minucius Augurinus .

En aquest any els samnites van fer alguns atacs al districte de Stellae a Campnia i els dos consols foren enviats al Samni. Postumius cap a Tifernum i Minucius cap a Bovianum. El primer va lliurar una batalla prop de Tifernum, on segons alguns els enemics foren derrotats i es van capturar uns 24000 soldats, per Livi esmenta que altres expliquen que la batalla no va tenir un resultat clar i que Postumius, per atreure a l enemic va fingir una retirada de nit cap a les muntanyes i els samnites el van seguir i van agafar posicions a uns 3 km mes avall d eon era el consol, que va elegir una bona posici que va fortificar i secretament va abandonar el camp deixant noms una reduda fora i es va dirigir a reunir-se amb l'exrcit del seu collega Minucius que es trobava acampat en front d un altra exercit samnita. Seguint indicacions de Postumius, Minucius va atacar l enemic i cap de les dues parts va obtenir la victria desprs de tot un dia de lluita, fins que va arribar Postumius amb les seves forces i va decidir la lluita; els samnites, cansats de tot el dia de lluita, i molts d ells ferits, no van poder resistir i foren anihilats. Es van capturar 21 estendards. Llavors els romans van retornar al campament de Postumius i van atacar als samnites all; els samnites ja havien rebut noticies de la derrota i es van desmoralitzar, i foren derrotats igualment que els seus companys; es van capturar 26 estendards, i es va fer presoner al comandant en cap dels samnites, Statius Gellius i molts soldats.

El dia segent es va iniciar l atac a Bovianum que fou conquerida rpidament. Els consols van celebrar un triomf conjunt. Alguns autors indican que Minucius va ser ferit a la lluita i va morir a Bovianum i que M. Fulvius fou nomenat consol en el seu lloc i fou qui va dirigir la presa de Bovianum .

En la resta de l any foren conquerides Sora, Arpinum, i Cesnia. Per aquests grans victries es va erigir una esttua d'Hrcules al Capitoli.

304 aC.

Publius Sulpicius Saverrio I i  Publius Sempronius Sophus foren elegits consols. Els samnites van enviar una delegaci a Roma a demanar la pau. No foren ben rebuts i se ls va comunicar que no havien fet propostes de pau abans, o havien aprofitat les treves per rearmar-se i reprendre desprs la lluita, i que per tant la seva paraula era dubtosa i caldria regir-se pels fets. Es va decidir enviar al consol Sempronius al Samni per avaluar la situaci i jutjar si els samnites estaven ben disposats per la pau. Sempronius va trobar als samnites favorablement disposats a la pau i disposats a donar provisions i subministraments als romans; quan va retornar uns enviats samnites el van seguir per anar al Senat, el qual, desprs de l informe del consol, va ratificar l antic tractat de pau .

En el mateix any el eques (aequi), antics enemics romans que per molts anys romanien tranquils i mostraven una actitud pacifica, foren atacats pels romans en represlia perqu havien ajudat als hrnics a l'poca en qu aquestos van fer la guerra a Roma, i en altres moments als samnites. 

Els fecials romans van anar a les ciutats dels eques per demanar satisfaccions, i se ls va contestar que la petici noms era un intent d intimidar-los per sotmetre s a la ciutadania romana sense sufragi (que sovint era vista com un cstig i no com un benefici) i van rebutjar el ultimtum. Els romans van iniciar la guerra i van enviar als dos consols; l'exrcit dels eques, desprs de molts anys de pau, era un cos d irregulars sense comandaments ni disciplina; el pla de batalla dels eques era confs (atacar, defensar-se darrera les muralles o rendir-se) i finalment es va decidir resistir darrera les muralles i van fingir installar un campament. Els romans van avanar cap al campament en ordre de batalla sense trobar cap oposici; els eques van abandonar el campament i es van refugiar on van poder; els romans al arribar el van trobar buit i van veure que haurien d atacar ciutat per ciutat;  van seguir les petjades per tot els vents i van anar a cadascuna de les ciutats. En noms un dia els romans van ocupar 31 ciutats i moltes d elles foren saquejades i cremades; la naci dels eques fou exterminada. Es va celebrar un triomf sobre ells. Per no seguir la mateixa sort els marruquins (marrucini) mars (marsi), pelignes (paeligni) i feretrans (feretrani) van enviar missatgers a Roma a demanar pau i amistat, i el Senat Roma els hi va concedir i es van signar els corresponents tractats. 

Aquest any fou edil curul Gneu Flavi (Cneus Flavius), fill d un llibert, i de naixement humil, per molt capacitat. El historiador Gai Licini Macer diu que havia estat un dels tribuns del poble i un dels triumvirs (triumvir nocturn  primer i desprs triumvir fundador de colnia). Els maltractes de la noblesa pel seu origen humil el van enfrontar a les principals personalitats. Va fer valer un calendari de celebracions escrit al Frum en el que s esmentaven els nics dies en qu els procediments legals eren permesos; va dedicar el temple de Concrdia al Vulcanal (el santuari de Vulc), i en la seva cerimnia el Pontfex Mxim, Lucius Cornelius Scipio Barbatus, va haver de recitar una formula religiosa tal com demanava el poble, en lloc de la que era tradicional i que en les dedicatries d un temple noms podien recitar els consols o els comandants en cap; d aquest fet va resultar una llei que ning podia dedicar un temple o un altar sense ordres del senat o per majoria del tribuns del poble. Un dia Gneu Flavi va visitar al seu collega, que estava malalt i es va enfrontar amb alguns nobles que estaven all tamb de visita. L ascens de Flavi havia estat conseqncia de l actuaci d un partit al Frum iniciat en temps d Api Claudi, el qual ja va elegir pel senat a persones de menys noblesa. Fou elegit edil per no es va reconixer la validesa de les eleccions i llavors Flavi va subornar als comicis tribunats i centuriats. Aix va crear dos partits, un de l'aristocrcia i un del poble. La situaci va durar fins a la censura de Quintus Fabius and Publius Decius que per evitar que els comicis foren controlats pel populatxo va assignar a la major part del poble baix a quatre tribus (anomenades les Tribus de la Ciutat). Q. Fabius tamb va instituir la desfilada de cavalleria cada any el 15 de juliol.

Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112384" title="Ausoni" nonfiltered="963" processed="962" dbindex="46008">


Etnografia:

Ausoni o aurunci, poble prerrom de la Campnia (usons o auruncs);

Onomstica:

Juli Ausoni, metge i prefecte;

Dcim Magne Ausoni, cnsol rom i poeta;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112385" title="Quarta guerra samnita" nonfiltered="964" processed="963" dbindex="46009">
Quarta guerra samnita es el nom donat al conflicte entre els pobles del sud encapalats per Trent, sota el lideratge de Pirros d'Epir, i Roma. Va durar del 282 aC al 272 aC.

El 282 aC els tarentins van formar una lliga contra Roma, en la que Samni hi va entrar, sota la direcci suprema de Pirros. Els samnites no van tenir molta activitat a la guerra i fins desprs de la batalla d'Heraclea no van enviar al primer contingent (279 aC). El 278 aC a la batalla d'Asculum els samnites van mostrar el seu valor per tot seguir Pirros va sortir cap a Siclia. Quant el 274 aC Pirros va tornar fou derrotat per Curius a Benevent, els samnites, tarentins i els altres aliats (lucans i brucis) no podien fer front a Roma. 

El 272 aC, desprs de la caiguda de Trent en mans dels romans, els samnites, els lucans i els brucis es van sotmetre i van demanar la pau i el cnsol Espuri Carvili i Lluci Papiri Cursor II van celebrar els triomfs sobre els samnites. Una revolta de la tribu samnita dels caracens el 269 aC fou rpidament sufocada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112386" title="Tercera Guerra Samnita" nonfiltered="965" processed="964" dbindex="46010">
La tercera guerra samnita fou un conflicte armat entre Roma i els samnites entre el 298 aC i el 290 aC.

Noms cinc anys desprs de la segona guerra samnita, la Lliga samnita va formar una aliana amb les ciutat etrusques, amb els umbres, els lucans, sabins i gals snons i va esclatar la guerra (298 aC) quant un partit dels lucans oposat a la aliana amb Samni va cridar en ajut a Roma.

Les operacions en aquest cas no es van fer al Samni inicialment;  els romans van enviar al cnsol Lluci Corneli Barbat que va sotmetre Lucnia per els gals van atacar pel nord aliats als etruscs i umbres i van vncer a Sentinum. 

El 297 aC els romans van iniciar una nova tctica i van comenar a assolar de forma molt sistemtica el Samni privant als seus habitants de recursos, cremant collites i matant al bestiar. El 295 aC els romans van obtenir una victria decisiva a Sentinum, lloc on havien estat derrotats el 297 aC. La mort del general samnita Gal Egnaci, verdader cervell de la coalici i de la guerra, va posar casi be fi al conflicte, per l'esperit indomable dels samnites es va sobreposar. Els etruscs i gals encara resistien, i tot i les victries romanes a Perusa i Volsinii, els gals van obtenir una victria notable a Clusium (Chiusi); per les ciutats etrusques van demanar la pau (394 aC) desprs de noves derrotes i els hi fou acordada pel senat per un termini de quaranta anys.

La resistncia darrera dels etruscs va permetre als samnites aixecar el cap i el 293 aC amb un nou exercit de quaranta mil homes, va iniciar altre cop els atacs, per foren derrotats pels consols Lluci Papiri i Espuri Carvili en dos successives batalles a Aquilnia i Cominium, al sud del pas i trenta mil samnites van morir.

El 392 aC el cap samnita Gai Ponci (Caius Pontius) vencedor a les Forques Caudines, va reaparixer i va derrotar a Q. Fabi Mxim en una batalla parcial, per fou derrotat desprs en una de decisiva en la que van morir vint mil samnites i el mateix C. Pontius fou fet presoner; la prdua dels llibres on s'expliquen aquestes campanyes fan que el seu desenvolupament sigui poc conegut. Pontius fou exhibit al triomf de Fabius i desprs executat. 

Els samnites encara van aguantar dos anys per el 290 aC van haver de signar la pau amb el cnsol M. Curi Dentat, esdevenint aliats de Roma a la que haurien de subministrar soldats i materials, el que de fet els equiparava a la resta dels estats sotmesos a Roma que mantenien noms una nominal independncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112392" title="Mike Hawthorn" nonfiltered="966" processed="965" dbindex="46011">
John Michael Hawthorn va ser un pilot de Frmula 1 nascut el 10 d'abril del 1929 a  Mexborough, Yorkshire, Anglaterra, va morir en accident de trnsit el 22 de gener del 1959. Va ser pilot de les escuderies Cooper, Ferrari, Maserati, BRM i Vanwall.

Va debutar el 22 de juny de 1952 assolint un quart lloc final al Gran Premi de Blgica amb un Cooper amb el que correria fins a final de temporada. L'any segent va passar a crrer per Ferrari amb qui aconseguiria la seva primera victria, al GP de Frana de l'any 1953. Desprs de passar per varies escuderies, no va ser fins al seu retorn a Ferrari que va tornar a assolir bons resultats.

s el pilot que s'ha proclamat campi del mn de Frmula 1 amb menys victries en una temporada, noms una, al Gran Premi de Frana. Fou tamb el primer britnic en aconseguir ser el guanyador  de la categoria. Una victria i set podis li van permetre guanyar al seu compatriota Stirling Moss, tot i que aquest va fer quatre victries i nou podis. Aix es deu en gran part  a la cavallerositat del segon, que va defensar a Hawthorn a la sanci que li van aplicar al Gran Premi de Portugal, i que si no hagus intervingut hagus  decantat el ttol cap el seu costat. Desprs de guanyar el campionat, Hawthorn es va retirar del automobilisme.

El britnic va estar  tamb involucrat a l'accident que va acabar amb la vida de 80 espectadors a la cursa de les 24 hores de Le Mans del 1955, el ms trgic de la histria del automobilisme i que, a pesar de tot, no va ser susps, fet que li va permetre assolir la victria amb el seu Jaguar.

Uns mesos desprs d'obtenir el ttol mundial, Hawthorn va perdre la vida a un accident de cotxe. Un dels carrers de Farnham, la cuitat on vivia, porta el seu nom.

 Palmars .

 Millor posici al campionat del mn : 1r (1958)  i  3r (1954);
 Curses : 47;
 Victries : 3;
 Podis : 18    (3 Primers, 9 segons i 6 tercers) ;
 Voltes rpides :6;
 Poles : 4;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112397" title="Zetes" nonfiltered="967" processed="966" dbindex="46012">
En la mitologia grega, Zetes (explorador) fou un Du dels Dus de l'illa d'taca.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112398" title="Jocs de la Commonwealth" nonfiltered="968" processed="967" dbindex="46013">

Els Jocs de la Commonwealth (en catal, Jocs de la Comunitat) sn una competici multi-esportiva disputada cada quatre anys i on hi prenen part esportistes dels pasos que formen part de la Comunitat Britnica de Nacions.

A la prctica, sn una versi reduda dels Jocs Olmpics, similars a altres Jocs regionals que es celebren arreu del mn, com ara els Jocs Panamericans, els Jocs Asitics o els Jocs del Mediterrani. A ms dels jocs ms tradicionals, com l'atletisme, la nataci, la gimnstica o el ciclisme, es disputen competicions d'esports ms habituals a aquests pasos com ara l'esquaix, el rugbi a set, les bitlles o el netball. Tamb es disputen diverses proves per a esportistes amb discapacitat.

En aquesta competici, les quatre nacions britniques hi participen amb equips propis, Anglaterra, Esccia, Galles i Irlanda del Nord. Tamb ho fan altres territoris britnics com l'Illa de Man o l'Illa de Jersey.

El primer cop que va sorgir la idea d'organitzar una competici d'aquest tipus fou l'any 1891, quan el reverend Astley Cooper va escriure un article a The Times suggerint la creaci d'un festival esportiu panbritnic i pananglic que es celebraria cada quatre anys i serviria per augmentar l'amistat i bona harmonia dels pasos de l'Imperi Britnic.

La primera edici va tenir lloc el 1930 a la ciutat de Hamilton a Canad, rebent el nom de Jocs de l'Imperi Britnic. El 1954 s'anomenaren Jocs de l'Imperi Britnic i de la Comunitat, el 1970 Jocs de la Comunitat Britnica, i el 1978 adoptaren la seva denominaci actual de Jocs de la Comunitat (Commonwealth Games).

Noms sis pasos han participat a totes les edicions dels jocs: Austrlia, Nova Zelanda, Canad, Anglaterra, Esccia i Galles. S'han produt diversos boicots per motius poltics. El ms important el dels Jocs de 1986 disputats a Edimburg, quan 32 pasos d'frica, sia i el Carib no acudiren en protesta per l'actitud amistosa del govern de Margaret Thatcher amb el rgim racista de Sud-frica.

 Jocs de la Commonwealth .
Fins avui s'han concedit les segents edicions del Jocs:

Jocs de l'Imperi Britnic
1930 - Hamilton, Ontario, Canad (Jocs de la Commonwealth 1930);
1934 - Londres, Anglaterra (Jocs de la Commonwealth 1934);
1938 - Sydney, Nova Galles del Sud, Austrlia (Jocs de la Commonwealth 1938);
1950 - Auckland, Nova Zelanda (Jocs de la Commonwealth 1950);

Jocs de l'Imperi Britnic i de la Comunitat
1954 - Vancouver, Colmbia Britnica, Canad (Jocs de la Commonwealth 1954);
1958 - Cardiff, Galles (Jocs de la Commonwealth 1958);
1962 - Perth, Austrlia Occidental, Austrlia (Jocs de la Commonwealth 1962);
1966 - Kingston, Jamaica (Jocs de la Commonwealth 1966);

Jocs de la Comunitat Britnica
1970 - Edimburg, Esccia (Jocs de la Commonwealth 1970);
1974 - Christchurch, Nova Zelanda (Jocs de la Commonwealth 1974);

Jocs de la Comunitat
1978 - Edmonton, Alberta, Canad (Jocs de la Commonwealth 1978);
1982 - Brisbane, Queensland, Austrlia (Jocs de la Commonwealth 1982);
1986 - Edimburg, Esccia (Jocs de la Commonwealth 1986);
1990 - Auckland, Nova Zelanda (Jocs de la Commonwealth 1990);
1994 - Victoria, Colmbia Britnica, Canad (Jocs de la Commonwealth 1994);
1998 - Kuala Lumpur, Malisia (Jocs de la Commonwealth 1998);
2002 - Manchester, Anglaterra (Jocs de la Commonwealth 2002);
2006 - Melbourne, Austrlia (Jocs de la Commonwealth 2006);
2010 - Nova Delhi, ndia (Jocs de la Commonwealth 2010);

 Enllaos externs .
Web oficial;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112409" title="Jocs Panamericans" nonfiltered="969" processed="968" dbindex="46014">

Els Jocs Panamericans sn una competici multi-esportiva que enfronta cada quatre anys a participants de tots els pasos d'Amrica, i que sn organitzats per lOrganizacin Deportiva Panamericana (ODEPA).

 Histria .
La idea de celebrar uns Jocs Panamericans va sorgir dels Jocs Centre-americans celebrats durant els anys vint. El 1932 es va fer una primera proposta i la primera competici s'establ per a Buenos Aires el 1942. L'esclat de la Segona Guerra Mundial provoc que es posposs fins l'any 1951. Des d'aleshores s'ha disputat cada quatre anys.

 Jocs Panamericans .


 Jocs Panamericans d'hivern .
L'nica versi dels Jocs Panamericans d'hivern fou la realitzada a Las Leas (Provncia de Mendoza, Argentina) entre el 16 i el 22 de setembre de 1990. Originriament programada per al 1989, la manca de neu oblig a canviar la data. Malgrat aquest fet, finalment tampoc hi va haver molta neu i noms es disputaren quatre modalitats esportives: descens, slalom, sper G i slalom gegant. Van participar 8 pasos i 97 esportistes.

Santiago de Xile fou designada com a seu dels II Jocs Panamericans d'hivern per a l'any 1993. Problemes administratius i la negativa dels Estats Units a participar-hi per la pobre organitzaci va posposar la realitzaci. No s'ha disputat cap ms edici des d'aleshores.

 Articles relacionats .
Jocs Sud-americans;
Jocs Centre-americans;
Jocs de la Francofonia;
Jocs Bolivarians;

 Enllaos externs . 
 Web oficial de l'edici del 2003;
 Web oficial de l'edici del 2007;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112411" title="Jocs Bolivarians" nonfiltered="970" processed="969" dbindex="46015">
Els Jocs Bolivarians sn una competici esportiva disputada cada quatre anys pels pasos del nord de sud-amrica a ms de Panam.

Hi prenen part Colmbia, Per, Veneuela, Bolvia, Equador i Panam. El nom s en honor de Simn Bolvar, grcies al qual, aquests pasos aconseguiren la independncia d'Espanya. Els organitza lOrganizacin Deportiva Bolivariana, la qual depn de lOrganizacin Deportiva Panamericana.

La primera edici es disput el 1938 a Bogot, coincidint amb els 400 anys de la fundaci de la ciutat. Foren impulsats per Alberto Nario Cheyne, director nacional d'educaci fsica de Colmbia, el qual llen la idea durant els Jocs Olmpics de Berln de 1936.

 Jocs Bolivarians .
 1938: Bogot, Colmbia;
 1947: Lima, Per;
 1951: Caracas, Veneuela;
 1961: Barranquilla, Colmbia;
 1965: Quito i Guayaquil, Equador;
 1970: Maracaibo, Veneuela;
 1973: Ciutat de Panam, Panam;
 1977: La Paz, Bolvia;
 1981: Barquisimeto, Veneuela;
 1985: Ambato, Cuenca i Puerto Viejo, Equador;
 1989: Maracaibo, Veneuela;
 1993: Santa Cruz de la Sierra i Cochabamba, Bolvia;
 1997: Arequipa, Per;
 2001: Ambato, Equador;
 2005: Armenia i Pereira, Colmbia;
 2009: Sucre, Bolvia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112412" title="Tribu (biologia)" nonfiltered="971" processed="970" dbindex="46016">

En biologia, la tribu s la unitat sistemtica entre la famlia i el gnere. 

Aquest nivell de classificaci nasqu per agrupar els gneres d'una famlia concreta.

Nivells de classificaci (de general a concret)




(Els nivells obligatoris estan marcats en fons rosa)



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112413" title="Tribu" nonfiltered="972" processed="971" dbindex="46017">

Antropologia: Grup social. Vegeu Tribu (antropologia);
Biologia: Categoria taxonmica. Vegeu Tribu (biologia);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112414" title="Rafael Martnez Valls" nonfiltered="973" processed="972" dbindex="46018">
Rafael Martnez Valls, (Ontinyent, 1868 - Barcelona, 1946) va ser un compositor valenci que es va dedicar fonamentalment a la sarsuela, havent desenvolupat la seua carrera principalment a Barcelona. s autor de les dues sarsueles catalanes ms representades: Can d'amor i de guerra (1926) i La Legi d'honor (1930).

Biografia.
Son pare era sotsxantre de l'esglsia de Santa Maria d'Ontinyent. El seu primer inters va ser la medicina, estudis que va abandonar per a dedicar-se a la msica. A Valncia va dirigir la Banda Provincial de Msica i tamb va actuar com a pianista en el caf "Moderno". Desprs va traslladar-se a Madrid, on va treballar com a concertador i organista del Teatro Real per recomanaci d'Emilio Serrano.

Es va traslladar a Barcelona on va ocupar el lloc de mestre de capella i organista de l'esglsia de Sant Josep Oriol durant 7 anys. Tamb va dirigir la sala "Aeolian" del passeig de Grcia.

Va compondre sarsuela i msica religiosa, aix com tamb algunes obres per a orquestra i per a banda de msica. Els seus principals xits els va obtenir a Barcelona, amb contribucions importants al Teatre Lric catal, entre les que cal destacar Can d'amor i de guerra, de l'any 1926.

En acabar la Guerra Civil va patir la repressi del rgim franquista per les seues activitats "catalanistes".

Obres.
Llista no exhaustiva

Per a Banda de Msica.
 1921 Clemncia;
 Suite Espaola;
 Serenata Espaola;

Sarsuela.
 1925 La Mosquetera - Sarsuela en 3 actes. Llibret: Gast A. Mntua. Estrenada al Teatre Tvoli de Barcelona el 28 d'octubre de 1925;
 1925 As canta mi amor - Sarsuela en 1 acte. Llibret: Gast A. Mntua. Estrenada a Barcelona, el desembre de 1925;
 1926 Els soldats de l'Ideal o Can d'amor i de guerra - Obra lrica en 2 actes, el segon dividit en 2 quadres. Llibret: Llus Capdevila i Vilallonga i Vctor Mora i Alzinelles. Estrenada al Teatre Nou de Barcelona el 16 d'abril de 1926;
 1926 El perdn del rey - Sarsuela en 2 actes. Llibret: ngel Torres del lamo i Antonio Asenjo Prez. Estrenada al Teatre Eldorado de Barcelona el 10 d'octubre de 1926;
 1927 Charivar - Revista - Llibret: Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau. Estrena a Barcelona el 7 de setembre de 1927;
 1928 Cocktails del Nuevo - Revista en 2 actes. Llibret: Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau i Joaquim Montero i Delgado. Estrenada al Teatre Nou de Barcelona el 9 de mar de 1928;
 1928 Color - Revista en 2 actes. Llibret: Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau. Estrenada al Teatre Nou el 31 de maig de 1928;
 1928 La ventera de Ans - Sarsuela en 2 actes. Msica en collaboraci amb Pasqual Godes i Terrats Llibret: Alfonso Vidal Planas i Antonio Ballesteros de Martos. Estrenada al Teatre Apollo de Barcelona el 14 de desembre de 1928;
 1929 Els tres tambors - Rondalla en 3 actes, dividits en 11 quadres i 1 apoteosi. Llibret: Jordi Canig. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 31 de gener de 1929;
 1930 La Legi d'honor - Obra lrica en 2 actes. Llibret: Vctor Mora i Alzinelles. Estrenada al Teatre Nou de Barcelona el 26 de febrer de 1930;
 1930 Els pastorets a Betlem o les figures del Pessebre - Espectacle en 5 actes, dividit en 18 quadres. Llibret: Jordi Canig;
 1931 Les aventures d'en Titelleta - Auca-vida vertadera d'un titella que no ho era en 3 actes, dividida en 12 quadres. Llibret: Jordi Canig. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 15 d'octubre de 1931;
 1931 La Duquesita - Sarsuela en dos actes - Llibret: Luis Calvo Lpez i J.A.Prada. Estrenada al Teatre Nou el 1931;
 1932 L'liga roja - Sarsuela en 2 actes. Llibret: Vctor Mora i Alzinelles. Estrenada al Teatre Apollo de Barcelona el 12 d'abril de 1932;
 1932 La volta al mn en patinet - Fantasia de nines en 3 actes, dividits en 11 quadres. Llibret: Jordi Canig. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 13 d'octubre de 1932;
 1933 El general Bum-Bum - Espectacle en 3 actes. Llibret: Jordi Canig. Estrenat al Teatre Romea de Barcelona el 5 d'octubre de 1933;
 1934 Quimet I, rei de Xauxa - Espectacle en 3 actes, dividits en 14 quadres. Llibret: Jordi Canig. Estrenat al Teatre Romea el 8 de novembre de 1934;
 1935 Una mujer y un cantar - Revista en 3 actes. Msica en collaboraci amb Isidre Rosell i Vilella. Llibret: Gast A. Mntua. Estrenada al Teatre Victria de Barcelona l'1 de febrer de 1935;
 1935 Fray Jernimo - Sarsuela en 3 actes. Msica en collaboraci amb Isidre Rosell i Vilella. Llibret: Vctor Mora i Alzinelles. Estrenada al Teatre Nou de Barcelona el 16 de febrer de 1935;
 1936 Tarzan de les mones - Espectacle en 3 actes, dividits en 9 quadres. Llibret: Jordi Canig. Estrenat al Gran Teatre Espanyol de Barcelona el 23 de gener de 1936;
 1936 Boris d'Euklia - Opereta en 2 actes. Llibret: Artur Surez i Jordi Campeny. Estrenada en el Teatre Nou de Barcelona el 8 de desembre de 1936;
 1937 Soy una mujer fatal - Revista en 2 actes. Llibret: Leandro Luis Blanco Curieses i Alfonso Lapena Casaas. Estrenada al Principal-Palace de Barcelona el mes de juliol de 1937. Posteriorment, tot just acabada la Guerra Civil Espanyola es va (re)estrenar al Teatre Tvoli de Barcelona el 19 de desembre de 1939;
1941 Rosaleda - Sarsuela en 2 actes. Llibret: Luis Fernndez de Sevilla. Estrenada al Teatre Tvoli de Barcelona el 30 de gener de 1941;

Msica Religiosa.
 Ave Mara, per a veu i orgue;
 Salve, a tres veus;
 Credidi;
 Dues colleccions de Dolors a la Mare de Du;
 Gojos a Sant Carles Borromeu, per a cor i orgue;
 Gojos al Santssim Crist de l'Agonia;
 Missa In te Domine speravit;
 Missa Mater Purisima, per a tres veus, orgue i orquestra;
 Missa Te fons salutis;
 Responsorios de Maitines de la Inmaculada;
 Tota Pulchra, per a tres veus i orgue;
 Trisagis;

Cor.
 1929 Himne a Barcelona;

Bandes sonores cinematogrfiques.
 La tonta del bote;
 Un marido Barato;

Notes.


Bibliografia.
 Diccionario de la Msica Espaola e Hispanoamericana. Sociedad General de Autores y Editores. Madrid, 2000. ISBN 84-8048-303-2 ;
 Roger Alier. La Zarzuela. Ed. Robinbook, S.L. 2002. Barcelona. ISBN 84-95601-54-0 ;
 Diversos Autors, Histria de la Msica Catalana, Valenciana i Balear. 2003. Edicions 62. ISBN 84-297-4700-1 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112421" title="Maria Teresa d'ustria-Toscana (reina de Sardenya)" nonfiltered="974" processed="973" dbindex="46019">


Maria Teresa d'ustria-Toscana, reina de Sardenya (Viena 1801 - Tor 1855). Arxiduquessa d'ustria i princesa d'Hongria, Bohmia i Toscana amb el tractament doble d'altesa reial i imperial inherent als membre de la Casa dels Habsburg.

Nascuda a Viena el dia 21 de mar de l'any 1801 essent filla del gran duc Ferran III de Toscana i de la princesa Llusa de Borb-Dues Siclies. Maria Teresa era nta per via paterna de l'emperador Leopold II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Llusa d'Espanya i per via materna del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria.

El dia 30 de setembre de l'any 1817 contragu matrimoni a Florncia amb el prncep Carles Albert de Savoia-Carignano que esdevindria l'any 1831 rei Carles Albert I de Sardenya. Carles Albert pertanyia a la branca dels Savoia-Carignano de la Famlia reial de Sardenya i heret el tron sard l'any 1831 a causa de l'extinci de la branca primognita de la Casa Reial.

Carles Albert era fill del prncep Carles Manuel de Savoia-Carignano i de la princesa Maria Cristina de Saxnia. La parella s'install a Tor i tingu dos fills:

 SM el rei Vctor Manuel II d'Itlia, nascut a Tor el 1820 i mort a Roma el 1878. En primeres npcies es cas amb l'arxiduquessa Adelaida d'ustria i en segones npcies amb Rosa Teresa Vercellana, creada comtessa di Mirafiori e Fontanafredda.

 SAR el prncep Ferran de Savoia-Gnova, duc de Gnova, nat a Florncia el 1822 i mort a Tor el 1855. Es cas amb la princesa Elisabet de Saxnia.

 SAR la princesa Maria Cristina de Savoia, nada el 1826 a Tor i morta el 1827 a la capital piemontesa.

Desprs del fracs de la Revoluci de l'any 1848, el rei Carles Albert I de Sardenya abdic en favor del seu fill primognit i emprn el cam de l'exili. El rei moriria el 1849 a la ciutat portuguesa de Porto. Desprs de romandre viuda, Maria Teresa s'install a la Toscana. 

Malgrat que mai s'ha obert oficialment un procs de canonitzaci de l'arxiduquessa, per molts catlics del nord d'Itlia, Maria Teresa fou considerada una santa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112427" title="Carles Albert I de Sardenya" nonfiltered="975" processed="974" dbindex="46020">

Carles Albert I de Sardenya o Carles Albert de Savoia-Carginano ( Pars, Frana 1798 - Porto, Regne de Portugal 1849 ) fou un prncep de Savoia-Carignano amb el tractament d'altesa reial que esdevingu l'any 1831 rei de Sardenya.

Orgens familiars.
Va nixer el 2 d'octubre de 1798 a la ciutat de Pars, en aquells moments sota la Primera Repblica Francesa, essent fill del prncep Carles Manuel de Savoia-Carignano i de la princesa Maria Cristina de Saxnia. Carles Albert era nt per via paterna del prncep Carles Manuel de Savoia-Carignano i de la princesa Maria Josepa de Lorena-Lambesc-Brionne i per via materna del prncep Carles Cristi de Saxnia i de la princesa Francesca von Corvin-Krasinski.

Vida.
Joventut.
Educat en l'ambient afrancesat de la ciutat de Ginebra i posteriorment a Pars en el marc de l'Imperi de Napole Bonaparte, l'any 1815 retorn a Tor. Des de la seva tornada a la capital piemontesa, els liberals sards li evidenciaren importants simpaties que ell agra i sab conservar. 

Regncia.
L'any 1821 fou nomenat regent del Regne com a conseqncia de l'absncia del rei Carles Flix I de Sardenya. Aprofitant l'absncia del monarca, Carles Albert conced una constituci liberal pel regne que a la tornada de Carles Flix fou revocada. El rei, com a cstig, l'envi a Espanya a servir l'exrcit de Llus XVIII de Frana en l'expedici dels Cent Mil Fills de Sant Llus de l'any 1823. Carles Albert es disting com a soldat en la Batalla del Trocadero de 1823 que serv per aniquillar els constitucionalistes espanyols.

Ascens al tron.

Carles Albert era el cap de la casa principesca dels Savoia-Carignano com a membre de ms edat d'aquesta dinastia i al morir el rei Carles Flix I de Sardenya sense descendncia l'any 1831, Carles Albert acced al tron sard. 

Amb el seu regnat s'inici el llarg viatge que culminaria l'any 1870 amb la Unificaci total de la pennsula Itlica. El rei promulg l'anomenat Statuto Albertino pel qual es concedia una constituci liberal al Regne seguint les lnies generals de les llibertats franceses de la Revoluci.

Durant els fets revolucionaris de l'any 1848 el rei Carles Flix fou l'nic monarca itali que don suport als revolucionaris liberals que pretenien la uni territorial de la pennsula. Per aix, declar la guerra a l'Imperi austrac amb la qual s'enfront a la Batalla de Custozza el 1848 i a la Batalla de Novara l'any segent, resultant derrotat en els dos enfrontaments.

Abdicaci.
El 23 de mar de 1849 decid abdicar en favor del seu fill primognit, el rei Vctor Manuel II d'Itlia i s'exili a la ciutat de Porto on morir el 28 de juliol del mateix any. Posteriorment les seves restes mortals foren traslladades a la Baslica de Superga.

Npcies i descendents.
El dia 30 de setembre de l'any 1817 contragu matrimoni a la ciutat de Florncia amb l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Toscana, filla del gran duc Ferran III de Toscana i de la princesa Llusa de Borb-Dues Siclies. La parella tingu tres fills:

 SM el rei Vctor Manuel II d'Itlia, nat a Tor el 1820 i mort a Roma el 1878. Es cas en primeres npcies amb l'arxiduquessa Adelaida d'ustria i en segones npcies amb Rosa Teresa Vercellana, comtessa di Mirafiori e Fontanafredda.
 SAR el prncep Ferran de Savoia-Gnova, duc de Gnova, nat a Florncia el 1825 i mort a Tor el 1855. Es cas amb la princesa Elisabet de Saxnia.
 SAR la princesa Maria Cristina de Savoia, nada a Tor el 1826 i morta a la capital piemontesa el 1827. ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112432" title="Shiny Entertainment" nonfiltered="976" processed="975" dbindex="46021">
Shiny Entertainment s una desenvolupadora de videojocs situada a Newport Beach, Southern CA, i s l'empresa creadora de jocs com Earthworm Jim, MDK, Sacrifice i Enter The Matrix. Shiny va ser fundada per David Perry a l'octubre del 1993 i s actualment un estudi de desenvolupament sota Foundation 9, Entertainment Inc.

 Videojocs .
Earthworm Jim;
Earthworm Jim 2;
MDK;
 R/C Stunt Copter, un joc de PlayStation.  Aquest joc l'ha comprat la Midway de Interplay.
 Wild 9, un joc d'acci per Playstation.
 Messiah;
 Sacrifice;
 Enter the Matrix basat en les pellcules Matrix.
 The Matrix: Path of Neo;

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de Shiny Entertainment ;
Shiny Entertainment perfil a MobyGames ;
David Perry - La web oficial del fundador de Shiny ;
Foundation 9 Entertainment - Actualment t a Shiny Entertainment ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112436" title="Aggressive Agricultor" nonfiltered="977" processed="976" dbindex="46022">
Aggressive Agricultor s una banda punk del sud de Frana formada el 1986.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112437" title="Elisabet de Saxnia" nonfiltered="978" processed="977" dbindex="46023">

Elisabet de Saxnia, princesa de Savoia (Dresden 1830 - Stresa 1912). Princesa de Saxnia amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni en el si de la casa reial de Sardenya.

Nascuda a la ciutat de Dresden, capital del Regne de Saxnia, el dia 4 de febrer de l'any 1830 essent filla del rei Joan I de Saxnia i de la princesa Amlia de Baviera. Elisabet era nta per via paterna del prncep Maximili de Saxnia i de la princesa Carolina de Borb-Parma i per via materna del rei Maximili I Josep de Baviera i de la princesa Carolina de Baden. 

El dia 22 d'abril de l'any 1850 contragu matrimoni a la Catedral de Dresden amb el prncep Ferran de Savoia-Gnova, duc de Gnova, fill del rei Carles Albert I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Toscana. La parella tingu dos fills:

 SAR la princesa Margarida de Savoia-Gnova, nada a Tor el 1851 i morta a Bordighera el 1926. Es cas amb el rei Humbert I d'Itlia.

 SAR el prncep Toms de Savoia-Gnova, duc de Gnova, nat a Tor el 1854 i mort a Tor el 1931. Es cas amb la princesa Maria Elisabet de Baviera.

El dia 10 de febrer de l'any 1855 moria a la capital piemontesa, Tor, el princep Ferran de Savoia-Gnova, deixant viuda, a l'edat de 25 anys, a la princesa Elisabet de Saxnia. 

Elisabet de Saxnia contragu segones npcies el dia 4 d'octubre de l'any 1856 a Agli amb Niccolo Marchese Rapallo, un ciutad sard nascut a Cller l'any 1825, amb qui no tingu descedncia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112438" title="Ferenc Gyurcsny" nonfiltered="979" processed="978" dbindex="46024">



Ferenc Gyurcsny (pronunciat dirtxaany IPA: a  ) (Ppa, Veszprm, Hongria 1961) poltic hongars i actual primer ministre d'Hongria.

Infncia i estudis (1961-1990).
Va nixer el 4 de juny de 1961, a la regi occidental de Veszprm. El 1984 va acabar els seus estudis de Magisteri i va comenar els d'economia a la Universitat Janus Pannonius, a Pcs, va diplomar-se el 1990.

Inicis poltics.
Gyurcsny va comenar la seva carrera poltca a les joventuts comunistes del KISZ (Kommunista Ifjsgi Szvetsg), abans de convertir-se en vicepresident de la DEMISZ (Demokratikus Ifjsgi Szvetsg), l'associaci de Joves Democrtics d'Hongria, que s succesora del KISZ.

Empresari i comerciant (1990-2002).
A partir de la instauraci de la democrcia a Hongria, el 1990, Gyurcsny va llanar-se al comer i va fundar varies empreses prsperes com ALTUS, que el van permetre de convertir-se amb la quinzena persona ms rica del pas (1992).

Retorn a la poltica (2002).
El 2002 retorn a la poltica, com a conseller estratgic de Pter Medgyessy, cap del MSZP, primer partit de l'oposici, antic primer ministre. Desprs del retorn al poder dels antics comunistes reconvertits; el 21 d'abril de 2002, Gurcsny va ser Ministre de Joventut, d'Esports i de la Infncia (2002-2004). El gener de 2004 va convertir-se en el president del MSZP de la regi occidental de Gy r-Moson-Sopron.

Primer Ministre Hongars (2004).
L'estiu de 2004, Medgyessy va obligar a dimitir de tots els seus crrecs a Gyurcsny, fet que va provocar perdre la confiana d'un dels seus socis de govern, i es forat a dimitir. Gyurcsny s elegit Primer Ministre Inter el 25 d'agost de 2004 i investit el 29 de setembre de 2004.

La coalici entre el MSZP i SZDSZ veu en Gyurcsny, una imatge d'una jove i "moderna" Hongria. El govern de Gyurcsny s actiu i comunicatiu.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112439" title="Castellnou d'Oluges" nonfiltered="980" processed="979" dbindex="46025">
Castellnou d'Oluges s un agregat que depn administrativament del municipi de Cervera, capital de la comarca de la Segarra, des de 1972; abans pertanyia al Municipi de La Prenyanosa. El nucli est en el marge esquerra del riu Si, entre els municipis de les Oluges i l'agregat de Cervera de La Prenyanosa i front a Malgrat de Segarra. Compta amb 59 habitants censats.

La seva morfologia. 

La trama urbana de Castellnou s la prpia dels nuclis habitats en qu es formaren a partir dels condicionants geofsics de caire natural definits per la seva orografia i tamb degut a les intencions defensives a partir d'una forma originaria, el Castell, que corona i domina el tossal funcionant de talaia sobre la vall. Aquestes dues caracterstiques han donat lloc a un tipus de morfologia consistent en el pla agrupat o nuclear sobre la vessant de la Costa (tossal) de Castellnou que s'articula a partir d'un carrer central que uneix les dues parts de la vila, la superior i la inferior. 

Medi fsic. 

Aquests turons o tossals que envolten la Vall sn tpics de l'Altipl Central, el sistema orogrfic al que pertany Castellnou, caracteritzat per petites elevacions erosionades formades per terrenys calcaris que recorren parallelament la vall i que en la seva gran majoria estan aprofitades pel treball agrcola basat en els cereals provocant que la vegetaci tpica de la zona (alzinars) hagi quedat reduda a petits boscos testimonis i a vegetaci de ribera en el pas del Si (canyissars i algun om en recessi). 

L'Altipl Central constitueix una gran plataforma alada i orientada de Nord a Sud, travessant transversalment la Depressi Central separant les conques del Llobregat i del Segre, formant part de les comarques de la Segarra, el Solsons i el Bages, constituint l'avantguarda de les terres del prepirineu; un prepirineu que des dels punts ms elevats de Castellnou es pot divisar sense cap problema. Geolgicament parlant, Castellnou d'Oluges est formada sobre la Formaci de Trrega en el que predominen les calcries i les marges. 

El clima s el com a la zona de caracterstiques continentals amb un clima sec caracteritzat per la poca precipitaci i uns hiverns que solen ser freds on les temperatures mnimes poden arribar a valors negatius amb alguna nevada espordica, gelades nocturnes i boira persistent al llarg del hivern. Els estius sn curts i calorosos per benignes (mximes entre 32-36C) grcies a l'efecte temperador del vent que sovinteja com la marinada (humit) i el vent ser (fort i sec).

Festes. 

Festa de Sant Roc (Roquet): mitjans de maig;
Festa Major: Cap de setmana posterior al dia 15 d'agost;
Rebuda dels Reis Mags: 6 de gener;



 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112442" title="APRA" nonfiltered="981" processed="980" dbindex="46026">

L' Alianza Popular Revolucionaria Americana, tamb coneguda com APRA o Partido Aprista Peruano, s un partit poltic peru fundat per Vctor Ral Haya de la Torre i actualment liderat per l'actual President de la Repblica del Per Alan Garca Prez.

Es troba entre els partits ms antics d'Amrica i s el ms antic del Per. Es caracteritza per haver estat illegalitzat molts anys durant les dictadures militars, especialment a les de Luis Miguel Snchez Cerro, Manuel A. Odra i Juan Velasco Alvarado. Els seus militants sn anomenats "els companys" i els seus opositors coneguts com a "bfals". 

 Fundaci . 
Com a moviment poltic llatinoameric es considera el 7 de maig de 1924, en un acte en el qual Haya de la Torre entreg a la Federaci d'Estudiants de Mxic la bandera indoamericana com la fundaci oficial de l'APRA. La formulaci dels seus principis est en un article publicat en el nombre de desembre de 1926 de la revista anglesa "The Labour Monthly" What's the A.P.R.A. (en angls), on es formulen els 5 punts de l'APRA, en la creaci d'un Front nic llatinoameric (o indoamericano segons Haya de la Torre):

 Acci contra l'Imperialisme ianqui.
 Per la Unitat Poltica d'Amrica Llatina.
 Per la nacionalitzaci de terres i indstries.
 Per la internacionalitzaci del Canal de Panam; i;
 Per la solidaritat amb tots els pobles i classes oprimides del mn.

La primera organitzaci poltica aprista es cre en 1927 en Pars. Finalment el 20 de setembre de 1930 es funda el "Partit Aprista Peru". Amb la qual cosa l'APRA t una base nacional per a efectuar les seves tasques. 

A pesar que l'APRA es proposava ser una agrupaci poltica internacional llatinoamericana, al poc temps es convert en partit poltic exclusivament peru, sense sortir mai d'aquest mbit. De fet els simpatitzants de l'APRA es concentren en la regi de la costa nord peruana, en la qual la militncia en el partit s'asocia en bona part a la identitat local. 

 Histria de l'APRA (1931-1985) . 

En 1931 Haya de la Torre va ser derrotat per mitj d'un frau pel coronel Luis Miguel Snchez Cerro, qui va imposar una dictadura que va reprimir l' APRA. Persecucions, expulsions de parlamentaris i l'empresonament de Vctor Ral Hay de la Torre van deslligar la Revoluci de Trujillo on milers d'apristes van ser afusellats per la dictadura. A pesar del seu assassinat per part d'un aprista de condici humil, la persecuci va prosseguir als llarg dels 30 pels governs militars. En aquest moment l'APRA encarnava una forta opci de canvi poltic i social en el pas per representar als treballadors costaners i urbans. L'APRA va estar implicat en nombroses revoltes i assassinats poltics d'aleshores.
 
En 1945 van participar en l'aliana que va dur al poder a Jos Luis Bustamante i Rivero. No obstant aix, la seva acci va contribuir a afeblir al govern i la seva promoci d'errades mesures econmiques i les seves accions contra els dissidents (entre les quals la ms greu va ser la de l'assassinat de Francisco Graa, director del diari La Prensa en 1947), van dur a la caiguda de Bustamente i al cop d'estat del general Manuel A. Odra, qui els va perseguir polticament. 

Desprs de la sortida d'Odria van sorprendre a molts per la seva collaboraci amb el govern conservador de Manuel Prado Ugarteche, fent marxa enrere al seu suport a les reformes socials. En 1962 Haya de la Torre va obtenir el triomf a les eleccions presidencials enfront de Fernando Belande Terry i Manuel A. Odra, per un cop d'estat l'hi va impedir ocupar el crrec. Durant el rgim de Belande entre 1963 i 1968, van estar aliats amb Odra, el seu antic enemic ultraderechista, i la seva oposici va contribuir -irnicament- a paralitzar moltes de les reformes com l'agrria, que en algun moment van promoure. 

En 1968 va arribar al poder el general Juan Velasco Alvarado, mitjanant un cop d'estat. Aquest, si b va prohibir a l'APRA, va realitzar moltes de les reformes que abans havien plantejat.

En 1978 Vctor Ral Haya de la Torre va tenir l'oportunitat de presidir l'Assemblea Constituent de 1978 la qual sancion la constituci de 1979. Aquesta provoc importants canvis poltics i socials (lacitat de l'Estat, igualtat de drets d'homes i dones, vot a analfabets i a partir dels 18 anys, entre altres) i de la qual en fou un important propulsor.

 Primer Govern de l'APRA .

L'nic govern aprista fins a la data, presidit per Alan Garca entre 1985 i 1990 va ser molt controvertit. Una fortssima crisi econmica va sacsejar al pas, expressada en una inflaci galopant (entre 2000 i 3000 % al final del rgim) i una aguda devaluaci de l'inti, moneda creada pel mateix govern aprista per a contrarestar la devaluaci del sol. La crisi va ser agreujada pel tancament dels prstecs externs al Per, decretat pel Fons Monetari Internacional en fracassar l'intent d'Alan Garca de reduir el pagament del deute extern al deu per cent del valor de les exportacions. Aix mateix, l'intent d'estatitzar la banca en 1987 va dur a enfrontaments amb l'elit empresarial i inestabilitat econmica. 

D'altra banda, l'acci dels grups terroristes MRTA i Sendero Luminoso va crixer en aquest perode. Aquests van realitzar nombrosos atemptats a Lima i altres ciutats a partir de 1989. L'acci de les forces de l'ordre va ser summament inefica; aquestes van respondre, amb una campanya repressiva que va costar milers de vides (un dels casos ms notoris va ser la matana en una pres, portada a terme el 19 de juliol, que van ser assassinats 300 presoners detinguts per terrorisme que s'havien amotinat en les presons de San Juan de Lurigancho i El Frontn) en el seu intent per posar ordre.
 
Diversos membres de l'APRA, indignats amb els actes d'aquest govern (implicat en nombrosos i sonats escndols de corrupci), van abandonar el partit. 

 Histria de l'APRA (1990-2006) . 

Durant els anys 1990 el Partit Aprista, a pesar del desprestigi del seu govern va assolir tenir la segona majoria en el Congrs de la Repblica del Per (desprs del FREDEMO), la qual cosa no li va permetre a Alberto Fujimori portar a terme les seves reformes econmiques, ra per la quel el 5 d'abril de l'any 1992 va donar un "auto-cop d'estat". Durant aquests anys, l'APRA no va poder participar del Congrs Constituent Democrtic per s va assolir una considerable presncia en el Congrs de la Repblica del Per en el perode 1995-2000. En el 2001, desprs de l'ensorrada del govern fujimorista, el lder aprista Alan Garca va retornar al pas. En poques setmanes va assolir desplaar al tercer lloc la candidata Lourdes Flores. En el recompte final va assolir adjudicar-se la passada a la Segona volta electoral amb Alejandro Toledo Manrique, qui finalment el va derrotar.
 
 Segon Govern de l'APRA .

El candidat Alan Garca va llanar novament la seva candidatura a les eleccions generals de 2006 situant-se per molts mesos en el segon lloc, sent desplaat per Ollanta Humala. A finals d'abril de 2006, va assolir un empat amb Lourdes Flores, qui tamb va ser desplaada per Ollanta Humala. El 9 d'abril li va arrabassar el segon lloc a Lourdes Flores. Les eleccions van ser molt ajustades per en una segona volta, Garca Prez va derrotar Ollanta Humala, convertint-se per segona vegada en President de la Repblica del Per. El seu govern compta l'agost de 2006, amb 74% d'aprovaci ciutadana. 

 Organitzaci de l'APRA . 
Comit Executiu Nacional de l'APRA ;
Direcci Poltica Nacional de l'APRA ;
Cdula Parlamentria Aprista ;
En el XXII Congrs Nacional de l'APRA "Ramiro Prial", realitzat el 5, 6 i 7 de juny de 2004, es va nomenar l'actual Comit Executiu Nacional, aix com la Direcci nacional de Poltica per al perode 2004-2006. Jorge Del Castillo va renunciar al seu crrec de Secretari General per a passar a sser Primer Ministre del Per, quedant en el seu lloc el Secretari Collegiat Maurici Mulder.

 Candidats presidencials de l'APRA .
Al llarg de la seva histria, el Partit Aprista ha presentat a diversos candidat a la Presidncia, sent Vctor Ral Haya de la Torre i Alan Garca qui ms vegades ho han intentat i aquest ltim l'nic President de la Repblica del Per electe per l'APRA. A continuaci es presenten als candidats de l'APRA als processos electorals:



 Enllaos externs .

Pgina del Partit Aprista;
rgan Oficial P.A.P.;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112443" title="Brooke Shields" nonfiltered="982" processed="981" dbindex="46027">

Brooke Christa Camille Shields (nascuda a Nova York el 31 de maig de 1965) s una actriu nord-americana que havia estat anteriorment model de moda. 

 Enllaos Externs.

  ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112445" title="Nacionalisme banal" nonfiltered="983" processed="982" dbindex="46028">
Nacionalisme Banal s un concepte ideat per Michael Billig, Catedrtic de Cincies Socials de la Universitat de Loughborough (Regne Unit). Fa referncia als nacionalismes evidents que apleguen a qualificar-se com a  no nacionalismes  o simples  patriotismes  i que constitueixen un tipus important de nacionalisme que era passat per alt per la major part d analistes: els nacionalismes rutinaris dels estat-naci establerts, sovint percebuts com  assenyats  front als  perillosos  nacionalismes sense estat.

L'edici original anglesa de Banal Nationalism fou publicada l'any 1995 i el 2006 fou traduda al catal per la Universitat de Valncia i l'Editorial Afers.    


Enllaos externs.
Web de Contrastant;
Ressenya del llibre a Editorial Afers;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112446" title="Tatum O'Neal" nonfiltered="984" processed="983" dbindex="46029">
Tatum Beatrice O'Neal (nascuda el 5 de novembre de 1963 a Los Angeles) s una actriu nordamericana principalment coneguda pel seu treball cinematogrfic com a actriu infantil durant els anys 70.

 Enllaos Externs.
 ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112447" title="Maria Carolina d'ustria (reina de les Dues Siclies)" nonfiltered="985" processed="984" dbindex="46030">


Maria Carolina d'ustria, reina de les Dues Siclies (Schnbrunn 1752 - Castell de Hetzendorf 1814). Arxiduquessa d'ustria, princesa d'Hongria i de Bohmia que es cas amb el rei Ferran I de les Dues Siclies. 

Nascuda al Palau de Schnbrunn el dia 13 d'agost de l'any 1752 sent filla de l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria. Maria Carolina era nta per via paterna del duc Leopold I de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans i per via materna de l'emperador Carles VI, emperador romanogermnic i de la duquessa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbttel.

El dia 12 de maig de l'any 1768, a l'edat de 16 anys, contragu matrimoni amb el rei Ferran I de les Dues Siclies, fill del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amlia de Saxnia. La parella establerta a Npols tingu sis fills que arribaren a l'edat adulta:



 SAR la princesa Maria Teresa de Borb-Dues Siclies, nada a Npols el 1772 i morta a Viena el 1807. Es cas amb l'emperador Francesc I d'ustria el 1792 a Viena.

 SAR la princesa Llusa de Borb-Dues Siclies, nada a Npols el 1773 i morta a Viena el 1803. Es cas amb el gran duc Ferran III de Toscana.

 SM el rei Francesc I de les Dues Siclies, nat a Npols el 1777 i mort a Npols el 1830. Es cas en primeres npices amb l'arxiduquessa Maria Clementina d'ustria i en segones npcies amb la infanta Maria Isabel d'Espanya.

 SAR la princesa Maria Cristina de Borb-Dues Siclies, nada a Palau de Caserta el 1779 i morta a Savona el 1849. Es cas el 1807 a Palerm amb el rei Carles Flix I de Sardenya.

 SAR la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies, nada al Palau de Caserta el 1780 i morta Claremont House (Anglaterra) el 1866. Es cas amb el rei Llus Felip I de Frana.

 SAR la princesa Maria Antnia de Borb-Dues Siclies, nada al Palau de Caserta el 1784 i mort al Palau d'Aranjuez el 1806. Es cas amb el rei Ferran VII d'Espanya.

 SAR el prncep Leopold de Borb-Dues Siclies, prncep de Salern, nat a Npols el 1790 i mort a Npols el 1851. Es cas a Viena el 1816 amb l'arxiduquessa Clementina d'ustria.

El casament de Maria Carolina amb el rei de les Dues Siclies responia als plans matrimonials de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria respecte els seus fills. Desprs de collocar l'arxiduc Josep d'ustria al tron imperial i a l'arxiduc Leopold d'ustria al tron del Gran Ducat de Toscana, s'assegura que l'arxiduc Ferran d'ustria es cass amb la princesa Beatriu d'Este, hereva del Ducat de Mdena, i l'arxiduc Maximili d'ustria esdevingus bisbe elector de Wurzburg seguint la tradici austraca. Maria Teresa colloc a tres de les seves filles a les corts de Parma, de les Dues Siclies i de Frana. 

Maria Teresa ajud a la seva filla a guanyar-se un rol poltic en el si de la Cort de les Dues Siclies a costa del carcter despreocupat del rei Ferran I. Maria Carolina rpidament domin la Cort i esdevingu l'autntica sobirana a l'ombra del Regne, influncia que augment arran del naixement del duc de Calbria ja que fou nombrada Consellera d'Estat. 



Maria Carolina que havia heretat gran part de la intelligncia i l'audcia poltica de la seva mare, tamb tenia una altra cara dominada per la crueltat i l'ambici per collocar el Regne de les Dues Siclies com una de les ms importants potncies europees.

En la primera etapa de la Revoluci Francesa, la reina simpatitz obertament amb els rebels fins que aquests aboliren la monarquia el dia 12 de setembre de l'any 1792. Amb l'abolici de la monarquia i la posterior execuci del rei Llus XVI de Frana i la seva muller, l'arxiduquessa Maria Antonieta d'ustria, germana de Maria Carolina, Maria Carolina i lgicament el Regne de les Dues Siclies s'oposaren obertament a la Revoluci. Maria Carolina integr el Regne de les Dues Siclies a l'anomenada Primera Coallici que declar la guerra a Frana fins l'any 1796, any en qu es firm la pau.

A principis de l'any 1799, les idees liberals i el malestar general de la poblaci napolitana feren esclatar una revoluci que derroc la monarquia i cre la Repblica Partenopea o Repblica napolitana. El mes de juny de l'any 1799 les tropes del cardenal Ruffo esclafaren la revoluci i retornaren el poder a la famlia reial. Abans que les tropes del cardenal Ruffo ocupessin Npols, la flota britnica commandada per lord Nelson, aliada de la monarquia, havia ocupat la Badia de Npols. La rendici dels republicans es firm sota la tutella britnica i aportava garanties suficients perqu els republicans poguessin emigrar a Frana.

Una vegada restaurada la monarquia, la reina Maria Carolina dirig una repressi sense pietat en contra dels republicans. Intentant esclafar el republicanisme latent en la societat napolitana, la reina orden l'apresonament i la posterior execuci de centenar activistes republicans.

L'any 1806 les tropes de Napole Bonaparte feien la seva entrada al Regne de les Dues Siclies ocupant tota la part continental obligant a la famlia reial a exiliar-se a l'illa de Siclia. La independncia de Siclia fou garantida fins l'any 1814 per la marina britnica. Els britnics imposaren certes mesures reformistes i de carcter liberal a l'illa, tals com l'abolici del feudalisme (1812) i l'exili de Maria Carolina que hagu d'abandonar Siclia l'any 1812 establint-se a ustria.

Maria Carolina visqu els dos ltims anys de la seva vida a ustria, la seva terra natal, fins que el dia 8 de setembre de l'any 1814 mor al Castell de Hetzendorf.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112448" title="Berry Gordy" nonfiltered="986" processed="985" dbindex="46031">
Berry Gordy, Jr. (Detroit, Michigan, 28 de novembre de 1929) s un productor de msica nord-americ, fundador del segell discogrfic Motown Records i les seves diverses subsidiries.

 Enllaos Externs.
 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112450" title="Artocrpia" nonfiltered="987" processed="986" dbindex="46032">


Artocrpia (artocarpeae) s una tribu de la famlia de les morcies que agrupa els gneres tropicals amb carcters morfolgics similars: arbres monoics, sincrpics, que produeixen un fruit ric en glcids i que tenen la fulla ms o menys lobulada.

Gneres.
Dins la tribu hom pot trobar els gneres segents:

Artocarpus;
Batocarpus;
Clarisia;
Hullettia;
Parartocarpus;
Prainea;
Treculia;

Enllaos externs.

Informaci bsica sobre les artocrpies ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112451" title="Hu Jintao" nonfiltered="988" processed="987" dbindex="46033">

Hu Jintao () (21 de desembre de 1942) s l'actual president de la Repblica Popular de la Xina.

Segons la biografia oficial, va nixer a la provncia d'Anhui, i va estudiar Enginyeria Hidrulica a la Universitat Tsinghua de Pequn.

Membre del Partit Comunista Xins des de la seva poca d'estudiant universitari, va ser cap del Partit Comunista Xins a la provncia de Guizhou i a la Regi Autnoma del Tibet. El 1992, Deng Xiaoping el va introduir al Comit Permanent del politbur, mxim rgan dirigent del pas, situant-lo en una posici de privilegi que acabaria portant-lo al crrec de president.

Tal como s'esperava, Hu va substituir a Jiang Zemin com a lder xins. El 15 de novembre de 2002 va rellevar a Jiang com a Secretari General del Partit, i el 15 de mar de 2003 es va convertir en President de la Repblica Popular. Tot i que molts analistes pensaven que Jiang Zemin continuaria exercint el poder des de l'ombra, Hu Jintao va aconseguir finalment rellevar a Jiang com a cap de les forces armades el setembre de 2004, un fet que sembla confirmar la seva autoritat.

Tot i que molts analistes han volgut veure una possible tendncia reformista en Hu, altres creuen que la situaci de falta de llibertats poltiques a la Xina no ha millorat des que va ascendir al poder. Tamb se li ha recriminat la seva poltica de "m dura" durant el seu perode al Tibet, actitud que li hauria valgut el reconeixement com a lder fort per part dels mxims dirigents xinesos desprs de la massacre de Tian'anmen.

El seu lideratge est estretament lligat al del seu Primer Ministre, Wen Jiabao. Ambds dirigents pertanyen a l'anomenada "quarta generaci" de lders comunistes, que han exercit tota la seva carrera poltica desprs de la proclamaci de la Repblica Popular.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112453" title="Leopold de Borb-Dues Siclies" nonfiltered="989" processed="988" dbindex="46034">


 Leopold de Borb-Dues Siclies (prncep de Salern) (1790 - 1851).

 Leopold de Borb-Dues Siclies (comte de Siracusa) (1813 1860).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112454" title="Llenges esquimo-aleutianes" nonfiltered="990" processed="989" dbindex="46035">


Les llenges esquimo-aleutianes formen una famlia de llenges nadiues de Grenlndia, l'rtic canadenc, Alaska i parts de Sibria. Consisteix en les llenges dels esquimals, coneguts com inu o inuit en el nord d'Alaska, Canad i Grenlndia, com a yup o yup'ik a l'est d'Alaska i com yuit a Sibria, d'una banda i per la llengua aleutiana per l'altre. Esquimal s un nom que habitualment es tendeix a evitar, per es mant per a englobar als yuit-yup-inu. A Canad es prefereix la denominaci inuit. A Alaska es prefereix inuit o yup'ik depenent de qui s'est parlant. 

Tradicionalment la famlia de llenges esquimals es divideix en inuit i yupik (o yup-yuit). No obstant aix, estudis recents suggereixen que el yupi'k per si mateix no s un node vlid, o el que s el mateix, que el continu dialectal inuit no s ms que un de les diverses llenges del grup yupik. Aix, encara que seria correcte substituir la paraula esquimal per yupik, aix no seria acceptable per a la majoria dels inuit. Per altra banda, la dicotomia Alaska-Sibria sembla haver estat ms geogrfica que lingstica.

Clasificaci.

Esquimo-aleutiana
Aleutiana;
aleuti;
Dialectes occidentals-centrals: atkan, attuan, unangan, bering (uns 60-80 parlants);
Dialectes orientals: unalaskan, pribilof (uns 400 parlants);
Esquimal (yupik, yuit i inuit);
Yupik d'Alaska central (10.000 parlants);
alutiiq o yupik del golf del Pacfic (400 parlants);
yuit o yup central de Sibria (Illes Chaplinon i St Lawrence, 1.400 parlants);
naukan (70 parlants);
sirenik (1 parlant);
inupik (75.000 parlants);
inupiaq (Alaska septentrional, 3.500 parlants) ;
inuvialuktun o inuktun (Canad occidental);
inuktitut (Canad oriental; junt amb inuktun, 24.000 parlants);
kalaallisut (Grenlandia, 47.000 parlants);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112457" title="Aleuti" nonfiltered="991" processed="990" dbindex="46036">

L'aleuti s una llengua de les famlia esquimo-aleutiana. s la llengua del poble aleuti, que viu a les illes Aleutianas, Pribilof i del Comandant.  El 1995 hi havia 305 parlants d'aleuti.

 Dialectes .
L'aleuti es troba sol juntament amb les llenges esquimals (yupik i inupik) en el grup esquimo-aleuti. Els dos principals grups de dialectes sn l'aleuti oriental i l'atkan. Dins del grup oriental es troben els dialectes unalaska, belkofski, akutan, el de les Illes Pribilof, Kashega i Nikolski. Dins del grup atkan es troben els dialectes d'Attu, l'illa de Bering i la illa de Copper (o Mednyy). 

 Gramtica . 
L'aleuti (unagan tunuu), unit al grup lingstic esquimo-aleutiano, t una morfologia opaca i confusa. Amb anterioritat s'havia cregut que era un idioma ergatiu, encara que la investigaci que desenvolupa la Universitat d'Alaska, a Fairbanks Alaska ha demostrat que, si b mant relaci amb els seus cosins eskimo/inutktitu, l'aleuti ha trencat l'ergativitat del grup lingstic avantpassat com. En canvi, l'estil polisinttic de l'aleuti mostra influncia de les llenges rtiques i siberianes locals. (vegeu Berge et al, 2005)
 
 Bibliografia .
Berge, Anna (2006). Nii u is Mataliin Tunuxtazangis: How the Atkans Talk (A Conversational Grammar). Fairbanks, AK: Alaska Native Language Center, University of Alaska. ISBN 6-416-22491-11. ;
Bergsland, Knut (1994). Aleut Dictionary = Unangam Tunudgusii: an unabridged lexicon of the Aleutian, Pribilof, and Commander Islands Aleut language. Fairbanks, AK: Alaska Native Language Center, University of Alaska. ISBN 1-555-00047-9. ;
Bergsland, Knut (1997). Aleut Grammar = Unangam Tunuganaan Achixaasix. Fairbanks, AK: Alaska Native Language Center, University of Alaska. ISBN 1-55500-064-9. ;

Enllaos externs.
Universitat d'Alaska Fairbanks Linguistics Dept;
Llengua aleutiana (en rus);
Alaska Indian Dictionary, per Charles A. Lee;
Texts Cristians Ortodoxos d'Alaska (aleuti);
Informaci de l'aleuti al Projecte Rosetta;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112458" title="Elisabet Carlota d'Orleans" nonfiltered="992" processed="991" dbindex="46037">


Elisabet Carlota d'Orleans, duquessa de Lorena (Saint Cloud 1676 - Commercy 1744). Princesa de sang de Frana de la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial que esdevingu duquessa de Lorena per matrimoni.

Nascuda a Saint Cloud el dia 13 de setembre de l'any 1676 sent filla del prncep Felip d'Orleans i de la princesa Elisabet Carlota del Palatinat. Per via paterna, Elisabet Carlota era nta del rei Llus XIII de Frana i la infanta Anna d'Espanya i per via materna de l'eletor Carles Llus del Palatinat i de la princesa Carlota de Hessen-Kassel.

El dia 23 d'octubre de l'any 1698 contragu matrimoni a Versalles amb el duc Leopold I de Lorena, fill del duc Carles V de Lorena i de l'arxiduquessa Elionor d'ustria. La parella tingueren tretze fills dels quals tres arribaren a la vida adulta:

 SM l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic, nat a Nancy el 1708 i mort el 1765 a Innsbruck. Es cas amb l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria.

 SAR la princesa Elisabet Teresa de Lorena, nada a Nancy el 1711 i morta a Tor el 1741. Es cas el 1737 amb el rei Carles Manuel III de Sardenya.

 SAR el prncep Carles Alexandre de Lorena, nat a Lunville el 1712 i mort a Brusselles el 1780. Es cas amb l'arxiduquessa Maria Anna d'ustria.

 SAR la princesa Anna-Carlota de Lorena, nada a Lunville el 1714 i morta a Mons el 1773.

Elisabet Carlota mor en plena Guerra de Successi d'ustria quan es decidia el futur de la seva nora i del seu fill primognit com a emperadors del Sacre Imperi Romanogermnic. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112459" title="Illes Aleutianes" nonfiltered="993" processed="992" dbindex="46038">


Les illes Aleutianes (en angls Aleutian Islands) sn un arxiplag d illes volcniques situades al sud-oest d Alaska (Estats Units) que formen un arc que tanca la mar de Bering. Tenen una superfcie total de 17.666 km i 8.162 habitants segons el cens del 2002, menys de la meitat dels quals sn esquimals o aleutians. 

Formen una cadena d'illes volcniques al nord del Pacfic que s'estenen al llarg de 1.900 km des de la pennsula d'Alaska fins a la de Kamtxatka a travs de les illes Komandrskie, que se'n poden considerar una continuaci. Excepte aquestes darreres illes, que pertanyen a Rssia, la resta de l arxiplag s part de l'estat d Alaska. Les illes estan localitzades al nord del Cintur del Pacfic, entre els 52 i els 55 graus de latitud nord i els 172 i els 163 graus de longitud oest.

Les Aleutianes, anteriorment conegudes com l'arxiplag Catherine, comprenen cinc grans grups d'illes (els noms anglesos actuals sn la traducci literal dels que els havien posat els russos originalment), que sn, d'est a oest: 
Les illes Fox o de la Guineu (del rus              , Lis ostrov). Comprenen les illes principals de l'arxiplag, entre les quals:
Unimak   4.070 km - 64 habitants (la ms gran de tot l'arxiplag).
Unalaska   2.721 km - 1.759 habitants.
Umnak   1.777 km - 39 habitants.
Akutan   334 km - 713 habitants.
Amaknak   8,5 km - 2.524 habitants (la ms poblada de tot l'arxiplag).
Les illes Four Mountains o de les Quatre Muntanyes (del rus                        , Txetirekhsoptxnikh ostrov, literalment illes dels Quatre Volcans). La ms gran de totes s l'illa de Yunaska, amb 173 km, deshabitada com tot el grup.
Les illes Andreanof (del rus                      , Andreinovskikh ostrov). Illes principals:
Atka   1.048 km - 95 habitants.
Adak   711 km - 316 habitants.
Tanaga   529 km - deshabitada.

Les illes Rat o de la Rata (del rus               , Krisa ostrov). L'illa ms gran s la d'Amchitka, amb 300 km, deshabitada com tot el grup.
Les illes Near o Properes (del rus                , Blijnikh ostrov). Illes principals:
Attu   893 km - 20 habitants.
Agattu   222 km - deshabitada.

 Histria .
Les illes foren administrades per Rssia des del seu descobriment en el segle XVIII fins a la seva venda junt amb la resta d Alaska als Estats Units el 1867. Durant la Segona Guerra Mundial algunes de les illes foren ocupades pel Jap.

Vegeu tamb.
Batalla de les Aleutianes;
Batalla de les illes Komandrskie;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112461" title="Llus Antoni d'Espanya" nonfiltered="994" processed="993" dbindex="46039">

Llus Antoni d'Espanya, arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya (Madrid 1727 - vila 1785). Infant d'Espanya amb el tractament d'altesa reial que esdevingu primat d'Espanya i arquebisbe de Toledo.

Nascut a Madrid el dia 25 de juliol de l'any 1727 sent fill del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel de Farnesi. Llus Antoni era nt per via paterna del prncep Llus de Frana (conegut com el gran delf) i de la princesa Maria Anna de Baviera i per via materna del duc Odoard II de Parma i de la princesa Sofia Dorotea de Neoburg.

En el marc de la poltica encapalada per la seva mare, la princesa Isabel de Farnesi, de concedir un reialment diferent a cadascun dels seus fills mascles, Llus reb els ttols d'arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. Aparentment, Llus sortia perjudicat pel repartiment matern ja que els seus germanastres havien estat nomenants reis d'Espanya i els seus germans rei de Npols i duc de Parma respectivament, per la primacia de l'Esglsia catlica a Espanya era un de les cinc principals propietries agrcoles i urbanes del pas a ms a ms de tenir una de les millors rendes econmiques.

Llus Antoni fou nomenat arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya el 19 de setembre de 1735, a l'edat de 8 anys, i cardenal el 9 de desembre del mateix any. Ara b, amb el pas del temps, Llus Antoni es mostr ms disconforme amb la seva vida religiosa i aconsegu, desprs de moltes supliques, que el rei Ferran VI d'Espanya, el seu germanastre, li conceds el dret d'abandonar la vida religiosa per comenar una nova vida civil.

Aix, l'any 1754, Llus Antoni abandonava la vida religiosa per integrar-se a l'exrcit del rei d'Espanya. Pocs anys desprs, el 1760, el rei Ferran VI d'Espanya mor sense descendncia a Madrid, i es nomenat rei Carles III d'Espanya, germ de Llus Antoni.

Amb el nomenament de Carles comen un dels intrigues palatines ms clebres de la Cort espanyola del segle XVIII. Amb l'arribada de la Casa de Borb a Espanya es promulgaren dues lleis destinades a la consolidaci de la dinastia: la Llei Slica i una segona llei que prohibia l'accs al tron dels infants nascuts a terres no espanyoles. L'any 1749, Carles III havia estat nomenat rei de Npols, all es cas i all nasqueren tots els seus fills que segones les lleis borbniques no podien accedir al tron espanyol per no haver nascut en terres espanyoles. 

La retirada de la vida religiosa de Llus Antoni feia preveure a Carles III d'Espanya que el seu germ voldria casar-se i tenir descendncia, descendncia que naixeria a Espanya i seria ms apte per regnat segons la legislaci del moment. Carles III comen aix una poltica d'allunyar al seu germ de qualsevol possibilitat de casament amb una princesa de sang reial alhora que promulgava una llei per la qual un matimoni desigual o morgantic impedia l'accs al tron. 

El 27 de juny de l'any 1776 Llus Antoni es casava morganticament a Olias del Rey amb una aristcrata aragonesa de segona fila: Maria Teresa de Vallabriga. La parella tingu tres fills:

 Llus Maria de Borb i Vallabriga, nat a Cadahalso 1777 i mort a Madrid el 1823. Esdevingu comte de Chinchn i marqus de San Martn de la Vega, arquebisbe de Sevilla i primat d'Espanya.

 Maria Teresa de Borb, comtessa de Chinchn i duquessa de Sueca, nascuda a Velada el 1779 i morta a Pars el 1828. Es cas amb Manuel de Godoy, duc d'Alcudia i prncep de la Pau.

 Maria Llusa de Borb, nada a Madrid el 1780 i morta a Pars el 1846. Es cas amb Joaqun de Melgarejo y Saurn, duc de San Fernando de Quiroga.

El matrimoni morgantic de Llus Antoni apart a ell i a la seva descendncia de la Corona espanyola. Llus Antoni mor el 1785 a la ciutat castellana d'vila.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112462" title="Inuktitut" nonfiltered="995" processed="994" dbindex="46040">

L'inuktitut (      , lit. 'com els inuit') s la llengua dels inuit (esquimals). Aquest idioma pertany a la famlia lingstica esquimo-aleutiana.

 Varietats .
Especficament, Inuktitut s el dialecte dels Inuit de l'rtic oriental canadenc. Tamb s utilitza el terme per a referir-se a l idioma en el seu conjunt, encara que s ms un continuum dialectal que un sol llenguatge; aquest continuum es pot dividir aproximadament en setze varietats de quatre grups: 

Inupiaq (Alaska septentrional);
Inuinnaqtun (rtic occidental canadenc);
Inuktitut proper (rtic oriental canadenc);
Kalaallisut o Grenlands (Grenlndia).

Entre totes les varietats, el nombre de parlants de inuktitut s d'uns 80.000. El nombre de parlants del inuktitut ents com dialecte s d'uns 20.000. 

El dialecte inuktitut es pot dividir en tres subdialectes principals i diversos subgrups: 
 Keewatin - Parlat en la costa occidental de la badia de Hudson.
 Baffin - Parlat en les illes septentrionals de la badia de Hudson, especialment, i com el nom suggereix, en la Illa de Baffin.
 Nunavik/Labrador - Parlat a l'oest de la badia de Hudson, com el nom indica a Nunavik, nord de Quebec i Labrador.

Keewatin tendeix a ser ms conservador, mantenint la major part dels grups de consonants, mentre que els dialectes Nunavik sn ms radicals (per exemple - el Keewatin Inuktitut s en Nunavik Inuttitut).

 Lingstica .
Estan relacionats amb l'idioma aleuta i, al costat d'ell, formen la famlia esquimo-aleutiana. No s'ha aconseguit demostrar cap parentiu lluny amb altres llenges, encara que hi ha qui creu que el inuktitut podria tenir relaci amb les llenges indoeuropees.  

Vocabulari.
L Inuktitut, com altres idiomes esquimo-aleutianos, representa un tipus particular d'idioma aglutinador, anomenat idioma polisinttic: sintetitza una arrel i diversos morfemes gramaticals per a crear llargues paraules amb el significat d'oracions. Un aspecte interessant s la antroponimia. Alguns dels noms sn: 'Ujaraq' (roca), 'Nasak' (barret o caputxa), 'Tupiq' (botiga), 'Qajaq' (kaiak), etc. Tamb existeixen antropnims que sn noms d'animal: 'Nanuq' (s polar), 'Uqalik' (llebre rtica), ne), etc. Un tercer grup s el format per noms de persones que es refereixen a una peculiaritat anatmica, que no descriu a la persona que porta l'antropnim sin que deriva d'una llarga successi de persones que duen la mateixa nima. Entre els exemples ens trobem amb 'Itigaituk' (sense peus), 'Usuiituk' (sense penis), 'Tulimak' (costella), etc.

Fonologia.

El inuktitut t quinze consonants i tres vocals (que poden ser llargues o curtes). Les consonants es pronuncien mitjanant cinc llocs d'articulaci -bilabial, alveolar, palatal, velar i uvular- i tres maneres d'articulaci. Aix ens deixa les segents consonants:  

p, t,k   no aspirades.
q .
v, l.
j .
g   . ;
r .
m, n.
ng. ;
s.
 . (kl) .

i vocals:

a .
i .
u .

La duplicaci de la vocal indica l allargament del so.
Paraules per a "neu".
Existeix una creena popular que l inuktitut t un gran nombre de paraules per a anomenar la neu. Aix no s exacte i resulta d'un malents respecte de la naturalesa dels llenguatges polisinttics. De fet, l  inuktitut t noms unes poques arrels lxiques per a "neu": 'qanik', vol dir "flocs de neu en l'aire", i 'aput', "la neu en el sl". Amb aquestes es formen paraules ms llargues, mitjanant l's d'afixos que descriuen qualitats de la neu, de la mateixa manera que en catal s'utilitzen adjectius o preposicions: "blanca neu" "neu fonent-se" o "neu en el sl".

 El sillabari canadenc .

El sillabari inuktitut que s'utilitza a Canad es basa en el sillabari cree, que es basa en l'ojibwa. Ambds van ser creats pel missioner James Evans. El sillabari dels inuktitut canadencs va ser adoptat per l'Institut Cultural Inuit de Canad (Inuit Cultural Institute in Canada) en els anys 70. Els Inupiaq d Alaska i Grenlndia utilitzen el alfabet llat i els Inuit de Sibria l cirllic.

 Status legal .
L'inuktitut s idioma oficial a las segents rees:

Grenlndia - (Grenlands, junt amb el dans);
Nunavut (Canad) - (Inuktitut i Inuinnaqtun, junt amb l'angls i el francs);
Territoris del Nord-oest (Canad) - (Inuktitut, Inuinnaqtun, i Inuvialuktun, junt amb el chipewyan, el Cree, l'angls i el francs, Gwich'in, Slave, i Tli Cho).

Tamb a Quebec (Canad), l'inuktitut s la llengua oficial d instrucci en els districtes escolars inuit de Nunavik (nord de Quebec).

 Vegeu tamb . 
 Inupik;
 Yupik;

 Enllaos externs .

Diccionari Inuktitut - Angls;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112465" title="Jos Domingo Domingo" nonfiltered="996" processed="995" dbindex="46041">
Jos Domingo ( Barcelona 1959 ) s un poltic i advocat catal. 

Biografia.
Va nixer el 3 de mar de 1959 a la ciutat de Barcelona. Llicenciat en Dret per la Universitat Autnoma de Barcelona l'any 1981, va ingressar al Cuerpo Superior de Letrados de la Administracin de la Seguridad Social l'any 1989, associaci de qu ha estat president durant el perode 2000 2006. Actualment s vicepresident de l'Associaci per la Tolerncia, on ha dirigit la revista Tolerancia i coordina la secci jurdica i el cicle de cinema per a la tolerncia.

Activitat poltica.
Fou un collaborador habitual en la iniciativa per consolidar el naixement del nou partit poltic Ciutadans-Partit de la Ciutadania l'any 2006, i actualment ocupa un esc per Barcelona al Parlament de Catalunya en aquest grup parlamentari, sota la presidncia d'Albert Rivera. s membre del comit executiu de Ciutadans i redact part del recurs d'inconstitucionalitat (adms a trmit) que es present, en nom del partit, contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112467" title="Riu Bergantes" nonfiltered="997" processed="996" dbindex="46042">

El Bergantes naix als Ports de Morella, uns 12,5 km en lnia recta al SSE de Morella, s l'nic riu valenci que pertany a la conca de l'Ebre. Encara que el seu curs no s gaire llarg (uns 60 km aproximadament) i la seua conca s relativament reduda, el seu cabal s abundant durant l'hivern, principalment a causa de la major pluviositat de la zona muntanyosa de les capaleres, que s'orienta cap al nord, s dir, cap a les vessants de l'ombria, on l'evaporaci de les aiges s molt menor. 

Seria molt ms llarg si considerarem com el vertader Bergantes al riu Cantavieja i, sobretot, el riu Calders (ambds rius procedents d'Arag), per els noms dels rius (com ens ho mostren els casos del Mio o del Mississip ) no s una qesti de longitud dels afluents, sin de simple toponmia. estos tres rius (Bergantes, Cantavieja i Calders), s'unixen a prop del Forcall el nom del qual  ens recorda, precisament, la forca trident formada per les tres valls. Altres poblacions per on passa el Bergantes sn, a ms del Forcall, Morella (1 km al nord del riu), Palanques, Aiguaviva i Sorita. Desemboca en el Guadalop just abans de l'embassament de Calanda a l'Arag.

El Bergantes s el principal afluent del riu Guadalop, al qual desemboca entre els termes municipals d'Aiguaviva i de la Ginebrosa, a prop de les Masadetes.

La seua conca hidrogrfica s'eixampla per les comunitats autnomes d'Arag (comarques del Baix Arag i del Maestrat) i de Valncia (comarques dels Ports i de l'Alt Maestrat)i comprn els nuclis de poblaci de:

 Aiguaviva de Bergantes;
 Cantavella;
 Castellfort;
 Cinctorres;
 la Cuba;
 Forcall;
 l'Anglesola;
 la Mata;
 Morella;
 Mirambell;
 Olocau del Rei;
 Hortells (Morella);
 Palanques;
 la Pobla d'Alcolea (Morella);
 Portell de Morella;
 Sorita;
 la Sorollera;
 la Todolella;
 Torredarques;
 Villores;
 Xiva de Morella (Morella);




Enllaos externs.
Generalitat Valenciana Lloc d'interes comunitari;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112471" title="Gernimo Gimnez" nonfiltered="998" processed="997" dbindex="46043">
Gernimo Gimnez y Bellido (Sevilla, 10 d'octubre de 1854   Madrid, 19 de febrer de 1923) va ser un compositor i director d'orquestra espanyol. Es va dedicar fonamentalment a la composici de sarsueles, deixant ttols destacats en el repertori com La tempranica o La boda de Luis Alonso. Durant tota la seua vida va estar obsedit en escriure el seu nom i cognom amb "G".

Biografia.
Va iniciar-se amb son pare en els estudis musicals, que desprs va continuar amb Salvador Viniegra a Cadis. Va ser un infant prodigi, que als 12 anys va ingressar com a primer viol del Teatro Principal de Cadis. Al 17 anys ja era director d'una companyia d'pera i sarsuela, debutant com a director a Gibraltar amb l'pera Saffo de Pacini. 

Va traslladar-se a Pars en haver obtingut una beca, estudiant viol amb Delphin Alard i composici amb Ambroise Thomas i obtenint el primer premi d'harmonia i contrapunt. Desprs d'un viatge per Itlia va installar-se a Madrid. L'any 1885 va ser nomenat director del Teatro Apolo de Madrid i poc desprs director del Teatro de la Zarzuela. Ruperto Chap li va encarregar l'estrena de la seua sarsuela El Milagro de la Virgen, i tamb va estrenar La bruja. Immediatament va ser nomenat director de la Sociedad de Conciertos, crrec que va ocupar durant 12 anys. Des d'aquesta responsabilitat va fer una important tasca de difusi de la msica simfnica contempornia i va contribuir a incrementar l'afici filharmnica madrilenya. Segons Carlos Gmez Amat  Els qui el van veure dirigir ens han transms el record d'unes execucions amb gran fora i entusiasme.  Amb una mmica imperceptible aconseguia all que volia de l'orquestra. 

Va compondre molt, sovint amb precipitaci per les presses i sobre llibrets de qualitat si ms no dubtosa. Per tamb va collaborar amb els millors autors de sainet de l'poca: Ricardo de la Vega, Carlos Arniches, Serafn i Joaqun lvarez Quintero i Javier de Burgos. Va compondre algunes obres en collaboraci amb Amadeu Vives, qui va qualificar Gimnez de  msico del garbo , pel seu sentit rtmic i el seu fcil melodisme. 

El 1896 va compondre El mundo comedia es, o El baile de Luis Alonso sobre text ja estrenat sense msica de Javier de Burgos. Arran de l'xit va posar msica a un altre sainet del mateix autor amb els mateixos personatges, que esdevindria una de les seues obres ms clebres: La boda de Luis Alonso o La noche del encierro (1897). Aquesta segona part, que com a excepci va obtenir ms xit que la primera, no s una continuaci del seu argument, sin que tracta una situaci anterior en el temps. De totes dues han perdurat els popularssims intermezzos. 

Potser s La tempranica l'obra ms ambiciosa i ms aconseguida de l'autor. Va ser estrenada al Teatro de la Zarzuela el 19 de setembre de 1900, composta sobre text de Julin Romea. Gimnez aconsegueix combinar hbilment moments d'un intens lirisme amb altres en qu esclata l'element popular, i que en paraules de Gmez Amat  s una sarsuela amb totes les virtuts del gnere i cap dels seus defectes . Sovint s'ha posat de manifest la influncia de Gimnez en el simfonisme de Manuel de Falla, Joaqun Turina i d'altres compositors espanyols posteriors. La connexi estilstica entre certs moments de La tempranica i la posterior pera de Manuel de Falla, La vida breve, resulta evident per a qualsevol melman. Federico Moreno Torroba la va transformar en pera, musicant les parts parlades. Joaqun Rodrigo va compondre l'any 1939 una obra en homenatge a aquesta sarsuela: Homenaje a  La Tempranica , amb part solista de castanyoles.

Al final de la seua vida es va trobar en una precria situaci econmica, agreujada en haver estat rebutjada la seua petici d'accs a una ctedra del Conservatori de Madrid. Va morir en la pobresa, a Madrid, el 19 de febrer de 1923.

Obres.
Sarsuela.
 1878 Las nias desenvueltas, sarsuela, 1 acte - llibret: Enrique Arango y Alarcn (en collaboraci amb Ruperto Chap;
 1885 El vermouth de Nicomedes, sarsuela, 1 acte - llibret: Vicente Garca Valero;
 1886 A mata caballo, sarsuela, 1 acte - llibret: Vicente Garca Valero;
 1887 Caballeros en plaza, pasillo cmico-lrico, 1 acte - llibret: Fiacro Yrayzoz;
 1887 Ya soy propietario!, sarsuela, 1 acte - llibret: Eduardo Navarro Gonzalvo;
 1887 El esclavo, sarsuela, 1 acte - llibret: Enrique Prieto i Joaqun Barber;
 1888 Escuela modelo, sarsuela ;
 1889 La tiple, sarsuela  ;
 1890 Tannhauser el estanquero, sarsuela, 1 acte - llibret: Eduardo Navarro Gonzalvo;
 1890 La repblica de Chamba, sarsuela, 1 acte - llibret: Sinesio Delgado;
 1890 Tannhauser cesante, sarsuela, 1 acte - llibret: Eduardo Navarro Gonzalvo  ;
 1890 Trafalgar, sarsuela, 2 actes - llibret: Javier de Burgos  ;
 1891 Pero cmo est Madrid!, sarsuela   ;
 1892 La cencerrada, sarsuela, 1 acte - llibret: Guillermo Perrn i Miguel de Palacios  ;
 1892 El hijo de su excelencia, sarsuela, 1 acte - llibret: L. Larra i M. Gulln  ;
 1892 La madre del cordero, sarsuela, 1 acte - llibret: Fiacro Yrayzoz;
 1892 El ventorrillo del Chato, sarsuela  ;
 1893 Candidita, sarsuela, 1 acte - llibret: Javier de Burgos   ;
 1893 La mujer del molinero, sarsuela, 1 acte - llibret: Fiacro Yrayzoz   ;
 1893 Los voluntarios, sarsuela, 1 acte - llibret: Fiacro Yrayzoz ;
 1894 Viento en popa, sarsuela, 1 acte - llibret: Fiacro Yrayzoz   ;
 1895 La sobrina del sacristn, sarsuela  ;
 1895 De vuelta del vivero, madrilenya, 1 acte - llibret: Fiacro Yrayzoz    ;
 1896 Las mujeres, sainete lrico - llibret: Javier de Burgos  ;
 1896 El mundo comedia es, o El baile de Luis Alonso, sarsuela, 1 acte - llibret: Javier de Burgos ;
 1897 Aqu va a haber algo gordo, o La casa de los escndalos, sainet lric - llibret: Ricardo de la Vega  ;
 1897 La boda de Luis Alonso, o La noche del encierro, sarsuela, 1 acte - llibret: Javier de Burgos i Manuel Lpez-Quiroga y Miquel;
 1897 La guardia amarilla, sarsuela, 1 acte - llibret: Carlos Arniches i Celso Lucio ;
 1899 Amor engendra desdichas, o El guapo y el feo y verduleras honradas, sarsuela - llibret: Ricardo de la Vega  ;
 1899 Los borrachos, sarsuela, 1 acte - llibret: Serafn Alvarez Quintero i Joaqun lvarez Quintero ;
 1899 La familia de Sicur, sainete lrico, 1 acte - llibret: Javier de Burgos ;
 1900 La noche de La tempestad, sarsuela, 1 acte - llibret: Fiacro Yrayzoz;
 1900 Josh Martn, el tamborilero, sarsuela, 1 acte - llibret: Fiacro Yrayzoz  ;
 1900 La tempranica, sarsuela, 1 acte - llibret: Julin Romea  ;
 1901 El barbero de Sevilla,  sarsuela, 1 acte - llibret: Guillermo Perrn i Miguel de Palacios (en collaboraci amb: Manuel Nieto (1844-1915));
 1901 Correo interior,sarsuela - (en collaboraci amb Manuel Nieto i Guillermo Cereceda (1844-1919));
 1901 Enseanza libre, apropsito-cmico, 1 acte - llibret: Guillermo Perrn i Miguel de Palacios  ;
 1901 Los timplaos, sarsuela, 1 acte - llibret: E. Blasco i Carlos Fernndez Shaw  ;
 1902 Maria del Pilar,  sarsuela, 3 actes - llibret: Francisco Flores i Gabriel Briones   ;
 1902 El morrongo, sarsuela;
 1902 La torre del oro, sarsuela, 1 acte - llibret: Guillermo Perrn i Miguel de Palacios  ;
 1903 La camarona, sarsuela, 1 acte - llibret: Guillermo Perrn i Miguel de Palacios   ;
 1903 El general, sarsuela,  1 acte - llibret: Guillermo Perrn i Miguel de Palacios    ;
 1903 La morenita, sarsuela, 1 acte - llibret: Guillermo Perrn i Miguel de Palacios    ;
 1903 La visin de Fray Martn, sarsuela  ;
 1904 Cuadros al fresco, sarsuela  ;
 1904 El hsar de la guardia, sarsuela, 1 acte - llibret: Guillermo Perrn i Miguel de Palacios (en collaboraci amb: Amadeu Vives (1871-1932));
 1904 Los pcaros celas, sainet lric, 1 acte - llibret: Carlos Arniches i Carlos Fernndez Shaw  ;
 1904 La sequa, sarsuela ;
 1905 El amigo del alma, humorada lrica, 1 acte - llibret: J. Torres i C. Cruselles (en collaboraci amb: Amadeu Vives);
 1905 El arte de ser bonita, pasatemps lric - llibret: I. Paso i J. Prieto, en collaboraci amb: Amadeu Vives ;
 1905 Cascabel, sarsuela;
 1905 Las granadinas, sarsuela, en collaboraci amb: Amadeu Vives ;
 1905 Los guapos, sarsuela  ;
 1905 Libertad!, sarsuela, 3 actes - llibret: Guillermo Perrn i Miguel de Palacios, en collaboraci amb: Amadeu Vives ;
 1906 El diablo verde, sarsuela en collaboraci amb: Amadeu Vives ;
 1906 La gatita blanca, humorada lrica, 1 acte - llibret: Jos Jackson Veyn i Jacinto Capella, en collaboraci amb: Amadeu Vives ;
 1906 El golpe de estado, operette, 1 acte - llibret: Atanasio Melantuche i Santiago Oria, en collaboraci amb: Amadeu Vives ;
 1906 El guante amarillo, sarsuela, 1 acte - llibret: Jos Jackson Veyn i Jacinto Capella, en collaboraci amb: Amadeu Vives ;
 1906 La Machaquito, sarsuela, 1 acte - llibret: Larra i Jacinto Capella, en collaboraci amb: Amadeu Vives ;
 1906 La marcha real, sarsuela  - en collaboraci amb: Amadeu Vives ;
 1906 La venta de la alegra, sarsuela  ;
 1907 La antorcha del himeneo, sarsuela  ;
 1907 Cinematgrafo nacional, revista cmico-lrica, 1 acte - llibret: Guillermo Perrn i Miguel de Palacios;
 1907 El prncipe real, sarsuela ;
 1908 A.B.C., fantasia cmico-lrica de gran espectacle, 1 acte - llibret: Guillermo Perrn i Miguel de Palacios  ;
 1908 La dos rivales, sarsuela;
 1908 La eterna revista, sarsuela, 1 acte - llibret: Ramn Asensio Masi Jacinto Capella (en collaboraci amb Ruperto Chap);
 1908 El grito de independencia, sarsuela  ;
 1908 La leyenda mora, sarsuela;
 1908 El trust de las mujeres, sarsuela;
 1909 Las mil y pico de noches, sarsuela, 1 acte - llibret: Guillermo Perrn i Miguel de Palacios  ;
 1909 El patinillo, sarsuela, 1 acte - llibret: Serafn Alvarez Quintero i Joaqun Alvarez Quintero;
 1909 Pepe el liberal, sainet lric, 1 acte - llibret: Guillermo Perrn i Miguel de Palacios   ;
 1911 Los juglares, poema escnic, 2 actes - llibret: Carlos Fernndez Shaw i Ramn Asensio Mas  ;
 1911 Lirio entre espinas, sarsuela  ;
 1911 La suerte de Isabelita, sarsuela, 1 acte - llibret: M. Sierra;
 1911 Los viajes de Gulliver, sarsuela, 3 actes - llibret: Antonio Paso i Joaqun Abati, en collaboraci amb: Amadeu Vives ;
 1912 Los ngeles mandan, sarsuela  ;
 1912 El coche del diablo, sarsuela;
 1912 El cuento del dragn, sarsuela, 1 acte - llibret: Joan Baptista Pont i Moncho i Luis Linares Becerra;
 1912 Las hijas de Venus, sarsuela  ;
 1912 Los hombres que son hombres, sainet, 2 actes - llibret: J. Moyrn  ;
 1913 Ovacin y oreja, sarsuela  ;
 1913 El prncipe Po, sarsuela;
 1914 El gran simulacro, sarsuela;
 1914 Malagueas, sarsuela, 1 acte - llibret: Gonzalo Cant i Rafael Santa Ana;
 1914 El ojo de gallo, sarsuela  ;
 1915 Las castauelas, sarsuela, 1 acte - llibret: Guillermo Perrn i Miguel de Palacios;
 1915 Cine fantomas, sarsuela  ;
 1915 La pandereta, sarsuela  ;
 1915 La ltima, operette  ;
 1915 Ysidrin, o Las cuarenta y nueve provincias, sarsuela;
 1916 La embajadora, sarsuela, 3 actes - llibret: Antonio Fernndez Lepina i Ricardo Gonzles de Toro;
 1916 La Eva ideal, sarsuela ;
 1916 La guitarra del amor, sarsuela  (en collaboraci amb Toms Bretn ;
 1917 La costilla de Adn, fantasia cmico-lrica, 1 acte - llibret: Julin Moyron i Ricardo Gonzles de Toro;
 1917 Esta noche es nochebuena, sarsuela ;
 1917 El Zorro, sarsuela  ;
 1918 Abejas y znganos, humorada cmico-lrica, 1 acte - llibret: Jos Ramos Martn i Emilio Ferraz Revenga;
 1918 La bella persa, sarsuela  ;
 1918 Tras Tristn, sarsuela, 1 acte - llibret: Jos Ramos Martn ;
 1919 La Espaa de la alegra, sarsuela;
 1919 El gran Olavide, sarsuela;
 1919 Soleares, sarsuela, 1 acte - llibret: Jos Ramos Martn;
 1920 La cortesana de Omn, sarsuela;
 Ardid de guerra, sarsuela;
 El estudiante de maravillas, sarsuela;
 Las figuras de cera, sarsuela;
 Los hngaros, sarsuela;
 Panorama nacional, sarsuela ;
 Peluquero de seoras, sarsuela ;
 La puerta del infierno, sarsuela;
 Un viaje de los demonios, sarsuela;

Msica de cambra.
 Tres cadncies per al concert per a viol i orquestra de Ludwig van Beethoven, per a viol;

Referncies.


Bibliografia.
  Carlos Gmez Amat, Historia de la Msica Espaola. Siglo XIX. Ed. Alianza Msica. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4 ;
  Roger Alier. La Zarzuela. Ed. Robinbook, S.L. 2002. Barcelona. ISBN 84-95601-54-0 ;

Enllaos externs.
Biografia i sinopsi d'algunes de les seues obres A Zarzuela! 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112473" title="Vermicultura" nonfiltered="999" processed="998" dbindex="46044">

 La vermicultura s la tcnica d'elaboraci de fertilitzant orgnic aprofitant la voracitat de cucs de terra amb les restes orgniques. Les varietats de cuc de terra roigs de Califrnia Elisenia foetida sn les utilitzades en la fabricaci de compost domstic. El compost generat t un pH  neutre i serveix per estimular el creixement de les plantes, regenerar la flora bacteriana de la terra i augmenta les defenses de les plantes davant de les malalties. 

Bibliografia.
BUENO, Mariano. Cmo hacer un buen compst. Coleccin la Fertilidad de la Tierra. ISBN: 84-932779-16;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112475" title="Bloc Catal" nonfiltered="1000" processed="999" dbindex="46045">

El Bloc Catal fou un partit poltic de la Catalunya Nord creat el 23 d'octubre de 2001. Els primers militants vingueren majoritriament d'Unitat Catalana i del Partit per Catalunya. Es definia com una formaci de centre-esquerra que promulgava una "identitat catalana oberta al mn". Una de les seves propostes era la creaci d'una "regi catalana del nord" dintre de l'Estat francs.
Aquest partit va ser un dels motors del moviment hostil a la denominaci Septimanie que pretenia imposar el President de la Regi Llenguadoc-Rossell Georges Frche. Com a smbol de la resistncia catalana a aquest canvi forat va adoptar com a mascota. 
El Bloc Catal es desmarc clarament del catalanisme tradicional utilizant majoritariament el francs en els seus actes publics i els seus documents per tal de fer-se entendre pel 70 % de no-catalanoparlants. Aquesta postura fou molt criticada per una part del moviment cultural catal.
Particip des del 2002 a totes les eleccions de la Catalunya del Nord: les cantonals, legislatives, regionals i europees.
Fou el partit catal de l'Estat francs amb el ms gran nombre d'afiliats (prop de 400). El 2004 crid al vot nul a la segona volta de les eleccions regionals del Llenguadoc-Rossello. Ms de 1000 paperetes del Bloc Catal demanant una Regio Catalana varen ser utilitzades pels electors. 
Els dirigents del Bloc Catal foren Jordi Vera(Secretari General), Grard Tarrius (President), Marie-Claude Grgoire (Alcadessa de Salses), Daniel Canellas, Jack Falcon, Cristofol Soler, Mait Pull, Gildas Girodeau i Pere Mateu.
El 3 de desembre de 2006, el Bloc Catal va canviar de nom i es va convertir en una federaci autnoma, representativa de la Catalunya Nord, al si de Convergncia Democrtica de Catalunya. Arran de les municipals de 2008, CDC  t una quinzena de regidors, entre els quals un conseller municipal a Perpiny.

Referncies.


Enllaos externs.

Web de la federaci de CDC a la Catalunya Nord;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112480" title="Kalaallisut" nonfiltered="1001" processed="1000" dbindex="46046">

El grenlands (tamb dit kalaallisut, esquimo-grenlands, o grenlands-inuktitut) s una llengua esquimo-aleutiana parlada a Grenlndia i estretament relacionada amb algunes llenges canadenques com l inuktitut. Aquesta llengua, igual que aquelles amb les quals est emparentada, s de carcter altament polisinttic i ergatiu. Gaireb no hi ha paraules compostes, sin derivacions. A Grenlndia hi ha tres dialectes principals: Grenlands septentrional, occidental i oriental. El grenlands occidental, el ms important dels dialectes, es diu Kalaallisut. El dialecte septentrional, Inuktun, es parla prop de la ciutat de Qaanaaq (Thule) i s ms proper a l inuktitut canadenc. El Kalaallisut el parlen ms de 54.000 persones, el que suposa ms que els parlants de totes les altres llenges esquimo-aleutianes junts. 

A efecte de comparaci: el nom Inuktitut, en kalaallisut s Inuttut. Una de les paraules inuktitut ms famoses, igl (casa), es diu illu en Kalaallisut
 
El Kalaallisut distingeix dos tipus de paraules obertes: substantius i verbs. Cada categoria se subdivideix en paraules transitives i intransitives. Es distingeixen quatre persones (1, 2, 3, 3 reflexiva), dos nombres (singular, plural; no hi ha dual com en inuktitut), vuit temps (indicatiu, participial, imperatiu, optatiu, subjuntiu passat, subjuntiu futur, subjuntiu habitual), deu casos (absolutiu, ergatiu, equatiu, instrumental, locatiu, allatiu, ablatiu, perlatiu; per a alguns noms: nominatiu, acusatiu). Els verbs tenen una inflexi bipersonal per al subjecte i l'objecte (distingides per persona i nombre). Els substantius transitius duen inflexi possessiva. En contrast amb les llenges esquimo-aleutianes de Canad, el Kalaallisut s'escriu amb alfabet llat i no amb el sillabari inuktitut. Un carcter especial, la lletra Kra (), s'utilitzava exclusivament en kalaallisut fins que una reforma ortogrfica la substitu per la lletra q.

 Enllaos externs .

 Acadmia de la Llengua Grenlandesa;
 El groenlands-inuktitut a www.ethnologue.com;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112482" title="Nukulaelae" nonfiltered="1002" processed="1001" dbindex="46047">

Nukulaelae s l'atol ms oriental de Tuvalu. Est situat a 120 km al sud-est de Funafuti. Les seves coordenades sn: .

L'atol t una forma ovalada. La superfcie total s de 1,66 km . El illots ms grans sn Niuoko i Tumuiloto situats a l'est, per l'nic illot habitat s Fangaua situat a l'oest. La poblaci total era de 393 habitants al cens del 2002.

Segons les tradicions, Nukulaelae va ser colonitzat des de Vaitupu. Va ser descobert, el 1821, pel nord-americ George Barrett del balener Independence II i el va anomenar Mitchell Island, nom del propietari del vaixell Aaron Mitchell. El 1863 dues terceres parts de la poblaci van ser segrestades per negrers peruans. Van ser destinats a les mines de fosfats i mai van tornar.

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112483" title="Eduard del Regne Unit (comte de Wessex)" nonfiltered="1003" processed="1002" dbindex="46048">
Eduard del Regne Unit, comte de Wessex (Londres 1964). Prncep del Regne Unit amb el tractament d'altesa reial, actualment ostenta el ttol de comte de Wessex i s un membre actiu de la Famlia Reial britnica.

 Origens familiars .

Edward Antony Richard Louis Mountbatten-Windsor nasqu a Londres el dia 10 de mar de l'any 1964 essent fill del prncep Felip de Grcia i de la reina Elisabet II del Regne Unit. Per via paterna, Eduard s nt del prncep Andreu de Grcia i de la princesa Alcia de Battenberg, i per via materna, del rei Jordi VI del Regne Unit i de lady Elisabet Bowes-Lyon.

Batejat a la Capella privada del Castell de Windsor el dia 2 de maig de l'any 1964, els seus padrins foren el prncep Ricard del Regne Unit, el prncep Llus de Hessen-Darmstadt, Antoni Armstrong-Jones, la duquessa de Kent i la princesa Sofia de Grcia.

 Formaci acadmica .

El prncep Eduard fou educat per una institutriu al Palau de Buckingham fins a l'edat de set anys. Posteriorment, prossegu amb els seus estudis a la Gibbs School, al barri londinenc de Kensington. L'any 1972 fou traslladat a la Heatherdown Preparatory School al comtat de Berkshire. Posteriorment, seguint els passos del seu pare i germans, ingress a la Gordonstoun School a Esccia.

Com el seu germ, el prncep Andreu del Regne Unit, es prengu un any sabtic, en el transcurs del qual es dedicar a viatjar passant una llarga temporada a Nova Zelanda. Una vegada a Anglaterra ingress al Jesus College de la Universitat de Cambridge per cursar la llicenciatura d'histria. L'any 1986 obtingu el diploma de Bachelor of Arts.

La seva formaci el colloca en la posici de ser un dels cinc membres de la Famlia Reial que han obtingut una carrera universitria en tota la histria de la monarquia britnica. Aquests sn:

 SAR el prncep Guillem del Regne Unit.
 SAR el prncep Ricard del Regne Unit.
 SAR el prncep Carles del Regne Unit.
 SAR el prncep Guillem del Regne Unit.

Desprs d'obtenir la llicenciatura universitria, el prncep Eduard ingress a la Marina. Pocs mesos desprs abandon la seva formaci militar sense haver-se graduat perqu no se sentia cmode en l'ambient militar. Aquest fet fou molt criticat per la societat anglesa acusant el princep de dbil.

 Activitats empresarials .

Un cop abandonat l'exrcit, el prncep Eduard es volc en el teatre, una activitat que durant els anys universitat havia practicat. Al final dels anys 1980 el prncep treball en la producci de dues obres de teatre. Posteriorment tingu la possibilitat de treballar en la producci dels famosos musicals: Cats o El Fantasma de l'pera.

L'any 1993 el Prncep Eduard inici la seva activitat en el mn de la televisi format la Productora de Televisi Ardent en la qual apareixia com a productor sota el nom d'Eduard Windsor. La productora aviat s'especialitz en reportatges sobre diferents famlies reials europees. El prncep acumul un important deute en aquesta productora i se l'acus de favoritismes per les seves vinculacions familiars amb els entrevistats.

L'any 2002, el ja comte de Wessex anunci que abandonava la seva activitat televisiva per centrar-se en la seva funci com a representant de la Corona. 

 Matrimoni i descendncia .

El dia 9 de gener de l'any 1999 la Casa reial britnica anunci el comproms matrimonial del prncep amb la relacions pbliques Sophie Rhys-Jones. El casament tingu lloc al Castell de Windsor el dia 19 de juny del mateix any. Aquesta celebraci trenc amb la llarga tradici de celebrar aquests esdeveniments a la ciutat de Londres. El matrimoni serv per silenciar per no per acabar amb els rumors sobre l'orientaci sexual del comte de Wessex.

El mateix dia 19 de juny de 1999, la Reina conced el ttol de comte de Wessex i de vescomte de Severn al prncep Eduard, concessi que tamb trenc amb la tradici d'atorgar el ttol de duc al fill d'un sobir. 

Els comtes de Wessex han tingut una nica filla:

 Lady Llusa Windsor-Mountbatten, nascuda a Londres el 2003.

Malgrat que els comtes de Wessex han expressat el desig que la seva filla no ostent el ttol de princesa del Regne Unit ni el tractament d'altesa reial, com que encara no s'han arreglat els papers al respecte, lady Llusa es formalment princesa. 

 Deures Reials .

Els comtes de Wessex porten a terme una important activitat de representaci de la Reina per tot el territori britnic i l'exterior. En compensaci, la reina els hi atorgat una llista civil de 141.000 lliures esterlines anuals.

El prncep Eduard ha assumit un seguit de tasques que histricament havien estat desenvolupades pel seu pare per que per problemes d'edat (actualment el duc d'Edimburg t 85 anys) ja no pot portar a terme. Des de l'any 2006 s president de la Commonwealth Games Federation. 

Els comtes de Wessex tamb solen ser la representaci oficial de la monarquia anglesa en esdeveniments vinculats amb les diferents famlia reials europees. Aix foren els representants de la reina ens les npcies del prncep hereu Frederic de Dinamarca i del prncep hereu Guillem dels Pasos Baixos o a la coronaci del prncep Albert II de Mnaco.

Els dies previs a les noces del prncep Eduard aparegueren un seguit de rumors en els mitjans de comunicaci sobre la possibilitat que el prncep herets, a la mort del seu pare, el ttol de duc d'Edimburg. Ara b, a data d'avui no existeix cap comunicat oficial que aix ho constat. Seguint els passos habituals, el ttol seria assumit pel fill primognit del duc d'Edimburg, el prncep de Galles que podria cedir-lo a qualsevol membre de la famlia reial o revertir-lo a la Corona.

L'any 1994, els lders del Partit Reialista d'Estnia, que posseen un 10% dels escons al Parlament estoni, oferiren al prncep Eduard la possibilitat de convertir-se en rei d'Estnia. Aquest oferiment es feia en nom del bon nom i prestigi de la Famlia Reial i la llarga vinculaci d'aquesta amb la democrcia. Fins al moment no es coneix que exists una resposta del prncep a tal oferiment. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112484" title="Inupiaq" nonfiltered="1004" processed="1003" dbindex="46049">

Inupiaq, Iupiaq, Inupiak o Inupiatun s un grup de dialectes del inuit que es parla en el nord i nord-oest d Alaska, parlat per 10 mil persones de l tnia inupiat.

L  Inupiaq propi d Alaska t tres grans grups de dialectes i cinc dialectes en total.

El grup d Alaska septentrional inclou:

1. El dialecte de la Vessant del Nord, parlat per tota la costa rtica fins a Kivalina en el sud.

2. El dialecte Malimiut, parlat en el sur de Kivalina i a Kotzebue, per tot el Riu Kobuk, a Norton Sound, an Koyuk i a Unalakleet.

Als voltants del Pas Anatuvuk:

3. El dialecte Nunamiu.

El grup de la pennsula Seward:

4. El dialecte de l estret de Bering

5. El dialecte parlat a Teller, que est a la vora del poble original de Qawariaq, i als pobles des del sud de Nome fins a Unalakeet.


 Lingstica .
Els dialectes Inupiaq, com les altres Llenges esquimo-aleutianes, representen un tipus particular de llenguatge aglutinatiu, denominat llenguatge polisinttic: "sintetitza" una arrel i diversos afixos per a crear paraules llargues amb significat d'una oraci. L inupiaq t tres vocals bsiques:'a', 'i', i 'o'. Existeixen tamb valors llargs de les vocals, escrits com 'aa', 'ii', i 'uu'. En inupiaq, les vocals curtes i llargues han de ser distingides perqu segons aquestes es veu el significat de la paraula. Les vocals curtes es poden ajuntar, per a aix produir els diftongs 'ai', 'ia', 'au', 'iu', i 'ui'. L inupiaq t 14 consonants. La consonants escrita en Alaska com a 'q' s com la 'k' en el angls o l'espanyol, el que canvia s que el so s produt des d'un poc ms endins a la gola.

 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112486" title="Heinz Fischer" nonfiltered="1005" processed="1004" dbindex="46050">



Heinz Fischer (Graz, Estria, ustria 1938)
poltic austrac, actualment s President de la Repblica d'ustria, des del 2004.

Infncia i estudis.
Va nixer el 9 d'octubre de 1938 a Graz, una ciutat austraca situada al sud-est del pas. 
Va graduar-se a l'Institut de Batxillerat Humanstic de Viena, el 1956 va cursar estudis de cincies jurdiques i poltiques a la Universitat de Viena, on va doctorar-se el 1961.

Poltica.
Entre 1963 i 1975, va ser Secretari de la fracci parlamentria del Partit Socialdemcrata d'ustria. Va ser diputat al Consell Nacional (1971-2004), i President del consell nacional (1990-2004). Va ser Ministre Federal de Cincies i Investigaci (1983-1987).
El 25 d'abril del 2004 va ser elegit President de Repblica Austraca.

Fischer s el co-editor de la revista austraca de cincies poltiques Journal fr Rechtspolitik i de l' Horitz Europeu.
Fischer tamb s autor de numerosos llibres i publicacions, per exemple "Die Kreisky-Jahre" o "Reflexionen" (Una autobiografia).















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112488" title="Olimpada Popular" nonfiltered="1006" processed="1005" dbindex="46051">

L'Olimpada Popular de Barcelona havia de ser un esdeveniment esportiu alternatiu als Jocs Olmpics de Berlin de 1936 que finalment no es va dur a terme per l'inici de la guerra civil espanyola.

Barcelona es va presentar com a candidata a organitzar els Jocs Olmpics de 1936. Desprs de l'xit de l'Exposici Internacional de 1929, es considerava la ciutat ideal per a organitzar uns Jocs. La situaci poltica en 1931, data de la designaci, era fora convulsa a Espanya i el COI es va decantar per Berln com a ciutat designada per organitzar l'onzena cita olmpica de l'era moderna. Alemanya era en aquell moment un pas democrtic i no va ser fins 1933 que van arribar els nazis al poder i van establir el Tercer Reich.

La preparaci dels Jocs de Berln s orientava a fer d ells una apologia del nazisme i dels seus valors racials i militars, cosa totalment en contra de l'esperit olmpic, tant en l'antiguitat clssica com en l'era moderna. Es van produir protestes a nivell mundial, sobretot per part d'organitzacions jueves i d'esquerres, per finalment el Comit Olmpic Internacional (COI) va mantenir la celebraci dels Jocs a Berln.

Barcelona va decidir organitzar una celebraci alternativa: l'Olimpada Popular, amb l'objectiu de recuperar el veritable esperit olmpic, la pau i la solidaritat entre les nacions, tot el que s'estava negant en l'organitzaci dels Jocs de Berln amb la complicitat del COI.

L'Olimpada Popular de Barcelona tenia una clara voluntat antifeixista, una espcie de contraolimpada que fes bandera de l'esport aficionat i de denncia dels Jocs Olmpics a l'Alemanya nazi, i per tant el suport o rebuig a la mateixa tenia una implicaci poltica. Les federacions i els propis esportistes, tant espanyols com estrangers, es van veure sotmesos a diferents pressions poltiques per acudir o no la cita.

Els sectors conservadors i dretans, tant en l'mbit poltic com a l esportiu, van buscar devaluar l'esdeveniment a base de ridiculitzar-lo, dient que eren uns Jocs "d estar per casa".

Tanmateix la tasca desplegada pel COOP (Comit Organitzador de l'Olimpada Popular) per aconseguir la mxima participaci possible va permetre la presncia de 23 delegacions, entre els que destacaven Estats Units, Frana, Sussa i Anglaterra. Tamb hi va haver representacions dels atletes jueus emigrats, d'Alscia, Euskadi, Galcia i Catalunya. 
El total d'atletes inscrits va ser de 6.000 sent la delegaci estrangera ms nombrosa la de Frana amb 1.500 atletes.

L'Olimpada Popular trencava tamb amb el model de representaci exclusivament estatal, i obria diferents formes de participaci respecte a l'adscripci territorial. Es van establir tres categories: nacional, regional i local. D'aquesta manera, les delegacions nacionals podien enviar a cada esport tres representacions i s'entenia que aix l'olimpada no seria noms una competici entre estats, sin que deixava la porta oberta que equips no estatals participessin en les proves, com per exemple Alscia i Lorena, o el Marroc sota domini francs i el Marroc espanyol. 
En aquest sentit, el COOP introdua sobretot en els esports d'equip, un sistema de delegacions que trencava el monopoli estatal. Finalment, a travs de les representacions locals, recuperava la idea ciutadana de l'olimpisme grec, que els participants ho eren representant ciutats.

Tamb es va posar especial mfasi en la participaci de les dones, que per aquesta poca fins i tot tenien dificultats per accedir a l'esport en igualtat de condicions.

En total hi havia competicions a 16 esports, com a futbol, tennis, bsquet, boxa, atletisme, lluita, pilota basca, i fins i tot escacs. Les despeses corrien per compte dels govern francs (600.000 francs), govern espanyol (400.000 pessetes) i Generalitat de Catalunya (100.000 pessetes). Frana tenia un govern d'esquerres presidit per Lon Blum, i es van bolcar per donar suport a l'Olimpada Popular. 

L'Olimpada Popular comenaria el 19 de juliol de 1936, i duraria una setmana, fins al 26 de juliol.

20.000 visitants van arribar a Barcelona amb motiu de l'Olimpada Popular, desbordant les previsions i creant problemes d'allotjament. Anava a ser una veritable festa de l'esport i dels valors republicans i olmpics.

El 18 de juliol, un dia abans de la inauguraci oficial, es va fer un assaig general a l'Estadi de Montjuc.

Malauradament, el 19 de juliol de 1936 la guerra va frustrar el projecte que el moviment de l'esport popular catal havia concebut. El nou ordre revolucionari i les necessitats prpies del conflicte bllic van posar fi a Barcelona 1936, just unes hores abans d'iniciar-se.

L'Olimpada Popular es va veure condemnada a la foscor. Ofegada per la Guerra Civil Espanyola, es va convertir en una insignificant nota a peu de pgina als diaris. Tanmateix l'organitzaci de l'Olimpada Popular no va ser en va, ja que molts atletes populars arribats de tot arreu del mn que es van veure sorpresos a Barcelona per l'inici de la guerra, no van dubtar d'allistar-se a les milcies. Ells van ser els primers voluntaris estrangers en els exrcits republicans, i l'embri de la qual cosa desprs serien la Brigades Internacionals.

El 24 de juliol es llegia a La Vanguardia: "s tal l'entusiasme que la causa republicana ha despertat en aquests atletes, que molts d'ells s'han allistat a les milcies populars, sortint cap a Saragossa i d'altres punts"

 Referncies externes .
 Asn Fernndez, Enrique (1998): La poltica en las olimpiadas de Berln 1936. Barcelona: Centre d Estudis Olmpics UAB.;

 Artcle sobre la formaci de les Brigades Internacionals;

 Testimoni d'un participant;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112490" title="Yupik" nonfiltered="1007" processed="1006" dbindex="46052">
El poble yupik parla cinc llenges diferents, depenent de l'rea geogrfica. Aquests idiomes difereixen tant entre si que un parlant nadiu d'un d'ells no pot entendre els altres quatre, encara que s captar la idea general d'una conversa. 
Les llenges yupik pertanyen a la famlia de les llenges esquimo-aleutianes. Els idiomes aleutians i esquimals es van separar cap a l'any 2000 aC, i les llenges yupik es van separar entre si i de l inuktitut cap a l'any 1000. 

 Distribuci geogrfica de les llenges yupik .
Les cinc llenges yupik sn :
 Sirenikski (tamb dit sirenik, antic sirenik o vuteen): parlat amb fludesa noms per un anci del poble de Sireniki (        ), en la Repblica de Txukotka, a Sibria oriental. ;
 Naukanski (tamb dit naukan): parlat per unes 100 persones en els pobles de Laurence (         ), Lorino (      ) i Whalen (     ), i voltants, en la pennsula de Txukotka, a Sibria oriental. ;
 Yupik siberi central (tamb conegut com yupigestun, akuzipik, yupik siberi, esquimal yupik siberi, esquimal yupik siberi central, yupik de l Illa de Saint Lawrence, yuit, esquimal asitic, jupigyt, uupihyt, yupik de l'estret de Bering): parlat per la majoria dels yupik que habiten en l'extrem oriental de Rssia, i pels habitants de la Illa de Saint Lawrence, Alaska. La majoria dels 1.000 yupiks de la Illa de Saint Lawrence parlen encara el dialecte de Saint Lawrence d'aquesta llengua. Uns 300 dels 1.000 yupiks siberians de Rssia parlen encara el dialecte Chaplino d'aquesta llengua;
 Yupik d Alaska central (tamb dit yupik central, yup ik o esquimal d Alaska occidental): parlat en Alaska des de Norton Sound fins a la Pennsula d Alaska, i en algunes illes, com les Nunivak. El nom d'aquesta llengua s'escriu de vegades yup ik perqu els parlants ho pronuncien amb una p llarga. Dels prop de 21.000 yupiks de Alaska central, uns 13.000 parlen aquesta llengua, de la qual existeixen diversos dialectes. El ms ests, el yupik central general, o yugtun, es parla en les zones del riu Yukn, Illa Nelson, el riu Kuskokwim i Bristol Bay. Altres dialectes sn els de Norton Sound, Hooper Bay/Chevak i el de l Illa Nunivak (cridat cup ik o cup ig). Aquests dialectes difereixen entre si tant en la fontica com en el lxic. Dintre del yupik general central existeixen tamb subdialectes geogrfics amb importants diferncies de vocabulari. ;
 Yupik del Pacfic (tamb dit yupik del Golf Pacfic, chugach, alutiiq, o sugpiaq): parlat des de la Pennsula d Alaska fins a Prince William Sound. Hi ha uns 3.000 alutiiqs, per noms 500   1,000 persones parlen encara aquesta llengua. El dialecte koniag es parla en la costa sud de la Pennsula d Alaska, i en l Illa Kodiak. El dialecte chugach es parla a la Pennsula de Kenai i a Prince William Sound.

Sons.

Consonants.

Tenen de 13 a 27 consonants.

Consonants del yup ik central:

c (ts/ch), g () (fricativa velar), gg (x) (fricativa velar sorda), k, l () (fricativa lateral alveolar), ll () (alveolar lateral sorda), m,  (m sorda), n (alveolar),   (n sorda), ng ( ),  g (  sorda), p, q (oclusiva uvular), r () (fricativa uvular), rr ( ) (fricativa uvular sorda), s (z), ss (s), t (alveolar),  (w), v (v/w), vv (f), w ( w), y,   (geminaci de la consonant precedent)

Vocals.

Les llenges yupik tenen quatre vocals: 'a', 'i', 'u' i schwa.  

Vocals del yup'ik central:

a, aa, e ( ) (schwa), i, ii, u, uu

(Davant la proximitat de les consonants uvulars 'q', 'r' o 'rr', la vocal 'i' es pronuncia com una /e/ tancada, i 'u' com una /o/ tancada.)

Gramtica.
Les llenges yupik, com altres llenges esquimo-aleutianes, constituxen un tipus particular de idioma aglutinant dit idioma polisinttic: se "sintetitza" una arrel i diversos afixos gramaticals per a formar paraules llargues amb significat semblant al d'una frase completa.  

 Sistemes d escriptura .

Els idiomes yupik no es van escriure fins a l'arribada dels europeus, al comenament del segle XIX. Els primers intents d'escriure yupik van ser fets pels missioners, que, amb els seus ajudants, parlants d'aquestes llenges, van traduir la Bblia i altres textos religiosos al yupik. Quan Alaska va ser comprada per Estats Units, es va ensenyar als nens yupik a escriure en angls amb al fabet llat a les escoles pbliques. Alguns van aprendre tamb el sistema d'escriptura yupik desenvolupat pel reverend Hinz, que utilitzava les lletres llatines i que s'ha convertit en el sistema d'escriptura ms freqent per al yupik. A Rssia, la majoria dels yupik van aprendre a llegir i escriure noms rus, per alguns intellectuals van utilitzar l alfabet cirllic per a escriure el yupik. En els anys 60, la Universitat de Alaska va reunir a un grup d'investigadors i de parlants nadius, qui van desenvolupar un sistema d'escriptura per a reemplaar el de Hinz. Un dels objectius d'aquesta escriptura era que pogus adaptar-se a un teclat angls, sense utilitzar signes diacrtics ni lletres extra.

Enllaos externs.

Els esquimals siberians;

Alaskan Orthodox texts (Yup'ik);

Bibliografia.

 Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
 de Reuse, Willem J. (1994). Siberian Yupik Eskimo: The language and its contacts with Chukchi. Studies in indigenous languages of the Americas. Salt Lake City: University of Utah Press. ISBN 0-87480-397-7.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112491" title="Eduard del Regne Unit" nonfiltered="1008" processed="1007" dbindex="46053">


 Eduard del Regne Unit (duc de York) (1739 - 1767).

 Eduard del Regne Unit (duc de Kent) (1935).

 Eduard del Regne Unit (comte de Wessex) (1964).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112497" title="Enlla inic" nonfiltered="1009" processed="1008" dbindex="46054">


L'enlla inic s un dels tres tipus d'enlla qumic habituals. Correspon a la uni d'ions de signe oposat per atracci electrosttica i sempre ve format per un metall (cati) i un no metall (ani). Quan en l'enlla inic apareix aquesta fora electrosttica les substncies que hi intervenen no formen molcules sin que constitueixen xarxes cristallines iniques formades per un gran nombre d'anions i cations.

L'enlla inic noms es forma quan la diferncia d'electronegativitat entre els elements que el composen s elevada, ja que si s'enllaen elements de carcter metllic amb electronegativitats semblants es produeix un enlla metllic i els elements no metllics s'uneixen amb enllaos covalents.

Les propietats de les substncies iniques sn les segents:
 Tenen punts de fusi i ebullici elevats;
 Sn durs i frgils;
 No condueixen el corrent elctric en estat slid, per si quan es fonen o es dissolen.
 Sn solubles en aigua.

Exemples.
En la formaci del fluorur sdic, el sodi (Na) s un metall alcal que cedeix un electr al Fluor (F), que s l'halogen amb ms tendncia a capturar electrons;

En la configuraci electrnica del sodi; 
Na (Z=11); 1s2 2s2 2p6 3s1 ;
veiem que t un electr sol al nivell 3s, el ms lluny del nucli. En canvi en la configuraci electrnica del fluor;
F (Z=9); 1s2 2s2 2p5;
A la capa exterior 2p, on hi caben 6 electrons noms n'hi han 5, per tant ser molt fcil omplir-la amb l'electr solitari de la capa 3s del sodi, formant-se un enlla inic entre aquests dos elements;
Na + F   NaF   format per cations Na+ i anions F-;


Un altre exemple s el sulfur d'alumini on veiem en les respectives configuracions electrniques que l'alumini t facilitat per perdre els tres electrons ms externs (3s i 3p) i el sofre en necessita dos per a completar el nivell 3p;
Al (Z=13); 1s2 2s2 2p6 3s2 3p1 ;
S  (Z=16); 1s2 2s2 2p6 3s2 3p4 ;
Al + S   Al2S3 format per cations Al3+ i anions S2-;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112498" title="Laura Welch Bush" nonfiltered="1010" processed="1009" dbindex="46055">

Laura Welch Bush (Midland, Texas, 4 de novembre de 1946), bibliotecria de professi, s la Primera Dama dels Estats Units des del 2001, en estar casada amb el President dels Estats Units George W. Bush.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112503" title="Graz" nonfiltered="1011" processed="1010" dbindex="46056">


Graz (en eslov Gradec) s la segona ciutat d'ustria en poblaci, amb 285.470 habitants (2006), i capital de l'estat d'Estria. 

La part antiga de Graz s un dels centres de ciutat millor preservats d'Europa Central, i en 1999 la UNESCO el declar Patrimoni de la Humanitat. 

Actualment l'alcalde de la ciutat s del Partit Popular (VP), desprs d'haver tingut durant molts anys a un alcalde del Partit Sociodemcrata (SP). 

Geografia.
Districtes.
Graz es divideix en 17 districtes:

 I. Innere Stadt;
 II. St. Leonhard;
 III. Geidorf;
 IV. Lend;
 V. Gries;
 VI. Jakomini;
 VII. Liebenau;
 VIII. St. Peter;
 IX. Waltendorf;
 X. Ries;
 XI. Mariatrost;
 XII. Andritz;
 XIII. Gsting;
 XIV. Eggenberg;
 XV. Wetzelsdorf;
 XVI. Stragang;
 XVII. Puntigam ;

 Ciutats agermanades .
  Coventry, Regne Unit, des de 1948 ;
  Montclair, Nova Jersey, Estats Units, des de 1950;
  Groningen, Pasos Baixos, desde 1965;
  Darmstadt, Alemanya, des de 1968;
  Trondheim, Noruega, des de 1968;
  Pula, Crocia, des de 1972;
  Trieste, Itlia, des de 1973;
  Maribor, Eslovnia, des de 1987;
  Pcs, Hongria, des de 1989;
  Dubrovnik, Crocia, des de 1994;
  Banja Luka, Bsnia i Hercegovina des de 2006;
  Irapuato, Mxic des de 2003;

Enllaos externs.
 Ajuntament de Graz ;
 Universitat de Graz ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112504" title="Llus de Hessen-Darmstadt" nonfiltered="1012" processed="1011" dbindex="46057">


Llus de Hessen-Darmstadt, cap de la casa gran ducal de Hessen-Darmstadt (Darmstadt 1908 - Frankfurt 1968). Prncep de Hessen-Darmstadt amb el tractament d'altesa reial que esdevingu cap de la casa gran ducal l'any 1937 arran de la mort del seu germ. 

Nascut a la ciutat de Darmstadt, capital de l'antic Gran ducat de Hessen-Darmstadt, el dia 20 de novembre de l'any 1908 sent fill del gran duc Ernest Llus IV de Hessen-Darmstadt i la seva segona muller, la princesa Elionor de Solms-Hohensolms-Lich. Llus era nt per via paterna del gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt i de la princesa Alcia del Regne Unit. Llus era besnt de la reina Victria I del Regne Unit. 

El prncep es cas el 17 de novembre de l'any 1937 en una cerimnia a Londres amb l'aristcrata d'origen irlands, lady Margaret Campbell Geddes. La parella no tingu descendncia i amb la mort del prncep Llus s'acab per sempre la histrca casa dels Hessen-Darmstadt. 

Ara b, un dia abans del casament, l'avi en qu volava la mare del prncep, el germ, el prncep Jordi Donatus de Hessen-Darmstadt, la seva muller, la princesa Ceclia de Grcia i els seus dos fills primogntis, s'estavall mentre sobrevolava Blgica. En l'accident moriren tots els tripulants. El prncep Llus hagus d'avanar el casament i posteriorment traslladar-se a Blgica a recollir els cadvers dels cinc membres de la seva famlia. Tan sols la princesa Joana de Hessen-Darmstadt havia aconseguit salvar-se per dos anys desprs tamb moria a causa de la verola. 

Al llarg de la seva vida, el prncep Llus mantigu una especial relaci amb la famlia reial britnica que l'any 1964 decid fer-lo padr de bateig del prncep Eduard del Regne Unit. Tamb mantingu molt bones relacions amb la famlia reial de Grcia. 

Llus i la seva muller s'installaren al Wolffsgarten, un palau propietat de la famlia gran ducal a les afores de la ciutat de Darmstadt. All visqueren fins que l'any 1967 mor el prncep. La seva viuda hi mor l'any 1997.

L'any 1960, el prncep Llus acord amb el prncep Felip de Hessen-Kassel que a la seva mort els drets successoris i dinstics de la Casa dels Hessen-Darmstadt passarien al fill d'aquest, el prncep Maurici de Hessen-Kassel que d'aquesta manera recolliria en la seva persona les tradicions histriques de les dues principals cases de Hessen. A ms a ms, Llus tamb li cedia la seva quantiosa fortuna. 


.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112505" title="Universiades" nonfiltered="1013" processed="1012" dbindex="46058">

Els Jocs Universitaris o Universiades sn competicions esportives internacionals que reuneixen esportistes universitaris de tot el planeta.

Les Universiades sn organitzades per la Federaci Internacional d'Esports Universitaris (FISU). La seva bandera t una U d'universitat i cinc estrelles amb els colors olmpics.

Els esports que es practiquen als Jocs Universitaris d'estiu sn: futbol, salts, atletisme, basquetbol, gimnstica, esgrima, lluita, tir, waterpolo, taekwondo, tennis, voleibol, vela i nataci. Pel que fa a les Universiades d'hivern es practiquen: esqu alp, esqu de fons, salts amb esqus, combinada nrdica, biatl, planxa de neu, patinatge artstic, patinatge de velocitat i hoquei sobre gel.

Universiades d'estiu.
1959:  Tor;
1961:  Sofia;
1963:  Porto Alegre;
1965:  Budapest;
1967:  Tquio;
1970:  Tor;
1973:  Moscou;
1975:  Roma;
1977:  Sofia;
1979:  Ciutat de Mxic;
1981:  Bucarest;
1983:  Edmonton;
1985:  Kobe;
1987:  Zagreb;
1989:  Duisburg;
1991:  Sheffield;
1993:  Buffalo;
1995:  Fukuoka;
1997:  Siclia;
1999:  Palma de Mallorca;
2001:  Pequn;
2003:  Daegu;
2005:  Esmirna;
2007:  Bangkok;
2009:  Belgrad;
2011:  Shenzhen;
2013:  Kazan;

Universiades d'hivern.
1960:  Chamonix;
1962:  Villars;
1964:  pindler v Mln;
1966:  Sestriere;
1968:  Innsbruck;
1970:  Rovaniemi;
1972:  Lake Placid;
1975:  Livigno;
1978:  pindler v Mln;
1981:  Jaca;
1983:  Sofia;
1985:  Belluno;
1987:  Strbske Pleso;
1989:  Sofia;
1991:  Sapporo;
1993:  Zakopane;
1995:  Jaca;
1997:  Muju;
1999:  Poprad Tatry;
2001:  Zakopane;
2003:  Tarvisio;
2005:  Innsbruck / Seefeld;
2007:  Tor;
2009:  Harbin;
2011:  Erzurum;
2013:  Maribor;

 Enllaos externs .
Web oficial de la FISU;
Web d'Innsbruck 2005;
Web d'Esmirna 2005;
Web de Tor 2007;
Web de Bangkok 2007;
Web de Belgrad 2009;

 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112508" title="Uni Renovadora Asturiana" nonfiltered="1014" processed="1013" dbindex="46059">
La Unin Renovadora Asturiana (URAS) s un partit poltic regionalista asturi de centre-dreta fundat per Sergio Marqus.

Aquest partit va ser fundat el 2 de desembre de 1998 per Sergio Marqus quan era President del Principat d'Astries, com a conseqncia de les diferncies de criteri del que aleshores era el seu partit, el PP asturi. A causa de aix va governar en minoria fins a la fi de la seva legislatura en 1999. 

A les eleccions municipals i autonmiques d'aquest any va assolir un important suport, convertint-se en la tercera fora poltica asturiana. Va obtenir 44.261 vots (7,2%) i 3 diputats autonmics, a ms de 83 regidors. En 2003 els seus resultats van baixar notablement, va perdre tots els seus diputats autonmics en noms obtenir 17.162 vots (2,8%). A nivell municipal va reduir la seva representaci de 83 a 29 regidors. 

En l'actualitat URAS ha formalitzat una coalici amb el Partit Asturianista de cara a presentar-se a les eleccions autonmiques de 2007, sota el nom d'Uni Asturianista. La presidncia de la coalici ser rotativa, comenant per Sergio Marqus     

Enllaos externs.
Pgina oficial d URAS;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112515" title="Draen Petrovi?" nonfiltered="1015" processed="1014" dbindex="46060">







 
Draen Petrovi , conegut com el geni de Sibenik, va ser un jugador de bsquet croata, nascut a Sibenik el 1964. Va comenar jugant en l'equip de la seva ciutat natal fins que el 1984 Mirko Novosel el va dur a la Cibona Zagreb, guanyant tots els ttols possibles, incloent 2 Copes d'Europa i 1 Recopa. En 1988 va fitxar pel Real Madrid. Aquest any conquista la copa del Rei i la Recopa d'Europa, en una final inoblidable en la qual anota 62 punts.

A l'any segent, va marxar a la NBA. Va fitxar pels Portland Trail Blazers, per a l'equip d'Oregon no va gaudir de la confiana de l'entrenador i no va tenir oportunitat de demostrar el seu talent. Va ser traspassat als New Jersey Nets, on per fi va aconseguir demostrar que era un dels majors talents de la histria del bsquet. Va morir el juny de 1993, vctima d'un accident de trnsit. Desprs de la seva mort, el seu nmero, el 3, va ser retirat dels New Jersey Nets.
Petrovic va ser incls en el Basketball Hall of Fame l'any 2002.

El seu joc es caracteritzava tant per un domini perfecte de la pilota actuant tant d'escorta com d'aler, com un bon segon base quan l'oficial estava ben marcat per l'equip rival. En l'u contra un era imparable. Tamb era un excellent tirador i passador i realitzava jugades antolgiques i de fantasia. Va ser un dels millors jugadors d'Europa. El seu major defecte era l'excs individualista i li faltava defensar amb major contundncia. Era un jugador fonamentalment d'atac.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112516" title="Toni Kuko?" nonfiltered="1016" processed="1015" dbindex="46061">





 
Toni Kukoc, anomenat "La pantera rosa", s un jugador de bsquet nascut en Split (Crocia) el 18 de setembre de 1968. Mesura 2.07 m i pesa uns 107 kg. La seva posici natural s la de 4 (aler pivot), per per les seves condicions tcniques s capa de jugar en diverses posicions del camp, des del lloc de base, passant per escorta i aler, fins a la citada anteriorment d'ala pivot.

Segurament estem parlant d'un dels millors i ms histrics jugadors europeus del bsquet, sempre amb el seu etern 7 a l'esquena. Va comenar a sobresortir des de molt jove, proclamant-se campi d'Europa, primer en el campionat Sub-16 en l'any 1985 i, posteriorment, en el campionat Sub-18 en 1986. A l'any segent Toni Kukoc es proclamaria campi del mn Sub-18 amb la selecci iugoslava i, ell en particular, seria nomenat millor jugador del torneig. Destaca especialment la seva actuaci en el partit de semifinals contra la selecci d'EUA, en el qual va anotar onze triples en dotze intents.

Ja com jugador professional va liderar un dels millors equips europeus de tots els temps: la Jugoplastika Split. Va comenar la seva carrera en la temporada 85/86 amb noms 17 anys. En la temporada segent, ja era un component important en l'equip. Aquest mateix any guanyaria la medalla de bronze en el Campionat Europeu amb la selecci iugoslava. A l'any segent, en la temporada 87/88 guanyaria la lliga nacional amb la Jugoplastika i seria plata olmpica amb la seva selecci, perdent en la final contra la Uni Sovitica. En la temporada 88/89 es comenaria a forjar la llegenda de la Jugoplastika, al vncer en la final de la Copa d'Europa de bsquet al Maccabi Tel Aviv israeli. Aquest mateix any, tamb guanyaria la lliga del seu pas i l'or europeu amb Iugoslvia. En la temporada 89/90 ho guanyaria absolutament tot: lliga, copa i Copa d'Europa, guanyant aquesta vegada al FC Barcelona. Kukoc contava amb uns companys de luxe, entre els quals figuraven estrelles de la talla de Strenovic, Ivanovic, Sobin, Radja, Naumoski, Perasovic, Savic i Tabak. Aquest mateix any, Kukoc es va proclamar campi del mn amb Iugoslvia.

En la temporada 90/91, el seu ltim any a Iugoslvia, va tornar a guanyar lliga, copa i Copa d'Europa, aquesta ltima derrotant una vegada ms al Barcelona en la final. Tamb guanyaria una vegada ms l'or en el Campionat d'Europa amb Iugoslvia, l'ltim aconseguit com equip unificat. Kukoc, que havia estat nomenat millor jugador europeu en els ltims tres anys, estava llest per a donar el gran salt a la NBA. No obstant aix, i malgrat haver estat triat en el Draft, el jugador croata romandria a Europa encara dos anys ms.

En la temporada 91/92 va ser contractat per la Benetton Treviso. En la seva primera temporada, guanya el campionat itali desprs de derrotar en la final al Scavolini Pesaro i queda subcampi de la Copa perdent contra aquest mateix equip. Amb la recent formada selecci croata assoleix la plata en els Jocs Olmpics de 1992, caient en la final contra el Dream Team dels EUA.

En la temporada 92/93 es proclama campi de Copa al vncer en la final a la Virtus Bolonya i queda subcampi de Lliga contra aquest mateix equip. En la Copa d'Europa tamb queda subcampi al caure en la final contra el CSP Limoges francs.

 NBA .

En l'any 1990 Toni Kukoc va entrar en el Draft de la NBA amb el nombre 29 de segona ronda, escollit pels Chicago Bulls. Per no va ser fins a la temporada 93/94 en la qual, desprs d'una reeixida carrera a Europa, i amb vint-i-cinc anys d'edat, va donar el gran pas de jugar en l'NBA. En el seu primer any va jugar en qualitat de reserva, malgrat la qual cosa va aconseguir unes bones estadstiques i va entrar en el segon equip Rookie. Amb tot, els Chicago Bulls van caure en els playoff contra els New York Knicks. Aquest mateix any, en el Mundial quedaria en tercer lloc, obtenint la medalla de bronze amb la samarreta de Crocia.

A l'any segent, en la temporada 94/95, la del primer retorn de Michael Jordan, les prestacions de Kukoc van pujar amb escreix, sent gaireb tota la temporada jugador titular de l'equip. Aquesta vegada caurien eliminats pels Orlando Magic en segona ronda de playoffs. Amb la selecci guanyaria la seva ltima medalla a nivell de selecci, la setena, aquesta vegada un bronze europeu.

En 1995 comenaria una de les eres ms dominants de l'NBA: la dels millors Bulls de tots els temps. En la temporada 95/96 Kukoc tenia la funci de sis home i, amb uns nombres brillants, va ser nomenat el millor sis home de l'NBA. Aquest any, aconseguiria el seu primer ttol en l'NBA al vncer en la final als Seattle Supersonics.

En la temporada 96/97, continuant amb la seva condici de reserva de luxe, obt el seu segon ttol NBA, aquesta vegada guanyant als Utah Jazz. A l'any segent guanyaria el seu tercer anell, una altra vegada davant els Utah Jazz. Desprs de la consecuci de tres anells consecutius, els Bulls sofreixen una reestructuraci trgica per als seus interessos (retirada de Jordan, marxa de Scottie Pippen i Dennis Rodman...), pel que en la temporada 98/99 Kukoc es converteix en el jugador franqucia de l'equip.

En la temporada segent, desprs de sis anys i mig en els Bulls, s traspassat als Philadelphia 76ers, on torna al rol de jugador de banqueta de qualitat. En l'any 00/01, Kukoc s'adona que realment no compta molt per al seu equip, on cada vegada gaudeix de menys minuts. Abans d'acabar la temporada s traspassat als Atlanta Hawks, on finalitza la temporada de forma estellar. Roman una temporada ms en Atlanta, en qualitat de reserva i s traspassat a l'any segent als Milwaukee Bucks, on als seus 38 anys d'edat i desprs de 13 anys d'experincia en l'NBA ha acabat la seva carrera.

 Retirada .

El 12 de setembre del 2006 Kukoc inform que si no rebia ofertes dels Bucks o dels Bulls
optaria per retirar-se del bsquet. Malgrat rebre ofertes d'altres equips, Kukoc express el seu desig de quedar-se prop de la seva llar en Highland Park, Illinois.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112517" title="Vlade Divac" nonfiltered="1017" processed="1016" dbindex="46062">






 
Vlade Divac (en Serbi:            ) nascut el 3 de febrer de 1968 en Prijepolje, Iugoslvia (avui Srbia) s un ex-jugador de la NBA que va jugar en la posici de pvot i que va ser reconegut per la seva gran habilitat per a donar passes.

 Carrera basquetbolstica.
Divac va comenar a jugar per al Sloga Sarajevo, en 1986 va formar part del Partizan Belgrado.

Desprs de jugar 3 anys en Europa, va donar el salt a l'NBA al ser triat en la 26ena posici en el draft de 1989 per Los Angeles Lakers.
Divac va tenir la distinci de ser un dels primers europeus a causar impacte en la lliga. En 1996 va ser traspassat als Charlotte Hornets a canvi dels drets de Kobe Bryant.
Desprs de jugar dos anys pels Hornets, el seu contracte va expirar i va ser contractat pels Sacramento Kings, que serien el seu equip des de 1998 fins al 2004. Durant aquest temps va ser company d'equip amb el seu compatriota Peja Stojakovic.
Desprs de la temporada 2003-04, i que el seu contracte amb els Kings expirs, Divac va ser contractat novament pels Lakers en un intent de reestablixer l'aura de competitivitat de l'equip angelenc, desprs que aquest perds les finals de l'NBA la temporada anterior, la majoria dels jugadors principals van ser canviats o deixats anar a altres equips, com Shaquille O'Neal; Divac era el ms indicat per a omplir el buit que havia deixat O'Neal, per les seves lesions a l'esquena van dificultar que pogus assolir-ho.
El 14 de juliol del 2005 Divac va anunciar la seva retirada, acabant amb la seva carrera de 16 anys en la lliga americana.

 Vida desprs del bsquet .

Vlade s un reconegut filntrop que maneja la seva prpia caritat cridada Grup Set.
Ell i la seva esposa tenen quatre fills, dos dels quals sn orfes de guerra de Bsnia i Kosovo.
Actualment Divac est emprat com un scout de per als Lakers i est establert en Madrid.
Divac tamb intent convertir-se en el president del club Partizan Belgrado, i de comprar l'empresa embotelladora srbia Knjaz Milo.

 Cap d'operacions basquetbolstiques del Real Madrid .
Al juny del 2006 Divac es va contactar amb Ramn Caldern com part de la seva campanya de ser president del poliesportiu Real Madrid. Tres mesos desprs que Caldern arribs a la presidncia, Divac va prendre possessi d'un crrec simblic.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112519" title="Aleksandar ?or?evi?" nonfiltered="1018" processed="1017" dbindex="46063">




 
Aleksandar  or evi , tamb escrit Djordjevic, s un ex-basquetbolista i actualment entrenador serbi, nascut el 26 d'agost de 1967 en Belgrad (Srbia). Amb una altura de 1,88 metres i un pes de 83 kg va destacar com base, posici en la qual va ser considerat un dels millors jugadors d'Europa dels anys 90.

Base titular de la Selecci de bsquet de Iugoslvia dels anys 90, va participar activament en la consecuci d'importants xits internacionals com la medalla de plata en els Jocs Olmpics d'Atlanta 1996, la medalla d'or al Campionat del Mn de bsquet de Grcia de 1998, i tres medalles d'or en tres edicions del Eurobasket.

Desprs de la seva retirada com a jugador professional, va iniciar la seva carrera com entrenador en el club itali Armani Jeans de Mil.

 Trajectria esportiva .
 Com a jugador .
 Radnicki Belgrad: Categories inferiors;
 Partizan Belgrad: 1986-1992.
 Phillips Milan: 1992-1994.
 Fortitudo Bologna: 1994-1996.
 Portland Trail Blazers: 1996.
 FC Barcelona: 1996-1999.
 Real Madrid: 1999-2002.
 Scavolini Pesaro: 2003-2005.
 Armani Jeans Milano: 2005.

 Com a entrenador .
 Armani Jeans de Milano: 2005-Avui;

 Palmars .
 1 Eurolliga: 1991-92, amb el Partizan Belgrad.
 1 cop sots-campi de la Eurolliga: 1996-97, amb el FC Barcelona.
 3 Copa Korac: 1988-89 (Partizan Belgrad), 1992-93 (Phillips Mil] i 1998-99 (FC Barcelona).
3 Lliga ACB: 1996-97 i 1998-99 (FC Barcelona), i 1999-00 (Real Madrid).
 1 cop sots-campi de la Lliga ACB: 2000-01.
 1 cop sots-campi de la Copa del Rei de bsquet: 2000-01.
 3 Lligues Iugoslaves: 1986-87, 1990-91 i 1991-92.
 2 Copes Iugoslaves: 1988-89 i 1991-92.
 1 Medalla de Plata als Jocs Olmpics d'Atlanta 1996.
 1 Medalla d'Or al Campionat del Mn de bsquet de Grcia'1998. ;
 3 Medalles d'Or a l'Eurobasket de Roma'1991, Atenes'1995 i Barcelona'1997. ;
 1 Medalla d'Oro al Campionat del Mn Junior de Bormio'1987.
 1 Medalla d'Oro al Eurobasket Junior de Gmunden'1986.
 1 Medalla d'Oro al Eurobasket Juvenil de Rousse'1985.

 Distincions individuals .
 Escollit "Millor Jugador" de l'Eurobasket de Barcelona de 1997. ;
 Guanyador del concurs de triples del "ULEB All Star" de Valncia'1994. ;
 Guanyador del concurs de triples del "FIBA All Star" de Tel Aviv'1997.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112520" title="Arvydas Sabonis" nonfiltered="1019" processed="1018" dbindex="46064">







 
Arvydas Romas Sabonis (Kaunas, 19 de desembre de 1964) va ser un jugador professional de bsquet de Litunia. Sabonis, que mesura 2'20 m., va ser un dels millors pvots en el mn des de la dcada dels 80 fins a l'inici del segle XXI.

El primer xit internacional de Sabonis va ser un bronze amb l'equip nacional de la Uni Sovitica en l'Eurobasket de 1983, seguit per un or en 1985 tant en l'Eurobasket com en els Jocs Universitaris. En 1984, Sabonis va fitxar pel Zalguiris Kaunas i ho va liderar a tres ttols de la lliga sovitica consecutius.

En el draft NBA de 1985 va ser l'elecci dels Atlanta Hawks, aix s, en la quarta ronda, per aix va quedar en gens per causa de la seva edat (era menor de 21 anys). En el draft del 86 va ser la primera elecci (24ena en total) dels Portland Trail Blazers, per, de nou, no va poder jugar amb ells a causa de les circumstncies poltiques de l'poca.

Va guanyar l'or olmpic per a la URSS en 1988 davant l'equip d'Estats Units, i va jugar amb l'equip nacional de Litunia quan van guanyar el bronze en els Jocs Olmpics de Barcelona, en 1992, i van ser subcampions en l'Eurobasket del 95.

En 1989 li va ser perms sortir de la URSS, per Sabonis no va anar a l'NBA sin que va escollir al Frum Valladolid i al Real Madrid en 1992, al que va dur a guanyar l'ACB en el 93 i el 94 i l'Eurobasket en el 95. Va ser nomenat jugador europeu de l'any quatre vegades.

Finalment, en 1995, va signar un contracte amb els Trail Blazers, i va guanyar els premis al Rookie del Mes i al Jugador de la Setmana en 1996. Ms tard, va ser subcampen dels premis al Rookie de l'Any i al Millor Sis Home. Es va quedar en Portland set anys, jugant en 470 partits de temporada regular i 51 partits de playoff, i sovint liderant a l'equip en l'apartat de rebots. Era un jugador molt efectiu en l'NBA, encara que sempre li va quedar l'espina clavada al pblic sobre "el que podria haver estat". Si hagus entrat en els Blazers quan estaven en el seu culmen en els primers 1990's, molts afeccionats de l'equip de Portland haguessin cregut que s'hauria fet una dinastia. Durant la seva etapa europea, va sofrir una srie de lesions en el genoll i en el tend d'Aquiles que li van llevar la major part de la seva mobilitat.

En 2003, Sabonis va tornar a Litunia i va comprar una part del seu antic equip, el Zalgiris Kaunas, esdevenint-ne president. Tamb va jugar per a ells en la temporada 2003-04, guanyant el premi al MVP tant en la temporada regular com en el Top 16 en l'Eurolliga, i va ser nomenat part de l'equip dels millors de l'Eurolliga. Es va retirar com jugador desprs de la temporada 2004-05.

La seva dona, Ingrida Mikelionyte Saboniene, va ser la guanyadora del primer concurs de bellesa litu, "la bellesa de Vilnius 88". Tenen quatre fills.

Sabonis parla cinc idiomes: Litu, polons, rus, espanyol i angls.

Qualitats.
Defensivament, Sabonis sempre va ser el baluart dels seus equips. Dur i rocs per tamb amb gran mobilitat, especialment lateral i en salt, era un malson per a qualsevol rival que entrs en la "pintura". Les seves estadstiques de rebots i especialment de taps aix ho demostren. A ms, en atac es va caracteritzar per ser un jugador rpid tot i la seva elevada alria. En els seus temps de joventut no era estrany veure-li crrer contraatacs i culminar-los amb espectaculars esmaixades (el nombre de taulers trencats pel jugador litu s ja incomptable). El seu joc d'esquena a canastra era mortal de necessitat. Una pilota rebuda per Sabonis en l'interior de la zona significava en la majoria dels casos 2 punts i en molts altres canasta i falta addicional. Aix mateix al llarg de la seva carrera va ser desenvolupant un molt efica tir des de 3, 4 i fins a 5 metres, sense menysprear els intents des de ms enll del 6,25. A partir dels continus problemes fsics que minvaren la seva efectivitat en moviment, Arvydas Sabonis va desenvolupar el que a la postre ha estat potser una de les seves qualitats ms lloades: Una increble capacitat per a veure i entendre el joc. Assistncies, amacs, passes en curt o en profunditat, d'esquenes o en carrera i tot un extensssim repertori de jugades dignes del millor base.

Resenyar que, excepte excepcions, est considerat, juntament amb Drazen Petrovic, com el millor jugador europeu de la histria.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112522" title="Charles Barkley" nonfiltered="1020" processed="1019" dbindex="46065">

 	
Charles Wade Barkley (nascut el 20 de febrer de 1963 a Leeds, Alabama) s un ex-jugador de bsquet estatunidenc que va jugar durant 16 temporades com a professional a la NBA, en les dcades dels 80 i els 90. Est considerat un dels millors alers pivot en la histria de la lliga. L'anomenaven "El Gras" pel seu sobreps per malgrat la seva escassa alria per a lluitar amb els pivots, va arribar a ser mxim rebotejador de la NBA en la temporada 1986-87 jugant amb els Philadelphia Sixers amb una mitjana de 14.6 rebots per partit.

Va ser seleccionat en el millor quintet de la lliga en tres ocasions, en el segon en cinc i en el tercer en una. El 1993 va ser triat MVP de la temporada i tres anys desprs entre els . En 1992 i 1996 va disputar els Jocs Olmpics, guanyant la medalla d'or en ambds anys. A partir de 2006 forma part del prestigis Basketball Hall of Fame.

Des que es va retirar del bsquet, Barkley va iniciar una reeixida carrera com analista de la TNT en els partits de l'NBA.

Inicis.
High School.
Barkley va assistir a l'Insitut Leeds, on a causa de la seva altura comen com a suplent. No obstant aix, durant l'estiu va crixer bastants centmetres, el que li va fer un buit en l'equip titular en el seu any snior, promitjant 19.1 punts i 17.9 rebots per partit. Va liderar al seu equip a un balan de 26-3 i fins a les semifinals estatals. Malgrat el seu joc, cap universitat es va interessar per ell fins a les semifinals estatals, partit en el qual va anotar 26 punts davant Bobby Llegeix Hurt, fitxatge de la Universitat d'Alabama. Un assistent de l'entrenador Sonny Smith de la Universitat d'Auburn va presenciar el matx i li va definir com "un tipus gros... que juga com el vent". Michael Wilbon", Barkley: the Great Wide Hope", The Washington Post, 23 d'abril de 1984 Barkley va assistir finalment a Auburn i es va llicenciar en empresarials.

Universitat.
Barkley va jugar amb els Tigers durant tres temporades. Encara que va tenir en moltes ocasions problemes de pes (arribant a pesar 136 quilos), la seva carrera va ser excellent i va liderar la lliga en rebots cada any. Es va convertir en un jugador molt popular, excitant a l'afici amb taps i esmaixades malgrat la seva altura i desmesurat pes. A causa del seu fsic i habilitats va ser conegut amb el sobrenom de "The Round Mound of Rebound".

En la seva carrera a Auburn, Barkley va jugar com a pivot malgrat ser considerablement ms baix que tots els seus rivals. Va rebre nombrosos premis, inclosos el millor jugador de la Southeastern Conference el 1984, dues vegades en el millor quintet de la SEC i una selecci en el tercer equip de l'All-American en 1984. A ms, Barkley va ser nomenat millor jugador de la dcada dels 80 de la SEC pel diari Birmingham Post-Herald.

En els seus tres anys universitaris, Barkley promitj 14.1 punts amb un 65.2% en tirs de camp, 9.6 rebots, 1.6 assistncies i 1.7 taps per partit. En 1984, va aparixer per nica vegada en el torneig de la NCAA i va finalitzar amb 23 punts, 80% en tir, 17 rebots, 4 asistncies, 2 robatoris de pilota i 2 taps. El 30 de mar de 2001, el seu dorsal 34 va ser oficialment retirat per Auburn.

NBA.
Philadelphia 76ers.
Desprs del seu any jnior a Auburn, Barkley va decidir deixar la universitat i declarar-se elegible per al Draft de l'NBA del 1984. Va ser seleccionat en la cinquena posici per Philadelphia 76ers, dos llocs darrere de Michael Jordan. Es va unir a un veter equip que incloa a Julius Erving, Moses Malone i Maurice Cheeks; jugadors que van guanyar el campionat amb els 76ers en 1983. Sota la tutela de Malone, Barkley va ser capa de controlar els seus problemes de pes i va aprendre a preparar i condicionar-se correctament per a un partit. Promitj 14 punts i 8.6 rebots per partit en la seva primera temporada en la lliga, sent triat en el millor quintet de rookies. En  els playoffs, els 76ers van avanar fins a les Finals de Conferncia, per van ser frenats per Boston Celtics en cinc partits. En la seva primera postemporada en la NBA, Barkley va aportar 14.9 punts i 11.1 rebots per matx.

Durant el seu segon any, Barkley es va convertir en el mxim rebotejador de l'equip amb 12.8 punts per partit i en el segon mxim anotador amb 20 per partit. Com a aler pivot titular de l'equip, va ser nomenat en el segon millor quintet de la temporada i promitj als playoffs 25.0 punts amb un 57.8% en tirs de camp i 15.8 rebots per partit. Malgrat el seu enorme treball, Milwaukee Bucks va eliminar als 76ers en les Semifinals de Conferncia per un ajustat 4-3. En la temporada 1986-87, Malone va ser traspassat als Washington Wizards i Barkley va assumir el control com lder de l'equip. Va aconseguir el seu primer ttol com mxim rebotejador de la lliga amb 14.6 per partit i va liderar tamb la lliga en rebots ofensius promitjant-ne 5.7 per partit. Durant la temporada regular va aportar 23 punts amb un 59.4% en tirs, disputant el seu primer All-Star Game i formant part del segon millor quintet de la lliga per segon any consecutiu. En playoffs, les seves mitjanes van ser de 24.6 punts i 12.6 rebots per partit, caient de nou davant els Bucks aquesta vegada en primera ronda.

La segent temporada Erving va anunciar la seva retirada del bsquet i Barkley es va convertir en el jugador franqucia. Jugant 80 partits i promitjant 28.3 punts amb un 58.7% en tirs de camp i 11.9 rebots per partit, Barkley va aparixer en el seu segon All-Star Game consecutiu i per primera vegada va ser triat en el millor quintet de la temporada. El seu singular estat de celebritat com a jugador franqucia dels 76ers va donar com resultat la seva primera aparici en la portada de la prestigiosa revista esportiva Sports Illustrated. Per primera vegada des de la temporada 1974-75, els 76ers no es van classificar per als playoffs. En la segent temporada Barkley va continuar en els seus nmeros; 25.8 punts, 57.9% en tirs i 12.5 rebots per partit, jugant el seu tercer All-Star Game consecutiu i sent nomenat novament en el millor quintet de la lliga. No obstant aix, a pesar que Barkley va contribuir amb 27 punts, 64.4% en tirs, 11.7 rebots i 5.3 assistncies, els 76ers van ser eliminats en primera ronda pels New York Knicks.

Durant la temporada 1989-90, malgrat rebre ms vots per al primer lloc, Barkley va finalitzar segon en la votaci de l'MVP de la temporada darrere de Magic Johnson, base de Los Angeles Lakers. Malgrat aix, va ser nomenat jugador de l'any per The Sporting News i Basketball Weekly. Promitj 25.2 punts, 11.5 rebots i un 60% en tirs de camp, sent triat en el millor quintet de la temporada per tercer any consecutiu i apareixent una vegada ms en l'All-Star. Va liderar als 76ers a 53 victries en la temporada regular, perdent amb Chicago Bulls en les Semifinals de Conferncia. En una nova postemporada sense xit, Barkley promitj 24.7 punts i 15.5 rebots per partit. El seu excepcional joc va continuar en la seva setena temporada com professional, tenint com nombres 27.6 punts, 57% en tirs i 10.1 rebots per matx i sent nomenat MVP de l'All-Star desprs de liderar a l'Oest a la victria per 116-114 amb 17 punts i 22 rebots, millor marca rebotejadora en un All-Star des dels 22 de Wilt Chamberlain el 1967. Als playoffs, va caure de nou davant els Bulls en Semifinals de Conferncia, amb Barkley contribuint amb 24.9 punts i 10.5 rebots per nit.

La temporada 1991-92, va ser l'ltima de Barkley en els 76ers i en ella va canviar el seu dorsal 34 pel 32 en honor a Magic Johnson, jugador que va anunciar la seva retirada professional a l'haver anunciat que tenia el virus de la SIDA. A pesar que el nombre 32 estava retirat en la franqucia en honor a Billy Cunningham, va ser tornat a estar en funcionament exclusivament per a Barkley. En la seva ltima campanya com a sixer, Barkley promitj 23.1 punts, 55.2% en tirs i 11.1 rebots per partit. Va finalitzar la seva carrera en els 76ers com el quart mxim anotador en la histria de la franqucia amb 14.184 punts, tercer en mitjana de punts amb 23.3 per partit, tercer en rebots amb 7.079, vuit en assistncies amb 2.279 i segon en percentatge de tirs de camp amb 57.6%. Va liderar als 76ers en rebots i percentatge de tirs de camp en set temporades consecutives i en anotaci en sis. No obstant aix, desprs de diversos anys fracassant en playoffs i amb els 76ers amb un rcord de 35-47 en la temporada 1991-92, Barkley va demanar el trasps. El 17 de juliol de 1992 va ser enviat als Phoenix Suns per Jeff Hornacek, Tim Perry i Andrew Lang.

Durant les seves vuit temporades a Philadelphia es va convertir en un dels jugadors ms populars de l'NBA, tenint la seva prpia figura publicada per la companyia de joguines Kenner i tamb la seva prpia lnia de sabates per Nike. No obstant aix, el seu joc obert i agressiu tamb va causar problemes i polmiques, com la baralla amb el pivot Bill Laimbeer de Detroit Pistons en 1990, un lamentable espectacle que va portar mltiples multes per part de l'NBA, i una escopinyada a un fan. Aquest ltim incident va ser degut al fet que una part del pblic constantment va insultar racialmente a Barkley durant un partit contra New Jersey Nets el mar de 1991, pel que el jugador es va girar i va escopir equivocadament a una jove noia. Rod Thorn, el per llavors President d'Operacions de l'NBA, va suspendre a Barkley sense sou i amb 10.000 dlars.

Phoenix Suns.
El trasps de Barkley als Suns va beneficiar tant al jugador com al seu nou equip. Promitj 25.6 punts, 52% en tirs de camp, 12.2 rebots i 5.1 assistncies per partit, liderant als Suns al millor rcord de l'NBA, 62-20. Barkley va ser nomenat MVP de la temporada en el seu primer any en Phoenix, a ms de disputar el seu set All-Star Game consecutiu. Es va convertir en el tercer jugador en la histria a ser MVP en la primera temporada en el seu nou equip desprs de ser traspassat, a ms de guiar als Suns a les seves primeres Finals de l'NBA des de 1976, perdent davant Chicago Bulls en sis partits. En playoffs, Barkley va signar 26.6 punts i 13.6 rebots per partit.

En la temporada 1993-94, Barkley va jugar amb molts problemes de lesions, promediando 21.6 punts i 11.2 rebots en 65 partits. Va ser seleccionat per a disputar l'All-Star Game, encara que no ho va poder jugar per lesi, i nomenat en el segon millor quintet de la lliga. Amb Barkley lluitant contra les lesions, els Suns van aconseguir un balan de 56-26 i van arribar fins a les Semifinals de Conferncia. Malgrat comenar la srie davant Houston Rockets guanyant per 2-0, van caure eliminats en set partits en mans dels posteriors campions de l'NBA. Malgrat les lesions, en el tercer partit de la primera ronda que els enfrontava a Golden State Warriors, un memorable Barkley va anotar 56 punts amb 23 de 31 en tirs de camp, per llavors la tercera millor marca anotadora en la histria dels playoffs. Desprs de plantejar-se la retirada en pretemporada, Barkley va tornar per a disputar la seva onzena temporada i guanyar la batalla a les lesions. Va aparixer per novena vegada consecutiva en l'All-Star Game i promitj 23 punts i 11.1 rebots en la temporada regular, liderant als Suns a un rcord de 59-23. En postemporada, malgrat anar per davant 3-1 en les Semifinals de Conferncia, van perdre de nou davant els Rockets en set partits. Barkley va aportar 25.7 punts i 13.4 rebots per partit en playoffs, per no va jugar en el set partit davant els Rockets per una lesi a la cama.

La campanya 1995-96 va ser l'ltima de Barkley en els Suns. Va liderar a l'equip en anotaci, rebots i robatoris de pilota, disputant un any ms l'All-Star Game i aconseguint el 22 de novembre de 1995 el seu 18 triple-doble. Es va convertir en el des jugador en la histria de l'NBA a aconseguir 20.000 punts i 10.000 rebots, i en playoffs promitj 25.5 punts i 13.5 rebots per a caure eliminats per San Antonio Spurs en la primera ronda. En l'estiu, Barkley va ser traspassat a Houston Rockets per Sam Cassell, Robert Horry, Mark Bryant i Chucky Brown.

Houston Rockets.
El trasps de Barkley als Rockets en 1996 va ser el seu ltim intent per a intentar aconseguir un anell de campi. Va fitxar per un veter equip que incloa a dos jugadors nomenats entre els  com eren Hakeem Olajuwon i Clyde Drexler. Va continuar amb problemes de lesions durant la temporada i solament va jugar 53 partits, perdent-se a ms quatre partits per sanci. Va ser el segon mxim anotador de l'equip amb 19,2 punts amb un 48,4% en tirs de camp, sent la primera vegada des del seu any rookie que baixava dels 20 punts per partit. Amb Olajuwon absorbint la major part del joc ofensiu dels Rockets, Barkley es va centrar ms en rebotejar, capturant-ne 13,5 per partit, segona millor marca de la seva carrera. Els Rockets van finalitzar la temporada regular amb un balan de 57-25 i van arribar fins a Finals de Conferncia, on van ser eliminats en sis partits pels Utah Jazz. Barkley va fer una mitjana de 17,9 punts i 12 rebots per partit en una altra posttemporada sense xit.

La temporada 1997-98 va ser una altra campanya plagada de lesions per a Barkley. Promitj 15,2 punts i 11,7 rebots per matx, finalitzant l'equip la temporada amb un mediocre 41-41 i caient en primera ronda davant els Jazz. Limitat per les lesions, Barkley tan solament va disputar quatre partits als playoffs, i va fer una mitjana de 9 punts i 5,3 rebots en 21,8 minuts de joc. Durant la curta temporada del lockout, Barkley solament va poder disputar 42 partits, signant 16,1 punts i 12,3 rebots per partit. Es va convertir a ms en el segon jugador en la histria, desprs de Wilt Chamberlain, a aconseguir 23.000 punts, 12.000 rebots i 4.000 assistncies. Desprs d'un rcord dels Rockets de 31-19, la seva participaci en playoffs va arribar a la seva fi a les primeres de canvi en mans de Los Angeles Lakers. En els ltims playoffs en la seva carrera, Barkley promitj 23.5 punts i 13.8 rebots. Va finalitzar la seva carrera en postemporada amb els segents nombres; 22,1 punts, 54,1% en tirs de camp, 11.,7 rebots i 3.9 assistncies per partit.

En el seu ltim any en l'NBA, la seva temporada i carrera en la lliga va finalitzar prematurament desprs de trencar-se el tend del seu qudriceps esquerre el 8 de desembre de 1999 a Philadelphia, on va comenar la seva carrera en l'NBA. Abans de la lesi, les mitjanes de Barkley eren de 14,5 punts, 47,7% en tirs i 10,5 rebots per partit. Negant-se al fet que la de lesi sigui l'ltima imatge en la seva carrera, Barkley va tornar en l'ltim partit de la temporada regular desprs de quatre mesos fora de les pistes. El 19 d'abril de 2000 davant Vancouver Grizzlies a casa, Barkley va anotar la seva ltima cistella desprs d'un rebot ofensiu, disputant sis minuts i aconseguint dos punts, un rebot i una assistncia. Desprs de la cistella, Barkley immediatament es va retirar i va posar fi a la seva magnfica carrera de 16 anys a la NBA.

Jocs Olmpics.





 
Barkley va disputar els Jocs Olmpics el 1992 i 1996, guanyant la medalla d'or en ambds anys com membre de la selecci nord-americana. En 1992 va formar part de la primera selecci formada per jugadors de la NBA, compartint equip amb llegendes com Michael Jordan, Magic Johnson, Larry Bird, Scottie Pippen o Karl Malone. Aquest combinat va ser conegut com Dream Team, guanyant els sis partits de la classificaci per a les olimpades i els vuit del campionat. L'equip promitj 117.3 punts per partit i va guanyar els partits per un avantatge de 43.8 punts. Barkley va liderar a l'equip en anotaci amb 18 punts per partit, a ms d'un 71.1% en tirs de camp, i aconseguint la per llavors millor marca anotadora en un partit amb 30 punts davant Brasil en la victria per 127-83. Tamb va batre el rcord de percentatge de triples amb un 87.5%, va capturar 4.1 rebots i va robar 2.6 balons per trobada.

En els Jocs Olmpics d'estiu de 1996, Barkley va liderar a l'equip en anotaci, rebots i percentatge de tirs de camp. Promitj 12.4 punts, 81.6% en tirs i 6.6 rebots, ajudant a la selecci nord-americana a un perfecte balan de 8-0 i guanyant la medalla d'or.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112523" title="Julius Erving" nonfiltered="1021" processed="1020" dbindex="46066">
Julius Erving, llegendari jugador de bsquet, conegut com Dr. J, va comenar en la companyia rival de NBA, l'ABA (American Basketball Association I), en l'equip els Virginia Squires, per seria traslladat als New York Nets (ara els New Jersey Nets).

Desprs que l'ABA es desintegrs, els Nets, els San Antonio Spurs, els Denver Nuggets i els Indiana Pacers es van anar a l'NBA. I a causa de drets de contracte van ser venuts als Philadelphia 76ers, Erving va haver de passar a aquest equip.

Dr. J es va retirar a l'edat de 37 anys seguint la temporada 1986-87 de l'NBA, i en 1993 seria triat en el Naismith Memorial Basketball Hall of Fame. Des de la seva retirada, Julius ha tingut molts successos en els quals inclouen: ser amo d'una planta d'embotellamient de Coca-Cola, tamb de les estacions de televisi per cable en Nova York i Nova Jersey.

Desprs de treballar com un analista d'estudi per a la NBC, Erving es va unir al staff d'oficina dels Orlando Magic, com vicepresident de RDV Sports i vicepresident executiu dels Magic el 4 de juny de 1997.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112524" title="Pete Maravich" nonfiltered="1022" processed="1021" dbindex="46067">
Pete Maravich (22 de juny de 1947 - 5 de gener de 1988) fou un llegendari jugador de bsquet d'Estats Units conegut com Pistol Pete.

Promitj 24,4 punts en els 688 partits que va disputar en la NBA, on va militar primer en els Atlanta Hawks i desprs en els recn creats New Orleans Jazz. Finalment, desprs de sofrir una greu lesi va jugar una ltima temporada amb els Boston Celtics. Va ingressar en el Hall of Fame en 1987.

Va morir mesos desprs desprs de sofrir un atac al cor durant un partit informal de bsquet. Es distingia pel seu estil imaginatiu i arriscat, que ho feia ser criticat per uns i idolatrat per uns altres (ms idolatrat que criticat).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112525" title="Audie Norris" nonfiltered="1023" processed="1022" dbindex="46068">
Audie James Norris. Jugador de bsquet dels Estats Units, nascut en Jackson, Mississipi, el 18 de desembre de 1960. Pvot de raa negra, d'enorme fortalesa fsica i gran qualitat tcnica. Conegut amb l'lies de "Atomic Dog", va aconseguir la seva plenitud esportiva en el FC Barcelona, club en el qual va militar durant 6 temporades en la dcada dels anys 80. Considerat un dels jugadors ms brillants que han jugat en la lliga espanyola.


 Viatge a Europa .
Des de jove va estar castigat per les lesions, que van impedir que pogus triomfar en l'NBA, malgrat jugar 3 temporades en els Portland Trail Blazers. Per aix va viatjar a Europa, per a jugar durant dues temporades en el Benneton Treviso de la Lega italiana.
s curis resenyar que, abans de fitxar pel conjunt itali, va realitzar una prova en el Real Madrid (el 17 de maig de 1985), per els tcnics madridistes van desestimar el seu fitxatge.

 6 temporades en el F.C.Barcelona .
Desprs del periple itali va fitxar pel Bara, on va jugar a un gran nivell entre 1987 i 1993. Malgrat les lesions, que li van tenir llargues poques allunyat de les pistes, encara avui se li considera com el millor estranger que ha jugat en el Barcelona, i un dels majors talents que han jugat la lliga espanyola.

Amb el Barcelona, i al costat de jugadors com Juan Antonio San Epifanio, Nacho Solozbal o Chicho Sibilio va formar un dels millors equips d'Europa. Va guanyar 3 lligues espanyoles (1987-88, 1988-89, 1989-90), 2 Copes del Rei (1987-88, 1990-91), 1 Lliga Catalana i 1 Copa Prncep d'Astries (1987-88). El seu nic compte pendent va ser la Copa d'Europa, que no va poder guanyar malgrat disputar dues vegades la final, enfront de la Jugoplastica Split de Toni Kukoc i companyia. Els seus duels amb el jugador del Real Madrid, Fernando Martn romanen en la memria dels grans afeccionats del bsquet.

En 1993, quan les lesions ja l'abocaven definitivament al final de la seva carrera, va deixar el Barcelona per a fitxar pel conjunt grec del Peristeri Atenes, on va jugar la seva ltima temporada com professional.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112526" title="Ken Akamatsu" nonfiltered="1024" processed="1023" dbindex="46069">
Ken Akamatsu s un dibuixant de cmics, nascut a la prefactura de Kanagawa, Jap, el 5 de juliol de 1968.                                                                                          

En la seva joventut va intentar estudiar audiovisuals a la Universitat de Tquio per desprs de suspendre dos cops l'examen d'accs, va acabar estudiant literatura a la Universitat de Chuo.

Va comenar dibuixant manga com a aficionat al Comiket de Tquio amb el pseudnim d'Awa Mizuno i posteriorment va poder llanar a la venda els seus primers mangues importants, AI Ga Tomaranai  (1994-1997) i Always My Santa (1998).

El manga que el va fer fams internacionalment s Love Hina (1998-2001), on justament el protagonista va suspendre dues vegades l'examen d'accs a la Universitat de Tquio.

Actualment est treballant en Magister Negi Magi Negima

Aquestes dues ltimes, tenen en com que el protagonista s un home que viu rodejat de dones.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112527" title="Allots de Llevant" nonfiltered="1025" processed="1024" dbindex="46070">


Els Allots de Llevant sn una colla castellera manacorina fundada l'any 1997.

El 12 d'octubre de 2008, en la 10a diada de la colla, van aconseguir la seva millor actuaci descarregant el 5 de 7, el 2 de 7, el 4 de 7 amb l'agulla i el vano de 5.

 Enllaos externs .
Allots de Llevant;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112528" title="Always My Santa" nonfiltered="1026" processed="1025" dbindex="46071">
Always My Santa, s un manga de Ken Akamatsu, publicat a Sh nen Magazine l'any 1998, en un sol captol.

La histria comena quan una noia anomenada Mai, es troba amb un noi anomenat Santa, que odia el Nadal, ja que va nixer el 24 de desembre i en consecuncia li van posar aquest nom i a ms a ms mai ha tingut aniversari.

Mai, amb els poders del Santa Claus, intentar ajudar-lo.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112529" title="Kare Kano" nonfiltered="1027" processed="1026" dbindex="46072">

Kareshi Kanojo no Jij , normalment abreujat com Kare Kano, s un manga i anime de la dibuixant japonesa Masami Tsuda.
Aquesta obra va comenar a ser publicada entre el 1995 i el 2005, i que compta amb 21 volums i una srie animada de 26 episodis.

 Argument .

Els protagonistes de la srie sn la Yukino Myazawa i en Soichiro Arima.
La Yukino s una noia modlica. Treu molt bones notes, s bona en els esports i bonica, per noms en aparena, ja que en realitat s una vanitosa empedreda, que gaudeix rebent les alabances de tothom i sent el centre d'atenci, motiu pel qual s'esfora tant en els estudis i no deixa que ning vegi el que hi ha sota la seva mscara de perfecci.
Quan comena l'institut, la Myazawa no pot veure l'Arima, un altre estudiant modlic que treu millors notes i s escollit delegat del curs. A partir d'aquest moment s'esfora encara ms per superar-lo i al final treu ms puntuaci que ell als exmens. 
L'Arima a ms a ms, li confessa que est enamorat d'ella i desprs de donar-li carbassa, la Yukino creu que l'ha derrotat definitivament.

Per aquell cap de setmana l'Arima va a casa seva a portar-li uns CDs i la descobreix cridant, en xandall, i comprn que en realitat tota la perfecci que mostra s pura faana.
A partir d'aqu li comena a fer xantage i obliga a la noia fer-li la feina extra i es justament llavors, quan s'adona de que s'est enamorant de l'Arima.

A partir d'aquest moment la srie se centra en la relaci entre aquests dos personatges, i les adversitats que passaran per poder estar junts en el seu dia a dia.

 Personatges .

Yukino Miyazawa.
Aparentment s la noia perfecte, treu bones notes, s atractiva i bona amb els esports, en realitat s una vanitosa empedreda, com ella mateixa es defineix, i una hipcrita que busca secretament, les alabances dels altres.
Ha estat aix des que era petita, cosa que ha ocasionat que mai hagi tingut amics, per evitar que descobrissin la seva perfecci era una mscara.
Un dia l'Arima descobreix la veritat, que s un hipcrita, que busca ser el centre d'atenci. Desprs d'una temporada de xantatge, s'adona de que s'ha enamorat d'ell, a partir de llavors deixa correr les mscares i intentar ser ella mateixa.
La seva relaci amb l'Arima anir aprofundint-se, passaran a ser amics, desprs ms que amics per menys que novios i desprs acabaran sent una parella estable.
D'aquesta manera, desprs d'uns quants entrebancs, comenar a fer amigues i a ser ella mateixa.

Soichiro Arima.
Igual que la Yukino, s un estudiant modlic, simptic, bon esportista, membre del club de kendo de l'escola i delegat del curs. Est enamorat de la Yukino i li confessa, per ella, que li t enveja per ser ms popular, li dna carbassa.
Un dia que va a casa de la Myazawa, descobreix que s una hipcrita i li comena a fer xantatge i la obliga a fer-li deures i altres tasques escolars. Quan s'adona que la Yukino est patint i que s'ha enamorat d'ell ho deixa crrer i acaben sortint junts.
L'Arima, tamb porta una mscara, per a diferncia de la Yukino, que la porta per vanitat, ell la porta per encobrir les seves angoixes. Ell va ser adoptat pels seus oncles, perqu els seus pares eren uns miserables i el van abandonar.
Des de sempre la seva gran por ha estat sempre tornar-se com ells, per aix ha portat sempre aquesta mscara, que es trenca quan est amb la Yukino, cosa que al principi i la causa una gran inquietud per que tem que es trenqui tamb la seva protecci contra ell mateix.
Quan la srie avana, la part fosca de l'Arima va guanyant-li terreny a mesura que ell s'adona que ja no pot viure sense la Yukino i que sent que ella podria viure perfectament sense ell.

Hideaki Asaba
Amic de l'Arima i de la Yukino.
s un estudiant pssim, ja que es passa la major part del temps surfejant o intentar seduir a totes les noies que veu.
s un noi molt popular, cosa que li encanta, i juntament amb l'Arima s considerat el noi ms atractiu de l'escola.
Al principi intenta trencar la relaci entre els protagonistes, perqu vol ser amic d'en Suichiro per tenir ms facilitats per lligar, per finalment acaba respectant la Yukino i es fa amic seu.
Tot i que s un bala perduda, sempre estar proper a la parella, bsicament com a element cmic.

Hiroyuki i Myako Miyazawa
Pares de la Yukino, la Tsukino i la Hanano.
En Hyrouki era un noi orfe que vivia amb el seu avi.
Es van conixer quan eren petits i en Hyrouki es divertia fent-li entremaliadures a la Myako, per quan van entrar a l'escola secundria la seva relaci va canviar i es van enamorar, tot i que ell ho dissimulava amb una actitud infantil que a vegades encara t de gran.
Quan l'avi d'en Hyrouki va morir, la Myako li rebella obertament que sempre l'ha estimat i es casen poc desprs d'acabar l'escola secundria, cosa que el pare d'ella no acaba mai d'acceptar i encara avui en Hyro i ell no es poden veure.
Van ser pares de molt joves, cosa que fa que a vegades resultin uns pares poc ortodoxos.
En Hyrouki estima molt la seva famlia, potser perqu ell no en va tenir, tot i que les seves filles se'l passegin constantment.
Quan a l'escola els criden per qu la relaci de la Yukino i l'Arima, els fa treure notes baixes, ells defensen que la seva filla faci el que vulgui, ja que al cap i a la fi, s el que van fer ells.

Tsukino i Kano Miazawa:
Germanes de la Yukino.
La Tsukino s la germana mitjana de la famlia i s ms despreocupada que les seves germanes.
La Kano s la germana petita, per tot i aix sap utilitzar la psicologia i donar consells a la Yukino en moment desesperats.
Cap de les dues es preocupa tant per estudiar i prefereixen jugar juntes, no enten la preocupaci de la seva germana gran per aparentar ser perfecta i a vegades la deixa per inutil.

Tsubasa Shibahime:
s uns anys ms petita que la Yukino i estava enamorada de l'Arima, per ell noms la veu com una germana petita.
Quan descobreix que l'Arima surt amb la Yukino la comena a tractar amb hostilitat oberta i fins i tot l'arriba a agredir.
Al final es reconcilien i s'agafen un gran afecte mutu.
La seva mare va morir en el part i el seu pare la va criar sol, de manera que es va tornar consentida i possessiva, fins al punt de no acceptar que el seu pare es vulgui tornar a casar.
Al final cedeix i el seu pare es casa amb una dona vdua que ja tenia un fill, en Kazuma.
La Tsubasa de seguida li agafa un gran afecte al seu germanastre,que a vegades no sembla amor de germans.

Kazuma Shibahime
Quan la seva mare es casa amb el pare de la Tsubasa es converteixen en germans, i ja que tots dos han crescut sense un dels pares s'agafen de seguida un gran efecte mutu.
En Kazuma, tot i ser estudiant, es el cantant d'un grup de rock anomenat Ying Yang, que amb el temps va guanyant popularitat.
Arriba un punt en que en Kazuma s'adona que el sent per la seva germana no s amor de germans, se l'estima com a dona i com que ella no el correspon aix, marxa de casa.
Les canons que compon a partir de llavors, parlaran de l'amor que sent per la Tsubasa i tot i que ella trigar a canviar els seus sentiments, al final acaben junts.



Maho Izawa: 
Companya de curs de la Yukino i des de sempre, la nmero dos, cosa que la porta a sentir enveja cap a la Yukino i desprs odi.
Quan la Yukino comena a sortir amb l'Arima, ella posa a totes les noies de la classe en contra seva, per al final elles es reconcilia amb ella i passa a formar part del seu cercle d'amigues, tot i que al principi un pel a desgrat seu.us

Tsubaki Sakura:
Amiga de la Yukino.  s bona esportista, i contribueix el fet que t una actitud enrgica i activa.
Normalment sol ser amable, per quan s'enfada amb alg s terrible.
Quan era ms petita sempre es reia d'un nen grassonet anomenat Takefumi Tonami, que ara, completament canviat torna per venjar-se d'ella.

Aya Sawada:
Tot i la seva edat ja s una escriptora amb talent reconegut a la que ja li han publicat algunes obres i a la germana petita de la Yukino li encanten.
Al principi fuma, cosa qe la Yukino desaprova i li trepitja els cigarrets.
Ha estat amiga de la Rika des de petita, a qui sempre tractava malament, per un dia va descobrir que malgrat tot el que li havia fet, la Rika seguia admirant-la, sensaci que la posa malalta.
Al llarg de la srie escriu una obra de teatre i persegueix a les seves amigues per que hi collaborin.

Rika Sena:
Amiga inseparable de l'Aya, a la que admira profundament. 
Li encanta cosir i fer manualitats, per a diferncia de la Yukino, no li agrada destacar i prefereix quedar-se en segon terme.
L'Aya sempre la tractava com un drap brut, li donava la culpa de les seves malifetes, li obligava a fer-li la feina, per ella mai ha deixat d'apreciar-la i admirar-la.
Est enamorada del germ gran de l'Aya, per com que sn molt tmids, els costa molt dir-se res.

Takefumi Tonami
De petit era un nen grassonet de casa bona, molt aviciat pels seus pares sobreprotectors, cosa que causava que molt alumnes abusessin d'ell, especialment la Tsubaki Sakura.
Desprs de marxar uns anys a Okinawa, torna a mig curs.
Ara s alt, atractiu i intelligent i vol venjar-se de la Sakura pel que li va fer de petit, per descobreix que en realitat sempre havia estat enamorat d'ella.
Es fa de seguida amic de la Yukino i l'Arima comena a mirar-lo amb hostilitat.
Takefumi, que ja coneixia l'Arima s'adona de la seva cara oculta i fa els impossibles per intentar caure-li b.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112538" title="Jocs Asitics" nonfiltered="1028" processed="1027" dbindex="46073">
Els Jocs Asitics sn una competici multi-esportiva que se celebra cada quatre anys i en el qual participen esportistes de tots els pasos d'sia. 

Vnen a ser una versi reduda d'uns Jocs Olmpics, similars a altres jocs regionals que se celebren en diferents parts el mn, com els Jocs Panamericans, els Jocs del Mediterrani o els Jocs de la Commonwealth, entre d'altres.

Entre els esports que tenen cabuda dins dels Jocs Asitics, a ms dels habituals com l'atletisme, la nataci, la gimnstica o el voleibol, hi ha esports ms tpicament asitics i que no sn olmpics com el Wushu, el Kabaddi o el Sepak Takraw.

L'organitzaci d'aquests Jocs est realitzada pel Consell Olmpic d'sia (Olympic Council of Asia, OCA) i sota la supervisi del Comit Olmpic Internacional. Sn molt populars en els pasos asitics. Els pasos que solen guanyar ms medalles sn Xina, Jap, Corea del Sud i la ndia.

 Histria .
L'origen dels Jocs Asitics, tamb coneguts com Asiada est en uns petits jocs multi-esportius anomenats Far Eastern Championship Games (Jocs del Lluny Est) que es van disputar per primera vegada el 1913 a Manila, Filipines, i que tenien com finalitat fomentar l'amistat i les bones relacions entre tres nacions: Jap, Filipines i Xina, tradicionalment enfrontades en nombrosos conflictes.

Aquest esdeveniment va arribar a la seva fi el 1938 quan es va produir la invasi japonesa de Xina, i posteriorment l'annexi de Filipines en el transcurs de la Segona Guerra Mundial.

Desprs de la Guerra, bastants pasos asitics van aconseguir la independncia, dins del procs de descolonitzaci mundial. Desprs de la terrible experincia bllica, va tornar a renixer la idea d'uns Jocs esportius que facilitessin l'enteniment i l'amistat, i en els quals l'hegemonia no s'aconsegus usant la violncia.

Durant la 14ena reuni del Comit Olmpic Internacional, celebrada a Londres el 1948, dies abans de inaugurar-se els Jocs Olmpics, el representant indi del COI, Guru Dutt Sondhi va realitzar la proposta als dirigents esportius de la resta de pasos asitics, i es van iniciar converses per a l'organitzaci d'uns Jocs Asitics. Es va decidir que la primera edici dels Jocs Asitics se celebraria a Nova Delhi, ndia, el 1951.

Diversos conflictes interns han marcat els Jocs Asitics, com els canvis de seu dels anys 1970 i 1978 per problemes entre nacions. A ms, la participaci de Taiwan sempre ha estat un problema per l'oposici de la Repblica Popular de la Xina. Actualment, pot competir sota el nom de Xina Taipei. Un altre conflicte fou la participaci d'Israel. El Consell Olmpic d'sia decid la seva expulsi, degut a la seva poltica agressiva contra el poble rab.

L'any 1994, desprs de resoldre alguns conflictes, l'OCA va admetre les repbliques ex sovitiques de Kazakhstan, Kirguizistan, Uzbekistan, Turkmenistan i Tadjikistan.

 Jocs Asitics d'estiu.
1951: Nova Delhi, ndia;
1954: Manila, Filipines;
1958: Tquio, Jap;
1962: Jakarta, Indonsia;
1966: Bangkok, Tailndia;
1970: Bangkok, Tailndia (Sel va renunciar per problemes amb Corea del Nord);
1974: Teheran, Iran;
1978: Bangkok, Tailndia (Islamabad va renunciar pels conflictes entre Pakistan i ndia);
1982: Nova Delhi, ndia;
1986: Sel, Corea del Sud;
1990: Pequn, Xina;
1994: Hiroshima, Jap;
1998: Bangkok, Tailndia;
2002: Busan, Corea del Sud;
2006: Doha, Qatar;

 Jocs Asitics d'hivern .
Des de 1986, tamb es disputen, cada quatre anys, els Jocs Asitics d'hivern.
1986: Sapporo, Jap;
1990: Sapporo, Jap;
1996: Harbin, Xina (inicialment concedits a Corea del Nord, foren canviats per problemes poltics);
1999: Kangwon, Corea del Sud;
2003: Aomori, Jap;
2007: Changchun, Xina.

 Enllaos externs .
Web de l'Olympic Council of Asia;

 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112540" title="Amfdamos" nonfiltered="1029" processed="1028" dbindex="46074">
Amfdamos (Amfidamus,           o          ) fou un general d'Elis que el 218  aC fou fet presoner per Filip V de Macednia, i portat a Olmpia. Fou alliberat amb la condici de convncer als seus conciutadans d'abraar el partit de Filip, per va fracassar i es va entregar altra cop a Filip, i va defensar a Aratos de les acusacions d'Apelles.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112541" title="Amfdicos" nonfiltered="1030" processed="1029" dbindex="46075">
Amfdic o Amfdicos  Amphidicus, Amphdikos ) fou un mtic militar teb que en la guerra dels set contra la seva ciutat, va matar a Partenopeos. Segons Eurpides fou Periclmenos el que va matar a Partenopeos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112544" title="Amfloc d'Atenes" nonfiltered="1031" processed="1030" dbindex="46076">
Amfloc d'Atenes (Amphilochus, Amphlochos )  fou un escriptor sobre temes agrcoles, esmentat per Marc Terenci Varr i Columella. Plini el Vell anomena el seu treball amb el ttol " De Medica et Cytiso".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112545" title="Amfilquios" nonfiltered="1032" processed="1031" dbindex="46077">


Amfilquios de Czic, bisbe;
Amfilquios de Side, bisbe;
Amfilquios d'Iconium, bisbe;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112548" title="Amfilquios de Side" nonfiltered="1033" processed="1032" dbindex="46078">
Amfiloc o Amfilquios (Amphilochius, Amphilchios )  fou bisbe de Side a Pamflia que va ser present al concili d'Efes en el que les doctrines de Nestori foren condemnades (421). Va escriure algunes homilies sota el nom d' Amfilquios d'Iconium (o Amfiloc d'Iconium)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112551" title="Amfilquios de Czic" nonfiltered="1034" processed="1033" dbindex="46079">
Amfilquios o Amfiloc (Amphilochius, Amphilchios ) fou bisbe metropolit de Czic a la meitat del segle IX. El patriarca de Constantinoble, Fci,  li va escriure diverses cartes i es conserven les respostes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112553" title="Amfmacos" nonfiltered="1035" processed="1034" dbindex="46080">
Amfmac o Amfmacos (Amphimachus,          ) fou un general macedoni que va participar a la conquesta de l'imperi persa. Al repartiment de satrapies feta per Antpater el 321 aC se li va donar la de Mesopotmia amb l'Arbelitis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112554" title="Amfi" nonfiltered="1036" processed="1035" dbindex="46081">
Amfi (Amphion, Amphon  ) fou un pintor grec del segle IV aC contemporani d'Apelles de Colof (332 aC). s esmentat per Plini el Vell (Plinius, Historia Naturalis 25.36.10), per el seu nom no es pot llegir clarament. 

Vegeu tamb: Amfi de Cnossos 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112555" title="Amfis" nonfiltered="1037" processed="1036" dbindex="46082">
Amfis (Amphis,      ) fou un poeta cmic atenenc contemporani del filsof Plat. Encara era viu el 332 aC. Es conserven els ttols de 26 dels seus poemes i fragments d'alguns d'ells.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112556" title="Amfstratos" nonfiltered="1038" processed="1037" dbindex="46083">
Amfstratos o Amfstrat (Amphistratus, Amphstratos ) fou un escultor grec que va florir vers el 324 aC. L'esmenten Plini el Vell i Tati. Treballava en bronze i les seves obres eren semblants unes amb les altres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112557" title="Amfters" nonfiltered="1039" processed="1038" dbindex="46084">
Amfters (Amphoterus,          ) era un militar macedoni que va acompanyar a Alexandre el Gran a sia. Era germ de Crter.

Alexandre li va donar el comandament de la flota de l'Hellespont (333 aC) i va sotmetre les illes entre Grcia i sia  i va netejar Creta de perses i pirates, i desprs va desembarcar al Pelopons per aplanar els intents de desafiar el poder macedoni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112558" title="Amulius" nonfiltered="1040" processed="1039" dbindex="46085">

Amulius fou un pintor rom del segle I que fou contractat per decorar l'anomenada Casa Daurada de Ner. Un dels seus treballs fou una pintura de Minerva. Plini el Vell l'anomena "gravis et severus, idemque floridus" i diu que noms pintava unes hores cada dia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112559" title="Amcleos" nonfiltered="1041" processed="1040" dbindex="46086">
Amcleos (Amyclaeus,          ) fou un escultor grec de Corint que juntament a Diylios va esculpir en bronze un grup que els focis van dedicar com ofrena a Delfos   desprs de la seva victria sobre els tessalis al comenament de les Guerres Mediques (480 aC) en la que eren representat un combat entre Apollo, ajudat per Leto i Artemisa i Hracles, ajudat per Atenea (els focis s'identificaven amb Apollo i els tessalis amb Hracles).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112561" title="Loschmidt" nonfiltered="1042" processed="1041" dbindex="46087">



 Constant de Loschmidt, constant fsica relacionada amb el nmero d'Avogadro.
 Johann Josef Loschmidt, (1821-1895), fsic i qumic austrac.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112562" title="Amintes" nonfiltered="1043" processed="1042" dbindex="46088">



Nom de diversos sobirans de l'poca clssica:

Amintes I de Macednia;
Amintes II de Macednia;
Amintes III de Macednia;
Amintes IV de Macednia;

Amintes de Galcia;

Altres personatges:

Amintes fill d'Andrmenes, oficial de l'exrcit macedoni ;
Amintes fill d'Antoc, noble macedoni;
Amintes, fou un escriptor grec del segle IV aC;
Amintes, fou un metge grec esmentat per Gal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112564" title="Amintes I de Macednia" nonfiltered="1044" processed="1043" dbindex="46089">
Amintes I (Amyntas,        ) fou rei de Macednia (vers 547 aC - 498 aC). Era fill d'Alcetes al que va succeir a la seva mort vers la meitat del segle VI aC.

Vers el 511 aC, desprs de l'expedici de Darios I el gran a Esctia, el rei persa va enviar a Megabazos amb vuitanta mil homes a Europa i va sotmetre Penia. Vers el 507 aC Megabazos va demanar a Amintes subministraments (aigua i menjar) i el rei macedoni va haver d'acceptar immediatament. Al banquet que es va donar als delegats de Megabazos, van demanar la presencia de les dames, i el rei va accedir, per desprs foren ofeses pels perses i el prncep Alexandre les va fer retirar amb el pretext de qu anaven a posar-se mes maques. En lloc d elles va fer tornar a uns quants joves disfressats de dona, que van matar als perses. Quant Megabazos va veure que no tornaven va enviar al general Bubares amb un cos d'exrcit cap a Macednia, per Alexandre es va lliurar del cstig donant a la seva germana Gigis en matrimoni al general persa. Bubares i Gigis (Gygaea) van tenir al menys un fill anomenat Amintes en honor del seu avi, fill que s esmentat per Herdot.

Amintes va morir el 498 aC i el va succeir el seu fill Alexandre I de Macednia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112567" title="Amintes III de Macednia" nonfiltered="1045" processed="1044" dbindex="46090">
Amintes III (Amyntas,        ) fou rei de Macednia (vers 393 aC). Era fill de Filip.

Filip era germ de Perdicas II segons Tucdides i el 454 aC, a la mort d' Alexandre I de Macednia havia rebut una part del regne, l'Alta Macednia. A la mort de Filip vers el 430 aC el seu fill Amintes el va succeir i el seu oncle va provar de prendre-li el regne. Sitalces, rei dels odrisis (rei vers 460-424 aC) que va fer una expedici contra Perdicas (429 aC) i entre la seva comitiva Sitalces portava a Amintes, fill de Filip, al que destinava al tron de Macedonia; una de les condicions que es van establir a la signatura de la pau fou que no ajudaria a Filip a ocupar el tron, per Amintes va poder conservar els dominis paterns.

Just i Eli en canvi diuen que Amintes era fill de Menelau, personatge desconegut, el que porta a pensar que hi va haver dos reis de nom Amintes en els convulsos anys 394 i 393 aC, i que aquest era Amintes II que hauria regnat efmerament poc abans. 

Un altre usurpador Pausnies fill d'Eropos (Aeropus), fou assassinat per Amintes III, que va assolir el tron. Una de les seves primeres decisions fou donar a  un extens territori assegurant-se aix l'ajut d'Olint en cas de ser enderrocat.

Al final del 393 aC es va revoltar Argeu, fill de Pausnies, amb el suport del cap illiri Bardilis, i va expulsar a Amintes III, que va fugir a Tesslia, per amb ajut dels tessalis i d'Olint va recuperar el tron al cap d'un mesos.

Consolidat en el poder va reclamar el territori donat a Olint allegant que ho havia estat com a dipsit, i com que no li van tornar va demanar ajut a Esparta. Al mateix temps (382 aC) va fer aliana amb Acantos i Apollnia, rivals d'Olint i que no havien volgut entrar a la confederaci o Lliga Calcdica. Els espartans van enviar un cos expedicionari dirigir per Eudmides i el seu germ Fbides (Phoebidas), al que desprs va substituir Teluties i ms tard Agespolis i finalment Polibades que fou qui va conquerir Olint el 379 aC conjuntament amb les forces d'Amintes III i de Derdes (Derdas) rei d'Elmia (vassall d'Amintes).

Tot i la seva aliana amb Esparta, a la que Amintes va restar fidel la resta de la seva vida, fou tamb aliat a Json de Feres i va estar en bones relacions amb Atenes (Ifcrates fou adoptat com a fill per Amintes, i el rei va donar suport a la reclamaci d'Atenes sobre Amfpolis).

Estrab sembla indicar que la capital del regne es va traslladar sota Amintes d'Eges (Aegae) o d'Edessa cap a Pella. Edessa va romandre el lloc d'enterrament reial.

Just parla d'un complot de la seva dona Eurdice que volia situar al tron al seu gendre Ptolemeu Alorita, per la dona d'aquest, va revelar el pla al seu pare. Diodor de Siclia en canvi diu que Ptolemeu era fill d'Amintes.

Amintes va morir a avanada edat (al tomb dels vuitanta segurament) el 370 aC i va deixar tres fills legtims: Alexandre II de Macednia, Perdicas (Perdicas III de Macednia) i Filip (Filip II de Macednia), dels que el primer fou el successor immediat.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112568" title="Filip de l'Alta Macednia" nonfiltered="1046" processed="1045" dbindex="46091">
Filip de l'Alta Macednia fou fill d' Alexandre I de Macednia a la mort del qual el 454 aC va rebre una part del regne, l'Alta Macednia que el seu germ Perdicas II de Macednia li va respectar.

A la mort de Filip vers el 430 aC el seu fill Amintes el va succeir i el seu oncle va provar de prendre-li el regne per el va poder conservar amb l'ajut de Sitalces, rei dels odrisis (rei vers 460-424 aC). Amintes desprs fou rei de Macednia (Amintes III de Macednia).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112571" title="Amintes IV de Macednia" nonfiltered="1047" processed="1046" dbindex="46092">
Amintes IV (Amyntas,        ) fou fill de Perdicas III de Macednia i net d'Amintes III de Macednia. Quan Perdicas III va morir en combat contra els illiris (360 aC) era menor d'edat i fou proclamat rei nominal per el seu oncle Filip, germ de Perdicas, va assolir la regncia i al cap de poc temps el va deposar i es va proclamar rei (359 aC). 

Filip va tractar b a Amintes, el va portar a la seva cort i li va donar una de les seves filles en matrimoni. Al primer any del regnat d'Alexandre el Gran Amintes fou executat acusat de conspiraci contra el rei (336 aC).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112572" title="Amintes fill d'Andrmenes" nonfiltered="1048" processed="1047" dbindex="46093">
Amintes fill d'Andrmenes (Amyntas, ) fou un oficial de l'exrcit macedoni sota Alexandre el Gran.

Fou encarregat de recollir la sotmisi del comandant de la guarnici persa de Sardes, Mitrenes, desprs de la batalla de Grnic (334 aC). El 332 aC fou enviat a Macednia per reclutar soldats i va tornar a Prsia el 331 aC, robant a Alexandre a Susa. 

Desprs de l'execuci de Filotes acusat de traci (330 aC) Amintes i els seus germans tal i Simmies foren arrestats sota sospita d'haver participat en el complot, sospita basada en el fet de la forta amistat d'Amintes amb Filotes, i de qu el seu germ gran, Polem, havia desaparegut quan Filotes fou detingut o (segons Curtius) quan va comenar a ser torturat. Amintes es va defensar a si mateix i als seus germans i la seva innocncia fou establerta quan inesperadament Polem va reaparixer i va poder justificar on havia estat; tots quatre foren declarats innocents.

Un temps desprs Amintes va morir de la ferida d'una fletxa durant el setge d'una ciutat.
Es sap que a la batalla d'Issos (333 aC) hi havia un comandant d'ala anomenat Amintes, i el 331 aC apareix un Amintes al capdavant d'una brigada que va forar les anomenades "Portes perses", per no s'ha pogut establir que fos el mateix Amintes, nom que era freqent entre els macedonis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112573" title="Amintes fill d'Antoc" nonfiltered="1049" processed="1048" dbindex="46094">
Amintes fill d'Antoc (Amyntas, ) fou un noble macedoni, probablement el mateix que el 338 aC fou enviat com ambaixador a Becia per Filip II de Macednia amb l'encrrec d'impedir una aliana entre Tebes i Atenes.

A la mort de Filip II de Macednia (336 aC) Amintes va fugir, segons uns per por d'Alexandre el Gran i segons altres per haver participat en el complot.

Es va refugiar a Efes sota protecci persa; desprs de la batalla de Grnic (334 aC) es va escapar d'Efes amb els mercenaris grecs de la zona, i es va dirigir a la cort de Darios III de Prsia i va planejar una conspiraci per matar a Alexandre mentre era a Faselis a Lcia (hivern del 333 aC); tamb va fer de mediador entre el rei persa i Alexandre Lincestes al que els perses prometien ajudar a ocupar el tron de Macedonia a canvi d'assassinar a Alexandre el Gran, per aquest complot fou descobert quan Parmeni va capturar a Asisines, el enviat de Darios III a Alexandre Lincestes.

A la batalla d'Issos (333 aC) Amintes va estar amb els mercenaris grecs al costat dels perses i va aconsellar encertadament a Darios d'esperar a Alexandre a les planes occidentals cilcies, consell que el rei no va escoltar. 

Al comenament del 332 aC era amb els mercenaris grecs a Trpoli a Fencia on va confiscar alguns vaixells amb els que va anar a Xipre i des all a Egipte on va allegar ser el nou strapa persa, i se li van obrir les portes de Pelusium; des all va passar a Memfis i va obtenir el suport de molts egipcis, derrotant a la guarnici persa dirigida per Mazaces; desprs de la fcil victria els mercenaris grecs i els egipcis es van confiar i es van dedicar al saqueig i Mazaces es va recuperar, va reorganitzar les forces perses, va atacar a les forces d'Amintes per l'esquena i els va derrotar. El mateix Amintes va morir junt amb la major part dels seus homes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112574" title="Amintes de Galcia" nonfiltered="1050" processed="1049" dbindex="46095">
Amintes (Amyntas,        ) fou tetrarca de Galcia i despres rei de Galcia i altres territoris. 

Estrab esmenta un rei dels licaons anomenat Amintes que era un dels tetrarques de Galcia i dominava Galcia, Licania, Isuria, el sud-est de Frgia, Pisdia i Cilcia del nord-oest; era el darrer dels tetrarques, i va rebre probablement els dominis de Deiotarus II (Gadelonitis, Farncia, Trapezus i l'Petita Armnia) a la seva mort (desprs del 30 aC), portant el ttol reial fins a la seva mort el 25 aC. Pisdia, Cilcia, Isuria, i Frgia del sud i potser altres territoris els hi havia donat Marc Antoni, del que era partidari, vers  el 39 aC, per segurament abans ja governava part de Galcia i Licania.

Estrab diu que a Derbe governava un prncep anomenat Antpater de Derbe; la ciutat de  Laranda de Licania  era una de les capitals dels pirata isauris de la que s'havien apoderat als dominis del prncep de Derbe. Antpater era un amic de Cicer. Amintes va matar a aquest Antpater i va incorporar els seus dominis i potser fou per aix i com a lleial partidari de Marc Antoni, que se li va donar Isuria i Psdia. 

Just abans d'ccium es va passar a August i aix va poder conservar els seus dominis desprs del 31 aC i potser encara augmentar-los.

Va matar al prncep d'Homonada o Homona i va incorporar aquest territori. Per la seva vdua el va venjar i Amintes va morir en una emboscada el 25 aC i August va convertir Galcia en provncia de Roma abraant Licania, Isuria, est i sud de Frgia i Psdia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112575" title="Amintes (escriptor)" nonfiltered="1051" processed="1050" dbindex="46096">
Amintes  Amyntas, ) fou un escriptor grec del segle IV aC que va escriure , que es un relat de les diferents parades d'Alexandre el Gran durant la seva expedici, a la que possiblement el va acompanyar. La obra no s'ha conservat per sembla que contenia molta informaci histrica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112576" title="Amintianos" nonfiltered="1052" processed="1051" dbindex="46097">
Aminti o Amintianos (Amyntianus, ) fou un escriptor grec que va escriure un treball sobre Alexandre el Gran dedicat a l'emperador Anton Pius, una biografia d'Olmpies, mare d'Alexandre, i algunes altres biografies. Tamb s'esmenta una obra sobre elefants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112577" title="Amiris de Sbaris" nonfiltered="1053" processed="1052" dbindex="46098">

Amiris de Sbaris el savi (Amyris,       ), fou un destacat ciutad de Sbaris de finals del segle VII aC i comenaments del segle VI aC,  que fou enviat a consultar l'oracle de Delfos. La seva reputaci de savi i de rondinaire va donar origen al proverbi                  , "el savi enfadat" .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112578" title="Amitis" nonfiltered="1054" processed="1053" dbindex="46099">
Amitis (Amytis, ) fou la filla de Xerxes I de Prsia, esposa de Megabizos i mare d'Aqumenes. Megabizos la va acusar d'adulteri (465 aC) i Xerxes I la reprendre severament per ella va declarar no ser culpable; en aquestos moments Xerxes fou assassinat. Desprs d'aix Megabizos, buscant el cstig de la seva dona, es va aliar amb Astrapanos, el principal conspirador, per finalment va revelar el complot. Megabizos va resultar seriosament ferit en la lluita que va seguir entre els conspiradors i les forces del rei, lluita en la que Amitis va resultar tamb ferida, per es va salvar mercs a les atencions del metge Apollnides de Cos.

Va participar en les negociacions per la reconciliaci entre Megabizos i Artaxerxes I de Prsia, reconcilicia que va aconseguir.

A la mort de Megabizos, Amitis va tenir alguns amants entre ells Apollnides de Cos; aquests afers els va portar en secret per finalment un dia va revelar el fet a la seva mare Amastris que en va informar al rei. Artaxerxes va fer agafar a Apollnides i el va carregar de cadenes durant dos meses i finalment el va fer enterrar viu just el dia que Amitis va morir, sembla ser que a Egipte.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112579" title="Anacarsis" nonfiltered="1055" processed="1054" dbindex="46100">
Anacarsis (Anacharsis,          ) fou un prncep escita, segon Herdot fill de Anuros (Gnurus) i germ de Saulios, rei dels escites de Trcia; segons Lluci era fill de Daucetes. 

Va abandonar el seu pas per viatjar buscant coneixements i va arribar a Atenes en temps de Solon. Es va fer amic d'aquest i per la seva forma modesta de vida, el seu talent i les seves agudes observacions sobre les institucions gregues, es va atreure una general admiraci. Fou considerat un savi i alguns fins i tot el van incloure entre els set savis de Grcia. Alguns diuen que va rebre la ciutadania atenenca i fou iniciat als misteris d'Eleusis.

Quan anys desprs va tornar a Trcia fou assassinat per son germ Saulios durant les celebracions orgistiques de Cibeles a Hilaca. Digenes Laerci en canvi diu que fou assassinat durant una cacera.

Es suposa que va escriure un llibre sobre legislaci i art de la guerra que no es conserven. Es conserven unes cartes per l'autenticitat es dubtosa.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112580" title="Anacreont" nonfiltered="1056" processed="1055" dbindex="46101">

Anacreont (Anacreon,         ) (573 aC - 488 aC) fou un poeta lric grec nascut a Teos, Jnia. Va viure de jove a Teos i ms tard a Abdera quant Teos fou conquerida pel general persa Harpagos vers el 540 aC.

Desprs va anar a Samos on el tir Polcrates el va protegir i Anacreont li va escriure fora canons. A la mort del tir (522 aC) va anar a Atenes convidat pel tir Hiparc, i es va trobar amb Simnides i altres poetes que el tir havia reunit al seu entorn. Va destacar la bellesa de Crties, fill de Drpides. Desprs de la caiguda d'Hiparc les noticies desapareixen (514 aC) per la tradici diu que va morir amb 85 anys (vers el 478 aC) a algun lloc d'tica. Els atenencs li van erigir una esttua a l'Acrpoli. A l'epitafi de Simnides sembla indicar que va ser enterrat a Teos on hauria tornat desprs del 514 aC (per una tradici diu que en va fugir altre cop un temps desprs d'esclatar la revolta jnica, vers el 495 aC).

Es conserven 170 fragments dels seus poemes. La seva poesia, condicionada per l'acceptaci de les tiranies, trasllada al domini jnic la lrica mondica elia; abomina la guerra i canta al vi i a l'amor, tant homosexual com heterosexual; a l'obra sobresurt la ironia i un fort erotisme reflectit amb delicadesa i preocupat per la mesura. Juntament amb Safo i Alceu, s un dels tres grans lrics mondics de la Grcia antiga.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112581" title="Joannes Anagnostes" nonfiltered="1057" processed="1056" dbindex="46102">
Joannes Anagnostes (                  ) fou un historiador grec del segle XV que va escriure un relat sobre la conquista otomana de la seva ciutat natal Tessalnica el 1430 a la que va afegir una monodia o lamentaci dels fets en prosa. Va sortir de la ciutat al entrar el otomans per hi va tornar sota les promeses dels conqueridors, per al cap de dos anys les seves propietats i les d'altres foren confiscades.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112582" title="Anatis" nonfiltered="1058" processed="1057" dbindex="46103">
Anatis fou una detat asitica el nom de la qual apareix sota diverses variacions (Anaea, Aneitis, Tanais , Nanaea i altres). Era adorada a Armnia, Capadcia, Assria i Persis, entre altres llocs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112583" title="Annios" nonfiltered="1059" processed="1058" dbindex="46104">
Annios (Ananius, ) fou un poeta imbic grec contemporani d'Hipponax (vers 540 aC). Se li atribueix l'invent del vers satric imbic, anomenat scazon, per s'atribueix igualment a Hipponax. Es conserven alguns fragments mercs a Ateneu, publicats sota el ttol Hipponactis et Ananii Iambographorum Fragmenta, (pagina 109 i segents).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112584" title="Anafes" nonfiltered="1060" processed="1059" dbindex="46105">

Anafes (Anaphas,       ) fou un dels set nobles perses que van matar Smerdis el 521 aC. Es deia descendent en lnia directe d'Atossa, germana de Cambises I d'Anshan, rei d'Anshan (580 aC 559 aC). Els reis de Capadcia el tenien com ancestre. Segons aix Anafes (I) fou nomenat strapa (cosa que havia de passar vers el 520 aC) i el va succeir el seu fill Anafes II, antecessor de Datames, per Anafes I i II de Capadcia van governar uns cent anys desprs (i Anafes II no es pas esmentat com ancestre de Datames). 

Ctsies diu que fou el pare de la reina Amastris, esposa de Xerxes I de Prsia. Va dirigir la flota que va combatre a la batalla de Salamina.

Anafes apareix esmentat per Ctsies pero a la llista d'Herdot al seu lloc s'esmenta a Otanes. A la inscripci de Bishutun s'esmenta com Utana

Vegeu tamb.
Aspatines;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112585" title="Anastasius" nonfiltered="1061" processed="1060" dbindex="46106">
Anastasius (          ) fou un autor d'un epigrama de 18 lnees, en llat, dirigit a un tal Armatus, anomenat " De Ratione Victus Salutaris post Incisam Venam et Emissum Sanguinem" que es troba a Regimen Sanitatis Salernitanum (Anvers 1557). La vida i obra del seu autor son mol poc conegudes i probablement va viure al segle V o poc abans.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112586" title="Anastasi" nonfiltered="1062" processed="1061" dbindex="46107">


Anastasi I (emperador) (491-518);
Anastasius, poeta rom;

Anstasi, rotonda del sant sepulcre.

Sant Anastasi, sant de Lleida ;

Anastasi I de Roma, Papa de Roma ;
Anastasi II de Roma, Papa de Roma;
Anastasi I d'Antioquia el "Sinaita", patriarca d'Antioquia ;
Anastasi II d'Antioquia anomenat el "Sinaita", patriarca d'Antioquia ;
Anastasi de Nicea, bisbe metropolit de Nicea;

Anastasi de Sant Eutimi, religis grec ;
Anastasi el Sinaita, monjo grecoegipci;

Anastasi (poltic), poltic i jurista grecorom ;
Anastasi (patriarca) del segle VIII.
Anastasi (cardenal) del segle IX.
Anastasi ;
Anastasi (antipapa);
Llei Anastasiana;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112587" title="Anstasi" nonfiltered="1063" processed="1062" dbindex="46108">
Anstasi (del grec anastsios = resurrecci) s el nom primitiu i conservat a l'orient cristi de la rotonda del sant sepulcre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112588" title="Sant Anastasi" nonfiltered="1064" processed="1063" dbindex="46109">
Vegeu tamb Sant Anastasi d'Alexandria.
----
Sant Anastasi de Lleida  hauria sigut un soldat rom que la tradici fa nascut a Lleida. Era membre de la gurdia pretoriana de Diocleci i fou martiritzat a Badalona juntament amb 73 companys l'any 305. Es el patr de Lleida (des del 1627) i de Badalona (des del 1672) i la seva festa es l'11 de maig.





La majoria d autors pel que fa al tema hagiogrfic, coincideixen a l hora de considerar que un dels problemes ms importants de la historiografia eclesistica, al llarg dels temps, s l afany que mostren molts individus per tal d intentar "crear" sants, arbitrriament, per tal d adscriure ls a una certa ciutat. s ms, podem aventurar que (com veurem ms endavant), d aquest afany, en ser conseqncia el fet que molts individus, ja no tan sols els estudiosos sin tamb la gent que est interessada en el culte a un cert sant, intentin "crear" del no-res, fins i tot, unes determinades relquies. 

Anastasi de Badalona - La construcci d'un sant.
Una cosa semblant s el que ha passat amb la imatge i vida (ms ben dit llegenda) de Sant Anastasi dins la literatura historiogrfica que es troba en les dues ciutats en les que est venerat com a patr: Lleida i Badalona.

Com a badalon i cristi hagus volgut demostrar l'autenticitat de les tradicions sobre el sant que ens ocupa. I el fet que la meva formaci sigui com a historiador de l'antiguitat m ha fet posar ms mfasi en les meves recerques pel que fa a la busca de l'autenticitat d aquest suposat antic centuri, sant i mrtir.

Hi ha vegades per, en qu l'historiador agraeix molt ms la histria romntica que la real ; i aquest extrem el pot dur fins al punt d'arribar a escriure com a vertader all que s a totes llums fals, i a prendre com a evident all que hom voldria com a tal.

Com podrem veure al llarg del treball, ens anirem allunyant cada cop ms d'una pretesa realitat per tal d'acostar-nos a una certa falsedat.

Cal tenir en compte tamb que l'anlisi no estar fonamentat en un sol text sin que, partint d'un cert escrit, anirem navegant per un munt de despropsits que, com veurem, constitueixen el fonament i el motor de la llegenda de Sant Anastasi; llegenda damunt la qual s'hi ha vestit, com podrem observar, tot el que comporta el culte a un sant: histria, miracles, altars, devoci i, fins i tot relquies.

Partirem del text que apareix reflectit en un dels molts Flos Sanctorum que la gent culte tenia al seu abast (un text que simplement copia el Cronic de Juli ). Veurem, aleshores, la importncia que es donava als escrits de vides de sants en l'poca medieval i l'inici de l edat moderna, aix com la gratutat amb la que aquestes s escrivien.

Anastasi al Flos Sanctorum.
Al Flos Sanctorum es troba aquesta descripci de la vida del sant.
Sant Anastasi, ciutad i soldat Legionari de Lleyda, s'hi trobava destacat al temps de l'emperador Deci, y com llegs los edictes dats pe'l Csar i pubicats per Deci, Pretor de la provincia Tarraconense d'Espanya, manant exterminar los Cristians, quals ordres executava ja Marcel en los Mrtirs, Nostre Sant que coneixa a molts dels processats que per confessar  Du havan sigut despedaats pels gentils, considerava, ja que ll tamb era cristi, los bens inmensos que els tals en Du trobaran y desitjant tamb conseguirlos, enfervorisat un dia, feu la senyal de la cru y corre al estadi (lloch on los atletes s'ensajavan); al ser al mitj de la gentada que hi havia, exclam ab forta veu: - Ja m'han trobat los que no'm cercavan, m'he descobert al que no'm preguntavan- y veyent que tots s'havian parat  escoltarlo afeg: - Ohume tots, ministres del diable, ohume dich: Sochs Cristi! Crech en mon Senyor Jesucrist y condemno vostres dols y  tots los quels adoran.- Assombrats quedaren quants l'ohiren pregonar tant lliurement sa f, ms ben prompte els botxins s'apoderaren d'ell y despullantlo, desprs d'haverlo assotat lo degollan y'l tiran al mar, (en Btulo, ciutat de la mateixa provincia) y junt ab ell setanta soldats companys del Sant Mrtir, als quals si'ls unia una mateixa disciplina, los juny una mateixa corona de gloria, lo da cinch de Desembre de l'any del Senyor, 272 poch ms o menys, imperant Deci y ssent en lo Pontificat Sant Corneli I,  mrtir.

La llegenda.

Sant Anastasi degu nixer a la Ilerda romana entorn el 263, ja que algunes crniques conten que en el moment del seu martiri (303) tenia 40 anys. A Lleida encara s hi conserva el seu bressol al carrer Magdalena nmero 22.

En les excavacions del 1997 al mateix lloc s hi localitzaren un mur rom del segle II i un paviment d opus signinum. Juntament amb les restes d un antic pou d poca medieval amb vestigis d un de ms antic, tal vegada rom.

Els seus pares eren pagans aix, que en complir l edat d anar al servei, emigr a Roma i ingress en l exrcit. All assol el grau de centuri de la gurdia personal de Diocleci i fou centuri Cornicularius (el 26 d Agost se celebra un Sant Anastasi Cornicularius a Itlia). 

Commogut per la fortalesa dels cristians davant del martiri, es convert al cristianisme i es canvi el nom pel d Anastasi (el ressuscitat). Diu Amades: tenia gran influncia entre els seus companys, que van admirar la seva gran virtut i la seva excepcional bonesa, i fins a setanta-tres d ells van convertir-se tamb al cristianisme.

El 303, amb motiu del decret de persecuci promulgat per Diocleci feu objecci de conscincia i es deslliur del crrec de cap de la gurdia de l emperador.

Alguns autors apunten la idea que marx de Roma per voluntat prpia mentre que d altres, com Joan Amades, diuen que fou a causa d una denncia la qual es produ desprs d una baralla entre dos soldats. Com que un era pag i l altre cristi, la venjana del pag es convert en denncia. 

El fet s que, Sant Anastasi i els seus companys (uns diuen que 70, d altres que 73) fugen cap a Lleida. 

Just a les portes de la ciutat es produeix el primer miracle, el del pou de Sant Anastasi, que es transmetr per tradici oral. 

El miracle del pou: en el moment en qu alg explica al sant i a la seva comitiva quina s la poltica envers els cristians del governador Daci (bastant actiu en aquella poca dins la Tarraconense), els amics del sant defalleixen i es neguen a entrar a la ciutat. S aturaren en sec tot posant l excusa que tenen set. Ell, per, continua caminat.

Just en aquell moment, Sant Anastasi passa per davant d un pou i crida els companys. El pou s ple d aigua per ells no tenen estris per tal d extreure-la. Aleshores, Sant Anastasi, s agenolla davant del pou i, tot resant i implorant a Du, el toca. L aigua del pou comena a pujar fins arribar a vessar per damunt del brocal de manera que tots poden assadollar la seva set. 

Al veure el miracle, els companys demanen perd al sant i decideixen entrar a la ciutat amb ell. 

Hi ha qui diu que el pou s el que es trob en les excavacions i al que em fet esment ms amunt, mentre que d altres creuen que el fet es produ fora muralla, on en la guerra dels segadors s hi constru el baluard de Sant Anastasi.

Un altre miracle: fent un parntesi, s explica a Badalona, que amb la clera de 1885 que assol Badalona, els habitants del carrer del Pinsell, prometeren canviar el nom del seu carrer pel de Sant Anastasi i erigir-li un altar si se salvaven de l epidmia. D aquell carrer no en mor ning, tan sols un operari que caigu d una escala. 

Avui en dia el carrer del Pinsell s anomena de Sant Anastasi i en ell s hi pot observar una forncula amb la imatge del sant la qual, el dia 11 de maig, Sant Anastasi, es guarneix amb grans poms de flors.

Un altre miracle: l 11 de maig 1906 (dia de Sant Anastasi), mentre Gaiet Soler (rector de Santa Maria de Badalona) s a casa del doctor Sol tot lamentant-se que la celebraci i la process de Sant Anastasi ja no es du a terme i que el culte ha decaigut de forma estrepitosa, entra un nen al menjador tot dient que els de la confraria del sant n han tret la imatge i que comena a arribar gent de tot arreu per tal de fer la process.

Tornem, per, a la llegenda: un cop dins la ciutat els habitants d Ilerda es converteixen grcies a Anastasi i els seus companys. Al mateix temps, el governador Daci, s encoratjat per Diocleci per tal que persegueixi amb ms empenta els cristians. D aquests manera, doncs, el sant i els seus amics sn empresonats.

Dins la pres, Anastasi rebr un tracte de favor per tal de fer-lo renegar de la fe.

Diu un poema que el 1895 reb l accssit al lliri d or dels Jocs Florals:

 Lo centuri ilergeta

Prop del Scoris  solas
Delectantse ab pens en Deu,
En mig d una mar d esperansas
Saboria goigs de cel, Quan als llindars de sa porta
Los sayons posan lo peu,
Dihentli: Dacia ns envia;
Anastasi, sigas pres  
Y ell respon: - Si he vist la patria
Sols puch dir, gracies  Deu!... 

Un cop presos es trasllad als reus fins a Caesar Augusta (a peu per a cansar-los) i, desprs, a Tarraco on pat martiri. Finalment fou dut a la pres de Baetulo. 
El dia 11 de maig el tragueren de la pres del carrer Fluvi, el dugueren a la carretera de la Conreria i all el varen degollar. A ell i als altres 73 ( 70).

... lo sacan del pozo de la calle Fluvi y lo deguellan en la carretera de la Conrera". Era l any 303.

Partidari, per, del 305 s el Libro VI de los anales de catalua. Del divino nacimiento: de los emperadores que dominaron  Catalua con la entrada de varias Naciones hasta la de los godos del 1709 que diu aix: Padeci martrio en Barcelona Sant Anastasio, natural de Lrida, con otros 73. Fue Anastasio gentilhombre del emperador y soldado: acusado por Christiano, fue preso y llevado a Tarragona, y de all a Zaragoza para cansarle, y ltimamente par en Barcelona y hay algunos que pretenden fue a Badalona, donde con graves tormentos, con setenta y tres Conmilitones, consigui la victoria y todos la laureola de gloriosos mrtires.

Avui en dia la data del 305 s la ms acceptada. Fins i tot cal comentar que enguany, s ha celebrat, a Badalona, el 1700 aniversari de la mort del Sant.

Un altre miracle: segons Soler, Barriga, un historiador local, escrigu:

Y aunque se ignora donde fu sepultado el Santo Cuerpo de este glorioso Mrtir y los de sus Santos compaeros, ni en donde estn sus santas Reliquias se tiene por comn tradicin y piamente se cree fueron enterrados dentro del Grande Cerco de la casa ilustre del Sr Marqus de Pins, entonces Marqus de Barbar, sita en dicha villa y muy inmediata al mar: se funda dicha presuncin en qu dentro de dicho cerco haba un almendro que daba ss frutos con la siguiente particularidad: toda la concavidad  parte interior de la cscara en qu est encerrada la almendra estaba teida de color de sangre, de manera que muchos de los naturales que hoy viven, se acuerdan haber visto dicho almendro y haber cogido sus frutos con dicha extraeza. La devocin que mis compatricios tienen  su santo patrn y las nsias fervorosas y deseos con que esperan hallar el glorioso cuerpo y los de sus santos compaeros, les oblig a hacer una excabacin y arrancar dicho almendro  fin de hallar estos gloriosos cuerpos, pensando si al ltimo de las races del almendro estaran estos santos; pero no estuvieron  Dios no quiso que lo hallasen.

s curis observar que gaireb tots els autors estan d acord en afirmar que els companys de martiri del sant eren 73. D altres, com hem vist, creuen que n eren 70. s igual, el que s simptomtic s la coincidncia amb un altre Sant Anastasi, natural de Prsia.

La pres de Sant Anastasi.
Al segle XIX fou excavada una estana al carrer d en Fluvi de Badalona que prengu el nom de pres de Sant Anastasi. Qui n era l encarregat de les excavacions del moment, un tal Barriga, la descrigu com un forat amb una obertura a orient per on tiraven els presos. Al fons del forat aparegu una mena de fangar amb presncia d ossos. A les parets s hi pogueren observar les anelles de subjecci dels presos a les que els falten les cadenes, que deurien ser de unas 20 arrobas. Tamb diu: s un Ergstulo o Crcel que pocos aos hace se descubri por casualidad en una casa que est  un lado de dicho cerco y en la calle que llaman den Fluvi vulgo den Uyal. 

Actualment sabem que es tracta d una cisterna d opus signinum d poca romana segle I formada per dues galeries amb coberta de volta i cavades en la terra verge a la qual s hi deuria entrar per un ull circular situat sobre una de les voltes.

El Bar de Mald Rafael d Amat i de Cortada en la seva obra Calaix de sastre i parlant del pou diu: que era destinat... per la rbia i brbara crueltat dels gentils per servir de presons dels christians que o be moriran en ellas, com de molts se refereixen, o be de ellas eren conduits al lloch del martiri, com aixs se creu del patr del present poble o sia de Badalona, lo gloris mrtir de Jesuchrist Sant Anastasi y apar no ser infundat lo pensament, pues ams de la continuada tradici de haver lo predit Sant estat en una obscura y subterrnea pres, se veuhen en lo referit lloch alguns vestigis, com los de unas argollas clavadas en las bvedas y refereixen los ancianos habitants en lo mateix carrer, que existian antes altres argollas, ferros y cadenes, tot lo que manifesta no ser intil lo concepte y per lo mateix de haver estat aquell lloch la pres mateixa ahont fou recls lo gloris mrtir Sant Anastasi. 1 de juny de 1797.

Bastant abans de la guerra civil, en una excavaci a l hort dels marquesos de Barber, al mateix carrer d en Fluvi, on es feien obres, en un moment donat, tots els obrers sortiren del recinte a corre-cuita. L excavaci es tanc i, al cap d uns minuts, hi entraren el cura prroco (Roca), su vicario (Miguel Esmerats), el contratista (Botey), el carpintero (Oliveras). Quan en sortiren duien una cajita de madera con huesos bastante calcinados, cenizas y tierra mezclados. 

Segons el narrador de l ancdota, Josep Maria Cuys, no s hi va dipositar cap document. Al seu opuscle Apuntes monogrficos sobre San Anastasio mrtir co-patrn de nuestra ciudad, escrigu: Debo sacrificar mi afan de investigador en aras de la fe. No hay ni espada, botones dorados, coraza, pergamino.
La forja d un sant que no exist.
La data ms antiga en qu apareix el nostre sant cal situar-la en el moment de la redacci del Llibre dels feyts darmes de Catalunya el 1420 pel rector de la parrquia de Blanes, Bernat Boades i que diu aix:

Tamb en la ciutat de Betulnia prop de Barcelona s de Ciutat Freta, pres martyri lo benauenturat Sanct Anastasi natural de Leyda ab setanta companyons seus, qui tots eren de la milicia  hosts del emperador Diocleci;  Anastasi era molt noble  de gran llinatge.

Escrit que, segons Ross i molts d altres, fou falsificat per un tal Joan Gaspar Roig i Geli el 1673. 

Jeroni Pau (familiar del cardenal Roderic de Borja), mort el 1497, en la seva obra Barcino, on tamb parla dels martiris de Santa Eullia, Sant Cugat i Sant Lloren diaca diu: Amb el mateix suplici en la ciutat de Roma foren immolats llastimosament Anastasi, bar lleidet de l orde eqestre, adscrit a la cort de Diocleci, i uns altres ms, per b que alguns refereixen que els fou llevada la vida tocant Badalona, ciutat prxima al litoral barcelon. Diu, tamb, que fou executat abans d abril del 304 ja que Diocleci renunci a l imperi en aquella data. s clar que Jeroni Pau comet un clar error ja que el 305 l emperador Diocleci encara est en actiu.

Descartant, doncs, aquella falsificaci i aquesta obra de Pau Jeroni , tots els historiadors, aleshores, donen com a bona la data de 1450 com la primera en qu s esmenta Sant Anastasi. L obra on apareix per primera vegada ser la Topografa Sanctorum Christi o Mapa Mundi espiritual del bisbe de Chlons-sur-Sane, Jean German, i que es reprodueix, ms endavant, en el Martirologi de Maurlich publicat a Vencia el 1568. Martirologi molt fams en la seva poca tal com afirma Ricardo Garca-Villoslada en la introducci de Historia de la Iglesia en Espaa.

Tots dos escrits (el de German i el de Maurolich), per, foren refutats pel bisbe de Sevilla Nicols Antonio de la segent manera: Yo sospecho que en esto se padece alguna equivocacin y que no sera temeridad decir que las memorias de estos dos Mrtires, San Anastasio monje Persa y San Anastasio de Badalona es una misma, y anda confundida. Muveme  sospecharlo el ver que solo en el Cabilonense aya mencin de este Santo Mrtir de Lrida que padeci en Barcelona  en Badalona y ninguna otra memoria quedase dl en Espaa, ni en otro Autor alguno de los antiguos. Dems desto las circunstancias que se refieren de los dos convienen en gran parte. Del de Lrida dice el Cabilonense que fu Soldado: tambin lo fu el Persa antes que Monje, como dice el Obispo Equilino, que trae sus actas en el libro 2, cap. 113. Del primero dice que estuvo mucho tiempo en Zaragoza  Caesaraugusta como la llama el Latino; del segundo se refiere lo mismo en Cesarea de Palestina. Del primero aaden que muri en Barcelona. Yo creo que  ello di motivo el leer que el momje Anastasio fu llevado  un juez que se llamaba Barsabana... Pudo tambin nacer la equivocacin de drsele por Mrtir a Barcelona o Badalona el Cabilonense, de lo que se lee tamibin en Maurlico, que padeci el Momje Anastasio en el castillo llamado Betsalen... La compaa de los que padecieron con el monje Anastasio, aunque en nmero de 70, no dista mucho de la de 73 mrtires que se atribuyen por compaeros al de Badalona. Conviniendo, pues, en todas estas circunstancias, no har oposicin  este juicio el ver que difieren en otras, como es la del sealarse al nuestro al martirio en la persecucin de Diocleciano y al Persa en la de Cosroes, tantos aos despus.
Sant Anastasi de Badalona: fruit d un error.

Certament, l error rau aqu: en confondre el sant lleidet amb un Sant Anastasi documentat a Prsia a finals del segle VII i la festivitat del qual se celebra el 22 gener: De nom Magundat, ingress en la milcia romana i exercint com a tal, va patir la destrucci de la ciutat de Jerusalem a mans del rei Cosroes (614). Es convert al cristianisme ja que qued admirat per la fortalesa dels mrtirs i es feu batejar a Jerusalem tot prenent el nom d Anastasi (ressuscitat). Esdevingu, aleshores, monjo d un monestir durant set anys. Ms endavant es trasllad a Cesarea d August (coincidncia amb Caesaraugusta) i fou detingut i empresonat. Fou decapitat juntament amb setanta companys el 22 de gener del 629. Les despulles foren sepultades a Jerusalem. El nom del castell on fou jutjat, Betsalen, podria haver estat canviat, ja en poca posterior, per Baetulo? Potser si, tal vegada no deixa de ser un tema suggerent.

La seva passi la coneixem per l obra de Modest, patriarca de Jerusalem, el qual la redact c. 630. A Roma arrib la relquia de la seva testa, la qual ms tard ser falsament venuda a Lleida tal com veurem ms endavant.

Val a dir tamb que, ms endavant, els pares Bollandistes, al realitzar la seva obra, a l hora de parlar del nostre sant es refiaren de les paraules del propi Nicols Antonio que ja hem reprodut abans. Els jesutes, amb l empenta de Jean Bolland (per aix anomenats bollandistes), formats a Anvers, emprengueren una ingent tasca d ajuntar, criticar i publicar tots els elements referents als sants de tot el mn. En ella no hi apareix sant Anastasi de Badalona ni Lleida. s ms, en el futur Martirologi rom on hi apareixen 6538 sants, tan sols hi haur un Anastasi mrtir, el persa.
 
D altres havien seguit, per, la cpia del Flos Sanctorum d un tal Domenech que, posteriorment, ser la que es donar per bona i que diu aix: Lleyda: Aqu habit S. Anastasi soldat de la familia de l Emperador Diocleci, qui estigu llarch temps en les presons de Tarragona y en les de Saragossa y mor en Barcelona. Domenech coneix les construccions del carrer Magdalena i arriba fins i tot a afirmar que Sant Anastasi era d aquella parrquia.

Tamb un historiador lleidat fa esment d un text d un tal Liberato: Anastasius miles Ilerdae, apud Ilergetes natus de Domo familia Diocletiani, Betenlonem cum aliis septuaginta militibus post alia tormenta jugulatur.

Vistes les fonts que, com podem observar, es mostren totalment carents de qualsevol tipus de certitud o fonament, es comena a forjar el culte del sant a les dues ciutats de les quals s patr: Lleida i Badalona (on nasqu i on mor). Sempre amb l intent, per part dels promotors, d aconseguir un referent per a la ciutat. Un mrtir que hagus regat amb la seva sang la terra que ara el vol venerar. Un problema que, com ja hem vist ms amunt, era realment important en l poca medieval en la que totes les ciutats volien "posseir" un mrtir que les fes ms "santes", ms "dignes".

N hi ha per, en poca ja moderna que encara s aferren a la tradici: mientras exista en Lrida la tradicin que de tiempos remotos viene sucedindose de una generaciones a otras asegurando que San Anastasio es hijo de Lrida, nos abstendremos de negarlo, porques in ms guia que aquella que en algunos puntos histricos, referente a nuestra ptria, hemos conseguido despejar verdades y echos a que nosotros mismos no dbamos en principio crdito alguno. As pues siguiendo a la tradicin, con la cual estan conformes los apuntes biogrficos que del mrtir ilergeta se custodian en el archivo municipal, diremos que este esforzado adalid naci en Lrida.

Els primers intents "d aconseguir un sant" a qui poder encomanar l esdevenir de la ciutat, es feren a Lleida el 1571, negant-se, l aleshores bisbe Antoni Agustn, a incloure Sant Anastasi en el santoral per no veure n gaire clara l autenticitat. 

Es torn a provar fortuna el 1587, un cop ms, sense resultats. El tema no es toc fins el 1608 quan tamb es fracass. Fou el 26 de juliol 1618 quan la mateixa esglsia, i en el seu nom l aleshores rector del Collegi d Humanitats de la Companyia de Jess, el pare Joan Pau Fons, propos tornar a votar, en el consistori,  Sant Anastasi com a patr de Lleida. El bisbe Francesc Virgili, per, no ho va aprovar per la mateixa falta de claredat que observaren els seus antecessors. Aquesta vegada, per, la resposta del bisbe s havia fet esperar ja que encoman a persones doctes de l Estudi General, un estudi a fons del Martirologi de Francesc Maurolico, de l any 1568, el ms valorat i considerat en aquell temps i del que ja hem parlat. El resultat fou el mateix, el no reconeixement de l existncia del sant. 

El 1623 el bisbe de Lleida que succe als anteriors, home poc erudit en histria i molt menys en escriptura, segons els contemporanis, fou convenut per la Paeria de Lleida per a tal de dur endavant el seu propsit. Es cre i s envi una comissi al Captol de la Seu per tal d aconseguir-ne el consentiment. 

Finalment el Llibre d actes capitulars del 1627 que resta a l Arxiu de la Catedral de Lleida establ, en dia 8 de maig el "Vot de la festa de Sant Anastasius Martiris...instrumenta sinticata ad vovenda festum St. Anastasi Martiri, oriundi hurius civitatis Ilerdae el qual s oficialitz el dia segent. 

El bisbe Pere Anton Serra havia ja concedit el seu perms des de la seva seu a Monts i, el mateix 9 de maig de 1627 es feu la proclamaci solemne i pblica. Vox populi, Vox Dei dient:... la festa del gloris y Benaventurat Invicte Mrtir St. Anastasy fill i Patr de dita ciutat...en onse dies del mes de maig.
 
Els de Lleida, doncs, varen fer tota la feina als de Badalona. Aix que el 1635, els de la ciutat costanera, pogueren construir un altar al nou sant a l esglsia de Santa Maria.

A Historia de Badalona Cuys diu que: Josep Pocurull de Barcelona, notari en funcions de la ciutat de Lleida tenia dos germans canonges a la seu de Barcelona un dels quals, Andreu, tamb era rector de Santa Maria de Badalona. Fou aix com se n assabentaren a Badalona de l existncia d un mrtir i com resolgueren bastir un altar en el seu honor a Santa Maria el 1635 en el lloc on hi havia el de Sant Miquel.

El primer document que fa referncia al culte a Sant Anastasi a Badalona s, doncs, del 1635 i apareix en el Llibre de Visites Pastorals de l Arxiu de la Curia episcopal de Barcelona. En ell es remarca l existncia d un altar dedicat al sant amb un retaule pintat que no figura en cap dels inventaris de les anteriors visites (com, per exemple, la del 1634).

s ms, un manuscrit del Pare Caresmar titulat Santos que no estn descritos en el Martirologio Romano, pero sin embargo, tienen algn culto Eclesistico en la ciudad y dicesis de Barcelona diu aix: sin embargo, que yo por el espacio de muchos aos extract del Archivo de la Iglesia de Barcelona unos catorce mil instrumentos escritos en pergamino, en los que  de propsito  por incidencia, se halla memoria de todas las Iglesias Parroquiales de su obispado; de los Monasteiros, Prioratos, Eremitorios  Iglesias frias que hay  hubo desde las primeras conquistas de Ludovico Pio, pero jams he hallado memoria alguna del monasterio de Badalona ni de los Santos Anastasio  Sergio.

Hi ha una clara contradicci entre ambdues parrquies, la de Lleida i la de Badalona que no deixa de sorprendre: mentre que el vot fet a Lleida proclama que la festa del sant sigui l onze de maig , seguint Maurlic, a Badalona, en el moment de la fundaci de la Confraria de Sant Anastasi, de la que ara en parlarem, s estableix el dia del sant el nou del mateix mes. Quina explicaci hi pot haver? 

Al meu entendre s un error que comet l historiador Gaiet Soler en la seva obra comentada. Un error que els dems historiadors cometran al llegir la mateixa font. Segons sembla, en dates anteriors a la proclamaci del sant com a patr d ambdues ciutats, aquest ja era venerat de manera popular. Certament, a Lleida, des del 1587 s havia concretat el dia del sant, extraoficialment, el segon diumenge de maig i no es canvi fins que es feu pblic el patronatge d Anastasi. 

Els diferents martirologis assenyalaven diferents dates: 9 i 11, fet que condu, a Badalona, a una lluita aferrissada per tal d establir el dia del sant durant els anys que van del 1635 (construcci de l altar a Badalona) i 1671 (fundaci confraria). Amb aix, diuen les fonts, es vol diferenciar el Sant Anastasi de Badalona amb el sant monjo persa que ja hem esmentat, el dia del qual s el 22 de maig. Aquest fet podria ser simptomtic d alguna cosa: potser la ja certitud, en ple segle XVII, que ens trobem davant d una "apropiaci"? Al meu entendre la resposta hauria de ser afirmativa.

Les relquies.
Ja hem vist abans amb quina precarietat es troben els ossos del Sant. Ara veurem, un cop ms, les diferents contradiccions entre ambdues ciutats tamb en el tema de les relquies.

Les actes dels consells generals de la Paeria de Lleida tenen constncia de l existncia del cap del Sant el qual est en possessi del prior general dels carmelites. El 1623 aquest cap ja s venerat pblicament en l esglsia del convent carmelit de Lleida. En poca posterior, per, la relquia fou retirada pel bisbe de Lleida Pere Anton Serra, a petici de la Sagrada Congregaci de Ritus, ja que no tenia la preceptiva autoritzaci romana.

En un exorcisme portat a terme en la Vall d Hebr de Barcelona el 1643, practicat per fra Jeroni d Agull a una nena, en el moment en qu aquest pregunta a la posseda on sn les restes de Sant Anastasi, la nena contesta que en una tomba de pedra sota el carrer major de Santa Coloma de Gramenet. Curis s que la nena anomeni un carrer de Santa Coloma per ms curis s que l exorcista es dediqui a preguntar semblant cosa en un moment tant delicat. 

Segons sembla, el 6 de setembre de 1751 arrib a Lleida un tal Manuel Feixeira de Figueredo y Lainez provinent de Roma i cam de Portugal per tal de ser ordenat sacerdot. Aquest home ofer a la Paeria, a canvi de diners, una relquia que, segons sembla, es trobava dins d un reliquiari de plata amb una creu de vidre. El reliquiari tamb contenia partcules de Lignum Crucis i una Butlla que el sant pare atorgava a tots els que veneressin el sant i que tenia una duraci de set anys. 

Explicava el portugus que el Sant Pare li enseny moltes relquies de diversos sants Anastasi. Al dir-li que una d elles correspon a un mrtir que havia estat militar, el portugus digu que es tractava del de Lleida i la prengu.

Aleshores, un cop cam de Portugal i de passada per Lleida, el fet ms versemblant s que, davant la oportunitat de fer un bon negoci, el portugus s aprofits de l extrema necessitat del clergat lleidat de posseir una relquia de Sant Anastasi. Podria donar-se el cas que el portugus hagus sentit a parlar de la tradici d Anastasi en terres lleidatanes i el fet que tamb era soldat, i que per aix s aprofits de la coincidncia per tal de fer un bon negoci.

El "comer" de relquies estava ests per tot Europa tot i que el mateix Sant Agust ja l havia condemnat i que hi hagueren, durant l antiguitat tardana, un munt de lleis en contra d aquest comer. Tanmateix, en poca medieval, pogu existir un cert buit legal entorn a aquest fet o, en cas d haver-hi jurisprudncia, alguns se la saltessin per tal d aconseguir beneficis a costa de la pietat popular.

La relquia, per, va desaparixer la primavera del 1810 durant la invasi napolenica. Lleida, per, avui en dia te un reliquiari del que no se n sap la procedncia.

Per altra banda no hem d oblidar que els presumptes ossos del sant es localitzaren en una excavaci en un carrer de Badalona i que aquests foren dipositats en una capsa de fusta. 

Segons explica Cuys, en els mesos previs a la guerra civil, quan era com assaltar i incendiar esglsies, un dels confrares de Sant Anastasi, tement la desaparici de les relquies (ja que l esglsia de Santa Maria havia estat cremada i era custodiada per un milici), amb regals i converses a temps perdut amb el milici vigilant de l esglsia, es guany el favor i l amistat d aquest. Un cop foren ben amics li deman, a canvi de cigarrets, si el deixava entrar a Santa Maria i treure una caixa que no contenia res per que era d un gran valor sentimental, el milici el deix fer, i el confrare en tragu la capsa amb les relquies del sant. Fou aix com aquests suposats ossos foren salvats i resguardats fins que retornaren al seu lloc o a un altre lloc de la mateixa esglsia, en poca posterior a la guerra civil.

Avui en dia tan sols dos confrares de Sant Anastasi saben el vertader lloc dels ossos amb el jurament de no explicar-ho a ning. I en sn dos amb el propsit que si un d ells mor, l altre ho expliqui a un altre confrare de la mateixa confiana, sabent-se aix el misteri ben resguardat.
Conclusi.
Cada any, l'11 de maig, se celebra el dia del sant amb un ofici solemne, la passada del sant i el cant dels goigs. Aquest esdeveniments continuen a atreure molts creients que preguen, escolten les homilies i compren la collecci de goigs dedicats al sant en voler obtenir la fortalesa del soldat Anastasi.

Certament s possible que Sant Anastasi no nasqus mai a Lleida, ni mors mai a Badalona, per el cult sempre s viu.

Vegeu tamb.
Confraria de Sant Anastasi;
Comer de relquies;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112591" title="Llei Anastasiana" nonfiltered="1065" processed="1064" dbindex="46110">
Llei Anastasiana es el nom aplicat a dues constitucions imperials: la primera establerta per l'emperador Anastasi (491-518) i l'altra per Justini I (527-566). La segona es un complement de la primera, amb un text de l'eptom grec dit de les Basliques. La llei limitava el dret dels cessionaris d'accions o crdits adquirits per un cert preu, i redua el import a reclamar del deutor a la quantitat realment satisfeta per la transmissi. El rigor de la llei fou moderat tant pels glossadors com pels posterior expositors del dret com i el dret catal que anaren admetent excepcions a la norma general.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112592" title="Anastasi de Sant Eutimi" nonfiltered="1066" processed="1065" dbindex="46111">
Anastasi de Sant Eutimi (Anastasius Eothymium, )  fou un religis grec que fou abat del monestir de Sant Eutimi a Palestina el 714. Va escriure un treball en grec contra els jueus, la versi llatina del qual fou publicada modernament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112593" title="Anastasi (poltic)" nonfiltered="1067" processed="1066" dbindex="46112">
Anastasi (Anastasius, )  fou un poltic i jurista grecorom esmentat a la Basilica (vegeu llei Anastasiana). Generalment se'l fa contemporani a Justini I per les proves no sn concloents. Fabricius esmenta un Anastasi que fou cnsol el 517 que podria ser aquest personatge. Procopi diu que havia avortat un intent d'usurpaci de la corona imperial a la seva ciutat natal Dara, i havia adquirit gran reputaci per la seva intelligncia.

Fou enviat com ambaixador al rei persa Cosroes (540) que el va fer detenir per finalment el va alliberar i el va retornar a l'imperi bizant desprs de la destrucci de la ciutat de Sura.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112594" title="Anastasi de Nicea" nonfiltered="1068" processed="1067" dbindex="46113">
Anastasi de Nicea (Anastasius, ) fou bisbe metropolit de Nicea (vers 520-536), i va escriure un treball en grec sobre salms, que encara es conserva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112595" title="Anastasi" nonfiltered="1069" processed="1068" dbindex="46114">
Anastasi es el relatiu als personatges de nom Anastasi i tamb a la llei anastasiana en el dret rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112596" title="Anastasi I d'Antioquia" nonfiltered="1070" processed="1069" dbindex="46115">
Anastasi I d'Antioquia anomenat el "Sinaita" (Anastasius, ) fou patriarca d'Antioquia vers el 559 o el 561. Va participar amb la controvrsia amb els Aphthartodocetae, que proclamaven que el cos de Crist abans de la resurrecci era incorruptible, i es va oposar a l'edicte que l'emperador Justini I va emetre en favor d'aquesta opini. Va escriure sobre temes teolgics i es va oposar a Joan Filopon que magnificava la seva defensa de la trinitat i considerava a les tres persones com a tres deus. L'emperador Just II el va desterrar. El 593 fou restaurat com a patriarca i va morir el 599. El va succeir Anastasi II d'Antioquia anomenat igualment el "Sinaita". Aquest sobrenom el portaven per haver estar monjos al Sina.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112597" title="Anastasi II d'Antioquia" nonfiltered="1071" processed="1070" dbindex="46116">
Anastasi II d'Antioquia anomenat el "Sinaita"  (Anastasius, ) fou patriarca d'Antioquia el 599. Va succeir a Anastasi I d'Antioquia anomenat igualment el "Sinaita". Aquest sobrenom el portava per haver estat monjo al Sina. 

Va traduir al grec l'obra de Gregori el Gran "de Cura Pastorali". 

Fou mort per un grup de jueus durant un tumult el 609.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112599" title="Anastasi el Sinaita" nonfiltered="1072" processed="1071" dbindex="46117">
Anastasi el Sinaita  (Anastasius, )  fou un prevere i monjo grec de la muntanya del Sina,  que s anomenat pels escriptors grecs antics com "el nou Moiss" (grec: ).

Va viure al final del segle VII. Va escriure l'obra coneguda com Hodegus una obra religiosa considerada una rapsdia illgica sense gracia en l'estil i molt poc acurada amb els fets de la narraci.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112601" title="Hodegus" nonfiltered="1073" processed="1072" dbindex="46118">
"Hodegus" (      ) que vol dir "Guia" fou una obra escrita contra els acfals i altres heretges que reconeixien noms una naturalesa en la persona de Crist. La seva autoria s'atribueix sovint a Anastasi I d'Antioquia per aix es impossible ja que a l'obra s'esmenten fets que van passar desprs de la seva mort. La conclusi dels erudits es que fou escrita pel monjo Anastasi el Sinaita. Fou publicada en grec i llat el 1606 a Ingolstadt.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112602" title="Anatoli" nonfiltered="1074" processed="1073" dbindex="46119">

Onomstica:

Anatoli de Beirut (governador), magistrat i jurista  rom;
Anatoli de Beirut (jurista), jurista rom;
Anatoli de Constantinoble, patriarca de Constantinoble;
Anatoli de Laodicea, bisbe de Laodicea;
Lingstica:
Anatoli (llengua);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112603" title="Anatoli de Beirut (governador)" nonfiltered="1075" processed="1074" dbindex="46120">
Anatoli de Beirut (Anatolius, ) fou un magistrat (governador) i jurista rom. Va rebre educaci legal a Berytus (Beirut) i desprs va exercir algunes magistratures. Va esdevenir consularis de Galcia, i desprs vicari d'sia sota Constant (339); apareix com a praefectus praetorio el 346 i el 349 per no s'esmenta el districte si b sortosament el 359 Ammi Marcell diu que era Prefecte del Illyricum i diu que va morir el 361 exercint aquest crrec, i se suposa que va exercir el crrec des el 346 al 361 probablement sense interrupci. 

Sembla ser que va ser un excellent governador i va deixar alguns escrits en medicina, agricultura i lleis. L'obra "sobre simpaties i antipaties" () s'ha conservat en part, per la seva autoria es discutida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112604" title="Anatoli de Beirut (jurista)" nonfiltered="1076" processed="1075" dbindex="46121">
Anatoli de Beirut (Anatolius, )  fou un professor de lleis de Beirut. Justini I l'esmenta amb el ttols vir illustris, magister, i l'esmenta entre els que van compilar el Digest; s'esmenten tamb els seu pare Leontius i el seu avi Eudoxius com a juristes (" optinam sui memoriam in legibus reliquerunt"). Va escriure notes al Digest i un comentari del codi de Justini.

La Constitutio Omnem (un dels prefacis del Digest) porta la data 533 i est dirigida entre d'altres a Anatoli.

Ve exercir altres feines: advocatus fisci, un dels majores judices (nomenat per Justini), cnsol, i curator divinae domus et rei private. Va ser impopular en l'exercici de les seves funcions oficials perqu es va quedar, sota l'excusa de confiscacions imperials, amb bens dels difunts en lloc dels hereus.

Va morir el 557 en un terratrmol quan era temporalment a Constantinoble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112605" title="Anatoli de Constantinoble" nonfiltered="1077" processed="1076" dbindex="46122">

Anatoli de Constantinoble (Anatolius, )  fou patriarca de Constantinoble el 449
Va presidir el 450 el snode de Constantinoble que va condemnar a Eutiqui i els seus seguidors  i va ser al concili de Calcednia (451) on es va discutir sobre el rang de les seus de Constantinoble i Roma (era bisbe Lle). Es conserva una carta escrita per Anatoli a Lle sobre l'afer el 457.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112606" title="Anatoli de Laodicea" nonfiltered="1078" processed="1077" dbindex="46123">
Anatoli de Laodicea (Anatolius, )  fou bisbe de Laodicea (270). Era nascut a Alexandria i era considerat un cap d'ala en literatura, filosofia, i cincies. Els cristians alexandrins li demanaven l'obertura d'una escola de filosofia aristotlica. El 262 l'escola fou assetjada pels romans i va fugir a Palestina, i a Cesarea fou ordenat pel bisbe Teotecnos que el va destinar a ser el seu successor al bisbat, funcions que va exercir interinament algun temps.

Quan anava a un concili a Antioquia els cristians de Laodicea li van demanar de ser el seu bisbe i va acceptar. De la resta de la seva vida no es coneix res; es diu que va morir martiritzat. Va escriure un treball sobre la cronologia de la Pasqua un fragment del qual es conserva, i la traducci llatina es "Volumen de Paschate" o "Canones Paschales" publicat a Anvers el 1634. Tamb va escriure un tractat d'aritmtica en deu llibres, dels que es conserven alguns fragments.  







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112608" title="Anaxgores d'Egina" nonfiltered="1079" processed="1078" dbindex="46124">
Anaxgores d'Egina (Anaxagoras, )  fou un escultor grec d'Egina de la primera meitat del segle V aC. Va fer l'esttua de bronze de Jpiter que era a Olmpia, dedicada pels estats que havien guanyat la guerra als perses.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112609" title="Anaxandre" nonfiltered="1080" processed="1079" dbindex="46125">
Anaxandre (Anaxander,           ) fou rei agida d'Esparta vers 640 aC-615 aC, fill d'Eurcrates II. Es suposa que vivia al final de la segona guerra messnica i fins i tot es diu que fou comandant dels espartans en aquesta guerra (vers 668 aC), cosa que probablement no es correcte.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112611" title="Ponferrada" nonfiltered="1081" processed="1080" dbindex="46126">


Ponferrada s la capital de la comarca d'El Bierzo, que perteny a la provncia de Lle, en la comunitat autnoma de Castella i Lle (Espanya). Est situada a 508 m sobre el nivell del mar, en la confluncia dels rius Sil i Boeza, i t una poblaci aproximada de 65.000 habitants.

 Histria .
Cap el sigle XI, el bisbat d'Astorga (ms concretament, el bisbe Osmundo) va ordenar la construcci d'un pont pels peregrins del Cam de Santiago. Es va reforzar amb ferro, i aix donar el nom a la poblaci que va crixer als seus voltants, a les ribes del riu Sil: Pons Ferrata. Va passar per diverses mans, primerament va ser propietat dels templaris, que es van encarregar de defendre el Cam. De l'Orde van passar a les famlies d'Osorio, o del Comte de Lemos entre altres, fins que els Reis Catlics la van reclamar com a prpia, per una disputa entre el Comte de Lemos i el seu fill, al sigle XVI, que va arribar a batalles al castell, i la prisa i recuperaci del lloc per cadasc. Finalment els Reis Catlics van decidir que el castell u la vila ren de la seva propietat, i aix es va possar fi a la disputa.

 Monuments i llocs d'inters .
El monument ms important s el Castell Templari de Ponferrada, el ms gran en extensi d'Europa. La seva construcci va finalitzar a 1282. En realitat, la fortalesa es va veure actualitzada i reconstruda diverses vegades a la seva histria, entre els segles XIII i XVII. Actualment est en procs de rehabilitaci. Desprs d'eliminar enderrocs acumulats, realitzar treballs de consolidaci, etc., es preten reconstruir completament el castell, fins a la seva original.

Destaca tamb la Baslica de la Encina (1614), d'estil renacentista; la Calle del Reloj, que comunica la plaa de la baslica amb la de l'Ajuntament; i la casa consistorial (1692) d'estil barroc.

A les proximitats del municipi es troben tamb les runes de les mines romanes de "Las Mdulas", declarades Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO.



Esglsia de Pealba de Santiago, segle X, una autntica joia mozrab.
Esglsia de Santo Toms de las Ollas, sigle X, d'estil mossrab.
Esglsia  de Santa Mara de Vizbayo a Otero, sigle XI romnica.
Font romana a Campo.
Casco histric del poble de Pealba de Santiago, declarat conjunt artstic.
Museu del Ferrocarril: Museu dedicat al ferrocarril, que compte amb mquines de vapor de diverses mides, totalment restaurades, aix com amb vagons, centres de control de vies i un simulador de trens, etc.
Museu de la Rdio: Promogut pel periodista Luis del Olmo, actualment a Punto Radio, director i presentador des de fa molts anys programa Protagonistas.

Museu del Bierzo: Museu d'art i arqueologia general d'El Bierzo. Localitzat a una antiga pres de l'edat mitjana i junt a la torre del relotge (antiga porta de la ciutat), rehabilitada per aquest fi. Dues plantes d'obres fitges, i una que canvia cada alg temps.
 Museu;

Economia.
Agricultura.
Actualment en procs de desaparici. Es manten amb fora a la resta de la comarca, per a Ponferrada, l'agricultura s actualment testimonial.
A la seva rea d'influncia es produeixin vins de gran qualitat (Denominaci d'Origen Bierzo), exportats a diversos llocs com Alemanya o Estats Units, fruites i hortalisses (Denominaci d'origen Poma Reineta del Bierzo, o Pebrot del Bierzo), castanyes, etc.

Indstria.
Compte amb la major planta de producci de pales i fusts per aerogeneradors elctrics d'Europa (LM Glasfiber) que emprea a uns 500 treballadors s'encuadrant per tant dins de la indstria mitjana. Una empresa de siderrgia, Roldan S.A., que posedeix una planta de mida mitjana dins del grup Acerinox i diverses empreses petites. Aix mateix s el bressol tant de la MSP, Minero Siderrgica de Ponferrada, la major empresa minera privada d'Espanya, com d'ENDESA," Empresa Nacional d'Electricitat", fondada a 1947, privatitzada fa uns anys. Compostilla I va ser la seva primera planta de producci, inaugurada a principi dels anys 50.

A la dcada dels 60 es va crear Compostilla II, al municipi de Cubillos del Sil (Lle) 

La seva zona d'influncia tamb compta amb indstries agroalimentries i empreses que es dediquen a la producci de ciment i vidre, estant tamb d'importncia la extracci de pissarra.

Serveis.
El sector serveis, que sigueix creixent com a la resta d'Europa, representa actualment el sector probablement ms de pujada i el que ms ingressos produeix encara que centrat al comerci generant un nul valor afegit i treball amb una escasa demanda de cualificaci, com a la resta del pas.

Festes locals.
Festes de La Encina.
La Verge de la Encina s la patrona de Ponferrada, i oficiosament d'El Bierzo. El Consell Comarcal del Bierzo preten convertir-la en festa comarcal amb efectes legals.
El dia de la Encina s el 8 de setembre, el 9 es celebra la Encinina. Els dos dies festius locals establerts per decret de l'ajuntament. Es traslada a data diferent si coincidieix en dissabte o diumenge.
Les festes tenen lloc als primers dies de setembre, entre els dies 5 i 9, segons programa establert pel Patronat de Festes, presidit pel Regidor de Cultura.
Segons la tradici, la talla de la Verge va ser localitzada al interior d'una ealzina pels Templaris a la edat mitjana, on hauria estat depositada per proteger-la dels musulmans. Com a curiositat, es tracta d'una de les moltes verges negres que existeixen, per el que tamb es coneguda popularmente com a "La Morenica".

Magostos.
s un modest magosto que celebren molts barris de la ciutat, on realment es mostra el carcter hospitalari i acullidor de la ciutat. Consisteix en una tarde/nit a la que es menjen castanyes assades i pot estar animada per bandes o grupo de msica. Una festa molt senzilla, a la vegada que satisfactria.


Barri de Compostilla.
-Magosto
-Foguera de Sant Joan

Barri de Cuatrovientos.
1 de maig: Sant Josep Obrer;

Barri de Fuentesnuevas.
15 Agost -> Festival de la sardina. on es pot degustar una bona tapa de sardines, acompanyada de bon vin i amenitzada amb una orquesta al ms pur estil de verbena.

18 Juliol -> Festa del Corpus Christi, amb solemne mesa a la Ermita del Crist (situada al Cam de Santiago), a aquesta festa se sol berenar amb vedella que es vn al bar del "camp de la festa".

A Fuentesnuevas es troben l'Hospital de Bierzo i el parc de bombers de Ponferrada.

Barri de La Placa.

16 juliol- Festa del Carme.

Barri de Flores del Sil.

La festa es celebra sempre el segon Diumenge de Maig en honor a Jess Div Obrer. L'Esglsia est dedicada a Santiago Apstol.

Barri del Puente Boeza .

- Octubre- novembre: magosto popular amb castanyes, xorizos i v.
- Meitat de juny: festa popular amb balls d'orquesta

Ponferrada. Municipi.

El municipi de Ponferrada est integrat, a ms de per la ciutat de Ponferrada, per entidats Locals minors constitudes en Juntes Venals i Entidades Singulars.

Entidats Locals Minores (Juntes Venals).

 Bouzas ;
 Columbrianos ;
 Dehesas;
 Fuentes Nuevas;
 Montes de Valdueza ;
 Otero ;
 Pealba de Santiago ;
 Rimor ;
 San Andrs de Montejos ;
 San Clemente de Valdueza ;
 San Cristbal de Valdueza ;
 San Esteban de Valdueza ;
 San Lorenzo ;
 Santo Toms de las Ollas ;
 Toral de Merayo ;
 Valdefrancos ;
 Villanueva de Valdueza;

Entidats Singulars.
 Barcena del Bierzo ;
 Campo ;
 Carracedo de Compludo ;
 Compludo ;
 Compostilla ;
 Cuatrovientos ;
 Espinoso de Compludo ;
 Flores del Sil ;
 Lombillo de los Barrios ;
 Manzanedo de Valdueza ;
 La Placa ;
 Ponferrada ;
 Salas de los Barrios ;
 Valdecaada ;
 Villar de los Barrios;

Altres dades d'inters.
Gentilici: Ponferradino/a;
Cdic Postal: 24400 per a nucli central i 244xx per alguns barris perifrics: Fuentesnuevas: 24411, Cuatrovientos: 24400;



Enllaos externs.
Ajuntament de Ponferradaen castell;
El Portal de la Comarcaen castell;
PonfeRed en castell;
Consell Comarcal del Bierzoen castell;
Associaci Berciana da Lingua Xarmenta en gallec;
http://www.ine.es/en castell;
Bierzoempresas: Empreses, Internet i Bierzo ;
Amparo Carballo Blanco ;
Ediciones Hontanar ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112612" title="Anaxndrides I" nonfiltered="1082" processed="1081" dbindex="46127">
Anaxndrides I (            ) fou fill de Teopompos, el 9 rei euripntida d'Esparta. Va ser rei vers el 675-645 aC. 

Segons Herdot no va ser rei per fou ancestre del rei Leotquides. Els ascendents d'aquest son anomenats: Menares, Hegesilau, Hippocrtides, Leotquides, Anaxilau, Arqudem, Anaxndrides, Teopompos, Nicandros, Carilaos, Eunom d'Esparta, Poldectes, Pritanis, Eurfon, Procles, Aristodem, Aristmac, Cledeos, Hilos i Hercles, tots reis d'Esparta excepte els set primers "desprs de Leotquides" per sembla que Herdot va cometre un error i eren el set "incls Leotquides.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112613" title="Anaxndrides II" nonfiltered="1083" processed="1082" dbindex="46128">
Anaxndrides II (            ) fou el 15 rei agida d'Esparta, fill de Lle, que va regnar 560 al 520 aC.  Va rebre una ambaixada del rei Cresos de Ldia suposadament vers el 554 aC. Va fer la guerra a Tegea, guerra que fou favorable als espartans. Va imposar l'hegemonia d'Esparta a Lacnia. 

La seva dona era estril per no se'n volia divorciar i els fors el van autoritzar una segona esposa amb la que va tenir a Clemenes I. Curiosament llavors la seva primera dona va comenar a donar-li fills: Dorieos, Lenides i Cleombrot.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112614" title="Anaxndrides" nonfiltered="1084" processed="1083" dbindex="46129">



Anaxndrides I, rei d'Esparta;
Anaxndrides II, rei d'Esparta;
Anaxndrides (poeta);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112615" title="Anaxndrides (poeta)" nonfiltered="1085" processed="1084" dbindex="46130">
Anaxndrides (            ) fou un poeta cmic atenenc fill d'Anaxandre de Camiros (Rodes). Va debutar a la comdia el 376 aC. Vint-i-nou anys desprs va fer una exhibici als jocs olmpics organitzats per Filip II de Macedonia a Dion. Aristtil el tenia en alta consideraci. Fou el primer que va fer de les intrigues amoroses una part principal de la comdia. Va guanyar deu premis i va escriure 65 comdies (es coneixen els ttols de 33). Fou tamb poeta ditirmbic.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112616" title="Anaxarc" nonfiltered="1086" processed="1085" dbindex="46131">
Anaxarc o  Anaxarcos (         ) fou un filsof grec d'Abdera de l'escola de Demcrit que va viure a la segona meitat del segle IV aC.

Va acompanyar a Alexandre el Gran a sia i va guanyar el seu favor. Pel seu amor als plaers fou anomenat             . Va consolar a Alexandre desprs de qu aquest va matar a Clito. Mort Alexandre, degut a un naufragi,  va caure en mans de Nicocreon rei de Xipre al que havia ofs greument, que el va fer matar.

La seva filosofia anomenava al final de vida            ; dirigia una secta esmentada com              , de la que fou el nic membre conegut.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112617" title="Anaxibi" nonfiltered="1087" processed="1086" dbindex="46132">
Anaxibi (Anaxibius,          ) fou un almirall espart que estava estacionat a Bizanci quant els deu mil val arribar a Trapezus (400 aC). Anaxibi els va prometre una feina i un pagament quan serien foren de l'Eux. Subornat pel strapa Farnabazos II per aconseguir la retirada de la seva satrapia, altre cop els va prometre feina i pagament i els va portar a Bizanci per all va intentar desfer-se del grup enviant-los fora sense complir el acord. 

Va seguir un tumult i els deu mil es van apoderar de Bizanci i Anaxibi va haver de buscar refugi a l'acrpoli i noms es va salvar per la intervenci de Xenofont. Tot seguit els deu mil van deixar la ciutat dirigits per Ceratades i llavors Anaxibi va emetre un decret en qu tots els soldats mercenaris del grup que foren trobats a Bizanci serien venuts com a esclaus. Va perdre el comandament poc desprs, i aix i el menyspreu de Farnabazos, el van decidir a contactar a Xenofont i demanar als mercenaris d'envair la satrapia de Farnabazos, per finalment el projecte no es va portar a terme.

El 389 aC Anaxibi va ser enviat a Abidos per substituir a Dercllides en el comandament. Inicialment va tenir alguns xits per un dia Ifcrates, el general atenenc enviat contra ell, el va interceptar al retorn d'Antandros (on havia aconseguit convncer la ciutat de passar al seu partit). Anaxibi va sacrificar la seva vida lluitant junt amb un petit grup per donar temps al seus companys a fugir, fins que va morir a la lluita (388 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112618" title="Anaxcrates" nonfiltered="1088" processed="1087" dbindex="46133">
Anaxcrates (en llat: Anaxicrates, grec antic: ) fou un escriptor grec de data incerta. Va escriure un treball sobre l'Arglida que fou comparat amb una obra de Clitodem.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112619" title="Anaxdamos" nonfiltered="1089" processed="1088" dbindex="46134">

Anaxdamos            ) fou rei d'Esparta  de la branca dels euripntides. Era fill de Zuexdamos, al que va succeir vers 625 aC. S'assigna al seu regnat les dates aproximades 625-600 aC. Fou contemporani d'Anaxandre.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112620" title="Anaxdamos d'Acaia" nonfiltered="1090" processed="1089" dbindex="46135">
Anaxdamos (Anaxidamus,           ) fou un ambaixador aqueu enviat a Roma per la Lliga Aquea el 164 aC. Va tornar a exercir la seva ambaixada el 155 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112621" title="Anxiles" nonfiltered="1091" processed="1090" dbindex="46136">

Anxiles (Anaxilas o Anaxilaus,         ,          ) fou un poeta cmic atenenc contemporani de Plat i de Demstenes. A Plat el va atacar en una de les seves poesies. Es tenen els ttols de 19 de les seves comdies, de les que 8 son de temes mitolgics.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112622" title="Anaxilaos" nonfiltered="1092" processed="1091" dbindex="46137">


Anaxilaos de Bizanci, poltic de la ciutat de Bizanci;
Anaxilaos de Rhegion o Anxiles, tir de Rhegion ;
Anaxilaos (metge);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112623" title="Anaxilaos de Bizanci" nonfiltered="1093" processed="1092" dbindex="46138">
Anaxilaos de Bizanci           ) fou un poltic de la ciutat de Bizanci. El 408 aC va entregar Bizanci a Atenes. Desprs de la guerra fou portat a Esparta i fou jutjat pels fets per fou declarat innocent degut a que quan va entregat la ciutat els habitants estaven morint de gana i Atenes podia aportar gra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112624" title="Anaxilaos de Rhegion" nonfiltered="1094" processed="1093" dbindex="46139">
Anaxilaos o Anxiles (Anaxilaus o Anaxilas,           o         ) fou tir de Rhegion del 494 aC al 476 aC.

Era fill de Cretines i d'origen messeni i es va fer amb el poder el 494 aC al mateix temps que els samians i altres jnics establien a Zancle; Anaxilaos no va tardar en expulsar-los i va reanomenar la ciutat Messene, i hi va establir nous colons. El 480 aC va negociar l'aliana dels cartaginesos amb Terilos d'Himera, el seu sogre, en contra de Theron. La filla d'Anaxilaos estava casada amb Hier de Siracusa.

Va morir el 476 aC deixant un fill sota la custodia de Micitos que va actuar com a regent fins el 467 aC. Quant el poder va passar al fill d'Anaxilaos, aquest fill fou deposat pel poble.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112625" title="Anaxilaos (metge)" nonfiltered="1095" processed="1094" dbindex="46140">
Anaxilaos (         ) fou un metge i filsof pitagric grec nascut a una ciutat de nom Larissa (no se sap pas quina d'elles). Fou desterrat d'Itlia per August el 28 aC acusat de mag, que sembla que era en realitat un coneixement profund d'algunes plantes i de les maneres d'actuar davant de malalties.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112626" title="Anaxmenes de Lmpsac" nonfiltered="1096" processed="1095" dbindex="46141">

Anaxmenes de Lmpsac (          ) fou un historiador grec,  fill d'Aristcles i deixeble de Zoilos i de Digenes el cnic. Fou contemporani d'Alexandre el Gran al que es diu que va acompanyar a sia. Va escriure tres llibres: una histria de Filip de Macednia formada per 8 volums; una histria d'Alexandre el gran (al menys dos volums); i una historia de Grcia (                    , o                 o              ) amb 12 volums.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112627" title="Anxippos" nonfiltered="1097" processed="1096" dbindex="46142">
Anxippos (Anaxippus,          ) fou un poeta cmic atenenc de la nova comdia contemporani d'Antgon i Demetri Poliorcetes (part final del segle IV aC i part primera del segle III aC). Es conserven el ttols de 4 o 5 de les seves obres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112628" title="Anaxis" nonfiltered="1098" processed="1097" dbindex="46143">

Anaxis (      ) fou un historiador beoci del segle IV aC, que va escriure una histria de Grcia que acabava el 360 aC, un any abans de la pujada al tron macedoni de Filip II de Macednia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112629" title="Ancharius" nonfiltered="1099" processed="1098" dbindex="46144">



Ancharius (senador), senador rom;
Ancharius (trib), trib de la plebs;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112630" title="Ancharius (senador)" nonfiltered="1100" processed="1099" dbindex="46145">
Ancharius (Ancharius o Quintus Ancharius) fou un senador rom, que havia estat pretor, i que fou assassinat per Gai Mari quan aquest va tornar de l'frica el 87 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112631" title="Quint Ancari" nonfiltered="1101" processed="1100" dbindex="46146">
Quint Ancari (Ancharius o Quintus Ancharius) fou un trib de la plebs de Roma durant el consolat de Csar i Bbul (59 aC). Es va oposar a la llei agrria de Juli Csar. Va obtenir la magistratura de pretor el 56 aC amb el suport dels optimats. El 55 aC va anar com a propretor a governar Macednia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112632" title="Miquel Anquialos" nonfiltered="1102" processed="1101" dbindex="46147">
Miquel Anquialos (Anchialus, ) fou patriarca de Constantinoble del 1167 al  1185 i mxim opositor a la uni de les esglsies grega i romana.

Fou tamb un eminent filsof aristotlic i va escriure cinc decrets sinodals, i un dileg amb l'emperador Manel Comn relatiu a les reclamacions romanes. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112633" title="Anquimlios" nonfiltered="1103" processed="1102" dbindex="46148">
Anquimlios (Anchimolius,           ) fill d'Aster, fou un militar espart que va dirigir l'expedici dels espartans per expulsar als Pisistrtides d'Atenes, per fou derrotat i mort el 511 aC. Fou enterrat a Alopekes, a l'tica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112634" title="Ancuros" nonfiltered="1104" processed="1103" dbindex="46149">
Ancuros (Anchurus,         ) fou un prncep frigi, fill del rei Mides I de Frgia. La terra es va obrir a Celenes a Frgia, durant el regnat del seu pare i Ancuros va consultar a l'oracle com podia tancar-la i l'oracle li va dir que hi tirs la cosa ms valuosa que tingus; i va tirar or i plata, per l'escletxa no es va tancar. Llavors va pensar que el mes valus era la vida i, muntat a cavall, es va tirar al forat, que tot seguit es va tancar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112635" title="Anc Marci" nonfiltered="1105" processed="1104" dbindex="46150">
Anc Marci (Ancus Martius) fou rei de Roma del segle VII aC. Va regnar uns 23 o 24 anys, vers el 642-617 aC (l'altre cronologia dona 638-614 aC). Era fill d'una filla de Numa Pompili i va succeir a Tulli Hostili. 

Va restablir les cerimnies religioses que havien caigut en dess. Va fer la guerra amb els llatins als que va conquerir ciutats als habitants de les quals va portar a Roma i els va establir a l'Avent, i segons la tradici aquestos llatins foren l'origen de la plebs romana.

Se li atribueix tamb la fundaci de la colnia d'stia a la boca del Tber i la construcci de la fortalesa del Jancul (Ianiculum) com a protecci contra els etruscs i unida a Roma per un pont al Tber (el pont Sublici). Tamb es diu que va haver de construir una pres perqu els delictes havien augmentat. 

Va morir el 617 aC i el va succeir Tarqu Prisc.

Vegeu: Regne Rom ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112637" title="Andcides" nonfiltered="1106" processed="1105" dbindex="46151">
Andcides (Andocides,          ) fou un dels deu oradors tics el treball dels quals es troba al Cnon Alexandr; fou fill de Legores i va nixer a Atenes el 467 aC en el si de l'antiga famlia dels criques que tenia origen mtic en Hermes.

Membre del partit oligrquic va obtenir el 436 aC el comandament d'una flota de 20 vaixells, compartit amb Glaucon, encarregada de protegir a Crcira contra Corint. Desprs fou ambaixador a Tesslia, Macednia, Molssia, Thesprtia, Itlia i Siclia. 

El 415 aC va ser un dels que va acusar a Alcibades de profanar els misteris i mutilar a Hermes. Desprs es va sospitar d'ell mateix (la figura d'Hermes al costat de casa seva fou de les poques que no havia estat mutilada) i fou detingut per ms tard alliberat contra la promesa de denunciar als autntics perpetradors del crim; Andcides va donar quatre noms, tots els quals foren executats a l'acte; ell mateix no va poder justificar els seus actes i fou privat dels drets ciutadans i expulsat d'Atenes.

Va anar a diferents llocs de Grcia i es va associar en empreses comercials amb diverses persones importants . El 411 aC es va establir el govern oligrquic dels quatre-cents a Atenes i Andcides va tornar per fou detingut per ordre del nou cap Pisandre d'Acarnes i es va escapar per poc de l'execuci; poc desprs fou alliberat o es va escapar de la pres i va sortir a l'exili per segon cop.

Va anar a Xipre on va ser ben rebut pel rei Evagores de Salamina, amb el que havia comerciat; per finalment Evagores el va fer empresonar per causes que no es coneixen, per es va escapar altra cop.

Al restablir-se la democrcia a Atenes hi va tornar altre cop i per mitjans de suborns va aconseguir ser adms a l'assemblea del poble per aquesta el va expulsar de la ciutat tot i el seu discurs "del retorn" (                       ) en el que demanava perms per romandre a Atenes. En aquest tercer exili se'n va anar a l'lide i la seva casa a Atenes fou ocupada per Clefon un fabricant de lires que havia esdevingut cap del partit democrtic. 

Andcides va restar a l'exili fins el 403 aC quant Trasibul va proclamar una amnistia general. Va retornar passant per Xipre on tamb havia recuperat l'amistat dels prnceps locals. Una vegada a Atenes va recuperar la seva posici rpidament i va esdevenir membre del senat. Una acusaci que va fer contra Arkhippos o Aristippos (als 10 dies d'arribar) fou retirada a canvi d'una quantitat de diners. A l'assemblea popular com al senat va gaudir de notable influencia. Va ser enviat als jocs stmics i als olmpics i tamb va rebre la feina de guardar el tresor sagrat.

Per aviat els seus enemics es van unir contra ell. El 400 aC Cllies III, amb el suport de Cefsios, Agrrios, Meletos, i Epcares, van demanar que Andcides fou privat d'anar a l'assemblea, i Cllies el va acusar a ms a ms de profanar els misteris d'Eleusis. Andcides es va defensar amb un discurs "dels misteris" (                  ), i fou declarat innocent. 

Va gaudir de sis anys ms de tranquillitat ocupant crrecs rellevants de la repblica fins el 394 aC en qu fou enviat d'ambaixador a Esparta per negociar la pau a la que havia portat la victria de Con a Cnidos. Al seu retorn fou acusat de conducta illegal durant la seva ambaixada. El seu discurs "sobre la pau amb Lacedemnia" (                                    ), que es conserva, va ser la seva defensa (393 aC) per fou trobat culpable i enviat a l'exili per quarta vegada. 

Ja no va tornar i va morir poc desprs vers el 390 aC. Es creu que no tenia fills per Aristfanes esmenta Antifont com a fill d'Andcides.

Els seus discursos s'emmarquen dins l'escola sbria atenenca, per cauen sovint en la monotonia i la repetici.

Bibliografia.

 Andcides, Discursos I. Sobre els misteris. Introducci, text grec revisat, traducci i notes de Jordi Redondo, Barcelona, Fundaci Bernat Metge, 2006, ISBN 84-7225-871-8.
 Andcides, Discursos II. Sobre el seu retorn. Sobre el tractat de pau amb els lacedemonis. (Ps.-And.) Contra Alcibades. Introducci, text grec revisat, traducci i notes de Jordi Redondo, Barcelona, Fundaci Bernat Metge, 2007, ISBN 84-7225-880-7.
 Antifonte / Andcides, Discursos y fragmentos. Traducci, introducci i notes de Jordi Redondo, Madrid, Biblioteca Clsica Gredos, 1991. ISBN 9788424914486.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112638" title="Andrgatos" nonfiltered="1107" processed="1106" dbindex="46152">
Andrgatos (Andragathus,           ) fou un militar macedoni, al que Demetri Poliorcetes va encarregar el govern d'Amfpolis. Andrgatos tradorament va entregar la ciutat a Lismac de Trcia (287 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112641" title="Moviments socials" nonfiltered="1108" processed="1107" dbindex="46153">

En la seua expressi contempornia, els moviments socials apareixen a meitat de la dcada dels 60, amb els smptomes d esgotament de la mobilitzaci a travs dels partits i sindicats. Inspirats en autors del marxisme heterodox (Herbert Marcuse, Michel Foucault), propugnen valors post-materialistes  centrats en l aflorament de les identitats i l'organitzaci collectiva. Els modes d expressi sn les accions imaginatives i que busquen el ress meditic, encara que sovint aquests propsits condusquen a un solapament amb conductes desviades.

Postmaterialisme. 

Les investigacions de Ronald Inglehart a partir d enquestes per a confeccionar uns indicadors, possibiliten valorar fins a quin punt s transcendent la transici cap a uns valors post-materialistes com a tel de fons de les noves reivindicacions:

 En la poltica: deteriorament de l'autoritat i de les institucions jerrquiques i burocratitzades prpies de la modernitat.
 En l'economia: creix la importncia del benestar subjectiu i la preocupaci per la qualitat de vida.  ;
 En l'mbit del sexe, la reproducci i la famlia: un canvi general cap a una flexibilitat major de l'elecci individual en el comportament sexual i una tolerncia creixent cap a la reproducci fora del matrimoni.
 En la religi: desconfiana cada vegada ms gran cap a les esglsies o institucions religioses establertes i una preocupaci creixent pels valors ltims i el sentit de la vida.

Inglehart ha constatat tamb que en moltes parts del mn s'ha incrementat l'accs a la informaci poltica -encara que no sempre de primera qualitat- com efecte de la difusi dels mitjans de comunicaci. Tamb existeix hui en dia, grcies a l escolaritzaci, una major capacitat per a processar aquesta informaci. Aquest canvi ha estat qualificat com la  mobilitzaci cognitiva  d'una ciutadania que, en sentir-se millor informada i ms instruda, tamb se sent ms competent per a intervenir (amb opinions i iniciatives) en l'escena poltica.

Actors collectius. 
Des de la sociologia, l'itali Alberto Melucci, els NMS consisteixen en un procs de mobilitzaci d un actor collectiu, que ha entrat en conflicte amb un adversari i sovint impliquen la ruptura dels lmits de compatibilitat amb el sistema
S hi esmenten diverses caracterstiques:

 La heterogenetat dels seus components (joves, feministes, homosexuals, pacifistes, ecologistes, consumidors...);
 Les estructures ms descentralitzades i que atorguen un alt grau d autonomia als seus integrants.
 La baixa negociabilitat i complicada mediaci poltica (front als conflictes sindicals clssics, per exemple) ;
 Interrelaci esfera pblica i privada (els casos paradigmtic s el feminisme o en favor de la igualtat sexual). Pren relleu la valoritzaci del cos, el desig i la natura front a una mentalitat calculadora. ;

Per la seua part, l anlisi del socileg Alain Touraine s singular pel seu intent de cercar un nou moviment social que puga substituir, des d una perspectiva ideolgica, ms que com a grup de pressi que prenga el relleu del moviment obrer.

Aquests autors es posaren unes metes molt ambicioses per que fa a les conclusions que es podien extraure de l anlisi dels NMS: el seu estudi permetria estudiar les caracterstiques de les societats comtempornies. La majoria conclouen que la diferncia principal entre la societat industrial i la societat de la informaci s que, en la primera, la clau est en els seus recursos materials i, en la segona, en els recursos humans i, en concret, en la selecci i processament de la informaci, que a la llarga, conforma diverses identitats.

Noves identitats. 

Melucci afirma que hi ha una expropiaci cultural i simblica per part del capitalisme actual a mans de les poltiques pbliques i dels mercats cada vegada ms voraos i aix enllaaria amb les ltimes teoritzacions sobre l aparici de les identitats com a assumpte poltic. El socileg catal Manuel Castells ha destacat recentment   l oposici entre identitat i globalitzaci est donant forma al nostre mn i a les nostres vides . Castells identifica tres tipus d identitats:


 Identitats legitimadores: introdudes per les institucions dominants per estendre i racionalitzar el seu poder d influncia front els actors socials.
 Identitats de resistncia: generades pels actors que es troben en posicions/condicions devaluades o estigmatitzades, per tant se solen basar en principis diferents o oposats als que impregnen les institucions. ;
 Identitats projecte: pretenen transformar les relacions humanes en el seu nivell ms fonamental, com el feminisme i l ecologisme, construint una nova identitat que redefinisca el seu paper en la societat.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112642" title="Lorenzo Bandini" nonfiltered="1109" processed="1108" dbindex="46154">

Lorenzo Bandini s un pilot de Frmula 1 nascut el 21 de desembre del 1935 a  Cyrenaica, Lbia. Va morir el 10 de maig del 1967. Va crrer per Ferrari i per Scuderia Centro Sud participant a un total de 42 grans premis, debutant el 18 de juny del 1961 al Gran Premi de Blgica corregut a Spa Francorchamps.

Va comenar la seva carrera com a pilot el 1957 amb un Fiat 1100 deixat i va aconseguir la seva primera victria destacada a la Mille Miglia italiana, al guanyar la seva categoria amb un Lancia Appia Zagato. A partir de llavors va competir a la Frmula Junior fins que al 1961 va ser convidat per Scuderia Centro Sud a participar a una carrera no puntuable pel campionat, a la que va acabar tercer. Va ser contratat per Ferrari per les segents temporades aconseguint resultats bastant bons.

Entre 1964 i 1966 va guanyar les 24 hores de Le Mans junt amb Ludovico Scarfiotti. Va tornar a la Scuderia Centro Sud per Ferrari el va tornar a cridar per ser el pilot numero 1 de l'escuderia, substituint a John Surtees a mitjants de la temporada de 1966.

Al 1964 Bandini va guanyar la seva primera i nica carrera al Gran Premi d'Austria al circuit de Zeltweg. Va participar tamb a altres proves de automobilisme amb Ferrari, destacant la Targa Florio al 1965 i les 24 hores de Daytona al 1967.

Al maig d'aquest any, a la disputa del Gran Premi de Mnaco, quan anava segon darrera de  Denny Hulme, va perdre el control del cotxe a la corba del port i es va estrellar. El  monoplaa va volcar i es va incendiar amb ell atrapat a l'interior. Va patir greus cremades i,  tres dies desprs, va morir per culpa de les lesions.

 Palmars .

 Millor classificaci al campionatdel mn :  4t al 1964;
 Punts conseguits al campionat del mn :  58;
 Curses :  42;
 Victries :  1;
 Podis :  8 (1 primer, 2 segons i 5 tercers);
 Poles :  1;
 Voltes rpides :  2;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112645" title="Vallvidrera" nonfiltered="1110" processed="1109" dbindex="46155">

El barri de Vallvidrera (possiblement de vallevitraria, per l'abundncia de vitriaria) forma part del Districte Sarri-Sant Gervasi de Barcelona, concretament al barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes. De fet, si b originriament va sser un terme independent, l any 1890 es va agregar al que era llavors municipi de Sant Vicen de Sarri, que en ser integrat a Barcelona el 1921, tamb va fer-hi entrar Vallvidrera. 

Emplaament geogrfic.
El seu nucli principal est situat al sud-est de la serra de Collserola sobre el colls de Vallvidrera (362 m) i de la Vinyassa (350 m), al mig de la carena que uneix els cims de Tur de la Vilana o Tur de Mont (438 m) i el Tibidabo (515 m) amb els de Tur d'en Cors (393 m) i Sant Pere Mrtir (384 m), davallant cap a l'oest fins als barris de les Planes, Mas Guimbau, Rectoret i Mas Saur. Cap a la banda est de la carena en direcci a Barcelona s estn fins als barris de Peu del funicular i la Font del Mont.

Histria.
L antic terme de Vallvidrera va estar vincular estretament amb la seva esglsia: Santa Maria de Vallvidrera. D aquesta temple es t la primera noticia registrada a l any 987 en un document on es refereix a l esglsia, pertanyent llavors a la parrquia de Valldoreix. En el segle XIII es constitu parrquia independent, aixecant-se l actual edifici entre el 1570 i el 1587 seguint l estil de gtic tard. Al segle XVII va ser restaurada, tancant-se al culte durant la Guerra Civil.

El 1355, la jurisdicci sobre Vallvidrera i Santa Creu d'Olorda fou venuda per les Pere el Cerimonis a Pere Desllor, i va retornar a la corona el 1385, aportant els habitants de Vallvidrera els diners necessaris. Sempre fou un nucli molt poc poblat i amb una poblaci ms aviat dispersa. A finals del segle XIX es convert en lloc d estiueig per als barcelonins i es varen construir nombrosos edificis, aix com alguns hotels. En 1864 es va inaugurar el pant de Vallvidrera amb les funcions de reserva d aigua potable per a l'aleshores municipi de Sarri, i el 1906 el Funicular de Vallvidrera. El 1890 Vallvidrera va deixar de ser un municipi independent en agregar-se a Sarri, que el 1921 es va incorporar a Barcelona.

El 1991 es varen inaugurar els tnels de Vallvidrera que, travessant la serra de Collserola, uneixen la ciutat de Barcelona amb la comarca del Valls Occidental.

Referncies.


Enllaos externs.
 Visiteu el  per a ms informaci sobre l'etimologia de Vallvidrera;
 Web del Districte de Sarri-Sant Gervasi;
 Web del Parc de Collserola;
 Mapa de Collserola. Itineraris a peu i rutes en bicicleta per Collserola.

Bibliografia.
BALARI i JOVANY, Josep. Orgenes Histricos de Catalua. Barcelona: Ed. Establecimiento Tipogrfico de Hijos de Jaime Jeps, 1899. 751 p.
SALLENT I GOTS, Lloren. Histria documentada del poble i parrquia de Santa Maria de Vallvidrera. Vallvidrera: Ed. Parrquia de Santa Maria de Vallvidrera, 1916. 368 p.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112647" title="Adobe Photoshop" nonfiltered="1111" processed="1110" dbindex="46156">
L'Adobe Photoshop o simplement Photoshop, s un editor de grfics desenvolupat i puplicat per Adobe Systems. s l'actual lder de mercat per a mapes de bits comercials i manipulaci d'imatges, juntament amb l'Adobe Acrobat, s un dels programes ms conegut d'Adobe Systems. s considerat l'estndard industrial en moltes feines relacionades amb l's d'elements visuals. El programa es troba disponible per a Mac OS, Mac OS X i Microsoft Windows; les versions superiors al Photoshop 9.0 tamb es poden fer servir amb altres sistemes operatius de Linux fent servir programari tal com CrossOver Office.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112652" title="Cambra de gas" nonfiltered="1112" processed="1111" dbindex="46157">

La cambra de gas s un local hermticament tancat on hom injecta gasos txics o asfixiants per a provocar la mort. Fou utilitzada en el camps de concentraci nazis per exterminar persones (el gas emprat en aquest cas fou l'anomenat Zyklon B) i com a mtode d'execuci per a condemnats a la pena de mort. .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112657" title="Partit de la Nacion Occitana" nonfiltered="1113" processed="1112" dbindex="46158">

El Partit de la Nacion Occitana (fins el 2004: Partit Nacionalista Occitan) (PNO) s un  partit poltic occit, fundat a Nia el 1959 per Francs Fontan (1929-1979), inspirat pel FLN algeri. Fou fundat com a un partit de caire independentista, amb diverses influncies marxistes i llibertries. Sempre ha estat redut i poc conegut en l'opini pblica occitana per ha exercit una certa influncia sobre el desenvolupament de l'occitanisme poltic. El seu rgan oficial s el bilnge Lo Lugarn, fundat el 1971 i editat a Agen.

 Histria .
Fontan el bast com a formaci independentista i etnista, que proposava la uni de les classes occitanes per a l alliberament nacional en un vague etnicisme d'insipiraci marxista i llibertria. El seu eco social i militncia  ja eren redudes d entrada, i aviat entraria en crisi perqu, en donar suport als independentistes algerians, indirectament, el donava a Charles de Gaulle. Aquest fet permetr que tant Robrt Lafont com certs secors eixits de l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) prenguin ms protagonisme poltic. El 1961 Fontan va compondre Etnisme, vers un nacionalisme humanista, on afirma que l estatitzaci i independncia de totes les tnies havia d estar associada amb una entesa internacional, on la llengua decidiria el criteri d'tnia i naci. El 1969 compondr La llengua occitana dins la lluita per l alliberament nacional, on afirma que la llengua materna considerada com a l ndex sinttic de la naci, ha de ser purificada de  tota aportaci estrangera. I pel que fa als immigrants, els restaven tres solucions: retorn al pas d origen, quedar-se com a estrangers o quedar-se i acceptar la llengua del pas.

El partit, per, tindr posicions contradictries. Per una banda, un membre del PNO fou empresonat per donar suport al FLN. 

Per altra banda, el PNO va evolucionar vers un marxisme-leninisme tercermundista, per, que no li va fer guanyar adeptes i fins i tot pat l'escissi del Comitat Socialista Occitan d'Alliberament dirigit per Pire Maclouf. La seva participaci poltica va llanguir aleshores. 

Francs Fontan va morir el 1979 i fou substitut per Jaume Ressaire. Des dels anys 1980, el PNO ha abandonat progressivament la seva orientaci marcadament revolucionria. Avui el seu president Jaume Ressaire reivindica una orientaci privilegiant una unitat terica entre nacionalistes de diversos orgens poltics, per rebutjant els extremistes de dretes i d'esquerres.

Molt de temps el PNO rebutj participar a les eleccions regionals franceses, cosa que els va marginar encara ms en profit del Partit Occit, que en va treure profit. Noms a les eleccions europees del 2004 va participar en la Liste Occitanie, Catalogne, Pays Basque amb Christian Lacour, per amb uns resultats insignificants 

 Enlla .
 Pgina oficial ;


 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112660" title="Demtic" nonfiltered="1114" processed="1113" dbindex="46159">
El terme demtic es refereix tant a la calligrafia que segu al hiertic en l Antic Egipte com a l ltima etapa de l idioma egipci, que se solia escriure amb l alfabet demtic. Desprs de la seva introducci, el hiertic se segu usant per motius religiosos, i el demtic s us amb fins econmics i literaris.

Es va comenar a usar al voltant del 660 aC i es convert en l escriptura dominant de l Antic Egipte a prop del 600 aC. A inicis del segle IV comen a ser reemplaat per l'idioma grec; l ltim s que es recorda s en l any 451 dC, sobre les parets del temple de File.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112661" title="Hiertic" nonfiltered="1115" processed="1114" dbindex="46160">
L escriptura hiertica va sorgir quan els escribes havien d'escriure molts "llibres" i aquesta "nova forma" d'escriptura permetia als escribes de l Antic Egipte escriure rpid, simplificant els jeroglfics. Era molt difcil d'escriure hierticament ja que s'havia d'entendre i interpretar-la ja que eren jeroglfics "desfigurats". Era l escriptura de l administraci i d s religis (la paraula prov del Grec hieros=sagrat).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112681" title="Peix papallona afric" nonfiltered="1116" processed="1115" dbindex="46161">

El peix papallona afric, o d'aigua dola (Pantodon buchholzi) s l'nica espcie de la famlia Pantodontidae, dins de l'ordre Osteoglossiformes. No est relacionat amb el peix papallona d'aigua salada.

 Hbits .
El peix papallona afric s un especialitzat caador de superfcie, capa de respirar grcies a una bufeta natatria ben irrigada pels vasos sanguinis. Els seus ulls estan entrenats per a la superfcie i la seua boca adaptada per a capturar les petites preses que s'hi moguin. Si pot agafar velocitat a l'aigua, pot saltar petites distncies i planejar per la superfcie per a fugir dels depredadors. Quan planeja mou les aletes pectorals grcies a l'ajuda d'uns desenvolupats msculs pectorals, i per aix rep el qualificatiu de papallona. Els sexes es diferencien per una aleta anal de vora irregular en el mascle i recta en la femella.
La seua dieta consisteix primriament de petits insectes i peixos de mida inferior a ell i alevins.

 Distribuci .
El peix papallona afric es troba en aiges tranquilles de l'frica occidental, on les temperatures oscillen entre els 22 i 30 C. Es troben habitualment en rees de poca o nulla corrent amb gran quantitat de fullaraca a la superfcie on poder amagar-se. S'observen amb freqncia al llac Txad, a la conca del riu Congo, al llarg de la part baixa del Nger, al Camerun, a l'Ogooue i a la part alta del Zambezi. Tamb s'han vist exemplars en el delta del Nger, a l'Ogun inferior i a la part baixa del riu Cross.

 Domesticaci .
La majoria dels peixos que es comercialitzen es capturen en el medi natural, si b s possible reproduir-los en captivitat si es cuiden adequadament en aquaris de com a mnim uns 100 litres. Cal que estigui ben tapat al damunt perqu no en surtin saltant. Prefereixen aquaris ben plantats, especialment amb fulles aprop de la superfcie, on poden amagar-se i aix reduir l'estrs. Pel que fa a l'aigua, es recomana una temperatura entre 24 i 30 C, un pH al voltant de 6.5 i una baixa alcalinitat. Ats que s una espcie carnvora, cal alimentar-la amb insectes, petits peixos o artmies. Ocasionalment pot menjar aliment en flculs, per no en pot sobreviure exclusivament. Pot arribar a crixer fins a uns 10 cm. No hauria de tenir-se amb peixos que puguin rosegar les aletes dels altres o b que siguin agressius.

Enllaos externs.
 Informaci en el FishBase ;
 LiveAquaria ;
 Informaci a DrPez ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112683" title="Text expositiu" nonfiltered="1117" processed="1116" dbindex="46162">
Un text expositiu s el text que t intenci de transmetre coneixement amb fins essencialment didctics, de manera que el receptor s'informi de la matria de qu tracta amb senzillesa i cercant l'objectivitat.

 L'estructura del text expositiu .

En la comprensi d'un text expositiu intervenen l'organitzaci de la informaci i la forma d'exposar-la, i, lgicament, els coneixements previs sobre el tema exposat per part del destinatari. 

L'estructura habitual d'un text expositiu (explicatiu o informatiu) comprn tres parts: introducci, desenvolupament i conclusi.

 Presentaci: es presenta el tema, la seva importncia, els objectius, fonts documentals, etc. La introducci sol constituir el primer pargraf del text.

 Desenvolupament: es va exposant la informaci del tema de manera clara i ordenada. s la part central del text. L'estructura ordenada i les relacions lgiques dels continguts sn fonamentals en aquests tipus d'escrits. Hi pot haver exemples, comparacions, ancdotes...

 Conclusi: resum de les idees principals que s'han exposat o la opini personal. Hi apareixen frmules tpiques de cloenda.

Altres recursos estructurals que poden tenir els textos expositius sn: el ttol (referncia breu sobre el tema), citacions de fonts de documentaci, altres suports informatius (illustracions, esquemes, grfics, etc.).

 Tipus de text expositiu .

Les formes d'exposici sn omnipresents en els mbits de la cincia, la tcnica i l'ensenyament.

Es poden establir sis tipus diferents de missatges expositius:

 text cientificotcnic especialitzat, propi dels especialistes d'una matria; ;

 text de semidivulgaci, adreat a un pblic universitari o amb uns certs coneixements del tema; ;

 text de divulgaci, dirigit a un ampli sector de la societat; ;

 text cientfic pedaggic, propi de l'educaci, llibres de text, etc.; ;

 text d'investigaci, del tipus tesi doctoral o similar; ;

 text cientfic oficial, informes d'equips investigadors. ;

Encara que habitualment sn textos escrits, tamb poden presentar la modalitat oral.


 Caracteritzaci dels textos expositius .

La llengua del text explicatiu ha de tendir cap a la mxima claredat. Per aix, la sintaxi ha de ser senzilla i el lxic clar i precs (en la modalitat divulgativa, tanmateix, no s'abusar de la terminologia que ser emprada en la modalitat especialitzada).


 Trets determinants .

Tot i que no es poden establir un trets determinants, s hi ha unes certes regularitats:

 l'objectivitat en l'explicaci: oracions en tercera persona; ;

 hi abunden oracions subordinades de relatiu i aposicions, ja que permeten afegir informaci secundria; ;

 el temps verbal caracterstic s el present d'indicatiu, per la seva atemporalitat; ;

 la selecci de substantius i verbs t en compte els criteris de claredat i precisi, per evitar ambigitats; ;

 hi ha nombroses nominalitzacions, tant d'accions com de processos o estats, ja que permeten la sntesi i l'abstracci de la informaci. ;

 els adjectius sn neutres, aporten matisos especfics i precisos ;

 la cohesi lxica queda garantida per la repetici de paraules, la utilitzaci d'hipernims i hipnims i mots de la mateixa famlia. ;

 els connectors tenen un paper important, sobretot els que estableixen relacions lgiques i els que concreten o matisen. ;




 Temtica .

Pel que fa a la progressi temtica, el models ms utilitzats sn el tema derivat (es parteix d'un tema que es va dividint en subtemes) i la progressi lineal (el comentari d'un tema porta a un nou tema i aix successivament).

----
Externament els textos expositius s'organitzen en pargrafs, en funci de la progressi temtica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112691" title="Sa Foradada" nonfiltered="1118" processed="1117" dbindex="46163">



Sa Foradada (en qualcuns llocs tamb anomenada Na Foradada o La Foradada) s una pennsula de la Serra de Tramuntana de Mallorca que es troba situada en el terme municipal de Dei.

Rep aquest nom perqu t un forat visible des de diversos punt de la Serra.



s especialment hermosa la panormica que se'n veu des del mirador de Son Marroig, on a l'hora de la posta de sol s'hi reuneix un bon grup de gent a admirar una visi que resulta colpidora.

Anecdotari.

L'Arxiduc Llus Salvador, en comprar la finca de Son Marroig (que incloa la pennsula de Sa Foradada) va ser alertat per alguns que havia pagat un preu abusiu. Ell va respondre que amb tot el que n'havia donat no n'hi havia ni per comprar el forat de Sa Foradada.

L'Arxiduc feu la carretera que uneix Son Marroig amb Sa Foradada i un petit port per a poder aturar-s'hi amb el seu vaixell Nixe.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112694" title="Beatritz de Dia" nonfiltered="1119" processed="1118" dbindex="46164">


Beatritz de Dia, coneguda com a Comtessa de Dia (finals del segle XII - mitjans del segle XIII) fou una trovadora occitana de la qual n'han pervingut alguns poemes, per de la seva vida se'n sap molt poc, ja que no sn diversos els personatges histrics documentats que podrien correspondre a aquesta trobadora.

Fou filla del Comte Isoard II de Dia, una ciutat sobre el riu Droma, en el comtat de Provena. I fou esposa de Guillem o Gilhem de Poitiers o Peiteu, comte de Viennois, tot i que sembla ser que estava enamorada de Riambau D'Aurenja. 

 Obres conegudes .
 "A chantar m'er de so q'ieu non volria";
 "Ab joi et ab joven m'apais";
 "Estat ai en greu cossirier";

 "A chantar m'er de so qu'eu no volria"  .
La seva can "A chantar m'er de so qu'eu no volria", s l'nica pea trovadoresca d'autoria femenina la msica de la qual sobreviu intacta. 

Aquesta s la transcripci moderna de la can. El text en llengua provenal:



 Les trobairitz .
A l'edat mitjana es desenvolupa a l'interior dels castells una cultura de msica, poesia i joc especialment rica a Occitnia. Destac un bon nombre de trobadors que feien composicions poeticomusicals en qu l'amor era, gaireb sempre, el tema central. La histria, per, ha oblidat un bon nombre de poetesses occitanes d'aquell segle, conegudes com a trobairitz, i que han deixat poesies amoroses que sorprenen pel seu realisme i les referncies directes a l'amor carnal.

Aix, la idea de qu l'amor corts expressava un sentiment platnic no s del tot certa, car les canons de les trobairitz eren ben explcites, com per exemple aquest poema de Beatritz de Dia, que parla sense embuts:

B voldra mon cavaller;
tenir un vespre en els meus braos nu,;
que ell es tingus per feli;
sols que li fes de coix...;
Bell amic amable i bo,;
quan us tindr en el meu poder?;
i que jagus amb vs un vespre;
que us dons un bes amors.;
Sapigueu que tindria un gran desig;
que us tingus en lloc del marit.;
Tan sols que em concedssiu;
de fer tot el que jo voldria.;


 Referncies .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112695" title="Literatura clssica" nonfiltered="1120" processed="1119" dbindex="46165">
La literatura clssica avui dia es considera aquella escrita en grec antic o en llat i que forma part del canon occidental. No s'ha de confondre amb els clssics nacionals, aquelles obres considerades modliques per cada pas o aquells llibres que sobreviuen al pas del temps ni amb el perode del Neoclassicisme. El concepte engloba, per tant la literatura grega i la literatura llatina, excloent les obres de la Grcia moderna.

Aquesta literatura t molts trets en com, perqu l'Antiga Roma imitava i aprenia dels models grecs i compartien una mateixa cosmovisi, la de l'hellenisme.  

La majoria d'obres glossen les aventures de grans herois, seguint el model d'Homer. Pel que fa al teatre, predomina la tragdia, amb grans cicles de sagues i temes comuns, tot i que hi ha una tradici cmica gens menyspreable, com per exemple les comdies de Plaute. A Roma van aparixer gneres poc conreats a Grcia, com ara la retrica o la literatura didctica.

 Vegeu tamb .
Fundaci Bernat Metge;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112696" title="Ran Mouri" nonfiltered="1121" processed="1120" dbindex="46166">


Ran Mouri s l'amiga de tota la vida d'en Shinichi Kudo, protagonista de la srie d'anime Detectiu Conan i no pot evitar preocupar-se quan s'involucra en casos perillosos.



L'ltim dia que el veu t un mal presagi, per en Shinichi no li fa cas. La Ran no l'ha tornat a veure, i est molt preocupada. De totes maneres, el seu nou "company de pis", en Conan Edogawa, s un nen molt espavilat i simptic, que li fa pensar en en Shinichi a la seva edat.

La Ran creu que al seu amic (i enamorat) li ha passat alguna cosa terrible, per no hi ha manera de posar-s'hi en contacte. Li truca de tant en tant i, fins i tot, se li acuden idees estrafolries com ara que en Conan i en Shinichi siguin la mateixa persona!!














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112700" title="Aimeric de Peguilhan" nonfiltered="1122" processed="1121" dbindex="46167">
Aimeric de Peguilhan (c.1175 - c. 1230 a Itlia) fou un trobador occit nascut a Peguilhan (localitat situada vora Sent-Gauden).

Fill d un mercader de teixits, el seu primer mecenes fou Ramon V de Tolosa i desprs el seu fill Ramon VI de Tolosa. Visqu a Catalunya un cert temps sota la protecci de Guillem de Bergued
Hagu d abandonar la regi davant l amenaa de la croada albigesa i es despla al nord d Itlia cap al 1212 on s hi va estar deu anys. Es creu que tenia una amant a Tolosa de Llenguadoc, motiu pel que va tornar un altre cop.

 Vida d'Aimeric de Peguilhan .

N Aimerics de Peguillan si fo de Tolosa, fils d un borges qu era mercadiers, que tenia draps a vendre. Apres cansos e sirventes, mas molt mal cantava. Et enamoret se d una borgesa, soa visina. Et aquella amors li mostret trobar. Et fetz de leis maintas bonas cansos. E mesclet se ab lui lo marritz de la domna e fetz li desonor. E N Aimerics si s en venget, qu el lo feri d una espaza per la testa. Per que.l covenc ad issir de Tollosa e faidir. Et anet s en en Cataloigna. E.N Guillems de Berguedam si l acuilli; et enansset lui en son trobar, en la premiera canson qu el avia faita. Et fetz lo joglar, qu el li det son pallafre e sos vestirs. E presentet lo al rei Anfos de Castella, que.l crec d arnes e d onor. Et estet en aquellas encontradas lonc temps. Puois s en venc en Lombardia, on tuich li bon ome li feron gran honor. Et en Lombardia definet.

 Bibliografia .

Se sap que compongu al menys cinquanta obres, de les quals noms sis ens han arribat amb msica:

Atressi m pren com fai al jogador;
Cel que s'irais ni guerrej' ab amor;
En Amor trop alques en que m refraing ;
En greu pantais m'a tengut longamen;
Per solatz d'autrui chan soven;
Qui la vi, en ditz;

Enllaos externs.
 (en catal);
Article: Aimeric de Peguilhan. Grove Music Online (en angls   cal subscriure s);
Informaci de Aimeric de Peguilhan (en francs);
Informaci a medieval.org (En angls);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112702" title="Techno" nonfiltered="1123" processed="1122" dbindex="46168">
El techno o tecno s un estil de msica electrnica creada a final dels anys 70, per adquir la mxima popularitat als 90. s una evoluci del rock progressiu, per t unes melodies ms electrniques i uns ritmes ms durs i obsessius. Utilitzaci d instruments electrnics, com sintetitzadors i samplers.

No utilitza l estructura d una can, sin que s estructurat de manera repetitiva, per a maximitzar l efecte ballable de la msica. 

Actualment, el tecno ha modificat melodies clssiques, barrejant-les amb ritmes DJ. A les discoteques utilitzen la tcnica de barrejar el rap i el house.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112703" title="Wilhelm Rntgen" nonfiltered="1124" processed="1123" dbindex="46169">


Wilhelm Conrad Rntgen ( Lennep, Prssia 1845 - Munic, Alemanya 1923 ) fou un fsic alemany descobridor de la radiaci electromagntica en longitud d'ona, origen dels raigs X, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1901. 

Biografia.
Nascut el 27 de mar de 1845 a la ciutat de Lennep, en aquells moments Prssia, fill d'un teixidor. La seva famlia va emigrar als Pasos Baixos quan ell tenia tres anys. Va estudiar educaci primria a l'Institut Martinus Herman van Doorn, per posteriorment assistir a la Utrecht Technical School, d'on fou expulsat per realitzar una caricatura d'un dels seus professors, acte que va negar haver coms. 

El 1865 va assistir a la Universitat d'Utrecht ampliant els seus estudis d'enginyeria mecnica a la Universitat Politcnica de Zuric, i doctorant-se el 1869.

Investigaci cientfica. 
El 1874 va iniciar la seva tasca docent realitzant conferncies a la Universitat d'Estrasburg i el 1875 fou nomenat professor de l'Acadmia d'Agricultura de Hohenheim, Wurtemberg. El 1876 va retornar a Estrasburg com a professor de Fsica i el 1879 fou nomenat cap del departament de fsica de la Universitat de Giessen. Des d'aquesta universitat pass a ser fsic en cap de la Universitat de Wrburg l'any 1888 i el 1900 ho fou de la Universitat de Munic a petici del govern de Baviera.

El 8 de novembre de 1895 descobr els Rajos X, inicialment anomenats rajos Rntgen. El 5 de gener de 1896 els diaris austracs es feren ress del descobriment, sent, a partir d'aquell moment, els Rajos X aplicats a tots els camps de la medicina. 

Grcies al seu descobriment el 1901 fou guardonat amb el primer Premi Nobel de Fsica. El premi es va concedir oficialment: en reconeixement dels extraordinaris serveis que ha brindat per al descobriment dels notables raigs que duen el seu nom. Rntgen va donar la recompensa monetria a la seva universitat, i de la mateixa manera que Pierre Curie faria diversos anys ms tard, va rebutjar registrar qualsevol patent relacionada al seu descobriment per raons tiques. Inicialment batejats amb el seu nom, Rntgen va rebutjar que el dugussin per la qual cosa fou adoptat el nom de raigs X.

Rntgen mor el 10 de febrer de 1923 a la seva residncia de Munic.

Reconeixements.
L'any 1928 fou establerta una unitat de mesura de l'exposici a la radiaci en honor seu: la unitat roentgen.

El 15 d'abril de 1991 fou nomenat l'asteroide (6401) Roentgen en honor seu per Carolyn S. Shoemaker, Eugene M. Shoemaker i David H. Levy.

El novembre de 2004 fou nomenat en honor seu l'element qumic Roentgueni (Rg).

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1901;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112704" title="Bernart de Ventadorn" nonfiltered="1125" processed="1124" dbindex="46170">

Bernart de Ventadorn (vers 1130-1145 - vers 1190-1200), tamb conegut com Bernart de Ventadour, fou un popular trobador, compositor i poeta provenal.

Biografa.

Segons el trobador Uc de Sant Circ (1217?-1253?), Bernart era possiblement fill d un forner del castell de Ventadour (Ventadorn) a Corresa, al Llemos francs. Altres fonts, un poema satric escrit per un contemporani ms jove, Peire d'Alvernha, indica que era fill d un criat, un soldat o un forner, i la seva mare tamb era criada o fornera. De l'evidncia en el poema juvenil de Bernart, El temps vai i veuen i vire, molt probablement va aprendre l'art de cantar i d'escriure del seu protector, el vescomte Eble III de Ventadorn.

Va compondre els seus primers poemes a l'esposa del seu patr, Margarida de Turenne. Forat a deixar Ventadour desprs d'enamorar-se de Margarida, va viatjar a Montluon i a Tolosa de Llenguadoc, i va seguir eventualment Elionor d'Aquitnia a Anglaterra i a la cort dels Plantagenet; l'evidncia per a aquesta associaci i aquests recorreguts ve principalment dels seus propis poemes. Posteriorment Bernart va tornar a Tolosa, on Ramon V de Tolosa, el va emprar; desprs va anar a Dordonya, on entr en el monestir cistercenc de Dalon. Molt probablement va morir all.

Llegat.

Bernart s nic entre els compositors seculars del segle XII per la quantitat de la seva msica que ha sobreviscut: dels seus 45 poemes, 18 tenen la seva msica intacta, una circumstncia inusual per a un trobador (la msica dels trobadors tenien una probabilitat ms alta de sobreviure, atribuda generalment a que ells van sobreviure a la croada albigesa, que va dispersar els trobadors i va destruir moltes de les seves fonts). La seva obra data probablement d entre 1147 i 1180 i va escriure en provenal. Bernart s acreditat sovint per ser la influncia ms important en el desenvolupament de la tradici dels trobadors en el nord de Frana, ja que all ho coneixien b, les seves melodies van circular extensament i els primers compositors trobadors semblen haver-lo imitat. La majoria dels seus poemes sn amorosos. Es diferencia d'altres autors de l'poca per la manera ms personal de mostrar els seus sentiments. El reconeixement a la seva obra va arribar fins al romanticisme.

 
 Extrach .



Lo tems vai e ven e vire
Per jorns, per mes e per ans,
Et eu, las  no.n sai que dire,
C'ades es us mos talans.
Ades es us e no.s muda,
C'una.n volh e.n ai volguda,
Don anc non aic jauzimen.

Pois ela no.n pert lo rire,
E me.n ven e dols e dans,
C'a tal joc m'a faih assire
Don ai lo peyor dos tans,
- C'aitals amors es perduda
Qu'es d'una part mantenguda -
Tro que fai acordamen...





Enllaos relacionats.

Obres completes a http://www.trobar.org/;

Notes i discografia a http://www.allmusic.com/cg/;

 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112706" title="Stuart Lewis-Evans" nonfiltered="1126" processed="1125" dbindex="46171">
Stuart Lewis-Evans  s un pilot de Frmula 1 nascut a Luton (Anglaterra). Va morir a East Grinstead, Sussex (Anglaterra) l'any 1958.

Va debutar a la Frmula 1 al Gran Premi de Mnaco el 19 de maig de 1957 corrent amb l'escuderia Vanwall a la que no abandonaria en la seva trajectria a la frmula 1. En aquest gran premi va aconseguir un quart lloc final , que va ser la millor classificaci que va assolir en tota la temporada.

L'any segent, 1958, va crrer tota la temporada sencera, amb un tercer lloc als grans premis de Blgica i Portugal i un quart al gran premi de casa seva Gran Bretanya com a millors resultats.
Per desgrcia, a l'ltim gran premi de la temporada que es corria per primera vegada (i ltima) al Marroc va tenir un fatal accident del que va morir sis dies desprs.

 Palmars .
  Curses : 14;
  Podis : 2 (2 tercers);
  Poles : 2;
  Punts al campionat del mn de pilots : 16;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112707" title="Marcabru" nonfiltered="1127" processed="1126" dbindex="46172">
Marcabru fou un trobador que va viure en el segle XII; la seva activitat potica pot situar-se aproximadament entre els anys 1130 i 1150. 

Era originari de la regi de Gascunya i d'extracci humil. Sembla que es va dedicar professionalment a la poesia, exercint com a joglar de les seves prpies composicions. Fou protegit del tamb trobador i poders senyor feudal Guillem X d'Aquitnia, fill del tamb trobador Guillem IX de Poitiers, i d Alfons VII de Castella i Lle, en la cort del qual va romandre durant uns deu anys. Encara que es conserven dues vides de Marcabr amb prou feines aporten dades biogrfiques rellevants. Va rebre l'lies de Panperdut a causa d'un sirvents que li va dirigir un tal Aldrics de Vilar, al que Marcabr va respondre amb igual o major virulncia. 

Es conserven 42 poemes seus. La seva obra es caracteritza pel to moralista: es queixa contnuament de la corrupci dels costums, del triomf del fals'amor (fals amor) sobre el fi'amor (amor corts). Era coneguda el seu misognia. s una obra difcil, no per la seva adscripci al trobar clus, sin per la seva relaci amb la poesia popular de l'poca, per complet desconeguda en els nostres dies.   

 Enllaos externs .

Obres completes;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112715" title="Partit Socialista" nonfiltered="1128" processed="1127" dbindex="46173">

 Pasos Catalans .

 Partit dels Socialistes de Catalunya;
 Federaci Catalana del Partit Socialista Obrer Espanyol;
 Partit Socialista Popular catal;
 Partit Socialista de Catalunya-Congrs;
 Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament;

 Partit dels Socialistes de les Illes Balears;
 Federaci Socialista Balear del Partit Socialista Obrer Espanyol;

 Partit Socialista del Pas Valenci;

 Partit Socialista de les Illes;
 Partit Socialista de Mallorca;
 Partit Socialista de Menorca;

 Partit Socialista Unificat de Catalunya;
 Partit Socialista Unificat de Catalunya viu;

 Partit Socialista d'Alliberament Nacional;
 Partit Socialista d'Alliberament Nacional-Provisional;

 Partit Socialista Valenci;

 Europa .
 Partit Socialista Europeu;
 Partido Socialista (Portugal);
 Partit dels Socialistes de Galcia;
 Partit Socialista (Frana);
 Partit Socialista dels Treballadors (Luxemburg);
 Partit Socialista d'Andalusia;
 Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra;
 Partit Socialista Obrer Espanyol;
 Partit Socialista (Pasos Baixos);
 Partit Socialista Itali;

 Amrica .
 Partido Socialista - Frente Amplio (Equador);

Vegeu tamb.
 ;
 Socialisme;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112723" title="Rosina de Pira" nonfiltered="1129" processed="1128" dbindex="46174">
Rosina de Pira s una cantant de canons tradicionals en occit, originria d'una vila dels voltants de Tolosa de Llenguadoc. s coneguda com l Oum Khalsoum occitana. Durant els anys setanta va recrrer Occitnia amb la seva filla Martina cantant les reivindicacions occitanistes a Larzac, Aviny o Montsegur, i fou una de les fundadores de la casa discogrfica occitana Revolum. Ha viatjat a Marroc i al Jap amb les seves filles Martina i Clara. Va rebre dos cops el gran premi internacional del disc de l'Academia Charles Cros.

 Obres .
 Rosina e Martina de Pira (1974);
 Canons de femnas (1979);
 I (1981);
 Trobadors (1983);
 Nadal encara (1985);
 Arija o mon pas (1990);
 Anuit (1992);
 Gospel d'Oc Sul viu (2003);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112725" title="Aeroport d'Alacant ? l'Altet" nonfiltered="1130" processed="1129" dbindex="46175">

L'Aeroport d'Alacant, (IATA: ALC; ICAO: LEAL), el nom inicial del qual era L'Altet, est situat a 9 km d'Alacant, dins del terme municipal d'Elx. Per la seua situaci, aquest aeroport dna servei a una gran part del Pas Valenci i Mrcia. Tradicionalment ha tingut un important trnsit xarter, actualment la major part del trnsit s regular i internacional.

Actualment (setembre 2006) est en procs d'ampliaci per a duplicar la seua capacitat. 

En 2004 aquest aeroport va rebre a 8.571.144 passatgers i va gestionar 6.306 tones de crrega.

 Infraestructures .
Aquest aeroport disposa de les segents infraestructures:
 1 pista de 3.000 metres;
 1 terminal de passatgers;
 42 mostradors de facturaci ms un per a equipatge especial;
 13 portes d'embarcament, 5 amb finger;
 zona comercial;
 sala VIP;
 9 cintes en hipdrom per a la recollida d'equipatge;
 27 posicions de estacionament d'aeronaus en plataforma;

 Companyies aries .
 Aer Lingus (Cork, Dubln);
 Air Algerie (Oran);
 Air Berlin (Berln, Colnia/Bon, Dsseldorf, Hamburg, Mnster, Paderborn);
 Air Europa (Bilbao, Pars Orly, Santiago de Compostella);
 Air Finland (Helsinki);
 Avianca (Bogot);
 Bmi British Midland (Londres-Heathrow);
 Bmibaby (Birmingham, Cardiff, Durham Tees valley, Manchester, Nottingham);
 British Airways;
 British Airways per GB Airways (Londres-Gatwick);
 Easyjet (Basilea, Belfast, Bristol, Dortmund, Edimburg, Ginebra, Glasgow, Liverpool, Londres-Gatwick, Londres-Luton, Londres-Stansted, Newcastle);
 Flybe (Birmingham (UK), Exeter, Norwich, Southampton);
 Flyglobespan (Edinburgh, Glasgow);
 Helvetic Airways (Zuric);
 Iberia (Barcelona, Madrid);
 Iberia per Air Nostrum (Astries, Bilbao, Santander, Santiago de Compostella, Sevilla, Vigo);
 Jet2 (Blackpool, Leeds/Bradford, Manchester (UK));
 Monarch Airlines (Birmingham (UK), Londres-Gatwick, Londres-Luton, Manchester (UK));
 Scandinavian Airlines System (Bergen, Kristiansand, Oslo, Stavanger, Trondheim);
 Spanair (Barcelona, Gran Canria, Madrid, Tenerife Sud);
 Sterling Airlines (Copenhagen, Gteborg, Oslo, Estocolm);
 Thomas Cook Airlines (Blgica) (Brusselles);
 Thomsonfly (Bournemouth, Coventry, Doncaster-Sheffield, Manchester (UK));
 Transavia (Amsterdam, Rotterdam);
 Aerlingus;

 Codis internacionals .
 Codi IATA: ALC;
 Codi ICAO: LEAL;

 Enllaos externs .
Pgina Web oficial de l'aeroport;
Renders Nova Terminal;
Aeroport d'Alacant a Google Maps;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112734" title="La Talvera" nonfiltered="1131" processed="1130" dbindex="46176">
La Talvera  s una associaci occitana creada el 1979 per a ajudar a pagar les recerques etnomusiclogiques de qualsevol persona que intenti salvar i revaloritzar la msica tradicional, el grup La Talvera ha format molt temps un grup on tothom podia explorar el repertori tradicional. Desprs dels anys 90 l'orquestra es professionalitz, per a prendre ms o menys la forma actual : Daniel Loddo, autor i compositor, cantant i acordi, Cline Ricard al cant, flauta i gralla, Fabrice Rougier al clarinet, Serge Cabau o Thierry Rougier a la percussi, Paul Goillot al gimbri (instrument de corda) i als teclats. Actualment La Talvera, s un grup, de segur de msica occitana, per d estil molt variat: ni ragga, ni "world", ni exclussivament tradicional, amb un repertori ample enriquit pels encontres amb msics del Massilia Sound System, i altres improvissadors brasilers. Occitana, per tamb mediterrnia, tradicional i contempornia, la msica de La Talvera s oberta al mn.

 Projectes .

 Collecci memries sonores: s un recull de llibres, cd i cassettes amb patrimoni occit divers, com ara canons, tradicions, creences populars... Compren unes 60 obres.

 Collecci Virolet: s un recull de canos infantils i contes per a nens.

 Collecci Actes de colloque: est compost per diferents xarrades i actes duts a terme per l'associaci.

 Collecci Cosina Nostra (Cuna nostra): recull de receptes tpiques occitanes.

 Collecci La Talvera: s unicament musical, cont canons tradiconals i de nova factura.

 Discografia .
Fa res o re fa (1993);
Canons del silenci (1996);
Danadas (1996);
Turlutut (1997), canons infantils tretes tant del patrimoni occit com de creacions contempornies.
Pampaligossa (1999);
Faguem ribta (2000);
Pble mon pble (2003);
Quincarelet (2005);
Cants e musicas del pas de Lodeva (2006);
Bramads (2007);
Referncies.
 Association CORDAE/La Talvera - Catalogue : Collection "La Talvera"

Enllaos externs.
 Pgina Oficial de La Talvera;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112735" title="Alexandre de Hessen-Darmstadt" nonfiltered="1132" processed="1131" dbindex="46177">

Alexandre de Hessen-Darmstadt, prncep de Hessen-Darmstadt (Darmstadt 1823 - 1888). Prncep de Hessen-Darmstadt amb el grau d'altesa que fund la branca cadet dels Battenberg que encara avui perdura.

Nascut a la ciutat de Darmstadt, capital del gran ducat de Hessen-Darmstadt, el dia 15 de juliol de l'any 1823 sent fill del gran duc Llus II de Hessen-Darmstadt i de la princesa Guillemina de Baden. Alexandre era nt per via paterna del gran duc Llus I de Hessen-Darmstadt i de la princesa Llusa de Hessen-Darmstadt i per lnia materna del prncep Carles Llus de Baden i de la princesa Amlia de Hessen-Darmstadt.

Des del moment del seu naixement, la vida del prncep Alexandre estigu envoltada d'escndols. Molts foren els rumors que circularen sobre la paternitat del nounat, la rumorologia afirmava que Alexandre i la seva germana, la princesa Maria de Hessen-Darmstadt, eren fill del bar Augustus Senarxlens.

Alexandre segu la tradici marcial de la famlia dels Hessen i ingress a l'exrcit rus. Aviat destac com un prometedor home d'armes fins que comen a circular el rumor d'un enamorament del prncep alemany amb la comtessa Jlia von Hauke. Jlia era una aristcrata d'origen alemanopolons que servia com a dama de companyia de la germana d'Alexandre, Maria de Hessen-Darmstadt, que havia esdevingut tsarina de Rssia al casar-se amb el tsar Alexandre II de Rssia. 

El matrimoni entre el prncep Alexandre i la comtessa Jlia von Hauke era considerat com un matrimoni morgantic o desigual. Les conseqncies d'un matrimoni desigual comportarien la renncia immediata dels drets dinstics del prncep Alexandre i de la seva descendncia, aix com, la prohibici d'emprar qualsevol ttol de la Casa de Hessen-Darmstadt per part de la muller o els fills del prncep.

Alexandre marx de Rssia i s'establ a Londres on desprs de reflexionar sobre el seu futur decid tornar a Sant Petersburg i casar-se amb la comtessa d'origen polons. La parella es marid a Breslau, capital de Silsia, l'any 1851. Amb el retorn del prncep a Darmstadt, el gran duc Llus III de Hessen-Darmstadt, germ d'Alexandre, conced el ttol de comtessa de Battenberg a Jlia i els oblig a residir a la petita ciutat septrentional de Battenberg allunyats de la Cort. No seria fins anys desprs que el gran duc es decid a elevar a la categoria de princesa a Jlia von Rauke i permetre que s'installessin a Darmstadt. 

La parella tingu cinc fills:

 SAS la princesa Maria Carolina de Battenberg, nada a Ginebra el 1852 i morta a Schnberg (Alemanya) el 1923. Es cas a Darmstadt l'any 1871 amb el prncep Gustau zu Erbach-Schnberg.

 SAS el prncep Llus de Battenberg, nat a Graz el 1854 i mort a Londres el 1921. Es cas amb la princesa Victria de Hessen-Darmstadt.

 SAR el prncep Alexandre de Battenberg, prncep regent de Bulgria, nat el 1857 a Verona el 1857 i mor a Graz el 1893. Es cas morganticament amb Johanna Marie Luise Loisinger.

 SAR el prncep Enric de Battenberg, nat el 1858 a Mil i mort el 1896 en un lloc indeterminat de l'frica en una campanya militar. Es cas l'any 1885 amb la princesa Beatriu del Regne Unit. ;

 SAS el prncep Francesc Josep de Battenberg, nat a Pdua el 1861 i mort a Schaffhausen el 1924. Es cas a Cetinje el 1897 amb la princesa Anna de Montenegro.

Tot i els escandalosos origens de la famlia Battenberg, aquests aviat foren acceptats per la major part de les cases reials europees amb moltes de les quals hi enllaaren a travs de casaments. Entre aquestes unions maritals cal destacar les de:

 SAS la princesa Alcia de Battenberg que el 1903 es cas amb el prncep Andreu de Grcia. ;

 SAR la princesa Victria Eugnia de Battenberg que es cas el 1906 amb el rei Alfons XIII d'Espanya.

 SAS la princesa Llusa de Battenberg que es cas el 1923 amb el rei Gustau VI Adolf de Sucia. ;

Tamb cal destacar que un nt d'Alexandre, lord Llus Mountbatten es convert l'any 1946 en l'ltim virrei britnic de l'ndia. 

Alexandre mor el dia 15 de desembre de l'any 1888 a la ciutat de Darmstadt. 


.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112740" title="Heron de Samos" nonfiltered="1133" processed="1132" dbindex="46179">

L'Heron (o Herion) fou un temple de l'illa de Samos, Grcia, construt pels arquitectes Rhoikos i Thedoros vers el 540 aC. Fou el primer dels gran temples de la Jnia, i fou destrut al cap de cent anys per un terratrmol. Una de les seves esttues colossals es conserva al Museu Arqueolgic de Samos.

Juntament amb el Pitagoron ha estat considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112742" title="Diccionari General Occitan Cantalausa" nonfiltered="1134" processed="1133" dbindex="46180">
El Diccionari General Occitan Cantalausa s un diccionari en occit ha estat publicat el 2002 per Edicions Cultura d'c. T ms de 100.000 entrades i 200.000 definicions i 1.056 pgines, i que s el primer diccionari occit en qu les definicions tamb sn en aquesta llengua. 

Incorpora tots els mots dels anteriors diccionaris de Frederic Mistral i Los Alibrt afegint-hi paraules noves i neologismes sobre la temtica ms diversa. La majoria d'entrades estan en el dialecte llenguadoci, per tamb hi apareixen mots propis d'altres dialectes. A aquest diccionari el seu autor, Los Combas, ms conegut com a Joan de Cantalausa, hi dedic vint anys de la seva vida.

Enllaos externs.
Diccionari General Occitan a internet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112743" title="Llista de nombres primers de l'1 al 100000" nonfiltered="1135" processed="1134" dbindex="46181">
A continuaci es presenta una llista de nombres primers de l'1 al 100000.

    2     3     5     7    11    13    17    19    23    29 
   31    37    41    43    47    53    59    61    67    71 
   73    79    83    89    97   101   103   107   109   113 
  127   131   137   139   149   151   157   163   167   173 
  179   181   191   193   197   199   211   223   227   229 
  233   239   241   251   257   263   269   271   277   281 
  283   293   307   311   313   317   331   337   347   349 
  353   359   367   373   379   383   389   397   401   409 
  419   421   431   433   439   443   449   457   461   463 
  467   479   487   491   499   503   509   521   523   541 
  547   557   563   569   571   577   587   593   599   601 
  607   613   617   619   631   641   643   647   653   659 
  661   673   677   683   691   701   709   719   727   733 
  739   743   751   757   761   769   773   787   797   809 
  811   821   823   827   829   839   853   857   859   863 
  877   881   883   887   907   911   919   929   937   941 
  947   953   967   971   977   983   991   997  1009  1013 
 1019  1021  1031  1033  1039  1049  1051  1061  1063  1069 
 1087  1091  1093  1097  1103  1109  1117  1123  1129  1151 
 1153  1163  1171  1181  1187  1193  1201  1213  1217  1223 
 1229  1231  1237  1249  1259  1277  1279  1283  1289  1291 
 1297  1301  1303  1307  1319  1321  1327  1361  1367  1373 
 1381  1399  1409  1423  1427  1429  1433  1439  1447  1451 
 1453  1459  1471  1481  1483  1487  1489  1493  1499  1511 
 1523  1531  1543  1549  1553  1559  1567  1571  1579  1583 
 1597  1601  1607  1609  1613  1619  1621  1627  1637  1657 
 1663  1667  1669  1693  1697  1699  1709  1721  1723  1733 
 1741  1747  1753  1759  1777  1783  1787  1789  1801  1811 
 1823  1831  1847  1861  1867  1871  1873  1877  1879  1889 
 1901  1907  1913  1931  1933  1949  1951  1973  1979  1987 
 1993  1997  1999  2003  2011  2017  2027  2029  2039  2053 
 2063  2069  2081  2083  2087  2089  2099  2111  2113  2129 
 2131  2137  2141  2143  2153  2161  2179  2203  2207  2213 
 2221  2237  2239  2243  2251  2267  2269  2273  2281  2287 
 2293  2297  2309  2311  2333  2339  2341  2347  2351  2357 
 2371  2377  2381  2383  2389  2393  2399  2411  2417  2423 
 2437  2441  2447  2459  2467  2473  2477  2503  2521  2531 
 2539  2543  2549  2551  2557  2579  2591  2593  2609  2617 
 2621  2633  2647  2657  2659  2663  2671  2677  2683  2687 
 2689  2693  2699  2707  2711  2713  2719  2729  2731  2741 
 2749  2753  2767  2777  2789  2791  2797  2801  2803  2819 
 2833  2837  2843  2851  2857  2861  2879  2887  2897  2903 
 2909  2917  2927  2939  2953  2957  2963  2969  2971  2999 
 3001  3011  3019  3023  3037  3041  3049  3061  3067  3079 
 3083  3089  3109  3119  3121  3137  3163  3167  3169  3181 
 3187  3191  3203  3209  3217  3221  3229  3251  3253  3257 
 3259  3271  3299  3301  3307  3313  3319  3323  3329  3331 
 3343  3347  3359  3361  3371  3373  3389  3391  3407  3413 
 3433  3449  3457  3461  3463  3467  3469  3491  3499  3511 
 3517  3527  3529  3533  3539  3541  3547  3557  3559  3571 
 3581  3583  3593  3607  3613  3617  3623  3631  3637  3643 
 3659  3671  3673  3677  3691  3697  3701  3709  3719  3727 
 3733  3739  3761  3767  3769  3779  3793  3797  3803  3821 
 3823  3833  3847  3851  3853  3863  3877  3881  3889  3907 
 3911  3917  3919  3923  3929  3931  3943  3947  3967  3989 
 4001  4003  4007  4013  4019  4021  4027  4049  4051  4057 
 4073  4079  4091  4093  4099  4111  4127  4129  4133  4139 
 4153  4157  4159  4177  4201  4211  4217  4219  4229  4231 
 4241  4243  4253  4259  4261  4271  4273  4283  4289  4297 
 4327  4337  4339  4349  4357  4363  4373  4391  4397  4409 
 4421  4423  4441  4447  4451  4457  4463  4481  4483  4493 
 4507  4513  4517  4519  4523  4547  4549  4561  4567  4583 
 4591  4597  4603  4621  4637  4639  4643  4649  4651  4657 
 4663  4673  4679  4691  4703  4721  4723  4729  4733  4751 
 4759  4783  4787  4789  4793  4799  4801  4813  4817  4831 
 4861  4871  4877  4889  4903  4909  4919  4931  4933  4937 
 4943  4951  4957  4967  4969  4973  4987  4993  4999  5003 
 5009  5011  5021  5023  5039  5051  5059  5077  5081  5087 
 5099  5101  5107  5113  5119  5147  5153  5167  5171  5179 
 5189  5197  5209  5227  5231  5233  5237  5261  5273  5279 
 5281  5297  5303  5309  5323  5333  5347  5351  5381  5387 
 5393  5399  5407  5413  5417  5419  5431  5437  5441  5443 
 5449  5471  5477  5479  5483  5501  5503  5507  5519  5521 
 5527  5531  5557  5563  5569  5573  5581  5591  5623  5639 
 5641  5647  5651  5653  5657  5659  5669  5683  5689  5693 
 5701  5711  5717  5737  5741  5743  5749  5779  5783  5791 
 5801  5807  5813  5821  5827  5839  5843  5849  5851  5857 
 5861  5867  5869  5879  5881  5897  5903  5923  5927  5939 
 5953  5981  5987  6007  6011  6029  6037  6043  6047  6053 
 6067  6073  6079  6089  6091  6101  6113  6121  6131  6133 
 6143  6151  6163  6173  6197  6199  6203  6211  6217  6221 
 6229  6247  6257  6263  6269  6271  6277  6287  6299  6301 
 6311  6317  6323  6329  6337  6343  6353  6359  6361  6367 
 6373  6379  6389  6397  6421  6427  6449  6451  6469  6473 
 6481  6491  6521  6529  6547  6551  6553  6563  6569  6571 
 6577  6581  6599  6607  6619  6637  6653  6659  6661  6673 
 6679  6689  6691  6701  6703  6709  6719  6733  6737  6761 
 6763  6779  6781  6791  6793  6803  6823  6827  6829  6833 
 6841  6857  6863  6869  6871  6883  6899  6907  6911  6917 
 6947  6949  6959  6961  6967  6971  6977  6983  6991  6997 
 7001  7013  7019  7027  7039  7043  7057  7069  7079  7103 
 7109  7121  7127  7129  7151  7159  7177  7187  7193  7207 
 7211  7213  7219  7229  7237  7243  7247  7253  7283  7297 
 7307  7309  7321  7331  7333  7349  7351  7369  7393  7411 
 7417  7433  7451  7457  7459  7477  7481  7487  7489  7499 
 7507  7517  7523  7529  7537  7541  7547  7549  7559  7561 
 7573  7577  7583  7589  7591  7603  7607  7621  7639  7643 
 7649  7669  7673  7681  7687  7691  7699  7703  7717  7723 
 7727  7741  7753  7757  7759  7789  7793  7817  7823  7829 
 7841  7853  7867  7873  7877  7879  7883  7901  7907  7919 
 7927  7933  7937  7949  7951  7963  7993  8009  8011  8017 
 8039  8053  8059  8069  8081  8087  8089  8093  8101  8111 
 8117  8123  8147  8161  8167  8171  8179  8191  8209  8219 
 8221  8231  8233  8237  8243  8263  8269  8273  8287  8291 
 8293  8297  8311  8317  8329  8353  8363  8369  8377  8387 
 8389  8419  8423  8429  8431  8443  8447  8461  8467  8501 
 8513  8521  8527  8537  8539  8543  8563  8573  8581  8597 
 8599  8609  8623  8627  8629  8641  8647  8663  8669  8677 
 8681  8689  8693  8699  8707  8713  8719  8731  8737  8741 
 8747  8753  8761  8779  8783  8803  8807  8819  8821  8831 
 8837  8839  8849  8861  8863  8867  8887  8893  8923  8929 
 8933  8941  8951  8963  8969  8971  8999  9001  9007  9011 
 9013  9029  9041  9043  9049  9059  9067  9091  9103  9109 
 9127  9133  9137  9151  9157  9161  9173  9181  9187  9199 
 9203  9209  9221  9227  9239  9241  9257  9277  9281  9283 
 9293  9311  9319  9323  9337  9341  9343  9349  9371  9377 
 9391  9397  9403  9413  9419  9421  9431  9433  9437  9439 
 9461  9463  9467  9473  9479  9491  9497  9511  9521  9533 
 9539  9547  9551  9587  9601  9613  9619  9623  9629  9631 
 9643  9649  9661  9677  9679  9689  9697  9719  9721  9733 
 9739  9743  9749  9767  9769  9781  9787  9791  9803  9811 
 9817  9829  9833  9839  9851  9857  9859  9871  9883  9887 
 9901  9907  9923  9929  9931  9941  9949  9967  9973 10007 
10009 10037 10039 10061 10067 10069 10079 10091 10093 10099 
10103 10111 10133 10139 10141 10151 10159 10163 10169 10177 
10181 10193 10211 10223 10243 10247 10253 10259 10267 10271 
10273 10289 10301 10303 10313 10321 10331 10333 10337 10343 
10357 10369 10391 10399 10427 10429 10433 10453 10457 10459 
10463 10477 10487 10499 10501 10513 10529 10531 10559 10567 
10589 10597 10601 10607 10613 10627 10631 10639 10651 10657 
10663 10667 10687 10691 10709 10711 10723 10729 10733 10739 
10753 10771 10781 10789 10799 10831 10837 10847 10853 10859 
10861 10867 10883 10889 10891 10903 10909 10937 10939 10949 
10957 10973 10979 10987 10993 11003 11027 11047 11057 11059 
11069 11071 11083 11087 11093 11113 11117 11119 11131 11149 
11159 11161 11171 11173 11177 11197 11213 11239 11243 11251 
11257 11261 11273 11279 11287 11299 11311 11317 11321 11329 
11351 11353 11369 11383 11393 11399 11411 11423 11437 11443 
11447 11467 11471 11483 11489 11491 11497 11503 11519 11527 
11549 11551 11579 11587 11593 11597 11617 11621 11633 11657 
11677 11681 11689 11699 11701 11717 11719 11731 11743 11777 
11779 11783 11789 11801 11807 11813 11821 11827 11831 11833 
11839 11863 11867 11887 11897 11903 11909 11923 11927 11933 
11939 11941 11953 11959 11969 11971 11981 11987 12007 12011 
12037 12041 12043 12049 12071 12073 12097 12101 12107 12109 
12113 12119 12143 12149 12157 12161 12163 12197 12203 12211 
12227 12239 12241 12251 12253 12263 12269 12277 12281 12289 
12301 12323 12329 12343 12347 12373 12377 12379 12391 12401 
12409 12413 12421 12433 12437 12451 12457 12473 12479 12487 
12491 12497 12503 12511 12517 12527 12539 12541 12547 12553 
12569 12577 12583 12589 12601 12611 12613 12619 12637 12641 
12647 12653 12659 12671 12689 12697 12703 12713 12721 12739 
12743 12757 12763 12781 12791 12799 12809 12821 12823 12829 
12841 12853 12889 12893 12899 12907 12911 12917 12919 12923 
12941 12953 12959 12967 12973 12979 12983 13001 13003 13007 
13009 13033 13037 13043 13049 13063 13093 13099 13103 13109 
13121 13127 13147 13151 13159 13163 13171 13177 13183 13187 
13217 13219 13229 13241 13249 13259 13267 13291 13297 13309 
13313 13327 13331 13337 13339 13367 13381 13397 13399 13411 
13417 13421 13441 13451 13457 13463 13469 13477 13487 13499 
13513 13523 13537 13553 13567 13577 13591 13597 13613 13619 
13627 13633 13649 13669 13679 13681 13687 13691 13693 13697 
13709 13711 13721 13723 13729 13751 13757 13759 13763 13781 
13789 13799 13807 13829 13831 13841 13859 13873 13877 13879 
13883 13901 13903 13907 13913 13921 13931 13933 13963 13967 
13997 13999 14009 14011 14029 14033 14051 14057 14071 14081 
14083 14087 14107 14143 14149 14153 14159 14173 14177 14197 
14207 14221 14243 14249 14251 14281 14293 14303 14321 14323 
14327 14341 14347 14369 14387 14389 14401 14407 14411 14419 
14423 14431 14437 14447 14449 14461 14479 14489 14503 14519 
14533 14537 14543 14549 14551 14557 14561 14563 14591 14593 
14621 14627 14629 14633 14639 14653 14657 14669 14683 14699 
14713 14717 14723 14731 14737 14741 14747 14753 14759 14767 
14771 14779 14783 14797 14813 14821 14827 14831 14843 14851 
14867 14869 14879 14887 14891 14897 14923 14929 14939 14947 
14951 14957 14969 14983 15013 15017 15031 15053 15061 15073 
15077 15083 15091 15101 15107 15121 15131 15137 15139 15149 
15161 15173 15187 15193 15199 15217 15227 15233 15241 15259 
15263 15269 15271 15277 15287 15289 15299 15307 15313 15319 
15329 15331 15349 15359 15361 15373 15377 15383 15391 15401 
15413 15427 15439 15443 15451 15461 15467 15473 15493 15497 
15511 15527 15541 15551 15559 15569 15581 15583 15601 15607 
15619 15629 15641 15643 15647 15649 15661 15667 15671 15679 
15683 15727 15731 15733 15737 15739 15749 15761 15767 15773 
15787 15791 15797 15803 15809 15817 15823 15859 15877 15881 
15887 15889 15901 15907 15913 15919 15923 15937 15959 15971 
15973 15991 16001 16007 16033 16057 16061 16063 16067 16069 
16073 16087 16091 16097 16103 16111 16127 16139 16141 16183 
16187 16189 16193 16217 16223 16229 16231 16249 16253 16267 
16273 16301 16319 16333 16339 16349 16361 16363 16369 16381 
16411 16417 16421 16427 16433 16447 16451 16453 16477 16481 
16487 16493 16519 16529 16547 16553 16561 16567 16573 16603 
16607 16619 16631 16633 16649 16651 16657 16661 16673 16691 
16693 16699 16703 16729 16741 16747 16759 16763 16787 16811 
16823 16829 16831 16843 16871 16879 16883 16889 16901 16903 
16921 16927 16931 16937 16943 16963 16979 16981 16987 16993 
17011 17021 17027 17029 17033 17041 17047 17053 17077 17093 
17099 17107 17117 17123 17137 17159 17167 17183 17189 17191 
17203 17207 17209 17231 17239 17257 17291 17293 17299 17317 
17321 17327 17333 17341 17351 17359 17377 17383 17387 17389 
17393 17401 17417 17419 17431 17443 17449 17467 17471 17477 
17483 17489 17491 17497 17509 17519 17539 17551 17569 17573 
17579 17581 17597 17599 17609 17623 17627 17657 17659 17669 
17681 17683 17707 17713 17729 17737 17747 17749 17761 17783 
17789 17791 17807 17827 17837 17839 17851 17863 17881 17891 
17903 17909 17911 17921 17923 17929 17939 17957 17959 17971 
17977 17981 17987 17989 18013 18041 18043 18047 18049 18059 
18061 18077 18089 18097 18119 18121 18127 18131 18133 18143 
18149 18169 18181 18191 18199 18211 18217 18223 18229 18233 
18251 18253 18257 18269 18287 18289 18301 18307 18311 18313 
18329 18341 18353 18367 18371 18379 18397 18401 18413 18427 
18433 18439 18443 18451 18457 18461 18481 18493 18503 18517 
18521 18523 18539 18541 18553 18583 18587 18593 18617 18637 
18661 18671 18679 18691 18701 18713 18719 18731 18743 18749 
18757 18773 18787 18793 18797 18803 18839 18859 18869 18899 
18911 18913 18917 18919 18947 18959 18973 18979 19001 19009 
19013 19031 19037 19051 19069 19073 19079 19081 19087 19121 
19139 19141 19157 19163 19181 19183 19207 19211 19213 19219 
19231 19237 19249 19259 19267 19273 19289 19301 19309 19319 
19333 19373 19379 19381 19387 19391 19403 19417 19421 19423 
19427 19429 19433 19441 19447 19457 19463 19469 19471 19477 
19483 19489 19501 19507 19531 19541 19543 19553 19559 19571 
19577 19583 19597 19603 19609 19661 19681 19687 19697 19699 
19709 19717 19727 19739 19751 19753 19759 19763 19777 19793 
19801 19813 19819 19841 19843 19853 19861 19867 19889 19891 
19913 19919 19927 19937 19949 19961 19963 19973 19979 19991 
19993 19997 20011 20021 20023 20029 20047 20051 20063 20071 
20089 20101 20107 20113 20117 20123 20129 20143 20147 20149 
20161 20173 20177 20183 20201 20219 20231 20233 20249 20261 
20269 20287 20297 20323 20327 20333 20341 20347 20353 20357 
20359 20369 20389 20393 20399 20407 20411 20431 20441 20443 
20477 20479 20483 20507 20509 20521 20533 20543 20549 20551 
20563 20593 20599 20611 20627 20639 20641 20663 20681 20693 
20707 20717 20719 20731 20743 20747 20749 20753 20759 20771 
20773 20789 20807 20809 20849 20857 20873 20879 20887 20897 
20899 20903 20921 20929 20939 20947 20959 20963 20981 20983 
21001 21011 21013 21017 21019 21023 21031 21059 21061 21067 
21089 21101 21107 21121 21139 21143 21149 21157 21163 21169 
21179 21187 21191 21193 21211 21221 21227 21247 21269 21277 
21283 21313 21317 21319 21323 21341 21347 21377 21379 21383 
21391 21397 21401 21407 21419 21433 21467 21481 21487 21491 
21493 21499 21503 21517 21521 21523 21529 21557 21559 21563 
21569 21577 21587 21589 21599 21601 21611 21613 21617 21647 
21649 21661 21673 21683 21701 21713 21727 21737 21739 21751 
21757 21767 21773 21787 21799 21803 21817 21821 21839 21841 
21851 21859 21863 21871 21881 21893 21911 21929 21937 21943 
21961 21977 21991 21997 22003 22013 22027 22031 22037 22039 
22051 22063 22067 22073 22079 22091 22093 22109 22111 22123 
22129 22133 22147 22153 22157 22159 22171 22189 22193 22229 
22247 22259 22271 22273 22277 22279 22283 22291 22303 22307 
22343 22349 22367 22369 22381 22391 22397 22409 22433 22441 
22447 22453 22469 22481 22483 22501 22511 22531 22541 22543 
22549 22567 22571 22573 22613 22619 22621 22637 22639 22643 
22651 22669 22679 22691 22697 22699 22709 22717 22721 22727 
22739 22741 22751 22769 22777 22783 22787 22807 22811 22817 
22853 22859 22861 22871 22877 22901 22907 22921 22937 22943 
22961 22963 22973 22993 23003 23011 23017 23021 23027 23029 
23039 23041 23053 23057 23059 23063 23071 23081 23087 23099 
23117 23131 23143 23159 23167 23173 23189 23197 23201 23203 
23209 23227 23251 23269 23279 23291 23293 23297 23311 23321 
23327 23333 23339 23357 23369 23371 23399 23417 23431 23447 
23459 23473 23497 23509 23531 23537 23539 23549 23557 23561 
23563 23567 23581 23593 23599 23603 23609 23623 23627 23629 
23633 23663 23669 23671 23677 23687 23689 23719 23741 23743 
23747 23753 23761 23767 23773 23789 23801 23813 23819 23827 
23831 23833 23857 23869 23873 23879 23887 23893 23899 23909 
23911 23917 23929 23957 23971 23977 23981 23993 24001 24007 
24019 24023 24029 24043 24049 24061 24071 24077 24083 24091 
24097 24103 24107 24109 24113 24121 24133 24137 24151 24169 
24179 24181 24197 24203 24223 24229 24239 24247 24251 24281 
24317 24329 24337 24359 24371 24373 24379 24391 24407 24413 
24419 24421 24439 24443 24469 24473 24481 24499 24509 24517 
24527 24533 24547 24551 24571 24593 24611 24623 24631 24659 
24671 24677 24683 24691 24697 24709 24733 24749 24763 24767 
24781 24793 24799 24809 24821 24841 24847 24851 24859 24877 
24889 24907 24917 24919 24923 24943 24953 24967 24971 24977 
24979 24989 25013 25031 25033 25037 25057 25073 25087 25097 
25111 25117 25121 25127 25147 25153 25163 25169 25171 25183 
25189 25219 25229 25237 25243 25247 25253 25261 25301 25303 
25307 25309 25321 25339 25343 25349 25357 25367 25373 25391 
25409 25411 25423 25439 25447 25453 25457 25463 25469 25471 
25523 25537 25541 25561 25577 25579 25583 25589 25601 25603 
25609 25621 25633 25639 25643 25657 25667 25673 25679 25693 
25703 25717 25733 25741 25747 25759 25763 25771 25793 25799 
25801 25819 25841 25847 25849 25867 25873 25889 25903 25913 
25919 25931 25933 25939 25943 25951 25969 25981 25997 25999 
26003 26017 26021 26029 26041 26053 26083 26099 26107 26111 
26113 26119 26141 26153 26161 26171 26177 26183 26189 26203 
26209 26227 26237 26249 26251 26261 26263 26267 26293 26297 
26309 26317 26321 26339 26347 26357 26371 26387 26393 26399 
26407 26417 26423 26431 26437 26449 26459 26479 26489 26497 
26501 26513 26539 26557 26561 26573 26591 26597 26627 26633 
26641 26647 26669 26681 26683 26687 26693 26699 26701 26711 
26713 26717 26723 26729 26731 26737 26759 26777 26783 26801 
26813 26821 26833 26839 26849 26861 26863 26879 26881 26891 
26893 26903 26921 26927 26947 26951 26953 26959 26981 26987 
26993 27011 27017 27031 27043 27059 27061 27067 27073 27077 
27091 27103 27107 27109 27127 27143 27179 27191 27197 27211 
27239 27241 27253 27259 27271 27277 27281 27283 27299 27329 
27337 27361 27367 27397 27407 27409 27427 27431 27437 27449 
27457 27479 27481 27487 27509 27527 27529 27539 27541 27551 
27581 27583 27611 27617 27631 27647 27653 27673 27689 27691 
27697 27701 27733 27737 27739 27743 27749 27751 27763 27767 
27773 27779 27791 27793 27799 27803 27809 27817 27823 27827 
27847 27851 27883 27893 27901 27917 27919 27941 27943 27947 
27953 27961 27967 27983 27997 28001 28019 28027 28031 28051 
28057 28069 28081 28087 28097 28099 28109 28111 28123 28151 
28163 28181 28183 28201 28211 28219 28229 28277 28279 28283 
28289 28297 28307 28309 28319 28349 28351 28387 28393 28403 
28409 28411 28429 28433 28439 28447 28463 28477 28493 28499 
28513 28517 28537 28541 28547 28549 28559 28571 28573 28579 
28591 28597 28603 28607 28619 28621 28627 28631 28643 28649 
28657 28661 28663 28669 28687 28697 28703 28711 28723 28729 
28751 28753 28759 28771 28789 28793 28807 28813 28817 28837 
28843 28859 28867 28871 28879 28901 28909 28921 28927 28933 
28949 28961 28979 29009 29017 29021 29023 29027 29033 29059 
29063 29077 29101 29123 29129 29131 29137 29147 29153 29167 
29173 29179 29191 29201 29207 29209 29221 29231 29243 29251 
29269 29287 29297 29303 29311 29327 29333 29339 29347 29363 
29383 29387 29389 29399 29401 29411 29423 29429 29437 29443 
29453 29473 29483 29501 29527 29531 29537 29567 29569 29573 
29581 29587 29599 29611 29629 29633 29641 29663 29669 29671 
29683 29717 29723 29741 29753 29759 29761 29789 29803 29819 
29833 29837 29851 29863 29867 29873 29879 29881 29917 29921 
29927 29947 29959 29983 29989 30011 30013 30029 30047 30059 
30071 30089 30091 30097 30103 30109 30113 30119 30133 30137 
30139 30161 30169 30181 30187 30197 30203 30211 30223 30241 
30253 30259 30269 30271 30293 30307 30313 30319 30323 30341 
30347 30367 30389 30391 30403 30427 30431 30449 30467 30469 
30491 30493 30497 30509 30517 30529 30539 30553 30557 30559 
30577 30593 30631 30637 30643 30649 30661 30671 30677 30689 
30697 30703 30707 30713 30727 30757 30763 30773 30781 30803 
30809 30817 30829 30839 30841 30851 30853 30859 30869 30871 
30881 30893 30911 30931 30937 30941 30949 30971 30977 30983 
31013 31019 31033 31039 31051 31063 31069 31079 31081 31091 
31121 31123 31139 31147 31151 31153 31159 31177 31181 31183 
31189 31193 31219 31223 31231 31237 31247 31249 31253 31259 
31267 31271 31277 31307 31319 31321 31327 31333 31337 31357 
31379 31387 31391 31393 31397 31469 31477 31481 31489 31511 
31513 31517 31531 31541 31543 31547 31567 31573 31583 31601 
31607 31627 31643 31649 31657 31663 31667 31687 31699 31721 
31723 31727 31729 31741 31751 31769 31771 31793 31799 31817 
31847 31849 31859 31873 31883 31891 31907 31957 31963 31973 
31981 31991 32003 32009 32027 32029 32051 32057 32059 32063 
32069 32077 32083 32089 32099 32117 32119 32141 32143 32159 
32173 32183 32189 32191 32203 32213 32233 32237 32251 32257 
32261 32297 32299 32303 32309 32321 32323 32327 32341 32353 
32359 32363 32369 32371 32377 32381 32401 32411 32413 32423 
32429 32441 32443 32467 32479 32491 32497 32503 32507 32531 
32533 32537 32561 32563 32569 32573 32579 32587 32603 32609 
32611 32621 32633 32647 32653 32687 32693 32707 32713 32717 
32719 32749 32771 32779 32783 32789 32797 32801 32803 32831 
32833 32839 32843 32869 32887 32909 32911 32917 32933 32939 
32941 32957 32969 32971 32983 32987 32993 32999 33013 33023 
33029 33037 33049 33053 33071 33073 33083 33091 33107 33113 
33119 33149 33151 33161 33179 33181 33191 33199 33203 33211 
33223 33247 33287 33289 33301 33311 33317 33329 33331 33343 
33347 33349 33353 33359 33377 33391 33403 33409 33413 33427 
33457 33461 33469 33479 33487 33493 33503 33521 33529 33533 
33547 33563 33569 33577 33581 33587 33589 33599 33601 33613 
33617 33619 33623 33629 33637 33641 33647 33679 33703 33713 
33721 33739 33749 33751 33757 33767 33769 33773 33791 33797 
33809 33811 33827 33829 33851 33857 33863 33871 33889 33893 
33911 33923 33931 33937 33941 33961 33967 33997 34019 34031 
34033 34039 34057 34061 34123 34127 34129 34141 34147 34157 
34159 34171 34183 34211 34213 34217 34231 34253 34259 34261 
34267 34273 34283 34297 34301 34303 34313 34319 34327 34337 
34351 34361 34367 34369 34381 34403 34421 34429 34439 34457 
34469 34471 34483 34487 34499 34501 34511 34513 34519 34537 
34543 34549 34583 34589 34591 34603 34607 34613 34631 34649 
34651 34667 34673 34679 34687 34693 34703 34721 34729 34739 
34747 34757 34759 34763 34781 34807 34819 34841 34843 34847 
34849 34871 34877 34883 34897 34913 34919 34939 34949 34961 
34963 34981 35023 35027 35051 35053 35059 35069 35081 35083 
35089 35099 35107 35111 35117 35129 35141 35149 35153 35159 
35171 35201 35221 35227 35251 35257 35267 35279 35281 35291 
35311 35317 35323 35327 35339 35353 35363 35381 35393 35401 
35407 35419 35423 35437 35447 35449 35461 35491 35507 35509 
35521 35527 35531 35533 35537 35543 35569 35573 35591 35593 
35597 35603 35617 35671 35677 35729 35731 35747 35753 35759 
35771 35797 35801 35803 35809 35831 35837 35839 35851 35863 
35869 35879 35897 35899 35911 35923 35933 35951 35963 35969 
35977 35983 35993 35999 36007 36011 36013 36017 36037 36061 
36067 36073 36083 36097 36107 36109 36131 36137 36151 36161 
36187 36191 36209 36217 36229 36241 36251 36263 36269 36277 
36293 36299 36307 36313 36319 36341 36343 36353 36373 36383 
36389 36433 36451 36457 36467 36469 36473 36479 36493 36497 
36523 36527 36529 36541 36551 36559 36563 36571 36583 36587 
36599 36607 36629 36637 36643 36653 36671 36677 36683 36691 
36697 36709 36713 36721 36739 36749 36761 36767 36779 36781 
36787 36791 36793 36809 36821 36833 36847 36857 36871 36877 
36887 36899 36901 36913 36919 36923 36929 36931 36943 36947 
36973 36979 36997 37003 37013 37019 37021 37039 37049 37057 
37061 37087 37097 37117 37123 37139 37159 37171 37181 37189 
37199 37201 37217 37223 37243 37253 37273 37277 37307 37309 
37313 37321 37337 37339 37357 37361 37363 37369 37379 37397 
37409 37423 37441 37447 37463 37483 37489 37493 37501 37507 
37511 37517 37529 37537 37547 37549 37561 37567 37571 37573 
37579 37589 37591 37607 37619 37633 37643 37649 37657 37663 
37691 37693 37699 37717 37747 37781 37783 37799 37811 37813 
37831 37847 37853 37861 37871 37879 37889 37897 37907 37951 
37957 37963 37967 37987 37991 37993 37997 38011 38039 38047 
38053 38069 38083 38113 38119 38149 38153 38167 38177 38183 
38189 38197 38201 38219 38231 38237 38239 38261 38273 38281 
38287 38299 38303 38317 38321 38327 38329 38333 38351 38371 
38377 38393 38431 38447 38449 38453 38459 38461 38501 38543 
38557 38561 38567 38569 38593 38603 38609 38611 38629 38639 
38651 38653 38669 38671 38677 38693 38699 38707 38711 38713 
38723 38729 38737 38747 38749 38767 38783 38791 38803 38821 
38833 38839 38851 38861 38867 38873 38891 38903 38917 38921 
38923 38933 38953 38959 38971 38977 38993 39019 39023 39041 
39043 39047 39079 39089 39097 39103 39107 39113 39119 39133 
39139 39157 39161 39163 39181 39191 39199 39209 39217 39227 
39229 39233 39239 39241 39251 39293 39301 39313 39317 39323 
39341 39343 39359 39367 39371 39373 39383 39397 39409 39419 
39439 39443 39451 39461 39499 39503 39509 39511 39521 39541 
39551 39563 39569 39581 39607 39619 39623 39631 39659 39667 
39671 39679 39703 39709 39719 39727 39733 39749 39761 39769 
39779 39791 39799 39821 39827 39829 39839 39841 39847 39857 
39863 39869 39877 39883 39887 39901 39929 39937 39953 39971 
39979 39983 39989 40009 40013 40031 40037 40039 40063 40087 
40093 40099 40111 40123 40127 40129 40151 40153 40163 40169 
40177 40189 40193 40213 40231 40237 40241 40253 40277 40283 
40289 40343 40351 40357 40361 40387 40423 40427 40429 40433 
40459 40471 40483 40487 40493 40499 40507 40519 40529 40531 
40543 40559 40577 40583 40591 40597 40609 40627 40637 40639 
40693 40697 40699 40709 40739 40751 40759 40763 40771 40787 
40801 40813 40819 40823 40829 40841 40847 40849 40853 40867 
40879 40883 40897 40903 40927 40933 40939 40949 40961 40973 
40993 41011 41017 41023 41039 41047 41051 41057 41077 41081 
41113 41117 41131 41141 41143 41149 41161 41177 41179 41183 
41189 41201 41203 41213 41221 41227 41231 41233 41243 41257 
41263 41269 41281 41299 41333 41341 41351 41357 41381 41387 
41389 41399 41411 41413 41443 41453 41467 41479 41491 41507 
41513 41519 41521 41539 41543 41549 41579 41593 41597 41603 
41609 41611 41617 41621 41627 41641 41647 41651 41659 41669 
41681 41687 41719 41729 41737 41759 41761 41771 41777 41801 
41809 41813 41843 41849 41851 41863 41879 41887 41893 41897 
41903 41911 41927 41941 41947 41953 41957 41959 41969 41981 
41983 41999 42013 42017 42019 42023 42043 42061 42071 42073 
42083 42089 42101 42131 42139 42157 42169 42179 42181 42187 
42193 42197 42209 42221 42223 42227 42239 42257 42281 42283 
42293 42299 42307 42323 42331 42337 42349 42359 42373 42379 
42391 42397 42403 42407 42409 42433 42437 42443 42451 42457 
42461 42463 42467 42473 42487 42491 42499 42509 42533 42557 
42569 42571 42577 42589 42611 42641 42643 42649 42667 42677 
42683 42689 42697 42701 42703 42709 42719 42727 42737 42743 
42751 42767 42773 42787 42793 42797 42821 42829 42839 42841 
42853 42859 42863 42899 42901 42923 42929 42937 42943 42953 
42961 42967 42979 42989 43003 43013 43019 43037 43049 43051 
43063 43067 43093 43103 43117 43133 43151 43159 43177 43189 
43201 43207 43223 43237 43261 43271 43283 43291 43313 43319 
43321 43331 43391 43397 43399 43403 43411 43427 43441 43451 
43457 43481 43487 43499 43517 43541 43543 43573 43577 43579 
43591 43597 43607 43609 43613 43627 43633 43649 43651 43661 
43669 43691 43711 43717 43721 43753 43759 43777 43781 43783 
43787 43789 43793 43801 43853 43867 43889 43891 43913 43933 
43943 43951 43961 43963 43969 43973 43987 43991 43997 44017 
44021 44027 44029 44041 44053 44059 44071 44087 44089 44101 
44111 44119 44123 44129 44131 44159 44171 44179 44189 44201 
44203 44207 44221 44249 44257 44263 44267 44269 44273 44279 
44281 44293 44351 44357 44371 44381 44383 44389 44417 44449 
44453 44483 44491 44497 44501 44507 44519 44531 44533 44537 
44543 44549 44563 44579 44587 44617 44621 44623 44633 44641 
44647 44651 44657 44683 44687 44699 44701 44711 44729 44741 
44753 44771 44773 44777 44789 44797 44809 44819 44839 44843 
44851 44867 44879 44887 44893 44909 44917 44927 44939 44953 
44959 44963 44971 44983 44987 45007 45013 45053 45061 45077 
45083 45119 45121 45127 45131 45137 45139 45161 45179 45181 
45191 45197 45233 45247 45259 45263 45281 45289 45293 45307 
45317 45319 45329 45337 45341 45343 45361 45377 45389 45403 
45413 45427 45433 45439 45481 45491 45497 45503 45523 45533 
45541 45553 45557 45569 45587 45589 45599 45613 45631 45641 
45659 45667 45673 45677 45691 45697 45707 45737 45751 45757 
45763 45767 45779 45817 45821 45823 45827 45833 45841 45853 
45863 45869 45887 45893 45943 45949 45953 45959 45971 45979 
45989 46021 46027 46049 46051 46061 46073 46091 46093 46099 
46103 46133 46141 46147 46153 46171 46181 46183 46187 46199 
46219 46229 46237 46261 46271 46273 46279 46301 46307 46309 
46327 46337 46349 46351 46381 46399 46411 46439 46441 46447 
46451 46457 46471 46477 46489 46499 46507 46511 46523 46549 
46559 46567 46573 46589 46591 46601 46619 46633 46639 46643 
46649 46663 46679 46681 46687 46691 46703 46723 46727 46747 
46751 46757 46769 46771 46807 46811 46817 46819 46829 46831 
46853 46861 46867 46877 46889 46901 46919 46933 46957 46993 
46997 47017 47041 47051 47057 47059 47087 47093 47111 47119 
47123 47129 47137 47143 47147 47149 47161 47189 47207 47221 
47237 47251 47269 47279 47287 47293 47297 47303 47309 47317 
47339 47351 47353 47363 47381 47387 47389 47407 47417 47419 
47431 47441 47459 47491 47497 47501 47507 47513 47521 47527 
47533 47543 47563 47569 47581 47591 47599 47609 47623 47629 
47639 47653 47657 47659 47681 47699 47701 47711 47713 47717 
47737 47741 47743 47777 47779 47791 47797 47807 47809 47819 
47837 47843 47857 47869 47881 47903 47911 47917 47933 47939 
47947 47951 47963 47969 47977 47981 48017 48023 48029 48049 
48073 48079 48091 48109 48119 48121 48131 48157 48163 48179 
48187 48193 48197 48221 48239 48247 48259 48271 48281 48299 
48311 48313 48337 48341 48353 48371 48383 48397 48407 48409 
48413 48437 48449 48463 48473 48479 48481 48487 48491 48497 
48523 48527 48533 48539 48541 48563 48571 48589 48593 48611 
48619 48623 48647 48649 48661 48673 48677 48679 48731 48733 
48751 48757 48761 48767 48779 48781 48787 48799 48809 48817 
48821 48823 48847 48857 48859 48869 48871 48883 48889 48907 
48947 48953 48973 48989 48991 49003 49009 49019 49031 49033 
49037 49043 49057 49069 49081 49103 49109 49117 49121 49123 
49139 49157 49169 49171 49177 49193 49199 49201 49207 49211 
49223 49253 49261 49277 49279 49297 49307 49331 49333 49339 
49363 49367 49369 49391 49393 49409 49411 49417 49429 49433 
49451 49459 49463 49477 49481 49499 49523 49529 49531 49537 
49547 49549 49559 49597 49603 49613 49627 49633 49639 49663 
49667 49669 49681 49697 49711 49727 49739 49741 49747 49757 
49783 49787 49789 49801 49807 49811 49823 49831 49843 49853 
49871 49877 49891 49919 49921 49927 49937 49939 49943 49957 
49991 49993 49999 50021 50023 50033 50047 50051 50053 50069 
50077 50087 50093 50101 50111 50119 50123 50129 50131 50147 
50153 50159 50177 50207 50221 50227 50231 50261 50263 50273 
50287 50291 50311 50321 50329 50333 50341 50359 50363 50377 
50383 50387 50411 50417 50423 50441 50459 50461 50497 50503 
50513 50527 50539 50543 50549 50551 50581 50587 50591 50593 
50599 50627 50647 50651 50671 50683 50707 50723 50741 50753 
50767 50773 50777 50789 50821 50833 50839 50849 50857 50867 
50873 50891 50893 50909 50923 50929 50951 50957 50969 50971 
50989 50993 51001 51031 51043 51047 51059 51061 51071 51109 
51131 51133 51137 51151 51157 51169 51193 51197 51199 51203 
51217 51229 51239 51241 51257 51263 51283 51287 51307 51329 
51341 51343 51347 51349 51361 51383 51407 51413 51419 51421 
51427 51431 51437 51439 51449 51461 51473 51479 51481 51487 
51503 51511 51517 51521 51539 51551 51563 51577 51581 51593 
51599 51607 51613 51631 51637 51647 51659 51673 51679 51683 
51691 51713 51719 51721 51749 51767 51769 51787 51797 51803 
51817 51827 51829 51839 51853 51859 51869 51871 51893 51899 
51907 51913 51929 51941 51949 51971 51973 51977 51991 52009 
52021 52027 52051 52057 52067 52069 52081 52103 52121 52127 
52147 52153 52163 52177 52181 52183 52189 52201 52223 52237 
52249 52253 52259 52267 52289 52291 52301 52313 52321 52361 
52363 52369 52379 52387 52391 52433 52453 52457 52489 52501 
52511 52517 52529 52541 52543 52553 52561 52567 52571 52579 
52583 52609 52627 52631 52639 52667 52673 52691 52697 52709 
52711 52721 52727 52733 52747 52757 52769 52783 52807 52813 
52817 52837 52859 52861 52879 52883 52889 52901 52903 52919 
52937 52951 52957 52963 52967 52973 52981 52999 53003 53017 
53047 53051 53069 53077 53087 53089 53093 53101 53113 53117 
53129 53147 53149 53161 53171 53173 53189 53197 53201 53231 
53233 53239 53267 53269 53279 53281 53299 53309 53323 53327 
53353 53359 53377 53381 53401 53407 53411 53419 53437 53441 
53453 53479 53503 53507 53527 53549 53551 53569 53591 53593 
53597 53609 53611 53617 53623 53629 53633 53639 53653 53657 
53681 53693 53699 53717 53719 53731 53759 53773 53777 53783 
53791 53813 53819 53831 53849 53857 53861 53881 53887 53891 
53897 53899 53917 53923 53927 53939 53951 53959 53987 53993 
54001 54011 54013 54037 54049 54059 54083 54091 54101 54121 
54133 54139 54151 54163 54167 54181 54193 54217 54251 54269 
54277 54287 54293 54311 54319 54323 54331 54347 54361 54367 
54371 54377 54401 54403 54409 54413 54419 54421 54437 54443 
54449 54469 54493 54497 54499 54503 54517 54521 54539 54541 
54547 54559 54563 54577 54581 54583 54601 54617 54623 54629 
54631 54647 54667 54673 54679 54709 54713 54721 54727 54751 
54767 54773 54779 54787 54799 54829 54833 54851 54869 54877 
54881 54907 54917 54919 54941 54949 54959 54973 54979 54983 
55001 55009 55021 55049 55051 55057 55061 55073 55079 55103 
55109 55117 55127 55147 55163 55171 55201 55207 55213 55217 
55219 55229 55243 55249 55259 55291 55313 55331 55333 55337 
55339 55343 55351 55373 55381 55399 55411 55439 55441 55457 
55469 55487 55501 55511 55529 55541 55547 55579 55589 55603 
55609 55619 55621 55631 55633 55639 55661 55663 55667 55673 
55681 55691 55697 55711 55717 55721 55733 55763 55787 55793 
55799 55807 55813 55817 55819 55823 55829 55837 55843 55849 
55871 55889 55897 55901 55903 55921 55927 55931 55933 55949 
55967 55987 55997 56003 56009 56039 56041 56053 56081 56087 
56093 56099 56101 56113 56123 56131 56149 56167 56171 56179 
56197 56207 56209 56237 56239 56249 56263 56267 56269 56299 
56311 56333 56359 56369 56377 56383 56393 56401 56417 56431 
56437 56443 56453 56467 56473 56477 56479 56489 56501 56503 
56509 56519 56527 56531 56533 56543 56569 56591 56597 56599 
56611 56629 56633 56659 56663 56671 56681 56687 56701 56711 
56713 56731 56737 56747 56767 56773 56779 56783 56807 56809 
56813 56821 56827 56843 56857 56873 56891 56893 56897 56909 
56911 56921 56923 56929 56941 56951 56957 56963 56983 56989 
56993 56999 57037 57041 57047 57059 57073 57077 57089 57097 
57107 57119 57131 57139 57143 57149 57163 57173 57179 57191 
57193 57203 57221 57223 57241 57251 57259 57269 57271 57283 
57287 57301 57329 57331 57347 57349 57367 57373 57383 57389 
57397 57413 57427 57457 57467 57487 57493 57503 57527 57529 
57557 57559 57571 57587 57593 57601 57637 57641 57649 57653 
57667 57679 57689 57697 57709 57713 57719 57727 57731 57737 
57751 57773 57781 57787 57791 57793 57803 57809 57829 57839 
57847 57853 57859 57881 57899 57901 57917 57923 57943 57947 
57973 57977 57991 58013 58027 58031 58043 58049 58057 58061 
58067 58073 58099 58109 58111 58129 58147 58151 58153 58169 
58171 58189 58193 58199 58207 58211 58217 58229 58231 58237 
58243 58271 58309 58313 58321 58337 58363 58367 58369 58379 
58391 58393 58403 58411 58417 58427 58439 58441 58451 58453 
58477 58481 58511 58537 58543 58549 58567 58573 58579 58601 
58603 58613 58631 58657 58661 58679 58687 58693 58699 58711 
58727 58733 58741 58757 58763 58771 58787 58789 58831 58889 
58897 58901 58907 58909 58913 58921 58937 58943 58963 58967 
58979 58991 58997 59009 59011 59021 59023 59029 59051 59053 
59063 59069 59077 59083 59093 59107 59113 59119 59123 59141 
59149 59159 59167 59183 59197 59207 59209 59219 59221 59233 
59239 59243 59263 59273 59281 59333 59341 59351 59357 59359 
59369 59377 59387 59393 59399 59407 59417 59419 59441 59443 
59447 59453 59467 59471 59473 59497 59509 59513 59539 59557 
59561 59567 59581 59611 59617 59621 59627 59629 59651 59659 
59663 59669 59671 59693 59699 59707 59723 59729 59743 59747 
59753 59771 59779 59791 59797 59809 59833 59863 59879 59887 
59921 59929 59951 59957 59971 59981 59999 60013 60017 60029 
60037 60041 60077 60083 60089 60091 60101 60103 60107 60127 
60133 60139 60149 60161 60167 60169 60209 60217 60223 60251 
60257 60259 60271 60289 60293 60317 60331 60337 60343 60353 
60373 60383 60397 60413 60427 60443 60449 60457 60493 60497 
60509 60521 60527 60539 60589 60601 60607 60611 60617 60623 
60631 60637 60647 60649 60659 60661 60679 60689 60703 60719 
60727 60733 60737 60757 60761 60763 60773 60779 60793 60811 
60821 60859 60869 60887 60889 60899 60901 60913 60917 60919 
60923 60937 60943 60953 60961 61001 61007 61027 61031 61043 
61051 61057 61091 61099 61121 61129 61141 61151 61153 61169 
61211 61223 61231 61253 61261 61283 61291 61297 61331 61333 
61339 61343 61357 61363 61379 61381 61403 61409 61417 61441 
61463 61469 61471 61483 61487 61493 61507 61511 61519 61543 
61547 61553 61559 61561 61583 61603 61609 61613 61627 61631 
61637 61643 61651 61657 61667 61673 61681 61687 61703 61717 
61723 61729 61751 61757 61781 61813 61819 61837 61843 61861 
61871 61879 61909 61927 61933 61949 61961 61967 61979 61981 
61987 61991 62003 62011 62017 62039 62047 62053 62057 62071 
62081 62099 62119 62129 62131 62137 62141 62143 62171 62189 
62191 62201 62207 62213 62219 62233 62273 62297 62299 62303 
62311 62323 62327 62347 62351 62383 62401 62417 62423 62459 
62467 62473 62477 62483 62497 62501 62507 62533 62539 62549 
62563 62581 62591 62597 62603 62617 62627 62633 62639 62653 
62659 62683 62687 62701 62723 62731 62743 62753 62761 62773 
62791 62801 62819 62827 62851 62861 62869 62873 62897 62903 
62921 62927 62929 62939 62969 62971 62981 62983 62987 62989 
63029 63031 63059 63067 63073 63079 63097 63103 63113 63127 
63131 63149 63179 63197 63199 63211 63241 63247 63277 63281 
63299 63311 63313 63317 63331 63337 63347 63353 63361 63367 
63377 63389 63391 63397 63409 63419 63421 63439 63443 63463 
63467 63473 63487 63493 63499 63521 63527 63533 63541 63559 
63577 63587 63589 63599 63601 63607 63611 63617 63629 63647 
63649 63659 63667 63671 63689 63691 63697 63703 63709 63719 
63727 63737 63743 63761 63773 63781 63793 63799 63803 63809 
63823 63839 63841 63853 63857 63863 63901 63907 63913 63929 
63949 63977 63997 64007 64013 64019 64033 64037 64063 64067 
64081 64091 64109 64123 64151 64153 64157 64171 64187 64189 
64217 64223 64231 64237 64271 64279 64283 64301 64303 64319 
64327 64333 64373 64381 64399 64403 64433 64439 64451 64453 
64483 64489 64499 64513 64553 64567 64577 64579 64591 64601 
64609 64613 64621 64627 64633 64661 64663 64667 64679 64693 
64709 64717 64747 64763 64781 64783 64793 64811 64817 64849 
64853 64871 64877 64879 64891 64901 64919 64921 64927 64937 
64951 64969 64997 65003 65011 65027 65029 65033 65053 65063 
65071 65089 65099 65101 65111 65119 65123 65129 65141 65147 
65167 65171 65173 65179 65183 65203 65213 65239 65257 65267 
65269 65287 65293 65309 65323 65327 65353 65357 65371 65381 
65393 65407 65413 65419 65423 65437 65447 65449 65479 65497 
65519 65521 65537 65539 65543 65551 65557 65563 65579 65581 
65587 65599 65609 65617 65629 65633 65647 65651 65657 65677 
65687 65699 65701 65707 65713 65717 65719 65729 65731 65761 
65777 65789 65809 65827 65831 65837 65839 65843 65851 65867 
65881 65899 65921 65927 65929 65951 65957 65963 65981 65983 
65993 66029 66037 66041 66047 66067 66071 66083 66089 66103 
66107 66109 66137 66161 66169 66173 66179 66191 66221 66239 
66271 66293 66301 66337 66343 66347 66359 66361 66373 66377 
66383 66403 66413 66431 66449 66457 66463 66467 66491 66499 
66509 66523 66529 66533 66541 66553 66569 66571 66587 66593 
66601 66617 66629 66643 66653 66683 66697 66701 66713 66721 
66733 66739 66749 66751 66763 66791 66797 66809 66821 66841 
66851 66853 66863 66877 66883 66889 66919 66923 66931 66943 
66947 66949 66959 66973 66977 67003 67021 67033 67043 67049 
67057 67061 67073 67079 67103 67121 67129 67139 67141 67153 
67157 67169 67181 67187 67189 67211 67213 67217 67219 67231 
67247 67261 67271 67273 67289 67307 67339 67343 67349 67369 
67391 67399 67409 67411 67421 67427 67429 67433 67447 67453 
67477 67481 67489 67493 67499 67511 67523 67531 67537 67547 
67559 67567 67577 67579 67589 67601 67607 67619 67631 67651 
67679 67699 67709 67723 67733 67741 67751 67757 67759 67763 
67777 67783 67789 67801 67807 67819 67829 67843 67853 67867 
67883 67891 67901 67927 67931 67933 67939 67943 67957 67961 
67967 67979 67987 67993 68023 68041 68053 68059 68071 68087 
68099 68111 68113 68141 68147 68161 68171 68207 68209 68213 
68219 68227 68239 68261 68279 68281 68311 68329 68351 68371 
68389 68399 68437 68443 68447 68449 68473 68477 68483 68489 
68491 68501 68507 68521 68531 68539 68543 68567 68581 68597 
68611 68633 68639 68659 68669 68683 68687 68699 68711 68713 
68729 68737 68743 68749 68767 68771 68777 68791 68813 68819 
68821 68863 68879 68881 68891 68897 68899 68903 68909 68917 
68927 68947 68963 68993 69001 69011 69019 69029 69031 69061 
69067 69073 69109 69119 69127 69143 69149 69151 69163 69191 
69193 69197 69203 69221 69233 69239 69247 69257 69259 69263 
69313 69317 69337 69341 69371 69379 69383 69389 69401 69403 
69427 69431 69439 69457 69463 69467 69473 69481 69491 69493 
69497 69499 69539 69557 69593 69623 69653 69661 69677 69691 
69697 69709 69737 69739 69761 69763 69767 69779 69809 69821 
69827 69829 69833 69847 69857 69859 69877 69899 69911 69929 
69931 69941 69959 69991 69997 70001 70003 70009 70019 70039 
70051 70061 70067 70079 70099 70111 70117 70121 70123 70139 
70141 70157 70163 70177 70181 70183 70199 70201 70207 70223 
70229 70237 70241 70249 70271 70289 70297 70309 70313 70321 
70327 70351 70373 70379 70381 70393 70423 70429 70439 70451 
70457 70459 70481 70487 70489 70501 70507 70529 70537 70549 
70571 70573 70583 70589 70607 70619 70621 70627 70639 70657 
70663 70667 70687 70709 70717 70729 70753 70769 70783 70793 
70823 70841 70843 70849 70853 70867 70877 70879 70891 70901 
70913 70919 70921 70937 70949 70951 70957 70969 70979 70981 
70991 70997 70999 71011 71023 71039 71059 71069 71081 71089 
71119 71129 71143 71147 71153 71161 71167 71171 71191 71209 
71233 71237 71249 71257 71261 71263 71287 71293 71317 71327 
71329 71333 71339 71341 71347 71353 71359 71363 71387 71389 
71399 71411 71413 71419 71429 71437 71443 71453 71471 71473 
71479 71483 71503 71527 71537 71549 71551 71563 71569 71593 
71597 71633 71647 71663 71671 71693 71699 71707 71711 71713 
71719 71741 71761 71777 71789 71807 71809 71821 71837 71843 
71849 71861 71867 71879 71881 71887 71899 71909 71917 71933 
71941 71947 71963 71971 71983 71987 71993 71999 72019 72031 
72043 72047 72053 72073 72077 72089 72091 72101 72103 72109 
72139 72161 72167 72169 72173 72211 72221 72223 72227 72229 
72251 72253 72269 72271 72277 72287 72307 72313 72337 72341 
72353 72367 72379 72383 72421 72431 72461 72467 72469 72481 
72493 72497 72503 72533 72547 72551 72559 72577 72613 72617 
72623 72643 72647 72649 72661 72671 72673 72679 72689 72701 
72707 72719 72727 72733 72739 72763 72767 72797 72817 72823 
72859 72869 72871 72883 72889 72893 72901 72907 72911 72923 
72931 72937 72949 72953 72959 72973 72977 72997 73009 73013 
73019 73037 73039 73043 73061 73063 73079 73091 73121 73127 
73133 73141 73181 73189 73237 73243 73259 73277 73291 73303 
73309 73327 73331 73351 73361 73363 73369 73379 73387 73417 
73421 73433 73453 73459 73471 73477 73483 73517 73523 73529 
73547 73553 73561 73571 73583 73589 73597 73607 73609 73613 
73637 73643 73651 73673 73679 73681 73693 73699 73709 73721 
73727 73751 73757 73771 73783 73819 73823 73847 73849 73859 
73867 73877 73883 73897 73907 73939 73943 73951 73961 73973 
73999 74017 74021 74027 74047 74051 74071 74077 74093 74099 
74101 74131 74143 74149 74159 74161 74167 74177 74189 74197 
74201 74203 74209 74219 74231 74257 74279 74287 74293 74297 
74311 74317 74323 74353 74357 74363 74377 74381 74383 74411 
74413 74419 74441 74449 74453 74471 74489 74507 74509 74521 
74527 74531 74551 74561 74567 74573 74587 74597 74609 74611 
74623 74653 74687 74699 74707 74713 74717 74719 74729 74731 
74747 74759 74761 74771 74779 74797 74821 74827 74831 74843 
74857 74861 74869 74873 74887 74891 74897 74903 74923 74929 
74933 74941 74959 75011 75013 75017 75029 75037 75041 75079 
75083 75109 75133 75149 75161 75167 75169 75181 75193 75209 
75211 75217 75223 75227 75239 75253 75269 75277 75289 75307 
75323 75329 75337 75347 75353 75367 75377 75389 75391 75401 
75403 75407 75431 75437 75479 75503 75511 75521 75527 75533 
75539 75541 75553 75557 75571 75577 75583 75611 75617 75619 
75629 75641 75653 75659 75679 75683 75689 75703 75707 75709 
75721 75731 75743 75767 75773 75781 75787 75793 75797 75821 
75833 75853 75869 75883 75913 75931 75937 75941 75967 75979 
75983 75989 75991 75997 76001 76003 76031 76039 76079 76081 
76091 76099 76103 76123 76129 76147 76157 76159 76163 76207 
76213 76231 76243 76249 76253 76259 76261 76283 76289 76303 
76333 76343 76367 76369 76379 76387 76403 76421 76423 76441 
76463 76471 76481 76487 76493 76507 76511 76519 76537 76541 
76543 76561 76579 76597 76603 76607 76631 76649 76651 76667 
76673 76679 76697 76717 76733 76753 76757 76771 76777 76781 
76801 76819 76829 76831 76837 76847 76871 76873 76883 76907 
76913 76919 76943 76949 76961 76963 76991 77003 77017 77023 
77029 77041 77047 77069 77081 77093 77101 77137 77141 77153 
77167 77171 77191 77201 77213 77237 77239 77243 77249 77261 
77263 77267 77269 77279 77291 77317 77323 77339 77347 77351 
77359 77369 77377 77383 77417 77419 77431 77447 77471 77477 
77479 77489 77491 77509 77513 77521 77527 77543 77549 77551 
77557 77563 77569 77573 77587 77591 77611 77617 77621 77641 
77647 77659 77681 77687 77689 77699 77711 77713 77719 77723 
77731 77743 77747 77761 77773 77783 77797 77801 77813 77839 
77849 77863 77867 77893 77899 77929 77933 77951 77969 77977 
77983 77999 78007 78017 78031 78041 78049 78059 78079 78101 
78121 78137 78139 78157 78163 78167 78173 78179 78191 78193 
78203 78229 78233 78241 78259 78277 78283 78301 78307 78311 
78317 78341 78347 78367 78401 78427 78437 78439 78467 78479 
78487 78497 78509 78511 78517 78539 78541 78553 78569 78571 
78577 78583 78593 78607 78623 78643 78649 78653 78691 78697 
78707 78713 78721 78737 78779 78781 78787 78791 78797 78803 
78809 78823 78839 78853 78857 78877 78887 78889 78893 78901 
78919 78929 78941 78977 78979 78989 79031 79039 79043 79063 
79087 79103 79111 79133 79139 79147 79151 79153 79159 79181 
79187 79193 79201 79229 79231 79241 79259 79273 79279 79283 
79301 79309 79319 79333 79337 79349 79357 79367 79379 79393 
79397 79399 79411 79423 79427 79433 79451 79481 79493 79531 
79537 79549 79559 79561 79579 79589 79601 79609 79613 79621 
79627 79631 79633 79657 79669 79687 79691 79693 79697 79699 
79757 79769 79777 79801 79811 79813 79817 79823 79829 79841 
79843 79847 79861 79867 79873 79889 79901 79903 79907 79939 
79943 79967 79973 79979 79987 79997 79999 80021 80039 80051 
80071 80077 80107 80111 80141 80147 80149 80153 80167 80173 
80177 80191 80207 80209 80221 80231 80233 80239 80251 80263 
80273 80279 80287 80309 80317 80329 80341 80347 80363 80369 
80387 80407 80429 80447 80449 80471 80473 80489 80491 80513 
80527 80537 80557 80567 80599 80603 80611 80621 80627 80629 
80651 80657 80669 80671 80677 80681 80683 80687 80701 80713 
80737 80747 80749 80761 80777 80779 80783 80789 80803 80809 
80819 80831 80833 80849 80863 80897 80909 80911 80917 80923 
80929 80933 80953 80963 80989 81001 81013 81017 81019 81023 
81031 81041 81043 81047 81049 81071 81077 81083 81097 81101 
81119 81131 81157 81163 81173 81181 81197 81199 81203 81223 
81233 81239 81281 81283 81293 81299 81307 81331 81343 81349 
81353 81359 81371 81373 81401 81409 81421 81439 81457 81463 
81509 81517 81527 81533 81547 81551 81553 81559 81563 81569 
81611 81619 81629 81637 81647 81649 81667 81671 81677 81689 
81701 81703 81707 81727 81737 81749 81761 81769 81773 81799 
81817 81839 81847 81853 81869 81883 81899 81901 81919 81929 
81931 81937 81943 81953 81967 81971 81973 82003 82007 82009 
82013 82021 82031 82037 82039 82051 82067 82073 82129 82139 
82141 82153 82163 82171 82183 82189 82193 82207 82217 82219 
82223 82231 82237 82241 82261 82267 82279 82301 82307 82339 
82349 82351 82361 82373 82387 82393 82421 82457 82463 82469 
82471 82483 82487 82493 82499 82507 82529 82531 82549 82559 
82561 82567 82571 82591 82601 82609 82613 82619 82633 82651 
82657 82699 82721 82723 82727 82729 82757 82759 82763 82781 
82787 82793 82799 82811 82813 82837 82847 82883 82889 82891 
82903 82913 82939 82963 82981 82997 83003 83009 83023 83047 
83059 83063 83071 83077 83089 83093 83101 83117 83137 83177 
83203 83207 83219 83221 83227 83231 83233 83243 83257 83267 
83269 83273 83299 83311 83339 83341 83357 83383 83389 83399 
83401 83407 83417 83423 83431 83437 83443 83449 83459 83471 
83477 83497 83537 83557 83561 83563 83579 83591 83597 83609 
83617 83621 83639 83641 83653 83663 83689 83701 83717 83719 
83737 83761 83773 83777 83791 83813 83833 83843 83857 83869 
83873 83891 83903 83911 83921 83933 83939 83969 83983 83987 
84011 84017 84047 84053 84059 84061 84067 84089 84121 84127 
84131 84137 84143 84163 84179 84181 84191 84199 84211 84221 
84223 84229 84239 84247 84263 84299 84307 84313 84317 84319 
84347 84349 84377 84389 84391 84401 84407 84421 84431 84437 
84443 84449 84457 84463 84467 84481 84499 84503 84509 84521 
84523 84533 84551 84559 84589 84629 84631 84649 84653 84659 
84673 84691 84697 84701 84713 84719 84731 84737 84751 84761 
84787 84793 84809 84811 84827 84857 84859 84869 84871 84913 
84919 84947 84961 84967 84977 84979 84991 85009 85021 85027 
85037 85049 85061 85081 85087 85091 85093 85103 85109 85121 
85133 85147 85159 85193 85199 85201 85213 85223 85229 85237 
85243 85247 85259 85297 85303 85313 85331 85333 85361 85363 
85369 85381 85411 85427 85429 85439 85447 85451 85453 85469 
85487 85513 85517 85523 85531 85549 85571 85577 85597 85601 
85607 85619 85621 85627 85639 85643 85661 85667 85669 85691 
85703 85711 85717 85733 85751 85781 85793 85817 85819 85829 
85831 85837 85843 85847 85853 85889 85903 85909 85931 85933 
85991 85999 86011 86017 86027 86029 86069 86077 86083 86111 
86113 86117 86131 86137 86143 86161 86171 86179 86183 86197 
86201 86209 86239 86243 86249 86257 86263 86269 86287 86291 
86293 86297 86311 86323 86341 86351 86353 86357 86369 86371 
86381 86389 86399 86413 86423 86441 86453 86461 86467 86477 
86491 86501 86509 86531 86533 86539 86561 86573 86579 86587 
86599 86627 86629 86677 86689 86693 86711 86719 86729 86743 
86753 86767 86771 86783 86813 86837 86843 86851 86857 86861 
86869 86923 86927 86929 86939 86951 86959 86969 86981 86993 
87011 87013 87037 87041 87049 87071 87083 87103 87107 87119 
87121 87133 87149 87151 87179 87181 87187 87211 87221 87223 
87251 87253 87257 87277 87281 87293 87299 87313 87317 87323 
87337 87359 87383 87403 87407 87421 87427 87433 87443 87473 
87481 87491 87509 87511 87517 87523 87539 87541 87547 87553 
87557 87559 87583 87587 87589 87613 87623 87629 87631 87641 
87643 87649 87671 87679 87683 87691 87697 87701 87719 87721 
87739 87743 87751 87767 87793 87797 87803 87811 87833 87853 
87869 87877 87881 87887 87911 87917 87931 87943 87959 87961 
87973 87977 87991 88001 88003 88007 88019 88037 88069 88079 
88093 88117 88129 88169 88177 88211 88223 88237 88241 88259 
88261 88289 88301 88321 88327 88337 88339 88379 88397 88411 
88423 88427 88463 88469 88471 88493 88499 88513 88523 88547 
88589 88591 88607 88609 88643 88651 88657 88661 88663 88667 
88681 88721 88729 88741 88747 88771 88789 88793 88799 88801 
88807 88811 88813 88817 88819 88843 88853 88861 88867 88873 
88883 88897 88903 88919 88937 88951 88969 88993 88997 89003 
89009 89017 89021 89041 89051 89057 89069 89071 89083 89087 
89101 89107 89113 89119 89123 89137 89153 89189 89203 89209 
89213 89227 89231 89237 89261 89269 89273 89293 89303 89317 
89329 89363 89371 89381 89387 89393 89399 89413 89417 89431 
89443 89449 89459 89477 89491 89501 89513 89519 89521 89527 
89533 89561 89563 89567 89591 89597 89599 89603 89611 89627 
89633 89653 89657 89659 89669 89671 89681 89689 89753 89759 
89767 89779 89783 89797 89809 89819 89821 89833 89839 89849 
89867 89891 89897 89899 89909 89917 89923 89939 89959 89963 
89977 89983 89989 90001 90007 90011 90017 90019 90023 90031 
90053 90059 90067 90071 90073 90089 90107 90121 90127 90149 
90163 90173 90187 90191 90197 90199 90203 90217 90227 90239 
90247 90263 90271 90281 90289 90313 90353 90359 90371 90373 
90379 90397 90401 90403 90407 90437 90439 90469 90473 90481 
90499 90511 90523 90527 90529 90533 90547 90583 90599 90617 
90619 90631 90641 90647 90659 90677 90679 90697 90703 90709 
90731 90749 90787 90793 90803 90821 90823 90833 90841 90847 
90863 90887 90901 90907 90911 90917 90931 90947 90971 90977 
90989 90997 91009 91019 91033 91079 91081 91097 91099 91121 
91127 91129 91139 91141 91151 91153 91159 91163 91183 91193 
91199 91229 91237 91243 91249 91253 91283 91291 91297 91303 
91309 91331 91367 91369 91373 91381 91387 91393 91397 91411 
91423 91433 91453 91457 91459 91463 91493 91499 91513 91529 
91541 91571 91573 91577 91583 91591 91621 91631 91639 91673 
91691 91703 91711 91733 91753 91757 91771 91781 91801 91807 
91811 91813 91823 91837 91841 91867 91873 91909 91921 91939 
91943 91951 91957 91961 91967 91969 91997 92003 92009 92033 
92041 92051 92077 92083 92107 92111 92119 92143 92153 92173 
92177 92179 92189 92203 92219 92221 92227 92233 92237 92243 
92251 92269 92297 92311 92317 92333 92347 92353 92357 92363 
92369 92377 92381 92383 92387 92399 92401 92413 92419 92431 
92459 92461 92467 92479 92489 92503 92507 92551 92557 92567 
92569 92581 92593 92623 92627 92639 92641 92647 92657 92669 
92671 92681 92683 92693 92699 92707 92717 92723 92737 92753 
92761 92767 92779 92789 92791 92801 92809 92821 92831 92849 
92857 92861 92863 92867 92893 92899 92921 92927 92941 92951 
92957 92959 92987 92993 93001 93047 93053 93059 93077 93083 
93089 93097 93103 93113 93131 93133 93139 93151 93169 93179 
93187 93199 93229 93239 93241 93251 93253 93257 93263 93281 
93283 93287 93307 93319 93323 93329 93337 93371 93377 93383 
93407 93419 93427 93463 93479 93481 93487 93491 93493 93497 
93503 93523 93529 93553 93557 93559 93563 93581 93601 93607 
93629 93637 93683 93701 93703 93719 93739 93761 93763 93787 
93809 93811 93827 93851 93871 93887 93889 93893 93901 93911 
93913 93923 93937 93941 93949 93967 93971 93979 93983 93997 
94007 94009 94033 94049 94057 94063 94079 94099 94109 94111 
94117 94121 94151 94153 94169 94201 94207 94219 94229 94253 
94261 94273 94291 94307 94309 94321 94327 94331 94343 94349 
94351 94379 94397 94399 94421 94427 94433 94439 94441 94447 
94463 94477 94483 94513 94529 94531 94541 94543 94547 94559 
94561 94573 94583 94597 94603 94613 94621 94649 94651 94687 
94693 94709 94723 94727 94747 94771 94777 94781 94789 94793 
94811 94819 94823 94837 94841 94847 94849 94873 94889 94903 
94907 94933 94949 94951 94961 94993 94999 95003 95009 95021 
95027 95063 95071 95083 95087 95089 95093 95101 95107 95111 
95131 95143 95153 95177 95189 95191 95203 95213 95219 95231 
95233 95239 95257 95261 95267 95273 95279 95287 95311 95317 
95327 95339 95369 95383 95393 95401 95413 95419 95429 95441 
95443 95461 95467 95471 95479 95483 95507 95527 95531 95539 
95549 95561 95569 95581 95597 95603 95617 95621 95629 95633 
95651 95701 95707 95713 95717 95723 95731 95737 95747 95773 
95783 95789 95791 95801 95803 95813 95819 95857 95869 95873 
95881 95891 95911 95917 95923 95929 95947 95957 95959 95971 
95987 95989 96001 96013 96017 96043 96053 96059 96079 96097 
96137 96149 96157 96167 96179 96181 96199 96211 96221 96223 
96233 96259 96263 96269 96281 96289 96293 96323 96329 96331 
96337 96353 96377 96401 96419 96431 96443 96451 96457 96461 
96469 96479 96487 96493 96497 96517 96527 96553 96557 96581 
96587 96589 96601 96643 96661 96667 96671 96697 96703 96731 
96737 96739 96749 96757 96763 96769 96779 96787 96797 96799 
96821 96823 96827 96847 96851 96857 96893 96907 96911 96931 
96953 96959 96973 96979 96989 96997 97001 97003 97007 97021 
97039 97073 97081 97103 97117 97127 97151 97157 97159 97169 
97171 97177 97187 97213 97231 97241 97259 97283 97301 97303 
97327 97367 97369 97373 97379 97381 97387 97397 97423 97429 
97441 97453 97459 97463 97499 97501 97511 97523 97547 97549 
97553 97561 97571 97577 97579 97583 97607 97609 97613 97649 
97651 97673 97687 97711 97729 97771 97777 97787 97789 97813 
97829 97841 97843 97847 97849 97859 97861 97871 97879 97883 
97919 97927 97931 97943 97961 97967 97973 97987 98009 98011 
98017 98041 98047 98057 98081 98101 98123 98129 98143 98179 
98207 98213 98221 98227 98251 98257 98269 98297 98299 98317 
98321 98323 98327 98347 98369 98377 98387 98389 98407 98411 
98419 98429 98443 98453 98459 98467 98473 98479 98491 98507 
98519 98533 98543 98561 98563 98573 98597 98621 98627 98639 
98641 98663 98669 98689 98711 98713 98717 98729 98731 98737 
98773 98779 98801 98807 98809 98837 98849 98867 98869 98873 
98887 98893 98897 98899 98909 98911 98927 98929 98939 98947 
98953 98963 98981 98993 98999 99013 99017 99023 99041 99053 
99079 99083 99089 99103 99109 99119 99131 99133 99137 99139 
99149 99173 99181 99191 99223 99233 99241 99251 99257 99259 
99277 99289 99317 99347 99349 99367 99371 99377 99391 99397 
99401 99409 99431 99439 99469 99487 99497 99523 99527 99529 
99551 99559 99563 99571 99577 99581 99607 99611 99623 99643 
99661 99667 99679 99689 99707 99709 99713 99719 99721 99733 
99761 99767 99787 99793 99809 99817 99823 99829 99833 99839 
99859 99871 99877 99881 99901 99907 99923 99929 99961 99971 
99989 99991





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112744" title="Bamako" nonfiltered="1136" processed="1135" dbindex="46182">


Bamako s la capital de Mali. Est situada a banda i banda del riu Nger, al sud-oest de l'estat. El 2006 amb 1.690.471 habitants de nombroses tnies i ocupava una superfcie de 267 km2. Bamako significa "caiman de riu" en bambara.

El lloc estava habitat des de la prehistria i la ciutat va ser fundada el segle XVI. El 1883 noms tenia 800 habitants i 37.000 el 1945 arribant a cent mil -amb 4000 europeus- el 1945. La fundaci s'atribueix al casador Bama i el nom li va donar el seu successor Niare, vingut de Kaarta i vol dir "Desprs de Bama". El nucli inicial s l'origen de Niarla, un dels barris de Bamako. Va ser poblada per pescadors bozo, i desprs per gent del Draa (els draves) i de Touat (el tur) que van portar el islam. Els quatre barris del nucli central sn: Niarla, Toiurla, Bozola, i Dravla.

El 1883 el colonialisme francs ocupa el territori per mig d'una expedici dirigida pel coronel Borgnis-Desbordes. Els senegalesos van comenar a poblar la ciutat. El 1904 hi va arribar el ferrocarril. El 1907 fou declarada capital de l'Alt Senegal i Nger, colnia creada el 1904; el 1911 es va separar el districte militar del Nger, i el 1919 el territori de l'Alt Volta, i va agafar el nom de Sudan Francs el 4 de desembre de 1920 mantenint el mateix rang. El 1960, amb la independncia de Mali, Bamako passa a ser-ne la capital.

s seu de nombroses manifestacions internacionals com la cimera frica-Frana del 2005 o el frum social mundial del gener del 2006.
 
 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la ciutat ;
 Bamako dins Cits du monde ;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112745" title="Principat de Samos" nonfiltered="1137" processed="1136" dbindex="46183">

El principat de Samos fou un estat autnom sota sobirania otomana establert a l'illa de Samos el 1835 i que va existir fins el 1913.

El 1830 Samos fou reconeguda a Turquia, per com que la hostilitat contra els otomans va romandre a l'illa, el 1835 es va crear el beilicat de Samos, governat per un fanariota grec de nom Esteve Vogridis, que residia a Constantinoble, amb el ttol de prncep de Samos (un governador pel seu compte residia a l'illa).

La seva bandera era la creu blanca sobre fons blau i vermell (el vermell marcava la dependncia de la Porta otomana). L'illa havia de pagar un tribut anyal. El cap del poder executiu era el prncep assistit per un senat de quatre membres elegit entre els vuit candidats anomenats pels quatre districtes de l'illa (Vathy, Chora o Samos, Marathocumbo i Carlovasi); el poder legislatiu estava en mans d'una cambra de 36 diputats presidida pel metropolit grec ortodox. La capital es va establir a Vathy.

 Prnceps de Samos .
 
Stephanos Vogoridis 1833-1850;
Alexandros Kallimachis 1850 - 1854;
Ioannis Dimitrou Ghikas 1854-1859 ;
Miltiadis Stavraki Aristarchis 1859-1866 ;
Pavlos Mousouros 1866-1873;
Georgios Georgiadis (inter) 1873;
Konstantinos Adosidis 1873-1874 ;
Konstantinos Photiadis 1874-1879 ;
Konstantinos Adosidis (segona vegada) 1879-1885 ;
Alexandros Stephanou Karatheodoris 1885-1895;
Georgios Verovits 19895-1896;
Stephanos Konstantinou Mousouros 1896-1899;
Konstantinos Vagianis 1899-1900;
Michail Georgiadis 1900-1902 ;
Alexandros Spiridonou Mavrogenis 1902-1904 ;
Ioannis Vithynos 1904-1906;
Konstantinos Stephanou Karatheodoris 1906;
Georgios Georgiadis 1906-1908 (segona vegada);
Andreas Kopasis Omoudopoulos 1908-1912;
Grigorios Vegleris 1912 ;
Themistoklis Panagiotou Sophoulis 1912-1913;

El tractat de Bucarest de 10 d'agost de 1913, que va posar fi a la guerra del Balcans, va assignar l'illa a Grcia i el principat va deixar d'existir.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112746" title="Samotrcia" nonfiltered="1138" processed="1137" dbindex="46184">

Samotrcia (         ) s una illa grega de la regi de Trcia, prefectura d'Evros, amb una superfcie de 178 km2 i una poblaci de 3000 persones.

 Histria .

Els antics noms de l'illa foren Dardnia, Electris, Melite i Leucsia. 

Fou probablement colonitzada per tracis i ms tard per eolis i jonis. Apareix a la histria quan van donar suport a Xerxes a la seva invasi de Grcia. L'illa governava algunes posicions a la costa de Trcia i gaudia del dret d'asil inviolable. Herdot esmenta Sale, a la part oest de la desembocadura de l'Hebros, i no lluny de Zone i de Doriscos, com una de les colnies de Samotrcia.

El 478 aC va ingressar a la lliga Dlica dirigida per Atenes per el 405 aC fou ocupada pels espartans que van installar un govern oligrquic. El 387 aC es va declarar la independncia de tots els estats grecs; el govern de l'illa va ingressar a la segona Lliga atenenca (377 aC) a la qual va pertnyer 20 anys. Va caure sota influencia del Regne de Macednia el 346 aC i durant les lluites dels didocs va quedar en mans de Lismac de Trcia a la mort del qual va recuperar la independncia i fou aliada d'Egipte. La guerra dels Ptolemeus i selucides que va acabar el 241 aC mantenia per Egipte Efes, Milet, Priene, Samos, Lebedos, el sud de Jnia, Cria, Lcia, Pamflia, Cilcia Occidental i Celesria, aix com els territoris que dominava a Trcia (Abdera, Cipsela, Samotrcia, Sestos i els Quersons Traci).


Desprs va passar sota influncia dels selucides fins a la batalla de Magnsia del Sipilos.

Fou aliada de Roma desprs del 189 aC i fou primer una  ciutat o estat lliure i desprs unida a una provncia romana. Sota els bizantins fou part del thema de Trcia.

El 1205 fou ocupada pels venecians i governada per la famlia Dandolo, per els emperadors de Nicea la van ocupar el 1222. El 1386 l'emperador en va donar el feu als Gattilusio de Lesbos. El 1455 va passar a una branca dirigida per Francesc III Gattiluso (que incloa Tasos com a lloc principal) el qual el 1456 va haver d'entregar les illes als otomans que el 1457 van ocupar Samotrcia. Els venecians la van ocupar el 1466 per va tornar als otomans el . Els venecians van derrotar els turcs en una batalla naval als Dardanels el 1656 i van ocupar Tenedos, Lemnos i Samotrcia, per foren recuperades pels turcs el 1657.

El 1912 va passar a Grcia i la seva possessi fou confirmada pel Tractat de Bucarest de 10 d'agost de 1913 que va posar fi a la guerra dels Balcans.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112748" title="Sandrizets" nonfiltered="1139" processed="1138" dbindex="46185">
Sandrizets (sandrizetes) foren un poble de Pannnia a la riba del Dravus. Apareixen tamb amb el nom dandizetes o tambe andizetis (andizetii,           ).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112751" title="Sane" nonfiltered="1140" processed="1139" dbindex="46186">


Nom de dues ciutats de la pennsula Calcdica:

Sane (Acte);
Sane (Pallene);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112753" title="Sane (Acte)" nonfiltered="1141" processed="1140" dbindex="46187">
Sane (    )  fou una colnia d'Andros situada a l'istme de la pennsula d'Acte que l'enllaa amb la pennsula Calcdica, per on passava el canal de Xerxes. Les restes s'han trobat a Prvlaka


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112754" title="Sane (Pallene)" nonfiltered="1142" processed="1141" dbindex="46188">
Sane (    )  fou una ciutat de la Pallene o Palene esmentada per Herdot entre el cap Posdhi i la part oest de l'istme de Porta. Pomponi Mela la situa prop del  Canastraeum Promontorium. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112755" title="Taanach" nonfiltered="1143" processed="1142" dbindex="46189">
Taanach (      o       ) fou una ciutat de Palestina, propera a Megiddo, esmentada com una de les residencies reials dels cananeus. Fou atribuda a Manasss i desprs donada als levites. Fou escenari d'una gran batalla entre Deborah i Barak. En temps dels jutges la poblaci cananea romania al lloc per amb el rei Salom ja era una ciutat jueva. 

Modernament es va dir Taannuk.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112757" title="Sangrios" nonfiltered="1144" processed="1143" dbindex="46190">
El Sangrios (en llat, Sangarius; en grec,          ), l'actual Sakarya, fou un dels principals rius de l'Anatlia. El seu naixement era a les muntanyes Adoreos prop de Sngia a Frgia, i a tocar de la frontera amb Galcia. El seu curs era tortus i una part formava la frontera entre Frgia i Bitnia. Desaigua a la mar Negra.

Els principals afluents eren l'Alandre (Alander), Bathys, Thymbres i Gallus.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112758" title="Santons" nonfiltered="1145" processed="1144" dbindex="46191">
Els santons (santones o santoni,         ,         ,         ) foren un poble gal de la Gllia del sud-oest o segons Claudi Ptolemeu d' Aquitnia (Ptolemeu diu que la capital dels santons era Mediolanum). Segons Csar eren a la Gllia Celta al nord del Garumna (Garona). Claudi Ptolemeu els situa entre els pictons i el bitriges viviscs. Estrab diu que el Garona desaiguava a la mar entre els bitriges viviscs i el santons i els situa a la vora de l'Atlntic, amb els pictons al nord. Csar va aconseguir dels pictons i santons alguns vaixells per la seva lluita contra els venetis. A la revolta de Vercingentorix els pictons i altres pobles no hi van participar pero els santons van enviar dotze mil homes al setge d'Alsia.

Dels santons la regi va prendre el nom de Santonya (francs Santoigne).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112759" title="Sapais" nonfiltered="1146" processed="1145" dbindex="46192">
Sapais (llat Sapaei, grec         o        ) foren un poble traci que ocupava la part sud de les muntanyes Pangeos a la rodalia d'Abdera. Estrab els esmenta com sapes (sapae,      ), i pensa que sn els mateixos que els sints (sinti). Els pas dels sapes, un pas de muntanya de la via Egntia,  era situat a menys de 30 km de Philippi i per tant el seu pas hauria de ser entre Nepolis i Abdera. La seva ciutat principal es anomenada Sapaica (       ) per Esteve Bizant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112762" title="Llus de Battenberg" nonfiltered="1147" processed="1146" dbindex="46193">


Llus de Battenberg, marqus de Milford-Haven (Graz 1854 - Londres 1921). Prncep de Battenberg amb el tractament d'altesa serenssima que a partir de l'any 1917 fou conegut amb el ttol angls de marqus de Milford-Haven.

Nascut a la ciutat austraca de Graz el dia 24 de maig de l'any 1854 sent fill del prncep Alexandre de Hessen-Darmstadt i de la comtessa polonesa Jlia von Hauke. Llus era nt per via paterna del gran duc Llus II de Hessen-Darmstadt i de la princesa Guillermina de Baden. Per via materna provenia d'una famlia de la petita aristocrcia polonesa d'origen alemany.

El dia 24 d'abril de l'any 1884 es cas a Darmstadt amb la princesa Victria de Hessen-Darmstadt, filla del gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt i de la princesa Alcia del Regne Unit. A la cerimnia hi assist la reina Victria I del Regne Unit, via materna de la nvia. 

La parella s'install a Londres i tingueren quatre fills:

 SAS la princesa Alcia de Battenberg, nascuda a Londres el 1885 i morta a la mateixa ciutat el 1969. Es cas amb el prncep Andreu de Grcia.

 SAS la princesa Llusa de Battenberg, nascuda a Londres el 1889 i morta a Estocolm el 1965. Es cas amb el rei Gustau VI Adolf de Sucia.

 SAS el prncep Jordi de Battenberg, marqus de Milford-Haven, nat a Londres el 1892 i mort el 1938. Es casa`amb la comtessa Nadejda de Torby.

 SAS el prncep Llus de Battenberg, comte Mountbatten de Birmnia, nat el 1900 a Londres i assassinat per l'IRA a les costes de l'Ulster el 1979. Es cas amb lady Edwina Ashley.

Influenciat per la seva cosina poltica, la princesa Alcia del Regne Unit, el prncep Llus ingress a la Marina britnica l'any 1868 desprs de naturalitzar-se angls. Comen la seva carrera naval al Royal Albert i tot i les seves connexions amb la famlia reial anglesa no es mostr cap favoritisme cap al prncep de Battenberg.

L'any 1876, el prncep Llus serv en el vaixell que port al prncep de Galles cap a l'ndia amb la missi de protegir la vida del prncep. L'any 1882 va servir, com a lloctinent, a la Marina britnica encarregada d'intervenir en la vida poltica egpcia; per aquest fet reb la Medalla Egpcia i l'Estrella Kediv de Bronze. 

El mes de setembre de l'any 1883, la reina Victria el nomen lloctinent de la seva prpia embarcaci, el iot Victria i Albert. Dos anys desprs fou promocionat a la categoria de comandant. L'any 1891 fou elevat a la categoria de capit i esdevingu ajuda de camp de la reina. Tot i aquesta brillant carrera, la reina Victria sentia que el prncep era discriminat per la seva condici de membre de la Famlia Reial i per aix vigil de prop la carrera del prncep per tal d'assegurar-li una brillant posici a l'exrcit. 

L'any 1910 fou elevat a la categoria de vicealmirall i l'any 1912 a la d'almirall. Durant aquest anys serv com a director de l'Intelligncia Naval (1902 - 1905), comandant en cap de la Flota atlntica (1908 - 1911) i comandant de la tercera i la quarta divi de la Flota britnica (1911). L'any 1911 fou nomenat Segon Lord del Mar.

El 9 de desembre de l'any 1912 fou nomenat Primer Lord del Mar. Per, arran de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, la seva condici d'alemany amb un ttol del Gran Ducat de Hessen-Darmstadt li ocasion nombrosos problemes i fu que el Primer Ministre el destitus del crrer de Primer Lord del Mar. 

Durant la Primera Guerra Mundial el sentiment antialemany cresqu moltssim a Anglaterra. Els ciutadans alemanys eren acusats de traidors i es vivia una autntica fbia contra tot all que tenia origen alemany i se suposava proalemany. Aix, l'any 1917, el rei Jordi V del Regne Unit decid canviar el nom de la dinastia reial, els Saxnia-Coburg Gotha s'anomenarien Windsor i aquest canvi tamb es produ per tots aquells membres de la Famlia Reial britnica que tenien cognoms alemanys. El rei oblig a tots els membres alemanys de la famlia reial a substituir els seus ttols nobiliries per nous ttols d'origen angls i els seus cognoms per nous cognoms anglesos. Aix, els Battenberg passaren a ser Mountbatten i el ttol de prncep de Battenberg fou substitut pel de marqus de Milford-Haven.

El prncep Llus mor l'any 1921 a Londres. El mateix 1921 neixia a l'illa grega de Corf un nt seu, el prncep Felip de Grcia, que l'any 1947 contrauria matrimoni a Londres amb la reina Elisabet II del Regne Unit. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112764" title="Turtwig" nonfiltered="1148" processed="1147" dbindex="46194">

Turtwig s un personatge fictici de Pokmon. Turtwig, un Pokmon de tipus Planta solament, s un dels primers Pokmon que un jugador pot obtenir en les edicions de Pokmon Diamant i Perla. 

El nom Turtwig s una mescla del mot English "turtle" i l'angls "twig".


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112765" title="Oklahoma City" nonfiltered="1149" processed="1148" dbindex="46195">
Oklahoma City s la capital i la major ciutat de l'estat d'Oklahoma, als Estats Units d'Amrica. s la capital del Comtat d'Oklahoma. El nom de la ciutat sol abreviar-se com "OKC". Els no residents sovint es refereixen a Oklahoma City com "Oak City" ("La Ciutat de Roure"), encara que ning dels qui hi viuen usen aquest nom.

Oklahoma City s una ciutat extensa i en creixement i s el centre comercial i civil de l'estat. s una de les ciutats ms grans de les Grans Planes dels Estats Units, i s la ciutat ms poblada dels cinc "estats plans" (Oklahoma, Kansas, Nebraska, Dakota del Nord i Dakota del Sud) aix com de quatre dels sis estats que limiten amb Oklahoma (Kansas, Missouri, Arkansas, Nou Mxic).

D'acord amb el cens de 2003, Oklahoma City s la 29ena ciutat ms gran dels Estats Units. La poblaci total, a 1 de juliol de 2004, era de 528.042 habitants, amb ms de 1,3 milions de residents en l'rea metropolitana.

El 1995, Oklahoma City va sofrir l'atemptat terrorista ms dur ocorregut en sl nord-americ, per darrere dels atemptats del 11-S. Aquest atemptat es considera l'acte de terrorisme domstic ms destructiu de la histria d'Amrica.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112768" title="Lad" nonfiltered="1150" processed="1149" dbindex="46196">


El lad, lad occidental o lad dolomita (en lad ladin) s una llengua romnica que pertany a la famlia lingstica retoromnica, parlada a les muntanyes Dolomites a Itlia, entre les regions de Trentino-Tirol del Sud i Vnet. Compta amb set dialectes.
Est emparentada amb el romanx i el frils.

Al sud del Tirol, a la zona de l'Alt Adige, viu un petit nmero de parlants de varietats retorromantxs apelada Lad dolomita. A les valls dels dolomites i envoltats de poblaci germanfona retenen la seva llengua, la qual ara t reconeixement social com a llengua independent. D'aquestes varietats no existeixen formes escrites fins el segle XIX. 

Extensi territorial.
El lad es parla a:
 la provncia de Bolzano (on es parla tamb alemany i itali);
 a set municipis de la provncia de Trento:
 Canazei (Ladi Cianacei),
 Campitello (Lad Ciampedl);
 Mazzin (Lad Mazin);
 Pozza di Fassa (Lad Poza).
 Vigo di Fassa (Lad Vich),
 Soraga (Lad Soraga o Sorega);
 Moena (Lad Moena);
 a la provncia de Belluno;

El lad parlat a la Vall de Fassa est subdividit en almenys dues branques, el Cazt que es parla al nord de la vall i el Brach que es parla al sud de la vall.

Usos histrics i actuals.
Est reconeguda a Itlia on compta amb alguns drets d'oficialitat a la regi de Trentino-Sud del Tirol, mentre que no t cap estatus oficial a la provncia de Belluno.

La lleialtat dels parlants de lad dolomita va estar al passat de part d'ustria ms que d'Itlia i a la Segona Guerra Mundial es van decantar per Alemanya. No obstant aix, desprs de la guerra la regi va seguir ssent italiana encara que amb un cert grau d'autonoma. Actualment la regi viu del turisme. La llengua s'ensenya a les escoles primries, encara que en una versi diferent a cada vall, sense que hi hagi intents d'unificar les varietats.

El nmero total de parlants es d'uns 30.000, prcticament bilinges a la seva totalitat a l'Itali (Trento i Belluno) o Alemany (Bolzano), o trilinges a ambdues llenges. Es disposa d'un bon nmero de llibres de text d'introducci a la mateixa. Tamb existeixen moltes i bones gramtiques descriptives, diccionaris i anlisis llingstics de la llengua. Hi ha dos diaris, Die Dolomiten, en alemany i lAlto Adige, a la llengua italiana, els quals inclouen una pgina escrita en qualque de les varietats del lad. 

Tamb hi ha dues publicacions les quals acten com a fonts d'informaci sobre aspectes acadmics, activitats poltiques i assumptes socials: es tracta de Mondo Ladino, editada per l'Istitut Cultural Ladin (Fassa, Trento), principalment en llengua italiana, i Ladina, editada per l'Istitut Ladin (Val Badia, Bolzano), escrit en alemany a la seva major part.

 Referncies .
Lenguas del Mundo,  (informaci extreta d'aquesta plana amb autoritzaci). ;
Atles sonor del lad dolomita.  ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112775" title="Embat" nonfiltered="1151" processed="1150" dbindex="46197">

L'embat o marinada s el vent que bufa de la mar cap a terra i sol durar des que acaba el terral (cap a mitjan mat) fins que es fa fosc.

El rgim d'embat s'estableix diriament a conseqncia de la variaci de la temperatura. El vent bufa de mar a terra durant les hores de mxima insolaci i la seva direcci s'inverteix, amb menor intensitat, durant la nit. A l'poca clida de l'any, es desenvolupa un rgim d'embats d'origen martim convergents al centre del territori, la qual cosa afavoreix una moderaci de les temperatures i determina la formaci de nuvolositat i, ocasionalment, precipitacions.

les brises marines s localitzen a les costes i es produxen per l'efecte de les diferncies d'escalfament i refredament que experimenta la terra i les masses d'aigua. Durant el dia la major temperatura de la terra dna lloc a ascendncies de l'aire escalfat que sn rpidament compensades per l'arribada d'aire va fregir procedent del mar o grans llacs. AL vespre hi ha un perode de calmen quan les temperatures s'igualen. Durant la nit el mecanisme es reverteix a l'estar l'aigua ms calenta encara que la velocitat del vent sol ser menor degut al fet que les diferncies no sn tan acusades. Els monsons del sud-oest de sia no sn ms que una brisa marina i terrestre a gran escala segons l'estaci de l'any. Les brises marines desviades pel efecte Coriolis tendeixen a adquirir una adrea prcticament parallela a la costa amb vents suaus i continus d'entre 2 i 7 m/s.

Brises de vall i de muntanya. Similars a les anteriors es produxen per la diferncia de insolaci i les diferncies d'escalfament de l'aire en les zones de cims. Aix dna lloc que durant el dia es produeixi una forta ascendncia sobre els vessants exposats al sol, aix com subsidncias a la part central de la vall. A ltima hora del dia ocorre el contrari, s a dir, des dels vessants, que ja no sn escalfades pel sol, l'aire descendeix per refredament cap al fons de la vall aixecant l'aire encara clid que es mant en aquests llocs ms baixos.

Vegeu tamb.
Vent anabtic;
Vent catabtic;

Referncies.
 Diccionari Catal-Valenci-Balear;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112778" title="Patinatge de velocitat sobre gel" nonfiltered="1152" processed="1151" dbindex="46198">
El patinatge de velocitat sobre gel s un esport olmpic d'hivern consistent en curses sobre diverses distncies en una pista de gel de forma ovalada.

Com la majoria dels esports d'hivern el patinatge va comenar com una necessitat, en aquest cas de transport, per a poder travessar rius o llacs congelats, cosa molt habitual en les zones fredes del nord d'Europa.

En l'antiguitat els patins estaven fets b d'ossos d'animals o b de fusta. Els primers patins amb fulla de ferro daten del segle XVI a Esccia. L'any 1850 E.W. Bushnell de Filadlfia fou el primer en construir el pat d'acer, molt ms lleuger i resistent.

Les curses foren el primer esport que es va practicar sobre gel, i un dels pasos que experiment major progressi fou els Pasos Baixos, el qual compta amb multitud de canals que es congelen per l'hivern i tots els ciutadans poden practicar el patinatge all. Per aix Holanda segueix sent dhuc avui una de les grans potncies en aquest esport. Els primers campionats del mn es van celebrar el 1889 i el patinatge de velocitat ja va ser incls en el programa dels primers Jocs Olmpics de Chamonix 1924.

La proves es disputen en un circuit oval de 400 metres de longitud i els participants competeixen de dos en dos, contra el rellotge, cronometrant-se el temps que triga cadascun a recrrer la distncia que es tracti. Quan tots els participants hagin finalitzat el seu recorregut guanya el qual ha fet el millor temps. 

Una de les caracterstiques de l'esport consisteix en el fet que en cada volta els dos participants han d'intercanviar-se els carrers pels que circulen, s a dir, el que circula pel carrer interior, posteriorment passa al carrer exterior i viceversa, de forma que ambds acabin recorrent la mateixa distncia. Els dos carrers estan separats per cons excepte al lloc on es produeix l'intercanvi. Durant l'intercanvi, els participants han de vigilar per que no es produeixi cap xoc.

Als Jocs Olmpics es disputen 12 proves, 6 masculines i 6 femenines:
 Masculines: 500 metres, 1000 metres, 1500 metres, 5000 metres, 10000 metres i persecuci per equips.
 Femenines: 500 metres, 1000 metres, 1500 metres, 3000 metres, 5000 metres i persecuci per equips.

A les proves de 500 metres els participants han de realitzar dues curses, sumant-se els temps d'ambdues per a computar el total de la prova. A la resta de distncies cada participant solament disputa una cursa. La prova de persecuci per equips s de recent creaci, disputant-se per primera vegada als Jocs Olmpics de Tor 2006. Se sembla molt a la persecuci per equips del ciclisme en pista. Els equips sn de tres patinadors que van rellevant-se i al final el temps de l'equip s el del tercer que entri en la meta.

En la histria del patinatge de velocitat hi ha hagut grans estrelles que han guanyat moltes medalles i batut rcords. Podem citar el nord-americ Eric Heiden, que va guanyar cinc medalles d'or als Jocs Olmpics de Lake Placid 1980, el noruec Johan Olav-Koss, gran estrella als Jocs Olmpics de Lillehammer 1994, la nord-americana Bonnie Blair, dominadora a les proves curtes de Lillehammmer, o Lydia Skoblikova, que va guanyar quatre medalles d'or als Jocs Olmpics de Innsbruck 1964.

A ms del patinatge de velocitat sobre gel, existeixen les modalitats de patinatge: Short Track, que tamb s esport olmpic, el patinatge de velocitat en pista curta i el patinatge de velocitat sobre gel marat (neerlands Marathonschaatsen) 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112779" title="Patinatge de velocitat en pista curta" nonfiltered="1153" processed="1152" dbindex="46199">
El patinatge de velocitat sobre gel de pista curta (en neerlands Kortebaanschaatsen) consisteix en competicions de dos en dos, en una pista recta de 140 m per dones i 160 m per homes. 
 
 
 
 

Cap el 1800 ja es practicaven competicions de pista curta al nord dels Pasos Baixos. Amb els anys es van anar guanyant popularitat. Les pistes de gel natural sn als afores de les ciutats i els pobles. Al comenament es podien guanyar objectes de luxe, com per exemple capses de plata per tabac. Ms tard els premis es donaven en diners. Hi havia pescadors i pagesos pobres que els mesos d hivern es guanyaven la vida patinant i guanyant premis. Amb l arribada de pistes de gel artificial de 400 metres (els anys seixanta del segle vint) la varietat de pista llarga va guanyar popularitat, mentre que la varietat de pista curta en va perdre. Avui dia encara es practiquen competicions de pista curta, per no gaire sovint. La manca de gel natural a Holanda ha fet que no es puguin practicar tan sovint com antigament. I a les pistes de gel ovalades no se sol fer. Hi ha pobles holandesos que preparen una esplanada amb uns dits d aigua per tal que quan hi hagi les primeres glaades de l hivern puguin ser ells en organitzar les primeres competicions de pista curta de l any, cosa amb la qual surten al telenotcies. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112780" title="Llista de faraons" nonfiltered="1154" processed="1153" dbindex="46200">

Aquest article cont una llista de faraons de l'antic Egipte que abasta des del perode tinita, l'any 3000 aC, fins a la dinastia Ptolemaica, quan Egipte pass a ser una provncia de Roma sota el govern d'August l'any 30 aC. 

La majoria de dates que es mostren aqu sn aproximades. Els sistemes de dataci emprats en egiptologia sn molt diversos, ja que depenen de molts factors, i aquesta s noms una de les moltes versions existents.

Perode arcaic.
El perode arcaic abasta des del perode tinita, poca durant la qual l'Alt Egipte i el Baix Egipte estaven governats per diversos monarques, a les primera i segona dinasties faraniques.

Perode tinita: Baix Egipte.
El Baix Egipte s la zona que abasta el delta del Nil. La segent llista no s completa.



Perode tinita: Alt Egipte.
L'Alt Egipte s la zona en qu el Nil es troba envoltat pel desert. La segent llista no s completa.



Primera dinastia.
La primera dinastia govern Egipte del 3050 aC aprox. al 2890 aC.



Segona dinastia.
La segona dinastia govern Egipte del 2890 aC al 2686 aC.



Imperi Antic.
L'Imperi Antic s el perode del tercer millenni abans de Crist durant el qual Egipte assol el seu primer estadi continuat de civilitzaci complexa (el primer dels tres "imperis", perodes que marquen moments de gran auge de la civilitzaci del Nil). El perode abasta des de la tercera dinastia fins a la sisena dinastia (del 2630 aC al 2151 aC). Molts egiptlegs hi inclouen les setena i vuitena dinasties memfites com a continuaci de l'administraci centralitzada a Memfis. L'Imperi Antic va ser seguit per un perode de desuni i de relatiu declivi cultural anomenat Primer Perode Intermedi o, segons el van anomenar els matiexos egipcis, la "primera malaltia".  

La capital d'Egipte durant l'Imperi Antic fou Memfis des que Djoser hi establ la seva cort. L'Imperi Antic s conegut per ser l'poca en qu es van construir els monuments funeraris ms grans, per aix, sovint tamb rep el nom d'"Edat de les Pirmides".  

Tercera dinastia.
La tercera dinastia govern Egipte del 2686 aC al 2613 aC.



Quarta dinastia.
La quarta dinastia govern Egipte del 2613 aC al 2498 aC i dins d'aquesta s'hi compten els faraons que van construir les grans Pirmides d'Egipte, s a dir, Kheops, Khefren i Micer.



Cinquena dinastia.
La cinquena dinastia govern Egipte del 2498 aC al 2345 aC.



Sisena dinastia.
La sisena dinastia govern Egipte del 2345 aC al 2181 aC.



Primer perode intermedi.
El primer perode intermedi s el perode entre el final de l'Imperi Antic i l'inici de l'Imperi Mitj.

L'Imperi Antic es va acabar amb la mort de Pepi II. Havia regnat durant 94 anys, ms que cap altre fara, i va morir amb l'eda de 100 anys. Els ltims anys del seu regnat es caracteritzen pel caos i un govern ineficient a causa de la seva avanada edat.

La uni d'ambds regnes va acabar malaguanyada i els lders locals es van fer amb el poder, provocant aquest fet una gran fam.

Pels volts de l'any 2160 aC, una nova dinastia intent reunificar el Baix Egipte des de la seva capital a Heraclepolis Magna. Mentrestant, una altra dinastia amb seu a Tebes intentava reunificar l'Alt Egipte, fent un xoc entre ambdues dinasties inevitable.  

Pels volts de l'any 2055 aC, el descendent d'Antef III derrot la dinastia de faraons heracleopolitans, reunificant amb aix els dos egiptes i fundant la onzena dinastia amb el nom de Mentuhotep I, el primer fara de l'Imperi Mitj.

Setena i vuitena dinasties.
Les dinasties setena i vuitena van governar Egipte del 2181 aC al 2160 aC (La segent taula es basa en la Taula D'Abydos del Temple de Seti I i es tracta d'una versi simplificada, la versi completa es pot consultar a ).



Novena dinastia.
La novena dinastia va governar Egipte del 2160 aC al 2130 aC.



Desena dinastia.
La desena dinastia va governar Egipte del 2130 aC al 2040 aC.



Onzena dinastia.
L'onzena dinastia va governar Egipte del 2040 aC al 1991 aC.



Imperi Mitj.
L'Imperi Mitj s el perode que abasta des del final del Primer Perode Intermedi fins al comenament del Segon Perode Intermedi. A ms de la dotzena dinastia, molts estudiosos tamb hi afegeixen les dinasties onzena, tretzena i catorzena a aquest perode. L'Imperi Mitj es caracteritza pel notable creixement del comer exterior que tingu lloc durant tot el perode. No obstant aix, aquesta obertura al comer exterior tamb duria la fi de l'Imperi Mitj, provocada per la invasi dels hikses. 

Dotzena dinastia.
La dotzena dinastia va governar Egipte del 1991v aC al 1802 aC i fou considerada pels egipcis com la dinastia ms gran de totes.



Segon perode intermedi.
El Segon perode intermedi fou un perode de caos entre el final de l'Imperi Mitj i el comenament de l'Imperi Nou. s conegut per ser el moment en qu els hikses s'assentaren a Egipte i el governaren durant les quinzena i setzena dinasties.

La tretzena dinastia era molt ms feble que la dotzena, per la qual cosa fou incapa de mantenir Egipte unificat. La famlia a crrec del govern provincial de Xois, ciutat situada als pantans del delta occidental, s'escind del govern central i form la catorzena dinastia.

Els hikses van installar-se a Egipte durant el regnat de Sobekhotep IV, i pels volts de l'any 1720 aC prengueren el control sobre la ciutat d'Avaris (actual Tell ed-Dab'a). Els hikses, liderats per Salitis, el fundador de la quinzena dinastia, van envair el Baix Egipte durant el regnat de Dudimosis I.

Va ser durant aquesta poca, en qu Memfis caigu en mans dels hikses, que la casa governant a Tebes declar la seva independncia del poder faranic i s'autoproclam com a la dissetena dinastia d'Egipte. Aquesta nova dnastia acabaria fent recular els hikses a l'sia.

Tretzena dinastia.
La tretzena dinastia govern Egipte del 1803 aC al 1649 aC i, segons Manet, el seu govern dur entre 153 o 154 anys.



No se sap quin lloc ocupen a la taula els segents faraons:



Catorzena dinastia.
La catorzena dinastia fou una dinastia de governants locals del deltra oriental, amb seu a Xois (Avaris), que govern part del Baix Egipte del 1705 aC al 1690 aC.  



Al Papir de Tor proporciona 25 noms ms, molt dels quals sn illegibles, i cap data concreta. L'existncia de tots ells no ha sigut demostrada per cap resta arqueolgica i la seva existncia encara s molt dubtosa.

Quinzena dinastia.
La quinzena dinastia fou una dinastia hikse: beduins que s'installaren per tot el Creixent Frtil i que govern el Baix Egipte del 1674 aC al 1535 aC. 



Setzena dinastia .
La setzena dinastia fou una dinastia de governants locals, amb seu al Sina (Pelusium), que govern part d'Egipte del 1663 aC al 1555 aC.



Algunes fonts hi inclouen sis noms ms (Semqen, Khauserre, Seket, Ahetepre, Amu, i Nebkhepeshre (Apepi III)), l'existncia dels quals no s'ha demostrat enlloc ms. Aquesta dinastia, segons sembla, va desaparixer completament l'any 1555 aC. 

Dissetena dinastia.
La dissetena dinastia govern l'Alt Egipte del 1650 aC al 1550 aC.



Els egiptlegs encara no saben del cert si els faraons Nebiryraw I, Nebiryraw II, Sekhemre-Shedwaset, Bebiankh, Semenre i Mentuhotep VII pertanyen a la setzena dinastia o a la dissetena.

Imperi Nou.
L'Imperi Nou s el perode de la histria d'Egipte que abasta des de la divuitena dinastia a la vintena dinastia, s a dir, del segle XVI aC al segle XI aC, i se situa entre el segon i tercer perodes intermedis.
 
Durant l'Imperi Nou l'Egipte faranic aconsegu la seva mxima extensi territorial grcies a l'hegemonia militar exercida. S'expand fins al sud de Nbia i control amplis territoris de l'Orient Prxim. A ms a ms, els exrcits faranics lluitaren contra els hitites pel control de l'actual Sria.  

Dos dels faraons ms coneguts d'aquest perode sn Akhenaton, el culte a Aton del qual se'l considera el primer exemple de monoteisme de la histria, i Ramss II, el qual intent reconquerir els territoris de les actuals Sria, Lban i Israel que havien estat sota control egipci durant la divuitena dinastia. La seva reconquesta dugu a la Batalla de Cadeix, en la qual els exrcits faranics s'enfrontaren contra l'exrcit del rei hitita Muwatallis II. 

Divuitena dinastia.
La divuitena dinastia govern Egipte del 1550 aC al 1295 aC.



Dinovena dinastia.
La dinovena dinastia govern Egipte del 1295 aC al 1186 aC.



Vintena dinastia.
La vintena dinastia govern Egipte del 1185 aC al 1069 aC.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112783" title="Sant Cosme (Sant Joan les Fonts)" nonfiltered="1155" processed="1154" dbindex="46201">
Sant Cosme s una entitat de poblaci de Sant Joan les Fonts. Al 2005 tenia 1 habitant. 

 Esglsia de Sant Cosme i Sant Dami .

Esglsia d'una sola nau, amb absis semicircular, volta de can i campanar de torre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112786" title="Arduino" nonfiltered="1156" processed="1155" dbindex="46202">
Qu s ?.

s un maquinari de codi obert basat en una placa d'E/S simple i un ambient de desenvolupament que implementa la llengua de Processing/Wiring. Arduino es pot utilitzar per desenvolupar objectes interactius autnoms o pot ser connectat a programari de l ordinador (p. ex. Macromedia Flash, Processing, Max/MSP, Pure Data). Les plaques es poden muntar a m o adquirir-se; els IDE de font oberta es poden descarregar de franc.
Est basat en el processador Atmega168, un xip senzill i de baix cost que permet el desenvolupament de mltiples dissenys. 


Al ser open-hardware tant el seu disseny com la seva distribuci s lliure. s a dir,  pot utilitzar-se lliurement per al desenvolupament de qualsevol tipus de projecte sense haver d adquirir cap llicncia.


El projecte Arduino rebia una menci honorfica a la categoria de Comunitats Digital al Prix Ars Electronica 2006 .

Tipus de plaques.

Existeixen diferents versions d'Arduino.  En funci del nostre projecte podem triar la que s adapti millor al projecte en qesti:

 Placa srie:
s la placa bsica, i s utilitza una interfcie RS232. Aquesta interfcie pot ser utilitzada, a ms a ms, per a la programaci de la placa, per a comunicar-se amb altres elements externs que utilitzin el port srie, como per exemple un PC.

 Placa USB:
s una evoluci de la placa srie que incorpora un port USB per a comunicar-se amb el PC. 

 Placa de prototips:
Aquesta placa est pensada per a poder incorporar hardware addicional al disseny base de l'Arduino. Incorpora una matriu de forats en la que s hi pot afegir el nostre hardware addicional. No disposa de port srie ni USB, per la qual cosa s necessari disposar d una altra placa per a programar el xip. 

 Bluetooth:
s l ultima versi en la que s hi est treballant. Elimina la necessitat de cables per a comunicar-se amb el PC o qualsevol altre dispositiu bluetooth, com per exemple un telfon mbil.

Esquemtic de pins.

Entrades i sortides

Consta de 14 entrades digitals configurables d'entrada i/o sortida que operen a 5 volts. Cada pin pot proporcionar o rebre com a mxim 40mA. Els pins 3, 5, 6, 9, 10 i 11 poden proporcionar una sortida PWM (Pulse Width Modulation). Si es connecta qualsevol cosa als pins 0 i 1, aix interferir amb la comunicaci USB. Diecimila tamb t 6 entrades analgiques les quals proporcionen una resoluci de 10 bits. Per defecte mesuren des de 0 volts (massa) fins a 5 volts, tot i que s possible canviar el nivell ms alt, utilitzant el pin Aref i algun codi de baix nivell.

Esquema i pins

Elements amb els que podem interactuar: (prenent d exemple la placa USB)



Comenant en el sentit de les agulles del rellotge des del centre de la part superior:




Pin de referncia analgica (taronja)

Senyal de terra digital (verd clar)

Pins digitals 2-13 (verd)

Pins digitals 0-1 / entrada i sortida del port srie:TX/RX (blau)

Bot de reset (negre)

Entrada del circuit del programador srie (marr)

Pins d entrada analgica 0-5 (blau fosc)

Pins d alimentaci i terra (taronja i taronja clar)

Entrada de la font d alimentaci externa (9-12V DC)   X1 (gris)

Commutaci entre font d alimentaci externa o alimentaci a travs del port USB   SV1

Port USB (vermell).


Especificacions.

El microcontrolador Arduino Diecimila est basat en Atmega168.




Installaci en windows. 

Per la installaci de la placa Arduino en el sistema operatiu windows cal seguir els segents pasos:
Amb la placa desconnectada:


1.- Descarregar i installar el Java Runtime Enviroment (J2RE).

2.- Descarregar l'ltima versi de l'IDE d'Arduino.

Nota: s recomanable descomprimir el fitxer en el directori arrel (c:) mantenint l'estructura original.

3.- Entre totes les carpetes creades en el directori arduino, cal destacar les segents:

	- c:arduino-0012hardware ootloader: 

Aquesta cont el programari necessari per a carregar el firmware en el xip Atmega168, per treballar amb Arduino. Noms cal si us heu muntat la placa vosaltres mateixos, o en el cas que s'hagi espatllat el xip i hagueu comprat un de nou.

	-c:arduino-0012drivers:
Cont els drivers necessaris per al funcionament de la placa Arduino amb el PC amb S.O. Windows: FTDI USB Drivers

4.- Installar FTDI USB Drivers.

Ara s, connectar la placa USB. S'obrir automticament l'assistent de windows per a nou maquinari trobat:

-Selecciona "No por el momento"i prem"Siguiente". 

-Selecciona "Instalar desde una lista o ubicacin especfica (avanzado)" i prem "Siguiente". 

-Selecciona "Buscar el controlador ms adecuado en estas ubicaciones" prem "Examinar".Selecciona la carpeta on hagis descomprimit el driver i prem  Siguiente . 

Si tot ha anat correctament el driver de la placa estar installat.

5.- Obrir l'IDE d'Arduino.

Executarem el fitxer Arduino.exe per obrir l'interfcie. Aqu configurem el port USB on tenim connectada la placa per a comenar-hi a treballar.


Installaci en Linux.

Per installar arduino en un sistema  GNU/LINUX necessitem els segents programes per resoldre les dependncies:

Sun java runtime, jre. 

avr-gcc, compilador per la familia de microcontroladors avr d'atmel. 

avr-libc, libc del compilador avr-gcc. 

Per installar-los, podem utilitzar el gestor de paquets. O b per comandes a travs del terminal:

apt-get install sun-java5-jre gcc-avr avr-libc

En algunes distribucions cal desinstallar, sin es necessita, el programa  brltty . Aquest s'encarrega de permetre l'accs al terminal per persones cegues a travs d'un dispositiu especial en braille. 

killall brltty

apt-get remove brltty

Els dos sntomes d'aquest problema sn:

	- No apareix l'opci /dev/ttyUSB0 en el men Tools, Serial Port.

	- Si s'observa el LED Rx de la placa Arduino, aquest s'ilumina de 3 a 5 vegades cada 5 o 6 segons.

Per ltim descarreguem el framework d'arduino. El descomprimim a la carpeta desitjada i l'exectuem:

./arduino

Si tot ha anat b ja el tindrem en funcionament.


Primer contacte.

El primer pas abans de comprovar que la installaci s correcte i comenar a treballar amb Arduino s obrir alguns exemples prctics que vnen disponibles amb el dispositiu. s recomanable obrir l'exemple  led_blink  que trobarem al men File, Sketchbook, Examples, led_blink. Aquest codi el que fa s crear una intermitncia per segon en un led connectat en el pin 13. s qesti de comprovar que el codi font s correcte, per aix, premerem el bot que s un triangle (en forma de  play ) i seguidament farem un  upload  (que es la fletxa cap a la dreta) per carregar el programa a la placa. Si el led comenar a fer intermitncies cada segon tot estar correcte.




Aplicacions.

Les aplicacions que ens ofereix Arduino sn mltipes, i dependr de la nostra imaginaci. Provistos de sensors podem crear aplicacions senzilles enfocades a la docncia per a estudiants d'electrnica, projectes ms elaborats per a la indstria o incls sistemes adreats simplement a l'oci.




Pduino.

Pduino neix de la fusi de Pure Data i Arduino. Ambds d'Open Source permeten treballar l'un de l'altre d'una manera grfica i molt intutiva. Carregant el fimware de Pure Data (PD) a la placa Arduino podem accedir-hi a travs d'aquest llenguatge de programaci grfic. Es pot observar que tenim tot l'esquema fsic de la placa, amb els ports, pins digitals, pins analgics, entrades i sortides... en una interfcie grfica, grcies a PD.

Versions de maquinari.
La versi original de Arduino est manufacturada per Smart Projects.
L'equip de desenvolupament ha alliberat set versions de l'Arduino fins avui:

 L'Arduino en srie programable estndard, amb una connexi en srie de DB9 i que utilitza un ATmega8.
 L'Extrem Arduino, que incorpora una interfcie d'USB per programar i que utilitza un ATmega8.
 L'Arduino Mini, un miniatureversion d'agulles de cap de 28 de l'Arduino, amb la mateixa funcionalitat dels mduls ms grans i que utilitza un ATmega168.
 L'Arduino NG, amb una interfcie d'USB per programar i que utilitza un ATmega8.
 L'Arduino NG plus, amb una interfcie d'USB per programar i que utilitza un ATmega168.
 L'Arduino BT, amb una interfcie Bluetooth perqu la programaci s'utilitzi amb un ATmega168.
 L'Arduino Diecimila, la versi actual, que t una interfcie d'USB i utilitza un Atmega168 en un paquet de DIL28.

Equip de desenvolupament.
L'equip de desenvolupadors d'Arduino s compon bsicament de Massimo Banzi, David Cuartielles, Tom Igoe, David Mellis i Nicholas Zambetti.

Vegeu tamb.
 BASIC Stamp;
 OOPic;
 PICAXE;

Enllaos externs.
 Pgina del projecte Arduino: http://www.arduino.cc/ ;
 El wiki de desenvolupador Arduino, lies Playground ;
 Faci un article de la Revista l'Arduino ;
 Projecte de programari "Wiring": http://wiring.org.co/ ;
 Fotos Arduino en Flickr: http://www.flickr.com/photos/tags/arduino/ ;
Arduino tutorial Un bon tutorial en lnia dividida en unes quantes llions amb moltes fotografies i suggeriments per a eines apropiades per a principiants. ;

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112789" title="Expominer" nonfiltered="1157" processed="1156" dbindex="46203">


La fira Expominer, Borsa Exposici de Minerals i Fssils, s una exposici de minerals, roques, fssils i joieria que se celebra cada any al mes de novembre a la Fira de Barcelona. 

s la ms important d'Espanya en aquest mbit i una de les primeres d'Europa. S'hi reuneixen expositors de arreu del mn per vendre, comprar i intercanviar. Durant els tres dies que dura s'hi desenvolupen exposicions i conferncies. 

 Edicions .


 Edici actual (29ena) .
La 29ena edici d'expominer es celebrar al palau nmero 6 de la Fira de Barcelona, a la muntanya de Montjuc, del 9 a l'11 de novembre de 2007. El pavell t una superfcie de 5.000 metres quadrats i es calcula que hi haur uns 126 expositors (55% nacionals i 45% internacionals) i que el visitaran prop de 14.000 persones.

Enllaos externs.
Web de l'Expominer;
Fotografies i informaci de l'Expominer 2004 ;
Fotografies de l'Expominer 2005;
Article sobre Expominer 2006;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112790" title="Lingstica comparativa" nonfiltered="1158" processed="1157" dbindex="46204">
La lingstica comparativa s la part de la lingstica que estudia les relacions entre les llenges i l'evoluci interna de cadascuna d'acord amb una tcnica de comparaci de les etapes de l'evoluci d'una mateixa rea lingstica i de comparaci entre les llenges semblants.

La lingstica comparativa s, doncs, un estudi que es desenvolupa entre l'evoluci histrica i les fases que n'indiquen els moments de canvi i de diferenciaci. Un sistema comparatiu que analitza la superposici dels diferents estadis de transformaci de la llengua a travs de les interferncies que, a poc a poc, s'acumulen amb el temps sota la pressi dels successius canvis morfolgics i fontics.

Aix el significant adquireix, a poc a poc, significats nous que substituxen els anteriors i s'infiltren en la nova estructura antropolgica i cultural que els ha generats.

Hom pot recordar, per exemple, l'anomenada llei fontica, actualment acceptada i resultat de l'anlisi comparativa dels fonemes, que estableix que donat un so qualsevol x quan aquest es transforma a causa de les contingncies en un so y, la mateixa transformaci s'esdev regularment cada cop que ocurrncia de x si es troba en unes condicions iguals en el mateix moment histric definit. El canvi dels fonemes segueix (i s parallel a) la mutaci dels morfemes. Vegeu en el francs el que s'ha esdevingut amb la   (e llarga del llat vulgar), el so corresponent actual de la qual s el que s'escriu amb oi.

Per exemple:
        s  = soi;
        m  = moi ;
        t  = toi;
        l gem = loi ;
        m nsis = mois ;
        cr dere = croire ;

Pertanyen al camp d'estudi de la lingstica comparativa:

 La lingstica historicocomparativa (lingstica diacrnica), fundada al segle XIX i que du a terme les seves indagacions amb la comparaci lingstica, que ha reeixit a establir la pertinena a una famlia lingstica o altra de les diferents llenges, aix com llur origen. D'aquestes recerques han nascut diverses disciplines com la lingstica indoeuropea, la semitstica o la ugrofinesa, especialitzades en cada grup d'idiomes.. La presumpta relaci lingstica s'anomena parentiu gentic en lingstica.

 La lingstica contrastiva, denominada sobretot a Europa de l'est tamb lingstica confrontativa, que compara entre si les llenges des del punt de vista sincrnic, es concentra sobretot en la tipologia lingstica i en la didctica de les llenges estrangeres (per exemple la cerca de possibles interferncies lingstiques, i problemes de l'adquisici de les llenges estrangeres, etc.). Si les llenges examinades es troben en contacte, es parla de lingstica de contacte.

 Les cincies literries de la comparaci (comparativstica).

Orgens de la lingstica comparativa.
L'evoluci lingstica com es veia a l'antiguitat.
La idea del canvi lingstic no era gaire clara en els antics que atribuen a la necessitat la causa de l'aparici de paraules noves.

Per exemple, Quint Horaci Flac escriu:
Multa renascentur quae iam cecidere, cadentquequae nunc sunt in honore vocabula, si volet usus (Ars poetica vv.70-71)

("Moltes paraules que ja han desaparegut tornaran, i desapareixeran les que ara s'usen, si ho vol la necessitat")

Encara no existia per a la majoria la idea de la innovaci del lxic i no consideraven els arcaismes lexicals, sintctics i morfolgics dels poetes ms que licentitae dictades per raons estilstiques, mtriques i rtmiques.

Tamb en el pla del parentiu lingstic, ni els grecs ni els llatins no en tingueren ms que qualque intuci ocasional: Plat (Crtil 410 a), notava l'afinitat existent entre paraules gregues com      i      i les corresponents en frigi, per no se li va acudir res ms que que fossin prstecs.

Aristtil, explicant en termes de transposici, subtracci o intercanvi de lletres els arcaismes d'Homer com a llicncia potica, arrib a fer derivar formes arcaiques de formes ms recents de les mateixes paraules (Potica 1458 a), mostr el carcter fix de la seva visi del llenguatge.

A la Roma de l'edat imperial, el gramtic Rufi Fest notava la correspondncia entre l'aspiraci inicial de moltes paraules gregues i la sibilant amb qu comenaven els termes corresponents en llat latino (      silva;      sex;        septem): en va treure la conclusi que el llat era un dialecte grec particular, af a l'elic, amb el qual compartia la baritonesi (tendncia a no accentuar la darrera sl laba).



L'estat de les recerques no canvi gaire a l'edat mitjana i en el Renaixement. L'humanista Giuseppe Giusto Scaligero (1540-1609) va tenir la intuci del parentiu entre les llenges, i identific onze llenges mare, entre les quals l'arrel comuna del germnic, que ell anomen lingua Gott (de l'alemany Gott: Du), per es limit a comparar-ne el lxic. El mercader i escriptor tosc Filippo Sasetti (1540-1588), a l'ndia per negocis, avan una mica ms, quan not algunes semblances entre les llenges europees i les indies, per ell tampoc no pass de les comparances lexicals.

El naixement del mtode comparatiu.
Sols a la fi del segle XVII comenaren a canviar les coses. El mtode comparatiu tingu un precursor en Christian Jacob Kraus (1753-1807), que defin el concepte de taula comparativa entre formes gramaticals de les llenges. El 1781 Johann Christoph Adelung defin els conceptes de varietat dialectal, llengua parenta, i llengua totalment diferents envers qualsevol llengua implicada en un examen comparatista.

El salt qualitatiu que porta a la formulaci de la hiptesi d'una llengua mare comuna de les llenges antigues d'Europa l'ocasion, per, una circumstncia histrica ben concreta, l'apropament de la cultura europea a l'ndia antiga, a l'poca de la conquista de l'ndia per Anglaterra. El 1786, l'alt magistrat de Bengala sir William Jones (1746-1786) don una conferncia en el text de la qual, publicat el 1788, valorava l'estructura de la llengua snscrita, i avanava la hiptesi que el llat, el grec, el celta, el gtic i el snscrit procedissin d'una font comuna que tal volta ja no existeix: havia nascut aix la hiptesi d'una llengua mare ancestral de totes les parlades a l'ndia i a Europa.



Per la hiptesi de Jones caigu en l'oblit, tant que Friedrich Schlegel (1772-1829) torn a proposar la mateixa idea  en el seu llibre ber die Sprache und Weisheit der Indier (Sobre la llengua i la sapincia dels indis), en el qual per primera vegada es parla de gramtica comparativa (vergleichende Grammatik). Per noms Franz Bopp (1791-1867) i el seu histric Konjugationssystem (Sistema de les conjugacions), arrib a formular definitivament els principis concrets i sistemtics de l' anlisi lingsticocomparativa, i a introduir el programa enunciat per Jones i Schlegel en l'mbit de la lingstica prpiament dita. Bopp fou el primer a basar les definicions d'Adelung sobre dos principis bsics:
la concordana del material lingstic;
la concordana de l'estructura gramatical.

La posada a punt completa de la metodologia de la lingstica histrica s'assol a la fi amb Jakob Grimm, que pos els fonaments de la filologia germnica i forn eines i materials essencials a la lingstica indoeuropea.

Els primers estudis cientfics.
Com es veu, la lingstica comparativa neix a Europa entre el final del segle XVII i el comenament del XIX,  a la zona germnica, en el clima cultural creat pel Romanticisme, Les primers llenges europees que es compararen i que es reconegueren com a descendents de la llengua mare foren les llenges germniques, objecte de la fonamental anlisi de Grimm, el qual formul la famosa llei fontica de la rotaci consonntica o Lautverschiebung (de l'alemany Laut, so, fonema, + Verschiebung, canvi -vegeu l'angls shift), que descriu l'xit particular que tenen en alemany les consonants oclusives indoeuropees. Amb la formulaci de la seva llei, Grimm defini tamb, ms en general, el concepte de canvi fontic com un fenomen especfic de les llenges, dotat de regularitat i que s'esdev en unes condicions particulars d'articulaci de la paraula. El germnic adquir aix amb Grimm un forma lingstica definitiva, com a subgrup de l'indoeuropeu.

 Crtica a la lingstica comparativa .
Encara que molts de lingistes seguiren usant el mtode comparatiu, molts d'ells hi veieren tamb alguns defectes greus. Durant els darrers anys, s'han proposat alternatives (per exemple, la comparaci lexical en massa), en part degudes als problemes inherents al mtode.

 La hiptesi neogramtica .
El primer punt feble de la lingstica comparativa s l assumpci fonamental dels neogramtics que les lleis fontiques no admeten excepcions. Aquesta assumpci s problemtica tamb en el pla teretic: el fet mateix que llenges diferents hagin evolucionat segons lleis de canvi fontic diferents sembla indicar un grau d'arbitrarietat en l'evoluci lingstica. A ms, un cop acceptat que els canvis fontics puguin estar condicionats pel context segons unes regles mes aviat complicades, s'obre la porta a lleis que noms tenen en compte unes quantes paraules, o fins i tot una de sola; cosa lgicament equivalent a admetre excepcions a les lleis ms generals. Aquest problema ha menat alguns crtics a una posici radicalment oposada, que es pot resumir amb la mxima cada paraula t la seva histria.

 Manlleus i mutacions casuals .
Tamb els neogramtics reconegueren que, a part de les lleis de canvi fontic general, les llenges es troben subjectes tamb a manlleus d'altres llenges i a altres canvis espordics (inflexions irregulars,  composici, abreviaci) que refereixen sols a una paraula, o a subconjunts de paraules petits.

Igualment, si cal excloure de l'anlisi els manlleus, ats que per definici no sn gentics, introdueixen confusi en les dades, i aix poden ocultar lleis sistemtiques o deformar-ne l'anlisi. A ms, hi ha el perill d'un raonament circular -s a dir, d'hipotetitzar que una paraula sigui un prstec sols perqu no s'adapta a les assumpcions actuals sobre les lleis fontiques regulars.

Els intents d'aplicar el mtode comparatiu a llenges afectades pel procs de difusi per rees poden tamb ser problemtics. Aquesta s, en essncia, una forma subtil de manlleu, que es pot produir quan un significatiu nombre de parlants d'una llengua s competent d'alguna manera en una altra, possiblement no relacionada. Aix pot portar les llenges a adoptar caracterstiques fonolgiques d'una altra, de vegades fins i tot sense que hi hagi un manlleu conscient de formes lexicals o morfolgiques, amb el resultat que les dues llenges pot acabar que semblin que tenen una relaci gentica quan de fet no en tenen. Tamb s possible que dues llenges, o ms, sense relaci sembli que estiguin relacionades com a conseqncia que independentment han rebut la difusi per rees d'una tercera llengua sense relaci.

Les altres excepcions a les lleis fontiques sn un problema ms greu, perqu apareixen en la transmissi lingstica gentica. Un exemple de canvi espordic, sense cap ra lgica aparent, s la paraula espanyola palabra (paraula). Per un canvi regular des del llat, s'hauria d'haver transformat en *parabla, per la r i la l s'han intercanviat la posici per mettesi espordica.

A mesura que aquests canvis espordics s'acumulin, aniran ocultant ms i ms les lleis fontiques sistemtiques, i a la fi impediran de reconixer les relacions gentiques entre les llenges, o portaran a reconstruccions errades de protollenges i a arbres lingstics incorrectes.

 Analogia .
Una font de canvis espordics que reconegueren els neogramtics mateixos fou l'analogia. En aquesta, una paraula espordicament canvia perqu es troba prop d'una altra en el lxic que es pensa que t alguna relaci amb ella. Per exemple, la paraula russa per 9, mitjanant canvis fontics regulars a partir del protoeslau, hauria d'haver estat /n ev at /,  per realment s /d ev at /. Es creu que la n - inicial es canvi en d - per mor de la influncia de la paraula usada en rus per 10, /d es at /).

 Aplicaci gradual .
Fa ms poc temps, William Labov i altres lingistes que han estudiat contemporniament els canvis lingstics amb detall han descobert que fins i tot un canvi fontic sistemtic al principi es produeix d'una manera no sistemtica, amb un percentatge d'ocurrncia en la parla d'una persona que depn de diferents factors socials (Beekes 1995:55; Szemernyi 1996:3). Sovint un canvi fontic comena a afectar algunes paraules en una llengua, i desprs s'estn gradualment a altres, un procs conegut com difusi lxical. Aquestes observacions afebleixen considerablement l'axioma dels neogramtics que "les lleis fontiques no tenen excepcions".

 Problemes relacionats amb el model arbori .
Un altre punt feble del mtode comparatiu s la seva dependncia del model arbori (alemany Stammbaum). En aquesta representaci, les llenges filles es veuen com a branques que surten de la protollengua i que creixen allunyant-se gradualment ms i ms de la protollengua a travs de l'acumulaci de canvis fonolgics, morfosintctics i lexicals; i possiblement dividint-se en noves llenges filles. Aquesta representaci es fa amb diagrames en forma d'arbres amb la part de dalt a baix. Com a exemple, vet ac un arbre de la famlia de llenges utoasteca, parlada pel sud i oest dels Estats Units i Mxic:




 Model de l'ona .
Ats que les llenges canvien gradualment, hi ha perodes llargs durant els quals diferents dialectes d'una llengua, que evolucionen cap a llenges diferents, romanen en contacte l'un amb l'altre i s'influeixen mtuament. El model arbori, doncs, no reflecteix la realitat de la manera com canvien les llenges, perqu fins i tot des del moment que es troben totalment separades, les llenges que es troben a prop una de l'altra seguiran influint-se, sovint compartint innovacions gramaticals, fonolgiques i lxiques. Un canvi en una llengua d'una famlia sovint s'arribar a estendre per les llenges venes; i moltes onades de canvis es podran encavalcar parcialment com les ones en una superfcie d'una bassa, travessant les fronteres lingstiques i dialectals, cadascuna amb el seu mbit definit aleatriament (Fox 1995:129). El diagrama segent mostra aquesta concepci del canvi lingstic, anomenat model de l'ona:



s una alternativa seriosa al mtode comparatiu, que es basa completament en l'assumpci que cada llengua t un sol pare "gentic" i, doncs, que la relaci gentica entre dues llenges s deguda a la seva descendncia d'un avantpassat com.

 Model de l'equilibri interromput .
Dixon (1997) ha proposat un model semblant al de l'ona, el model de l'equilibri interromput (manllevat de la teoria de l' equilibri interromput de la biologia evolucionista). Bsicament, el model de l'equilibri interromput de les relacions lingstiques proposa que la majoria de llenges, durant la major part de la histria humana,estigueren en un "equilibri" amb les venes: canviaven d'una manera relativament lenta, i s'intercanviaven trets territorialment (incloent-hi trets fonolgics, patrons morfolgics i prstecs). Desprs de centenars o milers d'anys d'una situaci d'equilibri com aquesta, aquests trets s'escamparen per tot el domini lingstic i provocaren que totes les llenges fossin molt semblants en molts d'aspectes. Tanmateix, en diversos moments, segons proposa Dixon, s'esdevingueren fets que "interromperen" aquest estat d'equilibri (incloses desastres naturals com erupcions volcniques i torrentades, invasions de noves cultures, l'expansi per una nova zona de gent que parlava la llengua, o la invenci d'una tecnologia que canviava la manera de viure), i provocaren que les llenges entrassin en un breu perode amb canvis molt rpids, en el qual es degueren dividir rpidament en moltes llenges filles noves. I noms en aquestes situacions, segons Dixon, es pot aplicar el model arbori; un cop aquestes llenges filles comencen a instal lar-se en una nova etapa d'equilibri amb les seves venes, rpidament adquiriran les trets lingstics comuns d'aquesta zona, i amb el temps el seu origen gentic esdevindr completament fosc. Aquest  model de l'equilibri interromput ha estat objecte d'una gran atenci dels lingistes, molts dels quals s'inclinen a acceptar aquest model per  la seva precisi. Si aquest model representa la manera com les llenges canvien, aleshores el model arbori -i el mtode comparatiu, que s'hi basa per fora.- noms es pot aplicar en uns casos limitats.

 Heterogenetat de la protollengua .
Una altra assumpci implcita en la metodologia del mtode comparatiu s que la protollengua s uniforme. Aix s dubts, perqu dhuc en les comunitats lingstiques molt petites hi ha sempre diferncies dialectals, relacionades amb factors com la distribuci territorial, el gnere, la classe, etc. (la llengua pirah de Brasil t uns quants centenars de parlants, per com a mnim dos dialectes diferents, un parlat pels homes i un per les dones, per exemple (Aikhenvald i Dixon 1999:354; Ladefoged 2003:14). Per tant, l'nica protollengua reconstruda pel mtode comparatiu s, versemblantment, una llengua que mai no exist.

 Llenges criolles .
Un altre problema potencial per al mtode comparatiu s el fenomen de la formaci de les llenges criolles, en el qual es forma una llengua nova a partir d'una combinaci complicada de dues llenges que no estan relacionades de prop. El papiamento, parlat al Carib, n's un exemple notable (Holm 1989:312). En aquests casos, la nova llengua pot acabar formada per un vocabulari i un sistema fonolgic que deriva dels seus dos pares, en proporcions variables; mentre que la gramtica (morfologia i sintaxi) en part s hereditria i en part el resultat de la innovaci local. Sovint les paraules funcionals d'una de les llenges originals sn heretades, per s'usen en funcions completament diferents en el crioll (Holm 1989).

La formaci del crioll sembla que s un fenomen prou corrent. En els darrers 500 anys se n'han documentat dotzenes, arran de l'expansi colonial europea, i a les fronteres dels grans imperis del passat degu haver-n'hi tamb moltes. Encara que el mtode comparatiu sigui capa de detectar l'existncia de relacions gentiques entre el crioll i les llenges mares (o entre dos criolls amb pares comuns), la "protollengua" reconstruda versemblantment s una construcci absolutament artificial.

 Subjectivitat de la reconstrucci .
Encara que la reconstrucci de les correspondncies fontiques sistemtiques entre dues llenges sigui prou objectiva, la reconstrucci de la seva llengua ancestral comuna s inherentment subjectiva. En l exemple de ms amunt del protoalgonqu, la tria de *m com a fonema originari noms s probable, per no segura. s possible que el protoalgonqu amb *b en aquestes posicions es divids en dues branques, una que conserv *b i l altra que, per contra, el canvi en *m; i mentre la primera branca noms evolucion en l arapaho, la segona s expand ms I evolucion cap a les altres tribus algonquines. (les asimetries tan dramtiques com aquestes en el creixement de diferents branques del mateix arbre de fet sn corrents; compareu, per exemple en l'indoeuropeu les branques romnica i celta). Tamb s possible que l'antecessor com ms proper de les llenges algonquines uss algun altre so, com *p, que eventualment es transform en *b en una branca i en *m en l'altra.
	
Des del moment que la reconstrucci d'una protollengua implica moltes tries com aquesta, la probabilitat d'equivocar-se en una s molt alta. Aix que, qualsevol protollengua reconstruda s gaireb segur que s incorrecta; s una construcci artificial que s'accepta per convenci, no per proves rigoroses. Aquests errors ocults passen la factura quan es comparen dues protollenges reconstrudes a fi de construir un arbre ms gros.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112793" title="Erecteu" nonfiltered="1159" processed="1158" dbindex="46205">
Segons la mitologia grega, Erecteu va ser el primer rei d'Atenes, fill de Pandon (encara que alguns diuen que va arribar a l'tica des d'Egipte), germ de Butes, Procne i Filomela. Va ser divinitzat i se li va erigir l'Erecton en aquesta ciutat. El mite li atribux moltes aventures, entre elles la victria sobre Eleusis. Se li atribux tamb la introducci del culte d'Atenea a Atenes, la fundaci de les panatenees i la introducci del cultiu del blat. 

Enllaos externs.
 Plana sobre Erecteu i l'Erecton;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112794" title=".dd" nonfiltered="1160" processed="1159" dbindex="46206">
.dd era el domini de primer nivell territorial (ccTLD) de la Repblica Democrtica d'Alemanya . D'aquesta forma fou assignada per la IANA, tot i que mai va arribar a entrar en vigor. Les lletres sorgeixen del nom del pas en alemany: Deutsche Demokratische Republik.

Amb la reunificaci l'any 1990, l'Alemanya Oriental va passar a formar part de la Repblica Federal Alemanya que ja disposava del domini de primer nivell territorial .de. El codi ISO 3166-1 .dd fou esborrat el mateix any 1990.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112795" title="Els Masos" nonfiltered="1161" processed="1160" dbindex="46207">


Els Masos ( o , en francs Los Masos) s un municipi nord-catal de la comarca del Conflent. Administrativament forma una comuna francesa dins el departament dels Pirineus Orientals.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112796" title="Els Masos (desambiguaci)" nonfiltered="1162" processed="1161" dbindex="46208">

 els Masos, municipi del Conflent.
 els Masos, entitat de poblaci del municipi de Foix.
 els Masos, entitat de poblaci del municipi de Ventall.
 els Masos de Mill, entitat de poblaci del municipi d'ger.
 els Masos de Pals, entitat de poblaci del municipi de Pals.
 els Masos de Sant Mart, entitat de poblaci del municipi d'Isona i Conca Dell.
 els Masos de Tamrcia, entitat de poblaci del municipi de Tremp.
 els Masos de Torroella, entitat de poblaci del municipi de Torroella de Fluvi.
 els Masos de Vespella, entitat de poblaci del municipi de Vespella de Gai.
 Residencial dels Masos, entitat de poblaci del municipi de Pals.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112797" title="Mtode comparatiu" nonfiltered="1163" processed="1162" dbindex="46209">

El mtode comparatiu en lingstica comparativa s una tcnica emprada per lingistes per demostrar les relacions gentiques entre llenges). La seva intenci s provar que dues o ms llenges documentades sn descendents d una sola protollengua mitjanant la comparaci de llistes de termes cognats.  A partir d aquestes llistes de cognats, s estableixen les correspondncies fontiques regulars entre les llenges, i aleshores es pot postular una seqncia de canvis fontics regulars que permet reconstruir la protollengua partint de les llenges filles. La relaci noms es considera segura si factible una reconstrucci de l antecessor com (o si mes no una reconstrucci parcial), i si es poden establir les correspondncies fontiques regulars, excloses semblances casuals.

Desenvolupat en el segle XIX a travs de l estudi de les llenges indoeuropees, el mtode comparatiu ha esdevingut l estndard mitjanant el qual els lingistes dels corrents principals decideixen si dues llenges tenen relaci, amb mtodes lexicoestadstics alternatius que majoritriament es consideren de menys confiana. 

Tamb han aparegut crtiques contra el mtode comparatiu com a conseqncia de la gran quantitat d'avanos en el pensament lingstic -incloses algunes alternatives que s'han proposat al model lineal tradicional de descendncia lingstica- amb el resultat que les reconstruccions obtingudes pel mtode comparatiu ara es miren amb un cert escepticisme.

Terminologia.
En aquest context, relacionat t un significat especfic: dues llenges estan relacionades genticament si descendeixen de la mateixa protollengua. Aix, doncs, per exemple, el catal i el francs provenen tots dos del llat. Per tant, el francs i el catal es considera que pertanyen a la mateixa famlia de llenges, les llenges romniques.

Descendncia, al seu torn, es defineix en termes de transmissi a travs de les generacions: els infants aprenen una llengua de la generaci dels pares i aleshores reben la influncia dels de la seva mateixa generaci, i aix contnuament (quan i per qu es produeixen els canvis s una qesti difcil, no resolta). Una cadena contnua de parlants a travs dels segles uneix el llat vulgar amb tots els seus descendents moderns.

Per, les llenges poden tenir diferents graus de relaci. L'angls, per exemple, est relacionat tant amb l'alemany com amb el rus, per t una relaci ms estreta amb el primer que no amb el segon. La causa d'aix s que encara que aquestes tres llenges tenen un avantpassat com, el protoindoeuropeu, l'angls i l'alemany tamb comparteixen com a antecessor com ms recent una de les llenges filles del protoindoeuropeu, el protogermnic, mentre que el rus no. Aleshores, l'angls i l'alemany es considera que pertanyen a un subgrup diferent de la famlia de llenges indoeuropees, les llenges germniques, que el rus (que pertany al subgrup eslau). La divisi de les llenges relacionades en subgrups pel mtode comparatiu s'aconsegueix trobant llenges amb un gran nombre d' innovacions lingstiques en com envers la llengua mare; que dues llenges comparteixin molts elements conservats de la llengua mare no s una prova suficient perqu formin un subgrup.

Aquesta definici de relaci implica que dhuc si dues llenges sn prou semblants en el vocabulari, aix no vol dir que estiguin molt relacionades. Com a conseqncia d'un intens prstec durant anys de l'rab al persa, el persa modern ha rebut una part ms important del seu lxic de l'rab que no del seu antecessor directe, el protoindoirani. Per d'acord amb la definici acabada de donar, el persa es considera que descendeix del protoindoirani, i no de l'rab.

El mtode comparatiu s un mtode per a demostrar la relaci en el sentit que acabam de donar-li, i tamb un mtode per a reconstruir els protofonemes d'unes llenges d'una famlia i de descobrir els canvis fonolgics que s'han produt en les llenges d'una famlia

Origen i desenvolupament.
El primer intent sistemtic de demostrar la relaci entre dues llenges sobre les bases de la semblana de la gramtica i el lxic s la que fu l'hongars Jnos Sajnovics el 1770, quan prov de demostrar la relaci entre el sami i l'hongars (estudi que desprs ampli a tota la famlia lingstica fongrica el 1799 el seu compatriota Samuel Gyarmathi), per l'origen de la lingstica histrica moderna en conjunt sovint es fa recular fins a sir William Jones, un filleg angls que va viure a l'ndia, que el 1782 fu la seva famosa observaci:

"La llengua snscrita, sigui quina sigui la seva antiguitat, t una estructura admirable; ms perfecta que la del grec, ms completa que la del llat, i ms exquisidament refinada que cap altra, tot i que t una gran afinitat amb totes dues, tant en les arrels dels verbs com en les formes de la gramtica, que possiblement s'hauria pogut produir per accident; s tan forta realment, que cap filleg no les podria examinar a totes tres sense creure que sorgiren d'una nica font comuna que tal volta ja no existeix. Hi ha una ra semblant, per no tan forta, per suposar que tant el gtic com el cltic, per b que barrejats amb un idioma molt diferent, tingueren el mateix origen que el snscrit; i el persa antic es podria afegir a la mateixa famlia." (Jones 1786).

La intuci de Jones consist en la concepci de la idea d'una protollengua, i com a conseqncia d'aix, del tipus de model de desenvolupament lingstic de l' "arbre genealgic" (una protollengua dividida en diverses llenges filles, algunes de les quals dividides un altre cop en noves llenges), en el qual es basa el mtode comparatiu.

El mtode comparatiu mateix es desenvolupa amb els intents de reconstruir la protollengua sobre la qual  Jones havia fet la seva hiptesi, coneguda com protoindoeuropeu (PIE). El primer intent d'analitzar les relacions entre les llenges indoeuropees el fu el lingista alemany Franz Bopp el 1816. Encara que no prova de fer-ne una reconstrucci, intent demostrar que el grec, el llat i el snscrit estaven relacionats demostrant sistemticament que compartien una estructura i un lxic comuns.

Fou el savi alemany Friedrich Schlegel que el 1808 establ primer la importncia d'emprar les formes ms antigues que fos possible d'una llengua a l'hora d'intentar demostrar les seves relacions; aleshores, el 1818, el filleg dans Rasmus Christian Rask desenvolup el principi dels canvis fontics regulars per a explicar les seves observacions sobre les semblances entre paraules separades en les llenges germniques i els seus cognats en grec i en llat. Fou un altre alemany, Jacob Grimm -ms conegut pels seus Contes- que en la Deutsche Grammatik (publicada en 1719-37 en quatre volums) empr per primer cop quelcom de semblant al mtode comparatiu modern provant de mostrar el desenvolupament de les llenges germniques a partir d'un origen com, el primer estudi sistemtic del canvi lingstic diacrnic.

Tant Rask com Grimm foren incapaos d'explicar les aparents excepcions de les lleis fontiques que havien descobert. Encara que el lingista alemany  Hermann Grassmann explic una d'aquestes anomalies amb la publicaci de la seva llei fontica el 1862, fou el 1875 que un erudit dans, Karl Verner, fu un gran descobriment quan formul la llei fontica que ara porta el seu nom, i que fou la primera llei fontica que us proves comparatives per mostrar que un canvi fonolgic en un fonema podia dependre d'altres factors dins la mateixa paraula, com ara els fonemes vens i la posici de l'accent: en altres paraules, el modern concepte de contexts condicionadors.

Un grup de joves acadmics alemanys de la Universitat de Leipzig, coneguts com els Junggrammatiker (correntment anomenats neogramtics) a la darreria del segle XIX feren uns descobriments semblants, que els portaren a la conclusi que tots els canvis fontics eren al cap d'avall eren regulars, i a dos d'ells, Karl Brugmann i Hermann Oshtoff, a fer, el 1878, la famosa afirmaci que "les lleis fontiques no tenen excepcions".  Aquestea idea revolucionria s fonamental en el mtode comparatiu modern, ats que aquest mtode suposa les correspondncies regulars entre sons en les llenges relacionades, i en conseqncia els canvis fontiques regulars a partir de la protollengua. Fou aquesta hiptesi neogramtica que port a l'aplicaci del mtode comparatiu a la reconstrucci del PIE, i al fet que l'indoeuropeu esdevingus aleshores, amb molta diferncia, la famlia de llenges ms ben estudiada. Els lingistes que estudiaven unes altres famlies prompte feren el mateix, i el mtode comparatiu rpidament esdevingu el mtode establert per a desvetllar les relacions lingstiques.

Aplicaci.
Ning no ha concretat les passes que cal seguir per a aplicar el mtode comparatiu, per els lingistes generalment coincideixen en les fonamentals, que sn les segents:

Formaci de llistes de cognats.
Les relacions gentiques entre dues o ms llenges es pot determinar si presenten un nombre de correspondncies regulars en el lxic nadiu, la qual cosa vol dir que regularment hi ha una correspondncia recurrent en l'estructura fontica de paraules bsiques amb significats pareguts). Aix, aquesta passa implica senzillament fer llistes de paraules que versemblantment sn cognats entre les llenges que es comparen. Per exemple, observant la famlia polinsia podrem formar la segent llista (encara que a la prctica una llista real seria molt ms llarga):




Cal parar esment per evitar la inclusi de manlleus o falsos cognats en la llista, que podrien o crear confusi o biaixos en la correcci de les dades. Per exemple, hi ha una semblana entre l'angls taboo  i cinc formes polinsies. Encara que aix sembli que s un cognat i que l'angls est relacionat genticament amb les llenges polinsies, no ho s, perqu la semblana s deguda al fet que l'angls va manllevar la paraula al tongans. Aquest entrebanc normalment es pot  resoldre emprant el vocabulari bsic (com vocabulari del parentiu, nombres, parts del cos, i altres termes bsics) (Lyovin 1997:3). Tanmateix, el vocabulari bsic es pot manllevar. (el finlands, per exemple, manllev la paraula per mare, iti, del gtic aiei, mentre que el pirah, una llengua muranesa de Sud-Amrica, manllev tots els  pronoms al nhengatu; igualment, l'angls manllev els pronoms they, them i their(s) al noruec.

Establiment de conjunts de correspondncies.
Un cop s'han fet les llistes de cognats, la segent passa s determinar les correspondncies regulars entre sns que presenten. La noci de correspondncia regular s molt important ac: les meres semblances fontiques, com entre l'angls day i el llat dies (totes dues amb el mateix significat), no tenen valor com a prova. La d- incial anglesa no es correspon regularment amb la d- llatina, i qualsevol correspondncia espordica que es pugui observar t com a causa la casualitat (com en l'exemple citat) o el manlleu (per exemple, el llat diabolus i l'angls devil, ambds al capdavall d'origen grec). Els neogramtics d'antuvi destacaren aquest punt a la darreria del segle XIX, i el seu lema, "les lleis fontiques no tenen excepcions", ha esdevingut un axioma fonamental de la lingstica histrica fins ara.

Per exemple, tot i que la correspondncia d- : d- (on "A : B" representa que "A correspon a B") en l'angls i en el llat day i dies de ms amunt no sigui regular, l'angls i el llat presenten una correspondncia molt regular t- ; d- . Per exemple (en llat,  representa /k/; dingua s una forma del llat antic documentada desprs com lingua):




Ats que una correspondncia sistemtica vertadera difcilment pot ser accidental, si podem excloure possibilitats alternatives com un manlleu aclaparador, aleshores la correspondncia es pot atribuir a un avantpassat com. Si hi ha moltes parelles de correspondncies regulars d'aquesta mena (com ms millor), i si mostren l'existncia d'una regla raonable  (que s'hauria pogut produir mitjanant uns tipus coneguts de canvi lingstic), i si algunes de les correspondncies no sn intrascendents (t : t s intrascendent, per   : b no ho s) , aleshores l'origen com esdev una certesa real.

Descobriment de les parelles en distribuci complementria.
Mentre el mtode comparatiu es desenvolupava (des de la darreria del segle XVIII fins a la darreria del segle XIX), es produiren dos canvis que milloraren l'efectivitat del mtode.

En primer lloc, es descobr que molts de canvis fontics es troben condicionats pel context. Aix, per exemple, tant en grec com en snscrit, una oclusiva aspirada es transform en una altra sense aspiraci, per noms si hi havia una altra aspirada a continuaci dins la mateixa paraula; aquesta s la llei de Grassmann, coneguda pel gramtic snscit Panini i anunciada com un descobriment histric per Hermann Grassmann.

Segon, es trob que de vegades els canvis fontics s'esdevingueren en contexts que desprs es perderen. Per exemple, en snscrit les velars (sons com el de k) se substituren per les palatals (sons com el de tx) sempre que la vocal segent fos '*i o *e (l'asterisc vol dir que el so es dedueix perqu no es troba documentat histricament). Com a conseqncia d'aquest canvi, tots els casos de *e se substituren per a (o, ms exactament, les primitives *e, *o i *a convergiren en a). La situaci no s'hauria pogut reconstruir si la distribuci original de la e i la a no s'hagus descobert grcies als indicis d'altres llenges indoeuropees. Aix, per exemple, el llat que (que vol dir i), conserva la vocal original que va provocar el canvi consonntic en snscrit: 




Ca s la forma snscrita documentada per i. Aquesta descoberta es fu de manera independent per diferents erudits a la dcada de 1870.

En les llenges dravdiques telugu, tamil i malaialam, les plosives velars del protodravdic s'han substitut per les palatals corresponents si la plosiva velar precedeix /i/,  /i /, /e/ o /e /. Ara b, aquest canvi no es troba en kannada i un parell de llenges ms d'aquesta famlia. Per exemple, el protodravdic *kedi es convert en el tamil chedi, per en el kannada gida.

La llei de Verner, descoberta per Karl Verner vers el 1875, s un cas semblant: la sonoritat de les consonants en les llenges germniques pat una transformaci determinada per la posici de l'accent de l'antic indoeuropeu. Seguint la trasformaci, l'accent es trasllad per la taula fins a la posici inicial. Verner resolgu el trencaclosques comparant el sistema de la sonoritat en germnic amb les dades de l'accent del grec i del snscrit.

Aquesta etapa del mtode comparatiu, doncs, implica l'examen de les parelles de correspondncies descobertes en el segon pas i l'observaci de quines apareixen noms en determinats contexts. Si en dues parelles, o ms, hi ha implicats uns sons idntics o semblants, i apareixen en una distribuci complementria, aleshores es pot acceptar que les parelles reflecteixen un sol fonema original.  s aix perqu "d'alguns canvis fontics, particularment els canvis fontics condicionats, se'n pot deduir l'existncia de l'associaci d'un so primitiu amb ms d'una parella de correspondncies".

I encara un altre exemple, quan examinem les llenges romniques, derivades del llat, trobem dues sries de correspondncies en qu hi ha el so k: 




El que fem en aquesta situaci s mirar de veure si les dues sries apareixen en una distribuci complementria (i aleshores reflecteixen un nic so primitiu) o si totes dues apareixen en uns mateixos contexts (i aleshores deuen reflectir uns fonemes primitius diferents). En aquest cas, descobrim que el francs  noms apareix abans de a en les altres llenges (que esdev   en francs), mentre que la k del francs apareix en qualsevol posici. Es pot afirmar, doncs, que ls sries 1 i 2 reflecteixen un sol fonema primitiu (en aquest cas *k, escrit ).

Un cas ms complicat afecta grups de consonants en el protoalgonqu, que ha estat prou difcil de reconstruir.  L'especialista en algonqu Leonard Bloomfield empr els reflexos dels grups de consonants en quatre de les llenges filles del protoalgonqu per arribar fins a les segents parelles de correspondncies (encara que els grups consonntics aqu es presentin acabats en -k, tamb es refereix als grups que acabin en qualsevol oclusiva; <> i < > sn smbols americanistes de   and :




Tot i que les cinc sries de correspondncies s'encavalquen tots en alguns indrets, no es troben en una distribuci complementria, i per tant Bloomfield reconegu que calia reconstruir un grup consonntic per cada srie (les seves reconstruccions foren, respectivament, *hk, *xk, * k, *k, i k; les reconstruccions modernes d'aquests grups sn *hk, *tk,  k, k, i rk, respectivament, i s'han reconegut dos grups de consonants ms, reconstruts com  i .

Reconstrucci de protofonemes.
Aquesta passa tendeix a sser molt ms subjectiva que les anteriors. El lingista ara ha de basar-se sobretot en les seves intucions sobre quines menes de canvis fontics sn versemblants i quines no. Per exemple, la sonoritzaci de les oclusives sordes intervocliquies constitueix una canvi fontic molt corrent, que es troba en llenges d'arreu del mn, mentre que l'ensordiment de les oclusives sonores intervocliques s rarssim. Aleshores, si un lingista compars dues llenges amb una correspondncia  -t-  : -d- entre vocals, podria reconstruir com a *-t-", el protofonema, i assumir que esdevingu sonor (-d-) en la segona llengua (llevat que hi hagus un bon motiu en contra).
 
De vegades, s'esdev que els canvis fontics sn gaireb completament imprevists. La paraula protoindoeuropea per dos, per exemple, s'ha reconstrut com *duw , que t un reflex en l' armeni clssic erku. Alguns altres cognats demostren que el canvi *d   erk- en la histria de l'armeni fou regular. D'una manera semblant, en el bearlake, un dialecte de la llengua athabaskanesa d'Slavey, s'hi ha produt un canvi fontic del protoathabaskans *ts   en . s molt poc versemblant que *d- s'hagus transformat directament en -erk i *ts en , sin que en lloc d'aix deuen haver hagut de passar per algunes etapes intermdies aans d'arribar a les formes finals. La conclusi s, doncs, que amb prou canvis fontics, un so donat pot transformar-se en gaireb qualsevol altre so. El motiu s que no importa la semblana fontica quan s'aplica el mtode comparatiu, sin les correspondncies fontiques regulars.

A l'hora de determinar un protofonema, tamb s'accepta que la nostra reconstrucci idealment hauria d'implicar un nombre de canvis fontics com ms petit millor fins a arribar als seus reflexos moderns en les llenges filles. En altres paraules, si no hi ha cap prova que persuadesca del contrari, haurem de reconstruir com a protofonema qualsevol valor que sigui el seu reflex ms corrent en les llenges filles.  Per exemple, en les llenges algonquines trobem la segent srie de correspondncies (; Goddard 1974):




La reconstrucci ms simple per a aquesta srie seria o b *m o b *b. Tant *m   b com *b   m (on "*A   B" vol dir "*A esdev B") sn canvis fontics versemblants, per tant el principi de reconstruir canvis "versemblants" ms tost que "inversemblants" ac no es pot aplicar. En canvi, ats que el reflex d'aquest protofonema s m en cinc de les llenges comparades ac, i b noms en una, si reconstrum *b, aleshores necessitem acceptar un sol canvi de *m   b en una llengua de la famlia. Com que treballem suposant que les nostres reconstruccions haurien de necessitar el menor nombre possible de canvis fins a arribar als seus reflexos moderns, ac reconstruirem *m.

Examen tipolgic del sistema reconstrut.
En la darrera passa, el lingista pren tots els protofonemes que s'han reconstrut seguint les passes 1-4, i prova fins on el sistema s'adiu amb el que es coneix correntment com imperatius tipolgics. Per exemple, si els fonemes reconstruts s'adiuen en conjunt amb el sistema, el lingista hauria de desconfiar-ne, perqu les llenges generalment (per b que no sempre) tendeixen a mantenir la simetria en l'inventari dels seus fonemes:




En aquest sistema reconstrut, hi ha noms una oclusiva sonora, *b, i tot i que hi ha una alveolar i una nasal velar, *n i * , no hi ha la corresponent nasal labial. En aquest cas, haurem de tornar a la passa 4 i avaluar de bell nou les anteriors conclusions. En aquest cas, haurem de mirar de resoldre si hi ha cap indici que suggeresqui que el que havem reconstrut abans com *b s de fet *m, o indicis que el que abans havem reconstrut com *n s o no realment *d i *g.

Fins i tot un sistema simtric pot ser sospits tipolgicament. Per exemple, l'inventari d'oclusives del protoindoeuropeu, tal com s'ha reconstrut tradicionalment s el segent:




Des de mitjan segle XX, un cert nombre de lingistes ha argut que aquest sistema s, en el millor cas, molt sospits tipolgicament. Afirmen que s molt inversemblant, o gaireb impossible, que una llengua tingui unes sries d'aspirades sonores (veu panteixosa) sense les sries corresponents d'aspirades sordes. Aquests lingistes argeixen, doncs, en el camp de la tipologia, que necessitem avaluar de bell nou la reconstrucci tradicional del protoindoeuropeu. Una soluci possible fou la que presentaren Thomas Gamkrelidze i Viatxeslav V. Ivanov, els quals arguren que les sries tradicionalment reconstrudes com a sonores simples, s'haurien de reconstruir de fet com a glotalitzades  b implosives , b ejectives .  Les sordes simples i les sries d'aspirades sonores s'haurien de considerar, doncs, just sordes i sonores, i llur aspiraci no seria un tret distintiu. Aquest exemple de l'aplicaci de la tipologia lingstica a la reconstrucci lingstica s'ha arribat a conixer com la teoria glotal. T un gran nombre de defensors, per no s acceptada majoritriament.

La reconstrucci de sons primitius i de llurs transformacions histriques ens permeten d'anar ms enfora: podem comparar els morfemes gramaticals (afixos per a formar paraules i terminacions flexives), models de declinaci i conjugaci, etc. La reconstruccio total d'una protollengua no documentada mai no pot ser completa (per exemple, la protosintaxi s molt ms inabastable que la fonologia o la morfologia, i tots els elements de l'estructura lingstica pateixen una erosi inevitable i una prdua gradual o una substituci al llarg del temps), per es pot aconseguir una reconstrucci parcial considerable com a prova de la relaci gentica.

Crtiques.

Actualment hom reconeix una cert nombre de dificultats en el mtode comparatiu, i la majoria de lingistes sn cauts envers les reconstruccions i les representacions de les relacions que s'han obtingut. Malgrat aquestes dificultats, els lingistes segueixen usant el mtode comparatiu.

D'altres lingistes han proposat nous enfocaments per a determinar les relacions lingistiques i reconstruir les protollenges, com ara la glotocronologia i la comparaci lxical total de la lexicoestadstica , la majoria de lingistes les consideren equivocades, per en contrast amb les generacions anteriors de lingistes histrics, els actuals reconeixen que els resultats assolits amb el mtode comparatiu s'han de mirar amb escepticisme. Anthony Fox (1997), per exemple, afirma que:

"El mtode comparatiu com a tal, no s, de fet, histric; proporciona indicis de relacions lingstiques a les quals podem donar una interpretaci histrica. ... del nostre coneixement sobre els processos histrics implicats probablement ha fet que els lingistes histrics estiguessin menys predisposats a igualar les generalitzacions exigides pel mtode amb la realitat histrica. ...   Sempre que mantinguem interpretaci dels resultats i del mateix mtode a part, el mtode comparatiu es pot seguir usant en la reconstrucci de les primeres etapes de les llenges."

Hiptesis dels neogramtics.
vegeu lingstica comparatista

Manlleus, difusi per rees i mutacions aleatries.
vegeu lingstica comparatista

Analogia.
vegeu lingstica comparatista

Aplicaci gradual.
vegeu lingstica comparatista

Problemes relacionats amb el model arbori.
vegeu lingistica comparatista

Model de l'ona.
vegeu lingstica comparatista

Equilibri interromput.
vegeu lingstica comparatista

Heterogenetat de la protollengua.
vegeu lingistica comparatista ]

Llenges criolles.
vegeu lingstica comparatista

Subjectivitat de la reconstrucci.
vegeu lingstica comparatista




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112798" title="Sibilla (desambiguaci)" nonfiltered="1164" processed="1163" dbindex="46210">

 Antroponmia:
 Sibilla de Barcelona;
 Sibilla de Forti;
 Sibilla I de Pallars Sobir;
 Sibilla de Saxnia-Coburg Gotha;
 Histria:
 Sibilla de Cumes;
 Mitologia:
 Sibilla;
 Msica:
 Cant de la Sibilla;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112807" title="Carolina Matilde del Regne Unit" nonfiltered="1165" processed="1164" dbindex="46211">


Carolina Matilde del Regne Unit, reina de Dinamarca (Leicester House 1751 - Celle 1775). Princesa de la Gran Bretanya amb el tractament d'altesa reial que esdevingu reina de Dinamarca com a conseqncia del seu enlla amb el rei Cristi VII de Dinamarca.

Nascuda a Leicester House (Londres) el dia 11 de juliol de l'any 1751 essent filla del prncep Frederic del Regne Unit i de la princesa Augusta de Saxnia-Gotha. Carolina Matilde era nta per via paterna del rei Jordi II del Regne Unit i de la marcgravina Carolina de Brandenburg-Ansbach i per via materna del duc Frederic II de Saxnia-Gotha i de la princesa Magdalena d'Anhalt-Zerbst.

El dia 8 de novembre de 1766 es cas amb el rei Cristi VII de Dinamarca, fill del rei Frederic V de Dinamarca i de la princesa Llusa del Regne Unit. La parella tingu dos fills:

 SM el rei Frederic VI de Dinamarca, nat el 1768 al Palau de Christianborg i mort el 1849 al Palau d'Amalienborg. Es cas amb la landgravina Maria de Hessen-Kassel.

 SAR la princesa Llusa de Dinamarca, nada a Horsholm el 1771 i morta el 1843 a Augustenburg. Es cas amb el duc Frederic Cristi de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg.

L'any 1768 el rei realitz un llarg viatge per Europa amb visites a les corts de Londres, Pars o Npols. La seva tornada es produ l'any 1769 arribant a Copenhaguen acompanyat del seu propi psiquiatre, Johann Friederich Struensee, que posterirment seria nombrat ministre. Cristi havia conegut a Struensee a Altona durant l'inici del seu viatge, aparentment, Struensee podia controllar la inestabilitat emocional del sobir esdevenint mica en mica ms i ms indispensable per Cristi.

Extremadament infeli en el seu matrimoni, la princesa anglesa era arraconada i oviada pel monarca malgrat que aquest havia rebut el consell de Struensee d'intentar millora la seva vida marital. Mica en mica nasqu entre la reina i el psiquiatre reial una inters mut basat en l'entendiment i la comprensi esdevenint una relaci amarosa a partir de la primavera de 1770.

El 17 de juny de l'any 1771 la cort es trasllad al Palau de Hirschholm, all nasqu la segona filla de Carolina Matilde la paternitat de la qual s segurament de Struensee. Posteriorment la cort es trasllad al Castell de Frederiksborg i a l'hivern al Castell de Christiansborg. La nit del 16 de gener al 17 de gener, la cort celebrava un ball de msqueres en el decurs del qual la reina fou detinguda i arrestada al Castell de Kronborg a l'espera de judici, i Struensee i el seu cmplice, Brandt, foren executats el 28 d'abril del 1772.

La Cort dictamin el divorci dels monarques i l'expulsi del pas. La reina s'establ a la ciutat de Celle davant de la negativa del rei Jordi III del Regne Unit de permetre tornar-li al seu pas d'origen per la seva actitud escandalosa. Mor sobtadament a Celle el 10 de mar de 1775.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112808" title="Spirulina" nonfiltered="1166" processed="1165" dbindex="46212">

Spirulina s el nom com per a aquells suplements alimentaris humans i animals produts, principalment, de dues espcies de Cyanobacteria: Arthrospira platensis i Arthrospira maxima. Aquests i altres espcies d Arthrospira es classificaven anteriorment dins el gnere Spirulina, malgrat que ara hi ha acord que sn gneres ben diferents, i que les espcies alimentries pertanyen a Arthrospira. No obstant aix, s com seguir trobant escrit "Spirulina" que roman ms que res com a nom popular. 

Spirulina es conrea actualment al voltant del mn, i s'utilitza com a suplement diettic hum sovint disponible en pastilles o en forma de plvores. Tamb s'utilitza com a suplement alimentici en l'aqicultura i indstries d'aviram. 

Es considera que l Spirulina ha estat una font alimentria per als asteques. La seva recollecci al Llac Texcoco i venda com a pastissos est documentada i descrita des del temps d Hernn Corts. Els asteques ho anomenaven  Tecuitlatl , que tradut significa  excrement de pedra . Amb posterioritat, investigadors francesos van trobar en el mateix llac molta quantitat d Spirulina, la qual cosa va portar a que en la dcada dels 70 s establs en el mateix lloc la primera planta de producci d Spirulina de l empresa Sosa Texcoco per a la seva producci a gran escala.

Un altre indret on ja es coneixia l Spirulina d antic, s el Txad. Es t coneixement que en aquestes contrades africanes l Spirulina s'assecava en forma de  pastissos anomenats "Dih" que s'utilitzen per fer brous per als pats.

Informaci externa.
 Micrografies i pellcules d'A. platensis.;
 Monografia dSpirulina (Arthrospira);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112810" title="Ciutadans pel Canvi" nonfiltered="1167" processed="1166" dbindex="46213">


Ciutadans pel Canvi (CpC) s una plataforma poltica sorgida l'any 1999 per a donar suport a la candidatura de Pasqual Maragall a la Generalitat de Catalunya.

Els objectius de la plataforma sn "l'enfortiment de la democrcia", "la lluita contra l'exclusi social" i "l'impuls de l'autogovern". 

El president de CpC, Josep Maria Valls i Casadevall, fou conseller de Justcia de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2003 i 2006; al seu torn, onze membres de Ciutadans pel Canvi formen part del grup socialista al Parlament de Catalunya.

Enllaos externs.
Web oficial de Ciutadans pel Canvi;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112814" title="Andrandoros" nonfiltered="1168" processed="1167" dbindex="46214">
Andrandoros o Andrandor fou gendre d'Hier II de Siracusa i fou nomenat guardi de Jernim de Siracusa, el net d'Hier quan aquest va morir (215 aC). Va aconsellar al jove tir de trencar l'aliana amb els romans i fer-la amb Annbal. El 214 aC Hiernimos (Jernim) fou assassinat i Andrandoros es va apoderar de la ciutadella i les principals fortaleses per assolir el poder, per davant de les dificultats, finalment el 213 aC va abdicar i un dels seus generals va assolir el comandament. Tot i aix el poble no va quedar satisfet i finalment fou assassinat (212 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112815" title="Andreas" nonfiltered="1169" processed="1168" dbindex="46215">


Andreas (escriptor), escriptor grec ;
Andreas d'Argos, escultor grec ;
Andreas Comes, metge grec ;
Andreas (metge), metge grec ;
Andreas de Cesarea, bisbe de Cesarea de Capadcia ;
Andreas de Damasc, bisbe de Creta;
Andreas de Samosata, bisbe de Samosata;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112816" title="Andreas (escriptor)" nonfiltered="1170" processed="1169" dbindex="46216">
Andreas (       ) fou un escriptor grec d'poca incerta que va escriure un treball sobre les ciutats de Siclia en nombrosos volums, el numero 33 dels quals s esmentat per Ateneu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112817" title="Andreas d'Argos" nonfiltered="1171" processed="1170" dbindex="46217">
Andreas d'Argos (       )  fou un escultor grec de data desconeguda que se sap que va fer una esttua de Lisippos, un ele guanyador en el campionat de lluita.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112818" title="Andreas Comes" nonfiltered="1172" processed="1171" dbindex="46218">
Andreas Comes        ) fou el nom d'un metge grec que portava aquest nom pel seu ttol de  Comes Archiatrorum, que va viure en temps d'Aeci o una mica abans (part final del segle IV i primera del segle V). Es suposa que era nadiu de Caristos a Eubea; era fill de Crisar o Crisaor, i seguidor d'Herfilos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112819" title="Andreas (metge)" nonfiltered="1173" processed="1172" dbindex="46219">
Andreas (       ) fou un metge grec que va assistir al rei Ptolemeu IV Filoptor (222-205 aC) i fou mort mentre esperava al rei poc abans de la batalla de Rfia (217 aC) per Teodot l'etoli, que va entrar a la tenda amb l'objecte d'assassinar al rei. Va escriure alguns tractats de medicina que no es conserven mes que en alguns extractes. El seu tractat sobre la hidrofbia s esmentat sota el nom de           . Un altre treball es "De la medicina genealgica"                               .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112820" title="Andrees de Cesarea" nonfiltered="1174" processed="1173" dbindex="46220">
Andreas de Cesarea (       ) fou bisbe de Cesarea de Capadcia vers l'any 500. Va escriure un comentari sobre l'apocalipsi i un treball titulat " Therapeutica Spiritualis" .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112821" title="Andreas de Damasc" nonfiltered="1175" processed="1174" dbindex="46221">
Andreas de Damasc (       ) fou bisbe de Creta. Havia nascut a Damasc i fou monjo a  Jerusalem (i de vegades s esmentat com Andreas de Jerusalem o                            . Desprs fou diaca a Constantinoble, i finalment arquebisbe de Creta. Es creu que fou bisbe a la segona meitat del segle VII. Vers el  680 fou enviat pel patriarca Teodor de  Jerusalem al sis concili de Constantinoble, dirigit contra els monoteletes, i all fou ordenat diaca i no molt ms tard arquebisbe. Una tradici diu que va morir el 14 de juny del 724. Va escriure unes homilies, una trode i alguns himnes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112822" title="Andreas de Samosata" nonfiltered="1176" processed="1175" dbindex="46222">
Andreas de Samosata, fou bisbe de la ciutat de Samosata vers el 430. En la controvrsia de Nestori, i contra el patriarca Ciril d'Alexandria va escriure dos llibres. Una malaltia no el va deixar assistir al concili d'Efes  (431) per es va unir a Teodoret en la seva oposici a l'acord entre Ciril i Joan, i va canviar molt mes endavant mes per por que per convicci quan el 436 Joan li va imposar la condemna de Nestori. Es conserven sis cartes seves en llat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112824" title="Andriscos" nonfiltered="1177" processed="1176" dbindex="46223">

Andriscos           ) fou un home d'origen humil suposadament d'Adramitium, que pretenia ser fill bastard de Perseu de Macednia.
 
Amb l'idea d'apoderar-se del tron va demanar ajut al selucida Demetri I Soter (161 aC-150 aC), per aquest el va detenir i el va enviar a Roma, d'on va poder escapar cap a Macednia, on va trobar molts partidaris, i ajudat per voluntaris tracis, es va apoderar de bona part de Macednia, derrotant al pretor Publius Juventius, i es va fer coronar rei (149 aC). Amb ajut de Cartago es va apoderar de Tesslia. Els romans  va enviar contra ell a un exrcit dirigit per Cecili Metel que el va derrotar (148 aC); Andriscos va fugir a Trcia, per all fou fet presoner per un prncep local i entregat a Metel que el va portar carregat de cadenes a Roma per celebrar el triomf (148 aC)
 
Va regnar durant un any i el seu regnat es diu que fou cruel per com que lluitava contra els romans, que son les niques fonts, cal posar-ho en dubte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112825" title="Andriscos (escriptor)" nonfiltered="1178" processed="1177" dbindex="46224">
Andriscos           ) fou un escriptor grec de data incerta que se sap que va escriure una obra sobre Naxos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112826" title="Andrclides" nonfiltered="1179" processed="1178" dbindex="46225">
Andrclides (Androcleides             ) fou un poltic  teb que fou subornat per Timcrates, emissari de Tisafernes (395 aC) per induir als tebans a fer la guerra a Esparta amb l'objectiu de qu els perses es podessin lliurar del espart Agesilau que era a l'sia. 

Mes tard apareix com a cap d'un partit oposat a Fbides, els seguidors del qual s'avien apoderat de la ciutadella de Cadmea (382 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112827" title="Androcles" nonfiltered="1180" processed="1179" dbindex="46226">
Androcles          ) fou un orador atenenc. Fou contemporani i enemic d'Alcibades, contra el que va parlar amb vehemncia en ocasi de l'acusaci de la mutilaci de les esttues d'Hermes (415 aC) i fou el principal inductor de l'expulsi de l'acusat de la ciutat. Llavors fou el cap per un temps del partit democrtic per quan la democrcia fou enderrocada el 411 aC i es va establir el govern dels quatre-cents, fou executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112829" title="Androclos" nonfiltered="1181" processed="1180" dbindex="46227">
Androclos (Androclus) fou un esclau d'un cnsol rom. La histria d'aquest home s explicada per Aule Gelli que esmenta com a font a Appi Plistonices, que afirmava haver-ne estat testimoni.

Segons la histria, Androclos s'havia escapat del seu amo a l'frica (Tunsia) i s'havia refugiat a una cova i en un moment i va entrar un lle ferit; Androclos va observar que tenia una punxa clavada a la pota i que no la podia fer servir i li va arrancar i aix el va curar; el lle va agrair a l'esclau la cura i no el va atacar i durant un temps els dos van viure junts a la cova i el lle portava menjar al seu benefactor; per cansat de la vida salvatge, un dia l'esclau se'n va anar i fou capturat i portat a Roma; al mateix temps tamb s'havia capturat al lle i per coincidncia quant l'esclau fou tirat a les feres per morir devorat, el lle el va reconixer i el va llepar i no li va fer res. De resultes d'aix l'esclau fou perdonat i alliberat amb el lle.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112830" title="Andrcides" nonfiltered="1182" processed="1181" dbindex="46228">




Andrcides (metge), metge grec;
Andrcides de Czic, pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112831" title="Andrcides (metge)" nonfiltered="1183" processed="1182" dbindex="46229">
Andrcides            ) fou un metge grec que va viure en temps d' Alexandre el Gran, al que suposadament va escriure una carta alertant del perill del vi. Recomanava menjar raves perqu preservaven de la intoxicaci per vi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112832" title="Andrcides de Czic" nonfiltered="1184" processed="1183" dbindex="46230">
Andrcides de Czic  (Androcydes,           ) fou un pintor grec, contemporani i rival de Zeuxis d'Heraclea, que va florir vers 400- 377 aC. Va pintar a Czic i a Tebes. A aquesta darrera va pintar una batalla entre cavallers a Platees, poc abans de la batalla de Leuctres, i una pintura de Scylla rodejat de peixos, que foren considerats de gran bellesa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112835" title="Andrmacos" nonfiltered="1185" processed="1184" dbindex="46231">



Andrmacos d'Elis, militar d'Elis;
Andrmacos de Tauromenion, tir de Tauromenion ;
Andrmacos de Xipre militar i almirall xipriota. ;
Andrmac d'Aspendos, militar al servei dels ptolemeus;
Andrmacos (pare d'Aqueos), noble macedoni, pare d'Aqueos;
Andrmacos (ambaixador), ambaixador grecoegipci;
Andrmacos (escriptor) escriptor grec ;
Andrmacos (retric) retric grec;
Andrmacos el vell, metge grec;
Andrmacos el jove, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112836" title="Andrmacos d'Elis" nonfiltered="1186" processed="1185" dbindex="46232">
Andrmacos d'Elis (Andromachus,           ) fou un comandant d'Elis que el 364 aC, al front de les forces d'lide, va ser derrotat pels arcadis. Degut a la derrota Andrmacos es va sucidar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112837" title="Andrmacos de Tauromenion" nonfiltered="1187" processed="1186" dbindex="46233">
Andrmacos de Tauromnion  (Andromachus,           ) fou tir de Tauromenion (llat Tauromenium) a la meitat del segle IV aC i pare del historiador Timeu. Es diu que fou el millor del governants de Siclia del seu temps. Va ajudar a Timoleon en la seva expedici contra Dions el jove de Siracusa (344 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112838" title="Andrmacos de Xipre" nonfiltered="1188" processed="1187" dbindex="46234">
Andrmacos de Xipre (Andromachus,           ) fou un militar i almirall xipriota. Era el comandant de la flota dels prnceps de Xipre durant el setge de Tir per Alexandre el Gran (332 aC). Probablement es el mateix Andrmacos que tot seguit fou nomenat governador de Celesria i Fencia, i que un temps desprs fou mort pels samaritans revoltats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112839" title="Andrmac d'Aspendos" nonfiltered="1189" processed="1188" dbindex="46235">
Andrmac d'Aspendos fou un militar grec al servei dels Ptolemeus, que fou un dels comandants de Ptolemeu IV Filoptor (222-205 aC) a la batalla de Rfia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112840" title="Andrmacos (pare d'Aqueos)" nonfiltered="1190" processed="1189" dbindex="46236">
Andrmacos (Andromachus,           ) fou un noble macedoni fill d'Aqueos (Achaeus). Era el germ de Laodice, esposa de Seleuc II Callnic (246-225 aC). Fou fet presoner per Ptolemeu III Evergetes I (246-222 aC) i a la mort d'aquest encara era presoner. Era pare d'Aqueos, general selucida i strapa de l'sia Menor, revoltat el 322 aC i proclamat rei i per aix els egipcis no deixaven lliure al pare, per per la mediaci dels rodis fou alliberat el 220 aC. Rodes que era en guerra amb Bizanci esperava aix obtenir el suport d'Aqueos contra aquesta ciutat. No torna a ser esmentat desprs de la reuni amb el fill el 320 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112841" title="Andrmacos (ambaixador)" nonfiltered="1191" processed="1190" dbindex="46237">
Andrmacos (Andromachus,           ) era un poltic grecoegipci.  Fou enviat com ambaixador a Roma el 154 aC pel rei Ptolemeu VI Filomtor (180-164 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112842" title="Andrmacos (escriptor)" nonfiltered="1192" processed="1191" dbindex="46238">
Andrmacos (Andromachus,           ) fou un escriptor grec esmentat als "Scholia" sobre Homer. Podria ser l'autor de l'obre Etymologicum Magnum, per aix no est acreditat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112843" title="Andrmacos (retric)" nonfiltered="1193" processed="1192" dbindex="46239">
Andrmacos (Andromachus,           ) fou un retric grec que va ensenyar a Nicomdia en el regnat de Domici (81-96)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112844" title="Andrmacos el vell" nonfiltered="1194" processed="1193" dbindex="46240">
Andrmacos el vell (Andromachus,           ) fou un metge nascut a Creta. Fou el metge de Ner i fou la primera persona que va rebre el ttol de Archiater. Va inventar una medicina anomenada  " Theriaca Andromachi" que va gaudir de bona reputaci fins al segle XIX. Gal l'esmenta a dues de les seves obres. El seu fill Andrmacos el jove fou tamb metge.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112845" title="Andrmacos el jove" nonfiltered="1195" processed="1194" dbindex="46241">
Andrmacos el jove  (Andromachus,           ) fou fill d'Andrmacos el vell. Es suposa que fou l'autor d'un llibre de farmcia en tres volums, esmentat i aprovat per Gal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112847" title="Andron" nonfiltered="1196" processed="1195" dbindex="46242">



Andron d'Efes, escriptor gec;
Andron d'Halicarns, historiador grec;
Andron de Teos, escriptor grec ;
Andron (metge), metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112848" title="Andron d'Efes" nonfiltered="1197" processed="1196" dbindex="46243">
Andron d'Efes (      ) fou un escriptor efesi que va escriure un llibre sobre els set savis de Grcia titulat        , que s esmentat per Digenes Laerci i altres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112849" title="Andron d'Halicarns" nonfiltered="1198" processed="1197" dbindex="46244">
Andron d'Halicarns (      ) fou un historiador grec que s esmentat per Plutarc en combinaci am Hellnicos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112850" title="Andron de Teos" nonfiltered="1199" processed="1198" dbindex="46245">
Andron de Teos (      ) fou un escriptor grec autor de Perplous (         ); s esmentat per Estrab, Esteve Bizant i d'altres. Podria ser tamb l'autor de                .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112851" title="Andron (metge)" nonfiltered="1200" processed="1199" dbindex="46246">
Andron (      ) fou un metge grec del segle I aC, que fou identificat errniament com la mateixa persona que Andreas Comes o Andreas de Caristos. Alguns dels seus remeis foren conservats per Cels, Gal, Caelius Aurelianus, Oribasius, Atius, Paulus Aegineta, i altres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112854" title="Andrnic" nonfiltered="1201" processed="1200" dbindex="46247">


Emperadors bizantins: 

Andrnic I Comn;
Andrnic II Paleleg;
Andrnic III Paleleg;
Andrnic IV Paleleg;

Altres personatges:

Andrnic de Prgam poltic del Regne de Prgam.
Andrnic d'Etlia, militar de la Lliga Etlia;
Andronicus Cyrrhestes, astrnom  grec ;
Livi Andrnic, poeta rom;
Andrnic (general), militar macedoni. ;
Andrnic d'Olint, militar grec ;
Andrnic (metge), metge grec ;
Andrnic (poeta), poeta grec ;
Andrnic de Rodes, filsof peripattic grec.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112855" title="Andrnic de Prgam" nonfiltered="1202" processed="1201" dbindex="46248">
Andrnic () fou un poltic del Regne de Prgam.  Prgam (159 aC-139 aC) el va enviar a Roma com ambaixador el  per alertar de qu el rei Prsies de Bitnia havia atacat el territori del regne. Fou enviat altre cop com ambaixador a Roma el  i va ajudar a Nicomedes en la conspiraci contra el seu pare Prsies de Bitnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112856" title="Andrnic d'Etlia" nonfiltered="1203" processed="1202" dbindex="46249">
Andrnic d'Etlia (Andronicus,           ) fou un militar de la Lliga Etlia que va lluitar contra els romans juntament amb el seu pare, un altre militar tamb anomenat Andrnic. El 167 aC fou capturat pels romans i executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112857" title="Andronicus Cyrrhestes" nonfiltered="1204" processed="1203" dbindex="46250">

Andronicus Cyrrhestes fou un astrnom  grec nadiu de Cyrrha, que va construir la torre octogonal d'Atenes normalment coneguda com "Torre dels vents". Varro esmenta l'edifici com  "horologium". Permetia mesurar el temps en dos formes; a les parets exterior tenia uns gnmons i a l'interior una clepsidra de la que sortia aigua de la font anomenada Clepsidra al nord-oest de l'Acrpoli. Fou probablement construda al segle I aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112858" title="Livi Andrnic" nonfiltered="1205" processed="1204" dbindex="46251">
Livi Andrnic (Lucius Livius Andronicus) fou un poeta rom, d'origen grec (probablement de Trent). Fou fet presoner pels romans (272 aC) i va esdevenir esclau de  M. Livius Salinator,  identificat amb un personatge del mateix nom que fou cnsol el  219 aC i 207 aC (per les dates ms aviat seria un membre de la seva famlia). Andronicus fou mestre dels fills del seu amo. 

Va ser alliberat pel seu amo que li va donar el nom de Livius. Va crear alguns drames, el primer dels quals es va representar el 240 aC. Desprs en van seguir molts mes (es conserven el ttols de al menys 14). Va morir segons la tradici el 221 aC. Va escriure tamb una Odissea llatina en vers saturni i alguns himnes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112859" title="Andrnic (general)" nonfiltered="1206" processed="1205" dbindex="46252">
Andrnic (Andronicus,           ) fou un militar macedoni. Apareix a la guerra contra Antoc III el gran com a governador d'Efes (190 aC). Desprs fou un dels generals de Perseu de Macednia (169 aC) que fou enviat a cremar les drassanes de Tessalnica, per va demorar el compliment de l'odre per causes poc clares i Perseu el va fer matar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112860" title="Andrnic d'Olint" nonfiltered="1207" processed="1206" dbindex="46253">
Andrnic d'Olint (Andronicus,           ) fou  un militar grec, probablement fill d'Agerrhos. Fou un dels quatre generals que van formar el consell militar de Demetri Poliorcetes el 314 aC. El 312 aC apareix com a comandant de l'ala dreta de l'exrcit de Demetri a la batalla de Gaza. Derrotat Demetri en aquesta batalla, va evacuar la Celesria i Andrnic fou posar al front del govern de Tir, ciutat que va refusar rendir a Ptolemeu I Soter (323-284 aC). Aquest finalment la va ocupar i va fer presoner a Andrnic per li va perdonar la vida. Desprs ja no torna a ser esmentat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112861" title="Andrnic (metge)" nonfiltered="1208" processed="1207" dbindex="46254">
Andrnic (Andronicus,           ) fou un metge grec esmentat per Gal i Theodorus Priscianus. Va viure a finals del segle III aC i al segle II aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112862" title="Andrnic (poeta)" nonfiltered="1209" processed="1208" dbindex="46255">
Andrnic (Andronicus,           ) fou un poeta grec del segle IV aC. La seva poesia fou popular a Egipte on vivia (era probablement nadiu d'Hermpolis). S'ha identificat amb la persona esmentada per Ftios com autor de drames i poemes, que era curial a Hermpolis. Temistos esmenta a un Andrnic egipci autor de tragdies, poemes pics i ditirambes, que ben segur es la mateixa persona. Vers el 359 fou acusat de practiques paganes junt amb altres persones per el enviat de l'emperador, Pau, el va trobar innocent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112863" title="Andrnic de Rodes" nonfiltered="1210" processed="1209" dbindex="46256">
Andrnic de Rodes (Andronicus,           ) fou un filsof peripattic considerat un dels successors d'Aristtil i cap de l'escola peripattica de Roma (58 aC). Fou mestre de Boethus de Sid amb el que va estudiar Estrab. Gracies a Andrnic es va conservar el Corpus Aristotelicum, recollit primer per Apellic i portat desprs a Roma per Sulla com a bot de guerra. Tamb va escriure sobre Aristtil. Fou el primer a emprar el nom metafsica per designar a la filosofia inicial d'Aristtil.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112864" title="Andrnides" nonfiltered="1211" processed="1210" dbindex="46257">
Andrnides  Andronidas,           ) fou un poltic de la Lliga Aquea. Encapalava juntament amb Callcrates el partit favorable a Roma (146 aC) i fou enviat per Metel al comandant Diaeos per oferir la pau, oferta que fou rebutjada. Andrnides fou fet presoner pel militar aqueu per fou alliberat contra el pagament d'un rescat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112865" title="Andrstenes" nonfiltered="1212" processed="1211" dbindex="46258">



Andrstenes de Tasos, almirall grec ;
Andrstenes de Czic, oficial selucida. ;
Andrstenes de Corint, militar corinti.
Andrstenes de Tesslia, militar  rom d'origen grec. ;
Andrstenes d'Atenes, escultor atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112866" title="Andrstenes de Tasos" nonfiltered="1213" processed="1212" dbindex="46259">
Andrstenes de Tasos  (Androsthenes,            ) fou un almirall grec al servei d' Alexandre el Gran. Fou enviat per Alexandre a la costa del Golf Prsic. Va escriure un relat del seu viatge.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112867" title="Andrstenes de Czic" nonfiltered="1214" processed="1213" dbindex="46260">
Andrstenes de Czic  (Androsthenes,            ) fou un oficial selucida. Antoc III el gran el va enviar a l'ndia per recollir els tresors que li havia proms el rei hind Sofagasenos. El resultat de la missi es desconeix.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112868" title="Andrstenes de Corint" nonfiltered="1215" processed="1214" dbindex="46261">
Andrstenes de Corint (Androsthenes,            ) fou un militar de la ciutat de Corint. El 198 aC va defensar la ciutat contra l'atac dels romans, hi fou derrotat el 197 aC per la Lliga Aquea.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112869" title="Andrstenes de Tesslia" nonfiltered="1216" processed="1215" dbindex="46262">
Andrstenes de Tesslia (Androsthenes,            ) fou un militar  rom. Juli Csar l'esmenta com a pretor de Tesslia per aix volia dir segurament el governador militar. Desprs de la derrota de Csar a Dyrrachium, li va tancar les portes de Gomphi (48 aC).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112870" title="Andrstenes d'Atenes" nonfiltered="1217" processed="1216" dbindex="46263">
Andrstenes (Androsthenes,            ) fou un escultor atenenc deixeble d'Eucadmos que va viure a la meitat del segle V aC. Va completar les figures que aguantaven la coberta del temple d'Apollo a Delfos, que Prxies no havia acabat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112871" title="Andrtion" nonfiltered="1218" processed="1217" dbindex="46264">


Andrtion (orador), orador grec ;
Andrtion (historiador), historiador grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112872" title="Oxbridge" nonfiltered="1219" processed="1218" dbindex="46265">
Oxbridge s el sobrenom amb qu es coneix conjuntament a les universitats d'Oxford i Cambridge, les dues ms antigues del Regne Unit i dels pasos anglfons en general.

 Enllaos externs .
University of Oxford (en angls);
University of Cambridge (en angls);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112873" title="Andrtion (orador)" nonfiltered="1220" processed="1219" dbindex="46266">
Andrtion (         ) fou un orador atenenc, fill d'Andron. Fou deixeble d'Iscrates d'Atenes i contemporani de Demstenes. Ulpi diu que fou un dels demagogs del seu temps. 

Es va demanar la privaci de la ciutadania a Andrtion, i Demstenes va escriure un discurs de suport a aquesta proposta per no es conegut com va acabar l'afer.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112874" title="Andrtion (historiador)" nonfiltered="1221" processed="1220" dbindex="46267">
Andrtion (         ) fou un historiador atenenc que va escriure un "Atthis" (llibre d'histria d'tica) esmentat sovint pels antics autors com Pausnies, Ammi Marcell i altres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112875" title="Aneristos" nonfiltered="1222" processed="1221" dbindex="46268">
Aneristos o Anerist (Aneristus,           ) fou un poltic espart. Era fill d'Esprties i net d'un altra Aneristos. Fou enviat com ambaixador de Prsia al comenament de la guerra del Pelopons (430 aC) per demanar el suport persa per fou capturat amb tota la seva comitiva per Sadocos, fill del rei dels odrisis, Sitalces, i entregat a Atenes, on fou executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112876" title="Aneroestus" nonfiltered="1223" processed="1222" dbindex="46269">
Aneroestus o Aneroestes (          ,           ) fou rei dels gesats (gaesati), un poble gal entre els Alps i el Roine, que va ser aliat dels nsubres i els bois en la guerra contra Roma; el 225 aC va envair Itlia i va derrotar els romans prop de Faesulae, per a la seva tornada fou atacat pel cnsol C. Atilius que havia vingut de Crsega. Es va lliurar una batalla prop de Pisae, en la que els gals foren derrotats i van tenir moltes baixes. Atilius tamb va morir en la batalla. Aneroestus es va sucidar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112878" title="Angerona" nonfiltered="1224" processed="1223" dbindex="46270">
Angerona o Angernia fou una detat romana sobre la que hi ha noticies contradictries. Sembla que era la deessa de l'angoixa i el temor, que produa aquests estats d'nim per tamb ajudava a superar-los. Per tamb podria ser un nom alternatiu d'Angtia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112880" title="Angtia" nonfiltered="1225" processed="1224" dbindex="46271">
Angtia o Angutia era una deessa dels mars i marruquins, adorada a la regi del llac Fucinus. Aquesta deessa curava les picades de serps verinoses i mes tard la gent de la regi deia tenir la mateixa facultat. Servius diu que era d'origen grec i la identifica amb Medea. En una inscripci es esmentada Angerona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112881" title="Ani" nonfiltered="1226" processed="1225" dbindex="46272">


Ani el referendari, referendari d'Alaric II ;
Ani (monjo), monjo egipci ;
Ani de Celeda, diaca de Celeda;
 Ani, bisbe de Valncia ms conegut com a Anesi;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112882" title="Ani el referendari" nonfiltered="1227" processed="1226" dbindex="46273">
Ani el referendari (Anianus  referendarius) era el referendari d'Alaric II i per tant el que autenticava les copies oficial de la llei coneguda per Breviari d'Alaric. En les seves inscripcions s'esmenta com Anianus, vir spectabilis subscripsi et edidi. Una inscripci consta feta a  Aire (Aduris) a Gascunya, el 506.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112883" title="Ani (monjo)" nonfiltered="1228" processed="1227" dbindex="46274">
Ani (Anianus,        ) fou un monjo egipci que va viure al segle V que va escriure una cronografia en la que va seguir generalment a Eusebi, simplement corregint alguns errors.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112884" title="Ani de Celeda" nonfiltered="1229" processed="1228" dbindex="46275">
Ani de Celeda (Anianus) fou un diaca de Celeda a Itlia, al comenament del segle V. Era nadiu de Campnia i amanuense de Pelagi i ell mateix va adoptar la doctrina pelagiana. Fou present al snode de Dispolis i  va escriure contra Jernim. Va traduir al llat algunes  homilies de Crisstom (vuit traduccions es conserven).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112885" title="Anicet" nonfiltered="1230" processed="1229" dbindex="46276">


Anicet I, papa;
Anicet (llibert), llibert de Ner;
Anicet del Pont, rebel;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112886" title="Anicet (llibert)" nonfiltered="1231" processed="1230" dbindex="46277">
Anicet (Anicetus) fou un llibert de Ner, que va tenir el comandament de la flota de Misenum l'any  60. L'emperador li va encarregar l'assassinat de la seva mare Agripina. Desprs, a petici de l'emperador, va confessar haver comes adulteri amb Octvia, i per aix fou desterrat a Sardenya, on va morir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112887" title="Anicet del Pont" nonfiltered="1232" processed="1231" dbindex="46278">
Anicet (Anicetus) fou un llibert de Polem II de Pont, que l'any 69 va abraar el partit de Vitelli i va incitar una revolta contra Vespasi al Pont que va esclatar el 70. La revolta fou sufocada el mateix any. Anicet es va escapar juntament amb el reis del sedoques (sedochezi) i es va refugiar a la zona de la desembocadura del riu Cohibus, per finalment els dos es van haver de rendir i foren executats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112889" title="Ancia" nonfiltered="1233" processed="1232" dbindex="46279">
Ancia (Anicia Gens) fou una famlia romana esmentada des el segle II aC. Portaven el cognom Gallus (Gallus). Dels que no portaven cognom (o no es coneix) cal esmentar:

Gneu Anicius.
T. Anicius.
C. Anicius.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112890" title="Gneu Anici" nonfiltered="1234" processed="1233" dbindex="46280">
Gneu Anici (Cnaeus Anicius) fou un militar rom, que era membre de la gens Ancia. Fou llegat d'Emili Paulle al Regne de Macednia el 168 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112891" title="Titus Anici" nonfiltered="1235" processed="1234" dbindex="46281">
Titus Anici (Titus Anicius) fou un magistrat rom del segle I, membre de la gens Ancia. Va acusar a Cicer d'haver-li encarregat la compra de certs bns com a testaferro (54 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112892" title="C. Anicius" nonfiltered="1236" processed="1235" dbindex="46282">
C. Anicius (probablement Gai Anici, llat Caius Anicius)  fou un magistrat rom del segle I, senador i amic de Cicer, que tenia una vila prop de la d'Anicius. Pertanyia a la gens Ancia. Cicer li va donar una carta de recomanaci el 44 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112894" title="Anios" nonfiltered="1237" processed="1236" dbindex="46283">

Anios (Anius,      ) fou fill d'Apollo, segons uns amb Creusa i segons altres amb Rhoeo filla de Staphylus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112895" title="Anna Comn" nonfiltered="1238" processed="1237" dbindex="46284">
Anna Comn o Anna Comnena (            ) fou una princesa bizantina, filla d'Aleix I Comn i de l'emperadriu Irene.

Va nixer el 1 de desembre del 1083. Fou promesa a Constant Ducas per aquest va morir essent encara molt jove i llavors es va casar amb Nicfor Briennios, un noble grec. La gran intelligncia d'Anna complementada amb la de Nicfor va convertir la seva residencia a Constantinoble en el centre de les arts i cincies de la ciutat. Anna Comn s considerada la primera dna historiadora de qui es t coneixement. Els seus models fren els historiadors grecs Tucdides i Polibi. Alhora, el seu estil es caracteritza per l'aticisme caracterstic de la literatura bizantina de l'poca. 

El 1118 el seu germ Joan II Comn va succeir a Alexis I per molts esperaven que Nicfor Briennios seria el successor escollit. Anna va incitar a Nicfor a prendre el poder quan fos possible, per la conspiraci va fracassar i la parella fou enviada a l'exili i les seves propietats confiscades.

Nicfor va morir un temps desprs (1137). Durant el seu exili Anna va compondre la seva obra L'alexada (       , 'Alexas') sobre la vida del seu pare, en 15 volums. Va morir el 1153.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112896" title="Anna Perenna" nonfiltered="1239" processed="1238" dbindex="46285">
Anna Perenna fou una detat romana les llegendes sobre la qual son esmentades per Ovidi i Virgili. Segons ells fou filla de Belus i germana de Dido.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112897" title="Annalis" nonfiltered="1240" processed="1239" dbindex="46286">
Annalis fou el cognom de la gens Villia. El primer que el va portar fou L. Villius. El cognom venia dannus (any).

Vegeu: 
L. Villius;
L. Villius Annalis;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112898" title="Luci Villi" nonfiltered="1241" processed="1240" dbindex="46287">
Luci Villi (Lucius Villius) fou un magistrat rom de la famlia o gens Vllia. Fou trib de la plebs el 179 aC, i va introdut una llei que fixava l'any en qu una persona podia aspirar a una magistratura. Per aix se li va donar el cognom "Annalis" que va portar la seva branca familiar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112899" title="Luci Villi Annals" nonfiltered="1242" processed="1241" dbindex="46288">
Luci Villi Annals (Lucius Villius Annalis) fou un magistrat rom. Fou pretor el 43 aC; fou proscrit pels triumvirs i portat a la mort per la traci del seu fill . Es probablement el mateix personatge esmentat com  L. Villius L. F. Annalis en una carta dirigida per Caelius a Cicer el 51 aC.

El seu fill fou assassinat quan estava borratxo, pels mateixos soldats que havien mort al pare.

Els Annalis foren una nissaga de magistrats romans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112900" title="Marc Anneu" nonfiltered="1243" processed="1242" dbindex="46289">
Marc Anneu (Marcus Anneius) fou un militar roma. Fou llegat de Cicer durant el seu govern a Cilcia (51 aC). Cicer li va donar una carta de presentaci al pretor de Sardes, Thermus, on Anneu havia d'anar per afers de negocis o familiars. El 50 aC estava al costat de Cicer, com a comandant de part de les seves forces, en la seva campanya contra els parts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112901" title="Anneius" nonfiltered="1244" processed="1243" dbindex="46290">


Onomstica: (Anneu, llat Anneius)

Luci Anneu Flor o Florus, historiador rom;

Publi Aneu Flor o Florus, poeta rom;

Marc Anneu, militar rom;

Luci Anneu Cornut, filsof rom;

Marc Anneu Luc, poeta rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112903" title="nnia" nonfiltered="1245" processed="1244" dbindex="46291">



Gens romana, vegeu nnia (gens);
nnia (dona de Cinna), dama romana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112904" title="nnia (gens)" nonfiltered="1246" processed="1245" dbindex="46292">
nnia o Annia gens fou una famlia plebea romana de notable antiguitat, que es esmentada ja al segle IV aC. El primer membre de la famlia conegut fou el pretor llat de la colnia romana de Stia, Luci Anni. El seus cognoms foren Asellus, Belliebus, Cimber, Luscus i Milo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112905" title="nnia (dona de Cinna)" nonfiltered="1247" processed="1246" dbindex="46293">
nnia (Annia) fou la dona de Lluci Corneli Cinna. A la mort de Cinna, nnia es va casar altra cop amb Marc Pis Calpurni (Marcus Piso Calpurnius) per Sulla va obligar a aquest a divorciar-se degut a la anterior connexi de la dona amb el seu enemic Cinna.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112906" title="Tit Anni" nonfiltered="1248" processed="1247" dbindex="46294">
Tit Anni (Titus Annianus) fou un poeta rom que va viure al temps dels emperadors Traj i Adri, i que fou amic d' Aule Gelli (Aulus Gellius). Es considerat l'autor d'un versos fescennins. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112907" title="Anniceris" nonfiltered="1249" processed="1248" dbindex="46295">
Anniceris (         ) fou un filsof de l'escola cirenaica. Les dades sobre aquest personatge sn prou confuses i podria tractar-se de dos personatges diferents, un contemporani de Plat i un d'Alexandre el gran.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112908" title="Annius" nonfiltered="1250" processed="1249" dbindex="46296">


Onomstica:

Luci Anni, magistrat rom ;
Anni (llibert), llibert rom;
Titus Anni, triumvir;
Anni de Campnia, poltic campani;
Luci Anni (trib), trib de la plebs ;
Publi Anni, militar rom. ;
Gai Anni, militar rom ;
Quint Anni, senador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112909" title="Luci Anni" nonfiltered="1251" processed="1250" dbindex="46297">
Luci Anni (Lucius Annius) fou un magistrat rom el primer membre conegut de la gens nnia (Annia gens). Fou pretor de la colnia de Stia el 340 aC en temps de la gran guerra llatina i fou enviat a Roma per demanar pels llatins la igualtat amb els romans. A Roma es va atrevir a dir al Capitoli que desafiava al Jpiter rom i al baixar les escales va ensopegar, va caure i es va obrir el cap.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112911" title="Titus Anni" nonfiltered="1252" processed="1251" dbindex="46298">
Titus Anni (Titus Annius) fou un triumvir fundador de colnies a la Gllia Cisalpina; estava a la feina quan es van revoltar els bois i es va haver de refugiar a Mutina (218 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112912" title="Anni de Campnia" nonfiltered="1253" processed="1252" dbindex="46299">
Anni (llat Annius) fou un poltic campani. Desprs de la batalla de Cannes el 216 aC fou enviat pels campanis com ambaixador a Roma, i va demanar que un dels cnsols romans fos en endavant un campani, petici que no fou atesa. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112913" title="Luci Anni (trib)" nonfiltered="1254" processed="1253" dbindex="46300">
Luci Anni (Lucius Annius) fou un magistrat rom. Fou trib de la plebs el 110 aC. Al final del seu mandat d'un any, ell i el seu collega Publi Luculle (Publius Lucullus) van voler romandre ms temps exercint, per no ho van aconseguir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112914" title="Publi Anni" nonfiltered="1255" processed="1254" dbindex="46301">
Puli Anni (Publius Annius) fou un militar rom. Era trib militar i fou la persona que va matar Marc Antoni, l'orador, el 87 aC. El cap del mort fou portat a Gai Mari.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112915" title="Gai Anni" nonfiltered="1256" processed="1255" dbindex="46302">
Gai Anni (Caius Annius) fou un militar rom que va combatre contra els populars i fou partidari de Sulla. Aquest, desprs del seu triomf el 82 aC,  el va enviar a la Tarraconense contra Sertori, al que va forar a retirar-se cap a Cartago Nova.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112916" title="Quint Anni" nonfiltered="1257" processed="1256" dbindex="46303">
Quint Anni (Quintus Annius) fou un magistrat i senador rom. Va formar part dels conjurats a la conspiraci de Catilina el 63 aC. No fou detingut juntament amb Cethegus i altres conjurats i la seva sort posterior es desconeguda ja que no torna a ser esmentat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112917" title="Anser" nonfiltered="1258" processed="1257" dbindex="46304">

Anser fou un crtic de l'obra de Virgili. Fou amic del triumvir Marc Antoni. Ovidi l'anomena procax. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112918" title="Antea" nonfiltered="1259" processed="1258" dbindex="46305">
Antea (Antaea,       ) s un sobrenom de les detats Demeter, Rhea, i Cibeles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112921" title="Antgores de Rodes" nonfiltered="1260" processed="1259" dbindex="46307">
Antgores de Rodes (Antagoras,          ), fou un poeta pic grec que vivia a la segona meitat del segle III aC. Fou amic d'Antgon Gnates. Va escriure un poema titulat Thebais. (      ) que segons es diu quan fou llegit als beocis el van trobar tedis fins el punt de qu no es van poder abstenir de badallar. Va compondre alguns epigrames dels que se'n conserva una part.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112922" title="Antlcides" nonfiltered="1261" processed="1260" dbindex="46308">
Antlcides (Antalcidas,           ) fou un poltic espart i diplomtic de l'escola de Lisandre. Era fill de Lle (que era probablement for al any 14 de la guerra del Pelopons). Al comenament del segle IV aC Esparta es trobava en un moment delicat amb una coalici d'estats grecs formada a l'entorn del diner persa, amb victries del strapa Farnabazos II i l'almirall atenenc Con, i amb Atenes en plena recuperaci. Antlcides fou enviat com ambaixador a Tiribazos, strapa de Ldia, per negociar la pau entre Esparta i Prsia (393 aC) amb l'objectiu final de separar a Prsia de la seva aliana amb els estats grecs i permetre a Esparta consolidar la seva hegemonia sobre els grecs europeus. Els atenencs tamb van enviar una ambaixada dirigida per Con amb el mateix propsit, acompanyat per ambaixadors de Tebes, Argos i Corint. Donat els dos diferents punt de vista Tiribazos no va voler signar la pau sense aprovaci del rei Artaxerxes, per secretament va donar diners a Antlcides per construir naus amb les que atacar a Atenes i els seus aliats de manera que tinguessin desitjos de pau. D'altre banda va detenir a Con amb l'excusa de qu havia utilitzat forces reials perses en benefici d'Atenes. Aquestes mesures no foren aprovades pel rei i Tiribazos va perdre temporalment la satrapia a la que fou nomenat Struthas, amic d'Atenes.

La guerra va seguir uns anys per el 388 aC les parts estaven ja madures per una nova negociaci amb Prsia. Tiribazos havia recuperat el govern i el rival dels espartans Farnabazos II de Frgia, era a la capital per casar-se amb Apama, la filla del rei i el govern l'exercia interinament Ariobarzanes, amb el que Antlcides tenia relacions clientelars. 

Antlcides fou enviat altre cop a l'sia Menor al capdavant d'una flota i com ambaixador i va desembarcar a Efes, deixant all el comandament militar de la flota al seu lloctinent (          ) Niclocos, al que va enviar a Abidos per distreure a l'atenenc Ifcrates i ell tenir el camp lliure amb Tiribazos i si era necessari anar a la cort reial persa. Antlcides va tenir xit i el govern persa va estar d'acord en qu calia imposar la pau als atenencs en els termes que Prsia dictaria per que en realitat dictava des l'ombra Antlcides per mitj de la seva influencia entre els perses principals.  Al seu retorn va saber que Niclocos estava bloquejat a Abidos per Ifcrates i Ditimos i se'n va anar a la zona i amb alguns vaixells de refor que va rebre es va apoderar d'una petita flota que anava a Abidos sota comandament de Trasibul de Clitos i amb les naus que van arribar de Siclia, Itlia i de les ciutats gregues sota domini persa, i algunes naus enviades per Ariobarzanes actuant tericament en nom de Farnabazos, Antlcides es va fer l'amo de la mar. Atenes es va veure obligada a la pau. La pau que es va concertar fou coneguda com a pau d'Antlcides (387 aC).
 
Desprs d'aquest fets les noticies sobre Antlcides son fragmentaries: el 371 aC era en missi diplomtica a Prsia. El 369 aC era for a Esparta i davant el perill teb va enviar al seu fill a Citera. Es possible que fes una nova missi diplomtica a Prsia el 368 aC. La tradici diu que es va sucidar el 367 aC al fracassar en una missi diplomtica a Prsia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112923" title="Pau d'Antlcides" nonfiltered="1262" processed="1261" dbindex="46309">
La pau d'Antlcides fou un acord general de pau imposat per Prsia el 387 aC, per sota influncia de les convenincies d'Esparta i fou comunicada al estats grecs el hivern del 387 al 386 aC . Fou acceptada per Esparta i Atenes el 386 aC. Els que ms van demorar foren Argos i el govern unit d'Argos i Corint.

Els termes de la pau deien: "Artaxerxes el rei pensa que es just que les ciutat d'sia pertanyin a ells mateix aix com les illes de Clazmenes i Xipre; per totes les dems ciutats gregues, petites o grans, haurn de ser independents, excepte Lemnos, Imbros i Sciros que haurn de pertnyer com ha estat sempre a Atenes. Si alguna part no accepta aquesta pau, jo li far la guerra, fins que acceptin la pau en aquestos termes, per terra i per mar, amb vaixells i amb diners".

El nom el va rebre de l'ambaixador espart i instigador d'aquesta pau, Antlcides.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112925" title="Anteia" nonfiltered="1263" processed="1262" dbindex="46310">
Anteia (      ) fou una filla del rei de Lcia Iobates, i esposa de Proetos d'Argos, amb el que va ser la mare de Maera. Les comdies gregues esmenten a la dona de Proetos amb el nom de Stheneboea. Fou l'amant de Bellerofont.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112927" title="Anteias" nonfiltered="1264" processed="1263" dbindex="46311">
Anteias o Antias  (        or       ), fou un dels tres fills d'Odisseus i Circe. La ciutat d'Anteia a Itlia va agafar el seu nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112928" title="Antenor" nonfiltered="1265" processed="1264" dbindex="46312">


Antenor (troi), troi ;
Antenor (escultor), escultor grec ;
Antenor (escriptor), escriptor grec ;
Antenrides patronmic d'Antenor;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112930" title="Antenor (escultor)" nonfiltered="1266" processed="1265" dbindex="46313">
Antenor         ) fill d'Eufranor, fou un escultor grec d'Atenes. Va fer sis esttues de bronze d'Harmdios i Aristogtion , que els atenencs van collocar al Cerameicos (509 aC). Xerxes les va portar a Susa i el seu lloc fou cobert per unes altres esttues fetes per Cllies o per Praxteles. Alexandre el Gran les va retornar a Atenes on foren restablertes al seu lloc original.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112931" title="Antenor (escriptor)" nonfiltered="1267" processed="1266" dbindex="46314">
Antenor         ) fou un escriptor grec d'poca incerta que va escriure una histria de Creta considerat excellent i que va ser conegut com       , nom donat pels cretencs a les coses molt bones.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112932" title="Antenrides" nonfiltered="1268" processed="1267" dbindex="46315">
Antenrides (            ) s un patronmic d'Antenor, i es dna als seus descendents. A Cirene, on Antenor es va establir desprs de la destrucci de Troia, els considerats antenrides gaudien d'honors especials.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112933" title="Antevorta" nonfiltered="1269" processed="1268" dbindex="46316">
Antevorta fou una deessa romana esmentada tamb com Porrima o Prorsa. Era germana de Postvorta i des dues germanes son descrites com a companyes de la deessa Cannenta




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112934" title="Anteos (metge)" nonfiltered="1270" processed="1269" dbindex="46317">
Anteos (Anthaeus,        ) fou un metge grec del segle I aC o anterior, que tenia un remei basat en la superstici per curar la hidrofbia, esmentat per Plini el Vell. Algunes de les seves prescripcions sn esmentades per Gal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112935" title="Anthas" nonfiltered="1271" processed="1270" dbindex="46318">
Anthas      ) era el fill de Posid i Alcione, la filla d'Atles. Fou rei de Trozen i s suposat el constructor de la ciutat d'Antheia a Becia i tamb la d'Anthedon (per aquesta s esmentada tamb com derivada de la nimfa Anthedon).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112936" title="Antees de Lindos" nonfiltered="1272" processed="1271" dbindex="46319">
Antees de Lindos (Antheas Lindus,       ) fou un poeta grec nascut a Lindos a l'illa de Rodes, que va viure al segle VI. Fou un dels primers compositor de canons flliques i els que les cantaven foren anomenats phallophori. Tamb es diu que fou un poeta cmic, per aix es improbable.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112938" title="Antelis" nonfiltered="1273" processed="1272" dbindex="46320">
Antelis (Anthelii,                  ) era el nom donat a certes divinitats les imatges de les quals eren a les portes de les cases i exposades al sol. El seu nom derivava de l'exposici al sol (heli)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112939" title="Antemi" nonfiltered="1274" processed="1273" dbindex="46321">



Antemi, emperador rom, vegeu Procopi Antemi;
Antemi de Tralles, arquitecte grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112940" title="Procopi Antemi" nonfiltered="1275" processed="1274" dbindex="46322">
Procopi Antemi  (Procopius Anthemius) conegut com Antemi (vers 420-472) fou emperador rom d'Occident del 467 al 472.

Era membre de la gens Procpia i fill de Procopi; era tamb gendre de l'emperador Marci. El cap militar Ricimer va demanar a l'Emperador oriental el nomenament d'un emperador en substituci de Majori i per decisi de Lle I Antemi fou proclamat el 12 d'abril del 467. La seva filla es va casar amb Ricimer.

Va intentar mesures per aturar l'enfonsament, contra els visigots i contra els vndals.  Marcell, emperador a Illria va reconixer al nou emperador. Tamb el va reconixer Riothamus, cap dels romanobritnics. La campanya conjunta contra els visigots no va tenir xit i Riothamus fou derrotat pel visigot Euric que es va apoderar del que quedava als romans a la Gllia. Contra els vndals, tot i el suport de l'Imperi oriental, es va aconseguir destruir la flota, per el general Basiliscus no va dirigir be la campanya i la flota romana tamb fou destruda i van haver de tornar a Siclia. 

El 470 es va posar malalt i va agafar la mania de qu era per bruixeria. Ricimer va comenar a perdre la pacincia  i es va revoltar a Mil (comenaments del 472)amb sis mil homes dels que havien tornat de la campanya contra els vndals. Cinc mesos desprs Ricimer entrava a Roma, i Antemi fou deposat i executat (11 de juliol del 472). 

Es sap poc de la seva vida i la font principal i casi be nica es una panegric del poeta Sidoni Apollinar
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112941" title="Antemi de Tralles" nonfiltered="1276" processed="1275" dbindex="46323">
Antemi de Tralles (Anthemius,         ) fou un notable arquitecte i matemtic grec nascut a Tralles (Tralles a Ldia) vers el 474.  El seu pare es deia Esteve i era metge. Un dels seus germans fou el fams metge Alexandre de Tralles (Alexandrer Trallianus); altres tres germans, Dioscoros, Metrodoros, i Olimpios, tamb foren eminncies en les seves feines. Fou un dels principals arquitectes encarregats per Justini de construir Santa Sofia (532), pero va morir al poc de comenar l'obra que va seguir Isidor de Milet.

Es conserva un escrit anomenat "paradoxes de la mecnica" sobre miralls parablics i ustoris. Coneixia la polvora i va construir una maquina de vapor.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112942" title="Anteu" nonfiltered="1277" processed="1276" dbindex="46324">

Anteu (Anthaeus o Antheus) fou un escultor grec de molt bona reputaci en la seva feina per sense arribar a nivells d'excellncia a la seva obra. Va viure a la segona meitat del segle II aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112943" title="Furius Anthianus" nonfiltered="1278" processed="1277" dbindex="46325">
Furius Anthianus (o Furius Anthus) fou un jurista rom de data incerta probablement del segle II. Va escriure un treball sobre un edicte anomenat                            .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112944" title="ntim" nonfiltered="1279" processed="1278" dbindex="46326">
ntim (Anthimus, Antimos ) fou bisbe de Trebisonda al Pont. Fou elegit Patriarca de Constantinoble per influencia de l'emperadriu Teodora (535) al mateix temps que Sever difonia l'heretgia del eutiquians. 

Agapit I, Papa i bisbe de Roma, va anar a Constantinoble i va aconseguir un decret de l'emperador Justini I deposant a Antimos, deposici confirmada per un snode fet a la capital dirigit per Mennes, successor d'ntim. Una part del debat entre ntim i Agapit en presencia de Justini es conserva a les actes del concili.


Per altres patriarques amb el mateix nom, vegeu: Antim de Constantinoble









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112946" title="ntia" nonfiltered="1280" processed="1279" dbindex="46327">
ntia (Antia gens) foren una famlia romana que portava els cognoms Briso i Restio. Sembla que tenien fora antiguitat. Spurius Antius s l'nica persona de la famlia que no apareix sota cap cognom.

El seu nom era degut a que eren originaris d'Antium

La famlia tingu pocs membres destacats; cal esmentar a:
Luci  Valeri nties, magistrat rom.
Quint Valeri nties, historiador (no s segur que fos membre de la famlia).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112947" title="Gijn" nonfiltered="1281" processed="1280" dbindex="46328">


Gijn  (en asturi Xixn i oficialment Gijn-Xixn) es una ciutat i concejo de la costa cantbrica al Principat d'Astries (Espanya). El seu terme municipal t una superfcie de 181,6 km2 i una poblaci de 274.037 hab. El seu territori ha era poblat abans de l'poca romana, s'hi fund una vila que es va dir Gigia, origen de la ciutat.

Histria.
Els primers testimoniatges de presncia de l'home en el que avui coneixem com municipi  concejo a Astries  de Gijn se situen en el Mont Deva, on existeixen una srie de tmuls (primitius soterraments) i en el Mont Areo, on existeix un conjunt dolmnic neoltic considerat com el ms important del nord d'Espanya. 

En 1990, unes prospeccions arqueolgiques van permetre treure a la llum 30 dlmens, repartits entre dos sectors diferents: Los Llanos i Les Huelgues de San Pablo, que segons l'investigador M.A. De Blas estan agrupats segons un "cert ordre monumental". 

Successives campanyes arqueolgiques han perms l'estudi d'un tmul en l'rea de San Pablo i altres dos en la zona del Llano. De tipologia diferenciada, dos d'ells presenten cmeres de planta rectangular i altre, trapezodal amb un petit corredor precedint-lo. Aquest ltim s un cas interessant, ja que no s freqent trobar dlmens de corredor en l'rea del Cantbric. Aquest conjunt dolmnic est datat en l'any 5000 aC.

Primitiu poblat astur, de la gen dels cilrnics, situats en la Campa Torres des del segle VI aC, posteriorment es van traslladar, ja sota dominaci romana, a la pennsula de Cimadevilla en el segle I aC. La dominaci romana comena amb la conquesta de la ciutat per part de Sext Apuleu, sent lliurats honors pel senat de Roma a Sext Apuleu, i aquest en agrament va erigir un monument (prop de l'ancoratge de Torres) assenyalant la seva victria i dedicat a Jpiter, i com no, tamb a August, sent aquesta ciutat coneguda a partir de llavors per Gigia.

Sota domini rom la ciutat va seguir creixent, i igual que amb anterioritat havia assolit atreure els comerciants cartaginesos, aquesta vegada va fer el propi amb els romans, atraient-los amb la riquesa dels seus minerals, la fusta, la qualitat de les pedres de les seves pedreres i fins i tot per la manufactura d'una de les begudes ms populars de l'Imperi (una barreja de vi, peix i sal), contant la ciutat fins i tot amb termes.

Va ser capital dels dominis musulmans transcantbrics sota comandament de Muza ibn Nusayr amb un destacament de tropes a Gijn i a algun punt clau (a causa del baix nombre de tropes que havien creuat l'estret) deixant la resta del territori amb ms autonomia. La dominaci va durar del 713 (aprox.) fins al 718-722 (inici de la revolta, fins a la victria de Covadonga) amb la guerra d'expulsi dels musulmans i de Muza pel rei Pelai. 

Fou assetjada en 1352 per Pere I el cruel. Port comercial des de principis del segle XVI. En 1782 van comenar les obres de construcci de la carretera a Castella que trigarien 50 anys en completar-se. Des de la Primera guerra carlina, s'exportava des del seu port el carb de l'interior d'Astries que juntament amb l'arribada del ferrocarril va afavorir l'establiment d'una srie d'indstries alimentries (mantega, xocolata, cervesa, sidra, etc.), fbriques de terrrissa, tabacs, siderometallrgiques, etc. La definitiva industrialitzaci de la vila es va produir desprs de l'impuls inversor de 1898. Poc desprs el port comercial es traslladava a El Musel en ser insuficients les successives ampliacions del vell port i es creaven drassanes que a poc a poc estan sent reestructurades. 



Tamb fou important centre anarcosindicalista i socialista, bressol de destacats militants de la CNT com Avelino Gonzlez Mallada, Eleuterio Quintanilla i Segundo Blanco, es va aixecar en armes,  de forma revolucionria contra el govern legtim de la Repblica, integrat pels radicals i la CEDA l'octubre de 1934. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el 18 de juliol de 1936, la ciutat i els seus habitants es van mantenir fidels al govern legtim formant-se el Comit de Guerra de Gijn de preponderncia anarquista, mentre que no l'exrcit, la rebelli del qual no va poder ser dominada fins al mes d'agost. Posteriorment la vila va ser la capital del Consell Interprovincial d'Astries i Lle  que s'acabaria declarant sobir convertint-se en el Consell Sobir d'Astries i Lle  fins a l'ocupaci de la ciutat el 20 d'octubre de 1937 per les tropes rebels del general Franco.

La siderrgia s la principal indstria des de finals del segle XIX i sobretot amb la creaci de Uninsa en 1971 a partir de la fusi de les fbriques de Moreda i Mieres i la seva posterior uni amb Ensidesa, convertida desprs al costat d'Alts Forns de Biscaia en Aceralia, per a integrar-se a la fi del segle XX en el grup europeu Arcelor al costat de la luxemburguesa Arbed i la francesa Usinor.

Geografia.

El concejo est situat en la costa central asturiana, entre 0 i 672 metres sobre el nivell del mar (Pea de los Cuatro Jueces), limitant a l'oest amb Carreo, a l'est amb Villaviciosa i al sud amb Siero i Llanera. Est molt prop de les altres dues principals ciutats asturianes, Oviedo i Avils. 

La ciutat est situada en el tram costaner central del concejo, en una badia dividida per la pennsula de Cimadevilla (nucli antic) que separa la platja de San Lorenzo a l'aquest, del port esportiu, platges de Poniente i Arbeyal, drassanes i port d'El Musel, a l'oest.
 Vies d'accs . 

Autopistes A-66 (Ruta de La Plata), A-8 (Autopista del Cantbric) i AS-1 (Autovia Minera). Amb tren, Gijn t comunicacions diries amb ciutats com Madrid, Alacant, Ferrol i Barcelona. Tamb arriben creuers al Port de Gijn, El Musel. 

 Clima .



Atlntic, estius clids amb una barreja de dies solejats i ennuvolats. A l' hivern el clima se suau, bastant plujs i vents, tot i que a vegades el clima fred del nord i de Astries es deixa notar al nivell del mar amb neu.

Parrquies.





Demografia.


La poblaci es de 276.211 habitants (dades de 2004). A continuaci e mostra una taula am l'evoluci demogrfica de la vila.



Economia.
Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijn ha sofert grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la dcada dels setanta. El desenvolupament econmic de Gijn es va iniciar a la fi del segle XIX, a causa de la confluncia de diversos factors: 
 L'explotaci del carb de les conques hulleras de l'interior d'Astries (principalment a Mieres i Langreo). La construcci del Ferrocarril de Langreo, tercer ferrocarril espanyol, en 1856, va fer de Gijn el port d'embarcament de la major part de la producci minera asturiana, estimulant el comer i la indstria local. ;
 La repatriaci de capitals antillans, com a conseqncia de la independncia de Cuba, que van propiciar la creaci de noves indstries i inversions immobiliries. ;

El model industrial generat, tpic de la primera Revoluci Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, amb gran presncia de la indstria metallrgica, siderrgica, cermica, vidre i txtil. El sector terciari, a ms de l'activitat comercial generada per la ciutat, va incloure la incipient activitat turstica del Gijn de l'poca, que tamb va aspirar a convertir-se en una gran estaci balneria. No obstant aix no va arribar a prosperar l'esperat a causa del tard enlla ferroviari que va connectar Astries amb la Meseta. La segent etapa de gran creixement econmic de Gijn es va produir a la fi de la dcada dels seixanta, a causa de la construcci de la factoria de Uninsa (Ensidesa) i a l'activitat del port i de les drassanes.
 
Desprs d'una dura crisi i reconversi en els anys vuitanta, en l'actualitat, el sector terciari s el ms important de l'economia gijonesa, seguit del sector secundari (indstries siderrgiques i metlliques). El pes del sector primari en l'economia del municipi s prcticament irrellevant.

Govern i administraci.

El gobierno municipal est format  pels segents elements:

Alcalde;
Ple Municipal;
Junta de Govern Local;
Tinents d'Alcalde;
Portantveus;
Delegacions Municipals;
Comissions del Ple ;

L'ajuntament t un butllet informatiu anomenat Gazeta de Gijn.



Des de la instauraci de la democrcia en la Transici, la vila ha tingut tres alcaldes, tots ells del PSOE, com es mostra en la taula de l'esquerra. Per a una informaci ms completa vegi's la llista d'alcaldes de Gijn, la qual detalla els mxims dirigents de la corporaci municipal des de 1840. Des de l'any 2003 el PSOE governa en coalici amb Esquerra Unida.  

Mitjans de comunicaci.

 Peridics .

El Comercio;
La Nueva Espaa (edicin local);
La Voz de Asturias (edicin local);

 Emissores de rdio .

SER Gijn;
Radio Gijn Cadena COPE;
Onda Cero Gijn;

 Cadenes de televisi .

Televisin Local Gijn (local);
Canal 10 TV (local);

Herldica y vexillologia.

L'escut de Gijn s la imatge del Rei Pelai brandant la Creu de la Victria sobre camp de plata. La bandera de Gijn s l'assignada a la Provncia Martima de Gijn el 1845, amb l'escut de Gijn al centre.

Xixonencs illustres.



Cultura.

La activitat cultural es molt mplia i fa especial mfasi en la formaci pblica. Des de 1981 existeix una Universitat Popular amb tallers i cursos, aix com una xarxa de centres socials i biblioteques en cada barri. Tenen especial importncia l'Ateneu Obrer de Gijn, una entitat cultural amb ms de cent anys de vida, i l'Antic Institut Jovellanos. 

Es realitzen activitats culturals tot l'any, que augmenten considerablement en els mesos d'estiu, sobretodo a l'agost per les festes de Begoa (15 d'agost), amb festes, msica i teatre, que complementen la programaci contnua del Teatre Municipal Jovellanos. Destaquen el Festival Internacional de Cinema de Gijn, la Setmana Negra, el Sal del Llibre Iberoameric i els grans concerts; por la vila han passat, The Kinks, Paul McCartney, Rolling Stones, B.B. King, Bob Dylan,  REM, Tina Turner, David Bowie, Prince, Bruce Springsteen, Elvis Costello, Stray Cats, Miles Davis, Sting, Dire Straits, Bon Jovi, Scorpions, Manowar, Oasis, Sepultura, Slipknot, Iron Maiden o Sonic Youth.

Jos Luis Garci va gravar a principis de la dcada de 1980 la major part del metraje de Volver a empezar, pellcula que posteriorment obtindria un Oscar de l'Acadmia a la millor pellcula estrangera. A principis de la dcada de 1990 va haver un auge de bandes de msica indie en la vila, que es va conixer com el Xixn Sound. 
 Museus i espais expositius.

Sala d'Arte Capilla San Lorenzo;
Museu Jovellanos;
Museu Etnogrfic del Poblr d'Astrirs;
Museu del Ferrocarril d'Astries;
Museu Piole;
Museu de les Termes romanes de Campo Valds;
Museu Juan Barjola;
Museu Evaristo Valle;
Ciutadella Anselmo Solar;
Jard Botnic Atlntic;
Parc Arqueolgic i Natural de la Campa Torres.
Centre de Interpretaci Torre del Reloj;
Centre Internacional d'Arte - Palacio de Revillagigedo;
Museo-Acuari del Centre d'Experimentaci Pesquera;
Acuari de Gijn;
Centre d'interpretaci de la Naturalesa Monte Deva;
Aula del Cinema d'Astries;
Vila Astur-romana de Veranes -;

Gastronomia.
Podem destacar dintre del menjar clssic, com primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ja sigui en la conocidisima fabada amb compango (xori, botifarra i llard), com amb closses, cabra, amb caa, etc i el pote asturi. En els segons el port aporta saborosos peixos i mariscs del Cantbric amb el qual es realitzen receptes tradicionals com la chopa a la sidra, besugo a l'esquena, ventrisca de bontol o els oricis, encara que tamb tenen la seva importncia els plats de carn de les parrquies de l'interior com la vedella o el "pitu de caleya". Les postres tpiques sn l'arrs amb llet, pasts charlota o gijonesa, biscuit Gijn i princessetes. 

Tot aix es rega amb sidra, que servida a la manera tradicional (escanciant-la en "culines") acompanya menjars i les llargues tardes d'estiu acompanyant a truites, xorios a la sidra i empanades als "merenderos" que esquitxen les parrquies rurals com Deva, Castiello o Mareig. Gijn s pedrera tamb de joves cuiners que han rejovenit la cuina asturiana. No s difcil de trobar a Gijon llocs on la sofisticacin en el menjar no estigui acompanyada d'un tracte amable i uns preus molt ajustats
 
Universitat.



La vida acadmica de la ciutat es va veure augmentada a finals dels anys 1990 amb la construcci del campus de Viesques, pertanyent a la Universitat d'Oviedo i conformat per les segents escoles: I.O. d'Enginyeria Tcnica Industrial de Gijn (de gran tradici i que recentment va celebrar els seus 150 anys d'antiguitat), I.O.I.T. d'Informtica i Telemtica de Gijn, I.S. de Marina Civil, I.O. de Relacions Laborals i Escola Politcnica Superior d'Enginyeria de Gijn (en la qual s'imparteixen tres titulacions principals, Enginyer Industrial, Enginyer Informtic i Enginyer en Telecomunicacions). Est planejat que en un futur es traslladi al campus i el seu entorn el centre que es troba en el nucli urb, l'Escola Universitria "Jovellanos" (estudis d'empresarials, administraci pblica i turisme). Durant setembre de 2004 es va dur a terme el trasllat al campus de l'Escola Universitria d'Enginyeria Tcnica Industrial. 

 Esports . 

La vila compta amb un dels equips histrics de futbol, el ja centenari Real Sporting de Gijn, actualment en la segona divisi de la lliga espanyola, per que durant molts anys, fins a vint-i-un consecutius, va estar en la mxima categoria del campionat nacional, que juga en l'estadi de futbol de propietat municipal d'El Molinn. Tamb compta amb un equip de bsquet, el Gijn Bsquet equip que actualment es troba en la lliga LEB i que va estar en la lliga ACB quatre temporades, tres d'elles consecutives. La seva pista de joc s el Palau d'Esports de Gijn.  

El Real Grup de Cultura Covadonga s una de les societats privades de carcter esportiu ms importants d'Espanya. Compta amb gaireb 30.000 socis i unes installacions punteres en matria esportiva que fan de l'entitat un fenomen social a nivell nacional. Cal destacar tamb altres clubs com el Club Nataci Santa Olaya, situat tamb entre els ms importants del pas, el Club Hpico Astur, el Real Club de Golf de Castiello, el Club de Tennis de Gijn, o el Real Club Astur de Regates. s tamb destacable la celebraci a l'estiu del concurs hpic de Las Mestas, considerat com un dels millors d'Espanya. Per als amants de la muntanya; l'estratgica situaci de Gijn, permet als esquiadors acostar-se a les estacions d'esqu de la Serralada Cantbrica com s Valgrande-Pajares a tan sol 75 km. 
 
Ciutats agermanades.
 Albuquerque (Estats Units) des del 9-V-1977 ;
 Niort (Frana) des del 29-X-1980 ;
 Novorossiysk (Rssia) des del 3-X-1986 ;
 Puerto Vallarta (Mxic) des del 23-XI-1987 ;
 L'Havana (Cuba) des de 1994;
 Smara (Shara Occidental) des del 13-X-1996 ;
 Muros de Galicia (Espanya) des del 13-II-1998;

 Turisme, monuments i llocs d'inters .




Cimadevilla, monument histrico artstic.
Palai Revilla-Gigedo.
Termes romanes.
Castro de Campa Torres.
Edificis d'arquitectura modernista.
Museu Casa Natal de Jovellanos.
Universitat Laboral de Gijn.
Jard Botnic Atlntic.
Voltants de gran riquesa paisatgstica: Platja de San Lorenzo, Platja de Poniente, Platja del Arbeyal, Mayanes, Cervign, Pearrubia, Sern, Estao i La ora.
Parc Isabel La Catlica.
Cerro Santa Catalina amb l'escultura d'Eduardo Chillida "Elogi de l'Horizont".
Museu Evaristo Valle.
Fira Internacional de Mostres d'Astries (FIDMA).
Museu Etnogrfic del Poble d'Astries.
Casino d'Astries.

Hosteleria.
Nombrossssims bars, restaurants i sidreries, hotels de totes les categories, parador nacional.

 Notes .





Enllaos externs.

Ajuntament de Gijn;
Portal turstic de Gijn;
Fotografies de Gijn;
Gijn, a Asturias Natural;
 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112950" title="Avils" nonfiltered="1282" processed="1281" dbindex="46329">

Avils s una ciutat, un concejo i una parrquia de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries (Espanya), als marges de la Ra d'Avils, a 25 km de Gijn i 27 de Oviedo. 

Geografia.

Avils s un concejo  petit, suposa noms el 0,239% d'extensi del Principat, que est situat en el centre de la costa asturiana, a 25 km de Gijn i 27 d'Oviedo. Limita al nord amb el mar Cantbric, a l'aquest amb Gozn, al sud amb Corvera i a l'oest amb Castrilln i Illas. Les seves principals poblacions sn la prpia Avils, Miranda, Heros, Caliero, Tabiella i Sablera. 

En el concejo es troba el segon port martim en importncia de la regi. El seu nucli antic ha estat declarat Conjunt Histric-Artstic-Monumental, ja que compta amb importants joies de l arquitectura civil i religiosa. Entre els seus atractius destaquen els per carrers de Galiana i Rivero, la plaa d'Espanya amb el seu Ajuntament, l'esglsia vella de Sabugo, del segle XIII, i la moderna de Sant Toms de Canterbury. Dintre de l'arquitectura civil, Avils ens obsequia amb els palaus de Valdecarzana i Camposagrado i amb el teatre Palacios Valds.  

Parrquies.
Avils;
Corros;
Entrevias;
Laviana;
Miranda;
Navarro;

Histria.
En 1085, Alfons VI atorg un fur a Avils, on ja existia una poblaci des de temps romans. El fur d'Avils li dna categoria de vila reial i al llarg de l'edat mitjana donar suport sempre a la corona, a qui paga impostos. Avils no va ser mai feu ni va tenir altre tribunal competent que els reals. Es va mantenir com una ciutat petita amb un fort carcter mariner i camperol fins a la industrialitzaci dels segles XIX i XX. 

La industrialitzaci s'inicia en el segle XIX amb l'assentament, entre unes altres, de la Real Companyia Asturiana de Mines en el ve municipi de Castrilln, els productes del qual sn comercialitzats pel port d'Avils. A partir de 1950 la industrialitzaci es va fer ms forta. La construcci d'una gegantesca empresa siderrgica que crea milers de llocs de treball. Aix va portar amb si que vinguessin milers d'immigrants de tota Espanya, produint-se un creixement desmesurat de la poblaci.




(Hermanos Orbn)]]

La tercera etapa comena amb l'aparici de la famosa "Reconversi Industrial", s a dir, altra forma de cridar al tancament d'indstries i a les reduccions massives de plantilles. Avui dia la ciutat, amb la recuperaci mediambiental de la ria i del casc histric, tracta de recuperar la seva vocaci marinera tradicional. 

Festes. 

Sens dubte Avils s la ciutat asturiana festiva per excellncia. Aquest fet no s ali a dos factors: un ell haver contat en la dcada dels vuitanta, amb una de les poblacions amb ms joves d'Europa i dues, el carcter alegre i festiu dels avilesinos que han estat capaos de potenciar i ressuscitar a escala nacional, la seva carnaval o antroxu. Entre les seves festes destacarem.

 Gener: la Cavalcada dels Reis Mags.
 Febrer: Carnaval o Antroxu, aquesta festa s declarada de Inters Turstic Regional, entre els seus actes destaca el qual se celebra el dissabte: El Descens Internacional i Fluvial del Carrer de Galiana, on els vens reguen als participants i les embarcacions que competeixen baixen lliscant-se per la costa de Galiana per un mar d'escuma, el dimarts t lloc la Desfilada de Carnaval. ;
 Mar-Abril: se celebra la Setmana Santa, de dimarts fins al divendres, sis cofradies treuen els seus passos professionals, tenint especial rellevncia, les processons de la Santa Trobada, la del Sant Soterrament i la de la Solitud. El diumenge i el dilluns de Pasqua s la festa del Bollo, declarada d'Inters Turstic Nacional i Internacional, celebrant el seu centenari amb un menjar en El Carrer, que s'ompla amb taules i estovalles per tot el centre histric perqu mengin uns deu mil avilesins en cada edici, fregant el Guinness en el 2001 amb unes onze mil persones. En aquest menjar, es degusta el fams bollo gebrat que s una peculiar especialitat avilesina. ;
 El 15 de Mar se celebra "la macaculla". Festa on tots els habitants, alguns anys tamb els nens, beuen el aguardiente tpica del poble, tamb cridada "fugaza". A l'acabar la festa s costum realitzar el "espasmdico" que consisteix a recobrir amb fluids propis a la parella de ball. ;
 Maig-Juny: el dimarts segent al set diumenge desprs de Pasqua, s la festa de l'Olla, on una parella de nuvis vestit de forma tradicional asturiana, trenquen un cntir i es besen tantes vegades com trossos hi ha, s una ofrena a la fertilitat que t una antiguitat de dos-cents anys.
 Juny: A mitja nit del 24 s la Dansa Primera de Sant Joan, milers d'avilesins es reuneixen al voltant d'una gran foguera en la Plaa de San Juan. Entorn al 29 s la revetlla de San Pere. A mitja nit es balla la Dansa Primera de Sant Pere, que s'inicia en la plaa d'Espanya i acaba en la capella de San Pedro Julio: entorn del 16 Festes del Carmen, a mitjanit es balla la Dansa Primera del Carmen, s'inicia amb el cant de la Salvi Marinera en el carrer Galiana i es descendeix fins a la plaa d'Espanya. El dia 22 Festa de La nostra Senyora de la Magdalena en el barri del mateix nom. El 26 a mitjanit, es balla la Dansa Primera de Santa Anna en la plaa de la Merc. ;
 Juliol: En la segona quinzena de Juliol se celebra el Festival Intercltico d'Avils, que cada any cobra ms importncia a nivell internacional, amb la participaci de grups de totes les nacions cltiques (Galcia, Astries, Galles, Esccia, Bretanya, Irlanda...). ;
 Agost: hi ha un sens fi de festes en diferents barris com el de Llaranes, Miranda, El Carbayedo. En aquest mes sn les Festes de San Agustn on tota la ciutat bulle d'activitat, per a festejar al seu patr. Setembre: el dia 8 en el barri de Versalles, celebra les seves festes la Verge de Covadonga, que s al seu torn la patrona d'Astries.

Ciutats agermanades.
San Agustn (Florida, EUA);
Saint Nazaire (Bretanya, Frana);
El Aain (Shara Occidental, Marroc);
Crdenas (Cuba);

 Vegeu tamb .
 Real Avils Industrial, principal club de futbol del municipi.
 Pedro Menndez de Avils, fundador de San Agustn de la Florida, avui ciutat germana d Avils.
 Festival Intercltic d'Avils;

Enllaos externs.

Pgina de l Ajuntament;
Avifoto  Pgina privada amb fotografies de la ciutat;
Federaci Asturiana de Concejos;
Festival Intercltic d Avils;
La Voz de Avils Peridic local;
Televisi local;
Revista digital d Avils;
Rdio digital de la Comarca d Avils;
Pgina de l Hospital San Agustn d Avils;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112954" title="Thomas Newman" nonfiltered="1283" processed="1282" dbindex="46330">

Thomas Montgomery Newman (20 d'octubre de 1955 a Los Angeles, Califrnia) s un compositor de cinema nord-americ. s un dels membres d'una dinastia de compositors de cinema de Hollywood que inclou el seu pare Alfred Newman, el seu oncle Lionel Newman, el seu germ David Newman i el seu cos Randy Newman, que s tamb  cantant i compositor.

Desprs que graduar-se a Yale University i comena escrivint per a produccions de teatre a Broadway i per a bandes de pop com The Innocents i Tokyo 77. El 1984 s'introdueix al mn del cinema amb la pellcula Reckless. Des de llavors, Newman s'ha convertit en un dels compositors ms originals de msica de cinema: amb collaboradors regulars com Bill Bernstein, Thomas Pasatieri, George Doering, Chas Smith i altres.

Newman sovint utilitza un conjunt d'instruments inusuals i rars al costat d'una orquestra simfnica estndard per crear un so enigmtic i molt personal que s tant exuberant com pastoral. Mentre que les primeres bandes sonores de Newman dels anys 1980 eren predominantment electrnics, amb The Rapture el 1991, les seves composicions han alternat un so orquestral ms tradicional amb uns altres passatges que utilitzen una varietat d'instruments originals, diguem-ne no occidentals, i modificats, com la sanfonia, la mandolina, la tabla, i les flautes xaphoon, aix com elements electrnics per crear un percussi semblant al gamelan.

L'xit arribava el 1994, quan guanyava dues nominacions a l'Oscar per Donetes (Little Women) i Cadena perptua.

Entre els seu crdits ms valorats tenim: The Lost Boys (1987), Tomquets verds fregits (Fried Green Tomatoes) (1991), Scent of a Woman (1992), Unstrung Heroes (1995), Up Close and Personal (1996), Phenomenon (1996), L'home que xiuxiuejava als cavalls (The Horse Whisperer) (1998), The Green Mile (1999), American Beauty (1999), Erin Brockovich (2000), Road to Perdition (2002), Buscant en Nemo (Finding Nemo) (2003), i la guanyadora de mltiples premis de sries de TV Angels in America (2003).

Ha sigut nominat 7 vegades a l'Oscar i ha guanyat un Emmy per la seva msica de la srie de TV Six Feet Under el 2001.

Newman viu a Los Angeles amb la seva muller i nens.

Filmografia.

Young Hannibal: Behind The Mask (2007);
Little Children (2006);
The Good German (2006);
Jarhead (2005);
Cinderella Man (2005);
Lemony Snicket's A Series of Unfortunate Events (2004; nominat a l'Oscar);
Angels in America (TV) (2003);
Buscant en Nemo (Finding Nemo) (2003; nominat a l'Oscar);
White Oleander (2002);
Road to Perdition (2002; nominat a l'Oscar);
El mar de Salton (The Salton Sea) (2002);
Six Feet Under (TV) (2001; guanyador de l'Emmy);
Boston Public (TV) (2000);
Pay It Forward (2000);
Erin Brockovich (2000);
The Green Mile (1999);
American Beauty (1999; nominat a l'Oscar);
Meet Joe Black (1998);
L'home que xiuxiuejava als cavalls (The Horse Whisperer) (1998);
Oscar and Lucinda (1997);
Mad City (1997);
Red Corner (1997);
Up Close and Personal (1996);
Phenomenon (1996);
American Buffalo (1996);
The People vs. Larry Flynt (1996);
Unstrung Heroes (1995; nominat a l'Oscar);
How to Make an American Quilt (1995);
Cadena perptua (1994; nominat a l'Oscar);
Donetes (Little Women) (1994; nominat a l'Oscar);
Flesh and Bone (1993);
Scent of a Woman (1992);
The Player (1992);
Tomquets verds fregits (Fried Green Tomatoes) (1991);
The Prince of Pennsylvania (1988);
Real Genius (1985);
The Man with One Red Shoe (1985);
Girls Just Want to Have Fun (1985);
Desperately Seeking Susan (1985);
Grandview, U.S.A. (1984);
Revenge of the Nerds (1984);
Reckless (1984);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112956" title="Josepa de Blgica" nonfiltered="1284" processed="1283" dbindex="46331">


Josepa de Blgica, princesa de Hohenzollern-Sigmaringen (Brusselles 1872 - Namur 1958). Princesa de Blgica, princesa de Saxnia-Coburg Gotha i duquessa a Saxnia amb el tractament d'altesa reial que esdevingu princesa de Hohenzollern-Sigmaringen per matrimoni.

Nascuda a la ciutat de Brusselles el dia 18 d'octubre de l'any 1872 essent filla del prncep Felip de Blgica i de la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen. Josepa era nta per via paterna del rei Leopold I de Blgica i de la princesa Llusa d'Orleans; per via materna era nta del prncep Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen i de la princesa Josepa de Baden.

Josepa contragu matrimoni el 28 de maig de l'any 1894 a la ciutat de Brusselles amb el prncep Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmarigen. La parella tingu quatre fills que portaren el ttol de prnceps de Hohenzollern-Sigmaringen i el tractament d'altesa reial:

 SAR la princesa Estefania de Hohenzollern-Sigmaringen, nada a Potsdam el 1895 i morta a Diessen am Ammersee el 1975. Contragu matrimoni a Namedy el 1920 amb el prncep Josep Ernet Fugger von Gltt.

 SAR la princesa Maria Antonieta de Hohenzollern-Sigmaringen, nada a Potsdam el 1896 i morta a Bolzano el 1965. Es cas amb el prncep Egon Eyrl von und zu Waldgries und Liebenaich.

 SAR el prncep Albert de Hohenzollern-Sigmaringen, nat a Potsdam el 1898 i mort a Bhlerhhe el 1977 Es cas a Potsdam el 1921 amb l'aristcrata prussiana Ilse Margot von Friedeburg.

 SAR la princesa Enriqueta de Hohenzollern-Sigmaringen, nada a Berln el 1907 i morta tres dies desprs a la capital alemanya.

La princesa Josepa de Blgica, germana del rei Albert I de Blgica, mor el dia 6 de gener de l'any 1958 a Namur (Blgica). Fou l'ltima filla sobrevivent del prncep Felip de Blgica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112962" title="Strauss" nonfiltered="1285" processed="1284" dbindex="46332">


Strauss (En alemany: Strau) s un cognom usual en l'idioma alemany, amb diverses variants, com Strau, Straus i Strouse. Possiblement s'origin en el mot alt alemany mitj strz, "lluita". En catal, hom transcriu la forma Strau per Strauss, encara que a la Viquipdia es respecta l'ortografia alemanya.

 Botho Strau (Naumburg, Alemanya 1944   ) s un escriptor: dramaturg, novellista i assagista;
 Claude Lvi-Strauss (Brusselles 1908   ), antropleg francs;
 David Friedrich Strauss (Ludwisburg, Alemanya 1808   1874), escriptor i teleg;
 Franz Josef Strau (Munic 1915   Ratisbona, Alemanya 1988), poltic alemany;
 Franz Strauss (Parkstein, Alemanya 1822   1905), msic, instrumentista de trompa, compositor i pare de Richard Strauss.
 Levi Strauss (Buttenheim, Baviera 1829   San Francisco 1902), empresari estatunidenc d'origen alemany, fams per la seva indstria de pantalons texans.
 Oscar Strauss (Viena 1870    Bad Ischl, ustria 1954), compositor d'operetes;
 Peter Strauss (Croton-on-Hudson, Estat de Nova York 1947), actor;
 Richard Strauss (Munic 1864   Garmisch-Partenkirchen, Alemanya 1949), compositor;

Famlia Strau, famlia austraca de compositors, normalment associats amb el vals viens:
 
 Johann Strau (Pare) (Strauss) (Viena 1804 1849)  1825 Maria Anna Streim (1801 1870);
 Johann Strau (Strauss) (1825   1899)   1. 1862 Henriette Chalupetzky (1818   1878)  2. 1878 Angelika Dittrich (1850   1919), divorciat 1882  3. 1882 Adele Deutsch (1856   1930);
 Anna Strau (1829   1903);
 Therese Strau (1831  1 915);
 Ferdinand Strau (1834  1 834);
 Josef Strau (Strauss) (Mariahilf, ustria 1827   Viena 1870)  1857 Caroline Pruckmayer (1831 1900);
 Eduard Strau (Strauss) (Viena 1835   1916)  Maria Klenkhart (1840   1921);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112963" title="Langreo" nonfiltered="1286" processed="1285" dbindex="46333">


Langreo (Llangru en asturi; ambdes denominacions sn oficials) s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Siero i Norenya, a l'oest amb Oviedo, al sud est rodejat per Mieres i a l'est amb San Martn del Rey Aurelio.

El concejo est format per la ciutat de Langreo, on viuen unes 43.000 persones, composta per les localitats de Riao / Riau, Barros, Lada, Ciao / Ciau i Sama i La Felguera (on es concentra la major part de la poblaci) ms per aproximadament altres 200 nuclis de poblaci menors, que integren la zona rural. Dels 82 quilmetres quadrats del terme municipal, prop de 7 estan fortament urbanitzats per a s residencial i industrial. Els 75 restants estan ocupats per praderies, boscos i, en menor mesura, terres de feina agrcola. 

El concejo pot considerar-se majoritriament bilinge, encara que l'asturi sofreixi un procs de declivi, derivat de la prdua de poblaci. Aquesta erosi de l'idioma intenta palliar-se des dels estaments oficials promocionant el seu s pblic i en l'educaci. 

Parrquies.
Barros;
Ciao (nom oficial en asturi: Ciau);
La Felguera ;
La Venta;
Lada;
Riao (nom oficial: Riau);
Sama;
Tuilla (nom oficial en asturi: Tiuya);

 Economia .
Des del segle XIX Langreo va ser un dels grans nuclis nacionals d'activitat siderrgica, impulsada per diverses empreses installades principalment en La Felguera, i va contar amb la tercera lnia de ferrocarril que va haver a Espanya (Ferrocarril de Langreo), que va comunicar l'estaci de Vega amb Gijn. Durant el segle XX va entrar en un progressiu declivi que va acabar amb el prctic desmantellament de tota la indstria vinculada al metall. Avui dia s'est tractant de recuperar el ric patrimoni arquitectnic que ha deixat aquest passat fabril en el concejo. Resten algunes explotacions mineres de carb, actualment en crisi
 
 Histria .

Langreo va arribar a ser cort de la monarquia asturiana; en l'antiguitat es va conixer al consell com Lagniam, Langueyo, Lagneo, Lancritus, Lagueyo (terra afable i deleitosa en grec), Langredo (el cam ral) o Langiciati (pels romans). Els vestigis ms antics que es tenen en Langreo corresponen a la cultura dels castros: el Pico Castiello de Ciao i el Castiello de Riao. 
Se sap que els romans van construir antany torres defensives al llarg de la Vall del Naln, aix com un pont de sis robusts arcs en el Pont de Turiellos (actual barri felguerino del Pont), segons alguns cronistes el major d'Astries, destrudo al desviar de curs el ric Naln fa segles. Segons alguns historiadors va anar en Langreo (Santa Eulalia de Turiellos, actual Felguera) on va ser aniquilat Muza ibn Nusayr al fugir d'Astries i on van enterrar les seves restes. En l'any 857 Ordoo I dona a la Catedral d'Oviedo les esglsies de Santa Eulalia, Sant Cosme i San Damin en territori de Langreo.   

En 1075 Alfons VI de Castella realitza una nova donaci a l'esglsia d'Oviedo de territoris de la vall de Langreo, confirmada posteriorment per la reina Urraca I de Castella, amb el que tot el territori de l'actual concejo va passar a ser propietat de l'esglsia d'Oviedo (concejo per tant de bisbalia). No obstant aix, els infantons langreans estaven en desacord i es va celebrar un judici, fallant a favor d'Oviedo. Avui l'escut de Langreo inclou 10 elms que representen els infantons que es van rebellar contra la corona. Es diu que un dels membres del jurat va ser el Cid.
 


Ja en 1581 i sota el regnat de Felip II d'Espanya Langreo passa a ser concejo de Realengo, independent de nou d'Oviedo. 

En la Guerra d'Independncia les tropes napoleniques incendiaren l'esglsia de San Lorenzo del Puente. Durant les Guerres Carlines en 1874 aquests setjaren Sama i van incendiar l'Ajuntament, amb tot l'arxiu. En el segle XVII comena l'extracci minaire, que marcar profundament l'economia i societat del que avui sn les Conques Mineres Asturianes. Ja en el segle XIX s'installaren en la zona nombroses empreses, sent l'actual Duro Felguera (fundada per Pedro Duro) la ms important. La Fbrica de La Felguera va arribar a ser el centre siderrgic ms important d'Espanya. Es funda el Ferrocarril de Langreo, tercer d'Espanya, per al tranport des de la Vall a Gijn de materials carbonfers i industrials. El perode de la II Repblica va ser molt agitat. Va haver una depressi general amb atur i misria per a la classe obrera. El proletariat langre es va manifestar repetides vegades contra el rgim republic, entre altres raons per l'oposici de la C.N.T al socialisme governamental.

En la Revoluci de 1934 es produren a Langreo nombrs morts. Passaria el mateix durant la Guerra Civil. Langreo va conixer una extraordinria expansi econmica i demogrfica, superant en el segle XX els 60.000 habitants. A principis de la dcada de 1960 la UNESCO va nomenar a Langreo el quilmetre ms cult d'Europa. Actualment es treballa en la recuperaci del Patrimoni Arqueolgic Industrial i en l'atracci de fonts econmiques com el centre d'empreses Valnaln, els polgnos industrials de Riao i la Morgal, etc. 

Toponmia.

En virtud del decret 73/2005 de 17 de juliol de 2005 , publicat en el BOPA del 25 d'aquest mateix mes, van ser aprovades les formes oficials dels topnims del concejo, passant a ser oficials les denominacions en asturi, llevat en els casos de Llangru/Langreo i Tiuya/Tuilla, en els quals es va mantenir la forma bilinge. Va haver una certa polmica entorn del nom que havia d'adquirir el concejo. En principi, la Junta de Toponmia va proposar la forma "Llangreo", que s la correcta lingsticament i la que encara es mant entre els parlants ms vells; finalment per, per decisi del propi municipi, va ser assumida la forma "Llangru", que s la que va fer servir l'asturianisme des dels anys 70.

Museus.
MUSI: Museu de la Siderrgia d'Astries.

Enlaces externos.
Pgina de l'Ajuntament;
Expedient toponmic de Langreo;
Federaci Asturiana de Concejos;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112966" title="Carles de Blgica" nonfiltered="1287" processed="1286" dbindex="46334">
Carles de Blgica, comte de Flandes (Brusselles 1903 - Ostende 1983. Prncep de Blgica, prncep de Saxnia-Coburg Gotha, duc a Saxnia amb el tractament d'altesa reial que esdevingu comte de Flandes i regent de Blgica (1944 - 1950).

Nascut a Brusselles el dia 10 d'octubre de l'any 1903 essent fill del rei Albert I de Blgica i de la duquessa Elisabet de Baviera. Carles era nt per via paterna del prncep Felip de Blgica i de la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen i per via materna del prncep Carles Teodor de Baviera i de la infanta Maria Josepa de Portugal. 

Amb l'acabament de la Segona Guerra Mundial el prncep Carles, comte de Flandes, i germ del rei Leopold III de Blgica fou nomenat regent de Blgica a l'espera d'un referndum que dictamins la continuitat o no de la monarquia. 

La situaci de la monarquia a Blgica no era clara. Si b tots els pasos que caigueren al bloc occidental recuperaren la seva forma d'estat de la preguerra a excepci d'Itlia, aliada d'Alemanya, tamb s cert que totes les monarquies s'havien manifestat contrries al nacionalsocialisme durant el conflicte, aquest s el cas de Noruega, Dinamarca, Pasos Baixos, Luxemburg o Grcia.

El cas belga s ms complex. El rei Leopold III de Blgica decid no combatre l'aven de les tropes nacionalsocialistes permeten l'ocupaci de Blgica l'any 1940 sense que aquest fet causs cap baixa remarcable a l'exrcit alemany. La manca de resistncia per part de Blgica imped la formaci d'un front estabilitzat a l'Europa occident a semblana al de la Primera Guerra Mundial alhora que permet una rpida ocupaci de Frana.

A part de la negativa a resistir l'atac nacionalsocialista, el rei Leopold III de Blgica i tota la seva famlia continuaren residint a Blgica i ostentant els seus ttols durant l'ocupaci alemanya, un fet sense precedent si tenim en compte l'exili de la resta de monarques europeus durant la contenda. Ara b, s cert, que els ltims mesos de guerra, la famlia reial belga fou empresonada i traslladada a Alemanya on foren alliberats pels estatunidencs l'any 1945.

Tots aquests fets provocaren a la fi de la Segona Guerra Mundial un estat d'nim contrari a la monarquia en el si de la societat belga. A part del rol confs o vacillant del monarca tamb es qestion seriosament el segon matrimoni del monarca amb Maria Liliana Baels. 

En tot cas, l'any 1944 a Blgica s'hi establ la regncia del comte de Flandes durant la qual s'hagu de prendre importants decisions poltiques i econmiques. Durant aquest perode de sis anys que arrib fins el 1950, Blgica realitz un salt endavant grcies a l'ajuda estatunidenca dispensada a travs del Pla Marshall. 

S'estimul fortament l'economia a travs de cert intervencionisme social que permet la construcci de l'estat del benestar belga grcies als pactes entre la patronal, els sindicats i l'Estat. A ms a ms, s'estimul el sector de la construcci a travs de la garantia de reparaci de tots els edificis danyats durant la guerra i de la construcci d'habitatge social. El Govern tamb port a terme el sanejament del sector financer a travs de la Operaci Gutt que permet eliminar aquells beneficis realitzats durant la Guerra.

Durant la regncia es cre la regi del Benelux, format pels Pasos Baixos, Luxemburg i la prpia Blgica, que establia una regi d'interessos comuns entre els tres pasos. La regncia atorg el vot a les dones a les eleccions parlamentries de 1948. Durant aquest perode, Blgica particip en la fundaci de les Nacions Unides i de l'OTAN.

L'any 1950 se celebr el plesbicit pel qual es retorn Blgica a la monarquia i es permetia el retorn del rei Leopold III de Blgica al pas. Des d'aques moment, el comte de Flandes visqu retirat de la vida pblica, centrat en la seva faceta artsitca com a pintor firmant amb el pseudnim de Karel van Vlaanderen. Aquesta vena artstica heredada de la seva mare i de la famlia Wittelshbach tamb s'express fortament en la seva germana, la princesa Maria Josep de Blgica que esdevingu una virtuosa del piano.

El 14 de setembre de l'any 1977 es cas a Pars amb Jacquiline Peyrebrune. El matrimoni no tingu fills. Ara b, el matrimoni celebrat a Frana nicament es produ pel ritus religis la qual cosa, segons les lleis franceses, no s vlid en tant que ha d'anar precedit d'un matrimoni civil.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112967" title="Alexandre de Iugoslvia" nonfiltered="1288" processed="1287" dbindex="46335">


 Alexandre de Iugoslvia (prncep de Iugoslvia) (1924).

 Alexandre de Iugoslvia (cap de la casa reial de Srbia) (1944).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112968" title="Gorja d'Olduvai" nonfiltered="1289" processed="1288" dbindex="46336">


Olduvai (gorja d'Olduvai) o Oldupai  s un jaciment arqueolgic afric de Tanznia a la Gran Vall del Rift.

La primera cultura coneguda de la humanitat, l'olduvai deriva del nom d'aquest jaciment. Oldupaai s el nom Masai d'una planta silvestre Sansevieria ehrenbergii que creix en aquella zona. Est en una zona volcnica i compta amb una profunditat estatigrfica molt notable. 

En l'estrat d'inters arqueolgic ms profund (Bed I) es va trobar restes fssils d'Australopithecus boisei i Homo habilis amb eines de pedra tallada senzilles (trituradors) fetes amb basalt i quars d'uns 2,6 milions d'anys d'antiguitat, les primeres elaborades per ssers humans.

En l'estrat Bed II, de 1,5 milions d'anys, les eines ja eren del tipus de les destrals de m i fetes per l'Homo erectus. Als nivells Bed III i Bed IV ja es troben eines dels tipus fabricats pels Neandertals fa uns 600.000 anys.

Referncies.
Joanne Christine Tactikos (2006) A landscape perspective on the Oldowan from Olduvai Gorge, Tanzania ISBN 0542156989;
Leakey, M.D., 1971: Olduvai Gorge: Excavations in beds I & II 1960- 1963, Cambridge University Press, Cambridge.

Enllaos externs.
 Olduvai Gorge;
 OLDUPAI GORGE - History & Information;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112970" title="Temporada 1950 de Frmula 1" nonfiltered="1290" processed="1289" dbindex="46338">
Temporada 1950 del Campionat de Frmula 1 de la FIA






Resum de la temporada inaugural de 1950 de Frmula 1 amb set grans premis vlids pel Campionat Mundial. Aquest any va haver - hi tamb 16 importants carreres internacionals dins la temporada per que no foren valides pel campionat.


 Sistema de puntuaci .

S'adjudicaven punts als cinc primers llocs (8, 6, 4, 3, 2). Un punt per la volta ms rpida. Pel recompte final del campionat noms es tenien en compte els quatre millors resultats de set possibles. Els punts obtinguts per pilots que compartiren el cotxe eren repartits en parts iguals entre els pilots sense importar el nmero de voltes en les que haguessin participat.

 Resultats .

En aquest primer campionat van participar 18 equips (7 constructors i 11 participants privats) en 6 Grans Premis a Europa (a la carrera Indy 500 nomes van participar pilots i equips dels Estats Units). 

 Equips de constructors .

 Alfa Romeo SpA;
 Alta auto racing team;
 Automobiles Talbot - Darracq SA: constructor i cinc equips privats ;
 English Racing Automobiles;
 Ferrari;
 Maserati: constructor i cinc equips privats;
 Simca - Gordini: un equip privat;

 Equips privats .

 Ecurie Belge;
 Ecurie Bleue;
 Ecurie Leutitia;
 Ecurie Rosier;
 Enrico Plate;
 Equipe Gordini;
 Officine Alfieri Maserati;
 Scuderia Achille Varzi;
 Scuderia Ambrosiana;
 Scuderia Milano;

 Grans premis .



 Posicions finals del Campionat de pilots de 1950 .





 Notes .
: Tres vehcles Talbot-Lago pilotats per Guy Mairesse, Charles Pozzi i Pierre Levegh van correr sense nom d equip.
: La posici final de Fagioli fou segon amb 28 punts. En el Gran Premi d'Itlia de 1950 el pilot Itali fou desqualificat y reubicat en l ltim lloc perdent els 4 punts obtinguts en la carrera.
: Schell fou el primer pilot de Estats Units que va participar en aquesta temporada amb cotxes Cooper - JAP i Talbot-Lago - Talbot, a dos grans premis a Europa.

 Altres carreres importants .
Altres carreres disputades durant aquest any per que  no van ser valides pel campionat de Frmula 1.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112971" title="Alexandre de Iugoslvia (prncep de Iugoslvia)" nonfiltered="1291" processed="1290" dbindex="46339">
Alexandre de Iugoslvia, prncep de Iugoslvia (White Lodge (Richmond - Surrey) 1924). Prncep de Iugoslvia de la Casa dels Karageorgevitx amb el tractament d'altesa reial.

Nat al White Lodge de Richmond al comtat angles de Surrey el dia 13 d'agost de l'any 1924 sent fill del prncep regent Pau de Iugoslvia i de la princesa Olga de Grcia. Alexandre era nt per via paterna del prncep Arsen de Iugoslvia i de la princesa Maria Demidov de San Donato i per via materna del prncep Nicolau de Grcia i de la gran duquessa Helena de Rssia.

Alexandre visqu la seva infncia i joventut fins l'any 1941 a Belgrad fins quan l'any 1941 la famlia del prncep regent hagu d'abandonar el pas acusats de collaboracionisme amb el nacionalsocialisme. Setmanes desprs tota la famlia reial abandon el pas desprs de l'ocupaci alemanya. 

Exiliats primer a la repblica sudafricana i posteriorment a Londres, el prncep Alexandre es mantingu sempre molt proper a la cort anglesa grcies a l'amistat que unia els seus pares amb el rei Jordi VI del Regne Unit i grcies al fet que la princesa Marina de Grcia, duquessa de Kent, era la seva tia.

El dia 12 de febrer de l'any 1955 contragu matrimoni a Cascais amb la princesa Maria Pia d'Itlia, filla del rei Humbert II d'Itlia i de la princesa Maria Josep de Blgica. La parella establerta a les proximitat de Pars tingu quatre fills:

 SAR el prncep Dimitri de Iugoslvia, nat a Boulogne-sur-Seine el 1958.

 SAR el prncep Miquel de Iugoslvia, nat a Boulogne-sur-Seine el 1958.

 SAR el prncep Sergi de Iugoslvia, nat a Bolougne-sur-Seine el 1963. Contragu matrimoni amb Sofia de Toledo de la qual es divorci un any desprs de casar-se per tornar a maridar-se amb Elionor Rajneri.

 SAR la princesa Helena de Iugoslvia, nada a Boulogne-sur-Seine el 1963. Es cas amb Thierry Alexandre Gaubert.

L'any 1967, els prnceps de Iugoslvia protagonitzaren un sonor escndol al divorciar-se.  Alexandre es marid de nou amb el princesa Brbara de Liechtenstein el dia 2 de novembre de 1973 a Pars. Brbara era filla del prncep Eugeni de Liechtenstein i de la duquessa Maria Teresa von Go. La parella ha tingut un fill:

 SAR el prncep Dushan de Iugoslvia, nat a Sant-Gallen el 1977.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112973" title="Mieres (Astries)" nonfiltered="1292" processed="1291" dbindex="46340">


Mieres s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Ribera de Arriba, Oviedo i Langreo, al sud amb Lena i Aller, a l'est amb Langreo, San Martn del Rey Aurelio i Laviana i a l'oest amb Morcn i Riosa. La capital s Mieres del Camino.

Explotaci de mines de carb des del segle XIX, activitat actualment en declivi. Fins a 1970 va posseir una important indstria siderrgica. 

T un campus universitari, en el qual s'imparteixen diverses titulacions de la Universitat d'Oviedo: 
Enginyer tcnic de mines (diverses especialitats) ;
Enginyer tcnic topgraf ;
Enginyer tcnic forestal (especialitat en explotacions forestals) ;
Enginyer geleg (2 cicle);

Parrquies.


Rius.
El principal riu de Mieres s el riu Caudal, que neix de la confluncia dels rius Lena i Aller a l'altura de Ujo, i travessa el concejo de nord a sud. En aquest riu aboquen les seves aiges diversos rierols d'escassa importncia, com el Dur, el Turn, el San Juan i el Valdecuna, entre uns altres. El Caudal s afluent, al seu torn, del riu Naln, al que aboca les seves aiges a Soto de Ribera, en el concejo de Ribera de Dalt.
 
 Evoluci demogrfica . 
En la taula que es mostra a continuaci podem veure l'evoluci demogrfica de Mieres en l'ltim segle. Veiem reflectit l'augment constant de poblaci fins a la dcada dels seixanta, com a conseqncia de l'establiment d'indstries en el concejo i l'xode de la poblaci rural a les ciutats, generalitzat a tota Espanya. A partir dels anys seixanta, el desmantellament de Fbrica de Mieres i la crisi de la mineria fan que es perdi una gran quantitat d'ocupacions en tot el municipi, i per tant la prdua de poblaci. En 2005, Mieres tenia 45.943 habitants, gaireb sis-cents menys que l'any anterior. A dia d'avui, el creixement vegetatiu segueix sent negatiu i la poblaci immigrant escassa, pel que la poblaci segueix descendint.
 




 Histria . 
La presncia humana a Mieres data de temps prehistrics. Existeixen diversos tmuls i castros en el concejo que confirmen la presncia de poblaci autctona anterior a l'ocupaci romana. No obstant aix, la primeres notcies histriques importants sobre aquest municipi es refereixen a la presncia de Roma. La importncia que va tenir aquesta presncia a Mieres encara no ha pogut ser determinada, ja que les restes arqueolgiques que es conserven sn insuficients per a aix.

La inscripci ms rellevant de l'poca que s'ha trobat en aquest concejo s la coneguda com Lucius Corona Severus, dedicada a la memria d'un soldat de la Legio VII Gemina i descoberta a Ujo en 1870. Es conserva en el museu arqueolgic d'Oviedo, al costat d'altres peces importants com l'ara de Nimmedo i l'aixovar funerari de Sulpici rsul, ambdues trobades tamb a Ujo. Se sap que Mieres va ser per als romans un important lloc de passada entre Astries i l'altipl. Segons estudis del professor Juan Ura Ru, la via romana que unia Legio (Len) amb Lucus Asturum (Lugo de Llanera) travessava Mieres i Ujo. 

No s'ha trobat resta algun de l'poca visigoda en el concejo. s a partir de mitjans del segle IX quan comena a aparixer el nom de Mieres amb relativa freqncia en els documents de l'poca. En aquest segle ja es t constncia de l'existncia d'alguns petits nuclis de poblaci en el territori del concejo, en l'entorn de diverses posades i esglsies.
 
En l'any 857, Ordoo I, rei d'Astries, fa una donaci de l'esglsia de San Juan, en les proximitats del ric Aller, a l'esglsia de San Salvador d'Oviedo i, tres anys ms tard, el mateix monarca fa una donaci de l'esglsia de Santa Eulalia de Ujo al bisbe de Lle, Frumini. En 1103, Alfons VI de Castella dona a l'esglsia de San Salvador d'Oviedo la vila de Baa, amb la condici d'edificar en el mont Copin un refugi. Aquest refugi fou  donat per Alfonso VII de Castella al comte de Luna, Gonzalo Bermdez, en l'any 1139. El mateix Gonzalo Bermdez dona Aguilar (en el mont Copin) i les viles de Loredo i Baa a la catedral d'Oviedo en 1143. En 1266, Alfons X de Castella atorga fur al concejo de Lena, quedant inclosos els territoris de Mieres dins dels lmits de Lena. 

En l'any 1447, el prncep d'Astries, Enric IV de Castella, conced als habitants d'Oviedo l'exempci de tot impost de trnsit. Aquesta mesura seria mal acollida pels portazgueros de Mieres, que veurien reduts els seus ingressos, motiu pel qual va haver diversos conflictes que durarien fins a principis del segle XVI. Mieres va figurar des de l'Edat Mitjana en la Ruta Jacobea, sent un important lloc de passada per als pelegrins que es dirigirien cap a Santiago de Compostella fent aturada a Oviedo. D'aqu el nom del seu capital: Mieres del Camino. 

Durant la Guerra d'Independncia, el mierenc Fernando de Coso organitza les primers escamots, que al costat de les tropes del brigadier Manglano combaten a l'exrcit napolenic i li fan retrocedir cap a Lle. En 1836, durant el regnat de Maria Cristina, Mieres es constitu com ajuntament independent del de Lena, ja que la uni d'aquests dos concejos mai havia arribat a efectuar-se de facto. A mitjan segle XIX, s'establix a Mieres lAsturian Mining Company empresa minera de capital angls, i l'empresari francs Numa Guilhou funda Fbrica de Mieres, el que provocar que el concejo passada d'una economia predominantment agrria i ramadera a ser un dels principals centres industrials de l'poca, el que produir grans canvis poltics i socials en tot el concejo.

La producci de la indstria mierense arriba al seu punt lgid durant el primer ter del segle XX, el que provocaria un gran augment de la poblaci i, parell a aix, la formaci de les primeres associacions obreres del concejo, com la Joventut Socialista de Mieres (1905). Els conflictes laborals ms importants van succeir a les vagues de 1906 i 1917, ambdues sufocades amb una fortssima repressi i gran quantitat d'acomiadaments. 

Durant la revoluci de 1934, Mieres va ser un dels principals centres revolucionaris. Els obrers van assaltar les casernes de les forces de seguretat i es van organitzar per a prendre la ciutat d'Oviedo. Molts van ser empresonats o van morir en la repressi portada a terme pel govern de la repblica. Durant la guerra civil, el municipi va formar part del bndol republic, sent els treballadors l'espina dorsal de la lluita contra l'exrcit nacional. Mieres va ser presa en 1937, com la resta del front asturi. 

El teixit industrial va ser recuperant el pols desprs de la postguerra per, a partir dels anys seixanta, la siderrgia i la mineria entren en declivi, ja que Fbrica de Mieres fou desmantellada i l'extracci del carb es mostra prcticament inviable, cosa que provoca el tancament de moltes mines i la consegent prdua d'ocupacions. Aquest declivi va provocar efectes econmics i demogrfics molt negatius per al concejo, efectes que encara s'intenten contrarestar en l'actualitat.
 
Actualment tenen plantes al concejo importants indstres. Multinacionals com Rioglass o Thyssen i empresrs espanyoles com Duro Felguera.

 Geografia .
Clima.
Les caracterstiques climatolgiques de Mieres sn las tpiques del clima ocenic, temperat i humit:
Temperatura mitjana anual: 13;
Mitjana pluviomtrica anual: 1000 mm3;
Humitat relativa: 80%;

Arbrat.
Les espcies arbries predominants sn les segents:
Eucaliptus;
Freixe;
Fageda;
Noguera;
Avellaner;
Castanyer;

Personatges illustres.
Vctor Manuel, cantant.
Juann de Mieres, Cantant de tonada.
Inocencio Urbina Villanueva, pintor.
Jos Andrs, cuinero.
Luis San Narciso, director de csting.
Miguel Barrero, escriptor.
Cristbal de Mieres, escriptor.
Jos Antonio Sampil, escriptor.
Teodoro Cuesta, poeta.
Diego Surez Corvn, militar i escriptor.
Alonso Rodrguez Castan, membre de la RAE.
Efrn Garca, arquitecte i membre del RIDEA.
Vital Aza, metge i escriptor.
Alonso Antonio de Heredia, poltic.
Nacho Martnez, actor.

Gastronomia.
Al concejo s'elabora el formatge d'Urbis, conegut com a un dels formatges ms forts de tota Astries. Tamb, com a la resta de la Comunitat la sidra s un element fonamental en la seva gastronomia.

Plats tpics.
Psols amb pernil.
Pote mierense amb rabadal.
Xorio a la brasa.
Pitu de caleya.
Truita grandona.

Postres.
Conseyos paserinos.
Tarta dalia.
Casadielles frites.
Rosquilles supremes de Mieres.

Accessos.
Ferrocarril.
El concejo de Mieres s travessat per la lnia Gijn - Madrid de RENFE, amb parada a Ujo, Santullano, Mieres del Camino, Ablaa i La Pereda, corresponents a la lnia C-1 de rodalia, que uneix Gijn amb Puente de los Fierros. 

Passa tamb per aquest concejo la lnia F8 de FEVE (Trubia - Collanzo), amb desocupada en les localitats de Santa Cruz, Ujo, Figaredo, Mieres del Camino, Ablaa, La Pereda i Baia. En Mieres realitzen parades els trens de llarg recorregut (RENFE Grans Lnies) amb destinaci o procedents de Madrid, Barcelona, Alacant i Lle.

Carretera.
Els principals accessos per carretera sn per l'autopista A-66 des d'Oviedo o Lle i l'autovia AS-1 (ms coneguda com Autovia Minera) des de Gijn, Pola de Siero o Langreo. s possible accedir a Mieres amb autobs interurb des de les localitats de Oviedo, Gijn, Sama i La Felguera, i des de Madrid i Sevilla en autobusos de llarg recorregut. 

Qu visitar. 
En la capital del concejo, Mieres del Camino, una cita imprescindible s la plaa de Requejo, lloc on es troba el monument al Escanciaor de Sidra. En qualsevol de les sidreries d'aquesta plaa es poden prendre unes ampolles de la beguda tpica asturiana. La vall de Valdecuna, prop de la capital del concejo, presenta un bell paisatge i acull la festa dels mrtirs el 27 de setembre, tpica romeria asturiana.

Festes.
Carnaval (en asturia: Antroxu): febrer o mar.
Folixa na Primavera (Festival de msiques de l'Arc Atlntic): abril.
San Xuan: juny.
Mrtirs de Valdecuna (tpica romeria asturiana a la vall de Cuna i Cenera): 27 de setembre.

 Ciutats agermanades .

Karvin, Repblica Txeca.
San Miguel de Padrn, Cuba.
Amgala, Shara Occidental.

Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Federaci Asturiana de Concejos;
Yes de Mieres?;
Asociaci Cultural i Minaire Santa Brbara;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112975" title="Melka Kunture" nonfiltered="1293" processed="1292" dbindex="46341">
Melka Kunture s un jaciment arqueolgic situat a Etipia al sud de la capital Adis Abeba.

s una vall formada per sediments fluvials al llarg d'unes terrasses del riu Awash.

El lloc va ser descobert l'any 1963 i excavat per Jean Chavaillon de 1965 a 1985 i continua essent excavat per un equip itali en l'actualitat.

Els dipsits arriban a una fondria mxima de 100 metres de sediments que s'alternen amb capes de lava datable. 

S'han trobat restes de les cultures ms antigues de la humanitat Olduvai arcaic.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112977" title="Maurice Jarre" nonfiltered="1294" processed="1293" dbindex="46342">

Maurice Jarre (13 de setembre de 1924 a Li, Frana) s un compositor de cinema francs conegut sobretot per posar msica a les pellcules de David Lean -- Lawrence of Arabia (1962), Doctor Givago (1965), i Passatge a l'ndia (A Passage to India) (1984). Les tres bandes sonores guanyaren un Oscar.

Maurice Jarre comenava la seva carrera escrivint msica per al Thtre National Populaire de Pars. Grcies a la seva primera pellcula, Htel des Invalides, el 1952 i es convertia rpidament en un compositor popular i respectat al seu pas i per tota Europa.

Per guany el reconeixement internacional una dcada ms tard quan se'l contractava per fer la banda sonora de la histria pica Lawrence of Arabia de David Lean, que posteriorment es convertiria en un dels temes de cinema ms reconeguts de tot el temps. La seva collaboraci amb Lean era gaireb llegendria, tenint com a resultat les tres obres ja esmentades i Ryan's Daughter (1970), que malgrat estar rodada a Irlanda, no hi apareixen influncies de la msica irlandesa per culpa de les preferncies de Lean.

Altres treballs reeixits de Jarre inclouen The Longest Day (1962), Els Professionals (The Professionals) (1966), Gran Prix (1966), Topaz (1969), Red Sun (1972), L'home que volia ser rei (1975), The Message (1976), Jesus of Nazareth (1977), Witness (1985), Fatal Attraction (1987), El club dels poetes morts (Dead Poets Society) (1989), Ghost (1990) i A Walk in the Clouds (1995).

Jarre escrivia principalment per a orquestres, per comenava a provar la msica sintetitzada durant els anys 1980, per la qual cosa va rebre certes crtiques que indicaven que ho feia ms per la practicitat que per l'esttica. Jarre ho va negar puntualitzant que el seu treball a Witness, per exemple, era ms laboris que si hagus sigut orquestral. Les bandes sonores electrniques de Jarre tamb inclouen Fatal Attraction, The Year of Living Dangerously i Sense sortida (No Way Out). Ms endavant tamb ho provaria a Gorillas in the Mist, El club dels poetes morts (Dead Poets Society) i Jacob's Ladder.

Maurice s el pare de Jean Michel Jarre.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112980" title="Koobi Fora" nonfiltered="1295" processed="1294" dbindex="46343">
Koobi Fora s un jaciment arqueolgic situat a Kenya a la riba est del llac Turkana 

Els nivells estatigrfics del jaciment es divideixen en dos apartats. El primer apartat el formen els sediments ms antics datats entre 1'9 a 1'8 milions d'anys i contenen artefactes de fabricaci humana dins de la cultura olduvaiana. L'altre apartat d'edat entre 1'6 i 1'4 milions d'anys cont artefactes ms elaborats dins la indstria anomenada Karari.  

A Koobi Fora tamb es van trobar nombrosos fssils humans entre ells els primers de l' Homo habilis.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112982" title="Gran Premi del Marroc" nonfiltered="1296" processed="1295" dbindex="46344">
El Gran Premi del Marroc fou una cursa vlida pel campionat mundial de Frmula 1 que es va disputar una sola vegada, l'any 1958 a Casablanca, Marroc.

El Marroc, recentment independent volia establir la seva prpia identitat internacionalment i  com a  part d'aquest desig van organitzar al  rpid circuit de Ain Diab, una cursa de Frmula 1. Va ser-hi present el llavors acabat de  coronar Rei Mohammed V.

Stirling Moss i Mike Hawthorn van arribar al Marroc per disputar-se el ttol a l'ltim  gran premi de la temporada. Moss havia de guanyar i fer la volta  rpida i que  Hawthorn no arribs per sobre del tercer lloc per endur-se el campionat.

Van participar a la carrera 25 cotxes de Frmula 1. Moss va agafar avantatge a l'inici de la cursa. Phil Hill sortint des de la segona fila anava segon i  intentava  en diverses ocasions superar Moss. A la tercera volta sortia del circuit i al tornar entrava darrera de  Hawthorn i el suec Jo Bonnier. Cap a la meitat de la cursa, Moss va fer la volta  rpida, que li valia el punt addicional que tant necessitava.

A la volta 42 l'autombil de Stuart Lewis-Evans es va incendiar.El pilot va sortir rpidament del vehicle per el  seu uniforme tamb es va incendiar i el pilot va patir greus cremades que li van provocar la mort sis dies desprs.

Finalment, tot i la victria i la volta rpida de Moss, Mike Hawthorn va aconseguir el segon lloc i per tant, el Campionat d'aquest any (1958). Pocs dies desprs, Hawthorn tamb va morir en  accident automobilstic, tot i que va ser fora de les curses.

 Guanyadors del Gran Premi del Marroc .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112983" title="Dmanisi" nonfiltered="1297" processed="1296" dbindex="46345">

Dmanisi (en Georgi:       ) s un jaciment arqueolgic situat al Caucas a Gergia.

A Dmanisi s'han trobat les restes humanes ms antigues d'Europa datades en 1'5 milions d'anys aproximadament, l'Home de Gergia.

Les excavacions van comenar el 1936, els primers estris de pedra es van trobar l'any 1984 i a partir de 1991 un equip de georgians, alemanys, estatunidencs, francesos i espanyols van seguir excavant i descobriren entre 1991 i 2005 les restes de l'Home de Gergia. 

 Enllaos externs .
Official Site;
Skull D2700;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112985" title="Carlos Martnez" nonfiltered="1298" processed="1297" dbindex="46346">
Carlos Martnez, nascut a Pravia (Astries), s un actor dedicat al mim des de 1982. Ha creat un mn de gestos que combina amb un ritme precs i una tcnica cuidada.

Carlos Martnez ha impartit cursos de mim, expressi corporal i teatre a escoles, instituts i universitats. El seu art sense paraules li ha perms participar en nombrosos esdeveniments internacionals (teatres, convencions, exposicions, festivals d'arts escniques, televisions i conferncies).

 Premis .
Al 2005, Carlos Martnez va rebre el premi d'Honor del XXI Festival d'Almada (Portugal), pel seu espectacle titulat "Hand made".
En reconeixement al seu treball com a mim, Carlos Martnez va ser guardonat en el 2002 per la fundaci alemanya Bibel und Kultur com a millor artista de l'any.  

 Publicacions .
 Llibre: En Silenci (1992; publicat en espanyol, alemany i francs) ;
 Llibre: Paraula de Mim (1995) ;
 DVD: My Bible (La meva Bblia, 2003) ;
 DVD: Human Rights (Drets Humans, 2005) ;
 DVD: Hand Made (Fet a m, 2007);

 Enllaos Externs .
 Web oficial de Carlos Martnez;
 YouTube Channel de Carlos Martnez;
 Espectacle de Carlos Martnez a favor d'Amnistia Internacional per celebrar el 60 aniversari de la Declaraci Universal dels Drets Humans;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112986" title="Acestrides (militar)" nonfiltered="1299" processed="1298" dbindex="46347">
Acestrides (Acestorides, Akestordes ) fou un militar corinti que fou nomenat comandant suprem dels siracusans el 317 aC i va expulsar del poder a Agtocles. L'esmenta Diodor de Siclia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112987" title="Acestrides (escriptor)" nonfiltered="1300" processed="1299" dbindex="46348">
Acestrides (Acestorides, Akestordes ) fou un escriptor grec que va escriure histories de llegendes barrejades amb fets reals sobre cada ciutat de Grcia (). Fou compilat per Apollodor d'Artemita, Protgores i altres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112988" title="Adimantos de Corint" nonfiltered="1301" processed="1300" dbindex="46349">
Adimantos () fou un militar corinti fill de Ocitos. Fou un  dels comandants durant la invasi de Grcia per Xerxes I de Prsia. Abans de la batalla d'Artemsion va voler sortir amb la seva nau per Temstocles el va fer quedar. Abans de la batalla de Salamina es va oposar amb insolncia a Temstocles durant el consell de comandants. Els atenencs el van acusar d escapar tot just comenar la batalla per els corintis i altres grecs no foren de la mateixa opini.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112989" title="Adimantos d'Atenes" nonfiltered="1302" processed="1301" dbindex="46350">
Adimantos (), fill de Leucolfides, fou un militar atenenc, un dels comandants a les ordres d'Alcibades, durant l expedici a Andros el 407 aC. Desprs de la batalla de les Arginuses el 406 aC fou nomenat com un dels generals atenencs i va continuar dirigent un exercit fins a la batalla d'Egosptams el 405 aC, on fou fet presoner. Com que s havia oposat al decret de tallar les mans als presoners lacedemonis, els espartans li van perdonar la vida. Els atenencs van sospitar que el general els havia trat i fou acusat per Con. Tamb va rebre els atacs d altres atenencs com Aristfanes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112991" title="Jerseis" nonfiltered="1303" processed="1302" dbindex="46351">


 
El jerseis (Jrriais -pronunciaci aproximada: "jeri") s una llengua directament emparentada amb el normand, del qual es considera una una forma dialectal) parlada a les illes Anglonormandes, especialment a Jersey. Ha estat en declivi durant el passat segle XX, al mateix temps que l'angls es va establir com l'idioma de l'ensenyament, el comer i l'administraci. Una llengua similar s el guernseis (dgrnsiais), la qual es parla a l'illa vena de Guernsey. Aquestes dues llenges sn mtuament intelligibles entre elles i per la seva banda mantenen una forta similitud amb el dialecte francs anomenat normand que es parla a la Normandia, regi situada al nord-oest de Frana, davant les illes Anglonormandes.  
 
Tant el jerseis com el guernseis posseeixen, tal com s'ha indicat, una forta similitud amb l'actual normand normatiu, i tot i que deriven de la llengua d'ol, no obstant aix hi resulten notries les influncies cltiques procedents dels vens bret i crnic, a les quals posteriorment es van sumar les influncies dels idiomes escandinaus i de l angls.


 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112993" title="Coprofgia" nonfiltered="1304" processed="1303" dbindex="46352">

La coprofgia s un comportament en el qual un individu ingereix excrements. Pot formar part de la coproflia, una mena de paraflia o, si no t inters d'excitaci sexual, ser una conducta de pica.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112994" title="Michael Nyman" nonfiltered="1305" processed="1304" dbindex="46353">

Michael Nyman (23 de mar de 1944) s un compositor minimalista britnic, pianista, libretista i musicleg, sobretot conegut per les bandes sonores que va escriure durant la seva llarga collaboraci amb el cineasta britnic Peter Greenaway.

Inicis.

Naixia a Londres on hi estudiava composici de msica a la Royal Academy of Music. Desprs estudiava amb el prestigis erudit de msica barroca Thurston Dart al King's College London.

Les seves primeres composicions pel cinema foren per les pellcules de Greenaway on s'inspir clarament en la msica barroca: Henri Purcell a The Draughtsman's Contract i The Cook, the Thief, His Wife & Her Lover, Heinrich Ignaz Franz von Biber a A Zed i Two Noughts, Mozart a Drowning by Numbers, i John Dowland a Prospero's Books.

El piano.

La popularitat de Nyman augmentava significativament desprs d'escriure la banda sonora de la pellcula guanyadora de tres Oscars del 1993: El piano (The piano) de Jane Campion. L'lbum va esdevenir un best-seller de msica clssica. Encara que la banda sonora de Nyman era primordial a la pellcula no va rebre cap nominaci per a l'Oscar.

La majoria de les nombroses bandes sonores les ha compost per a directors europeus, per tamb ha escrit per la indstria de Hollywood : Gattaca, Ravenous (junt amb Damon Albarn), i El final de l'idilli (The End of the Affair).

Obra no cinematogrfica.

Entre l'obra ms coneguda de Nyman fora del cinema hi ha els treballs en el mn de l'pera Noises, Sounds & Sweet Airs (1987), per a soprano, contralt, tenor i conjunt instrumental (basat en el ballet de Nyman La Princesse de Milan); Ariel Songs (1990) per a soprano i banda; MGV (Musique  Grande Vitesse) (1993) per a banda i orquestra; concerts per a piano (basat en la banda sonora de El Piano), viol, clavicmbal, tromb i saxfon; l'pera The Man Who Mistook His Wife for a Hat (1986); i uns quants quartets de corda.

Recentment, ha produit una nova pera sobre el tema del clonatge sobre un llibret de Victoria Hardie titulat Facing Goya, una expansi de la seva pera d'un acte Vital Statistics.

Est casat amb Aet Nyman i t dues filles, Molly i Martha. La seva composici per a quartet de cordes Unchained Melody era en homenatge a Aet, i apareixia a The Falls de Greenaway.

Enllaos externs.

Msica experimental. De John Cage en endavant, llibre de Michael Nyman (Girona: Documenta Universitaria, 2006);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="112996" title="Pica (medicina)" nonfiltered="1306" processed="1305" dbindex="46354">
La pica s un comportament basat en l'apetncia i ingesti de substncies no alimentries, com sorra, paper, femta (coprofgia), pls, carb, terra, guix, entre d'altres possibles. Pot formar part d'algun trastorn mental o donar-se com a conseqncia d'algun dficit de minerals, com l'anmia ferropnica.

Tamb fa referncia a una gana anormal per alguns productes comestibles que es consideren ingredients per a menjar (ex: farina, patates crues, mid). Perqu aquests antulls es considerin pica, han de persistir ms d'un mes, i a una edat en la que el menjar porqueria, plastilina, etc. no es consideri apropiat en el procs del desenvolupament hum. 

 El nom de la malaltia prov del vocable llat que vol dir garsa, un ocell conegut per menjar gaireb qualsevol cosa. La pica afecta a gent de totes les edats i s particularment com en dones embarassades i nens, especialment aquells que pateixen desnutrici. s molt ms com en pasos en via de desenvolupament i rees rurals que en altres llocs. En formes extremes, la pica es considera un trastorn mdic. Les dones embarassades sn conegudes per anhelar ingerir substncies sorrenques com a terra o farina. 
 Alguns teoritzen que aquestes dones poden estar buscant minerals necessaris per al seu cos, per fa falta ms estudi i investigaci sobre aquest tema. 

 La pica en nens, encara que comuna, pot ser perillosa. Menjar guix, per exemple, que cont plom, pot ocasionar danys al cerebrals per enverinament per plom. Hi ha un risc similar en menjar terra a prop de carrers que existien abans de la descontinuaci del tetraetil de plom en gasolina o en els quals s'utilitza oli contaminat (prviament usat o que cont policlorobifenilos txics) per assentar la pols. A ms de l'enverinament, hi ha un risc molt ms greu d'obstruccions gastrointestinals o ruptures a l'estmac. Aix tamb s aplicable als animals. 

Exemples.
Acufgia (ingesti d'objectes tallants i punxeguts, entre altres agulles, fulles de navalla, llapissos, etc). ;
Amilofgia (ingesti de mid). ;
Coniofgia (ingesti de pols de persianes venecianes).
Coprofgia (ingesti d'excrements). ;
Geomelofgia (ingesti anormal de patates crues). ;
Geofgia (ingesti de terra). ;
Gooberfgia (ingesti exagerada de cacauets). ;
Litofgia (ingesti de pedres) ;
Mucofgia (ingesti de mocs) ;
Hemofgia (ingesti de sang) ;
Pagofgia (ingesti exagerada de gel) ;
Tricofgia (ingesti de cabell o llana) ;
Urofgia (ingesti d'orina. Nota: L'orinoterpia, o consum de l'orina pels presumptes beneficis mdics i de salut, no s'ha de considerar pica perqu no correspon a una gana, sin a una decisi conscient).
Urolgnia (ingesti d'orina com un fetitxe sexual) ;
Xilofgia (ingesti de fusta);

Referncies.
The Straight Dope: Is it crazy to eat clay?, Cecil Adams, 1995 ;
 Eating Disorder: Pica ;

Enllaos externs.
PICA, MISTERIOSO HBITO DE COMER TIERRA Y GIS ;
Hundreds of coins found in patient's belly ;
The Woman Who Vomited Frogs ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113005" title="Vivaroalp" nonfiltered="1307" processed="1306" dbindex="46355">

El vivaroalp (en occit vivaroalpenc, vivaroaupenc) s un dialecte de l'occit. Forma part del conjunt dialectal nord-occit (amb l'alverns i el llemos). s parlat als departaments segents: el nord d'Ardecha, la Droma, el nord-est de l'Alt Loira, l'extrem sud de l'Isra, els Alts Alps, la major part dels Alps d'Alta Provena, el nord dels Alps Martims i cal afegir-hi les Vallades Occitanes (a l'estat itali); dit altrament es parla a les regions histriques del nord-est del Velai, del nord del Vivars, del Delfinat i a les franges alpines septentrionals de Provena i del comtat de Nia.

El gavot (gavt) s una varietat de vivaroalp prpria del vessant occidental dels Alps.

Caracterstiques.
Aquest dialecte es caracteritza per:

Fontica

 Caiguda molt antiga (anterior a la formaci de l'occit al s. VIII) de certes consonants intervocliques, especialemnt de d: amada > amaa, prada > praa, venguda > vengua, garida > garia, madur > mar, mochador > mochaor.
 Forma particular dels mots segents: dissabte > dissande, oblidar > eissubliar/obliar.
 Palatalitzaci molt antiga (anterior a la formaci de l'occit al s. VIII) de ca i ga vers cha i ja/ia, punt com amb tot el conjunt nord-occit (vivaroalp, alverns, llemos): cantar > chantar, vaca > vacha, cargar > charjar, pagar > paiar. ;
 Els segents punts noms sn tpics d'algunes subvarietats del vivaroalp.
 Pas de l a r davant consonants (balma > barma) i entre vocals (pala > para).
 Manteniment de consonants finals S dels plurals i grups SK, SP i ST.
 Pronunciaci de la -r final d infinitiu  (chantar, aver, florir).

Morfologia

 Desinncia de primera persona en -o (chanto "canto").
 El segent punt noms s tpic d'algunes subvarietats del vivaroalp.
 Formes amb -os dels determinants al mascul plural: aquestos, aquelos i elos ("aquests, aquells, ells").

 Enllaos externs.
 La parla de Villar-St-Pancrace;
 Diccionari itali-occit (vivaroalp);
 Trras occitanas de Velai e Vivars;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113014" title="Imma Mons i Fornell" nonfiltered="1308" processed="1307" dbindex="46356">
Imma Mons i Fornell (Lleida, 1959) s una escriptora en catal i professora de llenges estrangeres. 

Va estudiar Filologia Francesa i es va especialitzar en lingstica aplicada a les universitats d'Estrasburg i Caen. 

L'any 1998 va guanyar el Premi Prudenci Bertrana de novella i Cavall Verd de la Crtica Catalana per Com unes vacances, i el 2007 el Premi Internacional Terenci Moix al millor llibre de l'any de ficci, per Un home de paraula.

Enllaos externs.
 Pgina dedicada a Imma Mons, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113017" title="Alfred Giner i Sorolla" nonfiltered="1309" processed="1308" dbindex="46357">
Alfred Giner i Sorolla (Vinars, Baix Maestrat, 1919-2005) fou un farmacleg, assagista i poeta en llengua catalana. 

Fou considerat com un expert en el camp de prevenci del cncer. Va reunir els seus articles i assaigs sobre temes cientfics i culturals als llibres Un nou gnesi (1983), Els fets dels temps (1997) i Orgenes. Del big bang al tercer milenio (1999), entre altres.

Va publicar cinc reculls de poesia, dels quals destaquen Dol duen les flames (1972), prologat per Joan Fuster, i Amunt i avall (1980). 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113019" title="Miquel Porter i Moix" nonfiltered="1310" processed="1309" dbindex="46358">

Miquel Porter i Moix (Barcelona, 10 de maig de 1930 - Altafulla (Tarragons) 18 de novembre de 2004) fou historiador, catedrtic universitari, crtic cinematogrfic i divulgador del cinema catal de qualitat.

Encara que indissolublement unit al cinema, al llarg de la seva intensa vida tamb va fer moltes altres activitats, des d'actor de teatre amateur, cantant, colleccionista, guionista, cineclubista, fins a sindicalista i diputat al Parlament de Catalunya. Est considerat el principal estudis de la histria del cinema catal i un dels fundadors de la Nova Can.

El seu pare era un llibreter i la seva infantesa transcorre entre milers de llibres que li donen una cultura poc habitual. Desprs d'estudiar als Germans Maristes, el 1949 va ingressar a la universitat per estudiar Filosofia i Lletres, obtenint la llicenciatura l'any 1955. Va aconseguir el primer doctorat en cinematografia de l'Estat espanyol l'any 1975. Fou professor de la UB des de l'any 1969 i catedrtic des de 1992, va ser membre destacat dels Setze Jutges i impulsor del cineclubisme, tot realitzant una mplia tasca d'investigaci en el terreny del cinema catal, difosa en les seves crtiques aparegudes en les revistes Serra d'Or i Destino i al diari AVUI.

Ja en l'poca universitria mantenia activitats de tota mena, sobretot al voltant de la revista clandestina Curial, junt a Antoni Comas, Joaquim Molas i Joan Ferran Cabestany. Tamb freqentava el Club 49 i els Estudis Universitaris Catalans, on conegu Ferran Soldevila, amb la voluntat de fer una tesi de cinema.

El 1961, junt amb Remei Margarit i Josep Maria Espins fund el grup de cantants catalans Els Setze Jutges amb la intenci d'impulsar el moviment de la Nova Can i reivindicar la normalitzaci del catal en el mn de la msica moderna. El seu mirall era la can francesa de Georges Brassens o Lo Ferr i el folk autcton.

Va fundar el Cercle Lumire de l Institut Francs, i el primer cineclub infantil de Catalunya (1957). Tamb va crear una Collecci Cinematogrfica Catalana en uns salons de la llibreria familiar. Ambds fets van impulsar la naturalesa artstica del cinema a Catalunya. Porter contribua a la recuperaci de pellcules i a la difusi de la cultura cinematogrfica. La seva tasca va permetre crear una base per a la formaci de les segents generacions.

El 1969 aconsegu portar el cinema a la universitat, en una parcella prpia al departament d'histria de l'art. Porter es va dedicar, sobretot, a recuperar material flmic de comenaments del segle XX, i grcies a la seva tasca es van poder salvar moltes pellcules d'aquella poca, la majoria indites en el seu moment. Algunes eren de pares del cinema com Segundo de Chomn o Fructus Gelabert, a partir dels quals va fer curtmetratges antolgics.

A les primeres eleccions al Parlament de Catalunya va tenir una activa participaci poltica, encara que no va poder estar finalment entre els llocs electes. Finalment hi acced amb Esquerra Republicana. Va exercir el crrec de director de cinematografia de la Generalitat de Catalunya entre 1977 i 1986, impulsant la Filmoteca de la Generalitat. Fou distingit amb la Creu de Sant Jordi. 

L'any 1992 va ser guardonat amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya. Aix mateix, des de 1996 va ser rector de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada i des de 2001, tamb va ser president del patronat.

Entre els anys 1990 i 2004 va ocupar diversos crrecs dins de la Intersindical-CSC.

Especialista reconegut en cinema sovitic, va ser autor de la Histria del cinema rus i sovitic (1968), aix com de nombrosos estudis, com Adri Gual i el cinema primitiu de Catalunya: 1897-1916 (1985), i la Histria del cinema a Catalunya: 1895-1990 (1992). Altres ttols seus sn: Cinema per a infants (1963), Las claves del cine (1989), La filmoteca ideal (1995) i Cinema i televisi (1996).

Tamb va ser autor del llibre Renoi, quina portera!, editat el 1986, que no te res a veure amb el cinema per que s molt bo.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113021" title="Diola" nonfiltered="1311" processed="1310" dbindex="46359">
Els diola, yola o djola sn una tnia africana a l Casamance, uns 310.000 a Senegal, 70.000 a Gmbia i 27.000 a Guinea Bissau.

Economia.
La Casamance es veu afavorida amb 2 a 3 vegades ms pluja que el nord del Senegal. Mentre la part nord s una immens sabana amenaada d'una constant i rpida desertitzaci, la Casamance gaudeix d'arbrat i terres fecundes bones per a l'agricultura. La regi produx la majoria del menjar del pas (fins i tot la meitat de l'arrs del pas, cot i blat de moro) produint tant per a l's nacional com per a l'exportaci. Compta a ms amb els principals recursos turstics de Senegal.

 Societat .
Els diola viuen en clans, i el clan s l'aspecte ms important de les seves vides. Les persones sn furiosament fidels als seus clans i els defensen orgullosament. Transmeten la seva histria i creences a travs de les tradicions orals, canons i danses. Els homes i dones viuen en cases separades fetes de fang o ciment; els homes en cases de la rodones i les dones en habitatges rectangulars. El pare s el cap de la famlia, i les herncies es passen dels pares als seus fills. Els barons ms vells possexen la majoria del poder i influncia. Tenen una esperana de vida de 45 anys, sent la meitat de la poblaci menor de 15 anys.  

Histria.
Els diola van comenar a establir-se en el territori que actualment ocupen des de comenaments del segle XVI. Alguns van fundar els seus propis pobles independents; uns altres van escollir establir en pobles preexistents on van viure sovint en rees separades, una prctica que encara s comuna avui. La Casamance s la regi amb major concentraci. Est separada de la resta de Senegal per Gmbia i el Riu Gmbia. Els sentiments secessionistes de la Casamance han existit des dels temps colonials durant els quals els dioles es van resistir a la influncia francesa. Tradicionalment, les persones de la Casamance han roms apartades d'altres parts de Senegal. La separaci geogrfica i poltica pel riu Gmbia i la colnia britnica de Gmbia els va ajudar a mantenir el seu propi idioma i cultura per tamb va ser un inconvenient per a la seva incorporaci a la resta de Senegal. Les diferncies sn enormes en molts aspectes: idiomtiques, culturals, religioses (mentre que en la resta del pas ms del 80 per cent de la poblaci s musulmana, els dioles i altres pobles de l Casamance han mantingut la seva religi tradicional o el cristianisme. Desprs de la independncia de Senegal, en 1960, els nous governants de l'Estat, a travs del seu centralisme cpia de l'estat francs va repetir les prctiques colonials. El "colonialisme interior" produa desigualtats soci-econmiques excessives entre els grups tnics i, com resultat, les gents perjudicades consideren que la seva regi est dominada polticament, i econmicament es consideren explotats pel colonitzador interior, aix s, pel seu govern.

La major part dels seus ingressos agrcoles i turstics de la regi es dirigeix a Dakar, la capital del pas. El seu sentit d'aband pel govern en termes d'infraestructura, educaci, i el desenvolupament econmic s encara ms manifest quan es comparen amb el desenvolupament de la vena Gmbia. Quan el President de Gmbia Dawda Kairaba Jawara va veure amenaat el seu govern en 1981, el President de Senegal Abdou Diouf va enviar tropes en el seu socors i com a conseqncia ambds pasos van signar la creaci de la "Confederaci de Senegmbia" el 12 de desembre de 1981 (entrada en vigor l 1 de febrer de 1982). Per l'acord es va dissoldre el 30 de setembre de 1989 a causa de les seves diferncies poltiques (Diouf pretenia convertir-se en president de la Confederaci), i pel descontentament de Gmbia amb el que consideraven una injusta poltica de preus. 

El fracs de la confederaci va ser negativa per a la Casamance perqu ells preferien comerciar amb Banjul (la capital de Gmbia) ms que amb Dakar (la capital de Senegal). La Casamance i Gmbia van compartir ambds una experincia comuna: la dominaci per part de l'Estat del Senegal. A ms, la proximitat geogrfica amb Banjul feia ms fcil el transport i menys car. Aix, la desintegraci de la confederaci de Senegambia va empitjorar la situaci econmica de la Casamance. La fase actual de moviment secessionista a la Casamance va comenar en 1982, quan el MFDC, dirigit pel poble diola va organitzar una marxa pacfica per a exigir la secessi de l'estat Senegals. El govern va ofegar la protesta arrestant als lders. Des de llavors, el govern ha emprat la fora com resposta a les demandes poltiques de la Casamance.

Sn centenars els morts reconeguts i milers les persones que han hagut d'abandonar les seves llars fugint dels atacs armats de l'exrcit senegals des de 1982. La situaci turbulenta actual de la regi de la Casamance pugues ser atribuda fonamentalment als greuges poltics i econmics que han sofert i noms secundriament com resultat d'una hostilitat tnica o de gelosia dels dioles cap als wlofs (el grup tnic dominant del pas: 36%). Els diola exigeixen que es resolgui dues situacions que consideren injustes: La primera, l'aband econmic des de la Independncia i l'explotaci de les seves terres per part del govern central, donant-se el cas que en els anys 80, per a assolir una major productivitat de les riques terres de la Casamance, molts petits agricultors que mantenien una agricultura de subsistncia van ser expropiats per a ms endavant transferir aquestes terres a colones del nord (s a dir, wlofs,  serers, i tukulors).

I en segon lloc, l'enfrontament a causa del menyspreu del seu govern cap a les seves diferncies tniques, lingstiques i religioses. Els dioles no parlen wlof, l'idioma principal de la naci, o francs, l'idioma del govern del Senegal. Sn menyspreats per les seves creences tradicionals o cristianes. s per aix, pel que els dioles, demanen que se'ls permeti explotar els seus propis recursos econmics acabant amb el colonialisme interior i s'acabi amb l'aband en termes d'infraestructura i educaci. 

Durant els anys noranta, van continuar els atacs intensos de l'exrcit a pesar del cessament el foc acordat en 1993. Noms en 1995, el govern va ser acusats de la mort de centenars de persones. La regi s'ha calmat des de finals de 1995 quan el MFDC va demanar un nou alt el foc. Les negociacions entre el govern i els rebels van comenar a principis de 1996. Els rebels estan ms interessats a assolir un tractament igual i en el desenvolupament de la seva regi que en independncia completa. Els agradaria que el govern de Senegal torns a posar a la Casamance algunes dels guanys que rep dels recursos de la regi. Les negociacions actuals poden resultar en una pau duradora a la Casamance, per l'allament geogrfic de la regi de la resta del pas i les diferncies culturals de les persones de la regi pot continuar causant tensions entre la Casamance i el nord.

Religi.
Aproximadament un 60% mant la religi tradicional mentr un 40 % s cristiana.

 Enllaos externs .
 Els dioles;
Les Diolas  ;
Les jeunes Diola face  l'exode rural ;
Akonting, A West African Ancestor of the Banjo;
Banjo Ancestors: The Akonting and Buchundu Folk Lutes;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113025" title="Manuel Quislant Botella" nonfiltered="1312" processed="1311" dbindex="46360">
Manuel Quislant Botella (Santa Pola, 26 d'agost de 1871 - Madrid, 9 de mar de 1949) va ser un compositor valenci de sarsuela.

Biografia.
Nascut al si d'una famlia d'una gran tradici musical, encapalada per son pare, Joan Quislant Blanca, que va ser el fundador de la Banda de msica Santa Ceclia de Santa Pola, Quislant va mostrar des d'infant grans dots per a la msica. Va tocar el requint a la banda de msica i als 10 anys va compondre la seua primera obra, el pasdoble Setelacre de rrotal (La torre d'escaletes a l'inrevs) per a banda de msica, que seria estrenat per la banda de son pare. Va estudiar al Conservatori d'Alacant, derivant en un principi cap a la composici per a banda: els pasdobles El diputado, Anar per llana, Angelito, Vicentet o Lloret en sn bons exemples. A Santa Pola va estrenar la seua primera sarsuela: Santa Pola, ahir, hui i dem sobre llibret d'Antoni Erades Mas.

Va continuar la seua formaci musical a Madrid, on va estudiar al seu conservatori obtenint diversos premis. Emilio Serrano va ser el seu professor de composici. Desprs va comenar a obrir-se pas com a compositor teatral amb l'estrena de diverses sarsueles, algunes de les quals van obtenir gran xit: La Venus moderna, Amor y flores, El zorro azul, El querer de una gitana, etc.

Va intervenir en el bndol de Ruperto Chap en la lluita entre aquest i l'editor Fiscowich que va desembocar en la creaci de la Societat d'Autors. Chap va ser en certa manera el protector de Quislant, posant-lo al front de la seua copisteria musical i obrint-li el pas en el mn del teatre musical. Chap va adoptar l'estratgia de produir, i animar a altres a fer-ho, obres en collaboraci amb autors que no tenien exclusiva amb Fiscowich per tal de fugir de les condicions a que aquest sotmetia els autors. Quislant va ser un dels compositors que van "collaborar" amb les primeres figures. Per exemple, amb Amadeu Vives va compondre i estrenar amb gran xit la sarsuela Doloretes, l'any 1901.

En total va compondre ms de 200 obres lriques. Molt influt estticament pel seu mentor Chap, va conrear fonamentalment el  gnero chico , en coincidir la seua etapa creativa amb el moment de mxim esplendor d'aquest gnere. Tot i ser considerat sovint com un compositor secundari, potser perqu habitualment va signar les seues obres en collaboraci amb altres compositors reputats; se li reconeix la seua contribuci com a bon harmonitzador i orquestrador de moltes obres, a les que va saber donar una lluentor particular amb la seua fcil inspiraci.

Obres.
Llista no exhaustiva.

Sarsuela.
1901 Doloretes sarsuela (en collaboraci amb Amadeu Vives) - llibret: Carlos Arniches;
1905 El Doctor maravilloso sarsuela  (en collaboraci amb Llus Foglietti);
1908 Mara Jess sarsuela - llibret: Felipe Prez-Cap;
1909 La seora Barba-Azul sarsuela (en collaboraci amb el Mestre Escobar);
1910 Eche usted, seoras! sarsuela (en collaboraci amb Pedro Bada);
1910 La hermana Piedad sarsuela (en collaboraci amb Pedro Bada);
1911 Machaquito o El gato negro;
1912 La Venus moderna sarsuela (en collaboraci amb el Mestre Barrera);
1912 Amor y Flores sarsuela;
1914 El querer de una gitana sarsuela (en collaboraci amb el mestre Marquina);
1914 La alegra de Espaa sarsuela;
1917 A pie y sin dinero sarsuela (en collaboraci amb Pedro Bada);
1917 Torbellino vaudeville;
1920 Modistillas y perdigones sarsuela;

Banda de msica.
1941 Amapola (cal llegir Ama a Pola), caprixt gitano;

Cor.
1889 Motet - Himne a la Mare de Du de Loreto, patrona de Santa Pola.

Notes.


Bibliografia.
  Diccionario de la Msica Espaola e Hispanoamericana. Sociedad General de Autores y Editores. Madrid, 2000. ISBN 84-8048-303-2  ;
  Roger Alier. La Zarzuela. Ed. Robinbook, S.L. 2002. Barcelona. ISBN 84-95601-54-0 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113027" title="Dundalk" nonfiltered="1313" processed="1312" dbindex="46362">
Dundalk (en irlands: Dn Dealgan) s una ciutat, capital del comtat de Louth a la provincia de Leinster, situada al nord-est de la Repblica d'Irlanda. La ciutat es troba aproximadament al punt mig entre les ciutats de Dubln i Belfast.

La poblaci que hi ha en un voltant de 50 km, s'eleva a 425000 habitants, per a la ciutat prpiament dita noms hi viuen 35.086 persones.

 Comtat: Louth;
 Poblaci: 35.086 habitants (2006);
 Provncia: Leinster;

 Personatges coneguts .
 The Corrs: Andrea Corr, Caroline Corr, Sharon Corr i Jim Corr. Musics.
 Peter Rice: (1935-1992). Notable enginyer que va treballar a l'Opera House de Sydney, a la Piramide del Louvre i al Centre Pompidou a Pars  entre altres importants construccions. ;
 John Moore, Director de cine, productor, i escriptor. De la seva filmografia en destaca Behind Enemy Lines.

Enllaos externs.
 ;
 Foto Aria de Dundalk;
 Web de l'oficina de turisme de Dundalk;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113028" title="Enric de Monpezat" nonfiltered="1314" processed="1313" dbindex="46363">
Enric de Laborde de Monpezat, prncep consort de Dinamarca (Talance (Gironda) 1934). Aristcrata pertanyent a una famlia de la petita noblesa del sud de Frana que l'any 1967 contragu matrimoni amb qui seria la reina Margarida II de Dinamarca.

Nascut el dia 11 de juny de l'any 1934 a la vila de Talance al departament de la Gironda essent fill del comte Andr de Laborde de Monpezat i de l'aristcrata Rene Doursenot. 

Els cinc primers anys de la seva vida els pass a Indoxina on el seu pare hi tenia importants interessos econmics familiars. L'any 1939 retorn a Frana fins que l'any 1950 la seva famlia es trasllad de nou a Hanoi, precisament all, l'any 1952 obtingu el graduat d'educaci secundria al Liceu francs. 

L'any 1952 ingress a la Universitat de la Sorbona on obtingu l'any 1957 la doble titulaci de llicenciat en dret i en cincies poltiques. Alhora estudi el xins i el vietnamita a la prestigiosa cole Nationale des Langues Orientales. Els anys 1957 i 1958 realitz unes estades d'estudis a Hong Kong i a Saigon.

Acats els seus estudis acadmics, el comte Henri realitz el servei militar obligatori amb l'exrcit francs a Algria en el marc de la guerra d'indepndencia. La seva estada a Algria s'inici l'any 1959 i conclogu l'any 1962. Acabada la seva formaci militar ingress al Ministeri d'Afers estrangers francs que l'envi com a secretari a l'ambaixada francesa a Londres on treball des de l'any 1963 fins a l'any 1967.

s a la capital anglesa on el comte francs conegu a la princesa Margarida de Dinamarca que estudiava cincies poltiques a la prestiosa London School of Economics. 

Margarida era filla del rei Frederic IX de Dinamarca i de la princesa ngrid de Sucia i des de l'any 1953 era hereva al tron dans. La parella es cas el 10 de juny de l'any 1967 a Copenhaguen. La parella t dos fills:

 SAR el prncep Frederic de Dinamarca, nat a Copenhaguen el 1968. L'any 2004 contragu matrimoni amb la ciutada australiana Maria Elisabet Donaldson.

 SAR el prncep Joaquim de Dinamarca, nat a Copenhaguen el 1969. L'any 1969 contragu matrimoni amb la ciutadana de Hong Kong Alexandra Manley.

En el moment del seu matrimoni Enric decid adopt el seu nom amb dans, Henrik, alhora que el rei Frederic IX de Dinamarca li atorg el ttol de prncep de Dinamarca amb el tractament d'altesa reial. Malgrat aquest fet, el prncep consort sempre s'ha sentit relegat a la cort dans que prioritz la figura de la reina i la de la famlia del prncep hereu deixant al prncep Enric en un segon pla. En aquest sentit, el prncep ha protagonitzat diferents escndols que tenen com a denominador com fugir de la cort i installar-se al Castell de Caix, propietat dels sobirans danesos al sud de Frana.

A part de les obligacions oficials inherents al crrec, el prncep ha portat a terme tasques de vinicultor a la seva propietat de Caix i de traductor al costat de la seva muller. El prncep parl a la perfecci el francs, l'angls, el dans, el xins i el vietnamita. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113029" title="Handa" nonfiltered="1315" processed="1314" dbindex="46364">

Handa (   ; Handa-shi) s una ciutat japonesa de la Prefecura d'Aichi. Fou fundada l'1 d'octubre de 1937.

Al 2005 tenia una poblaci aproximada de 117.748 habitants i una densitat de 2.421,35 persones per km; ocupa una rea de 47,22 km.

Una multinacional americana dedicada als productes qumics, la Dow Chemical Company, va obrir-hi una planta i arran d'aix Handa es va agermanar amb la ciutat de Midlan (Michigan, Estats Units).

Handa tamb s coneguda perqu hi va nixer l'escriptor japons Niimi Nankishi.

 Enllaos externs .
 Lloc Web oficial ;
 Versi en angls;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113031" title="Teoria glotal" nonfiltered="1316" processed="1315" dbindex="46365">
Segons la teoria glotal, l indoeuropeu tenia oclusives ejectives en comptes d oclusives sonores. La teoria glotal la desenvoluparen independentment a Estats Units Paul Hopper i a la Uni Sovitica Thomas V. Gamkredlidze i Vyacheslav V. Ivanov. Mentre que els primers lingistes, com Andr Martinet i Morris Swadesh havien vist les repercussions de substituir elel s sons glotals per les suposades oclusives simples del protoindoeuropeu, la proposta qued com una especulaci fins que Hopper a la revista Glossa i Gamkrelidze i Ivanov a la revista Phonetica en feren pblics simultniament dades substancials el 1937.

 Les sries d oclusives de l indoeuropeu .
La reconstrucci tradicional de l indoeuropeu cont les segents oclusives :



 porta parntesis perqu en el cas millor fou molt rara o tal volta no exist.
Hi ha una srie de problemes amb aquesta reconstrucci. Des d un punt de vista tipolgic, si una oclusiva sonora desapareix d un inventari de fonemes, normalment hauria de ser  i no ; d altra banda, si desapareix una sorda, la labial  seria el candidat ms probable. (s propera a la  universal amb ejecci). A ms, hi ha unes quantes llenges que tenen consonants amb veu panteixosa per no aspirades sordes. Finalment, el protoindoeuropeu no permetia que una arrel comens i acabs amb una oclusiva sonora, per exemple, no hi ha arrels com */deg/ o */ged/, aix tipolgicament s de bell nou molt sorprenent.

El motiu pel qual aquest inventari es colloc en primer lloc fou accidental. En la proposta original de l indoeuropeu, hi havia una quarta srie de glotals, les aspirades , que s assumia que existiren per analogia amb el snscrit, que alhora es pensava que era la llengua indoeuropea ms conservadora. Tanmateix, ms envant hom es va adonar que aquestes sries no eren necessries i generalment fou el resultat d una seqncia d una oclusiva sorda no aspirada com  i una de larngia com . Es llevaren les sries d aspirades, per les consonants de veu panteixosa es conservaren.



Un sistema aix es corrent en les llenges d arreu del mn. A ms, el sistema revisat explica la srie de peculiaritats fonolgiques del sistema reconstrut.

Hopper (1973) tamb propos que l aspiraci que s havia assumit en les consonants sonores bh, dh, gh es podria atribuir a un tret fontic secundari conegut pels fonetistes com  veu panteixosa . Aquesta proposta fu possible establir un sistema en el qual noms hi hagus una consonant sonora i alhora explicar evolucions en els dialectes indoeuropeus moderns (grec, llat i snscrit) que indicaven l existncia d alguna mena d aspiraci en les sries de sonores. En el seu article de 1973, Gamkrelidze i Ivanov postularen l aspiraci tant en les oclusives sordes com sonores.

A ms de cercar l origen de l absncia de l oclusiva sonora simple labial *b en la protollengua, la teoria glotal aclar una observaci plantejada durant molt de temps i sense explicaci pels indoeuropeistes sobre la distribuci de les consonants en les arrels de les paraules. Hom havia notat durant molt de temps que certes combinacions de consonants no es trobaven representades en les paraules indoeuropees. En temres del sistema tradicional, eren les segents:

1. Cap arrel no tenia una seqncia de dues oclusives sonores simples, s a dir, esquemticament, no hi havia arrels del tipus *deg.

2. Cap arrel no tenia alhora una oclusiva sorda i una aspirada sonora, s a dir, no estaven documentades les arrels del tipus *dhek o *tegh.

3. D altra banda, les oclusives sonores simples eren compatibles amb qualsevol de les altres dues sries: eren possibles tant *degh com dek.
Aquestes limitacions en l estructura fonolgica de l arrel no es poden explicar en termes d una teoria de l assimilaci o dissimilaci, ats que presenten una diferncia radical de paradigma entre els dos conjunts de consonants  les oclusives sonores- que haurien de comportar-se de la mateixa manera. La teoria glotal forneix una explicaci completament coherent.

 En molt poques llenges que tenen consonants glotals hi ha cap restricci a l aparici d aquestes dues consonants a la mateixa arrel. Aquesta restricci s ha trobat en moltes de llenges d frica, Amrica i el Caucas.
 Si les  oclusives sonores simples  no fossin sonores, aleshores les  oclusives aspirades sonores  serien les niques oclusives sonores. La segona restricci d acord amb aix es pot formular com : Dues oclusives no glotals han de concordar en la sonoritat.
 Ats que les oclusives glotals es trobaven excloses de l oposici de sonoritat, estaven exemptes de la restricci de l acord en la sonoritat de (2).

Gamkrelidze i Ivanov (1973) postularen que les dues sries no ejectives (les tradicionals *p *t *k and *bh *dh *gh) eren fonamentalment aspirades (s a dir, *ph *th *kh i *bh *dh *gh), per tenien allfons no aspirats (s a dir, *p *t *k and *b *d *g). Les formes no aspirades apareixien en arrels on hi havia dues consonants no ejectives per una norma que prohibia ms d una aspirada en la mateixa arrel. Per tal d expressar la variabilitat de l aspiraci, Gamkrelidze i Ivanov ho transcrigueren amb una h en superndex, per exemple d . Aix un indoeuropeu D eD  (o D  representa qualsevol oclusiva no ejectiva) s hauria de realitzar com DeD  (documentada en indi i grec) o com D eD (documentat en itlic). Per contra, la teoria tradicional haurien representat una forma documentada tant amb DeDh com amb DheD per a un indoeuropeu DheDh. L avantatge de la interpretaci de Gamkrelidze i Ivanov s que elimina un tret gens corrent o fins i tot nic del sistema d oclusives indoeuropeu, ats que segons Roman Jakobson totes les llenges que tenen aspirades sonores tamb tenen aspirades sordes. Identificant les no aspirades sordes del sistema d oclusives tradicional (*p, *t, *k) com a aspirades sordes (), Gamkrelidze i Ivanov restauraren les sries desaparegudes.

Una objecci a aquesta reconstrucci s que les consonants sonores sovint sn sordes en les llenges filles; les aspirades en grec i  les fricatives sordes en llat,  per exemple. Mentre que s corrent que les aspirades esdevinguin sordes no aspirades i desprs sonores, com p    p   b (lenici), el cas contrari s rar. Per aix les versions ms noves d aquesta hiptesi no tenen absolutament cap consonant sonora, o el tracten la sonoritat com a no distintiva. Un inventari aix s el segent:



(Ac la dicotomia tradicional entre palatalitzades i velars simples es tracta com un contrast velar-uvular, com ho postula Hopper 1981. No ho exigeix la teoria glotal, i podria ser al lofnic en un estadi primerenc de la protollengua).

 Decem i taihun .
El 1981 Hopper propos de dividir totes les llenges indoeuropees en els grups decem i taihun, d acord amb la pronncia del numeral 10, per analogia amb la isoglossa centum-satem, que es basa en la pronncia del numeral 100. Les subfamlies armnia, germnica, anatlia i tocria pertanyen al grup taihun perqu el numeral 10 hi comena amb la sorda t. Totes les altres llenges indoeuropees pertanyen al grup decem perqu el numeral hi comena amb la sonora d. 

 Objeccions .
L objecci principal a la teoria glotal s la dificultat per a explicar com els sistemes fontics dels dialectes documentats derivaren d una llengua mare de la manera explicada. Si la llengua mare tenia un sistema tipolgicament gens corrent, com el tradicional p-b-bh, aleshores hom hauria d haver esperat una transformaci en uns sistemes ms corrents, possiblement amb diferents solucions en les diferents llenges filles, que s el que hom hi troba. Per exemple, l indoirani afeg una srie d aspirades sordes, guanyant un element de simetria; el grec i l itlic ensordiren les sries murmurades en unes d aspirades ms corrents; el baltoeslau desaspir les sries murmurades en una sonoritat modal; i en el germnic i l armeni es produ un canvi en cadena en les tres sries. En cada cas, el sistema documentat representa un canvi que s hauria pogut esperar a partir de la llengua mare proposada.

Ara, si el sistema fos tipolgicament corrent, como ho proposa la teoria glotal, aleshores caldria esperar que fos estable i, doncs, que romangus en al menys alguna de les llenges filles, cosa que no s el cas: cap llengua filla conserva sons ejectius on la teoria glotal els postula. Tanmateix, si el protoindoeuropeu no tenia vertaderes ejectives sin ms tost alguna mena ms inestable de consonant glotal, llur prdua hauria estat ms incomprensible. Per, fins i tot els sistemes "estables" muden, i que una objecci basada en qu "hauria" d'haver passat no pot realment ensorrar una reconstrucci seriosa i d'altra banda ben argumentada.  En totes les reconstruccions de sistemes fonolgics hom du a terme una comparaci de les dades de les llenges filles i n'extreu una protoforma comuna, sense declarar per endavant que un canvi o un altre no s acceptable.

Els contraris a la teoria glotal han objectat que no es basa en cap dada directa. Encara que les consonants murmurades siguin poc corrents, si ms no n'hi ha testimonis directes en les llenges indories (i s per aix, s clar, que es varen adduir en primer lloc). L'afirmaci de Roman Jakobson que no es coneix cap llengua que tingui consonants murmurades que no tingui aspirades sordes s discutida per alguns lingistes contraris a la teoria glotal; per exemple, Robert Blust ha mostrat que un sistema d'oclusives sordes, sonores i murmurades, com l'addut en la reconstrucci tradicional del protoindoeuropeu, existeix al kelabit, una llengua de les terres altes de Sarawak, a Borneo. Per a diferncia del sistema revisat d'oclusives de l'indoeuropeu, el tradicional s, en el millor dels casos, una raresa tipolgica. Pel que fa a la manca de "dades directes" adduda, la reconstrucci de protollenges sovint es basa en dades indirectes. dhuc en la reconstrucci tradicional del protoindoeuropeu, per exemple, no hi ha cap dada directa d'una oclusiva labiovelar aspirada sonora .

Algunes persones han suposat que la teoria glotal representa un estadi primerenc en la histria del protoindoeuropeu, que evolucion fins al sistema tradicional del darrer protoindoeuropeu. Aix explicaria tant les restriccions en l'arrel en protoindoeuropeu com la prdua total de les consonants glotals en les llenges filles, per ens deixaria una protollengua amb un sistema fonolgic idntic al que s'ha criticat, i tamb suposa un perode llarg d'evoluci interna durant el qual, altrament, el protoindoeuropeu hauria estat uniforme abans de dividir-se en les llenges filles.

Encara que la teoria glotal al principi fos polmica, alguna variant seva s'ha arribat a acceptar majoritriament avui en dia. El motiu s que resol enginyosament una srie de problemes que no tenia previst de resoldre, aportant-hi, de fet, un cert suport empric. Per exemple, en llat (llei de Lachmann's) i tamb en baltoeslau (llei de Winter), les vocals s'allarguen abans d'una consonant "sonora". Aix sempre havia estat una cosa misteriosa. s el mateix capteniment que presenten les vocals davant les larngies, les quals s'accepta que contenen una oclusi glotal. Podria ser que les consonants glotals fossin preglotalitzades, o que fossin ejectives que esdevingueren preglotalitzades en itlic i baltoeslau abans de perdre la glotalitzaci i d'esdevenir sonores. s molt corrent en llenges de tot el mn amb oclusives glotals que allarguin les vocals precedents. En quileute, per exemple, , VC V, V ?C V, i V ?C V (com a ak a ~ a k a ~  ak a) sn allfons en variaci lliure.

 Bibliografia .

Paul J. Hopper, "Glottalized and murmured occlusives in Indo-European." Glossa 7, 2, 1973, 141-166.
 Thomas V. Gamkrelidze and Vjacheslav V. Ivanov, Indo-European and the Indo-Europeans, 2 volums, Berln i Nova York, Mouton de Gruyter, 1995. ;
 Robert S.P. Beekes, Comparative Indo-European Linguistics. John Benjamins, 1995.
 Anthony Fox, Linguistic Reconstruction, Oxford, 1995.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113032" title="Vaitupu" nonfiltered="1317" processed="1316" dbindex="46366">

Vaitupu s l'illa ms gran de Tuvalu i la segona ms poblada.

Geografia.
Vaitupu consisteix en una illa central rodejada d'una llacuna tancada pels esculls. La superfcie total s de 5,09 km . La llacuna t una amplada entre 750 m i 1,6 km, i els esculls de corall entre 200 m i 700 m. A l'extrem sud els esculls s'obren en dos passos: Tefuta i Alia Opeti. Al sud-est de l'illa hi ha alguns illots: Lusamotu, Te Motu Olepa, Masana i Motutanifa.

Vaitupu s la segona illa ms poblada de Tuvalu, amb una poblaci de 1.591 habitants al cens del 2002. L'nica vila de l'illa s Asau. Disposa de l'nica escola de secundria de Tuvalu, Motufoua, on hi viuen uns 600 estudiants de tot l'arxiplag. Va ser fundada, el 1905, per la London Missionary Society.

Histria.
Les tradicions diuen que el primer colonitzador va ser el samo Telematua. Tenia una dona a Funafuti i una altra a Vaitupu anomenada Tupu. Sovint sortia de Funafuti dient que anava a veure na Tupu, en samo voai ia Tupu d'on prov el nom de l'illa. El primer occidental en arribar-hi, el 1825, va ser el nord-americ Obed Starbuck del balener Loper.

 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113036" title="Oliver Cromwell" nonfiltered="1318" processed="1317" dbindex="46367">


Oliver Cromwell (Hundington, 25 d'abril del 1599 - Londres, 3 de setembre de 1658) fou un poltic i militar angls, conegut per convertir Anglaterra en una repblica i imposar-hi la seva llei amb el ttol de Lord Protector.

Va nixer en una famlia que possea fora terres, i els primers anys de la seva vida va treballar-hi com a granger. El 22 d'agost de 1620 es va casar amb Elizabeth Bourchier (1598 1665), amb qui va tenir nou fills: Robert (1621-1639), Oliver (1622-1644), mort de tifus mentre servia com oficial parlamentari, Bridget (1624-1681), Richard Cromwell (1626-1712), successor de Cromwell com a Lord Protector, Henry Cromwell (1628-1674), virrei del Regne d'Irlanda, Elizabeth (1629-1658), James (1632), Mary (1637-1713), i Frances (1638-1720).

Va ser representant al Parlament angls per Hundington en els anys 1628-1629, any en qu el rei Carles I d'Anglaterra va decidir dissoldre el Parlament, i durant els segents 11 anys va governar en solitari.

Desprs d'esclatar unes revoltes a Esccia, conegudes com la Guerra dels Bisbes, la manca de diners va obligar Carles a convocar altre cop el Parlament (1640), i Cromwell en tornar a formar part. 

La Guerra Civil Anglesa.
La manca d'acord entre parlamentaristes i reialistes desencadenaria la Guerra Civil Anglesa l'octubre del 1642. Cromwell, que l'nica experincia militar que tenia era de la milcia del seu comtat, va reclutar la cavalleria amb l'argent que el rei havia enviat per a la Universitat de Cambridge. Va aconseguir una srie d'xits a l'est d'Anglaterra i el seu poder al Parlament es va veure reforat. A la fi de la guerra promogu l'execuci del rei Carles I, que fou decapitat el 30 de gener del 1649.

La Commonwealth i el Protectorat.
Quan per fi va arribar la pau a Anglaterra es va proclamar la Commonwealth d'Anglaterra, la Repblica. Va dirigir amb xit les campanyes contra les revoltes a Irlanda (1649-1650) i Esccia (1650-1651).

El 1653, Cromwell va ser nomenat Lord Protector d'Anglaterra, Esccia i Irlanda, de manera que va acaparar poders dictatorials fins a la seva mort. Cromwell va ser, i encara s, una figura controvertida. Va ser antireialista, per va acaparar uns poders similars als de Carles I; va defensar la llibertat religiosa, per no va fer res per evitar que els blasfems fossin torturats; va defensar la igualtat judicial, per va fer empresonar els que se li oposaven. Per a uns s un heroi que va guanyar el prestigi i el respecte internacional, per per a altres un dictador dspota i maquiavllic.

Va morir el 3 de setembre de 1658, probablement de malria, agreujada per una infecci urinria. Va ser enterrat a l'abadia de Westminster i el seu fill Richard va heretar el ttol de Lord Protector. Per mancat del prestigi de son pare, va haver de renunciar-hi.

Judici pstum.
El 1661 les restes de Oliver Cromwell van ser desenterrades i se li va fer un judici pstum que el va condemnar a morir decapitat. Era el 30 de gener, el mateix dia de l'execuci de Carles I. El seu cos va ser llanat a una fossa comuna i el seu cap va ser exhibit a Westminster fins el 1685. Desprs de canviar de mans diverses vegades va anar a parar a la Universitat de Sidney Sussex a Cambridge, el 1960.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113037" title="Joaquim Zamacois i Soler" nonfiltered="1319" processed="1318" dbindex="46368">
Joaquim Zamacois i Soler (Santiago de Xile, 15 de desembre de 1894 - Barcelona, 8 de setembre de 1976) va ser compositor i professor de msica, director del Conservatori Superior de Msica de Barcelona, i autor de llibres per a l'ensenyament de la msica, de gran xit a Catalunya.

 Biografia .
Fill de pare basc  i mare catalana, i amb oncle artista d'anomenada , de ben petit la famlia s'establ a Barcelona. Zamacois estudi al Conservatori del Liceu del que, temps a venir, esdevindria professor de solfeig, harmonia, contrapunt, fuga i composici (1914). Tamb  enseny a lEscola Municipal de Msica de Barcelona, instituci de la que en fou director des del 1946 fins a la jubilaci el 1965; mentre ocupava aquest crrec, cre la ctedra de tible i tenora (1948) i visqu el canvi de nom de la instituci per l'actual de Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona (13 de juliol de 1949).  En els anys 20, exerc tamb de pianista .

Entre 1917 i 1930 escriv gran nombre de cuplets, alguns de molt populars, que cantaren artistes del Parallel com Pilar Alonso i Raquel Meller , molts del quals sign I. Casamoz (transposici de les lletres del seu cognom) o J. Casamoz. Les lletres dels seus cuplets acostumaren a ser de Mari Golobardas de la Torre i de Juan Misterio, pseudnim de Joan Casas i Vila. Zamacois tamb compongu canons a partir de poemes de Josep Maria de Sagarra, Josep Carner, Clementina Arderiu, Joan Maria Guasch i Joan Maragall.

Compagin la seva tasca com a professor de msica amb la d'autor de molts llibres per a l'ensenyament de la msica, tant en solitari com en collaboraci amb altres msics i professors. Va ser coautor del popularssim mtode solfeig LAZ (nom tret de les inicials dels autors: Joan Baptista Lambert, Frederic Alfonso i Joaquim Zamacois). Tamb compongu una Teoria de la msica (amb un mnim de 27 edicions), un Curso de solfeo (el primer curs, 52 edicions!), un Tratado de armona i altres.

s autor d'obres simfniques, sarsueles, per a piano i gran quantitat de canons.

Alguns dels seus deixebles han estat Rom Als, Xavier Boliart, Narcs Bonet, Agust Coh i Grau, Josep Maria Damunt i Ferr, Alcia de Larrocha, Antoni Prez i Sim, Robert de la Riba, Antoni Ros-Marb, Merc Torrens.

 Bibliografia .
 Curso de formas musicales con numerosos ejemplos musicales Barcelona: Labor, 1960 (6a. ed. 1985. A partir del 2002: Barcelona: Idea Books) (Edici americana: Cooper City, FL EUA: Span Press, 1997);
 De la Escuela municipal de msica del ao 1886 al Conservatorio superior municipal de msica del 1963 Barcelona: Ayuntamiento, 1963;
 Ejercicios correspondientes al "Tratado de Armona" I-II-III Barcelona: Boileau, 1958 (Ed. del 2003);
 Ejercicios de contrapunto I Barcelona: Boileau, 1977;
 Guin de historia de la msica Alcal: Quiroga, 1975 (Barcelona: Tenora, 1990);
 Joan B. Lanbert, Frederic Alfonso, Joaquim Zamacois LAZ. Mtodo graduado de solfeo (5 volums) Barcelona: Boileau, cop. 1941;
 Joaquim Zamacois, Avelino Abreu, Pere Serra Llenguatge musical: nivell elemental,  llions cantades (4 cursos en 4 volums) Barcelona: Conservatori Superior de Msica del Liceu, 1999;
 Joaquim Zamacois, Avelino Abreu, Pere Serra Llenguatge musical: nivell mitj, llions cantades (4 cursos en quatre volums) Barcelona: Conservatori Superior de Msica del Liceu, 1999;
 Programa-gui de l'assignatura Formes Musicals Barcelona: Conservatori del Liceu, 1938;
 Realizacin de los ejercicios correspondientes al "Tratado de armona"  (3 volums) Barcelona: Boileau, cop. 1958;
 Joaquim Zamacois, Avelino Abreu, Pere Serra Solfeo (6 cursos) Barcelona: Conservatorio del Liceo;
 Primer curso 52a. edici, 1984;
 Segundo curso;
 Tercer curso;
 Cuarto curso;
 Quinto curso 17a. ed. 1989;
 Sexto curso;
 Temas de esttica y de historia de la msica Barcelona: Labor 1975 (4a. ed. 1990) (Barcelona:Idea Books, 2003);
 Temas de pedagoga musical Madrid: Quiroga 1973 (4a. ed. 1981);
 Joaquim Zamacois, Avelino Abreu, Pere Serra Teora: cuarto curso Barcelona: Conservatorio del Liceo;
 Teora de la msica (2 volums) Barcelona: Labor, 1949 (25a. ed. 1994) (Barcelona: Idea Books, 2002);
 Joaquim Zamacois, Avelino Abreu, Pere Serra Teora perteneciente a la asignatura de solfeo Barcelona: Boileau;
 Primer curso;
 Segundo curso;
 Tercer curso 6a. ed. Barcelona: Conservatorio del Liceo, 1950;
 Cuarto curso;
 Quinto curso 13. ed. Barcelona: Conservatorio del Liceo, 1989;
 Sexto curso 12. ed. Barcelona: Conservatorio del Liceo, 1989;
 Tratado de armona (3 volums) Barcelona: Labor, 1945-1948 (14a. ed. 1994)(Barcelona: Idea Books, 2002) (Edici americana: Cooper City, FL EUA: Span Press, 1997) ;

 Obres  .
 Elegia;
 Himne ibric, poema simfnic;
 La polvera, per a tenora;
 Quartet en Re menor (1922), per a quartet de corda;
 Scherzo humorstic;
 La sega (1928), quadre simfnic;
 Serenada d'hivern, per a viola i piano;
 Sonata (1918), per a viol i piano;
 Els ulls verds (1920), poema simfnic;

 Transcripci dels Sis sonets d'Eduard Toldr, escrits originalment per a piano i viol, per a ser interpretats per piano i flauta.

 Sarsueles .
 El aguiln (1930?), sarsuela?, can? amb lletra de Llus Capdevila i Pedro Puche;
 El caballero del mar;
 Margaritia (<1925), en dos actes, amb lletra de Mari Golobardas de la Torre;

 Canons en catal .
 A Montserrat, can amb lletra d'E. Morant;
 Amor distret, per a veu i orquestra;
 L'autobs (1919), cuplet signat per I. Casamoz, amb lletra de Juan Misterio (Joan Casas i Vila);
 La balladora, can amb lletra de Juan Misterio;
 La boletaire (1919), cuplet amb lletra de Mari Golobardas;
 Campanar nevat, can amb lletra de Joan Maria Guasch;
 Cant de joia, per a cor;
 Corpus, can amb lletra de Joan Maragall;
 Cuca de llum (ca 1928), can amb lletra de Joan Maria Guasch;
 Dorm, Jess de Natzaret (1965), per a cor;
 Enviant flors, per a veu i orquestra;
 L'escolanet (1919), cuplet amb lletra de Vicen Andrs;
 Les garbes dormen al camp , can amb lletra de Josep Maria de Sagarra;
 Ha nascut el Redemptor (1965), per a cor;
 I s el tramvia! (1921), can signada per I. Casamoz, amb lletra de Juan Misterio;
 El mariner, can amb lletra de Clementina Arderiu;
 Nena (1919), cuplet amb msica de I.Casamoz, lletra de Pedro Puche;
 Non, non, nonetes, can amb lletra de Joan Casas i Vila;
 Oi que si (1919), fox-trot dI.Casamoz i lletra de Joaquim Montero i J.Misterio;
 Per Sant Joan, per a cor;
 Serenata d'hivern, can amb lletra de Josep Carner;
 La solfejadora: si, la, sol, fa, mi, re, do (1919), can dI.Casamoz i lletra de Joaquim Montero i Josep Aznar;
 El torrent (ca 1926), can amb lletra de Llus Via;
 Els Tres Tombs de Sant Anton, lletra de Juan Misterio;
 El vailet (1926), lletra de Joan Maria Guasch;
 Ve i va (ca 1930), can amb lletra de Josep Carner;

 Canons en castell .
 Amb lletra de M. Bachonta: El burlado burlador (1918),Caireles, El coronel (1918), El ruiseor, jota;
 Amb lletra de Mari Golobardas de la Torre: Como la flor (ca. 1920), Dale al abanico (1919), fox-trot amb lletra tamb de Josep Aznar, Juguetes de amor (1919), fox trot, Soltera - Casada? (1919), Soltera, no (1919),
 Amb lletra d'Antonio Graciani: La galbana: cancin antillana (ca. 1920), La misin de Espaa (1919);
 Amb lletra de Juan Misterio:  Ay mam (1918), El loco Shimmy (1921), El minero (ca 1925), La Miss de London (ca. 1925);
 Amb lletra de Pedro Puche: Rey y seor (ca 1932), Tu besar (1919), cuplet, Volver? (1919), cuplet;

 La chilenita, havanera;
 Con trompetas y tambores (1963), nadala per a cor mixt;
 Cuando se quiere de veras (ca 1922), cuplet dI.Casamoz;
 Djalma: rag-time, oriental fashion (1920), lletra de Casamoz i Joaqum Montero i Delgado;
 En la noche tranquila (1963), nadala per a cor mixt;
 Esencia chula, cuplet;
 La inmensa jota (1917);
 Pobre Dolores! (1919), can amb lletra de Joaquim Montero;
 Rosa de nieve, can amb lletra d'Eduardo Montesinos;
 La tiple ligera (1932), msica i lletra de Zamacois;
 Tu boca (ca 1931), can amb lletra de "J.Casamoz";
 El vals del jerez (1913), can amb lletra de Jernimo Gaid;
 Vergonzosa (ca 1925), cuplet amb lletra de Pousinet;

 Peces per a piano .
 Aguafuertes (1939), suite de cinc peces (Prtico, Becqueriana, Sardana, Ante una invocacin pagana, Capricho);
 Elena (1913), masurca dedicada a la seva mare;
 Souvenir de jeunesse, de "J.Casamoz";

 Sardanes .
 L'amic Manel (1934);
 Cant de joia (1975);
 Cap d'any (1929);
 El conte de l'avi (1946);
 Diana (1970);
 Figaronenca (1929);
 Irene (1975);
 Margarid (1975);
 Montigal (1975);
 Raimon (1970);
 Ricard (1970);

 Enllaos .
 Llista de les sardanes de Joaquim Zamacois;

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113038" title="Barrera legal" nonfiltered="1320" processed="1319" dbindex="46369">

La barrera legal (tamb coneguda com barrera electoral) s la quantitat mnima de vots que necessita una llista electoral per a tenir dret a qu li sigui aplicada la frmula electoral i poder participar aix en el repartiment d'escons.

La barrera legal es fa servir tant en sistemes electorals proporcionals com en sistemes majoritaris amb la frmula de majoria absoluta. La barrera pot consistir en un percentatge mnim de vots o b en una quantitat mnima de vots i busca impedir l'excessiva fragmentaci de les institucions. 

La barrera legal varia fora d'un pas a un altre. D'entre els sistemes proporcionals amb una barrera ms baixa hom troba Israel, on es requereix aconseguir un 2% dels vots per entrar al Knesset. A Espanya, la barrera electoral est situada al 3% per a les eleccions al Congrs de Diputats i al 5% per a les eleccions municipals. Quant a les eleccions autonmiques, la barrera varia en funci de la Comunitat autnoma; aix a les eleccions al Parlament de Catalunya cal un 3%, mentre que a les eleccions valencianes es requereix un 5%.

Tamb varia el territori en qu cal superar la barrera electoral. Aix, mentre que a les eleccions al Congrs de Diputats i al Parlament de Catalunya la barrera del 3% es calcula circumscripci per circumscripci, en altres comicis es pren en compte el conjunt del territori. Aquest s el cas de les eleccions a les Corts Valencianes o de les eleccions al Bundestag alemany.

Bibliografia.
TORRENS, Xavier: Los sistemas electorales, a CAMINAL BADIA, Miquel (ed.), Manual de Ciencia Poltica (1999), Madrid: Tecnos. ISBN 84-309-3363-8

Notes.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113042" title="Naturals" nonfiltered="1321" processed="1320" dbindex="46371">


Pot fer que faci referncia a les cincies naturals;
En matemtiques: els nombres naturals;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113056" title="Vicent Dez Peydr" nonfiltered="1322" processed="1321" dbindex="46372">
Vicent Dez Peydr (Valncia, 8 d'abril de 1861 - 1938) va ser un compositor valenci que es va dedicar fonamentalment a la sarsuela havent deixat alguns ttols sobre llibret catal, entre els que es troben alguns dels ms populars del repertori valenci. Entre la seua producci destaca la sarsuela Les barraques, sobre un text d'Eduard Escalante. Va utilitzar el seu segon cognom per a signar la seua obra.

Biografia.
A Valncia va ser alumne de Salvador Giner, Manuel Penella Raga i Roberto Segura. Desprs va traslladar-se a Madrid on va collaborar en el mn sarsuelstic com a mestre concertador de cors. Amb base a Madrid va realitzar gires per diverses ciutats. L'any 1897 va retornar a Valncia, treballant a partir d'aleshores al Teatre Russafa i a Teatre de la Princesa.

El seu major xit, Les barraques, va ser estrenada al Teatre de la Princesa el 10 de novembre de 1899. La darrera reposici d'aquesta sarsuela a la ciutat de Valncia va tenir lloc al Teatre Principal l'any 1978.

Va publicar una collecci de textos autobiogrfics en qu relata les seues experincies professionals.

T un carrer dedicat a Valncia (msic Peydr).

Obres.
Sarsuela.
 1899 Les barraques - llibret: Eduard Escalante;
 1901 Las carceleras;
 1906 La fiesta de la campana;
 1907 Rejas y votos;
 1908 Porta Coeli;
 El ju final;
 El gallet de Favara;
 Gent de tro - llibret: Eduard Navarro Gonzalvo;
 Me he lucido;
 La traca;
 Boires;
 De Puol a Valncia;
 Flamencos y peteneras;
 El amo del mar;
 A mal tiempo buena cara;
 Agncia de matrimonis;
 Educandos y dragones;
 "La Ciudad del Porvenir" o Des de Valncia al cel - llibret: Eduard Navarro Gonzalvo;
 Quintos i reganxaors;
 El presiliari;
 Viatge a l'Exposici o De Valncia a Pars;

Altres.
 15 estudis per a piano;
 Melodia llemosina, per a veu i piano;

Bibliografia.
 Bernardo Adam Ferrero. Msicos Valencianos. Ed. Proip, S.A. 1988. Valncia. ISBN 84-87179-00-2  ;
 Diversos Autors, Historia de la Msica de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0  ;
 Roger Alier. La Zarzuela. Ed. Robinbook, S.L. 2002. Barcelona. ISBN 84-95601-54-0 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113058" title="Equidna" nonfiltered="1323" processed="1322" dbindex="46373">
Per a l'sser mitolgic vegeu Equidna (mitologia).

Els equidnes (Tachyglossidae) sn, juntament amb els ornitorincs, els nics supervivents de l'ordre monotremata. El nom dequidna prov d'un monstre de la mitologia grega.

Sn animals amb un musell allargat en forma de bec, sense dents, i amb una llengua allargada i retrctil. El cos, d'uns 30 a 90 centmetres, segons l'espcie, est cobert per una barreja de dos tipus de pls, ssent un d'ells ms llarg i rgid, a mode d'espines. 

Diversitat.
Actualment existeixen dos gneres d'equidnes amb tres espcies: 
 Tachyglossus aculeatus;
 Zaglossus bruijni ;
 Zaglossus attemboroghi;
A ms a ms s'han trobat tres espcies ms en el registre fssil australi.

Hbitat.
Els equidnes viuen en tot el continent australi (i s'estenen a Papua-Nova Guinea); sn l'nic animal nadiu amb una distribuci tan extensa.

Alimentaci.
Amb el seu agut sentit de l'olfacte, l'equidna utilitza el seu llarg musell per a buscar menjar, detectar el perill i localitzar a altres equidnes. Els trmits sn l'aliment predilecte, s per aix que els equidnes sn sovint anomenades "menjadors de formigues espinosos". Una vegada trobat el menjar, atrapa la presa amb la seva llarga i enganxifosa llengua. 
 
Fisiologia.
Clssicament se'ls ha atribuit un alt grau de primitivisme degut a les seves caracterstiques hbrides entre rptil i mamfer per res ms lluny de la realitat. El cervell s l'rgan que desmenteix en major mesura aquesta afirmaci: presenta un crtex gruixut aix com tamb un neocrtex amb nombrosos replecs. El crtex cerebral de les equidnes s comprable al dels euteris. Al cervell tamb s'observen els lbuls frontals molt desenvolupats i no hi ha presncia de cos calls, tot i aix diversos experiments han demostrat que els dos hemisferis cerebrals estn mnimament comunicats per diverses zones com l'amgdala. 

El francs tienne Geoffroy Saint-Hilaire va treballar sense xit per tal d'establir l'equidna i l'ornitorinc com una nova classe de vertebrats, separats a la vegada de mamfers i rptils i no simplement inferiors als placentaris.

Caracterstiques.
 Noms tenen un orifici corporal per als aparells urinari, reproductiu i digestiu.
 Ponen ous, tot i ser classificats com a mamfers.
 L'orella i l'ull comparteixen una mateixa obertura.
 Hivernen soterrats.
 Sn grans excavadors amb el seu bec.
 Sn molt longeus, poden arribar a viure 50 anys.

Enllaos externs.

Animal Diversity Web Tachyglossidae. ;
Echidna Central Directori web. ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113063" title="Gnere periodstic" nonfiltered="1324" processed="1323" dbindex="46374">
El gnere periodstic s un gnere recent, aparegut al segle XIX, caracteritzat per la seva font de difusi: els mitjans de comunicaci moderns i la premsa escrita. Alguns dels textos d'opini es poden considerar periodisme literari atesa la seva elaboraci formal i la presncia del punt de vista subjectiu del periodista.

Es poden dividir en dos grans grups: els textos informatius, que tenen com a objectiu prioritari la transmissi d'informacions sobre persones, llocs, accions o esdeveniments; i els textos d'opini o interpretatius, que no responen a les caracterstiques prpies de la informaci ja que pretenen divulgar idees i estan molt vinculats amb la creaci personal. Els textos d'opini tenen molts elements comuns amb els textos assagstics, i sovint es fa difcil destriar-los.


 La temtica i la selecci d'informaci .
La informaci periodstica busca, principalment, temes d'actualitat i d'inters general. El criteris per a seleccionar temes d'inters general solen sser:

La proximitat al destinatari: es prefereixen esdeveniments que siguin ms propers al pblic en diversos aspectes (geogrfic, cultural, professional...) 

El camp d'incidncia, o ress pblic dels fets, criteri mitjanant el qual se seleccionen els fets que afecten a un major nombre de receptors potencials. 

L'inters hum, que fa preferibles aquells esdeveniments que afecten els sentiments, els casos de conflictivitat social o poltica, o aquells que tenen ms dramatisme. 

La significaci dels protagonistes implicats en els fets: autoritats, personatges pblics, etc.*La curiositat, que permet seleccionar fets que poden resultar inesperats, estranys o extravagants per al pblic. 


 La presentaci i la composici .
La peculiar composici dels diaris ve determinada per dos principis:

El principi de distribuci en mduls: les informacions es distribueixen en unitats textuals (notcies, reportatges, anuncis, etc.) independents des del punt de vista informatiu. Alhora, aquestes unitats s'agrupen en seccions de carcter temtic, que poden ser fixes (internacional, esports, cartes al director, etc.) o variables (crtiques de llibres, cincia, etc.). 

Principi de rellevncia: les informacions ms rellevants es presenten destacades i diferenciades mitjanant procediments formals. 

La presentaci ve marcada per elements formals que determinen la importncia relativa d'unes informacions sobre les altres: la ubicaci (primera pgina/pgines internes), l'espai (superfcie ocupada: tota la pgina, algunes columnes), i la tipografia (mida i tipus, sobretot en els titulars).

 Estructura del text periodstic .
Prcticament tots els gneres periodstics presenten dues o tres parts diferenciades tipogrficament: els titulars, el cos o desenvolupament i el lead o entrada.

Els titulars. Apareixen destacats formalment i poden tenir tres funcions diferents: delimitar el text (funci d'obertura), oferir els aspectes ms rellevants del text des del punt de vista informatiu (funci de resum) i cridar l'atenci del lector (funci de captaci d'atenci).

Si apareix ms d'un titular, el principal rep el nom de ttol, que acostuma a anar precedit de l'antettol (que pot afegir informaci o precisar el contingut) i seguit del subttol (que funciona com a sumari dels aspectes informatius ms importants del text).

El lead o entrada. s el primer mdul del cos del text. T una funci especial: oferir al lector un resum ms ampli que l'obtingut pels titulars. Informa sobre els aspectes principals de l'esdeveniment. 

El cos o desenvolupament. En el cos del text es desenvolupen els diferents components de continguts. Tret dels gneres d'opini, que es caracteritzen per la seva llibertat de composici, el cos dels discursos periodstics d'organitza tamb en mduls. Cadascun d'aquests mduls desenvolupa un nic tema o subtema i esdev una part del text bastant autnoma. Aquest tipus de composici permet ometre informaci o intercalar-ne de nova sense alterar la comprensi de la resta de text.


 Estructures periodstiques .
El text periodstic es presenta organitzat segons estructures diferents que depenen de factors diversos, entre ells el gnere al qual pertanyen.

Estructura anticlimtica o de pirmide invertida. s l'estructura ms caracterstica i consisteix en ordenar els diferents mduls de continguts d'acord amb el criteri de rellevncia. Aix, el desenvolupament del text s'estn des del clmax, o mdul de mxima rellevncia informativa, a l'anticlmax, o punt de menor rellevncia. Aquesta estructura s caracterstica dels gneres informatius, principalment de la notcia. 

Estructura de relat. s l'estructura que segueix un ordre cronolgic, formant una estructura de relat. Aquest relat cronolgic acostuma a alternar amb l'aparici d'elements descriptius, comentaris o opinions. L'estructura de relat s caracterstica de la crnica. 

Estructura dialogada. Estructura en forma de dileg, on l'entrevistador controla el desenvolupament del discurs, assignant torns i introduint temes. s caracterstica de l'entrevista i d'alguns reportatges. 


 Aspectes verbals .
L's de la llengua a la premsa tendeix a l'objectivitat, la claredat i la correcci.

L'objectivitat es reconeix per l'absncia del subjecte en l'enunciat i per la recerca de credibilitat (dades, testimonis, xifres...).

La claredat es manifesta en el lxic i en la sintaxi. El lxic no ofereix dificultats de comprensi i, quan s'empren tecnicismes, estrangerismes o sigles, s'expliquen. La sintaxi tendeix a evitar la complexitat. 


 Subgneres periodstics .

 Subgneres informatius .

 Notcia .
s un text breu d'informaci sobre un fet d'actualitat recent. No cont opinions personals de l'autor. Forma el gruix principal dels escrits que trobem en la premsa escrita i repon a sis preguntes bsiques: qui?, qu?, quan?, on?, com? i per qu?. Consta del titular, el subttol (que inclouen el qui i el qu), l'entrada (sntesi de les dades bsiques) i el cos (exposici de les dades en ordre decreixent d'importncia).

 Reportatge objectiu .
Tracta sobre qualsevol tema -que pot no ser d'estricta actualitat- de manera documentada, perqu el periodista la considera d'inters general. s ms extensa que la notcia i inclou elements com: valoracions de protagonistes o testimonis dels successos, detalls de xifres i dades, i textos complementaris (fotografies, esquemes, i altres tipus d'informaci grfica.

 Subgneres d'opini .

 Article d'opini .
Escrit de persones que collaboren espordica-ment i que expressen opinions, judicis, idees o comentaris personals sobre fets actuals o d'inters hum. Tamb rep el nom d'article de collaboraci i, en funci de la seva distribuci, de columna.

 Article de crtica .
Ressenya informativa, interpretativa i avalua-dora d'una obra publicada, exposada o representada en pblic ( literatura, pintura, msica, cinema..), segons el criteri de l'autor de l'article, amb la finalitat d'orientar el lector.

 Cartes al director/dels lectors . 
Sn escrits dels lectors, adre-ats al director, que solen expressar opinions, comentaris, agraments...sobre esdeveniments d'actualitat, qestions personals, informacions o articles publicats en el diari. Acostumen a passar una censura prvia, que nicament superen aquelles cartes que combreguen ideolgicament amb el diari.

 Editorial . 
Escrit sense signar que dna opini sobre la manera de pensar del diari en temes d'abast social. L'opini coincideix amb la de la direcci del diari i orienta al pblic lector. Si apareix signat rep el nom d'article de fons.

 Entrevista .
s un dileg extens i aprofundit entre un periodista i una persona coneguda. N'hi ha de dos tipus: les informatives, centrades en l'opini de l'entrevistat sobre fets d'actualitat, la seva feina, etc., i les psicolgiques, basades en la personalitat de l'entrevistat.


 Subgneres hbrids.(informatius i d'opini) .

 Crnica .
Informaci presentada per un corresponsal o un enviat especial que informa d'uns esdeveniments recents que s'analitzen, es valoren i s'interpreten. Es redacta en tercera persona i pertany a rees ms o menys especfiques: esportiva, judicial, poltica,etc.

La crnica fuig de l'estil neutre dels discursos informatius i empra els recursos lingstics per tal de dotar a la crnica d'amenitat, atractiu i, fins i tot, valor literari.

 Reportatge interpretatiu .
Inclou, com en la crnica, informaci i opini. s ms freqent en els setmanaris especialitzats que en els diaris, on apareix de forma espordica. No interessa la immediatesa dels esdeveniments. Els ms caracterstics sn fruit del "periodisme d'investigaci": desprs d'un procs de documentaci que pot ser llarg, el redactor ofereix les seves conclusions en forma d'un conjunt de tesis que es veuen recolzades per les dades objectives recollides.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113064" title="Sadomasoquisme" nonfiltered="1325" processed="1324" dbindex="46375">

El sadomasoquisme engloba el sadisme i el masoquisme, cadascuna de les quals s una paraflia complementria de l'altra. Formen part de les paraflies ms freqents. En petita escala formen part de sexualitat normal de moltes persones.

El sadisme s una paraflia per la qual s'obt l'excitaci sexual a travs del sofriment o les humiliacions que hom provoca en altres persones. 

El masoquisme s una paraflia per la qual s'obt l'excitaci sexual a travs del patiment fsic o de les humiliacions que li inflingeixen altres persones.

Habitualment el sadomasoquisme s un fenmen que va lligat, ja que la persona sdica necessita la persona masoquista a qui inflingir els patiments fsics o psicolgics. La persona sdica pot rebre el nom d'amo o mestressa i la masoquista esclava o esclau. Existeix una indumentria i una colla d'instruments ms o menys especfics.
s tpca la indumentria de ltex i de cuiro, sobretot de color negre, arrapada al cos, mscares incloses, aix com btes de tac alt. Sovint deixa al descobert zones sexuals. Quant als instruments sn tpics els fuets i pales per colpejar, les cadenes, cordes, gbies, morrions i altres aparells d'immobilitzaci i de tortura.
Tamb hi ha grups i locals on s'hi du a terme aquesta prctica paraflica de sexe dur.

Els sadomasoquistes solen pactar els lmits del dany o de la humiliaci que es pot inflingir i que solen respectar-se escrupolosament.

Tamb existeixen conductes sdiques allades que poden ser extremadament violentes, que poden provocar danys greus, fins i tot la mort d'una vctima que no t perqu ser masoquista ni haver pactat res amb qui l'ha agredit sense consentiment.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113065" title="Carta al director" nonfiltered="1326" processed="1325" dbindex="46376">
La carta al director s un subgnere periodstic en qu els lectors d'un diari parlen de fets d'actualitat, situacions personals o informacions publicades que han suscitat el seu inters. Poden expressar opini, comentari, denncia, agrament, etc.

 Estructura .
 Ttol: mostra el tema de la carta. La titulaci de les cartes s responsabilitat del diari, tot i que el lector pot proposar un ttol.
 Introducci: s el primer pargraf de la carta. S'hi exposa la tesi que el lector defensara en els pargrafs segents.
 Arguments: defensen la tesi que el lector exposa.
 Conclusi: es troba en el darrer pargraf.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113068" title="Translocaci" nonfiltered="1327" processed="1326" dbindex="46377">

Una translocaci s una mutaci cromosmica que es dona quan un fragment d un cromosoma passa a formar part d un altre cromosoma no homleg.

Les translocacions tenen lloc amb una freqncia d' 1 de cada 1000 nounats. 

En aquest tipus de mutaci cromosmica no hi ha guany o prdua de material, pel que no solen patolgiques. Si ho poden ser si els punts de ruptura interrompen alguna seqncia codificant. La descendncia, per, pot heretar b la cpia del cromosoma que est sana, com la copia del cromosoma en el que hi manca o hi sobra un tros (que v o a anat a parar a un altre cromosoma)i aix si que sol ser patolgic. 

 Tipus de translocacions.
Se'n han descrit tres tipus:
 Recproques : Dos cromosomes no homlegs s intercanvien un fragment cromosmic d una determinada mida.
 No recproques (transposicions): Un tros d'un parell cromosmic passa a formar part d un altre parell cromosmic per sense intercanvi.
 Robertsonianes: El bra llarg d un cromosma es transloca amb un altre cromosoma acrocntric. La majoria de translocacions d'aquest tipus impliquen al cromosoma 14 i al 21. Normalment sn d'origen matern.
Segons si hi ha o no un desequilibri d'informaci:
Equilibrades o balancejades:La infromaci s la mateixa per en diferents ubicacions, no ser patolgica.
Desequilibrades: com ja s'ha comentat la descendncia pot rebrer un cromosoma on b hi falti o hi sobri informaci donant lloc en cada cas a monosomies o trisomies que seran patolgiques.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113070" title="Igoumenitsa" nonfiltered="1328" processed="1327" dbindex="46378">

Igoumenitsa (en grec            , en albans Gumenic) s una ciutat costanera del nord-oest de Grcia, vora la mar Jnica. s la capital de la prefectura o noms de Thesprotia. Antigament era coneguda amb el nom de Titani.

Igoumenitsa s una poblaci pintoresca amb molta vegetaci i platges d'aigua cristallina pels voltants. La nova Via Egnatia, una autopista de 670 km, travessa el nord de Grcia des d'Igoumenitsa fins a Istanbul.

Subdivisions.
Ethiniki Antistasi;
Igoumenitsa;
Lakka;
Liofyta;
Pestaniotika;

Districtes municipals.
Agia Marina;
Myloi;
Vasilikos;
Agios Vlassios;
Graikochori;
Drosia;
Filothei;
Kastri;
Kryovrysi;
Ladochori;
Mavroudi;
Pigadi;
Nea Selefkia;
Ampelia;

L'antiga Titani.
A l'edat antiga, Igoumenitsa era coneguda com a Titani, Gitani, Gitana o Goumani, i era la ms important de les poblacions del regne de Thesprotis durant el segle IV aC. Ocupava 28 hectrees, les muralles dividien la ciutat en dos i s'hi han localitzat restes de dos temples. Malauradament, per, la ciutat fou destruda i annexionada per l'Imperi Rom el 167 aC.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113072" title="Article d'opini" nonfiltered="1329" processed="1328" dbindex="46379">
Un article d'opini s un subgnere periodstic argumental d'una certa extensi i importncia en el qual s'expressen idees, opinions i judicis sobre temes d'actualitat o d'inters hum.

 Caracterstiques .
 Els articles d'opini, que es troben en unes pgines especfiques dels diaris, poden ser de dos tipus: fixos i espordics. Els fixos s'anomenen columnes, sn ms breus i expressen l'opini de collaboradors habituals. els espordics se solen encarregar a especialistes (periodistes, economistes, socilegs...) i sn habitualment ms llargs i tracten els temes amb ms profunditat.
 Tot i que l'articulista t llibertat per triar l'estil que ms li agradi, el lector agraeix que sigui clar i concs, i que toqui a fons el tema; per aix, els diaris recomanen que es facin servir mots que entengui qualsevol lector. El to pot ser formal, irnic...
 Es permet l's de la primera persona, per hi predomina la tercera, que dna un to ms neutre.
 L'autor escull l'estructura que ms li conv (exposici, narraci, carta, etc.). L'ltim pargraf se sol reservar per a la conclusi del que s'ha dit o per a plantejar preguntes o hiptesis obertes a la reflexi dels lectors.
 El ttol va a criteri de l'autor; acostuma a ser breu, per ric en significat i enginy. Quan l'article ocupa un lloc preferent, el titular s ms gros.
 Normalment a peu de pgina s'indica la professi, crrec... del signant o la seva adrea electrnica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113076" title="John Strutt" nonfiltered="1330" processed="1329" dbindex="46380">


John William Strutt, 3r Bar de Rayleigh ( Langford Grove, Anglaterra 1842 - Witham, Anglaterra 1919 ) fou un professor universitari i fsic angls guardonat amb el Premi Nobel de Fsica el 1904.

Biografia.
Nascut el 12 de novembre de 1842 a la poblaci del comtat d'Essex Lagnford Grove, va patir una infncia difcil al tenir una gran fragilitat fsica i una mala salut.

Va estudiar matemtiques al Trinity College de la Universitat de Cambridge el 1861, graduant-se l'any 1865. El 1873 va heretar el ttol de bar a la mort del seu pare John James Strutt. Va comenar a treballar en 1879 com professor de fsica experimental d'aquesta universitat i com a director del Laboratori Cavendish de fsica experimental entre 1879 i 1884. 

El 1887 es va traslladar a Londres, on fou professor de filosofia natural de la Royal Society fins el 1905. D'aquesta prestigiosa societat en fou secretari entre 1887 i 1896 i president entre 1905 i 1908. Des de 1892 fins l'any 1901 va actuar com a governador del comtat d'Essex per exprs desig del rei i fou canceller de la Universitat de Cambridge des de 1908 fins el 1919. 

Recerca cientfica.

Les primeres investigacions de Rayleigh es recullen en la seva obra The Theory of Sound (2 vols., 1877-1878), en la qual es descriu un nou procediment per a amidar les vibracions acstiques, coneguda com l'ona Rayleigh. En el camp de l'ptica va realitzar una srie de treballs sobre la polaritzaci de la llum, va contribuir a la teoria de la radiaci del cos negre i va assolir donar una explicaci del color blau del cel. A ms va ser el responsable de la determinaci d'unitats elctriques de mesura i va realitzar treballs sobre la llum, el color, l'electricitat, la dinmica de la ressonncia i les vibracions de gasos i slids elstics. 

Realitz estudis sobre la capillaritat i l'electromagnetisme i va aportar idees a la teoria de la formaci i estabilitat de les venes lquides. Per probablement la seva tasca cientfica ms important va consistir en la curosa determinaci de les densitats dels gasos atmosfrics. Buscant una explicaci a la diferncia de densitats del nitrogen de l'aire i de l'obtingut a partir del nitrat amnic, va descobrir, en collaboraci amb William Ramsay, l'element qumic arg l'any 1894. 

El 1904 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica per les seves investigacions sobre la densitat d'un bon nombre de gasos aix com pel descobriment de l'arg.

John Strutt mor el 30 de juny de 1919 a la poblaci anglesa de Witham.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Rayleigh de la Lluna i el crter Rayleigh de Mart.

Vegeu tamb.
 Difusi de Rayleigh;
 Nombre de Rayleigh;
 Arg;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1904;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113082" title="Philipp Lenard" nonfiltered="1331" processed="1330" dbindex="46381">


Philipp Eduard Anton von Lenard (en hongars: Flp Lnrd) ( Presburg, actual Bratislava, Imperi austrohongars 1862   Messelhausen, Alemanya 1947 ) fou un fsic alemany d'origen austro-hongars, guanyador del Premi Nobel de Fsica el 1905 per les seves investigacions sobre els raigs catdics i el descobriment de moltes de les seves propietats. 

Biografia. 
Va nixer a la ciutat de Presburg, actual Bratislava, que en aquells moments formava part de l'Imperi austrohongars, el 7 de juny de 1862. Va estudiar fsica a Budapest, Viena, Berln i Heidelberg, obtenint el seu doctorat l'any 1886 a la Universitat de Heidelberg. 

Des de 1892 va treballar com ajudant de Heinrich Rudolph Hertz a la Universitat de Bonn i com a professor associat a la Universitat de Breslau el 1894. A l'any segent va ser nomenat professor de fsica d'Aquisgr i entre 1896  i 1898 professor de fsica terica a Heidelberg. Entre 1898 i 1907 fou professor ordinari a la Universitat de Kiel, per retornar finalment a la universitat de YHeidelberg el 1907. El 1909 va ser nomenat director de l'Institut Radiolgic Universitari d'aquesta universitat. 

Recerca cientfica.
Va treballar inicialment en mecnica, publicant un manual de principis terics de la mecnica juntament amb el professor Hert el 1894. Posteriorment es va interessar en la fosforescncia i la luminescncia, realitzant aix mateix estudis sobre el magnetisme. Tamb va publicar articles sobre l'oscillaci de les gotes d'aigua precipitades. 

El 1888 quan treballava a Heidelberg, juntament amb Quincke, va realitzar els seus primers treballs sobre els raigs catdics, tractant de descobrir si era cert que, com suposava Hertz, eren anlegs a la llum ultraviolada i podrien, igual que aquests, passar a travs d'una finestra de quars en la paret d'un tub de descrrega. Va descobrir que no ocorria aix, per ms endavant, el 1892, quan treballava com ajudant de Hertz a Bonn, va descobrir que era possible separar, per mitj d'una placa fina d'alumini, dos espais, un en el qual els raigs catdics es produen i altre en el qual es podien observar. s el que es coneix com finestra de Lenard, consistent a substituir la placa de quars que fins a llavors s'utilitzava per a tancar el tub de descrrega per una fina placa d'alumini capa de mantenir el buit dintre del tub i permetre que els raigs catdics passessin cap a fora. D'aquesta forma era possible estudiar els raigs, i tamb la fluorescncia que causaven fora del tub de descrrega. Encara que Lenard inicialment, seguint les idees de Hertz, suposava que els raigs catdics es propagaven en l'ter, ms tard va abandonar aquest punt de vista com a resultat dels treballs de Joseph John Thomson i Wilhelm Wien, que van demostrar la naturalesa corpuscular dels raigs catdics. 

Lenard va ampliar els treballs de Hertz sobre l'efecte fotoelctric, demostrant que quan la llum ultraviolada incideix en el buit sobre certs metalls arrenca electrons del metall. Aquests electrons es propaguen en el buit, podent ser accelerats o alentits per un camp elctric, i les seves trajectries es poden corbar per un camp magntic. Mitjanant mesures exactes va demostrar que el nombre d'electrons arrencats (intensitat de corrent elctric) s proporcional a l'energia de la llum de l'incident, mentre que la velocitat dels electrons, s a dir, la seva energia cintica, s independent del nombre d'electrons i depn nicament de la longitud d'ona (i per tant, de la freqncia) de la radiaci incident. 

Aquests fets estaven en contradicci amb els postulats de la fsica clssica i no van poder ser explicats fins el 1905, quan Albert Einstein va elaborar la seva teoria de l'efecte fotoelctric basada en el concepte del quant de llum, el fot. 

El 1905 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs al voltant dels raigs catdics.

Activitat poltica.
Lenard fou un nacionalista radical que menyspreava als fsics anglesos al considerar que havien robat les seves idees dels alemanys. Durant el rgim nazi va ser l'impulsor de la idea d'una fsica alemanya ("fsica ria"), ignorant les  en la seva opini  falses idees de la "fsica jueva", encarnades fonamentalment en les idees d'Einstein i el seu "frau jueu" de la teoria de la relativitat. 

Va ser conseller d'Adolf Hitler, arribant a ser el principal dirigent de la "fsica ria". Va ser expulsat de la Universitat de Heidelberg per les tropes d'ocupaci aliades el 1945, morint el 20 de maig de 1947 a Messelhausen, a l'estat de Baden-Wrttemberg.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1905;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113087" title="Sapudia" nonfiltered="1332" processed="1331" dbindex="46382">
Sapudia fou una regi de la Gllia entre els helvecis al nord i els allbroges al sud. El nom va donar origen a Savoia, amb lmits mes reduts.

Vegeu tamb: Savoia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113088" title="Sapis" nonfiltered="1333" processed="1332" dbindex="46383">
Sapis fou un riu de la Gllia Cisalpina, que porta el nom modern de Savio. Naixia als Apenins umbres prop de Sarsina, passava per Cesena i desaiguava a la mar Adritica prop de Ravenna (a uns 15 km al sud).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113089" title="Saraquens" nonfiltered="1334" processed="1333" dbindex="46384">

Els saraquens (saraceni,          ) foren una tribu d'rabs de la part occidental d'Arbia o del Sina, vens dels nabateus. Correspondrien als madianites bblics. Els rabs esmentats com scenitae son probablement la mateixa tribu. El seu nom derivaria de l'rab sharaka (fruita de l'horta) . Alguns escriptors romans, com Procopi, anomenaven saraquens a tots els rabs entre Egipte i l'Eufrates (aix per exemple Odonat de Palmira es anomenat rei dels saraquens, i els nabateus d'Aretes son anomenats tamb saraquens). El nom es va usar a l'alta edat mitjana com a equivalent a rab i finalment com equivalent a musulm.

Vegeu: Sarrans


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113091" title="Sarapares" nonfiltered="1335" processed="1334" dbindex="46385">
Sarapares (saraparae,          ) fou un poble d'origen traci que vivia a Armnia prop dels gurans i el medes. Estrab els descriu com a muntanyesos salvatges, sense llei i que tallaven els caps dels enemics. El seu nom, segons Estrab, significava una cosa semblant a "talladors de caps" (sar en persa vol dir cap, i para, tallar o partir)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113093" title="Cros Popular de Sants" nonfiltered="1336" processed="1335" dbindex="46386">
El Cros Popular de Sants, Memorial Eugeni Giralt s una de les proves esportives amb ms histria de les moltes que es celebren a Barcelona. 

El Cros troba els seus origens a una cursa que l Ateneu Enciclopedic Sempre Avant va disputar els anys 34 i 35 pels carrers del barri. El Cros Popular va quedar truncat per l aixecament feixista, la guerra i la posterior dictadura.

L any 1978, el propi Ateneu Sempre Avant va recuperar la prova. Posteriorment el Club Camins Esportius de Sants, amb l inestimable esfor d'Eugeni Giralt, varen asumir l organitzaci d aquesta prova, que ha esdevingut una de les ms antigues de tota Catalunya.

Enllaos externs.

Plana oficial del Cros Popular de Sants http://www.crospopulardesants.cat

http://www.barrisants.org



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113094" title="Carme Boatell" nonfiltered="1337" processed="1336" dbindex="46387">
Carme Boatell fou una lluitadora antifeixista filla del barri de Sants de Barcelona. Va fer front al feixisme a la Guerra Civil Espanyola i a la Segona Guerra Mundial.

Ferida a la retirada republicana el 1939 quan transportava ferits d un bombardeig feixista sobre Figueres, va aconseguir entrar a l Estat francs. Un cop all va integrar-se al primer grup de la Rsistance organitzat a Marsella.

Posteriorment capturada pels collaboracionistes nazis de Vichy fou la primera republicana torturada per aquests quan l octubre de 1941 va patir 40 dies d incomunicaci. Entregada als nazis fou internada a Ravensbrck, tomba de ms de 92.000 dones i 863 nens. Va sobreviure fins l any 1976, quan va morir a Perpiny. 

Enllaos externs.
 Article publicat a BarriSant;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113095" title="Sardinia" nonfiltered="1338" processed="1337" dbindex="46388">
Sardnia, llat Sardinia, grec      , fou el nom clssic de l'illa de Sardenya.

 Histria .

Segons les llegendes els primers en arribar a l'illa foren els grecs que van fundar una colnia a Caralis sota la direcci de Arsteos. Els ibers suposadament van fundar Nora al sud-oest; van seguir grecs de Tspies i tica sota direcci de Iolaos, que van fundar una colnia a Olbia al nord-est; i finalment els troians escapats de la destrucci de la ciutat que es van establir al sud, d'eon foren expulsat poc desprs pels libis procedents d'frica i es van refugiar a les muntanyes essent anomenats iolaenses (del nom de la ciutat Ilion o Troia). Probablement la llegenda dels troians va derivar de la similitud del nom del poble amb el de la ciutat de Troia. Un altre poble foren els balars, derivats d'un cos de mercenaris cartaginesos establerts a les muntanyes, i els cors o corsis suposadament procedents de Crsega establerts al nord.
 
Els jnics de Focea i Teos van pensar en emigrar a l'illa desprs de la conquesta persa de Jnia (desprs del 546 aC) i els messenis tamb ho van projectar a la meitat del segle VII aC) per no es va portar a terme. Histaeos de Milet va prometre al rei de Prsia la conquesta de l'illa per a ell (vers el 500 aC) per tot seguit es va revoltar (499 aC).

Quant els cartaginesos hi van arribar no hi havia grecs a l'illa; probablement els fenicis tenien establiments comercials a Caralis, Nora i Sulci per es impossible distingir les restes arqueolgiques fencies de les pniques. Segons Just el primer cartagins que va anar a l'illa fou Malcos per fou derrotat per les tribus brbares; la segent invasi fou dirigida per Asdrubal, fill de Mag i germ gran d'Amilcar que va morir a Himera el 480 aC; tamb Asdrubal va morir en batalla a Sardenya per ja el domini cartagins tenia bases solides que s'haurien establert entre el 500 aC i el 480 aC.

El cartaginesos es van acabar imposant a tota l'illa excepte la part muntanyosa; van fundar ciutats i van aportar civilitzaci. Del que va passar a l'illa sota domini cartagins no se sap gaireb res. El 379 aC va esclatar una gran revolta aprofitant una epidmia de pesta, per els rebels van acabar derrotats. L'illa produa gra per les tropes de Cartago.

A la Primera Guerra Pnica L. Cornelius Scipio, desprs de conquerir Alria a Crsega es va dirigir a Sardenya (259 aC) on va derrotar a la flota pnica a Olbia per no va atacar la ciutat ben defensada; quan va rebre reforos de Roma va desembarcar, va derrotar els cartaginesos del general Hann i va conquerir Olbia i altres ciutats menors. El 258 aC la feina fou continuada per C . Sulpicius, que va anar ocupant tota l'illa sense oposici.

Al final de la guerra l'illa fou retornada a Cartago en el tractat de pau. Al cap de pocs anys els mercenaris cartaginesos a l'illa es van revoltar i es van fer amos de la situaci. Llavors es van revoltar els nadius que els van expulsar de les ciutats; els mercenaris van demanar ajut a Roma que va acceptar i va amenaar a Cartago amb la guerra si intentava recuperar la possessi de l'illa. Els cartaginesos, que tamb havien tingut a una revolta de mercenaris a l'frica, van haver d'acceptar la prdua per tractat el 238 aC. Per la cessi no implicava res ja que l'illa estava en mans dels nadius.

Els romans van haver de fer varies campanyes per la seva dominaci. El 235 aC T. Manlius Torquatus va aconseguir dominar l'essencial de l'illa, per els cnsols segents tornaven a combatre contra els sards. El 233 aC la conquista es va considerar completa i es va constituir la provncia governada per un  pretor, a la que aviat es va unir Crsega com a dependncia. Per de fet les tribus de l'interior restaven independents i feien alguns atacs a les zones dominades pels romans; si la situaci es posava perillosa el pretor rom feia campanyes mes serioses.

Durant la Segona Guerra Pnica els cartaginesos volien recuperar l'illa. El 215 aC es va revoltar el cabdill local Hampsicora, rebelli que els romans van atribuir als alts impostos i els abusos dels governadors abans que als cartaginesos. T. Manlius Torquatus, que ja havia combatut a l'illa com a consol, fou nomenat per combatre la rebelli i va derrotar a Hiostus (fill d' Hampsicora) a la rodalia de Cornus; els rebels estaven quasi derrotats quan van arribar forces cartagineses dirigides per Asdrubal, que els hi van donar nous nims. Rebels i cartaginesos van avanar cap a Caralis per a la vora d'aquesta ciutat foren derrotats per Torquatus; Hiostus va morir a la batalla i Hampsicora es va sucidar. Les restes de l'exrcit derrotat es va refugiar a Cornus on es van haver de rendir, i les ciutat de l'illa, una darrera l'alta, es van sotmetre als romans.

A partir de llavors sembla que l'illa va quedar pacificada. Fou un dels llocs productors de gra per l'exrcit d'Itlia. Les tribus muntanyeses restaven subjectes noms nominalment per estaven tranquilles fins el 181 aC quant iliens i balars es van revoltar i la rebelli es va fer tant general que el cnsol Tiberius Sempronius Gracchus fou enviat expressament a l'illa. El cnsol va triomfar sobre els revoltats als que va causar nombroses baixes i va matar a vuit mil presoners; el nombre de captius enviats a Roma fou tant gran que un sard es considerava una cosa de baix valor.

L'illa va restar tranquilla fins el 114 aC en qu va esclatar una nova revolta que fou sotmesa en dos anys de lluita per M. Caecilius Metellus que finalment va rebre els honors del triomf. Fou la darrera lluita important a Sardenya per la llibertat. Ja no es torna quasi b a parlar de l'illa, tot i que fragmentriament arriben notcies d'alguns assalts dels muntanyesos a les propietats dels districtes mes frtils. 

Durant tota la repblica l'illa fou administrada per un pretor o propretor. La provncia no tenia cap ciutat lliure a aliada (civitas foederata) i tot el territori era terra conquerida i els habitants pagaven una dcima part de les seves collites com estipendi o tribut.

A la part final de la repblica Sardenya, Crsega i Siclia son esmentades com a suport t de l'imperi  tria frumentaria subsidia reipublicae" (Cicer),   benignissimae urbis nostrae nutrices  (Valeri Mxim). Entre els pretors destacats de Sardenya cal esmentat a Cat el vell (198 aC) , Q. Antonius Balbus (nomenat per Gai Mari i derrotat i mort per Filip, llegat de Sulla el 82 aC), Atius Balbus (avi d'August, pretor l'any 62 aC), i M. Aemilius Scaurus (pretor el 53 aC que fou acusat d'opressi i fou defensat per Cicer).
Juli Csar va visitar l'illa el 46 aC i va castigar a la ciutat de Sulci pel suport a Nasidius, almirall de Gneu Pompeu, mentre que Caralis fou premiada per haver expulsat a  M. Cotta, el governador nomenat per Pompeu.

Desprs del 43 aC l'illa va ser ocupada per Menodorus, lloctinent de Sext Pompeu, i fou una de les provncies assignades a aquest pel tractat de Misenum del 39 aC. Per el 36 aC va passar a Octavi August. Els ciutadans de Caralis, per algun servei al emperador, van rebre la ciutadania romana . Una colnia romana de nom Turris Libysonis es va establir al nord, i mes tard (sota Adri probablement) una a Usellis a l'oest, i una a Cornus.

Sota l'imperi fou tamb una gran productora de gra; les incursions dels muntanyoses continuaven i no es podia fer res per evitar-ho, per lo que es va decidir a establir a l'illa 4000 jueus i egipcis; el resultat de l'experiment no es conegut per les tribus de l'interior tamb es van romanitzar amb el temps.
 
La provincial unida de  Sardenya i Crsega fou una de les assignades al Senat per August; mes  tard apareix governada per procnsols o per algun magistrat especial amb l'encrrec de combatre el bandidisme.

Al segle IV van formar dos provncies separades governades per praeses, dependents del Vicarius Urbis Romae. 

El  456 el rei Genseric dels vndals la va ocupar. Marcellianus la va recuperar temporalment per els vndals la van tornar a dominar fins vers el 534 quant la monarquia fou derrotada pels bizantins, que tamb van ocupar l'illa dirigits pel general Ciril. El 551 fou ocupada per Ttila per a la seva mort la va recuperar Narss. 

Al segle IX fou objecte de continuats atacs dels sarrains i els governadors bizantins (jutges) van esdevenir independents de fet per el Papa considerava les illes possessi de la Santa Seu.
Dels quatre governadors bizantins van sorgir els quatre jutjats de l'edat mitjana:

Jutjat d'Arborea;
Jutjat de Cller;
Jutjat de Gallura;
Jutjat de Torres;

 Muntanyes .

Insani Montes;
Thyrsus;

 Rius .
Sacer (Pabillonis);
Termus o Temus (Temo);
Caedrius (Orosei) ;
Saeprus (Flumnendosa) ;
Samassi (nom antic no conservat) ;

La punta nord era el promontori Errebantium (                 ) moderna  Punta del Falcone, o Lungo Sardo. La punta Nord-oest  el  Gorditanum Promontorium amb l'Illa d'Hrcules al costat (Hercules insula,                ) . L'extrem sud era anomenat Quersons.
 
 Ciutats .
Caralis (Cller);
Sulci;
Nepolis ;
Tharros;
Cornus;
Bosa (Bosa);
Turris Libyssonis (Porto Torres);
Tibula;
Olbia (Olbia);
Forum Trajani;
Usellis;
Valentia;
Gurulis Vetus;
Gurulis Nova;
Tilium ;
Osaca o Hosaca;
Othoca (Oristany);
Pupulum;
Bitia;
Tegula;
Posada o Portus Lugudonis;
Juliola o Viniola (Torre Vignola);
Plubium (Castel Sardo);
Erycinum;
Heraeum;
Macopsisa;
Saralapis o Sarala;
Lesa;
Aquae Lesitanae (Acqui di Benetutti) ;
Aquae Hypsitanae o  Fordungianus;
Aquae Neapolitanae (Bagni di Sardara);
Castro  o Lugudonis (Logudor) ;
Antas o Metalla ;

 Tribus o pobles de Sardinia .

Parati;
Sossinati;
Balari;
Aconites;
Ilienses;
Corsi ;
Tibulatii ;
Coracenses;
Carenses ;
Cunusitanae;
Salcitani;
Luquidonenses;
Aesaronenses;
Cornenses (aechilenses);
Ruacenses;
Celsitani;
Corpicenses;
Scapitani ;
Siculenses;
Neapolitani ;
Valentini;
Sulcitani ;
Noritani;


Vegeu tamb.
Barbaricini;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113097" title="Barbaricini" nonfiltered="1339" processed="1338" dbindex="46389">
Barbaricini (            ) s el nom que es va donar a la caiguda de l'imperi rom, als habitants de l'interior de Sardenya, nom que era una derivaci de  Barbari vicini . El nom es va conservar fins a l'edat mitjana. No es van fer cristians fins al segle VI i una part fins el VII.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113099" title="Sarepta" nonfiltered="1340" processed="1339" dbindex="46390">
Sarepta (       ) es una ciutat esmentada a l'Antic Testament (Zarephath) que estava al territori de Sid, famosa en l'histria del profeta Elies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113100" title="Sargarausene" nonfiltered="1341" processed="1340" dbindex="46391">
Sargarausene (            ) fou un districte de la provncia romana de la Capadcia, proper a la frontera del Pont. Tenia, segons Ptolemeu, les ciutats de Phiara, Sadagena, Gauraena, Sabalassus, Ariarathira, i  Maroga.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113101" title="Sargtia" nonfiltered="1342" processed="1341" dbindex="46392">
Sargtia (Sargetia,          o           ) es el nom clssic d'un riu de Dcia, que passava per la rodalia del palau de Decbal. S'ha identificat amb el Strel o Strey, afluent del Marosch, que passava per Sarmizegethusa, la capital de Decbal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113103" title="Negres Tempestes" nonfiltered="1343" processed="1342" dbindex="46393">

Negres Tempestes s el collectiu llibertari dels Pasos Catalans, que defensa l'anarcoindependentisme. Nascut l'any 2005 al barri de Sants, el collectiu Negres Tempestes es reuneix al Centre Social Autogestionat Can Vies, per tamb estan treballant al Casal Independentista Jaume Compte de Sants. Neix arran de la confluncia de diferents persones que es trobaven en el Bloc Negre de l'11 de setembre. 
Defensa que l'autodeterminaci dels pobles s un dret implcit dins l'anarquisme. No accepten cap tipus d'estat, ja que estat implica autoritarisme i prdua de llibertat. Per tant, no donen suport a un suposat "estat catal", sin ms aviat a la sobirania del poble catal, sense fronteres rgides sin difuses, d'acord amb la llengua i la cultura catalana.

Fugen de les etiquetes i intenten combatre prejudicis tals com "nacionalisme s feixisme" o "anarquisme s espanyolisme". Critiquen amb fora aquells moviments i organitzacions dins l'estat espanyol o francs que veuen amb bons ulls moviments separatistes o nacionalistes com al Shara per rebutgen els independentismes que estan sotmesos en el marc de l'Estat espanyol o el francs.

Treballa generalment amb collectius i organitzacions de l'esquerra independentista, fet que se'ls ha criticat per part de collectius anarquistes, acusant-los tamb de "frontpopulisme", tot i que treballen tamb amb organitzacions anarquistes.
Entre d'altres temes, actualment treballen per l's de la llengua catalana i en la causa solidria amb les treballadores de Mercadona.

Ha realitzat debats i xerrades diverses, entre les quals "anarquisme i alliberament nacional" o en torn dels moviments revolucionaris dels anys 70, com el MIL, L'OLLA o el GARI. Participa en l'edici de la revista de debat llibertari dels Pasos Catalans La Rosa dels Vents, juntament amb altres collectius anarcoindependentistes com Catarko (El Prat de Llobregat). Cal destacar la reedici feta amb la Editorial Virus, la Cooperativa Ciutat Invisible i el collectiu Catarko, del llibre "Anarquisme i Alliberament Nacional" (ISBN 9788496044906  ISBN 8496044906) de diversos autors.

Vegeu tamb.
Anarcoindependentisme;

Enllaos externs.
 Plana web del collectiu;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113104" title="Sarmtia" nonfiltered="1344" processed="1343" dbindex="46394">


Sarmtia o Sarmcia (Sarmatia,         ) fou el nom donat a una regi en part en Europa i en part en sia, habitada pels srmates.

Els nom srmates es va donar pels grecs inicialment als escites  de les regions de Dniper i Don, els quals anomenaven aix justament a les poblacions no escites.

Claudi Ptolemeu divideix el pas en dos parts: Sarmtia europea i Sarmtia asitica separades aproximadament pel riu Don.

Els aorsis o aorsins, els Idres, els Ziges, els biessis, els Udes, els Piengites i els Ibions foren pobles de Sarmcia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113105" title="Sarmtia europea" nonfiltered="1345" processed="1344" dbindex="46395">
La Sarmtia europea  segons Claudi Ptolemeu era un pas que s'estenia entre el Vstula (a l'oest), la mar Bltica (al nord); el pas dels iazigs i Dcia (al sud) i Crimea i el Don (a l'est). Incloa pobles com els alans, els finesos (finni), eslaus  ? (slavani), bastarnes, peuquins, wends, iazigs (iazyges metanastae), i els pobles menors con els roxolans (roxolani) i els hamaxobis (hamaxobii).

La llista de pobles la dna de nord a sud de la segent manera: 

Venedi (wends);
Gythones, al sud dels anteriors (actual Litunia);
Finni  (Prssia oriental);
Bulanes (Sulones?);
Phrugundiones ;
Avareni (naixement del Vstula, a Galtzia);
Ombrones;
Anarto-phracti ;
Burgiones;
Arsiaetae ;
Saboki;
Piengitae;
Bessi (als Carpats);

Desprs torna a pujar al nord per tornar a descriure els pobles de nord a sud en una segona columna:

Venedi ;
Galindae;
Sudeni;
Stavani;
Igylliones (Bielorssia);
Costoboci (Podlia). ;
Transmontani o dacis ;

Per tercera vegada torna a comenar la llista per ara de sud a nord:

Kareotae (Novgorod);
Carbones ;
Osii (Ossii) (a l'illa Oesel?);
Veltae (       );
Sali;
Agathyrsi;
Aorsi;
Pagyritae;
Savari;
Borusci;
Akibi ;
Naski;
Vibiones;
Idrae;
Alauni;
Sturni;
Hamaxobii ;
Karyones;
Sargatii;
Ophlones ;
Tanaitae (Tanais = Don);
Osuli  (Kherson);
Roxolani;
Rhakalani ;
Exobugitae. ;
Peucini ;
Basternae ;
Carpiani (Carpats);
Gevini ;
Budini;
Chuni;
Amadoci;
Navari ;
Tauroscythae ;
Tyrangetae;
Amadoci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113107" title="Sarmtia asitica" nonfiltered="1346" processed="1345" dbindex="46396">
Sarmtia asitica es la regi entre el Don ( i des el seu naixement cap al nord), la mar d'Azov (Palus Maeotis), l'Eux, el Caucas, la mar Cspia, el Volga i les terres desconegudes al nord. Inclou la regi del Caucas i Caucas del nord, Astracan, la regi del Don, Kazan, Viatka, Kostroma, Riazan, Tambov, Penza, etc 

Els pobles d'aquesta regions esmentats per Claudi Ptolemeu son (de nord a sud):

Asaei;
Suardeni;
Zacatae;
Hippophagi Sarmatae;
Modocae;
Srmates reials;
Srmates Hiperboris;
Perierbidi;
Iaxamatae (Astracan);
Chaenides (Kazan);
Phtheirophagi (a l'est del Volga);
Materi (a l'est del Volga);
Phtheirophagi (a l'est de Kazan);
Materi (a Saratov);

I els pobles de Caucas:

Siraceni;
Psessii;
Thatemeotae;
Tyrambae;
Asturicani;
Arichi;
Zicchi;
Conapseni;
Metibi;
Agoritae;
Melanchlaeni;
Serri;
Sapothraeni;
Scymnitae;
Amazones;
Sunani;
Sacani;
Orinaei;
Vali;
Servi;
Tusci;
Diduri;
Vodae;
Olondae;
Isondae;
Gerrhi;
Achaei;
Kerketi;
Heniochi;
Suanocolchi;
Senaraei ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113108" title="Srmates" nonfiltered="1347" processed="1346" dbindex="46397">

Els srmates foren un poble oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominaci que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven. Cal entendre per srmates els pobles que vivien a Sarmtia del que els pobles germnics que van emigrar a orient i van restar amb els pobles de Sarmtia, en foren un element tnic ms.

Els nesiotis foren un grup de srmates situats vers la regi del riu Rha.

Les fonts romanes parlen al comenament del segle I, d'un Regnum Vannianum a Morvia en la que els srmates i iazigs formaven la cavalleria.

El 69 apareixen els sueus (amb el significant de quades i marcomans) units amb els srmates. Els iazigs eren llavors aliats de Roma per els seus serveis foren rebutjats per l'Imperi Rom. Al rei Sido el va succeir Italicus, lleial a Roma.

Al 70 els srmates i dacis es van aliar per atacar Msia i Pannnia. Pel mateix temps els roxolans van enviar Msia (69).

A comenaments del segle II l'rea entre territori rom i el regne dels quads i marcomans (Banat) era anomenat Sarmtia. Els srmates foren aliats de Decbal a la guerra de Dcia (106 aC).

A les guerres marcomanes sota els antonins, els srmates eren els principals membres de la confederaci enemiga.

Desprs del 270 els srmates foren els amos de bona part de Dcia junt amb els dacis o getes, per s'hi van establir els gots. Els vndals tenien un important component srmata.

Els srmates van entrar a la confederaci dels huns per desprs d'tila van desaparixer per sorgir els pobles que els conformaven com els eslaus, germnics, estonians i altres.

Articles relacionats.
 Sauromates.
 Sarmtia europea. ;
 Sarmtia asitica.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113109" title="Portes Sarmtiques" nonfiltered="1348" processed="1347" dbindex="46398">
Portes Sarmtiques (Sarmaticae portae,                    ) eren un pas estret del Caucas, tamb conegut com Portes Caucsiques (Caucasiae portae) i Portes Cspies (Caspiae portae o Claustra Caspiarum o Via Caspia). Eren l'nic pas entre el Caucas nord i Ibria. Ptolemeu diu que hi havia un altra pas mes a l'est anomenat Portes albanes (Portae albaniae) que sn el pas de l'Alazon que porten de Derbent a Bardhaa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113113" title="Sarmizegethusa" nonfiltered="1349" processed="1348" dbindex="46399">
Sarmizegethusa (              ) fou una ciutat de Dcia a la vora del riu Sargtia. Fou la capital de Decbal i Traj hi va establir una colnia romana (Colonia Ulpia Trajana Augusta) amb ius Italicum. Fou quarter de la Legio XIII Gemina. Adri hi va construir un aqeducte

Algunes restes s'han trobat a la moderna Varhly.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113115" title="Srnia" nonfiltered="1350" processed="1349" dbindex="46400">
Srnia (Sarnia o Sarmia) es el nom que porta a les obres clssiques una illa del canal de la Manega entre la Gllia i Britnia, que se suposa es Guernsey.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113117" title="Golf Sarnic" nonfiltered="1351" processed="1350" dbindex="46401">
Golf Sarnic o Golf d'Egina (Saronicus Sinus,                 ) es el nom d'un golf de la mar Egea entre tica i Trozen, fins a l'istme de Corint. A les seves costes estaven els territoris de Megara, Corint, tica, i Trozen, i al seu interior l'illa d'Egina i la de Salamina (i altres menors). El seu nom derivaria de Trozen, mtic rei de Trozen.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113118" title="Sarpedon" nonfiltered="1352" processed="1351" dbindex="46402">

Sarpedon (         or                ) fou un promontori de la costa de Cilcia a l'oest de la desembocadura del riu Calicadnos. Al tractat de pau d'Apamea (188 aC) aquest cap es va establir com a lmit fronterer dels selucides.
 
Modernament es va dir Lissan-el-Kahpe. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113119" title="Sarsina" nonfiltered="1353" processed="1352" dbindex="46403">
Sarsina s una ciutat  d'Itlia a la regi d'Emlia-Romanya, provncia de Forl-Cesena, amb una poblaci d'uns 4.000 habitants.

 Histria .

Fou una ciutat de l'mbria a la vora dels Apenins, a uns 25 km al nord de Cesena. El seu nom derivava de la tribu umbre (o segons alguns independent i separada) dels sarsinats (sarsinates,           ). Els Fasti Capitolini esmenten la victria dels cnsols sobre els sarsinats sense fer referncia als umbres per Tit Livi els classifica dins els umbres. La seva sotmisi  es va fer el 266 aC. Sarsina, la seva capital, consta ocupada el 271 aC per Cornelius Scipio i va esdevenir un municipi rom ordinari sense molta importncia. 

Fou el lloc de naixement del fams poeta cmic Plautus (nascut a Sarsina el 254 aC). En temps de l'imperi encara era un municipi segons testimonien diverses inscripcions per va casi desaparixer durant l'alta edat mitjana, i no va recuperar importncia fins al segle XIII. Del  1327 al 1400 fou disputada entre els Ordelaffi de Forl i els Papes; al segle XV va passar als Malatesta de Cesena i desprs als de Rimini, als que fou arrabassada per Csar Borja (1500-1503) i desprs fou ocupada pels venecians (1503-1509), passant seguidament al Papa. Sota domini pontifici fou feu dels Pio de Meldola i dels Aldobrandini. Va passar a Itlia el 1860.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113121" title="Sarunets" nonfiltered="1354" processed="1353" dbindex="46404">
Els sarunets (sarunetes) foren un poble alp a les valls de les fonts del Rin. El seu nom a quedar en la comarca sussa de Sargans, entre Chur (Coira) i el llac Constana. El nom dels nantuates esmentat per Juli Csar a l'Alt Rin, damunt els helvecis, podria ser una deformaci de sarunetes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113122" title="Sasima" nonfiltered="1355" processed="1354" dbindex="46405">
Sasima (      ) fou una ciutat de Capadcia a uns 35 km al sud de Nazianzus. La ciutat tenia la primera esglsia en la que fou sacerdot Gregori Nazianz, que va descriure la ciutat com a miserable. Podria ser prop de la moderna Babloma.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113124" title="Sazan" nonfiltered="1356" processed="1355" dbindex="46406">
Sazan es una illa de la costa d'Albnia a l'entrada de la badia de Vlora (Valona), que t uns 5 km2 i menys de 1000 habitants. 

 Histria .

Saso (    ) fou el nom d'una petita illa rocosa de la costa grega d'Illria, al nord del cap Acroceraunos. Fou un niu de pirates a diverses poques. A l'edat mitjana va ser ocupada diverses vegades per Vencia. 

Foi ocupada per Itlia el 30 d'octubre de 1914,  ocupaci que fou ratificada per un protocol secret del Tractat de Londres (1915). Desprs de la Primera guerra mundial Albnia la va cedir formalment a Itlia (2 de setembre de 1920).  Sota domini itali es va dir Saseno i fins i tot va disposar de segells propis.

Fou retornada a Albnia el 10 de febrer de 1947.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113127" title="Sassula" nonfiltered="1357" processed="1356" dbindex="46407">
Sassula fou una ciutat del Latium propera a Tibur, de la que fou una dependncia. Fou conquerida per Tibur el 354 aC i abans devia ser independent per poc important. Unes runes a uns 12 km de Tivoli es creu que corresponen a aquesta ciutat. Les runes les formen nicament unes restes de muralles (no molt grans).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113128" title="Satarques" nonfiltered="1358" processed="1357" dbindex="46408">
Satarques (Satarchae) foren un poble escita de la costa oriental del Quersons Tauric, que vivien en coves i furats al terra per protegir-se del fred i es tapaven amb pells deixant noms uns forats pels ulls. Plini el Vell els hi dona el nom de escites satarcs (Scythi satarchi) i Claudi Ptolemeu esmenta una ciutat anomenada Satarche  (       ) a la regi, mes tard anomenada Matarcha (       ); Valerius Flaccus tamb esmenta una ciutat o districte de nom Satarche.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113129" title="Sonora i Sinaloa" nonfiltered="1359" processed="1358" dbindex="46409">
L'estat de Sonora i Sinaloa (tamb anomenat segons la seva constituci promulgada el 1825, com a Estat d'Occident) va ser un dels estats fundadors de la Uni dels Estats Units Mexicans el 1824. L'estat s'estenia sobre els territoris actuals dels estats de Sinaloa (al sud) i Sonora (al nord), encara que aquest ltim incloa territoris que avui dia formen part de l'estat nord-americ d'Arizona, fins al riu Gila o el riu Colorado. L'estat es dividia en cinc departaments: Arizpe, Horcasitas, El fuerte, Culiacn i San Sebastan. 

Atesos els conflictes interns constants, el 14 d'octubre, 1830, el Congrs de la Uni mexic va emetre una llei federal que va dividir oficialment l'Estat d'Occident en dos, que desprs de l'elaboraci de llurs respectives constitucions i la conformaci de llurs poders de govern, el 1831 s'integrarien a la federaci mexicana amb el rang d'estats: els actuals estats de Sonora i Sinaloa. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113134" title="Mont (Vielha e Mijaran)" nonfiltered="1360" processed="1359" dbindex="46410">
Mont (pronunciat Mn) s un petit nucli urb situat a 1.235 metres sobre el nivell del mar, que pertany a l'Ajuntament de Vielha e Mijaran i s pedania, juntament amb Montcorbau i Betlan, de l'entitat municipal descentralitzada d'Aubrt. 

Es troba situat damunt del poble de Vilac i dista de Vielha uns cinc quilmetres, poc ms de 4 minuts per una carretera que va serpentejant per la falda de la muntanya anomenada la Solana de Vilac i que ofereix unes impressionants vistes del masss rocs del Port de Vielha, situat damunt del tnel Alfons XIII, ms conegut com a tnel de Vielha.

Actualment, Mont t uns 25 habitants durant l'any tot i que en temporada alta la seva poblaci augmenta considerablement degut a la proliferaci de segones residncies, tot i que la pressi urbanstica no hi ha fet encara massa estralls.
Destaca l'esglsia de Sant Lauren, una de tantes esglsies romniques que hi ha a la Vall d'Aran.
Mont ofereix als seus vilatans i visitants unes de les millors vistes de la Vall. El gran nombre d'hores d'insolaci que rep grcies a la seva situaci privilegiada li permet rebre els darrers rajos de sol fins que aquest s'amaga darrera les muntanyes limtrofs amb Frana.
No us perdeu durant una tarda d'estiu, el plaer d'estar una bona estona sentats al banc de la plaa contemplant el Montcorbison com s'aixeca altiu al nostre davant tot escoltant les notes del saxo de Pol de Casa Jan, o xerrrant animadament amb els vens del poble, vids de conversa degut a la poca afluncia de visitants al poble.

Durant els mesos ms freds de l'hivern les nevades sn abundants ra per la qual s aconsellable dur el cotxe ben equipat davant la possible presncia de neu a la carretera. Amb tot, el servei de llevaneus s excellent, i a banda de la carretera d'accs al poble, tamb t cura dels carrers interiors, fet que facilita la vida al poble.

Llocs d'inters.
Mont s punt de partida de nombroses excursions a peu i en tot terreny. Destaca com indret de remarcable singularitat Era Cabana deth Batlle, que es troba situada a 35 minuts caminant en direcci nord-est des de Mont, molt a prop deth Arriu Salient i que ofereix a l'excursionista excepcionals vistes de la vall i un silenci absolut. 

Des de la vena localitat de Vilac es pot accedir amb vehicle de muntanya (no transitable en ple hivern a causa de la neu) al mirador situat damunt de Vielha des d'on es divisa tota el Mijaran i el Nautaran. Seguint la pista forestal es pot accedir, no sense caminar uns minuts, al cim del Bohn de Gars, que ens obsequia amb unes vistes del Mahl Blanc, el port de Vielha, l'Aneto i els cims que l'envolten, sempre nevats.

Una altra opci es fer l'excursi al ve poble de Montcorbau, situat a un quilmetre de distncia a travs del corriol que els uneix i que sense massa desnivells ens duu, en uns 20 minuts, a un bonic poblet de bellesa i tranquillitat comparable a Mont.

Tamb es pot visitar l'esglsia de Sant Lloren, on es troba una pica baptismal romnica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113136" title="Ingeborg de Dinamarca" nonfiltered="1361" processed="1360" dbindex="46411">


 Ingeborg de Dinamarca (reina de Frana) (1175 - 1236).

 Ingeborg de Dinamarca (princesa de Sucia) (1878 - 1958).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113137" title="Efecte Volta" nonfiltered="1362" processed="1361" dbindex="46412">
L'efecte volta s una teoria obsoleta que intentava explicar com es generava l'electricitat a una pila voltaica.

La teoria es basava en els principis de l'electrosttica i afirmava que si s'uneixen dos metalls heterogenis que tenen temperatures iguals, es crear una diferncia de potencial en els seus extrems lliures, el valor del qual ser constant si es tracta de la mateixa junta i tenen les mateixes condicions de temperatura en el moment de la mesura. Aquesta explicaci va ser substituda per la teoria electroqumica segons la qual l'electricitat s generada per efectes qumics i per l'intercanvi d'electrons entre els toms de la bateria. Un factor important que va portar a l'abandonament de la teoria de l'efecte volta va ser l'observaci de qu la corrosi o polaritzaci de les bateries que suposava la seva degradaci semblava inevitable, com ms electricitat s'extreia de la bateria ms rpida era la degradaci.

De fet, l'efecte volta correspon a un potencial elctric molt feble que es produeix per contacte entre diferents metalls. Aquest efecte va ser descobert per Alessandro Volta, i pot ser mesurat, per l'efecte no s prou important per ser utilitzat per fer bateries elctriques.

Entre els primers anys del segle XIX i la dcada de 1830 es van inventar diverses piles seques en un intent d'establir l'origen de l'electricitat de la pila humida de Volta, i en especial per donar suport a la teoria de l'electrificaci per contacte.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113138" title="Ingeborg de Dinamarca (princesa de Sucia)" nonfiltered="1363" processed="1362" dbindex="46413">


Ingeborg de Dinamarca, princesa de Sucia (Palau de Charlottenlund 1878 - Estocolm 1958). Princesa de Dinamarca amb el tractament d'altesa reial que es marid en el si de la casa reial de Sucia. Descendents seus sn el rei Harald V de Noruega, el rei Albert II de Blgica i el gran duc Enric I de Luxemburg.

Nascuda al Palau de Charlottenlund el dia 2 d'agost de 1878 essent filla del rei Frederic VIII de Dinamarca, llavors prncep hereu, i de la princesa Llusa de Sucia. Ingeborg era nta per via paterna del rei Cristi IX de Dinamarca i de la princesa Llusa de Hessen-Kassel i per via materna del rei Carles XV de Sucia i de la princesa Llusa dels Pasos Baixos.

El dia 27 d'agost de 1897, a l'edat de 21 anys, contragu matrimoni amb el prncep Carles de Sucia, fill del rei scar II de Sucia i de la princesa Sofia de Nassau. La parella s'install a Estocolm i tingu quatre fills:

 SAR la princesa Margarida de Sucia, nada a Estocolm el 1899 i morta a Gentofte el 1977. Es cas amb el prncep Axel de Dinamarca el 1919 a Estocolm.

 SAR la princesa Marta de Sucia, nada el 1901 a Estocolm i morta el 1954 a Oslo. Es cas amb el rei Olav V de Noruega el 1929 a Oslo.

 SAR la princesa strid de Sucia, nada a Estocolm el 1905 i morta en un accident automobilstic a Sussa el 1935. Es cas amb el rei Leopold III de Blgica el 1926 a Brusselles.

 SAR el prncep Carles de Sucia, nat a Estocolm el 1911 i mort a Mlaga el 2003. Es cas en primeres npcies a Kvillinge el 1937 amb la comtessa Elsa von Rosen de qui es divorci el 1951. En segones npcies es marid amb Ann Margareta Larsson el 1954 a Danderyd de qui es divorci el 1961 i en tercers npcies el 1978 a Rabat amb Kristine Rivelsrud.

L'any 1905 l'Assamblea Nacional de Noruega escoll com a primera opci per convertir-se en rei de Noruega a l'esps de la princesa Ingeborg, el duc de Vstegtland, per el rei scar II de Sucia no permet l'elecci del seu fill, oposant-se que un membre de la casa reial sueca ocups el tron d'Oslo ja que era frut de la separaci de Noruega de Sucia.

La princesa Ingeborg mor a Estocolm el dia 11 de mar de 1958, set anys abans, el 24 d'octubre de 1951 havia mort el prncep Carles. Ingeborg visqu la mort de dos dels seus quatre fills: la princesa strid de Sucia mor en un accident automobilstic, i la princesa Marta de Sucia a causa d'un cncer el 1954.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113139" title="Efecte Seebeck" nonfiltered="1364" processed="1363" dbindex="46414">
L'efecte Seebeck s un efecte termoelctric que fa que una agulla metllica sigui desviada quan la posem entre dos conductors de diferent material soldats pels extrems i sotmesos a un gradient trmic (veure figura). Fou descobert pel fsic alemany Thomas Johann Seebeck el 1821. 




El fenomen es va explicar per l'aparici d'un camp magntic i tamb per l'existncia del camp magntic terrestre. No fou fins molt ms tard que hom va comprendre l'origen elctric del fenomen: una diferncia de potencial apareix a la soldadura de dos materials sotmesos a una diferncia de temperatura.
La utilitzaci ms coneguda de l'efecte de Seebeck s la mesura de la temperatura amb l'ajut de termoparells. D'altra banda, aquest efecte s a la base de la generaci d'electricitat per efecte termoelctric.


 Principis .

La figura segent mostra el circuit termoelctric de base:



Dos materials conductors de natures diferents a i b sn units per dues soldadures en X i W. L'efecte Seebeck es produeix quan una s'aplica una diferncia de temperatura dT entre W i X, aix comporta l'aparici d'una diferncia de potencial dV entre Y i Z. En un circuit obert, el coeficient Seebeck del parell de materials, Sab, o poder termoelctric es defineix per:



Si per TW > TX la diferncia de potencial s tal que VY>VZ, llavors Sab s positiu.

El coeficient de Seebeck de cadascun dels materials s relacionat amb el coeficient del parell per la relaci:



El coeficient Seebeck s'explica en V.K-1 (o de manera ms general en V.K-1 a la vista dels valors d'aquest coeficient als materials ms usuals).

William Thomson (Lord Kelvin) va demostrar que el coeficient de Seebeck est relacionat amb els coeficients de Peltier i Thomson segons:

 ;

 ;

on   s els coeficient Peltier i   el coeficient Thomson.

 Mesura del coeficient Seebeck .

A la prctica, el coeficient Seebeck noms pot ser mesurat per un parell de materials, aix fa que sigui necessari de disposar d'una referncia. Aix vindr facilitat per la propietat dels materials superconductors de tenir un coeficient Seebeck S nul. En efecte, l'efecte Seebeck est relacionat amb el transport d'entropia pels transportadors de crrega dintre del material (electrons o forats). Histricament, el valor de Sab mesurat fins a la temperatura crtica de Nb3Sn (Tc=18K) per a un parell Pb-Nb3Sn permet obtenir SPb fins a 18K. La mesura de l'efecte Thomson fins a la temperatura ambient permet obtenir SPb sobre tota la gamma de temperatura, aix fa del plom un material de referncia.

 Dispositiu experimental .

El principi de la determinaci del coeficient de Seebeck reposa sobre la determinaci d'una diferncia de potencial induda per una diferncia de temperatura coneguda (veure esquema).



Una mostra de la qual hom desconeix el coeficient de Seebeck(Sinconnu) es fixa entre un bany trmic a la temperatura T, que evacua calor, i un escalfador a la temperatura T+dT que proporciona calor a la mostra. D'aquesta manera en sotmetre la mostra a un gradient de temperatura, apareix una diferncia de potencial.
Dos termoparells del mateix material, generalment un aliatge d'or i ferro, de nquel i crom o de coure i nquel, dels quals es coneix el coeficient Seebeck (Sref) se solden sobre la mostra en els punts a i b. Aquests termoparells permeten al mateix temps mesurar els potencials Va i Vb  i les temperatures Ta i Tb. El coeficient Seebeck del material s'obtindr a partir de la relaci:



 Coeficient Seebeck d'alguns metalls a 300C .




 Vegeu tamb .
Efecte Peltier;
Efecte Thomson;
Efecte Joule;
Termoelectricitat;

Categoria : Termoelectricitat








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113140" title="Carles Cases i Pujol" nonfiltered="1365" processed="1364" dbindex="46415">

Carles Cases i Pujol (Sallent, 1958) s un msic i compositor catal de jazz i msica de cinema.

Estudis.

Els seus primers estudis musicals els va cursar al Conservatori de Manresa. Prosseguiria la seva formaci a Barcelona, al Conservatori Municipal Superior de Msica, on acab la seva formaci de vuit cursos de piano i de violoncel. Completa els 
seus estudis d'harmonia i piano-jazz a la Music Academy de Hastad (Noruega), i orquestraci i composici a l'Instituto Superior de Arte de La Habana.

Jazz.

El 1974 va formar el grup de folk Coses. Va ser membre de la Big Band de Llus Rovira entre els anys 1975 i 1977, i el 1982 va crear el Carles Cases Quartet, amb el qual va actuar en diferents esdeveniments musicals d'Espanya, mentre formava part d'un quartet de corda com a violoncellista que interpretava obres d'autors clssics. 

El 1986 va fundar el grup de jazz Blaumar i el 1988 va passar a formar part de la fundaci Yehudi Menuhin Live Music Now.

L any 1994 funda la Big Band de Vic, formaci jazzstica amb una vintena de msics en la que hi fa les funcions de director titular, arreglista i compositor.

Ha fet de productor de nombrosos artistes, entre les que destaquen  Gossos, Maria del Mar Bonet, Georges Moustaki, i sobretot Llus Llach, amb qui va treballar a ms a ms com a arranjador i instrumentista des del 1983 al 1991.

Bandes sonores.
 
A partir del 1988 compagina la seva carrera amb el cinema i la televisi amb la seva primera collaboraci al curt Cap de Quers.

Desprs de compondre la banda sonora del seu primer llargmetratge en solitari en el film d'animaci Despertaferro, aposta en ferm pel mn del celluloide i inicia la seva collaboraci amb el director catal Ventura Pons. Aquesta nit o mai s el primer de les pellcules d'aquest tandem que tindria el seu punt culminant en Actrius.

Tamb ha treballat per a Gonzalo Surez, Antoni Verdaguer, Santiago Matallana entre d'altres. Els seus recents treballs cinematogrfics han estat fora de les nostres fronteres, concretament a Frana, Blgica i als Estats Units.

Tamb ha estrenat a la catedral de La Habana una "Salve" (1999), i una obra de concert de Cases va ser estrenada a Moscou.

Des de l'any 2000 imparteix l assignatura de Banda Sonora als estudiants de Cincies de la Comunicaci a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Tamb va ser professor a l'escola de msica L'Esclat de Manresa.

L'any 2001 crea Film Music Band, dedicada exclusivament a la interpretaci i enregistrament de les seves Bandes Sonores.

Filmografia.

1989 - El ro que nos lleva. De Antonio del Real;
1990 - Despertaferro. De Jordi Amors;
1991 - Aquesta nit o mai. De Ventura Pons;
1992 - Havanera 1820. De Antonio Verdaguer;
1993 - Rosita, Please!. De Ventura Pons;
1994 - El perqu de tot plegat. De Ventura Pons;
1994 - Don Jaime el conquistador. De Antonio Verdaguer;
1995 - Parella de tres. De Antonio Verdaguer;
1995 - Dones i homes. De Antonio Verdaguer;
1995 - Joc de rol. De Roberto Bodegas;
1996 - Mi nombre se sombra. De Gonzalo Surez;
1996 - El ngel de la guarda. De Santiago Matallana;
1996 - Fotos. De Elio Quiroga;
1996 - Das cabinet des Dr. Caligari. De Robert Weine;
1997 - No se puede tener todo. De Jess Garay;
1997 - Actrius. De Ventura Pons;
1997 - Le grand batre. De Laurent Carcls;
1998 - Carcies. De Ventura Pons;
1999 - Arde, amor. De Ral Veiga;
1999 - El portero. De Gonzalo Surez;
1999 - Amic/Amat. De Ventura Pons;
1999 - Morir (o no). De Ventura Pons;
1999 - Los sin nombre. De Jaume Balaguer;
1999 - Ave Mara. De Eduardo Rossoff;
2000 - Pleure pas Germaine. De Alain de Halleux;
2000 - El portero. De Gonzalo Surez;
2000 - Besos para todos. De Jaime Chvarri;
2000 - L'altra cara de la lluna. De Llus Josep Comern ;
2001 - La mijer de mi vida. De Antonio del Real;
2001 - . De Stuart Gordon;
2001 - Anita no perd el tren. De Ventura Pons;
2001 - Des del balc. De Jess Garay;
2002 - Menja d'amor. De Ventura Pons;
2002 - Darkness. De Jaume Balaguer;
2004 - El ao del diluvio. De Jaime Chavarri;
2005 - Perfecta pell. De Lydia Zimmermann;
2005 - Amor idiota. De Ventura Pons;
2005 - Camarn. De Jaime Chavarri;
2005 - Avatar. De Llus Qulez;
2006 - Animals ferits. De Ventura Pons;
2006 - El genio tranquilo. De Gonzalo Suarez;
2006 - Km. 31. De Rigoberto Castaeda;
2006 - Unglody. De Thomas Dunn;
2007 - Oviedoexpress. De Gonzalo Surez;
2007 - La velocidad funa el olvido. De Marcelo Schapces;
2007 - La vida abismal. De Ventura Pons;

 Enllaos externs .
Lloc web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113141" title="Efecte Thomson" nonfiltered="1366" processed="1365" dbindex="46416">
L'efecte Thomson, descobert per Willian Thomson (Lord Kelvin), descriu la relaci entre un corrent elctric, o una tensi elctrica, i el flux de calor, o un gradient trmic, dins d'un material conductor.

El 1851 Thonsom va demostrar que els efectes Seebeck i Peltier estan relacionats: un material sotms a un gradient trmic i recorregut per un corrent elctric intercanvia calor amb el medi exterior. De manera recproca, un material sotms a un gradient trmic i recorregut per un flux de calor, genera un corrent elctric.



L'efecte Thonsom es manifesta quan sn presents de manera simultnia un gradient de temperatura T i un corrent elctric I. Llavors hi ha una generaci, emissi o absorci, de calor Q en tots els segments del material presos individualment. El gradient de flux trmic degut a l'efecte Thonsom dins dels materials ve determinat per:

;

 dT(x)/dx s el gradient de temperatura.
   s el coeficient Thomson.
 x s la coordenada espacial (veure esquema);

Tamb existeix un terme degut a l'efecte Joule  on   s la resistivitat elctrica i J la densitat del corrent, per dQ(Joule)/dx s nul si el material s homogeni, o el que s el mateix,   s independent de x.

Els coeficients Peltier   i Seebeck S estan relacionats amb el coeficient de Thonsom   per les equacions de Kelvin:

 ;

i

;

Aquesta darrera relaci ens indica que l'efecte Thonsom no es presentar ms que als materials per al quals el coeficient de Seebeck depen significativament de la temperatura. En efecte, si S s independent de la temperatura, llavors . Aix tenim, per exemple, que l'efecte Thonsom s negligible en el cas del plom, ats que el seu coeficient de Seebeck s gaireb independent de la temperatura.

En metalls com el zinc o el coure hi ha una emissi d'energia (efecte Thonsom positiu), mentre en metalls com el cobalt, el nquel o el ferro hi ha una absorci d'energia (efecte Thonsom negatiu].

Veieu tamb.

Efecte Seebeck;
Efecte Peltier;
Efecte Joule;
Termoelectricitat;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113143" title="Pierre Puvis de Chavannes" nonfiltered="1367" processed="1366" dbindex="46417">

Pierre Ccile Puvis de Chavannes (Li, 14 de desembre de 1824 -Pars, 24 d'octubre de 1898) pintor simbolista francs. 
Biografia. 
Desprs d'estudiar a l'cole polytechnique, va passar una temporada a Itlia. Va decidir consagrar-se a la pintura estudiant l'obra de Eugne Delacroix i de Thomas Couture. Va exposar al Sal de 1850, per va tenir problemes per a tornar-ho a fer. 

El 1854 i el 1855, Puvis de Chavannes va realitzar frescos i pintures murals a Amiens i al Pante de Pars. Les seves obres, entre les quals es troben nombroses pintures murals, sn prpies del simbolisme pictric. 

A Montmartre, va tenir una relaci amb una dels seus models, Suzanne Valadon, que es convertiria ms tard en una de les artistes ms importants de la seva poca. 

El 1890, va ser un dels fundadors de la Socit Nationale des Beaux-Arts de la qual ms tard seria president, i que ms tard posaria el seu noms a uns premis, primer al Muse d'art moderne du Trocadero i desprs al Grand Palais dels Champs-lyses.

Algunes obres.
La mort et les jeunes filles ;
Le rve;
Le pauvre pcheur;
Vigilance ;
La mditation;
Marie Madeleine  la Sainte-Baume;
Sainte Genoveva;
Jeunes filles au bord de la mer;
Femme folle au coin de la mer ;
L'esprance;
Femme nue agenouille, vue de dos;
Galeria.

Links.

 uvres sur Artcyclopedia;
 Dessins sur la Base Joconde;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113145" title="Rusccia" nonfiltered="1368" processed="1367" dbindex="46418">

Rusccia (Ruscaceae) s una famlia de plantes amb flor monocotilednies.

Inclou diversos gneres que en l'antic sistema Cronquist estaven ubicats en altres famlies com les lilicies. El sistema filogentic APG II recomana la seva inclusidins l'ordre Asparagal. 

Gneres.


Enllaos externs.

Germplasm Resources Information Network: Ruscaceae;
Convallariaceae, Dracaenaceae, Eriospermaceae, Nolinaceae, Ruscaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards), The families of flowering plants;
Liliaceae in Flora of North America;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113147" title="Llusa dels Pasos Baixos" nonfiltered="1369" processed="1368" dbindex="46420">
Llusa dels Pasos Baixos, reina de Sucia (L'Haia 1829 - Estocolm 1871). Princesa dels Pasos Baixos de la Casa dels Orange-Nassau amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni en el si de la casa reial sueca. 

Nascuda a la ciutat de L'Haia el dia 5 d'agost de l'any 1828 sent filla del prncep Frederic dels Pasos Baixos i de la princesa Llusa de Prssia. Llusa era nta per via paterna del rei Guillem I dels Pasos Baixos i de la princesa Guillemina de Prssia i per via materna del rei Frederic Guillem III de Prssia i de la duquessa Llusa de Mecklenburg-Strelitz. 

El dia 19 de juny de l'any 1850 contragu matrimoni a Estocolm amb el rei Carles XV de Sucia, fill del rei scar I de Sucia i de la duquessa Josepa de Leuchtenberg. La parella tingu dos fills:

 SAR la princesa Llusa de Sucia, nada a Estocolm el 1851 i morta al Palau d'Amalienborg el 1926. Es cas amb el rei Frederic VIII de Dinamarca.

 SAR el prncep Carles scar de Sucia, duc de Sdermanland, nat a Estocolm el 1852 i mort a Estocolm el 1854.

El dia 8 de juny de l'any 1859 esdevingu reina consort de Sucia i de Noruega ja que el seu esps, el rei Carles XV de Sucia esdevingu rei del pas a causa de la mort del rei scar I de Sucia. 

Llusa dels Pasos Baixos mor a Estocolm el dia 30 de mar de 1871 sense haver pogut donar un descendent al seu esps a la mort del qual la corona passaria a mans del seu germ, el rei scar II de Sucia.

Descendents seus sn la reina Margarida II de Dinamarca, el rei Harald V de Noruega, el rei Albert II de Blgica, el gran duc Enric I de Luxemburg i el prncep hereu Pau de Grcia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113149" title="Cabirol" nonfiltered="1370" processed="1369" dbindex="46421">

El cabirol (Capreolus capreolus) s un crvid de redudes dimensions ja que pesa uns 15-30 kg, i t una llargada de poc ms d'un metre.

s originari d'Europa sia Menor i litoral de la Mar Cspia.

A la part asitica de  Rssia el substitueix el cabirol siberi (Capreolus pygargus) 

A la zona mediterrnia est confinat a zones ms o menys muntanyenques i manca en moltes illes del mediterrani. S'han fet estudis de reintroducci d'aquesta espcie a Catalunya amb finalitats cinegtiques. T com a caracterstica no allunyar-se gaire d'un territori molt redut, cosa que fa que sigui una presa fcil.

En poques prehistriques era molt abundant i era un dels objectius de caa principals dels homes del paleoltic i de principi del neoltic.



Referncies. 
 
Animal: The Definitive Visual Guide to the World's Wildlife, DK Adult Publishing, (2001), pg. 241.
 Boyle, K.V. 2006. Neolithic wild game animals in Western Europe: The question of hunting, pp 10 - 23. In Animals in the Neolithic of Britain and Europe, Serjeantson, D, and Field, D (eds). Oxbow Books: Oxford.
Lyneborg, L. (1971). Mammals. ISBN 0-7137-0548-5.
Reader's Digest, The Wildlife Year, p. 228, ISBN 0-276-42012-8.

Enllaos externs.
Roe Deer Research Group.
Roe Deer - Photos;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113151" title="Llusa de Prssia" nonfiltered="1371" processed="1370" dbindex="46423">


 Llusa de Prssia (landgravina de Hessen-Kassel) (1680 - 1705).

 Llusa de Prssia (reina de Sucia) (1720 - 1782).

 Llusa de Prssia (princesa dels Pasos Baixos) (1808 - 1870).

 Llusa de Prssia (langravina de Hessen-Philippsthal-Barchfeld) (1829 - 1901).

 Llusa de Prssia (gran duquessa de Baden) (1838 - 1923).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113152" title="Llusa de Prssia (princesa dels Pasos Baixos)" nonfiltered="1372" processed="1371" dbindex="46424">
Llusa de Prssia, princesa dels Pasos Baixos (Berln 1808 - Pauw Haus (Pasos Baixos 1870). Princesa de Prssia amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni en el si de la casa reial dels Pasos Baixos.

Nascuda a Berln el dia 1 de febrer de 1808 sent filla del rei Frederic Guillem III de Prssia i de la duquessa Llusa de Mecklenburg-Strelitz. Llusa era nta per via paterna del rei Frederic Guillem II de Prssia i de la princesa Frederica de Hessen-Darmstadt i per via materna del prncep Carles de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Carolina de Hessen-Darmstadt.

El dia 21 de maig de 1825 es cas a Berln amb el prncep Frederic dels Pasos Baixos, fill del rei Guillem I dels Pasos Baixos i de la princesa Guillemina de Prssia. La parella s'establ a L'Haia i tingu quatre fills:

 SAR la princesa Llusa dels Pasos Baixos, nada a L'Haia el 1828 i morta a Estocolm el 1871. Es cas amb el rei Carles XV de Sucia.

 SAR el prncep Guillem dels Pasos Baixos, nat a L'Haia el 1833 i mort el 1834.

 SAR el prncep Guillem dels Pasos Baixos, nat a L'Haia el 1834 i mort el 1845.

 SAR la princesa Maria dels Pasos Baixos, nada el 1841 a Pauw Haus i morta a Neuwied el 1910. Es cas a Wassanaer el 1871 amb el prncep Guillem de Wied.

La princesa Llusa mor a Pauw Haus el dia 6 de desembre de 1870, tres mesos desprs ho feia la seva primognita. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113153" title="Sisal silvestre" nonfiltered="1373" processed="1372" dbindex="46425">

El sisal silvestre (Sansevieria ehrenbergii) s una espcie de planta monocotilednia silvestre que creix a diverses zones africanes des de Lbia a Tanznia i tamb a Arbia.

A la gorja d'Olduvai s molt abundant i precisament el nom d'aquest indret deriva de Oldupaai que s com es diu en llengua Massai aquesta planta.

Es una planta perenne amb les fulles molt desenvolupades que atenyen de 0'5 a 1'5 metres de llargada i de 2'5 a 8 cm d'amplada.

Usos.
Els Massai l'utilitzaven com a planta txtil (vestits, cordes, cistells) i tamb per les seves propietats medicinals (benes antisptiques). 

Enllaos externs.
Germplasm Resources Information Network: Sansevieria ehrenbergii;
Hortiscope on Sansevieria;
Sansevieria International;
Ngorongoro Cradle of Life;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113154" title="Llusa de Prssia (gran duquessa de Baden)" nonfiltered="1374" processed="1373" dbindex="46426">


Llusa de Prssia, gran duquessa de Baden (Berln 1838 - Baden-Baden 1923). Princesa de Prssia amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni amb el gran duc Frederic I de Baden. 

Nada a Berln el dia 3 de desembre de l'any 1838 essent filla del kiser Guillem I de Prssia i de la duquessa Augusta de Saxnia-Weimar-Eisenach. Per via paterna era nta del rei Frederic Guillem III de Prssia i de la duquessa Llusa de Mecklenburg-Strelitz i per via materna ho era del gran duc Frederic I de Saxnia-Weimar-Eisenach i de la gran duquessa Maria de Rssia. Llusa era besnta del tsar Pau I de Rssia a travs de la seva via materna.

El dia 20 de setembre de 1856 contragu matrimoni a Berln amb el gran duc Frederic I de Baden fill del gran duc Leopold I de Baden i de la princesa Sofia de Sucia. La parella s'install a Karlsruhe i tingueren tres fills:

 SM el gran duc Frederic II de Baden, nat a Karlsruhe el 1857 i mort a Badenweiler el 1928. Es cas el 1885 al Castell de Hohenburg amb la princesa Hilda de Luxemburg.

 SAGD la princesa Victria de Baden, nada el 1862 a Karlsruhe i morta a Roma el 1930. Es cas amb el rei Gustau V de Sucia a Karlsruhe el 1881.

 SAGD el prncep Llus de Baden, nat a Baden-Baden el 1865 i mort a Friburg de Brisgvia el 1888.

El dia 28 de setembre de l'any 1907 mor al Castell de Mainau el gran duc Frederic I de Baden, un dels artfexs de la unificaci alemanya. La princesa Llusa s'establ entre Karlsruhe i Baden-Baden on mor el 23 d'abril de 1923.

Durant el mes de novembre de l'any 1918, el gran duc Frederic II de Baden es va veure obligat a dimitir i a renunciar al govern del Gran Ducat de Baden. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113156" title="Baccharis" nonfiltered="1375" processed="1374" dbindex="46427">


Baccharis s un gnere de plantes amb flor dins de la famlia astercia

En el calendari republic francs amb el nom francs de Bacant hi t dedicat el dia 21 del mes de Brumaire.

El gnere Baccharis s originari del continent americ.

Sn plantes perennes i arbusts de fulles en disposici alternada i de flors normalment blanques o rosades.

El gnere compta amb unes 250 a 400 espcies.

Antigament tenien usos en jardineria

L'espcie Baccharis halimifolia s invasora a partir de la dcada dels anys cinquanta del segle XX a gran part d'Europa i Austrlia. Constitueix un problema per a la supervivncia de la flora autctona en zones humides com les litorals del Pas Basc.


 Algunes espcies .

 Baccharis dracunculifolia DC. ;
 Baccharis emoryi;
 Baccharis genistelloides;
Baccharis halimifolia ;
 Baccharis linearis ( romerillo a Xile);
 Baccharis pilularis (Coyote Brush);
 Baccharis rhomboidalis;
 Baccharis sagittalis;
 Baccharis salicifolia ;
 Baccharis sarothroides ;
 Baccharis sergiloides (Baccharis del desert);
 Baccharis sphaerocephala ;
 Baccharis trimera DC. ;

Enllaos externs.
 Fotos de Baccharis rhomboidalis, Baccharis sagittalis i Baccharis sphaerocephala creixent a Xile.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113158" title="Remei Margarit i Tay" nonfiltered="1376" processed="1375" dbindex="46428">
Remei Margarit i Tay (Sitges, 1935) s una psicloga, escriptora, i professora de msica, que fund junt amb Josep Maria Espins Els Setze Jutges.

Va treballar com a mestra, documentalista, treballs editorials i ha escrit espordicament columnes al Diari de Barcelona i El Pas. Fundadora del grup Setze jutges ha enregistrat dos discos de canons prpies com a cantautora.

Llibres publicats.

Narrativa breu:
Aquells temps, aquells amors. Premi de Mar: El Clavell, 2001;
Novella:
Estimat John. Barcelona: Columna, 1992 (Premi Ciutat de Badalona);
El viatge. Premi de Mar: El Clavell, 1999;
La confidncia. Lleida: Pags, 2006;
Poesia:
De la soledat i el desig. Barcelona: Ed. 62, 1988;
Prosa no de ficci:
Acerca de la mujer, 2002 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113162" title="Serra d'Or" nonfiltered="1377" processed="1376" dbindex="46429">

Serra d'Or s una revista nascuda, en la seva forma actual, l'octubre de l'any 1959 a instncies d'un grup d'universitaris i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat amb un tiratge d'uns 8.000 exemplars mensuals.

Els orgens de la revista es remunten, de fet, a l'any 1946, en ocasi de les festes d'entronitzaci de la Mare de Du de Montserrat. Malgrat les difcils condicions del moment, es va produir una trobada entre intellectuals catalans i l'abadia de Montserrat. En aquell moment coexistien dues publicacions patrocinades per Montserrat i que havien sortit per separat: Germinbit, dels antics escolans, i Serra d Or, que era la dels treballadors del monestir. A finals del 1959, les dues revistes es van fusionar, integrant-se l equip de Germinbit (Enric Bastardes i Max Cahner, que hi havien entrat a travs de Josep Benet) a Serra d Or; per aix a la revista hi deia 2a poca.

De seguida es va convertir en una plataforma per als intellectuals catalans de la segona meitat del segle XX, en un principi dins de les possibilitats d'activisme cultural que oferia el franquisme amb la censura. Fruit de la Crida als escriptors joves (que encara es fa anualment i han de ser de menys de trenta anys) van sortir noms com la Montserrat Roig, Oriol Pi de Cabanyes, Carme Riera, Baltasar Porcel, o Terenci Moix. Tots aquests i molts altres noms importants de la literatura catalana van publicar els primers articles a Serra d'Or.

Des del 1964 fins el 1995 ha estat dirigida pel pare Maur Maria Boix, al qual ha substitut Josep Massot i Muntaner. D en de 1963 Jordi Sarsanedas n ha estat redactor en cap, crrec que ocupa avui dia Marta Nadal.

Desprs de la dictadura, es va mantenir l'aspecte cultural i s'hi van excloure, en general, els temes poltics per no prendre posici per cap grup. Hi ha collaboradors de tota mena de tendncies.

Entre els membres del seu Consell, hi trobem un gran ventall de noms i personalitats: Antoni Maria Badia i Margarit, Oriol Bohigas, Ramon Bastardes, Sebasti Benet, Josep M. Bricall, Max Cahner, Jordi Carbonell, Josep M. Castellet, Alexandre Cirici, Joan Colomines, Xavier Fbregas (que substitu Joan Triad), Joaquim Molas, Miquel Porter i Moix, Antoni de Rossell, Josep Termes, Francesc Vallverd i Jordi Ventura i Subirats, entre d altres.

A les seves pgines s'hi ofereix un gran nombre de collaboradors, de procedncies ideolgiques molt diverses, amb un temari molt ampli, com poltica, disseny, arquitectura i urbanisme, religi, economia, arts plstiques, cinema, teatre, llengua, literatura, etc.

A la dcada dels seixanta s'instauraren els premis Crtica Serra d Or que inclouen les modalitats de novella, contes, poesia, traducci, literatura juvenil, crtica i teatre.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113164" title="Fisetina" nonfiltered="1378" processed="1377" dbindex="46430">
La Fisetina s un flavonoide antioxidant.

Es presenta principalment sota la frmula 3,3',4'7'-tetrahidroxiflavona.

La fisetina s troba a moltes fruites com la maduixa, poma, prssec, tomquet, ram, caqui i kiwi i tamb en la ceba.

L'octubre de 2006 es va anunciar que uns experiments fets als Estats Units en rates de laboratori van mostrar una gran capacitat de la fisetina per millorar la memria a llarg termini.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113165" title="Fibra" nonfiltered="1379" processed="1378" dbindex="46431">

Alimentaci: Part no digerible dels aliments. Vegeu: Fibra alimentria.
Anatomia: Part d'un mscul. Vegeu: Fibra muscular.
Botnica: Part formada principalment de cellulosa de les plantes. Vegeu: Fibra vegetal;
Electrnica: Guia d'ones utilitzada per conduir polsos de llum. Vegeu:  Fibra ptica;
Tecnologia: ;
Fibra sinttica;
Material allant amb diversos usos. Vegeu: Fibra de vidre;
Fibres amb una resistncia especfica ms gran que l'acer. Vegeu Fibra de carboni;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113166" title="Bia?ystok" nonfiltered="1380" processed="1379" dbindex="46432">





 Bia ystok  (en bielorrs: (grafia llatina) Bie astok, (grafia cirllica)         , "Pendent blanc") s la principal ciutat i capital histrica del voivodat (regi) de Podlquia, a Polnia. Amb una poblaci d'uns 292.000 habitants, est situada al nord-est del pas i a uns 60 km de la frontera amb Bielorssia part de la qual es va considerar durant molt temps. Gaudeix d'un clima continental amb hiverns molt freds i de baixa humitat, i estius igualment secs i amb altes temperatures. Culturalment est influenciada no noms per la religi catlica, que s la confessi majoritria, sin tamb per l'Esglsia Ortodoxa, confessada en la seva majoria per la minoria bielorrusa.

Enllaos externs.

 VisitBia ystok.com;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113167" title="Efecte Peltier" nonfiltered="1381" processed="1380" dbindex="46433">
L'efecte Peltier (tamb anomenat efecte termoelctric s un fenomen fsic de desplaament de calor en presncia d'un corrent elctric. L'efecte es produeix en materials conductors de diferent material entre els quals hi ha dues soldadures. Una de les soldadures es refredaria mentre l'altra s'escalfaria per sobre el que li correspondria segons l'efecte Joule. L'efecte depen del sentit del corrent, de manera que si invertim el seu sentit, la soldadura que abans s'escalfava passar a refredar-se i la que abans s'escalfava passar a refredar-se. Aquest efecte fou descobert el 1834 pel fsic francs Jean-Charles Peltier.

 Definici .

Y i Z sn els punt d'inserci d'una font de corrent elctric.]]
La figura del costat mostra el circuit termodinmic de base.

Dos materials conductors a i b de material diferent sn soldats per X i W. Quan es posa un corrent elctric I al circuit, per exemple per mitj d'una font de corrent elctric, entre Y i Z, es produeix un alliberament de calor Q a una soldadura i una absorci de calor a l'altra soldadura. El coeficient Peltier relatiu als materials a i b  ab es defineix per:
;

Si en posar un corrent en el sentit Y W X Z es produeix un alliberament de calor a X i una absorci a W, llavors  ab s positiu.

 Teoria .
L'efecte Peltier est relacionat amb el transport d'entropia pels portadors de carga (electrons o forats) al si del material.
Aix com es mostra a l'esquema de sota, un alliberament de calor a X i una absorci a W, aix s degut al fet que els electrons o els forats guanyen entropia en passar del material b al material a en W (hi ha absorci de calor), mentre que recprocament, perden entropia en passar del material a al material b en X (hi ha alliberament de calor).

De fet s produeixen dues reaccions qumiques:

 una reacci endotrmica, que genera crregues elctriques;
 una reacci exotrmica, que anulla les crregues.
Les reaccions noms sn possibles quan hi ha una circulaci de crregues entre els dos costats on es produeixen les reaccions.

Es pot fer una analogia amb una central trmica i un escalfador:

la central trmica s una mquina que transforma la calor en electricitat;
l'electricitat s transportada a casa de l'usuari;
l'electricitat serveix per produir calor amb un escalfador.
De l'efecte Peltier el que interessa s la capacitat de la central trmica per asorbir calor.

 Aplicacions . 
L'efecte Peltier s la base dels sistemes de refredament per efecte termoelctric
Refredament dels microprocessadors, per limitar la seva temperatura. Tot i que no s molt potent, s'aprecia perqu no presenta parts mbils i no pot produir soroll. El problema s la condensaci que es produeix a la part ms freda com a conseqncia de l'important diferencial de temperatura entre les dues plaques metlliques;
Refrigeradors alimentaris de mida petita (de cotxe per exemple);
Refrigeraci de solucions als laboratoris d'anlisi biolgica i mdica;
Contenidors per al transport d'rgans per transplantaments;
Aplicacions all on les vibracions sn un problema, com en els sistemes de guidatge per lser;
Aplicacions all on el soroll electrnic de fons s un problema, com en el cas de l'anlisi dispersiu en energia;
Sistemes de refrigeraci dels sistemes de direcci automtica per infraroig de mssils aire-aire ;

 Divers .
El fenomen invers tamb existeix: una diferncia de temperatura entre les soldadures W i X pot induir una diferncia de potencial elctric, s el que s'anomena efecte Seebeck.
Lord Kelvin va demostrar que els efectes Peltier i Seebeck estan relacionats, i que el coeficient Peltier est relacionat al coeficient Seebeck (S):



 Vegeu tamb .
 Efecte Seebeck;
 Efecte Thomson;
 Termoelectricitat;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113170" title="Material" nonfiltered="1382" processed="1381" dbindex="46434">
En cincia o enginyeria un material s una substncia (un element qumic o, ms habitualment, un compost qumic) amb alguna propietat til, sigui mecnica, elctrica, ptica, trmica o magntica. Actualment hi ha materials compostos que uneixen les propietats de dos o ms substncies, amb la qual cosa es consegueix que un material que t les propietats de dos elements. Per exemple: el formig armat. El formig es molt resistent a la compressi, mentre que l'acer ho s a la tracci. El formig armat reuneix caracterstiques dels dos elements.

 Articles relacionats .
 Taula peridica dels elements;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113171" title="Histria de l'arquitectura" nonfiltered="1383" processed="1382" dbindex="46435">

La histria de l'arquitectura s una subdivisi de la histria de l'art encarregada de l'estudi de l'evoluci histrica de l'arquitectura, els seus principis, idees i realitzacions. Aquesta disciplina, aix com qualsevol altra forma de coneixement histric, est subjecta a les limitacions i les potencialitats de la histria com a cincia: existeixen diverses perspectives en relaci al seu estudi, la major part de les quals sn occidentals.

En la majoria dels casos -encara que no sempre- els perodes estudiats corren parallels als de la histria de l'art i existeixen moments en qu les esttiques se sobreposen o es confonen. No s d'estranyar que una esttica avantguardista en les arts plstiques encara no hagi trobat la seva representaci en l'arquitectura i viceversa.

 Cronologia de l'arquitectura occidental .

Les primeres grans obres d'arquitectura es remunten a l'antiguitat, per s possible traar els orgens del pensament arquitectnic en perodes prehistrics, quan van ser erigides les primeres construccions humanes.

Prehistria.

 
Durant la prehistria sorgeixen els primers monuments i l'home comena a dominar la tcnica de treballar la pedra. El sorgiment de l'arquitectura est associat a la idea d'abric. L'abric, com construcci predominant en les societats primitives, ser l'element principal de l'organitzaci espacial de diversos pobles. Aquest tipus de construcci pot ser observat encara en societats no integrades totalment a la civilitzaci occidental, tal com els pobles amerindis, africans i aborgens, entre d'altres. La presncia del concepte d'abric en l'inconscient collectiu d'aquests pobles s tan fort que marcar la cultura de diverses societats posteriors: diversos terics de l'arquitectura en moments diversos de la histria (Vitruvi en l'antiguitat, Leon Battista Alberti en el Renaixement, i Joseph Rykwert ms recentment) van evocar el mite de la cabanya primitiva. Aquest mite, amb variants segons la font, postula que el ser hum va rebre dels dus la saviesa per a la construcci del seu abric, configurat com una construcci de fusta composta per quatre parets i una teulada de dues aiges.

Antiguitat.


A mesura que les comunitats humanes evolucionaven i augmentaven, pressionades per les amenaces blliques constants, la primera modalitat arquitectnica a desenvolupar-se va ser essencialment la militar. En aquest perode van sorgir les primeres ciutats la configuraci de les quals estava limitada per l'existncia de muralles i per la protecci d'amenaces exteriors. La segona tipologia desenvolupada va ser l'arquitectura religiosa. La humanitat es confrontava amb un mn poblat de dus vius, genis i dimonis: un mn que encara no coneixia cap objectivitat cientfica. La manera en qu els individus transformaven del seu ambient immediat estava per llavors molt influenciat per les creences religioses. Molts aspectes de la vida quotidiana estaven basats en el respecte o en l'adoraci al div i el sobrenatural.

El poder div, per tant, era equivalent (o encara superava) el poder secular, fent que els principals edificis dins de les ciutats fossin palaus i temples. Aquesta importncia dels edificis feia que la figura de l'arquitecte estigus associada als sacerdots (com en l'Antic Egipte) o als propis governants i que l'execuci fos acompanyada per diversos rituals que simbolitzaven el contacte de l'home amb el div. Les ciutats marcaven una interrupci de la naturalesa salvatge, eren considerades un espai sagrat enmig de l'espai natural. De la mateixa forma, els temples dintre de les ciutats marcaven la viscuda dels dus enmig de l'ambient hum. Les necessitats d'infraestructura d'aquelles primeres ciutats tamb van fer necessari el progrs tcnic de les obres d'enginyeria.

Antiguitat clssica.



L'arquitectura i l'urbanisme practicats pels grecs i romans es distingia clarament de la dels egipcis i babilonis en la mesura en qu la vida civil passava a tenir ms importncia. La ciutat es converteix en l'element principal de la vida poltica i social d'aquests pobles: els grecs es van desenvolupar en ciutats estat i l'Imperi Rom va sorgir d'una nica ciutat. L'arquitecte grec Hipdam de Milet s considerat el primer urbanista de la histria. Durant els perodes i civilitzacions anteriors, els assumptes religiosos eren ells mateixos el motiu i el manteniment de l'ordre establert; en el perode grecorom el misteri religis va traspassar els lmits del tempero-palau i es va fer assumpte dels ciutadans (o de la polis): sorgeix aqu la paraula poltica, absolutament relacionada a la idea de ciutat. Mentre els pobles anteriors van desenvolupar noms les arquitectures militar, religiosa i residencial, els grecs i romans van ser responsables del desenvolupament d'espais propis a la manifestaci ciutadana i dels quefers quotidians: l'gora grega es definia com un gran espai lliure pblic destinat a la realitzaci d'assemblees, envoltat per temples, mercats i edificis pblics. L'espai del gora es va convertir en un smbol de la nova visi de mn, que incloa el respecte als interessos comuns, i incentivador del debat entre ciutadans, en lloc de l'antic ordre desptic. Els assumptes religiosos encara posseen un paper fonamental en la vida mundana, per ara van ser incorporats als espais pblics de la polis. Els rituals populars eren realitzats en espais construts per a tal fi, especialment l'acrpolis. Cada lloc possea la seva prpia naturalesa (Genius Locci), immersos en un mn que convivia amb el mite: els temples van passar a ser construts en el cim dels pujols (creant un marc visual en la ciutat baixa i possibilitant un refugi a la poblaci en temps de guerra) per a estar ms prop dels cels.

Edat mitjana.



Els principals fets que influenciaren la producci arquitectnica medieval van ser l'enrariment de la vida en les ciutats (amb la conseqent ruralitzaci i feudalitzaci d'Europa) i l'hegemonia en tots els ordres de l'Esglsia Catlica. A mesura que el poder secular se sotmetia al poder papal, passava a ser l'Esglsia la que ostentava el capital necessari per al desenvolupament de les grans obres arquitectniques. La tecnologia del perode es va desenvolupar principalment en la construcci de les catedrals, estant el coneixement arquitectnic sota el control dels gremis. Prcticament, durant tot el perode medieval, no existeix la figura de l'arquitecte, ents com a creador solitari de l'espai arquitectnic i de la construcci. La construcci de les catedrals, principal esfor constructiu de l'poca, es acompanyada per tota la poblaci i es incerta en la vida de la comunitat a la seva al voltant. 

El coneixement constructiu s guardat pels gremis, que reunien desenes de mestres i obrers  els arquitectes de fet  que conduen l'execuci de les obres, per tamb les elaboraven. s l'origen de les associacions que acabaran coneixent-se com a maoneria (mass = paleta). La Cristiandat va definir una nova visi del mn, que no noms sotmetia els desitjos humans als designis divins, sin que esperava que l'individu busqus el div. En un primer moment, i a causa de les limitacions tcniques, la concepci de l'espai arquitectnic dels temples es torna cap a endins, segons un eix que incita al recolliment. Ms tard, amb el desenvolupament de l'arquitectura gtica, es busca aconseguir els cels a travs de la inducci de la perspectiva cap a l'alt.

Edat moderna.

Amb la finalitat de l'edat mitjana l'estructura de poder europea es modifica radicalment. Comencen a sorgir els estats naci i, malgrat l'encara forta influncia de l'Esglsia Catlica, el poder secular torna al poder, especialment amb les crisis recurrents de la Reforma Protestant. El Renaixement va obrir l'Edat Moderna, rebutjant l'esttica i cultura medieval i proposant una nova posici de l'home davant l'Univers: l'antropocentrisme enfront del teocentrisme medieval. Antics tractats arquitectnics romans sn redescoberts pels nous arquitectes, influenciant profundament la nova arquitectura. La relativa llibertat d'investigaci cientfica que es va obtenir va dur a l'avan de les tcniques constructives, permetent noves experincies i la concepci de nous espais. Algunes regions italianes, especialment Florncia, a causa del control de les rutes comercials que duien a Constantinoble, es converteixen en grans potncies mundials i s all on es van desenvolupar les condicions per a la creaci de l'art renaixentista.

Renaixement.


L'esperit renaixentista evoca les qualitats intrnseques del ser hum. La idea de progrs de l'home - cientfic, espiritual, social - es fa un objectiu important per al perode. L'antiguitat clssica redescoberta i el humanisme sorgeixen com una guia per a la nova visi del mn que es manifesta en els artistes del perode. La cultura renaixentista es mostra multidisciplinria i interdisciplinria. El que importa a l'home renaixentista s el culte al coneixement i a la ra, no havent-hi per a ell separaci entre les cincies i les arts. Tal cultura es va mostrar un camp frtil per al desenvolupament de l'arquitectura. L'arquitectura renaixentista es va mostrar clssica, per no es va pretendre ser neoclssica. Amb el descobriment dels antics tractats (incomplets) de l'arquitectura clssica (d'entre els quals, el ms important va ser De Architectura de Vitruvi, base per al tractat De re aedificatoria de Alberti), es va donar marge a una nova interpretaci d'aquella arquitectura i la seva aplicaci als nous temps. Coneixements obtinguts durant el perode medieval (com el control de les diferents cpules i arcades) van ser aplicats de formes noves, incorporant els elements del llenguatge clssic. El descobriment de la perspectiva s un aspecte important per a entendre's el perode (especialment la perspectiva cntrica): la idea d'infinit portada per la manipulaci del punt de fugida va ser bastant utilitzada com element escnic en la concepci espacial d'aquells arquitectes. La perspectiva va representar una nova forma d'entendre l'espai com alguna cosa universal, comprensible i controlable a travs de la ra de l'home. El dibuix es va fer el principal mig de disseny i s aix com sorgeix la figura de l'arquitecte solitari (diferent de la concepci collectiva dels edificis medievals). Els nous mitjans de disseny del projecte van influenciar la concepci espacial dels edificis en el sentit en qu les mirades sn controlades, direccionades a un punt de vista especfic. El poder de la perspectiva de representar universalment la realitat no es va limitar la noms descriure l'experincia, sin tamb a anticipar-la projectant la imatge de volta a la realitat. Entre els principals arquitectes del Renaixement s'inclouen Vignola, Alberti, Brunelleschi i Miguel ngel.

Manierisme.


Amb l'evoluci del Renaixement i el constant estudi i aplicaci dels ideals clssics, comena a sorgir entre els artistes del perode un sentiment anticlssic, encara que les seves obres continuessin sent en essncia predominantment clssiques. En aquest moment sorgeix el manierisme. Els arquitectes manieristes (que amb rigor es poden continuar anomenant renaixentistes) s'apropien de les formes clssiques per comencen a deconstruir els seus ideals. Alguns elements del manierisme:  

 sn constants les referncies visuals en espais interns als elements tpics de la composici d'espais externs: finestres que es tornen per a dintre, tractament d'escales externes en ales interiors d'edificis, etc. ;
 el ja consagrat domini de la perspectiva permet experiments diversos que fugen de l'espai perspectiu dels perodes anteriors. ;

Miquel ngel s un dels arquitectes renaixentistes que poden ser anomenats manieristes.

Segles XVII i XVIII.
Durant els segles segents al Renaixement es va assistir a un procs cclic de constant allunyament i aproximaci a l'ideari clssic. El Barroc, en un primer moment, potencia el descontent del Manierisme per les normes clssiques i propicia la gnesis d'un tipus d'arquitectura indita, encara que freqentment posseeixi connexions formals amb el passat. De la mateixa forma que el Barroc va representar una reacci al Renaixement, el Neoclssic, ms tard, constituir una reacci al Barroc i a la recuperaci del ideari clssic. Aquest perode de dos segles, per tant, ser marcat per un cicle de dubtes i certeses sobre la validesa de les idees clssiques.

Arquitectura barroc.


El Barroc sorgeix en l'escenari artstic europeu en dos contextos molt clars durant el segle XVII: d'entrada hi havia la sensaci de que, amb l'avan cientfic representat pel Renaixement, el classicisme, encara que hagus ajudat en aquest progrs, no estava en condicions d'oferir totes les respostes necessries a la dubtes de l'home. L'univers ja no era el mateix, el mn s'havia expandit i l'individu volia experimentar un nou tipus de contacte amb el div i el metafsic. Les formes luxurioses del Barroc, el seu espai ellptic, definitivament antieuclidi, van anar una resposta a aquestes necessitats. 

El segon context s la Contrareforma promoguda per l'Esglsia Catlica. Amb l'avan del protestantisme, l'antic ordre cristi rom (que, en cert sentit, havia incentivat l'adveniment del mn renaixentista) estava sent suplantat per noves visions de mn i noves actituds davant el Sagrat. L'Esglsia va sentir la necessitat de renovar-se per a no perdre els fidels i va veure en la promoci d'una nova esttica l'oportunitat d'identificar-se amb aquest nou mn. Les formes del barroc van ser promogudes per la instituci en tot el mn (especialment en les colnies recent descobertes), fent-ho l'estil catlic, per excellncia.

Arquitectura neoclssica.


A la fi del segle XVIII i inicis del XIX, Europa va assistir a un gran avan tecnolgic, resultat directe dels primers moments de la Revoluci Industrial i de la cultura de la Illustraci. Van ser descobertes noves possibilitats constructives i estructurals, de manera que els antics materials (com la pedra i la fusta) van passar a ser substituts gradualment pel ciment (i posteriorment pel formig armat) i pel metall. Parallelament, profundament influenciats pel context cultural de la Illustraci europea, els arquitectes del segle XVIII van passar a rebutjar la religiositat intensa de l'esttica anterior i l'exageraci luxuriosa del Barroc. Es buscava una sntesi espacial i formal ms racional i objectiva, per encara no es tenia una idea clara de com aplicar les noves tecnologies en una nova arquitectura. Immersos en el context del Neoclassicisme en les arts, aquells arquitectes bolquen en l'arquitectura per als nous temps l'ideal la clssic. El Neoclassicisme no va pretendre, de fet, un estil nou (diferent de l'art clssic renaixentista). Era molt ms una cpia del repertori formal clssic i menys una experimentaci d'aquesta formes, tenint com gran diferencia l'aplicaci de les noves tecnologies.

Edat Contempornia.

L'arquitectura que sorgeix amb l'Edat Contempornia anir, en major o menor grau, a reflectir els avanos tecnolgics i les paradoxes socioculturals generades per l'adveniment de la Revoluci Industrial. Les ciutats passen a crixer de manera desconeguda anteriorment i noves demandes socials relatives al control de l'espai urb han de ser respostes per l'Estat, el que acabar duent al sorgiment de l'urbanisme com disciplina acadmica. El paper de l'arquitectura (i de l'arquitecte) ser constantment qestionat i nous paradigmes sorgeixen: alguns crtics alleguen que sorgeix una crisi en la producci arquitectnica que repercuteix en tot el segle XIX i solament ser resolta amb l'arribada de l'arquitectura moderna.

Segle XIX.

Tot el segle XIX assistir a una srie de crisis esttiques que es tradueixen en els moviments anomenats historicistes: b pel fet que les innovacions tecnolgiques no trobin en aquella contemporanetat una manifestaci formal adequada, b per diverses raons culturals i contextos especfics, els arquitectes del perode veien en la cpia de l'arquitectura del passat i en l'estudi dels seus cnons i tractats un llenguatge esttic legtim. El primer d'aquests moviments va ser el ja esmentat Neoclssic, per tamb va a manifestar-se en l'arquitectura neogtica anglesa, profundament associada als ideals romntics nacionalistes. Els esforos historicistes que van tenir lloc principalment a Alemanya, Frana i Anglaterra per raons ideolgiques, vindrien ms tard a transformar-se en un mer conjunt de repertoris formals i tipolgics diversos, que evolucionarien cap al Eclecticisme, considerat per molts com el ms decadent i formalista d'entre tots els estils historicistes. La primera temptativa de resposta a la qesti tradici x industrialitzaci (o entre les arts i els oficis) es va donar amb el pensament dels romntics John Ruskin i William Morris, proponents d'un moviment esttic que va ser conegut justament amb el nom de Arts.

Segle XX.


Desprs de les primeres dcades del segle XX es va fer molt clara una distinci entre els arquitectes que estaven ms prxims de les avantguardes artstiques en curs a Europa i aquells que practicaven una arquitectura connectada a la tradici (en general de caracterstiques historicistes, tpica del Eclecticisme). Encara que aquests dos corrents estiguessin, en un primer moment, plenes de matisos i mitjos termes, amb l'activitat "revolucionria" proposta per determinats artistes, i principalment amb l'actuaci dels arquitectes connectats a la fundaci de la Bauhaus a Alemanya, amb l'Avantguarda russa en la Uni Sovitica i amb el nou pensament arquitectnic proposat per Frank Lloyd Wright en els EUA, la diferncia entre elles queda ntida i el debat arquitectnic es transforma, de fet, en un escenari poblat de partits i moviments caracteritzats. 

La renovaci esttica proposta per les avantguardes (especialment pel Cubisme, el Neoplasticisme, el Constructivisme i l'Abstracci) en el camp de les arts plstiques, s'obre el cam per a una acceptaci ms natural de les propostes dels nous pensaments arquitectnics,. Aquestes propostes es basaven en la creena en una societat regulada per la indstria, en la qual la mquina sorgeix com un element absolutament integrat en la vida humana i en la qual la naturalesa no est noms dominada, sin que tamb es proposen noves realitats distintes de la natural. D'una forma general, les noves teories que es discuteixen sobre l'Art i del paper de l'artista veuen en la indstria (i en la societat industrial com un tot) la manifestaci mxima de tot el treball artstic: artificial, racional, precs, finalment, modern. La idea de modernitat sorgeix com un ideari connectat a la una nova societat, composta per individus formats per un nou tipus d'educaci esttica, gaudint de noves relacions socials, en la qual les desigualtats van ser superades per la neutralitat de la ra. Aquest conjunt d'idees veu en l'arquitectura la sntesi de totes les arts, vist que s ella qui defineix i dna lloc als esdeveniments de la vida quotidiana. Sent aix, el camp de l'arquitectura abasta tot l'ambient habitable, des dels utensilis d's domstic fins a tota la ciutat: per a l'art modern, no existeix ms la qesti arts aplicats x arts majors (totes elles estan integrades en un mateix ambient de vida). 

L'arquitectura moderna ser, per tant, caracteritzada per un fort discurs social i esttic de renovaci de l'ambient de vida de l'home contemporani. Aquest ideari est formalitzat amb la fundaci i evoluci de l'escola alemanya Bauhaus: d'ella surten els principals noms d'aquesta arquitectura. La recerca d'una nova societat, naturalment moderna, era entesa com universal: d'aquesta manera, l'arquitectura influenciada per la Bauhaus es va caracteritzar com un alguna cosa considerat internacional (d'aqu el corrent de pensament associada a ella s cridada Estil Internacional, ttol que ve d'una exposici promoguda en el MoMA de Nova York).

 Vegeu tamb . 

Arquitectura d'Espanya;

Bibliografia.

 ROTH, Leland M.; Understanding Architecture: its elements, history and meanings; Nova Iorque: HarperCollins Publishers, 1993; ISBN 0064301583;
 STRICKLAND, Carol; Arquitetura comparada: uma breve viagem pela histria da arquitetura; So Paulo: Ediouro; 2003; ISBN 8500008946;
 SUTTON, Ian; Histria da arquitectura do Ocidente; Lisboa: Verbo, 2004; ISBN 9722223550;
 BENEVOLO, Leonardo; Histria da arquitetura moderna; So Paulo: Editora Perspectiva, 2001; ISBN 8527301490;
 ARGAN, Giulio Carlo; Arte moderna; So Paulo: Companhia das Letras, 1992; ISBN 8571642516;










 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113183" title="Antoni Maria Badia i Margarit" nonfiltered="1384" processed="1383" dbindex="46436">
Antoni Maria Badia i Margarit (30 de maig de 1920, Barcelona) s un filleg i lingista d'histria i gramtica catalana.

Va cursar els seus estudis d'ensenyament primari i batxillerat a la Mtua Escolar Blanquerna, dirigida pel pedagog Alexandre Gal i Coll, que li va infondre la preocupaci pel llenguatge. Estudi als Estudis Universitaris Catalans, i es llicenci en filologia romnica per la Universitat de Barcelona el juny de 1943, on fou catedrtic de Gramtica Histrica de la Llengua Espanyola i, el 1987, de Llengua Catalana. Fou rector de la Universitat de Barcelona del 1978 al 1986 data des de la qual n s honorari.

Professor visitant a Munic, Heidelberg, Georgetown, Wisconsin i la Sorbona a Pars. s doctor honoris causa per diverses universitats, entre les quals Salzburg, Tolosa, Rovira i Virgili, la Sorbona i les Illes Balears.

Tamb ha estat president de la Socit de Linguistique Romane (avui, president d'honor), president de la Secci Filolgica de l'Institut d'Estudis Catalans, primer president de l'Associaci Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, primer president del Grup Catal de Sociolingstica, president d'honor del II Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Amsterdam (1970), de la North American Catalan Society i de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft, i president del Segon Congrs Internacional de la Llengua Catalana (1986).

s director de la revista Estudis Romnics i pertany a diversos consells editorials de revistes de filologia catalana (Caplletra, Catalan Review, Llengua & Literatura i Treballs de Sociolingstica Catalana).

Aix mateix, s membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de diverses acadmies entre les quals la Real Academia Espaola. Tamb s membre honorari de l'American Association of Teachers of Spanish and Portuguese.

Bibliografia.

La seva obra cientfica inclou ms de sis-cents ttols, amb ms de cinquanta llibres, entre els quals:

Gramtica histrica catalana (1951, trad. al catal el 1981);
Gramtica catalana (1962);
Llengua i cultura als Pasos Catalans (1964);
La llengua dels barcelonins (1969);
La formaci de la llengua catalana (1981);
Gramtica de la llengua catalana (1994);
Les Regles d'esquivar vocables i la qesti de la llengua (1999);

Ha rebut el Premi d'Honor Llus Carulla (1995), de la Fundaci Catalana per a la Recerca (1996) i la Medalla al Mrit Cientfic de l Ajuntament de Barcelona (1999).

Enllaos externs.
Antoni Maria Badia i Margarit a la pgina web de l'Institut d'Estudis Catalans;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113188" title="Apertium" nonfiltered="1385" processed="1384" dbindex="46437">

Apertium s un sistema de traducci automtica que ha estat desenvolupat amb el finanament conjunt del govern espanyol i del govern catal per la Universitat d'Alacant. El programa s programari lliure alliberat sota els termes de la llicncia GNU GPL; les dades lingstiques tenen llicncia GNU GPL o Creative Commons. Utilitza el format XML per a emmagatzemar les dades lingstiques.

Parells de llenges.
En l'actualitat hi ha disponibles dades obertes per als segents parells de llenges:
 catal   angls;
 catal   espanyol;
 catal   francs;
 catal   occit;
 catal   arans;
 catal   esperanto;
 espanyol   francs;
 espanyol   gallec;
 espanyol   portugus;
 espanyol   portugus (Brasil);
 espanyol   esperanto;
 romans   espanyol;
 ga ls   angls;

Histria.
El disseny inicial de l'Apertium estava basat en un sistema de traducci desenvolupat pel grup Transducens de la Universitat d'Alacant, que permeti la traducci entre llenges emparantades com espanyol catal (interNOSTRUM) o espanyol portugus (Universia). A finals del 2006 es va publicar la versi 2.0 del motor de traducci, el qual permetia tractar, mitjanant una transferncia estructural ms potent, parells de llenges no tan relacionats com ara l'angls catal. L'1 d'octubre del 2007 es va publicar la versi 3.0, que permetia l's d'Unicode, que que el permetia estendre a moltes altres llenges.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Apertium;
 Pgina del desenvolupat a Sourceforge;
 OpenTrad;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113193" title="Turbina Francis" nonfiltered="1386" processed="1385" dbindex="46438">

La turbina Francis va ser desenvolupada per James B. Francis. Es tracta d'una turbina de reacci de flux intern que combina conceptes tant de flux radial com de flux axial.

La turbina Francis s el que s'anomena una turbina "de reacci", ja que l'element impulsor (normalment aigua) s'aplica a travs d'ella, i s la prpia circulaci de l'element impulsor all que la fa moure. s una de les tres principals famlies de turbines (Pelton, Francis i Kaplan).

Consta d'una part fixa, amb unes guies corbades anomenades deflectors (o distribuidor), i d'una part mbil amb leps, tamb corbats, anomenada rotor. La inclinaci dels deflectors es pot regular per ajustar el cabal aplicat als leps, regulant aix la velocitat de la turbina.

s un tipus de turbina molt apropiat per salts mitjans-alts amb cabals mitjans, ssent capaces de produr potncies elevadssimes. 


Grup turbina-alternador Francis a la central de Talarn 

Turbines Francis a la Central de Camarasa 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113194" title="Turbina Pelton" nonfiltered="1387" processed="1386" dbindex="46439">

Una turbina Pelton es una de les ms eficients dels tipus de turbines hidruliques.

La turbina Pelton s el que s'anomena una turbina "d'acci", ja que l'element impulsor (normalment aigua) s'aplica directament sobre ella per a fer-la moure. s una de les tres principals famlies de turbines (Pelton, Francis i Kaplan).

Al voltant de tot el rodet, hi ha els catfols amb forma de cullera doble i que sn d'una gran eficincia. L'aigua es fa arribar en la direcci ms idnia cap a aquests leps a una pressi altssima a travs d'uns injectors (amb una agulla interior que en regula el cabal). s el tipus de turbina ms apropiada per a grans salts d'aigua i petits o mitjans cabals, com els que hi ha a les petites centrals hidroelctriques del Pirineu, tot i que sn capaces de generar potncies gens menyspreables.

Enllaos externs.
Grup turbina-alternador Pelton a la Central de Tregur;
Grup turbina-alternador Pelton a la Central de Caldes de Bo;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113195" title="Turbina Kaplan" nonfiltered="1388" processed="1387" dbindex="46440">
vs kaplan schnitt 1 zoom.jpg|thumb|Una turbina Kaplan vertical]
Les turbines Kaplan sn turbines d'aigua de reacci de flux axial, amb un rodet que funciona de manera semblant a l'hlix d'un vaixell. S'empren en salts de petita alria. Les mplies pales o leps de la turbina sn impulsades per aigua a alta pressi alliberada per una comporta.

L'aigua hi circula en el mateix sentit a l'eix. A ms de poder regular la inclinaci dels deflectors, tamb es pot regular la dels leps del rotor, de manera que la turbina s'adapta a les necessitats de potncia de cada moment. S'utilitza per a petits salts i grans cabals, com els dels embassaments.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113198" title="Alfred Bosch i Pascual" nonfiltered="1389" processed="1388" dbindex="46441">
Alfred Bosch (Barcelona, 1961) s un novellista, assagista i africanista catal. s un dels autors ms premiats i de ms xit entre els lectors catalans.

En ficci ha publicat un bon nombre de novelles, algun recull de relats i ha collaborat en antologies. La seva narrativa sol comptar amb una acurada ambientaci histrica, una notable vocaci viatgera i un tractament psicolgic dels personatges singular. Bona part de les seves obres han estat traduides al castell, el francs i el portugus.

Com a assagista, s'ha centrat en reflexions sobre la realitat africana, per tamb ha fet incursions en el debat sobre Europa i sobre la societat catalana.

Ha collaborat en diversos mitjans de comunicaci de forma regular.

Obres.
Novella.
 L'Atles Furtiu, 1998;
 lia la Sublim, 2000;
 L'Avi, 2001;
 Trilogia 1714, 2002;
 Les Set Aromes del Mn, 2004;
 Heretars la Rambla, 2005;
 Inquisitio, 2006;

Narracions.
 Fulls Impermeables, 1984;
 Croniclia, 1986;
 Herois d'Aznia, 1996;

Assaig.
 Nelson Mandela, l'ltim home-du, 1995;
 La Via Africana, 1997 (Premi Joan Fuster d'assaig);
 El Imperio que nunca existi, 2001;
 Europa sense embuts, 2002;
 Catalans, 2006;

Premis.
 1994 Carles Rahola per Nelson Mandela...;
 1995 Documenta per Herois d'Aznia;
 1996 Joan Fuster per La Via Africana;
 1997 Sant Jordi per L'Atles Furtiu;
 2000 Nstor Lujn per L'Avi;
 2004 Ramon Llull per Les Set Aromes del Mn;
 2006 Prudenci Bertrana per Inquisitio;

Enllaos externs.
 Escriptors cat;
 Autors Generalitat;
 Editorial Planeta;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113199" title="Llista de captols de Doraemon" nonfiltered="1390" processed="1389" dbindex="46442">
Aquest article cont una llista de captols de la srie d'anime Doraemon en la seva traducci catalana

CAPTOL 1

- Nobitalndia, la ciutat dels somnis

- Les galetes mgiques

- Pa de memria per a l'examen

CAPTOL 2

- Pins imantats

- El tombador

- La promesa d'en Nobita

CAPTOL 3

- La predicci d'en Doraemon

- El caador de dinosaures

- El passaport del diable
 

CAPTOL 4

- El pintallavis adulador

- La cambrera vod

- La famlia de llops

CAPTOL 5

- La construcci del metro

- El justicier emmascarat

- Un deu per un cop a la vida

CAPTOL 6

- Canvi de mare

- El mocador del temps

- El tresor de la muntanya

CAPTOL 7

- La gran batalla al cel

- L'habitaci inexistent

- Corre, Bambha, corre!

CAPTOL 8

- T'estimo!

- Els guants mgics

CAPTOL 9

- Accessoris del cotxe

- Tot secret: estratgia d'espies

- Menja caramels per ser cantant

CAPTOL 10

- Que bonic que s en Mii-Chan!

- Soldats de joguina

- Pescadors de carpes

CAPTOL 11

- Rivals de sempre

- La llagosta obedient

- Que divertit fer figures de paper!

CAPTOL 12

- Una nena com un lliri

- La flauta

- La cmera de detectiu

CAPTOL 13

- Proposta de matrimoni

- La mquina de fer reserves

- La disfressa d's rentador

CAPTOL 14

- La llibreta mgica

- La nena de les sabates vermelles

- La investigaci

CAPTOL 15

- Records de l'via (I)

- Records de l'via (II)

- El meu professor sc jo

CAPTOL 16

- La mquina per cridar els plats voladors

- En Nobita dins del mirall

- Les cpies en paper carb de persones

CAPTOL 17

- El submar

- La cpsula de l'amistat

- La diadema mgica

CAPTOL 18

- L'episodi del satllit de casa

- L'home contra la mquina

- La mquina dels accidents

CAPTOL 19

- La competici de tir

- La capsa bona

- El robot domstic

CAPTOL 20

- El diari d'en Nobita

- El bloquejador d'aire

- L'esprai allargador

CAPTOL 21

- La mquina de fer cpies de coses perdudes

- L'antena de preparaci

- Una veu amb fora

CAPTOL 22

- L'estel dels desitjos

- La gran batalla dels vaixells teledirigits

- La cmera fotogrfica penetrant

CAPTOL 23

- El nvol de llamps

- El misteris home del futur

- El programador meteorolgic

CAPTOL 24

- L'avantpassat fanfarr

- En Taro s sincer

- Una piscina als nvols

CAPTOL 25

- La mquina de copiar cares

- Mentides autntiques

- La Roboko t'estima

CAPTOL 26

- La mquina de modelar nvols

- El full de les dues cares

- El fals extraterrestre

CAPTOL 27
- Llibres amb vida

- La cmera que prefereix els macos

- El dia que vaig nixer

CAPTOL 28

- La llanterna mgica

- El doctor Jekyll i Mr. Hyde

- L'auricular de riure

CAPTOL 29

- L'esperit torrat

- L'arc mgic

- Que b que s'hi est en una cargolera!

CAPTOL 30

- Anuncis en un mirall

- La mquina de fer gent

- El diamant de la mare

CAPTOL 31

- El castell encantat (I)

- El castell encantat (II)

- La pols mgica

CAPTOL 32

- El paraigua mgic

- Viatges sense moure's de lloc

- Compres del futur

CAPTOL 33

- La crema de l'home llop

- La manxa corporal

- El rei de la nit

CAPTOL 34

- El passi mgic

- El bot dictador

- L'ombra viva

CAPTOL 35
- La nau amb control remot

- L'estora que es converteix en arrossar

- El rellotge que accelera el temps

CAPTOL 36

- La mquina de control hum

- La llum de la lluna i el cant dels grills

- El joc de buscar tresors

CAPTOL 37

- Benvinguts marcians (I)

- Benvinguts marcians (II)

- Llegir la llengua

CAPTOL 38

- El sabre mgic

- La capsa sorpresa

- El drap per veure el passat

CAPTOL 39

- La brigada dels gats

- Catleg de noies

- El telescopi mgic

CAPTOL 40

- El menjar que no deixa tornar a casa

- El talism

- Fugida a una illa deserta

CAPTOL 41
 
- s impossible estudiar al desert del Shara
 
- Els caramels antimania
 
- El mirall mentider 
 
CAPTOL 42

- Una corda especial
 
- A casa de l'extraterrestre
 
- Seguir el mal cam 
 
CAPTOL 43

- El canvi de mascul a femen
 
- Fulles d'humor
 
- El martell de la memria 
 
CAPTOL 44
 
- Element porttil 

- L'ngel de la guarda

- La insgnia emissora

CAPTOL 45

- Tarzan, l'astronauta (I)

- Tarzan, l'astronauta (II)

- La mquina de l'nima

CAPTOL 46

- Viatge a l'interior del cos

- El canal dels somnis

- L'aparell d'avanar i retrocedir

CAPTOL 47

- La superarmadura

- Vacances al balneari

- En Gegant es converteix en Superman

CAPTOL 48

- La cmera indiscreta

- El xiclet substitut

- El caramel d'acci retardada

CAPTOL 49

- La mscara de lle perillosa

- Per, torna viu

- El Nobita d'en Nobita

CAPTOL 50

- La casa menja gent

- En Nobita aprn a nedar
 
CAPTOL 51

- El barret de l'esper 

- L'aparell del que ja has vist 

- La persona teledirigida 
 
CAPTOL 52

- El diari del futur 

- L'equip de Sherlock Holmes 

- Una pista d'esqu al jard 
 
CAPTOL 53
 
- La mquina de fer por
 
- El fonet
 
- Les gotes de fer tornar invisible 
 
CAPTOL 54

- Els adhesius de graduaci 

- El pare fa de les seves
 
- La dutxa que enganya la vista 
 
CAPTOL 55

- La gorra mgica
 
- L'abella endevinadora
 
- Les regnes mgiques 
 
CAPTOL 56

- La clau de ssam
 
- L'aparell precs de llegir mans
 
- La goma d'esborrar nassos i boques 
 
CAPTOL 57

- Ser un bon pare
 
- L'ocell recordatori
 
- L'expenedor del temps 
 
58. CAPTOL 58 
- La mquina de fer herois 
- Els mssils casolans 
- La casa dels obstacles 
 
59. CAPTOL 59 
- L'avi i el coix dels somnis 
- El paper robtic 
- Nobita, cintur negre 
 
60. CAPTOL 60 
- La superbarrejadora 
- Com fer una illa deserta 
- La mquina de provocar tifons 
 
61. CAPTOL 61 
- La mquina per crear plantes noves 
- Un mn sense diners 
- La mquina que va fer el contrari 
 
62. CAPTOL 62 
- La mquina de donar consells 
- El transmissor d'ones ultrasniques boges 
- A les set passar alguna cosa 
 
63. CAPTOL 63 
- El xiclet distribudor de gustos 
- El tresor 
- El rellotge que fa complir els horaris 
 
64. CAPTOL 64 
- El localitzador 
- El projector d'imatges mentals 
- Els Robosins 
 
65. CAPTOL 65 
- Nufrags fa cent milions d'anys 
- El can mgic 
- Els peixos que volen 
 
66. CAPTOL 66 
- El tec d'en Gegant 
- El telescopi mgic 
- El joc de fer de periodista 
 
67. CAPTOL 67 
- Els robofollets 
- El barret de patufet 
- La cmera dissenyadora 
 
68. CAPTOL 68 
- La gorra dels somnis reals 
- Tot el dia de mudances 
- Una histria colpidora 
 
69. CAPTOL 69 
- La tetera gravadora 
- El guant mgic 
- Calor a la neu 
 
70. CAPTOL 70 
- El bolgraf mgic 
- El rei de l'edat de pedra 
 
71. CAPTOL 71 
- Jugant a nines 
- La flama de les histries de por 
- Les pastures per criar xocolatines 
 
72. CAPTOL 72 
- Uns paraiges ben estranys 
- La gorra de campi 
- Els cmics del futur 
 
73. CAPTOL 73 
- El bitllet de loteria 
- El doblador de dobles 
- Com fer marxar un convidat pesat 
 
74. CAPTOL 74 
- La mquina de fer canviar el paisatge 
- Una allau dins de casa 
- King Kong 
 
75. CAPTOL 75 
- Esqu al parc 
- La campana de la son 
- Remullador de butxaca 
 
76. CAPTOL 76 
- El bast dels canvis 
- En Nobita canvia de pell 
- El rellotge per guanyar temps 
 
77. CAPTOL 77 
- Telepatia 
- El quadre que valia milions 
- La cabina dels desitjos 
 
78. CAPTOL 78 
- Les tapes de lloro 
- El refredat 
- El robot teleptic 
 
79. CAPTOL 79 
- La natura a l'habitaci 
- Caramels per defensar-se 
- L'ocell recaptador d'impostos 
 
80. CAPTOL 80 
- Els caramels per no menjar 
- La maa mgica 
- Les fotografies solars de mida natural 
 
81. CAPTOL 81 
- Una histria desgraciada 
- Venent foscor 
- La mquina d'ensenyar a ser agrat 
 
82. CAPTOL 82 
- La capsa de Pandora 
- En Nobita conductor 
- El controlador muscular 
 
83. CAPTOL 83 
- El mesurador de l'humor 
- Jugar al cel s perills 
- La mquina "Casa de prstecs" 
 
84. CAPTOL 84 
- La mquina contesta endevinalles 
- Un planeta a mida 
- Les lloances del robot 
 
85. CAPTOL 85 
- Histria d'amor a la neu 
- La flor de l'oblit 
- El cronmetre dels 100 accidents 
 
 
86. CAPTOL 86 
- Els pantalons que fan crrer per fora 
- El caramel de portar-se b 
- La gorra dels desitjos 
 
87. CAPTOL 87 
- El megfon hipntic 
- La mquina del temps 
- L'efecte bumerang 
 
88. CAPTOL 88 
- Els caramels Komon 
- El telfon de les comandes 
- El rellotge de sorra d'esbarar-se 
 
89. CAPTOL 89 
- Els anissos per ajudar els altres 
- Insignes d'histries 
- El cap d'en Gordan 
 
90. CAPTOL 90 
- Les palletes mgiques 
- La carta 
- La gorra que et converteix en dibuixant 
 
91. CAPTOL 91 
- El telfon imaginari 
- La gateta 
- El mocador volador 
 
92. CAPTOL 92 
- A volar falta gent 
- L'amulet multiusos 
- Enllaunat per fer un cmic 
 
93. CAPTOL 93 
- Esternuts 
- Essencia territorial 
- La quadrcula del temps 
 
94. CAPTOL 94 
- El control mgic 
- El transportador 
- T'agradaria ser un nvol? 
 
95. CAPTOL 95 
- El mssil intelligent 
- Els supercomfits 
- Les ulleres hipnotitzadores 
 
96. CAPTOL 96 
- L'ocell blau de la felicitat 
- Alpinisme al jard 
- Germ gran i germ petit 
 
97. CAPTOL 97 
- El projector d'ombres 
- El cicl 
- El microorganisme pastisser 
 
98. CAPTOL 98 
- Els estalvis 
- El vigoritzador de carpes 
- El gas mar 
 
99. CAPTOL 99 
- Les festes noves 
- El gas insonoritzador 
- Les ales de papallona 
 
100. CAPTOL 100 
- El rescat d'en Kurobei 
- Els tnels de l'ultra espai 
- La targeta direccional 
 
101. CAPTOL 101 
- La locomotora 
- La pantalla indiscreta 
- El gas antigravitatori 
 
102. CAPTOL 102 
- Una casa per la colla 
- Les abelles buscadiners 
- La mquina que controla la gravetat 
 
103. CAPTOL 103 
- En Nobita mag 
- La bossa recupera tot 
- En Doraemon en perill 
 
104. CAPTOL 104 
- El retoprojector 
- El pot de l'antipatia 
 
105. CAPTOL 105 
- Les fotos sonores 
- La plastilina teledirigida 
- Un planeta ideal 
 
106. CAPTOL 106 
- De camping amb la tenda mgica 
- El talonari de xecs 
- El minille 
 
107. CAPTOL 107 
- Les ulleres mgiques 
- El joc de Drcula 
- La cmera dels desitjos 
 
108. CAPTOL 108 
- Viatjant amb el tren blau 
- El passeig de l'alegria 
- El telecopi del temps 
 
109. CAPTOL 109 
- L'argila flotant 
 
110. CAPTOL 110 
- El transformador de matria 
- Esquiant sense neu 
- Els fantasmes 
 
111. CAPTOL 111 
- Un dibuixant a tot gas 
- El collar duplicador 
- Una goma d'enganyar molt especial 
 
112. CAPTOL 112 
- La bicicleta de la quarta dimensi 
- El putxinelis automtics 
- La caixa dels fantasmes 
 
113. CAPTOL 113 
- El supervestit 
- Les ulleres ultrasensibles 
- Transplantaments a dojo 
 
114. CAPTOL 114 
- Les barretes sabater 
- El joc de l'oca 
- Buscant nines 
 
115. CAPTOL 115 
- La mquina que canvia el sentit de la gravetat 
- El virus productor de moda 
- Les rodes mgiques 
 
116. CAPTOL 116 
- Els caramels de la duresa 
- L'iman de les coses rodones 
- El mirall que fa rebotar el dolor 
 
117. CAPTOL 117 
- La revista d'en Nobita 
- Els confits d'ensinistrament 
- Els ninots de la bona i la mala sort 
 
118. CAPTOL 118 
- Els caramels per transformar-se en animal 
- El giro-comps que allunya la gent 
- El rotulador de plantes 
 
119. CAPTOL 119 
- La cmera perseguidora 
- Els focs artificials dels desitjos 
- Crear la terra 
 
120. CAPTOL 120 
- La collecci dels taps de corona 
- Buscant casa pel mixet 
- El micrfon mgic 
 
121. CAPTOL 121 
- Les ulleres telecintiques 
- Els auriculars per entendre els animals 
- Les estacions en llauna 
 
122. CAPTOL 122 
- El rellotge del temps 
- La pistola de les emocions 
- El mirall duplicador 
 
123. CAPTOL 123 
- L'equip de combat 
- La pera del retorn immediat 
- L'esprai de l'oxgen 
 
124. CAPTOL 124 
- Qui gosa plantar cara al Gegant? 
- La sireneta 
- El vdeo interactiu 
 
125. CAPTOL 125 
- Les llavors de la justcia 
- Que v el dinosaure 
 
126. CAPTOL 126 
- La lupa 
- Comprant amb fulles 
- La pintura que fa invisible 
 
127. CAPTOL 127 
- Les ulleres per veure els somnis dels altres 
- El cor de xocolata de la solidaritat 
- El crcol 
 
128. CAPTOL 128 
- La mquina de gravar experincies 
- L'argila de nvol 
- En Nobita manaire 
 
129. CAPTOL 129 
- La pistola de la conformitat 
- Doraemon contra Dorami 
- Doraemon 
 
130. CAPTOL 130 
- La pellcula d'animaci 
- Les boles transformadores 
- La corda protectora 
 
131. CAPTOL 131 
- Jugant a animals 
- On s el malastruc? 
- L'ultranell 
 
132. CAPTOL 132 
- El llapis mgic 
- El pas dels samurais 
- El micrfon mental 
 
133. CAPTOL 133 
- El caixer automtic de les indemnitzacions 
- El concurs de fotografia 
- La secada 
 
 
134. CAPTOL 134 
- El cotxe d'en Nobita 
- Una casa refrescant 
- Invasi telefnica 
 
135. CAPTOL 135 
- El coix dels somnis 
- La mquina del trasllat immediat 
 
136. CAPTOL 136 
- El colibr mgic 
- El cascavell d'en Doraemon 
 
137. CAPTOL 137 
- La pistola de l'obedincia 
- Canviant d'ambient 
- El paper de la guarda 
 
138. CAPTOL 138 
- Jugant en un iceberg 
- El rellotge mgic 
- El diagrama no enganya 
 
139. CAPTOL 139 
- L'insignia per lligar 
- El satllit espia 
 
141. CAPTOL 141 
- La xicota d'en Doraemon 
- El miniaquari 
- Restaurant un hotel vell 
 
142. CAPTOL 142 
- El robot de prova 
- Ha vingut el rei 
- La casa de paper 
 
143. CAPTOL 143 
- La llavor per sentir-se millor 
- Els caramels per donar a les feres negres 
- Tinc poders extra-sensorials 
 
144. CAPTOL 144 
- El joc de l'aventura espacial 
- El segon diluvi universal 
- El mirall que endevina el pensament 
 
145. CAPTOL 145 
- L'aniversari d'en Gegant 
 
146. CAPTOL 146 
- El calendari mgic 
- El mini Pare Noel 
- El somni premonitori 
 
147. CAPTOL 147 
- La mquina de la neu 
- El joc del sol naixent 
- Festa d'any nou a la paret 
 
148. CAPTOL 148 
- El diari de sempre 
- El guant telefnic 
- Volant amb un "kinto" 
 
150. CAPTOL 150 
- La piscina particular 
- El dinar 
- El projector 
 
151. CAPTOL 151 
- Els bombons per anunciar 
- El vestit per vorejar la terra 
- Els caramels per compartir sort 
 
152. CAPTOL 152 
- La mquina de valorar quadres 
- La cmera del futur 
- La jungla instantnia 
 
153. CAPTOL 153 
- La ciutat secreta d'en Nobita (I) 
- La ciutat secreta d'en Nobita (II) 
- La cmera de fer pins 
 
154. CAPTOL 154 
- S'ha perdut la mquina del temps (I) 
- S'ha perdut la mquina del temps (II) 
- El lser restituidor 
 
155. CAPTOL 155 
- La capsa dels desitjos 
- Nobita, el justicier (I) 
- Nobita, el justicier (II) 
 
156. CAPTOL 156 
- L'adhesiu de la clarividncia 
- La bomba de la igualtat 
- Els dobles 
 
157. CAPTOL 157 
- La paga extra 
- La pinta de la dent de lle 
- Vull ser la mare 
 
158. CAPTOL 158 
- El rescat 
- L'aquari de paper d'en Nobita 
- La corda de les aiges termals 
 
159. CAPTOL 159 
- Els petards de la venjana 
- Salvem els gossos abandonats (I) 
- Salvem els gossos abandonats (II) 
 
160. CAPTOL 160 
- Campi qui pugui 
- El braalet 
- L'intercanviador del deure 
 
161. CAPTOL 161 
- El mesclador d'histries 
- Un tour per a golafres 
- Els adhesius de la propietat 
 
162. CAPTOL 162 
- Una soluci per al recital d'en Gegant 
- Reserves per telfon 
- El llombrgol del riure 
 
163. CAPTOL 163 
- La super-raqueta 
- La cmera de la lluita 
- El llpis mgic 
 
164. CAPTOL 164 
- Els taps fascinadors 
- Qui vol un gosset? 
- Una nit meravellosa 
 
165. CAPTOL 165 
- A pescar 
- Nobita, el poruc 
- El mirall rastrejador 
 
166. CAPTOL 166 
- Muntem un robot gegant (I) 
- Muntem un robot gegant (II) 
- Cotxes intelligents 
 
167. CAPTOL 167 
- Retorn al futur 
- Mantenint l'equilibri 
 
168. CAPTOL 168 
- El globus titella 
- L'ona de l'acabat 
- El forat negre 
 
169. CAPTOL 169 
- El terratrmol 
- Una espcie protegida 
- Un robot fidel 
 
170. CAPTOL 170 
- La cmera humana 
- Cartejant-se 
- El bosc i jo 
 
171. CAPTOL 171 
- El senyal de prohibici 
- El braalet professionalitzat 
- El llapis que fa diners 
 
172. CAPTOL 172 
- Un mn sense miralls 
- El regne d'en Nobita 
- El pster d'en Nobita 
 
173. CAPTOL 173 
- El simulador de vol 
- La llanterna ponedora 
- Entrem a dins de les fotografies 
 
174. CAPTOL 174 
- El raig de construir 
- A la recerca de l'home de 
 
175. CAPTOL 175 
- L'argila de la musculaci 
- La capsa dels grans magatzems 
- En Nobita s'escapa de casa 
 
176. CAPTOL 176 
- L'aparici dels dinosaures (I) 
- L'aparici dels dinosaures (II) 
- L'alarma contra incendis 
 
177. CAPTOL 177 
- El robot de la propaganda 
- Salvem el globus 
- Autoescola de minicotxes 
 
178. CAPTOL 178 
- La comporta del temps 
- La llanterna que altera el pes 
- La bomba ampliadora 
 
179. CAPTOL 179 
- Vull dormir 
- La cmera dels sis costats 
 
180. CAPTOL 180 
- En Gegant s'enamora 
- Un ien s un ien 
 
181. CAPTOL 181 
- Doraemon, t'odio! 
- Pesca subterrnia 
 
182. CAPTOL 182 
- Telenord 
- La mquina del ress 
 
183. CAPTOL 183 
- El casament d'en Nobita 
- El xiclet de la imatge 
 
184. CAPTOL 184 
- Una fada anomenada Jurita 
- Competici de diorames 
 
185. CAPTOL 185 
- Cal estar informat 
- El globus de comun mnim 
 
187. CAPTOL 187 
- Beure i oblidar 
- El retolador d'animals domstics 
 
188. CAPTOL 188 
- El pulsador per intercanviar les vides 
- L'extracte dels esquimals 
 
189. CAPTOL 189 
- El robot de la ventrilquia 
- Els caramels mgics 
 
190. CAPTOL 190 
- El viatge al mn dels contes 
- El recanvi de la butxaca mgica 
 
191. CAPTOL 191 
- Ultramn 
 
192. CAPTOL 192 
- El mocador mgic 
- Dinosaures 
 
193. CAPTOL 193 
- Un tif anomenat Nobita 
- Existeixen els intraterrestres? 
 
194. CAPTOL 194 
- Fent turisme 
- Qualsevol temps passat va ser millor 
 
195. CAPTOL 195 
- El convertidor de l'espai temps 
- Volant amb els insectes avi 
 
196. CAPTOL 196 
- El cintur magntic 
- Amb una mica de voluntat 
 
197. CAPTOL 197 
- Mar instantani 
 
198. CAPTOL 198 
- El sistema de seguretat 
- L'uni fa la fora 
 
199. CAPTOL 199 
- El professor particular 
- L'aventura de la selva 
 
200. CAPTOL 200 
- El cartr simulador de terratrmols 
- L'ona de la sinceritat 
 
201. CAPTOL 201 
- El robot fantasma guardi 
- El canguret de l'obedincia 
 
202. CAPTOL 202 
- El recital d'en Gegant 
- La corda servicial 
 
203. CAPTOL 203 
- El monitor de les sensacions 
- El robot de la simpatia 
 
204. CAPTOL 204 
- L'essncia mgica de les mines 
- Salvem l'oreneta d'en Nobita 
 
205. CPTOL 205 
- Tal fars tal trobars 
- Microbis d'anar i tornar 
 
206. CAPTOL 206 
- La mquina que manipula la realitat 
- La funci de Nadal: fum, fum, fum 
 
207. CAPTOL 207 
- El lquid per pondre ous 
- El fil de la relaci 
 
208. CAPTOL 208 
- El video sorprenent 
- El parc natural dels ssers mitolgics 
 
209. CAPTOL 209 
- L'adhesiu talism 
- Aire via satllit 
 
210. CAPTOL 210 
- La cua del diable 
- La cmera inversa 
 
211. CAPTOL 211 
- La pila de la fora 
- El vdeo de l'aigua 
 
212. CAPTOL 212 
- La mquina que treu la rotaci 
- El ninot de neu robot 
 
213. CAPTOL 213 
- El t de les emocions fortes 
- La bomba adhesiva de rellotgeria 
 
214. CAPTOL 214 
- La pistola de les entremaliadures 
- El superespantall 
 
215. CAPTOL 215 
- La mquina per fer ninots de felpa 
- Els llars per dibuixar a l'aire 
 
216. CAPTOL 216 
- A cadasc el que s seu 
- El soc sec 
 
217. CAPTOL 217 
- L'anell de l'amistat 
- El sorteig 
 
218. CAPTOL 218 
- Una mica d'emoci 
- El micrfon xerraire 
 
219. CAPTOL 219 
- El paper surador 
- La cmara de les oportunitats 
 
220. CAPTOL 220 
- La sort amb forma de gat 
- La neu de mar 
 
221. CAPTOL 221 
- Un dia de descans per en Doraemon 
- Navegant per terra 
 
222. CAPTOL 222 
- La llauna dels dobles 
- La mquina de la percepci extra sensorial 
 
223. CAPTOL 223 
- La mquina per fer perdre la confiana en un mateix 
- Empaitant la primera patufeta 
 
224. CAPTOL 224 
- Solucions per televisi 
- L'adhesiu de la substituci 
 
225. CAPTOL 225 
- El forat del temps 
- El copiador mgic 
 
226. CAPTOL 226 
- L'extracte regeneratiu 
- Dolos somnis 
 
227. CAPTOL 227 
- La targeta de crdit mgica 
- L'escala dels somnis 
 
228. CAPTOL 228 
- Com un llamp 
- El reganys 
 
229. CAPTOL 229 
- El can dels missatges 
- El mocador dels regals 
 
230. CAPTOL 230 
- El ninot de fang 
- Dia de pesca 
 
231. CAPTOL 231 
- La vespa calmant 
- La fusta mgica 
 
232. CAPTOL 232 
- El plnol per observar les empipades 
- L'ultralleuger 
 
 
233. CAPTOL 233 
- El mirall del futur 
- Els blocs de construcci de la quarta dimensi 
 
 
234. CAPTOL 234 
- El corr per ampliar terrenys 
- El joc de cartes de la felicitat 
 
235. CAPTOL 235 
- Els caramels de la veritat 
- La planxa mgica 
 
236. CAPTOL 236 
- L'ou de l'emprenta 
- La placa substitutria 
 
237. CAPTOL 237 
- El buscador d'empipats 
- La cinta de l'horitz 
 
238. CAPTOL 238 
- Els cupons de descompte 
- El tnic de l'emoci 
 
239. CAPTOL 239 
- L'esprai per negats 
- La maleta del temps 
 
240. CAPTOL 240 
- La castanya ajornadora 
- El submar teledirigit 
 
241. CAPTOL 241 
- La pistola transformadora 
- El final de la histria 
 
242. CAPTOL 242 
- Protegit per fora 
- Mquines humanes 
 
243. CAPTOL 243 
- La bomba d'inversi 
- Mal d'amor 
 
244. CAPTOL 244 
- La pedra de la fora de voluntat 
- Els aparells per ser un ninja 
 
245. CAPTOL 245 
- La llanterna per solidificar els objectes 
- El segell del terror 
 
246. CAPTOL 246 
- L'ltim concert d'en Gegant 
- L'escopeta transformadora 
 
247. CAPTOL 247 
- La mquina per dur la rplica 
 
248. CAPTOL 248 
- Miniatures 
- L'art de clapar 
 
249. CAPTOL 249 
- La ploma dels vents 
- Canvi de famlia 
 
250. CAPTOL 250 
- El guardia personal 
- On sn les illusions perdudes? 
 
251. CAPTOL 251 
- El joc dels desitjos 
 
252. CAPTOL 252 
- L'estel del punt cec 
- El solidificador de la veu 
 
253. CAPTOL 253 
- La falsa satisfacci 
- La cmera paralitzadora 
 
254. CAPTOL 254 
- Les bales dels personatges dels contes 
- Els robots instantanis 
 
255. CAPTOL 255 
- El temporitzador que ridiculitza 
- A travs del mirall 
 
256. CAPTOL 256 
- El joc de nvols manual 
- El llibre mgic 
 
257. CAPTOL 257 
- Les tisores de la decisi 
- L'examen 
 
258. CAPTOL 258 
- El cervell s la millor mquina 
- L'esprai del retorn 
 
259. CAPTOL 259 
- El regal de Nadal 
- El dia de Nadal 
 
260. CAPTOL 260 
- El llibre de les aventures 
- El club de fans d'en Gegant 
 
261. CAPTOL 261 
- La mquina de canvi 
- La pomada guanyadora 
 
262. CAPTOL 262 
- La corda per canviar els papers 
- Aventura espacial 
 
263. CAPTOL 263 
- La bella salvadora 
- Sobrecoberta humana 
 
264. CAPTOL 264 
- El pare s un nen petit 
- En Gegant surt a la televisi 
 
265. CAPTOL 265 
- La finestra de l'adu 
- L'escut invisible 
 
266. CAPTOL 266 
- Geganteta, la dibuixant 
 
267. CAPTOL 267 
- El casc teleptic 
- El collaret de la Shizuka 
 
268. CAPTOL 268 
- El nas del gos policia 
- El robot per deixar de fer qualsevol cosa 
 
 
269. CAPTOL 269 
- El simulador d'ovni 
- El gos guardasecrets 
 
270. CAPTOL 270 
- L'alternador d'espais 
- El club de fans d'en Gegant 
 
271. CAPTOL 271 
- L'ampolla per emmagatzemar enrabiades 
 
272. CAPTOL 272 
- Els guants i les ulleres del temps 
- El detector de persones 
 
273. CAPTOL 273 
- L'altaveu realitzador 
- La poci transformadora 
 
274. CAPTOL 274 
- L'abocador de la quarta dimensi 
 
275. CAPTOL 275 
- El bolet enresgistrador 
- La plaa de mestre superior 
 
276. CAPTOL 276 
- La poci de la soledat 
- Les joguines d'en Nobita 
 
277. CAPTOL 277 
- En Nobita estudia 
- El vestit volador 
 
278. CAPTOL 278 
- El bolgraf per fer passadissos secrets 
- El sper supermercat 
 
279. CAPTOL 279 
- El cintur contra la gravetat 
- El fusible contra les empipades 
 
280. CAPTOL 280 
- El joc de muntar la terra 
 
281. CAPTOL 281 
- El caaestels i el martell 
- El bast de les nimes 
 
282. CAPTOL 282 
- La targeta resguard 
- El transmissor de matria 
 
283. CAPTOL 283 
- La llntia sense geni 
- L'assegurana de la felicitat 
 
284. CAPTOL 284 
- El senyal de la quarta dimensi 
- El fantasma 
 
285. CAPTOL 285 
- El retallador de paisatges 
- L'avi missatger 
 
286. CAPTOL 286 
- El realitzador d'expressions 
- L'intercanviador d'habitacions 
 
287. CAPTOL 287 
- El retolador de fer gargots 
 
 
288. CAPTOL 288 
- La vareta transportadora 
- Les cpsules transformadores 
 
289. CAPTOL 289 
- El secret de la Tobasa 
- L'ham fingidor 
 
290. CAPTOL 290 
- La pistola per canviar la situaci 
- La bomba per recuperar el temps perdut 
 
291. CAPTOL 291 
- Els caramels per fer reserves 
 
292. CAPTOL 292 
- La decisi d'en Nobita 
- Inters pels llibres 
 
293. CAPTOL 293 
- La cadira pel director de somnis 
- El formigor de la decisi 
 
294. CAPTOL 294 
- El controlador de globus 
- El guant per canviar situacions 
 
295. CAPTOL 295 
- L'heura de la fibra ptica 
- El lquid per tornar favors 
 
296. CAPTOL 296 
- El casc bombolla 
- L'lbum retroactiu 
 
297. CAPTOL 297 
- Fotos al teu gust 
- Puc veure qu fars? 
 
298. CAPTOL 298 
- Qesti de desavantatge 
- El submar subterrani 
 
299. CAPTOL 299 
- El casc de missatger 
- La medecina del rencor 
 
300. CAPTOL 300 
- La factura de la venjana 
- La medalla de la pena 
 
301. CAPTOL 301 
- El telfon televisiu 
- El revolver per introduir nimes 
 
302. CAPTOL 302 
- Els cotxes miniaturitzats 
 
303. CAPTOL 303 
- El bast del telecadira per esquiar 
- El comandament per controlar nervis motrius 
 
304. CAPTOL 304 
- Cerquem cometes 
- La mquina compradora automtica 
 
305. CAPTOL 305 
- L'anell del suport 
- El disc de la memria 
 
306. CAPTOL 306 
- El lquid de l'eficcia 
- El bast de Moiss 
 
307. CAPTOL 307 
- Hem de salvar l'hotel 
- El rellotge de la diferncia horria 
 
308. CAPTOL 308 
- El punx per comprimir 
- La pissarra d'espiar 
 
309. CAPTOL 309 
- L'altaveu parlant 
- El banc dels interessos 
 
310. CAPTOL 310 
- Les sabates aries 
- La carta d'admiraci a en Gegant 
 
311. CAPTOL 311 
- El xip del somni 
- L'antena de la curiositat 
 
312. CAPTOL 312 
- La bola de fer monstres 
 
313. CAPTOL 313 
- El mirall del mn invers 
- El cutter especial 
 
314. CAPTOL 314 
- La base secreta d'en Nobita 
 
315. CAPTOL 315 
- Caramels per domesticar 
- Anem a patinar sobre rodes 
 
316. CAPTOL 316 
- El cable de l'aigua de l'edat 
- La xemeneia de la locomotora de vapor 
 
317. CAPTOL 317 
- El record de la sabata vermella 
- Les cintes de la capacitat 
 
318. CAPTOL 318 
- El guix especial per canviar la data 
- Noves espcies 
 
319. CAPTOL 319 
- La lli del saltamart 
- El patiment de l'home de la pluja 
 
320. CAPTOL 320 
- Juguem amb l'aigua 
 
321. CAPTOL 321 
- L'holografia 
- El llac del llenyataire 
 
322. CAPTOL 322 
- El lquid per fer caminar les plantes 
- La gallina reproductora 
 
323. CAPTOL 323 
- El soterrani dinamitat i el mirall duplicador 
- El pulveritzador sense paraigua 
 
324. CAPTOL 324 
- El lquid goku 
- Les pigues programades 
 
325. CAPTOL 325 
- La pintura de la maledicci 
- El llibre de diorama 
 
326. CAPTOL 326 
- Els adhesius dels senyals de trnsit 
- La fletxa perseguidora 
 
327. CAPTOL 327 
- El coet del desig de Tanabata 
- Les tiretes per trencar i reparar 
 
328. CAPTOL 328 
- La cmera exagerada 
- Les ulleres per entrar al mn del terror 
 
329. CAPTOL 329 
- L'aspirador que xucla el contingut 
 
330. CAPTOL 330 
- El fusell per alleugerar el pes 
 
331. CAPTOL 331 
- El despertador 
- La barra que calma 
 
332. CAPTOL 332 
- El cronometre per interceptar el trnsit 
- Ens vam perdre a la casa 
 
333. CAPTOL 333 
- Benvinguts a la casa dels empanyoraments 
- No ploris, Beso! 
 
334. CAPTOL 334 
- El micrfon per controlar el pensament 
- Vull tornar a aquella poca 
 
335. CAPTOL 335 
- Els caramels per saber el pensament 
 
336. CAPTOL 336 
- L'oli de l'ombra 
- Els adhesius de l'amistat 
 
337. CAPTOL 337 
- El nvol per passejar-hi- 
- El comandament a distncia per a persones 
 
338. CAPTOL 338 
- Les pantalles per fer viatges 
- La caixeta per actuar mentre dorms 
 
339. CAPTOL 339 
- El ninot de fum 
- El guarda-espatlles invisible 
 
340. CAPTOL 340 
- El robot invisible 
- La mquina de corregir 
 
341. CAPTOL 341 
- El globus titella 
- La sabata mbil 
 
342. CAPTOL 342 
- El rodet per torar el temps 
 
343. CAPTOL 343 
- La bareta per fer moure objectes inanimats 
- El paper per trobar tresors 
 
344. CAPTOL 344 
- El xuclador de la son 
- La pintura per fer animals domtics 
 
345. CAPTOL 345 
- Els calotets d'en Tarzan 
- Els retoladors per canviar el temps 
 
346. CAPTOL 346 
- Un pressentiment 
- Joc per poder pescar l'aire 
 
347. CAPTOL 347 
- Els botons de l'ascensor 
- El joc del rodatge 
 
348. CAPTOL 348 
- La lupa per ampliar 
- Els caramels per ajudar la gent 
 
349. CAPTOL 349 
- El minisemfor 
- Les palles que donen accs als desitjos 
 
350. CAPTOL 350 
- L'escanner 
- Reformes a la cadira 
 
351. CAPTOL 351 
- El mirall de reflexi a llarga distncia 
- El barret mgic 
 
352. CAPTOL 352 
- El diorama original 
- Les boles per no deixar-se atrapar 
 
353. CAPTOL 353 
- El regal del pare 
- La m pidolaire 
 
354. CAPTOL 354 
- El bra invisible 
- El retolador per traslladar-se 
 
355. CAPTOL 355 
- Els telfons de fils sense fils 
- El gas per lliscar 
 
356. CAPTOL 356 
- El flash per fer ombres 
- La barra de l'amagatall 
 
357. CAPTOL 357 
- Karina, menjar per animals 
- La mquina que dna vida als ninots 
 
358. CAPTOL 358 
- La lent per preveure el futur 
- La piga telereceptora 
 
359. CAPTOL 359 
- Els guants de l'habilitat 
- Els vaixells embotellats 
 
360. CAPTOL 360 
- La lent memoritzadora 
- La pica mgica 
 
361. CAPTOL 361 
- El paraigua captador d'estels 
- El globus aerotransportador 
 
362. CAPTOL 362 
- El mirall per entrar i sortir 
 
363. CAPTOL 363 
- El xiulet per fer venir alg 
- El minicotxe de tracci integral 
 
364. CAPTOL 364 
- La gravadora d'acci real 
- Confia en l'ngel 
 
365. CAPTOL 365 
- Els follets robot 
- El martell dels desitjos 
 
366. CAPTOL 366 
- Eduquem en Gegant 
- El professor particular d'en Nobita 
 
367. CAPTOL 367 
- Les maquetes sper-reals 
- La pipa per fer flotadors 
 
368. CAPTOL 368 
- Els televisors substitutoris 
- Les cartolines per atraure insectes 
 
369. CAPTOL 369 
- Les tisores per donar volum 
- La pistola per comprimir el temps 
 
370. CAPTOL 370 
- El rellotge agenda 
- La serp sukimono 
 
371. CAPTOL 371 
- Molts Doraemons 
- L'encens dels fantasmes 
 
372. CAPTOL 372 
- Excursi amb la Dorami 
- El rgim de la mare 
 
373. CAPTOL 373 
- El martell mgic 
- El rellotge de sorra de la sort 
 
374. CAPTOL 374 
- El mocador taxi 
- L'agulla de l'agrament 
 
375. CAPTOL 375 
- La mquina per estalviar 
- La impressora omnipotent 
 
376. CAPTOL 376 
- El megton per augmentar la fora 
- El marcador de penes i alegries 
 
377. CAPTOL 377 
- La galeta d'arrs d'en Gegant 
- La mquina per entusiasmar-se 
 
378. CAPTOL 378 
- El catleg de pentinants 
- La rdio del futur 
 
379. CAPTOL 379 
- El pegat mgic 
- Anem a buscar el tresor 
 
380. CAPTOL 380 
- Un professor molt especial 
- El marc esborrador d'obstacles 
 
381. CAPTOL 381 
- El ventall del vent de la primavera 
- El supergegant 
 
382. CAPTOL 382 
- El certificat de prstecs forats 
 
383. CAPTOL 383 
- Els ninots de paper substituts 
- La mquina venedora d'all que et cal 
 
384. CAPTOL 384 
- Vull un animal de companyia molt fort 
- Anem a la muntanya amb la trompeta 
 
385. CAPTOL 385 
- El polvoritzador per reproduir imatges passades 
- Els adhesius per entrenar-se 
 
386. CAPTOL 386 
- L'lbum en tres dimensions 
- La llauna de bioplantes 
 
387. CAPTOL 387 
- La caixa de canvi de famlia 
- Vull ser una pedra 
 
388. CAPTOL 388 
- El llpis ordinador 
- L'amor secret de l'oncle 
 
389. CAPTOL 389 
- La llagosta de la reflexi 
- Una bola d'arrs d'elefant 
 
390. CAPTOL 390 
- El pa de la memria 
- El robot talp explorador 
 
391. CAPTOL 391 
- El mini mini robot 
- Que milloris, Muku 
 
392. CAPTOL 392 
- Nobita, campi de sumo 
- El submar saltador 
 
393. CAPTOL 393 
- El xiclet substitut 
- La carta papallona 
 
394. CAPTOL 394 
- L'enciclopdia veritable 
- Controlant en Gegant 
 
 
395. CAPTOL 395 
- El coix per continuar els somnis 
- Vencerem les dificultats 
 
396. CAPTOL 396 
- Els prismtics d'observaci 
- Et regalo la flor de l'oblit 
 
397. CAPTOL 397 
- Compte amb el guardaespatlles 
- Els caramels per canviar la veu 
 
398. CAPTOL 398 
- En Nobita fa de cargol 
- La dutxa dels miratges 
 
399. CAPTOL 399 
- El caramel Duraxima 
- Vull veure l'Eri 
 
400. CAPTOL 400 
- Una entrada molt desitjada 
- Un micrfon emocionant 
 
401. CAPTOL 401 
- L'elixir antiodi 
- L'estel dels desitjos 
 
402. CAPTOL 402 
- El justicier 
- Els records del mocador 
 
403. CAPTOL 403 
- Anem a esquiar a la pista en miniatura 
- Estudiem amb l'hipnotisme 
 
404. CAPTOL 404 
- La llntia d'Alad 
- L'antena de la previsi 
 
405. CAPTOL 405 
- El gas de la masculinitat i la feminitat 
- La mquina dels consells 
 
406. CAPTOL 406 
- El diamant de la mala sort 
- El fusell per fer gargots 
 
407. CAPTOL 407 
- L'insecte de l'anacoreta 
- L'anell de l'agrament 
 
408. CAPTOL 408 
- El pulveritzador per canviar els pensaments 
- La mquina per escollir el dest 
 
409. CAPTOL 409 
- El robot que mesura les reaccions 
- La plataforma de l'ascensor 
 
411. CAPTOL 411 
- El rellotge de sorra 
- La cmera oportuna 
 
412. CAPTOL 412 
- La llanterna de la metamorfosi 
- La pomada que mostra la fora interior 
 
413. CAPTOL 413 
- La mquina de l'expulsi 
- La mquina per comenar una nova vida 
 
414. CAPTOL 414 
- La beguda de l'esport fcil 
- El senyal que mostra la veritat 
 
415. CAPTOL 415 
- La mquina dels bons moments 
- La mquina per intercanviar les famlies 
 
416. CAPTOL 416 
- El casc del tigre 
- Els papers boomerangs 
 
417. CAPTOL 417 
- Volem saber-ho tot de tu 
- La ronyonera de la quarta dimensi 
 
418. CAPTOL 418 
- La lupa per fer deduccions 
- Els peus informatius 
 
419. CAPTOL 419 
- El comandament omnipotent 
- La laca per endressar 
 
420. CAPTOL 420 
- L'adhesiu per fer el pi 
- Les siluetes humanes 
 
421. CAPTOL 421 
- El joc del bonsai 
- La gorra de pedra 
 
422. CAPTOL 422 
- L'equip manutcnic 
- Viatgem a les galxies 
 
423. CAPTOL 423 
- El talc esportiu 
- L'entrenador de l'equilibri 
 
424. CAPTOL 424 
- Ha vingut un extraterrestre 
- Ser una estrella... 
 
425. CAPTOL 425 
- El robot que diu la veritat 
- L'elixir dels sentiments 
 
426. CAPTOL 426 
- El controlador d'onades 
- El receptor dels lloguers 
 
427. CAPTOL 427 
- El volant per conduir qualsevol objecte 
- El joc perqu dormi el nad 
 
428. CAPTOL 428 
- El gel per declarar l'amor 
- Els gomets del dormilega 
 
429. CAPTOL 429 
- El canelobre dels miratges 
- El petit amor 
 
430. CAPTOL 430 
- El fusell per marcar els insectes 
- El videojoc real 
 
431. CAPTOL 431 
- Ha vingut un avantpassat 
- La pistola de la intenci 
 
432. CAPTOL 432 
- El paper per fer un quadern 
- El paper tornasol 
 
433. CAPTOL 433 
- La bandera del producte fams 
- La tassa que incrementa el contingut 
 
434. CAPTOL 434 
- La canya elevadora 
- La cpia robot d'en Nobita 
 
435. CAPTOL 435 
- El mirall traspassable 
- El xiclet per la televisi 
 
436. CAPTOL 436 
- La canya per fer huracans 
- L'estora per tranquillitzar 
 
437. CAPTOL 437 
- La cadira de cavall 
- La cmera voladora 
 
438. CAPTOL 438 
- Aventura marina 
- El titella manipulador 
 
439. CAPTOL 439 
- El t camale 
- L'equip dels ninges 
 
440. CAPTOL 440 
- El crcol per amorosir 
- L'esprai per fer de trampol 
 
441. CAPTOL 441 
- La mquina de l'empremta perseguidora 
- La robot amiga 
 
443. CAPTOL 443 
- Fssil instantani 
- La bstia per avanar la resposta 
 
444. CAPTOL 444 
- El mini ovni 
- L'habitaci del temps 
 
445. CAPTOL 445 
- El traductor del llenguatge dels nadons 
- El paraigua protector 
 
446. CAPTOL 446 
- Els llums del somni 
- La mquina per muntar plats 
 
447. CAPTOL 447 
- El mirall atraient 
- Els llegums per expulsar de casa 
 
448. CAPTOL 448 
- La cosina d'en Suneo 
- L'antena per teledirigir 
 
449. CAPTOL 449 
- El gas per flotar 
- La mquina per fer repetir els somnis 
 
451. CAPTOL 451 
- La caixa de dibuixos animats 
- El fermail per canviar d'idea 
 
452. CAPTOL 452 
- El micrfon de control remot 
- El diari del somni premonitori 
 
453. CAPTOL 453 
- L'aeroport miniatura 
- El rellotge per canviar d'horari 
 
454. CAPTOL 454 
- El parc d'poques prehistriques 
- Els titelles d'animals 
 
455. CAPTOL 455 
- La llanterna de la metamorfosi 
- L'adobador 
 
456. CAPTOL 456 
- El llibre que prediu el futur 
- Els superguants 
 
457. CAPTOL 457 
- La mquina d'escriure automtica 
- L'espcia atraugats 
 
458. CAPTOL 458 
- El pin que fa realitat les mentides 
- El televisor gran de 3D 
 
459. CAPTOL 459 
- L'enciclopedia de miniatures 
- La pantalla per canviar el paisatge 
 
460. CAPTOL 460 
- El barret per fer confesar 
- Els adhesius de l'amor 
 
461. CAPTOL 461 
- La taula per escollir caracterstiques 
- En Gegant, tot un geni 
 
 
462. CAPTOL 462 
- El gas per atacar l'enemic 
- Les ales d'en Cupido 
 
463. CAPTOL 463 
- La miniemissora de tv 
- La poma, la Blancaneu 
 
464. CAPTOL 464 
- El lquid materialitzador d'ombres 
 
465. CAPTOL 465 
- El barret de muntanyenc 
- El comunicador de bombolles 
 
466. CAPTOL 466 
- El temple per realitzar desitjos 
- El dia dels mandrosos 
 
467. CAPTOL 467 
- La caixa del colleccionista 
 
468. CAPTOL 468 
- Un mn ple de mentides 
 
469. CAPTOL 469 
- El ventall per fer canviar el pensament 
- La cmera per fer disfresses 
 
470. CAPTOL 470 
- El forat dels somnis 
- L'aerosol per fer animals domstics 
 
 
471. CAPTOL 471 
- La mquina per fer una guardiola humana 
- Les ulleres de la gastronomia 
 
472. CAPTOL 472 
- El joc de les petxines 
- El robot adulador 
 
473. CAPTOL 473 
- El despertador hum 
- El marc per fer un lloc d'esbarjo 
 
474. CAPTOL 474 
- El cercador de qualsevol cosa 
- El miniglobus de la Doremi 
 
475. CAPTOL 475 
- La capsa per agafar insectes 
- El tif de corda 
 
476. CAPTOL 476 
- El joc de Sherlock Holmes 
- El fantasma instantani 
 
477. CAPTOL 477 
- El gas substitutori 
- La cnsola per jugar amb persones 
 
478. CAPTOL 478 
- El micrfon substitutiu 
- La corbata per treballar 
 
479. CAPTOL 479 
- Els insectes per ignorar 
- Les sandlies automtiques 
 
480. CAPTOL 480 
- El megfon hipnotitzador 
 
481. CAPTOL 481 
- La xeringa per transportar coses 
- La berrera perqu no passi ning 
 
482. CAPTOL 482 
- On era en aquell moment? 
- El ninot guardi personal 
 
483. CAPTOL 483 
- Vull fer de prncep 
- El fantasma dels lavabos 
 
484. CAPTOL 484 
- La impressora mgica 
 
485. CAPTOL 485 
- El concert d'en Gegant 
- Els talons mgics 
 
486. CAPTOL 486 
- L'ascensor panormic 
- La poci mgica 
 
487. CAPTOL 487 
 
 
488. CAPTOL 488 
- La foto termosttica 
- L'antena de l'estat d'nim 
 
489. CAPTOL 489 
- El caramel de la superfora 
- El paraigua de l'amor 
 
490. CAPTOL 490 
- El naixement d'en Nobita 
- Els missatges amb focs artificials 
 
491. CAPTOL 491 
- El virus de la collecci 
- Un dia d'escola de la mama 
 
492. CAPTOL 492 
- La mquina per fer realitat els desitjos 
- La barra per bellugar-se dormint 
 
494. CAPTOL 494 
- La cinta per protar-se b 
- La mquina per descobrir el propietari 
 
495. CAPTOL 495 
- La sollicitud dels llibres futurs 
- Els guants per copiar les habilitats dels altres 
 
496. CAPTOL 496 
- El cap de la medusa 
- L'antena per descobrir un regal 
 
497. CAPTOL 497 
- El mocador per canviar coses 
- El pin de les quatre estacions 
 
498. CAPTOL 498 
- La pantalla i el projector d'ambient 
- La cmera per fer disfresses d'animals 
 
499. CAPTOL 499 
- El paper protector d'en Nobita 
- La maleta del metge 
 
500. CAPTOL 500 
 
 
501. CAPTOL 501 
- El lquid restaurador 
- L'esprai identificador 
 
502. CAPTOL 502 
- La bscula mgica 
- El refugi per hivernar 
 
503. CAPTOL 503 
- L'equip per viatjar dins de casa 
- El robot del sentit com 
 
504. CAPTOL 504 
- L'insecte invencible 
- El forat antigravitatori 
 
505. CAPTOL 505 
- La vlua d'una mare 
- La mentidera 
 
506. CAPTOL 506 
- L'aire que fa teus els objectes 
- La casa s'ha convertit en un robot 
 
507. CAPTOL 507 
- Les ulleres de la velocitat 
- Els bolets del talent 
 
508. CAPTOL 508 
- Els peus d'emergncia 
- El coet rastrejador 
 
509. CAPTOL 509 
- La gran fugida del bloc de pisos 
- Jugant a fer de super-Dan 
 
510. CAPTOL 510 
- El supernetejador 
- Les cartes del temps 
 
511. CAPTOL 511 
- La pistola del temps 
- Els aerosols fixadors 
 
512. CAPTOL 512 
- El conseller de camins 
- La medalla protectora 
 
513. CAPTOL 513 
- Fent submarinisme per la ciutat 
 
514. CAPTOL 514 
- El cox que traspassa l'espai 
- El temporitzador 
 
515. CAPTOL 515 
- El bander de la rancnia 
- La mquina de les possibilitats 
 
516. CAPTOL 516 
- El mirall intercanviador d'imatges 
- El meu germanet pateix molt 
 
517. CAPTOL 517 
- L'esprai recuperador d'objectes perduts 
- El martellet dels records 
 
518. CAPTOL 518 
- L'examinador d'espais tancats 
- El satllit estellar 
 
519. CAPTOL 519 
- Els punys que s'hi tornen 
- Un bany a l'espai 
 
520. CAPTOL 520 
- El calendari capritxs 
- El calendari del temps 
 
521. CAPTOL 521 
- Els contes reals 
- El consultori dels animals domstics 
 
522. CAPTOL 522 
- L'ou de l'encarnaci 
- La mscara del tigre en perill 
 
523. CAPTOL 523 
- El plnol per explorar la ciutat 
- Projecci en tres dimensions com les del planetari 
 
524. CAPTOL 524 
- La gran enciclopdia espacial completa del futur 
- El drap del temps 
 
525. CAPTOL 525 
- Curs fcil per ser ermit 
- Gaudim de la platja amb el mapa de traslladar 
 
526. CAPTOL 526 
- El cotxe patrulla defensor de la justcia 
- L'esprai immunitzador 
 
527. CAPTOL 527 
- Busquem els pins 
- Venjana amb els guants mgics 
 
528. CAPTOL 528 
- El gas per mirar aliments 
- L'abric exagerador 
 
529. CAPTOL 529 
- Crema d'animals domstics 
- La cmera oculta 
 
530. CAPTOL 530 
- La llanterna de primeres matries 
- La mare s la dona llop? 
 
531. CAPTOL 531 
- Objectes teledirigits 
- La manxa pel cos 
 
532. CAPTOL 532 
- Equip per concentrar el temps 
- El pin del preferit 
 
533. CAPTOL 533 
- La gorra de pica paret 
- He sigut invisible? 
 
534. CAPTOL 534 
- En Gegant i la Yaiko 
- La galleda de fotomuntatge 
 
535. CAPTOL 535 
- Les pigues copiadores 
- Els minisatllits 
 
536. CAPTOL 536 
- L'escalfador de la felicitat 
- El telfon de les suposicions 
 
537. CAPTOL 537 
- El comptador de desgrcies 
- El casquet de telepatia 
 
538. CAPTOL 538 
- Salvar la terra amb el somni premonitori 
- El calendari per fer marxa enrere 
 
539. ANGKOR VATT 100 / LA PLANXA DE SURF TOT-TERRENY 
 
540. L'LBUM PER REVIURE ELS RECORDS / EL JARD AERI 
 
541. LA PLATJA A CASA (II) 
 
542. EL CRANC GUARDIOLA / EL SERVEI DE TRANSPORT... 
 
543. EL DIARI DEL PASSAT / EL SENYOR ACOMPANYAMENT 
 
544. DORAEMON (I) 
 
545. L'ANELLA DE L'AMITAT / L'ADHESIU DEL PROTAGONISTA 
 
546. L'ENCICLOPDIA MGICA / LA CATIFA MATRIMONIAL 
 
547. DORAEMON 
 
548. LES SERPS DE CORDA DE LA JUSTCIA / L'ANTENA DE... 
 
549. LA MARIETA DE LES VISCISITUDS (II) 
 
550. EL VIATGE DINS DE LA GOTA DE ROSADA 
 
551. L'ENESON, EL GENERADOR D'ELECTRICITAT / LA... 
 
552. LA CREMA VIP / EL SANT VALENT DE LA YAIKO 
 
553. EL SAB PER RESALTAR QUALITATS / EL HOTODAMA 
 
554. L'ADHESIU PER INTERCANVIAR EL PAPER DE MARE /.. 
 
555. LA BUTACA AUTOMTICA / ELS ADHESIUS D'ESCLAU 
 
556. DORAEMON (II) 
 
557. LA MONGETERA MGICA/ LES PLVORES ANIMALS 
 
558. L'AVENTURA DEL NEN PRSSEC/ EL BOT PER CANVIAR DE 
 
559. LES PINCES DE CRANC (II 
 
560. EL MOLINET DE LA SORT / LA MQUINA DEL PATIMENT 
 
561. QUE TORNI, SISPLAU / EL CISTELL D'ANAR A COMPRAR 
 
562. DORAEMON 
 
563. DORAEMON 
 
564. LA VARETA DE L'OBLIT / LA GORRA DE LA IMAGINACI 
 
565. DORAEMON 
 
566. DORAEMON 
 
567. DORAEMON (I) 
 
568. I 570 
 
569. LA GRUA I LA GUINEU / LA PISTOLA PER FER COMPLIR.. 
 
570. LA FORMIGA I EL GRILL / EN NOBITA S UNA NENA? 
 
571. EN NOBITA, L'ERMIT / LA PINTURA DE TILTIL 
 
572. DORAEMON (I) 
 
573. DORAEMON (I) 
 
574. DORAEMON (II) 
 
575. DORAEMON (II) 
 
576. LA SUPER PLASTILINA (I) 
 
577. DORAEMON (I) 
 
578. DORAEMON (I) 
 
579. DORAEMON (II) 
 
580. DORAEMON (II) 
 
581. DORAEMON 
 
582. EL REPORTATGE D'EN SEWASHI /LA TARJETA DE LA BONDA 
 
583. EL MOSQUIT XUCLADOR / LA GRANOTA QUE FA TORNAR 
 
584. DORAEMON (I) 
 
585. EL JOC DELS PROVERBIS / EL MEGFON PER BUSCAR ... 
 
586. DORAEMON (I) 
 
587. ELS PREMIS D'EN NOBITA / ELS PATINS DE LA 
 
588. LA ILLUMINACI D'ESTRELLES / LA MQUINA PER... 
 
589. DORAEMON (II) 
 
590. EL COMANDAMENT A DISTNCIA PER IMITAR / LES... 
 
591. DORAEMON (II) 
 
592. LA CREMA PER TENIR MSCULS DE FERRO / EL JOC DE... 
 
593. QUI CONTESTI, CAP A L'AMPOLLA / EL CINTUR PER ... 
 
594. EL TRINEU DELS SOMNIS / EL MIRALL DE SOMNI 
 
595. LA PAPIROFLXIA / ANEM A LA PLATJA 

596. DORAEMON (II)

597. DORAEMON (II)

598. DORAEMON (I-II)

599. L'AGENDA PERFECTA / EN NOBITA S EN GEGANT

600. EL GLOBUS BESS / LES MEGABOMBOLLES DE

601. LA MQUINA DE FABRICAR NVOLS (II)

602. LA COVA DE LA MARE / EL RASTREJADOR POTXI

603. EL TAULER DE JOCS VIRTUALS / L'APARICI DE LA NOBI

604. DORAEMON (II)

605. ELS GUANTS DE NEU / LA XARXA DE MARES

606. DORAEMON (I) ltim captol de Doraemon. El retorn d'en Doraemon al segle XXII sense en Nobita.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113205" title="Codominncia" nonfiltered="1391" processed="1390" dbindex="46443">
Es dona codominncia quan, en l'herncia, cap dels dos allels d'un gen domina sobre l'altre, manifestant-se ambdos al mateix temps en els heterozigots. 

En l'herncia dels grups sanguinis (A, B, 0) es dona codominncia.
Hi ha tres allels diferents: IA, IB i ii, dels quals cada persona en t dos en el cromosoma 9. Els IA, IB sn codominants entre ells i dominants respecte l'allel i.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113206" title="Lleis de Mendel" nonfiltered="1392" processed="1391" dbindex="46444">
Les Lleis de Mendel (o Gentica mendeliana o Regles de Mendel) s un conjunt de regles primries relacionades amb la transmissi per herncia de les caracterstiques que possexen els organismes pares i transmeten als seus fills; aquest mecanisme d'herncia t el seu fonament en la gentica. Les lleis es deriven del treball realitzat per Gregor Mendel publicat l'any 1865 i el 1866 que va ser "re-descobert" posteriorment al 1900, generant una controvrsia. Quan les lleis de Mendel van ser integrades en la teoria cromosmica de l'herncia de Thomas Hunt Morgan en l'any 1915 es pot dir que van passar a ser el nucli de la gentica clssica.


 La primera llei: "Llei de la uniformitat de la primera generaci" .

Coneguda tamb com a Primera Llei de Mendel.
Tots el descendents d'un encreuament entre dos individus homozigots per a un carcter determinat sn fenotpicament idntics a la raa pura dominant.


s un error molt ests suposar que la uniformitat dels hbrids s una llei de transmissi, ja que la dominncia res t a veure amb la transmissi, sino amb l'expressi del genotip. Per tant, aquesta observaci mendeliana no sol considerar-se una llei. 


Aix, les lleis mendelianes de transmissi sn dues: la llei de segregaci de carcters independents (1a llei) i la llei de l'herncia independent de carcters (2a llei). Veure versi anglesa: 



 La segona llei: "Llei de segregaci independent" .
Els resultats obtinguts per Mendel corroboren que en un creuament de dos individus heterozigots de la F1 ens tornen a aparixer caracterstiques de la generaci paterna.


 La tercera llei: "Llei de l'herncia independent de carcters " .
Quan dos carcters es combinen entre si, s' hereten de forma independent.

Mendel va estudiar el comportament de dos carcters al mateix temps: el color (groc o verd) i la textura (llisa o rugosa), partint d'homozigtics grocs i llisos (AABB) i verds i rugosos (aabb).
En la primera generaci (F1), obtenia una descendncia uniforme groga i llisa.
En la segona generaci (F2) obtenia totes les combinacions possibles de fenotips: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verds llisos i 1/16 de verds rugosos.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113208" title="Friedrich Christian Diez" nonfiltered="1393" processed="1392" dbindex="46445">
Friedrich Christian Diez (1794-1876), filleg alemany, nat a Gieen, a Hesse-Darmstadt.

Estudi a l'institut i a la universitat de la seva ciutat natal. A la universitat estudi filologia clssica amb Friedrich Gottlieb Welcker que acabava de tornar d'Itlia, on s'havia estat dos any, per ocupar la ctedra d'arqueologia i literatura grega.

Welcker li infund l'amor envers la poesia italiana, i aix permet que s'expresss el seu geni per primer cop.  El 1813 s'enrol com a voluntari al cos de Hesse i serv en la campanya de Frana.  A l'any segent torn als seus llibres, i aquest curt tast del servei militar fou l'nic parntesi en una vida llarga i tranquilla dedicada a la literatura.

Com desitjaven els seus pares, durant una breu temporada es dedic a les lleis, per una visita a Goethe el 1818 li fu canviar l'orientaci dels seus estudis, i determin la seva carrera futura. Goethe havia llegit les Antologia de poetes romnics de Raynouard, i aconsell el jove erudit que explors la rica mina de la literatura provenal que el savi francs havia descobert. Diez segu aquest consell amb avidesa, i des d'aleshores es dedic a la literatura romnica. I aix esdevingu el fundador de la filologia romnica.

Desprs de mantenir-se durant uns quants anys mitjanant l'ensenyana privada, el 1822 es mud a Bonn, on ocup el crrec de privatdozent. El 1823 public la seva primera obra. Introducci a la poesia romnica; a l'any segent aparegu La poesia dels trobadors, i el 1829 Vida i obra dels trobadors. El 1830 el cridaren a la ctedra de literatura moderna.

La resta de la seva vida la dedic sobretot a la redacci de les dues grans obres que l'han fet fams: la Gramtica de les llenges romniques (1836-1844), i el Diccionari de les llenges romniques -itali, espanyol i francs (1853): en aquestes dues obres Diez fu per les llenges romniques el que fu Jacob Grimm per les germniques.

Els primers fillegs francesos, com Perion i Henri Estienne, havien situat l'origen del francs en el grec i dhuc en l'hebreu. Durant ms d'un segle el Diccionari Etimolgic de Mnage no havia tingut cap rival.

Tenint en compte l'poca en qu s'escriv (1650), tenia mrit, per la filologia aleshores es trobava en un estadi empric, i moltes de les etimologies de Mnage (com ara rat  del llat "mus", o "haricot"  de "faba" ) havien arribat a ser molt conegudes entre els fillegs. Raynouard fu un gran progrs, que amb les seves edicions crtiques de les obres dels trobadors, publicades al comenament del segle XIX, pos els fonaments de l'obra de Diez.

La diferncia entre el mtode de Diez i el del seu predecessor es troba ben definida en la introducci del seu diccionari. En resum, s la diferncia entre la cincia i les conjectures. El mtode cientfic ha de seguir implcitament els principis i les lleis descoberts per la fonologia, i no desviar-se'n ni un pam si no ho justifiquen unes excepcions clares i vertaderes; seguir el geni de la llengua, i descobrir-ne els secrets mitjanant les interrogacions; mesurar cada lletra i estimar el valor que t en cada posici; i finalment tenir el vertader esperit filosfic per estar preparat per acollir cada nova dada, encara que pugui modificar o enderrocar la teoria ms estimada.
Aquest s el mtode histric que Diez segueix en la seva gramtica i el seu diccionari. Reunir i ordenar dades s, com ell ens diu, l'nic secret del seu xit, i afegeix en altres paraules  el fams apotegma de Newton, "hypotheses non fingo" ('no m'invent hiptesis'). La introducci a la gramtica t dues parts: la primera tracta dels elements comuns del llat, el grec i el germnic amb les llenges romniques; el segon tracta dels sis dialectes separadament, el seu origen i els elements caracterstics de cadascun. La mateixa gramtica es divideix en quatre llibres, sobre fonologia, flexi, formaci de mots per composici i derivaci, i sintaxi.

El seu diccionari es divideix en dues parts. La primera cont les paraules comunes com a mnim a dos dels tres grups principals de llenges romniques -itali; espanyol i portugus; i provenal i francs-. L'itali, com a ms proper a l'origen, es troba al comenament de cada entrada.

La segona part tracta de les paraules caracterstiques de cada grup. No hi ha un vocabulari a part per al vlac (romans).

Obres.

 Altspanische Romanzen (Berlin 1821)  ;
 ber die Minnehfe, Beitrge zur Kenntnis der romanischen Poesie (Berlin 1825)  ;
 Die Poesie der Troubadours (Zwickau 1826)  ;
 Leben und Werke der Troubadours (Leipzig 1829);
 Grammatik der romanischen Sprachen (Bonn 1836-38) ;
 Etymologisches Wrterbuch der romanischen Sprachen (Bonn 1853).  ;
 Altromanische Sprachdenkmale (Bonn 1846) ;
 Zwei altromanische Gedichte (Bonn 1852);
 ber die erste portugiesische Kunst- und Hofpoesie (Bonn 1863);
 Altromanische Glossare, berichtigt und erklrt (Bonn 1865);
 Romanische Wortschpfung (Bonn 1875);
 Kleinere Arbeiten und Rezensionen (Munic 1883);

Fonts.
Aquest article incorpora el text de l'onzena edici de l'Encyclopaedia Britannica, ara del domini pblic.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113209" title="Oca" nonfiltered="1394" processed="1393" dbindex="46446">


Oca s un grup d'aus pertanyents a la subfamlia Anserinae dins la famlia Anatidae.

Sn ocells aqutics de mida fora gran per menors que els cignes. 

La major part de les espcies europees,asitiques i d'Amrica del Nord sn migratries.

Sn animals vegetarians.

Han estat domesticades des de l'antiguitat i s molt conegut l'episodi narrat per Titus Livi sobre el fet que els crits de les oques alertaren als romans de l'intent nocturn d'atac del Capitoli per part dels gals l'any 390 a.C.

El Joc de l'Oca t tamb l'origen en l'poca romana 

Com en altres antides se n'obt el fetge gras a base de provocar la hipertrfia del fetge amb una alimentaci forada a travs d'introduir pel coll blat de moro amb un embut i impossibilitant el seu moviment de l'animal. Aquest procs s'anomena gavage en francs i s objecte de crtica pels defensors dels animals.
 


 Espcies d'oca .
Gnere Anser
 Anser anser;
  A. albifrons;
 A. erythropus;
  A. fabalis;
 A. brachyrhynchus;
 A. indicus ;
 A. cygnoides ;

Gnere Anser o Chen (segons els taxonomistes)
 Anser caerulescens o Chen caerulescens;
 A. rossii o C. rossii;
 A. canagicus o C. canagica;

Gnere Branta
 Branta bernicla;
 B. leucopsis;
 B. hutchinsii ;
 B. canadensis ;
 B. ruficollis;
 B. sandvicensis;

Gnere Cereopsis
 Cereopsis novaehollandiae;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113210" title="Alemany de Pennsilvnia" nonfiltered="1395" processed="1394" dbindex="46447">
L'alemany de Pennsilvnia o neerlands de Pennsilvnia (Pennsilfaanisch-Deitsch, Pennsilfaani-Deitsch) s una varietat lingstica pertanyent a les llenges de l'alta alemanya (Westmittledeutsch, en alemany)' i que s parlat entre 150 i 250 mil persones a l'Amrica del Nord. Actualment la majoria dels parlants pertanyen a les sectes amish i menonnites de l'antiga ordre; establerts a Pennsilvnia, Ohio i Indiana, en els Estats Units i a Ontario, Canad.

Una observaci: La referncia neerlandesa a Pennsylvania Dutch es tracta gens ms que un equvoc lingstic (el terme Dutch significa neerlands per Deutsch, encara quan es pronuncia Deitsch en pronunciaci dialectal, almenys a les odes anglo-colonialistes, sonava com a Dutch).






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113214" title="Mennonisme" nonfiltered="1396" processed="1395" dbindex="46448">
Els mennonites sn una branca pacifista i trinitria del moviment cristi anabaptista. 

 Els Germans Sussos .

Les esglsies que actualment es denominen mennonites es van originar en l'ala radical de la Reforma a Zuric, Sussa en el segle segle XVI. All un grup de joves va voler dur fins a les ltimes conseqncies la poltica reformadora empresa a l'Esglsia per Zwingli. Conrad Grebel, Flix Manz, Wilhem Reublin, Hans Brtli i Simon Stumpf van recolzar Zwingli en el seu debat amb els catlics el 29 de gener de 1523. Per en un debat posterior, del 25 al 28 d'octubre del mateix any van comenar a polemitzar amb Zwingli perqu aquest li va respondre a Grebel que "El Consell (municipal) ha de resoldre el concerniment a la missa". Stumpf va rebutjar la intervenci de les autoritats civils en assumptes de fe i va afirmar que sobre l'esglsia noms est "l'Esperit Sant mitjanant la Sagrada Escriptura".

Aquesta va ser l'essncia del debat: la fe s un assumpte de la conscincia i l'autoritat civil no t dret imposar-la ni a decidir sobre ella. Zwingli estava disposat a enfrontar-se a la jerarquia catlica per depenia de l'Ajuntament. Els joves radicals van comenar a denominar-se llavors Germans en Crist, a desenvolupar reunions regulars d'estudi de la Bblia.

Les diferncies es van incrementar quan Grebel i els seus companys van sostenir que l'Evangeli no s'ha de protegir amb l'espasa, que cap cristi pot matar una altra persona per cap ra; que el baptisme d'infants s un error i que solament s'ha de batejar a qui primer crea. Desprs d'assabentar-se del debat de Thomas Mntzer amb Luter, Grebel va escriure al primer en la tardor de 1524, donant un suport crtic al seu fullet Contra la fe espria, sostenint els seus punts de vista sobre la fe viva i el baptisme, per criticant-li la seva litrgia de la missa i exhortant-lo a rebutjar l's de la guerra i de l'espasa per a defensar la fe o defensar-se a si mateix, i cridant-ho en canvi a formar una comunitat cristiana que actu regida per l'amor, sense compulsi.

Entre tant la qesti del baptisme es va convertir a Zuric en assumpte del domini pblic. Al respecte es va dur a terme un debat el 10 de gener de 1525, en el qual Grebel i Manz es van conixer amb  Blaurock, que se'ls va sumar des d'aquest dia. El 17 de gener per previ requeriment, va comparixer davant el Consell "tot aquell que sostingui que els nens no han de ser batejats". El 18 de gener de 1525 el Consell va decretar que tot aquell que no fes batejar els seus fills seria bandejat, va decretar l'expulsi de tot anabaptista que no hagus nascut en la ciutat i va ordenar a Grebel i Manz cessar les reunions d'estudi bblic que celebraven amb els seus companys.

Els Germans Sussos com se'ls coneix des de llavors, van respondre iniciant el baptisme d'adults prvia confessi de fe. El 21 de gener de 1525 es van batejar ells mateixos. El 9 d'abril de 1525 Grebel va batejar una multitud en el riu Sitter. El 8 d'octubre va ser detingut i desprs condemnat, juntament amb Blaurock i Manz, a pres indefinida, per la collaboraci de diverses persones els va permetre escapar de la pres a l'any segent.

El 7 de mar de 1526 el Consell de Zuric va decretar que tot anabaptista que no acats les seves disposicions sobre el baptisme seria condemnat a morir ofegat. La sentncia es va complir per primera vegada amb Felix Manz el 5 de maig de 1527. El 20 d'aquest mes va ser executat per magistrats catlics d'ustria, el clergue Michael Sattler, que s'havia unit als germans des de 1525 i havia dirigit el seu sindic a Schleitheim (Alemanya) i contribut a la declaraci de la Uni Fraternal de Schleitheim que explica els set punts que els unien, com el baptisme de creients, el rebuig a la guerra i a l's d'armes pels cristians, el compartir de bns materials. Dies desprs va ser executada Margarita, l'esposa de Sattler, que provenia de la congregaci de les beguines, de dones laiques, creada en l'Edat Mitjana i desprs prohibida pel Papa i que va ser una font d'anabaptistes en el segle XVI.

La persecuci es va propagar i els Germans van comenar el seu cam de fugida de cant en cant i van arribar fins al Tirol, a diversos llocs de ustria, a la vall del Rin, Hessen, Turngia, Saxnia i altres territoris alemanys. En comptes de reduir-se el seu nombre, nous seguidors se'ls sumaven en cada lloc. Per al conjunt dels moviment anabaptistes la situaci es va agreujar per les decisions de la Dieta d'Espira. Des de 1526 la Dieta havia dit que cada prncep podia decidir en els seus territoris si s'ensenyava el culte reformat o el catlic, la qual cosa xocava directament amb la concepci dels Germans que exigien que l'autoritat civil no es fiqus en les qestions de fe.

En 1529, malgrat que els prnceps partidaris de la Reforma van expressar la seva clebre protesta rebutjant qualsevol cosa "contrria a Du o a la seva Santa Paraula", es van posar d'acord amb els catlics quant a les mesures per a perseguir tots els els anabaptistes. Aix va ser promulgada la llei imperial del 23 d'abril de 1529 que ordenava "llevar la vida a tot rebaptitzador o rebaptitzat, home o dona, major o menor i executar-ho segons la naturalesa del cas i de la persona, per foc, per espasa o per un altre mitj en qualsevol lloc on ans trobat".

Les mesures repressives s'aguditzaren desprs de la rebelli dels anabaptistes extremistes en Mnster i amb el pretext de l'aixafar l'aixecament protagonitzat per aquests i les seves idees subversives es van multiplicar les execucions de Germans a pesar que ells sempre van ser pacifistes i van rebutjar les idees i prctiques dels mnsteristes.

 Menno . 

Menno Simons (1496-1561 va ser un sacerdot catlic de Frsia, avui als Pasos Baixos, que va escriure per a denunciar els errors dels revolucionaris anabaptistes. Impressionat per la tragdia de Mnster i convenut que solament amb un testimoniatge d'autntic seguiment a Jesucrist i de submissi a l'autoritat de la Bblia era possible evitar que les persones fossin sedudes per nous errors, i per a rebutjar les dels prnceps i les jerarquies catliques i reformades, va decidir en 1536 trencar amb l'esglsia Catlica i unir-se als anabaptistes pacifistes. Menno va desenvolupar una reeixida labor pastoral enmig de la persecuci. Va participar en l'organitzaci de les congregacions anabaptistes als Pasos Baixos, el nord del que avui s Alemanya i el nord-oest de Polnia. Va participar en nombroses polmiques, amb reformadores luterans i calvinistes, amb anabaptistes unitaris i amb els partidaris d'usar la violncia. A l'interior de les prpies congregacions, les discussions sobre l'excomuni van causar ruptures. No li va ser possible posar-se d'acord amb les comunitats establertes des de 1528 pels huterians sobre l'obligatorietat o no per als cristians de la comunitat de bns. Les congregacions unides al moviment que comptava amb l'activa participaci organitzativa de Menno van assolir consolidar-se encara que moltes vegades van haver de peregrinar fugint d'un lloc a un altre. La influncia de Menno va arribar a ser tan notria que els seus adversaris van comenar a anomenar-les "mennistes" "mennonites", a manera d'insult. Perseguides sense quarter a Europa occidental, comunitats senceres de mennonites i altres anabaptistes es van desplaar foradament, establint-se a Europa oriental i a ms, en Pennsilvnia en 1683 i durant el segle XVIII, quan, a ms, va sorgir all una altra denominaci anabaptista similar de Germans en Crist.

De Rssia a Amrica. 

Al 1788, a invitaci de Caterina la Gran, emperadriu de Rssia, els agricultors mennonites de Prssia (on se'ls van imposar en 1786 severes condicions per a la seva permanncia), van emigrar a Ucrana, en el sud de Rssia. A Rssia alguns mennonites van fundar una nova denominaci dels Germans Mennonites, que exigeix el baptisme es practiqui mitjanant immersi i es practiqui el ritu del rentat dels peus. Amb el passar del temps, molts mennonites dels establerts a Rssia havien lluitat i patit pel seu benestar espiritual, cultural i material en diverses regions d'Europa i de la Rssia asitica. Els mennonites havien estat eximits per Catalina de l'obligaci de prestar el servei militar, per aquesta condici com l'autonomia que gaudien en les seves escoles i en les seves comunitats van ser abolides en 1870, pel que molts mennonites van decidir anar al Canad on van ser acceptats en 1873 i a Estats Units on ja hi havia comunitats de grangers mennonites i Amish. Els primers registres de menonitas a Amrica Llatina sn d'Argentina en 1877, quan es va formar una colnia agrcola en el rierol Nievas, prop d'Olavarria, en la provncia de Bons Aires. Aquests mennonites venien de Rssia. No van mantenir la seva identitat, i possiblement es van fusionar amb esglsies luteranes que servien a altres immigrants alemanys que van arribar en la mateixa poca. Pel desig de mantenir una tica de pau, la majoria dels mennonites van tornar a fer servir en el militar durant la I Guerra Mundial. Alguns conscriptes joves a Europa i Estats Units van passar tot el perode de la durada del conflicte en la pres. Les poltiques de Stalin van causar nous xodes de mennonites en 1924 i 1929 i grups mennonites es van establir en Amrica del Sud i del centre. Abans es van establir en Mxic, entre 1922 i 1926, comunitats procedents del Canad. La II Guerra Mundial va resultar desastrosa per a la majoria dels mennonites que van quedar a Ucrana i Rssia, al ser tractats com "alemanys" per l'idioma que parlaven. Part dels mennonites de Rssia que fugien de la persecuci stalinista van emigrar a Paraguai en 1930. All van arribar tamb altres mennonites d'Estats Units, Canad i Mxic. En 1945 va arribar una nova onada de refugiats, que es van installar a Uruguai, Brasil i Paraguai. En les ltimes dcades s'han accelerat els moviments migratoris, i hi ha avui importants colnies de mennonites que mantenen l's de l'idioma alemany a Paraguai, Bolvia, Uruguai, Brasil, Mxic, i ms recentment en l'Argentina (a prop de Guatrach, en la provncia de la Pampa i prop de Pampa dels Guanacos, en la provncia de Santiago de l'Estero). A Estats Units els mennonites s'han oposat a la participaci en les guerres en Vietnam i Iraq i han participat en nombroses campanyes pacifistes. En 2004 menonitas de Vietnam van ser empresonats per autoritats d'aquest pas. Una minoria mennonita, descendent dels immigrants que per cinc segles van ser desplaats d'Europa, dhuc parla actualment l'idioma Plautdietsch el qual s una variant de llengua alemanya.

Comit Central Menonita. 

Al 1920, diferents denominacions mennonites, els Germans en Crist i els amish van fundar, amb recursos de congregaciones de Canad, Estats Units i els Pasos Baixos, el Comit Central Menonita, per a ajudar als seus germans d'Ucrana, afectats pels sofriments causats per la I Guerra Mundial i la guerra civil subsegent. Des de llavors el Comit ha assolit reeixides campanyes per a socrrer a poblacions pobres o afectades per catstrofes naturals o guerres, en tot el mn, sense importar les creences de les persones que reben l'ajuda. En Laos el Comit ha ajudat a finanar els programes per a eliminar les mines antipersona que van quedar sembrades durant les campanyes militars nord-americanes durant la Guerra de Vietnam.

 Difusi . 

Segons l'informe del 2003 de la Conferncia Mundial Mennonita, hi ha en el mn aproximadament 1.300.000 mennonites, distributs en 60 pasos. Ha de recordar-se que aquestes estadstiques no inclouen nens, sin solament membres adults batejats. A principis del segle XX es va despertar en les esglsies mennonites dels Estats Units l'inters per enviar missioners a altres pasos, especialment a Amrica Llatina. Els primers missioners van arribar a l'Argentina en 1917. Darrere d'ells es van anar obrint obres missioneres en altres pasos, amb congregacions llatinoamericanes tniques, el primer idioma de les quals s l'espanyol, el portugus, el francs, i diversos idiomes indgenes. Hi ha ara esglsies mennonites actives a Argentina, Belize, Bolvia, Brasil, Colmbia, Costa Rica, Equador, Guatemala, Hondures, Jamaica, Mxic, Nicaragua, Panam, Paraguai i Uruguai.

 Bibliografia .

Bender, Harold S. i John Horsh. 1979: Menno Simons, la seva vida i els seus escrits. Tradut al castell per Carmen Palomeque. Herald Press. Scottdale, Pennsilvnia; Kitchener, Ontario. ISBN 0-8361-1218-0;
Cas Bottos, Lorenzo. 2005: "Christenvolk: Histria i Etnografia d'una Colnia Mennonita". Editorial Antropofagia, Buenos Aires. ISBN 987-21387-6-1;
Klaassen, Walter.1988: Entre la Esglsia de l'Estat i la Religi Civil. Ediciones Semilla. Ciutat de Guatemala.
Estep, William R. 1963: Revolucionaris del segle XVI. Histria de los Anabaptistes. Casa Bautista de Publicaciones. 1975.
Surez Vilela, Ernesto. 1967: Breu Histria dels Mennonites. Methopress, Buenos Aires.
Wenger, J.C. 1979: Qu Creuen els Mennonites?. Herald Press. Scottdale PA; Kitchener, Ontario. ISBN 0-8361-1223-7;
Van Braght, Thieleman 1660: Martyrs Mirror. Herald Press. Scottdale PA; Waterloo, Ontario. ISBN 0-8361-1390-X;
Yoder, John Howard (compilador) 1973: Texts escollits de la reforma radical. Editorial La Aurora, Buenos Aires.

 Vegeu tamb .
Amish;

 Enllaos externs .
Mennonites a Espanya Esglsies locals, sobre els mennonites, missions, notcies i ms.
Els mennonites;
Colnies mennonites a Bolvia Fotografies de la vida dels mennonites a Bolvia.
Mennonite Central Committee;
Mennonite World Conference;
Mennonite Connections;
Menno Simons.net;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113217" title="Gall dindi" nonfiltered="1397" processed="1396" dbindex="46449">






El gall dindi, tamb anomenat indiot, pioc o titot (Meleagris gallopavo) s una de les dues espcies d'ocells del gnere Meleagris. 

Com altres espcies de l'ordre dels galliformes hi ha dimorfisme sexual i la femella s ms menuda que el mascle i tamb menys acolorida. 

De les dues espcies de gall dindi Meleagris galllopavo s originria d'Amrica del Nord i M. ocellata ho s d'Amrica Central.

El gall dindi domstic prov de M. gallopavo. Segurament els maies tamb van domesticar l'altra espcie M. ocellata

El nom d'aquest ocell reflecteix en els diversos idiomes el seu origen extic.

s objecte d'una cria intensiva en expansi donat que la seva carn s poc greixosa i per tant baixa en contingut energtic.

s tradicional el seu consum en festes assenyalades dels Estats Units com el Dia d'Acci de Grcies i el Nadal i s'hi acostuma a servir amb una tradicional salsa de nabius

Articles relacionats.
Indiot mallorqu;

Enllaos externs.
 Turkey videos  on the Internet Bird Collection;
 Etymology of the word ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113232" title="Guerra de les farines" nonfiltered="1398" processed="1397" dbindex="46450">
La guerra de les farines (1775) fou un mot causat per l'excessiu preu del pa a Frana, abans de la Revoluci Francesa. A principis de temporada de la collita de blat i de la fabricaci de farina, el govern era menys estricte que durant la resta de l any, i deixava actuar la lliure competncia, i els preus pujaven. Llavors, les classes populars no podien adquirir el pa i reclamaven l intervenci de l Estat per fer que els fariners posessin en venta tot el que tenien als seus magatzems.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113233" title="Canya (planta)" nonfiltered="1399" processed="1398" dbindex="46451">
 

La canya s la tija de diferents pocies (antigament gramnies) lignificades.

La planta de canyes s una de les formes de vida ms antigues del mn. El seu nom prov del llat canna i del grec kanna, que a la vegada tenen origens semtics qanaw-: en accadi qan, en arameu qanya i en hebreu qane, que conformen l'arrel protoindoeuropea qnw.

La planta.
s una planta hipofita i hidrfila, les tiges aries sn llenyoses i s'anomenen canyes.
L xit de la canya es basa en la lleugeresa, resistncia, dretor i rapidesa de creixement, impossibles de superar, en conjunt, per cap branca del pas. I la seva esterilitat es veu amb escreix compensada per la rebrotada subterrnia dels rizomes i fins envadora si hom no vigila; les seves formidables densitat i altura (100% de recobriment) sn aconseguides quasi exclusivament per la canya, sens dubte l herba ms robusta que ens envolta.
El rizoma.

El tronc principal d'una planta de bambs s un rizoma, tija subterrnia i gegant que creix horitzontalment es troba en els primers 30 cm del subsl, rarament ms enfonsat. T la mateixa estructura que la canya, fistuls per amb un canal ms encongit i igualment separat i amb gemmes a nivell de cada nus. De cada gemma tant pot sortir un nou rizoma com una canya.

La tija.
La tija principal de les gramnies s'anomena canya. La canya s un tronxo fibrs, balmat i regularment separat amb membranes rgides coincidents amb els nusos.  Les canyes no tenen escora; la part exterior sol sser llisa, molt dura, i molt flexible la part interna.

Els nusos sn anells repartits ms o menys regularment al llarg de la canya. A cada nus hi ha gemmes que quan es desenvolupen esdevenen branques. Sovint les gemmes dels nusos inferiors no es desenvolupen.

Les branques tenen la mateixa estructura de les canyes i tamb estan ramificades.

La fulla.
Les fulles sn compostes tpicament de beina, lgula i limbe. La beina envolta la tija, mentre que la lgula s un petit apndix membrans, o rarament amb pls, situat a la zona d'uni del limbe amb la beina; el limbe sol ser allargat i acabat amb punxa.

La flor.
La flor de les canyes s una inflorescncia en pancula composta de tipus racems, formada per un eix amb branques que sn ramificades de nou en ram.

El fruit.
Les llavors, si n'hi ha, sn grans (Cariopsis), dels que s'en pot fer farina d'alta qualitat.

Taxonomia.
Les canyes sn les plantes llenyoses de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Subfamlies, Tribus i gneres.


Arundinoide;
Tribu Arundnia;
Gneres: ;

Principlas espcies:
Canya de Sant Joan o, simplement, canya (nom cientfic: Arundo donax).
Canya borda, canyavera, canya-xiula, senill o canys (nom cientfic: Phragmites australis o Phragmites communis).
Canya fletxa o canya brava (nom cientific: Gynerium sagittatum);

Bambusoide;

Tribu bambsia o Canya americana o canya d'Amrica, nom amb qu es coneixen les diverses espcies de bamb.
Principals gneres:



Espcies destacades:


Poidia;
Tribu Avnia;
Canya d'arenal o borr (nom cientfic: Ammophila arenaria).
Panicidia;
Tribu Andropognia;
Canya de sucre, canya dola o canyamel (nom cientfic: Saccharum officinarum).

Simbolisme.
Pasos catalans;
Menorca;
La canya verda juntament amb la cullera de plata, es lliurada per l'alcalde al cavaller que ha encertat l ensortilla en els jocs des Pla, en les Festes de Sant Joan.
Mallorca ;
s costum engalanar les carrosses amb canyes, perqu des de temps immemorials s'ha considerat la canya com un amulet mgic que allunya els mals esperits. D aqu ve el costum ancestral de posar una canya dreta, o una granera amb mnec de canya, al costat del llit o darrera la porta.
En la cerimnia del salt sobre el foc, la canya s l'emblema ms caracterstic dels dimonis, com a smbol de l'rgan sexual.
Castell de la Plana;
Romeria de les canyes;
Antiga Mesopotmia;
El mesoptamic del neoltic tenia ja una aguda conscincia de la seva prpia fragilitat i de la seva impotncia davant les grans forces de la naturalesa, ja fos la calor, la sequera, les inundacions, la colpidora tempesta, l'eixordadora i llampegant... El mesoptamic s'imaginava l'existncia de forces causants dels cataclismes i de tot fenomen natural. Sabia que les seves condicions de vida depenien d'aquestes forces i tractava d'entendre-les. Hi veia quelcom en com, una fora nica que, com en el cas de les canyes individuals dels canyers, donava al conjunt una forma similar de crixer i desenvolupar-se. A aquesta fora comuna li van atribuir personalitat i li van donar nom, com en el cas de Nidaba, la deessa de les canyes. i de tota activitat relacionada amb elles.
Ndaba es la deessa sumria de les canyes, de la fertilitat, de l'escriptura, del saber i de la astrologia.
Antic Egipte;
Aaru era el parads de l'inframon, era descrit com unes d'illes cobertes de canyes. La mitologia grega anomena aquestes illes del parads, Camps Elisis, desprs Illes dels  benaventurats o Jard de les Hesprides i Illes Afortunades, nom amb el que els romans anomenaren les illes Canries i Madeira;
Mesoamrica;
catl;
zodac asteca, s el smbol de la llum i la saviesa.
Any u del calendari asteca;
Kokopelli;
Polinsia;
K ne Milohai en la mitologia de Hawaiki s la fora creadora del cel i la terra;
Jap;

Kunitokotatchi canya que va sorgir del caos, sobir etern de la Terra.
En el sintoisme, Izanagi va crear el mn i de la seua pinta va nixer les canyes.
Antiga Grcia;

Siringa, niade o nimfa que es convert en canyer per fug del amor del du Pan.
Flauta de Pan, s la flauta  contruida pel du Pan amb les canyes en qu es convert Siringa.
Lira, inventada amb unes canyes i una closca de tortuga per Hermes, que la va canviar per la flauta a Apollo.
 Aulos o Obo doble, constaba de dos tubs de canya i una inxa, inventat per Atena que el llen perque al tocar-lo se li deformaba la cara, el va recollir Mrsies i va retar a ;

Bblia;
1R 14,15 El Senyor colpir Israel, que ser com una canya sacsejada per l'aiguat ;
Is 36,6 Confies en Egipte, per Egipte s una canya trencada que es clava i forada la m del qui s'hi apuntala. Aix s el fara, rei d'Egipte, per a tots els qui se'n fien!;
Is 42,3 No trenca la canya esquerdada ni apaga el ble que vacilla. Porta la justcia amb fermesa,;
Ez 29,6 Llavors tots els habitants d'Egipte sabran que jo sc el Senyor. Tu, Egipte, eres una canya on el poble d'Israel es recolzava;;
Sir 40,16 La canya que creix vora l'aigua o a la riba d'un riu ser arrencada abans que qualsevol altra herba; ;
Mt 27,29 i li posaren al cap una corona d'espines que havien trenat, i a la m dreta una canya. S'agenollaven al seu davant i l'escarnien dient: --Salve, rei dels jueus!;
Mt 27,30 Desprs li escopien, prenien la canya i li pegaven al cap.;
Altres: Ex 30,23; 2R 18,21; Am 8,1; Ez 27,19; Ct 4,14; Mt 11,7; Mt 12,20; Mt 27,48; Mc 15,19; Mc 15,19; Lc 7,24; Mt 12,20...
Xina;
frica;

Etnobotnica.
Agricultura.

La planta de canyes, des de sempre, ha estat conrreada i darrerament anorreada per l'home.

Presncia d aquesta herba (Gramnia) gegant en la vida agrcola a casa nostra: encanyissats, aspres, mnecs, arnes, cistells, badoqueres, canya de pescar, infinits objectes fets de canya, tots ben familiars; tallavents, fixador de marges, productor d humus; i els brots tendres, encara, resulten un bon farratge per als animals de bast.
Industria.
llengetes per instruments musicals, canyissos, cistelleria.

Sostenibilitat.

Caracterstiques del canyar, a les nostres contrades, (Arundini-Covolvuletum sepium): densitat i altura (100% de recobriment, 3-8 m), permacultura, renovable (cada any es pot recollir fins al 50% o cada 2 anys el 100%), no necessita regadiu, fitosanitaris ni adobs sinttics.

Per restaurar sls, per depurar els nitrats de l aigua del subsl, per augmentar la capacitat de la capa fretica i retenir l aigua, per absorbir CO2 i produir oxigen; per evitar inundacions i erosions de terreny, per mantenir el paisatge i evitar la desertificaci, per fixar dunes, marges i dics, com a pantalla visual i acstica, com ornamental; per alimentar centrals elctriques de biomassa, per estabilitzar el compostatge aerbic, per bioconstrucci, per produir a baix cost carb activat d alta qualitat per filtres de depuradores. 

Contribuint en la palliaci de problemes com: Gesti i descontaminaci de l aigua, canvi climtic, desforestaci, desertificaci, contaminaci atmosfrica.

Invents.
Avi;
Llum d'incandescncia;

El 1878 va ser patentada per Thomas Alva Edison qui, desprs d'experimentar amb ms de mil materials diferents, aconsegu industrialitzar-la amb filament de bamb carbonitzat. 
Clam;

El clem es un instrument de canya tallada en punta de la qual es pot servir-se per a l'escriptura sobre argila, cera o mullat en una tinta, sobre papir, pergam, paper...
Canya de pescar;
Sarbatana;
Estel;

Un estel o milotxa s un aparell, normalment considerat una joguina, va ser inventat a la Xina, amb la finalitat de comunicar-se en els combats. Sol estar fet de seda, paper, ests mitjanant una estructura de canyes
Polo;

En els seus origens els materials eren: una pilota de fusta de rizoma de bamb, una canya de bamb amb el seu rizoma, i dos arcs de bamb que feien de porteria.
Teler;
Volta de can;

L'origen del volta de can a la mediterrnia es troba en els inicis de les primeres cultures Mesopotmiques.
En un pas on no existia la pedra ni la fusta, els nics materials de construcci que la naturalesa proporcionava eren el fang i les canyes, i se'n servien per realitzar les primeres construccions, de la forma segent: Consistia a lligar juntes formant un feix, una bona quantitat de canyes i aquests feixos es plantaven fortament a terra formant dues lnies paralleles... Els feixos verticals s'inclinaven cap endins i es lligaven els uns cap els altres formant una successi d'arcs... Recobrien la part externa amb una grossa capa de fang... La casa de canyes o cabanya solia ser un tnel allargat, es a dir un recinte amb sostre de volta. Quan una d'elles s'encenia casualment, podia quedar en peu una part del teulat amb la seva grossa coberta de fang endurida per l'escalfor; i aix s'originar l'arc. Per construir vertaders arcs n'hi havia prou en collocar els rajols sobre una carcassa de canyes. El mateix procediment podia usar-se en la construcci de la volta.

Vegeu tamb.
 Canya;
 Canya del pas;
 Bamb;

Bibliografia.
 Rfols Casamada, Joan. (1995), Seudnim: De Morei, J., La canya: humilitat i utilitat, Revista Catalunya Rural i Agrria, Barcelona, nm.18, pgs.28-30;
 Font i Quer, Pius. Diccionario de botnica, Labor, 1993 ISBN 8433558048 ;
 Langlais,Gry. Maisons de Bambou,  Hazan, 2002 ISBN 2-85025-829-6 ;
 Negi, Dr. S. Bamboos & Cannes 1996 ISBN 8121101263 ;

Referncies.


Ellaos externs.

 Enciclopdia d'Eivissa i Formentera;
 Xarxa internacional del Bamb i el Ratan (INBAR) , , , ;
 MEDIR;
 Taxonomic Information System (ITIS) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113234" title="Msica de cambra" nonfiltered="1400" processed="1399" dbindex="46452">
La Msica de cambra s la que s'interpreta amb pocs instruments i habitualment amb algun de corda fregada. Se li atribueix aquest nom ja que abans es tocava a les cambres reials per a entreteniment de prnceps i monarques. No inclou l'execuci d'instruments sols. La paraula cambra implica que la msica pot ser executada en una habitaci, amb una atmosfera d'intimitat. En itali da camera significa "per a la cambra" i es diferenciava de la msica da Chiesa ("per a l'esglsia"). 

El terme msica de cambra suggereix una pea per a almenys dos instruments, encara que tericament no hi ha un lmit mxim d'instruments. En la prctica, sn inusuals les obres de cambra per a ms de cinc instruments. Quan es treballa amb deu o ms instruments, es considera una petita orquestra de cambra. L'orquestra de cambra s una orquestra petita i no t perqu ser noms una orquestra de corda, tot i que sovint estigui formada noms per instruments de corda.

Hi ha obres de cambra per a variades combinacions d'instruments. Sovint el quartet de corda es considera com la ms important. Altres grups usuals de cambra sn:
 el trio de corda;
 el trio de piano;
 el quintet de piano;
 el quintet de corda. ;

Menys usuals sn els instruments de vent i de metall. Alguns compositors han escrit obres per a grups mixtos de vent i corda, i alguns han compost per a instruments de vent sols, per amb l'excepci de la trompa, els instruments de metall prcticament no s'han utilitzat. Aix es deu probablement que quan es va comenar a compondre msica de cambra, els instruments de la famlia del metall no tenien vlvules, per la qual cosa noms podien produir un nmero limitat de notes.

 Histria .
El terme es pot aplicar a execucions instrumentals, per la qual cosa els madrigals del perode renaixentista del 1500 es poden considerar msica de cambra. La forma barroca ms destacada s el trio sonata.

En el perode clssic es van desenvolupar noves formes, sent la ms important el quartet de corda. Aquestes obres s'escrivien generalment per a amateurs, i se suposava que no serien tocades en pblic. Molts dels quartets de cordes de Haydn i Mozart, per exemple, eren per a ser executades com a diversi i en privat, per a un quartet de corda del qu ells mateixos en formaven part.

Un dels compositors responsable de portar la msica de cambra a la sala de concerts va ser Beethoven. Com els seus predecessors, al principi va escriure msica de cambra per a principiants, com ara el Septet de 1800, per els seus ltims quartets de corda sn obres molt complexes i d'una gran dificultat per als principiants. A ms, en aquests treballs, Beethoven va arribar al lmit de l'harmonia desenvolupada en el seu temps, cap el 1820, i es consideren els seus treballs ms profunds.

Seguint l'exemple de Beethoven, en el perode romntic, molts compositors van escriure obres per a grups de cambra professionals.

Execuci.
Molts msics clssics gaudeixen en interpretar msica de cambra. En la majoria dels casos, la msica de cambra no requereix de director, per la qual cosa cada executant t una gran llibertat artstica. Encara que el repertori no s adequat per a principiants, hi ha peces que es troben dins del rang de capacitats tcniques i artstiques dels amateurs ms seriosos.

Conjunts.
 Solo (mot itali, "sol"): es un intrpret (o un cantant) sol.  Habitualment no es considera dins de la categoria de msica de cambra.

Duet o Duo: dos instruments. Habitualment s'empra el terme "duo" per indicar una pea en qu les dues parts sn d'importncia equivalent. Les sonates per a viol, violoncel, flauta, etc., habitualment tenen una part per a piano com a acompanyament per no s'anomenen "duets". Els duets per a piano sn composicions per a dos pianistes amb un piano, s a dir, a quatre mans (un ex. de duet de pianistes catalanes sn el Duo Vela).

Trio: tres instruments.  Els trios amb piano sn peces per a piano, viol i violoncel.  De vegades, els trios reben el nom d'un dels instruments, per exemple, el trio per a trompa de Johannes Brahms, s per a trompa, viol i piano, no per a tres trompes.

Quartet: quatre instruments. El quartet de corda s la forma ms popular de la msica de cambra. s per a dos violins, un violoncel i una viola.

Quintet: cinc instruments.  El quintet de corda pot ser per a dos violins, dues violes i un violoncel (ex. els Quintes de corda de Mozart), per tamb per a dos violins, dos violoncels i una viola (ex. el quintet de Schubert). Un quintet amb piano s un quartet de corda ms piano (tot i que, per exemple, el quintet "de la Truita" de Schubert s poc com: piano, viol, viola, violoncel i contrabaix).

Sextet: sis instruments. Els sextets de corda sn normalment de dos violins, dues violes i dos violoncels. El Sextet de Poulenc s per a piano i cinc instruments de vent.

Septet: set instruments. No s gaire habitual i s possible qualsevol combinaci d'instruments. Beethoven, Saint-Sans i Ravel han compost septets per a diferents combinacions d'instruments.

Octet: vuit instruments. L'octet de Schubert s per a clarinet, trompa, fagot, quartet de corda i contrabaix. L'octet de Mendelssohn s per a dos quartets de corda.

Nonet: nou instruments. Molt poc habitual. Spohr va compondre un nonet per a viol, viola, violoncel, contrabaix, flauta, obo, clarinet, fagot i trompa.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113236" title="Albert Abraham Michelson" nonfiltered="1401" processed="1400" dbindex="46453">


Albert Abraham Michelson ( Strzelno, Alemanya 1852 - Pasadena, Estats Units 1931 ) fou un fsic nord-americ d'ascendncia judeo-polonesa, guanyador del Premi Nobel de Fsica l'any 1907 i conegut pels seus treballs sobre la velocitat de la llum. 

 Biografia . 
Nasqu el 19 de desembre de 1852 a la ciutat de Strzelno, en aquells moments Prssia, i que actualment forma part de Polnia, fill de Samuel Michelson i Rozalia Przylubski.

Va abandonar la seva terra natal, juntment amb els seus pares, l'any 1855 establint-se a Nova York, i ms endavant a Virginia City, Nevada i San Francisco, on la seva famlia va prosperar en els negocis. Als 17 anys va entrar en l'Acadmia Naval dels Estats Units a Annapolis, Maryland, on comen a interesar-se per la cincia. Va obtenir el grau d'oficial el 1873 i va prestar serveis com instructor cientfic de l'Acadmia entre 1875 i 1879. 

Interessat en la velocitat de la llum, desprs d'ampliar estudis a Europa durant dos anys va abandonar l'armada el 1881 i el 1883 va acceptar una plaa de professor de fsica a la Case School of Applied Science de Cleveland, on va projectar un interfermetre millorat. 

El 1892 Michelson, desprs del seu pas com professor de Fsica per la Clark University de Worcester, Massachusetts, fou nomenat el 1889 Cap del Departament de Fsica de la nova Universitat de Chicago, crrec en el qual va romandre fins que es va jubilar l'any 1929. Entre 1923 i 1927 va ser president de l'Acadmia Nacional de Cincies. 

El 1907 es va convertir en el primer nord-americ que va obtenir el Premi Nobel de Fsica pel seus treballs al voltant de la velocitat de la llum.

Va morir el 9 de maig de 1931 a la ciutat californiana de Pasadena.

Interferometria. 
El 1887 va collaborar amb el seu collega Edward Morley en l'experiment Michelson-Morley. El seu experiment sobre el moviment relatiu esperat entre la Terra i l'ter, l'hipottic mitj en el qual se suposava que viatjava la llum, va dur a resultats nuls. s prcticament segur que Albert Einstein fou coneixedor del treball, la qual cosa el va ajudar molt a acceptar la teoria de la relativitat. 

Michelson va crear tamb un interfermetre per a amidar amb gran precisi la longitud del metre basant-se en les longituds d'ona d'una de les lnies espectrals d'un gas establint aix un patr de mesura universal.

La velocitat de la llum. 
Primers mesuraments. 

El 1877, quan encara era oficial de la Marina dels Estats Units, Michelson va comenar a estudiar una millora del mtode per a amidar la velocitat de la llum basat en miralls rotatius, sistema que havia inventat Lon Foucault, utilitzant instruments ptics millors i de major grandria. Va portar a terme alguns mesuraments preliminars amb equips improvisats en gran mesura el 1878, perode en el qual els seus treballs van cridar l'atenci de Simon Newcomb, director del Nautical Almanac Office. Michelson va publicar els seus resultats de 299.91050 km/s l'any 1879 abans d'unir-se a l'equip de Newcomb, a Washington DC, iniciant-se des d'aquell moment una llarga collaboraci professional. 

Simon Newcomb, una vegada va obtenir finanament per al seu projecte, va arribar al valor de 299.86030 km/s, prcticament en el lmit de l'interval proposat per Michelson, el qual va seguir treballant i afinant el seu mtode, publicant l'any 1883 un mesurament de 299.85360 km/s. 

El Mont Wilson, 1926. 
El 1906, I. B. Rosa i N. I. Dorsey del National Bureau of Standards van utilitzar un nou mtode elctric i van obtenir un valor de la velocitat de la llum de 299.78110 km/s. A pesar que, com es va demostrar ms endavant, aquest resultat estava fortament condicionat per la inseguretat en les caracterstiques dels materials elctrics de l'poca aquest mesurament va iniciar una tendncia al mesurament de valors a la baixa. 

A partir de 1920 Michelson va comenar a planificar un mesurament definitiu des de l'Observatori del Mont Wilson, usant una lnia de mesura fins a la Lookout Mountain, un cim rellevant a unes 22 milles de distncia. 

El 1922, el Coast and Geodetic Survey va iniciar dos anys de laboriosos mesuraments de la lnia de terra usant cintes d'acer invar, material recentment descobert. Amb la longitud de la lnia de terra determinada el 1924 els mesuraments es van portar a terme els dos anys segents, obtenint el valor publicat de 299.7964 km/s. Aquest fams mesurament es va veure perjudicat per diversos problemes, un dels ms importants va ser la foscor produda pel fum dels incendis forestals, que va ocasionar que la imatge del mirall queds desenfocada. Tamb s probable que la tasca del Geodetic Survey, amb un error que s'estima en menys d'una milionsima, queds comproms per una descolocaci dels punts de referncia a causa del terratrmol de Santa Brbara, Califrnia, produt el 29 de juny de 1925 (amb una magnitud de 6'3 en la escala de Richter). 

Michelson, Pease & Pearson, 1932. 
El perode que va seguir a 1927 va produir nous mesuraments de la velocitat de la llum mitjanant nous dispositius electro-ptics, tots substancialment inferiors al valor de Michelson de 1926. 

Michelson es va dedicar a realitzar ms mesuraments, per aquesta vegada en un tub de buit per a evitar la dificultat d'interpretar imatges influenciades pels efectes atmosfrics. L'any 1930 va iniciar una collaboraci amb Francis G. Pease i Fred Pearson per a portar a terme un mesurament en un tub de 1,6 km a Pasadena. Michelson va morir quan noms s'havien realitzat 36 de les 233 sries de mesuraments, ja que desprs l'experiment es va veure obstaculitzat per la inestabilitat geolgica i per problemes de condensaci, arribant-se posteriorment al valor de 299.77411 km/s, coherent amb els valors electro-ptics prevalents i publicat pstumament en 1935. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1907;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113238" title="Saticula" nonfiltered="1402" processed="1401" dbindex="46454">
Saticula fou una ciutat del Samni prop de la frontera amb Campnia. Es esmentada a la primera guerra samnita (343 aC) quan el cnsol Corneli hi va establir el seu campament des el qual va avanar cap a territori samnita i fou sorprs en un congost on va estar a punt de perdre tot el seu exrcit, per es va salvar gracies al coratge i l'habilitat de Deci. El 316 aC a la segona guerra samnita, fou assetjada pel dictador L. Emili, setge que va durar un any, i finalment fou conquerida per Q. Fabius (315 aC), rebutjant desprs un intent samnita de recuperar-la. El 313 aC s'hi va establir una colnia romana de dret llat. 

El 216 aC es va revoltar una ciutat anomenada Austicula a favor dAnnbal per Fabius la va recuperar el 215 aC; com que Austicula es desconeguda alguns suposen que podria ser Saticula, per no se segur. En el mateix perode s'esmenta el   ager Saticulanus   i Trebula, per  desapareix al final de la guerra. 

El lloc exacte es desconegut i podria ser proper a Plistia, i probablement prop de la moderna Prestia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113239" title="Satricum" nonfiltered="1403" processed="1402" dbindex="46455">
Satricum fou una antiga ciutat del Latium a la frontera del territori dels volscs entre les muntanyes albanes i la mar. Es esmentada sovint a les guerres entre romans i volscs. Es creu que era inicialment una ciutat llatina (Didor l'esmenta entre les colnies d' Alba Longa, i Dions entre les trenta ciutat de la Lliga Llatina) per desprs fou ocupada pels volscs i va dependre d'Antium. Els romans la van ocupar junt amb Corioli, Pollusca i altres ciutats. Coriol la va recuperar temporalment pels volscs. El 386 aC era quarter general dels volscs durant la invasi dels gals, i al final de la guerra Camil la va ocupar i va rebre una colnia romana pocs anys desprs, el 381 aC. En aquest any fou atacada pels volscs i praenestins i ocupada, i la guarnici executada. Els volscs la va utilitzar per protegir-se desprs de dues derrotes davant el romans, la darrera dels quals, el 377 aC, va comportar que fos incendiada pel llatins, que es consideraven trats pels volscs.

El 348 aC la va reconstruir Antites i hi ha va establir una colnia, que fou ocupada pels romans sota M. Valerius Corvus el 346 aC, i els 4000 volscs de la guarnici foren fets presoners i la ciutat destruda excepte el temple de Mater Matuta. No gaires anys desprs els romans dirigits per C. Plautius, van derrotar a Antites a la rodalia de Satrium. Va ser restaurada pels romans i va rebre una colnia que el 320 aC, desprs del desastre de les Forques Caudines, es va revoltar contra Roma i a favor dels samnites; els romans la van recuperar i la van castigar, i la guarnici samnita fou executada.

Va entrar en decadncia i el seu nom desapareix de l'histria. El temple de Mater Matuta s esmentat a la Segona Guerra Pnica; al segle I la ciutat ja s'havia despoblat i Plini el Vell l'esmenta entre les ciutats dels Latium desaparegudes. 

Era situada entre Antium i Velitrae i s'ha identificat probablement amb el llogaret anomenat avui dia Casale di Conca on queden unes restes antigues.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113240" title="Satrnia" nonfiltered="1404" processed="1403" dbindex="46456">
Satrnia (Saturnia,          ) fou una antiga ciutat d'Etrria a la vall de l' Albinia (Albegna) a uns 40 km de la desembocadura. Fou una antiga ciutat etrusca, que Plini el Vell diu que es va dir originriament Aurnia. El nom de Satrnia el va rebre quan va esdevenir colnia romana el 183 aC. Es creu que no era una ciutat etrusca independent sin dependent de Caletra (Livi la situa "in agro caletrano"). Sota l'imperi encara conservava el seu rang colnia. 

Les seves runes a la moderna ciutat de Satrnia, les formen les muralles i algunes altres petites restes i tombes a la rodalia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113241" title="Monument de Stir" nonfiltered="1405" processed="1404" dbindex="46457">
Monument de Stir  (Satyri monumentum,              ) fou un monument consistent en una muntanya de terra a un cap a l'est del Bsfor Cimmeri, una mica al sud d'Akhilleon; fou erigit en honor de Stir I (rei del Bsfor vers 407-393 aC). El turo de Koukouba s'ha identificar com el lloc del monument.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113242" title="Savars" nonfiltered="1406" processed="1405" dbindex="46458">
Savars (Savari, ) foren un poble de la Sarmtia europea entre els rius Turuntus i Chesinus. Eren d'tnia eslava i se'ls identifica amb el sjewers que vivien als rius Desna, Sem i Sula, amb les ciutats de Txernigov i Ljubetsh.

La darrera menci d'aquest poble es a la fonts bizantines el 1024, per desprs encara apareixen com a antic poble als annals de Rssia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113243" title="Savincats" nonfiltered="1407" processed="1406" dbindex="46459">
Els savincats (Savincates) foren un poble alp esmentat a l'arc de Susa, suposats vens dels adanats (adanates que son probablement els edenats o edenates). Se'ls situa a la regi d'Embrun i al Durance on hi ha una vila anomenada Savines.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113244" title="Savo" nonfiltered="1408" processed="1407" dbindex="46460">
El riu Savo (o Savus) fou el nom clssic d'un riu de Campnia que formava la frontera entre aquesta regi i Latium amb la divisi d'Itlia feta per August. Desaiguava a la mar entre Sinuessa i la desembocadura del Vulturnus. Era creuat per mitj d'un pont (Pons Campanus) per la via pia. Actualment se'l anomena riu Savone.

A les seva regi, hi viva el poble Atvic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113246" title="Sauromates" nonfiltered="1409" processed="1408" dbindex="46461">

Els sauromates (Sauromatae, ) fou un poble que vivia al sud-oest d 'Ucrana al nord de la ciutat d'Olbipolis, i que probablement fou el poble que va originar el nom de srmates. La forma sauromates apareix a Herdot, per els romans ho van convertir en srmates. Els grecs de la mar Negra van agafar el nom dels escites, i probablement la forma srmata era per influencia de la llengua dels getes. Plini diu que els srmates i els sauromates eren el mateix poble ( Sarmatae, Graecis Sauromatae ). Els grecs van continuar escrivint sauromates mentre els romans van adoptar srmates. Els sauromates ocupaven el pas anomenat "la marca" (     ) paraula tcnica ms que nom regional que limitava al sud i oest amb el Tanais i el Palus Maeotis i s'estenia cap al nord on hi havia una segona "marca" habitada pels budins.

Els sauromates son esmentats a les guerres de Darios I el gran, i llavors eren aliats dels escites juntament amb els gelons i budins, mentre agathyrsis, neuri, androphagi, melanchlaeni i tauri actuaven pel seu compte.

Els sauromates parlaven un dialecte escita. Les dones no es podien casar fins que havien matat a un enemic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113247" title="Savus" nonfiltered="1410" processed="1409" dbindex="46462">
Savus (     o       ) es el nom clssic del modern riu Save, un gran riu navegable afluent del Danubi. Naixia als Alps Crnics i corria en direcci a l'est parallel al Dravus (modern Drave, que corria mes al nord), desaiguant al Danubi a Singidunum. Una part del riu feia de frontera entre el Nric i Pannnia; la part baixa del riu corria per Pannnia i les principals ciutat eren situades a la seva vora com Sscia, Servtium i Srmium


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113248" title="Scalabis" nonfiltered="1411" processed="1410" dbindex="46463">
Scalabis fou una ciutat de Lusitnia entre Olisipo i Emrita. Plini el Vell diu que era colnia romana (Praesidium Julium Scalabium) i seu d'un convent jurdic. Ptolemeu l'esmenta errniament com            , probablement per corrupci de             . (       ). s la moderna Santarm.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113251" title="Scndia" nonfiltered="1412" processed="1411" dbindex="46464">
Scndia (Scandia,        ) es el nom clssic d' Escandinvia. Al comenament de l'Imperi rom es parla de Candanvia o Cadannia,  equivalent a Noruega i Sucia i se suposava que era una illa. Mela diu que hi vivien els teutons. El nom apareix com Scandia a Plini el vell, i diu que era una de les illes a l'est de Britnia. Claudi Ptolemeu parla de quatre illes a l'est del Quersons Cmbric que anomena Scandiae Insulae (              ) i diu que la mes gran era anomenada Scandia.

Ptolemeu esmenta com habitants als chaedini (         ), phavonae (       ), phiraesi (        ), gutae (      ), dauciones (         ) i levoni (       ). Jordanes dona una llista de 28 tribus o pobles. Tcit esmenta als sitones o suisones (moderns suecs). Els gots i els longobards tenien suposadament origen a Scandia. Plini anomena als habitants de Scandia Hillvions








   


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113252" title="Scaptehyle" nonfiltered="1413" processed="1412" dbindex="46465">
Scaptehyle (          ) fou un lloc de Trcia al districte de les muntanyes Pangeos, al que fou exiliat Tucdides i on va escriure la histria de la guerra del Pelopons en la que havia servit com a general.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113253" title="Scaptia" nonfiltered="1414" processed="1413" dbindex="46466">
Scaptia (          ) fou una antiga ciutat de Latium. Es esmentada per Dions entre les trenta ciutat de la Lliga Llatina, per desprs el seu nom desapareix i desprs de la guerra llatina (340-338 aC) fou inclosa dins una nova tribu romana (332 aC) anomenada "scaptiana".  Desprs ja noms es esmentada per Plini el Vell en la seva llista de ciutats llatines desaparegudes

La seva situaci no es coneix per el llogaret de Passerano es la ubicaci mes probable de les suggerides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113254" title="Scarabantia" nonfiltered="1415" processed="1414" dbindex="46467">
Scarabantia (          ) fou una ciutat de l'Alta Pannnia a la via entre Carnutum i Sabria. Fou municipi amb el nom de Flavia Augusta Scarabantia. Correspon a la moderna ciutat hongaresa de  Sopron. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113255" title="Scaidona" nonfiltered="1416" processed="1415" dbindex="46468">
Scaidona (        ) fou una ciutat de Librnia a la vora del Titius a uns 20 km de la costa. Fou un dels tres convents jurdics de Dalmcia. Modernament es va dir Scardona o Scardin.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113265" title="Scarpheia" nonfiltered="1417" processed="1416" dbindex="46469">
Scarphe o Scarpheia (      ) fou una ciutat dels locris epicnmidis esmenta ja per Homer. Era al cam entre Elateia i les Termpiles passant per Thronion. Correspon a un lloc entre els llogarets moderns d'Andera i Molo. Va ser destruda per un tsunami desprs d'un terratrmol (segons Estrab) per fou reconstruda .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113267" title="Scarpona" nonfiltered="1418" processed="1417" dbindex="46470">
Scarpona o Scarponna fou una ciutat de la Gllia entre Tullum (Toul) i Divodurum (Metz). Correspon a la moderna Charpagne, al Mosela. Pertanyia als leucs (leuci). El magister equitum Jovinus va derrotar els alamans prop de la ciutat el 366.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113270" title="August Schleicher" nonfiltered="1419" processed="1418" dbindex="46471">
August Schleicher (1821-1868), fou un lingista alemany. La seva obra ms gran fou Compendi de gramtica comparativa de les llenges indoeuropees, en el qual intent reconstruir la llengua protoindoeuropea.

August Schleicher nasqu a Meiningen (ducat de Saxe-Meiningen, sud-oest de Weimar a la Selva de Turngia. Comen la seva carrera estudiant teologia i indoeuropeu, especialment llenges eslaves. Influt per Hegel, elabor la teoria que la llengua s un organisme, amb perodes de desenvolupament, maduresa, i decadncia. El 1850 Schleicher acab un estudi monogrfic on descriv sistemticament les llenges d'Europa, Die Sprachen Europas in systematischer bersicht (Les llenges d'Europa en una perspectiva sistemtica). Explcitament represent les llenges com a organismes perfectament naturals que es podrien descriure de la manera ms adequada manllevant termes de la biologia, com per exemple gnere, espcie i varietat. Schleicher reivindic que ell mateix havia estat convenut de la descendncia i competici natural de les llenges abans d'haver llegit l'obra de Darwin L'origen de les espcies. Invent una classificaci de les llenges que s'assemblava a la taxonomia botnica, formant grups de llenges relacionades i distribuint-los en un arbre genealgic. El seu model, la Stammbaumtheorie (teoria de l'arbre), fou un avan cabdal en l'estudi de les llenges indoeuropees. Per mostrar com degu ser l'indoeuropeu cre un conte curt, la faula d'Schleicher, amb exemples de les paraules i els elements culturals coneguts. Primer present una representaci grfica de un Stammbaum en uns articles publicats el 1853. Quan public el seu Deutsche Sprache (La llengua alemanya) (1860) havia comenat a emprar arbres per a illustrar una nissaga lingstica. Hom reconeix Schleicher com el primer lingista que represent levoluci lingstica amb el model d'un arbre (diagrama arbori o dendriforme). Malgrat aix, la major part de les idees de Darwin simplement se superposaren als trets fonamentals de l'anterior teoria de Schleicher del projecte d'evoluci, que deriva de l'obra d'autors del Romanticisme alemany i l'idealisme, sobretot Humboldt i Hegel. August Schleicher mor de tuberculosi als 47 anys a Jena.

Obres.
 Sprachvergleichende Untersuchungen. / Zur vergleichenden Sprachgeschichte. (2 vols.) Bonn, H. B. Koenig (1848) ;
 Linguistische Untersuchungen. Part 2: Die Sprachen Europas in systematischer Uebersicht. Bonn, H. B. Koenig (1850); nova edici per Konrad Koerner, Amsterdam, John Benjamins (1982);
 Formenlehre der kirchenslavischen Sprache. (1852);
 Die ersten Spaltungen des indogermanischen Urvolkes. Allgemeine Zeitung fuer Wissenschaft und Literatur (August 1853);
 Handbuch der litauischen Sprache. (primer manual cientfic sobre el litu) (2 vols.) Weimar, H. Boehlau (1856/57);
 Litauische Maerchen, Sprichworte, Raetsel und Lieder. Weimar, H. Boehlau (1857);
 Volkstuemliches aus Sonneberg im Meininger Oberlande - Lautlehre der Sonneberger Mundart. Weimar, H. Boehlau (1858);
 Kurzer Abriss der Geschichte der italienischen Sprachen. Rheinisches Museum fuer Philologie 14.329-46. (1859);
 Die Deutsche Sprache. Stuttgart, J. G. Cotta (1860); nova edici per Johannes Schmidt, Stuttgart, J. G. Cotta (1888);
 Compendium der vergleichenden Grammatik der indogermanischen Sprachen. (Kurzer Abriss der indogermanischen Ursprache, des Altindischen, Altiranischen, Altgriechischen, Altitalischen, Altkeltischen, Altslawischen, Litauischen und Altdeutschen.) (2 vols.) Weimar, H. Boehlau (1861/62); reimpressi per Minerva GmbH, Wissenschaftlicher Verlag, ISBN 3-8102-1071-4;
 Die Darwinsche Theorie und die Sprachwissenschaft - offenes Sendschreiben an Herrn Dr. Ernst Haeckel. Weimar, H. Boehlau (1863);
 Die Bedeutung der Sprache fr die Naturgeschichte des Menschen. Weimar, H. Boehlau (1865);
 Christian Donalitius Litauische Dichtungen (The Lithuanian Poetry of Christian Donelaitis), publicat per l'Acadmia Russa de Cincies a Sant Petersburg (1865);
 Darwinism Tested by the Science of Language. (Traducci d'Alexander V. W. Bikkers) Londres, J. C. Hotten (1869);
 Laut- und Formenlehre der polabischen Sprache. reimpressi per Saendig Reprint Verlag H. R. Wohlwend, ISBN 3-253-01908-X;
 Sprachvergleichende Untersuchungen. reimpressi per Minerva GmbH, Wissenschaftlicher Verlag, ISBN 3-8102-1072-2;
 Die Formenlehre der kirchenslavischen Sprache erklaerend und vergleichend dargestellt. Reimpressi per H. Buske Verlag, Hamburg (1998), ISBN 3-87118-540-X;

Bibliografia.
 Konrad Krner: Linguistics and evolution theory (Three essays by August Schleicher, Ernst Haeckel and Wilhelm Bleek). Amsterdam-Philadelphia, John Benjamins Publishing Company (1983);
 Liba Taub: Evolutionary Ideas and "Empirical" Methods: The Analogy Between Language and Species in the Works of Lyell and Schleicher. British Journal for the History of Science 26, S. 171-193 (1993);


Enllaos externs.
August Schleicher (University of Texas) ;
The Linguistic Creation of Man: Charles Darwin, August Schleicher, Ernst Haeckel, and the Missing Link in Nineteenth-Century Evolutionary Theory (by Robert J. Richards) ;
Say something in Proto-Indo-European (Geoffrey Sampson) (La Faula de Schleicher en indoeuropeu reconstrut) ;
Sinhala, 6'000 years ago (by Asiff Hussein) (Ms texts en indoeuropeu reconstrut) ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113273" title="Escenites" nonfiltered="1420" processed="1419" dbindex="46472">
Escenites (Scenitae,         ) fou un nom general per diverses tribus rabs de Sria, Mesopotmia i la mateixa Arbia. Claudi Ptolemeu els situa al nord dels thaditae i dels saraceni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113276" title="Scepsis" nonfiltered="1421" processed="1420" dbindex="46473">
Scepsis  (      ) fou una ciutat del sud-est de Msia a la vora del riu Aesepus, i al sud-est d'Alexandria Troas. Tot i que les llegendes la fan fundada per Enees desprs de la guerra de Troia, fou probablement una colnia de Milet.

Xenofont diu que al seu temps pertanyia a Mnia, princesa dels dardanis de Msia i que a la seva mort se'n va apoderar Medies, el seu gendre;  Dercllides, el comandant espart, que havia obtingut perms d'entrada a la ciutat sota pretexte, va expulsar a Medies i va entregar el poder al poble (a l'oligarquia segurament). 

No torna a ser esmentada fins desprs de la mort d'Alexandre el Gran quant va passar a Antgon que va traslladar als seus habitants a Alexandria Troas, en cstig per les seves lluites amb la vena Cebrene. Lismac de Trcia els va permetre el retorn. Un temps desprs va passar als reis de Prgam.

La ciutat va esdevenir un centre d'estudis filosfics. Neleos, un ciutad de Scepsis deixeble d'Aristtil i amic de Tefrastos, va heretar la biblioteca d'aquest, que tenia la d'Aristtil. Desprs els llibres van passar a persones que no coneixien el seu valor i foren rescatats per Apellic de Teos, i portats a Atenes d'eon Sulla els va portar a Roma. 

Existia encara al segle VI i era seu d'un bisbat. A la rodalia hi havia unes mines de plata. Hi va nixer Metrodoros.

Les seves runes es troben prop de la moderna vila de Eskiupshi. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113277" title="Schoenus" nonfiltered="1422" processed="1421" dbindex="46474">

Schoenus (         o         ) fou una ciutat de Becia esmentada per Homer, que Estrab situa a la vora d'un riu anomenat tamb Schoenus, en el cam entre Tebes i Anthedon.

Schoenus fou el llegendari lloc de naixement d'Atalante, filla de Schoenus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113279" title="Skidros" nonfiltered="1423" processed="1422" dbindex="46475">
Skidros (Scidrus,        ) fou una antiga ciutat grega a la costa de Lucnia entre Pyxos (Buxentum) i Las. s esmentada per Herdot que diu que era colnia de Sbaris i una de les ciutats a la que es van retirar els habitants de Sbaris quan la seva ciutat fou destruda. s possible que fora fundada per aquestos fugitius. 

No torna a aparixer a la histria i noms s esmentada ms tard per Esteve Bizant que no en dna la posici. 

Les restes d'una antiga ciutat (muralles, teatre i restes d'un port) al lloc de Sapri, al golf de Policastro, son considerades les restes de Skidros. Avui dia s una vila de pescadors a uns 10 km a l'est de Policastro.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113280" title="Skillos" nonfiltered="1424" processed="1423" dbindex="46476">
Skillos (Scillus,         ) foun una ciutat de Triflia al sud d'Olmpia, a la vora del riu Selinos. 

El 572 aC la ciutat va estar aliada al rei de Pisa, Pirros, contra Elis, per aquesta ciutat la va conquerir i la va destruir igual que Pisa. 

Va estar deshabitada fins el 392 aC quan els espartans, que havien fet renunciar a Elis, hi van establir una colnia i la van donar a Xenofont, que llavors estava exiliat fora d'Atenes. Xenofont hi va governar uns vint anys per en fou expulsat per Elis poc desprs de la batalla de Leuctres (371 aC). Xenofont, amb els bens adquirits a la seva campanya asitica, va construir un temple a Artemisa i va instituir un festival per la deessa.

Pausnies hi va estar cinc segles desprs i encara hi havia el temple i una esttua de Xenofont de marbre pentlic. 

Es suposa que era propera a la moderna vila de Rasa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113281" title="Skione" nonfiltered="1425" processed="1424" dbindex="46477">
Skione (Scione,       ) fou la capital de la Pallene a Macednia. Es considerava una colnia aquea per la llegenda deia que era una ciutat fundada pels guerrers que van tornar de Troia.

Aliats amb Brsides es va revoltar contra Atenes el mar del 421 aC, dos dies desprs de la treva entre Atenes i Esparta. Els atenencs van aprovar un decret per matar a tots els habitants mascles i la van assetjar; Brsides no va poder aixecar el setge tot i que havia pogut emportar-se a les dones i criatures.; finalment la ciutat es va rendir als atenencs que van matar a tots els homes en edat militar i les dones i nens que hi van trobar foren venuts com esclaus.

Es suposa que era entre els caps Paliri i Posdhi. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113282" title="Miquel Sams" nonfiltered="1426" processed="1425" dbindex="46478">

Miquel Sams va ser el trentaun president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1470 i 1473.

Abat de Sant Salvador de Breda (1470-1507), va fer construir la casa abacial gtica i la faana de l'esglsia. 


Tant en el conflicte entre Carles de Viana i el seu pare Joan el Gran, com durant la Guerra civil catalana en la que es posicion al costat del rei, mostr una ambivalncia que li va permetre ser sospits de defecci i aliat al mateix temps. Per una part, apareix en una llista feta pel Prncep de Viana amb els noms d'aquells que li son poc fidels i han de quedar exclosos d'ocupar crrecs de diputats i odors, per tampoc el rei li feu massa costat i arrib a posar el monestir de Breda en mans del general Armendriz, si be al final de la guerra, el propi rei li retorn a l'abat Miquel Sams.

Algunes fonts han destacat el paper d'un tal Bernat Sams en les negociacions de la Capitulaci de Pedralbes, que pos fi a la Guerra civil catalana, tot i que d'altres fonts pensen que es pot tractar en realitat de l'abat Sams.Acabada la guerra, els diputats reialistes com ell es reincorporen a la Generalitat de Catalunya.

Va ser enterrat al monestir de Breda.

 Referncies .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113284" title="Gabriel Lippmann" nonfiltered="1427" processed="1426" dbindex="46479">


Gabriel Jonas Lippmann ( Hollerich, Luxemburg 1845 - Oce Atlntic 1921 ) fou un professor universitari i fsic francs, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1908.

Biografia.
Nasqu el 16 d'agost de 1845 a la poblaci luxemburguesa de Hollerich, en aquells moments part de Frana, en una famlia d'origen jueu. Va estudiar a l'Escola Normal de la ciutat de Pars i estudi fsica a les universitats de Heidelberg, Berln i Pars. 

El 1883 fou nomenat professor de fsica matemtica a La Sorbona i el 1886 aconsegu la ctedra de fsica experimental. Fou membre de la legaci estrangera de la societat britnica Royal Society.

Investigacions.

Les seves primeres investigacions es desenvoluparen en l'efecte de la fora electromotriu sobre la capillaritat, cosa que el va permetre desenvolupar l'electrmetre capillar. Va formular el principi de la conservaci de l'electricitat i el 1891 va idear un procediment de fotografia en color basat en el fenomen de la interferncia lluminosa produda per reflexi.

El 1908 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pel desenvolupament de mtodes de reproducci fotogrfics del color mitjanant la interferncia. 

Gabriel Lippman mor el 13 de juliol de 1921 mentre sobrevolava l'Oce Atlntic retornant d'un viatge a Canad.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1908;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113291" title="Estirs" nonfiltered="1428" processed="1427" dbindex="46480">
Estirs o escirs (sciri o scirri) foren un poble potser  escita que vivia a l'est de Germnia. Els esmenta per primer cop Plini a la frontera nord-est de Germnia, s a dir a Prssia Oriental i els territoris bltics fins a Finlndia. Altres autors esmenten els herri. Anteriorment havien viscut prop d'lbia (a la regi de Kherson)

Jordanes els esmenta i diu que eren alans. Van entrar a la confederaci dels huns (segons Sidoni), i desprs van ser part dels hruls d'Odoacre (segons Jordanes) i de la dels gots (Procopi). Van acabar formant amb altres pobles la naci del bavaresos. La moderna Estria els hi deu probablement el nom.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113293" title="Sciritis" nonfiltered="1429" processed="1428" dbindex="46481">
Sciritis (        ) foren unes muntanyes del nord de Lacnia, entre l'alt Eurotes a l'oest i l'Oenos a l'est, i formant al nord el lmit entre Lacnia i Arcdia. El seu nom volia dir "rugs" i probablement era referit a la caracterstica de les muntanyes. Al nord tenia el territori de Menlia, i a l'oest el territori de Parrhsia. Les muntanyes pertanyien a Esparta per anteriorment, vers el segle VII aC, eren d'Arcdia i els foren conquerides pels lacedemonis, essent els seus habitants convertits en periecs (perioeci). El contingent d'aquest perioeci, en nombre de 600, ocupava el costat esquerra de l'exrcit espart i sovint eren posats en lloc de perill o be com a reserva al costat del rei. Vers el 368 aC es van revoltar contra Esparta i el pas fou assolat pels espartans. Les ciutats de la regi eren Sciros i Oeon i en temps histrics noms consta la segona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113295" title="Shkodr" nonfiltered="1430" processed="1429" dbindex="46482">

Shkodr o Shkodra (llat Scodra, grec       , itali Scutari, serbi        o Skadar, turc   kodra o Arnavut  skenderiyesi) s una ciutat d'Albnia amb prop de cent mil habitants a la frontera nord a uns 25 km de la costa, situada entre dos rius (antics Clausula i Barbanna)  a la riba del llac Shkodr (o Scutari)  antigament Labeatis.

Abans del domini rom era el pas del poble illiri dels labeates. El rei Gentius es va oposar en aquesta ciutat als romans el 168 aC per fou derrotat en una batalla sota els seus murs i ocupada pels romans. Fou ms tard capital de la provncia romana de la Prevalitana.

Al segle VII van comenar a arribar els eslaus. L'emperador bizant Heracli (610-641) la va donar al serbis a la primera meitat del segle VII i fou part  del principat de Duklja que desprs fou sotms per Rscia. Rscia va quedar sota vassallatge blgar al segle X i durant aquest segle es va erigir en la capital del principat de Duklja fins que el tsar Samuel la va sotmetre altre cop per breument. Desprs fou incorporada a l' Imperi Bizant i va formar el thema de Srbia. Esteve Voislav de Travnia va expulsar al darrer estrateg bizant Theophilos Erotikos a la primera meitat del segle XI.  El rei de Duklja, Constant Bod va acceptar als croats a la ciutat (1101). Desprs d'un temps va acabar en mas de Zeta al segle XII, que a la seva vegada era dependent de Rscia. Va passar desprs als Balsha i desprs altra cop a Dulkja fins que va passar a Vencia el 1396.

Va resistir atacs otomans el 1474 i el 1478-1479 sota Leke Dukagjini, successor de Skanderberg el 1468. Finalment el 1479 va passar als otomans. Molta poblaci va sortir de la ciutat que no es va recuperar fins al segle XVII; llavors fou capital d'un sandjak i al segle XVIII d'un pashalik en el que predominava la famlia local dels Bushati (1757-1831).

Els habitants es van revoltar contra els otomans el 1833, 1836, 1854, 1861-1862 i 1869. Abans del 1867 era una sandjak de l'eyalat de Rumlia per en aquest any es va unir al sandjak d'Skopje (Uskub) i va esdevenir vilayat dividit en els sandjaks de Shkodr, Prizren i  Debar (Debre).  El 1877, Prizren va passar al vilayat de  Kosovo (Kosova) i Debar al de Monastir. Durrs (Durazzo) va ser convertida en sandjak. El 1878 Bar i Podgrica van passar a Montenegro. El 1900 els dos sandjaks de Scutari i Durazzo que formaven el vilayat de Shkodr van quedar administrativament separats.

Durant la guerra dels Balcans fou atacada pels montenegrins per les forces otomanes dirigides per Essad Pasha van resistir set mesos a montenegrins i serbis per finalment es van haver de rendir (abril de 1913) per Montenegro va haver d'abandonar la ciutat que fou assignada al principat d'Albnia (maig de 1913).

Els montenegrins hi van entrar novament el 27 d'octubre de 1915. El 23 de gener de 1917 fou ocupada pels austracs i fou centre de la seva zona d'ocupaci. Al final de la guerra fou centre de la Administraci militar internacional fins el mar de 1920 quant fou entregada al govern nacional albans de Tirana. Fou atacada pels albanesos revoltats amb suport dels serbis a la tardor del 1920. Entre 1921 i 1924 fou centre del moviment democrtic que hi va obtenir la majoria a l'assemblea constituent i el 31 de maig de 1924 els demcrates es van apoderar de la ciutat que va assolir temporalment la capitalitat.

El 1944 va caure en mans dels comunistes. El 1990 fou altre cop centre dels demcrates a la caiguda del comunisme.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113300" title="Skolos" nonfiltered="1431" processed="1430" dbindex="46483">
Skolos (Scolus,       ) fou una ciutat de la pennsula Calcdica prop d'Olint. Es esmentada juntament amb Spartolos en el tractat entre Atenes i Esparta el 421 aC.

Quan els espartans es preparaven per envair Becia el 377 aC van quedar aturats en aquest lloc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113301" title="Illot d'Escombreras" nonfiltered="1432" processed="1431" dbindex="46484">


Illot d' Escombreras (Scombraria,           ) s un illot de la costa sud d'Espanya a la badia de Cartagena a uns 4 km de la costa enfront del port d'Escombreras (port a 2 km de Cartagena). Devia el seu nom als verats (llat scombei), tonyines i altres peixos trobats aqu en grans quantitats i amb els quals els romans feien el garum, una salsa afrodisaca, i pasta utilitzada tamb per medicina i cosmtics. Hi ha les restes d'un temple d'Hrcules a causa del qual tamb fou anomenada Herculis Insula i algunes construccions ms modernes. T una superfcie d'uns 40.000 m2 i est declarada espai natural protegit.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113302" title="Skopas" nonfiltered="1433" processed="1432" dbindex="46485">

Skopas (Scopas,       ) fou un riu tributari per la part oriental del Sangarios a Galcia, al que desaiguava a uns 15 km de Juliopolis.

El seu nom modern es Aladan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113305" title="Escots" nonfiltered="1434" processed="1433" dbindex="46486">
Els escots (scoti) foren un poble d'Hibrnia. Inicialment el nom Scotia era equivalent a Hibrnia (Irlanda). Ammi Marcell els esmenta juntament amb els attacotti. 

Ms tard, al final de l'Imperi, el nom fou donat als habitants de Calednia i va desaparixer d'Irlanda, probablement degut a una emigraci massiva, suposadament sota un lder anomenat Reuda. Aquesta emigraci va suposar la guerra amb els pictes fins que el 839 el rei Keneth dels escots va dominar als pictes. Llavors el territori al nord del Solway Frith va agafar definitivament el nom de Esccia. Els escots, barrejats amb els pictes, sn els moderns escocesos.

Societat.
La societat estava organitzada en castes i les dones podien assolir tant poder com els homes. La poligmia sembla estar fora estesa, segons testimoni de Sant Jernim. No usaven l'escriptura, excepte per gravar noms de recordatori amb un alfabet anomenat Ogham. Era una societat agrcola, amb les famlies agrupades en petits llogarrets de cabanes al bosc, a prop de rius o llacs per aconseguir aigua potable.

Com altres pobles del nord, eren un grup guerrer i politeista. La caa tenia una funci simblica, apart d'aportar aliment, per aix s'envoltava de rituals i tenia una festiviat especfica (la Fianna). L'hospitalitat era un deure i els banquets comunals, el nexe d`'uni entre poblats dispersos.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113306" title="El perfum" nonfiltered="1435" processed="1434" dbindex="46487">
El perfum: Histria d'un assass s una novella histrica i d'horror de l'escriptor alemany Patrick Sskind, publicada el 1985 sota el ttol en alemany de Das Parfum, die Geschichte eines Mrders.

Argument.
La trama est ubicada a la Frana del segle XVIII, i relata la vida de Jean-Baptiste Grenouille, un assass de dones que poseeix l'olfacte ms desenvolupat del mn.

Captivat per les aromes de les dones ms boniques, Grenouille no pot evitar assasinar-les per a obtenir d'elles, mitjanant procediments d'extracci aplicats a la perfumeria, els seus olors, amb la finalitat de fabricar-se per a si mateix el perfum ms potent del mn, de tal bellesa que ser capa de manipular les emocions humanes.

Adaptacions.

L'adaptaci cinematogrfica fou dirigida per Tom Tykwer i va ser estrenada el 14 de setembre de 2006 a Alemanya.

La can "Scentless Apprentice", del grup de rock estadounidenc Nirvana, est inspirada per El perfum. Apareix a l'lbum de 1993 In Utero. El cantant i guitarrista de la banda Kurt Cobain, sovint el descrivia com a un dels seus llibres preferits.

Es diu que el single "Du riechst so gut" de la banda alemanya Rammstein fou una mica influenciat per la novella.

La can "Herr Spiegelmann" del grup de gothic metal portugus Moonspell cont fragments del llibre.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113307" title="Escotussa" nonfiltered="1436" processed="1435" dbindex="46488">
Scotussa  (          o         ) fou una antiga ciutat del districte de Pelasgiotis a Tesslia, entre Feres i Farslia, prop de la frontera de Phthiotis. L'oracle de Dodona, a l'Epir, segons la llegenda venia d'aquesta ciutat.

El 394 aC la ciutat es va unir a les altres de Tesslia contra el rei Agesilau. El 367 aC fou ocupada a traci per Alexandre de Feres. Els Cinoscfals son a territori de Scotussa, i foren escenari de les batalles del 364 aC entre tebans i Alexandre de Feres (en la que va morir Pelpides) i la del 197 aC en la que fou derrotat Filip V de Macednia pel cnsol rom Flamininus. El 191 aC es va entregar a Antoc III el gran, per als pocs mesos fou recuperada pel consol Acili, juntament amb Farslia i Feres

Les seves runes s'han trobar a la moderna Supl, amb les muralles i restes de l'acrpoli a la part sud-oest.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113310" title="Pelasgiotis" nonfiltered="1437" processed="1436" dbindex="46489">
Pelasgiotis fou un districte de Tesslia habitat pels pelasgiotes o pelasgis, al sud del Peneos, amb capital a Larissa. Era la part nord-est del pas exclosa la pennsula de Magnsia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113320" title="Tessaliotis" nonfiltered="1438" processed="1437" dbindex="46490">
Tessaliotis (o Tesslia prpia) fou un districte de Tesslia format per la plana central, habitada pels tessalis vinguts de l' Epir. La ciutat principal era Farslia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113321" title="Otea" nonfiltered="1439" processed="1438" dbindex="46491">
Oeta o Oetea o Otea, habitada pels otees o oitais, districte muntanys a la vall alta del Esperqueios i a l'est de Dolpia. Foren un grup de tribus barbares dedicades al robatori la principal de les quals foren els anians (Homer i Herdot els esmenten com eniens). Membres de la Lliga amfictinica. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113327" title="Squillace" nonfiltered="1440" processed="1439" dbindex="46492">


Squillace es una ciutat d'Itlia a la regi de Calbria, provncia de Catanzaro, amb uns 4000 habitants, situada a uns 5 km de la costa. L'antiga Squilkion era situada una mica mes propera a la mar.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113328" title="Golf de Squillace" nonfiltered="1441" processed="1440" dbindex="46493">
Golf de Squillace es un golf de Calbria a Itali, a la costa oriental, antigament anomenat Scylleticus Sinus (                  ). Pren el seu nom de la ciutat de Squillace. Esta situat amb la regi de Crotone (al nord) comenant a Capo Rizzuto, i va al sud fins a la moderna Caulonia. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113329" title="Skilax" nonfiltered="1442" processed="1441" dbindex="46494">
Skilax (Scylax,       ) fou un riu del Pont, principal afluent de l'Iris . Naixia a l'est de Galcia i corria en direcci nord-oest desaiguant a l'Iris prop de Eupatria o Magnpolis. El seu nom modern es Tshoterlek Irmak. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113330" title="Scyllae" nonfiltered="1443" processed="1442" dbindex="46495">
Scyllae fou una ciutat de Trcia a la costa de l'Eux, on acabava la muralla defensiva bizantina construda per Anastasi Dicoros, i que comenava a Selmbria a la Propntida; aquesta muralla creuava Trcia a uns 60 kms de Constantinoble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113331" title="Escilla (ciutat)" nonfiltered="1444" processed="1443" dbindex="46496">
Escilla tamb pot ser un monstre mar.

Escilla (Scyllaeum,          ), moderna  Scilla, fou una ciutat o fortalesa i un cap a la costa oest del Bruttium a uns 22 km al nord de Rhegium, just a l'entrada de l'estret de Siclia. Era considerat un lloc molt perills per la navegaci. Homer i altres poetes la assenyalen com la residencia del monstre Scylla (Escilla) i vena de Caribdis (Charibdis). La roca fou fortificada per Anxiles de Rhegion. La ciutat sorgida a l'entorn de la fortalesa fou sempre de poca importncia. El  modern cap de Scilla est situat just enfront de Torre del Faro a Siclia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113332" title="Skathos" nonfiltered="1445" processed="1444" dbindex="46497">

Skathos (       ) s una illa de Grcia a la mar Egea, just enfront de la punta sud-est de Magnsia (Tesslia). La ciutat principal es diu tamb Skathos, a la costa oriental, i ja existia a l'poca clssica si b no exactament al mateix emplaament; la ciutat moderna t un bon port i no fou establerta fins el 1829.

 Histria .

Fou colonitzada pels tracis i desprs per gent de Calcis (Eubea). Durant la invasi persa de Grcia els atenencs i els seus aliats van estacionar temporalment la flota en aquesta illa i els perses tamb. Fou desprs membre de la Lliga Dlica i pagava un petit tribut de 200 dracmes al any. La ciutat fou destruda per Filip V de Macednia vers el 200 aC per impedir la seva caiguda en mans dels romans. Al segle I aC fou un niu de pirates. 
Marc Antoni la va donar als atenencs vers el 38 aC. 

La seva major producci era el vi; a la seva costa es pescava un peix anomenat          (kestreus).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113333" title="Skiros" nonfiltered="1446" processed="1445" dbindex="46498">
Skiros o Skyros (Scyros o Scyrus,       ) s una illa de la mar Egea una de les Esporades Septentrionals, a l'est d'Eubea. Est formada per dues parts (nord i sud) dividida per un istme. 

Antigament tenia una ciutat amb el mateix nom i un riu anomenat Cephissos. La capital encara porta el nom de Skyros o Chora i s al nord-est (abans es deia Sant Jordi); el riu podria ser qualsevol dels rierols. La seva superfcie s de 215km i la poblaci de 3000 habitants. L'altura mxima s el mont Kokhilas, a la part sud, amb 793m. A la rodalia hi ha 32 illes i illots. El port de Linaria s al sud-oest. A la part nord hi ha el mont Olimp, de 399m. 

Tucdides esmenta l'illa com habitada pels dolops i fou conquerida per Cim II desprs de les guerres Mdiques (469 aC) ja que un oracle havia ordenat el 476 aC portar els ossos de Teseu des de l'illa a Atenes. Efectivament els suposats ossos foren portats a Atenes i guardats al Theseium. Cim va expulsar als dolops i hi va establir colons atenencs i des llavors fou vista com a part d'Atenes i fins i tot a la pau d'Antlcides reconeguda com a part inseparable d'Atenes junt amb Lemnos i Imbros.

Els macedonis se'n van apoderar (240 aC) per els romans van obligar a Filip V de Macednia a retornar l'illa a Atenes en el tractat de pau del 196 aC.

Va romandre en mans romanes i bizantines fins el 1205 quant fou ocupada pels venecians i governada pels Ghisi i el Tiepolo fins que vers el 1390 fou ocupada pels otomans, per els bizantins la van recuperar poc desprs i la van conservar fins el 1453. En aquest any es va posar sota protecci de Vencia. Els turcs la van ocupar el 1538. Va tornar a Grcia el 1830.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113336" title="Esctia" nonfiltered="1447" processed="1446" dbindex="46499">


Esctia (Scythia,        o        ) es el nom d'una regio (subdividida en altres regions) i d'una provncia romana:

Regio d'Esctia ;
Scythia Intra Imaum ;
Scythia Extra Imaum ;
Esctia (provncia romana);

Vegeu tamb: Escites
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113337" title="Regi d'Esctia" nonfiltered="1448" processed="1447" dbindex="46500">

La regi coneguda com Esctia era una gran rea de la meitat oriental d'Europa i l'oest d'sia fins a l'sia Central.

 Nom .

El nom li van donar grecs i romans. Escyth fou un terme srmata i  traci introdut al llenguatge grec. Els escites es deien a si mateixos scoloti, segons Herdot; els perses els hi deien sakes (sacae). Els escites eren una branca dels srmates, com els eslaus i part dels germans. Les tribus anomenades escites segurament no ho eren totes inicialment per progressivament es va estendre a molts pobles i tribus.

 Referncies .

Els primers grups escites son esmentat per Homer i Hesode sota els nom de abii, glactophagi, i hippemolgi.
Herdot parla dels escites de mes enll del Danubi. Tamb diu que els massagetes van emigrar u que van pressionar als escites i aquests als cimmeris que van entrar al Bsfor i a sia (Mdia i sia Menor).

 Emporis .

Els escites van establir un empori al Boristenes (Dniper) prop de la costa; a l'oest tenien els callipidae i al nord-oest els alazones, i al nord els scythae aroteres, ms al nord els neuri, i ms el nord la "terra desconeguda". Tots eren grups considerats escites. A l'est del Boristenes i havia els escites agricultors fins a Panticapea, i al nord els andrfags que no eren escites, i encara mes al nord terra desconeguda. El baix Dniper era una zona comuna dels escites nmades i els agricultors.

 Escites reials .

Quant els escites van construir palaus van ser coneguts com els escites reials. La zona principal era al sud d'Ucrana fins a Crimea i se suposa que el centre comercial anomenat Kremni, al Palus Maeotis, els hi pertanyia. Al nord dels escites reials hi havia els melanchlaeni (barrets negres, nom equivalent a karakalpak) que no eren escites i mes enll terra desconeguda. A l'est del Don les tribus eren anomenades srmates i no escites.

 Rius .

Ister (Danubi);
Tyras (Dniester);
Hypanis (Bug);
Boristenes (Borysthenes = Dniper);
Panticapes;
Hypacyris;
Gerrhus;
Tanais (Don);
Puretos (en llengua escita: Porata);
Tirantos;
Araros;
Naparis;
Ordessos;
Maris (modern Maros);

 Histria .

Els escites eren un poble nmade que vivia a l' sia Central. Vers el segle VII aC foren atacats pels massagetes i expulsats de les seves terres.  En el regnat de Ciaxares de Mdia  i de  Sadiates de Lidia els nmades escites van envair la regi dels cimmeris, probablement al Caucas nord, als que van expulsar al sud.

Els cimmeris van ocupar Sardes en temps del rei Ardis II (629 aC) per foren expulsats pel seu fill Aliates II; els escites es van dirigir a Mdia i Ciaxares va haver de deixar el setge de Nnive, per fou derrotat i durant uns 28 anys els cimmeris es van passejar per la regi. De all van passar fins a Egipte, dirigit pel rei Mdies; el fara Psammtic I els va pagar tribut. A la tornada van passar per Ascal foren derrotats pels medes vers el 596 aC i expulsats cap al sud de Rssia. Sembla que es van barrejar amb els cimmeris i que van donar a les tribus no escites de la zona el nom de srmates.

No tots els escites per van sortir del pas. Una part encara era a Mdia el 590 aC i alguns foren protegits per Ciaxares de Mdia fins que degut a que no canviaven els seus hbits i a algun acte de crueltat els va expulsar i es van refugiar amb Aliates de Ldia que va refusar la seva entrega el que va portar a la guerra (ja sota Cressos, fill d'Aliates) amb els medes, guerra  que va acabar amb la batalla de l'eclipsi o de l'Halis el 585 aC

Els escites del sud de Rssia van esdevenir en part sedentaris mentre un altre part romania nmada. Darios va envair vers el 513 aC els dominis escites al nord de Trcia. Els gelons, budins i sauromates (srmates) es van unir als escites contra el rei persa, mentre que els agathyrsis, neuri, androphagi, melanchlaeni, i tauri van quedar fora de l'aliana. Els tres aliats estaven dirigits per tres reis: Scopasis, Ianthyrsus, i Taxacis, que defensaven un territori cadascun; van cremar les collites i van enverinar l'aigua per dificultar l'avana dels perses. Les fronteres del Danubi i del Don van esdevenir llocs de lluita: els budins foren els primers atacats i la seva ciutat de fusta fou incendiada. Llavors Darios es va traslladar al sud i oest, passant pel territori dels melanchlaeni, neuri, i agathyrsis (els agatirs vivien a Transilvnia a la regi del riu Maros); finalment els perses, molt mal abastits van decidir retirar-se al Danubi per els escites es van anticipar i es van apoderar dels ponts. El general jnic Miltiades va aconsellar de fer un acord amb els escites. I es va fer un acord pel qual els perses podien tornar a Trcia. 

Tucdides esmenta als getes com una branca dels escites i diu que vivien al nord de les muntanyes Haemos de Trcia, i a la frontera amb els escites. Filip II de Macednia va combatre al nord de les muntanyes Haemos (on fou ferit) i Alexandre el Gran va derrotar els getes i va destruir una ciutat per  va tornar tot seguit.

Lismac de Trcia va creuar el Danubi per fou derrotat pels getes i va deure la vida a la generositat del rei geta Dromichaetes (312 aC).

El regne del Bsfor centrat a Panticapea tamb tenia els escites com a vens i era centre d'un actiu comer entre escites i grecs que incloa gra i esclaus. Les ciutats gregues eren de vegades independents i de vegades pagaven tribut als sobirans escites. Parisades del Bsfor, un rei amb nom escita, va governar sobre els meotes, es a dir sindi, oraeti, dandarii, thetes, i altres.

A partir de l'establiment de l'imperi rom els escites deixen de ser esmentats sota aquest nom i passen a ser esmentats com a srmates, com a dacis o com a tracis.

Els huns, i els vars van tenir una important aportaci escita.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113338" title="Scythia Intra Imaum" nonfiltered="1449" processed="1448" dbindex="46501">
Scythia Intra Imaum era una regi geogrfica definida per Claudi Ptolemeu que diu que era limitada al sud i est per Sogdiana, Margiana i els sakes (sacae); al nord per terres desconegudes;  i a l'est per la prolongaci nord de l'Imaus o Imaos.

Els seus rius eren el Rhymmus, el Daix, el Iaxartes, el Iastus, i el Polytimetus. 

Les muntanyes eren les Hiperbries, les muntanyes Alani, les Rhymmici, les Norossos, les Aspisii, les Tapyri, les Syebi, i les Anarei, totes a l'oest de l'Imaus.
 
Hi vivien els alani scythae, suabeni, alanorsi, saetiani, massaei, syebi, tectosaces, rhobosci, asmani, paniardi, coraxi, orgasi, erymmi, asiotae, aorsi, iaxartae, saetiani, mologeni, samnitae, zaratae, sasones, tybiacae, iastae, machaetegi, norosbes, norossi, cachagae scythae,  aspisii scythae, galactophagi scythae, suebi, tapurei, scythae anarei, ascatancae, ariacae, namastae, sagaraucae, i rhibii. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113341" title="Llengua escita" nonfiltered="1450" processed="1449" dbindex="46502">
L'escita era la llengua parlada pels escites. 

Del seu llenguatge no es coneix ms que noms propis i geogrfics. Est classificat com una llengua iraniana.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113342" title="Escites" nonfiltered="1451" processed="1450" dbindex="46503">


Els escites eren un poble nmada, pastor i migrador. Sorgits a l'sia Central van emigrar cap a l'Iran i l'sia Menor; i desprs al Caucas, a les estepes del sud de Rssia, i a la moderna Romania.
 
Es coneix alguna divinitat escita, la principal Tabiti (      ) equivalent al grec Histia (Vesta) que era la ms adorada. Altres detats eren Apia (la Terra), Oetosyros (         , Apollo), Artimpasa (Afrodita), i Thamimasada (Posid) adorat especialment pels escites reials. Mart i Hrcules eren tamb adorats sota noms escites. 

Es sacrificaven als dus captius i animals, per mai porcs. Els cranis dels enemics eren usats com a copes; els guerrers que mataven ms enemics eren homenatjats. Algunes tombes de reis que s'han trobat mostren un luxe considerable.

Els aspisis i els Frurs foren pobles escites.

Tribus.
Daoi;
Masagetes;
Sakes;

Articles relacionats.
Indoesctia;
Arpoxais;
Llengua escita. ;
Regio d'Esctia per la seva histria. ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113347" title="Eduard del Regne Unit (duc de York)" nonfiltered="1452" processed="1451" dbindex="46504">
Eduard del Regne Unit, duc de York (Norfolk House (Norfolk) 1739 - Mnaco 1767). Prncep del Regne Unit amb el tractament d'altesa reial que el 1760 fou creat duc de York i d'Albany i comte de l'Ulster pel seu avi, el rei Jordi II del Regne Unit.

Nascut a Norfolk House, al comtat de Norfolk el dia 14 de mar de l'any 1739 essent fill del prncep Frederic del Regne Unit i de la duquessa Augusta de Saxnia-Gotha. Per via paterna era nt del rei Jordi II del Regne Unit i de la marcgravina Carolina de Brandenburg-Ansbach i per via materna del duc Frederic II de Saxnia-Gotha i de la princesa Magadalena d'Anhalt-Zerbst.

L'any 1760 fou creat duc de York i d'Albany pel rei Jordi II del Regne Unit. Alhora, des del 25 d'octubre de 1760 amb la mort de Jordi II del Regne Unit i el 12 d'agost de 1762 amb el naixement del futur Jordi IV del Regne Unit fou considerat hereu al tron angls.

A mitjans de 1767 durant una travessia martima des del port de Gnova, el duc de York se sent malament i s'orden a la nau entrar i parar al port de Mnaco. Tot i l'atenci prestada pel prncep Honor III de Mnaco, el duc de York mor al Palau dels Grimaldi el dia 17 de setembre del mateix any. Fou enterrat a l'Abadia de Westminster.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113348" title="Olduvai" nonfiltered="1453" processed="1452" dbindex="46505">





Olduvai, cultura olduvaiana o mode 1, tamb coneguda amb el nom angls de pebble culture pel fet d'utilitzar cdols principalment.

s la cultura basada en la producci d'artefactes de pedra ms antiga de la humanitat amb uns 2,7 milions d'anys. Es troba dins la part ms antiga del paleoltic inferior al final del Plioc. 

Tradicionalment es considera feta per l' Homo habilis per alguns investigadors creuen que tamb l'hauria pogut fer l' Australopithecus boisei.

Els jaciments on s'han trobat restes sn principalment els d' Olduvai (primer nivell) i Melka Kunture i Koobi Fora(indstries del Karari) a l'frica oriental , Swartkrans a frica del Sud i al Magrib en els jaciments de Sidi Abderraman i An Hanech.

A Europa l'olduvai es correspon amb Abbevilli.

La segueix, a partir de 1,8 milions d'anys, la cultura de l' Acheuli atribuda a l'Homo erectus afric o Homo ergaster.

Eines.
Els materials de pedra (nduls) utilitzat eren predominantment silcics (slex, quars,quarsita) o ms rarament vulcnics (basalt o obsidiana)

Se n'obtenien per tcnica de percusi cdols tallats amb una sola cara (Choppers),que tenien un angle de tall que oscilla entre 80 i 100, i cdols tallats en les dues cares (Chopping-tools) que tenien diverses utilitats com a trituradors d'ossos, trencanous, etc.

Al jaciment de Melka Kunture s'han trobat unes eines molt semblants a una rascadora tallada sobre nuclis de pedra amb una funci encara desconeguda.

Tamb es feia servir l' ascla sense retocar que s'utilitzaven principalment per separar la carn i la pell dels animals.

Apareixen els primers protobifaos predecessors dels bifaos de l'acheuli,

S'han trobat pedres esferoidals (Bola) de les quals se'n desconeix l's per s'especula que servien per a caar i que a la vegada tenien un s domstic.

En general cadascuna de les peces de pedra tenien diverses utilitats. Se suposa que tamb feien servir materials orgnics com fusta i os per que no s'han fosssilitzat.

Es pot comprovar que la majoria dels estris estan fets per individus que utilitzaven la m dreta i aquesta lateralitat s una caracterstica considerada com exclusivament humana.

Fonts.

Braidwood, Robert J., Prehistoric Men, many editions.
Domnguez-Rodrigo, M., T. R. Pickering, S. Semaw, and M. J. Rogers. 2005. Cutmarked bones from Pliocene archaeological sites at Gona, Afar, Ethiopia: Implications for the function of the world's oldest stone tools. Journal of Human Evolution 48:109-121.
Edey, Maitland A., The Missing Link, Time-Life Books, 1972.
Schick, Kathy D.; Toth, Nicholas, Making Silent Stones Speak, Simon & Schuster, 1993, ISBN 0-671-69371-9;
Semaw, S., 2000: The worlds oldest stone artefacts from Gona Ethiopia: Their implications for understanding stone technology and patterns of human evolution between 2.6-1.5 million years ago, Journal of Archaeological Science, 27: 1197-1214.

Enllaos externs.
Oldowan Flake Tool;
Stone Age Hand-axes;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113349" title="Canceller d'Alemanya" nonfiltered="1454" processed="1453" dbindex="46506">
El Kanzler (Canceller) ha sigut tradicionalment la denominaci del Cap de govern d'Alemanya. Durant el perode de 1871 fins a 1945, el nom del crrec era Reichskanzler (Canceller Imperial), actualment s Bundeskanzler (Canceller Federal). Degut a la elecci d'Angela Merkel i el fet de ser el primer canceller de sexe femen, el seu ttol oficial es Bundeskanzlerin (que designa a una Canceller Federal de gnere femen).

Cancellers d'Alemanya.

Segon Imperi Alemany (Reichskanzler) (1871-1919).



Repblica de Weimar (Reichskanzler) (1919-1933).



Alemanya Nazi (Reichskanzler) (1933-1945).




Repblica Federal d'Alemanya (Bundeskanzler) (1949).
Bundeskanzler des de la Segona Guerra Mundial:




Vegeu tamb.
Govern i poltica d'Alemanya;
Histria d'Alemanya;
President d'Alemanya;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113350" title="Waffen-SS" nonfiltered="1455" processed="1454" dbindex="46507">


Les Waffen-SS eren el cos de combat d lit del Schutzstaffel (ms coneguda com a SS, o cos de protecci). Dirigida pel Reichsfhrer-SS Heinrich Himmler; els Waffen-SS actuaren durant la  Segona Guerra Mundial. Finalitzada la guerra foren perseguits i duts a camps de Rssia i els seus lders jutjats per crims de guerra.

Desprs de principis humils com a unitat de la protecci per a la direcci del Partit Nazi, les Waffen-SS creixeren eventualment com a una fora de combat  que abastaven 950.000 homes, en total es batrien sota el signe de les Waffen SS homes de vint-i-cinc nacionalitats; entre ells, albanesos, armenis, flamencs, valons, blgars, txecs, eslovacs, croats, danesos, estonians, espanyols, finlandesos, francesos, grecs, holandesos, indis, anglesos, italians, letons, lituans, noruecs, romanesos, russos, suecs, turcs i ucranesos. Als  Judicis de Nuremberg, les Waffen-SS foren condemnades com a part d una organitzaci criminal degut a la seva participaci en atrocitats i crims de guerra, encara que els soldats en foren eximits.

 Comenaments . 
El quadre original dels Waffen-SS provenia dels Freikorps i del Reichswehr juntament amb diverses formacions paramilitars de dreta. Format per instigaci de Heinrich Himmler, el Leibstandarte SS  Adolf Hitler era la primera formaci de la qual sorgiren les Waffen-SS. Quan el SA fou depurat en la Nit dels ganivets llargs, molts homes van demanar la seva transferncia a les SS, engrossint les seves files i donant com a resultat la formaci de diverses noves unitats incloent els SS-Verfgungstruppe i els SS-Totenkopfverbnde. La majoria dels homes de les Waffen-SS va rebre originalment les armes de segona m i l'equip, de moltes formacions era de txecs i austracs. Llevat d un selecte grup de divisions germniques dels SS, aquesta poltica va continuar a travs de la guerra. La majoria del millor equip va anar a les divisions de l'elit de les SS Panzergrenadier-Division Grossdeutschland i PanzerLehr-Division i a la Divisi de Hermann Gring de la Luftwaffe

 Concepte i entrenament .
L'entrenament de combat delsSS va consistir sobretot en uns quants mesos de l'entrenament bsic intensiu amb tres objectius: bona salut, habilitat amb les armes i adoctrinament poltic. L'entrenament era tan intensiu que un de cada tres aspirants no va poder passar el curs. Desprs d'aquest entrenament bsic, s'enviava els reclutes a les escoles d'especialistes on rebien l'entrenament addicional a la seva branca de combat. Mentre va progressar la guerra i els reemplaaments van ser requerits ms amb freqncia, particularment desprs de l'extensi dels Waffen-SS que seguien l'xit dels SS-Panzerkorps en Khrkiv, la intensitat de l'entrenament va ser una mica ms relaxada. Per als oficials, el focus estava en l'adrea i el comandament en el combat, generalment en els SS-Junkerschule. El procs va tendir a produir soldats i oficials excepcionals, i molts dels temes bsics de l'entrenament dels Waffen-SS sn encara utilitzats per moltes forces armades avui dia.

Es va posar una forta mfasi a crear un enlla entre els oficials i els seus homes, i es feia passar als candidats a oficial l'entrenament bsic juntament amb els reclutes allistats. Aix va crear una confiana i un respecte mutus entre els oficials i els homes, i va significar que la relaci entre aquests grups va ser molt relaxada, cas contrari en el Heer (exrcit alemany), on la disciplina era tallant i va existir una poltica de separaci entre els oficials i els homes allistats. Mentre que pot ser difcil ara entendre perqu qualsevol persona s'oferiria voluntriament per als Waffen-SS, durant la guerra l'organitzaci va ser presentada com una fora multinacional que protegia Europa contra els mals del comunisme. A ms, l'entrenament va accentuar la cohesi de la unitat i el respecte mutu entre els oficials i els homes, ms aviat que la disciplina a ultrana. En les Waffen-SS, no era un requisit saludar a oficials i una salutaci ms ocasional va ser adoptat (el bra dret aixecat verticalment en una versi relaxada de la salutaci nazi. Aquesta salutaci es retrata en moltes pellcules de la guerra). Agregat a aix, la prctica de dirigir-se a un superior com a Herr ("senyor") tamb va ser prohibida, amb cadascun, fins a Himmler que era tractat simplement pel seu grau.

 Bateig de Foc .

Quan es va acostar el comenament de la guerra, Himmler va demanar la formaci de diverses unitats de combat dels SS-Standartes (unitats de la grandria d'un regiment). Les tres formacions que resultaven (el LSSAH, els SSVT la SSTV) van participar en la invasi de Polnia Durant la campanya en l'oest, el Totenkopf i LSSAH van estar implicats en diverses atrocitats. El funcionament total dels Waffen-SS havia estat mediocre durant aquestes campanyes. El pobre funcionament inicial de les unitats Waffen-SS era principalment a causa de l mfasi en l'adoctrinament poltic ms que en l'entrenament militar apropiat abans de la guerra. Aix era en gran part a causa de l'escassetat d'instructors experimentats, que va preferir romandre amb l'exrcit regular. A pesar d'aix, l'experincia guanyada de les campanyes de Polnia, Frana i dels Balcans i de la peculiar forma igualitria d'entrenament aviat va donar a les unitats Waffen-SS com a formacions d'elit. En diverses ocasions, els Waffen-SS van ser criticats pels comandants de l'exrcit regular per la seva indiferncia imprudent amb les morts mentre que prenien o portaven a terme objectius. No obstant aix, les divisions Waffen-SS es van provar com uns soldats excepcionals i disciplinats sobretot en Carlia.

Els Waffen-SS van provar de deb el seu valor durant la tercera batalla de Kharkov, on el II.SS-Panzerkorps sota el comandament del SS-Brigadefhrer Paul Hausser va recobrar la ciutat i va parar l'ofensiva sovitica, salvant les forces del grup d Erich von Manstein. A mitjan 1943, el II.SS-Panzerkorps va participar en l'operaci Ciutadella i el LSSAH, la Divisi DasReich i el Totenkopf (ara divisions de Panzergrenadier) van participar a les batalles de Kursk. Mentre que l'xit de les divisions va augmentar, ho va fer tamb la dificultat de les missions que se'ls va assignar. En els mesos del final de la guerra, les formacions Waffen-SS van ser assignades a missions impossibles per Hitler, que les va veure eficaces en el combat, aix com tamb fidels en el poltic. L'operaci Konrad per a alliberar el cercle de Budapest i l'operaci de Frhlingserwachen per a recobrar els camps petrolfers hongaresos van ser condemnades al fracs, i Hitler va proclamar que els Waffen-SS havien de ser dissolts i agregats a altres unitats, ordenant el retir de ttols honoraris. L'ordre va disgustar i no la va complir el comandant de VI.SS-Panzer-Armee, SS-Oberstgruppenfhrer Josep' Sepp ' Dietrich.

 Divisions Clssiques de les Waffen-SS .

Com els cossos Waffen-SS eren de batalla en camp obert, diverses de les seves divisions van ser considerades d'elit. Aquestes divisions van ser caracteritzades per una moral extremadament alta i una capacitat excellent en el combat, aix com estar polititzats en la missi d'una Croada contra el bolxevisme i la defensa d'Europa. Tamb van ser beneficiats amb freqncia amb el millor equip disponible. Aquestes divisions es refereixen com les divisions clssiques Waffen-SS, i inclouen el LSSAH, Das Reich, Totenkopf, Wiking, Wallonie, Hohenstaufen, Frundsberg, Nordland, Charlemagne i la Hitlerjugend.

 Voluntaris i reclutes estrangers .
Himmler, desitjant ampliar els Waffen-SS, va advocar per la idea de fer-ho com la legi estrangera francesa. El Reichsfhrer va concebre la guerra com una Croada contra el bolxevisme. Mentre que s'aprovaven per al servei als voluntaris de les regions que havien estat ocupades immediatament, Himmler pressionat i impacient per crear unitats de ms i ms estrangers, a la fi de 1940, va assolir l'autoritzaci i obertura d'una Divisi multinacional dels SS, el Wiking. El comandament de la Divisi va ser donat al SS-Brigadefhrer Felix Steiner. Steiner va assumir llavors l'organitzaci de la Divisi voluntria. Al Wiking va ser confiat el combatre pocs dies desprs del llanament de l'Operaci Barbarroja, provant-se com una unitat impressionant al moment de la lluita. Les formacions (voluntries) daneses, armnies, flamenques, noruegues, finlandeses i holandeses aviat van ser destinades al combat, provant gradualment el seu valor.

Quan l'xit de l'experiment va arribar a ser evident, el Reichsfhrer va comenar a buscar a reclutes ms allunyats de l'ideal germnic, planejant la formaci de legions dintre dels grups tnics vists com inferiors a les races nrdiques d'Europa. Hitler, no obstant aix, dubtava a permetre que s'incloguessin a voluntaris estrangers en formacions que estaven basades en la pertinena tnica ria, preferint que les absorbissin les divisions multinacionals. Hitler va tmer que, tret que els reclutes estrangers fessin seva la idea d'una Alemanya unida, les raons per a lluitar d'aquestes unitats es tornessin contrries, danyant aix la causa alemanya. Tanmateix a Himmler li va ser perms crear les seves noves formacions, per havien de ser regulades per oficials alemanys. A partir de 1942-43, diverses noves formacions van ser conformades per letons, estonians, ucranesos i de bosnians. El Reichsfhrer havia evadit l'aplicaci de les lleis de raa demanant que les unitats Waffen-SS formades amb els homes no-aris fossin assenyalades merament com auxiliars, ms que com divisions de la SS. 



L's de les runes de la SS en el coll de l'uniforme va ser prohibit per a tals unitats, per aix es va solucionar usant els emblemes del pas del com venia cada voluntari. Tots els oficials i homes no-germnics en aquestes unitats van fer el seu canvi de SS a Waffen (per exemple: un Hauptscharfhrer let seria assenyalat com un Waffen-Hauptscharfhrer en lloc de SS-Hauptscharfhrer). La capacitat del combat de les Waffen-SS va ser variada d'unitat a unitat: les formacions letonas, franceses i estonianes van lluitar de forma excepcional, mentre que les unitats croates i albaneses es van mostrar molt deficients. Molts aventurers i idealistes van engrossir les files de les SS pretextant la lluita contra el comunisme. Al mateix temps, molts d'aquests voluntaris van ser reclutats per diverses raons, per exemple: es van concedir perdons als qe s'havien unit al 34.SS-Freiwilligen-Grenadier-Division Landstorm Nederland, es van eximir a alguns del treball forat i del cstig. Els voluntaris, a canvi, rebien aliment, paga i tranquillitat. La majoria dels reclutes que es van unir per tals raons rarament van provar ser bons soldats, i diverses unitats integrades per tals voluntaris van estar implicades en fets criminals.

Cap a finals de 1943, va arribar a ser evident que el nombre del reclutes voluntaris era insuficient per a resoldre les necessitats dels militars alemanys, aix que el reclutament fors va ser introdut. Himmler, insatisfet amb el nombre creixent de les formacions voluntries, va intentar guanyar el control de totes les forces del voluntari que servien del costat alemany. Aix va posar als SS en desacord amb l'exrcit, doncs ja diverses unitats voluntries havien estat posades sota control de l'exrcit. Un exemple d'aix va ser l'oferiment voluntari de la Divisin Azul (espanyola) al comandament de l'exrcit. Malgrat d'aix, Himmler va fer campanya constant per a tenir a tots els voluntaris sota la bandera de les SS. En diversos casos, com al mantenir el comandament de les unitats ROA i el 5.SS-Freiwilligen-Sturmbrigade Wallonien en mans de les SS, es van prendre decisions encertades, i passant poc ms d'un any, la majoria de les unitats estrangeres dels voluntaris va caure sota el comandament de les SS. Encara que diverses unitats voluntries es van comportar ineficament en combat, la majoria va realitzar de manera apropiada la seva tasca, de tal manera que voluntaris francesos i espanyols de les SS, juntament amb el remanent del 11.SS-Freiwilligen-Panzergrenadier-Division Nordland, van formar la defensa final de el Reichstag en 1945.

Desprs de la rendici alemanya, molts voluntaris van ser presos i posats en confinament en els seus pasos d'origen, sota crrecs de collaboracionisme i/o traci, per en la majoria dels casos es va executar als voluntaris. A aquells voluntaris provinents dels estats bltics i d'Ucrana, en el millor dels casos, solament els restava l'opci de passar els anys segents confinats als gulags. Molts altres voluntaris Waffen-SS, incloent molts veterans de Wiking, van evitar el cstig enrolant-se en la Legi Estrangera francesa, i molts homes provinents de la SS van lluitar i van morir en la Batalla de Dien Bien Phu en 1954, en ple conflicte oriental. Un cas excepcional va ser el de Leon Degrelle -lder de la Legi Valnia ("Legion Wallonie"), un contingent de voluntaris belgues que combatia juntament amb l'exrcit del Reich- que va escapar del territori en guerra cap a Espanya, on amb la complicitat de la dictadura de Franco, i pesar de ser condemnat a mort en rebe lia per les autoritats belgues per traci, va viure un tranquil exili fins a la seva mort en 1994. Un rellevant cas oposat, fou el de John Amery, qui fou el lder del Britisches Freikorps. El govern britnic el va capturar mentre fugia i va ser executat al desembre de 1945 sota el crrec de traci.

 Crims de guerra  .

Diverses formacions dintre dels Waffen-SS van ser culpables de crims de guerra. Els casos ms notoris d'aquests crims van ser Oradour-sur-Glane, Marzabotto i la massacre de Malmedy. Les formacions que van participar en aquests successos, integrades sobretot per ex criminals, Einsatzgruppen i presoners de guerra russos i ordenades pel fantic Oskar Dirlewanger. Ell i Bronislaw Kaminski, van ser culpats per aquests crims. Encara en el perode d'hostilitats, i desprs de les seves accions en la Sublevaci de Varsvia, les queixes de l'exrcit van donar lloc que aquestes unitats fossin dissoltes i que diversos dels seus membres, posteriorment a la guerra (Kaminski incls), fossin executats pel seu actiu paper en aquests incidents. De forma similar, la unitat Waffen-Sturm-Brigada RONA t en el seu expedient de combat haver assassinat presoners americans, aix com una conducta intolerable. Mentre que divisions com Nordland i Nord van mantenir els seus expedients virtualment inqestionables, la majoria de les divisions Waffen-SS van estar implicades, almenys, en accions qestionables. Per exemple: el personal de Totenkopf, de les divisions SS, tenia assignada la vigilncia dels camps de concentraci i extermini. 

Sense importar l'expedient individual de les unitats de combat dintre dels Waffen-SS, l'organitzaci sencera va ser declarada una organitzaci criminal pel tribunal militar internacional durant els Judicis de Nuremberg, llevat dels soldats rasos, que van ser eximits d'aquest judici a causa de la mobilitzaci forada. Les accions de Himmler i de la jerarquia nazi en l'estructura dels SS, els camps de concentraci i Einsatzgruppen van significar que tal decisi era inevitable.

 Llista de Divisions Waffen-SS .
Les divisions Waffen-SS estaven tcticament sota el comandament de l'exrcit mentre que altres unitats com el Totenkopf estaven sota el comandament de les SS. En conjunt 38 divisions van ser emprades activament en combat, les quals estaven dividides en les segents branques 
  3 Kavallerie-Divisionen (Divisi de cavalleria);
  7 Panzer-Divisionen (Divisi Cuirassada);
  8 Panzer-Grenadier-Divisionen (Divisi d infantera mecanitzada)            ;
  1 Gebirgs-Divisionen (Divisi de Muntanya);
  4 Waffen-Gebirgs-Divisionen (Divisi de muntanya no alemanyes);
  5 Grenadier-Divisionen (Divisi d infanteria);
  10 Waffen-Grenadier-Divisionen (Divisi d infanteria no alemanya );

Les 38 divisions eren les segents 
  1a Divisi Leibstandarte SS Adolf Hitler;
  2a Divisi SS Das Reich  ;
  3a Divisi SS Totenkopf ;
  4a Divisi SS Polizei ;
  5a Divisi Panzergrenadier SS Wiking  ;
  6a Divisi SS de Muntanya Nord ;
  7a Divisi de Voluntaris de Muntanya SS Prinz Eugen ;
  8a Divisi de Cavalleria SS Florian Geyer ;
  9a Divisi Panzer SS Hohenstaufen ;
  10a Divisi Panzer SS Frundsberg (a ella va pertnyer Gnter Grass, Premi Nobel de Literatura 1999)  ;
  11a Divisi de Voluntaris Panzergrenadier SS Nordland ;
  12a Divisi Panzer SS Hitlerjugend;
  13a Divisi de Muntanya Waffen SS Handschar (1a Croata);
  14a Divisi Waffen SS de Granaders (1a Ucranesa);
  15a Divisi Waffen SS de Granaders (1a Lituana);
  16a SS Panzergrenadier Divisi Reichsfhrer-SS;
  17a SS Panzergrenadier Divisio Gtz von Berlichingen;
  18a SS Voluntaris Panzergrenadier Divisi Horst Wessel;
  19a Waffen Divisi SS de Granaders (2a Lituana);
  20a Waffen Divisi SS de Granaders (1a Estoniana);
  21a Divisi de Muntanya Waffen SS Skanderbeg (1a Albanesa);
  22a Divisi SS de Voluntaris Cavalleria Maria Theresa;
 23a Waffen Divisi de Muntanya SS Kama (2a Croata );
  23a SS Voluntaris Panzergrenadier Divisi Nederland (Holandesa);
  24a Waffen Divisi de Muntanya Karstjger (txecs i Austriacs);
  25a Waffen Divisi de Granaders SS Hunyadi (1a Hongaresa);
  26a Waffen Divisi de Granaders SS (2a Hongaresa);
  27a Divisi de Granaders SS Voluntaris Langemarck (1a Flamenca) ;
  28a Divisi de Granaders SS Voluntaris Wallonien (Valons);
 29a Divisi de Granaders SS (1a Russa);
  29a Waffen Divisi de Granaders SS Voluntaris (1a Italiana);
  30a Waffen Divisi de Granaders SS (2a Russa);
  31a Divisi de Granaders SS Voluntaris Bhmen und Mhren;
  32a Divisi de Granaders SS Voluntaris 30 de Gener;
 33a Divisi de Granaders SS (3a Hongaresa);
  33a Divisi de Voluntaris Granaders SS Charlemagne (1a Francesa);
  34a Divisi de Granaders SS Voluntaris Landstorm Nederland (holandesa);
  35a Divisi de Granaders SS i Policia;
  36a Divisi de Granaders SS Dirlerwanger;
  37a Divisi de Granaders SS Voluntaris Ltzow ;
  38a Divisi de Granaders SS Nibelungen;

 Banderes de voluntaris estrangers .


Veure tamb.
Segona Guerra Mundial;
Holocaust;
Judicis de Nuremberg;
Gnter Grass;

Referncies.
AILSBY, Christopher. (2003). Waffen-Ss: la Guardia Negra de Hitler en la Guerra. Alcobendas: Editorial Libsa, 01/2000. ISBN 84-7630-844-2 e ISBN 978-84-7630-844-8. ;
WILLIAMSON, Gordon. (2003). Las SS, instrumento de terror de Hitler. Alcobendas: Editorial gata, 01/1998. ISBN 84-8238-005-2 e ISBN 978-84-8238-005-6. (;

Enllaos externs.
Sobre la Waffen-SS;
Ms sobre la Waffen-SS;
Histria de la Waffen-SS;
Smbols de les divisions de la Waffen-SS;
La Waffen-SS (en alemany). ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113352" title="Augusta de Saxnia-Gotha" nonfiltered="1456" processed="1455" dbindex="46508">

Augusta de Saxnia-Gotha, princesa de Galles (Gotha 1719 - Carlton House (Londres) 1772). Princesa de Saxnia-Gotha i duquessa a Saxnia amb el tractament d'altesa que es marid en el si de la casa reial britnica.

Nascuda a Gotha, capital del Ducat de Saxnia-Gotha, el dia 30 de novembre de l'any 1719, essent filla del duc Frederic II de Saxnia-Gotha i de la princesa Magdalena d'Anhalt-Zerbst. Per via paterna era nta del duc Frederic I de Saxnia-Gotha i de la princesa Magdalena de Saxnia-Weissenfels i per via materna ho era dels prnceps d'Anhalt-Zerbst. 

El dia 8 de maig de 1736 es cas amb el prncep Frederic del Regne Unit, fill del rei Jordi II del Regne Unit i de la marcgravina Carolina de Brandenburg-Ansbach. El casament se celebr a Londres, al Palau de Saint James, residncia oficial dels prnceps de Galles.

La parella tingu nou fills:

 SAR la princesa Augusta del Regne Unit, nascuda a Londres el 1737 i morta a la capital anglesa el 1813. Contragu matrimoni a Londres el 1764 amb el duc Carles II de Brunsvic-Wolfenbttel.

 SM el rei Jordi III del Regne Unit, nascut a Norfolk House (Norfolk) el 1738 i mort al Castell de Windsor el 1820. Es cas amb la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz.

 SAR el prncep Eduard del Regne Unit, duc de York, nascut a Londres el 1739 i mort a Mnaco el 1767.

 SAR la princesa Elisabet del Regne Unit, nascuda a Norfolk House (Norfolk) el 1740 i morta al Palau de Kew el 1759.

 SAR el prncep Guillem del Regne Unit, nat a Leicester House el 1743 i mort a Gloucester House el 1805. Es cas l'any 1766 a Londres amb Maria Walpole, comtessa viuda de Waldegrave.

 SAR el prncep Enric del Regne Unit, nat a Leicester House el 1745 i mort a Cumberland House el 1790. Es cas el 1771 amb lady Anne Luttrell.

 SAR la princesa Llusa del Regne Unit, nada a Leicester House el 1749 i morta el 1768 a Carlton House.

 SAR el prncep Frederic del Regne Unit, nat a Leicester House el 1750 i mort el 1765 a Leicester House.

 SAR la princesa Carolina Matilde del Regne Unit, nada a Leicester House el 1751 i morta a Celle el 1775. Es cas amb el rei Cristi VIII de Dinamarca.
 
Malgrat que la parella tenia una diferncia d'edat de dotze anys, el matrimoni fou feli. Posteriorment a la mort del prncep de Galles, Augusta com a mare del presumpte hereu adquir major importncia en el si de la cort britnica, fins i tot s'arrib a especular amb la possibilitat de nomenar-la regent la qual cosa provoc importants discussions poltiques.

Al llarg de la dcada de 1760 cada vegada es vei ms influncia pel comte de Bute, tutor del seu fill, amb qui s'especul que hi hagus mantingut una relaci amorosa.

Augusta va mor a Carlton House a l'edat de 52 anys d'un cncer de coll. En el seu funeral es visqueren tensos moments desprs que part del gran pblic concentrat a l'enterrament profers insults al tat. La ciutat d'Augusta a Gergia fou nomenada aix en el seu honor. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113353" title="Fais" nonfiltered="1457" processed="1456" dbindex="46509">


Fais s el nom amb qu es coneixen els individus d'unes 35 espcies que pertanyen a 11 gneres de la subfamlia Phasianinae, famlia dels fasinids.

Els faisans formen un nombrs grup de grans ocells que tenen entre 60 a 200 cm de llargada.  

Presenten un alt dimorfisme sexual i els mascles sn ms grans i vistosos que les femelles, tenen la part del cap i coll sense plomes i acostumen a ser de color vermells.

El ms corrent dels faisans s el fais com (Phasianus colchicus) que ha estat introdut com espcie de caa a gran part del mn i criat engabiat per aquesta finalitat.

La carn dels faisans s molt apreciada en gastronomia.


Espcies de faisans.

Gnere Ithaginis;
I. cruentus ;
Gnere Pucrasia;
P. macrolopha;
Gnere Lophura;
L. leucomelanos ;
L. l. hamiltoni;
L. l. leucomelanos;
L. l. melanota;
L. l. moffitti;
L. l. lathami;
L. l. williamsi;
L. l. oatesi;
L. l. crawfurdi;
L. l. lineata;
L. nycthemera ;
L. n. nycthemera;
L. n. lewisi;
L. n. annamensis;
L. n. engelbachi;
L. n. beli;
L. n. berliozi;
L. n. rufripes;
L. n. ripponi;
L. n. occidentalis;
L. n. beaulieui;
L. n. fokiensis;
L. n. whiteheadi;
L. n. omeiensis;
L. n. rongjiangensis;
L. imperialis ;
L. edwardsi ;
L. swinhoii ;
L. inornata ;
L. erythrophthalma;
L. e. erythrophthalma;
L. e. pyronota;
L. ignita ;
L. i. ignita;
L. i. nobilis;
L. i. rufa;
L. i. macartneyi;
L. diardi ;
L. bulweri ;
Gnere Crossoptilon;
C. crossoptilon;
C. mantchuricum ;
C. auritum ;
Gnere Catreus;
Catreus C. wallichi;
Gnere Syrmaticus;
S. reevesi ;
SyrmaticusS. ellioti ;
SyrmaticusS. humiae ;
Syrmaticus S. mikado ;
S. soemmerringi ;
Gnere Phasianus;
 P. versicolor;
Fais com (P. colchicus);
P.c. colchicus;
P.c. torquatus;
Gnere Chrysolophus;
C. pictus ;
C. amherstiae ;
Gnere Polyplectron;
P. chalcurum ;
P. inopinatum ;
P. germaini ;
P. bicalcaratum ;
P. malacense ;
P. schleiermacheri ;
P. emphanum;
Gnere Rheinartia;
R. ocellata;
Gnere Argusianus;
A. argus;

 Referncies .
Beebe, William. 1918-22. A Monograph of the Pheasants. 1st edition in 4 volumes: H. F. Witherby, London. Reprint: 1990, Dover Publications.(4 volumes bound as 2). ISBN 0-48-62657-9-X and ISBN 0-48-626580-3. Republished as: Pheasants: Their Lives and Homes. 2 vols. 1926. Single volume edition: New York Zoological Society, 1936.);
Green-Armytage, Stephen. 2002. Extraordinary Pheasants.Harry N. Abrams, Inc., New York. Book ISBN 0-81-091007-1.
 Madge and McGowan,Pheasants, Partridges and Grouse ISBN 0-7136-3966-0;

 Enllaos externs .
 Illinois State Academy of Science (ISAS);
 Pheasants & Peafowl - Aviculture & Conservation;
 Pheasant videos on the Internet Bird Collection;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113354" title="Guix tubers" nonfiltered="1458" processed="1457" dbindex="46510">


El Guix tubers (Lathyrus tuberosus) s una espcies de guixa antigament conreada pel seu rizoma per que actualment prcticament ja no es conrea.

s originria de les zones de clima temperat d'Europa i sia.

Es tracta d'una planta enfiladissa perenne. Les fulles sn pinnades amb dos foliols a la base del peciol, presenta nombrosos circells. Les flors sn relativament grans i molt vistoses, de colors normalment rosa o vermells amb l'estructura tpica de les papilioncies. Fa fruit en llegum molt allargat que cont diverses llavors que sn negres a la maturitat.

L'arrel forma un rizomes comestibles crus o cuits i que sn dolos i rics en mid.

El calendari republic francs li dedica el dia 27 del mes de Brumaire amb el nom francs de Macjonc ja que fa uns doscents anys aquesta era una planta conreada molt corrent. 
 Enllaos externs .
 Plants for a Future database;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113356" title="Paneret" nonfiltered="1459" processed="1458" dbindex="46512">


Paneret (Alyssum) s un gnere de plantes amb flor dins la famlia brassiccia.

Compta amb de 100 a 170 espcies de plantes.

Alyssum s un gnere originari d'Europa sia i nord d'frica i on es troben ms espcies s a la regi mediterrnia.
 
Dins d'aquest gnere hi ha espcies plantes anuals i perennes amb un rang de 10 a 100 cm d'alada. Les fulles sn oblongues i les flors normalment grogues o blanques per en alguns casos sn de color vermells.

El calendari republic francs dedica a l'espcie Alyssum saxatile el dia 18 del mes Floral sota el nom de Corbeille d'or.

Algunes espcies;




Referncies.
Flora Europaea: Alyssum species list;
Flora of China: Alyssum;
Flora of Pakistan: Alyssum;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113360" title="Frsia Oriental" nonfiltered="1460" processed="1459" dbindex="46516">

Frsia oriental (en alemany "Ostfriesland", fris "Oostfreesland") s una regi de la Frsia histrica i que avui est inclosa administrativament a Alemanya, tot formant part del "land" de Baixa Saxnia. L'indret est localitzat al Nord-oest d'Alemanya, en la zona costanera unida al Mar del Nord.

En aquesta regi es localitzen ciutats de gran importncia, com poden ser Emden, Aurich, Llegir, Norden i Wittmund. D'aquesta manera, Frsia oriental est composta pels districtes d'Aurich, Leer i Wittmund, juntament amb la ciutat independent d'Emden. Tamb haur d'incloure's dintre de la regi les set illes Frisones orientals: Borkum, Kachelotplate, Juist, Norderney, Heligoland i Langeoog.  
Histria. 
Protohistria. 
Les dades sobre la prehistria de Frsia oriental han estat obtinguts grcies, en part, a les restes arqueolgiques trobats. No obstant aix, la principal font d'informaci prov de les mans dels historiadors romans. Aix, cap dir que els primers a analitzar la regi serien Plini el Vell, Tcit i Estrab, reflectint en els seus escrits la grandria i distribuci dels assentaments humans, aix com els costums dels habitants del lloc, i els accidents geogrfics ms importants. 

Plini parlaria del poble xauc descrivint-lo com una comunitat primitiva situada en la riba del Mar del Nord, entre el riu Elba i Ems. Aquests primers habitants de Frsia oriental serien un poble dedicat a la pesca als aiguamolls. Ms tard, en la regi penetrarien els saxons, que emigraven des de l'aquest, aix com els frisons, la migraci dels quals procedia de l'oest. D'aquesta manera, ambds pobles acabarien per ocupar el lloc, fent-se amb el control de tota la zona costanera de Frsia oriental. 
Etapa precarolngia. 
Abans que es dons l'imperi de Carlemany existia un regne de Frsia que abastava des de l'actual Holanda Septentrional fins a la riba del riu Weser. Desprs que una srie de nobles aconseguissin controlar la regi, s'establiria la Corona de Frsia. Dels monarques de la Corona de Frsia, el ms conegut s probablement Radbod, qui apareix en nombrosos relats populars frisorientals, aix com en els mites i llegendes de la regi. Actualment dna nom a nombrosos llocs, i se li han dedicat nombrosos carrers. 

Conquesta de Carlemany.
El Regne de Frsia tindria una existncia relativament fuga, puix cauria davant la invasi de Carlemany el 785, passant a mans dels francs.

 Veure Llista de comtes de Frsia Oriental;

Enllaos externs.
 Ostfriesland.de - noms en alemany i neerlands;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113361" title="Braquistcrona" nonfiltered="1461" processed="1460" dbindex="46517">

La braquistcrona, o corba de descens ms rpid, s la corba entre dos punts que recorre un cos sobre el qual noms actua la gravetat, constant i sense considerar la fricci; se suposa que el cos parteix del reps en el primer dels dos punts.

El problema d'obtenir la corba que compleix aquestes condicions fou abordat per Galileu i finalment solucionat per Johann Bernoulli el 1696. La soluci s una cicloide invertida.

 Histria .
Galileu abord el problema i n'obtingu una soluci incorrecta, publicada el 1638 als Discursos i demostracions sobre dues noves cincies, afirmant que la corba era l'arc d'un cercle. Posteriorment, Johann Bernoulli solucion el problema (basant-se en el problema de la tautcrona, analitzat anteriorment) i el propos a la comunitat matemtica a la revista Acta Eruditorum el juny de 1696. Cinc matemtics li enviaren solucions:  Isaac Newton, Jakob Bernoulli (el germ d'en Johann), Gottfried Leibniz i Guillaume de l'Hpital. Quatre d'aquestes solucions (totes excepte la de l'Hpital) es publicaren a l'edici de maig de 1697 de la revista.  

En un intent de superar el seu germ Jakob Bernoulli cre una versi ms difcil del problema de la braquistcrona. Per solucionar-lo  desenvolup nous mtodes matemtics que posteriorment foren prefeccionats per Leonhard Euler i formaren la base del que es coneix com a clcul de variacions.


Vegeu tamb.
 Clcul de variacions;
 Tautcrona;

Enllaos externs. 
 Brachistochrone Construction, applet de java que permet construir la corba. ;
 La braquistcrona a MathCurve, animaci de la braquistcrona. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113364" title="Jordi I del Regne Unit" nonfiltered="1462" processed="1461" dbindex="46518">

Jordi I de la Gran Bretanya (Osnabrck 1660 - 1727). Primer rei de la Gran Bretanya i d'Irlanda de la Casa de Hannover, essent tamb elector de Hannover i duc de Brnswic i Lneburg.

Nascut a la ciutat hannoveriana d'Osnabrck el dia 28 de maig del 1660 essent fill del duc Ernest August de Brunsvic-Lneburg i de la princesa Sofia del Palatinat. Jordi era nt del duc Jordi de Brunsvic-Lneburg i de la princesa Anna Elionor de Hessen-Darmstadt; i per via materna ho era de l'elector Frederic V del Palatinat i de la princesa Elisabet d'Anglaterra. Jordi era besnt del rei Jaume I d'Anglaterra i neboda del rei Carles I d'Anglaterra.

El dia 21 de novembre de 1682 es cas a Celle amb la duquessa Sofia de Brunsvic-Lneburg, filla del duc Jordi Guillem de Brunsvic-Lneburg i de l'aristcrata francesa Elionor d'Olbreuse. La parella tingu dos fills:

 SM el rei Jordi II de la Gran Bretanya, nat a Hannover el 1683 i mort al Palau de Kensington. Es cas amb la marcgravina Carolina de Brandenburg-Ansbach el 1705 a Hannover.
 SAR la princesa Sofia del Regne Unit, nada el 1687 a Hannover i morta el 1757 a Berln. Es cas el 1706 a Berln amb el rei Frederic Guillem I de Prssia.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113365" title="Reis de Frsia" nonfiltered="1463" processed="1462" dbindex="46519">
Els primers verificables com a reis de  Frsia, encara que algunes crniques els diuen ducs o reis, la dinastia abaix esmerada fou recollida per les crniques dels reis merovingis, que en foren els seus contemporanis.  

En aquestes crniques contempornies, els assimila als dux, un terme llat per refereir-se a lder militar i que ha originat l actual ttol duc i collaterals a altres llenges (duc, duce, doge, duque, etc).  Van ser independents fins a la mort de Radbod.  

Folcwald i Finn sn figures semi-legendries, per J. R. R. Tolkien (Finn i Hengest) era convenut que corresponien a figures histriques (que podrien datar del segle V, o del temps de Clodoveu).

 Folcwald ;
 Finn, fill de Folcwald (Clovis I?);
 Sibbelt;
 Ritzard;
 Aldegisel I d. 680 (Teodoric III);
 Radbod 680-719 (Khildebert III);
 Poppo (o Aldegisel II) 719-734, en oposici al rei dels  francs (Teodoric IV);

Veure tamb.
 Llista de comtes de Frsia Oriental;

Referncies.
Petz, G.H. (ed). MGH Scriptures. (Hanover, 1892).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113366" title="Llista de comtes de Frsia Oriental" nonfiltered="1464" processed="1463" dbindex="46520">
Llista de Comtes i Prnceps de Frsia Oriental  de la famlia Cirksena.

1464-1466: Ulric I;
1466-1491: Theda Ukena (vdua d Ulric I);
1491-1528: Edzard I el Gran ;
1528-1540: Enno II i el seu germ Joan I;
1540-1558: Anna d'Oldenburg (vdua d Enno II);
1558-1561: Anna d'Oldenburg i el seu fill Edzard II;
1561-1591: Edzard II i el seu germ Joan II;
1591-1599: Edzard II;
1599-1625: Enno III;
1625-1628: Rodolf Christian;
1628-1648: Ulric II;
1648-1651: Juliana de Hesse-Darmstadt (vdua d Ulrich II);
1651-1660: Enno Llus;
1660-1665: Georg Christian;
1665-1690: Cristina Carlota de Wrttemberg (vdua de Jordi Christian);
1690-1708: Christian Everhard;
1708-1734: Jordi Albert;
1734-1744: Carles Edzard;

A la mort del darrer comte de Frsia Oriental, el comtat pass al rei  Frederic II de Prssia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113367" title="Literatura frisona" nonfiltered="1465" processed="1464" dbindex="46521">
Literatura frisona fa referncia a les obres escrites en fris, particularment a la Provncia de Frsia als Pasos Baixos, del qual la major part dels texts han sobreviscut.

 Primers testimonis .
Hi ha constncia de cants pics i de gesta en fris procedents del segle VIII, com el testimoni de Sant Ludiger, qui fa esmena d un cantor cec fris, Bernlf (vers el 793), que celebrava les gestes d avantpassats aix com batalles dels reis frisona acompanyat per una arpa (Frsia Occidental), per s han perdut les versions originals. El text ms antic s una versi interlinial d'uns psalms del segle XI. 

Les primeres mostres escrites de la literatura frisona aparegueren en el segle XII, Hungsingor tekst del 1252, aix com els reculls del Skeltana Rjucht (Dret dels magistrats), compilaci de drets i privilegis dels frisons que anteriorment havien estat recolltis a la Lex Frisorum, fins aleshores font de tradici legal, i Thet Fryske Riim (Crnica reial frisona), compilada el 1400 pel magister Alvinus de Snits.
	
 Els segles XVI i XVIII .
Desprs de la independncia de les Provncies Unides, tot i que la llengua oficial era el neerlands, es produ un renaixement de la literatura frisona, ja que el fris havia estat la llengua dels texts administratius fins el 1573. Entre el 1400 i el 1500 ja havien destacat els historiadors en llat Ubbo Emmius, Cornelius Kempius i Andries Cornelius. El 1540 Reyner Bojerman va escriure una obra sobre l'origen dels frisons, i de la mateixa poca foren els poetes Johan fen Hichtum (1560-1628) i Jan Jans Starter (1594-1626), neerlands qui el 1618 public l interludi De vermaecklijke sotteclucht van een advocaat en een boer op t plat fries (La farsa divertida d un advocat i un pags en baix fris), aix com el compilador de proverbis Jurgen fen Burmania (vers el 1614). El principal escriptor en fris occidental fou Gysbert Japicx (1603-1666), admirador d Horaci i d Ovidi i ardent defensor de la memmentael (llengua materna) que aconseguir elevar el fris al rangle de llengua literria. D aquesta poca hi ha molts poemes nupcials, com els dilegs entre mare i filla sobre les qualitats d un bon marit, com Ansck in houck (1639), i un poema, Woutir in tjalle, on un pags borratxo s ho fa amb la nvia en una granja. Tamb destacaren en aquells anys els poemes en fris De Bronswaan (1686) de la poetessa neerlandesa Titia Brongersma.

En aquells anys tamb destacaren alguns estudis etimolgics i histrics sobre els frisons i la seva parla, com els erudits Johannes de Laet (1581-1649) i Franciscus Junius, aix com l estudi etimolgic Etymologicum Teutonicum (1599) de Cornelis van Kilian, on es compara el vell fris (parlat entre el 1200 i el 1550) amb l holands i l angls. 

El 1701 es compos la comdia annima Waantze gribberts brilloft. Durant el segle XVIII destacaria l erudit d Hamburg Cadovius Mller, autor d un Memoriale linguae frisiae compost el 1691 per no publicat fins el 1725 a la terra d Herling (Frsia Oriental), i on inclou canons del pastor Buhske de Remmer. Per altra banda, en fris occidental destacaren Jan Althuyssen (1715-1763) i Eelke Menderts (1732-1810). Per la seva banda, Tileman Wiarde (1746-1826) va compondre el primer diccionari del vell fris el 1786. I els referents de la Illustraci a Frsia els trobem, a part del mateix Menderts, amb el poeta Feike Hiddes van der Ploeg (1736-1790) i amb Everwenius Wassenbergh (1742-1836), poeta i educador, qui va fundar la primera escola per ensenyar a llegir i escriure en fris i que ser el futur referent de l incipient moviment fris del segle XIX. 

 El segle XIX .
El segle XIX supos la consagraci definitiva de la literatura frisona. Pel que fa al fris septentrional, J.P. Jansen de Sylt (1765-1855) va publicar la comdia Di gidtshals (L avar, 1809) a Flensburg, i el gramtic Outzen un Glossarium der Friesischen (1837). Tamb es va publicar un Friesisches Archiv del 1847 al 1854, aix com un Diciconari del Fris Oriental per Doorkaart-Koolman (1877-1885) i els reculls de poesies en fris septentrional fetes per Lieb, Sulter lutspiele (1898), i per Moritz Momme Nissen, Di freske sjemstin (El mirall fris, 1868).  Una altra autora coneguda fou Katherine Ingwersen.

Quan al fris occidental, els precursors de la renaixena frisona foren el poeta rodamn Salverda (1786-1836), Rinse Posthumus (1790-1859), i Eeltsje Hiddes Halbertsma (1797-1858), metge i poeta, aix com els seus germans Joost Hiddes Halbertsma (1789-1869), filleg i prosista, i Tsjelling Hiddes Halbertsma (1792-1852), comerciant.

Ms tard, l aparici, per una part, de la Frysk Genoatskap van Geschied Oudheid en Taalkunde el 1827 i de la Selskip foar Fryske Tael-en-Skrftekenisse facilitaran la formaci d una important generaci d autors frisons, els anomenats folks-skriuwers (escriptors populars), entre els quals destacaren Tsjebbe Gearts Van der Meulen (1824-1906), influt per Dickens,  J.G. Blom (1791-1871), Hettema, Auke Boonemmer (1823-1894), el gramtic i un dels pares del fris modern, Waling Dykstra (1821-1914) amb traduccions al fris de les obres de Moliere Tarturf, l Avar i el Metge a garrotades; S.H. Hylkema, el naturalista Sake Knjillis Feitsma (1850-1918), mort sucidat; els publicistes Oebele Stelligwerf (1848-1897) i Japik Hepkema (1845-1919); els contistes Johannes D. Baarda (1836-1903) i J.S. van der Steegh (1831-1882); el satric Jentsje Sytema (1824-1885); els novellistes histrics Douwe Hansma (1812-1891) i Japik Asman (1833-1902); el poeta Winsen Faber (1830-1918); L.C. Murray Baker (1822-1911), traductor de Faust al fris; el pangermnic Johann Winkler (1840-1916); el didctic Hjerre Gerrits van der Veen (1816-1887) i l autor per a nens Gerben Postma (1847-1925).

El ms conegut poeta i poltic d aleshores fou Piter Jelles Troelstra, per des del 1910 abandon la poesia per la poltica. Continuador d aquest i dels anteriors foren els poetes Sikke Sibes Koldyk (1861-1927) i Jan Ritskes Kloosterman (1847-1914), els narradors Tsjelling Eeltsjes Halbertsma (1848-1912) nebot de T.H. Halbertsma, Cornelis Wielsma (1845-1922), i el dramaturg Tsjeald Velstra (1840-1910).

Tamb foren importants els estudis gramtics, molt abundants. L alemany Rasmus Rask va compondre una Frisisk sproglaere (1826); Sturenberg un Diccionari del Fris oriental el 1857; Karl von Richthofen compos un Friesische Rechtsquellen (Fonts del dret fris, 1840) i Altfriesisches Wrterbuch (1840) sobre l anci fris, alhora que Ecco Epkema (1754-1832) ho va fer del fris mitj el 1824; pel que fa als escrits bblics, J. Piters Halbertsma va traduir l Evangeli de Sant Mateu el 1854, mentre Gerben Colmjon va traduir el de Sant Lluc el 1879. Pel que fa a gramtiques i diccionaris, cal destacar la Benopte friesche sprakkunst (1863) de Gerben Colmjon (1828-1884), el Lexicon frisorum A-F (1874) de Halbertsma i l Altofriesische grammatik (1890) de Van Helten.

 Literatura del segle XX .
El segle XX comena literriament amb dues organitzacions d antuvi rivals per que poc a poc anaren aproximant postures. Per una banda, la Kristlik Selskip foar Fryske Tael en Skriftennisse (Societat Cristiana per la llengua i literatura frisones), fundada el 1908 i dirigida literriament per Lutzen Wagenaar (1855-1910), deixeble de Rinze Zylstra (1856-1878), pel poeta i filleg Onno Harments Sylstra (1858-1939), fill de Harmen Sylstra i pel lric Johannes Bernard Schepers (1865-1937) i A. M. Wybenga (1881-??); i per altra, la Jongfryske Mienskip (Comunitat de Joves Frisons), fundada el 1918 com a moviment esttic de caire nacionalista, amb autors com Douwe Kalma (1896-1953) qui tradu Homer, Shakespeare, Milton, Shelley i Molire; el poeta Jan Jelles Hof Jan Fen'e Gaestmar (1872-1958); la novellista Simke Kloosterman (1876-1931), l assagista i articulista Eelstje Boates Folkertsma (1893-?), traductor de  Les confessions  de Sant Agust; Meint Hylkes Bottema Marten Bottema (1890-1918) i Rintsje Piter Sybesma (1894-?).

Ambdes agruparien autors frisons de renom com Rudolf Wilhelm Canne (1870-1931), Yme Shuitmaker (1877-19  ), influt per Ibsen i Hauptmann; Reinder Brolsma (1882-19  ); Obbe Postma (1868-1963) poeta i traductor de Rilke i Dickinson al fris, Hendrika van Dorssen Rixt (1887-19  ), el contista Marcus Miedema (1841-1911), els poetes Sjoerd Meinesz (1850-1938), Rinke Tolman (1891-??), Pyt van der Burg (1893-1922) i Sjouke de Zee (1867-??); el poeta catlic Gerben Rypma (1878-??) i Teatse E. Holtrop (1865-1925), contista i traductor de Shakespeare.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, destacarien els poetes Douwe H. Kiestra (1899-1970), Sibe Douwes de Jong L. Martena (1897-?), Gerben Brouwer (1900-??) i els ms importants, Fedde Schurer (1898-1968) i Douwe Tamminga (1909-2002). A ells s uniren alguns literats que des del 1930 es mostraren a favor de la prosa narrativa en comptes de la poesia, com B.R.S. Pollema (1883-?), membre de la Kristlik i Bouke Tuinstra (1900-??); Abe Brouwer (1901-1985) i altres autors dels quaranta com els dramaturgs Evert Zandstra, T. Bylsma, Ane Jousma, J.P. Wiersma, O. Veenstra, Watze Cuperus (1891-1966) i Barend van der Veen; els narradors Ulbe van Houten (1904), Nyckle J. Haisma (1907-1943), mort en un camp de concentraci japons a Java, Jan Pybenga (1910) i Ype Poortinga (1910); i els poetes Inne de Jong (1894-??), A. R. Scholten (1910-1944), Sytse J. Van der Molen (1912) i Johan D. De Jong (1912).  

Desprs dels anys cinquanta, noms cal destacar Jan Dijkstra Sjoerd Spanninga (1906-?), Govert A.G. Meerburg Marten Sikkema (1918), Anne S. Wadman (1919-1997), Freark W. Dam (1924), Lipkje Post-Beuckens Ypk fan der Foer (1908-1983), Sjoerd van der Schaaf (1906) i Geart Jonkmen (1910). Entre el 1954 i el 1968 es formaren dos grups literaris al voltant de la revista Quatrebras, els reeddomp-rige (Marten Sikkema, F. Dam i Jan Wybenga) i els trotwaer (Steven De Jong, 1935, i Rienck Van der Leest, 1933).  

Finalment, noms manca esmenar els crtics i fillegs frisons Geert Aeilco Wumkes (1869-1984), responsable de la traducci de la Bblia al fris el 1946, Anne Sybe Wadman (1919-1997), Jan Wybenga (1910), l etimleg W.J. Buma, autor i la gran obra de Van der Veen, Wurdboek fan de Fryske taal (Diccionari de la llengua frisona, 1984).
 Bibliografia .
 Henriette Walter (1997) La aventura de las lenguas en Occidente Espasa-Planeta, Barcelona.
 Sebastin Prampolini (1948)  Historia Universal de la literatura UTEHA  Buenos Aires.
 Francesco Lizinio Galati (1980)  Dizionario della letteratura mondiale dell 900 Edizione Paoline, Roma;


Referncies.
 Literatura;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113368" title="Scythini" nonfiltered="1466" processed="1465" dbindex="46522">
Scythini  (        ) fou un poble asitic a la frontera d'Armnia, entre els rius Harpasos (a l'est), Asparos (a l'oest), i les muntanyes Calibes (al sud). Els deu mil, en la seva retirada, van passar durant quatre dies pel seu territori. Ocupaven la regi de Kars.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113371" title="Yorkshire terrier" nonfiltered="1467" processed="1466" dbindex="46523">




El Yorkshire terrier s un gos petit i amb pl llarg el mantell del qual s de color blau acer i foc de textura fina i sedosa, que abasta des de l'occpit (part posterior del cap) fins a la cua. Cap, pit i potes d'un daurat brillant i temperament tpicament terrier: vivacitat, intelligncia, elegncia i rapidesa de moviments.

 L'origen del Yorkshire .

Es pot dir que el Yorkshire terrer es troba envoltat en un mantell de misteri. No s una raa existent a la natura de forma casual, sin el genial resultat d'uns criadors anglesos el qual el seu objectiu era crear un gos petit de luxe, amb glamour i ple de la xispa dels terrier.

Per a aix, a mitjans del segle XIX, al comtat de Yorkshire (d'on rep el seu nom), s'inicia la raa mitjanant la uni del Waterside Terrier un gos petit de llarg pelatge, generalment de color grisenc, amb un pes entre 3 i 9 kilograms. Un altre d'ells s el Paisley Terrier un gos petit, de capa sedosa, amb diversos matisos blaus, que no pesava molt ms de 7 kilograms. Tamb el Clydesdale Terrier, molt semblant al Yorkshire actual. En un principi fou fet servir pels miners anglesos a les mines fins la seva presentaci a l'exposici canina de Birmingham l'any 1860, on guany la seva fama entre les senyores de l'alta societat.

 Aparena General .

Alria: al voltant de 20 cm.
Pes: Fins 7 lliures angleses, s a dir 3,175 kg.
Pl llarg.

 Cap .

El crani s ms aviat pla i petit, no molt prominent o rod.
Musell no gaire llarg, provet d'una tfona negra atzabeja.
Les mandbules posseeixen mossegada de tisora. s a dir, que els incisius superiors cauen exactament per davant dels inferiors.
Les petites orelles en forma de V invertida.
Ulls: mitjans, obscurs, brillants amb una expressi molt intelligent. No prominents. La vora de les parpelles ha de ser fosca.

 El seu carcter .

s l'animal perfecte de companyia. Posseeix les caracterstiques de valor i tenacitat prpies d'un gos molt ms gran, amb una gran avantatge, la seva mida petita el fa ser molt manejable. Saben comunicar els seus sentiments i intencions. No els hi agrada estar sols, aix que s convenient regalar-li un company. Quan un Yorkshire entra en una casa, es converteix en un ms de la famlia.

Exemplars famosos.
Toto, el gos del Mgic d'Oz;
Yorky, un amic de Fred Basset;
Big Boy, el gos ms petit del mn (noms 11 cm d'alada);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113372" title="Sebastpolis de Capadocia" nonfiltered="1468" processed="1467" dbindex="46524">
Sebastpolis (Sebastopolis,              )  fou una ciutat del Pont Capadoci a la via entre 
Tavion (Tavium) i Sebastea. Plini la situa a la Colopene (districte de Capadcia) . Podria ser la moderna Turkhal. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113373" title="Sebastpolis del Pont" nonfiltered="1469" processed="1468" dbindex="46525">
Sebastpolis (Sebastopolis,              )  fou una ciutat del Pont de situaci desconeguda, descrita per Claudi Ptolemeu. Hauria estat situada al sud de Temiscura.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113374" title="Sebinus Lacus" nonfiltered="1470" processed="1469" dbindex="46526">
Sebinus Lacus fou el nom d'un llac al nord d'Itlia, al peu dels Alps, modern Llac d'Iseo. Era format pel riu Ollius (Oglio). Te mes de 25 km de llarg i uns 4 d'ample. s esmentat per Plini el Vell. El seu nom derivaria de la ciutat de Sebum que ocupa el lloc de la moderna Iseo, al extrem sud-est.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113375" title="Seburri" nonfiltered="1471" processed="1470" dbindex="46527">
Seburri (          o         ) fou un poble del nord-oest de la Tarraconense, a la vora del riu Minius (Mio), probablement una tribu dels callaici bracarii


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113376" title="Scia" nonfiltered="1472" processed="1471" dbindex="46528">
Scia (Secia) modern riu Secchia, fou un riu de la Gllia Cispadana, afluent pel sud del riu Po (Padus). Reb el nom de Pons Secies, una estaci de la via Emlia a 8 km de Mutina. Un pont sobre el riu fou restaurat per Valeri I el 259 i anomenat Pons Seculae.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113378" title="Sediboniats" nonfiltered="1473" processed="1472" dbindex="46529">
Els sediboniats (Sediboniates)  foren un poble d'Aquitnia, esmentat per Plini el Vell, vens dels bigerrions i dels convenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113379" title="Frsia Septentrional" nonfiltered="1474" processed="1473" dbindex="46530">

Frsia Septentrional s la porci septentrional de Frsia, localitzada principalment a Alemanya. Inclou un cert nombre d illes, com Sylt, Fhr, Amrum, Nordstrand, i Heligoland.

Histria.

Fins el 1864, Frsia Septentrional formava part del ducat dans de Slesvig (Jutlndia Meridional).  Ara forma part de l estat alemany de Slesvig-Holstein amb tota Frsia septentrional excepte Heligoland formen part del districte de Nordfriesland.  El districte abarca l rea tradicional de Frsia Septentrional de sud a est.

Llenges i noms.
Endems d alemany, a Frsia septentrional es parla baix alemany, alguns dialectes septentrionals del fris, i dans, incls jutlands meridional.

Frsia Septentrional s anomenada Nordfriesland en alemany i Noordfreesland en baix alemany.  En les variants diaelctals frisones s dita  Nordfraschlnj en Mooring, Noordfreeskluin en  Wiedingharde, Nuurdfriisln  en Sl'ring, Nuurdfresklun o  Nuardfresklun en Fering, i Nrdfreeskln en Halligen.  La region es diu Nordfrisland en dans.

 




 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113380" title="Seduns" nonfiltered="1475" processed="1474" dbindex="46531">
Seduns (seduni) foren un poble alp de la vall alta del Roine, vens dels nantuats. Son esmentats al trofeu dels Alps.  Vivien a l'est dels veragri. La ciutat principal es deia Oppidium Seduni, moderna Sion o Sitten.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113381" title="Sedusis" nonfiltered="1476" processed="1475" dbindex="46532">
Els sedusis (Sedusii) foren una tribu germnica esmentada per Juli Csar entre les tribus sotmeses a Ariovist. No tornen a ser esmentats posteriorment.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113382" title="Segallauns" nonfiltered="1477" processed="1476" dbindex="46533">
Els segallauns (Segallauni) foren un poble gal que vivia a l'oest dels allbroges. La seva ciutat principal era Valentia Colonia (Valence), prop del Roine. Plini els esmenta com segovellauni i diu que vivien entre els vocontis i els allbroges, mentre que Valentia diu que era ciutat dels cavars (cavares).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113385" title="Segesta (Siclia)" nonfiltered="1478" processed="1477" dbindex="46534">



Segesta (       ) fou una ciutat de Siclia al nord-oest de l'illa, a uns 10 km de la costa i uns 50 km a l'oest de Panormos. Apareix tamb com Egesta (      ) que sembla que fou el seu nom grec inicial (Segesta per no seria pas el nom rom, ja que a les monedes apareix des del segle V aC). Era el centre poltic del poble elimi. Estava situada en la part nord-occidental de Siclia, a la  actual provncia de Trapani i en la proximitat d'Alcamo i Gibellina.

Histria.

Segons la tradici utilitzada a lAeneid de Virgili, Segesta va ser fundada conjuntament entre el rei d'aquell territori Acestes (que era fill del riu local Crinisus i d'una dona Dardaniana) i el poble d'Aeneas qui desitjava ser regnat per Acestes.

Segesta (Egesta) era una de les ciutats essencials del poble Elimi, una de les tres poblacions indgenes de Siclia. Les altres ciutats importants eren Eryx i Entella. Entre les tradicions dels grecs deien que havia estat fundada per fugitius de Troia i un altre histria deia que havia estat fundada pels focis.

Tucdides esmenta els habitants com a brbars i se sap que no eren sicanis ni hi havia pas una colnia grega. La poblaci de Segesta s'anava barrejant entre els Elimis i els grecs jonis, encara que cada vegada agafava ms fora l'helenitzaci amb caracterstiques externes de vida grega. Segesta estava en conflicte permanent amb Selinus (Selinunte modern), que probablement intentava assegurar-se un port a la mar Tirrena. El primera batalla va ser entre 580-576 aC, i una altra vegada el 454 aC, per ms tard el conflicte tindria repercussions per a tot Siclia. La primera notcia histrica es un conflicte amb Selinunt el 580 aC, en qu va obtenir la victria gracies als serveis d'emigrants de Rodes i de Cnidos dirigits per Penpatlos. Diodor de Siclia esmenta el 454 aC una guerra amb Lilibea per la regi del riu Mazaros, per aix es impossible ja que Lilibea encara no existia, i probablement, doncs, la lluita fou un altre cop amb Selinunt.
  
A la primera expedici atenenca sota Laques (426 aC) Segesta es va aliar a Atenes per aix no li va reportar cap avantatge. No gaire ms tard la guerra amb Selinunt va tornar a esclatar, i Selinunt es va aliar amb Siracusa i va assetjar Segesta per mar i terra; la ciutat va demanar ajut a Agrigent, a Cartago i a Atenes; aquesta darrera va acceptar enviar una flota (416 aC) atrets per la riquesa de la ciutat, ostentada davant dels atenencs, per fora fictcia. Ncies va proposar atacar directament a Selinunt i sotmetre la ciutat per els atenencs van optar finalment per atacar a Siracusa, i el conflicte entre Segesta i Selinunt va passar a segon terme. A l'estiu del 415 aC la flota atenenca, va prendre la ciutat de Hyccara prop de Segesta i va arribar a la ciutat. La derrota final dels atenencs va deixar als segestans exposats als atacs de Selinunt, i van haver de demanar altre cop l'ajut de Cartago que va decidir ajudar la ciutat i va enviar una flota que amb 5000 africans i 800 mercenaris fou suficient per obtenir la victria (410 aC). 

A l'any segent els cartaginesos van desembarcar a Lilibea i van atacar Selinunt que fou destruda. Tamb Himera fou destruda. Segesta va quedar com una ciutat aliada depenent de Cartago i va restar fidel a l'aliana fins i tot el 397 aC quan l'expedici de Dions el vell de Siracusa a l'oest de Siclia i el setge de Mtia, va posar en serioses dificultats al cartaginesos. Segesta fou assetjada per Dions especialment desprs de la conquesta de Mtia, per la ciutat va resistir fins que l'arribada de reforos cartaginesos dirigits per Himilc va obligar a Dions a la retirada. 

La ciutat no torna a ser esmentada fins a temps d'Agtocles. A la tornada d'aquest d'frica  (307 aC) va desembarcar a Segesta i fou rebut com amic i aliat, per de sobte el tir es va girar en contra i va matar a tots els ciutadans mascles (uns deu mil), saquejant la ciutat i venent a les dones i nens com esclaus. La ciutat fou rebatejada Dicapolis i donada com a residencia per als desertors i fugitius que s'havien passat al seu bndol. 

Un temps desprs la ciutat va recuperar el seu nom i es va recuperar parcialment, i tornava a ser ciutat independent. Aix s esmentada el 276 aC quan va fer costat a Pirros. A la sortida d'aquest fou dominada pels cartaginesos i saquejada un altre cop (segons diu Cicer). Va restar possessi cartaginesa fins a la Primera Guerra Pnica; el primer any de la guerra (264 aC) fou atacada pel cnsol Appi Claudi sense xit per una mica desprs la ciutat va matar a la guarnici cartaginesa i es va declarar aliada de Roma. Els cartaginesos la van assetjar i estava a punt de rendir-se quant una fora dirigida per Duilius, que havia obtingut una victria naval, la va alliberar (260 aC). 

La ciutat fou molt ben tractada per Roma per ser la seva primera aliada a l'illa i per la mtica descendncia troiana dels seus habitants. Fou declarada ciutat lliure i immune (foedere immunes ac liberi). Desprs de la destrucci de Cartago a la tercera guerra pnica, Escipi l'Afric va retornar a la ciutat l'esttua de Diana que els cartaginesos s'havien emportat el 273 aC. 

Durant la guerra dels esclaus el seu territori fou dels mes afectats. la rebelli portada per Athenion comenava a Segesta l'any 104 aC.

Sota domini rom fou poc esmentada. Era una ciutat important en temps de Cicer amb un port (Castellammare del Golfo)  a uns 10 km, port que va esdevenir mes important que la mateixa ciutat en temps d'Estrab a causa de les millors oportunitats de comer.

La ciutat va rebre la ciutadania llatina i va entrar en decadncia sota l'imperi. La ciutat va ser destruda pels vndals. Mai es va restaurar i va acabar desapareixent al segle IX pels atacs sarrans. 

Geografia.

El port va subsistir i es la moderna Castellammare del Golfo. La ciutat mateix es prop de Calatafimi (a la part superior d' un tur a uns 5 km, anomenat Monte Brbaro a 305 m al damunt del mar. La ciutat era protegida per pendents costeruts en uns quants costats i per murs en el pendent ms suau cap al temple.

Des del cim hi ha una vista esplndida sobre la vall mirant el Golf de Castellamare. La ciutat controlava unes quantes vies preferents entre la costa al nord i l'interior.

Se'n sap molt poc sobre el plnol urb. La fotografia aria indica un plnol urb regular, construt en part en terrasses per vncer el terreny que s'inclina de forma natural. Les restes actuals podrien obeir a la reconstrucci desprs de la destrucci de la ciutat per Agatocles.

Un riu de la rodalia (a uns 7 km a l'est) avui anomenat Fiume di S. Bartolomeo, es probablement el riu Crimisus o Crimisos, on Timoleon va derrotar els cartaginesos, Unes antigues aiges termals (Aquae Segestanae) corresponen a la moderna Calametti.

Es conserven algunes runes importants: un temple, un teatre (un dels millors conservat de Siclia) i algun altre edifici.
 
El Temple.

El temple dric hexstil inacabat de Segesta (de finals del segle V aC) s construt en un cim just a fora de la ciutat antiga de Segesta amb una vista molt bella sobre la vall. s un dels temples grecs ms ben conservats. Segurament per varies causes a la vegada: pel seu allament dalt d'un tur, sense temptacions de utilitzar-lo per a materials de construcci locals, i perqu mai ha estat profanat degut que no s'havia completat. Seria un temple perpter si mai hagus tingut una nau envoltant-lo. Per mai se li va posar teulada per damunt, i les seves columnes romanen en brut, esperant ser estriades.

Va ser construt per la gent Elimia, probablement al voltant de 430-420 aC, per mai s'acab. s un temple dric d'un tipus perpter amb columnes de 614 sobre un mesurament de base 2156. L'estructura del temple est intacta amb el  timp en el seu lloc. Les columnes no sn estriades, els tabuladors utilitzats per alar els blocs sn encara presents en la base, i no hi ha cap traa d'una nau o un sostre.

El temple de Segesta s, en la seva construcci, estil, i mida, un producte estndard durant finals del 5 segle aC., excepte el seu estat inacabat i el seu estat notable de conservaci que el fa un dels temples hellnics que sobrevisquin ms importants al mn.

El Teatre.

El teatre molt ben conservat, segurament pels mateixos motius, est edificat d'alt d'un tur encara ms alt que el temple. La pujada al teatre s una joia pels ulls que van veient el temple com agafa totes les formes.

Un mur de contenci envolta el forat de 63 m de dimetre. Set cunes divideixen les places dels espectadors. Les separacions sn fetes amb travertino provinent d'Alcamo. La divisi horitzontal del teatre permetia el desplaament dels espectadors de'una secci a l'altra del teatre.

La zona ms propera a la orquestra t vint files de seients, la zona superior per esta semidestruda.

El teatre tenia una capacitat per a 3000 persones.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113387" title="Al Liamm" nonfiltered="1479" processed="1478" dbindex="46535">
Al Liamm ("el lligam") s una revista literria i cultural bimensual en bret.

Histria.
La revista fou creada a Pars per Pr ar Bihan i Andrev Latimier. Sorg de la fusi de dues altres revistes, Kened  i Tr na ng el 1948. Ronan Huon, director d'aquesta ltima, se'n va fer crrec, i n estar al capdavant fins a la seva mort el 2003. Actualment, la revista s dirigida pel seu fill Tudual Huon.

Maodez Glanndour, Roparz Hemon, Ronan Huon, Per Denez, Pr Diolier, Youenn Gwernig, Reun ar C'halan, Fach Kerrain, Yann Gerven, i altres hi han publicat obres i escutis 

s de les poques revistes en bret amb certa continuitat . L abril del 2005, public el nmero 349.

La revista es considera apoltica, com ho fou Gwalarn de la que se'n considera hereva, i publica com ella textes literaris i traduccions d'alt nivell. Desprs de la seva creaci ha fet un gran esfor per a divulgar la ortografia unificada.

Al Liamm s una de les revistes bretgones amb major tiratge i contingut ms variat.

Alguns redactors.
Abeozen, Abherve-Gwegen, ;
Ernest ar Barzhig, Vefa de Bellaing, Maryvonne Berthou, Herve Bihan, Per ar Bihan, Loeiz Bihanig, Alan Botrel, Sylvain Botrel, Jil Boucherit, ;
Reun ar C'hallan, Gwenn-Ael ar C'helleg, ;
Per Denez,Ivetig an Dred-Kervella, Youenn Drezen,Anjela Duval, ;
Arzel Even, Erwan Evenou, Guy Etienne,
Francis Favereau,
Roger Gargadennec, Yann Gerven, Maodez Glanndour, Herve Gouedard, yeun Ar Gow, ;
Roparz Hemon, Alan Heusaff, Herve Huon, Ronan Huon, Tudual Huon, ;
Yann-Eozen Jarl, Thophile Jeusset, ;
Tudual Kalvez, Herri Kaouissin, Reun Menez Keldreg, ;
Fach Kerrain, Herve Kerrain, Mark Kerrain, Yann Kerlann, Annaig Kervella, Frasez Kervella, Goulc'han Kervella, Riwanon Kervella, Jakez Konan, ;
Xavier de Langlais, Andr Latimier, Herve Latimier, Alan Louarn, ;
Ivona Martin, Martial Mnard, Gwennole ar Menn, ;
Youenn Olier, Filip Oillo;
Goulven Pennaod, Yann-Ber Piriou,Jarl Priel, ;
Fant Rozeg,
Dan Ar Wern,
Bernez Tangi, Lan Tangi,

Les edicions Al Liamm.
Les edicions Al Liamm, represes en 1999 per An Here, sn novament incorporades a la revista. Han publicat narracions i diccionaris com:
 Emgann Kergidu, de Lan Inizan;
 E skeud tour bras Sant Jermen, de Yeun Ar Gow;
 An Teirgwern Pembroke de Jarl Priel;
 Pirchirin Kala-Goav d'Abeozen;
 Plac'hed o lr rous, de Yann Gerven;
ainsi que le thtre de Tangi Malmanche et de Roparz Hemon

Enllaos externs.

 Pgina d'Al Liamm;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113388" title="Dihunamb" nonfiltered="1480" processed="1479" dbindex="46536">
Dihunamb (Despertem-nos !), fou una revista mensual editada en dialecte gweneg del bret, el primer nmero de la qual aparegu a Lorient el gener de 1905.

Loeiz Herrieu el fou el fundador, al costat  d'Andr Mellac, el principal animador i ms tard director. 

La revista edit 395 nmeros. Va aparxier cotninuament (llevat una pausa de 5 anys durant la Primera Guerra Mundial) fins l abril de 1944. 

Bousquet, sots prefecte a Lorient va fer interrompre la impressi de Dihunamb, el 1944. La causa en fou la mala imatge, durant la collaboraci, de tota  iniciativa a favor de la cultura bretona. 

La revista tractava de tots els temes i comptava amb 3 000 abonats.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113389" title="Museu del Joguet de Catalunya" nonfiltered="1481" processed="1480" dbindex="46537">

El Museu del Joguet de Catalunya es va inaugurar l'any 1982 a les dependncies de l'antic "Hotel Pars" (antiga casa pairal del Bar de Terrades, de l'any 1767) a la Rambla de Figueres. Unes recents obres de rehabilitaci i adequaci han perms triplicar l'espai inicial del Museu, reobert el 12 de desembre de 1998. 

A partir de l'aportaci inicial de Josep Maria Joan i Rosa, un colleccionista de joguines, el Museu actual exhibeix ms de 4.000 peces: zotrops, mecanos, teatrins, animals i cavalls de cartr, cuines, pilotes, baldufes, avions, cotxes, trens, nines, titelles, aparells de mgia, jocs per a invidents, disfresses, retallables, manubris, soldats, robots, mquines de vapor, ossets, tricicles, patinets... Moltes d'aquestes peces s'acompanyen de fotografies antigues de nens amb els seus joguets, la qual cosa ens ajuda a situar-les cronolgicament i a veure com s'hi jugava. Alguns joguets havien pertangut a personatges com Anna Maria i Salvador Dal, Federico Garca Lorca, Joan Mir, Carles Fages de Climent, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Quim Monz, Frederic Amat...

El Museu disposa d'un Centre de Documentaci i de Recerca sobre els jocs i els joguets, d'un auditori Brossa-Frgoli i d'un espai per a activitats a l'aire lliure: El Terrat del Museu. La visita de la collecci pot tenir diverses lectures: la nostlgica a travs dels joguets dels nostres avis i vies i la de l'observaci, amb la qual resseguim els avenos cientfics i tcnics de cada moment que han incidit en el disseny dels jocs i els joguets, de la mateixa manera que ho han fet i ho continuen fent els esdeveniments histrics i els moviments artstics.

L'any 1999 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura Popular concedit per la Generalitat de Catalunya, i el 2007 la Creu de Sant Jordi.

Enllaos externs.
  Pgina oficial del Museu del Joguet de Catalunya;
  Informaci del Museu del Joguet de Catalunya a la xarxa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113390" title="Museu de l'Empord" nonfiltered="1482" processed="1481" dbindex="46538">
El Museu de l'Empord fou creat per l'Ajuntament de Figueres el 7 de desembre del 1946. Els seus antecedents es remunten al 1885, quan l'Institut Ramon Muntaner de la mateixa poblaci va rebre un lot d'obres d'art en dipsit del Museu del Prado.

Les sales del Museu de l'Empord presenten un ampli ventall cronolgic de l'art i l'arqueologia de la comarca des de la prehistria fins als nostres dies, amb una especial dedicaci a la pintura catalana i empordanesa dels segles XIX i XX. El recorregut comena amb una mostra de les troballes arqueolgiques de l'Alt Empord, des del neoltic fins a la romanitzaci, que inclou una collecci d'ornaments personals, cermiques gregues de figures negres i roges i recipients de vidre. Continua amb l'poca medieval i moderna, on destaquen els capitells del monestir de Sant Pere de Rodes i els dipsits d'obres del Museo del Prado (Antonio Rafael Mengs, Pierre Mignard, Francisco Herrera...).

A travs de les obres de Ignacio Pinazo, Joaqun Sorolla, Isidre Nonell, Ramon Mart Alsina, Josep Berga i Boix, Ramon Casas, Pablo Gargallo, Francesc Gimeno i Arasa, Joaquim Mir, Francesc Masriera, Joaquim Sunyer, Frederic Mars, Josep Dunyach i Pere Casanovas, entre d'altres, es pot seguir la trajectria de l'art catal des de mitjans del segle XIX fins al modernisme i les primeres avantguardes, amb obres de Antoni Tpies, Joan Pon i Modest Cuixart.

Finalment, Ramon Reig, Josep Bonaterra, Mar Llavanera, Eusebi de Puig, Salvador Dal, ngels Santos Torroella, ngel Planells, Joan Massanet, Evarist Valls, Joan Sibecas, Ramon Molons, Joan Padern, Ramon Pujolboira, Llus Roura i Josep Ministral, entre molts d'altres, ens mostren l'evoluci de la pintura empordanesa des del paisatge realista, el surrealisme, l'abstracci conceptual i la nova figuraci.
El museu tamb projecte diverses exposicions temporals al llarg de l any.

 Enllaos .
 Plana web del Museu;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113392" title="Teatre-Museu Dal" nonfiltered="1483" processed="1482" dbindex="46539">


El Teatre-Museu Dal, inaugurat el 1974, va ser construt sobre les restes de l'antic teatre de Figueres, i forma part del triangle dalini empordans junt amb el Castell Gala Dal de Pbol i la Casa-Museu Salvador Dal de Portlligat. Est considerat com l'objecte surrealista ms gran del mn.

 Histria .
En el moment en qu Dal va comprar l'actual Teatre-Museu Dal de Figueres, aquest era una desferra per la que ning no donava ni un cntim.
Dal es va fixar en les runes de l'antic teatre municipal de Figueres, es va quedar impressionat per l'estructura del recinte i va suggerir que es podia fer servir com a espai per fer espectacles musicals. Es tractava d'una construcci del segle XIX que va ser destruida durant la guerra civil espanyola.
El 1961, Dal va anunciar que volia fer un museu extraordinari en aquell lloc; va comenar a idear projectes i finalment van comenar les obres el 1970. Al 1974 es fa la seva inauguraci i el 1983 s'amplia amb l'annexi de la vena casa Gorgot. Avui en dia, s un dels museus ms visitats de Catalunya.

El museu cont un ampli ventall d'obres que descriuen la trajectria artstica de Salvador Dal, des de les seves primeres experincies artstiques i les seves creacions dins el surrealisme, fins a les obres dels ltims anys de la seva vida. El Teatre-Museu Dal cal veure'l com un tot, com la gran obra de Salvador Dal, ja que tot en ell va ser concebut i dissenyat per l'artista per tal d'oferir al visitant una veritable experincia per endinsar-se en el seu mn captivador i nic. Cal dir per, que les sales dissenyades per Dal sn de la 1 a la 18, mentres que les sales 19 a 22 sn resultat de les progressives ampliacions del museu.

 Obres exposades .
Dins de les obres exposades es poden veure diferents exemples de tot el seu recorregut artstic, des dels inicis on va experimentar amb el futurisme, impressionisme fins a l'explosi del surrealisme. Algunes de les ms destacades que s'hi exposen sn Port Alguer (1924), L'espectre del sex-appeal (1932), Autoretrat tou amb bacon fregit (1941), Poesia d'Amrica-Els atletes csmics (1943), Galarina (1944-45), La panera del pa (1945), Leda atmica (1949), Galatea de les esferes (1952) i Crist de la Tramuntana (1968). Tamb cal destacar el conjunt d'obres realitzades per l'artista expressament per al Teatre-Museu, com la sala Mae West, la sala Palau del Vent, el Monument a Francesc Pujols, i el Cadillac plujs.

Collecci privada de Dal.
Dins del museu tamb es poden veure obres de la collecci privada del propi pintor, amb obres d'artistes com Antoni Pitxot, Evarist Valls, Modest Urgell, Marcel Duchamp, Guerrit Dou, El Greco, Mari Fortuny, Meissonier, i Bouguereau, entre d'altres.

 Enllaos externs .




  Web del Museu;
  Mapa del Teatre-Museu Dal. Figueres;
  Pgina dedicada a Salvador Dal, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya;
  Fundaci Gala-Salvador Dal;
 Dal per Josep Pla (observacions de les Notes disperses);
  Salvador Dal i Fages de Climent ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113393" title="Sant Pere de Figueres" nonfiltered="1484" processed="1483" dbindex="46540">


L'esglsia parroquial de Sant Pere de Figueres s un edifici religis majoritriament d'estil gtic que es troba situada a la plaa de Sant Pere de Figueres.

Les restes ms antigues que es conserven daten del segle X i XI, i consisteixen en la part d'un mur de la cara nord amb una espitllera, al peu del campanar. A les acaballes del segle XIV el rei Pere el Cerimonis orden l'aixecament d'una nova esglsia d'una sola nau que es constru sobre l'edifici romnic.

Actualment persisteix en la seva forma primignia fins on comenava l'absis. Al segle XVIII se li afeg un creuer i un absis poligonal que va substituir l'antiga capalera gtica. A finals del segle XIX, a l'any 1895, es va reconstruir la cpula segons un projecte de l'arquitecte Josep Azemar i Pont.

A l'inici de la guerra civil, l'esglsia va patir importants destruccions; el temple fou incendiat i s'enderrocaren algunes de les seves parts ms rellevants. Entre 1941 i 1948 es va portar a terme la reconstrucci del creuer coronat pel cimbori octogonal, seguint l'estil gtic de l'antiga nau, aconseguint aix un conjunt unificat, sobri i monumental.

Enllaos externs.
Histria de Sant Pere de Figueres ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113394" title="Castell de Sant Ferran" nonfiltered="1485" processed="1484" dbindex="46541">

El castell de Sant Ferran, situat sobre un tur al terme de Figueres, al final de la Pujada del Castell, s una fortificaci militar de grans dimensions construda al segle XVIII sota les ordres de diversos enginyers militars, entre els quals destaquen Pedro Martn Cermeo i Juan Martn Cermeo.

Histria.
Amb el comenament de les negociacions del tractat dels Pirineus, el castell de Bellaguarda al Perts pass a mans de l'estat francs, per substituir el baluard i poder frenar possibles invasions es decidir construir una fortalesa a la muntanyeta de Figueres, d'on calgu traslladar a Figueres el convent de sant Roc de frares caputxins. La primera pedra fou collocada el 13 de desembre del 1753. El nom de Castell de Sant Ferran li fou donat en honor del rei d'Espanya Ferran VI.

L'1 de febrer de 1939 va ser la seu de la darrera sessi de les corts republicanes.

Arquitectura.

Ocupa una superfcie de 32 ha. dins un permetre de 3.120 m, i en les cisternes situades sota el pati d'armes hi caben 40 milions de litres d'aigua. El Castell de Sant Ferran, que tenia una capacitat per a 6.000 homes, s un element patrimonial de primer ordre, el monument de majors dimensions de Catalunya i la fortalesa ms gran del segle XVIII amb baluards d'Europa.

El mes de juliol de 1997 fou obert al pblic de manera regular amb un servei de visites guiades que mostren les caracterstiques de la fortalesa. Per les seves enormes dimensions, per les sofisticades tcniques constructives dins l'enginyeria militar de l'poca, i pel seu excellent estat de conservaci, la visita al castell de Sant Ferran constitueix una experincia magnfica.

Bibliografia.
Joan Manuel Alfaro Guixot, El castell de Sant Ferran de Figueres, Figueres, Les Fortaleses Catalanes, 2007.
Carlos Daz Capmany, El castell de Sant Ferran de Figueres: la seva histria, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1982 tirada, en castell i en catal, aquesta reimpr. el 2000.
Carlos Daz Capmany, "Les obres per installar el penal de Figueres a la fortalesa de Sant Ferran", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 32 (1999), 193-214.
Carlos Daz Capmany, "Obres al castell de Sant Ferran desprs de la voladura de l'any 1939", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 33 (2000), 167-189.
Carlos Daz Capmany, "L'artilleria i el castell de Sant Ferran de Figueres", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 34 (2001), 401-422.
Carlos Daz Capmany, "La construcci de la plaa forta de Sant Ferran a Figueres", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 36 (2003), 265-295.
Carlos Daz Capmany, "La fortalesa de Sant Ferran de Figueres i l'aigua", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 37 (2004), 257-279.
Carlos Daz Capmany, "Els enginyers de la fortalesa de Sant Ferran de Figueres", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 38 (2005), 279-302.
Pablo de la Fuente, "Anlisi d'alguns aspectes sobre la concepci terica del projecte del castell de Sant Ferran", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 29 (1996), 177-190.
Albert Testart i Guri, "La premsa del castell de Sant Ferran de Figueres durant l'poca franquista", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 37 (2004), 345-370.

 Enllaos externs .

 Castillo de San Fernando (plurilinge);
 Fundaci privada cultural Les Fortaleses Catalanes: Castell de Sant Ferran de Figueres (plurilinge);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113397" title="Castell de Salses" nonfiltered="1486" processed="1485" dbindex="46542">


El Castell de Salses, que s avui museu d'histria de Salses, es troba situat al nord de la vila del mateix nom, al peu de les Corberes, vigilant la plana del Rossell i l antic cam que anava de Perpiny a Narbona seguint l antiga via Domcia. Representa el lmit histric, l'antiga frontera entre el reialme de Frana i el reialme d'Arag abans de l'annexi consegent al Tractat dels Pirineus el 1659. Representa alhora el lmit concret entre Occitnia i els Pasos Catalans, reprs darrerament amb la construcci de la Porta dels Pasos Catalans.

Histria i documentaci.
El primer document que en fa menci s de 1047, any en qu pertanya als comtes del Rossell. Per, Alfons I d'Arag, que havia heretat el comtat de Rossell i, per tant, del castell de Salses, va encarregar a l'abat de La Grassa la fundaci, al lloc de l'antiga vila de Salses, d'un poble nou al qual concediria privilegis i franqucies.

El 1285 va resistir el setge, herocament per en va, als croats de Felip l'Ardit durant la Croada contra la Corona d'Arag. 

Per la fortalesa actual, construida entre 1497 i 1503, el constructor castell Ramirez s'inspir de la tradici dels castells de Castella incorporant totes les modernitats de l'artilleria de l'poca, que es tradueix per l enfonsament del sl i en l's de baluards capaos de contestar a la tecnologia de l artilleria de principis del segle XVI, per la qual cosa dispos de grans mitjans. El plnol s rectangular de 115 m x 90, repartit en tres espais concntrics i defensat per un fossat de 15 m d amplada i 7 de profunditat. 

Dins el recinte hi ha una plaa d'armes, la casa del governador, la capella (de Sant Sebasti, austera, amb un front i unes pilastres al lloc de l'altar), la pres, les quadres i el palau del rei de Catalunya-Arag.

La construcci del nou castell fou ordenada per Ferran el Catlic per tal de reforar la frontera de Catalunya de cara a la monarquia francesa. Abans, el 1496 el castell antic i la vila havien estats arrasades i la saquejades per les tropes franceses obeint les ordres del mariscal de Saint-Andr.

Les obres s'acabaren el 1505, per durant el regnat de Carles V, que esdevingu un dels punts claus en els constants enfrontaments militars amb Frana, fou dotat de noves i importants defenses.


Durant la guerra dels Trenta Anys, el 1639 la guarnici es rend a l'exrcit de Llus XIII. L'any segent el lloctinent de Catalunya, Dalmau III de Queralt, comte de Santa Coloma, aconsegu la rendici de la guarnici francesa que comandava el governador Bar d'Espenan. Malgrat l xit que constitu per als exrcits castellans, ajudats pel poble catal, no imped la definitiva ruptura entre el Principat i Felip IV de Castella, que desemboc pocs mesos desprs (1640) en la Guerra dels Segadors.

Els francesos assetjaren novament el castell i el 1642 aconseguiren definitivament el control d'aquesta fortalesa. Amb el tractat dels Pirineus (1659) per liquidar la guerra entre el Regne de Frana i el Regne de Castella, s'alluny la frontera francoespanyola uns 50 km al migdia i perd gran part de la seva importncia militar. Tanmateix, el mariscal Vauban, que inicialment el volia destruir per la seva posici al peu de la muntanya, el conserv i millor. Serv de pres, en particular de dues cmplices de la famosa marquesa de Brinvilliers.

Posteriorment, esdevingu polvor i, durant la guerra civil espanyola, fou utilitzat com a refugi.

Vegeu tamb.
 Salses;
 Porta dels Pasos Catalans;

Enllaos externs.

 Plana sobre la fortalesa de Salses. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113404" title="Checksum" nonfiltered="1487" processed="1486" dbindex="46543">
Una suma de verificaci o checksum s una forma de control de redundncia, una mesura molt simple per a protegir la integritat de dades, verificant que no hagin estat corrompudes. s utilitzat per a comunicacions (internet, comunicaci de dispositius, etc.) i per a dades emmagatzemades (arxius comprimits, discs porttils, etc.).

El procs consisteix en sumar cada un dels components bsics d'un sistema (generalment cada byte) i emmagatzemar el valor del resultat. Posteriorment es realitza el mateix procediment i es compara el resultat amb el valor emmagatzemat. Si ambdues sumes concorden, s'assumeix que les dades probablement no han estat danyades.

La manera ms simple de checksum no detecta una varietat de corrupcions; particularment no canviar si:
Es canvia l'ordre dels bytes de la informaci.
S'agreguen o s'eliminen bytes de valor igual a zero.
Mltiples errors que es cancellen uns amb els altres.

Els tipus de control de redundncia ms sofisticats, incloent el checksum de fletcher, Adler-32 i el control de redundncia cclica (CRC) sn dissenyats per a tractar aquestes deficincies i consideren no noms el valor de cada byte sin tamb el de la seva posici. El cost de la capacitat de detectar ms tipus d'error augmenta juntament amb la complexitat de l'algoritme de comprovaci.

Aquests tipus de control per redundncia sn tils en la detecci de les modificacions accidentals com ara corrupci de les dades o els errors d'emmagatzematge en un canal de comunicacions. Tot i aix, no proporcionen cap seguretat contra un agent malvol mentre la seva estructura matemtica sigui simple. Per a proveir aquest tipus d'integritat, s necessari l's d'una funci criptogrfica hash, com ara SHA-256. S'han trobat collisions en SHA-1 (actualment l'opci ms popular) per no hi ha evidncia a data de 2005 que SHA-256 sofreixi deficincies similars.

En UNIX hi ha una eina anomenada cksum que genera un CRC-32 i un checksum per a un arxiu determinat donat com a parmetre.

Vegeu tamb.
Algoritme de Luhn;
Bit de paritat;
Dgit verificador;
Llista d'algoritmes de suma de verificaci;

Enllaos externs.
Jacksum, un projecte open source amb diverses funcions de verificaci de dades.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113405" title="Segesta (Ligria)" nonfiltered="1488" processed="1487" dbindex="46544">
Segesta fou una ciutat de Ligria esmenta per Plini el Vell entre Genua i Macra. Plini l'anomena Segesta Tigulliorum, probablement per ser ciutat dels tigullis (tigulli). Es identificada amb la moderna Sestri a uns 40 km de Gnova, per les restes antigues es troben al llogaret de Tregoso a uns 3 km.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113406" title="Segnis" nonfiltered="1489" processed="1488" dbindex="46545">
Els segnis o segnes (segni) foren una tribu germnica de la Gllia Belga, esmentada per Csar junta amb els condrusis, situada entre els eburons i els trevirs. Una vila moderna anomenada Sinei o Signei, prop de Condroz a la vora de Namur, derivaria el seu nom d'aquesta tribu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113407" title="Segobriga" nonfiltered="1490" processed="1489" dbindex="46546">


Dos antigues ciutats d'Hispnia

Segobriga (celtibers), ciutat dels celtibers;
Segobriga (edetans), ciutat dels edetans;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113408" title="Segobriga (celtibers)" nonfiltered="1491" processed="1490" dbindex="46547">
Segobriga (         ) fou una ciutat dels celtibers de la Tarraconense, i la seva capital . El districte produa talc o selenita.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113410" title="Segobriga (edetans)" nonfiltered="1492" processed="1491" dbindex="46548">
Segobriga (         ) fou una ciutat dels edetans de la Tarraconense, coneguda per inscripcions i monedes. Es la moderna Sogorb o Segorbe.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113411" title="Segodunum" nonfiltered="1493" processed="1492" dbindex="46549">



Segodunum (Aquitnia), moderna Rods;
Segodunum (Germnia), moderna Wrzburg;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113412" title="Segodunum (Aquitnia)" nonfiltered="1494" processed="1493" dbindex="46550">
Segodunum (          ) fou la principal ciutat dels rutens, un poble gal de l'oest del Roine. A la Taula de Peutinger es esmentada com  Segodum. El seu nom a l'alta edat mitjana era Civitas Rutenorum, i va originar la moderna ciutat de Rods.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113413" title="Segodunum (Germnia)" nonfiltered="1495" processed="1494" dbindex="46551">
Segodunum  (          ) fou una ciutat del sud de Germnia probablement en territori dels hermandurs, que correspondria a la moderna Wrzburg. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113414" title="Segontiacs" nonfiltered="1496" processed="1495" dbindex="46552">
Segontiacs (Segontiaci) fou un poble del sud de Britnia, que ocupava la regi del modern Hampshire.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113415" title="Fasinids" nonfiltered="1497" processed="1496" dbindex="46553">

Els fasinids (Phasianidae) sn una famlia d'aus de l'ordre dels galliformes a qu pertanyen, entre altres aus, els faisans, la perdiu, el gall, la guatlla, el francol i el pa.

Caracterstiques.
Sn espcies de mida variable, viuen a terra, i poden pesar des dels 43 g de la guatlla blava asitica (Coturnix chinensis) fins als 6 kg del pa (Pavo cristatus). S'hi produeix en general un dimorfisme sexual quant a la mida, i els mascles tendeixen a ser ms grans que les femelles. Son aus habitualment rodanxones, amb ales relativament curtes i potes robustes, i moltes d'elles tenen un esper a les potes, caracterstica que comparteixen amb els galls dindi i les espcies de la famlia Numididae (com ara la pintada), per no amb altres aus galliformes. Tenen el bec curt i, en general, fort, sobretot en les espcies que cerquen el seu aliment sota terra. Els mascles de les espcies ms grans solen tenir el plomatge de vius colors i tamb ornaments facials, com ara barbes o crestes.

Alimentaci.
Aquestes aus s'alimenten de manera molt diversa, ja sigui amb una dieta purament vegetariana (llavors, fulles, fruits, tubercles, arrels...) o de petits animals, inclosos insectes, larves d'insectes i fins i tot petits rptils. La majoria de les espcies s'especialitzen en la dieta vegetariana o b sn predadors, tot i que les cries de la majoria de les espcies sn insectvores.

Reproducci.
Les estratgies de reproducci dels fasinids son fora diverses. A diferncia de la majoria d'aus, hi ha un gran nombre d'espcies que no sn mongames. Se sap que els francolins d'frica (la majoria d'espcies del gnere Francolinus) i algunes perdius sn mongames, per s'ha observat poligmia en els faisans, en les espcies del gnere Gallus i en algunes guatlles. La nidificaci es realitza normalment a terra; solament el gnere Tragopan nia en la part superior de les soques dels arbusts. Poden construir els nius amb la vegetaci disponible o b aprofitar esquerdes en el terreny; poden encabir fins a 18 ous, tot i que s ms habitual que siguin de 7 a 12, alguns menys en espcies tropicals. Gaireb sempre sn les femelles qui s'ocupen de la incubaci, que dura de 14 a 30 dies, depenent de l'espcie.

 Distribuci.
Els fasinids sn originaris de l'hemisferi oriental, amb una distribuci que inclou la major part d'Europa i sia (excepte l'extrem nord), tot frica, excepte els deserts ms rids, una bona part de l'est d'Austrlia i (anteriorment) Nova Zelanda. La diversitat ms gran d'espcies es dna en el sud-est asitic i a frica. Entre els faisans, amb l'excepci de lAfropavo congolensis, la distribuci original estava totalment restringida a sia, mentre que els Perdicinae tenien una distribuci molt ms ampla. Dins la seva rea de distribuci, ocupen gaireb tots els hbitats disponibles llevat dels boscos boreals i la tundra. La famlia s generalment sedentria i resident, tot i que algunes guatlles realitzen grans migracions. Diverses espcies de la famlia s'han introdut amplament en tot el mn, sobretot els faisans, que s'han introdut a Europa, Austrlia i les Amriques. Algunes poblacions en captivitat de paons i pollastres que van escapar han esdevingut salvatges.

Relaci amb l'home.
Diverses espcies de faisans i perdius sn molt importants per a l'home. El Gallus gallus del sud-est asitic s l'ancestre salvatge del gall domstic (Gallus gallus domesticus), l'au ms important en ramaderia. El fais com ( Phasianus colchicus), diverses espcies de perdius i guatlles, i alguns francolins han estat amplament introduts i gestionats com a aus de caa. Diverses espcies es troben amenaades per les activitats humanes.

Taxonomia.
La famlia inclou 4 subfamlies i 48 gneres diferents:
Subfamlia Meleagridinae (galls dindi): gnere Meleagris;
Subfamlia Perdicinae (francolins i perdius): gneres Alectoris, Ammoperdix, Anurophasis, Arborophila, Bambusicola, Caloperdix, Coturnix, Francolinus, Galloperdix, Haematortyx, Lerwa, Margaroperdix, Melanoperdix, Ophrysia, Perdicula, Perdix, Ptilopachus, Rhizothera, Rollulus, Tetraogallus, Tetraophasis i Xenoperdix;
Subfamlia Phasianinae (faisans): gneres Afropavo, Argusianus, Catreus, Chrysolophus, Crossoptilon, Gallus, Ithaginis, Lophophorus, Lophura, Pavo, Phasianus, Polyplectron, Pucrasia, Rheinardia, Syrmaticus i Tragopan;
Subfamlia Tetraoninae (galls salvatges): gneres Bonasa, Centrocercus, Dendragapus, Falcipennis, Lagopus, Lyrurus, Tetrao, Tetrastes i Tympanuchus;

Referncies.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113416" title="Segusians" nonfiltered="1498" processed="1497" dbindex="46554">
Els segusians (segusiani,            o            ) foren un poble gal esmentat per Csar que diu que el 58 aC quan anava contra els helvecis va passar pel territori dels allbroges i all va creuar el Roine i va entrar en territori dels segusians. Els situa en l'angle entre el Roine i el Sane. Tamb parla dels eduins i els segusians com a fronterers amb Provincia, i de qu els segusians eren dependents dels eduins. Estrab els situa entre el Roine i el Dubis (Doubs) de forma molt genrica. Lugdunum era en territori dels segusians. Claudi Ptolemeu esmenta la ciutat dels segusians sota el nom de Forum Segusianorum. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113418" title="Segsio" nonfiltered="1499" processed="1498" dbindex="46555">
Segsio (Segusio,          ) fou una ciutat de la Gllia Transpadana al peu dels Alps Cottis, a la vall del Duria  (Dora Riparia), a uns 50 km d' Augusta Taurinorum (Tor). Fou la capital del regne de Cottis. Aquest rei era amic d'August i va obtenir el ttol de prefecte, ttol que va poder transmetre al seu fill Julius Cottius al que l'emperador Claudi va donar el ttol de rei.  Sota Ner el regne fou unit a Roma i Segusio va esdevenir municipi rom.

Ammi diu que la tomba de Cottis encara es podia veure a Segusio al seu temps i que era objecte de molta veneraci pels seus habitants. Un arc triomfal erigit per Cottis en honor d'August encara existeix. En ell s'esmenten les 14 ciutats que estaven subjectes a Cottis (Plini diu que eren 12) que incloen als catriges, els meduls i la ciutat d'Ocelum a la vall del Clusone fins a l'estaci d'Ad Fines (a menys de 25 km de Tor) que marcava el lmit amb els taurinis


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113419" title="Seir" nonfiltered="1500" processed="1499" dbindex="46556">
Seir (llat Mons Seir) o Terra de Seir (     ) era el nom hebreu equivalent a Edom. Els seus habitants original foren anomenats horims.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113420" title="Selenitis" nonfiltered="1501" processed="1500" dbindex="46557">
Selenitis o Selentis  (         or          ) fou un districte de la part sud-oest de Cilcia a la costa, estenent-se una mica cap a l'interior. El seu nom derivava de la principal ciutat, Selinos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113421" title="Creador de videojoc" nonfiltered="1502" processed="1501" dbindex="46558">
Un creador de videojoc (o tamb desenvolupador o editor) s un desenvolupador de programari (d'un negoci o individual) que crea videojocs d'ordinador o consola. Un desenvolupador pot especialitzar-se en qualsevol sistema de videojoc, com pot ser el Microsoft Xbox, Nintendo GameCube, o la Sony PlayStation 2 o pot desenvolupar per una gran varietat de sistemes fins i tot els ordinadors.

 Vegeu tamb .
Llista de desenvolupadors de videojocs;
Llista de desenvolupadors de videojocs per pasos;

 Enllaos externs .
Breaking into the game industry de la IGDA ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113422" title="Seleucis" nonfiltered="1503" processed="1502" dbindex="46559">
Seleucis  (        ) fou un districte de Sria esmentat per Claudi Ptolemeu, que tenia les ciutats de Gephura, Gindarus, i Imma. Estrab l'esmenta tamb com a Tetrpolis per les seves 4 ciutats principals:  Selucia de Piera,  Antioquia, Apamea, i Laodicea. El districte d'Estrab era mes gran que el esmentat per Ptolemeu que situa les quatre ciutats en quatre districtes (Seleucis, Cassiotis, Apamene i Laodicene).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113423" title="Selucia ad Belum" nonfiltered="1504" processed="1503" dbindex="46560">
Selucia ad Belum (                   ) fou una ciutat del districte de Cassiotis a la vora del Belus, afluent de l'Orontes, que hauria estat situada a uns 50 km a l'est d'Antioquia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113424" title="Oceanografia" nonfiltered="1505" processed="1504" dbindex="46561">
L'Oceanografia s la Cincia que estudia els processos fsics, qumics, biolgics i geolgics que es produeixen en l oce, les mars i les zones que limiten amb l atmosfera, el fons i les terres emergides suggerint una interconnexi funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfrics. De vegades s tamb anomenada Oceanologia o Cincies Marines.
 Origen del nom .
La paraula oceanografia fou encunyada per primer cop l any 1584, del francs ocanographie, per va tenir una vida curta. A l any 1880 retorna l alemany com Oceanographie. En aquesta mateixa poca sorgien correlativament en altres llenges oceanography, en angls; oceanografa, en espanyol. En la llengua portuguesa, la paraula oceanografia apareix al final del segle XIX.

 Branques de l oceanografia .
Existeixen cinc branques principals de l oceanografia: oceanografia fsica, oceanografia qumica, oceanografia biolgica, oceanografia geolgica i oceanografia meteorolgica.

 Oceanografia fsica .
L Oceanografia Fsica s la disciplina que, emprant els coneixements i metodologia propis de la Fsica, estudia les estructures de l aigua de mar a diverses escales d espai i temps, els moviments que experimenta aquesta mateixa aigua i les forces que els generen. Tamb s objecte d aquesta disciplina el bescanvi d energia i matria entre l oce i l atmosfera i entre l oce i la terra ferma.

 Oceanografia qumica .
L Oceanografia Qumica s la disciplina que, emprant els coneixements i metodologia propis de la Qumica, estudia les concentracions, reaccions i comportament dels diversos elements i compostos en l aigua de mar aix com la seva participaci en els processos que configuren els cicles biogeoqumics. Tamb s objecte d aquesta disciplina el bescanvi de matria entre l oce i l atmosfera, entre l aigua i els fons ocenics i entre l oce i la terra ferma. L Oceanografia Qumica tamb s denominada Qumica Marina tot i que existeix un lleuger matis entre ambdues denominacions que te a veure amb l estratgia de treball i el carcter multidisciplinari de l Oceanografia Qumica. Sovint l Oceanografia Qumica es pot confondre amb la Biogeoqumica Marina. A ms es profunditza en las alteracions que sofreix el mar, per efecte de l addici de substancies orgniques i inorgniques derivades de l'activitat humana, coneguda com a contaminaci marina.

 Oceanografia biolgica .
Considera assignatures que es refereixin al coneixement i comprensi dels sistemes i processos biolgics del mar, sent els seus aspectes essencials, l estructura dels ecosistemes i el flux biolgic de l energia i de la matria, en relaci amb diversos factors ambientals naturals i artificials. Aquestes assignatures es preocupen dels aspectes ecolgics de la vida marina en oceans oberts, zones costeres i estuaris.

 Oceanografia geolgica .
Aquesta rea curricular t relaci amb les assignatures que estudien la part slida de la superfcie terrestre coberta per l aigua de mar, les illes oceniques i les zones costeres. S inclueix tamb l estudio dels processos costers, marges continentals, conques oceniques, sediments del fons i tectnica de plaques.

 Oceanografia meteorolgica .
Aquesta branca de l oceanografia es dedica a la interacci de l atmosfera i l oce amb la hidrosfera.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113425" title="Selucia de Piera" nonfiltered="1506" processed="1505" dbindex="46562">
Selucia de Piera o de Piria (                ) fou una ciutat de Sria a la costa, entre Rhossus i la desembocadura de l'Orontes. El seu anterior nom fou  Rius d'aigua  (              ). Fou una ciutat fundada per Seleuc I Nictor poc desprs del 300 aC i declarada lliure per Gneu Pompeu vers el 64 aC. Estava ben protegida per muntanyes rocoses i penya segats, i per la part de mar tenia un suburbi comercial tamb fortificat. 

La ciutat fou ocupada per Ptolemeu III Evergetes I (246-222 aC), el 245 aC en la seva expedici a Sria i conservada fins el 221 aC quant Antoc III el gran la va recuperar: una flota la va atacar per mar sota l'almirall Diognetus i el propi Antoc amb un exercit va avanar des Apamea i llavors va dividir les seves forces en tres parts: una sota Zeuxis que va atacar les portes de la ciutat; una sota Hermgenes que va atacar la zona del temple de Dioscuri; i la tercera sota Ardis, que va atacar els suburbi i l'arsenal. La guarnici egpcia va capitular.

Ptolemeu i Estrab diuen que va integrar un districte anomenat Tetrpolis integrat per aquesta ciutat, Antioquia, Apamea, i Laodicea, totes fundades per Seleuc I i que portaven el seu nom, del seu pare, de la seva dona i de la seva sogre. 

S'han trobat les seves runes () en el lloc on s'aixeca la moderna ciutat de Samanda , a Turquia ().








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113426" title="Selucia del Tigris" nonfiltered="1507" processed="1506" dbindex="46563">
Selucia (         ) o Selucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construda per Seleuc I Nictor a uns 60 km al nord de Babilnia amb materials de la qual fou construda. Fou una de les principals ciutats selucides i fins i tot ms gran que Antioquia. Es diu que va arribar a tenir ms de mig mili d'habitants. El seu govern local era autnom amb un senat de 300 membres. Fou conquerida temporalment per Mol de Mdia, strapa rebel, i severament castigada per la deslleialtat. Quan els parts van construir Ctesifont, la ciutat va quedar parcialment despoblada i els materials es van fer servir per construir la nova ciutat.

Traj la va ocupar (en realitat els generals Erucius Clarus i Julius Alexander) i fou destruda; la destrucci la va completar Cassi, el general de Lluci Ver, durant la guerra amb el rei part Vologs. Juli l'Apstata la va trobar completament abandonada i la zona fou utilitzada per caceres pels seus soldats.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113427" title="Tetrpolis" nonfiltered="1508" processed="1507" dbindex="46564">
Tetrpolis fou un districte de Sria anomenat aix perqu estava integrat per quatre ciutats principals: Selucia de Piera, Antioquia, Apamea, i Laodicea, totes fundades per Seleuc I Nictor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113428" title="Selucia" nonfiltered="1509" processed="1508" dbindex="46565">


Selucia ad Belum, ciutat de Sria;
Selucia de Piera o de Piria, ciutat de Sria;
Selucia del Tigris, ciutat de Mesopotmia;
Selucia d'Isuria, Ciutat d'Isuria;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113429" title="Laodicene" nonfiltered="1510" processed="1509" dbindex="46566">
Laodicene fou un districte de Sria, esmentat per Ptolemeu, que tenia per capital i ciutat principal la de Laodicea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113430" title="Llista de desenvolupadors de videojocs" nonfiltered="1511" processed="1510" dbindex="46567">
Aquest article s la llista de desenvolupadors de videojocs, antics i actuals.  Alguns dels desenvolupadors poden especialitzar-se en qualsevol plataforma, com pot ser videojocs de consoles o ordinadors.  Altres sn publicadors (p.ex. Activision, Electronic Arts, Microsoft, Sony, THQ) per tamb hi tenen estudis de desenvolupament.

Les companyies que sn estudis membres de la Academy of Interactive Arts & Sciences (AIAS) i la International Game Developers Association (IGDA) des de l'1 de gener del 2006, sn anomenats a sota.

# | A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z



 # .
1C Company;
1Gaming IGDA;
1st Playable Productions IGDA;
2015;
3D Realms;
4D Rulers;
4orty 2wo Entertainment;
7 Studios;
989 Studios;

 A .
AbyLight;
Acclaim;
Accolade;
Aces Game Studio;
Activision AIAS;
Adrenium Games;
Advanced Gaming Systems, Inc.;
Adventure Soft;
Akella;
Aki Corporation;
Alcachofa Soft;
Alpha Dream;
Alten8;
Amaze Entertainment;
Amusement Vision;
Animatu;
AnyPlays;
Arc Developments;
Archeus Entertainment;
Argonaut;
Arkane Studios;
Artech Studios;
Artificial Mind and Movement IGDA;
Artoon;
ARUSH Entertainment;
Arvirago;
Ascaron;
Atari;
Atlus;
Atod;
Atomic Games;
Attic Entertainment Software;
Auran;
Avalanche Studios;
Awe Games IGDA;

 B .
Backbone Entertainment IGDA;
Banpresto;
Barking Lizard Technologies;
Beam Software;
Beenox Studios;
Bee Train;
Beeworks;
The Behemoth;
BEM;
Bethesda Softworks;
Bety Byte;
BigDog Games;
Big Blue Bubble;
Big Fish Games;
Big Huge Games IGDA;
BioWare AIAS, IGDA;
BigWorld;
Bitmap Brothers;
Bizarre Creations;
Black Hole Games;
Black Isle Studios;
Black Lantern Studios IGDA;
Black Sea Studios;
BlackMaria;
Blizzard Entertainment;
Blitz Games;
Blue Fang Games IGDA;
Blue Shift Inc. IGDA;
Blue Studios;
Bluesky Software;
Bohemia Interactive Studio;
Bongfish Interactive Entertainment ;
Boomzap Pte. Ltd.;
BreakAway Games;
Broadsword Interactive;
Brderbund;
Brownie Brown;
Budcat Creations, LLC ;
Bugbear Entertainment;
Bullfrog Productions;
Bungie Studios;
BVS Development Corporation;

 C .
California Dreams;
Camelot Software Planning;
Capcom IGDA;
Capcom Production Studio 1;
Capcom Production Studio 2;
Capcom Production Studio 3;
Capcom Production Studio 4;
Capcom Production Studio 5;
Carbonated Games;
Carbonon Tech Pvt Ltd  IGDA;
Castaway Entertainment;
Castle Thorn Software LLC;
Cauldron;
Cavedog Entertainment;
CCP IGDA;
CHI Systems IGDA;
Childtopia;
Chunsoft;
Cinemaware;
Circle Studio;
Clap Hanz;
Climax Games;
Climax Group;
Clover Studios;
CMY Multimedia;
Codemasters;
Collective IGDA;
Continuum Entertainment;
Core Design;
Coresoft IGDA;
Crafts and Meister;
Creative Assembly;
Creatures, Inc.;
Criterion Games;
Crocodile Entertainment;
Croteam;
Crossbeam Studios Entertainment;
Cyberconnect 2;
Cyberlore Studios;
Crystal Dynamics;
Crystal Squid;
Crytek;

 D .
Datasoft Inc.;
Day 1 Studios AIAS;
DC Studios IGDA;
Deadline Games;
Deep Fried Entertainment;
Delirium Studios;
DemonWare;
Desgraff IGDA;
Destination Games;
Destineer;
Devilish Games;
DGform Multimedia;
Digital Anvil;
Digital Extremes IGDA;
Digital Illutions Creative Entertainment;
Digital Image Design;
Digital Legends;
DMA Design;
Donohoe Digital IGDA;
Double Fine Productions;
Double Jump Studios;
Dreamers Creative Workshop IGDA;
Drop Shadow, Inc.;

 E .
EA Black Box;
EA Canada;
EA Chicago;
EA Criterion;
EA Los Angeles;
EA Mobile;
EA Montral;
EA Mythic;
EA North West;
EA Phenomic;
EA Redwood Shores;
EA Tiburon;
EA UK;
Eden Games;
EDGE AIAS;
Edge of Reality;
Eidos Interactive;
Eivaa Games;
Electronic Arts AIAS, IGDA;
Enigma Software Productions;
EnjoyUp;
Enne;
Ensemble Studios AIAS;
Epic Games IGDA;
Epyx;
Eugen Systems;
Eutchenyx Games;
Evolution Dreams Studio;
Evolution Studios;
Exelweiss;

 F .
Factor Five IGDA;
Falcom;
FASA Interactive;
Firaxis Games IGDA;
Firefly Studios;
Flagship Studios;
Flying Fish Works IGDA;
Foundation 9 Entertainment IGDA;
Free Radical Design;
Freedom Factory Studios;
Freeverse Software;
Frog City Software;
From Software;
Frontier Developments;
Funcom;
Fuse Games;
FX Interactive;

 G .
G-Artists;
Gabitasoft ;
Gaelco;
Gaia (videojoc);
Game Freak;
Gamelab IGDA;
Gameloft ;
Game Republic;
Gamer Studioz ;
Games GI;
Gameware Development;
Gammick Studios;
GarageGames;
Gas Powered Games;
Gastronaut Studios;
Gathering of Developers;
Gearbox Software;
Genera Mobile;
Genius Sonority;
GexTech;
GMW-Wargames on Web;
Gotham Games;
Grin;
Grupo ZED;
Guerrilla Games;
Guild Software;

 H .
H.B. Studios;
Haemimont Games;
HAL Laboratory;
HanbitSoft;
Hand Co. Ltd.;
Harmonix IGDA;
Hasbro Interactive;
Headgate Studios;
Housemarque;
Hudson Soft;
Human Entertainment;
Human Head Studios IGDA;
Human Soft;
High Voltage Software;
Hycube;

 I .
Idea Factory;
id Software;
Ignition Entertainment;
Illwinter Game Design;
ImagEngine IGDA;
Image Space Incorporated;
Imaginarte;
Immersion Games;
Incognito Entertainment;
Indiagames;
Indie Built;
Infinity Ward;
Infogrames;
Insomniac Games AIAS;
Intelligent Systems;
Interactive Brains;
Interama;
International Hobo IGDA;
Interocio Digital Services;
Intrepid Games;
Introversion Software;
InXile Entertainment;
IO Interactive;
Ion Storm Inc.;
iQue;
Irem;
Iron Lore Entertainment;
Irrational Games;
Iteration Mobile;
Itlit Software;

 J .
Jack of All Games;
Jadestone Group;
Jagex;
Jakks Pacific;
Joytech;
Juice Games;
Junction Point Studios;
Just Add Monsters;

 K .
Kailab;
Kaos Studios;
KatGames;
Kato Studios;
KD Vision;
KingsIsle Entertainment;
KitMaker;
Koei;
Kojima Productions;
Konami;
Krome Studios;
Kuju Entertainment;
Kush Games;

 L .
Larian Studios;
Last day of work;
Left Field Productions;
Legend Studios;
LemonQuest;
Lesta Studio;
Level-5;
Llamasoft;
Lionhead Studios;
Longtail Studios;
Looking Glass Studios;
LucasArts;
Lucky Chicken Games;
Lucky Jump Games IGDA;
Luxoflux;

 M .
Mad Doc Software;
Magnin & Associates IGDA;
Manifesto Game Studio IGDA;
Marvelous Interactive;
Mauretania Import Export Company IGDA;
Maxis;
Mayhem Studio;
Melbourne House;
Mercury Steam;
MicroIllusions;
Microjocs;
Micronet;
Microprose;
Microsoft Game Studios AIAS;
Midway Games;
Midway Austin;
Midway Chicago;
Midway Los Angeles;
Midway Newcastle;
Midway San Diego;
Mistic Software IGDA;
Mistwalker;
Mitchell Corporation;
Mithis Entertainment;
Mnecho ;
Monolith Productions;
Monolith Soft;
Moonpod ;
MSolutions;
MTO;
Muskedunder Interactive ;
Mythic Entertainment;

 N .
Namco;
Namco Bandai;
Namco Tales Studio;
Natygames;
Naughty Dog;
NCsoft;
NDCUBE;
Nekeme Prod;
Nerlaska;
Nerve Software;
Neuron Entertainment;
Neversoft;
Next Level Games;
NHN Games;
NIBRIS;
Night Light Studios IGDA;
Nigredo Studios;
Nihilistic Software;
Ninja Theory ;
Nintendo AIAS;
Nintendo EAD Tokyo;
Nintendo Entertainment Analysis and Development;
Nintendo Integrated Research and Development;
Nintendo Research & Development 1;
Nintendo Research & Development 2;
Nintendo Software Technology Corporation;
Nival;
Novarama;
Nurium Games;
N-Space;

 O .
Obsidian Entertainment;
Oddworld Inhabitants AIAS;
Oker Factory;
Omega Force;
Omepet;
Oniric Games ;
OPQA Studios;
Orbital Media;
Origin;

 P .
Page 44 Studios;
Pandemic Studios AIAS;
Papyrus Design Group;
Paradox Studios ;
Paradox Interactive;
Pndulo Studios;
People Can Fly;
Petroglyph;
Phantagram;
Pi Studios IGDA;
Pipeworks Software IGDA;
Pixelati Ltd.;
Polyphony Digital;
Pom Pom;
PopCap Games;
Propaganda Games;
Pseudo Interactive IGDA;
Psygnosis;
Public Games LP ;
Pyro Studios;

 Q .
Q Entertainment;
Q-Games;
Qplaze;
Quantic Dream;
Quicksilver Software;

 R .
Radical Entertainment;
Rage Software Limited;
Rainbow Studios;
Rareware;
Ratloop;
Raven Software;
Ready at Dawn IGDA;
Reakktor;
Real Time Worlds;
Rebellion;
Red Entertainment;
Red Storm Entertainment;
Reflections Interactive;
Relic Entertainment;
Remedy Entertainment IGDA;
Republik Games;
Retro Studios;
Revistronic;
Revolution Software;
Ritual Entertainment;
Rockstar Games;
Rockstar Leeds;
Rockstar Lincoln;
Rockstar London;
Rockstar North;
Rockstar San Diego;
Rockstar Toronto;
Rockstar Vancouver;
Rockstar Vienna;
Rocksteady Studios;
Rogue Entertainment;
Rovio Mobile IGDA;
RTZ Interactive;
Runestone Game Development;
Running With Scissors, Inc.;

 S .
Saber Interactive;
Santa Cruz Games IGDA;
Savage Entertainment IGDA;
SCE Studios San Diego;
SCE Studios Santa Monica;
Schell Games IGDA;
Secret Level IGDA;
SEGA IGDA;
SEK Ost;
Sensory Sweep;
Shaba Games;
Shanblue Interactive;
Sidhe Interactive;
Silicon Knights;
Sierra Entertainment;
Simtex;
Slingo IGDA;
Smackall;
Small Rockets;
SNK;
Snowblind Studios;
Snowstep;
Sonic Team;
Sonnori;
Sony Bend;
Sony Computer Entertainment of America AIAS;
Sony Computer Entertainment of Europe;
Sony Computer Entertainment of Japan;
Sony Online Entertainment;
Sora Ltd.;
Spark Unlimited;
Spectrum Holobyte;
Spiderweb Software;
Splash Damage;
Square Enix;
Stainless Steel Studios;
Starbreeze Studios;
Stardock;
StormBasic;
Stormfront Studios AIAS, IGDA;
Strange Flavour;
Straylight Studios IGDA;
Streamline Studios;
Success;
Sucker Punch Productions;
Sumea IGDA;
SuperVillain Studios;
Suppa Gaming Inc.;
Surreal Software;
Symbia IT;
Syntasoft;

 T .
Taito Corporation;
Take Two Interactive;
TalonSoft;
Tao Spain;
Team17;
Team Bondi;
Team Chaos;
Team Ninja;
Team SOHO;
Techland;
Tecmo;
Telltale Games;
Temporal Games;
Terminal Reality;
Tesla Studios;
Three Rings Design;
Tilted Mill Entertainment;
TimeGate Studios;
Torc Interactive;
Torus Games;
TOSE;
Totally Games;
Toxin Works;
Toys for Bob;
Tragnarion Studios;
Traveller's Tales;
Treasure Co. Ltd;
Treyarch;
Tri-Ace;
Tri-Crescendo;
Trilobyte;
Triumph Studios;
Troika Games;
TruSim;
TT Games;
Turbine;
Turn 10;
TX Digital Illusions (Texas USA);

 U .
Ubisoft AIAS;
Ubisoft Barcelona;
Ubisoft Montpellier;
Ubisoft Montreal;
Ubisoft Paris;
Ubisoft Romania;
Ubisoft Shanghai;
UC Games;
UkrGameExport;
Unkasoft;
UrbanLegend Games;
U-Play Studios;

 V .
Variant Games;
Valve Software IGDA;
Vector Animado;
Vektor Grafix;
Venan Entertainment IGDA;
Vicarious Visions IGDA;
Vicious Cycle Software;
Victor Interactive Software;
Virtual Toys;
Vision Park;
Visual Concepts;
Volatile Games;
Volition, Inc.;
VIVA Media;

 W .
Wangame Studios;
Wayward Design;
Webfoot Technologies;
Webzen Games;
Westwood Studios;
Whatif Productions IGDA;
The Whole Experience (tamb WXP);
Wingnut Interactive;
Wideload Games;
Woedend! Games;
WorldWinner IGDA;

 X .
XGen Studios IGDA;
XtraGames;

 Y .
Yes 10 Style IGDA;
YUKE's Future Media Creators;

 Z .
Z-Axis Ltd.;
Zinkia;
Zipper Interactive;
Zombie Studios;
Zoonami;
Zootfly IGDA;
Zylom IGDA;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113431" title="Selge" nonfiltered="1512" processed="1511" dbindex="46568">
Selge (     ) fou una ciutat de Psdia al sud de les muntanyes del Taure, prop del Eurimedon. Estrab la considerava una colnia grega lacedemnia. L'acrpoli portava el nom de Cesbedium (         ). Per les seves excellents lleis locals, va esdevenir la principal ciutat de Pisdia i les mes poblada (va arribar a poder mobilitzar 20000 homes).

Alexandre el Gran va passar prop de Selge i la ciutat li va enviar una ambaixada per la qual es va declarar la seva amiga; en aquest moment la ciutat era en guerra amb Telmissos. 
Durant el govern d'Aqueos (223-214 aC) a l'sia Menor, la ciutat era en guerra amb Pednelissos que va demanar ajuda al strapa-rei. Serge fou atacada per Aqueos, i quant estava a punt de ser conquerida va demanar la pau i la va obtenir pagant 400 talents, retornant els presoner de Pednelissos i pagant posteriorment 300 talents addicionals. 

Desprs d'aix no torna a ser esmentada per sens dubte va romandre independent fins que es va sotmetre a Roma. L'esmenta Ptolemeu per no Plini, per queden inscripcions i monedes.

Sota l'imperi va entrar en decadncia i al segle V era una ciutat petita per encara forta, que va poder rebutjar un atac dels gots que havien arribat fins l'sia Menor. 

Les seves runes son probablement a uns 15 km al nord de Bujak, runes considerables amb molt de material (muralles, temples, edificis, tombes...)  per en mal estat. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113432" title="Selgoves" nonfiltered="1513" processed="1512" dbindex="46569">
Selgoves (Selgovae,          ) fou un poble del sud-oest de Calednia (illa de Britnia), a la part oriental del Galloway. El nom de Solway podria derivar d'aquest poble.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113437" title="Llista de desenvolupadors de videojocs per pasos" nonfiltered="1514" processed="1513" dbindex="46570">
Aquest article s la llista de desenvolupadors de videojocs per pasos.

Per pasos.

Austrlia.
 Melbourne house;
 Silver Lightning;

Finlndia.
 10tons entertainment;
 Bugbear Entertainment;
 FRACTiLE Games;
 Remedy Entertainment;
 Skitso Productions;

Frana.
 Coktel Vision;
 Delphine Software;
 Infogrames;
 Lankhor;
 Legend Software;
 Silmarils;

Itlia.
 Simulmondo;

Jap.
 47-Tek;
 ADK;
 AiCOM;
 Alpha Denshi;
 Ascii;
 Capcom;
 Compile;
 Denki;
 Enix;
 Face;
 Konami;
 Namco;
 Nintendo;
 Panasonic Interactive;
 Pony Canyon;
 Saurus;
 Sega;
 Siter Skain;
 SNK;
 Square;
 Taito;
 Takara;
 Technos;
 Viccom;
 Visco;
 Wave;

Colmbia.
 Softcannon;

Corea.
 SKC Soft;

Crocia.
 Croteam;

Holanda.
 3.14 Software;
 PK Software;
 Radarsoft;

Noruega.
 Funcom;

Canad.
 Silicon Knights;
 Simulations Canada;
 Sir-Tech;

Romania.
 Activ-Pub;

Rssia.
 Academy Soft;
 Action Forms;

Sussa.
Blue Line Studios;

Espanya.
 ACA Soft;
 Aventuras AD;
 Digital Dreams Multimedia;
 Dinamic Multimedia;
 Erbe Software;
 NoriaWorks Entertainment;
 Odisea Software;
 Opera Soft;
 Pendulo Studios;
 Picmatic;
 Pyro Studios;
 System 4;
 Topo Soft;
 Zigurat;

Gran Bretanya.
 21st Century Entertainment;
 A&F Software;
 Abstract Concepts;
 Acctualize;
 Actionsoft;
 Actionware;
 Adventure Soft UK;
 Blue52;
 Climax;
 Cranberry Juice;
 CRL;
 Delta 4;
 DMA Design;
 Durell Software;
 Elite Systems;
 Elixir Studios;
 Europress;
 Gilsoft;
 Graftgold;
 Gremlin;
 Horrorsoft;
 Level 9 Computing;
 Mirage;
 Ocean Software;
 Palace;
 Psygnosis;
 Qube Software;
 Rare;
 Revolution;
 Simis;
 Small Rockets;
 Team17;
 US Gold;
 Zenobi Software;

Sucia.
 Absolute Game;
 Amuze;
 Avalanche Studios;
 Custom Red;
 Daydream Software;
 Digital Illusions CE;
 Free Lunch Design;
 Gatorhole;
 Indie Studios;
 Iridon Interactive;
 Meqon Research;
 Mindark;
 Massive Entertainment;
 PAN Vision Corporate Games;
 Paradox Entertainment;
 Paradox Interactive;
 Southend Interactive;
 Starbreeze;
 UK Lead;
 Unique Development Studios (UDS);
 Warthog Sweden;

Taiwan.
 Accend;
 Panda Software;

Alemanya.
 NEO Software production;
 Thalion;
 Crytec;
 Motelsoft;

EUA.
 .400 Software Studios;
 1 AM Entertainment;
 11th Dimension Entertainment;
 3D Realms;
 3DI Productions;
 7th Level;
 A-Sharp;
 Above the Garage Productions;
 Absolute Entertainment;
 ABTS Intelligent Group;
 Access Software;
 Acclaim Entertainment;
 Accolade;
 Accursed Toys;
 Action Games;
 Activision;
 Adanac;
 Apogee;
 Artworx;
 Bethesda;
 Epic Megagames;
 Firaxis Games;
 id Software;
 Infocom;
 Legend Entertainment Company;
 Llamasoft;
 Lucasarts;
 Macrocom;
 MAXIS;
 Methodic Solutions;
 Microprose;
 Microsoft;
 Monolith;
 Sierra Entertainment;
 Siler/Siler Ventures;
 Silent Software;
 Silicon & Synapse;
 Silicon Commander;
 Silver Bullet Systems;
 Silver Spaceship Software;
 Silversun;
 Simon & Schuster;
 SimTex;
 SingleTrac;
 Sirius Software;
 Sleepless Knights;
 Sleepless Software;
 Slingshot;
 Smart Games;
 Smoke and Mirrors Studios;
 Smoking Car Productions;
 Soap Bubble Productions;
 Steve Jackson Games;
 Vic Tokai;
 Virgin;

 Enllaos externs .
 Llista de videojocs ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113438" title="Castell de Puyguilhem" nonfiltered="1515" processed="1514" dbindex="46571">

El castell de Puyguilhem est situat als voltants de Villars, a la Dordonya. Construt al segle XVI, el castell s d'estil renaixentista, semblant al dels castells del Loira.

La construcci comena el 1513, comanditada per Mondot de Lamarthonie, primer president del Parlament de Pars i parent de Francesc I i de la seva mare Llusa de Savoia, i que administra el regne mentre el rei marxa a la guerra.

L'dificaci es va desenvolupar en dues etapes : la primera s'acaba el 1524 i comprenia els fonaments, una part de la torre d'angle i la garita hexagonal, el segona s'acaba el 1535. La seva concepci oscilla entre dues poques, medieval i renaixement. Diversos elements recorden l'estil gtic de l'edat mitjana, sobretot l'absncia de simetria de l'edifici i les parts interiors mentre que la faana exterior evoca les dels castells del Loira que el seu propietari coneix b ja que freqentava la cort del Rei.

El castell s modest en les seves dimensions. Mondot de Lamarthonie el destinava a servir de residncia secundria per la caa. La seva disposici implica les habitacions estrictament necessries per la vida d'un noble de l'poca. El parc cont tamb un colomar.

L'edifici ha estat classificat monument histric el 1881, desclassificat el 1887 i reordenat de nou el 1912. El 1938, l'Estat expropia amb ra d'utilitat pblica el seu propietari i el castell va caure en runes. Uns anys ms tard, comena una restauraci que durar 20 anys. El monument pertany avui a una societat privada que posseeix diversos altres indrets culturals de la regi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113443" title="Salicina" nonfiltered="1516" processed="1515" dbindex="46572">
  La salicina s un principi actiu (clasificada com a salicilat) que s'extreu majoritriament, de l'escora del salze. Est considerada com el precursor natural de l'aspirina. La salicina transformada en cid, es fa reaccionar amb l'anhdrid actic per formar l'cid acetilsaliclic (nom qumic amb qu es coneix l'aspirina).
Mtode d'obtenci: l'escora trossejada del salze, se submergeix en aigua molt calenta o amb mescles hidroalcohliques. Es fa evaporar el lquid obtingut fins a sequetat; el slid es fa moldre fins a pols de color groc-marronenca. El contingut de salicina, pot variar entre 12 i 25%, segons la matria primera utilitzada. Finalment, s'estandaritza amb excipients farmacutics.

Aspectes qumics i fsics:

La salicina, en estat pur, s un salicilat glicsid en forma de pols cristallina blanca, de sabor molt amargant. Per hidrlisi perd la molcula de glucosa i es forma el seu aglic, la saligenina; molt soluble en etanol i metanol.

Frmula molecular: C13H18O7

Noms cientfics i sinnims: Salicilaldhid-B-D-glucsid; Salicil alcohol glucsid; Saligenin-B-D-glucsid

N CAS: 138-52-3

Index Merck: 118293

Pes molecular: 286,28

Punt d'ebullici: 159-164C.

Solubilitat:
1g en 23ml d'aigua, en 3ml d'aigua en ebullici, 90ml d'etanol o 30ml d'etanol a 60C Soluble en lcalis, piridina, cid actic. Gaireb insoluble en ter i cloroform.

Puresa mnima: > 99 %. 

Toxicitat: No coneguda.

Informaci farmacolgica:

Accions:
Antipirtic, analgsic, desinfectant i antisptic.

Usos:
Paliatiu dels efectes del reumatisme i artritis.

Contraindicacions:
Possible hipersensibilitat.

Dosi d'administraci:
250-500mg d'extracte estandaritzat al 8% de salicina.
1-2 grams de salicina.

Llista de plantes que en contenen:

de la famlia del Salze:

Salix daphnoides

Salix purpurea

Salix fragilis

Salix alba

Salix caprea

Salix tetresperma

de la famlia de l'lber:

Populus nigra

Populus alba

Populus tremula

altres:

Filipendula ulmaria


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113445" title="Cavallet de mar foliaci" nonfiltered="1517" processed="1516" dbindex="46573">

El cavallet de mar foliaci (Phycodurus eques) s un peix mar emparentat amb el cavallet de mar. s l'nic membre del gnere Phycodurus. s autcton de les aiges que voregen les costes sud i oest d'Austrlia, i generalment viu en aiges temperades i poc profundes. El nom angls (leafy sea dragon, drac de mar folis) li ve per la seva aparena, amb llarges prolongacions en forma de fulla al voltant de tot el cos. Aquestes prolongacions no les utilitza per propulsar-se, sin que li serveixen per camuflar-se. El Phycodurus eques es propulsa mitjanant una aleta pectoral situada a prop del coll i una aleta dorsal propera al final de la cua. Aquestes dues petites aletes sn gaireb transparents i difcils de veure perqu noms es mouen el necessari per moure l'animal suaument, completant aix el camuflatge d'alga flotant.

De la mateixa manera que en el cas del cavallet de mar, el seu nom prov de la semblana amb un altre animal (en aquest cas, un animal mtic). Encara que no sigui tan gran com un monstre mar, s molt ms gran que un cavallet de mar, perqu poden arribar a crixer fins a 45 cm. S'alimenten de plancton, algues i altres petits organismes marins, i el seu nic depredador s l'home. Les femelles dipositen els ous a la cua del mascle, on romanen fins arribar a la maduresa. Les poblacions de Phycodurus eques s'han vist amenaades per la contaminaci i els residus industrials, aix com pels submarinistes que els colleccionen pel seu aspecte nic. En resposta a aquests perills, el govern australi els ha declarat oficialment espcie protegida.

Una espcie emparentada amb el Phycodurus eques s el Phyllopteryx taeniolatus (o cavallet de mar d'algues), que s verd, t aletes en forma d'alga i s molt ms petit que el Phycodurus eques. Segons la revista National Geographic de novembre de 2006, podrien ser dues varietats de la mateixa espcie.

El Phycodurus eques s l'emblema mar oficial de l'estat d'Austrlia Meridional.

Bibliografia.
 Connolly (2006) Llista vermella d'espcies amenaades: entrada de la base de dades que inclou un mapa de distribuci de l'animal i una justificaci de perqu est amenaat. ;

Enllaos externs.

 Emblema mar d'Austrlia meridional (pgina web oficial)  ;
 Dive Gallery: Enllaos i multimdia  ;
 MarineBio: Ms informaci ;
 Australian Museum Online - Dracs marins comuns i foliats ;
 Pgina de conservaci ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113446" title="Santuari de Puig-agut" nonfiltered="1518" processed="1517" dbindex="46574">
El Santuari de Puig-agut s un santuari d'estil neogtic dins del terme municipal de Manlleu a la comarca d'Osona i va ser el primer santuari dedicat al Sagrat Cor.


Construcci.
Ramon Madirolas va promoure la construcci del santuari de Puig-agut acabat l'any 1886, actualment hi ha una escola fundada l'any 1972 a Manlleu que es diu CEIP Puig-Agut.

Enllaos externs.
Histria de Manlleu, Origen del Santuari;

Darrer nmero de la publicaci "El Far de Puig-Agut";






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113448" title="Estafilococ" nonfiltered="1519" processed="1518" dbindex="46575">

Els estafilococs (Staphylococcus) sn un gnere de bacteris gram-positius i anaerbics facultatius amb morfologia de cocs que s'agrupen en forma de ram. Sn la varietat ms virulenta dels cocs, i sn responsables d'un gran nombre de malalties, desde infeccions cutnies fins a pneumnia.

Aquest gnere est format per trenta-dues espcies i quinze subespcies, moltes de les quals sn inofensives i es troben a la mucosa i pell dels humans, i en altres animals de sang calenta. Tamb formen part de la flora microbiana de l'organisme.

Les espcies que provoquen malalties en l'home sn:

 Staphylococcus aureus el ms virulent de tot el gnere.
 Staphylococcus epidermidis;
 Staphylococcus haemolyticus;
 Staphylococcus saprohyticus;

Els estafilococs creixen b en medis de cultiu que contenen fins a un 10% de NaCl. La seva major velocitat de creixement es dona a 37C

Els estafilococs sn catalasa positius, prova que serveix per diferenciar-los dels estreptococs.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113452" title="Pasqual Godes i Terrats" nonfiltered="1520" processed="1519" dbindex="46576">
Pasqual Godes i Terrats (Barcelona, 1899   1944) va ser director d'orquestra i compositor.

 Biografia .
Pasqual Artur Godes i Terrats va iniciar els seus estudis musicals ja de ben petit, a l'escolania de l'esglsia del Pi de Barcelona i a la de Montserrat, i els continu amb el msic i compositor Enric Morera. Va ser professor de fagot i piano a lEscola Municipal de Msica de Barcelona, antecessor de l'actual Conservatori Superior Municipal de Msica. Tamb es va guanyar la vida com a pianista acompanyant pellcules de cine mut, en el cinema Bohemia de Barcelona. Va fer de director d'orquestres de teatre musical i, a mitjans dels anys 30, intervingu en moltes gravacions de discos de pedra de la Casa Oden acompanyant els cantants (Marcos Redondo, Conchita Piquer, Conxita Supervia i altres) amb formacions com la Banda Oden, l'Orquesta Crazy Boys,  l'Orquesta Pascual Godes o el Sexteto de Hot.

Compos msica de revista per a cantants com Maria Conesa , Teresita Pons, Laura Pinillos ,  i sarsuela, amb xits com Amor y meloda, La ventera de Ans, coescrita amb Rafael Martnez Valls i La taquillera del cinema amb lletra de Gast A. Mntua (Gast Alonso i Manaut) i msica de Pasqual Godes i del Mestre Demon (Lloren Torres i Nin). Com a compositor de cinema, intervingu entre 1935 i 1944 en diverses pellcules, tant com a compositor nic d'un film o amb canons soltes en pellcules amb msica d'altri.

 Filmografia .
 Abajo los hombres (1935), de Josep Maria Castellv, direcci musical de Valentn R. Gonzlez, amb msiques d'Antoni Matas, Martn Lizcano de la Rosa, Pasqual Godes i altres ;
 Incertidumbre (1935), de Joan Parellada i Isidre Socias, msica de Pasqual Godes i Antoni Matas;
 La Farndula (1936), d'Antoni Momplet, amb msica de Josep Forns , per amb nmeros musicals de Pasqual Godes, Pablo Luna, Francisco Alonso i Rafael Martnez Valls;
 Nosotros somos as (1936), de Valentn R. Gonzlez, direcci musical de Jaume Mestres, inclou la can Soy de Jauja!, de Pasqual Godes amb lletra de Belisario (Valentn R. Gonzlez);
 Usted tiene ojos de mujer fatal (1936), de Joan Parellada , msica de Pasqual Godes i Julio Murillo;
 La linda Beatriz (1939), de Josep Maria Castellv;
 Julieta y Romeo (1940), de Josep Maria Castellv, msica de Pasqual Godes i Ramon Ferrs;
 La doncella de la duquesa (1941), de Gonal Delgrs;
 La madre guapa (1941), de Flix de Poms;
 Pilar Guerra (1941), de Flix de Poms;
 La doncella de la duquesa (1941), de Gonal Delgrs;
 El sobre lacrado (1941), de Francesc Gargallo;

 Obres .
 Dame el remo, barquillera (1940), vals de Demon (Lloren Torres i Nin) i Pasqual Godes;
 Doa Pancha (1940), schotisch;
 Filigrana: vals de flautines (1940), de Demon i Pasqual Godes;
 Malaguea: pasodoble (1930);
 La ventera de Ans. Intermedio (1929), coescrita amb Rafael Martnez Valls, arranjada per a quintet de corda i piano;
 Yo quise a una colombiana;

 Canons .
Amb lletra d'Enrique Nieto de Molina : La Indiana (1927), Lenguaje del fox (1919), Ms que guapa, fea...fea...! (1919), Mi enemigo (1925), La pebeta: tango-milonga (1925), Trova galante (1927), Violett: fox-trot (1919), coescrita amb Joan Costa , Ya no la quiero (1925), tango

 A la mujer espaola (1932), pas-doble coescrit amb Felipe Ferrer de Ora;
 Bsame: habanera;
 Can de l'estrella, amb lletra de Jacint Verdaguer, per a veu i piano;
 Cuento de Navidad (1951) nadala amb lletra de Fidel Prado;
 Es una dama de honor (1941), fox-trot de Pascual Godes i Demon;
 Esta noche en un portal (1951), nadala amb lletra de Fidel Prado;
 Humorismos pascuales (1930), nadala amb lletra de Roquete;
 Mickey msico (1933), fox-trot amb lletra de Manuel Salina;
 Porque me bes (1932), amb lletra de G.Alczar (Gerard Coll i Jarque);
 Si supieras, estudiante (1941), fox amb msica de Pascual Godes i Demon, lletra de J.de vila (Julio Cabello Esparza);
 Vaya cuento!: chotis (1930), lletra de Brauli Solsona;
 Villancicos cmicos (1930), lletra de Roquete;

Tamb va posar lletra a la can Despus de la campaa (ca. 1920), de Joan Viladomat i Massanas

 Msica per a l'escena  .
 Amor y meloda, sarsuela en dos actes amb msica dels mestres Demn i Pasqual Godes, lletra de J.de vila;
 La Gloriosa (1934);
 L'Hereu Riera;
 Mate al Diablo;
 La taquillera del cinema: sainete en dos actos (1931), msica del mestre  Demon i Pascual Godes, lletra de Gast A. Mntua;
 El 13.000, amb ms de mil representacions al teatre Victria de Barcelona;
 La ventera de Ans (ca. 1929), coescrita amb Rafael Martnez Valls;

 Sardanes .
 Anant i venint pel bosc;
 Dolos murmuris;
 El que et diria (<1931);
 Enjogassada;
 La Font del Gat;
 El gegant enamorat;
 Jess;
 Mat de festa;
 Modesta;
 Tertlia d'amics;

 Bibliografia .
 Jess Mestre i Godes  Un nen de Sarri. Memries d'infncia (1931-1936) Barcelona: Edicions 62, 2000;

 Enllaos .
 Plana web de l'IMDB;
 Llista de les sardanes de Pasqual Godes;

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113465" title="Miquel Asins Arb" nonfiltered="1521" processed="1520" dbindex="46577">
Miquel Asins Arb (Barcelona, 21 de gener de 1918   Valncia, 26 d'octubre de 1996) va ser un compositor valenci.

 Biografia .
Tot i ser catal de naixement, Asins Arb per formaci i interessos s'adscriu totalment a la msica valenciana, i s considerat un compositor valenci. Va estudiar al Conservatori de Valncia composici amb Manuel Palau i harmonia amb Pere Sosa, obtenint en ambdues disciplines el primer premi.

L'any 1944 va ingressar per oposici en el Cuerpo de Directores de Msica del Ejrcito de Tierra, amb el nmero u de la seua promoci. Es va retirar de l'exrcit amb el grau de comandant, i va passar a ocupar la ctedra d'acompanyament del Conservatori Superior de Msica de Madrid.

Va compondre en multitud de gneres: orquestra, banda de msica - contribuint eficament a l'increment del repertori simfnic valenci per a aquestes agrupacions -, per al cinema, msica de cambra, canons, etc. s tamb autor de dos canoners valencians: Cancionero popular de la Valencia de los aos 20 i Canons velles, msiques novelles.

Distincions.
 1950 Premi Nacional de Msica;
 1954 Premi Ciutat de Barcelona;
 1980 Ingrs en la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles, de Valncia.

 Obres .
Llista no exhaustiva
Orquestra.
 1940 Conciert per a piano en sol menor;
 1946 Leyenda;
 1948 Obertura al Cantar de los cantares;
 1949 Capricho;
 1949 Dos melodas levantinas;
 Nana;
 Danza;
 1950 Cuatro danzas espaolas;
 Castellana;
 Valenciana;
 Catalana;
 Aragonesa;
 1950 Retorno al vals;
 1954 Alvargonzlez, poema simfnic;
 1958 Danza valenciana;
 1980 Don Quijote en el Toboso;
 1981 Cuatro sonatas para orquesta (Homenatge a Domenico Scarlatti);
 Sonata castellana ;
 Sonata valenciana;
 Sonata catalana ;
 Sonata andaluza;
 1990-1993 Cinco piezas portuguesas para orquesta;
 Canao de Margarida;
 Fado Emilia;
 Fado Hilario;
 Canao a Lua;
 Fado Theresa;

 Banda de msica .
 1936 Espaa en Guerra;
  Preludio;
  xodo;
  Cancion;
  Leit Motiv;
  Marcha;
  Final;
 1936 Regimiento de Infantera Espaa 18;
 1940 Mrtires de Torrente;
 1945 Himno del Regimiento de Infantera Espaa 18, per a cor i banda;
 1952 Himne oficial a la Santssima Mare de Du de Sales, per a cor i banda;
 1955 Capotes y capotazos;
 1955 Torero y trianero para banda;
 1956 Himno oficial a la Santsima Virgen de los Llanos de Albacete, per a cor i banda;
 1957 El sargento;
 1958 El cornetilla;
 1958 Viva la Marina;
 1958 Capitn Cabello;
 1958 Comandante Cabeza;
 1958 Plaza de la Armera;
 1960 Coleccin de toques;
 1960 General Fernndez de Crdoba;
 1960 Plegara de la Infantera Espaola;
 1961 Aire y donaire;
 1961 Himno de Transmisiones, per a cor i banda;
 1962 Cancin-Himno de los tres Ejrcitos, per a cor i banda;
 1962 Compaa de honores;
 1962 Himno para la Aviacin Espaola, per a cor i banda;
 1964 Canciones de guerra y paz;
 1966 Marcha al combate;
 1966 Regina Virginum;
 1966 Un paso al frente;
 1967 Diego de Acevedo;
  Introduccion e Marcha;
  Intermedio;
  Sequidillas;
  Nocturno;
  Bolero;
  Bailn;
 1968 A la bandera;
 1968 Saeta militar;
 1970 Himno del Regimiento de Infantera Inmemorial nm. 1, per a cor i banda;
 1971 Himno nacional adaptacin;
 1971 Msica de las Fuerzas Regulares indgenas adaptacin;
 1971 Tabor;
 1972 El cuarto sitio de Bilbao (1874);
 1972 El grito de la Patria (1860);
 1972 Guerra al yankee (1898);
 1972 Himno de Alfonso XII;
 1972 Himno de Taxdirt (1909), per a cor i banda;
 1972 La toma de Estella (1876);
 1972 La toma del Gurug (1909), per a cor i banda;
 1972 Marcha Real Fusilera adaptacin;
 1972 Marcha triunfal del Ejrcito de Africa (1859);
 1972 Viejos aires de la vieja Espaa;
 1972 Viva el Ejrcito! (1896);
 1973 La flor del taronger;
 1974 El sitio de Zaragoza de Cristbal Oudrid y Segura - harmonitzaci;
 1975 El Micalet;
 1975 Himno de los paracaidistas, per a cor i banda ;
 1975 Vuit canons populars catalanes, suite;
 La filadora;
 Canig;
 La pastoreta;
 El mariner;
 Fum, fum, fum;
 Les ninetes i el rossinyol;
 El cant dels ocells;
 Els tres tambors;
 1976 Mare Nostrum;
  Andante;
  Andantino;
  Allegro non troppo;
  Allegretto;
  Maestosos;
  Allegro mosso;
  Moderato;
  Lentamente;
  Allegro mosso;
 1978 Vuit canons populars catalanes;
 1979 A la lluna de Valncia;
 1980 Cabanilles;
 1981 Espaa;
 1981 Regimiento Inmemorial;
 1982 Cancionera valenciana;
 1982 Llevant;
 1985 Anem;
 1985 Artstica i bunyolera;
 1985 La vaquilla;
 1987 Biba la banda;
 1987 En el hombro el fusil, per a cor i banda;
 1987 Suite 1936;
 1988 Himno oficial de la Santsima Virgen de la Cabeza, per a cor i banda;
 1989 La punta del mocador;
 1990 La noche de San Juan;
 1990 Lluny de Valncia, pasdoble;
 1991 Ballets;
 Ballet De Alfonso XIII;
 Ballet Del Animalot;
 Ballet Del Pardalero;
 Ballet Del Sereno;
 1992 El da de Sant Dons;
 1992 Himne de la Comissi de la Falla Ripalda-Sogueros de Valncia, per a cor i banda;
 1992 Himno de los Rotarios de Espaa, per a cor i banda;
 1993 Los Madriles (Suite sinfnica per a Banda);
  Arco de Montelen;
  Frente al Manzanares;
  Las Vistillas;
  Puerta del So;
 1993 Himno a Ontur (Albacete), per a cor i banda;
 1993 La nit de la plant;

 Bandes sonores cinematogrfiques.
 1955 Los Peces rojos de Jos Antonio Nieves Conde;
 1956 La Gata de Margarita Alexandre;
 1956 Todos somos necesarios de Jos Antonio Nieves Conde;
 1957 El Inquilino de Jos Antonio Nieves Conde;
 1958 Un Hecho violento de Jos Mara Forqu;
 1959 Los Chicos de Marco Ferreri;
 1959 15 bajo la lona d'Agustn Navarro;
 1960 Un Paso al frente de Ramn Torrado;
 1960 Nada menos que un arkngel de Antonio del Amo;
 1960 El Cochecito de Marco Ferreri;
 1961 Jrame de Jos Mara Ochoa;
 1961 A hierro muere de Manuel Mur Oti;
 1962 Plcido de Luis Garca Berlanga;
 1962 El Buen amor de Francisco Regueiro;
 1964 Platero y yo de Alfredo Castelln;
 1966 Hoy como ayer de Mariano Ozores (fill);
 1968 Setenta veces siete de Flix Acaso;
 1968 Un Atraco de ida y vuelta de Robert Fiz;
 1969 Educando a una idiota de Ramn Torrado;
 1972 Aventura en las islas Ces de Luis Mara Delgado;
 1985 El Elegido de Fernando Huertas;
 1985 La Vaquilla de Luis Garca Berlanga;
 1987 Biba la Banda de Ricardo Palacios;
 2000 Terca vida de Fernando Huertas;

Piano.
 Bajo Cifrado;
 Flamenco per a piano;
 Piano Fcil;

Guitarra.
 Cinc peces sobre temes de la pellcula "La Gata";

Bibliografia.
 Miguel Asns Arb: Cancionero popular de la Valencia de los aos 20. Valencia. Jos Huguet, 1987. 133 p. ;
 Bernardo Adam Ferrero. Msicos Valencianos. Ed. Proip, S.A. 1988. Valncia. ISBN 84-87179-00-2  ;
 Yolanda Acker i Javier Surez-Pajares: Miguel Asns Arb. Madrid. SGAE, 1995. 133 p. ;

 Enllaos .
 Llista de composicions de Miquel Asins per a cor;
 Biografia ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113474" title="Saccharum" nonfiltered="1522" processed="1521" dbindex="46578">

Saccharum s un gnere de plantes pertanyent a la tribu Andropogoneae, subfamlia Panicoideae de la famlia de les pocies o gramnies. Originari de l'sia, es troba distribut per tot el mn.

Espcies.
Saccharum arundinaceum;
Saccharum bengalense;
Saccharum edule;
Saccharum officinarum (canya de sucre);
Saccharum procerum;
Saccharum ravennae;
Saccharum robustum;
Saccharum sinense;
Saccharum spontaneum;

(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)

*Erianthus Michx., 
Lasiorhachis (Hack.) Stapf, 
*Narenga Bor, 
Ripidium Trin., 
Saccharifera Stokes.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113476" title="Karl Ferdinand Braun" nonfiltered="1523" processed="1522" dbindex="46579">


Karl Ferdinand Braun ( Fulda, Alemanya 1850 - Nova York, EUA 1918 ) fou un professor universitari, fsic i inventor alemany premiat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1909.

Biografia.
Nascut el 6 de juny de 1850 a la poblaci alemanya de Fulda va estudiar a la Universitat de Marburg i es va doctorar en fsica el 1872 per la Universitat de Berln. Va ser professor a les universitats de Marburg, Estrasburg, Karlsruhe i Tubinga, arribant a ser director de l'Institut de Fsica de la Universitat d'Estrasburg el 1895. 

Recerca cientfica.
El 1874 Braun va observar que certs cristalls semiconductors actuaven com rectificadors, convertint la corrent alterna en corrent contnua, permetent el pas del corrent en una sola direcci. A causa de aquest descobriment va inventar el primer receptor de rdio, el primer transistor a la fi del segle XIX.

El 1897 va desenvolupar el primer tub de raigs catdics i posteriorment el primer oscilloscopi, de manera que el fluxe d' electrons del tub es dirigs cap a una pantalla fluorescent per mitj de camps magntics generats pel corrent altern. Des de 1898 tamb va treballar en la telegrafia sense fils, inventant el rectificador de cristall. Guglielmo Marconi, denominat l'inventor de la rdio, va admetre posteriorment haver "agafat prestada" la patent de Braun. 

El 1909 va rebre el Premi Nobel de Fsica, juntament amb Marconi, per les seves contribucions al desenvolupament de la telegrafia sense fils i especialment per les millores tcniques introdudes en el sistema de transmissi (circuits ressonants magnticament acoblats). 

Braun es trasllad als Estats Units al comenament de la Primera Guerra Mundial per ajudar a defensar l'estaci alemanya de telegrafia sense fils de Sayville dels atac la British Marconi Corporation. Va morir el 20 d'abril de 1918 a la seva residncia del barri de Brooklyn a la ciutat nord-americana de Nova York.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1909;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113485" title="Wilhelm Meyer-Lbke" nonfiltered="1524" processed="1523" dbindex="46580">
Wilhelm Meyer-Lbke (o Meyer-Luebke) (Dbendorf, 1861 - Bonn, 1936), lingista neogramtic, romanista i catalanfil sus.

Biografia.
Deixeble del pare de la Romanstica, Friedrich Diez. Fou professor de les universitats de Jena, Viena i Bonn. Seguint la teoria de Gustav Grber, adapt el mtode comparatista d'investigaci de l'indoeuropeu a les llenges romniques, en l'estudi de les quals va introduir un principi de sistematitzaci. Introdu un gran escepticisme envers les explicacions dels canvis fontics mitjanant el substrat. Observ que hom sabia molt poc de les llenges preromanes (osc i umbre, de la Itlia central i meridional; gal, de la Itlia septentrional i la Gllia; iber, d'Hispania); no se sabia amb certesa res de la llengua dels sards i molt poc de la llengua preromana de la Dcia o del Vnet. Una de les influncies de substrat cltic s la mutaci de  en . Aquesta es produeix en francs, occit, piemonts, lgurs, llombard, en part de l'emili, en romanx i retoromnic engadins, a ms de en galls, neerlands, els dialectes alemanys d'Alscia, de part de Brisgbia i del Vallese. Totes aquestes zones foren habitades pels celtes, per la coincidncia entre la isoglossa i l'rea celta s menys precisa del que sembla. Tot i admetent la identitat de la isoglossa moderna amb l'rea antigament ocupada pels celtes, encara cal demostrar que la isoglossa sigui antiga i que la coincidncia es remunti efectivament a l'poca que els celtes apregueren llat. Per el fenomen en occit s posterior a l'poca medieval i sembla tard fins i tot en altres zones perifriques de la Galloromnia, des de la Savoia fins a Normandia. L'rea actual del canvi u> s el resultat d'una expansi a partir d'un nucli original petit. La innovaci s'estengu pel basc de la vessant francesa dels Pirineus. De tots els fenmens atributs al substrat cltic, els que resultaven ms segurs per a Meyer-Lbke eren el pas de -CT- a -it- i la nasalitzaci de les vocals. A la influncia osco-umbra, Meyer-Lbke li atribueix dos fenmens segurs: la sonoritzaci de les oclusives sordes desprs de nasal, i l'assimilaci ND > nn. A la pennsula Ibrica estudi el canvi de F- inicial que no s'esdev davant -r- ni davant diftong castell ue procedent de O. En conclusi, Meyer-Lbke consider que abans d'avanar la hiptesi de la influncia del substrat s'han de complir tres operacions preliminars:

Comprovar les condicions de vida reals de la poblaci de la zona on es produeix el fenomen, o de les relacions exactes que hi mantenen els romans i els autctons llatins,
Comprovar l'antiguitat del fenomen a la zona afectada ;
Analitzar rigorosament les diverses realitzacions articulatries de sons aparentment idntics.

El catal.
Seguint el seu mestre Friedrich Diez, el 1890 assign a la llengua catalana l'estatus de dialecte de l'occit (anomenat aleshores provenal) en la seva Grammatik der romanischen Sprachen (Gramtica de les Llenges Romniques), on diu: "A l'Est la transici es produeix a poc a poc amb el catal al Rossell: Aquesta darrera varietat (parlen), que no s ms que un dialecte provenal...." (p. 14). No obstant aix, abandon aquesta opini el 1925, que empra de manera general el nom de "llengua catalana", per afirmant les concordances amb l'occit de tot el conjunt idiomtic de Catalunya, el Pas Valenci i les Balears. Aquest canvi fou fonamental per al reconeixement del catal com a llengua independent.

En el seu estudi monogrfic sobre el catal (Das Katalanische) (1925), Meyer-Lbke compar aquest idioma amb el castell i l'occit i tragu la conclusi que el catal era una llengua del grup galloromnic. Amb aquesta opini s'encet una polmica sobre la subagrupaci romnica del catal, tot just desprs del seu reconeixement com a llengua independent, sobretot per la coincidncia cronolgica de l'obra de Meyer-Lbke amb Orgenes del espaol de Ramn Menndez Pidal (1926), on aquest filleg espanyol desenvolup la tesi de la classificaci del catal com a llengua iberoromnica.

Meyer-Lbke, que fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans, don un curset de tcnica lexicogrfica i d'etimologia al principal collaborador d'Antoni M. Alcover, Francesc de B. Moll, el 1923, a Mallorca, per a la redacci del Diccionari Catal-Valenci-Balear i redact unes instruccions per a l'elaboraci d'aquest diccionari (Gedanken ber die Anlage des von Mn. A. M. Alcover unternommenen Diccionari catal-valenci-balear); finalment, el 1925 revis, de bell nou a Mallorca, la part ja redactada de l'esmentat diccionari. Malgrat els seus coneixements del catal, el seu tractament d'aquest idioma en Grammatik der romanischen Sprachen reb algunes crtiques de Pompeu Fabra (1907).

Obres.
Grammatik der romanischen Sprachen (Gramtica de les llenges romniques) (Estrasburg, 1890-1902), 4 vols.
Romanische Syntax (Leipzig, 1899).
Einfhrung in das Studium der rornanischen Sprachwissenschaft (Introducci a l'estudi de la lingstica romnica (Heidelberg, 1901).
Romanisches etymologisches Wrterbuch (Diccionari etimolgic de les llenges romniques) (1911-1920), en tretze lliuraments.
"Gedanken ber die Anlage des von Mn. A. M. Alcover unternommenen Diccionari catal-valenci-balear", Bollet del Diccionari de la Llengua Catalana XIII (juliol-agost 1923), p.72-94.
Das Katalanische. Seine Stellung zum Spanischen und Provenzalischen, sprachwissenchftlich und historisch dargestellt (El catal. La seva situaci davant l'espanyol i el provenal) (Heidelberg, 1925).


Bibliografia.
 Guillem Calaforra i Castellano, Wilhelm Meyer-Lbke i Das Katalanische: introducci i traducci. Barcelona, Institut d Estudis Catalans. ISBN 84-7283-403-4;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113487" title="Johannes Diderik van der Waals" nonfiltered="1525" processed="1524" dbindex="46581">


Johannes Diderik van der Waals ( Leiden, Pasos Baixos 1837 - Amsterdam, Pasos Baixos 1923 ) fou un professor i fsic holands, guanyador del Premi Nobel de Fsica l'any 1910.

Biografia.
Nascut el 23 de novembre de 1837 a la poblaci holandesa de Leiden, fou professor d'una escola i ms tard va poder assistir a la universitat, a pesar del seu desconeixement de les llenges clssiques. Va estudiar entre 1862 i 1865, llicenciant-se en matemtiques i fsica. 

L'any 1866 fou nomenat director d'una escola secundria de L'Haia, aconseguint posteriorment l'any 1873 el doctorat sobre la continutat dels estats lquid i gass. L'any 1876 es va convertir en el primer professor de fsica de la Universitat d'Amsterdam. 

Recerca cientfica.
Van der Waals fou el primer en adonar-se de la necessitat de prendre en consideraci el volum de les molcules i les forces intermoleculars. Aquestes forces, conegudes com Fora de van der Waals, tenen el seu origen en la distribuci de crregues positives i negatives en la molcula, establint la relaci entre pressi, volum i temperatura dels gasos i els lquids. 

A ms va investigar sobre la dissociaci electroltica, sobre la teoria termodinmica de la capillaritat i sobre esttica de fluids.

L'any 1910 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pel seu treball en la formulaci de l'equaci de l'estat dels gasos i els lquids.

Van der Waals mor el 8 de mar de 1923 a la ciutat d'Amsterdam.


Vegeu tamb.
 Fora de van der Waals;
 Radi de van der Waals;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1910;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113492" title="Arno Peters" nonfiltered="1526" processed="1525" dbindex="46582">
Arno Peters (Berln, 22 de maig de 1916 - Bremen, 2 de desembre de 2002) fou un historiador i gegraf alemany conegut per ser el creador del mapa de la projecci de Peters.

Comen la seva carrera com a cineasta i estudi tcniques estatunidenques durant la dcada de 1930 amb les quals ajud a revolucionar la producci cinematogrfica a Alemanya en aquell moment. El 1942, reb el seu doctorat per la universitat de Berln amb un treball sobre propaganda poltica.

Aquest inters dugu a Peters a estudiar la histria del mn des del punt de vista sincronptic, que consisteix en donar a tota la gent del mn la mateixa veu. Aquest projecte culmin amb el desenvolupament del mapa de la projecci de Peters, el 1974, que representa els continents i els pasos proporcionalment a la seva rea real.

Enllaos externs.
 El mapa de Peters: per una mirada ms justa al mn;
 La Proyeccin de Peters - Pgina molt completa ;
 Arno Peters Photo Album ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113493" title="Jos Daniel Ortega Saavedra" nonfiltered="1527" processed="1526" dbindex="46583">

Jos Daniel Ortega Saavedra (La Libertad, Chontales, 11 de novembre de 1945) es un ex guerriller i poltic Nicaraguenc. President electe de Nicaragua.

Daniel Ortega va ser un dels comandants de la guerrilla del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN), organitzaci que va combatre la dictadura d'Anastasio Somoza Debayle fins que el 19 de juliol de 1979 va aconseguir derrotar-la militarment (Revoluci Sandinista) instaurant un govern d'unitat nacional que va prendre el nom de Junta de Reconstrucci Nacional (govern del que va formar part Ortega) en el que, a ms a ms dels sandinistes, hi estaven representades les principals formacions opositores a la dictadura.

Trencat el govern d'unitat per desavinences internes, Ortega va ser escollit president de Nicaragua el 1984. El seu govern, d'orientaci clarament progressista, va aconseguir millorar la qualitat de vida de la poblaci per va haver de fer front a la insurrecci armada de les forces de contrarevolucionaries de dretes (conegudes com "La Contra") que estaven instrudes per la CIA i finanades pel govern dels Estats Units.

A les eleccions presidencials de 1990, i sempre sota l'amena de "La Contra", Ortega va ser derrotat per escs marge de vots per una aliana de 14 partits antisandinistes liderats per Violeta Chamorro i Ortega va haver d'abandonar la presidncia.

Setze anys deprs per a les eleccions del 5 de novembre de 2006 Daniel Ortega va ser novament escollit president, tot i les velades amenaces llanades pel govern dels Estats Units durant la campanya electoral.

Vegeu tamb.
 Revoluci Sandinista;
 Front Sandinista d'Alliberament Nacional;
 Creuada Nacional d'Alfabetitzaci;
 Escndol Iran-Contra;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113497" title="Wilhelm Wien" nonfiltered="1528" processed="1527" dbindex="46584">


Wilhelm Carl Werner Otto Fritz Franz Wien ( Fischhausen, Prssia 1864 - Munic, Alemanya 1928 ) fou un fsic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1911.

Biografia.
Nascut el 13 de gener de 1864 a la ciutat de Fischhausen, actual Polnia, per en aquells moments formant part de Prssia, fou fill de Carl Wien, un gran terratinent que el 1866 es va traslladar a la ciutat de Drachstein, situada a la Prssia Oriental. El 1879 ingress a l'escola de Rastenburg i entre 1880 i 1882 va estudiar a Heidelberg 

A partir de 1882 estudi fsica a la Universitat de Gotinga, Heidelberg i Berln. Entre 1883 i 1885 va ser ajudant de Hermann Ludwig von Helmholtz a l'Institut Imperial de Fsica i Tecnologia de Charlottenburg. El 1886 va rebre el doctorat amb una tesi sobre la difracci de la llum sobre els metalls i la influncia de diversos metalls sobre el color de la llum refractada. Al llarg de la seva vida va ser aix mateix professor de fsica a la Universitat de Giessen, de Wurzburg i de Munich. 

Estudis cientfics.

Els seus treballs d'investigaci es van ocupar de diversos camps de la fsica, com l'hidrodinmica, les descrregues elctriques a travs de gasos enrarits, l'estudi dels raigs catdics i l'acci de camps elctrics i magntics sobre els mateixos. El 1893 va assolir combinar la formulaci de Maxwell amb les lleis de la termodinmica per a tractar d'explicar l'emisivitat de l'anomenat cos negre, investigaci que va cristallitzar en l'enunciat d'una de les lleis de la radiaci i que duu el seu nom en el seu honor (Llei de Wien).

Va investigar tamb en el camp de les radiacions, asseient les bases de la teoria quntica, aix com en camps com l'ptica i els raigs X. 

El 1911 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica per la formulaci de la llei de radiaci del calor.

Wien mor el 30 d'agost de 1928 a la ciutat alemanya de Munic.


Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Wien de Mart.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1911;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113501" title="Neissria" nonfiltered="1529" processed="1528" dbindex="46585">

Les neissries (Neisseria) sn un gnere d'eubacteris gramnegatius amb morfologia de diplococ. Sn bacteris que formen part de les mucoses de l'home i d'altres animals. No es troben en el sl, ni en l'aigua.

Les espcies patgenes per a l'home sn: 
 La neissria de la gonorrea (Neisseria gonorrhoeae) (tamb anomenat gonococcus), que produeix la gonorrea;
 La neissria de la meningitis (Neisseria meningitidis) (tamb anomenat meningococcus) s l'agent causal de la meningitis bacteriana.

A ms, aquest gnere cont espcies no patgenes com:
Neisseria cinerea;
Neisseria elongata;
Neisseria flavescens;
Neisseria lactamica;
Neisseria mucosa;
Neisseria polysaccharea;
Neisseria sicca;
Neisseria subflava;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113502" title="Pedro Ruiz" nonfiltered="1530" processed="1529" dbindex="46586">

Pedro Ruiz (Barcelona, 17 d'agost del 1947   ) s un artista polifactic, humorista, escriptor i presentador de televisi. Va presentar el programa Como Pedro por su casa el 1985 i Esta Noche Pedro! el 1986 amb molt xit, i recentment La Noche Abierta de La 2 (1998). Ha estat actor en pelcules com El da del presidente, que tamb dirig (1979), Moros y cristianos de Luis Garca Berlanga o El gran Mogolln. Autor de llibres com El Estado y la madre que lo pari, Ruizcionario: Lo que esconden las palabras, Mi noche abierta o La ltima carta.

 Enllaos .
 Plana de l'IMDB ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113504" title="Gustaf Daln" nonfiltered="1531" processed="1530" dbindex="46587">


Nils Gustaf Daln ( Stenstorp, Sucia 1869 - Estocolm 1937 ) fou un enginyer i fsic suec, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1912.

Biografia.
Nascut el 30 de novembre de 1869 a la ciutat sueca de Stenstorp va estudiar enginyeria a la Chalmers tekniska hgskola (Universitat de Tecnologia de Chalmers) de Gteborg.

Va morir el 9 de desembre de 1937 a la ciutat d'Estocolm a l'edat de 68 anys. 

Recerca cientfica.
Va realitzar investigacions sobre la turbina de gas i va perfeccionar la turbina de vapor. Les seves investigacions el permeteren inventar un acumulador no explosiu d'acetil capa d'absorbir grans quantitats d'aquest gas i una vlvula automtica per a regular el gas subministrat als fanals, anomenada vlvula solar. 

L'any 1912 qued cec com a conseqncia d'una explosi durant la realitzaci d'un dels seus experiments, sent guardonat el mateix any amb el Premi Nobel de Fsica per l'invent anomenat vlvula solar, capa d'encendre i apagar de forma automtica els fanals. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1912;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113507" title="Heike Kamerlingh Onnes" nonfiltered="1532" processed="1531" dbindex="46588">


Heike Kamerlingh Onnes ( Groningen, Pasos Baixos 1853 - Leiden, Pasos Baixos 1926 ) fou un fsic neerlands, descobridor de la superconductivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1913. 

Biografia.
Nascut el 21 de setembre de 1853 a la ciutat neerlandesa de Groningen va estudiar fsica entre 1871 i 1873 a la Universitat de Heidelberg, on fou alumne de Robert Bunsen i Gustav Kirchhoff. 

Es doctor a la Universitat de Groninga el 1879 i posteriorment fou professor a l'Escola Politcnica de Delft entre 1878 i 1882, i des d'aquell any professor de fsica a la de Leiden fins la seva jubilaci l'any 1923. 

Kamerlingh Onnes mor el 21 de febrer de 1926 a la ciutat de Leiden.

Recerca cientfica.

Influenciat pel treball del seu compatriota Johannes van der Waals va deduir una de les equacions d'estat aplicable als gasos, que duu el seu nom. Aix mateix, va estudiar les propietats termodinmiques dels gasos i lquids en una mplia escala de pressions i temperatures. El 1894 va fundar el Laboratori Criognic de Leiden, que actualment duu el seu nom. Va investigar els efectes del fred extrem en nombrosos gasos i metalls. 

El 1908 va aconseguir liquar heli a baixa temperatura per primera vegada, encara que no va aconseguir solidificar-lo, fet que es va aconseguir l'any 1926 de la m dels seus deixebles Willem Hendrik Keesom. 

L'any 1911 va descobrir la gaireb total absncia de resistncia al pas de l'electricitat de certes substncies com el mercuri, estany o el plom a temperatures properes al zero absolut, fenomen conegut com a superconductivitat.

L'any 1913 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Fsica per les seves investigacions en les caracterstiques de la matria a baixes temperatures que van permetre la producci de l'heli lquid.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Kamerlingh Onnes de la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1913;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113508" title="Luci Valeri nties" nonfiltered="1533" processed="1532" dbindex="46589">
Luci Valeri nties (Lucius Valerius Antias) fou un magistrat rom de la gens ntia, que el 215 aC fou enviat amb una flota de 5 vaixells per escortar als ambaixadors cartaginesos que havien estat capturats pels romans quan anaven a la cort de Filip V de Macednia. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113510" title="Quint Valeri nties" nonfiltered="1534" processed="1533" dbindex="46590">
Quint Valeri nties (Quintus Valerius Antias) fou un historiador rom possible membre de la gens ntia, o alternativament natural d'Antium, que va viure a la primera meitat del segle I aC. Fou pretor el 68 aC. Va escriure una "Histria de Roma" en 75 llibres, que es conserven fins al dotze llibre que acaba el 137 aC.  Es van perdre la resta de llibres. Valerius Antias fou sovint esmentat per Tit Livi.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113511" title="Anticlides" nonfiltered="1535" processed="1534" dbindex="46591">
Anticlides (Anticleides, ), fou un historiador grec nascut a Atenes que va viure a la part final del segle IV aC . Va escriure   sobre expedicions gregues; , una histria de Delos; i , un diccionari.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113512" title="Antcrates" nonfiltered="1536" processed="1535" dbindex="46592">
Antcrates            ) fou un espart que segons Dioscrides va matar a Epaminondes a la batalla de Mantinea. Els seus descendents foren anomenats            ; Pausnies esmenta com autor de la mort a un soldat de nom Makhaerion, i encara d'altres ho atribueixen a Grillos el fill de Xenofont.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113513" title="Antdames" nonfiltered="1537" processed="1536" dbindex="46593">
Antdames o Antdam (en llat Antidamas o Antidamus) fou un historiador grec d'Heracleia, que va escriure en grec una histria d'Alexandre el Gran, i alguns llibres sobre moral esmentats per Fabi Plancades Fulgenci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113514" title="Antdot" nonfiltered="1538" processed="1537" dbindex="46594">


Antdot o Antdotos fou el nom de tres personatges grecs:

Antdot de Lemnos,  militar  grec ;
Antdot d'Atenes, poeta cmic atenenc;
Antdot (pintor), pintor grec;
Antdot (medicina);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113515" title="Antdot de Lemnos" nonfiltered="1539" processed="1538" dbindex="46595">
Antdot de Lemnos (         ) fou un militar  grec que estava enrolat amb els perses durant les Guerres Mdiques, i va desertar al camp atenenc durant la batalla d'Artemsion. Va rebre una recompensa dels atenencs


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113517" title="Antdot d'Atenes" nonfiltered="1540" processed="1539" dbindex="46596">
Antdot d'Atenes (         ) fou un poeta cmic atenenc. Se li atribueixen dues o tres comdies, entre elles      .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113518" title="Control de redundncia cclica" nonfiltered="1541" processed="1540" dbindex="46597">
Els codis cclics tamb s'anomenen CRC (Codis de Redundncia Cclica) o codis polinmics. El seu s est molt ests perqu poden implementar-se en maquinari amb molta facilitat i sn molt potents.

Aquests codis es basen en l's d'un polinomi generador G(X) de grau r, i en el principi que n bits de dades binaries es poden considerar com els coeficients d'un polinomi d'ordre n-1.

Per exemple, les dades 10111 poden tractar-se com el polinomi x4 + x2 + x1 + x0 

A aquests bits de dades s'afegeixen r bits de redundncia de manera que el polinomi resultant sigui divisible pel polinomi generador.
El receptor verificar si el polinomi rebut s divisible per G(X). Si no ho s, hi haur un error en la transmissi. 

Els bits de dades es divideixen en blocs (tamb anomenats trames o frames en angls), i a cada bloc se li calcula r, que s'anomena seqncia de comprovaci de bloc (Frame Check Sequence, FCS, en angls).

Els polinomis generadors ms utilitzats sn:

CRC-12: x12 + x11 + x3 + x2 + x1 + 1. Utilitzat per a transmetre fluxos de 6 bits, junt amb uns altres 12 de redundncia. s a dir, utilitza blocs de 6 bits, als que els uneix un FCS que genera de 12 bits.

CRC-16: x16 + x15 + x2 + 1. Per a fluxos de 8 bits, amb 16 de redundncia. Utilitzat a Estats Units, principalment.

CRC-CCITT: x16 + x12 + x5 + 1. Per a fluxes de 8 bits, amb 16 de redundncia. Utilitzat a Europa, principalment.

CRC-32: x32 + x26 + x23 + x22 + x16 + x12 + x11 + x10 + x8 + x7 + x5 + x4 + x2 + x + 1. Dna una protecci extra sobre la que donen els CRC de 16 bits, que solen donar la suficient. S'utilitza pel comit d'estndars de xarxes locals (IEEE 802) i en algunes aplicacions del Departament de Defensa d'Estats Units.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113519" title="Antdot (pintor)" nonfiltered="1542" processed="1541" dbindex="46598">
Antdot fou un pintor deixeble de Eufranor d'Atenes i mestre de l'atenenc Ncies. Les seves obres estaven molt ben executades i els colors eren durs. Vivia vers el 336 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113520" title="Antgenes" nonfiltered="1543" processed="1542" dbindex="46599">


Antgenes (general);
Antgenes (historiador);
Antgenes (metge del segle III aC);
Antgenes (metge del segle II);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113521" title="Antgenes (general)" nonfiltered="1544" processed="1543" dbindex="46600">
Antgenes           ) fou un general d' Alexandre el Gran que havia servit abans ja sota Felip II de Macednia i va perdre un ull al setge de Perint (340 aC). Al 323 aC se li va concedir la satrapia de Susiana. Va abraar el partit d'umenes, i el 316 aC fou capturat per Antgon i cremat viu.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113522" title="Antgenes (historiador)" nonfiltered="1545" processed="1544" dbindex="46601">
Antgenes (         )  fou un escriptor i historiador grec posterior a Alexandre el Gran que va escriure sobre una suposada visita de les amazones al conqueridor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113523" title="Antgenes (metge del segle III aC)" nonfiltered="1546" processed="1545" dbindex="46602">
Antgenes           ) fou un  metge deixeble de Clefantos que va viure a la segona meitat del segle III aC. s esmentat per Gal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113524" title="Antgenes (metge del segle II)" nonfiltered="1547" processed="1546" dbindex="46603">
Antgenes           )  fou un metge contemporani de Gal del segle II, deixeble de Quintus i  Marinus, que tenia una consulta molt lucrativa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113526" title="Antgona" nonfiltered="1548" processed="1547" dbindex="46604">

 Arquitectura;
 Quartier Antigone de Montpeller, obra de Ricard Bofill.
 Astronomia:
 L'asteroide (129) Antigone.
 Histria:
 Antgona de Macednia, mare de Berenice I i esposa de Ptolemeu Lagos.
 Antgona, esposa de Pirros d'Epir.
 Literatura:
 Antgona, tragdia de Sfocles;
 Antgona, obra de Salvador Espriu.
 Antgona (Eurpides);
 Mitologia clssica:
 Antgona, filla d'dip.
 Antgona, filla d'Eurtion.
 Antgona, filla de Lamedon.
 Antgona, filla de Feres.
 Msica:
 Antgona, pera de Carl Orff.
 Antgona, pera de Josep Duran.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113527" title="Antgona (filla d'dip)" nonfiltered="1549" processed="1548" dbindex="46605">

Antgona (        ) fou filla d'dip i de Iocasta. Tenia tres germans, dos nois Etocles i Polinices, i una germana, Ismene.

Sfocles escrigu la tragdia Antgona sobre ella.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113528" title="Antgona (filla d'Eurici)" nonfiltered="1550" processed="1549" dbindex="46606">
Antgona (        ) fou filla d'Eurici de Fthia, i dona de Peleu, que fou la mare de Polidora.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113530" title="Antgona (filla de Lamedon)" nonfiltered="1551" processed="1550" dbindex="46607">
Antgona (        ) fou filla de Laomed de Troia i germana de Pram de Troia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113531" title="Antgona (filla de Feres)" nonfiltered="1552" processed="1551" dbindex="46608">
Antgona (        )  fou filla de Feres, i es va casar amb Piremos o Cometes amb el que va esdevenir mare de l'argonauta Astrion.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113532" title="Antgona (mare de Berenice I)" nonfiltered="1553" processed="1552" dbindex="46609">
Antgona (        ) fou la filla de Cassandre (germ d'Antpater) i segona esposa de Ptolemeu Lagos. Fou la mare de Berenice que es va casar amb Filip de Macednia i desprs amb Ptolemeu I Soter.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113533" title="Antgona (esposa de Pirros)" nonfiltered="1554" processed="1553" dbindex="46610">
Antgona (        ) fou filla de Berenice i de Filip de Macednia. Es va casar amb el Aquillida Pirros d'Epir quan aquest va estar a Egipte.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113536" title="Antignides" nonfiltered="1555" processed="1554" dbindex="46611">
Antignides fou el nom donat als descendents d'Antgon el borni, rei d'sia Menor.

Antgon es va casar o aparellar amb Estratonice i  fou pare de Demetri Poliorcetes i de Filip. Demetri va morir el 283 aC; es va casar amb Fila (filla d'Antpater), Eurdice (vdua d'Ofeles), Deidameia (filla d'Acides), una dona illria, Ptolemais (filla de Ptolemeu I Soter) i Lmia (una hetria), i va deixar cinc fills:

Antgon II Gnates (mort el 239 aC, casat amb Fila, filla de Seleuc I Nictor, i amb Demo);
Estratonice (casada amb Seleuc i amb Antoc) ;
Corrabos;
Demetri de Cirene (mort el 250 aC, casat amb Olmpia de Larissa);
Fila;

Antgon Gnates fou l'ancestre dels reis de Macednia: Demetri II,  Filip V i Perseu (fill, net i besnt). Demetri de Cirene fou el pare de Antgon III Dos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113537" title="Antgon (desambiguaci)" nonfiltered="1556" processed="1555" dbindex="46612">


Reis i prnceps:

Antgon el borni, general macedoni i rei d'sia.
Antgon II Gnates, rei de Macednia;
Antgon III Dos, rei de Macednia;
Antgon de Macednia, hereu reial macedoni;
Antgon de Judea, rei macabeu de Judea;

Altres personatges:

Antgon d'Alexandria escriptor grecoegipci. ;
Antgon de Carist, escriptor grec ;
Antgon de Cumes, escriptor grec ;
Antgon (general), general de Perseu  de Macednia;
Antgon (escultor) escultor i escriptor grec ;
Antgon (metge) metge militar grec ;
Antgon (escriptor), escriptor grec ;
Antgon (politic), poltic macedoni;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113540" title="Antgon el borni" nonfiltered="1557" processed="1556" dbindex="46613">

Antgon el borni          ) (vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'sia i rei de Macednia.

Era fill de Filip d'Elimiotis. Va participar a la campanya d' Alexandre el Gran i a la seva mort va rebre les satrapies de Frgia, Lcia i Pamflia. Amenaat per Perdicas d'Orstia es va refugiar amb Antpater a Macednia (321 aC) per la mort de Perdicas a Egipte li va deixar el cam lliure. Al repartiment de Triparadiso va obtenir altre cop la Frgia i Lcia, i a ms la Susiana amb l'encrrec de fer la guerra a umenes de Cardia que no acceptava al nou regent.

El 320 aC va derrotar a umenes i el va deixar refugiat a la fortalesa inconquerible de Nora (entre Licania i Capadcia) i tot seguit va entrar a Pisdia on va derrotar a Alcetes (germ de Perdicas) i tal (cunyat de Perdicas) el nics generals que encara s'oposaven a Antpater.

Aquest darrer va morir el 319 aC deixant al seu lloc a Poliperc, amb exclusi del seu propi fill Cassandre, el qual es va revoltar reclamant la regncia i Antgon li va donar suport i tamb Ptolemeu I Soter; Poliperc va nomenar a umenes de Cardia cap de les seves forces a sia i es va iniciar la lluita que va durar fins el 316 aC. Antgion va destituir al strapa Blitor. El 318 aC Antgon va combatre a umenes a l'sia Menor i Sria; el 317 aC el va combatre a Prsia i Mdia; finalment el va derrotar a la batalla de la Gabiene el 316 aC. umenes es va rendir i Antgon el va fer executar.

Antgon va comenar a disposar de les satrapies d'sia. Pit de Mdia fou condemnat a mort. Amb els tresors reunits a Ecbatana i Susa va anar a Babilnia on va demanar comptes al strapa Seleuc que no va acceptar les ordres d'Antgon i va haver de fugir a Egipte per evitar patir la mateixa sort de Pit.

Es va formar una gran coalici contra Antgon que va reunir a Seleuc, Ptolemeu, Cassandre i Lismac i la Guerra va comenar el 315 aC. Al cap de 4 anys de guerra es va fer un acord de pau (311 aC) que reconeixia lliures les ciutats gregues, deixava Europa per Cassandre, Trcia a Lismac i Egipte a Ptolemeu, i Antgon restava governador d'sia. Seleuc no fou esmentat en el tractat.

El 310 aC la guerra es va reprendre. Ptolemeu va allegar que les ciutat gregues d'sia no havien estat declarades lliures per Antgon i va enviar una flota a Cilcia. Va conquerir la regi per en fou expulsat per Demetri Poliorcetes, fill d'Antgon que va enviar una flota a Grcia on va trobar poca oposici i va ocupar Atenes el 307 aC. Tamb va entrar a Megara i altres ciutats i hauria conquerit tota Grcia si el seu pare no l'hagus cridat per combatre a Menelau, germ de Ptolemeu, que per compte d'aquest havia conquerit l'illa de Xipre. Antgon va fundar Antignia el 307 aC a la vora de l'Orontes. La gran batalla naval de Salamina a Xipre (306 aC) va donar l'illa a Demetri.

Antgon llavors es va fer coronar rei a Sardes, i va associar al tron al seu fill. Ptolemeu, Lismac i Seleuc (que havia recuperat Babilnia) no van tardar a imitar el seu exemple. 

La invasi d'Egipte del 306 aC va fracassar. Llavors va enviar al seu fill a assetjar Rodes, que era neutral i de fet aliada egpcia, setge que va haver d'abandonar el 304 aC sense haver pogut ocupar la ciutat i amb el material que va deixar al lloc es va poder construir el cols.

Mentre Cassandre havia recuperat Grcia i Antgon va forar la pau amb Rodes per enviar al seu fill a Grcia, on altre cop es va tornar a apoderar sense gaires dificultats de moltes ciutats i va reunir un congrs a Corint (303 aC) on es va fer proclamar junt amb el seu pare rei de Macednia (Antgon I de Macednia). Estava preparat per anar al nord contra Cassandre per aquest va demanar la pau a Antgon, que li va exigir una rendici incondicional. 

Cassandre no va acceptar i es va aliar a Ptolemeu, Seleuc i Lismac; aquest darrer va envair sia Menor i Antgon va anar en persona a fer-li front, per Lismac va demorar el combat a l'espera de l'arribada de forces de Seleuc, forces que no van arribar fins a l'hivern del 302 aC al 301 aC. Llavors Demetri va haver de deixar Grcia per ajudar al pare. El 301 aC es va produir la batalla decisiva a Ipsos, a Frgia. Antgon (81 anys) va ser derrotat i va morir esperant fins al darrer moment l'arribada salvadora del seu fill. Poliorcetes va poder escapar i conservar la possessi d'alguns districtes. Seleuc va obtenir Sria, Frgia i Capadcia; Lismac la resta de l'sia Menor, i Cassandre va quedar sense enemic a Grcia.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113546" title="Antgon II Gnates" nonfiltered="1558" processed="1557" dbindex="46614">
Antgon II Gnates (                 ) fou rei de Macednia. Era fill de Demetri Poliorcetes i de Fila (filla d'Antpater) i net d' Antgon el borni (Antgon I de Macednia). El seu malnom venia suposadament de la ciutat de Gonnos a Tesslia, on hauria nascut, per com que el seu pare no va dominar aquesta ciutat altres erudits suggereixen que derivaria de la paraula macednia "gonatas" equivalent a        , que es la placa de ferro que protegeix el genoll, que Antgon portava al seu equipament de combat.

El 287 aC el seu pare Demetri fou expulsat de Macednia per Pirros d'Epir i va marxar a sia deixant al seu fill Gnates al Pelopons. Quant el seu pare va morir a sia el 283 aC, Antgon II va prendre el ttol de rei de Macednia per no dominava pas aquest regne. El 286 aC Pirros fou expulsat per Lismac de Trcia per al seu torn fou derrotat (280 aC) per Seleuc I Nictor que fou assassinat per Ptolemeu Ceraune que va morir rpidament en lluita contra els gals i durant tres anys i va haver una completa anarquia de pretendents fins que el 277 aC Gnates va assolir la corona. 

El selucida Antgon I, que reclamava la corona, va renunciar desprs de qu Antgon es va casar amb la seva mig germana Fila. Gnates va derrotar els gals i va conservar el regne fins el 273 aC quan Pirros va tornar d'Itlia i es va apoderar del pas excepte algunes ciutats, per el 272 aC va poder recuperar el territori al morir Pirros a Argos.

Alexandre II d'Epir el va expulsar altre cop per breument ja que Demetri (que no se sap si era el seu germ Demetri de Cirene o el seu fill Demetri II de Macednia) va ocupar una part d'Epir i va obligar al epirota a retirar-se.

La seva poltica fou contraria a la Lliga Aquea.

Va morir el 239 aC als 80 anys d'edat i el va succeir el seu fill Demetri II de Macednia.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113547" title="Antgon III Dos" nonfiltered="1559" processed="1558" dbindex="46615">
Antgon Dos (               ) fou rei de Macednia
El seu malnom venia perqu sempre deia que donaria alguna cosa, per mai la donava. Era fill d'Olmpies de Larissa i Demetri de Cirene, net de Demetri Poliorcetes, i nebot d'Antgon Gnates.

Quan va morir Demetri II de Macednia (229 aC) fou nomenat guardi del seu fill Filip (futur Filip V de Macednia) i fou conegut pel sobrenom de          . Es va casar amb la viuda de Demetria, Fties (neta de Pirros d'Epir i filla d'Alexandre II d'Epir) i es va proclamar rei.

A la primera part del seu regnat va estar en guerra contra els brbars de les fronteres, per desprs va participar als afers de Grcia. Va donar suport a Aratos al front de la Lliga Aquea, contra Clemenes III rei d'Esparta i contra la Lliga Etlia. Va obtenir la victria i va conquerir Esparta per la invasi de Macednia pels illiris el va obligar a la seva evacuaci. Va anar contra els illiris el 220 aC i els va derrotar, i va morir poc desprs.

Filip V de Macednia va assolir llavors la corona.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113548" title="Antgon de Macednia" nonfiltered="1560" processed="1559" dbindex="46616">
Antgon (Antigonus,          ) fou fill d'Ekcrates (germ d'Antgon Dos). Fou habitual membre de la cort de Filip V de Macednia i amic del prncep Perseu de Macednia. Poc abans de la mort de Filip, li va revelar que les acusacions de Perseu contra el germ Demetri, per culpa de les quals Filip havia fet matar a Demetri, eren falses. Assabentat d'aix Filip V va desheredar a Perseu i el va nomenar successor, per al morir Filip, Perseu el va matar i es va proclamar rei.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113549" title="Antgon de Judea" nonfiltered="1561" processed="1560" dbindex="46617">
Antgon de Judea (Antigonus,          ) fou rei de Judea, fill d'Aristbul II i el darrer dels reis macabeus.

A la mort del seu pare pels pompeians, Antgon fou expulsat del pas per Antpater i els seus fills i no va poder rebre ajut dels partidaris de Csar. Va fugir a Prtia i quan els parts van envair Judea el van collocar al tron (40 aC). Herodes el gran, fill d'Antpater, va fugir a Roma on el senat li va reconixer el ttol reial mercs a la influencia de Marc Antoni. Herodes va tornar a Judea assistit per un exercit rom dirigit per Sosius que va combatre als parts. Antgon fou derrotat i Herodes va entrar a Jerusalem desprs d'un llarg setge. Antgon es va entregar a Sosius que el va entregar a Marc Antoni que el va fer executar com a delinqent com el mateix any 37 aC.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113551" title="Antgon d'Alexandria" nonfiltered="1562" processed="1561" dbindex="46618">
Antgon d'Alexandria (         ) fou un escriptor grecoegipci. Probablement s la mateixa persona esmentada per Nicandre i el comentador d'Hipcrates.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113552" title="Antgon (politic)" nonfiltered="1563" processed="1562" dbindex="46619">
Antgon Antigonus,          ) fill d'Alexandre, fou un poltic macedoni. El rei Perseu de Macednia el va enviar com ambaixador a Becia el 172 aC i va aconseguir que les ciutat de Coronea, Tebes i Haliartos romangueren lleials al Regne de Macednia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113553" title="Antgon (escriptor)" nonfiltered="1564" processed="1563" dbindex="46620">
Antgon Antigonus,          ) fou un escriptor grec que va escriure sobre l'histria d'Itlia.

Referncies.
;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113554" title="Antgon de Cumes" nonfiltered="1565" processed="1564" dbindex="46621">
Antgon de Cumes Antigonus,          ), fou un escriptor grec de Cumae (sia Menor) que va escriure sobre agricultura i s esmentat per Plini el Vell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113555" title="Antgon de Carist" nonfiltered="1566" processed="1565" dbindex="46622">
Antgon de Carist fou un escriptor grec del segle III aC que va escriure                             (Historiae Mirabiles), amb parts d'escrits d'Aristtil i Callmac els originals dels quals s'han perdut. Va escriure tamb un poema pic titulat           




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113556" title="Antgon (general)" nonfiltered="1567" processed="1566" dbindex="46623">
Antgon (Antigonus,          ) fou un general de Perseu  de Macednia en la guerra contra els romans. La missi que li fou encarregada durant la guerra fou la vigilncia de la costa d'Ania.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113557" title="Antgon (escultor)" nonfiltered="1568" processed="1567" dbindex="46624">
Antgon (Antigonus,          ) fou un escultor i escriptor grec que va representar a les seves obres les batalles dels primers reis de Prgam contra els gals. Vivia encara el 239 aC. Plini el Vell diu "Antigonus et perixyomenon, tyrannicidasque supra dictos". s probablement la mateixa persona esmentada per Digenes Laerci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113558" title="Antgon (metge)" nonfiltered="1569" processed="1568" dbindex="46625">
Antgon (         )  fou un metge militar grec esmentat per Gal, que va viure al segle II o una mica abans. Marcellus Empiricus esmenta un metge del mateix nom, probablement la mateixa persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113559" title="Antileon" nonfiltered="1570" processed="1569" dbindex="46626">
Antile (Antileon, ) fou un escriptor grec que va fer un treball sobre cronologia () que s esmentat per Digenes Laerci. Pllux esmenta un escriptor de nom Antileon, per no se segur que sigui el mateix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113562" title="Antloc" nonfiltered="1571" processed="1570" dbindex="46627">



Antloc (fill de Nstor), fill de Nstor (rei de Pilos) i d'Anaxbia.
Antloc (historiador), historiador grec que va escriure un compendi de filsofs grecs des dels temps de Pitgores fins a Epicur.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113563" title="Antloc (fill de Nstor)" nonfiltered="1572" processed="1571" dbindex="46628">
Antloc (         ) fou fill de Nstor (rei de Pilos) i d'Anaxbia (o segons l'Odissea d'Eurdice).

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113564" title="Antloc (historiador)" nonfiltered="1573" processed="1572" dbindex="46629">
Antloc          ) fou un historiador grec que va escriure un compendi de filsofs grecs des el temps de Pitgores fins a Epicur. Es probablement la mateixa persona esmentada per Dions d'Halicarns.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113565" title="Antmac" nonfiltered="1574" processed="1573" dbindex="46630">




Antmac de Claros, poeta grec ;
Antmac de Teos, poeta pic;
Antmac d'Helipolis, poeta grecoegipci;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113566" title="Antmac de Claros" nonfiltered="1575" processed="1574" dbindex="46631">
Antmac de Claros (Antimachus,          ) fou un poeta grec pic i elegac, fill d'Hiparc. Va viure al final del segle V aC i s anomenat el colofoni perqu Claros pertanyia a Colof. s l'autor del poema Tebaida.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113568" title="Antmac de Teos" nonfiltered="1576" processed="1575" dbindex="46632">
Antmac de Teos (Antimachus,          )  fou un poeta pic grec. Clemens Alexandrinus esmenta uns versos en hexmetre d'aquest poeta que diu que foren imitats per Hgies. Va viure probablement al segle V aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113569" title="Antmac d'Helipolis" nonfiltered="1577" processed="1576" dbindex="46633">
Antmac d'Helipolis (Antimachus,          ) fou un poeta grecoegipci que va escriure un poema anomenat           , sobre la creaci de l'univers, format per 3.780 versos hexmetres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113571" title="Antmeros" nonfiltered="1578" processed="1577" dbindex="46634">
Antmeros (Antimoerus,           ) fou un poeta sofista nascut a Mende (Trcia) esmentat entre els deixebles de Protgores.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113573" title="Antnous (desambiguaci)" nonfiltered="1579" processed="1578" dbindex="46635">


Personatges histrics:;
Antnous, jove company de l'emperador Adri, divinitzat desprs de la seva mort.
Antnous de Molssia, noble de l'Epir mort el 168 aC.

Astronomia: ;
Antnous, constellaci anomenada aix en honor de l'amant d'Adri.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113576" title="Antnous de Molssia" nonfiltered="1580" processed="1579" dbindex="46636">
Antnous (en grec         ) era un noble mols de l'Epir, amb relacions clientelars amb la dinastia de Macednia. Era bon soldat, per contrari a la guerra contra la Repblica Romana. Un jove epirota de nom Karops, educat a Roma, va denunciar Antnous i un altre noble de nom Cfalos, acusant-los d'estar en tractes amb Perseu de Macednia. Quan els romans van comenar les detencions, Antnous i Cfalos van haver d'unir-se a Macednia contra Roma. Tot Molssia els va seguir. Antnous va morir en combat el 168 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113577" title="Antnous" nonfiltered="1581" processed="1580" dbindex="46637">


Antnous (del grec         ) era un jove d'origen humil, natural de Bitnia (potser de Claudipolis), reputat per la seva bellesa extraordinria i conegut per la seva estreta relaci amb l'emperador Adri. Va nixer desprs de l'any 100 dC (entre el 100 i el 110).

La seva biografia i la relaci mantinguda amb Adri han estat sempre motiu de controvrsia. Una versi relata que Antnous es va unir tot d'una al seguici de l'emperador quan Adri travessava Bitnia, vers l'any 124, de seguida va esdevenir el seu jove amant i el va acompanyar en gran part dels seus viatges per l'Imperi. Segons una altra versi, Adri hauria fet cercar per tot l'Imperi el jove ms bell, i va escollir Antnous com a esclau al seu servei personal. Segons l'opini majoritria, sembla que la relaci entre tots dos va seguir el model clssic de la pederstia grega, si b la seva veritable natura, ms o menys romntica, es desconeix. Quan Adri conegu Antnous aquest no devia tenir ms de 13 o 14 anys, si b sembla que hi mantenia relacions sexuals freqents. La bibliografia cristiana posterior va fer d'aquesta relaci homosexual motiu d'escarn i la relacionaren amb la idolatria pagana de l'antiga religi romana.

En un dels viatges, l'octubre de l'any 130, Antnous es va ofegar al Nil, i els autors no estan d'acord a afirmar si fou un fet accidental o un sucidi, si el va matar l'emperador mateix, o b fou per alguna indicaci d'un oracle o similar, segons la qual en cas de no morir Antnous cauria una gran desgrcia sobre Adri. Di Cassi afavoreix aquesta ltima suposici. L'emperador nicament va comunicar que Antnous s'havia ofegat al riu, sense donar-ne cap ms detall. La crtica moderna especula que la mort del jove fou per salvar l'emperador d'alguna desgrcia sacrificant-se als dus, per com a esclau i no necessriament com a amant. La posici d'amant s, si ms no, qestionada.

Adri va tenir un gran disgust i li va fer construir monuments de tota mena. La ciutat de Besa a la Tebaida fou reconstruda i rebatejada Antinupolis. El malaguanyat jove fou declarat du i es van erigir temples per al seu culte a Egipte i a Mantinea (Grcia), i les seves esttues foren freqents arreu de l'Imperi. La seva divinitzaci desprs de mort, reservada noms als emperadors i als membres de la famlia imperial, i la forta caracteritzaci egpcia del seu culte, en fan un cas nic en la histria romana. Tamb es van fer uns jocs en honor seu. Una constellaci entre l'guila i el Zodac, que l'emperador deia que era l'nima d'Antnous, va rebre el seu nom.

Modernament ha estat popularitzat per mitj de la biografia novellada Memries d'Adri, de Marguerite Yourcenar (edici en catal de 1983 a Laia, reeditada posteriorment diverses vegades, en traducci de Jaume Creus).

Enllaos externs.
Retrats d'Antnous   ;
Antnous, estimat i du ;
Frum sobre Antnous  ;
Mercedes Giuffr, Antnous i la misteriosa passi d'un emperador ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113579" title="Antioquis" nonfiltered="1582" processed="1581" dbindex="46638">


Nom de diverses princeses:

Antioquis (germana d'Antoc III) germana d'Antoc III el gran;
Antioquis (filla d'Antoc III), filla d'Antoc III el gran ;
Antioquis (mare d'tal I de Prgam), mare d'tal I de Prgam;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113580" title="Antioquis (germana d'Antoc III)" nonfiltered="1583" processed="1582" dbindex="46639">
Antioquis (Antiochis,         ) fou una germana d'Antoc III el gran, rei selucida de Sria.

El 212 aC el rei selucida Antoc III el gran, decidit a suprimir les dinasties locals, va assetjar Arsamosata (armeni Shimshat), capital de la Sofene (Sofene i Anzitene), on governava Xerxes. Aquest es va rendir i va implorar la clemncia del rei, que va acceptar que conservs el tron, i li va donar com a muller a la seva germana Antioquis o Antiochis. Aquesta princesa no va tardar a assassinar al seu esps i aix la Sofene va tornar als dominis directes selucides. No se sap res ms d'ella.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113582" title="Antioquis (filla d'Antoc III)" nonfiltered="1584" processed="1583" dbindex="46640">
Antioquis (Antiochis,         )  fou filla d'Antoc III el gran que es va casar amb el rei Ariarates IV Eusebes de Capadcia (224-163 aC). D'aquest enlla van nixer dues filles i un fill anomenat Mitridates.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113584" title="Antioquis (mare d'tal I de Prgam)" nonfiltered="1585" processed="1584" dbindex="46641">


Antioquis () fou filla d Aqueu. Es va casar amb tal, i fou la mare d  Prgam. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113586" title="Antoc" nonfiltered="1586" processed="1585" dbindex="46642">


Reis i prnceps

Antoc de Macednia, pare de Seleuc I Nictor.
Antoc I Ster rei associat 291 aC-281 aC, rei 281 aC-261 aC ;
Antoc II Thes o Teos 261 aC-246 aC ;
Antoc III el gran 223 aC-187 aC ;
Antoc IV Epfanes 174 aC-164 aC ;
Antoc V Eupator 164 aC-162 aC ;
Antoc VI Dionisi (o Epfanes) 145 aC-140 aC ;
Antoc VII Sidetes (o Evergetes) 138 aC-129 aC ;
Antoc VIII Grypos 125 aC-96 aC) ;
Antoc IX Cyzicenos 114 aC-94 aC ;
Antoc X Eusebios Filoptor 94 aC-90 aC (o 83 aC) ;
Antoc XI Epfanes Filadelf 95 aC-92 aC ;
Antoc XII Dionisi 88 aC-84 aC ;
Antoc XIII Asitic 69 aC-64 aC ;


Antoc Hierax, prncep selucida rebel;


Antoc I de Commagena  ;
Antoc II de Commagena ;
Antoc III de Commagena;
Antoc IV de Commagena Epfanes ;


Antoc, esclau revoltat i rei de Siclia (136 aC-132 aC);


Sants i bisbes:

Sant Antoc, metge i sant de Mauritnia;
Sant Antoc de Sebaste, metge i sant grec;
Antoc de Ptolemais, bisbe de Ptolemais;

Altres personatges:

Antoc d'Eges, sofista grec d'Eges (Aegae) ;
Antoc d'Alexandria, escriptor grec ;
Antoc d'Arcdia, poltic d'Arcdia. ;
Antoc d'Ascal, filsof grec.
Antoc l'astrnom, astrnom grec;
Antoc d'Atenes, militar grec ;
Antoc (jurista), jurista roma ;
Antoc de Laodicea, filsof escptic grec;
Antoc (monjo), monjo de Sant Saba;
Antoc Filomtor metge grec;
Antoc (metge), metge grec;
Antoc (escultor), escultor grec ;
Antoc  de Siracusa, historiador grec sicili.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113587" title="Antoc d'Eges" nonfiltered="1587" processed="1586" dbindex="46643">
Antoc d'Eges (Antiochus,         ) fou un sofista grec d'Eges (Aegae) a Cilcia i ell mateix es definia com un filsof cnic. Va viure vers el 200 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113588" title="Antoc d'Alexandria" nonfiltered="1588" processed="1587" dbindex="46644">
Antoc d'Alexandria (Antiochus,         ) fou un escriptor grec que va escriure una obra sobre la comdia a l'tica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113589" title="Antoc d'Arcdia" nonfiltered="1589" processed="1588" dbindex="46645">
Antoc d'Arcdia (Antiochus,         ) fou un poltic d'Arcdia. La lliga el va enviar a Prsia com ambaixador el 367 aC. Com que els arcadis eren considerats dependents de Tebes, fou tractat amb menys consideraci que l'ambaixador d'Elis i en represlia va refusar els regals del rei persa. Es possible que fora abans un antic esportista de Leprion (Lepreium) (ciutat que Arcdia i Elis es disputaven) guanyador als jocs olmpics i als jocs stmics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113590" title="Antoc d'Ascal" nonfiltered="1590" processed="1589" dbindex="46646">
Antoc d'Ascal (Antiochus,         )  conegut per "el fundador"  per haver fundat la Cinquena Acadmia. Amic de Luculle i mestre de Cicer, fou un filsof grec.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113591" title="Antoc l'astrnom" nonfiltered="1591" processed="1590" dbindex="46647">
Antoc l'astrnom  (Antiochus,         )  fou un astrnom grec de data incerta. Va escriure un obra anomenada               .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113592" title="Antoc d'Atenes" nonfiltered="1592" processed="1591" dbindex="46648">
Antoc d'Atenes (Antiochus,         )  fou un militar atenenc al que Alcibades, que era el seu amic, va deixar el comandament de la flota el 407 aC a Ntion, amb estrictes instruccions de no enfrontar-se amb Lisandre. No va complir les ordres i es va enfrontar amb Lisandre i va perdre 15 vaixells, i ell mateix va morir a la lluita. Aquesta derrota fou la principal causa del segon desterrament d'Alcibades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113593" title="IEEE 802" nonfiltered="1593" processed="1592" dbindex="46649">
IEEE 802 s un comit i grup d'estudi d'estndars que pertany a l'Institut d' Enginyers Elctrics i Electrnics (IEEE), i que acta sobre xarxes d'ordinadors, concretament i segons la seva prpia definici, sobre xarxes d'rea local (XAL, en angls LAN) i xarxes d'rea metropolitana (MAN en angls). Tamb s'usa el nom IEEE 802 per a referir-se als estndars que proposen, i alguns dels quals son molt coneguts: Ethernet (IEEE 802.3), o Wi-Fi (IEEE 802.11), incls est intentant estandaritzar Bluetooth al 802.15.

Es centra en definir els nivells ms baixos (segons el model de referncia OSI o sobre qualsevol altre model), concretament subdivideix el segon nivell, el d'enlla, en dos subnivells, el d'enlla lgic, recollit al 802.2, i el d'accs al medi. La resta dels estndars recullen tant el nivell fsic, com el subnivell d'accs al medi.

Histria.
Al febrer de 1980 es va formar a l'IEEE un comit de xarxes locals amb l'intenci d'estandaritzar un sistema d'1  2 Mbps, que bsicament era Ethernet (el de l'poca). Li va tocar el nmero 802. Van decidir estandaritzar el nivell fsic, el d'enlla i superiors. Van dividir el nivell d'enlla en dos subnivells: el d'enlla lgic, encarregat de la lgica de re-enviaments, control de fluxe i comprovaci d'errors, i el subnivell d'accs al medi, encarregat d'arbitrar els conflictes d'accs simultani a la xarxa per part de les estacions.

Per a final d'any ja s'havia ampliat l'estndar per a incloure el Token Ring (Xarxa en anell amb pas de testimoni)  d'IBM i un any desprs, i per presions de grups industrials, es va incloure Token Bus (Xarxa en bus amb pas de testimoni), que incloia opcions de temps real i redundncia, i que se suposava idoni per a ambients de fbrica.

Cadascun d'aquests tres "estndars" tenia un nivell fsic diferent, un subnivell d'accs al medi diferent per amb algn tret com (espai de direccions i comprovaci d'errors), i un nivell d'enlla lgic nic per a tots ells.

Desprs es van anar ampliant els camps de treball, es van incloure xarxes d'rea metropolitana (IEEE 802.6, alguna dezena de kilmetres), personal (IEEE 802.15, uns pocs metres) i regional (IEEE 802.22, algn centenar de kilmetres), es van incloure xarxes sense fil (WLAN), mtodes de seguretat, etc.

Grups de Treball.
IEEE 802.1 Protocols superiors de xarxes d'rea local;
IEEE 802.2 Control d'enlla lgic;
IEEE 802.3 Ethernet;
IEEE 802.4 Token Bus (abandonat);
IEEE 802.5 Token Ring;
IEEE 802.6 Xarxa d'rea metropolitana (abandonat);
IEEE 802.7 Grup d'Assesoria Tcnica sobre banda ampla (abandonat);
IEEE 802.8 Grup d'Assesoria Tcnica sobre fibra ptica (abandonat);
IEEE 802.9 RAL de serveis integrats (abandonat);
IEEE 802.10 Seguretat interoperable en RAL(abandonat);
IEEE 802.11 Xarxa local sense fil, tamb conegut com Wi-Fi;
IEEE 802.12 Prioritat de demanda;
IEEE 802.13 (no utilitzat) (vegeu tretze, la superstici arriba a qualsevol lloc);
IEEE 802.14 Cable mdems, s a dir mdems per a televisi per cable (abandonat);
IEEE 802.15 Xarxa d'rea personal sense fil, que ve a ser Bluetooth;
IEEE 802.16 Accs sense fil de Banda Ampla, tamb anomenada WiMAX, per a accs sense fil des de casa.
IEEE 802.17 Anells de paquets amb recuperaci, se suposa que aix s aplicable a qualsevol mida de xarxa, i est bastant orientat a anells de fibra ptica.
IEEE 802.18 Grup d'Assesoria Tcnica sobre Normatives de Rdio;
IEEE 802.19 Grup d'Assesoria Tcnica sobre Coexistncia.
IEEE 802.20 Accs sense fil de Banda ampla mbil, que ve a ser com el 802.16 per en movimient.
IEEE 802.21 Interoperabilitat independent del mitj;
IEEE 802.22 Xarxa sense fil d'rea regional;

Referncies.

Andrew S. Tanenbaum, Computer Networks (4 ed 2003), Prentice Hall.

 Enllaos externs .
lloc web del comit (en angls).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113594" title="Antoc I de Commagena" nonfiltered="1594" processed="1593" dbindex="46650">
Antoc I de Commagena  (Antiochus Theos Dikaios Epiphanes Filorhomaios Philhellen,         ) (nascut el 16 de juliol del 98 aC-mort entre 38 i 31 aC) fou rei de Commagena, fill de Mitridates I Callnic al que va succeir el 86 aC (modernament la seva pujada al poder se situa ms tard vers el 69 aC) i de Laodice, filla del selucida Antoc VIII Grypos. Per part del seu pare reclamava descedncia aquemnida.

El 84 aC o 83 aC va haver de reconixer la sobirania de Tigranes II d'Armnia. Fou estret aliat de Darios, el rei de la Mdia Atropatene que va florir a l'entorn de l'any 70 aC. El 65 aC Gneu Pompeu va decidir atacar el regne. Antoc va demanar la pau i va fer aliana amb Roma; el regne fou augmentat amb la ciutat de Selucia del Tigris i amb els territoris mesopotmics ocupats per Pompeu.

El governador de Cilcia, Cicer, va tenir en Antoc un fidel aliat contra els parts; a la guerra civil entre Csar i Pompeu, Antoc fou partidari de Pompeu al que va ajudar amb soldats. Antoc va donar la seva filla en matrimoni a Orodes II de Prtia rei de Prtia, el pare del prncep Pacoros, i aix el va decantar cap aquest quan es va produr la gran invasi dels parts (dirigida per Pacoros) l'any 38 aC. La invasi va acabar malament pels parts (38 aC) amb la derrota i la mort de Pacoros, i molts dels derrotats fiugitius es van refugiar al regne d'Antoc. L'any 38 el general Publi Ventidi Bas (Publius Ventidius Bassus), llegat de Marc Antoni, va atacar a Antoc per castigar-lo i prendre-li el seu tresor; Antoc va resistir i va demanar la pau per la qual el rei pagava mil talents i tornava a l'amistat amb Roma; durant les operacions va arribar Marc Antoni que va establir el setge de Samsata per no la va poder ocupar i finalment van haver d'acordar la pau en la que Antoc noms pagava tres-cents talents i tornava a l'amistat amb Roma.

Di Cassi diu que Antoc  fou assassinat per Fraates IV de Prtia. Va morir abans de l'any 31 aC i desprs de l'any 38 aC, i el va succeir el seu fill Mitridates II Filohellen, probablement vers el 35 aC.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113595" title="Antoc II de Commagena" nonfiltered="1595" processed="1594" dbindex="46651">
Antoc II de Commagena  (Antiochus,         ) fou rei  de Commagena; era amb molta probabilitat fill de Mitridates II Filohellen al que va succeir el 31 aC, desprs de la batalla d'ccium. El 29 aC fou cridat a Roma per August i fou acusat de matar a l'ambaixador que el seu germ Mitridates havia enviat a Roma, i desprs al mateix germ. August el va fer executar i va donar el regne a Mitridates III de Commagena, fill de l'assassinat Mitridates.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113596" title="Antoc III de Commagena" nonfiltered="1596" processed="1595" dbindex="46652">
Antoc III de Commagena  (Antiochus,         ) fou rei de Commagena, possible fill i successor de Mitridates III de Commagena el 12 aC. A la seva mort el 17 dC noms va deixar un fill menor d'edat anomenat Antoc (el futur Antoc IV de Commagena Epfanes) i el regne fou declarat provncia romana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113597" title="Antoc IV de Commagena" nonfiltered="1597" processed="1596" dbindex="46653">
Antoc IV Epfanes de Commagena (Antiochus,                   ) fou rei de Commagena. Era fill d' Antoc III de Commagena i va rebre el regne per decisi de Callgula l'any 38, que el tenia entre els seus amics, i li va incloure una part de Cilcia i les rendes de Commagena durant els 20 anys que havia estat provncia romana.

Per al cap d'un temps (vers el 39) fou desposset per Callgula probablement a causa d'alguna baralla. Va estar restaurat el 41 per Claudi.

El seu fill Antoc Epfanes es va casar amb Drusila, filla d'Agripa.

Va sufocar la revolta tribal dels  a Cilcia. El 55 i el 59 va posar soldats al servei de Roma en les campanyes contra els parts i va obtenir una part d'Armnia. El 70 va donar suport a Vespasi i va enviar tropes sota la direcci del seu fill per ajudar a Tit Flavi durant el setge de Jerusalem. El 72 fou acusat per Petus, governador de Sria, de conspiraci amb els parts i poc desprs el seu regne fou suprimit i annexionat (73).

El rei es va retirar a Roma on va viure amb els seus fill Antoc i Callnic, essent tractat respectuosament fins a la seva mort.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113598" title="Ptolemeu de Commagena" nonfiltered="1598" processed="1597" dbindex="46654">
Ptolemeu de Commagena fou un prncpe arscida (part) emparentat amb els selucides (probablement casat amb una princesa selucida), que vers el 201 aC fou nomenat governador de la Commagena. Es suposa que el 201 aC era fora jove ja que va governar fins vers el 130 aC, es a dir uns 70 anys; no consta que hagus agafat el ttol reial (basileos).

Vers aquesta data el va succeir el seu fill Sames de Commagena.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113599" title="Sames de Commagena" nonfiltered="1599" processed="1598" dbindex="46655">
Sames Theosebes Dikaios fou strapa i rei de Commagena vers 130-109 aC.

Es coneix molt poca cosa d'aquest rei. Era fill de Ptolemeu de Commagena, al que va succeir a la seva mort (amb uns 90 anys)  vers el 130 aC. Donada l'edat del pare, Sames probablement ja tenia llavors uns 50 anys. Gairebe res se sap del seu govern. Segurament va agafar el ttol reial (basileos) durant la guerra entre Seleuc V Filomtor (126 aC-125 aC) i Antoc VIII Grypos (125 aC-96 aC) 

Va morir ja gran el 109 aC i el va succeir el seu fill Mitridates I Callnic. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113601" title="Sant Antoc" nonfiltered="1600" processed="1599" dbindex="46656">
Sant Antoc (Antiochus,         ) fou un metge d'una famlia de cavallers de Mauritnia. Es va fer metge per altruisme com li aconsellava la seva fe cristiana. Va exercir gratutament a l'sia Menor al segle II i va aprofitar per convertir els malalts al cristianisme. Va fugir a Sardenya durant la persecuci d'Adri l'any 120, all fou torturat, per fou alliberat morint poc desprs. Fou declarat sant per l'esglsia i la seva memria es recorda el 13 de desembre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113602" title="Sant Antoc de Sebaste" nonfiltered="1601" processed="1600" dbindex="46657">
Sant Antoc de Sebaste (Antiochus,         ) fou un metge de Sebaste o Sebastea que vivia durant la persecuci de Diocleci. Era cristi i va morir en aquesta persecuci desprs de ser torturat. La llegenda diu que de les seves ferides sortia llet en lloc de sang i que el seu torturador es va fer cristi immediatament i va patir el martiri tot seguit. La seva memria es celebrada per l'esglsia romana i grega el 15 de juliol.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113603" title="Antoc de Ptolemais" nonfiltered="1602" processed="1601" dbindex="46658">
Antoc de Ptolemais (Antiochus,         )  fou bisbe de Ptolemais a Palestina i havia nascut a Sria. Poc desprs del 400 va anar a Constantinoble on va destacar per la seva oratria. Desprs va estar al costat dels enemics de Crisstom. Va morir el 408 aC. Va escriure un treball anomenat "contra l'avarcia" que s'ha perdut.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113604" title="Antoc (jurista)" nonfiltered="1603" processed="1602" dbindex="46659">
Antoc  (Antiochus,         )  fou un jurista roma que va ser el president de la comissi nomenada per compilar  el codi de Teodosi. Fou praefectus praetorio i cnsol. Va morir abans del 444.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113606" title="Antoc de Laodicea" nonfiltered="1604" processed="1603" dbindex="46660">
Antoc de Laodicea (Antiochus,         ) fou un filsof escptic grec, deixeble de Zeuxis, esmentat per Digenes Laerci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113607" title="Antoc (monjo)" nonfiltered="1605" processed="1604" dbindex="46661">
Antoc  (Antiochus,         ) fou un monjo del monestir de Sant Saba, prop de Jerusalem. Vivia vers el 614 quant la ciutat fou ocupada pels perses. Va escriure l'obra                           , un eptom de la fe cristiana en 130 captols.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113608" title="Antoc Filomtor" nonfiltered="1606" processed="1605" dbindex="46662">
Antoc Filomtor                   )  fou un metge o farmacutic del segle II aC. Va inventar un antdot contra les picades de serp verinosa, remei que Gal esmenta en un dels seus treballs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113609" title="Antoc (metge)" nonfiltered="1607" processed="1606" dbindex="46663">
Antoc  (Antiochus,         )  fou un metge que vivia a Roma al segle II. s esmentat per Gal que diu que mercs al seu regim alimentari podia caminar i receptar encara als 80 anys i visitava als malalts a peu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113610" title="Antoc (escultor)" nonfiltered="1608" processed="1607" dbindex="46664">
Antoc  (Antiochus,         )  fou un escultor grec el nom del qual apareix a una notable esttua d'Atenea que es troba a la Vila Ludovisi de Roma.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113611" title="Antoc de Siracusa" nonfiltered="1609" processed="1608" dbindex="46665">
Antoc  de Siracusa (Antiochus,         ) fou un historiador sicili. Era fill de Xenfanes, i va viure vers el 423 aC. Les seves obres histriques foren molt apreciades pels seus contemporanis i eren molt acurades. 

Les seves obres conegudes son: una histria de Siclia en 9 volums, esmentada per Pausnies, Clemens Alexandrinus i Teodoret; i una histria d'Itlia, esmentada sovint per Estrab.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113612" title="Antoc de Macednia" nonfiltered="1610" processed="1609" dbindex="46666">
Antoc de Macednia (Antiochus,         )  fou el pare de Seleuc I Nictor. Era un general macedoni, que va servir al rei Filip II de Macednia. Es considerat l'ancestre dels selucides.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113613" title="Jos Figueres Ferrer" nonfiltered="1611" processed="1610" dbindex="46667">

Jos Mara Hiplito Figueres Ferrer fou un dels ms importants poltics de la repblica de Costa Rica.

Fill d'immigrants catalans, va nixer el 25 de setembre del 1906 a San Ramn, provncia d'Alajuela. Va ser escollit president a tres perodes: del 1948 al 1949, del 1953 al 1958 i del 1970 al 1974. Era conegut com a Don Pepe.

En la seva visita al poble natal dels seus pares, Os de Balaguer, va incomodar moltssim a les autoritats franquistes a l'utilitzar el catal, la seva llengua materna.

Durant el seu primer mandat, va abolir l'exrcit. Aquest fet ha estat sempre reconegut com la seva ms important decissi. Jos Mara Figueres Olsen, un dels seus fills, va ser president del 1994 al 1998. I per cert la justicia costarriquenya el busca per encausar-lo




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113620" title="President d'Alemanya" nonfiltered="1612" processed="1611" dbindex="46668">

El President d' Alemanya (alemany: Bundesprsident) s el cap d'estat d Alemanya. La Llei Fonamental atorga a la presidncia uns poders d'un  carcter fonamentalment representatiu perqu per a prevenir els problemes que es donar  durant la Repblica de Weimar no t capacitat de maniobra alguna en el procs d elecci del canceller ni pot dictar decrets d urgncia.

Presidents d'Alemanya.
Presidents del Reich Alemany (1919-1945).




Caps d'Estat de la Repblica Democrtica Alemanya (1949-1990).




President de la Republica Federal Alemanya (1949-present).




 Smbols .


Veue tamb.
Canceller d'Alemanya;
Govern i poltica d'Alemanya;
Reis de Prssia;
Enllaos externs.
Presidncia Federal d'Alemanya, web oficial;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113624" title="Ciclamen" nonfiltered="1613" processed="1612" dbindex="46669">


Ciclamen (Cyclamen) s un gnere de plantes amb flor.

Tradicionalment estava classificat dins la famlia Primulaceae per les classificacions filogentiques l'ubiquen a la famlia Myrsinaceae. 

El gnere cont unes 20 espcies originries de la zona mediterrnia arribant tamb fins Iran i Somlia (Cyclamen somalense).

Sn plantes herbcies perennes que a l'estiu entren en reps vegetatiu (estivaci). Totes elles tenen una arrel amb substncies de reserva que s txica pels humans. Les fulles sn de forma arrodonida a triangular normalment variegades (amb bandes de color). Les flors, de cinc ptals, s'agrupen en verticils i sn de colors que varia del  blanc al porpra. El fruit s en forma de cpsula amb cinc cambres i cont diverses llavors que sn dispersades per les formigues.

En jardineria s'usa sobretot varietats de l'espcie Cyclamen persicum 

Cyclamen balearicum (Pa porc) s una planta silvestre endmica de les Balears tot i que tamb s'han trobat algunes poblacions al sud de Frana i els Pirineus.



Fotos de ciclamens.



Enllaos externs.
 The Cyclamen Society;
 Plants for a Future: Cyclamen;
 Cyclamen Q&A;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113627" title="Llebre" nonfiltered="1614" processed="1613" dbindex="46672">

Les llebres (Lepus) sn un gnere d'animals de l'ordre dels lagomorfs i dins la famlia dels leprids.

El gnere Lepus cont unes 30 espcies subdividides en subgenres

Tenen una distribuci gaireb cosmopolita.

La caracterstica morfolgica distinctiva de les llebres ( que les diferencia a simple vista dels conills) s la presncia d'unes orelles grosses amb la punta negra a ms de tenir el cos llarg i comprimit lateralment. 

Els hbits de vida dels leprids inclouen el ser animals vegetarians i nocturns. No fan lludrigueres o caus sota terra. Les cries neixen en nius superficials entre l'herba i ja molt desenvolupades, amb pl i amb els ulls oberts al contrari que els conills.

Als Pasos Catalans s comuna l'espcie europea (Lepus europaeus) tot i que est en regressi.

 Classificaci .
 Gnere Lepus ;
 Subgnere Macrotolagus;
 Lepus alleni;
 Subgnere Poecilolagus;
 Lepus americanus;
 Subgnere Lepus;
 Lepus arcticus;
 Lepus othus;
 Lepus timidus;
 Subgnere Proeulagus;
 Lepus californicus;
 Lepus callotis;
 Lepus capensis;
 Lepus flavigularis;
 Lepus insularis;
 Lepus saxatilis;
 Lepus tibetanus;
 Lepus tolai;
 Subgnere Eulagos;
 Lepus castroviejoi;
 Lepus comus;
 Lepus coreanus;
 Lepus corsicanus;
 Lepus europaeus;
 Lepus granatensis;
 Lepus mandschuricus;
 Lepus oiostolus;
 Lepus starcki;
 Lepus townsendii;
 Subgnere Sabanalagus;
 Lepus fagani;
 Lepus microtis;
 Subgnere Indolagus;
 Lepus hainanus;
 Lepus nigricollis;
 Lepus peguensis;
 Subgnere Sinolagus;
 Lepus sinensis;
 Subgnere Tarimolagus;
 Lepus yarkandensis;
 Subgnere incertae sedis;
 Lepus brachyurus;
 Lepus habessinicus;

Enllaos externs.
 The Three Hares Project;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113629" title="Literatura furlana" nonfiltered="1615" processed="1614" dbindex="46673">
Literatura furlana s aquella que es fa en furl al territori de la provncia italiana del Fril-Vencia Jlia o d'altres indrets d'Itlia.

 Orgens .
Ja en el segle V el bisbe Sant Jeroni informa que ha de fer traduir del llat al roman el sermons per als seus fidels. Per els primers texts en furl daten del 1150, el Rodul censul di Aquilee, i fins el 1300 no es va fer la primera producci potica, quan el 1355 es composa la Carta de Gemona, coinsiderada el testimoni escrit ms antic en furl, juntament amb tres poesies annimes de caire realista, popular i provenalitzant. Tamb destaca la producci popular com la villotta, cant popular original, les natale i els corots (cants funeraris).

Per altra banda, en la composici De vulgari eloquentia  (1305-1319) de Dante Alighieri, aquest fa l afirmaci  Forum Iuli vero et Istria non nisi leve Ytalie esse possunt. Fins i tot, el 1324 va fer un comentari a la Divina Comdia en furl. D aquesta poca destaquen  Piruz mi doz inculurt (1380) escrit notarial potser d Antoni Porenzoni, notari de Cividt entre 1365 i 1430; i Bielo dumlo di valr  (1416-1417) del tamb notari cividals Simon Victoris da Feltro. 
 Edat Moderna .
El segle XVI fou un perode de traduccions al furl de clssics i d humanistes, que es difongueren rpidament merc l impremta de Gheraert van der Laye (Gerard de Flandes). Per tamb fou un perode d important producci literria auctctona, i destacaren autors com Jaroni Blancon, Josef Strassot, Nicolau Muarlupin i Zuan Batiste Zinot.  Tamb destacan els pintors Zuan de Sacchis Il Pordenone (1484-1539) i Zuan d'Udin (1487-1564).

En el segle XVII destaca la impresi a Frankfurt de l Oratio dominica (1593) que cont un parenostre en furl, i entre aquest segle i el segent destacarien com a autors literaris furlans el noble Ermes Waldsee de Colort (o Colloredo, 1632-1692), qui lluit a la Guerra dels Trenta Anys i fou capit de vaixell a Dalmcia, una antologia dels poemes del qual foren publicats el 1875 per D. Dall Ongaro, Zuan Sef Buziz (1660-1743), considerats els millors poetes en furl del perode i autor de La Eneide di Virgili tradotta in viars furlans berneschs (1775) a Gorizia, i Eusebi Stella di Spilimburgo. Durant el segle XVIII destacarien com a autors Dal Pedro, Fongarn, Galis, Murr, Pecil a Udine, Tomasin a Gorizia i Gatti a Pordenone. Tamb s edit Poesie in lingua friulana del conte Ermes di Colort per Murr a Udine el 1785.
 Segle XIX .
El segle XIX furl vindr marcat per la figura de Pjeri orut (1792-1867) pare de la literatura furlana moderna i editor del primer almanac en furl, Il Strolic Furlan (L'Almanac Furl, 1822-1867). El 1843 Antoni Brumatti de Jacomini e Sigisberg va editar a Viena Compendi di dug i contegnos pal soldat tant in gurnigion come in chiam devant il nem, cul zurament e i articui di uera, tradut de l alemany. El 1851 l escriptor i poltic Pacifico Valussi (1813-1893) va popularitzar el teatre en furl, tasca que continuaren Francesc Leitenberg i Josef Edgart Lazzarini. El 1860 s imprim a Londres el Vanzeli di Matieu, potser tradut per Pieri Dal Po. El 1878 es public a Ljubljana Lis dimostrazions politichis di Guriza aplicabilis ancia a ches altris dal Litoral. Otavinis in lenga friulan-gurizana de Zuan Lus Filli, i altres foren Piccolo vocabolario domestico friulano-italiano de Giacomo Scala (Gatti, Pordenon 1870), Proverbi friulani  i la Villotte friulane de Valentino Ostermann (Doret, Udin 1876 e 1892). Tamb destacaren els dramaturgs Cjanton, Doret, Patront, Turchet, Vendram, Zavagne a Udin; Paternolli i Seitz a Gorizia.

I durant la resta del segle destacaren altres autors furlans com Giovanni i Luigi Cortani, el dramaturg B. Palladini, el garibald Pjeri Bonnin (1844-1905), autor de Versi furlani (1898) i Gnovis versis furlanis (1900), aix com Pjeri Crvat (1863-?), Celestin Suz, guanyador dels Jocs Florals de Montpeller el 1878, i Vittorio Cade (m. 1917), autor de Fueiz di leria (Fulles d heura).  Tamb es publicaren diversos estudis sobre la llengua i el pas, com el Vocabolario friulano (1871) de Jacum Pirona (m. 1870), professor de liceu a Udine; Compendio de storia furlana (1876) de L. Fracassetti; Bibliografia del Fril (1861) de G. Valentinelli; i Friulische studien (1878) de l alemany Zahn.

A finals del segle XIX i comenaments del XX s editaren el diari Paginis Furlanis (1888-1903) de D. Del Bianco, i els estudis Vocabulari dels dialectes furlans (1900) dels gegrafs Zuan Zusef i Olinto Marinelli (1876-1926), i La statistica etnografica del Fril (1903), de L. Fracassetti. Tamb s imprimiren gramtiques com la  Zrtlichkeitsausdrcke und Koseworte in der friulanischen Sprache a Praga (1915), que es reeditaria el 1996 a Udin com a Frasi d'affetto e vezzeggiativi in friulano i el 1999 com a Dal Friuli con amore - 800 antiche frasi d'affetto tra innamorati a cura de Anna Bogaro, Roberta Cortella, Marie Cristine Cescutti, Piera Rizzolatti i Donato Toffoli. El romans Pimen Constantinescu publicaria a Cluj el 1993 Poesie furlane de Rinassince al Nufcent - Poezie friulan din Renastere pn n Zilele, antologia de 70 autors furlans.

 Segle XX .
Un cop acabada la Primera Guerra Mundial, el 1919 es funda a Udine la Societ Filologica Furlana, que promou els clapis (cercles) culturals. En seran promotors els escriptors Ugo Pellis, Bindo Chiurlo (1886-1943), autor de Versi Furlani (1908) i de l estudi La letteratura ladina del Fril (1915), Ercul Carletti, Dolfo Zorzut (1894-?), amb la novella Sot la nape (1926) i P.S. Leicht; aquesta societat promoura la publicaci de les revistes Il Strolic Furlan, Sot la nape, Ce Fastu, i representaran drames, canons i folklore furl. Josef Marchet funda endems l Academiuta de Lengua Furlana, que formaria nous autors com Emilio Nardin, Alfonso Deperis, Francesca Namis, Giovanni Lorenzoni, Enrico Frucg i Toni Bauzon. El 1929 van elaborar el recull Scritti furlani de la narradora Catarine Perct (1812-1887), i G.B. Pellegrini elabor un Atlas Histric, lingstic i etnogrfic furl. I en teatre, cal esmenar Renato Appi i Alviero Negro.

En acabar la Segona Guerra Mundial, el 1945 es funda la Societ Petica Antizorutiana, dirigida pel padov de mare furlana Pieri Pauli Passolini (1925-1975), qui tamb fundaria el 1947 el grup literari Risultive o Cortese di Furlan, i publicaria quatre llibres de poemes en furl, Poesie e Casarsa (1942), Dov' la mia patria (1949), Tal cour di un frut (1953), i La meglio giuvent (1954), per desprs es dedicaria a la novella en itali i al cinema. Altres autors del grup foren Alan Bruein, Galian Zot, Renat Jacumin, Lenart Zaniert iOtmar Marnerdis. Ms tard s hi afegirien Novella Cantarutti, Aurelio Cantoni i Dino Virgili. I ms tard es publicaren Vocabolario della lingua friulana de Giorgio Faggin (1985) i la Bblia per Francesc Placerean i Antoni Beline.

Un punt important el far el 1952 Josef Marchet amb la publicaci de Lineamenti di Gramatica Furlana, que ser considerada com a gramtica normativa del furl des d aleshores, i usada per autors posteriors com Sgorlon, Forte o Brussini.  Tanmateix, alguns escriptors furlans han destacat en itali, com l udins Siro Angeli (1913). Tamb s fora conegut l actor udins Omero Antonutti. Entre els escriptors de la segona meitat del segle, destaca Mauro Corona.

Darrerament tamb hi ha alguns grups de msica pop, com Fur Clap, Fale Curte i Militi FLK, els de msica folklrica la Sedon Salvadie, Carantan, Libars Sunadors di Ruvigne, Liso e Gusto i Bande Zingare. L Associazione Teatrale Friulana di Udine aplega ms de 40 grups aficionats teatrals. Tamb hi ha una Mostre dal Cine Furlan on s hi ha mostrat alguns films en furl, com Maria Zeff, promocionat per la RAI, Prime di sere, Telefrico, El Poete des Pantianes i Mandi Tiere me. Ms tard Deganutti, amb Claudio Gasparutti i Eraldo Sgubin, per celebrar el centenari de orut, van compondre el film Monumento a P. Zorutt-Poeta dal Fril. I com a editors, cal destacar com a ms actius Arts grafichis furlanis, Clape culturl Acuilee, Del Bianco, La nuova base, Ribis i Societt filologjiche furlane a Udine; Braitan i Paternolli a Gorizia; Biblioteca dell'immagine a Pordenone.

Vegeu tamb.
Gianfranco D'Aronco;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113630" title="Cmul estellar" nonfiltered="1616" processed="1615" dbindex="46674">


Un cmul estellar s un grup de estrelles atretes entre elles per la gravetat. Hi ha dos tipus de cmuls estellars: cmuls globulars i cmuls oberts.

Els cmuls globulars sn agrupacions denses de centenars o milers de estrelles velles, mentre que els cmuls oberts contenen generalment uns pocs centenars d'estrelles molt joves. Els cmuls oberts sn trencats o disgregats al llarg del temps per la seva interacci gravitatria amb nvols moleculars en el seu moviment per la galxia mentre que els cmuls globulars, ms densos, sn ms estables de cara a la seva disgregaci. Els cmuls oberts disgregats evolucionen amb la majoria dels seus membres seguint moviments semblats constituint una associaci estellar o un grup en moviment.

Inters astronmic dels cmuls. 


Els cmuls estellars ajuden a comprendre la evoluci estellar doncs sn estrelles formades en la mateixa poca a partir del material d'un nvol molecular. Tamb representen un important pas en la determinaci de l'escala de el Univers. Alguns dels cmuls ms propers poden utilitzar-se per mesurar les seves distncies absolutes per mitj de la tcnica de el parallaxi. El diagrama de Hertzsprung-Russell d'aquests cmuls pot llavors representar-se amb els valors de lluminositat absoluta. Els diagrames similars de cmuls en que la seva distancia no s coneguda poden ser comparats amb els de distncia calibrada estimant, amb aix, la distncia que els separa de nosaltres.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113632" title="Novella Cantarutti" nonfiltered="1617" processed="1616" dbindex="46675">
Novella Cantarutti (Spilimbergo, Fril-Vencia Jlia 1920) s una escriptora en llengua furlana. 
Filla d'un sindicalista socialista, estudi a la Universitat Catlica de Mil i el 1952 a Roma. Ha estat professora de llengua italiana a Spilimbergo i a Udine, fou membre activa del grup Risultive i de l'Academiuta da lenga furlana, i amiga de Pier Paolo Passolini i Josef Marchet.  Ha recollit moltes peces de tradici oral i ha publicat alguns estudis sobre els dialectes furlans orientals crnics.

 Obra .
 In polvara e rosa (1989);
 Oh, ce gran biela vintura! (1986);
 Polvere di gente- Polvara di gent (1989);
 Bel che la d  a discrosa li  ali   (1995);
 Sfueis di chel tri jeir   Fogli di un altro ieri (1997);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113638" title="Josef Marchet" nonfiltered="1618" processed="1617" dbindex="46676">
Josef Marchet (en itali Giuseppe Marchetti, Glemone 1902 - Udine 1966) fou un escriptor i filleg furl. 
Es llicenci en teologia i filologia clssica a Mil el 1935, don classes a Udine i Tumie, i el 1944 fou l nima del grup Risultive, juntament amb Pier Paolo Pasolini i Novella Cantarutti, alhora que encoratjava la publicaci Patrie dal Fril. Des del 1961 tamb dirigir Sot la nape i ha estat un dels impulsors de la normalitzaci lingstica del furl.
 Obres .
 Lineamenti di grammatica friulana (1952);
 La scultura lignea in Friul (1956);
 Letaria ai furlans (1966 i 1991);
 Le chiesette votive del Friuli (1971 i 1982);
 Cuintristorie dal Fril (1974);
 Lis predicjis dal muini (1975);
 I lunaris di pre Bepo (1976);
 La Patrie (1976);

 Enllaos externs .
 Centre interdepartamental per la recerca de la cultura i la llengua del Fril "Josef Marchet" (en furl);
 La patrie dal Fril;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113639" title="Ermes di Colort" nonfiltered="1619" processed="1618" dbindex="46677">
Ermes di Colort (Colort di Montalban 28 de mar 1622 - Gorizia, Codroip 21 de setembre 1692), fou un noble furl, comte de Waldsee i senyor de Codroip, que va lluitar a la Guerra dels Trenta Anys i fou capit de vaixell a Dalmcia. Autor de llibres de poemes en furl Rimis dal co. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113643" title="Pjeri orut" nonfiltered="1620" processed="1619" dbindex="46679">
Pieri orut, tanb Zorut o Zorutti (Dolegna del Collio, Provncia de Gorizia, 1792- Udine, 1867) s considerat el bard popular furl i un dels pares de la literatura furlana moderna. 
s un poeta notable sobretot pels seus almanacs potics Il strolic furlan (L'astrleg frils), que public des del 1821 fins a la mort. Les seves Poesie no foren publicades fins el 1990, com la ms coneguda, Il bon pari, dedicada a l'emperador austriac Francesc Josep I i d altres com Zuventut e primevere, Gnot d avril, Primevere e cividt, Ce matine i La plovisine (1831). 
Els autors moderns, com Ugo Pellis i Pier Paolo Passolini, l'han qestionat i criticat molt.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113646" title="Udine" nonfiltered="1621" processed="1620" dbindex="46680">


Udine (en llat Utinum, en furl Udin) s una ciutat de 96.678 habitants, capital histrica de la regi geogrfica del Fril, a Itlia, entre els Alps i el Mar Adritic, a 20 km de la frontera eslovena. Est integrada en la regi autnoma del Fril-Vencia Jlia, i dins la provncia d'Udine.

 Idiomes .
A la ciutat es parla itali i fril o frils.

 Histria .
Els orgens d'Udine, centre principal del Fril, sn incerts; fou fundat el 883 per l'emperador Ot II, durant l'alta Edat Mitjana va ser solament un dels nombrosos castells de la regi, fins que el 1238 es va convertir en seu patriarcal de Patriarcat d'Aquileia; a principis del segle segent va ser protagonista de lluites contra Gorizia i Treviso, en el segle XV va passar als venecians i va romandre aix fins a finals del segle XVIII, que va ser ocupada pels francesos, desprs pels austracs i finalment va passar al Regne d'Itlia el 1866.

 Cultura .
En Udine es troba la Universitat 'Universit degli studi digues Udine'. El palau arquebispal i el Museu Cvic tenen importants pintures. La ciutat, a ms, t un teatre, el Teatre Giovanni dna Udine 

S'hi celebren importants festivals, incls el Festival Vi i Menjar, al setembre, Friuli D.O.C., i el major festival europeu de cinema popular de l'est d'sia, a l'abril.

 Economia .
Udine s important pel comer, hi ha diversos centres comercials. Aix mateix, hi ha indstries mecniques i de ferro. 

Esports. 
L'equip de futbol local es diu Udinese Calcio, i va ser fundat en 1896. Actualment juga a la mxima divisi del futbol itali (Srie A). Fuarce Udin in Friouls

Monuments.



Vegeu tamb. 
 Giovanni Martini da Udine, un important arquitecte del renaixement que va treballar a Roma i va ser alumne de Rafael. ;
 Jos Zanier, enginyer talo-argent especialitzat en el disseny i construcci de centrals termoelctriques i en la distribuci d'energia elctrica.

 Enllaos externs .
 Pgina web d Udine;
 Universitat d Udine;
 ItalianVisits.com;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113652" title="Polibi" nonfiltered="1622" processed="1621" dbindex="46681">

Polibi (Polybius, ), fill de Licortes,  nascut a Megalpolis, fou un historiador grec que visqu al voltant dels anys 205 a 120 aC. Suides situa el seu naixement el 222 aC i en tot cas na nixer abans del 200 aC. El propi Polibi diu que fou nomenat ambaixador a Egipte (junt amb el seu pare i el jove rat de Sici) el 181 aC quan encara no havia arribat a l'edat legal, que a la Lliga Aquea era de 30 anys, el que situaria el seu naixement desprs del 210 aC i probablement desprs del 205 aC.

A la mort de Filopemen (182 aC), el seu pare Licortes fou nomenat estrateg de la Lliga Aquea. El 181 aC fou nomenat ambaixador a Egipte junt al pare, ambaixada que finalment no es va produir. Desprs va participar en poltica per no consta ca p crrec especfic. 

Quan va esclatar la guerra entre Roma i Perseu de Macednia, Callcrates de Lention dirigia el partit favorable a Roma, mentre Licortes dirigia el partit nacionalista. Els ambaixadors romans Popilli i Octavi van comprovar que la majoria de la Lliga era contraria a Roma, per progressivament la situaci va canviar. Licortes recomanava mantenir la neutralitat ja que cap benefici es podia esperar amb la victria de cap dels dos bndols; per Arc i Polibi s'inclinaven per una actitud ms favorable a Roma. Aquesta tesi va triomfar i Arc fou nomenat estrategos (169 aC) i Polibi comandant de la cavalleria; poc desprs l'assemblea va aprovar un decret que va posar les forces de la Lliga quedaven a disposici del cnsol rom Quint Marci Filip; aquest va refusar l'assistncia de moment.

El 168 aC Ptolemeu VI Filomtor i Ptolemeu VIII Evergetes II van enviar una petici d'ajut a la Lliga contra Antoc IV Epfanes, o, en defecte, l'enviament de Licortes i Polibi com assessors militars. Com que Antoc fou obligat pels romans a renunciar als seus projectes, l'afer va quedar liquidat sense cap actuaci. Aquell mateix any, desprs de Pidna, el Regne de Macednia va passar a poder de Roma.

Quan van arribar els llegats romans Gai Claudi i Gneu Dolabella, Callcrates va exigir l'enviament d'un miler d'aqueus a Roma, per respondre del crrec de no haver ajudat als romans, i entre els afectats hi havia Polibi, i prcticament tots els nobles de la Lliga. La proposta es va imposar i Polibi i els dems foren enviats a Roma el 167 aC i distributs com a hostatges o virtuals presoners entre les ciutats etrusques, sense ser portats a judici. Polibi va aconseguir perms per romandre a Roma per la influencia segurament del fill d'Emili Paule (amb el que hauria establert llaos d'amistat, hospitalitat o clientela).

Fou a Roma on Polibi va poder estudiar amb el suport d'Escipi el fill de Paule. Al seu torn Escipi rebia consells militars de Polibi. Aquest a ms va aconseguir l'accs a nombrosos documents i arxius dels que va treure els materials per la seva obra.
Va romandre a Itlia uns 17 anys fins que el 151 aC Cat va imposar l'alliberament dels hostatges (noms en restaven 300). Llavors va tornar a Grcia.

A la tercera guerra pnica el 149 aC el cnsol Mani Manli va cridar a Polibi a Lilibea, per abans d'arribar la guerra es podia donar per acabada i se'n va tornar a casa; per desprs va acompanyar a Escipi a la destrucci de Cartago (146 aC). Desprs de la destrucci de Corint (146 aC) va tractar d'influir en la sort d'Acaia, que el 145 aC va esdevenir provncia romana.

A partir d'aqu va comenar a compondre la seva obra histrica. Lluci diu que va morir als 82 anys a causa de la caiguda d'un cavall quan tornava a casa. Aquesta mort es devia produir entre el 128 aC i el 120 aC

La seva obra historigrfica parteix de plantejaments similars als de Tucdides i tracta de ressenyar els esdeveniments dels anys 220 fins el 146 aC. L'obra de Polibi esta formada per quaranta llibres i el relat s'inicia vers el 220 aC i acaba el 146 aC amb la destrucci de Corint. La primera part inclou 53 anys entre el 220  aC i el 168 aC. Tamb dona un resum d'histria de Roma des de els orgens. La segona part va  del 168 aC al 146 aC. Aquesta historia s una de les ms valuoses de l'antiguitat, amb una visi centrada en la de l'imperi rom exposant els fets i les seves causes sobretot dins l'mbit d'una anlisi poltica.

Apart d'aquesta obra va escriure tamb:

1. Vida de Filpemen  ;
2. Un tractat de tctiques militars ;
3. Una histria de la guerra de Numncia;
4. De Habitatione sub Aequatore ().







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113655" title="Carlota I de Luxemburg" nonfiltered="1623" processed="1622" dbindex="46682">

Carlota I de Luxemburg (Charlotte Aldegonde lise Marie Wilhelmine) (Castell de Berg, 23 de gener del 1896 - Castell de Fischbach, 9 de juliol del 1985). Gran duquessa de Luxemurg des de l'any 1919 fins a la seva abdicaci l'any 1964.

Nascuda al Castell de Berg, al Gran ducat de Luxemburg, el dia 23 de gener de l'any 1919 sent la segona filla del gran duc Guillem IV de Luxemburg i de la infanta Maria Anna de Portugal. Per via paterna era nta del gran duc Adolf I de Luxemburg i de la princesa Adelaida d'Anhalt i per via materna del rei Miquel I de Portugal i de la princesa Adelaida de Lwenstein-Wertheim-Rosenberg.

Quan les tropes alemanyes ocuparen Luxemburg durant la Segona Guerra Mundial, Carlota es va exiliar a Londres. El dia 6 de novembre de l'any 1919 contragu matrimoni a Luxemburg amb el prncep Flix de Borb-Parma, fill del duc Robert I de Parma i de la infanta Maria Antnia de Portugal. La parella tingu sis fills:

 SAR el gran duc Joan I de Luxemburg, nascut al Castell de Berg l'any 1921. Es cas amb la princesa Josepa Carlota de Blgica el 1956.

 SAGD la princesa Elisabet de Luxemburg, nascuda al Castell de Berg l'any 1922. Es cas amb el duc Francesc Ferran de Hohenberg el 1956.

 SAGD la princesa Maria Adelaida de Luxemburg, nascuda al Castell de Berg l'any 1924. Es cas amb Karl Josef, Comte Henckel von Donnersmarck l'any 1958.  ;

 SAGD la princesa Maria Gabriela de Luxemburg, nascuda al Castell de Berg l'any 1925. Es cas el 1951 amb l'aristcrata Knud Johan Ludvig Lehnsgraf Holstein til Ledreborg.

 SAGD el prncep Carles Felip de Luxemburg, nascut al Castell de Berg l'any 1927 i mort a la localitat italiana d'Imbercati l'any 1977. Es cas amb la ciutat estatunidenca Joan Douglas Dillon l'any 1967.

 SAGD la princesa Alcia de Luxemburg, nascuda al Castell de Berg l'any 1929. Es cas l'any 1950 amb el prncep Antoni de Ligne. ;

El dia 14 de gener de l'any 1919, la gran duquessa Maria Adelaida I de Luxemburg, germana de Carlota, es vei obligada a abdicar i Carlota esdevingu gran duquessa de Luxemburg. A diferncia de la seva germana, Carlota renunci a ser present de forma activa, fins i tot extraconsitucionalment, a la vida poltica luxemburguesa.

El 28 de setembre de l'any 1919 s'aprov en un referndum una nova constituci pel pas que garantia la continutat de la monarquia i consolidaven Carlota com a cap d'estat. A ms a ms, la nova constituci limitava el poder de la monarquia.

Durant la Segona Guerra Mundial la famlia gran ducal s'exili als Estats Units, i tant el prncep Flix com el prncep Joan participaren amb les tropes estatunidenques a l'alliberament del Gran Ducat.

El dia 12 de novembre de l'any 1964, Carlota abdic en favor del seu fill el prncep Joan que ja havia exercit la regncia durant tres anys. La gran duquessa va morir de cncer el dia 9 de juliol de 1985 al Castell de Fischbach, quinze anys desprs del seu marit.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113656" title="Offset (informtica)" nonfiltered="1624" processed="1623" dbindex="46683">
En informtica, un offset dins d'un array o una altra estructura de dades s un enter que indica la distncia (desplaament) des de l'inici de l'objete fins un punt o element donat, sovint dins del mateix objete. El concepte de distncia s noms vlid si tots els elements de l'objete sn de la mateixa mida (tpicament dades en bytes o paraules).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113658" title="Trieste" nonfiltered="1625" processed="1624" dbindex="46684">


Trieste (en vnet Tarieste, en alemany Triest, eslov Trst) s una ciutat situada en el nord d Itlia, als marges del Mar Adritic i gaireb a la frontera amb Eslovnia. T 209.520 habitants i gaudeix d un clima suau i soleiat. s la capital de la provncia de Trieste en la regi amb estatut especial del Fril-Vencia Jlia.

 Histria .
Es pensa que va ser fundada pels romans el segle II a. C. amb el nom de Tergeste (terg s un terme cltic que significa mercat). Ha mantingut sempre llaos amb la cultura italiana, malgrat haver estat sota poder de l'ustria dels Habsburg des de 1382 fins a la caiguda de l'Imperi Austrohongars desprs de la Primera Guerra Mundial (tractat de Saint-Germain-en-Laye, 1919), del qual era el seu principal port martim. Durant l existncia de les Provncies Illriques (1809 1815), Trieste va ser la capital del departament francs de Trieste i desprs de la Intendncia d'stria.

El 1920, desprs de la primera guerra mundial, va integrar-se al regne d'Itlia.
El 1945 va ser atacada per partisans iugoslaus.
Entre 1947 i 1954 va ser un territori administrat conjuntament pels anglesos i els nord-americans, fins que el 1954 va reincorporar-se a la repblica italiana.

Histricament, hi era forta la presencia de la minoria d'alemanys i eslovens. En l'actualitat, al costat d'una poblaci majoritriament italiana i de la minoria eslovena ( 5 % ), tamb hi ha una petita comunitat grega i alemanya i presncia de croats, serbis, albanesos i xinesos.

 Trieste a la literatura .
A aquesta ciutat, enclavada en el punt ms al nord de el Mar Mediterrani, lloc convertit en 1719 per voluntat de l'emperador Carles VI d'ustria en la via adritica de les mercaderies alemanyes en trnsit cap al Imperi, es deuen una srie d'atributs contradictoris, el de ser punt de coexistncia d'italians i austracs, urbs llatina i camp eslau, lloc de riquesa a uns quants quilmetres de la terra ms pobra. Tamb s el punt que el cel triest comparteix el vent denominat bora glacial del NE amb el febril xaloc que bufa des del sud. Estadsticament, Trieste no t ms vent que totes les altres ciutats mediterrnies, per durant l'hivern la bora de vegades pot bufar bastant fort en la costa adritica. 

El 1912 Rilke buscant el lloc propici per a la seva inspiraci, desprs de recrrer els llocs de millor clima i major bellesa a Europa, es va convertir en hoste de la princesa de Thurn und Taxis, en el castell de Duino, a Trieste, i el 1912 va escriure a la princesa Katerina Kippenberg tot dient-li:
 
s com si el vell castell escarpat estigus de nou en mans dels austracs un dia, en un altre dels italians 

Aquesta successi de contrastos va ser captada per Stendhal, el qual va descriure la bora i el xaloc en aquests termes: 

Bufa la bora dues vegades per setmana i el gran vent (xaloc) cinc vegades. L'anomeno gran vent quan un est constantment ocupat en subjectar-se el barret, i bora quan un tem trencar-se un bra. L'altre dia vaig ser arrossegat quatre passos pel vent. I l'any passat, un home prudent, que es trobava a la vora d'aquesta ciutat tan petita, pernoct en un alberg per no atrevir-se a tornar a la seva casa de por de la bora. Jo podria burlar-me d'aquest vent amb la mateixa valentia que vaig mostrar contra els lladres a Catalunya, per passa, senyor, que em produeix reumatisme a les entranyes... 

En l'actualitat, Claudio Magris (nascut a Trieste) s un dels referents de la literatura italiana contempornia. Una de les seves obres ms emblemtiques, "Microcosmos", repassa els llocs que, segons l'autor, millor defineixen l'esperit d'aquesta ciutat de tradicions tan diverses. 

Trieste ha estat important tamb en la literatura eslovena i alemanya, amb autors com Veit Heinichen, Vladimir Bartol, Alojz Rebula i Boris Pahor.

Galeria d'imatges.

Fitxer:Vista1.jpg|Centre de la ciutat
Fitxer:Trieste01.jpg|Vista des de la muntanya Grisa
Fitxer:Stadtzentrum Triest.jpg|Vista de la ciutat


Enllaos externs.

 Web municipal ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113661" title="Adolf Frederic V de Mecklenburg-Strelitz" nonfiltered="1626" processed="1625" dbindex="46685">

Adolf Frederic V de Mecklenburg-Strelitz (Neustrelitz 1848 - Berln 1914). Gran duc de Mecklenburg-Strelitz des de 1904 i fins a la seva mort l'any 1914.

Nat a la ciutat de Neustrelitz, capital del gran ducat de Mecklenburg-Strelitz, el dia 22 de juliol de l'any 1848 essent fill del gran duc Frederic Guillem I de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Augusta del Regne Unit. Per via paterna era nt del gran duc Jordi I de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Maria de Hessen-Kassel i per via materna del prncep Adolf del Regne Unit i de la princesa Augusta de Hessen-Kassel.

El dia 17 d'abril de 1877 es cas a Dessau amb la princesa Elisabet d'Anhalt, filla del prncep Frederic I d'Anhalt i de la princesa Antonieta de Saxnia-Altenburg. La parella tingu quatre fills:

 SA la duquessa Victria de Mecklenburg-Strelitz, nada a Neustrelitz el 1878 i morta a Oberkassel el 1918. Es cas el 1899 a la White Lodge de Surrey amb el comte Georg Jamatel de qui es divorci el 1908 per casar-se en segones npcies a Neustrelitz el 1914 amb el prncep Juli Ernest de Lippe.

 SA la duquessa Jutta de Mecklenburg-Strelitz, nada a Neustrelitz el 1880 i morta a Roma el 1946. Es cas a Cetinje el 1899 amb el rei Danilo I de Montenegro.

 SAR el gran duc Adolf Frederic VI de Mecklenburg-Strelitz, nat el 1882 a Neustrelitz i mort a causa d'un sucidi el 1918 a la capital gran ducal.

 SA el duc Carles de Mecklenburg-Strelitz, nat a Neustrelitz el 1888 i mort a Bans el 1908.

El gran duc mor el 1914 a Berln. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113663" title="Vaira V??e-Freiberga" nonfiltered="1627" processed="1626" dbindex="46686">

Vaira V  e-Freiberga (1 de desembre de 1937 a Riga) s una poltica letona. Fou escollida presidenta de Letnia el 1999 i fou reelegida el 2003. El 8 de juliol de 2007 fou reemplaada per Valdis Zatlers.

Els pares de Vaira V  e-Freiberga eren refugiats de la Segona Guerra Mundial. Van marxar de Letnia el 1945 i van viure a Alemanya, Marroc i Canad. Vaira va estudiar a la Universitat de Toronto i en la Universitat de McGill, graduant-se com a psicloga en 1965. Va treballar com a professora de psicologia en la Universitat de Montreal entre 1965 i 1998. En setembre de 2006, la Universitat d'Ottawa li va concedir un doctorat honorari. En 1998 va tornar a Letnia per a dirigir l'Institut Let, una organitzaci dedicada a promoure el coneixement del let a l'exterior. Un any ms tard, en juny de 1999, va ser escollida president de Letnia. Ella no va ser candidata, per quan el parlament let no va poder triar un president en la primera volta, Vaira V  i-Freiberga va ser escollida president, ja que ella era ben respectada en el pas per no era afiliada a cap partit poltic. 

A travs dels seus dos mandats presidencials, ella ha estat molt popular a Letnia; el seu grau d'aprovaci s'ha ests entre el 70% i el 85%. s coneguda per que sota la seva presidncia, en 2004, Letnia va assolir ingressar a la UE. s partidria ferma de la poltica dels Estats Units a Iraq. L'abril de 2005, el secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan va nomenar V  i-Freiberga com a membre del seu equip de lders poltics globals que ajudaven a promoure la seva agenda comprensiva de la reforma 



Desprs dels mesos d'especulaci que V  i-Freiberga seria la prxima secretria general de les Nacions Unides, els tres estats bltics van anunciar finalment en com la seva candidatura el 16 de setembre de 2006. Quan es va dirigir a l'Assemblea General, va prometre que ella plantaria cara  als desafiaments plantejats a la reforma de l'ONU i promovent els drets humans, la llibertat i la democrcia, incloent igualtat de gnere . Rssia, membre permanent del Consell de Seguretat de l'ONU, ha indicat que no donar suport a cap candidat europeu de l'est. V  i-Freiberga rep el suport del president dels Estats Units, George Walker Bush i la secretria d'estat d'aquest pas, Condoleezza Rice. Es pensa que Riga va ser triada per a rebre el cim de l'OTAN en 2006 grcies a les seves relacions amb Bush i amb Rice. 

Est casada amb Imants Freibergs, professor d'informtica, que s actualment el president de l'Associaci Letona de Tecnologia d'Informaci i Comunicacions (LIKTA). Van tenir unes noces senzilles a Toronto. Tenen dos fills, K rlis i Indra.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113664" title="Augusto Boal" nonfiltered="1628" processed="1627" dbindex="46687">

Augusto Boal (Rio de Janeiro, Brasil, 1931) s un dramaturg, escriptor i director de teatre, conegut pel desenvolupament del Teatre de l'Oprimit, mtode i formulaci terica d'un teatre democrtic. 

 Obres .
 Arena conta Tiradentes So Paulo: Sagarana,1967;
 Categoras de Teatro Popular Buenos Aires:Ediciones CEPE,1972;
 Crnicas de Nuestra Amrica So Paulo: CODECRI, 1973;
 Tcnicas Latino-Americanas de Teatro Popular So Paulo: HUCITEC, 1975;
 Jane Spitfire Rio de Janeiro: DECRI,1977;
 Murro em Ponta de Faca So Paulo: HUCITEC, 1978;
 Milagre no Brasil Rio de Janeiro: Civilizao Brasileira, 1979;
 Stop C est Magique Rio de Janeiro: Civilizao Brasileira, 1980;
 Teatro do Oprimido e Outras Poticas Polticas. Rio de Janeiro: Civilizao Brasileira, 1985;
 O Corsrio do Rei Rio de Janeiro: Civilizao Brasileira, 1986;
 Teatro de Augusto Boal 1 So Paulo: HUCITEC,1986;
 Teatro de Augusto Boal 2 So Paulo: HUCITEC,1986;
 O Arco-Iris do Desejo Mtodo Boal de Teatro e Terapia Rio de Janeiro: Civilizao Brasileira, 1990;
 Duzentos Exerccios e Jogos para Ator e No-Ator com Vontade de Dizer Algo a travs do Teatro Rio de Janeiro: Civilizao Brasileira, 1991;
 O Suicida com Medo da Morte Rio de Janeiro: Civilizao Basileira,  1992.
 Aqu Ningum  Burro! Rio de Janeiro: Revan, 1996;
 Teatro Legislativo Rio de Janeiro: Civilizao Brasileira, 1996;
 Jogos para atores e no atores - Civilizao Brasileira - 1999;
 Hamlet e o filho do padeiro - Civilizao Brasileira - 2000;
 O Teatro como arte marcial   Garamond   2003;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113665" title="Francesco Cavalli" nonfiltered="1629" processed="1628" dbindex="46688">

Pier Francesco Cavalli (Crema, 14 de febrer de 1602 - Vencia, 17 de gener de 1676) fou un compositor, prncipalment d'peres, i organista itali. En realitat, el seu verdader nom era Pier Francesco Caletti Bruni i el pseudnim que utilitzava corresponia al nom d'un noble veneci que era el seu benefactor.

Deixeble del pare Giovanni Battista, organista de la Catedral de Crema, va viatjar a Vencia el 1616 on va entrar en el cor de la baslica de San Marc com a cantor (tenor), va ser alumne de Monteverdi i va obtenir el lloc de segon organista el 1640. Una mica ms tard va assumir les funcions d'organista de l'esglsia dels Sant Joan i Sant Pau.

El 1639 va comenar a escriure per a l'escena lrica, i el mateix any va ser representada al Teatre San Cassiano Le nozze di Teli e di Peleo, la primera pera veneciana de la qual s'ha conservat la msica . A partir de llavors va compondre amb regularitat per als teatres venecians. Algunes de les seves obres tamb van ser interpretades en altres ciutats: L'Egisto (Viena, 1643 i Pars, 1646), Il Giasone (Pars, 1649, considerada la ms popular), L'Orione (Mil, 1653). Mazarino li va encarregar una pera per a l'obertura del Teatre de les Tuileries, construt per G. Vigarani, pel que va viatjar a Pars, on va comenar a compondre Ercole amante. El 22 de novembre d'aquell mateix any, el seu Xerse, estrenada a Vencia el 1654, va ser representada a la Gran Galeria del Louvre, amb ballets de Lully. La inauguraci del teatre es va retardar i la representaci dErcole amante es va demorar, sent estrenada sense gran xit, el febrer de 1662 desprs de la mort de Mazarino. Desprs d'aix Cavalli va tornar a Vencia on es va dedicar principalment a la msica religiosa.

L'11 de gener de 1665, va ser nomenat primer organista de San Marc i tres anys ms tard va succeir a G. Rovetta com a mestre de capella de la baslica, crrec que va ocupar fins a la seva mort.

Cavalli s probablement el compositor ms important de la seva generaci referent a l'pera pblica, llavors en ple desenvolupament. Contrriament a Claudio Monteverdi que disposava per a les seves obres d'orquestres molt proporcionades i amb tota classe d'instruments, les peres de Cavalli utilitzaven orquestres molt redudes, principalment amb instruments de corda, a causa dels mitjans limitats de les peres pbliques.

Les seves peres.

1639 Le nozze di Teti e di Peleo (Llbret d'O.Persiani);
1640 Gli amori di Apollo e Dafne (G.F. Busenello);
1641 La Didone;
1642;
Narcisso et Ecco immortalati (O.Persiani, perduda);
La virt de' strali d'Amore (G.faustini);
1643 L'Egisto (G.Faustini);
1644;
La Deidamia (S.Herrico, perduda);
L'Ormindo (G.Faustini);
1645;
Il Romolo e 'l Remo (G.Strozzi, perduda);
La Doriclea (G.Faustini);
Il Titone (G.Faustini, perduda);
1646 La prosperit infelice di Giulio Cesare dittatore (G.F.Busenello, perduda);
1648 La Torilda (P.P.Bissari, perduda);
1649;
Il Giasone (G.A.Cicognini);
L'Euripo (G.Faustini, perduda);
1650;
La Bradamante (P.P. Bissari, perduda);
L'Orimonte (N.Minato);
1651;
L'Oristeo (G.Faustini);
La Rosinda (G.Faustini);
L'Armidoro (B.Castoreo, perduda);
La Calisto (G.Faustini);
1652;
Veremonda, l'amazzone di Aragona (M.Bisaccioni);
L'Eritrea (G.Faustini);
1653;
L'Helena rapita da Teseo (G.Badoaro);
L'Orione (F.Melosio, Mil);
1654;
Il Serse (o Xerse, N.Minato);
Il Ciro (G.C. Sorrentino, pera de compositor ignorat, atribuda a Cavalli);
1655;
La Statira, principessa di Persia (G.F.Busenello);
L'Erismena (A.Aureli);
1656 L'Artemisia (N.Minato);
1658;
L'Antioco (N.Minato, perduda);
L'Hipermestra (Moniglia, Florncia);
1659 L'Elena (N.Minato);
1660 La pazzia in trono, ossia il Caligola delirante (D.Gisberti, perduda);
1662 Ercole amante (F.Buti, Pars);
1664 Scipione Africano (N.Minato);
1665 Il Mutio Scevola (N.Minato);
1666 Il Pompeo Magno (N.Minato);
1667 L'Eliogabalo (A.Aureli);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113666" title="Reis de Dinamarca" nonfiltered="1630" processed="1629" dbindex="46689">

Aquesta s la llista dels monarques danesos incloent-hi els sobirans de la Uni de Kalmar. 

 Regne de Dinamarca (fins 1396);
 Uni dinstica de Dinamarca i Noruega (1380-1396);
 Uni de Kalmar (1397-1536);
Monarques danesos reclamant (sovint amb xit) el tro suec (1397-1523);
 Monarques danesos reclamant (sovint amb xit) el tro noruc (1397-1536);
 Regne de Dinamarca i Noruega (1536-1814);
 Regne de Dinamarca (1814-Presente );
Islndia integrada en el Regne de Dinamarca (des de la uni entre Dinamarca i Noruega) en 1387. Independent amb el monarca dans com a cap d Estat 1918-1944. Repblica des de 1944.
Grenlndia integrada en el Regne de Dinamarca (des de la uni entre Dinamarca i Noruega) en 1387. (Sobirania efectiva de Dinamarca des de 1721);
Illes Froe integrades en el Regne de Dinamarca (des de la uni entre Dinamarca i Noruega en 1387);


La Dinastia Oldemburg ceny la corona danesa entre 1448 i 1863, quan pass a una de les branques laterals, Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glcksburg. El Regne de Dinamarca estigu unit dinsticament  amb els Ducats de Slesvig y Holstein fins el 1864. 

Els noms dels monarques en dans sn entre parntesi

 Llista dels monarques danesos .

Casa de Harthacnut.
Veure Llista dels reis dubtosos de Dinamarca.

Casa d'Olav.
Finals segle IX: Olof el Descarat;
Finals del segle IX, comenament del Segle X: Gyrd y Gnupa;
Segle X: Sigtrygg Gnupasson;

Casa de Harthacnut.
917?-948? : Harthacnut (Hardeknud);
948?-958? : Gorm el Vell (Gorm den Gamle) ;
958  959-986? : Harald I (Harald Bltand);
986?-1014 : Sweyn I Forkbeard,"Barba Aforquillada" (Svend Tveskg);
1014-1018 : Harald II (Harald II Svendsen);
1018-1035 : Canut II, "el Gran" (Knud II den Store);
1035-1042 : Knut III (Knud III Hardeknud);
1042-1047 : Magnus I (Magnus den Gode);

Casa de Sweyn Estridson.
Es un dels braos laterals de la dinastia sueca de la  Casa de Muns, Svend II estava vinculat amb la Monarquia danesa a travs de la seva mare, una filla de Sved I.

1047-1076 : Svend II (Svend II Estridsen);
1076-1080 : Harald III (Harald III Hen);
1080-1086 : Canut el Sant (Knud IV den Hellige);
1086-1095 : Olav I (Oluf I Hunger);
1095-1103 : Eric I (Erik I Ejegod);
1104-1134 : Nicolau (Niels);
1134-1137 : Erik II (Erik II Emune);
1137-1146 : Erik III (Erik III Lam);
1140-1143 : Olav II (Oluf II);
1146-1157 : Svend III (Svend III Grathe), Canut V (Knud V) i Valdemar el Gran (Valdemar I den Store);
1157-1182 : Valdemar I, el Gran (Valdemar I den Store);
1182-1202 : Canut VI (Knud VI);
1202-1241 : Valdemar II, el Victoris (Valdemar II Sejr);
1241-1250 : Erik IV (Erik IV Plovpenning);
1250-1252 : Abel (Abel);
1252-1259 : Cristfor I (Christoffer I);
1259-1286 : Erik V (Erik V Glipping);
1286-1320 : Erik VI (Erik VI Menved);
1320-1326 : Cristfor II (Christoffer II);
1326-1329 : Valdemar III (Valdemar III);
1329-1332 : Cristfor II (Christoffer II);
1332-1340 : (Interregne)  ;
1340-1376 : Valdemar Atterdag (Valdemar IV Atterdag);
1376-1387 : Olav III (Oluf III);
1387-1412 : Margarida I (Margrete I);
1412-1439 : Erik VII (Erik VII af Pommern);
1440-1448 : Cristfor III (Christoffer III af Bayern);

Casa d Oldemburg.
1448-1481 : Cristi I (Christian I);
1481-1513 : Joan (Hans);
1513-1523 : Cristi II (Christian II);
1523-1533 : Frederic I (Frederik I);
1534-1559 : Cristi III (Christian III);
1559-1588 : Frederic II (Frederik II);
1588-1648 : Cristi IV (Christian IV);
1648-1670 : Frederic III (Frederik III);
1670-1699 : Cristi V (Christian V);
1699-1730 : Frederic IV (Frederik IV);
1730-1746 : Cristi VI (Christian VI);
1746-1766 : Frederic V (Frederik V);
1766-1808 : Cristi VII (Christian VII);
1808-1839 : Frederic VI (Frederik VI);
1839-1848 : Cristi VIII (Christian VIII);
1848-1863 : Frederic VII (Frederik VII);

Casa de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glcksburg.

1863-1906 : Cristi IX (Christian IX);
1906-1912 : Frederic VIII (Frederik VIII);
1912-1947 : Cristi X (Christian X);
1947-1972 : Frederic IX (Frederik IX);
Des de 1972    : Margarita II (Margrete II);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113672" title="Stefano Landi" nonfiltered="1631" processed="1630" dbindex="46690">
Stefano Landi (Roma, 1586-1639) fou un compositor itali.

Va estudiar al Collegio Germanico i al Seminario Romano a Roma abans de ser mestre de capella a Pdua el 1618. Torna a Roma on entra en el cor de la Ciutat del Vatic on hi canta sobretot amb Gregorio Allegri. Treballa igualment a les corts dels Barberini.

Ha compost diversos llibres d'aires, salms aix com diverses peres entre les quals La morte d'Orfeo el 1618, Il Sant'Alessio el 1632. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113674" title="Luigi Rossi" nonfiltered="1632" processed="1631" dbindex="46691">
Luigi Rossi (Torremaggiore, vers 1598 - Roma, 1653) fou un compositor itali considerat com un dels mestres de la cantata, en va compondre ms de 250.

Originari de la Itlia meridional, va estudiar a Npols. Va ser compositor, cantant i llatista al servei dels Mdicis a Florncia i desprs del cardenal Antonio Barberini a Roma.

Va compondre el 1632 la cantata Lamento della Regina di Svetia sobre la mort del rei Gustau II Adolf de Sucia durant la batalla de Ltzen. Grcies a aquesta cantata va rebre una gran notorietat a tota Europa.

El 1641 va entrar a Roma al servei del papa Urb VIII. En aquesta mateixa ciutat va fer representar la seva primera pera Il palazzo d'Atlante incantato. Va seguir component altres cantates i oratoris.

El 1646, va ser convidat a la cort del rei de Frana, on el 1647 va representar la seva segona pera Orfeo amb la participaci, al paper principal, del castrat de reputaci internacional Atto Melani. Aquest fet va ajudar a fer conixer l'pera italiana a Frana. Tanmateix, el seu mecenes, el cardenal d'origen itali Mazarin, va ser molt criticat per a aquesta representaci de gran espectacle.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113677" title="Jean-Joseph Sarohandy" nonfiltered="1633" processed="1632" dbindex="46692">
Jean-Joseph Sarohandy (Saint-Maurice-sur-Moselle, 1867 - Courbevoie, 1932) fou un lingista romanista francs d'origen basc, especialitzat en les llenges dels Pirineus (catal, occit -sobretot gasc-, aragons i euskara). Descobridor cientfic dels dialectes altoaragonesos i del catal de la Franja de Ponent i investigador de la cultura popular aragonesa.

Biografia.
Mort son pare quan ell tenia 18 anys, el 1886 va emigrar a l'Argentina, on aprengu l'espanyol, i al cap de dos anys torn a Frana, on obtingu el certificat de professor d'espanyol, llengua que enseny al Collge de France, de 1919 a 1924, com a substitut d'Alfred Morel-Fatio, i a diversos instituts i altres centres d'ensenyament francesos. Va estar becat a Portugal i Madrid i fou professor de francs a Anglaterra i Irlanda. Enseny aragons a la ctedra dedicada a les Llenges de l'Europa Meridional al Collge de France, de 1920 a 1925. Dominava l'euskara i en don cursos, com tamb de catal.

El 1896 comen les seves estades als Pirineus, que repet durant trenta anys, per conixer la seva realitat lingstica directament, impulsat pel seu professor Morel-Fatio, que havia llegit els primers articles sobre l'aragons de Joaqun Costa. Des del 1896 al 1913 recorregu el territori catal i aragons, ajudat per Costa,  i des del 1913 fins a la seva mort, el territori basc.


L'aragons.
El 1898 public el primer article sobre l'aragons, del qual arrepleg un extens vocabulari (ms de 30.000 unitats lxiques) procedent de 130 punts d'enquesta i escrigu una monografia sobre la mateixa llengua, que es public pstumament. Es conserven els materials de les excursions pels Pirineus a la Universitat de Bordeus (70 paquets de cdules i 26 quaderns de camp), la majoria publicats per scar Latas Alegre en Misin lingstica en el Alto Aragn (Zaragoza: Editorial Xordica-P.U.Z., 2005).

El catal.
Sarohandy refu el captol de Morel-Fatio sobre el catal de la segona edici del Grundriss der romanischen Philologie de G. Grber (1904-1906). El 1906, present al I Congrs Internacional de la Llengua Catalana els resultats de les seves investigacions sobre el catal de la Ribagora ("El catal del Pirineu a la Ralla d'Arago"). Algunes de les seves excursions filolgiques coincideren cronolgicament amb les d'Antoni M. Alcover, per la qual cosa compartiren informants. 	 Alcover public una extensa crtica de l'apartat de Sarohandy sobre el catal publicat en el  Grundriss der romanischen Philologie de Gustav Grber ( Una mica de Dialectologia catalana. L'obra de Mr. Morel-Fatio i Mr. Sarohandy dins Grundriss del Dr. Grber sobre el catal , Bollet del Diccionari de la Llengua Catalana, IV 1909 : p. 194-303), amb la qual fund la dialectologia catalana. i Pompeu Fabra tamb dedic la seva atenci a dues de les obres de Sarohandy en les Remarques sur la conjugaison catalane, ressenya publicada el 1905, i en "Le catalan dans la Grammaire des langues romanes de W. Meyer-Lbke et dans le Grundriss der rom. Philologie" (1907).

Enllaos externs.
Bels bocables recullitos por Jean J. Sarohandy a Ralla d'Aragn  Lxic de la Franja catalana de Ponent ;
Os bocables recullitos por Jean J. Sarohandy en Zanui  Lxic de la Franja catalana de Ponent ;
J. Sarohandy, "El vascuence en el Collge de France", Revista Internacional de los Estudios Vascos, 15, 3, 1921 ;
Gran Enciclopedia Aragonesa On Line;
Necrolgica de Julio de Urquijo;

Obres.
"Mission de Mr. Sarohandy en Espagne", cole Pratique des Hautes tudes, Annuaire 1898.
"Remarques sur le Pome de Yuuf", BHi, VI, 1904, p. 182-194.
"Vestiges de phontique ibrienne en territoire romain (Etude de gographie;
linguistique)", Revista Internacional de Estudios Vascos 4, Pars, 1913; p. 475-497. ISNN:  0212-7016
L Imparfait Basque, Lettre a M. Julio de Urquijo Directeur de;
la Revue Internationale des Etudes Basques, Sant Sebasti, 1916.
"Ouverture des cours de langue basque au Collge de France le samedi 10 janvier 1920",  Revista Internacional de Estudios Vascos 11, Pars, 1920, p. 121-132. ISNN: 0212-7016.
"La pastorada de Perarra ", Bulletin Hispanique, Vol. 18, 1916.
Remarques sur le Verbe labourdin Revista Internacional;
de Estudios Bascos, Sant Sbasti, 1918.
"Puntos oscuros de la conjugacin vascongada",  Revista Internacional de Estudios Vascos 10, Pars, 1919, p. 83-97. ISNN:0212-7016.
"El vascuence en el Collge de France", Revista Internacional de los Estudios Vascos 15, 3, 1921.;
"Una copla de Vizcano", Revista Internacional de los Estudios Vascos 1923, p.196-197.
"Assimilation progressive de i a  dans le basque de la Soule y en el Bulletin Hispanique", Bulletin de la Socit de Linguistique, 1924.
"Remarques sur la plus ancienne ortograpbe basque", Revista Internacional de los Estudios Vascos 1925, p.330-340.
Ressenya de M. Ithurry, Grammaire Basque, Revue Critique d histoire et;
de littrature, octubre de 1925.
"La Lgende de Roncesvaux", dins Homenaje ofrecido a Menndez Pidal, vol. 2, p. 259-84, Madrid, 1925.
"Basque Elgar" dins Donum Natalicium Schrijnen, Imprimerie Durand Chartres,
p. 190-193.
"Remarques sur le Verbe Basque",  Revista Internacional de los Estudios Vascos, 1930.
"Doctrina gramatical de Cihenart", dins III Congreso de Estudios Vascos: recopilacin de los trabajos de dicho Congreso, celebrado en Guernica del 10 al 15 de septiembre de 1922, acerca de temas de lengua y enseanza, Eusko Ikaskuntza   Sociedad de Estudios Vascos, Donstia, 1984, p. 41-46.
"Lettres de J. Sarohandy  J. de Urquijo, a propos de la Passion joue  Lesaca en 1566", Revista Internacional de los Estudios Vascos 23, Pars, p. 509-514.  ISNN:0212-7016. ;
"Huellas de fontica ibrica en territorio romnico", "Archivo de Filologa Aragonesa" VIII-IX, 1956-57, pp. 181-199.


Bibliografia.
Georges Hrelle, "Notice sur la vie et les travaux de Jean Sarohandy" 1932 (necrologia) .
Jean-Baptiste Daranatz, "Ouvrages de J. Sarohandy", 1932.
Julio de Urquijo Ibarra, "Jean Sarohandy: (1867-1932)", International Magazine of the Basque Studies 23, Pars, 1932, p. 503-508. ISSN: 0212-7016.;
scar Latas, Misin Lingstica de Jean J. Sarohandy en el Alto Aragn, Ed. Xordica-P.U.Z., Villanueva de Gllego (Saragossa, Arag), 2005. ISBN: 84-96457-06-0;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113680" title="Fril" nonfiltered="1634" processed="1633" dbindex="46693">


Fril  (Fril en fril, Frili en itali, Furlanija en eslov) prov del llat Forum Iulii. 

s una regi histrica i geogrfica del nord-est d Itlia que correspon a les actuals provncies d Udine, Pordenone i Gorizia i a petits sectors de les de  Vencia i Belluno. Abraa aproximadament el 90% de la regi autnoma italiana de Fril-Vencia Jlia.

El territori del Fril t un rea d'aproximadament 8.240 km i (el 2005) una poblaci de 1.060.446 habitants. La capital histrica s Udine (Udin en fril), ciutat que a l'edat mitjana va passar a ser seu del Patriarcat d'Aquileia; altres centres urbans importants sn Pordenone, Gradisca, Cervignano del Friuli, Gorizia, Gradisca d'Isonzo, Cividale del Friuli, Latisana, Tolmezzo i Salice.

Els idiomes parlats a Fril sn l'itali, el frils (o fril), l'eslov i l'alemany. Des de mitjan segle XX prcticament tots els habitants de la regi parlen l'itali com a segona o primera llengua, al costat de la qual en la major part d'aquest territori es parla el fril.


 Geografia i clima . 
Fril histricament s'ha considerat delimitat a l'oest pel riu Livenza (Livence), al nord pels Alps Crnics, a l'est pels Alps Julians, els primers relleus del Carso o Karst i el riu Timava (Timf), al sud pel bra del Mar Adritic dit Golf de Vencia. Les muntanyes alpines superen en diversos punts els 2.740 m d'altitud. Sn nombrosos els rius que discorren de nord a sud, entre aquests els ms importants sn -a ms dels ja citats- el Torre, Natisone, Tagliamento, Stella, Isonzo i l'Ausa. El clima de Fril s relativament fred, principalment per l'elevat de la major part del territori, cert grau de continentalidad, la latitud, i els freqents vents del quadrant nord-esdt, aix determina que en la seva flora es destaquin les conferes -especialment avets- seguides de roures i alzines. Els hiverns sn perllongats i sempre amb nevades; noms les costes del Adritic i la seva zona d'influncia climtica es beneficien d'un clima una mica ms clid. El rgim de precipitacions (superior als 1000 mm/any en gran part del territori) s el ms elevat de tota Itlia, i en bona mesura aquestes precipitacions es produeixen en forma de neu i aiguaneu. 

 Economia .
Fril s reconegut pels seus productes crnics, principalment els pernils i embotits, aix com els lactis i una interessant producci vincola. Es conrea intensivament -en petits terrenys- el blat de moro, el blat, el sgol, diverses hortalisses, vinya i fruites de clima temperat. No obstant aix, a partir del final dels 1950 es van crear a la regi pols de desenvolupament industrial que li han donat un interessant perfil industrial a la regi. 

 Emigraci .
La situaci fronterera de Fril va implicar que fos assolat per un gaireb continu estat de guerra durant segles, aix i una important taxa de natalitat fins a la segona meitat de s. XX va significar que gran part de la seva poblaci jove -predominantment camperola llavors- emigrs cap als principals centres industrials del nord d'Itlia (Mil, Tor), o a estats llavors ms prspers, per tal motiu ha estat molt important l'emigraci de furlans a Estats Units, Canad i, especialment a Argentina. 

 Histria . 
En els ms remots temps histrics la poblaci era en la seva majoria cltica ( celtes van ser els carnis i livis). La regi va ser colonizada pels romans des del s II a.C. i profundament influda per la cultura llatina al crear-se l'en el 50 la ciutat d'Aquileia la qual va arribar a contar amb ms de 200.000 habitants i un important port fluvial sobre el riu Natissa, d'aquesta manera es van desenvolupar altres colnies romanes tals com Forum Iulii -Mercat del Juli- (actual Cividale del Friuli) i Iulium Carnicum (actual Zuglio Carnico) i el territori va passar a ser el nucli de la regi Venetia et Histria; el comer de l'imperi Rom i la xarxa de ciutats va contribuir a una notable embranzida de la regi, per aquesta, si per la seva situaci geogrfica era la porta d'Itlia al comer amb els territoris d'Europa Oriental, tamb ho fou per a les invasions brbares; a partir de la meitat del segle II, moment que es va iniciar un rpid declivi, especialment quan la ciutat d'Aquileia va ser arrasada per les hosts d'tila. No obstant aix la ciutat d'Aquileia va mantenir la seva importncia fins a fins de l'Imperi Rom d'Occident al ser la seu d'un patriarcat. 
 edat mitjana .
La capital va ser traslladada a una posici ms defensable corresponent a Forum Iulii (avui Cividale del Friuli), ciutat que va ser fortificada per a resistir les successives escomeses dels pobles brbars, s des de llavors que Forum Iulii va passar a donar nom a la regi.
Desprs d'una breu dominaci i protecci bizantina que t el seu apogeu en temps de Justini I, histricament el Fril sorgeix quan els llombards desplaaren als bizantins i crearen un ducat a Forum Iulii, desprs de la derrota dels llombards per part dels francs, en temps de Carlemany el territori va integrar amb el sud de la Marca de Pannnia l'anomenada Marca de Forum Iulii ja dita per apcop, del "Fril"; i la seva capital va ser denominada Civitas Austriae (Ciutat de l'Est). En 922 va ser ocupada per Ot I passant aix a directe control germnic fins a 1077 (veure: "Sacre Imperi Rom"). a partir de llavors pren major importncia el rol dels emperadors alemanys i dels senyors feudals d'ustria, encara que a l'ocupaci germnica es contraposen freqentment les incursions d'altres pobles procedents de l'est (per exemple els vars); en aquest mateix temps malgrat el declinar de la vida urbana va augmentar el poder del patriarca de Aquileia, ja amb carcters de senyor feudal, d'aquesta manera el 3 d'abril de 1077 l'emperador alemany Enric IV va concedir al patriarca Sigeard el comtat del Fril.

 Edat Moderna i Contempornia .
El Patriarcat d'Aquileia va concloure en 1420 quan la major part del territori va ser annexada a la Serensima Repblica de Vencia. En 1516 el "Sacre Imperi Rom" dominat pels Habsburg va prendre el Fril Oriental, i tal domini es va veure afavorit per les incursions dels otomans; mentrestant el Friul Occidental es mantenia subjecte a Vencia. Aquesta divisi es va mantenir fins al Tractat de Campoformio (1797) quan desprs de les campanyes napoleniques tot el Fril fou annexat a l'imperi d'ustria, excepte durant el breu perode en el qual el Fril fou annexat a l'estat satllit de l'Imperi Napolenic dit "Regne Itlic", En 1805 la zona d'Udine i Pordenone van ser novament annexades al Vnet i amb aquest a Itlia en 1866, mentre que des de 1814 el Fril Oriental es va mantenir sota poder austrac fins a concloure la Primera Guerra Mundial el 1918. 
El 6 de maig de 1976, el Friuli va ser greument afectat per un fort terratrmol (vegi's Terratrmol del Fril), que va causar un miler de morts. 

 Famosos frilesos .
 Cecilia Deganutti;
 Omero Antonutti;
 Dino Zoff;

 Referncies .
 Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l Europa capitalista La Magrana,  Barcelona;
 Xos M. Nez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Sntesis,  Col. Historia Universal Contempornea, 26  Madrid.
 Felipe Fernndez-Armesto(1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona;
 Francesc Xavier Lamuela Garca(1987) Catal, occit i fril: llenges subordinades i planificaci lingstica Quaderns Crema, Assaig Minor, 3 Barcelona.
 GARCIA, Xos Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Crua.
 Rolando del Guerra; Genoveva Gmez (1986)  Llengua, dialecte, naci, tnia  (Llengua i poder a Itlia)  La Magrana, Col. Alliberament, 19  Barcelona.
 Gian Carlo Menis (1974)  Storia dal Popul Furlan  Clape Cultural Aquilee, Udin;
 Alexandre Cirici i Pellicer  Llenges minoritries i dialectes a Europa  Altres Nacions, nm 4-5  1982-1983;
 A. Ceschia la nazione frili a la Regione Frili-Venezia Giulia a NATIONALIA IV III Jornades del CIEMEN 16 a 30 d agost del 1978   Les autonomies en els diferents estats .
 CARLO, Nerio de; BOCCOTTI, Gian Carlo Fril a MINORANZE tercer trimestre 1976, CIEMEN, Milano.
 Daniele Conversi Qestions regionals i qestions nacionals a Itlia a Revista de Catalunya nm 21, agost 1988. ;

 Enllaos externs .
 Comunitat friulana d'Argentina, Uruguai, Veneuela i Brasil;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113683" title="Hellenisme" nonfiltered="1635" processed="1634" dbindex="46694">


L'hellenisme s el fenomen de difusi de l esperit grec (llengua i cultura) en l mbit del mn oriental, difusi que suposa una universalitzaci d aquesta cultura, vehiculada pel grec com a idioma com (koin), dins no obstant aix d un procs histric de descomposici de l imperi macednic, que passa per les fases de desmembrament, conquesta de Grcia per Roma i el sorgiment de l imperi rom. Aquesta poca de profundes transformacions socials est marcada per l aparici de les anomenades.

El terme hellenstic (derivat de       Hll n, el nom tnic tradicional dels grecs) va ser encunyat per l'historiador alemany Johann Gustav Droysen per referir-se a l'expansi de la cultura grega cap als pobles no grecs que van ser conquerits per Alexandre Magne. D'acord a Droysen, la civilitzaci hellenstica va ser la fusi de les cultures de Grcia i l'Orient Prxim, la qual cosa permetria que el cristianisme flors en el futur. Els principals centres culturals es van expandir fora de Grcia, a Prgam, Rodes, Antioquia de l'Orontes i Alexandria. 

 Context histric .

Abarca un perode de temps d abast histricament difs, que comena amb la mort d'Alexandre el Gran (en el 323 aC, any tamb de la mort d'Aristtil) i arriba fins finals del segle II dC. En ocasions s assigna el comenament de l poca hellenista als anys de la conquesta de l imperi persa per Alexandre el Gran i el seu acabament als anys de l apogeu de l imperi rom, allargant fins i tot el perode grecorom fins a la caiguda de l imperi rom. 

Els exrcits d'Alexandre van conquerir l'sia Menor, Egipte, Mesopotmia, la plana d'Iran, l'sia Central i algunes regions d'ndia. Desprs de la mort d'Alexandre i d'una lluita per la successi coneguda com les Guerres dels Didocs. El 281 aC es van establir quatre estats territorials: 

 La dinastia ptolemica a Egipte amb capital a Alexandria;
 La dinastia selucida a Sria amb capital a Antioquia;
 La dinastia antignida a Macednia i la Grcia central;
 La dinastia atlida a Anatlia amb capital a Prgam. ;

Els successors d'Alexandre van controlar el territori a l'oest del Tigris per un temps, i van controlar l'sia Menor i l'Orient Prxim fins a l'arribada dels romans els segles II i I aC. La major part del territori oriental va ser pres pels partians, per, la cultura hellenstica es va conservar en el regne Greco-Batri i el regne Indo-Grec. La cultura hellenstica seria la cultura dominant de l'Imperi Rom fins a l'arribada del cristianisme. 

Es considera que la fi del perode hellenstic va ser el 31 aC, data en qu el regne ptolemic d'Egipte va ser derrotat pels romans en la batalla d'Actium. 

 Escoles hellenstiques .

Comprn el conjunt d escoles de filosofia hellenisticoromana que es desenvolupen primer a Grcia i desprs a Roma, des de finals del s. IV fins a finals del s. II dC, quan comena a cobrar impuls la filosofia cristiana naixent.

El vast imperi que Alexandre el Gran deixa a la seva mort se l reparteixen els seus successors, els didocos, desprs d una srie de disputes i lluites que duren 42 anys. Els territoris de Grcia i Macednia queden sota el poder dels antignides, dinastia fundada de fet per Antgon II Gnates, que pot mantenir-se en el poder fins que els romans, l any 148 aC., fan de Macednia una provncia romana. Egipte s dominat per la dinastia dels lgides, de Lagos, pare de Ptolemeu I Soter (el salvador), general d Alexandre, primer dels Ptolomeus a anomenar-se rei d Egipte; la seva monarquia dura fins que Octavi August, l any 30 aC, converteix Egipte en provncia romana. Mesopotmia, Prsia i sia Menor van constituir el regne dels selucides, dinastia fundada per Seleuc I Nictor (el vencedor), que es proclama rei en el 305 aC; el seu extens imperi dividit en satrapies, amb la capital primer en Selucia del Tigris i desprs a Antioquia, acaba amb la conquesta de Sria per Roma l any 64 aC.

En aquest temps es produeix un profund canvi cultural en el mn grec: les ciutats gregues, les poleis, cedeixen la seva importncia i funcionalitat a una gran monarquia que es governa des d una capital llunyana; la ciutat hellenstica s una ciutat de sbdits governats per funcionaris, ms que una societat de ciutadans interessats en la vida pblica; no interessa tant la ciutat, com la prpia autarquia, i la filosofia deixa de ser sistemtica i es converteix en forma de vida orientada a la felicitat de l individu. Com a contrapartida, sorgeix un nou esperit cosmopolita, que fa que les persones cultes es considerin ciutadans del mn i comencen a caure les barreres i els prejudicis racistes entre grecs i brbars. Per la seva banda, la universalitzaci de la cultura grega paga l impost d haver de barrejar-se amb les cultures locals, i Atenes deixa de ser el centre del saber: Prgam, Rodes i sobretot el Museu d Alexandria ocupen el seu lloc, i al costat del sincretisme religis apareix tamb, sobretot arribada ja la dominaci romana, l eclecticisme filosfic.

Les principals escoles filosfiques hellenstiques sn el cinisme, que representa l ltima evoluci de les escoles socrtiques menors; l epicureisme, fundat per Epicur de Samos, qui installa a Atenes cap a 306 aC la seva escola anomenada el jard (kepos); l estocisme, fundat entorn del 300 aC per Zen de Ction, que ubica la seva escola en el prtic (stoa) pintat per Polignot; l escepticisme, que ms que una escola s una forma de pensar que difon Pirr d Elis abans que es fundessin les dues escoles filosfiques anteriors; i l eclecticisme, introdut per Fil de Larisa en la Acadmia platnica, dominant en els segles II i I, i que es mant amb fora durant el perode rom, amb la seva gran figura, Cicer.

La majoria d aquestes escoles filosfiques t el seu perode rom, que allarga la seva pervivncia. Entre els filsofs epicuris, destaca Lucreci (Titus Lucretius), autor del poema De rerum natura, la natura de les coses, una de les obres universals de la literatura i obra tamb de divulgaci de les doctrines fsiques, cosmolgiques i tiques de l epicureisme. A Roma floreixen tamb els ltims estoics, i s l estocisme la ms difosa de les filosofies entre els romans, tant en l poca de la repblica com en temps de l imperi. L escriptor i poltic Luci Anneu Sneca, preceptor de Ner, l esclau Epictet d'Hierpolis i l emperador Marc Aureli, destacats filsofs estoics els tres, testifiquen que aquesta escola filosfica s havia difs a Roma en tots els estaments socials.

 La cincia grega .
La cincia grega, que va tenir els seus orgens amb la filosofia dels primers jonis, floreix d una manera espectacular durant el s. III i mitjan del II aC, entorn del Museu d Alexandria; s el perode alexandr de la cincia hellenstica. Desprs de l esplendor del Liceu, amb l impuls que Aristtil dna a la filosofia de la natura i a la biologia, Alexandria es converteix, per obra dels Ptolomeus i d alguns savis peripattics, en especial de Estrat de Lmpsac, que abandona Atenes per dirigir l activitat cientfica del Museu, en centre de la investigaci cientfica en el mn conegut. Al Museu, les investigacions es van orientar per especialitats: matemtiques, astronomia, mecnica, geografia, enginyeria, medicina, filologia, zoologia i botnica, i els savis hellenistes no sn ja, en la seva majoria, ni prpiament filsofs ni possedors d un saber universal; alliberats tant de les concepcions religioses com de les generalitats filosfiques, s especialitzen en les seves respectives investigacions teriques, i recorren a la observaci i a la experincia. El desenvolupament de les matemtiques va ser excepcional a Grcia tamb en aquest perode, i les cincies empriques van arribar durant el perode alexandr a la seva major esplendor, per mai el saber teric dels grecs va unir l esperit especulatiu amb l observaci sistemtica de la realitat i els fets, ni va ser en general la cincia grega una cincia aplicada. La tecnologia va ser ignorada, fonamentalment per raons de tipus social. L esclavitud, d una banda, que abaratia la m d obra en qualsevol mena de treball, i el rebuig de l home lliure al treball manual van fer innecessries les mquines i van impedir que la cincia grega abandons la seva actitud habitual de cincia terica o contemplativa (veure text).

La decadncia de la cincia hellenstica.
L esplendor de la cincia hellenstica dura aproximadament un segle i mig. El perode grecorom de la cincia grega transcorre entre la meitat del s. II aC i el s. II dC (B. Farrington ho allarga fins a la caiguda de l imperi rom, al comenament del s V dC), per s un perode de decadncia creixent; apareixen no obstant aix dues noves cincies, la trigonometria i l lgebra, i les figures de Ptolemeu, Estrab i Gal no sn poc rellevants. Alexandria continua sent el centre intellectual i cultural, d importncia decreixent: en el 145 aC, es produeix un enfrontament de Ptolemeu Physkon amb els savis grecs, que es veuen obligats a abandonar temporalment Alexandria; durant la campanya de Csar a Egipte, en el 47 aC, es produeix l incendi de la Biblioteca, que destrueix bona part dels seus 700.000 llibres (en realitat, rotlles), i l any 30 aC Egipte es converteix, per obra d Octavi, en provncia romana. 

Claudi Ptolemeu d Alexandria s l ltim gran astrnom grec, que viu entre els anys 100 i 170 dC La seva obra, Composici matemtica, o Sintaxi matemtica, batejada pels rabs com a Almagest (el ms gran), desenvolupa i completa el sistema astronmic d epicicles i equants d Hiparc i construeix el model d univers geocntric vigent fins a Coprnic. En geografia segueix igualment Hiparc i el principi mantingut per aquest de determinar astronmicament els llocs geogrfics.

Destacat gegraf d aquesta poca s Estrab, nascut a Amsia, en el Pont, en el 64/63 aC, i que va viure a Alexandria i a Roma. En els disset llibres de la seva Geografia descriu amb claredat d estil els costums i la histria dels principals pasos inclosos a l imperi rom i la situaci general de la cincia en el seu temps.

Gal (ca.129-200 dC), nascut a Prgam, metge personal d emperadors romans, reuneix en una obra immensa -gaireb cent tractats de medicina i filosofia- una vertadera enciclopdia del saber metge, que s inspira en diverses fonts: en la medicina anatmica i fisiolgica dels metges d Alexandria, en la biologia d Aristtil, en les doctrines hipocrtiques dels humors, en doctrines del platonisme mitj, en el pneuma dels estoics i en el finalisme platnic i aristotlic. Els seus escrits van ser autoritat mdica fins al Renaixement; Vesalio va imitar la seva tcnica anatmica.

Segons Benjamin Farrington, la cincia grega havia arribat, no sols als temps de Ptolemeu i Gal, sin sobretot durant el perode alexandr, al llindar de la cincia moderna (veure cita). 

L hellenisme va tenir tamb la seva trobada amb el cristianisme, i encara que sovint s ha fet responsable al cristianisme de la decadncia de la cincia grega, ms aviat es mant que s la decadncia de la cincia grega i l esperit cientfic una de les condicions que afavoreixen l aparici de les religions. El cristianisme va buscar un difcil equilibri amb l hellenisme. D una banda, en presentar-se com a nica religi vertadera, va haver d enfrontar-se amb les diverses filosofies hellenstiques a qu es va oposar tamb com a nica filosofia vertadera. D altra banda, el cristianisme, fenomen religis en principi, pel fet d haver de propagar-se en un mn hellenstic dau a l especulaci, va haver de revestir-se de formes intellectuals i arguments racionals per discutir o dialogar amb els hellenistes. El cristianisme no sols va adoptar per als seus escrits sagrats el grec com (koin) i les formes literries del mn grec, sin que tamb va acceptar conceptes filosfics fonamentals, com el logos dels estoics (que es converteix en el Verb, o la Paraula) i tamb orientacions filosfiques generals, com el neoplatonisme, i fins als costums tiques hellenstiques de reglamentar la conducta humana distingint entre vicis i virtuts. De l oposici amb l hellenisme i del seu intercanvi cultural amb aquest va sorgir la primitiva justificaci racional del cristianisme, embri de la filosofia cristiana.

Alexandria va anar perdent el seu carcter de capitalitat de la cincia, per es va mantenir encara com a centre filosfic d importncia. All es desenvolupa, en la primera meitat del s I dC, la filosofia de Fil, que intenta harmonitzar el pensament grec amb el pensament jueu, i, entre els segles II i III dC, l escola de Ammoni Saccas, mestre de Plot i d Orgenes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113686" title="Johann Adolph Hasse" nonfiltered="1636" processed="1635" dbindex="46695">

Johann Adolph Hasse (Bergedorf, 25 de mar de 1699   Vencia, 16 de desembre de 1783) fou un compositor alemany.

Biografia.
Johann Adolf Hasse va nixer a Bergedorf, a prop d'Hamburg i reb la seva primera formaci musical del seu pare. Amb una bona veu de tenor escoll dedicar-se al cant i s'un a un grup operstic dirigit per Reinhard Keiser, en el qual Georg Friedrich Hndel havia treballat de segon viol alguns anys abans. El seu xit el dugu a un contracte al teatre de la cort del duc de Brunswick-Lneburg, on inici tamb la seva carrera com a compositor. El 1723 estren la seva primera pera, Antigonus. L'xit de l'pera permet que el duc envis Hasse a Itlia per completar els seus estudis, de manera que el 1724 arriba a Npols i es fu deixeble de Niccola Antonio Porpora, amb qui, nogensmenys, tingu forts desacords. En canvi, aconsegu guanyar-se l'amistat d'Alessandro Scarlatti, grcies al qual obtingu el seu primer encrrec a Itlia; una serenata per a dues veus, que fou cantada per dos dels millors cantants del moment, Farinelli i Signora Tesi.

A partir d'aquest moment Hasse es fu molt popular i la seva pera Sesostrato, escrita per a l'pera reial de Npols el 1726, confirm la seva fama al pas. El 1727, a Vencia, conegu la famosa cantant Faustina Bordoni amb qui es casaria l'any 1730. Posteriorment la parella es trasllad a Dresden grcies a una oferta de l'elector de Saxnia August II per a fer-se crrec de l'orquestra de la cort. A Dresden la parella romangu dos anys i desprs Hasse viatj a Itlia i el 1733 tamb a Londres, on el grup aristcrata enfrontat al rei intent que s'hi queds i esdevenir el rival de Handel; nogensmenys, Hasse rebutj i es limit a representar-hi l'pera Artaserse.

Mentrestant, Faustina havia roms a Dresden i l'elector se l'havia fet la seva favorita, sense permetre que el seu marit la visits gaire sovint. El 1739, desprs de la mort d'August II, Hasse s'install de forma permanent a Dresden i el 1763 ell i Faustina Bordoni es retiraren del servei a la cort. Uns anys desprs, per, es trasllad amb la famlia a Viena, on encara compos diverses peres. Finalment la parella s'install a Vencia. 

Obra.
Entre les seves composicions es troben una seixantena d'peres, moltes amb llibrets de Metastasio, i nombrosos oratoris, cantates, misses i una gran varietat de msica instrumental. Durant el setge de Dresden pels prussians el 1760 es perderen la major part de les seves partitures manuscrites. En l'obra de Hasse cal destacar la facilitat i l'elegncia de les lnies meldiques, una caracterstica que el fu molt popular.



Referncies.
 Frederick L. Millner: The Operas of Johann Adolf Hasse. Ann Arbor MI: UMI Research Press, 1979 (Studies in Musicology, 2).  ISBN 0-8357-1006-8;

Enllaos externs.

Biografia de Hasse. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113695" title="Hard Rock Hallelujah" nonfiltered="1637" processed="1636" dbindex="46696">
Hard Rock Hallelujah s la can de Lordi, de Finlndia que va guanyar el Festival d'Eurovisi 2006, celebrat a Atenes, Grcia. Van aconseguir un total de 292 punts, tot un rcord en la histria del Festival.

 Posici europea .


 Enllaos externs .
"Hard Rock Hallelujah" Lletra de la can;
"Hard Rock Hallelujah" vdeo musical de Youtube;
"Hard Rock Hallelujah" karaoke a Youtube, vdeo de la YLE;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113696" title="Felip de Malla" nonfiltered="1638" processed="1637" dbindex="46697">

Felip de Malla fou el 17 President de la Generalitat de Catalunya, canonge deg d'Osca (1423), almoiner de la seu d'Elna (1423) i ardiaca major de la seu de Barcelona (1424-1431).

Format en lletres i filosofia a Lleida, culmin la seva formaci en teologia a Pars. Brillant orador i autor d'estil classicitzant, la seva obra manuscrita s molt extensa, sent la seva contribuci ms destacada el Memorial del pecador remut, un tractat asctic sobre el cristianisme, el paganisme i el judaisme. Amb l'aparici de la impremta se'n varen fer dues edicions en 1483 i 1495. 

Protegit de Benet XIII i del rei Mart l'Hum qui, en 1408, el nomen "conseller e promotor dels negocis de la cort", crrec que mantingu amb Ferran I i amb Alfons IV el Magnnim. 

Al Concili de Constana obtingu sis vots per ocupar la seu papal de Roma.

Durant el seu mandat al front de la Generalitat va haver de lluitar contra el distanciament progressiu entre el rei i el principat, que ja venia des de les Corts de Barcelona (1421). La imposici de castellans a les institucions, la poca preocupaci reial pels seus dominis, capficat com estava el rei pels afers de Npols, o l'intent de fer un feu a Cervera per collocar al seu germ Pere de Trastmara sn alguns dels episodis poltics que tensaren la relaci. A tot aix cal afegir, d'entre les preocupacions que li va tocar afrontar, les epidmies de pesta i el terratrmols de 1428.

Va morir el 12 de juliol de 1431 a Barcelona.


 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003 ISBN 84-412-0884-0 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113697" title="Otto von Guericke" nonfiltered="1639" processed="1638" dbindex="46698">


Otto von Guericke (Magdeburg, 20 de novembre de 1602 - Hamburg, 11 de novembre de 1686) fou un fsic alemany.

Va estudiar dret a les universitats de Leipzig i Jena. Desprs es va dedicar als estudis de matemtica a la universitat de Leiden. Des de 1646 es va desentrampar com a jutge a la ciutat de Magdeburg durant trenta anys. A part de la seva carrera com a jurista la seva passi va ser la fsica.

Va estudiar els tractats de Blaise Pascal i Evangelista Torricelli sobre la pressi atmosfrica. El 1650 va inventar una mquina pneumtica per emprendre una srie d'experiments amb el buit. Va poder comprovar que el so no pot propagar-se en el buit, i que els cossos encesos s'apaguen i els animals moren. Per demostrar els efectes de la pressi atmosfrica va idear l'experiment amb els hemisferis de Magdeburg el 1654 davant de la Dieta Imperial de Ratisbona.

Tamb fou molt important la seva incursi a les investigacions sobre electrosttica. Va observar que es produa una repulsi entre cossos electritzats desprs d'haver estat atrets. Va idear la primera mquina electrosttica i va treure espurnes d'una bola feta de sofre, la qual cosa el va portar a especular sobre la naturalesa elctrica dels llampecs.

En astronomia va ser un dels primers en afirmar que es pot predir el retorn dels cometes.

El 1672 va publicar la seva obra Experimenta nova, ut vocatur Magdeburgica, de vacuo spatio on descriu el seu clebre experiment amb els hemisferis de Magdeburg.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113700" title="Bernat Saportella" nonfiltered="1640" processed="1639" dbindex="46699">
Bernat Saportella (o Bernat de la Portella) va ser un diputat del bra militar de les Corts Catalanes que en la Guerra Civil Catalana va encarar-se a la Generalitat de Catalunya optant pel bndol reialista fins al punt de muntar una nova Generalitat parallela el 1463 amb seu a Tarragona, legalitzada pel rei i no reconeguda per la Generalitat legtima de la que en acabar la guerra i dissoldre's n'hagu estat l'ltim diputat.

Les seves armories eren d'or, una bossa de gules, acostada de dos escudets, faixat de plata i gules.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113708" title="Kasita" nonfiltered="1641" processed="1640" dbindex="46700">

Kasita (Kassu) s una tnia que es va installar com una dinastia al regne de la primera dinastia de Babilnia. 

Se'n desconeix l'origen per s'especula que provenien de l'Iran. 

Respecte a la seva llengua noms se sap que no era indoeuropea ni estava relacionada amb la llengua hurrita i que van tenir un procs d'aculturaci i van adoptar la llengua dels babilonis ja en temps del rei Agum II anomenat tamb Kakrime.

Els kasites apareixen citats en temps del rei de Babilnia Sinmubalit

El rei kasita Burnaburiash I va fer un pacte amb Puzurassur III d'Assria l'any 1540 aC. i va mantenir l'aliana amb Egipte.

Reis d'origen kasita ocuparen el tron de Babilnia (a la que anomenaven "Karduniash") durant 576 anys.

Vegeu tamb.
Bakusaya;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113716" title="Folding@home" nonfiltered="1643" processed="1641" dbindex="46702">

El Folding@home  (pronunciat "folding at home" en angls) s un projecte de computaci distribuda dissenyat per a realitzar simulacions per ordinador del plegament de protenes. Aquest projecte va ser iniciat l'1 d'octubre del 2000 i actualment est dirigit pel Grup Pande, al departament de qumica de la Universitat d'Standford, sota la supervisi del professor Vijay S. Pande.

Folding@home s el segon projecte de computaci distribuda amb ms suport del mn, darrere del projecte SETI@home, encarregat en aquest cas de buscar vida extraterrestre. El 8 de mar del 2004 el projecte genome@home es va fusionar amb el folding@home.

Enllaos externs.

Pgina oficial ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113719" title="Sol" nonfiltered="1644" processed="1642" dbindex="46703">


Sol (en grec: ) (aproximadament entre 638 aC i 558 aC) va ser un fams estadista, legislador i poeta grec. 

Sol d'Atenes s considerat tradicionalment com el ms fams  dels set savis de Grcia. A mitjans del segle IV aC es va convertir en el smbol de la ideologia democrtica.

De la seva obra potica noms en resta completa  l'Elegia a les Muses i  fragments d'altres obres.

Plutarc en va fer una biografia.

Ocup el crrec d'arcont l'any 594 aC  va ser elegit rbitre (diallakts) en un moment d'enfrontament entre ciutadans (stsis). Segurament el conflicte va ser entre una minoria ancestralment privilegiada i una majoria que s'hi rebellava per tamb s possible que es tracs d'un enfrontament dins la mateixa aristocrcia.

S'atribueixen a Sol unes reformes destinades a impedir que es fes una garantia personal en el cas de prstecs que en cas d'impagament acabaven amb l'esclavitut del deutor qesti coneguda com hectemorat. 

Tamb se li adjudica la reforma poltica de la constituci d'Atenes (Athenaion politeia) que va facilitar  la transformaci de  l'estat aristocrtic en una oligarquia de base econmica que va ser el preludi de la democrcia d'Atenes.

La ms important de les reformes va ser la d'organitzar els ciutadans en quatre classes a fi i efecte d'establir una proporcionalitat entre el gaudiment dels privilegis poltics i la capacitat econmica, la qual determinaria les obligacions de prestacions militars, les classes eren:
Pentakosiomedimnoi productors de l'equivalent de determinada quantitat de cereals anuals (en concret 500 unitats de volum);
Hippeis (cavallers) amb possibilitat de sostenir-se ells i un cavall, equivalent a una renda  anual de 300 unitats de volum de cereal ;
Zeugitai:Ramaders amb equivalncia de renda  de 200 unitats de volum de cereal;
Thetes :Treballadors manuals;

Sol per tal que triomfessin les seves reformes va autoexiliar-se i va tornar a Atenes passats uns anys per al final de la seva vida es va tornar a exiliar en veure l'ascensi de Pisstrat que va exercir la tirania tot i que aquest va conservar gran part de l'obra legislativa de Sol.

 
 Enllaos externs .
Zweisprchige Textauswahl zu den griechischen Lyrikern mit zustzlichen Hilfen;
Re-examining Solon's ideas on sortition for safeguarding democracy;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113726" title="Selinus" nonfiltered="1645" processed="1643" dbindex="46704">



Selinus, nom llat de Selinos (Cilcia);
Selinus, nom llat de Selinos (Lacnia);
Selinus, nom llat de Selinunt;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113727" title="Selinos (Cilcia)" nonfiltered="1646" processed="1644" dbindex="46705">
Selinos (Selinus,         ) fou una ciutat de l'oest de Cilcia a la desembocadura del riu Selinos (modern Selenti). s famosa perqu hi va morir l'emperador Traj l'any 117. Llavors fou rebatejada Trajanpolis per mes tard va recuperar l'antic nom doncs els bisbes de la ciutat al segle IV son anomenats bisbes de Selinus. Fou una ciutat comercial que va tenir certa importncia al segle I aC i segle I dC, per desprs va anar decaient. Queden les restes d'un mausoleu, un gora, un teatre, un aqeducte i algunes tombes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113728" title="Selinos (Lacnia)" nonfiltered="1647" processed="1645" dbindex="46706">
Selinos (Selinus,         ) fou una ciutat del nord de Lacnia, esmentada per Pausnies. Podria ser la moderna Kosmas on s'han trobat algunes tombes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113730" title="Selinunt" nonfiltered="1648" processed="1646" dbindex="46707">

Selinunt (Selinus ,         )at Torre dei Pulci) fou una de les principals ciutats gregues de Siclia a la costa sud-oest, a la desembocadura del riu Selinus o Selinos, a uns 6 km a l'oest d'Hypsas (Belici). 
 
Fou fundada com a colnia per Megara Hiblea sota la direcci de Pammilos, uns cent anys desprs de la fundaci de la ciutat mare, reforats per un cos de colons de Megara a Grcia. La data es fixa vers el 628 aC per Diodor de Siclia la situa vers el 650 aC i Jernim de Crdia vers el 654 aC. La primera es la data mes probable. El seu nom derivava del julivert (       ) que creixia a la zona, i que figura a les monedes de la ciutat. Era llavors la colnia mes occidental.

El 580 aC apareix la ciutat en guerra contra la vena Segesta, que no era ciutat grega, la qual va obtenir la victria mercs a l'ajut d'emigrants de Rodes i Cnidos que desprs van fundar Lipara. Les guerres amb Segesta van continuar per molt de temps. 

El 454 aC eren altre cop probablement en guerra (Diodor diu que Segesta era en guerra amb Lilibea, que encara no existia). El riu Mazaros, a uns 20 km a l'oest, era la frontera entre Segesta i Selinunt, i aquesta darrera tenia un empori a la seva desembocadura. Per l'altre costat s'estenia fins a l'Halycos (Salso) a la desembocadura del qual es va fundar Heraclea Minoa.

De la seva histria interior es coneix poca cosa. Primer governada per l'oligarquia va passar desprs a ser governada per dspotes i vers el 510 aC estava sota el govern del tir Peitgores, que fou enderrocat per l'espart Eurileon que va assolir el poder per fou enderrocat al seu torn per una revolta popular.

El 480 aC la ciutat va abraar el partit cartagins durant la gran expedici d'Amilcar. El contingent de Selinunt ofert als cartaginesos va arribar tard. Torna a ser esmentada la ciutat el 466 aC ajudant als siracusans per enderrocar a Trasibul. 

El segent perode fou de prosperitat i opulncia. Tucdides la descriu el 415 aC com a ciutat opulenta i rica amb moltes riqueses acumulades als seus temples. Diodor tamb parla d'un llarg perode de tranquillitat i d'una nombrosa poblaci a aquesta poca. 

El 416 aC la disputa entre Segesta i Selinunt va originar l'expedici atenenca del 415 aC: Selinunt va demanar ajut a Siracusa i va bloquejar Segesta per terra i mar. Els segestans van demanar ajut a Atenes. Segurament els assetjants es van haver de retirar a l'arribada dels atenencs ja que no es torna a parlar del setge. Els atenencs van obligar a Selinunt a sotmetre's en termes moderats, i van dirigir el seu principal esfor contra Siracusa. Selinunt es esmentada com aliat de Siracusa a la que va proveir d'auxiliars, i les forces espartanes enviades en ajut de Gilipos van desembarcar a la primavera del 413 aC a la ciutat, desprs de ser empesos per una tempesta cap a l'frica.

La derrota dels atenencs va deixar a Segesta en mans de Selinunt i els seus aliats. Segesta va cedir sense condicions el districte fronterer objecte de disputa per Selinunt aviat es va considerar insatisfeta i va fer nous atacs a Segesta, que va haver de demanar l'ajut de Cartago, ajut que finalment fou concedit; segestans i la fora expedicionria cartaginesa van derrotar a Selinunt en una batalla (410 aC) i a la primavera segent un fort exercit cartagins dirigit per Annbal (net d'Amilcar que havia mort a Himera) va desembarcar a Lilibea i de all va passar a Selinunt. La ciutat no estava ben preparada per la defensa, amb les fortificacions en mal estat, i no va rebre ajut a temps de Siracusa, Agrigent i Gela com esperava. Selinunt va fer una defensa desesperada, primer a les muralles i desprs casa per casa, per els cartaginesos, desprs de 10 dies de lluita, van ocupar la ciutat i bona part dels defensors foren executats (uns 16000 habitants van morir, uns 5000 foren fets presoners i noms 2600 es van poder escapar cap a Agrigent sota la direcci d'Empdion). 

Annbal va destruir les muralles, per va permetre als habitants sobrevivents que continuessin a la ciutat com a tributaris de Cartago. Uns pocs milers de sobrevivents es van establir a la ciutat sota direcci d'Hermcrates. El 405 aC el tractat entre Cartago i Dions el vell de Siracusa va confirmar a Selinunt com a possessi cartaginesa, per la ciutat ja no va recuperar el seu antic poder. El riu Halicos fou establert con a lmit oriental.

El 397 aC Selinunt es va declarar a favor de Dions el vell durant la guerra contra Cartago, per al tractat de pau del 383 aC la ciutat va tornar a Cartago i l'Halicos confirmat com a frontera oriental. Poc abans de morir Dions la va recuperar per les armes, per fou una dominaci efmera. 

Encara el 314 aC el riu Halicos va ser confirmat com a frontera en el tractat entre Cartago i els cartaginesos. En aquest darrer Selinunt, Heraclea Minoa i Himera eren confirmades com a possessions cartagineses "com abans".

El 276 aC durant l'expedici de Pirros a Siclia, Selinunt se li va sotmetre voluntriament desprs de la conquesta d'Heraclea Minoa pel rei epirota, per a la seva sortida dos anys desprs Selinunt va tornar a Cartago. 

Era possessi cartaginesa al comenar la Primera Guerra Pnica i el seu territori fou teatre d'operacions militars. Vers el 250 aC, quan els cartaginesos van decidir concentrar la defensa en alguns punts concrets, els habitants foren portats a Lilibea, i Selinunt fou destruda. Probablement mai fou reconstruda. 

Plini el Vell no esmenta el nom i Estrab diu que era una ciutat extingida. Ptolemeu esmenta el riu sense anomenar la ciutat. Les Thermae Selinuntiae esmentades en temps del romans (mes tard, sota l'imperi es esmentada com Aquae Labodes o Labores), eren a fora distancia de l'antiga ciutat (a uns 30 km a l'est) i correspon a la moderna Sciacca.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113734" title="Sellsia" nonfiltered="1649" processed="1647" dbindex="46708">

Sellsia o Selsia (Sellasia,         ) fou una ciutat de Lacnia, a la vall de l'Oenos, al cam entre Tegea i Argos. Era una posici defensiva espartana contra un possible exrcit invasor. Es famosa per la batalla de Sellsia lliurada en aquest lloc el 222 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113735" title="Batalla de Sellsia" nonfiltered="1650" processed="1648" dbindex="46709">

La batalla de Sellsia, part de la Guerra de Cleomenes, es va lliurar el 222 aC entre el Regne de Macednia i la Lliga Aquea d'un costat i Esparta i la Lliga Etlia de l'altra.

El 222 aC Clemenes III d'Esparta esperava la invasi macednia i aquea i va fortificar les posicions defensives espartanes i es va fixar amb l'exrcit (20.000 homes) a Sellsia. Els periecs lacedemonis dirigits per Eucleides, germ de Clemenes, formaven l'ala esquerra i es van establir a la muntanyes Evas; l'ala dreta, formada pels espartans, es van establir a la muntanya Olimp, dirigits pel propi Clemenes; i la cavalleria i els mercenaris es van fixar a la plana entre les dues muntanyes. Antgon III Dos va avanar des de la ciutat d'Argos amb trenta mil homes per no es va atrevir a atacar les posicions fortificades dels espartans i va acampar al riu Gorgilos.

Desprs de dies de tanteig finalment es va produir la batalla. 500 macedonis i els auxiliars es van collocar a la dreta enfront d'Eucleides; la cavalleria i 1.000 aqueus i 1.000 megalopolitans, a la plana; i el rei amb la falange macednia i 3.000 mercenaris, a l'esquerra enfront de Clemenes. Eucleides va cometre l'error de deixar la seva posici fortificada per anar a trobar l'enemic al peu de la muntanya; les tropes del centre van atacar als macedonis de la dreta per la reraguarda per Filopemen al front dels megalopolitans va fer un atac de distracci sense ordres contra el centre enemic; l'ala dreta dels macedonis va derrotar els espartans i els va rebutjar cap a l'altra costat de la muntanya Evas; llavors va atacar Clemenes per foren derrotats per la falange i dels seus 6.000 homes noms 200 es van salvar.

Clemenes va fugir cap Esparta, des on va embarcar a Gtion cap a Egipte. Antgon III es va apoderar dels passos, va entrar a Sellsia, que fou saquejada, i de all a Esparta que  es va sotmetre casi be sense resistncia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113736" title="Selletes" nonfiltered="1651" processed="1649" dbindex="46710">
Selletes (Selletae) foren un poble de Trcia. El seu pas era anomenat Selltica (Selletica,          ) i era al nord de les muntanyes Hemos, entre aquetes i el Panissos.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113739" title="Selli" nonfiltered="1652" processed="1650" dbindex="46711">
Selli o Helli foren una antiga tribu d'Epir. El seu pas es deia Hellpia i tenia en el seu territori el fams oracle de Dodona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113741" title="Sellus" nonfiltered="1653" processed="1651" dbindex="46712">
Sellus fou una muntanya de la Tarraconense esmentada per Avienus a la seva Ora Martima. A aquesta muntanya hi havia la ciutat de Lebedncia (Lebedontia). S'ha identificat amb el cap de Salou.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113743" title="Selmbria" nonfiltered="1654" processed="1652" dbindex="46713">
Selmbria (Selymbria,         ) fou una ciutat de Trcia a la Propntida, a uns 30 km a l'est de Perint i a 60 km a l'oest de Bizanci. A la ciutat comenava la muralla construda per Anastasi Dicoros que defensava Constantinoble que anava fins a l'Euxi (a Scyllae). El seu nom volia dir "Ciutat de Selis" i se suposa que Selis fou el fundador de la ciutat, que fou fundada com a colnia de Megara. En temps de l'emperador Arcadi (377-408)  el seu nom va ser canviat a Eudoxipolis, en honor de l'emperadriu Eudxia. Mes modernament es va dir Silivri.
 
Fou lloc de naixement de Prdicos, deixeble d'Hipcrates. A aquesta ciutat Xenofont es va trobar amb Medosades, enviat del rei odrisi Seutes II. El 410 aC la ciutat va refusar admetre a les forces atenenques dirigides per Alcibades, per va pagar un tribut a canvi de ser deixada en pau. Alcibades es va apoderar poc desprs de la ciutat mercs a la traci d'alguns dels seus habitants, i hi va deixar una guarnici. 
 
El 351 aC es esmentada com a aliada atenenca. Filip de Macednia la va assetjar el 343 aC segons un document del que l'autenticitat es dubtosa. 
 
Sota domini rom i desprs bizant, va passar als blgars el 805 per els bizantins la van recuperar rpidament.

L'emperador Miguel III (839 - 867) hi va construir una fortalesa (les runes encara existeixen).
 
El 1346 el sold Orhan I es ca casar amb Teodora, filla de Joan VI Cantacuz a Selmbria. La ciutat no va caure en mans dels otomans fins desprs de la conquesta de Constantinoble (1453).

A la guerra dels Balcans la ciutat fou ocupada pels blgars el 16 de novembre de 1912, ocupaci que va durar fins el 30 de maig de 1913.

El 20 de juliol de 1920 fou ocupada pels grecs i quan la van evacuar fou entregada als italians (22 d'octubre de 1922) retornant als turcs el 1 de novembre de 1922.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113745" title="Semiramidis Mons" nonfiltered="1655" processed="1653" dbindex="46714">
Semiramidis Mons  (                 ) es el nom antic d'una muntanya rodona al sud de Prsia, a Carmnia. Es esmentada per Arri i Marci que diuen que formava la part persa de l'entrada al golf Prsic. El seu nom modern es Elburz.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113747" title="Snnons" nonfiltered="1656" processed="1654" dbindex="46715">
Per als gals snnons de la Cisalpina vegeu snons;
Els snnons o snons (sennones,        ,          o        ) foren un poble gal de la Gllia Belga al nord-oest dels eduins dels que eren vens. La seva capital fou Agedincum (Sens). Plini el Vell i Ptolemeu els situen a la Lugdunense. Les seves ciutats, apart Agedincum, foren Autissiodurum (Auxerre) i Melodunum (Melun), a la vora del Sena, i a tocar amb els mandubis (mandubii) que tenien per capital Alsia, i amb els lingons (lingones). Csar esmenta tamb la ciutat de  Vellaunodunum en direcci al pas dels carnuts.

Es van aliar rpidament a Csar que els va donar com a rei a Cavarinus, per fou aviat expulsat pel poble i quan el procnsol va ordenar al senat local la seva restauraci, aquest va refusar. 

Al congres d'estats gals del 53 aC el snnons no hi van anar com tampoc els carnuts i els trevirs. La reuni es va traslladar a Lutetia Parisiorum, no lluny del territori dels snnons. De Lutetia Juli Csar va entrar al pas dels snnons que estaven dirigits per Acco i desprs d'una lluita no molt llarga Acco va morir i probablement Cavarinus fou restaurat. Sis legions foren aquarterades a Sens.

El 52 aC els snons van enviar dotze mil homes a Alsia per desprs ja no van causar mes problemes als romans. Un cap dels snnons, Drapes, va fer incursions a Provincia al front d'un grup, per finalment va ser capturat i deixat morir de gana. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113749" title="Snons" nonfiltered="1657" processed="1655" dbindex="46716">
Per als gals de la Transalpina vegeu  snnons;
Els snons o snnons (senones o sennones,        ) foren un poble gal que es va establir a la Gllia Cisalpina a la costa de la mar Adritica a la vora del riu Aesis (Esino) al nord d'Ancona, fins al riu Utis (Montone). La seva capital fou Agedicum.

Conquerits pels romans (vegeu Gllia Cisalpina) al seu territori es van establir dues colnies: Sena i Ariminum. Ms tard les terres que restaven es van repartir entre ciutadans romans en virtut d'una llei agrria del trib C. Flaminius. El districte fou incls a mbria.

Cabdills.
Britomaris;
Cavarinus;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113750" title="Sena (desambiguaci)" nonfiltered="1658" processed="1656" dbindex="46717">


Sena Julia, nom llat i catal antic de Siena;
Sena Gallica, nom llati de Senigallia o Sinigaglia;
 Dinastia Sena , dinastia de Bengala;
Riu Sena (francs Seine);
Riu Sena (mbria), a la vora de Sinigaglia.
Sena (Arag), municipi d'Osca (Arag);
Sena i Marne, departament francs situat a la regi d'Illa de Frana.
Sena Saint-Denis, departament francs situat a la regi d Illa de Frana.
Alts del Sena, departament situat a l'rea metropolitana de Pars.
Sena Martim, departament francs situat a la regi d Alta Normandia.
Shiv Sena, partit nacionalista mahrata.
Senes, grup tnic del centre de Moambic.
Llengua sena, llengua bantu del centre de Moambic.
Sena (Etrria), ciutat entre l'Arno i l'Umbro.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113754" title="Senigallia" nonfiltered="1659" processed="1657" dbindex="46718">


Senigallia o Sinigaglia es una ciutat d'Itlia a la regi de les Marques, provncia d'Ancona, amb prop de 50.000 habitants.

 Histria .

Sena (    ) o Sena Gallica, fou una ciutat de l'mbria al Gallus Ager, a la costa de la mar Adritica a la desembocadura del riu Sena (modern Nevola o Nigola). El territori fou dels gals snons i el nom de la ciutat venia d'ells. Probablement la ciutat ja existia quan els romans van conquerir la zona  per res se sap fins que es va establir la colnia romana el 289 aC. 

El 207 aC fou el lloc on es van reunir les forces dels cnsols  Livi i Ner abans de la batalla del Metaure que s'hauria lliurat prop de Sena.

Torna a ser esmentada a la guerra civil entre Gai Mari i Sulla quan fou ocupada i saquejada per Pompeu, llavors lloctinent de Sulla (82 aC). Va romandre ciutat de certa importncia i sota el triumvirat va rebre nous colons. La ciutat es esmentada durant tot l'imperi fins al segle IV.

Fou saquejada per Alaric I; desprs va passar als ostrogots i recuperada pels bizantins que la van fortificar i fou una de les ciutat de la Pentpolis dins l'Exarcat de Ravenna. Altre cop saquejada pels longobards (segle VIII), fou atacada pels sarrains al segle IX. 

Al segle XII apareix governada per un comte de nom Sergi que va rebre del vescomte de Marsella, amb la filla del qual s'havia casat, unes relquies atribudes a Maria Magdalena. Va passar als Montefeltro i desprs als Malatesta.  Segimon Pandolf Malatesta de Rimini la va fortificar a la meitat del segle XV. El Papa Pius II (1458-1464) la va donar en feu al seu nebot  Antonio Piccolomini, per el poble es va posar sota domini directe del Papa Pau II (1464-1471) i Giacomo Piccolomini fou rebutjat en un intent de recuperar la ciutat el 1472. Sixt IV (1471-1484) la va donar als della Rovere que la van conservar fins el 1516 quan va passar a Lloren de Medici. El 1624 va tornar al Papa. Va passar a Itlia el 1860.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113757" title="Siena" nonfiltered="1660" processed="1658" dbindex="46719">


Siena s una ciutat d'Itlia, regi de Toscana, provncia de Siena, amb prop de 60.000 habitants.

 Histria .
Siena fou l'antiga Sena (     ), una ciutat d'Etrria, que fou anomenada tamb Sena Julia com a distinci amb la Sena de la mar Adritica (anomenada Sena Gallica). Estava situada a uns 40 km a l'est de Volaterrae i a 60 km al sud de Florncia. No consta que fos ciutat etrusca i no s'hi han trobar restes etrusques; la primera notcia s l'establiment de la colnia romana probablement en temps de Csar o durant el triumvirat. El seu nom no apareix al Liber Coloniarum per Plini el Vell l'esmenta clarament com a colnia, igual que ho fa Tcit 

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:70000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 32108
  bar:1871 from:0 till: 31844
  bar:1881 from:0 till: 34071
  bar:1901 from:0 till: 37623
  bar:1911 from:0 till: 41363
  bar:1921 from:0 till: 42930
  bar:1931 from:0 till: 45995
  bar:1936 from:0 till: 48664
  bar:1951 from:0 till: 52566
  bar:1961 from:0 till: 61453
  bar:1971 from:0 till: 65634
  bar:1981 from:0 till: 61989
  bar:1991 from:0 till: 56956
  bar:2001 from:0 till: 52625

PlotData=

  bar:1861 at: 32108 fontsize:S text: 32.108 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 31844 fontsize:S text: 31.844 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 34071 fontsize:S text: 34.071 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 37623 fontsize:S text: 37.623 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 41363 fontsize:S text: 41.363 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 42930 fontsize:S text: 42.930 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 45995 fontsize:S text: 45.995 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 48664 fontsize:S text: 48.664 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 52566 fontsize:S text: 52.566 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 61453 fontsize:S text: 61.453 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 65634 fontsize:S text: 65.634 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 61989 fontsize:S text: 61.989 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 56956 fontsize:S text: 56.956 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 52625 fontsize:S text: 52.625 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113758" title="Sentides" nonfiltered="1661" processed="1659" dbindex="46720">
Sentides (grec         ) s un antic poble probablement d'origen traci, que vivia al sud de Marmrica. s esmentat per Ptolemeu.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113759" title="Sentis" nonfiltered="1662" processed="1660" dbindex="46721">
Els sentis (sentii,        ), foren un poble de la Gllia Narbonesa esmentat per Ptolemeu, que diu que la seva capital era Dinia (moderna Digne)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113760" title="Sentinum" nonfiltered="1663" processed="1661" dbindex="46722">
Sentinum fou una antiga ciutat de l'mbria a l'est dels Apenins, prop del naixement de l' Aesis (Esino). Fou escenari d'una gran batalla de la tercera guerra samnita el 295 aC quan els gals i samnites aliats foren derrotats pel cnsol Q. Fabius. El general samnita Gellius Egnatius va morir a la batalla, i el cnsol  rom P. Decius va morir igualment.

El nom de Sentinum apareix a la guerra de Perusa, com a ciutat assetjada per Octavi sense xit, per desprs fou ocupada per sorpresa pel seu lloctinent Salvidienus Rufus, que la va saquejar i la va cremar. Va ser restaurada i repoblada per colons sota el triumvirat per sense obtenir el ttol de colnia. Va romandre municipi durant tot l'imperi.

Correspon a la moderna Sentino.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113761" title="Spies" nonfiltered="1664" processed="1662" dbindex="46723">
Spies (Sepias,       ) fou un cap de Magnsia (Tesslia), a l'extrem sud-est, enfront de l'illa Skatho. Es fams a la mitologia perqu aqu Peleos va esperar a Tetis i d'aqu se la va emportar. La flota persa va patir un gran naufragi prop d'aquest lloc durant la invasi de Grcia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113764" title="Seforis" nonfiltered="1665" processed="1663" dbindex="46724">
Seforis o Sepforis (Sepphoris,         ) fou una ciutat de Galilea esmentada sovint de Flavius Josefus.

Fou probablement un establiment militar assiri fundat al segle VII aC que va continuar sota babilonis, perses i selucides. Fou ocupada pels macabeus el 104 aC i els jueus la van anomenar Tzippori.

Antgon de Judea hi va establir una guarnici per fer front a Herodes el gran per aquest la va ocupar (37 aC). Herodes i va residir ocasionalment per va quedar dins el domini rom incorporat a la provncia de Sria. Ocupada vers el 4 aC pel cap de bandits o rebels jueus, Judes fill d'Ezequies, Varus, governador de Sria (6-4 aC i 2-1 aC) la va incendiar; fou restaurada per Herodes Antipes que li va conferir estatus de ciutat independent (any 1) i la va anomenar Autocratis; Tibries va restar la capital fins al temps de Ner en qu Herodes el jove va establir a Seforis la residencia reial i segurament es va dir Nernies.

El 66 no es va unir a la revolta jueva i va obrir les portes als romans el 67. Llavors fou anomenada Eirenpolis (ciutat de la pau). Vers el 125 el nom fou canviat a Diocesarea que desprs de la revolta de 
Bar Kochba (132 135) fou refugi de molts jueus i va esdevenir centre de vida espiritual jueva.

El 363 fou destruda per un terratrmol per reconstruda 
Vers el 635 fou ocupada pels rabs. Durant el perode rab (amb un parntesi de domini dels croats) i desprs otom es va dir Saffuriya. Va passar als britnics el 1918 i fou part d'Israel el 1948. 

Les primeres excavacions es van fer el 1931 per Leroy Waterman














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113768" title="Max von Laue" nonfiltered="1666" processed="1664" dbindex="46725">


Max von Laue ( Pfaffendorf, Alemanya 1879 - Berln, Alemanya 1960 ) fou un professor universitari i fsic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1914. 

Biografia.
Nascut el 9 d'octubre de 1879 a la ciutat alemanya de Pfaffendorf. Va estudiar fsica, qumica i matemtiques a les universitats d'Estrasburg, Gttingen i Munic sent deixeble de l'austrac Max Planck. Posteriorment a partir de l'any 1912 va ser professor de fsica a la Universitat de Zuric i entre 1919 i 1943 director de fsica terica en la Universitat de Berln. Desprs de la seva jubilaci l'any 1943 va rebre el nomenament de professor honorari en la Universitat de Gttingen. 

Recerca cientfica.
Va desenvolupar un mtode per a amidar la longitud d'ona dels raigs X, utilitzant, per primera vegada, cristalls salins prims com a reticle de difracci, arribant a demostrar que aquests raigs eren de naturalesa anloga als de la llum, per no visibles, ats que la seva longitud d'ona s extremada curta. 

Va treballar sobre els diagrames, imatges simtriques, produdes en les plaques fotogrfiques pels raigs X que han sofert la reflexi o la refracci en un material cristall. Aix mateix tamb va investigar en el camp de la teoria de la relativitat .

L'any 1914 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pels seus descobriments de la difracci dels raigs X a travs de cristalls. Quan Alemanya va envair Dinamarca durant la Segona Guerra Mundial el qumic hongars George de Hevesy va dissoldre les medalles dels premis Nobel Max von Laue i James Franck en aigua rgia, per a aix evitar que els Nazis les robessin, collocant aquesta soluci en una prestatgeria del seu laboratori de l'Institut Niels Bohr. Desprs de la Segona Guerra Mundial va tornar al laboratori i va precipitar l'or per a treure'l de la barreja. L'or va ser retornat a la Real Acadmia de les Cincies de Sucia i la Fundaci Nobel va lliurar noves medalles a von Laue i a Franck. 

Max von Laue mor el 24 d'abril de 1960 a Munic com a conseqncia de les ferides produdes per un accident de cotxe el dia 8 d'abril.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Laue de la Lluna. El 12 d'octubre de 1990 s'anomen l'asteroide (10762) von Laue en honor seu sent descobert per Freimut Brngen i Lutz D. Schmadel.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1914;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113770" title="William Henry Bragg" nonfiltered="1667" processed="1665" dbindex="46726">


William Henry Bragg OM, KBE FRS (Wigton, Regne Unit 1862 - Londres 1942) fou un fsic i qumic angls guardonat l'any 1915 amb el Premi Nobel de Fsica juntament amb el seu fill William Lawrence Bragg. 

Biografia.
Nascut el 2 de juliol de 1862 a la ciutat britnica de Wigton va estudiar al King William's College de l'Illa de Man aix com al Trinity College de la Universitat de Cambridge. 

Va ser professor de fsica i matemtiques a la Universitat d'Adelaide (Austrlia) entre 1886 i 1908, a la de Leeds entre 1909 i 1915 i la de Londres entre 1915 i 1923. Des de 1923 va ser professor de qumica al Real Institut de Gran Bretanya, esdevenint director del laboratori d'investigaci Davy-Faraday fins a la seva mort. 

El 1906 va escollit membre de la Royal Society, esdevenint el seu president entre 1935 i 1940. L'any 1920 reb el ttol de Cavaller de l'Imperi Britnic.

Recerca cientfica.
Juntament amb el seu fill William Lawrence Bragg va formular la llei de refracci dels raigs X d'una longitud d'ona determinada quan incideixen en una superfcie cristallina. Van idear l'espectrgraf de raigs X, que els va permetre determinar la posici dels toms en diverses classes de cristalls. 

El 1915 ambds van rebre el Premi Nobel de Fsica, sent la primera vegada que pare i fill rebessin el Premi Nobel, pels seus estudis de l'estructura cristallina grcies a la refracci i difracci dels raigs X. 

William Henry Bragg mor el 12 de mar de 1942 a la seva residncia de Londres.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1915;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113776" title="William Lawrence Bragg" nonfiltered="1668" processed="1666" dbindex="46727">


Sir William Lawrence Bragg CH, OBE MC FRS  ( Adelaide, Austrlia 1890 - Ipswich, Anglaterra 1971 ) fou un fsic australi guardonat l'any 1915 amb el Premi Nobel de Fsica juntment amb el seu pare William Henry Bragg. 

Biografia.
Nascut el 31 de mar de 1890 a la ciutat d'Adelaide, capital d'Austrlia Meridional, en aquells moments formant part de l'Imperi Britnic fou fill del fsic i qumic angls William Henry Bragg. Tot i que la seva nacionalitat de naixement fou la britnica, ja que Austrlia formava part en aquells moments de l'Imperi Britni, s acceptada la seva nacionalitat australiana.

Als quinze anys va comenar a estudiar a la Universitat d'Adelaide matemtiques, qumica i fsica, graduant-se l'any 1908. Aquest mateix any el seu pare va acceptar un treball a la Universitat de Leeds, traslladant-se la famlia a Anglaterra. A la tardor de 1909 va entrar al Trinity College de la Universitat de Cambridge graduant-se en matemtiques. Els seus posteriors estudis sobre la fsica el port novament a graduar-se l'any 1911. 

Professor de la Universitat Victoria de Manchester entre 1919 i 1937, fou nomenat director del Laboratori Nacional de Fsica l'any 1937, abandonat el crrec l'any segent. Aquell mateix fou nomenat professor de fsica experimental de la Universitat de Cambridge. El 1941 va ser nomenat Cavaller per part de la rei Jordi VI del Regne Unit. 

Bragg mor l'1 de juliol de 1971 a la ciutat d'Ipswich a Anglaterra.

Recerca cientfica.
Va collaborar en les investigacions que estava duent a terme el seu pare al voltant dels fenmens de refracci i difracci de raigs X sobre estructures cristallines, i per aquestes investigacions li fou atorgat el Premi Nobel de Fsica l'any 1915 juntament amb el seu pare. William Lawrence Bragg amb 25 anys s la persona ms jove que mai ha rebut un Premi Nobel. 

Desprs de la Segona Guerra Mundial retorn al laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge per continuar els seus treballs. A partir de 1948 s'interess per l'estructura de les protenes. Sense relaci directa amb el descobriment de l'estructura del ADN l'any 1953 per part de Francis Crick i James D. Watson, aquest ltim reconegu que pogueren arribar a tal fita grcies als avenos de Lawrence Bagg en la utilitzaci dels raigs X.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1915;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113780" title="Charles Glover Barkla" nonfiltered="1669" processed="1667" dbindex="46728">


Charles Glover Barkla ( Widnes, Anglaterra 1877 - Edimburg, Esccia 1944 ) fou un fsic angls guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1917. 

Biografia.
Nascut el 7 de juny de 1877 a la ciutat anglesa de  Widnes va estudiar al Liverpool Institute i posteriorment fsica a la Universitat de Liverpool. 

Mor el 23 d'octubre de 1944 a la ciutat d'Edimburg.

Recerca cientfica.
El 1913 desprs d'haver treballat a la Universitat de Cambridge, Liverpool i al King's College de Londres com a professor fou nomenat l'any 1913 professor de filosofia natural de la Universitat d'Edimburg, una posici que va mantenir fins a la seva mort. 

Va desenvolupar les lleis de dispersi dels raigs X i les lleis que governen la transmissi d'aquests raigs a travs de la matria i l'excitaci dels raigs secundaris. L'any 1917 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pel descobriment de les caracterstiques dels raigs X.

Reconeixments.
En honor seu s'anomen el crter Barkla de la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1917;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113783" title="Scoop" nonfiltered="1670" processed="1668" dbindex="46729">


Scoop s una pellcula anglo-americana de Woody Allen de l'any 2006. Es tracta d'una comdia romntica i de misteri, protagonitzada pel mateix Woody Allen junt amb Hugh Jackman, Scarlett Johansson i Ian McShane.

Aquesta pellcula, igual que Match Point, est filmada a Londres, sent la segona que va rodar fora de Nova York, la seva ciutat natal.

Argument.

La pellcula narra la histria de Sondra Pransky (Scarlett Johansson), una jove i atractiva estudiant americana de periodisme que viatja a Londres per entrevistar un fams actor. Durant un espectacle del mag Sid Waterman (Woody Allen), Sondra s escollida per participar en un truc de mgia. En el transcurs d'aquest truc, se li apareix l'esperit de Joe Strombel (Ian McShane), un periodista mort recentment. Strombel li donar l'exclusiva de l'any: el nom d'un criminal molt buscat conegut com l'"Assass del Tarot", que terroritza des de fa temps el pas. Segons ell, aquest assass s el jove i guapo aristcrata Peter Lyman (Hugh Jackman). A partir d'aquest moment, ella i Sid es dedicaran a investigar i a buscar evidncies de la doble vida d'aquesta persona, per la trama es complica quan Sondra se n'enamora.

Crtica.
Les crtiques que va rebre la pellcula foren molt desiguals, encara que majoritriament negatives. Stephen Hunter, del The Washington Post la va definir com "la pitjor pellcula que Woody Allen hagi fet mai". En canvi, Mick LaSalle del San Francisco Chronicle, va ser molt positiu, proclamant-la com de lluny la pellcula ms divertida de l'any i "el Woody Allen ms divertit de tota una dcada". 

En tot cas, la major part dels crtics van estar d'acord en qu s una comdia elegant amb bones dosis d'humor i un bon dileg dens i retric de Woody Allen. Com va dir Peter Travers de la revista Rolling Stone, "no s res ms que un Allen menor per, s un autntic luxe pels avorrits dies d'estiu". Valen la pena les converses entre Woody Allen i Scarlett Johansson on es nota la bona qumica entre els dos i el subtil retrat que Allen deixa entreveure de l'aristrocrcia britnica.

 Curiositats .
 Tal i com sol ser com en les pellcules de Woody Allen, en aquest cas no es va utilitzar cap banda sonora original. La majoria de les peces musicals sn obres compostes per Piotr Ilitx Txaikovski, Johann Strauss i Edvard Grieg.
 Scoop s una de les tres pellcules del 2006 que tracten la temtica de la mgia. Les altres dues sn: The Illusionist i The Prestige, la segona de les quals tamb est protagonitzada per Hugh Jackman i Scarlett Johansson. Cal destacar que Woody Allen es va preparar en les arts de la mgia i la illusi amb Scott Penrose.
 El personatge principal (originalment un periodista adult) va ser escrit especficament per a  Johansson, de qui Allen en va observar una qualitat cmica inusual mentre treballaven junts a Match Point.

Repartiment.
 Scarlett Johansson com Sondra Pransky;
 Woody Allen com Sid Waterman;
 Hugh Jackman com Peter Lyman;
 Ian McShane com Joe Strombel;
 Charles Dance com Sr. Malcom;
 Romola Garai com Vivian;
 Kevin R. McNally com Mike Tinsley;
 Julian Glover com Lord Lyman;
 Victoria Hamilton com Jan;
 Fenella Woolgar com Jane Cook;

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Enllaos externs.
Pgina sobre la pellcula (En castell);
Article de blogdecine (En castell);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113786" title="Llerona" nonfiltered="1671" processed="1669" dbindex="46730">


Llerona s un nucli de poblaci que forma part de les Franqueses del Valls, al Valls Oriental. Te amb una poblaci d'uns 800 habitants (xifres del 2005). 

Hi ha diverses versions sobre l'origen del nom Llerona. La que te ms pes s que el nom prov d'una moneda anomenada Lauro a l'poca dels romans. D'aqu vingu el nom de Laurona, per ms tard esdevenir Llerona.

s regit pel consell del poble de Llerona sota les directrius de l'ajuntament de les Franqueses del Valls. L'actual edifici del consell del poble va ser construt per Manuel Raspall per a fer d'escola en 1931.

El territori es distribueix en dues zones: Pla de Llerona, a nivell del riu congost i Dalt riba en un pla a uns 30 m. per sobre de l'anterior i pel qual transcorre la carretera de la Garriga a Granollers.

 Patrimoni arquitectnic .
Destaca la seva esglsia parroquial romnica de Santa Maria de Llerona del segle X, ubicada al Dalt riba. Va ser fortificada al segle XV, ja que va ser refugi dels remences als volts del 1485.

L'antiga esglsia parroquial de Sant Iscle i Santa Victria, del segle XI, amb absis rod, molt modificada al segle XX, est emplaada a la vora de Can Guilla. Va ser esglsia parroquial fins el 1575, fins que la seu de la parrquia va passar a Santa Maria.


Masos d'inters:
 Can Tries o Can Riambau, al pla de Llerona; amb finestrals gtics del segle XVI i reformat al segle XX.
 Can Santa Digna, documentada al segle XV, si b l'actual edifici s del XVII amb una capella del segle XII. ;
 Can Mrgens, amb barri i una capella dedicada a santa Margarida. ;

 Altres masos sn Ca l'Enrani, Can Rovira del Villar, Can Gorgs, Ca l'Aimeric, Can Tur, el Mol d'en Bou, Can Jovany, Can Roig, Can Llampalles i Can Ties.

 Enllaos externs .
Pgina web de la Parrquia de Llerona;
Pgina web del CE Llerona;
Rock a Llerona;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113787" title="Llista de plantes medicinals" nonfiltered="1672" processed="1670" dbindex="46731">
Llista de les 500 plantes medicinals ms utilitzades a Occident segons el criteri de tres fonts de contrastada solvncia: el Catlogo de Plantas Medicinales del Consejo General de Colegios Farmacuticos, el Catlogo de Especialidades Farmacuticas, Base de Datos del Medicamento y Parafarmacia tamb del Consejo General de Colegios Farmacuticos, i el Vademcum de Prescripcin de Fitoterapia de la Sociedad Espaola de Fitoterapia (SEFIT). Aquesta llista t com a objectiu agrupar totes les plantes medicinals (ordenades pel seu nom cientfic) ms usades amb independncia de la seva acci teraputica i, properament, vindr acompanyada de la seva llista homloga ordenada per noms populars.  

A.

 Abies alba (Pincies);
 Acacia senegal (Fabcies);
 Acanthus mollis (Acantcies);
 Achillea millefolium (Astercies);
 Aconitum napellus (Ranunculcies);
 Acorus calamus (Acorcies);
 Adiantum capillus-veneris (Polipodicies);
 Adonis vernalis (Ranunculcies);
 Aesculus hippocastanum (Sapindcies);
 Agrimonia eupatoria (Roscies);
 Agropyrum repens (Pocies);
 Ajuga iva (Lamicies);
 Alcea rosea (Malvcies);
 Alchemilla alpina (Roscies);
 Alchemilla vulgaris (Roscies);
 Allium cepa (Lilicies);
 Allium sativum (Lilicies);
 Allium ursinum (Lilicies);
 Alnus glutinosa (Betulcies);
 Aloe barbarensis (Lilicies);
 Aloe ferox (Lilicies);
 Aloe vera (Lilicies);
 Alpinia officinarum (Zingibercies);
 Althaea officinalis (Malvcies);
 Ammi visnaga (Apicies);
 Amorphophallus konjak (Areccies);
 Anagallis arvensis (Mirsincies);
 Ananas comosus (Bromelicies);
 Anchusa azurea (Boragincies);
 Anemone pulsatilla (Ranunculcies);
 Anethum graveolens (Apicies);
 Angelica archangelica (Apicies);
 Antennaria dioica (Astercies);
 Anthemis nobilis (Astercies);
 Anthyllis vulneraria (Fabcies);
 Apium graveolens (Apicies);
 Arachis hypogaea (Fabcies);
 Arctium lappa (Astercies);
 Arctium minus (Astercies);
 Arctostaphylos uva-ursi (Ericcies);
 Areca catechu (Areccies);
 Aristolochia clematitis (Aristoloquicies);
 Arnica montana (Astercies);
 Artemisia abrotanum (Astercies);
 Artemisia absinthium (Astercies);
 Artemisia dracunculus (Astercies);
 Artemisia maritima (Astercies);
 Artemisia vulgaris (Astercies);
 Arundo donax (Pocies);
 Asarum europaeum (Aristoloquicies);
 Asparagus officinalis (Lilicies);
 Asperula cynanchica (Rubicies);
 Asperula odorata (Rubicies);
 Aspidosperma quebracho-blanco (Apocincies);
 Astragalus gummifer (Fabcies);
 Astragalus membranaceus (Fabcies);
 Atropa belladonna (Solancies);
 Avena sativa (Pocies);

B.

 Ballota nigra (Lamicies);
 Barosma betulina (Rutcies);
 Bellis perennis (Astercies);
 Berberis vulgaris (Berberidcies);
 Beta vulgaris (Quenopodicies);
 Betula pendula (Betulcies);
 Bixa orellana (Bixcies);
 Borago officinalis (Boragincies);
 Boswellia carterii (Bursercies);
 Boswellia serrata (Bursercies);
 Brassica nigra (Brassiccies);
 Brassica oleracea (Brassiccies);
 Bryonia dioica (Cucurbitcies);
 Buxus sempervirens (Buxcies);

C.

 Cactus grandiflorus (Cactcies);
 Calendula arvensis (Astercies);
 Calendula officinalis (Astercies);
 Calluna vulgaris (Ericcies);
 Cananga odorata (Anoncies);
 Canarium luzonicum (Sapindcies);
 Cannabis sativa (Cannabcies);
 Capsella bursa-pastoris (Brassiccies);
 Capsicum annuum (Solancies);
 Capsicum frutescens (Solancies);
 Carica papaya (Cariccies);
 Carlina acaulis (Astercies);
 Carthamus tinctorius (Astercies);
 Carum carvi (Apicies);
 Cassia angustifolia (Fabcies);
 Cassia fistula (Fabcies);
 Cassia obovata (Fabcies);
 Castanea sativa (Fagcies);
 Catharanthus roseus (Apocincies);
 Cedrus libani (Pincies);
 Centaurea aspera (Astercies);
 Centaurea calcitrapa (Astercies);
 Centaurea cyanus (Astercies);
 Centaurium erythraea (Genciancies);
 Centaurium linariifolium (Genciancies);
 Cephaelis ipecacuanha (Rubicies);
 Ceratonia siliqua (Fabcies);
 Ceterach officinarum (Polipodicies);
 Cetraria islandica (Parmelicies);
 Chamaemelum nobile (Astercies);
 Chelidonium majus (Papavercies);
 Chenopodium ambrosioides (Amarantcia);
 Chenopodium bonus-henricus (Amarantcia);
 Chondrus crispus (Gigartincies);
 Chrysanthellum indicum (Astercies);
 Chrysanthemum cinerariifolium (Astercies);
 Cichorium intybus (Astercies);
 Cimifuga racemosa (Ranunculcies);
 Cinchona succirubra (Rubicies);
 Cinnamomum camphora (Laurcies);
 Cinnamomum zeylanicum (Laurcies);
 Citrullus colocynthis (Cucurbitcies);
 Cistus ladanifer (Cistcies);
 Citrus aurantium (Rutcies);
 Citrus limonum (Rutcies);
 Citrus sinensis (Rutcies);
 Claviceps purpurea (Clavicipitcies);
 Clematis vitalba (Ranunculcies);
 Cnicus benedictus (Astercies);
 Cochlearia officinalis (Brassiccies);
 Cocos nucifera (Areccies);
 Coffea arabica (Rubicies);
 Cola acuminata (Esterculicies);
 Cola nitida (Esterculicies);
 Colchicum autumnale (Lilicies);
 Combretum micranthum (Combretcies);
 Commiphora mukul (Bursercies);
 Commiphora myrrha (Bursercies);
 Conium maculatum (Apicies);
 Convallaria majalis (Lilicies);
 Convolvulus arvensis (Convolvulcies);
 Convolvulus scammonia (Convolvulcies);
 Coriandrum sativum (Apicies);
 Cornus sanguinea (Corncies);
 Corylus avellana (Betulcies);
 Coutarea latiflora (Rubicies);
 Crassula micrantha (Crassulcies);
 Crataegus azarolus (Roscies);
 Crataegus monogyna (Roscies);
 Crataegus oxyacantha (Roscies);
 Crocus sativus (Iridcies);
 Croton lechleri (Euforbicies);
 Cucumis sativus (Cucurbitcies);
 Cucurbita pepo (Cucurbitcies);
 Cuminum cyminum (Apicies);
 Cupressus sempervirens (Cupresscies);
 Curcuma longa (Zingibercies);
 Cuscuta epithymum (Convolvulcies);
 Cyamopsis tetragonoloba (Fabcies);
 Cydonia oblonga (Roscies);
 Cynara cardunculus (Astercies);
 Cynara scolymus (Astercies);
 Cynodon dactylon (Pocies);
 Cynoglossum officinale (Boragincies);
 Cytisus scoparius (Fabcies);
 Cytrullus colocynthis (Cucurbitcies);

D.

 Datura stramonium (Solancies);
 Daucus carota (Apicies);
 Delphinium staphisagria (Ranunculcies);
 Dictamnus albus (Rutcies);
 Digitalis purpurea (Escrofularicies);
 Dioscorea mexicana (Dioscorecies);
 Drosera rotundifolia (Drosercies);
 Dryopteris filix-mas (Polipodicies);

E.

 Echinacea angustifolia (Astercies);
 Elettaria cardamomum (Zingibercies);
 Eleutherococcus senticosus (Aralicies);
 Ephedra fragilis (Efedrcies);
 Epilobium angustifolium (Onagrcies);
 Equisetum arvense (Equisetcies);
 Equisetum telmateia (Equisetcies);
 Erica cinerea (Ericcies);
 Erigeron canadensis (Astercies);
 Eryngium campestre (Apicies);
 Erythroxylum catuaba (Eritroxilcies);
 Erythroxylum coca (Eritroxilcies);
 Eschscholzia californica (Papavercies);
 Eucalyptus globulus (Mirtcies);
 Eugenia caryophyllata (Mirtcies);
 Eugenia cumini (Mirtcies);
 Euonymus europaeus (Celastrcies);
 Eupatorium cannabinum (Astercies);
 Euphrasia officinalis (Escrofularicies);

F.

 Fagopyrum sculentum (Poligoncies);
 Fagus sylvatica (Fagcies);
 Ficus carica (Morcies);
 Filipendula ulmaria (Roscies);
 Foeniculum vulgare (Apicies);
 Fragaria vesca (Roscies);
 Fraxinus angustifolia (Olecies);
 Fraxinus excelsior (Olecies);
 Fraxinus ornus (Olecies);
 Fucus vesiculosus (Fuccies);
 Fumaria officinalis (Fumaricies);

G.

 Galega officinalis (Fabcies);
 Galium aparine (Rubicies);
 Galium odoratum (Rubicies);
 Galium verum (Rubicies);
 Ganoderma lucidum (Ganodermatcies);
 Garcinia cambogia (Clusicies);
 Gaultheria procumbens (Ericcies);
 Gelsemium sempervirens (Loganicies);
 Genistella tridentata (Fabcies);
 Gentiana lutea (Genciancies);
 Geranium molle (Geranicies);
 Geranium robertianum (Geranicies);
 Geum urbanum (Roscies);
 Ginkgo biloba (Ginkgocies);
 Glaucium flavum (Papavercies);
 Glechoma hederacea (Lamicies);
 Globularia alypum (Globularicies);
 Globularia nana (Globularicies);
 Glycine soja (Fabcies);
 Glycyrrhiza glabra (Fabcies);
 Gossypium herbaceum (Malvcies);
 Gratiola officinalis (Escrofularicies);
 Grindelia robusta (Astercies);
 Guaiacum officinale (Zigofillcies);
 Gymnema sylvestre (Apocincies);

H.

 Hamamelis virginiana (Hamamelidcies);
 Harpagophytum procumbens (Pedalicies);
 Hedera helix (Aralicies);
 Helianthus annuus (Astercies);
 Helichrysum italicum (Astercies);
 Helichrysum stoechas (Astercies);
 Hepatica nobilis (Ranunculcies);
 Herniaria glabra (Cariofillcies);
 Hibiscus sabdariffa (Malvcies);
 Hieracium pilosella (Astercies);
 Hippophae rhamnoides (Eleagncies);
 Hordeum vulgare (Pocies);
 Humulus lupulus (Cannabcies);
 Hydrastis canadensis (Ranunculcies);
 Hydrocotile asiatica (Apicies);
 Hyoscyamus niger (Solancies);
 Hypericum perforatum (Clusicies);
 Hyssopus officinalis (Lamicies);

I.


 Ilex aquifolium (Aquifolicies);
 Ilex paraguariensis (Aquifolicies);
 Illicium verum (Illicicies);
 Inula helenium (Astercies);
 Ipomoea purga  (Convolvulcies);
 Iris germanica (Iridcies);

J.

 Jasonia glutinosa (Astercies);
 Jateorhiza palmata (Menispermcies);
 Juglans regia (Juglandcies);
 Juniperus communis (Cupresscies);
 Juniperus oxycedrus (Cupresscies);
 Juniperus sabina (Cupresscies);

K.

 Knautia arvensis (Dipsaccies);
 Krameria lappacea (Kramericies);

L.

 Laminaria cloustonii (Laminaricies);
 Lamium album (Lamicies);
 Laurus nobilis (Laurcies);
 Lavandula angustifolia (Lamicies);
 Lavandula latifolia (Lamicies);
 Lavandula spica (Lamicies);
 Lavandula stoechas (Lamicies);
 Lens culinaris (Fabcies);
 Lentinus edodes (Poliporcies);
 Leonurus cardiaca (Lamicies);
 Lepidium latifolium (Brassiccies);
 Lepidium sativum (Brassiccies);
 Lespedeza capitata (Fabcies);
 Levisticum officinale (Apicies);
 Lilium candidum (Lilicies);
 Linum usitatissimum (Lincies);
 Lippia citriodora (Verbencies);
 Liquidambar orientalis (Hamamelidcies);
 Lithodora fruticosa (Boragincies);
 Lithospermum officinale (Boragincies);
 Lithospermum ruderale (Boragincies);
 Lobaria pulmonaria (Parmelicies);
 Lobelia inflata (Campanulcies);
 Lophophora williamsii (Cactcies);
 Lotus corniculatus (Fabcies);
 Lycopodium clavatum (Licopodicies);
 Lycopus europaeus (Lamicies);
 Lythrum salicaria (Litrcies);

M.

 Malva sylvestris (Malvcies);
 Marrubium vulgare (Lamicies);
 Marsdenia condurango (Apocincies);
 Matricaria chamomilla (Astercies);
 Medicago sativa (Fabcies);
 Melaleuca alternifolia (Mirtcies);
 Melaleuca cajeputi (Mirtcies);
 Melaleuca quinquenervia (Mirtcies);
 Melaleuca viridiflora (Mirtcies);
 Melilotus officinalis (Fabcies);
 Melissa officinalis (Lamicies);
 Mentha pulegium (Lamicies);
 Mentha suaveolens (Lamicies);
 Mentha x piperita (Lamicies);
 Mentha x verticillata (Lamicies);
 Menyanthes trifoliata (Meniantcies);
 Mercurialis annua (Euforbicies);
 Micromeria fruticosa (Lamicies);
 Mimosa tenuiflora (Fabcies);
 Mirabilis jalapa (Nictagincies);
 Momordica charantia (Cucurbitcies);
 Morus nigra (Morcies);
 Myristica fragans (Miristiccies);
 Myroxylon balsamum (Fabcies);
 Myroxylon toluifera (Fabcies);
 Myrtus communis (Mirtcies);

N.

 Nasturtium officinale (Brassiccies);
 Nepeta cataria (Lamicies);
 Nerium oleander (Apocincies);
 Nicotiana tabacum (Solancies);
 Nigella sativa (Ranunculcies);

O.

 Ocimum basilicum (Lamicies);
 Oenothera biennis (Onagrcies);
 Olea europea (Olecies);
 Ononis spinosa (Fabcies);
 Opuntia ficus-indica (Cactcies);
 Origanum majorana (Lamicies);
 Origanum vulgare (Lamicies);
 Orthosiphon stamineus (Lamicies);
 Oryza sativa (Pocies);

P.

 Paeonia officinalis (Peonicies);
 Paliurus spina-christi (Ramncies);
 Panax ginseng (Aralicies);
 Panicum miliaceum (Pocies);
 Papaver rhoeas (Papavercies);
 Papaver somniferum (Papavercies);
 Parietaria officinalis (Urticcies);
 Paronychia argentea (Cariofillcies);
 Paronychia kapela (Cariofillcies);
 Passiflora incarnata (Passiflorcies);
 Paullinia cupana (Sapindcies);
 Pausinystalia johimbe (Rubicies);
 Persea americana (Laurcies);
 Petasites officinalis (Astercies);
 Petroselinum sativum (Apicies);
 Peucedanum ostruthium (Apicies);
 Peumus boldus (Monimicies);
 Phalaris canariensis (Pocies);
 Phaseolus vulgaris (Fabcies);
 Phyllitis scolopendrium (Polipodicies);
'Physostigma venenosum (Fabcies);
 Physalis alkekengi (Solancies);
 Picea abies (Pincies);
 Picrorhiza kurroa (Escrofularicies);
 Pimpinella anisum (Apicies);
 Pinus pinaster (Pincies);
 Pinus sylvestris (Pincies);
 Piper betle (Pipercies);
 Piper methysticum (Pipercies);
 Piper nigrum (Pipercies);
 Piscidia piscipula (Fabcies);
 Pisum sativum (Fabcies);
 Plantago lanceolata (Plantagincies);
 Plantago major (Plantagincies);
 Plantago media (Plantagincies);
 Plantago ovata (Plantagincies);
 Plantago psyllium (Plantagincies);
 Podophyllum peltatum (Ranunculcies);
 Polygala rupestris (Poligalcies);
 Polygala senega (Poligalcies);
 Polygonum aviculare (Poligoncies);
 Polygonum bistorta (Poligoncies);
 Polypodium leucotomos (Polipodicies);
 Polypodium vulgare (Polipodicies);
 Polyporus officinalis (Poliporcies);
 Populus alba (Saliccies);
 Portulaca oleracea (Portulaccies);
 Potentilla anserina (Roscies);
 Potentilla erecta (Roscies);
 Potentilla reptans (Roscies);
 Primula veris (Primulcies);
 Prunus amygdalus (Roscies);
 Prunus armeniaca (Roscies);
 Prunus avium (Roscies);
 Prunus cerasus (Roscies);
 Prunus domestica (Roscies);
 Prunus laurocerasus (Roscies);
 Prunus spinosa (Roscies);
 Ptychopetalum olacoides (Olaccies);
 Pulmonaria officinalis (Boragincies);
 Punica granatum (Puniccies);
 Pygeum africanum (Roscies);
 Pyrus malus (Roscies);

Q.

 Quercus ilex subsp. rotundifolia (Fagcies);
 Quercus lusitanica var. infestoria (Fagcies);
 Quercus robur (Fagcies);
 Quillaja saponaria (Roscies);

R.

 Ramonda myconi (Gesnericies);
 Raphanus sativus (Brassiccies);
 Rauvolfia serpentina (Apocincies);
 Retama sphaerocarpa (Fabcies);
 Rhamnus cathartica (Ramncies);
 Rhamnus frangula (Ramncies);
 Rhamnus myrtifolius (Ramncies);
 Rhamnus purshiana (Ramncies);
 Rheum officinale (Poligoncies);
 Rhododendron ferrugineum (Ericcies);
 Rhododendron tomentosum (= Ledum palustre (Ericcies);
 Rhus toxicodendron (Anacardicies);
 Ribes nigrum (Saxifragcies);
 Ricinus communis (Euforbicies);
 Rosa canina (Roscies);
 Rosa gallica (Roscies);
 Rosa rubiginosa (Roscies);
 Rosmarinus officinalis (Lamicies);
 Rubia tinctorum (Rubicies);
 Rubus idaeus (Roscies);
 Rubus ulmifolius (Roscies);
 Rumex acetosa (Poligoncies);
 Rumex crispus (Poligoncies);
 Ruscus aculeatus (Lilicies);
 Ruta graveolens (Rutcies);

S.

 Sabal serrulata (Areccies);
 Saccharomyces cerevisiae (Sacaromicetcies);
 Saccharum officinarum (Pocies);
 Salix alba (Saliccies);
 Salvia miltiorrhiza (Lamicies);
 Salvia officinalis (Lamicies);
 Sambucus ebulus (Caprifolicies);
 Sambucus nigra (Caprifolicies);
 Sanguisorba minor (Roscies);
 Sanicula europaea (Apicies);
 Santalum album (Santalcies);
 Santolina chamaecyparissus (Astercies);
 Saponaria officinalis (Cariofillcies);
 Sarothamnus scoparius (Fabcies);
 Sassafras officinale (Laurcies);
 Satureja hortensis (Lamicies);
 Satureja montana (Lamicies);
 Scorzonera hispanica (Astercies);
 Scrophularia nodosa (Escrofularicies);
 Scutellaria galericulata (Lamicies);
 Sempervivum tectorum (Crassulcies);
 Senecio jacobaea (Astercies);
 Senecio vulgaris (Astercies);
 Serenoa repens (Areccies);
 Sideritis angustifolia (Lamicies);
 Sideritis tragoriganum (Lamicies);
 Silene saxifraga (Cariofillcies);
 Silybum marianum (Astercies);
 Sisymbrium officinale (Brassiccies);
 Smilax aspera (Smilacaceae);
 Solanum dulcamara (Solancies);
 Solanum melongena (Solancies);
 Solanum tuberosum (Solancies);
 Solidago virgaurea (Astercies);
 Sonchus oleraceus (Astercies);
 Sorbus aucuparia (Roscies);
 Spergularia rubra (Cariofillcies);
 Spinacia oleracea (Quenopodicies);
 Spirulina maxima (Formidicies);
 Stachys officinalis (Lamicies);
 Stevia rebaudiana (Astercies);
 Strychnox ignatii (Loganicies);
 Strychnox nux-vomica (Loganicies);
 Styrax tonkinensis (Estiraccies);
 Symphytum officinale (Boragincies);

T.

 Tabebuia impetiginosa (Bignonicies);
 Tamarindus indica (Fabcies);
 Tanacetum balsamita (Astercies);
 Tanacetum parthenium (Astercies);
 Tanacetum vulgare (Astercies);
 Taraxacum officinale (Astercies);
 Taxus baccata (Taxcies);
 Terminalia chebula (Combretcies);
 Tetraclinis articulata (Cupresscies);
 Teucrium chamaedrys (Lamicies);
 Thea sinensis (Tecies);
 Theobroma cacao (Esterculicies);
 Thuja occidentalis (Cupresscies);
 Thymus serpyllum (Lamicies);
 Thymus vulgaris (Lamicies);
 Tilia cordata (Tilicies);
 Tilia platyphyllos (Tilicies);
 Tribulus terrestris (Zigofillcies);
 Trifolium pratense (Fabcies);
 Trigonella foenum-graecum (Fabcies);
 Triticum aestivum (Pocies);
 Tropaeolum majus (Tropeolcies);
 Turnera diffusa (Turnercies);
 Tussilago farfara (Astercies);

U.

 Ulmus carpinifolia (Ulmcies);
 Uncaria tomentosa (Rubicies);
 Uraria lagopodioides (Fabcies);
 Urtica dioica (Urticcies);
 Urtica urens (Urticcies);

V.

 Vaccinium myrtillus (Ericcies);
 Valeriana officinalis (Valeriancies);
 Vanilla fragans (Orquidcies);
 Veratrum album (Lilicies);
 Verbascum phlomoides (Escrofularicies);
 Verbascum thapsus (Escrofularicies);
 Verbena officinalis (Verbencies);
 Veronica officinalis (Escrofularicies);
 Viburnum lantana (Caprifolicies);
 Viburnum prunifolium (Caprifolicies);
 Vinca minor (Apocincies);
 Vincetoxicum hirundinaria (= Vincetoxicum officinale) (Apocincies);
 Viola odorata (Violcies);
 Viola tricolor (Violcies);
 Viscum album (Lorantcies);
 Vitex agnus-castus (Verbencies);
 Vitis vinifera (Vitcies);

W.

 Whitania somnifera (Solancies);

X.

 Xanthium spinosum (Astercies);

Z.

 Zea mays (Pocies);
 Zingiber officinale (Zingibercies);
 Zizyphus jujuba (Ramncies);

----

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113789" title="Septempeda" nonfiltered="1673" processed="1671" dbindex="46732">
Septempeda, fou una ciutat de Picenum, moderna  San Severino a uns 50 km al sud-oest d'Ancona.

Fou un municipi roma segons les inscripcions i es confirmat per Plini el Vell. A l'poca cristiana fou seu d'un bisbat i un dels bisbes es va dir Severino i fou sant, donant el seu nom a la ciutat.

Els bisbes en nom del Papa van governar la ciutat fins que el 1370 es va fer amb la senyoria Smeduccio. Els Smeducci van conservar el poder fins el 1474 quan va tornar al Papa que la va conservar fins a l'ocupaci francesa del 1797. Va ser integrada a la Repblica Romana i mes tard (1805) al regne napolenic d'Itlia. Va tornar al Papa el 1814 i va passar a Itlia el 1860.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113790" title="Sequana" nonfiltered="1674" processed="1672" dbindex="46733">
Sequana (         ) fou el nom clssic del riu Sena (Seine). 
 
Juli Csar va establir aquest riu com a frontera entre la Gllia Celta i Gllia Belga.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113791" title="Sena" nonfiltered="1675" processed="1673" dbindex="46734">


El Sena s un riu francs que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de Pars i als voltants de Troyes i Rouen. Neix a Saint-Germain-Source-Seine, un altipl situat a 470 m sobre el nivell del mar i desembarca al canal de la Mnega.

L origen del nom Sena t diverses versions. El ms convincent s l origen celta, en aquest idioma Sena significa sagrat.


 Histria .
El nom del riu Sena apareix en textos molt antics. La primera situaci te lloc l any 358 i s relatat per Juli l'Apstata. El 875 les bandes de vkings assetjaven Pars i s'installaven, de manera permanent, a la desembocadura del Sena.

El 1684 el rei Llus XIV va inaugurar la mquina de Marly que servia per bombar l aigua del riu per tal d alimentar els focs d aiges del parc de Versalles.

Amb la cosntrucci del pont de l'Alma, inaugurat per Napole III el 2 d'abril de 1856, l'esttua d'un zuau a peuservia d'instrument popular de mesura de les crescudes del Sena. L'administraci mesura el nivell de les crescudes al pont de la Tournelle.

A partir del 1830 s inicia la construcci de preses i rescloses. El 1944, durant la segona guerra mundial s hi van produir molts bombardejos que apuntaven, sobretot llocs estratgics, com ara el Pont de Tancarville, Pont de Brotonne, Pont de Normandie que travessen el riu.

 Geografia .

Per als mariners i als serveis de navegaci el Sena es divideix en: 
 Petit Sena: va de Mussy-sur-Seine a Montereau-Fault-Yonne;
 Alt Sena: va de Montereau-Fault-Yonne a Pars;
 Sena Parisenca: Pars;
 Baix Sena: va de Pars a Rouen;
 Sena martim: va de Rouen al mar;

Els principals afluents del Sena sn: l Ouca, l Alba, el Yonne, el Leing, l Esonne, l Ordi, el Yerres, el Morne, la Castor, l Oise, l Epte, l Andella, l Eure i la Risla.

Les regions i departaments que travessa sn: 
 Regi Borgonya: Costa d'Or;
 Regi Xampanya-Ardenes: Aube i Marne;
 Regi Illa de Frana: Sena i Marne, Essonne, Val-de-Marne, Pars, Alts del Sena, Sena Saint-Denis, Val-d'Oise i Yvelines.
 Regi Alta Normandia: Eure i Sena Martim. ;
 Regi Baixa Normandia: Calvados (fi de la desembocadura);

El feble pendent de la vall del Sena (Illa de Frana i Normandia) ha causat la formaci de mltiples i profunds meandres.

El Sena s una via navegable molt important que connecta Pars amb el canal de la mnega. Per aix, dos dels ports fluvials ms importants sn el de Pars i el de Rouen.

Tamb hi ha nombroses indstries situades al llarg de la Vall del Sena, sobretot: l autombil, petroqumica, centrals trmiques i centrals nuclears.

 Per saber-ne ms .

La pesca al Sena 
Les ribes de la capital sn abundants de peix. I com que la qualitat de l aigua ha millorat en els ltims anys, es pot consumir el producte de la seva pesca (no com fa 25 anys). Les especies ms escampades de Pars sn: els silours, els espets i les carpes.  

Les fonts del Sena
Les fonts del Sena sn la propietat de la ciutat de Pars des del 1864. 
Una gruta artificial es va construir al 1865 per protegir la font principal i la esttua d una ninfa, que simbolitza el riu.

Bateau Mouche
A Pars, hi ha un trnsit de viatgers, principalment turstic, un exemple s el Bateau Mouche que fa recorreguts per la ciutat de Pars i el qual es poden veure els monuments ms importants de la ciutat.
Entre ells hi ha: la Torre Eiffel, museu del Louvre, la Catedral de Notre Damme...
En fi, uns dels passeigs ms romntics que es poden fer i que, difcilment, es podr oblidar.

 Per acabar... .

El riu Sena s un dels rius ms coneguts de Frana ja que passa per una ciutat tant important com s Pars i s un dels smbols ms importants dels habitants de Frana i una gran atracci turstica...


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113792" title="Sequnia" nonfiltered="1676" processed="1674" dbindex="46735">
Sequnia (Sequania) fou una provncia romana formada vers el 294 aC amb la part sud-est de la Gllia Belga.

Limitava al nord amb el Rin, la Germnia Primera i la Blgica Primera; a l'oest amb la Lugdunense Primera; a l'est amb Rtia; i al sud amb la Vienense i amb els Alps Grais i Penins.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113794" title="Squans" nonfiltered="1677" processed="1675" dbindex="46736">
Els squans (sequani,          ) foren un poble gal de l'alta vall de l' Arar o Sane. Csar descriu el seu territori i diu que era a la regi del Rin; el Jura els separava dels helvecis; al sud tenien el Roine per el territori que feia angle amb el Sane no el posseen completament,  amb una part del territori en mans dels allbroges, un altra en mans dels segusians i una tercera en mans dels ambarris (dependents dels eduins); a l'oest tenien el riu Arar o Sauconna (Sane) que els separava dels eduins; i al nord tenien als leucs i els lingons. Csar tamb diu que el seu territori arribava fins al Rin.
 
La seva capital era Vesontio (Besanon) al  Doubs. Va estar governats per reis que no eren vitalicis. Els squans estaven aliats als arverns i eren hostils als eduins. En la lluita contra aquestos els squans i arverns van demanar ajust de grups germnics que en temps de Csar s'havien establert a la regi en nombre que Csar estimava en mes de cent mil. Amb el seu ajut van aconseguir derrotar el eduins. Ariovist fou el cap d'aquest germans i es va apoderar d'un ter de les terres dels squans i hagus ocupat un altre ter si Csar no els hagus expulsat cap al Rin, a la vora del qual els va derrotar. El 52 aC els squans van enviar homes a Alsia contra Csar.

El territori fou part de la Gllia Belga sota l'imperi, i mes tard de la provncia romana de Sequnia

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113796" title="Serbs" nonfiltered="1678" processed="1676" dbindex="46737">
Serbs o sirbs (serbi o sirbi,         o       ) foren un poble de la Sarmtia asitica esmentat per Ptolemeu entre les muntanyes Ceruniques i el riu Rha, al nord dels didurs (diduri) i al sud dels valis (vali). Plini els situa a la proximitat del Palus Maeotis, entre els valis (vali) i els arrecs (arrechi)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113798" title="Sardica" nonfiltered="1679" processed="1677" dbindex="46738">
Serdica o Sardica (       , Serdica fou mes usat pels grecs i Sardica pels romans) fou una ciutat de la Msia Superior. El 294 aC fou inclosa a la provncia de Dcia Inferior i convertida en la capital. Sota Lluci Domici Aureli fou esmentada com Ulpia Sardica. A la seva rodalia hi va nixer l'emperador Maximi. tila va destruir la ciutat per fou restaurada (segle V). A l'edat mitjana apareix esmentada sota el nom de Triaditza  (         ) que podria ser el seu nom traci original. Les seves runes sn una mica al sud de la moderna capital blgara Sofia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113799" title="Seretium" nonfiltered="1680" processed="1678" dbindex="46739">
Seretium (        ) fou una ciutat fortificada de Dalmcia que va ser ocupada juntament amb Rhaetimus per Germnic en la campanya de l'any 7. Es esmentada per Di Cassi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113800" title="Serica" nonfiltered="1681" processed="1679" dbindex="46740">
Serica (      ) fou un territori de l'sia Central habitat per pobles anomenat seres tot i que probablement aquest no era el seu nom. Segons Ptolemeu tenia a l'oest la Scythia Extra Imaum, al nord la terra desconeguda, a l'est el pas dels sinae (xinesos) i al sud, l'ndia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113801" title="Antope" nonfiltered="1682" processed="1680" dbindex="46741">
Antope fou filla d'ol. Amb Antope, el du Posid va tenir a Boeotus i Hellen.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113802" title="Srifos" nonfiltered="1683" processed="1681" dbindex="46742">
Srifos (llat Seriphos o Seriphus, grec        ) s una illa grega de la mar Egea del grup de les Cclades a la prefectura de les Cclades, situada entre Kithnos i Sifnos.

En mitologia s famosa com un dels llocs de l'histria de Danae i Perseus.

L'illa fou colonitzada pels jnics d'Atenes i fou de les poques illes que va refusar sotmetre's a Xerxes el 480 aC. Va ser una illa molt poc important i els romans la van utilitzar com a lloc de desterrament.

El 1916 els miners van entrar en vaga i l'estat grec a petici del propietari (la famlia alemanya Groman) va enviar a la gurdia nacional. Els soldats van disparar als miners i en van matar quatre per la resta i les seves dones els van atacar i els van matar a tots i van proclamar la Repblica sovitica. Unes setmanes desprs forces militars gregues van recuperar el control per els miners van obtenir millors condicions i la jornada de 8 hores.
 
La moderna ciutat s a la costa est, propera a l'antiga i va arribar a tenir mes de dos mil habitants per avui dia es un llogaret pel tancament de les mines. De l'antiga ciutat en queden algunes restes
 
Les comunitats de l'illa son:

Galani ;
Kallitsos ;
Koutalas ;
Livadi Serifou ;
Mega Chorio ;
Mega Livadi ;
Panagia ;
Serifos;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113803" title="Sermile" nonfiltered="1684" processed="1682" dbindex="46743">
Sermile (Sermyle,        ) fou una ciutat de la pennsula Calcdica entre Galepsos i Meciberna, que va donar el seu nom al golf conegut per Sermylicus sinus  (                 ) o Toronaicus sinus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113804" title="Serrapils" nonfiltered="1685" processed="1683" dbindex="46744">
Serrapils (Serrapilli) fou un poble illiri que vivia a la regi del Dravis a Pannnia, i son esmentats per Plini el Vell. El seu nom podria estar conservat en la ciutat de Pilisch.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113805" title="Serrum" nonfiltered="1686" processed="1684" dbindex="46745">
Serrheum o Serrhium (       ) fou una ciutat i un promontori a la costa sud de Trcia. El promontori es avui el Cap  Makri. Estava enfront de l'illa de Samotrcia i s esmentat per Demstenes com a lloc ocupat per Filip de Macednia en contra dels seus acords amb els atenencs. Plini diu que fou ocupada per Filip V de Macednia el 200 aC. El seu nom podria derivar d'una ciutat anomenada Serrhion a Samotrcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113806" title="Serri" nonfiltered="1687" processed="1685" dbindex="46746">
Els serri foren un poble de la Sarmtia asitica a la vora de l'Eux. Son esmentats per Plini el Vell que els situa entre els melanchlaeni i els siraquens.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113808" title="Sestos" nonfiltered="1688" processed="1686" dbindex="46747">
Sestos (Sestus,       ) fou la principal ciutat del Quersons Traci, situada enfront d'Abydos. Fou el lloc habitual de pas d'Europa a sia durant segles fins que els romans van canviar a Callpolis que fins aleshores fou la ciutat principal de la regi. 

La ciutat fou famosa en poesia per l'historia d'Hero i Leandre de Milet. Per la seva fama histrica es deguda a que fou aqu on el rei Xerxes I de Prsia va construir el pont per creuar l' Hellespont amb l'exrcit, quan era governada pel tir Artiactes (480 aC).

Desprs de la batalla de Mycale els atenencs van voler recuperar el Quersons i van assetjar Sestos on s'havien fet forts els perses, per que no estava ben preparada per la defensa. La guarnici persa va resistir durant mesos fins que a la primavera del 478 aC els atenencs hi van entrar quant la gana va fer revoltar als habitants; el governador persa Artaictes i la major part dels perses van fugir a la nit i els habitants van obrir les portes.

Va romandre a mans d'Atenes fins a la batalla d'Egosptams (404 aC), i llavors com altres ciutats del Quersons va passar als espartans, aliats perses; quant va esclatar la guerra entre Esparta i Prsia, Sestos va agafar el partit dels espartans i va rebutjar l'ordre de Farnabazos II d'expulsar la guarnici lacedemnia. Llavors fou assetjada per Con (394 aC) per no va poder ser ocupada. 

El 387 aC, d'acord a la pau d'Antlcides, va recuperar la seva independncia, per els perses no van tardar en imposar el seu domini i quan torna a ser esmentada estava sota domini del strapa Ariobarzanes de Dascilios que estava en guerra amb el rei Cotis dels odrisis (vers 362 aC). Aquest va assetjar la ciutat per va haver d'aixecar el setge davant les forces unides de Timoteu i Agesilau. 

Es possible que per aquest servei el strapa persa hagus donat la ciutat a Atenes (i alguna altra ciutat) cosa que sembla entranya; s'hauria revoltat contra el perses (o contra els atenencs) i s'hauria sotms a Cotis per el seu successor Cersobleptes va entregar tot el Quersons amb Sestos a Atenes el 357 aC. 

Com que la ciutat refusava sotmetre's a Atenes, aquesta va enviar a Cares (353 aC) per la seva conquesta i fou presa per assalt i tots els habitants mascles foren executats. 

Desprs d'aix les noticies desapareixen, per no devia tardar en caure a mans dels macedonis. Alexandre el Gran va reunir aqu les seves tropes per anar a sia (334 aC).

El rei Filip V de Macednia en el tractat de pau amb Roma, va haver d'evacuar Sestos, que fou una de les peticions que els rodis van fer als romans, ja que els interessava el lliure comer cap a la mar Negra.

El 191 aC es va declarar per Antoc III el gran i els romans la van assetjar el 190 aC i es va rendir. 

Desprs fou una ciutat sota domini rom d'alguna mena. Degu desaparixer al final de l'Imperi en els atacs dels gots.

El lloc de les seves runes es Zemenic o Jalowa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113809" title="Setantis" nonfiltered="1689" processed="1687" dbindex="46748">
Setantis (sentantii,          ) fou una tribu probablement del grup dels brigants (brigantes) a la costa occidental de Britnia, amb un port (               , Setantiorium Portus) que devia ser proper a Caernarfon.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113811" title="Stia" nonfiltered="1690" processed="1688" dbindex="46749">
Stia (Setia,      ) moderna Sezze, fou una antiga ciutat de Latium a les estivacions sud de les muntanyes dels volscs entre Norba i Privernum. Fou probablement una ciutat dels llatins que es inclosa per Dions dins de les 30 ciutat de la primera Lliga Llatina, per desprs va passar a mans dels volscs.
 
El 392 aC els romans hi van establir una colnia que uns anys desprs fou reforada  per un nou cos de colons. En aquest moment era la colnia mes avanada dels romans i tocava al territori dels privernats (privernates, de Privernum), amb els que els colons es van haver d'enfrontar; Stia fou saquejada aix com Norba, per els privernats foren derrotats poc desprs pels romans i des llavors Stia va gaudir de tranquillitat, per pocs anys desprs, el 340 aC, la ciutat fou capdavantera a la guerra llatina, i el seu lder Luci Anni fou un dels lders dels llatins. 

Desprs de la guerra fou colnia llatina i fou una de les que durant la Segona Guerra Pnica es va declarar incapacitada per pagar els tributs i proveir els subministraments de gra i homes deguts a Roma, pel que fou castigada al final de la guerra i se li van imposar taxes especials. Els hostatges cartaginesos entregats desprs de la guerra foren situats en aquesta ciutat per la seva forta posici. 

El 189 aC fou centre d'una revolta d'esclaus que fou reprimida amb energia pel pretor L. Cornelius Merula. Desprs no torna a ser esmentada fins a la guerra civil entre Mari i Sulla quant aquest darrer la va ocupar desprs d'un setge (82 aC)
 
Va romandre un municipi de certa importncia el resta de la Repblica i durant l'imperi i era coneguda pels seus vins que Marc Valeri Marcial i Juvenal esmenten com dels mes apreciats (els va posar de moda l'emperador August). 

El Liber Coloniarum diu que Stia va rebre una colnia sota el triumvirat i probablement va portar el ttol de colnia per no s esmentat per Plini el Vell ni apareix a cap inscripci.

La moderna Sezze ocupa el mateix lloc que l'antiga ciutat. En queden algunes restes bsicament les muralles i restes d'un amfiteatre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113812" title="Setvia" nonfiltered="1691" processed="1689" dbindex="46750">
Setvia (Setovia,        ) fou una ciutat de Dalmcia en una vall boscosa, que fou assetjada per Octavi August a la campanya del 34 aC. Ha estat identificada amb Sign, a la vall de Cettina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113813" title="Sevacs" nonfiltered="1692" processed="1690" dbindex="46751">
Sevacs (Sevaces,         ) foren un poble del Nric esmentat per Ptolemeu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113814" title="Sexantaprista" nonfiltered="1693" processed="1691" dbindex="46752">
Sexantaprista (            ) fou una ciutat de la Msia Inferior, a la vora del Danubi, a la via entre Trimammium i Tigra. Fou seu de la V cohort de la Legi I Italica i un esquadr de cavalleria. Podria ser la moderna  Rustschuk o be Lipnik.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113815" title="Sexantio" nonfiltered="1694" processed="1692" dbindex="46753">
Sexantio fou una ciutat de la Gllia Narbonense. El nom s esmentat a una inscripci trobada a Nemausus (Nimes). Hauria estat situada a uns 5 km al nord de Montpeller, a la vora del riu Ledus (Lez).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113816" title="Sibuzats" nonfiltered="1695" processed="1693" dbindex="46754">
Sibuzats (Subuzates) fou un poble d'Aquitnia que es va sotmetre a Crassus el 56 aC. Es creu que vivien a la vora de l'Adour, entre Aquae Tarbellicae (Dax) i Baiona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113817" title="Sibillats" nonfiltered="1696" processed="1694" dbindex="46755">
Sibillats (Sibillates) fou una de les tribus aquitanes esmentades per Plini el Vell. Es suposa que poblaven la vall de Soule (Zuberoa).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113819" title="Sicambres" nonfiltered="1697" processed="1695" dbindex="46756">
Els sicambres o sigambres (Sicambri o sigambri,          ,           , o           ) foren un poders poble germnic que en temps de Csar vivia a l'est del Rin entre el Sieg i el Lippe. El seu nom derivaria del riu Sieg, que desaigua al Rin prop de Bonn. 

Tenien com a vens al sud als ubis (ubii). Els usipets i els tncters, derrotats per Csar, es van refugiar amb els sicambres que els van acollir. Csar va demanar la seva entrega que li fou refusada i llavors el rom va construir un pont sobre el Rin i va envair el territori germnic; els tncters, usipets i sicambres es van retirar als districtes boscosos mes inaccessibles on Csar no els va poder seguir. 

El 51 aC els sicambres apareixen altre cop al costat dels eburons en lluita contra Csar a l'esquerra del Rin i casi derrotant als romans, els quals foren salvats per l'arribada de Csar just a temps per salvar a les legions. Els sicambres van haver de retirar-se llavors al altre costat del Rin. 

El 16 aC els sicambres, usipets i tncters van envair la Gllia Belga i van derrotar a  M. Lollius. Un nou atac al cap d'uns anys fou rebutjat per Drus el vell que va perseguir als germans cap al seu pas. Desprs d'aix els sicambres van formar una confederaci amb altres pobles, i com que els cats (que havien rebut els pas del ubis a la dreta del Rin, no es van voler unir a ells, els sicambres els hi van fer la guerra deixant el seu territori desprotegit i Drus va poder penetrar cap el seu territori (11 aC). 

Desprs de la mort de Drus, Tiberi, el futur emperador, va seguir la feina; els sicambres van resistir desesperadament per finalment es van sotmetre i 40000 sicambres i sueus van ser traslladats a la Gllia on es van poder establir a la vora del Mosa i del Rin. 

Els sicambres que no van ser traslladats a la Gllia es van retirar a la zona de Mons Reticoi van estar temps sense ser esmentats fins al temps de Ptolemeu quan aquest diu que eren vens dels brcters menors (bructeri minores).

Els reis francs allegaven el seu origen en els sicambres.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113820" title="Sicca Veneria" nonfiltered="1698" processed="1696" dbindex="46757">
Sicca Veneria (      o              ) fou una ciutat de Numdia a la riba del Bagradas en el cam entre Cartago i Hippo Regius, fins a Musti i Cirta, construda a un tur segons Plini el Vell.

Fou colnia romana i Valeri Mxim diu que el seu nom va derivar d'un temple de Venus que hi havia al lloc (costum fencia, el que implicava que la ciutat fou originalment fencia i desprs pnica). Segons la costum les dones, incls les de millor famlia, es prostituen per guanyar la seva dot nupcial, costum que encara continuava sota els romans. S'adorava tamb a Astarte. 

Correspon a la moderna Keff on es va trobar una esttua de Venus i una inscripci que diu "Ordo Siccensium".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113821" title="Sculs" nonfiltered="1699" processed="1697" dbindex="46758">
Els sculs o squels o sicels (siculi, sicels,        ) foren els primers habitants de Siclia. Les mtiques races anteriors dels lestrgons (laestrygones) o ciclops (cyclopes), una raa de gegants esmentada pels autors clssics no tenen cap validesa histrica. 

Podrien ser un dels Pobles de la Mar o be una raa ria procedent d'Itlia. Ja estaven assentats a l'illa al comenar el primer millenni aC. Des el segle VI aC van haver de lluitar contra els grecs. El seu moment culminant fou el perode d'uni sota el rei Ducetius a la meitat del segle V aC; desprs foren progressivament hellenitzats i sovint conquerits pels grecs.

Quan van passar a domini rom, a la meitat del segle III aC ja estaven completament hellenitzats i es van llatinitzar rpidament per l'aportaci a l'illa de milers d'esclaus.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113822" title="Sicans" nonfiltered="1700" processed="1698" dbindex="46759">
Els sicans (sicani) foren un poble de Siclia que vivia a l'oest i nord-oest de l'illa on havien estat expulsats pels sculs procedents d'Itlia segons la seva prpia tradici (altres tradicions deien que fou per les erupcions de l'Etna) i es consideraven autctons. Molts autors els situen d'origen iber. En general es pensa que els sicans son anteriors als sculs. No obstant es molt possible que els sicans i els sculs foren dos tribus d'un nic poble. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113823" title="Histria antiga de Siclia" nonfiltered="1701" processed="1699" dbindex="46760">
La histria de Siclia s convulsa donada la posici estratgica de l'illa al Mediterr. Moltes de les grans potncies la han cobejada  fenicis, carteginesos, grecs, romans sn alguns dels primers pobles invasors.

 Histria antiga de Siclia .

 Els fenicis .

Els fenicis foren els primers que van establir factories a la costa siciliana. Aquestes colnies segons Tucdides foren fora nombroses i se situaven a caps i petites illes, per eren bsicament punts de comer ms que ciutats establertes. Amb l'arribada dels grecs el fenicis es van concentrar a la part nord-oest de l'illa amb tres establiments permanents: Mtia, Panormos i Soluntum o Soloeis. Eren aliats dels elimis. Aquestes colnies van passar a dependre de Cartago a la meitat del segle VI aC quant les ciutats fencies van passar a Prsia.

 Colnies gregues .

Les primeres colnies gregues es van establir a la meitat del segle VIII aC i van seguir durant cent anys. la ms antiga sembla que fou Naxos (735 aC), colnia de Calcis, seguida de Siracusa (734 aC), colnia de Corint. Naxos va fundar dos establiments al cap de poc temps: Leontins i Catana (vers 730 aC) i Megara va fundar Megara Hiblea el 728 aC, entre Siracusa i la futura Messana. Gela fou fundada per rodis i cretencs el 690 aC. Els calcidis van fundar un altre colnia que es va dir Zancle i fou desprs Messana. Siracusa va fundar altres colnies, com Acres o Acrae (664 aC), Casmenes o Casmenae (644 aC) i Camarina (599 ac). Aquesta darrera va fundar una colnia a Agrigent (580 aC) que tot i ser de les darreres fou de les ms importants. Megara Hiblea va fundar Selinunt (628 aC), la ms occidental ja limitant amb elimis i cartaginesos. Al nord la ciutat de Zancle va fundar Himera el 648 aC, i per la mateixa poca Miles (Mylae). Naxos va fundar dos colnies: Callpolis i Eubea, que no van agafar importncia i van desaparixer relativament aviat. Les colnies dominaven la costa, els siculs l'interior, i els cartagins  el nord-oest. Els elimis eren independents en un petit territori a Segesta, igual que ho eren els sicanis.

 Gela .

Al segle VI aC les principals ciutats eren Agrigent i Gela, la primera sota el govern de Falaris (570-554 aC). Vers el 500 aC el poder, fins llavors en mans del oligarques, havia passat als tirans: Pantios a Leontins, Cleandre a Gela, Terilos a Himera, i Scythes a Zancle. El mes afortunat fou Cleandre al que va succeir el seu germ Hipcrates que va estendre el seu domini sobre bona part de l'illa (Callpolis, Leontins, Naxos, Zancle i Camarina); Siracusa es va salvar per l'ajut de Corint, per el successor de Hipcrates, Gel I de Gela, va aconseguir el domini de Siracusa el 485 aC. Gel va descuidar Gela, va destruir Camarina i va dedicar les seves energies a engrandir Siracusa on va traslladar a la meitat dels habitants de Gela, i a tots els de Camarina, Megara Hiblea i Eubea. Siracusa va esdevenir aix la primera ciutat de l'illa.

 Agrigent .

Mentre el 488 aC Teron (Theron) es va fer amb el poder a Agrigent i es va apoderar d'Himera (d'on va expulsar a Terilos el 481 aC); al mateix temps Anxiles tir de Rhegion va posar peu a l'illa ocupant Zancle (rebatejada Messana pel seu origen messeni).

Terilos, expulsat d'Himera, va buscar l'ajut de Cartago que va enviar una flota sota el comandament d'Amilcar que va assetjar Himera. Teron va poder mantenir la ciutat fins que el 480 aC va arribar en ajut seu el tir Gel de Siracusa que amb 50.000 homes va atacar als cartaginesos i va derrotar els cartaginesos al mateix temps que es lliurava la batalla de Salamina a Grcia. Els captius d'Himera, molt nombrosos, foren repartits com esclaus per tota l'illa i amb el seu treball es van fer molts edificis pblics arreu.

Hier I de Siracusa .

Gel va deixar el poder al seu germ Hier I. Va lluitar contra els pirates etruscs aliats als cartaginesos que atacaven Cumes a Itlia, i els va derrotar completament en una batalla naval (474 aC). L'oposici de les ciutats calcdides la va resoldre amb l'expulsi dels habitants de Naxos i Catana cap a Leontins, repoblant Catana amb nous habitants, donant-li com a nou nom el d'Etna (Aetna) . Teron d'Agrigent va morir el 472 aC i el va succeir el seu fill Trasideu que aviat fou expulsat per una revolta popular. A la mort d'Hier I (467 aC) el poder va passar a Trasibul, la tirania del qual va provocar una revolta es va produir tamb a Siracusa que es va estendre a altres ciutat i Trasibul fou expulsat del poder i de l'illa. (466 aC). 

 Democrcia i emergncia dels sculs .

El buit de poder va provocar disputes internes a les ciutats per finalment els problemes foren resolts el 461 aC, els exiliats van poder retornar, Camarina fou reconstruda i els calcdids van tornar a poblar Catana que va recuperar el seu nom. Va seguir un perode de casi mig segle de pau i prosperitat. En general el sistema democrtic fou substituir per oligarquies. En aquest temps cal esmentar l'actuaci del cap dels sculs, el rei Ducetius, que va establir una confederaci del sculs de l'interior i va fundar una nova ciutat anomenada Palica (o Palice), per el intent es va acabar primer amb la seva derrota a mans dels siracusans (451 aC) i quan va tornar a la costa nord, va morir aviat (445 aC) sense que cap successor ocups el seu lloc. Moltes ciutats dels sculs van passar a poder dels siracusans i les que van restar independents van ser hellenitzades cada vegada mes.

 Primera expedicio atenenca .

El 427 aC els atenencs van enviar una expedici dirigida per Laques i Careades per ajudar a les ciutats jniques i calcdides contra les mes poderoses ciutats driques. les operacions d'aquestos generals i d' Eurimedon i Sfocles que els van seguir (425 aC) no foren molt importats i el 424 aC es va establir una pacificaci general a un congres celebrat a Gela. La pau acordada no va durar i Siracusa va aprofitar de conflictes civils a Leontins per expulsar als demcrates i collocar al partit oligrquic favorable a Siracusa. El 416 aC la guerra entre Selinunt i Segesta, que ja venia d'antic, es va reprendre. 

 Segona expedici atenenca .

El segent esdeveniment important fou l'expedici atenenca del 415 aC. Els atenencs foren cridats per Segesta en ajut contra l'atac de Selinunt, i tanmateix pels exiliats de Leontins. Atenes esperava fer-se mestressa de tota l'illa amb certa facilitat. La inactivitat de Ncies, que va donar temps als siracusans a reforar-se, i altres factors, van suposar el principi del fracs atenenc; el setge de Siracusa es va iniciar el 414 aC i va seguir fins el setembre del 413 aC; totes les ciutat driques donaven suport a Siracusa (menys Agrigent) i les calcdides i Segesta donaven suport a Atenes. La derrota final atenenca va donar l'hegemonia a Siracusa i als doris. Per com que Selinunt va continuar atacant a Segesta, aquesta va haver de cridar als cartaginesos que seguien conservant Panormus, Motya, i Soluntum.

 Intervenci cartaginesa .

Els cartaginesos van enviar un exercit a l'illa dirigit per Annbal, net d'Amilcar (mort a Himera el 480 aC) que va desembarcar a Lilibea (409 aC) amb cent mil homes, va assetjar Selinunt poc preparada per fer front a un exercit nombrs  i la va ocupar en pocs dies, matant als seus habitants o venent-los com esclaus, i arrasant la ciutat. Llavors es va dirigir contra Himera que tamb fou conquerida i on tamb va matar a tots els habitants mascles i va destruir igualment la ciutat. Annbal va retornar llavors a Cartago que va decidir enviar un nou exercit a l'illa (406 aC), exercit encara mes gran, i altre cop sota direcci d'Annbal. La primera ciutat atacada fou Agrigent; desprs de vuit mesos de setge es va haver de rendir per la gana i la ciutat fou destruda.

 Dionis el vell de Siracusa .

El 405 aC Himilc va succeir a Annbal i va avanar cap a Gela. Siracusa estava afectada per dissensions internes; el intent siracus de fer aixecar el setge de Gela va fracassar. Els habitants de Gela i de Camarina van fugir a Leontins que Dions el vell de Siracusa, que s'havia imposat en aquesta ciutat, havia pogut fortificar i Dions va haver de signar la pau deixant als cartaginesos la meitat de l'illa incloent Gela i Camarina com a tributaries.

Dions va tenir llavors com objectiu primer les ciutat calcdides: Naxos, Catana i Leontins, que va conquerir successivament, aix com diverses ciutats dels siculs de l'interior. Va fer importants preparatius per la guerra reforant les fortificacions de la ciutat, fins el 397 aC quan va declarar la guerra a Cartago i va obtenir diverses victries; els seus exercits van arribar fins a la part occidental de l'illa on va assetjar Mtia, plaa forta cartaginesa, que va conquerir desprs d'un llarg setge. El 396 aC Himilc va arribar a l'illa amb un fort exrcit, va recuperar Mtia i altres ciutats ocupades per Dions i va avanar per la costa nord fins a Messana que va ocupar i destruir. Dions es va haver de tancar darrera les muralles de Siracusa i es va salvar noms perqu una epidmia de pesta es va declarar entre les forces pniques. Himilc es va haver de retirar a frica desprs d'un pacte secret amb Dions. El 393 aC la guerra es va reprendre per sense resultats definitius i el 392 aC es va acordar la pau que van deixar les coses com estaven el 397 aC.

El 383 aC va tornar a esclatar la guerra; cada part va obtenir la victria en una gran batalla i altre cop el riu Halicos fou establert com a frontera, lnea que fou ratificada en posteriors tractats. 

Durant el govern de Dions va desaparixer Naxos, destruda pel tira, i substituda per Tauromenium; va fundar Tindaris i Alaesa, a la costa nord (la segona fundada pel cap scul Arcnides) i Lilibea, al cap de Lilibea.

 Dions el jove de Siracusa .

Dions va governar Siracusa per 38 anys i a la seva mort (367 aC) va transmetre el poder al seu fill, Dions el jove, menys competent que el pare. El 357 aC Dion de Siracusa va desembarcar a l'illa amb un grup d'uns centenars de mercenaris i va atreure a la revolta als sbdits de Dions. Aquest va resistir a la fortalesa d'Ortgia que finalment el seu fill Apolcrates va haver de rendir a Dion que va esdevenir amo de Siracusa (356 aC) per va incomplir les esperances de restabliment de les llibertats i fou assassinat al cap de poc temps per Callipos, un dels seus oficials (353 aC).

Les revolucions es van succeir fins que el 347 aC va retornar Dions i es va apoderar d'Ortgia mentre Hicetes I governava a la ciutat. Aquest va demanar ajut als cartaginesos que van assetjat Ortgia. 

 Timoleon .

Un partit siracus, oposat als dos enfrontats, amb l'ajut de Corint que va facilitar una fora de 1200 homes, va triomfar i va collocar al poder a Timoleon (344 aC). Ortgia se li va rendir, i quan Mag, el general cartagins, es va retirar de Siracusa, Timoleon va entrar a la ciutat sense resistncia (343 aC). Llavors es va establir la democrcia tant a Siracusa com a la resta de ciutats de Siclia, que durant la guerra civil s'havien independitzat. Hicetes es va fer amb el poder com a tira a Leontins, Mamercos a Catana, Hippon a Messana, i altres tirans a altres ciutats (Apollnia de Siclia, Centripa i Agrion). Timoleon va atacar a aquest tirans i els va enderrocar un darrera l'altre fins restaurar la democrcia. Una nova invasi cartaginesa fou derrotada al riu Crimisos (340 aC), victria decisiva que va posar fi al perill cartagins; l'Halicos fou establert una vegada mes com a frontera.

 Agtocles de Siracusa .

La democrcia va retornar la prosperitat per el 317 aC el despotisme va entrar altre cop amb Agtocles. El seu govern va durar fins el 289 aC i va estar marcat tant per lluites civils com per lluites contra els cartaginesos. Primer Agtocles fou aliat de Cartago per l'establiment del seu poder a Siracusa i desprs a les altres ciutats. El 310 aC, enfrontat a Cartago, va ser derrotat al riu Himera prop del cap Ecnomos, pel general Amilcar; aquesta derrota semblava posar fi al perode d'Agtocles que va quedar bloquejat a Siracusa. En aquesta situaci Agtocles va tenir la genialitat d'escapar de la ciutat amb el seu exercit i presentar-se a frica per fer la guerra a casa mateix de l'enemic, sollevant als nmides contra Cartago. Durant la seva absncia (310-307 aC) Amilcar va dominar casi tot Siclia per va fracassar davant Siracusa i finalment encara fou fet presoner en un atac nocturn i executat. 

Agrigent es va declarar independent i el cap Deincrates, al front d'un exercit d'exiliats i mercenaris, va dirigir una revolta. Per Agtocles al seu retorn (307 aC) va signar la pau amb Cartago, es va aliar a Deincrates i va restablir el seu poder a Siracusa massacrant a tots els que se li oposaven. Els anys finals (301-289 aC) el seu poder estava fermament establert a Siracusa i bona part de Siclia. 

 Pirros d'Epir a Siclia .

A la seva mort i durant uns 20 anys la guerra civil va assolar Siclia. Siracusa  va quedar sota govern d'un dspota anomenat Hicetes II, i Agrigent en mans del tir Fnties. Aquest darrer va estendre el seu poder sobre diverses ciutats i es va apoderar de Gela, dependent de Cartago, que fou destruda (i substituda per una ciutat anomenada Fnties, que fou la darrera ciutat grega fundada a l'illa). El perill cartagins va obligar a les ciutats a demanar l'ajut de Pirros d'Epir que era a Itlia a la Magna Grcia. Pirros va arribar a l'illa el 278 aC quant Fnties ja havia mort i Hicetes dominava Siracusa sense oposici, i aix es va poder dedicar a lluitar noms contra els cartaginesos. Els seus xits foren espectaculars, i va conquerir una ciutat darrera l'altra; va conquerir tamb Panormos i va assaltar les fortaleses d'Erecte i Erix (Eryx), per finalment va fracassar davant Lilibea. Finalment Pirros va abandonar l'illa el 276 aC.

 Hier II de Siracusa .

Sense un lder sicili al marxar Pirros, els siracusans van nomenar al general Hier II. Els mamertins assolaven bona part de Siclia des de la seva base de Messana, i moltes ciutats foren saquejades. Hier els va fer la guerra i finalment els va derrotar decisivament prop de Messana. La ciutat noms es va salvar per la intervenci del general cartagins Annbal. El 270 aC Hier va assolir el ttol reial. Fou aliat cartagins. Els romans esperaven un pretexte per intervenir a Siclia i la demanda d'ajut dels mamertins els hi va donar l'oportunitat que esperaven, donant origen a la Primera Guerra Pnica (264 aC).

 Primera guerra pnica .

La guerra va durar 23 anys. Hier va patir diverses derrotes contra els romans per el 263 aC va fer un pacte separat que li deixava la possessi de Siracusa i les dependncies d' Acrae, Helorus, Netum, Megara Hyblaea, Leontini, i Tauromenium. Hier va restar lleial a la seva aliana fins a la seva mort. Agrigent fou ocupada pels romans el 262 aC i els seus habitants venuts com esclaus; els cartaginesos la van ocupar el 255 aC per els romans es van apoderar de Panormos (Panormus) i els cartaginesos van quedar reduts a Erix, Lilibea i Drepanum. Lilibea va desafiar els atacs romans i el seu bloqueig va durar deu anys fins la destrucci de la flota cartaginesa a les illes Aegates el 241 aC; a la pau amb Roma les darreres possessions cartagineses a Siclia foren entregades a Roma.

 Provncia romana .

Tota l'illa va quedar en mans de Roma excepte el regne de Siracusa, aliat rom. Es va crear la provncia de Siclia que fou la primera provncia romana, sota govern d'un pretor anyal. 

El 218 aC al esclatar la Segona Guerra Pnica, el cnsol Semproni fou enviat a l'illa per vigilar una possible invasi d'frica per va tornar per fer front a Annbal. El 215 aC el net i successor d'Hier, Jernim de Siracusa, es va passar als cartaginesos. Hiernimos fou assassinat el 214 aC per els seus successors Adrandoros, Hipcrates i Epcides de Siracusa eren favorables tamb als cartaginesos. Marcel va assetjar la ciutat i com que no la podia prendre la va bloquejar (212 aC) i la va conquerir (comenaments del 211 aC). Arquimedes, un savi local, va fer servir el foc grec i altres artilugis per no va aconseguir impedir la conquesta.

 Conquestes finals a la Segona Guerra Pnica .

Mentre altres ciutats gregues s'havien passat als cartaginesos i el 211 aC la guerra encara seguia; el general cartagins Mutines dominava Agrigent i des all atacava tota l'illa. Finalment Mutines fou indut a abandonar als cartaginesos i entregar Agrigent als romans i des llavors el cnsol Lavini va poder reduir les ciutats revoltades completant la conquesta el 210 aC.

 La nova provncia i les revoltes d'esclaus .

Aquesta vegada la provncia de Siclia s'estenia a la totalitat de l'illa. La seva riquesa en gra la feia una pea important per Roma. Es van crear noves explotacions i es van portar milers d'esclaus, i la poblaci lliure va disminuir al menys proporcionalment.

El 135 aC els esclaus es van revoltar. La revolta es va iniciar a Enna, a la hisenda de Damfilos, dirigida per un esclau siri de nom Eunus, per es va estendre a tota l'illa amb 200000 homes revoltats; Eunus va derrotar els exercits enviats pels pretors romans i el 134 aC es va haver d'enviar al cnsol Fulvius Flaccus; desprs de dos anys de lluita, el 132 aC es van poder ocupar les places fortes de  Tauromenium and Enna (cnsol P. Rupilius) i finalment la rebelli fou dominada. Es va establir una comissi de deu membres dirigida per Rupilius per analitzar les causes de la revolta i de la seva magnitud, i es va establir un nou codi de lleis intern de Siclia.

Al cap de menys trenta anys (103 aC) una segona revolta dirigida per  Salvius i Athenion va durar tres anys i va rebutjar als exercits de tres successius cnsols fins que M. Aquilius els va derrotar el 100 aC, el que demostrava que les mesures preses el 132 aC no foren adequades o suficients. La riquesa en gra va permetre a l'illa recuperar parcialment la prosperitat al menys aparent.

Administraci de la provncia romana de Siclia .

La provncia era governada per un pretor o un propretor assistit per dos questors un resident a Siracusa i un a Lilibea, un per la part de la provncia dominada primer i un per la part dominada mes tard. Tenia 60 ciutats municipals, de les que tres eren aliades (Messana, Tauromenium, i  Netum) es a dir nominalment independents, cinc eren exemptes de tributs i lliures (es a dir no pagaven ni estaven sotmeses als magistrats romans), i la resta eren municipis ordinaris que tenien magistrats locals i pagaven un dcima part del producte; judicialment tenia alguns convents per no se sap quants, si be amb seguretat ho eren Siracusa, Agrigent, Lilibea, i Panormus. 

El 73 aC fou nomenat pretor Verres que va governar tres anys. El govern de Verres fou pitjor que totes les guerres, i amb les seves exaccions abusives  va provocar la runa de milers de propietaris, va saquejar els temples, i va posar les bases per la futura pobresa.

 Siclia durant la darrera part de la republica .

Siclia fou primer partidria de Gneu Pompeu  a la guerra civil per desprs el pretor Curi la va ocupar amb quatre legions. Juli Csar i va passar de cam cap a l'frica. A la mort de Csar va quedar en mans de Sext Pompeu que controlava la flota i podia desafiar a Octavi. La pau de Misenum li va garantir la possessi (39 aC) juntament amb Sardenya i Crsega,  per la victria final d'Agripa a Naulocus (36 aC) el va obligar a abandonar l'illa en mans d'Octavi i refugiar-se a l'orient. Durant el domini de Sext Pompeu les exaccions van tornar a ser freqents. August va intentar la recuperaci de l'illa enviant alguna colnia(Tauromenium, Catana, Siracusa, Thermae, i Tindaris) per van tenir poc efecte. Estrab descriu l'illa en estat de forta decadncia amb poques excepcions. Algunes ciutats van desaparixer i altres van esdevenir llocs pocs importants, i l'interior va quedar com a terra de pastura i despoblat.

 Siclia durant l'Imperi .

Sota August Siclia fou una provncia assignada al Senat rom governada per un procnsol. Al segle IV va passar a dependre del Vicarius  Urbus Romae i governada per un consularis. 

Plini esmenta que al seu temps noms els habitants de Messana tenien ciutadania romana. Centripa, Netum, i Segesta tenien dret llat, i la resta (menys les colnies) eren ciutats estipendiaries (tributaries).

Sota l'Imperi es parla molt poc de Siclia. En el regnat de Galli es va produir una revolta d'esclaus que sembla fou reprimida rpidament. La importncia del gra d'frica i Egipte va fer perdre importncia al gra de Siclia.

 Alta edat mitjana .

Alaric I va intentar creuar a Siclia per va morir quant era al sud d'Itlia. Genseric, rei dels vndals, que possea una flota, va poder envair l'illa i la va dominar per uns anys per en foren expulsats pels ostrogots que la van conservar fins que el 535 la va ocupar el general bizant Belisari, i va romandre en poder de Bizanci fins a la conquesta rab. 

Els rabs van ocupar Mazara, a l'oest, el 827, i es van apoderar d'Agrigent. Messana fou ocupada el 831, i Panormos el 835. Siracusa no fou ocupada fins el 878. Al segle XI els bizantins van iniciar la reconquesta amb ajut dels normands, per Robert Guiscard el 1061 va iniciar la conquesta de l'illa pel seu compte i al cap d'un temps la va reduir.
 
 Rius de Siclia .

Symaethus;
Chrysas;
Adranus;
Acesines (o Asines);
Himera (del sud);
Halycus;
Hypsas;
Anapus;
Cyane;
Motychanus ;
Hirminius ;
Hipparis;
Oanus;
Gela;
Acragas;
Camicus;
Selinus;
Mazara;
Achates;
Porpax;
Telmessus;
Crimessus o Crimisus;
Orethus ;
Eleutherus ;
Himera (del nord);
Monalus;
Halesus;
Chydas ;
Timethus ;
Helicon ;
Phacelinus;
Melas;
Onobalas;
Acis;
Amenaus;
Terias;
Pantagias;
Alabus;
Cacyparis;
Erineus;
Asinarus;
Helorus;

 Ciutats de Siclia .

Abakainon ;
Agathyrna ;
Agrigent ;
Agurion ;
Ameselon ;
Apollnia de Siclia ;
Assorus;
Bidis;
Bricnia;
Callpolis  ;
Camarina ;
Catnia;
Eketla ;
Engyon ;
Enna ;
Entella ;
Erbessos;
Erix ;
Etna;
Fnties;
Galria ;
Gela;
Halesa ;
Halikyai;
Heloros ;
Heracleia Minoa ;
Herbita;
Hibla Inferior ;
Hibla Major ;
Hibla Menor;
Hcara;
Himera ;
Himichara ;
Hippana;
Iatinion ;
Icana ;
Ina ;
Inykon;
Kalakta ;
Kamikos;
Kasmene;
Kentoripa;
Leon ;
Leontins;
Lilibea;
Mactrion;
Makella ;
Mazara ;
Menaenum;
Messana;
Miles ;
Morgntia ;
Mytistratus ;
Mtia ;
Mtica;
Mtion;
Naxos;
Naulocus ;
Netum;
Paquinos;
Palica;
Segesta;
Siracusa;
Taormina ;
Tindaris ;
Trapani;
Tissa ;
Triocala ;
Tyr;
Zancle;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113824" title="Bissarri" nonfiltered="1702" processed="1700" dbindex="46761">


Bissarri (Bisagorri en aragons i Bisaurri en castell) s un municipi de l'Arag que es troba a la comarca de la Ribagora. Pertany a la mancomunitat de l'Alt ssera.

 Llengua .
Els nuclis del terme municipal de Bissarri s'han de considerar com a pertanyents al domini lingstic benasqus. En un primer moment podria incloure's en el domini catal estricte el corral de Rins, la casa de Fades, Perafita (Piedrafita) i Sant Valeri (San Valero), possiblement despoblats a dia d'avui.

 Entitats de poblaci .
A banda de les entitats de poblaci llistades dessota, compta tamb amb les de Buielgues, Dos, Fades, la Mria, Perafita, Renanu i Sant Valeri, entre d'altres.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113825" title="Scythia Extra Imaum" nonfiltered="1703" processed="1701" dbindex="46762">
Scythia Extra Imaum fou una regi de l'sia Central definida per Ptolemeu. Limitava amb Scythia Intra Imaum, els sakes (sacae) la terra desconeguda, i els seres.

Els pobles d'aquesta regi eren: els abii scythae, els hippophagi scythae, els chatae scythae, i els charaunaei scythae.

Es dividia en el districtes de Auxacitis, Casia (          ), i Achasa (          ). 

Les ciutats eren Auxacia, Issedon, Scythica, Chaurana i Soeta. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113827" title="Ball de diables de la Rpita" nonfiltered="1704" processed="1702" dbindex="46763">

    
El Ball de diables de la Rpita (terme municipal de Santa Margarida i els Monjos) l'integren 50 diables a ms de les figures principals: Llucifer, Diablesa, Pupuret. L'any 2006 se'n va cellebrar el seu 25 aniversari.

Orgens i trajectria.
"24 de Juny de 1981. la Trobada de Diables de Catalunya a l'Arbo del Peneds". Fou aleshores quan un grup de joves de La Rpita, que hi assistiren com a espectadors, s'engrescaren per a formar un Ball de Diables al seu poble. Aquests joves, motivats tamb per la situaci d'inquietud cultural que llavors es vivia a la poblaci, convocaren a altres nois i noies i es proposaren tirar endavant la iniciativa d'aquest Ball i actuar per la Festa Major d'Agost.

Desprs d'aquella primera actuaci de l'Agost de 1981, les sortides del Ball de Diables de la Rpita han sigut nombroses, (Sant Maral, Els Monjos, Sant Cugat Sesgarrigues, Les Gunyoles, Sant Pere Molanta, Sant Mart Sarroca, Bellvei del Peneds, Lloren del Peneds, El Vendrell, Cervera, Terrassa, Sitges, Vilafranca, ...). Com a Ball de Diables forjat en una Trobada nacional, tamb ha estat present en aquest tipus de manifestaci folklrica en la majoria d'ocasions en qu s'han celebrat (Vilanova i la Geltr, Sitges, Sant Quint de Mediona, Les Borges del Camp, Barcelona, Lleida, Vila-seca, ...).
                      
Una de les idees que han caracteritzat la filosofia d'aquest ball a la poblaci, ha estat sempre el mxim respecte pel tradicionalisme d'aquesta manifestaci cultural, motiu pel qual ha volgut mantenir els personatges i elements caracterstics, sense voler introduir elements poc adients que poguessin donar una visi errnia del que ha de ser, des d'un punt de vista seris, un Ball de Diables.

Personatges.
Aquest ball est estructurat d'acord amb un seguit d'elements que caracteritzen aquest tipus de manifestaci. S'estableix una jerarquia que encapala Llucifer i segueixen la Diablesa i el pupuret, els diables, el fogoner, els timbalers i els diables de la munici. 

 Llucifer: el patriarca de la colla, aquell qui representa les forces de l'infern. La seva vestimenta i estris manifesten la supremacia que t dins el grup. ;
 Diablesa: Figura que ha estat representada tant per homes com per dones, fidel companya de Llucifer, a qui sempre fa costat, i segon personatge del clan diablic. ;
 Pupuret: Personatge que porta un banderot penjat de la forca en el qual es poden veure l'identificatiu i el nom de la Colla.
 Diables: Sn el gruix ms important de la colla, representen el foc i la disbauxa i sn aquells qui dansaran a tort i a dret en cercaviles i correfocs. ;
 Fogoner: Personatge encarregat d'encendre les carretilles i sortidors de tots els components que ballaran amb el foc al so dels timbals.
 Timbalers: Responsables de fer esborronar a petits i grans amb el ritme cerimonis i exaltat dels timbals. ;
 Diables de munici: Encarregats de subministrar els coets als diables, pupuret, diablesa i Llucifer.



Algunes sortides realitzades.
Vilafranca del Peneds: Actuaci al Ball de Foc de la Festa Major;
Sitges: Actuaci al correfoc de la Festa Major;
Cervera: Actuaci a l'Aquelarre;
El Vendrell: Actuaci al correfoc de la Festa Major;
Llorens del Peneds: Actuaci al correfoc de la Festa Major;
Barcelona: Actuaci al estadi olmpic durant els Jocs mundials de policies i bombers;
Vilaseca: Trobada de diables de Catalunya;
Terrassa: Actuaci al correfoc de la Festa Major;

Enllaos externs.
 http://www.diablesrapita.com Pgina web del Ball de Diables de la Rpita;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113835" title="Francesc Xavier Lamuela Garca" nonfiltered="1705" processed="1703" dbindex="46764">
Francesc Xavier Lamuela Garcia (1950) s un lingista catal. Doctorat en filologia romnica, ha  estat professor de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc i actualment s catedrtic a la Universitat de Girona. Tamb ha treballat a la Universitat Autnoma de Barcelona, a la Universitat de Lleida i a la Universitat de Manchester.

Va treballar en la Comissi encarregada de la codificaci lingstica de l'occit de la Vall d'Aran i en la comissi per a la codificaci del fril. Va ser president del Conselh de la Lenga Occitana i responsable de la comissi que va portar a terme la codificaci lingstica de les varietats parlades a les Valls Occitanes d'Itlia.
Darrerament ha publicat gramtiques de llenges d'immigraci per al Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya com a eina de treball amb els immigrants.

 Obres .
 Obra completa de Bernat Metge (edici) (1975) amb Lola Badia;
 Teoria de la llengua literria segons Fabra (1984) amb Josep Murgades ;
 Catal, occit, fril: llenges subordinades i planificaci lingstica (1987);
 Estandarditzaci i establiment de les llenges (1994) ;
 El berber (2001);
 Morfologia verbau aranesa (2003) amb V. Bars, J. Suls i F. Vergs;
 El romans (2005) amb Virgil Ani;

 Enllaos externs .
Entrevista publica a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113837" title="Sofia de Wrttemberg (reina dels Pasos Baixos)" nonfiltered="1706" processed="1704" dbindex="46765">


Sofia de Wrttemberg, reina dels Pasos Baixos (Stuttgart 1818 - L'Haia 1878). Princesa de Wrttemberg amb el tractament d'altesa reial que es cas en el si de la casa reial dels Pasos Baixos.

Nascuda a la ciutat de Stuttgart, capital de l'antic Regne de Wrttemberg, el dia 17 de juny de l'any 1818, essent filla del rei Guillem I de Wrttemberg i de la princesa Caterina de Rssia. Sofia era nta per via paterna del rei Frederic I de Wrttemberg i de la duquessa Augusta de Brunsvic-Wolfenbttel, per via materna, en canvi, ho era del tsar Pau I de Rssia i de la princesa Sofia de Wrttemberg.

El dia 18 de juny de l'any 1839 es cas a Stuttgart amb el rei Guillem III dels Pasos Baixos, fill del rei Guillem II dels Pasos Baixos i de la gran duquessa Anna de Rssia. La parella tingu tres fills cap dels quals arrib a regnat als Pasos Baixos:

 SAR el prncep Guillem Nicolau dels Pasos Baixos, nat a L'Haia el 1840 i mort a Pars el 1879.

 SAR el prncep Guillem Frederic dels Pasos Baixos, nat a L'Haia el 1843 i mort a L'Haia el 1850.

 SAR el prncep Guillem Alexandre dels Pasos Baixos, nat a L'Haia el 1851 i mort a L'Haia el 1884.

La relaci entre Sofia i el seu marit es trob molt lluny de poder ser qualificada d'idllica. La princesa wrttemburguesa era una liberal intellectual confessa que odiava tot all que ests relacionat amb l'autoritarisme i molt especialment l'exrcit.

Guillem III no entengu ni va voler comprendre la mentalitat de la seva esposa, i en un dels seus atacs d'ira li prohib els exercicis o tertlies culturals a la qual la reina era molt aficionada. D'aquest fet la reina Victria I dels Regne Unit, que mantenia correspondncia habitual amb la reina holandesa, va classificar a Guillem un granger maleducat. 

Aquesta mala sintonia marital es vei reforada per les aventures extramatrimonials del rei i el fet que el carcter del monarca fos especialment lluntic. Polticament parlant, Sofia don ple suport al seu marit en el cam de la monarquia holandesa cap al parlamentarisme. 
 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113838" title="Wrm" nonfiltered="1707" processed="1705" dbindex="46766">


Geografia: Riu alp de Baviera. Vegeu Riu Wrm;
Clima: Quarta glaciaci del quaternari. Vegeu Glaciacions wrmianes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113839" title="Giovanni Paisiello" nonfiltered="1708" processed="1706" dbindex="46767">

Giovanni Paisiello (o Paesiello) (Trent, 9 de maig de 1740 - Npols, 5 de juny de 1816), era un compositor itali.

Va entrar al collegi dels Jesutes i la seva veu va atreure molt aviat l'atenci. El cavaller Carducci, que el va sentir, conven als seus pares per enviar-lo a perfeccionar el seu art a Npols. Desprs d'haver estudiat amb l'abat Don Presta, va comenar estudis amb Durante del qual en va ser alumne durant nou anys. Va compondre sobretot msica religiosa durant el seu sojorn al conservatori de San Onofrio.

Debuta a l'pera amb una pea cmica que li dna cert xit. Es va fer aviat l'mul de Piccini i de Cimarosa. El 1776, va rebre una invitaci de la Tsarina Caterina II de Rssia per ser el seu mestre de capella. Ho va ser durant nou anys, perode en el qual va escriure la que s probablement la seva millor obra : Le Barbier de Sville de Beaumarchais. Al final d'aquest sojorn, Paisiello va tornar a Itlia passant per Viena on deixar dotze simfonies i una pera, Il r Teodoro. De tornada a Npols, va ser el mestre de capella de Ferran I. La revoluci de 1799 no va travar la seva carrera ja que va ser anomenat msic de la naci.

En el moment de la restauraci, va quedar dos anys sense ocupaci fins que el primer cnsol de Napole Bonaparte el va cridar per estar al seu servei. Noms hi van estar dos anys i mig perqu la malatia de la seva esposa no suportava el clima francs. La parella va arribar a Npols on Paisiello va tenir una rebuda triomfant i el rei Josep I Bonaparte el va gratificar amb una pensi.

La tornada dels Borbons va significar la fi de la carrera de Paisiello que va conixer llavors un perode de carestia. No va sobreviure gaire temps a la seva esposa i va morir el 5 de juny de 1816.

Obres.
 Il ciarlone (12.5.1764 Bolonya) ;
 I francesi brillanti (24.6.1764 Bolonya) ;
 Madama l'umorista, o Gli stravaganti (26.1.1765 Mdena) ;
 L'amore in ballo (Carnaval 1765 Vencia SM) ;
 I bagni d'Abano (primavera 1765 Parma) ;
 Demetrio (Pasqua 1765 Mdena) ;
 Il negligente (1765 Parma) ;
 Le virtuose ridicole (1765 Parma) ;
 Le nozze disturbate (Carn. 1776 Vencia SM) ;
 Le finte contesse (2.1766 Roma V) Marchese di Tulissano? ;
 La vedova di bel genio (prim. 1766 Npols N) ;
 L'idolo cinese (prima. 1767 Npols N) ;
 Lucio Papirio dittatore (estiu 1767 Npols SC) ;
 Il furbo malaccorto (hivern 1767 Npols N) ;
 Le 'mbroglie de la Bajasse (1767 Npols F) ;
 Alceste in Ebuda, ovvero Olimpia (20.1.1768 Npols SC) ;
 Festa teatrale in musica (31.5.1768 Npols PR) nozze di Peleo e Tetide ;
 La luna abitata (estiu 1768 Npols N) ;
 La finta maga per vendetta (tardor? 1768 Npols F) ;
 L'osteria di Marechiaro (hiv. 1768 Npols F) ;
 La serva fatta padrona (estiu 1769 Npols F) Le 'mbroglie de la Bajasse ;
 Don Chisciotte della Mancia (estiu 1769 Npols F) ;
 L'arabo cortese (hiv. 1769 Npols N) ;
 La Zelmira, o sia La marina del Granatello (estiu 1770 Npols N) ;
 Le trame per amore (7.10.1770 Npols N) ;
 Annibale in Torino (16.1.1771 Tor TR) ;
 La somiglianza de' nomi (prima. 1771 Npols N) ;
 I scherzi d'amore e di fortuna (estiu 1771 Npols N) ;
 Artaserse (26.12.1771 Mdena) ;
 Semiramide in villa (Carn. 1772 Roma Ca);
 Motezuma (1.1772 Roma D) ;
 La Dardan (prima. 1772 Npols N) ;
 Gli amante comici (tardor 1772 Npols N) ;
 Don Anchise Campanone (1773 Vencia) Gli amante comici ;
 L'innocente fortunata (Carn. 1773 Vencia SM) ;
 Sismano nel Mogol (Carn. 1773 Mil RD) ;
 Il tamburo (prima. 1773 Npols N) tamburo notturno ;
 Alessandro nell'Indie (26.12.1773 Mdena) ;
 Andromeda (Carn. 1774 Mil RD) ;
 Il duello (prima. 1774 Npols N) ;
 Il credulo deluso (tardor 1774 Npols N) ;
 La frascatana (tardor 1774 Vencia SS) de Zamora ;
 Il divertimento dei numi (4.12.1774 Npols PR) ;
 Demofoonte (Carn. 1775 Vencia SB) ;
 La discordia fortunata (Carn. 1775 Vencia SS) deluso ;
 L'amor ingegnoso, o sia La giovane scaltra (Carn. 1775 Pdua) ;
 Le astuzie amorose (prima. 1775 Npols N) ;
 Socrate immaginario (tardor 1775 Npols N) ;
 Il gran Cid (3.11.1775 Florncia P) ;
 Le due contesse (3.1.1776 Roma V) ;
 La disfatta di Dario (Carn. 1776 Roma A) ;
 Dal finto il vero (prima. 1776 Npols N) ;
 Nitteti (28.1.1777 Sant Petersburg) ;
 Lucinda e Armidoro (tardor 1777 Sant Petersburg) ;
 Achille in Sciro (6.2.1778 Sant Petersburg) ;
 Lo sposo burlato (24.7.1778 Sant Petersburg) ;
 Gli astrologi immaginari (14.2.1779 Sant Petersburg E) philosophe imaginaire ;
 Il matrimonio inaspettato (1779 Kammeny Ostrov) contadina di spirito ;
 La finta amante (5.6.1780 Mogilev)  ;
 Alcide al bivio (6.12.1780 Sant Petersburg E) ;
 La serva padrona (10?.9.1781 Tsrskoie Sel) ;
 Il duello comico (1782 Tsrskoie Sel) Il duello ;
 Il barbiere di Siviglia, ovvero La precauzione inutile (26.9.1782 Sant Petersburg) ;
 Il mondo della luna (1782 Kammeny Ostrov) ;
 Il re Teodoro in Vencia (23.8.1784 Viena B) ;
 Antigono (12.10.1785 Npols SC) ;
 La grotta di Trofonio (12.1785 Npols F) ;
 Olimpiade (20.1.1786 Npols SC) ;
 Le gare generose (prima. 1786 Npols F) schiavi per amore; Le bon matre, ou L'esclave par amour ;
 Pirro (12.1.1787 Npols SC) ;
 Il barbiere di Siviglia, ovvero La precauzione inutile  (1787 Npols F) ;
 La modista raggiratrice (tardor 1787 Npols F) scuffiara amante, o sia Il maestro di scuola Npolstano; La scuffiara raggiratrice ;
 Giunone e Lucina (8.9.1787 Npols SC) ;
 Fedra (1.1.1788 Npols SC) ;
 L'amor contrastato (Carn. 1789 Npols F) contrastato o sia La molinarella ;
 Catone in Utica (5.2.1789 Npols SC) ;
 Nina, o sia La pazza per amore (25.6.1789 Caserta) ;
 I zingari in fiera (21.11.1789 Npols Fo) ;
 Le vane gelosie (prima. 1790 Npols F) ;
 Zenobia in Palmira (30.5.1790 Npols SC) ;
 La molinara (1790 Viena) L'amor contrastato ;
 Nina, o sia La pazza per amore  (1790 Npols F) ;
 Ipermestra (6.1791 Pdua) ;
 La locanda (16.6.1791 Londres Pantheon) locanda di falcone; Lo stambo in Berlina ;
 I giuochi d'Agrigento (16.5.1792 Vencia F) ;
 Il fanatico in Berlina (1792 Npols F) La locanda ;
 Il ritorno d'Idomeneo (tardor 1792 Perusa) ;
 Elfrida (4.11.1792 Npols SC)  ;
 Elvira (12.1.1794 Npols SC) ;
 Didone abbandonata (4.11.1794 Npols SC) ;
 Nina, o sia La pazza per amore 2 (1795 Npols F) ;
 Chi la dura la vince (9.6.1797 Mil S) ;
 La Daunia felice (26.6.1797 Foggia) ;
 Andromaca (4.11.1797 Npols SC) ;
 L'inganno felice (1798 Npols Fo) ;
 Proserpine (28.3.1803 Pars O) ;
 Elisa (19.3.1807 Npols SC) Mayr ;
 I pittagorici (19.3.1808 Npols SC);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113840" title="Domenico Cimarosa" nonfiltered="1709" processed="1707" dbindex="46768">

Domenico Cimarosa (Aversa, Npols, 17 de desembre de 1749 - 11 de gener de 1801) fou un compositor itali.

Biografia.

Els seus pares eren pobres per van voler donar-li una bona educaci. Quan s'installaren a Npols el van enviar a una escola religiosa dependent d'un monestir de la ciutat. L'organista, el pare Polcano, qui va ser colpit per la intelligncia del jove, es va proposar de ensenyar-li les bases de la msica aix com de la literatura italiana, antiga i moderna. Grcies a ell, Cimarosa va poder entrar com a alumne a l'institut de Santa Maria di Loreto on hi va restar onze anys, estudiant particularment l'obra dels grans msics italians. Piccini, Sacchini i altres bons msics figuren entre els seus professors.

Als 23 anys, Cimarosa va debutar en la seva carrera de compositor amb un pera buffa titulada Le Stravaganze del Conte representada el 1772 al Teatro del Fiorentini de Npols. Aquesta obra va tenir un xit important i va ser seguida el mateix any per Le Pazzie di Stelladaura e di Zoroastro, una farsa marcada per l'humor i la fantasia que va trobar igualment l'xit. El renom del jove compositor es va comenar a estendre a tota Itlia. Se'l va convidar a Roma perqu hi produs una pera per a la temporada teatral d'aquell any i va ser una altra obra cmica L'Italiana in Londra.

Durant els 13 anys segents, no hi ha cap fet destacable en la vida i la carrera de Cimarosa. Desprs, va escriure nombroses peres per a les diferents escenes italianes, residint a Roma, Npols o en qualsevol lloc on el seu treball de compositor el cridava. De 1784 a 1787, va viure a Florncia i es va dedicar completament a compondre per a l'pera d'aquesta ciutat.

El treball d'aquest perode s abundant, principalment en peres, cmiques o serioses, cantates, i d'altres composicions sagrades. Els ms notables sn Caio Mario, les tres peres bbliques Assalone, La Giuditta i Il Sacrificio d'Abramo, aix com Il Convito di Pietra i La Ballerina amante, una pera cmica creada a Vencia que va aconseguir un gran xit.

Cap el 1788, Cimarosa se'n va a Sant Petersburg seguint la invitaci de Caterina II. Van ser quatre anys molt productius, per les peces i fins i tot els noms estan perduts. El 1792, Cimarosa es trasllada a Viena a petici de l'emperador Leopold II. Hi va escriure la seva obra mestra Il Matrimonio segreto. El 1793, Cimarosa va tornar a Npols, on Il Matrimonio segreto i les seves altres obres van ser aclamades. Entre les composicions que va produir durant aquest ltim sojorn napolit ha de ser mencionada Le Astuzie femminili.

Aquest perode de la seva vida s enfosquit per les intrigues de persones envejoses i hostils, entre les quals les del seu vell rival Paisiello. Antimonarquista i favorable a la proclamaci de la Repblica Partenopea per les tropes franceses, va ser condemnat a mort, com molts dels seus amics poltics, a la tornada dels Borbons. Grcies a la intercessi d'admiradors influents, la seva sentncia va ser commutada, marxant de Npols amb la intenci de tornar a Sant Petersburg. Per la seva salut anava declinant i va morir d'una inflamaci intestinal  l'11 de gener de 1801 a Vencia. La naturalesa d'aquest mal va fer nixer la remor d'un enverinament, que una declaraci oficial va desmentir. Va deixar una de les seves peres, Artemizia, inacabada.

Obres principals.

Le stravaganze del conte (1772 Npols) magie di Merlina e Zoroastro; Le pazzie di Stelladaura e Zoroastro ;
La finta parigina (1773 Npols) ;
I sdegni per amore (1776 Npols) ;
I matrimoni in ballo (1776 Npols) ;
La frascatana nobile (1776 Npols) finta frascatana ;
I tre amanti (1777 Roma) gare degl'amanti ;
Il fanatico per gli antiche romani (1777 Npols) ;
L'Armida immaginaria (1777 Npols) ;
Gli amanti comici, o sia La famiglia in scompiglio (1778? Npols) matrimonio in commedia; La famiglia stravagante, ovvero Gli amanti comici ;
Il ritorno di Don Calandrino (1778 Roma) e Laurina ;
Le stravaganze d'amore (1778 Npols) ;
Il matrimonio per industria (1778? Npols?)  ;
La contessina (1778 Bolonya)  G. Astaritta, F.L. Gassmann ;
Il matrimonio per raggiro (1778/9? Roma?) donna bizzarra ;
L'italiana in Londra (1779 Roma) virt premiata ;
L'infedelt fedele (1779 Npols) ;
Le donne rivali (1780 Roma) al. ;
Cajo Mario (1780 Roma) ;
I finti nobili (1780 Npols) ;
Il falegname (1780 Npols)  ;
L'avviso ai maritati (1780? Npols)  ;
Il capriccio drammatico (1781? Tur) ;
Il pittor parigino (1781 Roma) brame deluse ;
Alessandro nell'Indie (1781 Roma) ;
L'amante combattuto dalle donne di Punto (1781 Npols) biondolina; La giardiniera fortunata ;
Giunio Bruto (1781 Vrone) ;
Giannina e Bernardone (1781 Vencia) villano geloso ;
Il convito (carn.1782 Vencia) Schmaus ;
L'amor costante (1782 Roma) ed Armidoro ;
L'eroe cinese (13.8.1782 Npols) ;
La ballerina amante (1782 Npols) ridicolo ;
La Circe (1783 Mil) ;
I due baroni di Rocca Azzurra (1783 Roma) nevesty; I due baroni; La sposa in contrasto; Il barone deluso ;
La villana riconosciuta (1783 Npols) villanella rapita ;
Oreste (13.8.1783 Npols) ;
Chi dell'altrui si veste presto si spoglia (1783 Npols) e Martuffo ;
Il vecchio burlato (1783 Vencia)  ;
I matrimoni impensati (1784 Roma) bella greca ;
L'apparenza inganna, o sia La villeggiatura (1784 Npols) ;
La vanit delusa (1784 Florence) mercato di Malmantile ;
L'Olimpiade (10.7.1784 Vicense) ;
I due supposti conti, ossia Lo sposo senza moglie (1784 Mil) sposo ridicolo ;
Artaserse (26.12.1784 Tur) ;
Il barone burlato (1784 Npols) Il pittor parigino F. Cipolla ;
Li finti conti (1785 Tur)  ;
I fratelli papamosche (1785 Tur)  ;
Le statue parlante (1785 Correggio)  ;
Il marito disperato (1785 Npols) marito geloso; Die bestrafte Eifersucht ;
La donna sempre al suo peggior s'appiglia (1785 Npols) ;
Il credulo (1786 Npols) baronessa stramba; Il credulo deluso ;
Le trame deluse (1786 Npols) contrastato; Li raggiri scoperti ;
L'impresario in angustie (1786 Npols) theatralischen Abenteuer ;
La baronessa stramba (1786 Npols) I matrimoni in ballo credulo ;
Gli amanti alla prova (1786 Npols)  ;
L'impostore punito (1786/7 Tur)  ;
Volodimiro (1787 Tur) ;
Il fanatico burlato (1787 Npols) burla felice; Der adelschtige Brger ;
La felicit inaspettata (3.1788 Sant Petersburg) ;
La vergine del sole (1788? Sant Petersburg) ;
La scuffiara (1788)  ;
La Cleopatra (8.10.1789 Sant Petersburg) e Marc'Antonio ;
Il matrimonio segreto (7.2.1792 Viena) ;
Sophie et Dorval () Il matrimonio segreto ;
Il matrimonio per susurro ()  ;
La calamit dei cuori (1792/3 Viena)  ;
Contrattempi (1793 Bonn)  ;
Amor rende sagace (1.4.1793 Viena) ;
I traci amanti (19.6.1793 Npols) padre alla moda, ossia Lo Sbarco di Mustanzir Bass; Gli turchi amanti; Les amants turcs ;
Le astuzie femminili (26.8.1794 Npols) ;
La pupilla astuta (1794 Npols)  ;
La serva innamorata (1794 Npols)  ;
Penelope (1795 Npols) ;
Le nozze in garbuglio (1795 Messine) ;
L'impegno superato (1795 Npols);
La finta ammalata (1796 Lisbonne);
I nemici generosi (1796 Roma) duello per complimento;
Gli Orazi ed i Curiazi (1797 Vencia) ;
La morte di Assalonne (? Florence, Oratorio) Gli Orazi ed i Curiazi ;
Achille all'assedio di Troja (1797 Roma) ;
L'imprudente fortunato (1797 Roma) ;
Artemisia regina di Caria (1797 Npols) ;
Attilio Regolo (1797 Reggio)  ;
Le nozze di Lauretta (1797? Tur)  ;
L'apprensivo raggirato (1798 Npols) ;
Il secreto (1798 Tur) ;
Semiramide (1799 Npols)  ;
Il conte di bell'amore ()  ;
L'arte contro l'arte (carn.1800 Alexandrie) ;
Artemisia (carn.1801 Vencia) ;
Il nuovo podest (spr.1802 Bolonya)  ;
Tiro Vespasiano (1821 Lisbonne)  ;
La discordia fortunata ()  ;
L'ajo nell'imbarazzo ()  ;
Le donne vendicate ()  ;
Il cavalier del dente ()  ;
La Molinara (inc) ;

 88 sonates per clavicmbal;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113843" title="Luge" nonfiltered="1710" processed="1708" dbindex="46770">

El luge s un esport olmpic d'hivern. Forma part dels esports de descens en trineu, juntament amb el bobsleigh i l'skeleton. Luge significa trineu lleuger.

Tot i que les curses de trineus sn molt antigues, trobant-se crniques en documents de fa diversos segles a pasos com Noruega, el luge com a esport organitzat data de finals de segle XIX. Es considera com a punt d'arrancada una competici que va tenir lloc a Davos, Sussa el 1883, amb la participaci de set pasos.

El trineu que s'usa en el luge s una petita carcassa, originriament de fusta, actualment de metall, proveda d'uns patins afilats a la base. No t frens ni tim, i el pilot va tombat de cap per amunt amb els peus per davant i el cap enrere, a diferncia de l'skeleton, on es va de cap per avall i mirant cap a davant. El pilot controla la baixada del trineu i els canvis de direcci mitjanant unes cordes unides a la part davantera, o mitjanant el desplaament del pes del seu propi cos. A diferncia del bobsleigh la sortida s'efectua amb el pilot ja collocat en el trineu, i per tant, aquesta s ms lenta al no agafar impuls.

El pes mxim autoritzat del trineu s de 23 kg en l'individual i 27 en el de parelles. Respecte al pes dels tripulants, la reglamentaci tracta d'equilibrar les diferncies entre els participants, establint un pes mxim per a cadascun, i permetent als que estiguin per sota d'aquest pes que s'afegeixin quilos artificialment. D'aquesta manera s'aconsegueix que tots els participants tinguin un pes similar i les mateixes possibilitats inicials.

El luge t dues modalitats, la individual i la de parelles, tant en categoria masculina com femenina. En la individual es disputen quatre mnegues i en la de parelles noms dues, sumant-se els temps i guanyant que totalitzi menys temps en total. La igualtat entre els participants obliga a amidar el temps amb absoluta precisi, fins a les millsimes.

Els primers campionats del mn de luge van tenir lloc a Oslo, Noruega el 1955 i la Federaci Internacional de Luge es fund el 1957, en separar-se de la de bobsleigh. Fou incls com a esport olmpic als Jocs d'Innsbruck, ustria de 1964 tant en categoria masculina com femenina i des d'aleshores sempre hi ha estat present.

L'alt cos econmic que comporta crear i mantenir les installacions per a aquest esport, fa que esdevingui una activitat poc accessible. Aquest fet provoca que molt pocs pasos tinguin un nivell elevat. Els equips ms potents a nivell mundial sn Alemanya, ustria, Itlia i Rssia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113847" title="Reis de Sucia" nonfiltered="1711" processed="1709" dbindex="46771">

Abans del primer regne unit a Sucia existiren  alguns estats semiindependents dels que se n desconeix els reis. Per a ms informaci veure Reis mitolgics de Sucia.
Sagues.
Segons les diverses sagues i llegendes nrdiques, es pot recrear la segent lnea reial prvia a la casa de Muns.:
Ivar Vidfamne (655-695);
Harald Hildetand  (705-750);
Sigurd Ring (750-770);
Ragnar Lodbrok (770-785);
sten Beli ;

poca Antiga.
Entre l any 935 i el 1222 governaren 20 reis:
Eric el Victoris;
Olaf el Tresorer;
Anund Jacob el govern del qual comen en 1007 o 1009 fins 1050. A la seva mort sense fills el succe el seu germ Emund el Vell;
Emund el Vell qui regn des de 1050 fins el seu emmetzinament el 1060.
Stenkil, noble que desprs de morir Emund sense descendncia aconsegu d obtenir la corona, dirig el pas de 1060 a 1066. Desprs de la seva mort Sucia travessaria un perode d inestabiltat en qu alguns dels seus fills foren reis.
Pagans i Cristians.
Durant los anys segents a la mort de Stenkil, la inestabilitat de la corona es manfiest en una successi de reis de curta durada. Es de destacar la lluita entre els cristiano, cada cop ms poderosos i que compartian credo amb la nova dinastia i els pagans, que recolzaren diversos pretendents. La Llista es la segent:
Erik Stenkilsson succe nominalment el seu pare, per mor a l any, quan en 1067 s enfront a Erck el Pag, un altre pretendent al tron.
El tamb fill de Stenkil, Halsten Stenkilsson, fou proclamat rei en 1067, per el seu reinat acab en 1070, rebutjat per la facci pagana.
Anund Grdske, prncep d origen rus, regn de 1070 a 1075 quan fo deposat per Haakon el Roig, recolzat pels cristians.
Haakon el Roig, possiblement fill de Stenkil tamb, fou rei de les terres cristianes des de 1070 i des de 1075 d una Sucia unida, que en 1079, desprs de la seva mort fou heretat pel seu germ.
Inge I, un altre fill de Stenkil, es va fer amb el poder el 1079, encara que el 1084 de nou fou rebutjat pels pagans.
Aquests escolliren Blot-Sven com a rei en 1084. Tanmateix, desprs de la seva mort en 1087 Inge recuper gaireb tot el poder;
Erik rsll, fill de l anterior fou elegit com a candidat pels pagans per a penes havia  regnat entre 1087-1088, quan Inge reunific el pas.
Inge I, governaria ininterrompudament entre 1088 i 1105.

Els Sverker i els Erik.
Sverker I entre 1130 i 1156, que acabari el seu regnat assassinat.
Erik el Sant, que govern entre  1156 i 1160 inaugur un nou perode a Sucia, i una nova dinastia.
Carles VII Sverkersson de 1161 a 1167, restabl temporalment la dinastia Sverker desprs de la usurpaci d Eric el Sant.
Canut I de Sucia, qui des de 1167 a 1196 dirig el pas, restablint l obra del seu pare Eric el Sant.
Els Sverker tornaren al poder amb Sverker II Karlsson, fill de Carles VII que fou rei entre 1196 i 1208, quan fou expulsat pels seus rivals de la dinastia Erik.
Aleshores puj al tron el fill de Canut, Eric X Knutsson, a la mort del qual la seva famlia tornaria a perdre el tron.
Joan I Sverkersson, que era fill de Sverker II, fou rei entre 1216 i 1222 en un altre canvi de dinastia. Mor sense descendncia i estabilitz el tron suec, que controlarien els Erik des d aleshores.
Eric XI Eriksson, proclamat rei el 1222, per fou enderrocat el 1229.



Els Folkung.
La dinastia Folkung famlia noble que acced al tron amb Birger Jarl, i regn entre 1222 i 1521. Els reis foren:
Valdemar Birgersson, rei de 1250 a 1275;
Magnus Laduls, rei de 1275 a 1290;
Birger I Magnusson, rei de 1290 a 1319.
Magnus II Eriksson rei de 1319 a 1364;
Interregne.
La impopularitat de Magnus II Erikson i del seu fill Haakon Magnusson va fer que el consell del regne entregus la corona a Albert III de Mecklemburg, qui regn entre 1364 i 1389, quan els Folkung recobraren el poder.



Uni de Kalmar.

Margarida I, reina de 1389 a 1396, s aconvert en l hereva del tron desprs del govern d Albert de Mecklemburg, unint la corona de Sucia a les altres que ja possea (Noruega i Dinamarca) instaurant el que fou conegut com a Uni de Kalmar.
Eric de Pomernia, la va succeir, regn entre 1396 (encara que fins 1412 Margarida govern de facto) i 1434, quan una sublevaci el va fer fora del tron. El 1435  aconsegu de recuperar la corona, per a perdre-la el 1436. El poder pass a Carles VIII Knutsson, que es proclam regent. Per seguna vegada es reinstaur en el tron, encara que el 1439 fou finalment expulsat.
Cristfor de Baviera, era nebot d Eric, qui moir sense descendncia. Per aix heret Dinamarca i Noruega, i s aconvert en candidat al tron suec. Desprs de dos anys amb el tron vacant, el consel el proclam rei el 1441, i va regnar fins la seva mort en 1448.



 Perode d Inestabilitat.
A la mort de Cristfor, Carles VIII Knutsson, que havia conservat el govern efectiu del pas es proclam rei, i govern de 1448 a 1457, quan fou enderrocat.
La dinastia Oldemburg arrib al poder an Dinamarca amb Cristi I, al qui el consell reial escollir per ser el noble ms gran davant la falta d n hereu legtim. Despus d enfrontar-se amb Carles VIII per Noruega, el venc, i aconsegu apoderar-se tamb de Sucia, que governaria de 1457 a 1464.
Carles VIII Knutsson aconsegu recuperar el poder aquell any, per el 1465 havia tornat a perdre el tron. Per tercer cop, el 1467 fou proclamat rei, aquest cop fins a la seva mort el 1470.

Els Vasa.

La dinastia Vasa, entre 1521 i 1654.
Gustau I, rei de 1521 a 1560;
Eric XIV, rei de 1560 a 1568;
Joan III, rei de 1568 a 1592;
Segimon, rei de 1592 a 1599;
Carles IX, rei de 1599 a 1611;
Gustau II Adolf, rei de 1611 a 1632;
Cristina, reina de 1632 a 1654;

La dinastia Palatina.
La dinastia Palatinat-Zweibrcken , entre 1654 i 1720.
Carles X Gustau, rei de 1654 a 1660;
Carles XI, rei de 1660 a 1697;
Carles XII, rei de 1697 a 1718;
Ulrica Eleonora, reina de 1718 a 1720;

La Casa de Hesse.

La Casa de Hesse, entre 1720 i 1751, amb un sol rei.

Frederic I, rei de 1720 a 1751.

Els Holstein-Gottorp.
La dinastia Holstein-Gottorp, entre 1751 i 1818.
Adolf Frederic, rei de 1751 a 1771;
Gustau III, rei de 1771 a 1792;
Gustau IV Adolf, rei de 1792 a 1809;
Carles XIII, rei de 1809 a 1810;

Els Bernadotte.


La actual dinastia Bernadotte, instaurada pel general francs Jean Baptiste Jules Bernadotte, durant els esdeveniments que transformaren Europa durant les Guerres Napoleniques. Comen el seu regnat el 1810 i continua encara avui dia.

Carles XIV Joan, rei de 1810 a 1844;
scar I, rei de 1844 a 1859;
Carles XV, rei de 1859 a 1872;
scar II, rei de 1872 a 1907;
Gustau V, rei de 1907 a 1950;
Gustau VI Adolf, rei de 1950 a 1973;
Carles XVI Gustau, rei des de 1973 ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113850" title="Tnid" nonfiltered="1712" processed="1710" dbindex="46773">

Els tnids (Thunnus) constitueixen un gnere de peixos de la famlia dels escmbrids.

La tonyina del Mediterrani.

La tonyina tpica de l'Atlntic i del Mediterrani s l'espcie Thunnus thynnus que arriba a fer 3 metres de llargada i 500  kg de pes. Presenta el dors de color blau fosc i el ventre argentat. Disposa de dues aletes dorsals cua semilunar i pell amb escates.

Viu a la zona pelgica fins els 1.000 metres de fondria com a gran depredador d'altres peixos. Forma grans bancs a la primavera per fresar que s quan tradicionalment es pescava a travs d'una almadrava o amb xarxa i arp.  

La seva carn s molt apreciada. Cont un 59% d'aigua i s molt diferent a la de la majoria dels altres peixos ja que s ms consistent i t un color de rosat o vermell fosc produt per tenir ms mioglobina que els altres peixos. Es consumeix enllaunada congelada o fresca. La gran pressi humana en les captures ha portat aquesta tonyina i a altres a un risc d'extinci.

La major part de les tonyines pescades al Mediterrani es venen al Jap on es paguen els millors preus i realment la tonyina enllaunada prov gaireb sempre d'altres espcies de tnids o peixos relacionats. 

Des de fa pocs anys es crien tonyines capturades quan sn menudes i encerclades amb xarxes dins del mar, all se les alimenta amb altres peixos fins que es fan de mida comercial. Aquesta operaci no s propiament piscicultura perqu les tonyines sn capturades en alta mar i per tant aquesta prctica  no assegura la supervivncia d'aquestes espcies.

Donat que la tonyina, en estar molt amunt en la cadena trfica, acumula certa quantitat de mercuri i altres metalls pesants en el seu cos pot ser convenient limitar el seu consum en collectius especials com dones embarassades o infants. Tot i aix les quantitat acumulades sn variables i sovint les enllaunades tenen un contingut de mercuri molt baix.

Espcies de tnids.

 Thunnus alalunga .
 Thunnus albacares .
 Thunnus atlanticus .
 Thunnus karasicus .
 Thunnus maccoyii .
 Thunnus obesus .
 Thunnus orientalis .
 Thunnus thynnus (tonyina del mediterrani) .
 Thunnus tonggol .

 Altres espcies relacionades .
 Katsuwonus pelamis (Tonyina Skipjack)  ;
 Allothunnus fallai ();
  Auxis rochei;
  Auxis thazard thazard;
  Euthynnus affinis ;
  Euthynnus alletteratus;
  Gasterochisma melampus ();
 Gymnosarda unicolor ;

Referncies.
 Clover, Charles. 2004. The End of the Line: How overfishing is changing the world and what we eat. Ebury Press, Londres, Gran Bretanya. ISBN 0-09-189780-7.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113852" title="Marga" nonfiltered="1713" processed="1711" dbindex="46774">
Marga en geologia s un dipsit sedimentari constitut per una barreja de roca calcria i argila.

Les margues sn molt abundants en els terrenys bsics on sovint constitueixen gran part del  sl. Tenen aspecte terrs bastant friable i tou, amb poca resistncia a l'erosi. Si contenen pirita , com s molt habitual, resulten de color grisenc.

Es classifiquen com a margues quan el seu contingut de carbonat de calci oscilla  entre un 35 a 65%. Si el contingut s superior es classifiquen com calcries argiloses (65 a 95% de carbonat de calci) i si s inferior com a margues argiloses (5 a 35% de carbonat de calci) 

Les qualitats fsiques de les  margues sn les de ser menys compactes i ms toves que les calcries i no tan plstiques com les argiles.

Qumicament resulten de reacci bsica i donen efervescncia en contacte amb l'cid clorhdric  dilut pel carbonat de calci que contenen. 

S'utilitzen com una de les principals matries primeres per a la fabricaci de ciment i tamb com a esmena calcria en terres cides.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113853" title="Llista de reis de Noruega" nonfiltered="1714" processed="1712" dbindex="46775">


Monarques de Noruega:

 Dinastia Ynling .

 Harald Harfager - El Bonspels  872-933;
 Erik - Destral sagnant o El Sanguinari 930-934;
 Haakon - El Bo 934-961;
 Harald II - 961-976;
 Haakon Jarl - 976-995;
 Olaf Tryggvason - 995-1000;
 Svend I - Barba tallada 999-1015 ;
 Olaf Haraldsson - El Gros o El sant 1015-1028;
 Canut - El Gran 1028-1035;
 Magnus I - El Bo 1035-1047 ;
 Harald III - El Despietat 1046-1066;
 Magnus II - 1066-1069;
 Olaf III - El Pacfic o El Quiet 1066-1093;
 Haakon Magnuson - 1093-1094 ;
 Magnus III - El Descal 1093-1103;
 Olaf Magnusson - 1103-1115;
 Eystein I - 1103-1123;
 Sigurd I - El Pelegr de Jerusalem 1103-1130;
 Magnus IV - El Ciec 1130-1135;
 Harald IV - 1130-1136;
 Sigurd II - 1136-1155;
 Eystein II - 1142-1157;
 Inge I - 1136-1161;
 Haakon II - 1157-1162 ;
 Magnus V - 1161-1184;
 Sverre Sigurdsson - 1177-1202;
 Haakon III - 1202-1204;
 Guttorm Sigurdsson - 1204;
 Inge II - 1204-1217;
 Haakon IV - El Vell 1217-1263;
 Magnus VI - El Legislador 1263-1280;
 Erik II - 1280-1299 ;
 Haakon V - 1299-1319;

 Dinastia Folkung .
 Magnus VII - 1319-1343 ;
 Haakon VI - 1343-1380;
 Olaf IV - 1380-1387 ;

 Uni de Kalmar .
 Margarida I - (1387-1389);
 Eric de Pomernia - 1389-1442;
 Cristfor de Baviera - 1442-1448;
 Carles I Knutsson - 1449-1450 ;
 Cristi I - 1450-1481;
 Joan de Dinamarca - 1481-1513;
 Cristi II - 1513-1523;

 Uni amb Dinamarca .
 Frederic I - 1523-1533;
 Cristi III - 1534-1559;
 Frederic II - 1559-1588 ;
 Cristi IV - 1588-1648;
 Frederic III - 1648-1670 ;
 Cristi V - 1670-1699;
 Frederic IV - 1699-1730;
 Cristi VI - 1730-1746 ;
 Frederic V - 1746-1766 ;
 Cristi VII - 1766-1808 ;
 Frederic VI - 1808-1814;
 Cristi VIII - 1814;

 Uni amb Sucia .
 Carles II - 1814-1818 ;
 Carlos III - 1818-1844 ;
 Oscar I - 1844-1859;
 Carles IV - 1859-1872 ;
 Oscar II - 1872-1905;

 Regne de Noruega .
 Haakon VII - 1905-1957;
 Olaf V - 1957-1991;
 Harald V - Des de 1991;

 Vegeu tamb .
 Histria de Noruega;
 Noruega;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113854" title="Terra vegetal" nonfiltered="1715" processed="1713" dbindex="46776">
Terra vegetal s d'una banda la part superior d'un sl i per extensi la denominaci d'un substracte vegetal per a ser usat en horticultura i jardineria . Sovint es refereix simplement a la part de la terra biolgicament ms activa que se separa en una obra pblica per a una posterior reconstrucci ambiental.

En el cas de referir-se a una part d'un sl s una denominaci antiga i no gaire adequada ja que els vegetals constitueixen noms una part de l'horitz d'un sl essent humus el concepte ms correcte i el que s'utilitza cientficament.

En el cas dels substractes terra vegetal s una denominaci comercial molt mplia i poc precisa ja que no clarifica l'origen ni la composici del producte.

Generalment les diferents legislacions estableixen quines caracterstiques fisicoqumiques (humitat,pH, matria orgnica etc) haurien de figurar com informaci en la venda d'un substracte. 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113856" title="Marcelino Iglesias Ricou" nonfiltered="1716" processed="1714" dbindex="46778">

Marcelino Iglesias Ricou (Bonansa, Osca, 1951) s un poltic aragons, nascut a la Franja de Ponent. Des de 1999 s president d'Arag.

Naixement.
Va nixer el 16 d'abril de 1951 a Bonansa a la provncia d'Osca, fill d'una famlia de ramaders.

Inicis poltics.
Va comenar en la poltica sent alcalde de Bonansa (1983-1987) pel PCE, ms tard va ser President de la Diputaci provincial d'Osca (1987-1995), des d'aquesta instituci va convertir-se en un dels principals impulsors del turisme rural a Espanya, fent l'Alt Arag una zona pionera a tot el pas. Defensor del desenvolupament sostenible i de complementar agricultura i la protecci del Medi ambient. Iglesias sempre ha destinat molt pressupost a la conservaci del medi ambient.

Partits poltics.
Va iniciar-se a la poltica militant al PCE (Partit Comunista Espanyol, actualment forma part de la coalici IU), i el 1990 va integrar-se al PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol).

Presidncia de la comunitat.
Va ocupar la secretaria del PSOE a Osca (1995-2001), secretari regional del PSA-PSOE, i diputat a les corts aragoneses.
Forma part de l'executiva federal del PSOE i va presidir el 35 congrs federal al que Jos Luis Rodrguez Zapatero va ser elegit secretari general del partit.

Va ser nomenat President de la comunitat d'Arag, amb el suport del PAR (Partit Aragons), de centre-dreta. Va ser reelegit el 2003 i el 2007.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113857" title="President de Malta" nonfiltered="1717" processed="1715" dbindex="46779">
  
L ofici de President de Malta (malts President ta' Malta), fou creat el 13 de desembre  de 1974, quan Malta esdevingu una repblica dins la Commonwealth. La reina Elisabet II deix de ser-ne el cap d'estat, i l'ltim Governador-General, Sir Anthony Mamo, fou nomenat primer President de la Repblica. 

Com els monarques britnics, tanmateix, el President de Malta s un cap d estat constitucional, ja que el poder executiu resta en mans del Primer Ministre. El President s elegit per una Cambra de representants (malts Kamra tar-Rappre entanti) unicameral. La primera dona que ocup el crrec de President fou Agatha Barbara, antiga ministre laborista. L'actual President s Eddie Fenech Adami.

Llista de Presidents.
1974-1976: Anthony Mamo (1909-2008);
1976-1981: Anton Buttigieg (1912-1983);
1981-1982: provisionalment Albert Hyzler ;
1982-1987: Agatha Barbara (1923-2002);
1987-1989: provisionalment Paul Xuereb (1923-1994);
1989-1994: Censu Tabone (1913);
1994-1999: Ugo Mifsud Bonnici (1932);
1999-2004: Guido de Marco (1931);
des de2004: Eddie Fenech Adami (1934);

Enllaos externs.
Pgina oficial del President de Malta ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113858" title="President d'ustria" nonfiltered="1718" processed="1716" dbindex="46780">

El President Federal d ustria s el cap d'estat d ustria.

Llista de Presidents d ustria.
Presidents de la Primera Repblica (1918-1938).




President de la Segona Repblica (1945-present).




Vegeu tamb.
 Histria d'ustria;
 Arxiducs d'ustria;
 Canceller d'ustria;

Enllaos externs.

Pgina oficial de la Presidncia d ustria;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113859" title="Hadar (Etipia)" nonfiltered="1719" processed="1717" dbindex="46781">
Hadar s un jaciment arqueolgic a Etipia on s'han trobat les restes ms antigues d'artefactes humans.

Situaci geogrfica.
Hadar es troba a la vall del riu Awash a la regi dels Afar, a la part ms septentrional de la vall del Rift, a uns 300 km al nord-est de la capital d'Etipia, Addis Ababa. 

La zona de la baixa vall del riu Awash, que inclou Hadar, ha estat designada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1980.

Descobriments arqueolgics.
S'hi van descobrir les primeres restes d'Australopithecus afarensis amb una antiguitat de 3 a 3'4 milions d'anys  i el ms antic dels artefactes de pedra fets probablement per un Homo habilis fa uns 2'6 milions d'anys.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113861" title="President d'Islndia" nonfiltered="1720" processed="1718" dbindex="46782">

Presidents d'Islndia: des de la independncia el 17 de juny de 1944 Islndia ha tingut fins ara 5 presidents, el primer d ells fou Sveinn Bjrnsson, escollit per l  Alingi. Els successors foren elegits per sufragi universal.

Llista de presidents islandesos.



Enllaos externs.

Iceland.org Pgina oficial;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113863" title="fars" nonfiltered="1721" processed="1719" dbindex="46783">


Els fars sn una tnia que habita principalment al desert de Danakil en la regi Afar,Etipia, i tamb a Eritrea i Djibouti. 

Els far sn la meitat de la poblaci de Djibouti i una de les nou tnies reconegudes a Etipia.

Sn un poble tradicionalment nmada i ramader (cabres i ovelles i camells).

S'organitzen en clans i classes dins una societat patrilineal i endogmica (l'ideal d'un home s casar-se amb una cosina)

Practiquen un islamisme sincrtic amb elements de la seva antiga religi.

Enllaos externs.
 National Geographic - "Cruelest Place on Earth - Africa's Danakil Desert";










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113864" title="far" nonfiltered="1722" processed="1720" dbindex="46784">

Geografia: Regi far, una de les regions d'Etipia. ;
Etnologia: els fars, poble d'Etipia i de Djibouti.
Lingstica: Llengua far, la llengua dels fars.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113865" title="Phoenix (Arizona)" nonfiltered="1723" processed="1721" dbindex="46785">


Phoenix s la capital, la major ciutat i la major rea metropolitana de l'estat nord-americ d'Arizona. Phoenix es va incorporar el 5 de febrer de 1881. s la principal ciutat de l'rea Metropolitana de Phoenix. Els indis navaho anomenen la ciutat Hoodzo que significa literalment "aquest lloc s calors".

Geografia. 
Phoenix es troba a 3331'42" nord 1124'35" oest a la zona central d'Arizona, al cor del Desert de Sonora. L'rea metropolitana inclou les comunitats de Glendale, Mesa, Scottsdale, Tempe, Chandler, Gilbert, Peoria, a ms d'altres ms petites. A l'rea tamb s'hi han establert diverses comunitats de retir com Sun City. 
La ciutat ocupa una rea de 1.230,5 km, dels quals 1.229,9 pertanyen a terra i 0,6 a aigua.

Clima. 
s habitual que la ciutat tingui el cel clar, amb una mitjana de 300 dies de sol a l'any. La temperatura arriba als 38C durant 89 dies a l'any, sobretot entre els mesos de juny i setembre. A l'estiu se solen arribar a temperatures de ms de 40C. La temperatura mxima es va assolir el 26 de juny de 1990, en arribar els termmetres a marcar els 50C .

Histria. 
Prehistria. 
Els primers assentaments a la Vall del Sol els va establir el poble hohokam al voltant de l'any 300 aC. Van construir les primeres granges i van establir un sistema de canals que permetia portar l'aigua des del riu Salado. Van viure tamb a les runes de Pueblo Grande entre el 700 i el 1400. Va ser un poble emprenedor i imaginatiu. El seu sistema d'irrigaci comprenia uns 217 km de canals.

Origen de la ciutat.
El 1867 l'aventurer Jack Swilling va sojornar en la zona septentrional de les Muntanyes White Tank. Va descobrir que l'rea comptava amb nombroses zones agrcoles, lliures de gelades. Noms es necessitava aigua. El 1868 va construir un canal que portava aigua des del riu Salat i va fundar una petita colnia a uns 6 quilmetres de l'actual ciutat. El nom de Phoenix (fnix) l'hi va donar el pioner Darrel Dupa simbolitzant aix el naixement d'una nova civilitzaci sobre les runes deixades pels hohokan. La ciutat va ser reconeguda oficialment el 4 de maig de 1868. 
Prosperitat i modernitat. 
L'arribada del ferrocarril en 1880 va ser el primer de diversos esdeveniments que van revolucionar l'economia de Phoenix. La ciutat es va convertir en un centre de comer els productes del qual arribaven als mercats de les costes est i oest del pas. La Cambra de Comer de Phoenix es va establir el 1888.
El 1902, el president Theodore Roosevelt va permetre la construcci d'embassaments a la zona oest, i va satisfer aix les demandes dels habitants de la Vall del Sol. El 1911 la presa Roosevelt, una de les ms grans del mn, va comenar a ser operativa. La presa va crear tamb el Llac Roosevelt, que va ampliar la zona d'irrigaci. El 14 de febrer del 1912, el Congrs dels Estats Units, amb el vist-i-plau del president William Howard Taft, va acceptar Arizona com a nou estat de la Uni. 

Referncies.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113866" title="Eminem" nonfiltered="1724" processed="1722" dbindex="46786">




Eminem s el nom artstic de Marshall Bruce Mathers III (17 d'octubre de 1972). s un dels msics de rap ms populars i controvertits. El seu nom artstic prov de la uni de les seves inicials, M&M.

s conegut per ser un dels pocs rapers blancs que han tingut gran xit a la industria i tamb un dels ms criticats, especialment pels aspectes controvertits de moltes de les seves lletres, per les quals ha estat considerat homfob, misogin i excessivament violent. Encara les critiques rebudes, el recolen el bon nivell de vendes, la forta crtica que fa i els premis musicals que ha rebut.

 Discografia .
Els lbums i singles d'Eminem generalment es llancen en molts pasos del mn. 

 lbums .
 1999  "The Slim Shady LP" ;
 2000  "The Marshall Mathers LP" ;
 2002  "The Eminem Show" ;
 2002  "BSO 8 Mile" ;
 2004  "Encore" ;
 2005  "Curtain Call: The Hits" ;
 2006  "The Re-Up";

 EP i altres lbums .
1996: Infinite ;
1997: The Slim Shady EP ;
2000: Fucking Crazy ;
2001: Off The Wall ;
2003: Straight from the Lab ;
2004: Eminem Is Back ;

 lbums amb D12 .
 1997: The Underground EP ;
 2001: Devil's Night (2x Platino) #1 US #1 UK (Plat) ;
 2004: D12 World (2x Platino) #1 US #1 UK (Plat) ;
 2007: The Ambition ;

 Singles .
1999 "My Name Is";
1999 "Guilty Conscience";
2000 "The Real Slim Shady";
2000 "The Way I Am";
2000 "Stan";
2002 "Without Me";
2002 "Cleanin' Out My Closet";
2002 "Lose Yourself";
2003 "Sing for the Moment";
2003 "Superman";
2003 "Business";
2004 "Just Lose It";
2005 "Encore";
2005 "Like Toy Soldiers";
2005 "Mockingbird";
2005 "Ass Like That";
2005 "When I'm Gone";
2006 "Shake That";
2006 "You Don't Know";


 Curiositats .
La primera canci de rap que va escoltar i recorda es Recklees per Ice T pel seu tiet Ronnie;
EL seu ltim treball va ser el nom de Proof en el seu bra esquerra.

 Videografia .
2000: The Up in Smoke Tour;
2002: The Slim Shady Show;
2002: All Access Europe;
2005: Anger Management Tour;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113871" title="Uni Demcrata Cristiana d'Alemanya" nonfiltered="1725" processed="1723" dbindex="46787">


La Uni Demcrata Cristiana d'Alemanya (Christlich Demokratische Union Deutschlands, abreviat CDU) es va fundar en 1945 al final de la Segona Guerra Mundial com a aliana dels lders d orientaci cristiana.

Entre les seves personalidats ms destacades figuren els cancellers Konrad Adenauer, 
Ludwig Erhard, Kurt Georg Kiesinger, Helmut Kohl i l actual lder del partit Angela Merkel.

Ideologia.
Aquest partit s conservador i demcrata cristi.

Dades principals.
Lder: Angela Merkel.
Nom en alemany: Christlich Demokratische Union Deutschlands.
Data de fundaci: 1945.
Estat amb ms presncia: Baviera (60,7%, CSU que no s el CDU);
Estat amb menys presncia: Brandenburg (19,4%).
Seu central: Konrad Adenauer Haus (Berln).

Situaci actual.
En la Federaci Alemanya.
A partir del dilluns 10 d'octubre de 2005, amb una coalici amb el SPD, la seva lder, Angela Merkel, esdev la Primera dona Canceller mujer en la histria d'Alemanya.

Als estats.
Governa en solitari a:
Hessen;
Saarland;
Turngia;

Governa amb el FDP a:
Baden-Wurtemberg;
Baixa Saxnia;
Rin del Nord-Westflia;

Governa amb el SPD a:
Saxnia;
Slesvig-Holstein;
Saxnia-Anhalt;
Brandenburg;

Governa amb els verds a:
Hamburg;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113877" title="Escut de Rostock" nonfiltered="1726" processed="1724" dbindex="46788">


Rostock ha tingut al llarg de la seva histria tres escuts i banderes oficials diferents. L'escut que avui en dia s'utilitza prov de l'any 1367 i la bandera, com a cpia del smbol de l'escut, de l'any 1936. A ms a ms, en el temps de la lliga hansetica de ciutats, els vaixells duien tamb la seva prpia bandera, amb els colors vermell-blanc-vermell


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113886" title="Tux Racer" nonfiltered="1727" processed="1725" dbindex="46789">

Tux Racer s un videojoc d'ordinador en 3D protagonitzat per la mascota Linux, Tux el ping.

 Enllaos externs .

Lloc web de PPRacer;
Antigues versions de l'open-source del Tux Racer;
Tux Racer Arcade;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113890" title="Atari" nonfiltered="1728" processed="1726" dbindex="46790">
Atari, Inc. s propietat d'Infogrames Entertainment S.A. (IESA), Atari actualment desenvolupa, publica i distribueix videojocs per a la majoria de les consoles, i tamb per a computadors personals, i s uns dels ms grans productors de videojocs independents a Estats Units. La companyia que actualment maneja el nom Atari va ser fundada al 1993 sota el nom de GT Interactive. GT Interactive va ser adquirit per IESA al 1999 i va canviar el seu nom a Infogrames Inc. Infogrames va adquirir la marca Atari, comprant-la a Hasbro Interactive, qui al seu torn la va adquirir de mans de JTS Corporation. Infogrames, Inc. ocasionalment va usar el nom Atari com a marca, per a ttols especials, abans que IESA canvis oficialment el seu nom a Atari, Inc en l'any 2003. L'Atari original, va ser pionera en jocs recreatius i en videojocs casolans i microcomputadores personals, i el seu domini en aquestes rees la va mantenir com la major fora en la indstria de la computaci i l'entreteniment, des de principis fins a intervinguts de la dcada dels 80. La marca tamb va ser usada diverses vegades per Atari Games, una divisi de la companyia al 1984. El nom del logotip d'Atari s "Fuji". 

Histria. 

Atari ha estat present des dels primers dies de les mquines recreatives, Atari va ser creador de les consoles casolanes, com l'Atari 2600 (anomenada originalment VCS "Video Computer System" -- Sistema Informtic de Vdeo); va produir una srie de computadors de 8 bits (Atari 400/800 i la srie XL/XE); va prendre part en el mercat dels 16 bits amb el Atari ST; va crear la consola Atari Jaguar de 64 bits, revolucionria per a la seva poca; i va llanar una consola porttil, la Atari Lynx. 

Els 70's: El naixement de l'imperi dels videojocs. 

Fundada en els Estats Units al 1972 per Nolan Bushnell i Ted Dabney, Atari pot ser considerada la fundadora de la indstria del videojoc, grcies al PONG. La versi casolana de PONG, que es connectava a una TV, va anar una de les primeres consoles de videojocs. Atari Inc. va ser originalment anomenada Syzygy, un terme astronmic. No obstant aix, aquest nom (Syzygy) ja havia estat registrat per una altra companyia, Bushnell va escriure algunes paraules del joc Go, i va triar la paraula Atari que significa "que una fitxa o un grup de fitxes est en perill de ser capturades pel teu contrincant. El nom "Atari" a ms s fcil de memoritzar, en termes de pronunciaci i escriptura, en la majoria dels mercats. En 1973, Atari crea secretament un "competidor" cridat Kee Games, manejat per Joe Keenan. La relaci va ser descoberta en 1974, Joe Keenan va fer tan bon treball que va ser promogut a la presidncia d'Atari aquest mateix any. Bushnell va vendre Atari a Warner Communications en 1976 en un estimat de $28?$32 milions de dlars, usant part d'aquests diners per a comprar la mansi Folgers. Ell va deixar la divisi en 1979. Mentre era propietat de Warner, Atari aconseguia els seus majors xits, venent milions de consoles Atari 2600 (VCS). En el seu moment cim, Atari produa un ter dels ingressos de la companyia Warner, i va passar a ser la companyia de creixement ms rpid en els Estats Units, rcord que mant fins a avui. 

Els 80's: La gaireb consagraci d'Atari. 

 
Encara que Atari dominava gaireb completament el mercat de les videoconsoles casolanes, va experimentar la seva primera competncia frria en 1980 amb la consola Intellivision de Mattel, que va fer publicitat de la seva major capacitat grfica, comparada amb l'Atari 2600. Malgrat aix, la 2600 va seguir sent l'estndard de la indstria donada la seva superioritat en el mercat, i a ms el nombre de ttols disponibles per a la seva consola. No obstant aix, Atari va tenir problemes al comenament dels 80's. La divisi de computadors casolans, consoles de videojocs i mquines d'arcade (aquests tpics jocs operats amb monedes que es posen en llocs pblics), operaven independentment dintre de la companyia i rara vegada cooperaven entre si. Enfrontats a una dura competncia i en una guerra de preus en el mercat de les computadores i les consoles, Atari clatell va ser capa de seguir en la lnia de l'xit del 2600. En 1982, Atari va llanar desepcionants versions de dos jocs altament publicitats, com Pac-Man i I.T, causant una muntanya de material no venut, llenant els preus al sl. Tamb en 1982, Atari va iniciar un judici contra Activision, un competidor en el desenvolupament de jocs, conformat en la seva majoria per ex-treballadors d'Atari, que finalment van obrir el mercat a empreses independents que desenvolupaven jocs. El mercat es va saturar rpidament, baixant encara ms els preus. A ms, al desembre de 1982, els executius d'Atari, Ray Kassar i Dennis Groth, van ser investigats per s indegut d'informaci privilegiada ("insider trading" en angls). Ms tard se sabria que aix era fals.
Per una altra part, Larry Emmons, un important empleat que s'havia retirat en 1982, va encapalar la investigaci i el desenvolupament d'un petit grup de talentosos enginyers en Grass Valley, Califrnia. La consola Atari 5200, va ser llanada com la segent generaci de consoles 2600. Encara que estava basada en els computadors Atari 800, no eren compatibles amb els cartutxos d'aquesta mquina. Les seves vendes no van estar a l'altura de les expectatives de la companyia. Es remoreja que en 1983, en resposta a una massiva quantitat de devolucions dels seus productes per part dels seus distribudors, Atari va enterrar milions de cpies no venudes de cartutxos (Pac-Man i I.T.), en un abocador del desert de Nou Mxic. Aix i tot, Atari mantenia una envejable posici en el mercat mundial dels videojocs. Eren els productors nombre un de tots els mercats, excepte a Jap, el mercat dels quals era dominat per Nintendo, qui en 1983 havia llanat la seva primera consola de jocs, la Famicom (coneguda en la resta del mn com NES). El sistema va crixer rpidament, i Nintendo va comenar a mirar altres mercats. Es van apropar a Atari i els van oferir un contracte de llicenciament: Atari podria fer i vendre el sistema Famicom, pagant-li un royalty a Nintendo. El tracte tenia opcions de prosperar i les dues companyies suposadament signarien el tracte en la Fira del Consumidor d'Electrnica (en angls: Consumer Ilectronics Show CES de l'estiu de 1983. Malauradament, al mateix temps Coleco mostrava el seu nou computador Adam corrent el joc Donkey Kong de Nintendo, per Atari tenia els drets per a publicar Donkey Kong, s aix que l'executiu ms important d'Atari, Ray Kassar, va acusar a Nintendo de fer dobles tractes amb la llicncia de Donkey Kong. Al mes segent Ray Kassar va ser forat a deixar Atari i els executius involucrats en el tracte amb Nintendo van ser obligats a comenar de nou des de zero. Aquests problemes van ser seguits per la caiguda del mercat dels videojocs en 1983, que va causar prdues per ms 500 milions de dlars americans a la indstria. El preu de les accions de Warner va caure d'US$60 a US$20 i Warner va comenar a buscar comprador per a la seva problemtica divisi (ATARI). Al juliol de 1984, Warner va vendre les divisions de computadors personals i videojocs a Jack Tramiel, fundador del competidor directe d'Atari, Commodore International, sota el nom de Atari Corporation per$O 240 milions. Warner va retenir la divisi de jocs d'arcade, sota el nom d'Atari Games i finalment la va vendre a Namco en 1985. Sota l'administraci de Tramiel, Atari Corp. va utilitzar el stock de computadors i consoles per a mantenir la companyia a flotaci, mentre acabaven amb el desenvolupament del seu sistema de 16 bits, el Atari ST. En 1985 llancen l'actualitzaci per als sistemes de 8 bits, la srie XE, aix com la lnia ST de 16 bits. Ms tard, en 1986, Atari va llanar dues consoles dissenyades en el temps de Warner, l'Atari 2600jr i la 7800 Prosystem (que havia tingut un llanament limitat en 1984). Van crixer les arques, tenint utilitats per US$ 25.000.000 aquest any. La srie ST va tenir un molt bon recibimiento en el mercat europeu, encara que no tant a Estats Units. Va ser especialment popular entre msics, perqu tots els models incloen ports MIDI integrats. Atari a ms va llanar una srie de computadors econmics compatibles amb els PC de IBM i una computadora de butxaca (PDA), la Atari Portfolio. En 1989, Atari va llanar la consola porttil en colors, Atari Lynx. No obstant aix, no va poder ser llanada exitosamente en la temporada nadalenca de 1989, donant gran avantatge al seu competidor, Nintendo Game Boy. A ms en 1989, Atari Corp. va demandar a Nintendo per 250 milions, allegant monopoli, Atari va perdre el judici.

Els 90s: La decadncia. 

Mentre s'acabaven els dividends dels clnics IBM i la lnia ST, consoles i programes, tornaven a ser el plat fort d'Atari. En 1993, Atari va llanar "JAGUAR", la seva ltima consola, la qual era la primera de la generaci de 64 bits. Desprs d'un perode de relatiu xit, les vendes no van complir les expectatives. No va tenir tanta publicitat com la Sony PlayStation o la Sega Saturn i li va faltar suport dels desenvolupadors externs de jocs, aix els seus competidors japonesos van dominar sense dificultats el mercat. En 1996, una srie de judicis seguits per lucrar amb les seves investigacions (!?!) va deixar a Atari amb diversos milions de dlars en caixa, per el rotund fracs de la Atari Lynx i de Jaguar, tenien a la companyia sense productes que oferir. A ms, Tramiel i la seva famlia van deixar el negoci, amb el resultat d'un rpid canvi d'amos. Al juliol de 1996, Atari es va fusionar amb JTS Inc., una empresa relativament nova que produa discos durs, per a convertir-se en JTS Corp. El rol de la marca Atari en la nova companyia va tenir una transcendncia petita, pel mateix el nom com tal va desaparixer del mercat. 

 Curiositats . 

 El nom Atari s una paraula japonesa empleada en el joc del go, que designa una situaci en qu un dels contrincants est a tan sols una jugada de perdre un grup. ;
 En la pellcula Blade Runner apareix Atari com una de les grans corporacions que controlen el mn. ;
 Steve Jobs va dissenyar el fams joc Breakout, fins i tot quan van dissenyar el Apple II, va insistir a incloure aquest joc i desenvolupar un paddle per al Apple.

 Vegeu tamb . 
Jack Tramiel;
CES Consumer Electronics Show (en angls).

 Hardware . 
 Consoles . 
 Atari 2600: Primera consola d'Atari. Tamb coneguda com VCS ;
 Atari 5200: Successora de la 2600. Poc reeixida. ;
 Atari 7800: Successora de la 5200. Poc reeixida. ;
 Atari Lynx: Consola porttil similar a la Sega Game Gear. Va tenir dues versions. ;
 Atari Jaguar: Consola de "64 bits". ltima consola d'Atari. ;

 Microordinadors de 8 Bits (Famlia Atari de 8 bits) . 
 Atari 400: Microordinador. ;
 Atari 800: Microordinador. ;
 Atari 800XL: Microordinador. ;
 Atari 130XE: Microordinador. ;
 Atari 65XE: Microordinador.
 Atari 800XE: Microordinador.

 Computadors 16 Bits . 
 Atari Portfolio: El primer PDA compatible PC XT. ;
 Atari ST: Ordinador basat en Motorola 68000.

 Computadors 32 Bits . 
 Atari TT030: Ordinador basat en Motorola 68030. ;
 Atari Falcon:Ordinador basat en Motorola 68030 i DSP. ;
 Plaques per a recreatius . 
 Plaques basades en MOS Technology 6502: Versions blanc i negre, vectorials i en color. ;
 Plaques basades en Motorola 68000 ;
 Atari System: Existeixen dues versions.

 Programari. 
 Videojocs destacats . 

Aix s un petit llistat dels jocs ms famosos desenvolupats per a la Consola 2600 d'Atari. Aquests jocs sn importants en la histria del videojoc i de la companyia.

 Histrics .

 Pong;
 Asteroids;
 Defender;
 Millipede;
 Space invaders;
 Pacman;
 Pitfall;
 Galaxian;
 River raid;
 Enduro;

 Atari ha desenvolupat jocs com: .

Act of War: Direct Action;
Act of War: High Treason;
Alone in the Dark;
Boiling Point: Road to Hell;
Backyard Sports;
Dark Earth;
Dragon Ball Z: Budokai;
Dragon Ball Z: Budokai 2;
Dragon Ball Z: Budokai 3;
Dragon Ball Z: Shin Budokai;
Dragon Ball Z: Budokai Tenkaichi;
Dragon Ball Z: Budokai Tenkaichi 2;
Driver (1999);
Driver 2 (2000);
Driv3r (2004);
 (2006);
Enter the Matrix;
Ikaruga;
Chris Sawyer's Locomotion;
Neverwinter Nights (Neverwinter Nights 2 en desarrollo);
RollerCoaster Tycoon 3;
Test Drive (1987);
The Matrix: Path of Neo;
Unreal Tournament;
;
;
Transformers;
TimeShift;
Atari Flashback;
Atari Flashback 2;
Mission Impossible: Operation Surma;
Terminator 3: The Redemption;
Tycoon City : New York;
Super Dragon Ball Z;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113891" title="Jack Tramiel" nonfiltered="1729" processed="1727" dbindex="46791">

Jack Tramiel (nascut al 13 de desembre de 1928) s un empresari estatunidenc, fams per la fundaci de la Commodore International, creadora dels microordinadors Commodore 64 i Commodore Amiga.

Enllaos externs.
 You Don't Know Jack! ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113892" title="DRIV3R" nonfiltered="1730" processed="1728" dbindex="46792">

DRIV3R o Driver 3 s un videojoc per a PlayStation 2, PC i Xbox. s la tercera part del videojoc Driver, en el qual el jugador encarna a Tanner, un policia que actua de forma encoberta com conductor a les ordres d'una xarxa de delinqents. Succeeix al llarg de tres importants ciutats i continents: Miami (Amrica), Nia (Europa) i Istambul (sia).

 Histria .
En Tanner s un agent encobert del FBI que en aquesta part de la histria se li encomana capturar un perills grup de mafiosos de Miami anomenats South Beach, liderat per Calita i Lomaz, amb l'ajuda del seu amic i company Jones. Tanner aconsegueix entrar a ser part del grup de gngsters per detenir-los des de dintre. La banda de South Beach est relacionada amb Solomon Caine (el vestit de blanc i de lents hippy que apareix al Driver 2) i Jericho, el seu guardaespatlles no tan lleial que acaba matant en Caine en un ascensor. South Beach est traficant cotxes, per vendre'ls a uns russos; una vegada confirmada l'operaci a Miami, Tanner es dirigeix a Nia, a Frana, al lloc on coneix Henry Vauban i Didier Doubois, a dos policies francesos que l'ajuden a la seva missi durant la resta de l'operaci. A Nia s on, es realitza el tracte de la compra, els cotxes a ser venuts sn robats, i guardat en un complex fins a ser transportats fins a l'ltima ciutat on acaba la trama, Istambul, Turquia, per abans d'arribar all, Calita descobreix que en Tanner s un "poli", per la qual cosa intenta matar-lo, i acaba mort l'agent Didier Dubois, al lloc on es retroba amb Jericho desprs d'haver-li trat a Rio de Janeiro, al Brasil, temps enrere. Una vegada a Istambul i havent estat descoberta la seva tapadora, Tanner, Jones, i Vauban es disposen a acabar una vegada per sempre amb South Beach i detenir el tracte. A Istambul es va fer el pagament dels vehicles, per un contacte del qual Tanner ja havia estat informat a Nia per la Calita, per aquest acaba sent assassinat per en Jericho en haver-li pagat "noms la meitat". Calita va ser retinguda per Tanner, Jones i Vauban i va ser qui els va informar que ja el lliurament s'havia realitzat i que els cotxes ja estaven amb els seus nous amos a Rssia. Desprs d'aix, en Tanner es llana junt amb Jones, i el poli francs a buscar en Jericho. En Tanner l'aconsegueix amb una emboscada estesa per la policia i li segueix fins que "aparentment" el mata, i en Tanner creient que en Jericho estava ja gaireb mort, es tomba, i Jericho s'aixeca i li dispara. Ja a l'hospital, en Tanner s intervingut per metges turcs sense gaire xit. 

 Cotxes .

Encara que no surten els noms dels cotxes durant el videojoc, tots els vehicles han sigut modellats a partir de vehicles reals amb alguns canvis significatius. Aix s el que ha fet probablement Reflections Interactive per no haver de comprar llicncies a les respectives marques ja que elles no volen que els impactes i destrosses durant el videojoc siguin visibles.

Miami.



Nia.


Istambul.


 Armes .
Les armes del Driver 3 sn:

SIG Sauer P226 9mm (l'arma personal d'en Tanner);
Beretta Model 92FS M9 (Arma de la policia);
Beretta Model 92FS (SD) M9;
Heckler & Koch MP5SD3;
Remington 870 Shotgun;
UZI Machine Pistol (l'arma personal d'en Jones);
Ingram MAC 12 Machine Pistol;
Colt M16 Assault Rifle;
M79 Grenade Launcher;

 Banda sonora de Driv3r .
C'mon And Try - Mellowdrone ;
Big Brat - Phantom Planet ;
Gimme Danger - Iggy and the Stooges ;
Bowels Of The Beast - The Raveonettes ;
Boy From The City - SLO-MO ;
Destiny - Syntax ;
Ripe For The Devil - Okuniev;
Move Over - Teddybears STHLM ;
The 2nd Evolution/Stand Off - Narco ;
Evil Brother - Narco ;
Black Thread - Los Halos ;
Exit - Stateless ;
Zero PM - The BellRays ;
Static In The Cities - Hope of the States;
Streets of Miami - Narco;

 Crtica .
Desprs d'una extensiva campanya, el Driv3r va tenir una pobre reacci de la crtica, ja que la majoria de pgines webs i revistes especialitzades van obtenir uns resultats mediocres; IGN i GameSpot van posar-li un 5,4 de 10.  Tanmateix, dos revistes publicades per Future Publishing (PSM2 & OXM) li van posar un 9 de 10.

El Driv3r va ser criticat per la nulla jugabilitat amb el combat cos-a-cos o amb armes blanques. Per tamb es critica per les poques missions 'a peu'. En el Driver 2 tamb es van obtenir les mateixes observacions. 

El videojoc va guanyar el premi MegaGames.com com el Pitjor Videojoc del 2005.

Tamb es critica l's de la "doble velocitat" dels vehicles IA de la policia, una manera per a que els vehicles s'acostin de manera rpida per tamb irreal darrere del vehicle del jugador per a que sigui ms difcil, en una fugida.


 Vegeu tamb .


 Referncies .


 Enllaos externs .
 Lloc web oficial de DRIV3R ;
 Lloc no oficial de Driv3r ;
 Driv3r a Internet Movie Database ;
 Driv3r a MobyGames ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113897" title="Pere Marcet i Salom" nonfiltered="1731" processed="1729" dbindex="46793">
Pere Marcet i Salom (Terrassa, 1945) llicenciat en dret, economia i en filologia catalana.

Ha dedicat la seva vida a la docncia i a la investigaci. Ha treballat de professor de catal en diverses institucions: a l Institut de Cincies de l Educaci de la Universitat de Barcelona (1977-1988), al Jesutes de Casp (1979-), professor a la Divisi dels Centres Universitaris del Camp de Tarragona de l assignatura de Literatura catalana medieval III, etc.

Ha publicat nombrosos treballs en revistes especialitzades:
 Importncia de la premsa en l afer lingstic, publicat dins de Cultura Economia Societat, 1979;
 Aportaci dels jesutes a la gramtica catalana del segle XIX, 1981;
 Polmica entre P. Pi i Vidal i I. Ferrer i Carri sobre la lletra X, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, I;
 Histria de les idees lingstiques als Pasos Catalans durant el segle XIX, 1981;
 Traducci de L exigncia de la llibertat, de Sean Mac Bride, fundador d Amnesty International i Premi Nobel de la Pau;
  Primers indicis de recuperaci lingstica als Pasos Catalans entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, Actes del I Congrs de Llengua i Literatura Catalanes al Segon Ensenyament, 1983;
  Josep Bodria corresponsal del Pas Valenci a Lo Gay Saber, Miscellnia Sanchis Guarner, I, (Valncia), 1983;
 Histria de la llengua catalana, 2 volums (Premi M. Sanchis Guarner a la unitat de la llengua). Ressenyes crtiques al  Diari de Barcelona  (1988-1990);
 Literatura i varietats no-estndar, 1991;
 Histria de la lingstica catalana (1775-1900), 2 volums (amb la collaboraci de Joan Sol i Cortassa). (Premi de la Crtica de  Serra d Or ), 1998;
 Bibliografia de Pompeu Fabra (amb la collaboraci de Joan Sol), 1998;
 Ressenyes i crtiques al Suplement Llibres de  El Peridico , 1998-1999, etc.

A ms de l activitat docent ha estat membre de la Junta Permanent de Catal, Jurat dels Premis Baldiri Rexach; ha participat en innombrables colloquis, jornades i taules rodones; ha donat conferncies en tot l mbit dels Pasos Catalans sobre histria de la llengua, i ha obtingut els premis: M. Sanchis Guarner a la unitat de la llengua (1988), el Premi d investigaci d Enciclopdia Catalana (1991) i el Premi de la Crtica de  Serra d'Or  (1999).

Desprs de dedicar bona part de la seva vida a la investigaci que va culminar l any 1998 amb la publicaci de Histria de la lingstica catalana (1775-1900), una obra momunental escrita conjuntament amb Joan Sol, en l elaboraci de la qual va treballar 24 anys, que ha rebut tota mena d elogis de la crtica especialitzada de tot el mn. Pere Marcet s ha endinsat en el mn de la ficci amb la novella Per companyia, el silenci.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113903" title="Intersindical-CSC" nonfiltered="1732" processed="1730" dbindex="46794">


La Intersindical-Confederaci Sindical Catalana (Intersindical-CSC) s un sindicat nacional catal. Actualment s la cinquena fora sindical a Catalunya i des de l'any 1998 la secretria confederal s Isabel Pallars.

Histria.

L'any 1985 la Confederaci Sindical de Treballadors de Catalunya (CSTC) es va unir a dues organitzacions menors i va nixer la Confederaci Sindical Catalana (CSC). El 1987-1988 fou secretari general Jordi Fayos i Lpez.

El sindicat va entrar en crisi el 1986. El 1987 la CSTC fou formalment dissolta per una part de la seva militncia, situada a l'esquerra, va fundar la Coordinadora Obrera Sindical (COS). Entre els anys 1987 i 1989 es van produir diferents escissions que passaren majoritriament a Comissions Obreres i a la COS.

El 1990 es va rebatejar amb el nom d'Intersindical-CSC.

Enllaos externs.
Intersindical-CSC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113904" title="The Prodigy" nonfiltered="1733" processed="1731" dbindex="46795">


The Prodigy s un grup britnic que interpreta msica de ritmes techno i big beat, format per Liam Howlett en els teclats, Keith Flint com vocalista i ballar, i Maxim Reality com vocalista, MC en viu. Leeroy Thornhill, ballar, tamb fou un membre de la banda des de 1990 fins l any 2000. Una vocalista i ballarina anomenada Sharky tamb s associ breument amb la banda en els seus principis. The Prodigy gaud del seu gran cop de publicitat al ser pioners en el moviment underground de la msica electrnica coneguda com "rave". Des de llavors han adquirit una immensa popularitat i renom mundial. Algunes de les seves canons ms populars sn "Charly", "Out of Space", "Smack My Bitch  Up", "No Good (Start the Dance)", "Breathe" i "Firestarter". "The Prodigy" han anat desenvolupant diversos estils al llarg dels temps, en els seus  inicis com pioners de la msica rave subversiva, i actualment, com compositors de canons techno amb elements punk en els seus vocalistes.

 Histria .

Formats a Essex (Anglaterra), The Prodigy comenaren la seva vida inicialment amb una maqueta de 10 canons de Liam Howlett, que les va compondre amb un nic sintetitzador-seqenciador, el Roland W-30. XL Recordings edit la demo i un maxi-single de 12", anomenat What Evil Lurks, a principis de 1991. El nom de la banda es pensa que fou agafat del teclat Moog Prodigy (creat per Robert Moog).

La primera actuaci de la banda tingu lloc al local Four Aces (de Hackney, Londres). El segent maxi-single, "Charly", sort a la venda sis mesos ms tard; fou un xit rotund en la escena rave britnica del moment i catapult, per primer cop, a la banda a una major quantitat de pblic. Alguns crtics arribaren tard a identificar la publicaci de "Charly" -amb el seu memorable sample d un anunci d'una campanya informativa de la televisi governamental dirigida als nens (Charley Says)- com la can que instig la destrucci final de l escena rave underground, obrint la porta a una riuada de canons rave que molts dels devots del gnere consideraven d inferior qualitat, com seria el tema d'Urban Hype Trip to Trumpton o el de Smart E, "Sesame's Treet". Poc desprs de Charly, arrib el primer lbum de llarga durada de la banda, The Prodigy Experience, mpliament valorat com un dels millors exemples del gnere rave mai produt.

Desprs d aquest lbum i els senzills que li van acompanyar, The Prodigy es van distanciar de la reputaci de "rave infantil", de la qual ara renegaven. Amb la legislaci "anti-raves" en l horitz, l escena comenava a deteriorar-se. No obstant aix, el 1993, Howlett va publicar un vinil etiqueta blanca annim amb un nic tema, "Earbound I". L'hipnotisme i la fortalesa d aquesta can va guanyar una mplia aprovaci de l escena underground. Molts crtics de la banda van quedar sorpresos quan, finalment, The Prodigy van reconixer ser els responsables de l enregistrament. Aquest vinil etiqueta blanca va ser publicat oficialment amb el nom de "One Love" aquell mateix any i va ascendir a la llista d xits musicals en la posici #8 en el Regne Unit.

El 1994, el segon lbum de The Prodigy, anomenat Music For The Jilted Generation, va mostrar un espectre ms ampli d estils musicals. Hi abundaven els temes dirigits cap a la pista de ball, per estaven complementats amb pistes ms inusuals, com la can de concepte "The Narcotic Suite", i inclinacions cap al rock ("Their Law", amb Pop Will Eat Itself). L lbum va ser nominat a un Mercury Music Prize. No obstant aix, en el fons, Howlett va reafirmar la seva dedicaci a l escena de la musica rave.

L xit internacional de l lbum Music For The Jilted Generation va significar que fer una gira de concerts pel Regne Unit era una possibilitat viable en aquest moment. La banda va augmentar la seva formaci amb el guitarrista Jim Davies (del grup Pitchshifter) el 1995 per interpretar canons com "Their Law" o "Break And Enter 95", i diverses versions i interludis solistes tocats als concerts. L'aparici el 1996 del maxi-single Firestarter, amb veus per primera vegada per cortesia de la nova Keith Flint, va ajudar a la banda a penetrar als Estats Units i en d'altres mercats on la banda no havia entrat, i va arribar la primera posici en la llista d xits musicals del Regne Unit. En aquest mateix any The Prodigy tamb va participar al prestigis festival de Lollapalooza. La banda ha fet gires per tot el mn, incloent-hi Beirut i la Plaa Vermella de Moscou.

El tercer lbum de The Prodigy, The Fat Of The Land, va sortir a la venda el 1997. Com els seus predecessors, l lbum va representar un nou pas endavant en el desenvolupament sonor de la banda i en l ample corrent musical dominant de l escena de la msica de ball. Tot i les seves melodies simplificades, samples omnipresents, i ms veus sarcstiques amb tocs de punk, l lbum, no obstant aix, va incloure una bona porci de temes ballables amb l'estil caracterstic de la banda. L lbum consolid la posici de la banda com un dels actes amb ms xit internacionalment en el gnere del hard-dance, i entr a la llista d xits musicals del Regne Unit i Estats Units com a nmero u. El single Breathe (1996), tot un supervendes, va ser extret d aquest mateix lbum.

A l'any 2000 Leeroy deixa el grup, i el 2004 Liam Howlett treu altre disc: "Always Outnumbred, Never Outgunned", que no inclou el single "Baby's got a temper" que havia sortit a la venda un temps enrere. Aquest ltim disc de The Prodigy no compta amb la participaci directa de Keith ni de Maxim, per el grup continua evolucionant musicalment i demostrant que segueix sent un innovador. El triumvirat segueix de gira pel mn, amb guitarres i bateries per a les actuacions en directe, fent concerts d'autntic rock amb tocs de punk i bases electrniques.

 La controvrsia de "Smack My Bitch Up" .

La can "Smack my Bitch up", que estava sent molt emesa per les emissores de rdio, va rebre crtiques molt negatives. Time-Warner, l'empresa pare the Prodigy, sentia la pressi de la National Organization for Women (NOW) sobre la polmica pea. Encara que el text de la can s curt i repetitiu (en tota la can, la lletra s "Change my pitch up, smack my bitch up" (Puja el tempo, assota a la meva puta/porca), NOW va declarar que la lletra era "... un missatge perills i ofensiu de suport a la violncia contra les dones". Howlett va respondre als atacs declarant que la lletra de la can estava sent mal interpretada: (la can significa) "...fer qualsevol cosa intensament, com estar en directe, amb una energia extrema i manaca". El grup no va escriure la lletra, sin que la copi del tema clssic d'Ultramagnetic MCs "Give The Drummer Some", que tamb apareix a les Dirtchamber Sessions (tamb havien copiat una altra can dels Ultramagnetic MCs, "Critical Beatdown" en "Out of Space", el seu senzill anterior). Diverses estacions de rdio van defensar la can, encara que solament la posaven a les nits. El vdeo clip (dirigit per Jonas kerlund) narrava una histria des de la perspectiva en primera persona d'alg que surt de gresca, pren grans quantitats d alcohol i drogues, es fica en baralles amb d'altres homes, abusa de les dones i recull una prostituta. Al final del vdeo la cmera puja a un mirall, i revela que la persona s una dona. La cadena MTV noms el transmetia entre la 1 i les 5 de la matinada perqu noms l audincia madura pogus veure les polmiques imatges. El director s'inspir per al vdeo en una nit de gresca Copenhagen, sortint i emborratxant-se per la ciutat.

Wal-mart i Kmart ms tard van anunciar que llevarien "The Fat of the Land" de les seves prestatgeries. Encara que el LP havia estat en les seves prestatgeries durant 20 setmanes, els dos supermercats van considerar ofensiva la campanya de mrqueting del nou single i per aix van retirar de la venda el disc. A mitjans del 2002, la versi no censurada del vdeo clip es va transmetre al canal MTV2 com a part d una llista especial amb els vdeos ms polmics mai retransmesos per la MTV. Aquest especial es transmet a la nit degut al contingut de "Smack My Bitch Up" i dels altres vdeoclips en el rnquing. Aquest vdeo en particular va ser considerat com el "Video Ms Polmic" de la MTV i aparegu al #1 de la classificaci.

Enllaos externs.

La seva pgina oficial

El seu Myspace

The Prodigy a Allmusic































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113905" title="Enlla metllic" nonfiltered="1734" processed="1732" dbindex="46796">

L'enlla metllic s un tipus d'enlla qumic tpic dels elments metllics i que es dna entre elements d'electronegativitat iguals o baixes. Normalment es dna entre toms del mateix metall o de metalls diferents. En aquest enlla hi ha una superposici d'orbitals i els electrons de valncia es mouen entre la xarxa de cations resultant, pertanyent a la vegada a diversos cations.

Perqu es formi un enlla metllic cal que;
 els elements han de tenir una baixa electronegativitat;
 han de tenir orbitals desocupades;

Propietats dels compostos metllics.
 Formen xarxes cristallines compactes amb alt ndex de coordinaci (nombre de crregues d'un signe envoltat per crregues del signe contrari).
 Sn de densitat elevada, a causa del seu alt ndex de coordinaci.
 Sn dctils i maleables.
 Sn bons conductors trmics i elctrics, elctrics, ja que els electrons que es mouen transmetent els impulsos trmics, ja que en ser escalfats els electrons s'exciten i xoquen entre els mateixos electrons i amb els cations, el que fa que es propagui.
 Sn insolubles en qualsevol dissolvent.
 Presenten brillantor metllica, i en ser tallats una lluentor grisa, excepte el nquel i l'or que s daurada.
 Emeten electrons quan sn escalfats (efecte termodinmic) o quan hi incideix llum de una certa freqncia (efecte fotoelctric).

El model utilitzat per representar l'enlla metllic es un nvol d'electrons o mar electrnica. Consisteix en posar els cations en forma de xarxa i els electrons de valncia a l'espai interatmic.

Articles relacionats.
Metall;
Enlla qumic;
Enlla covalent;
Enlla inic;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113906" title="Coordinadora Obrera Sindical" nonfiltered="1735" processed="1733" dbindex="46797">


La Coordinadora Obrera sindical s un sindicat catal sorgit el 1987.

L'any 1987 la Confederaci Sindical de Treballadors de Catalunya fou formalment dissolta per una part de la seva militncia, situada a l'esquerra, va fundar la Coordinadora Obrera Sindical (COS) que va obtenir el suport dels grups de l'Esquerra Independentista. S'hi van integrar el Collectiu d'Obrers en Lluita.

El 1989 es van produir escissions a la Confederaci Sindical Catalana. Els escindits van passar en part a la COS.

L'organitzaci va celebrar el seu primer congrs el 1990. El 1992 va entrar en crisi que no va superar fins el 1999.

Actualment, tenen presncia al Pas Valenci i algunes comarques de Catalunya

Enllaos externs.
Coordinadora Obrera Sindical;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113907" title="Jacopo Peri" nonfiltered="1736" processed="1734" dbindex="46798">
Jacopo Peri (20 d'agost de 1561 - 12 d'agost de 1633) fou un compositor i cantant itali del perode de transici entre el renaixement i el barroc, i s considerat l'inventor de l'pera. Va compondre la primera pera que es conserva: Eurdice (1600).

Va nixer probablement a Roma i era sobrenomenat "el Zazzerino" (el melenut) pel seu cabell ros. Va viatjar a Florncia de nen, on va estudiar amb Cristofano Malvezzi, fent d'organista a diverses esglsies. El 1588 va comenar a treballar a la Cort dels Mdicis, primer com a tenor, i el 1591 com a organista i sopranista sota el gran duc Ferran I de Toscana i desprs amb Cosme II de Mdicis com a "director principal de msica i dels msics". Les seves primeres obres van ser treballs de msica incidental per al teatre i madrigals.

Al voltant dels anys 1590, Peri s'associa amb Jacopo Corsi, el patr ms important de la msica a Florncia. Ells creien que l'art contemporani era inferior al de la Grcia clssica i a l'art rom, decidint intentar recrear l'antic teatre grec, tal com la comprenien. La seva obra es va sumar a la de la Camerata Florentina de la dcada prvia, que havia produt els primers experiments en monodia, l'estil de la can solista amb acompanyament d'un baix continu que eventualment es va desenvolupar en el recitatiu i l'ria. Peri i Corsi van sollicitar al poeta Ottavio Rinuccini que els hi escrigus un text en aquesta lnea, i el resultat va ser Dafne, que s considerada la primera obra d'un nou gnere, l'pera. Va ser estrenada el 1594 o 1597 en el Palazzo Corsi, per la msica s'ha perdut.

Els bons resultats van moure a Rinuccini i Peri a treballar en una nova pera: Euridice. Va ser estrenada el 6 d'octubre del 1600, i, a diferncia de Dafne, ha sobreviscut fins avui (si b s difcilment escenificable i noms com a curiositat histrica).

El 1601, Peri es trasllada a Ferrara. El 1608 va escriure els recitatius per a la producci a Mntua dArianna, amb text de Rinuccini i ries de Claudio Monteverdi. Va escriure altres obres per a diversos entreteniments cortesans. Cap de les seves obres sn interpretades avui dia, per la seva influncia en compositors posteriors  com Claudio Monteverdi va ser immensa.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113908" title="Rondalla" nonfiltered="1737" processed="1735" dbindex="46799">
Una rondalla s una narraci breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i de reals. La trama sol ser molt senzilla amb situacions i personatges comuns a tots els pobles i cultures; els personatges, plans, i el temps i l'espai indeterminats. Destinada especialment a l'entreteniment dels infants alhora que t intenci moralitzadora. La rondalla t un carcter annim, a ms, les rondalles pertany a un patrimoni collectiu que remet ocasionalment a la cultura indoeuropea.

 Caracterstiques .

La rondalla es caracteritza per tenir una estructura fixa, tant els personatges com les paraules utilitzades per obrir i tancar una rondalla. 

 Estructura narrativa .

 Situaci inicial: s la presentaci d'alguns personatges de la narraci i de les circumstncies que els envolten.
 Conflicte: s qualsevol fet o acci que ocasioni un canvi del plantejament inicial de la narraci.
 Acci: aquesta s la part clau de la narraci, l'equiparable al nus de l'obra. Moment en el qual alguns personatges intenten resoldre el conflicte.
 Resoluci: s el resultat de l'acci dels personatges per resoldre el problema.
 Situaci Final: en aquesta part final de la rondalla, s el moment de tornada a la situaci estable del principi, per diferent.

 Personatges .

Normalment en tota rondalla hi sol haver set tipus de personatges, encara que no sempre hi apareixen tots. Aquest tipus de classificaci fou proposat pel folklorista rus Vladimir Propp, seguint la metodologia estructuralista. Aquests set tipus de personatges sn aquests:

 L'Heroi s el encarregat de reaccionar davant de les exigncies del donant per poder disposar de l'objecte mgic que els ajudar combatre amb el seu personatge antagnic, l'agressor. Aquest, ser l'encarregat de combatre amb l'heroi o participa en el combat final. L'heroi al final de l'obra es casa amb la princesa, que simbolitza la princesa com el premi per la victria. Amb aquest matrimoni l'heroi es transforma en un sser madur i poders. ;

 Agressor s el personatges antagnic de l'heroi. L'agressor en tota rondalla acaba sent el perdedor.

 El donant del objecte mgic s molt habitual en les rondalles de carcter meravells i s l'encarregat de donar l'objecte mgic a l'heroi.

 La princesa apareix en les rondalles meravelloses i sempre exigeix les tasques ms difcils i arriscades, que servir per desemmascar al fas heroi, i fer sobresaltar l'heroi de tots els altres personatge. La princesa acaba casant-se amb l'heroi.

 Els auxiliars de l'heroi s l'encarregat d'ajudar a l'heroi durant l'aventura. En les rondalles meravelloses t una carcter mgic o sobrenatural.

 El fals heroi s la persona que sembla ser l'heroi autntic, per amb les tasques exigides per la princesa es desemmarcara a aquest fals heroi. ;

 La vctima s la persona que ser rescatat per l'heroi. A vegades la vctima pot ser la princesa, per no obligatriament.

 Formes per tancar i obrir un relat .

En les rondalles ofereix una gran gamma molt variades de frmules per obrir i tancar un relat. Aquestes marques sn fixes i sn utilitzades sempre de la mateixa manera i sol poden patir petits canvis. Els connectors ms habituals poden ser: 

Vet aqu en aquell temps les bsties parlaven i les persones callaven... 

Aquest tipus de entrada s un mtode per endinsar-se en el mn on s tot possible i deixar enrere el mn concret de la realitat. En cavi, en les formes de tancament tornen a l'oient al mn concret. Una de les frmules habituals per tancar les rondalles, s aquesta:

Una reina tenia tres filles,
una mandarina,
una tarongina,
una melmelada,
i aquesta historia s'ha acabada.;

 Interpretacions de les rondalles .

Al llarg del temps s'han proposat diverses teories sobre el significat de les rondalles, sobre el com, sobre el quan i sobre el per qu han sorgit aquestes narracions. Aquestes sn les ms acceptades:

 La teoria Mtica de F.M. Mller .

La teoria mtica o indoeuropea va ser formulada a mitjans del segle XIX pel filleg Friedrich Max Mller a la seva obra Essay un Comparative Mythology (1856) que era fruit de les recerques filolgiques comparatistes.

Segons aquesta teoria les rondalles serien derivacions degradades dels mites solars indoeuropeus: el cel, la nit, l'albada, el sol i els fenmens meteorolgics. Primer hi va haver el mite primitiu, desprs les llegendes i posteriorment l'aparici de les rondalles. Abans de la formulaci d'aquesta teoria ja hi havien indicis que l'afavorien, ja que els germans Grimm havien posat en relleu les semblances entre les rondalles europees, perses i ndiques, i havien postualt l'existncia d'un folklore i un pensament com indoeuropeu. (Josep Temporal, Galxia Propp)

Vegeu tamb.
Rondalles valencianes;
Rondalles mallorquines;

 Referncies .

 Rondallistica;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113909" title="Personatge pla" nonfiltered="1738" processed="1736" dbindex="46800">
En literatura s'anomena personatge pla a aquell que t sempre les mateixes caracterstiques i no evoluciona al llarg de la narraci. Es tracta d'un tipus de personatge literari previsible.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113910" title="The Slim Shady LP" nonfiltered="1739" processed="1737" dbindex="46801">


The Slim Shady LP s el primer lbum del raper Eminem desprs de signar per Aftermath Entertainment. El primer single va ser "My Name Is". En 2003, la revista Rolling Stone va situar al disc en la posici #273 en la llista dels millors lbums de tots els temps.

 Llista de canons .
"Public Service Announcement" ;
"My Name Is" ;
"Guilty Conscience" (feat. Dr. Dre) ;
"Brain Damage" ;
"Paul" ;
"If I Had" ;
"97' Bonnie & Clyde" ;
"Bitch" ;
"Role Model" ;
"Lounge" ;
"My Fault" ;
"Ken Kaniff" ;
"Cum on Everybody" ;
"Rock Bottom" ;
"Just Don't Give a Fuck" ;
"Soap" ;
"As the World Turns" ;
"I'm Shady" ;
"Bad Meets Evil" (feat. Royce Da 5-9) ;
"Still Don't Give a Fuck" ;

 Enllaos externs .
Eminem Lletres;
Eminem: The Slim Shady LP Crditos de Producci;
RollingStone.com: The Slim Shady LP: Eminem: Crtica;
Video - "Role Model";
Video - "Guilty Conscience";
Video - "My Name Is";





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113911" title="Miquel de Rssia" nonfiltered="1740" processed="1738" dbindex="46802">


 Miquel de Rssia (gran duc de Rssia I) (1798 - 1849).

 Miquel de Rssia (gran duc de Rssia II) (1832 - 1909).

 Miquel de Rssia (gran duc de Rssia III) (1861 - 1929).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113912" title="Abstencionisme" nonfiltered="1741" processed="1739" dbindex="46803">


S'anomena abstencionisme a l'actitud d'abstenir-se o inhibir-se sistemticament de participar en un procs, acci o qesti, especialment en una elecci. Dit ms planerament, en unes eleccions es considera "abstencionistes" aquells que no van a votar.

Normalment es diferencia entre abstencionisme actiu i passiu. L'actiu est associat al rebuig conscient i meditat d'aquell procs del qual ens abstenim. Tanmateix hi ha qui considera que la suma de vots en blanc i vots nuls en uns comicis sn tamb una forma d'abstencionisme actiu. Per contra, l'abstenci passiva s aquella induda per la deixadesa o l'omissi. 

L'exercici de l'abstenci tamb pot considerar-se sistemtica o constant, normalment per principi, associat histricament als moviments anarquistes; o b transitria, essent aix l'expressi del rebuig a unes estructures determinades i concretes.

Per ltim cal assenyalar que, d'acord amb la legislaci de cada pas, l'abstencionisme pot ser legal -cas de l'estat espanyol- o constituir una falta punible -com per exemple al Per, on el vot s obligatori per a tots els ciutadans amb edats compreses entre els 18 i els 70 anys. . 

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113914" title="Miquel de Rssia (gran duc de Rssia I)" nonfiltered="1742" processed="1740" dbindex="46804">


Miquel de Rssia, gran duc de Rssia (Sant Petersburg 1798 - Varsvia 1849). Gran duc de Rssia amb el tractament d'altesa imperial.

Nascut a la ciutat de Sant Petersburg, capital de l'imperi tsarista, el dia 8 de febrer de l'any 1798 sent fill del tsar Pau I de Rssia i de la duquessa Sofia de Wrttemberg. Miquel formava part de la famlia dels Romanov i era nt per via paterna del tsar Pere III de Rssia i de la tsarina Caterina II de Rssia i per via materna del rei Frederic II Eugeni de Wrttemberg i de la marcgravina Frederica Dorotea de Brandenburg-Schwedt.

El dia 19 de febrer de l'any 1824 contragu matrimoni a Sant Petersburg amb la princesa Carlota de Wrttemberg, filla del prncep Pau de Wrttemberg i de la duquessa Carlota de Saxnia-Hildburghausen. La parella tingu cinc fills:

 SAR la gran duquessa Maria de Rssia, nada a Moscou el 1825 i morta a Viena el 1846.

 SAR la gran duquessa Elisabet de Rssia, nada a Sant Petersburg el 1826 i morta a Wiesbaden el 1845. Es cas ambn el duc Adolf de Nassau.

 SAR la gran duquessa Caterina de Rssia, nada a Sant Petersburg el 1827 i morta a Sant Petersburg el 1894. Es cas el 1851 a Sant Petersburg amb el duc Jordi de Mecklenburg-Strelitz.

 SAR el gran duc Alexandre de Rssia, nat a Moscou el 1831 i mort a Moscou el 1831.

 SAR la gran duquessa Anna de Rssia, nada el 1834 a Moscou i morta el 1836 a Sant Petersburg.

El gran duc Miquel mor el dia 9 de setembre de l'any 1849 a Varsvia. La branca cadet de la famlia imperial russa que ell inici arran del seu casament no tingu continutat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113915" title="The Marshall Mathers LP" nonfiltered="1743" processed="1741" dbindex="46805">


The Marshall Mathers LP s el segon lbum d'Eminem, de l'any 2000. Va ser tot un xit, venent 1.7 milions de cpies noms en la primera setmana. "The Real Slim Shady" va ser el primer single del disc.

Llista de canons.
 "Public Service Announcement 2000" ;
 "Kill You";
 "Stan";
 "Paul (Skit)";
 "Who Knew";
 "Steve Berman";
 "The Way I Am";
 "The Real Slim Shady" ;
 "Remember Me?";
 "I'm Back";
 "Marshall Mathers";
 "Ken Kaniff (Skit)";
 "Drug Ballad";
 "Amityville";
 "Bitch Please II";
 "Kim" ;
 "Under The Influence";
 "Criminal";


Enllaos externs.
Marshall Mathers LP Lletres;
Lletres Eminem;
Web oficial Eminem;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113916" title="The Eminem Show" nonfiltered="1744" processed="1742" dbindex="46806">

The Eminem Show s el tercer lbum d'Eminem desprs de signar per Aftermath, llanat en 2002. 

Llista de canons.
"Curtains Up" - 0:29;
"White America" - 5:24;
"Business" - 4:11;
"Cleanin Out My Closet" - 4:57;
"Square Dance" - 5:23;
"The Kiss" - 1:15;
"Soldier - 3:46;
"Say Goodbye Hollywood" - 4:32;
"Drips" feat. Obie Trice - 4:45;
"Without Me" - 4:50;
"Paul Rosenberg" - 0:22;
"Sing for the Moment" - 5:39;
"Superman" - 5:50;
"Hailie's Song" - 5:20;
"Steve Berman (Skit)" - 0:33;
"When the Music Stops" feat. D-12 - 4:29;
"Say What You Say" feat. Dr. Dre - 5:09;
"'Till I Collapse" feat. Nate Dogg - 4:57;
"My Dad's Gone Crazy" feat. Hailie Jade - 4:27;
"Curtains Close" - 1:01;


Enllaos externs.
The Eminem Show Lletres;
The Eminem Show Crditos de Producci;
White America Video;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113917" title="Caterina de Rssia" nonfiltered="1745" processed="1743" dbindex="46807">


 Caterina de Rssia (duquessa de Mecklenburg-Schwerin) (1691 - 1733).
 Caterina de Rssia (reina de Wrttemberg) (1788 - 1819).
 Caterina de Rssia (duquessa de Mecklenburg-Strelitz) (1827 - 1894).
 Caterina II de Rssia (Stettin 1729 - Sant Petersburg 1796).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113919" title="Dr. Dre" nonfiltered="1746" processed="1744" dbindex="46808">

Andre Romel Young, ms conegut com Dr. Dre, s raper i un dels ms reconeguts productors musicals nord-americans. Va nixer en Compton, Los Angeles, el 18 de febrer de 1965. Dre s conegut per les seves collaboracions amb artistes de la costa oest, com Snoop Dogg, Tupac Shakur o Warren G, a ms de per haver format el grup pioner del gangsta rap, els mtics N.W.A.. Al costat de Suge Knight va fundar la reeixida Death Row Records, a ms de Aftermath Entertainment, un segell distribut per Interscope Records, aquesta vegada en solitari. Precisament al capdavant d'aquesta discogrfica va signar a artistes del cach de Eminem o 50 Cent, i de manera ms recent a Busta Rhymes, The Game, Eve o Stat Quo. 

 Discografia .

 Amb N.W.A .
 1987: N.W.A. and the Posse ;
 1989: Straight Outta Compton ;
 1990: 100 Miles and Runnin ;
 1991: Niggaz4life ;

 En solitari .
 1992: The Chronic ;
 1999: 2001 ;
 2007: Detox;

Enllaos externs.
 Official Site;
 Aftermath Records;
 Aftermath Entertainment;
 Dr. Dre Fans;
 Dr. Dre News;
 Dr. Dre Productions C.V. on Dubcc.com;
 Dr Dre;
 Dr. Dre;
 Rap Samples FAQ;
 2pacmakaveli.es Tot sobre 2pac] ;

 Articles relacionats .
Llista de cantants de G-Funk;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113920" title="Skinos" nonfiltered="1747" processed="1745" dbindex="46809">
Skinos (llat Sicinos,        ) es una petita illa de la mar Egea, del grup de les Cclades, entre Folgandros i Ios .

El seu nom antic fou Oenoe i fou colonitzada pels jnics. Durant les guerres Mdiques es va sotmetre a Xerxes i desprs de la guerra va formar part de la confederaci atenenca.
 
Queden restes d'un temple de l'Apollo Phiti que fou convertit en esglsia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113921" title="Jocs Centreamericans i del Carib" nonfiltered="1748" processed="1746" dbindex="46810">
Els Jocs Centre-americans i del Carib sn un competici multi-esportiva que es realitza cada 4 anys i que disputen els pasos de l'Amrica Central i el Carib.

Les seves primeres edicions foren denominades Jocs Centre-americans (1926, 1930 i 1935). Sn organitzats per la Organitzaci Esportiva Centre-americana i del Carib (ODECABE).

 Jocs Centre-americans i del Carib .


 Articles relacionats .
Jocs Panamericans;
Jocs Bolivarians;
Jocs Esportius Centre-americans;

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113923" title="Johannes Stark" nonfiltered="1749" processed="1747" dbindex="46811">


Johannes Stark ( Schickenhof, Alemanya 1874 - Traunstein 1957 ) fou un fsic alemany, guanyador del Premi Nobel de Fsica l'any 1919. 

Biografia.
Nascut el 15 d'abril de 1874 a la ciutat alemanya de Schickenhof (avui dia Zwettl) es va educar a l'escola elemental de Bayreuth i ms endavant de Ratisbona. Posteriorment l'any 1897 va assistir a la Universitat de Munic, on va estudiar fsica, matemtiques, qumica i cristallografia, graduant-se el 1897 amb una disertaci doctoral sobre alguns temes de la fsica d'Isaac Newton. 

Va ocupar diverses posicions en l'Institut de Fsica de la Universitat de Munic fins el 1900, quan va entrar a treballar de lector de la Universitat de Gttingen. Posteriorment fou professor de fsica a l'Institut Politcnic d'Aquisgr entre 1909 i 1917, de la Universitat de Greifswald entre 1917 i 1920, i de Wurzburg entre 1920 i 1922. 

Stark mor el 21 de juny de 1957 a la ciutat de Traunstein, poblaci situada a Baviera.

Recerca cientfica.
El 1919 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pel descobriment de l'efecte Doppler i el desdoblament de les lnies espectrals quan la llum est sotmesa a un camp elctric intens, a partir d'aquell moment denominat efecte Stark i descobert per Stark el 1913.

Des de 1933 fins la seva jubilaci l'any 1939 va ser president de l'Institut Fsic i Tcnic del Reich i de l'Associaci Alemanya d'Investigaci. Durant el rgim nazi va intentar ser el Fhrer de la fsica alemanya, a travs del moviment Deutsche Physik ("Fsica ria", juntament amb Philipp Lenard), en contra de la "fsica jueva", representada per Albert Einstein i Werner Heisenberg. 

Stark va publicar ms de 300 treballs, fonamentalment relacionats amb l'electricitat i camps anlegs. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1919;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113924" title="Sici" nonfiltered="1750" processed="1748" dbindex="46812">
Sici (Sycion,        o       )  moderna Vasilik. Fou una ciutat del territori de Sicinia en el Pelopons a uns 3 km del golf de Corint. Tenia un bon port a la costa.
 
Era una de les ciutats mes antigues de Grcia i antigament hauria portat el nom de Aegialeia o Aegiali,  (          o         ) i tamb Mecone (      ). Es la ciutat on suposadament Prometeu va instituir els sacrificis. El seu nom de Telchinia  (        ) feia referncia a que fou dels primers llocs on es treballava el metall. El nom de Sici li fou donat per un atenenc que es deia aix que va esdevenir rei de la ciutat. Homer esmenta un rei de Sici anomenat Adrastos, que era adorat encara en temps histrics. Agammen la va conquerir i va installar en el tron a Hiplit (net de Faestos i besnt d'Hrcules) i Sici va esdevenir tributaria de Micenes. La ciutat fou conquerida pels doris dirigits per Falces, fill de Temenos.
 
En temps histrics la ciutat fou dependncia d'Argos. A la primera guerra messnica la ciutat va ajudar als messenis (com tamb ho van fer Argos i Arcdia). A la primera meitat del segle VII aC el poder a la ciutat va passar a mans de la dinastia de tirans anomenats ortagrides (del seu fundador Ortgores), que van dominar els afers durant mes de cent anys, que representaven a la poblaci original en contra dels invasors drics. A Ortgores (tamb esmentat com Andrees, el va succeir el seu fill Miron, campi a Olmpia el 648 aC. Va tenir com a successor a Aristnim i aquest a Cleistenes, conegut per la seva gran riquesa i pel seu odi a Argos i als doris. Va morir vers el 560 aC i la dinastia es va acabar amb ell ja que no va deixar fills, i noms una filla, Agriste, que es va casar amb l'atenenc Megacles, de la famlia dels alcmenides, i fou la mare de Clstenes, fundador de la democrcia atenenca desprs de l'expulsi dels pisistrtides.
 
Durant la invasi de Xerxes els habitants de Sici van enviar 15 vaixells a Salamina (480 aC) i 3000 hoplites a Platees. Desprs el 456 aC apareixen en guerra contra Atenes, que va envair el pas i el va assolar (456 aC i 454 aC). El 445 aC Sici va donar suport a Megara en la seva revolta contra Atenes. 

A la guerra del Pelopons va estar al costat d'Esparta i van enviar vaixells a la flota peloponsia. El 424 aC van ajudar a Brsides contra els atenencs a la Megrida i van rebutjar un atac al seu propi territori dirigit per Demstenes. El 419 aC es van unir a Corint per evitar que Alcibades erigs una fortalesa a Rhion, per poc desprs es va produir una revolta democrtica (probablement el 418 aC) que va prendre el poder. Esparta va envair Sici el 417 aC i va restablir un govern oligrquic.

A les guerres entre Esparta i Corint el 394 aC, i entre Esparta i Tebes el 371 aC, Sici fou aliada d'Esparta. El 368 aC Epaminondes la va forar a entrar a l'hegemonia de Tebes i a admetre una guarnici tebana a la ciutadella. Eufron, un dels ciutadans principals, amb suport d'Arcdia i Argos, va dirigir un govern democrtic, i desprs va assolir la tirania, per fou expulsat per arcadis i tebans i es va retirar al port que finalment va entregar a Esparta. Va tornar a Sici amb ajut d' Atenes per no va poder desallotjar a la guarnici tebana de la ciutadella; llavors es va aliar a Tebes amb l'esperana d'assentar el seu propi poder per fou assassinat pels seus enemics. Per el sistema de tirans va continuar i Demstenes esmenta altres dos tirans: Arstratos i Epcares, que eren aliats de Filip II de Macednia.

A la guerra de Lmia desprs de la mort d'Alexandre el Gran (323 aC) la ciutat es va unir a les altres ciutats gregues contra Macednia. Fou ocupada per Alexandre Poliperc (fill del general Poliperc) que la va dominar fins al seu assassinat el 314 aC i llavors va governar la seva dona Cratespolis, reconeixen com a sobir a Cassandre, fins el 308 aC. El 308 aC en va ser expulsada per Ptolemeu, que la va conservar fins el 303 aC quan la va ocupar Demetri Poliorcetes en un atac sorpresa de nit. En aquest moment les tres parts de la ciutat (acrpoli, ciutat baixa i port) estaven separades i el conjunt era difcilment defensable i Demetri va reagrupar als habitants a l'Acrpoli i va donar a la ciutat el nou nom de Demetriade o Demetries, que fou prou efmer, per la ciutat va romandre establerta al lloc de l'antiga acrpoli.

Quant Demetri va evacuar la ciutat van tornar els tirans, el primer Cleon, i desprs Eutdemos i Timocleides. Aquest fou enderrocat pel poble i substitut per Cleinies (pare d'Aratos) que fou assassinat per Abntides que es va apoderar de la tirania el 264 aC per sou assassinat algun temps desprs; el va succeir el seu pare Pasees, que tamb fou assassinat; Nicocles, l'assass, va assolir el poder per uns mesos, i un dia la ciutat fou sorpresa per Aratos, fill de Cleinies, que va assolir el poder (251 aC). La ciutat es va integrar a la Lliga Aquea i fou una de les principals ciutats de la confederaci. El seu territori fou devastat per Clemenes III (233 aC) i per la Lliga Etlia (221 aC).

Aliada dels romans a les dues guerres d'aquestos contra Macednia, quan els romans van conquerir Corint (146 aC) van cedir a Sici la major part del territori d'aquesta ciutat i l'administraci dels Jocs stmics. Per quan Corint fou reconstruda Sici va comenar a decaure.

Al final de la repblica es descrita com una ciutat empobrida. La seva decadncia fou completa per un terratrmol al segle I, i Pausnies la va trobar despoblada, i era un llogaret, que tot i la desgrcia va  continuar existint i fins i tot es va refer una mica; el segle VI quan es esmentada per Hiercles sota el nom de Nova Sici (          ), diu que era una de les principals ciutat d'Acaia; llavors probablement el port es deia Vella Sici.
 
Sota domini bizant la ciutat va agafar el nom d' Hellas i els habitants helladici, segurament perqu a les rodalies s'havia establert poblaci d'origen eslau.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113925" title="Josep de Campderrs i Pascual" nonfiltered="1751" processed="1749" dbindex="46813">

Josep de Campderrs i Pascual (Barcelona, 1742   Santiago de Xile, 1802 ), tamb conegut com a Jos de Campderrs, va ser organista i compositor, i  impulsor de la msica al Xile colonial.

 Biografia .
Josep de Campderrs va ser fill de Mart Campderrs i de Magdalena Pascual. La seva formaci musical fou ben possiblement a Barcelona -sense confirmaci, per lligaria amb les dades que es conserven de la seva vida-. El 1775 s'embarc en el veler Aquiles cap a Callao, (Per), no pas com a msic sin per a parar-hi botiga. A Lima hi va trobar feina fent de director de cor i de mestre de capella.

En morir Francisco Antonio Silva, mestre de capella de la catedral de Santiago de Xile, es convoc un concurs per succeir-lo que s'anunci a Lima i a Buenos Aires. Campderrs el va guanyar des del Per, i el 1793 viatj a Santiago per a prendre possessi, com a mestre de capella, de cor i d'orquestra de la catedral. Juntament amb ell, viatj una considerable quantitat de partitures, tant prpies, com de compositors limenys, que engrandiren l'arxiu de la catedral. Durant la seva estada en el crrec, Josep de Campderrs reorganitz el cor i la capella catedralcia, fent venir de Buenos Aires un viol, Teodoro Guzmn, i un violoncel, Ramn Gil. El 1797 contragu matrimoni amb Mara de la Nieves Machado y Penochea, amb qui feu un testament mutu. Complint les condicions d'aquest, quan el compositor mor, la seva vdua feu donaci a la Seu del seu fons de partitures.

De la seva producci, a l'arxiu de la catedral de Santiago es conserven 85 obres -en general orquestrades per a viol, obo, orgue, continu i polifonia per a solistes, dues i quatre veus-. 22 d'aquestes sn de tipus prof, com villancets i ries, i la producci religiosa comprn 15 misses i 48 altres obres de caire religis: himnes, salms, oficis de difunts. Noms 15 de les seves composicions han estat datades. Hom l'ha definit com d'estil pre-clssic, entre Domenico Cimarosa i Franz Joseph Haydn. Empr la tcnica del baix xifrat en nombroses composicions litrgiques, especialment en dues misses per a veus, orgue i conjunt de corda.

Modernament, l'historiador Samuel Claro Valds ha recuperat i transcrit part de la seva obra: fruit d'aquests esforos va ser la reestrena, el 9 de setembre del 1971, de la Misa en Sol mayor, en un concert que tingu lloc a la catedral de Santiago. Fou interpretat per l'orquestra de cambra de la Universitat Catlica de Xile, dirigida per Fernando Rosas i el cor de la Universitat de Xile dirigit per Guido Minoletti. Aquesta "Missa" va ser, a ms, la primera reconstrucci moderna d'una obra de la msica colonial xilena. La recuperaci de l'obra de Campderrs continu amb el concert In memoriam, del 14 de gener del 1995, i l'edici en disc d'una nadala seva.

Eugenio Pereira Salas, el "pare" de la historiografia musical xilena, el considera el creador ms destacat del Xile pre-independent .

 Obres .
 Celebremos con pompa, nadala;
 De los coros celestiales, nadala;
 Laudate Dominum, salm a 4 amb violins i baix continu ;
 Misa en Sol mayor per a dues tiples, un baix, dues flautes, dos obos, dues trompes, dos violins, baix continu i cor Partitures;
 Msero corazn, en tres moviments;
 Pastoral;

 Estudis i edicions .
 Jos de Campderrs. Ricardo Trecek, transcripci Laudate Dominum Puyloubier (Frana): Academia Musical de Indias, 2003 ;
 Jos de Campderrs Misa, partitures publicades a Antologa de la msica colonial en Amrica del Sur, de Samuel Claro. Santiago de Chile: Ediciones de la Universidad de Chile, 1974 Arxiu PDF;

 Rebeca Velsquez Cantn Jos de Campderrs, msico colonial en Santiago de Chile Valparaso: Universidad de Playa Ancha, 2003. Refosa del treball elaborat per al ttol de Magster en Artes;
 Samuel Claro Valds Jos de Campderrs (1742-1812): de mercader cataln a maestro de capilla en Santiago de Chile publicat a lAnuario Musical XXX, 1977;

 Enllaos .
 Breu biografia, extreta de Samuel Claro Antologa de la msica colonial en Amrica del Sur ;
 Breu biografia, traducci de l'anterior ;

 Notes .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113926" title="Sicinia" nonfiltered="1752" processed="1750" dbindex="46814">
Sicinia era el territori de la ciutat de Sici. Era un territori petit a la vall de l'Asop. Estava separat de Corntia, a l'est, pel riu Nemea, i de la ciutat de Pellene a l'oest, pel riu Sythas; al sud limitava amb els territoris de Phlios i Cleones. En algun moment a partir del segle I, es va estendre a Gonussa o Donoussa, a l'oest del Sythas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113928" title="Side" nonfiltered="1753" processed="1751" dbindex="46815">
Side (    ) fou una ciutat a la costa de Pamflia, a l'oest del riu Melas. Fou una colnia de Cumes (Cumae, ciutat d'Elia). Els colons devien ser poc nombrosos i es van barrejar amb la poblaci local i parlaven una llengua barrejada i deformada que no entenien ni els grecs ni els pmfils. 

Va romandre ciutat autnoma sota poder de Prsia, i el 334 aC es va sotmetre a Alexandre el Gran i va rebre una guarnici macednica. Desprs fou d'Antgon el borni i dels selucides. Sota Antoc III el gran es va lliurar prop de Side una batalla naval contra els rodis que van obtenir una gran victria. Durant molt de temps la seva vida interna va estar marcada per la rivalitat amb la ciutat d'Aspendos.

Al segle I fou un niu de pirates, una de les seves principals bases a la Mediterrnia, i mercat d'esclaus fins que va passar a Roma i va romandre una ciutat de certa importncia que al segle IV fou la capital de la provncia de Pamflia. 

La divinitat local fou Atenea. 

Les seves runes son anomenades Esky Adalia, i queden restes de l'gora, un temple, muralles, portes, columnes, teatre (el mes gran i ben conservat de l'sia Menor) i el port, aix com alguns edificis.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113929" title="Sidene" nonfiltered="1754" processed="1752" dbindex="46816">
Sidene (      ) fou un districte de la costa del Pont, a la desembocadura del riu Sidenos (Sidenus) que prenia el nom de la ciutat i ms tard fou anomenada Polemonium.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113931" title="Autogesti" nonfiltered="1755" processed="1753" dbindex="46817">


L'autogesti significa autogovern, s a dir, independncia en la gesti. Si una fbrica, una persona o una poblaci gestiona els seus propis assumptes sense la intervenci de cap autoritat econmica o armada, aleshores es pot dir que mant cert grau d'autogesti.

L'autogesti s un sistema d'organitzaci que comporta el control d'un procs econmic, social i/o poltic per les mateixes persones que hi participen.

Aquest mtode ha estat defensat per diferents sectors del moviment obrer internacional, que van des dels anarquistes (mpliament) fins algun sector d'organitzacions socialdemcrates; conegut tamb com a socialisme autogestionari.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113932" title="Sidiquins" nonfiltered="1756" processed="1754" dbindex="46818">
Els sidiquins (sidicini,          ) foren un poble d'Itlia, a la vora dels samnites i dels campanis, que tenien per capital Teanum i es van estendre cap al nord a la vall del Liris, dominant fins a Fregellae que desprs va passar als volscs. Estrab diu que eren un poble osc (les monedes de Teanum tenen inscripcions en osc). Foren aliats de les ciutats campnies (al sud) i dels usons i auruncs (a l'oest). 

Sn esmentats per primer cop a la histria  el 343 aC quan foren atacats pels samnites i van demanar ajust a Cumes i altres ciutats de Campnia que van enviar un exrcit que fou derrotat pels samnites. Llavors Cumes va demanar ajut de Roma i la intervenci d'aquesta va originar la primera guerra samnita; la pau del 341 aC va deixar els samnites lliures per fer la guerra als sidiquins si volien. Llavors els sidiquins van demanar ajuts a la Lliga Llatina; en realitat els sidiquins encara van haver d'ajudar els llatins a la gran guerra llatina (340-338 aC) al final de la qual encara conservaven la seva independncia; tot seguit van comenar una guerra contra els auruncs; aquestos foren derrotats i els sidiquins van ocupar la capital dels auruncs que foren expulsats cap a Suessa; els sidiquins foren aliats en aquesta guerra dels usons de Cales. Els romans van defensar els auruncs i van derrotar els sidiquins i usons; Cales fou ocupada i el 332 aC el territori dels sidiquins fou ocupat per la capital Teanum va resistir; el resultat final del conflicte no s conegut per el 297 aC se suposa que els sidiquins ja estaven sota poder de Roma com a sotmesos o aliats, ja que en aquest any es va fer un atac als samnites des del seu territori.

El nom de sidiquins va desaparixer de la histria i sn considerats una part dels campanis com els usons de Cales i els auruncs de Suessa. Estrab en parla com un poble osc extingit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113933" title="Sidons" nonfiltered="1757" processed="1755" dbindex="46819">
Els sidons (sidones,        ) foren un poble de la part oriental de Germnia a la regi del naixement del Vistula, esmentat per Ptolemeu. Estrab esmenta els          com una branca dels bastarnes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113936" title="Sigeon" nonfiltered="1758" processed="1756" dbindex="46820">
Sigeon o Sigeion (Sigeum,         o             ) fou un promontori de la Troade que formava l'extrem nord-oest d'sia Menor, a l'entrada de l'Hellespont, enfront a la ciutat dElaeus, al Quersons Traci. A la llegenda els grecs van establir aqu el seu campament naval durant la guerra de Troia. El seu nom modern es Yenisheri. 
 
Al cap se situava la ciutat de Sigeon.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113937" title="Ciutat de Sigeon" nonfiltered="1759" processed="1757" dbindex="46821">
La ciutat de Sigeum o Sigeon (Sigeion) propera al cap del mateix nom, fou una colnia elia suposadament fundada per Arquenax de Mitilene, que hauria fet servir les pedres de Troia per bastir la nova ciutat. Els atenencs van ocupar la ciutat sota la direcci de l'almirall Frinon i en van expulsar els eolis en temps mitolgics. Els pisistrtides dominaven la ciutat i quan Hppies fou expulsat d'Atenes s'hi va retirar amb la seva famlia. 

De la seva histria no s coneguda gaire cosa, per fou destruda pels habitant de la ciutat d'Ilion (Ilium) probablement al segle V a IV aC, i ja estava destruda el 334 aC


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113939" title="Sgnia" nonfiltered="1760" processed="1758" dbindex="46822">
Sgnia (Signia,       ) moderna Segni fou una antiga ciutat de Latium a un tur al nord-oest de les muntanyes dels volscs, prop de la vall del Sacco.

Suposadament fou una colnia romana establerta per Tarqu el Superb al mateix temps que Circeii. Certament no es esmentada abans com a ciutat llatina o com a colnia d'Alba Longa. El 497 aC fou atacada per l'atac fou rebutjat. Pocs anys desprs va rebre un nou cos de colons i va romandre colnia (llatina) sense ser mai conquerida pels volscs que dominaven les muntanyes de la vora. La ciutat era una base solida romana que va garantir la comunicaci amb els hrnics quant van esdevenir aliats romans. 
 
El 340 aC la colnia, poblada majoritriament per llatins, va entrar en la revolta contra Roma i va prendre part al costat dels llatins en la guerra llatina per el 338 aC tornava a estar sota domini de Roma. A la Segona Guerra Pnica es esmentada com a colnia llatina i fou de les mes fidels a Roma. Fou una de les places fortes on els romans van deixar als hostatges cartaginesos capturats. 
 
La batalla de Sacriportus (82 aC) va tenir lloc prop de Sgnia (a la plana entre Sgnia i Praeneste), i es la darrera menci d'aquesta ciutat a l'histria per de fet va continuar en existncia. 

Fou municipi roma al final de la repblica i durant l'imperi. Sota el triumvirat va rebre un nou cos de colons, per no se segur que conserves el rang de colnia, si be apareix a alguna inscripci (per d'autenticitat dubtosa)
 
A la moderna Segni es conserven les muralles de tipus ciclopi i dos portes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113940" title="Sigriane" nonfiltered="1761" processed="1759" dbindex="46823">
Sigriane (        ) fou un districte de Mdia Atropatene, esmentat per Estrab, proper a les anomenades Portes Cspies. Ptolemeu l'esmenta com           


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113941" title="Sigulons" nonfiltered="1762" processed="1760" dbindex="46824">
Els sigulons (Sigulones,           ) foren un poble germnic esmentat per Ptolemeu, que vivia al Quersons Cmbric, al nord dels saxons.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113942" title="Siginins" nonfiltered="1763" processed="1761" dbindex="46825">
Siginins (Sigynnes,         ) fou el nom donat a les poblacions mes enll del Danubi. Herdot els descriu com a tracis i ells mateixos vestien com els medes i es consideraven descendents dels medes. Es creu que pertanyien a diferents grups tnics i era una denominaci general per tots els pobles.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113943" title="Slbion" nonfiltered="1764" processed="1762" dbindex="46826">
Slbion (Silbium,        ) fou una petita ciutat de Frgia a l'est d'Apamea i Celenes i al nord del naixement del Meandre. A l'poca cristiana fou seu d'un bisbe. Les fonts bizantines l'esmenten ocasionalment amb el nom deformat de Silbia, Sublas, Sublium o Syblaea. Probablement es la moderna Sandukli.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113944" title="Base militar" nonfiltered="1765" processed="1763" dbindex="46827">

Una Base Militar sn les installacions militars, principalment aquelles estrangeres, que sn presents en un determinat territori. Malgrat puguin ser d'utilitzaci conjunta, normalment responen als interessos geopoltics d'una potncia en una determinada regi.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113945" title="Silinges" nonfiltered="1766" processed="1764" dbindex="46828">
Els silinges (Silingae,         ) foren un poble de Germnia que vivia al sud dels smnons entre el  Mons Asciburgius i el  riu Albis (Elba). El seu nom s'ha conservat en la moderna Silsia.

Vegeu tamb: Vndals


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113947" title="Silvium" nonfiltered="1767" processed="1765" dbindex="46829">
Silvium (        )  fou una ciutat de la Pulla a l'interior del pas a uns 30 km de Vensia, a la via pia en direcci a Trent. Era a la frontera dels peuquetis. Fou una ciutat dels samnites i fou conquerida per Roma el 306 aC. Fou municipi rom. Correspon a un lloc anomenat Garagnone, entre Spinazzolo i Poggio Orsino, a l'est de Venosa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113948" title="Silura" nonfiltered="1768" processed="1766" dbindex="46830">
Silura fou una illa o grup d'illes de Britnia,a la costa dels dumnonis (dumnonii) que vivien a l'extrem sud-oest. Segurament es la mateixa illa o grup anomenat Sylina per Sulpicius Severus, i correspondria a les illes Scilly.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113950" title="Silurs" nonfiltered="1769" processed="1767" dbindex="46831">

Silurs (Silures,        ) fou un poders poble guerrer a la part occidental de Britnia que tenia al sud l'estuari de Sabrina. 

Les ciutats de Venta i Isca pertanyien a aquest poble segons Tcit. Deien ser descendents dels ibers d'Hispnia que havien emigrat a Hibrnia i que havien arribat a Britnia des aquesta illa. Van acceptar sempre malament el domini rom, i desprs van establir la seva independncia enfront dels saxons.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113951" title="Simira" nonfiltered="1770" processed="1768" dbindex="46832">
Simira (Simyra,       ) fou una ciutat de la costa de Fencia esmentada per Plini el Vell juntament amb Marathus i Antaradus. Ptolemeu la situa entre el riu Eleutheros i Ortsia. Estrab diu que fou ocupada per Arados junt amb Marathus. Seria la ciutat dels anomenats zemarites.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113952" title="Sincs" nonfiltered="1771" processed="1769" dbindex="46833">
Sincs (sinchi) fou una subdivisi del poble srmata dels taurs (tauri). Son esmentats per Ammi Marcell


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113955" title="Singidinum" nonfiltered="1772" processed="1770" dbindex="46834">
Singidinum (           ) fou una ciutat de la Msia Superior prop del lloc on el riu Savus desaiguava al Danubi, a l'altra costat de la ciutat de Taurunum a Pannnia. Fou una fortalesa seu de la Legio IV Flavia Felix. Correspon a la moderna Belgrad.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113957" title="Charles Edouard Guillaume" nonfiltered="1773" processed="1771" dbindex="46835">


Charles Edouard Guillaume ( Fleurier, Sussa 1861 - Svres, Frana 1938 ) fou un fsic sus guardonat l'any 1920 amb el Premi Nobel de Fsica. 

 Biografia .
Nascut el 15 de febrer de 1861 a la ciutat sussa de Fleurier, va estudiar fsica a l'Institut Politcnic de Neuchatel i a la Universitat de Zuric. Va entrar al servei de l'Oficina Internacional de Pesos i mesures de Svres l'any 1883 i en va ser nomenat director adjunt l'any 1902, per esdevenir-ne director el 1915. 

Guillaume mor el 13 de juny de 1938 a la poblaci francesa de Svres.

 Recerca cientfica .
Guillaume va iniciar els seus treballs al costat de Kristian Birkeland, descobridor de l'aurora boreal. Va treballar a l'Observatori de Pars, Secci de Meudon, duent a terme diversos experiments relatius a mesuraments termosttics, sent el primer a determinar la temperatura correcta de l'espai. 

Fou guardonat l'any 1920 amb el Premi Nobel de Fsica pel seu descobriment d'un aliatge d'acer i nquel, conegut amb el nom d'invar. Aquest aliatge t un coeficient de dilataci trmic molt petit, el que permet el seu s en la construcci de rellotges i de patrons per a mesures geodsiques. 

 Treballs publicats .
La Temprature de L'Espace, La Nature, volume 24, 1896.
tudes thermomtriques. 1886.
Trait de thermomtrie. 1889.
Units et talons. 1894.
Les rayons X. 1896.
Recherches sur le nickel et ses alliages. 1898.
La vie de la matire. 1899.
La Convention du Mtre et le Bureau international des Poids et Mesures. 1902.
Les applications des aciers au nickel. 1904.
Des tats de la matire. 1907.
Les rcents progrs du systme mtrique. 1907, 1913.
Initiation  la Mcanique. ;

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1920;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113961" title="Sinsis" nonfiltered="1774" processed="1772" dbindex="46836">
Sinsis (llat sinsii, grec        ) foren un poble de la part sud de Dcia. Son esmentats per Ptolemeu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113962" title="Sints" nonfiltered="1775" processed="1773" dbindex="46837">

Sints (sinti) foren una tribu de Trcia que ocupava el territori entre les muntanes Cercine i el riu Estrim, que en la seva part alta era anomenat Sintice (       ) degut al poble dels sints. Es pensa que sn els mateixos que els sapais.

Sota domini rom, amb Macednia dividida en quatre districtes, el seu territori i Bisltia van fer part del districte primer amb Amfpolis com a capital.

Les seves ciutats principals foren Heracleia, Paroecopolis i Tristolos o Tristolus




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113963" title="Sinuessa" nonfiltered="1776" processed="1774" dbindex="46838">
Sinuessa  (          o         ) fou una ciutat del Latium a la vora de la mar Tirrena , a uns 10 km de la desembocadura del Volturnus. Era a la via pia i just on aquesta via arribava a la mar.

Fou fundada com a colnia romana dins el territori de Vscia, que era una ciutat dels usons. La colnia fou establerta al mateix temps que la de Minturnes (Minturnae) i el seu nom va derivar del fet que fou a una gran badia (llat: sinus; el que avui dia es el golf de Gaeta). La colnia estava dirigir a protegir la zona dels atacs samnites. Encara que es va decidir el 297 aC no fou iniciada fins el 296 aC. Aviat va esdevenir una ciutat important.

El seu territori fou assolat per Annbal el 217 aC, el qual va arribar a les portes mateixes de la ciutat. Juntament amb Minturnae va allegar no poder contribuir amb diners i soldats a Roma. El 191 aC va demanar altre cop exempci (en aquest cas de serveis navals) sense xit.

Csar va fer nit en aquesta ciutat el 49 aC quan anava a Brundusium. Sota el triumvirat va rebre un nou cos de colons per no va conservar el rang de colnia.

Era famosa pels seus vins; prcticament, no s esmentada durant l'Imperi. Tant Plini el Vell com el Liber Coloniarum l'esmenten com a municipi ordinari. La ciutat estava prop del lmit amb la regi de Campnia i era la darrera ciutat de la regi de Latium. El segle IV encara apareix als Itineraris. Es desconeix quant fou destruda per cal suposar que fou al segle VIII o IX pels atacs sarrains.

Les seves runes es conserven a un tur anomenat Mondragone, i les formen l'aqeducte, una espcie d'arc triomfal i alguns edificis. A la rodalia hi havia les termes conegudes per Aquae Sinuessanae, avui conegudes per I Bagni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113964" title="Sion" nonfiltered="1777" processed="1775" dbindex="46839">




Sion o Sitten, ciutat sussa, i antic bisbat;
Mont Sion, Jerusalem;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113965" title="Mont Sion" nonfiltered="1778" processed="1776" dbindex="46840">
Mont Sion (    ) fou una fortalesa o tur situat a les afores de l'antiga ciutat de Jerusalem. El mot Sion fa referncia a l'entrada de Jerusalem i al seu torn a l'entrada d'Israel.
Hi ha raons per creure que en temps bblics el nom de Mont Sion es referia a l rea, que actualment s coneguda pels jueus com el Mont del temple.
Els llocs importants situats en el Mont Sion s la tomba del rei David i l'habitaci del Sant Sopar. La cambra de l'holocaust (Martef HaShoah)tamb es troba situat en el Mont Sion. Un altre lloc d'inters s el cementiri catlic, on hi s enterrat Oskar Schindler, que salv les vides de 1200 jueus durant la segona guerra mundial.

El sinus cam que ens porta al cim del mont Sion, s'anomena el cam del Papa (Derekh Ha'apifyor) perqu va ser pavimentat en honor de la histrica visita a Jerusalem pel Papa Pau VI al 1964. Entre 1948 i 1967 aquesta fina franja de terra va ser anomenada terra de no ning per Israel i Jordnia.

El modern sionisme agafa el seu nom d'aquest tur.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113966" title="Sifes" nonfiltered="1779" processed="1777" dbindex="46841">
Sifes o Tifa (Siphae,      ) fou una ciutat de Becia a la costa del golf de Corint. El seu nom derivaria de Tifis, el pilot dels argonautes. En temps de Pausnies els habitants ensenyaven el lloc on el vaixell Argo havia ancorat a la tornada del seu viatge. Pausnies tamb esmenta un temple d'Hrcules en el que es feia un festival anyal. Es descrita com a dependncia de Tspies per Tucdides, Apollonius Rhodius i Esteve Bizant.
 
Es suposa que era a la moderna Aliks o be a Sarndi prop d'eon hi ha un monestir dedicat a Sant Taxiarques amb les restes d'una antiga ciutat grega.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113968" title="Sifnos" nonfiltered="1780" processed="1778" dbindex="46842">
Sifnos (Siphnos o Siphnus,       , itali Siphsanto) es una illa de la mar Egea, del grup de les Cclades, al sud-est de Srifos i al nord-est de Melos.

Plini el Vell diu que el seu nom original fou Merope. Fou colonitzada pels jnics d'Atenes i va rebre el nom de Sifnos, el fill de Sunios. Tenia mines d'or i plata, gracies a les quals fou una illa molt prospera.

En temps de Polcrates de Samos era considerada l'illa mes rica de les illes de la mar Egea. Una dcima part de la seva riquesa la dipositaven a Delfos, on eren l'estat amb un tresor mes important. Els seus edificis pblics eren decorats amb marbre de Paros. 

A finals del segle VI aC fou envada per exiliats de Samos, atrets per la seva riquesa, que van obtenir un rescat de 100 talents. El 480 aC van refusar pagar tribut a Xerxes i van enviar un vaixell a Salamina. Desprs van ser membres de la lliga Dlica i pagaven un tribut anyal de 3600 dracmes. 

Les mines es van comenar a esgotar i van deixar d'enviar la dcima part a Delfos; suposadament com a cstig dels deus una inundaci del mar (un tsunami segurament) va destruir les mines.
 
En temps d'Estrab eren tan pobres que ser com un pobre de Sifnos era una expressi proverbial. Tamb actuar com un sifni era sinnim d'actuar malament. 

Les copes de pedra i altra poteria de l'illa tamb eren fora conegudes i famoses.

La capital de l'illa era la ciutat del mateix nom a la costa est, i hi havia altres dues ciutats anomenades Apollonia i Minoa (segons Esteve Bizant). La moderna ciutat de Sifnos t a la vora les runes de la vella, formades per restes de la muralla i fragments de marbre























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113970" title="Sipontum" nonfiltered="1781" processed="1779" dbindex="46843">
Sipontum o Sipuntum (grec Sipos,       ) fou una ciutat de la Pulla a la costa de la mar Adritica al sud del cap Garganus, a la badia avui anomenada golf de Manfrednia, prop dels rius Cerbalus (Cervaro) i  Candelaro, que desaigen al sud, i formen la llacuna coneguda com Pantano Saldo.

Fou una ciutat dels dauns, un poble de la Pulla. No fou segurament ciutat grega per si hellenitzada. El 330 aC fou conquerida per Alexandre Mols. No es conegut com va passar a Roma per el 194 aC els romans hi van establir una colnia al mateix temps que la de Salernum i la de Buxentum. 

La colnia no va prosperar i estava deserta vers el 184 aC probablement degut a la malria; s'hi va enviar un nou cos de colons i aquesta vegada la colonitzaci va anar millor per sense esdevenir mai gaire important. Comerciava amb gra. A la guerra civil entre Csar i Pompeu es esmentada com a ciutat de certa importncia; el 40 aC fou ocupada per Marc Antoni. 

Sota l'Imperi apareix com a municipi per amb ttol de colnia. Paulus Diaconus l'esmenta com a  urbes satis opulentae  de la Pulla. 

Va entrar en decadncia a l'edat mitjana i va esdevenir un llogaret fins el 1250 quan el rei Manfred de Npols va fer marxar als pobladors que hi quedaven i els va establir una mica mes al nord (a uns 3 km) on va construir una nova ciutat que es va dir Manfrednia.

No queden runes de la vella ciutat, la situaci de la qual es marcada per una esglsia anomenada  Santa Maria di Siponto; els bisbes de Manfrednia portaven el ttol d'arquebisbes de Sipontum. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113972" title="Sipilos" nonfiltered="1782" processed="1780" dbindex="46844">

Sipilos (en grec: Sipylos        ; en llat: Sipylus; en turc: Spil Da  ) s una muntanya propera a la muntanya Tmolos i localitzada a l'antiga Ldia, entre el riu Hermos, la ciutat d'Esmirna i la ciutat de Magnsia del Sipilos. A la part est la tradici diu que hi havia una ciutat anomenada Tantalis, que desprs es va dir Sipilos, que fou capital dels meonis, que suposadament fou destruda per un terratrmol i engolida, i al seu lloc va sortir un petit llac que es va dir Sale o Saloe. Plini el Vell diu que a la mateixa zona hi va haver desprs altres ciutats: Archaeopolis, Colpe i Lebade. Pausnies anomena al llac com a maresma de Tantalos hi diu que la tomba de Tntal era a la rodalia i que al cim de la muntanya hi havia el tron de la muntanya al temple de Cibeles o Plastene. 

La ciutat de Magnsia del Sipilos a la rodalia fou teatre de la batalla del mateix nom (190 aC) que va donar a Roma el domini de l'sia Menor occidental.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113973" title="Siraquens" nonfiltered="1783" processed="1781" dbindex="46845">
Siraquens (siraceni,          ) foren un poble de la Sarmtia asitica a la vora del Palus Maeotis, darrera el riu Rha i a la riba del Achardeos, en el districte que Estrab anomena Siracene. Eren governats per reis i els romans hi van estar en guerra l'any 50.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113975" title="Siranges" nonfiltered="1784" processed="1782" dbindex="46846">
Siranges (Sirangae,          o        ) foren un poble de l'interior de Lbia. Son esmentats per Ptolemeu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113977" title="Castellers de Cornell" nonfiltered="1785" processed="1783" dbindex="46847">

Els Castellers de Cornell sn una colla castellera de Cornell de Llobregat fundada l'any 1991.

Es van presentar per la Festa Major de Cornell el 2 de juny de 1991. En la primera temporada ja van aconseguir dur a plaa tots els castells de 6, i en la segona temporada van descarregar el 3 de 7, el 4 de 7 i el 5 de 7. L'any 1993 van aconseguir descarregar alguns dels castells ms difcils de la gamma de 7, com sn el 4 de 7 amb l'agulla i el 3 de 7 aixecat per sota.

L'any 1995, els Castellers de Cornell van assolir el primer castell de 8. Una vegada descarregat el 2 de 7, a les Festes del Padr, van atacar el 4 de 8, aconseguint carregar-lo el 5 de novembre en la seva diada i descarregar-lo el 3 de desembre en la Trobada de Colles Castelleres del Baix Llobregat, a Sant Andreu de la Barca. La millor actuaci de la histria dels Castellers de Cornell va tenir lloc al barri tarragon del Serrallo, el 1997. Hi van descarregar el 4 de 8, el 2 de 7, el 5 de 7 i dos pilars de 5 simultanis.

A partir d'aleshores, la colla no va poder mantenir el nivell de castells de vuit, realitzant, aix s, castells de 7 amb regularitat. L'ltim 4 de 8 el van carregar a la Festa Major del Prat de Llobregat el 2002.


 Enllaos externs .
Castellers de Cornell;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113978" title="Josep Grau (president)" nonfiltered="1786" processed="1784" dbindex="46848">

Josep Grau va ser el cent divuit president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1706 i 1707, durant la Guerra de Successi. Era el deg del captol de la seu de Solsona.
El seu nomenament es produ el 18 de novembre de 1706, catorze mesos desprs de morir en el Setge de Barcelona el seu antecessor, Francesc de Valls i Freixa.

Va ser una mandat de transici de noms mig any, fins la propera elecci. En aquest perode, s viu una certa situaci de calma en el conflicte blic. S'havia aixecat el Setge de Barcelona l'11 de maig de 1706, les tropes aliades de l'Arxiduc Carles d'ustria avancen cap a Saragossa i Madrid, a on s'entronitza a l'arxiduc com a rei de Castella. Per ltim, la prdua de la batalla d'Almansa no ser fins el 25 d'abril de 1707, uns mesos abans de produir-se el relleu regular del trienni.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113979" title="Antoni de Planella i de Crulles" nonfiltered="1787" processed="1785" dbindex="46849">

Antoni de Planella i de Crulles va ser dues vegades president de la Generalitat de Catalunya, la primera vegada entre el 1692 i el 1695, essent la cent tretzena persona en exercir aquest crrec, i la segona entre el cent setz i cent disset president entre els anys 1701 i 1704 als inicis de la Guerra de Successi.

Era l'abat de Besal.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113992" title="Sirmium" nonfiltered="1788" processed="1786" dbindex="46850">
Sirmium (       ) fou una ciutat del sud-est de Pannnia i capital del poble dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius.

Era un creuament de camins que va passar a Roma al segle I. El 103 fou convertida en capital de la nova provncia de Baixa Pannnia. Durant les guerres a Dcia al comenament del segle II fou la base principal dels romans i desprs va esdevenir la principal ciutat de les Pannnies. Es possible que rebs el ttol de colnia (Dec. Colonia Sirmien). Tenia una fabrica d'armament, un palau imperial i altres edificis i era seu de la primera flota del Danubi. Fou lloc de naixement de l'emperador Probe. Al segle III fou la capital de la Pannnia Segona i del vicariat d' Illyricum, capitalitat que va conservar fins el 379 quant la part occidental de l'Illyricum fou agregat al vicariat d'Itlia i a la resta la capital es va traslladar a Tessalnica. En aquest temps fou establert el bisbat de Sirmium i fous seu de cinc concilis.

A finals del segle IV va caure en mans dels gots i desprs fou incorporada a l'Imperi oriental o bizant. El 441 va ser ocupada pels huns als que van seguir els ostrogots i els gpides. Sota aquestos darrers fou la capital del seu regne, i s'han trobar monedes el rei Cunimon (Cunimundus). 

El 567 va tornar als bizantins per el 582 fou ocupada pels vars. El darrer que l'esmenta es Procopi que diu que estava en mans dels avars. Es desconeix com fou destruda.

Les seves runes son properes a la moderna Sremska Mitrovica.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113994" title="Sscia" nonfiltered="1789" processed="1787" dbindex="46851">
Sscia, Segesta o Segstica (Siscia, Segesta o Segestica,       ,        ,          ) fou una ciutat important de l'Alta Pannnia a la riba sud del Savus en una illa formada per aquest riu i dos altres (el Colapis i el Odra) i un canal construt per Tiberi. Estava a la via entre Aemona i Sirmium. Plini el Vell diu que Segstica era noms el nom de l'illa i Sscia el de la ciutat. Estrab diu que Sscia era una fortalesa propera a Segstica. La ciutat fou sens dubte una posici fortificada que fou conquerida per Tiberi durant el regnat del seu padrastre August. Va esdevenir una de les principals ciutats de Pannnia. Plini diu que Tiberi la va convertir en colnia i en temps de Septimi Sever va rebre nous colons i es anomenada Colonia Septimia Siscia en una inscripci. Fou la capital de la provncia Svia i seu d'una petita flota romana al riu Savus. L'ascens de Sirmium va suposar la decadncia de Sscia.

Es la moderna Sissak.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113997" title="Sitnia" nonfiltered="1790" processed="1788" dbindex="46852">
Sitnia o Sithnia (Sithonia,        ) fou el nom de la pennsula central de les tres pennsules que surten de la pennsula Calcdica. Fou la primera on es van establir els colons de Calcis. Hi habia la ciutat de Lecythos


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="113998" title="Sitifis" nonfiltered="1791" processed="1789" dbindex="46853">
Sitifis o Sitifi  (      ) fou una ciutat de l'interior de la Mauritnia Cesariense, en una plana propera a la frontera amb Numdia, a la via entre Cartago i Cirta. Fou possessi dels reis nmides per era una petita ciutat. Quan els romans van establir la provncia de Mauritnia Cesariense va quedar convertida en una ciutat de frontera i va crixer,  i desprs, vers el 294, fou capital de la nova provncia de la Sitifiense.

Sota domini dels vndals fou capital del districte anomenat Zab.

El seu nom modern es Setif i existeixen encara unes runes de la vella ciutat



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114000" title="Sitons" nonfiltered="1792" processed="1790" dbindex="46854">
Sitons (sitones) foren un poble del nord d'Europa, a la moderna Finlndia. Eren vens dels suiones, per a diferencia d'aquestos eren governats per una reina.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114001" title="Esmirna" nonfiltered="1793" processed="1791" dbindex="46855">



Esmirna (Smyrna,       , turc Izmir) fou una ciutat d'sia Menor, a la Jnia, a la desembocadura del riu Hermos a la badia anomenada Smyrnaeus Sinus. La llegenda la fa fundada per una amazona de nom Esmirna que abans ja havia conquerit Efes. Per aix es considerava a Esmirna una colnia d'Efes. Els colons efesis foren expulsats pels eolis que van ocupar la ciutat fins que els colons expulsats, amb ajut de Colof, va recuperar el poder. Tots aquest fets pertanyen als relats llegendaris. 

Herdot diu que Esmirna fou una colnia dels eolis que van rebre a la ciutat a exiliats de Colof i aquestos durant un festival es van apoderar de la ciutat vers el 688 aC. Desprs d'aix fou admesa a la confederaci jnica de la que fou la tretzena ciutat. Fou atacada pel rei de Ldia Giges, per va rebutjar l'atac per Aliates II la va conquerir i destruir el 627 aC. Va quedar deserta durant 400 anys. 

Alexandre el Gran hauria forjat el projecte de la seva reconstrucci per no ho va arribar a fer; el que si que ho va fer fou Antgon el borni, i la va acabar Lismac de Trcia; la nova ciutat fou construda no gaire lluny de l'antiga (es va construir a la part sud de la badia), per no al mateix lloc. La nova ciutat era una de les ms maques d'sia i de les mes ben construdes i tenia barris, prtics, biblioteca, temples,  edificis pblics i un bon port.

El 281 aC va fer aliana amb al selucides. El 197 aC les possessions que Egipte encara conservava a l'sia Menor (la costa de Lcia i de Pamflia, Samos i algunes illes) van passar a mans dels selucides i algunes ciutats gregues (Esmirna i Lampsacos), es van declarar lliures acollint-se a la declaraci romana que restaurava la independncia i llibertat de totes les ciutats gregues desprs de la batalla de Cinoscfals. Antoc III el gran es va establir a Efes i va atacar a les dues ciutats gregues que foren ocupades. Esmirna va demanar ajut a Roma, i Lampsacos al Regne de Prgam (196 aC). Antoc va ocupar tamb Sestos i va reconstruir Lisimquia, i Roma el va convidar a evacuar Trcia i retornar a l'sia Menor. Antoc no va acceptar i va sotmetre la qesti de Lampsacos i Esmirna al arbitratge de Rodes. Un acord amb Egipte va establir que Clepatra, filla d'Antoc III es casaria amb Ptolemeu V d'Egipte, enlla es va fer el 193 aC, i el dot aportat serien els territoris egipcis conquerits pels selucides. Aix Lcia i Pamflia van quedar en mas selucides, desprs d un acord d'Antoc amb Roma ja que aquest va allegar que no eren conquestes sin una dot. El 188 aC el tractat d'Apamea va entregar Esmirna a Roma.

Sota domini rom fou ciutat lliure. Durant la guerra contra Mitridates VI Eupator va restar lleial a Roma i va rebre com a recompensa diversos privilegis. Fou seu d'un convent jurdic de la provncia d'sia. Trebonius, una dels assassins de Csar, fou assetjat a la ciutat per Dolabella, que finalment va ocupar Esmirna i va matar a Trebonius. Sota Tiberi va obtenir el privilegi de ser la primera ciutat grega d'sia a poder erigir un temple a l'emperador. El 178 i el 180 fou afectada per terratrmols. Marc Aureli va ajudar a la reconstrucci. El seu primer bisbe fou Policarp que va ser executat suposadament a l'estadi de la ciutat el 166. 

Va romandre en mans de romans i bizantins fins a finals del segle XI quan fou ocupada pel cap turcman Tzashas (1084) i va ser teatre de la lluita de l'emir amb els bizantins. El 1098 fou recuperada pels croats de Godofred de Bouillon i retornada a Bizanci.

El 26 de juny de 1315 Mart Zacaries va rebre de Felip de Trent, prncep d'Acaia i teric emperador llat, el ttol de "Rei i dspota de l'sia Menor" amb Quios, nusses, Imbros, Tenedos, Lesbos, Samos, Icria, Cos i els castells de Damala i Kalanutza, suposats feus llatins. El 1317 Mart Zacaries va conquerir Esmirna i el 1318 va aconseguir imposar un dret de passatge als vaixells comercials turcs, desprs d'una victria militar. 

L'emperador Andrnic III va declarar a Mart desposset (1329) i va enviar una flota de 105 naus a Quios. Mart fou fet presoner i portat a Constantinoble i empresonat; els seus fills Bartolomeo i Centuri I Zacaries, van poder comprar la seva vida. La flota bizantina es va presentar a Focea on el governador Andreolo Cattaneo va haver de jurar fidelitat. Esmirna va passar llavors a l'emir d'Aidin.

Mart fou alliberat el 1341 i el 1343 va rebre el comandament de la croada contra Umar Pasha emir d'Aidin. El 1344 els croats van ocupar Esmirna. Mart volia aprofitar per reconquerir Quios per va morir el 15 de gener de 1345 a Esmirna. El va succeir com a comandant Simone Vignoso que el 1346 es va presentar a Quios i va prendre possessi de l'illa per a Gnova. Des el 1362, Pietro Recanelli Giustiniani, va succeir a Simone Vignoso  la regncia de Quios. Es va distingir a Esmirna al servei del Papa (1361-1365) fou almirall de la repblica durant la revolta dels Doria (1365-1366) i va signar la pau de 1368 a Xipre amb els mamelucs. Va morir el 1380. Es genovesos de Quios van conservar Esmirna fins el 1402. 

Al 1402 fou ocupada per Tamerl (for previament evacuada pels genovesos i els cavallers de Rodes) per la va entregar als Aidinoghlu, concretament a un dels dos prnceps que reclamaven l'emirat, Djanid Aidinoghlu; els Gattiluso de Lesbos i els Giustiniani de Quios van participar el 1416  una expedici victoriosa contra l'emir Mehmet d'Esmirna. La dinastia d'Aidinoghlu va posseir la ciutat fins que va passar als otomans el 1426.

Al final de la primera guerra mundial les forces militars gregues van ocupar Esmirna i regions venes (1919) i el sult els va traspassar l'administraci; els grecs volien  estendre el seu domini mes al est per el 1922 van ser aturats pels kemalistes: el 14 d'agost (27 d'agost segons el calendari gregori) els turcs kemalistes van iniciar la seva ofensiva i en poc temps (setembre) van derrotar els grecs. Finalment els turcs van entrar a Esmirna (9 de setembre). L'armistici es va signar a Mudanya (Territori dels Estrets) el 11 d'octubre de 1922. 

La ciutat reclama ser el lloc de naixement d'Homer, honor que reclamen tamb altres ciutats.



Enllos externs.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114004" title="Thomas de Quincey" nonfiltered="1794" processed="1792" dbindex="46856">


Thomas de Quincey (Manchester, 15 d'agost de 1785   Edimburg, 8 de desembre de 1859), fou un escriptor angls.

 Biografia .

Des de ben jove va mostrar inquietuds literries i una erudici preco (als tretze anys sabia escriure en grec antic), grcies a les quals fou un dels primers en apreciar el valor de l'aleshores incipient poesia romntica de Samuel Taylor Coleridge i, sobretot, de William Wordsworth. Tot i pertnyer a una generaci anterior a la seva, De Quincey va guanyar-se la confiana i l'amistat d'aquests dos poetes quan era un adolescent, i fins i tot va conviure durant la joventut amb Wordsworth en una casa (Dove Cottage) que aquest tenia al Districte dels Llacs, al nord d'Anglaterra. 

Malgrat aix, Thomas de Quincey' no va conrear la poesia i la seva obra cal considerar-la a part del cercle romntic (sobretot desprs del trencament de relacions personals amb Wordsworth); De Quincey, en canvi, va destacar per la prosa, peculiar i singular tant per l'estil com per la varietat dels temes que va tractar.

Al Districte dels Llacs es va casar amb Margaret Simpson, filla d'un pags. Sembla que Wordsworth no va aprovar aquest matrimoni (que va realitzar-se desprs de l'embars de Margaret) i la relaci d'amistat que unia el poeta amb De Quincey poc a poc va anar esvaint-se. Sigui com sigui, desprs de l'etapa al Districte dels Llacs, De Quincey i la seva famlia creixent (el matrimoni arribaria a tenir vuit fills) van desplaar-se a diversos llocs d'Anglaterra per acabar-se establint a Edimburg. Aleshores De Quincey tenia trenta i pocs anys d'edat i durant les prximes tres dcades es guanyaria la vida (precriament) dels centenars d'articles que va escriure per a diverses publicacions peridiques angleses. 

La seva obra ms coneguda s Confessions d'un angls menjador d'opi (Confessions of an English Opium-Eater, 1822), traduda al catal per Enric Sria. Tot i la celebritat que va adquirir amb aquesta obra autobiogrfica, De Quincey va patir problemes econmics durant tota la vida. Va passar els ltims anys a Edimburg, convivint amb les seves filles i dedicant-se a reunir els seus articles en una obra que va anomenar (Selections Grave and Gay). En aquesta etapa final va gaudir de cert reconeixement. 

Malgrat haver estat un addicte a l'opi durant tota la vida, De Quincey va viure fins als 74 anys. Va ser enterrat al costat de la seva dona (morta el 1837) al cementiri de Saint Cuthbert's Churchyard, al centre d'Edimburg. 

Diversos grans autors posteriors han elogiat i reconegut la qualitat i originalitat de l'obra de De Quincey, com Charles Baudelaire, Edgar Allan Poe, Oscar Wilde, Jorge Luis Borges i Italo Calvino.

 Obres .

Cal destacar tamb De l'assassinat considerat com una de les belles arts (On Murder Considered as One of the Fine Arts), El cotxe de correus angls (The English Mail Coach) o Suspiria de Profundis, la segona part de les Confessions d'un angls menjador d'opi.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114005" title="Sogdiana" nonfiltered="1795" processed="1793" dbindex="46857">
Sogdiana o Sgdia (        , persa antic Suguda) fou una regi i satrapia de l'imperi persa aquemnida. Sogdiana era limitada pels rius Oxus i Iaxartes al sud-oest i sud-est, formant una V, de la qual la part occidental marcava el lmit amb la Margiana i l'oriental amb la Bactriana; cap el nord hi vivien els escites, i al  nord-est vivien els seres.

Les principals muntanyes eren les Oxii (Pamir), les Comedarum (Ak Tagh o Myuntanyes Blanques) i les Muntanyes sogdianes (Kara Tagh o Muntanyes Negres). Els dos grans rius eren l'Oxus i el Iaxartes (Amu Darya i Sir Darya). Els seus habitants eren els sogdis o sogdians dividits en diverses branques, al nord hi vivien els Iatis.

Les ciutats dels pas son conegudes pels relats dels historiadors grecs que van narrar les expedicions d'Alexandre el Gran: Cyreschata o Cyropolis, al Iaxartes; Gazni o Ghaz o Ghazna; Alexandria Ultima; Alexandria de l'Oxus o Alexandria Oxiana; Nautaca; Branchidae (on es creu que es va establir una colnia grega; i Antioquia Margiana (Marghinan). Modernament es considera que la capital fou Maracanda (vegeu Afrasiyab).

Es parla de vegades dins de Sogdiana del territori dels dribactes  (drybactae) com a diferents dels dirbes (dyrbae grec dyrbaioi) que podrien viure al Badakhshan, per la situaci d'aquestos dribactes no s'ha identificat.

Sgdia o Sogdiana (Suguda) tenia el rang de satrapia, i era una de les que formaven la gran satrapia de Bactriana. Al seu torn estava formada per dues satrapies menors:

Sogdiana (o Sgdia) ;
Drbia o pas dels dirbes ;

La satrapia menor de Sogdiana limitava al sud amb el Oxus o Amu Darya, i a l'oest probablement el riu  Polytimetus (Zeravshan) que separava el territori del dels nmades massagetes; el seu territori el va creuar el general macedoni Pharnuches, que desprs es va enfrontar a una fora de saces (sacae); al nord-est tenia els amirgians i una part de la frontera la delimitava el Iaxartes (Sir Darya); a l'est tocava a la satrapia dels dirbes o Drbia.

Vegeu tamb.
Gabaza;
Vandabanda;
Arimazes;
Khshevan;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114006" title="Sogdians" nonfiltered="1796" processed="1794" dbindex="46858">
Els sogdians  o sogdis (sogdii o sogdiani) foren un antic poble que vivia a la Sogdiana, semblants als bactrians, que estaven sota domini persa.

Estaven dividits en tribus algunes de les quals foren esmentades per Ptolemeu i pels seus noms no semblen emparentats a cap altre grup tnic. Entre les tribus els pasicae (al Pamir), els thacori (takurs, tokharis) al Iaxartes, els oxydrancae, els drybactae, els gandari (o gandhras), els mardyeni (madras), els chorasmii (corasmis o khwaresmis, a l'Oxus, i els cirrodes (kirtas, tamb a la regi de l'Oxus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114007" title="Sogiuntis" nonfiltered="1797" processed="1795" dbindex="46859">
Els sogiuntis (sogiuntii) foren un poble alp esmentat per Plini el Vell. No se sap el territori que ocupaven per s'especula que podria ser al nord-est de Brianon.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114008" title="Soli (Cilcia)" nonfiltered="1798" processed="1796" dbindex="46860">
Soli (     ) fou una ciutat de Cilcia entre els rius Lamos i Piramos i a la riba del petit riu Liparis.

Fou fundada per colons d'Argos i de la ciutat de Lindos a Rodes i ja l esmenta Xenofont com a ciutat costera de Cilcia.

Alexandre el gran, que la va considerar una ciutat rica, li va imposar un fort tribut (200 talents) per la fidelitat dels seus habitants al rei de Prsia, tot i ser d'origen grecs. El grec de Soli estava molt deformat per l influencia de les llenges del pas i per la barreja dels grecs amb els nadius, i es va originar la paraula "solicisme" (           ), per indicar casos general en qu es produien aquestos canvis (altres l'atribueixen a la ciutat de Soli a Xipre)

Vers el 78 o 77 aC fou atacada per Tigranes II d'Armnia que la va destruir i va deportar als seus habitants a la seva nova capital Tigranocerta. Gneu Pompeu la va restaurar i la va repoblar amb els pirates que havia capturat i la va rebatejar Pompeipolis, nom que no va arrelar.

Hi van nixer el filsof Chrysippus i els poetes Philemon (Filem el Vell) i Aratus (Aratos), i aquest darrer tamb hi est enterrat.

Queden restes de certa importncia de la antiga ciutat 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114009" title="Soli (Xipre)" nonfiltered="1799" processed="1797" dbindex="46861">
Soli o Soles (Soli o Soloe,      ) fou una important ciutat de la costa nord de la part occidental de Xipre, a la vora d'un riu.
 
Fou fundada per un prncep xipriota a suggeriment de Solon d'Atenes i fou anomenada en honor al legislador. Herdot esmenta l'estada de Solon a Xipre, per altres relats diuen que fou un establiment atenenc fundat per Faleros i Acames, o b per Demfon, el fill de Tesau.

Estrab diu que tenia un temple d'Isis i un d'Afrodita.

Els seus habitants eren anomenats solii (      ) per distingir-se dels habitants de Soli de Cilcia que eren anomenats soleis (      ).

Les seves runes es troben al costat de la moderna Aligora.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114017" title="Conques Internes de Catalunya" nonfiltered="1800" processed="1798" dbindex="46862">
Les Conques Internes de Catalunya agrupen el vessant oriental de la xarxa hidrogrfica de Catalunya, caracteritzat per incloure els rius que naixen a Catalunya i que finalitzen el recorregut a la Mediterrnia, sense desembocar en cap llera intercomunitria.

Inclou les conques dels rius Llobregat, Ter, Muga, Dar, Fluvi, Francol, Foix, Bess, Gai, Tordera i Riudecanyes, aix com la totalitat de les rieres costaneres compreses entre la frontera amb Frana i el desgus del riu de la Snia. Exceptua la totalitat de la conca hidrogrfica de l'Ebre i tamb la del Snia.

Aquestes conques ocupen una superfcie de 16.600 km2, xifra que representa el 52% del territori autonmic. Inclouen 634 municipis i el seu conjunt est dividit en 28 unitats hidrolgiques, conques, subconques o conjunt de les conques petites. Constitueixen el Districte de Conca Hidrogrfica o Fluvial de Catalunya, sn competncia exclusiva de la Generalitat de Catalunya i la seva gesti est encomanada a l'Agncia Catalana de l'Aigua.

El pla hidrolgic de les conques internes de Catalunya de 1999 aplica una qudruple divisi:
 Sistema Nord (tres subsistemes: Muga-Fluvi, Ter i Tordera);
 Sistema Centre (quatre subsistemes: Bess-Maresme, Llobregat, Anoia, Garraf-Foix);
 Sistema Sud;
 Sistema Baix Ebre-Montsi;

 Enllaos externs .
 Web de l'Agncia Catalana de l'Aigua;
 Cartografia del Departamet de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114019" title="Vensill" nonfiltered="1801" processed="1799" dbindex="46863">


Vensill s un municipi de la Llitera, a la provncia d'Osca.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114020" title="Bellver de Cinca" nonfiltered="1802" processed="1800" dbindex="46864">

Bellver de Cinca (en castell, Belver de Cinca) s una vila i municipi aragons del Baix Cinca.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114021" title="Candasnos" nonfiltered="1803" processed="1801" dbindex="46865">


Candasnos (histricament, en catal, Campdsens) s un municipi de l'Arag, a la comarca del Baix Cinca.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114022" title="Ontinyena" nonfiltered="1804" processed="1802" dbindex="46866">


Ontinyena (en aragons, Ontiena) s un municipi aragons del Baix Cinca.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114023" title="Oss de Cinca" nonfiltered="1805" processed="1803" dbindex="46867">


Oss de Cinca (en castell, Osso de Cinca) s un municipi aragons del Baix Cinca.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114024" title="Vallobar" nonfiltered="1806" processed="1804" dbindex="46868">


Vallobar (en castell, Ballobar) s un municipi aragons del Baix Cinca.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114025" title="Xalamera" nonfiltered="1807" processed="1805" dbindex="46869">


Xalamera (en castell, Chalamera) s un municipi aragons del Baix Cinca. Durant l'edat mitjana fou una comanda hospitalera lligada a la Castellania d'Amposta.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114026" title="Articles de la Confederaci" nonfiltered="1808" processed="1806" dbindex="46870">
Els Articles de la Confederaci i Uni Perpetua, coneguts simplement com els Articles de la Confederaci van constituir el primer document de govern dels Estats Units d'Amrica. Van ser aprovats pel Segon Congrs Constituent el 15 de novembre, 1777, desprs de diversos mesos de debat. Va ser una directriu no obligatria fins la seva ratificaci quatre anys desprs, l'1 de mar, 1781. Els Articles de la Confederaci sn considerats un dels quatre documents fundadors de la naci nord-americana. 

Els Articles van formar una confederaci dbil que unia a les tretze colnies britniques nord-americanes amb la capacitat de formar un govern unificat gaireb noms en temps de guerra i emergncia. Desprs de la fi de la guerra d'independncia i el comenament de noves prioritats, les seves limitacions es van fer evidents. Aquest document va ser reemplaat per la Constituci dels Estats Units desprs de la seva ratificaci el 21 de juny, 1788. 

Ratificaci dels Articles de la Confederaci.
El Congrs va cercar la Ratificaci dels Articles que havia aprovat des de 1777, perqu cada estat "...el reviss cndidament sota la perspectiva de la dificultat de combinar en un sistema general els diversos sentiments i interessos d'un continent dividit en tantes comunitats sobiranes i independents, i sota la convicci de la necessitat absoluta d'unir tots els nostres consells i tota la nostra fora per mantenir i defendre les nostres llibertats comuns..."

Aquest document, per, no seria efectiu sense la ratificaci dels tretze estats. El primer estat a ratificar-lo va ser Carolina del Sud el 5 de febrer, 1778. El procs es va allargar 3 anys ms ja que alguns estats es refusaven a renunciar a les seves reclamacions territorials cap a l'oest. Maryland va ser l'ltim a estat a fer-ho ja que es refusava a unir-se si Virgnia i Nova York no renunciaven a les seves reclamacions territorials de la vall del riu Ohio. Finalment, Maryland va ratificar el domcument l'1 de mar, 1781.

Els Articles.
El document consistia en 13 articles, una conclusi i una secci per a les signatures. 
 Estableix el nom de la confederaci com "Els Estats Units d'Amrica".
 Explica els drets de cadascun dels estats i el poder del que gaudeixen.
 Estableix els Estats Units com a Lliga d'estats units per a llur defensa mtua, l'assegurament de llurs llibertats i llur benestar mutu i general, enllaant-los per donar suport l'un a l'altre i contra tota fora  i atacs contra d'ells. ;
 Estableix la llibertat de moviment: tothom s lliure de transitar pels estats, llevat dels "indigents, vagabunds i fugitius de la justcia". Totes les persones gaudeixen dels drets que els atorgui cada estat en qu es trobin. Si hom comet un delicte en un estat i l'autor fugi cap a un altre estat, en ser extradit i ser jutjat al estat on es va cometre el delicte. ;
 Assigna un vot en el Congrs de la Confederaci (anomenat "Estats Units en Congrs Reunit") a cada estat i una delegaci entre dos i set membres. Els membres del Congrs eren designats pels cossos legislatius locals; els membres no podien ocupar el crrec per ms de tres de cada sis anys. ;
 Limita els poders del govern central per a dirigir les relacions exteriors i declarar la guerra. ;
 Si un exrcit es creat per defendre la Confederaci, els coronels i els rangs militars sota el coronel seran nomenat pels congressos locals. ;
 Les despeses dels Estats Units seran finanades amb fons recaptats pels congressos locals d'acord amb el valor de llurs propietats. ;
 Defineix els drets del govern central: declarar la guerra, establir els pesos i mesures (incloent-hi les monedes) i autoritza el Congrs a ser l'rbitre final per a qualsevol disputa entre els estats membres. ;
 Defineix un Comit d'Estats per governar quan el Congrs no es troba en sessi. ;
 Reafirma que la Confederaci accepta el deute de guerra del Congrs abans de la promulgaci dels articles.
 Declara que els articles sn perpetus i que noms poden ser alterats amb l'aprovaci del Congrs i la ratificaci de tots els cossos legislatius locals. ;

Ja que encara continuava la guerra contra la Gran Bretanya el colons no volien establir un altre govern nacional poders. Amb el zel de protegir llur nova independncia, el Congrs Continental va crear una estructura unicameral dbil que protegia la llibertat dels estats membres. Encara que el Congrs regulava els afers monetaris i militars, els Articles no havien dissenyat cap mecanisme per assegurar-se que cada estat compls amb les tropes i els diners que es necessitessin. Aix debilitava l'exrcit, com va ser el cas el 1781 i que George Washington faria pals en una carta al governador de Massachusetts, John Hancock.

Funci.
Els Articles donaven suport a l'Exrcit Continental i permetia que els tretze estats formessin un front d'uni davant els poders europeus. Tanmateix, com a eina per a construir un govern efectiu en temps de guerra, va ser un fracs. El Congrs podia prendre decisions, per no tenia el poder per a aplicar-les. Potser, el contratemps ms gran va ser el requisit d'aprovaci unnime dels 13 estats per modificar els articles. Alhora, el poder ms important que al Congrs li faltava era el poder de cobrar impostos: noms podia sollicitar diners dels estats. Els estats, per la seva part no sempre complien amb les demandes i el Congrs no comptava amb els fons necessaris per a la seva operaci. Els estats i el Congrs s'havien endeutat durant la guerra, i el pagament d'aquests deutes era un afer d'importncia nacional. 

Altrament, el Congrs Continental elabor dues ordenances cabdals: l'Ordenana de Terra el 1785 que establ les provisions de terra que s'utilitzarien durant l'expansi posterior del pas; i l'Ordenana de 1787 va oficialitzar la renncia dels tretze estats originals de les terres a l'oest i alhora va permetre l'entrada de nous estats a la confederaci. 

Tan bon punt la unitat que demanava la Guerra d'Independncia es va fer innecessria, l'Exrcit Continental es va dissoldre. Una fora molt petita es va conservar per protegir els forts i defensar els estats dels atacs dels amerindis. No obstant, cada estat disposava del seu propi exrcit i onze dels tretze estats tenien una marina. Les promeses de riquesa i d'atorgament de terres que es farien durant la guerra es van complir. El 1783 Washington va apaivagar la conspiraci de Newburgh, per els aldarulls dels veterans de Pennsylvania que no havien rebut llurs pagaments van forar el Congrs a marxar de Filadlfia el 21 de juny.

Revisi.
El maig de 1786, Charles Pickney, de Carolina del Sud, va proposar que el Congrs reviss els Articles de la Confederaci. Alguns dels canvis que recomanava eren atorgar al Congrs el poder per a regular el comer interior i exterior i proveir una estructura de finanament per a recaptar diners de les tresoreries estatals. No obstant, es requeria de l'aprovaci unnime, i en aquella ocasi no van arribar a cap consens. 

El setembre, cinc estats es van reunir en la Convenci d'Annapolis (1786) per discutir sobre els ajustaments per millorar el comer. El director, Alexander Hamilton, va convidar els representats dels estats a una convenci a Filadlfia per discutir sobre les millores al govern federal. Desprs de debatre, el Congrs va presentar el seu plan de revisar els Articles de la Confederaci el 21 de febrer, 1787. 

Segons els termes de la modificaci, els Articles serien vigents fins el 1790, fins que cadascun dels 13 estats hagus ratificat la nova Constituci. El 28 de setembre, 1787 el Congrs va enviar la Constituci als estats per a la seva ratificaci. El 2 de juliol, 1788 el Congrs va anunciar la ratificaci de la Constituci formalment, desprs de la ratificaci del nov estat, Nou Hampshire, el 21 de juny, 1788. Finalment l'1 d'abril, 1789 es va reunir per primera vegada la Cambra de Representants.

Presidents del Congrs.
La llista segents s dels presidents del Congrs de la Confederaci desprs de la promulgaci dels Articles de la Constituci i que van ostentar el crrec de "President dels Estats Units en el Congrs Reunit". El president no era, per, el cap de l'executiu, com ho seria desprs el President dels Estats Units sota la Constituci. 

 Samuel Huntington;
 Thomas McKean;
 John Hanson;
 Elias Boudinot;
 Thomas Mifflin;
 Richard Henry Lee;
 John Hancock;
 Nathaniel Gorham;
 Arthur St. Clair;
 Cyrus Griffin;

Referncies.


Vegeu tamb.
 Histria dels Estats Units;
 Poltica dels Estats Units;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114031" title="Benet Ignasi de Salazar" nonfiltered="1809" processed="1807" dbindex="46871">

Benet Ignasi de Salazar va ser el cent dotz president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1689 i 1692. D'origen rioj (va nixer a Baos de Ro Toba), va ser l'ltim president de la Generalitat catalana nascut fora de Catalunya fins a la investidura de Jos Montilla Aguilera.

Tamb fou el bisbe de Barcelona (1683-1692), antic monjo benedict, abat general de la congregaci de Valladolid del seu orde. Durant el seu mandat destaca l'actitud pacificadora davant els conflictes que li va tocar viure.

 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114037" title="Lightscribe" nonfiltered="1810" processed="1808" dbindex="46872">
Lightscribe s una tecnologia desenvolupada per HP i LiteOn que permet etiquetar un CD-ROM o DVD mitjanant la gravadora de DVD.

La informaci es grava en el CD/DVD a la cara corresponent. Un cop gravat, es gira el CD/DVD per etiquetar-lo. De moment, noms es pot etiquetar en un color (el que tingui el CD/DVD), per est previst que el CD/DVD pugui ser etiquetat en ms colors.

Per poder realitzar aquest etiquetat, es necessita tant una gravadora com un CD/DVD especials. La part etiquetable del CD/DVD t una superfcie especial que canvia de color amb el calor del lser.

Enllaos externs.
Descrrega de drivers i software per a sistemes Windows, Mac i Linux























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114039" title="Instant" nonfiltered="1811" processed="1809" dbindex="46873">
L'instant s un concepte desenvolupat en el camp de la fsica terica i la fsica matemtica que s inherent a l'espai-temps de Minkowski. Els instantons sn solucions topolgicament no trivials de la teoria gauge, un instant s una soluci exacta i molt especial de les equacions de camp d'una teoria fsica, caracteritzada perqu s'obt modificant les equacions passant a temps imaginari. 

Est molt relacionat amb el solit, ja que sovint s'empren les mateixes tcniques per a trobar solucions exactes de tipus instantnic i solitnic. A diferncia del solit, que de vegades pot ser observat a la natura (per exemple, ones superficials en canalitzacions de poca fondria), no s possible observar un instant a escala macroscpica.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114044" title="Digital Multimedia Broadcasting" nonfiltered="1812" processed="1810" dbindex="46875">
DMB (Digital Multimedia Broadcasting) s un sistema de transmissi comercialitzat inicialment a Corea del Sud, que pot enviar dades, radio i televisi a aparells mbils (PDA, telfons mbils, GPS per autombils) o fixes. El senyal es transmet via satllit (S-DMB) o via terrestre (T-DMB) a travs dels multiplex de radio digital DAB (Digital Audio Broadcasting), que funcionen a Europa. Aquest sistema permet, entre d'altres opcions, gaudir de video en temps real des de un dispositiu mbil per exemple. Actualment, el sistema DMB esta implantat amb xit al pas asitic. 

Els Inicis.
El sistema DMB va ser desenvolupat a Corea seguint el model europeu Eureka 147 (protocol de comunicacions per radio digital) ms conegut per DAB (Digital Audio Broadcasting). DAB (predecesor del DMB terrestre) va ser creat a Europa als anys 80. Els pasos de la UE van organitzar un projecte anomenat Eureka-147 al 1987 per investigar les possibilitats de la tecnologia de radio digital. La BBC va llenar el seu servei DAB terrestre al 1995. Altres pasos han introdut serveis DAB.

A ms de rebre radio digital en temps real aquest sistema tamb permet d'incorporar altres eines de codificaci i correcci d'errors respecte al model DAB. DMB s en part una evoluci del DAB, i tot i basar-se en aquest sistema n'amplia els limits. A ms a ms de les similituds lgiques entre DAB i DMB,aquest ltim t algunes similituds amb l'estandard per a televisi mbil DVB-H (Digital Video Broadcasting Handheld).

DMB Actualment.
Actualment el DMB ens permet enviar serveis de televisi a receptors mbils, incls d'alta velocitat (autombils, trens, etc). El pas al domini digital obre un nou mon de possibilitats en les noves estacions d'emissi, augment de facilitats, millora de la qualitat del so i noves oportunitats d'ingressos per les companyies emissores. No noms es poden transmetre so i veu sin que es poden incloure fitxers de dades fins i tot aplicacions senceres.

Exemple: l'emissi d'un debat poltic podria incloure una aplicaci informtica per possibilitar el vot dels espectadors.

Caracterstiques tcniques.
El ministeri d'informaci i de comunicaci Corea (KMIC) va estandaritzar el terme DMB per descriure la transmissi de serveis que inclouen des d'udio fins la difusi de televisi i dades.

DMB es classifica en DMB terrestre (T-DMB) i satllit (S-DMB), d'acord amb el tipus de tecnologia i la configuraci de la xarxa. Ambds serveis marquen una nova poca en la comunicaci mbil, tot i que els seus orgens sn diferents. L'especificaci tcnica de DMB es classifica principalment en "Sistema A" i "Sistema B". El primer es basa en OFDM (Orthogonal Frequency Division Multiplexing), un estndard per a televisi digital a Europa; mentre que el segon es basa en CDM (Code Division Multiplexing), amb el mateix principi que la tecnologia de comunicaci mbil.

Sistemes de compressi.
Per la difusi de serveis multimdia es necessari tenir mtodes de compressi,tant de vdeo como d'udio, amb la finalitat de necessitar la mnima taxa de transferncia per oferir uns serveis de qualitat acceptable. Aix es redueix l'ample de banda necessari, un punt a tenir en compte degut a la limitaci de l'espectre radioelctric. Aquests sistemes de compressi han de ser "simples" (en quant a processament) per ser accessibles als terminals d'usuari menys complexes.

Aquests continguts sn processats amb els segents cdecs: 

 Video: MPEG-4 AVC (ISO/IEC 14496-10) / H.264 ;
MPEG-4 Part 10 / H.264 l'estndard de codificaci de vdeo ms recent. Aprovat per la ITU-T en la  recomanaci L'H.264, es composa de dues parts principals: VCL (Video Coding Layer) que representa eficientment els continguts de vdeo (millorant l'eficincia de codificaci amb un factor 2 sobre MPEG-2 per a la mateixa qualitat de vdeo); NAL (Network Abstraction Layer) que proporciona ms facilitat de treball amb la xarxa.

Els estndards de DMB especifiquen que els serveis de vdeo han de ser proporcionats per a unes dimensions mximes de visualitzaci de 352x288 pxels, amb una taxa de 30 fps (frames per segon). D'aquesta manera s'hauria d'obtenir una qualitat VCD en una pantalla LCD de 7 polzades, amb accs aleatori cada 0,5 segons de la seqncia. 

 udio: MPEG-4 (ISO/IEC 14496-3) BSAC ;
Els serveis d'udio de DMB haurien de ser capaos de suportar radiodifusi d'udio estreo estandaritzat a la taxa de mostreig de 24, 44,1, 48 KHz. A ms de proporcionar qualitat de CD per a la radiodifusi noms d'udio i una qualitat superior a la radio FM analgica per l'udio acompanyat de vdeo. La mxima taxa de bit establerta per l'udio en estreo s de 128 Kbps.

Parmetres del sistema.
DMB utilitza la banda L y la banda III (VHF). El mdem utilitza la modulaci OFDM-4DPSK amb un ample de banda de 1.526 MHz. El sistema en recepci ha de proporcionar almenys una sensibilitat de -96 dBm per garantir una taxa d'error de 10-4, para mantenir unes prestacions acceptables.

Principals diferncies amb DVB-H.
DMB proveeix  de major qualitat als serveis de vdeo que DVB-H, t una major eficincia en l'utilitzaci frequencial degut a una assignaci totalment independent del rang de freqncies dels diferents operadors. L'estructura del receptor es ms simple en DMB, i s ms robusta a caigudes degudes al canal de transmissi. En DVB-H tenim un 40% ms de consum de potencia, per ofereix una major taxa de bits, per contra degut a aix es perd cobertura i capacitat de mobilitat. Aquestes caracterstiques fan que DMB sigui ms apropiat per terminals mbils petits.

Per tant des del punt de vista de la televisi mbil, el DMB es una de les millors alternatives possibles per a la difusi de televisi mbil. Com a principals alternatives al DVB-H tenim:

DMB: La difusi de multimdia Digital (DMB) proporciona serveis de televisi mbil utilitzant l'estndard de difusi d'udio digital Eureka-147 (DAB) amb l'estndard addicional error-correcci.  T-DMB utilitza la xarxa  terrestre en banda III i/o banda L, mentre que S-DMB utilitza una xarxa basada en satllits de banda L. Mentre que els primers productes convergents del telefon mbil DMB van desenvolupar una freqncia basada en satllits, l'electrnica del LG va presentar el primer receptor de T-DMB amb un telefon mbil al 2004. Els serveis de S-DMB van sortir al mercat al 2005 i s'esperava un llanament comercial dels serveis de T-DMB pel 2006;

ISDB-T: La difusi dels serveis digitals integrats (ISDB-T), desenvolupada al Jap com el seu estndard terrestre digital de la televisi mbil.

MediaFLO: sistema propietari desenvolupat per Qualcomm per donar serveis de difusi als receptors porttils utilitzant OFD.

Desplegament de DMB.
Al 2005, Corea del Sud va comenar el desplegament gradual de les dues versions d'aquesta tecnologia, primer amb S-DMB i desprs la versi terrestre, T-DMB, amb 7 canals de televisi, 13 canals de radio i 8 canals de dades. Actualment ja es venen gran quantitat de receptors d'aquesta tecnologia entre els quals els ms destacables sn: sistemes de navegaci per vehicles, telfons mbils o PDA's.

A Europa aquesta tecnologia encara es troba en perode de proves per es preveu que i a mig termini es desenvolupin serveis comercials al Regne Unit, Alemanya i Sussa.

Estndards per a la TV mbil.
Ara mateix hi ha quatre estndards per poder veure la televisi en dispositius mbils: 

- DVB-H: Digital Video Broadcasting Handheld. L'Institut Europeu d'Estndars de Telecomunicaci (ETSI) va optar per l'adopci de DVB-H com a estndard europeu de televisi digital terrestre (TDT) per a serveis mbils 

- T-DMB: Terrestrial Digital Multimedia Broadcasting. 

- S-DMB: Satellite Digital Multimedia Broadcasting. 

- MediaFLO: Nova tecnologia desenvolupada per l'empresa Qualcomm per la transmissi de vdeo a aparells mbils.

Enllaos externs.
 World DAB;
 SK Telecom Satellite DMB service;
 Mobile TV news;
 Mobile TV Blog;
 hunpppprz8wSh T-DMB specifications1 ;
 T-DMB specifications2;
 Noticias e informacin de DMB;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114045" title="Miquel de Rssia (gran duc de Rssia II)" nonfiltered="1813" processed="1811" dbindex="46876">


Miquel de Rssia, gran duc de Rssia (Peterhof 1832 - Cannes 1909). Gran duc de Rssia de la Casa Romanov amb el tractament d'altesa imperial.

Nascut al Palau de Peterhoff el dia 25 d'octubre de 1832 sent fill del tsar Nicolau I de Rssia i de la princesa Carlota de Prssia. Miquel era nt per via paterna del tsar Pau I de Rssia i de la duquessa Sofia de Wrttemberg, i per via materna del rei Frederic Guillem III de Prssia i de la duquessa Llusa de Mecklenburg-Strelitz.

Miquel es cas el 28 d'agost de 1857 a Sant Petersburg amb la princesa Ceclia de Baden, filla del gran duc Leopold I de Baden i de la princesa Sofia de Sucia. Ceclia era germana dels grans ducs Llus II de Baden i Frederic I de Baden. La parella s'establ a Sant Petersburg i tingu 

 SAIR el gran duc Nicolau de Rssia, nat a Tsarskoie Selo el 1859 i executat a la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau de Sant Petersburg el 1919.

 SAIR la gran duquessa Anastsia de Rssia, nada a Peterhof el 1860 i morta a Nia el 1922. Es cas el 1879 a Sant Petersburg amb el gran duc Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin.

 SAIR el gran duc Miquel de Rssia, nat el 1861 a Peterhof i mort el 1929 a Londres. Es cas el 1891 a San Remo amb la duquessa Sofia von Merenberg, creada comtessa von Torby.

 SAIR el gran duc Jordi de Rssia, nat el 1863 a Biely-Klioutch el 1863 i executat a la Fortalesa de Sant Pere i de Sant Pau de Sant Petersburg el 1919. Es cas l'any 1900 a Corf amb la princesa Maria de Grcia.

 SAIR el gran duc Alexandre de Rssia, nat el 1866 a Tiflis i mort el 1933 a Roquebrune (Frana). Es cas amb la gran duquessa Xnia de Rssia el 1894 a Peterhof.

 SAIR el gran duc Sergi de Rssia, nat a Borjon (Gergia) el 1869 i executat a Alapaievsk el 1918.

 SAIR el gran duc Aleix de Rssia, nat a Tiflis el 1875 i mort a San Remo el 1895.

Miquel serv durant molts anys al tsar com a Governador General de les provncies russes de la Transcaucasia. La famlia Mikhailovitx s'establ a Tiflis, essent d'all la majoria de records que els seus set fills han guardat de la seva infncia.

Al llarg de la seva vida, el gran duc Miquel han vist el govern dels quatre ltims tsars de Rssia: el seu pare Nicolau I de Rssia, el seu germ Alexandre II de Rssia, el seu nebot Alexandre III de Rssia i el seu nt-nebot Nicolau II de Rssia. 

Miquel mor a la ciutat francesa de Cannes el dia 18 de desembre de l'any 1909 essent posteriorment enterrat a Sant Petersburg. La famlia del gran duc Miquel hagu de patir molt directament la Revoluci Russa de 1917 ja que dos fills foren executats a la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau de Sant Petersburg i un altre fou executat als boscos d'Alapaievsk.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114048" title="C-32" nonfiltered="1814" processed="1812" dbindex="46877">


La C-32, o Corredor del Mediterrani, s una autopista de peatge que passa per una part de la costa catalana, concretament pel Baix Peneds, el Garraf, el Baix Llobregat, el Barcelons i el Maresme. Hi ha un nou tram en projecte que est previst que arribi fins a la comarca de La Selva.

Est dividida en dues parts: el ramal sud (El Vendrell - El Prat de Llobregat), de 56 km  (tamb  conegut com "Autopista Pau Casals" en honor del violoncellista, director i compositor Pau Casals, nascut a El Vendrell, on comena l'autopista) i el ramal nord (Montgat - Palafolls), de 47 km. L'autopista comena a l'enlla 31 de l'Autopista del Mediterrani, i a abril de 2007 acaba al km 678 de la N-II, prop de Palafolls i de Tordera, tot i que est en projecte la seva continuaci fins a Tossa de Mar.

Pel que fa al ramal sud, que passa majoritriament per la comarca del Garraf, finalitza a El Prat de Llobregat i t dues arees de servei: Garraf i Gav. T 19 enllaos, 6 dels quals sn parcials i 13 totals. Aquest tram d'autopista es va fer en dues fases: El Prat de Llobregat - Sitges (1994), i Sitges - El Vendrell (1998).

El ramal nord passa majoritriament per la comarca del Maresme, t una longitud de 47 km. T dues rees de servei, Maresme i La Tordera, i 24 enllaos, 9 dels quals sn parcials i 15 totals. Tamb es va fer en dues fases, la primera de Montgat a Matar (1969) i la segona de Matar a Palafolls (1994).

Actualment (abril 2007) est en projecte una tercera fase, de Palafolls a Tossa de Mar.

Enllaos.

Enllaos del ramal sud, "Autopista Pau Casals":

 0:  AP-7 Tarragona/Barcelona;
 2: N-340 El Vendrell oest/Coma-ruga;
 6: C-31 El Vendrell sud/Sant Salvador;
 10: Segur de Calafell;
 13: C-31 Cubelles/Cunit;
 16: Vilanova i la Geltr oest/L'Arbo;
 21: C-15 Vilanova i la Geltr nord/Vilafranca del Peneds;
 26: C-15B Sant Pere de Ribes sud/Sitges oest;
 28: Sant Pere de Ribes est;
 30: Sitges centre;
 31: Sitges nord/L'Aiguadol/C-31 Barcelona;
 41: Les Botigues;
 42: C-31 Port Ginesta/Garraf;
 44: Castelldefels sud;
 46: Castelldefels;
 47: BV-2041 Gav/Gav mar;
 50: Viladecans;
 53: Sant Boi de Llobregat;
 56: B-20 Barcelona/Aeroport del Prat;

Enllaos del ramal nord:
 84: B-20 C-31 Montgat;
 86:  Alella/Masnou;
 92:  Premi de Mar/Vilassar de Dalt;
 95:  Cabrera/Vilassar de Mar;
 96: C31-D Matar sud;
 99: C-60;
 101: Matar oest;
 103: Matar nord;
 104: N-II;
 105:  Sant Andreu de Llavaneres;
 108:  Sant Vicen de Montalt;
 111:  Arenys de Munt/Arenys de Mar;
 114:  Canet de Mar;
 117:  Sant Pol de Mar;
 122:  Calella;
 124:  Pineda de Mar;
 131: N-II Palafolls;

Vegeu tamb.
 Llista d'autopistes i autovies de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114050" title="Rieres de Calafat - Golf de Sant Jordi" nonfiltered="1815" processed="1813" dbindex="46878">

Les rieres de Calafat - Golf de Sant Jordi sn una de les unitats hidrolgiques de les Conques Internes de Catalunya. Abraa les conques hidrogrfiques compreses entre el cap de Terme, al nord de la costa de la comarca del Baix Ebre, i la conca hidrogrfica de l'Ebre. Les seves aiges van a parar al golf de Sant Jordi.

Els tres barrancs ms importants sn el de l'Estany, el del Torrent del Pi i el de les Santes Creus.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114052" title="Rieres de la Serra de Montsi" nonfiltered="1816" processed="1814" dbindex="46879">

Les rieres de la Serra de Montsi sn una de les unitats hidrolgiques de les Conques Internes de Catalunya. Abraa les conques hidrogrfiques compreses entre les conques hidrogrfiques de l'Ebre i del riu de la Snia.

Els barrancs ms importants sn el dels Castellans, el de Sant Jaume, el de Donya Manuela, el de la Martinenca, el del Llop, el del Codonyol i el de l'Eguassera.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114053" title="Rieres de Llaberia-Vandells" nonfiltered="1817" processed="1815" dbindex="46880">

Les rieres de Llaberia-Vandells sn una de les unitats hidrolgiques de les Conques Internes de Catalunya. Abraa les conques hidrogrfiques compreses entre les rieres de Calafat - Golf de Sant Jordi, al sud, i la conca hidrogrfica de la riera de Riudecanyes, al nord.

Els barrancs ms importants sn el del Cap de Terme, el de Mala Set, el de Llria, el de Cala d'Oques, el de la Porrassa, el riu de Llastres, la rasa dels Rucs, la del Com, el barranc de la Palma Negra, la rasa del Nas, el barranc de la Porquerola, el de Rif i el de la Pixerota.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114054" title="Aviaci" nonfiltered="1818" processed="1816" dbindex="46881">
L' aviaci s el desplaament controlat a travs de l'aire d'aparells que usen per a desenvolupar el seu vol la fora sustentadora de superfcies fixes o mbils, freqentment auxiliats per mitjans mecnics com avions i helicpters i sense components mecnics com els planadors.

Els dirigibles i els globus aerosttics no s'inclouen en aquest concepte, per tractar-se d'enginys la navegaci aria dels quals es basa en el Principi d'Arquimedes. Sn anteriors en el temps a les aerodines, el vol dels quals es fonamenta en l's de superfcies que els sustentin en l'aire. A aquests ltims se'ls va conixer al principi com els ms pesats que l'aire.

Per altra banda, s'entn per aviaci tamb les infraestructures, indstria, personal i les organitzacions l'activitat principal de les quals s l'aviaci.

En aquest sentit que s'engloba l'activitat i els seus mitjans materials o personals, pot efectuar-se una primera diferenciaci entre aviaci civil i aviaci militar en funci que el carcter dels seus objectius sigui precisament, civil o militar.

Sobre la base de l's dels avions i helicpters, l'aviaci civil es divideix habitualment en dos grans grups:
 Aviaci general;
 Aviaci comercial;

L'aviaci general en funci dels usos o fins qu pretn, pot classificar-se com aviaci privada, la qual agrupa als avions on el principal usuari s el seu propietari; aviaci esportiva, la qual t com a finalitat la prctica d'algun dels esports aeronutics; aviaci utilitria ,la qual es destina a usos prctics de carcter social com evacuacions, rescats, extinci d'incendis o serveis policials; l'aviaci d'estat s aquella que no s estrictament militar i que utilitza l'estat per al transport de les seves personalitats o el servei dels seus organismes.

L'aviaci comercial consisteix en les companyies aries, ja siguin grans o petites, dedicades al transport aeri de mercaderies, aix com en les empreses de aero-taxi.

L'aviaci general i l'aviaci comercial s'agrupen al seu torn sota el terme d'aviaci civil, en contrapartida amb l'aviaci militar.

Les Forces Armades sn els usuaris de l'aviaci militar, b a travs d'organismes especialitzats com la fora aria o b mitjanant serveis integrats en altres branques no estrictament aeronutiques, com l'aviaci naval o l'aviaci agregada a les forces terrestres.

A l'mbit militar sol diferenciar-se entre l'aviaci de combat i l'aviaci de suport. La primera comprn les aeronaus que intervenen directament en la batalla i la segona aquella que realitza altres tasques d'inters militar com el reconeixement aeri, la guerra electrnica, el transport, salvament o la patrulla martima.

No ha de confondre's l'aviaci amb l'aeronutica, aquest terme s ms general i comprn qualsevol element dedicat a la navegaci aria.

Planes que s'hi relacionen.

 Josep Canudas i Busquets;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114055" title="Frum Catal pel Dret a l'Autodeterminaci" nonfiltered="1819" processed="1817" dbindex="46882">
El Frum Catal pel Dret a l'Autodeterminaci s una entitat que t com a objectiu principal esdevenir un rgan de creaci i difusi d'idees i de generaci de debat pblic al voltant del dret a l'autodeterminaci i dels drets collectius.

 Vegeu tamb .
Dret a l'autodeterminaci;
 Moviment d'alliberament nacional;
 Cercle d'Estudis Sobiranistes;
 Plataforma Pel dret de decidir;
 Sobirania;
 Nacionalisme;
 Nacions sense estat;
 Estat;

Enllaos externs.
Frum Catal pel Dret a l'Autodeterminaci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114057" title="Riera de Riudecanyes" nonfiltered="1820" processed="1818" dbindex="46883">

La riera de Riudecanyes s una de les unitats hidrolgiques de les Conques Internes de Catalunya. Representa la riera ms important de la comarca del Baix Camp, nica comarca per la qual discorre, tot baixant de la carena que separa aquesta comarca de la del Priorat. Est situada entre les rieres de Llaberia-Vandells, al sud, i les rieres del Baix Camp, al nord.

Els principals afluents de la riera de Riudecanyes sn el barranc de Segures, el de les Francines, la riera de Vilanova i el barranc de l'Olivera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114060" title="Jordi de Rssia (gran duc de Rssia I)" nonfiltered="1821" processed="1819" dbindex="46884">
 
Jordi de Rssia, gran duc de Rssia (Bielyi-Klioutch (Gergia) 1863 - Sant Petersburg 1919). Gran duc de Rssia amb el tractament d'altesa imperial i reial que pertanyia a la branca familiar dels Mikhailovitx.

Nascut a la finca de Bielyi-Klioutch a la regi russa de Gergia el dia 23 d'agost de l'any 1863 essent fill del gran duc Miquel de Rssia i de la princesa Ceclia de Baden. Jordi era nt del tsar Nicolau I de Rssia i de la princesa Carlota de Prssia per lnia paterna, i del gran duc Leopold I de Baden i de la princesa Sofia de Sucia per via materna.

El dia 21 de maig de l'any 1900 contragu matrimoni amb la princesa Maria de Grcia, filla del rei Jordi I de Grcia i de la gran duquessa Olga de Rssia. La parella que s'install a Rssia tingueren dues filles:

 SAIR la princesa Nina de Rssia, nada a la finca de Mikhailovskoie, prop del Palau de Peterhof, l'any 1901 i morta a Hyannis (Massachussets) el 1974. Es cas a Londres l'any 1922 amb el prncep Pau de Chavchavadse.

 SAIR la princesa Xnia de Rssia, nada a la finca familiar de Mikhailovskoie l'any 1903 i morta a Glen Clove (Nova York) el 1965. Es cas en primeres npcies amb William B. Leeds i en segones npcies amb Herman Jud.

El matrimoni del gran duc Jordi i de la princesa Maria fracass des dels primers anys. Mentre el gran duc lluitava per salvar la seva vida marital del fracs, la princesa Maria de seguida mostr un distanciament creixent del seu marit i del seu pas d'acollida, Rssia. Maria aviat inici llargs viatges per les corts europees i Jordi romania a Rssia a l'atenci de les seves filles i dels seus nombrosissims interessos econmics.

Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, la princesa Maria qued atrapada, junt amb les seves filles, a Londres, mentre que el seu marit es trobava a Rssia. Amb la caiguda del tsarisme l'any 1917 el gran duc fou fet presoner pels bolxevics i assassinat a la Fortalesa de Sant Pere i de Sant Pau de Sant Petersburg el mes de gener de l'any 1919. De res serviren les gestions que la princesa Maria, recolzada per la famlia reial britnica, realitz per intentar salvar el seu marit i altres presoners reials de la mort segura que els esperava.

Jordi mor el dia 30 de gener de l'any 1919 a la Fortalesa de Pere i Pau de Sant Petersburg al costat del gran duc Pau de Rssia, del gran duc Nicolau de Rssia i del prncep Constant de Rssia. Les seves restes mai foren recuperades ja que foren amagades a la fortalesa per ordre del dirigent comunista Grigory Zinoviev.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114061" title="Camerata florentina" nonfiltered="1822" processed="1820" dbindex="46885">
La Camerata florentina (en itali Camerata Fiorentina) o Camerata de' Bardi va ser un grup d'humanistes, msics, poetes i intellectuals de Florncia a finals del Renaixement que estaven units sota el patrocini del comte Giovanni de' Bardi per discutir i guiar les tendncies en les arts, especialment en la msica i el drama. Es van reunir principalment entre prop de 1573 (la primera reuni de la que se'n t constncia va ser el 14 de gener) fins a finals dels anys 80, a casa de Bardi, i les seves reunions tenien la reputaci de tenir els homes ms famosos de Florncia com a hostes freqents. Els membres ms coneguts del grup a part de Bardi van ser Giulio Caccini, Pietro Strozzi, Emilio de' Cavalieri i Vincenzo Galilei (pare de l'astrnom Galileo Galilei).

El motiu de la seva associaci va ser la creena que la msica s'havia corromput, i que mitjanant el retorn a les formes i l'estil de la Grcia Antiga, l'art de la msica podria ser millorat, i al mateix temps milloraria la societat. Van estar influts per Girolamo Mei, el primer erudit del seu temps, que sostenia - entre altres coses - que la tragdia grega havia estat ms predominantment cantada que parlada. El resultat va ser l'efervescncia d'una activitat musical totalment diferent de la de fins llavors.

Les crtiques sobre la msica contempornia que va fer la Camerata es van centrar en l'abandonament de la polifonia, que perjudicava la intelligibilitat del text cantat. Paradoxalment, aquesta va ser la mateixa crtica donada pel Concili de Trent unes dcades abans, encara que els punts de vista d'ambdues no podria ser ms diferent. Captivada per les descripcions antigues de l'efecte emocional i moral de la tragdia i de la comdia grega antiga, pensaven que havia de ser cantat com una sola lnia amb un acompanyament instrumental simple.

L'estil musical que es va desenvolupar a partir d'aquests moments va ser anomenat monodia; es va convertir, cap als anys 90, grcies a les obres de compositors com Jacopo Peri, treballant conjuntament amb el poeta Ottavio Rinuccini, en un vehicle capa d'una mplia expressi dramtica. En 1598, Peri i Rinuccini van produir Dafne, un drama sencer cantat en estil mondic: era la primera creaci d'una forma nova anomenada "pera". Altres compositors els van seguir rpidament, i per la primera dcada del segle XVII el nou "drama en msica" era compost, escenificat i disseminat mpliament.

De totes les revolucions en la histria de la msica, aquesta va ser potser la ms acuradament premeditada: s un dels pocs exemples en la histria de la msica d'abans del segle XX, que la prctica que precedeix a la teoria. Bardi i Galilei van deixar texts que exposaven les seves idees. Bardi va escriure el Discorso (1578), una llarga carta a Giulio Caccini, i Galilei va publicar el Dialogo della msica antica et della moderna (1581-1582).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114063" title="Reis de Jordnia" nonfiltered="1823" processed="1821" dbindex="46886">

La monarquia a Jordnia fou instaurada el 1921, amb suport del Regne Unit. Els fills de Sherif Hussein ibn Ali, esderingueren reis d'Iraq i de Jordnia.  En aquest pas, el primer monarca de la dinastia Haixemita fou Abdullah I. La dinastia Haixemita prov de Hiyaz i actualment continua regnant a Jordnia. 

Monarques de la Dinastia Haixemita.

Abdullah I (1921 - 20 de juliol de 1951) Emir de 1921 a 1949.
Talal I (20 de juliol de 1951 - 11 d'agost de 1952);
Hussein I (11 d'agost de 1952 - 7 de febrer de 1999);
Abdullah II (7 de febrer de 1999 - actualitat);

Enllaos externs.
Genealogia de la Dinastia Haixemita (en angls);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114065" title="Tim Burton" nonfiltered="1824" processed="1822" dbindex="46887">

Timothy William Burton (Burbank, Califrnia, 25 d'agost de 1958) s un director de cinema nord-americ.

Biografia.
Dibuixant, escriptor i artista plstic, Burton ha collaborat tamb en altres produccions animades, comenant la seva carrera a la factoria Disney, on va participar en la pellcula Tod i Toby (1981)tot i que a la pellcula no hi van afegir cap dels seus dibuixos.

La seva primera pellcula com a director va ser Vincent, on feia servir la tcnica de quadre per quadre (stop-motion). Els dilegs estaven escrits en vers, tot fent un clar homenatge a Edgar Allan Poe. L argument gira al voltant d un nen que, com Burton, idolatra al seu idol de la pantalla, des de la seva infancia, Vincent Price.

Ja des de la seva pera prima, es veu en el director una clara inclinaci per tot all gtic, fantstic, romntic i extravagant. Arran d aix ha creat una esttica molt personal en les seves obres; amb personatges estranys,  exclosos de la societat o d altres personatges populars que no se senten en concordana amb el seu estatus.

El primer llarg metratge de Burton va ser l adaptaci de Pee-Wee's Big Adventure (La gran aventura de Pee-Wee) (1985). Aquesta va rebre critiques molt negatives, per aquest fet va donar a conixer el peculiar i especial sentit de la creativitat d'aquest gran director de cinema. Desprs va continuar amb Beetlejuice (1988), una comdia de fantasmes d'humor negre. Aquesta cinta a ms de catapultar-lo a la fama va popularitzar a tot el mn la seva particular visi i la seva no sempre compresa esttica.

Grcies a aquest treball li van encarregar ms endavant portar Batman al cinema (1989), escollint com a protagonista a Michael Keaton (amb qui ja havia treballat a Beetlejuice) i com a dolent Joker a Jack Nicholson. La pellcula va resultar un xit comercial, cosa que va precipitar una seqela, igualment dirigida per Burton: Batman Returns (Batman torna) (1992).

Desprs va arribar Edward Scissorhands al 1991, un dels seus projectes personals, fora de l'ambient de vendes i popularitat. Les actuacions de Johnny Depp, Winona Ryder i Dianne Wiest van aconseguir que aquesta cinta esdevingus una pellcula de culte. La causa, potser, s la seva esttica visual portada al lmit, tant en la composici de quadres com en els colors i els dissenys dels llocs, dels personatges i dels objectes. L argument de la pellcula, a ms aporta una dosi del romanticisme ms innocent, ja que la histria es veu a travs dels ulls del protagonista; un jove que no sabia el que era l amor. s tal el sentiment que exerceix que resulta emotiu i entranyable al mateix temps.

Des de 1990, Burton havia estat treballant com a productor i director d art en un projecte que havia esbossat des dels seus anys d animador a la Disney Nightmare Before Christmas (1993) (Malson abans de Nadal), una cinta d animaci quadre per quadre (stop motion) amb ninots tridimensionals. La pellcula va ser dirigida per Henry Selick i va aconseguir ms seguidors per Burton, que molts cops s confs com a director de la pellcula.  La banda sonora de la pellcula va ser composta per Danny Elfman, un msic que sempre ha estat al costat del director.  Les seves canons van convertir Nightmare Before Christmas en un gran musical. El disseny de les escenografies, els personatges i el gui van aconseguir fer d aquesta pellcula una petita obra mestra no gaire compresa per la crtica.

Burton mai ha negat la influncia que ha rebut de la cincia ficci sobretot d aquella que venia del cinema camp, de las pellcules de baix pressupost que es feien als anys 50, les de monstres, vampirs i altres atrocitats. Aquesta influncia es va bolcar de ple al film Ed Wood (1994), de nou amb Johnny Depp en el paper principal. Com el ttol indicava, la cinta era la biografia del tristament clebre director de cine Edward D. Wood Jr.; el que per a molts s el pitjor director de la histria del cinema. Les pellcules de Wood estaven trufades de gags del pitjor gust; la seva temtica era la cincia ficci, el terror i el transvestisme. Encara que ell, innocentment, creia que era un director equiparable a Orson Welles. Per Burton era una pellcula especial ja que la relaci que estableixen Wood i Lugosi el feia identificar amb la que aquest tenia amb Vincent Price.

Immers en la iconografia kitsch dels anys 50, el segent projecte de Burton va ser Mars Attacks!, ple d efectes especials i marcians verds que venien a destruir la Terra. Burton no tenia la intenci de crear grans efectes espacials, tal com habia fet amb Beetlejuice, tot i l'abuntant quantitat que habia rebut per poder dur-los a terme. La cinta va ser un fracs, per Burton va mantenir el seu estatus de poder i credibilitat com a director. Aix es va demostrar amb la gran acollida que va rebre el seu segent projecte: Sleepy Hollow (Sleepy Hollow: la llegenda del genet sense cap), on tamb va comptar una altra vegada amb Johnny Depp.

Al 2000 va fer una nova versi del clssic del cine dels 60, El planeta dels simis amb Estella Warren. Molts es preguntaven si seria capa de superar o igualar la versi original. Els resultats, com de costum, van dividir a la crtica i als espectadors.

Cap aquesta poca el pare de Burton va morir i el director va tenir el seu primer fill amb Elena Bonham Carter. El nen va nixer a Londres el 6 d'Octubre de 2003.
 
A la seva segent producci, Big Fish, Burton far un homenatge al seu pare. De fet, la pellcula va ser molt ben rebuda. Aquesta pellcula s una de la menys obscures de Burton, hi destaquen, com sempre, l impecable disseny d art i vestuari. s una histria on es destaca clarament la gran fantasia que brota de la imaginaci de Burton.

A continuaci, amb La nvia cadver, torna a fer servir l animaci quadre a quadre, per resulta, comparativament adulta i  culta, i, per aix, molts, no l'han sabut entendre. En aquesta cinta Burton fa un homenatge a l'amor per Helena Bonham Carter i tant ella com ell mateix es veuen reflectits en els dos personatges principals, Victor i Emily. 

Actualment, Burton est treballant en la versi cinematogrfica de l exits videojoc Grim Fandango. La seva filmaci comenar una vegada acabada la filmaci de la producci de Sweeney Todd.

Filmografia.
 Sweeney Todd: El Barber Diablic Del Carrer Fleet (2007);
 Bones (2006);
 La nvia cadver  2005 ;
 Charlie i la fbrica de xocolata (2005);
 Big Fish (2003);
 El planeta dels simis (2001);
 Sleepy Hollow: la llegenda del genet sense cap (1999);
 Mars Attacks! (1996);
 James i el prssec gegant (1996) (productor);
 Ed Wood (1994);
 Malson abans de Nadal  (1993)(productor i director d'art);
 Batman returns (1992);
 Edward Scissorhands (1990);
 Batman (1989);
 Beetlejuice (1988);
 La gran aventura de Pee Wee (1985);
 Frankenweenie (1984);
 Vincent (curt Animat) (1982);

 Enllaos externs .
 Tim Burton a IMDB ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114068" title="Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band" nonfiltered="1825" processed="1823" dbindex="46888">

Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (1967) s el vuit lbum del grup britnic The Beatles. s considerat l'lbum de rock ms influent de tots els temps per molts crtics; la revista Rolling Stone el va posar en el cim de la seva llista d'"Els Millors lbums" l'any 2003. Immediatament desprs de ser posat en venda, l'lbum es va convertir en un fenomen popular de gran xit a tot el mn. Innovador en tot sentit, des de l'estructura fins a les tcniques d'enregistrament, l'efecte artstic va influir a gaireb tots els lbums dels gneres pop i rock que es van crear desprs.

Llista de Canons.
 Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band;
 With a Little Help from My Friends;
 Lucy in the Sky With Diamonds;
 Getting Better;
 Fixing A Hole;
 She's Leaving Home;
 Being for the Benefit of Mr. Kite!;
 Within You Without You (*);
 When I'm Sixty-Four;
 Lovely Rita;
 Good Morning Good Morning;
 Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (Reprise);
 A Day In The Life;

Totes les canons escrites per John Lennon i Paul McCartney; excepte (*) escrita per George Harrison. Produt per George Martin. 1967. 

 Autors . 
 John Lennon - veu, guitarres, piano, teclats, orgue victori, sintetitzadors ;
 Paul McCartney - veu, baix, guitarres, piano, orgue, teclats ;
 George Harrison - veu, guitarres, sitar, piano ;
 Ringo Starr - veu, bateria, percussi, piano, cors, bongos ;
 George Martin -Clavicmbal;

 Curiositats .

 Quan es va publicar el tema Lucy in the Sky With Diamonds, va haver-hi gent que va interpretar que descrivia una experincia psicodlica provocada per la ingesti d'un cid allucinogen. La lletra de la can parlava d'un viatge en barca per una terra fantstica de gent a cavall, taxis de paper i pastissos de gelatina i, a ms, les tres paraules principals del ttol formen l'acrstic LSD. ;

 Els Beatles van respondre que el nom de la can va estar inspirat en un dibuix que el fill de John Lennon, Julian, havia dibuixat a la guarderia. Quan el nen va ensenyar el dibuix al seu pare, li va dir: "Mira, aquesta s la Lucy al cel amb diamants". La Lucy era una amiga de la guarderia d'en Julian.

 Referncies .












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114070" title="President de Finlndia" nonfiltered="1826" processed="1824" dbindex="46889">

El President de Finlndia s el Cap d'Estat de Finlndia. El crrec (en fins: presidentti) fou creat en 1919. El crrec de president t una durada de 6 anys i des de l'any de 1994 la reelecci es limita a un perode consecutiu. Noms poden ser presidents ciutadans nascuts a Finlndia. De 1919 a 1988 el president era triat per un collegi electoral. Les eleccions de 1988, no obstant aix, es van fer amb dos sistemes parallels: si cap candidat arribava a la majoria el president seria triat novament mitjanant el sistema de collegi electoral. Tal complicaci desapareixeria en les eleccions subsegents, car des de 1988 l'elecci del president es realitza de manera directa i si cap candidat arriba a la majoria, els dos candidats ms populars van a una segona volta.  

Els presidents de Finlndia.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114071" title="Lovely Rita" nonfiltered="1827" processed="1825" dbindex="46890">
Lovely Rita s una can dels Beatles, provinent de l lbum Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, escrita i cantada per Paul McCartney (per acreditada a Lennon/McCartney). Aparentment s sobre amor que el cantant sent per una assistent de trnsit (meter-maid). George Martin va tocar un solo de piano per a aquesta melodia. 

La can don ms "evidncia" d una remor que era fams durant els anys de popularitat dels Beatles - la remor que McCartney estava mort, i havia estat reemplaat per un doble. Es va especular que la melodia narrava el moment en el qual McCartney va ser distret mentre conduia, la qual cosa va ocasionar un accident i la seva mort. En realitat la can es va originar en un esdeveniment diferent: una oficial de trnsit li va assignar a McCartney una multa d'estacionament fora de Abbey Road Studios. En lloc d'enutjar-se, McCartney va acceptar la multa graciosament, i va expressar els seus sentiments (sarcsticament) en aquesta melodia. Quan se li va preguntar a McCartney per quina ell la va cridar "Rita", McCartney va respondre: "Doncs, ella em va semblar ser una Rita".

La instrumentaci de Ringo Starr en aquesta can s molt progressiva. Els sorolls estranys durant la can van ser fets per John Lennon, George Harrison i Paul McCartney, qui tocaven un instrument dissenyat per ells, el qual estava fet d una pinta i paper. El terme meter maid, una paraula nord-americana que es refereix a una oficial de trnsit femenina, era desconegut a Gran Bretanya abans de la creaci de la can. La melodia va ser gravada per Fats Domino.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114072" title="Maria de Rssia (gran duquessa de Rssia)" nonfiltered="1828" processed="1826" dbindex="46891">


Maria de Rssia, gran duquessa de Rssia (Peterhof 1899 - Ekaterinburg 1918). Gran duquessa de Rssia amb el doble tractament d'altesa imperial i reial. 

Nascuda al Palau de Peterhof el dia 26 de juny de l'any 1899 sent filla del tsar Nicolau II de Rssia i de la princesa Alexandra de Hessen-Darmstadt. Maria era nta per via paterna del tsar Alexandre III de Rssia i de la princesa Dagmar de Dinamarca i per via materna del gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt i de la princesa Alcia del Regne Unit. 

Maria descendia per via materna de la reina Victria I del Regne Unit i per via paterna del rei Cristi IX de Dinamarca i de la tsarina Caterina II de Rssia. Reb el nom de Maria en honor de la seva tia-via, la gran duquessa Maria de Rssia, esposa del prncep Alfred del Regne Unit, duc de Saxnia-Coburg Gotha.

Educada a la cort imperial, molts han estat els dubtes sobre el fet que fos una potencial portadora del gen de l'hemoflia. La gran duquessa Olga de Rssia afirm en nombroses ocasions que la gran duquessa Maria tenia problemes greus per coagular les seves ferides i incls en manifestaren seriosos problemes en una intervenci quirrgica realitzada el mes de desembre de l'any 1914.

Junt amb la seva famlia fou retinguda al Palau Alexandre de Tsarkoye Selo des del mes de febrer de 1917 fins el mes de maig. Posteriorment fores traslladats a la ciutat de Tobolsk i finalment a Ekaterinburg en ple cor dels Urals. El dia 17 de juny de l'any 1918 foren assassinats a la Casa Ipatiev.

Amb la descoberta dels cossos de la famlia imperial l'any 1991, els cientfics iniciaren el procs de reconeixement dels cadvers. Al llarg d'aquest procs descobriren que a les restes trobades hi manquen els cossos de dos dels fills del tsar Nicolau II de Rssia. Si b existeix acrod unnime que un dels dos cossos que falta s el del tsarevitx Aleix de Rssia existeix un fort desacord en la identitat del segon cos no trobat. Si pels cientfics estatunidencs el cos que falta s el de la gran duquessa Anastsia de Rssia, pels cientfics russos qui realment falta s el cos de la gran duquessa Maria. Cal dir, per, que es creu que els cossos que manques es troben en coves i mines prxims a la cova on es trobaren els cossos ja que es tracta d'una regi minera.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114075" title="Reis dels belgues" nonfiltered="1829" processed="1827" dbindex="46892">


Rei dels Belgues, s el ttol dels monarques de Blgica. La denominaci Rei de Blgica no es fa servir.

 Histria .
Donat que la independncia belga dels Pasos Baixos el 1830 fou recolzada econmica i militarment pels francesos la comunitat internacional va intervenir perqu Blgica no fos annexada a Frana, i s'accept la proposta anglesa d'invitar un noble d'un tercer pas com Alemanya per a portar la corona del nou pas, honor que va recaure en Leopold, duc de Saxnia-Coburg-Gotha.

 El ttol i les prerrogatives del rei dels belgues .
Al segle XIX, l'absolutisme va perdre molta popularitat. A poc a poc, els monarques tot arreu Europa van haver de deixar poders als parlaments, si ms no estiguessin destituts.

Al congrs nacional belga del 1830, el govern provisori de l'estat nou, hi havia dues tendncies: liberals, inspirats per l'Illustraci i la revoluci francesa d'un costat i conservadors catlics i la noblesa que continuaven a adherir a les idees de l'ntic rgim de l'altre. Va caldre una soluci mitjana, per a guardar la simpatia dels estats vens i la unitat per defendre la independncia. Una repblica hauria sigut massa revolucionari i un sobir absolut, tipus Guillem I a penes destitut, desvetllava massa records dolents. 

A la constituci belga es troba doncs aquesta soluci mitjana. El seu article 33 estipula: "tots els poders eixen de la naci" i confirma aix la sobirania del poble. El monarca (i els seus successors) esdev rei per grcia dels seus compatriotes, i no per grcia de deus com el seus collegues britnics i neerlandesos. Segons l'article 91, noms pot accedir al tron desprs de jurar solemnement, davant les dues cambres unides del parlamant: Juro de respectar la constituci i les lleis del poble belga, de mantenir l'independncia de la naci i l'integritat del seu territori. El rei dels belgues est doncs sotms a la llei del poble belga. s la ra perqu el seu ttol s rei dels belgues i no de Blgica. Sovint hi ha confusi amb el seu patrnim que s de Blgica.

Desprs del congrs de 1830, inspirat per la diplomacia anglesa, el poble va oferir el crrec de rei dels belgues a Leopold George Christian Frederick de Saxnia-Coburg Saalfeld, que tenia lligams familiars amb gaireb totes les cases reials europees. Aquests lligams es van considerar com una garantia suplementria de l'independncia. Leopold va acceptar i prestar el seu jurament constitucional el 21 de juliol 1831. Aquest dia va esdevenir la festa nacional belga. 

T un paper d'arbitre amb un cert poder moral al govern federal. Quan ratifica formalment les lleis amb la seva signatura, sempre cal dos ministres per a signar ensems amb ell. Tot i estar controlat pel parlament, el rei t uns privilegis: 
 pot nomenar el primer ministre i els ministres federals;
 pot dissoldre les cambres del parlament federal (noms desprs d'un vot);
 com cap de l'exrcit, pot declarar la guerra i la pau;
 pot figurar als segells i les monedes, atribuir ttols de noblesa, fer grcia als condemnats;
 frueix de la prerrogativa de la inviolabilitat;
 desprs de les eleccions federals, t un rol actiu de mediador en nominar l'informador i el formador, futur primer ministre federal;
De fet, el rei mai no utilitzar cap dels seus privilegis, sense concertaci amb el govern, els representants del parlament o els altres cossos constituits.

 Evoluci i futur .
En principi, el rei s'ha de sotmettre o de dimitir. Quan al 1990, el rei Baldu I de Blgica va refusar de signar la llei de la legalitzaci parcial de l'avortament, que considerava com contrria a la seva convicci religiosa, aix va crear una greu crisi constitucional. La constituci permet a les dues cambres reunides de signar una llei, quan el rei s en un estat "d'impossibilitat de regnar". En aplicar aquesta clusula, normalment prevista pel cas d'insanitat d'un rei, els parlaments van signar la llei i confirmar la sobirania del poble belga.

Aquest succs i l'esperit del temps van fer que el rei va perdre ms poders als governs regionals i comunitaris, desprs de les reformes de l'estat. Ja no signa els decrets i les ordonncies d'aquestes entitats federades, ni nomena els burgmestres ecc. Com ms competncies es transfereixen a les autonomies, com menys poder rau prop del rei.

El 1991, la llei slica, que prohibeix l'accs al tron de la progenitura feminina de la famlia reial es va abolir. Al futur, el rei dels belgues podria sser una reina. Elsabet, neta Albert II de Blgica i segona en l'ordre de successi desprs de Felip de Blgica podria tornar-se la primera reina efectiu. Les esposes dels reis porten el ttol 'reina dels belgues', tot i no tenir cap paper ni poder legals.

Monarques.
Blgica es un pas amb tres llenges oficials: el francs, el neerlands i l'alemany. Els monarques solen utilitzar els seus noms tant en francs com en neerlands, ja que en alemany es fan servir els noms francesos (igual que en l'angls).



Vegeu tamb.
Histria de Blgica;
Congo Belga;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114076" title="The Chronic" nonfiltered="1830" processed="1828" dbindex="46893">
The Chronic s el primer lbum de Dr. Dre, de 1992, nomenat com un dels millors lbums de hip hop de tots els temps, i sent un dels pioners del gnere G-Funk. 

Llista de canons.
"The Chronic (Intro)" - Dr. Dre/Snoop Dogg - 1:57;
"Fuck Wit Dre Day (And Everybody's Celebratin')" - Dr. Dre/Snoop Dogg/RBX/Jewell - 4:52;
"Let Me Ride" - Dr. Dre/Ruben/Jewell - 4:21;
"The Day the Niggaz Took Over" - Dr. Dre/RBX/Snoop Dogg - 4:33;
"Nuthin' but a  G  Thang" - Dr. Dre/Snoop Dogg - 3:58;
"Deeez Nuuuts" - Dr. Dre/That Nigga Daz/Snoop Dogg - 5:06;
"Lil' Ghetto Boy" - Dr. Dre/Snoop Dogg/That Nigga Daz - 5:29;
"A Nigga Witta Gun" - Dr. Dre/Snoop Dogg - 3:52;
"Rat-Tat-Tat-Tat" - Dr. Dre/Snoop Dogg/RBX - 3:48;
"The $20 Sack Pyramid" - Dr. Dre/Big Tittie Nickie/D.O.C./Samara - 2:53;
"Lyrical Gangbang" - Dr. Dre/Rage/Kurupt/RBX - 4:04;
"High Powered" - Dr. Dre/RBX/That Nigga Daz/Rage - 2:44;
"The Doctor's Office" - Dr. Dre/Jewell/Rage - 1:04;
"Stranded on Death Row" - Dr. Dre/Bushwick Bill/Kurupt/RBX - 4:47;
"The Roach" - Dr. Dre/RBX/That Nigga Daz/Rage/Ruben - 4:36;
"Bitches Ain't Shit" - Dr. Dre/Snoop Dogg/That Nigga Daz - 4:47;

Enllaos externs.
 90's Gangsta Rap;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114079" title="Robert Andrews Millikan" nonfiltered="1831" processed="1829" dbindex="46894">


Robert Andrews Millikan ( Morrison, EUA 1868 - Pasadena, EUA 1953 ) fou un fsic i professor universitari nord-americ que va guanyar el Premi Nobel de Fsica l'any 1923 pel seu treball per a determinar el valor de la crrega de l'electr i l'efecte fotoelctric. 

Biografia.
Nascut el 22 de mar de 1868 a la ciutat de Morrison sitauda a l'estat nord-americ d'Illinois, va estudiar a la universitats de Columbia, Berln i Gttingen. El 1896 va ser nomenat professor de fsica a la Universitat de Chicago, crrec que abandon el 1921 per a assumir la presidncia de l'Institut Tecnolgic de Califrnia, a Pasadena. 

Millikan mor el 19 de desembre de 1953 a la ciutat de l'estat nord-americ de Califrnia Pasadena.

Recerca cientfica.
Va estudiar al principi la radioactivitat dels minerals d'urani i la descrrega en els gasos. Desprs va realitzar investigacions sobre radiacions ultraviolades. 

Entre 1910 i 1917, mitjanant el seu experiment de la "gota d'oli", va determinar la crrega de l'electr:  1,602  10-19  Coulombs; i la seva massa en reps: 9,109  10-31 kg. La crrega de l'electr s la unitat bsica de l'electricitat i es considera la crrega elemental en el sentit que tots els cossos carregats ho estan amb un mltiple sencer d'aquesta crrega. L'electr i el prot possexen la mateixa crrega, per, convencionalment, la crrega del prot es considera positiva i la de l'electr negativa. 

El 1916 va procedir a determinar la constant de Planck amidant la freqncia de la llum i l'energia dels electrons alliberats en l'efecte fotoelctric. Posteriorment es va dedicar a l'estudi dels raigs csmics, tal i com ell els va denominar, mitjanant experincies efectuades des d'una profunditat de 20 metres sota l'aigua fins a una altura de 16.000 metres, per a la qual cosa va organitzar expedicions cientfiques a Austrlia i l'ndia. Va experimentar d'aquesta forma l'augment de la intensitat d'aquests raigs amb l'altura. 

El 1923 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs per determinar el valor de la crrega de l'electr i l'efecte fotoelctric.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1923;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114081" title="Digital Radio Mondiale" nonfiltered="1832" processed="1830" dbindex="46895">

El DRM (Digital Radio Mondiale) s un estndard de radiodifusi sonora de radio digital desenvolupat pel Consorci Digital Radio Mondiale, per millorar la qualitat de les transmissions analgiques de la radio en les bandes d'Amplitud Modulada. S ha de destacar que cap pas es propietari d aquest sistema de radio digital, per tan es considera mundial. 
Les bandes d'Amplitud Modulada sn: Ona Llarga de 150 kHz a 529 kHz (LW en angls Long-wave), Ona Mitja de 530 kHz a 1710 kHz(MW  Medium-wave) i Ona Curta de 1711 kHz a 30 MHz (SW  Short-wave). Aconseguint aix un senyal digital completament ntid, sense interferncies, ni soroll ni caigudes.

 Antecedents .
El sistema va ser desenvolupat, provat i estandarditzat en noms cinc anys pel Consorci DRM. Tot i que va ser fundat el 5 de mar de 1998 a Guangzhou (China) i amb seu a Paris, tot va sorgir d'una reuni informal a Paris al setembre de 1996. En aquesta "reuni" van arribar a la conclusi que si no feien alguna cosa, la radiodifusi tant nacional com internacional (en bandes d'amplitud modulada AM per sota els 30 MHz) arribaria a la seva fi.

Per tant van convenir la necessitat de crear un grup de treball amb la tasca de portar a terme i estructurar una organitzaci formal denominada Digital Radio Mondiale (DRM).

Aquesta organitzaci consta d'un grup de ms de 80 radiodifusors (50 actius + cooperants), fabricants d'equipament, organismes reguladors i operadors de xarxa, per aconseguir un sistema no propietari recomanat per la ITU i amb el recolzament de l'estndard IEC 62272-1, atorgat per la IEE (Uni Internacional de Telecomunicacions).

Les especificacions tcniques van ser publicades per ETSI (9/2001) sota la referncia TS 101 980 v1.1.1, i disponibles a Internet (www.etsi.org)

 Especificacions tcniques .

Introducci.
Com ja sabem aquest tipus de senyals (AM) pateixen soroll degut les interferncies produdes bsicament a alguns aparells elctrics que podem trobar a casa nostra: monitors d'ordinador, motors elctrics, transformadors elctrics, microones i altres aparells que emeten radiacions. Sense deixar de banda el soroll provinent de l'atmosfera. 

Amb el DRM aconseguim una millora exponencial de la qualitat comparada amb la senyal AM, per no noms aix, sin que ens acostem amb un so estereofnic a la qualitat de les transmissions FM.
A ms de la millora acstica d'aquestes comunicacions, tamb tenim la possibilitar de transmetre simultniament dades i textos, que es visualitzaran a la pantalla dels nous receptors, una mica ms limitada, degut a l'ample de banda, que la de la tecnologia DAB (que aspira a substituir l'FM). 

Parmetres tcnics.
Les variables que formen els parmetres tcnics, es reagrupen en un multiplex (MPX) de 3 canals:

Canal d'accs rpid (FAC): Informa del contingut dels parmetres del canal, com son la ocupaci de l'espectre o la profunditat del interleaving(correcci d'errors). Amb aquesta informaci, el receptor, pot extreure tota la informaci sobre els serveis que transporta el multiplex (MPX).

Canal de servei de descripci del canal (SDC): Transporta l' informaci sobre les dades d'udio i les freqncies alternatives del servei.

Canal de servei principal (MSC): Transporta totes les dades dels serveis MPX. L'amplitud del fluxe depn de l'amplada del canal i del sistema de transmissi en s.


Etapes de transmissi en sistemes de radiodifusi digital (conceptualment)

Codificaci de la font:
 El senyal d'udio es transforma en digital, normalment amb una reducci de la velocitat binaria conforme a les caracterstiques del senyal. Conegut com Codificaci de la Font.
L'udio codificat es multiplexa amb altres senyals de dades que conformen el senyal a transmetre.

Codificaci del canal:
 Les dades multiplexades son sotmeses a la codificaci del canal per incrementar la seva robustesa i adaptar-se al medi de transmissi.
 Les dades codificades es transformen en un senyal de radiofreqncia per a la seva transmissi.

 Situaci actual .
Si una emissora decideix utilitzar per les seves transmissions el sistema de radio digital DRM, pot transmetre el seu senyal utilitzant un transmissor de baixa potencia i tenir una cobertura acceptable en comparaci amb el sistema de radio analgic. 

En molts pasos, les radiodifusors d'Amplitud Modulada han provat aquest sistema de radio digital. Existeixen en l actualitat moltes transmissions regulars de DRM en diferents pasos. En la secci segent explicarem l'oferta de emissores de rdio DRM a casa nostra.

La venta de receptors a preus assequibles encara trigar en arribar, com qualsevol altre tecnologia emergent. A la actualitat existeixen alguns models a preus fora elevats (Morphy Richards DRM radio -199- i Himalaya DRM2009 -249-), i altres alternatives tcniques per sintonitzar aquestes transmissions digitals.

Segons l'organitzaci de DRM s'arriba a la conclusi que la comercialitzaci del sistema DRM podr ser un xit si es compleixen simultniament quatre premisses:

 Estandarditzaci universal;
 Regulaci acceptada;
 Programaci dels radiodifusors en DRM;
 Disponibilitat d'equipaments;
Oferta.
De moment, no hi ha cap programa en catal sortint en format DRM. Tot i aix, als Pasos Catalans poden escoltar emissores internacionals dels principals estats i nacions d'Europa.
BBC World Service.


Deutsche Welle.

RTBF.


Rdio Exterior d'Espanya.


 Rdio Praga .


 RAI .


 TDPradio .


 Enllaos externs .
Web oficial del consorci DRM: Digital Radio Mondiale;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114083" title="2001 (lbum)" nonfiltered="1833" processed="1831" dbindex="46896">
2001, en ocasions anomenat Chronic 2001 o Dr. Dre 2001, s un lbum de 1999 de Dr. Dre, en el qual s'inclouen collaboracions d'artistes com Snoop Dogg, Hittman, Eminem, Xzibit i altres. L'ltima can, "The Message", va dedicada al seu germ Tyrece Young, mort en un tiroteig. 

 Llista de canons .
"Lolo (Intro)" (Xzibit & Tray Deee) - 0:40;
"The Watcher" (Eminem/Dr. Dre) - 3:28;
"Fuck You" (featuring Devin the Dude a/k/a The Dude & Snoop Dogg) - 3:25;
"Still D.R.E." (featuring Snoop Dogg) (Mel-Man/Jay-Z/Scott Storch/Young) - 4:28;
"Big Ego's" (featuring Hittman) (Bradford/Hittman/Storch/Young) - 4:01;
"Xxplosive" (featuring Hittman, Kurupt, Nate Dogg & Six-Two) (Bailey/Kurupt/Six-Two/Nate Dogg/Young) - 3:35;
"What's the Difference" (featuring Eminem & Xzibit) (Bradford/Harris/Xzibit/Mathers) - 4:04;
"Bar One" (Traci Nelson, Ms. Roq & Eddie Griffin) - 0:51;
"Light Speed" (featuring Hittman) (Bailey/Young) - 2:41;
"Forgot about Dre" (featuring Eminem) (Bradford/Mathers/Young) - 3:42;
"The Next Episode" (featuring Snoop Dogg & Nate Dogg) (Bailey/Bradford/Broadus/Young) - 2:42;
"Let's Get High" (featuring Hittman, Kurupt & Ms. Roq) (Bailey/Brown/Mathers/Ms. Roq/Young) - 2:27;
"Bitch Niggaz" (featuring Snoop Dogg, Hittman &Six-Two) (Bailey/Bradford/Broadus/Longmiles) - 4:14;
"The Car Bomb" (Mel-Man & Charis Henry) - 1:01;
"Murder Ink" (featuring Hittman & Ms. Roq) (Bailey/Weaver/Young) - 2:28;
"Ed-Ucation" (Eddie Griffin) - 1:32;
"Some L.A. Niggaz" (featuring Defari, Xzibit, Knoc-Turn'al, Time Bomb, King T, MC Ren & Kokane) (Bailey/Knoc-Turn'al/Holder/Joyner/King Tee/Defari/Young) - 4:25;
"Pause 4 Porno" (Jake Steed) - 1:33;
"Housewife" (featuring Kurupt & Hittman) (Bailey/Bradford/Brown/The D.O.C./Young) - 4:03;
"Ackrite" (featuring Hittman) (Bailey/Bradford/Young) - 3:40;
"Bang Bang" (featuring Knoc-Turn'al & Hittman) (Bailey/Harbor/Mathers/Young) - 3:42;
"The Message" (featuring Mary J. Blige & Rell) (Lord Finesse) - 5:29;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114086" title="Guillem de Sucia" nonfiltered="1834" processed="1832" dbindex="46897">


Guillem de Sucia, duc de Sdermanland (Tullgarn 1884 - Stenhammer 1965). Prncep de Sucia amb el tractament d'altesa reial que ostent el ducat de Sdermanland per concessi reial.

Nascut a Tullgarn el dia 17 de juny de l'any 1884 essent fill del rei Gustau V de Sucia i de la princesa Victria de Baden. Guillem era nt per via paterna del rei scar II de Sucia i de la princesa Sofia de Nassau i per lnia materna del gran duc Frederic I de Baden i de la princesa Llusa de Prssia.

El dia 3 de maig de l'any 1908 es cas a Tsrskoie Sel amb la gran duquessa Maria de Rssia, filla del gran duc Pau de Rssia i de la princesa Alexandra de Grcia. La parella installada a Estocolm tingu un nic fill:

 SAR el prncep Lennart de Sucia, comte de Brisgvia, nat el 1909 a Estocolm i mort el 2004 al Castell de Mainau. Es cas en primeres npcies amb Karin Nissvandt el 1932 a Londres de la qual es divorci el 1972 per casar-se el mateix any al Castell de Mainau amb Sonja Haunz.

El dia 13 de mar de l'any 1914 es divorci de la seva muller. Mentre el prncep suec no es torn a casar, la gran duquessa russa tornar a maridar-se aquesta vegada amb un prncep de l'alta aristocrcia russa amb qui tingu un segon fill.

El prncep Guillem mor a Stenhammer el dia 5 de juny de l'any 1965, set anys desprs que la seva exesposa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114087" title="Snoop Dogg" nonfiltered="1835" processed="1833" dbindex="46898">

Calvin Cordozar Broadus Jr. ms conegut com Snoop Dogg, va nixer el 20 d'octubre de 1971 en Long Beach, Califrnia, i s un raper, productor i actor nord-americ. s el "protegit" del productor Dr. Dre. Quan era nen, la seva mare ho cridava Snoopy pel que es va fer cridar Snoop Doggy Dogg. Va canviar el seu nom a Snoop Dogg en 1996, desprs de deixar Death Row Records para signar per No Limit Records. Molts dels seus cosins, com RBX, Nate Dogg o Daz Dillinger, tamb sn rapers i collaboren amb Snoop en bastantes ocasions. A l'hora de rapejar, la seva veu dna la sensaci de ser pesada i mandrosa. El seu estil s relaxat, pausado i tranquil. 

 Discografia .

 lbums d'estudi .
 1993: Doggystyle (Death Row Records) #1 US (3 semanas), #38 UK ;
 1996: Tha Doggfather (Death Row Records) #1 US (1 week), #15 UK ;
 1998: Da Game Is to Be Sold Not to Be Told (No Limit Records / Priority Records) #1 US (2 weeks), #28 UK ;
 1999: No Limit Top Dogg (No Limit Records) #2 US ;
 2000: Tha Last Meal (No Limit Records) #4 US, #62 UK ;
 2002: Paid tha Cost to Be da Bo$$ (Doggystyle Records) #12 US ;
 2004: R&G (Rhythm & Gangsta) The Masterpiece (Doggystyle Records/Star Trak/Geffen) #6 US, #12 UK2 ;
 2006: The Blue Carpet Treatment (Doggystyle Records/Koch Records) ;

 lbums de compilaci .
 2000: Dead Man Walkin (Death Row Records) #24 US ;
 2002: Snoop Dogg Presents... Doggy Style Allstars, Welcome to tha House Vol. 1 (Doggystyle Records) #19 US. ;
 2005: Welcome to tha Chuuch - Da Album (Doggystyle Records/Koch Records) ;

 lbums de collaboraci .
 1995: Dogg Food (con Tha Dogg Pound) (Death Row Records/Interscope Records) #1 US ;
 2000: Snoop Dogg Presents Tha Eastsidaz (como parte de Tha Eastsidaz) (Doggystyle Records) #8 US ;
 2001: Duces 'N Trayz: The Old Fashioned Way (como parte de Tha Eastsidaz) (Doggystyle Records/TVT Records) #4 US ;
 2004: The Hard Way (como parte de 213) (TVT Records) #4 US ;
 2006: Cali Iz Active (con Tha Dogg Pound) (Doggystyle Records) (anunciado) ;

 Bandes Sonores produdes per Snoop Dogg .
 1994: Murder Was The Case (Death Row Records) #1 US ;
 1999: Smokefest Underground (Lock Down Productions) ;
 2001: The Wash (co-producido por Dr. Dre) (Aftermath Entertainment / Doggystyle Records / Interscope Records) #19 US ;
 2001: Bones (Doggystyle Records) #39 US ;

 Grans xits .
 2001: Death Row: Snoop Doggy Dogg At His Best (Death Row's Greatest Hits) (Death Row Records) #28 US ;
 2003: Tha Dogg: Best of the Works (Death Row Records) ;
 2005: Snoopified (Priority Records) #121 US, #50 UK;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114088" title="Gorillaz" nonfiltered="1836" processed="1834" dbindex="46899">

Gorillaz s un grup virtual britnic format principalment per Damon Albarn, cantant de les bandes Blur i The Good, The Bad And The Queen, Jamie Hewlett, dibuixant angls creador de cmics com Tank Girl i Els Freebies, i altres artistes que han collaborat en els seus projectes. El grup, en el seu format virtual, est compost per 2D, Murdoc Niccals/Nicalls/Niccalls, Noodle i Russel Hobbs. El seu primer lbum, Gorillaz, ha venut ms de 4 milions de cpies i els va valer una entrada al llibre Guinness dels rcords com la banda virtual ms reeixida. El seu segon lbum d'estudi Demon Days va ser llanat en el 2005.

Discografia.
2001: Gorillaz;
2002: G-Sides;
2002: Laika Come Home;
2005: Demon Days;
2007: D-Sides;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114089" title="President de Grcia" nonfiltered="1837" processed="1835" dbindex="46900">


 Primera Repblica Hellnica, 1828-1833 .



 Regne de Grcia, 1833-1924 .

Veure Reis de Grcia;

 Segona Repblica Hellnica, 1924-1935 .



 Regne de Grcia, 1935-1973 (Monarca exiliat des de 1967) .

Veure Reis de Grcia;

 Dictadura militar, 1967-1974 .



 Tercera Repblica Hellnica, 1974 - Present .



 Vegeu tamb .

Primer Ministre de Grcia;

 Enllaos externs .
Presidncia de la Repblica Hellnica.;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114091" title="Llusa de Hessen-Kassel" nonfiltered="1838" processed="1836" dbindex="46901">


Llusa de Hessen-Kassel, reina de Dinamarca (Kassel 1817 - Bernstorff 1898). Princesa de Hessen-Kassel amb el tractament d'altesa que contragu matrimoni en el si de la casa ducal de Glcksburg que posteriorment regn a Dinamarca.

Nascuda a la ciutat de Kassel, capital del landgravinat de Hessen-Kassel el dia 7 de setembre de l'any 1817 sent filla del prncep Guillem de Hessen-Kassel i de la princesa Carlota de Dinamarca. Per via paterna era nta del prncep Frederic de Hessen-Kassel i de la princesa Carolina de Nassau-Usingen mentre que per via materna era nta del prncep hereu Frederic de Dinamarca i de la duquessa Sofia de Mecklenburg-Schwerin.

El 26 de maig de l'any 1848 contragu matrimoni al Palau d'Amalienborg amb el duc i posterior rei Cristi IX de Dinamarca, fill del duc Frederic Guillem de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg i de la princesa Llusa Carolina de Hessen-Kassel. La parella tingu sis fills:

 SM el rei Frederic VIII de Dinamarca, nat el 1843 a Copenhaguen i mort el 1912 a Hamburg. Es cas el 1869 a Estocolm amb la princesa Llusa de Sucia.

 SAR la princesa Alexandra de Dinamarca, nada el 1844 a Copenhaguen i morta el 1925 a Sandringham. Es cas amb el rei Eduard VII del Regne Unit el 1863 al Castell de Windsor.

 SM el rei Jordi I de Grcia, nat a Copenhaguen el 1845 a Copenhaguen i mort el 1913 a Salnica. Es cas amb la gran duquessa Olga de Rssia el 1867 a Sant Petersburg.

 SAR la princesa Dagmar de Dinamarca, nada a Copenhaguen el 1847 i morta a Hvidore el 1928. Es cas amb el tsar Alexandre III de Rssia el 1866 a Sant Petersburg. ;

 SAR la princesa Thyra de Dinamarca, nada a Copenhaguen el 1853 i morta a Gmunden el 1933. Es cas el 1878 a Copenhaguen amb el prncep Ernest August de Hannover.

 SAR el prncep Valdemar de Dinamarca, nat el 1858 a Bernstorff i mort el 1939 a Copenhaguen. Es cas el 1885 al Castell d'Eu amb la princesa Maria d'Orleans.

A travs de la seva mare, la princesa Llusa possea certs drets dinstics al tron de Dinamarca amb la qual cosa el seu casament amb el duc de Glcksburg fou vist amb molt bons ulls de cara a l'elecci de Cristi, el seu esps, com a nou rei de Dinamarca.

Llusa no fou extremadament ben vista per la seva consogra, la reina Victria I del Regne Unit que la consider nicament interessada en casar b els seus fills. Malgrat aquest desafortunat comentari, la princesa Llusa aconseguir crear un gran ambient familiar, exercint de mare protectora i carinyosa; prova d'aix s que Copenahguen es convert en parada de totes les vacances dels membres de la seva famlia. Fou coneguda com l'via d'Europa.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114092" title="Reis de Grcia" nonfiltered="1839" processed="1837" dbindex="46902">
Aquesta es la llista de los antics Reis de Grcia que utilitzaren el ttol de  Rei dels Hellens.


Casa de Wittelsbach, 1833-1862.

Ot I de Grcia (1833 1862);

Casa de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glcksburg, 1863-1924.

Jordi I (1863-1913);
Constant I (1913 1917) 1 cop;
Alexandre (1917 1920);
Constant I (1920 1922) 2 cop;
Jordi II (1922 1924) 1 cop;


II Repblica Hellnica, 1924-1935.

Veure Llista dels Presidents de Grcia;


Casa de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glcksburg (Restaurada), 1935-1973.

Jordi II (1935 1947) 2 cop;
Pau (1947 1964);
Constant II (1964 1973, exiliat des de 1967);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114093" title="Funafuti" nonfiltered="1840" processed="1838" dbindex="46903">

Funafuti s el principal atol de Tuvalu, el ms gran i ms poblat, i seu del govern. Est situat a 110 km al nord-oest de Nukulaelae i a 85 km al sud-est de Nukufetau.

Geografia.
L'atol consisteix en una anella estreta d'esculls i illots amb una amplada de 20 a 400 metres. La superfcie total s de 2,54 km . La llacuna central s profunda amb una amplada de 14 a 18 km. En total sn 33 illots. El ms grans sn Fongafale, situat a l'est, Funafula a l'extrem sud-est, tots dos habitats.

A Fongafale hi ha quatre viles, entre elles Vaiaku la seu del govern. Oficialment la capital de Tuvalu s l'atol de Funafuti, per a vegades s'especifica l'illot Fongafale o la vila de Vaiaku. La poblaci total era de 4.492 habitants al cens del 2002. Disposa d'un aeroport i l'edifici ms destacat s l'esglsia de Tuvalu.
 
Histria.
Segons les tradicions Funafuti va ser colonitzada per samoans. El nom Funafuti prov de Futi, la dona del fundador llegendari Telematua que es va establir a l'illot Funafula. Futi vol dir 'banana', i funa s un prefix femen. L'atol va ser descobert, el 1819, pel nord-americ Arent De Peyster del balener Rebecca. El va anomenar Ellice Island en honor a Edward Ellice, el propietari del vaixell. L'arxiplag tamb va ser conegut com Ellice Islands. Durant la Segona Guerra Mundial l'aeroport va ser utilitzat per les forces nord-americanes com a defensa davant dels japonesos que havien ocupat les illes Gilbert, avui Kiribati.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114094" title="Tir (desambiguaci)" nonfiltered="1841" processed="1839" dbindex="46904">

Geografia: La ciutat fencia de Tir.
Esport: L'esport del Tir amb arc.
Esport: L'esport del Tir olmpic.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114096" title="Jocs Mundials de Policies i Bombers" nonfiltered="1842" processed="1840" dbindex="46905">


Els Jocs Mundials de Policies i Bombers (nom oficial, World Police and Fire Games, WPFG) sn una competici multiesportiva biennal oberta a la participaci de membres de cossos de seguretat i bombers, en actiu o retirats, d'arreu del mn.

s organitzada per la World Police and Fire Games Federation, una organitzaci depenent de la California Police Athletic Federation estatunidenca. Es disputa cada dos anys i ofereix una seixantena d'esports i al voltant de 80 disciplines esportives, entre elles pesca, lluita o tir amb pistola. Els Jocs tenen una participaci al voltant dels 10.000 membres.

 Histria .
L'any 1967 es disput la primera edici dels California Police Olympics a la ciutat de San Diego, Califrnia. Aquesta competici esdevingu l'any 2000 California Police and Fire Games, en sser invitats a competir el cos de bombers. El 2005 es convert en Western States Police and Fire Games. 

L'xit aconseguit per aquesta competici port a tirar endavant una competici similar a nivell mundial. D'aquesta manera, l'any 1983 es decid crear els Jocs Mundials de Policies i Bombers que visqu la seva primera edici dos anys ms tard a San Jose, Califrnia.

 Edicions disputades .
 1985: San Jose, Califrnia, EUA;
 1987: San Diego, Califrnia, EUA;
 1989: Vancouver, Colmbia Britnica, Canad;
 1991: Memphis, Tennessee, EUA;
 1993: Colorado Springs, Colorado, EUA;
 1995: Melbourne, Victria, Austrlia;
 1997: Calgary, Alberta, Canad;
 1999: Estocolm, Sucia;
 2001: Indianpolis, Indiana, EUA;
 2003: Barcelona, Catalunya;
 2005: Ciutat de Quebec, Quebec, Canad;
 2007: Adelaide, Austrlia Meridional, Austrlia;
 2009: Vancouver, Colmbia Britnica, Canad;
 2011: Nova York, Estat de Nova York, EUA;

 Enllaos externs .
CPAF;
Jocs de Policies i Bombers de Barcelona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114102" title="Junta dels Tretze" nonfiltered="1844" processed="1841" dbindex="46907">
La Junta dels Tretze fou un comit executiu integrat per tretze sndics durant la Revolta de les Germanies, a la Ciutat de Valncia. El seu objectiu a curt termini fou agafar el control de la corporaci municipal de la ciutat. La Junta dels Tretze estigu dissenyada a imitaci de la de Vencia, i tamb de Jesucrist i els seus apstols.

En una primera fase de la revolta, la Junta dels Tretze tingu la funci d'impulsar i dirigir la revolta. Com a objectius primers instaurar un sistema en el qual estigus prohibit el treball lliure no controlat pels gremis, i adoptar ms poder local a la Ciutat de Valncia, la revolta tenia nicament un carcter de lluita poltica local.

Amb la mort de Joan Lloren, en 1520, la Junta fou controlada per altres grups ms radicals, liderats pel velluter Vicent Peris i la lluita comen a traspassar els lmits del poltic cap a una lluita de classes generalitzades a tot el regne. Aquest fet provoc una srie de contradiccions internes que fu perdre fora a la revoluci. Per a curt termini s'impuls la creaci d'altres juntes dels tretze a altres ciutats i viles del Regne de Valncia, sempre controlades per la de la Ciutat de Valncia.

Mentre que la burgesia valenciana buscava una eixida negociada, els lders militars defensaven la revoluci als camps de batalla. Per aquest motiu, la Junta dels Tretze dimit tan sols una setmana desprs de la batalla de Gandia, en la qual els agermanats obtingueren una important victria militar sobre les tropes reials.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114104" title="Prncep de Liechtenstein" nonfiltered="1845" processed="1842" dbindex="46908">




El 15 d'agost de 2004, Hans Adam II deleg formalment el poder de prendre decisions en Liechtenstein al seu fill, Alois de Liechtenstein. Malgrat aix, Hans Adam II ecnara s el cap d'estat.

Enllaos externs.
Pgina oficial de la Casa Principesca de Liechtenstein;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114107" title="Primer Ministre de Malta" nonfiltered="1846" processed="1843" dbindex="46909">
El Primer Ministre de Malta s la figuar ms poderosa en el govern de Malta, encara que el President de Malta t un reangle superior. El Primer Ministre s nomenat pel President, per el President pren la decisi basant-se en la situaci del parlament malts. El Primer Ministre ha de comptar amb una majoria de vots en el parlament per a assolir el mandat.

Dotze persones han ocuapt el crrec de Primer Ministre de Malta des que es va crear el crrec  el 1921. El crrec rest vacant en el perode entre 1933 i 1947 o entre 1958 i 1962.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114109" title="Leica" nonfiltered="1847" processed="1844" dbindex="46910">
Leica s una casa alemanya dedicada a la fabricaci d'instruments ptics d'alta precisi. El nom es la contracci de les paraules Leitz i cmera.
Est dividida en tres companyies: Leica Camera AG, Leica Geosystems AG i Leica Microsistems AG, es dediquen principalment a produir cmeres fotogrfiques (Fotografia), equipament topogrfic (Topografia) i Microscopis respectivament.

Leica Microsystems AG s la propietria de la marca Leica i proporciona llicncies a Leica Camera AG i a Leica Geosystems. 

 Historia de les cmeres Leica .














La Leica va ser la primera cmera de 35 mm, els primers prototips van ser construts per Oskar Barnack a E. Leitz Optische Werke, Wetzlar, el 1913. Barnack va fer servir pellcula estandar de cinema de 35 mm, per va ampliar la mida de la imatge fins als 24 x 36 mm Barnack va escollir una relaci d'aspecte de 2:3, amb una capacitat de 36 exposicions per pellcula (originalment van ser 40 exposicions per algunes pellcules eren massa fines).

Les paraules de Barnack "Small negatives -- large images", aviat canviarien el mn de la fotografia.

Aquest concepte va ser desenvolupat posteriorment, en 1923 Barnack va convncer el seu cap, Ernst Leitz II, per fabricar una srie de 31 prototips. La cmera va ser un xit total quan va ser presentada a la fira alemanya de primavera a Leipzig el 1925, va ser donada a conixer amb el nom de Leica I (de Leitz Camera). L'objectiu Elmar 50 mm f/3.5 (un disseny de 4 elements influt pel Zeiss Tessar, va ser dissenyat pel Dr. Max Berek a Leitz, i va ser una de les raons de l'xit de la cmera, a ms de la seva mida compacta i de la seva fiabilitat. L'obturador tenia un rang d'1/20 a 1/500 segon, a ms d'una posici "Z" per "Zeit" (temps en alemany)

El 1930 va aparixer la Leica I Schraubgewinde amb un sistema d'objectiu intercanviable basat en una muntura de 39 mm A ms de la lent de 50 mm, un gran angular de 35 mm i un teleobjectiu de 135 mm van estar disponibles. 

El 1954 Leitz va revelar la M3, un model amb muntura per baioneta, considerada per molts un miracle del disseny per la seva combinaci d'una aparena simple i una gran flexibilitat funcional. L'ltim model es la Leica M8, es tracta de la segon model de cmera telemtrica amb suport digital que existeix, la primera fou la Epson RD-1.

 Leica R .

Leica tamb produeix cmeres SLR (Reflex), va comenar amb la Leicaflex, seguida per la SL, la SL2 i per les R, des de la R3 a la R7, que van ser fabricades inicialment en collaboraci amb Minolta. Posseen un obturador electrnic, menys la R6 que era completament mecnica, excepte exposmetre que si era electrnic. La R8 va ser redissenyada i va fabricada ntegrament per Leica, amb un cos ms gran i un look nou i distintiu. El model actual s la Leica R9, que t un Mdul Digital opcional Leica DMR, fet que la converteix en l'nica camra de 35 mm hibrida que hi ha al mercat.

Les cmeres Leica sempre han estat molt ben considerades. Les seves ptiques estan juntament amb Carl Zeiss com les ms perfectes que existeixen.
Leica ha mantingut el seu carcter tradicional i ha arribat tard als ltims avenos de la fotografia. Aix, l'alt preu de les ptiques i una especial habilitat les han fet poc atractives per al gran public, avid d'automatismes. Actualment el seu us a quedat en uns pocs fotgrafs professionals.

Les cmeres Leica gaudeixen de gran prestigi entre molts fotgrafs, sent les preferides d'Henri Cartier-Bresson, Robert Capa, Sebastio Salgado, entre molts d'altres. Les cmeres es divideixen en dues sries M (telemtriques) i R (SLR).

Llistat d'ptiques Leica R

 Leica 15 mm f/3.5 Super-Elmar-R - 1980 (disseny de Carl Zeiss);
 Leica 15 mm f/2.8 Super-Elmarit-R ASPH - 2001 (disseny de Schneider-Kreuznach);
 Leica 16 mm f/2.8 Fisheye-Elmarit-R - 1970 (disseny de Minolta);
 Leica 19 mm f/2.8 Elmarit-R 1st version;
 Leica 19 mm f/2.8 Elmarit-R 2nd version - 1990;
 Leica 21 mm f/4.0 Super-Angulon-R - 1968-1992 (disseny de Schneider-Kreuznach);
 Leica 21 mm f/3.4 Super-Angulon-R - 1968 (disseny de Schneider-Kreuznach);
 Leica 24 mm f/2.8 Elmarit-R (disseny de Minolta);
 Leica 28 mm PC-Super-Angulon-R (disseny de Schneider-Kreuznach);
 Leica 28 mm f/2.8 Elmarit-R 1st version - 1970;
 Leica 28 mm f/2.8 Elmarit-R 2nd version - 1994;
 Leica 35 mm f/4.0 PA-Curtagon-R (disseny de Schneider-Kreuznach);
 Leica 35 mm f/2.8 Elmarit-R 1st version - 1964;
 Leica 35 mm f/2.8 Elmarit-R 2nd version;
 Leica 35 mm f/2.8 Elmarit-R 3rd version;
 Leica 35 mm f/2.0 Summicron-R 1st version - 1970;
 Leica 35 mm f/2.0 Summicron-R 2nd version - 1976;
 Leica 35 mm f/1.4 Summilux-R;
 Leica 50 mm f/2.0 Summicron-R 1st version - 1964;
 Leica 50 mm f/2.0 Summicron-R 2nd version - 1977 - built-in lens hood, 3-cam and R-cam only version.
 Leica 50 mm f/1.4 Summilux-R 1st version;
 Leica 50 mm f/1.4 Summilux-R 2nd version;
 Leica 50 mm f/1.4 Summilux-R 3rd version - 1997 (ROM contacts);
 Leica 60 mm Macro-Elmarit-R 1st version - 1972 - outside bayonet lens hood fitting;
 Leica 60 mm Macro-Elmarit-R dn2 version;
 Leica 75 mm f/2.0 Elcan-R code C-341 - Extremadament rar;
 Leica 80 mm f/1.4 Summilux-R;
 Leica 90 mm f/2.8 Elmarit-R 1st version - 1964-1996;
 Leica 90 mm f/2.8 Elmarit-R 2nd version - 1983;
 Leica 90 mm Summicron-R 1st version - 1969;
 Leica 90 mm Summicron-R 2nd version -;
 Leica 90 mm APO-Summicron-R ASPH - 2002;
 Leica 90 mm f/1.0 Elcan-R - Extremely rare;
 Leica 100 mm f/4.0 Macro-Elmar-R bellows version;
 Leica 100 mm f/4.0 Macro-Elmar-R helical version;
 Leica 100 mm f/2.8 APO-Macro-Elmarit-R;
 Leica 135 mm f/2.8 Elmarit-R 1st version - 1965;
 Leica 135 mm f/2.8 Elmarit-R 2nd version;
 Leica 180 mm Elmar-R - 1976;
 Leica 180 mm f/2.8 Elmarit-R 1st version;
 Leica 180 mm f/2.8 Elmarit-R 2nd version;
 Leica 180 mm f/3.4 APO-Telyt-R - 1975-1998;
 Leica 180 mm f/2.8 APO-Elmarit-R - 1998;
 Leica 180 mm f/2.0 APO-Summicron-R;
 Leica 180 mm f/3.4 Elcan-R code C-303 - Extremadament rar;
 Leica 250 mm f/4.0 Telyt-R 1st version -;
 Leica 250 mm f/4.0 Telyt-R 2nd version;
 Leica 280 mm f/4.8 Telyt-V;
 Leica 280 mm f/4.0 APO-Telyt-R;
 Leica 280 mm f/2.8 APO-Telyt-R - 1984-1997;
 Leica 350 mm f/4.8 Telyt-R;
 Leica 400 mm f/6.8 Telyt-R - 1968-1994;
 Leica 400 mm f/5.6 Telyt-R;
 Leica 400 mm f/2.8 APO-Telyt-R - 1992-1996;
 Leica 450 mm f/5.6 Elcan-R, code C-329 - Extremadament rar;
 Leica 500 mm f/8 MR-Telyt-R;
 Leica 560 mm f/6.8 Telyt-R - 1971-1995;
 Leica 560 mm f/5.6 Telyt-R - 1966-1973;
 Leica 800 mm f/6.3 Telyt-S - 1972-1995 (sold including a free VW Fox);
 Leica modular APO-Telyt-R 260/400/560 head;
 Leica modular APO-Telyt-R 400/560/800 head;
 Leica 21 mm-35 mm f/3.5-f/4.0 Vario-Elmar-R zoom - 2002;
 Leica 28 mm-70 mm f/3.5-f/4.5 Vario-Elmar-R zoom (disseny de Sigma);
 Leica 28 mm-90 mm f/3.5-f/4.5 Vario-Elmar-R zoom;
 Leica 70-180 mm f/2.8 Vario-APO-Elmarit-R zoom;
 Leica 35-70 f/4.0 Vario-Elmar-R zoom;
 Leica 35-70 mm f/3.5 Vario-Elmar-R zoom (Minolta design);
 Leica 35-70 mm Vario-Elmarit-R ASPH zoom - 2000 (only 200 were made);
 Leica 70-210 mm f/4.0 Vario-Elmar-R zoom (disseny de Minolta);
 Leica 75-200 mm f/4.5 Vario-Elmar-R - 1976-1984 (disseny de Minolta);
 Leica 80-200 mm f/4.5 Vario-Elmar-R zoom (disseny de Minolta);
 Leica 80-200 mm f/4.0 Vario-Elmar-R zoom;
 Leica 105-280 mm f/4.2 Vario-Elmar-R zoom;

 Leica M .
La serie Leica M es la prpia de Leica, es a dir on l'empresa te els seus orgens i on a desenvolupat ms tecnologia. Si en la serie R ha necessitat d'altres fabricants per al disseny de les seves lents, en la M es tot al contrari. Es tracta d'objectius de dimensions molt redudes i d'una perfecci extrema. La serie M constitueix l'avantguarda de la tecnologia ptica a nivell general juntament amb Carl Zeiss. Prcticament tots els models actuals son esfrics (ASPH) es a dir que tenen una o dues lents esfrics  destinades a corregir les anomalies que es produeixen en totes les lents en els extrems.

Llistat d'ptiques Leica M

 Elmarit-M Asph. 21 mm f/2.8;
 Elmarit-M Asph. 24 mm f/2.8;
 Summicron-M Asph. 28 mm f/2;
 Elmarit-M 28 mm f/2.8;
 Elmarit-M Asph. 28 mm f/2.8 (sept. 2006);
 Summilux-M Asph. 35 mm f/1.4;
 Summicron-M Asph. 35 mm f/2;
 Summilux-M Asph. 50 mm f/1.4;
 Summicron-M 50 mm f/2;
 Noctilux-M 50 mm f/1;
 Elmar-M 50 mm f/2.8;
 Summilux-M 75 mm f/1.4;
 Apo-Summicron-M Asph. 75 mm f/2;
 Apo-Summicron-M Asph. 90 mm f/2;
 Elmarit-M 90 mm f/2.8;
 Elmarit 135 mm f/2.8;
 Apo-Telyt-M 135 mm f/3.4;
 Macro-Elmar-M 90 mm f/4;
 Tri-Elmar-M Asph. 28-35-50 mm f/4;
 Tri-Elmar-M Asph. 16-18-21 mm f/4 (sept. 2006);

 Tecnologia Leica .
Leitz va ser tamb responsable de nombroses innovacions ptiques (va ser el primer en produir lents asfriques, primer en usar lents multicapa, per nomenar unes quantes) De els anys 30 als anys 50, les Leica van competir amb les alemanyes Contax per ser la cmera ms complexa i ms ben construda del mercat. Les lents Leica van ser origen d'un mite que deia que les fotografies fetes amb elles eren fcilment identificables davant de fotografies fetes amb altres lents.

Leica va produir tard models amb exposici automtica. 

ptiques zoom

En les ptiques fins als anys vuitanta no va comenar a fabricar ptiques zoom, ja que implicaven una prdua de qualitat. Als anys noranta les seves ptiques zoom ja havien arribat a nivells de perfecci molt elevats.
L'any 2002 Leica va comenar a introduir les primeres ptiques zoom amb tecnologia ASPH per tal d'acostar la qualitat a la de les ptiques fixes.
Leica no ha fabricat encara ptiques autofocus.

 Enllaos externs .

Enllaos oficials
 Leica Camera AG ;
 Leica Geosystems ;
 Leica Microsystems ;
 Leica Geosystems Espanya ;
 Leica Camera Espanya ;

Forums Leica
 Form dels usuaris de Leica ;
 Form d'usuaris de Leica ;
 imatges realitzades amb cmeres de Leica;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114112" title="Leica DMR" nonfiltered="1848" processed="1845" dbindex="46911">
La Leica DMR es un conjunt format per una cmera R8 o R9 i un petit suport digital anomenat DMR. El DMR converteix la R8 o la R9 en una cmera hibrida digital i analgica. Es gaireb una cmera experimental, avanada al seu temps.

La Leica DMR proporciona fotografies de gran qualitat, els factors son diversos i radiquen en la singularitat de la mquina. La camera utilitza un sensor de 16 bit per cada canal RGB. Una imatge convencional te 8 bits, es a dir que te 256 tons per a cada color primari RGB. En contrast el DMR proporciona 65536 tons per canal.

  8 bits - 256 x 256 x 256 =                   16.777.216 colors (cmera convencional)
 10 bits - 1024 x 1024 x 1024 =             1.073.741.824 colors
 12 bits - 4096 x 4096 x 4096 =            68.719.476.736 colors
 16 bits - 65536 x 65536 x 65536 =    281.474.976.710.656 colors (Leica DMR)

El sensor va ser el primer en utilitzar un sistema de micro-lents situades sobre els fotosensors a fi d'augmentar la nitidesa. Una de les altres peculiaritats es la no utilitzaci de filtre anti moar, una capa que desenfoca per tal d'evitar interferncies en el moment de fotografiar escenes que continguin elements repetitius. La no utilitzaci de filtre anti moar permet obtenir imatges ms pures ja que no hi ha interferncies per tamb pot comportar problemes.

Malgrat que te aspectes molt avanats la maquina en si es basa en una cmera de 1990, molt abans de les cmeres digitals. Aix comporta que la maquina sigui completament manual i funcioni completament de forma mecnica.



 Enllaos externs .
 Leica DMR, web del fabricant (en angls);
 Leica DMR, exemples;
 Anlisi del Leica DMR;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114113" title="President d'Etipia" nonfiltered="1849" processed="1846" dbindex="46912">

Aquesta s la llista de Presidents d'Etipia des del 1987.

Presidents d Etipia, 1987-present.
Mengistu Haile Mariam: 10 de setembre 1987 - 21 de maig 1991;
Tesfaye Gebre Kidan: 21 de maig - 28 de maig 1991;
Meles Zenawi: 28 de maig 1991 - 22 d'agost 1995;
Negasso Gidada: 22 d'agost 1995 - 8 d'octubre 2001;
Girma Wolde-Giyorgis Lucha: 8 d'octubre 2001 -;

Vegeu tamb.
Emperador d'Etipia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114115" title="Mapa de bits" nonfiltered="1850" processed="1847" dbindex="46913">

Un mapa de bits s un format de fitxer d'imatges com ara el BMP que emmagatzema la informaci ordenada indicant sries de colors que es corresponen cada un a un pxel i per tant sense mediar algorismes de compressi com ara els fitxers JPG.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114116" title="Gran Duc de Luxemburg" nonfiltered="1851" processed="1848" dbindex="46914">

Luxemburg s una monarquia constitucional de la qual el cap d'estat s el Gran Duc de Luxemburg (o Gran Duquessa de Luxemburg, en el cas que sigui dona). El primognit del Gran Duc rep el nom de "Gran Duc Hereu de Luxemburg". Des de 1964, el Gran Ducat pertany a la dinastia dels Nassau-Weilburg per voluntat del gran duc Joan que va mantenir com a cognom de la dinastia el de la seva mare davant el del seu pare (Borbn-Parma).

El Gran Duc i altres membres de la Famlia Gran Ducal reben el tracte d Alteses Reials i sn Prnceps i Princeses de Nassau (Principat) i Borb-Parma.


 Llista dels Grans Ducs .

Casa de Nassau-Orange
Guillem I, tb. Rei dels Pasos Baixos, (1815-1840).
Guillem II, tb. Rei dels Pasos Baixos, (1840-1849).
Guillem III, tb. Rei dels Pasos Baixos, (1849-1890).

Casa de Nassau-Weilburg 
Adolf, (1890-1905).
Guillem IV, (1905-1912).
Maria Adelaida, (1912-1919). ;
Carlota, (1919-1964).
Joan I, (1964-2000).
Enric I, (2000-Present).

 Vegeu tamb .

Duc;
Monarca;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114117" title="Llista de projectes de computaci distribuda" nonfiltered="1852" processed="1849" dbindex="46915">
Aqu es mostra una llista dels projectes de computaci distribuda ms importants i populars ordenats per tema de treball i dins del tema per nombre de collaboradors.



Referncies.


Vegeu tamb.
 Projecte de computaci distribuda;
 Computaci distribuda;

Enllaos externs.
 Llista de projectes de computaci distribuda ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114120" title="Maria Adelaida de Luxemburg" nonfiltered="1853" processed="1850" dbindex="46916">

Maria Adelaida de Luxemburg (Marie-Adlade Thrse Hilda Wilhelmine) (14 de juny de 1894   24 de gener de 1924) filla primognita del gran duc  Guillem IV de Luxemburg. Fou proclamada hereva el 10 de juliol de 1907 per a solucionar una crisi successria al suprimir-se la Llei Slica, vigent fins aquell moment en el gran ducat. Es convert en monarca a la mort del seu pare, el 25 de febrer de 1912.

Durant la Primera Guerra Mundial va mantenir bones relacions amb els ocupants alemanys. Desprs del conflicte, en gener de 1919, algunes veus des del Parlament demandaren la seva abdicaci, que es va fer efectiva el 14 de gener de 1919. La va succeir la seva germana Carlota. Maria Adelaida es retir a un convent de Mdena y mor al castell de Hohenburg (Baviera) el 24 de gener de 1924.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114121" title="2011" nonfiltered="1854" processed="1851" dbindex="46917">

Esdeveniments previstos .
1 de gener - Polnia entra a la Regi Euro.
4 de gener - Eclipsi solar parcial.
1 de juny - Eclipsi solar parcial.
1 de juliol - Eclipsi solar parcial.
25 de novembre - Eclipsi solar parcial.
En data desconeguda - Eleccions Municipals a l'estat espanyol;

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XXI;

------

Any d'abans/Any de desprs















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114123" title="Adolf de Luxemburg" nonfiltered="1855" processed="1852" dbindex="46918">

Adolf de Luxemburg, Adolph Wilhelm August Karl Friedrich de Nassau-Weilburg, (24 de juny de 1817   17 de novembre de 1905) fou el tercer i ltim Duc de Nassau i el quart Gran Duc de Luxemburg.

Era fill de Guillem I de Nassau-Weilburgy (1792-1839) i de Llusa de Saxnia-Altenburg, filla de Frederic de Saxnia-Altenburg.

Esdevingu Duc de Nassau el 1839, desprs de la mort del seu pare el Prncep Guillem I de Nassau. Recolz ustria durant la Guerra Austro-prussiana de 1866. Desprs de la derrota austriaca, Nassau rest annexat a Prssia. El 1890, a la mort de Guillem III, s aconvert en Monarca de Luxemburg en quedar exclosa la Princesa Guillermina per la vigncia de la Llei Slica.

El 1844, es cas amb Isabel Mikhailovna  Gran Duquessa de Rssia (filla del Gran Duc Miquel Pavlovitx de Rssia, ,1798-1849, fill del tsar Pau I) que va morir alguns mesos desprs de casar-se.

Es cas per segona vegada el 1851 amb Adelaida Maria d'Anhalt-Dessau, (neboda de  Leopold IV d'Anhalt-Dessau) amb la qui va tenir cinc fills, dels quals dos van arribar a ser reis: 

 el seu fill gran i successor, Guillem IV (1852 1912);

Friedrich Frederik Paul Willem (n. 28 de setembre de 1854; m. 23 d'octubre de 1855);

Marie Bathildis Wilhelmina Charlotte  (n. 14 de novembre de 1857; m. 28 de desembre de 1857);

Franz Jozef Willem (n. 30 de gener de 1859; n. 2 d'abril de 1875);

 la seva filla Hilda Carlota Guillermina (1864 - 1952), esposa de Frederic II, Gran Duc de Baden.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114124" title="Germanies de Mallorca" nonfiltered="1856" processed="1853" dbindex="46919">
Les Germanies de Mallorca fou una revolta que va enfrontar la burgesia de les ciutats amb l'alta noblesa, en part influda per la revolta de les Germanies valenciana, que esclat en 1521 com a conseqncia de l'empresonament de set menestrals.

Igual que a Valncia, es constitu una junta formada per tretze persones (la Tretzena). Aquesta es fu amb el control de la capital i destitu al governador general, Miguel de Gurrea, que fug a Eivissa. Els nobles que van sobreviure a la matana que es produ al Castell de Bellver es refugiaren a Alcdia, nica poblaci que romangu fidel al rei durant l'any i mig que els agermanats dominaren l'illa. A l'agost de 1522, l'emperador Carles V, envi a 800 homes per a ajudar a Gurrea, qui es despla a Alcdia per sotmetre, juntament amb els nobles que se li uniren, l'illa. Al desembre assetjaren la capital i el 8 de mar de 1523 els agermanats es rendiren a Palma amb la mediaci del bisbe.

Malgrat aquesta mediaci, ms de 200 agermanats van ser executats i molts fugiren a Catalunya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114129" title="Sokker" nonfiltered="1857" processed="1854" dbindex="46920">
Sokker s un joc en lnia gratut en el que es maneja un equip virtual de futbol.

Enllaos.
Sokker Manager










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114132" title="L'Encobert" nonfiltered="1858" processed="1855" dbindex="46921">
"L'Encobert" fou un lder de l'ltima fase de la Revolta de les Germanies que pretenia ser nt de Ferran II.

"L'Encobert" prenia el relleu de Vicent Peris com a lder de la ja agnica revoluci (1522) quan sols Xtiva i Alzira resistien a les tropes reials. Amb aquest nou personatge, considerat pels historiadors moderns com un impostor, se li don a la revolta un carcter encara ms radical, particularment intens en la conversi dels mudjars i les aspiracions de revolta social de l'estrat ms pobre del camperolat. Fou la fase ltima en qu es tancaren les Germanies.

"L'Encobert" fou assassinat per uns sicaris que sols buscaven la recompensa monetria, a Burjassot el 19 de maig del 1522. Desprs de "L'Encobert" aparegueren altres "Encoberts" que el succeren com a lders de la revolta.

La histria d'aquest personatge va ser recreada pel novellista alginet Josep Lozano a Crim de Germania.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114134" title="Batalla de Gandia" nonfiltered="1859" processed="1856" dbindex="46922">


La batalla de Gandia o batalla del Vernisa fou una batalla lliurada entre les tropes agermanades i les tropes del virrei (Diego Hurtado de Mendoza) el 23 de juliol de 1521, a Gandia (la Safor).

La batalla de Gandia fou l'nica victria en batalla campal dels agermanats. Les tropes del virrei estaven composades per ms de 120 nobles i uns 250 cavallers, 450 homes de cavall i 2.000 de peu. La majoria eren mercenaris (700 moros, 600 castellans, i 200 catalans. Les tropes agermanades estaven dirigides per Vicent Peris. 

A continuaci de la batalla, els agermanats saquejaren la vila i l'horta de Gandia, i batejaren a la fora els musulmans de la Safor, la Marina i la Costera, fet que tingu greus conseqncies posteriors.

La batalla va marcar un punt d'inflexi en les revindicacions dels agermanats, que passaren de tenir una component principalment revindicativa en la poltica local de la Ciutat de Valncia a una certa component ms popular i de lluita de classes. 

A la setmana de la batalla, la Junta dels Tretze (formada inicialment per la facci ms moderada i impulsora de la revolta) va dimitir en veure que la situaci s'havia desbordat completament. Els agermanats van comenar una serie de disputes internes que els debilit rpidament i en sols una mica ms d'un ms tot el sud del Regne de Valncia caigu en mans realistes (des d'Alacant a Ontinyent).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114136" title="Sllion" nonfiltered="1860" processed="1857" dbindex="46923">
Sllion (Sollium,        ) fou una ciutat de la costa d'Acarnnia segurament prop de Palaerus entre Leucas i Alyzia. Fou una colnia corntia i fou ocupada pels atenencs al comenar la guerra del Pelopons (431 aC) que la va cedir a Palaerus. Demstenes hi va desembarcar quan va decidir envair Etlia (426 aC).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114138" title="Solus" nonfiltered="1861" processed="1858" dbindex="46924">
Solus o Soluntum (       ) moderna Solanto, fou una ciutat de Siclia a la part nord de l'illa a menys de 20 km  a l'est de Panormos, i a la part oriental del  Capo Zaffarana. 

Fou una colnia fencia que i una de les que van conservar davant la colonitzaci grega quan es van retirar al nord-oest. Juntament amb Mtia i Panormos va passar a Cartago desprs de 540 aC quan les ciutats fencies van passar a Prsia. 

Va romandre possessi cartaginesa; el 397 aC quan fou assolada per Dions el vell de Siracusa per no la  va poder ocupar fins el 396 aC per per poc temps doncs al tractat del 392 aC va tornar a Cartago. El 307 aC els cartaginesos la van donar al  soldats mercenaris d'Agtocles en la pau entre Cartago i el tir siracus. Va tornar a Cartago algun temps desprs doncs la posseen a la Primera Guerra Pnica. A la Segona Guerra Pnica fou ocupada pels romans juntament amb Panormos. 

Sota els romans fou un municipi de no massa importncia. L'esmenta Cicer i ms tard Plini el Vell i Ptolemeu. Encara apareix als Itineraris. Probablement fou destruda pels sarrains al segle IX.

Queden algunes restes de l'antiga ciutat, carrers, muralles, cisternes, tombes i edificis incloent dos temples, tot probablement del perode rom.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114139" title="Sopianes" nonfiltered="1862" processed="1859" dbindex="46925">
Sopianes (Sopianae) fou una ciutat de la part central de l'Alta Pannnia a la via entre Mursa i Sabria. Hi va nixer l'emperador Maxim (segons Ammi Marcell). 

Correspon a la moderna Pcs, a Hongria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114140" title="Sora (Latium)" nonfiltered="1863" processed="1860" dbindex="46926">


Sora (    ) fou una ciutat del Latium a la vall del Liris a la dreta d'aquest riu a uns 10 km al nord d'Arpinium.
Fou una ciutat dels volscs i probablement la possessi mes al nord de les ciutats d'aquest poble. Va passar als romans el 345 aC en un atac sorpresa dels cnsols Marc Fabi Dors i Servi Sulpici Camer Ruf, i s'hi va establir una colnia romana. El 315 aC els habitants, volscs en la majoria, es van revoltar i es van unir als samnites, matant als colons romans. El dictador Fabius la va assetjar i tot i la derrota patida a Lautulae el setge va continuar i finalment fou ocupada el 314 aC pels cnsols C. Sulpicius i M. Poetelius; la ciutadella els hi fou entregada per un desertor; els caps rebels foren enviats a Roma i executats. Una guarnici romana es va establir a la ciutat per el 306 aC els samnites la van ocupar altre cop. Els romans la van reconquerir el 305 aC. Al final de la guerra els romans hi van establir una nova colnia amb 4.000 colons (303 aC) amb dret llat. 

A la Segona Guerra Pnica es esmentada com una de les colnies que el 209 aC va allegar que no podia contribuir amb homes i subministraments. Desprs de la guerra va patir increments de taxes.

Prcticament no torna a ser esmentada. Per la llei Jlia la colnia llatina, com les altres, va esdevenir municipi ordinari. Sota August va rebre un nou cos de colons format per veterans de la Legio IV. Noms es esmentada desprs pels gegrafs.

Va sobreviure a la caiguda de l'Imperi i va romandre ciutat de certa importncia a l'alta edat mitjana. Fou seu episcopal.

No queden restes de l'antiga ciutat, per en el seu lloc es drea actualment una impotant ciutat italiana, amb el mateix nom (vegeu Sora (Itlia)).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114143" title="Sotiats" nonfiltered="1864" processed="1861" dbindex="46927">
Sotiats (Sotiates o Sontiates) foren un poble d'Aquitnia. Eren vens dels elusates (amb centre a la ciutat de Eause). La seva capital era Sotium (moderna Sos) i vivien cap el Gabarret. Al pas hi havia mines de coure. 

El 56 aC Juli Csar va enviar a P. Crassus a Aquitnia. Crassus va entrar al seu territori que foren el primer poble d'Aquitnia en ser atacat i foren derrotats. La capital va oferir certa resistncia . Finalment es van rendir. El seu cap Adcantuannus va intentar fugir amb 600 guerrers per fou sorprs pels romans; tot i aix va obtenir les mateixes condicions de rendici que la resta que havia restat a la ciutat. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114144" title="Sozpolis" nonfiltered="1865" processed="1862" dbindex="46928">
Sozpolis (Sozopolis,          ) fou una ciutat de Pisdia al nord de Termessos, en una plana rodejada de muntanyes. Correspondria a la moderna Souzou, al sud d'Aglasoun.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114145" title="Espartolos" nonfiltered="1866" processed="1863" dbindex="46929">
Espartolos  (Spartolus,          ) fou una ciutat de la pennsula Calcdica propera a Olint. Era probablement la capital dels boties o al menys una de les seves principals ciutats. Es esmentada al tractat entre Atenes i Esparta al 321 aC. Sota els murs de la ciutat els atenencs van patir una derrota el 249 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114147" title="Esperqueios" nonfiltered="1867" processed="1864" dbindex="46930">
Esperqueios (Spercheius,          , modern Elldha) fou el nom d'un antic riu del sud de Tesslia, amb origen a les muntanyes Tymphrestus que desaiguava al golf Maliac prop d'Anticira (modernament desaigua mes al sud a 1 km de les Termpiles). Al seu curs superior hi vivien els driops i els enians (driopes i aenianes). Els rius Dyras i Melas abans independents son actualment afluents. 

Era un riu-deu dels grecs i s esmentat en connexi amb Aquilles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114148" title="Batalla d'Almenara" nonfiltered="1868" processed="1865" dbindex="46931">
La batalla d'Almenara fou una batalla lliurada entre les tropes agermanades (front nord) i les tropes del virrei (Diego Hurtado de Mendoza) el 18 de juliol de 1521, a Almenara (la Plana).

La batalla d'Almenara fou la segona derrota consecutiva del front nord de les tropes agermanades, comandades per Jaume Ros. Les tropes del virrei estaven comandades pel duc de Sogorb (Alfons d'Arag) i tamb contribuen les tropes del comte d'Almenara, Gaspar de Prixita i Vives Boil. En la batalla perderen la vida ms de 2.000 hmens.

Les forces reials es van replegar, desprs, a Almenara, convertida en plaa d'armes de l'exrcit i base per a les operacions sobre la Plana i Onda.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114149" title="Espina" nonfiltered="1869" processed="1866" dbindex="46932">
Espina (Spina      ) fou una antiga ciutat d'Itlia propera a la desembocadura del Padus. Fou una ciutat dels pelasgs, on potser es va establir una colnia grega; va gaudir de gran riquesa per les seves relacions comercials amb Grcia, i tenien el seu tresor a Delfos; els seus habitants o eren grecs o estaven completament hellenitzats. Foren expulsats pels gals i la ciutat va quedar destruda i no fou reconstruda. Estrab l'esmenta com un llogaret i Plini el Vell com una ciutat que ja no existia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114150" title="Spoleto" nonfiltered="1870" processed="1867" dbindex="46933">


Spoleto es una ciutat d'Itlia a la regi d'mbria, provncia de Perusa, amb una poblaci de ms de 40.000 habitants.

 Histria .

Spoletum o Spoletium (         ) fou una ciutat de l'mbria, entre Interamna (Terni) i Trebia (Trevi) a uns 15 km al sud del naixement del Clitumnus. 

No s esmentada abans de l'establiment de la colnia romana (de dret llat) el 240 aC just desprs del final de la Primera Guerra Pnica. El 217 aC desprs de la batalla del Llac Trasim, Annbal va avanar fins a les portes de la ciutat i la va assaltar per fou rebutjat.

El 209 aC fou una de les colnies que es va distingir per la seva fidelitat. Desprs no se'n parla gaire per se sap que va ser una ciutat important. El 167 aC el senat la va escollir com a lloc de confinament del rei Gentius d'Illria i els seus fills, per la ciutat va rebutjar l'honor i llavors foren portats a Iguvium. 

A la guerra civil entre Gai Mari i Sulla va patir severament. El 82 aC es va lliurar una batalla entre Pompeu i Crassus, generals de Sulla, i Carrinas, lloctinent de Carb, just davant de la ciutat, i el segon fou derrotat i es va haver de refugiar darrera els murs de la ciutat. Desprs de la victria de Sulla la ciutat fou castigada severament, i el seu territori fou confiscat per l'establiment d'una colnia militar. 

Florus l'anomena en aquest temps  municipia Italiae splendidissima  segurament una exageraci retrica. Cicer al cap d'un temps l'esmenta com  colnia Latina in primis firma et illustris . La Llei Jlia la va fer municipi com altres colnies llatines i el ttol de colnia ja no el va a obtenir ms segons sembla tot i que va rebre diverses colnies.
A la guerra de Perusa (41 aC) fou lloc de retirada de Munatius Plancus desprs de ser derrotat per Octavi. 

Sota l'imperi va continuar essent un municipi important i prsper. Emili era acampat prop de la ciutat quan la mort dels seus rivals Treboni Gal i Volusi li va donar l'imperi, i aqu mateix fou assassinat pels seus soldats desprs d'un regnat de noms tres mesos. 

A la caiguda de l'Imperi (476), i desprs del perode d'Odoacre, va passar als ostrogots (493) fins que el 534 fou recuperada per Belisari. El 543 la va recuperar Ttila i va destruir parcialment les seves fortificacions; quan Narss la va conquerir el 555 va restaurar les muralles destrudes. El 570 fou ocupada pels longobards i establerta com a seu d'un ducat llombard. 

Vegeu: Ducat d'Spoleto

Va ser unida al Regne napolenic d'Itlia (1805) i va constituir el departament del Trasim (Trasimne) el 1809. Va tornar al Papa el 1814. El 1860 va passar al Regne de Sardenya-Piemont que va esdevenir tot seguit Regne d'Itlia.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114151" title="Batalla d'Oriola" nonfiltered="1871" processed="1868" dbindex="46934">
La batalla d'Oriola fou una batalla lliurada entre les tropes agermanades i les tropes de Pedro Fajardo de Ziga y Requesens, marqus de Los Velez el 30 d'agost de 1521, a Oriola (Baix Segura).

Els fets estigueren marcats per unes fortes contradiccions internes entre els agermanats (moderats contra radicals), cosa que els provoc una important prdua de fora, a poc ms d'un ms de la impactant victria en la batalla de Gandia.

La desfeta dels agermanats fou decisiva per la Revolta de les Germanies. En ella perderen la vida ms de 2.000 hmens i an acompanyada per una important repressi, amb l'execuci d'uns quaranta agermanats i la caiguda en mans realistes de tot el sud del Regne de Valncia, des d'Alacant fins a Ontinyent.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114152" title="Esprades" nonfiltered="1872" processed="1869" dbindex="46935">
Les Esprades (        ) s un grup d'illes de la mar Egea i la mar de Creta. El seu nom vol dir "disperses" perqu estaven disperses entre diversos mars en contraposici a les Cclades, agrupades a l'entorn de Delos. Es divideixen en:

Esprades Septentrionals;
Esprades Meridionals;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114153" title="Esprades Septentrionals" nonfiltered="1873" processed="1870" dbindex="46936">
Les Esprades Septentrionals sn un grup d'illes de la mar Egea.

Les illes Esprades Septentrionals habitades sn:
Alnnisos ;
Skathos;
Skiros;
Skpelos ;

Alguns tamb classifiquen en aquest grup a:
Samotrcia ;
Tassos ;
Lemnos;
Tenedos;
Psar;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114154" title="Esprades Meridionals" nonfiltered="1874" processed="1871" dbindex="46937">
Les Esprades Meridionals sn un grup d'illes de la mar Egea i la mar de Creta. La majoria de les Esprades Meridionals formen el anomenat Dodecans, per les Esprades inclouen algunes illes que no sn estrictament d'aquest conjunt:

Ark ;
Astiplea;
Fourni ;
Icria ;
Klimnos ;
Krpathos ;
Kasos ;
Kastellrizo ;
Khalki ;
Knaros ;
Kos ;
Leros ;
Lips ;
Nsiros ;
Patmos ;
Rodes ;
Samos ;
Simi ;
Tilos;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114160" title="Estbia" nonfiltered="1875" processed="1872" dbindex="46939">
Estbia o Estbies (Stabia o Stabiae,        ) fou una ciutat de Campnia, al peu de les muntanyes Lactarius a uns 6 km al sud de Pompeia  i a un o dos km de la mar.

Apareix esmentada per primer a la guerra social (90 aC) quant fou ocupada pel general samnita  C. Papius (90 aC) per reconquerida per Sulla (89 aC) i destruda. No fou reconstruda i va romandre un llogaret que s esmentat noms per Plini el Vell.

El 63 va patir un terratrmol de certa  importncia que va afectar tamb a Pompeia. Els romans rics hi van construir viles, i entre ells Pomponianus, l'amic de Plini el vell. Aquest es va refugiar a la vila del seu amic durant l'erupci del Vesuvi l'any 79 i va morir all ofegat pels gasos i colgat per la cendra. La ciutat fou destruda per l'erupci per menys completament que Pompeia i Hercul, de manera que va tornar a ser habitada per no va arribar mai a adquirir importncia.

El seu nom s'ha conservat a la moderna  Castell'a Mare di Stabia, a la vora de l'antiga ciutat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114162" title="Estageira" nonfiltered="1876" processed="1873" dbindex="46940">

Estageira (Stageira o Stageirus, grec Stageiros,          ) fou una ciutat de la pennsula Calcdica, que fou una colnia d'Andros. L'exrcit de Xerxes va passar per la ciutat abans d'arribar a Acantos. El 423 aC es va rendir al espart Brsides i el 421 aC va ser inclosa al tractat entre Atenes i Esparta. 

Hi va nixer Aristtil, i per aix Alexandre el Gran, en honor al seu mestre, va restaurar la ciutat que havia entrat en acusada decadncia, per l'operaci no va tenir gaire xit. 

La seva situaci es encara objecte d'especulaci.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114164" title="Estatiels" nonfiltered="1877" processed="1874" dbindex="46941">
Estatiels (statielli,           ) fou una tribu de lgurs que vivien al nord dels Apenins als dos costats de la vall del Bormida. Una de les seves ciutats era Aquae Statiellae, moderna Acqui, que va esdevenir ciutat de certa importncia sota domini rom.

El 173 aC son esmentats per Livi com a poble independent i fidel a l'aliana romana, que fou atacat sense justificaci pel cnsol M. Popillius, els va derrotar i va ocupar la seva capital que Livi anomena Carystus (ciutat desconeguda i mai ms esmentada). Els presoners foren venuts com esclaus. Els tribuns del poble van protestar contra aquest tracte per no van aconseguir reparaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114166" title="Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2003" nonfiltered="1878" processed="1875" dbindex="46942">

Les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2003 se celebraren dia 25 de maig, juntament amb les eleccions municipals.

S'afrontaven amb el Pacte de Progrs al Govern i el PP a l'oposici.
Els candidats a president del Govern varen ser:
 pel Partit Popular, Jaume Matas, que es tornava a presentar per segona vegada desprs de veure's desplaat del Govern i de ser nomenat ministre de Medi Ambient espanyol per Jos Mara Aznar en el seu segon mandat.
 pel PSIB, Francesc Antich, que aspirava a mantenir al crrec aconseguit el 1999.
 pel PSM-EN, Pere Sampol, vicepresident i conseller de Comer.
 per Uni Mallorquina, Maria Antnia Munar, presidenta del Consell de Mallorca.
 per Esquerra Unida-Els Verds, Margalida Rossell, d'Els Verds, la llavors consellera de Medi Ambient.
 per Esquerra Republicana, Catalina Gelabert.

A Menorca, Esquerra Unida i Els Verds concorrien per separat. A Eivissa, PSIB-PSOE, ENE, Esquerra Unida i Esquerra Republicana de Catalunya es presentaren sota les sigles del Pacte, amb Pilar Costa com a cap de cartell, mentre que Els Verds d'Eivissa es presentaren per separat amb Joan Buades, que ja s'havia desmarcat del govern eivissenc i balear. A Formentera noms hi havia dues llistes, la de la COP i la de l'AIPF, la marca a l'illa del PP.

Resultats.
Els comicis varen donar els segents resultats:





A part, es comptabilitzaren 7.093 vots en blanc.

Resultats per circumspcricions.

Mallorca.



A part, es varen recomptar 5.440 vots en blanc, que suposaven l'1,57% del total dels sufragis vlids. Els diputats electes per Mallorca foren:
 Jaume Matas Palou (Partit Popular);
 Rosa Estars Ferragut (Partit Popular);
 Margarita Isabel Cabrer Gonzlez (Partit Popular);
 Jaume Font Barcel (Partit Popular);
 Joan Flaquer Riutort (Partit Popular);
 Joan Fageda Aubert (Partit Popular);
 Pere Rotger Llabrs (Partit Popular);
 Jos Mara Rodrguez Barber (Partit Popular);
 Catalina Sureda Fons (Partit Popular);
 Maria Salom Coll (Partit Popular);
 Joan Huguet Rotger (Partit Popular);
 Gaspar Oliver Mut (Partit Popular);
 Carme Feliu lvarez de Sotomayor (Partit Popular);
 Antoni Pastor Cabrer (Partit Popular) ;
 Francesc Fiol Amengual (Partit Popular);
 Aina Maria Castillo Ferrer (Partit Popular);
 Francesc Antich Oliver (PSIB-PSOE);
 Francesca Lluch Armengol Socias  (PSIB-PSOE);
 Francesc Quetglas Rosanes  (PSIB-PSOE);
 Joana Maria Segui Pons  (PSIB-PSOE);
 Celest Alomar Mateu  (PSIB-PSOE);
 Ana Maria Salom Soler  (PSIB-PSOE);
 Antonio Jos Diguez Segu  (PSIB-PSOE);
 Ana Maria Calvo Sastre  (PSIB-PSOE);
 Valent Valenciano Lpez  (PSIB-PSOE);
 Maria Antnia Munar Riutort (Uni Mallorquina);
 Miquel Nadal Buades (Uni Mallorquina);
 Dola Mulet Dezcallar (Uni Mallorquina);
 Pere Sampol Mas (PSM-Entesa Nacionalista);
 Maria Antnia Vadell Ferrer (PSM-Entesa Nacionalista);
 Sebasti Serra Busquets (PSM-Entesa Nacionalista);
 Margalida Rossell Pons (Els Verds);
 Miquel Rossell del Rosal (EU);

Menorca.



A part, es varen recomptar 574 vots en blanc, que suposaven l'1,6% del total dels sufragis vlids. Els diputats elegits per Menorca foren:
 Jos Segu Daz (Partit Popular);
 Guillermo Camps Coll (Partit Popular);
 Mara Ana Lpez Oleo  (Partit Popular);
 Jos Simn Gorns Hachero (Partit Popular);
 Misericordia Sugraes Barenys (Partit Popular);
 Asuncin Vinent Barcel (Partit Popular);
 Joana Maria Barcel Mart (PSIB-PSOE);
 Dami Borrs Barber (PSIB-PSOE);
 Mara del Carmen Garca Querol (PSIB-PSOE);
 Andreu Bosch Mesquida (PSIB-PSOE);
 ngela Caules Fuentes (PSIB-PSOE);
 Miguel Gascn Mir (PSIB-PSOE);
 Eduard Riudavets Florit (PSM-Entesa Nacionalista)  ;

Eivissa.



A part, es varen recomptar 939 vots en blanc, que suposaven el 2,3% del total dels sufragis vlids. Els diputats escollits foren:
 Pedro Palau Torres (Partit Popular);
 Enrique Fajarns Ribas (Partit Popular);
 Mara Estrella Matutes Prats (Partit Popular);
 Diego Manuel Guasch Daz (Partit Popular);
 Jos Juan Cardona (Partit Popular);
 Carolina Torres Cabaero (Partit Popular);
 Catalina Palau Costa (Partit Popular);
 Pilar Costa Serra (Pacte Progressista d'Eivissa );
 Vicent Tur Torres Pacte Progressista d'Eivissa ;
 Patricia Abascal Jimnez Pacte Progressista d'Eivissa ;
 Juan Boned Roig Pacte Progressista d'Eivissa ;
 Francisca Tur Riera Pacte Progressista d'Eivissa  ;

Formentera.



A part, es varen recomptar 140 vots en blanc, que suposaven el 4,5% del total dels sufragis vlids. El diputat escollit fou Jos Miguel Fernando Mayans Serra.

Desprs de les eleccions.
Els 29 diputats del PP i el de Formentera, d'AIPF varen fer president un altre pic Jaume Matas amb majoria absoluta sense necessitat d'acords postelectorals.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114168" title="Estavans" nonfiltered="1879" processed="1876" dbindex="46943">
Els estavans (stavani,         ) foren un poble de la Sarmtia europea que vivia al nord de les muntanyes Bodinos. S'especula que la lectura correcta del nom d'aquest poble seria           (slavani), es a dir de fet "eslaus".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114169" title="Esteniclaros" nonfiltered="1880" processed="1877" dbindex="46944">
Esteniclaros (Stenyclarus,             o             ) fou una ciutat del nord de Messnia i capital dels conqueridors doris, construda per Cresfontes. L'anterior capital era Andnia. La ciutat va desaparixer aviat per el seu nom va restar en dues planes del nord de Messnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114171" title="Estiris" nonfiltered="1881" processed="1878" dbindex="46945">
Estiris (Stiris,       ) fou una ciutat de la Fcida, propera a Queronea. Els seus habitants deien ser descendents de colons atenencs de Steiria (un dels demos de l'tica) que es van establir all sota la direcci de Peteos quan fou expulsat de l'tica per Egeos. 

Fou destruda per Filip II de Macednia durant la guerra Sagrada per fou reconstruda 

Al segle II Pausnies la descriu i diu que tenia un temple dedicat a Artemisa, amb dos esttues, una de marbre pentlic. 

Les seves runes corresponen a la moderna Pale khora.

Pel habitants d'Estria, vegeu Estria;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114173" title="Estobi" nonfiltered="1882" processed="1879" dbindex="46946">
Estobi (Stobi,       ) fou una ciutat del nord-oest de Penia a Macednia que sota els reis de Macednia va assolir certa importncia. Sota domini rom fou convertida en depsit de sal per abastir als dardanis (el monopoli de la sal corresponia al tercer districte de Macednia). En temps de Plini el Vell era un municipi rom per en temps d'Elagbal fou declarada colnia. Al segle IV fou la capital de la Macednia Segona o Salutaris.

El 479 aC fou ocupada per Teodoric rei dels ostrogots. Al segle VIII va passar als blgars per el 1014 Basili II la va reconquerir. La ciutat va desaparixer desprs i la seva situaci exacta no es coneguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114175" title="Estratonice" nonfiltered="1883" processed="1880" dbindex="46947">


Geografia:
Estratonice (Pennsula Calcdica), ciutat;
Estratonice (Cria);
Onomstica:
Estratonice (esposa de Melaneu);
Estratonice (esposa de Seutes rei dels odrisis);
Estratonice (esposa d'Antgon el borni);
Estratonice (esposa de Seleuc I Nictor);
Estratonice (esposa de Demetri II de Macednia);
Estratonice (esposa d'Ariarates III de Capadcia);
Estratonice (esposa de Mitridates VI Eupator);
Estratonice de Capadcia, filla d Ariarates IV de Capadcia, esposa d umenes II de Prgam;
Estratonice (esposa de Antoc I Ster);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114176" title="Estratonice (Pennsula Calcdica)" nonfiltered="1884" processed="1881" dbindex="46948">
Estratonice (Stratonice,           ) fou una ciutat de la pennsula Calcdica que Ptolemeu diu que era al golf anomenat Singitos, per probablement es un error i estava situada a la costa del golf Estrimnic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114177" title="Estratonicea" nonfiltered="1885" processed="1882" dbindex="46949">
Estratonicea (Stratonicea o Stratoniceia,  ) fou una de les principals ciutats de Cria al sud-oest de Milasa. La va fundar Antoc I Soter (possiblement al lloc de l'antiga Idrias) i li va donar el nom de la seva dona Estratonice (que abans fou la dona del seu pare Seleuc I Nictor). Vers el 193 aC fou cedida a Rodes.

Mitridates VI Eupator va viure un temps retirat a aquesta ciutat i all es va casar amb la filla de un dels seus principals ciutadans. Un temps desprs fou assetjada per Labi i va oferir una forta resistncia que fou agrada pel Senat. 

Adri va protegir la ciutat i la va rebatejar Adrianpolis per aquest nom no es va imposar. Plini el Vell l'esmenta com a ciutat lliure. Prop de la ciutat hi havia el temple de Zeus Chrysaoreus, en el que les ciutats confederades de Cria feien les seves reunions; Estratonice feia part de la confederaci perqu tot i que era una ciutat grega i no cria, dins el seu territori hi havia algunes petites ciutats de poblaci cria.

Hi va nixer Mnip, de malnom Catochas, un destacat orador.
 
Es la moderna  Eskihissar. Queden algunes restes de l'antiga ciutat, marbres, fragments, columnes, un teatre i prosceni, arcs, peus d'esttues, i restes de les muralles.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114179" title="Silvio Rodrguez Domnguez" nonfiltered="1886" processed="1883" dbindex="46950">

Silvio Rodrguez Domnguez (San Antonio de Los Baos, Cuba, 29 de novembre de 1946) s un msic cub, i un dels lders del moviment de la nueva troba cubana. s conegut per les seves lletres altament eloqents i simbliques. Moltes de les seves canons han esdevingut clssics de la msica llatino-americana, com Ojal, Playa Girn, Unicornio i La maza. L'ambigitat d'algunes de les seves canons de crtica social ha aixecat les sospites del govern cub i dels grups d'exiliats cubans als Estats Units en diverses ocasions.

En torn seu s'ha integrat una mena dinternacional de la canc latinoamericana de text, en la que participen compositors i cantants de tot el continent, com Chico Buarque, de Brasil, Daniel Viglietti, d'Uruguai, Fito Pez, d'Argentina o Jeanette Macari, de Mxic.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114181" title="Estratos" nonfiltered="1887" processed="1884" dbindex="46951">
Estratos (Stratus,        ) fou la principal ciutat d'Acarnnia, a l'interior del pas en una frtil plana a la dreta de l'Aquelos

A la guerra del Pelopons la ciutat va entrar a l'aliana atenenca junt amb casi totes les ciutats d'Acarnnia; el 429 aC fiu atacada per Ambrcia amb ajut de grups brbars i alguns espartans, sota la direcci de Cnemos, per foren derrotats i rebutjats

Al segle segent va caure en mans de la Lliga Etlia. Filip V de Macednia no la va poder arrabassar als etolis que la van conservar fins a la conquesta romana; els romans van restablir la llibertat de les ciutats d'Acarnnia. 

Queden fora restes de la ciutat a la moderna vila de Surovgli, incloent un teatre


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114183" title="Estrime" nonfiltered="1888" processed="1885" dbindex="46952">
Estrime (Stryme,       ) fou una ciutat de la costa sud de Trcia a l'oest de Mesmbria, entre la qual i la ciutat corria el riu Lissos, que fou deixat sec pels perses quant tot l'exrcit el va utilitzar. Fou una colnia de Tasos per el seu territori  li va disputar la ciutat de Maroneia o Maronea.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114185" title="Estrim" nonfiltered="1889" processed="1886" dbindex="46953">

Estrim (Strymon,        ) fou el nom del riu ms llarg de Macednia desprs de l'Axios. Fins al regnat de Filip II de Macednia era el lmit oriental del Regne de Macednia.

El riu sorgia a les muntanyes Scomios prop de Pantlia (moderna Kustendil) i corria a l'est i desprs al sud-est, passava pel llac Prsies o Cercinites, i en sortia prop d'Amfpolis, i desaiguava al golf Estrimnic.

El nom modern es Struma i sota els otomans es deia Kara Su.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114186" title="Estrimonis" nonfiltered="1890" processed="1887" dbindex="46954">
Estrimonis (Strymonii,           ) foren bitinis que havien van emigrar a sia des de les terres del riu Estrim a Europa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114188" title="Estimfalis" nonfiltered="1891" processed="1888" dbindex="46955">
Estimfalis (Stymphalis) fou un districte a l'oest del Regne de Macednia. Fou annexionat pels romans a Macednia juntament amb Atintnia i Elimiotis (168 aC). Ptolemeu esmenta la ciutat de Gyrtona a Estimfalis per podria estar parlant de Timfaia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114190" title="Estimpalos" nonfiltered="1892" processed="1889" dbindex="46956">
Estimpalos (Stympalus,           o           ) fou el nom d'una ciutat, un districte, un riu, un llac, i una muntanya al nord-est d'Arcdia.

El territori d'Estimpalos estava limitat per Acaia al nord; Sici i Flisia a l'est; Mantinea al sud; i Orcomen i Feneos a l'oest. Estava rodejat de muntanyes entre elles les muntanyes Estimpalos (Stymphalus). Al sud un llac era tamb anomenat Estimpalos (               ). A la part nord hi havia el riu Estimpalos, que s'amagava i corria subterrniament per reaparixer sota el nom de Erasinos a l'Arglida. En el seu territori, se situava el llogaret d'Apelauros. 

La ciutat d'Estimpalos derivava el seu nom d'Estimpalos, fill d'Elatos, net d'Arees. Va ser ocupada per Apollnides, general de Cassandre i desprs fou membre de la Lliga Aquea. Va desaparixer en poca indeterminada (ja no existia al segle II) i el seu territori va ser incls a l'Arglida.

El territori es diu avui vall de Zarak, per la vila de Zarak, a poca distancia del llac.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114191" title="Apelauros" nonfiltered="1893" processed="1890" dbindex="46957">
Apelauros fou un llogaret del territori d'Estimpalos on la Lliga Aquea, sota Nicostratos, va derrotar els macedonis dirigits per Andrstenes el 197 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114193" title="Estira" nonfiltered="1894" processed="1891" dbindex="46958">
Estira o Estura (Styra,      ) fou una ciutat d'Eubea a la costa oest, al nord de Carist i enfront el cap de Cinosura a l'tica. Fou poblada originalment pels driops per els pobladors deien ser descendents de colons de l'tica. Durant la invasi persa del 490 aC els perses van desembarcar als presoners fets a Ertria al petit port d'Egilea (Aegileia) que pertanyia a Estira. Al 479 aC la ciutat va combatre a Artemsion, Salamina i Platees al costat dels grecs. Desprs van ser membres de la Lliga Atenenca i pagaven un tribut anyal de 1200 dracmes. La flota atenenca es va establir a Estira el 356 aC. Estrab diu que la ciutat fou destruda per l'atenenc Fedros, i el seu territori donat a Ertria, i situa els fets a la guerra Maliaca, que no existeix, i probablement es refereix a la guerra de Lmia o Lamiaca.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114194" title="Suagela" nonfiltered="1895" processed="1892" dbindex="46959">
Suagela (        ) s una ciutat de Cria en la qual hi havia la tomba de Car, l'ancestre de tots els caris. El nom de la ciutat volia dir en la llengua prpia "tomba del rei" (     = tomba,       = rei). Quan Mausolos va unir sis ciutats per formar Halicarns, va conservar Mindos i Suagela.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114196" title="Suardons" nonfiltered="1896" processed="1893" dbindex="46960">
Els suardons (suardones) foren una tribu del grup germnic del sueus, que vivia prop del riu Elba, a la riba dreta, al sud dels saxons i nord dels longobards. El seu nom derivava de la paraula sward o sword (espasa). Ptolemeu esmenta a la mateixa zona als farodins (pharodini) que podrien ser el mateix poble.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114198" title="Suarni" nonfiltered="1897" processed="1894" dbindex="46961">
Suarni foren un poble de la Sarmtia asitica a la regi de les Portes Caucsiques, entre aquestes i el Rha. El seu territori hi havia mines d'or. Ptolemeu els esmenta com surans (surani,         ) i els situa entre el riu Hippia i les muntanyes Cerunies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114200" title="Sublaqueum" nonfiltered="1898" processed="1895" dbindex="46962">
Sublaqueum, moderna Subiaco, fou una ciutat de la vall de l'Anio, a uns 35 km al nord de Tibur (Tivoli). El seu nom deriva dels llacs formats a la zona pel riu Anio, anomenats Simbruina Stagna o Simbrivii Lacus.

La ciutat no es esmentada abans del regnat de Ner. Aquest hi va tenir una vila que es deia  Villa Neroniana Sublacensis . Probablement era una dependncia municipal de Tibur. Plini el Vell l'esmenta per com a municipi separat. 

Subiaco fou famosa a l'edat mitjana com a lloc de retir de Sant Benet, el fundador de l'ordre dels benedictins. Es possible que llavors estigus deserta i que s'hagus format en torn al monestir fundat all per Sant Benet.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114202" title="Superaequum" nonfiltered="1899" processed="1896" dbindex="46963">
Superaequum o Superequum fou una ciutat al pas dels pelignes, una de les tres que tenien drets municipals. Plini el Vell i el Liber Coloniarum l'esmenten com  Colonia Superaequana . Va rebre una colnia de veterans segurament sota August i un altre en el regnat de Marc Aureli. Les inscripcions trobades demostren que fou una ciutat de certa importncia.

Correspon a la moderna Castel Vecchio Subequo, en un tur a la dreta del Aternus a uns 6 km a l'esquerra de la Via Valria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114203" title="Surrentum" nonfiltered="1900" processed="1897" dbindex="46964">
Surrentum (         ) moderna Sorrento, fou una ciutat de la costa de Campnia a la badia o golf de Npols, no lluny del promontori anomenat  Minervae Promontorium, que forma el lmit sud de la badia.

El seu nom apareix desprs de la conquesta romana de Campnia. La tradici diu que fou fundada pels grecs i es possible que fora una colnia de Cumes. Estrab l'esmenta com a ciutat dels campanis. El Liber Coloniarum diu que el territori era consagrat a la deessa Minerva  i que aquesta tenia un temple a la zona. Va rebre una colnia sota August per no va adquirir el rang colonial i les inscripcions demostren que fou un municipi ordinari. Els romans rics hi van construir viles de segona residencia, entre ells Pollius Felix, amic d'Statius. Agripa Pstum va ser desterrat a la ciutat per August abans de ser enviat a Plansia. El vi de Surrentum era el principal producte i tenia molt bona reputaci, per Tiberi deia que la fama la devia als metges (que el recomanaven a malalts) i que no era millor que el vinagre. El vi es deixava envellir 25 anys. Marc Valeri Marcial diu que la ciutat destacava tamb per la seva poteria. 

A la ciutat hi havia un fams santuari dedicat a les Sirenes (Surrentum podria derivar el nom de Sirene). Les illes de les Sirenes (Sirenusae Insulae) son les modernes Li Galli.

En queden fora runes per no de molt inters, consistents en restes d'edificis, entre ells el temple d'Hrcules i el de Neptuni, i una piscina o cisterna.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114207" title="Susiana" nonfiltered="1901" processed="1898" dbindex="46965">
Susiana (        ) fou una regi i satrapia de l' Imperi persa i desprs selucida que limitava al nord amb la Mdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Prsic; i a l'oest les planes de Babilnia. Produa fora gra. Els macedonis hi van introduir el vi.

Els rius principals eren el Eulaeus (Karn), el  Choaspes (Kerkhah), el Coprates (Dz), el Hedyphon o Hedypnus (Jerrhi), i el Roatis (Tb).

Els habitants eren anomenats susis (susii) o susians (susiani). Tamb vivia a la regi un poble anomenat cissis (cissi) probablement derivats del poble esmentat ja abans com cossaei que haurien emigrat a aquesta zona vers el 700 aC. Altres pobles esmentats son els uxis (uxii) una tribu de saquejadors de les muntanyes prop de Mdia; els messabates (messabatae), a la vall;  els cosseis (cossaei), prop de les muntanyes de Mdia; i els elimis que habitaven el districte d' Elimais probablement descendents dels elamites.

Els seus districtes eren: Cabandene, Corbiana, Massabatene, Gabiene, i  Caracene.

La nica ciutat important era Susa que era capital de satrapia i capital imperial.

La Susiana formava una satrapia que era part de la gran satrapia de Persis. Es coneixen els strapes Bagapana vers el 500 aC, i el pare de Oxathres, que governava en temps de la batalla de Gaugamela. La satrapia de Susiana estava formada al seu torn per dues satrapies menors: Susiana (la plana de Susa i les muntanyes Zagros) que coincideix amb la moderna Khuzestan i arribava fins al Tigris per l'oest; i Elimaida.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114208" title="Muse" nonfiltered="1902" processed="1899" dbindex="46966">

Muse s una banda anglesa de rock, originria de Teignmouth, Devon. Est composta Matt Bellamy (veu, guitarra, teclat i piano); Christopher Wolstenholme (baix elctric, teclats i cors) i Dominic Howard (bateria i percussi). El seu particular estil s una barreja de indie rock i heavy metal, amb una influncia de compositors clssics, especialment, aquells de l'era romntica, com Serguei Rakhmninov. La banda s famosa per les seves energtiques actuacions en viu, el seu ecologisme i relaci amb Greenpeace i els excntrics interessos del lder Bellamy en la conspiraci global, vida extraterrestre, teologia i l'apocalipsi.

Els EP i Showbiz.
Desprs d'uns anys acumulant una base de seguidors a Londres, van tocar els seus primers concerts en aquesta ciutat i a Manchester.Ms tard van tenir una reuni amb Dennis Smith que els va dur a fer el llanament dels seus dos primers EP .El segon va atreure l'atenci del columnista musical Steve Lamacq i de la revista del gnere NME. Tot seguit Dennis Smith va co-fundar la productora Taste Media especialment per a Muse. Aix va permetre a la banda preservar l'individualisme del seu so dels seus primers concerts. A pesar de l'xit del segon EP, les companyes discogrfiques britniques es negaven a protegir a Muse, i molts sectors de la indstria els acusava de tenir un so molt similar al de Radiohead. No obstant aix, la discogrfica nord-americana Maverick Records ho va arreglar abans de contractar-los per Nadal de 1998. John Leckie, qui abans havia produt alguns discos de Radiohead, The Stone Roses i The Verve, va ser contractat per a produir el primer disc de la banda Showbiz. El disc mostrava l'estil agressiu de la banda, i contenia moltes referncies de les dificultats que van tenir al venir a Teignmouth. El llanament d'aquest lbum va ser seguit per una gira com teloners de Foo Fighters i de Red Hot Chili Peppers a Estats Units. El 1999 i 2000, Muse va tocar en els principals festivals d'Europa i Austrlia, acumulant una gran quantitat de seguidors a Europa occidental.

Origin of Symmetry. 
El seu segon disc,de nou produt per Leckie, va resultar en un so ms pesat i fosc, amb el baix distorsionat o sintetitzat, a vegades utilitzant tcniques clssiques en canons com Space Dementia. La banda va experimentar amb instruments poc ortodoxos, com l'orgue d'esglsia, el mellotron, i una bateria encara ms completa. 
La veu de Bellamy apareixia en la seva mxima esplendor, guitarres amb arpegis i ms utilitzaci del piano que en el disc anterior, inspirat en pianistes romntics, especialment els russos Rachmaninov i Txaikovski. El disc tamb cont una versi de Feeling Good, de Anthony Newley i Leslie Bricusse. Desprs de Origin of Symmetry, Muse va llanar Hullabaloo Soundtrack, un DVD de la seva actuaci en viu en Li Zenith, a Pars, a l'octubre de 2001. Un disc doble va ser llanat al mateix temps, contenint una recopilaci de b-sides i enregistraments del concert abans esmentat. Van editar tamb un doble senzill per a promocionar Hullabaloo; contenint les noves canons In Your World i Dead Star entre altres. En l'edici de febrer de 2006 de la Revista Q, Origin of Symmetry va ser situat en el lloc 74 de l'enquesta sobre els 100 millors discos de la histria.Per molts s el millor disc de Muse.


Absolution. 
El 2003, es va llanar un nou disc d'estudi. Produt per Rich Costey, el disc va demostrar una continuaci pel que fa a estil. Muse va continuar barrejant influncies clssiques i el seu estil pesat. La banda ha fet referncies a un tema general en el disc: la fi del mn i les reaccions a aquesta situaci (Apocalypse, please). Les lletres sn en la seva majoria poltiques, influenciades principalment per l'entrada d'Anglaterra en la Guerra de L'Iraq. Finalment rebent el suport total de la crtica en el Regne Unit, i al costat de la discogrfica Warner, Muse va portar a terme la seva primera gira internacional en estadis, actuant a Austrlia, Nova Zelanda, Canad i Frana. Mentrestant, es van treure cinc senzills de l'Absolution. La banda va tocar en el Festival de Glastonbury al juny de 2004. Bellamy va finalitzar el concert descrivint-lo com "el millor de les seves vides", per poc desprs del mateix, el pare del bateria Dominic Howard, qui assistia al festival, va morir d'un atac cardac.Tot i aix, Howard va demostrar la seva professionalitat al seguir el calendari previst per a la gira. Muse va continuar amb una gira enormement exitosa, principalment pels Estats Units, fins a mitjans de 2005. El 2 de juliol de 2006, Muse va participar al concert Live 8, a Pars. A finals d'aquest any, el 12 de desembre es va editar un nou DVD: Absolution Tour, que contenia gaireb la totalitat del concert de Glastonbury, a ms de quatre canons ms, de diferents concerts de la gira.

Black Holes and Revelations. 
Desprs d'uns mesos de descans, la banda va tornar als estudis a l'agost de 2005. El nou disc va ser produt novament per Costey, i va ser titulat Black Holes and Revelations. L'lbum va sortir al mercat europeu el 3 de juliol de 2006, encara que a Jap va ser llanat el 28 de juny, amb la pista extra Glorious. El disc s el major xit de la banda, tot i distanciar-se bastant dels seus treballs anteriors, el que va ser mal rebut per alguns crtics i seguidors. La gira va comenar el 13 de maig, amb aparicions a la rdio i a la televisi. No obstant aix, la gira principal europea va comenar a Baracaldo, Espanya; seguit per concerts a Madrid, Badalona i Lisboa. Seguidament va haver una recordada actuaci en el Reading Festival. El 16-17 de juny de 2007, Muse va tocar un memorable concert en el renovat estadi de Wembley, amb una capacitat aproximada de 90.000 persones. Al comenament d'abril van tornar de gira per Amrica del Nord (desprs de recrrer Oceania i sia), i van visitar per primera vegada Mxic. A EUA anar com teloners de My Chemical Romance. Al maig Muse tornar a Europa per a actuar en festivals de la talla de Pinkpop, Rock am Ring o Rock Werchter. A ms van donar ms concerts en grans estadis; com el  de Saint Denis, a Pars. A Espanya ja van tocar al Festival Internacional de Benicssim com a caps de cartell (22 de juliol). 

 Discografia .

 Showbiz - 28 de setembre de 1999;
 Origin of Symmetry - 18 de juny de 2001;
 Absolution - 29 de setembre de 2003;
 Black Holes and Revelations- 3 de juliol de 2006;

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina oficial de la banda;
 Pgina espanyola;
 Pgina espanyola;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114209" title="Sutrium" nonfiltered="1903" processed="1900" dbindex="46967">
Sutrium (        ) fou una ciutat d'Etrria a la part sud del territori, a menys de 50 km de Roma, a la Via Cssia. S'esmenta tamb com a Sutricum.

Fou una ciutat etrusca per de les mes petites i probablement dependent d'alguna de les grans ciutats. Desprs de la conquesta de Ves els romans van arribar a Sutrium que fou atacada el 391 aC i va ser ocupada el mateix any o a l'any segent. 

El 389 aC els etruscs van assetjar als romans a Sutrium i la van ocupar per al cap de poques hores fou recuperada pel dictador Camil. El 385 aC els etruscs la van tornar a ocupar per Camil i Valeri la van recuperar rpidament. El 383 aC els romans hi van establir una colnia i juntament amb la propera Nepate va esdevenir una de les principals posicions romanes de frontera.

No torna a aparixer a la histria fins el 311 aC quan els etruscs la van assetjar altre cop per foren derrotats per Emili Barbula en una gran batalla sota els seus murs. El 310 aC els etruscs van tornar a la carrega, per foren altre cop derrotats pel cnsol Q. Fabius Maximus, i es van refugiar al bosc Cimini, barrera que fou passada per primer cop pels romans, amb el que els combats amb els etruscs es van desplaar mes cap al nord. 

Sutrium va romandre una posici romana a Etrria per ja mes a la reraguarda. A la Segona Guerra Pnica es esmentada com a colnia llatina de les que el 209 aC va declarar  que no podia pagar el tribut i proveir els subministraments als que estava obligada, i fou castigada al final de la guerra amb la imposici de taxes mes altes. El seu territori fou un d'aquells en qu es van poder establir exiliats de Cpua.

Desprs fou una ciutat secundaria que va esdevenir municipi per la llei Jlia el 79 aC. A la guerra de Perusa (41 aC) fou ocupada per Agripa per tallar les comunicacions de Lucius Antonius amb  Roma. 

Es va salvar de la decadncia (com els va passar a altres ciutats d'Etrria) per estar a la vora de la via Cssia i va existir durant tot l'imperi. Sota August va rebre una colnia i portava el ttol de  Colonia Julia Sutrina  . A l'poca cristiana fou seu episcopal. 

Correspon a la moderna Sutri i es conserven algunes restes romanes: columnes i altres elements arquitectnics, i alguns restes de la muralla, i especialment l'amfiteatre, que es petit per es nic per haver estat excavat a la roca i podria ser una construcci originalment etrusca. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114210" title="Suzeis" nonfiltered="1904" processed="1901" dbindex="46968">
Suzeis (suzaei,         ) fou una tribu de l'antiga Prsia esmentada per Ptolemeu. Podria tractar-se dels habitants de la Susiana o susians.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114211" title="Sbaris" nonfiltered="1905" processed="1902" dbindex="46969">
Sbaris (Sybaris,        ) fou una important ciutat de la Magna Grcia a la part occidental del golf de Trent, a poca distancia de la costa, entre els rius Crathis i Sybaris (o riu Sbaris). D'aquest darrer (modern Coscile) derivava el seu nom; en aquell temps arribava a la mar per avui diu desaigua al Crati a 3 km de la desembocadura.

Fou la primera de les colnies gregues d'aquesta part d'Itlia i Scymnus Chius diu que fou fundada vers el 720 aC pels aqueus. El seu oekist (fundador) fou un ciutad d'Helice a Acaia. Tamb van participar a la fundaci ciutadans de Trozen, per els aqueus finalment els van fer fora. 

Rpidament va adquirir una gran prosperitat per la fertilitat de la plana on estava situada. A la ciutat, a diferencia d'altres, eren admesos ciutadans de les nacions venes que rebien els drets de ciutadania. La riquesa va portar als hbits luxuriosos i el nom de sibarita (natural de Sbaris) va quedar com a denominaci de persones amb gustos especialment refinats.

Amb tot els relats de l'poca foren sens dubte exagerats, per probablement els ciutadans eren al segle VI aC els mes rics i prspers de tots els habitants de ciutats gregues. Sbaris governava sobre 25 ciutats i podia mobilitzar tres-cents mil homes (xifra probablement exagerada); les ciutats dependents eren probablement dels enotris per tamb es van fundar algunes colnies a la mar tirrena: Posidnia, Las i Skidros; els cavallers de la ciutat que desfilaven a les processons eren uns cinc mil el que dona exemple de la seva gran riquesa (hi havia quatre vegades mes cavallers que a Atenes). Smindyrides va demanar la ma de la filla de Cleistenes de Sici i a la seva comitiva portava un miler d'esclaus. Ateneus dona detalls de l'extraordinari refinament dels sibarites si be segurament son exagerats; els seus vestits eren luxosos i es feien en la mes fina llana de Milet; Alcmenes de Sbaris va fer una ofrena al temple del Juno Lacini que quan desprs va caure en mans de Dions de Siracusa fou venuda per 120 talents (una quantitat molt alta per l'poca).

De la histria de la ciutat no se sap gaire cosa. A la segona meitat del segle VI aC sembla que es van produir disputes internes; el demagog demcrata Telis es va enfrontar al govern oligrquic i va assolir el poder enviant a l'exili a molts ciutadans. Telis va exercir com a tir i els exiliats es van refugiar a Crotona, i Telis va exigir la seva entrega, que Crotona va refusar, i va esclatar la guerra. Telis va anar a Crotona amb un exercit que suposadament tenia tres-cents mil homes i es va trobar amb l'enemic al riu Traeis; l'exrcit de Crotona era un ter del sibarita per va obtenir una victria completa, i milers de sibarites foren morts o executat i la resta perseguits fins a les mateixes portes de la ciutat; els crotonians es van apoderar de Sbaris i van decidir de destruir-la; van modificar el curs el riu Cratis i van inundar el lloc que va quedar cobert per l'aigua (510 aC). Molts grecs van veure el fet com un cstig div a l'orgull i arrogncia dels sibarites.

La ciutat no fou restaurada. Els que van sobreviure es van refugiar a Las i Scidros. Descendents dels sibarites van intentar reconstruir Sbaris 58 anys desprs per els crotonians els van expulsar rpidament i finalment els colons, units amb un contingent atenenc, van poder fundar Thuris.

La seva situaci exacta no ha pogut ser determinada. La plana dels rius Coscile i Crati (antics Sybaris i Crathis) no esta actualment poblada. El lloc est situat en el terme de la moderna Cassano allo Ionio.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114212" title="Riu Sbaris" nonfiltered="1906" processed="1903" dbindex="46970">
El riu Sbaris, modern Coscile, fou un riu de la Magna Grcia proper a la ciutat de Sbaris que va agafar el nom d'aquest riu. El riu portava el nom d'una font d'Acaia (a Bura). Era un riu de certa importncia que naixia a Murano i rebia alguns afluents menors fins a desaiguar a la mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114213" title="Sucamina" nonfiltered="1907" processed="1904" dbindex="46971">
Sucamina (               ) fou una ciutat de Palestina que Estrab situa entre Acre (   ) i Caesareia Palaestinae (                ). Aqu va desembarcar Ptolemeu IX Ltir amb un exercit de 30000 homes per assetjar  Ptolemais. S'ha identificat amb la moderna Haifa i es creu que tamb va portar el nom d' Hepha (   ).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114214" title="Syedra" nonfiltered="1908" processed="1905" dbindex="46972">
Syedra (      ) fou una ciutat de la costa occidental de Cilcia entre Coracesium i Selinus. Esteve Bizant la situa a Isuria i  Hiercles a Pamflia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114215" title="Simi (Dodecans)" nonfiltered="1909" processed="1906" dbindex="46973">


Simi (en grec     ) s una illa grega del Dodecans, al nord-oest de Rodes.

Esteve Bizant diu que antigament es va dir Metapontis i Aegle, i el nom de Syme li fou donat per una filla de Ilisos, el primer habitant de l'illa juntament amb Khthoni, fill de Posid. A la guerra de Troia va participar l'heroi Nireos, natural de Syme, amb tres vaixells.

Segons la tradici, l'illa fou poblada per doris per desprs va passar a mans dels caris, que la van abandonar i va restar deshabitada fins que Argos, Esparta, Cnidos i Rodes la van repoblar.

L'illa tenia vuit ports i la ciutat del mateix nom, de la qual queden algunes restes.

 Enllaos externs.
 Simi;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114216" title="Simi" nonfiltered="1910" processed="1907" dbindex="46974">
Per a l'illa grega, vegeu Simi (Dodecans);

Els simis (Simiiformes) sn un infraordre de primats d'elevada semblana als humans, als quals engloba. Sn coneguts com a "primats superiors" mentre que la resta de primats sn coneguts com a "primats inferiors" o prosimis.

Classificaci i evoluci.
Els simis es divideixen en tres grups. La primera divisi s literalment tan ample com l'Oce Atlntic. Els micos del mn nou sn el parvordre Platyrrhini que es va seprar de la resta fa uns 25 milions d'anys, deixant el parvordre Catarrhini ocupant el mn antic.

 ORDRE PRIMATES;
 Subordre Strepsirrhini;
 Subordre Haplorrhini;
 Infraordre Tarsiiformes;
 Infraordre Simiiformes;
 Parvorder Platyrrhini;
 Famlia Cebidae;
 Famlia Aotidae;
 Famlia Pitheciidae;
 Famlia Atelidae;
 Parvorder Catarrhini;
 Superfamlia Cercopithecoidea;
 Famlia Cercopithecidae;
 Superfamlia Hominoidea;
 Famlia Hylobatidae;
 Famlia Hominidae;

Vegeu tamb.
 Simia, classificaci original de Carl von Linn dels primats.

Referncies.
;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114218" title="Sinnada" nonfiltered="1911" processed="1908" dbindex="46975">
Sinnada (Synnada,        ) fou una ciutat de la Frgia Salutaris a una plana d'oliveres. 

Es esmentada per primer cop durant la marxa del cnsol Manli contra els glates; Cicer diu que va passar per Sinnada  en el seu viatge d'Efes a Cilcia. En temps d'Estrab era encara una petita citat per al segle segent ja era una ciutat importat i cap d'un convent jurdic. El marbre de la zona era molt apreciat i era anomenat marbre sinndic, tot i que les pedreres eren a la vena Docmia i el seu nom correcte era  docimites lapis; era de color clar amb aiges porpres.

Les seves runes es troben a Eski-kara-hissar i a uns 5 km hi ha pedreres de marbre


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114219" title="Synodium" nonfiltered="1912" processed="1909" dbindex="46976">
Synodium (        ) fou una ciutat de Dalmcia a una gorga fonda entre dos turons, on Gabinius fou derrotat  a la campanya del 34 aC. August va incendiar la ciutat a la que s'havien retirat els dlmates.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114222" title="Nautilus" nonfiltered="1914" processed="1910" dbindex="46978">

El gnere Nautilus s un txon que cont set espcies de nutils. D'aquestes en queden quatre de vivents, que difereixen significativament en aspectes de morfologia dels nutils emplaats en el txon germ Allonautilus.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114230" title="Estilommatfor" nonfiltered="1915" processed="1911" dbindex="46979">


Los estilommatfors (Stylommatophora) sn un infraordre (a vegades un subordre) de gasterpodes pulmonats que inclou els caragols i els llimacs terrestres.

Caracterstiques.
Els estilommatfors no tenen opercle; tenen dos parells de tentacles ceflics retrctils, amb els ulls situats a l'extrem del parell superior. Amb freqncia posseeixen una glndula suprapodial. L'urter es llarg i, normalment, tenen un sol gonpor (apertura genital).

Taxonomia.
Subinfraordre Orthurethra
Superfamlia Achatinelloidea  ;
Superfamlia Cochlicopoidea  ;
Superfamlia Partuloidea  ;
Superfamlia Pupilloidea ;
Subinfraordre Sigmurethra
Superfamlia Acavoidea  ;
Superfamlia Achatinoidea ;
Superfamlia Aillyoidea  ;
Superfamlia Arionoidea  ;
Superfamlia Buliminoidea  ;
Superfamlia Camaenoidea  ;
Superfamlia Clausilioidea  ;
Superfamlia Dyakioidea  ;
Superfamlia Gastrodontoidea  ;
Superfamlia Helicoidea  ;
Superfamlia Helixarionoidea  ;
Superfamlia Limacoidea  ;
Superfamlia Oleacinoidea ;


Superfamlia Orthalicoidea  ;
Superfamlia Plectopylidoidea  ;
Superfamlia Polygyroidea  ;
Superfamlia Punctoidea  ;
Superfamlia Rhytidoidea  ;
Superfamlia Sagdidoidera  ;
Superfamlia Staffordioidea  ;
Superfamlia Streptaxoidea ;
Superfamlia Strophocheiloidea  ;
Superfamlia Trigonochlamydoidea  ;
Superfamlia Zonitoidea  ;
? Superfamlia Athoracophoroidea  (= Tracheopulmonata) ;
? Superfamlia Succineoidea  (= Heterurethra);

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114232" title="Ortgia" nonfiltered="1916" processed="1912" dbindex="46980">
Ortgia (Ortygia, ) fou una illa i fortalesa de Siracusa, i seu original de la ciutat. Fou fortament fortificada per Dionisi el vell per les fortificacions foren destrudes el 343 aC per Timole de Siracusa perqu la fortalesa havia estat el lloc que havia perms el domini dels tirans locals.

Fou tamb el renom de la detat rtemis donat a diversos llocs sempre en referncia a l'illa en qu havia nascut. Ortgia fou no sols una illa al port de Siracusa sin que abans fou el nom antic de l'illa de Delos, i en aquesta illa hauria nascut rtemis. L'illa d'Ortgia a Siracusa hauria agafat el nom del lloc de naixement d'rtemis.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114233" title="Jocs esportius" nonfiltered="1917" processed="1913" dbindex="46981">
Sota el nom genric de jocs esportius s'entn aquelles competicions esportives, aplegades en un mateix perode de temps i en un mateix lloc on es competeix en gran nombre d'esports.

 Histria .
s raonablement cert pensar que les primeres competicions esportives organitzades a la histria tingueren lloc a l'antiga Grcia, sobre el 1500 aC L'any 776 aC es comenaren a disputar els Jocs Olmpics de l'antigor a Olmpia, els ms importants de l'antiguitat. Tamb, per, s'organitzaren altres manifestacions esportives com els Jocs Pitis a Delfos, els Jocs Nemeus a Nemea i els Jocs stmics a Corint. Ms tard, jocs similars es disputaren a prop de 150 ciutats de l'Imperi Rom com ara Roma, Npols, Odessus, Antioquia i Alexandria. Els jocs olmpics, que es disputaven cada 4 anys, foren suprimits per l'emperador rom Teodosi I el 393 dC

El 1887, el bar Pierre de Coubertin va concebre la idea de celebrar de nou els Jocs Olmpics. Amb el seu impuls, els primers jocs esportius moderns es disputaren a Atenes el 1896. Aquest tipus de competici multi-esportiva tingu un gran xit i ben aviat es comenaren a disputar competicions similars.

Els primers jocs organitzats que van incloure esports d'hivern foren els Jocs Nrdics, disputats entre les nacions escandinaves el 1901. Aquesta competici es mantingu fins l'any 1926, tot just creats els Jocs Olmpics d'hivern del 1924. A partir dels anys vint, molts tipus de jocs esportius foren creats, sovint per a determinats grups d'atletes en lloc de l'universalitat que representaven els Jocs Olmpics. Els sovitics organitzaren l'espartaquada el 1920, una versi comunista alternativa als olmpics, i el 1923 es disputar la University Olympia a Itlia, precursora de l'actual Universiada.

Des d'aleshores i fins l'actualitat s'han creat moltes competicions d'aquest tipus, b de tipus regional, com els Jocs Asitics o els Jocs Panamericans, b per a determinats grups de gent com els Jocs Mundials de Policies i Bombers o els Jocs de Gais i Lesbianes, entre d'altres.

Els Jocs Olmpics, segueixen essent, malgrat tot, la ms important manifestaci esportiva arreu del mn, malgrat que la resta de jocs esportius creats tenen la seva rellevncia dins dels seu mbit d'actuaci.

Una possible classificaci dels ms importants jocs esportius s la segent:

 Jocs esportius de l'antiguitat .
Jocs Olmpics de l'antigor, a Olmpia.
Jocs Pitis, a Delfos.
Jocs Nemeus, a Nemea;
Jocs stmics, a Corint.
Jocs Panatenaics, a Atenes.

 Jocs regionals o continentals .
Jocs Olmpics, des de 1896, per a pasos de tot el mn.
Jocs del Mediterrani, des de 1951, per a pasos banyats pel Mediterrani.
Jocs dels Petits Estats d'Europa, des de 1985, per als vuit estats ms petits d'Europa.
Jocs Panamericans, des de 1951, per a pasos americans.
Jocs Sud-americans, des de 1978, per a pasos sud-americans.
Jocs Centre-americans i del Carib, des de 1926, per a pasos centre-americans i del Carib.
Jocs Esportius Centre-americans, des de 1973, per a pasos centre-americans, excepte Mxic.
Jocs Bolivarians, des de 1938, per a pasos alliberats per Simn Bolvar.
Jocs Panafricans, des de 1965, per a pasos africans.
Jocs Asitics, des de 1951, per a pasos asitics.
Jocs del Sud-est Asitic, des de 1959, per a pasos del sud-est asitic.
Jocs del Sud Asitic, des de 1984, per a pasos del sud asitic.
Jocs de l'Est Asitic, des de 1993, per a pasos de l'est asitic.
Jocs de l'Oest Asitic, des de 1997, per a pasos de l'oest asitic.
Jocs del Pacfic Sud, des de 1963, per a pasos del Pacfic sud.
Arafura Games, des de 1991, per a pasos de l'Australsia.

 Jocs de nacions amb determinats vincles afectius .
Jocs de la Commonwealth, des de 1930, per a membres de la Comunitat Britnica de Nacions, normalment pasos anglfons.
Jocs Panrabs, des de 1953, per a pasos rabs.
Jocs Macabeus, des de 1932, per a esportistes jueus d'arreu del mn.
Jocs de la francofonia, des de 1989, per a pasos fracfons.
Jocs de la lusofonia, des de 2006, per a pasos lusfons.

 Jocs per a diverses comunitats de persones .
Jocs Universitaris, des de 1922, per a esportistes universitaris.
Jocs Paralmpics, des de 1960, per a esportistes amb discapacitat fsica.
Jocs Special Olympics, des de 1968, per a esportistes amb discapacitat psquica.
Deaflympics, des de 1924, per a esportistes sords.
Jocs Mundials de Policies i Bombers, des de 1985, per a membres de cossos de seguretat.
Jocs Mundials Militars, des de 1995, per a militars.
Jocs de Gais i Lesbianes, des de 1982, per a membres de la comunitat de gais i lesbianes.
World OutGames, des de 2006, per a membres de la comunitat homosexual, per oberts a participants d'altres orientacions sexuals.
World Masters Games, des de 1985, per a esportistes madurs.

 Altres Jocs esportius .
Jocs de l'Amistat, des de 1986, sorgits en contraposici als boicots soferts pels Jocs Olmpics als anys vuitanta.
Jocs Mundials, des de 1981, per a esports, majoritriament, no olmpics.
X Games, des de 1995, per a esports extrems.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114234" title="Acradina" nonfiltered="1918" processed="1914" dbindex="46982">
Acradina (Achradina,         ) fou la ciutat exterior de Siracusa, la part que es va formar quant els siracusans es van comenar a expandir des l'illa d'Ortgia cap a terra ferma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114236" title="Tika" nonfiltered="1919" processed="1915" dbindex="46983">
Tika (Tycha     ) fou un dels principals districtes de Siracusa, i el mes poblat. Tenia un temple dedicat a Fortuna que s esmentat per Cicer. Encara no existia quan els atenencs van assetjar la ciutat el 414 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114237" title="Nepolis de Siracusa" nonfiltered="1920" processed="1916" dbindex="46984">
Nepolis (Neapolis,         ) o Nova Ciutat, fou el barri d'expansi de la ciutat de Siracusa. Probablement es va iniciar a la segona meitat del segle V aC, per no va agafar importncia fins a la segona meitat del segle IV aC. Va absorbir el barri de Temenitis, format a la part alta. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114239" title="Eppoles" nonfiltered="1921" processed="1917" dbindex="46985">
Eppoles (Epipolae,         ) era un barri de Siracusa que tenia una fortificaci coneguda com Eurialos. Era a l'oest de l'Acradina i ja existia quan els atenenc van assetjar la ciutat el 414 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114240" title="Eurialos" nonfiltered="1922" processed="1918" dbindex="46986">
Eurialos (Euryalos,         ) era una fortalesa de Siracusa situada al barri d'Epipoles. Les seves runes encara es conserven.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114241" title="Labdalum" nonfiltered="1923" processed="1919" dbindex="46987">
Labdalum fou un lloc proper a Siracusa on els atenencs van construir un fort durant el setge de la ciutat el 414 aC. Mai ms fou esmentat i la seva posici exacta no es coneix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114243" title="Policne" nonfiltered="1924" processed="1920" dbindex="46988">
Policne (Polichne,        ) o Petita Ciutat, fou un suburbi de Siracusa. A aquest lloc hi havia un destacament que controlava el pont de l'Anapos i la via cap al riu Heloros. Encara es veuen les restes d'un temple. Va existir des la segona meitat del segle VI aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114245" title="Sria (desambiguaci)" nonfiltered="1925" processed="1921" dbindex="46989">


Assria;
Regi de Sria;
Nom donat sovint a l' Imperi Selucida, fins el 64 aC;
Sria (provncia romana), a partir del 64 aC;
Sria Magna o Sria Major, provncia romana;
Sria Cele, provncia romana;
Sria Primera, provncia romana;
Sria Segona, provncia romana;
Sria Fencia, provncia romana;
Sria Palestina, provncia romana;
Celesria, regi;
Sria egpcia 1830-1840;
Regne de Sria 1918-1921;
Mandat francs de Sria 1918-1943;
Repblica rab Siriana o Sria, repblica independent des de 1946;
Portes Sries;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114246" title="Regi de Sria" nonfiltered="1926" processed="1922" dbindex="46990">
Sria (grec:      , llat: Syra) fou el nom clssic que es va donar a tota la regi del Llevant incloent Fencia, Sria prpia i Palestina (anomenada generalment Celesria que vol dir Sria buida). El nom nadiu era Aram i el modern Esh Sham. El nom de Sria derivava segurament d'abreujar Assria, que va governar durant segles Aram.

Els seus lmits eren marcats a l'oest per la Mar Mediterrnia; a l'est l'Eufrates; les muntanyes del Taure i l'Amanos al nord; i el desert d'Arbia al sud. A la costa la zona entre Marathos (Marathus) i el Mont Carmel era considera Fencia per generalment inclosa dins la denominaci regional de Sria. La Celesria incloa sovint tot Palestina als dos costats del Jord i la vall de la Bekaa. Fencia tant era atribuda a Sria prpia com a Celesria.

Xenofont esmenta Issos com la darrera ciutat de Cilcia desprs de la qual s'entrava a Sria. Estrab dividia Sria en els segents districtes (de nord a sud):

Commagena, capital Samsata;
Seleucis o Tetrpolis, capital Selucia de Piera (era a la vora de l'Eufrates i Pompeu la va incorporar a Commagena);
Celesria (en el sentit aqu del territori de l'Orontes) amb Bambice, Beroea i Heraclea.
Cirrhstica, anomenada aix per Cirrhestis on hi havia un temple d'Atenea, anava d'Antioquia cap al nord, fins l'Amanos i tenia a l'est la Commagena. La capital era Gindaros.
Fencia ;
Judea ;
Tracontida o Traconitis;
Plana de Celesria;
Calcis o Iturea ;

Plini esmenta altres petits districtes de Celesria: Gazates (Gazatae), Gindareni, Granucomates (Granucomatae), Emeseni, Hilates (Hylatae), Iturea, Mariammitani, Mammisea, Paradisos, Pagres (Pagrae), Pinarites, Seleucis de l'Eufrates, Seleucis del Belus, i Carditensis (Cardytenses)

Ptolemeu, que exclou Judea de Sria, esmenta els segents districtes o subdivisions:

Costa de Sria;
Alexandria;
Miriandros (Myriandrus);
Rhossos;
Roques de Rhossos (        );
Selucia de Piera;
Desembocadura de l'Orontes;
Poseidion;
Heraclea;
Laodicea;
Gabala;
Paltos;
Balaneae;
Fencia (amb les seves subdivisions, vegeu Fencia);
Commagena;
Cholmadara;
Samsata. ;
Piera;
Pinara;
Pagrae;
Portes Sries;
Cirrhstica (Cyrrhestice);
Ariseria;
Rhegias;
Buba;
Heraclea;
Niara;
Hierapolis;
Cyrrhus;
Berrhoea;
Baena;
Paphara. ;
Eufrates ;
Urima;
Arustis;
Zeugma;
Europus;
Caecilia;
Bethamania;
Gerrhe;
Arimara;
Eragiza o Errhasiga.
Seleucis  ;
Gephyra;
Gindarus;
Imma ;
Cassiotis;
Antioquia de l'Orontes;
Daphne;
Bactialle;
Audeia ;
Seleucia ad Belum;
Larissa;
Epiphanea;
Rhaphaneae;
Antaradus;
Marathus;
Mariame;
Mamuga;
Calibonitis (Chalybonitis) ;
Thema;
Acoraca;
Derrhima;
Chalybon;
Spelunca;
Barbarissus;
Athis;
Calcis ;
Chalcis;
Asapheidama;
Tolmidessa;
Maronias;
Coara;
Apamene;
Nazaba ;
Thelmenissus;
Apamea;
Emissa. ;
Laodicene ;
Scabiosa Laodicea;
Paradisus;
Jabruda ;
Fencia;
Arca;
Palaeobiblus;
Gabala;
Caesarea Panias;
Celesria;
Decpolis;
Abila (Abilene);
Damascus;
Hippos;
Gadara;
Scythopolis;
Gerasa;
Philadelpheia;
Canatha;
Pella;
Dion;
Heliopolis;
Saana;
Ina;
Samulis;
Abida ;
Capitolias;
Adra;
Gadra;
Palmirene (Palmyrene);
Rhesapha;
Cholle;
Oriza;
Putea;
Adada;
Palmyra;
Adacha;
Danaba;
Goaria;
Aueria;
Casama;
Odmana;
Atera;
Alalis;
Sura;
Alamatha;
Batanea (Batanaea) ;
Gerra;
Elere;
Nelaxa;
Adrama;

A partir del 975 aC el regne mes important de la zona fou el de Damasc. El 747 aC la regi va passar a Assria, i desprs va passar a Babilnia i a Prsia. Finalment fou conquerida per Alexandre el gran el 333 aC. A la seva mort, i desprs del perode de lluita dels didocs, la regi va quedar per Seleuc I Nictor el 301 aC. Celesria fou llargament disputada amb els Ptolemeus. El 64 aC els romans van declarar Sria provncia romana. 

Vegeu: Sria (provncia romana)

En sis campanyes els rabs es van apoderar de Sria (633-639) i la gran regi ja no va tornar a existir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114247" title="Sria (provncia romana)" nonfiltered="1927" processed="1923" dbindex="46991">
La provncia romana de Sria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats. El regne de Commagena no en va formar part ja que era nominalment independent i aliat a Roma. Els petits principats foren annexionats al segle I i les ciutats lliures van tamb perdre els seus privilegis al llarg del mateix perode.

Foren ciutats lliures: 
Antioquia;
Selucia de Piera;
Epifania;
Apamea;
Trpolis ;
Sid;
Tir;
Dora;
Samria;
Cesarea (abans Turris Stratonis);
Joppa o Joppe;
Iamnia i Iamnea;
Azotus;
Gaza;
Marissa;
I les ciutats de la Decpolis;

Juli Csar va declarar lliures a Gabala, Laodicea ad Mare i Ptolemais. 

Dinasties locals van existir a:

Calcis (Chalcis ad Belum);
Aretusa i Emesa;
Abila o Abilene;
Damasc (regne dels nabateus, incorporat com a provncia el 105);
Judaea. El cas de Judea va ser especfic i el regne va durar fins el 44 dC. Fou depenent de Sria del 63 aC al 40 aC, seguit per l'ocupaci dels parts i restabliment d'un regne macabeu del 40 aC al 37 aC. Regne herodi de Judea del 37 aC al 44 dC perode en el que fou depenent d'Egipte del 36 al 31 aC i va tenir una interrupci del 6 al 33);
Palmyra;

 Governadors romans de Sria .

Marc Emili Escaure (Marcus Aemilius Scaurus) 63-60 aC;
Luci Marci Filip (Lucius Marcius Philippus) 60-59 aC;
Gneu Corneli Lntul Marcell (Cnaeus Cornelius Lentulus Marcellinus) 58-57 aC;
Aule Gabini (Aulus Gabinius) 57-55 aC;
Marc Licini Cras Dives I (Marcus Licinius Crassus Dives) 55-53 aC;
Gai Sext Juli Csar (Caius Sextus Julius Caesar) 53 aC;
Gai Cassi Long I (Caius Cassius Longinus) I 53-51 aC;
Marc Calpurni Bbul (Marcus Calpurnius Bibulus) 51-50 aC;
Veient o Veientoni (Veiento o Veientonius) 50-49 aC;
Quint Cecili Metel Pius Escipi (Quintus Caecilius Metellus Scipio) 49-47 aC ;
Gai Sext Juli Csar (Caius Sextus Julius Caesar) 47-46 aC (segona vegada);
Quint Cecili Bas (Quintus Caecilius Bassus) 46-44 aC;
Luci Estaci Murc (Lucius Statius Murcus) 44-43 aC;
Gai Cassi Long I (Caius Cassius Longinus I) (segona vegada) 43-42 aC;
Luci Cassi Longi (Lucius Cassius Longinus), 42 aC;
Luci Decidi Saxa (Lucius Decidius Saxa) 41-40 aC;
Ocupaci dels parts 40-39 aC;
Publi Ventidi Bas (Publius Ventidius Bassus) 39-38 aC;
Gai Sosi (Caius Sosius) 38-35 aC ;
Luci Munaci Planc (Lucius Munacius Plancus) 35-31 aC;
Luci Calpurni  Bbul (Lucius Calpurnius Bibulus) 31-30 aC ;
Quint Didi (Quintus Didius) 30-27 aC;
Cassi Long (Cassius Longinus) 27-22 aC;
Marc Vipsani Agripa (Marcus Vipsanius Agrippa) 22-12 aC;
Titi (Titius) 11-10 aC;
Gai Senti Saturn (Gaius Sentius Saturninus) 9-6 aC;
Publi Quintili Var (Publius Quinctilius Varus) 6-4 aC;
Gai Senti Saturn (Gaius Sentius Saturninus)(segona vegada) 4 aC;
Publi Sulpici Quir (Publius Sulpicius Quirinius) 3-2 aC;
Publi Quintili Var (Publius Quinctilius Varus)(segona vegada) 2-1 aC;
Gai Csar (Caius Caesar) 1 aC-4 dC ;
Luci Volusi Saturn (Lucius Volusius Saturninus) 4-5 ;
Publi Sulpici Quir (Publius Sulpicius Quirinius) (segona vegada) 6-12 ;
Quint Cecili Crtic Sil (Quintus Caecilius Creticus Silanus) 12-17 ;
Gneu Calpurni Pis (Gnaeus Calpurnius Piso) 17-19 ;
Valeri Grat (Valerius Gratus) 19-20;
Petroni (Petronius) 20-21;
Gneu Senti Saturn (Cnaeus Sentius Saturninus) 21-? ;
Ali Lami (Alius Lamius) ? -32 ;
Publi Pomponi Flac (Publius Pomponius Flaccus) 32-35 ;
Luci Vitelli (Lucius Vitellius) 35-38 ;
Luci Petroni (Lucius Petronius) 39-42 ;
Gai Vibi Mars (Caius Vibius Marsus) 42-44 ;
Gai Cassi Long II (Gaius Cassius Longinus II) 44-49 ;
Gai Ummidi Quadrat (Gaius Ummidius Quadratus) 51-60 ;
Gneu Domici Corbul (Cnaeus Domicius Corbulo) 60-63 ;
Gai Cesenni Pet (Caius Caesennius Paetus) 63-65;
Cesti Gal (Cestus o Cestius Gallus) 65-67 ;
Gai Licini Muci (Caius Licinius Mucianus) 67- 69 ;
Gai Cesenni Pet 69- ?

La capital provincial fou Antioquia 

Adri va dividir la provncia vers el 120 en tres: Sria Cele o simplement Sria; Sria Fencia (o simplement Fencia); i Sria Palestina.

Vegeu tamb.
Regi de Sria;
Sria;
Imperi Selucida;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114248" title="Sria Cele" nonfiltered="1928" processed="1924" dbindex="46992">
Sria Cele fou una provncia romana creada vers el 120 per divisi de la provncia de Sria.

Ocupava la part nord de l'antiga provncia i fou coneguda tamb com Magna Sria o Sria Major (o simplement Sria). La capital fou a Antioquia per en temps de Septimi Sever la capital fou traslladada a Laodicea. La Legio VI Scythica va estar acantonada a Sria.

Septimi Sever va fundar la colnia de Laodicea (a mes de les de Tir i  Sebaste o Samria) amb dret itali. Caracalla va fundar les colnies d'Antioquia i Emesa (Homs).

El segle IV fou dividida en Sria Primera (Syria Prima) i Sria Segona (Syria secunda)













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114254" title="Sria Primera" nonfiltered="1929" processed="1925" dbindex="46993">
Sria Primera (Syria Prima) fou una provncia romana sorgida al segle IV per divisi de la provncia de Sria Cele (de la que era la part nord-occidental). La capital fou Antioquia, amb les segents ciutats: Selucia de Piera, Laodicea, Gabala, Paltos, Beroea i Calcis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114255" title="Sria Segona" nonfiltered="1930" processed="1926" dbindex="46994">
Sria Segona (Syria Secunda) fou una provncia romana sorgida al segle IV per divisi de la provncia de Sria Cele (de la que era la part oriental). La capital fou Apamea i abraava les ciutats d' Epiphaneia, Arethusa, Larissa, Mariamne, Balaneia, Raphaneae, i Seleucia ad Belum.  Malalas (abans de Sria Primera) li fou incorporada mes tard, al final del segle).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114256" title="Sria Fencia" nonfiltered="1931" processed="1927" dbindex="46995">
Sria Fencia (o simplement Fencia) fou una provncia romana creada vers el 120 per divisi de la provncia de Sria.

Ocupava la part central de l'antiga provncia. La capital fou a Tir. Es dividia en tres convents anomenats Tir (la capital provincial), Damasc (que tamb va rebre el ttol de metrpolis) i Palmira (residencia d'un procurador), als que en temps d'Heligabal es va afegir Emesa. Tracontida era un districte separat especial.

La Legio III Gallica va estar acantonada a Fencia.

A Beirut es va establir una colnia de veterans de la Legio V Macedonica i de la Legio VIII Augusta (una colnia amb dret itali). Heliopolis (Baalbek) fou refundada com a colnia per August, i va rebre el dret itali colonial sota Septimi Sever; Adri va fundar probablement una colnia a Palmira. Septimi Sever va fundar la colnia de Tir amb dret itali. Heligabal van fundar la de Sid, i Felip l'rab la de Damasc. Les colnies de Capitolias  (nom anterior desconegut) i Cesarea ad Libanum (Arca) no tenen data de fundaci coneguda

El segle IV fou dividida en Fencia Primera (Phoenicia Prima) (o simplement Fencia) i Fencia Segona (Phoenicia secunda) tambe coneguda com Fencia Libanesa




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114257" title="Fencia Primera" nonfiltered="1932" processed="1928" dbindex="46996">
Fencia Primera o simplement Fencia (Phoenicia Prima) fou una provncia romana creada al segle IV per dividi de la provncia de la Sria Fencia, agafant la zona costera. La capital fou  Tir i abraava Ptolemais, Sid, Berytus, Byblos, Botryo, Tripolis, Arcae, Orthosias, Aradus, Antaradus, i Caesarea Paneas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114259" title="Fencia Libanesa" nonfiltered="1933" processed="1929" dbindex="46997">
Fencia Segona o Fencia Libanesa (Phoenicia ad Libanum) fou una provncia romana creada al segle IV per la divisi de la provncia de la Sria Cele. Incloia la part interior. La capital fou Damasc i abraava les ciutats de Emesa, Laodicea ad Libanum, Heliopolis, Abila, i Palmyra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114261" title="Portes Sries" nonfiltered="1934" processed="1930" dbindex="46998">
Portes Sries (Syriae Portae,             ) era un pas entre les muntanyes Amanos i la badia d'Issos que permetia el pas de Cilcia a Sria. Modernament fou anomenat pas de Beilan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114263" title="Siros" nonfiltered="1935" processed="1931" dbindex="46999">

Sros (Syros o Syrus,       o      ) es una illa de la mar Egea, una del grup de les Cclades entre Rheneia (Rinia) i Mikonos  a l'est,  i Kthnos (a l'oest)

Antigament tenia tres ciutats: una a l'est i una a l'oest; la de l'est era anomenada Syros i es al mateix lloc que la moderna capital Ermopoli, la construcci de la qual va fer desaparixer les restes de l'antiga ciutat; de la ciutat de la costa occidental (probablement anomenada Grynche o Grynchea) queden algunes restes; la tercera ciutat es deia Eschatia. Les modernes cuitats principals sn la capital Ermopoli, Ano Syros, Galissas, Finikas, Vari, Mana, Kini i Posidonia.

 Histria .

L'illa fou possessi romana i bizantina i va passar al ducat de Naxos vers el 1207. Durant el domini ducal i veneci els catlics van esdevenir la majoria de la poblaci per van conservar la llengua grega. El regim feudal de l'illa fou especfic. Conquerida l'illa (1522) per Barba-roja, Sros va obtenir un regim fiscal especial i autonomia interna. Per un acord entre Frana, els Estats Pontificis i Turquia, els catlics de l'illa van quedar sota la protecci de Frana i del Papa, el que va permetre desenvolupar l'autonomia local.

L'illa fou neutral a la revoluci grega de 1821 i com a lloc segur va atreure molts comerciants i refugiats que van donar un gran dinamisme a l'economia. Es va construir llavors la nova ciutat de Ermopoli al lloc de l'antiga Syros que va esdevenir una de les principals ciutat gregues. Unes drassanes es van construir al seu port que encara produeixen o reparen nombrosos vaixells. L'emigraci cap a l'illa va modificar la proporci de catlics que abans eren mes del 90 % per actualment noms sn el 40% . Va ser incorporada a Grcia el 1830.

 Personatges famosos .

Percides, un dels primers filsofs grecs;
Emmanuel Roidis ;
Markos Vamvakaris (1905-1972) msic;
Manos Eleftheriou ;
Antonio Gregorio Vuccino (Voutsinos) (1861-1968), arquebisbe de Corf, Zante i Cefalnia;
Pantoleon A. Foustanos, industrial;
Demetrios Vikelas (1835-1908) primer president del Comit olmpic internacional (1894-1896);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114264" title="Srtica" nonfiltered="1936" processed="1932" dbindex="47000">
Srtica (Syrtica Regio,         ) fou una regi de la costa nord d'frica entre els golfs Sirtis Major i Sirtis Menor (Syrtis Major i Syrtis Minor) d'uns 150 km de llarg. Al segle III, la regi va comenar a ser anomenada Tripolitnia (de tri polis, tres ciutats). Septimi Sever, natural de Leptis Magna, va fundar la provncia Tripolitana que estava governada per un dux. 

Abans de la dominaci romana la regi pertanyia a Cirene, de la qual va passar a Cartago i quan aquesta va passar a Roma, va formar de la provncia d'frica. 

Ptolemeu esmenta algunes muntanyes: Mont Giglius o Gigius (           ), Mont Thizibi (           , ib.), Mont Zuchabbari o Chuzabarri (           o           ) i Mont Vasaluetum o Vasaleton (            o                ). Els promontoris principals eren Cephalae (             ),  Trieron (        o              ) i Zeitha (     ). Els rius principals eren el Cinyps o Cinyphus (a l'est) i el Triton (que formava el lmit occidental). Els seus productes eren els lotus, i unes pedres anomenades Syrtides gemmae.

Les tribus del pas eren els nasamones, psytti, macae, lotophagi i gindanes. Ptolemeu esmenta altres tribus o pobles desconeguts: nigitimi, samamycii, nycpii, nygbeni, elaeones, damnesii i alguna mes.

Les principals ciutats foren Leptis Magna, Oea i Sabrata. Ptolemeu esmenta tamb  Tacape i alguna altra. Enfront de la costa hi havia les illes Meninx i Cercina.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114266" title="Sirtis Major" nonfiltered="1937" processed="1933" dbindex="47001">
Sirtis Major (Syrtis Major,              ) fou el nom donat pels romans al principal golf de la costa de la moderna Lbia. Donava nom a la regi Srtica, desprs Tripolitnia. El nom venia de la paraula dels nadius, Sert, que vol dir desert. Encara s conegut com golf de Sirte i s'estn des de Misratah (Tripolitnia), a l'oest, fins a Bengasi (Cirenaica), a l'est.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114267" title="Sirtis Menor" nonfiltered="1938" processed="1934" dbindex="47002">
Sirtis Menor (Syrtis Minor,             ) fou el nom donat pels romans al ms petit dels dos golfs de la costa de la moderna Lbia. Junt al Sirtis Major donava nom a la regi Srtica, desprs Tripolitnia. El nom venia de la paraula dels nadius, Sert, que vol dir desert. s el modern golf de Gabs, a l'est de Tunsia, entre Sawfaggn i l'illa de Gerba.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114269" title="Sucron" nonfiltered="1939" processed="1935" dbindex="47003">
Sucron (       ) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense, a la vora del riu Sucro (l'actual riu Xquer). Segona en importncia desprs de la mateixa Edeta (l'actual poblaci de Llria). Fou destruda abans del segle I. ssent aquest tema motiu de discussi i debat entre multitud d'historiadors, aquestos la siten en quatre possibles poblacions actuals: Albalat de la Ribera, Alzira, Cullera o Sueca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114273" title="Constituci dels Estats Units" nonfiltered="1940" processed="1936" dbindex="47004">
La Constituci dels Estats Units s el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amrica. La seva redacci va finalitzar el 17 de setembre, 1787 per la Convenci Constitucional a Filadlfia, Pennsilvnia, i desprs ratificada pels delegats que representaven els pobles dels tretze estats. Tan bon punt els delegats de nou dels tretze estats hagueren ratificat el document, la federaci o Uni americana va nixer oficialment i la Cambra dels Representants es va reunir per primera vegada el 4 de mar, 1789, data en qu entr en vigor la constituci. La federaci va reemplaar la uni dbil i descentralitzada que existia abans el document legal de la qual eren els Articles de la Confederaci. La Constituci dels Estats Units s la constituci ms antiga del mn que encara s vigent. Una transcripci original del document s'exhibeix a la Seu dels Arxius Nacionals de Washington, DC. 

Antecedents.
El setembre, 1786 els comissionats de cinc estats es van reunir a la Convenci d'Annpolis per discutir els ajustaments i revisions als Articles de la Confederaci per millorar el comer. Van convidar als representants estatals a reunir-se a Filadlfia per discutir les millores necessries al govern de la confederaci. Desprs de debatre, la Confederaci va aprovar el pla per revisar els Articles el 21 de febrer, 1787. Dotze dels tretze estats (Rhode Island no va assistir) van acceptar la invitaci i hi enviar llurs delegats el maig, 1787. Encara que el propsit era proposar esmenes als Articles de la Confederaci, la Convenci va decidir escriure una constituci, de manera secreta. La Convenci va decidir establir un nou disseny de govern i estipulava que noms nou dels tretze estats havien de ratificar-la perqu el nou govern entrs en vigor (bviament, als estats que la ratificassin). El 17 de setembre, 1787 es va finalitzar la redacci de la constituci i es va presentar amb un discurs de Benjamin Franklin. El nou govern es va formar el 4 de mar, 1789. 

Els Articles de la Constituci.
La Constituci contenia un prembul i set articles.
Prembul.
El prembul diu "Nosaltres el poble dels Estats Units, per tal de formar una Uni ms perfecta, establir justcia, assegurar-ne la tranquillitat interna, proveir una defensa comuna, promoure el benestar general i assegurar les benediccions de llibertat per a nosaltres i els nostres descendents, ordenem i establim aquesta Constituci per als Estats Units d'Amrica". El Prembul no atorga cap dret ni prohibeix cap acci, noms explica les raons i els motius darrera la Constituci. Les primeres tres paraules ("Nosaltres el poble", We the peole) s'han convertit en la frase ms famosa i ms citada del document.

Els set articles.
Article primer: Estableix la branca legislativa de govern, el Congrs de la Uni format per la Cambra dels Representats i el Senat. ;
Article segon: Descriu la branca executiva, la presidncia aix com els requisits per ostentar el crrec i el procediment d'elecci. ;
Article tercer: Descriu la branca judicial, el sistema judicial i la Suprema Cort de Justcia aix com les corts menors. ;
Article quart: Descriu la relaci entre els estats i el govern federal i entre els estats. ;
Article cinqu: Descriu el procs necessari per esmenar la constituci: per mitj del Congrs o per una convenci nacional demanada pels estats. Si l'esmenes provenen del Congrs es requereix el vot de 2/3 del qurum present d'ambdues cambres. En el segon mtode 2/3 de tots els congressos dels estats poden sollicitar una convenci per realitzar les esmenes. Aquest mtode mai no ha estat utilitzat. Tan bon punt una esmena sigui aprovada pel Congrs es requereix que 3/4 dels estats la ratifiquen. ;
Article sis: Estableix que la constituci, les lleis i els tractats dels Estats Units sn llei suprema sobre el territori i que els jutges de cada estat han d'aplicar-los. Tamb estableix que no s requisit que la persona que vulgui ocupar un crrec pblic professi qualsevol fe o religi. ;
Article set: descriu els requisits per a ratificar la constituci. La constituci no entraria en vigor fins que nou estats l'haguessin ratificada en les convencions estatals corresponents. Nova Hampshire va ser el nov estat en fer-lo, el 21 de juny, 1788. Tan bon punt el Congrs va rebre la ratificaci, es va planejar un calendari d'operacions i el 4 de mar, 1789, el govern va comenar a operar. ;

Esmenes.
La constituci cont 27 esmenes. Les primeres deu esmenes, conegudes com la Declaraci de Drets van ser ratificades simultniament. Les altres 17 van ser ratificades de manera separada. La Declaraci dels Drets es van adoptar entre 1789 i 1791, amb la intenci de limitar el poder del govern central. Sn la resposta a les crtiques que van fer les convencions estatals aix com importants figures com ara Thomas Jefferson. Els crtics argumentaven que sense cap altra restricci, el nou govern central i fort podia convertir-se en un poder tirnic. Aquests drets inclouen la llibertat d'expressi, la llibertat de premsa, la llibertat de reuni, la llibertat religiosa, entre altres. 

Les 17 esmenes subsegents s'han ratificat al llarg de la histria de la naci nord-americana; l'ltima esmena a aprovar-se va ser una restricci a l'increment dels salaris dels representants, ratificada el 1992.

Vegeu tamb.
 Histria dels Estats Units;
 Poltica dels Estats Units;

Enllaos externs.


 Constitution of the United States;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114275" title="Sant Esteve de Llitera" nonfiltered="1941" processed="1937" dbindex="47005">


Sant Esteve de Llitera s una vila i municipi aragons de la comarca de la Llitera. 

 Topnim .

En els documents antics apareix citat com "Sancti Stephanus" que, per evoluci fontica en poca tardorromana, va donar origen a la veu "santistebe de llitre" de  amb el qual es coneix en la varietat del dialecte ribagor que parlen els naturals del poble. 

La segona part del nom fa referncia a la comarca de la Llitera a la qual pertany. La veu "Llitera", procedeix del llat, de la paraula "lectuaria", que t a veure amb el substantiu "lectum". D'aquesta manera la veneraci del primer sant del cristianisme, anomenat Esteve, va donar origen al nom de la poblaci i per a distingir-la de les nombroses poblacions amb la denominaci de "Sant Esteve" des de temps antics se'l coneix en castell com "San Esteban de Litera" i en aquesta llengua s el seu nic nom oficial, encara que no sigui el que usin els seus habitants. 

"Sant Esteve de Llitera", s la forma escrita de santistbe de llitre, pronunciat aix pels seus naturals. En aquesta forma autctona de pronunciaci es conserva la "-i" del genitiu singular de "sanctu". El nom originari de "Esteve" procedeix del grec "stephanus", que va donar origen primer a la pronunciaci de la "v" labiodental del fonema "ph" i que posteriorment va perdre aquest carcter labiodental.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114277" title="2013" nonfiltered="1942" processed="1938" dbindex="47006">

Esdeveniments previstos .
10 de maig - Eclipsi solar anullar.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XXI;

------

Any d'abans/Any de desprs




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114278" title="(183) Istria" nonfiltered="1943" processed="1939" dbindex="47007">
(183) Istria s un asteroide descobert el 8 de febrer del 1878 des de Pola per Johann Palisa (1848-1925).

Va ser anomenat pel sotsalmirall B. Freiherr von Wllerstodf, comandant de la primera expedici austraca de circumnavegaci amb la fragata Novara, per la pennsula d'stria, al mar Adritic, on es troba la ciutat de Pola.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114282" title="(1055) Tynka" nonfiltered="1944" processed="1940" dbindex="47008">
El 1055 Tynka s un asteroide  descobert el 7 de novembre de 1925 per Emil Buchar.

 Enllaos externs . 
JPL Small-Body;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114287" title="(1054) Forsytia" nonfiltered="1945" processed="1941" dbindex="47009">

 (1054) Forsytia  s un asteroide descobert el 20 de novembre de 1925 per l'astrnom alemany Karl William Reinmuth a Heidelberg.

Deu el seu nom al gnere Forsythia d'arbusts amb flor.


 Enllaos externs . 
simulaci de l'rbita (applet de java);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114294" title="(1053) Vigdis" nonfiltered="1946" processed="1942" dbindex="47010">
1053 Vigdis s un asteroide. Va ser descobert per Max Wolf el 16 de novembre del 1925. La seva designaci provisional fou 1925 WA.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114299" title="(1052) Belgica" nonfiltered="1947" processed="1943" dbindex="47011">
1052 Belgica s un asteroide. Va ser descobert per Eugne Joseph Delporte el 15 de novembre de 1925. La seva designaci provisional va ser 1925 VD. Deu el seu nom a Blgica.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114307" title="Manne Siegbahn" nonfiltered="1948" processed="1944" dbindex="47012">

Karl Manne Georg Siegbahn ( rebro, Sucia 1886 - Estocolm 1978 ) fou un fsic suec guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1924.

Biografia.
Nascut el 3 de desembre de 1886 a la ciutat sueca de rebro. Aconsegu doctorar-se en fsica l'any 1911 a la Universitat de Lund mitjanant una tesi doctoral sobre les mesures del camp magntic. 

Mor el 26 de setembre de 1978 a la ciutat d'Estocolm.

Recerca cientfica.
Les seves investigacions cientfiques se centren en l'mbit de l'espectroscpia mitjanant l's dels raigs X, ra per la qual fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1924.

El seu fill Kai Siegbahn fou guardonat l'any 1981 amb el Premi Nobel de Fsica.

Reconeixments.
En honor seu s'anomen l'asteroide (10446) Siegbahn descobert el 16 d'octubre de 1977 per Cornelis Johannes van Houten, Ingrid van Houten-Groeneveld i Tom Gehrels.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1924;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114309" title="Margalida Rossell Pons" nonfiltered="1949" processed="1945" dbindex="47013">
Margalida Rossell Pons s una poltica mallorquina d'Els Verds de Mallorca.

Com a resultes del Pacte de Progrs, fou nomenada Consellera de Medi Ambient en el govern de Francesc Antich (del 1999 al 2003).

Fou la cap de llista per la coalici Esquerra Unida - Els Verds a les eleccions al Parlament Balear de 2003 i obtingu dos diputats.






Enllaos externs.
 Margalida Rossell i Els Verds, de Miquel Lpez Cresp;
 Els Verds i els silencis de Margalida Rossell, del blog Per una esquerra alternativa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114315" title="Els Verds de Mallorca" nonfiltered="1950" processed="1946" dbindex="47014">
Els Verds de Mallorca s un partit poltic ecologista implantat a Mallorca el 1998, com a part i continuaci de Els Verds de les Illes. Forma part del Partit Verd Europeu (European Green Party) a travs de la Confederacin de Los Verdes - Os Verdes - Els Verds - Berdeak.

La seva poltica de pactes l'ha duit en diverses ocasions al Consell Insular de Mallorca, al Parlament de les Illes Balears i a ajuntaments de Mallorca.

Les seves cares ms conegudes sn Jordi Lpez, Miquel ngel Llauger, Joan Buades i Margalida Rossell.

Enllaos externs.
 http://www.elsverds.com;
 http://elsverdsdemallorca.blogspot.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114316" title="James Franck" nonfiltered="1951" processed="1947" dbindex="47015">


James Franck ( Hamburg, Alemanya 1882 - Gttingen 1964 ) fou un fsic i qumic alemany, nacionalitzat posteriorment nord-americ, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1925. 

Biografia i primers treballs.
Nascut el 26 d'agost de 1882 a la ciutat alemanya d'Hamburg. Va estudiar fsica i qumica a Alemanya, iniciant el seus treballs de recerca sobre fsica quntica.

L'any 1925 reb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb Gustav Ludwig Hertz, pel descobriment de les lleis que governen l'impacte d'un electr sobre un tom, el que s'anomen experiment de Frank-Hertz i que confirmava el model atmic de Bohr sobre l'tom.

Exili als Estats Units.
L'any 1933 desprs de la presa del poder pels nazis va deixar la seva plaa a Alemanya i va prosseguir les seves investigacions als Estats Units, primer a la ciutat de Baltimore i desprs a Chicago, desprs d'un any en Dinamarca. 

Durant la invasi de Dinamarca per Alemanya durant la Segona Guerra Mundial, el qumic hongars George de Hevesy va dissoldre amb aigua rgia la medall d'or dels Premis Nobel Max von Laue i James Franck per evitar que els nazis els robessin. Va guardar la soluci obtinguda en un prestatge del seu laboratori de l'institut Niels Bohr i el va recuperar desprs de la guerra, retornant les medalles a l'Institut Nobel, el qual les transmet als seus gaunyadors. 

Es va nacionalitzar nord-americ i va participar en el Projecte Manhattan desprs de la Segona Guerra Mundial, sense abandonar mai els seus treballs sobre fotosntesi. Fou nomenat director del Comit sobre problemes poltics i socials que planteja la bomba atmica. Aquest comit contava tamb amb altres cientfics del Laboratori Metallrgic del Projecte Manhattan de la Universitat de Chicago, entre els quals hi havia Donald J. Hughes, J. J. Nickson, Eugene Rabinowitch, Glenn T. Seaborg, J. C. Stearns i Leo Szilard. El comit va emetre l'anomenat Informe Franck l'11 de juny de 1945 on plantejava els problemes per a l's militar de la bomba atmica. 

Retorn al seu pas on mor a la ciutat de Gttingen el 21 de maig de 1964.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1925;
  Text de l'Informe Franck sobre l's de la Bomba atmica;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114320" title="Conservaci del peix" nonfiltered="1952" processed="1948" dbindex="47016">
La conservaci del peix s qualsevol sistema, autoritzat per la legislaci corresponent, que permet mantenir al llarg d'un perode de temps les caracterstiques que fan aptes per al consum les espcies pisccoles o les d'animals aqutics en general.

Els mtodes ms tradicionals i antics per aconseguir conservar el peix sn el fumat i el salat, l'escabetx refrigeraci i congelaci sn progressivament ms moderns i necessiten major s de la tecnologia. Totes les tcniques anteriors poden ser fetes a nivell domstic o industrila per la conserva enllaunada es fa noms en industries. 

Salat.

Consisteix en afegir sal en sec o submergir en un bany d'aigua i sal. 
L'efecte conservador de la sal es deu a la disminuci de la quantitat d'aigua i a l'elevada concentraci de sal a l'interior del producte. Aix inhibeix tant el creixement dels microbis com certes reaccions enzimtiques.

Segons la quantitat de sal utilitzada hi ha tres tipus:
Forta: 25kg de sal per 100kg de peix.
Mitjana: 15-17kg de sal per 100kg de peix. ;
Lleugera: 8-10kg de sal per 100kg de peix.
Les sardines conservades en salmorra i premsades desprs sn les anomenades sardines arengades o simplement arengades, perqu recorden als arengs fumats del nord.

Fumat.

El peix fumat ja el coneixien i utilitzaven els egipcis i potser s la tcnica de conservar ms antiga. Consisteix en sotmetre el peix a l'acci del fum de cremar fustes aromtiques. 
Pel que fa a la conservaci, retarden les alteracions microbianes i oxidatives.
En el fumatge, a ms de conservar, el peix canvia de textura i adquireix un color i una aroma propis a causa de l'acci de la sal i el fum. La combusti de fusta produeix ms de 400 components voltils que determinen el sabor, el color, l aroma i la vida til del producte.

En general existeixen dos tipus de fumat:
En fred: la temperatura del fum s inferior a 30C. El procs s llarg. Se sol realitzar en un forn.
En calent: s el ms fcil de fer. La temperatura del fum pot arribar als 100 C i el centre del peix als 60C. Cal construir una caixa de metall amb una reixa i un prestatge i posar un grapat de serradures de roure, d alzina o de vinya al fons de la caixa, desprs es tanca la caixa i es posa sobre un foc no massa gran per tal que les serradures deixin anar el fum i coguin el peix.

En el procs del fumat es poden distingir diverses fases:
Preparaci de la matria primera. Es renta i es treuen les vsceres, l escata, el cap i les espines.
Salat. Amb sal seca o salmorra. El salm adquireix fermesa, una certa aroma, s inhibeix el desenvolupament de microorganismes i s afavoreix que capti substncies del fum.
Secat. Es deixa escrrer i assecar.
Fumat. El ms habitual s el fumatge en fred a temperatures entre 18C i 28C entre unes hores i 2  3 dies segons la temperatura que s hi apliqui.

Per la producci de fum es prefereix en general , flocs o serradures de barreges al 50% de fustes dures (roure, alzina, noguera...) i de toves (tiller, lber...)
Posteriorment, es pela, es refreda, es filateja i s envasa.

Escabetx.

Es fa fonamentalment a travs de l'addicci de vinagre i sal.

L'efecte conservador de l'escabetxat est en l'acci combinada de la lleugera prdua d aigua que es produeix durant el procs, el descens del pH degut a l'addici de l'cid actic (del vinagre) i a l'acci de la sal i espcies afegides.

Amb el nom d escabetx s inclouen tres productes diferents:

Escabetxos freds: El peix es submergeix en el bany d escabetx que cont vinagre (5-6% d cid actic) i 7-8% de sal, a una temperatura de 10C-15C durant 4-6h, pH entre 4 - 4,5.
Escabetxos bullits: El peix se sotmet a una cocci (10-20 min.) en un bany de sal (6-8%) i vinagre (4%), pH 4,6.
Escabetxos fregits: El peix es fregeix i s envasa en una soluci que cont sal, vinagre i espcies;

Refrigeraci.

Els peixos frescos o refrigerats sn aquells que, conservats des de la seva captura amb gel, es mantenen a temperatures entre 0 i 6 C.

La refrigeraci retarda el creixement bacteri, no l impedeix totalment. El perode de temps de conservaci s limitat.

Generalment es produeix a dalt del vaixell de pesca mitjanant el gel triturat procedent de l aigua potable.

Afecta poc el valor nutritiu de l aliment.
 
Congelaci.

Consisteix en aconseguir que tota l aigua del peix o aliment es glaci i que, en un temps mxim de 8 hores, s aconsegueixin fent arribar les temperatures interiors a: -18 C en el cas del peix,  -16 en crustacis i molluscs i  -15 C en calamars i spies.

En els aliments congelats no es poden desenvolupar els microbis de la putrefacci. Malgrat aix, no tots els microorganismes moren, n hi ha que sobreviuen i per tant cal tenir en compte el temps i les condicions de descongelaci.

El procs de congelaci del peix es pot realitzar en el propi vaixell o a terra, moltes vegades envasant-lo abans de la congelaci.

La congelaci industrial utilitza tcniques i mitjans adequats per congelar rpidament i sotmetre l a temperatures molt baixes (-60C). D aix se n diu ultracongelaci. s important realitzar una congelaci rpida per evitar la formaci de cristalls de gel grans que causin mals a la fibra muscular. 

L'emmagatzemat de productes congelats s fa en cambres a una temperatura entre  25 C i  35  C.

Conserva en llauna.
Les tcniques de conserva en llauna sn similars a les d'altres aliments i es basen en aconseguir una temperatura (normalment dins autoclau) que esterilitzi els productes tancats de forma tcnicament hermtica en recipients adequats (sovint vidre o llauna). Hi ha dos tipus principals de conserva de peix en llauna:

Conserva prpiament dita: De llarga durada i el producte enllaunat es pot mantenir a temperatura ambient. ;
Semiconserva: s de curta durada i cal mantenir la llauna en condicions fredes, s fa sovint en la conserva d'anxova ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114321" title="Dogma" nonfiltered="1953" processed="1949" dbindex="47017">

En el llenguatge eclesistic, un dogma s un principi cert i una veritat inconfutable. Apareix al Nou Testament amb una significaci profana equivalent a  edicte  i al mateix temps amb el sentit de  prescripci  com a veritat del Nou Testament, amb el consentiment de la comunitat, de l Esglsia i sota la influncia de l Esperit Sant.

La teologia catlica defineix els dogmes com les preposicions que anuncien la veritat revelada contingudes a les escriptures i a la tradici, i sn proposades del magisteri eclesistic. El dogma s per l esglsia catlica la revelaci i el magisteri, i va per aquest motiu cregut, fide divina et catholica. Enfront d aquesta concepci la Reforma Protestant es va oposar definint que l nica base dogmtica per a un cristi s la Bblia. Etimolgicament la paraula ens arriba del grec on tenia el significat de doctrina comunament acceptada.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114323" title="ASPH" nonfiltered="1954" processed="1950" dbindex="47018">
ASPH es una abreviatura d'Aspherical, utilitzada en ptica per indicar l's d'almenys una ptica asfrica en un objectiu. Les lents asfriques tenen una doble curvatura diferent de la que tenen al centre. Aix permet reduir el pes dels objectius i les seves dimensions. A ms amb una lent asfrica es poden corregir millor determinats errors en les imatges. Tamb es pot incrementar la qualitat de les imatges i reduir la distorsi. Leica va ser el primer fabricant en introduir lents ASPH en les seves ptiques.

Els ltims anys s'ha fet un s indiscriminat del terme ASPH, i s'ha utilitzat com a denominaci en molts objectius que no complien amb els requisits per a considerar-los ASPH. Per a la fabricaci de lents ASPH s'utilitzen sistemes de centres mecanitzats i un posterior treball de correcci manual per ajustar la curvatura final de la lent, un procs llarg i molt costs.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114329" title="Irene" nonfiltered="1955" processed="1951" dbindex="47019">


Astronomia: Un asteroide del cintur principal; vegeu (14) Irene.

Histria:
Irene (emperadriu bizantina) (752 - 803).
Eudxia Lscaris (1241 - 1308), coneguda com Irene a la Corona d'Arag.
Irene de Hessen-Darmstadt, princesa de Prssia (1866 - 1953).
Irene de Grcia (duquessa d'Aosta) (1905 - 1972).
Irene de Grcia (princesa de Grcia) (1942).
Irene dels Pasos Baixos, duquessa de Parma (1939).
Irene Urdangarn (1995);

Mitologia:
Irene, una de les Hores.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114330" title="Partnope" nonfiltered="1956" processed="1952" dbindex="47020">

Astronomia: un asteroide del cintur principal; vegeu (11) Parthenope.
Mitologia: una sirena; vegeu Partnope (sirena).
Histria: Una colnia grega a la Campnia Italiana; vegeu Partnope (ciutat).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114331" title="Egria" nonfiltered="1957" processed="1953" dbindex="47021">

Egria (pelegrina), autora hispano-romana de lItinerarium ad Loca Sancta,;
Astronomia: un asteroide del cintur principal; vegeu (13) Egeria.
Mitologia clssica: una nimfa i esposa Numa Pompili; vegeu Egria (nimfa).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114332" title="Eunmia" nonfiltered="1958" processed="1954" dbindex="47022">


Astronomia: un asteroide del cintur principal; vegeu (15) Eunomia.

Mitologia grega:
Eunmia (Hores).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114345" title="Suelters" nonfiltered="1959" processed="1955" dbindex="47023">
Els suelters (suelteri) foren un poble gal de la Narbonense, esmentat per Plini el Vell, entre els camatullici i els verrucini. Vivien a la regi al nord de Frejus. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114348" title="Suessa" nonfiltered="1960" processed="1956" dbindex="47024">
Suessa o Suessa Aurunca (      ) fou una ciutat del Latium, a uns 8 km al sud del Liris, i 12 de la costa.

Era una ciutat dels auruncs i la seva capital desprs d'abandonar Aurunca situada uns 8 km al nord, quan fou destruda pels sidiquins. Els auruncs foren derrotats pel cnsol T. Manlius i es van posar sota protecci de Roma el 340 aC i van fundar la ciutat el 337 aC. 

Segurament desprs de la derrota romana a Lautulae o por causes desconegudes els auruncs van trencar l'aliana com van fer els usons de Vscia i Minturnae. Els romans van tractar el territori com a terra conquerida i hi van establir una colnia de dret llat el 313 aC.

A la Segona Guerra Pnica, el 209 aC es va declarar incapacitada per aportar el contingent de soldats i els subministraments corresponents i al final de la guerra se l' van imposar contribucions dobles. 

A la guerra civil entre Gai Mari i Sulla va abraar el partit del segon per fou ocupada per Sertori (85 aC). Per la Lex Julia va passar a la condici de municipi. Cicer l'esmenta com una ciutat prospera.

Antoni hi va massacrar a un bon nombre de militars captius. August hi van enviar una colnia i va rebre el nom de  Colonia Julia Felix Classica  que apareix a una inscripci. Altres inscripcions demostren la seva existncia com a ciutat de certa importncia durant l'imperi. El seu nom no apareix als Itineraris. 

Hi va nixer el poeta satric Lucilius.

La ciutat moderna es diu Suessa i ocupa el lloc de l'antiga. Queden importants runes de la vella ciutat, que inclouen un temples (integrat a l'esglsia del bisbat), subterranis, amfiteatre, un pont de 21 arcs i alguns altres.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114352" title="Tartu" nonfiltered="1961" processed="1957" dbindex="47025">

Tartu (en alemany i suec s Dorpat, en let T rbata i en rus Derpt o       (Yuryev)) s la segona ciutat mes gran d'Estnia, amb una poblaci que arriba als 101.297 habitants (2004) i amb una superfcie de 38,8 km.

Es troba situada al centre i ciutat principal de la regi del sudest d'Estnia.

Tartu s sovint considerada la capital cultural i intellectual del pas, tenint el compte el moment en el qual es converteix en seu de la universitat ms antiga i prestigiosa del pas, la Universitat de Tartu.

Segons estadstiques de l'European Statistical Office de l'any 2005, la poblaci de Tartu es divideix en:
 Estonians      80,1%, ;
 Russos         15,8%, ;
 Ucranesos     1,2%, ;
 Finesos        1,1%,  ;
 Altres         1,8%;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114356" title="Sussia Pomtia" nonfiltered="1962" processed="1958" dbindex="47026">
Sussia Pomtia (Suessia Pometia,                   ) fou una antiga ciutat del Latium que ja no existia en temps histrics i la situaci de la qual es desconeguda. Virgili diu que fou una colnia d'Alba Longa i Diodor de Siclia la relaciona tamb a la llista de colnies d'aquesta ciutat. Per molt aviat va passar als volscs i fou arrabassada a aquest poble per Tarqu el Superb, el primer rom que va fer la guerra als volscs. 

Estrab l'esmenta com a "metrpolis" dels volscs i la presenta com una ciutat opulenta i poderosa, per aix podria ser degut a la influencia d'anteriors historiadors, ja que segons aquestos amb el bot que el rei rom va fer a la ciutat es va poder construir el temple Capitol de Roma. Suessia Pometia es esmentada com el lloc on els fills d'Anc Marci es van retirar en exili quan va pujar el tron Servi Tulli, i encara que tamb es esmentada la seva retirada a Apiolae (un altre ciutat conquerida per Tarqu) sembla que mes aviat fou a Suessia Pometia.

A les guerres amb els volscs aparixer com una ciutat important. Tit Livi l'esmenta com a colnia llatina per podria ser un error. Tamb Livi diu que es va revoltar el 503 aC i fou reconquerida el 502 aC per Spurius Cassius, i la ciutat fou destruda i els habitants venuts com esclaus. El 495 aC la ciutat apareix en mans dels volscs, i fou conquerida i saquejada pel cnsol P. Servilius. Es la darrera vegada que es esmentada. Plini el Vell l'esmenta com una de les ciutats desaparegudes del Latium

La seva localitzaci resta per trobar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114358" title="Suessions" nonfiltered="1963" processed="1959" dbindex="47027">
Els suessons o suessions (suessiones o suessones,          ) foren un poble de la Gllia Belga, entre l'Oise i el Marne, aliats als remis amb els que formaven un nic cos poltic amb les mateixes constitucions i lleis, i un cap nic. El seu territori limitava amb els remis i era gran i frtil. El seu rei mes fams fou Divitacus, un dels mes poderosos cabdills gals i en temps de Csar (57 aC) tenien com a rei a Galba, que va assolir la direcci de la guerra dels pobles belgues contra els romans. Els suessions tenien dotze ciutats i mobilitzaven un contingent de cinquanta mil homes. Juli Csar va ocupar Noviodunum, ciutat dels suessions, i el poble es va sotmetre i van quedar units als remis. El 52 aC van enviar un contingent de cinc mil homes a Alsia per ajudar als gals assetjats. Mes tard van quedar separats dels remis.

La moderna ciutat de Soissons conserva el seu nom.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114359" title="Suessula" nonfiltered="1964" processed="1960" dbindex="47028">
Suessula  (          ) fou una ciutat de Campnia, a l'interior del pas propera a la frontera de Samni, entre Cpua i Nola i a uns 6 km de Acerrae.

A la primera guerra samnita fou escenari d'una batalla (343 aC) en la que Valerius Corvus va derrotar a l'exrcit samnita que abans ja havia estat derrotat a Mont Gaurus. Al final de la guerra els habitants de Suessula van obtenir la ciutadania romana sense dret de sufragi. 

A la Segona Guerra Pnica fou una important base romana on el 216 aC es va establir Marcel amb l'objectiu de protegir Nola. Els romans la van tenir com a campament durant uns quants anys i en aquest temps se l'anomenava popularment  Castra Claudiana (de Claudi Marcel). Desprs de la guerra el seu nom deixa de ser esmentat

Tot i no ser esmentat va romandre un municipi durant la repblica i l'imperi, per de menor importncia. Va rebre un cos de colons sota Sulla. Una inscripci del temps imperial testimonia que era municipi i per tant no va adquirir rang colonial.

La Taula de Peutinger la situa entre Cpua i Nola a uns 15 km de cadascuna. A l'poca cristiana fou seu episcopal. 

Fou destruda pels sarrains al segle IX. Les seves runes encara es poden veure a 5 km al sud de la moderna Maddalani i al costat d'un castell medieval anomenat Torre di Sessola. S'hi troben columnes, capitells, i altres fragments arquitectnics.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114360" title="Suetri" nonfiltered="1965" processed="1961" dbindex="47029">
Suetri (         ) fou un poble lgur situat per Plini el Vell al nord dels oxibis (oxibii)  que vivien al sud de Frejus (fins a Antibes). Els suetri son el darrer poble esmentat al trofeu dels Alps. La seva ciutat principal era Salinae.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114361" title="Suevicum Mare" nonfiltered="1966" processed="1962" dbindex="47030">
Suevicum Mare es el nom donat per Tcit a la mar Bltica. Ptolemeu l'esmenta com                   .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114362" title="Suions" nonfiltered="1967" processed="1963" dbindex="47031">
Els suions (suiones) foren una tribu germnica, la que vivia mes al nord, suposadament a l'illa d'Scndia (Escandinvia). No hi ha dubte que es tracta dels ancestres dels moderns suecs.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114363" title="Jocs nemeus" nonfiltered="1968" processed="1964" dbindex="47032">
Els Jocs Nemeus foren uns dels quatre Jocs Panhellnics celebrats a l'antiga Grcia, disputats a la ciutat de Nemea cada dos anys.

Amb els jocs stmics, els jocs nemeus es disputaven l'any anterior i l'any posterior als Jocs Olmpics i els jocs pitis se celebrava el tercer any del cercle olmpic. Eren disputats en honor a Zeus. Segons, la mitologia, foren fundats per Heracles desprs de derrotar el lle nemeu. Un altre mite diu que foren originats com el funeral d'un nen anomenat Opheltes. De qualsevol forma, se sap que els jocs daten noms des del segle sis abans de Crist.

Els vencedors rebien una garlanda de fulles d'api salvatge de la ciutat d'Argos.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114365" title="Tridimensional" nonfiltered="1969" processed="1965" dbindex="47033">
Diem que una cosa s tridimensional (o b 3D) si t tres dimensions, per exemple, ample, llarg i profunditat. L'espai al nostre voltant s tridimensional a simple vista, per en realitat hi ha ms dimensions, aix que tamb pot ser considerat (espais on ens movem) un espai tetra-dimensional si incloem el temps com una altra dimensi. 

Exemples de cossos tridimensionals (Primitives). 

tots els poliedres: ;
pirmides ;
galleda ;
prismes ;
... ;
cons ;
esfera ;

Sistemes tridimensionals en cincies naturals. 

En qumica, es parla de sistemes tridimensionals quan el enlla qumic s igualment intens en les tres adreces de l'espai (per exemple, en el diamant). En magnetisme, es diu que l'ordenament magntic noms s possible si el acoblament magntic s tridimensional (s'estn en les tres adreces de l'espai). 

Simulaci 3D. 

Avui en dia s possible la simulaci mitjanant clculs basats en la projecci d'entorns tridimensionals sobre pantalles bidimensionals, tals com el monitor d'ordinador o de televisi. Aquests clculs requereixen una gran crrega de procs pel que alguns ordinadors i/o consoles disposen d'un cert grau d'acceleraci grfica 3D grcies a dispositius desenvolupats per a tal fi. Els ordinadors disposen de les anomenades targetes grfiques amb acceleraci 3D. Aquests dispositius estan formats amb un o diversos processadors (GPU) que estan dissenyats especialment per a accelerar els clculs que suposa reproduir imatges tridimensionals sobre una pantalla bidimensional i d'aquesta forma alliberar la crrega de procs de la CPU o unitat de procs central de l'ordinador.

Vegeu tamb.
Pantalla 3D;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114369" title="Jocs pitis" nonfiltered="1970" processed="1966" dbindex="47034">

Els Jocs Pitis eren un dels quatre Jocs Panhellnics de l'antiga Grcia, disputats cada quatre anys al santuari d'Apollo a Delfos.

Es disputaven en honor del du Apollo dos anys abans i dos anys desprs dels Jocs Olmpics, intercalats entre els jocs nemeus i els jocs stmics. Foren fundats al voltant del segle sis abans de Crist, i, a diferncia dels olmpics, tamb comprenia competicions de msica i poesia. Les competicions de msica i poesia precediren les atltiques als jocs, i segons la mitologia foren iniciats per Apollo, desprs de matar el drac-serp Pit i establir l'oracle a Delfos.

Les proves atltiques eren les mateixes que les dels Jocs Olmpics. Una cursa de carrosses estirades per quatre cavalls es disputava a l'hipdrom de la plana, no massa lluny del mar, al lloc on hi havia l'estadi original.

Els vencedors rebien una garlanda de llorer de la ciutat de Tempe a Tesslia.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114371" title="Microsoft Flight Simulator X" nonfiltered="1971" processed="1967" dbindex="47035">

El Microsoft Flight Simulator X (conegut per la comunitat de Flight Simulator simplement com a FSX) s un videojoc d'ordinador en el qual es pot fer la simulaci d'avions, helicpters i planejadors viatjant per tots els territoris del planeta. s la segent versi del Microsoft Flight Simulator, la d'abans d'aquesta era Flight Simulator 2004. Aquesta nova versi inclou un motor de grfics que es compatible amb Direct3D 10 i Windows Vista.

 Avions, helicpters i planejadors .


 Vegeu tamb .
Microsoft;
Simulador de vol;
Llista de videojocs simuladors de vol;

 Enllaos externs .
 Flight Simulator X   Web oficial;
 Microsoft.com   Flight Simulator X;
 Flight Simulator X - Informaci;
 Microsoft Flight Simulator Insider   Flight Simulator X - Informaci i Descrregues;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114374" title="Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes" nonfiltered="1972" processed="1968" dbindex="47036">
 
La Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes s una associaci sense nim de lucre que va nixer el 5 de maig de 1998 amb l'objectiu d'aconseguir el reconeixement internacional de les Seleccions esportives catalanes.

La primera de les activitats destacades va ser la recollida de signatures entre els ciutadans per aconseguir, a travs d'una iniciativa legislativa popular, que el Parlament de Catalunya modifiqus la llei de l'esport de manera que aprops les federacions catalanes al reconeixement internacional definitiu.

La campanya va acabar amb ms de mig mili de suports, i la llei es va canviar. Desprs van venir uns quants anys de calma per a la Plataforma.

En veure que les coses no han avanat com el poble de Catalunya havia demanat -segons la prpia plataforma per inoperncia dels poltics catalans- l'any 2005 la plataforma va decidir recuperar el seu rol a favor de les seleccions catalanes, amb la voluntat de reactivar la reivindicaci popular del dret de les federacions catalanes al reconeixement de les respectives federacions internacionals.

Amb Xavier Vinyals com a nou president (en substituci de Jaume Llaurad) i una nova junta directiva, formada per professionals de molts mbits compromesos amb l'esport catal, la plataforma va iniciar una nova etapa que incloa una nova seu social, la descentralitzaci de la plataforma a partir de delegacions territorials a Girona, Tarragona, Lleida i Terres de l'Ebre i noves collaboracions amb els mitjans de comunicaci.

El desembre de 2006 va aparixer el primer exemplar de Selecciona't, revista de l'organitzaci de periodicitat mensual. Per no va ser fins el mar de 2007 que va sortir a la llum el nmero 1, que donava inici a la tirada regular de la revista. Anteriorment, s'havia collaborat durant molt de temps amb la revista "Catalunya Sport" fent difusi dels esdeveniments de les seleccions catalanes.

Junta directiva.

 Xavier Vinyals, president;
 Miquel Rey, vicepresident;
 Xavi Torres, secretari;
 Sergi Blzquez, tresorer;
 Toni Molons, vocal;
 Robert Blanch, vocal;
 Francesc Serra, vocal;
 Joan Baptista Gimnez, vocal;

Enllaos externs.
 Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114376" title="Jocs dels Petits Estats d'Europa" nonfiltered="1973" processed="1969" dbindex="47037">

Els Jocs dels Petits Estats d'Europa sn una competici multi-esportiva biennal, organitzada pels Comits Nacionals Olmpics dels vuit estats ms petits d'Europa, des de 1985.

 Membres .
Els estats europeus que formen part d'aquests jocs sn aquells que tenen una poblaci de menys d'un mili d'habitants. Els estats participants actuals sn:
Andorra;
Islndia;
Liechtenstein;
Luxemburg;
Malta;
Mnaco;
San Marino;
Xipre;

Tots aquests pasos han participat des de la primera edici l'any 1985. Les Illes Froe, ja reconegudes per la FIFA, est cercant el reconeixement del COI amb el propsit de poder participar en aquests jocs. Amb la declaraci d'independncia de l'any 2006 de Montenegro, s possible que tamb compleixi els requeriments per poder ingressar-hi.

 Seus del jocs .
1985 -  Ciutat de San Marino;
1987 -  Montecarlo;
1989 -  Nicsia;
1991 -  Andorra la Vella;
1993 -  Valletta;
1995 -  Ciutat de Luxemburg;
1997 -  Reykjavk;
1999 -  Vaduz;
2001 -  Ciutat de San Marino;
2003 -  Valletta;
2005 -  Andorra la Vella;
2007 -  Montecarlo;

 Disciplines esportives .
A l'edici d'Andorra 2005 els esports que es practicaren foren: atletisme, basquetbol, ciclisme, judo, tir olmpic, nataci, tennis taula, taekwondo, tennis, i voleibol. Altres edicions dels jocs tamb havien incls esports com la petanca, esquaix i la vela esportiva.

A l'edici de Mnaco 2007 les 12 disciplines esportives seran atletisme, basquetbol, gimnstica, judo, nataci, petanca, tennis, tennis taula, tir olmpic, vela esportiva, voleibol i voleibol platja.

Els propers jocs.
Les properes seus dels Jocs dels Petits Estats d'Europa seran Xipre, l'any 2009 i Liechtenstein, el 2011. 

Aquestes seus es designen habitualment de manera rotatria. Islndia i Luxemburg, els nics que noms han estat designats una vegada, probablement acolliran els jocs el 2013 i el 2015.

 Enllaos externs .
Jocs de Xipre 2009;
Jocs de Mnaco 2007;
Jocs d'Andorra 2005;
Jocs de Malta 2003;
Eurolympic;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114379" title="Diablo" nonfiltered="1974" processed="1970" dbindex="47038">




Diablo s un videojoc de rol creat per la companyia Blizzard Entertainment, destac per ser un dels ms importants exponents del joc de rol en el mn virtual. L'objectiu del joc tracta de crear un personatge el qual haur d'anar enfrontant-se a recerques i desafiaments, l'experincia guanyada en les seves aventures va tornant al personatge ms poders. Aquest joc permet que el jugador personalitzi el seu personatge amb una enorme varietat d'habilitats, armes, conjurs i armadures. El joc consta de dues parts cadascuna amb les seves expansions. 


Histria. 
Al 1997 sort a la venda Diablo el qual es convert en un joc amb centenars de fans al voltant del mn. La gran qualitat de les seves cinemtiques, la seva terrorfica msica i profundes veus, el feien realment tenebrs. Sense dubte Blizzard havia assolit crear l'ambient perfecte per a desenvolupar la seva histria. 

Sistema de joc. 
El joc compta amb modalitat per a un jugador i multijugador. Ambds donen l'opci de triar entre tres tipus de personatges: Arpia, Mag o Guerrero. Al llarg de diverses recerques que t'encomanen els habitants de Tristam has d'obrir-te pas en el laberint amb la finalitat de pujar de nivell, augmentar el poder dels teus conjurs i trobar millors equipaments que et permetin enfrontar-te a Diable. En la manera multijugador Blizzard ofereix els seus servidors de Battle.Net per a compartir el joc amb fins a quatre jugadors. Els personatges han de superar els tres nivells de dificultat existents: Normal, Malson i Infern. Tots els personatges poden arribar com mxim al nivell 50 d'experincia, i potenciar els seus conjurs fins a 15 nivells, d'aqu en avant la diferncia entre un i un altre personatge radicava solament en el seu equipament. Aix cap a que no donessin ganes de jugar Diable ms de tres vegades ja que es tornava alguna cosa avorrit. Un altre gran defecte del joc s que no es va traduir a cap altre idioma, el que va restringir les seves possibilitats. Recin en el 2003 un afeccionat va publicar un Mod el qual tradueix el joc en castell. Aquest es pot trobar a la pgina: Traducci Diablo 

Argument. 
La histria de Diable es desenvolupa en un mn medieval, molt a l'estil de El senyor dels anells, on la creaci es divideix en dos bndols oposats, el de la Llum i el de la Foscor, entre aquestes dues forces es deslliga una guerra cridada El gran conflicte, en aquesta eterna batalla es decidir com de les dues utopies arribar a l'armaged i es far amb el control de tota la creaci. Les forces de la Llum representades per ngels i arcngels s'enfronten als exrcits de la foscor liderats pels tres dimonis primaris cridats Mefisto, Baal i Diablo. Les llegendes conten que desprs d'incomptables segles de batalla va fer la seva aparici l'home, el qual amb la seva nica qualitat de triar entre el b i el mal, podia posar fi a la guerra la qual seriosa rebautitzada com La Guerra del Pecat. Per a diferncia dels ngels i dimonis que vivien en el plnol espiritual, l'home habitava en un plnol fsic alternatiu. Les entitats del ms enll es barallaven constantment per obtenir aliats humans, arribant de vegades a trencar la tela que separava el plnol real de l'espiritual. Aix inquiet a dos dimonis secundaris cridats Belial i Azmodan que no estaven d'acord amb la idea que l'hum era la clau per a guanyar la guerra, els dimonis van deslligar una gran rebelli en l'infern, la qual va acabar amb l'exili dels tres dimonis primaris al mateix mn mortal. Els dimonis exiliats van injectar en els homes les seves essncies d'Odi, Terror i Destrucci provocant morts i guerres sense sentit que van causar gran dolor a la humanitat. Amb el propsit de detenir aquesta bogeria un arcngel cridat Tyrael va reunir als ms poderosos mags del mn mortal per a formar l'ordre dels Horadrim. Aquesta coalici tindria la missi de tancar als esperits dels tres dimonis en uns artefactes cridats Pedres nima. I no va ser fcil, ja que els dimonis van descobrir que si s'apoderaven d'un cos hum aparti de fer-se ms forts, eren immunes als poders de les pedres. Els Horadrim es van veure obligats a assassinar a les persones possedes pels dimonis per a encarar la veritable essncia espiritual dels Tres. D'apoco els mags van ser guanyant la batalla, van assolir tancar a Mefisto en la pedra i la van guardar en una torre de la ciutat de Kurast, el segent va ser Baal qui durant la baralla va trencar la seva pedra nima, com nica sortida el lder dels Horadrim, Tal Rasha, va oferir el seu cos per a tancar al dimoni incrustant-se els trossos que quedaven de la pedra. Van deixar a Tal Rasha enterrat en una volta secreta sota el desert de Lut Gholein i es van anar a la recerca de Diable. Desprs d'un dur combat van assolir empresonar a aquest ltim dimoni i van construir un gran temple subterrani en una ciutat cridada Tristam, aqu van amagar l'ltima pedra i van jurar protegir-la generaci desprs de generaci. Van passar al voltant de dos segles i l'ordre dels Horadrim es va dissoldre a causa d'orgulls i desacords entre els mags. Tristam es va convertir en la capital de Khandures i sobre el temple dels Horadrim es va edificar una esglsia per a la religi de Sakarum. D'alguna forma Diable corrompi la seva pedra nima i aquesta va deixar fluir part de la seva conscincia, el dimoni prenc per esclau a l'Arquebisbe Lazarus el qual va partir la pedra nima deixant lliure a l'esperit de Diable en la seva totalitat. Lazarus va intentar lliurar-li al seu mestre l'nima ms forta de Tristam, el Rei Leoric sobir de Khandures, el qual va comenar a embogir en el seu esfor per resistir el control de Diable, la seva demncia es va tornar incontrolable quan el seu fill, el prncep Albrecht, va desaparixer misteriosament. Leoric va comenar una frentica cacera a la recerca del culpable, ordeno execucions i cstigs a diversos dels seus sbdits, causant molt dolor en la gent de Tristam. Davant la incontrolable situaci els cavallers reals liderats per Lachdanan, van organitzar una revoluci la qual va acabar amb la mort del rei Leoric qui amb el seu ltim al va invocar una maledicci que condemno a tots els seus cavallers a servir a la foscor per tota l'eternitat. Per el prncep Albrecht seguia desaparegut i Tristam ja no contava amb els seus cavallers per a buscar-ho. Lazarus es va aprofitar de la situaci i va organitzar a la gent del poble per a anar a la recerca del prncep qui segons Lazarus estava atrapat en el laberint subterrani. La gent de Tristam mai es va imaginar que el mateix Lazarus era el segrestador del prncep i que Diable ja s'havia apoderat del seu cos. Els camperols es van aventurar en el laberint per aquests no van poder fer enfront de les horribles criatures que ara albergaven en el seu interior, tot va acabar amb una massacri de la qual pocs es van salvar. Desesperat, el poble de Tristam va fer una cridada d'auxili al mn. A aquesta cridada van respondre les Arpas de l'ordre de l'Ull cec, els Mags de l'ordre dels Vizjerei i per supsit els mateixos Guerrers de Khanduras.

 Enllaos externs .
El lloc web oficial de Diablo ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114381" title="Tenacitat" nonfiltered="1975" processed="1971" dbindex="47039">
La tenacitat s la capacitat de resistncia al xoc. Un xoc s un esfor aplicat de manera sobtada, instantani i violent.

Els materials tenaos sn capaos d'absorbir molta energia cintica de l'objecte que provoca el xoc i la transformen en deformaci plstica o elstica, evitant el trencament. Els materials frgils es trenquen sense deformaci quan sn sotmesos a un xoc i no absorbeixen energia cintica.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114382" title="Sulci" nonfiltered="1976" processed="1972" dbindex="47040">
Sulci (      ) fou una de les principals ciutats de Sardenya a la costa sud-oest, a una illa anomenada actualment Isola di San Antioco, unida a l'illa principal per un istme, al sud del qual hi ha una gran badia coneguda per golf de Palmas, antigament Sulcitanus Portus. 

La seva fundaci es atribuda als cartaginesos sota els quals fou la principal ciutat de l'illa. A la Primera Guerra Pnica el general Annbal fou derrotat en un combat naval per C. Sulpicius i es va refugiar a la ciutat per va morir en un tumult a mans dels seus propis soldats.

Com la resta de l'illa va passar als romans. A la guerra civil entre Gneu Pompeu i Juli Csar la ciutat va rebre a la flota del pompei Nasidius i la va proveir amb subministraments. Csar la va castigar per aquests fets quant va retornar d'frica el 46 aC, i va imposar a Sulci una contribuci extraordinria de 100000 sestercis i un increment del seu tribut anyal de gra. 

Tot i aix la ciutat va romandre com a ciutat important i prospera durant l'imperi. Estrab i Pomponi Mela l'esmenten com la segona ciutat de Sardenya i el seu rang municipal est testimoniat per inscripcions a mes de ser esmentat per Plini el Vell. Ptolemeu esmenta un poble de Sardenya, els sulcitans (sulcitani) que son sens dubte els habitants de Sulci. Un altra ciutat amb el mateix nom es esmentada als Itineraris (segle IV) a l'est de l'illa, al lloc de la moderna Giralo, prop de Tortoli.

A l'poca cristiana fou un dels quatre bisbats de l'illa. La ciutat va desaparixer al segle XIII i les seves restes es poden veure al nord de la moderna San Antioco. El nom de Sulcis es dona avui dia a la comarca situada al sud de l'antiga ciutat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114383" title="Sulmo" nonfiltered="1977" processed="1973" dbindex="47041">



Sulmo (Latium), ciutat del Latium;
Sulmo (pelignes), ciutat dels pelignes;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114384" title="Sulmo (Latium)" nonfiltered="1978" processed="1974" dbindex="47042">
Sulmo fou una antiga ciutat del Latium esmentada noms per Plini el Vell com una de les ciutats extingides de la regi. Es creu que correspon a la moderna Sermoneta, entre Norba i Stia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114386" title="Sulmo (pelignes)" nonfiltered="1979" processed="1975" dbindex="47043">
Sulmo (       ) fou una ciutat dels pelignes a la vall del Gizio on s'ajunta amb diversos petits rierols. La ciutat era a uns 10 km de Corfinium.

Fou una de les principals ciutats dels pelignes independents per no es esmentada fins desprs de la conquesta romana. A la Segona Guerra Pnica el seu territori fou assolat per Annbal (211 aC) per la ciutat mateixa no fou atacada.

Durant la guerra social no es esmentada per a la lluita que va seguir entre Gai Mari i Sulla, i aquest la va destruir (82 aC), per es va reconstruir; Sulla hi va establir un cos de veterans. El 49 aC es esmentada com una ciutat de certa importncia que fou ocupada per Domitius amb set cohorts, per els habitants, favorables a Juli Csar, van obrir les portes al lloctinent de Csar, Antoni, quan va aparixer davant la ciutat.

Ja no torna a ser esmentada per cap fet histric per va romandre com a ciutat de provncia de segon ordre. Ovidi diu que era un dels tres municipis del territori dels pelignes, el que confirma Plini el Vell i el Liber Coloniarum. En aquest s'indica que va rebre una colnia, segurament en temps d'August, per Plini no li dona el ttol de colnia, i de les inscripcions sembla que va conservar el seu rang municipal durant tot l'imperi.

La seva fama es per ser el lloc de naixement d'Ovidi que en fa esment repetidament, descrivint-la com un lloc molt sa, i un territori frtil amb nombrosos rierols d'aigua clara i mai secs, per una mica freda al hivern ( gelidus Sulmo ). Sulmo produa gra i vi. Les runes de l'antiga ciutat no son molt interessants per mostren un amfiteatre, un teatre, unes termes, i alguna porta; prop de la ciutat, a uns 3 km, al lloc anomenat Monte Morrone, hi ha les restes d'una vila que ha estat presentada com "la vila d'Ovidi" tot i que segurament no ho era.

Els bisbes de Valva (Corfinium) es van traslladar a Sulmo a l'edat mitjana.

Correspon a la moderna Sulmona. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114387" title="Summontorium" nonfiltered="1980" processed="1976" dbindex="47044">
Summontorium fou una ciutat de Vindelcia, que era el lloc d'estacionament de la comandncia de la Legio III segons  es diu a Notitia Imperii. La seva situaci exacta es desconeix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114388" title="Snics" nonfiltered="1981" processed="1977" dbindex="47045">
Els snics (sunici) foren un poble germnic esmentat per Tcit a la revolta de Civilis. Aquest els va atacar per  Claudius Labeo els va enfrontar amb una fora en la que hi havia betasis (betasii), tungris (tungri) i nervis (nervii). Els snics vivien probablement entre Colnia i el Mosa. Plini el Vell esmenta als snics entre els tungri i els frisiabones.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114393" title="Jean-Pierre Raffarin" nonfiltered="1982" processed="1978" dbindex="47046">


Jean-Pierre Raffarin (Poitiers, 1948), poltic francs, Primer Ministre de Frana (2002-2005) i diputat per Viena.

Jean Pierre Raffarin s un poltic francs que fou cap de govern de Frana entre 2002 i 2005. La seva poltica econmica fou liberal, reformant el mercat laboral i els sistemes de pensions i de salut. Endems, el seu govern lluit, amb un xit reconegut per la major part dels especialistes, contra la inseguretat, que fou un gran tema a les eleccions de 2002. Hagu d abandonar el crrec a causa del "no francs" i fou substitut per Dominique de Villepin qui segueix la seva poltica econmica.

 Enllaos externs .

 Biografia de Jean Pierre Raffarin a Biosstars.

 Jean Pierre Raffarin en Mxico. Jean Pierre Raffarin i Iliana Troncoso a Mxic.
 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114398" title="Alain Jupp" nonfiltered="1983" processed="1979" dbindex="47047">


Alain Marie Jupp (Mont-de-Marsan, 1945) s un poltic occit, Primer Ministre de Frana entre 1995 i 1997. 

Era membre del cos d'inspectors de finances, i el 1976 fou nomenat cap del gabinet del primer ministre Jacques Chirac, per no fou elegit parlamentari pel Rassemblement pour la Rpublique (RPR) fins el 1978, per un breu perode, i posteriorment ho ha estat des del 1984 fins ara. 
Ha ocupat diversos crrecs de govern. Fou secretari d'estat per a economia i finances des del 1978 i ministre d'afers estrangers des del 1993, fins que el 17 de maig de 1995 fou nomenat primer ministre pel nou president de la Repblica, Jacques Chirac. 

Ocup el crrec de president del seu partit (RPR) des de l'octubre del 1995, per el juny del 1996 Jupp anunci l'aband del projecte de reforma econmica, el seu projecte ms ambicis, desprs d'una llarga vaga dels funcionaris. El novembre hagu de fer front a la mobilitzaci dels camioners, que provoc la paralitzaci del transport de mercaderies per carretera a gran part de l'Europa occidental. 

Considerat ferm defensor de les seves idees d'ajustament econmic per tal de convergir amb Europa, la decisi del president Chirac d'avanar les eleccions legislatives al maig-juny del 1997 tingu a veure amb la necessitat de recuperar el pla Jupp. La victria del Partit Socialista en la primera volta d'aquestes eleccions, al maig, for la seva dimissi i fou substitut com a primer ministre pel socialista Lionel Jospin, que guany finalment en la segona volta. Al juny del 1997, Jupp anunci que no es presentaria a la reelecci com a lder de l'RPR.

Al juny del 2002 fou designat president de la Uni per la Majoria Presidencial, formaci de dreta que incloa el seu partit, i que el mateix mes havia guanyat les eleccions generals com a Uni per un Moviment Popular. Dimit d'aquest crrec el juliol del 2004, quan fou condemnat per un delicte de corrupci de l'poca en qu Chirac fou alcalde de Pars.









 Videos . 

L'entre de la Turquie dans l'Union europenne : la perception de l'opinion publique europenne Video conferencia de Alain Jupp sobre la cuesti turca, prononciat a Montreal al mars 2006, Centre de estudis internacionals de la Universitat de Montreal;


La France, trois mois avant les prsidentielles Conferencia donada a Montreal al gener 2007, Centre de estudis internacionals de la Universitat de Montreal;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114399" title="Call of Duty" nonfiltered="1984" processed="1980" dbindex="47048">


Call of Duty (llanat el 29 d'octubre del 2003) s un videojoc de guerra en primera persona basat en el motor grfic de Quake III, considerat per la ESRB com M (Mature 16). Aquest joc de guerra simula les batalles de tancs, infanteria i les armes de la Segona Guerra Mundial, duent al jugador per una srie de missions a Europa, en la pell d'un soldat angls, americ i rus. El joc va ser produt per Activision, desenvolupat per Infinity Ward, sota la distribuci de Infogrames. Call of Duty va ser considerat com el millor joc de l'any 2003, per diverses entitats. Al setembre de 2004 es va llanar una expansi del joc titulada Call of Duty: United Offensive. Igual que el anterior va ser produt per Activision i desenvolupat per Gray Matter Interactive. La versi per a Macintosh la va fer Aspyr Mitja, Inc. A la fi de 2004, la versi per a N-Gage va ser desenvolupada per Nokia i publicada per Activision. Altres versions per a ordinador s'han realitzat, com la Collector's Edition (amb banda sonora i guia estratgica), Game of the Year Edition (incloent actualitzacions), i Deluxe Edition (que cont l'expansi United Offensive i la banda sonora). Una seqela, Call of Duty 2, va sortir a la fi de 2005. Tamb hi ha versions per a consoles, per amb arguments diferents, com Call of Duty: Finest Hour per Spark Unlimited i Call of Duty 2: Big Xarxa One per Gray Matter Interactive i Treyarch. Est previst que per a finals de l'any 2006, vegi la llum Call of Duty 3 per a les consoles de tercera generaci.

 Enllaos externs .
CallofDuty.com (web oficial);
CoD Belarus (rus);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114406" title="Convicci" nonfiltered="1985" processed="1981" dbindex="47049">
Una convicci s un tipus de creena que desemboca en el relativisme, s a dir, provoquen que veiem les coses des d'un determinat punt de vista, subjectiu i personal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114407" title="Prejudici" nonfiltered="1986" processed="1982" dbindex="47050">
Un prejudici s una creena o valoraci que hom fa de forma precipitada i sense base de certesa i que li influeix i li condiciona el punt de vista. La discriminaci sorgeix quan un determinat individu o conducta s jutjat negativament per causa dels prejudicis i llavors rep un tracte diferent.

Els prejudicis poden ser cognitius (i llavors distorsionen la realitat per percebre-la d'una determinada manera), afectius (lligats a all que agrada, poden manifestar-se en el rebuig de determinats grups socials o conceptes sense un autntic coneixement) i conatius, que porten a l'individu a actuar d'acord amb els seus valors o ideals. Sovint estan basats en estereotips.

Els prejudicis sn una conducta adaptativa, proporcionen una guia per al judici rpida perqu no sempre es poden verificar tots els aspectes d'un assumpte abans de reaccionar-hi.  s innat tenir prejudicis per el contingut d'aquests s educacional, s'adquireixen per exemple d'altres persones i poden modificar-se (tot i que l'individu manifesta una especial resistncia a desprendre's d'ells).

Vegeu tamb.
Biaix cognitiu;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114412" title="douard Balladur" nonfiltered="1987" processed="1983" dbindex="47051">

douard Balladour (Esmirna, Turquia 1929) s un poltic francs, Primer Ministre de Frana del 1993 al 1995.

Es gradu en dret a l'cole Nationale d'Administration, i fou membre del consell d'administraci de l'ORTF (1967-68), conseller tcnic del gabinet de Georges Pompidou el 1966-68 i membre del Consell d'Estat (1984-93). 

Fou l executor de la poltica de reprivatitzacions com a ministre d'economia del govern de Jacques Chirac (1968-1988), en vncer la coalici de centredreta RPR-UDF a les eleccions legislatives del mar del 1993, fou nomenat primer ministre, retorn a la cohabitaci amb Franois Mitterrand, i afavor la liberalitzaci de l'economia. Desprs de ser derrotat el 1995 pel seu soci de coalici Chirac en les eleccions presidencials, dimit el crrec de primer ministre.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114414" title="Pierre Brgovoy" nonfiltered="1988" processed="1984" dbindex="47052">

Pierre Brgovoy (Dville-ls-Rouen, Frana 1925- Nevers 1993) fou un poltic francs que ocup el crrec de Primer Ministre de Frana el 1992 i 1993. 

La seva procedncia social era molt humil; fou membre de la Resistncia francesa.

El 1958 fou un dels fundadors del Parti Socialiste Autonome, i El 1969 pass al Parti Socialiste, i del 1975 al 1981 estigu al crrec de les relacions exteriors del partit. 

El 1982 entr en el govern com a ministre d'afers socials. El 1983 ocup l'alcaldia de Nevers i fou ministre d'economia en dos perodes: del 1984 al 1986 i del 1988 al 1992. A l'abril del 1992 fou nomenat primer ministre en substituci d'dith Cresson, crrec que abandon un any desprs en mans del gaullista douard Balladur arran de la derrota en les eleccions legislatives del mar del 1993. Fou acusat des d'un mitj de comunicaci d'haver rebut un prstec sense interessos d'un mili de francs, l'1 de maig de 1993 se sucid a Nevers.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114415" title="dith Cresson" nonfiltered="1989" processed="1985" dbindex="47053">

dith Cresson ( Boulogne-Billancourt, Frana 1934 ) s una poltica francesa que fou Primera Ministra de Frana entre els anys 1991 i 1992, aix com Comissria Europea de Recerca, Cincia i Tecnologia en la Comissions Santer i Marn.

Biografia.
Va nixer el 27 de gener de 1934 a la ciutat de Boulogne-Billancourt, poblaci situada al departament dels Alts del Sena i a la regi de l'Illa de Frana, membre d'una famlia burgesa. Va estudiar demografia a La Sorbona de Pars.

Activitat poltica.
Polticament propera al socialista Franois Mitterrand, el 1974 ocup el secretariat del partit per als afers juvenils i el 1975 va esdevenir membre del comit director del Partit Socialista (PS), crrec que va ocupar fins el 1990. 

Poltica local.
El 1977 fou escollida alcaldessa de la poblaci de Thur, poblaci situada al departament de Viena, crrec que va ocupar fins el 1983. Nomenada Consellera General d'aquest departament entre 1982 i 1998, l'any 1983 fou escollida alcadessa de Chtellerault, crrec que exerc fins el 1997.

Poltica nacional.
En la formaci de govern per part del Primer Ministre Pierre Mauroy el maig de 1981 fou nomenada Ministra d'Agricultura, crrec que exerc fins el mar de 1983. A partir d'aquesta data, en el tercer govern de Mauroy, fou nomenada Ministra de Comer Exterior i Turisme, exercint les seves funcions entre mar de 1983 i juliol de 1984. En la formaci d'un nou govern, encapalat per Laurent Fabius fou nomenada Ministra de d'Indstria, mantenint aix mateix la cartera de Comer Exterior, crrecs que exerc fins el mar de 1986.

En la formaci del govern encapalat per Michel Rocard el juny de 1988 fou nomenada Ministra d'Afers Europeus, crrec que exerc fins l'octubre de 1990. Desprs de la caiguda del govern de Rocard, el president de Frana Franois Mitterrand la nomen el maig de 1991 Primera Ministra de Frana. El juliol del mateix any present un pla per a frenar la immigraci clandestina a Frana i, sota la constant pressi del fenomen de l'ultradret Jean-Marie Le Pen, volgu unir els esforos de tots els socialistes francesos. Fou rellevada finalment del crrec per Mitterrand l'abril de 1992 desprs de la desfeta socialista en les eleccions regionals del mar del 1992.

Poltica europea.
L'any 1979 fou escollida eurodiputada al Parlament Europeu en les eleccions europees d'aquell any, mantenint el seu esc fins el 1981, moment en el qual entr a formar part del govern de Frana com a ministra.

El gener de 1995 fou nomenada Comissria Europea de Recerca, Cincia i Tecnologia en la Comissi Santer. Ocup el crrec fins al setembre de 1999, desprs de la dimissi collectiva de la Comissi Europea dirigida per Jacques Santer, com a conseqncia d'una investigaci que denunciava els casos de mala gesti i nepotisme, dels quals fou especialment acusada i pels quals l'any 2000 li fou llevada la immunitat parlamentria. Per aquesta imputaci fou jutjada pel Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees el 2006 que la sentenci a una condemna simblica.

Enllaos externs.
  Informaci d'dith Cresson al Parlament Europeu;
  Informaci d'dith Cresson a elpais.com;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114417" title="Constituci de Mxic" nonfiltered="1990" processed="1986" dbindex="47054">
La Constituci Poltica dels Estats Units Mexicans s el document de govern i llei suprema de Mxic. Va ser redactada a Santiago de Quertaro pel Congrs Constituent convocat per Venustiano Carranza i aprovada el 5 de febrer, 1917, la qual cosa marcaria la fi de la Revoluci Mexicana. El Congrs Constituent va reunir delegats radicals influenciats pels ideals del liberalisme europeu del segle XIX i la constituci que va sorgir va ser la primera del mn a reconixer, oficialment, els drets socials dels treballadors, dos anys abans de la Constituci Alemanya de Weimar. 

Antecedents.
La primera constituci mexicana es va escriure el 1814 durant la Guerra d'Independncia i va ser coneguda com la Constituci d'Apatzingan. Aquesta constituci declarava la independncia d'Espanya i l'establiment d'un govern republic i democrtic per a l'"Amrica Mexicana". Aquesta constituci, per, mai no va entrar en vigor. 

La independncia de Mxic es va assolir el 1821 per mitj de la uni de l'exrcit reialista i republic, i la naci es va conformar com a monarquia constitucional. El 1822 s'aprovaria l'nica constituci d'aquest efmer imperi, anomenada "Reglament Provisional Poltic de l'Imperi Mexic". Amb la caiguda de l'imperi i la victria dels republicans, el 1824, Mxic es va conformar com una federaci d'estats lliures i sobirans. Les constitucions dels Estats Units Mexicans han estat:

 La Constituci Federal dels Estats Units Mexicans de 1824, amb la qual neix la federaci mexicana. ;
 La Constituci Federal dels Estats Units Mexicans de 1857, una constituci molt liberal a la qual els conservadors s'oposarien donant inici a la Guerra de Reforma.
 La Constituci Poltica dels Estats Units Mexicans de 1917, la constituci vigent, que va nixer a partir dels ideals de la Revoluci Mexicana. ;

Origen de la constituci.
La Revoluci Mexicana va ser un moviment social i violent que va comenar el 20 de novembre, 1910 per enderrocar al dictador Porfirio Daz que, en haver empresonat Francisco I. Madero, el candidat d'oposici a les eleccions presidencials, i en haver coms un flagrant frau electoral, havia aconseguit reelegir-se per cinquena ocasi. Amb el lema, "Sufragi Efectiu, No Reelecci", i sota el pla de San Luis, que va redactar Madero, el poble es va aixecar en armes. Desprs de la renuncia de Daz, es van realitzar noves eleccions i Madero va ser elegit president i els liberals van aconseguir nombrosos escons en el Congrs de la Uni. Les mesures liberals, per, afectaven els interessos dels estrangers, principalment estatunidencs que controlaven la indstria petroliera del pas. El 1913 el cap de les forces armades, Victoriano Huerta es va reunir amb l'ambaixador nord-americ Henry Lane Wilson, i va executar un cop d'Estat assassinant Madero i imposant-se com a president. El 19 de febrer, 1913 el Congrs de l'estat de Coahuila i el seu governador, Venustiano Carranza van desconixer Huerta i a diverses regions del pas la lluita armada va comenar una vegada ms. El 27 de mar es va redactar el Pla de Guadalupe que exposava els ideals d'aquest nou moviment armat i designava Carranza com a cap de l'Exrcit Constitucionalista i cap del govern executiu, que deposaria Huerta i convocaria a eleccions generals. 

Carranza, com a cap del govern executiu, va promulgar dues lleis importants: la llei del municipi lliure (que atorgava autonomia plena als municipis per a la gesti de les seves activitats), reformes al Codi civil que incloen la llei del divorci, aix com les importants reformes agrries segons els ideals dels camperols i de llurs lders Emiliano Zapata i Pancho Villa entre altres. La constituci de 1857 ja no s'ajustava a les noves lleis i es va convocar el 1916, un Congrs Constituent per reformar radicalment aquesta constituci. D'aquesta convenci, per, no va sorgir una reforma, sin una constituci nova que es promulgaria el 5 de febrer, 1917.

Les idees liberals de la constituci de 1917.
La constituci de 1917 es va basar en la Constituci Federal de 1857. Tanmateix, va incloure articles liberals importants que havien sorgit dels ideals revolucionaris. Alguns dels temes ms rellevants eren:

 l'educaci gratuta, universal, obligatria i completament laica;
 les terres i els recursos naturals del territori mexic com a propietat de la naci (llei que permetria l'expropiaci petroliera de les empreses nord-americanes i angleses el 1938);
 els drets socials dels treballadors com ara el dret de vaga, dret a organitzar-se en sindicats, dret al descans obligatori, dret a la indemnitzaci i el repartiment dels guanys de l'empresa als empleats;
 una clara separaci entre l'Esglsia i l'Estat; l'Esglsia perdia totes les seves propietats i els sacerdots i ministres perdien dret al vot i el dret d'ocupar un crrec pblic, llevat que renunciessin al sacerdoci (a l'actualitat els ministres ja han recuperat el dret al vot, per no pas el dret a ser votats); no hi ha cap religi oficial de l'Estat i l'Estat no sost econmicament l'Esglsia ni qualsevol altre religi; ;
 el reconeixement dels drets dels empresonats; el propsit de l'empresonament s la rehabilitaci o readaptaci social i per tant s'aboleix la pena de mort aix com qualsevol tipus de cstig fsic i psicolgic;
 l'establiment del sistema de l'ejido, el repartiment gratut de terres als camperols sota el lema "la terra pertany a qui la llaura";
 l'eliminaci de la possibilitat de reelecci immediata o permanent per a tots els crrecs pblics.

Vegeu tamb.
 Poltica de Mxic;
 Histria de Mxic;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114419" title="Michel Rocard" nonfiltered="1991" processed="1987" dbindex="47055">

Michel Rocard (Courbevoie, Illa de Frana 1930) s un poltic francs, Primer Ministre de Frana de 1988 al 1991.

Fou secretari general dels estudiants socialistes (1955-56), per el 1958 abandon la SFIO i, el 1960, fou cofundador del Parti Socialiste Unifi (PSU), del qual fou secretari general (1967-73). El 1975 s'integr amb una part del PSU al Parti Socialiste, de Franois Mitterrand, i n'esdevingu membre del secretariat nacional. 

Cap de l'ala socialdemcrata del partit, fou ministre de planificaci i desenvolupament regional (1981-83), d'agricultura (1983-85) i primer ministre (1988-91). Elegit secretari general del PSF desprs de la davallada socialista a les eleccions del 1993, dimit el 1994 i fou substitut per Henri Emmanuelli. Actualment s membre del Parlament Europeu.






 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114421" title="Pierre Mauroy" nonfiltered="1992" processed="1988" dbindex="47056">
Pierre Mauroy (Cartignies, Nord-Pas-de-Calais 1928) s un poltic francs, que fou Primer Ministre de Frana. 
Fou secretari nacional de les joventuts socialistes el 1950-58, i el 1963 entr al bur poltic del Partit Socialista SFIO, del qual n'esdevingu secretari general adjunt el 1966-1970. 

Fou secretari nacional de coordinaci del nou Partit Socialista (1971-79), diputat pel Nord a l'Assemblea Nacional francesa (1973-81), alcalde de Lilla (des del 1973) i president del Consell regional del Nord-Pas-de-Calais del 1974 al 1981. 

Arran de la victria del PS a les eleccions generals del 1981 fou nomenat primer ministre i form un govern de coalici amb representants dels partits socialista, comunista i radicals d'esquerra. La crisi econmica, diversos revessos electorals i les dissensions internes l'obligaren a renunciar el 1984. 

De 1988 a 1992 fou primer secretari del PS i el 1992 substitu Willy Brandt en la presidncia de la Internacional Socialista fins al 1999, quan fou rellevat en el crrec per Antnio Guterres. s alcalde de Lille des del 1989 i senador del grup socialista d'en del 1992. Cre la Fondation Jean Jaurs (1993) amb l'objectiu d'impulsar el debat intellectual sobre la democrcia i l'estat de dret des d'una perspectiva socialista.


 Obres .
  Gauche (1985)  ;
 Parole de Lillois (1994) ;
 Lo Lagrange (1997);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114423" title="Raymond Barre" nonfiltered="1993" processed="1989" dbindex="47057">


Raymond Barre (Saint-Denis, illa de la Reuni 1924 - Pars, Frana 2007 ) fou un economista i poltic francs de centre-dreta que fou Primer Ministre de Frana entre 1976 i 1981.

Biografia.
Va nixer el 12 d'abril de 1924 a la ciutat de Saint-Denis, poblaci situada al departament d'ultramar de l'illa de la Reuni. Va estudiar economia i cincies poltiques a La Sorbona, i posteriorment fou professor d'economia de l'Institut d'Estudis Poltics de Pars i des de 1963 catedrtic d'economia poltica de la facultat de dret de Pars.

President de diverses institucions culturals franceses i internacionals, ha publicat nombrosos articles i alguns llibres de tema poltic. Mor el 25 d'agost de 2007 a l'hospital militar de la ciutat de Pars a conseqncies de problemes coronaris.

Activitat poltica.
Poltica europea.
Membre de la Uni per a la Democrcia Francesa (UDF) entre 1959 i 1962 fou director del gabinet del Ministeri d'Indstria i Comer. L'any 1967 fou nomenat Comissari Europeu de la Comissi Rey pel president Charles de Gaulle, obtenint el crrec de Vicepresident i Comissari Europeu d'Assumptes Econmics i Financers, crrec aquest ltim que tamb va desenvolupar en les Comissions Malfatti i Mansholt.

Poltica nacional.
Al seu retorn a la poltica francesa fou nomenat el gener de l'any 1976 Ministre de Comer Exterior en el govern de Jacques Chirac. L'agost d'aquell mateix any fou nomenat per Valry Giscard d'Estaing Primer Ministre de Frana en substituci de Jacques Chirac, ocupant aix mateix la cartera d'Economia i Finances del govern. Va abandonar el Ministeri d'Economia el 1978, mantenint el crrec de Primer Ministre fins la derrota electoral de Giscard d'Estaing el 1981. Des del seu crrec va desenvolupar una poltica econmica d'austeritat.

Desprs de l'accs dels socialistes al poder entre 1981 i 1986, durant el perode de 'cohabitaci' de 1986-88, es mantingu al marge de l'acord de govern pres pels dos grans partits conservadors: RPR i UDF. Escollit membre de l'Assemblea Nacional francesa els anys 1988, 1993 i 1997, fou el candidat de la UDF a les presidencials franceses l'any 1988, quedant en tercera possici darrere el socialista Franois Mitterrand i el neo-gaullista Jacques Chirac. Fou alcalde de Li entre 1995 i 2001, any en el qual renunci a continuar en el crrec. 

Obres publicades.
 1950: La Priode dans l'analyse conomique - une approche  l'tude du temps.
 1959: Trait d'conomie Politique.
 1958: Le Dveloppement conomique : Analyse et Politique.
 1973: L'homme est un animal conomique.
 1981: Une politique pour l'avenir.
 1983: Que sais-je ? La dsinflation.
 1984: Rflexions pour demain.
 1987: Au tournant du sicle.
 1988: Questions de confiance.

 2000: Un got de libert.
 2001: Entretiens.
 2007: L'Exprience du pouvoir, conveses amb Jean Bothorel.

Enllaos externs.
  Informaci de Raymond Barre;










 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114424" title="Gustav Ludwig Hertz" nonfiltered="1994" processed="1990" dbindex="47058">


Gustav Ludwig Hertz ( Hamburg, Alemanya 1887 - Berln 1975 ) fou un fsic alemany guardonat l'any 1925 amb el Premi Nobel de Fsica.

Biografia.
Nascut el 22 de juliol de 1887 a la ciutat alemanya d'Hamburg fou nebot del tamb fsic Heinrich Rudolf Hertz.

Va comenar la seva carrera, desprs d'estudiar fsica en diverses universitats alemanyes, treballant com a tcnic en un laboratori. El 1913 va passar a ser professor, i va portar a terme experiments de fsica atmica a la Universitat de Berln, per passar a formar part posteriormentdel departament d'investigaci de la Philips a la ciutat d'Eindhoven als Pasos Baixos. Desprs de la Segona Guerra Mundial es va traslladar a la Uni Sovitica, on va tornar a impartir classes a la Universitat de Moscou i treball en un laboratori d'investigaci cientfica. Al seu retorn a Alemanya l'any 1954 fou nomenat director de l'Institut Max Planck de Fsica a la Universitat de Leipzig.

Ludwing Hertz mor el 30 d'octubre de 1975 a la ciutat de Berln.

Recerca cientfica.
El 1913 va estudiar amb James Franck el potencial de ionitzaci de l'tom en diferents elements, observant que l'energia d'impacte d'aquests amb els electrons s absorbida, solament segons modalitats predeterminades, pels toms. Aquestes investigacions van contribuir en els desenvolupaments posteriors de la fsica atmica. Aquest descobriment fou anomenat experiment de Franck-Hertz i comport la confirmaci del model atmic de Bohr sobre l'tom.

Per aquest descobriment ambds fsics foren guardonats amb el Premi Nobel de Fsica de l'any 1925.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1925;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114425" title="Pierre Messmer" nonfiltered="1995" processed="1991" dbindex="47059">


Pierre Messmer (Vincennes, 20 de mar de 1916 - 29 d'agost de 2007) Poltic gaullista francs. Veter de les forces de la Frana Lliure, lluit a la batalla de Bir Hakeim. Ocup el crrec de Primer Ministre sota la presidncia Georges Pompidou el 1972.





 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114427" title="Binria eclipsant" nonfiltered="1996" processed="1992" dbindex="47060">


Les estrelles binries eclipsants sn aquelles en qu les seves rbites estan alineades amb la nostra de tal manera que, peridicament, una passa per davant de l'altra. Aix comporta que s'observin disminucions regulars en la seva lluminositat, la anomenada corba de llum. Moltes vegades passen desapercebudes com a estrelles variables. Solen ser de perode curt ja que l'nica manera de detectar-les s observar una regularitat en les seves variacions de lluminositat.


Dades dedubles: Es pot trobar el perode de la seva rbita i, per tant, deduir la seva massa. Es poden distingir els seus espectres en el moment del trnsit d'una sobre una altra. Encara que no sempre s aix ja que moltes vegades el trnsit d'un dels astres no oculta completament al de darrere. En qualsevol cas es pot arribar a amidar amb bastant fiabilitat l'espectre de cada estrella tenint en compte quines lnies espectrals disminuxen en cada pas.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114430" title="Faroald I" nonfiltered="1997" processed="1993" dbindex="47061">
Faroald I fou el primer duc longobard de Spoleto, vers el 570. El 579 va ocupar i saquejar Classis el port de Ravenna pero va haver d'evacuar el lloc desprs del 584 i abans del 588. A la seva mort vers el 592 els seus fills es van disputar la successi i aprofitant la lluita el noble Ariulf es va proclamar duc.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114435" title="Jacques Chaban-Delmas" nonfiltered="1998" processed="1994" dbindex="47062">
Jacques Chaban-Delmas (Pars 1915   2000) fou un poltic francs. Fou general de brigada de la Resistncia (1944)i tingu una participaci destacada en l'alament de Pars contra l'ocupaci nazi. 
Esdevingu diputat radical per la Gironda (1946) i alcalde de Bordeus del 1947 al 1995, fou cap dels grups republicans socials de l'Assemblea Nacional francesa(1953-56).

Posteriorment fou ministre de defensa (1957-58), president de l'Assemblea Nacional (1958-69, 1978-81 i 1986-88) i Primer Ministre de Frana del 1969 al 1972). L'any 1974 fou candidat neogaullista a la presidncia de la Repblica i el 1976 s'adher al RPR creat per Jacques Chirac. 

Public les memries L'ardeur (1975) i Mmoires pour Demain (1997). 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114436" title="Ariulf" nonfiltered="1999" processed="1995" dbindex="47063">
Ariulf fou el segon duc de Spoleto. Va succeir a Faroald I a la seva mort vers el 592.

Noms pujar al poder va ocupar algunes ciutats bizantines i va ajudar a Arequis I de Benevent en el setge de Npols, plaa forta bizantina. Va derrotar els bizantins a Camerino i el duc va allegar haver tingut l'ajut de Sant Sab. Pau el diacon diu que fou el primer duc convertit al cristianisme. El Papa Gregori I va fer una pau separada amb ell el que va provocar la hostilitat de l'emperador bizant i de l'Exarca de Ravenna.

Va morir vers el 602 i el va succeir el fill del seu antecessor, Teodelap, que s'havia imposat a un germ.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114437" title="Maurice Couve de Murville" nonfiltered="2000" processed="1996" dbindex="47064">
Maurice Couve de Murville (Reims, 24 de gener de 1907   Pars, 24 de desembre de 1999) Poltic protestant francs, partidari de Charles de Gaulle, sota la presidncia del qual ocup els crrecs de Ministre d'Afers Exteriors (1958 - 1968), Ministre d Hisenda (1968), i Primer Ministre (1968-1969).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114438" title="Teodelap" nonfiltered="2001" processed="1997" dbindex="47065">
Teodelap (Theudelapius) fou fill del primer duc Faroald I de Spoleto. Va lluitar per la succesi amb un germ, i es va imposar i va succeir a Ariulf quan aquest va morir vers el 602.

Va governar independent durant cinquanta anys, fins a la seva mort el 652. El va succeir Att. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114441" title="Michel Debr" nonfiltered="2002" processed="1998" dbindex="47067">
Michel Debr (Pars 1912 - 1996) s un poltic francs. 
Lluit en la Resistncia. El 1942 es convert en adjunt delegat del general Charles de Gaulle i fou Senador (1948-58) i diputat gaullista fins a la seva mort a l'assemblea nacional (des del 1963) i al parlament europeu (des del 1979).
Formul la idea de l'Europa de les ptries. En 1959-62 fou Primer Ministre de Frana. Ocup tamb els ministeris de justcia (1958-59), de finances (1966-68), d'afers estrangers (1968-69) i de defensa (1969-73). Enfrontat a Jacques Chirac, el 1981 es present com a candidat dissident a les presidencials.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114442" title="ATSC" nonfiltered="2003" processed="1999" dbindex="47068">
ATSC s l'estndard de televisi digital desenvolupat i utilitzat als Estats Units per la difusi de Televisi Digital Terrestre i tamb adoptat per Canad, Mxic, Taiwan i Corea del Sud.

Introducci.
Cap al 1990, als EUA, es va comenar a sentir la necessitat de desenvolupar un estndard de televisi d'alta definici que permets la transmissi terrestre. Hi va haver moltes propostes per, finalment, les niques que van ser preses seriosament van ser les de sistemes digitals.

Al 1993, els quatre diferents fabricants d'equips i components electrnics, dels que encara no s'havia descartat les seves respectives propostes, van formar una gran aliana (The Grand Alliance) per crear l'estndard.

El comit de sistemes de televisi avanats (Advanced Television Systems Commitee, ATSC), va aprovar l'any 1995 el sistema proposat per  La Gran Aliana  que va prendre el nom d'estndard de televisi digital ATSC (A/53).

L'any 1996 el govern dels Estats Units aprova l'implantaci de l'estndard ATSC. Es preveu la transmissi simultnia dels sistemes digital (ATSC) i analgic (NTSC) fins l'any de l'apagada analgica als Estats Units.

Actualment, ATSC coexisteix al mn amb 2 estndards ms de televisi digital. Parlem de l'estndard europeu DVB (Digital Video Broadcasting) i l'estndard japons ISDB (Integrated Services Digital Broadcasting).

Caracterstiques principals.
Cdecs.
Utilitza MPEG-2 per comprimir imatge, igual que en el sistema europeu DVB.

Utilitza Dolby AC-3 com a cdec d'udio, oficialment estandarditzat com a A/52 per l'ATSC. 
Permet el transport de 5 canals amb sons, ms un cinqu canal on s'envien els efectes de baixes freqncies.
El sistema japons ISDB utilitza, en canvi, per a la difusi de televisi d'alta definici, el cdec d'udio Avanat (AAC) de MPEG.

El sistema japons ISDB utilitza, en canvi, per a la difusi de televisi d'alta definici, el cdec d'udio Avanat (AAC) de MPEG.

La trama de transport est basada en MPEG-2 i proporciona la flexibilitat per entregar una ampla varietat d'imatges, so i serveis de dades.

Ample de banda.
Els senyals ATSC estan dissenyats per utilitzar 6 MHz d'ample de banda igual que els canals de televisi NTSC, aix doncs, poden ubicar-se dins d'un canal convencional de televisi analgica.

Modulaci.
Un cop els senyals d'udio i vdeo han estat comprimits i encapsulats, la trama de transport pot ser modulada de diferents maneres depenent del mtode de transmissi. Per els sistemes de televisi digital terrestre (ATSC-T) s'utilitza la modulaci 8-VSB (modulaci en banda lateral vestiginal) que arriba als 19.39 Mbps. En canvi, en els sistemes de televisi digital per cable (ATSC-C) s'utilitza la modulaci 16-VSB que arriba fins als 38.6 Mbps. A DVB-T i ISDB-T s'utilitza modulaci COFDM.

Resoluci.
La versi d'alta definici (HDTV) permet reproduir imatges amb cinc vegades ms de pxels que la versi de televisi clssica NTSC en pantalla 16:9, ofereix fins a sis canals de so i l'escombrat pot ser en mode progressiu o entrellaat.

Aquestes sn les resolucions ms habituals:




Funcionament.
Primer pas: Codificaci.
Es Codifica el senyal de vdeo amb MPEG, s'aplica aquest senyal al multiplexor. Per altra banda, es mostreja el senyal d'udio a 48 KHz, es codifica en format AC-3 i tamb s'aplica el senyal al multiplexor, al mateix on apliquem el senyal de vdeo. Tamb en aquest multiplexor introdum les dades de serveis auxiliars i de control (per identificar l'emissora, el programa, els serveis interactius,...).

Segon pas: Transport.
A la sortida del multiplexor tenim un flux de dades (amb vdeo, udio i els altres serveis complementaris) que entra en el bloc de transport on es divideix en paquets de 188 bytes.

Tercer pas: Codificador de canal.
Els paquets de 188 bytes entren al codificador de canal on es realitzen dos tipus de codificaci: codificaci R-S i codificaci FEC. A la sortida tenim trames de 626 segments (313 segments per cada camp i 4 bits per segment). Els 313 segments inicials sn de sincronitzaci i equalitzaci del receptor, els segents 312 segments contenen el paquet de dades de 188 bytes i les 20 paraules que incorpora la codificaci contra errors FEC, mencionada anteriorment.

Quart pas: Modulador.
S'utilitza el mode Trellis per codificar les dades, amb el que aconseguim el mapa de constellaci de bits necessari per aconseguir la modulaci en vuit nivells discrets d'amplitud (8-VSB).

Enllaos externs.
ATSC website;
The common ATSC formats represented in different criteria;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114444" title="Pierre Pflimlin" nonfiltered="2004" processed="2000" dbindex="47069">
Pierre Pflimlin (Roubaix, Nord 5 de febrer de 1907 - 27 de juny de 2000) fou un poltic demcrata cristi francs que fou l ltim Primer Ministre de la quarta Repblica durant algunes setmanes de 1958, abans del retorn de Charles de Gaulle. 

Diplomat en cincies poltiques, abans de la Segona Guerra Mundial milit a la Uni Popular Republicana. Durant l'ocupaci fou jutge a Thonon-les-Bains i el 1944 substitut de procurador de la Repblica a Metz. Fou un dels membres fundadors del Moviment Republic Popular, amb el que fou diputat pel Baix Rin de 1945 a 1967, ministre d'agricultura de 1947 a 1951 i form part dels diferents governs fins el 1958. El 1959 fou escollit alcalde d'Estrasburg, crrec que ocup en diverses eleccions fins el 1983. tamb fou president del Consell General del Baix Rin de 1951 a 1960 i de la Comunitat Urbana d'Estrasburg de 1967 a 1983.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114445" title="Transamund II" nonfiltered="2005" processed="2001" dbindex="47070">
Trasimund II o Transamund II fou duc longobard de Spoleto del 724 al 745.

El 724 va enderrocar al seu pare Faroald II al que va tancar a un monestir i el va fer tonsurar (amb el que quedava inhabilitat per regnar) i va assolir el poder.

El 737 o 738 va ocupar Gallese, tallant la comunicaci entre Roma i Ravenna. El Papa Gregori III va oferir un pagament pel retorn de la ciutat i un tractat general de pau amb el duc. En el tractat va intervenir tamb el duc de Benevent Gregori. Pero el rei longobar Luitprand va rebutjar el tractat i va atacar a Transamund II com a traidor. El 16 de juny del 739 el rei va entrar a Spoleto on va nomenar duc a Hilderic. El duc desposat va fugir a Roma on fou acollit pel Papa i el rei Liutprand va anar fins a la ciutat per assetjar-lo i es va apoderar d'Amelia, Orte, Bomarzo, i Bieda, pero el Papa no va voler entregar al seu aliat. El Papa va demanar ajut als francs, per Carles Martell no li va respondre.

El desembre del 740, Transamund va assassinar a Hilderic i va recuperar el seu ducat amb ajut del Papa i de Benevent, per com que no va retornar les ciutats que el rei longobard havia ocupat (i incorporat al ducat) l'aliana amb el Papa es va trencar.

El rei longobard no va reconeixer a Transamund i es va disposar a envair el ducat per segona vegada. El 742 Luitprand es va entrevistar amb el Papa Zacaries I, succesor de Gregori III, i li va prometre la restituci de les quatre ciutats a canvi de la seva ajuda contra el duc rebel. Transamund fou aix facilment enderrocat per les tropes reials, i tancat a un monestir, i el ducat fou confiat a Agiprand, nebot del rei. Godescalc de Benevent, successor de Gregori, que no tenia l'aprobaci del rei longobard i havia donat suport a Transamund, fou el segent objectiu.

Al morir Luitprand (744), Transamund va sortir del monestir i es va presentar a Spoleto on fou reconegut duc. Va morir a l'any segent (745) i el va succeir Llop de Spoleto (Lupus).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114446" title="Hilderic de Spoleto" nonfiltered="2006" processed="2002" dbindex="47071">
Hilderic fou duc longobard de Spoleto nomenat pel rei Luitprand quan va enderrocar a Transamund II el 739

El 740, amb forces del Papa i de Benevent, Transamund va recuperar el poder i Hilderic fou executat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114447" title="Charles Thomson Rees Wilson" nonfiltered="2007" processed="2003" dbindex="47072">



Charles Thomson Rees Wilson ( Midlothian, Esccia 1869 - Edimburg 1959 ) fou un bileg, fsic i qumic escocs guardonat l'any 1927 amb el Premi Nobel de Fsica. 

Biografia. 
Va nixer a la parrquia de Glencorse, Midlothian, prop d'Edimburg el 14 de febrer de 1869 fill d'un granger, John Wilson, i Annie Clerk Harper. Desprs que el seu pare mors el 1873 la seva famlia es va traslladar a la ciutat anglesa de Manchester. Fou educat a lOwen's College, origen de la Universitat de Manchester, estudiant biologia amb la intenci de convertir-se en metge. Posteriorment assist a la Universitat de Cambridge on es va interessar per la fsica i la qumica. 

Mor el 15 de novembre de 1959 a la ciutat d'Edimburg.

Recerca cientfica.
Interessat particularment en la meteorologia, el 1893 va comenar a estudiar els nvols i les seves propietats. Va treballar durant algun temps a l'observatori de Ben Nevis, on va fer observacions de la formaci dels nvols. Llavors va intentar reproduir aquest efecte a una escala menor al laboratori de Cambridge, expandint aire humit en un recipient tancat. Posteriorment va fer experiments amb la creaci de rastres de nvol en la seva cambra causada per ions i radiaci, el que es denomin cambra de Wilson o cambra de boira. 

L'any 1927 fou guardonat, juntament amb Arthur Holly Compton tot i que per motius diferents, pels seus estudis sobre el vapor i la creaci de la cambra de Wilson.

Reconeixements.
En honor seu, aix com d'Alexander Wilson i Ralph Elmer Wilson, s'anomen el crter Wilson de la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1927;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114448" title="Flix Gaillard" nonfiltered="2008" processed="2004" dbindex="47073">

Flix Gaillard (Pars, 1919-1970) poltic radical francs, antic lluitador de la Resistncia, que ocup el crrec de Primer Ministre durant la Quarta Repblica de 1957 a 1958.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114451" title="Maurice Bourgs-Maunoury" nonfiltered="2009" processed="2005" dbindex="47074">
Maurice Bourgs-Maunoury (19 d'agost de 1914 - 10 de febrer de 1993) fou un poltic radical francs, qui ocup el crrec de Primer Ministre en el Quarta Repblica el 1957. Fou fams per dirigir el goverrn durant la crisi del canal de Suez.







 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114453" title="Aistulf de Fril" nonfiltered="2010" processed="2006" dbindex="47075">
Aistulf fou duc de Fril el 744, fill del duc Pemmo, i va succeir al seu germ Ratquis quan va esdevenir rei dels longobards. El 749 el seu germ Ratquis va abdicar i va ingresar a un monestir i Aistulf el va succeir com a rei dels longobards i va cedir el ducat de Fril al seu cunyat Anselm, abat de Nonantula (Aistulf era casat amb la seva germana Gisatrulda). El 751 va ocupar Ravenna i va exigir el pagament de tribut a Roma. El mateix 751 va assolir personalment el ttol de duc de Spoleto. 

El 754 els francs, cridats pel Papa Esteve II, van envair el regne longobard i van derrotar a Aistulf que va haver de cedir el ducat de Roma i l'Exarcat de Ravenna al Papa.

El 756 Aistul va morir durant una cacera. El va succeir Desideri d'stria com a rei, i Albo com a duc a Spoleto. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114455" title="Arthur Holly Compton" nonfiltered="2011" processed="2007" dbindex="47076">


Arthur Holly Compton ( Wooster, EUA, 10 de setembre 1892 - Berkeley, EUA 1962 ) fou un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1927. 

Biografia.
Nascut el 10 de setembre de 1892 a la poblaci de Wooster de l'estat nord-americ d'Ohio va estudiar fsica a la Universitat de la seva poblaci natal i a la Universitat de Princeton. L'any 1923 fou professor de fsica a la Universitat de Chicago. Des de 1945 fins el 1953 va ser rector de la Universitat de Washington i des de 1954 fou catedrtic de Filosofia Natural.

Compton mor el 15 de mar de 1962 a la ciutat de Berkeley, a l'estat nord-americ de Califrnia.

Recerca cientfica.
Els seus estudis dels raigs X el van dur a descobrir l'any 1922 el denominat efecte Compton, el canvi de longitud d'ona de la radiaci electromagntica d'alta energia al ser difosa pels electrons. El descobriment d'aquest efecte va confirmar que la radiaci electromagntica t propietats tant d'ona com de partcules, un principi central de la teoria quntica. 

Durant la seva estada a la Universitat de Chicago Compton va dirigir el laboratori en el qual es va produir la primera reacci nuclear en cadena, participant posteriorment en el Projecte Manhattan per al desenvolupament de la bomba atmica.

L'any 1927 fou guardonat, juntament amb el fsic Charles Thomson Rees Wilson tot i que per motius diferents, amb el Premi Nobel de Fsica pels seus estudis sobre els raigs X i la formulaci de l'efecte Compton.

Reconeixements.
En honor seu, aix com del seu germ Karl Taylor Compton, s'anomen el crter Compton de la Lluna aix com l'asteroide (52337) Compton descobert el 2 de setembre de 1992 per Freimut Brngen i Lutz D. Schmadel.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1927;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114457" title="Ratquis de Fril" nonfiltered="2012" processed="2008" dbindex="47077">
Ratquis de Fril fou duc de Fril (739-744) com a successor del seu pare Pemmo. El 744 fou elegit rei dels longobards i va cedir el ducat al seu germ Aistulf.

Estava casat amb la romana Tssia. Per raons desconegudes el 749 va assetjar Perusa. Encara mes estrany es que al cap de poc temps el Papa el va convncer per aixecar el setge, abdicar la corona i retirar-se al monestir de Montecassino. Va abdicar i el va succeir com a rei el seu germ Aistulf de Fril (749).

A la mort d'Aistulf, el 756, va intentar recuperar la corona reial, pero Desideri d'stria es va imposar. Ratquis va heretar noms el ducat de Spoleto que va conservar fins a la seva mort el 757.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114459" title="Guy Mollet" nonfiltered="2013" processed="2009" dbindex="47078">
Guy Mollet (Flers, Orne Baixa Normandia 1905 - Pars 1975 fou un poltic francs, Primer Ministre de Frana. 
De jove fou sindicalista i milit en la SFIO (1923), fou alcalde d'Arras (1945) i ms tard diputat, ministre i president del consell de ministres que provoc la intervenci a Suez (1956), a ms de president de l'Assemblea Consultiva del Consell d'Europa (1954-56). Fou un europeista convenut. Originriament a l'ala esquerra i marxista del seu partit, progressivament es decant ideolgicament cap a la dreta, fet que provoc l'escissi del PSU (1958). Posteriorment la SFIO es fusion amb el Partit Socialista.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114461" title="Thomas Hobbes" nonfiltered="2014" processed="2010" dbindex="47079">
Thomas Hobbes (5 d'abril de 1588 - 4 de desembre de 1679) va ser un filsof angls, pertanyent a la tradici empirista. La seva frase ms famosa, "Homo homini lupus est" (llat: l'home s un llop per l'home), influda per la situaci del seu pas, que es trobava immers en la Guerra Civil Anglesa, subratlla la seva visi negativa de les interaccions socials: l'home en estat de natura est inclinat a la guerra de tots contra tots (bellum omnium contra omnes), una idea de llarga tradici posterior en l'antropologia filosfica. s especialment conegut pel seu llibre Leviatan, considerat el primer tractat modern de filosofia poltica. A ms del seu treball en aquesta branca del pensament, va escriure sobre histria, geometria, teologia, tica, d'altres tipus de filosofia i teoria poltica.

Biografia.
Thomas Hobbes va nixer a l'Anglaterra, fill d'un clergue de Wesport.  El 1603 realitza els seus estudis al Magdalen Hall de la Universitat d'Oxford, on s'impregna de filosofia escolstica i de lgica, per obtenir el graduat el 1608. Aquell mateix any es va fer crrec  del fill del comte de Devonshire, grcies al qual s'introdueix en la noblesa i els cercles intellectuals.
El 1610 fa el seu primer viatge al continent europeu, on Hobbes s'adona de la important inflncia que encara t l'escolacistisme en tots els mbits.

Pensament.
Thomas Hobbes s un autor que reflexiona sobre l'Origen de la Societat.  Aix afirma que l'Home s dolent per Natura (Homo homini Lupus: l'Home s un llop per l'home), i per aix en l'estat de natura l'home viu en un estat de guerra constant de tots contra tots. Entenem per Estat de Natura, aquella situaci hipottica en la qual l'home vivia segons la seva natura sense cap tipus de limitaci per part de l'Estat, ja que aquest encara no existia. Els homes consideren que aquesta situaci de guerra de tots contra tots s insostenible, i per aix decideixen signar un Pacte (El Pacte Social) pel qual renuncien a tota la seva llibertat en mans d'un Sobir El Leviathan (el qual pot ser una persona o una Assemblea) per poder garantir la pau i l'estabilitat.
 
Aix, llibertat i Ordre sn totalment incompatibles degut a la natura prpia de l'home, i cal renunciar a la Llibertat per poder viure en pau. Cal dir que el Sobir no signa el Pacte, i per tant, ell no ha perdut la seva llibertat, per ha de mantenir en Pau l'Estat. Aquesta visi poltica s molt important ja que per primera vegada es considera que l'origen del poder no es div, sin que s el poble qui atorga aquest poder, el qual est en mans d'un Sobir, que no s sin un Representant del poble, establint-se aix, per part de Hobbes, les bases del Liberalisme, sense que podem considerar-lo plenament Liberal. 

 Referncies .

Bermudo, J.M. La Filosofa moderna y su proyeccin contempornea. Barcanova. Barcelona 1983;
Russell, B. Historia de la Filosofa Occidental. Espasa. Madrid 1984;
Touchard, J. Historia de las ideas polticas. Tecnos. Madrid, 1988;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114462" title="Albo de Spoleto" nonfiltered="2015" processed="2011" dbindex="47080">
Albo de Spoleto fou duc de Spoleto a la mort de Ratquis de Fril el 757, per elecci de la noblesa local. El rei Desideri dels longobards no va aprovar la elecci. Seguint indicacions del Papa, Albo es va declarar feudatari del rei dels francs. El 758 Desideri va envair el ducat i va ocupar la capital i va fer presoner a Albo. El seu aliat Luitprand de Benevent, que estava en situaci similar, fa poder fugir i Benevent fou tambe ocupada. Desideri va assolir personalment el ttol de duc de Spoleto.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114464" title="Gaudenzio Marconi" nonfiltered="2016" processed="2012" dbindex="47081">

Gaudenzio Marconi (1841-1885) fotgraf itali actiu en Frana. 

Els seus nus artstics sn molt coneguts i van ser molt usats per artistes com l'Auguste Rodin. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114466" title="Giorgio Sommer" nonfiltered="2017" processed="2013" dbindex="47082">

Giorgio Sommer (1834-1914) fou un fotgraf italoalemany. 

Va estudiar econmiques  Frankfurt, per es va decantar per la fotografia. Es va establir a Itlia en 1856 i va treballar primer a Roma i ms tard a Npols. 

 Enllaos externs .
 Biografia ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114467" title="Guiu I de Spoleto" nonfiltered="2018" processed="2014" dbindex="47083">
Guiu I de Spoleto fou duc de Spoleto des el 843 fins el 860.

Era fill de Lambert I de Nantes i va anar a Itlia junt amb el seu pare, dins el grup de nobles mes propers a Lotari I. Va rebre l'abadia de Mettlach a Lotarngia el 840, quan va morir l'emperador Llus el Piets.

Es va casar amb Ita (o Itana), filla del duc Sico de Benevent. El 843 va rebre el ducat de Spoleto i el mateix any va participar a la guerra civil del ducat de Benevent al costat del seu cunyat Siconulf. Va actuar de mediador en alguns moments per la lluita noms va acabar sota el rei Llus II de Frana, successor de Lotari. El 846 es va unir a les forces de l'emperador a Roma i va lluitar contra els sarrains que foren expulsats del Laci.

El 858 va ajudar a Ademar de Salern contra el comte de Cpua Lando I, i la seva intervenci li va representar la adquisici de la vall del Liris, amb Sora i Arpino, arrabassades a Landenulf de Teano, germa de Lando I.

Va morir el 860. El va succeir el seu fill Lambert I de Spoleto








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114468" title="Eleccions al Parlament de Catalunya (1932)" nonfiltered="2019" processed="2015" dbindex="47084">
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al perode republic es van cellebrar el dia 20 de novembre de 1932.

Les eleccions van ser convocades el 25 d'octubre per part del govern provisional de la Generalitat de Catalunya, presidit per Francesc Maci . Van ser convocats a votar tots els homes catalans majors de 25 anys.

L'objectiu de les eleccions era que els ciutadans triessin als 85 diputats representants dels catalans, que posteriorment escollirien al President de la Generalitat de Catalunya i al President del Parlament Catal.

Es van definir cinc circumscripcions electorals, que aportarien un nombre determinat de diputats al Parlament en funci de la distribuci geogrfica de la poblaci: Barcelona ciutat (24 diputats), resta de Barcelona (19 diputats), Lleida (14), Girona (14) i Tarragona (14).

Les eleccions van donar una aclaparant majoria absoluta a Esquerra Republicana de Catalunya que, liderada per Francesc Maci, va obtenir 57 dels 85 escons de la cmera catalana, 41 ms que els 16 escons aconseguits per la Lliga Regionalista.

El dia 14 de desembre el Parlament eleg Francesc Maci com a 122. President de la Generalitat, i a Llus Companys, tamb d'ERC, com President del Parlament de Catalunya.

El 20 de desembre de 1932, el President Maci presentava el primer Govern de la Generalitat estatutria.

Desprs de 1932 i fins a l'any 1980, no hi va tornar a haver eleccions al Parlament de Catalunya a causa primer de l'esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936, i de la posterior abolici de les institucions catalanes per part de la dictadura franquista, entre 1938 i 1976.

Resultats.
Noms es presenten les candidatures amb ms de 1.000 vots.

En negreta, els partits de Govern

Resum Resultats Eleccions al Parlament de Catalunya 1932 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots 1932
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 1932
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Parl. 1932
|-
|bgcolor="#FF8000"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
|align="right" |?
|align="right" |65,92
|align="right" |56
|-
|bgcolor="#A7B7C7"|
|align=left| Lliga Regionalista (LR)
|align="right" |?
|align="right" |18,82
|align="right" |16
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left| Uni Socialista de Catalunya (USC)
|align="right" |?
|align="right" |5,88
|align="right" |5
|-
|bgcolor="#GBC3A1"|
|align=left| Partit Radical Autnom de les Comarques Tarragonines (PRAT)
|align="right" |?
|align="right" |4,70
|align="right" |4
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Uni Catalanista (UC)
|align="right" |?
|align="right" |1,17
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#RECA00"|
|align=left| Partit Republic Federal (PRF)
|align="right" |?
|align="right" |1,17
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#PP2007"|
|align=left| Partit Catalanista Republic (PCR)
|align="right" |?
|align="right" |1,17
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#DDEEFF"|
|align=left| Uni Democrtica de Catalunya (UDC)
|align="right" |?
|align="right" |1,17
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#DDEEFF"|
|align=left| Bloc Obrer i Camperol (BOC)
|align="right" |11.000
|align="right" |2,3
|align="right" |-
|-
|bgcolor="#DDEEFF"|
|align=left| Partit Comunista de Catalunya (PCC)
|align="right" |1.800
|align="right" |0,4
|align="right" |-
|}

 Diputats elegits .


Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114469" title="Owen Willans Richardson" nonfiltered="2020" processed="2016" dbindex="47085">


Sir Owen Willans Richardson ( Dewsbury, Anglaterra 1879 - Alton, Anglaterra 1959 ) fou un fsic i professor universitari angls guardonat l'any 1928 amb el Premi Nobel de Fsica. 

Biografia.
Nascut el 26 d'abril de 1879 a la ciutat de Dewsbury, situat al comtat angls de Yorkshire, va estudiar a la Universitat de Cambridge, graduant-se en fsica al Trinity College l'any 1900. 

Entre 1906 i el 1914 fou professor de fsica a la Universitat nord-americana de Princeton, retornant a Anglaterra per esdevenir catedrtic de fsica de la Universitat de Londres entre 1914 i 1924. Va ser tamb director del Laboratori de Fsica, aix com professor d'investigacions, de Yarrow per a la Royal Society. 

El 1939 fou nomenat Cavaller pel rei Jordi VI del Regne Unit. Richardson mor el 15 de febrer de 1959 a la ciutat anglesa d'Alton.

Recerca cientfica.

Va establir les bases de la termoinica, com a resultat de les investigacions que va realitzar sobre la prdua d'electrons pels cossos calents al buit. Van ser tamb importants les investigacions que va realitzar en els camps de l'espectroscpia, la radiologia i l'emissi fotoelctrica. Una de les seves aportacions ms destacades s la llei de Richardson o equaci de Richardson-Dushmann elaborada el 1901. 

L'any 1928 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pels seus estudis sobre els fenmens termoinics i per la llei de Richardson.

Reconeixments.
En honor seu s'anomen el crter Richardson de la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1928;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114480" title="Pacte Federal Castell" nonfiltered="2021" processed="2017" dbindex="47086">
El Pacte Federal Castell s el nom que va rebre un manifest del Partit Republic Federal de 1869. Aquest document estava signat per membres del partit de les disset provncies que avui formen les comunitats autnomes de Cantbria, La Rioja, Castella i Lle, Madrid i Castella - la Manxa. No obstant aix, aquest partit no tenia representaci a totes les provncies esmentades, sent els casos de Lle i Zamora signats per representants que no pertanyien a aquestes demarcacions. 

Aquest acord contenia dos objectius fonamentals: 
 Reafirmar la necessitat d'un canvi de rgim (la reina Isabel II acabava de caure i poc temps desprs es proclamaria la I Repblica espanyola, la qual va aprovar una Constituci federalista). ;
 Garantir que el nou sistema poltic que es constitus reconegus institucionalment la identitat de Castella com a poble diferenciat, s a dir amb dret a la seva prpia articulaci poltica.

Segons aquest document l'Estat de Castella la Vella el constituirien les provncies de vila, Burgos, Lle, Logronyo, Santander, Palncia, Salamanca, Segvia, Sria, Valladolid i Zamora. L'Estat de Castella la Nova el constituirien les provncies d'Albacete, Ciudad Real, Conca, Guadalajara, Madrid i Toledo.

 
Altres Propostes.
Tamb van sorgir altres propostes, arran del Pacte Federal Castell. Com l'elaboraci per part d'alguns sectors en la Comissi Provincial de Lle, d'un escrit en el qual proposava mantenir al marge a la provncia de Lle del Pacte Federal, considerant-se aliena a integrar-se a Castella la Vella.  




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114485" title="Louis-Victor de Broglie" nonfiltered="2022" processed="2018" dbindex="47087">


Louis-Victor Pierre Raymond de Broglie ( Dieppe, Frana 1892 - Pars 1987 ) fou un fsic i professor universitari francs guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Fsica. 

Biografia.
Nascut el 15 d'agost de 1892 a la poblaci francesa de Dieppe en una famlia pertanyent a l'alta noblesa francesa i destacada en l'mbit poltic, diplomtic i militar. Va cursar estudis de fsica terica a la La Sorbona, aix com d'histria de Frana, doctorant-se finalment en fsica l'any 1924. Fou nomenat professor de fsica terica a la Universitat de Pars l'any 1928. Membre de l'Acadmia de Cincies l'any 1933 i de la Acadmia francesa l'any 1943, el 1942 fou nomenat Secretari permanent de l'Acadmia de Cincies i el 1945 conseller de la Comissi d'Energia Atmica Francesa. 

De Broglie mor el 19 de mar de 1987 a la seva residncia de la ciutat de Pars.

Recerca cientfica. 

De Broglie fou un fsic teric allunyat dels experimentalistes o els enginyers. L'any 1924 va presentar una tesi doctoral titulada: Recherches sur la thorie des quanta ("Investigacions sobre la teoria quntica") introduint els electrons com a ones. Aquest treball presentava per primera vegada la dualitat ona corpuscle caracterstica de la mecnica quntica. El seu treball es basava en els treballs d'Albert Einstein i Max Planck. 

L'associaci de partcules amb ones implicava la possibilitat de construir un microscopi electrnic de molta major resoluci que qualsevol microscopi ptic al treballar amb longituds d'ona molt menors. 

L'any 1929 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pel seu descobriment de la naturalesa ondulatria de l'electr, coneguda com hiptesi de Broglie. 

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (30883) de Broglie descobert el 24 de setembre de 1992 per Freimut Brngen i Lutz D. Schmadel.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1929;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114486" title="Provncia de Santander" nonfiltered="2023" processed="2019" dbindex="47088">
La Provncia de Santander s una antiga provncia espanyola, pertanyent a la regi de Castella la Vella i amb capital en Santander. Fou creada mitjanant la divisi territorial d'Espanya de 1833. Desprs va passar a formar part a la fi de la dcada de 1970 de l'Ens Preautonmic de Castella i Lle i ja amb l'entrada en vigor del seu Estatut d'Autonomia, l'11 de gener de 1982, es convert en Comunitat Autnoma uniprovincial, adoptant el nom histric de Cantbria. 

 Vegeu tamb .
 Cantbria;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114488" title="Computaci distribuda" nonfiltered="2024" processed="2020" dbindex="47089">
La computaci distribuda s un nou model informtic que permet fer grans clculs utilitzant milers d'ordinadors de voluntaris i aix estalviant els costos d'un superordinador. Aquest sistema es basa en repartir la informaci a travs d'Internet mitjanant un programari, prviament descarregat per l'usuari, a diferents ordinadors, que van resolent els clculs i un cop en tenen el resultat l'envien al servidor.

Aquest projectes, quasi sempre solidaris, reparteixen la informaci a processar entre els milers d'ordinadors voluntaris per poder assolir quotes de processament a vegades ms gran que les de superordinadors.

 Funcionament .
Tot comena quan l'usuari es descarrega un programa informtic des d'una plana d'algun projecte de computaci distribuda, el programa acostuma a funcionar com a salvapantalles o a funcionar noms quan no hi ha activitat al PC.

El programa es connecta amb el servidor i d'all en baixa un conjunt de dades o clculs que haur de resoldre i que un cop resolts els enviar de nou al servidor per afegir aquella informaci a la que ha aportat altra gent.

 Projectes .
Vegeu Llista de projectes de computaci distribuda.;
La majoria de projectes sn per a fins benfics i sense nim de lucre: SETI@home, el projecte amb ms seguiment tracta de trobar senyals de vida extraterrestre intelligent; Folding@home estudia el plegament de protenes per trobar cura a malalties com el cncer o l'alzheimer, ClimatePrediction.net intenta fer una predicci del canvi climtic.

Una llista del projectes amb ms suport


 Vegeu tamb .
 Llista de projectes de computaci distribuda;
Algorisme de Cristian;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114490" title="Castella la Vella" nonfiltered="2025" processed="2021" dbindex="47090">
Castella la Vella s una regi histrica espanyola que comprenia el territori que desprs va correspondre a les provncies de Santander (des de 1982 Cantbria), Burgos, Logronyo (des de 1980 La Rioja), Sria, Segvia i vila, a la qual alguns tratadistes afegixen Valladolid i Palncia. 

Els seus orgens estan en la Castella histrica que es va formar en el segle IX en la zona compresa entre les actuals Cantbria, laba i Burgos. En el segle XVIII, Carles III assignava a l'anomenat regne de Castella la Vella les provncies de Burgos, Sria, Segvia, vila, Valladolid i Palncia. El reial decret del 30 de novembre de 1833, reforma de Javier de Burgos, va posar les bases de la divisi en provncies que amb algunes modificacions ha arribat fins als nostres dies; Logronyo i Santander que se sumen a Castella la Vella.

Un altre reial decret de 30 de novembre de 1855, que dividia Espanya en 49 provncies, assignava les provncies de Valladolid i Palencia a les provncies que conformaven l'antic Regne de Lle, quedant a Castella la Vella nicament les de Santander, Burgos, Logronyo, Sria, Segvia i vila. Aquesta divisi, que va sofrir altres intents de reforma durant el XIX, s la qual ha perdurat en els llibres i enciclopdies des de mitjans del segle XIX fins a superada la segona meitat del segle XX. Per exemple les primeres edicions de l'Espasa, les primeres de la Enciclopdia Britnica i la popular enciclopdia escolar lvarez establien aquesta divisi de provncies entre Castella la Vella i Lle. 

Amb l'Estatut d'Autonomia de Castella i Lle de 1983, Castella la Vella va perdre bona part de la seva identitat, en, per una banda, integrar-se polticament juntament amb Lle en un ens superior, i d'una altra, en perdre en favor d'autonomies provincials dues dels seus components: Santander i Logronyo, que van passar a constituir les comunitats autnomes de Cantbria i La Rioja, respectivament.
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114491" title="Lambert I de Spoleto" nonfiltered="2026" processed="2022" dbindex="47091">
Lambert I fou duc i marcgravi de Spoleto del 860 al 871 i del 876 al 880.

Era fill de Guiu I de Spoleto al que va succeir el 860 (o potser el 859). Es va casar amb Judit, filla d'Eberard de Fril.

Unit al comte de Marsi, a Maielpoto gastald de Telese, i a Guandalbert gastald de Boiano, va lluitar contra Sawdan, emir de Bari, que amenaava l'Itlia Central desprs d'assolar Cpua. Despres d'una sagnant batalla els longobards van entrar a Bari i la van ocupar breument.

A l'abril de 860 es va unir a Hildebert, comte de Camerino, i es va revoltar contra l'emperador Llus II de Frana. Un exrcit imperial els va derrotar i Lamberti va fugir a Benevent on governava Adelquis. Llus va assetjar Benevent i finalment va perdonar a Lambert i a Adelquis a canvi de la seva renovada lleialtat. Hildebert de Camerino en canvi, va fugir a Bari.

El 866 Llus II va assetjar sense xit a Landulf II comte-bisbe de Cpua. Llus va concedir el comtat a Lambert I amb l'encrrec de continuar el setge. En aquest moment el ducat va arribar a la seva mxima expansi.

Lambert va abandonar el setge i va anar a Roma desprs de l'elecci de Adri II (13 de novembre del 867) i durant la cerimoni de coronaci va saquejar Roma (13 de desembre) pel que fou excomunicat. Llus II va donar suport al Papa i va condemnar al seu vassall que va haver de retornar a Spoleto. El 871 l'emperador va conquerir Bari i al mateix temps Lambert es va aliar a Guaifer de Salern, Sergi II de Npols i Adelquis de Benevent i tots junts es van revoltar, i Adelquis va fer presoner a l'emperador. Els sarrains van atacar Salern, i Adelquis va deixar anar a Llus II sota jurament de no emprendre accions contra ell, i va dirigir les seves forces contra els atacants. Llus, tant bon punt va quedar lliure, va emetre un diploma en el que va destituir a Lambert i va nomenar duc a Supp, cos de la seva dona Engelberga.

El 873 el Papa va dispensar a Llus del compliment del jurament fet a Adelquis, i el rei va assetjat Benevent, pero no la va poder ocupar. 

Desprs de la mort de Llus II el va succeir Carles el Calb que va nomenar altre cop a Lambert com a duc (entre febrer i juny del 876) i va donar al seu germ petit Guiu el marcgraviat de Camerino. El 16 de juliol del 876 Carles va confirmar la cessi d'una part important del ducat de Spoleto al Papa, pero encara Lambert conservava un poder considerable.

Carles el Cal va morir el 877 i Lambert va donar suport a Carloman de Baviera en la lluita per la successi. Lambert va entrar a Roma i va intentar fer-se coronar ell mateix per el Papa Joan VIII li va treure del cap. El mar del 878 Lambert I de Spoleto i Adalbert I de Toscana van forar al poble de Roma a reconeixer com a rei emperador a Carloman. El Papa, que s'hi va oposar, fou assetjat a la ciutat Lleonina durant trenta dies fins que va fugir cap a Troies (Troyes, Frana) on el Papa va coronar a Llus III el Tartamut, que va adoptar a Bos d'Arle com a fill, i va excomunicar als seus enemics italians Lambert I de Spoleto i Adalbert I de Toscana.

Lambert va dirigir llavors els seus plans a la conquesta de Cpua. Va morir mentre assetjava la ciutat el 880. El va suceir el seu fill Guiu II de Spoleto.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114492" title="Ortosa" nonfiltered="2027" processed="2023" dbindex="47092">

Geologia: Mineral del grup dels feldspats; vegeu ortosa (mineral).
Histria: Nom modern de la ciutat d'Ortsia; vegeu Ortosa (ciutat) i Ortsia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114493" title="Guiu II de Spoleto" nonfiltered="2028" processed="2024" dbindex="47093">
Guiu II fou el fill i succesor del duc Lambert I de Spoleto, 

Fou partidari de Carles el Calb, que el 876 va retornar el ducat de Spoleto al seu pare Lambert, i va nomenar marcgravi de Camerino al germa de Lambert I, Guiu de Carmerino (el futur Guiu III de Spoleto). Guiu va succeir al seu pare com a duc de Spoleto a la seva mort el 880.

El Papa el va convidar a una troba el mateix anys 880 pero Guiu el va ignorar i va enviar els seus exercita a envair el domini pontifici. El Papa Joan VIII va demanar ajut a Carles el Gros, rei d'Itlia, al que va coronar emperador el 12 de febrer del 881. Pero Carles li va donar poca ajuda contra Guiu. En una carta del Papa a Carles, s'esmentava a Guiu amb l'adjectiu "rabbia" (rabia) que Guiu va agafar com a malnom.

Carles va convocar una dieta a Ravenna (febrer del 882) en la que Guiu II, el seu oncle Guiu de Camerino, el Papa, i el rei Carles van acordar una pau general, i els dos primera retornarien els territoris pontificis ocupats.

Guiu II va morir subitament, fora jove, el mateix 882, i noms va deixar fills infants (el futur Guiu IV de Spoleto i I de Benevent, i Itta, que fou esposa de Guaimar I de Salern). El seu oncle Guiu de Camerino va agafar les regnes del poder i fou reconegut duc sota el nom de Guiu III de Spoleto.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114494" title="Antonio Cesti" nonfiltered="2029" processed="2025" dbindex="47094">
Antonio Cesti (5 d'agost de 1623 - 14 d'octubre de 1669), conegut avui principalment com a compositor d'peres itali del Barroc, fou tamb tenor i organista, i un dels ms clebres msics italians de la seva generaci.

Naixia a Arezzo, on estudiava amb diversos msics locals. El 1637 es trasllada a Volterra per unir-se a l'orde dels franciscans i es decanta per la msica secular, probablement a causa del potent patronatge de la famlia Medici. Coneix a Salvator Rosa, que escriuria llibrets per a un cert nombre de les cantates de Cesti. Als voltants de 1650 Cesti comena a adquirir prestigi com a cantant i compositor d'peres, cosa que creava un conflicte amb el seu orde. El 1652 es convertia en un membre de la cort de l'arxiduc Ferran Carles a Innsbruck. Desprs acceptava el crrec de mestre de capella a Florncia el 1660, el de Viena el 1666, i moria a Vencia el 1669.

Cesti es coneix principalment com a compositor d'peres. Les ms celebrades van ser La Don (Vencia, 1663), Il Pomo d'oro (Viena, 1668), per al casament d l'emperador Leopold I, i L'Orontea (1656). Eren molt ms elaborades que les peres venecianes contempornies, incloent-hi una gran orquestra gran, nombrosos cors, i diversos mecanismes mecnics utilitzats per provocar efectes per exemple de batalles navals i tempestes. Orontea es representava disset vegades durant els trenta propers anys, sent de les ms freqentment interpretades en el continent a mitjans del segle XVII.

Cesti era tamb un compositor de cantates de cambra- Les seves peres sn notables per l'estil pur i delicat de les seves ries,  infludes per la seva carrera com a cantant professional.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114495" title="Lgmaur" nonfiltered="2030" processed="2026" dbindex="47095">
Lgmaur s el nom que rep el Primer Ministre de les Illes Froe. Aqu  tenim la llista dels qui han ocupat el crrec.

Primer Ministre (Lgmaur) (1000-1816).




Primer Ministre (Lgmaur) (1946-present).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114499" title="Guiu III de Spoleto" nonfiltered="2031" processed="2027" dbindex="47096">
Guiu III fou fill de Guiu I de Spoleto i germ de Lambert I de Spoleto

El 876 va rebre el marcgraviat de Camerino de Carles el Calb. El 882 va heretar el Ducat d'Spoleto a la mort del seu nebot Guiu II de Spoleto que noms deixave fills infants. Es va casar amb Ageltruda, filla d'Adelquis duc de Benevent, i van tenir un fill que fou Lambert II de Spoleto.

Just el 882 a la dieta de Ravenna, Guiu havia estat desposeit dels feus per Carles III el Gras, pero finalment el 883 li foren confirmats i aix va poder reunir Carmerino i Spoleto. El 885 va combatre amb els sarrains a la batalla del riu Garigliano.

Deposat Carles III el Gros el 887 va planejar ser nomenat rei i emperador amb l'ajut del seu parent lluny l'arquebisbe Folc de Reims i va viatjar a Langres on l'arquebisbe el va coronar rei de Frana el 888 pero al mateix any es va coronar Od i llavors va abandonar el projecte i va aspirar a la corona d'Itlia i la corona imperial. Berenguer de Fril tamb aspirava a la corona de ferro italiana, pero Guiu va aconseguir ser coronat el 889 pel Papa Esteve VI com a rei d'Itlia, i el maig del 891 va ser coronat tamb emperador i el seu fill Lambert II va ser coronat rei d'Itlia. El 30 d'abril del 892 a Ravenna, el Papa Forms I fou obligat a coronar Lambert II com a coemperador.

Pero el Papa tant bon punt va poder, va donar suport a Arnulf de Carntia: el 893 Arnulf fou cridat a Pavia pel Papa per enderrocar a Guiu a canvi de ser coronat. Arnulf va enviar al sei fill Zwentibold amb un exrcit que es va unir al de Berenguer de Fril, i van anar junts cap a Pavia on era Guiu, i la van assetjar.

Segurament Guiu va aconseguir la seva retirada mitjanant un soborn. El 894 per, Berengari i el seu aliat van derrotar a Guiu a Brgam i van ocupar Pavia i Mil. Berengari fou reconegut com a rei d'Itlia i Arnaulf com emperador. Zwentibold va tornar a Carntia. Guiu que s'havia retirat cap a la lnea del Taro, va morir sobtadament el 12 de desembre del 894 mentre preparava les defenses. El va heretar el seu fill Lambert II de Spoleto sota regncia de la viuda Ageltruda de Benevent.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114502" title="Chandrasekhara Raman" nonfiltered="2032" processed="2028" dbindex="47097">

Sir Chandrasekhara Venkata Raman FRS (en tmil:                       ) ( Tiruchirapalli, ndia 1888 -  Bangalore 1970 ) fou un fsic i professor universitari indi guardonat el 1930 amb el Premi Nobel de Fsica. 

Biografia.
Nascut el 7 de novembre de 1888 a la ciutat de Tiruchirapalli, ciutat de l'estat indi de Tamil Nadu. De ben jove es trasllad a la ciutat de Visakhapatnam, a l'estat de Andhra Pradesh. Va completar la seva llincenciatura i doctorat en fsica i angls al Presidency College de Madras l'any 1907. Posteriorment va obtenir una plaa en els Serveis Civils Indis com a assistent del supervisor general a la ciutat de Calcuta.

Entre 1917 i 1933 fou professor de fsica de la ctedra Palit a la Universitat de Calcuta, sent all on inici els seus treballs en el camp de l'ptica. El 1919 va ser nomenat secretari honorari de l'Associaci ndia per al Progrs de les Cincies i entre 1933 i 1948 va ser director de l'Institut Indi de Cincia de Bangalore. El 1929 va ser fet Cavaller per part del rei Jordi V del Regne Unit. 

Des de 1949 va fundar, i va formar part del consell directiu, de l'Institut Raman d'Investigaci. Oncle del tamb Premi Nobel Subrahmanyan Chandrasekhar, Raman mor el 21 de novembre de 1970 a la ciutat de Bengalore.

Recerca cientfica.
Inicialment les seves investigacions es van dirigir cap a l'estudi de les vibracions i a problemes d'acstica, per vers el 1920 va iniciar els seus treballs sobre ptica, comenant a investigar sobre la difracci de la llum i la dels Raigs X. 

El 1928 descobr l'anomenat efecte Raman, que va tenir lloc a l'irradiar un lquid transparent o un vapor amb una llum monocromtica i estudiar l'espectre de la llum difosa, en el qual s'observaven variacions de freqncia, segons les prediccions teriques formulades l'any 1923 per A. G. S. Smekal. 

El 1930 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs al volant de la llum, i la formulaci de l'efecte Raman. 

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (55753) Raman descobert el 13 de setembre de 1991 per Freimut Brngen i Lutz D. Schmadel.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1930;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114506" title="Guiu IV de Spoleto" nonfiltered="2033" processed="2029" dbindex="47098">
Guiu IV de Spoleto i I de Benevent, fou marcgravi de Camerino i duc de Spoleto com a successor del seu oncle valenci Lambert II de Spoleto (fill de Guiu III de Spoleto) el 889 que li va cedir el govern, per va conservar alguns drets. Era fill de Guiu II de Spoleto.

El 895 va ocupar el de Benevento i es va proclamar duc. Va oferir la regncia al seu aliat i cunyat Guaimar I de Salern, casat amb la seva germana Itta, per Guaimar fou capturat quan anava cap a Benevent per Adelfer, el gastald d'Avellino. Guiu va haver d'assetjar Avellino per aconseguir l'alliberament del seu cunyat.

Desprs de casi dos anys de governar Benevent i de 8 anys de governar Camerino i Spoleto, va anar a Roma per entrevistar-se amb el seu oncle Lambert II i quan era al Tber fou assassinat per agents d'Alberic, un noble rom emparentat amb la familia de comtes de Tusculum, que es va proclamar marcgravi i duc (Alberic I)








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114507" title="Alberic I de Spoleto" nonfiltered="2034" processed="2030" dbindex="47099">
Alberic I fou marcgravi de Camerino i duc de Spoleto. Es va fer amb el poder el 898 desprs d'assassinat al marcgravi i duc Guiu IV de Spoleto a finals del 897.

Es esmentat com a patge de Guiu IV a la batalla de Trbia el 889. Probablement va rebre el feu del comtat de Fermo. Va teixir aliances que li van permetre ser prcolamat duc desprs d'assassinar al seu senyor el 897. El rei d'Itlia, Berengari de Fril el va reconeixer el 888. Alberic va combatre junt amb el rei contra els hongaresos que havien envait Itlia (899-900).

Alberic es va aliar al seu ve Adalbert II de Toscana contra el Papa Sergi III i van bloquejar la via fins a Roma per impedir que Berengari ans a Roma i fos coronat emperador (906-907). Va forjar tamb una aliana estreta amb la famlia dels Crescentii  de Roma, i es va casar amb Marzia, filla de Teofilacte I comte de Tusculum i Teodora, i va rebre el ttol de Patrici dels romans (Patricius romanorum). Tot i que mai fou comte de Tusculum, se l'anomena a Tusculum com Alberic I.

Fou un dels caps de la Lliga cristiana que va combatre als sarrans el juny del 915 a Garigliano i va aconseguir una victoria decisiva. Formaven la lliga el Papa Joan X, Alberic de Camerino i Spoleto, Teofilacte de Tusculum, Adalbert II de Toscana, els bizantins (Nicolas Picingli, catep de Bari), Guaimar II de Salern, Landulf I de Benevent, Atenulf II de Cpua, Joan I i Docibilis II de Gaeta, i Gregori IV i Joan II de Npols. Desprs de la batalla Alberic I va rebre el ttol de cnsol dels romans. Apareix per darrer cop al Liber largitorius de l'abadia de Farfa el 917.

Fou assassinat a Orte desprs de fugir de Roma (vers 924). Fou el pare d'Alberic II de Tusculum.

Vegeu tamb: Comtat de Tusculum;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114508" title="Jocs Panafricans" nonfiltered="2035" processed="2031" dbindex="47100">
Els Jocs Panafricans, tamb anomenats Jocs Africans, sn una competici multi-esportiva disputada cada quatre anys i organitzada per lAssociation of National Olympic Committees of Africa (ANOCA). Les nacions que hi poden competir han de ser del continent afric.

La primera edici dels jocs es disput el 1965 a Brazzaville, Congo. El Comit Internacional Olmpic dna reconeixement oficial com a competici multi-esportiva continental a aquests jocs, juntament amb els Jocs Panamericans i els Jocs Asitics.

 Jocs Panafricans . 


 Enllaos externs .
Web oficial;
Medallistes de diversos esports;

 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114511" title="Teobald de Spoleto" nonfiltered="2036" processed="2032" dbindex="47101">
Teobald  fou duc de Spoleto.

Fou nomenat el 928 i va governar fins a la seva mort el 936. Era aliat dels bizantins per el 929 es va unir a Landulf I de Benevent i Guaimar II de Salern contra els grecs; davant de repetits fracasos, va tornar ms tard a ser aliat dels bizantins. Als darrers temps va fer aliana amb Docibilis II de Gaeta altre cop contra els grecs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114512" title="Hubert de Toscana" nonfiltered="2037" processed="2033" dbindex="47102">
Hubert o Humbert (Uberto) era fill bastard del rei Hug d'Italia (Hug d'Arle o Hug de Provena) amb la seva amistanada Wandelmoda. Vers el 936 el seu pare li va donar el marquesat o marcgraviat de Toscana en lloc del seu oncle Bos. El 941 el va nomenar comte palat i el 943 duc de Spoleto i marcgravi de Camerino expulsant al duc Sarlione, condemnat per l'assassinat del seu antecessor Ansiar d'Ivrea. Aix va governar tot Itlia central i va esdevenir el senyor feudal mes poders del rei Berengari II d'Itlia.

Hubert aliat al Papa Joan XII van convidar a Ot el Gran rei de Germnia a baixar a Itlia i enderrocar a Berengari II.

El 946 el ducat de Spoleto i marquesat de Camerino foren donats a Bonifaci II. A Toscana fou marcgravi fins el 13 de febrer del 962 en qu va assolir el govern d'aquest feu el seu fill Hug el gran.

Va morir segon uns el 15 de setembre de 967 i segons altres el mar de 970.

Es va casar amb Gilla, filla de Bonifaci I de Spoleto amb la que va tenir a Hug el gran, marcgravi de Toscana, Gualdrada, esposa de Pere IV Candiano dux de Vencia, i Gilla la jove, filla de Tedald, comte de Canossa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114513" title="Jean-Pierre Beltoise" nonfiltered="2038" processed="2034" dbindex="47103">
Jean Pierre Maurice Georges Beltoise . Pilot de Frmula 1 nascut el 26 d'abril del 1937 a Pars (Frana).

Ja abans d'iniciar la seva carrera a la Frmula 1, Beltoise ja havia guanyat en noms tres anys un total d'onze ttols nacionals de motociclisme. Desprs de passar per les categories inferiors Frmula 3 i Frmula 2 , fou contractat per l'escuderia Matra per comenar a la Frmula 1 a la temporada segent 1967. Va  debutar al Gran Premi de Mnaco, i, aquesta temporada va aconseguir ser segon al Gran Premi dels Pasos Baixos. 

Al 1969 va fitxar per l'escuderia Tyrrell, compartint equip amb Jackie Stewart. A aquesta temporada va aconseguir de nou el segon lloc, encara que aquesta vegada fou al Gran Premi de Frana.

Al 1971 conduint de nou per Matra a Buenos Aires, es va veure implicat en un greu accident que va significar la mort de Ignazio Giunti, fet pel que li van retirar la llicencia per un temps. 

Al 1972 va tornar a la Frmula 1 amb l'escuderia BRM guanyant el Gran Premi de Mnaco sota una intensa pluja. Es va retirar a finals de la temporada de 1974 despres de fer un nou segon lloc al Gran Premi de Sud-frica. 

Desprs de la seva retirada va estar lligat fent proves per a Ligier. Anys ms tard va competir en curses de turismes a Frana, arribant a guanyar dos cops el Campionat de Frana amb un Alpine - Renault. 

 Palmars .
 Millor classificaci en el campionat del mn : 5 (1969);
 Punts aconseguits al campionat del mn : 77;
 Curses : 88;
 Victries : 1;
 Podis : 8 (1 primer, 3 segons i 4 tercers);
 Voltes rpides : 4;

 Enllaos externs .
 Web oficial de Jean Pierre Beltoise (en francs);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114516" title="Wikitext" nonfiltered="2039" processed="2035" dbindex="47104">

Per a definir qu s un wikitext, cal dir primer que s un text elaborat per un llenguatge de marcaci especial per a l'elaboraci de pgines wikis, en servidors que tinguin installat algn software per a wikis.

El llenguatge de marcaci per a wikis se l'anomena llenguatge wikitext i no existeix un estndar que defineixi la seva sintaxis, les seves caracterstiques i la seva estructura, com la t el llenguatge HTML. Per contra, depenent del software wiki, el llenguatge wikitext varia.

En alguns programes wikis s'accepta l's d'algunes marcacions d'HTML o d'altres llenguatges de marcaci. I aix tamb depn de la restricci del lloc, que permet o restringeix algunes marcacions.

Entre els llenguatges wikitext est l'estndar de . On les marcacions s'aconsegueixen a partir d'una sintaxis senzilla. Per exemple per a crear un hipervincle, s'agrega les marcacions seguit pel nom de l'enlla intern i finalitzat per . O per a resaltar en negreta una paraula s'utilitza les marcacions de cometes.

La wikipedia usa el software Mediawiki, en el qual tamb s'accepten moltes marcacions HTML.

Enllaos externs.

WikiMarkupStandard WorkingGroup mailing list;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114520" title="WAMP" nonfiltered="2040" processed="2036" dbindex="47105">
El terme WAMP s un acrnim per descriure la plataforma sobre la que funcionen les aplicacions web creades utilitzant la segent combinaci d'eines:

 Windows, el sistema operatiu;
 Apache, el servidor web;
 MySQL, el servidor de bases de dades;
 Perl, PHP, o Python, llenguatges de programaci.

L'altre opci que sovint apareix en la publicitat dels provedors d'hospedatge web s LAMP, que s la plataforma equivalent sobre Linux.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114522" title="Australsia" nonfiltered="2041" processed="2037" dbindex="47106">

Austrlasia s el terme usat per a descriure la regi d'Oceania que comprn els territoris d'Austrlia, Nova Zelanda i les illes venes de l'oce Pacfic.

El terme fou establert per Charles de Brosses a Histoire des navigations aux terres australes (1756). El terme deriv del llat per designar el sud d'sia, s a dir l'sia austral, en contraposici a l'rea de Polinsia (a l'est) i el Pacfic sud-est (la Magellanica), o la Micronsia (al nord-est).

 Geografia fsica .
Pel que fa a la geografia fsica, Austrlasia inclou el continent australi (inclosa Tasmnia), Nova Zelanda i la Melansia: Nova Guinea i les illes venes dels nord i est d'Austrlia a l'oce Pacfic. La designaci de vegades s'aplica a totes les terres i illes de l'oce Pacific que limiten entre l'equador i la latitud 47 sud.

La majoria d'Austrlasia descansa sobre la placa indo-australiana, juntament amb l'oce ndic a l'oest i l'oce Antrtic al sud.

 Geografia humana .

Geopolticament, Austrlasia s sovint usada per determinar a Austrlia i Nova Zelanda juntes. Diverses organitzacions usen aquest nom per designar la pertinena a aquests dos pasos. Al passat, tamb s'us per designar l'equip esportiu resultant de la combinaci d'Austrlia i Nova Zelanda. Aquest equip particip a la copa Davis de tennis entre 1905 i 1913, i als Jocs Olmpics de 1908 i 1912.

 Geografia ecolgica .
Des de la perspectiva ecolgica, es pot parlar de l'ecozona d'Austrlasia, com una regi diferenciada amb una histria evolutiva comuna amb gran varietat de flora i fauna autctona.

En aquest context, Austrlasia is limita a Austrlia, Nova Guinea i les illes venes, incloses les illes indonsies de Lombok i Sulawesi. La lnia de Wallace s la lnia divisria biolgica que separa Austrlasia d'sia i s la frontera de les dues plaques tectniques.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114523" title="Logo" nonfiltered="2042" processed="2038" dbindex="47107">

Publicitat, Arts grfiques: abreviaci de logotip.
Informtica: El llenguatge de programaci Logo.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114524" title="gatha Ruiz de la Prada" nonfiltered="2043" processed="2039" dbindex="47108">
gatha Ruiz de la Prada y de Sentmenat, s una dissenyadora de roba espanyola, nascuda el 1960 a Madrid. Va estudiar a l'Escola d'Art i Tcniques de la Moda de Barcelona.

Va comenar la seva carrera com a dissenyadora el 1981, quan va presentar la seva primera collecci a Local, Centre de Disseny. Els seus dissenys destaquen per la seva modernitat (vestits amb caixes, acompanyats amb estrelles, sols, llunes, i cors, amb colors vius).

A ms de roba, ha traslladat el seus dissenys, a mobles, cadires, taules, sofs, vaixelles, catifes, lmpades, material escolar (llibretes, estoigs, llapis, bolgrafs, perfums, tovalloles, etc. Incls ha dissenyat portades de discs i llibres.

s la parella sentimental del periodista Pedro J. Ramrez.

Com a descendent dels barons de Santa Pau i marquesos de Castelldosrius, va iniciar trmits legals l'any 2004 per obtenir aquests dos ttols nobiliaris.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114527" title="Pedro Jos Ramrez" nonfiltered="2044" processed="2040" dbindex="47109">
Pedro Jos Ramrez Codina (Logroo, 1952), s un periodista espanyol, conegut com a Pedro J. Ramrez.

s el director del diari El Mundo i contertuli habitual del programa matinal diari de la cadena COPE (La Maana, dirigit i presentat per Federico Jimnez Losantos), i del programa semanal de Televisi Espanyola 59 Segundos.

Est divorciat i conviu amb la dissenyadora gatha Ruiz de la Prada.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114531" title="Vlaams Belang-VLOTT" nonfiltered="2045" processed="2041" dbindex="47110">
El Vlaams Belang-VLOTT s una coalici formada pels partits Vlaams Belang i VLOTT, que es present a les eleccions municipals d'Anvers del 8 d'octubre de 2006.

Van obtenir el 33'51% dels vots vlids emesos i 20 regidors a l'ajuntament, d'un total de 55.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114532" title="Vlaams Belang" nonfiltered="2046" processed="2042" dbindex="47111">
El Vlaams Belang (en neerlands, Inters Flamenc) s un partit poltic flamenc hereu del Vlaams Blok (Bloc flamenc), illegalitzat el 2004 acusat i condemnat per causa de promoure el racisme i la xenofbia. El Vlaams Belang es defineix com a republic, independentista, de dretes i defensor dels interessos dels flamencs. 

T el seu basti principal a Anvers, ciutat a la qual a les eleccions municipals del 8 d'octubre del 2006 va obtenir un 33,51% dels vots. Es mostra partidari de l'expulsi dels immigrants illegals, dels immigrants que cometin delictes i dels que no aprenguin el neerlands; s contrari tamb al fonamentalisme islmic i l'avortament. 

El seu eslgan s Eigen volk eerst (Primer, el propi poble). La seva poltica es considera sovint com populista. 

Les seves joventuts sn les Vlaams Belang Jongeren (Joventuts del Vlaams Belang). Les seves figures principals sn Filip Dewinter, Marie-Rose Morel, Gerolf Annemans, Frank Vanhecke i Bruno Valkeniers que n's el seu actual president.

Enllaos externs.

 Vlaams Belang, web oficial;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114534" title="Antpater" nonfiltered="2047" processed="2043" dbindex="47112">


Antpater d'Acantos, escriptor grec ;
Antpater (astrnom), astrnom grec ;
Antpater de Bostra, bisbe de Bostra;
Antpater (regent de Macednia), general macedoni, regent de Macednia i pare de Cassandre;
Antpater I de Macednia, rei de Macednia;
Antpater II Etsies de Macednia, rei de Macednia;
Antpater L. Coelius, jurista roma ;
Antpater de Cirene, filsof grec ;
Antpater de Derbe, prncep de Derbe ;
Antpater l'idumeu, governador de Judea i pare d'Herodes el gran;
Antpater (fill d'Herodes), fill gran d'Herodes ;
Antpater  de Hierpolis, sofista i retric grec ;
Antpater (metge), metge grec ;
Antpater de Roma, metge ;
Antpater de Sid, poeta grec ;
Antpater de Tars, filsof estoic grec;
Antpater de Tessalnica, poeta grec ;
Antpater de Tir (segle II aC), filsof estoic grec;
Antpater de Tir (segle I aC), filsof estoic gec;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114535" title="Antpater d'Acantos" nonfiltered="2048" processed="2044" dbindex="47113">
Antpater de Acantos            ) fou un escriptor grec de data incerta, probablement el mateix que s esmentat a l'Escolstica d' Aristfanes


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114536" title="Antpater (astrnom)" nonfiltered="2049" processed="2045" dbindex="47114">
Antpater           ) fou un astrnom i matemtic grec que va escriure un treball sobre geneticalogia  en la que fa referncia a la sort dels homes no sota qui van nixer, sin sota qui havien estat concebuts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114537" title="Antpater de Bostra" nonfiltered="2050" processed="2046" dbindex="47115">
Antpater de Bostra           ) fou bisbe de Bostra, provncia d'Arbia, que vivia vers el 460. Va escriure           , de la que alguns fragments son inclosos a les actes del II Concili de Nicea. Va escriure tamb una homilia sobre Joan el Baptista i alguns altres discursos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114538" title="Antpater (regent de Macednia)" nonfiltered="2051" processed="2047" dbindex="47116">
Antpater           ) fou un general macedoni, regent del Regne de Macednia i pare de Cassandre.

Va servir a Filip II de Macednia i desprs de la batalla de Queronea (338 aC) el rei li va encarregar conduir a Atenes els cossos dels atenencs caiguts a la batalla. Juntament amb Parmeni va aconsellar a Alexandre de no fer l'expedici a sia fins haver-se casat i haver assegurat la successi. Quan el rei va marxar a sia el va deixar com a regent a Macednia (334 aC) i va combatre a Memn de Rodes que atiava la revolta a Trcia i va acabar la guerra contra Agis III de Esparta. Sembla que durant l'absncia del rei van sorgir algunes diferencies entre Antpater i Olmpies, mare d'Alexandre.

El 324 aC va ser cridat a sia per portar les tropes de refresc que havia demanat Alexandre, i Crter va ser enviat com a regent a Macednia amb els soldats veterans que retornaven. A la mort d'Alexandre el 323 aC l'assemblea de generals va designar a Antpater com a regent de Macednia i les ciutats gregues es van sollevar dirigides per Atenes. 

Antpater fou derrotat  per Lestenes i assetjat a Lmia, mentre l'ambaixada enviada a Atenes per oferir la pau era rebutjada. L'arribada del general Lenatos amb forces macednies va obligar als atenencs a aixecar el setge de Lmia. Lenatos era aliat d'Olmpies i enemic d'Antpater, i va morir en combat contra les forces gregues ara dirigides per Antfilos que havia substitut a Lestenes. Tot seguit a Antpater es va unir Crter i conjuntament van derrotar els grecs a Crannon; la lliga grega es va dissoldre i Antpater va tractar moderadament als derrotats, per amb fermesa. Atenes va haver d'admetre una guarnici macednia i posar fi a la democrcia, el que va lliurar a Demstenes i als lders del partit democrtic de la seva execuci.

Va tornar a Macednia i va donar a la seva filla Fila en matrimoni a Crter. A finals d'any va marxar contra Etlia. Enemistat amb Perdicas d'Orstia, proclamat regent suprem, va passar a sia i va encarregar a Crter de lluitar contra umenes de Cardia i el mateix va marxar contra Perdicas que en aquell moment havia iniciat una lluita contra Ptolemeu. Mort Perdicas la suprema regncia va retornar a Antpater que va convocar una reuni a Triparadisos (Sria) on es va imposar a la reina Eurdice III de Macednia que reclamava la regncia i va repartir les provncies entre els generals aliats (321). A finals del 321 va tornar a Europa deixant la regncia d'sia al seu aliat Antgon el borni amb l'encrrec de lluitar contra umenes, l'antic lloctinent de Perdicas.

El 320 aC es va posar malalt. Mentre era malalt va rebre a Demades d'Atenes que demanava la sortida de la guarnici macednia d'Atenes; Demades fou detingut i executat al presentar-se probes de qu havia mantingut correspondncia amb Perdicas.

A la seva mort va deixar la regncia al general Poliperc, amb exclusi del seu fill Cassandre.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114539" title="Antpater I de Macednia" nonfiltered="2052" processed="2048" dbindex="47117">
Antpater I de Macednia           ) fou el segon fill de Cassandre, rei de Macednia, i net de Antpater el regent. La seva mare era Tessalnica, germana d' Alexandre el Gran.

A la mort de Cassandre (maig del 297 aC)  el va succeir el seu fill gran Filip IV de Macednia, que noms el va sobreviure tres mesos i va morir l'agost del mateix any quan ja havia estat apartat del poder degut a la malaltia que patia. Els dos fills menors, Antpater I i Alexandre V foren proclamats reis sota tutela de la seva mare Tessalnica, que va repartir el pas entre els dos germans i va assignar l'occident a Alexandre i l'orient a Antpater; El 295 aC Antpater va arribar a la majoria d'edat i va reclamar tot el regne a la seva mare, que li va negar; Antpater, sospitant que la mare afavoria al fill petit, la va fer matar i va atacar a Alexandre.

Alexandre va cridar en el seu ajut a Pirros d'Epir i a Demetri Poliorcetes. Al primer li va cedir la terra costera de Macednia i les provncies d'Ambrcia, Acarnnia i Amfilquia. Pirros va envair el pas i va forar a Antpater a retirar-se i negociar un acord de pau que havia d'incloure les cessions a Pirros. Antpater va demanar ajut al seu sogre Lismac de Trcia, ajut que no va arribar doncs el sogre estava ocupat combatent als brbars al Danubi, i finalment la pau es va imposar. Demetri Poliorcetes, ocupat a Atenes, va arribar (294 aC) quant ja Pirros s havia retirat de Macednia i s havia produt l'acord entre els germans.

Alexandre va rebre a Demetri amb cordialitat forada per li va dir que ja no necessitava els seus serveis. Aix va molestar a Demetri (que volia ocupar el regne en benefici propi) per ho va dissimular. A Larissa, mentre Alexandre dinava, es va descuidar i es va quedar sense gurdies i uns soldats enviats per Demetri el van assassinar junt amb alguns amics (un d'ells havia comunicat al rei que Demetri era noms a un dia de cam). Els soldats que eren a la ciutat de Dio van proclamar rei de Macednia a Demetri i el poble li va fer costat.

Les fonts no estan d'acord completament en els esdeveniments que van seguir. Sembla que Antpater va haver de fugir cap a Trcia davant de Demetri i que Lismac, per congraciar-se amb el nou sobir, el va fer matar i va reconixer a Demetri la meitat del regne del difunt (vers 294 aC).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114540" title="Luci Celi Antpater" nonfiltered="2053" processed="2049" dbindex="47118">
Luci Celi Antpater (Lucius Coelius Antpater) fou un jurista roma i historiador. Pomponi el considera mes un orador que un jurista i Cicer tot el contrari. Vivia vers el 123 aC i l'orador Luci Cras fou el seu deixeble. Va impartir classes d'histria de Roma. Els seus escrits jurdics no s'han conservat. Va escriure tamb una historia de la Segona Guerra Pnica i uns Annales (dels que potser la guerra pnica noms era una part). Es diu que Adri va preferir a Antpater com historiador que a Sallust.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114542" title="Antpater de Cirene" nonfiltered="2054" processed="2050" dbindex="47119">
Antpater de Cirene           ) fou un filsof grec de Cirene, una dels deixebles de Arstippos, el fundador de l'escola cirenaica de filosofia. Cicer diu que era cec per que acceptava aquesta situaci i deia que la foscor tamb tenia els seus plaers.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114543" title="Antpater de Derbe" nonfiltered="2055" processed="2051" dbindex="47120">
Antpater de Derbe           )  fou prncep de Derbe a Pisdia. Era amic de Cicer que va intercedir davant el procnsol d'sia Q. Philippus que s'havia enfrontat amb Antpater i tenia els seus fills com hostatges. Fou assassinat per Amintes de Galcia que es va apoderar del seu domini.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114544" title="Antpater l'idumeu" nonfiltered="2056" processed="2052" dbindex="47121">
Antpater l'idumeu           ) fou governador de Judea i pare d' Herodes el gran
Segons la genealogia que va crrer al seu temps era fill d'un noble idumeu tamb anomenat Antpater o Antipas que havia rebut el govern d'Idumea d' Alexandre Janeu i de la seva dona Alexandre. Antpater es va criar a la cort d'Alexandre Janeu. No hi ha cap prova d'aix; el que se sap s que era mig rab i fou fet general en cap de l'exrcit jueu per Alexandre Janeu ms per les seves relacions amb els rabs que per la noblesa del seu origen que probablement tamb existia. Estava casat amb Cipros, una dona de la noblesa nabatea.

El 65 aC va convncer el rei Hirc II de Judea, deposat pel seu germ Aristbul II de Judea, de refugiar-se a la cort d'Aretes, rei dels nabateus. Es va fer client de Gneu Pompeu i probablement va fer un intent diplomtic de collocar al tron a Aretes, intent que no va reeixir (64 aC). El 63 aC Pompeu va ocupar Jerusalem i Aristbul II fou deposat. 

Antpater va ser fidel llavors a Hirc II i va treballar per les seves bones relacions amb els romans. Els seus serveis contra Alexandre Asmoneu (fill d'Aristbul II) i contra Arquelau a Egipte (57 aC i 56 aC) foren agrats per Scarus i Gabinius lloctinents a Sria de Pompeu. El 48 aC se li va donar la ciutadania romana i el 47 aC Juli Csar va confirmar a Hirc II com a gran sacerdot tot i les queixes d'Antgon de Judea (l'altra fill d'Aristbul II) i Antpater fou nomenat procurador de Judea.

Quan Csar va deixar Sria per marxar contra Farnaces, Antpater va garantir la tranquillitat a Judea i va nomenar als seus fills Fasael i Herodes com a governadors de Jerusalem i de Galilea respectivament. El 46 aC es va oposar a l'idea del fill Herodes d'eliminar a Hirc II; el 43 aC, un any desprs de la mort de Csar va regular les taxes que havia imposat a Judea el republic Cassi com a suport a les seves tropes.

Va morir el 43 aC enverinat per l'rab Malichus (al que havia salvat la vida dues vegades) que va sybornar al coper d'Hirc II per administrar-li el veri. 

De la seva dona Cipros va tenir quatre fills: Fasael, Herodes, Josep i Ferores, i una filla, Salom.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114546" title="Antpater (fill d'Herodes)" nonfiltered="2057" processed="2053" dbindex="47122">
Antpater (          ) fou el fill gran d' Herodes el gran amb la seva primera dona Doris. Quan Herodes es va divorciar de Doris i es va casar amb Mariamne I va expulsar a Antpater de la cort per desprs el va tornar a cridar per contraposar aquest fill als fills de Mariamne I, Alexandre i Aristbul. 

Antpater va aconseguir despertar la sospita del pare envers Alexandre i Aristbul, i Herodes llavors va cridar a Doris a la cort i va enviar a Antpater a Roma per demanar el favor d'August. Herodes es va reconciliar amb Alexandre i Aristbul per Antpater va seguir intrigant fins que va aconseguir que Herodes els fes matar als dos (any 6 aC) i llavors fou declarat hereu. 

Per llavors va entrar en un complot amb el seu oncle Ferores (germ d'Herodes el gran), contra la vida d'Herodes. La mort de Ferores i la denuncia de la viuda de qu havia estat enverinat va descobrir tot el complot per en aquell moment Antpater era a Roma i desconeixia el que passava a Judea. Quan va retornar fou detingut per Quintilius Varus, governador rom de Sria, i fou condemnat a mort; August havia d'aprovar la sentencia i per evitar que se'n lliurs (efectivament August va recomanar desterrament) va ser assassinat a la pres cinc dies abans de morir Herodes (4 aC)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114547" title="Antpater de Hierpolis" nonfiltered="2058" processed="2054" dbindex="47123">
Antpater de Hierpolis ) fou un sofista i retric grec del temps de l'Emperador Sever. Fou fill de Zeuxdem i fou deixeble de Adri, Pllux, i Zen de Ction. Era considerat superior als altres dels seu temps en l'art d'escriure cartes i l'emperador el va fer per aix el seu secretari privat i desprs el va elevar a la dignitat consular i el va fer prefecte de Bitnia, per com que va exercir excessiva repressi fou destitut i reenviat a Hierpolis on va morir els 68 anys segons es diu per negar-se a menjar. Filostrat diu que va escriure una histria de l'emperador Sever que no s'ha conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114548" title="Antpater (metge)" nonfiltered="2059" processed="2055" dbindex="47124">
Antpater  (          ) fou un metge que va escriure           , "De l'anima", obra esmentada per l'Escolstica.  Es tamb esmentat segurament per Digenes Laerci. Probablement va viure al segle I aC. Un segon llibre, Epstoles, s esmentat per Caelius Aurelianus. Les seves receptes foren aprovades per Gal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114549" title="Antpater de Roma" nonfiltered="2060" processed="2056" dbindex="47125">
Antpater de Roma (          )  fou un metge rom d'origen grec, contemporani de Gal, que va viure al segle II. El propi Gal va descriure els smptomes que li van provocar finalment la mort.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114550" title="Antpater de Sid" nonfiltered="2061" processed="2057" dbindex="47126">
Antpater de Sid (          ) fou un poeta grec autor de diversos epigrames de l'antologia grega. s esmentat per Cicer. Fou contemporani de Q. Catullus (cnsol el 102 aC) i de Crassus (qestor a Macednia el 106 aC). Meleagre hi fa algunes referncies. Va morir fora vell.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114551" title="Antpater de Tars" nonfiltered="2062" processed="2058" dbindex="47127">
Antpater de Tars  (          )  fou un filsof estoic grec que fou deixeble i successor de Digenes de Babilnia i mestre de Panaetius (vers 114 aC). Plutarc parla d'ell com un dels principals estoics.  Cicer remarca la seva agudesa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114552" title="Antpater de Tessalnica" nonfiltered="2063" processed="2059" dbindex="47128">
Antpater de Tessalnica  (          ) fou un poeta grec autor de diversos epigrames de l'antologia grega. Correspon al regnat d'August (vers 10 aC en endavant) fins als regnat de Callgula.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114553" title="Antpater de Tir (segle II aC)" nonfiltered="2064" processed="2060" dbindex="47129">

Antpater de Tir (          ) fou un filsof estoic grec contemporani de Cat el jove del que es diu que fou amic de joventut. s esmentat per Estrab. Cal no confondre aquest filsof amb el seu homnim a la segona meitat del segle I aC. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114554" title="Antpater de Tir (segle I aC)" nonfiltered="2065" processed="2061" dbindex="47130">
Antpater de Tir (          ) fou un filsof grec estoic. En parlen Panaetius i Cicer i diuen que havia mort recentment a Atenes el que vol dir que va morir vers el 45 aC. Va escriure una obra sofre oficis (De Officiis) i una sobre l'univers (           ) a la que es refereix  Digenes Laerci.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114555" title="Franz Xaver Niemetschek" nonfiltered="2066" processed="2062" dbindex="47131">
Franz Xaver Niemetschek (Praga, 1766 - Viena, 1849) Escriptor txec.

Fill d'una famlia amb tradici musical. Va ser professor de filosofia a la universitat de Praga des de 1802 fins a la seva jubilaci el 1821.
Public la primera biografia de W. A. Mozart l'any 1798 a Praga amb el ttol "Leben des k.k. Kapellmeisters Wolfgang Gottlieb Mozart nach Originalquellen beschrieben". A ms de ser la primera, es la nica escrita per un testimoni presencial i autoritzada per Constanze Mozart, la seva vdua. Aquesta obra t el mrit de ser una de les primeres biografies musicals i per aix s un valus document per a la musicologia contempornia.

Enllaos externs.
 Ressenya biogrfica de Niemetschek en la nota editorial de la reedici de la seva biografia de Mozart, (en angls);
 Relaci de Niemetschek amb la famlia Mozart (en angls) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114558" title="Hidrat de gas" nonfiltered="2067" processed="2063" dbindex="47132">
Els hidrats de gas sn substncies similars al gel formades per estructures del tipus clatrat, on molcules d hidrocarburs de baix pes molecular (com el met, prop, et ) queden incloses en una xarxa de molcules d aigua. El tipus d estructura cristallina que presenten les molcules d aigua (I, II i H) limita l espai disponible i, per tant, la mida i el tipus de molcules de gas que contenen, que en un elevat percentatge est dominat per met (CH4). Els hidrats de gas conserven la seva estabilitat sota unes condicions molt particulars de baixa temperatura i elevada pressi (veure figura) de tal manera, que la seva presncia a la natura queda reduda a algunes rees de permafrost i grans llacs situats a altes latituds en els continents, i als marges continentals amb profunditat d aigua superior a 300 m en els oceans.



En els marges continentals, la intersecci entre el lmit d estabilitat dels hidrats de gas i el gradient geotrmic de la zona defineix la profunditat de la Zona d Estabilitat dels Hidrats de Gas (GHSZ: Gas Hydrate Stability Zone), on els hidrats de gas es formen i s acumulen aprofitant la porositat del sediment i alterant-ne clarament les textures sedimentries deposicionals. En el cas de qu hi hagi una aportaci important de gas provenint de grans profunditats, els hidrats de gas poden arribar a actuar com a segell del reservori, ocupant la major part de la porositat del sediment. El nivell de base de l estabilitat dels hidrats (base de la GHSZ) separa la zona on els hidrats sn estables de la zona inferior on noms el gas es estable i resulta molt evident en els perfils de ssmica de reflexi multicanal. Aquesta superfcie es mostra com un reflector ssmic d elevada amplitud i polaritat inversa, que simula la topografia del fons mar i es coneix com Bottom Simulating Reflector (BSR).

L abundncia total d hidrats de gas al mn s encara una qesti per acabar de resoldre. Alguns dels ltims treballs publicats al respecte proposen que existeix una quantitat global aproximada de met continguda als hidrats de gas de 1 a 5 10^15 m3. La gran quantitat de met atrapat en aquest tipus de molcules ha fet que els hidrats de gas hagin estat considerats com un important reservori en el cicle biogeoqumic del carboni, ja que poden actuar com a factor determinant en l evoluci global del clima.

El factor limitant que juga un paper ms important en la formaci dels hidrats de gas sembla ser l existncia d una quantitat suficient de molcules de gas met a la zona amb condicions de pressi i temperatura adients. L origen d aquest gas pot ser termognic, generat en profunditat per la maduraci de la matria orgnica i posteriorment migrat cap a la GHSZ, o biognic, produt in situ dins la GHSZ pels bacteris metanognics que formen part del que s anomena la biosfera profunda (deep biosphere). Altres bacteris que en formen part sn els sulfatoreductors i els que produeixen l oxidaci de les molcules de gas alliberades pels hidrats, i que donen lloc a la formaci de nduls i crostes carbonatades en els primers metres de la columna sedimentria i fins i tot a la superfcie del fons mar.



Un altre aspecte important que ha generat moltes investigacions en aquest camp ha estat les causes de la dissociaci massiva de molcules d hidrat. Els hidrats de gas en perdre les seves condicions d estabilitat degut a canvis en el nivell del mar o canvis en la temperatura de les aiges profundes, es dissocien alliberant gas al sediment i deixant d ocupar-ne els espais intersticials. Aquest aspecte juga un paper clau en els processos de desestabilitzaci dels talussos i generaci de grans esllavissaments submarins i turbidites.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114559" title="Musicologia" nonfiltered="2068" processed="2064" dbindex="47133">
La musicologia (del Grec:         = "musica" i       = "estudi") s una disciplina cientfica que estudia els fenmens relacionats amb la msica, amb la seva evoluci i amb la seva relaci amb l'sser hum i la societat.

 Els inicis .
El terme musicologia (en alemany musikwissenschaft) va ser emprat per primera vegada per teric alemany Friederich Chrysander el 1863 per a referir-se a l estudi del fet musical basat en el mtode cientfic. Des d aquest punt de vista, l objectiu principal de la musicologia seria la sistematitzaci dels coneixements relatius a la msica, aplicant el mtode cientfic i la relaci del fet musical amb altres rees del coneixement com la matemtica,la fsica, la psicologia, la sociologia, l antropologia i la lingstica, entre d altres. 
 Branques de la musicologia .
Dins de la musicologia es distingeixen diferents mbits: 

 Musicologia histrica: S'ocupa principalment de la histria de la msica culta occidental des de l'edat mitjana fins els nostres dies (Organologia, histria de la notaci musical, estudi de les fonts...).

 Musicologia sistemtica, amb divisions sectorials l'orientaci del les quals no es principalment histrica (acstica musical, psicologia de la msica, esttica musical, etnomusicologia, sociologia de la msica, pedagogia musical);

 Musicologia aplicada: Porta a la prctica els resultats de la investigaci musicolgica (teoria de la msica, didctica de la msica i crtica musical).

 Iniciadors de la musicologia a Catalunya .
Felip Pedrell;
Higini Angls;
Josep M. Llorens;
Miquel Querol;
Palmira Jaquetti;
Josep Romeu;
Baltasar Samper;
Josep Subir;
Joan Toms;

 Enllaos externs .
Societat Catalana de Musicologia;
Instituci Mil i Fontanals del CSIC;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114561" title="Repblica Socialista Sovitica Autnoma dels Alemanys del Volga" nonfiltered="2069" processed="2065" dbindex="47134">

La Repblica Socialista Sovitica Alemanya del Volga alemany: Autonome Sozialistische Sowjet-Republik der Wolga-Deutschen, rus:                                                                 ) era una de les antigues repbliques de la URSS. tenia 26.753 km i una poblaci el 1939 de 606.000 habitants. La capital era ngels/Pokrovsk (aleshores 33.000 habitants) i altres ciutats eren Marxstadt (13.000 h), Baltser (13.000 h) i Krasnij Kut (8.000 h). Avui forma part de la Provncia de Sartov

 Poblaci .
La composici tnica del territori segons el cens sovitic del 1939, el 64,1 % de la poblaci de la RSSA eren alemanys, el 22 % russos, el 12 % ucranesos i el 2 % d altres tnies. El 1944 foren dispersats per altres territoris de l antiga Uni Sovitica.
 
Divisi tnica de la RSSA el 1939


 Histria .
La revoluci del 1917 va posar fi al trasllat per fora de la poblaci alemanya d'arreu de Rssia, i el 19 d'octubre del 1918 Lenin, que els va afavorir molt amb l esperana de traslladar la revoluci a Alemanya, els va permetre formar una Autonome Arbeiter Kommune (Comuna Autnoma de Treballadors) i 17 districtes nacionals alemanys: sis a Rssia (un a Crimea i un a Altai), nou a Ucrana, un a Gergia i un a Azerbaitjan. Tanmateix, la Guerra Civil i la fam al Volga del 1921-1922 els far baixar en nombre a 1.247.000 el 1926, d ells 380.000 a la RSSA i 30.000 ms a Saratov.

Aquesta Autonome Arbeiter Kommune (Comuna Autnoma de Treballadors)  es va separar del govern de Sartov el 19 de juliol del 1919, i form un Oblast Autnom, que el 6 de gener del 1924 form l Autonome Sozialist Sowjet Repubilk der Wolga Deutschen (RSSA dels Alemanys del Volga), que el 20 de febrer del 1926 elabor una constituci, per la qual era governada per un Comit Executiu Central compost de 20 obrers, 30 pagesos, 17 funcionaris, 14 professors i 5 d altres oficis. Gustav Klinger (1876-?) fou membre del Collegi de Comissaris de Sartov, on va representar-hi els alemanys del Volga, aix com a la Komintern fins el 1931.

Hi publicaren els diaris Nachrichten (Notcies) i els setmanaris Rote Jugend (Joventut Roja) i Seid bereit (Estigues preparat). El 1926 hi havia 380.000 alemanys a la Repblica, que havien augmentat a 450.000 el 1939. Tenien 14 diputats al Soviet Suprem de l URSS, cinc instituts educatius, 400 escoles, un teatre nacional, una editorial, cinc diaris i vint peridics locals. Tanmateix, la collectivitzaci forada la patiren especialment, i provoc que el 1926 uns 74.000 d ells marxessin als EUA. Tanmateix, el 1939 ja eren 1.424.000 individus.

Quan les tropes nazis invadiren Rssia, com a mesura preventiva, el 1941 foren traslladats massivament al Kazakhstan, i la RSSA fou abolida, sota pretexte que els nazis arribaven als marges de Stalingrad (ara Volgograd), a les portes de la Repblica, tot i que Adolf Hitler no tenia plans especfics per a ells (els considerava alemanys de sang inferior perqu s havien "contaminat" dels russos). 

Malgrat no haver cap evidncia de tradoria, els 300.000 que residien a Ucrana entre el Dnister i el Dnipr foren deportats, aix com els de Crimea i Mar Negre cap al Nord del Cucas (agost del 1941), els del Volga cap a Sibria (setembre del 1941), del Nord del Cucas i Transcaucsia (octubre del 1941) i Leningrad (mar del 1942). Noms la dels del Volga fou publicada  per Decret el 28 d agost del 1941, i foren duts a Omsk, Altai, Novosibirsk i Kazakhstan. En total, uns 800.000 foren traslladats i foren abolides tant la RSSA com els 17 districtes autnoms.

Tanmateix, foren deportats en condicions, no com els ttars de Crimea, i no moriren tant en el trajecte. Foren posats en zones restringides, mal acomodats en barraques sense condicions, amb poc menjar. Els homes treballaven a les mines i boscos, les dones a les fbriques en condicions molt dures. Els qui queien en mans dels nazis eren enviats com a colons al Warthegau polons. El 1945, uns 250.000 foren repatriats a Rssia i duts a Sibria i Komi, on hi foren tractats com a tradors.

Enllaos externs.
 German Villages in the Volga Valley of Russia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114562" title="Gustav Klinger" nonfiltered="2070" processed="2066" dbindex="47135">
Gustav Klinger (1876   1937 ?) era un dirigent poltic bolxevic alemany del Volga. Klinger es va unir al partit el 1917 durant la Revoluci russa i fou el cap de l'Autonome Arbeiter Kommune el 1918. Poc desprs esdevingu membre actiu de la recien formada Komintern el 1919, de la que en fou escollit membre del comit executiu el 1920. Klinger va ocupar alguns crrecs de govern importants a la Uni Sovitica durant els anys 1920. Es creu que fou assassinat en les purgues ordenades per Stalin, probablement el 1937.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114564" title="William Auld" nonfiltered="2071" processed="2067" dbindex="47136">
William Auld (6 de novembre de1924 - 11 de setembre de 2006) fou poeta en Esperanto i candidat al Premi Nobel de Literatura el 1999.
Auld, escocs, era professor de literatura. Va aprendre l'Esperanto quan tenia tretze anys i comen a escriure desprs de la Segona Guerra Mundial. La seva primera incursi en el mn de la poesia fou l'any 1952 amb la publicaci de Kvaropo, una obra que contenia poemes de quatre autors diferents i que fou publicada a La Laguna pel professor Juan Rgulo Prez.
Amb la publicaci del poemari La infana raso, (La raa infantil) hi hagu un punt d'inflexi en la literatura esperantista.

Auld escrigu nombrosos poemes i relats, publicats en antologies i llibres individuals. Fou candidat al Premi Nobel per primera vegada l'any1999.
Tamb destac com a traductor. Entre els autors que va traduir hi ha Shakespeare, Oscar Wilde, Jack London, Arthur Conan Doyle oTolkien.
Fou vicepresident de l'Associaci Universal d'Esperanto (UEA), president de l'Acadmia d'Esperanto i president del centre PEN de literatura en Esperanto.
Fou redactor de diverses revistes en aquest idioma i tamb d'antologies i llibres sobre la mateixa llengua internacional, aix com un excellent crtic literari.

 Llista d'obres . 

Poemaris 

Spiro de l' pasio (1952) ;
La infana raso (1956) ;
Unufingraj melodioj (1960) ;
Humoroj (1969) ;
Rimleteroj (amb Marjorie Boulton, 1976) ;
El unu verda vivo (1978) ;
En barko senpilota (1987) ;
Unu el ni (1992) ;

Antologies:

Angla antologio 1000-1800 (redactor de la collecci de poesia anglesa, 1957) ;
Esperanta antologio (1958/1984) ;
25 jaroj (redactor, 1977) ;
Skota antologio (corredactor, 1978) ;
Sub signo de socia muzo (1987) ;
Nova Esperanta Krestomatio (1991) ;
Plena poemaro: Mi alski (red.1994) ;
Tempo fu as (1996);


Traduccions

De l'angls:

La balenodento, de Jack London (1952) ;
Epifanio, de Shakespeare (1977) ;
La urbo de terura nokto, de James Thomson (1977) ;
Don Johano, Kanto 1, de George Gordon Byron (1979) ;
La robajoj de Omar Kajam, de Edward Fitzgerald (1980) ;
La sonetoj, de Shakespeare (1981) ;
Fenikso tro ofta, de Christopher Fry (1984) ;
Montara vila o, de Xun-xan Je (1984) ;
La graveco de la Fideli o (La importncia de dir-se Ernest), d'Oscar Wilde (1987) ;
La komedio de eraroj, de Shakespeare (amb Asen M. Simeonov, 1987) ;
Oma oj. Poemtradukoj (1987) ;
Gazaloj, de Hafez (1988) ;
Spartako, de Leslie Mitchell (1993) ;
La stratoj de A kelono, de Harry Harisson (1994) ;
Teri-strato, de Douglas Dunn (1995) ;
La kunularo de l' ringo, de J.R.R. Tolkien (1995) ;
La du turegoj, de J.R.R. Tolkien (1995) ;
La reveno de la re o, de J.R.R. Tolkien (1997) ;
La  ashundo de la Baskerviloj, d'Arthur Conan Doyle (1998) ;
La hobito, de J.R.R. Tolkien (2000);
Jurgen , de James Branch Cabell (2001) ;


De l'escocs:
Kantoj, poemoj kaj satiroj, de Robert Burns (amb Reto Rosetti, 1977) ;


Del suec:
Aniaro, de Harry Martinson (amb Bertil Nilsson, 1979) ;


Canons

Floroj sen kompar (amb Margaret Hill, 1973) ;
Kantanta mia bird (amb Margaret Hill, 1973) ;
Dum la noktoj (amb Margaret i David Hill, ) ;
 

Manuals

Esperanto: A New Approach (1965) ;
Pa oj al plena posedo (1968) ;
A first course in Esperanto (1972) ;
Traduku! (1993) ;


Assaigs 

Facetoj de Esperanto (1976) ;
Pri lingvo kaj aliaj artoj (1978) ;
Enkonduko en la originalan literaturon de Esperanto (1979) ;
Vereco, distro, stilo (1981) ;
Kulturo kaj internacia lingvo (1986) ;
La fenomeno Esperanto (1988) ;
La skota lingvo, hodia  kaj hiera  (1988);


Diversos

Bibliografio de tradukoj el la angla lingvo (1996), amb E. Grimley Evans) ;
Pajleroj kaj stoploj: elektitaj proza oj (1997) ;


Llibre d'homenatge  ;

Lingva Arto. Jubilea libro oma e al Wiliam Auld kaj Marjorie Boulton, redactat per Benczik Vilmos, 1999, Rotterdam: Universala Esperanto-Asocio, 217 p. ISBN 92-9017-064-6 


 Enllaos externs .

 
 William Auld En Originala literaturo Esperanta ;
 Anna;
 Pratempe en Anglujo  u (Jerusalem de William Blake);
 Tempo fu as Relat a Monato;
 Forpasis Auld silento morta post ruli ' lavanga Article a Libera Folio;
 Auld, Nobel prize-nominated Esperanto poet Publicat a The Sctosman;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114565" title="Castrilln" nonfiltered="2072" processed="2068" dbindex="47137">

Castrilln es un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Es troba situat en la zona costanera central d'Astries, ocupant 50,76 km  de superfcie. S'hi pot accedir per la carretera N-632 i la variant d'Avils, per ferrocarril i per aire, ja que l'aeroport d'Astries est situat en aquest concejo.
Geografia.
Limita al nord amb el mar Cantbric, a l'est amb la ria d'Avils, Corvera i Avils, al sud amb Illas i Candamo i a l'oest amb Soto del Barcol. 
Se situa en la zona costanera central del Principat. La seva zona septentrional la conformen diverses platges i penyassegats sense altituds destacables, aglutinant la major part de la poblaci. L'interior est format per vegues i pujols, fins a trobar al sud del municipi la serra de Pulide.
Demografia. 
El creixement enregistrat pel municipi durant les ltimes dcades ha estat espectacular, passant dels 8.000 habitants el 1950 als 21.235 que mostrava el cens de 1991. Aquest fenomen es deu fonamentalment a 2 factors. D'una banda la installaci de nombroses indstries como Cristalera Espaola, Asturiana de Zinc o Ensidesa als voltants. I per un altre, la minscula grandria del ve municipi d Avils, que fa que molts avilesins s'estableixin a Castrilln atrets per preus ms baixos o la major oferta d'habitatges unifamiliars. Actualment, la poblaci s de 22.932 habitants seguint una lleu tendncia alcista. Els nuclis principals s n Piedras Blancas -capital del concejo-, Salinas -destinaci de nombrosos estiuejants- i Races 

Parrquies.
Bayas;
Laspra;
Naveces;
Pillarno;
Quiloo;
Salinas;
Santa Mara del Mar;
Santiago del Monte;

Histria.
Existeixen evidncies de presncia humana en el concejo des de temps prehistrics, la qual cosa demostren diversos estris trobats a Pinos Altos i las Arribas. Aix mateix, existeix una cova del Paleoltic superior a Pillarno i s'ha constatat l'existncia de dos castros situats als voltants de La Plata i en el Pen de Races. 

El municipi adquiria especial rellevncia en l Alta edat mitjana quan en el Pen de Races es va aixecar el castell de Gauzn (Gozn) a la fi del segle IX per a protegir l'entrada de la ria. En aquest lloc es va aixecar el taller d orfebreria ms important que va haver a Astries, on hi fou fabricada la Creu de la Victria, elaborada en l'any 908, emblema de la monarquia asturiana i encara avui smbol per als habitants d'aquesta regi. La Creu de la Victria t una inscripci que li recorre els braos per l'inrevs que diu: EL OPERATUM EST IN CASTELLO GAUZON . 

Al peu del Pen de Races estan gaireb amagats en la masia, vestigis de l'antic crematori francisc de Santa Mara, ms tard Monestir de la Merc. Poden veure's encastats entre els murs, una arquejada romnica amb columnetes, dues portes coronades en arc, alguns llenos de mur, diversos escuts, aix com la espadanya del temple. Aquests monestirs, donaven fe del pas per les seves proximitats del Cam de Santiago del Nord, com se li coneix, ja que travessa el concejo per dues rutes diferents, una per l'interior i altra pel nord. 

Durant els primers segles migevals, segons la seva base documental del segle X, Castrilln formava part de l Alfoz de Gauzn. D'aqu s d'on prov el primer escut herldic que va tenir el concejo. No obstant aix, en 1309 Ferran IV de Castella atorg a Avils per Alfoz aquests territoris iniciant-se una estreta relaci que perdurar durant segles. Noms l'arribada de les idees liberals en la Edat Moderna permetr als castrillonencs assolir la seva independncia administrativa. 

El segle XIX portaria amb si una revoluci en el municipi amb l'assentament de la Reial Companyia Asturiana de Mines en el poblat d Arnao. Desprs del tancament de la mina en 1915, l'activitat es trasllada a San Juan de Neva, on la Asturiana de Zinc, actual successora de la Real Companyia, t avui dia una de les majors fbriques de zinc del mn
 
Turisme.

En els terrenys del concejo, concretament en la parrquia de Santiago del Monte, es troba l'Aeroport d'Astries. 
Festes.
Mercat.


 Jornades Gastronmiques.


 Locals.



 Enllaos externs .
Pgina de l'Ajuntament;
Federaci Asturiana de Concejos;
Portal amb informaci i notcies de Castrilln;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114568" title="Escatologia telefnica" nonfiltered="2073" processed="2069" dbindex="47138">
L'escatologia telefnica s una paraflia en la qual l'excitaci sexual s'obt a partir de trucades telefniques de carcter obsc. El missatge oral que es transmet pot consistir en gemecs, sons, paraules o frases de carcter sexual. 

La persona receptora de la trucada pot ser consentidora o no consentidora d'aquests missatges. En cas que sigui consentidora pot estar d'acord prviament en rebre o intercanviar aquesta mena de trucades i de gaudir-les conjuntament. Si no s consentidora pot ser que la sorpresa la porti a escoltar all que no desitja, fet que provoca major satisfacci en qui l'ha trucada.

Una nova mena d'escatologia telefnica s la que es dna a travs d'internet, en xats de veu o de veu i imatge.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114569" title="Corvera de Asturias" nonfiltered="2074" processed="2070" dbindex="47139">

Corvera de Asturias s un concejo del Principat d'Astries, comunitat autnoma del nord d'Espanya. Limita al nord amb Avils i Gozn, a l'est amb Carreo i Gijn, al sud amb Llanera i Illas, i a l'oest amb Castrilln.

La seva situaci li permet establir relacions amb els municipis i comarques vens de Llanera i Avils, ra per la qual tamb se'l pot incloure en la comarca d'Avils.

Va tenir un gran augment en el nombre d'habitants, a causa de la installaci de la planta de processament de l'acer Ensidesa (actualment fusionada amb altres empreses franceses del sector de la indstria metallrgica i que ara es diuen Arcelor), per la demanda de treballadors per a cubrir els llocs de treball.

Cont tamb espais naturals on practicar esports aqutics com per exemple l'embassament de Trasona, i rutes de senderisme, ja que igual que gaireb tot la resta d'Astries, posseeix territoris coberts de bosc i muntanyes. La seva temperatura s agradable a l'hivern i moderada a l'estiu, a causa de la seva proximitat relativa al mar, el que converteix a aquesta zona, igual que Astries, en un lloc idoni per a les persones que desitgin descansar de les zones clides del sud d'Espanya. 

 Geografia .
Limita al nord amb Avils i Gozn, a l est amb Carreo i Gijn, al sud amb Llanera i Illas i a l oest amb Castrilln.
Forma part de la Cormarca d Avils junt amb els concejos d  Avils, Gozn Illas i Castrilln.

 Demografia .
La poblaci de Corvera va crixer considerablemente en installar-se a Trasona la planta de processament de l acer Ensidesa (actualment Arcelor), per la demanda de treballadors per a cobrir llocs de treball.

 Poltica .
En l'actualidad (2005), els 17 regidors del concejo es reparteixen de la segent forma:
7 del USPC;
3 de IU;
3 del PSOE;
3 del PP;
1 de URAS;

 Festes .
Les principals festes de Corvera son:
La Gira a l'embassament de Trasona, l'1 de maig.
La foguera de Sant Joan de Trasona, 23 i 24 de juny.
Festes Populars de Corvera, 9, 10 i 11 de setembre.

 Parrquies .


 Histria .

La histria de Corvera comena en el segle XVI en independitzar-se del concejo d'Avils. Per a obtenir informaci anterior a aquesta poca veure la histria d'Avils.

En el segle XIII l'alfoz de Gauzn passa a sser concejo d'Avils amb la mateixa distribuci geogrfica. Encara que Corvera ja apareix com a concejo en el segle XIII no assoleix independitzar-se de la vila avilesina, tot havent de pagar tribut de 660 maravedins per a poder gaudir del Fur d'Avils. s en el segle XVI quan apareix el primer concejo d'habitants de Corvera, celebrant-se en el poble de   Cancienes i s a mitjans del XVII quan es trasllada l'ajuntament (Casa'l Conceyu) a la Casa de los Bango a Nubledo (tamb en la parrquia de Cancienes), encara que fins a finals del segle XVIII no veurem ordenances en el concejo.

Malgrat la tardana formaci del concejo, Corvera ja comptava amb representaci a la Junta General del Principat d'Astries amb dos diputats des del segle XV.

Fins als ltims anys del segle XIX la principal activitat del concejo era l'agricultura, dirigida principalment a abastir la vila d'Avils i l'exportaci a la Bretanya francesa, principalment al port de Brest (les embarcacions sortien de Trasona per a evitar el pagament de tributs forals a Avils). 

Durant aquests segles la poblaci de Corvera passa per poques de fam a causa de guerres i malalties per tamb per males collites, a la fi del segle XIX se sap que havia una ferreria en Trasona, una coureria en Cancienes i pedreres. A pesar d'aquestes petites indstries, gran part de poblaci es va veure obligada a emigrar a Cuba o a Mxic. s en la meitat del segle XX, desprs de sofrir les conseqncies de la Revoluci Minaire d'Astries el 1934 i de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) quan es produeix el gran canvi de Corvera amb la implantaci de la siderrgica ENSIDESA, avui ARCELOR, a Trasona. El concejo passa de ser emigrant a rebre gent de Galcia, Castella, Lle, Andalusia i en menor mida d'Extremadura. Tan massiva fou la immigraci que el concejo es va veure desbordat, arribant-se a llogar paneres i hrreos a diverses persones compartint els llits per torns per a poder dormir. 

Desprs arribarien altres indstries com Fertiberia i centres d'oci i comercials (tamb situats a Trasona), ssent aquestes indstries les quals generen gaireb tots els ingressos a les arques municipals. En l'actualitat el concejo de Corvera segueix supeditat a (o integrat) Avils, sent Trasona, Les Vegas i Els Camps part de la conurbacin d'Avils

 Esports .
Corvera s un referent per al piragisme espanyol, i en menor mida pel rem, grcies al Centre d'Alt Rendiment de Trasona, on se celebren campionats nacionals i internacionals.
 
 Ciutats agermanades .
Praia ();

 Enllaos externs .
Federaci Asturiana de Concejos;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114570" title="Pota de cavall" nonfiltered="2075" processed="2071" dbindex="47140">


 Pota de cavall (Tussilago farfara) s una espcie de planta de la famlia astercia. 

s una planta herbcia perenne, amb rizoma. Les fulles totes surten des de la base, arrodonides i cordiformes amb un llarg peciol. Flors en captols grocs, que apareixen abans que les flors. Creix en terrenys argilosos humits en colnies de diversos individus.

s originria d'Europa i sia i introduda en altres continents

La utilitzaci principal farmacutica, com indica el nom del gnere Tussilago, s contra la tos.

  
 Enllaos externs . 
 Coltsfoot information ;
 Coltsfoot information ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114572" title="Sanguinyol" nonfiltered="2076" processed="2072" dbindex="47141">


El sanguinyol (Cornus sanguinea, o el seu sinnim Swida sanguinea) s una espcie de planta del gnere cornus.

El nom catal de sanguinyol i el de l'espcie sanguinea,  fa referncia a la coloraci vermella de les fulles a la tardor i tamb de les branques a l'hivern.

s originria d'Europa i sia occidental que s'esten des del sud d'escandinvia al mar Caspi.

s un arbust caducifoli d'1 a 6 m d'alria, de branques vermelloses, de fulles en disposici oposada toves, ovals i acuminades i amb els marges enters. Les flors sn blanques, agrupades en corimbes terminals. Els fruits sn en baia amb una sola llavor, amargs i negres en la maduresa. 

Viu sobretot en boscos i bardisses una mica humides. s molt com a comarques com Osona













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114573" title="Markus Wolf" nonfiltered="2077" processed="2073" dbindex="47142">

Markus Johannes Wolf (Hechingen, 1923 - Berln, 2006) 
espia alemany i cap durant 34 anys de l'Administraci central d'informaci (HVA), divisi del Ministeri per a la Seguretat Estatal (MfS) de l'RDA encarregada del servei secret a l'estranger. Era conegut amb el sobrenom de "Mischa".

Va nixer al poble alemany de Hechingen, a l'estat federat (land) de Hohenzollern (actual Baden-Wrttemberg) el 19 de gener de 1923. Wolf era fill del metge i escriptor Friedrich Wolf i germ del director cinematogrfic Konrad Wolf. El seu pare fou membre del Partit Comunista d'Alemanya, i desprs que Adolf Hitler guanys poder, emigraren via Sussa a Moscou a causa de les seves simpaties cap al comunisme i la seva ascendncia jueva.

Durant el seu exili, primer va estudiar a l'escola alemanya Karl Liebknecht i ms tard a una escola russa. Desprs, ingress a l'Institut Moscovita d'Enginyeria Aeronutica, que fou evacuada a Alma Ata desprs de l'atac d'Alemanya contra la Uni Sovitica.  All va ingressar al Comintern, on entre altres fites, se'l prepar per tasques clandestines darrere les lnies enemigues.

Desprs del final de la guerra, se'l va enviar a Berln amb l'entorn proper de Walter Ulbricht per treballar com a periodista per a una emissora de rdio en la zona d'ocupaci sovitica. Estava entre aquells periodistes que va observar sencer els judicis de Nuremberg contra els principals lders nazis.

L'any 1953, a l'edat de 30, estava entre els membres fundadors del servei d'intelligncia estranger dins del Ministeri per a la Seguretat Estatal (Ministerium fr Staatssicherheit), ms conegut com a Stasi. Com a cap d'intelligncia, Wolf va aconseguir grans xits introduint-se amb espies al govern, cercles poltics i de negocis d'Alemanya Occidental. El cas ms polmic fou el de l'espia Gnter Guillaume que provoc la caiguda del canceller Willy Brandt. Durant gran part de la seva carrera, fou conegut com "l'home sense cara" a causa de la seva discreci. Les agncies occidentals no van tenir constncia de la descripci fsica del cap d'espies de la RDA fins a 1978, quan se'l va fotografiar durant una visita a Sucia. Werner Stiller, un desertor de l'Alemanya Oriental, va rebellar la seva identitat a la contraintelligncia d'Alemanya Occidental, quan el va identificar a les fotografies.

Es retir l'any 1986 per continuar l'obra del seu ltim germ Konrad escrivint la histria de la seva educaci a Moscou durant els anys 1930. El llibre Troica sort a la venda el mateix dia a l'Alemanya Oriental com l'Occidental. Per a la gent de l'Est era un smbol dels canvis en curs, perqu donava suport a les poltiques de Mikhal Gorbatxov (glasnost i perestroika). El seu successor com a cap d'intelligncia fou Werner Gromann.

Poc abans de la reunificaci alemanya va fugir del pas, buscant asil poltic a Rssia i ustria. Quan li van negar, va decidir retornar a Alemanya on fou arrestat per la policia alemanya. Wolf afirmava haver rebutjat una oferta de la CIA per fugir als Estats Units a canvi de contraespionatge. L'any 1993 fou declarat culpable de traci pel Tribunal Superior de Dsseldorf i condemnat a sis anys de pres. Aquesta resoluci va ser rebutjada ms tard per la Sala Penal Federal perqu Wolf estava actuant des de la RDA, en aquell moment territori sobir. El 1997 se'l declar culpable de detenci illegal, coerci i danys fsics, i es dict una sentncia de dos anys de pres. Addicionalment, va ser condemnat a tres dies de pres per negar-se a testificar contra Paul Gerhard Flmig.

El 9 de novembre de 2006, va morir al llit de casa seva de Berln (Alemanya).




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114575" title="Violer groc" nonfiltered="2078" processed="2074" dbindex="47143">


Violer groc (Cheiranthus cheiri) s una planta d's ornamental de la famlia brassiccia.

s una planta herbcia perenne, llenyosa a la base, amb pilositat, de 20 a 80 cm d'alt. Les fulles tenen disposici alternada i sn de forma lanceolada. Les flors sn grogues, sovint amb taques marronoses, disposades en rams. Els fruits sn en en siliqua. 

s originari de la regi egea (Grcia i Turquia)

Molt usada en la jardineria tradicional. El calendari revolucionari francs li va dedicar el dia 3 del mes de vents amb el nom francs de violier.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114579" title="Troana" nonfiltered="2079" processed="2075" dbindex="47145">

Troana s el nom de dues espcies del gnere Ligustrum utilitzades en jardineria: Ligustrum japonicum i L. ovalifolium.

Les dues espcies sn originries del Jap i Corea i molt similars, a ms pel fet d'estar conreades se n'han fet varietats (cultivars) amb caracterstiques morfolgiques diferenciades.

La troana s un petit arbre o arbust perennifoli de fina a 8 metres d'alada. Les fulles sn en disposici oposada, ovades i coricies. Les flor sn blanques i menudes arranjades en pancula terminal. Ell fruit ,negre quan s madur, s com una una petita oliva.
  




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114586" title="Atzar" nonfiltered="2080" processed="2076" dbindex="47150">


Atzar (Asarum europaeum) s una espcie de planta silvestre d'origen europeu dins la famlia aristoloquicia.

T fulles en forma de rony amb grans peciols de 10 cm d'amplada  i una alada total de 15 cm. Les flors sn porpra aplicades a nivell de terra. Viu a l'ombra dels boscos. 

Havia estat usada per combatre els refredats. El calendari revolucionari francs li dedica el dia 6 del mes de ventse amb el nom francs de Asaret. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114587" title="Olinto Marinelli" nonfiltered="2081" processed="2077" dbindex="47151">
Olinto Marinelli (Udine 11 de febrer 1874 - Florncia 14 de juny 1926) fou un gegraf frils. Era fill de Giovanni que era un conegut  gegraf. Fou professor universitari a Florncia i se l considera un dels membres de l escola de geografia naturalista italiana. Fou director de  Rivista geografica Italiana  i president de la Societt Alpine Furlane des del 1901. Ha escrit nombrosos texts (molts d ells sobre el Fril), continu la  Guida del Friuli  iniciada pel seu pare, i fou el coordinador del "Atlante Internazionale" del Touring Club Talian. 

 Obres .
 Del confine linguistico italiano-tedesco, Pagine friulane V, 1892; ;
 La frana e il lago Borta, Udin 1897; ;
 Studi orografici nelle Alpi orientali, Rome 1902; ;
 Il Friuli come tipo di regione naturale, Udin 1917; ;
 Il Friuli e la Venezia Giulia. Problemi di geografia amministrativa e di toponomastica, Udin 1923.


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114588" title="Catarine Perct" nonfiltered="2082" processed="2078" dbindex="47152">
Catarine Perct (San Lurin, Udine 1812 - San Lurin, Udine 1887) ha estat una de les ms famoses escriptores en frils.

Pertanyia a una famlia noble. El 1821 va morir el seu pare i la famlia es trasllad a Udine i el, merc els oficis de Dell'Ongaro, el 1844 comen a escriure en el diari "Favilla" a Trieste tant en furl com en itali, primer com a crtica literria i desprs com a autora. 

Les seves obres ms conegudes sn L'anno della fame, L'album della suocera, Il bastone, Il contrabbando, Il Licf, La malata, Il refrattario. Tamb s autora de 20 narracions recollides en el volum Scritti friulani. Segons la majoria dels crtics literaris els seus contes sobre els pagesos furlans del segle XIX presenten les descripcions ms objectives i realistes que ens poden fer imaginar la vida d aquell temps.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114589" title="Pacifico Valussi" nonfiltered="2083" processed="2079" dbindex="47153">
Pacifico Valussi (Talmassons, Udine 1813-1893) fou un matemtic, periodista i poltic liberal frils, fundador dels diaris Il Frili(1851), L'Annotatore Furlano i Giornale di Udine (1865-1866), tots ells de caire patritic itali, per amb respecte per les particularitats regionals, influts pel federalisme de Carlo Cattaneo, ra per la qual criticava el centralisme piemonts.  
A ms, fundaria en 1859 el grup Perseveranza, que proposava la constituci d una Confederaci de Pasos Danubians sota comandament itali. Particip en la revolta del 1848 i fou una figura important del Risorgimento.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114590" title="Natufi" nonfiltered="2084" processed="2080" dbindex="47154">
Natufi s una cultura de l'epipaleoltic desenvolupada des de l'Eufrates a Egipte.

El perode en qu es va desenvolupar des de 11.000 a 8.000 BP.

El nom va ser proposat per Dorothy Garrod el 1932, a partir del jaciment  de Uadi-en-Natuf (Israel). 

Lloc  i formes d'habitatge.

Durant el Natufi es vivia ja en poblacions. S'han excavat diversos poblats al Neguev, Galilea Transjordnia i Srira. Les cases eren de planta oval o semicircular i en part eren subterrnies. Les parets eren de pedra i la coberta de fusta. Apareixen ja estructures d'acumulaci de cereals com la sitja.

Economia.
Coexistia la caa (sovint de gazeles) la pesca (sobretot molluscs) i la recolecci de vegetals encara silvestres per que desprs originarien els conreats (blat, ordi, llenties, festucs, ametlles etc.). Hi ha morters i fal de fusta amb trossets de pedra tallada incrustats. La domesticaci d'altres animals, a banda el gos, no s segura.

Industria ltica i en os.
La ltica est definida pels segments de cercle (Natufi) i diverses figures microltiques. Hi ha peces per a pesar. Segons els diversos jaciments els utillatges varien. A Murey Bet hi ha microburins, pics de pedra i puntes amb peduncle.

En s o banya es fan punxons, atzagaies bicniques, hams i arpons. 

 Enterraments .

Podien ser en sepultura individual o colectiva i tant dins com fora dels habitatges. L'aixovar funerari es composava de collarets, molluscs, obsidiana, ossos de gasela o morters de basalt.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114591" title="Kebari" nonfiltered="2085" processed="2081" dbindex="47155">
Kebari s una cultura epipaleoltica que es va desenvolupar a l'orient prxim entre 16.000 a 12.000 BP

Pren el nom del jaciment de la cova de Kebara a Israel

El tipus de societat era de caadors i recolectors. 

La indstria ltica que confeccionaven era de tipus microltic geomtric (triangles, rectangles i trapezis) que progressivament disminueixen la seva mida.

Van fer ja instruments  de pedra per a moldre 

Tamb habitaven zones del desert de Neguev.

Habitaven en poblats que ocupaven de 300 a 400 m2 i les cabanes eren semisubterrnies.

L'art trobat s escs normalment noms hi ha unes marques en osssos per es va trobar la silueta d'un cavall en una plaqueta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114597" title="Gasela" nonfiltered="2086" processed="2082" dbindex="47156">

Gasela s qualsevol bvid del gnere Gazella. 

Viuen actualment a les praderies ms aviat seques d'frica i del sudoest d'sia.

Sn animals remugants de dimensions mitjanes o petites. La ms alta fins a la creu s la gasela dama (90 cm). El cos s esvelt i cobert d'un pelatge curt i amb les potes primes. Els ulls sn relativament grossos. Els dos sexes tenen banyes (excepte en la gasela persa) per les del mascle sn ms grosses i anellades. Acostumen a tenir costums nocturns.

Totes les espcies existents stan amenaades d'extinci en major o menor grau, especialment des que es cacen a bord de vehicles.



 Espcies .
 G. bennettii(Gasela de la ndia);
 G. cuvieri;
 G. dama (Gasela dama);
 G. dorcas (Gasela comuna);
 G. gazella;
 G. granti (Gasela de Grant);
 G. leptoceros;
 G. rufifrons;
 G. saudiya;
 G. soemmerringii;
 G. spekei;
 G. subgutturosa (Gasela persa);
 G. thomsonii (Gasela de Thomson);

 Gaseles extingides .
Al Plioc i Plistoc hi havia gaseles a Eursia que eren caades pels homes del paleoltic, com per exemple la menuda Gazella borbonica. 

Gaseles extingides per l'acci humana sn:
 G. arabica;
 G. bilkis ;
 G. rufina;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114601" title="Second Life" nonfiltered="2087" processed="2083" dbindex="47158">

Second Life (SL) s mn virtual en 3D  que permet a l'usuari (el  resident  o  avatar ) viure una mena de vida parallela o de  segona vida . La major part d'aquest mn virtual s creat pels propis residents. No es tracta d'un joc sin d'un espai d'intercanvis (eventualment de joc, si els usuaris ho desitgen) que pretn ser tan variat com la vida real. s un frum internet on s'expressen els compromisos socials i poltics de manera lliure i internacional; hi sn esdeveniments corrents els debats, exposicions, conferncies, formacions, reclutaments, concerts, matrimonis, etc. L'univers t igualment el seu "sistema econmic": els residents poden crear i vendre coses (roba, cases...) i els intercanvis es fan en dlars Linden, una moneda virtual que pot ser canviada contra de la moneda real.

Existeix des del 2003, per la companyia de San Francisco  Linden Lab, i fundada per la RealNetworks CTO de Philip Rosedale. El "mn" de la Second Life resideix en uns servidors que es van mantenint sota Linden Lab, conegut tamb com "the grid".

 Costos .

El Second Life t tres tipus de maneres per jugar-hi en el qual es pot tenir un compte. 

Referncies.


 Enllaos externs .

 Lloc web oficial de Second Life ;
 Descarregar el programa i crear-se un "avatar" ;
 Linden Lab: Lloc web oficial dels desenvolupadors ;
 Web de Second Life en catal;
 Seu virtual de Catalunya a Second Life: Heu de tenir el programa installat per poder anar a aquest lloc virtual.
 Crear-se un "avatar" en catal (la resta del portal al que pertany est en castell);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114602" title="Porc formiguer" nonfiltered="2088" processed="2084" dbindex="47159">

El porc formiguer o Oricteropo (Orycteropus afer) s un mamfer originari d'frica.
Pertany a l'ordre dels Tubulidentata.



Enllaos externs.
El porc formiguer, un gran desconegut;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114603" title="Linden Lab" nonfiltered="2089" processed="2085" dbindex="47160">
La Linden Lab s una companyia privada de San Francisco que es dedica a les noves tecnologies. En Philip Rosedale s el seu fundador, de la Real Networks. En Mitch Kapor s un dels directors. La companyia es va fundar al 1999. 

La Linden Lab va crear el videojoc per a ordinador anomenat Second Life.

 Enllaos externs .
 Linden Lab Lloc web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114615" title="Theodora (Hndel)" nonfiltered="2090" processed="2086" dbindex="47161">
Theodora s un oratori de Georg Friedrich Hndel (HWV 68) amb llibret de Thomas Morell, basat en una obra de Robert Boyle publicada el 1687 amb el nom de The Matyrdom of Theodora and Didymus. L'argument fa referncia a la histria de la mrtir cristiana Teodora, executada a Antioquia durant les persecucions de Diocleci, i els esforos del soldat rom Didymus per salvar-la mentre es debat entre l'obedincia a l'autoritat i les seves conviccions.

Hndel compos l'oratori entre el 28 de juny i el 31 de juliol de 1749 i fou estrenat el 16 de mar de 1750 al Covent Garden de Londres, en un concert on tamb s'estren el seu concert per a orgue en sol menor, op. 7 nm. 5 (HWV 310). L'obra tingu poc xit, es retir desprs de tres concerts i noms es torn a representar una altra vegada el 1755. Comparat amb altres oratoris de Hndel, que explicaven histries ms o menys heroiques de l'Antic Testament, Theodora es centra en una exploraci dels sentiments interns i, en darrer terme, de la fe i la seva relaci amb el poder civil.

Malgrat que roman com una pea relativament poc coneguda dins l'obra haendeliana, Theodora s considerada una de les seves obres mestres, amb una gran profunditat i una excellent caracteritzaci dels personatges i de les emocions. Tot i ser un oratori, les seves escenes tenen una gran fora teatral, de forma que es pot considerar gaireb una pera sense representaci. Aix i tot,  modernament s'ha representat amb considerable xit, especialment la versi escnica que en fu Peter Sellars per al Festival d'pera de Glyndebourne.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114616" title="Lliga Catalana de corfbol" nonfiltered="2091" processed="2087" dbindex="47162">
La Lliga Catalana de Corbol s la competici oficial de la Federaci Catalana de Korfbal on s'enfronten els Equips catalans de Corfbol. La seva denominaci ha variat amb el temps, a l'actualitat s ms coneguda per Lliga Nacional de Korfbal.

 Categories .
La Primera Divisi s'ha jugat a Catalunya ininterrompudament des de l any 1985, amb un nombre varible d'equips.
La temporada 2002-03 es va crear la Segona Divisi, i degut al creixement de clubs va ser la temporada 2006 07 que aquesta divisi es va dividir en dos grups (A i B).

Vegeu Categories inferiors de la Lliga Catalana de Corfbol per ms informaci sobre altres categores.

 Palmars .


 Ttols.


Veure Tamb.
Categories inferiors de la Lliga Catalana de Corfbol ;

Enllaos externs.
Federaci Catalana de Korfbal;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114617" title="Luigi Cherubini" nonfiltered="2092" processed="2088" dbindex="47163">
Luigi Cherubini (Florncia, 14 de setembre de 1760 - Pars, 15 d'agost de 1842) fou un compositor itali que pass la majoria de la seva vida musical a Frana. Encara que la seva msica avui dia no s gaire coneguda, era en gran manera admirat per molts dels seus contemporanis. Beethoven el considerava el compositor dramtic ms gran del seu temps. La part ms significativa de l'obra de Cherubini est dedicada a les seves peres i la msica sacra.

El 1788, feia una breu visita a Londres, on comenava a treballar en una escena d'un llibret francs de Marmontel, Dmophon. La msica de Cherubini comenava a mostrar una certa originalitat i atreviment. Ms tard es trasllada a Pars, on obt el seu primer xit important amb Lodoska (1791), una histria d'heroisme realista. Era seguit per Eliza (1794), ambientada als Alps sussos, i Mde (1797), que s l'obra ms coneguda de Cherubini. Les deux journes (1800), en la qual Cherubini simplificava una mica el seu estil, fou un xit popular. Aquests i unes altres peres eren premired al Thtre Feydeau.

Desprs d'aquesta pera, la popularitat de Cherubini a Pars declinava marcadament a favor de compositors ms joves com Boieldieu. El seu ballet d'pera Anacron era un complet fracs. El 1805, Cherubini rebia una invitaci de Viena per escriure i dirigir una pera. Faniska es produa l'any segent i era rebuda amb entusiasme, en particular, per Haydn i Beethoven. Les abencrages (1813), un drama heroic ambientat a Espanya durant els darrers dies del regne moro de Granada, era l'intent de Cherubini de competir amb el La Vestale de Spontini. Va obtenir l'elogi crtic de molts compositors per poques actuacions.

Decebut amb la seva manca d'xit al teatre, Cherubini escrivia cada vegada ms per la msica d'esglsia, amb set misses, dos rquiems i moltes peces curtes. Durant aquest perode, tamb se'l nomenava surintendant de la musique du roi sota la monarquia restaurada (les seves relacions amb Napole havien estat clarament pobres). El 1815, la London Philharmonic Society el cridava per escriure una simfonia, una obertura, i una composici per a cor i orquestra, i es desplaava a Londres per dirigir les seves interpretacions, obtenint fama internacional.

El seu Rquiem en do menor (1816), per commemorar l'aniversari de l'execuci del rei Llus XVI de Frana, va ser un xit enorme. El seu treball era en gran manera admirat per Beethoven, Schumann i Brahms. El 1836, Cherubini escrivia un Rquiem en re menor per ser interpretat al seu propi funeral.

El 1822, Cherubini es converteix en director del Conservatoire i completa el seu llibre de text, Cours de contrepoint et de fugue (1835). El seu paper al Conservatori el portaria a tenir un conflicte amb el jove Hector Berlioz, que descriuria a Cherubini com a compositor vell i pedant a les seves memries. Alguns crtics, com Basil Deane, mantenen que la descripci de Berlioz ha distorsionat la imatge de Cherubini per la posteritat, i s'ha de recordar que el mateix Berlioz n'era un gran admirador. Alguns coetanis el descriuen amb mal geni i sempre enfadat. No obstant aix, Cherubini tenia molts amics, incloent-hi Rossini, Chopin i, sobretot, el pintor Ingres. Ambds tenia interessos mutus: Cherubini era un pintor afeccionat entusistic i a Ingres li agradava practicar el viol. El 1841, Ingres pintava el retrat ms celebrat del vell compositor.

Cherubini moria a Pars a l'edat 81 anys i va ser enterrat al cementiri del Pre-Lachaise.

Amb l'arribada a Pars durant els anys 1820 de les peres efervescents de Rossini, amb les seves pirotcnies vocals, les peres clssicament austeres de Cherubini, com les de Gluck i Spontini, queien en dess. Tanmateix, Mde (o Medea en itlia) s'ha anat representant i va tenir un bon ressorgiment quan Maria Callas la cantava dirigida per Leonard Bernstein a Florncia el 1953.

Una altra pera per Cherubini, Les abencrages, es reposava (en itali) al Maggio Musicale a Florncia el 1957 sota la batuta de Carlo Maria Giulini.

El Rquiem de Cherubini en do menor tamb s ocasionalment interpretat. El ms notable s que va dirigir i enregistrar Arturo Toscanini amb l'Orquestra Simfnica de la NBC el febrer de 1950.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114620" title="Diari de Tarragona" nonfiltered="2093" processed="2089" dbindex="47164">

El Diari de Tarragona s un diari en llengua castellana publicat a Tarragona des de 1808.

Enllaos externs.
Diari de Tarragona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114622" title="Antnia Alls i Pons" nonfiltered="2094" processed="2090" dbindex="47165">
Antnia Alls i Pons, ms coneguda com a Tuni, (Ferreries 1956) s una poltica menorquina. Actualment s consellera d'Economia i Medi ambient del Consell Insular de Menorca i secretria general del Partit Socialista de Menorca.

Durant el govern del Pacte de Progrs (1999-2003) va ser directora general de comer del Govern Balear a la Vicepresidncia del Govern i Conselleria d'Economia que ostent Pere Sampol.

Entre els anys 1991 i 1999 va encapalar la candidatura de l'Entesa de l'Esquerra de Ferreries.

Fou la candidata de la coalici electoral PSM-Verds a la presidncia del Consell Insular de Menorca en les eleccions que se celebraren dia 27 de maig de 2007.

A l'assemblea general del PSM cellebrada al 17 de Novembre del 2007 fou reelegida Secretria general del Partit. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114623" title="Musix" nonfiltered="2095" processed="2091" dbindex="47166">

Musix GNU+Linux s una distribuci de programari lliure, no comercial. El seu objectiu s crear una eina completament lliure, per artistes i usuris interessats en el mn de la producci musical.

Funciona com a CD Viu (Live CD) i inclou 1300 paquets de programari que poden installar-se a l'ordinador, entre ells el secuenciador Rosegarden, el masteritzador Jamin i l'editor Audacity.

Aquesta distribuci esta enmagatzemada al ftp de la Free Software Foundation.

Enllaos Externs.
Web oficial del projecte Musix












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114634" title="James Chadwick" nonfiltered="2096" processed="2092" dbindex="47167">

Sir James Chadwick CH ( Manchester, Anglaterra 1891 - Cambridge 1974 ) fou un fsic angls guardonat amb el Premi Nobel de Fsica de l'any 1935 pel descobriment del neutr. 

Biografia.

Nascut el 20 d'octubre de 1891 a la ciutat anglesa de Manchester va estudiar a la Universitat de Manchester i, posteriorment, a la Universitat de Cambridge. El 1914 va anar a estudiar al costat de Hans Geiger a la Technische Hochschule de Berln, avui dia Universitat Tcnica de Berln. 

Durant la Primera Guerra Mundial va ser considerat enemic per part del govern alemany, per la qual cosa fou arrestat i confinat al camp de concentraci de Zivilgefangenenlager. Va pertnyer a la Universitat de Cambridge des de 1923 fins el 1935 i posteriorment a la de Liverpool. L'any 1945 fou nomenat Cavaller per part del rei Jordi VI del Regne Unit.

Chadwick mor el 24 de juliol de 1974 a la ciutat de Cambridge.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada a la Universitat de Cambridge va treballar al costat d'Ernest Rutherford en investigacions sobre l'emissi de raigs gamma per a materials radioactius. Aix mateix tamb van estudiar plegats la transmutaci d'elements a travs del bombardeig amb partcules alfa i van investigar la naturalesa del nucli atmic. 

Entre les seves aportacions cientfiques es troben el descobriment del neutr, realitzat l'any 1932, i pel qual fou guardonat l'any 1935 amb el Premi Nobel de Fsica, aix com del triti, realitzat en collaboraci amb Mark Oliphant, Paul Harteck i Ernest Rutherford. 

Va collaborar en el projecte angls de la bomba atmica collaborant amb el fsic polons Joseph Rotblat, aix com posteriorment en el Projecte Manhattan i, des de 1946, va ser assessor de la Comissi de l'Energia Atmica de les Nacions Unides.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Chadwick de la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1935;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114636" title="Victor Franz Hess" nonfiltered="2097" processed="2093" dbindex="47168">


Victor Franz Hess ( Waldstein, Imperi austrohongars 1883   Mount Vernon, EUA 1964 ) fou un fsic i professor universitari austrac, nacionalitzat nord-americ, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1936. 

Biografia.
Nascut el 24 de juny de 1883 a la ciutat de Waldstein, en aquells moments formant part de l'Imperi austrohongars i avui dia integrant d'ustria, va estudiar fsica a la Universitat de Graz i la de Viena. Desprs de finalitzar els seus estudis va ser professor a les universitats de Graz entre 1925 i 1931 i Innsbruck entre 1931 i 1937. 

L'any 1938 es va traslladar als Estats Units fugint de l'Anschluss, aconseguint la ciutadania nord-americana l'any 1944. Un cop establert als Estats Units fou professor de fsica en la Universitat de Fordham. 

Franz Hess mor el 17 de desembre de 1964 a la poblaci de Mount Vernon a l'estat nord-americ de Nova York.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada a la ciutat d'Innsbruck va dirigir l'Institut d'Investigacions de la Radiaci i l'any 1931 va crear un observatori de raigs csmics als Alps tirolesos. De les seves observacions, introduint aparells de mesura en globus sonda, va deduir que la intensitat dels raigs csmics augmenta amb l'altitud, que el seu nombre varia amb la latitud i que sn un 1,5% ms intensos durant el dia que la nit. 

Aix mateix tamb va estudiar la radioactivitat terrestre, la conductivitat elctrica i l'equilibri d'ionitzaci de l'atmosfera. 

L'any 1936 fou guardonat, juntament amb Carl David Anderson tot i que per motius diferents, amb el Premi Nobel de Fsica pel descobriment de la radiaci csmica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1936;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114638" title="Carl David Anderson" nonfiltered="2098" processed="2094" dbindex="47169">


Carl David Anderson ( Nova York, EUA 1905   San Marino 1991 ) fou un fsic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1936. 

Biografia.
Nascut el 3 de setembre de 1905 a la ciutat nord-americana de Nova York, en una famlia d'origen suec,  va estudiar fsica a l'Institut Tecnolgic de Califrnia, on va obtenir el doctorat l'any 1930. Posteriorment, el 1939, va esdevenir catedrtic del departament de Fsica d'aquesta universitat. 

Carl David Anderson mor l'11 de gener de 1991 a la poblaci de San Marino, situada a l'estat nord-americ de Califrnia.

Recerca cientfica.
Aviat va destacar pels seus treballs d'investigaci sobre els fotoelectrons produts per raigs X; la radiaci csmica, en collaboraci amb Robert Andrews Millikan; els raigs gamma i la radioactivitat induda. 

Fotografiant els rastres de raigs csmics a la cmera d'ionitzaci, va descobrir l'any 1932 una partcula que va batejar amb el nom de positr, anomenada tamb electr positiu per tenir la mateixa crrega positiva que un prot i la mateixa massa que un electr, i l'existncia del qual havia estat predita uns anys abans per Paul Adrien Maurice Dirac. 

L'any 1936 fou guardonat, juntament amb Victor Franz Hess tot i que per motius diferents, amb el Premi Nobel de Fsica pel descobriment del positr.

El 1938 va descobrir una altra partcula elemental relacionada amb els raigs csmics, el mes, previst ja per Hideki Yukawa l'any 1935. El 1950 va aportar proves de l'existncia de partcules V carregades i neutres. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1936;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114639" title="Edith Wharton" nonfiltered="2099" processed="2095" dbindex="47170">

Edith Wharton (Nova York; 24 de gener de 1862 - Saint-Brice-sous-Fort (Frana); 11 d'agost de 1937) va ser una novellista estatunidenca, escriptora de relats, i dissenyadora.

 Biografia .
 Primers anys .
El seu nom de soltera era Edith Newbold Jones. Va nixer en una famlia rica que li va proporcionar una slida educaci privada. Va combinar la seua privilegiada posici amb un natural enginy per a escriure novelles i relats, que van destacar pel seu humor, carcter incisiu i escassetat d'acci narrativa. Aix mateix, va treballar en diverses publicacions. 

En 1885, a l'edat de 23 anys, Edith es va casar amb Edgard (Teddy) Robbins Wharton, que era dotze anys major que ella. Es van divorciar en 1913 per les repetides i pbliques infidelitats del seu marit, que la van afectar mentalment i fsicament. Durant alguns anys, al final del seu tumultus i infeli matrimoni, va mantenir un idilli amb William Morton Fullerton (1865   1952), periodista nord-americ que treballava a The Times. Aquest era bisexual i alternava la seua relaci amb l'escriptora amb un roman amb Lord Ronald Goger, Raj de Sarawak. Ella mateixa, tamb bisexual, va mantenir un llarg idilli amb la cantant d'pera Camilla Chabbert, lies Ixo,  i relacions espordiques amb la poetessa i guionista Mercedes Acosta. Durant la dcada de 1890 va escriure relats per a Scribner's Magazine.

 xits de crtica i Primera Guerra Mundial .
Des de fins del segle XIX, Wharton va produir un gran nombre de novelles, llibres de viatges, relats (entre els que destaquen alguns contes de fantasmes memorables) i poemes. L'any 1902 va publicar una novella histrica titulada La vall de la decisi (The Valley of Decision). La crtica considera La casa de l'alegria (The House of Mirth) (1905)  com la seua primera gran novella, una histria que ironitzava sobre la societat aristocrtica de qu ella mateixa era un membre prominent.

Edith Wharton era una gran admiradora de la cultura i arquitectura europea, la qual cosa li va fer creuar l'Atlntic un total de 66 vegades abans de morir.

L'any 1907 es va establir definitivament a Frana, on va ser deixebla i amiga de Henry James. Primer es va installar a Pars i a partir de 1919 en les seues dues cases de camp, Pavilion Colombe a Saint-Brice-sous-Fort i en l'antic convent de Sainte-Claire le Chteau a Hyres al sud-est de Frana.

D'aquesta poca destaca la seua novella curta Ethan Frome, una trgica histria d'amor entre persones corrents ambientada a Nova Anglaterra, que es va publicar l'any 1911. Segons l'opini de molts crtics, aquest llibre aconsegueix, per la seua senzillesa, una universalitat que no tenen les seues novelles de societat. 

Residia en la molt de moda Rue de Varenne en Pars quan va comenar la Primera Guerra Mundial i  usant les seues altes connexions amb El Govern francs, va aconseguir permisos per a viatjar amb motocicleta per les lnies del front. Wharton descriu aquesta experincia en una srie d'articles que posteriorment es recopilarien en l'assaig Fighting France: From Dunkerque to Belfort (1915). 

Durant la guerra tamb, va treballar per a la Creu Roja amb els refugiats, per la qual cosa el govern francs li va atorgar la creu de la Legi d'Honor. La seua tasca social va ser molt extensa, Wharton va dirigir sales de treball per a dones desocupades, celebrava concerts per a donar treball a msics, va recolzar hospitals per a tuberculosos, i va fundar els American Hostels per a ajudar els refugiats belgues. L'any 1916 va editar un volum titulat El llibre dels sense sostre (The Book of the Homeless) reunint escrits, illustracions i partitures dels ms grans noms del mn de la creaci artstica del moment. En acabar la guerra, va tornar als Estats Units, pas que no tornaria a visitar.

Tot i que no formaven part del refinat mn de l'autora, Edith Wharton va quedar fascinada i va lluitar pel reconeixement de la comunitat artstica de Montmartre i Montparnasse.

Edith Wharton va ser membre de l'Acadmia Americana i de l'Institut Nacional de les Arts i les Lletres. El govern dels Estats Units li va concedir la medalla d'or de l'Institut Nacional de les Arts i les Lletres (Va ser la primera dona a aconseguir tal distinci).

ltims anys.

La seua obra ms coneguda s L'edat de la innocncia  (The Age of Innocence) de 1920, que va guanyar el Premi Pulitzer l'any 1921. En aquests anys, Edith Wharton parlava fluidament francs i molts dels seus llibres van ser publicats tant en angls com en francs. En 1923, va ser la primera dona nomenada Doctor Honoris Causa per la Universitat de Yale.

Wharton va ser amiga i confident de molts intellectuals del seu temps. Henry James, Francis Scott Fitzgerald, Jean Cocteau i Ernest Hemingway van ser invitats seus en alguna ocasi. Tamb era bona amiga de Theodore Roosevelt.

Edith Wharton va ser mpliament respectada com a paisatgista i assessora d'estil en el seu temps. Va escriure alguns llibres decisius sobre el tema, incloent-hi La decoraci de casa (The Decoration of Houses) i Villes italianes (Italian Viles). The Mount. La seua finca a Lennox, Massachusetts, va ser dissenyada per l'escriptora i exemplifica els seus dissenys.

Wharton va continuar escrivint fins al seu mort l'11 d'agost de 1937 a Saint-Brice-sous-Fret, en la regi d'le-de-France, prop de Pars. Est soterrada al Cementeri de Gonards a Versalles.

La seua ltima novella, Els bucaners (The Buccaneers) va quedar inconclusa en el moment de la seua mort. Marion Mainwaring va acabar la histria desprs d'un minucis estudi de les notes i la sinopsi que Wharton va deixar escrites. La novella va ser publicada l'any 1938 en la seua versi incompleta i l'any 1993 en la definitiva.

Estil literari.
Una de les caracterstiques de moltes de les seues novelles s el freqent s de la ironia. Havent crescut en la classe alta de la societat de la preguerra, Wharton es va convertir en una de les ms astutes crtiques d'aquest grup social. Va mostrar en algunes de les seues obres com La casa de l'alegria o L'edat de la innocncia l'estretor de mires i la ignorncia de l'alta societat a travs d'un hbil s de la ironia.

Wharton solia usar el vocabulari i dicci propis d'aquesta classe social novaiorquesa en les seues prctiques rituals i costums com a recurs per a mostrar la singularitat de la seua existncia. Precisament el coneixement personal que tenia d'aquesta classe social va fer que els seus escrits de ficci foren verdics, quasi assajos sobre els usos i convencionalismes d'una part de la societat gaireb secreta per al gran pblic. Tanmateix, els seus escrits gaudeixen de gran profunditat psicolgica en el retrat dels seus personatges, en especial en situacions en qu la bona educaci indicava que havien de quedar silenciats i que grcies a la destresa literria de Wharton, obrin les seues nimes als lectors.

Obres.
Novelles.
La seua producci novellstica ordenada cronolgicament.
1900 - The Touchstone ;
1901 - Crucial Instances ;
1902 - The Valley of Decisi ;
1903 - Sanctuary ;
1905 - The House of Mirth;
1907 - The Fruit of the Tree;
1907 - Madame de Treymes;
1911 - Ethan Frome;
1912 - The Reef;
1913 - The Custom of the Country;
1917 - Summer;
1918 - The Marne;
1920 - The Age of Innocence (L'edat de la innocncia), ;
Guanyadora del Premi Pulitzer de novella de 1921.
Va ser adaptada al cine en 1993 per Martin Scorsese, en una excellent pellcula guanyadora d'un Oscar, protagonitzada per Michelle Pfeiffer, Daniel Day-lewis i Winona Ryder.
1922 - The Glimpses of The Moon ;
1923 - A Son at The Front;
1925 - The Mother's Recompense;
1927 - Twilight Sleep;
1928 - The Children;
1929 - Hudson River Bracketed ;
1930 - Certain People ;
1932 - The Gods Arrive ;
1933 - Human Nature ;
1938 - The Buccaneers (Els bucaners) ;
Novella acabada per Marion Mainwaring, segons les notes trobades a la seua mort.
1977 - Fast and Loose;
Publicada pstumament.

Autobiografia.
1934 - A Backward Glance;

Enlaces externos.
Biografia succinta a El Poder de la Palabra" ;
Edith Wharton Society Inclou enllaos a tota l'obra de Wharton, fonts de referncia, bibliografia, etc ;
The Mount   Cases i jardins dissenyats per Edith Wharton ;
Bibliografia completa d'Edith Wharton );





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114641" title="Carl Anderson" nonfiltered="2100" processed="2096" dbindex="47171">
Carl Anderson (27 de febrer de 1945   23 de febrer de 2004) fou un cantant i actor de teatre i cinema nord-americ, conegut sobretot pel seu paper de Judes Iscariot (nominat per al Globus d'Or) tant a la versi de Broadway com a la cinematogrfica, de l'pera rock d'Andrew Lloyd Webber, Jesus Christ Superstar.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114643" title="Clinton Joseph Davisson" nonfiltered="2101" processed="2097" dbindex="47172">


Clinton Joseph Davisson ( Bloomington, EUA 1881   Charlottesville 1958 ) fou un fsic nord-americ guardonat l'any 1937 amb el Premi Nobel de Fsica. 

 Biografia .
Nascut el 22 d'octubre de 1881 a la ciutat nord-americana de Bloomington, era nebot del fsic i Premi Nobel Owen Willans Richardson.

Davisson mor l'1 de febrer de 1958 a la ciutat de Charlottesville a l'estat nord-americ de Virgnia.

 Recerca cientfica .
s conegut per les investigacions que va portar a terme en els camps de l'electricitat, el magnetisme i l'energia radiant. De 1916 a 1946 va treballar en el departament tcnic dels Telephone Bell Laboratories. L'any 1927, en collaboraci amb Lester Halbert Germer, va descobrir la difracci dels electrons pels cossos cristallins, que va servir per confirmar experimentalment les prediccions de la mecnica quntica, en la formulaci d'Erwin Schrdinger com a mecnica ondulatria. 

L'any 1937 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb George Paget Thomson, pel descobriment de la difracci d'electrons en cristalls i la demostraci de les seves propietats ondulatries.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1937;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114648" title="George Paget Thomson" nonfiltered="2102" processed="2098" dbindex="47173">

George Paget Thomson ( Cambridge, Anglaterra 1892 - d. 1975 ) fou un fsic angls guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1937. 

Biografia.
Nascut el 3 de maig de 1892 a la ciutat anglesa de Cambridge fou fill del tamb fsic Joseph John Thomson, Premi Nobel de Fsica de l'any 1906 pel seus treballs sobre la conducci de l'electricitat a travs dels gasos, i considerat el desobridor de l'electr.

Va estudiar i graduar en fsica al Trinity College de la Universitat de Cambridge, impartint entre 1922 i 1930 classes de filosofia natural a la Universitat d'Aberdeen. El 1930 va obtenir la ctedra de fsica al Collegi Imperial de Cincies i Tecnologia de la Universitat de Londres, on va romandre fins l'any 1952. Des d'aquest any i fins el 1962 fou rector del Corpus Christi College de la Universitat de Cambridge. 

L'any 1943 va ser nomenat "sir" i el 1946 va ocupar l'assessoria de la delegaci britnica al Consell de Seguretat de les Nacions Unides i de la Comissi de l'Energia Atmica. Paget Thomson mor el 10 de setembre de 1975 a la ciutat de Cambridge.

Recerca cientfica.
El 1937 li va ser atorgat el Premi Nobel de Fsica, que va compartir amb el fsic nord-americ Clinton Joseph Davisson, pel seu treball relatiu a la difracci d'electrons en cristalls i la demostraci de les seves propietats ondulatries. Ambds fsics arribaren a la mateixa conclusi en els seus treballs per d'una forma independent, demostrant les prediccions del fsic francs Louis-Victor de Broglie.

En els ltims anys de la dcada dels 30 i durant la Segona Guerra Mundial es va especialitzar en fsica nuclear, concentrant-se en l'estudi de les aplicacions prctiques militars de l'energia nuclear. En l'ltima part de la seva vida va continuar els seus treballs entorn d'aquest tipus d'energia, per tamb va escriure treballs sobre aerodinmica i sobre el valor de la cincia en la societat. 

Entre 1937 i 1941 va assessorar al ministeri de l'Aire en matria d'aeronutica, i en matria cientfica en general entre 1943 i 1944. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1937;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114651" title="Henry Cavendish" nonfiltered="2103" processed="2099" dbindex="47174">
Henry Cavendish (Nia 1731   Londres 1810) fou un fsic i qumic britnic que treball en gravitaci, electrosttica i qumica de l'aigua i de l'aire. Es considera el descobridor de lhidrogen i realitz un dels primers clculs seriosos de la densitat de la Terra.

Cavendish va nixer el 10 d'octubre de 1731 a la ciutat occitana de Nia. Els seus pares pertanyien a una famlia rica i respectada de la noblesa anglesa, en concret el seu pare, Lord Charles Cavendish era duc de Devonshire. Als 11 anys entr a estudiar a l'escola de Newcome (a Hackney) i als 18 anys (1749) ingress a la Peterhouse de la Universitat de Cambridge. En aquesta poca va destacar per ser un alumne aplicat, molt tmid i reservat.

Els seus primers treballs feien referncia a la calor especfica de les substncies. L'any 1766 va descobrir les propietats de l'hidrogen. Destac descobrint la composici de l'aigua: va dir que l'aigua estava composta d'aire deflogistitzat (s a dir, oxigen) unit a flogist (hidrogen). s autor del tractat Factitious Airs en el qual analitza la composici de l'aire i exposa el seu descobriment de l'hidrogen.

En el seu treball Experiences to determine the density of the Earth (1789) determin que la densitat de la Terra era 5,45 vegades major que la densitat de l'aigua, un clcul molt proper a la relaci establerta per les tcniques modernes (5,5268). Cavendish tamb va determinar la densitat de l'atmosfera i va realitzar importants investigacions referents al corrent elctric.

Cavendish va demostrar experimentalment que la llei de la gravetat de Newton es complia igualment per a qualsevol parell de cossos. Per a aix utilitz una balana de torsi en un fams experiment, conegut actualment com a experiment de Cavendish, en el qual determin el valor de la constant de gravitaci universal, G = 6,6710 11 m3s-2kg-1), fent possible el clcul de la massa de la Terra i d'altres cossos del Sistema Solar.

Fou un dels fundadors de la moderna cincia de l'electricitat, encara que gran part dels seus descobriments van romandre ignorats durant un segle. Propos la llei d'atracci entre crregues elctriques (actualment coneguda com a llei de Coulomb) i utilitz el concepte de potencial elctric. Cavendish no comptava amb els instruments adequats per a les seves investigacions, aix que mesurava la mesura de la fora d'un corrent elctric d'una forma directa: ell mateix s'hi sotmetia i calculava la intensitat pel dolor.

Ingress com soci de la prestigiosa Royal Society l'any 1803. En l'mbit personal era molt solitari, misogin i excntric; va pertnyer a la Societat Lunar de Birmingham, un grup d'amics cientfics (ells mateixos s'anomenaven els lluntics) que donaren aquest nom al seu club perqu es reunien les nits de Lluna plena (pel que sembla, per poder tornar a casa tard, desprs de les reunions, illuminats per la dbil claror lunar). En aquesta curiosa societat cientfica es desenvoluparen alguns dels principals experimentadors anglesos, com per exemple el qumic Joseph Priestley, ntim amic de Cavendish, James Watt (inventor de la mquina de vapor), l'astrnom William Herschel o Erasmus Darwin, entre d'altres.

Desprs de la seva mort el 24 de febrer de 1810, als quasi 80 anys, deix nombroses notes, caixes plenes d'experiments de tot tipus (molts d'ells elctrics) i una gran fortuna. El Cavendish Laboratory i la ctedra Cavendish a la Universitat de Cambridge, installats al Departament de Fsica i fundats el 1874, reben el nom en el seu honor i van ser fundats desprs d'una important donaci de diners per part de William Cavendish.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114653" title="Ernest Lawrence" nonfiltered="2104" processed="2100" dbindex="47175">


Ernest Orlando Lawrence (Canton, EUA 1901 - Palo Alto 1958) fou un fsic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1939 i conegut sobretot per la invenci, utilitzaci i millora del ciclotr i pel seu treball posterior en separaci d'istops d'urani al Projecte Manhattan. 

Biografia.
Nascut a la poblaci de Canton, sitauda a l'estat nord-americ de Dakota del Sud, el 8 d'agost de 1901 va assistir a classes al St. Olaf College de Minnesota, per va ser transferit a la Universitat de Dakota del Sud desprs del primer any. Es va llicenciar el 1922 i va presentar la seva tesi doctoral en fsica per la Universitat de Yale l'any 1925, on romangu com a professor realitzant investigacions sobre l'efecte fotoelctric, per passar posteriorment a ser nomenat professor ajudant el 1927. 

El 1928 va ser nomenat professor associat de fsica en la Universitat de Califrnia a Berkeley i dos anys ms tard va aconseguir una plaa de professor titular, el ms jove a Berkeley. All va rebre l'lies de Atom Smasher (en catal: destructor d'toms).

Recerca cientfica.
La invenci que li va reportar fama mundial va partir d'un esbs en un tros de paper. Mentre estava assegut una tarda a la biblioteca Lawrence va fullejar un article i va quedar intrigat en veure un dels diagrames. La idea era produir les partcules de molt alta energia necessries per a la desintegraci atmica mitjanant una successi de "empentes" petites. Lawrence els va dir als seus collegues que havia trobat un mtode per a obtenir partcules de molt alta energia sense necessitar alts voltatges.



El primer model de ciclotr estava fet de filferro i cera, i probablement costava menys de 25$ en total. Quan Lawrence va aplicar 2.000 volts d'electricitat el seu ciclotr artesanal va obtenir projectils de 80.000 volts, la qual cosa va significar que el seu invent funcionava. Mitjanant mquines cada vegada majors Lawrence va ser capa de proporcionar l'equipament necessari per als experiments de fsica d'altes energies. Al voltant d'aquest dispositiu va construir el seu laboratori de radiaci, que seria un dels laboratoris ms avanats d'investigaci en fsica. Va rebre la patent del ciclotr l'any 1934 que va concedir a la Research Corporation. L'any 1936 va passar a ser director del laboratori de radiaci de la universitat, crrec que exerciria fins a la seva mort. 

El 1939 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica per la invenci i desenvolupament del ciclotr, cerimnia que s'hagu de celebrar a Berkeley a causa de la Segona Guerra Mundial i reb la medalla d'or del Premi Nobel de mans del cnsol suec a San Francisco.

Durant la Segona Guerra Mundial Lawrence va ajudar en gran mesura a les investigacions nord-americanes de les armes nuclears. El seu laboratori seria un dels centres principals per a la investigaci d'armament nuclear, i fou Lawrence qui va introduir Robert Oppenheimer en el Projecte Manhattan. Desprs de la guerra va fer campanyes a favor de les subvencions estatals als grans projectes cientfics, sent un defensor aferrissat de la gran cincia, que necessita de grans mquines i molts diners. 

El juliol de 1958 el president dels Estats Units Dwight D. Eisenhower va enviar Lawrence a Ginebra (Sussa) per a negociar la suspensi de les proves nuclears amb la Uni Sovitica. Lawrence emmalaltiria a Ginebra, fet que l'oblig a tornar a Berkeley, on mor el 27 d'agost d'aquell mateix any a la poblaci californiana de Palo Alto.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'element qumic Laurenci, descobert l'any 1961, i el crter Lawrence de la Lluna.

Enllaos externs.

  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1939;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114660" title="Otto Stern" nonfiltered="2105" processed="2101" dbindex="47176">


Otto Stern ( ory, Alemanya 1888 - Berkeley, EUA 1969 ) fou un fsic i professor universitari alemany, nacionalitzat nord-americ, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1943. 

Biografia.
Nascut el 17 de febrer de 1888 a la ciutat de ory, en aquells moments part d'Alemanya i avui dia a Polnia, va estudiar fsica a la Universitat de Wroc aw i, posteriorment, fou nomenat professor en l'Escola Tcnica de Zuric, de Frankfurt i d'Hamburg. El 1933 va dimitir com a professor d'aquesta ltima universitat i es trasllad als Estats Units, on va obtenir el crrec de professor d'investigaci en fsica a l'Institut Carnegie de Tecnologia, avui dia Universitat Carnegie Mellon, a Pittsburgh, Pensilvnia. 

Otto Stern mor el 17 d'agost de 1969 a Berkeley, ciutat on havia fixat la seva residncia als Estats Units.

Recerca cientfica.
Interessat en el magnetisme, va calcular el moment magntic de l'tom de plata i les seves investigacions sobre el prot el van permetre descobrir que el moment magntic d'aquest tenia un valor 2,5 vegades major que el predit per la teoria de Paul Dirac. 

L'any 1943 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pels seus estudis sobre els feixos moleculars, les propietats magntiques dels toms i el descobriment del moment magntic del prot en una srie d'experiments realitzats en collaboraci amb Walter Gerlach, i coneguts com l'experiment de Stern-Gerlach. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1943;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114661" title="Gilberto Ribeiro Gonalves" nonfiltered="2106" processed="2102" dbindex="47177">
Gilberto Ribeiro Gonalves (Andradina, Brasil; 13 de setembre de 1980), ms conegut com a Gil, s un futbolista brasiler que actualment juga al Gimnstic de Tarragona.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114662" title="Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1999" nonfiltered="2107" processed="2103" dbindex="47178">

Les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1999 se celebraren dia 13 de juny, juntament amb les eleccions municipals.

S'afrontaven amb el Partit Popular al Govern i les forces d'esquerra i UM al Consell de Mallorca
Els candidats a president del Govern varen ser:
 pel Partit Popular, Jaume Matas, que malgrat ser ja president se sotmetia per primera vegada al veredicte de les urnes.
 pel PSIB-PSOE, Francesc Antich.
 pel PSM-EN, Pere Sampol.
 per Uni Mallorquina, Maria Antnia Munar, presidenta del Consell de Mallorca.
 per Esquerra Unida-Els Verds, Eberhard Grosske.

Resultats.
Els comicis varen donar els segents resultats:





A part, es comptabilitzaren 6.777 vots en blanc, 1,86% del total.

Resultats per circumspcricions.

Mallorca.



A part, es varen recomptar 5.083 vots en blanc, que suposaven l'1,73% del total dels sufragis vlids. 

Menorca.



A part, es varen recomptar 966 vots en blanc, que suposaven l'2,93% del total dels sufragis vlids. 

Eivissa.



A part, es varen recomptar 683 vots en blanc, que suposaven l'1,96% del total dels sufragis vlids. 

Formentera.



A part, es varen recomptar 45 vots en blanc, que suposaven el 1,63% del total dels sufragis vlids. 

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114663" title="Andradina" nonfiltered="2108" processed="2104" dbindex="47179">



Andradina s una ciutat brasilera de l'estat de So Paulo. La principal activitat econmica de la ciutat s la ramaderia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114664" title="Ariza Makukula" nonfiltered="2109" processed="2105" dbindex="47180">


Ariza Makukula (Kinshasa, Repblica Democrtica del Congo; 4 de mar de 1981) s un jugador de futbol.


T la doble nacionalitat congolesa i portuguesa, per va decidir jugar amb la selecci congolesa tot i que ja havia jugat anteriorment amb la selecci portuguesa sub-21, per no se li va permetre i finalment el 2008 va debutar amb la selecci portuguesa, marcant un gol el dia del seu debut.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114665" title="(21) Lutetia" nonfiltered="2110" processed="2106" dbindex="47181">
(21) Lutetia s l'asteroide nmero 21 de la srie, descobert a Pars el 15 de novembre de 1852 per Hermann Mayer Salomon Goldschmidt (1802-66). El seu nom s un homenatge a la ciutat del seu descobridor, Pars, tal i com s'anomenava en llat.

L'asteroide te uns 100 km de diametre. Ser visitat per la sonda espacial Rosetta (sonda), el 10 de juliol de 2010, que far un sobre vol a uns 3000 km de distancia, a una velocitat de 15 km/s.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114666" title="Bernhard Schdel" nonfiltered="2111" processed="2107" dbindex="47182">
Bernhard Schdel (Giessen, 1878 - Hamburg, 1926). Filleg, fonetista i dialectleg. Influ molt en els fillegs catalans contemporanis, en la difusi de la catalanstica i en l'organitzaci del I Congrs Internacional de la Llengua Catalana, en la creaci de l'Institut d'Estudis Catalans i en la redacci del Diccionari Catal-Valenci-Balear.

Vida.
Bernhard Schdel estudi a Bonn, Heidelberg, Grenoble, Zuric, Florncia i Tbingen, on es doctor amb una tesi sobre el dialecte de la regi d'Ormea (Itlia). Fou professor de la universitat de Halle i de la d'Hamburg. Orient alguns dels seus millors deixebles, com Fritz Krger i Martin Niepage, vers els estudis de catal. L'any 1904 don un curs de catal a la Universitat de Halle i viatj a Mallorca diverses vegades per estudiar el dialecte mallorqu, amb el resultat del treball Mundartliches aus Mallorca (1905) i aleshores hi conegu Antoni M. Alcover. Aquesta coneixena i l'empenta del catalanisme, concretada en la xarxa de collaboradors d'Alcover per a l'elaboraci del Diccionari Catal-Valenci-Balear, l'encamin a dedicar-se des d'aleshores a la llengua catalana. Alcover el prengu com a principal assessor no sols lingstic sin tamb com a gran organitzador.

Assessor Alcover sobre el Diccionari Catal-Valenci-Balear i sobre l'organitzaci i contingut del I Congrs Internacional de la Llengua Catalana. El 1905 tamb li recoman que cres el que seria el Bollet del Diccionari de la Llengua Catalana. L'agost i part del setembre de 1906 fu amb ell un viatge d'investigaci de quaranta dies pel Pirineu catal.

A l'octubre de 1906 finalment es celebr a Barcelona el I Congrs Internacional de la Llengua Catalana, al qual Schdel no pogu assistir, malgrat ja hi hagus dedicat alguns articles al diari Der Tag de Berln, per hi envi la ponncia ber die Zukunft der katalanischen Sprachstudien (Sobre el pervindre dels estudis lingstics catalans). En aquest text, propos la creaci d'un Institut de la Gramtica, o Institut de la llengua catalana, seguint l'exemple de l'Obra del Diccionari, on treballarien lingistes que s'haurien de formar primer en la romanstica moderna. Aquesta instituci tindria l'objectiu principal de l'elaboraci d'un atles lingstic de Catalunya per conixer la gramtica del catal a travs dels coneixement dels seus dialectes. Schdel avan, doncs, el que desprs seria la Secci Filolgica de l'Institut d'Estudis Catalans i les beques d'estudis per a fillegs a l'estranger.

De fet, l'any que va venir, des d'Hamburg, on Alcover havia anat a prendre classes de lingstica de Schdel i altres professors, el mallorqu tramet a Enric Prat de la Riba el memorndum, que li havia escrit Schdel per a la formaci lingstica a l'estranger de tres becaris.

El Schdel 1908 public el que fou el primer Manual de fontica catalana. Aquell any tamb public un memorndum per a orientar els estudis sobre el catal (Bolleti del Diccionari de la Llengua Catalana, IV, p. 24-30). Les seves propostes sobre formaci de lingistes foren acollides per la Diputaci de Barcelona, que envi tres becaris a Alemanya, Sussa i Frana (Pere Barnils, Antoni Griera i Manuel de Montoliu) i la filologia catalana adopt aix els mtodes universitaris europeus.

El gener de 1909, Schdel constitu la Socit Internationale de Dialectologie Romane i public a Brusselles la Revue i el Bulletin de Philologie Romane. Aquell any aparegueren discrepncies entre els tres pensionats i Bernhard Schdel, que n'era el director d'estudis, tant que el 1910 fou rellevat de tota responsabilitat envers els becaris. Aix pos fi a la tasca de Schdel d'organitzador dels estudis de filologia catalana als Pasos Catalans. 

A l'abril de 1911 Schdel fou nomenat professor de lingstica romnica de l'Institut Colonial d'Hamburg. El 1917 fund l'Ibero-amerikanisches Institut (Institut Iberoameric d'Hamburg). El 1919 comen a publicar a Hamburg la revista Spanien. El juliol, desprs d'un parntesi de quatre anys causat per la guerra, Schdel i Alcover reprengueren les relacions epistolars i aquest mateix any Schdel es reconcili amb els tres becaris. El 1920 establ a Madrid la delegaci espanyola de l'Institut Iberoameric d'Hamburg.

El 1921 don un curs rpid de fontica i dialectologia catalanes a Francesc de B. Moll i Casasnovas a Mallorca, dins el pla d'estudis que li organitz per a la seva formaci. Aleshores Schdel propos a Alcover que li ceds la direcci del Diccionari Catal-Valenci-Balear, que en aquell moment ja gaudia d'una subvenci del govern espanyol, per Alcover no hi acced. Aquesta negativa no destorb, per, les seves relacions i el 1923 Schdel torn a Mallorca, per cinquena i darrera vegada, i hi coincid amb Wilhelm Meyer-Lbke, que tamb hi feia classes a Moll. Aleshores es public al Bollet del Diccionari de la Llengua Catalana el treball de Schdel Redaktioneles Schema fr das Diccionari CatalValenci-Balear, a ms d'un treball sobre el mateix tema de Meyer-Lbke.

L'any 2006, Assumpta Ters, lectora de catal a la Universitat d'Hamburg, hi organitz una exposici dedicada a aquest filleg.

Obres.
"Satzungen der Wollweberzunft zu Butzbach von 1478 und 1492", Mitteilungen des Oberhessischen Geschichtsvereins. Neue Folge 10, 1901, p. 82-85.
Untersuchungen zur katalanischen Lautenwicklung; ausgewhlte Abschnitte, Ehrhardt Karras, Halle an der Saale, 1904.
"Un Art Potique catalan du XVIe sicle", Mlanges Chabaneau, Romanische Forschungen XIII,  Erlangen, 1906. ISSN: 0035-8126. (Edici de l' Art de Trobar atribuda a Francesc d'Olesa).
 Karl Vollmller, Kritischer Jahresbericht ber die Fortschritte der romanischen Philologie, Dresden (Schdel hi redact uns quants anys la bibliografia crtica sobre l'evoluci de la filologia catalana).
"Relaci sobre l ensenyament dels Estipendiats de la Exma. Diputaci Provincial de Barcelona a l universitat de Halle - Any 1908-1909, segons el "Memorandum sobre la necessitat d una promoci de la filologa nacional catalana y els medis ab que s pot obtenir y el fruyt qu en surtir"", Bollet del Diccionari de la Llengua Catalana IV, p 398-402. ;
'Manual de Fontica Catalana, Cthen, 1908.
"La frontire entre le gascon et le catalan", Romania, gener, 1908.
Mundartlichtes aus Mallorca, Halle an der Saale, Verl. R. Haupt, 1905.
"ber die Zukunft der katalanischen Sprachstudien" dins  Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana, Fundaci Segon Congrs Internacional de la Llengua Catalana, Ed. Vicens Vives, Barcelona, 1986, p.410-420. ISBN: 84-316-2341-1.
"Die Katalanischen Pyrenendialekte", Rev. Dial. Rom. I, p. 15-98, 386-412.
Unsere kulturellen Beziehungen zur Sdamerika vor u. nach dem Kriege, Leipzig, 1915.
Beitrge zur romanischen Sprachgeographie, Meissner, Hamburg, 1915.
"Redaktioneles Schema fr das Diccionari Catal-Valenci-Balear", Bollet del Diccionari de la Llengua Catalana XIII (juliol-agost 1923), p. 72-94.
Philologische Studien aus dem romanisch-germanischen Kulturkreise: Karl Voretzch zum 60. Geburtstage und zum Gedenken an seine erste akademische Berufung vor 35 Jahren, Niemeyer, Halle an der Saale, 1927.
Moderne Katalanische Pyrenendialekte, 2 vols., manuscrit (Fons Alcover-Moll).
Il dialetto di Ormea. Studio sulla fonetica e sulle coniugazioni dei gruppi linguistici dell'Italia Nordoccidentale, con comparazione dei dialetti, glossario e mappa, Cavallermaggiore, Gribaudo, 2000.


Bibliografia.
Antoni M. Alcover, Dietari de l'excursi filolgica 1906", Edicions Proa, Barcelona, ISBN: 84-8437-914-0.
Antoni M. Alcover,  Dietari de l'escursi filolgica feta ab el Dr. Schdel, de cap a cap dels Pirineus catalans (31 juliol-13 setembre ) , BDLC III: 257-367. Reprodut amb ortografia actualitzada a Dietari de l'Excursi Filolgica 1906, edici a cura de Francesc de B. Moll, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983 (ISBN: 84-5008776-7), per Edicions Proa (ISBN: 84-8437-914-0) i pel Consell Insular de Mallorca: Diari de viatges (prleg de J. Miralles), Consell Insular de Mallorca - Ed. Moll, Biblioteca Bsica de Mallorca, 18, Palma, 1988.
Carme Eberenz-Greoles, "Bernhard Schdel i els Pasos Catalans", Zeitschrift fr Katalanistik 3, 1990, p. 137-166.
Joan Juli i Mun, L'inici de la lingstica catalana: Bernhard Schdel, Mn. Antoni M. Alcover i l'Institut d'Estudis Catalans, una aproximaci epistolar, 1904-1925,  Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, Curial, 2000.
Francesc de B. Moll, Un home de combat (Mossn Alcover), Ed. Moll, Palma, 1981. ISBN: 84-273-0015-8.
Maria Pilar Perea,  La metodologia de l enquesta dialectal d A. M. Alcover i de F. de B. Moll aplicada a La flexi verbal en els dialectes catalans ,Zeitschrift fr Katalanistik 14, 2001, p. 98-127.

Enllaos externs.
Descripci de B. Schdel per Francesc de B. Moll;
Sobre l'excursi filolgica de 1906 pels Pirineus;
El misteris Dr. Bernhard Schdel;
Enthusiasmus und Methode: Das Katalanische und die deutsche Romanistik (Fotografia de Bernhard Schdel;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114667" title="Frederic I de Baden" nonfiltered="2112" processed="2108" dbindex="47183">


Frederic I de Baden (Karlsruhe 1826 - Mainau 1907). Gran duc de Baden des de l'any 1858 i fins a la seva mort quaranta-nou anys desprs, l'any 1907.

Nascut a la ciutat de Karlsruhe, capital del gran ducat de Baden, el dia 9 de setembre de 1826 essent fill del gran duc Leopold I de Baden i de la princesa Sofia de Sucia. Per via paterna era nt del gran duc Carles Frederic I de Baden i de l'aristrcrata Luise Karoline Geyer von Geyersberg, i per via materna del rei Gustau IV Adolf de Sucia i de la princesa Frederica de Baden.

El 20 de setembre de l'any 1856 contragu matrimoni a Berln amb la princesa Llusa de Prssia, filla del kiser Guillem I de Prssia i de la duquessa Augusta de Saxnia-Weimar-Eisenach. La parella tingu tres fills:

 SM el gran duc Frederic II de Baden, nat a Karlsruhe el 1857 i mort el 1928 a Badenweiler. Es cas al Castell de Hohenburg amb la princesa Hilda de Luxemburg l'any 1885.

 SAGD la princesa Sofia de Baden, nada el 1862 a Karlsruhe i morta a Roma el 1930. Es cas amb el rei Gustau V de Sucia el 1881 a Karlsruhe.

 SAGD el prncep Llus de Baden, nat a Baden-Baden el 1865 i mort a Friburg de Brisgvia el 1888.

L'any 1852, Frederic esdevingu prncep regent del Gran Ducat a causa de la malaltia mental que patia el seu germ i gran duc Llus II de Baden. Aix, des de 1852 i fins l'any 1856 exerc la regncia. L'any 1856, Frederic esdevingu gran duc tot i que no seria fins l'any 1858 que el seu germ moriria. D'aquesta manera, Frederic I, a l'igual que anys desprs el rei Llus III de Baviera, esdevingu gran duc.

Durant el seu llarg regnat, gaireb la meitat d'un segle, a Baden s'hi refor la monarquia constitucionals en tant que el Parlament guany protagonisme en detriment de la Corona. L'any 1904 s'establiren les eleccions directes per l'elecci de la Cambra Baixa del Gran Ducat. Durant el regnat de Frederic tamb s'aprov el matrimoni civil.

El gran duc jug un paper relativament determinant en el procs d'unificaci d'Alemanya sota la figura del seu sogre, el kiser Guillem I de Prssia. Frederic lider el grup de sobirans alemanys presents a l Palau de Versalles en el moment formal en qu es produ la unificaci que la guerra francoprussiana de 1870 havia establert de facto.

El 28 de setembre de l'any 1907 mor a la seva residncia d'estiu a l'illa de Mainau.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114668" title="Adolphe Adam" nonfiltered="2113" processed="2109" dbindex="47184">
Adolphe Charles Adam (24 de juliol de 1803 - 3 de maig de 1856) fou un compositor, pianista i crtic de msica francs. Avui s sobretot conegut pels seus ballets Giselle (1844) i Le Corsaire (1856, el seu darrer treball), per les seves 39 peres, incloent-hi Le postillon de Lonjumeau (1836) i Si j'tais roi (1852), i la seva nadala O Holy Night (1847).

Adam naixia a Pars on el seu pare Louis Adam (1758-1848) era pianista, compositor i professor al Conservatori. La seva mare era filla d'un metge. De nen, Adolphe Adam preferia improvisar la seva prpia msica abans que estudiar msica seriosament. Ingressava al Conservatori de Pars el 1821 on estudiava orgue i harmonia amb el clebre compositor d'pera Franois Adrien Boieldieu. Adam tamb tocava el triangle a l'orquestra del Conservatori per aconseguir experincia en ritme i lectura (moltes de les seves composicions exploten molt l's del triangle). Tanmateix, en no guanyar el Premi de Roma, el seu pare no l'animava a seguir en la carrera de msica.

Abans dels 20 anys, escrivia canons per a cases de vodevil de Pars i tocava en l'orquestra del Gymnasie Dramatique, on ms tard es convertiria en mestre de cor. Com molts altres compositors francesos, es guanyava la vida en gran part tocant l'orgue.

El 1825, ajudava Boieldieu en la composici de La dame blanche i en feia una versi per a piano. Podia viatjar a travs d'Europa amb els diners que guanyava, i coneixia a Eugne Scribe, amb qui ms tard va collaborar, a Ginebra.

Desprs de barallar-se amb el director de l'Opra, Adam invertia els seus diners i s'endeutava considerablement per obrir una tercera pera a Pars: el Thtre National. Obria el 1847, per havia de ser tancat per culpa de la Revoluci de 1848, deixant Adam amb deutes aclaparadors. Per sortir endavant, breument es convertia en periodista. Des de 1849 fins a la seva mort, va ensenyar composici al Conservatori de Pars.

La seva nadala Cantique de Nol, ms coneguda pel seu ttol en angls O Holy Night, s'ha convertit en una de les favorites a tot el mn.

Adolphe Adam moria a Pars i va ser enterrat al cementiri de Montmartre.

Obres principals.

 Ballets :
La Chatte blanche (1830);
Faust (1833);
La Fille du Danube (1836);
Les Mohicans (1837);
L'cumeur des mers (1840);
Les Hamadryades (1840);
Giselle ou les Willis (1841);
La jolie Fille de Gand (1842);
Le Diable  quatre (1843);
La Fille de marbre (1845);
Griseldis ou Les Cinq Sens (1848);
Le Filleule des fes (1849);
Orfa (1852);
Le Corsaire (1856);

 peres :
Le Mal du pays ou La Btelire de Brientz (1827);
Le Jeune Propritaire et le vieux fermier (1829);
Pierre et Catherine (1829);
Danilowa (1830);
Les Trois Catherine (1830);
Trois Jours en une heure (1830);
Josphine ou Le Retour de Wagram (1830);
Le Morceau d'ensemble (1831);
Le Grand Prix ou Le Voyage  frais communs (1831);
Casimir ou Le Premier Tte--tte (1831);
His First Campaign (1832);
The Dark Diamond (1832);
Le Proscrit ou Le Tribunal (1833);
Une Bonne Fortune (1834);
Le Chalet (1834);
La Marquise (1835);
Micheline ou L'Heure de l'esprit (1835);
Le Postillon de Lonjumeau (1836);
Le Fidle Berger (1838);
Le Brasseur de Preston (1838);
Rgine ou Les Deux Nuits (1839);
La Reine d'un jour (1839);
La Rose de Pronne (1840);
La Main de fer ou Un mariage secret (1841);
Le Roi d'Yvett (1842);
Lambert Simnel (1843);
Cagliostro (1844);
Richard en Palestine (1844);
La Bouquetire (1847);
Les Premiers Pas ou Les Deux Gnies ou Les Mmoires de la blanchisseuse (1847);
Le Torador ou L'Accord parfait (1849);
Le Fanal (1849);
Giralda ou La Nouvelle Psych (1850);
Le Farfadet (1852);
La Poupe de Nuremberg (1852);
Si j'tais roi (1852);
Le Sourd ou L'Auberge pleine (1853);
Le Roi des halles (1853);
Le Bijou perdu (1853);
Le Muletier de Tolde (1854);
 Clichy, pisode de la vie d'un artiste (1854);
Mam'zelle Genevive (1856);
Falstaff (1856);
Les Pantins de Violette (1856);




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114669" title="Llus II de Baden" nonfiltered="2114" processed="2110" dbindex="47185">
Llus II de Baden (Karlsruhe 1824 - 1858). Gran duc de Baden des de l'any 1852 fins l'any 1856. Degut a un transtorn mental que patia s'establ una regncia en la figura del seu germ, el gran duc Frederic I de Baden.

Nascut a la ciutat de Karlsruhe, capital del gran ducat de Baden, el dia 15 d'agost de l'any 1824. Essent fill del gran duc Leopold I de Baden i de la princesa Sofia de Sucia. Per via paterna era nt del gran duc Carles I de Baden i de l'aristcrata alemanya Luise Karoline Geyer von Geyersberg, i per via materna del rei Gustau IV Adolf de Sucia i de la princesa Frederica de Baden.

Desprs de la mort del seu pare, el gran duc Leopold I de Baden, ascend al tron gran ducal. Ara b, la incapacitat per governat el pas generada pel transtorn mental que patia obligaren a les autoritats a establir una regncia en la persona del seu germ petit, el prncep Frederic de Baden.

El regnat de Llus fou molt breu, i quatre anys desprs d'accedir al tron se'l desposse de la dignitat de sobir en favor del seu germ que acced al tron amb el nom de Frederic I de Baden. Llus mor dos anys desprs de la seva renncia, l'any 1858 a la capital gran ducal, Karlsruhe.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114671" title="Editor hexadecimal" nonfiltered="2115" processed="2111" dbindex="47186">


Un editor hexadecimal (o editor d'arxius binaris) s un tipus de programa d'ordinador que permet a un usuari modificar arxius binaris. Els editors hexadecimals van ser dissenyats per editar sectors de dades de disquets o discs durs pel que de vegades s'anomenen "editors de sectors".

Utilitzant un editor hexadecimal un usuari pot veure o pot redactar el contingut intacte i exacte d'un arxiu al contrari que amb la interpretaci del mateix contingut que un altre editor de nivell ms alt. Per exemple, les dades intactes de la imatge (els raws), i la manera d'interpretar el mateix arxiu del programari d'edici d'imatges.

En la majoria dels editors hexadecimals les dades de l'arxiu sn representades com a valors hexadecimals agrupats en dos grups de 8 bytes i un grup de 16 carcters ASCII, els carcters no reconeguts sn representats normalment per un punt "." a ASCII.

La comanda estndard de l'Unix shell od s usat per mostrar (encara que no editar) un arxiu en hexadecimal i octal.

 Enllaos externs .

 Hexplorer - Editor hexadecimal per Windows de codi obert;
 HxD - Editor freeware hexadecimal de disk y RAM.
 HT - (Editor hexadecimal/Disassembler de codi obert per DOS, Linux, Unix i Windows);
 BIEW;
 Okteta - Editor Hexadecimal de KDE (per Linux, Unix, Windows i OS X);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114673" title="Viola (gnere)" nonfiltered="2116" processed="2112" dbindex="47187">


Viola o Violeta  (Viola) s un gnere de plantes amb flor.

s originari de climes temperats de l'hemisferi nord i tamb de Hawaii Australsia i els Andes.

Cont de 400 a 500 espcies.

Les anomenades violetes africanes  Saintpaulia no estan relacionades amb el gnere Viola.

Els pensaments sn plantes hbrides

La majoria d'espcies de violeta sn plantes herbcies perennes i de mida reduda. Algunes sn arbustives. Les fulles normalment sn de forma cordiforme i les flors asimtriques de color viola groc o blanc o altres combinacions. Algunes espcies sn molt oloroses (Viola odorata) i altres molt poc.

Algunes espcies europees de mida molt reduda viuen a l'ombra, mig cobertes de vegetaci i floreixen a final d'hivern i principi de primavera
 
Algunes espcies;
Viola alba;
Viola arvensis;
Viola banksii;
Viola biflora;
Vilola calaminria;
Viola canina;
Viola hirta;
Viola odorata;
Viola pedunculata;
Viola pubescens;
Viola riviniana;
Viola stagnina;
Viola tricolor ;

 Referncies .
 ITIS (Accessed December 2 2002);
The Oxford Companion to Food, by Alan Davidson, Oxford University Press. ISBN 0-19-211579-0;
Larousse Gastronomique, by Prosper Montagne (Ed.), Clarkson Potter, 2001. ISBN 0-609-60971-8;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114674" title="Gatsaule" nonfiltered="2117" processed="2113" dbindex="47188">

El gatsaule (Salix caprea), s una espcie de salze.

s originria d'Europa i nord-oest d'frica.

s una arbre o arbust caducifoli de 6 a 14 metres d'alt i rarament fina a 20 metres. Les fulles de fins a 8 cm sn ms amples que els altres salzes. La floraci s fa en aments molt vistosos amb una aspecte de cot i fan fins a 7 cm de llarg. Les llavors fan noms 0'2 mm i sn dispersades pel vent. 

Es fa servir en jardineria





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114677" title="Carles Frederic I de Baden" nonfiltered="2118" processed="2114" dbindex="47190">


Carles Frederic I de Baden (Karlsruhe 1728 - 1811). Primer gran duc de Baden i reunificador dels territoris histrics de Baden sota una nica entitat sobirana.

Nascut a la ciutat de Karlsruhe, capital del Gran Ducat de Baden, el dia 22 de novembre de l'any 1728 essent fill del prncep hereu Frederic de Baden i de la princesa Anna de Nassau-Dietz-Orange. Carles pertanyia a la branca histrica de la famlia Baden-Durlach que havia governat la regi de Karlsruhe des del segle XII.

El dia 28 de gener de 1751 es cas amb la princesa Carolina de Hessen-Darmstadt, filla del landgravi Llus VII de Hessen-Darmstadt i de la princesa Carlota de Hanau-Lichtenberg. La parella tingu:

 SAGD el prncep Carles Llus de Baden, nat a Karlsruhe el 1755 i mort a Arboga (Sucia) el 1801. Es cas amb la princesa Amlia de Hessen-Darmstadt.

 SAGD el prncep Frederic de Baden, nat a Karlsruhe el 1756 i mort el 1817. Es cas amb la princesa Llusa de Nassau-Usingen.

 SM el gran duc Llus I de Baden, nat el 1763 a Karlsruhe i mort el 1830 a Karlsruhe.

 SAGD la princesa Llusa Carolina de Baden, nada a Karlsruhe el 1767 i morta tres dies desprs del seu naixement.

La princesa Carolina mor el dia 8 d'abril de l'any 1783. El 24 de novembre de 1787 torn a casar-se, aquesta vegada de forma morgantica amb l'aristcrata Luise Karoline Geyer von Geyersberg, creada senyora de Hochberg. La parella tingu cinc fills:

 SM el gran duc Leopold I de Baden, nat el 1790 a Karlsruhe i mort el 1852 a Karlsruhe. Es cas el 1817 a Karlsruhe amb la princesa Sofia de Sucia.

 SAGD el prncep Guillem de Baden, nat a Karlsruhe el 1792 i mort el 1859 a Karlsruhe. Es cas amb la duquessa Elisabet de Wrttemberg.

 SAGD el prncep Frederic de Baden, nat a Karlsruhe el 1793 i mort vuit dies desprs del seu naixement.

 SAGD la princesa Amlia de Baden, nada el 1795 a Karlsruhe i morta el 1869 a Karlsruhe. Es cas amb el prncep Carles Egon II de Frstenberg el 1818 a Karlsruhe.

 SAGD el prncep Maximili de Baden, nat a Triesdorf el 1796 i mort a Karlsruhe el 1882.

Carles esdevingu marcgravi de Baden-Durlach l'any 1738 arran de la mort del seu avi, Carles III Guillem de Baden-Durlach. Al llarg del segle XII i del segle XIII l'histric territori de Baden, situat a un dels extrems orientals del Sacre Imperi Romanogermnic havia estat enormement fragmentat en multitud de cases marcgravinals que exercien el control de petites unitats sobiranes. Ara b, des del segle XIII moltes d'aquestes cases s'havien extingit permeten una lenta unificaci deguda a causes naturals. 

L'any 1771, la penltima casa marcgravinal, la dels Baden-Baden, s'exting i els territoris d'aquesta revertiren a les mans de l'ltima branca de la Casa de Baden, els Baden-Durlach, i ms concretament al marcgravi Carles que es convert d'aquesta manera en marcgravi de Baden, del Baden ja unificat. 

Carles esdevingu un monarca absolut malgrat que abol la tortura (1766) i la servitud (1783). Alhora es dedic a la promoci del sistema educatiu fent especial mfasi a la universitat. 

Aprofitant el desgavell originat per les poltiques expansionistes de la Frana de Napole Bonaparte, Carles aprofit l'avinentesa per, d'una banda elevar Baden a la categoria d'electorat i de l'altra incorporar territorialment els bisbat secularitzats de Constana, Basilea, Estrassburg, Espira, Brisgvia i Ortenau. 

Posteriorment, l'any 1806 s'un a la Confederaci del Rin, un cop el Sacre Imperi Romanogermnic hagu desaparegut.

El Congrs de Viena permet a Baden conced al territori de Baden la categoria de Gran ducat i per tant Carles esdevingu gran duc de Baden. Alhora li permet mantenir alguna de les possessions territorials obtingudes arran de les guerres napoleniques, tals com Ortenau.

L'any 1820, la descendncia del primer matrimoni de Carles hagu expirat
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114680" title="Narcs (gnere)" nonfiltered="2119" processed="2115" dbindex="47192">


Narcs (Narcissus) s un gnere de plantes amb flor. El nom deriva del Narcs de la mitologia grega. 

Sn plantes originries del mediterrani amb algunes espcies de de l'sia central a Xina.

Moltes sn conreades en jardineria amb formaci de noves varietats que els fan  de mida ms gran i modifiquen la dorma de la flor.

Tots els narcissos sn plantes amb un bulb i tenen la flor amb  una corona central en forma de trompeta envoltada per un anell de ptals. Els colors habituals solen ser grocs o taronja. 

Algunes espcies silvestres.

-Narcissus pseudonarcissus
-Narcissus poeticus
-Narcissus assoanus
- Narcissus abscissus.
- Narcissus alpestris.
- Narcissus asturiensis.
- Narcissus broussonetii
- Narcissus bulbocodium
- Narcissus calcicola
- Narcissus cantabricus
- Narcissus confusus
- Narcissus cuatrecasasii
- Narcissus dubius
- Narcissus elegans
- Narcissus fernandesii
- Narcissus gigas
- Narcissus humilis
- Narcissus jacetanus
- Narcissus jonquilla
- N. albimarginatus 
- N. alcaracensis 
- Narcissus bicolor
- N. blancoi 
- N. brevitubulosus  
 - N. calcicarpetanus  
 - N. canariensis  
 - N. cavanillesii 
- N. corcyrensis  
 - N. cyclamineus  
 - N. gaditanus 
- N. genesii-lopezii 
- N. hedraeanthus 
- N. hesperidis 
- N. incomparabilis 
- N. intermedius  
- N. jacquemoudii  
- N. juncifolius 
- N. lacticolor 
- N. laetus 
- N. lagoi 
- N. longispathus 
- N. medioluteus 
- N. minor 
- N. muozii-garmendiae 
- N. obesus 
- N. obvallaris 
- N. odorus 
- N. pachybolbus 
- N. palearensis 
- N. papyraceus 
- N. parviflorus 
- N. patulus 
- N. perez-chiscanoi 
- N. peroccidentalis 
- N. poeticus - N. primigenius - N. pseudonarcissus - N. romieuxii - N. rupicola - N. scaberulus - N. segurensis - N. serotinus - N. taitii - N. tazetta - N. tenuior - N. tingitanus - N. tortifolius - N. triandrus - N. viridiflorus - N. willkommii - N. yepesii

 Enllaos externs .
Difference between daffodil and narcissus, see first paragraph;
Daffodils are narcissi;
Historical Daffodils;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114682" title="Fumaricia" nonfiltered="2120" processed="2116" dbindex="47194">


Fumaricia (Fumariaceae) s una famlia de plantes amb flor. 

El sistema filogentic APG II , de 2003 no reconeix aquesta famlia i si de cas permet que se segregui de les Papaveraceae amb la qual est molt relacionada.

Plantes del gnere fumaria sn considerades com a mala herba dels conreus. Tamb hi ha  gneres d's ornamental.

Alguns gneres de les fumaricies.
Adlumia Raf. ex DC. &mdash;
Corydalis DC. &mdash ;
Dicentra Bernh. &mdash ;
Fumaria L.  ;

Enllaos externs.
Fumariaceae, Hypecoaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. Version: 3rd May 2006. http://delta-intkey.com.
Fumariaceae in the Flora of North America;
Fumariaceae in the Flora of Pakistan;
The position adopted by J.L.Reveal;
NCBI Taxonomy Browser;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114685" title="Fumria oficinal" nonfiltered="2121" processed="2117" dbindex="47197">

La fumria oficinal (Fumaria officinalis) s una planta herbcia de la famlia de les papavercies o a la de les fumaricies, que el sistema taxonmic APG II permet segregar opcionalment de l'anterior. s present en la majoria d horts, camins i camps d Europa meridional, zones temperades d sia i del nord d frica. Al Principat s freqent en cultius, en quasi tota la pennsula. Tamb es coneix amb els noms de fumria, fumdeterra, herba de colom, gallerets, peuets, julivert bord o sang de crist.

Etimologia. 
El terme  Fumaria  deriva del llat fumus (fum) possiblement i segons va dir Plini, degut a que el seu suc provoca un intens llagrimeig, com si es tracts de fum, aix com per la seva olor, que tamb se li assembla. Els antics exorcistes, creien que si es cremava aquesta planta, el seu fum foragitaria els mals esperits: existeix, a ms a ms, la llegenda de qu la planta no s originava de les seves llavors, sin del fum que emanava de l interior de la terra.

Ecologia. 
Acostuma a crixer en terrenys cultivats o sls secs de tota l rea mediterrnia i en les zones temperades d sia. La distribuci general s holrtica. Floreix a principis de la tardor i la seva forma vital s el Terfit.

Descripci morfolgica.

La fumria oficinal s una herba anual, glabra, de tall erecte i ben ramificat, que pot arribar a fer de 30 a 60 cm d alada. s una dicotilednia i t l'arrel axonomorfa. Presenta fulles pinnaticompostes, alternes, amb folliols de forma allargada i a la vegada tallats en segments lanceolats. Els ltims folliols sn quasi lineals. A comenaments de primavera, forma inflorescncies en rames terminals d una dotzena de flors zigomorfes, de fins a 9 mm de longitud cada un. Les petites flors s agrupen en espigues vermelles, roses o blanques i sn tubulars. Creixen en branques subsssils o curtament pedunculades. Tenen el calis format per dos spals petits, de color blanc, ovalats i amb el marge dentat. La corolla est composta per quatre ptals lliures (units en el apis per no fusionats), allargats, entre els quals el superior est perllongat en un espol ample, en el que es troba el nectari. L'androceu s diadelf, amb 6 estams fusionats en dos grups, que cada un d ells est dividit en tres antenes. L antena central t dues teques i les laterals una. El gineceu mostra dos carpels, amb l'ovari sper. El fruit, que s globular i rugs quan se seca, fructifica en un petit aqueni suborbicular, d apis truncat o emarginat (quasi ms ample que llarg: 2-2,25 x 3 mm). Per tant, les llavors sn molt petites.

Usos medicinals.

 Composici qumica .
 cid fumric: cids fenlics, entre els que destaquen els cids protocatitics, cafic, ferrlic i clorogncis. Tamb cont flavonoides i derivats del quercetol.
 Alcaloides (0,3%): Derivats de la canadina, protoberberina, criptopina, criptocavina cridalina, aurotensina, sinactina, tetrahidrocoptisina dicentrina, propotina i fumarina, tot i que la ms abundant s la fumarina (0,13%). Com a alcaliods en menor proporci tenim la fumarilina, la fumaritina, la fumaricina i la fumarinina.
 Sals de potassi (8%);

 Accions farmacolgiques . 
Tradicionalment s empra per a regular la funci heptica, com a dirtic, depuratiu i laxant degut al seu contingut en sals potssiques. Tanmateix, s utilitza en certes afeccions cardiovasculars i del sistema nervis. Per via externa, serveix per tractar la crosta lctia, anomenada aix perqu apareix en el cuir cabellut d alguns nens o nenes recent nascuts. D altra banda, les seves flors es poden prendre en infusi per alleugerir el maldecap.

 Propietats farmacolgiques .
s un estimulant respiratori i un antiinflamatori discret. Per la seva acci complexa, la fumria es recomana en el tractament d arteriosclerosis. La infusi lleugera s empra com hepatoregulador, dirtic i laxant, i tpicament per a les afeccions del cuir cabellut. S ha d evitar la sobredosis, ja que els alcaloides que contenen resulten cardiotxics en concentracions elevades.

 Toxicitat .
Encara que a dosis normals no s txica, a dosis elevades produeix un efecte similar al del curare, pel que conv ser prudent i evitar la sobredosificaci. No oblidar que pertany a les papavercies, famlia que compta amb moltes espcies txiques, com la somnfera Papaver somniferum.

 Observacions .
 Sistemticament, les espcies d aquest gnere no sempre sn fcils d identificar. s necessari tenir els fruits madurs. ;
 Aplicacions mgiques: associada a l element Terra, se li va adjudicar la virtut d atraure els diners. Una infusi de fumria, salpicada per tota la casa un cop per setmana, es deia que atreia els diners. Com altres plantes amb la mateixa finalitat, tamb s utilitzava per allunyar els mals esperits.

Enllaos externs.
  Fumaria officinalis a USDA, ARS, National Genetic Resources Program;

 Referncies bibliogrfiques . 
 Dr. Berdonces i Serra; Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales. Susaeta Ediciones. ISBN 84-305-8496-X.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114686" title="Sisimbri oficinal" nonfiltered="2122" processed="2118" dbindex="47198">

Sisimbri oficinal (Sisymbrium officinale) s una espcie de planta de la famlia brassiccia.

s una planta originria d'Europa i frica del Nord estesa actualment per tot el mn. s  molt comuna en terrenys pertorbats.

Les fulles sn en forma pinnatisectes, les flor grogues i el fruit en siliqua












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114688" title="Cerfull" nonfiltered="2123" processed="2119" dbindex="47200">

Cerfull (Anthriscus cerefolium) s una espcie de planta de la famlia apicia, que s'usa com a condiment uns dels component de les fines herbes de la cuina francesa. 

s originria del Caucas.

s un planta herbcia anual, amb la tija dreta, que fa de 30 a 80 cm. Fulles compostes. Flors blanques, petites, agrupades en umbelles compostes. Fruits negres.

Una altra espcie similar s A. sylvestris anomenada vulgarment cerfull bord i que s troba en els prats de dall de muntanya.

 Enllaos externs .

 Spice Pages: Chervil ;
 chervil;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114689" title="Cocleria" nonfiltered="2124" processed="2120" dbindex="47201">


Cocleria (Cochlearia) s un gnere de plantes amb flor dins la famlia brassiccia.

Originari de l'hemisferi nord dins de zones temperades i rtiques sovint present en zones litorals ja que el gnere presenta alta resistncia a la salinitat.

Hi ha unes 30 espcies la ms coneguda s Cochlearia officinalis (Cocleria oficinal)

Plantes d'aquest tipus havien estat consumides pels mariners per combatre la manca de vitamina C de la dieta en els llargs viatges martims.

Habitualment sn plantes menudes i ajagudes de 5 a 20 cm d'alt. Les fulles sn arrodonides en forma de cullera (d'on v Cochlearia). Les flors sn blanques i el fruit en siliqua.

Algunes espcies ;

Cochlearia acutangula;
Cochlearia aestuaria   ;
Cochlearia alatipes;
Cochlearia anglica   ;
Cochlearia aragonensis;
Cochlearia changhuaensis;
Cochlearia cyclocarpa   ;
Cochlearia danica   ;
Cochlearia fenestrata   ;
Cochlearia formosana;
Cochlearia fumarioides;
Cochlearia furcatopilosa;
Cochlearia glastifolia;
Cochlearia groenlandica   ;
Cochlearia henryi;
Cochlearia hui;
Cochlearia lichuanensis;
Cochlearia longistyla;
Cochlearia megalosperma;
Cochlearia microcarpa;
Cochlearia oblongifolia   ;
Cochlearia officinalis   (inclou C. excelsa, C. pyrenaica, C. scotica);
Cochlearia paradoxa;
Cochlearia rivulorum;
Cochlearia rupicola;
Cochlearia sessilifolia   ;
Cochlearia sinuata;
Cochlearia tatrae;
Cochlearia tridactylites   ;
Cochlearia warburgii;

Dues espcies incloses abans dins el gnere Cochlearia ara ho estan en gneres diferents:
 Armoracia rusticana (abans Cochlearia armoracia);
 Wasabia japonica (abans Cochlearia wasabi);

Referncies. 
Flora Europaea: Cochlearia;
Flora of China: Cochlearia species list;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114691" title="Herba fetgera" nonfiltered="2125" processed="2121" dbindex="47203">



 Nomenclatura . 

L'Herba fetgera, Hepatica nobilis, viola de llop, viola de pastor, viola de galpat o viola borda( en llat medieval: herba Trinitas) s una planta perenne de la famlia de les Ranunculcies.Al Principat est present a bona part del Pirineu, a la Cordillera Cantbrica, a les montanyes de Catalunya que separen Arag de Valncia, a moltes de Castella i a 100 m d'altitud a la comarca de la Selva, en concret al Castell d'Ostalrich. Pel que fa a la distribucio mundial es troba al Centre i Nord d'Europa i Centre i Nord d'sia. 

 Ecologia.

s una planta comuna que es troba a zones fresques, muntanyoses, humides i al sotabosc d'una gran varietat de boscos ombrvols.Floreix durant els mesos de Mar i Abril a les muntanyes. Es recollecta la herba sense arrels i es deixa secar a la ombra.   

 Descripci morfolgica . 

s una planta perenne d'uns 20cm d'alada amb moltes arrels fibroses. El rizoma s curt. Les fulles de color verd fosc sn radicals d'uns 3cm de longitud amb peciols llargs que broten directament de l'arrel amb pls;formades per 3 lbuls enters i arrodonits, coricies i cordades per la base. Les flors apareixen tant aviat com desapareix la neu a la primavera; sn solitries, simetra actinomorfa, de color blau (a vegades poden ser blanques o amb tons rosats), amb 5 spals i 5 ptals; creixen erectes amb peduncles vellosos i s una de les flors ms belles i delicades de les nostres muntanyes. L'androceu est format per nombrosos estams i el pistil es composa de diversos fruits agrupats sense pic, cadascun dels quals cont una sola llavor El involucre est compost per 3 brctees que li donen un aspecte de calze; aquest consta de 2 o 3 cimes de spals petaloides. El fruit s un aqueni ovat i agut.  





 Farmacologia .


Part utilizada: Les fulles o la planta sencera (sense les arrels) ;

Composici qumica:

- Hetersids flavnics: Derivats del quercetol i del kaempferol. Cont antocianidines, flavones, flovafens, polifenols, muclags i tanins.

- En estat fresc aquesta planta cont anemonol que irrita la pell. Quan s'asseca l'anemonol es converteix en anemonina(d'acci tuberculosttica, s a dir, inhibeix el creixement dels bacils de la tuberculosi) i amb els cids anemnic e isoanemnic que no sn nocius.Cont un glucsid anomenat hepatrilobina i a l'arrel una saponina que falta a les fulles.

- A la planta dessecada falten totes les substncies txiques prpies de les Ranunculcies en estat fresc.  

Usos medicinals i accions farmacolgiques/propietats: Aquesta planta cont un efecte demulcent, mucilagins, vulnerari i anstringent suau i es recomana en infusi per a casos de febra, afeccions heptiques lleus, tos, etc. No produeix efectes txics o secundaris per la qual cosa es pot prendre tranquillament. S utilitza tamb com espasmoltic i colagog. Per via externa s ha utilitzat en forma de decocci per a tractar els ulls inflamats per conjuntivitis. ;

Toxicitat: La planta no s ha d utilitzar en fresc. Solament s han d utilitzar les quantitats indicades, pel contrari, pot donar mal d estmac. ;


 Observacions . 

La medicina acadmica no utilitza aquesta espcies encara que posseeix certa eficcia. Tamb en homeopatia s estrany el seu s: en xtasis heptica i bronquitis crnica.Abans aquesta planta es feia servir, en medicina popular, per tractar transtorns heptics i biliars. 



 Bibliografia . 

Plantas medicinales-El Dioscrides renovado;

El gran libro de las plantas medicinales . M. Pahlow. 3a edici 1979. Leon Everest.

Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales. Dr. Berdonces i Sierra. Precui de Mar. Tikal Ediciones.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114692" title="Capillera" nonfiltered="2126" processed="2122" dbindex="47204">

Capillera, falzia o falzilla (Adiantum capillus-veneris)  s una espcie de falguera dins el gnere Adiantum. Etimolgicament capillus-veneris significa "cabells de Venus" fent referncia a la semblana dels fins i abundants pecols negres a una cabellera.

Originria de l'Europa occidental i del Sud a ms d'frica, Amrica del Nord i Amrica Central , actualment est estesa per gaireb tot el mn.Es fa en parets humides i llocs que degoten o boques de pou, especialment sobre calcria. 

s una planta de 20 a 70 cm d'alt amb rizoma serpentejant. La fronda s  bipinnatisecta amb segments cuneformes i amb els pecols negres i lluents. 

Popularment, s'ha fet servir com a pectoral i emmenagoga. Tamb s'ha usat com a planta d'interior per la delicadesa de les seves frondes.

Enllaos externs.
Germplasm Resources Information Network: Adiantum capillus-veneris;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114698" title="Guillem II de Wrttemberg" nonfiltered="2127" processed="2123" dbindex="47210">


Guillem II de Wrttemberg (Stuttgart 1848 - Castell de Bebenhausen 1921). ltim rei sobir de Wrttemberg que regn des de l'any 1891 fins l'any 1918, any en qu abdic.

Nascut a la ciutat de Stuttgart, capital del Regne de Wrttemberg, el dia 25 de febrer de l'any 1848, sent fill del prncep Frederic Carles de Wrttemberg i de la princesa Caterina de Wrttemberg. Guillem era nt per via paterna del prncep Pau Frederic de Wrttemberg i de la princesa Carlota de Saxnia-Hilburghausen i per via materna del rei Guillem I de Wrttemberg i de la duquessa Paulina de Wrttemberg.

El dia 15 de febrer de l'any 1877 contragu matrimoni amb la princesa Maria de Waldeck-Pyrmont, filla del prncep Jordi Vctor de Wladeck-Pyrmont i de la princesa Helena de Nassau-Weilburg. La parella tingu dos fills:

 SAR la princesa Paulina de Wrttemberg, nada a Stuttgart el 1877 i morta Ludwigsburg el 1965. Es cas el 1898 a Stuttgart amb el prncep Frederic de Wied.

 SAR el prncep Cristfol de Wrttemberg, nat el 1880 a Stuttgart i mort sis mesos desprs del seu naixement.

La princesa Maria mor el dia 30 d'abril de 1882 a la Villa Marienwahl situada a les proximitats de Ludwigsburg. Guillem es torn a casar, aquesta vegada a Bckeburg el 8 d'abril de 1886 amb la princesa Carlota de Schaumburg-Lippe, filla del prncep Guillem de Schaumburg-Lippe i de la princesa Bathildis d'Anhalt. El matrimoni no tingu descendncia.

L'any 1891 es convert en rei de Wrttemberg com a conseqncia de la mort del seu oncle, el rei Carles I de Wrttemberg. Particip activament en l'exrcit alemany al front occidental de la Primera Guerra Mundial.

El 1918 abdic de la Corona com a conseqncia de la derrota militar d'Alemanya en la Primera Guerra Mundial. Malgrat tot es mantingu com un personatge pblic del seu exregne grcies a l'enorme popularitat de la famlia reial, populars esdevingueren les seves passajades pels parcs pblics d'Stuttgart sense cap tipus de protecci, els seus sbdits el continuaren anomenant Herr Knig (Senyor Rei).

Guillem mor el dia 1921 al Castell de Bebenhausen.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114699" title="Dornic" nonfiltered="2128" processed="2124" dbindex="47211">


Dornic (Doronicum) s un gnere de plantes amb flor dins la famlia astercia.

s un gnere originari d'Europa. Algunes espcies creixen silvestres als Alps i Pirineu. 

Aquest famlia compren unes 40 espcies. 

Sn plantes vivaces de fins un metre d'alt. Arrel tuberosa. Tija dreta i simple, pubescent i cilndrica. Fulles grans. Flors en captols grocs. Fruits en aquenis oblongs cilndrics i pubescents.
 
Algunes espcies.
Doronicum orientale - ;
Doronicum pubescens;
Doronicum carpetanum;

Usos.
Medicinals: Planta cardiotnica;
Ornamentals: Planta d'exterior en jardineria;

Referncies.
 PINK, A. Gardening for the Million.;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114701" title="Avet blanc" nonfiltered="2129" processed="2125" dbindex="47213">

L'avet blanc o simplement avet (Abies alba) s una espcie d'avet (gnere Abies) originria d'Europa.

El lmit septentrional est a Bielorssia i el meridional a la Pennsula Ibrica. Al Pirineu hi ha avets des del Montseny fins la Selva d'Irati a Navarra amb unes 60.000 hectrees en total. 

s un arbre monoic de capada cnica i fulla persistent. Pot arribar als 60 metres d'alria. Les branques sn perpendiculars al tronc. Les fulles linears amb dues ratlles blanquinoses pel revers, pectinades en un sol pla al llarg de la tija. Les pinyes sn dretes i es desfan quan sn madures. 

Requereix a la Pennsula Ibrica (segons Blanco i cols. 1997) 1.000 litres de pluja de la qual 300 litres a l'estiu i una temperatura mitjana anual de 9 a 11C.

Forma masses pures d'avets o es barreja amb el faig el pi roig o el pi negre.

Presenta des de fa uns 20 anys problemes de decadncia vegetativa (clorosi frrica, mort de branques, etc.) a tota Europa incloent tamb el Pirineu dels quals no se'n sap el motiu. 

Enllaos externs.
 Base de dades GRIN 629;

 Notes i referncies .


 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114702" title="Albert de Wrtemberg" nonfiltered="2130" processed="2126" dbindex="47214">


Albert de Wrttemberg, cap de la casa reial de Wrttemberg (Viena 1865 - Altshausen 1939). Duc de Wrttemberg i cap de la casa reial del mateix nom des de l'any 1921 fins a la seva mort.

Nascut a la ciutat de Viena el dia 23 de desembre de 1865 essent fill del duc Felip de Wrttemberg i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria. Albert era nt per via paterna del duc Frederic Guillem de Wrttemberg i de la princesa Maria d'Orleans, i per via materna de l'arxiduc Albert d'ustria i de la princesa Hildegard de Baviera.
 
El dia 24 de gener de l'any 1893 contragu matrimoni a Viena amb l'arxiduquessa Margarida d'ustria, filla de l'arxiduc Carles Llus d'ustria i de la princesa Maria de l'Anunciaci de Borb-Dues Siclies. La parella tingu set fills:

 SAR el duc Felip de Wrttemberg, nat a Stuttgart l'any 1893 i mort a Ravensburg el 1973. Contragu matrimoni en primeres npcies amb l'arxiduquessa Helena d'ustria i en segones npcies amb l'arxiduquessa Rosa d'ustria-Toscana.

 SAR el prncep Albert Eugeni de Wrttemberg, nat a Stuttgart el 1894 i mort a Schwbisch Gmnd el 1954. Es cas amb la princesa Nadejna de Bulgria.

 SAR el prncep Carles de Wrttemberg, nat a Stuttgart el 1896 i mort al Castell d'Altshausen el 1964;

 SAR la princesa Maria Amlia de Wrttemberg, nada a Gmunden (Alta ustria) el 1896 i morta al Castell d'Altshausen el 1923.

 SAR la princesa Maria Teresa de Wrttemberg, nada a Stuttgart el 1898 i morta a Eibingen el 1928.

 SAR la princesa Maria Elisabet de Wrttemberg, nada a Potsdam el 1899 i morta a Merano el 1900.

 SAR la princesa Margarida de Wrttemberg, nada a Stuttgart el 1902 i morta al Castell d'Altshausen el 1945.

L'arxiduquessa Margarida mor el 24 d'agost de 1902 a la villa de Gmunden a l'Alta ustria. El duc Albert no torn a contraure matrimoni.

L'any 1891 es convert en presumpte hereu al tron de Wrttemberg a causa de la manca de descendncia masculina del rei Guillem II de Wrttemberg. Malgrat tot, com a conseqncia de la caiguda de la monarquia a Alemanya, Albert adopt el ttol de duc de Wrttemberg i a partir de l'any 1921 es convert en el cap de la casa reial wrttemburguesa arran de la mort del rei Guillem II de Wrttemberg.

Albert mor el dia 29 d'octubre de 1939 a Stuttgart, un mes desprs de l'inici de la Segona Guerra Mundial.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114703" title="Saverio Mercadante" nonfiltered="2131" processed="2127" dbindex="47215">

Giuseppe Saverio Raffaele Mercadante (16 de setembre de 1795 - 17 de desembre de 1870), fou un compositor itali , especialment d'pera.

Nascut a Altamura, prop de Bari, Mercadante va estudiar msica a Npols i ja des d'un principi va mostrar inters en la composici instrumental. L'encoratjament de Rossini el port a compondre per a l'pera, on aconseguia un xit considerable amb el seu set treball, Elisa e Claudio, el 1821. Va treballar un temps a Viena, a Madrid, a Cadis, i a Lisboa, tornant a Itlia el 1831.

Va ser convidat per Rossini a Pars el 1836, on componia I Briganti per a Grisi, Rubini, Tamburini i Lablache. Mentre, tenia l'oportunitat de sentir peres de Meyerbeer i Halvy que li transmeteren una forta influncia, especialment La juive de Havly.

Desprs del seu retorn a Itlia el 1837, va compondre alguns dels seus treballs ms importants, incloent-hi Il giuramento que era estrenada a La Scala aquell mateix any. Temporalment en el primer pla de compositors actius a Itlia, aviat va ser sobrepassat per Giovanni Pacini amb Saffo i Giuseppe Verdi amb unes quantes peres, especialment Ernani. Algunes de les seves obres posteriors, especialment Orazi e Curiazi, tamb van obtenir prou xit. El 1840 fou nomenat director del conservatori de Npols. La seva pera Il bravo va ser la tercera que es va estrenar al Liceu de Barcelona el 1847.

La seva vista comenava a fallar a partir dels seixanta anys, i des de 1863 era gaireb totalment cec.

En les dcades posteriors a la seva mort, la seva producci s'oblidava en gran part, per s'ha reactivat ocasionalment i s'ha enregistrat des de la Segona Guerra Mundial, encara que no ha aconseguit la popularitat actual dels seus contemporanis una mica ms joves Donizetti i Bellini.

peres.

L'apoteosi d'Ercole (19.8.1819 Teatro S. Carlo, Npols) ;
Violenza e costanza, ossia I falsi monetari  (19.1.1820 Teatro Nuovo, Npols) com: Il castello dei spiriti  (1825, Lisboa) ;
Anacreonte in Samo (1.8.1820 Teatro S. Carlo, Npols) ;
Il geloso ravveduto  (10.1820 Teatro Valle, Roma) ;
Scipione in Cartagine  (26.12.1820 Teatro Argentina, Roma) ;
Maria Stuarda regina di Scozia  (29.5.1821 Teatro Comunale, Bolonya) ;
Elisa e Claudio, ossia L'amore protetto dall'amicizia (30.10.1821 Teatro alla Scala, Mil) ;
Andronico  ( 26.12.1821 Teatro La Fenice, Vencia) ;
Il posto abbandonato, ossia Adele ed Emerico (21.9.1822 Teatro alla Scala, Mil) ;
Amleto  (26.12.1822 Teatro alla Scala, Mil) ;
Alfonso ed Elisa  (26.12.1822 Teatro Nuovo, Mntua) com: Aminta ed Argira (1823, Reggio Emilia) ;
Didone abbandonata  (18.1.1823 Teatro Regio, Tur) ;
Gli sciti (18.3.1823 Teatro S. Carlo, Npols) ;
Costanzo ed Almeriska  (22.11.1823 Teatro S. Carlo, Npols) ;
Gli amici di Siracusa  (7.2.1824 Teatro Argentina, Roma) ;
Doralice  (18.9.1824 Karntnertortheater, Viena) ;
Le nozze di Telemaco ed Antiope  (5.11.1824 Karntnertortheater, Viena)  ;
Il podest di Burgos, ossia Il signore del villaggio  (20.11.1824 Karntnertortheater, Viena) ;
Nitocri  (26.12.1824 Teatro Regio, Tur) ;
Ipermestra  (29.12.1825 Teatro S. Carlo, Npols) ;
Erode, ossia Marianna (12.12.1825 Teatro La Fenice, Vencia) ;
Caritea, regina di Spagna (Donna Caritea), ossia La morte di Don Alfonso re di Portogallo (21.2.1826 Teatro La Fenice, Vencia) ;
Ezio  (3.2.1827 Teatro Regio, Tur) ;
Il montanaro (16.4.1827, Teatro alla Scala, Mil) ;
La testa di bronzo, ossia La capanna solitaria (3.12.1827, priv. Teatre de Barone di Quintella a Laranjeiras, Lisboa) escrit 1816 per Soliva ;
Adriano in Siria  (24.2.1828 Teatre S. Carlos, Lisboa) ;
Gabriella di Vergy  (8.8.1828 Teatre S. Carlos, Lisboa) 1832, Gnova ;
La rappresaglia  (21.2.1829 Teatro Principal, Cadis) ;
Don Chisciotte alle nozze di Gamaccio (10.2.1830 Teatro Principal, Cadis) ;
Francesca da Rimini (1831, probably unperformed) ;
Zara  (31.8.1831 Teatro S. Carlo, Npols) escrit 1829 per Bellini ;
I normanni a Parigi (7.2.1832 Teatro Regio, Tur) ;
Ismalia, ossia Amore e morte  (27.10.1832, Teatro alla Scala, Mil) ;
Il conte di Essex  (10.3.1833, Teatro alla Scala, Mil) ;
Emma d'Antiochia  (8.3.1834 Teatro La Fenice, Vencia) ;
Uggero il danese  (11.8.1834 Teatro Riccardi, Bergamo) ;
La giovent di Enrico V  (25.11.1834, Teatro alla Scala, Mil) ;
I due Figaro (26.1.1835 Teatro Principe, Madrid) 1827-29 ;
Francesca Donato, ossia Corinto distrutta (14.2.1835 Teatro Regio, Tur) Teatro S. Carlo, Npols ;
I briganti (22.3.1836 Thtre Italien, Pars) 1853 ;
Il giuramento (11.3.1837, Teatro alla Scala, Mil) ;
Le due illustri rivali (10.3.1838 Teatro La Fenice, Vencia) ;
Elena da Feltre (1.1.1839 Teatro S. Carlo, Npols) ;
Il bravo (La veneziana) (9.3.1839 Teatro alla Scala, Mil) ;
La vestale (10.3.1840 Teatro S. Carlo, Npols) ;
La solitaria delle Asturie, ossia La Spagna ricuperata (12.3.1840 Teatro La Fenice, Vencia) ;
Il proscritto (4.1.1842 Teatro S. Carlo, Npols) ;
Il reggente (2.2.1843 Teatro Regio, Tur) 11.11.1843, Trieste ;
Leonora (5.12.1844 Teatro Nuovo, Npols) ;
Il Vascello de Gama (6.3.1845 Teatro S. Carlo, Npols) ;
Orazi e Curiazi (10.11.1846 Teatro S. Carlo, Npols) ;
La schiava saracena, ovvero Il campo di Gerosolima (26.12.1848 Teatro alla Scala, Mil) 1850 Teatro S. Carlo, Npols ;
Medea (1.3.1851 Teatro S. Carlo, Npols) ;
Statira (8.1.1853 Teatro S. Carlo, Npols) ;
Violetta (10.1.1853 Teatro Nuovo, Npols) ;
Pelagio (12.2.1857 Teatro S. Carlo, Npols) ;
Virginia (7.4.1866 Teatro S. Carlo, Npols) 1845-55 ;
L'orfano di Brono, ossia Caterina dei Medici primer acte;

Enllaos externs.
Biografia i obra ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114705" title="Selva d'Irati" nonfiltered="2132" processed="2128" dbindex="47216">

La selva d'Irati situada al nord de Navarra i al sud d'Iparralde s un espai forestal notable principalment per l'extensi i conservaci de la fageda.

Situaci.

Es troba en la vall que formen el riu Irati i els seus afluents (Egurgio, Arrantzariena, Kakolla, Txangoa..) i envoltat de muntanyes com les d'Orhi (2.021 m), Escaliers- Harsudurra (1.472 m), Okabe (1.456 m), Urkulu (1.424 m), Ortzanzurieta (1.570 m) i Abodi (1.537 m). En gran part de les vall de Aezkoa i Salazar.

S'hi accedeix per l'oest a travs d'Orbaitzeta i per l'est pel municipi d'Otsagi.

Histria.

La zona que s fronterera entre l'estat espanyol i francs va comenar a estar en litigi a partir del segle XVIII. El 1856 pel Tractat dels Lmits tota la vall va sser adjudicada a Espanya incls l'anomenat per ra del litigi Monte de la Cuestin on ara hi ha unes 20 hectrees de bosc verge amb arbres enormes que no s'ha tallat mai (Reserva de Lizardoia). Donat l's militar les talles es va atorgar a l'estat per part dels propietaris sense demanar cap contraprestaci econmica.

Fauna i Flora.

Les precipitacions anuals superen els 1.500 litres i el clima s de muntanya mitjana. La superfcie de bosc s d'unes 12.400 Hectrees. Les espcies arbries ms representatives sn el faig i l'avet blanc que troben unes condicions ptimes de creixement hi van ser intensaments explotats (sobretot els avets)per a fer vaixells de l'armada espanyola. Tamb hi ha rouredes (Quercus petrae)com les de Tristuibartea i Aritztoki.

Respecte la fauna fins a meitat del segle XIX existien l's  el llop i el crvol i noms aquest darrer va ser reintrodut el 1957. Actualment hi ha voltors negres (Gys fulvus).

Aquest indret s un dels lloc de ms inters turstic de Navarra, si s'accedeix en cotxe cal tenir en compte que l'aparcament no t ni de bon tros capacitat suficient i la filera de cotxes aparcats a la vora dels camins forestals s molt llarga.

 Enllaos externs .
 Selva d'Irati  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114706" title="Nathaniel Hawthorne" nonfiltered="2133" processed="2129" dbindex="47217">

Nathaniel Hawthorne (4 de juliol de 1804   19 de maig 1864). Va ser un novellista i contista estatunidenc. s considerat figura clau en el desenvolupament de la literatura nord-americana en els seus orgens.

 Biografia .
Nathaniel Hawthorne va nixer a Salem, Massachusetts, on en l'actualitat hi ha un museu dedicat a la seua memria. El pare de Hawthorne era capit de vaixell, descendent de John Hathorne, un dels jutges dels Judicis de Salem. Molt aviat es va quedar orfe de pare i va ser confinat per sa mare en la casa familiar. L'escriptor descriuria ms tard aquest perode com el ms feli de la seua vida, per tamb va fer que adquirira l'hbit de la soledat.

Un oncle va finanar-li, entre 1821 i 1824, els estudis al Bowdoin College de Maine, on va fer amistat amb Henry Wadsworth Longfellow, qui desprs esdevindria un gran poeta, i amb el futur president Franklin Pierce. Fins a la publicaci del seu primer llibre Twice-Told Tales, ( Contes dues vegades comptats ), l'any 1837, Hawthorne va escriure en total anonimat en la casa familiar.  Jo no vivia  Diria ms tard , noms somiava que vivia. 

A partir de l'any 1839, Hawthorne va treballar en la Duana del port de Boston. Va contraure matrimoni amb la pintora trascendentalista Sophia Peabody l'any 1842. El matrimoni es va traslladar a Concord, Massachusetts. Ac van tenir de vens als escriptors Ralph Waldo Emerson i Henry David Thoreau.

L'any 1846 Hawthorne va ser anomenat inspector de la Duana de Salem, per prompte va perdre el seu treball a causa de canvis administratius a Washington. El 1852 va escriure la biografia del seu antic company Franklin Pierce. Quan aquest va guanyar les eleccions, Hawthorne va rebre com a recompensa el nomenament de cnsol americ a Liverpool (1853). L'any 1857 va renunciar al crrec i va viatjar per Frana i Itlia.

Va tornar als Estats Units amb la seua famlia l'any 1860. Poc desprs va caure malalt, morint l'any 1864, probablement de cncer d'estmec, a Plymouth, New Hampshire.

Nathaniel i Sophia Hawthorne van tenir tres fills: Una, Julian i Rose. La primera va morir jove. Julian va seguir els passos de son pare com a escriptor, arribant a ser autor prolfic. Rose es va convertir al catolicisme i va fundar les Dominican Sisters of Hawthorne congregaci que s'ocupava de l'atenci de malalts incurables de cncer.

 Obra .
Hawthorne s conegut sobretot pels seus relats breus -que ell va qualificar de "contes"-, moltes vegades de contingut sinistre, al gust de l'poca, i per les seues quatres novelles llargues. La lletra escarlata ( The Scarlet Letter , 1850), La casa de les set teulades ( The house of the Seven Gables , 1851), ( The Blithedale Romance , 1852) i El faune de marbre ( The Marble Faun , 1860). (Una altra novella titulada  Fanshawe , va ser publicada annimament l'any 1828.) Hawthorne va publicar aix mateix diversos llibres de contes per a infants.

Autor enquadrable dins del romanticisme, americ, com Edgar Allan Poe, gran part de la seua obra es localitza a Nova Anglaterra, i moltes de les seues histries recreen intensament l'ambient purit que amerava la societat d'aquells anys; aix, "Ethan Brand" (1850),  La marca de naixement  (1843),  La filla de Rappacini  (1844),  El vel negre del sacerdot  (1844), etc.

La crtica ms recent ha prestat atenci preferent a la veu narrativa de Hawthorne, considerant-la dins d'una retrica autoconscient, que no ha de ser confosa amb la veritable veu de l'escriptor, la qual cosa contradiu el vell concepte sobre Hawthorne de ploms moralista carregat de complexos.

Hawthorne va mantenir una breu per intensa amistat amb el novellista Herman Melville, qui li va dedicar la seua gran obra Moby Dick,  en homenatge al seu geni . La correspondncia entre ambds, no obstant, no es conserva.

Edgar Allan Poe va escriure importants, encara que poc falagueres, crtiques sobre "Twice-Told Tales" i "Mosses from An Old Manse" ( Molses d'una esglsia ).

 Bibliografia .

Novella

Fanshawe, a Tale (1828);
The Scarlet Letter (1850);
The House of the Seven Gables (1851);
The Blithedale Romance (1852);
The Marble Faun (1860);
(Novelles inacabades: Septimius Felton (1872); The Dolliver Romance, and Other Pieces (1876); Doctor Grimshawe's Secret (1883); The Ancestral Footstep (1883)).

Contes

Twice-Told Tales (1837);
Mosses from An Old Manse (1846);
The Snow-Image, and Other Tales (1851);

Contes per a xiquets 

Grandfather's Chair (1841);
Famous Old People (1841);
Liberty Tree (1841);
Biographical Stories for Children (1842);
A Wonder Book for Girls and Boys (1851);
Tanglewood Tales for Girls and Boys (1853).

Biografia

Life of Franklin Pierce (1852);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114707" title="Estil" nonfiltered="2134" processed="2130" dbindex="47218">

 Escriptura;
 Estil s un Punx per escriure sobre superfcies toves (argila, cera, sorra, plom, coure, or) o en pantalles tctils, vegeu clam (escriptura).
 Cultura, l'estil s la manera d'expressar el pensament.
 Literatura;
 Estil literari;
 Llibre d'estil;
 Art;
 Estil (art);
 Aparell de mesura;
 Gnmon;
 Canya que per la posici i llargria de la seva ombra serveix com a indicador.
 Agulla d'un rellotge de sol.
 Botnica;
 L'Estil (botnica) s un prolongament filiforme de l'ovari, que sost l'estigma. ;
 Geologia;
 Estil tectnic;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114720" title="Gnmon" nonfiltered="2135" processed="2131" dbindex="47219">




Un gnmon s un estil (una tija o columna) que per la posici i llargria de la seva ombra serveix com a indicador.
 Histria .
A la tomba de Sethy I (1300 aC) es descriu l's d'un rellotge de sol.

El 1200 aC. a Xina l'astrnom Tscheu-Kong descriu un ortostil.

La gnomnica ha estat sempre unida per una banda al concepte de mesura del temps i d'altra banda a la idea d'aplicaci cartogrfica de representaci en mapes terrestres, encara que se suposa que el primer a emprar aquest tipus de projecci va ser el fsic grec Tales de Milet per a construir mapes estellars. 

 Histria de la projecci en cartografia .
Alguns mapes terrestres de l'any 1803 van emprar aquesta projecci sobre els sis plnols tangents a una esfera, que formen un cub i el problema de la quadratura del cercle. Es va emprar sobretot en els segles XVI i tamb a mitjan segle XX en la projecci de la superfcie terrestre sobre les cares de diferents poledres. 

 Histria de la gnomnica en el disseny de rellotges solars .
L'autor grec que abans va comenar a denominar, i tal sigui el ms important, va ser Herodot (484-426 a. de C.), que fa una petita ressenya en la seva Histria II.109.3 als coneixements grecs del temps, dient que: van adquirir la divisi del dia en dotze parts dels Babilonis. Per tant el sistema horari dels grecs era temporani: amb aix es vol dir que l'hora s'entenia com la dotzena part de l'arc dirn recorregut pel sol, per com a tal arc varia al llarg de l'any, l'hora tamb varia. Per aquesta ra a aquest sistema se'l denomina tamb d'hores desiguals. Els romans, al seu torn, van heretar aquest sistema de divisi del dia dels grecs. 

Plini el Vell (100-59 aC) en el seu Historia Natural (Llibre XXXVI, Captol XIV) relata la histria del rellotge que l'emperador August va fer construir en el Camp de Mart, aprofitant un obelisc.

 Geometria .
En geometria, un gnmon s una figura plana formada llevant un parallelogram del cant d'un parallelogram ms gran. Aquest s un cas particular del gnmon pitagric: una figura geomtrica que ha de ser afegida a una figura donada perqu la figura nova sigui semblant a aquesta ltima.

 Vegeu tamb .
Anaximandre de Milet;
Quadrat d'ombres;

 Bibliografia de referncia .

Gazal, Midhat J. Gnomons, from Pharaohs to Fractals, Princeton University Press, Princeton, 1999. ISBN 0-691-00514-1.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114722" title="La Celestina" nonfiltered="2136" processed="2132" dbindex="47220">
La Celestina s una de les obres cims de la literatura espanyola, escrita per Fernando de Rojas. La Celestina s una obra de transici entre l'edat mitjana i el Renaixement, considerada una de les bases sobre les quals va iniciar el naixement de la novella i el teatre moderns.


 Edicions .
Abans de comenar hem d'advertir que existeixen dues versions, el qual direm Comdia, que compta amb 16 actes i la qual direm Tragicomdia, que compta amb 21.

Encara que se sospita que pogus haver-hi hagut una edici anterior, es considera actualment que la editio princeps de la Comdia va ser la publicada a Burgos per l'impressor Fadrique Alemany en 1499, amb el ttol de Comdia de Calisto i Melibea i conservada en la Hispanic Society de Nova York. No obstant aix, alguns estudiosos han posat en dubte la data d'aquesta edici, retardant-la i fent de la de Toledo de 1500 leditio princeps.

La comdia compta amb 16 actes i, a partir de l'edici de Toledo, amb unes cobles reals amb versos acrstics en qu es pot llegir "El batxiller Fernando de Rojas va acabar la Comdia de Calisto i Melibea i va ser nascut a la Pobla de Montalbn". Aquesta edici de 1500 inclou la carta prleg, els versos dits, el incipit i l'argument.

Al 1502 va aparixer una nova edici titulada Tragicomdia de Calisto i Melibea (Sevilla: Jacobo Cromberger) amb cinc actes ms abans de l'acte final, 21 en total, l'anomenat Tractat de Centuri perqu en ell apareix aquest personatge, aix com un prleg en qu s'explica que l'obra s'inspira en la mxima d'Herclides "totes les coses sn criades a manera contesa o batalla", s a dir, "la guerra o discrdia s el pare de totes les coses", concepci dialctica de la vida que s'imprimeix en l'obra, en el qual es detesten servents i senyors, joves i vells, homes i dones, ingenus, i fins i tot el mateix llenguatge batalla amb si mateix, contraposant-se un estil elevat i llatinitzat a un altre baix, colloquial i dhuc vulgar.

 Autoria .

Aquesta obra ha estat atribuda a Fernando de Rojas, segons l'expressi en els versos preliminars a l'obra i la carta on es diu que cap al 1497 es va trobar el primer acte i el comenament del segon mentre estudiava lleis a Salamanca i, a l'haver-li agradat molt i no conixer el final de la histria, va afegir quinze ms fins a concloure-la. Es creu que dit primer acte s un manuscrit que s'ha trobat en el Palau Real i es denomina Celestina de Palau. El continuador afirma que alguns atribuen aquest primer acte a Juan de Mena i uns altres a Rodrigo de Cota.

Menndez Pelayo descreia de les afirmacions de Rojas i va pensar que serien fruit de la timidesa o un tpic literari convencional que per ventura encobriria la necessitat de separar-se d'una obra alguna cosa llicenciosa composta en la seva joventut. Uns altres, que consideraven que aquest primer acte seria de deb annim i tot la resta de Fernando de Rojas, proven la seva afirmaci allegant diferncies en les fonts, en les estructures sintctiques i en els trets d'estil d'ambds textos. No obstant aix, una altra autoritat, com s la d'Alan D. Deyermond, s'inclina per pensar que aquestes diferncies, realment existents, serien fruit del pas del temps. Per encara hi ha opinions ms diverses, car hi ha qui creuen que de Rojas s autor solament dels 5 actes afegits en la Tragicomdia, l'anomenat Tractat de Centurio, o fins i tot al revs, el Tractat de Centurio seria fruit d'una composici collectiva per part d'una reuni d'humanistes amics.

Aquests problemes d'atribuci han arribat tamb als textos que acompanyen l'obra (carta, prleg o incipit, versos acrstics i arguments). La carta, el prleg i els versos acrstics s'atribueixen, generalment, a l'humanista Alonso de Proaza, si b Mara Rosa Lida pensa que sn de Rojas.

 Gnere literari .
El gnere de La Celestina s una qesti polmica. s en el segle XVIII quan el problema del gnere es planteja. La inflexible preceptiva neoclssica sent la necessitat d'encaixar-la en un model preexistent. Per els ferris motlles dels gneres del divuit impossibiliten aquest propsit, el que va deteriorar la seva consideraci entre els idealitzats escriptors del Neoclassicisme, com Moratn, que la va anomenar novella dramtica per a denotar la barreja de gneres i l'originalitat de l'obra. Un altre crtic i escriptor, aquest de la Renaixena catalana, Bonaventura Carles Aribau, la va anomenar novella dialogada. Es resistien a encaixar-la en el drama.

El fet s que es tracta d'un text totalment dialogat i l'extensi del qual i salts temporals i sobretot espacials, la feien irrepresentable en el seu moment i destinada a la lectura en veu alta, com era el costum en l'poca. Ja entrat el segle XX i amb extensos mitjans escenogrfics, l'obra va poder representar-se ntegra o resumida, si b no s una obra concebuda per a la representaci sobre un escenari, sin per a una lectura dramtica.

Marcelino Menndez Pelayo es debatia en els seus Orgens de la novella, a fins del XIX, en la contradicci de considerar-la drama per ser tot en ella actiu i gens narratiu, o no fer-ho, a causa de la seva excessiva longitud, la seva obscenitat i la seva estructura, on l'acci s escassa i l'escenografia nulla. Des de la perspectiva moderna, no obstant aix, aquestes objeccions sn d'escassa rellevncia: la durada s una convenci ms comercial que literria i l'obscenitat s alguna cosa opinable i ms propi del moment poltic en qu Pelayo va escriure que del de l'obra o l'poca actual. s ms, la seva estructura no s molt diferent de la de moltes obres d'aquest moment i fins i tot posteriors, quan en els Segles d'Or del teatre a Espanya va aconseguir la seva mxima esplendor. Senzillament, Menndez Pelayo era vctima dels seus prejudicis classicistes i de la seva formaci catlica, que feien prevaricar amb freqncia els seus judicis esttics.

Crtics posteriors, com Alan Deyermond a fins del segle XX, van recuperar la denominaci d'Aribau de novella dialogada, veient en La Celestina un de les precursores de la novella moderna i amb ella del Quixot, primera obra que mereix aquesta consideraci.

Avui dia, encara que sn majoria els quals la veuen com una obra dramtica, es reconeix la impossibilitat de reduir la qesti a un esquema simplista. s cert que l'acci s escassa; el ritme, lent; els parlaments, llargs i els monlegs, minuciosos; per no s l'nica obra dramtica de la seva extensi ni amb les seves mutacions escniques.

L's del temps s tpic del que ser la novella, encara que no exclusiu d'ella. Stephen Gilman i Asensio no dubten a separar el temps implcit del temps explcit. Si b hi ha un temps explcit en el qual es desenvolupa l'acci, de forma contnua i lineal, tamb hi ha un temps implcit, ms llarg, que es fa necessari per a entendre el que succeeix.

Gilman resol la qesti qualificant l'obra com agenrica; principalment per contenir dileg pur, s per a ell alguna cosa distint i anterior a la cristallitzaci de la novella i el drama tal com avui els concebem.

Cal assenyalar la comdia humanstica com a gnere subjacent a la constituci de la Celestina per diversos motius, com el ser feta per a la lectura, amb argument simple i desenvolupament lent, la concepci del temps i del lloc, ser en prosa, el maneig del dileg com estructura clau, la divisi en actes i l'inters pel pintoresc. No obstant aix, no podem parlar de comdia humanista prpiament dita per dos motius principals: el no estar escrita en llat i sobretot el final trgic, heretat segons Deyermond de la novella sentimental. A ms l's que es fa del dileg no s'havia donat fins a llavors, la novella i el teatre moderns, que fan un s similar del dileg estan per crear; veiem un s del dileg en el qual els personatges prenen vida i es van creant. Gilman opina que va ser La Celestina qui va donar la base a Cervantes per a usar-la en els dilegs del Quixot.

s tamb destacable l's de l'aparti (no acotat), els monlegs i la ironia, provinents del teatre llat. Com en la comdia elegaca hi ha un paper actiu de l'estimada i un ambient coetni.

De tot el dit es dedueix que una reducci simplista est fora de lloc. Encara que es tendeix a considerar-la com obra dramtica la complexitat de la seva classificaci incideix en la seva grandesa.

 Fonts .

Fernando de Rojas era un gran lector, com testimonia l'inventari dels llibres que va posseir i s'inclou en el seu testament. Les fonts de la seva magna obra no sn populars, sin cultes; no cal arraconar, per una altra part, i com se sol fer habitualment, la prpia experincia vital de l'autor com advocat, que li va haver de posar en contacte amb el mn criminal.

Entre les fonts cultes cal distingir primer les obres amb les quals La Celestina posseeix noms coincidncies fortutes (Museu, Tecrit de Siracusa o Safo). Molts autors citats no ho sn directament, sin que les seves paraules arriben a travs de fonts indirectes o per imitadors i comentadors (Menandro, Epicuri o Herclides); per exemple, el tema de la imperfecci de la dona pot venir d'Aristtil, per tamb s un tpic literari medieval tan freqent com el carpe diem, que apareix tamb en l'obra. Per una altra part, el personatge de la lena (tercera) s molt habitual en el Ars amandi d'Ovidi i en clssics com Sneca, Plat i Terenci.

S s determinant i fonamental en l'obra de Rojas l'obra filosfica del humanista Francesco Petrarca, i en concret el De remediis utriusque Fortunae, que apareix citat 99 vegades i coneixia a travs del Index o extracte de les seves obres.

Per una altra part i quant a l'argument de l'obra, existien els precedents de Paulus (1390) de Pier Paolo Vergerio, la Commedia Poliscena de Leonardo Bruni, la Histria duobus amantibus del cardenal Enea Silvio Piccolomini, una novella verda del que desprs seria papa, i la Elegia vaig donar madonna Fiammeta de Giovanni Boccaccio, fora de comdies humanstiques en llat de l'Edat Mitja com el Panphilus.

Quant a les petjades castellanes, trobem als dos arxiprestes, Juan Ruiz (possiblement el Llibre de bon amor no ho va conixer directament, sin que tindria comunitat de fonts en el Pamphilus) i Alfonso Martnez de Toledo, la Crnica General, el Tristn de Leons, Juan de Mena, Jorge Manrique, Juan de l'Alzina i la Pres d'amor.

 Estructura .

Hem d'assenyalar, per a comenar, que la divisi externa de l'obra, en actes, no t un veritable significat estructural. En realitat, seguint l'acci, podem dir que es divideix en dues parts i un prleg.
Prleg: trobada de Calisto i Melibea en l'escena I.
Primera part: intervenci de Celestina i els criats i mort d'aquests. Primera nit d'amor.
Segona nit d'amor: tema de la venjana. Mort de Calisto, sucidi de Melibea. Plor de Pleberio.

Mara Rosa Lida de Malkiel assenyala l'estricta i cuidada motivaci de tota la trama en un plnol realista, aix com la relaci causa i efecte dels esdeveniments. L'escena inicial s desconcertant, per dna el carcter dramtic necessari per la trobada i el violent rebuig que comporta, la seva funci s la de desencadenant. Pocs sn els fets que escapen d'aquesta relaci causa i efecte per a sorprendre al lector o als personatges.

El sistema d'accions s'encadena, l'esquema s el d'una travada srie de conseqncies (relacions de causa i efecte); l'esquema correspon al patr estructural del 'compte presentat' (Georg Lukcs), pel qual ms tarda o ms d'hora cal pagar pels nostres actes.

La repetici de motius porta la simetria que ordena l'obra, aix es fon amb un altre principi d'ordenaci encara ms poders,: l'anticipaci de la fi: tots els smbols parcials s'ordenen cap al desenlla final.

Un altre crtic, Morn parla d'una lnia estructural:
acte I.............pecat;
actes II-XIV.......prdua de la hisenda;
actes XV-XVIII.....fama;
acte XIX...........vida i nima;
actes XX-XXI.......recapitulaci;

Amb els 5 actes afegits, queden ms profundament motivats el carcter de Melibea i la mort de Calisto.

El que agafa en l'estructura de La Celestina per a Humberto Lpez Morals s una novella amatria de to cavalleresc i simblic, que aix seria el primer acte (tpic del jove que, perseguint un au troba a una bella jove). Sobre aquests materials treballaria de Rojas amb una concepci diametralment oposada, canviant cap a un to de realisme psicolgic i un ambient burgs de tintes molt concretes.

 Temes .

Els temes de l'obra (que assenyalen i marquen els prlegs, en vistes a orientar la interpretaci de l'obra en el seu temps) els declara el mateix ttol introductori:

Composta en reprensi dels bojos enamorats que, venuts del seu desordenat apetit, a les seves amigues criden i diuen ser el seu Du, aix mateix feta en avs dels enganys dels alcavots i dolents;

De la qual cosa es dedueix la seva fi educativa d'atacar el boig amor o apetit del material (amor a la carn, amor a l'or) i la corrupci que trastorna l'ordre social hum i div. No obstant aix, subjecta una temtica filosfica expressa en el segon prleg de l'obra, i extreta de les obres filosfiques de Francesco Petrarca que tant va llegir l'autor, qui, com advocat, tenia una concepci molt litigiosa del mn:

Totes les coses ser anomenades a manera de contesa o batalla, diu aquell gran savi Herclides en aquesta manera: Omnia secundum litem fiunt. Sentncia, a la meva veure, digna de perptua i recordable memria. (...) Vaig trobar aquesta sentncia corroborada per aquell gran orador i poeta laureado Francisco Petrarca, dient: Sine lite atque offensione nihil genuit natura parens (Sense lid i ofensin cap cosa va engendrar la Natura, mare de tot.) (...) No s menor la dissensi dels filsofs en les escoles que de les ones en la mar. Doncs entre els animals cap gnere manca de guerra. Qu major lid, quin major conquesta ni guerra que engendrar en el seu cos qui mengi les seves entranyes? (...) Doncs qu direm entre els homes a qui tot el sobredit s subjecte? Qui esplanar les seves guerres, les seves enemistades, les seves enveges, les seves acceleraments i moviments i descontentaments? Aquell mudar de vestits, aquell derrocar i renovar edificis, i molts altres afectes diversos i varietats que aquesta nostra flaca humanitat ens provenen? I doncs s antiga querella i suscitada de llargs temps, no vull meravellar-me si aquesta present obra ha estat instrument de lid o contesa als seus lectors per a posar-los en diferncies, donant cadascun sentncia sobre ella a sabor de la seva voluntat. Uns deien que era prolixa; uns altres, breu; uns altres, agradable; uns altres, fosca... (...) Doncs ella, amb totes les altres coses que al mn sn, va sota la bandera d'esta notable sentncia; que dhuc la mateixa vida dels homes, si b ho mirem, des de la primera edat fins que blanquegen les canes, s batalla. Els nens amb els jocs, els mossos amb les lletres, els mossos amb els delits, els vells amb mil espcies de malalties barallen, i aquests papers amb totes les edats: la primera els esborra i trenca; la segona no els sap b llegir; la tercera, que s l'alegre joventut i romancera, discorda. Uns els roseguen els ossos que no tenen virtut, que s la histria tota junta, no aprofitant-se de les particularitats fent el compte de cam; uns altres piquen els donires i refranys comuns, lloant-los amb tota atenci, deixant passar per alt el que fa ms al cas i utilitat seva. Per aquells para el veritable plaer dels quals s tot, desencanten el conte de la histria per a contar, la suma per al seu profit, riuen el dons, les sentncies i dits de filsofs guarden en la seva memria per a transposar en llocs convenibles als seus actes i propsits. (...) Qui negar que hi hagi contesa en cosa que de tantes maneres s'entengui?;

A aix es redueixen els temes principals: l'amor, la mort i la cobeja (distintes versions segons els personatges). L'amori passi s el motor de l'acci, no noms de la principal (Calisto i Melibea) sin fins i tot d'alguna de les secundries. Francisco Jos Herrera assenyala que, com motor, la cobeja i l'avarcia substitueix en els personatges de classe baixa a la fria amorosa dels de la classe alta.

Quant al tema de la mgia, hi ha opinions contraposades quant a la seva importncia dintre de l'obra. Per a Lida De Malkiel s una nota de l'poca un tant ingnua a la qual no cal donar ms importncia. No obstant aix, per a autors com Petriconi, Maravall o Russel t una funci important en el desenvolupament, aconseguint la categoria d'element integral; Celestina creu en l'eficcia dels seus arts i la passi de Melibea s producte dels conjurs de Celestina. Asensio i Gilman neguen l'existncia del 'temps implcit' al dir que el canvi psicolgic de Melibea es produeix per les males arts de Celestina. La intenci de Rojas seria alertar contra aquest mn, real i actiu en el seu temps.

 Argument .

L'obra comena quan Calisto veu casualment a Melibea a l'hort de la seva casa, on ha entrat a buscar un falc seu, i la sobrequilla. Aquesta ho rebutja, per ja s tard, ha caigut violentament enamorat de Melibea.

Per consell del seu servent, en Sempronio, en Calisto recorre a una vella prostituta i ara alcavota professional anomenada Celestina qui, fent-se passar per venedora de gneres diversos (pintes, afileres, escovillons, afaitis, herbes i fins i tot oracions, genera aquest que s el qual compra Melibea: una oraci contra el dolor de dents), pot entrar en les cases i d'aquesta manera pot actuar de dona per casar o concertar cites d'amants; Celestina tamb regenta un prostbul amb dues pupilles, Areusa i Elicia.

L'altre servent d'en Calisto, Prmeno, la mare del qual va ser mestra de Celestina, intenta dissuadir-ho, per acaba menyspreat pel seu senyor, al que noms li importa satisfer els seus desitjos, i s'uneix a Sempronio i Celestina per a explotar la passi de Calisto i repartir-se els regals i recompenses que produeixi.

Mitjanant un pacte amb el diable, Celestina, aconsegueix que Prmeno es posi de la seva part ja que fa que una de les seves pupilles l'enamori i que Melibea s'enamori de Calisto per la mateixa mgia i com a premi rep una cadena d'or, que ser objecte de discrdia, car la cobeja la duu a negar-se a compartir-la amb els servents de Calisto; aquests acaben assassinant-la, per la qual cosa es van presos i sn ajusticiades.

Les prostitutes Elicia i Areusa que han perdut a Celestina i als seus amants, tramen que el fanfarr Centurio assassini en Calisto, per aquest en realitat noms armar un avalot. Mentre, Calisto i Melibea gaudeixen del seu amor, per a l'escoltar l'agitaci en el carrer i creient que els seus servents estan en perill, Calisto salta el mur de la casa de la seva estimada, cau i es mata. Desesperada Melibea se sucida i l'obra acaba amb el plor de Pleberio, pare de Melibea, qui perdona als amants.

 Personatges .

De Rojas fa un poders tra dels seus personatges, que apareixen davant el lector dotats de vida, amb profunditat psicolgica, sn ssers humans amb una caracteritzaci interna excepcional, el que els allunya dels 'tipus' tan usuals en la literatura medieval.

No obstant aix, alguns crtics noms han vist en ells alegries o esquematitzacions. Gilman arriba a negar la possibilitat d'analitzar-los com personatges al creure que de Rojas es va limitar a escriure dilegs en els quals els interlocutors responen a una situaci donada, l'amplada psicolgica noms es podria argumentar mitjanant elements extratextuals.

Lida de Malkiel parla d'objectivitat; aix, diferents personatges jutgen a un altre de diferent manera. Quant a les contradiccions de conducta es donen perqu de Rojas ha humanitzat als seus personatges.

Un tret com de tots els personatges (tant en el mn dels senyors com en el dels servents) s el seu individualisme, el seu egoisme, la seva falta d'altruisme. Per no s'encartonen, sofreixen canvis en ocasions. El tema de la cobeja ha estat tractat per Francisco Jos Herrera en un article sobre el guany en matria celestinesca (s a dir, en totes les obres del cicle de La Celestina, incloent imitacions, continuacions...), on assenyala que el motiu que mou a les alcavotes i als servents s l'avarcia i la rapia respectivament, enfront dels motius dels senyors, que serien la fria amorosa i la defensa de l'honor familiar i social. El profit privat dels personatges de classe baixa, substitueix en fora i presncia a l'amor en la classe alta.

Fernando de Rojas agrada crear els personatges en parelles per a ajudar-se a construir el carcter de cadascun per mitj de relacions de complementarietat i oposici. Aix, es constitueixen al llarg de l'obra dos grups de personatges oposats, els servents i els senyors, i en ambds grups els personatges s'agrupen per parelles: Prmeno i Sempronio, Tristn i Sosia, Elicia i Areusa, en el mn dels servents; Calisto i Melibea, Pleberio i Alisa, en el mn dels senyors. Solament Celestina i Lucrecia no tenen correspondncia, per s perqu la seva oposici s vertebral en la histria: Celestina constitueix l'element catalitzador de la tragdia, al representar el desenfrenament vital, mentre que Lucrecia, serventa de Melibea, representa l'extrem de tota repressi. En aquest sentit, el personatge del brivall Centurio afegit a la segona versi de l'obra resulta un afegit poc funcional, encara que t alguna cosa a veure en els desordres que criden l'atenci de Calisto i fan que es mati.

 Celestina .

La Celestina s el personatge ms suggestiu de l'obra, fins al punt que va acabar per donar el ttol a l'obra; s un personatge pintoresc i viscut, s hedonista, avara i vital. Coneix a fons la psicologia de la resta dels personatges, fent que fins i tot els reticents amb els seus plans cedeixin a ells. Els seus mbils sn la cobeja, la gana sexual (que sadolla facilitant i fins i tot presenciant) i amor al poder psicolgic. Representa un element subversiu dintre de la societat: se sent compromesa a propagar i facilitar el gaudeixi sexual. Quant a la mgia, veure l'apartat dels temes. S'inspira en el personatge de l'alcavota que ja havia aparegut en les comdies romanes de Plat i al llarg de l'Edat Mitja en obres com el Llibre de Bon Amor de Juan Ruiz, Arxipreste d'Hita (el personatge conegut com Urraca la Trotaconventos) i en obres llatines i italianes com la Histria duobus amantibus d'Enea Silvio Piccolomini o la Triava de madonna Fiammeta de Giovanni Boccaccio. Antany va ser una meretriu, ara es dedica a concertar discretament cites amoroses a qui l'hi demana al mateix temps que utilitza la seva casa perqu les prostitutes Elicia i Areusa puguin exercir el seu ofici. Utilitza per a penetrar en les cases l'artifici de vendre afaitis, herbes, escovillons i adorns per a les mosses; com alcavota considera est fent un ofici til i com a tal t el seu orgull professional. Li agrada el vi i s diablicament intelligent i utilitza la seva experincia per a manipular psicolgicament als altres, per no obstant aix ennuvola el seu enteniment el defecte de la cobeja. A ms s una bruixa i fa un pacte amb Plut, mscara pagana que encobreix en realitat al dimoni, i en la Tragicomdia les addicions de Rojas subratllen aquest fet.

 Calisto .

En Calisto s un jove a qui noms el preocupa satisfer els seus desigs, atropellant qui sigui per aconseguir-ho. El seu cinisme li fa menysprear la sinceritat del seu servent, en Prmeno, quan aquest l'adverteix dels perills que corre. En Calisto no se li observa verdaderes crisis, s una persona realment egoista. s el personatge ms carregat de literatura, ms voluntriament artificis. Encarna el 'boig amor', del qual s vctima: figura trgica i anti-herica. Desprs de l'escena primera (rebuig de Melibea de Calisto) es dna l'amor illcit, no s'insinua el matrimoni i es recorre a l'alcavota.  Aix, segons autors, seria perqu ell s cristi vell i ella no. No obstant aix, Lida de Malkiel assenyala que el casament entre cristians nous i vells sempre va ser lcit. No s possible saber la intenci de l'autor o si aquesta 'illicitud' es deu a aquests motius, el que s que s indubtable s que els cristians nous no estaven gaire b vistos en aquella poca i en posteriors. Una altra teoria seria la d'Otis H. Green, que pensa que la negativa inicial respon a l'ideal de l'amor corts, si b Calisto no respectar les regles, la qual cosa provocar una sort de 'cstig potic'. En tot cas, es pot recordar que l'amor illcit o amagat es troba molt arrelat en la lrica popular peninsular.

 Melibea .

La Melibea s una dona vehement, que passa de la resistncia a l'absolut lliurament a Calisto sense amb prou feines trnsit de dubte; en ella la repressi apareix com a forada i antinatural; se sent esclava d'una hipocresia que se li ha inculcat des de petita a casa seva. A l'obra s'intenta fer-la vctima d'una passi encegadora inculcada per l'encanteri de Celestina. Actua regida per la seva conscincia social. El que ella cuida s el seu extern concepte de l'honor: no hi ha pudor personal ni subjeccions morals. La seva passi s ms real i menys literria que la de Calisto; seria la luxria ms que l'amor el motor de les seves accions, si pensem que no s la mgia la que la fa canviar d'opini respecte a Calisto, pensarem que tot s un 'pla' de Melibea en el qual ell fa les despeses i Celestina s'esfora perqu sigui ella la que es diverteixi. L'nic que li sortiria malament s la mort de Calisto, que la deixa en una delicada posici moral.

 Prmeno .

En Prmeno s potser el personatge ms trgic de l'obra, perqu s corromput per tots els altres personatges. En ser fill de Claudina, mestra i antany companya de Celestina, intenta advertir el seu senyor dels perills que li poden venir; per s humiliat per aquest. La seva lleialtat acaba d'esfondrar-se en ser sedut per una de les pupilles de Celestina, que ha de sufragar amb uns mitjans dels quals manca de forma que es veu obligat a participar en la corrupci del seu senyor al mateix temps que es corromp ell mateix. La passi material de l'amor que acaba de descobrir li encega i ja noms pretn aprofitar-se de la passi de Calisto igual com el seu company, el ms cnic Sempronio. T cert parallelisme amb Melibea, que tamb es nega en principi a seguir el corrent corruptora.

 Sempronio .

En Sempronio fa temps ja que ha perdut qualsevol ideal sobre els amos a qui serveix i noms pretn aprofitar-se'n amb egoisme i cobdcia. Mant una relaci amb una de les prostitutes de Celestina, que al seu torn l'enganya, i s l'amo de la idea d'aprofitar-se de Calisto per poder mantenir la seva passi a costa de la del seu senyor, en ell es veu la ruptura dels llaos feudals amo i senyor.

 Elicia i Areusa .

Les prostitutes Elicia i Areusa odien en el fons els homes i les aficionades com la Melibea; sn rancoroses, envegen la Melibea i pretenen que Centurio vengi la mort dels seus amants, els servents d'en Calisto. Una t clientela fixa i casa, l'altra, menys experimentada, encara no. L'Elicia noms busca el plaer amb despreocupaci del que passa al seu voltant i del que no sigui agradable; no el preocupa ni el seu passat ni el seu futur. Noms la mort de Celestina la fa tornar a la realitat. Areusa presenta una conscincia de si mateixa ms acusada. La revenja que trama al costat d'Elicia no s realment per la mort dels seus amants, sin ms aviat pel desemparament en el qual queden i per l'odi que senten per la classe social alta (enveja i rabia).

 Pares de la Melibea .

L'Alisa s la mare de la Melibea i no t una verdadera relaci amb la seva filla; es limita a especular sobre el seu matrimoni sense haver-la consultat a penes.

En Pleberio s el pare massa ocupat que estima la seva nica filla i veu com la seva vida perd tot sentit en sucidar-se aquesta, pel qual declama el plant final de l'obra, un lament pel poder de l'amor on sofreix per la solitud i esterilitat a qu l'ha condemnat el dest desprs de tant esfor sense fruit.

 Bibliografia .

Alan Deyermond: Historia de la literatura espaola I. Ariel. Barcelona, 1979.
Francisco Rico: Historia y crtica de la literatura espaola. Edad Media I. Crtica. Barcelona, 1979.
Stephen Gilman: La Celestina: arte y estructura. Taurus. Madrid, 1974.
Stephen Gilman: Dilogo y estilo en La Celestina. Nueva Revista de Filologa Hispnica. VII (1953), 461 469.
Stephen Gilman: La Espaa de Fernando de Rojas. Taurus, Madrid, 1978.
Mara Rosa Lida de Malkiel: La originalidad artstica de La Celestina. Eudeba. Buenos Aires, 1962.

 Vegeu tamb .
La Celestina Catalana;

 Enllaos externs .


Portal de la Biblioteca Virtual Cervantes sobre La Celestina ;
Text interactiu de La Celestina ;
Anlisi de La Celestina ;
Bibliografia celestinesca preparada per A. Robert Lauer ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114723" title="Juli II" nonfiltered="2137" processed="2133" dbindex="47221">

Juli II (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443   Roma, 21 de febrer de 1513) s el nom que va adoptar el cardenal itali Giuliano della Rovere en esdevenir Papa.

Era nebot de Fancesco della Rovere, que tamb seria Papa amb el nom de Sixt IV i que el va fer cardenal el 1471.
Va ser un enemic declarat  dels Borja i del Papa Alexandre VI, ra per la qual va procurar mantenir-se allunyat de Roma durant el seu pontificat.
Quan mor Pius III, va participar en el conclave en el que va ser escollit per 37 vots, dels 38 possibles, tot i que Csar Borja controlava els 11 cardenals espanyols.

Juli II s considerat com un papa estratega, guerrer i bon diplomtic i mecenes de les arts.

Al comenament del seu pontificat va haver de posar ordre a les finances de la Santa Seu, arrunades desprs de la dcada dels Borja i va aconseguir empresonar Csar i annexar-se el ducat de la Romanya, que ell havia conquerit i s'havia annexat a ttol personal.
Per sense Csar, les seves possessions a la Romanya van disgregar-se i moltes ciutats van tornar a estar dominades pels seus antics tirans i algunes van caure en mans de la Repblica de Vencia. 
El 1506, Juli II  va posar-se al capdavant dels exrcits pontificis i va aconseguir ocupar les ciutats rebels, com Perusa i Bolonya, que va capitular desprs de dos mesos de setge.

Per combatre Vencia, Juli, que volia impedir que fos una potncia hegemnica a la pennsula itlica, va crear una aliana per lluitar-hi, ensarronant al rei francs Llus XII, que havia perdut el regne de Npols em mans dels castellans, al que li va fer creure que all recuperaria el que havia perdut a Npols.
Tamb va comprometre en la lluita a l'emperador Maximili I, el rei Ferran II el Catlic, Savoia, Florncia i Mntua.
Units en la lliga de Cambrai, els aliats van derrotar els venecians a la batalla d'Agnadello el maig del 1509.
Desprs d'aquesta derrota, la repblica es va rendir i va tornar els territoris al Papa, quedant fora debilitada.
Juli va perdonar els venecians i va desfer la lliga el 1510.

El segents enemics del Papa van ser els francesos que ocupaven Mil i Gnova, contra els quals va formar una nova aliana (4 d'octubre de 1510) que englobava els Estats Pontificis, Espanya, Vencia i ms tard el Sacre Imperi, Anglaterra i Sussa.

Mentre es constitua l'aliana, Llus XII es va adonar de la creixent hostilitat contra els francesos i el conflicte es va convertir en una guerra oberta. El rei francs va convocar un concili a Pisa per tal de desautoritzar al Papa, per noms hi van assistir cinc cardenals que rpidament Juli II va excomunicar.

La guerra inicialment va ser favorable als francesos, per rpidament van veure's obligats a cedir Mil i marxar d'Itlia creuant els Alps, en veure totes les seves fronteres amenaades.
Arran de la guerra amb Frana, Juli II va excomunicar Joan III d'Albret, rei de Navarra i aliat dels francesos, sota el pretext de qu defensava l'heretgia ctara, cosa que immediatament va aprofitar Ferran II, llavors rei d'Arag i regent de Castella per ocupar el regne el 1512.

Quan la guerra va acabar, Juli va convocar un concili, el V concili del Later, per tal d'esborrar la petja del de Pisa.
Va morir en una poca en qu pensava com aconseguir expulsar els espanyols de Npols i trencar el cercle vicis que mantenien amb els francesos per aconseguir el control d'Itlia.

Juli II va ser protector d'artistes com Rafael Sanzio, Donato Bramante, a qui va encomanar els plnols de l'actual Baslica de Sant Pere, i Miquel ngel a qui va encarregar les pintures de la volta de la Capella Sixtina, a ms d'un colossal monument funerari, que per falta de fons no es va acabar i del que ens resta l'esttua de Moiss, avui situada a l'esglsia de San Pietro in Vincoli.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114724" title="Andr Leroi-Gourhan" nonfiltered="2138" processed="2134" dbindex="47222">
Andr Leroi-Gourhan (1911-1986) va ser un prehistoriador francs.

Nasqu a Pars. Els seus pares moriren durant la Primera guerra mundial i ell va ser criat pels avis materns, ra per la qual va ajuntar posteriorment el cognom dels avis (Gourhan) al seu. Es va llicenciar en lletres i en llenges orientals (rus, xins, japons) el 1933. Els anys segents va treballar al British Museum de Londres i al Jap en missions culturals oficials. Va ser mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial i actu com a traductor a la marina entr en combat al final e la guerra defensant, tamb, el patrimoni del museu del Louvre per la qual cosa va rebre la Legi d'Honor francesa. Acabada la guerra va exercir com a  professor d'etnologia del colonialisme a la facultat de lletres de Li. A partir de 1956 es va dedicar a la tasca de recerca cientfica arqueologia a Pars guanyant un gran reconeixement a nivell mundial. 

Obra.
Va tenir dos aspectes:
 Com excavador principalment en els jaciments de Arcy-sur-Cure  i Pincenvent on va renovar els mtodes d'excavaci i la necessitat d'un estudi interdisciplinar amb les ciencies socials i biolgiques que passessin a ser de l mbit etnolgic. ;
Com a teric,abasta dos camps principals el de la religi i el de l'art.

En la religi procura definir primer el concepte de religi i en el cas de la prehistria no admet el comparatisme etnogrfic amb les civilitzacions actuals.

En l'art paleoltic destaca la importncia de les associacions de les representacions artstiques i la seva relaci amb la topografia de les coves. No accepta la consideraci de les pintures paleoltiques com un "santuari". s molt coneguda la seva interpretaci simblica i sexual de les pintures parietals paleoltiques en les quals el cavall seria el smbol mascul i el bisont el femen . Segurament aquesta interpretaci est influda pel psicoanlisi freudi. 


Principals obres.
 L'Homme et la matire, Paris, Albin Michel, 1943;
 Milieu et techniques, Paris, Albin Michel, 1945;
 Le geste et la parole, Paris, Albin Michel, 1964-65;
 Les religions de la Prhistoire, Paris, PUF, 1964;
 Prhistoire de l'art occidental, Paris, Mazenod, 1965;

Referncies.
 Brigitte et Gilles Delluc,  Hommage  Andr Leroi-Gourhan , Archologia, n 212, 1986.
 Marc Groenen, Pour une histoire de la prhistoire, d. J. Millon , 1994, ISBN 2-905614-93-5;
 Michel Lorblanchet, Les grottes ornes de la Prhistoire, Errance, 1995, ISBN 2-87772-112-4;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114727" title="Fernando de Rojas" nonfiltered="2139" processed="2135" dbindex="47224">
Fernando de Rojas, dramaturg espanyol, autor de La Celestina, estimada com una de les obres cim de la histria de la literatura espanyola i la ms important sense dubte en la transici entra la edat mitjana i el Renaixement.

s poc el que se sap d'ell. Va nixer en La Pobla de Montalbn (Toledo), cap al 1470. Per llavors aquesta ciutat tenia una important colnia jueva i es creu que Rojas hauria nascut de la  d'una famlia de jueus conversos. Hauria estudiat lleis a la Universitat de Salamanca, segons ell mateix afirma en La carta de l'autor a un el seu amic, que precedeix el text de la seva obra. Sembla documentat que cap a 1496-97 hauria obtingut el seu grau de Batxiller en Lleis.

Avui dia no es dubta que sigui l'autor de La Celestina, que hauria escrit amb pocs ms anys que el seu protagonista, Calisto compte amb 23 i ell tindria 25. L'autor va revelar el seu nom i lloc de naixement en un fams acrstic al principi de la segona edici de l'any 1500. No se li coneix cap altra obra ni s esmentat per cap dels seus contemporanis.

Se sap que estava establert en la localitat de Talavera de la Reina i casat all. La seva condici de convers es veu a l'argument de la seva obra, que a dir de la majoria dels crtics s obra d'alg d'aquesta condici: s'ha dit que l'absncia de fe ferma justificaria el pessimisme de La Celestina i la falta d'esperana palesa en el seu dramtic final.

La seva famlia hauria estat perseguida per la Inquisici i ell mateix ha aparegut en documents com acusat per aquesta instituci, que amb dits documents li avala com autor de La Celestina.

Va morir el 1541 a Talavera de la Reina, entre el 3 i el 8 d'abril. Es conserva el seu testament, datat aquest dia 3, molt detallat, que ha estat el delit dels crtics al poder estudiar la seva abundant biblioteca.

Per l'originalitat de la seva obra, frontera entre l'Edat Mitja i el Renaixement, ha arribat a ser comparat amb Gutenberg o Cristfor Colom, car la seva obra va ser un descobriment pioner tant per al naixement de la novella com del teatre modern.

 Vegeu tamb .
Literatura espanyola;


 Bibliografia .
Alan Deyermond: Histria de la literatura espanyola I. Ariel. Barcelona, 1979.
Francisco Rico: Histria i crtica de la literatura espanyola. Edat Mitja I. Crtica. Barcelona, 1979.
Mara Rosa Lida de Malkiel: L'originalitat de la Celestina. EUDEBA. Buenos Aires, 1962.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114729" title="Alhama de Granada" nonfiltered="2140" processed="2136" dbindex="47225">

Alhama de Granada s una ciutat de la provncia de Granada situada al sudoest de la provincia. Limita amb Zafarraya, Loja, Salar, Moraleda de Zafayona, Cacn, Chimeneas, Arenas del Rey, Jayena, Otvar i Santa Cruz del Comercio, Cmpeta, Canillas de Albaida, Salares, Sedella, Canillas de Aceituno i Alcaucn.

El seu nom ve de l'rab i significa aiges calentes, nom que fa referncia al balneari d'aiges termals que t.  Sembla que aquest balneari t el seu origen a poca romana i que el seu s va ser continuat pels rabs del qual es conserva el Bany de la Reina.

La prdua de la ciutat per part dels rabs va fer que s'iniciara una nova poca sota el govern dels Reis Catlics. Hi ha un roman annim sobre aquesta fita: "Ay de mi Alhama". 

Alhama est situada sobre un penya-segat. Algunes de les seues cases penjen sobre aquest penya-segat i miren al riu Alhama.

Alhama t moltes festes tradicionals on la gent hi participa molt. Sn famosos els Carnavals, la Candelaria, la fira de Sant Joan, la Romeria de la Verge (15 d'Agost) i la fira de Setembre.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114730" title="Dijous bo" nonfiltered="2141" processed="2137" dbindex="47226">
El Dijous Bo s una de les principals fires de la ciutat d'Inca al centre de l'Illa de Mallorca.

Per a fixar la data de la seva celebraci es compta a partir del dia en qu cau en un any concret la festivitat de Sant Lluc.

Tradicionalment era una festivitat en la que s'aplegava bona part de la pagesia de Mallorca i gaudia d'un caire festiu per tamb amb una important vessant econmic. La installaci d'un mercat n'era una de les seves principals manifestacions.

Avui en dia, emper, el seu carcter ha canviat notablement i el seu vessant ldic sobrepassa altres orientacions tot i que mant una important activitat econmica.

Adreces d'inters.
 Dijous bo;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114731" title="Quimioterpia" nonfiltered="2142" processed="2138" dbindex="47227">
La quimioterpia es basa en el tractament d'una malaltia mitjanant composts qumics. Normalment s'utilitza aquest terme per al tractament del cncer i infeccions vriques.

Quimioterpia del cncer.

La quimioterpia ha estat una de les formes ms importants per a tractar el cncer.

A principis dels anys 50 va aparixer el cisplat primer compost per a tractar certs tipus de cncer.]

L'acci principal dels agents quimioteraputics s la d'evitar o reduir la replicaci cellular, tpica de les cllules canceroses: 
 Rpida: la seva acci principal s la de reproduir-se;
 Inespecfica: les cllules perden la seva identitat;
 Invasiva: tenen la capacitat per a envair teixits vens;

Efectes secundaris.
L'activitat principal d'aquest tipus de compost explica tamb els seus efectes secundaris principals i la seva toxicitat:
 Caiguda del cabell;
 Hemorrgies;
 Vmits;
 Anmia;
 Immunodepressi;


Els agents quimioteraputics afecten a totes les cllules del nostre cos, tenen una baixa especificitat.

Tipus de frmacs.

Segons la seva acci es distingeixen distints tipus. Cal tenir en compte que l'acci principal s evitar la replicaci cellular. Per aix la molcula diana principal s el DNA:

 Agents alquilants: es coordinen directament (p.ex: cisplat);
 Antimetablits: eliminen l'acci d'una molcula indispensable per a la seva replicaci (p. ex: mercaptopurina);
 Alcaloides de la vinca: famlia de composts trobats per primera vegada a la vinca (p. ex: vinblastina);

Per a ms informaci.
 Pgina de la aecc;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114734" title="Club Pat Hoquei Olot" nonfiltered="2143" processed="2139" dbindex="47228">


El Club Pat Hoquei Olot (CPH Olot) s una entitat de la ciutat d'Olot dedicada a la prctica de l'hoquei.

 Histria .
El club es funda l'any 1983 amb el nom de Club Hoquei Olot. Va comenar amb un equip juvenil, fins a arribar a l'any 1986, quan es comena a introduir el patinatge artstic dins l'estructura esportiva del club, i tamb s'inicia l'escola d'hoquei.
L'any 1987 el club canvia de nom, passant-se a dir Club Pat Hoquei Olot.
L'any 1992 les seccions d'hoquei i de patinatge artstic se separen. El CPH Olot continua existint, dedicant-se a l'hoquei, mentre que la secci de patinatge artstic funda el seu propi club, el Club Patinatge Artstic Olot.
La temporada 1997-1998 el club aconsegueix el primer ttol oficial, ja que l'equip femen aconsegueix la Copa Federaci de la Territorial de Girona, i van repetir-ho la temporada segent. L'any 2006 l'equip Alev aconsegueix el Campionat de Catalunya i el Campionat d'Espanya.

 Enllaos .
Pgina oficial del club;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114735" title="Id Software" nonfiltered="2144" processed="2140" dbindex="47229">


id Software s una empresa americana desenvolupadora en el camp dels videojocs.
Les oficines centrals de id Software es troben a Mesquite, Texas, EUA.

 Programari .

 Videojocs destacats .
 Saga de Commander Keen: Saga de set episodis.
 Rescue Rover;
 Rescue Rover 2;
 Dangerous Dave in the Haunted Mansion;
 Hovertank 3D: Primer joc en 3D de la histria.
 Catacombs 3D;
 Wolfenstein 3D;
 Spear of Destiny;
 Heretic;
 Hexen;
 Hexen 2;
 Doom;
 Doom II;
 Quake;
 Quake II;
 Quake III Arena;
 Return to Castle Wolfenstein;
 Doom 3;
 Quake 4;

 Eines de programaci .
Aquestes sn algunes eines que id Software ha desenvolupat i que han tingut un impacte considerable en el mn dels videojocs.

 Quake Engine: Motor amb el que es va fer el Quake. El seu codi va ser lliurat sota la GPL;
 Quake II Engine: Motor amb el que es va fer el Quake II. El seu codi va ser lliurat sota la GPL;
 Quake III Engine: Motor amb el que es va fer el Quake III Arena. El seu codi va ser lliurat sota la GPL;
 Doom 3 Engine: Motor amb el que es va fer elDoom 3;

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial;
 id Museum, pgina dedicada al id Software ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114736" title="Cantigas de Santa Mara" nonfiltered="2145" processed="2141" dbindex="47230">


Les Cantigas de Santa Mara d'Alfons X el Savi es un dels ms importants reculls de canons monofniques de l edat mitjana redactat durant el regnat d Alfons X el Savi (1221-1284). 

Es tracta d un conjunt de 427 composicions escrites en galaicoportugus en honor a la Mare de Du. La majoria sn cantigas que expliquen miracles succets amb la intervenci de Maria.

 Autoria .

Noms un petit nombre de les ms de quatre-centes peces de la collecci son atribubles directament al rei Alfons el savi. La seva tasca fonamental seria la d organitzar, corregir i dirigir als diferents collaboradors integrants de la seva cort potica. Alguns dels noms citats pels diferents estudiosos son Airas Nunes, poeta i trobador gallec; Pero da Ponte o Joan Soares Coelho. 

 Classificaci .

Les Cantigas de Santa Mara es poden dividir en dos grups

 Les Cantigas da nosa Seora, tamb anomenades Cantigas de miragre ja que sn un compendi d histries i miracles  relacionats amb la Mare de Du, ja sigui per la seva intervenci directa o pels amors mstics que la seva figura genera en les nimes pietoses. ;
 Les Cantigas de loor , que apareixen intercalades cada 10 peces i en les que la narraci  deixa pas al lirisme  per lloar a Maria i agrair-li la seva intervenci o cantar les seves virtuts. L estructura d'himne de les Cantigas de loor les acosten a altres formes sacres pietoses medievals com ara el trop, la seqncia o el conductus. ;



 Caracterstiques estructurals .

Hi ha una gran varietat mtrica en les cantigas, tan pel que fa al nombre de sllabes per vers com pel nombre de versos per estrofa : 280 formats diversos per les 420 cantigas. La longitud dels versos va de dues a 24 sllabes. La majoria de les composicions derivarien del Zjel rab, ja que consisteixen de diverses estrofes que rimen parcialment amb tornada que es va intercalant desprs de cada una de les estrofes.
Musicalment, aquestes cantigas amb tornada es poden classificar com a virelais, una de les formes fixes ms importants d aquesta poca.

 Fonts .

S han conservat quatre manuscrits, procedents tots ells de la prpia cort del rei Alfons X.

 Cdex procedent de la Catedral de Toledo i que es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid. Cont 128 composicions amb notaci musical. Seria el primer manuscrit sorgit de l escriptori del rei, desprs del 1257. Son 160 fulls de pergam a dues columnes, en lletra francesa del segle XIII. ;
 Cdex procedent de la cort reial de Sevilla i que es conserva a la biblioteca de l Escorial. s el ms ric, ja que  cont 417 cantigas, illustrades amb 40 miniatures, i amb notaci musical. Son 361 fulls de pergam a dues columnes, en lletra francesa del segle XIII. ;

 Tamb es conserva a l Escorial un altre cdex amb 193 cantigas, notaci musical y 1275 miniatures agrupades en lmines de sis quadres, que donen a l obra un gran valor iconogrfic i pictric. Son 256 fulls de pergam a dues columnes, en lletra francesa del segle XIII. ;
 Cdex de Florncia, conservat en la Biblioteca Nacional d aquesta ciutat, cont 104 cantigas, de les quals dues no apareixen en els altres cdex i d altres ofereixen variants de cert inters. Est incomplet i no cont notaci musical, malgrat tenir dibuixats els pentagrames. Sn 131 fulls de pergam, generalment a dues columnes, en lletra francesa del segle XIII. ;

 Enllaos externs .

Cantigas de Santa Maria (amb mltiples enllaos);
Textos de totes les cantigas;


 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114740" title="Ulur" nonfiltered="2146" processed="2142" dbindex="47231">

L', en angls Ayers Rock, s una formaci rocosa que es troba al centre d' Austrlia, a 400 km al sud-oest d'Alice Springs . 

s junt amb  el Kata Tju a una de las grans atraccions del Parc  Nacional Uluru-Kata Tjuta.  Ayers Rock s sagrat per els aborgens austalians i des de 1987 s Patrimoni de la Humanitat.



s el segon major monlit del mn, amb ms de 348 metres d'alada, 9 kilmetres de contorn i 2,5 kilmetres sota terra. 
 Descripci .
----
L'Ulu u s un dels icons naturals ms famosos de Australia. La formaci rocosa s'eleva 318 m. sobre el terreny circundant, i 863 m. sobre el nivel del mar, encara que la major part es troba sota terra. El contorn del monolit mesura 9,4 km. Tant l'Ulu u com Kata Tjuta (unes muntanyes rocoses situades uns 25 km a ponent) tenen un gran significat cultural pels habitants tradicionals anangu, que organitzen visites guiades per informar als turistes sobre la fauna i flora locals, el mont baix, i les seves llegendes autctones.

La superfcie del monolit canvia de color segons la inclinaci dels raigs solars, tant al llarg del dia com a les diferents estacions de l'any. s particularment famosa la imatge d'Ulu u a la tardor, quan es torna d'un color vermell brillant. A pesar de qu la pluja s poc freqent en aquesta zona semi rida, durant els periodes hmids la roca adquereix una tonalitat gris platetjada, amb franges negres causades per les algues que creixen als cursos intermitents d'aigua.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114751" title="Ralph Baer" nonfiltered="2147" processed="2143" dbindex="47232">
Ralph Baer s considerat el pare dels videojocs, Baer va arribar als Estats Units al 1938, fugint de l'Holocaust que estava a punt de comenar a l'Alemanya, on la seva famlia era mal vista pels seus orgens jueus. En el seu pas d'acollida treballa en diverses empreses com installador de rdio abans de ser reclutat per l'exrcit nord-americ per a la segona guerra mundial en 1943 i ser destinat a Intelligncia Militar a Frana. Al seu retorn, tres anys desprs, comena a treballar en diverses empreses de rdio i televisi fins a ingressar en Loral en 1951, on se li encarrega el disseny i creaci d'equips de TV al costat de Llegeixo Beiser. Una de les idees que Baer proposa s la creaci de senzills jocs interactius installats en el televisor, idea que la companyia rebutja de ple.

Desprs de 4 anys treballant a Transitron, arriba a Sanders Associates en l'any 1956. En dos anys s nomenat Cap de la divisi d'equipaments. En un moment en qu a Estats Units hi havia 40 milions de televisors, Baer no deixa de donar-li voltes a la idea que tots ells poden usar-se per a alguna cosa ms que el visionat de la programaci convencional. Al setembre de 1966, mentre espera en una parada d'autobs, recupera la seva idea dels jocs per a televisi i realitza uns esbossos on parla d'un petit receptor que connectat a un aparell de televisi permetria jugar a diverses modalitats de joc diferent (jocs de cartes, esports, estratgia, etc...) : ?Quan vaig arribar a l'oficina en New Hampshire vaig comenar a transcriure aquestes notes perfilant la idea de jugar a jocs en qualsevol TV. (...) La meva idea llavors era desenvolupar una petita caixa de jocs que fes les coses fcils i que no costs ms de 25 dlars? .Per al mes d'octubre ja t llest el seu primer joc, ?Chase Game?, en el qual un punt de la pantalla representant al gat havia de perseguir al punt que representava al ratol fins a aconseguir-ho. Era el 20 d'Octubre de 1966 i havia nascut el videojoc tal com ho coneixem a dia d'avui.

Durant els mesos segents i amb un capital inicial de 2000 $, Baer comena a posar en marxa una divisi de Desenvolupament de Jocs de TV. En 1967 al costat de Bill Harrison aconsegueix reconvertir un rifle de joguina en el primer perifric de la histria, creant un molt elemental joc de trets. El nou descobriment va encantar al director d'I D Herb Campman, qui els va atorgar 8.000$ ms de capital per a perfeccionar el seu dispositiu.
Els resultats no es fan esperar: a la fi de 1967 entra en joc un tercer punt a ms dels dos controlats pels jugadors. Aquest punt controlat per la computadora, es comena a usar com pilota en jocs esportius, resultant en jocs de ping-pong (Per als quals s'usava fons verd), hoquei (amb fons blau), a ms dels ja clssics de persecuci i de trets amb el rifle, el qual ja contava amb una segona versi molt ms precisa.

En 1968 s'intenta una primera comercialitzaci a travs de la indstria del Cable, que havia de proporcionar els fons esttics sobre els quals interactuaria el jugador a travs de la "Brown Box" (nom provisional del prototip). Amb un acord ja gaireb tancat amb TelePrompTer, aquest es veu cancellat en l'ltim moment per la crisi que travessen les operadores de cable a la fi dels 60. Desprs d'aquest primer intent fallit, es canvia d'objectiu i es passa a negociar amb els fabricants de televisors: RCA sn els primers a mostrar-se interessats, per les negociacions fallen de nou en l'ltim sospir i finalment s Magnavox qui inverteix en el projecte. En tardor de 1971 ja es disposa del primer prototip, amb algunes modificacions respecte a la "Brown Box" original: els jocs en memria se substitueixen per targetes programades, i els fons de color sn reemplaats per cartolines plstiques que se sobreposen a la pantalla. En 1972 surt al carrer la primera consola: La Odyssey ITL200 a un preu de 100$. s el punt de partida de la primera poca del videojoc domstic. Anys ms tard Baer seguiria innovant al dissenyar el Simon, un de les joguines ms populars de tots els temps.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114752" title="Jacques Ellul" nonfiltered="2148" processed="2144" dbindex="47233">
Jacques Ellul (Bordeus, 6 de gener de 1912  19 de maig de 1994) va ser un filsof, socileg, teleg, i anarquista cristi francs. 

Durant la Segona Guerra Mundial, fou un lder en la resistncia francesa. 
Es va educar en les universitats de Bordeus i Pars. Va ser professor d'histria de la llei i histria social en Bordeus. 

Va escriure diversos llibres protestant contra la societat tecnolgica, i alguns sobre la relaci entre el cristianisme i la poltica, com  Anarquia i Cristianisme  (1991) argumentant que l'anarquisme i el cristianisme compartien les mateixes fins socials. 

 Obres .

 tude sur l'volution et la nature juridique du Mancipium.  Bordeaux: Delmas, 1936.
 Le fondement thologique du droit.  Neuchtel: Delachaux & Niestl, 1946.
 Prsence au monde moderne: Problmes de la civilisation post-chrtienne.  Geneva: Roulet, 1948. Lausanne: Presses Bibliques Universitaires, 1988.
 Le livre de Jonas.  Paris: Cahiers Bibliques de Foi et Vie, 1952.
 L'homme et l'argent (Nova et vetera).  Neuchtel: Delachaux & Niestl, 1954.  Lausanne: Presses Bibliques Universitaires, 1979.
 La technique ou l'enjeu du sicle.  Paris: Armand Colin, 1954. Paris: conomica, 1990.
 Histoire des institutions Paris: Presses Universitaires de France;  vol. 1 & 2,
 L'Antiquit Paris: Presses Universitaires de France, 1955, vol. 3,
 Le Moyen Age Paris: Presses Universitaires de France, 1956, vol. 4.
 Les XVIe-XVIIIe sicle Paris: Presses Universitaires de France, 1956, vol. 5;
 Le XIXe sicle (1789 1914) Paris: Presses Universitaires de France; 1956.
 Propagandes.  Paris: A. Colin, 1962. Paris: conomica, 1990;
 Fausse prsence au monde moderne.  Paris: Les Bergers et Les Mages, 1963.
 Le vouloir et le faire: Recherches thiques pour les chrtiens: Introduction (premire partie).  Geneva: Labor et Fides, 1964.
 L'illusion politique.  Paris: Robert Laffont, 1965.  Rev. ed.: Paris: Librairie Gnrale Franaise, 1977.
 Exgse des nouveaux lieux communs.  Paris: Calmann-Lvy, 1966. Paris: La Table Ronde, 1994.
 Politique de Dieu, politiques de l'homme.  Paris: ditions Universitaires, 1966.
 Histoire de la propagande.  Paris: Presses Universitaires de France, 1967, 1976.
 Mtamorphose du bourgeois.  Paris: Calmann-Lvy, 1967. Paris: La Table Ronde, 1998.
 Autopsie de la rvolution.  Paris: Calmann-Lvy, 1969.
 Autopsia de la revolucin Unin Editorial, S.A., 1973;
 Contre les violents.  Paris: Centurion, 1972.
Contra los violentos Ediciones SM 1973.
 Sans feu ni lieu: Signification biblique de la Grande Ville.  Paris: Gallimard, 1975.
 L'impossible prire.  Paris: Centurion, 1971, 1977.
 Jeunesse dlinquante: Une exprience en province.  Avec Yves Charrier.  Paris: Mercure de France, 1971.  2a ed.: Jeunesse dlinquante: Des blousons noirs aux hippies.  Nantes: ditions de l'AREFPPI, 1985.
 De la rvolution aux rvoltes.  Paris: Calmann-Lvy, 1972.
 L'esprance oublie.  Paris: Gallimard, 1972.
 thique de la libert,  2 vols.  Geneva: Labor et Fides, I:1973, II:1974.
 Les nouveaux possds.  Paris: Arthme Fayard, 1973.
 L'Apocalypse: Architecture en mouvement.  Paris: Descle, 1975.
 Trahison de l'Occident.  Paris: Calmann-Lvy, 1975.
 Le systme technicien.  Paris: Calmann-Lvy, 1977.
 L'idologie marxiste chrtienne.  Paris: Centurion, 1979.
 L'empire du non-sens: L'art et la socit technicienne.  Paris: Press Universitaires de France, 1980.
 La foi au prix du doute: "Encore quarante jours . . ."  Paris: Hachette, 1980.
 La Parole humilie.  Paris: Seuil, 1981.
 La palabra humillada Ediciones SM, 1983.
 Changer de rvolution: L'inluctable proltariat.  Paris: Seuil, 1982.
 Les combats de la libert.  (Tome 3, L'Ethique de la Libert) Geneva: Labor et Fides, 1984.  Paris: Centurion, 1984.
 La subversion du christianisme.  Paris: Seuil, 1984, 1994. rdition en 2001, La Table Ronde;
 Confrence sur l'Apocalypse de Jean.  Nantes: AREFPPI, 1985.
 Un chrtien pour Isral.  Monaco: ditions du Rocher, 1986.
 Ce que je crois.  Paris: Grasset and Fasquelle, 1987.
 La Gense aujourd'hui.  Avec Franois Tosquelles.  Lign: AREFPPI, 1987.
 La raison d'tre: Mditation sur l'Ecclsiaste.  Paris: Seuil, 1987;
 Anarchie et christianisme.  Lyon: Atelier de Cration Libertaire, 1988. Paris: La Table Ronde, 1998;
 Le bluff technologique.  Paris: Hachette, 1988.
 Ce Dieu injuste . . .?: Thologie chrtienne pour le peuple d'Isral.  Paris: Arla, 1991, 1999.
 Si tu es le Fils de Dieu: Souffrances et tentations de Jsus.  Paris: Centurion, 1991.
 Dviances et dviants dans notre socit intolrante.  Toulouse: rs, 1992.
 Silences: Pomes.  Bordeaux: Opales, 1995.
 Oratorio: Les quatre cavaliers de l'Apocalypse.  Bordeaux: Opales, 1997.
 Sources and Trajectories: Eight Early Articles by Jacques Ellul that Set the Stage.  Trans./ed. Marva J. Dawn.  Grand Rapids:  Eerdmans, 1997.

Enlaos externs .
Cronologia de la vida de Jacques Ellul;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114753" title="Fabio McNamara" nonfiltered="2149" processed="2145" dbindex="47234">
Fabio de Miguel, ms conegut com Fabio Mcnamara, s un artista que ha fet cinema, pintura i msica. Nascut a Madrid el 8 de gener de 1957.

Discografia.
Mcnamara "A Tutti Plein";
Mcnamara "Rockstation". La formaci del grup estava formada per Fabio Mcnamara (lletres i veu), Luis Migulez (guitarra) i Juan Tormento (teclats i programacions);
La seva darrera obra musical s el disc Sarassas Music "Mariclones";

L'ltim concert que ha fet va ser a Madrid el 31 de gener de 2007 amb motiu del 25 aniversari de l'anomenada "movida madrilenya".





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114755" title="Fiscorn" nonfiltered="2150" processed="2146" dbindex="47235">



El Fiscorn s un instrument de Cobla. Es tracta d'un instrument de vent metall de la famlia dels saxhorns.

Actualment, bsicament es troba en formacions musicals a Catalunya ja siguin cobles o grups de msica tradicional. Modernament s'havia deixat de fabricar fins que el constructor alemany J. Voigt comen a fer reproduccions del fiscorn del segle passat Omniphon.

Aquest instrument es pot estudiar com a instrument principal a l'ESMUC de Barcelona , al CRR de Perpiny i al Conservatori de Msica de Girona.

Els seus intrprets es designen com a fiscornaires o simplement com a fiscorns.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114762" title="Isidor Isaac Rabi" nonfiltered="2151" processed="2147" dbindex="47237">


Isidor Isaac Rabi ( Rymanw, Polnia 29 de juliol de 1898 - Nova York, EUA, 11 de gener de 1988 ) fou un fsic i professor universitari nord-americ d'origen austrac que fou guardonat l'any 1944 amb el Premi Nobel de Fsica. 

Biografia.
Nasqu el 29 de juliol de 1898 a la ciutat de Rymanw, actual Polnia, per que en aquells moments formava part de l'Imperi austrohongars. Un any desprs els seus pares es van installar a la ciutat de Nova York. L'any 1927 es va doctorar en fsica a la Universitat de Columbia amb un treball sobre les propietats magntiques dels cristalls. El 1929 comen a treballar en aquesta universitat, en la qual comen a exercir com a professor de fsica el 1937. 

Va morir l'11 de gener de 1988 a la ciutat de Nova York.

Recerca cientfica.
Al comenament de la dcada de 1930 inici els seus treballs en el camp de la Fsica Nuclear, en un projecte d'investigaci dels efectes dels camps magntics externs sobre els nuclis atmics, desenvolupant el mtode de ressonncia magntica que permet l'estudi de les propietats magntiques i de l'estructura interna de les molcules, els toms i els |nuclis. A partir d'aquests estudis es van desenvolupar aplicacions com el lser, el mser, el rellotge atmic o la ressonncia magntica utilitzada en els diagnstics mdics. 

Des de 1940 al 1945 va treballar com a director associat del Laboratori de Radiaci a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts (MIT) en el desenvolupament del radar. Finalitzat aquest perode va retornar al Departament de Fsica de la Universitat de Columbia. 

El 1944 va rebre el Premi Nobel de Fsica pel descobriment del mtode de ressonncia grcies al que s possible verificar el registre de les propietats magntiques dels toms. 

Membre de la Comissi per a l'Energia Atmica des de 1946 fins el 1956, tamb va ser un dels fundadors del Laboratori Brookhaven i del CERN. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1944;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114767" title="Giovanni Marinelli" nonfiltered="2152" processed="2148" dbindex="47238">
Giovanni Marinelli (Udine 28 de febrer 1846   Florncia 2 de maig 1900), fou un conegut gegraf furl. 

Estudi a Udine i esdevingu professor universitari de geografia primer a Pdua i desprs a Florncia, on fou alpinista i parlamentari liberal per Udine i Glemone del 1890 al 1900. Escreu que va pujar al voltant de 70 cins dels Alps Juliis i Crnics. Tamb fou director de  Rivista geografica italiana  i fundador de la Societt pai Studiis Gjeografics e Colonils, i president de Societt Alpine Furlane des del 1875. 

Va fer nombrosos estudis de recerca sobre les muntanyes furlanes i va construir els primers observatoris metereolgics a Tumie, Pontebe i Dimpe. Fou un gran divulgador, organitzador i  coordenador dels millors gegrafs italians que realizaren "La Terra" primera veritable enciclopdia italiana de geografia.
s el pare del tamb gegraf frils Olinto Marinelli.

Obres.
 Saggio di cartografia della regione veneta, Vencia 1881; ;
 La pi alta montagna del Friuli, Pagine friulane XII, 1888; ;
 La terra. Trattato popolare di geografia universale..., en set llibres, Mil 1889; ;
 Guida del Canale del Ferro, Udine 1894; ;
 Una carta del Friuli del sec. XVI, Pagine friulane I, 1894; ;
 Guida della Carnia, Florncia 1898.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114773" title="PADICAT" nonfiltered="2153" processed="2149" dbindex="47239">

El PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya ) s un dipsit destinat a recollir i preservar tota la producci cultural, cientfica i de carcter general produts en format digital i creats a Catalunya, o que contenen informaci relativa a Catalunya o d'inters majoritari per al poble catal. Un segon objectiu s facilitar la seva consulta posterior de manera similar al Internet-Archive. Es un projecte de la BNC que compta amb un pressupost aproximat de 800.000 euros i pretn implicar, per mitj d'acords de cooperaci, a 300 institucions representatives de la societat civil catalana. El conveni signat amb la Fundaci puntCAT permet a la Biblioteca de Catalunya accedir als continguts de totes les planes web del domini .cat que cada titular de domini decideixi fer accessible als robots exploradors. Aix s'aconseguir recollir molts ms continguts assegurant que tamb les webs que no sn enllaades per cap altra, sn visitades i es poden incloure en el dipsit, tot garantint-ne la preservaci per a futurs estudis.

PADICAT est coordinat per la Biblioteca de Catalunya (BC) i compta amb la collaboraci del Centre de Supercomputaci de Catalunya (CESCA) i amb el suport de la Secretaria de Telecomunicacions i la Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya (STSI).

Enllaos externs.
 http://www.domini.cat;
 http://www.bnc.cat;
 http://www.padicat.cat;
 http://www.cesca.cat;
 http://www.gencat.cat/dursi/;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114774" title="Ducat de Gandia" nonfiltered="2154" processed="2150" dbindex="47240">
El Ducat de Gandia s un ttol nobiliari creat per Mart l'Hum a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons Arag i Foix (el vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.

El seu fill Alfons el Jove continua la tasca de son pare: impulsa el conreu de la canya de sucre i la indstria, edifica el Palau Ducal, el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, reforma la collegiata i continua potenciant la cort que alberga figures literries com Ausis March, Joanot Martorell o Joan Ros de Corella. A la seua mort sense descendncia es produ un plet per la successi del ducat, que es va resoldre amb el pas de Gandia a Hug de Cardona. El 1433 la reb l'infant Joan, qui ho va cedir el 1439 a son fill, el prncep Carles de Viana. A la seua mort, el 1461, pass a la Corona.

El 1485 el ducat s adquirit per Roderic de Borja (futur papa Alexandre VI) per al seu fill Pere Llus Borja, desprs de satisfer un deute que el rei tenia des del 1470 amb la ciutat de Valncia, en el que Gandia actuava com a penyora. El ttol de duc de Gandia fou legitimat per bula del papa Sixt IV en 1481.

A la mort de Pere Llus de Borja li succeeix son germ Joan Borja qui marid amb Maria Enrquez (cosina de Ferran el Catlic), d'aquest matrimoni va nixer Joan de Borja, el qual resta orfe molt menut per l'assassinat de son pare a Roma l'any 1497, i que fou pare de Francesc Borja. El nou duc emprn una tasca urbanitzadora de la ciutat de Gandia --segona muralla--  i cultural que duu la ciutat a una etapa d'apogeu cultural i poltic, a l'estil renaixentista itali. En 1550, quan ingressa en la Companyia de Jess, abdica en son fill, Carles Borja, el qual contrau matrimoni amb Magdalena Centelles i Folch, germana i hereva del comte d'Oliva, i mant Gandia com un dels nuclis ms influents i poderosos del panorama, fins l'endeutament de la noblesa i les Germanies.

En 1520, l'emperador Carles I l'inclogu com un dels venticinc Grandes de Espaa de Primera Creaci. En 1693 el ducat de Gandia tingu un important paper en fer esclatar la Segona Germania. Desprs de la mort de na Maria Anna Antnia Lluisa de Borja Arag i Centelles, XII Duquessa de Gandia, en 1748 el ttol de duc de Gandia qued vinculat al de comte-duc de Benavente, marit de na Maria Ignasia Joana Magdalena de Borja Arag i Centelles, germana de la duquessa.

Ducs de Gandia.
 Dinastia Ribagora .
 Alfons Arag i Foix;
 Alfons el Jove;
 Hug de Cardona;

 Dinastia reial .
 Joan II el Gran;
 Carles de Viana;
 Ferran II el Catlic;

 Dinastia Borja .
 Pere Llus de Borja ;
 Joan Borja;
 Joan de Borja i Enrquez;
 Sant Francesc de Borja;
 Carles Borja i Arag;
 Francesc Toms de Borja Arag i Centelles;
 Francesc Carles de Borja Arag i Centelles;
 Francesc Ddac Pasqual de Borja Arag i Centelles;
 Francesc Carles de Borja Arag i Centelles;
 Pasqual Francesc de Borja Arag i Centelles;
 Llus Ignasi Francesc Joan de Borja Arag i Centelles;
 Maria Anna Antnia Llusa de Borja Arag i Centelles;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114789" title="Percy Williams Bridgman" nonfiltered="2155" processed="2151" dbindex="47242">

Percy Williams Bridgman ( Cambridge, EUA 1881 - Randolph 1961 ) fou un fsic i professor universitari nord-americ guardonat l'any 1946 amb el Premi Nobel de Fsica.

Biografia.
Va nixer el 21 d'abril de 1881 a la poblaci de Cambridge, situada a l'estat nord-americ de Massachusetts. Va estudiar fsica a la Universitat de Harvard, exercint a partir de 1919 com a professor en aquesta universitat. Fou membre de la delegaci extrangera de la Royal Society britnica.

Desprs de ser-li diagnosticat un cncer, Bridgman se sucid el 20 d'agost de 1961 a la poblaci de Randolph, a l'estat nord-americ de Nova Hampshire.

Recerca cientfica.
El 1905 inici les seves investigacions de certs fenomens atmosfrics sota la influncia de pressi. A causa d'un malfuncionament de la maquinria va modificar la seva mquina de pressi, i el resultat fou que havia inventat un nou enginy, el qual el permetria crear pressions per sobre de 100.000 kg/cm. Aix va suposar una millora enorme respecte a la instrumentaci anterior, en la qual les pressions podien arribar solament fins els 3000 kg/cm. 

Amb aquest nou aparell va investigar l'efecte de la pressi sobre la resistncia elctrica, i les condicions slides i fluides sota pressi. Aix mateix tamb estudi la conducci elctrica en metalls, les caracterstiques de certs cristalls i desenvolup una gran tasca divulgativa. 

El 1946 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pel seu treball sobre la fsica d'altes pressions. 

Fou un dels 11 signataris del manifest Russell-Einstein realitzat l'any 1955. Aquell mateix any sotmetent grafit a pressions de 20.000 a 30.000 atm a temperatures de 3.000 C va obtenir diamants sinttics, la producci industrial dels quals va ser empresa poc desprs. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1946;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114794" title="Arc capa" nonfiltered="2156" processed="2152" dbindex="47243">

L'arc capa d'un segment AB i un angle   s el lloc geomtric de tots els punts d'un semipl des dels quals es veu aquest segment sota un mateix angle  . s sempre un arc de circumferncia i la resta de la circumferncia, que s a l'altre semipl, s l'arc capa de l'angle suplementari a  .

Demostraci.

La demostraci es fa tenint en compte dos casos. Primer els punts de l arc que es troben a la zona del arc que queda limitada per la prolongaci de les linines que passen pels extrems del segment i el centre. Desprs els altres punts de l arc.

Cas dels punts de l'arc que es troben entre les prolongacions dels radis que passen per A i B.



Si C s el centre de l arc de circumferncia que passa per A i B, llavors els triangles PCB i PCA sn issceles doncs els costats PC, CA i CB sn tots tres iguals al radi de la circumferncia. 

Per tant l angle PCB s igual a 180   2*CPB i l angle PCA s igual a 180   2*CPA. 

Per com que PCB + PCA + ACB ha de ser 360. Resulta que:

360= (180-2*CPB)+(180-2*CPA)+ACB

CPB + CPA = 1/2*ACB

Per CPB + CPA s l angle amb que el punt P veu el segment AB, i ACB s l angle amb que el veu el centre de la circumferncia, per tant com que aquest raonament es pot fer per a qualsevol punt del arc que quedi entremig de les lnies de punts tots aquests punts veuen el segment amb un angle meitat del angle amb que el veu el centre.

Cas dels punts de l'arc que es troben fora de les prolongacions dels radis que passen per A i B.


En aquest cas l angle en qu el punt P veu el segment AB (angle APB) es pot expressar com:  APB = APC   BPC

Els triangles PCA i PCB sn issceles perqu els costats PC, AC i CB sn iguals al radi del arc traat amb centre a C.

Per tant l angle APC =  (180-PCA) i BPC =  (180-(PCA+ACB)

Substituint resulta que:

APB =  (180-PCA)    (180-(PCA+ACB)) = 1/2ACB

Altre cop l angle amb que el punt P veu el segment AB s la meitat de l angle amb que el veu el punt C.

Per tant tots els punts del arc que va de A a B amb centre a C veuen al  segment AB amb el mateix angle i aquest angle s igual a la meitat del angle amb que el veu el mateix punt C.

Construcci.


Aquest resultat dona el mtode per a construir l arc capa. Dibuixar l arc capa que veu el segment AB amb un angle a cal trobar el punt C de la mediatriu del segment AB que el veu amb un angle 2 . Desprs prenent com a centre el punt C es dibuixa l arc que va de A a B.

Per a trobar el punt C noms cal tenir en compte que el triangle ACB tamb s issceles per tant l angle BAC ha de ser  (180-2  ) = 90-  . Es traa la mediatriu del segment AB i una recta que passa pel punt A i que forma un angle de 90-   respecte del segment AB, el punt on aquesta recta talla la mediatriu s el centre de l arc capa d agle  .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114796" title="Excursi geomagntica" nonfiltered="2157" processed="2153" dbindex="47244">
Una excursi geomagntica, com una inversi geomagntica, s un canvi significatiu en el camp magntic terrestre. A diferncia de les inversions, una excursi no canvia l'orientaci general del camp magntic, sin que representa una reducci dramtica i de poca durada en la intensitat del camp. Aquests esdeveniments, que solen durar entre uns milers i unes desenes de milers d'anys, comporten sovint una reducci en la intensitat magntica fins un nivell d'entre 0-20% del normal.

No hi ha consens pel que fa a qu causa les excursions geomagntiques. La teoria ms estesa s que sn un aspecte integral dels processos dinmics que mantenen el camp magntic terrestre. En les simulacions per ordenador, s'ha observat que les lnies que componen el camp magntic poden embolicar-se ocasionalment i quedar desorganitzades a causa dels moviments catics del metall lquid que hi ha al nucli de la Terra. En aquests casos, aquesta desorganitzaci sobtada pot provocar una reducci en el camp magntic tal com es percep a la superfcie terrestre. Realment, en una situaci aix, el camp magntic terrestre no decreix significativament al nucli en s, sin que l'energia passa de trobar-se en una configuraci dipolar a estar en una situaci multipolar, que es desintegra ms rpidament com ms gran s la distancia al nucli terrestre, de manera que l'evidncia d'un camp magntic tal a la superfcie de la Terra seria considerablement menor, encara que no hi hagus grans canvis en la intensitat del camp magntic al nucli. Aix sembla veure's reflectit en els canvis sobtats que ocorren al camp magntic del Sol. Nogensmenys, aquests procs, quan t lloc al Sol, porta irremediablement a una inversi del camp magntic (vegeu cicle solar), i no s'ha observat cap instncia en qu aquest canvi no hagus comportat canvis a gran escala en la orientaci del camp.

Una teoria minoritria, propugnada per gent com Richard A. Muller, diu que les excursions geomagntiques no sn un procs espontani sin que estan causades per esdeveniments externs que trastornen directament el flux dins el nucli terrestre. Aquests events podrien incloure l'arribada de plaques continentals, arrossegades al mantell pels processos tectnics en zones de subducci, el naixement de nous sectors del mantell, o fins i tot l'ona expansiva d'un impacte meteric de grans dimensions. Els que propugnen aquesta teoria mantenen que qualsevol d'aquests esdeveniments comporta un trastorn total del sistema dnamo,  desactivant el camp magntic durant el temps que aquest necessita per a restablir-se.

Excepte en els perodes molt recents del passat geolgic, no se sap molt b amb quina freqncia tenen lloc les excursions geomagntiques. A diferncia de les inversions geomagntiques, que sn fcilment detectables pel canvi en l'orientaci del camp, les excursions, com que duren poc, sn dficils de detectar en els perodes llargs de temps. El saber actual suggereix que sn com a mnim tan habituals com les inversions i possiblement molt ms freqents.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114798" title="Senyoriu de Gandia" nonfiltered="2158" processed="2154" dbindex="47245">
El senyoriu de Gandia fou ttol nobiliari concedit per Jaume II el Just al seu fill, l'infant Pere de Ribagora, el 1323.

En 1359 l'heret el fill d'aquest, Alfons Arag i Foix, de malnom el Vell; qui en el 1399 rep de Mart l'Hum el ttol de duc de Gandia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114799" title="Edward Victor Appleton" nonfiltered="2159" processed="2155" dbindex="47246">



Edward Victor Appleton ( Bradford, Anglaterra 1892 - Edimburg, Esccia 1965 ) fou un fsic i professor universitari angls guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1947. 

Biografia.
Va nixer el 6 de setembre de 1892 a la ciutat anglesa de Bradford. Desprs de graduar-se en Cincies Naturals al Saint John's College de la Universitat de Cambridge va participar en la Primera Guerra Mundial. Al seu retorn va ingressar l'any 1920 al Laboratori Cavendish com a ajundant en fsica experimental. Entre 1924 i 1936 fou professor de fsica a la Universitat de Londres i entre aquest ltim any i 1939 de Filosofia Natural a la Universitat de Cambridge. Entre 1939 i 1949 fou secretari del Department of Scientific and Industrial Research. 

Edward Victor Appleton mor el 21 d'abril de 1965 a la ciutat d'Edimburg.

Recerca cientfica.
La postulaci de l'existncia d'una capa conductora en els lmits superiors de l'atmosfera, comport que Guglielmo Marconi aconsegus investigar i realitzar les seves primers transmissions transatlntiques mitjanant senyals que havien de ser refrectades per poder arribar a la seva destinaci.

El 1902 Oliver Heaviside i Arthur Edwin Kennelly van proposar independentment l'existncia d'una capa conductora que reflectiria senyals de rdio. Mitjanant les sevs investigacions Appleton havia observat que la fora dels senyals de rdio d'un transmissor a determinada freqncia disminuen al recrrer una trajectria de centenars de quilmetres o que tot i la seva constncia durant el dia variaven durant la nit. Aix el va conduir a creure que era possible que dos senyals de rdio fossin rebudes, una viatjant al llarg de la terra, i l'altra reflectida per una capa a l'atmosfera superior. La variaci en la fora de la senyal de rdio total va ser el resultat del patr d'interferncia dels dos senyals. 

Per provar la seva teoria Appleton va utilitzar el transmissor de difusi de la rdio British Broadcasting Corporation (BBC) a la poblaci anglesa de Bournemouth, transmetent un senyal cap al lmit superior de l'atmosfera. Desprs va rebre els senyals de rdio prop de Cambridge, provant que aquestes senyals s'havien reflectit. Fent un canvi peridic a la freqncia del senyal de rdio de la difusi va poder amidar quant temps necessitaven els senyals viatjar a les capes de l'atmosfera superior i retornar. D'aquesta manera calcul que l'altura de la capa de reflex era de 96.6 km sobre la terra, el que avui es coneix amb el nom de ionosfera. 

El 1947 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica per les seves contribucions al coneixement de la ionosfera, que va conduir al desenvolupament del radar.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Appleton de la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1947;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114804" title="Estrat" nonfiltered="2160" processed="2156" dbindex="47247">


En geologia i altres disciplines que hi estan relacionades, un estrat s una capa de roca o sl amb unes caracterstiques prpies que la distingeixen de les capes adjacents. Cada capa sol ser una de diverses capes paralleles que reposen l'una sobre l'altra, dipositades per processos naturals. Poden estendre's per centenes de milers de quilmetres quadrats de la superfcie terrestre. Els estrats es poden veure normalment com a capes de material amb una coloraci o estructura diferenciada, exposats en penyassegats, carreteres, afloriments, pedreres o ribes. Les capes poden variar en espessor entre uns quants millmetres i ms d'un quilmetre. Cadascuna d'elles representa una modalitat de sedimentaci diferent - fluvial, sorres de platja, pantans de carb, dunes, lava, etc.

Els gelegs estudien els estrats rocosos i els classifiquen segons el material de les capes. Cada capa diferent sol rebre un nom, normalment en honor d'una ciutat, riu, muntanya o regi on aquesta formaci est exposada i pot ser estudiada. Per exemple, la Burgess Shale s un afloriment gruixut d'esquists foscos i amb continguts fssils, que es troba a les Muntanyes Rocalloses del Canad, a prop de Burgess Pass. Les diferncies lleugeres entre els materials d'una mateixa formaci reben la denominaci de "membres" o "capes". Les formacions s'agrupen en "grups", que al seu torn poden ser classificats en "supergrups".

L'estrat s la unitat bsica de la columna estratigrfica i s la base de l'estudi de l'estratigrafia.

Vegeu tamb.
Estratificaci;
Arqueologia;
Mapa geolgic;
Unitat geolgica;
Formaci geolgica;
Horitz arqueolgic;

Enllaos externs.
Comissi Internacional d'Estratigrafia;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114809" title="La vida de Brian" nonfiltered="2161" processed="2157" dbindex="47248">
La vida de Brian (Life of Brian) s una pellcula d'humor de l'any 1979, obra del grup britnic d'humoristes Monty Python. Brian s un home que neix a l'poca de Jess de Natzaret. Des d'aquest enfocament, trobem una crtica a la societat, i nombrosos parallelismes entre les vides de Brian i Jesucrist.

Argument.

A l'estable ve de Jess de Natzaret, va nixer Brian Cohen (Cohen s el nom d'una classe de sacerdots a Israel).
Els reis mags d'Orient que segueixen l'estrella s'equivoquen i comencen a retre homenatge a Brian. La seva mare els acull molt desatentament i intenta plantar-los al carrer. El seu comportament canvia quan veu els regals preciosos (l'or, l'encens, la mirra) que els homes porten. Per els reis mags comprenen el seu error, agafen  els regals i se n  van de l'estable per anar a retre homenatge al verdader messies.

A Brian i la seva mare, els agrada anar a les conferncies (tamb el Serm de la Muntanya) o a les lapidacions. Els dos viuen junts a la ciutat on troben malalts i captaires, com per exemple un exmalalt de la lepra que ha curat Jess i que es troba desposset del seu ofici.

Com la majoria de la poblaci, Brian odia els ocupants romans. Guanya diners venent piscolabis a l'amfiteatre (en realitat rgans de gladiadors morts recollits per la seva mare). Aqu es posa en contacte amb el Front del Poble de Judea i se'n fa membre, desprs d'haver passat, de manera burlesca, la prova de valor.

La primera missi de l'organitzaci terrorista t per objectiu el segrest de la dona del governador Pilat. Per fracassen ja que es barallen al palau de Pilat amb l'organitzaci rival  L Alliberament de Galilea que exigeix nombroses vctimes. Brian, que era l'nic que vol una entesa entre grups, sobreviu. Fuig i es troba, desprs d'haver caigut d'una torre, en un OVNI. Aquest OVNI s perseguit desprs abatut per un altre i finalment s'estavella a l'indret on Brian havia embarcat.

Brian s llavors perseguit per la milcia romana. Intenta camuflar-se amb una barba postissa comprada al mercat. Per el venedor l'obliga a regatejar. Quan finalment el venedor es gira per fer el canvi, Brian s'escapa amb la barba i una cantimplora que el venedor li havia donat gratutament.

Succeeix al barri general secret del FPJ. Els seus collegues, pensant que era mort, no se n alegren de veure'l, ja que temen que el seu quarter general pugui ser descobert pels romans. Poc desprs, un oficial rom pica a la porta. El vell Mathias obre i mentre una vintena de soldats escorcolla el petit pis, Mathias comena una conversa sobre les diferents tortures romanes. Segons ell, la crucifixi s una de les ms confortables ja que s'hi a l aire lliure.

Encara que els amagatalls dels homes del FPJ siguin ridculs, no sn trobats pels soldats romans. Els soldats es van del lloc i Brian s'ha d'explicar ja que el seu error ha perms als romans arribar al quarter general. Abans que una discussi es pugui desenvolupar els soldats tornen.

No troben, amb el mateix procediment que abans, ms que una cullera de fusta.
Se'n van i tornen rpidament, per el balc on Brian s amaga es trenca. Es troba llavors sobre la tribuna d'un orador boig amb qui ha xocat en la seva caiguda.
 
Brian comena a predicar per no ser descobert pels romans. Una massa de gent es reuneix per escoltar el que diu. Per desprs que els romans han marxat, deixa de parlar. La multitud irritada creu ara que Brian coneix la formula de la vida eterna. Brian, que intenta explicar que no sap res sobre aquesta frmula, fuig per no ser importunat ms per la massa. Per la multitud corre darrere de Brian i el segueix fins al desert, portant la cantimplora de Brian com una relquia.

Aqu troba un vell home assegut en un forat cavat a la terra i s hi ajunta per amagar-se. Brian li aixafa el peu i el vell comena a cridar. Els pelegrins del messies Brian el troben, li demanen signes i la benedicci.

Desprs d'una nit amb Judith, l'nica dona del FPJ, masses encara ms grans s'han ajuntat sota la finestra de Brian. Una situaci estranya pren forma i finalment Brian, fugitiu, s detingut pels romans i condemnat a la crucifixi.

Segons la tradici, Pilat ha proms alliberar un condemnat i el poble va escollir Brian per ridiculitzar el governador una ltima vegada, sabent que aquest no sap pronunciar la R correctament.

Com Brian renega fort no sent aquesta bona notcia i el seu ve es fa passar per ell. Brian no s alliberat ni per la seva mare, ni pel FPJ ni per Judith, i ser un mort no desitjat, un mrtir.

La pellcula acaba amb la intervenci totalment inefica de l'esquadr kamikaze del Front del Poble Jueu amb la can Always Imatge Hom The Bright Side Of Life interpretada a cor pels crucificats.

 Repartiment .
 Graham Chapman : Brian, el primer rei mag, Biggus Dickus, etc.
 John Cleese : El tercer rei mag, Reg, un oficial jueu a la lapidaci, un centuri, etc.
 Terry Gilliam : Un revolucionari del comando emmascarat, un profeta, Geoffrey, etc.
 Eric Idle : Cheeky, Stan, Harry the Haggler, Otto, Frisbee, etc.
 Terry Jones :Mandy la mare de Brian, Colin, Simon, Bob Hoskins, etc.
 Michael Palin : Ponci Pilat, el segon rei mag, Nisus Wettus, etc.
 Spike Milligan : Spike ;
 Ken Colley : Jess;
 Carol Cleveland : Mrs. Gregory;
 George Harrison : Papadopoulis;


Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.
 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114810" title="Patrick Maynard Stuart Blackett" nonfiltered="2162" processed="2158" dbindex="47249">


Patrick Maynard Stuart Blackett ( Londres, Anglaterra 1897 - d. 1974 ) fou un fsic angls guardonat l'any 1948 amb el Premi Nobel de Fsica.
Biografia.
Va nixer el 18 de novembre de 1897 a la ciutat de Londres. Es gradu a la Universitat de Cambridge l'any 1921 passant a treballar posteriorment durant deu anys al Laboratori Cavendish. El 1933 ingress a la Universitat de Londres i desprs a la de Manchester.

Entre 1965 i 1970 fou president de la Royal Society britnica. Blackett mor el 13 de juliol de 1974 a la ciutat de Londres.

Recerca cientfica.
Interessat des de ben jove sobre els raigs csmics aconsegu, grcies a la utlitzaci de la cmara de Wilson, confirmar l'existncia del positr i descobrir la producci de girs oposats entre el positr i l'electr. Aquest treball, aix com el realitzat en l'aniquilaci de la radiaci, van convertir-lo en el primer investigador de l'antimatria. 

Durant la Segona Guerra Mundial fou un els principals propulsors de la fundaci del camp d'estudi conegut com Investigaci d'operacions, que va millorar les probabilitats matemtiques. Durant la Guerra va discutir fortament contra les tctiques del bombardeig estratgic, usant la "investigaci d'operacions" per a demostrar que no tenia els efectes que els comandants militars pensaven, s a dir, que "no van trencar la voluntat" de l'enemic ni va obstaculitzar perceptiblement les seves capacitats de producci. Aquesta opini el va posar en contra de l'autoritat militar existent i va ser expulsat de diversos cercles de comunicacions. Desprs de la Guerra l'estudi sobre el bombardeig estratgic aliat va provar que Blackett tenia ra. 

El 1947 va introduir una teoria per explicar el camp magntic de la terra en funci de la seva rotaci, amb l'esperana que unificaria la fora electromagntica i la fora de la gravetat. Va passar un nombre d'anys desenvolupant magnetmetres d'alta qualitat per tal provar la seva teoria, rebutjant-la finalment. El seu treball sobre el tema, no obstant aix, va conduir Blackett en el camp de la geofsica, on va ajudar a procesar dades referents al paleomagnetisme i va ajudar casualment a proporcionar l'evidncia forta per a la idea de la Deriva continental. 

Ideologia poltica.
A fins dels anys 40 Blackett va arribar a ser conegut per les seves opinions poltiques radicals, que van incloure la creena que el Regne Unit no estava en condicions de desenvolupar les armes atmiques i que el pas tenia una obligaci de millorar les situacions cientfiques i tecnolgiques en les seves colnies anteriors, especialment l'ndia. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1948;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114812" title="Skeleton" nonfiltered="2163" processed="2159" dbindex="47250">


L'skeleton s un esport d'hivern, que forma part de la famlia d'espors de descens en trineu, juntament amb el bobsleigh i el luge. L'skeleton s la modalitat ms antiga de totes tres.

L'skeleton va nixer a finals del segle XIX a la localitat sussa de St. Moritz, quan un angls anomenat Child introdu un nou trineu de metall amb una forma que recordava un esquelet hum i que a la llarga li atorg el nom. De forma oficial es comen a practicar al Club Alp de Konigsee a Alemanya, on es pot trobar la pista d'skeleton ms antiga que existeix.

Talment com succeeix al luge i al bobsleigh, en aquest esport s molt important la sortida. s necessari aconseguir la major velocitat de sortida possible. Per aconseguir aquest objectiu s'usa un calat especial de mxima adherncia. Un cop aconseguida la mxima velocitat possible de sortida, en els primers 50 metres de recorregut, el pilot es tomba sobre el trineu boca terrosa i mirant endavant, tractant d'aconseguir la millor forma aerodinmica possible.

El casc que s'utilitza t una protecci especial a la barbeta, degut al fet que aquesta queda molt a prop del terra. Respecte a l'equipament, avui en dia s'usen uniformes fabricats amb fibres sinttiques, que s'ajusten molt b al cos proporcionant molt poca resistncia a l'aire. Una altra caracterstica s que no existeix ni volant ni tim. s l'esportista que fa girar el trineu, carregant el seu pes cap un o altre costat.

A diferncia del luge o el bobsleigh, a l'skeleton noms existeix la modalitat individual. Les competicions es disputen en dues mnegues sumant-se els temps aconseguits en ambdues i guanyant el participant que totalitza menys temps. Es disputen proves masculines i femenines.

Com a esport olmpic debut l'any 1928 a St. Moritz, Sussa. Posteriorment desaparegu del programa de competici fins als jocs de 1948, de nou a St. Moritz. Un cop ms fou excls del programa olmpic, durant un perode de 54 anys. Retorn, de nou, als Jocs Olmpics del 2002 a Salt Lake City, repetint als Jocs de Tor'2006



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114813" title="Cefalpode" nonfiltered="2164" processed="2160" dbindex="47251">

Els cefalpodes (Grec plural            (kephalpoda); "cap-peu") sn la classe de molluscs que es caracteritzen per presentar simetria corporal bilateral, un cap prominent i una modificaci del peu. Tenen un cap gran rodejat de tentacles, la boca, quitinosa que es troba entre tots aquests t forma de bec. Tamb presenten rdula.

En els cefalpodes el peu caracterstic dels moluscs apareix junt amb el cap, diversificat en diversos tentcles, des de 8 del pop fins els 90 que pot arribar a tenir el nutil. En aquest ltim, el cefalpode vivent ms primitiu, encara no existeixen ventoses en aquests tentcles.

Algunes de les formes primitives de cefalpodes eren enormes, amb closques que arribaven a mesurar diversos metres de longitud. La closca tend a reduir-se, internar-se o desaparixer, segons l'espcie. Quan tenen una conquilla ben desenvolupada, est dividida en septes i l'animal habita en el septe ms jove. 

La classe cont dues subclasses extingides

Els cefalpodes es troben als oceans de tot el mn i a totes les fondries.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114820" title="Sant Esteve (festivitat)" nonfiltered="2165" processed="2161" dbindex="47252">
Sant Esteve s el dia que ve desprs de Nadal, aix s, el 26 de desembre. A Catalunya, s tradicional que la famlia es reuneixi a menjar amb l'altra meitat que no havia pogut el dia anterior.

A Barcelona s tradicional menjar canalons de primer i pollastre farcit o tallrod de segon. De postre sempre cauen neules i torrons.

Hi ha una tradici prou estesa que fa que els ms menuts de la casa hagin d'enfilar-se damunt d'una cadira per dir un vers en veu alta. Si a la gent gran els agrada, el nen s'endur uns quants calerons de premi.

Al Pas Valenci la mateixa festivitat es coneix com Segon dia de Nadal o Sant Esteve. La tradici s menjar amb la familia paterna, ja que el dia de Nadal es tradici menjar amb la familia materna.  

A les Illes Balears la mateixa festivitat es coneix com a Segona festa de Nadal o Sa mitjana festa.

Aquest s un vers tpic que solen recitar els infants de la famlia:
 Sc petitet aix
 no conec ning
 noms el papa, la mama,
 les neules i els torrons.
 I aqu tinc una butxaqueta
 per ficar-hi calerons!!!

 Enllaos externs .
 Segona festa i Sant Esteve;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114824" title="Pentium Pro" nonfiltered="2166" processed="2162" dbindex="47253">

Pentium Pro s la sisena generaci de l'arquitectura de microprocessador x86 produda per Intel. s un descendent indirecte de Pentium (a diferncia d'aquest es basa en RISC) i incorpora algunes millores substancials:

 un rendiment entre un 25 i un 35% superior en operacions de 32 bits;
 un rendiment un 20% superior en operacions de 16 bits;
 incorporaci de la memria cau de segon nivel (L2 cache);
 adaptaci per sistemes multiprocessador;

Totes aquestes millores repercuteixen directament en un increment formidable del preu, que el fa noms accessible al mn empresarial. El seu llanament es va veure enterbolit per la detecci d'un defecte de construcci que provocava distorsions sobre els clculs basats en nombres en coma flotant; aquest defecte s conegut per Intel com flag erratum. 
Intel va discontinuar aquesta arquitectura i va designar com a successor la gamma Xeon.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114825" title="Pentium II" nonfiltered="2167" processed="2163" dbindex="47254">

El Pentium II (8052x) s el microprocessador de Intel basat en x86 successor del Pentium Pro. s molt caracterstic el seu format per utilitzar el scal Slot 1 en vertical, en comptes del clssic format horitzontal per encapsulats cermics o plstics. 

Aquest nou format de processador soluciona algunes incomoditats tcniques i el distingeix dels seus competidors, que es mantenen fidels als scals tradicionals. Aquest sistema d'encapsulat permet al fabricant muntar un microprocessador sobre un circuit imprs en comptes d'haver-se de preocupar d'encapsular-lo tot; d'aquesta manera tots els models comparteixen un sol nucli i noms es diferencien en la memria cau de segon nivell, muntada sobre el circuit imprs (els models Celeron es distribueixen a baix cost sense els xips d'aquest tipus de memria). A ms a ms, se soluciona parcialment un problema important de sobreescalfament. 


 Models .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114827" title="Pentium III" nonfiltered="2168" processed="2164" dbindex="47255">

Pentium III s el successor natural de Pentium II i primer representant de Intel per la generaci i686 (descendent de x86). Noms incorpora algunes petites variacions respecte el seu predecessor, a ms dels canvis prpis de la tecnologia de semiconductors, algunes d'elles polmiques:
 sincronitzaci de la memria cau de nivell 2 (L2 cache) amb el nucli (a partir del segon model);
 incorporaci d'algunes noves instruccions (SSE);
 codificaci dels microprocessados amb un nmero de srie intern;

Tot i que alguns models es distribueixen amb el scal vertical Slot 1, es torna progressivament al scal horitzontal Socket 370.

Articles relacionats.
Tualatin;



















 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114828" title="Pentium 4" nonfiltered="2169" processed="2165" dbindex="47256">

Pentium 4 s el successor de Pentium III i significa un nou repte per Intel, que decideix redissenyar des de zero la seva arquitectura de microprocessador i optimitzar-la per treballar a les mximes freqncies amb un primer model a 1.3Ghz. Les principals millores d'aquesta familia sn algunes instruccions especfiques amb molt alt rendiment, per aviat es troben amb un greu inconvenient: els programes especialment compilats per aquesta arquitectura obtenen rendiments molt superiors al seus predecessors i competidors, per els programes propietaris convencionals (compilats pel fabricant) no treuen profit d'aquestes millores, i es veu rpidament superat pels models Athlon d'AMD, molt competitius econmicament. 

Vegeu tamb.
Llista de microprocessadors Intel Pentium 4;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114829" title="Celeron" nonfiltered="2170" processed="2166" dbindex="47257">

Celeron s la identificaci emprada per Intel per designar els processadors de baix cost. Normalment es diferencien de la gamma estndard per no disposar de memria cau de nivell 2 (L2 cache) i, per tant, tenir un rendiment molt inferior. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114830" title="Epstola" nonfiltered="2171" processed="2167" dbindex="47258">
Epstola (en grec significa carta) s un text escrit amb finalitats de comunicaci, literries o, en el cristianisme, de predicaci religiosa. En aquest darrer cas s'escriu la lletra inicial en majscula.

Concepte d'epstola.
Epistolar es refereix a la forma de carta que adopta una obra literria (com per exemple Les desgrcies del jove Werther de Goethe) o en general al conjunt de les cartes personals de qualsevol poca. 

En la literatura clssica grecollatina Horaci va ser el primer en emprar el gnere literari de l'epstola (Epistola ad Pisones) i va ser Cicer qui les va utilitzar a bastament. Petrarca, Llus Vives, Voltaire i J. Swift tamb en feren un ampli s literari.

Epstoles i cristianisme.
En el cristianisme les Epstoles sn uns documents doctrinals de la ms gran antiguitat anteriors fins i tot a la redacci dels Evangelis. La Primera Epstola als cristians de Tessalnica va ser escrita a Corint entre els anys 52 i 53 , noms uns vint anys desprs de la mort de Crist. La seva estructura acostuma a tenir una salutaci una introducci nucli i acomiadament. Hi ha 21 Epstoles atribdes a diversos apstols que s'agrupen en les catorze anomenades paulines (vuit d'elles directament escrites per Pau de Tars i la resta infludes per la seva doctrina) i en les 12 catliques amb el significat duniversals i generalment no adreades a una comunitat cristiana en particular. 

Les Epstoles marquen la interpretaci que seguir l'esglsia dels fets dels evangelis especialment la fe en Jesucrist com a principal personatge de la humanitat, la resurrecci corporal (teologia de la matria) i tamb intervenen en els diversos conflictes doctrinals i de moralitat (matrimoni, virginitat, atac a la riquesa, etc.)  entre les primeres comunitats cristianes.

En la litrgia  catlica les Epstoles es llegeixen a la missa abans de l'Evangeli.





 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114831" title="Xeon" nonfiltered="2172" processed="2168" dbindex="47259">

Xeon s la identificaci utilitzada per Intel per definir els microprocessadors de gamma alta, especials per servidors. Es caracteritzen per incorporar una quantitat major de memria cau (nivells 1, 2 i ocasionalment 3), algunes instruccions extra, millor controlador de memria principal i suport per sistemes multiprocessador. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114832" title="Pere II del Brasil" nonfiltered="2173" processed="2169" dbindex="47260">


Pere II del Brasil (Rio de Janeiro 1825 - Pars 1891). Emperador del Brasil des de l'any 1831 fins a la seva mort. Fou el primer monarca que ostent el ttol d'emperador del Brasil sense ostentar el de rei de Portugal.

Nascut a la ciutat de Rio de Janeiro el dia 2 de desembre de l'any 1825, essent fill del rei Pere IV de Portugal i de l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'ustria. Pere era nt per via paterna del rei Joan VI de Portugal i de la infanta Carlota Joaquima d'Espanya, i per via materna de l'emperador Francesc I d'ustria i de la princesa Maria Teresa de Borb-Dues Siclies.

El dia 30 de maig de l'any 1843 contragu matrimoni a Npols amb la princesa Teresa de Borb-Dues Siclies, filla del rei Francesc I de les Dues Siclies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya. La parella tingu els segents fills:

 SAI el prncep Alfons del Brasil, nat a Rio de Janeiro el 1845 i mort el 1847 a Rio de Janeiro.

 SAI la princesa Isabel del Brasil, nada a Rio de Janeiro el 1846 i morta a Castell d'Eu el 1921. Es cas el 1864 a Rio de Janeiro amb el prncep Gast d'Orleans.

 SAI la princesa Leopoldina del Brasil, nada el 1847 a Rio de Janeiro i morta el 1871 a Viena. Es cas el 1864 a Rio de Janeiro amb el prncep August de Saxnia-Coburg Gotha.

 SAI el prncep Pere del Brasil, prncep imperial del Brasil, nat el 1848 a Rio de Janeiro i mort el 1850 a Santa Cruz.

El dia 7 d'abril de l'any 1831, el rei Pere IV de Portugal abdic el tron imperial del Brasil per ocupar el tron portugus i ced la corona al seu fill Pere, de noms cinc anys. Durant el perode que va des de l'abdicaci de Pere IV (l'any 1831) fins l'any 1841 -any en qu es declar major d'edat a Pere II-, s'establ una regncia que es mostr enormement inestable.

D'esperit liberal, l'emperador contribu decididament al procs d'industrialitzaci del pas promocionant la introducci del ferrocarril al Brasil mitjanant la concessi feta al vescomte de Mau per la construcci de la primera lnia ferroviria. Promotor cultural i cientfic, cre i reform diverses escoles culturals i facultats universitries arribant a fundar, el dia 21 d'octubre de 1838, l'Institut Historicogeogrfic del Brasil, creat a imatge de l' Institut Historique de Pars.

A mesura que els anys del seu regnat avanaven, aparegu i es desenvolup un corrent de pensament contrari al rgim imperial. Els ltims anys de regnat, la monarquia tenia el suport explcit de l'Esglsia catlica, l'aristocrcia i la burgesia terratinent, a ms de l'Exrcit imperial. Per les despeses generades per la Guerra de la Triple Aliana desenvolupada entre el Brasil, l'Uruguai i el Paraguai entre els anys 1865 - 1870, ms les enemistats guanyades per la monarquia arran de l'abolici de l'esclavitud contribuiren a minar els suports en favor de la causa monrquica. A ms a ms, l'exrcit anhelava un canvi institucional que li conceds ms llibertat de moviments i l'Esglsia recellava d'un monarca que era mas i perseguia la instauraci d'un ideari laic al pas.

Tot plegat ocorregu en un moment en qu les forces liberals que recolzaven a la monarquia comenaren una insistent campnya per desacreditar la figura del monarca qualificant-lo de poc capa de dirigir la renovaci institucional i generacional que el pas necessitava. Malgrat que l'emperador gaudia d'un important suport popular, el dia 15 de novembre de l'any 1889 es desenvolup una revolta militar dirigida pel mariscal Deodoro da Fonseca que derroc la monarquia de forma pacfica. La tranquillitat amb qu conclogu el cop d'estat es produ tamb per la immediata acceptaci de la nova situaci per part del sobir, que va expressar els seus desitjos de prosperitat al nou rgim republic. 

La famlia imperial s'exili primer a Portugal -on assistiren a les exquies del rei Llus I de Portugal, mort el dia 19 d'octubre de 1889- i es desplaaren posteriorment a Frana, on s'installaren definitivament. Des de l'exili el monarca continu contribuint al desenvolupament cultural del pas a travs de multitud de donacions de les seves riques colleccions particulars.

Pere II mor a Pars el dia 5 de desembre de 1891. No fou fins l'any 1922 que el seu cos fos traslladat al Brasil; el 1939 fou sepultat a Petrpolis en un nou mausoleu construit per a l'ocasi, cerimnia a la qual assist el president de la Repblica, Getlio Vargas.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114833" title="President de Libria" nonfiltered="2174" processed="2170" dbindex="47261">
Aquesta s la llista dels Presidents de la Repblica de Libria, formada per 24 caps d estat en la histria de Libria. La llista inclou noms presidents que juraren el crrec desprs de la independncia de Libria el 26 de juliol de 1847. De 1980 a 2006, la presidncia fou ocupada tres cops a travs d un cop d'estat, la Guerra Civil de Libria, i la Segona Guerra Civil de Libria. Els caps d'estat de Libria Durant aquests perodes sn mostrats en una llista separada. Samuel Doe fou alhora Cap del Consell de Redempci del Poble i President de Libria, ra per la qual apareix en les dues llistes. D'altra banda Joseph Jenkins Roberts i James Spriggs-Payne ocuparen el crrec en perodes no consecutius i per aix hi aparixen dos cops. Per aix hi apareixen 24 presidncies, per noms 22 presidents.

Els colors indiquen el partit poltic d afiliaci de cada President.

 Presidents de Libria .


 Deixaren el crrec abans:
  Assassinat en un cop d'estat.
  Mort per causes naturals.
  Dimitit.

Caps d estat interins i no presidencials.


Notes.


Referncies.
 Enno Schulz, "Presidents de Libria.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114837" title="Bedoll" nonfiltered="2175" processed="2171" dbindex="47262">
Aquest article s sobre les plantes del gnere Betula si b el terme bedoll tamb es fa servir per anomenar el bedoll com (Betula pendula).;

Els bedolls sn les plantes del gnere Betula, de plantes amb flor dins la famlia de les betulcies.

s originari de l'hemisferi nord amb moltes espcies de zones fredes. Al sud de Grenlndia i Islndia s prcticament l'nic arbre silvestre que fa bosc actualment. Es troba tamb a la taig  i a l'alta muntanya dels Pasos Catalans prop del lmit altitudinal del bosc. L'espcie Betula celtiberica (bedoll celtibric) s prpia de la meseta castellana

Sn arbres generalment de mida mitjana o arbusts. Les fulles sn simples, i generalment tenen lbuls i estan dentades. El fruit s una smara.

Algunes espcies.

Bedolls de l'Amrica del Nord:
Betula allegheniensis - ;
Betula cordifolia - ;
Betula glandulosa - ;
Betula lenta - rch;
Betula lenta subsp. uber - ;
Betula michauxii - ;
Betula nana - );
Betula neoalaskana - ;
Betula nigra - ;
Betula occidentalis - (B. fontinalis);
Betula papyrifera - ;
Betula populifolia - ;
Betula pumila - ;

Bedolls d'Eursia:
Betula albosinensis - ;
Betula albosinensis var. septentrionalis - ;
Betula alnoides - ;
Betula austrosinensis - ;
Betula celtiberica -;
Betula chinensis - ;
Betula ermanii - ;
Betula grossa - ;
Betula jacquemontii (Betula utilis subsp. jacquemontii) - ;
Betula mandschurica - ;
Betula mandschurica var. japonica - ;
Betula maximowiczii - ;
Betula medwediewii - ;
Betula nana - Bedoll nan;
Betula pendula - Bedoll o bedoll com;
Betula platyphylla (Betula pendula var. platyphylla) - ;
Betula pubescens - Bedoll pubescent;
Betula pubescens subsp. tortuosa - ;
Betula szechuanica (Betula pendula var. szechuanica) - ;
Betula utilis -;

Referncies.

Flora of North America: Betula;
Flora of China: Betula;
The Monday Garden: Birches;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114845" title="Gianfranco D'Aronco" nonfiltered="2176" processed="2172" dbindex="47264">
Gianfranco (Zuanfranc) D Aronco (Udine 19 d'octubre 1920) s un crtic literari i escriptor frils, gran expert en literatura furlana, professor universitari a Pdua i a Trieste de tradicions populars i filologia romnica.

Ha estat una de les persones ms importants del moviment autonomista furl. El 1947 fou un dels fundadors del Moviment Popular Furl. Com a tal fou el signant pel Fril, amb altres de la Vall d'Aosta, di Provncia de Trento i de Provncia de Bolzano, de la declaraci de Desenzan per l actualitzaci de les autonomies regionals previstes en la Constituci de la Repblica Italiana.

Ha dirigit nombroses revistes com   Ce fastu? ,   Il Tesaur ,  Quaderni del Tesaur ,  Studi di letteratura popolare friulana  i altres. 

Llibres i articles.
Per la regione friulana, Roma 1946; ;
Ragioni dell'autonomia friulana, Vencia 1947; ;
Relazione sull'autonomia del Friuli, Vencia  1947; ;
Piccola antologia della letteratura friulana, Mil 1947; ;
Gli statuti regionali e lo statuto friulano, Roma 1948;
Alto Adige e Friuli, al Messaggero Veneto del 6 d octubre de 1951; ;
Caratteri della letteratura friulana attraverso i secoli, a Ce Fastu XXXVI, 1960; ;
Ville del Friuli, Udine 1962; ;
Nuova antologia della letteratura friulana, Udine 1982 (4 vol.); ;
Friuli, regione mai nata. 20 anni di lotte per l'autonomia 1945-1964, Tresesin 1983; ;
L'insegnamento del friulano nelle scuole, a Ce Fastu I, 1985; ;
Poesia e non poesia (friulana) I, II, III, a Ce Fastu I i II, 1986; II, 1987; ;
Friuli perch. Una testimonianza dal 1945 ad oggi, Udine 1988; ;
La breve stagione del Circolo linguistico friulano  G. B. Corgnali  (1961-1962), Udine 1989; ;
Pasolini riveduto e corretto, Tresesin 1990;
La primavera cortese della lirica friulana: tre canzoni del secolo XIV, a  Studi mediolatini e volgari  XXXVIII, 1995;
Perch il Friuli deve rinunciare ai propri diritti?, al Messagero Veneto del 17 de gener de 1997; ;
Senza odor d'integralismo, tal Messaggero Veneto del 31 de maig del 1999;
Le ragioni di Udine a essere capoluogo, su  Il Friuli  del 9 de febrer del 2001; ;
Pensierini, Udine 2001;
Pagine friulane, Udine 2001.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114847" title="Mauro Corona" nonfiltered="2177" processed="2173" dbindex="47265">
Mauro Corona  s un escriptor i escultor friul nascut a Nert (provncia de Pordenone) el 1950. Va viure en primera persona el desastre de Vajont de 1963. s net d un esculptor del qual ha heretat la passi per la fusta. En canvi, del seu pare (caador) li arriba la passi per les muntanyes. Tamb s ha dedicat a l esculptura, per s un dels pocs escriptors frilesos de fama internacional, fams pel llibre Il volo della martora (inicialment Il svual de martore).

Reconeix l'autor argent Macedonio Fernndez com una de les seves fonts d'inspiraci.

Obres.

 Le voci del bosco (Lis vs dal bosc);

 Gocce di resina (Gotis di resine);

 Finch il cuculo canta (Fin ch'al cjante il cuculo);

 La montagna (La montagne);

 Nel legno e nella pietra (Tal ln  e te piere);

 Aspro e dolce (Dol e garp);

 Storie del bosco antico (Storiis dal bosc antic);

 L'ombra del bastone (L'ombrene dal baston);

 Vajont:Quelli dopo (Vajont:Chei dal dopo);

 Fantasmi di pietra (Spirts di piere);



 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114848" title="Cecilia Deganutti" nonfiltered="2178" processed="2174" dbindex="47266">
Cecilia Giovanna Rita Deganutti (Udine 26 d'octubre 1914   Trieste 4 d'abril 1945) fou una mestra frilesa que durant la Segona Guerra Mundial treball per a la Creu Roja en la cura dels presoners italians a Alemanya. 

Quana torn al Fril entr a formar part dels partisans de la Brigada Osf. Capturada pels nazis, fou salvatgement torturada i posteriorment assassinada i cremada al forn crematori de  Risiere di San Sabba a Trieste. La Repblica d Itlia li va donar la medalla a la Resistncia.

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114853" title="Tulipa" nonfiltered="2179" processed="2175" dbindex="47267">

Tulipa (Tulipa) s un gnere de plantes amb flor.

El gnere Tulipa s originari de l'Europa del Sud, frica del Nord i en l'sia des de Anatlia i Iran dins la Xina i el Jap. El centre de diversitat biolgica est al Pamir, Hindu Kush i Kazakhstan.

Compta amb unes 100 espcies silvestres i moltes formes ornamentals obtingudes artificialment.

Les espcies d'aquest gnere sn plantes bulboses perennes amb mides que van des dels 10 als 70 cm d'alada. Les fulles acostumen a ser oblongues. Les flors grans amb 6 tpals i fruits en forma de cpsula que cont moltes llavors. 

 Usos i histria .
Molt usada des de temps antics a Iran i Turquia a partir del segle XVII els europeus (principalment els holandesos) se sentiren atrets per les flors de la tulipa dins un moviment comercial conegut com tulipamania. 

 Algunes espcies .


 Imatges addicionals .


 Referncies i enllaos externs .

 Blunt, Wilfrid. Tulipomania;
 Clusius, Carolus. A Treatise on Tulips;
 Dash, Mike. Tulipomania;
 Pavord, Anna. The Tulip;
 Pollan, Michael. The Botany of Desire;
 Old Tulips;
 Canadian National Capital Commission: The Gift of Tulips;
 Greig's tulip (tulipa greigii) in its original habitat in Kazakhstan;
 Lalades (Tulips of Chios: Tulipa praecox, Tulipa aegenensis, Tulipa clusiana, and Tulipa undulatifolia);
 elegant-tulip-bulbs.com: Information about 3700 tulip names;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114857" title="Carp" nonfiltered="2180" processed="2176" dbindex="47268">

Carp (Carpinus) s un gnere de plantes amb flor dins la famlia betulcia.

s originari d'Eursia amb dues espcies europees i una nica espcie a l'Amrica del Nord. A la Pennsula Ibrica noms es troba en una extensi molt reduda del Pirineu al Pas Basc per els estudis pollnics evidencien la seva presncia molt ms estes durant el paleoltic.

Compta amb unes 30 a 40 espcies moltes d'elles a la Xina.


Les espcies del gnere Carpinus sn arbres caducifolis de mida mitjana. Les fulles tenen una disposici alternada i sn simples amb els marges dentats de fins a 10 cm de llarg. Les flors sn en aments amb els sexes separats dins la mateixa planta. El fruit s una petita ncula amb diverses llavors.

La fusta del carp s ms dura que la del roure i molt apreciada en ebenisteria.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114859" title="Pier Paolo Pasolini" nonfiltered="2181" processed="2177" dbindex="47270">

Pier Paolo Pasolini (Bolonya, 5 de mar de 1922 - Roma, 2 de novembre de 1975) fou escriptor, poeta i director de cinema itali.

Biografia.
Pasolini va nixer a Bolonya, ciutat de tradici poltica esquerrana. Era fill d un soldat que es va fer fams per salvar la vida de Benito Mussolini. Pasolini comen a escriure poemes als set anys d'edat en furl, llengua materna de la seva mare, i els public per primer cop als 19 mentre estudiava a la Universitat de Bolonya.

Fou reclutat durant la Segona Guerra Mundial; capturat pels alemanys, aconsegu escapar. Desprs de la guerra, es va unir al Partit Comunista Itali a Ferrara per en fou expulsat dos anys desprs a causa de la seva oberta homosexualitat. 
 
El 1945 fou un dels impulsors de la Societ Petica Antizorutiana, impulsora de la literatura moderna en furl, i fundaria el 1947 el grup literari Risultive o Cortese di Furlan, amb el qual contactaria amb Novella Cantarutti o Josef Marchet. Cap el 1961, per, ho deix per a dedicar-se al cinema en itali.

Com a director cinematogrfic (s'inici el 1961) ha creat una mena de segon Neorealisme, explorant els aspectes de la vida quotidiana, en un to proper al de la commedia dell'arte.

Pasolini va morir a mans d'un jove marginal, que el va envestir amb el seu propi cotxe, en el balneari popular d'stia. Aleshores era un intellectual mpliament reconegut i gaudia d'una posici econmica acomodada. No obstant aix, durant les primeres investigacions, les declaracions del presumpte jove assass sobre que el va matar degut al fet que el director li proposava tenir relacions sexuals, no van convncer a tota Itlia i sempre va surar en l'ambient les teories que certes persones poderoses del govern desitjaven mort al director a causa de les crtiques que feia contnuament a travs de les seves pellcules, els seus llibres i els seus discursos poltics. 
Ms recentment, a l'abril de 2005, unes noves declaracions del suposat assass, qui ha assegurat que van anar en realitat tres joves qui li van llevar la vida a Pasolini aquella fatdica nit de novembre de 1975, van provocar que un ampli sector de l'entorn poltic i cultural d'Itlia demans la reobertura del cas per a esclarir el crim. 

La nit abans de morir va donar una entrevista, avui famosa, a Stampa Sera, en la que recorda del perill del feixisme: Intervista di Furio Colombo a Pier Paolo Pasolini

Obra literria.
La seva obra potica, igual que la seva obra assagstica i periodstica, polemitza amb el marxisme oficial i el catolicisme, als quals anomenava "les dues esglsies" i els retreia no entendre la cultura de les seves prpies bases proletries i camperoles. Tamb creia que el sistema cultural dominant, sobretot a travs de la televisi, creava un model unificador que destrua les cultures nacionals.

Ajudat per Carles Card va traduir a l'itali una selecci de poesia catalana, Fiore di poeti catalani (1947).

 Escrits en frils .
 1942- Poesie a Casarsa, Bolonya;
 1947 Dalla lingua al friulano, CF XXIII;
 1949 Dov' la mia patria, Cjasarse;
 1949 Motivi vecchi e nuovi per una poesia friulana non dialettale,  Il tesaur  II;
 1953 Tal cour di un frut, Tresesin;
 1954 La meglio giovent, Florncia;
 1965 i 1976 Poesie dimenticate, Udine ;
 1968 Il Friuli nella mia piccola vita,  Il Friuli , giugno ;
 1975 i 1981 La nuova giovent, Tor ;
 1976 I turcs tal Fril, Udine ;
 1982 Amado mio, Mil ;
 1994 L'Academiuta friulana e le sue riviste, Vicenza ;
 1994 Romans, Parma ;
 1996 Pomes oublis. Poesie dimenticate. dition bilingue. Arles;

 Assaigs en itali .
 Le ceneri di Gramsci (Les cendres de Gramsci, 1957) ;
 L'usignolo della Chiesa cattolica (El rossinyol de l'Esglsia catlica, 1958);
 Passione e ideologa (1960);
 La religione del mio tempo (1961) poesies;

Obra cinematogrfica.
La carrera cinematogrfica de Pasolini es va iniciar el 1961. La seva mirada se centraen els personatges marginals, la delinqncia i la pobresa que arrossega Itlia des de la postguerra, i estableix un estil narratiu i visual en el qual prevalen el patetisme i la ironia sobre l'humor gruixut i de vegades srdid de les seves histries.

 Filmografia .
1961 - Accattone;
1962 - Mamma Roma;
1963 - Ro.Go.Pa.G. (fragment La Ricotta);
1963 - La Rabbia;
1964 - Le Mura di Sana;
1964 - L'Evangali segons mateu (Il Vangelo secondo Matteo);
1965 - Il Padre selvaggio;
1965 - Sopralluoghi in Palestina per il vangelo secondo Matteo;
1965 - Comizi d'amore;
1966 - Ocellets i ocellots (Uccellacci e uccellini);
1967 - Les bruixes (Le Streghe) (fragmento La Terra vista dalla Luna);
1967 - dip Rei (Edipo Re);
1968 - Capriccio all'italiana (fragment Che cosa sono le nuvole?);
1967 - Teorema;
1969 - Appunti per un film sull'india;
1969 - Amor i rbia (Amore e rabbia) (fragment La sequenza del fiore di carta);
1969 - Pocilga (Porcile);
1969 - Medea;
1970 - Appunti per un romanzo dell'immondeza, (Appunti per un'Orestiade africana')';
1971 - El Decamer (Il Decameron);
1972 - Els contes de Canterbury (I Racconti di Canterbury);
1974 - Les mil i una nits (Il fiore delle mille e una notte);
1975 - Sal o els 120 dies de Sodoma (Sal o le 120 giornate di Sodoma);

 Enllaos externs .

 Poesia de Pasolini;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114860" title="Josef Myslive?ek" nonfiltered="2182" processed="2178" dbindex="47271">

Josef Myslive ek (Praga, 9 de mar de  1737   Roma, 4 de febrer de 1781) fou un compositor txec del Classicisme, dins la tradici de l'estil galant.

Biografia.
Josef Myslive ek nasqu a Praga i estudi filosofia a la universitat d'aquesta ciutat, seguint els passos del seu pare. Aficionat a la msica, public un conjunt de sis simfonies el 1762, que obtingueren un gran xit. Aquest fet el convenc per abandonar els estudis de filosofia i dedicar-se a la msica; amb una beca que li conced el comte Vincent von Waldstein es trasllad a Vencia per estudiar amb Giovanni Pescetti. Finalment s'install a Itlia, on fou conegut com Il divino Boemo (el div bohemi). 

La seva primera pera es represent a Brgam cap a 1765. La seva Il Bellerofonte fou un gran xit quan s'estren a Npols, al Teatro San Carlo el 20 de gener de 1767, i inici una llarga srie d'encrrecs de diversos teatres italians. El 1770 es trob amb el jove Wolfgang Amadeus Mozart a Bolonya, on Myslive ek era membre de l'Accademia Filarmonica. En una carta a casa seva, Mozart coment del msic txec que transpira foc, espirtualitat i vida. En les obres d'aquesta poca, dins de l'anomenat estil galant, sn evidents les similaritats entre la msica d'ambds compositors.  

La fama de Myslive ek s'estengu fora d'Itlia; diverses obres seves es representaren a Munic durant la dcada de 1770 i es copi un conjunt d'peres per a la cort portuguesa, conjunt que forma actualment el grup de manuscrits ms important del compositor. Nogensmenys, les seves darreres peres no tingueren gaire xit i finalment, arrunat, mor a Roma l'any 1781, malalt de sfilis.

Obra.
En total, Myslive ek compos ms de vint peres dins l'estil de l'opera seria, entre les quals cal citar Idomeneo (sobre el mateix tema de la posterior Idomeneo, r di Creta de Mozart), Abramo et Isacco, Antigona, L'olimpiade i Il Bellerofonte. Tamb destac pels seus oratoris, simfonies, concerts i msica de cambra, gnere en el qual destaquen alguns dels primers quintets de corda.

Sovint se'l considera el pare de l'pera txeca i, certament, fou el primer compositor txec en esdevenir un compositor d'pera de fama internacional. Tot i aix, les seves peres s'inscriuen plenament en l'estil itali i no tenen especials caracterstiques del seu pas d'origen. En aquest sentit, s un cas semblant al del compositor valenci Vicent Martn i Soler.

Enllaos externs.
Josef Myslive ek. ;
Karador Classical Music Dictionary. Llibret complet de Il Gran Tamerlano, 1772.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114861" title="Lrix" nonfiltered="2183" processed="2179" dbindex="47272">




Lrix (Larix) s un gnere de conferes dins la famlia Pinaceae. 

Sn originaris de les parts fredes i continentals de l'hemisferi nord. Sn l'especie dominant a la taig de la Sibria oriental. A Europa tamb es troben en els Alps per no n'hi ha de silvestres a la Pennsula Ibrica. 

Junt amb algunes espcies del gnere Taxodium sn les niques conferes caducifolies. Poden arribar a fer 50 metres d'alada. Les fulles sn aciculars de 2 a 5 cm de llargada i adopten una disposici en espiral. Les fulles cauen al final de la tardor. Les pinyes sn petites i erectes de color verd o porpra i maduren de 5 a 8 mesos desprs de la pollinitzaci.  


Espcies.

Eursia;
 Larix decidua (syn. L. europaea) ;
 Larix gmelinii (syn. L. dahurica, L. olgensis) Sibria.
 Larix griffithii (syn. L. griffithiana) Himlaia. ;
 Larix himalaica ;
 Larix kaempferi (syn. L. leptolepis) Jap;
 Larix kongboensis Tibet;
 Larix mastersiana Xina.
 Larix potaninii ;
 Larix principis-rupprechtii ;
 Larix sibirica Sibria.
 Larix speciosa ;
Amrica;
 Larix laricina ;
 Larix lyallii ;
 Larix occidentalis ;


Enllaos externs i referncies.
 Gymnosperm Database - Larix;
 Gernandt, D. S., & Liston, A. 1999. Internal transcribed spacer region evolution in Larix and Pseudotsgua (Pinaceae). Amer. J. Bot. 86: 711-723. Available online (pdf file).







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114867" title="Conium" nonfiltered="2184" processed="2180" dbindex="47274">



Conium s un gnere de plantes amb flor dins la famlia apicia.
El gnere noms t dues espcies una d'elles la cicuta (Conium maculatum) l'altra s Conium chaerophylloides. Ambdues sn plantes perennes i herbcies.

El gnere s originari d'Europa (la cicuta) i de l'frica del Sud (C. chaerophylloides).

La cicuta (Conium maculatum).

Aquesta planta pot assolir entre 150-250 cm d'alada. La seva tija s balmada i estriada, molt sovint amb taques porpres a la base i fora brancuda a la part superior; fulles toves, ftides, verd-negres, triangulars i dividides en grills e lptics, punxeguts i dentats de fins a 50 cm de llarg i 40 cm. d'ample. Les  flors sn petites, de color blanc i disposades en umbe les d'uns 10 a 15 cm. de dimetre. Llavor petita de color negrs. El seu suc s verins i s'usa com a medicina. Es caracteritza per desprendre una desagradable olor d'orina. T uns fruits ovalats de color verd terrs i aproximadament 3 mi lmetres de dimetre. La cicuta s semblant al julivert o el fenoll, dels quals a penes es distingeix ms que pel color fosc i l'olor desagradable de les seves fulles. 

 Distribuci .
Tot i que originria d'Europa, la cicuta es pot trobar arreu d'Eursia, frica del Nord, Amrica i Austrlia en llocs humits i frescos, com ara les ribes dels rius. 

Toxicitat.
Tota la planta cont alcaloides, entre els quals destaquen els glucsids flavonoides i cumarnics i un oli essencial, a ms de la conina, una neurotoxina que inhibeix el funcionament del sistema nervis central. 
Alguns grams de fruits verds serien suficients per a provocar la mort d'un sser hum (els remugants i els ocells semblen sser-ne immunes, el cavall i el burro sn poc sensibles, per s un ver violent per als bvids, els conills i els carnvors). En l'sser hum, la ingesti provoca durant l'hora que segueix trastorns digestius (especialment si s'usa l'arrel), vertgens i cefalees, parestsies, una reducci de la fora muscular i, finalment, una parlisi ascendent. S'han registrat convulsions i destrucci muscular, seguides d'insuficincia renal capa de dur a la mort. D'altra banda, la mort per "parlisi respiratria" a causa d'ingesti de cicuta, tal i com relata Plat al Fed (l'escena de la mort de Scrates), no ha estat encara verificada per la toxicologia moderna, ra per la qual hom creu que el ver usat a la Grcia antiga era ms aviat una mescla de cicuta, datura i opi.
Quant a les rares intoxicacions accidentals, hom ho explica per la possible confusi amb l'api, el nap i julivert. Tanmateix, el risc sembla baix a causa de la visible diferncia quant a grandria, de l'olor clarament desagradable (el julivert t una olor agradable caracterstic) i de les taques del roig en els brots, sempre absents en el julivert. 

Propietats i usos.
La planta cont a tot arreu i especialment als fruits, almenys cinc alcaloides d'enorme toxicitat, sent-ne el principal la conina. El seu contingut segons la localitzaci (variant apreciable segons l'estat de maduraci i les condicions climtiques) s el segent: 
 fruits verds : 0,73-0,98% ;
 fruits madurs : 0,50% ;
 flors: 0,09-0,24% ;
 fulles : 0,03-0,18 %;
 tiges : 0,01-0,08 %;
 arrels : 0,05 %;

La cicuta ha estat usada per les seves propietats antiespasmdiques i com a sedant per a calmar dolors persistents i intractables, com els produts pel cncer i les neurlgies. En l'antiguitat, els metges rabs i grecs la utilitzaven en diverses malalties, com ara l'artritis. No obstant aix, no era sempre efica, ja que la diferncia entre una dosi teraputica i una de txica s molt petita. La sobredosi produeix sequedat a la boca, dificultat en engolir, dilataci de les pupi les (midriasi), nusees, parlisi muscular; desocupaci respiratria i asfxia, encara que la vctima roman lcida fins al moment de la seva mort.
Avui en dia s'usen analgsics ms potents i segurs, tot i que encara es pot usar respectant les dosificacions, ja que es podria produir una intoxicaci.

La intoxicaci per cicuta va ser usada pels grecs per a llevar la vida als condemnats a pena de mort, sent el cas paradigmtic la mort del filsof Scrates, que va ser condemnat a sucidar-se amb cicuta (vegeu l'apartat Toxicitat, per a ms informaci) .

Investigacions recents a Ontario (Canad) tendeixen a presentar la cicuta com a un dels grans remeis anticancergens. 


Referncies i enllaos externs.

Herbari Virtual del Mediterrani Occidental ;
Flora Europaea: Conium;
Journal of the International Plato Society, "Hemlock Poisoning and the Death of Socrates: Did Plato Tell the Truth?";




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114870" title="Logudors" nonfiltered="2185" processed="2181" dbindex="47277">
El Logudors (de Logudor, literalment lloc d'or, regi de Sardenya) s un dialecte del sard, parlat al nord de l'illa de Sardenya, i considerat el ms pur, ra per la qual s emprat com a koin, tot i que no s universalment acceptat. El parla el 33 % dels sards, encara que molt atomitzat, ja que moltes viles tenen la seva prpia variant local, i s usat com a koin al nord de l illa, aix com a Nuoro i Ozieri.
Es caracteritza per la compara ci del logudors chentu amb l'itali cento /'t ento/, castell ciento / iento/ i el francs cent /s/ (/ / i /s/ per /ts/).

Els orgens de la llengua han estat investigats per nombrosos autors com Eduardo Blasco Ferrer. S'ha comparat amb el campidans, variant del sard parlada al sud de l'illa, i sembla que ambdues tenen arrels comunes per que experimentaren evolucions diferents, ja que el campidans mantingu ms relacions amb les llenges del Mediterrani meridional.

Algunes arrels, tanmateix, no estan encara desxifrades. Una d'elles es l'etimologia de "nur", e.g. el "Nuraghe" (antics monuments sards), i alguns antics noms de ciutats i llocs.

Potser el fet ms interessant d'aquesta variant s que, malgrat l'agitada histria de l'rea, ha patit poca contaminaci lingstica i pocs canvis.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114872" title="Manuel Deodoro da Fonseca" nonfiltered="2186" processed="2182" dbindex="47278">


El mariscal Manuel Deodoro da Fonseca (5 d'agost del 1827 - 23 d'agost del 1892) derroc l'emperador Pere II i esdevingu el primer president de la Repblica de Brasil.

Nascut a Alagoas, en un poble que avui porta el seu nom, Fonseca fu una carrera militar, neutralitzant la rebelli Praieira a Pernambuco el 1848, una revoluci que seguia el model de la Revoluci de 1848 a Europa. Tamb va entrar en acci durant la Guerra de la Triple Aliana (1864-1870), assolint el rang de capit, i el 1884 va ser nomenat primer mariscal de camp, i desprs mariscal. El seu coratge, competncia militar i estil feren d'ell una figura nacional.

Com a governador de Rio Grande do Sul, Fonseca freqentava la companyia d'intellectuals republicans com ara Benjamin Constant o Rui Barbosa. El 1886, avisat de qu el govern imperial estava ordenant la detenci de republicans prominents, Fonseca se'n va anar a Rio de Janeiro i va posar-se al capdavant de la facci de l'exrcit que estava a favor de l'abolici de l'esclavitud.

L'emperador Pere II havia propugnat l'abolici de l'esclavitud durant dcades, havent alliberat els seus propis esclaus el 1840, per opinava que aquest procs havia de ser gradual per a no perjudicar l'economia. Durant la seva tercera regncia, sa filla, Isabella, Princesa Imperial del Brasil, va abolir l'esclavitud el 1888. Els oligarques, enfurismats, van jugar un paper important en el cop d'estat que tingu lloc poc desprs. El prestigi de Fonseca el va posar al capdavant del cop militar que va derrocar l'emperador el 15 de novembre del 1889, i va estar un breu temps al capdavant del govern provisional, que convoc un congrs constituent per a crear una nova constituci per als "Estats Units de Brasil". Ben aviat, emper, va trobar-se amb la resistncia dels lders republicans civils.

La seva elecci com a president, el 26 de febrer de 1891, amb una curta majoria a favor, va rebre el suport dels sectors militars. Uns quants dies desprs, va fer el jurament a Quinta da Boa Vista, el palau imperial de Rio de Janeiro, ara el Museu Nacional de Rio de Janeiro.

El govern de Fonseca, dividit pels conflictes poltics i personals entre el president i el seu vicepresident Floriano Peixoto, va trobar-se amb una forta oposici al Congrs, que va emprendre una tctica d'obstaculitzaci. Una srie de decrets presidencials arbitraris empresos pel president va enfortir la resistncia del Congrs contra Fonseca. El Congrs va comenar a posar-se del costat de Peixoto. Aquesta situaci va arribar al seu zenit quan Fonseca va dissoldre el Congrs Nacional i va declarar l'estat d'emergncia, el 3 de novembre de 1891. Un grup de diputats va oposar-se a aquesta decisi i va trobar suport entre els alts oficials de la Marina, incloent-hi l'almirall Custdio Jos de Melo. El mariscal es trob amb una guerra civil imminent. El 1891, va dimitir i va passar la presidncia a Floriano Peixoto.

Va morir a Rio de Janeiro el 23 d'agost de 1892.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114875" title="Computer Entertainment Rating Organization" nonfiltered="2187" processed="2183" dbindex="47279">
La Computer Entertainment Rating Organization (CERO) s la organitzaci que classifica videojocs i programari d'ordinadors al Jap amb nivells de classificaci que informen a l'usuari del tipus del producte i per saber a partir de quina edat es pot veure. Es va establir al juliol del 2002 de la Computer Entertainment Supplier's Association, utilitzant la Entertainment Software Rating Board com a model i esdevenint oficialment reconegut com a una organitzaci sense nim de lucre al 2003.

Enllaos externs.
 Lloc web oficial de la japonesa CERO;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114879" title="Entertainment and Leisure Software Publishers Association" nonfiltered="2188" processed="2184" dbindex="47280">

La Entertainment and Leisure Software Publishers Association (ELSPA) s una organitzaci creada al 1989 per una pubicladora de programari britnica. Es coneixia com a la European Leisure Software Publishers Association fins al 2002. Es dedica a classificar videojocs.

 Enllaos externs .
ELSPA;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114883" title="Literatura sarda" nonfiltered="2189" processed="2185" dbindex="47281">
Literatura sarda s la literatura feta en sard, una llengua romnica que es parla a l'illa de Sardenya, i en altres llenges llatines.
 Origens .
Els primers documents en llengua sarda daten del 1200, i es tracta dels condaghes i les cartas de logu, de caire municipal. Per el ms important en producci literria s la poesia popular. Entre el poble sard la figura del poeta era fora important; era un professional que se l cridava i pagava, fins i tot feia Disptas amb altres poetes component lrics monostrofes, de base mtrica tetrstica i gnere amors: mutu, mutettu i bathorina, amb molts dstics (s'istrria era el primer dstic, un joc de paraules irracional, i sa torrada el segon dstic, un concepte potic sentimental). D altres composicions populars eren les anninnias (bresssoles), atttidus (cants funeraris), famosos els dedicats als bandits com Darosas, Torracorte, Onardo o Corbeddu; els gggius, d origen catal i de carie coral i religis (famosos a Orgosolo i Sant Antonio de Lodi), i els laudatoris Agrestes. D altres eren el su sonettu, d origen castell, i els cants amb cuncordu (cor). Tots ells utilitzaven com a base el dialecte logudors. 
 Inicis .
La literatura culta, per, s ha fet en els ms diversos idiomes. Destacaren durant el segle XVI i XVII, per una banda, Antoni Canu, qui el 1557 composaria una de les primeres lriques importants en sard, Sa vita et sa morte et passione de Sanctu Gavinu, Brothu et Januariu. Ms tard, ell mateix composaria unes Rimes Spirituali (1597), per la via oberta per a compondre en sard noms fou continuada per Gerolamo Araolla (mort el 1645), castell de Porto Torres i autor de Discurso de sa miseria humana (1582), i per Salvatore Vidal (1581-1641), autor de poemes en sard castellanitzat el 1638 i d uns Annales Sardiniae (1639), obra polmica on afirma que Sardenya pertanyia al duc de Toscana i no pas al casal de Barcelona.

Les principals obres del perode, per, les composaren en castell i llat, llevat d alguna en catal. D aquesta poca daten el pare de la historiografia sarda, Giovanni Francesco Fara (1542-1591), amb el llibre d histria De rebus Sardois (1580) i l obra inacabada De Coreographia Sardiniae, publicada el 1835; l humanista, advocat fiscal i teleg Segimon Arquer (1523-1571), autor en llat d una Sardiniae brevis historiae et descriptio (1550) on es fa ress del bilingsme catal sard i ataca a la Inquisici, ra per la qual fou cremat a la foguera; Nicolau Canyelles i Delseny (1515-1585), bisbe de Bosa el 1578-1585, va crear a Cller el 1566 la primera impremta sarda amb Vicenzo Samberino, per gaireb totes les obres impreses ho estaven en castell o llat, llevat els Captols de la Cort de l estament militar de Sardenya (1572) que ho estaven en catal. 

Per altra banda, l escriptor sard ms important de l poca fou Antoni Lofrasso, originari de l'Alguer, qui va escriure en castell Los mil y doscientos consejos y avisos discretos (1571), consells sobre les diverses professions, i Diez libros e la fortuna de amor (1573), novella pastoral i descriptiva.  La primera obra sarda escrita en itali fou les Rime diverse (1595) del callers Pietro de Litala.  I encara en el segle XVII Josep de Litala i de Castellv (1627-1701) va compondre en castell una Loa (1666) i la Cima del Monte Parnaso Espaol con las tres musas castellanas Calope, Urania y Euterpe (1672).

En el segle XVIII destacaria el poetea Giovanni Delogu Ibba (1664-1738), qui compos l Index libri vitae cui titulus est Iuesus Nazarenus Rex Iudeorum (1736) que cont alguns gosos en sard, per encra no existeix una literatura en sard organitzada.  Fins el 1780 no es formaria el primer grup literari sard anomenat Arcadia, on destacaren els autors Pietro Pisurzi (1724-1799), Gavino Pes Don Baignu (1724-1795), amb els poemes Lu Tempu, Lu Pintimentu, La Vecchiaja, Efisio Luigi Pintore (1765-1814), Giovanni Pietro Cubeddu (1749-1829) i Matteo Madao (1723-1800) jesuta que el 1782 composaria una Il ripulimento della lingua sarda, un assaig de gramtica, i L'armonia dei sardi (1787); i Raimondu Congiu compos Il trionfo della Sardegna (1793), per l obra ms destacada de l poca fou el panflet de caire reivindicatiu de Francescu Ignaziu Mannu Innu de su patriotu sardu contra o sus feudatarios (1796), que poc desprs esdevindr himne nacional dels istamentisti.

 Segle XIX .
Durant el segle XIX es produiren els primers intents de normalitzar la llengua i d anlisi de la situaci del pas. Ja el 1803 Giovanni Andrea Massal fa una Dissertazione sul progresso delle szienze e della letteratura in Sardigna dal ristablimento delle due Universit, on afirma que s ha patit durant segles la dominaci poltica estrangera que l ha obligada a seguir-la servilment.  Aix, el 1840 el filleg sard Giovanni Spanu (1803-1878) va composar l Ortografia sarda nazionale o grammatica del dialetto logudorese, primer intent de cercar una ortografia unificada de la llengua sarda, que divideix la llengua en quatre dialectes, i proposa la unificaci basada en el dialecte del Logudor.  La tasca la completaria el 1855 amb el Vocabolario del dialetto logudorese, i el 1857 fou anomenat rector de la Universitat de Cller, des d on intentar promoure l s del sard unificat. 

Els autors ms destacats en sard durant el segle XIX foren Paolo Mossa, Melchiorre Murennu (1803-1854) amb A una giovane libertina, Sa muzere brincagiola, Sa povertade, S'Istadu de Sardigna i Sas isporchizias de Bosa, Peppino Mereu (1872-1901) amb Galus, Nanneddu Meu i A Genesio Lamberti, Pompeo Calura, Antioco Casula Montanaru (1878-1957), autor d uns Cntigos di Ennargentu (1922), Boghes de Barbagia (1904), Sos Cantos de sa solitudine (1933) i Sa lantia (1950), i P. Nurra, autor d una Antologia dei poeti sardi (1898).   

 Segle XX .
Durant el segle XX destacaren el poeta Pompeo Calvia (1857-1921), autor del poema Sassari mannu (1919) i Pietro Casu di Barchidda, qui va traduir la Divina Comdia al sard el 1940. Durant els anys 1950 al 1970 es produ un petit renaixement de la literatura sarda, amb el diccionari de Casalis, revistes en sard com Sa Musa, de poesia, S'Ischiglia (El sonall), Pibiri e Sali (Pebre i sal) humorstica a Cller, i la bilnge La Grotta della Vipere (El cau de la vibre), trimestral fundada el 1975 i que estableix el premi literari Citt di Ozieri, que permet la participaci de peosies en catal, occit, sard, furl i cors; les obres de Max Leopold Wagner Lingua sarda: storia, spirito e forma i Dizionario etimologico sardo on es considera el sard com a idioma diferenciat de l itali, quan d altres el consideren un simple dialecte; l estudi de Giovanni Lilliu La civilt dei sardi; els escriptors Zuseppe Sotgiu i Remundu Piras; el poeta Batore Cabras; Visentu Porru (1773-1836), autor d un Nou dizionariu sardu italianu, del 1832-1834 i un Saggio di grammatica sul dialetto sardo meridionale, Luisiu Matta, autor de Sa coia de sa pitanu; Efisio Melis, autor de Ziu paddori; Antonio Garau, autor d Is campanas de Santu Sadorru, Peppattiongu s arricu i Sa professoressa Basciura, Salvatore Casu, Luca Cubeddu. Els poetes improvisadors en logudors Gavino Contini (Siligo, 1865) Antoni Cubeddu (Ozieri), , Zuseppe Pirastru (Ozieri), Pitanu Moretti (Tres Nuraghes), Barone Tucconi, Remundu Piras (Villanova Monteleone) i Antelo Dettiori i Bernardino Zizi,.  

Per la figura ms destacada va escriure en itali, la nuoresa Grazia Deledda (1871-1936), Premi Nobel de Literatura el 1926 i autora de les novelles regionals d inspiraci sarda Anime oneste (1895), La giustizia (1899), Elias Portolu (1903) considerada la millor, Cenere (1904), i L edera (1906). D altres autors en itali han estat Sebastiano Satta, Giuseppe Des, Salvatore Cambosu, Francesco Mosala i Carlo Buragna.

Pel que fa a la can, destacaren els cantants Miali Logudoresu i Mimmo Bua; i pel que fa al cinema, malgrat no existir un veritable cinema sard, podem destacar el film Padre padrone (1977), dirigit pels germans toscans Paolo (1929) i Vittorio Taviani (1931), ambientada a Sardenya i en el llibre del mateix nom del filleg i escriptor sard Gavino Ledda (Siligo 1938), i que descriu la vida dels pastors sards dels anys cinquanta i seixanta en tota la seva cruesa, aix com el cruel tracte donat en l exrcit itali als  provincials .

 Enllaos externs .
 Catleg d'escriptors sards;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114884" title="Microsoft Game Studios" nonfiltered="2190" processed="2186" dbindex="47282">


Microsoft Game Studios (MGS), amb el actual logotip indica el nom ja que anteriorment es deia Microsoft Game Division, s una empresa subsidiria de Microsoft Corp. que desenvolupa i publica videojocs per sistemes Windows basats en ordinadors i les consoles Xbox i Xbox 360. 

 Alguns dels seus productes .
Xbox Consola de videojocs;
Xbox 360 Consola de videojocs;
XNA Programari;
Direct X APIs.

 Videojcos llanats sota la MGS .
La llista de sota surt els videojocs per plataformes i inclou videojocs publicat per Microsoft:

 PC .
Age of Empires (15 d'octubre 1997)   Ensemble Studios;
Age of Empires: The Rise of Rome (5 de novembre 1998)   Ensemble Studios;
Age of Empires: Gold Edition (24 d'agost 1999)   Ensemble Studios;
Age of Empires II: The Age of Kings (16 d'octubre 1999)   Ensemble Studios;
Age of Empires II: The Conquerors (25 d'agost 2000)   Ensemble Studios;
Age of Empires III (18 d'octubre 2005)   Ensemble Studios;
Age of Empires III: The Warchiefs (Al 2006)   Ensemble Studios;
Age of Empires III Collector's Edition (18 d'octubre, 2005)   Ensemble Studios;
Age of Mythology (31 d'octubre 2002)   Ensemble Studios;
Age of Mythology: The Titans (30 de setembre 2003)   Ensemble Studios;
Age of Mythology Gold Edition (30 de juny 2004)   Ensemble Studios;
Alan Wake (2007)   Remedy Entertainment;
Allegiance (16 de mar 2000);
Asheron's Call (1 de desembre 1999)   Turbine, Inc.;
Asheron's Call 2 ;
Chip's Challenge (1989);
Close Combat (1996)   Atomic Games;
Close Combat: A Bridge Too Far (1997)   Atomic Games;
Close Combat III: The Russian Front (1998)   Atomic Games;
Combat Flight Simulator: WWII Europe Series (1998);
Combat Flight Simulator 2: WWII Pacific Theater (2000);
Combat Flight Simulator 3: Battle for Europe (2002);
Deadly Tide (1996);
Dungeon Siege (2002)   Gas Powered Games;
Dungeon Siege: Legends of Aranna (2003)   Gas Powered Games;
Dungeon Siege II (2005)   Gas Powered Games;
 (2005)   Lionhead Studios;
Freelancer (2003)   Digital Anvil;
Fighter Ace (31 de desembre 1997);
Fury3 (24 de juny 1996);
 (2001)   Bungie Studios;
Halo 2 (2007)   Bungie Studios;
Impossible Creatures (2003)   Relic Entertainment;
Impossible Creatures: Insect Invasion (2003)   Relic Entertainment;
Kings & Myths: The Age Collection (2003)   Ensemble Studios;
Links 2003 (2002)   Indie Built;
Links 2003: Championship Courses (2003);
Links Championship Edition (2003);
Links LS Classic (?)   Indie Built;
Marvel Universe Online (2007)   Marvel Interactive;
MechCollection (?);
MechCommander 2 (2001);
MechWarrior 4: Vengeance (2000);
MechWarrior 4: Black Knight (2001)   Cyberlore Studios;
MechWarrior 4: Clan Mech Pak (2002)   Cyberlore Studios / FASA Interactive;
MechWarrior 4: Inner Sphere Mech Pack (2002)   Cyberlore Studios / FASA Interactive;
MechWarrior 4: Mercenaries (2002)   Cyberlore Studios;
Microsoft Baseball 2000 (1999);
Microsoft Baseball 2001 (2000);
Microsoft Entertainment Pack: The Puzzle Collection (31 de desembre del 1997);
Microsoft Flight Simulator '95 (1996);
Microsoft Flight Simulator '98 (1997);
Microsoft Flight Simulator 2000 (1999);
Microsoft Flight Simulator 2002 (2001);
Microsoft Flight Simulator 2004: A Century of Flight (2003);
Microsoft Flight Simulator X (2006)  ACES Studio;
Microsoft Golf (June 1 1995);
Microsoft Golf Version 3.0 (December 12 1996);
Microsoft Golf 1998 Edition (June 16 1998);
Microsoft Soccer (12 desembre del 1996);
Microsoft Train Simulator (2001);
Midtown Madness (1999)   Angel Studios;
Midtown Madness 2 (2000)   Angel Studios;
Monster Truck Madness (1996)   Terminal Reality;
Monster Truck Madness 2 (1998)   Terminal Reality;
Motocross Madness (1998)   Rainbow Studios;
Motocross Madness 2 (2000)   Rainbow Studios;
Mythica (cancelled);
NBA Full Court Press (30 de mar del 1998);
Outwars (1998);
Pandora's Box (31 d'agost del 1999);
Racing Madness 2 (?);
RalliSport Challenge (2002)   Digital Illusions CE;
Return of Arcade Anniversary Edition (1997)   Namco;
Rise of Nations (2003)   Big Huge Games;
Rise of Nations: Thrones and Patriots (2004)   Big Huge Games;
Rise of Nations: Rise of Legends (2006)   Big Huge Games;
SkiFree (December 31, 1991);
ShadowRun (2007)   FASA Studio;
Train Simulator 2 (canceled);
Urban Assault (31 de juliol del 1998)   TerraTools;
Zoo Tycoon (2001)   Blue Fang Games;
Zoo Tycoon: Dinosaur Digs (2002)   Blue Fang Games;
Zoo Tycoon: Marine Mania (2002)   Blue Fang Games;
Zoo Tycoon Complete Collection (2003)   Blue Fang Games;
Zoo Tycoon 2 (2004)   Blue Fang Games;
Zoo Tycoon 2: Endangered Species (2005)   Blue Fang Games;
Zoo Tycoon 2: African Adventure (2006)   Blue Fang Games;
 Zoo Tycoon 2: Zookeeper Collection  (2006)   Blue Fang Games ;
Zoo Tycoon 2: Dino Danger Pack (2006)   Blue Fang Games;
Zoo Tycoon 2: Marine Mania (2006)   Blue Fang Games;

 Xbox .
Amped: Freestyle Snowboarding (2001)   Indie Built;
Amped 2 (2003)   Indie Built;
 (2001)   Adrenium Games;
B.C. (cancellat)   Intrepid;
 (2002)   Artoon;
Blinx 2: Masters of Time and Space (2004)   Artoon;
Blood Wake (2001)   Stormfront Studios;
Brute Force (2003)   Digital Anvil;
 (2005)   Rare;
Counter-Strike (2003)   Valve;
Crimson Skies: High Road to Revenge (2003);
Dinosaur Hunting (2003);
Fable (2004)   Lionhead Studios/Big Blue Box Studios;
Forza Motorsport (2005);
Fuzion Frenzy (2001)   Blitz Games;
Grabbed by the Ghoulies (2003)   Rare;
 (2001)   Bungie Studios;
Halo 2 (2004)   Bungie Studios;
Inside Pitch 2003 (2003);
Jade Empire (2005)   BioWare;
Kakuto Chojin (2002)   Dream Publishing;
Kingdom Under Fire: Heroes (2005)   Phantagram;
Kingdom Under Fire: The Crusades (2004)   Phantagram;
Kung Fu Chaos (2003)   Just Add Monsters;
Links 2004 (2003)   Indie Built;
Magatama (2003) ;
MechAssault (2002)   Day 1;
MechAssault 2: Lone Wolf (2004)   Day 1;
Midtown Madness 3 (2003)   Digital Illusions CE;
N.U.D.E.@Natural Ultimate Digital Entertainment (2003)    Rocket Studio, Inc. / Red Company;
NBA Inside Drive 2002 (2002)   High Voltage Software;
NBA Inside Drive 2003 (2002)   High Voltage Software;
NBA Inside Drive 2004 (2003)   High Voltage Software;
NFL Fever 2002 (2001);
NFL Fever 2003 (2002);
NFL Fever 2004 (2003);
NHL Rivals 2004 (2003);
NightCaster (2002)   VR1;
 (2001)   Oddworld Inhabitants;
OutRun 2 (2004)   (co-published with Sega) Sega-AM2/Sumo Digital;
Phantom Dust (2004);
Phantasy Star Online Episode I & II (2003)   Sonic Team;
Project Gotham Racing (2001)   Bizarre Creations;
Project Gotham Racing 2 (2003)   Bizarre Creations;
Quantum Redshift (2002)   Curly Monsters;
RalliSport Challenge (2002)   Digital Illusions CE;
RalliSport Challenge 2 (2004)   Digital Illusions CE;
Shenmue II (2003)   Sega-AM2;
Sneakers (2002)   Mediavision Corporation;
Sudeki (2004)   Climax Studios;
Tao Feng: Fist of the Lotus (2003)   Studio Gigante;
The Wild Rings (2003);
Top Spin (2003)   Power & Magic, Indie Built;
True Fantasy Live Online (cancelled)   Level-5;
Voodoo Vince (2003)   Beep Industries;
Whacked! (2002)   Presto Studios;
Xbox Music Mixer (2003)   Wild Tangent;

Xbox 360.
Alan Wake (2007)   Remedy Entertainment;
Banjo-Kazooie 3 (2007/8)   Rare;
Blue Dragon (2006)   Mistwalker;
Crackdown (2007)   Real Time Worlds;
Every Party (2005)   Game Republic;
Fable 2 (2007)   Lionhead Studios;
Forza Motorsport 2 (2007)   Turn 10;
Fuzion Frenzy 2 (2006)   Hudsonsoft;
Gears of War (2006)   Epic Games;
Halo 3 (2007)   Bungie Studios;
Halo Wars (2007)   Ensemble;
Infinite Undiscovery (2007)   Tri-Ace;
 (2005)   Rare;
Kingdom Under Fire: Circle of Doom (2007)   Phantagram;
Lost Odyssey (2007)   Mistwalker;
Marvel Universe Online (2007)   Marvel Interactive;
Mass Effect (2007)   Bioware;
Ninety-Nine Nights (2006)   Phantagram;
Perfect Dark Zero (2005)   Rare;
Project Gotham Racing 3 (2005)   Bizarre Creations;
Project Gotham Racing 4 (2007/8)   Bizarre Creations;
Shadowrun (2007)   FASA Studio;
The Movies 2 (2007) Lionhead Studios;
Too Human (2007)   Silicon Knights;
The Dimitri Project (2007)   Lionhead Studios;
Viva Piata (2006)   Rare;

 Enllaos externs .
 Web oficial de Microsoft Game Studios;
 Web oficial de la Microsoft Xbox;
 Microsoft Game Studios perfil a MobyGames;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114890" title="Activision" nonfiltered="2191" processed="2187" dbindex="47283">


Activision, Inc. s una companyia americana de videojocs. Va ser la primera desenvolupadora i distribudora independent de videojocs, fundada l'1 d'octubre del 1979. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114891" title="Flaix FM" nonfiltered="2192" processed="2188" dbindex="47284">
Flaix FM s una emissora privada, propietat de Grup Flaix, que emet a Catalunya (tant a la Comunitat Autnoma de Catalunya com a la Catalunya del Nord), Andorra , Castell i Mallorca

Flaix FM es caracteritza per ser una rdio musical en catal on s'emeten els ltims ttols de msica dance en les seves varietats.

 Els programes .

 Actuals . 
 Flaix Mat ;
 Formula Flaix;
 Extra Flaix (2005 -);
 Interactua (2005 -);
 Flaix Club;
 Calibre 45;
 Flaix History;
 Matinee World (2006 -);
 Rsidence FG (2006 -);
 Oxigen (2006 -);
 Galeria electronica (2007 -);
 Life Style (2007 -);
 Maxi Flaix (2007 -);
 Fresco Sessions (2007 -);

 Antics . 
 Xavi Escolano House;
 Trance Techno Trax;
 NRG 4U (2005-2006);
 Deciblia Flaix;
 Swing Flaix;
 Gnesi Flaix;
 Extra Flaix (2003 - 2004);
 Zona Oasi;
 Selecci Bsica;
 Flaix Nit D'Estiu;
 El que ms trenca;
 La Repassada;
 World DJ Connection (2006-2007);
 Jordi Casas House;
 Mega Flaix;
 Punt Calent;

 L'equip de Flaix FM.
 Fundadors i Administradors .
Miquel Calada | Carles Cun 

 Director de programes .
Didier Auzy

 So i producci .
Miquel Vlchez | Albert Parera | Leandro Adrogu



 Locutors.
Sergi Domene | Georgina Altarriba | Carles Herdia | Jordi Vliz | Miquel Fontova | Ernest Codina | lex de Guirior | Txell Aixendri | Maral Ventura | Mark C. | Jofre Martell | Albert Gmez | Mikel Vilches |

 Antics Locutors .
Laura Trigo | Claudi Antoni Domnech | Raquel Aturia | Isaac Riera | Carles Perez | Ajo Casals | Joan Arenyes | Carles Dav | Xavi Serrano | Marcel Gorgori | Llus Mas | Txell Aixendri | Mariola Dinars | Vador Llad | Jordi Cases | Oriol Carri | Xavi Escolano | Sergi Domingo | Silvia Maristany | Lola Estevan | Sergi Duran | Joan Cruz | David Gausa | Dani BPM | Frank Trax | DJ Dave | Eduard Naranjo | Jess Manuel Montan | Victor Corts | Jose Garcia

 Estudis .
 Terrassa;
 Passeig de Gracia, 54, 2n - Barcelona;
 passeig de Gracia, 55, 9e - Barcelona ( actuals );

Freqncies.

Analgiques.
 Catalunya;
 Barcelona 105.7 (Collserola);
 Costa Brava 89.6 (Calonge);
 Girona 99.6 (Rocacorba);
 Tarragona 102.1 (la Mussara);
 Manresa 105.9 (Sant Jeroni de Montserrat);
 Tortosa 102.9 (Collred);
 Lleida 104.1 (Alpicat);
 Vic 105.9 (Collsuspina);
 Puigcerd 106.6 (Tossa d'Alp);
 Pas Valenci;
 Castell 96.3 (el Bartolo de Benicssim);
 Catalunya Nord;
 Perpiny 92.9 (Maanet de Cabrenys);
 Font-Romeu 106.6 (Tossa d'Alp);
 Andorra;
 Andorra 93.8 (Pic de Carroi i Pic de Mai);
 Illes Balears;
 Mallorca 100.6;


Digitals.
(en espera)

Internet.
 http://flaix.stream.flumotion.com/flaix/FLAIXfm.mp3.m3u;

Compilacions.
 Flaix Mat ;
 Flaix Mat vol. 2 (2000);
 Zona Oasi;
 Els Numeros 1 De Flaix FM (2001);
 Flaix Mat Vol. 3 (2001);
 Deciblia Flaix (2001);
 Dance Flaix FM (2002);
 Flaix History (2002);
 Mega Aplec Dance 2002 (2002);
 Mega Aplec Dance 2003 (2003);
 Deciblia Flaix Compilation (2003);
 Flaix History Vol. 2 (2003);
 Zona Oasi Vol. 2.
 Flaix Sessions (2003);
 Flaix History Vol. 3 (11/2004);
 Flaix FM la Compilaci (04/2005);
 Flaix History Vol. 4 (11/2005);
 Flaix History Vol. 5 (11/2006);
 Flaix FM 15 Anys, el recopilatori (12/2007);
 Flaix FM la Compilaci 2008 (02/2008);
 El que ms trenca vol. 1 (1997);
 El que ms Trenca vol. 2 (1998);

Fonts.
 Web Flaix FM, Annuari Flaix;

 Enllaos externs .
  La web de Flaix FM en Catal;
  La web de Flaixbac en Catal;
  La web de Flaix FM en Francs;
  La web del Grup Flaix a Andorra;
----
  El frum de Flaix FM;

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114892" title="Gast d'Orleans" nonfiltered="2193" processed="2189" dbindex="47285">
Gast d'Orleans, comte d'Eu (Neuilly 1842 - mort a alta mar 1922). Prncep de sang de Frana de la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial que ostent el ttol de comte d'Eu. 

Nat el dia 28 d'abril de l'any 1842 a la localitat de Neuilly-sur-Seine, a les immediacions de Pars, essent fill del prncep Llus d'Orleans i de la princesa Victria de Saxnia-Coburg Gotha. Gast era nt per via paterna del rei Llus Felip I de Frana i de la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies, i per via materna del prncep Ferran de Saxnia-Coburg Gotha i de la princesa hongaresa Antnia von Kohary.

El dia 15 d'octubre de 1864 es cas amb la princesa imperial Isabel del Brasil, filla de l'emperador Pere II del Brasil i de la princesa Teresa de Borb-Dues Siclies. La parella tingu tres fills:

 SAI el prncep Pere d'Alcantara d'Orleans-Bragana, prncep de Gro Par, nat el 1875 a Petrpolis i mort el 1940 a la mateixa localitat brasilenya. Es cas el 1908 a Versalles amb l'aristcrata bohmia Elisabeth Bobrzensky von Dobrzenicz.

 SAI el prncep Llus d'Orleans-Bragana, nat el 1878 a Petrpolis i mort el 1920 a Cannes. Es cas el 1908 a Cannes amb la princesa Maria Pia de Borb-Dues Siclies.

 SAI el prncep Antoni d'Orleans-Bragana, nat el 1881 a Pars i mort el 1918 a Londres.

L'any 1889 la famlia imperial del Brasil hagu d'abandonar el pas i exiliar-se a Frana. Al Brasil s'establ una llei que impedia el retorn dels membres de l'ex-famlia reial al pas llatinoameric. Ara b, en el marc del I centenari de la independncia del pas celebrat l'any 1922, el Parlament del Brasil decid aixecar la prohibici de retorn de la famlia imperial.

En aquest marc, Gast d'Orleans decid retornar al Brasil i participar activament en el Centenari de la independncia. Ara b, escassos dies abans d'arribar al port de Rio de Janiero, el prncep d'Orleans mor a l'edat de 80 anys sense haver pogut tornar a trepitjar en vida la terra del Brasil.

El seu cos descansa, al costat de la seva esposa, en una mausoleu de Petrpolis des de l'any 1939.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114893" title="Gallurs" nonfiltered="2194" processed="2190" dbindex="47286">

El gallurs (sard gadduresu) s un dialecte del cors influenciat pel sard que es parla a la zona ms septentrional de l'illa de Sardenya, al costat de l'estret que separa Sardenya de Crsega.

Es parla als segents municipis de les provncies de Olbia-Tempio i Ssser: Tempio Pausania, La Maddalena, Arzachena, Calangianus, Aggius, Bortigiadas, Santa Teresa Gallura, Luogosanto, Palau, Aglientu, Trinit d'Agultu e Vignola, Telti, Golfo Aranci, Santa Maria Coghinas (SS), Badesi, Viddalba (SS), Sant'Antonio di Gallura, Loiri Porto San Paolo, San Teodoro e Erula (SS) i en part dels de Valledoria (SS), Perfugas (SS), Berchidda, Monti, Oschiri, Padru e Budoni.

Exemple de text en gallurs.
La pi bedda di Gaddura (Nostra Signora di Locusantu, Regina di Gaddura) de Ciccheddu Mannoni: 
(de la pgina de l'Accademia della Lingua Gallurese)



Bibliografia.
Canzoni Popolari, ossia raccolta di poesie tempiesi. Sassari: Dess,  1859.
GUARNERIO, PE. I dialetti odierni di Sassari, della Gallura e della Corsica. In Archivio Glottologico Italiano. 1892-93, n. 13, p. 125-140, n. 14, p. 131-200/385-422.
CURRULEDDU, Pietro. Canti popolari in dialetto gallurese. Tempio: G. Tortu, 1910.
PES, Gavino.Canti di Gallura (Don Gavino Pes e poeti minori). Tempio: G. Tortu, 1929/1957.
WAGNER, Max Leopold. La questione del posto da assegnare al gallurese e al sassarese. In Cultura Neolatina. 1943 , n.3, p. 243-267.
ATZORI, Maria Teresa. Il lessico medico nel dialetto di Tempio. Modena: Societa' Tipografica Editrice Modenese, 1961;
USAI, Andrea. Vocabolario tempiese-italiano, italiano-tempiese. Sassari: Ed. Poddighe, 1977.
PES, Gavino. Tutti li canzoni: le straordinarie rime d'amore e di gelosia del "Catullo gallurese" del Settecento. Cagliari: Ed. della Torre, 1981.
CORDA, Francesco. Saggio di grammatica gallurese. Cagliari: 3T, 1983.
COSSU, G.; FRESI, F. cura di I poeti popolari di Gallura. Cagliari: Ed. della Torre, 1988.
TUSCERI, Gian Carlo. Tegghji: lastra di granito levigata dal vento: Poesie in dialetto Corso-Gallurese di La Maddalena. Cagliari : Tema, 1991;
SARDO, Mario. Vocabolario italiano-gallurese. Cagliari: Ed. Castello, 1994.
COLUMBANO, Bruno. Piccolo dizionario gallurese di termini in disuso o raramente usati. Telti: Columbano, 1996;
PABA, Tonina. Canzoniere Ispano-Sardo della Biblioteca Braidense. Cagliari: CUEC, 1996.
Gallura: brevi cenni intorno ad alcune sue particolarit culturali viste nel contesto sardo con una proposta ortografica per il gallurese. Attivita' Culturale-Dialettale Arzachena. 1997;
GANA, Leonardo. Il vocabolario del dialetto e del folklore gallurese. Cagliari: Ed. della Torre, 1998.
MAMELI, Francesco. Il logudorese e il gallurese. Villanova Monteleone (SS): Soter, 1998.
ROSSO, Francesco. DEBIDDA, Anatolia. FRESI, Luca. Dizionario della lingua gallurese. Tempio: StampaS, 2000;
CORDA, Francesco. Gallurese: profilo storico e notazioni filologiche. Luogosanto/Sassari: EDES dell'Accademia della lingua gallurese, 2002.
PES, Giuseppe. Glossario gallurese di Calangianus. Sassari : Stampacolor, 2003;
RUBATTU, Antonino. Sardo, italiano, sassarese, gallurese, Sassari: EDES, 2003.
CIBODDO, Pasquale. Dizionario fondamentale gallurese-italiano, Sassari: Magnum, 2003.
BRANDANU, Salvatore. Vocabulariu gadduresu-italianu - Vocabolario gallurese-italiano, San Teodoro: Icimar, 2004.

 Vegeu tamb .
 Cors, sard i sassers.

 Enllaos externs . 
Ilgallurese.it;
consulta gallurs;
accademia della lingua gallurese;
miriacu.it;
Mauro Maxia - Studii storici sui dialetti della Sardegna settentrionale (in pdf);
Poesia i cants de Gallura;
Giulio Cossu - La Bisaia;
Anna Maria Raga - La notti di Santu Larenzu;
Andrea Quiliquini - Rosa di centu pici (in pdf);
Augusto Galleri - Come in sonniu (in pdf);
Franco Fresi - Lu patronu;
Franco Fresi - A innommu di lu 'entu;
Franco Fresi - Capiddi in culol pani;
Preghiera a Sant'Antonio in gallurese;
Recull acstic de Humboldt-Universitat de Berln;
Lo stazzo e le sue tradizioni;
;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114895" title="Sassers" nonfiltered="2195" processed="2191" dbindex="47287">

El sassers (en sassers sassaresu o turritanu, en sard thatharese o turrit) s un diasistema i segons alguns, un idioma individual (codi ISO 639 sdc) al nord-oest de l'illa de Sardenya, amb fortes influncies del cors, lgur,catal  i del tosc, de transici entre el gallurs i el sard.
s parlat als municipis de Ssser, Porto Torres, Sorso, Stintino i bona part de la Nurra; als minucipis de Castelsardo, Tergu i Sedini, la varietat castellanese.


Enllaos externs.
Mauro Maxia - Studii storici sui dialetti della Sardegna settentrionale (in pdf);
Poesies de Giuseppe Tirotto en castellans;
Giuseppe Tirotto - Tu, e un ammentu d'attugnu;
Presentaci de Giuseppe Tirotto;
Obres en sassars de Pompeo Calvia;
Recull acstic de Humboldt-Universitat de Berln;
 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114896" title="Josep Manau i Fuster" nonfiltered="2196" processed="2192" dbindex="47288">
Josep Manau i Fuster ( - ) Funcionari catal, gerent de Rodalies de Barcelona (RENFE) entre 1996 i 2006, perode de govern a l'Estat espanyol tant del PP com del PSOE, i membre del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat de Barcelona.

Biografia.
L'any 1998 fou l'interlocutor de RENFE amb batlles de l'rea metropolitana de Barcelona, que reclamaven noves estacions i millores en la freqncia, i durant la legislatura segent fou criticat pels sindicalistes, que denunciaven una operaci encoberta de privatitzaci del servei ferroviari.

El 14 de novembre de 2006, just desprs del bloqueig d'un comboi a l'Estaci de Sants el dia anterior, el Ministeri de Foment espanyol va destituir Manau, substituint-lo per Miguel ngel Remacha. Aquesta decisi fou presa desprs que successin continus retards a la xarxa durant els mesos anteriors per les obres del tren d'alta velocitat (AVE). A ms a ms, s'anunci la creaci de la figura de coordinaci d'obres ferroviaries que es facin a l'rea metropolitana. Altres conseqncies de l'averia del servei a l'Estaci de Sants del 14 de novembre de 2006 foren l'obertura d'un expedient sancionador a Renfe Operadora per part de la Generalitat de Catalunya. D'altra banda, l'Agncia Catalana de Consum va ordenar l'elaboraci d'un estudi a l'Autoritat del Transport Metropolit (ATM) sobre les prdues econmiques que suposaven la repetici d'avaries a la xarxa.

Avaries de Renfe a l'rea metropolitana de Barcelona (setembre-novembre 2006).
 21 de setembre: Aturat un tren Euromed en el trajecte Barcelona-Alacant.
 22 de setembre: Avaria per les obres de l'AVE. Retards en les lnies C1, C3, C4 i C7.
 25 de setembre: Retards de mitja horaa gaireb totes les lnies del servei de Rodalies de Barcelona per avaria al sistema informtic.
 28 de setembre: Tres avaries afecten cinc lnies de Rodalies de Barcelona.
 4 d'octubre: Dues avaries a la C2 provoquen retards en aquesta lnia.
 22 d'octubre: Retards a les lnies C2 i C10 per afectaci de l'obra l'AVE a una torre d'alta tensi.
 30 d'octubre: Descarrilament a Sant Andreu Comtal que afecta la C2 i avaria en l'electrificaci del Clot.
 7 de novembre: Avaria a la catenria del Prat de Llobregat que afecta la C10 i la C2 entre Gav i Bellvitge.
11 de novembre: Avaria a la catenria a Granollers, que causa retards de 25 minuts a la C2.
 13 de novembre: Un comboi espatlla un canvi d'agulles a la sortida de l'estaci de Sants.

El 14 de novembre va succeir a l'Hospitalet de Llobregat la primera avaria -retard de 15 minuts- de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) lligada a l'obra de l'AVE en malmetre el tnel del Gornal per la construcci d'uns pilons de ciment subterranis.

Bibliografia.
 El Punt (comarques barcelonines), dimecres 15 de novembre de 2006, secci Pasos Catalans, pgs. 5-6.
Vilaweb, dimecres 15 de novembre de 2006.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114898" title="Campidans" nonfiltered="2197" processed="2193" dbindex="47289">
El Campidans s un dialecte del sard parlat al sud de Sardenya, a la Provncia de Cller i a la Provncia de Nuoro. s el ms nombrs, i que t ms afinitats amb el catal. Es calcula que el parla el 50% dels sards i s usat com a koin a la part sud de l illa, aix com peri molts emigrants sards a Tor, Mil i Gnova i fora d'Itlia a Austrlia i Alemanya.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114900" title="Primer Ministre de Grenlndia" nonfiltered="2198" processed="2194" dbindex="47290">
Llista de Primer Ministres de Grenlndia, crrec escollit per primer cop el 1979, quan entr en vigor l'actual estatut d'autonomia.

Jonathan Motzfeldt (1979-1991);
Lars-Emil Johansen (1991-1997);
Jonathan Motzfeldt (1997-2002);
Hans Enoksen (2002-present);

Per a veure els governants anteriors a 1979 : Llista de Governadors de Grenlndia














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114901" title="Llista de Governadors de Grenlndia" nonfiltered="2199" processed="2195" dbindex="47291">
Per a governants anteriors a 1925, veure: Llista d'Inspectors de Grenlndia

Governadors de Grenlndia Septentrional.
Philip R. Rosendahl (1925-1928);
Jrgen Berthelsen (1928-1929);
Philip R. Rosendahl (1929-1939);
Eske Brun (1939-1945);
Carl Fredrik Simony (1945-1947);
Niels Otto Christensen (1947-1950);

Governadors de Grenlndia Meridional.
Knud Oldendow (1925-1932);
Aksel Svane (1932-1941);
Eske Brun (1941-1945);
Carl Fredrik Simony (1945-1950);

Governador de Grendlndia Oriental.
(annexada per Noruega el 1932 i anomenada Terra d'Eric el Roig.)
Helge Ingstad  (1932-1933)                     ;

Governadors de Grenlndia.
Poul Hugo Lundsteen (1950-1960);
Finn C. Nielsen (1960-1963);
Niels Otto Christensen (1963-1973);
Hans Lassen (1973-1979);

Per als lders posteriors, veure Primer Ministre de Grenlndia







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114902" title="Llista d'Inspectors de Grenlndia" nonfiltered="2200" processed="2196" dbindex="47292">
Inspectors de Grenlndia septentrional.
Johan Friedrich Schwabe (1782-1786);
Jens Clausen Wille (1786-1790);
Brge Johan Schultz (1790-1797);
Claus Bendeke (1797-1803);
Peter Hanning Motzfeldt (1803-1817);
Johannes West (1817-1825);
Carl Peter Holbll (1825-1828);
Ludvig Fasting (1828-1843);
Hans Peter Christian Mller (1843-1845);
Nicolai Zimmer (1845-1846);
Christian Sren Marcus Olrik (1846-1866);
Carl August Ferdinand Bolbroe (1866-1867);
Sophus Theodor Krarup-Smith (1867-1882);
Hjalmar Christian Reinholdt (1882-1883) en funcions;
Niels Alfred Andersen (1883-1898)           ;
Johan Carl Joensen (1898-1900) en funcions;
Jens Daugaard-Jensen (1900-1912)         ;
Anders Peter Olsen (1912-1913) inter;
Harald Lindow (1913-1924);

Inspectors de Grenlndia Meridional.
Bendt Olrik (1782-1789);
Andreas Molbech Lund (1789-1795);
Claus Bendeke (1795-1797);
Niels Rosing Bull (1797-1802);
Marcus Nissen Myhlenphort (1802-1821) inter (fins 1803);
Christian Alexander Platou (1821-1823) en funcions;
Arent Christopher Heilmann (1823-1824) en funcions;
Christian Alexander Platou (1824-1827);
Ove Valentin Kielsen (1827-1828);
Carl Peter Holbll (1828-1856);
Jrgen Nielsen Mller (1856-1857) en funcions;
Hinrich Johannes Rink (1857-1868);
Albert E. Blichfeldt Hyer (1868-1869);
Hannes Peter Stephensen (1870-1882);
Frederik Tryde Lassen (1882-1884) en funcions;
Carl Julius Peter Ryberg (1884-1890);
Johan Carl Joansen (1890-1891) en funcions;
Conrad Poul Emil Brummerstedt (1891-1892) en funcions;
Edgar Christian Fencker (1892-1899);
Regnar Stephensen (1899-1902);
Oscar Peter Cornelius Koch (1902-1903);
Ole Bendixen (1903-1914);
Oluf Hastrup (1914-1915);
Carl Frederik Harries (1915-1923);
Christian Simony (1924) en funcions;
Knud Oldendow (1924) en funcions;

Per a lders posteriors: Llista de Governadors de Grenlndia






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114903" title="Llista de Primers Ministres de Saskatchewan" nonfiltered="2201" processed="2197" dbindex="47293">
Aquesta s la llista dels primer ministres de la provincial de Saskatchewan, Canad, des que fou creada el 1905.

Premier dels Territoris del Nord-oest


Primers ministres de Saskatchewan


Veure tamb: Llista de caps de l'oposici a Saskatchewan







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114919" title="Llista de Primers Ministres de Nova Esccia" nonfiltered="2202" processed="2198" dbindex="47294">
Primer ministres de la colnia de Nova Esccia (1848-1867)



Primer Ministres de la provncia de Nova Esccia, Canad, des de la Confederacio (1867).



(*) 1 de Juliol - 4 de Juliol, 1867

 Fonts .
Government of Nova Scotia

  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114920" title="Llista de Primers Ministres de l'Illa del Prncep Eduard" nonfiltered="2203" processed="2199" dbindex="47295">
Aquesta es la llista de primer ministres de l' 
Illa del Prncep Eduard des que el crrec fou creat el 1851 quan la provncia era una colnia britnica.

El 1873, l'illa esdevingu provncia de Canad.

Colnia de l'illa del Prncep Eduard.


Provncia de l'Illa de Prncep Eduard.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114925" title="Henry Moore" nonfiltered="2204" processed="2200" dbindex="47296">

Henry Spencer Moore (30 de juliol de 1898 31 d'agost de 1986) fou un artista britnic i escultor.
Nascut a la poblaci minera de Castleford, a prop de la ciutat de Leeds (Anglaterra), de pare minaire, autodidacte i home de lectura, Henry Moore tamb va significar-se polticament. Membre de l'Associaci Internacional d'Artistes, que aixoplugava intellectuals d'esquerres adversos al feixisme, va signar un manifest que reclamava la fi de la poltica de no-intervenci de la Gran Bretanya en la guerra del 1936-1939. La litografia 'Presoner espanyol' (1939), present a l'exposici, testimonia el comproms poltic de l'autor: el propsit, estroncat per l'esclat de la Segona Guerra Mundial, era de vendre'n exemplars per recaptar recursos en benefici dels republicans reclosos als camps de concentraci.

Interessat de jove per l'escultura, la trajectria artstica de Moore abasta una seixantena d'anys. Va rebre influncies vries, des de les talles dels pobles nadius de l'frica i de l'Amrica pre-colombina fins a moviments d'avantguarda com el cubisme i el surrealisme, que conegu a Pars durant els anys 1920 i 1930. Amb tot, Moore no s'abandon de ple a cap corrent concret, sin que cerc un cam propi, basat en l'observaci de la natura, el paisatge i la figura humana, que es tradu en obres vitals, de gran humanitat, que s'adiuen amb una de les seves mximes ms clebres: 'sser artista s creure en la vida'. 

Aix doncs, a Moore la natura li serv de font d'inspiraci, cosa perceptible en els materials (ossos d'animals, fragments de slex, petxines, cdols) aplegats a l'estudi que tenia al llogaret de Perry Green (Hertfordshire, Anglaterra). Aix mateix, treball amb materials diversos: fusta, pedra, marbre, bronze, alabastre, gneis, pissarra, formig fos, estalactita, cordes , amb qu model els seus motius ms repetits: la mare i el fill, la famlia, la figura reclinada i les dites formes internes-externes, amb buits i plens.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114926" title="Llista de Primers Ministres de la Colmbia Britnica" nonfiltered="2205" processed="2201" dbindex="47297">
Aquesta s la llista de primers ministres de la Colmbia Britnica, Canad, des que es va unir a la Confederaci canadenca el 1871.

Els partits poltics no aparegueren fins el 1903. Endems el partit liberal de  BC s actulment una aliana de centre-dreta oposada a les esquerres.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114933" title="Llista de Primers Ministres de Manitoba" nonfiltered="2206" processed="2202" dbindex="47298">
Aquesta s la llista de primer ministres de la provincia de Manitoba, Canad, des que fou creada el  1870.

Premiers de Manitoba


1 Actualment no sn caps de govern.  A vegades dits caps de govern ;
2 Abans de 1888 els governs de Manitoba eren sense partit; tanmateix, aquests ministres en cap s identificaven personalment amb el Partit Conservador. ;
3La United Farmers of Manitoba party esdev  Progressive Party el 1928. Desprs de 1932 el govern fou una coalici Liberal-Progressiva, i durant la Guerra la Cooperative Commonwealth Federation (CCF), Social Credit i els conservadors s'uniren a la coalici. La CCF la deix el 1943, mentre que el Social Credit Party es desintegr el 1940s.  Els conservadors mantingueren la coalici fins el 1950. ;
4En coalici amb els conservadors fins el 1950. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114937" title="Ars Amatoria" nonfiltered="2207" processed="2203" dbindex="47299">

L'Ars Amatoria (L'art d'estimar) s un poema escrit per l'escriptor llat Ovidi. s un llibre didctic que pretn ensenyar l'art de seduir i la manera de comportar-se en la vida de parella. T un to molt humorstic i irnic, com tamb alguns passatges on critica la societat del seu temps (la romana del segle I). En l'poca que fou publicada fou considerada amoral per la classe dirigent, per no per la classe popular, ja que l'Ars Amatoria va tenir un gran xit de pblic. L'obra est distribuda en tres llibres, els dos primers van destinats als homes, i el darrer a les dones. 

 Llibre I .
Aquest primer llibre comena amb una definici del concepte d'art, basada en la prpia experincia de l'autor. Seguidament Ovidi afirma que la mateixa Venus, deessa de l'amor l'ha proclamat mestre del tendre amor. Seguidament l'autor ens explica on trobar les dones, s a dir, els millors llocs per anar de  cacera : el teatre, el circ, el frum, etc. Tot seguit, entrem a la part central del llibre, on se'ns mostra com s'ha de seduir una dona. Primer es recomana confiana a l'home, ja que totes les dones sn aconseguibles, i demostra aix posant els exemples mtics de passi femenina de Biblis i Caune, Mirra i el seu pare i Pasfae i el toro. Ara noms resta aplicar la millor tcnica per a seduir una dona, guanyar-se la complicitat de la seva esclava. Segueix donant consells per a la seducci, com ara que l'eloqncia tamb es molt til, que als homes els escau una bellesa descurada (posa els exemples de Bacus i Ariadna), que a les dones els agrada ser forades (exemple de la violaci de Deidamia per Aquilles), i que l'home sempre ha de ser el que porti la iniciativa.

 Llibre II .

A continuaci ens explica com mantenir l'amor de la dona seduda, per aquest motiu convoca la deessa Venus, el seu fill Cupido i la musa Erato, i ens explica, quan parla de les ales de l'amor, l'episodi de Ddal i car. Un dels primers consells que dona es que cal cultivar l'esperit, ja que la bellesa fsica es efmera, i continua dient que ell dona consells per als pobre, que no per als rics, ja que aquests ho tenen molt fcil perqu poden oferir regals. Seguidament Ovidi ens enumera les qualitats que ha de presentar l'home.

L'ltima part d'aquest segon llibre la dedica a donar consells, cal guanyar-se la confiana dels criats, cal lloar els encants i els vestits de l'estimada, cal fingir preocupaci quan aquesta estigui malalta, si es produeix una ruptura el millor remei es la uni sexual, cal ser resignat i tolerant amb les infidelitats (aqu posa l'exemple de Volc amb Venus i Mart), cal dissimular els seus defectes, etc. Acaba el llibre auto proclamant-se mestre d'amor.

 Llibre III .
 
Aquest ltim llibre comena amb una reflexi sobre la convenincia d'instruir les dones en l'art de l'amor. Tot seguit alaba les dones, ja que el seu amor s ms ferm i durador que els dels homes (per demostrar-ho, posa l'exemple d'Ariadna, Filis i Dido). Desprs dona uns consells sobre l'aparena externa: pentinats, vestits, dissimulaci dels defectes, etc. I sobre petites arts que aquestes han de dominar com sn riure, plorar, parlar, ballar, etc.

Tamb, com al llibre I, enumera els llocs n anar de cacera, que sn els mateixos que per als homes.
Tamb aconsella les dones tenir estil a l'hora d'escriure cartes, tenir bon carcter i no ser gaire avaricioses a l'hora d'exigir regals (sobretot als poetes) i comenta que pot ser til fingir que hi ha un rival i donar, de tant en tant, alguna negativa.

Ja per acabar, l'autor ens adverteix del perill de la gelosia, exemplificant-ho amb el mite de Cfal i Procris. Com a punt i final, Ovidi demana a les dones que tamb el reconeguin com a mestre en l'art de l'amor.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114939" title="Marquesat de Guadalest" nonfiltered="2208" processed="2204" dbindex="47301">
El marquesat de Guadalest s un ttol nobiliari creat per Carles I en 1543 i concedit a San de Cardona en perpetutat per a ell i els seus successors.



En un inici el marquesat abraava les poblacions del Castell de Guadalest, Benimantell, Beniard i Benifai. Tot i que ms endavant extengu la seua influncia territorial a altres nuclis de poblaci vens de les comarques del Comtat i la Marina, com per exemple Famorca, Benidoleig, o Benimarfull, fins l'any 1609, en qu l'expulsi dels moriscos provoc que la major part d'aquestes terres foren despoblades.

L'ltim Cardona, Marqus de Guadalest, mor sense descendncia en 1699 i aix provoc, en ltima instncia, que aquest ttol reicaigus en la persona del Marqus d'Ariza.

 Marquesos de Guadalest .
San de Cardona i Rois de Liori - Maria Colom i Toledo;
Cristofor de Cardona Colom de Ros de Liori i Toledo;
Maria de Cardona Colom de Ros de Liori i Toledo;
Felip de Cardona i Borja-Llanol;
Francesc de Cardona i Lign;
Felip de Cardona i Palafox;
Isidre Toms de Cardona i Sotomayor;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114945" title="Infructescncia" nonfiltered="2209" processed="2205" dbindex="47303">

Una infructescncia s un conjunt de fruits ms o menys concrescents que provenen de la transformaci d'un grup de flors organitzades en una inflorescncia compacta. Els gineceus d'aquestes flors estan tant acostats els uns als altres que la reuni de tots ells esdev un nic element. N'hi ha diversos tipus, els ms freqents dels quals sn:

 Siconi: Receptacle globuls que esdev finalment carns i cont a l'interior un conjunt de fruits secs monosperms; es comunica amb l'exterior mitjanant una obertura apical. Ex. Ficus carica (figuera).
 Sorosi: Conjunt de fruits carnosos polisperms (baies), concrescents amb les brctees de l'eix que les envolten i que es tornen carnoses. Ex. Ananas comosus (pinya d'ndies o anans).
 Mra: Conjunt de fruits secs monosperms, rodejats d'un periant que es torna carns i disposats en espiga. Ex. Morus nigra (morera).
Poliantocarp: Infructescncia de forma globosa composada per aquenis com en el cas del Pltan (Platanus x hispanica).
Cpula: Cpsula formada per aquenis embolcallats per brctees, la castanya (Castanea sativa) dins el seu embolcall espins n's un exemple. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114964" title="Bergisch Gladbach" nonfiltered="2210" processed="2206" dbindex="47304">




 s una ciutat del Rin del Nord-Westflia, Alemanya, situada a l'est de Colnia. A finals de desembre de 2006 tenia una poblaci de 110,016 habitants. Els primers indicis de la ciutat es remunten al segle XIII encara que la ciutat fou fundada oficialment el 1856.

La paraula Bergisch del seu nom prov del territori medieval Berg i fou afegit per tal de distingir-se de Mnchengladbach. El 1975 la ciutat va incorporar la vena Bensberg i quan el 1977 assol els 100.000 habitants reb la categoria de ciutat.

Bergisch Gladbach s la seu de l'administraci del Districte de Rhein-Berg. 

Les seves indstries principals inclouen la manufactura del paper, la impressi, objectes de vidre i txtils.

 Ciutats agermanades .

Bergisch Gladbach t 8 ciutats agermanades.

 Bourgoin-Jallieu (Frana), des de 1956;
 Luton (Regne Unit), des de 1956;
 Velsen (Pasos Baixos), des de 1956;
 Joinville-le-Pont (Frana) des de 1960;
 Runnymede (Regne Unit) des de 1965;
 Marijampol  (Litunia), des de 1989;
 Limassol (Xipre), des de 1991;
 Pszczyna (Polnia), des de 1993;

 Nascuts a Bergisch Gladbach .
 Klum, Heidi (nascuda l'1 de juny 1973), model alemanya.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Bergisch Gladbach;
 Bombers de Bergisch Gladbach;


----

----




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114969" title="Hebe (mitologia)" nonfiltered="2211" processed="2207" dbindex="47306">

Hebe, tamb anomenada Febe, s una antiga deessa, filla de Zeus i Hera. S'encarregava de servir nctar i ambrosia a les altres divinitats i per aix va ser anomenada patrona de la joventut (en els banquets grecs servien joves copers bells). Es va casar amb Hracles, amb qui va tenir dos fills.

El seu nom significa "jove". La seva equivalent romana s Juventa. Se la representa com una dona vestida amb un vestit sense mnigues i una copa a la m.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114970" title="Ilitia" nonfiltered="2212" processed="2208" dbindex="47307">


Segons la mitologia grega, Ilitia o Eileithyia fou una deessa grega, filla de Zeus i Hera protectora dels parts i els nadons. Era adorada a la cova d'Eileithyia, situada a Amnissos, a uns 7 km de Cndia, a Creta. Segons la tradici la deessa va nixer d'Hera a dins la cova, fet esmentat per Homer a l'Odissea.

Els romans la identificaren amb Lucina.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 123.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114971" title="Assassinat" nonfiltered="2213" processed="2209" dbindex="47308">
Un assassinat s un delicte de carcter molt especfic que consisteix a matar a una persona amb alguna de les segents circumstncies:

 Tradoria: consisteix en l'ocupaci de mitjans, maneres o formes en l'execuci que tendeixin directa i especialment a assegurar-la, sense risc per a l'agressor que procedeixi de la defensa que pogus fer la vctima o amb la recerca conscient que el delicte quedi impune. Sn casos de tradoria aquells en els quals s'aprofita la particular situaci de desemparament i indefensi de l'agredit, quan l'execuci s sobtada i inesperada, per sorpresa, o quan es fa mitjanant aguait, parany, o emboscada. Tamb ho sn la nocturnitat o la disfressa, que impedeix el reconeixement de l'autor del crim.
 Preu, Recompensa o Promesa.
 Acarnissament: augmentar de forma inhumana el dolor de l'agredit. L'acarnissament s'aprecia tant per la intenci, com per l'objectiu resultat d'incrementar el dolor de l'agredit, i per aix exclou actes realitzats sobre el cadver amb posterioritat a la mort de la vctima (que podria constituir un altre delicte diferent, com s la profanaci de cadver).

Tamb es tracta d'assassinat quan l'homicidi es realitza per mitj d'inundaci, incendi, explosiu o ver, entenent per aquest ltim qualsevol substncia que introduda en el cos hum per ingesti, injecci o inhalaci pugui produir la mort. La comissi d'un assassinat mitjanant inundaci o incendi suposa que aquest s el mitj utilitzat, no que es comet per aquest motiu.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114976" title="Bochum" nonfiltered="2214" processed="2210" dbindex="47309">


Bochum s una ciutat de la Rin del Nord-Westflia, Alemanya. Est situada a la regi del Ruhr, entre Essen i Dortmund.

Histria.
Malgrat que Bochum fou fundada el segle XIV, la ciutat es destac fins al segle XIX, quan la mineria de carb i la indstria de l'acer van aparixer a la regi del Ruhr i la van fer crixer. La poblaci de Bochum es va multiplicar per deu entre 1850 i 1890.

Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat fou intensament bombardejada pels anglesos i americans. Quasi tota la ciutat fou destruda i milers de ciutadans moriren.

Entre el 1960 i el 2001, totes les mines tancaren. Altres indstries, com la de construcci d'autombils van compensar la prdua de llocs de treball. El 1965 s'hi fund la Ruhr Universitt, la primera universitat de l'rea del Ruhr posterior a la Segona Guerra Mundial. Durant una reforma de 1975, Wattenscheid, prviament una ciutat independent, va passar a integrar l'rea urbana de Bochum. Un referndum efectuat en contra de la integraci no prosper.

El club de futbol VfL Bochum, que milita a la primera divisi de la lliga alemanya des de 2006 t dures rivalitats amb els equips vens del Borussia Dortmund i el FC Schalke 04 de Gelsenkirchen.

Dos castells de l'edat mitjana es mantenen a la vessant nord del riu Ruhr. Sn ms famosos, per, el Museu de la Mineria Alemany, el musical Starlight Express (estrenat el 1988) i el nostlgic Museu del Tren al barri de Dahlhausen.

Connexions.
Bochum est connectada a la xarxa d'autopistes mitjanant l'A 40 i l'A 43. L'estaci central de trens est situada a la lnia des de Duisburg a Dortmund i connecta la ciutat amb la xarxa de trens de llarga distncia de la Deutsche Bahn i amb la d'S-Bahn de la zona Rin-Ruhr. El transport local depn de la BOGESTRA (Bochum-Gelsenkirchener Straenbahnen AG), en cooperaci amb la ciutat de Gelsenkirchen. Hi una una sola lnia de metro lleuger (Stadtbahn) que connecta la Universitat de Bochum i Herne, i diverses lnies de tramvia que connecten amb Gelsenkirchen i amb Witten. El transport pblic a la ciutat es desenvolupa segons el sistema de tarifes de l'associaci de transports VRR.

Ciutats agermanades.
Bochum est agermanada amb


 Personatges illustres .
Andrei Osterman, poltic rus;
Wolfgang Clement, antic ministre d'economia i treball;
Norbert Lammert, Portaveu del Parlament Alemany;
Herbert Grnemeyer, cantant (nat a Gttingen per an a Bochum als 4 mesos. Escrigu una can molt popular sobre Bochum el 1984).
Frank Goosen, escriptor, escrigu una histria pica que es desenvolupava a Bochum durant els vuitanta i els noranta (liegen lernen);
Otto Schily, antic ministre d'interior;
Mark Warnecke, nedador, guany el ttol mundial de braa als 35 anys.

Enllaos externs.

Pgina oficial;


----











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114978" title="Hideki Yukawa" nonfiltered="2215" processed="2211" dbindex="47310">


Hideki Yukawa (en japons:     ) ( Tquio, Jap 1907 - Kyoto, 1981 ) fou un fsic japons, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1949 per formular la hiptesi dels mesons, basada en treballs terics sobre forces nuclears. 

Biografia.
Va nixer el 23 de gener de 1907 a la ciutat japonesa de Tquio. Va realitzar els seus estudis a la Universitat de Kyoto, on es va graduar en fsica el 1929, i desprs d'ocupar plaa de lector va traslladar-se a la Universitat Imperial d'Osaka. Doctorat el 1938 aconsegu finalment la seva plaa definitiva l'any segent a la Universitat de Kyoto. 

Va morir a la ciutat de Kyoto el 8 de setembre de 1981.

Recerca cientfica.
Especialitzat en fsica atmica i familiaritzat amb les eines quntiques, va proposar l'any 1935 una original teoria que explicava la naturalesa de les forces nuclears fortes fent s d'una partcula, el mes, la massa de la qual se situa entre els valors del prot i l'electr com a mitj d'intercanvi, una teoria anloga a la vigent electrodinmica quntica, que explica la interacci entre crregues elctriques per mitj de l'intercanvi de fotons. 

Al descobrir-se l'any 1937 una d'aquestes partcules, el pi, entre els raigs csmics, la comunitat cientfica internacional va comenar a prendre de deb la seva hiptesi. Encara que posteriorment es van descobrir nous mesons que feien inviable el seu model, la teoria de mesons va fer avanar notablement la fsica de partcules subatmiques, i segueix sent utilitzada amb fins de clcul aproximat en molts casos. 

El 1947 fou professor a les Universitats de Princeton i Columbia, esdevenint l'any 1953 director de l'Institut d'Investigaci de Fsica Fonamental de Kyoto. Des d'aquell any les seves investigacions en partcules subatmiques van versar sobre la teoria dels camps no locals. Aix mateix formul la captura electrnica, en la qual un electr de baixa energia d'hidrogen pot ser capturat pel nucli.

El 1949 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica per la formulaci de la hiptesi dels mesons, basada en treballs terics sobre forces nuclears. 

El 1955, juntament amb deu cientfics i intellectuals ms, va signar el Manifest Russell-Einstein en favor del desarmament nuclear. El 1957 particip en la primera Conferncia Pugwash de Cincia i Afers Mundials en qualitat de delegat cientfic del Jap.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (6913) Yukawa descobert el 31 d'octubre de 1991 per part de Kin Endate i Kazuo Watanabe.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1949;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114980" title="Marquesat d'Albaida" nonfiltered="2216" processed="2212" dbindex="47311">
El Marquesat d'Albaida s un ttol nobiliari atorgat per Felip III en l'any 1604 a partir del comtat d'Albaida, i conformava, originalment, els termes municipals d'Albaida, Atzeneta d'Albaida, Benissoda, Bufal, Carrcola i El Palomar. Tamb formaren part del marquesat al segle XVIII: Montaverner, la baronia d'Otos, Blgida i la seua baronia.

El Palau dels Marquesos Milan i Arag, construit entre els segles XVI i XVIII, fou la residncia dels marquesos.

Ostent el ttol qui fora president de les Corts de la Primera Repblica, en 1873, Jos Mara Orense. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114982" title="Via Crucis" nonfiltered="2217" processed="2213" dbindex="47312">
El Via Crucis (paraules llatines que signifiquen Cam de la creu) s una oraci de la litrgia catlica que recorda els moments de la vida de Jess de Natzaret des que va ser fet presoner fins la seva crucifixi i sepultura (Passi de Jess).


A aquests moments se'ls anomena estacions i tradicionalment sn les 14 llistades a continuaci:

Primera estaci: Jess s condemnat a mort;
Segona estaci: Jess porta la creu a coll;
Tercera estaci: Jess cau per primera vegada sota el pes de la creu;
Quarta estaci: Jess troba la seva mare, la Verge Maria;
Cinquena estaci: El Cirineu ajuda Jess a portar la creu;
Sisena estaci: Santa Vernica eixuga la cara de Jess;
Setena estaci: Jess cau per segona vegada a terra;
Vuitena estaci: Jess consola les dones de Jerusalem;
Novena estaci: Jess cau per tercera vegada a terra;
Desena estaci: Jess s despullat dels seus vestits;
Onzena estaci: Jess s clavat a la creu;
Dotzena estaci: Jess mor en la creu;
Tretzena estaci: Jess s davallat de la creu;
Catorzena estaci: Jess s collocat en el sepulcre;


Sota el papat de Joan Pau II es cre un nou Via Crucis amb estacions basades en fets del Nou Testament, ja que l'anterior recull molts passatges dels Evangelis apcrifs. Les estacions del nou Via Crucis sn les segents:

Primera estaci: Pregria a l'Hort de Getseman;
Segona estaci: Jess s arrestat;
Tercera estaci: Jess s condemnat pel Senedr;
Quarta estaci:  Sant Pere nega Jess;
Cinquena estaci: Jess s condemnat a mort per Pilat;
Sisena estaci: Jess s fuetejat i coronat d'espines;
Setena estaci: Jess carrega la creu;
Vuitena estaci: El Cirineu ajuda Jess a portar la creu;
Novena estaci: Jess consola les dones de Jerusalem;
Desena estaci: Jess s clavat a la creu;
Onzena estaci: Jess promet el Parads al lladre bo;
Dotzena estaci: Jess parla a Joan i Maria;
Tretzena estaci: Jess mor a la creu;
Catorzena estaci: Jess s collocat en el sepulcre;


Tradicionalment, el Via Crucis es resa a les esglsies per Setmana Santa i en molts pobles hi ha la tradici de fer-ho en process pels carrers acompanyats de la imatge de Jess en creu.


L'expressi Via Crucis tamb s'utilitza per expressar grans dificultats



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114985" title="Antonn Be?v?" nonfiltered="2218" processed="2214" dbindex="47314">
Antonn Be v  (Star Boleslav, 10 de juny de 1901   10 de gener de 1965) fou un astrnom eslovac, fundador de l'observatori de Skalnat Pleso.

Descobr el cometa C/1947 F2 (Be v ), tamb conegut amb les designacions 1947 III i 1947 c. Realitz la compilaci Atlas Coeli Skalnate Pleso (1951), publicada per l'Sky Publishing Corporation com a Skalnate Pleso Atlas of the Heavens. Tamb compil el catleg Atlas eclipticalis, 1950.0 (1958), l'Atlas borealis 1950.0 (1962) i l'Atlas australis 1950.0 (1964).

L'asteroide (4567)  Be v  i el crter  Be v  a la Lluna foren batejats en honor seu.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114987" title="Gasterpode" nonfiltered="2219" processed="2215" dbindex="47315">

Els gasterpodes o gastrpodes (Gastropoda) constitueixen el grup ms important dels molluscs. Presenten rea ceflica (cap), un peu musculs ventral i una closca dorsal (que es pot veure reduida o suprimida en els gasterpodes ms evolucionats); a ms a ms, quan sn larves, pateixen el fenomen de torsi, que s el gir de la massa visceral sobre el peu i el cap. 

Existeixen aproximadament unes 50.000 espcies descrites. s l'nic grup de molluscs que ha colonitzat el medi terrestre.

Es poden trobar en quasi tots els tipus d'ambients (fins i tot deserts). Es coneixen com a caragols, llebres de mar, llimacs terrestres i marins.

Les closques buides dels gasterpodes poden ser ocupades per exemplars de bernat ermit.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114990" title="Cecil Frank Powell" nonfiltered="2220" processed="2216" dbindex="47316">

Cecil Frank Powell ( Tonbridge, Anglaterra 1903 - Mil, Itlia 1969 ) fou un fsic i professor universitari angls guardonat l'any 1950 amb el Premi Nobel de Fsica.

Biografia.
Va nixer el 5 de desembre de 1903 a la ciutat anglesa de Tonbridge. Va estudiar fsica al Sidney Sussex College de la Universitat de Cambridge. L'any 1928 va esdevindre assistent de recerca al Laboratory Henry Herbert Wills de la Universitat de Bristol, esdevenint professor de fsica en aquesta universitat l'any 1948 i director del laboratori el 1964.

Mor a la ciutat de Mil el 9 d'agost de 1969.

Recerca cientfica.
Les seves investigacions realitzades l'any 1947, al costat de Giuseppe Occhialini i Csar Lattes, al voltant de la fotografia per intentar enregistrar traces de raigs csmics va permetre descobrir el pi, una partcula subatmica pesada. El pi va demostrar ser la partcula hipottica proposada l'any 1935 pel fsic japons Hideki Yukawa en la seva teoria de fsica nuclear.

El 1950 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pel desenvolupament d'un mtode fotogrfic per estudiar els procesos nuclears i pel subsegent descobriment del pi

L'any 1955 es convert en un dels fsics i intellectuals que firm el Manifest Russell-Einstein en favor del desarmament nuclear.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1950;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114992" title="John Douglas Cockcroft" nonfiltered="2221" processed="2217" dbindex="47317">


John Douglas Cockcroft ( Todmorden, Anglaterra 1897 - Cambridge 1967 ) fou un fsic angls guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1951.

Biografia.
Va nixer el 27 de maig de 1897 a la ciutat anglesa de Todmorden. Estudi a l'escola de secundria de la seva ciutat natal, estudiant posteriorment matemtiques a la Universitat de Manchester. El 1928 va treballar com a investigador al Saint John's College, crrec que va ocupar fins l'any 1946. 

John Dogulas Cockcroft mor el 18 de setembre de 1967 a la ciutat de Cambridge.

Recerca cientfica.
L'any 1932, i en collaboraci amb el fsic Ernest Walton, fou el primer a desintegrar un nucli atmic amb partcules subatmiques accelerades artificialment. Per a desenvolupar les seves investigacions van usar un accelerador de partcules que havien desenvolupat per a bombardejar toms de liti amb protons, observant com alguns dels toms de liti absorbien un prot i es desintegraven en dos toms d'heli. 

Entre 1941 i 1944 va ser supervisor cap del departament d'Investigaci i Desenvolupament de les Forces Aries britniques, i des de 1944 a 1946 va exercir com a director de la divisi d'energia atmica del Consell d'Investigaci Nacional de Canad. 

L'any 1951 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, que va compartir amb Ernest Walton, pels seus treballs sobre la transmutaci dels nuclis atmics mitjanant l's de partcules artificialment accelerades. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1951;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114994" title="Eindhoven" nonfiltered="2222" processed="2218" dbindex="47318">



Eindhoven s una ciutat situada a la regi de Brabant Septentrional, al sud dels Pasos Baixos.
En el seu origen, va establir-se a la confluncia dels canals Gender, que es va assecar desprs de la Segona Guerra Mundial, i el Dommel.

Segons dades de cens del 2006, t 209.286 habitants.

Enllaos externs.
Pgina municipal 


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114995" title="Ernest Walton" nonfiltered="2223" processed="2219" dbindex="47319">


Ernest Thomas Sinton Walton ( Dungarvan, Irlanda 1903 - Belfast, Irlanda del Nord 1995 ) fou un fsic i professor universitari irlands guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1951. 

Biografia.
Va nixer el 6 d'octubre de 1903 a la ciutat irlandesa, en aquells moments part del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, de Dungarvan, fill d'un ministre metodista. Es va graduar en fsica al Collegi Metodista de Belfast l'any 1922 i al Trinity College de la Universitat de Cambridge el 1927. El 1936 va esdevindre professor de fsica en aquesta ltima escola superior, aconseguint el 1946 la ctedra Erasmus Smith de Filosofia Natural i Experimental, crrec que ocup fins el 1974.

Ernest Walton mor el 25 de juny de 1995 a la ciutat de Belfast.

Recerca cientfica.
Des de 1927 fins l'any 1934 es va dedicar a la investigaci en fsica nuclear sota la direcci d'Ernest Rutherford, a la Universitat d'Oxford, i va collaborar amb John Douglas Cockcroft en la construcci d'un dels primers acceleradors de partcules esdevenint els primers en desintegrar un nucli atmic amb partcules subatmiques.

L'any 1951 fou guardonat, juntament amb John Douglas Cockcroft, amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs sobre la transmutaci dels nuclis atmics mitjanant l's de partcules artificialment accelerades.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1951;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114997" title="Nijmegen" nonfiltered="2224" processed="2220" dbindex="47321">



Nijmegen s la ciutat ms gran de la regi de Gelderland, molt propera a la frontera amb Alemanya. 

s la ciutat ms antiga dels Pasos Baixos. S'han trobat restes arqueolgiques que evidencien que ja estava poblada abans del primer mileni. 

Segons dades de 2006, t 159.556. 


Enllaos externs.

 Pgina oficial;
News from Nijmegen;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="114998" title="Ducat de Sogorb" nonfiltered="2225" processed="2221" dbindex="47322">
El Ducat de Sogorb fou un ttol nobiliari concedit per Joan II en 1459 al seu nebot, l'infant Enric d'Arag i Pimentel, tamb conegut com "l'Infant Fortuna".

El ducat tingu un important paper en les Germanies, especialment en el front nord (vegeu batalla d'Orpesa i batalla d'Almenara). Des de Carles I porta annexa la grandesa d'Espanya.

 Ducs de Sogorb .
 Enric I de Sogorb-Arag;
 Alfons I de Sogorb-Arag (fill de l'anterior);
 Francesc I de Sogorb-Arag (fill de l'anterior);
 Joana I de Sogorb-Arag (germana de l'anterior);
 Enric II de Sogorb-Arag (nt de l'anterior);
 Llus I de Sogorb-Arag (fill de l'anterior);
Joaquim I de Sogorb-Arag (fill de l'anterior);
 Pere I de Sogorb-Arag (oncle de l'anterior);
 Caterina I de Sogorb-Arag (neboda de l'anterior), amb ella, el ducat pass a mans dels De la Cerda i posteriorment, als Medinaceli:

 Luis Francisco de la Cerda i II de Sogorb-Arag (fill de l'anterior);
 Nicols Fernndez de Crdoba-Figueroa i I de Sogorb-Arag (nebot de l'anterior);
 Luis Fernndez de Crdoba-Figueroa i III de Sogorb-Arag (fill de l'anterior);
 Pedro de Alcntara Fernndez de Crdoba-Figueroa i II de Sogorb-Arag (fill de l'anterior);
 Luis M Fernndez de Crdoba-Figueroa i IV de Sogorb-Arag (fill de l'anterior);
 Sangue de Bragana Fernndez de Crdoba-Figueroa i I de Sogorb-Arag (fill de l'anterior);
 Luis Toms Fernndez de Crdoba-Figueroa i V de Sogorb-Arag (fill de l'anterior);
 Luis Fernndez de Crdoba-Figueroa i VI de Sogorb-Arag (fill de l'anterior);
 Luis Jess Fernndez de Crdoba-Figueroa i VII de Sogorb-Arag (fill de l'anterior);
 Victoria Eugenia Fernndez de Crdoba-Figueroa i I de Sogorb-Arag (filla de l'anterior);
 Ignacio de Medina i I de Sogorb-Arag (fill de l'anterior);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115003" title="Felix Bloch" nonfiltered="2226" processed="2222" dbindex="47323">

Felix Bloch ( Zuric, Sussa 1905 - San Francisco, EUA 1983 ) fou un fsic nord-americ, d'origen sus, que fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1952. 

Biografia.
Va nixer el 23 d'octubre de 1905 a la ciutat sussa de Zuric en una famlia d'origen jueu. Va estudiar a la Eidgenssische Technische Hochschule Zrich (Escola Politcnica Federal de Zuric). Encara que va iniciar estudis en enginyeria, aviat va canviar als estudis de fsica. Graduat el 1927 va prosseguir els seus estudis de fsica a la Universitat de Leipzig, doctorant-se el 1928. Va romandre a Alemanya on va estudiar al costat de Werner Heisenberg, Wolfgang Pauli, Niels Bohr i Enrico Fermi.

El 1933 va abandonar Alemanya per marxar a la Universitat nord-americana de Stanford, esdevenint professor d'aquesta universitat el 1934, nacionalitzant-se nord-americ l'any 1939. Felix Bloch mor el 10 de setembre de 1983 a la ciutat nord-americana de San Francisco.

Recerca cientfica.
Durant la Segona Guerra Mundial va treballar al voltant de l'energia nuclear al Laboratori Nacional Los lamos dels Estats Units en el Projecte Manhattan al costat de Robert Oppenheimer, Edward Teller, Otto Frisch, Enrico Fermi, David Bohm, James Chadwick, James Franck, Emilio Gino Segr, Niels Bohr, Eugene Wigner, Leo Szilard i Klaus Fuchs entre d'altres. Posteriorment dimit per passar a formar part del projecte radar de la Universitat de Harvard. 

Interessat en la inducci nuclear i la Ressonncia Magntica Nuclear, el 1952 fou guardonat, juntament amb el nord-americ Edward Mills Purcell, amb el Premi Nobel de Fsica pels seus estudis, per separat, sobre la medici de camps magntics en el nucli atmic, ressonncia magntica nuclear.

Entre 1954 i 1955 va esdevenir el primer director del CERN situat a Ginebra.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1952;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115008" title="Kchel Verzeichnis" nonfiltered="2227" processed="2223" dbindex="47324">
El catleg Kchel o Kchel Verzeichnis s un catleg temtic quasi cronolgic de les obres de Wolfgang Amadeus Mozart, elaborat per Ludwig von Kchel.

Les diferents versions publicades sn les segents:
 Primera edici : publicada el 1861, per Ludwig von Kchel.
 Segona edici : publicada el 1905, pel comte Paul von Waldersee.
 Tercera edici : preparada el 1937, per Alfred Einstein (1880-1952).
 Sisena edici : publicada el 1964, per Franz Giegling (1921-), Alexander Weinmann (1901-1987), i Gerd Sievers (1915-1999).

Les referncies de les obres del catleg Kchel sn habitualment anotades amb els smbols K (Kchel) o KV (Kchel Verzeichnis). Per exemple, el Rquiem en re menor, s la darrera obra del llistat i t el nmero de catleg K 626 o KV 626. Cronolgicament s una obra inacabada que estava component en els mesos finals de la seva vida.

Per a veure el llistat complet poden anar als segents enllaos on es fa una comparaci entre les obres recollides en la primera i en la sisena edici. Tamb s'adjunta informaci sobre l'any de la composici i el lloc. S'ha distibut en tres blocs que permet que siguin articles ms manejables.
Catleg Kchel (K1-K176), amb les obres compostes des de la infantesa fins l'any 1773.
Catleg Kchel (K186-K405), obres compostes entre 1774 i 1782;
Catleg Kchel (K416-K626), darreres obres, entre 1783 i 1791, any de la seva mort.

 Enllaos externs .
 Base de dades d'obres de Mozart;
 Catleg Kchel a "Musique et Musiciens" de la Universitat del Quebec;
 Catleg de les obres de Mozart a classical.net;
Nova edici on-line del Mozarteum;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115011" title="Edward Mills Purcell" nonfiltered="2228" processed="2224" dbindex="47325">

Edward Mills Purcell ( Taylorville, EUA 1912 - Cambridge 1997 ) fou un fsic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1952.

Biografia.
Va nixer el 30 d'agost de 1912 a la poblaci de Taylorville, a l'estat nord-americ de Illinois. Estudi enginyeria a la Purdue University llicenciant-se el 1933, i posteriorment fsica a la Universitat de Harvard on es doctor el 1938.  

Fou conseller cientfic dels presidents Dwight D. Eisenhower, John Fitzgerald Kennedy i Lyndon B. Johnson. Purcell mor el 7 de mar de 1997 a la poblaci de Cambridge, a l'estat nord-americ de Massachusetts.

Recerca cientfica.
Desprs de participar en el desenvolupament del radar al Laboratori de radiaci del Institut Tecnolgic de Massachusetts (MIT) Purcell retorn a Harvard per continuar les seves investigacions sobre el mesurament de camps magntics en el nucli atmic, descobrint l'any 1945 la Ressonncia Magntica Nuclear (RMN). Aquesta ha passat a ser mpliament usada en fsica i qumica per a estudiar l'estructura molecular de materials purs i la composici de les barreges. 

El 1952 fou guardonat, juntament amb Felix Bloch, amb el Premi Nobel de Fsica pels seus estudis, per separat, sobre la medici de camps magntics en el nucli atmic, ressonncia magntica nuclear.

Interessat en astronomia va detectar les microones emeses per l'hidrogen en l'espai interestellar, radiaci que permet als astrnoms localitzar els nvols d'hidrogen de les galxies i amidar la rotaci de la Via Lctia. Al costat de Norman Foster Ramsey enunci la violaci de la simetria CP de la fsica de partcules.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1952;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115019" title="Taxidrmia" nonfiltered="2229" processed="2225" dbindex="47326">


Es defineix Taxidrmia (del grec "arranjament o collocaci de la pell") com a l'art de dissecar animals per a conservar-los amb aparincia de vius i facilitar aix la seva exposici i estudi. Si b s una prctica que, comunament, es duu a terme amb mamfers, s utilitzada d'igual manera amb animals menys desenvolupats.

Els mtodes emprats pels denominats taxidermistes han millorat fora durant el passat segle, fent possible un estat de l'art ms avanat. D'aquesta manera, els seus practicants poden treballar profesionalment per museus, o b poden realitzar la seva tasca a nivell d'aficionat, com pot ser el cas de caadors, pescadors, entusiastes de la afici, etc. Solen tenir coneixements tcnics en aspectes tan variats com l' anatomia, l'escultura, la pintura, la disecci o el tractament de pells per poder practicarla seva afici.

Es important, per, no confundir taxidermia amb taxonomia, terme que s'usa per denominar a la ciencia de la classificaci (normalment asociada a la biologia).

Mtodes.

Una de les tcniques ms comunes emprada pels taxidermistes moderns s congelar l'animal, normalment en una cmera frigorfica. A continuaci, es treu la pell, la qual haur de ser curosament tractada. Els msculs, ossos i altres parts sn submergides en guix per crear un motlle de l'animal, mitjanant el qual es crear una escultura en fibra de vidre que es cobrir amb la pell de l'animal. Normalment, s'utilitzen ulls de vidre, aix com tamb en molts casos dantadures postisses, en funci de l'estat original del subjecte.

Per altra banda, existeix una tcnica en ala, basada en congelar en sec l'animal. Encara que noms s possible dur-ho a terme amb aus i rptils. s un mtode ms rpid i senzill que el tradicional. S'utilitza fora per a certs souvenirs com clauers, etc.

 Enllaos externs .
 Taxidermy.net;
 Taxidermy Federated;
 Custom Creature Taxidermy- Custom Crypto-taxidermy by Sarina Brewer;
 Rogue Taxidermy.com;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115021" title="SID" nonfiltered="2230" processed="2226" dbindex="47327">


Informtica: Security Identifier:
 En els sistemes operatius Windows NT, 2000, i XP, el Security Identifier (SID) s una cadena nica de carcters alfanumrics que identifica cada sistema operatiu i cada usuari en una xarxa de sistemes NT/2000/XP. Vegeu: Security Identifier.
 Security-Enhanced Linux (SELinux).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115025" title="Security Identifier" nonfiltered="2231" processed="2227" dbindex="47328">
En el context de la lnia de sistemes operatius de Microsoft basats en Windows NT, un Security Identifier (comunament abreviat SID) s un nom nic (una cadena de carcters alfanumrics) que s assignada pel Windows durant el procs d'identificaci d'un usuari o un grup d'usuaris en una xarxa de sistemes NT/2000. Els SIDs no sn portables.

El Windows dna o no accs i privilegis als recursos basant-se en la llista de control d'accs (ACLs), que utilitza SIDs per a identificar nicament usuaris i els membres del seu grup. Quan un usuari entra en un ordinador, es genera un token d'accs que cont el nivell de privilegi de l'usuari i la SID de l'usuari o el grup. Quan un usuari solicita accs a un recurs, el token d'accs s comprovat per la ACL per a permetre o denegar l'acci particular de l'objecte particular.

Les SIDs son molt tils per a la localizaci i resoluci de problemes amb auditories de seguretat, servidors de Windows i migracions de domini.

El format del SID s el segent:
S-1-5-12 7623811015-3361044348-030300820-1013
S - La cadena s un SID.
1 - El nivell de revisi.
5 - El valor de l'autoritat d'identificador.
12 7623811015-3361044348-030300820 - identificador de domini o d'ordinador local;
1013   una ID relativa (Relative ID, RID);

Qualsevol grup o usuari que no s creat per defecte tindr una ID relativa de 1000 o ms.

SIDs conegudes.
 SID: S-1-5-18	;
Sistema local. Un compte de servei que s utilitzat pel sistema operatiu.
 SID: S-1-5-19;
Autoritat NT. Servei local.
 SID: S-1-5-20;
Autoritat NT. Servei de xarxa.
 SID: S-1-5-21-domain-500   ;
Un compte d'usuari per l'administrador del sistema. Per defecte, s l'nic compte d'usuari que t el control total sobre el sistema.
 SID: S-1-5-21-domain-501;
Compte d'usuari convidat per a la gent que no t comptes individuals. Aquest compte d'usuari no requereix contrasenya. Per defecte, el compte d'usuari no est disponible.
 SID: S-1-5-21-domain-512;
Domini d'administradors. Un grup global els membres del qual estan autoritzats a administrar el domini. Per defecte, el grup d'administradors del domini s membre del grup d'administradors en tots els ordinadors que estan units al domini, incloint els controladors del domini. Els administradors de domini sn el propietari per defecte de qualsevol objecte qie s creat per qualsevol membre del grup.
 SID: S-1-5-21-domain-514;
Domini de convidats. Un grup global que , per defecte, t noms un membre, el compte de convidat del domini.

 Enllaos externs .
 ;
 ;
 NewSID - Com canviar el SID en un sistema clonat;
 Perqu entendre els SIDs s important;
Eines de suport per a Windows Server 2003 i Windows XP;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115028" title="Llista de control d'accs" nonfiltered="2232" processed="2228" dbindex="47329">
La llista de control d'accs (ACL o access control list en angls) s un concepte de seguretat informtica utilitzat per a fer cumplir la separaci de privilegis. Aix significa donar o no uns privilegis a un objecte determinat que est realitzant una consulta.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115031" title="Contrasenya" nonfiltered="2233" processed="2229" dbindex="47330">

Una contrasenya, clau o mot de pas (en algun programari apareix denominada com a password provinent de l'angls), s una forma d'autentificaci que utilitza informaci secreta per controlar l'accs cap a algn recurs. La contrasenya normalment ha de mantenir-se en secret davant d'aquells a qui no s'els permet l'accs. L'ordinador sollicita una clau a qui vulgui accedir i noms es podr accedir si es coneix.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115032" title="Empalament" nonfiltered="2234" processed="2230" dbindex="47331">

L' empalament s un mtode de tortura i execuci on la vctima s travessada per una estaca. La penetraci pot realitzar-se per un costat, pel recte o per la boca. L'estaca se solia clavar al terra deixant a la vctima penjada per a que mors.

En alguns tipus d'empalament, l'estaca no s'afilava i s'insertava evitant la mort immediata de manera que funcions com a tap per a que la vctima no es dessagns i aix perllongar l'agonia, que podia arribar a durar fins a tres dies. Una manera de realitzar aquesta mort gradual seria inserint el pal pel recte travessant el cos fins que surti pel l'espatlla dreta sense danyar aix el cor. 

L'nica referncia que es t sobre el seu origen s de l'antic poble d'Assria. Ms tard ho utiliz com a mtode d'execuci el rei persa Darios I el Gran entre els segles VI i V a.c., quan va arribar a matar d'aquesta manera a 3.000 habitants de Babilnia.

Fou utilitzat com a mtode de cstig tamb per part de Vlad Tepes en nombroses ocasions arribant a empalar a ms de 23.000 persones en un dia durant el seu regnat a Valquia en la segona meitat del segle XV. Ho va aprendre en el seu captiveri a Turquia quan era adolescent.

s acceptat a la literatura universal que en certs contes s'utilitzi el terme Drcula com l'empalador oficial. Es ms, segons est escrit, una de les germanes de Drcula, Roxanne es atreta per Diego de Lasos "L'empalador" i empalada fins el cor deixant aix que sigui l'estaca d'empalament que decideixi, la qual atravesa el seu cor i la mata. Des de llavors es reconeix a Diego de Lasos, el cunyat de Drcula, com "L'empalador". 

El terme empalament tamb s'utilitza per a descriure ferides produdes accidentalment en les que algn objecte travesa el cos d'una persona. Per exemple, quan alg s travesat per una barra de metall. Treure aquests objectes s un veritable desafiament per als cirurgians.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115034" title="UCP" nonfiltered="2235" processed="2231" dbindex="47332">

Bioqumica: Protena desacobladora, de l'angls Uncoupling protein.
Maquinari: Unitat Central de Procs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115038" title="Literatura crnica" nonfiltered="2236" processed="2232" dbindex="47333">

Literatura crnica s la literatura desenvolupada en crnic, una llengua cltica parlada a Cornualla i antigament tamb a part de Devon.

 Primers testimonis .
Es creu que cap el 1375 es compos el primer text en crnic, Passhyon agan Arloedh (Passi de Nostre Senyor), amb 259 estances, tpic de la literatura sacra migeval. De la mateixa poca es creu que pertany l anomenada An Ordinale Kernewek o Ordinalia, text en crnic mitj pensat per recitar a l aire lliure en tres dies, potser en un plen-an-gwary (Escenari com el de la Passi d'Olesa de Montserrat). Consta de tres llibres:

 Dallethvos an Bys o  Origo Mundi, de 2.486 lnies.
 Passhyon Krist  o Passio Domini, de 3.242 lnies.
 Dasserghyans Agan Arloedh o Ressurrectio Domini, de 2.646 lnies.

Els texts crnics ms antics sn unes glosses de texts llatins del segle X, un vocabulari del segle XII basat en el glossari llat-anglosax d Aelfric, i un text de 41 lnies, datat del 1400, d un drama on una noia s ofereix com a esposa per les seves virtuds.

Per el primer text important no apareixeria fins el 1504, quan Hadton compos el Beunans Meriassek (Vida de Meriasek), hagiografia del sant patr de Camborne, trobada al canon de la Collegiata de l esglsia de Glasney.  Tamb data del segle XVI el text de Boson Nebbaz Gerriaudro tho Carnoak (Notcies sobre Cornualla). Tot i aix, documents datats del 1538 i 1540 indiquen una poltica destinada a l erradicaci del crnic, de la mateixa manera que es feia amb el galls.

Endems, la reforma protestant va destruir la mentalitat que havia creat i representat les obres religioses crniques, de manera que no es crearen texts protestants en crnic. Noms el 1555-1558, aprofitant el breu periode de restauraci catlica de Maria Tudor, John Tregear en tradu dotze sermons (130 pgines) del bisbe de Londres, Edmund Bonner (1500-1569). Tot i aix, el 1602, el xeriff i diputat Richard Carew (1555-1620) va compondre en angls Survey of Cornwall, un intent d exaltar la identitat nacional en angls. Aleshores ja noms es parlava el crnic a les zones ms allades de l'Oest de la Pennsula, tot i que encara era fora usat en l mbit familiar.  Una prova n s la composici de caire religis de William Jordan of Helston, Gwreans an bys (Creaci del mn, 1611), intent de modernitzar i allargar lOrigo Mundi. El 1660 Nicholas Boson composaria la narraci Jowan Chy an horth (John House de Ram).

 Decadncia de la llengua i la literatura .
A comenaments del segle XVIII John Ray ja va anunciar el perill d extinci de la llengua crnica per la poca producci literria, per la desaparici dels serveis religiosos en crnic i per la indeferncia de la poblaci envers la llengua.  Tot i aix, l antiquari Edward Lhuyd (1660-1709) va compondre una Archaeologica Britannica (1707), intent de recollir les antigitats crniques i en destaca aspectes de la seva gramtica (fou el primer en usar diacrtics fontics per a descriure els sons crnics); i per la seva banda, el seu deixeble William Borlase (1695-1772), tamb antiquari i amic de John Pope, va compondre Antiquities of Cornwall (1753) i Natural History of Cornwall (1758). William Pryce va publicar el 1790 l Archaeolgia Cornu-Britannica, amb nombrosos testimonis de poesia i prosa crniques.

 Renaixement literari .
La renaixena literria s iniciaria el 1859 amb la publicaci del llibre The ancient cornish drama, per Edwin Norris (1795-1872), conegut filleg i autor de gramtiques en idiomes africans com el ful o el kanuri. En aquesta obra edit i tradu a l angls els diferents Miracle plays crnics i bretons, amb un esbs del Cornish Drama i un vocabulari extret del segle XIII.  Tamb s editaria des del 1864 la revista Journal of the Royal Institution of Cornwall, per tal de publicar treballs d histria i que patrocinaria l obra de R. Williams, Lexicon cornu-britannicum (1865).

El veritable renaixement, per, s inciaria el 1873 amb l aparici de les Transactions of the Phililogical Society of London, fetes per Henry Jenner (1848-1934), filleg influt per l arqueologia i que es propos la idea de ressucitar el crnic com si es tracts d una excavaci arqueolgica.

No fou fins el 1901 quan es fundaria la Cowethas Kelto-Kernuak (Societat Celto-Crnica) quan es va intentar dur a  terme. Els promotors foren el mateix Henry Jenner, qui el 1903 va fer el primer parlament en crnic en un acte oficial, i que el 1904 va compondre A handbook of the Cornish language, on fa apologia de la llengua en afirmar que  cal recuperar-la perqu s la nostra llengua , i que la dotar de tot un ritual cltico-drudic; un altre ho fou Robert Morton Nance (1873-1959), autor de Lyver an pymp marthus seleven (1939) i de la gramtica Cornish for all (1949); i Arthur Saxon Dennet Smith Caradar (1883-1950), autor de la gramtica Cornish simplified (1939) i de l antologia de texts Nebez wethlow ber (1946) i Wethlow an seyth den fur an Rom (1948). El 1904 el mateix Jenner particip en el congrs de la Union Regionaliste Bretonne com a membre de la CKK, de manera que aquesta fou admesa el 1904 en el Congrs Intercltic.

 El neodrudisme i recuperaci lingstica .
El 1920 Jenner i Morton Nance fundarien la Cowethas Kernow Goth (Societat de la Vella Cornualla), secundada per diversos cercles locals que es federaren el 1928, que publicaren una revista i constituiren un Kesva an Bardd Kernewek (Consell dels Bards de Cornualla), que actu com a recuperador de la llengua. Tamb, i des del 1929, es convocaren els primers Gorseth, competicions culturals similars a les galleses i bretones del mateix nom, i on es desenvoluparen els drames de Morton Nance. 

El 1930 apareix la societat Tyr ha Tavas (Ptria i llengua), que comen a apuntar les primeres reivindicacions poltiques, per que es basaven en l's del crnic en els mitjans de comunicaci, i que finalment es dedica a l'elaboraci de manuals i diccionaris en crnic. El 1934 es publicaria la gramtica de Caradar i Morton Nance Garlyver nowath Kernewek ha Sewsnek (Diccionari crnic-angls); i Caradar composar tamb el drama Trystan ag Ysolt (Tristany i Isolda), que no ser publicat fins el 1951.  Tamb apareixen els primers diaris en crnic, Heydhu (Avui) i An Lef Kernewek (El full de Cornualla). Es calcula que ja aleshores tenen un centenar de parlants actius merc les activitats de Jenner.

A comenaments dels vuitanta un petit grup de parlants de crnic va percebre dificultats fontiques i histriques en el crnic estndard, i per aix decidiren reviure el darrer crnic escrit, basat en el dialecte de Penwith i Kerrier (Oest) cap el 1750, i conegut com a modern cornish. Cap el 1987 alguns membres del Cornish Language Board detectaren problemes fontics en el sistema fontic, ra per la que adoptaren el kemmyn cornish (crnic fonmic) de Ken George, per d altres ho rebutgen i provoquen una escisi.

Darrerament han aparegut ms escriptors. Peggy Pollard escriv Bewnans Alysaryn (1941), E.R. G. Hooper Kemysk Kernewek (1964), John Page Whetlow noweth ha coth (1977), Melville Benetto  Whetlow Kernewek (1983) i An gurun wosek a Geltia (1984), G. M. Sandercock  When an Wedhowes (1983) i K. J. George Devedhyans Sen Pawl yn Bro Leon (1983). L'historiador Brian Webb composaria An anwan ha n gurun (La maldat i la corona, 1981) sobre la revolta del 1497, i Kemysk sen Perran (1982), .

Enllaos externs.
Literatura en crnic mitj.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115039" title="Vinca" nonfiltered="2237" processed="2233" dbindex="47334">


Vinca s un gnere de plantes amb flor dins la famlia de les apocincies.

s un gnere originari d'Europa, d'frica del nordoest i del sudoest d'sia.

Compta amb cinc espcies, tres de les quals es troben als Pasos Catalans. 

Les espcies del gnere Vinca sn herbcies, arbustives o subarbustives. Normalment creixen aplicades a terra i les tiges espontniament s'enterren i fan arrels. Les fulles tenen una disposici oposada i sn simples, i excepte en l'espcie Vinca herbacea sn fulles perennes. 

Floreixen durant gran part de l'any amb flors violeta o blanques, amb els ptals soldats a la base formant un tub. Les flors sn actinomorfes (o sigui, tenen simetria radial), per els ptals sn assimtrics, de manera que la flor vista per dalt adopta un curis aspecte d'hlix o molinet. El fruit s un grup de follicles dehiscents, s a dir, que s'obren espontniament per deixar caure les llavors. 

Les espcies ms corrents a bona part d'Europa central i occidental sn Vinca major i Vinca minor, per als Pasos Catalans s ms freqent i ms estesa la vincapervinca (Vinca difformis). De vegades s'usen en jardineria tot i que tenen tendncia a envair el territori i no deixar crixer altres plantes (les tres espcies es poden trobar tamb subespontnies a les zones on es conreen).

Com altres espcies de la famlia apocincia les vinca sn verinoses o medicinals segons la dosi.

 Espcies autctones dels Pasos Catalans .
 Vinca difformis .
Vinca difformis, vincapervinca: Distribuida a la Mediterrnia occidental. Sense ser massa comuna, s la ms freqent de les tres espcies autctones i l'nica que es troba a les Illes de forma natural. Es fa en vores de rius i les seves proximitats, de vegades dins de bardisses, fins a 1000 m d'altura en tot el territori, rarejant noms a l'interior de Catalunya.;


 Vinca major .
Vinca major: Es fa al voltant de la Mediterrnia, per s'exten fins al nord de la mar Negra. A Catalunya es troba de manera espordica en tot el territori (sobretot a les contrades martimes), en rambles i torrents, ms o menys a l'ombra. Tamb apareix cap al sud del Pas Valenci, per manca a les Balears, on noms es troba conreada com a ornamental. Per la seva flor ms gran es conrea sovint, pel que en molts llocs es troba prop de les urbanitzacions ms o menys naturalitzada.

 Vinca minor .
Vinca minor, vinca petita: Amplament distribuida per Europa. A Catalunya s molt rara per es troba en boscos caducifolis humits entre els 500 i els 1250 m al Pirineu, Catalunya Central i nord de les serralades litorals. Manca al Pas Valenci i les Illes.;


 Referncies .

Blamey, M., & Grey-Wilson, C. (1989). Flora of Britain and Northern Europe. Hodder & Stoughton.
Huxley, A., ed. (1992). New RHS Dictionary of Gardening 4: 664-665. Macmillan.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115042" title="Ruca" nonfiltered="2238" processed="2234" dbindex="47335">

Ruca (Eruca sativa) s una espcie de planta silvestre i conreada dins la famlia brassiccia.  

s una planta originria de la regi mediterrnia.

s una herbcia anual, de 20 a 80 cm d'alt, amb fulles pinnatfides. Les  flors sn blanquinoses o groguenques disposades en rams. El fruit s una siliqua. Fa una olor forta carcterstica que recorda la d'altres brassiccies com la col. 

s una planta de creixement molt rpid i poc exigent en nutrients. 

Objecte de recollecci silvestre des del temps dels romans com a mnim ha passat a ser conreada ja que per influncia de la cuina italiana el seu consum s'ha ests arreu del mn.

S'utilitza sobretot en amanida. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115044" title="Lil" nonfiltered="2239" processed="2235" dbindex="47337">


Els lils sn les plantes del gnere Syringa, que sn plantes amb flor de la famlia olecia.

El gnere s originari d'Eursia i compta amb unes 20 espcies.

Les espcies del gnere Syringa sn arbustives o petits arbres. Les fulles tenen una disposici oposada o en algun cas en verticils de 3 fulles. Normalment les fulles sn en forma de cor per hi ha espcies com Syringa laciniata o S. pinnatifolia amb fulles pinnades. Les flors sn de color blanc, rosades o porpres i tenen quatre ptals. Els fruits sn secs.

A la Pennsula Ibrica els lils formaven part de la flora del paleoltic (segons anlisis pollniques de sediments antics) per es van extingir posteriorment.

Algunes espcies sn molt utilitzades en jardineria per la seva florida espectacular a la primavera i la fragncia que desprenen.

s tradicional sembrar els fesols o mongetes a partir de la florida dels lils que es fa amb una temperatura mitjana que supera els 10C. 
 Espcies .
Syringa afghanica;
Syringa emodi - ;
Syringa josikaea;
Syringa komarowii (sinnim S. reflexa);
Syringa laciniata - ;
Syringa mairei;
Syringa meyeri;
Syringa oblata;
Syringa persica;
Syringa pinetorum;
Syringa pinnatifolia;
Syringa protolaciniata;
Syringa pubescens (sin. S. julianae, S. patula);
Syringa reticulata (sin. S. pekinensis) - ;
Syringa spontanea;
Syringa sweginzowii;
Syringa tibetica;
Syringa tomentella;
Syringa villosa;
Syringa vulgaris - Lil com;
Syringa wardii;
Syringa wolfii;
Syringa yunnanensis - ;

Referncies.
Flora Europaea: Syringa;
Flora of China: Syringa;
Flora of Pakistan: Syringa;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115046" title="Llus Carles de Borb-Dues Siclies" nonfiltered="2240" processed="2236" dbindex="47339">
Llus Carles de Borb-Dues Siclies, prncep de les Dues Siclies (Npols 1824 - Pars 1891). Prncep de les Dues Siclies amb el tractament d'altesa reial. 

Nascut a la ciutat de Npols, capital del Regne de les Dues Siclies, el dia 19 de juliol de 1824, essent fill del rei Francesc I de les Dues Siclies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya. Llus Carles era nt per via paterna del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria, mentre que per via materna ho era del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma.

El dia 29 d'abril de 1844 es cas a Npols amb la princesa Januaria del Brasil, filla del rei Pere IV de Portugal i de l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'ustria. La parella tingu quatre fills:

 SAR el prncep Llus de Borb-Dues Siclies, comte de Roccaguglielma, nat el 1845 a Npols i mort a Nia el 1909. Es cas a Nova York el 1869 morganticament amb Amelia Bellow-Hamel.

 SAR la princesa Maria Isabel de Borb-Dues Siclies, nada a Npols el 1846 i morta a Npols el 1859.

 SAR el prncep Felip de Borb-Dues Siclies, nat a Npols el  1847 i mort a Pars el 1922. Es cas morganticament a Londres el 1882 amb Flora Boonen.

 SAR la princesa Maria Manuela de Borb-Dues Siclies, nada a Npols el 1851 i morta a Npols el mateix 1851. ;

Llus Carles mor a Pars l'any 1891.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115047" title="Ken George" nonfiltered="2241" processed="2237" dbindex="47340">

Ken George s un oceangraf que viu al sud-oest de Cornualla i parla crnic, bret, angls i francs. s ms conegut com a creador del Kernewek Kemmyn, un sistema de pronunciaci revisada del crnic que intenta ser ms fidel al crnic mitj que el seu precursor, el crnic unificat de Robert Morton Nance. El va crear finals dels 1980 i sembla que des dels 1990 s'ha anat imposant el seu s, malgrat les crtiques de Nicholas Williams i altres acadmics.

Ha publicat alguns diccionaris, diverses obres de lingstica i oceanografia i una edici de la pea crnica migeval recentment descoberta Bewnans Ke.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115048" title="Anmona" nonfiltered="2242" processed="2238" dbindex="47341">

Les anmones (Anemone) sn un gnere de plantes amb flor dins la famlia ranunculcia.

s originari de zones temperades i fredes de l'hemisferi nord

Compta amb unes 120 espcies i alguns taxonomistes hi inclouen els gneres Pulsatilla i Hepatica 

Sn espcies herbcies perennes. Les flors sn de colors variats vermell, blau i poques vegades groc. Els fruits tenen plomall dispersat pel vent (de la paraula vent en grec prov el nom del gnere Anemone).

Moltes espcies d'anmones s'utilitzen en jardineria.

Espcies.
Anemone altaica;
Anemone apennina;
Anemone baicalensis;
Anemone baldensis;
Anemone biarmiensis;
Anemone biflora;
Anemone blanda  ;
Anemone bucharica;
Anemone canadensis;
Anemone capensis;
Anemone caroliniana;
Anemone caucasica;
Anemone coerulea;
Anemone coronaria ;
Anemone cylindrica;
Anemone deltoidea;
Anemone demissa;
Anemone dichotoma;
Anemone elongata;
Anemone eranthoides;
Anemone fanninii;
Anemone flaccida;
Anemone glauciifolia;
Anemone gortschakowii;
Anemone heldreichiana;
Anemone hortensis;
Anemone hupehensis ;
Anemone hupehensis var. japonica ;
Anemone keiskeana;
Anemone lancifolia;
Anemone leveillei;
Anemone lithophila;
Anemone magellanica;
Anemone mexicana;
Anemone multifida;
Anemone narcissiflora ;
Anemone nemorosa ;
Anemone nikoensis;
Anemone obtusiloba;
Anemone palmata;
Anemone parviflora;
Anemone pavonina;
Anemone petiolulosa;
Anemone polyanthes;
Anemone quinquefolia;
Anemone raddeana;
Anemone ranunculoides ;
Anemone reflexa;
Anemone riparia;
Anemone rivularis;
Anemone rupicola;
Anemone sibirica;
Anemone sylvestris ;
Anemone tetrasepala;
Anemone tomentosa;
Anemone trifolia;
Anemone trullifolia;
Anemone tschernjaewii;
Anemone tuberosa;
Anemone villosissima;
Anemone virginiana;
Anemone vitifolia;
Anemone zephyra;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115052" title="Nombre decimal" nonfiltered="2243" processed="2239" dbindex="47343">

Els nombres decimals o sistema decimal estan basats en els mltiples del nmero 10. La noci de nmero decimal no s molt important en matemtiques, doncs s la manera de representar els nmeros, i noms fa referncia a la base, una decisi arbitrria.

El sistema decimal est basat en la notaci dels nombres en un sistema numeral en base deu, per la qual cosa s'usen uns smbols anomenats dgits: 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9. Aquests dgits s'usen amb el separador decimal que indica el comenament de la part fraccionria, i amb els signes + (positiu) o   (negatiu) per indicar el signe.

Hi ha procediments establerts per a trobar la fracci que genera un nombre decimal (fracci generatriu).










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115053" title="Rossinyol" nonfiltered="2244" processed="2240" dbindex="47344">


El rossinyol (Luscinia megarhynchos), s un ocell passeriforme emblemtic dins els ocells cantaires.

Morfologia.

T una mida aproximada de 16  cm de longitud i un color marrons excepte en la cua que s vermellosa. Hi ha poc dimorfisme sexual.

Distribuci geogrfica.

s un ocell migratori (passa l'hivern a l'frica del sud) amb una distribuci europea (Europa central i del sud) i de l'sia dels sudoest. A Catalunya s molt freqent a gaireb tot el territori). 

Hbitat.

Es troba on hi ha bardisses i matolls, dintre de les quals fa el niu, pel que s ms freqent als espais ms o menys oberts, amb bardisses i tanques o boscos galeria que no pas als boscos.

Costums.

Els mascles fan la migraci de primavera uns dies abans que les femelles, i tornen al mateix territori de l'any anterior, on sovint s'aparellen amb la mateixa femella. Acostumen a cantar sobretot cap el tard, durant la primavera, i s difcil veure'ls.

Alimentaci.

S'alimenta d'insectes que caa al terra i a la tardor tamb de fruits.

Curiositats.

En el folklore catal s molt coneguda la can El Rossinyol que entre altres va ser cantada per Joan Baez.

Referncies.


Enllaos externs.
 Estudi del rossinyol al Principat de Catalunya. ;
 Enregistraments sonors del cant del rossinyol.;
 El rossinyol a l'Animal Diversity Web. ;
 mplia informaci sobre aquesta espcie d'ocell. ;
 ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115055" title="Arthur Saxon Dennet Smith" nonfiltered="2245" processed="2241" dbindex="47346">
Arthur Saxon Dennet Smith (Sussex, 1883-1950) fou un bard, escriptor i gramtic crnic, conegut pel nom brdic de Caradar.
Nasqu a Anglaterra, per de pares crnics. Fou gramtic collaborador de Robert Morton Nance i Henry Jenner en el Gerlyver noweth Kernewek ha Sawsnek (Diccionari crnic-angls). Va compondre algunes gramtiques per a simplificar l'aprenentatge del crnic.
 Obres .
 Cornish simplified (Kernewek Sempelhes) (1939);
 Nebes Whethlow Ber (1946);
 The Story of the Cornish Language (Whedhel an Yeth Kernewek);
 How to learn Cornish (Fatell dhyskir Kernewek);
 Whethlow an Seyth Den Fur a Rom (1948);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115056" title="Henry Jenner" nonfiltered="2246" processed="2242" dbindex="47347">
Henry Jenner, ms conegut pel nom brdic Gwas Myghal (Saint Columb Major, Cornualla 1848-1934) fou un poeta i activista del crnic.

Treballava al British Museum quan hi va trobar un fragment de 41 lnies datat del 1340. Aix el 1873 va publicar Transactions of the Phililogical Society of London on proposava ressucitar el crnic. 

El 1901 fund la Cowethas Kelto-Kernuak (Societat Celto-Crnica) amb Robert Morton Nance, el 1903 fou membre del Gorsedd bret i el 1904 public Handbook of the Cornish Language alhora que aconseguia en l Eisteddfod galls que Cornualla hi fos reconeguda com a naci cltica. El 1928 va organitzar el Gorsedh Kernow, i en fou Gran Bard fins a la seva mort.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115060" title="Richard Jenkin" nonfiltered="2247" processed="2243" dbindex="47348">
Richard Jenkin, tamb conegut pel seu nom brdic Map Dyvroeth (Fill de l exili) (Ilkeston, Derbshire, Anglaterra 1925-2002) s un poeta i activista cornualls.

Era fill de cornuallesos emigrats, estudi a Oxford i lluit a la Segona Guerra Mundial. Amb la seva esposa Ann Trevenen Jenkin el 1951 va fundar la revista New Cornwall, des d on iniciaria les reivindicacions poltiques i culturals crniques. Des del 1970 al 1983 fou un dels dirigents del Mebyon Kernow (MK), i president honorari fins la seva mort, aix com gran bard del Gorseth Kernow de 1976 al 1982.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115061" title="Ann Jenkin" nonfiltered="2248" processed="2244" dbindex="47349">
Ann Treveren Jenkin, coneguda tamb pel nom brdic de Bryallen s una activista i escriptora cornuallesa.

Esposa del poltic i escriptor Richard Jenkin, amb ell fou fundadora directora des del 1951 de la revista New Cornwall, i tamb fundadora i militant del partit Mebyon Kernow. El 1997 fou nomenada Gran Bard del Gorseth Kernow. s autora del conte The dog that walked to London (2003) sobre la revolta de Thomas Flamank. Ha compost el llibre per a escolars Kernow Bys Vyken/Cornwall for Ever (2004).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115063" title="Thomas Flamank" nonfiltered="2249" processed="2245" dbindex="47350">
Thomas Flamank (Boscarne, vora Bodmin, Cornualla - Tyburn, 1497) fou un revoltat cornualls, lder de la revolta de 1497.
Advocat de Bodmin a la cort reial i fill d'un propietari, fou autor d una declaraci de greuges, amb Michael Joseph Mighal an Gof (Miquel el Ferrater) de St Keverne, donaren suport als Lancaster, i desprs a la revolta de Perkin Warbeck. Organitzaren un exrcit de 3.000 homes i s uniren a Somerset a les de James Touchet, lord Audley, per enfrontar-se a les tropes angleses de lord Daubeney.  Nogensmenys, el 1497 foren venuts per 15.000 soldats anglesos a Braddock Down i Stamford Hill; i els dos cabdills foren fets presoners i executats a Tyburn el 24 de juny de 1497.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115072" title="Josep Parra i Martnez" nonfiltered="2250" processed="2246" dbindex="47351">
Josep Parra Martnez fou un destacat futbolista catal dels anys 40 i 50.

 Biografia .
Josep Parra va nixer a Blanes (La Selva) el 28 d'agost de 1925. Va ser un defensa extraordinari. Va jugar a l'Acci Catlica de Barcelona, UE Poble Sec, Terrassa FC i RCD Espanyol, on ingress el 1948 i romangu fins el 1959 any en qu fitx pel Cartagena. Un cop retirat del futbol fou entrenador. 

Fou vuit vegades internacional A i disput la fase final del Mundial de Brasil 1950, on jug cinc partits, contra Xile, Anglaterra, Uruguai, Brasil i Sucia, essent un dels jugadors ms destacats de l'equip.

 Trajectria esportiva .
 Acci Catlica de Barcelona;
 UE Poble Sec;
 Terrassa FC;
 RCD Espanyol: 1948-1959.
 Cartagena;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115073" title="Literatura corsa" nonfiltered="2251" processed="2247" dbindex="47352">

Literatura corsa s la literatura que es fa en cors, una llengua itlica que es parla a l'illa de Crsega.
 Primeres mostres .
Les primeres mostres sn de caire oral. Hi ha una gran riquesa en varietat de temes.  Les principals mostres de cants populars corsos sn els voceru, lamentu, nanna, chjama e rispondi, sirinata, fole (contes), stalvatoghlu (canons divertides), filastrocce i els cants paghjella (poltics i propagandstics, fets en tres dstics octosillbics, que podien ser musicals, vocals i polifnics). Els fole compten amb actors de nomo sobrenatural, com el mazzari (caador d nimes), la streghe (encissadora), els lagrimanti i els murtalaghji.  Els lamentu, per la seva banda, sn cants de caire amors (com el Terzetti rusinchi), o b cants d emigrants (com la Barbara Furtana), conscrits (com Quando ser per Corti), cants de presoners (com U piurvanu turchini) o b contumaos (com Ghjuvan Camellu).  Tamb hi ha els cants pardics, com el Fasgianu (plaentera), el Filicone (ms greu) i el Spanettu (satric). 

La literatura culta, per, es va fer en itali tosc. En el segle XIV aparegu en llat tosc la Cronica de Giovanni della Grossa (1388-1464), continuada posteriorment per Petrantoniu Monteggiani (1464-1525) i Marcantoni Ceccaldi (1526-1559) amb Storia de Corsica, publicada el 1594 per Anton Pietro Filippini. 

Durant el segle XVI es distingirien dues vessants. Per una banda, versions a la corsa d autors italians de certa difusi a l illa (Torquato Tasso, Ariosto, Marini). D altra, autors en itali dorigen cors, molts d ells recollits en l antologia de Hyacinthe Yvia Croce Antologie des crivains corses (1929-1931). Hi destacarien Ignazio Cardini (1566-1602), Pietro Cirneo (1447-1507) autor en llat de De rebus corsicis ;  Guiglielmo Guglielmi d'Orezza (1644-1728) amb A Malannata i les Ottave giocose (1702), 36 octaves en itali a les quals uneix un lamentu en basti, un vocero del nord, una nanna i una serenatta del Sud.

En el segle XVII a Bastia, fogar de les lletres, es fundaria el 1659 l Accademia dei Vagabondi, tot seguint els models peninsulars italians.  Angelo Francesco Coloma hi compos un Commentario della glorie e prerogative dei Regno e Popoli di Corsica (1685).

Durant la revoluci corsa (1729-1763) destacaren terics, polemists i pamfletaris com Giulio Matteo Natali, amb Disinganno intorno alla Guerra de Corsica (1736); Don Gregorio Salvini, amb Giustificazione della Revoluzione di Corsica (1758-1764); la correspondncia de Pasquale Paoli, publicada el 1846, i l annim  Sentimenti dei Nazionali Corsi contro l invasione della patria (1771).  La tradici toscanitzant, per, es mant merc Vincenzu Giubega (1761-1800) de Calvi, traductor d Ovidi i Catul al cors.

 El segle XIX .
Novament Bastia ser el centre cultural de la literatura corsa. Salvatore Viale (1787-1861) compongu la considerada primera obra moderna en llengua corsa, La dionomachia (1817), escrita en itali per amb els dilegs en cors, i que no fou publicada a Bastia fins el 1835, aix com els estudis Canti popolari corsi (1843) i Dell uso della lingua patria in Corsica (1858). Ghjuvan Carlo Gregori (1797-1852), historiador i traductor, l editor Fabiani i els reculls de novella histrica fets per Ghjuvan Vitu Grimaldi (1804-1863) amb Bartulumea, Ugo Francescu Peretti della Rocca (1745-1837) amb I versi di Sagra, i Rigolo Carlotti (1805-1878) en foren els membres ms destacats i precursors d un moviment literari corsista.

Amb el Risorgimento el bonapartista Joseph-Marie Multedo (1810-1896) i el republic Ghjuvan Paulu Borghetti (1816-1897) escriviren en itali normatiu i obres de caire romntic. Ambds eren partidaris de trencar amb l  arcadisme  dels precursors i descobrir texts en cors com a part del patrimoni popular, com les obres orals contadineschi (pageses), compostes per autors en itali com a giocosi (divertiment).

El 1833 Francesco Ottaviano Renucci (1767-1842) , qui estigu exiliat a Gnova del 1790 al 1804, compongu una Storia della Corsica dal 1789 al 1830 i Novelle storiche corse. El 1840 el francs Prosper Merime va recollir un considerable vocabulari cors a Notes d un voyage a Corse, que facilita el coneixement de la vida dels pagesos corsos als forasters.  El 1841 l itali Niccolo Tommaseo (1802-1874) recull uns Canti popolari corsi, per amb voluntat irredentista, i tamb fa un recull de la correspondncia de Paoli.  I el 1854 l alemany Ferdinand Gregorovius (1821-1894) compongu Corsica, compendi d histria i geografia de l illa, de caire romanticista.  Tots ells contribuirien al coneixement de la realitat dels pagesos corsos que en tindrien els autors posteriors.

El 1866 es publicaria el recull Minutu corsu de poesia popular annima. Paulu Matteiu Della Foata (1817-1890) ja va compondre noms en cors obres com Nanna dei bambinu (1871), A predica di a rustaghja i el recull Poesie giocose in lingua vernacula della pieve d Ornano (1891). Antone Leonardu Massiani (1816-1888) va compondre Viaghju in Ascu (1886).  El francs Mattei compongu el 1877 l estudi en francs Les annales de la Corse, primer estudi dels dialectes corsos.  Pietro Lucciana Vattelapesca (1832-1909) de Bastia, fundador de l Academia Cirnea i de la revista literria en cors Cirno (1905-1908), compongu ms de 40 comdies i sainets en cors, com In campagna (1888) i el recull Versi italiani e corsi (1887).  Finalment, la gran figura del moment fou Santu Casanova (1850-1934), considerat com el Frederic Mistral cors, fundador de la primera revista en cors, A Tramuntana (1896-1914), publicada a Ajaccio, des d on es propos la unificaci literria dels dialectes corsos basada en la parla cismuntana; escriv en itali versos satrics com Meraviglioso testamento di Francesco (1875) i La morte ed funerale di Spanetto (1892) i en cors Primavera corsa (1927), Fiori di cirnu (1930) i Corsica e Pontenovu (1933).  s  considerat l esgla entre les velles generacions d autors en itali i les noves generacions d autors en cors.

 El segle XX .
La literatura corsa del segle XX vindr marcada per les noves revistes que es crearen.  Abans de la Segona Guerra Mundial hi destacarien la revista A Cispra, publicada a Marselha per Ghjacomu Santu Versini (1859-1922) i Saveriu Paoli (1886-1941), on es van fer les primeres reivindicacions nacionals, i A Muvra amb Petru Rocca, A.D. Versini Maistrale (1872-1950), Matteu Rocca, autor d I lucchetti (1925) i Dumenicu Carlotti (1877-1948) amb el poema Pampame corse (1926) i la gramtica Lessicu comparativu corsu-italianu-francese (1924); Tumasgiu Maria Alfonsi (1861-1947) i altres com Antoniu Bonifaziu (1866-1933) amb els poemes Frutti d imbernu (1924) i el Manualettu di gramtica corsa (1925) que ser bsic en la normalitzaci literria del cors d aquells anys; Marcu Angeli, autor de Malincunie (1924) i Gigli di stagnu (1932); Ghjuvan Petru Lucciardi (1862-1928) amb U martiriu di Santa Devota (1912) i La schiodazione (1931); Ghjanettu Notini U Sampetracciu (1890-?) autor de teatre com I succesi di Natale Zuccone (1927), A pulitica (1928), Arcanghjula (1930) i U bascigli di Fiffina (1932); Petru Ricci di Loretu di Casinca (1880-1950), traductor de Molire i Labiche al cors; Simon Ghjuvanni Vicinguerra de Petra di Verdi, i molts altres.

D altra banda, entre el 1923 i el 1939 aparegu a Marsella l almanac bilnge Annu Corsu, dirigit per Antoniu Bonifaziu i Paulu Arrighi (1895-1975), molt influt per Mistral i el felibritge i que acabar apareguent en francs amb el nom L'Anne Corse.  Aqu, per, s hi publicaria les primeres novelles modernes en cors, Pesciu anguilla, rumanzu bastiese (1930) i  Filidatu e Filimonda, o a filastrocca di Marco Mah (1935) de Sebastianu Nicolai Sebastianu Dalzeto.
El 1926 U. Babbiziu public el recull Una filza di francesismi colti nelle parlate dialettali corse, i des d A Muvra far el 20 de novembre del 1926 una crida a utilitzar una llengua literria comuna.  Tamb apareixen altres revistes, com U Fulcone (A Bastia, 1926-1928), A Baretta Misgia (a Aiacciu, 1925), Kyrnos, L Altagna, U Lariciu (bilnge) i Almanacco Populare di Corsica (en itali, a Oletta, 1930).  Tamb destacaren els autors Ageniu Grimaldi, Simonu d Aull i altres.

Desprs de la segona guerra mundial, la principal revista literria en cors fou U Muntese, apareguda a Bastia entre 1955 i 1972, dirigida per Petru Ciavatti i on hi collaborarien Petru Rocca, autor de Parl d Aghiacciu (1955) i Tempi  tempi (1963), Ignaziu Colombani, autor de Rime di Rustinu (1960); Ghjuvan Maria Bonavita, amb U pane azimu (1967); Anton Francescu Filippini (1908-1985) amb Puesce (1928), Ballate corse (1940), E mi lune (1956), U prunalbellu (1958), Lochi e stagioni (1968), Aqua d aprile (1969) i A silente riva (1970); Marcellu Alessandri, Ignaziu Colombani, Peppu Flori i Ghjacumu Simonpoli.

Una altra revista important del perode fou Monte Cintu, apareguda entre el 1959 i el 1963 i dirigida per Carulu Giovoni (1879-1962), traductor de Virgili al cors. 
Cap el 1974 apareixeria la nova revista Rugiru, de Dumenicantone Geronimi, qui iniciaria la  segona renaixena  de la llengua  corsa , de la que hi participarien autors com Rinatu Coti (1944), autor d I guai di a signoria i U vangonu neru; Antoniu Trojani, autor de Dropu cena, Sott  l olmu i Pece cruda; l assagista Ghjacumu Thiers; els poetes Ghjuvanteramu Rocchi, autor dels poemes U spannamente, Marcu Biancarelli,  Ghjuvan Ghjacumu Albertini, Ghjuvanghjuseppiu Franchi, Ghjacumu Fusina, Ghjacumu Franceschi, Patrizia Gattaceca, Marcellu Acquaviva, Alanu di Meglio, Pasquale Ottavi, Francescu Mattei, i Ghjuvanluigi Moranchini; els dramaturgs Saveriu Valentini i Dumenicu Tognotti, aix com els grups de teatre popular A Tribbiera i A Ghisunaccia.

Pel que fa a la msica destaquen Canta U Populu Corsu, fundat el 1973, i I Muvrini, fundat el 1975 per Gjuvan Francescu i Alanu Bernardini, fill del poeta Gjuliu Bernardini, que han popularitzat el folklore cors arreu del mn.  D altres grups musicals sn I Chjami Aghjalesi i A Filetta i el cantautor Ghjuvan Paulu Poletti, fundador del grup Canta U Populu Corsu (1975).

 Bibliografia .
 Paul Arrighi (1973)  Histoire de la Corse PUF  Col. Que sais je, Pars;
 Ghjacumu Thiers, Aureli Argem i Roca; Jordi Baeres Dossier Crsega Altres Nacions nm 6  1984;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115080" title="Josep Antoni Duran i Lleida" nonfiltered="2252" processed="2248" dbindex="47353">
Josep Antoni Duran i Lleida (El Campell, la Llitera, Arag; 27 de mar de 1952) s un advocat i poltic catal.

s llicenciat en dret i diplomat en les comunitats europees pel Ministeri d'Assumptes Exteriors.

Ingress a Uni Democrtica de Catalunya l'any 1974 i fou el primer president de la Uni de Joves el 1977.

Comen la seva carrera poltica sent elegit diputat en les eleccions generals espanyoles de 1979 i tamb tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Lleida, crrec que deix a l'any segent en ser nombrat Director General d'Assumptes Interdepartamentals de la Generalitat de Catalunya. El 1982 fou nomenat delegat territorial de la Generalitat a Lleida.

El 1982, 1986 i 1989 fou elegit novament diputat al Congrs dels Diputats. Des de 1986 a 1987 fou diputat al Parlament Europeu.

El 1999 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i nomenat Conseller de Governaci de la Generalitat de Catalunya, fins el 2001.

Actualment s president del Grup Parlamentari de CiU al Congrs dels Diputats des de les eleccions de 2004.

s tamb president del Comit de Govern d'Uni Democrtica de Catalunya des del 1987, crrec que ja ocup entre 1982 i 1984. Des del 2001 s Secretari General de Convergncia i Uni.

Tamb fou vice-president de la Internacional Demcrata Cristiana i s president d'honor de la Cambra de Comer de Xile a Barcelona.

 Publicacions.

 L'estat del benestar : present i futur (con Ruud Lubbers) (1994), Institut d'Estudis Humanstics Miquel Coll i Alentorn.
 Catalunya i l'Espanya plurinacional (1995), Editorial Planeta.
 La poltica a diari (2003), Editorial Prtic.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115081" title="Sete Sis Sete Luas" nonfiltered="2253" processed="2249" dbindex="47354">
El Festival Sete Sis Sete Luas, en 2006 en la seua XIV edici s promogut per una xarxa cultural de prop de 30 ciutats de 8 pasos distints: Cap Verd, Espanya, Frana, Grcia, Israel, Itlia, Marroc i Portugal.

Realitza projectes de msica popular, de teatre de carrer, d arts plstiques, aconseguint involucrar a grans figures de la cultura europea i mediterrnia.

Ha rebut el recolzament dels programes de la Uni Europea Calidoscopi (1993, 1998), Cultura2000 (1999, 2003, 2004) i Interreg IIIB Medocc (2005) per la dimensi europea i la qualitat cultural del projecte.

Els presidents d'honor del Festival sn els Premis Nobel Jos Saramago i Dario Fo.


 Enllaos externs .
 Pgina oficial del festival;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115093" title="Gaeltacht" nonfiltered="2254" processed="2250" dbindex="47355">

La Gaeltacht (plural Gaeltachta) s una paraula irlandesa que fa referncia a les zones de la Repblica d'Irlanda on encara es parla galic irlands.

 Creaci .
Les primeres zones de parla galica foren reconegudes durant els primers anys de l'Estat Lliure d'Irlanda, desprs del renaixement galic, com a part de la poltica del govern de restaurar la llengua irlandesa. La seva delimitaci oficial, per, no es va fer fins el 1956 i no ha sofert variacions, tot i que la poblaci de parla galica ha baixat seriosament des d'aleshores.  
El territori comprn petites zones dels comtats de Donegal, Mayo, Galway, Kerry i Cork. Hi ha tamb dues petites zones a Meath i Waterford, al sur. La peculiar situaci del Gaeltacht de Meath es deu a que el govern proporcion una casa i 22 acres per a cadascuna de les 41 famlies de Connemara i Mayo en els anys 1930, a canvi de llurs terres originals. No fou reconeguda oficialment com a rea Gaeltacht fins el 1967.

 Poblaci .
El 1965 es calculava que noms el 4 % dels irlandesos que vivien fora de la gaelthacht feien servir el galic. De fet, dels 716.420 parlants d irlands d aleshores, 83.145 vivien a la gaelthacht, 81.084 a zones parcialment galiques i els 552.000 restants a la resta del pas. El 1996 hi vivien 82.715 opersones, de les quals el 76,3 % parla irlands.

 Administraci .
El Department of Community, Rural & Gaeltacht Affairs, sota el mandat del Minister for Community, Rural & Gaeltacht Affairs s'encarrega de la poltica irlandesa en tot el que fa referncia al Gaeltacht i supervisa el treball de l'dars na Gaeltachta (instituci que regula la llengua galica) i altres institucions.

Raidi na Gaeltachta es l'emissora de rdio de la RT per a la Gaeltacht i parlants d'irlands en general. TG4 es la cadena de televisi irlandesa centrada en la promoci del galic, que t la seu a la Gaeltacht del Comtat de Galway.

En mar de 2005, el Ministre d'Afers de la Gaeltacht amon  Cuv anunci que les senyals de trnsit de les zones Gaeltacht estarien exclusivament en galic.

Viles i pobles de la Gaeltacht.
Comtat de Donegal.
 ();
 ();
 ();
 ();
 ();
 ();
 ();

Comtat de Mayo.
 ();
 ();
 ();

Comtat de Galway.
 ();
 ();
 ();
 ();
 ();
 ();
 ();
 ();
 ();
 ();
 ();
 ();
 ();
An Spidal ();

Comtat de Kerry.
 ();
 ();
 ();
 ();
 ();
 ();

Comtat de Cork.
 ();
 ();
 ();
 ();

Comtat de Waterford.
 ();

Comtat de Meath.
 ();



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115097" title="Discurs de Gettysburg" nonfiltered="2255" processed="2251" dbindex="47356">
   
El Discurs de Gettysburg s el ms fams dels discursos d'Abraham Lincoln, President dels Estats Units i un dels discursos ms citats als Estats Units d'Amrica. Fou pronunciat durant la inauguraci del Cementiri Nacional de Soldats de Gettysburg el 19 de novembre de 1863 en plena Guerra Civil dels Estats Units i quatre mesos i mig desprs de la Batalla de Gettysburg.

El discurs d'Abraham Lincoln, que havia d'ocupar un paper secundari en els actes del dia, es considera un dels ms importants discursos de la Historia del Estats Units d'Amrica. Sense arribar a les 300 paraules i pronunciat en escaig tres minuts, en Lincoln invoc els principis de la  Declaraci d'Independncia i substitu la concepci d'una guerra per al manteniment de la uni per la d'una lluita per la igualtat i la llibertat de tots els ciutadans.

El discurs comena amb la coneguda frase  Four score and seven years ago  (en catal,  Ara fa vuitanta-set anys  ) que recorda la Revoluci Americana i descriu la cerimnia de Gettsyburg com a una oportunitat de consagrar la vida a la lluita per assegurar que el govern del poble, pel poble i per al poble, mai perir de la terra.  

   
Tot i que el discurs ocupa un lloc preeminent a la histria i a l'imaginari popular nord-americ, encara es discuteixen les paraules exactes que va emprar el president. Hi ha cinc manuscrits del discurs amb petites diferncies i els diaris actuals no empren una nica versi a les reimpressions.

Rerefons.   
   
   

La Batalla de Gettysburg (1-3 de juliol de 1863), canvi per sempre el poble de Gettysburg. 7.500 homes i milers de cavalls del Batall unionista de Potomac i del Batall confederat del Nord de Virgnia jeien al camp de batalla. La pudor del cossos en descomposici emmalalt molts habitants del poble i l'enterrament dels morts amb ordre i dignitat esdevingu la ms alta prioritat pels pocs milers d'habitants de Gettysburg. Sota la direcci d'en David Wills, un ric jurista de 32 anys, Pennsilvnia compr 69.000 metres quadrats per a la construcci del cementiri consagrat als morts a la batalla d'aquell estiu.

La intenci original d'en Wills era consagrar el cementiri el dimecres 23 de setembre. Va encarregar a l'Edward Everett, antic Secretari d'Estat, ex membre de les dues cambres del congrs nord-americ, ex governador de Massachussets i president de la Universitat de Harvard el discurs principal.  Everett, considerat el millor orador de la seva poca, accept la invitaci per deman ms temps per preparar el seu discurs, fixant la data final dimarts 19 de novembre.
 
Quasi com una ocurrncia d'ltima hora, el comit de l'acte invit a en Lincoln demanant unes breus paraules com a Cap de l'Executiu. Un paper semblant el que avui exerceixen les autoritats al tallar la cinta d'inauguraci o al descobrir una placa.  

Lincoln arrib en tren a Gettysburg el 18 de novembre. Pass la nit convidat a casa d'en Will al centre de Gettysburg, on fu unes ltimes modificacions al discurs que havia escrit a Washington. Contrriament a la creena popular, en Lincoln no escrigu el discurs al tren o de forma improvisada. El mat del 19 de novembre a las 9:30, s'afeg a la process de dignataris, residents i vdues cap a les terres del nou cementiri en companyia del Secretari d'Estat William H. Seward i del Secretari del tresor.

s calcula que van assistir unes 15.000 persones a la cerimnia, incloent als governador a 6 dels 24 Estat de la Uni. Andrew Gregg Curtin de Pennsilvnia, Augustus Bradford de Maryland, Oliver P. Morton d'Indiana, Horatio Seymour de Nova York, Joel Parker de Nova Jersey i  David Tod d'Ohio. En el moment de la cerimnia, encara se s'estudia el lloc exacte de la celebraci, s'havien enterrat aproximadament la meitat del cadvers.

Programa de la cerimnia.   
   
El programa del dia consistia en:
Msica, actuaci de la Birgfield's Band   ;
Oraci del Reverend T.H. Stockton, D.D.   ;
Msica, actuaci de the Marine Band   ;
Discurs, a crrec de Hon. Edward Everett   ;
Msica, Composici de B.B. French, Esq.   ;
Paraules de dedicatria a crrec del President dels Estats Units   ;
Pea fnebre, cantada per un cor seleccionat per a la ocasi   ;
Benedicci del Reverend H.L. Baugher, D.D.;

El que estava previst que fos el  Discurs de Gettysburg  no era la breu intervenci del President Lincoln, sin el discurs de dues hores de l'Everett. L'extens discurs, 13.607 paraules, comen aixi:

Sota aquest cel ser, fent una mirada a aquests  amples camps ja reposant del treballs d'aquest any que declina, el poders Alleghenies, torre enfosquint-se darrere nostre i amb les tombes dels nostres germans sota els peus, s amb incertesa que alo la meva pobre veu per trencar l'eloqent silenci de Deu i de la Natura. Per aquest deure que meu encarregat deu complir-se   atorgueu-me, us ho demano, la vostre indulgncia i simpatia.;

I acab dues hores ms tard d'aquesta manera:
Per ells, estic segur, s'uniran a nosaltres quan diem, ara que intentem acomiadar-nos de la pols d'aquest herois mrtirs, que a qualsevol lloc del mn civilitzat on es llegeixin els fets d'aquesta gran guerra, considerada com l'ltim registre de la gloriosa historia del nostre com pas, no trobaran una pgina ms brillant que aquella que parla de la Batalla de Gettysburg.;

El discurs de Gettysburg pronunciar per l'Abraham Lincoln.   
   


    
Desprs del llarg i ben rebut discurs, en Lincoln parl en el seu accent del sud dels Estats Units durant dos o tres minuts. Les paraules d'en Lincoln resumiren la guerra en 272 paraules, emplaant a la naci a continuar amb l'esfor de la guerra i trameten la idea de qu cap soldat mor en va.

El estudiosos d'avui en dia, encara no han establert de forma unnime les paraules exactes que va dir en Lincoln, ja que tant les transcripcions dels diaris de l'poca com les cpies manuscrites del propi Lincoln varien tant en la puntuaci i la estructura com en les paraules emprades. De totes les versions conegudes, la de Bliss a esdevingut l'estndard. Es l'nica signada per en Lincoln i l'ltima versi que es t constncia. 
 
El discurs de Gettysturg que pronunci en Lincoln s el segent:

Four score and seven years ago our fathers brought forth on this continent a new nation, conceived in Liberty, and dedicated to the proposition that all men are created equal.   ;
   
Now we are engaged in a great civil war, testing whether that nation, or any nation, so conceived and so dedicated, can long endure. We are met on a great battle-field of that war. We have come to dedicate a portion of that field, as a final resting place for those who here gave their lives  that that nation might live. It is altogether fitting and proper that we should do this.   ;
   
But, in a larger sense, we can not dedicate we can not consecrate we can not hallow this ground. The brave men, living and dead, who struggled here, have consecrated it, far above our poor power to add or detract. The world will little note, nor long remember what we say here, but it can never forget what they did here. It is for us the living, rather, to be dedicated here to the unfinished work which they who fought here have thus far so nobly advanced. It is rather for us to be here dedicated to the great task remaining before us   that from these honored dead we take increased devotion to that cause for which they gave the last full measure of devotion   that we here highly resolve that these dead shall not have died in vain   that this nation, under God, shall have a new birth of freedom   and that government of the people, by the people, for the people, shall not perish from the earth. ;

Que es pot tradut d'aquesta manera:
 
Ara fa vuitanta-set anys, els nostres pares pariren i feren crixer, en aquest continent, una nova naci concebuda en Llibertat, i devota de la mxima de qu tots els homes son creats iguals.
Ara ens trobem en una gran guerra civil, comprovant si aquesta naci, o qualsevol altre aix concebuda i devota, pot romandre. Estem reunits en un gran camp de batalla d'aquesta guerra. Som aqu per consagrar aquesta terra com la llar del descans final d'aquells que donaren la seva vida perqu aquesta naci pogus sobreviure. Es completament just i apropiat que ho fem.
Per en un sentit ms ampli, no podem dedicar, no podem consagrar, no podem santificar aquesta terra. El valents, vius i morts, que lluitaren aqu, la han consagrat ms enll del que les nostres pobres facultats podran afegir o detreure. El mn no tindr gran noticia, tampoc recordar per llarg temps el que aqu diem, per mai podr oblidar el que van fer. Som nosaltres, el vius, els que ara ens hem de consagrar a la tasca inconclosa que tan noblement van fer avanar els que aqu lluitaren. Es per nosaltres que som aqu, per consagrar-nos a la gran tasca comenada- que d'aquests honorables difunts prenem la devoci per la causa a la que oferiren tota devoci possible- amb la gran resoluci de qu aquests difunts no hagin mort en va- que aquesta naci, amb l'ajuda de Du, veur el renaixement de la llibertat- i que el govern del poble, pel poble i per al poble, mai perir de la terra.

Contingut .   
En Lincoln empr la paraula  naci  cinc vegades- quatre vegades en referncia a la naci americana i una altre nombrant  qualsevol altre aix concebuda i devota - per mai utilitz la paraula uni, que solament nomena la facci del Nord a la guerra civil nord-americana. Es, per tant, un discurs que pretn reunificar tota una naci, no nicament el estats que la conformen, citant el moment fundador de la Revoluci Americana i la Declaraci d'Independncia dels Estats Units d'Amrica que establ que tots els homes son creats iguals.
 
En cavi, en Lincoln no va fer cap referncia a la constituci dels Estats Units d'Amrica aprovada el 1789 que, implcitament, reconeixia l'esclavitud. Tampoc va fer cap referncia als conflictes que portaren a l'esclat de la guerra civil o als drets dels estats. 
   
Al llibre Lincoln at Gettysburg: The Words that Remade America, Garry Wills considera que el discurs estigu influenciat pel neoclassicisme americ i els discursos funeraris de la Grcia clssica, aix com per la Esglsia Unitaria, l'abolicionista Theodore Parker, autor de la frase de la frase  de tot el poble, per tot el poble, per a tot el poble  i pels arguments constitucionals d'en Daniel Webster   

L'estudis de la guerra civil nord-americana James McPherson, a la seva revisi del text de Will, assenyala els parallelismes i les coincidncies del discurs amb l'oraci fnebre de Pericles durant la Guerra del Pelopons descrita per en Tucdides. 
El discurs de Pericles, com el de'n Lincoln, comena recordant i reverenciant els predecessor:  Vull comenar pels ancestres: es just i acurat que els fem l'honor de la primera menci en una ocasi com aquesta ; desprs apella al estat democrtic:  Si mirem les lleis, aquestes aporte justcia equitativa a totes les diferncies privades ; honora el sacrifici dels morts,  Elegint morir lluitant en comptes de viure sotmesos, no sols fugiren del deshonor, tamb s'enfrontaren cara a cara amb el perill ; i anima als vius a continuar amb la lluita:  Vosaltres, els supervivents, heu d'adquirir la inamovible determinaci de lluitar al camp de batalla  

Craig R. Smith, a "Criticism of Political Rhetoric and Disciplinary Integrity", ha suggerit la possible influncia del discursos de'n Webster, en concret de la  Segona rplica a Hayne , on afirma que  El govern, senyor, s l'independent cadell de la voluntat popular. No s pas fill del legislatiu del Estats; encara ms, si es vol dir tota la veritat, la gent l'ha establert i, en conseqncia, l'ha recolzat amb el propsit, entre d'altres, d'imposar certes restriccions a la sobirania dels Estats .

N'Allen C. Guelzo, director d'estudis sobre la Guerra Civil al Gettysburg College de Pennsylvania, creu que la formula de four scores and seven years ago (score equival a un perode de 20 anys) s'inspira en un passatge de la Biblia del Rei Jaume I d'Anglaterra que afirma que la vida d'un home compren threescore years and ten (70 anys) 

L'escriptor   H. L. Mencken critica el que considera s l'argument central del discurs: el soldats de la Uni  sacrificaren les seves vides a la causa de l'autodeterminaci . Mencken consider que  Es difcil imaginar quelcom ms allunyat de la veritat. El soldats de la Uni realment lluitaren contra la autodeterminaci; foren els confederats el que batallaren pel dret de la seu poble a governar-se a ells mateixos.  

Els cincs manuscrits.   
Hi han cinc cpies conegudes del discurs de Gettysburg. Son anomenades pel nom de la persona que la va rebre de'n Lincoln. El president don una cpia a cadasc dels seus secretaris privats, John Nicolay i John Hay. Aquestes dues versions foren escrites al voltant del dia 19 de Novembre, mentre que les tres altres cpies- Everett, Bancroff i Bliss- les escrigu amb objectius caritatius desprs del 19 de novembre. Mercs de qu en Lincoln sign i dat la cpia de Bliss, s la utilitzada en la major part de les reproduccions del Discurs de Gettysburg. 

Els dos primers esborranys del discurs arrosseguen certa confusi i controvrsia al voltant de la seva existncia i origen. Nicolay i Hay foren assignats custodis dels papers de'n Lincoln pel seu fill Robert Todd Lincoln el 1874  Desprs d'aparixer en un article de'n John Nicolay al 1894, la copia de Nicolay posiblement forma part dels paper que la filla de Nicolay va trametre a Hay desprs de la mort del seu pare el 1901. En Robert Lincoln comen la recerca de la cpia original el 1908, que incit la Helen a dedicar molts anys a la seva infructuosa recerca. En una carta a Lincoln, Helen Nicolay digu, El Sr. Hay em digu al poc de fer la tramesa que el teu pare don al meu el manuscrit original del discurs de Gettysburg. La recerca de'n Lincoln result en la trobada d'una copia manuscrita entre els papers de John Hay que es distingeix de la versi publicada el 1894 en les paraules per lnia, nombre de lnies i en les revisions a fetes a m per l'Abraham Lincoln.  No fou fins vuit anys ms tard- mar de 1916- quan un manuscrit consistent amb les investigacions de Helen Nicolay i l'article del seu pare fou trobat sota la custodia de Alice Hay Wadsworth, neta de John Hay. (op.cit.)

 Copia Nicolay.   
The Nicolay Copy, la cpia de'n Nicolay,  es considerada el primer esborrany perqu es creu que la primera cpia que existeix. Els estudiosos discrepen sobre si la Nicolay Copy sigu la que realment es va llegir el dia del discurs. El 1894, en un article que incloa una reproducci d'aquesta cpia, en Nicolay, que esdevingu el custodi dels paper de'n Lincoln, va escriure que la versi que l'Abraham Lincoln va utilitzar el dia del discurs tenia una primera part escrita en tinta a la Casa Blanca i una segona pgina escrita a llapis en un paper amb lnies. Les coincidncies amb les dues pgines son evidents, per tant, podria ser la cpia que els testimonis van veure que en Lincoln treia de la seva jaqueta. Altres consideren que el text original s'ha perdut, perqu algunes paraules i oracions no coincideixen amb les que van recollir les transcripcions contempornies del discurs pronunciat. Les paraules under God, per exemple, manquen en aquesta cpia a la oraci that this nation (under God) shall have a new birth of freedom. Perqu aquest esborrany fos el que s'empr a la cerimnia, les transcripcions contempornies tindrien que ser inacurades o b, ali als seus costums, l'Abraham Lincoln s'hauria desviat del text escrit en diverses ocasions. Aquesta cpia, aparentment, fou propietat de'n John Nicolay fins la seva mort l'any 1901, moment en qu va ser entregada al seu amic i collega John Hay i perduda fins el mar de 1916. La Nicolay Copy est exposada a la Biblioteca del Congres a Washington D.C., com a part de la exposici American Treasures.

Copia Hay.   

Quan es va anunciar per primer cop la existncia d'aquesta cpia , l'historiador Garry Wills la va descriure com la ms inexplicable de les cinc cpies que en Lincoln va fer. Amb mltiples omissions i insercions, sembla que aquesta cpia va ser escrita a corre cuita, notant diferncies que alteren el significat i no sols  paraules que en Lincoln podria haver emprat per emfatitzar o matisar aspectes del discurs. Aquesta cpia es freqentment considerada el segon esborrany, escrita el mat del 19 de novembre o al retornar a Washington D.C. Els que defensen la hiptesi de la seva autoria el mateix mat del discurs es basen en el fet de qu el segon esborrany incorpora oracions recollides per la premsa contempornia i absentes en el primer esborrany. Afirmen, com diu la nota que acompanya a la exposici de les cpies a la Biblioteca del Congrs Nord-americ, que aquesta segona cpia es la que sostenia en Lincoln quan va pronunciar el discurs. En Lincoln entreg aquesta cpia al seu secretari John Nash. Els seus descendents la van conservar fins al 1916, any en qu la van donar a la Biblioteca del Congrs.

Copia Everett.   
La Everett Copy, tamb coneguda com la Everett-Keyes copy, fou enviada pel President Linconl a l'Edward Everett l'any 1864. L'Everett elaborava un recull dels discursos pronunciats a l'acte de Gettysburg per publicar un llibre en benefici dels soldats ferits de la Comissi Sanitria de Nova York. La cpia que envi en Lincoln esdevingu la tercera cpia i actualment es troba exposada a la Biblioteca d'Histria de l'Estat d'Illinois, a la Galeria dels Tresors del Museu i Biblioteca Presidencial de l'Abraham Lincoln.

Copia Bancroft.   
La cpia de Bancroft fou escrita pel President Lincoln l'abril de 1864, a petici de George Bancroft, l'historiador ms fams del seu temps.  En Bancroft planejava incloure la cpia en un recull, titulat Autograph Leaves of Our Country's Authors, que es vendria al Refugi Sanitari de Soldats i Mariners de Baltimore, Maryland. Al sser aquesta cpia escrita per ambdues cares, no es pogu afegir al recull i es va permetre a en Bancroft conservar-la. Aquesta es l'nic exemplar que conserva la carta del President que acompanyava la cpia i el sobre amb el franqueig. Desprs d'estar en possessi de la famlia Bancroft durant molts anys, fou venuda en varies ocasions fins que va sser adquirida per en  Nicholas i la Marguerite Lilly Noyes, que la van donar a Cornell l'any 1949. Ara es troba a la Division of Rare and Manuscript Collections de la biblioteca Carl A. Krock de la Universitat de Cornell. s la nica cpia a mans privades.

Copia Bliss.   
Desprs de comunicar-li que la cpia de Bancroft no servia al seu propsit, en Lincoln escrigu una cinquena versi. La Bliss Copy , el seu primer propietari fou el Coronel Alexander Bliss, fillastre de'n Bancroft i editor del Autograph Leaves, s la nica cpia signada pel President. Considerant que, possiblement, s l'ltima cpia que escrigu en Lincoln, amb gran cura, i que s l'nica que va titular, datar i signar, ha esdevingut la versi l'estndard del discurs i la emprada en la gran majoria de les reproduccions. El discurs es troba, actualment, a la Sala Lincoln de la Casa Blanca i s un regal de l'Oscar B Cintas, antic ambaixador dels Estats Units a Cuba. En Cintas, un ric coleccionista d'art i manuscrits, compr la cpia en una subhasta l'any 1949 per 54.000$, essent, al seu temps, la xifra ms alta mai pagada per un document subhastat. Encara que les propietats de'n Cintas foren nacionalitzades al 1957 pel govern de Fidel Castro a la Revoluci Cubana, la seva ltima voluntat, mor l'any 1957, fou que el poble americ herets la cpia si es guardava la Casa Blanca, lloc on es va traslladar l'any 1959.  

Garry Wills, que va guanyar al 1993 el Premi Pulitzer a la categoria de No-Ficci pel treball Lincoln at Gettysburg: The Words that Remade America, conclogu que la Bliss Copy es estticament preferible a les altres per una ra: en Lincoln elimin la paraula 'here' de la frase 'that cause for which they (here)'. Aquest set 'here' es troba a totes les altres versions, per tant, sembla que l'Abraham Lincoln encara feia modificacions al text, buscant la perfecci per sobre de la reproducci del discurs original.

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115100" title="Orosiri" nonfiltered="2256" processed="2252" dbindex="47357">

L'Orosiri (del grec orosira, serralada) s el tercer perode geolgic de l'era Paleoproterozoica, i va durar entre fa 2.050 i 1.800 milions d'anys. Enlloc d'estar basades estratigrficament, aquestes dates estan definides cronolgicament.

La segona meitat de l'Orosiri va ser un perode d'intensa activitat orognica en gaireb tots els continents.

Va ser probablement durant aquest perode que l'atmosfera terrestre esdevingu rica en oxigen a causa de l'activitat fotosinttica dels cianobacteris.

Dos dels impactes meterics ms importants de la histria de la Terra tingueren lloc durant l'Orosiri. Al comenament del perode, fa 2.023 milions d'anys, una gran collisi amb un asteroide cre el crter de Vredefort. L'event que cre el crter de Sudbury Basin va tenir lloc cap al final del perode, fa uns 1.850 milions d'anys.


Vegeu tamb.
Origen de la vida;
Taula dels temps geolgics;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115102" title="Logoterpia" nonfiltered="2257" processed="2253" dbindex="47358">
La logoterpia s la branca de la psicologia creada per Viktor Frankl. El seu nom ve per la importncia atorgada a la paraula com a alliberadora de patiment. Es basa en donar sentit positiu a una experincia negativa, fent veure l'oportunitat de creixement personal que suposa i que fa que la vida sigui ms intensa un cop superada.

El terapeuta anima el pacient a explicar la seva vivncia (usant a vegades tcniques de la psicoanlisi) i l'ajuda a trobar-hi un significat perqu no esdevingui un trauma. El pressupsit bsic s que la persona no pot evitar l'experincia negativa per s que s lliure per trobar un sentit a la seva vida i aquesta voluntat de cerca fa que es pugui superar el dolor. 

Els 7 principis claus que defineixen la manera de veure la ment de la logoterpia sn:
L'home sempre s lliure per canviar la seva actitud davant la vida i s'ha d'acostumar a exercitar aquesta llibertat.
La persona es mou per una nsia de sentit, buscant el significat de la prpia existncia.
Cal parar atenci als petits moments de plenitud.
S'han d'evitar les actituds negatives que atempten contra el propi jo malgrat el patiment de la vida.
s til distanciar-se d'un mateix per veure el significat d'accions i sentiments (aqu s clau la intervenci del terapeuta).
S'ha de fomentar el sentiment de transcendncia (no ncessriament religiosa).
Es pot variar el focus d'atenci en un problema per veure'l des d'un altre angle.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115106" title="Literatura osseta" nonfiltered="2258" processed="2254" dbindex="47359">
Literatura osseta s la literatura escrita en osset, una llengua indoria, propera al kurd i al farsi, que es parla a la Repblica d'Osstia del Nord - Alnia (Rssia) i a Osstia del Sud (Gergia).

Anders Jans Sjgren o Shegren (1794-1855), filleg suec de Finlndia, va estudiar llur llengua i costums, i va compondre la Grammatik der ossetischen sprache (1844) i l Ossetische sprachlere (1841) que seran emprades com a base per a normalitzar literriament l osset. 

Cap el 1862 s adapt l'alfabet cirllic per a la llengua osseta i es formar la primera generaci d intellectuals ossets, encapalats per Kosta Khetagraty (1859-1906), poeta influt per Nekrasov que va recrrer el pas expandint idees revolucionries, autor del poemari Iron faendyr (Lira osseta, 1899) i s considerat el pare de la literatura osseta i heroi nacional; el poeta comunista Taomaq Gaediaty (1882-1932), enviat el 1910 a Sibria, amb Akchaestony fystytae (Escrits d un presoner, 1908), el drama Os-Paeghatyr (1929) i Amondmze tsarujytze (Anant a la fortuna, 1928); Seka Gadiev (1855-1915), autor d histries curtes recollides el 1905 a Iron Fiyau; I. Ialguzidze (1775-1830) i T. Mansurov (1843-1898). 

Durant el periode sovitic es va produir l esclat de la literatura en llengua osseta. Destacaren les revistes com Malvsg (Floc de neu), nacionalista, fundada per la Societat Literria Osseta i amb A. Kubalov, D. Khetagurov, A Bolaev i S. Dzhanajev. Tamb foren importants les revistes Ziu (Comunitat, 1925-1927), Fidiug (Herald, 1927-1928) i Abon (Avui, 1932) per vigilar els desviaments del realisme socialista. Destacarien Elbazduko Britaev (1881-1923) dirigent comunista que particip i organitz la revolta del 1905-1907, i primer dramaturg osset; Georghi Kaitukov (1911) traductor de Puixkin a l osset i Gino Baraqti (1890-1923) fundador del diari Kermen (1920-1921). 

Mysost Qamberdiaty (1909-1931) public al diari Vlast  Ruda els kadaeg (poemes) Ard (Jurament), Kurdzvan (Anant al sol) i Tsin (Plaer). K. Farnion amb l ambiciosa novella Uady unoer (Tumult a la tormenta); Khariton Plijev, Tsonak Gadiev (1883-1931) fill de Seka amb el recull Avzaarst uat uatsmista (1931). Ts. Aembalti, amb el recull de llegendes Narty Khoemytsy fyst batrazdy tauroeghtoe (1927); Dmitrtij Kusov (1889-1964) amb les narracions Zaurbek (1914), Khadzimet ramanov (1949), Mariam (1927), Urmuli (1948) i Abrek Zaur (1923); Baron Botsiev (1901-1944) poeta i partis mort en combat autor de la primera novella en osset; Tazret Besaev (1910) amb les novelles Azta (1968) i Sajqazani (1966); Fedor Gagloyti Gafez (1913), Sozydyro Kulajev (1900-1938), comisari educatiu a la part georgiana, Kudzag Dzesov (1905-?) a la part georgiana, i Maksim Tsagaraev (1916), ministre de cultura de la RSSA d'Osstia el 1958-1960 i director de la revista Makh Dug (1960-1963). Altres autors ossets sn M. Kamberdijev (1910-1931), T. Epkhiev (1911-1958), R. Asajev (1923) i N. Dzhusoity (1925).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115108" title="Bambusa multiplex" nonfiltered="2259" processed="2255" dbindex="47360">

Bambusa multiplex o Bambusa glaucescens, s un Bamb tropical mitj, naturalitzat a Europa. 

Caracterstiques. 
Cespitos. s un dels ms resistents al fred del gnere Bambusa. Fulles gris platejat en la cara inferior. Puntes de les canyes tombants. Els brots joves surten a l'estiu acabant de crixer a la tardor i desenvolupen les seves branques a la primavera. Encara que aquest bamb i les seves varietats Alphonse Karr i Golden goddess arriben a en molt bones condicions altures respectables, rarament sobrepassa els 3 m. d'altura en clima temperat clid. 
Exigncies.
Encara que resisteix fins a -9 C, est millor en espais abrigats.

s.
La densitat del follatge fa que s'empri de pantalla. Un bamb tropical que resisteix b el fred.
Vegeu tanb.
 Bambusa;
 Bambusa multiplex var. Alphonse Karr;
 Bambusa multiplex var. Elegans;
 Bambusa multiplex var. Golden goddess;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115109" title="El Messies" nonfiltered="2260" processed="2256" dbindex="47361">

El Messies (en angls original Messiah) s un oratori de Georg Friedrich Hndel (HWV 56) i una de les seves obres ms conegudes i populars, especialment el seu cor Alleluia (Hallelujah).

Tema i estructura.
Hndel compos El Messies durant 24 dies l'estiu de 1741, entre el 22 d'agost i el 14 de setembre. El llibret s de Charles Jennens i est format per fragments bblics extrets de la traducci de la Bblia anomenada Bblia del rei Jaume (King James Version), molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una pera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passi i la resurrecci. Malgrat descriure episodis de la vida de Jess, la majoria de fragments bblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referncia a la futura vinguda del messies, aix com alguns del llibre de l'apocalipsi de Joan.

Histria.
L'estrena es produ el 13 d'abril de 1742 a Dubln, amb el mateix Hndel com a director des del clavicmbal, per no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convert en una de les seves obres ms populars, quan es comen a representar anualment i en concerts benfics per a cases de caritat. La seva popularitat augment desprs de la mort de Hndel, amb representacions peridiques i amb d'altres especials, com les del centenari del compositor a l'abadia de Westminster el 1784.

Posteriorment, les representacions de l'poca victoriana es caracteritzaren per una creixent pompositat i per l's cada vegada ms exagerat de grans orquestres i cors formats per milers de persones. Aquestes representacions, normalment al Crystal Palace londinenc, es convertiren en una tradici que conserv la idea d'un Hndel espectacular i pomps i, alhora, eclips la majoria de les seves altres composicions, prcticament oblidades (potser amb l'excepci de la Msica Aqutica i la Msica per a uns Reials Focs d'Artifici).

Les representacions gegantines obligaren a afegir instruments i a modificar passatges de l'obra per adaptar-los a les grans masses corals i orquestrals; cap a finals del segle XIX els editors musicals i els directors havien modificat a tal extrem el carcter original de la msica haendeliana que Hector Berlioz consider El Messies una olla de porc rostit i cervesa. No fou fins a mitjan segle XX que es va comenar a recuperar el carcter original de El Messies i a esporgar-lo de tots els afegits i equvocs acumulats durant el segle XIX.

Actualment El Messies segueix sent l'obra ms popular de Hndel i s habitual representar-lo durant l'poca de Nadal (tot i que la idea original era representar-lo durant la Pasqua), sovint en concerts populars on els espectadors poden participar durant els cors. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115112" title="Hierpolis de Frgia" nonfiltered="2261" processed="2257" dbindex="47363">
Hierpolis (          - ciutat sagrada), antiga ciutat grecoromana de Frgia, a la provincia de Denizli, Turquia.
Les seves runes sn al costat de Pamukkale, famosa per les seves fonts termals, Patrimoni de la Humanitat. Era un centre de reps per als nobles.
Articles relacionats.
Sant Aberci;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115113" title="Bambusa multiplex var. Alphonse Karr" nonfiltered="2262" processed="2258" dbindex="47364">

Bambusa multiplex 'Alphonse Karr', s un Bamb tropical mitj, originari de Xina, naturalitzat a Europa.
Caracterstiques.
Cespitos. canyes fines de 1 a 2,5 de dimetre, grogues estriades de verd. Port gracis. 
Exigncies.
Evitar els racons freds a l'hivern. En apartament, necessita llum. 



Utilitzacions. 
Test, jardinera, planta d'apartament, petita tanca o element allat. 



s.
Decoratiu a causa del seu port per tamb per les seves canyes estriades.
Vegeu tamb.
 Bambusa;
 Bambusa multiplex;
 Bambusa multiplex var. Elegans;
 Bambusa multiplex var. Golden goddess;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115118" title="Pokmon Ruby i Pokmon Sapphire" nonfiltered="2263" processed="2259" dbindex="47365">
 
Pokmon Ruby i Pokmon Sapphire (             &      en japons, Pokmon Rob i Pokmon Safir en catal) s la tercera generaci de la saga de RPG/Aventura de videojocs de Pokmon. Rob i Safir van ser els primers jocs de Pokmon llanats per a la consola porttil de 32 bits de Nintendo Game Boy Advance, i marquen el principi de la tercera generaci, que s'ambienten en una nova regi denominada Hoenn. Els jocs milloren notablement els grfics dels seus predecessors i resulten incompatibles amb ells; Objectes de la segona generaci (Pokmon Or, Plata i Cristall) han desaparegut a canvi d'aparixer altres nous; s'han incls ms de 130 nous Pokmon, encara que intercanviant entre versions noms es pot obtenir poc ms de 200, per a tenir-los tots s obligatori intercanviar amb Pokmon Colosseum de GameCube o els remakes de la primera generaci, integrada en la tercera que van sortir para Game Boy Advance, Pokmon VermellFoc i Pokmon VerdFulla.

 Caracterstiques .

Similar als seus predecessors, les versions metlliques i cromtiques, novament el personatge s un entrenador que es vol convertir en el millor de tots i inicia la seva aventura capturant el major nombre de Pokmon possibles, derrotar a un grup de malfactors segons la versi (Equip Magma a Rob, Equip Aqua al Safir i ambds a l'Esmeralda) i completar la Pokdex.

 Compatibilitat amb altres jocs .

Per a intercanviar Pokmon amb altres versions o en desafiaments multijugador:

 Pokmon edici Esmeralda i Pokmon Vermell Foc i Verda Fulla amb Cable Link.
 Pokmon Colosseum, Pokmon XD i Pokmon Box amb Cable Game Boy Advance - GameCube.
 Pokmon edici Diamant i Perla. La connexi es realitzar a travs de la badia per a jocs de GBA que posseeix Nintendo DS.

Tamb hi ha opcions multijugador entre les dues versions per a intercanvi de Pokemon, de rcords, batalles i creaci de Pokecubs.

 Novetats .
Entre les novetats destacables estan les batalles a dobles, donant un gir a l'estratgia a l'haver-hi atacs que afecten a ambds pokmon, i la inclusi de les Habilitats pokmon, millorant la jugabilitat.

Una altra novetat s la possibilitat de crear una base secreta prpia, que consisteix en un moviment aprs solament per Mt cridat Dany secret, i aix crear una espcie d'amagatall en coves, arbres i munts d'herba, localitzats en el mapa del joc, podent-la moblar i adornar, donant lloc a la creaci d'objectes decoratius que es poden comprar en la botiga de ciutat Calaigua.

Els grfics tenen molts ms colors. Sn destacables nous efectes com les petjades que deixen els personatges al caminar per la sorra o el reflex d'aquests en l'aigua i altres efectes de transparncia i un intensiu s de color. No obstant aix, molts consideren aquests primitius per a un joc de Game Boy Advance, amb falta de detallat i amb paletes inferiors a les d'Or, Plata i Cristall.

 Novetats de l'Esmeralda .

Esmeralda s posterior a les edicions Rob i Safir (fins i tot va sortir desprs de Pokmon Vermell Foc, Verda Fulla i Colosseum) i inclou una srie de novetats en relaci a aquestes edicions.

Entre elles:

 Animaci dels Pokmon en combat, a l'estil de l'edici Cristall.
 Si ens trobem en el punt de mira de dos entrenadors alhora, el combat ser automticament doble. La situaci dels entrenadors ha estat modificada per a propiciar aquest tipus de combats.
 En les ciutats on abans hi havia edificis de concurs ara hi ha Botigues de batalla, excepte en Ciutat Calaigua que en aquesta edici t l'nic edifici de concursos Pokmon.
 El Front Batalla.

 Criatures collacionables .

No tots els pokmon es poden aconseguir intercanviant nicament entre aquestes edicions, sin que tamb s necessari l'intercanvi amb tots els altres jocs compatibles. Encara aix hi ha certs pokmon llegendaris que noms es poden aconseguir mitjanant la intervenci de Nintendo, pel lliurament d'un "entrada virtual" que permeti viatjar en vaixell dintre del joc a una illa on aparegui el pokemon llegendari en qesti. Aquests Llegendaris sn Deoxys, Mew, Lugia i Ho-Oh.

Hi ha 133 nous pokmon creats especficament per a aquests jocs, i 67 Pokmon introduts de jocs anteriors.

 Nom de la distintes versions .

Com segueix sent habitual en Nintendo, els jocs estan traduts a diversos idiomes, per cada cartutx est programat en una nica llengua que no es pot canviar. A Espanya es ven el joc tradut en castell, en canvi a l'Amrica Llatina es ven el joc nord-americ a l'angls.

A continuaci el nom de les versions:

Angls:
Pokmon Ruby Version;
Pokmon Sapphire Version;
Pokmon Emerald Version;
Espanyol:
Pokmon Edicin Rub;
Pokmon Edicin Zafiro;
Pokmon Edicin Esmeralda.
Alemany:
Pokmon Rubin-Edition;
Pokmon Saphir-Edition;
Pokmon Smaragd-Edition;
Francs:
Pokmon - Version Rubis;
Pokmon Version Saphir;
Pokmon Version Emeraude;
Itali:
Pokmon Versione Rubino;
Pokmon Versione Zaffiro;
Pokmon Versione Smeraldo;
Japons:
              Pocket Monsters Ruby;
                Pocket Monsters Sapphire;
                Pocket Monsters Emerald;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115129" title="Driver (saga de videojocs)" nonfiltered="2264" processed="2260" dbindex="47366">
El Driver s una saga de videojocs basats en missions de conducci per PlayStation, PlayStation 2, Xbox, Game Boy Advance i ordinador. Desenvolupat per Reflections Interactive, publicat originriament per GT Interactive, i ara es publica per Atari. Hi ha quatre jocs d'aquesta saga, l'ltim llanat el 14 de mar del 2006. Recentment, Ubisoft ha comprat la franqucia Atari, i els 80 treballadors que treballaven a Reflections Interactive ho faran des de Ubisoft.

 La saga .

;
Driver 2: the Wheelman is Back;
DRIV3R;
Driver Vegas - Videojoc exclusiu per a telfon mbil.
;
Driver PS3 - Un possible joc de la saga Driver per a la PlayStation 3.
Driver 5;

 Enllaos externs .
Web mirall del Driver original ;
Web oficial del Driver: Parallel Lines;
Web de fans anomenat Driver Madness;
La saga Driver a MobyGames;
Comunitat de fans francesa del Driver;
Comunitat de fans alemanya del Driver;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115132" title="Pamukkale" nonfiltered="2265" processed="2261" dbindex="47367">
Pamukkale ("Castell de cot" en turc) s un emplaament natural a Turquia al sud-oest de la provincia de Denizli.
Hi ha una gran formaci geolgica de travertins de color blanc intens (formada per carbonat clcic), produts per la precipitaci de calci d aiges termals. A sobre dels travertins hi ha les runes romanes de l'antiga ciutat de Hierpolis.
Fou declarada Patrimoni de la Humanitat a l'any 1988.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115134" title="Pac-Man" nonfiltered="2266" processed="2262" dbindex="47368">
Pac-Man s un videojoc recreatiu creat pel dissenyador de videojocs Toru Iwatani de l'empresa Namco, i distribut per Midway Games al mercat americ a principis dels anys 1980.

Quan Pac-Man va ser introdut a la tardor de 1979, va ser un xit des del principi. Es va convertir en un fenomen mundial a la indstria dels videojocs, i va acabar amb les convencions populars imposades com lSpace Invaders. Va acabar amb la 'acci shoot-em-up (disparar a tots)' per a reemplaar-la per un format nic, humorstic i poc violent que va agradar a les noies a ms dels nois.

El nom del joc prov de la onomatopeia japonesa paku (  ), que s el so que es produeix en obrir i tancar la boca. El nom es va romanitzar com Puck-Man al Jap (en angls puck es pronunciaria semblat a pac), per Midway ho va modificar a Pac-Man per al mercat nord-americ (i posteriorment altres mercats occidentals), ja que Puck se sembla massa a fuck, una obscenitat en angls (De fet existeix una varietat de jocs "porno" derivats de "pacman", sent un dels ms originals el "fuckman" un joc de plataforma 2D on un havia de prendre estimulants per a poder mantenir relacions amb els fantasmes).

 Descripci .

Pac-Man s un cercle groc amb boca que s'introdueix en laberints per a menjar punts i premis. Un nivell s'acaba quan Pac-Man ha menjat tots els punts. No obstant aix, quatre monstres, Shadow (Blinky), Speedy (Pinky), Bashful (Inky) i Pokey (Clyde), recorren el laberint per a intentar menjar a Pac-Man. Sn, respectivament, vermell, rosa, blava clar i taronja. En l'original Puck-Man, es diuen Akabei, Pinky, Aosuke i Guzut. Encara que no sn iguals. Mentre Blinky s molt rpid, i t l'habilitat de trobar-te en l'escenari, Inky s molt lent i moltes vegades evitar l'enfrontament amb Pac-Man. Hi ha quatre punts especials prop dels cantons del laberint, i que proporcionen a Pac-Man l'habilitat temporal de menjar-se als monstres (tots ells es tornen blaus mentre Pac-Man t aquesta habilitat), que es regeneren en "casa" (una caixa situada en el centre del laberint). El temps que els monstres romanen vulnerables varia segons la pantalla, per tendeix a decrixer a mesura que progressa el joc, i al cap de moltes pantalles els punts especials no tenen cap efecte sobre els monstres. Mentre que en el nivell 5 l'efecte dura molt poc, en el nivell 6 dura uns segons ms. Hi ha unes intermissions entre algunes pantalles (entre la 2 i la 3, 5 i 6, 9 i 10 i posteriorment cada quatre pantalles) en qu es veuen escenes humorstiques sobre Pac-Man i els monstres.

A ms, Pac-Man pot obtenir punts addicionals si passa per un smbol que apareix dues vegades per pantalla just sota la caixa en el centre del laberint d'on surten els monstres. El smbol canvia cada pantalla o dues, i el seu valor en punts augmenta, de manera que dues cireres (el premi de la primera pantalla) valen 100 punts, mentre que l'ltim smbol, la clau, val 5.000.

El videojoc t exactament 255 pantalles completament jugables, sent aquest el major nombre que es pot expressar amb vuit xifres en el sistema binari. Encara que, tcnicament, existeix un nivell 256, la part dreta de la pantalla est espatllada, veient-se com un munt de text i fent que el joc sigui prcticament injugable. Els entusiastes de Pac-Man es refereixen a aquest nivell com el "Nivell Final", el "Nivell de la Pantalla Partida" (Split-Screen Level) o senzillament com el final de Pac-Man. Encara que es diu que alg que tingui suficients coneixements de la forma dels laberints pot jugar-ho, se sol considerar imbatible.

 Implementaci .
El moviment dels monstres s estrictament determinista: no hi ha cap aleatorietat, i ni tan sols pseudoaleatorietat, en els algoritmes que trien els seus recorreguts. Aix, es pot aprendre a jugar indefinidament a travs de la memoritzaci de seqncies especfiques de moviments per a cada nivell ("patrons", en angls patterns). Una revisi posterior de la programaci del joc va alterar el comportament, per seguia sense ser aleatori, i per aquest motiu es van dissenyar nous patrons per a completar els nivells.

Els diferents fantasmes sn:
Blinky, el fantasma vermell, s el ms agressiu, sempre perseguir a Pac-Man pel laberint. A ms, quan Pac-Man recull un cert nombre de punts en cada nivell, la velocitat de Blinky augmenta substancialment.

PinkyPinky, el fantasma rosa, normalment seguir a Blinky, encara que ocasionalment es perdi. s el primer a canviar d'adrea quan s'apropa el final del nivell, pel que s millor mantenir-se lluny d'ell quan quedin poc punts en pantalla.

InkyInky, el fantasma blau, sempre tracta de tallar el pas a Pac-Man. No s perills per si mateix, per en combinaci amb Blinky i Pinky resulta letal, ja que entre els tres acaben per cercar al jugador despistat.

Clive, el fantasma taronja, s el ms estpid dels quatre. Normalment el seu comportament s errtic i no sol anar darrere de Pac-Man, sin que simplement dna voltes pel laberint. Pot resultar tan perills com inofensiu, precisament per la incapacitat de preveure els seus moviments.

 Esdeveniments histrics .

Billy Mitchell, en 1999 va jugar per primera vegada una partida perfecta de Pac-Man, entenent-se com tal una partida en qu el jugador ha de completar els 255 nivells amb la puntuaci mxima sense ser capturat ni una sola vegada. La puntuaci mxima s de 3.333.560 punts.

No obstant aix, al desembre de 1982, un nen de vuit anys cridat Jeffrey R. Yee va rebre una carta del llavors president dels Estats Units Ronald Reagan en qu li felicitava per haver aconseguit el rcord mundial de 6.131.940 punts, una puntuaci que noms es pot aconseguir si el jugador passa pel nivell de la pantalla partida. Es debat acaloradament sobre si aquest fet realment va tenir lloc o no en els cercles de videojocs des de llavors. Billy Mitchell va oferir 100.000 dlars al que pogus completar (i demostrar que ho havia fet) el nivell de la pantalla partida abans de l'1 de gener del 2000, no obstant aix ning va poder assolir-ho.

 Enllaos externs .
Pacman Play Pacman, Ms.Pacman, Junior Pacman and more variants...
Versi catalana del Pac-Man;
Versi de les Jerc del Pac-Man;
Versi d'Els Pets al Pac-Man;
Versi de la Queta al 3xl.net del Pac-Man;
Versi anglesa del Pac-Man;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115136" title="Bambusa multiplex var. Golden goddess" nonfiltered="2267" processed="2263" dbindex="47369">

Bambusa multiplex 'Golden goddess' o Bambusa glaucescens  Golden goddess  s originria del sudest de la Xina.

Caracterstiques.
Cespitos. s un bamb petit molt gracis que creix en mates denses. El seu follatge verd tendre i molt lleuger s el seu principal atractiu.
Exigncies.
Aquest bamb de origen tropical tem el fred. Caldr reservar-lo per a un cultiu en test en interior o si est plantat en la terra en situaci molt abrigada.
Utilitzacions.
Test, jardinera, mata allada, tanca.
s.
El seu port en mata i la seva altura reduda li fan una planta d'apartament agrada per poc que se li faciliti una claredat i una humitat suficients.
Vegeu tamb.
 Bambusa;
 Bambusa multiplex;
 Bambusa multiplex var. Elegans;
 Bambusa multiplex var. Alphonse Karr;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115141" title="El Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus" nonfiltered="2268" processed="2264" dbindex="47370">
The Red Book of the Peoples of the Russian Empire (en catal El Llibre Roig dels Pobles de l'imperi rus) s un llibre sobre les petites tnies de l Imperi Rus, la Uni Sovitica, la Rssia  actual i alguns dels estats post-sovitics actuals.  Fou publicat en estoni el 1991 i en angls el 2001.

La introducci del llibre explica que "els autors del llibre, que provenen d un pas (Estnia) que pat el dest de les nacions de Rssia i l Imperi Sovitic, intenten publicar la petici de les petites nacions l existncia de les quals s amenaada a causa de la histria."

Pobles descrits.
La intenci dels autors del llibre ha estat incloure els pobles segons els segents criteris:

 que encara no estiguin extingits;
 que el seu territori estigui en l antiga Uni Sovitica,
 que el seu nombre no passi de 30,000,
 que menys del 70 % parli la seva llengua materna,
 que siguin una minoria al seu territori tradicional,
 que el seu assentament ni sigui en territori compacte,
 que no tinguin escoles, diaris i mitjans de comunicaci en la seva llengua.

Abazians (Abaza) - Abkhaz - Aguls - Akhvakhs - Aleutians - Altaic - Aliutors - Andis - Archis - Inuits;
Bagulals - Baraba Tatars - Bartangs - Bats - Bezhtas - Botlikhs - Budukhs ;
Jueus d'sia Central - Chamalals - Chukchis - Chulym Tatars - Jueu de Crimea - Ttar de Crimea;
Didos - Dolgan ;
Enet - Evens - Evenkis ;
Jueus georgians - Godoberis ;
Hinukhs - Hunzibs ;
Ingri - Ishkashmis - Itelmen - Izhori ;
Kamas - Karaims - Karatas - Carelians - Kereks - Kets - Khaks - Khantis - Khinalugs - Khufis - Khvarshis - Kola Lapps - Koriacs - Kryz - Kurds ;
Ttars de Litunia - Livonians ;
Mansis - Jueus de la Muntanya ;
Nanais - Negidals - Nenets - Nganasans - Nivkhs - Nogaics ;
Orochis - Oroks - Oroshoris ;
Pobles del Pamir ;
Roshanis - Rutuls ;
Selkups - Shors - Shughnis ;
Tabasarans - Talysh - Tats (Tatians) - Tindis - Tofalars - Trukhmens (Turkhmens) - Tsakhurs ;
Udeghes - Udis - Ulchis ;
Vepse - Vots;
Wakhs ;
Yaghnabis - Yazgulamis - Yukaghirs;

Referncies.
 The Red Book of the Peoples of the Russian Empire, NGO Red Book, ISBN 9985-936922;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115147" title="Bambusa oldhamii" nonfiltered="2269" processed="2265" dbindex="47373">

El Bambusa oldhamii, Dendrocalamus oldhamii o Sinocalamus oldhamii s un bamb tropical gegant, a Europa les canyes poden arribar a 18 metres d'alada i 100 milmietres de dimetre.

Caracterstiques.
Les seves canyes sn rectilnies per doblant-se els extrems, reagrupades en mata espessa. La part inferior de les canyes no desenvolupa branques.

Cultiu.
Encara que s de clima tropical aquest bamb resisteix b el fred, fins a -9 C. 

s.
Es fa servir com a tanca, mata allada i tallavents.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115149" title="Bambusa textilis" nonfiltered="2270" processed="2266" dbindex="47374">

Bambusa textilis s un bamb gegant originari de Xina, a Europa les canyes poden arribar a 10 metres d'alada i 90 millmetres de dimetre. 
Caracterstiques.
La punta de les canyes es doblega cap al sl. A nivell del mateix nus, les branques sn sensiblement de la mateixa mesura. Fulles de mesures variables: 10 a 25 cm. 
Exigncies.
Calor estival. 
Utilitzacions.
A part de les seves qualitats ornamentals, s'utilitza molt en artesania. Amb els troncs tallats al llarg en lmines es teixeixen pannells per a usos molt variats. 
s.
Decoratiu, utilitari i bona resistncia al fred (-10 C) per a un bamb de zona tropical.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115150" title="Imperi Rus" nonfiltered="2271" processed="2267" dbindex="47375">


L'Imperi Rus (rus                   , transliteraci: Rossiyskaya Imperiya) fou un estat que va existir del 1721 fins la declaraci de la repblica l'agost del 1917. El seu territori s'estenia, des de l'expansi iniciada per Pere I (des del mar Bltic fins l'Oce Pacfic) fins el regnat de Nicolau II, el darrer tsar, i l'inici de la Revoluci Russa de 1917.
L'Estat rus fou oficialment nomenat imperi (en rus:                   ) des de 1721 a 1917.

La capital de l'imperi era Sant Petersburg (desprs de 1914 rebatejada com a Petrograd). Al final del segle XIX la grandria de l'imperi era proper a 22.400.000 km2. D'acord al cens de 1897 la seva poblacin era de 128.200.000 persones, tanmateix, la majoria d'ells (93.4 milions) vivien a la Rssia europea. Ms de 100 diferents grups tnics hi vivien plegats (l'tnia russa era vora el 45% de la poblaci). Afegits a l'actual territori de Rssia, el 1917 l'Imperi rus incloia territori dels estats bltics, Bielorssia, part de Polnia (Regne de Polnia), Moldvia (Bessarbia), el Caucas, Finlndia la major part d'sia Central i una part de Turquia (avui les provncies de: Ardahan, Artvin, I d r, i Kars). Entre 1732 i 1867 l'Imperi Rus tamb incloia Alaska, a l'altra banda de l'estret de Bering.

En 1914 l'Imperi rus estava dividit en 81 provncies (blasti) i 20 regions (gubernijas). Vassalls i protectorats de l'imperi incloen l'Emirat de Bukhar, el Khanat de Khiv i desprs de 1914 Tuva.

L'Imperi rus era una monarquia hereditria liderada per un emperador autocrtic (tsar) des de la dinastia Romanov. El cristianisme ortodox era la religi oficial de l'imperi i era controlada pel monarca a travs del Sagrat Concili. Els habitants de l'imperi eren dividits en estrats (classes) com els dvoryanstvo (noblesa), el clergat, comerciants, cosacs i camperols. Els nadius de Sibria i sia Central foren enregistrats oficialment com a inorodsty (estrangers). El seu escut d'armes era el gran escut de l'Imperi Rus , i l'himne nacional era Du salvi al Tsar (    ,           ) Desprs d'enderrocar la monarquia tsarista durant la Revoluci de Febrer el 1917, Rssia va ser declarada Repblica sota un Govern provisional

Etimologia.
El territori controlat per la Dinastia Romanov a Europa oriental fins el segle XVII s anomenava "Moscvia".  Abans de la proclamaci de l'imperi rus en 1721, es deia popularment "Rssia" (s. XVII en rus       o      ), aparentment per influncia del grec       (Rosia), la naci eslava que existia abans de l'arribada dels mongols, la Rus (    ). Mentre l'poblaci russa sempre va considerar "Rus" un nom per a ells i la seva naci, alguns intellectuals ucranesos moderns qestionen l'exactitud del terme. En l'ortografia moderna s        (amb c doble), que s oficial des de 1713. (El 1918 no es distingia entre   i  , per actualment s. El rus no t "i", per l ucrans s.)

 Emperadors .

Preset    = TimeHorizontal_AutoPlaceBars_UnitYear
ImageSize = width:760

Colors     =
  id:offWhite     value:rgb(0.97,0.97,0.97)
  id:paleGray     value:rgb(0.86,0.86,0.86)
  id:darkGray     value:gray(0.6)
  id:baroqueBlue  value:rgb(0.6,1,0.6)

BackgroundColors = canvas:offWhite

Period     = from:1721 till:1917
ScaleMajor = unit:year increment:20 start:1721  gridcolor:paleGray

LineData =
  at:1721 color:darkGray layer:back
  at:1771 color:darkGray layer:back
  at:1821 color:darkGray layer:back
  at:1871 color:DarkGray layer:back
  at:1917 color:DarkGray layer:back

Define $bold = fontsize:M shift:(10,-7)

BarData=
  barset:Keisarit

PlotData=

 set defaults;
  width:15 fontsize:S textcolor:black align:left anchor:from shift:(10,-4) color:baroqueBlue

  barset:Keisarit

  from:1721 till:1725 text:"Pere I"
  from:1725 till:1727 text:"Caterina I"  
  from:1727 till:1730 text:"Pere II"
  from:1730 till:1740 text:"Anna"
  from:1740 till:1741 text:"Ivan VI"  
  from:1741 till:1762 text:"Elisabet"  
  from:1762 till:1762 text:"Pere III"  
  from:1762 till:1796 text:"Caterina II"
  from:1796 till:1801 text:"Pau I"    
  from:1801 till:1825 text:"Alexandre I"    
  from:1825 till:1855 text:"Nicolau I"    
  from:1855 till:1881 text:"Alexandre II"    
  from:1881 till:1894 text:"Alexandre III"    
  from:1894 till:1917 text:"Nicolau II"     


 Histria .


Pere el Gran i el Gran Imperi Rus.
 
Pere, fill del segon matrimoni del  tsar Aleix, fou el primer en ser relegat en poltica. Com diverses faccions de la cort van lluitar per a controlar el tron, Aleix fou succet pel fill del seu primer matrimoni, Teodor III, un noi malalts que va morir en 1682. Com a resultat de la Revolta Streltsy, Pere va ser fet cotsar amb el seu mig germ, Ivan, per la mig-germana de Pere, Sofia, va mantenir el veritable poder. Ella va regnar mentre el jove Pere jugava jocs de guerra i cavalcava a la Caserna alemanya de Moscou. Aquestes experincies el van dur a un fort inters en la prctica militar d'occident, particularment en l'enginyeria, artilleria, navegaci i construcci de vaixells. El 1691, usant tropes que l'havia entrenat durant els seus jocs de guerra, va planejar com destronar Sofia. Quan Ivan V va morir el 1696, Pere esdevingu l'nic tsar.

La Guerra va dominar la major part del seu regnat. Al principi Pere va intentar assegurar les fronteres meridionals dels ttars i l'Imperi Otom. Les seves campanyes a un fort en el mar d'Azov van fallar inicialment, per, desprs d'embarcar-se amb la seva nova armada dissenyada per ell, Pere va poder capturar l'important fort d'Azov el 1696. Per a continuar amb la guerra contra l'Imperi otom, Pere va viatjar a Europa a buscar aliats. Va ser el primer tsar en fer aquest viatge. Pere va visitar Brandenburg, els Pasos Baixos (en els quals en veure la seva bandera, es va inspirar per a fer un esbs per a la seva, la qual ser usada fins a 1914), Regne Unit, i el Sacre Imperi Rom Germnic, durant l'anomenada Gran Ambaixada. Pere va aprendre molt i enllist centenars d'especialistes tcnics. L'ambaixada va ser curta per l'intent de Sofia per a reemplaar-lo en el tron, amb una revolta que va ser aixafada per Pere i els seus seguidors. Com a resultat, aquest tenia centenars de participants morts o torturats, i pblicament va exposar els seus cossos per a advertir als altres, per la qual cosa va ser considerat  salvatge . 

Pere va fracassar en la coalici europea contra l Imperi otom, per durant els seus viatges va trobar inters a comenar una guerra contra Sucia, un fort poder a Europa del Nord. Veient una oportunitat per a entrar en el Mar Bltic , Pere va fer la pau amb l'Imperi otom el 1700 i desprs va atac als suecs en les seves posicions del port de Narva en el Golf de Finlndia. Encara que les tropes del jove rei Carles XII de Sucia van aixafar l'exrcit de Pere, Carles no va seguir la seva victria amb una contraofensiva, i es va enredar en les guerres amb Polnia.
 Aquesta negligncia va permetre Pere armar un nou exrcit, combinant les fortaleses del seu i les d'occident. Quan els dos lders es van enfrontar una altra vegada a Poltava en 1709, Pere va derrotar Carles. Quan aquest ltim va escapar a territori otom, Pere va entrar de nou en guerra amb l'Imperi Otom. El tsar va coincidir a retornar el Port d'Azov als otomans el 1711. La Gran Guerra del Nord, que en essncia va ser a Poltava, va continuar fins a 1721, quan els suecs van decidir signar el Tractat de Nystad. El tractat va permetre retenir els territoris obtinguts per Rssia: Livnia, Estnia, i ngria. Mitjanant aquesta expansi territorial, Pere va adquirir un enlla directe amb Europa Occidental. Desprs d'aix, Pere va assumir el paper d' Emperador  (       o ) i tsar del Gran Imperi Rus que fou proclamat en 1721.

Pere va aconseguir l'expansi de Rssia i la seva transformaci en imperi, sota certes iniciatives majors. Ell va establir les forces navals russes, va reorganitzar l'exrcit mitjanant el sistema europeu, va organitzar racionalment al govern, i va mobilitzar el finanament per als recursos humans. Sota Pere, l'exrcit que es va reclutar fou sota condicions de treball per a tota la vida, incloent els oficials de la reialesa, els quals participaven en treballs d'administraci civil o militar. En 1722 Pere va introduir la Taula de Rangles que determinava la posici o estatus de la persona en el seu servei al tsar, ja sigui plebeu o noblesa. Fins a la gent ms comuna apareixien en la taula automticament. 

La reorganitzaci de Pere en l'estructura governamental no va poder ser menys minuciosa. Va reemplaar als prikazi (burcrates) amb un cos collegiat i va crear un senat per a coordinar les poltiques del govern. Les reformes de Pere del govern local van tenir pocs assoliments, per els seus canvis li van permetre al govern local recollectar impostos i mantenir l'ordre. Com part de les reformes del govern, l'Esglsia va ser parcialment incorporada a l'estructura administrativa de l'estat. Pere va abolir el Patriarcat i el va reemplaar amb un cos collectiu, el Sant Snode, dirigit per un oficial governamental.
 
Pere triplic els ingressos de la tresoreria estatal amb una quantitat moderada d'impostos. Va imposar la capitaci, o sondeig d'impostos, en tots els homes excepte clergues i nobles. Tamb va gravar amb impostos l'alcohol, sal, i fins i tot per usar barba. Per a proporcionar armes i uniformes als seus soldats, va desenvolupar indstries metalrgiques i txtils.  Pere volia equipar Rssia amb tecnologia moderna, institucions i idees. Va dotar d'una educaci occidental a tots els nobles, va introduir les seves cridades escoles naturals per a ensenyar escriptura russa i aritmtica bsica, va establir una impremta i va fundar l'Acadmia russa de les Cincies, la qual va ser inaugurada just abans de la seva mort el 1725 i es va convertir en una dels majors institucions de cultura de la Rssia Imperial. Tamb va recomanar que els russos adquirissin roba, gustos per l'art i costums d'occident. El resultat va ser un aprofundiment en l'esquerda cultural entre la noblesa i les masses. La millor illustraci de l'occidentalizaci de Pere, fou la seva ruptura amb les velles tradicions i els seus mtodes occidentals en arquitectura, que el van dur a la construcci de la nova capital, Petrograd, el 1703. Situada en la terra nova, aconseguida de la guerra amb Sucia, en la qual va ser ajudat per Dinamarca-Noruega, Polnia-Litunia i Saxnia, en el Golf de Finlndia. Encara que Petrograd va assumir la seva occidentalizaci, aquesta va ser forada, per la qual cosa no va poder demostrar la seva individualitat, que Pere tant admirava.
 
L'era de de les revolucions en el palau.

Pere canvi les regles de succesi al tro desprs que exilis el seu fill, Aleix, que es va oposar a les reformes del seu pare i es present com a figura de grups antireformistes. Una nova llei expedida per Pere I proporcionava al tsar la dedisi de triar al seu successor, per Pere no va fer-ho abans de la seva mort en 1725. En les dcades que van seguir, l'absncia de regles per a la successi deix la monarquia oberta a intrigues, complots, i diversos cops d'estat. Des d'ara el factor crucial per a obtenir el tron fou el suport de la gurdia elit del palau a Petrograd. Desprs de la mort de Pere, la seva esposa, Caterina I, va prendre el tron. Per quan ella va morir en 1727, el nt de Pere, Pere II, va ser coronat tsar. En 1730 Pere II va morir de verola, i Anna, filla d'Ivan V, qui va ser cotsar amb Pere, va ascendir al tron. El Suprem Consell Imperial que va collocar Anna al tron, per, li va imposar moltes condicions. En la seva lluita contra aquestes restriccions, Anna va haver de donar suport als nobles que temien que l'oligarquia regns sobre la autocracia. Aix el principi de l'autocrcia va rebre gran suport en aquest catic conflicte al tron.


Desprs de sries de cops, fou substitut per la segona filla de Pere, (r. 1741-1762). Durant el regne d'Elisabet, que fou molt ms efectiu que el dels seus predecessors immediats, va emergir una "occidentalizaci" de la cultura russa. Entre els esdeveniments culturals ms destacats es troba la fundaci de la Universitat de Moscou en 1755 i l'Acadmia de les arts fines en 1757 i l'aparici del primer cientfic i escolar rus, Mikhail Lomonosov.

Durant el regnat dels successors de Pere, Rssia tingu un rol a Europa molt ms important. Des de 1726 fins 1761, Rssia fou un aliat d'ustria contra l'Imperi Otom al qual Frana de tant en tant don suport. En la Guerra de successi polonesa (de 1733 a 1735), Rssia i ustria bloquejaren el candidat al tron polons. En una costosa Guerra amb l'Imperi Otom (1734-1739), Rssia readquir el Port d'Azov. L'abast ms gran que Rssia va tenir amb Europa fou en la Guerra dels Set Anys (1756-1763), que es va lluitar en tres continents, entre Frana, l'Imperi Britnic i nombrosos aliats dels dos bndols. En aquesta guerra, Rssia continu la seva aliana amb ustria, per ustria va canviar a una aliana amb Frana en contra de Prssia. El 1760 les forces russes estaven a les portes de Berln. Afortunadament per a Prssia, Elisabet va morir el 1762, i el seu successor, Pere III, va aliar Rssia amb Prssia per la seva devoci al rei prussi Frederic el Gran.

Pere III va tenir un regne curt i impopular. Encara que era nt de Pere el gran, el seu pare era duc de Holstein-Gottorp, per la qual cosa Pere III va ser criat en una famlia luterana i els russos el consideraven estranger. No fent-ne cas i sense ocultar el seu concepte de Rssia, cre un gran ressentiment forant maniobres militars prussianes en la milcia russa, atacant l'Esglsia Ortodoxa Russa, i privant Rssia d'una gran victria que canviaria la histria de Rssia i del mn, establint una sobtada aliana amb Prssia. Fent s del seu descontentament i tement per la seva prpia posici, l'esposa de Pere III, Caterina, va deposar al seu marit en un cop d'estat i el seu amant, Alexis Orlov el va matar, i per defecte, el juny de 1762 Caterina la gran es va convertir en Emperadriu de Rssia.
 
Expedicions Oceniques.
Pere I lleg la flota russa als seus successors, per, de Caterina I a Pere III, cap dels emperadors de Rssia compart el seu amor al mar. En les dcades que van seguir la seva mort en 1725, semblava inconcebible als successors de Pere que una exhibici de bucs de guerra fos la millor manera de demostrar el poder i l'alria de Rssia al mn. Ni era prudent jutjar la flota per a mantenir cap propsit immediat, la flota de Pere de trenta naus de la lnia i els centenars de naus complementries; la despesa de guardar aquesta fora a flotaci esgotaria les caixes de l'estat. La Gran Guerra del Nord, que va durar vint-i-un anys, havia servit ja per a esgotar els recursos i la Hisenda russa. Per tant, un perode de la reducci en despeses en la flota va seguir la mort de Pere i va ser acompanyat per una reducci marcada en la construcci de noves naus i en els nombres de mariners i oficials. L'escola nutica i l'acadmia martima que Pere havia fundat, no obstant aix, van continuar prosperant. Els seus estudiants i graduats es van preservar realant les tradicions de la navegaci russa durant el regnat de Pere i dels seus successors. A partir de 1716 a 1719 els russos van navegar en un gran lodia el tram des de Okhotsk a Kamtxatka, en el territori que havia estat explorat per Vladimir Atlasov al final del segle XVII. Els graduats de 1720 de l'Acadmia Marticam, el navegador geodsic Ivan Jevreinov i Fiodor Luzhin, exploraren i van fer el mapa de les catorze Illes Kurils. 
 La informaci que portaren esdevindria la base per a l'expedici ben coneguda de Vitus Bering. En l'hivern gelat de 1724, Bering arrib a Kamtxatka per terra i en vela, en les naus construdes all, "al llarg de la terra que condueix al del nord... per a buscar el lloc on aquesta terra ha convergit amb Amrica... "  
L'objecte principal dels navegants russos era trobar un pas de Rssia a l'ndia i Xina a travs de l'oce rtic. De 1728 a 1729 Bering naveg a travs del Pacfic del nord en el Sant Gabriel (vaixell de Bering). Entumit pel fred vent polar, el Sant Gabriel i el seu equip van passar per l'estret entre sia i Amrica. Aix, aquesta ruta va ser descoberta per segona vegada. Les descripcions finals del descobriment van ser compilades desprs pels navegadors Ivan Fiodorov i Mikhail Gvozdev, que van planejar la ruta de la seva exploraci el 1732. L'estret en si mateix i el mar al sud d'aquest van ser nomenats en l'honor del capit Bering. L'expedici de Bering va descobrir i va explorar la ruta de mar entre l'Oce Pacfic i el mar d Okhotsk via la primera expedici en el Canal de Kuril. Bering va registrar curosament per a les generacions futures de cartgrafs el sud-est i les costes del sud-oest de la pennsula de Kamtxatka i possiblement van provar d'una vegada per sempre la no existncia de les terres llegendries a l'est i al sud de Kamtxatka. Durant la seva primera expedici de Kamtxatka Bering no va poder trobar la ruta a Xina i a la ndia. Per tant, el 1733 el govern de l'emperadriu Anna I decid organitzar una exploraci sense precedent de les costes septentrionals de Sibria i del lluny orient. Bering va ser acompanyat per  Alexei Txirikov de l'expedici de Sant Gabriel de Kamtxatka. Les altres separacions van ser deixades per a buscar la ruta a Jap al llarg de les illes Kurils i per a explorar la costa de l'oce rtic. La direcci general de l'expedici va ser confiada al collegi del Ministeri de marina.

Les naus precisades en les seves expedicions van comenar una seqncia de descobriments sorprenents. En 1736-1737 l'expedici sota el tinent Stefan Maligin va rodejar la pennsula de Iamal i va arribar l'estuari del riu Obi.  Alhora,
l'expedici del tinent Dmitri Ovtsin fou enviada ms lluny cap a l'est, navegant de l'estuari de Obi al Ienissei i desprs de la costa de la pennsula de Gidansk. Els tinents Vasili Prontxishtxev i Hariton Laptev van explorar la costa de la pennsula de Taimir i de l Estuari del Lena. El navegador d'aquesta expedici, Semion Txeluskin, va descobrir i va descriure l'extremitat nord del continent asitic. Finalment, Petr Lasinius i Dmitri Laptev van navegar al llarg del marge siberi de l'estuari del Lena al Kolyma. A causa de la seva magnitud, aquest viatge fou anomenat la gran expedici del nord. Moltes rees geogrfiques i aiges van ser nomenades per a honrar els oficials russos del segle XVIII que primer els van explorar: els estrets de Malygin i d Ovtsin, de la costa de Prontxishtxev, del cap Txeluskin i del mar de Laptev.

En el comenament de l'estiu de 1741 dos vaixells, el Sant Pere i el Sant Pau, van sortir del tranquil port de Petravlosk a les illes de Pere i Pau, que havien estat descobertes durant la primera expedici de Kamtxatka, i, sota comandament de Bering i de Txirikov, les naus van arribar al continent nord-americ. Desafortunadament, la segona expedici de Kamtxatka era l'ltima de Bering. En tornar de la costa d'Alaska el seu vaixell Sant Pere va naufragar prop d'una de les illes de Komandorskiye. En aquesta illa, Bering hi va caure malalt i va morir. No obstant aix, com a resultat de la seva segona expedici de Kamtxatka, la costa del nord-oest d'Amrica va ser explorada tan b com les illes Aleutianes i de Komandorskiye, aix don a Rssia la possessi d'Alaska, que desprs el 1867 fou venuda als Estats Units. En 1738 les naus de capit Martin Spanberg van ser els primers a arribar a les costes del nordest de Sakhalin i de Jap, en la gran illa de Hokkaido. La informaci recollida durant la seva expedici va ajudar a la compilaci de la porci de l'est del mapa general de l'imperi rus, elaborat en 1745.
 
Expansi Russa sota Caterina II.

L'extensi imperial del regnat de Caterina II, va portar a l'imperi territoris nous al sud i l'oest; i consolidaci interna. Desprs de la Guerra de Crimea amb l Imperi Otom en 1768, les parts convingudes en el tractat de Kuchuk-Kainarji en 1774. Per aquest tractat, Rssia va adquirir una connexi al Mar Negre, i el Khanat de Crimea esdevingu un estat independent dels otomans. En 1783 Catalina va annexar Crimea, ajudant a formular la segent Guerra rus-turca amb l'Imperi Otom, que va comenar en 1787. Per tractat de Jassy en 1792, s ampli Rssia fins al sud-est, arribant al riu Dnister. Els termes del tractat van baixar fora els objectius del projecte " grec " reputat de Caterina - l'expulsi dels otomans d'Europa i la renovaci de l Imperi Rom d'Orient sota control rus. L'imperi otom ja no va ser una amenaa seriosa a Rssia, no obstant aix, va haver de tolerar un augment de la influncia als Balcans.
L'extensi que va cap a l'oest de Rssia baix Catalina va resultar que es reparts Polnia. Com Polnia va arribar a ser cada vegada ms feble en el segle XVIII, cadascun dels seus vens -- Rssia, Prssia, i ustria - van intentar collocar al seu propi candidat en el tro polons. En 1772 els tres convinguts en una partici inicial del territori polons, per la qual Rssia va rebre parts de Bielorssia i Livnia. Desprs de la partici, Polnia va iniciar un programa extens de la reforma, que va incloure una constituci democrtica que va alarmar faccions reaccionries a Polnia i a Rssia. Usant el perill del radicalisme com a excusa, les tres potncies anullaren la constituci i en 1793 va perdre altra vegada Polnia territori. Aquesta vegada Rssia va obtenir la majoria de Bielorssia i Ucrana a l'oest del riu Dniper. La partici de 1793 va provocar una revolta de moviments anti-russos i anti-prussians a Polnia, que va acabar amb la tercera partici de 1795. Conseqentment Polnia va desaparixer del mapa poltic internacional


Encara que el repartiment de Polnia va augmentar molt el territori i el prestigi de Rssia, tamb va crear noves dificultats. Perdre Polnia com a mitjancer supos a Rssia haver de compartir fronteres amb Prssia i ustria. A ms, l'imperi va arribar a ser ms heterogeni tnicament, ja que va absorbir una gran quantitat d'tnies, ucranesos, bielorrusos, i jueus . Els ucranesos i bielorusos, que van treballar sobretot com a serfs, van canviar poc al principi sota jou rus. Els polonesos catlics romans no es resignaren a la seva prdua d'independncia, i van provar ser difcils de controlar, provocant diverses revoltes contra l'ocupaci. Rssia havia expulsat els jueus de l'imperi en 1742 i els havia considerat com a poblaci estrangera. Un decret de 3 de gener de 1792, va iniciar formalment la zona de l'establiment, que va permetre que els jueus visquessin noms en la part occidental de l'imperi, de tal manera fixant l'etapa per a l Antisemitisme i la discriminaci en perodes posteriors. Alhora, Rssia va suprimir l'autonomia d'Ucrana a l'est del Dniper, dels territoris bltics, i de les vries rees Cosaques. Amb la seva mfasi d un imperi uniformement administrat, Caterina presagi la poltica de russificaci que practicarien els seus successors.
 
Caterina va creure en l'activisme del govern dirigit desenvolupant els recursos de l'imperi i fent la seva administraci ms efica. Inicialment, va procurar racionalitzar procediments del govern amb lleis. En 1767 va crear la Comissi legislativa, dibuixada de nobles, Senyors del Poble, i altres, per a codificar les lleis de Rssia. Encara que la comissi no va formular un nou codi de la llei, La Instrucci a la Comissi de Caterina va introduir a alguns russos el pensament poltic i legal occidental.

Entre els anys 1768 u 1774 en la guerra amb Imperi Otom, Rssia va experimentar una agitaci social important, la revolta de Pugatxev. En 1773 un Cosac del Don, Jemelian Pugatxev, es declar el tsar re-inesperat Pere III. Altres cosacs, diverses tribus turques que sentien el xoc de l'estat centralitzat rus (baixkirs), i treballadors industrials dels Monts Urals, aix com els camperols que esperaven escapar a la servitud, van unir-se a la rebelli. La preocupaci de Rssia amb la guerra va permetre Pugatxev prendre control d una banda de l'rea del Volga, per l'exrcit regular aixaf la rebelli en 1774.

La revolta de Pugatxev va encoratjar la determinaci de Caterina per a reorganitzar l'administraci provincial de Rssia. En 1775 ella va dividir Rssia en provncies i districtes segons estadstica de la poblaci. Ella llavors va donar a cada provncia una ampliada administrativa, un policia, i un aparell judicial. Els nobles van haver de servir noms un temps al govern central, i molts d'ells van rebre papers significatius a administrar governs provincials. Caterina tamb va procurar organitzar la societat en grups socials b definits. En 1785 ella va publicar les cartes als nobles i amos del poble. La carta a la noblesa va confirmar l'alliberament dels nobles del servei obligatori i els va donar drets que no igualen la autocrcia que podrien infringir. La carta a les ciutats va provar ser complicada i en ltima instncia menys encertada que la publicada als nobles. Faltava publicar una carta similar per a indicar als camperols, o per a millorar les condicions de la servitud, reformes socials de Catalina deix incompletes. 
 

L occidentalitzaci de Rssia va continuar durant el regnat de Caterina. Un augment en el nombre de llibres i de peridics tamb va portar endavant discussions intellectuals. En 1790 Alexandre Nikolaevitx Raditxev va publicar El Viatge de Sant Petersburg a Moscou, un ferotge atac contra el sistema de servitud i contra la autocrcia. Caterina, espantada ja per la Revoluci Francesa, va fer arrestar Radishchev i el va enviar a Sibria. Radishtxev va guanyar ms endavant el reconeixement com a pare del radicalisme rus.

Caterina va fer construir el Palau Pavlovsk per al seu fill Pau, que s un Patrimoni Cultural de Rssia. Rssia es va convertir en una energia capa de competir amb els seus vens europeus a les esferes militars, poltiques, i diplomtiques. L'elit de Rssia es va convertir en cultural ms com les elits de pasos centrals i d'Europa occidental. L'organitzaci de la societat i del sistema del govern, de Pere les grans institucions centrals a l'administraci provincial de Catalina, seguira bsicament sense canvis fins a l'emancipaci dels serfs de 1861 i, en alguns aspectes, fins a la caiguda de la monarquia en 1917. Caterina va donar una embranzida cap al sud, incloent l'establiment d Odesa com a port rus en el Mar Negre, amb la condici que la base per al comer del gra del segle XIX de Rssia.

Tot i aquestes realitzacions, l'imperi patia de problemes fonamentals. Una petita lit europetzada, alienada de la massa de russos ordinaris, va plantejar preguntes sobre la mateixa essncia de la histria, de la cultura, i de la identitat de Rssia. Rssia va arribar la seva pre-eminncia militar per confiana en la coerci i en una economia basada en la servitud. Encara que el desenvolupament econmic de Rssia fou gaireb suficient per a les seves necessitats del segle XVIII, no seguia cap pauta per a la transformaci la revoluci industrial dels pasos occidentals. La temptativa de Caterina en la societat d'organitzaci en estats corporatius fou desfeta per la revoluci francesa, que va accentuar ciutadania individual. L'extensi territorial de Rssia i la incorporaci  d'un nombre important de no-russos a l'imperi van fixar l'etapa per al problema futur de les nacionalitats. Finalment, la primera qesti de la servitud i la autocrcia en els arguments morals presagiaren el conflicte entre l'estat i la intelligentsia que va arribar a ser dominant en el segle dinov.
 
Durante el segle XIX, la poblaci de Rssia, els recursos, la diplomcia internacional, i les forces militars la van fer un dels estats ms poderosos del mn, i li permetiren jugar un paper cada cop ms actiu a Europa, iniciat amb les guerres contra Napole Bonaparte, amb grans conseqncies per a Rssia i Europa.

Guerra i pau a Rssia, 1796-1825.
 
Caterina II mor el 1796, i la succe el seu fill Pau (r. 1796-1801). Quan s assabent que la seva mare havia considerat nomenar Alexandre, com a tsar, Pau institu una primogenitura en la lnea masculina com a base per a la successi.  Era una de las reformes que duraven del breu regnat de Pau.  Tamb va sostenir la Companyia Russo-Americana, que va conduir Rssia a l  adquisici d  Alaska.    

 Bibliografia recomanada .


 Enllaos externs .

 Collecci de Fotos angls;
 L Imperi que fou Rssia angls;
Multimia de Rssia castell;
Revoluci russa castell;
arquitectura russa castell;
Llibre Roig de l Imperi rus castell;
Social relations and cultural categorisation in the memoirs of Finnish guardsmen taking part in the Russo-Turkish war, 1877-1878 angls;
Uudenmaan  tarkk'ampujapataljoonan upseerit asuivat Karhun korttelissa fins;
Mapas de la formacin del Imperio Ruso castell;
Images of the russian emire angls;
Ryska imperiet suec;
The Empire that was Russiaangls;
 Russian Army during the Napoleonic Wars angls;
Historia de la fuerza judicial en el Imperio ruso 1825-1856rus;
Historia de la fuerza judicial en el Imperio ruso 1857-1879rus;
Historia de la fuerza judicial en el Imperio ruso 1880-1904 rus;
Historia de la fuerza judicial en el Imperio ruso 1905-1916 rus;
  blgar;
rus;
Genealoga, Reyes y Reinos: Rssia castell;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115152" title="SDTV" nonfiltered="2272" processed="2268" dbindex="47377">
SDTV (Standard Definition Television) s l'acrnim que reben els senyals de televisi que no es poden considerar senyals d'alta definici (HDTV) ni de senyal de televisi de definici millorada (EDTV).

Fins a l'aparici dels sistemes digitals, SDTV noms tenia un significat, per actualment s'usa per referir-se a dos sistemes de codificaci i enviament de senyals de vdeo:

 D'una banda SDTV s'usa per denominar els senyals analgics de 480 lnies (NTSC) o 575 (PAL i SECAM)   i que han estat els estndards majoritaris en els ltims 50 anys. La seva relaci d'aspecte sempre s de , mentre que l'exploraci s entrellaada.

 D'altra banda, SDTV tamb s'usa genricament per referir-se a senyals de televisi, analgics o digitals, que tenen una qualitat equivalent a la SDTV analgica. Aix dels formats com VCD, VHS, Beta o SVCD amb qualitats semblants a la televisi analgica, tamb sovint es diu que tenen una resoluci SDTV. En aquest cas, l'exploraci pot ser progressiva en sistemes de poca resoluci o entrellaada si arriba a les 480 o 575 lnies. La relaci d'aspecte habitualment s de 4:3 tot i que tamb pot ser de .

Degut a la utilitzaci de l'acrnim SDTV per referir-se a tot tipus de sistemes que no sn HDTV, s habitual confondre els termes i classificar sistemes EDTV com el DVD al grup de SDTV.

 Histria .

El qu es coneix histricament com a SDTV neix amb les emissions en PAL, SECAM o NTSC (en funci del format utilitzat a cada pas) i situaria a comenaments dels anys 60, quan es van fer les primeres emissions en color d'aquests formats.

Des de llavors, la TV analgica no ha patit cap variaci en resoluci ni prestacions, exceptuant l'aparici del teletext, ems per primera vegada per la BBC l'any 1972. 

A pesar de qu l'estndard s'ha mantingut invariable en els ltims 40 anys, la millora en la qualitat dels aparells electrnics, tant emissors com receptors ha perms que les televisions actuals mostrin el senyal amb una qualitat superior a la dels primers aparells de color.

Pel que fa a nivell nacional, les primeres emissions en color a Espanya les va fer RTVE l'any 1973 en format PAL i tamb s'ha mantingut l'estndard fins a l'actualitat.
Posteriorment i per similituds en la qualitat de la imatge, altres sistemes que tcnicament no sn SDTV, s'han catalogat tamb com de qualitat SDTV. s el cas dels formats analgics d'emmagatzematge de vdeo VHS i Betamax i del digital MPEG-1.

En els darrers anys, l'acrnim SDTV s'ha utilitzat molt, sobretot entre els fabricants d'aparells de televisi i multimdia en general, per remarcar la superioritat de l'HDTV i incentivar els consumidors a substituir els seus aparells i aix gaudir d'imatges de ms qualitat.

 Prestacions tcniques .

La resoluci de la SDTV es mou entre les 480 lnies horitzontals del sistema NTSC i les 575 de PAL i SECAM, quedant la relaci d'aspecte sempre en 4:3. Altres formats com MPEG-1 tenen prestacions similars;noms 288  lnies, per escombrat progressiu fan que es vegi amb una qualitat bastant similar al PAL o l'NTSC.

La resoluci temporal s sempre de 50 imatges (60 en NTSC) entrellaades per segon.

Inicialment aquestes prestacions van ser considerades adequades degut a les mides dels primers aparells de televisi, ja que rarament superaven les 20 polzades de diagonal de pantalla. No obstant aix, les limitacions de l'SDTV cada vegada es mostren ms evidents en els aparells moderns, de diagonals de pantalla de ms de 30 polzades i electrniques de molta ms qualitat que les dels primers reproductors.

 El futur de la SDTV .

Des de l'aparici del DVD l'any 1995, progressivament s'ha anat substituint l'SDTV per l'EDTV, quedant la primera relegada noms a les emissions analgiques, ja que sistemes com la TDT o les emissions per satllit ja emeten en EDTV i s d'esperar que en pocs anys comencin a emetre en HDTV.

No obstant aix, la quantitat d'aparells que noms admeten SDTV s encara molt elevada i la substituci per televisors EDTV o HDTV ser bastant lenta, de manera que a pesar que a partir de 2009 desapareixin a Espanya les emissions analgiques i que la resta de sistemes siguin EDTV o HDTV, tant els receptors de satllit i TDT com els reproductors de BRD i HDDVD continuaran sent compatibles amb aparells SDTV, rebaixant la resoluci del senyal i enviant-lo a l'aparell en camps entrellaats per permetre'n la seva visualitzaci en aparells antics.

Enllaos externs.
Guia til a l'hora d'escollir un aparell de televisi.;
Especificacions de diferents formats digitals;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115160" title="Arcbotant" nonfiltered="2273" processed="2269" dbindex="47378">

Un arc arcbotant, o simplement arcbotant, generalment en edificis religiosos gtics, s un element estructural exterior amb forma de mig arc que transmet part de l'empenta de les voltes sobre un contrafort o estrep exterior de l'edifici, adossat al mur d'una nau. Contraposa les espentes laterals de l'estructura, fraccionant gradualment les espentes horitzontals fins a eliminar-les. Permet l'elevaci de l'edifici contenint l'energia de l'espenta, cosa impossible de realitzar en un edifici d'obra simple. A vegades, per la gran altura de la volta, s'utilitzen dos arcs un damunt de l'altre. s un element constructiu distintiu de l'arquitectura gtica, junt amb l'arc apuntat i la volta de creueria.

Com a arc exterior de descrrega sol estar en posici inclinada (rampant), ja que t les arrancades a distinta altura. L'arcbotant forma part de l'estructura gtica, per noms s'aprecia des de l'exterior. La part inferior es recolza en un estrep, contrafort, o boterell; i la part superior servix de sosteniment, generalment, a una volta de creueria. Un pinacle corona l'estrep, decorant-lo, denominat-se agulla quan s molt elevat. 

Histria.

Va ser emprat pels romans i en les primeres obres romniques, per generalment s'emmascarava amb altres construccions o s'amagava davall un sostre. Apareix en el cor de la catedral normanda de Durham entorn a l'1100, com a primera evoluci del contrafort amb obertura de pas. Ac no tenia encara la funci d'equilibri de les forces laterals de l'obra, simplement facilitava la collocaci de la coberta. 

En 1180 es va utilitzar en la construcci de la nau central de la Mare de Du de Pars, per a reforar la seua volta d'ogives. Per mitj d'arcbotants es va aconseguir transmetre les pressions laterals des de l'arrancada de les voltes altes de la nau central fins als contraforts de l'exterior de les naus laterals ms baixes. D'esta manera la pressi lateral exercida per la volta no descansava nicament sobre els pilars, encarregant-se aquests ltims de les pressions verticals de la volta, permetent obrir majors vans en els murs de la nau central. Combinat amb l'arc apuntat, es va aconseguir elevar l'altura de l'edifici, grcies a la verticalitat d aquest. Cada vegada es va reconixer ms com a element estructural al mateix temps que decoratiu, accentuant les seues caracterstiques, com en les catedrals de Chartres, Le Mans, Notre-Dame de Pars, Beauvais, Sainte-Chapelle, Burgos, Mallorca, Lle etc. 


Este sistema va substituir als estreps utilitzats en el romnic per a contrarestar les espentes laterals de la volta. A l'alliberar-se el mur de la funci de contrafort, es van poder fer ms alts i esvelts, propiciant l'entrada de llum a travs dels vitralls. Ms tard i a fi d'evitar el desplaament dels contraforts per l'espenta dels arcbotants i, al seu torn, contribuir a este efecte ascendent de l'arquitectura gtica, s'els va coronar amb un pinacle o pilar acabat en forma piramidal en la seua part superior. L'arcbotant tamb s'utilitza per a conduir a l'exterior l'aigua de pluja de les cobertes, adornant-se estos desaiges habitualment amb figures grotesques, les quals reben el nom de grgoles.

Va ser un dels elements fonamentals per a la creaci d'una nova esttica, basada en la reducci estructural, que la va diferenciar profundament de l'esttica arquitectnica romnica precedent.

En els inicis del segle XX, la tcnica de l'arcbotant a sigut reutilitzada per William P. Anderson, enginyer cap i superintendent de fars del Ministeri Canadenc de la Marina i Pesca  entre 1908 i 1910 per a construir nous fars en les costes canadenques .

Cronologia en imatges.




Exemples fotogrfics d'arcbotants.




Bibliografia.
Cognom/s autor/a, (Inicial/s del) nom (any de publicaci). Ttol del llibre (edici, traducci de, volum, pgines). Lloc: editorial ("Collecci", nm.).

 BARRAL I ALTET, Xavier; DALMASES, Nuria de, (2002). El arte medieval cristiano, Barcelona: Crculo de Lectores S.A., (El arte de Espaa. Vol. II). ISBN 84-226-9376-3;
 DIVERSOS AUTORS, (1999).El Gtico, Colonia: Knemann. ISBN 3-8290-1742-1;
 DIVERSOS AUTORS, (1996). El Romnico, Colonia: Knemann. ISBN 3-89508-547-2;
 FULLANA, Miquel, (1974). Diccionari de l'art i dels oficis de la construcci. Editorial Moll. ISBN 84-273-0372-6;
 GOMBRICH, Ernest, (1997). La Historia del Arte, Barcelona: Debate, Crculo de Lectores S.A.. ISBN 84-226-6430-5;

Enllaos externs.



Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115161" title="Pietro Metastasio" nonfiltered="2274" processed="2270" dbindex="47379">

Pietro Antonio Domenico Trapassi, ms conegut pel seu pseudnim Pietro Metastasio o simplement Metastasio (3 de gener de 1698   12 d'abril de 1782), fou un escriptor i poeta itali molt conegut pel gran nombre de llibrets que va escriure per a les peres del seu temps.

Metastasio va nixer a Roma, on el seu pare, Felice Trapassi, havia format part d'un regiment de refor de l'exrcit papal. De petit, atreia l'atenci improvisant i declamant versos sobre qualsevol tema. En una d'aquestes ocasions, el 1709, Giovanni Vincenzo Gravina, reputat per la seva erudici jurdica i literria i membre de lAccademia dell'Arcadia, i Lorenzini, un crtic fora conegut. Gravina, seduts pels dons potics i encants personals del noi, el van prendre sota la seva protecci.

Protecci de Gravina.

Gravina va hellenitzar el nom de Pietro Trapassi en el seu equivalent grec de Metastasio. Li van procurar estudis de llat i dret, al mateix temps que fomentaven els seus dons literaris tot promocionant el jove prodigi en privat i als salons romans. Metastasio es va trobar aviat confrontat als ms clebres improvisadors de tota Itlia. Les llargues jornades passades estudiant per a improvisar fins a vuitanta estrofes en una mateixa sessi van comportar l'empitjorament de la salut de Pietro i l'esgotament dels seus dons potics.

En aquesta poca, Gravina s'ha de desplaar a Calbria on s'emporta Metastasio per introduir-lo en els cercles literaris napolitans tot confiant la seva custdia a Gregorio Caroprese a Scalea. El clima favorable i la calma de la costa meridional van tenir una influncia benfica sobre la seva salut. Gravina va decidir llavors d'acabar amb les improvisacions per consagrar els seus esforos a tasques ms nobles per tal de mesurar-se als millors poetes.

A l'edat de dotze anys, va traduir la Ilada en estrofes de vuit versos i dos anys ms tard, va escriure la tragdia Giustino, amb l'estil de Sneca, sobre un assumpte tret de l'epopeia favorita de Gravina, la Italia liberata de Trissino. Per l'acci era avorrida i 42 anys ms tard, Metastasio va demanar al seu editor, Calzabigi, que la retirs del seu catleg. Caroprese va morir el 1714, fent de Gravina el seu hereu, que tamb va morir el 1718. Metastasio va heretar la seva fortuna, podent viure a partir d'aquell moment sense preocupacions dinerries.

Als vint anys, la seva histria novellesca, la seva bellesa, les seves bones maneres i els seus talents distingits en van fer una relaci rebuscada. En l'espai de dos anys, havia dilapidat la seva fortuna i havia augmentat la seva celebritat. Va decidir llavors dedicar-se de deb al seu ofici. A Npols, va ser contractat per un eminent jurista anomenat Castagnola que va vigilar de manera estreta la seva activitat.

El 1721, tot treballant en l'mbit jurdic, Metastasio va compondre un epitalami i el que s probablement la seva primera serenata musicada, Endimione, en ocasi del matrimoni de la seva protectora, la princesa Pinelli di Sangro, amb el marqus Belmonte Pignatelli. El 1722, el virrei de Npols li va encarregar de compondre una serenata per celebrar d'una manera particularment solemne l'aniversari de l'emperadriu. Va acceptar aquesta demanda per va ser convingut que l'autor havia de ser annim. Sota aquesta condici, Metastasio va compondre Gli orti esperidi. Musicada per Nicola Porpora, i cantada pel seu alumne, el castrat Farinelli que tot just comenava, va aconseguir un xit considerable.

Protecci de Romanina.

La gran prima donna romana, Marianna Bulgarelli, anomenada  Romanina per la seva ciutat natal, hi va interpretar el paper de la deessa Venus i no va aturar-se fins aconseguir saber qui l'havia escrit. El va persuadir d'abandonar la carrera jurdica i li va prometre assegurar el seu renom i la seva independncia financera si es dedicava al drama lric. Installat amb la Romanina, Metastasio va fer amistat amb els ms grans compositor del seu temps: Porpora, que li va assegurar una formaci musical, i tamb Hasse, Pergolesi, Alessandro Scarlatti, Vinci, Leo, Durante i Marcello.

Tots ells posaren msica a les seves obres. Al mateix cenacle, es va assabentar de l'art del cant, i familiaritzant-se amb l'estil de Farinelli. Extraordinriament dotat per a la composici, i dotat d'una veritable sensibilitat potica no va tenir cap dificultat per produir obres d'una gran qualitat literria intrnseca que esdevenien obres mestres musicals quan es musicaven i eren cantades pels cantants extraordinaris formats en aquesta escola vocal sense equivalent ni precedent.

La lectura de les obres de Metastasio en si mateixes no permet jutjar completament la seva qualitat. Per les convencions de les seves intrigues, l'absurd d'algunes de les situacions d'escenificacions, les llibertats preses sobre la veritat histrica d'alguns dels seus personatges, la repetitivitat de vegades fatigosa del tema de l'amor en tots els seus desenvolupaments, s'explica i es justifica per les necessitats de la posterior composici musical.

Metastasio vivia a Roma a casa de Romanina i el seu marit. La cantant el va adoptar de manera encara ms apassionada del que ho havia fet Gravina, alhora per un afecte un mica maternal, una mica amors, i per una veritable admiraci del talent tan excepcional de l'artista. Va acollir a casa seva tota la famlia Trapassi - pare, mare, germ i germanes. Afalagava el geni del poeta i li concedia tots els seus capricis. Sota la seva influncia benfica, va compondre Didone abbandonata, Catone in Utica, Ezio, Alessandro nell' Indie, Semiramide riconosciuta, Siroe i Artaserse. A aquests drames lrics li van posar msica els principals compositors i van ser produts a les principals escenes d'Itlia.

A la cort vienesa.

Tanmateix, Romanina amb l'edat va deixar de cantar en pblic i el poeta se sentia cada vegada ms depenent de la seva amabilitat. Cobrava 300 escuts per a cadascun dels seus llibrets d'pera, que tot i ser apreciable, representava uns recursos precaris i es va posar a recercar una plaa ms estable. s aix com el setembre de 1729, va rebre una oferta d'esdevenir el poeta oficial per al teatre de Viena amb 3.000 florins d'emoluments. Ho va acceptar i de manera molt desinteressada, la Romanina el va deixar marxar, continuant encarregant-se de la seva famlia a Roma.

Al comenament de l'estiu de 1730, es va installar a Viena a casa d'un espanyol de Npols amb qui va continuar residint fins a la seva mort. Aquesta data s una frontissa de la seva activitat artstica. Entre 1730 i 1740 van ser representats al teatre imperial els seus drames lrics ms bonics: Adriano, Demetrio, Issipile, Demofoonte, Olimpiade, Clemenza di Tito, Achille in Sciro, Temistocle i Attilio Regolo.

Algunes d'aquestes obres van ser escrites per a ocasions molt particulars, sota terminis increblement curts: Achille en 18 dies, i fins i tot Ipermestra en 9 dies. El poeta, el compositor, el copista musical i els cantants havien de treballar junts de manera frentica. Metastasio dominava el seu art en els menors detalls. L'experincia aconseguida a Npols i a Roma, junt a l'excitaci de la seva nova carrera a Viena el va permetre de satisfer a les exigncies i als tpics de l'pera.

A Viena, Metastasio no tenia un gran xit social. El seu origen humil l'excloa dels cercles de l'aristocrcia. Una certa compensaci li va oferir l'amistat de la comtessa Althann, cunyada de la seva antiga benefactora, la princesa Belmonte Pignatelli. Era vdua i durant algun temps havia sigut la favorita de l'emperador. La seva relaci amb Metastasio va ser tan ntima que es va pensar que es casarien secretament. Romanina lamentava ara la seva jubilaci i li va demanar que interceds per ella per obtenir un contracte al teatre de la Cort Imperial. Cansat de les seves demandes, va intentar dissuadir-la de venir a veure'l. El to de les cartes que li enviava van inspirar a Romanina tanta decepci com clera. No se'n saben b els detalls, per sembla que mentre preparava el seu viatge a Viena, va morir. El fet s que heretava la seva fortuna personal en el moment de la mort del seu marit. I Metastasio, rosegat de dolor i de remordiment, va renunciar voluntriament a aquest heretatge. Aquest acte desinteressat va ser perjudicial per la seva famlia de Roma. Els seus pares i els seus germans van haver de tornar a casa seva havent de espavilar-se per ells mateixos.

La vellesa.

Els anys que anaven passant i el clima de Viena van degradar la seva salut i el seu esperit. Al voltant de 1745, aproximadament, va comenar a no escriure poc, encara que les cantates que d'aquest perode i si la canzonetta Ecco quin fiero istante que va dedicar a Farinelli sn entre les millors i les ms populars de les seves obres. Es va fer evident que dequeia d'avorriment tant mental com d'esperit. El 1755, la comtessa Althann va morir, i Metastasio noms va gaudir de les relacions d'alguns habituals que freqentaven la casa burgesa de Martinez. Es va enfonsar rpidament en una certa senilitat i en una ociositat gaireb completa tot i que encara visqus llargament fins a 1782. Va llegar la totalitat de la seva fortuna (aproximadament uns 130.000 florins) als cinc fills del seu amic Martinez. Havia sobreviscut a tots els membres de la seva prpia famlia.

Estil i influncies.

Durant els quaranta anys que va viure de la seva carrera original i creativa, el seu renom va continuar creixent. A la seva biblioteca, possea ms de 40 edicions de les seves obres completes. Havien estat tradudes en nombroses llenges, francs, angls, alemany, espanyol i fins i tot en grec modern.

Havien estat escollides per tots els compositors amb alguna notorietat, havien estat cantades pels millors cantants a cada capital i no hi havia cap societat acadmica important que no considers un honor tenir-lo entre els seus membres. Tots els visitants estrangers importants que visitaven Viena volien trobar el vell poeta al seu pis del carrer del mercat del Carb (Kohlmarkt Gasse).

Per el seu estil convenia a una certa msica, la dels virtuosos en la vocalitzaci, la de les sopranos dramtiqies. Les evolucions que van afectar el drama musical amb l'arribada en escena de Gluck i Mozart, el desenvolupament de l'orquestraci, i la moda de l'estil germnic que s'estenia rpidament, requerien llibrets d'una factura diferent. Les seves obres van caure en un oblit que no mereixien, igual com la musica que els acompanyaven. Farinelli, considerat per ell com un alter ego, personificava d'alguna manera la seva poesia i amb la desaparici dels castrats, la msica apropiada a Metastasio s'esvaeix. Ambds estaven veritablement lligats en el dest pels seus talents complementaris.
		 
		 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115162" title="Reproductor multimdia" nonfiltered="2275" processed="2271" dbindex="47380">
Un reproductor multimdia s un programa informtic que permet la reproduci d'udio, de vdeo, de imatges o totes coses a la vegada.

Alguns exemples de reproductors multimdia:
 Amarok;
 Kaffeine;
 RealPlayer;
 Rhythmbox;
 VLC;
 Winamp;
 Windows Media Player;
 XMMS;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115166" title="EDTV" nonfiltered="2276" processed="2272" dbindex="47381">
EDTV o Enhanced Definition Television s un format de televisi que va aparixer per solventar les mancances de la televisi estndard o SDTV, visibles sobretot en les televisions modernes, amb pantalles de gran mida.

 Histria .

Des de la dcada dels 60 fins fa 10 o 15 anys, l'nic format de televisi ha estat l'SDTV, ja que en tot aquest temps, les limitacions de l'electrnica dels aparells de televisi, unida la poca mida de la diagonal de les seves pantalles (com a molt de 21 a 25 polzades) no feien necessari l'us de sistemes de prestacions superiors i 480 o 575 lnies (en funci del format) entrellaades eren suficients.

Tanmateix, la generalitzaci de pantalles cada vegada ms grans, junt amb l'aparici dels sistemes digitals, van evidenciar les limitacions de la TV analgica i una imatge que en un aparell de 14 polzades es veia correcte, mostrava greus mancances en un altre de 30, que tenia una rea quatre vegades superiors.

Aquestes limitacions es mostraven en forma d'aliasings temporals (parpelleig de la imatge) i la sensaci d'estar contemplant una imatge borrosa i inestable (degut a la poca resoluci de la senyal i a qu televisions de gran mida, obliguen a visualitzar la imatge des de ms aprop).

Les limitacions anteriors van incentivar els fabricants a dissenyar i fabricar sistemes que ampliessin les capacitats de la SDTV i el primer d'aquests sistemes va ser l'EDTV.

Aquest sistema actualment s el ms exts, utilitzat en el DVD, la TDT, la TV per satllit, les cmeres miniDV o les videoconsoles i ha relegat la SDTV a les emissions analgiques.

 Caracterstiques tcniques .

Com a caracterstica principal, EDTV incorpora l'eliminaci de l'entrellaat en l'exploraci de la imatge. Aquesta caracterstica millora sensiblement la qualitat, eliminant l'aliasing espacial i temporal associat als sistemes SDTV. Tamb s el principal motiu pel qual la qualitat de l'EDTV s clarament superior a la SDTV.

Les seves principals caracterstiques sn:

 Resoluci de 480p o 575p;
 Relaci d'aspecte de 4:3 o 16:9;
 24 o 25 imatges per segon;


Taula comparativa dels diferents sistemes SDTV, EDTV i HDTV





El sistema ms exts que usa aquest format s el DVD, que treballa a una resoluci de 854 x 480 en format progressiu. Tanmateix, per tal de disposar d'aquest format, s necessari a ms que el reproductor envii a la televisi una senyal progressiva (molts l'envien en SDTV, per tant entrellaada) i que la televisi tamb sigui capa de treballar en aquest format.

La EDTV es considera adequada sobretot per pantalles de mida inferior a les 30 o 40 polzades de diagonal, ja que a partir d'aquestes mides, sobretot si es vol mirar la pantalla des d'aprop, s necessari utilitzar el format HDTV (720p o 1080i/p).

 El futur de la EDTV .

Actualment la EDTV s el sistema ms ests, a pesar de ser tamb el ms desconegut, degut sobretot a qu sovint es confon amb la SDTV i a qu els fabricants de sistemes audiovisuals estan incentivant el mercat a qu faci el pas a HDTV i a qu es desprengui de tots els sistemes SDTV i EDTV, que conformen la majoria d'aparells installats.

Aix, exceptuant la televisi analgica, tots els sistemes actuals funciones amb EDTV. Aquesta situaci s d'esperar que no varii gaire en els prxims 3 o 4 anys, ja que a pesar que a partir de 2007 s'estendran els sistemes HDTV HDDVD i BRD i tamb sortiran al mercat videoconsoles de nova generaci que poden generar imatges HDTV, la resta de sistemes, com televisors, TDT i televisi per satllitlit encara tardaran uns anys a passar a HDTV. 

El motiu principal s la gran quantitat d'aparells SDTV i EDTV installats i el fet que, sobretot els ltims, han estat adquirits en els ltims 4 o 5 anys i no ser fcil pels fabricants convncer els consumidors que els tornin a canviar, sobretot si es t en compte que per diagonals de pantalla inferiors a les 30 polzades (la gran majoria d'aparells) la diferncia de qualitat entre un sistema EDTV i un HDTV es fa difcil d'apreciar degut a les limitacions del sistema visual hum.

 Enllaos externs .

Comparaci entre les TV de plasma EDTV i HDTV;
Comparaci entre SDTV, EDTV i HDTV i consells a l'hora d'adquirir un aparell;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115168" title="Ciprian Andrei Marica" nonfiltered="2277" processed="2273" dbindex="47382">
Ciprian Andrei Marica (nascut el 2 d'octubre del 1985 a Bucarest, Romania) s un jugador romans de futbol que juga actualment al club Shakhtar Donetsk de la Lliga Ucranesa de Primera Divisi. 

 Palmars .
Lliga ucranesa de futbol: 2005, 2006 amb el Shakhtar Donetsk.
Copa ucranesa de futbol: 2004 amb el Shakhtar Donetsk.
Supercopa ucranesa de futbol: 2005 amb Shakhtar Donetsk;
Lliga romanesa de futbol: 2002, 2004 amb el Dinamo Bucure ti;
Copa romanesa de futbol: 2003, 2004 amb el Dinamo Bucure ti;

Enllaos externs.
Perfil de Ciprian Marica al web del FC Shakhtar Donetsk.
Perfil de Ciprian Marica al web de Futbol Romans.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115170" title="Frits Zernike" nonfiltered="2278" processed="2274" dbindex="47383">


Frits Zernike ( Amsterdam, Pasos Baixos 1888 - Amersfoort 1966 ) fou un fsic neerlands guanyador del Premi Nobel de Fsica l'any 1953 per la seva invenci del microscopi de contrast de fases. 

Biografia.
Va nixer el 16 de juliol de 1888 a la ciutat neerlandesa d'Amsterdam. Heret del seu pare, mestre de matemtiques, la seva passi per la fsica, llicenciant-se en qumica, fsica i matemtiques per la Universitat d'Amsterdam. El 1913 aconsegu ser assistent de l'astrnom Jacobus Kapteyn al laboratori astronmic de la Universitat de Groningen, sent nomenat l'any 1920 professor de fsica terica i mecnica quntica.

Va morir el 10 de mar de 1966 a la ciutat neerlandesa d'Amersfoort.

Recerca cientfica.
Interessat en la ptica el 1930 inici els seus estudis sobre la lnia espectral creant l'any 1932 el primer microscopi de contrast de fases. La seva invenci, que constituex una gran millora en comparaci de la teoria clssica del microscopi establerta per Ernst Karl Abbe, es va basar que la llum reflectida per una superfcie metllica experimenta diversos canvis de fase. Aix mateix va descriure l'aberraci ptica en els microscopis i telescopis.

L'any 1953 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica per la invenci del microscopi de constrast.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Zernike de la Lluna, aix com l'asteroide (11779) Zernike descobert el 16 d'octubre de 1977 per Cornelis Johannes van Houten, Ingrid van Houten-Groeneveld i Tom Gehrels.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1953;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115172" title="Lorraine Hunt" nonfiltered="2279" processed="2275" dbindex="47384">
Lorraine Hunt Lieberson (San Francisco, 1 de mar de 1954   Santa Fe, Nou Mxic, 3 de juliol de 2006) fou una soprano i posteriorment mezzosoprano estatunidenca.

Nascuda en una famlia de tradici musical (el seu pare s professor de msica i la seva mare contralt), estudi el piano, el viol i la viola abans de comenar a cantar en un cor universitari; posteriorment estudi cant a Boston. Als 26 anys, decid dedicar-se completament al cant. La seva carrera reb una gran empenta quan l'escengraf Peter Sellars li confi el paper de Sesto en una producci del Giulio Cesare de Haendel. Continu llavors la seva carrera en concerts i amb nombroses gravacions. El 1999 es cas amb el compositor estatunidenc Peter Lieberson. Mor al seu domicili de Santa Fe (Nou Mxic) a l'edat de 52 anys, desprs d'una llarga lluita contra un cncer de mama.

Lorraine Hunt ha estat considerada una de les millors mezzosopranos de la seva generaci. Entre els seus papers ms destacables es troben el de Sesto a La clemenza di Tito de Mozart, el de Carmen a Carmen de Bizet, el de Mede a Mde de Marc-Antoine Charpentier, el de Theodora i el d'Irene a Theodora de Haendel, el de Minerva a Il ritorno d'Ulisse in patria de Monteverdi i el de Serse a Serse de Haendel.

Enllaos externs.
 Breu biografia al Bach Cantatas Website. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115177" title="Walther Bothe" nonfiltered="2280" processed="2276" dbindex="47385">

Walther Wilhelm Georg Bothe ( Oranienburg, Alemanya 1891 - Heidelberg 1957 ) fou un fsic, matemtic, qumic i professor universitari alemany. Va rebre el Premi Nobel de Fsica l'any 1954, juntament amb Max Born, per la invenci del mtode de les coincidncies en l'ocupaci del comptador Geiger. 

Biografia.
Va nixer el 8 de gener de 1891 a la ciutat alemanya d'Oranienburg, prop de Berln. Va estudiar fsica, qumica i matemtiques a la Universitat de Berln on va tenir com professor a Max Planck, doctorant-se l'any 1914. Desprs de la Primera Guerra Mundial, on fou fet presoner per l'Imperi Rus i deportat a Sibria, collabor amb Hans Geiger al Physikalisch-Technische Reichsanstalt de Berln. El 1930 fou nomenat professor de la Universitat de Giessen i el 1934 va esdevindre director de l'Institut de Fsica de la ciutat de Heidelberg.

Va morir el 8 de febrer de 1957 a la ciutat de Heidelberg. 

Recerca cientfica.
Al costat de Hans Geiger descobr que si una sola partcula s detectada per dos o ms comptadors Geiger, la detecci ser prcticament coincident en el temps. Usant aquesta observaci va construir el circuit de coincidncia permetent que diversos comptadors en coincidncia determinin l'mpetu angular d'una partcula. Bothe va estudiar l'efecte Compton usant aquest sistema, aix establint l'anlisi modern dels processos de dispersi i establint una porta lgica.

El 1930 va demostrar, juntament amb H. Becker, que mitjanant el bombardeig del berilli amb partcules alfa s'aconseguia una radiaci penetrant, formada pel que posteriorment James Chadwick anomenaria neutrons. El 1943 finalitz el primer ciclotr alemany.

El 1954 li fou concedit el Premi Nobel de Fsica, que compart amb Max Born, per la invenci del mtode de les coincidncies en l's del comptador Geiger, per l'estudi de les radiacions.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (19178) Walterbothe descobert el 9 de setembre de 1991 per Freimut Brngen i Lutz D. Schmadel.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1954;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115180" title="Baronia de Castre" nonfiltered="2281" processed="2277" dbindex="47386">
Baronia de Castre fou una jurisdicci creada pel rei Jaume el Conqueridor per al seu fill illegtim Ferran Sanxs, fruit de la seva relaci amb la dama Blanca d'Antilln.

 Llista de barons de Castre.
Ferran Sanxs 1250-1275;
Felip I Ferrandis de Castre 1275-1301;
Felip II Ferrandis de Castre 1301-1328 (fill de l'anterior);
Felip III de Castre 1328-1354 (fill de l'anterior);
Felip IV de Castre 1354-1371 (fill de l'anterior);
Aldona de Castre, regent (germana de l'anterior);
Pere Galceran I de Pins 1371-1418 (fill de la anterior);
Felip V Galceran de Castre-Pins el Barbut1418-1461 (fill de l'anterior);
Felip VI Galceran de Castre-Pins 1461-1464 el Bo (fill de l'anterior);
Felip VII Galceran de Castre-Pins 1464-1509 el Pstum (fill de l'anterior);
Pere Galceran II de Castre-Pins 1509-1528 (fill de l'anterior);
Berenguer Arnau I Cervell de Castre-Pins 1528-1560 (nebot-nt de l'anterior);
Berenguer Arnau II de Cervell-Castre 1560-1574 (fill de l'anterior);
Berenguer Arnau III de Cervell-Castre 1574-1588 (fill de l'anterior);
Felip VIII de Cervell-Castre 1588-1590 (germ de l'anterior);
Estefania I de Cervell-Castre 1590-? (germana de l'anterior);
Margarida I d'Alag-Esps i de Cervell-Castre ?-1624 (filla de l'anterior);
la baronia pass als Montcada, ja que Margarida es cas amb Francesc de Montcada i de Montcada, marqus d'Aitona


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115183" title="Jordi Sarsanedas i Vives" nonfiltered="2282" processed="2278" dbindex="47387">
Jordi Sarsanedas i Vives (Barcelona, 3 de setembre de 1924 - 16 de novembre de 2006) fou un poeta, prosista i activista cultural catal.

Es va llicenciar en lletres a la Universitat de Tolosa (Llenguadoc), va exercir de professor de llengua i de literatura franceses a Barcelona, va fer un lectorat a Glasgow a final dels quaranta, i entre el 1958 i el 1961 va viure a Mil.

Va comenar publicant poesia, 'A trenc de sorra' (1948), per l xit ms notable d aquells primers anys va ser el recull de narracions 'Mites' (1954) i, l'any segent, del poemari 'La Rambla de les flors'. De 'Mites', Sarsanedas n'havia dit: 'La publicaci d'aquest llibre va fer un cert efecte, perqu representava una escriptura lliure, llavors innovadora'. I de 'La Rambla de les flors': 'Per mi representava, clarament, una opci per la modernitat a la meva manera i una resposta al noucentisme'. L'autor tamb va publicar les novelles 'Contra la nit d'Oboixang' (1953), 'El martell' (1956) i 'La noia a la sorra' (1981).

El 1991 va ingressar a la Secci Filolgica de l'Institut d'Estudis Catalans i el 1994 fou distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva trajectria literria i cultural. I s que la vida de Jordi Sarsanedas tamb ho va ser, marcada per l'activisme cultural. Una mostra: redactor en cap de Serra d'Or (1963-1989); membre del Grup dels Vuit (1946-1947) amb Albert Rfols-Casamada i Maria Girona; redactor de la revista Ariel (1947-1951); membre fundador i un dels directors de l'Agrupaci Dramtica de Barcelona (1955-1963); collaborador de la discogrfica Edigsa; president del Centre Catal del PEN Club (1983-2004); deg de la Instituci de les Lletres Catalanes (1988-1999); president de l'Ateneu Barcelons (1997-2003).

L'escriptor deia sovint que el comproms amb la cultura li havia robat temps d'escriure. De fet, a partir del 1999 Sarsanedas obre una etapa nova, amb la publicaci del poemari 'Cor meu, el mn'. I el 2005, dedicat completament a escriure, s un any prolfic i excepcional per a l'escriptor, amb l'aparici del llibre de poemes 'Silencis, respostes, variacions' (Proa) i el llibre de contes 'Una discreta venjana' (Ed. 62), pel qual s guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona.

Bibliografia.
A trenc de sorra (1948);
Contra la nit d'Oboixang (1953);
Mites (1954);
La Rambla de les flors (1955);
El martell (1956) ;
La noia a la sorra (1981);
Fins a un cert punt (Poesia 1945-1989) (1989);
Contes (1947-1969) (1994);
L'enlluernament, al cap del carrer (2001);
Com una tornada, s (2003);
Cor meu, el mn (2005);

Enllaos externs.
 Notcia de la seva mort a Vilaweb;
 Escriptors.cat;
 Qui sc i perqu escric a Lletra;
 Conte de Jordi Sarsanedas;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115188" title="Acura" nonfiltered="2283" processed="2279" dbindex="47388">
Acura s el nom d'un marca usada pel fabricant de cotxes japons Honda als Estats Units, Canad i Hong Kong des de mar del 1986 en el mercat de vehicles de luxe. La marca ha estat introduda a Mxic al 2004 i en el mercat xins al 2006. Tamb est planejat que Acura s'introdueixi en el mercat domstic japons el 2008.



 Lnia cronolgica .

 1986;
 Acura debuta a Nord-Amrica com la primera marca de luxe japonesa.

 1990;
 Els concessionaris Acura als EUA guanyen la primera plaa per cinquena vegada consecutiva  en el rnquing de l'ndex de Satisfacci al Client per J. D. Power and Associates. Acura anuncia que incrementar la recerca i el desenvolupament als EUA.

 1991;
 La revolucionria tecnologia VTEC d'Honda s introduda al model NSX.
 Acura desembarca a Hong Kong.

 1997;
 S'introdueix el Integra Type-R.

 2001;
 El MDX guanya el prestigis premi Motor Trend "2001 Sport/Utility of the Year".

 2002;
 Acura RSX substitueix el nom Integra a Nord-amrica.

 2003;
 El model TSX s'introdueix com a substitut del CL coupe i del Acura Integra sedan. Integra, introdut el 1986, ha tingut un redisseny. TSX esdev una elecci molt competitiva contra el popular BMW srie 3.

 2004;
 Acura desembarca a Mxic.


 2006;
 Acura desembarca a Hong Kong.


 Models actuals .

MDX ;
RDX ;
RL ;
RSX ;
TL;
TSX;
CSX;

 Enllaos externs .
Acura USA;
Acura Canada;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115189" title="Carles Borja" nonfiltered="2284" processed="2280" dbindex="47389">
Carles de Borja i Castro (Gandia 1530-1592), Duc de Gandia  i Marqus de Lombai (1550-1592).

Era el promognit de Francesc de Borja i Arag, va nixer a Madrid per fou enviat a Gandia per a la seua educaci.

En 1548 es casa amb na  Magdalena de Centelles i Cardona, comtessa d'Oliva, produint-se aix la uni de les dues cases nobiliries.

Estava fortament vinculat a la cort de Felip II, va ser ambaixador a Gnova, posteriorment virrei i capit general de Portugal. Felip II el visit a Gandia el 1586.

 Antecedents familiars .
Fill de Sant Francesc de Borja i la dama portuguesa Elionor de Castro.

 Npcies i descendents .
Es va casar el 1548 amb Magdalena de Centelles i Cardona, germana i hereva del comte d'Oliva, amb qui va tenir dos fills:
Francesc Toms de Borja, duc de Gandia.
Gilabert de Centelles.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115190" title="Francesc Toms de Borja" nonfiltered="2285" processed="2281" dbindex="47390">
Francesc Toms de Borja i Centelles (1551-1595), Duc de Gandia, Marqus de Lombai i comte d'Oliva (1592-1595).

 Antecedents familiars .
Fill de Carles Borja i Magdalena de Centelles. Era nt de Sant Francesc de Borja.

 Npcies i descendents .
Es va casar el 1572 amb Joana Fernndez de Velasco, amb qui va tenir sis fills:
Carles de Borja Centelles, duc de Gandia;
nyec de Borja;
Gaspar de Borja, arquebisbe de Toledo;
Baltasar de Borja, bisbe de Mallorca;
Melcior de Centelles;
Magdalena de Borja, casada amb Iigo Fernndez de Velasco;

Va reconixer un fill illegtim:
Roderic de Borja;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115191" title="Francesc Carles de Borja" nonfiltered="2286" processed="2282" dbindex="47391">
Francesc Carles de Borja-Centelles i Fernndez de Velasco o Carles de Borja-Centelles (?-1632), Duc de Gandia, Marqus de Lombai i comte d'Oliva (1595-1632).

 Antecedents familiars .
Fill de Francesc Toms de Borja i Joana Fernndez de Velasco.

 Npcies i descendents .
Es va casar amb Artemisa Dria, amb qui va tenir tres fills:
Magdalena de Borja-Centelles.
Francesc Ddac, duc de Gandia.
Anna de Borja-Centelles.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115192" title="Francesc Ddac Pasqual de Borja" nonfiltered="2287" processed="2283" dbindex="47392">
Francesc Ddac Pasqual de Borja-Centelles i Dria, Duc de Gandia, Marqus de Lombai i comte d'Oliva (1632-1665).

 Antecedents familiars .
Fill de Francesc Carles de Borja i Artemisa Dria.

 Npcies i descendents .
Es va casar amb Maria Ponce de Len, amb qui va tenir:
Artemisa de Borja-Centelles, casada amb el prncep de Cariati;
Anna de Borja-Centelles, casada amb Diego Mesa, marqus de la Gurdia;
Francesc de Borja-Centelles, cardenal;
Carles de Borja-Centelles, cardenal;
Pasqual de Borja-Centelles, duc de Gandia.
Llus de Borja-Centelles, prncep consort d'Squillace;
Josefa de Borja-Centelles, casada amb el comte d'Alba;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115194" title="Aguilera" nonfiltered="2288" processed="2284" dbindex="47393">

Aguilera (Aquilegia) s un gnere de plantes amb flor. 

s originari de l'hemisferi nord.

Compta amb unes 70 espcies.

Sn plantes herbcies i perennes. Les flors sn acampanades.

Algunes espcies, especialment Aquilegia vulgaris, s'utilitzen en jardineria.


Algunes espcies:
Aquilegia alpina;
Aquilegia atrata   ;
Aquilegia atrovinosa;
Aquilegia aurea;
Aquilegia barbaricina;
Aquilegia barnebyi   ;
Aquilegia bernardii;
Aquilegia bertolonii;
Aquilegia blecicii;
Aquilegia brevistyla   ;
Aquilegia buergeriana;
Aquilegia caerulea   ;
Aquilegia canadensis   ;
Aquilegia champagnatii;
Aquilegia chrysantha   ;
Aquilegia desertorum   ;
Aquilegia desolatica   ;
Aquilegia dinarica;
Aquilegia ecalcarata;
Aquilegia einseleana;
Aquilegia elegantula   ;
Aquilegia eximia   ;
Aquilegia flabellata;
Aquilegia flavescens   ;
Aquilegia formosa   ;
Aquilegia glandulosa;
Aquilegia grahamii   ;
Aquilegia grata;
Aquilegia incurvata;
Aquilegia japonica;
Aquilegia jonesii   ;
Aquilegia karatavica;
Aquilegia karelini;
Aquilegia kitaibelii;
Aquilegia lactiflora;
Aquilegia laramiensis   ;
Aquilegia litardierei;
Aquilegia longissima   ;
Aquilegia loriae;
Aquilegia micrantha   ;
Aquilegia moorcroftiana;
Aquilegia nigricans;
Aquilegia nugorensis;
Aquilegia nuragica;
Aquilegia olympica;
Aquilegia ottonis;
Aquilegia oxysepala;
Aquilegia pancicii;
Aquilegia parviflora;
Aquilegia paui;
Aquilegia pubescens   ;
Aquilegia pubiflora;
Aquilegia pyrenaica;
Aquilegia rockii;
Aquilegia thalictrifolia;
Aquilegia saximontana   ;
Aquilegia schockleyi;
Aquilegia scopulorum   ;
Aquilegia sibirica;
Aquilegia transsilvanica;
Aquilegia triternata   ;
Aquilegia turczaninovii;
Aquilegia viridiflora;
Aquilegia viscosa;
Aquilegia vitalii;
Aquilegia vulgaris   ;
Aquilegia yabeana;
		
Referncies.

Flora Europaea: Aquilegia;
USDA PLant Profile: Aquilegia;
Flora of China: Aquilegia (see also links to related floras therein);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115196" title="Muguet" nonfiltered="2289" processed="2285" dbindex="47395">


El muguet (Convallaria majalis), s una espcie de planta i l'nic membre del gnere Convallaria.

s una planta originria de l'hemisferi nord.

Es tracta d'una espcie herbcia i perenne amb rizoma. Cada planta fa entre 5 i 15 flors balnques aromtiques. El fruit s una baia vermella 

s molt utilitzada en jardineria i com a planta medicinal (per a malalties del cor).












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115199" title="Trepadella" nonfiltered="2290" processed="2286" dbindex="47398">


Trepadella (Onobrychis) s un gnere de plantes amb flor silvestres o conreades. 

Sn originries d'Eursia. El gnere Onobrychis comprn unes 23 espcies.

Onobrychis viciifolia s la trepadella conreada que s'utilitza com a planta farratgera.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115201" title="Max Born" nonfiltered="2291" processed="2287" dbindex="47400">


Max Born ( Wroc aw, Polnia 1882 - Gttingen, Alemanya 1970 ) fou un matemtic i fsic britnic, d'orgen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1954 per la seva recerca en mecnica quntica.

Biografia.
Va nixer l'11 de desembre de 1882 a la ciutat de Wroc aw, avui en dia situada a Polnia per que en aquells moments formava pert de l'Imperi Alemany. Va estudiar batxillerat al Knig-Wilhelm-Gymnasium i posteriorment matemtiques i fsica a la Universitat de Wroc aw, Heidelberg i Zuric, doctorant-se l'any 1906 a Gttingen. Professor a les universitats de Berln, Frankfurt-am-Main, Gttingen, Cambrdige i Edimburg, el 1939 fou adms membre de la Royal Society britnica.

Born mor el 5 de gener de 1970 a la ciutat de Gttingen.

Recerca cientfica.

Entre 1915 i 1919 fou professor de fsica terica a la Universitat de Berln, on conegu i es relacion amb Albert Einstein. 

A partir de 1921 a la Universitat de Gttingen inici les seves investigacions cientfiques, al costat del seu assistent Werner Heisenberg, i relacionant-se tamb amb Wolfgang Pauli. Ambds fsics formularen la representaci mecnica de la matriu del quntum a partir d'un primer esborrany de Heisenberg en el qual formulava la teoria del quntum evitant les representacions conrretes per inobservables de l'rbita de l'electr usant parmetres com la probabilitat de la transici. Davant d'aquest fet Born va reconixer que la formulaci podia ser transcrita en la llengua de les matrius, que havia aprs al costat de David Hilbert.

El 1933 Born abandon Alemanya per refugiar-se a la Universitat de Cambridge pel seu origen jueu, tot i que ell professava la religi luterana aix com pel seu pacifisme. El 1936 fou nomenat professor de Filosofia Natural a la Universitat d'Edimburg, crrec que desenvolup fins el 1953. 

El 1954 retorn al seu pas i fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb Walther Bothe, per la seva recerca en la mecnica quntica, especialment en l'estudi de la funci de les ones. L'any 1955 fou un dels 11 cientfics i intellectuals que signaren el Manifest Russell-Einstein.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1954;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115202" title="Polykarp Kusch" nonfiltered="2292" processed="2288" dbindex="47401">

Polykarp Kusch ( Blankenburg, Alemanya 1911 - Dallas, EUA 1993 ) fou un fsic i professor universitari nord-americ d'origen alemany guardonat l'any 1955 amb el Premi Nobel de Fsica.

Biografia.
Va nixer el 26 de gener de 1911 a la ciutat alemany de Blankenburg, traslladant-se l'any segent amb tota la seva famlia als Estats Units. El 1931 es llicenci en fsica al Case Institute of Technology de Cleveland, aconseguint el seu doctorat el 1936 per la Universitat d'Illinois. 

Mor el 20 de mar de 1993 a la ciutat de Dallas, a l'estat nord-americ de Texas.

Recerca cientfica.
Professor de la Universitat de Columbia a la ciutat de Nova York l'any 1949, juntament amb Isidor Isaac Rabi va estudiar els efectes dels camps magntics en feixos d'toms, i va treballar diversos anys com a cap acadmic abans de partir cap a la Universitat de Texas, a la ciutat de Dallas on va retirar-se el 1982. 

El 1955 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica juntament amb Willis Eugene Lamb per demostrar que el moment magntic de l'electr era major que el seu valor teric, provocant la reconsideraci i la innovaci en l'electrodinmica quntica. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1955;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115204" title="Willis Lamb" nonfiltered="2293" processed="2289" dbindex="47402">

Willis Eugene Lamb ( Los Angeles, EUA 1913 ) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat l'any 1955 amb el Premi Nobel de Fsica.

Biografia.
Va nixer el 12 de juliol de 1913 a la ciutat nord-americana de Los Angeles. Estudi qumica a la Universitat de Califrnia llicenciant-se el 1934, ampliant posteriorment estudis i llicenciant-se en fsica el 1938. Entre 1956 i 1962 fou professor de fsica a la Universitat d'Oxford i postriorment tamb enseny a la Universitat de Yale, Columbia i Stanford.

Recerca cientfica.
El 1955 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb el fsic Polykarp Kusch pels seus descobriments referents a l'estructura fina de l'espectre de l'hidrogen. Lamb i Kusch realitzaren estudis semblants sobre l'electromagnetisme de l'electr, establint Lamb l'anomenat efecte Lamb.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1955;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115206" title="Aigua de Valncia" nonfiltered="2294" processed="2290" dbindex="47403">

L'aigua de Valncia s un combinat a base de cava (o xampany), suc de taronja, vodka i ginebra (licor). En general se serveix en gerres de diverses racions i es beu en copes amples de cctel. Fou creat l'any 1959 per Constante Gil al Caf Madrid de Valncia.

Segons el llibre Valencia Noche de Mara ngeles Arazo en aquella poca freqentaven la cerveseria un grup de viatjants bascos que acostumaven a demanar aigua de Bilbao, referint-se al ms escums de la casa. Cansats de demanar sempre el mateix digueren al propietari que els ofers quelcom noveds i ell els propos beure l'aigua de Valncia. Ells accediren a tastar-ne el cctel que Gil va preparar en aquell moment i ja no van deixar de prendre'l.

Durant una dcada, la beguda fou coneguda noms per un petit grup de clients i no va ser fins els anys 1970 quan va comenar a coneixer-se a la nit valenciana. Des d'aleshores, s'ha convertit en una beguda molt popular.

Constante Gil va deixar la cerveseria l'any 2000. Avui dia es dedica exclusivament a pintar les seves Tertlies de Caf homenatge a les seves vivncies entre Aigua de Valncia i Rocafulls.

Es prepara fent un got amb suc de taronja, s'hi afegeix una ampolla d'escums semi-sec, i una copa de vodka i ginebra, s'hi posa sucre segons el gust i es deixa refredar tot al frigorfic.

Enllaos externs.
 Constante Gil creador del cctel. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115210" title="Vlaams Blok" nonfiltered="2295" processed="2291" dbindex="47404">
El Vlaams Blok fou un partit poltic flamenc fundat als anys 70. Propugnava la independncia de Flandes, si b era tamb conegut per la seva forta oposici a l'immigraci. L'any 2004 va ser illegalitzat desprs d'una condemna per racisme a un tribunal de Gant. Va seguir el seu llegat el Vlaams Belang.

El seu lema era Eigen Volk Eerst ("(el) Propi Poble Primer"). El president del VB s Frank Vanhecke.

 Programa poltic .
 Autodeterminaci de la naci flamenca per tal de formar un nou estat.
 Oposici a l'ingrs de Turquia a la Uni Europea.
 Inicialment advocava per la expulsi de tots els inmigrants de Blgica que no s'integressin, malgrat que a la actualitat els seus lders afirmen que es conformarien amb que aprenguessin el neerlands i assimilessin els constums flamencs, tot i que, p.e., consideren el vel islmic com a suficient motiu d'expulsi.
 Eliminar el brutal dficit fiscal anual (12.000 milions d'euros/any, any 2005) amb Valnia que permetria millorar substancialment les pensions.

s un partit de dretes, fortament conservador, independentista, republic.

 Representaci institucional .
Al Parlament Europeu forma part d'Identitat, Tradici i Sobirania. Va obtenir el 24,2 % dels sufragis a les eleccions municipals del 24 de juny de 2004.

 Lders del VB .
 Gerolf Annemans;
 Lode Claes;
 Frank Vanhecke;
 Filip Dewinter;
 Karel Dillen;
 Koen Dillen, hijo de Karel Dillen;
 Roeland Raes;
 Yves Buysse;

 Enllaos externs .
 Vlaams Belang;
 Antiga pgina del Vlaams Blok;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115211" title="Jordi Ginebra i Serrabou" nonfiltered="2296" processed="2292" dbindex="47405">
Jordi Ginebra i Serrabou (Barcelona, 1961) s Doctor en Filologia Catalana, amb premi extraordinari de doctorat, per la Universitat de Barcelona (1991). Professor titular de lingstica catalana des de 1992. Ha estat Visiting Research Fellow de la Universitat de Birmingham (2004) i professor del postgrau de correcci i qualitat lingstica de la Universitat Autnoma de Barcelona.  Va ser director del Departament de Filologia Catalana (1997-2000) i subdirector del Servei Lingstic de la URV (1992-1997). Ha estat membre del Consell Assessor del Programa de la Gramtica Catalana de l Institut d Estudis Catalans. Ha obtingut el Premi-Beca Memorial Josep M. Prous i Vila 1990, el VII Premi d Investigaci Cultural Francesc de Borja Moll 1992, el Premi Nicolau d Olwer de l Institut d Estudis Catalans 1991, el Premi Miquel dels Sants Oliver 1997 i la beca Manuel de Montoliu 2001. Actualment coordina l ERLEU i el Mster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes.

De les seves publicacions en destaca el Diccionari d's dels verbs catalans (Barcelona: Edicions 62, 1999), escrit juntament amb Anna Montserrat i amb la collaboraci de Xavier Rull i Muruzbal i Anna Saperas i Tuset. Ha estudiat sobretot la sintaxi del catal i la histria de la llengua (sobretot gramtics dels segles XVIII i XIX, l'obra de Pompeu Fabra i l'activitat i les aportacions del Grup Modernista de Reus).

Enllaos externs.
http://wwwa.urv.cat/centres/Departaments/fcatalana/ginebra.html;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115214" title="Anna Montserrat i Ciurana" nonfiltered="2297" processed="2293" dbindex="47406">
Anna Montserrat i Ciurana (Valls, Alt Camp, 1968), s llicenciada en Filologia Catalana i exerceix de professora a la Universitat Rovira i Virgili i a la Universitat Oberta de Catalunya. La seva publicaci ms important s el Diccionari d's dels verbs catalans (Barcelona: Edicions 62, 1999), realitzat conjuntament amb Jordi Ginebra i la collaboraci de Xavier Rull i Anna Saperas. Les seves principals lnees d'investigaci sn: la sintaxi, les relacions entre estndard i normativa, els llenguatges d'especialitat, la terminologia, la fraseologia i les tcniques d expressi.

 Publicacions cientfiques .
 Llibres .
 Ginebra, Jordi; Montserrat, Anna (1999). Diccionari d s dels verbs catalans. Amb la collaboraci de Xavier Rull i Anna Saperas. Barcelona: Edicions 62.
 Bofarull, Jordi de; Montserrat, Anna (2001). Praxi lingstica II. Documents administratius. Tarragona: Servei Lingstic de la URV.

 Estudis i collaboracions en treballs collectius .
 Montserrat, Anna (1993). "s i estat de la llengua a la base aria de Reus". Dins Jornades sobre la Llengua a Tarragona. Tarragona: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica; Ajuntament de Tarragona.
 Montserrat, Anna (1998). "L scots i el galic: coincidncies i divergncies amb el catal". Dins Actes de la Cinquena Trobada de Sociolingistes Catalans. Barcelona: Departament de Cultura.
 Montserrat, Anna (2000). "La desviaci del codi ortolgic com a indicador de canvi lingstic". Dins Creus, Imma; Juli, Joan; Romero, Slvia (eds.): Actes del Congrs de Llengua i Mitjans de Comunicaci. LXXV Anys de Rdio. Lleida: Pags Editors. 339-352;
 Ginebra, Jordi; Montserrat, Anna (2000). "El rgim verbal en el diccionari de Pompeu Fabra". Dins Ginebra, Jordi; Martnez Gili, Ral-David; Pradilla, Miquel ngel (eds.): La lingstica de Pompeu Fabra. Vol. II. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Tarragona: URV. 165-177;
 Ginebra, Jordi; Montserrat, Anna (2000). "Tractament de les unitats fraseolgiques en el diccionari de Pompeu Fabra". Dins Ginebra, Jordi; Martnez Gili, Ral-David; Pradilla, Miquel ngel (eds.): La lingstica de Pompeu Fabra. Vol. II. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Tarragona: URV. 365-379;
 Montserrat, Anna (2000). "Pervivncia de formes lxiques patrimonials de l Alt Camp en els estudiants de secundria de Valls". Dins Actes del XXIII Colloqui General de la Societat d'Onomstica. Ulldecona: Diputaci de Taragona; Departament de Cultura; Consell Comarcal del Montsi; Ajuntament d Ulldecona.

 Enllaos externs .
 http://wwwa.urv.cat/centres/Departaments/fcatalana/montserrat.html;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115215" title="Empar Pont i Albert" nonfiltered="2298" processed="2294" dbindex="47407">
Empar Pont i Albert (La Vall d'Albaida, 1957) s l'actual cap de llista d'ERC a Reus.

Enllaos externs.
 http://www.reus.net/ajuntament2/consistori/organsgovern/elple/compconsistori/epont.php;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115218" title="Lier" nonfiltered="2299" processed="2295" dbindex="47408">
Lier s una ciutat de la provncia d'Anvers, a Blgica. El club de futbol de la ciutat s el Lierse S.K..

Enllaos externs.
 Web oficial;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115220" title="Vlaams Belang Jongeren" nonfiltered="2300" processed="2296" dbindex="47409">
Vlaams Belang Jongeren (Joves del Vlaams Belang) sn les joventuts del partit flamenc Vlaams Belang (Inters flamenc). Editen trimestralment la revista Vrij Vlaanderen (Flandes lliure). Hans Verreyt s el seu actual portaveu.



Enllaos externs.
 Web oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115230" title="Literatura romanx" nonfiltered="2301" processed="2297" dbindex="47410">
La Literatura romanx s la literatura feta en llengua romanx, en qualsevol de les seves variants, tant al cant dels Grisons (Sussa) com a Ladnia (Itlia).
 Primers testimonis .
La primera mostra escrita dels parlars retoromnics sn el Vocabulari Sancti Galli, del segle IX, per el primer text escrit sn quinze lnies dun fragment trobats al monestir d Einsiedeln (cant de Schwyz), datat del segle XII.
 Edat moderna .
Amb l arribada de la reforma protestant en el segle XVI comena a desenvolupar-se la literatura en romanx.  La primera obra important la va compondre Gian Travers de Zuoz, La chanzun da la guerra dal chast d'Msch (1527), de 704 versos, versi d un poema del segle XII, on canta l empresonament del castell de Msch, G.G. Medici, quan tornava de l ambaixada amb el duc de Mil. Ms tard composaria altres obres, com les bbliques Histoargia dalg bio patriarch Joseph (1534) i Histoargia dalg filg pertz (1534).  El ms destacat fou el gran humanista Sim Lemn-Margadan Simon Lemnius (1511-1550), deixeble de Philip Melanchton, traductor de l Odissea al romanx i autro del poema pic nacional en llat Rhaetis (1538) i del drama Monarchopornomachia (1539).

A Puschlaff (Vallader), Joschiam Bifrun de Samaden (1506-?) publicaria el 1560 L g nuof Sainc Testamaint da nos Signer Jesu Christi. Per la seva banda, Ulrich Chiampel de Ss (1510-?) escriv en llat Descriptio Rhaetiae alpestris (1562) i en romanx els psalms protestants Cudesch da psalms, chi sun fats e mis a chiantr in ladin (1563).  El 1601 Daniel Bonifaci escriuria el catecisme Curt mussaiment dels principals punctgts della christianevla religiun.  Per l autor ms destacat del periode s el capell protestant Steffan Gabriel d Ilanz (Vallader), qui escriu Igl ver sulaz da pievel giuvan (1611), Unna stadera de pasar, quala seig la vera cardienscha (1625) de caire polmic, mentre Gian Anteon Calvenzano composa un Catechismus (1611) en surselv i Lucio Gabriel tradueix el nou testament al romanx; Adam Naulli escriv Anatomia del sulaz del Steffan Gabriel (1618); el p. M. Lodovico Molitor compos Un cudischiet da sainchias historias (1652), canons bbliques; F. Zaccaria escriv en surselv Speghel da devotiun (1665) i Glisch sin il candelier (1685). I el 1678-1679 Vulpius i Dorta elaboraren La Sacra Biblia, quai ais tuot la Sancta Scrittra, traducci de la Bblia al baix engadins.

La literatura de finals del XVII i mitjans del XVIII, molt prolfica, es principalment de caire religis i devocional, per tamb hi ha polmiques, descripcions, llibres de viatges i alguna narrativa. Desprs de l annima La canzun de Santgia Margriatha, destaquen Johan Jst Ander, qui escriv Spejel Cristian (1681); Gion Grass fa Psalms de David (1683); Jon Martin compos la pea de teatre prof Philomela (1684); el 1690 es public l aplec d himnes del convent de Disentis, Consolaziun dell olma devotiusa; entre 1717 i 1719 s editen la Bblia de Cuera, la Passiun de Sumvitg, la Passiun de Lumbrein i la Dertgira nauscha. El primer escrit en romanx de caire administratiu fou Fuorma delg dreig civil e criminal (1731), i l obra de P. Saluz Un curt antruvidament par la juvantengia en las scholas (1739), primer escrit de caire pedaggic a les escoles. A finals del segle tamb destacarien l obra de Mengia Wielanda Ouvretta musicala (1754) i la gramtica romanx-alemany (1771) de B. Veith.  

 El segle XIX .
Al voltant del diari Grischun Rumonsch (1836-1839) apareix la primera generaci d autors moderns en llengua romanx. Els ms destacats foren Alfons Tuor, Gian Chasper Muoth (1844-1906), poeta i professor de llat i histria a la Universitat de Cuera, amb Il giodia (1886), Il cumin d Ursira (1900) i Canzuns della spatlunzas (1901); Giovannes Mathis, Simeon Caratsch (1826-1895) amb Poesas umoristicas e populares (1865), Flurin Camathias (1871-1946) qui simpatitzava amb Mistral i va mantenir contacte amb els felibres, Gion Huonder (1824-1867) amb el poema Il pur Surveran, Marius Carnot, Chasper Pult i l engadins Andrea Bezolla (1840-1897). Els ms destacats foren Conradin de Flugi (1789-1874), autor d unes Rimas; Zaccaria Pallioppi (1820-1874), amb Poesias  (1864-1868), Ortografia et ortopedia del idiom romauntsch d Engiadin ota (1857), primera gramtica romanx de caire normalitzador, basada en el parlar engadins, i l estudi Dizionari dels idioms romauntschs d'Engiadin'ota e Bassa (1893-1895), publicat pel seu fill, amb intenci normalitzadora;  Gian Fadri Caderas (1830-1891), el gran poeta del moment, autor d Il farmacista (1864), Ravania (1868), Sorrirs e larmas (1887),  Flours alpinas (1885) i Nouvas rimas(1879); Clementina Gilli (1858-1942) autora del conte Fruonzia (1926) i Gian Michel Nay (1860-1920) amb el poema La vacha pugnera a Ovras da G.M. Nay (1926-1927).

Posteriorment aparegueren algunes gramtiques oposades a la de Pallioppi, com la de D. Carigiet (1856) i G.A. Bhler (1864). Janbatista Alton compos Rimes ladines (1885) i Stories i chianties ladines (1895). L aparici el 1885 de la Societad Retorumontscha encoratjar l aparici de nous autors com Gian Budi, autor de Pareolas engiadinaisas i Caspar Descurtins, amb Chrestomazeia retorumntscha (1892-1919). Schimun Vonmoos (1864-1940) traduir al romanx les obres de Ramuz i d altres.

 El segle XX .
El 1919 els escriptors rtics Peider Lansel i Men Rauch funden la Lia Rumantscha/Ligia Romontscha, societat poltica i cultural que uneix les ja existents (Romania, Uniun dals Grischs, Renania, Uniung Rumantscha da Surmeir), que difondr la Grammatica teoretica, practica ed istorica della lingua ladina (1915) i el Dicziunarii scurznieu de la lingua ladina (1929) d A. Velleman a Samaden, per tal d unificar els diferents parlars en una sola escriptura. Tamb fomentaran la creaci de premsa romanx, com el diari Gazetta Ladina (1920) i Fogl Ladin (1939) de Men Rauch.

Aix facilitar l aparici de nous autors ladins; els lingstes Andrea Schorta, Alexi Decurtins i Agustim Maissen; els poetes A. Caflisch (1893-1971), Flurin Darms (1918), autor dels poemes Per vesiders jeu e ti (1960) i la novella Sut il pinut (1972); Curo Mani (1918), Luisa Famos (1928), Theo Candinas (1929), G. Tscharner (1933), Sep Mudest Nay (1892-1945) i Flurin Darms (1918), R.R. Bezzola, amb Tiara grischuna (1943);  i A. Lozza (1880-1953); els dramaturgs Men Duri Gaudenz (1899-1992) i G. Belsch (1913); i els narradors R. Caratsch (1901-1978), Gion Deplazes (1928) autor de La bargia de tchss (1964), Toni Halter (1914), amb Festival da Porclas (1952), Cl Biert (1920-1981), L. Hendry (1920), Donat Cadruvi i l autora de contes Selina Schnz amb el pintor Alois Carigiet. 

Els autors ms destacats han estat, per, Peider Lansel (1863-1943), Jon Semadeni (1910), Men Rauch (1888-1958); Hendri Spescha (1928) amb les narracions La tentaziun di Giachen Malun (1953), El ve va trent ons (1958), els poemes Alla notg (1963) i els drames E tut quei che mus vein da retscheiver (1955) i Il llom (1963); Tista Munk (1915) amb la narraci Il chauvrerin (1943), i Andri Peer (1921-1985), Gian Fontana (1897-1935), Fumegl Martin, Sidonia Caplazi i Mistral Gion Flury. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115232" title="Andreu del Regne Unit" nonfiltered="2302" processed="2298" dbindex="47411">

Andreu del Regne Unit, duc de York (Palau de Buckingham 1960). Prncep del Regne Unit amb el tractament d'altesa reial que ostenta, per concessi reial, el ducat de York des de l'any 1986.

Nascut al Palau de Buckingham el dia 19 de febrer de l'any 1960 essent fill del prncep Felip de Grcia i de la reina Elisabet II del Regne Unit. Andreu era nt, per via paterna, del prncep Andreu de Grcia i de la princesa Alcia de Battenberg; i per via materna, del rei Jordi VI del Regne Unit i de la princesa Maria de Teck.

El prncep Andreu fou batejat a la Sala de la Msica del Palau de Buckingham el dia 8 d'abril de l'any 1960 per l'arquebisbe de Canterbury, Dr. Geoffrey Fisher, essent padrins: el prncep Enric del Regne Unit, la princesa Alexandra del Regne Unit, lord Elphinstone, el comte d'Euston i lady Georgina Kennard.

Andreu fou el primer nad nascut d'una monarca regnant des de la princesa Beatriu del Regne Unit, l'any 1857, ltima filla de la reina Victria I del Regne Unit.

Reb la primera formaci a mans d'una institutriu al Palau de Buckingham i posteriorment ingress a la Heatherdown Preparatory School, prop d'Ascot, al comtat de Berkshire. El setembre de 1973 ingress al prestigis Gordonstoun School a Morayshire a Esccia. Anys enrere ja havien assistit a aquest collegi el prncep de Galles i el duc d'Edimburg. Des del mes de gener fins al mes de juny de l'any 1977 realitz un intercanvi escolar amb la Lakefield College School d'Ontario a Canad. El mes de juliol de l'any 1979 abandon la seva formaci a Gordonstoun amb nivells excellents d'angls, histria, cincies poltiques i economia. A diferncia dels seus germans no acced a la Universitat.

El mes de novembre de l'any 1978 el Palau de Buckingham anunci que el prncep Andreu ingressaria a la Marina britnica amb l'intenci de seguir la carrera militar. Desprs de les proves d'ingrs, se l'assign al HMS Deadalus. El mes de setembre del 1979 acced al Britannia Royal Naval College de Dartmouth. Posteriorment ingress a la Royal Air Station de Culdrose a Cornualla. 

El 2 d'abril de l'any 1982 la colnia angls de les Illes Falkland foren invadides per l'Argentina que en reclamava la sobirania. Immediatament el govern britnic declar la guerra a l'Argentina. El vaixell HMS Invicible, a la tripulaci del qual estava assignat el prncep Andreu, fou enviat a les Fakland essent el que jug un rol principal en les maniobres que serviren per reprendre amb el control de les Illes. 

En un primer moment, el govern britnic es mostr reticent a permetre que el duc de York particips en les maniobres de recuperaci de l'illes Falkland i mostr la seva voluntat d'assignar al duc un despatx a les oficines de la Marina a Londres. La prespectiva que un fill de la reina mors en acci era una possibilitat que el Govern britnic preferia evitar al preu que fos. Tot i aix, la reina i el duc de York insistiren en la necessitat que el prncep Andreu compls amb les obligacions inherents al seu crrec a la Marina. 

El mes de febrer de l'any 1984, la reina el nomen el seu ajuda de camp personal. Posteriorment segu la seva carrera militar a la Marina britnica arribant l'any 1997 al crrec de comandant. Des de l'any 2001 ha abandonat la vida activa a la Marina.

El dia 23 de juliol de l'any 1986 contragu matrimoni a l'Abadia de Westminster amb Sara Ferguson, fill del major Ronald Ferguson i de Susan Barrantes. En motiu del casament la reina conced al seu fill el ducat de York, el comtat d'Inverness i la baronia de Killyleagh. La parella tingu dues filles:

 SAR la princesa Beatriu del Regne Unit, nascuda a Londres el 1988.

 SAR la princesa Eugnia del Regne Unit, nascuda a Londres el 1990.

L'any 1992, desprs de diversos escndols reflectits a la premsa sensacionalista britnica, els duc de York acordaren separar-se i posteriorment, l'any 1996, la parella es divorci. Malgrat posar fi al seu matrimoni la parella ha mantingut una excellent relaci i no s estrany observar-los amb les seves filles a diverses festes, esquiades o actes socials. Des del seu divorci, Sara Ferguson ha mantingut el ttol de duquessa de York per ha hagut de renunciar al tractament d'altesa reial i ha quedat exclosa del cercle de la famlia reial britnica.

Actualment el duc de York desenvolupa la seva activitat professional al voltat del Departament de Comer i Indstria com a representant especial del Regne Unit. El duc de York prengu el relleu del prncep Eduard del Regne Unit en aquesta activitat que l'ha portat arreu del mn.

El duc de York s un gran aficionat al golf i s capit del Reial Club de Golf de Saint Andrews. La seva afici al golf li ha generat multitud de crtiques arran de la utilitzaci de l'avi de la Reina per acudir a multitud de tornejos internacionals. 

La famlia York habita Sunninghill Park, al costat del Gran Parc del Castell de Windsor. L'any 2002, el Palau de Buckingham anunci que el duc de York i la seva famlia es traslladaria al Royal Lodge del Castell de Windsor, l'antiga residncia de lady Elisabet Bowes-Lyon. El duc mant una oficina permanent al Palau de Buckingham.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115233" title="Minami (revista)" nonfiltered="2303" processed="2299" dbindex="47412">
Minami s una revista espanyola que tracta de manga, anime i oci de l'editorial Ares, creada el Nadal del 1998 amb el nom de Minami2000.

Rpidament va obtenir el primer lloc de vendes, havent obtingut avui dia tots el rcords de vendes i longevitat a Espanya d una publicaci d'aquest tipus .

La revista tamb ha obtingut el reconeixement d'afeccionats i professionals en forma de premis, com el "Premi ADAM a la millor revista 2004" o el "Premi ExpoManga a la millor publicaci 2005".

Encara que inicialment es va dedicar a la realitzaci de monogrfics, degut a que els editors ja publicaven una altra revista sobre el mateix tema, la Dokan, ms endavant es va decidir donar-li un canvi radical i convertir-la en una revista tpica com ho era la mencionada Dokan, canviant-li el nom pel de Minami (que en japons significa "sud" i prov del personatge Minami Asakura de la srie Touch ( Bateadores  a Espanya, on el personatge es deia Brbara Ochoa)).

Creada per Lzaro Muoz, la seva poltica editorial es basa en centrar-se en el que el mercat nacional pot oferir a l'otaku espanyol. Tamb destaca en el sector per haver donat sempre molta importncia a l'opini i per oferir continguts no estrictament manga, tractant de temes que, sense estar relacionats amb el manganime, tamb poguessin agradar als aficionats d'aquest gnere.

A principis del 2006, coincidint amb el nmero 69 de la revista i l'inici del seu vuit any d existncia, el seu director, Lzaro Muoz, va deixar el crrec que va anar a parar a Rafa del Ro.

Minami continua essent publicada cada mes, i se la pot trobar en els quioscs i les llibreries especialitzades d'Espanya i de part d Amrica Llatina.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115235" title="Dennis Ritchie" nonfiltered="2304" processed="2300" dbindex="47413">


Dennis MacAlistair Ritchie (nascut el 1941) s un fsic estadounidenc que va colaborar en el desenvolupament del sistema operatiu Unix i va crear el llenguatge de programaci C, tema sobre el qual va escriure un clebre clssic de la informtica juntament a Brian Kernighan: El llenguatge de programaci C. 

Va nixer a Bronxville (Nova York) el 9 de setembre de 1941. El 1967 va ingresar als Laboratoris Bell on treball en Multics, BCPL, ALTRAN i el llenguatge de programaci B. En Lucent va encapalar els esforos per a la creaci de Pla 9 i Inferno. Les seves aportacions juntament amb les de Ken Thompson al camp dels sistemes operatius han estat reconegudes amb el Premi NEC C&C  el 1979, amb el Premi Turing de la ACM el 1983 i amb la Medalla Nacional de Tecnologia dels Estats Units el 1998.

Sobrenoms.
Dennis Ritchie s conegut amb freqncia com "dmr" (la seva direcci d'email a Bell Labs), en diversos grups de noticies de Usenet (com a comp.lang.c). Ritchie s la "R" de K&R o K/R, com es coneix popularment al fams llibre sobre C.

Textos de Ritchie.
The C Programming Language (1978 amb Brian Kernighan);
Unix Programmer's Manual (1971);

Vegeu tamb.
 Llenguatge de programaci C;
 Laboratoris Bell;
 Unix;

 Enllaos externs .

 Pgina personal de Dennis Ritchie als Laboratoris Bell (en angls).
 Transcripci d'una entrevista amb Dennis Ritchie    Per Michael S. Mahoney;
 Entrevista con Dennis M. Ritchie - Per Manuel Benet (publicada a LinuxFocus.org el juliol de 1999);
 Unix.se Entrevista amb DMR publicada el 7 de febrer de 2003;
 Ritchie and Thompson Receive National Medal of Technology from President Clinton;
 Vdeo - TechNetCast At Bell Labs: Dennis Ritchie and Brian Kernighan (1999-05-14);
 The future according to Dennis Ritchie - LinuxWorld.com 12/4/00;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115240" title="Josep Maria Fust i Blanch" nonfiltered="2305" processed="2301" dbindex="47416">
Josep Maria Fust Blanch fou un destacat futbolista catal dels anys 60.

 Biografia .
Josep Maria Fust va nixer a Linyola, La Noguera, el 15 d'abril de 1941. L'any 1958 va fitxar pel CD Comtal i el 1960 pel FC Barcelona. El 1961-62 fou cedit a l'Osasuna per retornar al Bara la temporada segent. Jugava de migcampista i al club blau-grana va jugar durant deu temporades, entre 1962 i 1972, per un total de 407 partits i arribant a ser-ne el capit. Guany un total de set ttols al club.

Fou vuit cops internacional amb la selecci espanyola entre 1964 i 1969, amb la que disput la fase final de la Copa del Mn d'Anglaterra 1966. Va jugar un partit contra Alemanya marcant un gol. Un cop retirat ha seguit vinculat al mn de l'esport blau-grana, ja sigui dins de l'Agrupaci de Veterans, b com a comentarista esportiu.

 Trajectria esportiva .
 CD Comtal: 1958-60.
 FC Barcelona: 1960-61.
 CA Osasuna: 1961-62.
 FC Barcelona: 1962-72.
 Hrcules d'Alacant;

 Ttols .
 3 copes espanyoles de futbol: 1963, 1968, 1971.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115242" title="Forusrcid" nonfiltered="2306" processed="2302" dbindex="47417">

Els forusrcids, (Phorusrhacidae, aus del terror), foren unes aus carnvores no voladores, els predadors dominants a Amrica del Sud durant la major part del Cenozoic. Feien entre un i tres metres d'alda. El Titanis walleri, una de les espcies ms grans, tamb s conegut d'Amrica del Nord, fent-ne un dels pocs exemples d'animals que aparegueren a Amrica del Sud i que aconseguiren passar al continent nord-americ desprs de la formaci de l'Istme de Panam. No s'han trobat els avantpassats del T. walleri; nogensmenys, s possible que hi hagi ms espcies nordamericanes que encara no han estat descobertes. Del T. walleri, noms se n'ha trobat uns quants ossos, disseminats a Florida i en alguns jaciments de la costa de Texas; tampoc se n'ha trobat mai cap esquelet complet.

Els forusrcids sn coneguts colloquialment com a "aus del terror", car les espcies ms grans eren els predadors dominants i uns dels carnvors ms temibles de llur hbitat. Les seves ales evolucionaren en estructures en forma de ganxo que podien ser utilitzades com a braos i  per a clavar-se en la presa. La gran majoria de les espcies petites, aix com algunes de les ms grans, eren bones corredores.

Els animals vivents ms propers als forusrcids son les seriemes.

Taxonomia.
Desprs de la revisi feta per Alvarenga i Hfling, actualment hi ha 5 subfamlies, que contenen 13 gneres i 17 espcies:

 Subfamlia Brontornithinae - espcies gegantines, de ms de 2 metres d'alada;
 Gnere Brontornis;
 Brontornis burmeisteri;
 Gnere Physornis;
 Physornis fortis;
 Gnere Paraphysornis;
 Paraphysornis brasiliensis;
 Subfamlia Phorusrhacinae - espcies gegantines, per ms petites i febles que les Brontornithinae;
 Gnere Phorusrhacos;
 Phorusrhacos longissimus;
 Gnere Devincenzia;
 Devincenzia pozzi;
 Gnere Titanis;
 Titanis walleri;
 Subfamlia Patagornithinae - de talla mitjana i bastant febles, d'un metre i mig d'alada;
 Gnere Patagornis;
 Patagornis marshi;
 Gnere Andrewsornis;
 Andrewsornis abbotti;
 Gnere Andalgalornis;
 Andalgalornis steulleti;
 Subfamlia Psilopterinae - espcies petites d'entre 70 i 100 cm d'alada;
 Gnere Psilopterus;
 Psilopterus bachmanni;
 Psilopterus lemoinei;
 Psilopterus affinis;
 Psilopterus colzecus;
 Gnere Procariama;
 Procariama simplex;
 Gnere Paleopsilopterus;
 Paleopsilopterus itaboraiensis;
 Subfamlia Mesembriornithinae - de talla mitjana (1-1,5 metres d'alada);
 Gnere Mesembriornis;
 Mesembriornis milneedwardsi;
 Mesembriornis incertus;

Alvarenga and Hfling no van incloure les Ameghinornithinae ni lAenigmavis sapea, espcies europees, dins el grup dels forusrcids; opinen que el primer grup en sn parents propers, mentre que l'espcie Aenigmavis s de filiaci incerta.

Enllaos externs.
Hooper Museum;
Terror Birds: Bigger and Faster (Science) ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115245" title="Llenguatge B" nonfiltered="2307" processed="2303" dbindex="47418">
B fou el nom d'un llenguatge de programaci desenvolupat als Laboratoris Bell, predecessor del llenguatge de programaci C.

Fou majoritriament un treball de Ken Thompson amb contribucions de Dennis Ritchie. Va aparixer primer sobre l'any 1969.

Histria.

B fou essencialment una simplificaci del llenguatge BCPL, eliminant qualsevol component que Thompson considers prescindible de manera que capigus en la memria de les minicomputadores de l'poca.
El llenguatge tamb va incloure alguns canvis d'acord amb les preferncies de Thompson (la majoria per a redur el nombre de carctes d'un programa tpic).

Al igual que BCPL, B noms tenia un tipus de dades, que corresponia amb una paraula de mquina. La majoria d'operadors ho manejaven com un enter; per exemple + (suma), - (resta), * (multiplicaci)  / (divisi).
Altres operadors ho tractaven com una direcci de memria a la que fer referncia: un punter.
B oferia operadors que permetien obtenir la direcci d'una determinada variable, o escriure en la direcci apuntada per una variable punter.

Les primeres implementacions foren per a les minicomputadores PDP-7 i PDP-11 executant versions antigues de UNIX; i per als mainframes de 36 bits Honeywell executant el sistema GCOS.

Evoluci.

La naturalesa sense tipus de B tenia sentit en el Honeywell, en la PDP-7 i moltes altres computadores antigues, per fou un problema en la PDP-11 perqu era difcil accedir a tipus de carcters de dades que la PDP-11 i la majoria de computadores modernes suportaven. Comenant el 1971, Ritchie va fer canvis al llenguatge al mateix temps que convertia el seu compilador per a produr llenguatge mquina nadiu.
El ms notable fou l'adicci de tipus de dades diferents per a les variables.

Durant 1971 i 1972 B evolucion primer en "Nou B" (New B, NB) i desprs en C. Ms tard, a principis de 1973, va ser afegit un preprocessador a petici d'Alan Snyder.

L'esfor va ser suficientement complet en aquest any com per a que durant l'estiu el nucli del sistema UNIX per a la PDP-11 fos reescrit en C.

Durant el perode 1972-1973 va haber la necesitat de portar-lo al Honeywell 635 i a l'IBM 360/370, aix que Mike Lesk va escriure el "paquet d'E/S portable" que es convertiria en l'"E/S estndar" (standard I/O  stdio) del llenguatge C.

B es va continuar utilitzant fins els anys 90 en els mainframes Honeywell i en altres sistemes per una varietat de raons, incloent l's de maquinari limitat en aquests sistemes; llibreries extensives, eines; o simplement perqu era suficientment bo com per a fer el treball.

L'enormement influencial AberMUD fou escrit en B.

Nom.

B fou enormement influenciado per BCPL, i el seu nom fou probablement una contracci de "BCPL".
Encara que s possible que el seu nom s'hagus basat en el llenguatge de programaci Bon, un llenguatge ms antic i no relacionat amb B, disenyat per Thompson per al seu s en Multics.

Exemples.

La segent funci d'exemple est presa de l' Users' Reference to B per Ken Thompson:


/* La segent funci imprimeix un nmero no-negatiu, n, en
   base b, on 2<=b<=10. Aquesta rutina utilitza el fet
   que en el joc de carcters ANSCII, els digits 0 a 9
   tenen valors de codi sequencials.
 */

printn(n,b) 


Aquest programa d'exemple en B utilitza la funci anterior per a sumar tres nmeros imprimint per pantalla el resultat.


main( ) 


Enllaos externs.

 The Development of the C Language, Dennis M. Ritchie. Posa B en el context de BCPL i C.
 Users' Reference to B, Ken Thompson. Descriu la versi per a PDP-11.
 The Programming Language B, S. C. Johnson & B. W. Kernighan, Technical Report CS TR 8, Bell Labs (Gener 1973). Descriu la versi per a GCOS.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115248" title="Peider Lansel" nonfiltered="2308" processed="2304" dbindex="47419">
Peider Lansel (Pisa, 1863   Ginebra, 1943) fou un escriptor en llengua romanx, i una de les principals figures de la literatura romanx. Nasqu a Itlia, per la seva  famlia era originria de Sent (Grisons), d'on emigraren per a dedicar-se al comer.

Fou un dels fundadors de Lia Rumantscha/Ligia Romontscha, societat per a desenvolupar el conreu de la llengua romanx i demanar autonomia poltica per als pobles rtics. 
Treball rduament per la renovaci de la llengua retoromnica, en la qual escriv diversos reculls de poemes: La cullana d'ambras (1912),  Il vegl chalamr ('El vell tinter', 1929), La funtana chi staina (1936), Fanzgnas (1939),  Versiuns veglias e nouvas (1940). Tamb public una srie d'antologies i fu l'arreplega de canons populars, aix com els articles periodstics Ni Italians, ni Tudais-chs, Rumantschs vulains restar (1913 i 1917) i Ils Retorumantschs (1936). 

 Enllaos externs .
  Biografia i obres de Lansel;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115251" title="Les Estacions" nonfiltered="2309" processed="2305" dbindex="47420">
Les Estacions (en alemany Die Jahreszeiten) s un oratori de Franz Joseph Haydn, amb llibret de Gottfried van Swieten, basat en un poema angls de James Thomson titulat The Seasons. El tema s una descripci idllica de les tasques del camp durant les quatre estacions de l'any.

Haydn compos l'oratori durant dos anys, desprs de l'xit del seu anterior oratori La Creaci (1798), que en aquells moments es representava arreu d'Europa. L'estrena tingu lloc a Viena el 24 d'abril de 1801 i fou un xit remarcable, malgrat que no arrib als extrems de La Creaci. Sovint se n'ha criticat la poca qualitat del llibret, que el mateix Haydn ja critic, qualificant-lo d'escombraries franceses. Alguns analistes han vist en els dos oratoris una mena de cicle: La Creaci comena amb Du per acabar en l'home, mentre que Les Estacions parteix de la quotidianitat humana per retornar a Du en el gran cor final d'acci de grcies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115253" title="GOTO" nonfiltered="2310" processed="2306" dbindex="47421">
GOTO o GO TO (anar a en angls) s una sentncia o instrucci molt com en els llenguatges de programaci amb l'objectiu de controlar el fluxe del programa. L'efecte de la seva versi ms simple s transferir sense condicions l'execuci del programa a l'etiqueta o nmero de linia especificada. s una de les operacions ms primitives per a traspassar el control d'una part del programa a una altra; tal s aix que molts compiladors tradueixen algunes sentcies de control com GOTO.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115254" title="Men Rauch" nonfiltered="2311" processed="2307" dbindex="47422">
Men Rauch (Scuol, Grisons 1888   1958) fou un enginyer, compositor i escriptor en romanx, d'estil popular. Fou un dels fundadors amb Peider Lansel de Lia Rumantscha/Ligia Romontscha, societat per a desenvolupar el conreu de la llengua romanx i demanar autonomia poltica per als pobles rtics.
Cultiv el teatre, la poesia, la narraci breu i la biografia. Fundador, editor i redactor de la Gazetta Ladina (1922), pass (1939) a redactor literari del nou Fgl Ladin. A partir del 1951, anim una companyia de teatre ambulant.
Entre les seves obres cal esmentar Il nar da Fallun (narraci), Chanzuns umoristicas cun la guitarra, L'alba e la s-charbunada (narraci en vers), Gian Travers e la chanzun da la guerra de Msch, Il premi da la vita (teatre, en collaboraci amb Men Gaudenz), In bocca d'luf, Il Battaporta (poesia), Chanzuns per la guitarra.  






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115255" title="Jon Semadeni" nonfiltered="2312" processed="2308" dbindex="47423">
Jon Semadeni (Vn, Grisons 1910 - Samedan, Grisons 1981) fou un escriptor en llengua romanx, una de les figuren cabdals de la literatura romanx del segle XX.
El 1944 fund el grup teatral La Culissa, i el 1951 el grup de teatre de cabaret La Panaglia. La seva obra evolucion des d'un neorealisme al drama histric, com La seva obra cabdal s, aix no obstant, La s-chrdum dal sulai (L'eclipsi del sol, 1953), exponent de la lluita contra tota mena d'autoritarisme. El 1980 foren publicades les seves obres completes (Ouvras dramaticas).
  
 Obres .
 La famiglia Rubar (1941) narraci;
 Chispar Rentsch (1946), narraci;
 Il pvel cumanda (El poble dominat, 1950), drama histric ;
 La s-chrdum dal sulai ('L'eclipsi del sol', 1953),
 La jrada (La palissada, 1980) ;
 Il giat cotschen (El gat roig, 1980). ;
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115256" title="Bamb groc" nonfiltered="2313" processed="2309" dbindex="47424">

El bamb groc (Phyllostachys aurea o Bambusa aurea) s un bamb mitj originari de la Xina, el ms corrent dels jardins d'Europa.

Cultiu.
Aquest bamb es diferencia d'altres espcies pels seus nusos apilats i comprimits generalment visibles en la base de les canyes.

Forma mates denses, canyes espesses de follam verd clar molt esps, des de la base fins a la part alta. Canya verda pllid tornant-se groga si est exposat al sol, poden arribar a 9metres d'alada i un dimetre de 4cm. Planta molt rstica, suporta sense grans danys una sequera relativa i el fred intens fins a -20. 

s.
Tanca lliure o podada, petit bosc, jardinera, mata allada. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115258" title="Cl Biert" nonfiltered="2314" processed="2310" dbindex="47425">
Cla Biert (Scuol, Grisons 1920   Cuera, 1981) fou un escriptor i narrador sus en llengua romanx.

De famlia pobra, estudi magisteri a Cuera i exerc de mestre fins que una malaltia l oblig a retirar-se el 1975. Collabor a les revistes Sain Pitschen i Novas Litteraras. President de l Uniun da scriptuors rumantschs, ha recollit canons d Engiadina i Val Mustair.

 Obres .
 Amuras (1928);
 Laina verda (1958);
 Fain Man (1969)   ;
 La mdada (1962);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115260" title="ISCED" nonfiltered="2315" processed="2311" dbindex="47426">
ISCED o International Standard Classification of Education s la classificaci estandarditzada dels nivells educatius establerta per la UNESCO. Fou introduda en 1976 i revisada en 1997. La versi en espanyol s'anomena CINE. Permet comparar sistemes educatius de pasos diferents per al seu estudi, ja que sovint varien programes, edats i noms.

Els Nivells de l'ISCED.
Nivell 0 = educaci preescolar a partir dels 3 anys, destinada a la transici entre la llar i l'escola. En el sistema espanyol equival a l'educaci infantil.
Nivell 1 = educaci primria, dna els coneixements bsics en lectoescritura, clcul i cultura general. Dura un mnim de 5 anys a temps complet i s l'inici de l'educaci obligatria, quan n'hi ha. La majoria de pasos l'organitzen entorn rees de coneixement mplies. Inclou tamb els estudis per a l'alfabetitzaci dels adults i l'educaci especial.
Nivell 2 = educaci secundria 1 o final de l'educaci bsica, on es completen els estudis de l'educaci primria d'una manera ms especialitzada (per assignatures). L'educaci obligatria, si existeix, acostuma a cobrir fins a aquest nivell.  Pot estar dividit en branques segons el dest posterior dels alumnes. Equivaldria a l'ESO en el sistema espanyol.
Nivell 3 = educaci secundria 2, a partir dels 15 o 16 anys, on prosegueix l'especialitzaci dels coneixements adquirits i s'exigeix una major preparaci als docents. Pot estar dividit en branques segons predomniin els sabers tcnics o acadmics.  Equivaldria al batxillerat del sistema espanyol.
Nivell 4 = educaci postsecundria, que dura entre 6 mesos i 2 anys. En el cas espanyol, inclouria la formaci professional de grau superior i alguns cursos d'especialitzaci.
Nivell 5 = educaci terciria 1, que acostuma a impartir-se en les facultats durant uns 3 anys aproximadament. Equival a la majoria d'estudis espanyols de la universitat (diplomatures, llicenciatures i postgraus).
Nivell 6 = educaci terciria 2, mxim grau de qualificaci. Acostuma a incloure una part de recerca. Equival als doctorats i a determinats msters en el sistema espanyol.

 Enllaos externs .
ISCED












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115261" title="Andri Peer" nonfiltered="2316" processed="2312" dbindex="47427">
Andri Peer (Sent, Grisons, 1931- Winterthur, 1985) fou un escriptor sus en llengua romanx.

Estudi magisteri a Cuera, i romanstica a Zuric i Pars. Del 1951 al 1983 don classes de francs i itali a l institut de Winterthur. La seva poesia ha abandonat les formes tradicionals i ha modernitzat la literatura romanx. 

 Obres .
 Narracions .
 La punt peidra (1947) ;
 Da nossas varts (1961),
 Poemaris . 
 Smmis (1951);
 Traischa dal camp (1946);
 Sgrafits (1959);
 Battdas d alas (1955);
 Furnatsch (1977);
 Il champ sulvasi (1975);
 Jener Nachmittag in Poschiavo (1974) ;
 Da cler bel di (1969), ;
 Drames .
 Il Dolmetsch, svainter la crusch, Bajz (1972);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115262" title="Bambusa ventricosa" nonfiltered="2317" processed="2313" dbindex="47428">

El Bamb ventre de Buda (Bambusa ventricosa) s un bamb originri de la Xina.

Caracterstiques.
En condicions molt favorables aquest bamb pot arribar a de 15 a 18 m. Certes condicions lligades a diversos factors (sequera) provoquen en el moment del creixement de les canyes una inflor dels entrenusos i disminux en gran manera l'altura de la planta.

Cultiu.
S'adapta a totes les condicions excepte temperatures massa fredes a l'hivern.

s.
Galeria, test, jardinera, interior, tanca, tall-vents o mata allada. Molt utilitzat a sia per a la realitzaci de bonsais. Original grcies als seus entrenusos curts i engreixats.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115263" title="Literatura sraba" nonfiltered="2318" processed="2314" dbindex="47429">
Literatura sraba s la literatura feta en srab, llengua eslava parlada a porcions dels estats de Brandenburg i Saxnia (Alemanya).
 Primeres mostres .
El 1500 el bisbe Johann VI von Saalhausen (1487-1518) de Meissen far editar el primer catecisme en srab a Bautzen, primer text conegut en srab. Per altra banda, apareixen les primeres mostres potiques sorabes, amb forta oscillaci dialectal, de mans d estudiants universitaris de Cracvia i Praga, com Jurij de Budyin, Miklaws de Budyin, Jankro de Chosbuz, Joannes Rhagius Aesticampianus (1457-1520), llorejat per Alexandre VI, Jan Solfa, Jan Luastius, Caspar Janitius (1550-1597), Jacobus Janus (mort el 1583), Jan Bokatius (mort el 1569), autors de poemes i  tractats en llat. Alhora, el 1520 Pawol Bozak ( descal ) ensenyar les doctrines de Mart Luter a Budestecy/Poswitz, com tamb ho faria a Budyin el 1577 el monjo Jan Brezan/Johann Briesemann.

El primer llibre imprs en srab, per, fou un calendari eclesistic compost el 1574 per Albin Mller (1543-?) de Tsupci/Straupitz.

Per tal d atraure al seu ban als srabs, tant catlics com protestants encoratjaren la publicaci d obres de carcter religis en srab. Aix, el 1548 Miklaws Jakubika traduir el Nou Testament al srab, i el 1610 Handrij Tara (1570-1628) hi composar l Enchiridion vandalicum, obra que cont un catecisme luter, oracions, psalms i reflexions en srab. A l rea de Chosbuz, Wjaclaw Warich (1564-1618) de Hrodzisco tamb compos un catecisme luter el 1579, i el 1627 Hrjehor Martini (mort el 1632) de Dazin va compondre psalms.

Per el 1667 l Elector de Brandenburg va ordenar que tots els texts en srab al seu territori fossin confiscats i destruts, de manera que hi va deseparixer tota mostra literria anterior al segle XVIII (llevat el Psalteri del 1643, himnes del 1654 i estractes de la Bblia del 1656). Noms durant un petit temps el 1669 el Consistori de la Baixa Luscia va cometre una ordre similar, de la que no se salvaria ni el catecisme del mestre d escola G. Emelius a Kalau.

 El segle XVIII .
Cap el segle XVIII es comen a conrear la literatura en srab. Es calcula que aleshores ja noms hi havia uns 200.000 parlants. El 1706 els germans Mercin i Jerzy Siman de Cemjericy van fundar el Seminari Lusaci, mentre que el 1716 es fund a Leipzig la Serbske Predarske Towartswo (Associaci Sraba de Prdiques), que organitza lectures i concerts Sorabum saluti, i la qual finan  Abraham Frencel (1656-1740) i el seu pare Michal (1628-1706) per tal que tradussin el Nou Testament.  Michal Frencel mostra als seus escrits un sentiment d origen com i germandat amb els pobles eslaus, i per a compondre el Nou Testament es va basar en texts alemanys, per revis tamb versions txeques i poloneses. Endems, el 1697 envi una carta de salutaci al tsar Pere I el Gran, de caire paneslau, on assenyala que tots els eslaus sn descendents del germans Cech, Lech i Rus.    

Abraham Frencil de Kozly/Cosel, pastor de Sunow, compondria diversos llibres en llat, com De originibus linguae Sorabicae libri (1693-1696), sense gaire valor cientfic, per tamb els interesants Historia populi et rituum Lusatiae Superioris,  Historia naturalis Lusatiae Superioris, De diis Slavorum et Soraborum in specie i  Lexicon harmonico-etymologicum Slavicum, intent de fer un vocabulari comparat i etimolgic de totes les parles eslaves. D altres autros del periode foren Jurij Mjn (1727-1785), traductor al srab del Messiah de Kloppstock, Michal Hilbjenc (1758-1816), Handrij Ruska (1755-1810) i Rudolf Mjn (1767-1841). L illustraci alemanya empentaria a nombrosos intellectuals a prendre inters per la llengua lusaciana

Pel que fa a publicacions peridiques, el 1790 aparegu el Mesacne Pismo k Rozwucenju a Wokrewjenju (Full mensual d instrucci i de delet), dirigit per Jan August Janka (1766-1829) i Korla Bohachwal Serach (1764-1835), primera publicaci lusaciana, i el 1809 comenar a publicar-se el primer diari srab modern, el Sserski Pod war a Kurer (Narrador i Correu Srab), per Jan Bohuchwar Dejka (1779-1853), i que ser editat del 1809 fins el 1812 a Budysin.
 El segle XIX .
EL 1830 es public la gramtica altosoraba d'Handrij Zejler, mentre que el 1839 es fundava la Societas Slavica Budissinensis a Bautzen, i el 1842 aparegueren els diaris Jutrniczka (La Diana) i Tydzenska Nowina (Diari Setmanal), fundats per Zejler i Smoler. Poc desprs, el 1845, Korla August Kocor organitza el primer festival de msica popular sraba.

Alhora, el 1846 Jan Arnot Smoler (1816-1884), autor del recull de poemes populars Pjesnicki hornych a del nych Luziskich Serbow (Cants populars srabs superiors i inferiors, 1842-1844), fund a Budyin la societat cultural i literria Macica Serbska (El Rusc Srab), que el 1848 evolucionar a Towarstwo Macicy Serbske (Societat el Rusc Srab), amb cinc seccions dedicades a la lingstica, histria i arqueologia, literatura i cincies, que publicar la revista Casopis Towarstwo Macicy Serbske (Revista de la Matriu Soraba) i que fins el 1880 no obrir una secci a Chsebuz. El 1848 apareixer Bramborski Serbski Casnik, primer diari en baix sorabi i antecedent del Nowy Casnik.

El 1854 surti a Budyin la revista Serbske Nowiny (Notcies Srabes) , i que el 1860 aparegueren dues noves publicacions ms, Luzica i Lipa Serbska, portantveu del grup anomenat Joves Srabs, activistes nacionals paneslavistes influts pel txec Masaryk. 

Aquesta revista facilitar la publicaci de les obres d aquest nou grup literari, encapalat per Jakub Bart- iinski (1856-1909), qui es va moure pels ambients literaris i culturals de Praga; Matej Urban (1846-1931), traductor de la Ilada i l'Odissea al srab; l autor teatral Jakub Nowak Horjanski (1864-1938);  el lingsta Arnost Muka (1854-1932), creador d un Museu Etnogrfic Lusaci i autor d Hisi slownik dolnoserbskeje recy a jeje narecow (Diccionari de la llengua serbolusaciana, influncia i dialectes, 1921-1928), el traductor Jurij Lib (1857-1927) i el filleg Jurij Kral (1864-1945).  Endems, el 1861 Korla Awgust Ko or (1872-1904) va compondre la primera pera sraba, Jakub a Kata i inspir la msica de l himne srab.

Sota la llum d aquests autors tamb en brillaren d altres, com el pastor alemany Jan Waltar (1860-1921), l humorstic Fiklaws Bjedrich (1859-1930), el de temtica histrica Jurij Wingfer (1872-1918), Jakub Sewcik (1835-1935), el filleg Jan Petr Jordan (1818-1891) i Miklaws Andricki (1871-1906).

D altres autors de menys qualitat, foren, pel que fa als protestants de l Alta Luscia, el filleg Krescan Bohuwer Pful (1825-1889), Jan Jurij Melda (1814-1894), Julius Eduard Wjelen (1877-1892), Krescan Kulman (1805-1869), Jan Bartko (1821-1900), Jan Bohuwer Mucink (1821-1904), Jakub Buk, Miklaws Cyz (1825-1853) i Miklaws Jaeslawk (1827-1862). Pel que fa a la Baixa Luscia, hi trobem Mjertin Grys (1820-1878), Hendrich Kopf-Bukwinski (1837-1884), Kito Stempel (1787-1867), Kito Swjela (1836-1922), Mato Rizo (1847-1935) i Fryco Rocha (1863-1942). El 1875 Smoler va fundar una impremta per a llibres eslaus, alhora que es calculava que els srabs eren uns 128.000. En aquesta impremta s editaria l obra de Wilhelm Boguslawski, Historija serbskeja naroda (Histria de la naci sraba, 1884) i els Delnjoserbskeje ludowe pesnje (Poemes populars baixlusacis, 1884) de Michal Hornik (1833-1894). Per el mateix 1875 s prohibit el srab a les escoles prussianes

 Segle XX .
Desprs de la Primera Guerra Mundial destacarien Jan Skala (1889-1945) fundador de la revista Serbski Dzenik (El quotidi srab), des del qual intent promoure un dialecte central com a llengua literria unitria, per no se n va sortir. Tamb hi podran publicar nombrosos autors de l poca, com Josef Nowak (1895-1976), autor de Posledni kral (L ltim rei, 1916), Z duchom swovody (En l esperit de la llibertat, 1919), l allegric Lbin a Sprewja (1931) i el drama Swobody njewjesta (La promesa de la llibertat, 1922) sobre Wita, una herona del segle X;  Pawol Kojecmar (1898-?), amb Raj myslow sonow z luziskich honow (Parads de pensaments i somnis en camps lusacians, 1929);  Jakub Lorenc Zaleski (1874-1939), amb els poemes Wostasan (1914), Serbscy rjekowje (Himnes srabs, 1922), i Kupa zabytych (L illa dels oblidats, 1924); el pastor cistercenc Miklaws Romuald DOMAKA Ilsan (1869-1945), amb Chodojta (L encissadora), Pilatusowy jezor (El llac de Pilatus), Swobodni (Els lliurse, 1935) i Pokladopytar (El cercador de tresors, 1931); Miklaws Hajna (1876-1941), autor de Dziwja Hilza (La salvatge Hilza), Sym serbow serbske holico (Sc una noia sraba pels srabs, 1922), i Petrolejowy kuzal (Pou petroler, 1922); l autora de teatre comproms Marjana Domaskoje (1872-1946) amb Z chudych zywjenja (De la vida dels pobres, 1930), Wenask basni (Corona de poemes, 1927), Swickojc pytaju zwku (Els Swickojc cerquen cambrera, 1938) i Wubrane spise (Escrits selectes, 1956); Mina Witkoje (1893-?) amb K swetlu a slyncu (Cap a la llum i el sol, 1953),  Wanask blosankich Kwethow (Corona de flors del Spreewald, 1934) i  Dolnoserbske basni (1925); Mato Kosyk (1853-1940), Bogumil wjela (1873-1948), Jan Hajes (1873-1906) i Jurij Slodenk (1873-1943) amb Napoleon (1921).

Tamb destacaren d altres autors menys coneguts, com el poeta Pawol Wicaz (1901-1933) amb Z duchom wtcinskim (Amb esperit patritic),  Jan Lajnert (1892-?) amb Wyskow sapy, sylzow kapy (Crits de dolor, gotes de llgrimes, 1928); Jan Arnost Hancka (1867-1928), Marja Kubasec (1890-?), Jurij Wjela (1890-?), la poetessa pagesa Marja Budychojc (1883-1946), l obrera Pawlina Krawcowa (1890-1943), i Hajno Nowy (1871-1941).

El 1946 es va creare una escola per a mestres i el 1948 es fund a Budyin el Sorbische Volksbhne, teatre popular bilnge, com el N msko-Serbske Ludowe D iwad o Budyin i aparegueren alguns autors moderns com Frido Metsk (1916), amb els poemes Mojim serbom (Als meus srabs, 1939) i Ze zywjenje (De la vida, 1944); Feliks Hajna (1901-?), fill de Miklaws, amb Kralowna Esther (Reina Esther, 1924), Jank a Lenka  (1930), Hrod Lbin abo Bh swojich njewopusci (Castell de Lbben o Du no abandona els seus, 1926), Kuric trubku tobaka (Fumar una pipa), Doktor Bradl, mlady lekar (El doctor Bradl, jove metge) i Njezacpej swojeho bratra (No menyspres el teu germ, 1931); el txec Vaclav Srb/Wecslaw Serb-Chejnicnski (1901-?) i Jurij Br zan (1916-2006), actiu en el Moviment Jove Lusaci i membre de Domowina.

Tamb destac Mercen Nowak-Njechowski (1901-?) amb la satrica Wusaty Krjepjel a druhe bajki (Krjepjel el bigotud i altres contes, 1945), i els llibres de viatges W carstwie Dusane Sylneho (A l imperi de Dusan el fort, 1936), Po serbskich pucach (Pels camins de la Sorbia lusaciana) i Zapiski Bobaka (Apunts de l ogre, 1952), i altres autors com el narrador Jurij Koch (1936) i el poeta Kito Lorenc (1938). 
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115264" title="Bambusa multiplex var. Elegans" nonfiltered="2319" processed="2315" dbindex="47430">

Bambusa multiplex var. Elegans, B. glaucescens var. Elegans, B. glaucescens var. Fernleaf, B. glaucescens var. Gracillima, s un bamb petit, alada mxima 3 metres.
Caracterstiques.
Bamb de fulles molt petites repartides a un costat i a l'altre de la branca assemblant-se a les falgueres, d'on li ve el nom emprat de vegades de Fernleaf. 
Cultiu.
Ats que no s resistent al fred intens, aquest bamb s ha de plantar-lo en una situaci protegida o en un clima d'hivern suau. Perfecte per a conrear-lo en test o jardinera, en galeria o en interiors ben illuminats. 
Vegeu tamb.
 Canya (planta);
 Bambusa;
 Bambusa multiplex;
 Bambusa multiplex var. Alphonse Karr;
 Bambusa multiplex var. Golden goddess;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115268" title="Jakub Bart-?iinski" nonfiltered="2320" processed="2316" dbindex="47434">

Jakub Bart- iinski (1856-1909) fou un escriptor alemany en srab.
Molt influt pel parnasianisme txec, va obtenir el reconeixement de Jaroslav Vrchlick un dels seus ms importants representants. Va ser el primer a introduir elements estilstics literaris secundaris desprs de l'establiment de la literatura nacional sraba per Handrij Zejler. Com a capell catlic, va estar contnuament en conflicte amb la jerarquia. Com a conseqncia d'innombrables trasllats a parrquies fora de l'rea de parla sraba d'Alta Luscia, no li va ser possible servir de suport espiritual al seu propi poble. 

Va collaborar a les revistes Lipa Serbska (1876 81) i uica (1904 09).  iinski (pseudnim que significa ms o menys el tranquil / el callat) s conegut principalment pels seus sonets. Va escriure a ms balada, drama i un intent de realitzar la primera novella sraba Narodowc a wotrod enc (Patriota i renegat). Una de les seves obres ms conegudes s el poema Mulli serbske wuzna i (La meva fe sraba o Les meves confessions srabas) que va escriure sent encara jove. La seva poesia es mou a un nivell molt alt. Una enciclopdia literria polonesa el nomena entre els 50 millors poetes del mn. Com gaireb no existeixen traduccions de les poesias de Bart- iinski, la seva obra s molt poc coneguda a Alemanya i a la resta del mn. 

 Obres .

 Nawozenja (La nvia, 1877), pica nacional, ;
 Priroda a wutroba (Natura i cor, 1889), ;
 Kniha sonettow (Llibre de sonets, 1884), ;
 Ze ziwienja (De la vida, 1899), ;
 Krew a Kraj (Sang i ptria, 1909), ;
 Za cichim (En la quietud, 1906), ;
 Serbske wobrazki (Imatges srbies, 1908) ;
 Serbske zynski (Veus srabes, 1897) ;
 Wa Hrodziscu (A Grditz, 1880), drama teatral ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115269" title="Iowa gambling task" nonfiltered="2321" processed="2317" dbindex="47435">
La Iowa gambling task s un tasca psicolgica per a simular la presa de decisi de la vida real. Va ser introduda per Bechara, Antonio Damasio, Tranel i Anderson (1994), llavors investigadors a l'universitat d'Iowa. Ha estat divulgada per Antonio Damasio, autor de "Somatic markers hypothesis" i autor de  l'error de Descartes . La tasca es coneix a vegades com a tasca de joc de Bechara, i s mpliament utilitzada en la investigaci de la cognici i de l'emoci.

Presenten els participants amb quatre cartes virtuals en una pantalla d'un ordinador. Cada vegada que trien una carta guanyaran un poc de diners del joc. Per a vegades l'elecci de la carta implica una perduda de diners. La meta del joc s guanyar tants diners com siga possible. Cada carts dibuixada guanyar a participant una recompensa (100 $ per a les cobertes A i B; 50 $ per a les cobertes C i D). De tant en tant, una carta tamb tindr una pena (A i B tenen una pena total de 1250 $ per a cada deu cartes; C i D tenen una pena total de 250 $ per a cada deu targetes). Aix, A i B sn  rones cobertes , i C i D sn  bones cobertes , perqu les cobertes A o B conduiran a les prdues sobre el durador, i Decks C o D conduir als augments. Deck A diferncia de B i la coberta C diferncia de D en el nmero de l'excedent dels assajos que les prdues es distribueixen: A i C tenen cinc targetes ms xicotetes de la prdua per a cada deu targetes; B i D tenen una targeta ms gran de la prdua per a cada deu targetes.

La pantalla tirada de l'Iowa que juga a participants sans de TaskMost muestrea cartes de cada coberta, i desprs de prop de 40 o 50 seleccions ser prou bo en agafar a les bones cartes. Els pacients amb la disfunci orbitofrontal de la corfa (OFC), no obstant aix, continuen al persevera't amb les rones cobertes, a vegades encara que ells saben que estan perdent els diners. La mesura concurrent de la resposta de pell galvnica demostra que els participants sans demostren una reacci de la  tensi  a aguaitar sobre les rones cobertes desprs de noms 10 assajos, molt abans que la sensaci conscient que les cobertes sn rones. Al contrari, els pacients amb la disfunci d'OFC mai desenvolupen aquesta reacci fisiolgica al cstig imminent. Bechara i els seus collegues expliquen a en termes d'hiptesis somtiques del marcador. La tasca de joc d'Iowa est sent utilitzada actualment per un nombre de grups d'investigaci que usen el fMRI per a investigar que les regions del cervell sn activades per la tasca en voluntaris sans tan b com a grups clnics amb condicions com ara esquizofrnia i desordre obligatori obsessiu.

Referncies.
 Bechara A, Damasio AR, Damasio H, Anderson SW (1994). Insensitivity to future consequences following damage to human prefrontal cortex. Cognition, 50: 7-15.

Enllaos externs.
Una implementaci lliure de IOG part del Projecte PEBL ;
Una altra implementaci web.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115270" title="Jurij Br?zan" nonfiltered="2322" processed="2318" dbindex="47436">

Jurij Br zan (9 de juny de 1916 a Rckelwitz, Luscia - 12 de mar de 2006 a Kamenz) s considerat un dels escriptors srabs ms importants del segle XX, que ha escrit tant en srab com en alemany. Les seves obres s'han tradut a 25 idiomes. 
 Biografia . 
Br zan estudia a partir de 1928 a l'institut (Gymnasium) de Bautzen. Comen la carrera d'Economia, per va ser susps en 1936. Des de 1933 treballa de forma illegal per a Domowina, l'associaci d'associacions srabes, i fou actiu en un grup de la resistncia srab. De 1937 a 1938 va emigrar a Praga. Desprs de la seva tornada va ser detingut i va estar a la pres de 1938 a 1939. De 1942 a 1944 va ser soldat de l'exrcit alemany i va acabar com a presoner del exrcit nord-americ. De 1945 a 1948 va ser funcionari de Domowina. En 1946 va ingressar en el partit comunista de la DDR. Des de 1949 treballa per lliure com escriptor. En 1964 es converteix en membre del PEN Club i en 1965 de l'Acadmia Alemanya de les Arts (Deutsche Akademie der Knste). De 1969 a 1989 va ser vicepresident de l'Associaci d'Escriptors de la RDA. Fins a la seva mort, va viure en les proximitats del seu lloc natal Rckelwitz, a Dreihuser (srab Horni Hajnk). 
Br zan va rebre nombrosos premis en la RDA: 
1951, 1964 i 1976 el Premi Nacional de la RDA (Nationalpreis der DDR) ;
1973 el Premi de Literatura i Arts de Domowina (Literatur- und Kunstpreis der Domowina) ;
1974 l'Ordre Karl Marx (Karl-Marx-Ordre) ;
1981 l'Ordre als Serveis a la Partia (Vaterlndischer Verdienstorden) ;
 Obra . 
Moltes de les seves novelles mostren trets autobiogrfics. La seva obra ms coneguda, d'entre aquestes, s la trilogia Der Gymnasiast (L'estudiant, 1959), Semester der verlorenen Zeit (Semestre de temps perdut, 1959) y Mannesjahre (Anys d'home, 1964).
Altres obres s'inspiren de les sagues i contes srabs de Oberlausitz. Un personatge que apareix sovint s el mtic mgic Krabat, al que Br zan, de forma similiar al que va fer Goethe amb Faust, li fa preguntes sobre la naturalesa de l'home, la societat i el mn en general. Krabat apareix per exemple en el conte Die schwarze Mhle (El mol negre) de 1968 i en les novelles Krabat oder Die Verwandlung der Welt (Krabat o la transformaci del mn) de 1976 i Krabat oder Die Bewahrung der Welt (Krabat o la conservaci del mn) de 1993. 
 En alemany .
52 Wochen sind ein Jahr (novella, 1953);
Christa (relats, 1957);
Der Gymnasiast (novella, 1958);
Das Mdchen Trix und der Ochse Esau (1959);
Borbas und die Rute Gottes (relats, 1959);
Semester der verlorenen Zeit (novella, 1960);
Eine Liebesgeschichte (1962);
Mannesjahre (novella, 1964);
Der Elefant und die Pilze (infantil, 1964);
Die Reise nach Krakau (1966);
Die Abenteuer des Kater Mikosch (infantil, 1967);
Die Schwarze Mhle (relats, 1968);
Krabat oder Die Verwandlung der Welt (novella, 1976);
Der Brautschmuck (relats, 1979);
Bild des Vaters (novella, 1983);
Dalmat hat Ferien (infantil, 1985);
Wie das Lachen auf die Welt kam (relats, 1986);
Einsichten und Ansichten (1986);
Geschichten vom Wasser (relats, 1988);
Mein Stck Zeit (relats autobiogrfics, 1989);
Bruder Baum und Schwester Lrche (1991);
Das wunderschne blaue Pferd (1991);
Krabat oder Die Bewahrung der Welt (novella, 1993);
Rifko - aus dem Tagebuch eines Dackels (infantil, 1994);
Die Leute von Salow (novella, 1997);
Ohne Pass und Zoll (relats autobiogrfics, 1999);
Die grne Eidechse (novella, 2001);
Hunds Tagebuch (relats, 2001);


 En srab .
 Mjez cornobom a Bltami  (Entre la muntanya Czornebroch i el riu Spreewald),
 Do noweho casa (Cap al nou temps, 1950);
 Swet bude rjensi (El mn ser bonic, 1952);
 Nas wsedny dzem (El nostre dia de treball, 1955);
 Pesmo letka  (Filat de llana d estiu, 1955), ;
 Zapocatki (Comenaments, 1955);
 Lubosc (Amor, 1959);
 Stara Jankowa (El vell Jankowa, 1951) ;
 Feliks Hanusz. Generacija horkich nazhonjenjow (Feliks Hanusz. Una generaci amb experincies amargues, 1964) trilogia ;


 Enllaos externs .
Jurij-Brezan.de (en alemany);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115275" title="Jurij Koch" nonfiltered="2323" processed="2319" dbindex="47437">
Jurij Koch (Horka, 1936) s un escriptor alemany en srab.
s fill d'una famlia de canterers an a l'escola de Crostwitz, a Txecoslovquia, Bautzen i Cottbus a Alemanya. Ms tard estudi periodisme i teatre a Leipzig. Un cop acab els estudis, fou redactor i periodista a la rdio. Des de 1976 es dedica plenament a la literatura.

Premis.
Staatspreis Jakub Bart-Cischinski (Premo Nacional Jakub Bart-Cischinski), 1979;
Carl-Blechen-Preis (Premi Carl Blechen) de la ciudad de Cottbus, 1983;
Literaturpreis Umwelt des Landes NRW (Premi literari Medi Ambient de Nordrein-Westfahlen), 1992;

 Obres .

  Nadrony koncert  , 1965;
  idowna Hana , 1963;
  ydowka Ana , p eklad do dolnoserbtiny od Wylema Bjera, 1966 ;
  Mjez sydom mostami , 1968;
  Pu owanje k ranju , 1969;
  L to pje atyrce i , 1970;
  Poslednje pruwowanje , 1972;
  Die letzte Prfung , 1972;
  Posledn zkouka , 1974;
  Ramarja, abo Rozohnowanje we nas , p eklad do dolnoserbtiny od Ericha Wojta, 1975;
  Rosamarja , 1975;
  Rozamarja abo Roz ognowanje we nas , roman, 1976;
  Wotyd enja doma , 1976;
  Wosamo eny Nepomuk , povdky, 1976;
  Der einsame Nepomuk , povdky, 1980;
  Wedny  e  na jsy , 1980;
  Landung der Trume , roman, 1982;
  Nawrt sonow , 1983;
  Pintlak a z ote jehnjo , 1983;
  Pintlaschk und das goldene Schaf , 1983;
  R dne  ow o , pohdka, 1984;
  Winina , novela, 1984;
  Wjeso e zw rjatka , p eklad ze   tiny od Jurija Kocha, 1984;
  Rjana hol ka , 1984;
  Pi kna dziewczyna: bajka serbo u ycka , pohdka, 1984;
  Bagola: pow dan ko wo d iwin ho twjerju , povdka, 1985;
  Jaga  Bagola , p eklad do dolnoserbtiny od Wylema Bjera, 1985;
  Doma sw t: antologija m odeje prozy , 1985;
  Jan und die grte Ohrfeige der Welt , 1986;
  Dwanas o bratsow: serbska bajka , 1986;
  Dwana e bratrow , pohdka, 1986;
  Die zwlf Brder , pohdka, 1986;
  Ga winje kwitu , novela, p eklad do dolnoserbtiny od Manfreda Starosty, 1987;
  Der Kirschbaum , novela, 1987  ;
  M rcinowy miksmaks z myacym motorom , 1988;
  Augenoperationen , 1988 (1993 tak pod titulem  Schattenrisse );
  Das schne Mdchen , 1988;
  Rosinen im Kopf , 1988;
  Pasitas de uva en la cabeza: una historia increble pero cierta , 1988;
  Dwunastu braci: bajka serbo u ycka , 1988;
  Bagola: die Geschichte eines Wilddiebs , 1988;
  Nvrat snov , 1988;
  Sestup z hor sn  , 1988;
  Witko, to ja wid u , 1989;
  Die rasende Luftratte oder wie der Musemotor erfunden wurde , 1989 ;
  Golo a Logo abo Mazuch w Podgoli , detektivka, 1990;
  W p sku steji nowa wjeska , 1991;
  Das Sanddorf , 1991;
  Ha le a a je mdra wrna , report, 1991;
  Witko, to ja wid u , 1992;
  Jubel und Schmerz der Mandelkrhe , 1992;
  Kokot Jurko z  erwjenym pjerom, 1993;
  Daj me, Jurko, jadnu stucku , 1994 ;
  t da kradnje z ote zuby? , detektivka, 1996;
  Golo und Logo , 1998;
  Ko e sl bro , roman 2000;
  Jakub und das Katzensilber , 2001;
  Z oty palc , veselohra, 2006;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115278" title="Handrij Zejler" nonfiltered="2324" processed="2320" dbindex="47438">

Handrij Zejler nasqu a Salzenforst (srab S ona Bor ), vora Bautzen, el 1804, i mor a Lohsa el 1872. Fou un escriptor i patriota srab, que estudi teologia i compos l himne srab Hisce Serbstvo Nyezhubjene (Sorbia no ha mort encara). El 1867 amb Jan Arnost Smoler van representar als serbolusacians al Congrs Eslau de Moscou, on van fer amistat amb l'eslovac Ludevit tur, amb el txec Palacky, el serbi Milutinovi  i amb el rus Ku arskij, per d'on no van teure cap projecte poltic concret. Alhora, va compondre la Kurzgefasste Grammatik der Sorbe-Wendischen sprache nachcem Budissiner dialekte. 

 Obres .
 Po asy (Estacions, 1859);
 Serbske basnje (Poemes srabs, 1855);
 Krtke kerluse a spewancka za Serbske sule (Breus himnes eclesistics i llibre de cntics per a les escoles srabes, 1842) ;
 Zhromadzene spisy (Escrits selectes, 1891);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115282" title="Kito Lorenc" nonfiltered="2325" processed="2321" dbindex="47439">
Kito Lorenc (Schleife, Saxnia, 1938) s un escriptor i autor de teatre alemany en srab, nebot de Jakub Lorenc-Zal ski.

Estudi a l Institut de Cottbus i es llicenci en eslavstica a Leipzig. Del 1961 al 1972 don classes a Budyssin, per ho deix per a estrenar drames com Nowe  asy - nowe kwasy (Nou dia, nous casoris, 1962), Sw t o, prawda, swobodnos  (Llum, justcia i llibertat, 1963) i diversos estudis com Terra budissinensis (1997). Tamb ha fet estudis i representacions d'altres autors com Handrij Zejler o Mina Witkojc.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115283" title="Mina Witkojc" nonfiltered="2326" processed="2322" dbindex="47440">
Mina Witkojc (Burg-Spreewald, Brandenburg,1893 - Papitz, 1975) fou una escriptora alemanya en srab.
Estudi a Berln i fou redactora de la revista Serbski Casnik el 1923-1931, des d'on va mantenir contactes amb els sokols txecs i iugoslaus. El 1942-1945 fou confinada pels nazis a Erfurt, acusada de paneslavisme. Fou una de les fundadores de la Domowina el 1946.
 
 Obres .
 Dny w dalinje (Dies llunyans, 1967);
 Erfurtske spomnje a (Memries d Erfurt, 1945);
 K sw t u a s y cu (De la llum cap el sol, 1955) ;
 Pr dne k oski (Primers treballs, 1958);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115285" title="Jan Arnot Smoler" nonfiltered="2327" processed="2323" dbindex="47441">

Jan Arnot Smoler (Merzdorf, 1816-Budysin 1884), fou un escriptor i gramtic alemany en llengua sraba.
El 1846 fund a Budyin la societat cultural i literria Macica Serbska (El Rusc Srab), que el 1848 evolucionar a Towarstwo Macicy Serbske (Societat el Rusc Srab), amb cinc seccions dedicades a la lingstica, histria i arqueologia, literatura i cincies, que publicar la revista Casopis Towarstwo Macicy Serbske (Revista de la Matriu Soraba) i que fins el 1880 no obrir una secci a Chsebuz. 

 Obres .
 Pjesnicki hornych a del nych Luziskich Serbow (Cants populars srabs superiors i inferiors, 1842-1844), recull de poemes populars;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115311" title="Iris (pera)" nonfiltered="2328" processed="2324" dbindex="47442">

Iris s una pera verista en tres actes de Pietro Mascagni sobre un llibret itali original de Luigi Illica. La seva primera representaci va ser el 22 de novembre de 1898 al Teatro Costanzi de Roma i dirigida per ell mateix.

L'pera est completament ambientada al Jap en temps llegendaris seguint la moda d'aquells moments de l'exotisme oriental. El seu amic Puccini, que va ser present a l'estrena, va coincidir en l'ambientaci de la seva prxima pera, Madama Butterfly.

La msica destaca per les seves melodies exquisides, instrumentaci rica en sonoritats orientals i l's de nous mitjans d'expressi que ressalten per la seva audcia. L'autor dna prioritat al simbolisme de l'acci respecte a la histria del drama, que en aquest sentit es pot comparar amb Pellas et Mlisande de Debussy.

El prleg, magnfic, t una clara influncia wagneriana que culmina amb el grandis Inno al sole (Himne al Sol); aix mateix destaca el duet d'amor Oh, menja el tuo sottile; la serenata d'Osaka fingint ser Jor Apri la tua finestra, s potser la pgina ms bella de tota l'obra.

El pblic va rebre Iris amb gran fervor, mentre que la crtica es va mostrar dividida. El judici va ser unnime pel que fa a l'habilitat d'una orquestraci i a una interessant recerca harmnica. Tanmateix d'altres no van saber apreciar certes escales, inslites fins llavors, com l'hexatonal.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115316" title="Josep Maria Llompart de la Pea" nonfiltered="2329" processed="2325" dbindex="47443">
Josep Maria Llompart de la Pea (Palma, 23 de maig de 1925 - 28 de gener de 1993) fou un poeta i assagista mallorqu. Casat amb Encarnaci Vias Olivella.

A part de ser-ne membre fundador, del 1978 al 1986 fou president de l'Obra Cultural Balear.

Entre 1983 i 1987 fou president de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana.

El 1985 fou nomenat membre de la Secci Filolgica de l'Institut d'Estudis Catalans i el 1990, president de la Federaci Llull d'Entitats Culturals dels Pasos Catalans.

Obra.
Poesia.
 1961: Poemes de Mondrag;
 1972: La Terra d'Argensa;
 1979: Urbanitat i Cortesia;
 1980: Mandrgola (Premi de la Crtica Serra d'Or i Premio Nacional de la Crtica);
 1981: La Capella dels Dolors i altres poemes (guardonat amb la Lletra d'Or).

 1983: Obra potica (Antologia);
 1990: Jerusalem;
 1992: Spiritual;

Assaig.
 1964: La literatura moderna a les Balears;
 1974: Memries i confessions d'un adolescent de casa bona;
 1982: Retrica i Potica (dos volums) (Premi d'assaig literari de la Generalitat de Catalunya);
 1991: Pasos Catalans? i altres reflexions;
 1992: La narrativa a les Illes Balears;
 1993: Vocabulari Privat (amb Antnia Vicens);
 1996: Els Nostres escriptors;
 1998: El llac i la flama ;

Traduccions.
 1976: Quinze poetes gallecs;
 1984: Poesia galaico-portuguesa;
 1988: Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna;
 1992: Poemes de Luis Pimentel i Celso Emilio Ferreiro ;

Guardons.
 1981: Premi Nacional de la Crtica de Madrid;
 1982: Premi d'Honor de les Lletres Catalanes;
 1982: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya;
 Juny del 1992: Escriptor del mes;

Enllaos externs.

 Pgina dedicada a Josep Maria Llompart, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115319" title="Llengua croata" nonfiltered="2330" processed="2326" dbindex="47444">

El croat (en croat: hrvatski jezik) s una de les tres estandarditzacions principals del diasistema del serbocroat juntament amb el serbi i el bosni.

El croat est basat en la pronncia ijekaviana del dialecte tokavi (tokavski) amb certa influncia del txakavi ( akavski) i kajkavi (kajkavski) i escrit amb l'alfabet croat.


El croat modern estndard s resultat de l'evoluci de ms de nou-cents anys de literatura escrita en una barreja d'eslavnic litrgic croat i la llengua vernacla. L'eslavnic litrgic croat va ser abandonat cap a mitjans del segle XV i la literatura en croat "purament" vernacle existeix des de fa ms de cinc segles.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115320" title="CAT 4 TV" nonfiltered="2331" processed="2327" dbindex="47445">
CAT 4 TV, coneguda tamb com 4 TV Mediterrani, s una televisi local privada amb llicncia per emetre en digital a les demarcacions de Tarragona (Tarragons, Alt Camp i Conca de Barber) i Vilanova (Garraf, Alt Peneds i Baix Peneds). Els canal forma part l'associaci Televisions Digitals Independents i est impulsat per Antoni Llorens, fundador de la distribudora cinematogrfica Lauren Films. Tot i que actualment t la seu a Cambrils t previst uns nous estudis a Vila-seca.

 Freqncies .
Freqncies digitals
 Canal 30 UHF: Garraf i Peneds.
 Canal 54 UHF: Alt Camp, Conca de Barber i Tarragons.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115337" title="8tv" nonfiltered="2332" processed="2328" dbindex="47446">

8tv s un canal de televisi privat de Catalunya. s bilinge (castell i catal) i emet les 24 hores del dia en obert amb una programaci generalista, basada en l'entreteniment i adreada al pblic familiar catal.

8tv, que pertany al Grup God, va ser creada l'any 2001, i fins al 27 de febrer del 2006 la marca ha estat City TV, desprs va ser Td8 i finalment 8tv. 8tv s'ha convertit en la primera cadena privada de Catalunya. 

La programaci es basa en serials, programes de tertlia i premsa rosa i films antics doblats al castell.

Evoluci.
8tv va comenar les seves emissions a Barcelona ciutat. El seu projecte expansiu la va portar en primera instncia a l'rea metropolitana i posteriorment a les diferents poblacions de la provncia de Barcelona. Des de l'1 de maig del 2004, 8tv es pot veure tamb a Tarragona, Lleida, Girona i Andorra, amb una cobertura potencial de ms de cinc milions d'espectadors. A data de Novembre del 2008 les emisions en TDT de 8tv fan que 9 de cada 10 catalans pugin veure 8tv.

 Programes .
En emissi.

Arucitys presentat per Alfons Ars. ;
Hora de guanyar. ;
Noticies 8, presentat per Elisabet Cortiles i Candela Figueras. ;
El Temps;
Mira com ballen! ;
Molt animats.
S'ha escrit un crim. ;
Acorralada. ;
The X-Files. ;
Walker Texas Ranger. ;
Hijos del trueno.
Star Trek. ;
Soar no cuesta nada.
Sexe a Nova York.
Miss Marple.
Rosanne.

Antics.
 R8 presentat per Quique Guasch. ;
 La via lctia, presentat per Jordi Gonzlez (2008). ;
 X-top, presentat per Marta Torres (2007);
 Xtra, presentat per Mariona Xucl (2007);
 Amics, coneguts i saludats, presentat per Josep Puigb (2007);
 Menjar de veritat, presentat per Mai Vives (2007);
 Envasat al 8 (2007), presentat per Carolina Ferre i Sergi Mas (2007);
 Vitamina N, presentat per Jordi Gonzlez (2004);
 MinAb (Minoria absoluta), presentat per Toni Soler, Queco Novell i Manel Lucas (2004);
 City a cegues, presentat per ngel Llcer (2004);
 Dilluns Claps, presentat per Toni Claps (2005);
 Control Central, presentat per Lluci Ferrer (2005);
 La bona vida, presentat per Elisenda Camps (2005);
 Zapping de Zapping, presentat per Elsa Anka (2006);
 Que no surti d'aqu, presentat per Ferm Fernandes (2007);
 Fora Bara, presentat per Alfonso Ars(2008);
 Monk, srie de ficci (2007);
 Siete das, srie de ficci (2007);
 Ironside, srie de ficci (2006);
 EL Fugitivo, srie de ficci (2006);
 Los Vigilantes de la noche, srie de ficci (2007);
 Gata Salvaje, srie de ficci (2007);
 Gitanas, srie de ficci (2006);
 Air America, srie de ficci (2007);
Renegado, srie de ficci (2007);

Audincies.


Enllaos externs.
 Lloc oficial de 8tv;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115340" title="William Shockley" nonfiltered="2333" processed="2329" dbindex="47447">


William Bradford Shockley ( Londres, Anglaterra 1910 - Stanford, EUA 1989 ) fou un un fsic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1956. 

Biografia.
Va nixer el 13 de febrer de 1910 a la ciutat de Londres fill de pares nord-americans. Installat amb la seva famlia a l'estat nord-americ de Califrnia estudi fsica a l'Institut Tecnolgic de Califrnia per doctorar-se l'any 1936 a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts.

William Shockey mor el 12 d'agost de 1989 a la ciutat californiana d'Stanford a conseqncia d'un cncer de prstata.

Recerca cientfica.
Inici els seus primers treballs al voltant dels electrons als Laboratoris Bell de Nova Jersey, continaunt posteriorment en l'investigaci sobre el radar, fins que el 1942 abandon el seu crrer als Laboratoris Bell per esdevenir director del Grup de recerca de la guerra antisubmarina de la Universitat de Columbia.

Al final de la Segona Guerra Mundial els laboratoris Bell van formar un grup de treball al voltant de la fsica d'estat slid, condut per Shockley i el qumic Stanley Morgan, amb la collaboraci de John Bardeen, Walter Houser Brattain, Gerald Pearson, Robert Gibney, Hilbert Moore i diversos tcnics. La seva assignaci era buscar un alternativa d'estat slid als amplificadors de cristall frgils de la vlvula de buit. Les seves primeres temptatives van ser basades en les idees de Shockley sobre usar un camp elctric extern en un semiconductor per a afectar la seva conductivitat. Aquests intents fallaren a cada prova, fins que Bardeen va suggerir una teoria que invocava els estats superficials que van evitar que el camp penetrs el semiconductor. Les seves recerques continuaren amb la descripci del dode, la versi electrnica de la vlvula de buit. Les seves recerques al voltant dels semiconductors el dugueren a formular el 4 de juliol de 1951 el transistor bipolar, obtenint la seva patent el setembre del mateix any.

El 1957 fund el seu propi laboratori d'investigaci, Fairchild Semiconductor, per la seva forma de dur l'empresa va provocar que vuit dels seus investigadors abandonessin la companyia el 1958, entre els quals foren Robert Noyce i Gordon Moore que ms tard crearien Intel. 

L'any 1956 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb John Bardeen i Walter Houser Brattain, per la seva recerca en semiconductors i pel descobriment de l'efecte transistor.

A la fi de la dcada del 1960 Sockley va realitzar unes controvertides declaracions sobre les diferncies intellectuals entre les races, defensant que els test d'intelligncia mostraven un factor gentic en la capacitat intellectual revelant que els afro-nord-americans eren inferiors als nord-americans caucsics, aix com que la major taxa de reproducci entre els primers va tenir un efecte regressiu en l'evoluci. 

Vegeu tamb.
 Transistor;
 Transistor bipolar;
 Dode;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1956;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115342" title="Leopold de Baviera" nonfiltered="2334" processed="2330" dbindex="47448">


 Leopold de Baviera (prncep regent de Baviera) (1821 - 1912).

 Leopold de Baviera (prncep de Baviera) (1846 - 1930).

 Leopold de Baviera (infant d'Espanya) (1884 - 1958).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115343" title="Diana" nonfiltered="2335" processed="2331" dbindex="47449">

Diana, l'equivalent itlic d'rtemis, deessa de la caa i dels boscos, que amb un arc i les seves mgiques sagetes es dedicava a caar crvols, l'animal que li fou consagrat.

D'una gran bellesa, casta i eternament jove, no va donar mai importncia als seus pretendents.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115344" title="Leopold de Baviera (prncep regent de Baviera)" nonfiltered="2336" processed="2332" dbindex="47450">


Leopold de Baviera, prncep regent de Baviera (Wrzburg 1821 - Munic 1912). Prncep de Baviera de la Casa dels Wittelsbach que l'any 1886, i fins a la seva mort, esdevingu prncep regent de Baviera.

Nascut el dia 12 de mar de l'any 1821 a la ciutat alemanya de Wrzburg essent fill del rei Llus I de Baviera i de la princesa Teresa de Saxnia-Hildburghausen. Leopold era nt del rei Maximili I Josep de Baviera i de la princesa Anna de Hessen-Darmstadt per via paterna, mentre que per via materna era nt del duc Frederic I de Saxnia-Altenburg i de duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz.

El dia 15 d'abril de l'any 1844 a Florncia es cas amb l'arxiduquessa Augusta d'ustria-Toscana, filla del gran duc Leopold II de Toscana i de la princesa Maria Anna de Saxnia. La parella tingu quatre fills:

 SM el rei Llus III de Baviera, nat el 1845 a Munic i mort el 1921 a Srvr (Hongria). Es cas el 1868 a Viena amb l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Este.

 SAR el prncep Leopold de Baviera, nat a Munic el 1846 i mort a Munic el 1930. Es cas el 1873 a Viena amb l'arxiduquessa Gisela d'ustria.

 SAR la princesa Teresa de Baviera, nada a Munic el 1850 i morta a Lindau el 1925.

 SAR el prncep Francesc Josep de Baviera, nat el 1852 a Munic i mort el 1907 a Vencia. Es cas el 1882 a Viena amb la princesa Teresa de Liechtenstein.

El dia 10 de juny de l'any 1886 el rei Llus II de Baviera fou declarat incapacitat per exercir el govern de Baviera, immediatament el prncep Leopold inici una regncia que perduraria fins l'any 1916. Pocs dies desprs, el monarca mor ofegat al Stanberg de Baviera i el succe el seu germ, el rei Ot I de Baviera, declarat incapacitat per les autoritats mantenint-se d'aquesta forma la regncia.

En el primer moment de l'exercici de la regncia, el prncep Leopold fou acusat pel poble bavars d'orquestr l'assassinat del rei Llus II de Baviera; ara b, amb el pas del temps, el carcter afable, familiar i auster del prncep regent li atorgaren una enorme popularitat. Una de les primeres decisions del prncep regent fou l'obertura, el dia 1 d'agost de 1886, al pblic de la majoria dels grans palaus i castell construts pel rei Llus II de Baviera. 

Els llargs anys de la Regncia estiguren marcats per una incesant activitat artstica i cultural a Baviera. El suport decidit de la monarquia des del punt de vista institucional per tamb des del punt de vista econmic feren que el seu nom, encara avui, sigui emprat per la designaci de carrers, places i avingudes del land bavars, per tamb de nombroses institucions culturals i artstiques de Munic.

La Regncia de Leopold conclogu amb la seva mort el dia 12 de desembre de l'any 1912 a Munic a causa d'una bronquitis. Fou, posteriorment, enterrat a la cripta de la Theatinerkirche. Amb la seva mort, el seu fill Llus esdevingu regent del Regne, i des del dia 3 de novembre de 1913 rei de Baviera.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115345" title="Ot I de Baviera" nonfiltered="2337" processed="2333" dbindex="47451">


Ot I de Baviera (Munic 1848 - Castell de Frstenried 1913). Rei de Baviera des de l'any 1886 i fins a l'any 1913 en qu fou deposat a causa de la greu malaltia mental que patia.

Nascut a la ciutat de Munic, capital del regne de Baviera, el dia 27 d'abril de l'any 1848, essent fill del rei Maximili II de Baviera i de la princesa Maria de Prssia. Ot era nt per via paterna del rei Llus I de Baviera i de la princesa Teresa de Saxnia-Hildburghausen; i per via paterna del prncep Guillem de Prssia i de la princesa Maria Anna de Hessen-Homburg.

Al llarg de les guerres de la dcada de 1860 i de 1870, el prncep Ot represent al seu germ, el rei Llus II de Baviera, que havia refusat la seva participaci en qualsevol acci bllica. Ot s'enrol a l'exrcit bavars, i com a representant del monarca assist a la cerimnia del 18 de gener de l'any 1871 al Palau de Versalles on s'instaur el Segon Imperi Alemany i es proclam kiser a Guillem I de Prssia. 

L'any 1886, el prncep Ot esdevingu rei de Baviera arran de la deposici del rei Llus II de Baviera i la seva posterior mort. Malgrat tot, des de l'any 1875 el prncep Ot mostr importants signes de patir greus trastorns mentals que aconsellaren apartar-lo del govern i la continutat de la Regncia que havia estat instaurada en la persona del prncep Leopold de Baviera durant els ltims dies del rei Llus II de Baviera.

Ot estigu des de l'any 1875 confinat al Castell de Frstenried sota supervisi mdica constant. El dia 4 de novembre de l'any 1913 la Constituci de Baviera fou canviada per tal d'incloure la incapacitat mental com una de les causes de deposici del monarca. D'aquesta forma, Ot perd la Corona en favor del seu cos que esdevindria rei amb el nom de Llus III de Baviera. 

El dia 6 de novembre de l'any 1916, el ja ex-rei Ot I de Baviera moria al Castell de Frstenried a l'edat de 68 anys. El cos del sobir fou enterrat a l'esglsia de Michaelskirche de Munic.

La seva persona i la seva demncia progressiva qued evidenciada a la magnfica pellcula de Luchino Visconti, Ludwig, estrenada l'any 1976.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115348" title="Castell de Frstenried" nonfiltered="2338" processed="2334" dbindex="47452">


El Castell de Frstenried s una construcci barroca de la Casa reial de Baviera construda al llarg del segle XVIII com a residncia d'estiu.

El castell es trob localitzat al sud-est de la capital bavaresa, Munic, i fou aixecada per ordre de l'elector Maximili II Manuel de Baviera sota la supervisi de l'arquitecte Joseph Effner durant el bienni de 1715 a 1717.

El palau s un magnfic exemple de l'arquitectura barroca alemanya del segle XVIII. Des de l'any 1875 fou la residncia del rei Ot I de Baviera. El palau es convert en un sanatori particular del rei bavars afectat de greus desordres mentals. 

Des de l'any 1925 la construcci alberga la Catholic Retreat Hostel.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115350" title="Tiara" nonfiltered="2339" processed="2335" dbindex="47453">


La tiara (Gardenia tahitensis o G. taitensis en una grafia antiga, del mot tahiti tiare) s una espcie de gardnia endmica de Tahit, a la Polinsia Francesa, on n's la flor nacional. A l'illa s'usa per a la confecci de collars de flors que s'ofereixen als nouvinguts en un indret. Igualment, s'empra al mono i un ungent preparat a partir de copra i flors de tiara macerades que t aplicacions cosmtiques.

Enllaos externs.

Fitxa de la tiara a l'USDA ;
Informaci de la tiara dins la cultura tahitiana ;
Informaci sobre el mono i ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115355" title="Zoran Savi?" nonfiltered="2340" processed="2336" dbindex="47454">




 
Zoran Savic. Basquetbolista serbi. Neix el 18 de novembre de 1966 en Zenica (actual Bsnia i Hercegovina). Va destacar com pvot (mesurava 2,03 metres d'alria). Va jugar en els principals equips de les lligues iugoslaves, espanyola, italiana i grega, atresorant un gran palmars de ttols, tant nacionals com internacionals. Titular habitual de la Selecci iugoslava en els anys 90', va participar en la consecuci de la medalla de plata en els Jocs Olmpics d'Atlanta de 1996, a ms d'una medalla d'or en uns campionats del mn i en tres campionats d'Europa. Des de 2005 s el Director Tcnic del FC Barcelona de bsquet.

 Clubs com a jugador .
 Jugoplstika/Pop 84 Split (Iugoslvia): 1989-1991.
 FC Barcelona (Catalunya): 1991-1993.
 PAOK Salnica (Grcia): 1993-1995.
 Real Madrid (Espanya): 1995-1996.
 Kinder Bolonya (Itlia): 1996-1998.
 Efes Pilsen (Turquia): 1998-1999.
 FC Barcelona (Catalunya): 2000-2001.
 Skipper Bolonya (Itlia): 2001-2002.

 Palmars com a jugador .
 Amb el Jugoplastika de Split:
 2 Copes d'Europa (1989-90 i 1990-91);
 2 Lligues de Iugoslvia (1989-90 i 1990-91);
 2 Copes de Iugoslvia (1989-90 i 1990-91);
 Amb el FC Barcelona:
 1 Lliga ACB (2000-01);
 1 Copa del Rei (2000-01);
 Amb el Kinder de Bolonya;
 1 Euroliga (1997-98);
 1 Lliga d'Itlia (1997-98);
 1 Copa d'Itlia (1997-98);
 Amb el PAOK Salnica:
 1 Copa Korac (1993-94);

 Amb la selecci de Iugoslvia:
 1 Medalla de plata en els Jocs Olmpics d'Atlanta 1996;
 3 Medalles d'or en els Campionats d'Europa de Roma'91; Atenes'95, i Barcelona'97.
 1 Medalla d'or en els Campionats del Mn d'Argentina'90.

 Distincions individuals com a jugador .
 Nominat MVP de la final de la Copa d'Europa de la temporada 1990-91;
 Nominat MVP de la final de l'Euroliga de la temporada 1997-98;
 Participant en l'ACB-LLEGA All Star de Madrid-92;
 Participant en l'HEBA All Star d'Atenes-94;
 Participant en l'ACB All Star de Girona-95;
 Participant en el FIBA All Star d'Istanbul-96;
 Participant en el FIBA All Star de Tel Aviv-97;

 Trajectria com a Secretari Tcnic .
 Climamio de Bolonya (Itlia): 2002-2005.
 FC Barcelona (Catalunya): des de juliol de 2005.

 Palmars com secretari tcnic .
 Amb el Climamio de Bolonya:
 1 Lliga d'Itlia (2004-05);
 2 Subcampionats de la Lliga d'Itlia (2002-2003 i 2003-04);
 1 Finalista de l'Eurolliga (2003-2004);
 2 Classificats Top 16 (2002-03 i 2004-05);
 Amb el F.C. Barcelona:
 1 Copa del Rei (2006-2007);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115357" title="Roko Leni Uki?" nonfiltered="2341" processed="2337" dbindex="47455">


Roko Leni Ukic (Split, Crocia, 12 de maig de 1984) s un jugador de bsquet professional que actualment juga en el FC Barcelona. Mesura 1'96 metres i pesa 83 quilos i la seva posici en el camp s la de base.

La seva carrera com professional va comenar en el KK Split de Crocia, en on va estar des de la temporada 2000/2001 fins a la 2004/2005 amb mitjanes de punts per partit de 18'5 i mitjana d'assistncia de 4'3 en el seu ltim any all. Amb aquestes bons nombres
va propiciar que fos participant del Draft de la NBA de 2005 en el qual va aconseguir un notable 41 lloc pels Toronto Raptors. No obstant aix davant el risc de comenar de reserva i tenir poques opurtunitats va decidir rebutjar l'NBA i optar per jugar amb el TAU Cermica, equip de l'ACB espanyola, el qual ja li havia proposat una oferta. Va estar solament un any en aquest club, en on va tenir bones actuacions i va participar en la consecuci de la Copa del Rei pel TAU, encara que no va tenir tota la confiana del tcnic Perasovic.

En l'estiu de 2006 fitxa pel Winterthur Barcelona, un dels rivals directes del TAU.

En les seves actuacions destaca per la seva desenvoltura i la bona quantitat de punts que anota, a ms de la caracterstica de tenir la sang freda amb la pilota en les mans en els ltims segons de final possessi, quart o partit, amb fins i tot bona estadstica d'anotaci en aquests espais de temps.

Clubs.
 KK Split (Crocia): 2001-2005;
 TAU Cermica (Euskadi):2005/2006;
 FC Barcelona (Catalunya): Des de 2006-2008;
 Toronto Raptors (Estats Units): Des de 2008;

Palmars.
 1 Lliga Nacional de Crocia: 2003;
 1 Copa de Crocia: 2004;
 2 Copes del Rei: 2006, 2007;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115358" title="Svetislav Pesic" nonfiltered="2342" processed="2338" dbindex="47456">

Svetislav Pesic (Novi Sad, Srbia, 28 d'agost de 1949) s un entrenador de bsquet serbi, nacionalitzat alemany.

Ex-jugador de bsquet, ha forjat el seu prestigi com entrenador, sent considerat un dels millors entrenadors del mn. Ha triomfat com seleccionador, guanyant un Campionat mundial de bsquet amb Iugoslvia i dos Eurobasket, un amb Iugoslvia i un altre amb la selecci d'Alemanya. A nivell de clubs ha guanyat una Eurolliga (amb el FC Barcelona, (el 2002), i una Copa Korac amb l'Alba Berln, a ms dels ms importants ttols nacionals en Espanya, Alemanya i Iugoslvia.

Des de l'any 2004 fins al 2006 s l'entrenador del Lottomatica de Roma, de la Lliga italiana. Desprs de les negociacions transcorregudes aquell any amb el multimilionari Akasvayu Girona i el Real Madrid del seu amic Vlade Divac, Pesic va fitxar finalment pel Girona.

 Trajectria com entrenador .
 Bosna Sarajevo (Iugoslvia): 1982-1987.
 Selecci nacional de bsquet de Iugoslvia Cadet i Jnior: 1984-1987.
 Selecci nacional de bsquet d'Alemanya: 1987-1993.
 Alba Berlin (Alemanya): 1993-2000.
 Rhein Energy Colnia (Alemanya): 2001-2002.
 Selecci nacional de bsquet de Iugoslvia: 2001 i 2002.
 FC Barcelona (Catalunya): 2002-2004.
 Pallacanestro Virtus Roma (Itlia): 2004-2006;
 Club Bsquet Girona (Catalunya): 2006-2007.
 Dynamo Moskv (Rssia):2007-;

 Palmars com entrenador .
Ttols de Selecci.
 1 Medalla d'Or en el Campionat mundial de Bsquet: Indianpolis'2002, amb la Selecci nacional de bsquet de Iugoslvia.
 2 Medalles d'Or en l'Eurobasket:
 1 amb la Selecci Nacional de bsquet d'Alemanya: Alemanya'1993.
 1 amb la Selecci Nacional de bsquet d'Iugoslvia: Turquia'2001.

 2 Medalles d'Or en el Campionat del Mn de Bsquet Jnior: Gmunden'1986 i Bormio'1987, amb la Selecci Nacional de Iugoslvia Jnior.
 1 Medalla d'Or en el Campionat d'Europa de Bsquet Cadete: Rousse'1985, amb la Selecci Nacional de Iugoslvia Cadet.

Ttols de Club.
 Ttols internacionals:;
 1 Eurolliga: 2002-2003, amb el FC Barcelona.
 1 Copa Korac: 1994-1995, amb l'Alba Berlin.
 1 FIBA EuroCup: 2006-07, amb el CB Girona.

 Ttols nacionals:
 A Alemanya:
4 Lligues d'Alemanya: 1996-1997, 1997-1998, 1998-1999 i 1999-2000, amb l'Alba Berlin.
2 Copes d'Alemanya: 1996-1997 i 1998-1999, amb l'Alba Berlin.

 A Espanya:
2 Lliga ACB: 2002-2003 i 2003-2004, amb el FC Barcelona.
1 Copa del Rei de bsquet: 2002-2003, amb el FC Barcelona.

 A Iugoslvia:
1 Lliga de Iugoslvia: 1982-1983, amb el Bosna Sarajevo.
1 Copa de Iugoslvia: 1983-1984, amb el Bosna Sarajevo.

 Consideracions personals .
 Nomenat "Entrenador de l'Any" a Alemanya en les temporades 1991-1992, 1995-1996 i 1997-1998.
 Medalla al Mrit de la Federaci Alemanya de Bsquet el 1994.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115361" title="Predrag Stojakovi?" nonfiltered="2343" processed="2339" dbindex="47457">
Predrag "Peja" Stojakovic (9 de juny de 1977) s un jugador serbi de la NBA per part de l'equip de New Orleans Hornets per a causa de l'hurac Katrina la seva seu s en el Ford Center en la ciutat d'Oklahoma.

Va nixer en la ciutat croata de Slavonska Pozega que desprs seria part de Iugoslvia per la seva famlia es va mudar a Crocia durant la guerra iugoslava a Belgrad, desprs Iugoslvia passaria a ser l'actual Srbia.

En 1993, a l'edat de 16, es va mudar a Grcia per a poder jugar a bsquet professionalment, fitxant per PAOK Thessaloniki equip amb el qual va passar 4 temporades. Stojakovic va adquirir la ciutadania grega tamb en 1993.

Els seus 2,08 m d'altura van dur a Stojakovic a ser seleccionat pels Sacramento Kings en el "Draft" de la NBA en 1996 mentre ell jugava en Grcia. Va continuar jugant en Grcia fins a la temporada 98-99 de la NBA signant amb els Sacramento Kings.

Desprs de 2 temporades la banqueta en Sacramento, una "ratxa de bona sort" en la temporada 2001-02 fent una mitjana de 20,4 punts i 5,8 rebots per joc i va aconseguir una mitjana de 40% de tirs des de la lnia de tres, va finalitzar com segon en vots per a la NBA per al premi de "Most Improved Player" (MVP).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115366" title="Walter Houser Brattain" nonfiltered="2344" processed="2340" dbindex="47461">


Walter Houser Brattain ( Xiamen, Xina 1902 - Seattle, EUA 1987 ) fou un fsic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1956.

Biografia.
Va nixer el 10 de febrer de 1902 a la ciutat de Xiamen, situada a la provncia xinesa de Fujian. Va estudiar al Whitman College de Walla Walla, ciutat situada a l'estat nord-americ de Washington, llicenciant-se en fsica i matemtiques l'any 1924.

Mor el 13 de setembre de 1987 a la ciutat nord-americana de Seattle.

Recerca cientfica.
Desprs de treballar com a fsic en la divisi de rdio de l'Institut Nacional de Models i Tecnologia, el 1929 es va incorporar als Laboratoris Bell. El seu principal camp d'investigaci va ser l'estudi de les propietats de les superfcies dels slids, i en particular el de l'estructura atmica d'un material a nivell superficial, la qual difereix de la de l'interior. Al costat dels fsics nord-americans William Shockley, director del projecte, i John Bardeen van inventar un petit dispositiu electrnic anomenat transistor. Es va anunciar per primera vegada el 1948 i es va acabar el 4 de juliol de 1951, emprant-se comercialment en rdios porttils, audifons i altres aparells. 

L'any 1956 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb Shocley i Bardeen, per la seva recerca en semiconductors i pel descobriment de l'efecte transistor.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1956;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115367" title="Priaplid" nonfiltered="2345" processed="2341" dbindex="47462">

Els priaplids (Priapulida) o pripuls (Priapula) sn un flum de cucs pseudocelomats. Els priaplids fssils es remunten fins al Cambri mitj. 

No presenten rgans sensitius especialitzats ni sistemes vascular o respiratori. Sn hermafordites.

Classificaci.

Flum Priapulida
 Gnere  Ancalagon;
 Gnere  Anningvermis;
 Gnere  Corynetis;
 Gnere  Ottoia;
 Classe Priapulimorpha;
 Ordre Priapulimorphida;
 Famlia Priapulidae;
 Gnere Acanthopriapulus;
 Gnere Priapulopsis;
 Gnere Priapulus;
 Famlia Tubiluchidae;
 Gnere Meiopriapulus;
 Gnere Tubiluchus;
 Classe Halicryptomorpha;
 Ordre Halicryptomorphida;
 Famlia Halicryptidae;
 Gnere Halicryptus;
 Classe Seticoronaria;
 Ordre Seticoronarida;
 Famlia Maccabeidae;
 Gnere Maccabeus;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115370" title="Loricfer" nonfiltered="2346" processed="2342" dbindex="47463">

Els loricfers (Loricifera) constitueixen un petit flum d'animals marins amb unes vint-i-una espcies conegudes distribuides en sis gneres. Aquest flum fou descobert l'any 1983 per Reinhardt Kristensen. Els loricfers tenen cap, boca i sistema digestiu aix com un conjunt d'esquelets especialitzats en forma de paraiges. No presenten sistema circulatori ni sistema endocr. Sn hermafrodites i probablement ovpars. No hi ha registre fssil conegut.

Es pensa que els parents ms propers del flum Loricifera sn Kinorhyncha i Priapulida amb els quals constitueixen el txon Scalidophora. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115373" title="John Bardeen" nonfiltered="2347" processed="2343" dbindex="47464">

John Bardeen ( Madison, EUA 1908 - Boston 1991 ) fou un fsic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1956 i 1972, esdevenint l'nica persona guardonada dos cops amb el Premi Nobel de Fsica.

Biografia.
Va nixer el 23 de maig de 1908 a la ciutat de Madison, situada a l'estat nord-americ de Wisconsin. Interessat en les matemtiques des de ben petit, inici els estudis d'enginyeria elctrica a la Universitat de Wisconsin l'any 1923, finalitzant els seus estudis el 1928. Influit pel seu mentor John Hasbrouck van Vleck tamb reb influncies de Paul Dirac, Werner Heisenberg i Arnold Sommerfeld. Ampli els seus estudis en fsica i matemtiques a la Universitat de Princeton llicenciant-se el 1936. 

El 1938 inici la seva docncia universitria com a professor auxiliar a la Universitat de Minnesota. Desprs de participar a la Segona Guerra Mundial com a responsable del laboratori naval d'artilleria, el 1943 fou convidat a participar en el Projecte Manhattan per refus la invitaci.

Bardeen mor el 30 de gener de 1991 a la ciutat nord-americana de Boston.

Recerca cientfica.

L'any 1945 entr a treballar als Laboratoris Bell de Nova Jersey realitzant investigacions cientfiques al voltant dels semiconductors. Sota la supervisi de William Shockley i al costat de Walter Houser Brattain desenvoluparen el 4 de juliol de 1951 en el desenvolupament del transistor. El 1956 els tres fsics nord-americans foren guardonats amb el Premi Nobel de Fsica per la seva recerca en semiconductors i pel descobriment de l'efecte transistor.

El 1951 Bardeen entr a treballar a la Universitat d'Illinois, nomenant el fsic Nick Holonyak com assistent personal, el qual posteriorment dissenyaria el primer Dode LED el 1962. Treball al costat de Leon Cooper i Robert Shrieffer per crear la teoria estndard de la superconductivitat, el que posteriorment s'anomenaria Teoria BCS. Per aquest treball els tres fsics van ser guardonats l'any 1972 amb el Premi Nobel de Fsica. 

Bardeen es convert aix en el primer fsic, i fins al moment l'nic, en aconseguir dues vegades aquest Premi Nobel, una distinci compartida amb Marie Curie, guanyadora del Premi Nobel de Fsica el 1903 i el Premi Nobel de Qumica l'any 1911; Linus Carl Pauling, guanyador del Premi Nobel de Qumica el 1954 i el Premi Nobel de la Pau l'any 1962; i Frederick Sanger, guanyador del Premi Nobel de Qumica en dues ocasions els anys 1958 i 1980.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1956;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1972;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115374" title="Rotfer" nonfiltered="2348" processed="2344" dbindex="47465">

Els rotfers (Rotifera del llat rota,roda, i ferre, dur) constitueixen un flum d'animals pseudocelomats prcticament microscpics. Foren descrits per primera vegada per John Harris l'any 1696 (Hudson i Gosse, 1886). S'atribueix errniament a Leeuwenhoek la primera descripci d'aquests animals per Harris ja havia realitzat esbossos l'any 1703.

La majoria de rotfers mesuren entorn els 0,1-0,5 mm de longitud i sn comuns en aigua dola tot i que algunes espcies habiten en aiges salades.

 Caracterstiques .
El nom es va posar en referncia al seu aparell succionador, la corona, que recorda una corona reial o una serra dentada circular. La corona est composta de cilis que, al moure's, creen petits corrents que atreuen les partcules de l'entorn cap a ella. De la corona passen a una faringe i d'aquesta a l'aparell mastegadorr denominat mstax, on es trituren les partcules succionades, per a desprs ser digerides a l'estmac i finalment ecuplsats els residus per la cloaca. La corona tamb la utilitzen per a desplaar-se per l'aigua, a manera d'hlice. En l'extrem oposat a la corona es distingeix un peu (generalment un parell de peus) amb el qual poden aferrar-se al substrat.

 Biologia i ecologia .


Existeixen rotfers amb una cutcula relativament gruixuda i rgida que donen a l'animal una aparena capsular; uns altres sn flexibles i d'aspecte i moviment vermiforme. Encara que la gran majoria de rotfers sn nedadors, alguns sn sssils i viuen en l'interior de tubs o cpsules gelatinoses. Al voltant de 25 espcies sn colonials (com Sinantherina semibullata).

En la majoria d'espcies els mascles sn escassos, de manera que la reproducci per partenognesi s bastant comuna. A ms existeix un marcat dimorfisme sexual ja que els mascles existents solen tenir l'aparell digestiu atrofiat, i la seva existncia es redueix a la producci d'esperma. La vida d'una femella sol ser d'una o dues setmanes.

Algunes espcies sn xerobionts, s a dir, els seus ous fertilitzats s'enquisten i creen formes de resistncia capaces de sobreviure als perodes de sequera i dessecaci en els quals l'hbitat aqutic desapareix per motius estacionals. Al ser rehidratats emergeixen rpidament (en menys de dues hores) com organismes amb capacitat natatria. Algunes espcies produeixen un derivat del sucre trehalosa amb el qual creen una substncia gelatinosa que ajuda a resistir la falta d'aigua ambiental.

 Filognia .
El segent cladograma, adaptat de , mostra les afinitats dels rotfers:






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115377" title="Alfabet guaran" nonfiltered="2349" processed="2345" dbindex="47466">
L'alfabet guaran (achegety) s un sistema fontic utilitzat per escriure el guaran, una llengua parlada majoritriament al Paraguai i als pasos del voltant. Est format per 33 lletres, que aqu es mostren ordenades:

A, , CH, E, titlla, G, G , H, I, titlla, J, K, L, M, MB, N, ND, NG, NT, , O, , P, R, RR, S, T, U, titlla, V, Y, titlla, '.

Les sis lletres "A", "E", "I", "O", "U", "Y" denoten els sons voclics. Les variants amb titlla sn versions nasals. L'apstrof " ' " (anomenat puso), representa una oclusiva glotal sorda. Totes les altres lletres (incloent "", "G ", i els dgrafs) sn consonants.

Les lletres llatines B, C, D noms s'utilitzen com a parts dels dgrafs, mentre que F, Q, W, X, Z ni tan sols es fan servir. La lletra "L" i el dgraf "RR" noms s'utilitzen en manlleus de l'espanyol, paraules amb influncia de la fonologia espanyola, o en onomatopeies no verbals. El dgraf espanyol "LL" no s'utilitza en guaran.

Les versions amb titlla de "E", "I", "U", "Y", and "G" no estan disponibles en les fonts ISO Latin-1, i la "G" amb titlla no est disponible ni com a combinaci precomposada en Unicode. En entorns digitals, on aquests smbols no estan disponibles, normalment la titlla s'escriu postfixa al carcter base ("E~", "I~", "U~", "Y~", "G~") o b s'utilitza un accent circumflex ("", "", "", " ", " ").

L'accent tancat diacrtic " " s'utilitza per indicar l'accent prosdic (muanduhe). Si s'omet, l'accent cau a l'ltima sllaba: syva  ("front"), va  ("cabell"), tata  ("foc"), ti  ("picant").

 Histria .
No va ser fins l'arribada dels conquistadors al segle XV que el guaran va disposar d'un sistema d'escriptura. Els primers textos en guaran van ser produts pels missioners jesutes en alfabet llat. El pare Antonio Ruz de Montoya va documentar la llengua en l'obra Tesoro de la lengua guaran (un diccionari guaran-espanyol publicat l'any 1639) i Arte y bocabvlario de la lengua guaran (un  compendi gramatical i diccionari, publicat l'any 1722) entre d'altres.

L'alfabet i l'ortografia utilitzats en aquests primers llibres eren inconsistents i substancialment diferents dels actuals.  Al 1867, el mariscal i president del Paraguai Francisco Solano Lpez va convocar un consell per regular l'escriptura; malauradament, l'esfor no va donar bons resultats.

L'escriptura va ser finalment normalitzada el 1950, al Congrs de la Llengua Guaran de Montevideo, per iniciativa de Reinaldo Decoud Larrosa.  L'Alfabet Fontic Internacional va influir notablement la normalitzaci. D'aleshores en, aquesta s comunament utilitzada al Paraguai.

No obstant, existeixen encara desacords.  Alguns opinen que el dgraf "CH" hauria d'sser reemplaat per "X", "G"-titlla hauria de ser "G", amb la titlla sobre d'una vocal adjacent.

El nom guaran achegety s un neologisme format per a-che-ge (els noms de les tres primeres lletres) i ty que vol dir "agrupar", "ajuntar".

Topnims i noms propis.
Hi ha molts topnims i alguns noms propis que deriven del guaran a l'Argentina, l'Uruguai, el Paraguai i Brasil. Normalment s'escriuen d'acord amb els sistemes espanyol o portugus, i la seva pronunciaci sovint ha canviat considerablement al llarg dels segles, fins al punt que a vegades els parlants guarans ja no els entenen.

 Enllaos externs .
Comparaci de l'antiga i la nova escriptura;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115378" title="West Highland White Terrier" nonfiltered="2350" processed="2346" dbindex="47467">

El West Highland White Terrier s una raa de gos procedent d'Esccia, molt coneguda amb el nom de Westie. Es caracteritzen per ser noms de color blanc. 


Histria de la raa.
Els Westies van aparixer a principis del segle XX com a resultat de la selecci que s va fer dels exemplars de Cairn Terriers que tenien el pl de color blanc o crema. Al 1907 el Kennel Club els va acceptar com una raa perfectament diferenciada dels Cairn.

La famlia Malcolm va destacar pel suport que va donar a la raa. Es creu que el coronel Edward Donald Malcolm que tenia la seva residncia a Poltalloch, a l'est d'Esccia, s el creador d'aquesta raa al 1800. Tot i que altres fonts donen el mrit al vuit Duc d'Argyll com a creador de la raa, ja que hi va haver molta cooperaci entre els dos homes. Van haver de passar ms de cent anys de selecci per aconseguir les caracterstiques desitjades, com el color blanc.

Inicialment la raa va ser anomenada Poltalloch Terriers, degut al lloc on tenia la residncia el coronel Malcolm, tot i que tamb eren coneguts com a Roseneath Terriers, que era el nom de la casa on vivia el Duc s'Argyll. A finals del segle XIX ja va adoptar el nom actual.

Caracterstiques.
Els mascles fan entre 27 i 28 cm d'alada i pesen de 6 a 8,5 Kg. Les femelles sn una mica ms petites.

Cap
 El crani s convex.
 Tot el cap est recobert per pl abundant, i es porta en angle recte respecte l'eix del coll.
 Depressi fronto-nasal (o stop) s poc pronunciada.
 El nas s sempre negre.
 La mandbula s semblant a la de la guineu, amb dents grans respecte la mida del gos.
 Els ulls sn ametllats i de mida mitjana. Estan separats entre ells en funci de l'amplada del cap, i lleugerament enfonsats en el cap, cosa que els dona una mirada penetrant. Sn sempre de color fosc. ;
 Les orelles sn petites, en punta i estan recobertes de cabell curt i llis.

Coll

s musculs i amb forma cnica, s a dir, es va eixamplant des de el cap fins a les espatlles.

Cua

Mesura entre 12,5 i 15 cm i est recoberta de pl dur. s d'inserci alta i es duu alada, per sense enrotllar-se.

Extremitats

Els peus davanters sn ms grans que els de darrera. Tots quatre tenen forma arrodonida i sn forts, amb pls curts entre els espais interdigitals.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115379" title="Tardgrad" nonfiltered="2351" processed="2347" dbindex="47468">

Els tardgrads (Tardigrada, del grec "Tardus", lent i "Gradus", pas) sn un flum d'animals petits i segmentats, similars i probablement emparentats amb els artrpodes. Els tardgrads van ser descrits per primera vegada per Johann August Ephraim Goeze l'any 1773. El nom Tardigrada significa "caminar lentament" i fou establert per Spallanzani l'any 1776. 

Els adults ms grans poden assolir una longitud corporal de 1'5 mm, els ms petits per sota de 0'1 mm. Les larves poden ser ms petites que 0'05 mm.

Es coneixen unes 1,000 espcies, classificades en tres ordres: Heterotardigrada, Mesotardigrada i Eutardigrada.

Anatomia i morfologia.
Els tardgrads tenen el cos dividit en quatre segments (sense comptar el cap), quatre parells de potes sense articulacions, i peus amb urpes o dits. La cutcula cont quitina i  es renova. Tenen un sistema nervis ventral amb un gangli per segment, i un cervell moltilobulat. En lloc de celoma tenen hemocele. L'nic lloc on pot trobar-se celoma veritable s al voltant de la gnada. Tot i que algunes espcies sn partenogentiques, els mascles i les femelles sn presents, cadascun amb una nica gnada. Els tardgrads sn eutlics (tots els adults de la mateixa espcie tenen el mateix nombre de cllules) i ovipars. La majoria d'espcies de tardgrads tenen unes 40,000 cllules al cos adult.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115389" title="Chen Ning Yang" nonfiltered="2352" processed="2348" dbindex="47472">


Chen Ning Franklin Yang (en mandar:    ) ( Hefei, Xina 1922 ) s un fsic nord-americ d'origen xins guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1957, i reconegut internacionalment pels seus treballs en la mecnica estadstica i els principis de simetria. 

Biografia.
Va nixer a la ciutat xinesa de Hefei el 22 de setembre de 1922 i va realitzar els seus estudis a Pequn i Kunming. Va rebre el seu ttol de fsica a la Universitat Nacional Associada del Sud-oest l'any 1942. Dos anys desprs va estudiar un mster a la Universitat Tsinghua, doctorant-se el 1948 a la Universitat de Chicago on va romandre un any com ajudant d'Enrico Fermi. El 1949 ingress a l'Institut d'Estudis Avanats de Princeton i el 1965 a la Universitat de Stony Brook. 

Recerca cientfica.
El 1957 va rebre, al costat de Tsung-Dao Lee, el Premi Nobel de Fsica per la seva teoria que les forces febles entre partcules elementals no tenien paritat simtrica. Aix va ser ms tard verificat experimentalment per la fsica Chien-Shiung Wu. 

Yang s tamb reconegut per la seva collaboraci amb Robert Mills en el desenvolupament de la teoria de gauge, conegudes com a "teories de Yang-Mills" ara sn una part fonamental del Model estndard per la fsica de partcules. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1957;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115390" title="Cruell" nonfiltered="2353" processed="2349" dbindex="47473">
Els cruells son desguassos d aigua empantanada dels camps de conreu, en l agricultura tradicional de l Empord.
Consisteix en una rasa principal d on deriven les rases cap el canyer o el pou de drenatge. En el fons de les rases es depositen feixos de canyes que funcionaran de canyeria, malgrat la rasa quedi colgada de terra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115392" title="Fibra ptica" nonfiltered="2354" processed="2350" dbindex="47474">

La fibra ptica s un filament flexible de secci circular fet d'algun tipus de vidre o plstic capa de transportar feixos de llum en el seu interior. Funciona com a una guia d'ones per al rang de freqncies compreses entre 1014 Hz i 1015 Hz. s molt important generar la freqncia de llum adequada segons el tipus de fibra amb qu es treballa.

s necessari tamb disposar d'una font de llum que emeti un feix molt direccional, de manera que es pugui introduir a la fibra ptica amb la major eficincia possible, ja que aquestes tenen un dimetre molt petit, una fracci de millmetre, aproximadament. Les utilitzades sn els LED i els lsers. Es trien en funci de la propagaci a travs de la fibra ptica.

Origen i evoluci.
La idea de transmetre informaci per mitj de llum com a portadora es va comenar a desenvolupar cap a mitjans del segle XIX. 
El 1870, el fsic britnic John Tyndall (1820-1893) fou el primer en demostrar que una prima corrent d'aigua podia contenir i guiar la llum. Als voltants de 1880, Alexander Graham Bell va construir el fotfon que enviava missatges vocals a curta distncia per mitj de la llum. No obstant aix, resultava inviable per la falta de fonts de llum adequades. Amb la invenci i construcci del lser en la dcada de 1960 va tornar a prendre idea la possibilitat d'utilitzar la llum com suport de comunicacions fiables i d'alt potencial d'informaci a causa de la seva elevada freqncia portadora. En aquells dies, van comenar els estudis bsics sobre modulaci i detecci ptica. Els primers experiments sobre transmissi atmosfrica van posar de manifest diversos obstacles com l'escassa fiabilitat deguda a precipitacions, contaminaci o turbulncies atmosfriques. La utilitzaci de fibres de vidre com a medi guia no va trigar a ressaltar com a possible soluci: mida, pes, facilitat de maneig, flexibilitat i cost. En concret, les fibres de vidre permetien guiar la llum mitjanant mltiples reflexions internes dels feixos de llum, no obstant aix, al principi presentaven elevades atenuacions. El 1966 es va  publicar un article en el qual s'assenyalava que l'atenuaci observada fins a llavors en les fibres de vidre, no era deguda al sistema utilitzat sin a impureses originades en el procs de fabricaci. A partir d'aquesta data comencen a produir-se esdeveniments que donaran com resultat final la implantaci i utilitzaci cada vegada major de la Fibra ptica com alternativa als cables de coure, ja que aquests presenten alguns inconvenients que fan necessari buscar altres vies per a la transmissi de dades.

Desprs d'anys d'investigaci, al 1977 es duu a terme un experiment amb gran xit que demostra la capacitat de la fibra ptica  en comunicacions de veu, vdeo i dades utilitzant lsers i LED com a fonts de llum. Aix deriva en el gran desenvolupament d'aquest material en el camp de les telecomunicacions. Aix, al 1988 es posa en funcionament el TAT-8, el primer enlla transocenic fet de fibra ptica.

Caracterstiques.
La fibra ptica est formada per tres parts diferenciades:
 Nucli: Filament transparent fet d'algun tipus de vidre o plstic el dimetre del qual est comprs entre 8 i 600 micres depenent del tipus de fibra ptica. T un ndex de refracci alt. ;
 Revestiment: Permet retenir la llum dins el nucli i provocar la reflexi total d'aquesta. Per a que aix sigui possible, l'ndex de refracci del revestiment ha de ser inferior al del nucli.
 Coberta: Protegeix la fibra fent-la ms robusta i evitant que es malmeti. Est formada per material plstic;




Funcionament.
El funcionament de les fibres ptiques es basa en el principi ptic de la reflexi total. La llum entra a la fibra amb un cert angle i es propaga fins a trobar-se la superfcie que separa el nucli i el revestiment. Com aquestes dues superfcies tenen ndexs de refracci diferents, en aquest punt la llum pateix una reflexi total de manera que tot el feix es reflexa dins del filament sense deixar escapar llum, pel que no s'aprecien prdues. Aquest principi ptic es compleix degut al fet que l'ndex de refracci del revestiment s inferior al del nucli, i tamb perqu la llum penetra dins de la fibra amb un angle determinat calculat prviament. Aquest angle d'incidncia no pot ser inferior a l'angle crtic (respecte la normal perpendicular a ambds materials) establert pels materials del nucli i el revestiment. Si no es compls aquesta condici, no es donaria la reflexi total i per tant s'observarien prdues.



Els sistemes de comunicaci ptica utilitzen la part de la banda infraroja ms propera a l'espectre visible. La longitud d'ona que s'utilitza depn dels dispositius dels que es disposa. Actualment es treballa en les bandes de freqncia segents, tamb conegudes amb el nom de finestres: 

 - 1a finestra: 850 nm ;
 - 2a finestra 1300 nm ;
 - 3a finestra 1550 nm ;

s possible, tamb, utilitzar senyals amb una longitud d'ona dins de l'espectre visible, per exemple en certes aplicacions industrials, ja que el fet de qu es puguin veure pot resultar til malgrat les prdues que es donen.

Tipus.
La segent classificaci s'estableix en funci de la propagaci de la llum a l'interior de la fibra:

Monomode.
En la fibra monomode, el dimetre del nucli es redueix a dimensions de l'ordre de la longitud d'ona. Aix provoca que noms hi passi un sol mode: el raig ptic central, tamb conegut com a raig axial. Aquest nic cam generat a causa de les petites dimensions del nucli evita la dispersi multimodal.  

S'utilitza en aplicacions de llarga distncia ja que ofereix ms prestacions, tot i que s ms cara. La font de llum s Lser, concretament s'utilitza el dispositiu ILD (Injection Laser Diode). Normalment la fibra monomode es fa servir en la segona i la tercera finestra.



Multimode.
En aquest cas el dimetre s major que el de les fibres monomode, aix que la llum viatja seguint molts camins que depenen de la longitud d'ona, la freqncia i l'angle d'inserci de la llum.
La font de llum que s'utilitza s el LED. S'utilitza normalment en la primera i la segona finestra.

Dintre de les fibres multimode existeixen dos tipus diferents en funci de les caracterstiques dels ndexs de refracci:

- ndex discret;

Els ndexs de refracci del nucli i del revestiment sn diferents per uniformes i per tant el senyal es guia a causa de la reflexi total en la superfcie de separaci d'aquests. La reflexi total es dna per a molts angles. Aquestes caracterstiques possibiliten diversos modes de propagaci lumnica, i per tant, diversos temps de recorregut lumnic.
Aquest tipus de fibres sn les ms utilitzades en enllaos de distncies curtes, fins a 1 km, i la seva aplicaci ms important est en les xarxes locals. 



- ndex gradual;

Es produeix un disminuci gradual de l'ndex de refracci del nucli des de l'interior a l'exterior fet que provoca una propagaci ondulada a l'interior de la fibra. Aquest tipus no origina tants modes de propagaci com l'anterior i sn les utilitzades en enllaos de fins a 10 km.



Elements d'un sistema de fibra ptica.
Els sistemes de fibra ptica estan composts per un emissor, que t com a funci convertir el senyal elctric en senyal ptic per a enviar-lo a travs d'una fibra ptica. En l'extrem oposat de la fibra es troba el detector, que converteix el senyal ptic novament en senyal elctric. S'utilitza modulaci d'amplitud, modulant la intensitat de llum generada per l'emissor. 

Degut a que els emissors i els detectors introdueixen no linealitats al convertir el senyal elctric a ptic i viceversa, i tamb al soroll que s'afegeix en aquest tipus de sistemes, la transmissi s molt ms apropiada per a senyals digitals (estats d'encs-apagat de l'emissor) que no pas analgics, tot i que tamb s possible treballar amb aquests ltims.  
 
 - Emissors;
Els dispositius utilitzats com a emissors de radiaci lluminosa en els sistemes de comunicacions ptiques sn el diode lser i el LED com ja s'ha vist anteriorment, i sn tamb anomenats convertidors electro-ptics (E/O). En funci del sistema escollim un o l'altre. El lser ofereix millor rendiment en amples de banda grans i llargues distncies, mentre que el LED se sol escollir per a amples de banda menors i curtes distncies, ja que tant el circuit d'atac com el de control sn ms senzills. 

- Detectors;
El detector s un dispositiu que s'encarrega de convertir fotons en electrons, que tamb es coneix com a convertidor opto-electrnic (O/E). Els fotodetectors utilitzats en les comunicacions ptiques sn el fotoconductor, el diode P-N i el fotodiode d'allau. La major part de sistemes installats usen diodes PIN. 

 - Repetidors;
El senyal ptic que es propaga a travs de la fibra ptica es degrada per l'atenuaci i restricci de l'amplada de banda de la fibra. El millor mtode per a regenerar el senyal transms s tractar el senyal de forma elctrica. Per tant, els convertidors I/O i O/I sn components indispensables en un repetidor ptic. L'amplificador i l'igualador del senyal elctric sn similars als dels sistemes de transmissi convencionals.



Avantatges i desavantatges.
Els sistemes de comunicaci per fibra ptica presenten un conjunt important d'avantatges sobre altres suports utilitzats en la transmissi de senyals analgics i digitals, com per exemple:
 Molt flexible, menor pes i volum.
 Gran ample de banda: permet la transmissi d'un gran volum d'informaci. ;
 Baixa Atenuaci: permet realitzar enllaos de major longitud sense necessitat de repetidors. L'atenuaci depn del tipus de fibra ptica i de la longitud d'ona utilitzada. ;
 No s afectada per les interferncies electromagntiques. Es deu al fet que dintre seu no viatja senyal elctric sin llum. S'aconsegueix un ndex menor d'errors en la transmissi de senyals digitals. ;
 Seguretat i allament elctric. Molt til en determinades aplicacions en ambients perillosos (ambients explosius o inflamables), on no es poden produir descrregues elctriques o espurnes. ;
 Seguretat enfront de possibles intervencions en la lnia: Encara que no s impossible "punxar" una fibra ptica, s ms difcil que en altres suports i normalment la intervenci es pot detectar.
 Ms resistent a condicions ambientals desfavorables.
 Molt fiable: Les fibres no perden llum degut a la reflexi total.

La fibra ptica tamb presenta alguns inconvenients: 
 Cost elevat en comparaci amb els altres medis de comunicaci ms habituals;
 No hi ha una estandarditzaci dels productes: planteja problemes de compatibilitat. ;
 La installaci dels connectors s complexa i requereix un personal amb formaci adequada. ;
 Les fibres sn frgils i la reparaci d'un cable trencat o malms s dificultosa.

Aplicacions.
El camp d'aplicaci de les fibres ptiques s molt ample i augmenta dia a dia. Algunes de les aplicacions ms importants sn: 

 Telecomunicacions. En aquest apartat cal incloure la xarxa d'enllaos i la xarxa d'abonament de les administracions pbliques de telefonia. Cal destacar la importncia de les fibres ptiques en el context de la xarxa digital de serveis integrats (RDSI). ;
 Xarxes locals i comunicaci entre ordinadors. ;
 Enllaos de televisi. Aplicaci molt til en enllaos de televisi per a aplicacions de seguretat. ;
 Electromedicina: Transmissi de llum a punts difcils d illuminar, cirurgia amb lser...
 Aplicacions industrials: sensors, automatitzaci industrial...
 Illuminaci, decoraci i senyalitzaci.
 Aplicacions militars: Les comunicacions per fibra ptica ofereixen molta seguretat.
 Altres: Degut a la seva lleugeresa i alta capacitat de transmissi de dades, sn molt tils quan el pes s determinant, com per exemple en avions i vaixells. ;

Mentre que el preu del cable de coure augmenta any a any, en els sistemes de fibra ptica la tendncia s al revs. A ms a ms, la investigaci en aquest camp s intensa i hi ha continus progressos. Per aix s previsible que en el futur la importncia de la fibra ptica en tots els camps sigui creixent.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115393" title="Beniopa" nonfiltered="2355" processed="2351" dbindex="47475">
Beniopa s una poblaci del terme municipal de Gandia, situada al nord-oest de la ciutat de Gandia amb la qual forma un sol nucli urb. Fou municipi independent, amb ajuntament propi, fins el 1965, en qu va quedar annexionada a Gandia com a conseqncia del creixement urb i demogrfic de la capital de la Safor. 





 Geografia .
Est situada a 19 metres d altitud i ubicada entre el Moll de la Creu (Serra Falconera) i al peu de la muntanya del Calvari, la qual forma part de les arrels del sistema del Montdver. Est travessada pel barranc de Beniopa de O a E, el qual separa la poblaci en dos espais urbans (el nucli antic i el barri de la Banyosa, i les Cases Noves i Llarguer). El casc antic est configurat al voltant de les places major, de la pres i del campanar definint una linea oest-est, parallela al barranc, on trobarem el carrer del mig.
La seua font tradicional de riquesa ha estat l agricultura del treball de l horta i de la Marjal de Gandia (hortalisses i posteriorment ctrics). Actualment, superades ja les possibilitats econmiques del seu redut antic terme municipal -1 24 Km2, incls el casc urb- Beniopa abasteix de m d obra a les industries, el comer i els serveis de Gandia augmentant de forma constant la seua poblaci. En el moment de l annexi era el poble ms poblat de la comarca darrere de les tres grans ciutats (Gandia, Oliva i Tavernes de la Valldigna). Juntament amb Marxuquera tenia el 2007 4.951 habitants, segons l'ajuntament de Gandia.
El barranc de Beniopa arreplega les seues aiges de les valls de Marxuquera i del barranc de Borrell, amb poques i temudes avingudes, noms citar el diluvi de 1905 i la barrancada devastadora de 1987. s tamb una via pecuria reial.





 Histria .
La Prehistria de Beniopa deu estudiar-se en funci de l'ambient comarcal que denuncien els immediats jaciments gandians del Parpall, les Meravelles i Mallaetes, ja que els pocs jaciments en el redudssim terme municipal i la proximitat entre ells fa supondre que els seus ms remots pobladors pertanyien a les tribus que habitaven dites coves, amb cultura paleoltica superior molt avanada tcnica i artsticament, com l'estudiada en la cova del Parpall. Noms poden donar fe del neoltic les restes trobades a les coves del Pastor i la coveta de Zacars, que cont un interessant enterrament col.lectiu. 

Recentment s'ha descobert a unes excavacions properes a l'Alqueria de Rubio restes d'una vila romana imperial (segles II i III), a ms de mostres en nuclis que devien ser habitats, a Gandia, Daims, Ador, etc., i que deixen vore que esta zona seria densament poblada i amb una agricultura potent, encara que el regadiu apenes existira en l mbit del municipi. Cal destacar tamb de la zona de les citades excavacions la troballa d'una important necrpolis visigoda (segles V i VII), amb 50 tombes i uns 200 esquelets, que mostra la potncia del nucli habitat.

L'poca musulmana, no molt ben coneguda, ha deixat senyals clares i abundants. En primer lloc, la certitud d'un hbitat, base del poble actual, i que tenia com a nom Bani-Ubba, que podrem traduir per "hereus dels Ubba", nom dels propietaris. En aplegar les tropes cristianes de Jaume I en 1240 i la conquesta de l immediat castell de Bairn, del que Beniopa era una alqueria, tenim ja notcies ms detallades i exactes: els seus homes reberen terres i cases a Beniopa i el seu terme; amb regadiu, unes; de sec, altres. Entre ells els hi han de clara procedncia oscense- Roda i Estada-. Ha de suposar-se que esta s una de les zones poblades fonamentalment per gens pireniques, b siguen d'Osca, b lleidatanes. Per primera vegada passa Beniopa a senyoriu quan a 1273 el rei Jaume I fa donaci del mateix a l'infant En Pere, segurament com a cstig per la concentraci de moros que all hi era, els quals se n reuniren en nombre de 2.000. Per eixos mateixos anys els mudjars de Beniopa se sublevaren protagonitzant un episodi de la tercera  revolta del fams senyor mudjar Al-Azraq, en aquest cas el 1276, i recentment mort aquest, comandats pel fill d Al-Azraq.

Per l'infant anava sempre curt de diners i les rendes de Beniopa foren cedides o arrendades nombroses voltes als seus propietaris, fins que a la mort de Jaume I el poble torn a la corona. Ja rei Pere el Gran es va vore obligat a alienar el senyoriu de Beniopa, fent-ho amb aquesta ocasi a favor de Jaume Castella, senyor tamb de Beniarj. Ara b, no degueren vendr tots els drets reals sobre el lloc, ja que la reina Na Constana va rebre per aquells temps l'important quantitat de 12.000 sous jaquesos, pagats entre l'aljama de Beniopa i el Consell de Gandia. A 1323 encara quan possiblement continuava el domini dels Castella sobre Beniopa, el rei Jaume II fa donaci al seu fill Pere, comte de Ribagora, de Bairn i de Gandia, amb totes les seues pertinncies, entre les qual estava la jurisdicci civil i criminal sobre Beniopa que, des d este punt de vista continua ja unida en avant a la vila gandiana. La poblaci creixia a mida que la pau s'imposava. Tal volta sofriria els efectes de la guerra amb Castella, quan Pere el Cruel saqueja Gandia i les seues terres, per prompte es repos i en 1391 existien 101 contribuents de l'impost de morabat, es a dir, 101 propietaris, nombre que hem de considerar lleugerament inferior al de vens. A finals d'este mateix segle XIV vegem ja a Beniopa en mans d'altre senyor territorial, ara s la famlia Gasc la que en 1383 detent la possessi del lloc i arrend a la seua aljama les rendes que pertanyien al senyor. Per 1420 aplega a Beniopa el cultiu de la canyamel o canya de sucre, el que provoca una veritable revoluci econmica a la Safor, i per esta mateixa poca el Duc de Gandia havia recuperat ja la possessi del lloc de mans dels Gasc. Per al passar el Ducat a la Corona, per mort del Duc Alfons sense hereus directes i legtims, Beniopa i altres llocs continuaren amb el rgim de la jurisdicci senyorial, ja que el Duc els havia cedit abans a Hug de Cardona, qui a 1.446 aconsegu perms reial per a impondre sisses a la poblaci. A 1473 el rei aliena la jurisdicci de Beniopa a favor dels Jurats de Gandia, passant el lloc a formar part de la  Contribuci General  de la vila.

La guerra de les Germanies tingu ac la seua repercussi, puix la derrota del bndol nobiliari, en el que figurava el Duc de Gandia, va fer que els agermanats saquejaren les cases dels moros, partidaris dels nobles, i que obligaren a estos a batejar-se a la fora, desprs de la batalla del Vernissa, prxima, transformant-los aix en moriscs. Conseqncia d a fou la reorganitzaci eclesistica que independitz a Beniopa a 1535 transformant-la en parrquia i donant-li com annexes les alqueries d'Alcodar i Benicanena, que desaparegueren com a conseqncia de l'expulsi. Recuperat el poder pels Ducs i baix l hbil i bondads govern de Sant Francesc de Borja i del seu fill Carles, Beniopa va anar creixent com a poble ve, de forma que en els seus trapijars i canyamelars trobaven feina gran part dels seus vens.

A 1609, vespres de l'expulsi, s'assenyala una poblaci de 136 cases de moriscs, que podrem avaluar en uns 600 habitants i que prcticament foren tots traslladats a l frica com a conseqncia del decret d'expulsi. L'expulsi repercut greument en la continutat econmica i demogrfica del poble. A 1646 Beniopa tenia soles 37 cases habitades i hom comprendr que amb aquest descens de m d'obra, fora abandonant-se el cultiu del canyamel, per a substituir-se pel de la morera i la vinya.  A mida que creix la poblaci torna el predomini de la canyamel i l'hortalissa - mai desaparegudes -, i a finals del segle XVIII Cavanilles senyala un cens de 373 vens, veritablement considerable per a l'poca.

Durant la guerra del francs destaca Beniopa per la seua ajuda a la resistncia contra els invasors, especialment en l'aspecte civil, al transformar el poble, dirigit pel seu rector En Vicent Marn, en abastidor de teles de cnem per a les tropes espanyoles. Este benemrit rector fou el que va fer construir, quasi totalment a les seues despeses i des de 1804 a 1837, 1'ampla esglsia actual en la que hom conservava un orgue i quatre llenos de bona factura procedents del Convent de Sant Jeroni de Cotalba. Al 1884 de la mateixa manera que altres poblacions valencianes, el clera va fer aparici al poble i el resultat va ser traumtic: cord sanitari militar, quarantena, llatzaret a l ermita de Santa Anna, 62 empestat i 36 morts.

El segle XIX va vore desaparixer la canyamel, substitut totalment per la morera per a criar cucs de seda, i per l'hortalissa. En el segle XX disminux el cultiu de l'hortalissa davant la primacia del taronger, encara que pel minifundi i les condicions climatolgiques permeten la pervivncia del costs cultiu primerenc de l'horta. Al segle XX i desprs de viure els desastres de les primeres dcades i la guerra civil (amb 11 morts violentes al poble i 11 afusellats desprs de la guerra, a ms dels morts al front i als camps d extermini com el de Mauthausen) Beniopa va haver d'afrontar l envestida de Gandia que necessitava el seu terme per crixer. El 1965 un decret del General Franco sentenciava l expedient d annexi a Gandia. Este fet i el canvi social i cultural d'un mn rural a un mn urb han determinat l esdevenidor de la poblaci. Des de 1986 compta amb una Junta Municipal del Districte de Beniopa amb representaci poltica de tots els grups municipals representats a l ajuntament de Gandia i del representants venals i de les associacions cviques.

 Llocs d inters .
Esglsia parroquial de Santa Maria Magdalena (segles XVIII-XIX), neoclssica i amb pintures i cermiques d inters. Parc periurb del Calvari, zona d esbarjo i passeig. Pont penjat de ferro del barranc de Beniopa (1994-95).

 Equipaments pblics .
Centre Social (seu de la Junta Municipal del Districte), Biblioteca Pblica, collegis pblics Joan Martorell i Montdver, Polisportiu Municipal, Residncia Juvenil La Safor.
 
 Gastronomia .
La principal base gastronmica s l arrs: paella, en cassola al forn, calds, i mels. Per la cuina s d horta, amb gran profusi de verdures, amb carn o peix.  Noms citar alguns plats especials: les coques de recapte al forn, bonytol al forn, calamars farcits, o conill amb gambes. I els tradicionals dolos del cicle anual: pastissets de Nadal, coca de mida, regany, bra de gitano, ...

 Festes .
Festes patronals del 21 al 25 de juliol a crrec de comissions d'homens o dones, fadrins o casats i matrimonis. Destaquen les processons del dia de la Magdalena i del Crist de l Empar, i els castells al barranc. Com a singularitat destacar que a la process de la patrona eixen vestides de magdalenes penitents moltes dones de la poblaci en acte de promesa o penitncia.
Al gener i al voltant del dia de Sant Antoni s efectua revetlla de foc, porrat i benedicci d animals.
Festes de Falles i process de palmes a la setmana santa.
  


 Personatges destacats .
De l poca musulmana el savi Ibrahim, al segle XX, el mestre Joaquim Michavila i el poeta camil Francesc M. Miret. Contemporniament, els escriptors Josep Piera i Ferran Garcia-Oliver. 

 Vida associativa .
Associaci de Vens de Beniopa, Falla de Beniopa, Germandat de l Entrada de Jess a Jerusalem, Associaci del Centre Musical de Beniopa, Uni Deportiva Beniopa (futbol), Penya Ciclista de Beniopa, Penya de Carreters Montdver, Associaci de Caa Montdver.
	
 Altres aspectes .
El poble conserva una riquesa cultural i lingstica estimable. Cal ressenyar que va ser visitat per Manuel Sanchis Guarner i Francesc de Borja Moll pels anys 30 i fruit d eixe treball el trobem a l obra Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Mant la particularitat lingstica de no parlar apitxat com la resta de la ciutat de Gandia, tot i que aquest aspecte es troba en franc retrocs. Existeix tamb -provinent del mn rural hui ja quasi desaparegut- una notable afici pels cavalls de treball, materialitzada en les competicions de tir i arrossegament de cavalls. Aix mateix destaca la tradici per la pilota valenciana, encara que la proximitat als trinquets de Gandia l'ha desplaada dels carrers del poble.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115395" title="Lnasa" nonfiltered="2356" processed="2352" dbindex="47477">

Lnasa s un grup de msica irlandesa.

Sn reconeguts por les seves melodies i tonades, aix com per la seva habilitat per combinar els sons del viol (fiddle), la flauta travessera irlandesa (Irish flute) i els whistles, la gaita irlandesa (uilleann pipes), la guitarra i el baix. Els seus lbums sn supervendes en el seu gnere. Dos dels membres originals (Sen Smyth i Trevor Hutchinson) encara formen part del grup. D'altres com Michael McGoldrick, Donogh Hennessy o John McSherry el van abandonar, per hi collaboren espordicament.

 Membres .
Lnasa t cinc membres:
 Sen Smyth   viol (fiddle), whistles;
 Kevin Crawford   flauta travessera irlandesa (Irish flute), whistles;
 Trevor Hutchinson   baix;
 Cillian Vallely - gaita irlandesa (uilleann pipes), whistles;
 Paul Meehan - guitarra;

 Ex-membres .
 Donogh Hennessy - guitarra;
 Michael McGoldrick - gaita irlandesa (uilleann pipes), flauta travessera irlandesa (Irish flute), whistles;
 John McSherry - gaita irlandesa (uilleann pipes), whistles;

 Discografia .

1997 - Lnasa.
 Eanir;
 Feabhra;
 Mrta;
 Aibreann;
 Bealtaine;
 Meitheamh;
 Iil;
 Men Fmhair;
 Deireadh Fmhair;
 M Na Samhna;
 M Na Nollag;
 Jacky Molard's / The Hunter's Purse;

1999 - Otherworld.
 Goodbye Miss Goodavich / Rosie's Reel;
 The Floating Crowbar / McGlinchey's / The Almost Reel;
 The Butlers of Glen Avenue / Sliabh Russell / Cathal McConnell's;
 January Snows / Laura Lynn Cunningham;
 The Miller of Drohan;
 Dr. Gilbert / Devils of Dublin / Black Pat's;
 Autumn Child / Heaton Chapel;
 Stolen Apples;
 Taylor Bar, 4am / Ceol Na Mara;
 Lafferty's / Crock of Gold / Lady Birr / Abbey Reel;
 O'Carolan's Welcome / Rolling in the Barrel;

2001 - The Merry Sisters Of Fate.
 Aoibhneas;
 Donogh and Mike's;
 Killarney Boys of Pleasure;
 The Merry Sisters of Fate;
 Inon Ni Scannlin;
 Casu;
 Pistin Fionn;
 The Minor Bee;
 Scully's;
 Return from Fingal;
 Morning Nightcap;
 
2003 - Redwood.
 Cregg's Pipes;
 Welcome Home;
 Harp and Shamrock;
 Fest Noz;
 Spoil the Dance;
 A Stor Mo Croi;
 Dublin to Dingle;
 Lady Ellen;
 Cotati Nights;
 Two-Fifty to Vigo;
 Temple Hill;

2004 - The Kinnitty Sessions.
 Stolen Purse;
 Ballyogan;
 Punch;
 The Dimmers;
 Island Paddy;
 Sean in the Fog;
 Bulgarian Rock;
 The Wounded Hussar;
 The Walrus;
 Maids in the Kitchen;
 Tie the Bonnet;

2006 - S.
 The Cullybacky Hop;
 Leckan Mr;
 Absent Friends;
 Loophead;
 Midnight in Avils;
 The Dingle Berries;
 Black River;
 Road to Barga;
 Two of a Kind;
 Glentrasna;
 Boy in the Boat;

 Apunts .
 El nom del grup v de Lughnasadh, un antic festival cltic de la collita, i tamb vol dir agost en galic irlands.
 "The Kinnitty Sessions" va ser considerat Millor lbum Tradicional per l'Irish Music Magazine el 2005.
 El 2002 van ser premiats com a Millor lbum Cltic/Britnic de l'Any amb "The Merry Sisters of Fate" per l'Associaci per a la Msica Independent dels EUA.
 Les primeres onze pistes del seu primer lbum sn els mesos del calendari irlands. Van ometre el mes d'agost (Lnasa, en galic irlands).
 El guitarrista Donogh Hennessy, un dels membres originals, va abandonar el grup al desembre del 2004.
 S, (pronunciat "xei") el ttol del sis lbum de Lnasa, significa sis en galic irlands.

 Enllaos externs .
 Web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115396" title="Kitsch (grup de rock)" nonfiltered="2357" processed="2353" dbindex="47478">
Kitsch s un grup de rock fundat el 1985 a Banyoles per Llus Costabella i Joan Pair.

Histria.
Van iniciar la seva discografia amb dues maquetes: Les mosques (1987) i Capsa de trons (1988). Van publicar el primer disc oficial, Kitsch, l'any 1990. Van seguir Kitsch II, Kitsch III (Directe), Kitsch 4, Kitsch 5, 1er curset d'iniciaci al fracs, Kitsch 7 i Kitsch 8.

El 2005 celebraren els 20 anys de carrera amb l'edici de dos DVD en directe i un concert d'homenatge a Cams per part de vint grups del Pla de l'Estany.

El 2006 editen el cd+dvd Electrokustic, una gravaci dels seus concerts del mateix nom al Teatre Municipal de Banyoles, en els quals collaboren amics de Kitsch com Mon a la Cova (cantant de Casual), Agust Busom (Abs) i Jaume Garca (membre de Fang). El disc inclou set temes indits, entre ells dues musicacions de poemes d'Alejandra Pizarnik.

Membres.
Formaci actual.
 Llus Costabella: veu i guitarra;
 Joan Pair: baix i veu;
 David Zamora: guitarra (des del 2007);
 Jordi Farreras: bateria (des del 2007);
Antics membres.
 Llus Costa: guitarra i veu (del 2000 al 2006);
 ngel Abad: bateria (del 2002 al 2006);
 Xicu Vilanova (del 1986 al 1993);
 Bep Grabuleda (del 1989 al 1999);

Discografia.

lbums .
 Les mosques          (1987) (maqueta);
 Capsa de trons       (1988) (maqueta);
 Kitsch               (1990);
 Kitsch II            (1991) ;
 Kitsch III (Directe)       (1992) (concert del 21 de febrer del 1992);
 Kitsch 4          (1995) ;
 Kitsch 5               (1996) ;
 1er curset d'iniciaci al fracs     (1998) ;
 Kitsch 7                  (2002) ;
 Kitsch 8    (2005) ;
 Electrokustic (2006) (Directe) (CD+DVD);
 Kitsch 10 (2008);

Altres discs en directe.
 Kitsch a La Nau    (2004) (concert del 10 de juliol del 1992);
 Kitsch a Manlleu    (2004) (concert del 18 de juny del 1994);

DVDs.
 Kitsch en directe 1992    (2005) ;
 Kitsch en concert 2004    (2005);

Enllaos externs.
 Pgina oficial del grup;
 Informaci del concert d'homenatge fet a Cams, al portal Sonora Msica;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115397" title="Lnia Digital d'Abonat" nonfiltered="2358" processed="2354" dbindex="47479">

DSL (Digital Subscriber Line o Lnia digital d'abonat) s una tecnologia que proveeix de transmissi digital de dades (de banda ampla) a cases i petits establiments a travs d'ordinries lnies telefniques de coure. El nom original de DSL era Digital Subscriber Loop, per fa pocs anys es va adoptar el de Digital Subscriber Line com un nom millor (des del punt de vista del marketing) per a les versions ms populars d'aquesta tecnologia.

xDSL es refereix a les diferentes versions d'aquesta tecnologia: ADSL, HDSL, RADSL, SDSL, SHDSL, IDSL, VDSL a ms d'algunes subversions d'aquestes tecnologies.

Normalment, la velocitat de baixada de DSL va dels 128 kbps als 24000 kbps (depenent, s clar, de la tecnologia DSL en concret utilitzada i el nivell de servei implementat). Pel que fa a la velocitat de pujada, aquesta s ms baixa que la de pujada en el cas d'ADSL (Asymmetric DSL) i igual en el cas de SDSL (Symmetric DSL).



Histria.

DSL va ser implementada originriament com una part de l'especificaci XDSI (Xarxa Digital de Serveis Integrats).

La tecnologia ADSL data de 1988, quan Joe Lechielfer (a Bellcore, ara coneguda com Telcordia Tecnologies) va adaptar DSL per transportar un senyal digital a travs de l'espectre freqencial dels cables de parell trenat que anaven de la central telefnica fins a l'usuari.
Per no va ser fins que les companyies de televisi per cable van comenar a comercialitzar l'accs a Internet de banda ampla i la telefonia VoIP quan les companyies de telefonia dels Estats Units van comenar a promocionar les lnies DSL. 

Abans d'aix, el servei de DSL noms havia estat fet servir per a dedicat dry loop (bsicament s una connexi, mitjanant cable de parell trenat, entre aparells que es troben a la central telefnica). Desprs, amb DSL sobre UNE, un cable ordinari de parell trenat de lnia telefnica es connecta al POTS-splitter (divisor del Servei Telefnic Tradicional (POTS: Plain Old Telephone Service ) per a proveir de serveir de veu, i al DSLAM per a proveir de servei de dades. Un filtre pas baix s'encarrega d'eliminar el senyal de dades perqu no sigui audible quan s'est utilitzant el circuit de veu; i quan no s'utilitza aquest filtre, es pot escoltar un soroll al telfon. Amb tot, la velocitat d'Internet disminueix en gran quantitat.

DSL s el principal competidor amb els mdems de cable per proveir l'accs a Internet d'alta velocitat a moltes cases d'Europa i d'Amrcica del Nord. L'ltim estndard (ADSL+2) pot entregar fins a 24 Mbps depenent de la distncia a la que es troba del multiplexor DSLAM.

Evoluci: Canvis que supos l's de DSL.

El Servei Tradicional de Telefonia (POTS en angls) connecta la residncia de l'abonat (casa, petit local, ...) amb la central telefnica a travs de cables de coure (parell trenat). Aquest servei es va crear, en un principi, amb la idea de permetre l'intercanvi d'informaci d'udio (veu) entre els telfons dels diferents usuaris. Per fer aix, el tipus de senyal utilitzat en la transmissi s el senyal analgic; de manera que s'agafa el senyal de veu i es transforma en un senyal elctric (equivalent en volum (amplitut) i freqncia).

Aix, tenim que les companyies de telefonia estaven preparades per la transmissi d'aquest tipus de senyal; de manera que l'obtenci d'informaci, entre el terminal de l'usuari i la central telefnica, era senzilla. Per, pel que feia als ordinadors, era necessari l's d'un mdem que demoduls el senyal analgic i el transforms en un senyal digital (cadenes binries ( ' 0 ' i ' 1 ' ).

El gran problema era que la transmissi analgica noms utilitza una petita porci de la quantitat d'informaci que es pot transmetre a travs del parell trenat, fent que la mxima velocitat de transmissi sigui de l'ordre de 56 kbps. Per tant, la capacitat de l'ordinador de rebre informaci es veu restringida perqu la companyia telefnica filtra la informaci que arriba en forma de dades i la transforma en analgica per poder-la enviar a travs de la lnia telefnica. Desprs cal fer s d'un mdem per reconvertir la informaci a digital. Aix doncs, tenim que la transmissi entre el dest final (abonat) i la central telefnica s un coll d'ampolla.

El gran canvi que significa DSL s que assumeix que les dades digitals no tenen per qu canviar de format, de manera que es transmeten directament a l'ordinador com dades digitals. Aix permet que la companyia telefnica pugui utilitzar i proporcionar un ample de banda ms gran. 

Per un altre costat, tamb es pot separar el senyal digital, reservant doncs una part de l'ample de banda per la transmissi del senyal de veu. Aix aconseguim que l'abonat pugui fer servir, al mateix temps, el telfon i l'ordinador tots dos connectats a la mateixa lnia.

Caracterstiques de la connexi.

Pel que fa a aquesta tecnologia, noms l'equipament fet servir als extrems emissor i receptor (central telefnica i abonat) ha de ser nou. s a dir, no cal un equipament intermig afegit (amb la lnia telefnica ja ni ha prou).

A ms a ms de permetre la transmissi de veu i dades per la mateixa lnia, tamb suporta la transmissi de mltiples lnies de telefonia digital dintre de la freqncia a la que opera l'aparell DSL.

Per un altre costat; un element a tenir en compte s que les connexions DSL sn circuits dedicats, per tant, sempre estan connectats. A ms, cal assegurar la compatibilitat entre l'equip emissor i el receptor perqu hi ha diferents tcniques de modulaci i, si no sn compatibles tots dos equips, el receptor no podr entendre la informaci que rep de l'emissor.

A l'hora d'utilitzar DSL....

El primer pas s la connexi fsica. A la banda de l'abonat, l'aparell DSL (mdem DSL) es connecta a la lnia telefnica; i, a la banda de la central telefnica, el final de la lnia es connecta al multiplexor DSLAM (on es concentren un gran nmero de lnies DSL) el qual no pot estar molt allunyat de l'usuari per raons d'atenuaci del canal.

Quan el mdem DSL est connectat, comena un procediment d'arrencada que, normalment segueix els segents passos:
 El mdem fa un "autotest".
 Desprs, comproba la connexi entre el mdem i l'ordinador (normalment la connexi es realitza a travs del port d'Ethernet o el port USB.
 A continuaci, el mdem intenta sincronitzar-se amb el multiplexor DSLAM. Si no estan sincronitzats, llavors no es podr comenar la transmissi de les dades. Normalment, a la gran majoria de mdems, podem veure aquest procs mitjanant un LED que parpadeja si el mdem s'intenta sincronitzar o b t una llum fixa quan ha aconseguit sincronitzar-se.

Actualment, els gateways DSL moderns utilitzen un altre procs d'inicialitzaci semblant al dels ordinadors. Aquests sistemes no sn concretament mdems per reben aquest nom degut a una creixent moda.

Equipament.

Pel que fa a l'abonat, tenim el mdem DSL que s'encarrega de transformar el senyal digital (dades) en un senyal de tensi que viatja a travs de la lnia telefnica. Normalment l'equip de l'abonat ve implementat amb funcionalitas d'alt nivell (enrutament, tallafocs, ...). En aquests casos els equips reben el nom denrutador DSL o gateway DSL. A ms d'aix, algunes tecnologies DSL requereixen la installaci de filtres pas baix per separar el senyal de veu del de dades.

Desprs, per la part de la central telefnica, hi ha el multiplexor DSLAM on es concentren els diferents circuits DSL i s'envien cap a altres xarxes de transport. Aix, aquest element finalitza totes les connexions i recupera la informaci digital original.

Factors de comercialitzaci.

El gran xit de DSL (a nivell econmic) es deu a qu explotar la lnia telefnica implica un cost molt menor que no pas installar nou cablejat (el que implica una gran inversi). A part d'aix, alguns dels factors que han contribut a la popularitzaci i extensi de la tecnologia DSL han estat:

 Fins a finals dels anys 90 el cost dels DSPs (sigles de Digital Signal Processor) per a DSL era desorbitat. Grcies als avanaments en la tecnologia VLSI, els preus de l'equipament DSL (DSLAM i mdem DSL) van baixar considerablement.
 La tecnologia DSL utilitza la lnia telefnica existent. De manera que el cost associat s molt ms baix que el que significa haver d'installar el cable per a la fibra ptica.
 Les companyies telefniques van ser pressionades per a moure's cap l'ADSL degut a la competici de les companyies de cable (les quals utilitzaven una tecnologia que aconseguia velocitas semblants a les de l'ADSL). La demanda d'altres serveis, com la compartici d'arxius i vdeos, tamb va contribuir a popularitzar l'us de la tecnologia ADSL.

Avantatges i Inconvenients.

Avantatges.

Pel que fa als avantatges de l's d'aquesta tecnologia, tenim que:
 Pots utilitzar Internet al mateix temps que parles per telfon.
 Velocitat de transmissi ms alta que la d'un mdem convencional.
 No hi ha cap necessitat de nou cablejat. DSL utilitza la lnia telefnica.
 La companyia que ofereix el servei DSL, inclour el mdem com a part de la installaci.

Inconvenients.

Per un altre costat, tamb cal tenir en compte alguns aspectes negatius d'aquesta tecnologia:
 La connexi DSL s ms rpida i millor si es troba a prop de la central telefnica (on es troba el multiplexor DSLAM).
 La velocitat de recepci o de baixada (downstream) s ms gran que la d'emissi o pujada (upstream).
 El servei no es pot implementar a tot arreu.

Altres tecnologies DSL.

Exemples de les tecnologies que formen part de la famlia xDSL sn:
 High Data Rate Digital Subscriber Line (HDSL).
 Symmetric Digital Subscriber Line (SDSL): una versi estandaritzada de HDSL.
 Asymmetric Digital Subscriber Line (ADSL).
 Asymmetric Digital Suscriber Line 2 (ADSL 2).
 Rate-Adaptive Digital Subscriber Line (RADSL).
 Very-high-bit-rate Digital Subscriber Line (VDSL).
 Very-high-bit-rate Digital Subscriber Line 2 (VDSL2): Una versi millorada de VDSL.
 Symmetric High-speed Digital Subscriber Line (G.SHDSL): Creat com la fusi entre DSL, SDSL i HDSL per generar un estndar reconegut a tot el mn.
 Powerline Digital Subscriber Line (PDSL): tecnologia que modula dades d'alta velocitat en una infraestructura de distribuci elctrica ja existent. A Catalunya es coneix sota el terme de tecnologia PLC.

Veure tamb.
Asymmetric Digital Subscriber Line (ADSL).
Digital Subscriber Line Access Multiplexer (DSLAM).
IDSN Digital Subscriber Line (IDSL).
Xarxa Digital de Serveis Integrats (XDSI).
Mdem.
Enrutador.
Triple-play.


Enllaos externs.
Web de la iec sobre DSLAM.;
www.howstuffworks.com;
www.linktionary.com;
Pgina de whatis sobre DSL.;
Web de cisco sobre ADSL.;
Frum DSL.;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115399" title="Filip Dewinter" nonfiltered="2359" processed="2355" dbindex="47480">
Philip Maria Frans Dewinter, conegut popularment com a Filip Dewinter, s el cap de llista del Vlaams Belang, el successor del partit Vlaams Blok illegalitzat al 2004 per raons de racisme i de xenofbia. A les eleccions municipals de 2006 va aconseguir 94.909 vots (uns 33,51% dels vots) a la ciutat d'Anvers a Blgica.

s nadiu d'una vella famlia nacionalista de dretes de Bruges. El 1982 va emigrar a Anvers. S'ha casat i s pare de tres filles.

 Enllaos externs .
 Filip Dewinter, web oficial ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115402" title="Crowne Plaza" nonfiltered="2360" processed="2356" dbindex="47481">
Crowne Plaza s una cadena d'hotels d'alta categoria enfocada al mercat dels negocis i les convencions. s propietat del grup InterContinental Hotels Group. Antigament coneguts com a Holiday Inn Crowne Plaza, els Crowne Plaza van purgar el Holiday Inn del seu nom el 1994. Habitualment els seus hotels estan situats al centre de les ciutats o prop de grans aeroports. 

Disposa d'hotels a tots els continents.

Enllaos externs.
Crowne Plaza Hotels & Resorts Lloc web oficial (en angls, alemany, castell, mandar i core);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115403" title="Vanwall" nonfiltered="2361" processed="2357" dbindex="47482">
Vanwall  va ser  una escuderia automobilstica present a la  Frmula 1 a la  dcada dels anys 1950. El nom Vanwall neix de la combinaci del nom del seu propietari Tony Vandervell  i  del producte ms conegut de les seves empreses: juntes per bastidors (thinwall bearings).  

Tony Vandervell inicialment va recolzar  l equip  British Racing Motors, tamb conegut per BRM, que va participar en varies competicions amb versions modificades de cotxes Ferrari sota el nom de "Thinwall Special".

Els  primers cotxes Vanwall es van  denominar Vanwall Specials i van ser construts per  adaptar-se a les regles de la Frmula 1 de 1954. El xasss fou dissenyat  per Owen Maddock i construt per Cooper Car Company.

Els  motors de dos litres van ser  dissenyats per l enginyer de Norton Leo Kuzmicki, y eren essencialment dos motors de motos Norton de 500cc convertits en un nic motor. L enginy fou presentat al Gran Premi de Gran Bretanya de 1954. El desenvolupament va continuar fins que es va obtenir un motor de 2,5 litres. Vanwall va crrer dos anys seguits sense gaire xit. Aquesta poca es va acabar quan es va decidir que el xasss no estava a l alada del motor i es va contractar  el  jove dissenyador de cotxes Colin Chapman per  millorar el xasss.

Els nous cotxes dissenyats per  Chapman (en collaboraci  amb  Frank Costin, responsable de l aerodinmica) es van  mostrar competitius al 1956 al guanyar una carrera no valida pel campionat de  F1 a Silverstone. A l'any segent (1957), Stirling Moss es va incorporar com a pilot, aix com  Tony Brooks i Stuart Lewis-Evans. La primera victria a la  Frmula 1 la van obtenir  al Gran Premi d'Itlia del 1957 i just desprs al Gran Premi de Pescara.

A l any 1958, l equip va guanyar sis curses valides pel campionat, fet que el va convertir en el primer equip en guanyar el campionat de constructors de la Frmula 1. El campionat de pilots  per, fou guanyat per Mike Hawthorn amb nomes  un punt d avantatge amb  Stirling Moss. Lamentablement, durant l ltima carrera de la temporada al  Gran Premi del Marroc del 1958, Lewis-Evans va tenir un greu accident que li va causar la mort pocs dies desprs.

Aquest fet , junt amb els problemes de salut de Vandervell van fer decaure l equip i ja no va tornar a guanyar cap ms competici.

L ltim Vanwall en competir fou una mquina produda per a la frmula intercontinental del 1961. Per el pblic ja no es va interessar per la competici, les inversions van minvar del tot i el cotxe ja no va evolucionar ms.

 Palmars .

Campionats del mn de constructors :  1

Campionats del mn de pilots :  0

Victries : 9

Podis :  13

Poles : 8





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115405" title="Gran Premi de Sussa del 1950" nonfiltered="2362" processed="2358" dbindex="47483">
Resultats del Gran Premi de Sussa de Frmula 1 , disputat al  circuit de Bremgarten, prop de Berna, el 4 de juny del  1950.

 Resultats .


 Altres .

 Volta ms rpida: Nino Farina    2' 41. 600;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115407" title="Gran Premi de Sussa" nonfiltered="2363" processed="2359" dbindex="47484">
El Gran Premi de Sussa va ser  una carrera que formava part del Campionat del mn de la Frmula 1.

Les carreres es van iniciar a l'any 1934 al Circuit de Bremgarten a les afores  de la ciutat de Bremgarten prop de Berna.  La pista de Bremgarten va ser la seu del Gran Premi de Sussa fins el 1954, any en el que el govern va  prohibir les  carreres motoritzades a Sussa per considerarles un esport poc segur pels espectadors (aquesta decisi fou presa despres de la mort de  80 persones durant les 24 hores de Le Mans de 1955).

El Gran Premi de Sussa va tornar al calendari de la Frmula 1 al 1982, encara que a una pista situada prop de la seva frontera, per encara en territori frances, a Dijon, Frana.


 Guanyadors del Gran Premi de Sussa .
Les curses que no van formar part del calendari de la Frmula 1 es troben amb un fons de color






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115408" title="Gran Premi de Pescara" nonfiltered="2364" processed="2360" dbindex="47485">
El Gran Premi de Pescara va ser  una cursa puntuable pel campionat del mn de la Frmula 1 que es va  disputar una sola vegada, a l'any  1957 a Pescara, Itlia.

Les curses automobilstiques van comenar a Pescara amb con la victria de  Enzo Ferrari a  la Copa Acerbo de 1924. Era una competici molt dura que feia que hi prenguessin part molts dels millors pilots de carreres d'aquell temps (anys 30). 

La carrera es va disputar fins els anys 60, per noms  forma part de l'histria de la Frmula 1 a l'any 1957.

La cursa va tenir lloc a un circuit urb que, amb un recorregut de 25,58 km, travessava els camins i carrers de la ciutat. Es van donar un total de 18 voltes al circuit, assolint un total de 460,42 km de carrera. El guanyador (Stirling Moss) va trigar gaireb tres hores (2:59'22) en completar la cursa.

 Guanyadors del Gran Premi de Pescara .



 Altres .

Volta rpida: Stirling Moss, 9:44.600

Pole: Juan Manuel Fangio, amb Maserati 1.25.852
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115412" title="Gran Premi de Pescara del 1957" nonfiltered="2365" processed="2361" dbindex="47486">
Resultats del Gran Premi de Pescara de Frmula 1 del 1957, disputat a Pescara, Itlia el 18 d'agost del 1957.

 Resultats .


 Altres .
 Volta  rpida: Stirling Moss    9' 44. 6;
 Pole: Juan Manuel Fangio     9' 44. 6;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115429" title="Gran Premi de Sussa del 1951" nonfiltered="2367" processed="2362" dbindex="47488">
Resultats del Gran Premi de Sussa de Frmula 1 del 1951, disputat al  circuit de Bremgarten, prop de Berna el 27 de maig del  1951.

 Resultats .


 Altres .

 Volta  rpida: Juan Manuel Fangio    2' 51. 100;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115430" title="L'amico Fritz" nonfiltered="2368" processed="2363" dbindex="47489">

L'amico Fritz s una pera verista en tres actes de Pietro Mascagni segons un llibret de Nicola Daspuro (amb addicions de Giovanni Targioni-Tozzetti), basats en la novella francesa L'ami Fritz de Emile Erckmann i Pierre-Alexandre Chatrian.

Es va estrenar a Roma al Teatro Costanzi el 31 d'octubre de 1891.

Els trossos ms coneguts sn: Son pochi fiori, romana de Suzel, Suzel buon d (duet delle ciliegie) de Fritz i Suzel, E anche Beppe am, romana de Fritz, Non mi resta che il pianto, romana de Suzel.

La segona pera de Mascagni va ser estrenada amb prou feines un any desprs de Cavalleria Rusticana. De breu durada (sobre una hora i mitja), ens porta l'argument del ric i solter Fritz Kobus, la misognia del qual ser venuda per l'encant de la dola jove Suzel, davant de l'amenaa que el pare d'ella l'obligui a casar-se amb un altre, la qual cosa no s ms que una estratagema.

L'amico Fritz s una obra de plcid ambient rural, amb una parella  protagonista amb certa semblana amb la de La Bohme i no s estrany que l'nic enregistrament molt difs d'aquesta obra la protagonitzin Freni i Pavarotti, els ms famosos intrprets de Mim i Rodolfo.

Va ser representada per primera vegada al Liceu el 1894.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

 Enllaos externs .
L'Amic Fritz, (Traducci al catal de Josep Carner, de la novela d'Emile Erckmann), a Manybooks.com (via Projecte Gutenberg);
	
	 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115434" title="Diccionari d's dels verbs catalans" nonfiltered="2369" processed="2364" dbindex="47490">
El Diccionari d's dels verbs catalans s un diccionari publicat per Jordi Ginebra i Serrabou i Anna Montserrat i Ciurana, amb la collaboraci de Xavier Rull i Anna Saperas, editat l'any 1999 per Edicions 62, amb l'objectiu de proporcionar informaci prctica sobre rgim verbal: fer saber, per exemple, si un verb es construeix amb complement indirecte, si s pronominal, etc.

L'obra va adreada a escriptors, periodistes, guionistes i a tot aquell qui tinga una feina consistent a redactar. Tamb pot ser til per als professionals de la llengua (professors, correctors, assessors i tcnics de normalitzaci lingstica) pel seu carcter d'eina sistematitzadora.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115437" title="Gran Premi de Sussa del 1952" nonfiltered="2370" processed="2365" dbindex="47491">
Resultats del Gran Premi de Sussa de Frmula 1 de la temporada 1952, disputat al circuit de Bremgarten, prop de Berna, el 18 de maig del 1952.


 Resultats .




 Altres .

 Pole: Nino Farina;

 Volta  rpida: Piero Taruffi   2' 49. 100;








 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115441" title="Gran Premi de Sussa del 1953" nonfiltered="2371" processed="2366" dbindex="47492">
Resultats del Gran Premi de Sussa de Frmula 1 del 1953, disputat a Bremgarten, prop de Berna el 23 d'agost del  1953.

 Resultats .


 Altres .
 Volta  rpida: Alberto Ascari 2' 41. 300;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115445" title="Timelecia" nonfiltered="2372" processed="2367" dbindex="47493">


Timelecia o Timelecies (Thymelaeaceae) s una famlia de l'ordre malval que compta amb unes 700-750 espcies agrupades en 50 gneres. Aquesta famlia es distribueix arreu del mn, amb concentracions a l'frica tropical, al sud-est d'sia i Austrlia. 

Enllaos externs.
 Thymelaeaceae;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115458" title="Attila (pera)" nonfiltered="2373" processed="2368" dbindex="47494">

Attila s una pera en tres actes amb msica de Giuseppe Verdi i llibret de Temistocle Solera, basat en la pea teatral Attila, Knig Der Hunnen de Zacharias Werner. Va ser estrenada el 17 de mar de 1846 en el Teatro La Fenice de Vencia. 

 Sinopsi .

La histria t lloc a Itlia l'any 425: durant el prleg a Aquilea i a la Llacuna Adritica; durant els tres actes segents, a Roma. 

Prleg. 
tila, rei dels huns, ha invadit Itlia. Ha conquistat la ciutat d'Aquilea i matat al seu senyor. La filla d'aquest, Odabella, es troba entre els presoners, i ha jurat venjar son pare matant al conquistador ( Santo di patria indefinito amor ). El seu carcter fort ha atret tila, qui la pretn, acceptant-lo ella. 

El general rom Aeci sap que l'emperador s dbil i vol, almenys, salvar Itlia. Li proposa a tila que es retire d'Itlia en un fams passatge de l'pera:  Avrai tu l'universo, resta l'Italia a me  ( Queda't amb tot l'univers, per deixa'm Itlia a mi ). tila hi rebutja amb desdeny.

Acte I.
Odabella recorda a la imatge Paterna ( Oh! nel fuggente nuvolo ), i corre a l'encontre de Foresto, el seu amat, un noble d'Aquilea, qui creu que Odabella s'ha passat a l'enemic. Ella li conta els seus plans de venjana. 

tila ha somiat que un anci li impedia conquistar Roma, dient-li  tu ets l'assot de la humanitat, per aquests sn els dominis de Du . Quan avana sobre Roma, li surt a l'encontre el papa Lle I, en qui tila reconeix a l'home del seu somni, i el papa li dirigeix les mateixes paraules, per la qual cosa renuncia a prendre la ciutat i firma una treva amb els romans. 

Acte II.
Se celebra un banquet en honor d'Aeci. Odabella adverteix tila que hi ha una conjura per a enverinar-lo, i ho fa perqu vol matar-lo ella mateixa. Foresto confessa i tila el perdona, i, commogut pel gest d'Odabella, li proposa matrimoni. 

Aeci i tila arriben a un pacte, el rei dels huns jura que no conquistar Roma ( O sposa, t'allieta ). 

Acte III.
Es reuneixen Aeci, Odabella i Foresto. tila els descobreix i comprn que volen matar-lo. Els recorda els seus actes de generositat: a Aeci la pau que han signat, a Foresto que l'havia perdonat, i a Odabella, que volia esposar-la. No obstant, ella el mata. Els romans i els brbars s'enfronten.

 Anlisi musical .
Llibret.
El llibret s obra de Temistocle Solera, basant-se en Attila, Knig Der Hunnen (tila, rei dels huns), obra teatral escrita per Zacharias Werner que Verdi havia llegit. Temistocle Solera va ser tamb el llibretista de Nabucco. Verdi va trobar tan modificada la tragdia en relaci amb l'obra de Werner que va recrrer a Francesco Maria Piave perqu canviara els aspectes que el compositor creia necessaris.

ries destacades.
Considera R. Alier que el preludi d'aquesta pera s particularment bell, admetent parang amb altres ms famosos, com el de La Traviata.

De les peces vocals d'aquesta pera, destaquen: 
 ria d'Odabella (Prleg): Allor Che I Forti Corrono... Da Te Questo Or M'e Concesso, cavatina de tipus patritic.      ;
 Duo entre tila i Aeci (Prleg): Uldino, A Me Dinanzi... Tardo Per Gli Anni... Vanitosi!.
 ria d'Odabella (Acte I): Liberamente Or Piangi... O nel fuggente nuvolo, segona ria d'aquest personatge, de to lric. ;
 ria d'Attila (Acte I): Uldino! Uldin!... Mentre Gonfiarsi L'anima ... Oltre a quel limite. ;
 ria d'Aeci (Acte II): Tregua E Cogli Unni... Dagl'immortali vertici.;
 ria d'Aeci (Acte II): E gettata la mia sorte s un exemple caracterstic del gnere verdi.

Estrena.
Es va estrenar a Vencia el 17 de mar de 1846. Van cantar en aquesta ocasi:
 tila, el baix Ignacio Marini.
 Aeci, el barton Natale Costantini.
 Odabella, la soprano Sofia Loewe.
 Foresto, el tenor Carlo Guasco.
 Uldino, el tenor Ettore Profili. ;
 Lle, el baix Giuseppe Romanelli.
 
Valoraci.
Es tracta d'una pera composta en l'poca verdiana  de galeres , urgent, rpida, juvenil. s una de les caracteritzades per tints patritics i que van donar fama a Verdi com a compositor poltic. Per a banda del tema patritic, els personatges tenen perfils psicolgics interessants, com el propi tila, que s molt ms que un malvat a l's. 

 Discografia .
Riccardo Muti, amb Ruggero Raimondi, A. Stella, G. Guelfi, G. Cecchele, RAI de Roma (concert pblic, Memories, 1970).
Lamberto Gardelli, amb Ruggero Raimondi, Cristina Deutekom, Sherrill Milnes, Carlo Bergonzi, Royal Philharmonic Orchestra, Ambrosian Opera Chorus (Philips, 1973).
L. Gardelli, amb Evgeni Nesterenko, Sylvia Sass, Lajos Miller, Janos B. Nagy, Orquestra Estatal d'Hongria, Cor de la Radio televisi hongaresa (Hungaroton, 1987).
Riccardo Muti, amb Samuel Ramey, Cheryl Studer, G. Zancanaro, Neil Shicoff, Orquestra i cor del Teatro La Scala (EMI, 1989).

 Referncies.
Alier, R., Heilbron, M. i Sans Rivire, F., La discoteca ideal de la pera, Planeta, Barcelona, 1995. ISBN 84-08-01285-1;
Greenfield, E., i altres, The New Penguin Guide to Compact Discs, Penguin Group, 1988, ;
McLeish, K., McLeish, V. i Reverter, A., La discoteca ideal de msica clsica, Planeta, Barcelona, 1996. ISBN 84-08-01038-7;
La magia de la pera (Jrg Peter Urbach, Catleg Philips Classics), 1993;
Creador de rols / OperaGlass;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
 Kareol: notes i llibret bilinge itali-castell.
Pgina d'aquesta pera a El Poder de la Palabra, amb audici de l'ria d'Ezio:  Oh, dolore! Ed io vivea  (canta Ramn Vargas) ;
Argument i altres dades ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115460" title="Namco" nonfiltered="2374" processed="2369" dbindex="47495">
Namco s una empresa japonesa desenvolupa i distribudora de programari en el camp dels videojocs.

Histria.
Namco va ser fundada en 1955 per l'actual president Masaya Nakamura a Tquio, Jap.

L'any 2004 la companyia va guanyar 100.600 milions de dlars dels I.I.O.O. El negoci principal de la companyia s el desenvolupament i la distribuci de les mquines recreatives, videojocs per a la llar (videoconsoles), contingut per a la televisi i serveis mbils. Tamb treballa en altres lnies de negoci en tot el mn. En 2005 es va fusionar amb Bandai, una de les majors jugueteras de Jap i tamb productora de videojocs, formant l'holding Bandai-Namco, per a afrontar millor les dificultats i costos, per a programar per a la nova generaci de consoles.

 Programari .
 Videojocs destacats .
Aix s nicament un petit llistat dels jocs ms famosos desenvolupats per Namco al llarg de la seva histria. No intenta ser extensiu, sin assenyalar jocs importants en la histria de la companyia:
Pac-Man;
Soul Calibur;
Tekken;
Ridge Racer;
Tales of Phantasia;
Tales of Symphonia;
Baten Kaitos;
Xenosaga;
Ace Combat;

 Enllaos externs.
Web oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115465" title="Game Boy Advance" nonfiltered="2375" processed="2370" dbindex="47496">


La Game Boy Advance (sovint abreviat GBA) s una videoconsola porttil desenvolupada, fabricada i distribuda per Nintendo. LA GBA s la consola successora de la popular Game Boy Color. Va ser llanada primerament al Jap el 21 de mar del 2001, desprs a l'Amrica del Nord l'11 de juny del 2001, llavors a Europa i els Pasos Catalans el 22 de juny del 2001, i per ltim a la Xina el 8 de juny del 2004 (excepte a Hong Kong). El sobrenom en el seu desenvolupament va ser Project Atlantis.
 	
 Caracterstiques .

Successora de la popular Game Boy, s capa d'executar gaireb tot el programari escrit per a la Game Boy i la Game Boy Color, aix com nous programes desenvolupats tenint en compte les majors capacitats del sistema. Igual que prcticament qualsevol consola 2D, t suporti per maquinari per a dibuixar la pantalla, encara que les capacitats de la GameBoy Advance van resultar sorprenents en la seva presentaci: fins a 128 sprites simultanis i fins a quatre plnols de scroll, que poden ser escalats, rotats i barrejats sense consumir temps de la CPU principal.

Compta amb un processador ARM propi de 32 bits a 16,7 MHz, basat en l'arquitectura RISC, amb una potncia suficient per a permetre el desenvolupament de jocs utilitzant el Llenguatge de programaci C. El microprocessador ARM s capa d'executar tant un joc d'instruccions amb una grandria d'instrucci de 32 bits, com un joc d'instruccions cridat "Thumb" d'una grandria de 16 bits (per igualment, de 32 bits). El sistema, a ms, duu un processador Z80 a 2;MHz per a donar suporti al programari de Game Boy clssica i color, per els seus dos processadores no poden estar funcionant alhora a causa de diferncies de voltatge i utilitzaci del bus.

La pantalla LCD s capa de mostrar una retcula de 240x160 pxels en color de 15 bits (32768 colors). Aquesta pantalla inclou ms pxels que l'original Game Boy (160x144). Quan s'executen jocs anteriors, l'usuari puc prmer el bot L o el R per a commutar la pantalla entre mostrar 160x144 amb una vora negra o b escalar a 240x144. Els primers jocs exhibeixen paletes de color molt fosques perqu la pantalla en el kit de desenvolupament era molt ms lluminosa que la de les unitats comercialitzades. Els ttols ms recents usen una correcci gamma en les seves paletes.

El generador d'imatges de la GBA t sis maneres de visualitzaci (tres basats en blocs i tres basats en mapes de bit) i 96 KB de RAM dedicada. En les maneres de visualitzaci basats en blocs, el sistema pot gestionar quatre capes pixel-a-pixel, dues capes pixel-a-pixel i una capa af, o b dues capes afins, i usa 64 KB de RAM per a les dades de celles i mapes i 32 KB per a les dades dels 'sprites'. En les maneres de mapa de bit, pot mostrar un mapa de bit gran de 16 bits, dos mapes de bits de 8 bit (en manera paginada) o b un mapa de bit de 16 bit petit (amb paginaci), usant 80 KB de RAM per a les dades de mapa i 16 KB per a les dades de 'sprite'. En totes les maneres, pot mostrar fins a 128 'sprites' (petits objectes mbils individuals) de 8x8 fins a 64x64 pixels en color indexat de 4 o 8 bits. Cada 'sprite' pot ser dibuixat mitjanant mapeat directe a pxel o b per mapeat af.

La interfcie de la GBA amb el cartutx ROM inclou nicament un bus d'adrea de 24 bits multiplexat amb un bus de dades de 16 bits. (La consola Intellivision de Mattel ja havia usat anteriorment un bus multiplexat). Aquesta configuraci limita la memria direccionable directament a 16 megaparaules binries (s a dir, 256 megabits o 32 megabytes). No obstant aix, si el cartutx disposa de maquinari de commutaci de bancs pot expandir aquesta quantitat mitjanant el control per programari de les lnies superiors d'adreament, commutant altres parts de la ROM en l'espai d'adreament de la GBA.

La GBA tamb t un port srie per a connectar-se amb altres unitats GBA en una configuraci similar a la xarxa token ring sobre una topologia fsica de bus. La GBA tamb pot rebre 256 KB en codi d'arrencada a travs del port, fins i tot quan no t un cartutx connectat (el que es coneix com multiboot o netboot). Aix s'utilitza en les connexions multijugador, on diverses GBA poden funcionar amb un nic cartutx: la GBA que t el cartutx envia el codi inicial a les quals no ho tenen. El port srie pugues (amb el cable adequat) connectar-se a un port srie RS-232 per a ajudar en la depuraci i, hipotticament, jugar a travs de Internet, si b encara no s'ha implementat una pila TCP/IP en la GBA.

 Enllaos externs .

 Histria i informaci de la Game Boy Advance ;
 Game Boy Advance ;
 GBAdev.org Comunitat de desenvolupadors novells. ;
 cable multiboot versi lliure del cable i inclou esquemes, codi pel microcontrolador ;
 Comunitat i frums de Nintendo ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115466" title="Gran Premi de Sussa del 1954" nonfiltered="2376" processed="2371" dbindex="47497">
Resultats del Gran Premi de Sussa de Frmula 1 del 1954, disputat a Bremgarten, prop de Berna el 22 d'agost del 1954.

 Resultats .


 Altres .
  Volta  rpida: Juan Manuel Fangio 2' 39. 700;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115467" title="Oscar Luigi Scalfaro" nonfiltered="2377" processed="2372" dbindex="47498">


Oscar Luigi Scalfaro (AFI ) (Novara, 1918) poltic itali, President de la Repblica Italiana (1992-1999), va pertnyer al partit Democrcia Cristiana, (DC).

Naixement i estudis.
Va nixer el 9 de setembre del 1918, a Novara a la Regi Italiana del Piemont. Llicenciat en Dret per la Universitat Catlica del Sacro Cuore de Mil, va accedir a la magistratura.

Inicis i vida poltica.
Al finalitzar la Segona Guerra Mundial, el 1945, va afiliar-se a Acci Catlica, que va ser integrat a Democrcia Cristiana. Va ser elegit diputat per aquest partit a l'assemblea constituent de 1946 i a l'assemblea Legislativa de 1948.

Va ser secretari i vicepresident del grup parlamentari de Democrcia Cristiana a la Cambra de Diputats i va ser vicepresident de la cambra (1975-1983).

Va ser nomenat Ministre de Transports i d'acci civil, en els governs de: Aldo Moro, Giovanni Leone, Mariano Rumor i Giulio Anderotti (1968-1972), tamb va ser Ministre d'Educaci en el govern d'Anderotti (1972-1973, i Ministre de l'Interior (1983-1987).

El 24 d'abril de 1992, Scalfaro va ser elegit President de la Cambra de Diputats, i arrel de la inesperada dimissi del President de la Repblica Francesco Cossiga, va ser candidat de consens de les forces poltiques per a succer-lo, va ser designat nov President de la Repblica el 25 de maig de 1992.

President de la Repblica (1992-1999).
Scalfaro, situat en aquell moment a l'esquerra del DC, va mostrar-se  un enemic inflexible de la corrupci poltica en l'poca que van desenvolupar-se nombrosos processos judicials anti-corrupci. Va negar-se com a President de la Repblica, a sancionar decrets per a limitar aquestes processos com desitjava el govern. Scalfaro no va vincular-se a cap partit poltic al desaparixer el Partit de la Democrcia Cristiana i va convertir-se en un referent poltic per a la ciutadania Italiana.

Scalfaro va realitzar una visita a Etipia el 1997, a la que va demanar perd per les atrocitats comeses per l'exrcit itali quan va envair aquest pas el 1935.

El 15 de maig de 1999, Scalfaro va dimitir alguns dies abans que acabs el seu mandat. Des de llavors com a ex-president i senador vitalici. 








Enllaos externs.
  Presidncia de la Repblica;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115470" title="Gran Premi de Sussa del 1982" nonfiltered="2378" processed="2373" dbindex="47499">
Resultats del Gran Premi de Sussa de Frmula 1 del 1982, disputat a Dijon, Frana el 29 d'agost del  1982.


 Resultats .



 Altres .
 Volta  rpida: Alain Prost 1' 07. 477;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115475" title="Tsung-Dao Lee" nonfiltered="2379" processed="2374" dbindex="47500">


Tsung-Dao Lee (en mandar:    ) ( Xangai, Xina 1926 ) s un fsic nord-americ d'orgigen xins guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1957.

Biografia.
Va nixer a la ciutat xinesa de Xangai el 24 de novembre de 1926. Inici els seus estudis de fsica a la Universitat de Zhejiang continuant-los a la Universitat Nacional Associada del Sud-oest a Kunming. El 1946 realitz el doctorat a la Universitat nord-americana de Chicago, treballant al costat d'Enrico Fermi i Chen Ning Yang.

Recerca cientfica.
Al costat de Chen Ning Yang van realitzar investigacions al voltant de la fsica nuclear, trobant incoherncies en el principi de simetria i iniciant el desenvolupament d'una teoria unificadora de la naturalesa de les partcules subatmiques i sobre les interaccions dbils. El 1957 van rebre plegats el Premi Nobel de Fsica per aquestes investigacions, sent els primers xinesos en aconseguir aquest guard.

Posteriorment treball en transicions de la fase de la mecnica estadstica, la fsica condensada de la matria aix com en l'equaci de Schrdinger.

Amb l'establiment de relacions entre els Estats Units i la Repblica Popular de la Xina Dao-Lee pogu viatjar fins el seu pas de naixement, on realitz una srie de conferncies, creant l'any 1998 la Fundaci Chun-Tsung Endowment Fund (en mandar:    --            ) per promoure beques pels joves estudiants xinesos.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1957;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115480" title="Tres sombreros de copa" nonfiltered="2380" processed="2375" dbindex="47501">
Tres sombreros de copa s una obra teatral deMiguel Mihura que pertany al teatre de l'absurd. Narra les aventures de Dionisio abans del seu casament amb una jove de l'alta burgesia dins un hotel esbojarrat on coneix Paula, una ballarina que li obre una nova perspectiva de vida i de la qual s'acaba enamorant.

Tota l'obra s una pardia de les convencions socials, amb tipus perectamente retratats i dilegs delirants plens d'humor. Els secundaris aporten els tocs ms cmics. Destaca el paper de l'amo de l'hotel i la parella de la Paula, en Buby





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115483" title="North Yorkshire" nonfiltered="2381" processed="2376" dbindex="47502">
North Yorkshire s un comtat del nord d'Anglaterra. Limita amb els comtats de East Riding de Yorkshire, South Yorkshire, West Yorkshire, Lancashire, Cumbria i Durham. s el comtat ms gran d'Anglaterra.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115486" title="Pvel Aleksievitx Txerenkov" nonfiltered="2382" processed="2377" dbindex="47503">

Pvel Aleksievitx Txerenkov (en rus:                          ) (Nzhniaia Txigl, Rssia 1904 - Moscou 1990) fou un fsic sovitic guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1958.

Biografia.
Va nixer el 28 de juliol de 1904 al poble rus de Nzhniaia Txigl situat a la provncia de Vornej. Llicenciat en fsica i matemtiques a la Universitat de Vornej el 1928, ja el 1930 entr a formar part com a investigador de l'Institut de Fsica de Lbedev, un dels ms prestigiosos de la Uni Sovitica.

Txerenkov mor el 6 de gener de 1990 a la seva residncia de Moscou.

Recerca cientfica.
Sota les ordres del fsic Serguei Ivnovitx Vavlov observaren l'emissi de llum blava d'una ampolla d'aigua sotmesa a bombardeig radioactiu. Aquest fenomen, associat a les partcules atmiques carregades que es movien a velocitats superiors a la velocitat de la llum, ressult ser molt important en el treball experimental sobre fsica nuclear i l'estudi dels raigs csmics, el que s'anomena radiaci Txerenkov. El 1953 es convert en professor de fsica experimental de l'Institut, on dirig el laboratori de Lbedev en investigacions sobre acceleradors de partcules, i sobre el fot i els mesons.

L'any 1958 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb els fsics sovitics Ili Frank i gor Tamm, pel descobriment i la interpretaci de la Radiaci Txerenkov.
 
Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1958;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115494" title="Ili Frank" nonfiltered="2383" processed="2378" dbindex="47504">

Ili Mikhilovitx Frank ( en rus:                        ) (Sant Petersburg, Rssia 1908    Moscou 1990) fou un fsic sovitic guardonat l'any 1958 amb el Premi Nobel de Fsica.

Biografia.
Va nixer el 23 d'octubre de 1908 a la ciutat de Sant Petersburg. Va estudiar fsica a la Universitat de Moscou, on es gradu l'any 1930.

Frank mor el 22 de juny de 1990 a la seva residncia de Moscou.

Recerca cientfica.
El fsic Pvel Aleksievitx Txerenkov descobr l'any 1934 l'anomenat efecte Txerenkov. Ili Frank, juntament amb gor Tamm, realitzaren l'explicaci terica d'aquest efecte, que ocorre quan les partcules viatgen amb un mitj pticament transparent a les velocitats major que la velocitat de la llum en aquest mitj. Aquest descobriment va donar lloc al desenvolupament dels nous mtodes per a detectar i amidar la velocitat de partcules nuclears d'alta velocitat i fou de gran importncia per a la investigaci en fsica nuclear. El treball de Frank tamb va incloure la collaboraci amb Txerenkov i Tamm en la investigaci sobre la radiaci de l'electr. 

Posteriorment Frank s'especialitz en l'estudi de raigs gamma i el neutr. Nomenat cap del departament de la fsica a la universitat de l'estat de Moscou l'any 1944, va esdevenir membre de l'Acadmia de Cincies de l'URSS el 1946. 

L'any 1958 fou guardonat, juntament amb Pvel Aleksievitx Txerenkov i gor Tamm, amb el Premi Nobel de Fsica pel descobriment i la interpretaci de la Radiaci Txerenkov.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1958;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115500" title="Franois Auguste Victor Grignard" nonfiltered="2384" processed="2379" dbindex="47505">


Victor Grignard ( Cherbourg, Frana 1871 - Li 1935 ) fou un qumic i professor universitari francs guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1912.

Biografia.
Va nixer el 6 de maig de 1871 a la ciutat francesa de Cherbourg. Fill d'un obrer de les drassanes de Cherbourg, estudi qumica a la Facultat de Cincies de la Universitat de Li, on es doctor l'any 1901 i exerc de professor fins el 1909. Aquell any fou nomenat professor a la Universitat de Nancy, crrec que ocup fins el 1919 any en el qual retorn de nou a Li, i on s'hi estigu fins la seva mort el 13 de desembre de 1935. .

El 7 de juny de 1926 fou nomenat membre no resident de l'Acadmia Francesa de Cincies.

Recerca cientfica.
Durant la Gran Guerra fou mobilitzat per l'exrci francs, sent encarregat en un primer moment de la vigilncia de les vies de ferrocarrils, i posteriorment en la recerca qumica del fosg i el gas mostassa. El seu descobriment ms important fou el dels compostos organomagnesians, anomenats reactius de Grignard. Aquest descobriment proporcion a la qumica orgnica un nou mtode de sntesi que es coneix com la reacci de Grignard.

El 1912 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Qumica pels seus estudis en la qumica dels alcohols mitjanant la reacci Grignard. L'altre meitat del premi recaigu en Paul Sabatier pel seu mtode d'hidrogenitzaci de compostos orgnics en presncia de metalls.

Sota la seva direcci, i amb grans aportacions prpies, fou editat l'any 1935 el Trait de chimie organique (Tractat de qumica orgnica) de 23 volums.

Avui, el liceu de Cherbourg on va estudiar porta el seu nom.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1912;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115504" title="Calendari xins" nonfiltered="2385" processed="2380" dbindex="47506">
El calendari xins (   en xins tradicional i    en xins  simplificat) s un lunisolar, a diferncia del calendari gregori, que s solar.

Hui dia a la Xina s'utilitza el calendari gregori, per encara s'utilitza el xins per a marcar vacances tradicionals (com l'Any Nou xins o el festival Duan Wu), en l'astrologia o per a triar la data ms propcia per a un casament. Com que cada mes segueix un cicle de la Lluna, tamb s'utilitza per determinar les fases d'aquesta.

A la Xina, el calendari tradicional es coneix com el "calendari agrcola" (   nngl,   ), mentre que el calendari gregori es coneix com a "calendari estndard" (   g ngl,   ), o "calendari occidental" (   x l,   ). Un altre nom per al calendari xins s el "Ying Calendar" (   y nl,   ), per la referncia a l'aspecte lunar del calendari, mentre que el calendari gregori s el "Yang Calendar" (   yngl,   ) per la referncia a les seves propietats solars.

 Estructura .
El calendari xins es divideix en sis mesos de 29 dies i sis mesos de 30 dies, el que origina anys de 354 dies, per aix no coincideix amb el calendari gregori que, en general, t 365 dies. Cada mes s'inicia amb lluna nova i l'Any Nou xins est determinat per la segona Lluna Nova desprs del solstici d'hivern.

Per a ajustar el cicle lunar de 354 dies amb el cicle solar de 365 s'inclou un mes cada 2 o 3 anys, a diferencia del calendari gregori on s'afegeix un dia cada quatre anys.

 Histria .
El seu origen fou prop de l'any 2637 aC, i s'atribueix a l'emperador Huang Ti, que va introduir cinc cicles de dotze anys amb noms d'animals: Rata, Bou, Tigre, Llebre, Drac, Colobra, Cavall, Ovella, Mico, Gall, Gos i Porc.



 element A;
 element B;
 element C;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115505" title="Xins tradicional" nonfiltered="2386" processed="2381" dbindex="47507">
El xins tradicional (     /      fnt  zh ngwn) s un dels dos conjunts estndards de carcters xinesos impresos. Els carcters xinesos tradicionals aparegueren amb l'aparici de l'escriptura clerical durant la dinastia Han, i han estat ms o menys estables des del 5 segle durant les Dinasties del Sud i del Nord. El terme "tradicional" s utilitzat per a distingir-los dels carcters xinesos simplificats, estandarditzats pel govern de la Repblica Popular de la Xina des dels anys 1950. Continuen utilitzant-se a Taiwan, Hong Kong, Macau i tamb als Estats Units i a certs pasos d'Amrica, Europa i a l'sia-Pacfic on hi ha comunitats d'estrangers descendents de xinesos. 

Els carcters tradicionals es diuen en xins normalment fnt  (    /    ), que literalment significa "carcters de forma complexa". Especialment a Taiwan, algunes persones consideren que els carcters tradicionals no sn "complexos", sin que sn els carcters correctes o ortodoxes, pel que prefereixen el terme zhngt  (   ,    ), que significa "carcters de forma correcta". El terme habitual a Occident "carcters tradicionals" no t les connotacions negatives ni positives dels dos termes xinesos. 

 Enllaos externs .
Portal sobre la Xina:  Chino China,  Chinese Tools,  Chine Nouvelle;
Curs de carcters xinesos, amb carcters tradicionals i simplificats ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115506" title="Igor Rakocevic" nonfiltered="2387" processed="2382" dbindex="47508">

Igor Rakocevic (nascut l'any 1978) s un jugador de bsquet serbi que pot jugar en les posicions de base i escorta, per destaca com escorta grcies a la seva facilitat anotadora. Rako, que s com l'anomena la seva afici, ha jugat a la lliga iugoslava (YUBA), a la NBA i a l'ACB.

 Trajectria .
Es va formar en les categoria inferiors del Estrella Roja, i va passar al primer equip amb 18 anys. En el seu primer any va aportar 4,2 punts. L'any 1997 va demostrar per primera vegada del que era capa i amb tan sol 19 anys ja era un jugador essencial en l'equip (12,9 punts). Aquest any, Rako i el seu equip van guanyar la lliga iugoslava. Per encara li quedava molt per demostrar. Ja amb 20 anys, Rako va passar a ser el mxim anotador del seu equip i de tota la lliga (18,9 punts). I aqu va semblar arribar al seu topall. Desprs d'un mal any a l'Estrella Roja (15,8 punts), Rakocevic va ser traspassat al Buducnost, on promitjaria 18 punts en dues temporades i guanyaria la lliga i copa iugoslava. Llavors, els Minnesota Timberwolves es van fixar en ell i el van escollir en segona ronda (nmero 51) del draft'02. Un mal any per a Igor, ja que a Minnesota noms jugaria 6 minuts per partit, podent aportar nicament 2 punts per partit. I desprs de la seva normal sortida de Minnesota tornaria a l'Estrella Roja, on una meravellosa temporada (Copa i lliga) en la qual promitj 24 punts i 4 assistncies per partit li valdria per a fitxar pel Pamesa Valncia a la temporada 2004-05.

En una sola temporada a Valncia, Rako va signar uns promitjos excellents: 21 punts i 3,3 assistncies. Per la no consecuci dels objectius esportius li va dur a provocar la seva sortida del club i fitxar pel Real Madrid en la temporada 2005-2006, on promitj 14.7 punts per partit, repartint les labors ofensives amb Louis Bullock.

Actualment s jugador del Tau Cermica amb el qual ja ha guanyat la Supercopa ACB 2006.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115507" title="Zoran Planini?" nonfiltered="2388" processed="2383" dbindex="47509">

Zoran Planini , nascut el 12 de setembre de 1982, a Mostar, Bsnia i Hercegovina s un jugador de bsquet croat que ha jugat durant tres temporades als New Jersey Nets, franqucia de la NBA.

Planini  va jugar a la Cibona Zagreb el 2001 i 2002 i va ser nomenat MVP de la temporada en el seu primer any. Va formar part del combinat sub-22 de Crocia que es va dur la medalla de plata en el Mundial de 2002.

Els Nets el van seleccionar en la posici 22 del Draft de l'NBA de 2003.

Zoran Planini  s'ha comproms amb el club de la lliga espanyola ACB Tau Cermica per a les tres prximes temporades.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115508" title="Maria de Prssia" nonfiltered="2389" processed="2384" dbindex="47510">


Maria de Prssia, reina de Baviera (Berln 1825 - Castell de Hohenschwangau 1889). Princesa de Prssia amb el tractament d'altesa reial que esdevingu reina de Baviera arran del seu matrimoni amb el rei Maximili II de Baviera.

Nascuda a la ciutat de Berln, capital del Regne de Prssia, el dia 15 d'octubre de l'any 1825 essent filla del prncep Guillem de Prssia i de la landgravia Anna Maria de Hessen-Homburg. Maria era nta per via paterna del rei Frederic Guillem II de Prssia i de la princesa Frederica de Hessen-Darmstadt (reina de Prssia)Frederica de Hessen-Darmstadt, i per via materna del landgravi Frederic V de Hessen-Homburg i de la princesa Carolina de Hessen-Darmstadt. 

El dia 12 d'octubre de l'any 1842 contragu matrimoni a Munic amb qui esdevindria rei Maximili II de Baviera, fill del rei Llus I de Baviera i de la princesa Teresa de Saxnia-Hildburghausen. La parella tingu dos fills:

 SM el rei Llus II de Baviera, nat a Nymphenburg el 1845 i mort el 1886 a les proximitat del llarc Starnberg. ;

 SM el rei Ot I de Baviera, nat a Munic el 1848 i mort al Castell de Frstenried el 1916.

Un dels temes principals que marcaren la vida de la princesa Maria de Prssia fou la religi. Educada en la severitat religiosa del luteranisme de la cort de Berln, a la seva arribada a Munic opt per no convertir-se al catolicisme, majoritari en el si de la poblaci bavaresa. Aquest fet, ents per la majoria de la poblaci de Baviera, fou mpliament discutit pel seu fill primognit. El rei Llus II de Baviera arrib a rebutjar pblicament la seva mare per la seva condici de luterana, i aquesta afligida pels transtorns que patien els seus dos fills s'interess pel consl que el catolicisme li aportava i es convert l'any 1874.

La princesa realitz nombroses obres de beneficincies per Baviera. Maria, amb l'ajuda del seu fill primognit, es convert en la fundadora d'una Associaci de Dones bavaresos dedicada a la beneficincia i fundada a Munic el 1869. Posteriorment, d'aquesta associaci en sorg la Creu roja de Baviera. 

A partir de principis de la dcada de 1870 la monarca es retir progressivament de la vida pblica i cortesana de Munic. Maria es retir a una finca privada que possea als Alps bavaresos i al Castell de Hohenschwangau on mor el dia 17 de maig de l'any 1889. Durant els ltims anys de la seva vida havia presenciat el sucidi del seu fill primognit i els transtorns mentals del seu segon fill.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115512" title="Guillem de Prssia" nonfiltered="2390" processed="2385" dbindex="47511">


 Guillem de Prssia (prncep de Prssia) (1783 - 1851).

 Guillem de Prssia (prncep hereu de Prssia) (1882 - 1951).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115513" title="Mario Kasun" nonfiltered="2391" processed="2386" dbindex="47512">



Mario Kasun (Vinkovci, Crocia, 5 d'abril de 1980) s un jugador de bsquet croata que mesura 2.16 metres i pesa uns 120 quilos. La seva posici en la pista s la de pivot. Agilitat i fora el caracteritzen. 

Va comenar la seva carrera en el club local de Delnice i posteriorment va signar el seu primer contracte professional amb el KK Zrinjevac de Zagreb. Poc desprs va marxar als Estats Units, en on s'enrol en la Universitat de Gonzaga, per va ser inelegible i no va poder disputar cap trobada oficial. Va formar part de la selecci sub-21 de Crocia en 2000, any del seu fitxatge pel Reihn Energy de Colnia.

En 2002 va ser seleccionat per Los Angeles Clippers en el posat nombre 41 de la segona ronda del Draft de la NBA. El 26 de juny va ser traspassat a Orlando Magic a canvi de futures consideracions. En 2003 va fitxar per l'Opel Skyliners de Frankfurt, equip amb el qual va aconseguir la lliga alemanya, trencant la ratxa de l'Alba Berln desprs de quinze anys, a ms de disputar la Copa ULEB de la temporada 2003-2004.

En 2004 va tornar als Magic de l'NBA, en on en la temporada 2004-2005 va jugar 45 partits amb una mitjana de 7.9 minuts per partit i en la segent solament 28. Les lesions i la falta de confiana dels tcnics no li va permetre tenir xit.

Kasun va formar part de la selecci de Crocia en l'Eurobasket 2005, destacant en l'esdeveniment.

Del juliol de 2006 al Agost del 2008 va formar part de la plantilla del FC Barcelona.

Clubs.
 Delnice (Crocia);
 KK Zrinjevac (Crocia);
 Reihn Energy Colnia (Alemanya): 2000-2002;
 Orlando Magic (Estats Units): 2002;
 Opel Skyliners (Alemanya): 2003-2004;
 Orlando Magic (Estats Units): 2004-2006;
 FC Barcelona (Catalunya): 2006-2008.

Palmars.
 1 Lliga alemanya : 2003-2004 amb l'Opel Skyliners.
 1 Copa del Rei: 2006-07 amb el FC Barcelona.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115514" title="Frederica Carlota de Prssia" nonfiltered="2392" processed="2387" dbindex="47513">


Frederica Carlota de Prssia, princesa del Regne Unit (Palau de Charlottenburg 1767 - Oatlands Park (Surrey) 1820). Princesa de Prssia amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni en el si de la famlia reial britnica, esdevenint duquessa de York.

Nascuda al Palau de Charlottenburg el dia 7 de maig de 1767 essent filla del rei Frederic Guillem II de Prssia i de la duquessa Elisabet de Brunsvic-Wolfenbttel. Frederica Carlota era nta per via paterna del prncep August de Prssia i de la duquessa Llusa de Brunsvic-Wolfenbttel; mentre que per via materna ho era del duc Carles I de Brunsvic-Wolfenbttel i de la princesa Felipa Carlota de Prssia. 

El 29 de setembre de l'any 1791 es cas per poders a Berln i el 24 de novembre a Londres amb el prncep Frederic del Regne Unit, fill del rei Jordi III del Regne Unit i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz. La parella no tingu descendncia.

La parella reb els ttols de duc de York i de duc d'Albany. Arran del seu matrimoni, la parella ducal reb una calurosa benvinguda a Londres per aviat feren aiges com a parella. Frederic i Frederica Carlota decidiren separar-se i la princesa prussiana s'establia a la finca d'Oatlands Park al comtat de Surrey on mor a l'edat de 53 anys el dia 6 d'agost de 1820.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115515" title="gor Tamm" nonfiltered="2393" processed="2388" dbindex="47514">

gor Ievgunievitx Tamm (en rus:                         ) (Vladivostok, Rssia, 1895   Moscou, 1971) fou un fsic sovitic guardonat l'any 1958 amb el Premi Nobel de Fsica.

Biografia.
Va nixer a la ciutat russa de Vladivostok el 8 de juliol de 1895, tot i que de ben petit es va traslladar juntament amb la seva famlia a Kirovohrad, situada avui en dia a Ucrana. El 1918 inici els seus estdis de fsica a la Universitat d'Edimburg juntament amb Bors Hessen, que continu posteriorment a la Universitat de Moscou, on es gradu l'any 1918. El 1928 gor Tamm collabor durant uns mesos amb Paul Ehrenfest a la Universitat de Leiden.

Tamm va morir a la ciutat de Moscou el 12 d'abril de 1971.

Recerca cientfica.
L'any 1958 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb Pvel Aleksievitx Txerenkov i Ili Frank, pel descobriment i la interpretaci de la Radiaci Txerenkov. Tamm i Frank realitzaren l'explicaci terica sobre el model exposat per Pvel Txerenkov, anomenada Radiaci Txerenkov, en el qual aquest model succeex quan les partcules viatgen en un mitj pticament transparent a una velocitat major que la velocitat de la llum en aquest propi mitj.

Posteriorment el Premi Nobel de la Pau Andrei Dmtrievitx Skharov va proposar a Tamm el confinament de plasma extremadament ionitzat per camps magntics trics com a mtode de control de la fusi termonuclear.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1958;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115518" title="Elisabet de Brunsvic-Wolfenbttel" nonfiltered="2394" processed="2389" dbindex="47515">
Elisabet de Brunsvic-Wolfenbttel, princesa de Prssia (Wolfenbttel 1746 - Stettin 1840). Duquesssa de Brunsvic-Wolfenbttel amb el tractament d'altesa serenssima que contragu matrimoni amb el pressumpte hereu al tron prussi i desprs rei Frederic Guillem II de Prssia.

Nascuda a la ciutat de Wolfenbttel, capital del Ducat de Brunsvic-Wolfenbttel, el dia 18 de novembre de l'any 1746. Elisabet era filla del duc Carles I de Brunsvic-Wolfenbttel i de la princesa Felipa Carlota de Prssia. Elisabet era nta per via paterna del duc Frederic Albert II de Brunsvic-Wolfenbttel i de la duquessa Antonieta Amlia de Brunsvic-Wolfenbttel; i per via materna del rei Frederic Guillem I de Prssia i de la princesa Sofia del Regne Unit.

Elisabet contragu matrimoni al 14 de juliol de l'any 1756 al Palau de Charlottenburg amb el prncep i futur rei Frederic Guillem II de Prssia, fill del prncep August de Prssia i de la duquessa Llusa de Brunsvic-Wolfenbttel. La parella tingu una nica filla:

 SAR la princesa Frederica Carlota de Prssia, nada al Palau de Charlottenburg el 1767 i morta a la finca d'Oatlands Park al comtat de Surrey el 1820. Es cas amb el prncep Frederic del Regne Unit, duc de York.

L'any 1767 el matrimoni es divorci. Mentre la duquessa Elisabet no es torn a casar i es retir a la ciutat porturia d'Stettin, el prncep Frederic Guilllem es cas en segones npcies amb la princesa Frederica de Hessen-Darmstadt.

Elisabet Cristina mor el dia 18 de febrer de l'any 1840, als 94 anys, a la ciutat de Stettin a la Pomernia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115519" title="Lliga LEB 2" nonfiltered="2395" processed="2390" dbindex="47516">


La LEB 2 s la tercera categoria del bsquet espanyol, per darrera de la LEB i l'ACB.

 Equips participants .

 Gestibrica Vigo;
 Club Ourense Baloncesto;
 Rincn Axarqua;
 Imaje Sabadell;
 WTC Cornell;
 Cibo Llria;
 Akasvayu Vic;
 Rosala;
 Caja Rioja;
 CAI Huesca la Magia;
 Ciudad de la Laguna;
 Plasencia - Galco;
 Hormigones Saldaa;
 CB Prat;
 CB Calpe;
 Grupotel.com;
 Caja San Fernando "B" - CB Qalat;
 Real Madrid "B";




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115527" title="Venceslaus Ulricus Hammershaimb" nonfiltered="2396" processed="2391" dbindex="47517">


Venceslaus Ulricus Hammershaimb (Sandavgur, 25 de mar de 1819   Copenhaguen, 8 d'abril de 1909) escriptor, folklorista i gramtic feros. 

Establ la moderna ortografia del feros basant-se en una tradici continuada escrita des del nrdic antic, en el que cre una autntica ortografia fontica en la que, per exemple a la lletra  no se li afegeix cap fonema.

 Obres .
1851: Sjrar Kvi ;
1855: Frske Kvder;
1884: Froyingasga. Trshavn - 137 S.
1891: Frsk Anthologi I. Tekst samt historisk og grammatisk Indledning, Kopenhagen; 3. Nachdruck, Trshavn.
1891: Frsk Anthologi II. Ordsammling og Register ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115529" title="Sambandsflokkurin" nonfiltered="2397" processed="2392" dbindex="47518">
El Partit Unionista o Sambandsflokkurin s un partit poltic liberal de les Illes Froe. El partit liberal de les Illes Froe no fou capa d evitar que el seu nom fos usurpat pel partit conservatiu liberal. El 2004 Kaj Leo Johannesen succe Lisbeth L. Petersen com a cap del partit.
A les darreres eleccions, del 20 de gener de 2004, el partit va obtenir el 23.7% dels vots populars i 7 dels 32 escons.

Enllaos externs.
Sambandsflokkurin pgina oficial;









 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115531" title="Javnaarflokkurin" nonfiltered="2398" processed="2393" dbindex="47519">
El Partit Social Democrtic  o Javnaarflokkurin (Partit Igualtat) s un partit poltic social-demcrata a les Illes Froe, liderat per Jannes Eidesgaard. 
A les ltimes eleccions, 20 de gener de 2004, el partit va obtenir el 21.8% dels vots populars i 7 dels 32 escons.

El partit vol mantenir el lligam actual de les Illes Froe amb Dinamarca.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115532" title="Clau dicotmica" nonfiltered="2399" processed="2394" dbindex="47520">
La clau dicotmica s un codi que es fa servir per classificar els ssers vius. Consisteix en un conjunt de preguntes que tenen noms dues respostes i que, respostes successivament, menen a la identificaci de l'organisme.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115534" title="Baptisme" nonfiltered="2400" processed="2395" dbindex="47521">

El baptisme o bateig s el primer dels sagraments del cristianisme. El seu nom significa "immersi" i es realitza per simbolitzar l'entrada de la persona a l'esglsia, amb l'aigua  que el renta del pecat anterior. Es va instaurar per imitar la vida de Crist, que abans d'anar a predicar es va fer batejar per Joan Baptista.

El baptisme catlic.
El baptisme catlic es realitza amb infants de pocs mesos i neteja el pecat original. Es fa de petits per un doble motiu: per iniciar l'educaci del nou cristi des de l'inici i perqu antigament es creia que els nadons morts sense batejar anaven directes als llimbs. No podien anar al parads perqu l'nima encara no era cristiana i sempre portava la marca del pecat original per tampoc a l'Infern perqu encara no havien pogut actuar pels seus propis mitjans per fer el mal. Aix doncs, el baptisme suposava una protecci. 

En el baptisme s'anomenen un padr i una padrina, que ajudaran els pares a educar moralment l'infant i els substituiran en els seus deures si aquests desapareixen. El ritus inclou aigua beneda, que renta el pecat, oli i un ciri (la llum de la fe). L'Esperit Sant est present a travs d'aquests smbols.

El baptisme protestant.
La majoria de branques protestants creuen que el baptisme ha de fer-se quan la persona s prou adulta com per triar si vol ser cristiana, imitant Jesucrist
. Substitueix aix el sagrament de la confirmaci catlica. A ms a ms, algunes esglsies neguen la doctrina del pecat original, per tant no cal avanar el baptisme a la infantesa, quan el nen o nena no ha pogut pecar (per pecar cal fer-ho conscientment). 

Es pot realitzar amb aigua sobre el front del nou cristi o per immersi total (sobretot entre els anabaptistes).





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115535" title="Anacardium" nonfiltered="2401" processed="2396" dbindex="47522">

LAnacardium s un gnere de plantes pertanyent a la famlia de les anacardicies. s nadiu de les regions tropicals d'Amrica.

Espcies.
A continuaci s es detallen algunes de les espcies ms destacades:

Anacardium corymbosum;
Anacardium excelsum;
Anacardium giganteum;
Anacardium humile;
Anacardium microcarpum;
Anacardium nanum;
Anacardium negrense;
Anacardium occidentale - Anacard;
Anacardium spruceanum;

Enllaos externs.

Germplasm Resources Information Network: Anacardium;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115536" title="Tjveldisflokkurin" nonfiltered="2402" processed="2397" dbindex="47523">
El Partit Republic o Tjveldisflokkurin (Partit Nacionalista) s un partit poltic de centre-esquerra de les Illes Froe partidari de la independncia de les Illes. Fou fundat el 1948 com a  reacci al fet que no es proclams la independncia desprs del referndum celebrat el 1946 en el que aquesta opci va vncer per un estret marge.

El 1998 Hgni Hoydal succe Heini O. Heinesen com a cap del partit.

A les eleccions, de 20 de gener de 2004, el partit va obtenir el 21.7% del vot popular i 8 dels 32 escons. 


Enllaos externs.
Pgina oficial;

 
 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115540" title="Flkaflokkurin" nonfiltered="2403" processed="2398" dbindex="47524">
El Partit del Poble o Flkaflokkurin s un partit poltic  conservador a les Illes Froe, liderat per Anfinn Kallsberg. El partit est afiliat a la  Uni Internacional Demcrata.
A les ltimes eleccions del 20 de gener de 2004, el partit va obtenir el 20.6% del vot popular i 6 dels 32 escons. El partit tradicionalment ha defensat una gran autonomia per a les Illes Froe, per el 1994 es mostr partidari de la total independncia de l arxiplag en coalici amb els partits Tjveldisflokkurin i Sjlvstrisflokkurin.

 Enllaos externs .
Pgina oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115541" title="Emilio Gino Segr" nonfiltered="2404" processed="2399" dbindex="47525">


Emilio Gino Segr ( Tvoli, Itlia 1905   Lafayette 1989 ) fou un fsic italo-americ que, juntament amb Owen Chamberlain, va guanyar l'any 1959 el Premi Nobel de Fsica pel descobriment de l'antiprot. 

Biografia.
Va nixer a la ciutat italiana de Tvoli l'1 de febrer de 1905, i va estudiar enginyeria a la Universitat de Roma, La Sapienza. El 1927 decid estudiar fsica, al costat de mestres com Enrico Fermi, aconseguint l'any segent el seu doctorat. 

Desprs de treballar per a l'exrcit itali, des del 1928 fins el 1929, va treballar amb Otto Stern a Hamburg, i amb Pieter Zeeman a Amsterdam com a membre de la Fundaci Rockefeller (Rockefeller Foundation). Segr va ser professor de fsica de la Universitat de Roma entre 1932 i 1936, moment en el qual fou nomenat director del laboratori de fsica de la Universitat de Palerm. 

Va morir a l'edat de 84 anys, d'un atac de cor, a Lafayette, Califrnia, el 22 d'abril de 1989. 

Recerca cientfica.
Desprs de la visita que va fer al Laboratori de Radiaci de Berkeley (Berkeley Radiation Laboratory) a Ernest Lawrence, Ernest va enviar a Segr una mostra de molibd que havia estat bombardejada amb nuclis de deuteri al ciclotr de Berkeley l'any 1937, i que estava emetent formes anmales de radioactivitat. Al cap de curosos anlisis qumiques Segr va ser capa de provar que part de la radiaci estava sent produda per un element desconegut i que va ser nomenat tecneci, ja que va ser el primer element qumic sintetitzat artificialment (el nom tecneci procedeix del grec tecnetos, que significa "artificial"). A posteriori s'ha trobat en la naturalesa, encara que en molt petites dosis. 

Mentre Segr estava de visita a Califrnia, a l'estiu del 1938, el govern feixista de Benito Mussolini va treure de les universitats als jueus, amb les seves lleis antisemtas. Com a jueu a Segr se li va atorgar el perms d'emigrant per temps indefinit. Ernest Lawrence li va oferir un lloc de treball al Laboratori de Radiaci de Berkeley com Assistent d'Investigaci, una posici bastant baixa per a alg que havia descobert un element, amb un sou de 300 dlars al mes. Quan Lawrence es va assabentar que Segr estava legalment atrapat a Califrnia, li va baixar el sou a 116 dlars, observant-se una anmala situaci d'explotaci entre fsics. Segr, per, va poder trobar altre treball com a professor del departament de fsica a la Universitat de Berkeley, moment en el qual va ajudar a descobrir l'element anomenat stat i l'istop plutoni-239, que desprs es va utilitzar per a crear la bomba atmica llanada a Nagasaki. 

Des de 1943 a 1946 va treballar al Laboratori National de Los Alamos (Los Alamos National Laboratory), en el grup capdavanter del Projecte Manhattan. El 1944 va obtenir la ciutadania dels Estats Units, i quan va regressar a Berkeley l'any 1946 va treballar com a professor de fsica fins l'any 1972. L'any 1955 una srie d'experiments, realitzat conjuntament amb Owen Chamberlain, amb protons els condueixen al descobriment de l'antiprot, l'antipartcula del prot, una partcula exactament igual al prot, exceptuant que t crrega negativa en lloc de tenir-la positiva. L'any 1959 fou guardonat, juntament amb Chamberlain, amb el Premi Nobel de Fsica pel descobriment de l'antiprot.

El 1974 va poder tornar a Itlia, esdevenint professor de fsica nuclear a la Universitat de Roma. Segr, a ms, va ser bastant actiu com a fotgraf, prenent fotografies per a documentar esdeveniments i persones de la histria de la cincia moderna. L'Institut Americ de Fsica (American Institute of Physics) va nomenar el seu arxiu fotogrfic de la histria de la fsica en el seu honor. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1959;
  Biografia d'Emilio Segr a la National Academy of Sciences;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115544" title="Tici" nonfiltered="2405" processed="2400" dbindex="47526">

Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Tici (Tiziano en itali), nascut vers el 1490 a Pieve di Cadore i mort el 28 d'agost de 1576 a Vencia, s un pintor renaixentista itali, autor d'una obra pictrica notable. Hom el considera un dels ms grans retratistes de la seva poca, sobretot grcies a la seva habilitat per captar els trets de carcter dels seus personatges.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115545" title="Sjlvstrisflokkurin" nonfiltered="2406" processed="2401" dbindex="47527">
El Partit de l Autogovern o Sjlvstrisflokkurin (tamb Partit de la Independncia) s un partit poltic de caire social-liberal a les Illes Froe. El partit s liderat per Kri P. Hjgaard. 
A les eleccions de 20 de gener de 2004, el partit va obtenir el 4.6% dels vots i 1 dels 32 escons. El partit tradicionalment ha donat suport a una gran autonomia per a les illes, per el  1994 acced a donar suport la independncia feroesa en formar part d una coalici amb els partits Tjveldisflokkurin i Flkaflokkurin.

 

 Enllaos externs .
Sjlvstrisflokkurin pgina oficial;

 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115548" title="Miflokkurin" nonfiltered="2407" processed="2402" dbindex="47528">
El Partit de Centre o Miflokkurin s un partit poltic de caire conservador  i cristi de les Illes Froe, liderat per Jenis Av Rana. 
A les eleccions de 20 de gener de 2004, el partit va obtenir el 5.2 % dels vots populars i 2 dels 32 escons.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115549" title="Temporada 1900-1901 del RCD Espanyol" nonfiltered="2408" processed="2403" dbindex="47529">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1900-1901.








Copa Macaya: Es retir de la competici.



17 de febrer de 1901: Primera visita d'un club barcelon a Tarragona, partit de la Copa Macaya, amb victria de l'Espanyol per 0 a 2. ;
21 de mar de 1901: El FC Barcelona es retir de la Copa Macaya en protesta pel suposat favoritisme que rebia l'Hispnia. L'Espanyol se solidaritz amb el Bara i abandon tamb la competici quan ocupava el tercer lloc.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115551" title="Festival Internacional de Benicssim" nonfiltered="2409" processed="2404" dbindex="47530">

El FIB o Festival Internacional de Benicssim es un fams festival de msica que es duu a terme cada estiu des de 1995 en la localitat de Benicssim (Castell, Pas Valenci). S'hi poden veure grups de msica independent, pop, rock, msica electrnica i d'altres tipus. A ms s'hi duen a terme altres activitats relacionades amb el teatre, la moda o el cinema.

Alguns dels grups ms importants que han passat pel FIB en les darreres edicions han estat LCD Soundsystem, Radiohead, Scissor Sisters, Oasis o Pet Shop Boys entre d'altres.

Enllaos externs.
Plana web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115553" title="Haplotip" nonfiltered="2410" processed="2405" dbindex="47532">
Un haplotip s una combinaci d un allel d un locus amb un allel d un locus diferent (en general propers en el cromosoma), on la recombinaci gentica s molt baixa o nulla (com ara en els bacteris o els mitocondris, o les regions no homlogues dels cromosomes sexuals). 

Els haplotips resten variabilitat gentica respecte els organismes diploides, ja que la recombinaci homloga de cromosomes rarament es produeix en cromosomes no homlegs. 

La distncia fsica entre dos gens pot variar segons els haplotips, ja que es veuen afectats pels transposons i altres elements gentics mbils i virus. 

Les combinacions haplotpiques si estan en desequilibri de lligament caracteritzen millor les poblacions que les freqncies allliques.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115554" title="Eleccions a les Illes Froe" nonfiltered="2411" processed="2406" dbindex="47533">
Eleccions a les Illes Froe dna informaci de les eleccions i resultats electorals de les Illes Froe. Les eleccions sn un procs en el qual es vota a uns candidats elegits per a ocupar un crrec. s un mecanisme pel qual una democrcia nomena uns crrecs durant una legislatura  i a vegades el poder executiu i el judicial, i en el qual els ciutadans poden escollir els detenidors del govern local. 

Les Illes Froe escullen a nivell nacional una legislatura.. El Parlament feros (Lgtingi en feros) t 32 diputats, escollits per un perode de quatre anys en representaci proporcional.
Les Illes Froe tenen un sistema multipartidista (disputant independentisme i unionisme o b dreta i esquerra), amb alguns partitss dels quals cap d ells pot governar en solitari, ra per la qual han de formar governs de coalici.

Eleccions.

 JF - Socialdemcrates (Partit Igualtat);
 SF   Partit Unionista (ha fet coalici amb el Front Laborista i el Sjlvstrisflokkurin en algunes eleccions);
 TF   Partit Republic;
 FF   Partit del Poble;
 SSF   Partit de l Autogovern;
 MF   Partit de Centre;
 KFF   Partit Cristi Popular;
 VF   Moviment Laborista;

1984.
JF - 23.4%, 8 Diputats
FF - 21.6%, 7 Diputats
SF - 21.2%, 7 Diputats
TF - 19.5%, 6 Diputats
SSF - 8.5%, 2 Diputats
KFF - 5.8%, 2 Diputats

1988.
FF - 23.2%, 8 Diputats
JF - 21.6%, 7 Diputats
SF - 21.2%, 7 Diputats
TF - 16.2%, 6 Diputats
SSF - 7.1%, 2 Diputats
KFF - 5.5%, 2 Diputats
Altres - 2.2%, 0 membres

1990.
JF - 27.5%, 10 Diputats
FF - 21.9%, 7 Diputats
SF - 18.9%, 6 Diputats
TF - 14.7%, 4 Diputats
SSF - 8.8%, 3 Diputats
KFF - 5.9%, 2 Diputats
Altres - 2.3%, 0 Diputats

1994.
SF - 23.4%, 8 Diputats
FF - 16.0%, 6 Diputats
JF - 15.4%, 5 Diputats
TF - 13.7%, 4 Diputats
VF - 9.5%, 3 Diputats
KFF - 6.3%, 2 Diputats
MF - 5.8%, 2 Diputats
SSF - 5.6%, 2 Diputats
Altres - 4.3%, 0 Diputats

1998.
TF - 23.8%, 8 Diputats
JF - 21.9%, 7 Diputats
FF - 21.3%, 8 Diputats
SF - 18.0%, 6 Diputats
SSF - 7.7%, 2 Diputats
MF - 4.1%, 1 Diputats
KFF - 2.5%, 0 Diputats
VF - 0.8%, 0 Diputats
Altres - 0.8%, 0 Diputats

2002.
SF - 26.0%, 8 Diputats
TF - 23.7%, 8 Diputats
JF - 20.9%, 7 Diputats
FF - 20.8%, 7 Diputats
SSF - 4.4%, 1 Diputats
MF - 4.2%, 1 Diputats

2004.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115558" title="PON" nonfiltered="2412" processed="2407" dbindex="47534">
PON (de l'angls Passive Optical Networks) o xarxa ptica passiva s una tecnologia punt-multipunt que substitueix el cable coaxial per fibra ptica monomode i els derivadors elctrics per divisors ptics. Per tant, no utilitza cap element electrnic actiu dins del bucle. Aquest tipus de sistema s utilitzat en les xarxes conegudes com FTTx (sobretot en les FTTH).

Motius de l'aparici de les xarxes de fibra ptica.
A l'actualitat seguim treballant amb tecnologies que exploten el bucle d'abonat de coure (com per exemple l'ADSL); per, tot i aix, s necessari cobrir la contnua demanda dels usuaris d'una amplada de banda ms gran. s en aquest punt on es troba l'inconvenient de les tecnologies basades en coure: noms poden oferir com a mxim ample de banda en canal descendent fins als 8 Mbps i en ascendent fins als 4 Mbps. A aix s necessari sumar el fet que aquests calors disminueixen rpidament a mesura que la distncia entre l'usuari i la central augmenta.

Les xarxes de fibra ptica sorgeixen com a gran soluci al problema degut a dos aspectes en concret: 
 Un ample de banda molt ms gran.
 El descens continu dels preus dels lsers.

Estructura i funcionament d'una xarxa PON.
Una xarxa PON est formada bsicament per:
 Un mdul OLT (Optical Line Terminal - Unitat ptica Terminal de Lnia)que es troba al node central. ;
 Un divisor ptic (Splitter).
 Vries ONUs (Optical Network Unit - Unitat ptica d'Usuari) que es troben al domicili de l'usuari.

La transmissi es realitza llavors entre l'OLT i l'ONU que es comuniquen a travs del divisor quina funci depn de si el canal s ascendent o descendent.

Canal descendent.
En canal descendent, la PON s una xarxa punt-multipunt on la OLT envia una srie de continguts que rep el divisor i que s'encarrega de repartir a tots les unitats ONU, l'objectiu de les quals s filtrar i noms enviar a l'usuari aquells continguts que vagin dirigits a ell.

Com es pot veure a la figura, s'utilitza la multiplexaci en el temps (TDMA) per enviar en diferents instants de temps la informaci.

Canal ascendent.
En canal ascendent una PON s una xarxa punt a punt on les diferents ONUs transmeteixen continguts a l'OLT. Per aquest motiu tamb s necessari l's de TDMA per tal que cada ONU envi la informaci en diferents instants de temps, controlats per la unitat OLT. Al mateix temps tots els usuaris se sincronitzen a travs d'un procs anomenat "Ranging".


Aspectes a tenir en compte.
Per tal que els continguts en canal descendent i ascendent no es barregin el que es fa s que s'utilitzen dues longitus d'ona diferents (tal i com mostren les dues figures anteriors) superposades utilitzant tcniques WDM (Wavelength Division Multiplexing). Al utilitzar longituds diferents s necessari fer s de filtres ptics per separar-les desprs.

Finalment, les xarxes PON contemplen el problema de la distncia entre usuari i central; de tal manera que un usuari a prop de la central necessitar una potncia menor de la rfega de continguts per no saturar el seu fotodiode, i un usuari lluny necessitar una potncia ms gran. Aquesta condici est contemplada dins de la nova ptica.

Avantatges d'una xarxa PON.
 Augment de la cobertura fins els 20 Km (des de la central). Amb tecnologies DSL com a mxim s'arriba a cobrir fins als 5.5 Km.
 Ofereixen major amplada de banda per usuari.
 Millora en la qualitat de servei i simplificaci de la xarxa degut a la immunitat que presenten als sorrolls electromagntics.
 Minimitzaci del desplegament de fibra ptica grcies a la seva topologia.
 Reducci del consum grcies a la simplificaci de l'equipament.
 Ms barates que les punt a punt.

Estndards.
ITU-T G.983.
 APON (ATM Passive Optical Network): ;
Va ser la primera xarxa que va definir la FSAN, un grup format per 7 operadors de telecomunicacions amb l'objectiu d'unificar les especificacions per a l'accs de banda ampla a les vivendes.
APON basa la seva transmissi en canal descendent en rfegues de celles ATM (Mode de transferncia asncrona) amb una taxa mxima de 155 Mbps que es reparteix entre el nmero d'ONUs que hi hagi connectades. En canal ascendent, a la trama de celles ATM, s'introdueixen dues celles PLOAM (Physical Layer Operations and Maintenance) per indicar el destinatari de cada cella i altra informaci de manteniment.
El seu inconvenient inicial era la limitaci dels 155 Mbps que ms endavant es va augmentar fins 622 Mbps.

 BPON (Broadband PON - Xarxa ptica Passiva de Banda Ampla): ;
Es basen en les xarxes APON per amb la diferncia que poden donar suport a altres estndards de ampla de banda. Originalment estava definida amb una taxa de 155 Mbps fixos tant en canal ascendent i descendent; per, ms endavant, es ca modificar per tal d'admetre:
 Trfic asimtric: Canal descendent -> 622 Mbps // Canal ascendent -> 155 Mbps.
 Trfic simtric: Canal descendent i ascendent -> 622 Mbps.

No obstant presentaven un cost elevat i limitacions tcniques.

ITU-T G.984.
 GPON(Gigabit-capable PON): ;
Est basat en BPON quant a arquitectura per, a ms ofereix:
 Suport global multiservei: veu, Ethernet 10/100, ATM, ...;
 Cobertura fins 20 Km.
 Seguretat a nivell de protocol.
 Suport de tases de transferncia:
 Simtric: 622 Mbps i 1.25 Gbps.
 Asimtric: descendent-> 2.5 Gbps // ascendent -> 1.25 Gbps.

IEEE 802.3ah.
 EPON(Ethernet PON): ;
Especificaci realitzada pel grup de treball EFM (Ethernet in the First Mile - Ethernet en l'ltima milla)constitut per la IEEE] per tal d'aprofitar les caracterstiques de la tecnologia de fibra ptica i aplicar-les a Ethernet.
L'arquitectura d'una xara EPON es basa en el transport de trnsit Ethernet preservant les caracterstiques de l'especificaci 802.3.  Els avantatges que presenta respecte els anteriors estndards sn:
 Treballa directament a velocitats de gigabit (que s'ha de dividir entre el nmero d'usuaris).
 La interconnexi d'illes EPON resulta molt ms senzilla.  ;
 La minimitzaci del costos degut a que no utilitzen elements ATM i SDH.
 Futura GEPON:
La IEEE encara est treballant en la revisi de l'especificaci anterior per tal d'obtenir un ample de banda 10 vegades ms gran que recollir el nou estndard GEPON, el qual buscar la convergncia amb GPON de la ITU.

Vegeu tamb.

Asymmetric Digital Subscriber Line (ADSL);
fibra ptica ;
TDMA (Time Division Multiple Access);
DSL (Digital Subscriber Line);
Mode de transferncia asncrona  (ATM);
Ethernet ;
IEEE (The Institut of Electrical and Electronic Engineers);
ITU (International Telecomunication Union);
Jerarquia digital sncrona (SDH);
IEEE 802 ;

Enllaos externs.

Telnet Redes Inteligentes: PON;
El ancho poder de la fibra;
Xilinx Next Generation Wired Broadband Access;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115559" title="Jules Dumont d'Urville" nonfiltered="2413" processed="2408" dbindex="47535">

Jules Sbastien Csar Dumont d'Urville (Cond-sur-Noireau, 23 de maig de 1790  - Meudon, 8 de maig de 1842) fou un explorador francs fams per les expedicions de lAstrolabe a Austrlia, Nova Zelanda, l'Antrtida i el Pacfic occidental.

Mar Mediterrnia.

Els seus primers viatges van tenir lloc al Mediterrani. El 1819 va participar en l'expedici cientfica del capit Gauthier-Duparc, amb la Chevrette, a la mar Negra i la mar Egea. A l'illa grega de Melos, una de les Cclades, s'acabava de descobrir l'esttua anomenada Venus de Milo. D'Urville se'n va adonar del seu valor i va aconseguir que l'ambaixador francs la comprs. Avui s al Museu del Louvre de Pars i d'Urville es va emportar el mrit del seu descobriment sent condecorat com a cavaller de la Legi d'Honor.

La Coquille.
Nomenat tinent de navili, va participar en l'expedici de circumnavegaci de Louis Isidore Duperrey amb la Coquille, entre el 1822 i 1825. D'Urville va aconseguir una bona collecci d'animals i plantes i va publicar diverses memries cientfiques.

Primer viatge de lAstrolabe.
Ascendit a capit de fragata se li confia el comandament d'una nova expedici per explorar el Pacfic occidental. A punt de partir arriben les notcies de qu s'han trobat les restes del desaparegut Jean-Franois de La Prouse. En honor seu canvia el nom de la Coquille per Astrolabe. L'abril del 1826 parteix de Tol, equipat amb l'ajuda de Francesc Arag.

Durant el seu viatge de 35 mesos va explorar i cartografiar Nova Bretanya, Nova Guinea, les illes Fiji, les illes Loyaut, el litoral de Nova Zelanda, les illes Tonga i les Moluques. A ms, va explorar l'illa Vanikoro, lloc del probable naufragi de La Prouse. 

Va aconseguir una important collecci de botnica i d'objectes antropolgics pels museus d'histria natural i el museu martim. A Nova Zelanda havia observat per primer cop el kiwi en el seu mbit natural. Va publicar en 13 volums el Voyage de lAstrolabe, i va proposar a la Societat de Geografia la denominaci de la Melansia, completant la subdivisi d'Oceania en la Polinsia, Micronsia i Malisia.

Ruta del viatge.


Tol, 25 d'abril de 1826.
Algecires, 21 de maig.
Tenerife, Cap Verd;
Nouvelle-Hollande (Austrlia), del 7 d'octubre al 19 de desembre.
Nouvelle-Zelande (Nova Zelanda), gener a mar del 1827.
les des Amis (Tonga), 20 d'abril ;
Tongatapu, Pangaimotu, Anamuka (Nomuka);
Fiji, 24 de maig a 11 de juny;
Illes Loyaut;
Nova Irlanda, Nova Bretanya, Nova Guinea, Austrlia;
Illes Santa Cruz, del 10 de febrer al 17 de mar del 1828.
Tikopia, Vanikoro;
Guam, del 2 de maig al 30 de juny.
Marsella, 24 de febrer del 1829.

Segon viatge de lAstrolabe.

Ascendit a capit de navili va caure en desgrcia i no va tornar a navegar durant sis anys. En aquesta poca va publicar, a ms del relat del viatge, el Voyage pittoresque autour du monde (1834-1835) amb un resum de tots els viatges d'exploraci des de Magallanes.

El 1837, afectat de gota i quan ja estava pensant en passar a la reserva, li van encarregar el comandament de lAstrolabe i la Zele amb l'objectiu d'explorar l'Antrtida. 

Des de la Terra del Foc van explorar el mar de Weddell descobrint la Terra de Llus Felip i la Terra de Joinville, fins que van quedar encallats al gel a les coordenades .

Va fer escala a Nuku Hiva (illes Marqueses) i a Mangareva (illes Gambier). Informat de l'afer Laval i Caret va decidir anar a Tahit a demanar reparacions a la reina Pomar, per ja hi havia arribat abans Dupetit Thouard.

Desprs d'explorar les illes Carolines i les illes d'Indonsia, va tornar a l'Antrtida des de Tasmnia. Prop del pol sud magntic va descobrir la Terra Adlia, nom de la seva dona, avui a les Terres Australs i Antrtiques Franceses.

A la seva tornada va ser ascendit a contraalmirall. Estava dedicat a publicar el seu Voyage au ple Sud et dans l'Ocanie quan va morir, junt amb la seva dona i el fill, en el primer accident de ferrocarril francs el 8 de maig de 1842.

Ruta del viatge.


Tol, 7 de setembre del 1837.
Tenerife, del 30 de setembre al 7 d'octubre.
Rio de Janeiro, 13 de novembre.
Estret de Magallanes, 15 de desembre al 8 de gener del 1838.
L'Antrtida:
Noves Shetland del Sud, Terra de Llus Felip, Terra de Joinville.
Queda encallat al gel entre el 5 i el 9 de febrer. ;
Xile;
Badia de Concepcin, del 6 d'abril al 23 de maig.
Valparaso, del 24 al 29 de maig.
Polinsia Francesa;
le Manga-Reva (Mangareva), del 1 al 15 d'agost;
le Nouka-Hiva (Nuku Hiva), 26 d'agost;
le Taiti (Tahit), 9 de setembre;
Samoa: Upolu, 16 de setembre;
Tonga: Vava'u, 6 d'octubre;
Fiji.
Salomon: Santa Isabel, 18 de novembre.
Illes Carolines (Estats Federats de  Micronsia), 22 de desembre.
Guam, 1 de gener del 1839.
Moluques: Ambon, ;
Austrlia, Singapur, Borneo;
Antrtida: Terra d'Adlia, del 1 al 30 de gener del 1840.
Nova Zelanda;
Timor;
le Bourbon (illa de la Reuni);
Tol, 7 de novembre.

Memorial.
En honor seu s'ha anomenat:
El mar d'Urville, a l'Antrtida.
D'Urville Island, s una de les illes Joinville a l'Antrtida, i una illa litoral de Nova Zelanda.
Cape d'Urville, a la part d'Indonsia de Nova Guinea.
Rue Dumont d'Urville, s una carrer de Pars prop dels Camps Elisis.

Enllaos externs.

Dumont d'Urville, le dernier des "marins-savants" ;
Voyage au Ple Sud et dans l'Ocanie, sur les corvettes lAstrolabe et la Zle ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115560" title="Artocarpus integer" nonfiltered="2414" processed="2409" dbindex="47536">

L Artocarpus integer s una espcie dArtocarpus nadiu del sud-est d'sia i distribut per Malisia i Indonsia. s una espcie similar al kathal.

Els noms binomials Artocarpus champeden i Artocarpus polyphema sn considerats sinnims dArtocarpus integer.

 Vegeu tamb .
Arbre del pa;

 Enllaos externs .

Fitxa de lArtocarpus integer a l'USDA ;
Fitxa de lArtocarpus integer al GRIN ;
Fitxa de lArtocarpus integer a l'ITIS ;
Fruits i usos de lArtocarpus integer ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115564" title="Jonathan Motzfeldt" nonfiltered="2415" processed="2410" dbindex="47537">

Jonathan Motzfeldt (nascut 25 de setembre, 1938) fou el primer Primer Ministre de Grenlndia i fundador del partit Siumut.

Del 1971 a 1979, va presidir l'Assemblea Greenlandesa. Tamb fou primer ministre dos cops des d 1 de maig, 1979 a 18 de mar, 1991 i 19 de setembre, 1997 a 14 de desembre, 2002. Motzfeldt s l actual president del Consell Nrdic Occidental.

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115566" title="Walt Disney Pictures" nonfiltered="2416" processed="2411" dbindex="47538">
Walt Disney Pictures sn uns estudis cinematogrfics nord-americans, encara que tamb compta amb estudis al Jap. Aquests estudis formen part de The Walt Disney Company. El logotip que els identifica s el castell de la Bella Dorment, una de les atraccions dels seus parcs temtics. Per produir pellcules dirigides a un pblic ms adult, es va crear la filial Touchstone. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115576" title="Siumut" nonfiltered="2417" processed="2412" dbindex="47539">
Siumut (kalaallisut: Endavant) s un partit poltic de caire socialdemcrata a Grenlndia.  Actualment s liderat per Hans Enoksen, qui s l actual Primer Ministre de Grenlndia. A les ltimes eleccions, el 15 de novembre de 2005, el partit va obtenir el 30.7 % dels vots populars i 10 dels 31 escons del Landsting. Governa en coalici amb el partit Comunitat Inuit.

Enllaos externs.
Pgina oficial;

  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115579" title="Batocarpus" nonfiltered="2418" processed="2413" dbindex="47540">

El Batocarpus s un gnere de la tribu de les artocrpies que agrupa espcies tropicals distribudes a Amrica central i del sud. Tenen similituds amb el gnere Artocarpus.

Enllaos externs.

Informaci de Batocarpus al Mobot ;
Fitxa al GRIN ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115580" title="Orde (religi)" nonfiltered="2419" processed="2414" dbindex="47541">
Un orde religis s una associaci de fidels, amb vots o sense, que es reuneix sota una advocaci religiosa, per a dur a terme exercicis de pietat i amb finalitats apostliques.

Els dirigents de la comunitat cristiana sn els sacerdots. L'orde s un sagrament que fa a alguns cristians vicaris de Du. Jess va cridar uns responsables per guiar l'Esglsia, eren els 12 apstols a qui va instruir perqu exercissin l'autoritat dintre d'aquesta comunitat. El bisbe de Roma i successor de Sant Pere a la ctedra, s el pastor universal, el mxim vicari de Jesucrist a la Terra que t autoritat per a tota l'Esglsia (menys a les sectes que s'oposen a ell, com el protestantisme). Els bisbes de tota l'Esglsia ajuden al Sant Pare ja qu ell, es qui mana sobre tota l'Esglsia.

Ordes religiosos catlics ms destacats.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115581" title="Atassut" nonfiltered="2420" processed="2415" dbindex="47542">

Atssut (en kalaallisut Sentiment de comunitat) s un partit poltic liberal de Grenlndia, fundat per Lars Chemnitz i company del Partit Liberal dans. A les ltimes  eleccions, del 19 de novembre de 2005, el partit va obtenir el 19.1% dels vots populars i 6 dels 31 escons.

 
Enllaos externs.
Pgina oficial ;


 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115582" title="Runescape" nonfiltered="2421" processed="2416" dbindex="47543">


RuneScape s un MMORPG (Massive Multiplayer Online Role-Playing Game en angls) (joc de rol multijugador massiu online), implementat en llenguatge Java amb milers de jugadors actius. RuneScape va ser penjat per Jagex Ltd al gener del 1999 i aquest ofereix dues opcions de joc: Pay To Play ("P2P") o Free To Play ("F2P").

Com que est programat en Java, RuneScape no necesita cap mena d'installaci i s'hi pot accedir des del web oficial.

Context.
RuneScape est situat en un mn medieval fantstic, on el personatge del jugador s una representaci d'ell mateix. D'aquesta manera com els altres jocs de rol massius online, RuneScape no t cap objectiu principal o final. Els jugadors tenen la possibilitat d'explorar el mn (hi ha parts que noms es poden accedir fent certes missions), estableixen aliances, es fan tan amics com enemics, guanyen diners, realitzen missions, a partir d'habilitats, que poden "millorar-se" mitjanant un entrenament (l's repetitiu d'aquestes habilitats o "skills") entre les que hi trobem pescar, minar, cuinar, construir o improvitzar alguns obcjetes, entre d'altres i completen "missions" (Quests) per obtenir recompenses i augmentar el nivell de les seves habilitats. De la mateixa manera que en la vida real hi haur persones, les qui no desitjen seguir les normes utilitzant mentires, softwares, entre d'altres mtodes, coneguts com scam o cheat (estafa).

Enllaos externs.
 RuneScape;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115584" title="Batocarpus amazonicus" nonfiltered="2422" processed="2417" dbindex="47544">


El Batocarpus amazonicus (abans tamb conegut com a Anonocarpus amazonicus) s una espcie de la tribu de les artocrpies distribuda a l'Amaznia. T similituds amb el gnere Artocarpus. Produeix un fruit comestible, rod, de pell rugosa i polpa carnosa.

Enllaos externs.
Fitxa al GRIN ;
Fitxa a l'IPGRI ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115588" title="Lars-Emil Johansen" nonfiltered="2423" processed="2418" dbindex="47545">
Lars Emil Johansen (24 de setembre 1946) ha estat el segon Primer Ministre de Grenlndia de 1991 a 1997.

Lars Emil Johansen fou cap del partit poltic  (Siumut) entre 1987 i 1997, i ocup un esc en el Landsting des de la seva creaci el 1979. Abans de la constituci del Landsting, represent Grenlndia en el Folketing dans des del 1973, una posici que va reobtenir el 2001 i encara mant.

Va nixer a Illorsuit, un petit assentament a la municipalitat d Uummannaq.

El 1970, Lars Emil Johansen acab la seva formaci com a mestre, i l any segent fou escollit  al consell local de Grenlndia, l autoritat local ms important de Grenlndia abans de la creaci del Landsting.

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115591" title="Bsdgames" nonfiltered="2424" processed="2419" dbindex="47546">
bsdgames sn una collecci de jocs basats en text dels sistemes BSD, o d'altres sistemes Unix.

 Enllaos externs .
 Debian -- bsdgames Web amb alguns dels jocs basats en text clssics.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115592" title="Inuit Ataqatigiit" nonfiltered="2425" processed="2420" dbindex="47547">
Inuit Ataqatigiit  (en kalaallisut: comunitat inuit) s un partit poltic socialista de Grenlndia. El partit nasqu arran de l'increment del radicalisme entre els joves inuits sota sobirania de Dinamarca durant els anys 1970. El partit persegueix fer de Grenlndia un estat independent.

A les ltimes eleccions del 15 de novembre de 2005, el partit va obtenir el 22,6% dels vots populars i 7 dels 31 escons.

Inuit Ataqatigiit t representaci al Folketing dans.

Enllaos externs.
Pgina oficial;
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115594" title="Hans Enoksen" nonfiltered="2426" processed="2421" dbindex="47548">
Hans Enoksen ( 1956) s l actual Primer Ministre de Grenlndia.

Parlant monolnge de kalaallisut, ha estat membre del  parlament de Grenlndia des de 1995. Ha estat Ministre de pesca, cacera i assentaments, i cap del partit poltic Siumut des del 2001.

Fou escollit primer ministre el 14 de desembre de 2002, el seu partit noms va obtenir el 28%, una caiguda del 7% des de les eleccions del 1999, per encara guany.

Desprs de les eleccions concret una aliana amb el partit Inuit Ataqatigiit. Els dos discutiren com canviar l acord amb Dinamarca i amb els EUA sobre com havia de rebre una compensaci Grenlndia per la base militar de Thule.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115597" title="Eleccions a Grenlndia" nonfiltered="2427" processed="2422" dbindex="47549">
Eleccions a Grenlndia dna informaci dels resultants de les eleccions a parlamentries a Grenlndia.

Grenlndia elegeix a nivell nacional una legislatura. La Diet (Inatsisartut) t 31 membres, escollit per un mandate de quatre anys per representaci proporcional. 
Grenlndia t un sistema multipartidista  amb dos o tres partits politics forts i d altres amb representaci marginal. 

Resultats electorals.


 

Enllaos externs.
Arxiu d elecciond d Adam Carr;
Partits i eleccions a Europa;
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115601" title="Demokraatit" nonfiltered="2428" processed="2423" dbindex="47550">

Els Demokraatit (kalaallisut Demcrates) sn un partit poltic liberal de Grenlndia. A les eleccions del 15 de novembre de 2005, el partit va obtenir el 22,8% dels vots populars i 7 dels 31 escons, augmentant dels  15.6% i 5 de 31 escons que van obtenir el 2002.

Enllaos externs.
Pgina oficial

 
  










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115602" title="Baix Montseny" nonfiltered="2429" processed="2424" dbindex="47551">

El Baix Montseny s una subcomarca natural situada entre el Valls Oriental i la Selva en qu la capital n's Sant Celoni. 

L'any 2000, la comissi sobre el model d'organitzaci territorial, formada entre altres per Miquel Roca i Jess Burgueo, assenyalava la possibilitat d'estudiar la creaci d'una comarca a l'entorn de Sant Celoni. 

Histricament, el Baix Montseny formava part de la dicesi de Girona i del partit judicial d'Arenys de Mar. El 1937 el municipi de Sant Celoni va adoptar el nom oficial de Baix Montseny, anullat al finalitzar la guerra.

Municipis.
El Baix Montseny engloba catorze poblacions del Valls Oriental i sis de la Selva.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115604" title="Parlament de Grenlndia" nonfiltered="2430" processed="2425" dbindex="47552">
El Parlament de Grenlndia s el detenidor del poder legislatiu en el govern de Grenlndia, una provncia autnoma de Dinamarca.  En kalaallisut, el seu nom s Kalaallit Nunaanni Inatsisartut, i en dans, Grnlands Landsting. El govern de Grenlndia s anomenat sovint autogovern de Grenlndia.

Origen del nom.
La paraula Landsting ve del nrdic antic i vol dir consell. Es va fer servir en temps dels vkings i era format pels homes lliures de la comunitat. En aquells temps era anomenat 'ting,' perqu agrupava un centenar d homes. Els tings volien representar tots els homes del territori i per aix afegiren la paraula 'land' i els qued landsting.

History.
Fou creat el 1988, el Parlament s format per una Presidncia composta de quatre membres del Parlament i el president. Hi ha 31 membres a l Assemblea.

Caps del Parlament:
 Mr. Daniel Skifte, Atassut 2001 fins ara;
 Mr. Ole Lynge, Inuit Ataqatigiit 1999-2001;
 Mr. Anders Andreassen 1997-1999;

 
Vegeu tamb.
Folketing;

Referncies.
 Parlament de Grenlndia;
 Cap de la presidncia de Grenlndia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115605" title="Temporada 1901-1902 del RCD Espanyol" nonfiltered="2431" processed="2426" dbindex="47553">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1901-1902.








Copa Macaya: Tercer classificat amb 7 punts (8 partits, 3 victries, 1 empat, 4 derrotes, 11 gols a favor i 20 en contra).

Copa d'Espanya: Quart classificat.



 13 de maig de 1902: Primer partit de la histria de la Copa d'Espanya. ngel Ponz marca el primer gol de competici.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115608" title="Pebrer del Brasil" nonfiltered="2432" processed="2427" dbindex="47554">


El pebrer del Brasil o Aroeira (Schinus terebinthifolius) s un gran arbust o petit arbre perennifoli (de 7-10 m d'altura) que s originari de la Sud-amrica subtropical i tropical, al sudest del Brasil, al nord de l'Argentina i al Paraguai.

Les branques poden apuntar cap amunt, reclinar-se o esser penjants com una liana, totes en el mateix individu. Les fulles sn alternades de 10 a 22 cm de llarg, pinnades compostes amb 5-15 folols; els folols sn aproximadament ovals (de lanceolats fins a elptics), de 3-6 cm de llargada i de 2-3.5 cm d'amplada, i tenen marges finament dentats, un pex que pot anar d'agut fins a arrodonit i venes groguenques. El raquis de la fulla entre els folols s generalment (per no sempre) lleugerament alat.

La planta s dioica, amb petites flors de cinc ptals blancs amb el centre groc que neixen profusament en rams auxiliars. La floraci s entre el principi d'estiu i el principi de tardor.

El fruit s una drupa vermella i esfrica de 4-5 mm de dimetre, agrupada en densos rams de centenars de baies.

N'existeixen dues varietats:
Schinus terebinthifolius var. acutifolius. Fulles de fins a 22 cm, amb 7-15 folols; fruit rosat.
Schinus terebinthifolius var. terebinthifolius. Fulles de fins a 17 cm, amb 5-13 folols; fruit vermell.

Com moltes altres espcies de la famlia de les Anacardiaceae, el pebroter brasiler t una saba aromtica que pot causar reaccions cutnies en persones sensibles.

Cultiu i usos.
El pebrer del Brasil s un petit arbre, molt ests com a arbre ornamental en moltes regions de Sud-amrica pel seu fullatge i fruit decoratius. Malgrat que no s autntic pebre, les seves baies seques sn sovint venudes com a bolles de pebre rosades. Les llavors poden ser usades com  a espcia usades amb moderaci, donant als aliments un gust a pebre negre, per sn txics en grans quantitats.

Plantat originalment com a arbre ornamental fora de la seva rea nativa, el pebrer del Brasil s'ha ests molt i a hores d'ara, s considerat una espcie invasora a moltes regions subtropicals amb precipitacions moderades o elevades, incloent parcialment o totalment Austrlia, les Bahames, les Bermudes, el sud de la Xina, Cuba, Fiji, la Polinsia francesa, Guam, Malta, les Illes Marshall, Maurici, Nova Calednia, Nova Zelanda, l'Illa de Norfolk, Puerto Rico, l'Illa de Reuni i els Estats Units (principalment Florida i Hawaii). En rees ms seques, com Israel i el sud de Califrnia, tamb hi creix per no s considerada invasora. 

s mal de controlar perqu treu de les arrels si el tronc principal s tallat i els arbres produeixen molta llavor que s dispersada pels ocells.

Referncies i enllaos externs.

 Gogue, G. J., Hurst, C. J., & Bancroft, L. 1974. Growth inhibition by Schinus terebinthifolius. HortScience 9 (3): 301.
 US Nature Conservancy: Schinus terebinthifolius ;
 Floridata.com ;
 ISSG.org  ;
 Arboles ornamentales.com ;
 http://aquat1.ifas.ufl.edu/schinus.html ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115612" title="Pronncia de l'occit" nonfiltered="2433" processed="2428" dbindex="47555">
Per a conixer la llista de les lletres de l'occit, vegeu: alfabet occit.
----

La pronunciaci de l'occit, en norma clssica occitana, es fa segons regles de lectura constants i regulars, amb ben poques excepcions.
Per raons de claredat pedaggica i d'economia, aquest article presenta les regles de pronunciaci ms generals, en funci de les modalitats regionals ms esteses de l'occitan larg, sense tenir en compte tots els matisos locals. Dins del requadre, la pronunciaci per defecte, dins la columna central, s la del llenguadoci, la qual s tamb la pronunciaci de la major part dels altres dialectes; s'indica la pronunciaci regional diferenciada, dins la columna de la dreta, noms quan s diferent de la del llenguadoci..
 Nota   Pel vivaroalp, s'indica ac sobretot les tendncies fontiques del vivaroalp de l'est (alp). Cal saber que el vivaroalp de l'oest (vivarodelfins) t una pronunciaci bastant similar a la de l'alverns.

El principi de les grafies englobants.
L'ortografia de l'occit (en la norma clssica) t regles de pronunciaci variables segons els dialectes. Un dels principis s privilegiar les "grafies englobants" o "grafies suport": una mateixa manera d'escriure accepta regles de pronunciaci segons els dialectes. Aquest principi entra dins del principi ms general de la "diasistemacitat", s a dir, es posen en valor les correspondncies regulars entre els diferents dialectes, els quals sn units dins el mateix diasistema (el sistema de les correspondncies interdialectals que fan cohesi de la llengua occitana).

Vocals.


Vocal + s en llemos i en alverns.
 En llemos, una s a final de sllaba s sovint muda, per allarga la pronunciaci de la vocal precedent:
 as, s, s  ;
 es, s ;
 s  a final de mot;
 is, s ;
 s ;
 os, s ;
 us, s ;
 s es pronuncia sempre en els mots internacionals.

 En alverns, una s  a final de sllaba s sovint muda, per no allarga la vocal precedent. ;
 as, s, s  ;
 es, s ;
 s  a final de mot;
 is, s ;
 s ;
 os, s ;
 us, s ;
 Per contra s es pronuncia davant c/qu, p, t, ch (almanco en sud-alverns).
 s es pronuncia sempre en mots internacionals.

Consonants.



Particularitats llenguadocianes.
Tamb cal tenir present que el llenguadoci:
 Ha uniformitzat les seqncies ,  i  amb la pronncia nica : los cps , los baobabs , la sinpsi , los amics , occitan , bxa , fax .
 Fa sovint una assimilaci en un grup de dues consonants: la primera consonant pren el so de la segona consonant: captar , acte , subjcte , fotbl .

Algunes excepcions.
Els mots amb una pronncia irregular son poc nombrosos.
 Amb (emb, dab) s una ortografia unificada que recapta pronncies fora diverses segons els parlars:
 llenguadoci: amb  davant vocal,  davant p, b, m,  davant les altres consonants (pronncies ms locals: ).
 provenal: amb  davant vocal,  davant consonant (pronncies ms locals: );
 niard: emb  davant vocal,  davant consonant (pronncies ms locals: );
 vivaroalp: amb  davant vocal,  davant consonant (pronncies ms localas: );
 alverns: amb  davant vocal,  davant consonant (pronncies ms locals: );
 llemos: emb (rarament amb)  davant vocal,  davant consonant;
 gasc: dab  (pronncies ms locals: );
 Paur ("por") es pronuncia en general . Tanmateix es pot pronunciar  en alverns i en niard.
 A benlu i bensai ("potser") (gasc bens), la n de l'element ben- no es pronuncia.
 A tanben i tanplan, les dues n no es pronuncien en general. Tot i aix es pronuncien en provenal, niard i vivaroalp.

Signes diacrtics.
Alguns signes diacrtics serveixen per a modificar o precisar la pronncia de les lletres de l'alfabet occit.
 L'accent greu (_ ) es pot trobar a , , . En certes condicions, indica que les vocals porten l'accent tnic i que tenen un so obert: ;
 ;
  (en alverns );
  (en niard ;

 L'accent agut (_ ) es pot trobar a , , , , . En certes condicions, indica que les vocals porten l'accent tnic i que tenen un so tancat: ;
  (en provenal i niard );
  (en alverns );
 ;
 ;
 .

 La diresis ( ) es pot trobar a , . ;
 Indica que aquestes lletres formen una sllaba diferent (un hiat) d'aquella de la vocal precedent. Per exemple a  fa dues sllabes distintes (o un hiat), mentre que au  fa una sola sllaba (o un diftong). Exemples: a (arcac, pasatge), e (Prestria), i (en niard dii per disii), o (Sossa, ostit), a (ars, atac), e (renir), o (grom). ;
 Nota 1 - L'accent grfic, posat desprs d'una vocal, indica que hi ha un hiat i fins i tot que hi ha un accent tnic irregular: pas (per pases, pasatge), Los (per Losa, Loson), sos (per sossa, Sossa), i en niard a (= c). ;
 Nota 2 - La seqncia o/o es llegeix com un hiat  per tamb es pot llegir com un diftong : Los, Losa, Loson, sos, sossa, Sossa. s diferent de la seqncia oi/i que es llegeix : conoissi, conisser; en gasc batoi, digoi.
 Nota 3 - El Conselh de la Lenga Occitana ha abandonat la diresis a  en 1997: poesia, coerent (ja no posia*, corent*).
 Tamb la diresis s'utilitza, facultativament, per indicar que en els grups g  e q  cal pronunciar la : lingistica, igana, bilinge bilinga, eqacion, aqifr, ubiqitat. Essent facultativa la diresis, tamb es pot escriure linguistica, iguana, bilingue bilingua, equacion, aquifr, ubiquitat. En la practica corrent del gasc, els mots fora usuals s'escriuen ms aviat sense diresis: guardar, quan, quate (eventualament gardar, qan, qate).

 Es pot trobar una lletra modificada a l'igual que el catal, la c trencada (). Aquesta lletra indica que es pronuncia  davant a, o, u i a final de mot: balanar, , danum, br. Sense la cedilla, la lletra c es pronunciaria  en aquestes posicions.  ;
 El punt volat () es pot trobar entre les consonants segents: nh i sh. S'utilitza en gasc. Indica que les lletres separades pel punt es pronuncien distintament: ;
nh  s distint de nh  Per exemple: el mot gasc inhrn (en altres varietats d'occit: infrn).
sh  s distint de sh . Per exemple: el mot gasc deshar (en altres varietats d'occit: desfar).

Cal notar que els signes diacrtics son obligatoris sobre les majscules tan com sobre les minscules. Aquesta regla ajuda a precisar la lectura: ndia, ustria, Sant ubran, FRA, SOSSA, INHRN (i no pas India*, Austria*, Sant Cubran*, FORCA*, SOISSA*, INHERN*).

Regles d'accentuaci.
En occit, l'accent tnic pot caure:
 sobre la darrera sllaba: mots oxtons (o mots aguts).
 sobre l'avantdarrera sllaba: mots paroxtons (o mots plans).
 sobre l'avant-avantdarrera sllaba: mots proparoxtons (o mots esdrixols): aix s noms possible en niard i en cisalp. ;

En certs casos, l'accent tnic (pronunciat) s indicat amb un accent grfic (escrit).

 a. L accent tnic cau sobre la darrera sllaba en els mots que s'acaben:
 per una consonant: revelh, occitan, magnific.;
 per un diftong (vocala + -u o vocala + -i):  progressiu, verai.;

 b. L accent tnic cau sobre  avantdarrera sllaba en certs mots que s'acaben:
 per una vocal o per una vocal + -s: aiga, aigas, libre, libres, analisi, analisis, quilo, quilos, Osiris, virus.;
 per una vocal + -n del plural (als verbs de la 3a persona del plural): parlan, dison, gasc disen.
 pel plural provenal en -ei, -eis: aquelei, aqueleis.;

 c. Tamb, l accent tnic cau sobre l'l avantdarrera sllaba als mots que s'acaben per dues vocals, quan formen dues sllabes ben diferents (l accent tnic toca a l avantdarrera vocal): Tanzania (accent tnic sobre i), filosofia (accent tnic sobre i), energia (accent tnic sobre i), assidua (accent tnic sobre u), estatua (accent tnic sobre u), avo (avoe, avoo) (accent tnic sobre l'avantdarrera o).

 d. En certs mots que segueixen les regles precedents, les vocals tniqus oberts  i  s'escriuen amb un accent greu per fi de distingir-les de les vocals tniques tancades e i o: tsta ~ cresta; crsa ~ corsa. ;
 Nota   En aquest cas, el llemos  no distingeix pas  i e en general: testa, cresta.

 e. Accentuaci irregular   Els mots que no respecten pas les regles (a), (b) i (c) tenen llur accent tnic en un lloc irregular. Doncs l accent tnic hi s indicat sistemticament amb un accent grfic. Les vocals tniques obertes duen alhora un accent greu (, , ) i les vocals tniques tancades un accent agut (, , , , ).
 Mots irregulars, acabats per una vocal o per una vocal + -s: parlar, parlars, teni, tenis, caf, cafs, casin, casins, perqu, aqu, aqu, cangor, precs.;
 Mots irregulars, acabats per una consonant: crdit, cser, tnher, sser, Flix, ngel, ttol, cnsol.;
 Mots irregulars, verbs acabats per -n de la 3a persona del plural: parlarn, parlarin, gasc parlarn, gasc vengn. ;
 Mots irregulars, acabats per dues vocals, amb l'accent tnic abans: comdia, grcia, tendncia, Varsvia, lpia.
 Segons el mateix principi, en niard i en cisalp, els mots accentuats sobre l'avant-avantdarrera sllaba (proparoxtons) sempre reben un accent grfic: pgina, nima, sngaro, Mnegue.;

Evoluci de la fontica llatina a l'occitana.
L'occit en general va patir, com la resta de llenges romniques, grans mutacions fontiques que la van distingir de la resta de llenges venes i del propi llat. Els trets ms significants d'aquestes mutacions vocliques i consonntiques sn les segents:

Vocalisme.
O tancada tnica del llat vulgar (procedent de U breu i O llarga del llat clssic) no es diftonga sin que es tanca en  (DOLORE, FLORE, PASTORE  occ. dolor , flor, pastor; cat. dolor, flor, pastor; fr. douleur, fleur, pasteur; esp. dolor, flor, pastor; it. dolore, fiore, pastore).

U tancada del llat vulgar procedent de   del llat clssic es palatalitza en  (vocal tancada anterior arrodonida) (MATURU, TUU  occ. madur, tu).
O tona es tanca en  (PORTALE  occ. portal, dolor; cat. portal/, dolor , , ; fr. portail; esp.portal).
Manteniment de la A llatina tnica (CAPRA, PRATU  occ. cabra, prat; cat. cabra, prat; fr. chevre, pr; esp. cabra, prado; it. capra, prato).
Manteniment de AU (CAULIS, PAUCU  occ. caul, pauc; cat. col, poc; fr. chou, peu; esp. col, poco; it. cavolo, poco).
Diftongaci de  ,   precedides de /j/, /w/, so palatal o velar (LECTU, OCULUM OCTO, FOCU, TRES, DEBERE  occ.liit/lit, ulh, uit, fuc; tres, dever/deure; cat. llit, ull, uit/vuit, foc, tres; fr. lit, oeil, uit, feu, trois, devoir; esp. lecho, ojo, ocho, fuego, tres, deber; it. letto, occhio, otto, fuoco, tre, dovere).
ACT-   ait (LACTE, FACTU  occ. lait, fait; cat. llet, fet; fr. lait, fait; esp. leche, hecho; it. latte, fatto).
Caiguda de les vocals tones finals, exceptuat A (MURU, FLORE, PORTA  occ. mur, flor; porta; cat. mur, flor, porta; fr. mur, fleur, porte; it. muro, fiore, porta).
A final   o oberta (AMICA  occ. amiga, prta).

Consonantisme.	
C +, TY intervocliques    (puteale, ratione > occ. posal, rason; cat. poal/galleda, ra; fr. raison; cast. razn; it. raggione).
No palatalitzaci de ca- (capra, vacca; occ. cabra, vaca; cat. cabra, vaca; fr. chevre, vache; cast. cabra, vaca; it. capra). Per en els dialectes nord-occitans (lat. cantare dna chantar.
Sonororitzaci de -P-, -T-, -C- intervocliques en -b-, -d-, -g- (CAPRA, CATENA, SECURU  occ. cabra, cadena, segur; cat. cabra, cadena, segur;  fr. chevre, chaine, sur; esp. cabra, cadena, seguro; it. capra, catena, sicuro);
-C +  e, i, final   -tz (CRUCEM  occ. crotz, cat. creu; fr. croix; esp. cruz; it. croce).
-D- intervoclica    (NUDA, SUDARE  occ. nusa, susar; cat. nua, suar; fr. nue, suer; esp. desnuda, sudar; it. nuda, sudare).
-D- intervoclica esdevinguda final s'emmudeix o passa a -i (PEDE, CREDIT  occ. p, crei; cat. peu, creu; fr. pied, croit; esp. pie, cree; it. piede, crede);
Vocalitzaci de T, D dels grups postnics '-TR-, '-DR- en -i- (PETRA, CREDERE  occ. peira, creire; cat. pedra/pera; creure; fr. pierre, croire; it. pietra, credere). ;
Manteniment de F inicial (FURNU, FILIA  occ. forn, filha; cat. forn, filla; fr. four, fille; esp. horno, hija; it. forno, figlia).
Manteniment d'africades protoromniques de J, G + e, i (JACTARE, GELARE  occ. getar, gelar; cat. gitar, gelar; fr. jeter, geler; esp. hechar, helar; it. rigettare, gelare).
Manteniment de la T del grup CT (FACTU, NOCTE  occ. fait, nueit; cat. fet, nit; fr. fait, nuit; esp. hecho, noche; it. fatto, notte).
No palatalitzaci de -is- procedent de -X-, SC- (COXA, PISCE  occ. cuissa, peis; cat. cuixa, peix; fr. cuisse, poisson; esp. cuja -ant.-, pez; it. coscia, pesce).
Caiguda de -N intervoclica esdevinguda final (PANE, VINU  occ. pan, vin; cat. pa, vi; fr. pain, vin; it. pane, vino).
Manteniment de -MB-, -ND- (CAMBA, CUMBA, MANDARE, BINDA  occ. camba, comba; mandar, benda; cat. cama, coma, manar, bena; fr. jambe, combe, mander, bande; esp. cama (ant.), mandar, venda; it. gamba, mandare, benda).
-NN-   -n- (CANNA  occ. cana; cat. canya; fr. canne, esp. caa; it. canna).
Manteniment de L- inicial (LUNA, LEGE  occ. luna, lei; cat. lluna, llei; fr. lune, loi; esp. luna, ley).
LL intervoclic i final   l (BELLA, GALLINA, BELLU, VITELLU  occ. bla, galina; bl, vedl; cat. bella, gallina, bell, vedell; fr. belle, geline -ant.-, beaux, veau; it. bella, gallina, bel, vitello).
Manteniment dels grups inicials PL, CL, FL- (PLICARE, CLAVE, FLORE  occ. plegar, clau, flor; cat. plegar, clau, flor; fr. plier, cl, fleur; it. piegare, chiave, fiore; esp. llegar, llave, flor; port. chegar, chave, flor).
   ,     (QUATTUOR, GUARDARE  occ. quatre; gardar; cat. quatre, guardar; fr. quatre, garder; esp. cuatro, guardar);
-ARIU   -ir (IANUARIU  occ. genir; cat. gener; fr. janvier; esp. enero; it. gennaio).

Bibliografia.
Pire Bec, La llengua occitana, Edicions 62, Barcelona, 1977.
Jordi Bruguera,  Influx de l'occit en la llengua catalana , dins Centre Internacional Escarr sobre les Minories tniques i Nacionals, Primeres jornades del CIEMEN. Dret i minories nacionals. Relacions lingstiques oocitano-catalanes Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Montserrat, 1977, p. 91-139.

Vegeu tamb.
 Norma classica de l'occit;
 Alfabet occit;
Caracterstiques fontiques de l'occit;

Enllaos externs.
Comparaci entre el llenguadoci i el catal, i entre el llenguadoci i els altres grans dialectes occitans dins la Introducci de la Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, de Los Alibrt ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115613" title="Literatura irlandesa" nonfiltered="2434" processed="2429" dbindex="47556">
El terme literatura irlandesa fa referncia a la literatura desenvolupada a Irlanda, que avui s dividida polticament entre la Repblica d'Irlanda i Irlanda del Nord. Sota aquest epgraf podriem distingir:
 Literatura irlandesa antiga, desenvolupada en  galic irlands, entre els segles VIII i XV.
 Literatura irlandesa moderna, desenvolupada en galic irlands, des del segle XVI fins a l'actualitat.
 Literatura angloirlandesa, desenvolupada en angls per de temtica profundament irlandesa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115614" title="Schinus" nonfiltered="2435" processed="2430" dbindex="47557">

Schinus s un genre d'arbres de la famlia de les Anacardiaceae i que comprn pebrers. Els ms importants sn Schinus molle, el pebrer peruvi i Schinus terebinthifolius, el pebrer brasiler o baia de Nadal. Aquesta darrera espcie s considerada una espcie invasora almenys a Florida i Hawaii i la primera, al sud de Califrnia i a parts del Mediterrani.

Altres espcies sn Schinus latifolius i Schinus montanus que creixen a Xile i Argentina.

Algunes espcies;
Schinus angustifolius;
Schinus antiarthriticus;
Schinus areira;
Schinus bituminosis;
Schinus brasiliensis ;
Schinus huigan;
Schinus occidentalis;
Schinus latifolius;
Schinus mellisii;
Schinus molle;
Schinus montanus;
Schinus terebinthifolius;

Les espcies de Schinus sn usades com a aliment per larves d'algunes espcies de lepidpters com l'arna emperador (Pavonia pavonia) i espcies de Phasmatodea com el Peruphasma schultei.

Vegeu tamb.
 Llista d'espcies del gnere Schinus;

Enllaos externs.
 USDA PLANTS National Database;
 Base de dades de plantes tropicals;
 Imatges de Schinus latifolius i Schinus montanus a Xile.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115616" title="Temporada 1902-1903 del RCD Espanyol" nonfiltered="2436" processed="2431" dbindex="47558">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1902-1903.








 Copa Macaya: Campi  amb 6 punts (4 partits, 3 victries, 0 empats, 1 derrota, 9 gols a favor i 2 en contra).
 Copa Barcelona: Segon classificat, amb 24 punts (14 partits, 11 victries, 2 empats, 1 derrota, 34 gols a favor i 7 en contra).
 Copa d'Espanya: Tercer classificat.



 Fou la darrera edici de la Copa Macaya. L'Espanyol es proclam campi en derrotar l'Hispnia per 3 a 1 en el desempat pel ttol. L' Espanyol s'adjudic el trofeu en propietat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115617" title="Lev Ivanowicz Yashin" nonfiltered="2437" processed="2432" dbindex="47559">

Lev Ivanowicz Yashin (                    en rus), conegut com "l'Aranya Negra", va ser un porter de futbol de l'antiga URSS. Per molts especialistes has estat considerat durant molts anys el millor porter de tota la histria.

 Biografia .
Lev Yashin va nixer a Moscou el 1929. Comen com a porter d'hoquei sobre gel a l'equip de la fbrica d'eines on treballava, per ja als 14 anys es pass al futbol. El 1949 ingress al Dinamo de Moscou, el seu primer i nic club, i on guany 5 lligues sovitiques i tres copes.

Amb la selecci sovitica particip en tres mundials: Sucia 1958, Xile 1962 i Anglaterra 1966. Disput i guany la primera Copa d'Europa de Nacions, el 1960 i fou finalista de la segona el 1964. Va jugar un total de 78 partits amb la selecci de la URSS. Es retir als 42 anys amb un partit d'homenatge entre la selecci sovitica i un combinat de la resta del mn l'any 1971. T el rcord de partits disputats a la lliga sovitica amb 326 i atur al voltant de 150 penals durant la seva carrera esportiva.

Pel que fa als guardons individuals, Yashin ha estat l'nic porter del mn en rebre el trofeu Pilota d'Or al millor jugador europeu l'any 1963. Escollit tres vegades millor porter d'Europa (1958, 1962 i 1966), millor porter dels Jocs Olmpics de 1956, 1960 i 1964 i millor porter de les eurocopes de 1960 i 1964. El 1968 reb l'Orde de Lenin per la seva trajectria dins de l'esport sovitic. L'actual premi al millor porter d'una copa del mn porta el seu nom. El 27 de desembre de 1999 fou escollit millor esportista rus del segle XX, pels periodistes esportius del seu pas. El novembre de 2003 fou nomenat Golden Player de Rssia com el futbolista del pas ms destacat dels darrers 50 anys .

Va ser un porter gil, segur, amb reflexes i un gran sentit de l'anticipaci. Va revolucionar el mn del futbol ja que va ser el primer porter en fer servir els peus. Sempre vestia de color negre. Un cop retirat fou entrenador del Dinamo i de la selecci de la URSS.

El 1984 li van tallar una cama degut a un problema de circulaci de sang. El 1986 va patir un vessament cerebral. Va morir el 21 de mar de l'any 1990 a Moscou, vctima d'un cncer d'estmac.

El seu net Vasili Frolov tamb s porter.

En honor seu, des de 1994 la FIFA entrega el Premi Lev Yashin al millor porter de cada edici de la Copa del Mn de futbol.

 Trajectria esportiva .
 Dinamo de Moscou: 1949-1971.

 Palmars .





 5 Lliga sovitica de futbol: 1954, 1955, 1957, 1959, 1963.
 3 Copa sovitica de futbol: 1953, 1967, 1970.
 1 Eurocopa de Futbol: 1960.
 Medalla d'or als Jocs Olmpics de 1956.

Referncies.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115619" title="Llibre Roig de Llenges Amenaades" nonfiltered="2438" processed="2433" dbindex="47560">
El Llibre Roig de les Llenges Amenaades ha estat recollit per Tapani Salminen i publicat per la UNESCO, i recull una llista exhaustiva de llenges d arreu del mn amenaades d extinci. Hom pot consultar-la online i hi apareixen la majoria de les llenges parlades per pobles indgenes d'arreu del mn.

Enllaos externs.
Safeguarding endangered languages, al web de la UNESCO ;
Red Book of Endangered Languages online ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115620" title="Llemos (occit)" nonfiltered="2439" processed="2434" dbindex="47561">

El llemos (en occit: lemosin) es un dialecte nord-occit que surt dels lmits actuals de la regi Llemos dins la meitat nord del departament de Dordonya (24) i la meitat est de la Charanta llemosina (16) a l'est d'Angulema.

Lingstica > Llengua > Occit > Llemos

Vegeu tamb.
 Occit;
 Creixent;
 Lingstica;
 Dialectologia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115621" title="Creixent" nonfiltered="2440" processed="2435" dbindex="47562">

El Creixent (Creissent en occit general, en gasc Creishent) s una zona dins l'extrem nord d'Occitnia, en forma de lluna creixent, on es parlen varietats d'occit (de llemos i d'alverns) que tenen trets de transici vers el francs; tanmateix, els trets occitans hi dominen.

El primer autor que utilitz el nom de Creixent fou el lingista occit Juli Ronjat, en sa tesi el 1913.

De vegades, els parlars del Creixent del costat llemos, a l'oest, sn anomenats tamb marqus (marchs en occit) per no corresponen exactament a l'extensi de provncia de la Marca llemosina.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115623" title="Diplocaulus" nonfiltered="2441" processed="2436" dbindex="47564">

Diplocaulus s un gnere extingit d'amfibi lepospndil del perode Permi. Podia arribar a fer un metre de longitud.

Diplocaulus s conegut per les llargues protuberncies que tenia als costats del seu crani, que el feien molt similar a un bumerang. Possea unes extremitats dbils i una cua curta, pel que es pressuposa que nedava amb un moviment del cos cap amunt i cap avall. Tamb es pensa que aquest cap tant ample tenia una utilitat defensiva enfront depredadors com Eryops que haurien de dedicar molt d'esfor per empasar-se-la. Un cos proper de Diplocaulus s Diplocerapsis.

Vegeu tamb.
Amfibi prehistric;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115625" title="Jacobus Henricus van 't Hoff" nonfiltered="2442" processed="2437" dbindex="47565">


Jacobus Henricus van 't Hoff ( Rotterdam, Pasos Baixos 1852 - Berln, Alemanya 1911 ) fou un qumic neerlands guanyador del Premi Nobel de Qumica l'any 1901.

Biografia.
Va nixer el 30 d'agost de 1852 a la ciutat de Rotterdam fill d'un metge. Des de jove s'interess per la cincia i, en contra dels desitjos del seu pare, estudi qumica al Delft Polytechnical Institue i successivament a la Universitat de Leiden; Bonn, on coincid amb Friedrich Kekul; Pars, on estudi amb Charles-Adolphe Wurtz; i finalment a la Universitat d'Utrecht, on va obtenir el doctorat l'any 1874. 

Posteriorment fou professor a les universitats d'Amsterdam i Berln, on mor l'1 de mar de 1911 .

Recerca cientfica.
Interessat en la qumica orgnica, s considerat un dels precursors de l'estereoqumica, amb el fi d'explicar les dues formes ismeres de l'cid tartric i altres casos d'isomeria ptica. L'any 1874 propos, al mateix temps que el qumic francs Joseph Achille Le Bel, la hiptesi del carboni tetradric asimtric. 

Posteriorment dugu a terme estudis sobre l'afinitat qumica i sobre cintica de les reaccions. Mitjanant l'aplicaci de conceptes termodinmics a l'estudi dels equilibris qumics, determin la relaci entre la constant d'equilibri i la temperatura absoluta, el que actualment es coneix com equaci o isocora de Van't Hoff. Tamb realitz investigacions sobre el comportament de dissolucions diludes, evidenciant certes analogies amb els gasos, i introdu el concepte de pressi osmtica.

L'any 1901 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pel descobriment de les lleis de la dinmica qumica i de la pressi osmtica en les solucions qumiques, esdevenint el primer premiat en aquesta categoria dels Premis Nobel instaurats aquell any.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Van' t Hoff sobre la superfcie de la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1901;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115626" title="Vibri" nonfiltered="2443" processed="2438" dbindex="47566">

Els vibrions (Vibrio) sn un gnere d'eubacteris gramnegatius amb morfologia de bacils, que es desplacen mitjanant flagels polars. Sn bacteris anaerbics facultatius, oxidasa positius i fermentadors.

Viuen en aigua dola i marina. Per tamb poden viure associats amb plantes i animals aqutics.

Algunes espcies de vibrions sn patgenes per a l'home i els animals aqutics. Les patgenes per a l'home provoquen malalties en el tracte digestiu o septicmia. Destaquen el vibri del clera, agent que causa el clera, el vibri parahemoltic i V. vulnificus, els dos ltims s transmeten a travs de la ingesta de peix i marisc cru que estigui contaminat.

El vibri de Finkler i Vibrio harveyi no sn patgens. Per ambdues espcies estableixen simbiosi amb altres organismes marins, principalment amb meduses, i produeixen llum mitjanant bioluminescncia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115629" title="Colom Socorro" nonfiltered="2444" processed="2439" dbindex="47567">

El Colom Socorro (Zenaida graysoni) s un colom extingit en estat salvatge. Va ser vist per ltima vegada al seu hbitat natural l'any 1972. Probablement n'hi ha menys d'un centenar en captivitat. S'ha planejat la reintroducci d'aquests ocells. 

El Colom Socorro era endmic de la Illa Socorro a les Illes Reivillagigedo. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115631" title="Terebint" nonfiltered="2445" processed="2440" dbindex="47568">

El Terebint o arbre de trementina (Pistacia terebinthus) s una espcie de Pistacia nativa del Mediterrani: des de Marroc i Portugal fins a Turquia i Sria, i tamb a les Illes Canries.

Usos.
s emprat com a font de trementina, possiblement la ms antiga coneguda. La trementina del terebint s ara anomenada Chian, Scio o Trementina de Xipre.

Els fruits sn usats a Xipre per fer un pa especial. La planta s rica en tanina i altres substncies resinoses i fou usada per les seves propietats aromtiques i medicinals a l'antiga Grcia.

Referncies.
Flora Europaea: Pistacia terebinthus;
Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. HarperCollins ISBN 0-00-220013-9. ;
Kypros.org;
Giner-Larza EM et al, Anti-inflammatory triterpenes from Pistacia terebinthus galls, Planta Med. 2002 Apr;68(4):311-5.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115635" title="Erwnia" nonfiltered="2446" processed="2441" dbindex="47569">

Les erwnies (Erwinia) sn un gnere d'eubacteris de la famlia de les enterobactericies. El seu nom prov de Erwin Smith, el primer fitobacterileg. Totes les espcies d'aquest gnere sn patgenes per a les plantes. Destaquen:
 Erwinia amylovora: provoca malalties necrtiques i de pansiment als arbres fruiters. Vegeu foc bacteri.
 Erwinia carotovora: provoca la podridura tova de la patata i la pastanaga.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115637" title="Harry Potter i la cambra secreta" nonfiltered="2447" processed="2442" dbindex="47570">


Harry Potter i la cambra secreta s el segon llibre de la srie Harry Potter escrita per J. K. Rowling. El llibre va ser llanat al mercat el 1998, i la pellcula basada en aquest llibre va sortir el 2002. La pellcula s, probablement, la ms fidel al llibre de tota la srie, al costat de Harry Potter i la pedra filosofal.

En Harry del llibre s molt semblant al primer: pensa que s insuportable viure a la casa dels seus oncles, mentre opina que Hogwarts s el millor lloc del mn. No obstant aix, la trama varia i en Harry es troba amb una responsabilitat major que en el primer llibre de la srie.

Al contrari del primer llibre (que tractava ms sobre Hogwarts i la comunitat mgica), el segon mostra a en Harry dubts sobre si mateix, com per exemple, a l'arribar a pensar que va havia d'haver estat escollit per a Slytherin i no per a Gryffindor. Aquest pensament el tortura tot el llibre, i fins i tot li arriba a preguntar al Barret que tria sobre la seva decisi.

 Llista de captols .

El segon llibre t 332 pgines, superant lleugerament al primer, que en tenia 299 (ambds segons l'edici d'Empries). Els captols del segon llibre sn:

El pitjor aniversari;
L'advertncia del Dobby;
El Cau;
A Gargots i Nibres;
El Pi Cabaralla;
Gilbert Decors;
Sang de Fang i sorolls;
La festa de mortiversari;
La pintada a la paret;
La bala dissident;
El club de duel;
La poci de la mutaci;
El diari secret;
Cornelius Fudge;
Aragog;
La cambra secreta;
L'hereu de Slytherin;
La recompensa del Dobby;

 Resum del llibre .
 La Fugida .

En Harry es troba novament a casa dels seus oncles, que estan a punt de rebre una important visita. Els seus oncles l'adverteixen que aquestes persones no saben res de la seva existncia, aix que no haur de fer cap soroll. Quan en Harry arriba a la seva habitaci, troba a un elf domstic, en Dobby. Aquest li diu que s un plaer estar amb ell, i l'adverteix que no ha de tornar a Hogwarts, ja que uns esdeveniments malignes estan a punt de succeir, per quan en Dobby est a punt de revelar com s el seu amo sempre acabava golpejant-se. En Dobby usa mgia dintre de la casa d'en Harry fent volar un pasts de la tieta Petnia, per la qual ell rep una carta d'advertiment del Ministeri de Mgia, dient-li que no pot fer mgia a casa, que la segent vegada que fes s de la mgia podria ser expulsat de Hogwarts.

En Harry es queda a la seva casa, deprimit, per no poder sortir. De cop, a la nit, el millor amic d'en Harry, Ron Weasley, arriba en un cotxe volador i en Harry pot escapar per molt poc, al costat d'en Fred i en George, els germans bessons d'en Ron. A l'arribar a la casa d'en Ron, el Cau, la mare d'ells esclata de fria contra els seus fills, encara que tracta molt amablement a en Harry. En Harry, per primera vegada, coneix al pare d'en Ron, que treballa al Ministeri, i a la Ginny, la germana d'en Ron, que entrar aquest curs al collegi. Per que sempre es ponsava nerviosa quan estava a la mateixa habitaci que en Harry.

Mitjanant la pols migratria (que permet als mags transportar-se d'un lloc a un altre utilitzant la seva xemeneia), els Weasley poden arriben a la Ronda d'Alla. Quan s el torn d'en Harry, pronuncia malament el nom de la seva destinaci i arriba a la ronda de Golallop, una ronda maligne per a mags perversos. Aqu veu entrar a en Draco Malfoy i al seu pare, en Lucius Malfoy. Quan es pot escapar, arriba a la botiga que desitjava, per a comprar els seus llibres. All es troba amb l'Hermione Granger, que s molt amiga seva. A la botiga, alg anomenat Gilbert Decors firma autgrafs, i s molt fams per ser un dels mags amb ms coneixement i experincies del mn. Aquest mag reconeix a en Harry i li dna tota la colecci dels seus llibres i anuncia que ell ser el professor de Defensa contra les Forces del Mal a Hogwarts. En Lucius Malfoy apareix, i es burla dels Weasley. Li pren un llibre de la Ginny del collegi per a veure'l, i desprs l'hi retorna.

Quan volen anar a l'exprs de Hogwarts, en Harry i en Ron no poden creuar la barrera que els deixa arribar al tren, ja que en Dobby la va bloquejar amb mgia. Ells decideixen utilitzar el cotxe volador per a arribar al castell, per al fer-ho, xoquen contra el Pi Cabaralla. La vareta d'en Ron es trenca. L'Snape est a punt d'acomiadar-los del collegi, per no ho pot fer-ho perqu la professora McGonagall s la professora de la residncia d'en Harry i en Ron, encara que en el mat segent a en Ron li arriba un xiulet, una carta "escrita" a veu, redactada per la seva mare, renyant-lo, que com va poder ser capa de fer servir el cotxe.

 La pintada a la paret .

A l'adonar-se que en Gilbert Decors s el nou professor de Defensa Contra les Forces del Mal, en Harry i en Ron s'adonen de la seva inexperincia (encara que els seus llibres diguin el contrari). Arriben els entrenaments de Quidditch de nou, i en Harry s buscador del seu equip, com l'any anterior.

En Malfoy s triat buscador de l'equip de Quidditch de Slytherin, ja que el seu pare els ha regalat a tot l'equip escombres Nimbus 2001. Quan l'Hermione diu que els de Gryffindor, a diferncia d'ell, no compren els seus llocs a l'equip, en Malfoy li diu sang de fang. Encara que en Harry no sap qu vol dir aix, en Ron, en Fred i en George tracten de copejar a en Malfoy per aquesta expressi. En Ron utilitza la seva vareta trencada perqu a en Malfoy li apareguin llimacs a la boca, per l'encanteri li rebota contra ell. En Harry i l'Hermione s'enduen a en Ron amb en Hagrid, i aqu s explicat que sang de fang s un insult per als mags fills de muggles.

En Harry ha de complir el cstig per haver arribat al collegi de la forma que va arribar a l'inici de curs, per aix ha de quedar-se amb en Decors a ajudar-lo. Aqu escolta una veu misteriosa, dient que vol sang, i encara que en Harry li diu aix a en Decors, ell diu que no ha escoltat res.

En Harry s convidat al costat d'en Ron i l'Hermione al 500 aniversari de la defunci d'en Nick-de-poc-sense-cap. El trio s'avorreix rpidament de la festa i s'en van, quan de cop, en Harry escolta la mateixa veu misteriosa. Al crrer pels passadissos, en Harry troba un missatge que diu "La cambra dels secrets ha estat oberta. Temin, enemics de l'hereu".

 La cambra dels secrets .

A la classe d'Encanteris, l'Hermione pregunta al professor Flitwick sobre la cambra dels secrets. Ell explica que el collegi va ser fundat per Godric Gryffindor, Helga Hufflepuff, Rowena Ravenclaw i Salazar Slytherin. Cadasc buscava a la seva residncia un cert tipus de persones. No obstant aix, Salazar Slytherin volia admetre noms als alumnes de famlia mgica (deixant fora als "sang de fang" -nascuts de Muggles, com l'Hermione- i mestissos; com s el cas d'en Harry. Ell deixa el castell ja que les seves idees no eren escoltades. No obstant aix, segons la llegenda, abans de marxar va establir un lloc -la cambra dels secrets- dins del castell amb un monstre al seu interior, que deixat anar, causaria desastres. Noms l'hereu de Slytherin podria trobar-la i alliberar al monstre de la cambra, matant als "sang de fang".
En el partit de Quidditch de Gryffindor, una bala es torna boja i trenca el bra d'en Harry. En Decors tracta d'arreglar-ho, per l'nic que fa s fer desaparixer els seus ossos. En Harry s enviat a la infermeria per a fer-se'ls crixer.

Durant la nit, en Dobby apareix i li diu a en Harry que no havia d'haver vingut al castell ja que "successos terribles ocorreran a Hogwarts", relacionats amb la cambra dels secrets. En Harry li pregunta a en Dobby si en realitat existeix la cambra, per ell noms li comenta que la cambra ja havia estat oberta anys abans. Revela que va ser ell qui no va deixar que en Harry arribs al tren de Hogwarts i que va encantar la bala perqu en Harri se'n ans del collegi.
Desprs de preguntar-li per qu utilitzava draps tan bruts com roba, en Dobby li confessa que la roba s la marca de la seva esclavitud, i noms ser lliure si li regalen una pea de vestir.

En Dobby desapareix, i en Dumbledore arriba al costat d'altres professors. En Dumbledore diu que s'ha petrificat un alumne, en Pau Parra, i que per tant s s cert que la cambra dels secrets ha estat oberta.

En Harry, en Ron i l'Hermione sospiten que en Draco Malfoy sigui l'hereu de Slytherin. L'Hermione proposa que usin la Poci de la mutaci, que els deixa transformar-se en aparena en alumnes de Slytherin, per a poder parlar amb en Malfoy. L'Hermione diu que tardar ms d'un mes a fer la poci.

Quan es fa el Club de Duels, perqu els alumnes puguin defensar-se, en Harry i en Draco Malfoy s'enfronten. Aquest usa l'encanteri Serpensortia, fent aparixer una serp negra de la seva vareta. Per a sorpresa de tots, en Harry pot parlar amb la serp. Li demana que no ataqui a Justin Finch-Fletchley, un alumne de Hufflepuff, fill de muggles. En Harry diu que sempre ha pogut i que creia que tots els mags podien, per li diuen que s un senyal de maldat en un mag. S'expandeix la remor que en Harry s l'hereu de Slytherin.

Desprs, ocorre un atac doble. En Justin Finch-Fletchley, i en Nick-de-poc-sense-cap han estat petrificats. En Harry, de casualitat arriba al lloc on ocorre l'atac. La professora Minerva McGonagall el troba all, i el mana amb en Dumbledore. Quan en Harry arriba al seu despatx, es troba amb el Barret que tria. Li pregunta si la seva elecci de posar-lo a Gryffindor va ser correcta, i el barret diu que potser, ja que hauria fet un bon paper a Slytherin. Harry coneix a en Fawkes, el fnix d'en Dumbledore, que a l'arribar a la vellesa, es va cremar, per a tornar a sortir, mgicament, de les cendres.

La poci de la mutaci s realitzada i en Harry i en Ron sn transformats en Crabbe i en Goyle, amics d'en Malfoy. Van a la sala comuna de Slytherin. Li pregunten si ell s l'hereu de Slytherin, i en Draco respon negativament.

En Harry troba un diari en blanc en el lavabo de dones (on habita Gemma Gemec, el fantasma d'una nena). En Harry escriu al diari i aquest li respon, dient que es diu Tom Ryddle. En Tom diu que va encantar aquest diari quan estudiava a Hogwarts, quan la cambra dels secrets va ser oberta. En Harry se submergeix al diari i pot veure els esdeveniments. En Hagrid, en el record del diari - cinquanta anys endarrere - s culpat per haver-la obert. Minuts abans del partit de Quidditch Gryffindor-Hufflepuff, ocorre un altre atac doble. L'Hermione i una noia de Ravenclaw, Penlope Clearwater, sn petrificades.

En Harry i en Ron van a la cabana d'en Hagrid i li pregunten sobre els fets. Per abans que pugui respondre'ls, Cornelius Fudge  (conseller de la Conselleria d'Afers Mgics) arresta a en Hagrid, ja que creu que ha tornat a obrir la cambra. Tamb s'acomiada a en Dumbledore, fent-lo responsable dels fets. En Hagrid esmenta (perqu en Ron i en Harry, ocults per la capa invisible, l'escoltin) que "el qual vulgui saber el que est passant, noms ha de seguir a les aranyes". En Dumbledore diu "noms m'en anir quan no em quedi ning fidel".

En Harry i en Ron segueixen a les aranyes, que es manifesten d'una manera estranya. Les segueixen fins al Bosc Prohibit, on troben a l'Aragog, una aranya geganta. L'Aragog diu que era aranya d'en Hagrid i que temia de la criatura de la cambra dels secrets, per que en Hagrid no l'havia obert. Havia estat culpat injustament, i es va creure que l'Aragog havia estat el monstre de Slytherin. A ms, diu que una nena va ser matada per aquesta criatura, a la qual les aranyes temen. S'adonen que es tracta de Gemma Gemec.

En Harry i en Ron van a visitar a l'Hermione a la infermeria. Descobreixen que ella tenia un paper al puny de la seva m. Era un full on hi havia informaci sobre el Basilisc. S'adonen que la criatura no hauria de noms haver-los petrificat, sin matar-los, perqu "el Basilisc mata amb la mirada". En Harry s'adona que ell noms escolta al Basilisc (la veu misteriosa) doncs ell entn l'idioma de les serps i els altres no. Per no entn per qu escolta la veu a les parets, i com una serp geganta pot passejar-se pel castell sense ser vista. Per en el full, estava escrita la paraula "Canonades". Tot encaixa. En Harry li pregunta a la Gemma Gemec com va morir, i ella els respon que solament recorda que abans de morir estava asseguda plorant i va veure dos grans ulls grocs al vter. En Harry i en Ron s'adonen que l'entrada est al bany de nenes.

Aquest mateix dia, en Harry i en Ron escolten una reuni de professors, on s'assabenten que una alumna ha estat raptada i enviada a la cambra dels secrets, on "el seu esquelet jaur per sempre". Aquesta alumna s ni ms ni menys que Ginny Weasley, la germana menor d'en Ron. En aquest moment arriba en Decors, i els professors, farts del professor, li diuen que entri a la cambra, ja que ell assegura que sap on est.

En Harry i en Ron li van a demanar ajuda a en Decors, perqu els ajudi a combatre al Basilisc, i descobreixen que est a punt de fugir del castell. En Decors revela que tota l'experincia que t s d'altres mags, per que els va fer un encanteri per a esborrar-los la memria (la seva especialitat) i ell quedar-se amb tot el crdit. Quan est a punt d'atacar-los, primer ho fan en Ron i en Harry, i obliguen a en Decors que els acompanyi.

 L'hereu de Slytherin .

En Harry, en Ron i en Decors es dirigeixen al lavabo de nenes. En Harry parla l'idioma de les serps perqu entrada a la cambra s'obri: aix noms alg com en Salazar Slytherin podria trobar-la (com l'hereu). A l'arribar a la cambra, en Decors pren la vareta d'en Ron per a esborrar-los la memria, per l'encanter rebota, ja que la vareta de Ron est trencada. A en Decors se li esborra la memria.

En Harry entra a la cambra, i troba a la Ginny (la germana menor d'en Ron) desmaiada. Tamb veu el diari d'en Ryddle, i el mateix Ryddle apareix en persona. En Ryddle esmenta que t intencions de conixer a en Harry, per a saber com en Voldemort no el va poder matar. En Harry li diu que aix no hauria d'importar-li, car en Voldemort va ser desprs que en Ryddle. "En Voldemort s el meu passat, el meu present i el meu futur, Harry Potter", diu en Ryddle.

En aquest moment, en Ryddle revela que s Lord Voldemort, de jove, i que "Lord Voldemort" va aparixer en un anagrama del seu nom. El seu nom complet s Tod Sorvolo Ryddle, crea l'anagrama "Sc Lord Voldemort", i per tant, Tod Ryddle s l'nima de Voldemort conservada al seu diari. Tamb esmenta que ell s l'hereu de Slytherin, i que mitjanant el diari que va encantar per a mantenir part d'ell viu, va controlar a la Ginny per a escriure al mur, i fer tots els actes sinistres que es van donar lloc durant l'any.

En Ryddle utilitza el Basilisc, i de cop, en Fawkes, amb el Barret que tria, arriba. En Fawkes fa tornar cec al Basilisc, per en Ryddle esmenta que el Basilisc encara el pot olorar. En Harry assoleix, sense explicaci, treure una espasa del Barret, per a combatre el Basilisc. Al final, destrueix al Basilisc amb l'espasa per el basilisc l'enverina i li deixa enterrat un ullal en el bra a en Harry, per les llgrimes d'en Fawkes el guareixen. Desprs amb el ver de l'ullal del basilisc destrueix el diari d'en Ryddle, i en Ryddle desapareix.

Quan en Ron, en Harry, la Ginny i en Decors parlen amb en Dumbledore, aquest entn perfectament tot el que ha passat. En Harry esmenta que en Voldemort va encantar el seu diari quan era jove, i en Dumbledore diu que coses com aquestes noms les podria fer un mag molt poders. A part, diu que l'espasa que en Harry va treure noms ho podia haver fet alg molt fidel de Gryffindor, car l'espasa era d'ell. A l'espasa, el nom "Godric Gryffindor" apareix.

En Lucius Malfoy arriba, amb en Dobby, i s revelat de ser el seu amo. Es sorpende en saber que en Dumbledore ha tornat com director, i en Harry li diu que ell (Lucius) va intercanviar el llibre de la Ginny a la botiga al comenament de l'any amb el diari d'en Ryddle. "No en tens proves", diu Lucius. En Lucius, furis, li dna el diari i la mitjana a en Dobby, i en Dobby diu que s lliure, car li han regalat roba. En Lucius, que no s'havia adonat del que havia fet, est a punt d'atacar a en Harry, per en Dobby el defensa.

De tornada a Londres, en Harry li dna el seu nmero de telfon a en Ron, perqu el truqui. En Ron li pregunta a en Harry si els seus oncles estaran orgullosos pel que va fer, i en Harry diu que no, ja que va tenir diverses oportunitats per a morir, i per mala sort dels seus oncles, no ho va fer.


 Curiositats i detalls .
El llibre va estar a punt de ser titulat Harry Potter and the Half-Blood Prince (Harry Potter i el Prncep Mests), com el sis llibre, per va acabar sent la cambra dels secrets. Rowling va voler incloure en aquest llibre un captol que finalment va deixar per al sis llibre de la saga, que va prendre aquell ttol. En catal, es va anomenar Harry Potter i el misteri del Prncep.

El rellotge que tenen els Weasley a la seva casa s diferent en el segon volum que a la cambra.

Molts fantics van notar que en Dumbledore es refereix a en Voldemort com l'ltim hereu de Salazar Slytherin, en comptes de descendent. Quan se li va preguntar aix a J.K. Rowling, ella va dir que era un "error a propsit". Mai, en la resta de la srie, es va justificar aix. A la pellcula aquesta lnia la van treure.

Aquest s l'nic llibre que diu l'any en on es troben. Sir Nicholas diu que s el seu aniversari de mort 500, i la seva mort s donada com 31 d'octubre de 1492. Aix vol dir que la cambra dels secrets es realitza el 1992, i que en Harry va nixer el 1980, com l'autora va confirmar. En el set llibre, aquesta lnia de temps s confirmada.

En el llibre el senyor Weasley arregla les ulleres d'en Harry mentre que en la pellcula s l'Hermione, la qual s menor d'edat i no pot realitzar-ho. No obstant aix la Conselleria d'Afers Mgics noms sap el lloc on es realitza mgia, i no la persona que la practica, amb el que s impossible que spiguen que l'Hermione infringeix la llei ja que es troba a la Ronda d'Alla.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115639" title="Enterobactericia" nonfiltered="2448" processed="2443" dbindex="47571">

Les enterobactericies (Enterobacteriaceae) sn una famlia de bacteris gram-negatius que cont ms de 30 gneres i ms de 100 espcies que poden tenir morfologia de bacils o cocs. Sn anaerbics facultatius i oxidasa negatius. Els Enterobacteriaceae sn fermentadors de carbohidrats en condicions anaerbiques i oxidadors d'una amplia gamma de substrats en condicions aerbiques.

Molts gneres tenen un flagel que els serveix per desplaar-se, tot i que alguns gneres, pocs, no sn mbils. No formen espores i sn catalasa positius.

Els membres d'aquesta familia formen part de la microbiota del tracte digestiu de l'home i d'altres animals. Algunes espcies poden viure al terra, en plantes o animals aqutics.

Enterobacteriaceae inclou patgens per a l'home com Escherichia coli i Salmonella, i per a les plantes com Erwinia.

Gneres.

Alishewanella;
Alterococcus;
Aquamonas;
Aranicola;
Arsenophonus;
Azotivirga;
Blochmannia;
Brenneria;
Buchnera;
Budvicia;
Buttiauxella;
Cedecea;
Citrobacter;
Dickeya;
Edwardsiella;
Enterobacter;
Erwinia, e.g. Erwinia amylovora;
Escherichia, e.g. Escherichia coli;
Ewingella;
Grimontella;
Hafnia;
Klebsiella, e.g. Klebsiella pneumoniae;
Kluyvera;
Leclercia;
Leminorella;
Moellerella;
Morganella;
Obesumbacterium;
Pantoea;
Pectobacterium;
Candidatus Phlomobacter;
Photorhabdus;
Plesiomonas, e.g. Plesiomonas shigelloides;
Pragia;
Proteus, e.g. Proteus vulgaris;
Providencia;
Rahnella;
Raoultella;
Salmonella;
Samsonia;
Serratia, e.g. Serratia marcescens;
Shigella;
Sodalis;
Tatumella;
Trabulsiella;
Wigglesworthia;
Xenorhabdus;
Yersinia, e.g. Yersinia pestis;
Yokenella;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115643" title="Cubomedusa" nonfiltered="2449" processed="2444" dbindex="47572">

Les cubomeduses o cubozous sn invertebrats del macroplncton mar pertanyents a la classe Cubozoa, anomenada aix per la forma cbica del cos d'aquests cnidaris. Poseeixen certa similitud amb les meduses de la classe Scyphozoa, i la seva posici taxonmica no est encara ben definida.

Es tracta d'espcies australianes, filipines i d'altres reas tropicals. Sn famoses pels efectes catastrfics del seu ver, molt perills per l'home.

 Classificaci .

Existeixen dues famlies de cubozous , Chirodropidae i Carybdeidae:

Famlia Chirodropidae ;
Chironex fleckeri;
Chirosoides buitendijkl;
Chirodropus gorilla;
Chirodropus palmatus;
Chiropsalmus zygonema;
Chiropsalmus quadrigatus;
Chiropsalmus quadrumanus;
Famlia Carybdeidae;
Carukia barnesi;
Manokia stiasnyi;
Tripedalia binata;
Tripedalia cystophora;
Tamoya haplonema;
Tamoya gargantua;
Carybdea alata;
Carybdea xaymacana;
Carybdea sivicksi;
Carybdea rastonii;
Carybdea marsupialis;
Carybdea aurifera;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115652" title="Histmer" nonfiltered="2450" processed="2445" dbindex="47573">
Un histmer s un octmer d'histones al voltant del qual s'hi arrollen dues espires de DNA. Un histmer per tant, s format substancialment per aminocids (les histones sn de naturalesa protenica). L'octmer s constitut per dues cpies de cadascuna de les quatre protenes de la histona de base (anomenades respectivament H2A, H2B, H3 i H4). Aquestes histones presenten cues N-terminals a la zona central, mentre que els dominis C-terminals sn de carcter hidrofbic.

Els histmers ja lligats pel DNA s'hi uneixen al si d'aquest per conformar cadenes conegudes per la seua similitud amb "collarets de perles".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115660" title="Llista de ducs de Spoleto" nonfiltered="2451" processed="2446" dbindex="47574">
Llista dels ducs d'Spoleto.

 Dependents del regne dels Longobards .
Faroald I 570-592 ;
Ariulf 592-602 ;
Teodelap 602-650 ;
Att de Spoleto 650-665 ;
Transamund I (o Trasimund I) 665-703 ;
Faroald II 703-724 ;
Transamund II 724-739 (o Trasimund);
Hilderic de Spoleto 739-740 ;
Transamund II (segona vegada) 740-742  ;
Agiprand 742-744 ;
Transamund II (tercera vegada) 744-745 ;
Llop de Spoleto 745-752 ;
Unnolf de Spoleto 752 ;
Aistulf de Fril (rei dels longobards 749-756) 752-756 ;
Ratquis de Fril (reis dels longobards 744-749) 756-757 ;
Albo de Spoleto 757-759 ;
Daufer o Desideri (rei dels longobards 756-774)  758-759;

 Ducs independents .
Gisulf 759-763 (duc independent);
Teodici o Teodoric 763-773  (duc independent);
Hildeprand 774-776;

 Ducs feudataris del Regne dels Francs .
Hildeprand 776-788 ;
Winiges  789-822 ;
Supp I 822-824 ;
Adelard 824 ;
Mauring 824;
Adelchis 824-834;
Lambert 834-836;
Berengari de Spoleto 836-841 ;
Guiu I de Spoleto 841-843;

 Feudataris de Lotarngia (843-855) i del Regne d'Itlia .

D'origen franc.
Guiu I de Spoleto 843-860 ;
Lambert I de Spoleto 860-871 ;
Supp II 871-874 ;
Lambert I (segona vegada) 875-879 ;
Guiu II de Spoleto  876-882  ;
Guiu III de Spoleto (rei d'Itlia i emperador 891-894) 880-894 ;
Lambert II de Spoleto (rei d'Itlia i emperador 892-898) 894-898 ;
Guiu IV de Spoleto (duc Guiu de Benevent 895-897) 895-898 ;

D'origen itali.
Alberic I de Spoleto 898-922 ;
Bonifaci I de Spoleto 923-928 ;
Pere de Spoleto 924-928 ;
Teobald de Spoleto 928-936 ;
Ansiar d'Ivrea 936-940 ;
Sarlione 940-943 ;
Hubert de Toscana 943-946 ;
Bonifaci II de Toscana 946-953 ;
Teobald II de Toscana 953-959 ;
Transamund III (o Trasimund) 959-967 ;
Pandulf Cap de ferro (Duc de Benevent 943-981) 967-981 ;
Transamund IV (o Trasimund)(Duc de Camerino) 982-989 ;
Hug el gran de Toscana (Hug I de Spoleto) 989-996;
Conrat de Spoleto 996-999;
Ademar de Spoleto 999-1003;
Rom de Spoleto 1003-1010;
Rainier (Marques de Toscana 1014-27) 1010-1020 ;
Hug II 1020-1035 ;
Hug III 1036-1043 ;
A Toscana 1043-1056 ;
Al Papa 1056-1057 ;
Godofred de la Baixa Lorena (Duc de la Baixa Lorena) 1057-1070 ;
A Toscana 1070-1082 ;
Rainier II 1082-1086 ;
A Toscana 1086-1093 ;
Werner I de Spoleto (Werner II Marcgravi d'Ancona) 1093-1119 ;
A Toscana 1119-1158;
Guelf d'Este 1158-1172 ;
Ridelulf d'Urslingen 1172-1183;
Conrat d'Urslingen (Conrat II de Spoleto) 1183-1190 ;
Pandulf II 1190-1195 ;
Conrat d'Urslingen (segona vegada) 1195-1198 ;
Al Papa 1198-1222 ;
Ot de Brunswick 1209-1210;
Dipold de Vohburg 1210-1222;
Bertold  I d'Urslingen 1222-1228 ;
Rainald d'Urslingen 1228-1230 ;
Conrad II d'Urslingen (Conrat III de Spoleto) 1227-1267 ;
Bertold II d'Urslingen  1251-1276 ;
Rainald d'Urslingen 1251-1276 (segona vegada) ;
Cardenals governadors 1228-1860;
Guidantonio I Montefeltro 1419-1443 ;

 Articles relacionats .
 Ducat d'Spoleto;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115661" title="Gran Premi de Las Vegas" nonfiltered="2452" processed="2447" dbindex="47575">
El Gran Premi de Las Vegas es disputava a Las Vegas, Estats Units i va ser part del campionat mundial de Frmula 1 els anys 1981 i 1982. 

La temporada 1980, quan es va decidir treure Watkins Glen del calendari de la Frmula 1, es va seleccionar Las Vegas com escenari pels propers anys.

A l'inreves  que Long Beach que obria el campionat,  aquesta nova carrera tancava el calendari. Aquest fet per, no va aconsseguir que fos molt millor la popularitat de la cursa entre els pilots degut a la intensa calor del desert. 

La carrera es disputava a l'rea d'estacionament de l'hotel Caesar's Palace i, per ser un circuit no permanent, les instalacions estaven fora arranjades. 
Era prou ample per permetre avanaments, amb rees de seguretat amb arena i una superficie tan uniforme com el vidre. Es corria en sentit contrari a les agulles del relotge.

Quan Nelson Piquet va aconsseguir aqui el seu primer Campionat de Pilots la temporada de  1981, va necessitar gaireb quinze minuts per recuperar-se del cansament causat per la calor.


 Guanyadors del Gran Premi de Las Vegas .

Les curses dels anys que no van formar part del calendari de la Frmula 1 es troben  amb un fons de color.



 Altres llocs a veure .

 Gran Premi dels Estats Units;
 Gran Premi de l'est dels Estats Units;
 Gran Premi de l'oest dels Estats Units;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115662" title="Gran Premi de Las Vegas del 1981" nonfiltered="2453" processed="2448" dbindex="47576">
Resultats del Gran Premi de Las Vegas de Frmula 1 del 1981, disputat a  Las Vegas el 17 d'octubre de  1981.

 Resultats .


 Altres .
 Volta rpida: Didier Pironi   1' 20. 156;
 Pole :  Carlos Reutemann    1: 17. 821;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115663" title="Gran Premi de Las Vegas del 1982" nonfiltered="2454" processed="2449" dbindex="47577">
Resultats del Gran Premi de Las Vegas de Frmula 1 del 1982, disputat a  Las Vegas el 25 de setembre de  1982.

 Resultats .


 Altres .

 Volta  rpida: Michele Alboreto 1'19.639;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115675" title="Teclat" nonfiltered="2455" processed="2450" dbindex="47578">

 Informtica: El teclat d'ordinador s un perifric d'entrada.
 Msica: El Teclat (msica) de msica.
 Msica: Un Instrument de teclat s un instrument musical dotat d'un o ms teclats que han de ser accionats per tal que l'instrument soni.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115680" title="Pebre (desambiguaci)" nonfiltered="2456" processed="2451" dbindex="47579">


Com a pebre es coneix a una gran varietat de plantes, el fruit de les quals s'empra mlt com a espcia picant a la gastronomia:

 per antonomsia, a qualsevol de les espcies del gnere Piper, el pebre del Vell Mn, en especial:
 Pebre (Piper nigrum), la ms estesa d'aquestes espcies, de la que s'extreu el pebre negre, blanc, rosa i verd.
 el pebre benglic o pebre llarg, Piper longum, d'origen ndic i poc usada;
 el pebre de Java o pebre de Cubeba, Piper cubeba, emprada tradicionalment com a medicament;
 el pebre de Guinea, Piper guineense;
 el pebre ndic, Piper betel;
 a diverses espcies americanes, que els conqueridors confongueren amb l'ansiat pebre oriental:
 el pebre de Jamaica o pebre dioic, anomenada allspice en angls pel seu ric aroma, reminiscent del clau i la canyella;
 el pebre fals (Schinus molle);
 el pebre del Brasil o aroeira, Schinus terebinthifolius, aquest i el pebre fals (Schinus molle) en realitat sn parents del pistatxo i el llentiscle;
 el pebre de Caiena o pebre roig, el pols mlt dels fruits secs de diverses especies de chiles picants;
 a diverses espcies del Vell Mn sense relaci amb Piper:
 el pebre afric, pebre d'Etipia o pebre malagueta, Xylopia aethiopica;
 el pebre de Sichun o pebre sansho, Zanthoxylum piperitum, nativa de l'Extrem Orient, les llavors de la qual torrades i mltes s'empren com a condiment;
 el pebre de Tasmnia, Tasmannia lanceolata, un arbre natiu d'Oceania les baies i fulles del qual tenen un intens aroma;
 l'arbre de baia de pebre, Cryptocarya obovata, el fruit del qual s similar en aspecte al pebre de Tasmnia, pero txic per a l'sser hum;
 el pebre aqutic, Persicaria hydropiper (sin. Polygonum hydropiper), una herba de les illes britniques les fulles de la qual tenen un intens sabor picant;
 el pebre dels monjos o Aloc, Vitex agnus-castus, un arbust la drupa del qual s'empr medicinalment;
 el pebre de muros o sempreviva picant, Sedum acre, una planta suculenta ornamental.

 tamb s'anomena pebre o pebrot els fruits d'una altra famlia de plantes solancies del gnere Capsicum. Vegeu pebrotera. La ms important s Capsicum annuum. El pebre vermell, s en realitat el fruit dessecat i triturat de la pebrotera i el seu nom prov de l'poca del descobriment d'Amrica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115686" title="Consolda" nonfiltered="2457" processed="2452" dbindex="47580">

Consolda (Symphytum) s un gnere de plantes amb flor.

s un gnere originari d'Europa

El gnere compta amb unes 7 espcies i un hbrid.

Sn plantes silvestres o cultivades amb s medicinal i utilitzades com a a fertilitzants en agricultura biolgica  

La consolda major (Symphytum officinale L.) s una espcie herbcea perenne provista d'una gran arrel napiforme. Les fulles sn amples i piloses i les flors acampanades de colors variables entre el blanc i el rosat. El fruit s un aqueni.

Altres espcies son:
 Symphytum asperum, (sinnim: S. asperrimum);
 Symphytum bulbosum ;
 Symphytum caucasicum;
 Symphytum grandiflorum, (sinnim: S. ibericum);
 Symphytum orientale ;
 Symphytum tauricum ;
 Symphytum tuberosum ;
 Symphytum x uplandicum,  (S. asperum x officinale, sinnim: S. peregrinum);



 Enllaos externs .
 FDA Warning letters on comfrey;
 Historical & Current Uses for Comfrey;
 British Columbia Cancer Agency on comfrey;
 Medicinal Herb FAQ on comfrey;
 PubMed/Medline;
 ITIS 32025 2002-09-05.
NRM, Sweden 2002-09-05.
 IPNI Symphytum 2002-09-05.
Flora of China 2002-09-05.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115692" title="Fals pebrer" nonfiltered="2458" processed="2453" dbindex="47582">

El fals pebrer o pebrer bord (Schinus molle) s un arbre perennifoli de la famlia de les Anacardicies, que sol fer de 5 a 7 metres d'altura.

s originari dels altiplans de Bolvia, Per i Xile.

s molt apreciat com a arbre ornamental grcies a la seva forma, similar a la del salze i tamb l'olor agradable que desprenen.

El tronc pot arribar, amb els anys, a un dimetre de 40 cm. Les fulles, aromtiques i lanceolades, alternades i pennades, poden arribar fins als 30 cm de llargada.

El fruit, amb un aroma similar al del pebre, pot esser consumit per noms en petites quantitats, ja que s lleugerament txic.

No s una espcie exigent en el que fa referncia al sl: creix a sls pobres i no necessita fertilitzants.

No t problemes de tolerncia de la llum directa del sol, com es pot deduir de l'origen geogrfic de la planta.

Les baies, molt nombroses, li donen una olor molt aromtica i intensa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115696" title="Llista d'espcies del gnere Schinus" nonfiltered="2459" processed="2454" dbindex="47583">
Llista d'espcies del gnere Schinus:
Schinus andinus (Engl.) I.M. Johnst. 1938;
Schinus andinus var.andinus;
Schinus andinus var. subtridentatus (Kuntze) F.A. Barkley 1944;
Schinus angustifolius Sess & Moc. 1890;
Schinus antiarthriticus Mart. ex Marchand 1869;
Schinus areira L. 1753;
Schinus bituminosus Salisb. 1796;
Schinus bonplandianus Marchand 1869;
Schinus brasiliensis March. ex Cabrera 1938;
Schinus bumelioides I.M. Johnst. 1938;
Schinus cabrerae F.A. Barkley 1944;
Schinus chebataroffi Herter;
Schinus chichita Speg. 1883;
Schinus crenatus Engl.;
Schinus dentatus Andrews 1799;
Schinus dependens Orteg. 1798;
Schinus dependens var. alfa Engl.;
Schinus dependens var. andinus Engl. 1883;
Schinus dependens fo. arenicola Hauman;
Schinus dependens var. brevifolia Fenzl ex Engl. 1876;
Schinus dependens var. crenatus Engl. 1876;
Schinus dependens fo. grandifolia Loes. 1915;
Schinus dependens var. longifolia Fenzl. ex Engler in Martius 1876;
Schinus dependens subsp. obovatus Engl.;
Schinus dependens var. obovatus Engl. 1876;
Schinus dependens var. ovatus (Lindl.) Marchand 1869;
Schinus dependens var. paraguariensis Hassl. 1913;
Schinus dependens var. parviflorus Marchand 1869;
Schinus dependens var. patagonica Phil.
Schinus dependens var. subintegra Engl. 1876;
Schinus dependens var. tomentosa R.E. Fr. 1908;
Schinus discolor Benth. 1844;
Schinus diversifolius Rusby 1895;
Schinus engleri F.A. Barkley 1944;
Schinus engleri var. engleri;
Schinus engleri var. uruguayensis F.A. Barkley 1957;
Schinus fagara L. 1753;
Schinus fasciculatus (Griseb.) I.M. Johnst. 1938;
Schinus fasciculatus var. arenarius;
Schinus fasciculatus var. arenicola (Hauman) F.A. Barkley 1957;
Schinus fasciculatus var. boliviensis F.A. Barkley 1944;
Schinus fasciculatus var. fasciculatus;
Schinus ferox Hassl. 1913;
Schinus gracilipes I.M. Johnst. 1938;
Schinus gracilipes var. gracilipes;
Schinus gracilipes var. pilosus F.A. Barkley 1957;
Schinus huigan Molina 1810;
Schinus huygan Ruiz ex Engl. 1876;
Schinus huyngan Kuntze 1898;
Schinus huyngan var. heterophyllus Kuntze;
Schinus huyngan var. longifolius Kuntze 1898;
Schinus huyngan var. obovatus Kuntze;
Schinus huyngan var. subtridentatus Kuntze 1898;
Schinus indicus Burm. 1768;
Schinus johnstonii F.A. Barkley 1944;
Schinus kauselii F.A. Barkley 1957;
Schinus latifolius (Gillies ex Lindl.) Engl. 1876;
Schinus latifolius var. tomentosus Fenzl;
Schinus lentiscifolius Marchand 1869;
Schinus lentiscifolius var. angustifolia Chodat & Hassl. 1903;
Schinus lentiscifolius fo. flexuosa Chodat & Hassl. 1903;
Schinus lentiscifolius fo. subobtusa Chodat & Hassl. 1903;
Schinus leucocarpus Mart. ex Engl. in Mart. & Eichl. 1887;
Schinus limonia L. 1753;
Schinus longifolius (Lindl.) Speg. 1910;
Schinus longifolius var. longifolius;
Schinus longifolius var. paraguariensis (Hassl.) F.A. Barkley 1957;
Schinus marchandii F.A. Barkley 1944;
Schinus maurioides Rusby 1912;
Schinus mellisii Engl. 1881;
Schinus meyeri F.A. Barkley 1973;
Schinus microphyllus I.M. Johnst. 1938;
Schinus microphyllus var. andinus (Engl.) J.F. Macbr. 1951;
Schinus molle L. 1753;
Schinus molle var. areira (L.) DC. 1825;
Schinus molle var. argentifolius Marchand 1869;
Schinus molle var. hassleri F.A. Barkley 1944;
Schinus molle var. huigan (Molina) Marchand 1869;
Schinus molle var. huyngan (Molina) March. 1869;
Schinus molle var. molle;
Schinus molle var. rusbyi F.A. Barkley 1944;
Schinus molleoides Vell. 1825 ;
Schinus montanus (Phil.) Engl. 1881;
Schinus montanus var. crenuloides F.A. Barkley 1944;
Schinus montanus var. patagonicus Reiche;
Schinus mucronulatus Mart. 1843;
Schinus myricoides L.
Schinus myrtifolius (Griseb.) Cabrera 1937;
Schinus occidentalis Sess & Moc. 1890;
Schinus odonellii F.A. Barkley 1957;
Schinus paraguariensis (Hassl.) F.A. Barkley 1944;
Schinus patagonicus (Phil.) I.M. Johnst. 1939;
Schinus patagonicus var. crenuloides (F.A. Barkley) F.A. Barkley 1957;
Schinus patagonicus var. patagonicus;
Schinus pearcei Engl. 1881;
Schinus piliferus I.M. Johnst. 1938;
Schinus piliferus var. boliviensis (F.A. Barkley) F.A. Barkley 1957;
Schinus piliferus var. cabrerae (F.A. Barkley) F.A. Barkley 1957;
Schinus piliferus var. piliferus;
Schinus polygamus (Cav.) Cabrera 1937;
Schinus polygamus fo. arenicola (Hauman) Cabrera;
Schinus polygamus fo. australis Cabrera;
Schinus polygamus fo. chubutensis Cabrera 1938;
Schinus polygamus fo. crenatus (Phil.) Cabrera 1938;
Schinus polygamus fo. fasciculatus (Griseb.) Cabrera;
Schinus polygamus fo. heterophyllus (Kuntze) Cabrera;
Schinus polygamus fo. ovatus (Lindl.) Cabrera;
Schinus polygamus fo. parviflorus (March.) Cabrera 1938;
Schinus polygamus var. parviflorus (Arechav.) F.A. Barkley 1944;
Schinus polygamus fo. patagonicus (Phil.) Cabrera;
Schinus polygamus var. polygamus;
Schinus praecox (Griseb.) Speg. 1911;
Schinus pubescens (A. St.-Hil. & Tul.) Spreng. ex Mart. 1874;
Schinus ramboi F.A. Barkley 1957;
Schinus resinosus Rojas Acosta nom. nud.
Schinus rhoifolius Mart. 1837;
Schinus roigii Ruiz Leal & Cabrera 1955;
Schinus sinuatus (Griseb.) Engl.;
Schinus spinosus Engl. 1887;
Schinus tenuifolius Steud. 1841;
Schinus terebinthifolius Raddi 1820;
Schinus terebinthifolius var. acutifolius Engl. 1876;
Schinus terebinthifolius var. damazianus Beauverd 1905;
Schinus terebinthifolius var. glazioviana Engl.;
Schinus terebinthifolius var. pohlianus Engl. 1876;
Schinus terebinthifolius var. raddianus Engl. 1876;
Schinus terebinthifolius var. rhoifolius (Mart.) Engl. 1876;
Schinus terebinthifolius var. selloanus Engler in Mart. 1876;
Schinus terebinthifolius var. terebinthifolius;
Schinus terebinthifolius var. ternifolius March. 1869;
Schinus ternifolia Gillies ex Hook. & Arn. 1833;
Schinus tomentosa Rusby 1912;
Schinus tragodes L. 1753;
Schinus velutinus (Turcz.) I.M. Johnst. 1938;
Schinus venturii F.A. Barkley 1944;
Schinus weinmannifolius Engl. 1876;
Schinus weinmannifolius var. angustifolius F.A. Barkley 1944;
Schinus weinmannifolius var. dubius F.A. Barkley 1944;
Schinus weinmannifolius fo. glabrescens Chodat & Hassl. 1904;
Schinus weinmannifolius var. hassleri (F.A. Barkley) F.A. Barkley 1957;
Schinus weinmannifolius var. intermedius Chodat & Hassl. 1904;
Schinus weinmannifolius var. pauciflorus Engl. in Mart. 1876;
Schinus weinmannifolius fo. paucijuga Chodat & Hassl. 1904;
Schinus weinmannifolius fo. pubescens Chodat & Hassl. 1903;
Schinus weinmannifolius var. ridelianus Chodat & Hassl.
Schinus weinmannifolius var. riedelianus Engl. 1876;
Schinus weinmannifolius var. weinmannifolius ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115697" title="Ernest August de Hannover (cap de la casa reial de Hannover II)" nonfiltered="2460" processed="2455" dbindex="47584">
Ernest August de Hannover, cap de la casa reial de Hannover (Hannover 1954). Prncep de Hannover amb el tractament d'altesa reial que des de la mort del seu pare l'any 1987 s el cap de la Casa de Hannover.

Nascut a la ciutat de Hannover el dia 28 de febrer de l'any 1954 essent fill del prncep Ernest August de Hannover i de la princesa Ortrud de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg. Ernest August era nt per via paterna del duc Ernest August de Hannover i de la princesa Victria Llusa de Prssia; mentre que per via materna ho era del prncep Albert de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg i de la princesa Hertha d'Isenburg-Bdingen. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115701" title="Lleure" nonfiltered="2461" processed="2456" dbindex="47585">



El lleure s aquell temps dedicat a les prpies aficions. Per definici, es distingeix del simple temps lliure en qu es realitza alguna activitat que permet el creixement personal, incloent en aquest creixement la relaci amb altres persones.

L'activitat de lleure s escollida lliurement, s modificable amb el pas del temps, t una repercussi ms enll de simplement passar l'estona i aporta algun guany simblic al que la practica. Com a exemples tindriem practicar algun esport, fer msica per plaer, participar en l'educaci no formal, associar-se en iniciatives existents o crear-ne de noves.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115707" title="Colloide" nonfiltered="2462" processed="2457" dbindex="47586">

En qumica un colloide, suspensi collodal o dispersi collodal s un sistema fsic que est compost per dues fases: una contnua, normalment fluda, i una altra dispersa en forma de partcules, en general slides, de grandria mesoscpica (s a dir, a mig cam entre els mns macroscpic i microscpic. Un colloide s una mescla heterognia formada per partcules que no sn apreciables a primera vista, per molt ms grans que qualsevol molcula i que tenen una grandria d'entre 0,1 m i 0,001 m (1 nm - <10 nm), dins deel que la comunitat cientfica defineix com a escala mesoscpica. 

El nom de colloide prov de l'arrel grega kolas que significa que pot pegar-se. Aquest nom fa referncia a una de les principals propietats dels colloides: la seva tendncia espontnia a agregar o formar coguls. 

Encara que el colloide per excellncia s aquell en el qual la fase contnua s un lquid i la fase dispersa es compon de partcules slides, poden trobar-se colloides els components de les quals es troben en altres estats d'agregaci. En la segent taula es recullen els diferents tipus de colloides segons l'estat de les seves fases contnua i dispersa. 



Actualment, i a causa de les seves aplicacions industrials i biomdiques, l'estudi dels colloides ha cobrat una gran importncia dintre de la qumica fsica i de la fsica aplicada. Aix, nombrosos grups d'investigaci de tot el mn es dediquen a l'estudi de les propietats ptiques, acstiques, d'estabilitat i del seu comportament enfront de camps externs. En particular, el comportament electrocintic (principalment les mesures de mobilitat electrofortica) o la Conductivitat molar de la suspensi completa. 

En general, l'estudi dels colloides s experimental, encara que tamb es realitzen grans esforos en els estudis terics, aix com en desenvolupament de simulacions informtiques del seu comportament. En la major part dels fenomens collodals, com la conductivitat i la mobilitat electrofortica, aquestes teories tan sols reprodueixen la realitat de manera qualitativa, per l'acord quantitatiu segueix sense ser completament satisfactori. 

Moltes substncies comuns com la mantega, la llet, els aerosols (la boira, el fum, l'smog), l'asfalt, la tinta, la pintura o la cola sn colloides.

Propietats de solucions colloides. 

 Les seves partcules no poden ser observades a primera vista. ;
 Podem definir els colloides com aquells sistemes en els quals un component es troba dispers en un altre, per les entitats disperses sn molt ms grans que les molcules del dissolvent. ;
 Els filtres que no poden travessar sn les membranes semipermeables, com el paper de cellofana i el collodi. ;
 Les seves partcules presenten moviment browni i efecte Tyndall. ;
 Sn opalescents;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115708" title="Aeroport de Frankfurt del Main" nonfiltered="2463" processed="2458" dbindex="47587">


L' aeroport de Frankfurt del Main (codi IATA: FRA, codi ICAO: EDDF i usualment anomenat Aeroport Rhein-Main) s l'aeroport amb ms activitat i connexions d'Alemanya.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115710" title="Otello (Verdi)" nonfiltered="2464" processed="2459" dbindex="47588">

Otello s una pera en quatre actes amb msica de Giuseppe Verdi i llibret d'Arrigo Boito, a partir de l'obra de Shakespeare, Otello. Va ser estrenada en el Teatro alla Scala de Mil, el 5 de febrer de 1887.

Otello s la penltima pera de Verdi, on va demostrar la seua maduresa com a artista. Junt amb Ada, estrenada l'any1871, i Falstaff, 1893, els crtics consideren que s una de les obres mestres del compositor. Per a aquesta obra ja Verdi havia abandonat l'estructura de divisi en ries i recitatius, aconseguint un sentit d'unitat i continutat en tota l'obra.

Evidentment, un dels personatges ms importants de l'obra, a ms d'Otello i Desdmona, s Iago, interpretat per un barton. Una de les parts ms conegudes de l'obra s el seu credo, en el segon acte. Altres parts destacables sn el duet d'amor del primer acte, la can del salze i l' Ave Maria, interpretades per Desdmona en el quart acte, i tota l'escena final, de l'assassinat de Desdmona i el sucidi d'Otello.

L'pera gaudeix d'un excellent registre discogrfic i s'interpreta molt sovint, trobant-se en el repertori dels teatres d'pera ms importants del mn. Representa un repte per al rol principal, que ha de ser interpretat per un tenor dramtic. En el segle XX aquest paper va ser asumit per Jon Vickers, Mario del Monaco i Plcido Domingo.

Sinopsi argumental.

poca: Finals dels anys 1400.
Lloc: Ciutat costanera de l'illa de Xipre. ;

 Acte I .

Escena: Davant del castell. Prop d'una taverna. Sota la tempesta.

No hi ha preludi. S'ala el tel enmig d'una tempesta, mentre el poble de Xipre espera el retorn d'un vaixell veneci desprs d'una batalla amb els turcs. Otello arriba s i estalvi i anuncia que el vaixell turc ha estat venut, i els xipriotes ho celebren.  Iago confessa a Roderigo que sap com aquest estima Desdmona i li ofereix la seua ajuda, perqu odia Otello.  En un apart, Iago li diu a Roderigo que t un pla.  En la taverna, Iago ofereix vi a Cassio, per aquest, en estar de servei, el rebutja. Iago el pressiona, i quan proposa un brindis per Otello i Desdmona, Cassio beu.  Iago canta una tonada de bevedors i continua fent beure a Cassio.  Apareix Montano i reclama Cassio, que ha de fer gurdia, per se sorprn de veure'l borratxo.  Davant la sorpresa de Montano, Iago explica que aquesta s la manera en qu Cassio passa cada vesprada.  Roderigo es riu de Cassio.  Cassio li pregunta per qu riu, i Roderigo respon, "Ric dels borratxos!" i Cassio l'ataca.  Montano demana Cassio que es continga, per aquest treu l'espasa i amenaa amb obrir-li el cap a Montano.  Cassio i Montano comencen a lluitar, i Iago envia a Roderigo a atreure l'atenci. Entra Otello i ordena a Montano i Cassio baixar les espases.  Otello demana a l' "honest Iago" que explique l'origen del duel, per Iago li diu que no ho sap.  Aleshores demana explicacions a Cassio, per aquest, afrontat, no pot dir res.  Quan Otello descobreix que Montano ha estat l'injuriat, s'enrabieja.  Llavors apareix Desdmona, i Otello, en veure que el reps de la seua jove esposa ha estat disturbat, declara que Cassio ha deixat de ser el seu capit.  Tots acompanyen Montano, deixant sols Otello i Desdmona.  Junts, es manifesten mutuament el seu immens amor.  Otello besa la seua esposa i se'n van plegats cap al castell.

 Acte II .

Escena: El castell, junt al jard.

Iago diu a Cassio que si actua tal i com ell li diu, acoseguir que Desdmona el perdone, i ats que ella t una gran influncia sobre sobre Otello, far que siga reinstaurat com a capit.  Cassio va a l'encontre amb Desdmona mentre Iago s'amaga al jard.  Iago, en un monleg conegut com el seu Credo, confessa les seues intencions diabliques. Apareixen Desdmona i Emlia, i Cassio comena la seua splica a Desdmona.  Quan entren al jard, Iago se'n fug cap al castell.  Simulant que no s conscient de la presncia d'Otello, que est caminant prop d'ell, exclama que est profundament ferit.  Otello li pregunta per qu.  Iago, amb respostes embarbussades i interessant-se en vagues qestions, acaba preguntant a Otello quins creu que sn els pensaments de Iago.  Finalment Iago confessa que Cassio i Desdmona estan enamorats.  Otello se sent envat per la gelosia, per vol proves contundents de la traci de Desdmona.

Un grup de nens, mariners, i gent del poble envolta Desdmona, lloant la seua bellesa i la seua puresa. Li deixen els seus presents i li desitgen felicitat abans d'anar-se'n.  Desdmona li demana a Otello que readmeta Cassio. Li diu que aquesta situaci la fa entristir, i li prega que el perdone.  Otello, amargament li demana aplaar aquest tema per a una altra ocasi, pero ella insiteix.  Otello diu que t mal de cap i Desdmona cobreix el seu cap amb un mocador de lli que Otello li havia regalat, i que ella havia brodat amb motius de maduixes.  Otello el rebutja i exclama que no el necessita.  Emlia recull el mocador, mentre Desdmona demana a Otello que la perdone.  A part, Iago li demana el mocador a Emlia. Quan aquesta es nega a donar-li'l, Iago el pren a la fora.  Otello demana quedar-se sol, i Desdmona i Emlia surten.  Iago pretn anar-se'n, per torna.  Otello, envait per la gelosia demana a Iago que prove la infidelitat de Desdmona; del contrari el mateix Otello el matar.  Iago li explica que una vegada, quan ell i Cassio estaven dormint en la mateixa cambra, va sentir Cassio parlant a Desdmona en somnis.  En el somni, diu Iago, Cassio explicava a Desdmona que havien de tenir precauci d'amagar el seu amor.  Iago continua dient que es tractava noms d'un somni, i que per tant no s una prova contundent   per de seguida li pregunta a Otello si recorda el mocador que Desdmona va brodar?  Otello respon que s, perqu va ser el primer regal que li va fer.  Iago li diu que va veure just el dia anterior Cassio amb ell.   Otello, ple de clera, i agenollant-se, clama venjana.  Iago s'agenolla al seu costat, i plegats juren venjar-se de Desdmona.

 Acte III .

Escena: La gran sala del castell. Columnes.

Un herald anuncia que l'ambaixador de Vencia est a punt d'arribar.  Otello el despatxa.  Iago explica el seu pla: portar Cassi ac, mentre Otello vigila, amagat.  Abans d'anar-se'n, recorda a Otello l'afer del mocador.  Apareix Desdmona i recorda a Otello la petici sobre Cassio.  Otello li respon que encara t mal de cap, i li demana que cobrisca el seu cap amb el mocador.  Quan Desdmona porta un mocador diferent, Otello li exigeix el que ell li va regalar.  Quan ella li diu que no el t, Otello diu que era un talism i que si s'arriba a perdre hi haura un seguit de dissorts.  Desdmona exclama que ell noms vol desviar el tema de Cassio.   "El mocador!" demana ell.  Desdmona li recorda la fidelitat de Cassio envers ell.  "El mocador!" torna a demanar.    Desdmona li prega que perdone Cassio.  "El mocador!" demana ell una tercera vegada.  Desdmona crida d'horror.  Otello li diu que el mocador l'est acusant.  Desdmona suplica, assegurant que s fidel.  Otello, angoixat, empeny Desdmona per a que el deixe sol.

Otello lamenta el seu dest, quan de sobte Iago crida, "Cassio s ac!"  Iago penetra i rpidament indica a Otello que s'amague.  Apareix Cassio i diu que esperava veure-hi Desdmona per a que l'assabentara sobre l'xit de la seua petici davant Otello.  Iago, portant Cassio cap al lloc on Otello est amagat li pregunta sobre les seues aventures amb aquesta dona.  Cassio li pregunta: "Quina dona?", i amb un xiuxiueig Iago diu, "Bianca".  Iago i Cassio riuen, i Iago s'emporta Cassio del lloc on s'amaga Otello.  De seguida Iago indica a Otello que s'acoste, i quan ho fa, Iago enlaira el mocador de manera que Otello puga veure'l clarament.

Sonen les trompes, anunciant l'arribada de l'ambaixador de Vencia.  Iago adverteix Cassio que ha d'anar-se'n si no vol trobar-se cara a cara amb Otello.  Cassio se'n va, i Otello decideix assassinar Desdmona.  Entren Lodovico, Desdmona, Emlia, Roderigo, i altres dignataris.  Cassio s'amaga en part posterior.  Lodovico comenta amb estranyesa l'absncia de Cassio.  Iago li diu que Cassio ha perdut la confiana d'Otello, i Desdmona afegeix que aviat hi ser restaurada.  Otello, mentre llegeix una carta del Dogo, es dirigeix a Desdmona: "Hi tens la seguretat?"  Iago explica al desconcertat Lodovico que la rehabilitaci de Cassio s un desig de Desdmona. Ella manifesta que s aix, perqu t un gran afecte per Cassio.  Otello ordena silenci a la seua esposa.  Desdmona li demana perd.  Enfurismat, Otello la qualifica de dimoni i la colpeja.  Lodovico immobilitza Otello davant la commoci dels presents.  Otello ordena la presncia de Cassio, qui fa la seua aparici.  Otello comena a llegir el decret del Dogo, demanant a Desdmona que estiga en silenci.  Otello anuncia que el Dogo el reclama a Vencia i que nomena Cassio com nou Duc de Xipre.  Enrabiejat, Otello llana Desdmona a terra.  La multitud demana pietat.  A part, Iago diu a Otello que aquesta s la nit adient per a prendre venjana.  Iago proposa encarregar-se ell mateix de Cassio. Aleshores parla amb Roderigo, i el conven que l'nica manera d'evitar que Desdmona se'n vaja de Xipre s assassinar el nou duc, Cassio, aquesta mateixa nit.  Otello acomiada tothom.  Desdmona s'acosta a comfortar-lo, per Lodovico se l'end metnre Otello la maldiu.  Tothom surt, a excepci d'Otello i Iago.  Otello, delirant amb el mocador, cau desmaiat.  Iago posa el seu peu sobre el front d'Otello, i surt.  Fora del castell, el poble de Xipre celebra la victria i canta la glria d'Otello.



 Acte IV .

Escena: Cambra privada de Desdmona.  s de nit.  Una lmpada crema davant d'una imatge de la Mare de Du.

Desdmona i Emilia es disposen a anar-se'n al llit.  Desdmona demana a Emilia que dese la roba que va usar en la nit de noces, i li diu que si mor la soterren amb aquesta roba.  Emilia li demana que no parle d'aquestes coses.   Desdmona recorda que sa mare tenia una serventa anomenada Brbara, i que es va tornar boja quan el seu enamorat la va deixar.  Desdmona canta la can del salze, i quan Emlia est a punt d'anar-se'n l'abraa i es posa a plorar. Sola, Desdmona resa a la Mare de Du, desprs es deixa caure sobre el llit i s'adorm.  En silenci, Otello entra.  Deixa una simitarra al costat del llit, apaga el llum i es queda mirant Desdmona.  La besa tres vegades i aquesta es desperta.  Otello li pregunta si ha resat abans d'anar al llit.  En preguntar-li ella per qu, ell li respon que no vol matar la seua nima.  Desdmona demana pietat, tant per a ella com per a Otello.  Otello l'acusa de traci, i li diu que ha de morir perqu estima Cassio.  Desdmona ho nega, i li demana que convoque a Cassio, per a que aquest corrobore que es tracta d'una infmia, per Otello li anuncia que Cassio s mort.  Desdmona torna a demanar pietat, per Otello declara que s massa tard i l'estrangula.

Emilia pica la porta.  Otello dubta un moment abans de deixar-la passar.  Li diu que Cassio ha matat Roderigo.  "I Cassio?", pregunta Otello.  "Viu," diu Emilia.  Desdmona amb un fil de veu diu que ha estat acusada injustament.  Emlia, en veure-la moribunda, crida d'espant.  Repetint la seua innocncia, Desdmona mor.  Otello la insulta, mentre que Emlia acusa Otello d'assassinat.  Otello respon que Iago ha provat que Desdmona l'havia trat amb Cassio. Emlia li diu que s'ha tornat boig, i quan aquest comena a amenaar-la, crida demanant ajuda.  Apareixen Iago, Cassio i Lodovico.  Emlia exigeix Iago que es desdiga de la seua acusaci, per aquest la mant.  Aleshores Otello diu que el mocador regalat a Cassio ho prova tot.  Emilia, horroritzada, explica com Iago li va furtar el mocador, llavors Cassio explica que va trobar-lo a sa casa.  Apareix Montano i anuncia que Roderigo, abans de morir ha confessat el pla de Iago.  Iago, brandant la seua espasa, aconsegueix fugir.  Otello, lamentant la mort de Desdmona, se sucida amb una daga.  Mentre mor, besa tres vegades el cos mort de Desdmona.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115715" title="Gardnia" nonfiltered="2465" processed="2460" dbindex="47589">

La Gardnia s un gnere de la famlia de les rubicies nadiua de les regions subtropicals i tropicals, distribuda arreu d'frica, el sud-est d'sia, Austrlia i Oceania. Deu el nom a Alexander Garden, un naturalista escocs.

La planta s un arbust o un petit arbre que oscilla entre 1 i 15 m. Les fulles perennes mesuren entre 5 i 50 cm de llarg i entre 3 i 25 cm d'ample. Sn de color verda fosc i tenen una textura llisa. Quant a les flors, aquestes sn solitries i sn de color blanca o groga pllida. Tenen entre 5 i 12 ptals i amiden entre 5 i 12 cm de dimetre. Normalment, la floraci arriba entre primavera i estiu, tot i que algunes espcies floreixen a la tardor.

Espcies.
El gnere Gardenia inclou les espcies segents:



Enllaos externs.

Fitxa del cultiu de la Gardnia ;
Fitxa de la Gardnia a l'USDA ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115719" title="Miquel Duran de Valncia" nonfiltered="2466" processed="2461" dbindex="47590">
Miquel Duran de Valncia, pseudnim de Miquel Duran i Tortajada (Valncia, 20 d'agost de 1883 - Valncia, 28 de novembre de 1947), va ser un escriptor i activista cultural valenci.

Biografia.
Va ocupar diversos crrecs en entitats de carcter cultural. L'any 1906 va ser president de la junta directiva de la societat Valncia Nova, el 1907 va impulsar la constituci de Joventut Regionalista Valenciana, el 1908 la de Joventut Valencianista i l'any 1910 va accedir a la secretaria del Centre Regionalista Valenci. En aquests anys va dirigir els rgans de difusi de Joventut Regionalista Valenciana, Lo Crit de la Ptria i del Centre Regional Valencia, Renaiximent. Entre 1913 i 1926 va collaborar en les publicacions de Joventut Valencianista: Valncia Nova, Valncia i Ptria Nova. Nacionalista radical i d'esquerres, la seua postura va xocar sovint amb les concepcions ms moderades del valencianisme poltic de l'poca.

Durant sis anys, a partir del 1910 va traslladar-se a Sabadell, on va fundar i dirigir el Diari de Sabadell. Entre 1910 i 1920 va haver d'exiliar-se a Frana. En, tornar de l'exili, es va establir a Barcelona on va dirigir el diari La Publicitat. Entre 1922 i 1924 va realitzar diversos viatges per l'Estat Espanyol, Frana i Itlia, i en tornar a Barcelona es va incorporar al diari La Veu de Catalunya. Durant tota la seua estada a Catalunya no va perdre el contacte amb Valncia, collaborant amb el diari Las Provincias a travs de crniques sobre l'actualitat catalana. Els moviments nacionalistes catalans, ms estructurats i reivindicatius, aix com la situaci poltica catalana en general, van influir en el seu pensament poltic esdevenint el seu model cap on hauria d'evolucionar el moviment nacionalista valenci. Els tres primers volums de la seua obra potica, Cordes vibrants; Himnes i poemes i Canons valencianes es van publicar a Barcelona.

L'any 1933 va tornar a Valncia, on va continuar les seues activitats nacionalistes, fundant la revista literria La Repblica de les Lletres (1934). Des del seu retorn fins al final de la guerra va treballar com a funcionari de l'Arxiu Municipal de Valncia. Durant la guerra va escriure i publicar el recull de poesia Guerra, victria, dem (1938), un poemari que s'erigeix en cant a la ressistncia poltica i cvica front al feixisme. Arran de la victria franquista, Miquel Duran va ser apartat del seu crrec en l'Arxiu i li va ser prohibit l'exercici del periodisme, tot i que va poder evitar la pres. Va morir a Valncia el 28 de novembre de 1947 davant la indiferncia general dels mitjans i les institucions oficials, noms el diari Las Provincias va donar la notcia de la seua mort a l'Almanaque de 1947, sense esmentar les seues activitats nacionalistes ni el fet que havia collaborat amb el peridic. 

La seua obra literria es va desenvolupar fonamentalment en el camp de la poesia, molt sovint de carcter patritic, tot i que tamb va escriure teatre, assaig i biografia, a ms d'haver tradut al catal les novelles de Vicente Blasco Ibez pertanyents al cicle valenci Flor de Maig i La Barraca.

Obres.
Poesia.
1910 Cordes vibrants;
1916 Himnes i poemes;
1929 Canons valencianes;
1938 Guerra, victria, dem;
Teatre.
El teatre de Miquel Duran no ha estat mai publicat, per tant s difcil donar una llista exhaustiva de la seua obra teatral.
1928 L'amor i els lladres, Teatre Alkzar, Valncia;
1929 Les dones sn el diable, amb Enric Duran i Tortajada;
1930 Parents, amics i coneguts, Barcelona;
1930 La Rdio;
1931 Ah va un cassador! (sic), amb Enric Duran i Tortajada, Teatre Alkzar, Valncia, 4 de gener;
1932 Un home de sort, amb Enric Duran i Tortajada, Teatre Valenci, 18 de novembre;
1934 Paras sis, tercer pis, amb Enric Duran i Tortajada, Nostre Teatre, Valncia, 23 de febrer;
Assaig.
1911 De literatura valenciana;
1915 El Centre de Cultura Valenciana;
1934 Catalunya t ra;
1935 Elogi del llibre;
1935 La personalitat valenciana en el Museu d'histria de la Ciutat;
1936 Biografia de Teodor Llorente;

 Bibliografia .
 Carme Gregori. Miquel Duran de Valncia. Obra potica. Edicions Alfons el Magnnim. Instituci Valenciana d'Estudis i Investigaci. Valncia, 1990. ISBN 84-7822-982-5;

 Enllaos externs .
Alguns poemes de Miquel Duran de Valncia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115721" title="Artocarpus tamaran" nonfiltered="2467" processed="2462" dbindex="47592">

L Artocarpus tamaran s una espcie dArtocarpus nadiua del sud-est d'sia i distribuda per Malisia i Indonsia. s una espcie similar al kathal.

Vegeu tamb.
Arbre del pa;

Enllaos externs.

Fitxa de lArtocarpus tamaran a l'USDA ;
Fitxa de lArtocarpus tamaran al GRIN ;
Fitxa de lArtocarpus tamaran a l'ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115723" title="Artocarpus elasticus" nonfiltered="2468" processed="2463" dbindex="47593">

L Artocarpus elasticus s una espcie dArtocarpus nadiua del sud-est d'sia i distribuda per Indoxina, Indonsia i les Filipines. Produeix un fruit comestible, semblant al del kathal.

Vegeu tamb.
Arbre del pa;

Enllaos externs.

Fitxa de lArtocarpus elasticus a l'USDA ;
Fitxa de lArtocarpus elasticus al GRIN ;
Fitxa de lArtocarpus elasticus a l'ITIS ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115731" title="Artocarpus chama" nonfiltered="2469" processed="2464" dbindex="47594">

L'Artocarpus chama s una espcie d'Artocarpus nadiu del sud-est d'sia i distribut pel sud de la Xina, Indoxina, Malisia i l'ndia. s una espcie similar al kathal. El nom dArtocarpus chaplasha s un sinnim d'aquesta espcie.

Vegeu tamb.
Arbre del pa;

Enllaos externs.

Fitxa de lArtocarpus chama al GRIN ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115733" title="Artocarpus hirsutus" nonfiltered="2470" processed="2465" dbindex="47595">

L Artocarpus hirsutus s una espcie dArtocarpus nadiua de l'ndia. Produeix un fruit comestible, semblant al del kathal.

Vegeu tamb.
Arbre del pa;

Enllaos externs.

Fitxa de lArtocarpus hirsutus a l'USDA ;
Fitxa de lArtocarpus hirsutus al GRIN ;
Fitxa de lArtocarpus hirsutus a l'ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115734" title="Artocarpus rigidus" nonfiltered="2471" processed="2466" dbindex="47596">

L Artocarpus rigidus s una espcie dArtocarpus nadiua del sud-est d'sia i distribuda per Indoxina, Indonsia i Malisia. Produeix un fruit comestible, semblant al del kathal.

Vegeu tamb.
Arbre del pa;

Enllaos externs.

Fitxa de lArtocarpus rigidus a l'USDA ;
Fitxa de lArtocarpus rigidus al GRIN ;
Fitxa de lArtocarpus rigidus a l'ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115735" title="Artocarpus odoratissimus" nonfiltered="2472" processed="2467" dbindex="47597">

L Artocarpus odoratissimus s una espcie dArtocarpus nadiua de Borneo i distribuda per Indonsia, Malisia, Tailndia i les Filipines. Produeix un fruit comestible, semblant al del kathal. Pot arribar a mesurar fins a 25 m d'alada. Les seves fulles no sn lobulades i poden mesurar entre 16 i 50 cm de llargada i 11 i 28 cm d'amplada. 



Vegeu tamb.
Arbre del pa;

Enllaos externs.

Fotografies de l'arbre i el fruit ;
Fitxa de lArtocarpus odoratissimus a l'USDA ;
Fitxa de lArtocarpus odoratissimus al GRIN ;
Fitxa de lArtocarpus odoratissimus a l'ITIS ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115736" title="Du gamla, Du fria" nonfiltered="2473" processed="2468" dbindex="47598">
Du gamla, du fria (literalment Tu vell, tu lliure, fent referncia al Nord) s l'himne nacional de Sucia. La lletra de les primeres dues estrofes va ser escrita per Richard Dybeck al 1844, i les ltimes dues per Louise Ahln al 1910.

Contrriament a molts pasos, l'himne de Sucia no t estatus oficial. El seu carcter d'himne nacional es deu nicament a la tradici. La Constituci sueca no fa cap menci a l'himne, per s'utilitza als esdeveniments esportius internacionals.

La can va comenar a ser utilitzada com himne nacional a partir de la dcada del 1890, a festes de carcter patritic. En aquest temps, el nacionalisme suec va arribar el seu punt mxim i era una ideologia polticament correcta.

Noms se n'acostumen a cantar la primera o les dues primeres estrofes.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115738" title="Artocarpus venenosa" nonfiltered="2474" processed="2469" dbindex="47599">

L Artocarpus venenosa s una espcie dArtocarpus nadiua del sud-est d'sia i distribuda per Malisia i Indonsia. s una espcie similar al kathal.

Vegeu tamb.
Arbre del pa;

Enllaos externs.

Fitxa de lArtocarpus venenosa al GRIN ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115741" title=".aero" nonfiltered="2475" processed="2470" dbindex="47600">


El domini .aero s el domini de primer nivell patrocinat (sponsored TLD en angls) d'Internet per a els negocis relacionats amb l'aviaci. Fou aprovat oficialment al 2002 per la ICANN. s gestionat per la SITA.

El domini .aero esta reservat per a empreses, organitzacions, associacions, agencies governamentals i individual relacionats amb la industria de l'aviaci.

 Enllaos externs .
 Informaci sobre el domini .aero;
  IANA .aero WHOIS info;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115743" title="Cavaller" nonfiltered="2476" processed="2471" dbindex="47601">


L'accepci ms pura pel mot cavaller s "persona que munta a cavall", sent de gran riquesa en semntica. Va passar de significar el fet de muntar a un cavall a expressar una condici social molt diferent i canviant en les distintes etapes histriques.

 Etimologia .
Al llat es deia Agustn -i pels cavallers que eren especialment de feina, per empraven el terme equus -i per la resta dels cavalls, especialment pels utilitzats en la guerra, d'aqu que es digus ordo equester per la classe social dels cavallers. Cavall venia tamb del grec kaballes -ou, amb el significat igualment de cavall de treball.

 Cavallers segons etapes histriques .
Cavaller de l'antiga Roma.
Cavaller cobert (noblesa catalana).
Cavaller de qualssevol dels ordes de Cavalleria.
Persona que t un comportament lloable: "vs sou tot un cavaller".
Cavaller caminant, dels llibres de cavalleries.
Cavaller a plaa.
Cavaller com obra de defensa en una torre d'un castell.
Cavaller en substituci de senyor: ha vingut un cavaller.

Tamb s'empra aquest terme per referir-se a la pea dels escacs que avui dia s'acostuma a representar amb un cavall, sovint recolzant-se sobre les potes darreres. Aix s perqu a la tradici d'aquest joc (que ha patit moltes variants i versions abans d'arribar a l'actual) les peces representaven guerrers, i en lloc del cavall actual acostumava a usar-se la figura d'un guerrer assegut sobre un animal de muntura.

 Cavallers en el Feudalisme .
Eren guerrers a cavall de l'Europa medieval que servien al rei o a un altre senyor feudal com retribuci habitual per la tinncia d'una parcella de terres, encara que tamb per diners, com tropa mercenria. El cavaller era generalment un home noble, i havent servit al patge i escuder, era desprs ceremonialment ascendit pels seus superiors al rang de cavaller. Durant la cerimnia l'aspirant acostumava a prestar jurament de ser valent, lleial i corts, aix com protegir als indefensos. Desprs del segle XV, el ttol de cavaller s'atorg als civils en recompensa pels serveis pblics.

A tots els pasos que acostumen a concedir el ttol de cavaller, constitueix un honor atorgat pel monarca tant a homes com a dones, en reconeixement d'un notori mrit personal, i mitjanant l'acord d'un orde de cavalleria. El ttol sir o dame s'avantposa al nom, rere el qual colloquen les inicials de l'orde de cavalleria.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115745" title="Gran Premi de l'est dels Estats Units" nonfiltered="2477" processed="2472" dbindex="47602">
El Gran Premi dels Estats Units Est va ser una carrera vlida pel Campionat mundial de la Frmula 1 entre els anys 1982 i 1988.

A l'any  1982, als Estats Units es van disputar tres grans premis de Frmula 1. Hi havia ja els  grans premis de Long Beach i   Las Vegas, i s'hi va afegir aquest nou Gran Premi, amb seu a Detroit, amb un circuit urb pels carrers de la ciutat. 
El circuit original tenia 17 corbes, 2 xicanes de gran dificultat i un tnel al marge del riu. Amb totes aquestes dificultats, es va aconsseguir un GP ms lent que el Gran Premi de Mnaco. 

L'any 1989, la carrera va deixar de formar part del calendari de la Frmula 1 i fou incls al campionat  CART. A partir de 1992, la carrera es disputava a Belle Isle, un parc de la ciutat sobre el riu Detroit. El gran premi es va deixar de disputarse a partir del 2001 degut a que es van reduir les vies pavimentades a l'illa.

 Guanyadors del Gran Premi .

Les curses dels anys que no van formar part del calendari de la Frmula 1 estan marcats amb un fons de color.



 Vegeu tamb .
 Gran Premi dels Estats Units;
 Gran Premi de l'oest dels Estats Units;
 Gran Premi de Las Vegas;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115747" title="Laboratoris Bell" nonfiltered="2478" processed="2473" dbindex="47603">
Els Laboratoris Bell (en angls: Bell Labs) sn diferents centres d'investigaci cientfica i tecnolgica ubicats en ms de deu pasos i que pertanyen a l'empresa estatunidenca Lucent Technologies. Els orgens es remunten als Laboratoris Telefnics Bell, els quals foren fundats l'any 1925 a l'estat de Nova Jersey per l'empresa AT&T. 

Durant molts anys els laboratoris van tenir un dels pressupostos ms elevats en el mn de la investigaci tecnolgica arran del monopoli exercit per AT&T en la industria telefnica estatunidenca. Entre les seves patents i descobriments ms importants destaquen la llibreta d'un sol s, el transistor, el lser, la fibra ptica, la tecnologia DSL, la telefonia celullar, els satllits de comunicacions, el sistema operatiu Unix i el llenguatge de programaci C. Onze dels seus investigadors han guanyat sis Premis Nobel.

El 1984, arran de la reestructuraci d'AT&T, una part dels laboratoris es va convertir en l'empresa Bellcore. La resta va passar a formar part de Lucent Technologies el 1996.

Enllaos externs.
Lloc oficial dels Laboratoris Bell ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115749" title="Frente Popular Galega" nonfiltered="2479" processed="2474" dbindex="47604">



El Frente Popular Galega  s una organitzaci poltica gallega, comunista i independentista.

Quan en 1986 la UPG accept la participaci del BNG en el Parlament de Galcia, 13 membres del seu Comit Central, liderats per Mariano Abalo, ex-secretari general, i Xan Carballo deixaren el partit i constituiren el Colectivo Comunista 22 de marzo, que el 25 de juliol de 1986 es transform en Partido Comunista de Liberacin Nacional. La III Assemblea Nacional del BNG expuls el PCLN per demanar el vot per a HB a les eleccions europees. En 1987 el PCLN i Galicia Ceibe-OLN formaren el FPG.

En juny de 1989 pat una escissi de los sectors que recolzaven les accions terroristes del EGPGC que constituren l Assembleia do Povo Unido.

A les eleccions al Parlament de Galcia de 2001 va obtenir 3.176 vots (0,30%), a las eleccions generals espanyoles de 2004 obtingu 2.257 vots (0,12%) i 1 regidor per Cangas (Pontevedra) a les eleccions municipals de 2003. A les eleccions al Parlament de Galcia de 2005 aconsegu 2.982 vots (0,20%)

 Enllaos .
Web oficial del FPG;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115753" title="Montclar (Agramunt)" nonfiltered="2480" processed="2475" dbindex="47605">



Montclar, tamb conegut com Montclar d'Urgell per diferenciar-lo del municipi homnim del Bergued, s un poble del nord-oest de la comarca de l'Urgell pertanyent administrativament al municipi d'Agramunt. El seu antic terme es troba separat geogrficament del d'Agramunt i de la mateixa comarca urgellenca i i enclavat dins la Noguera, i est voltat pels municipis d'Artesa de Segre al nord i a l'est, Preixens al sud i Foradada a l'oest. Hi passa el canal d'Urgell, en bona part subterrniament a travs de la mina de Montclar. El poble est situat a la carena de la serra de Montclar, que travessa el terme d'est a oest. Est comunicat per carretera local amb la C-14 entre Artesa de Segre i Agramunt.

Encara en subsisteix l'antic castell, reformat al segle XVII (el 1831 era propietat del marqus de Palmerola). L'esglsia parroquial est dedicada a Sant Jaume, i en depn el poble de Marcovau, al terme ve de Foradada. Montclar tradicionalment pertanyia a l'antiga jurisdicci de la Donzell, poble integrat actualment tamb al municipi d'Agramunt. 

Llocs d'inters.
El castell de Montclar: El majestus Castell de Montclar presideix el poble que duu el seu mateix nom, a la comarca de l'Urgell. El Castell est edificat sobre les restes d'una antiga torre de l'homenatge romana, la major part del castell es va construir en el segle X, desprs de la conquesta cristiana va ser remodelat i actualment mostra una elegant arquitectura del renaixement catal, que data dels segles XVI i XVII. Ha sigut restaurant en temps recents.

L'esglsia de Sant Jaume: L'esglsia parroquial s dedicada a Sant Jaume. Construda al segle XVII s d'estil barroc. L'edifici s de pedra, petita i t un altar major. Una particularitat que la fa nica es els dos cors, que a diferencia de totes les esglesies en qu es colloquen un a cada costat, aquests estan collocats en el fons un sobre l'altre. El de dalt sols accessible des del castell permetia que els nobles veiessin la missa sense barrejar-se amb les classes baixes. ;

La Mina de Montclar: A 160 m de profunditat i a poca distncia de la vertical del poble, el canal d'Urgell travessa la serra per mitj d'una impressionant foradada dita la mina de Montclar. La longitud del tnel totalment recte, s de 4.917 m., la seva amplada s de 5'15 m. i l'altura 5'47 m. La mina es va construir al maig de 1856 i es va acabar el setembre de 1860. Per facilitar la feina es van perforar 13 pous des de la superfcie de la serra fins al nivell convenient. Tota l'obra es va fer a fora de braos, tant excavar com treure runa. Va ser considerada durant un segle la obra hidrulica ms important d'Europa;
La Torreta: Construda just a la meitat de la mina, amb una alada de 12 m indicava als obrers la direcci a cabar.

L'Ajuntament de Montclar: L'Ajuntament es comen a construir l'any 1944 i s'inaugur l'any 1949. L'edifici s de pedra, que va ser aprofitada d'unes cases que van ser enrunades a conseqncia dels bombardeigs de la guerra Civil del 36. T una planta baixa i un pis. s un Ajuntament pedani, ja que actualment en un poble agregat al municipi d'Agramunt, per t 1 alcalde i 4 regidors. En el 2007 l'edifici es remodelat per utilitzar-se com a local social.

El Collegi municipal: L'escola es comena a construir l'any 1944 i s'inaugur l'any 1949. L'edifici s de pedra, que va ser aprofitada d'unes cases que van ser enrunades a conseqncia dels bombardeigs de la guerra civil del 36. s una escola petita amb una aula i un despatx. Actualment sn sols 6 alumnes, 1 mestra i 5 mestres ms que es comparteixen amb els altres pobles de la ZER del Si.

Festes locals.
 Sant Vicen, el 22 de gener;
 Sant Jaume, el 25 de juliol;

Articles relacionats.
Vescomtat de Montclar;
Castell de Montclar;

 Enllaos externs .
Pgina web del collegi municipal;
Pgina web sobre Montclar;
Pgina web de l'Ajuntament;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115754" title="Gran Premi de l'est dels Estats Units del 1982" nonfiltered="2481" processed="2476" dbindex="47606">
Resultats del Gran Premi de l'est dels Estats Units de Frmula 1 de 1982, disputat a Detroit el 6 de juny del 1982.

 Resultats .


 Altres .

 Volta  rpida: Alain Prost 1: 50. 438 (a la volta 45);
 Pole: Alain Prost 1: 48. 537;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115758" title="Galicia Ceibe-OLN" nonfiltered="2482" processed="2477" dbindex="47607">
Galicia Ceibe-OLN fou una organitzaci indepedentista d esquerra impulsada pel Partido Galego do Proletariado el 1980 com al seu front d actuaci poltica. Desprs de la seva dissoluci el 1981, GC-OLN ocupar el seu espai poltic, exigint la independncia plena per a Galcia sense excloure la lluita armada. El 1982 fou una de les forces que originaren el BNG per la deix als pocs mesos per diferncies en l estratgia electoral a seguir.

A les eleccions de 1983 form junt al PCOE i independents les Candidaturas de Unidade Popular. Davant els mals resultats assolits, Xos Lus Mndez Ferrn propos a finals d any en la VI Assemblea Nacional l autodissoluci de l organitzaci, cosa rebutjada per la majoria. En aquella Assemblea es decid canviar el nom a Galiza Ceive-OLN i adoptar una ortografia reintegracionista.

L organitzaci don suport ideolgic a l Exrcito Guerrilheiro do Povo Galego Ceive.

El 1988 junt al Partido Comunista de Liberacin Nacional, escissi d'UPG form el Fronte Popular Galega, integrada per un altre grup que formava part de FPG procedent del PCLN, els Grupos Independentistas Galegos format per universitaris d USC. Per el 1989  Galiza Ceive-OLN decid deixar l organitzaci per diferncies d estratgia d organitzaci i es va autodissoldre per aformar l'Assembleia do Povo Unido.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115763" title="Asemblea Nacional-Popular Galega" nonfiltered="2483" processed="2478" dbindex="47608">

L Asemblea Nacional-Popular Galega (AN-PG) fou impulsada el 1975 per la Unin do Povo Galego (UPG) com a moviment poltic i social que canalitzs la lluita per l autodeterminaci de Galcia en base a uns ideals socialistes. 

La negativa del Ministeri de la Governaci a legalitzar-lo oblig a crear el Bloc Nacional-Popular Gallec (BN-PG), nom amb el que es present a les Eleccions Generals de juny de 1977. Va obtenir 22.771 vots (el 2,02%).

Junt a un sector del Partido Socialista Galego i a la prpia Unin do Povo Galego, fou la impulsora del naixement del Bloque Nacionalista Galego (BNG) el 1982.


Enllaos externs.
Pegatina de l AN-PG per l amnistia;

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115764" title="Gran Premi de l'est dels Estats Units del 1983" nonfiltered="2484" processed="2479" dbindex="47609">
Resultats del Gran Premi de l'est dels Estats Units de Frmula 1 de 1983, disputat a Detroit el 5 de juny del 1983.



Altres:

 Volta  rpida: John Watson 1: 47. 668 (a la volta 55 de 60);
 Pole: Ren Arnoux 1: 44. 734;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115765" title="Unin do Povo Galego" nonfiltered="2485" processed="2480" dbindex="47610">
La Unin do Povo Galego s un partit poltic nacionalista gallec i comunista.

Ha impulsat la creaci de fronts nacionalistes com l'Asemblea Nacional-Popular Galega i el Bloque Nacionalista Galego. Des de 1982 s un dels partits integrants d'aquesta coalici. El portantveu del BNG en el Congrs dels Diputats, Francisco Rodrguez, s membre del partit.

Publica la revista Terra e Tempo i el seu President s Bautista Goyel lvarez Domnguez. 

Celebr el seu XI Congrs Nacional el gener de 2005 a Santiago de Compostela.
 Histria .
El partit fou fundat el 25 de juliol del 1964 en una reuni al Caf de la Rocha (Santiago de Compostela),  encapalat per Xos Lois Mndez Ferrn, Celso Emilio Ferreiro, Uxo Novoneyra, Raimundo Patio, Xos Antonio Arjona, Lois Soto, Mara Xos Queizn, Lois Gonzlez Blasco Foz, Manuel Caeiro (cap de les Joventuts Comunistes Unificades de Morrazo) i Bautista lvarez (1930). Adoptaran el marxisme-leninisme de tendencia anticolonialista tercermundista, i que dubtava en constituir-se en partit o front. Les sigles se les va inventar el novembre del 1963 Xos Antonio Arjona, i durant un temps es va limitar e treure el document Constitucin da UPG on es definia amb vocaci frontista i a favoar d una Galcia lliure dins una uni federativa peninsular.

UPG va treure un programa de 10 punts fundacionals, en els quals defineixen Galcia com a naci, denoten la influncia del leninisme en el plantejament de la qesti nacional, exigeixen la socialitzaci de les grans empreses, la collectivitzaci del camp, i la defensa del dret a l autodeterminaci com a soluci al problema gallec. El punt des, per, preveia la possibilitat de mantenir vincles federatius amb d altres pobles de la Pennsula Ibrica.  D antuvi, el sue mbit es va reduir als intellectuals, per des del 1965 editaren la revista Terra e Tempo des de Mxic, dirigida al Povo Traballador Galego, i s apropia de la figura de Castelao, ataca la burgesia entreguista i demana un status a l ONU.  Alhora, ataca als altres grups galleguistes acussant-los de  folklorisme i de vague regionalisme .

Enllaos externs.
Pgina oficial de l'UPG;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115769" title="Gran Premi de l'est dels Estats Units del 1984" nonfiltered="2486" processed="2481" dbindex="47611">
Resultats del Gran Premi de l'est dels Estats Units de Frmula 1 de 1984, disputat a Detroit el 24 de juny del 1984.

 Resultats .


 Altres  .
 Volta rpida: Derek Warwick 1:46.221 (a la volta 32 de 63);
 Pole: Nelson Piquet 1:40.980;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115772" title="Gran Premi de l'est dels Estats Units del 1985" nonfiltered="2487" processed="2482" dbindex="47612">
Resultats del Gran Premi de l'est dels Estats Units de Frmula 1 de 1985, disputat a Detroit el 23 de juny del 1985.

 Resultats .


 Altres  .
 Volta rpida: Ayrton Senna 1: 45. 612 (a la volta 51 de 63);
 Pole: Ayrton Senna 1: 42. 051;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115774" title="Gran Premi de l'est dels Estats Units del 1986" nonfiltered="2488" processed="2483" dbindex="47613">
Resultats del Gran Premi de l'est dels Estats Units de Frmula 1 de 1986, disputat a Detroit el 22 de juny del 1986.



Altres:
 Volta  rpida: Nelson Piquet 1:41.233 (a la volta 41 de 63);
 Pole: Ayrton Senna 1:38.301;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115776" title="Partit Socialista Gallec" nonfiltered="2489" processed="2484" dbindex="47614">

El Partido Socialista Galego fou un partit poltic gallec d ideologia socialista i nacionalista. 

Fundat el 23 d'agost de 1963 amb la intenci de formar un partit socialdemcrata nacionalista a Galcia (Espanya), posteriorment radicalitz les seves posicions, apropant-se a la comunista Unin do Povo Galego (UPG). 

El seu secretari general entre 1971 i 1977 fou Xos Manuel Beiras Torrado. El PSG es present a les Eleccions Generals del 15 de juny de 1977, i va obtenir 27.197 vots (2,41%).

En els anys 80 es produ una ruptura interna: una part s'integr en el Bloque Nacionalista Galego i l'altra s'un a Esquerda Galega, formant la coalici PSG-EG. Ms tard el PSG-EG acabaria integrant-se en el BNG. 

 Fundaci .

Entre els seus fundadors destaquen Mario Orxajes Pita, Salvador Rei, Salvador Garca Bodao, Xos Lus Rodrguez Pardo, Cesreo Saco, Manuel Caamao y Ramn Pieiro, que crearen el Partito en una reuni clandestina.

El nou partit va atraure a antics membres del Partido Galeguista com Francisco Fernndez del Riego, qui fou elegit president del partit, Amado Losada, Domingo Pombo i a joves influts pel pierismo com Xos Manuel Beiras Torrado i Ramn Lugrs.

 Histria .

El 1965 comen a editar-se a Perpiny la publicaci Adiante, que des de 1969 s'edit a Galcia amb el nom de Galicia Socialista.

El 1972 el PSG eleg com a secretari general a Xos Manuel Beiras, i assum com a prpia la teoria del colonialisme intern. En 1974 el PSG particip en la Conferncia Socialista Ibrica, amb el PSOE, Moviment Socialista de Catalunya, Partit Socialista del Pas Valenci i la Uni Sindical Obrera, que en 1976 se separaren del PSOE transformant-se en la Federaci de Partits Socialistes.

El 1975 s'integr en el PSG el Movimiento Socialista Galego d'lvarez Gndara i Francisco Gonzlez Amadis. Els mals resultats de las eleccions generals de 1977 i les pressions del PSOE provocaren la descomposici de la FPS, i el PSG entr en crisi. Beiras abandon la direcci del partit i els partidaris d'apropar-se al PSOE s'organitzaren en el Colectivo Socialista-PSG liderat per Rodrguez Pardo, Ceferino Daz i Fernando Gonzlez Laxe, i que agrupava uns 100 militants. La direcci del PSG opt per expulsar aquest collectiu, que es va integrar en el PSOE.

El PSG particip a la coalici Unidade Galega pe ra participar en les eleccions generales i municipals de 1979, per a diferncia de la resta de partits integrants d UG, es neg a entrar en la Comisi dels 16, que havia d elaborar el projecte d Estatut de Galcia.

En el II Congrs de juny de 1980 es descart la possibilitat de confluir amb el Partido Obreiro Galego, per es recolz la creaci de la Mesa de Forzas Polticas Galegas amb el BNPG, amb programa en les Bases constitucionals de 1976. Aquesta decisi d apropar-se al BNPG provoc un fort descontentament en el si de PSG que provoc la sortida de nombrosos militants.

Per a les eleccions autonmiques de 1981, el PSG an en coalici electoral amb el BNPG. Dels tres diputats elegits, Claudio Gonzlez Garrido s militant del PSG. Quan es form el BNG, el PSG s hi integr, per en 1983 decid abandonar-lo. Aquesta determinaci provoc la desintegraci del Partit: una part ingress en el BNG com a Colectivo Socialista i la resta, liderats per Domingo Merino, es fusion amb Esquerda Galega en 1984 formant el PSG-EG.

 Militants .

El PSG fou un partit de quadres. Fins el 1975 no super els 100 afiliats, i arrib als 650 en 1980.


 Enllaos externs .

 Pegatina del Congrs del PSG celebrat en 1977;
 Pegatina del PSG amb el lema Por una Galicia libre y socialista;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115781" title="Sindicato Obreiro Galego" nonfiltered="2490" processed="2485" dbindex="47615">
El Sindicato Obreiro Galego (SOG) fou un sindicat gallec d orientaci nacionalista i d esquerres.

La seva publicaci oficial era O Eixo, editant alhora altres publicacions comarcals i sectorials. Es fund en maig de 1975 quan el Frente Obreiro de la Unin do Povo Galego decid transformar-se en un sindicat. Form part de l Asemblea Nacional-Popular Galega (AN-PG). L abril de 1976 realitz la seva primera Assemblea General. Tanmateix, desaparequ un any desprs, en mar de 1977, per a donar pas a la Intersindical Nacional Galega (ING).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115783" title="cid bric" nonfiltered="2491" processed="2486" dbindex="47616">

L'cid bric s un cid utilitzat sovint com a antisptic, insecticida, retardador de flama, controlador de la fissi de l'urani en centrals nuclears i com a precursor d'altres compostos qumics. Es troba en forma de cristalls incolors o com a pols blanca i es dissol en aigua. T la frmula qumica H3BO3, a vegades escrita ms concisament com B(OH)3. Quan es troba en forma de mineral s'anomena sassolita.

 Preparaci .
L'cid bric es produeix principalment a partir de borats mitjanant la reacci amb cid sulfric. La font principal de borats al mn s una mina oberta a la Vall de la Mort (Death Valley) a Califrnia, Estats Units.

L'cid bric el va preparar per primera vegada Wilhelm Homberg (1652-1715) a partir del brax, mitjanant l'acci d'cids minerals, i li don el nom sal sedativum Hombergi. La presncia d'cid bric o les seves sals s'havia detectat en l'aigua de mar i en les fruites (A. H. Allen, Analyst 301, 1904). L'cid lliure es troba en forma nativa en algunes zones volcniques com la Toscana, les illes Lipari i l'estat de Nevada, on apareix barrejat amb els vapors; tamb es troba com a constituent de molts minerals, com el brax, la boracita, la boranotrocacita i la colemanita. 

 Propietats .
L'cid bric s soluble en aigua en ebullici. D'altra banda, quan s'escalfa per sobre dels 170 C es deshidrata i forma l'cid metabric, HBO2. L'cid metabric s un slid cristall cbic de color blanc i noms s lleugerament soluble en aigua. L'cid metabric es fon a uns 236 C i quan s'escalfa per sobre dels 300 C es torna a deshidratar, formant l'cid tetrabric o cid pirobric, H2B4O7. Un escalfament addicional duu a la producci de trixid de bor. 

L'cid bric no es dissocia en soluci aquosa, per s acdic a causa de la seva interacci amb les molcules d'aigua:
B(OH)3 + H2O   B(OH)4  + H+;
Ka = 5,810 10 l/mol; pKa = 9,24.
Els anions poliborat es formen a pH 7 10 si la concentraci de bor s superior a uns 0,025 mol/l. El ms conegut d'aquests s l'i tetraborat, que es troba al mineral anomenat brax:
4B(OH)4  + 2H+   B4O72  + 9H2O;

 Usos .
L'cid bric es pot utilitzar com a antisptic en cremades o talls menors; a vegades s'utilitza en benes i apsits i en pomades balsmiques, en altres casos s'aplica en solucions molt diludes com a colliri. s txic per ingesti o per inhalaci, tot i que no gaire ms que la sal comuna. L'cid bric es pot utilitzar per tractar diversos tipus de micosis, com la candidosi. Tamb s'utilitza per prevenir la tinya dels peus (peu d'atleta) i, en soluci, es pot utilitzar per tractar alguns tipus d'otitis externa en humans i en animals. S'utilitza tamb com a insecticida poc txic, directament en forma de pols, mesclat amb sucre o com a component d'insecticides comercials.

L'cid bric s'utilitza en centrals nuclears per reduir la velocitat de fissi. Les reaccions en cadena de fissi acostumen a estar determinades per la quantitat de neutrons presents, produts per fissions prvies. El bor t una gran secci efica d'absorci de neutrons i, per tant, es dissol en el refrigerant principal que circula pel reactor. D'aquesta manera, canviant la concentraci d'cid bric a l'aigua es pot regular la reacci nuclear. S'utilitza tamb en pirotcnia per evitar la reacci entre nitrats i l'alumini, que forma amides: s'afegeix una petita quantitat d'cid bric al compost per neutralitzar les amides alcalines que poden reaccionar amb l'alumini.

L'cid bric de liti s la sal de liti de l'cid bric, i s'utilitza en laboratoris com a tamp de gels. El tamp TBE s'utilitza mpliament en l'electroforesi d'cids nucleics i t una major capacitat de tamp que el tamp TAE. Es pot utilitzar en l'electroforesi amb gel d'agarosa i amb poliacrilamida.

 Referncies .
;

 Enllaos externs .
 International Chemical Safety Card 0991: fitxa de seguretat de l'cid bric. ;
 National Pollutant Inventory: el bor i els seus compostos. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115785" title="Frente Obreiro" nonfiltered="2492" processed="2487" dbindex="47617">
El Frente Obreiro de la Unin do Povo Galego (UPG) fou la secci sindical de la UPG, sorgida a finals de 1972 en una junta a Pontevedra.

El seu responsable era Moncho Reboiras i tenia implantaci a Vigo i en menor mesura a Ferrol i La Corunya. Publicava el butllet O Eixo des de 1974. En 1974 tenia al voltant de 50 militants, en 1975 augment la seva afiliaci i s opt per crear un sindicat propi que es form el maig de 1975 amb el nom de Sindicato Obreiro Galego.



 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115786" title="Nautilus cookanum" nonfiltered="2493" processed="2488" dbindex="47618">

Nautilus cookanum  s una espcie de nutil extingit. Visqu durant l Eoc. N. cookanum va ser agrupat en un txon nic, juntament amb d altres espcies extingides, basat en els carcters compartits de les seves conquilles. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115787" title="Pop gegant" nonfiltered="2494" processed="2489" dbindex="47619">

Enteroctopus s un gnere de pop, molts dels seus membres sovint sn coneguts com a pops gegants. Tot i aix, un membre d aquest gnere s d una mida extremadament petita.

 Gnere Enteroctopus ;
 Pop gegant del Pacfic Nord, Enteroctopus dofleini;
 Enteroctopus juttingi * ;
 Pop gegant del Sud, Enteroctopus magnificus ;
 Enteroctopus megalocyathus;
 Enteroctopus membranaceus ;
 Enteroctopus zealandicus;

Les espcies marcades amb asterisc (*)  sn qestionables i requereixen d un estudi ms profund per a determinar si sn espcies vlides o sinnims.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115791" title="Oegopsina" nonfiltered="2495" processed="2490" dbindex="47620">

Oegopsina s un subordre de l ordre dels calamars, Teuthida, en la classe dels cefalpodes. Alguns taxnoms l eleven al nivell d ordre, en aquest cas s conegut com a  Oegopsida.

Classificaci.

Subordre Oegopsina;
 Famlia Ancistrocheiridae;
 Famlia Architeuthidae;
 Famlia Bathyteuthidae;
 Famlia Batoteuthidae;
 Famlia Brachioteuthidae;
 Famlia Chiroteuthidae;
 Famlia Chtenopterygidae;
 Famlia Cranchiidae;
 Famlia Cycloteuthidae;
 Famlia Enoploteuthidae;
 Famlia Gonatidae;
 Famlia Histioteuthidae;
 Famlia Joubiniteuthidae;
 Famlia Lepidoteuthidae;
 Famlia Lycoteuthidae;
 Famlia Magnapinnidae;
 Famlia Mastigoteuthidae;
 Famlia Neoteuthidae;
 Famlia Octopoteuthidae;
 Famlia Ommastrephidae;
 Famlia Onychoteuthidae;
 Famlia Pholidoteuthidae;
 Famlia Promachoteuthidae;
 Famlia Psychroteuthidae;
 Famlia Pyroteuthidae;
 Famlia Thysanoteuthidae;
 Famlia Walvisteuthidae;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115794" title="Duke Ellington" nonfiltered="2496" processed="2491" dbindex="47621">

Edward Kennedy "Duke" Ellington (Washington DC, 29 d'abril de 1899 - Nova York, 24 de maig de 1974), Duke Ellington, compositor, director i pianista nord-americ de jazz. Est considerat, segons la crtica, com un dels ms importants i influents compositors de jazz de la histria, al costat de Louis Armstrong i Charlie Parker. El seu bigraf, Derek Jewell, afirma que Ellington va poder arribar a escriure unes 2.000 peces musicals durant tota la seva vida, si b les quals va crear en trossos de paper desprs perduts sn incomptables, podent-se elevar l'estimaci total d'obres compostes fins i tot fins a 5.000 peces.

 Primers anys . 

Ellington va nixer un 29 d'abril de 1899, fill de James Edward Ellington, un majordom de la Casa Blanca, i de Daisy Kennedy Ellington. Des de molt jove, l'ambient confortable en el qual va viure li va facilitar, amb set anys, comenar a rebre llions de piano, i a escriure msica en la seva adolescncia. En 1917 va deixar l'institut en el qual estudiava, i va passar a dedicar-se per complet a la msica. El seu debut professional es va produir amb disset anys, en la seva ciutat natal. Des dels seus inicis ja va influir en ell un gnere musical molt popular a principis de segle, el ragtime, estil essencialment pianstic derivat del jazz. 

A partir de 1919 va comenar a tocar amb diverses bandes de la zona de Washington DC, per al setembre de 1923 es va decidir traslladar permanentment a Nova York amb The Washingtonians, el quintet al que pertanyia. Es van convertir al poc temps en el grup resident del club The Hollywood Club de Times Square (ms tard conegut com The Kentucky Club o tamb the Club Kentucky). Al novembre de 1924 van realitzar els seus primers enregistraments, utilitzant diferents pseudnims per a cadascuna de les companyies amb les quals van tocar. "East St. Louis Toodle-oo", una de les seves primeres grans produccions, gravada en 1926, i s un exemple del denominat estil "jungle" (jungla) que tocaven. Obres com aquesta van fer que la fama de l'agrupaci, ja sota la batuta artstica de Ellington, fora creixent. Posteriorment, el seu pas pel fams club "The Cotton Club" de Harlem, que va durar tres anys a partir de la seva entrada el 4 de desembre de 1927, va convertir a Ellington en un msic de gran renom en tot els Estats Units per la retransmissi radiofnica de moltes de les seves actuacions. Durant aquesta etapa, en 1929, el quinteto va actuar interpretant msica de George Gershwin en el musical de Broadway Show Girl. Tamb van actuar en diverses pellcules. Diverses gires per Estats Units i Europa van acrixer la seva fama en gran manera. 

Peces musicals de l'poca, com Mood Indigo (1930) o Sophisticated lady (1933), van gaudir un notable xit, marcant el comenament d'una poca daurada per a la big band i especialment para Ellington. A poc a poc es van anar incorporant nous membres a l'agrupaci, i el que era originalment un quintet en les seves primeres aparicions en el Cotton Club, va arribar fins a completar fins a un total de dotze msics.

 Maduresa artstica .

A partir de meitat de la dcada de 1940 es va produir un viraje en el sentit de les seves composicions, que van passar a ser ms formals i de major al temtic: Black, Brown and Beix (1944), Frankie and Johnnie (1945) o Deep South Suite (1946). Els gustos del pblic canviaven, orientant-se ms cap a formacions amb major pes d'un instrument solista i de menor nombre de components, conseqncia tot de la revoluci bop, per Ellington va romandre lleial a la seva concepci i forma d'entendre la msica, donant pas en la seva banda a msics de la talla del saxofonista Johnny Hodges o el trompetista Cootie Williams com mostra del nivell d'exigncia d'aquesta. * %Duke Ellington Take the A Train (Ella Fitzgerald) VIDEO

 Nou inici de la seva carrera .

El Festival de Jazz de Newport de 1956 va catapultar a la fama novament a The Washingtonians, iniciant una diverses gires pel mn que van augmentar el seu ja de per si mateix notria fama mundial. En 1959, la composici de les bandes sonores de les pellcules Anatomy of a murder (Anatomia d'un assassinat), i, un any desprs, Paris Blues (Un dia tornar), van ser part de la seva incursi en el camp de la msica cinematogrfica. La dcada de 1960 va despertar l'inters de Duke Ellington en la msica litrgica. Va compondre peces com "In the beggining of God", reproduda pblicament per primera vegada en 1965 en la catedral de San Francisco, i va romandre al capdavant de la seva orquestra fins a la seva defunci, moment en el qual va prendre el relleu el seu fill Mercer Ellington. Simultniament, tamb va gravar amb una extensa srie de msics ms joves i de reconegut talent: John Coltrane, Max Roach o Charlie Mingus. 

 ltims anys .

  

AL final de la seva vida van arribar els majors reconeixements a la seva carrera, tenint en el seu haver els ttols de Doctor Honoris causa per les Universitats de Howard en 1963, i de Yale en 1967, a ms de la Medalla Presidencial de l'Honor atorgada en 1969. Va Ser nomenat membre de l'Institut Nacional de les Arts i les Lletres d'Estats Units en 1970, i en 1971 va passar a ser el primer msic de jazz membre de la Real Acadmia de la Msica de Estocolm. Va Estar nominat en 1965 per a rebre el Premi Pulitzer, per la seva candidatura va ser rebutjada, a la qual cosa va reaccionar amb una de les seves frases ms famoses: "La destinaci est sent amable amb mi. No vol que jo sigui fams massa jove". Va morir un 24 de maig de 1974, vctima d'un cncer de pulm agreujat per una pneumnia. Les seves restes reposen en el Woodlawn Cemetery, en la ciutat de Nova York.

 Selecci discogrfica .

 1947: Daybreak Express	 	(RCA);
 1950: Masterpieces by Ellington	(Columbia);
 1953: Ellington Uptown	(Sony International);
 1956: Ellington at Newport 	 	(Columbia);
 1957: Such Sweet Thunder	(Columbia/Legacy);
 1958: Black, Brown and Beige 	 	(Columbia/Legacy);
 1958: Newport Jazz Festival (1958) 	 (Columbia);
 1960: Three Suites (Columbia);
 1960: The Nutcracker Suite	 	(Columbia);
 1960: Peer Gynt Suite/Suite Thursday	 	(Columbia);
 1961: First Time! The Count Meets the Duke	(Columbia);
 1962: Money Jungle	(Blue Note);
 1962: Duke Ellington and John Coltrane	(Impulse!);
 1963: The Great Paris Concert  	(Atlantic);
 1966: Ella & Duke at the Cote D'azur 	 	(Verve);
 1966: Sacred Music 	(RCA);
 1967: Johnny Come Lately	 	(RCA);
 1967: ... and His Mother Called Him Bill	(Bluebird/RCA);
 1969: The Intimate Ellington	(Original Jazz Classics);
 1973: Eastbourne Performance 	 	(RCA);

Bibliografa.
 Ellington, Mercer, y Dance, Stanley: Duke Ellington. Una biografa ntima. Barcelona, Parsifal, 1992. ISBN 84-87265-30-8.
 Snchez, Leo: Lunas de papel y polvo de estrellas. Compositores y letristas en la edad de oro del musical. Lleida, Milenio (Coleccin Msica), 2005. ISBN 84-9743-172-3.

 Enllaos externs .


 Duke Ellington Take the A Train (Ella Fitzgerald) VIDEO;
 Pgina web oficial de Duke Ellington (en ingls);
 Biografas del jazz: Duke Ellington;
 biography   from Down Beat Magazine (en ingls);
 A Duke Ellington Panorama   including detailed discography (en ingls);
 Duke Ellington @ All About Jazz  (en ingls);
 Duke Ellington Collection, 1927 1988   Archives Center, National Museum of American History, Smithsonian Institution. (en ingls);
 1981 Entrevista Real Audio con Don George sobre Duke Ellington por Don Swaim  (en ingls);




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115799" title="Leptostraci" nonfiltered="2497" processed="2492" dbindex="47622">

Els leptostracis (Leptostraca) sn un ordre de crustacis malacostracis, el membre ms conegut de la qual s el gnere Nebalia.

Anatomia.


 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115805" title="Partido Nacionalista Galego-Partido Galeguista" nonfiltered="2498" processed="2493" dbindex="47623">

El Partido Nacionalista Galego-Partido Galeguista (PNG-PG) s un petit partit nacionalista liberal de centre integrat en el Bloque Nacionalista Galego (BNG), que prov de la descomposici de Coalici Gallega. Tenia 132 militants el 2002, encara que arrib a tenir ms de 500 poc desprs de la seva fundaci. Xos Henrique Rodrguez Pea es el seu Secretari General i el seu nic diputat en el Parlament gallec, i el partit compta amb quatre representants en el Consello Nacional del BNG.

Fundat en gener de 1987 com a Partido Nacionalista Galego (PNG) quan un sector de Coalici Gallega liderat per Pablo Gonzlez Marias  i Xos Henrique Rodrguez Pea promogu una organitzaci ms progressista i nacionalista. Posteriorment se li un el petit Partit Galleguista Nacionalista i es form el PNG-PG. En setembre de 1989 el PNG-PG recolz la moci de censura contra el govern del popular Xerardo Fernndez Albor i entr en el govern del socialista Fernando Gonzlez Laxe ocupant-ne dues conselleries. Desprs dels mals resultats a les eleccions autonmiques de 1989 s integr en el BNG.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115807" title="Partido Galeguista Nacionalista" nonfiltered="2499" processed="2494" dbindex="47624">
El Partido Galeguista Nacionalista fou un partit nacionalista gallec.

Fou fundat en 1984, desprs de la decisi del Partit Galleguista d integrar-se en Coalici Gallega. Un grup de cinquanta militants liderats per Ramn Martnez Lpez i Manuel Beiras disconformes amb la decisi  decidiren organitzar un nou partit galleguista.

El 1988 s uniren al PNG per a formar el Partido Nacionalista Galego-Partido Galeguista.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115808" title="Eleccions al Parlament de les Illes Balears" nonfiltered="2500" processed="2495" dbindex="47625">
Llista de les eleccions al Parlament de les Illes Balears.

Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983;
Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1987;
Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1991;
Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1995;
Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1999;
Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2003;
Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2007;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115810" title="Eleccions a les Corts Valencianes" nonfiltered="2501" processed="2496" dbindex="47626">
Llistat de les eleccions a les Corts Valencianes.

Eleccions a les Corts Valencianes de 1983;
Eleccions a les Corts Valencianes de 1987;
Eleccions a les Corts Valencianes de 1991;
Eleccions a les Corts Valencianes de 1995;
Eleccions a les Corts Valencianes de 1999;
Eleccions a les Corts Valencianes de 2003;
Eleccions a les Corts Valencianes de 2007;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115816" title="Partit Gallec Social Demcrata" nonfiltered="2502" processed="2497" dbindex="47628">
El Partido Galego Social Demcrata (PGSD) fou un partit nacionalista gallec.

Fou fundat amb el nom d Unin Social-Demcrata Galega en mar de 1974, dirigit por Xos Lus Fontela i Alfonso Zulueta de Haz. Noms va tenir alguna implantaci a les ciutats. Form part del Consello de Forzas Polticas Galegas (1976), per l abandon junt amb la UPG en 1977 per discrepncies sobre l acceptaci de forces estatals.

Va concrrer en coalici amb el Partido Popular Galego a les eleccions generales de 1977. Els mals resultats (23.014 vots, el 2'04%) propiciaren la formaci d un nou partit, format pel PGSD i el PPG, amb el nom de Partit Galleguista i la desaparici del PGSD.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115818" title="3000 metres obstacles" nonfiltered="2503" processed="2498" dbindex="47629">
Els 3000 metres obstacles s una prova d'atletisme (concretament de resistncia) que consisteix en recrrer 3 Km amb diversos obstacles com una bassa o un conjunt de tanques.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115819" title="Partit Popular Gallec" nonfiltered="2504" processed="2499" dbindex="47630">
El Partido Popular Galego (PPG) fou un partit galleguista de centre.

Fou fundat en juliol de 1976 en unir-se la Unin Democrtica de Galicia liderada per Xaime Illa Couto i la Izquierda Democrtica Galega, liderada per Fernando Garca Agudn, i vinculada a la Izquierda Democrtica de Joaqun Ruiz Jimnez.

Particip en les actividats de l Equip Demcrata Cristi de l Estat Espanyol, encara que no s hi va integrar.

Particip a les eleccions generales de 1977 en coalici amb el Partit Gallec Social Demcrata. Desaparegu en 1979 degut a les tensions internes entre els dos grups que constituen el partit. Part dels seus militants s incorporaren al Partit Galleguista o a la UCD. Fou un partit de quadres: noms tenia 117 afiliats en 1977. Gonzalo Rey Lama fou el secretari executiu entre 1977 i 1979.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115820" title="Acetobacteri" nonfiltered="2505" processed="2500" dbindex="47631">

Els acetobacteris (Acetobacter) sn un gnere de bacteris de l'cid actic. Sn bacteris aerbics que oxiden rpidament alcohols i sucres i acumulen cids orgnics. Els acetobacteris es caracteritzen per convertir l'alcohol (etanol) en cid actic en presncia d'oxigen.

Els acetobacteris tenen importncia comercial, degut a que:
 Sn utilitzats en la fabricaci del vinagre, converteixen l'etanol en cid actic. ;
 Oxiden el sorbitol a sorbosa, que s utilitzada per a obtenir l'cid ascrbic (Vitamina C).

Per, els acetobacteris poden contaminar de manera natural sucs de fruites i begudes alcohliques com el vi, la sidra i la cervesa si produeixen massa quantitat d'cid actic. Per evitar-ho, el creixement dels acetobacteris es pot aturar utilitzant quantitats moderades de sulfur d'hidrogen en el vi, o b, eliminant tot l'oxigen del vi quan s'emmagatzema.

Els acetobacteris viuen a sobre de material vegetal ric en carbohidrats, com la fuita i els cereals.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115824" title="Eleccions a les Corts Valencianes de 2007" nonfiltered="2506" processed="2501" dbindex="47632">
El diumenge 27 de maig de 2007, segons l'establit a la Llei Orgnica del Rgimen Electoral General (LOREG), se celebraran al Pas Valenci dues eleccions: autonmiques (el mateix dia que en altres 12 comunitats autnomes) i municipals (el mateix dia que en tots els municipis d'Espanya).

 Situaci electoral des de les eleccions de 2003 .

La tanca electoral per accedir al repartiment d'escons es troba en el 5% en el conjunt del Pas Valenci. Per tant, encara que cinc candidatures poltiques van obtindre un nombre destacat de vots, solament tres (PP, PSPV i Esquerra Unida - L'Entesa) van aconseguir representaci a les Corts Valencianes. Els 48 diputats obtinguts pel PP el permitixen governar amb comoditat la cambra parlamentria, en front dels 41 que obtingueren la suma del PSPV amb L'Entesa.

En quant a altres candidatures poltiques, el Bloc Nacionalista Valenci - Esquerra Verda, malgrat aconseguir ms d'un 6% dels vots a la demarcaci de Castell, els menors resultats a la demarcaci d'Alacant van fer que es quedara sense representaci amb un 4,8%. Per altra banda, Uni Valenciana va continuar amb la baixada que va comenar des de l'any 1995, obtenint un 3%. En sisena posici i amb ms de 7.000 vots se situ Esquerra Republicana del Pas Valenci.

 Expectatives electorals per a les eleccions de 2007 .

La fragmentaci d'Uni Valenciana i la divisi del vot regionalista amb altres formacions poltiques com Coalici Valenciana fan que per al proper maig siga molt difcil que alguna d'aquestes formacions arribe al 5%. Per tant, sense cap partit poltic que els done suport, el PP necessitar majoria absoluta (50 diputats sobre 99 desprs de la reforma de l'Estatut valenci) si vol continuar governant. En cas de no aconseguir-la, el PSPV, EUPV i el Bloc podrien desbancar al PP de la Generalitat.

Al 2003 la distncia entre el PP i la suma de PSPV-EU-Bloc va ser d'una sla dcima (0,1%). Per, la no entrada del Bloc a les Corts va fer que es perderen els seus vots i que la distncia entre l'esquerra i la dreta es fera ms gran. I encara que el PSPV li retalle algun punt al PP segons les enquestes, s prcticament imprescindible l'entrada a les Corts tant d'EUPV com del Bloc si vol governar (en minoria).

Per a garantir l'entrada d'ambdues formacions a la cambra es va decidir a finals del 2006 fer una coalici en la que formaren part Esquerra Unida del Pas Valenci (EUPV), el Bloc Nacionalista Valenci (BLOC), Els Verds del Pas Valenci (EVPV), Els Verds Esquerra Ecologista del Pas Valenci (VEE) i Izquierda Republicana (IR), que es presentaran conjuntament sota el nom de Comproms pel Pas Valenci aquesta coalici podr fer-se extensible a diferents localitats en les eleccions municipals. Aquest pacte t per objectiu principal evitar el bipartidisme a les Corts Valencianes, i especialment la majoria absoluta del Partit Popular.

 Candidats i formacions poltiques .



 Enquestes d'intenci de vot .

 Setembre de 2006 (Institut Opina): L'enquesta, feta sobre 99 diputats, donava 53-56 escons i un 49,3% al PP. El PSPV obtindria un 36,4% i 37-40 escons, i EUPV un 7% i 6 escons. Tant el Bloc (4,5%) com UV (1,5%) es quedarien sense representaci.

 Novembre de 2006 (Sigma Dos): L'enquesta, feta sobre 99 diputats, donava 53-56 escons i un 49,1% al PP. El PSPV obtindria un 35,2% i 37-40 escons, i EUPV un 6,6% i 6 escons. La resta de candidatures (9,1%) es quedarien sense representaci.

Resultats.


Amb un cens de 3.436.601 votants convocats a les urnes, n'hi acudiren 2.436.759 (70,9% de participaci) i se n'abstingueren 999.842 (29,1%). Es comptabilitzaren 2.421.667 vots vlids (99,4%) i la resta nuls. Dels vlids, 2.387.935 anaren a parar a algun partit poltic (98,6%) i 33.732 foren en blanc (1,4%).

Resultats per circumspcricions.

Alacant.



A part, es varen recomptar 11.452 vots en blanc, que suposaven l'1,44% del total dels sufragis vlids. Els diputats escollits foren:
 Gema Amor Prez (PP);
 Csar Augusto Asencio Adsuar (PP);
 Andrs Antonio Ballester Costa (PP);
 Angela Mara Barcel Martorell (PP);
 Gerardo Camps Devesa (PP);
 Elena Bonet Mancheo (PP);
 Jos Cholbi Diego (PP);
 Jos Ciscar Bolufer (PP);
 Luis Bernardo Daz Alperi (PP);
 Jos Ramn Garca Antn (PP);
 M Josefa Garca Herrero (PP);
 Yolanda Garca Santos (PP);
 Pedro Hernndez Mateo (PP);
 Rafael Maluenda Verd (PP);
 Mara Milagrosa Martnez Navarro (PP);
 Trinidad Mir Mira (PP);
 Antonio Vicente Peral Villar (PP);
 Csar Snchez Prez (PP);
 David Francisco Serra Cervera (PP);
 Manuel Bueo Ortuo (PSPV-PSOE);
 Consuelo Catal Prez (PSPV-PSOE);
 Vicenta Crespo Domnguez (PSPV-PSOE);
 Dolores Gay Bdalo (PSPV-PSOE);
 Jos Antonio Godoy Garca (PSPV-PSOE);
 Dolores Huesca Rodrguez (PSPV-PSOE);
 Elvira Mara Jimnez Gutirrez (PSPV-PSOE);
 Isabel Lloret Ivorra (PSPV-PSOE);
 ngel Luna Gonzlez (PSPV-PSOE);
 Diego Maci Anton (PSPV-PSOE);
 Rebeca Soler Cejudo (PSPV-PSOE);
 Antonio Torres Salvador (PSPV-PSOE);
 Eduardo Vicente Navarro (PSPV-PSOE);
 Amando Vilaplana Girons (PSPV-PSOE);
 Mireia Moll i Herrera (Comproms pel Pas Valenci);
 Llus Torr i Gil (Comproms pel Pas Valenci);

Castell.



A part, es varen recomptar 4.616 vots en blanc, que suposaven l'1,62% del total dels sufragis vlids. Els diputats electes foren: 
 Rosa Mara Barrieras Mombr (PP);
 Mariano Castejn Chaler (PP);
 Ricardo Costa Climent (PP);
 Alberto Fabra Part (PP);
 Alejandro Font de Mora Turn (PP);
 Soledad Linares Rodrguez (PP);
 Jos Mar Olano (PP);
 Ricardo Martnez Rodrguez (PP);
 Jaime Mundo Alberto (PP);
 Herminia Palomar Prez (PP);
 Vicente Rambla Momplet (PP);
 Fernanda Vidal Causanilles (PP);
 Isabel Escudero Pitarch (PSPV-PSOE);
 Amparo Marco Gual (PSPV-PSOE);
 Vicente Nebot Gargallo (PSPV-PSOE);
 Joaquim Puig i Ferrer (PSPV-PSOE);
 M Jos Salvador Rubert (PSPV-PSOE);
 Mercedes Sanchordi Garca (PSPV-PSOE);
 Adolf Sanmartn Besalduch (PSPV-PSOE);
 Soledad Sorribes Martnez (PSPV-PSOE);
 Juan Ignacio Subias Ruz de Villa (PSPV-PSOE);
 Clara Tirado Museros (PSPV-PSOE);
 Marina Albiol Guzmn (Comproms pel Pas Valenci);
 Josep Maria Paella Alccer (Comproms pel Pas Valenci);

Valncia.



A part, es varen recomptar 18.023 vots en blanc, que suposaven l'1,35% del total dels sufragis vlids. Els elegits foren:
 Rita Barber Nolla (PP);
 Vicente Betoret Coll (PP);
 Rafael Blasco Castany (PP);
 Mara Dolores Botella Arbona (PP);
 Manuel Miguel Bustamante Bautista (PP);
 Francisco Camps Ortiz (PP);
 Serafn Castellano Gmez (PP);
 Antonio Clemente Olivert (PP);
 Salvador Corts Llopis (PP);
 Juan Gabriel Cotino Ferrer (PP);
 Rafael Ferraro Sebasti (PP);
 Esther Franco Aliaga (PP);
 Fernando Mara Giner Giner (PP);
 Francisca Mercedes Hernndez Miana (PP);
 Concepcin Iranzo Martn (PP);
 Vernica Marcos Puig (PP);
 Alicia de Miguel Garca (PP);
 Eduardo Ovejero Adelandado (PP);
 Vicente Parra Sisternes (PP);
 Asuncin Quinz Alegre (PP);
 M Rosa Roca Castell (PP);
 Sagrario Snchez Corts (PP);
 Vicente Soria Mora (PP);
 Josefa Andrs Barea (PSPV-PSOE);
 Jos Camarasa Albertos (PSPV-PSOE);
 Nuria Esp de Navas (PSPV-PSOE);
 Josefa Frau Ribes (PSPV-PSOE);
 Antoni Lozano Pastor (PSPV-PSOE);
 Cristina Moreno Fernndez (PSPV-PSOE);
 Carmen Ninet Pea (PSPV-PSOE);
 Ana Isabel Noguera Montagud (PSPV-PSOE);
 Joan Ignasi Pla i Dur (PSPV-PSOE);
 Jess Ros Piles (PSPV-PSOE);
 Vicent Sarri Morell (PSPV-PSOE);
 Jeanette Segarra Sales (PSPV-PSOE);
 Francesc de Borja Signes Nez (PSPV-PSOE);
 Antoni Such Botella (PSPV-PSOE);
 Glria Marcos i Mart (Comproms pel Pas Valenci);
 Enric Xavier Morera i Catal (Comproms pel Pas Valenci);
 Mnica Oltra i Jarque (Comproms pel Pas Valenci);



 Enllaos externs .
 Diputats electes 2007;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115827" title="Esquerda Nacionalista" nonfiltered="2507" processed="2502" dbindex="47633">
Esquerda Nacionalista (EN) s un partit poltic gallec format en 1992, integrant del BNG, i en el seu Consello Nacional  hi compta amb 9 membres. T al voltant de 600 militants (2002). Propugna la independncia de Galcia i la reintegraci gradual del gallec en el portugus. EN recolz el "s" en el referndum sobre el tractat de la Constituci Europea. El seu Secretari Nacional s Xos Chorn i el seu President, Alberte Xullo Rodrguez Feixoo . Els mxims rgans del partit son l Executiva Nacional i la Mesa Nacional. Publica el peridic EN Galiza i promou la Fundacin Enclave.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115828" title="Esquerda Galega" nonfiltered="2508" processed="2503" dbindex="47634">
Esquerda Galega fou un partit nacionalista gallec d esquerres.

Fou fundat en desembre de 1980 en refundar-se el Partido Obreiro Galego, integrant la majoria dels militants de l autodissolt Partido dos Traballadores de Galicia i a militants procedents del BNPG, Partit Socialista Gallec, Partit Comunista de Galcia i Movemento Comunista de Galicia. Celebr el seu I Congrs en mar de 1981, en el que accept el marc constitucional i autonmic per a la consecuci de l autodeterminaci de Galcia.

A les eleccions autonmiques de 1981 obtingu 33.497 vots (3'32%) i un esc per al seu lder, Camilo Nogueira, qui aconsigui gran protagonisme en la seva actuaci en el Parlament de Galcia, encara que el partit pat una forta desfeta a les eleccions generales de 1982 amb noms 22.310 vots (1'72%). 

En 1984 es fusion amb el Partit Socialista Gallec formando el PSG-EG.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115829" title="Partit Socialista Gallec-Esquerda Galega" nonfiltered="2509" processed="2504" dbindex="47635">
El Partido Socialista Galego-Esquerda Galega (PSG-EG) fou un partit nacionalista gallec d  esquerres.

Es fund en 1984 amb la uni d Esquerda Galega i el Partit Socialista Gallec, dirigit per Camilo Nogueira. El 1993 form amb sectors galleguistes centristes una nova Unidade Galega. A les eleccions generales i autonmiques de 1993 hi particip en coalici amb la federaci gallega d Izquierda Unida, formant la coalici Unidade Galega-Esquerda Unida (UG-EU). Desprs del fracs electoral a les eleccions, una part del partit conflu amb EG formant Esquerda Unida-Esquerda Galega i l  altra s integr en el Bloque Nacionalista Galego com a Unidade Galega. El 1993 tenia 1.130 militants en 67 agrupacions locals, ssent la de Vigo la ms nombrosa, amb 160 militants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115830" title="Citosquelet" nonfiltered="2510" processed="2505" dbindex="47636">

El citosquelet s una mena de xarxa que disposen les cllules eucariotes formada per fibres proteiques que recorren el citosol i que actuen com a esquelet i musculatura cellular.

Constitueix una xarxa dinmica amb funcions principalment estructurals i coordinadores que determina:
Els canvis de forma cellular.
La organitzaci dinmica del citosol.
La distribuci dels orgnuls cellulars (generalment radial).
El moviment dels orgnuls.
La migraci prpia de la cllula.
La mitosi.

 Components del citosquelet .
El citosquelet est compost per microtbuls, filaments d'actina i filaments intermedis. 

Els microtbuls i els filaments d'actina estan formats per subunitats proteiques globulars:   i   tubulines i G-actines respectivament (interaccions no covalents). Poden presentar cicles altament controlats de polimeritzaci i despolimeritzaci.

Els filaments intermedis estan formats per subunitats proteiques filamentoses no globulars especfiques per als diferents tipus cellulars (interaccions no covalents). Tenen cicles altament controlats de polimeritzaci i despolimeritzaci molt ms desplaats cap a la forma polimeritzada. Sn summament estables (molt ms que els microtbuls i els filaments d'actina).

Tant microtbuls com filaments d'actina com filaments intermedis tenen protenes associades que els donen especificitat de funci, que s'uneixen als filaments i/o a altres components cellulars (ex: membrana plasmtica) que influeixen en el seu comportament o funci (ex: en la velocitat de polimeritzaci o despolimeritzaci).

Tant filaments d'actina com filaments intermedis estan ntimament relacionats amb la matriu extracellular i les unions cellulars.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115832" title="NIC" nonfiltered="2511" processed="2506" dbindex="47637">

 Network Information Center. Vegeu: Centre d'informaci sobre la xarxa;
 Network Interface Card. Vegeu: Targeta de xarxa.
 New industrialized countries. Vegeu Nous pasos industrialitzats;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115836" title="Arabella" nonfiltered="2512" processed="2507" dbindex="47638">

Arabella s una pera en tres actes, composta per Richard Strauss, amb llibret en alemany d'Hugo Von Hofmannsthal. Es va estrenar l'1 de juliol de 1933 en el Schsisches Staatstheater de Dresden sota la direcci de Clemens Krauss.

s la sisena i ltima collaboraci entre Strauss i el seu llibretista Hofmannsthal. s una comdia lrica que es desenvolupa en un ambient de decadncia. 

La primera representaci a Barcelona, al Gran Teatre del Liceu va tenir lloc el 7 de gener de 1962, amb Montserrat Caball en el paper principal. 

Sinopsi.

Acte I.
En un hotel de Viena.

La comtessa Adelaida fa que li pronostiquen el futur. Com resultat de l'addicci del joc del comte, la famlia Waldner s'arrunar a menys que la seua filla Arabella es case amb un home ric. La comtessa creu que s el comte Elemer, pretendent que Arabella ja va rebutjar fa temps. Com els Waldner no poden permetre's casar les dues filles, visten la filla menor, Zdenka, com un xicot, i la presenten com "Zdenko". L'endevinadora de cartes prediu que les coses poden empitjorar si els Waldner tenen una altra filla, la qual cosa redueix les possibilitats de Zdenka de trobar una histria amorosa amb final feli. La filla menor est enamorada de Matteo, un oficial sense diners que estima Arabella. Per a evitar que ell se sucide, Zdenka li escriu cartes d'amor que firma amb el nom d'Arabella. Al mateix temps, Arabella s pretesa per tres cavallers: Elemer, Dominik i Lamoral, per s'ha enamorat a primera vista d'un estrany a qui ha vist al passar pel carrer. El comte Waldner, totalment arrunat, ha escrit a tots els seus amics perqu l'ajuden econmicament, per sense xit. Waldner confiava que un vell croat li responguera, a qui fins i tot ha trams un retrat d'Arabella, proposant-li matrimoni. El nebot del croat, Mandryka, apareix. El seu oncle ha mort i ell, el seu hereu, ha rebut la carta i el retrat. S'ofereix en matrimoni a Arabella i dna diners a Waldner. Matteo li pregunta a Zdenka quan rebr una altra carta d'Arabella. Zdenka li diu que en rebr una aquesta mateixa vesprada, en el ball.

Acte II.
En un sal de ball.

Arabella coneix Mandryka, qui resulta ser el seu fascinant desconegut. Mandryka li parla de la seua vida i els costums del seu pas, en el que les joves ofereixen als seus enamorats un got d'aigua com a senyal d'acceptaci del matrimoni. Zdenka li dna a Matteo la clau de l'habitaci prxima a la d'Arabella, prometent-li que Arabella s'hi reunir amb ell. Mandryka sent la proposta i, boig de zels i decepci, suscita tots els comentaris, ballant amb Fiakermilli, la bella del ball. Els Waldner insisteixen en el fet que parle amb Arabella per a aclarir les coses. 

Acte III.
En la recepci de l'hotel.

Arabella s'encreua amb Matteo. Com Arabella est enamorada (de Mandryka) i Matteo tamb ho est (d'Arabella) i creu que disfrutar d'una reuni privada amb ella, la seua conversa s al mateix temps confusa i emotiva. El comte, la comtessa i Mandryka hi arriben en aquest moment, acreixent la confusi. Llavors arriba Zdenka, sense disfressar, declarant que pretn ofegar-se. Al final s'aclareix la situaci. Matteo descobrix que les cartes van ser falsificades per Zdenka, amb qui accepta casar-se. Mandryka es queda sol, per a reconsiderar el seu comportament indecors, pensant que ha perdut a Arabella. No obstant aix, Arabella baixa l'escala amb un got d'aigua, en senyal de reconciliaci.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115841" title="Anna Bolena (pera)" nonfiltered="2513" processed="2508" dbindex="47639">
Anna Bolena s una pera en dos actes de Gaetano Donizetti sobre un llibret de Felice Romani basat en l'obra d'Ippolito Pindemonte Enrico VIII ossia Anna Bolena i la d'Alessandro Pepoli Anna Bolena, les dues, narracions de la vida d'Anna Bolena. Es va estrenar el 26 de desembre de 1830 al Teatro Carcano de Mil.

s un encrrec d'un teatre que busca competir amb La Scala realitzant una temporada d'altura. Donizetti amb ms de trenta peres escrites era ja un autor bastant popular, encara que no consagrat. Ser precisament Anna Bolena un dels seus primers grans xits internacionals i li servir per installar-se definitivament a les grans capitals europees de la msica.

Del llibret es va encarregar Felice Romani, un dels ms considerats i cobejats llibretistes de la seva poca, i en l'estrena Donizetti va poder comptar amb cantants de la talla de la soprano Giuditta Pasta o el tenor Giovan Battista Rubini. A ms, com era habitual, el compositor de Brgam no va tenir el llibret a les seves mans fins al 10 de novembre, un mes i mig abans de l'estrena. Recls en una vila propera al llac de Como, propietat, precisament, de Giuditta Pasta, va culminar la comanda i a primers de desembre ja s'installa a Mil per a comenar els assaigs.

Anna Bolena no es va representar freqentment durant l'ltima meitat de segle XIX i la primera del segle XX, per es va reactivar en els anys de la posguerra. L'abril de 1957, l'pera es reposava a La Scala per Maria Callas en una producci prdiga dirigida per Luchino Visconti, en un dels seus triomfs ms grans. Altres intrprets famosos d'aquest personatge han sigut Leyla Gencer, Beverly Sills, Montserrat Caball, Renata Scotto i Edita Gruberova.

El duet Sui suo capo aggravi un Dio entre Anna (soprano) i Jane Seymour (mezzosoprano) es considera un dels millors del repertori operstic.

La composici de Donizetti s slida i efica en l'estructura harmnica i instrumental, amb excellents melodies i estructures dramtic-musicals (per exemple, les peces de conjunt) molt interessants, i on l'acci es desenvolupa amb continutat. Si b la crtica ms aviat va ser freda, l'acollida del pblic fou molt reeixida.

s la primera pera estrenada al teatre del Liceu el 17 d'abril de 1847.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115842" title="Coalici Gallega" nonfiltered="2514" processed="2509" dbindex="47640">

Coalicin Galega s un partit poltic gallec nacionalista i de centre, que des del 4 de novembre de 2005 forma part de la coalici Terra Galega.

Coalici.
Nasqu com a coalici electoral per a les eleccions municipals de 1983. A ella s'hi incorporaren bona part dels dirigents (en especial Eulogio Gmez Franqueira) i militants gallecs de la UCD desprs de la desaparici d'aquest partit a les eleccions de 1982, als que s'uniren sectors galleguistes, en especial el Partido Galeguista.

Fundaci del partit.
Els bons resultats de les eleccions (125.000 vots) propiciaren que en 1984 es transforms en un partit nacionalista moderat i centrista, per mantenia una estructura clientelar a les zones rurals de les provncies d'Ourense i Lugo, heretada de la UCD.

A les eleccions autonmiques de 1985 sota el liderat de Pablo Gonzlez Marias i el suport actiu de CiU, obtingu 163.425 vots (13%). En el partit es perfilaven dos sectors: un partidari de pactar amb l'esquerra i un altre que advocava per donar suport a la dreta. Aquest fou el que predomin, cosa que va permetre l'elecci del popular Xerardo Fernndez Albor com a president de la Xunta de Galcia.

A les eleccions generals de 1986 obtingu noms un diputat (Senn Bernrdez), el primer diputat nacionalista gallec a les corts espanyoles des de la II Repblica.

En gener de 1987 els sectors ms nacionalistes i progressistes de Coalici Gallega dirigits per Pablo Gonzlez Marias i Xos Henrique Rodrguez Pea deixaren el partit i formaren el Partit Nacionalista Gallec (que acabaria confluint en el Bloque Nacionalista Galego). Desprs de la marxa de Xos Lus Barreiro del Partit Popular de Galcia en setembre de 1987 Coalici Galega entr en el govern dirigit pel socialista Fernndo Gonzlez Laxe.

A les eleccions autonmiques de 1989 pat un fort retrocs electoral en obtenir noms 48.208 vots (3,6%) i 2 escons. A les eleccions autonmiques de 1993 Coalici Gallega es qued sense representaci parlamentria en obtenir 6.098 vots (0,42%).

Actualment Jos Domingo Posada Gonzlez s el president de Coalici Gallega i Fernando Alonso Lorenzo el secretari general. CG obtingu 3.587 vots (0,21%) i 12 regidors a les eleccions municipals de 2003 i 2.235 vots (0,12%) a les eleccions generals de 2004.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115845" title="Eleccions al Parlament de Galcia" nonfiltered="2515" processed="2510" dbindex="47641">
 I legislatura .

Eleccions celebrades el: 20 d'octubre de 1981

Resultats:
Alianza Popular (AP): 26 diputats.
Unin de Centro Democrtico (UCD): 24 diputats.
Partido Socialista de Galicia - Partido Socialista Obrero Espaol (PSdeG-PSOE): 16 diputats.
Coalici Electoral Bloque Nacional Popular Galego - Partido Socialista Galego (BN-PG-PSG): 3 diputats.
Esquerda Galega (EG): 1 diputat.
Partido Comunista Galego (PCG): 1 diputat.

Mesa del Parlament:
President: Antonio Rosn Prez (UCD);
VicePresident 1.: Pablo Moure Mario (AP);
VicePresident 2.: Francisco Gonzlez Amadis (PSdeG-PSOE);
Secretari: Pablo Gonzlez Marias (fins a 21/10/82) (UCD);
Secretari: Antonio Olives Quints (des del 21/10/82) (UCD);
Vicesecretari: Mariano Rajoy Brey (fins a 22/09/82) (AP);
Vicesecretari: Antonio Varela lvarez (des del 22/09/82) (AP);



 II legislatura .

Eleccions celebrades el: 24 de novembre de 1985

Resultats:
Alianza Popular (AP): 34 diputats.
Partido Socialista de Galicia - Partido Socialista Obrero Espaol (PSdeG-PSOE): 22 diputats.
Coalicin Galega (CG): 11 diputats.
Partido Socialista Galego - Esquerda Galega (PSG-EG): 3 diputats.
Bloque Nacionalista Galego (BNG): 1 diputat.

Mesa del Parlament:
President: Antonio Rosn Prez (fins a 13/5/86) (AP);
President: Toms Prez Vidal (des del 13/5/86) (AP);
VicePresident 1.: Toms Prez Vidal (fins a 13/5/86) (AP);
VicePresident 1.: Luis Cordeiro Rodrguez (des del 13/5/86) (AP);
VicePresident 2.: Francisco Gonzlez Amadis (PSdeG-PSOE);
Secretari: Manuel Nez Carreira (AP);
Vicesecretari: Pablo ngel Sande Garca (fins a 9/5/89) (PSdeG-PSOE);
Vicesecretari: Jos Federico Nogueira Fernndez (des del 9/5/89) (PSdeG-PSOE);



 III legislatura .

Eleccions celebrades el: 17 de desembre de 1989

Resultats:
Partido Popular de Galicia (PPdeG): 38 diputats.
Partido Socialista de Galicia - Partido Socialista Obrero Espaol (PSdeG-PSOE): 28 diputats.
Bloque Nacionalista Galego (BNG): 5 diputats.
Coalicin Galega (CG): 2 diputats.
Partido Socialista Galego - Esquerda Galega (PSG-EG): 2 diputats.

Mesa del Parlament:
President: Victorino Nez Rodrguez (PPdeG);
VicePresident 1.: Jos Mara Garca Leira (PPdeG);
VicePresident 2.: Antonio Carro Fernndez-Valmayor (PSdeG-PSOE);
Secretari: Toms Iribarren Fernndez-Rogina (PPdeG);
Vicesecretari: Jos Federico Nogueira Fernndez (PSdeG-PSOE);



 IV legislatura .

Eleccions celebrades o: 17 d'octubre de 1993

Resultats:
Partido Popular de Galicia (PPdeG): 43 diputats.
Partido Socialista de Galicia - Partido Socialista Obrero Espaol (PSdeG-PSOE): 19 diputats.
Bloque Nacionalista Galego (BNG): 13 diputats.

Mesa del Parlament:
President: Victorino Nez Rodrguez (PPdeG);
VicePresident 1.: Jos Mara Garca Leira (PPdeG);
VicePresident 2.: Miguel ngel Cortizo Nieto (PSdeG-PSOE);
Secretari: Toms Iribarren Fernndez-Rogina (fins a 2/10/96) (PPdeG);
Secretari: Fernando Gonzlez Surez (des del 2/10/96) (PPdeG);
Vicesecretari: Bautista lvarez Domnguez (BNG);



 V legislatura .

Eleccions celebrades rl: 19 d'octubre de 1997

Resultats:
Partido Popular de Galicia (PPdeG): 42 diputats.
Bloque Nacionalista Galego (BNG): 18 diputats.
Partido Socialista de Galicia - Partido Socialista Obrero Espaol (PSdeG-PSOE): 13 diputats.
Esquerda Unida (EU): 2 diputats.

Mesa del Parlament:
President: Jos Mara Garca Leira (PPdeG);
VicePresident 1.: Celso Delgado Arce (fins a 28/3/00) (PPdeG);
VicePresident 1.: Miguel ngel Santalices Vieira (des del 28/3/00) (PPdeG);
VicePresident 2.: Bautista lvarez Domnguez (BNG);
Secretari: Juan Pedrosa Vicente (PPdeG);
Vicesecretari: Miguel ngel Cortizo Nieto (PSdeG-PSOE);



 VI legislatura .

Eleccions celebrades el: 21 d'octubre de 2001

Resultats:
Partido Popular de Galicia (PPdeG): 41 diputats.
Partido Socialista de Galicia - Partido Socialista Obrero Espaol (PSdeG-PSOE): 17 diputats.
Bloque Nacionalista Galego (BNG): 17 diputats.

Mesa del Parlament:
President: Jos Mara Garca Leira (PPdeG);
Vicepresidenta 1.: Inmaculada Rodrguez Cuervo (PPdeG);
Vicepresidenta 2.: Salom lvarez Blanco (BNG);
Secretari: Juan Pedrosa Vicente (PPdeG);
Vicesecretaria: Dolores Villarino Santiago (PSdeG-PSOE);



 VII legislatura .

Eleccions celebrades el: 19 de juny de 2005

Resultats:
Partido Popular de Galicia (PPdeG): 37 diputats.
Partido Socialista de Galicia - Partido Socialista Obrero Espaol (PSdeG-PSOE): 25 diputats.
Bloque Nacionalista Galego (BNG): 13 diputats.

Mesa del Parlament:
Presidenta: Dolores Villarino Santiago (PSdeG-PSOE);
Vicepresidenta 1.: Mara Tereixa Paz Franco (BNG);
VicePresident 2.: Jaime Alberto Pita Varela (PP);
Secretari: Pablo Xabier Lpez Vidal (PSdeG-PSOE);
Vicesecretari: Jos Manuel Baltar Blanco (PP);



 Vegeu tamb .
 Parlament de Galcia;
 Eleccions al Parlament de Galcia de 1981;
 Eleccions al Parlament de Galcia de 1985;

 Enllaos externs .
  Dades de les eleccions autonmiques a Galcia;
  Llista dels parlamentaris de Galcia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115852" title="Centre d'informaci sobre la xarxa" nonfiltered="2516" processed="2511" dbindex="47642">
Network Information Center o Centre d'Informaci sobre la Xarxa, ms conegut pel seu acrnim NIC, s un grup de gent, un organisme o una instituci encarregada d'assignar dominis d'Internet sota el seu domini de xarxa siguin genrics o de pasos, a persones naturals o empreses que mitjanant un DNS poden muntar llocs d'Internet mitjanant un provedor d'allotjament.

Bsicament existeix un NIC per a cada pas al mn i aquest NIC s el responsable per a tots els dominis amb acabament corresponent a aquest pas, per exemple: NIC Mxic s l'encarregat de tots els dominis que acaben en .mx, la qual s l'acabament corresponent a dominis de Mxic.

 Enllaos externs .
 NIC Xile (Universitat de Xile);
 NICgov Xile (Govern de Xile);
 NIC Mxic;
 NIC Repblica Dominicana;
 NIC Repblica Argentina;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115854" title="Fenmens paranormals" nonfiltered="2517" processed="2512" dbindex="47643">
Els fenmens paranormals o anmals sn aquells que no tenen una base psquica determinada o d'origen fosc. Els seus estudiosos s'anomenen parapsiclegs o metapsquics.

El terme "metapsicologia" fou inventat per Sigmund Freud per designar la psicologia per ell constituda, considerada en la seva dimensi ms terica. Els models conceptuals que elabora poden ser, per exemple, la ficci d'un aparell psquic dividit en subestructures, la teoria dels instints, el procs de la repressi, etc.

Principals de fenmens paranormals.
Telepatia;
Clarividncia;
Hipnosi;
Espiritisme;
Psicofonia;
Xenoglsia;
Poltergeist;
Percepci extrasensorial;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115859" title="PSG" nonfiltered="2518" processed="2513" dbindex="47644">

 Poltica: Partit Socialista Gallec;
 Esport: Paris Saint-Germain;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115876" title="Partido Obreiro Galego" nonfiltered="2519" processed="2514" dbindex="47647">
El Partido Obreiro Galego (POG), fou un partit gallec marxista i nacionalista. Comptava amb aproximadament 200 militants en 1977, principalment a Vigo i Santiago de Compostela. 
En 1977 Camilo Nogueira liderava un grup que es va escindir del BNPG, partidari de major pluralisme ideolgic, la collaboraci amb altres forces i l acceptaci de l autonomia com a un primer pas per a l autogovern. En octubre funda un nou partit en el que s integren a ms membres procedents de l Asemblea Nacional-Popular Galega, Partit Comunista de Galcia, Partit Socialista Gallec, Partit dels Treballadors d Espanya i Moviment Comunista de Galcia. Els lders del nou partit sn Camilo Nogueira i Xan Lpez Facal. Desprs del I Congrs s integra en la coalici Unidade Galega per a participar en les eleccions generals i municipals de 1979. Propugn el vot en blanc en el referndum de l Estatut de 1980.
En desembre de 1980 es refund amb el nom d Esquerda Galega.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115880" title="Assembleia do Povo Unido" nonfiltered="2520" processed="2515" dbindex="47648">
La Assembleia do Povo Unido  fou un partit poltic d orientaci independentista gallec que es proclamava socialista i reintegracionista.

Es form en 1989 desprs d escindir-se de la Fronte Popular Galega. Li don un paper fonamental a la lluita armada com a mitj d alliberament nacional i fou el suport poltic de l Exrcito Guerrilheiro do Povo Galego Ceive. Es va dissoldre el 26 de febrer de 1995 desprs d uns quants anys sense a penes activitat, desprs que l Exrcito Guerrilheiro do Povo Galego Ceive realitzs la seva ltima acci armada en 1991 i d obtenir 1.492 votos (0,1%) a les eleccions al Parlament de Galcia de 1993.

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115881" title="Ns-Unidade Popular" nonfiltered="2521" processed="2516" dbindex="47649">
Ns-Unidade Popular  s una organitzaci poltica de Galcia de esquerra marxista que propugna l independentisme.

Es form en 2001 per la uni de l Assembleia da Mocidade Independentista (AMI), Primeira Linha i altres organitzacions independentistes d esquerra. 

En el 2004 es presentaren a les eleccions al Parlament Europeu, i obtingueren 1.331 vots a Galcia (0'12%) (2.516 vots arreu d Espanya), i en el 2005 es presentaren a las eleccions autonmiques i obtingueren 1.749 vots (0 1%). Actualment no t representaci institucional.

El 2005 van dur a terme una campanya de retirada de la simbologia franquista a Galcia entregant a la Xunta de Galcia tots els objectes relacionats amb la dictadura franquista. Durant la realiztaci d aquesta campanya alguns militants del partit foren detinguts per destrucci del patrimoni pblic.

 Enllaos externs .
 Web de Nos-Up (en gallec);

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115883" title="Yahoo!" nonfiltered="2522" processed="2517" dbindex="47650">
Yahoo!, Inc. s una empresa global de mitjans amb seu a Estats Units d'Amrica que t per missi: "ser el servei global d'Internet ms essencial per a consumidors i negocis". Poseeix un portal d'Internet, un directori Web i una srie de serveis, incloent el popular correu electrnic Yahoo!. Fou fundada el gener de 1994 per dos estudiants de postgrau de la Universitat de Stanford, Jerry Yang i David Filo. Yahoo! es va constituir com empresa el 2 de mar de 1995 i va comenar a cotitzar a borsa el 12 d'abril de 1996. L'empresa t la seva seu corporativa a Sunnyvale, Califrnia, Estats Units.

Histria de Yahoo!.

Yahoo! inicialment va rebre el nom de "Jerry's Guide to the World Wide Web", per aviat es va canviar el seu nom a Yahoo!. Existeixen diverses versions sobre el nom Yahoo!: la versi real que circula en el corporatiu de Yahoo! a Sunnyvale, Califrnia s que prov del nom d'uns personatges del llibre Els viatges de Gulliver de Jonathan Swift, els Yahoos. La histria conta que a casa de David Filo, Cofundador de Yahoo!, el pare d'aquest cridava a David i a Jerry "un parell de Yahoos" per la seva naturalesa inquieta i aquests decideixen usar el nom Yahoo! per al seu portal. Al llibre de Swift, un Yahoo s una criatura salvatge, bruta i de costums desagradables, que s'assembla massa en ser hum.
ioolaaaaaa waposss
Yahoo! va aparixer per primera vegada a l'ordinador personal de Yang, "Akebono", mentre que el programari i la base de dades a la mquina de Tall, "Konishiki", noms que provenen de lluitadors de sumo, esport del qual Tall i Yang sn fantics.

Yahoo! va fer la seva aparici pblica al mercat de valors de Nova York a l'ndex NASDAQ el 12 d'abril de 1996, venent 2.6 milions d'accions a $13 dlars cada una.

Tal i com la popularitat de Yahoo! augmentava, creixia la gamma de serveis. Aix va convertir Yahoo! en "l'nic lloc on alg ha d'anar per trobar qualsevol cosa que busqui, comunicar-se amb qualsevol persona o comprar el que sigui". Entre els serveis que avui Yahoo! ofereix estan Yahoo! Correu, Yahoo! Messenger, Yahoo! Grups, Yahoo! Jocs, Yahoo! Compres, Yahoo! Subhastes, etc.

Yahoo! ha comenat a fer contractes estratgics amb empreses de telecomunicacions i recerca local a nivell mundial, tals com British Telecom al Regne Unit, Rogers Communications al Canad, Idees Interactives (Yahoo! Pgines tils) a Mxic i SBC Communications al Canad. El seu objectiu s fer front als seus competidors globals: Google, AOL, Terra, MSN i d'altres.

Per tal d'incrementar el seu liderat a la recerca de pgines web (el seu principal reclam), Yahoo! ha fet adquisicions com la d'Inktomi el Desembre de 2002 i Overture el Juliol de 2003 (junt amb les seves filials Altavista, AllTheWeb), i ha dut a terme una aliana a Mxic amb una empresa anomenada Ideas Interactivas per llanar un directori telefnic imprs sota la marca Yahoo! Pgines tils, trencant motlles i complementant la seva estratgia de recerca local al mn fsic; aix li permet competir dignament amb Google i la nova funci de cerca de MSN.

Actualment els servidors de Yahoo! utilitzen el sistema operatiu FreeBSD.

Serveis destacats i adquisicions de Yahoo!.
GeoCities;
eGroups;
del.icio.us ;
Jumpcut;
Flickr;
Wikio;
Kelkoo ;

Vegeu tamb.


 Yahoo! Widget Engine;

Enllaos externs .
Yahoo.cat;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115884" title="Yahoo (literatura)" nonfiltered="2523" processed="2518" dbindex="47651">


En Els viatges de Gulliver de Jonathan Swift, un yahoo s una criatura salvatge, bruta i de costums desagradables, i que s'assemblen massa als ssers humans per al gust de Lemuel Gulliver, que prefereix la societat tranquila i racional dels Houyhnhm.

Per aix, com a mnim en angls, "yahoo" s una paraula despectiva, incls un insult semblant a "cret".









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115885" title="Converxencia Nacionalista Galega" nonfiltered="2524" processed="2519" dbindex="47652">
Converxencia Nacionalista Gallega fou un partit poltic gallec, d orientaci nacionalista de centre dreta, que sorg en 1992 d una escissi de Coalici Gallega, dirigida per Adolfo de Abel Vilela. Tenia implantaci, fonamentalment, en la provncia de Lugo i comptava amb regidors a Monforte de Lemos. El 1999, junt amb grups independents, don origen a Iniciativa Galega.

Resultats electorals.
 Eleccions municipals 1995: 9.390 vots (0,59%), 18 regidors;
 Eleccions municipals 1999: 2.643 vots (0,17%), 3 regidors;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115886" title="Partido Galego do Proletariado" nonfiltered="2525" processed="2520" dbindex="47653">
El Partido Galego do Proletariado (PGP) fou un partit poltic gallec  de carcter independentista i marxista-leninista format en 1978 en adoptar aquest nom la Unin do Povo Galego-lia proletaria, la qual es considerava continuadora de la Unin do Povo Galego.

El 1979 la coalici Unidade Galega va incloure com a candidats independents a militants del PGP a les eleccions municipals, amb la qual cosa el PGP aconsegu tres regidors (a Santiago de Compostela, Monforte de Lemos i Villabona). Form el seu propi front assembleari, Galicia Ceibe-OLN, i un front armat, la Loita Armada Revolucionaria, la qual cosa provoc que en 1980 la policia detingus alguns dirigents, entre ells Xos Lus Mndez Ferrn. A ms tingu una notable influncia en la Confederacin Sindical Gallega. El partit deix de funcionar a finals de 1980.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115887" title="Pulmonat" nonfiltered="2526" processed="2521" dbindex="47654">

Els pulmonats (Pulmonata) sn un ordre (a vegades una subclasse) de cargols i llimacs que han desenvolupat pulmons. 

 Taxonomia .

Ordre Pulmonata Cuvier a Blainville, 1814 (pulmonats) 
Subordre Systellommatophora Pilsbry, 1948 ;
Superfamlia Onchidioidea Rafinesque, 1815 ;
Superfamlia Otinoidea H. & A. Adams, 1855 ;
Superfamlia Rathouisioidea Sarasin, 1889 ;
Subordre Basommatophora Keferstein a Bronn, 1864 ;
Superfamlia Acroloxoidea Thiele, 1931 ;
Superfamlia Amphiboloidea J.E. Gray, 1840 ;
Superfamlia Chilinoidea H. & A. Adams, 1855 ;
Superfamlia Glacidorboidea Ponder, 1986 ;
Superfamlia Lymnaeoidea Rafinesque, 1815 ;
Superfamlia Planorboidea Rafinesque, 1815 ;
Superfamlia Siphonarioidea J.E. Gray, 1840 ;
Subordre Eupulmonata Haszprunar & Huber, 1990 ;
Infraordre Acteophila Dall, 1885 (= formalment Archaeopulmonata) ;
Superfamlia Melampoidea Stimpson, 1851 ;
Infraordre Trimusculiformes Minichev & Starobogatov, 1975 ;
Superfamlia Trimusculoidea Zilch, 1959 ;
Infraordre Stylommatophora A. Schmidt, 1856 (cargols terrestres);

Subinfraordre Orthurethra ;
Superfamlia Achatinelloidea Gulick, 1873 ;
Superfamlia Cochlicopoidea Pilsbry, 1900 ;
Superfamlia Partuloidea Pilsbry, 1900 ;
Superfamlia Pupilloidea Turton, 1831;

Subinfraordre Sigmurethra ;
Superfamlia Acavoidea Pilsbry, 1895 ;
Superfamlia Achatinoidea Swainson, 1840 ;
Superfamlia Aillyoidea Baker, 1960 ;
Superfamlia Arionoidea J.E. Gray a Turnton, 1840 ;
Superfamlia Buliminoidea Clessin, 1879 ;
Superfamlia Camaenoidea Pilsbry, 1895 ;
Superfamlia Clausilioidea Mrch, 1864 ;
Superfamlia Dyakioidea Gude & Woodward, 1921 ;
Superfamlia Gastrodontoidea Tryon, 1866 ;
Superfamlia Helicoidea Rafinesque, 1815 ;
Superfamlia Helixarionoidea Bourguignat, 1877 ;
Superfamlia Limacoidea Rafinesque, 1815 ;
Superfamlia Oleacinoidea H. & A. Adams, 1855 ;
Superfamlia Orthalicoidea Albers-Martens, 1860 ;
Superfamlia Plectopylidoidea Moellendorf, 1900 ;
Superfamlia Polygyroidea Pilsbry, 1894 ;
Superfamlia Punctoidea Morse, 1864 ;
Superfamlia Rhytidoidea Pilsbry, 1893 ;
Superfamlia Sagdidoidera Pilsbry, 1895 ;
Superfamlia Staffordioidea Thiele, 1931 ;
Superfamlia Streptaxoidea J.E. Gray, 1806 ;
Superfamlia Strophocheiloidea Thiele, 1926 ;
Superfamlia Trigonochlamydoidea Hese, 1882 ;
Superfamlia Zonitoidea Mrch, 1864 ;

? Superfamlia Athoracophoroidea P. Fischer, 1883 (= Tracheopulmonata) ;
? Superfamlia Succineoidea Beck, 1837 (= Heterurethra);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115891" title="Gran Premi de l'est dels Estats Units del 1987" nonfiltered="2527" processed="2522" dbindex="47655">
Resultats del Gran Premi de l'est dels Estats Units de Frmula 1 de 1987, disputat a Detroit el 21 de juny del 1987.

 Resultats .


 Altres .
 Volta  rpida: Ayrton Senna 1:40.464 (a la volta 39 de 63);
 Pole: Nigel Mansell 1:39.264;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115894" title="Gran Premi de l'est dels Estats Units del 1988" nonfiltered="2528" processed="2523" dbindex="47656">
Resultats del Gran Premi de l'est dels Estats Units de Frmula 1 de 1988, disputat a Detroit el 19 de juny del 1988.



Altres:
 Volta rpida: Alain Prost 1: 44. 836 (a la volta 4 de 63);
 Pole : Ayrton Senna 1: 40. 606;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115896" title="Parisina d'Este" nonfiltered="2529" processed="2524" dbindex="47657">

Parisina d'Este s una pera en tres actes de Gaetano Donizetti. Felice Romani escrivia el llibret en itali basat en el poema de Lord Byron Parisina (1816). Va ser estrenada el 17 de mar de 1833 al Teatro della Pergola a Florncia.

Fou la quarta pera estrenada al Liceu l'any 1847.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115899" title="Christen-Democratisch en Vlaams" nonfiltered="2530" processed="2525" dbindex="47658">
El Christen-Democratisch en Vlaams, CD&V ("Cristi Democrtic i Flamenc"), s un partit flamenc democristi. Marianne Thyssen n's l'actual presidenta. A les eleccions federals belgues del 10 de juny de 2007, CD&V i N-VA van formar una aliana de la qual Yves Leterme n'era el candidat per ser president.

 Ideologia del partit .

El CD&V s d'ideologia cristianodemcrata i confederalista respecte a les relacions entre Flandes i l'estat belga.

 Enllaos externs .
 Web del CD&V ;
 Joventuts del CD&V ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115905" title="Francesc Rodrguez i Garca" nonfiltered="2531" processed="2526" dbindex="47659">
Francesc Rodrguez Garca, conegut com a Rodri va ser un destacat futbolista catal dels anys 50 i 60.

 Biografia .
Rodri va nixer a Barcelona el 8 de mar de 1934. Fou un defensa central de carcter, sobri i contundent. S'inici a les categories inferiors del FC Barcelona i posteriorment jug a l'Espanya Industrial, CD Comtal, amb el que jug a primera divisi i finalment al primer equip del Bara, on debut la temporada 1957-58. Assol la titularitat desprs de la lesi de Brugu. El fitxatge de Garay el port a la suplncia per posteriorment recuper la titularitat de nou, i el port a disputar el Mundial de Xile 1966 on jug dos partits contra Mxic i Brasil i l'Eurocopa de futbol de 1964 on fou campi. En total fou 4 cops internacional A i un internacional B. Les lesions l'obligaren a una retirada prematura desprs de 205 partits al primer equip. Un cop retirat es ingress al cos tcnic del club, arribant a ser coordinador del futbol base i segon entrenador de Buckingham, Michels, Weisweiler i Ruiz.

 Trajectria esportiva .
 FC Barcelona (categories inferiors);
 Espanya Industrial;
 CD Comtal: 1956-1957;
 FC Barcelona 1957-1966;

 Ttols .
 2 Lliga espanyola de futbol masculina: 1959, 1960.
 2 Copa espanyola de futbol masculina: 1959, 1963.
 3 Copa de les Ciutats en Fires: 1955-58, 1958-60, 1965-66.
 1 Eurocopa de Futbol: 1964.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115908" title="Citosol" nonfiltered="2532" processed="2527" dbindex="47660">
El citosol, tamb anomenat hialoplasma, s el medi aqus del citoplasma en el qu es troben inmersos els orgnuls cellulars.

Composici qumica.
100% femta

aixo es el Q pot posar tothom pero l realitat es:

70% aigua

20% proteines

10 % RNA ,sucres, metabolits, ions, nucletids i aminocids

Funcions que s'hi desenvolupen.
Funcions prpies del citoesquelet.
Emmagatzement.
Gotes lipdiques;
Grnuls de glucogen;
Sntesi i modificaci de protenes.
El citosol s el lloc d'inici de la sntesi de les protenes en poliribosomes (compostos per ribosomes 80S)
Els principals destins de les protenes sintetizades sn:
El mateix citosol;
El nucli;
Els mitocondris;
Els peroxisomes;
Plegament de protenes.
Al citosol tamb s'hi realitza el plegament de les protenes, que ve marcat per la seqncia d'aminocids d'aquestes. Collaboren en aquest plegament les xaperones citosliques hsp 70 i hsp 60.
Modificacions reversibles.
Modificacions covalents reversibles que es produeixen a les protenes i en regulen l'activitat:
Fosforilaci reversible;
Metilaci reversible;
Acetilaci reversible;
Cada una d'aquestes modificacions suposa canvis de la crrega d'una cadena lateral d'un aminocid. La modificaci ms freqent consisteix en la fosforilaci d'un grup OH d'un residu de serina, treonina o lisina d'una protena; s'ha estimat que un percentatge elevat de les protenes citosliques d'una cllula animal sn modificades d'aquesta manera.
Modificacions permanents.
Ancoratge de protenes superficials de membrana en la cara citoslica.
Enlla de protenes transmembranals a cids grassos.
O-glucosilacions: molt poc freqents. L'nica forma de glicosilaci coneguda que es produeix al citosol de les cllules de mamfer s la uni d'N-acetilglucosamina a residus de serina (o de treonina) d'una protena. Mitjanant aquest sistema es modifiquen moltes protenes reguladores de l'expressi gnica i moltes protenes de porus nuclears; la funci d'aquestes modificacions no s coneguda. Al reticle endoplasmtic i a l'aparell de Golgi s'esdevenen glicosilacions molt ms complexes.
Degradaci regulada de protenes.
Les protenes mal plegades, velles o que simplement ja no sn necessries per a la cllula sn degradades en un procs pel qual s necessria una protena anomenada ubiquitina.
Metabolisme intermediari.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115909" title="Uniform Resource Identifier" nonfiltered="2533" processed="2528" dbindex="47661">

Uniform Resource Identifier, (URI) en catal: identificador uniforme de recursos. Tamb s'utilitza URL.

Text curt que identifica sense equivocaci qualsevol recurs (servei, pgina, document, direcci de correu electrnic, enciclopdia ...) accessible en una xarxa.

Normalment un URI consta de dos parts:
 Identificador del mtode d'accs (protocol) al recurs, per exemple http:, mailto:, ftp:;
 Nom del recurs, per exemple "//ca.wikipedia.org";

L'especificaci detallada es troba a la RFC 2396 - Uniform Resource Identifiers (URI): Generic Syntax.

Vegeu tamb URL, encara que aquest ltim queda englobat pel concepte de URI i est cada vegada ms en dess.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115912" title="Ordinador central" nonfiltered="2534" processed="2529" dbindex="47662">
Un ordinador central o mainframe s un ordinador gran, potent i costs utilitzat principalment per una gran companyia pel processament d'una gran quantitat de dades; per exemple, pel processament de transaccions bancries. 

Descripci.

La capacitat d'un ordinador central no es defineix tant per la velocitat de la seva CPU com per la seva gran memria interna, la seva alta i gran capacitat d'emmagatzemament extern, els seus resultats en els dispositius d'entrada i sortida rpids i considerables, l'alta qualitat de la seva enginyeria interna que t com a conseqncia una alta fiabilitat i suport tcnic car per d'alta qualitat. Un ordinador central pot funcionar durant anys sense problemes ni interrupcions i les reparacions del mateix poden ser realitzades mentre aquest est funcionant. Els venedors d'ordinadors centrals ofereixen serveis especials; per exemple, si es trenca l'ordinador, el venedor executa les aplicacions del seu client en els seus propis ordinadors sense que els usuaris ho notin mentre duren les reparacions. La independncia interna d'aquests ordinadors s tan gran que, com a mnim, en un cas conegut, els tcnics podien canviar els ordinadors centrals de lloc desmuntant-los pea a pea i muntant-los en un altre lloc, deixant, mentrestant, aquests ordinadors funcionant; en aquest exemple, el canvi dels ordinadors centrals d'un lloc a l'altre es va produir de manera transparent.

Sovint, els ordinadors centrals suporten milers d'usuaris de manera instantnia que es connecten per mitj de falsos terminals. Alguns ordinadors centrals poden executar i donar cabuda a molts sistemes operatius i, per tant, no funcionen com un sol ordinador, sin com a diversos ordinadors virtuals. En aquest paper, un ordinador central per si mateix pot reemplaar dotzenes o centenars de petits ordinadors personals, i aix pot reduir les despeses administratives i de gesti alhora que ofereix una escalabilitat i fiabilitat molt millors. La fiabilitat s'aconsegueix per la independncia dels seus components interns assenyalada prviament, i l'escalabilitat s'assoleix perqu els recursos fsics de l'ordinador poden ser redistributs entre els terminals virtuals segons les necessitats; aix s molt ms difcil de fer amb ordinadors personals, perqu per llevar o afegir components fsics nous s'ha de desendollar l'ordinador moltes vegades i les limitacions dels components esmentats sn molt majors. Quan un ordinador central actua com a centre d'operacions de molts terminals virtuals pot oferir la potncia necessria perqu aquests ordinadors operin de forma eficient, per tamb la flexibilitat de les xarxes d'ordinadors personals.

Actualment, els ordinadors centrals d'IBM dominen el mercat, juntament amb Hitachi, Amdahl i Fujitsu. Els preus no solen ser menors a uns quants centenars de milers de dlars.

Histria.
Molts fabricants produen ordinadors centrals als seixanta i als setanta. Als dies de glria, eren coneguts com IBM i els set nans: Burroughs, Control Data, General Electric, Honeywell, NCR, RCA y Univac.

Per una demanda escassa i la gran competncia van provocar un gran tremolor al mercat. RCA va ser comprat per Univac, i GE tamb va abandonar. Bull va comprar Honeywell, Univac es va unir a Sperry per a formar Sperry/Univac, que ms tard es va unir amb Burroughs per a formar Unisys Corporation el 1986, (conegut com aparellament de dinosaures). El 1991, AT&T va posseir durant un temps breu NCR.

Les empreses se n'adonaren que els servidors basats en dissenys de microordinadors de menor cost es podien installar amb un cost molt menor i oferir als usuaris locals un major control dels seus propis sistemes, i els falsos terminals fets servir per connectar-se als sistemes d'ordinadors centrals van ser substituts gradualment pels ordinadors personals. A conseqncia, la demanda va caure en picat i les installacions d'ordinadors centrals es varen restringir sobretot a les institucions financeres amb necessitats de processament de grans quantitats de dades. Durant un temps, va existir un consens dins els analistes de l'industria sobre que el mercat dels ordinadors centrals havia acabat, ja que les plataformes d'ordinadors centrals estaven sent substitudes per xarxes d'ordinadors personals.

Aquesta tendncia va acabar l'any 1990 ja que les empreses van trobar noves utilitats pels seus ordinadors centrals perqu ara podien oferir servidors web amb una potncia similar a la de centenars de petits ordinadors personals, per amb molta menys electricitat i costs administratius.

Un altre factor que va augmentar la prctica dels ordinadors centrals va ser el desenvolupament del sistema operatiu GNU/Linux, que s capa d'executar-se en molts sistemes d'ordinadors centrals diferents, directament o, ms freqentment, a travs d'una mquina virtual. Aix permet als ordinadors centrals aprofitar-se de l'experincia en programaci i de les comunitats del mercat d'ordinadors personals.

Comparaci amb els superordinadors.

La diferncia entre superordinadors i ordinadors centrals no s molt senzilla, per generalment es pot dir que els superordinadors se centren en els problemes limitats per la velocitat de clcul mentre que els ordinadors centrals es centren en problemes limitats pels dispositius de entrada/sortida i la fiabilitat. En conseqncia:

Els superordinadors solen explotar parallelismes massius, tot sovint amb milers de processadors, mentre que els ordinadors centrals tenen un sol o un petit nombre de processadors (com a mxim algunes dotzenes).

Degut al parallelisme visible al programador, els superordinadors son molt complicats de programar; als ordinadors centrals, el limitat parallelisme (si existeix) est normalment amagat del programador.

Els superordinadors sn optimitzats per a clculs complexes que tenen lloc sobre tot a la memria, mentre que els ordinadors centrals sn optimitzats per a clculs senzills que impliquen grans quantitats de dades externes als que s'accedeix des de bases de dades.

Els superordinadors solen dedicar-se a la cincia i a l'exrcit, mentre que els ordinadors centrals solen dedicar-se a les empreses i les aplicacions administratives del govern.

Vegeu tamb.
PC;
Microordinador;
Miniordinador;
Superordinador;
Ordinador porttil;
Ordinador de sobretaula;
Servidor;
Client;
Maquinari;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115914" title="Frum Rom" nonfiltered="2535" processed="2530" dbindex="47663">
El Frum Rom (en itali Foro Romano) fou durant molts segles el centre de la vida pblica de l'antiga Roma. En llat era anomenat el Forum Romanum, si b els ciutadans s'hi referien ms sovint com a Forum Magnum (el Frum Gran) o, simplement, com a Forum. A mesura que la ciutat va anar creixent, es va quedar petit i els emperadors en van fer construir de nous a la part nord, els anomenats Frums Imperials. El Frum Rom se situa a la vall compresa entre els turons del Palat i el Capitoli, a Roma.



Descripci histrica.

Els orgens.
La vall del Frum, pantanosa i insalubre, fou utilitzada entre els segles X i VII aC com a necrpoli dels primers poblats escampats pels turons dels voltants. No fou fins al 600 aC, per ordre del rei etrusc Tarquini Prisc, que fou drenada grcies a la construcci de la Cloaca Maxima i "pavimentada" amb terra batuda; la plaa, de forma rectangular, era originriament on tenia lloc el mercat i on es desenvolupava la vida poltica i judicial. Estava situada en un punt central de la ciutat, cap a on convergien molts carrers importants, el principal dels quals era la Via Sacra, que baixava del Capitoli fins a l'Arc de Titus. 

Perode reial.
Els monuments arcaics del Comici, la seu ms antiga de l'activitat poltica de Roma, daten de la segona meitat del segle VI aC. El Comici (Comitium) constitua un espai orientat ritualment segons els punts cardinals. Al bell mig d'aquest complex, a l'anomenat Lapis niger i lligat segons la llegenda al lloc de la mort de Rmul, es va trobar la inscripci llatina ms antiga coneguda fins ara.
Del mateix segle VI sn la Rgia (residncia oficial del Pontfex Mxim), la Cria Hostlia, el temple de Janus (en realitat un arc de dues portes que s'obrien en temps de guerra i romanien tancades en temps de pau) i el temple de Vesta, de planta circular. Les restes actualment visibles d'aquests edificis, per, pertanyen tots a successives reconstruccions.

Perode republic.
Al comenament del segle V aC destaca la inauguraci del temple de Saturn, amb la seu annexa de l'erari (el tresor de Roma), i el temple dels Dioscurs (484), dedicat a Cstor i Pllux. Al mateix segle V (l'any 445)  es va esdevenir la consagraci del Lacus Curtius, obra del cnsol Gai Curci Fil. Al segle IV aC es va construir, a la banda tocant al Capitoli, el temple de la Concrdia, per commemorar l'acord entre patricis i plebeus, i la tribuna del Comici fou embellida amb els Rostra, els esperons de proa dels vaixells capturats durant la batalla d'ntium.

Una nova febre constructora va transformar el Frum a partir del segle II aC: Sulla va construir a la falda del Capitoli el Tabularium, amb qu el tancament per aquella banda quedava regularitzat, i al voltant de la plaa es van aixecar les quatre basliques, destinades als afers judicials i als trmits administratius: Prcia, Emlia, Semprnia i Opmia; d'aquestes quatre es poden admirar encara les restes de la Baslica Emlia, on podem constatar les seves diverses reconstruccions, mentre que la Prcia i la Semprnia foren substitudes per la Baslica Jlia, construda per ordre de Juli Csar i acabada en temps d'August. A ms a ms, sota el mandat de Csar es va produir una transformaci radical de la Cria Jlia, que en comptes de l'antiga orientaci ritual segons els punts cardinals va passar a estar orientada segons els eixos del Frum de Csar contigu. Tamb en aquesta poca es va desplaar la tribuna dels Rostra cap a la banda del Capitoli. 



Perode imperial.
L'ordenaci definitiva del Frum, que va comenar en temps de Csar, es va completar sota l'emperador August: la plaa va aconseguir una certa regularitat amb la construcci de les dues grans basliques (l'Emlia i la Jlia) sobre els costats llargs, els nous Rostra al costat de la plaa que mira al Capitoli i el nou temple del Div Juli, dedicat per August el 29 aC desprs de la mort i la divinitzaci de Csar, a l'altre costat de plaa. A aquesta nova fase constructiva es deuen tamb la reconstrucci dels temples dels Dioscurs i de la Concrdia i l'arc d'August.
Al segle I es basteixen el temple de Vespasi, vora el de la Concrdia, i l'arc de Titus, damunt la Via Sacra anant cap al tur de la Vlia, probablement per ordre de Domici. Del segle segent sn el temple d'Anton i Faustina, ms endavant englobat dins l'esglsia de San Lorenzo in Miranda, i el temple de Venus i Roma, construt per Adri, mirant cap a la vall del Coliseu.  
Al comenament del segle III s'aixeca sobre la Via Sacra l'arc de Septimi Sever.
Sota el regnat de Diocleci, als nombrosos monuments que devien atapeir l'rea de la plaa, s'hi van afegir cinc columnes sobre altes bases de ma, per tal de celebrar la Tetrarquia. Al segle IV es va edificar la baslica de Maxenci, acabada en temps de Constant. Segurament sota el mandat de Maxenci tamb es va construir una entrada rodona per al temple de la Pau, que aleshores ja devia estar mig abandonat, per readaptar-lo com a temple dedicat al seu fill, mort prematurament: era l'anomenat temple de Rmul. 
Del 367 s el prtic dels Dus Tolerants, sota mateix del Capitoli, interessant testimoni de l'ltim paganisme, i l'ltima reconstrucci del temple de Saturn. 


Al segle V es va prolongar cap al nord la faana dels Rostra: la part nova es va construir en ma i de manera bastant tosca; encara s'hi poden veure els forats on s'inserien els esperons de proa, els rostres. Aquesta restauraci queda testimoniada per una inscripci epigrfica, d'una sola lnia llarga i amb grans lletres, que diu que el Praefectus Urbi, Ulpi Juni Valent, sota els emperadors Lle I i Antemi (vers el 470), va restaurar el monument arran d'una victria naval sobre els vndals. Per aix de la part nova se'n diu els "Rostres vandlics".

L'any 608 es va aixecar al centre de la plaa una columna en honor de l'emperador bizant Flavi Focas, que s el darrer monument de l'poca antiga bastit al Frum.

Perode medieval i modern.

Durant l'edat mitjana, tot i que el record del Frum persistia, els seus monuments es van anar enrunant, amb qu ja no se sabia la seva situaci topogrfica exacta, o b foren reutilitzats per a noves construccions (els arcs de Titus i de Septimi Sever, per exemple, han arribat a nosaltres en bon estat ja que foren incorporats a fortificacions medievals, tot i que el primer fou objecte d'una severa reestructuraci al segle XIX). 

Lentament el Frum es va anar cobrint de terra i a l'poca medieval era usat com a camp de pastura per als animals domstics i per sembrar-hi productes agrcoles. Aleshores era conegut com el Campo Vaccino (o Camp de les Vaques), i entre el Capitoli i el Coliseu noms n'emergien quatre runes. 

Durant la visita a Roma de l'emperador Carles, l'abril del 1536, es va voler oferir al sobir una entrada triomfal i fer-lo passar, a ell i al seu seguici, a travs del Frum Rom, en bona part enterrat. El traat real de la Via Sacra llavors encara es desconeixia i per tant el recorregut que es va triar per al seguici imperial, un traat rectilini entre l'arc de Titus i el de Septimi Sever, no es corresponia en absolut amb el recorregut antic de l'avinguda. 

El Frum es va anar redescobrint a partir del segle XVI, a l'rea coneguda encara com el Camp de les Vaques. Durant els segles segents s'hi van dur a terme diverses campanyes d'excavacions arqueolgiques, per no fou fins al comenament del segle XX que se'n va fer l'excavaci completa.

A la dcada del 1980, per tal de prosseguir les excavacions, es va eliminar la Via della Consolazione, carrer que passava entre la part del darrere del Capitoli i el temple de Saturn.

Vegeu tamb. 
Frum;
Frums Imperials;

 Enllaos externs .
ItalyGuides.it: El Frum Rom Mapa interactiu, audioguies (mp3/iPod), panorames virtuals i galeria fotogrfica ;
El Frum Rom ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115916" title="Guy Verhofstadt" nonfiltered="2536" processed="2531" dbindex="47664">

Guy Verhofstadt (Dendermonde, 11 d'abril de 1953) fou el primer ministre de Blgica des del 1999 fins el 2008.







Enllaos externs.
 Web oficial del primer ministre;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115923" title="Beta Aurigae" nonfiltered="2537" processed="2532" dbindex="47665">




Beta Aurigae (  Aur /   Aurigae), anomenada tradicionalment Menkalinan, s una estrella banca subgegant aproximadament a 85 anys-llum a la constellaci d'Auriga. El nom Menkalinan es una forma ms curta de la paraula rab                  mankib  -l- in n "espatla del que porta les regnes".

Beta Aurigae s una estrella de classe A no molt diferent de Vega, Denbola, o Srius. El seu color seria blanc amb un tint blau. Beta Aurigae s tamb una estrella subgegant, la qual cosa significa que s'est deixant de cremar hidrogen per comenar a cremar heli i esdevenint a poc a poc una estrella gegant com Aldebaran.

Beta Aurigae s de fet un sistema estellar ternari. Beta Aurigae A s una subgegant blanca, com tamb ho s Beta Aurigae B, de la mateixa massa i radi que A. Beta Aurigae AB s una eclipsant binria espectroscpica, i la seva  magnitud aparent varia amb un perode de 3,96004 dies entre +1,85 i +1,93, com que cada 47,5 hores una de les estrelles eclipsa a l'altre des de la perspectiva de la Terra. La tercera estrella, Beta Aurigae C, s una nana vermella d'una magnitud molt allunyada d'aquella que s visible per l'ull nu. Est a unes 330 U. A. del parell AB.

Es creu que Beta Aurigae s un membre del Grup de Desplaament d'Ursa Major















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115924" title="Literatura irlandesa antiga" nonfiltered="2538" processed="2533" dbindex="47666">

Literatura irlandesa antiga tracta de la literatura irlandesa feta en galic irlands durant l'edat mitjana fins el segle XVII. Es considera que fou l'edat d'or de la literatura irlandesa. El perode modern de la literatura galica, amb el reviscolament galic, s recollida en l'article literatura irlandesa moderna.
L'escrit en galic irlands ms antic es troba al manuscrit de Wrburg, i data potser del 700. 
 Perode antic .
Durant l'alta edat mitjana (segles VIII-X) destacaria en poesia, destacaren el lric  Flann Mac Conain, Maelmohr (amb una histria de la invasi normanda), Eochain O Flainn (amb una cronologia d'Ulaidh), el gegraf Cormacan, Conn nUa Lochcainn de Tara, Flann Mainstrech (annalista), Colman Ua Sesnain, Neide Ua Mael Chonaire, Gillh Moduda O Casidi i Guillh Na Noem Duinn. Les obres ms importants, per, sn el Faeth fiada (El crit del crvol) del segle V, atribut a Sant Patrici, els Amra (Elogis) de Sant Columba, fets pel rigoliam (poeta oficial) Dallan Forgaill, en estil retric, Trondam Guaire (Els convidats emprenyadors de Guaire), de caire satric, Caht Paugur bau (El gat blanc) d un poeta annim, Felire (Calendari d Oengus Mac Aengobann) del 800, sobre les festivitats, les estacions de l any i els fires, el Saltair na Rann (Psalteri de Rann), histria bblica feta en debide (poemes tallats en dos), Fianna batar i nEmain (Els guerrers que anaven a Emain), de caire histric i mitolgic, composta per Cinaed Ua Artacain (m. 975), Dindshenchus, antologia histrica en prosa i vers, Scuap Schrabuid (Devoci sagrada) de Colgu de Clonmacnoise (m. 796), mestre d Alcu de York i els himnes de Colman (n. 662), Ultan (m. 656) i Fracc (m. 500).

Tamb foren importants les sagues de caire retric, mitolgiques i histriques, recollides en Leabhar na hUidre (Llibre de la Vaca Bruna), compilat el 1106, poesia rtmica amb incorporacions posteriors, recompila el cicle feni, Leabhar na Laigineach (Llibre de Leinster), compilat el 1150, La Tain Bo Cuailnge (Incursi al ramat de Cooley) del segle VII-VIII, poema pic comparable a l Eneida, Oidheadh Cloinne Lir (Els nens de Lir), roman sobre els fills de Tuireann, Scel Mucce Mic da Tho (Histria del porc de Mac Datho), sobre  competicions i caceres, Iomramh Brain Mac Febail (El viatge de Brendan), editat el 1895 com Imram Brain Maic Tibail, sobre els viatges del fams sant, Iomramh Curaigh Maoile Duin (Viatge de la barca de Muldoon), potser del segle VIII, Tochmarc Etaine (La cort d Etain), editat el 1935, descriu un regne immortal de l esposa de Midir i Eochaid Airem.
i Fergus Finnbheoil (Fergus l eloqent), poema de 32 versos.

Altres creacions foren Togail Troi (La presa de Troia), traducci d un clssic, Brigitbe bithnue (La llengua sempre nova), Fis Adamnain (Visi d Adamnan), escrit pel sant d Iona, Aislinge Meic con Glinne (Visi de Mac Conglin), visi d un malalt de golafreria, Auraicept na Neces (Cartilla escolar), vocabulari amb instruccions de mtrica, considerat com a la primera gramtica i proporcionada per Sant Cormac de Cashel (m. 908), el Leabhar Gabhala renn (Lllibre de les conquestes d'Irlanda), el Senchas Mor (El gran llibre de les lleis) codificat per Sant Patrici i Leabhar Na y Ceart  (Llibre dels Drets), compilaci de les lleis brehones. Tamb destacaren els Mag Mell (Planura de les delcies), Tir Tairngiri (Terra de promisi) i Tu Na nOc (Terra de Joventut) sobre fets sobrenaturals; Imram na Corra, Imram Curaig Maelduin i Imram Snedgusa Ocers Mac Riagla, sobre viatges; Fotho Coltra Cnucha i Siaburcharpat Cemcleulains, del cicle feni, aix com el Serliga Conculaid. Pel que fa als cicles mitolgics irlandesos, altres foren Longes Mac n Uislenn (Exili dels fills d Uisliu) sobre Deirdre i Noisi, Toraigheach Dhiarmada agus Gharainne, Cath Maige Tuired (Batalla de Mag Tuired), en la qual els danaans venceren els foromeus i el Cath Maigfe Rath (Batalla de Moira) sobre la bogeria de Suibhe.
 Perode mitj .
Durant aquest perode els filidh foren substituts pels bards, units en famlies hereditries que transmitien els poemes i costums galics. En vers brdic s adoptaren reformes mtriques, poc montones i infludes per l amor corts i la temtica provenal, com el Dantha Grada, recollit el 1926 per T. F. O'Rahilly, de caire amor corts, i el Creosanacht, poesia humorstica, com el sirvents.
Muireadhach Albanach O'Dalaigh (1180-1240) fou el bard ms important del perode. 
Entre els segles XI i XI hi ha 200 obres classificades pel seu inici: Togla (conquesta), imrama (viatge per mar), Fis (visi), Tana (Incursi), Catha (batalla), Uatha (caverna), Tochmarca (demanda de matrimoni), Oitte (Mort violenta), Fessa (festa), Forbassa (setge), Echtrada (aventura), Serca (Amors), Sluadig (expedici militar) i Tochomlada (migraci). Del cicle feni, que continu fins alguns segles ms tard, podem destacar Agallamh na Senorach (Interrogatori de l Anci), potser del 1200, amb Oisin i Caoilte, de caire nostlgic d un passat gloris, i rl Cath Fionntragha (La batalla de Ventry), degeneracio de l anterior, conmposta per Fergus Mac Lethi (s. XIV).

Tamb destacaren durant aquest perode les sagues, amb personatges ms moderns i herois de els lluites contra els normands. Les principals sn: Cogadh Gaedhal re Gallaigh (La guerra dels irlandesos amb els estrangers) apologia de Brian Boru, Scel na Aodh Ruadh O'Domhnaill, biografia de caire apologtic, de Lughaidh O Cleirig, Macgnimartha Finn (Proeses del jove Finn), i el Cicle d'Ulster, que comprn els llibres: Leabhar baile an Mhota (Llibre de Ballymote), Leabhar Buidhe Lecain (Llibre Groc de Lecan), Leabhar Mor Lecain (Llibre Gran de Lecan) i Leabhar Brecc (Llibre de tots els colors).

Alguns dels autors destacats del perode foren Gillh Brigese Mac Conmidhe, autor de poemes pics; Donchad Mor O'Dalaigh (1175-1244), autor d himnes a la Verge; Amergin Mac Amalgaraid, autor de la topografia Coir Anmains; obres com Caithreim Cellachain Caisil (La guerra amb els normands), i d altres com els sermons Scela na Eserci i Scela Lai Brotha, els proverbis Tecosca Carmari i Senbriathra Jitrail, les traduccions de l Eneida de Virgili (Imtechta Aeniusa) i de Luc (Cath Cathaida), aix com els llibres de lleis Critts Joblach, Athgabail i Cain Domnaig. 
Quan a llibres d histria, destaquen els Synchronismes de Flann de Monasterboice, el poema cronolgic de Gilla Caemhain (m. 1072), els Annala de Tighernach O'Braoain (m. 1088), abat de Cluam Maecu Noise; Annala an Inisfail (Annals d'Innisfallen) de Maelsuthain (m. 1079), prncep de Loch Lein, continuades fins el 1215; Annala na Ulaid per Cathal Mac Guire de Loch Erne (m. 1498); els Annala an Cillin an Chronain (Annals de Kilronan) fins el 1590 i els Annala na Connachta (Annals de Connacht) del 1223 al 1562. Altres foren Gofraidh Fionn  Dlaigh (1320-87), Tadhg g  Huiginn (m. 1448), Tadhg Dall  Huiginn (1550-91), Eochaidh  hEodhusa (1567-1617) i Fear Flatha  Gnmh (1602-40).

 Perode tardvol .
L emigraci, la despossessi dels nobles galics i la desparici consegent dels bards marcaran la literatura del perode, caracteritzada per la transici del dan dreach (vers estricte dels bards) a l amhran (canons mtriques de poetes no professionals). Dues de les darreres escoles brdiques, la Dmh-scoil Muscra i Dmh-scoil na Blrnan, eren a Cork. Alguns dels darrers bards ms importants del perode foren Daibhi O'Bruadair (1625-1698), mort en la pobresa, Tourlough O'Carolan (1670-1738), Tadgh Dall O'Huggin (mort el 1617), Eochan Ruadh O'Suillebhain (Owen Roe O'Sullivan, 1748-1784), Aodhagan O'Rathoille (Egan O'Rahilly, 1665-1726), autor d'Aislings (Visions) i de la pea en prosa satrica Pairliment Chloinne Tomais (El parlament del Clan Thomas), i sobretot el ms fams del perode, Brian Mac Giolla (Brian Merriman, 1750-1805), autor del gran poema galic del perode, Cuirt an mheadhon oidhche (La cort de mitjanit, 1780). Tamb destacaren els feis, una mena de jocs florals itinerants.

Alguns intellectuals escriviren en llat, com Prionsias  Maolmhuaidh (Francis Molloy, 1614-1684) autor de Disputatio Theologica de Incarnatione Verbi (1645); Cursus Philosophiae (1666), i el poema Iubilatio Genethliaca in honorem prosperi Balthasaris Philippi Hispaniarum Principis (1658), el devocionari Lchrann na gCreidmheacho Lucerna Fidelium (1676), i una Grammatica Latino-Hibernica (1677).

En prosa destacaren les obres de caire satric i religis dels franciscans, guardians de la llengua amb impremtes a Leuven i Londres, com Michael O'Cleary (Mchel  Clirigh 1575-1643), autor dels Annala Rioghachta Eireann (Annals dels Quatre Mestres, 1636) i Reim Rioghaidhe (Llista reial, 1630), histria dels principals reis d Irlanda; Seathruin Ceitinn (Geoffrey Keating, 1570-1646) amb Foras fearsa an Erinn (Histria d Irlanda, 1640); Florence Conry, amb Sgathan an Chrobhaidh (Mirall de pietat), Anthony Gernen amb Parthas an Esuma (Parads de l nima);  i el bisbe d'Armagh, Hugh Mac Caghwell (1571-1626) amb Sgathan Sacramuinthe na Aithrige (Espill del sacrament de penitncia, 1618). Endems, el 1603 rest compilada An tiomna nuad ar dTigearna ar Slanuigteodra Josa Criosd, Airna Tarruing go Firminneach as ab nGreigs nGdarac, traducci de la Bblia sencera al galic i impresa a Dubln pels bisbes Mortogoch O Cionga (O King) i G. O Donnell.

Parliament na mBan (Parlament de les dones), de finals del segle XVII, fou una de les primeres mostres de prosa en el dialecte de Munster. Els darrers poetes irlandesos del perode foren Dughaltach Mac Fir Bhisigh, autor de genealogies histriques; Ferfesa O'Cainti, Tadhg Mac Daire, Hugh Ward/Aodh Mac An Bhaird (1590-1635), Manghus O'Domnhaill (1500-1563) amb Beatha Cholm Cille (Sant Columb, 1532) i Cridhe ln do smuaintighthibh, Torna Ecces, Sean O'Neachtain (1655-1728), el seu fill Tadhg O'Neachtain (1680-1750), Eoghan  Caoimh (1656-1726), Sen  Murchadha (1700-62), Mchel g  Longin (1766-1837), Hugh i Andrew Mac Curtain/Samas Dall Mac Cuarta, (1647-1733), Cathal Bu Mac Giolla Gunna (1680-1756), Peadar  Doirnn, (1704-1769), Art Mac Cumhaigh (1738-1773), Pdraign Haicad (1600-54), Aindrias Mac Craith (1708-95), Donnchadh Rua Mac Con Mara (1715-1810), Antaine  Reachtabhra o Raifteara (1784-1835), Sen  Coilein (1754-1817) amb el poema Machnamh an Duine Dhoilosaigh (Reflexions de la malenconia humana), Riocard Bairad (1740-1819), Sean O'Toomy, Sean Clarach Mac Domhnaill (1691-1754), autor de l aisling (poema) simblic d Irlanda, Risn dubh (Rosa negra), Andrew Mac Grath, Tadhg Gaulach O'Suillebhain (1715-1795), Mchel Coimn de Clare, autor de les Oisin na Bro na Fianna (1750), i Donough Mac Conmara, autor d Eachtra Giolla on Amarain. Art O'Leary, antic coronel de l exrcit austriac, compos el 1773 un Caoineadh (Lament) a la seva vdua Eibhln Dubh N Chonail. Finalment podem nomenar Dibh de Barra (1757/8-1851), Pdraig Phiarais Cndn (1777-1857), Amhlaoibh  Silleabhin (1780-1837), Toms Rua  Silleabhin (1785-1848), Art Mac Bionaid (1793-1879), Aodh Mac Dnaill (1802-67) i Niocls  Cearnaigh (1829-74).

 Enllaos externs .
  Catholic Encyclopedia;
  Escriptura irlandesa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115925" title="Tina" nonfiltered="2539" processed="2534" dbindex="47667">

Una tina s qualsevol recipient o dipsit, generalment de grans dimensions, utilitzat per a contenir lquids.

Molt sovint el terme tina es refereix noms al dipsit utilitzat ja sia durant el procs de vinificaci o durant l' emmagatzematge de vi. 

Les formes de les tines antigues acostumaven a ser cilndriques i els materials ms habituals eren la fusta resistent a la humitat, la rajola cermica o la pedra de construcci impermeabilitzada amb materials terrossos. Tenien l'entrada del ram per dalt i la sortida del lquid per sota. Podien estar obertes i si es tapaven no resultaven hermtiques.

Eren construccions permanents que no es podien traslladar excepte en els casos de tines de dimensions redudes (normalment fetes de fusta per mes grans que un barril)que podien ser transportades amb carros i aleshores es feia el vi en el lloc on estava la vinya per tal d'evitar el desplaament del gran volum que representava el ram.

Encara que la imatge habitual fa pensar que en temps antics es feia el premsat del ram trepitjant  amb els peus, dalt la tina, en realitat s'utilitzaven premses mecniques (a vegades molt senzilles a base de pedres) ja des dels temps dels egipcis, perqu el rendiment o grau d'extracci de lquid obtingut amb els peus s molt minso comparat amb el premsat.

En tines antigues el control de la fermentaci s molt difcil per la dificultat de fer els trassegaments i remuntatges de la massa en fermentaci i la qualitat del vi resultava a vegades molt deficient  per aquesta causa.

Actualment per tal de mantenir durant la vinificaci la fermentaci amb una temperatura controlada les tines es fan d'acer inoxidable o de resina sinttica, fibra de vidre i altres materials artificials. Incorporen generalment un sistema per saber en tot moment el nivell del lquid i tot tipus de sensors de temperatura, pressi etc. que permeten el control de les opracions de vinificaci. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115926" title="Bou (desambiguaci)" nonfiltered="2540" processed="2535" dbindex="47668">


Zoologia:Bvid de gran talla.
Zoologia: Bou, crustaci decpode major de 25 cm.
Ramaderia: Bou, animal mascle castrat de la Vaca, (Bos taurus) o femella vella utilitzats per a obtenir carn o com animal de bast.
Pesca: Bou (pesca), art de pesca de rssec de fons i tamb la barca que s'hi fa servir.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115927" title="Leabhar na hUidre" nonfiltered="2541" processed="2536" dbindex="47669">
El Leabhar na hUidre (irlands Llibre de la Vaca Bruna) s una de les obres fonamentals de la literatura irlandesa antiga.
Fou compilat el 1106 al monestir de Clonmacnoise (comtat d'Offaly) i es tracta de poesia rtmica amb incorporacions posteriors, que recompila el cicle feni (Finn, el seu fill Osian, el seu net Oscar i Cormac Mac Art, que jugaren un rol a les llegendes similar a la dels cavallers de l Ordre artric, cavalleresc i unitat nacional) i dna data a les batalles de Cnucha (174) provocada pel rapte de Murni per Cumael, fill de Tadgh, druida del rei Cathair el Gran, que provoca la derrota i mort de cumall i Murni, embarasada, s amaga i pareix Demni, mare de Finn; i la de Gabra (283). Els textes foren transferits pel monjo Maelmurrie, i cont entre altres el La Tain Bo Cuailnge .

Enllaos externs.
 El text del manuscrit com fou editat per R I Best i O Bergin;
 Contingut del manuscrit, amb traduci a l'angls de part dels textes;
 Royal Irish Academy;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115929" title="Ragnhild de Noruega" nonfiltered="2542" processed="2537" dbindex="47670">
Ranghild de Noruega, princesa de Noruega (Oslo 1930). Princesa de Noruega amb el tractament d'altesa reial que des del seu matrimoni l'any 1953 ha passat a anomenar-se: Princesa Ranghild, senyora Lorentzen, i a ostentar el tractament d'altesa.

Nascuda a la ciutat d'Oslo el dia 9 de juny de l'any 1930 essent filla del rei Olaf V de Noruega i de la princesa Marta de Sucia. Ranghild era nta per via paterna del rei Haakon VII de Noruega i de la princesa Maud del Regne Unit i per via materna del prncep Carles de Sucia i de la princesa Ingeborg de Dinamarca.

El dia 15 de maig de 1953 contragu matrimoni morganticament amb Erling Sven Lorentzen a la ciutat noruega d'Asker. La parella ha tingut tres fills:

 Haakon Lorentzen, nat el 1954 a Oslo. Es cas el 1982 a Rio de Janeiro amb Martha Carvalho de Freitas.

 Ingeborg Lorentzen, nada a Oslo el 1957. Es cas el 1982 a Rio de Janeiro amb Paolo Cesar Ribeiro Filho.

 Ranghild Lorentzen, nada a Rio de Janeiro el 1968. Es cas el 2003 a Rio de Janeiro amb Aaron Matthew Long.

Com a conseqncia del seu casament per via morgantica desoint les lleis internes de la Casa Reial de Noruega perd els seus drets dinstics i els dels seus descendents. Alhora perd el tractament d'altesa reial i el de princesa de Noruega, passant a ostentar el tractament d'altesa i el ttol de Princesa Ranghild. 

L'any 2004, dos anys desprs del casament del prncep Haakon de Noruega amb Mette-Marit Tjessen-Hoiby, realitz una entrevista a un canal noruec en qu qestionava l'idonetat de la nova princesa hereva i es mostrava recia a qu es converts en reina. En aquesta entrevista tamb es preguntava sobre el futur de la monarquia noruega arran dels matrimonis dels seus nebots. Aquestes entrevistes s'han d'entendre en el marc del recel que la princesa mant amb la instituci monrquica pel buit que reb arran del seu matrimoni desigual, ja que hagu d'abandonar el pas en direcci al Brasil i el dia de la seva nativitat deix d'ondejar la bandera nacional al Palau Reial.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115930" title="Leabhar na Laigineach" nonfiltered="2543" processed="2538" dbindex="47671">
El Leabhar na Laigineach (galic Llibre de Leinster), s una de les peces fonamental de la literatura irlandesa antiga.
Fou compilat el 1150 i que comprn el Leabhar na Nuachongbala (Llibre de Noughval), recollit el 1124 per Aed na Crimthind i que cont el Dinnsenchus, i el Cat Ruis na Rig de Mesca Ulad. Fa referncia al feirlire del monestir de Tallaght, Oengus Mac engobann Ua Oibcin (fl. 828-833) i al fundador del monestir Mal Ruain (m. 792).
L'original es troba actualment al Trinity College de Dubln.

Referncies.
 R. I. Best, Osborn Bergin & M. A. O'Brien (eds) (1954), The Book of Leinster Vol 1;

Enllaos externs.
Contiguts del Llibre de Leinster;
http://66.218.71.231/language/translation/translatedPage.php?tt=url&text=http%3a//www.bifrost.it/CELTI/Fonti/LibrodiLeinster.html&lp=it_en&.intl=us&fr=FP-tab-web-t;
Text irlands: volums 1, 2, 3, 4 & 5 a CELT;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115931" title="La Tain Bo Cuailnge" nonfiltered="2544" processed="2539" dbindex="47672">
La Tain Bo Cuailnge (galic Incursi al ramat de Cooley) s considerada l'orba mestra de l'pica de la literatura irlandesa antiga
Fou compilat en el segle VII-VIII, i s un poema pic comparable a l Eneida, redactat pel filidh Senchan Torpelst, comprn el cicle d'Ulster, amb els herois Cuchulainn, Mebd (filla d Eochaidh i reina de Connacht), Aillil, Deirdre i Mosi. Tamb comprn els llibres menors Tain Bo Regomina i Tath Ruin na Rig i les histries satllit Compert Cuchulainn (Concepci de Cuchulainn), Tochmarc Emire (Petici de matrimoni d Emer, filla de Forgall, per Cuchulainn), Fled Bricrend (Festa de Bricrend) i Orgain Brudne da Dergae (Destrucci del castell de Da Derga), amb la mort de Connor el gran (43).

 Bibliografia .
J. P. Mallory (ed) (1992), Aspects of the Tin, December Publications, Belfast;
J. P. Mallory & G. Stockman (eds) (1994), Ulidia, December Publications, Belfast;
James MacKillop (1998), Dictionary of Celtic Mythology, Oxford University Press;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115933" title="Leabhar Gabhala renn" nonfiltered="2545" processed="2540" dbindex="47673">
El Leabhar Gabhala renn (galic Llibre de les conquestes d'Irlanda) s una de les obres fonamentals de la literatura irlandesa, i narra les lluites entre els milesis, els fomorians i els danaans en l'arribada a l'antiga Irlanda. Tamb explica els orgens mtics d Irlanda: Partholon, Nemed, les invasions i estableix una generalogia descendent de Jafet. Pertany al cicle Cath Maige Tured (Batalla de Mag Tured), trobada en el segle XVI per d origen ms antic, on Nuada, rei dels danaan, venc els firbolg, per fou venut i ced el regne a Bress. Aquest hagu de vncer el gegant Fomore amb ajut de la deessa Morrigu.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115934" title="Brian Boru" nonfiltered="2546" processed="2541" dbindex="47674">

Brian Brumha mac Cenntig (926 o 941 a Killaloe, comtat de Clare   23 d'abril de 1014 a Clontarf) (conegut com a Brian Boru o Brian el Gran en angls) fou Ard r (Gran Rei d'Irlanda) de 1002 a 1014.
 
El seu pare era Cenntig mac Lorcin, rei de Thomond i la seva mare B Binn ingen Murchada, filla del rei de Connacht Occidental.

Fou coronat rei de Munster el 978 i d'Irlanda el 1002. Enva Ossory el 983, i el 1002 li fou reconegut el ttol de rei d'Irlanda. Les seves pretensions a la sobirania sobre el regne de Leinster provocaren l'aliana del sobir d'aquest regne amb el rei noruec de Dubln Sigtrygg Barba d'Argent. Brian els derrot a Glenn-Mma (999) i en la decisiva batalla de Clontarf (1014). Un grup dels venuts, per, enva la tenda de Brian i l'assassin. 
Els seus descendents constituren l'estirp dels O'Brien.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115935" title="Bta" nonfiltered="2547" processed="2542" dbindex="47675">
Bta s un recipient fet de fusta destinat a contenir begudes alcohliques en general vins de criana i destillats.

Barril s una bta de redudes dimensions en general amb una capacitat entre 7 a 150 litres. Tamb s'anomenen segons la seva capacitat: botall, barral, barral, carretell etc. Molt sovint els barrils que no s'utilitzen per l'envelliment de begudes alcohliques no sn de fusta sin d'altres materials com metall, l'amina d'acer, alumini, acer inoxidable, plstic de polietil etc. 

Quan sn ms grans que un barril s'anomenen barrica, mig bocoi i pipa (de 200 a 500 litres) i bocoi, tona i tonell, (de 500 a 700 litres).

Les btes i els barrils sn fetes amb seccions circulars ovals i ms llargues que amples. Les parts de fusta que formen una bta es diuen doga i estan unides per crcols de fusta o d'acer.

La fusta de roure de les btes s'utilitza per envellir vins, la fusta de roure ms apreciada s la del roure llemos que un cop tallada ha madurat uns dos anys abans de fabricar la bta. El roure americ tamb es fa servir per per sser una espcie de roure diferent i no passar el termini de dos anys de curaci no dna les mateixes caracterstiques a la beguda alcohlica. 

Algunes equivalncies en volum de barrils.
El barril de cervesa equival a 31'5 galons, uns 119'24 litres ;

El barril de petroli s una mesura de volum no estandaritzada per molt utilitzada com a referncia de preus que equival a 42 galons, uns 159 litres.  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115939" title="Eurdice (pera)" nonfiltered="2548" processed="2543" dbindex="47679">

Eurdice s una pera estrenada el 6 d'octubre de 1600 a Florncia de Jacopo Peri, amb msica addicional de Giulio Caccini. El llibret fou escrit per Ottavio Rinuccini, basat en el poema Metamorfosis d'Ovidi. Fou creada per al matrimoni entre Enric IV i Maria de Mdici. s considerada la segona pera, i la primera que ha sobreviscut. La primera, Dafne, escrita pels mateixos autors el 1597 est perduda.

La primera actuaci fou al Palazzo Pitti. El mateix Peri cantava el paper principal, i molts dels altres papers eren interpretats per membres de l'entorn de Caccini, incloent-hi la seva filla Francesca Caccini. Caccini de fet escrivia una pera sencera amb el mateix llibret dEurdice, que no s'estren fins a 1605, per mai es repet, presumiblement a causa de l'xit de la versi de Peri.

Euridce cont un dels primers exemples de recitatiu. Els ritmes i les meldiques inflexions en la lnia vocal imiten el discurs. A ms a ms, les exclamacions apassionades sn acompanyades amb dissonncies desprevingudes i moviments inesperats del baix.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115940" title="Sensor intelligent" nonfiltered="2549" processed="2544" dbindex="47680">
Un sensor intelligent s un tipus de sensor que combina la funci de detecci i alguna de les funcions de processament del senyal i comunicaci. 

Descripci .
Aquests sensors han de realitzar les segents tasques: 
Proporcionar un senyal en format digital.
Poder comunicar el senyal a travs d'un bus digital omnidireccional.
Ha de poder tamb executar funcions i ordres lgiques.

Capacitats tcniques.
Donat que normalment aquestes funcions les realitza un microprocessador, a qualsevol aparell que combini un sensor i un microprocessador s'anomena a vegades sensor intelligent. Malgrat que el sensor no t perqu ser un sistema monoltic, totes les parts que el componen s han de ser miniaturizades totalment o parcialment i s'han d'encapsular conjuntament.

El nivell de complexitat d'un sensor intelligent pot ser molt divers, ja que a ms de la detecci i la traducci pot incloure altres funcions, com per exemple l'acondicionament del senyal rebut, el guany, la conversi d'unitats o fins i tot l'activaci del sistema al qual es conecta. Aix doncs, els sensors intelligents inclouen, a ms del sensor principal, com a mnim algun algoritme de control, memria i capacitat de comunicaci digital.

El desenvolupament d'aquests sensors pot fer augmentar considerablement les capacitats de molts sistemes de control i la instrumentaci pel que fa a la comunicaci amb el mn extern.

Evoluci dels sistemes intelligents.
Els dispositius de primera generaci sn totalment elctrics, no tenen components electrnics; en canvi, els sensors de segona generaci es troben en sistemes amb electrnica analgica que controlen remotament el sensor.

Els sensors de tercera generaci sn en els que es basen la majoria dels sistemes actuals. Realitzen la primera etapa d'amplificaci del senyal dins del propi sensor. Aix, el senyal que transmeten ja s un senyal analgic d'alt nivell.
El que transforma a digital i posteriorment processa el senyal ser un microprocessador independent. 

En els sensors de quarta generaci la major part de components electrnics es troba en un xip, que permet el direccionament del sensor i en alguns casos l'autotest, communicant-se el sensor amb el microcontrolador.
 
Els sensors de cinquena generaci realitzen ja la conversi de dades per ells mateixos, d'aquesta manera la comunicaci amb el microcontrolador s ja digital. 

Arquitectura general d'un sensor intelligent.
La implementaci dels sensors intelligents es composa de tres parts:
processar el senyal.
controlar i manipular els senyals digitals. ;
comunicar-se amb l'exterior a travs d'un bus. ;

Processament del senyal.
Consisteix en:
l'amplificaci del senyal.
la transformaci de la impedncia.
el filtrat del senyal.
els buffers. ;
el multiplexat. ;

Control digital.
La majora de sensors d'alt rendiment han de proporcionar un senyal digital per a poder accedir a un bus digital. 
Un cop digitalitzades les dades captades pel sensor, es pot realitzar una varietat de processaments de senyal per a corregir diversos errors. 

Comunicaci.
Com s'ha comentat anteriorment, un sensor intelligent ha de ser capa d'interactuar amb un controlador que dirigeix el sistema general. Per tant, part del circuit associat al sensor ha de dedicar-se a la interficie amb el bus per a intercanviar informaci amb el controlador.

Sensors comercials.

Lei de los pRrIMELEhs: todo con ttallantte! d'acuerdo0? olemos todo! fuman todo todito todo0o0o!  y viva la jungari! eres la mejohhh vales joriko0o0o nena!! ohohohohoh!! ....
Sensors de temperatura;
Sensors de pressi;
Sensors  de posici angular;
 etc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115941" title="Castell de Montclar" nonfiltered="2550" processed="2545" dbindex="47681">

El castell de Montclar es troba a Montclar, a la comarca de l'Urgell. Est edificat sobre les restes d'una antiga torre romana i va ser reformat al segle XVII amb una arquitectura del renaixement catal. Restaurat per ltim cop el 1970, es va declarar Monument Histric Artstic l'any 1879.

Tan sols cinc famlies han estat propietries del castell de Montclar des del 1200: els Cabrera, els Ribelles, els Ponts, els Despujol i des del 1986, els Miguel, el llinatge que prov del Baix Empord (castells de Palau-sator, Palau Sacosta i Pbol). 

L'interior del castell est estructurat en mplies estances, entre les quals destaca: el celler, que encara conserva les fustes per al vi; les armadures de l'entrada; la gran escalinata central; la biblioteca i la sala de msica. Tamb s interessant la terrassa, que alberga un pou, des d'on es pot gaudir de vistes espectaculars.

Altres elements a destacar sn les originals rtules de pedra per a vigilar als presos, situades a la paret de la pres i a les faanes exteriors; el gran menjador, escenari de sopars medievals; la pres i les masmorres; o la llotja a l'esglsia per a assistir als oficis des del castell.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115945" title="L'Orfeo" nonfiltered="2551" processed="2546" dbindex="47682">

L'Orfeo (L'Orfeo, favola in musica) s una de les primeres obres reconegudes com una pera, composta per Claudio Monteverdi amb text d'Alessandro Striggio pel carnaval anual de Mntua. S'estrenava a l'Accademia degl'Invaghiti a Mntua el febrer de 1607 i el 24 de febrer del mateix any al Teatre de la Cort tamb a Mntua, i posteriorment a Vencia el 1609. L'pera veia el seu debut modern el 1904 en una versi de concert a Pars.

Monteverdi, que tenia 40 anys, era un gran expert en la composici de madrigals, molt proper als artistes florentins de la Camerata florentina i encara no s'havia detingut en la composici d'obres per a aquest naixent gnere escnic.

Desprs d'haver assistit a Florncia a la representaci dEurdice de Jacopo Peri, Vincenzo Gonzaga, Duc de Mntua, va sollicitar a Monteverdi que poss msica al mateix tema, basat en la faula d'Orfeo, l'antic mite recollit i reconstrut per Angelo Poliziano, cent anys abans.

El llibret va ser elaborat per Alessandro Striggio, permetent al compositor traar tota una gamma d'intensitats dramtiques. Monteverdi va entreteixir en la rica varietat de l'acompanyament orquestral formes musicals antigues i noves i va aconseguir una sntesi estilstica, resum de tot el millor de la msica profana vocal de la seva poca.

Al contrari dels cameristas florentins, que per no cobrir les paraules, havien redut al mnim l'acompanyament instrumental, Monteverdi se serveix d'una agrupaci que per la quantitat d'instruments i la varietat dels seus timbres, planteja una revolucionria sonoritat, encara que la utilitzi en tota la seva magnitud noms en pocs passatges.

En el plnol estrictament vocal les nombroses intervencions d'Orfeo anuncien ja les ries de bravura de l'pera barroca italiana, amb florits ornaments, aix com els cors que plasmen els trets excellents del madrigal de l'poca en parlaments breus i concisos.

Argument.

La primera part de l'pera est plena d'alegres cors i balls, amb els apassionats soli del protagonista. Se celebren les esposalles d'Orfeo amb Eurdice,  que ha conquerit el seu amor amb la dolor de la seva msica. Per, enmig de tanta alegria, un esdeveniment imprevisible introdueix el dolor: la nvia ha mort per efecte del ver d'una serp. Orfeo no dubta: anir al regne dels morts per convncer Plut que li torni la vida a Eurdice. L'Esperana acompanya el protagonista fins a les mateixes portes de l'infern, on es llegeix la inscripci: Deixeu tota esperana els que entreu. Orfeo avana, i adorm amb el seu amanyac Caront, el guardi de l'infern; aconsegueix desprs commoure Plut, que li permet recuperar a la seva esposa, posant com a condici que no es torni a mirar el rostre d'Eurdice fins que sigui de nou en el regne dels vius.

Orfeo dubta, de sobte, de si la seva esposa vindr amb ell; es dna la volta, per arribar noms a veure-la desaparixer de nou en el regne dels morts. Davant de la debilitat de l'home, davant del seu pecat, queda la solitud. Orfeo torna al mn, sense la seva estimada, i el mn, representat pel Cor dels esperits de l'infern, li recrimina: el que va vncer a l'infern ha estat venut per les seves passions; noms aquell que es venci a si mateix mereix la glria eterna. El mite grec acaba aqu: Orfeo, sol en un desert paratge de Trcia, s destrut per unes geloses Bacants. L'heroi ha mort, i amb ell tot l'hum que representava: bellesa, noblesa, lliurament, amor.

Monteverdi introdueix la veritable glria de l'hum en tot el seu dramatisme al final de l'pera. Quan Orfeo est a punt d'abandonar-se a la desesperaci, el cel s'obre, i d'ell descendeix Apollo: Du ve a salvar l'home. L'ltima escena de l'pera s un dileg commovedor entre Apollo, Du, i Orfeo, l'home, en el qual el recrimina no per la seva debilitat, sin que li recorda quina s la veritable condici de la seva humanitat: Escolta'm, i tindrs alegria i vida.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115946" title="Arada" nonfiltered="2552" processed="2547" dbindex="47683">
Arada o aladre s un arreu o eina utilitzada per a llaurar la terra a travs d obrir-hi solcs.
 
Evoluci de l'arada.

Fins a la revoluci industrial.
Les primeres arades eren fetes completament amb fusta que no s'ha conservat i per tant no es pot determinar la cronologia d'aparici de les arades. Possiblement en el neoltic les arades tenien tracci humana. A partir del sis milleni a.C la domesticaci de bous permet comptar amb la fora de tracci necessria per llaurar amb arada. Sociolgicament l'aparici de l'arada implic l'entrada masculina dins l'agricultura ja que el treball agrcola amb aixada era femen mentre la ramaderia era una ocupaci predominantment masculina. Tamb va permetre conrear superfcies ms grans ja que el rendiment de treball amb arada es molt superior entre altres coses per l's de tracci al davant. Els testimonis pictrics permeten saber que 5000 anys BP (abans del present) ja s'utilitzava l'arada a Egipte i Prxim Orient. Al Pas valenci en poca ibrica del segle IV a.C ja apareixen testimonis d'ofrenes votives amb arades miniaturitzades (Covalta, Vall d'Albaida) . Les  primeres arades eren noms de fusta i de la qual partien dues branques una de les quals servia de rella i l'altra d'esteva. El segent pas va ser recobrir la rella de  de bronze. Per el gran avan va ser quan quan aquesta es va fabricar de ferro i va esdevenir independent de la resta de parts de l'arada  cosa que la feia ms efica i resistent. Aquesta eina coneguda com arada romana, per ja utilitzada pels grecs, es va estendre per tot l'imperi rom. Els celtes contemporniament a l arada romana utilitzaven una arada amb pala que girava la terra tamb en poca romana existia la caruca o xaruga que era una arada dissimtrica amb una pala lateral ambdues servien per treballar a les terres ms compactes del centre i nord d'Europa.

A partir de la revoluci industrial.
Les innovacions en l'arada fins la revoluci industrial, o fins ben entrat el segle XX a moltes zones europees, van ser minses amb tot es va substituir molt sovint els bous per cavalls o mules. Va ser a Anglaterra i els  Estats Units  on les innovacions tecnolgiques es van aplicar a l'agricultura a travs d'empara acer en la fabricaci del les arades. Va ser el ferrer John Deere, en la dcada dels anys 30 del segle XIX, el primer en fer-ho. L'altre pas va ser el pas a la tracci mecnica primer amb mquines de vapor i desprs amb motors de combusti interna. 




Tipus d'arades actuals.
Cultivadors: generalment previstos de puntes metlliques o discos per a feines superficials.
Pala: arades que voltegen un prisma de terra i fan feines de ms de 20 cm de fondria.
Subsolador: feines en el subsl fins a 50 cm de fondria utilitzats en cas de noves plantacions o actuacions de drenatge en casos de necessitar treure l'excs d'humitat.

Problemtica de les arades.
Durant segles les arades romanes no alteraven el perfil del sl i donaven relativament pocs problemes d'erosi. A partir de l'aparici de les arades amb pala i les traccions molt potents sovint s'ha passat a una acci erosiva molt important. Actualment per aquesta ra i per l'ala en el preu del combustible la tendncia general s a disminuir o fins i tot eliminar les llaurades. Algunes ajudes econmiques de la Uni europea estan condicionades a no fer llaurades profundes.

Vegeu tamb.
 Arada romana;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115947" title="Literatura irlandesa moderna" nonfiltered="2553" processed="2548" dbindex="47684">
Literatura irlandesa moderna s la literatura irlandesa feta en galic irlands en els segles XIX i XX.
 El reviscolament galic .
Durant el segle XIX, malgrat la davallada de l's de la llengua parlada, es produ la reviscolana de la cultura galica. Per una part, el bisbe de Tuam, John Mac Hale (1791-1881), qui havia fet el galic obligatori a la seva jurisdicci, hi va traduir el Gnesi i els sis primers llibres de l Eneida. Per altra banda, tamb s inici la celtstica amb xit des de la publicaci el 1853 de la Grammatica celtica de James Pritchard, i abon el cam a d altres celtistes destacats com Whitley Stokes (1830-1909), autor d estudis com Irish gloses (1860), Saltair na Rann (1883) i Goidelica (1873); John O'Donovan (1806-1861) amb Irish grammar (1845); l alemany Hermann Ebel (1828-1875) amb Celtische Grammatik (1871); Eugene O'Curry (1796-1862), professor d irlands a Trinity College el 1854-1862 i autor de Manners and customs of the Ancient Irish (1873) i The manuscript materials of Irish Story (1860) i William Reeves (1815-1892), clergue protestant i cap de l Irish Academy, amb The culdees of the British Island (1864) i Memoirs of the Book of Armanagh (1860).

Per altra banda, el pare Eugene O'Growney (1862-1899) fou el promotor de la primera revista literria en irlands, Irisleabhar na Gaedhilge, que s edit entre el 1882 i el 1909, primer en solitari i desprs com a suplement literari del primer diari en galic, Faine an Eae (L aurora), fundat el 1898 i que dur fins el 1909, dirigit per Padraic Mac Piarais (Patrick Pearse), qui el 1903 li canvi el nom pel d An Claidheamh Soluis (L espasa flamejant), on hi publicar el poema patritic Mise Eire (Sc Irlanda), setmanari bilnge de la Lliga Galica fins que fou substituda el 1919 per Misneach (Valor). Tamb el 1897 aparegu l associaci musical Feis Ceoil, d Anna Paterson. I els primers autors literaris en irlands modern, com Peadar O'Laoghaire (Peter O'Leary, 1839-1920), autor de narracions curtes com Seadna (1898), Niamb (1907), Siana (1914), Mo scal Fein (La meva prpia histria, 1921), Cainnt na nDaoine (Converses del poble, 1930), Aithris ar Chrost (Imitaci de Crist, 1914) i Sgeuluiideact Cuidge Muman (1895). Padraig Dinneen (1860-1934) amb Cormac ua Connaill (1901) i Creideamh agus gorta (1901); i Padraig O'Seaghdha Conan Maol (Patrick O'Shea, 1855-1928) amb Mac Finghin dubh (1909), Oighreacht roisin (1910), Dha sgal (1929) i Stiana (1930). Gearid  Lochlainn (1884-1970) i el  teatre Ealan na hAmharclainne (1966). nr  Muirgheasa (1874-1945) amb els reculls Cad de Cheoltaibh Uladh (1915) in Dh Chad de Cheoltaibh Uladh (1934), Dnta Diadha Uladh (1936), Dnta Diaga Uladh (1936). Risterd  Foghludha (Richard Foley, 1873-1957) amb Ar Bruach na Coille Muaire (1939),  Eammon de Bhil (1946), Eigse na Mighe (1952) i Log-Ainmneacha (1935). Semas  Searcaigh (1887-1965) amb Faire Phaid Mhir (1914), Cloich Cheann-fhaolaidh, ar n-a Athsgrobhadh ag an Ughdar (1911), Ceol na n-an agus Scalta Eile (1919), Foghraidheact Ghaeilge an Tuaiscirt (1925), F'n sgeich Sidhe (1935); Pdraig Mac Piarais (1939); Comhrir Gaedhilg an Tuaiscirt (1939); Buaid na Tuigse (1945) i Beatha Cholm Cille (1967).
 La Lliga Galica .
L impuls definitiu el reb la llengua desprs de la fundaci de la Conradh na Gaedhilge (Lliga Galica) el 1893, reforada el 1900 amb la revista An Shan van Vocht (La pobre anciana), de Francis Biggar, antiquari d Arbmagh, Ethna Carbery i Alice Milligan (1866-1953), protestants de l'Ulster interessats en l estudi del galic. Aix destacaran autors com Douglas Hyde An Craoibhin Aoibhinn (La bella branca, 1860-1949), d'origen angls i protestant; Padraig O'Conaire (1883-1928), qui va aprendre irlands a St Enda, amb les narracions curtes Sol Eabha (1922) i Scothscalta (1956) i Toms  Criomhthin, (Thomas O'Crohan, 1856-1937),  autor de la narraci curta An tOilanach (L illenc, 1929); Aindrias  Baoighill Fiach Fnach (1888-1972) amb les narracions Sgiln na Finne i Cnuasach na Finne (1928). Peig Sayers (1873-1958), amb Peig (1936) i Machnamh Seanmhn. Pdraig  Siochfhradha amb Jimn Mhire Thaidhg. Peig Rose (Sen  Gallchir) amb Peig ar 'Mhire i An Chad Chnuasach.
 Desprs de la independncia .
El 1914 l heroi de l'Aixecament de Pasqua Terence Mac Swiney va fundar la revista Tiana Tail, i desprs de la independncia aparegueren les revistes Comhar(Cooperaci), Bealoideas (1927) i Feasta (Festa). Des d aleshores destacaren com a autors galics Piaras Beasla (1883-?) amb el drama teatral An sgaothaire (1936), Liam O'Flaherty, autor en angls que va escriure en galic les narracions Duil (1953); Criostoir O'Floinn (1927), amb el poema An claimhgeal (1953); Tagh O'Donnchadha (1874-1949), editor de Banba (1901-6) i professor d irlands, autor de Caitheamb aimsire (1918) i l estudi Prosoid gaedhilge (Prosdia galica, 1925); Mairtin O'Cadhain (1907-1970) militant de l IRA i autor dels poemes Cr na cille (El pols del cementiri, 1954); Brendan O'Beahain (Brendan Behan, 1923-1964) militant de l IRA, autor del drama An giall (L hostatge, 1957); Brian O'Nuallain (Flann O'Brien, 1911-1966) amb An bal bocht (La pobre anciana, 1941); Sean O'Tuama (1926-2000), professor universitari autor de Gunna Cam agus Slabhra ir (Fusell tort i cadena d or, 1967) i els poemes Faoilen na Beatha (L oreneta de la vida, 1962) i An Duanaire, Poems of the Dispossessed 1600-1900 (1985); Mirtn O'Drein (1910-1988) amb el recull Danta aniar (1942); Sen  Rordin (1916-1977), autor dels poemes Seanmint (Sermons), Na Leamhain (Les puces), A Theanga Seo Leath-Liom (O Llengua mig meva), An Lacha (L nec), Adhlacadh mo Mhthar (L enterrament de la meva mare), Reo (Gelat), i altres; Micheal Mac Liammoir (1899-1978), actor i autor de 300 peces de teatre com Diarmuid agus Grinne (1935); Mire Mhac an tSaoi (1922- ) amb An Cion go dt Seo (1987); Diarmaid  Silleabhin (1932-1985) redactor a An Phoblacht i autor de Tr agus Tuilleach (1967); Muiris O Silleabhin (1904-1950) amb Fiche Bliain ag Fs (Vint anys de creixement, 1933) i Laim-leabhar bealoiseara Eireann (Llibre de Folklore Irlands); Breandan O'Buachalla, amb Im Beal Feirste Cos cuin i Padrais Breadnac, amb Ceol ar snsear (1934). Pdhraic g  Conaire (1893-1971) amb Seid  n Iarthar Ordha (1924) i Ean Cuidein (1936).

Altres autors posteriors, alguns d ells tant en irlands com en angls, sn Seamus O'Grianna (1892-1962), Seosamh Mac Grianna (Jim Green 1901-1990), antic militant de l IRA i traductor de l editorial An Gum, autor de Finne an Eae (1925), Eoghan  Tuairisc (Eugene Rutherford Louis Watters, 1918-1982), amb D Luain (1966), Rogha an Fhile (1974); Tomas O'Floinn amb Cion Fir, Breandan O'Doibhlinn (Brendan Devlin, 1931) crtic i poeta, amb Nal Maidne agus Tine Oche (1964); Liam O'Muirthile (1952) amb Tine Chnmh (1984) i Dialann Bthair (1992); i Biddy Jenkinson (1949) amb Amhras Neimhe (1997);  Pearse Hutchinson (1927) amb Le Cead na Grine (1989); Caitln Maude (1941-1982), Mchel  hAirtnide/Hartnett (1941-1999) amb Adharca Broic (1978); Mchel  Siadhail (1947-) amb agnairc (Requiem), Nuala N Dhomhnaill (1952) amb Far Suaithinseach (1984); Cathal  Searcaigh (1956) amb An Bealach  na Bhaile (Retorn a casa, 1983) i Sile Shuibhne (1983); Gabriel Rosenstock (1949) amb Orist (1991) i Rogha Rosenstock (1994), i Louis de Paor (1961-). Altres autors moderns sn Pdraig  Snodaigh (1935) amb  Pharnell go Queenie (1991), Cumba agus Cumann (1985), i Cl le Cl (1988). Deirdre Brennan (1934), Toms Mac Somin (1938), Mchel  Siadhail (1947), Dith  hOgin (1949), Michael Davitt (1950) i Colm Breathnach (1961). En drama,  Mirad N Ghrda (1899-1971), Samas  Nill (1910-1981),  en novella Donncha  Cileachair (1918-60), Sen Mac Mathna (1936), Pdraic Breathnach (1942), Pdraig Ua Maoileoin (1913),  Dnall Mac Amhlaigh (1926-89), Breandn  hEithir (1930-90), Pdraig Standn (1944), Alan Titley (1947), Pdraig  Cobhin (1951), Ciarn  Coigligh (1952), Samus Mac Annaidh (1964), Pdraig Mac Fhearghusa, Liam Mac Uistin (1938), Gragir  Dill (1946) i Lorcn S.  Treasaigh (1957).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115948" title="H.264/MPEG-4 AVC" nonfiltered="2554" processed="2549" dbindex="47685">
 Histria .

H.264, o MPEG-4 part 10, es un cdec digital d alta compressi estndard desenvolupat durant quatre anys per l ITU-T Video Coding Experts Group (VCEG) juntament amb l ISO/IEC Moving Picture Experts Group (MPEG). La intenci del projecte H.264/AVC va ser la de crear un estndard que fos capa de desenvolupar una bona qualitat d'imatge amb bit rates substancialment menors que els estndards anteriors (MPEG-2, H.263 o MPEG-4 part 2). A ms a ms de no incrementar la complexitat en el seu disseny. 

Per tenir un progrs rpid, la ITU-T i l ISO/IEC van acordar unir-se per tal de desenvolupar conjuntament a la segent generaci de cdecs de vdeo. L Equip Conjunt de Vdeo (JVT) estava format per experts en VCEG y MPEG i va nixer el desembre de 2001 amb l objectiu de completar el desenvolupament tcnic del estndard cap el 2003. La ITU-T va planejar adoptar l estndard sota el nom de H 264 de ITU-T i ISO/IEC sota el nom de MPEG-4 part 10 Cdec de Vdeo Avanat (AVC) i d'aqu va sorgir el nom hbrid de H.264/MPEG-4 AVC. Per tal de comenar a programar el codi del nou estndar van adoptar les segents premises:

La estructura DCT per a la compensaci de moviment de les versions anteriors era superior a altres estndars i per aix no hi havia cap necessitat de fer canvis fonamentals en l estructura.

Algunes formes de codificaci de vdeo que havien sigut excloses en el passat degut a la seva complexitat i el seu al cost d implementaci es tornarien a examinar per a la seva inclusi ja que la tecnologia VLSI havia sofert un aven considerable i una baixada de costos d implementaci.

Per permetre una llibertat mxima de millora en la codificaci la sintaxi s hauria de canviar de manera que no fos compatible amb normes anteriors.

 Caracterstiques .

L s inicial del MPEG-4 AVC va estar enfocat cap el vdeo de qualitat baixa per videoconferncia i aplicacions per Internet basat en 8 bits/mostra i amb un mostreig ortogonal de 4:2:0. Llavors aix no donava sortida a l s d aquest cdec en ambients professionals que exigeixen resolucions ms elevades que necessitaven ms de 8 bits/mostra i un mostratge de 4:4:4 o 4:2:2, funcions per a la mescla d escenes, bit rates ms elevats, poder representar algunes parts de video sense prdues i utilitzar el sistema de color per components RGB. Per aquest motiu va sorgir la necessitat de programar unes extensions que suportessin aquesta demanda. Desprs d'un any de treball intens van sorgir les "extensions de gama de fidelitat"(FRExt) que incloen: 




Suport per una mida de bloc adaptable a la freqncia residual de la transformada.
Suport per una quantificaci amb matrius escalades.
Suport per una representaci eficient sense prdues de regions especfiques.

Aquest conjunt d'extensions anomenades de "perfil alt" sn:

L extensi High que suporta 4:2:0 fins a 8 bits/mostra;
L extensi High-10 que suporta 4:2:0 fins a 10 bits/mostra;
L extensi High 4:2:2 que suporta fins a 4:2:2 i 10 bits/mostra;
L extensi High 4:4:4 que suporta fins a 4:4:4 i 12 bits/mostra i la codificaci de regions sense prdues.

A continuaci podem veure una taula amb ms especificacions sobre aquests perfils envers al perfil original:



 Noves especificacions .

H.264/MPEG-4 AVC no aporta ruptura tecnolgica amb relaci a les normes de codificaci de vdeo anteriors. Les diferencies les poden trobar en un escala petita sobre el principi general de codificaci (predicci, transformada, quantificaci, etc.).

 Tipus d'imatges .

Podem trobar les mateixes imatges que les normes precedents (Imatges I, P i B) i dues noves, la SP (Switching P) i la SI (Switching I) que serveixen per codificar la transici entre dos fluxes de vdeo. Permeten, sense enviar imatges intra molt costoses en temps de processament, passar d'un vdeo a un altre utilitzant predicci temporal o espacial com abans, per amb l'avantatge que permeten la reconstrucci de valors especfics exactes de la mostra tot i utilitzar imatges de referncia diferents o un nombre diferent d'imatges de referncia en el procs de predicci.

 Compensaci de moviment .

El procs de compensaci de moviment s diferent de les normes precedents ja que proposa una gran varietat de formes i de particions de blocs. Cada macrobloc s dividit en subblocs per a l estimaci de moviment i poden tenir set mides diferents(16x16, 16x8, 8x16, 8x8, 8x4, 4x8 i 4x4). Abans l estndard ms nou introdua particions de 8x8. Aquesta varietat de particions proporciona ms exactitud per a l estimaci amb una precisi que pot arribar fins a un quart de pxel.

 Transformada .
T les mateixes propietats que la DCT clssica per contrriament a altres estndards que utilitzen blocs de 8x8 aquesta ho fa sobre blocs 4x4. La transformada inversa es definida de manera exacta per tal d'evitar errors d'arrodoniment. Els nous perfils alts FRExt incorporen una transformada de mida 8x8.



 Quantificaci .
Els passos de quantificaci s'incrementen un 12,5 % i el rang dinmic augmenta ja que els valors van de 1 a 52. Els macroblocs es quantifiquen utilitzant un parmetre de control que pot canviar adaptant-se al bloc en qesti. Si utilitzem FRExt tindrem un rang dinmic que es multiplicar per 6 per cada bit addicional(partint de 8 bits, 52 passos). A ms a ms, per tal d'aconseguir els millors resultats visuals, la quantificaci de crominncia s ms acurada que la de luminncia.

 Filtre "deblocking" .

H.264 tamb integra un filtre d'arrissat que millora l'eficcia de compressi i la qualitat visual de les seqncies de vdeo eliminant efectes indesitjables de la codificaci com ara els efectes de bloc.

 Exploraci de dades .

Existeixen dos modes d'exploraci de coeficients transformats: "zig-zag" i "zig-zag invers". El segon mode d'exploraci autoritza particularment la lectura del macrobloc en sentit oposat per tal de funcionar amb la codificaci entrpica adaptativa.


 Codificaci entrpica .

La codificaci entrpica es pot realitzar de tres formes diferents. Un primer mtode utilitzat s el conegut UVLC (Unified Variable Lenght Coding). Aquest tipus de codificaci s utilitzat per codificar la gran majoria dels elements de sincronitzaci i capaleres. Els altres dos mtodes sn utilitzats per codificar bona part de la resta d'elements sintctics (coeficients, vectors de moviment). Les codificacions utilitzades per aquesta tasca estan basades en VLC (Variable Length Coding) de forma adaptativa, d'aquest concepte neix el CAVLC (Context Adaptative Variable Length Coding) i el CABAC (Context Adaptative Binary Arithmetic Coding).



 Adaptaci a la xarxa .

Conceptualment els algoritmes  estan dividits en dues capes: una primera capa de codificaci de vdeo VCL (Video Coding Layer) que s'ocupa de representar eficament el contingut de vdeo i una capa d'adaptaci a la xarxa NAL (Network Adaptacin Layer) que est adreada ms particularment a adaptar el format de dades de vdeo al suport de transmissi.

 Algoritmes per a la prevenci de prdues .


 FMO i ASO .

L'ordenaci flexible de macroblocs (FMO) i l'ordenaci arbitrria de slices (ASO) sn tcniques per tal de reestructurar la representaci de les regions fonamentals (macroblocs) tot i que tamb poden ser utilitzats per altres objectius.
    
 DP .

La partici de dades proporciona la capacitat de separar els elements de sintaxi ms importants dels menys importants en paquets de dades diferents tot permeten l's de protecci d'error desigual (UEP).

 RS .

L'algoritme de slices redundants permet a un codificador enviar una representaci suplementria d'una regi d'imatge que pot ser usat si la representaci primria es corrompuda o perduda.

 Enllaos externs .
 Tutorial de compresin de video MPEG-4 AVC en angls;

 Tutorial de MPEG-4 de OKI en angls;

 Noticia sobre MPEG-4 AVC en francs;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115954" title="Rascle" nonfiltered="2555" processed="2550" dbindex="47686">
Rascle s un arreu agrcola que s'utilitza principalment per afinar i desterrossar la terra.

Consisteix en un marc rgid  on es disposen puntes metlliques, petits discos d'acer o cadenes que se sacsegen en diverses direccions per l'efecte de la tracci i incideixen en el sl. 

Es diferencia d'una arada en el fet que no t com a missi fer solcs en la terra sin noms preparar-la per a la sembra un cop la terra ha estat llaurada.
 
Tamb es pot fer servir per treure herba si aquesta est encara poc desenvolupada ja que quan les males herbes sn grans embussen el rascle.

En alguns camps esportius tamb es rascleja la gespa per airejar-la o renovar-la o els camps de terra per deixar-los llisos.


 Enllaos externs .
"Degelman Strawmaster Harrows" Tine Harrows;
"Little Harrows" Song parody;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115957" title="Corr" nonfiltered="2556" processed="2551" dbindex="47687">


Corr en agricultura s un arreu utilitzat per aplanar la terra desprs d'haver llaurat amb una arada. 

L'acci d'aplanar la terra permet que la llavor sembrada desprs de la llaurada entri en contacte amb la terra i es faci ms rpida la germinaci. Tamb t l'acci de mantenir humida la capa subsuperficial de la terra i es per tant un mtode per estalviar aigua.

Els corrons antics eren cilindres de pedra massissa a la qual travessava una barra de ferro.

Els corrons moderns acostumen a ser metllics per tamb n'hi ha de matria plstica i buits que s'omplen d'aigua en utilitzar-los i que generalment es fan servir en el manteniment de parcs i jardins.

Enllaos externs.
 Degelman Land Roller;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115960" title="Pic" nonfiltered="2557" processed="2552" dbindex="47688">
Un PIC, tamb pot ser un component electrnic fabricat per microchip.


Un pic s una eina formada per un mnec de fusta dura al qual est fixada, de manera perpendicular, una pea d'acer o d'un altre metall.

Abans d'existir els pics de metall ja s'utilitzaven fets de pedra com s el cas dels pics de la cultura asturiana del mesoltic que es feien servir per arrencar molluscs martims de les pedres.

Els pics s'havien utilitzat molt en la mineria, l'agricultura i la construcci. Actualment els acostumen a substituir enginys mecnics amb motor quan les accions a emprendre sn de llarga durada. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115961" title="Simona krabec" nonfiltered="2558" processed="2553" dbindex="47689">
Simona krabec (Ljubljana, Eslovnia, 1968) s escriptora, ha tradut diversos llibres de l'eslov al catal i del catal a l'eslov a ms d aquestes dues llenges domina el castell, l alemany, l angls, el francs i el serbocroat.

s llicenciada en filologia alemanya i en literatura comparada per la Universitat de Ljubljana i doctorada en literatura comparada per la Universitat Autnoma de Barcelona el 2002 amb la tesi Els marcs identitaris en el cas de Centreeuropea.

En la seva obra veiem un especial inters en la reflexi sobre el sentiment nacional i Europa com a ens histric i cultural. Des de l any 1992 viu entre Catalunya i Eslovnia collaborant en diversos mitjans de comunicaci. 

 Obres .
 L estirp de la solitud, Barcelona, Institut d Estudis Catalans, 2002. Obra guardonada amb el Premi Josep Carner de Teoria Literria 2001.
 Els marcs identitaris en el cas de Centreeuropa, 2002. Tesi premiada per la Fundaci Jaume Bofill.
 L atzar de la lluita, Valncia, Afers, 2005.

 Articles .
El relleu crstic. L'autora analitza la novella La repetici de Peter Handke;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115962" title="Xarxa en doble anell" nonfiltered="2559" processed="2554" dbindex="47690">
La xarxa en doble anell s una xarxa d'rea local en la que els dispositius (nodes) estn conectats en un bucle tancat o d'anell.

Els missatges pasen d'un ordinador a l'altre en una direcci concreta. Cada ordinador examina la direcci de dest adjunta al missatge. Si aquesta direcci coincideix amb la seva, l'ordinador accepta el missatge. En cas de qu no sigui la seva direcci, el deixar passar al segent ordinador.

 Avantatges: Permet cobrir distncies ms llargues que altres topologies.
 Inconvenients: Si un ordinador falla, aleshores tota la xarxa fallar. A ms, s difcil agregar nous nodes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115964" title="Aixadell" nonfiltered="2560" processed="2555" dbindex="47691">

Aixadell s una eina agrcola manual que consisteix en una lmina de metall unida a un mnec de fusta o tamb metllic. s de dimensions ms redudes que l'aixada i fa feines diferents que aquesta.

Tipus.
Lmina de metall nica amb punxa o de secci rectangular;
Lmina de metall doble amb punxa i rectangular a cada banda.
Aixada holandesa: per a treure males herbes, presenta el tall estret per tallar les herbes sense remoure la terra;

Usos.
Treure males herbes tot removent la terra del costat.
Calar les plantes unint terra a la base de les plantes.
Fer solcs de poca secci.
Feines relacionades amb la plantaci o recol.lecci com arrencar plantes amb pa de terra, collir-les o plantar-les. ;

Altres noms.
Tamb s'empra el nom xadell, amb les seves variants xadellet, xadellot i xadells, a zones con la Pobla de Lillet i Eivissa.
Al Pla del Llobregat, i les zones de Tortosa i de la Pobla de Segur s'empra el terme xapolina, etimolgicament derivat diminutiu de xapa.
Diccionari Alcover Moll.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115966" title="Mirtn  Cadhain" nonfiltered="2561" processed="2556" dbindex="47692">
Mirtn  Cadhain (Cois Fharraige, Gaeltacht de Connemara, 1906 1970) fou un escriptor en galic irlands.

Mestre d escola i militant de l IRA, fou internat en el camp de Curragh (comtat de Kildare) durant els anys 1942-1944 pel seu enfrontament a les autoritats civils i eclesistiques del comtat de Meath. Desprs fou lector d irlands a Trinity College de Dubln el 1956 i ms tard professor de galic el 1969. Va escriure algunes novelles, per noms en public una en vida, i nombrosos pamflets en galic irlands.

 Obres .
 Cr na Cille (Pols de cementiri, 1949), novella traduda a l angls, dans i noruec, ;
 Idir Shgradh agus Dirre (1939) ;
 An Braon Broghach (1948);
 An tSraith ar Lr (1967);
 An tSraith Dh Thgil (1970).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115969" title="Mire Mhac an tSaoi" nonfiltered="2562" processed="2557" dbindex="47693">
Mire Mhac an tSaoi (Mire MacEntee  4 d'abril 1922) s una escriptora en galic irlands, filla del lder de l'IRA a Belfast, Sen MacEntee, i posteriorment diputat pel Fianna Fil i Tnaiste en el Dil Eireann, i de Margaret Browne. 

Estudi llenges modernes a Dubln i a la Sorbona, i es llicenci en dret el 1944. Del 1947 al 1962 serv al departament d Afers Exteriors. Ms tard fou membre del Comit de Relacions Culturals Irlandeses i lectora a diferents universitats. Es cas amb Conor Cruise O'Brien i ha estat membre d'Aosdana.

 Obres .
 Margadh na Saoire (1956);
 Codladh an Ghaiscgh (1973);
 An Galar Dubhach (1980);
 Cion go dT Seo (1987);
 Trasldil (1997) ;
 Shaoh agus Dnta Eile (1999), ;
 A Bhean g r (2001) novella histrica;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115971" title="Piny" nonfiltered="2563" processed="2558" dbindex="47694">


Botnica: Piny (botnica), Llavor dels pins.
Enginyeria:Piny (mecanisme), Roda dentada dins d'un mecanisme.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115972" title="Mirtn O'Drein" nonfiltered="2564" processed="2559" dbindex="47695">
Mirtn  Direin (Sruthn, illes Arann, comtat de Galway 1910-1988) fou un poeta en galic irlands.
Era fill d'un petit agricultor d'una zona de parla galica. Fou funcionari de correus del 1928 al 1975, i secretari de la Lliga Galica al comtat de Galway. s autor d'una extensa obra potica.
 
 Obres .
 Rogha Dnta (1949) ;
  Mrna agus Dnta Eile (1957);
 Ar R Dhearil (1962);
 Cloch Choirnil (1967);
 Crainn is Cairde (1970);
 Dnta 1939-79 (1980);
 Ceacht an in (1984);
 Basa an Tir (1984);
 Tacar Dnta/Selected Poems (1984);
 Craobhg: Dn (1986)  ;
 Feamainn Bhealtaine (1961) assaigs autobiogrfics;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115973" title="Eoghan  Tuairisc" nonfiltered="2565" processed="2560" dbindex="47696">
Eoghan  Tuairisc (Eugene Watters (Ballinasloe, comtat de Galway 1919-Dubln, 1982) s un escriptor en galic irlands
Llicenciat en llengua i liteartura anglesa, serv a l exrcit i fou professor de primria fins el 1961. Tamb edit al revista Feasta del 1961 al 1965 i ha estat membre d'Aosdana. 

 Obres .
 D Luain (1966);
 Rogha an Fhile (1974);
 L Fhile Michl (1967);
 Aisling Mhic Artin (1978);
 Fornocht do Conac (1981);
 Dialann sa Dseart (1972);
 Religio Poetae agus Aist Eile(1987);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115975" title="Cathal  Searcaigh" nonfiltered="2566" processed="2561" dbindex="47697">
Cathal  Searcaigh (Dn na nGall / Donegall, comtat de Donegal, 1956) s un escriptor i poeta en galic irlands, que viu als peus del mont Errigal i escriu en dialecte de l'Ulster.
s membre d Aosdana, i ha obtingut alguns premis 
 Obres .
 An Bealach  na Bhaile (Retorn a casa, 1983) ;
 Sile Shuibhne (1983) ;
 Na Buachaill Bna (1995);
 Mairimid leis na Mistir;
 An Tnth leis an tSolas (2001).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115976" title="Grllid" nonfiltered="2567" processed="2562" dbindex="47698">


Els grllids (Gryllidae) son una famlia d'insectes ortpters que inclou unes 900 espcies conegudes, entre d'altres, el populars grills. Es diferencien d'altres ortpters, com els llagosts, pel fet de tenir el cos ms pla i les antenes molt ms llargues.

El "cant" dels grills noms el fan els mascles amb les ales dentades que actuen com un viol. El so produt s'anomena estridulaci i s diferent en cada espcie  a ms la freqncia depn de la temperatura. 

Sobre els grills s'ha elaborat molt de folklore a tot el mn. En algunes cultures se'ls mengen. Se'n crien com aliment de mascotes, rptils especialment. 

Subfamlies de Gryllidae.

 Eneopterinae;
 Gryllinae;
 Nemobiinae ;
 Oecanthinae ;
 Phalangopsinae;
 Podoscirtinae ;
 Pteroplistinae;
 Trigonidiinae ;

Enllaos externs.
Intro on house crickets;
How to raise your own crickets;
Crickets in the Classroom;
;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115984" title="Nacin Andaluza" nonfiltered="2568" processed="2563" dbindex="47699">

Nacin Andaluza s un partit nacionalista andals d ideologia independentista fundat en 1991. El seu rgan d expressi s la revista Independencia. s membre fundador de la coalici Asamblea Nacional de Andaluca, que abandon en 2004.

 Eleccions .
 Eleccions al Parlament d'Andalusia de 1994: 9.690 vots (0,27%);
 Eleccions al Parlament d'Andalusia de 1996: 5.846 vots (0,14%);
 Eleccions al Congrs de 1996: 3.505 vots (0,08%);

Vegeu tamb.
Frente Andaluz de Liberacin;

 Enllaos externs .
 Web de Nacin Andaluza;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115987" title="Mrius Serra Roig" nonfiltered="2569" processed="2564" dbindex="47700">
Mrius Serra i Roig (Barcelona, 1963) s escriptor, periodista, autor de mots encreuats, traductor i enigmista.

Tot i que ja comptava amb algunes obres publicades, es va donar a conixer l'any 1994 amb la novella Mon oncle. Va presentar el programa sobre llibres Alexandria al Canal 33.

Collabora habitualment amb el diari Avui. Estudis i collecionista d'enigmes, jocs de paraules i tots els fenmens de la ludolingstica.

Actualment s el que du l'espai Enigmrius d'El Mat de Catalunya Rdio, amb Antoni Bassas. A ms, fa els jeroglfics del concurs de TV3 Bocamoll.

Obres.
Narrativa breu.
1987 Lnia;
1988 Amnsia;
1991 Tres s massa;
1993 Contagi;
1998 La vida normal;
 
Novella.
1990 L'home del sac;
1996 Mon oncle;
1999 Ablanatanalba;
2003 Monocle;
2006 Farsa;
2008 Quiet;

Crtica i estudis literaris.
2004 De com s'escriu una novella;
 
Altres.
2000 Verblia;
2002 Verblia.com;
2007 Enviar i Rebre;

Premis.
1986 Premi Ciutat d'Elx per Lletra menuda;
1987 Premi El Brot per Amnsia;
1994 Fundaci Enciclopdia Catalana de narrativa per Mon oncle;
1999 Premi Ciutat de Barcelona per La vida normal;
2001 Premi de la Crtica Serra d'Or d'estudis literaris per Verblia;
2001 Premi Lletra d'Or per Verblia;
2006 Premi Ramon Llull de novella per Farsa;

Enllaos externs.
Pgina de l'autor;
Pgina de Verblia;
L'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;
Pgina de l'autor a Lletra;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115988" title="Charles G. Finney" nonfiltered="2570" processed="2565" dbindex="47701">
Charles G. Finney (Sedalia, Missouri, 1905 1984) va ser un escriptor i periodista estatunidenc, que va conrear el gnere fantstic. El seu nom complet era Charles Grandison Finney en honor de l'homnim lder religis nord-americ.

Va servir a Xina amb l'Armada d'Estats Units, en el 15 regiment d'infanteria, des de l'any 1927 fins l'any 1929. En les seues memries, indica que la seua primera novella, i l'obra ms famosa de les que va escriure, The Circus of Dr. Lao (El circ del Dr. Lao), va ser concebuda a Tientsin el 1929. Desprs del seu pas per l'exrcit, va treballar a l' Arizona Daily Star a Tucson, Arizona, 1930 1970, segons sembla de corrector de proves.

Diversos documents de Finney, incloent-hi fotografies i correspondncia, han estat recollits per la Biblioteca de la Universitat d'Arizona (Main Library Special Collections, Collection Number: AZ 024, Papers of Charles G. Finney, 1959-1966). Entre aquests documents s'hi troben els manuscrits (a mquina) de "A Sermon at Casa Grande", "Isabelle the Inscrutable", "Murder with Feathers", ""The Night Crawler", "Private Prince", "An Anabasis in Minor Key", "The Old China Hands", i "The Ghosts of Manacle".


 Obres selectes .

 1935 The Circus of Dr. Lao;
 1937 The Unholy City;
 1939 Past the End of the Pavement;
 1945 Fraulein Thea (en collaboraci amb Hans Natonek);
 ???? Lilith (en collaboraci amb Hans Natonek) ;
 1961 The Old China Hands, memries;
 1964 The Ghosts of Manacle,una collecci;
 1968 The Magician Out of Manchuria;

 "A Sermon at Casa Grande" a Point West, setembre, 1963;
 "Isabelle the Inscrutable" a Harper's, 228:1367 (abril 1964) pp. 51-58.
 "Murder with Feathers" a Harper's 232:1391 (abril 1966) pp. 112-113.
 "The Night Crawler" a The New Yorker, 5 de desembre, 1959.
 "Private Prince" a The New Yorker, 24 de juny , 1961.
 "An Anabasis in Minor Key" a The New Yorker, 26 de mar , 1960.


 Enllaos externs .

Charles G. Finney Una introducci a la seua obra.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115991" title="Victria de Saxnia-Coburg Saafeld" nonfiltered="2571" processed="2566" dbindex="47702">

Victria de Saxnia-Coburg-Saafeld, princesa del Regne Unit (Coburg 1786 - Frogmore House (Castell de Windsor) 1861). Princesa de Saxnia-Coburg-Saafeld i duquessa a Saxnia amb el tractament d'altesa que es cas en el si de la famlia reial britnica.

Nascuda a Coburg el dia 17 d'agost de l'any 1786 essent filla del duc Francesc Frederic I de Saxnia-Coburg-Saafeld i de la comtessa Augusta Reuss d'Ebersdorf i Lwenstein. Victria era nta per via paterna del duc Ernest Frederic I de Saxnia-Coburg Saafeld i de la duquessa Sofia Antonieta de Brunsvic-Wolfenbttel; mentre que per via materna, ho era del comte Enric XXIV de Reuss i de la comtessa Karoline Ernestine d'Erbach-Schnberg. 

El 21 de desembre de 1803 contragu matrimoni a Coburg amb el prncep Carles de Leinigen. La parella tingu dos fills:

 SAS el prncep Carles Frederic de Leiningen, nat el 1804 a Armobach i mort el 1856 a Armobach. Es cas el 1829 amb la duquessa Maria Klebelsberg.

 SAS la princesa Feodora de Leiningen, nada el 1872 a Armobach i morta el 1872 a Baden-Baden. Es cas el 1828 amb el prncep Ernest de Hohenlohe-Lagenburg al Palau de Kensington.

El prncep Carles de Leiningen mor l'any 1814, i la princesa Victria es torn a casar, aquesta vegada amb el prncep Eduard del Regne Unit, fill del rei Jordi III del Regne Unit i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz. La cerimnia tingu lloc a Coburg l'any 1818, la parella tingu una nica filla:

 SM la reina Victria I del Regne Unit, nada al Palau de Kensington el 1819 i morta el 1901 al Palau d'Osborne. Es cas amb el prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha.

Desprs de la mort del duc de Kent, Victria tingu la intenci de tonar a Coburg on possea una esplndida residncia i a on podia viure cmodament amb les rendes procedents de la herncia del seu primer marit, el prncep Carles de Leiningen. Ara b, el fet que la seva filla entrs en la disputa per la successi del tron angls l'obligaren a romandre al pas. La duquessa decid que era ms til a Londres vigilant els drets dinstics de la seva filla que a Coburg. 

A la mort del seu segon marit, la princesa Victria heret un important gruix de deutes procedent del duc de Kent. El Parlament, que encara no havia optat pblicament per Victria com a hereva al tron, li assign una minsa pensi i li ced un apartament al runs Palau de Kensignton on habitaven diferents membres de la famlia reial empobrits.  

La duquessa de Kent, que malparlava l'angls, confiava amb John Conroy, un oficial irlands al qual mantenia com a secretari privat. Ara b, sembla ser que per influncia de Conroy la relaci entre la duquessa i el rei Guillem IV del Regne Unit es refred importantment fins al punt que el rei exclam pblicament el seu disgust per la possible influncia de l'entorn de Victria a la seva filla, la futura reina Victria. 

Moltes foren les especulacions que afrimaves que la princesa Victria de Kent no era filla del duc de Kent sin de Conroy. En primer lloc, es parlava del fet que Victria no patia la porfiria tan comuna fins llavors en el si de la Casa Reial de Hannover i, en segon, lloc, l'aparici de l'hemoflia, desconeguda fins llavors, a la Famlia Reial britnica. Ara b, una nta de la reina, la princesa Carlota de Prssia pat la porfria, amb la qual cosa la teoria queda parcialment invalidada.

La duquessa de Kent, per molt especialment John Conroy, tenia especial inters en veure la seva filla rpidament coronada com a reina del Regne Unit i que a la vagada s'establs una regncia. Aquest fet asseguraria el poder de la duquessa de Kent i sobretot del seu secretari. Ara b, el rei Guillem IV del Regne Unit visqu el temps suficient per tal d'assegurar-se que la princesa Victria fos major d'edat i assums ella directament el poder. Arran de l'ascens al tron de Victria, la seva mare la pression fortament perqu nomans a Conroy el seu secretari. La reina no hi acced i apart del seu cercle privat tant a la seva mare com al seu secretari.

Amb el naixement de la princesa Victria del Regne Unit, la reina perdon a la seva mare i la reincorpor al seu cercle ms ntim. Segons sembla, aix fou aix perqu, en primer lloc, la reina s'alluny de la influncia de la baronessa Lehzen; en segon lloc, per la influncia positiva del prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha; i, en tercer lloc, per l'allunyament de Conroy que s'havia autoexiliat al continent. La reina Victria reorganitz les finances de la seva mare i aquesta es convert en una devota via i alhora un clar i ferm puntal per la seva filla.  

La duquessa de Kent mor el dia 16 de mar de 1861 al Castell de Windsor. La reina va quedar enormement afectada per la mort de la seva mare. Nou mesos desprs moria el seu marit. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115992" title="Literatura avantguardista" nonfiltered="2572" processed="2567" dbindex="47703">
La literatura avantguardista engloba totes aquelles obres escrites al final del segle XIX i principis de segle XX que volen canviar l'estil imperant fins aleshores. No s un moviment sin un conjunt de moviments que tenen en com les nsies de modernitat i el desig de renovaci i experimentaci formal. Aquesta literatura participa de la fascinaci pel progrs i les mquines que influir tamb a l'art abstracte.

El futurisme.
Un moviment destacat dins la literatura avantguardista ver ser el futurisme, que propugnava unes obres centrades en els avenos tcnics, en la velocitat, com a signes caracterstics dels nous temps. Filippo Tommaso Marinetti va ser un dels seus lders ms destacats.

Va tenir xit sobretot en poesia, amb poemes escrits en infinitiu, sense gaires signes de puntuaci, lloant les mquines i la guerra (fet que el va convertir en l'art oficial del feixisme) i alterant la sintaxi natural de la frase per provocar estranyesa.

Alguns autors destacats d'aquest moviment van ser Josep Vicen Foix, Joan Salvat-Papasseit o Ramn Gmez de la Serna.

Ultraisme.
L'ultraisme es pot considerar una evoluci del futurisme o una oposici al modernisme que encara es conreava. Rebutjava l'ornamentaci excessiva en l'art, que amagava l'essencial del missatge, i proposava imatges sntesi de diverses metfores, per multiplicar el seu poder de suggeriment.

Va tenir molt de pes a Espanya i Llatinoamerica, on destaca el paper de Guillermo de la Torre.

Cubisme.
El cubisme va ser un moviment nascut a les arts pictriques, on es feien quadres basats en figures geomtriques. La seva adaptaci a la literatura va suposar una nova atenci a l'aspecte grfic dels textos, el paper dels espais en blancs, de la tipografia...

Guillaume Apollinaire va ser un dels principals conreadors d'aquest moviment, amb invencions com la del calligrama, que donaria pas a la poesia visual. A Catalunya, el mxim exponent n's Joan Brossa

Creacionisme.
El creacionisme defensava que no hi havia separaci entre l'art i la realitat, ja que l'artista, amb els seus textos, creava noves realitats igual que podria fer Du. Tot i la coincidncia de nom, no s'ha de confondre aquest moviment literari amb la teoria sobre la creaci de la Terra.

Vicente Huidobro va ser un dels seus mxims exponents. Va escriure textos plens de metfores sorprenents i ssers fantstics

Dadaisme.
El dadaisme va suposar un pas ms en la destrucci de les formes antigues. Liderat per Tristan Tzara, proposava abolir totes les convencions artstiques, fer obres antiartstiques, rebutjant la bellesa, lloant la violncia i all escatolgic. S'aprecia en aquest moviment una forta influncia de la Primera Guerra Mundial.

Les obres dadaistes tamb es preocupen de l'aspecte grfic, incloent diversos materials en el text, cridant a la rebelli i la destrucci amb un nihilisme extrem. El seu nom ve de dada, una paraula sense sentit, primitiva.

Surrealisme.
Per a molts el surrealisme s'ha de considerar apart de les avantguardes, s una de les seves evolucions. Altres, per, l'engloben dins aquest corrent pel seu afany trencador.

El surrealisme reivindica l'escriptura automtica i la inclusi del mn del somni per fer obres d'art realment originals. L'autntica literatura ha de sortir del jo ms profund, sense control racional (seguint les teories de la psicoanlisi). Per aix els textos surrealistes estan plens d'imatges impossibles i humor absurd





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="115995" title="Camamilla" nonfiltered="2573" processed="2568" dbindex="47704">


La paraula camamilla o camamilla s'aplica a diferentes plantes astercies amb captols grocs i morfologia similar que pertanyen als gneres botnics segents:

Anthemis: Camamilla romana o Camamilla romana (Anthemis nobilis), Camamilla borda (Anthemis arvensis), Camamilla pudent (Anthemis cotula) ;
Matricaria: Camamilla recutita (Matricaria recutita).
Santolina: Espernallac (Santolina chamaecyparissus) que inclou la subespcie magonica.
Achillea: Camomillla ptarmica (Achillea ptarmica) .
Tagetes: Camamilla americana (Tagetes minuta);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116001" title="Georg Bchner" nonfiltered="2574" processed="2569" dbindex="47705">

Karl Georg Bchner (Goddelau, 17 d'octubre de 1813 - Zuric, 19 de febrer de 1837), dramaturg alemany i escriptor de prosa. Va ser germ del fsic i filsof Ludwig Bchner. El talent de Bchner s generalment tingut en gran estima a Alemanya. Es considera que, de no morir tan jove, haguera adquirit la importncia de Johann Wolfgang Von Goethe i Friedrich von Schiller.

Biografia.
Va nixer a Goddelau prop de Darmstadt, Hesse-Darmstadt, fill d'un doctor. Va assistir a l'Escola Secundria d'Humanitats i es va especialitzar en idiomes, incloent-hi llenges modernes (francs, itali i angls). Desprs va estudiar medicina a Estrasburg.

L'any 1828 s'interessa per la poltica i forma un cercle d'aficionats a William Shakespeare que probablement va formar part de la secci de Giessen i Darmstadt de la "Gesellschaft fr Menschenrechte" (Societat per als Drets Humans). A Estrasburg, va conixer la literatura francesa i el pensament poltic. L'any 1835 va traduir dues obres de Victor Hugo: Lucrce Borgia i Marie Tudor. Dos anys desprs, la seua dissertaci Mmoire sur le Systme Nerveux du Barbeaux (Cyprinus Barbus L.) va ser publicada a Pars i Estrasburg. Va ser influenciat per les teories comunistes utpiques de Franois-Nol Babeuf i Claude Henri de Rouvroy, comte de Saint-simon.
 

Mentre continuava els seus estudis a Giessen, va formar una societat secreta dedicada a la causa revolucionria. Va imprimir pasquins anomenats Der Hessische Landbote, dedicats a l'educaci poltica (o adoctrinament, depenent el punt de vista) dels camperols. Tanmateix, en ser trat, Bchner va haver d'abandonar el seu pas i fugir a Frana.

L'any 1835 va ser publicada la seua primera obra teatral, Dantons Tod (La mort de Danton), sobre la Revoluci Francesa, seguida per Lenz (publicada primer parcialment per la Deutsche Revue de Karl Gutzkow i Wienberg, que aviat va ser prohibida). L'any 1836 va escriure la seua segona obra teatral - Leonce und Lena - sobre la noblesa. La seua obra inconclusa i ms famosa, Woyzeck, s la primera obra literria en alemany amb personatges pertanyents a la classe treballadora (proletria). Publicada pstumament, va ser la base de l'pera Wozzeck d'Alban Berg (estrenada l'any 1925).

Bchner era un autor alemany poc conegut quan Karl-Emil Franzos va publicar les seues obres, que posteriorment van tenir una gran influncia en el naturalisme. Arnold Zweig va considerar Lenz, l'nica obra en prosa de Bchner, l' "inici de la moderna prosa europea". Lenz s una novella basada en la vida del poeta del Sturm und Drang Jakob Michael Reinhold Lenz.

Va morir a Zuric, poc desprs d'haver donat una classe en la Universitat.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116009" title="Satoshi Tajiri" nonfiltered="2575" processed="2570" dbindex="47706">
En Satoshi Tajiri(    Tajiri Satoshi, nascut el 28 d'agost del 1965) s un dissenyador de videojocs japons i creador de Pocket Monsters, ms ben conegut com a Pokmon.

 Infncia i educaci .

Quan era nen, en Satoshi vivia en un barri de Tquio i li agradava colleccionar insectes, i atrapar-los en basses, camps i boscos, constantment observant a nous insectes i proposant maneres noves d'atreure insectes com en els escarabats. Ell se sentia atragut pels insectes, de fet, els seus el solien anomenar "Dr. Bug".

En Satoshi no li agradava la escola.  El seu pare volia que fos un tcnic elctric d'utilitat, per aix no s el que ell volia. A finals del anys 70, els camps i basses que en Satoshi li agradava quan era nen hi havien construt apartaments i prquings,  i la seva idea per a Pokmon augmentava,  com volia donar la possibilitat de caar criatures com
als nens moderns podien fer. En Satoshi es va endinsar en els jocs quan ell va entrar en una escola tcnica,  passant tot el seu temps en els recreatius. Ell va ser un gran fan d'una mquina recreativa anomenada Space Invaders, en el qual en va tenir un a casa seu . 

 Game Freak .

El 1982, en Satoshi i els seus amics, James Hanzatko i Yuusuke Santamaria van fer una revista de videojocs anomenada Game Freak. Un dels seus amics a Game Freak va ser Ken Sugimori, qui dibuixava totes les imatges dels Pokmons. A pincipis dels 80, ell va guanyar una competici patrocinada per Sega en la creaci d'un videojoc. Desprs ell, va fer el primer videojoc, Quinty, publicat per Namco per la Nintendo Famicom. Al 1991, en Satoshi va descobrir la Game Boy. Quan ell va veure primer el Cable Link, es va imaginar els insectes travessant-lo, i la idea de Pokmon va nixer.   Al joc se li donava una mica de treball de finanament i concepte inicial des d'"un" altre estudi de disseny de joc, "Criatures." Tajiri anomenava la seva companyia de desenvolupament " Game Freak " desprs de la revista, i aix encara es pot veure al comenament dels jocs de Pokmon.

Nintendo.

En Tajiri va anar a treballar per Nintendo i passant sis anys treballant en Pokmon. Va tenir amics com Shigeru Miyamoto, el creador de Mario, The Legend of Zelda, Pikmin, i Donkey Kong, qui tamb es convertia en un mentor a Tajiri.  Com a homenatge a Tajiri i Miyamoto, Ash Ketchum (l'homleg d'anime dels jocs com el "Vermell") s anomenat en Satoshi i Gary Oak (l'homleg d'anime dels jocs com el "Blau") s anomenat Shigeru a la versi japonesa de Pokmon. 

Ms recentment, en Tajiri (al llarg amb Nintendo Co. Ltd. en el qual el president Satoru Iwata) va anomenar-lo a ell com a un productor executiu per a un joc de Game Boy Advance, , llanat a fora el Jap com a Drill Dozer.

En Satoshi Tajiri ha estat presumptament diagnosticat amb el sndrome d'Asperger. Ell ha estat descrit oficialment per Nintendo com extremadament creatiu per "reclusiu" i "excntric", per les caracterstiques consistents amb l'Asperger.

Referncies.


 Enllaos externs .
Una entrevista amb Satoshi Tajiri ;
El ferfil de Satoshi Tajiri a MobyGames ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116012" title="Carolina Cerezuela" nonfiltered="2576" processed="2571" dbindex="47707">

Carolina Cerezuela (Elx, Baix Vinalop, Pas Valenci, 14 de gener de 1980) s actriu. 

En 2001 va guanyar el premi de bellesa Linda de Espaa. Va estudiar Relacions Laborals a la Universitat Miguel Hernndez d'Elx. La seua carrera a la interpretaci va comenar al teatre als 15 anys i, encara que no havia estudiat mai art dramtic, als 20 anys comen a treballar a la televisi.

Al teatre va actuar en obres com ara Cuatro corazones con freno y marcha atrs (1996) de Jardiel Poncela, Hombres (1997) de Sergi Belbel, Te odio amor mo (1998) basada en textos de Dorothy Parker, Criaturas (1999) i El enfermo imaginario (2000) de Molire, entre d'altres. 

Com actriu de televisi destaquen les seues actuacions en Arrayn (2001) en el paper de Julia, El Secreto (2001) on interpretava a Charlie, La verdad de Laura (2002) en el paper d'Eva, Paraso (2003) interpretant a Susi, el captol 8 de la 3 temporada de Aqu no hay quien viva (2004) fent el paper de Vanessa, Camera Caf (2005-?) en el seu paper de Mnica Salazar, Tro de Ases (2006), captol 20 de la 5a temporada de Los Serrano (2006) on interpretava a Candy (actriu porno) i Amistades Peligrosas (2006-?) amb el paper d'Helena Garca.

Encara que ha participat a moltes sries i pellcules, va ser el seu paper de Mnica Salazar a la srie Camera Caf on realment es va donar a conixer entre el gran pblic. Ha realitzat diferents treballs al mn de la moda, tant com a model de passarella per a dissenyadors com ara Paco Teruel, com de model fotogrfica per a catlegs o anuncis publicitaris. Les seves aficions principals sn els esports (hpica) i la msica.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116015" title="Brideshead Revisited" nonfiltered="2577" processed="2572" dbindex="47708">

Brideshead Revisited, the Sacred and Profane Memories of Capt. Charles Ryder s una novella d'Evelyn Waugh, publicada per primer cop l'any 1945. Waugh va escriure que la novella "tracta d'all que teolgicament s'anomena 'l'operaci de Grcia', s a dir, l'acte d'amor immerescut i unilateral pel qual Du crida contnuament nimes cap a Ell mateix". Aix s'aconsegueix a travs d'un examen de la famlia aristcrata Flyte, tal com observa el narrador, Charles Ryder. 

La revista Time inclou Brideshead Revisited a la seva llista de "Les 100 Novelles de Tots els Temps".  En diverses cartes, Waugh es refereix a la novella diversos cops com a la seva "obra mestra"; tanmateix, el 1950 escrigu a Graham Greene dient "M'he rellegit Brideshead Revisited i m'he quedat  estorada". A Fathers and Sons (2004), una biografia de cinc generacions de la famlia Waugh, Alexander Waugh (fill d'Auberon Waugh i nt d'Evelyn) cita el prleg d'Evelyn de l'edici revisada del 1960 de Brideshead. Al seu prleg, Evelyn explica les circumstncies en qu la novella fou escrita, en els sis mesos entre desembre de 1944 i juny de 1945 desprs d'un petit accident amb paracaiguda. Hi menysprea lleugerament la novella, dient: "Fou un perode depriment del desastre amenaador i privatiu actual   el perode de mongetes de soja i angls bsic   i com a conseqncia, el llibre s ple d'una mena de golafreria, de menjar i de vi, per al passat esplendors i recent, i per a un llenguatge ornamental i retric que ara, amb tot l'estmac, trobo poc apetits, desagradable."

Brideshead Revisited ha esdevingut molt conegut entre el pblic modern com a resultat de la srie d'ITV del 1981, produda per Granada Television. 

 Resum de l'argument .

Desprs d'una primera temptativa d'encontre poc agradable, el protagonista i narrador Charles Ryder, un estudiant d'un college annim (tot i que la crtica ha suggerit que Waugh utilitz el Hertford College d'Oxford com a model; a la srie de TV, Charles Ryder vesteix una corbada del St Edmund Hall) de la Universidad d'Oxford, i Lord Sebastian Flyte, el fill ms petit d'una famlia aristcrata i llicenciat a l'Escola Cristiana d'Oxford, es feren amics. Sebastian duu en Charles a casa luxosa de la seva famlia, al Castell de Brideshead, on Charles coneix la resta de la famlia Flyte, i tamb la seva germana, Lady Julia Flyte. 

Durant les vacances, Charles torna a casa, on viu amb el seu pare. Les escenes entre en Charles i el seu pare Ned (Edward) sn font de les escenes cmiques ms populars de la novella. Durant les vacances, se'l crida perqu torni un altre cop a Brideshead, desprs que Sebastian pateixi una petita lesi. Sebastian i Charles passen la resta de l'estiu junts. 

La famlia de Sebastian s catlica. Els elements religiosos apareixen freqentment entre la famlia, i el catolicisme influencia llurs vides aix com el contingut de les seves converses, cosa que sorprn Charles, que sempre havia considerat el cristianisme "buit de contingut o mrit". Sebastian, d'alguna manera un jove amb problemes, aprn a refugiar-se ms en l'alcohol que en la religi, i s'endinsa en aquest hbit, allunyant-se de la famlia durant un perode de dos anys, que  causa el distanciament de Charles en relaci als Flytes. Tanmateix Charles est destinat a retrobar-se amb la famlia Flyte anys ms endavant, i de fet estableix una relaci amb Julia, qui aleshores s casada per no separada. Charles prepara el divorci amb la seva prpia dona perqu ell i Julia es puguin casar, fins que Julia, motivada per un comentari del seu germ i la mort del seu pare, decideix que no pot continuar vivint amb el pecat, i per aix no pot continuar plantejant-se el casament amb Charles. La recepci de Lord Marchain del sacrament de l'Extrema Unci tamb influencia Charles, que havia estat "cercant amor aquells dies" quan conegu per primer cop Sebastian, "aquella porta baixa a la paret...que comunicava a un jard tancat i encantat," una metfora que parla de la feina en molts nivells. Waugh desitjava que el llibre fos sobre "l'operaci de la grcia divina en un grup de personatges diversos per estretament lligats."

Durant la Segona Guerra Mundial, Ryder, ara un oficial de l'exrcit desprs d'establir una carrera com a artista arquitectnic, s'allotja a Brideshead, que ja havia estat el lloc de les seves afeccions. Se li ocorre que els esforos dels constructors no foren en va, fins i tot quan els seus propsits resultaren, per un moment, frustrats.

 Temes i altres punts d'inters .
 Catolicisme .
Tenint en compte el rerefons de l'autor, el tema ms significant del llibre s el catolicisme. Evelyn Waugh fou una conversa del catolicisme i el llibre es considera un intent d'expressar la fe catlica a travs de la literatura secular. Considerant els seus lectors, que eren sobretot urbans i cosmopolites, un apropament sentimental o didctic no hauria funcionat. El sentimentalisme hauria vulgaritzat la histria mentre que el didacticisme hauria repellit un pblic secular a travs d'una militncia excessiva. Al contrari, el llibre porta al lector, a travs de la narraci de l'agnstic Charles Ryder, en contacte amb la famlia Marchmain, severament tocada per profundament catlica. Mentre que moltes novelles de la mateixa poca retraten els catlics com els 

 Referncies .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116016" title="Radiodifusi" nonfiltered="2578" processed="2573" dbindex="47709">
Radiodifusi (Broadcasting en angls) s la distribuci d'udio i/o senyals de vdeo les quals transmeten programes a una determinada audincia. Aquesta pot ser el pblic en general o un sector pblic relativament gran, nens o gent jove.

El terme radiodifusi va ser crear pels primers enginyers del mig oest dels Estats Units. La radiodifusi cobreix una gran part dels mitjans de comunicaci de mases. Quan el rang es redueix a un audincia reduda es coneix com "narrowcasting".

Hi ha una gran varietat de sistemes de radiodifusi, tots amb diferents caracterstiques i capacitats. Els majors sistemes de difusi sn sistemes institucionals public address, els quals transmeten missatges no verbals y msica dintre de les escoles i hospitals, y tamb sistemes d'emissi de baixa potencia, els quals transmeten utilitzant torres de retransmissi, sistemes per satllit i distribuci per cable.
Val a dir que els emisors de baixa potencia tenen menys cobertura que els satllits, que poden cubrir continents sencers, o internet que permet comunicacions a nivell mundial.

La distribuci i organitzaci dels diferents continguts a emetre es denomina programaci. El programes de TV i rdio seran desprs els que utilitzaran els sistemes de transmissi abans esmentats. A ms, l'existncia de codificadors i descodificadors adequats ala habitatges existeixen serveis de sucripci o "pay-per-view".

Econmicament hi ha camins que permeten transmetre continuadament. Cada un difereix en el mtode mitjanant el qual es financien les estacions:
Donacions en forma de collaboraci de voluntaris que presten el temps i les habilitats;
Pagaments directes del govern o prstecs de recursos de radiodifusi pblics.
Pagaments indirectes del govern com les llicncies de TV i rdio.
Beques de fundacions o entitats de negoci.
Venta de propaganda, publicitat o patrocini.
Subscripcions pbliques o de socis.
Quotes que es cobren als propietaris de plats de TV o rdio a pesar de si tenen la intenci de rebre el programa o no.

No cal dir que els emisors poden contar amb una combinaci d'aquests models de negoci.

L'impacte de la radiodifusi.
Jack Given (2003) digu: "La radiodifusi o emissi no s simplement una tecnologia o un grup d'elles, sin una agrupaci de prctiques socials, culturals, comercials, institucionals i tamb industrials". Per tant cal destacar les diferents i remarcables maneres en les que la difusi d'informaci ens ha perms millorar la nostra comunicaci en els mitjans.

Abans de res, la radiodifusi ha provocat una compressi del temps i l'espai, permeten que la informaci i la cultura arribi a un gran pblic. Les noves tecnologies de difusi, com els satllits i el cable, han fet que la transmissi de informaci fos ms flexible, de tal manera que la velocitat i les distancies a les que pogussim arribar augmentessin. La velocitat de comunicaci, per tant, es fa instantnia i fa  que l'adquisici d'informaci s'hagi fet quotidiana. El resultat s el ritme de vida, que cada cop tamb s ms rpid. Ara, les comunicacions, i tamb la informaci, no estan limitades en el temps ni la distncia, i aix es redueix la mida del planeta.

La radiodifusi de rdio i TV tamb s'han convertit en un font d'ingressos, per exemple, a travs de la venta publicitria, taxes i impostos, a ms de cobraments per subscripci en transmissi per cable i/o satllit. Ha fet que la diferncia entre el domini pblic i el privat disminueixi. Els missatges dels mitjans de comunicaci sn, en general, pblics, oberts i accessibles per tothom. Per exemple, podem rebre notcies en llocs privats, com la nostra casa, la oficina.

La radiodifusi tamb ha ocasionat la possibilitat de transmissions en viu i simultnies, possibilitant grans events com els Jocs Olmpics, els concerts, i successos histrics de gran importncia. La ms recent i actualitzada informaci pot ser accessible i viscuda arreu del mn.

Per ltim, la radiodifusi s la principal causa de la universalitat meditica. La sensaci del mn cada cop est ms influenciada pels mitjans de comunicaci, ms que per les experincies personals. Per exemple, avui dia obtenim informaci d'altres ciutats, d'altres persones, cultures i medis, a travs de programes documentals i de les produccions cinemtiques. La creixent disponibilitat de mitjans de comunicaci han perms que el coneixement s'expandeixi, ja que hem deixat d'estar limitats per la necessitat d'estar present en el lloc on ocorren les coses.

Reducci de les limitacions espacials i temporals.
Amb el desenvolupament de la tecnologia i la difusi els individus han sigut capaos de comunicar-se a travs de l'espai i el temps. El lmit de comunicaci que hi ha hagut fins ara era el de cara a cara, el qual s'ha superat grcies a les senyals i a les ones, les quals distribueixen informaci a travs de les rdios, televisions i altres dispositius de comunicaci.

Tal i com diu John B. Thompson en el seu llibre "The Media and Modernity" la separaci d'espai i temps s'ha aconseguit amb la invenci de tecnologies de difusi, les distancies espacials ja no requereixen distancies temporals. S'ha aconseguit experimentar un esdeveniment sense necessitat d'estar-hi mentre succea. Segles enrere l'nica font de coneixement eren les histries que es transmetien de pares a fills, de generaci en generaci. Les histries de revolucions, grans esdeveniments, eren abans explicades per persones que les havien viscut personalment, ara en canvi s'obtenen a travs dels mitjans de comunicaci, com sigui la televisi, la rdio o els llibres. Aquest fet fa que es generi un sentiment de identitat com, o com diu l'autor en el llibre: "es crea un sentiment d'universalitat meditica", el qual resideix ms enll de les vivncies personals.

Com a efecte d'aix, el sentit del temps i les distncies depn de la velocitat de la connexi i d'altres estris que ens permeten comunicar-nos ms rpidament que abans. El mn sencer es converteix en un lloc ms petit del que solia ser, i ara qualsevol pot accedir a diferents esdeveniments independentment de la seva localitzaci.
En fi, aquesta reducci de temps i espai ha portat molts canvis, els quals han afectat les nostres vides. Els negocis creixen ms rpidament, la comunicaci, que solia ser ntima i personal, ara s ms impersonal i els mitjans que utilitzem per aprendre tamb han canviat completament.

Gravaci i emissi en viu.
Un pot gravar emissions o realitzar-les en viu. El primer permet corregir errors, eliminar material sperflu o indesitjable, canviant-ho de lloc, aplicant cmera lenta o repeticions, i altres tcniques que realcen el programa. Tanmateix, alguns esdeveniments en viu, com deports transmesos per televisi, poden incloure alguns aspectes amb clips a cmera lenta de gols, successos importants, etc.

Un inconvenient de gravar amb antelaci s que el pblic pot conixer el resultat d'un esdeveniment per altres fonts, el qual pot ser un "spoiler". De totes maneres, el pregravat evitar que els locutors en directe es desvin del gui aprovat oficialment.

Molts esdeveniments sn anunciats com si fossin en directa, i realment molts cops estan "gravats en directe" (referit al "viu de cinta"). Aix s aix particularment per actuacions en la rdio d'artistes musicals quan la visiten per fer una interpretaci en directe dins l'estudi. Molts amans de la msica no queden satisfets amb la diferncia entre l'espectacle en directe i una emissi gravada en directe.

Parmetres tcnics.
Suport fsic.
Una emissi pot ser distribuda a travs de diferents mitjans fsics:
Antena: Utilitzada en les torres d'estacions de serveis. Envia directament la programaci de rdio o TV, utilitzant aix la cadena d'aire per a fer la transmissi.
Satllit: Estaci que permet l'augment de la cobertura elevant-la a nivell continental grcies a la disposici en qu est. De totes maneres quasi b sempre requereixen d'un suport terrestre.

Val a dir que la distribuci a estacions o xarxes tamb es fa a travs de suports fsics, tals com:
Cintes de vdeo analgiques o digitals;
CD's, DVD's.
etc. ;

Normalment aquests casos poden donar-se en reportatges de notcies, on els reporters registren la notcia en un suport fsica i l'envien a l'estaci on posteriorment ser emesa. De totes maneres, aquest s un aspecte apart de la radiodifusi.

Canal.
L'ltim aspecte de les formes d'emissi s la manera en qu el senyal arriba al pblic.
Pot arribar per via aria com en el cas de les estacions rdio i TV mitjanant una antena i un receptor.
Per cable com en el cas de la televisi per cable o rdio per cable ja sigui directament des de la prpia estaci o a partir de la xarxa.
Internet s tamb una manera de difondre TV i rdio, especialment en els casos de multidifusi, permetent aix que el senyal i l'amplada de banda es comparteixi.

El terme "xarxa de difusi" se sol utilitzar per distingir les xarxes que emeten el senyal de TV per aire, que es reben amb antenes, de les xarxes que emeten tan sols via cable o televisi per satllit.

Sistemes de transmissi.
Televisi i rdio.
Ambds sistemes tenen cobertura limitada, segons la potncia de l'emissor. Quan tenim un sistema de difusi de poca potncia el senyal sols arriba a una rea reduda. Es diu que el sistema t una cobertura a nivell local, on s'hi trobarien les estacions de rdio i TV locals.
Per cobertura nacionals s'utilitzen repetidors de senyal, de tal manera que aquesta es propaga a ms distncia i per tant arriba a ms receptors.
Tamb existeix la possibilitat de transmetre el senyal mitjanant satllits, d'aquesta manera aconseguim cobertures quasi b continentals.

Les noves tcniques de digitalitzaci han perms realitzar estndards nous per a la difusi d'udio (DAB) o televisi (DVB). Aquests estndards optimitzen l's de l'espectre radioelctric de tal manera que augmenta la qualitat i la capacitat de carga.

A ms, a travs d'internet s'han creat nous mtodes d'emissi:
Televisi per internet;
Rdio per internet;

Xarxes informtiques.
En radidifusi s'emet tot el temps en broadcast, s a dir, de un punt a una regi. En les xarxes informtiques existeixen diferents maneres d'emetre la informaci:
 Broadcast: La informaci arriba a tots els nodes de la xarxa. En una xarxa d rea local, s possible la difusi de qualsevol trama de dades a totes les estacions de la xarxa, per fer-ho es posa com a adrea MAC de dest una direcci especial, que en ethernet s: FF.FF.FF.FF.FF.FF. ;
 Multicast: La informaci arriba a mltiples nodes, per no a tots.
 Unicast: La informaci noms arriba a un node.
 Anycast: La informaci s'envia al ms proper o al millor.

A diferncia dels sistemes mencionats, les xarxes informtiques i el seu conjunt, Internet, sn el medi de difusi que t una cobertura mundial, ja que el medi pel que viatja la informaci no s l'aire, sin tota una xarxa de xarxes interconnectades. Els serveis als que permet accedir Internet sn:
WWW;
webcasting;
streaming;
podcasting;
P2P;
etc.
Grcies a aquests, l'accessibilitat i la quantitat d'informaci han crescut considerablement. Un clar exemple d'aix sn els portals Google i YouTube que permeten el fcil accs a la informaci.

Normativa i serveis.
Normativa.
El Sindicat Internacional de Telecomunicacions (ITU), amb la central a Ginebra (Sussa), s l'agncia de les Nacions Unides per les tecnologies de la informaci i comunicaci, i a ell pertanyen 191 Estats Membre i ms de 700 Membres del Sector de les Comunicacions i Associats. Com organisme coordinador per els governs i el sector privat, el paper del ITU en la seva ajuda a la comunicaci mundial es centra en el desenvolupament de tres sectors clau:
Radiocomunicaci: Aquest sector gestiona l'espectre de freqncies radioelctriques i de les rbites dels satllits.
Normalitzaci:  Principal productor de les Recomanacions de normatives, que sn normes que defineixen com operen les xarxes de telecomunicacions. En mar de 2005 hi havia unes 3100 recomanacions.
Desenvolupament: La seva missi s aconseguir els objectius del Sector  basats en el dret de tots els habitants del planeta a comunicar-se pels mitjans de l'accs a les infraestructures i als serveis de informaci i de comunicaci.

Serveis.
Les freqncies portadores associades a cada servei de radiodifusi sn assignades, a Espanya, pel Quadre Nacional de Atribuci de Freqncies (CNAF). Els diversos serveis oferts en l'estat sn:
Radiodifusi sonora en ones mitjes (OM).
Radiodifusi sonora en freqncia modulada (FM).
Radiodifusi sonora digital (RD).
Televisi analgica (TV).
Televisi digital (TD).

Dintre d'aquests serveis, aquells que depenen d'organismes nacionals, tenen cobertura en tot l'estat. Per aconseguir-ho, utilitzen torres de repetici, satllits o s'ajuden a travs de mitjans fsics terrestres.

Els serveis de televisi i rdio sn distributs mitjanant radiodifusi, encara que freqentment sn substituts pel cable. Cal que els usuaris tinguin equips capaos de rebre, processar i, si s necessari, descodificar les senyals per a poder aprofitar els serveis oferts, que a la vegada poden estar lligats a una remuneraci per part de l'usuari cap a l'organisme que ofereix el servei.

Vegeu tamb.
 R%C3%A0dio per Internet;
 Flux de dades;
 Podc%C3%A0sting;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116021" title="Difusi per web" nonfiltered="2579" processed="2574" dbindex="47711">
La difusi per web (en angls webcasting) s una tecnologia que permet oferir continguts audiovisuals a travs d Internet de forma molt semblant a les emissions de televisi, en el sentit en qu es dirigeix a una mplia audincia potencial que pot incloure qualsevol persona amb accs a Internet. s essencialment broadcasting o radiodifusi tradicional per sobre internet.

Aquesta tecnologia fa s del mtode push (o recepci passiva) per a enviar informaci a travs d Internet.
En aquest cas, es el servidor el que contacta amb el client per a informar de l existncia de nous continguts.

 Topologies de la difusi web .
 Difusi general (broadcast en angls): S envia informaci conjuntament a tots els nodes de la xarxa. ;

 Unidifusi (unicast en angls): S envia informaci tant sols a un usuari.

 Difusi selectiva (multicast en angls): S envia informaci a mltiples destinacions simultniament.


La difusi web permet l actualitzaci, a travs de transmissions peridiques i, generalment, en segon pla, de cert tipus d informaci, com poden ser les ltimes notcies, el temps, o altres informacions prviament seleccionades en el interface d usuari (pgina web, client de correu electrnic, programa de descrregues, etc.) sense intervenci de l usuari.

Origen.

Webcasting va ser pblicament descrit i presentat per primera vegada per Brian Raila de GTE Laboratories en InterTainment'89, 1989, que es va celebrar a la ciutat de Nova York, EUA. Raila en el seu anlisi va deduir que un usuari no t necessitat de descarregar la totalitat d un programa per a veure/escoltar una part d'aquest, sempre que el dispositiu receptor pugui rebre i presentar les dades amb major rapidesa que l'usuari triga en veure-les. Raila va utilitzar el terme buffered per a descriure aquest concepte. 

A Raila es van sumar James Paschetto de GTE Laboratories per demostrar encara ms el concepte. Paschetto, concretament, va ser responsable del primer prototip funcional d streaming, el qual Raila va presentar i va demostrar en l'Associaci de correu de veu d'Europa al 1995, en Montreux, Sussa. 

Alan Saperstein (Visual Data - Ara conegut com Onstream Media (Nasdaq: ONSM)), va ser la primera companyia a incorporar la funci de transmissi de vdeo al juny de 1993 amb HotelView, una biblioteca de vdeos de viatges, de 2 minuts de duraci, amb les propietats de milers d'hotels en tot el mn. 

El terme webcasting va ser adoptat al comenament i durant els primers anys de la dcada dels 90, quan els pioners del webcasting/streaming Mark Cuban (Audionet), Howard Gordon (Xing Technologies), William Mutual (ITV.net) i Peggy Milers (InterVox Communications) es van ajuntar amb una comunitat d organismes de webcasting per a triar un terme per a descriure la tecnologia de l enviament d udio i vdeo per la xarxa. El terme netcasting va ser prs en consideraci, per un dels primers membres de la comunitat de webcasting tenia una empresa de propietat anomenada NetCast, pel que aquest terme no es va utilitzar, buscant un nom que no ans el d una companyia. La paraula utilitzada actualment webcasting va ser adoptada per Daniel Keys Moran en la seva novella de 1988  The Armageddon Blues".

Connecting Media va ser una de les primeres empreses a fer webcasting en viu utilitzant una IFP Van especial (Internet Mbil Production) dedicat al webcasting.

En 1995, diversos membres de l equip de Webcast Solutions van fundar MediaCast. A partir la 1995 a 1997, MediaCast va produir molts webcasts importants per a la comunitat corporativa i la indstria de la msica per als clients tals com Mercury, Capitol, Atlantic i Bluenote Records. MediaCast era considerat l organitzaci del webcast amb ms de 60 webcasts importants en la poca. En la primavera de 1998, dos dels fundadors de MediaCast van prendre la seva extensa experincia en webcasting i van crear a una companyia dedicada a facilitar comunicacions, comer, educaci, i hospedatge per a organitzacions a tot el mn. Webcast Solutions, Inc. s el resultat de vuit anys de treball dur dels pioners de la indstria del webcasting.

Funcionament.

L usuari d un servei de webcasting ha de fer alguna cosa inicialment: una petici, una subscripci o l s d algun programari que faci aquestes funcions per ell. A partir d aquest moment s quan el webcasting es comena a semblar als mitjans de difusi tradicionals, en el sentit en qu un usuari no ha de configurar res una vegada s'ha sintonitzat amb una estaci de difusi de rdio o de televisi i ha comenat a rebre un servei. 

El webcasting utilitza la tecnologia de streaming per a tenir una sola font de contingut i distribuir-lo a molts usuaris. Els continguts poden ser b en directe, simultanis a altres mitjans, o a partir de continguts audiovisuals prviament arxivats. 

Quan es fa l emissi per Internet a un grup concret de receptors, s est fent us de la tecnologia de difusi selectiva (multicasting). Essencialment, la difusi selectiva s una extensi dels protocols TCP/IP d Internet que permet que diferents usuaris comparteixin un flux de dades, de manera que s evita la duplicaci en l enviament de continguts i s augmenta l eficincia i el rendiment de les xarxes de comunicacions. Les companyies de webcasting van assenyalar que la tecnologia de difusi selectiva va permetre en la seva primera implementaci comercial que 50.000 usuaris accedissin simultniament a serveis de difusi de continguts en xarxa, i que ho puguin fer diriament entre 10 i 15 milions d usuaris. 

Sovint, tal com han practicat durant dcades els canals tradicionals d informaci, els canals que emeten per la web insereixen anuncis al comenament de les emissions. Aquest fet, al marge de proporcionar uns ingressos als canals, permet que en les successives vegades que es visioni un anunci, el contingut que realment es vulgui visionar vagi descarregant-se de la web generant uns segons de guarda (s de la tcnica buffer) que contribuiran a fer el visionat ms fluid. 

Serveis.

Utilitzant una eina especfica, un usuari pot emetre per Internet contingut utilitzant noms una cmera web i un ordinador porttil amb una connexi a Internet de banda ampla. Aquest fet ha perms florir a mitjans de comunicaci independents. Hi ha molts programes independents notables que emeten regularment continguts en lnea, sovint produts per persones annimes des de les seves llars, que abasten molts interessos i temes. La difusi per web entorn dels ordinadors, com la tecnologia i les notcies sn especialment populars i molts programes nous s afegeixen regularment. Les lleis ofereixen llicncies especfiques de webcasting, per tal de portar-lo a terme utilitzant material amb drets d autor.
Tipus de serveis. 
Biblioteca audiovisual sota demanda: El primer tipus de servei ho constitueixen les biblioteques audiovisuals sota demanda. La seva caracterstica essencial s la incorporaci de capacitats multimdia basades en webcasting dintre de pgines web esttiques. D aquesta forma, un usuari pot descarregar continguts audiovisuals sota demanda. Un exemple s la descrrega des d un servidor d un videoclip per a ser visionat en el moment o en un moment posterior. Existeix un gran nombre de companyies que utilitzen aquests serveis dintre d'una estratgia de comer electrnic o d informaci audiovisual per als seus usuaris.

Webcasting en directe de continguts audiovisuals: Es distingueix de la resta perque la difusi del contingut audiovisual es fa en directe. Moltes companyies de rdio i televisi, tenen serveis tant com del tipus anterior, programes, entrevistes, resums arxivats, com emissions webcasting en directe. ;

Serveis de subscripci: Un altre grup son els serveis de subscripci a canals d informaci basats en la tecnologia push, cada dia ms populars. La idea s que una vegada subscrit a un cert canal d informaci, amb tot el grau de personalitzaci que es demani, l usuari no hagi de fer res per a rebre els continguts ms interessants. Des que va aparixer en 1996 el servei pioner de Pointcast, que permet convertir el salvapantalles en una font amb valuosa informaci, totes les companyies punteres de la xarxa, com Microsoft particularment, s han apressat a desenvolupar la seva prpia tecnologia push (o canals d informaci propis).

Serveis de tipus "agents intelligents": Poden veure s com una extensi dels anteriors serveis amb tecnologia push, on l usuari t un nivell ms d autonomia per a definir el perfil detallat de la informaci que vol baixar de la xarxa. A ms de cercadors automtics d informaci per la xarxa, son populars els agents intelligents Netbots que proveeixen informaci de suport per al comer electrnic en la xarxa, s a dir, busquen l oferta d un producte, comparen preus i ofereixen una informaci a l usuari classificada per les seves preferncies establertes prviament. Dintre d aquest apartat tamb es trobarien els agents en forma de metabuscadors, s a dir, cercadors personalitzats que utilitzen a altres cercadors per a obtenir tota la informaci possible de la xarxa.

Exemples.

Existeixen nombroses tecnologies per al streaming disponibles a Internet. La possibilitat d un accs a Internet de banda ampla dna ales a un nou canal de distribuci per a les empreses de comunicaci tradicionals. Per aix, molts serveis tradicionals como la rdio o la televisi, tenen la seva versi a la xarxa a travs de webcasting. 

Alguns exemples de la utilitzaci del webcasting son: 

 En el sector comercial: El webcasting permet assistir a importants esdeveniments i reunions sense sortir de l oficina, tals com presentacions als inversionistes d una empresa, conferncies de premsa, seminaris, etc. ;

 En el camp formatiu: Cursos de capacitaci en lnia o aprenentatge electrnic. ;

 En la radiodifusi: Prcticament tots els grans organismes de radiodifusi tenen un webcasting de les seves produccions. BBC, CNN, AL Jazeera i Rdio Vatic sn uns exemples. ;

 En la televisi: Molts canals de televisi, sobretot de prepagament (payperview en angls), emeten a travs de webcasting amb contractes i serveis amb els operadors d Internet.

 En esdeveniments pblics: Existeixen pgines web que ofereixen emissions en directe d esdeveniments pblics, ampliant l audincia a qualsevol persona que tingui una connexi a Internet. Els primers exemples notables son al setembre de 1999 quan va tenir lloc una emissi per Internet amb motiu de NetAid, un projecte per a promoure l s d Internet en els pasos ms pobres del mn. Tres concerts de gran format es van difondre simultniament per la BBC, la MTV i Internet. Un a Londres, altre a Nova York i altre a Gnova. Ms recentment, Live8 (AOL) va rebre entorn a 170.000 espectadors i la BBC al voltant de la mateixa quantitat en el dia dels atemptats de Londres el 7 de juliol de 2005. El creixement del trfic de webcasting s ha duplicat, any rere any, des de 1995, i est directament relacionat amb la penetraci de la banda ampla.

Enllaos externs.
  Webcastingwiki;
  Qu s un webcasting;
  International Webcasting Association;
  Webopedia: Definici webcasting;
  Curso de periodismo digital: Webcasting, streaming y nets bots;
  Webcasting en Espaa;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116026" title="Difusi general" nonfiltered="2580" processed="2575" dbindex="47712">
La difusi general (de l'angls broadcast) fa referncia a aquells sistemes de comunicaci on ens trobem amb un emissor i mltiples receptors.


Tipus de sistemes de difusi general.
Entenem com difusi general tota manera de fer arribar informaci des de un emissor fins a mltiples receptors. Aix, es podria dir que la premsa escrita va ser el primer medi de difusi general que va existir.
A mida que la tecnologia ha anat avanant, s'han creat nous medis de difusi de informaci, tecnologies que utilitzen la comunicaci punt a multipunt, com pot ser la rdio o la televisi, que tenen un emissor per a mltiples receptors, o les xarxes informtiques, que tenen un emissor (servidor) que atn a les peticions de informaci (receptors).

Televisi i rdio.
Ambds sistemes tenen la cobertura limitada, segons la potncia del seu emissor. Quan tenim un sistema de difusi de poca potncia, el senyal noms arriba a una rea petita. Es diu que el sistema t una cobertura a nivell local i en aquest grup entrarien les estacions de radio i de televisi locals.
Quan es vol aconseguir una cobertura a nivell nacional s'utilitzen repetidors de senyal amb la fi de qu el senyal arribi a tots el receptors.
Una altre manera de difondre el senyal als receptors s mitjanant un satllit, amb el satllit es pot aconseguir una cobertura gaireb continental.
Amb les noves tcniques de digitalitzaci, s'han creat nous estndards per a la difusi d'udio DAB o televisi DVB. Aquests estndards permeten una millor optimitzaci de l'espectre radioelctric.
La digitalitzaci de l'udio i el vdeo tamb permet un nou tipus de difusi, com la televisi per internet o la rdio per internet.

Xarxes informtiques.
En la radio i la televisi, s'emet en broadcast contnuament, mentre que en les xarxes informtiques hi ha maneres diferents de comunicar-se:




 Broadcast: La informaci arriba a tots els nodes de la xarxa.           ;
 Multicast: La informaci arriba a mltiples nodes, per no a tots.
 Unicast: La informaci noms arriba a un node.
 Anycast: La informaci s'envia al ms proper o al millor.

Per exemple, en una xarxa d rea local, s possible la difusi de qualsevol trama de dades a totes les estacions de la xarxa, per fer-ho es posa com a direcci MAC de dest una direcci especial, que en ethernet s: FF.FF.FF.FF.FF.FF. 

A diferncia dels sistemes mencionats, les xarxes informtiques i el seu conjunt, Internet, sn el medi de difusi que t una cobertura mundial, ja que el medi pel que viatja la informaci no s l'aire, sin tota una xarxa de xarxes interconectades.

Internet ofereix serveis com WWW, webcasting, streaming, podcasting, tec... que han fet que la difusi de informaci, tant escrita com audiovisual augmenti d'una manera considerable. Un clar exemple s el portal web YouTube, on cada dia els usuaris pugen milers de vdeos que els altres usuaris poden veure a traves de streaming.

Vegeu tamb.
Windowing;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116027" title="Vi de Catalunya" nonfiltered="2581" processed="2576" dbindex="47713">

El vi a Catalunya t una llarga tradici cultural constituint una regi vincola histrica amb unes peculiaritat prpies. El sector est regulat per l'Institut Catal de la Vinya i el Vi. El vi del Rossell tradicionalment tamb s'anomena vi catal.

El subsector del vi i derivats ocupa el quart lloc dins del sector agroalimentari catal , i representa el 25% de la producci d'Espanya. La producci anual s de ms de 380 milions d'ampolles de les que unes dues terceres parts es destinen a l'exportaci. Aproximadament, la meitat de la producci s de vi i l'altra meitat s de cava.

Histria.
La vinya i el vi van ser introduts pels grec a l'rea de l'Empord. En poca dels romans es va desenvolupar el comer dels vins del Camp de Tarragona i d'Alella, als voltants de Trraco i Brcino.

Al segle XVIII es va estendre l'exportaci. Per una banda s'exportava el vi de l'Empord al Llenguadoc, i per altra banda es va estimular el conreu de les comarques litorals i prelitorals per l'exportaci a Amrica com a vi concentrat en aiguardent. Des de Vilanova i la Geltr s'exportava la producci del Peneds, des de Salou la producci del Baix Camp i del Priorat, i en menor mesura des dels ports de Roses, Begur, Matar, Barcelona i Tarragona.

A partir del 1865, amb la irrupci de la filloxera a Frana, tots els ports van orientar l'exportaci cap al Llenguadoc i Provena per atendre la gran demanda francesa. Entre els anys 1878 i 1900 la filloxera va acabar destruint tota la vinya de Catalunya. La replantaci va comportar un canvi, passant la producci mxima del Bages al Peneds, i provocant el despoblament del Priorat. La replantaci de ceps blancs va afavorir el desenvolupament del cava. Es van crear les primeres cooperatives vincoles a Alella, Igualada i Arts, impulsades per la Mancomunitat de Catalunya. Coincidint amb el modernisme es van construir grans celles cooperatius, anomenats "catedrals del vi", a Barber de la Conca, l'Espluga de Francol, Falset, etc. A Raimat es va produir una experincia indita a Europa de colonitzaci agrcola.

Durant la Primera Guerra Mundial es va produir una demanda excepcional. La superproducci va quedar paralitzada per la Guerra civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. A partir dels anys 1960 el conreu es va renovar introduint noves varietats de ram i nous mtodes vincoles, destacant el Peneds com a capdavanter en tecnologia i la recuperaci del Priorat.

Geografia.

El conreu de la vinya a Catalunya es concentra sobretot en les comarques prelitorals, entre la Serralada Prelitoral i la Depressi Prelitoral amb l'excepci de la part oriental ms humida (eix del Montnegre, Montseny, les Guilleries i Puigmal). A ms, es conrea a les planes de menys altitud de la Depressi Central (el pla de Lleida i el pla de Bages), i als dos vessants de l'Albera (el pla de l'Empord i el pla del Rossell). El clima s mediterrani litoral amb estius moderadament calorosos, hiverns freds sense gelades ni pedregades, pluges concentrades a la tardor i la primavera, i ben assolellat amb serralades orientades al sud-est.

La diversitat geogrfica fa que hi hagi una diversitat de terrers agrupats en dotze Denominacions d'Origen que ocupen unes 70 mil hectrees. Per ordre del nombre d'hectrees de superfcie inscrita, les Denominacions d'Origen sn les segents: 



La del Priorat s una Denominaci d'Origen Qualificada. La de Catalunya s una denominaci regional superposada geogrficament a les altres. A ms, existeix la Denominaci d'Origen Cava que es troba majoritriament al Peneds.

Les Denominacions d'Origen depenen de l'Institut Catal de la Vinya i el Vi (INCAVI), adscrit al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

Vi.
A Catalunya predomina el conreu del ram blanc en explotacions agrries familiars associades en cooperatives.

Tradicionalment han destacat els vins blancs i els vins licorosos: vi ranci, vi de garnatxa, vi de moscatell, vimblanc. Avui la producci de vi blanc s majoritria a Alella, el Peneds i a Tarragona, i de vi negre a la resta. Els productors sn cellers petits o mitjans i noms sobresurt l'empresa Torres com a gran del sector. Mentre que les vendes d'exportaci sn bones, els vins sn poc coneguts en el mercat interior. Els restaurants de Catalunya consumeixen un 30% de vi catal i les cadenes d'alimentaci un 50%

Sn varietats blanques autctones: el macabeu, el xarello, la pansa blanca i el picapoll. Sn varietats negres autctones: el sumoll i el trepat. A ms, sn varietats tradicionals: la garnatxa, la malvasia, el monestrell, el moscatell, la parellada, el sams i l'ull de llebre.

Cava.
El cava tamb s'anomena cava catal ja que el 95% de la producci es fa a Catalunya. T el seu origen i capital a Sant Sadurn d'Anoia, on es va adaptar el mtode del xampany amb les varietats prpies: macabeu, parellada i xarello.

La major part de la producci es fa a l'Alt Peneds, per tamb a la Conca de Barber i el Tarragons. s una denominaci que no depn de la Generalitat sin del Ministeri d'Agricultura ja que es pot produir a tres comunitats autnomes ms: La Rioja, Pas Valenci i Extremadura.

A diferncia del vi, el cava s conegut i valorat pel mercat interior, a ms d'una bona exportaci a Alemanya, Gran Bretanya i Estats Units. s un producte vinculat a les celebracions i s al Nadal quan es produeix la meitat de les seves vendes.

Destaquen en el sector dues grans empreses, Freixenet i Codorniu, que impulsen la promoci i l'exportaci del cava. Darrera d'elles es poden trobar des d'empreses mitjanes fins a caves familiars.

Vegeu tamb.
Vinya dels Pirineus

Referncies.


Enllaos externs.
Mapa amb les zones de vinya al 1931, dels fons digitals de la Cartoteca de Catalunya.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116029" title="Unidifusi" nonfiltered="2582" processed="2577" dbindex="47714">

La unidifusi (en angls unicast) s el procs d'enviament d'informaci en una o ms unitats de dades (datagrames IP), des d'una mquina origen a una nica mquina dest d'una xarxa de telecomunicacions, habitualment Internet. s a dir, una transmissi punt a punt amb cada destinatari. 

Si es vol enviar la mateixa informaci a 'n' destinataris, hi haur 'n' connexions punt a punt independents. En l'exemple de la fotografia, es realitzen dues transmissions d'unidifusi diferents d'un mateix datagrama IP, des de M1 fins a M2 i M4.

s l'extrem oposat de la difusi general o broadcast, en la que s'envia el paquet a tots els destinaris. En la difusi selectiva o multicast s'envia a un nmero determinat d'aquests.

L'efecte que t el mtode de transmissi unicast sobre els recursos de la xarxa s de consum acumulatiu. Cada usuari que es connecta a una transmissi multimdia consumeix tants kilobits per segon com la codificaci del contingut ho permeti, ocupant aix un ample de banda addicional. Si hi ha 10 clients connectats a 100kbps cada un, en total consumeixen 1000kbps.

Unicast a Internet.
Per dur a terme la comunicaci a travs de les diferents xarxes d'internet s'utilitza el protocol TCP/IP. Una interconnexi de xarxes est composta, com a mnim, de dues xarxes que es connecten mitjanant enrutadors. Un enrutador s un sistema intermig de nivell de xarxa (nivell 3 de la capa OSI) que s'utilitza per connectar-les entre elles. 

Un tpic enrutador est connectat a dues o ms xarxes a travs d'un medi WAN o LAN. Els equips d'una xarxa envien els paquets a l'enrutador, el qual examina el paquet i utilitza l'adrea IP de dest de la capalera del paquet per saber on ha d'enviar-lo. Mitjanant els protocols d'enrutament (OSPF, RIP, etc), un enrutador aprn informaci de xarxa (com adreces IP) dels enrutadors vens. A continuaci la propaga a enrutadors d'altres xarxes per habilitar la connectivitat entre tots els equips d'aquestes.

Altres fabricants poden crear protocols d'enrutament IP addicionals, com s el cas del protocol d'enrutament IGRP (Interior Gateway Routing Protocol) i el protocol BGP (Border Gateway Protocol).


Tipus d'adreces unicast.

L'adrea MAC s'utilitza per identificar cada terminal en una xarxa. s individual, aix que cada dispositiu t la seva prpia MAC. Per transmissions unicast es fa servir aquesta adrea d'accs al medi per identificar cada terminal, a ms de l'adrea de xarxa de cadasc, l'adrea IP. Hi ha diverses adreces unicast determinades per fer certes operacions:

Adreces unicast locals;
N'hi ha de dos tipus:




Local d'Enlla (Link-Local): per direccionar un nic enlla amb propsits d'autoconfiguraci, descobriment de vens, o situacions en qu no hi ha routers. Per tant, els routers no poden transmetre paquets amb direccions dest d'aquest tipus (mbit limitat a la xarxa local).







Local de Lloc (Site-Local): per direccionar dins d'un "lloc" local o organitzaci sense la necessitat del prefix global. S'utilitza una direcci de subxarxa de 16 bits (mbit limitat a la xarxa local).







Adreces unicast globals agregables;
Per una millor organitzaci del routing a les xarxes pbliques (globals) s indispensable el direccionament agregable. A l'actualitat ja es fan servir aquests tipus de direccions. Tenen un prefix d'enrutament global i un identificador de la subxarxa.



Adrea unicast no especificada;
Tots els dgits sn zeros. S'utilitza com la direcci d'origen durant el procs d'inicialitzaci. Identifica al host que envia el datagrama. Tamb s'utilitza per representar la ruta per defecte.


Adrea de Loopback;
S'utilitza per enviar un paquet a un terminal mateix. La direcci utilitzada s 127.0.0.1 (versi 4 de IP).
 

Vegeu tamb.
Difusi general;
Difusi selectiva;

Enllaos externs.
 http://www.dte.us.es/tec_inf/itig/comu_dos/Tema-1-Enrutamiento-y-Direccionamiento.pdf;
 http://www.see-my-ip.com/tutoriales/protocolos/ipv6_tipos_direccionamiento.php;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116031" title="Difusi selectiva" nonfiltered="2583" processed="2578" dbindex="47715">
La difusi selectiva (en angls multicast) s l'enviament de paquets d'informaci a mltiples destinataris d'una xarxa de telecomunicacions  habitualment d'Internet  simultniament. Generalment s'utilitza l'estratgia ms eficient per tal de lliurar aquests paquets, evitant haver de fer diverses cpies de la informaci; noms es creen cpies quan les rutes es divideixen per arribar a diferents destinataris. La difusi selectiva utilitza un rang especial d'adreces denominat rang de classe D. Aquestes adreces no identifiquen nodes sin un subconjunt de nodes de la xarxa.


Abans de l'enviament de la informaci, han d'establir-se una srie de parmetres que en facilitin l'arribada. Un d'aquests parmetres s la definici del grup de receptors de la informaci, que t associada una adrea d'internet o IP.

La difusi selectiva s'acostuma a utilitzar en la distribuci d'audio i video en temps real.

Multicast a Internet.

El multicast en IP s una tcnica de comunicaci entre diversos usuaris sobre una arquitectura IP. No necessita saber qui o quants receptors hi ha. El node emissor emet el seu paquet a una direcci de difusi selectiva com si es tracts de qualsevol altre paquet. Aquest paquet s processat per diversos enrutadors intermedis. Aquests enrutadors utilitzen una taula de correspondncia que associa cada direcci de multidifusi amb un conjunt de direccions reals de nodes. Un cop determinades les direccions, retransmet una cpia del paquet a cada un dels nodes interessats.

Els conceptes principals en el multicast del IP inclouen una direcci del grup de multicast d'IP, un arbre de la distribuci del multicast i la creaci d'una direcci de l'arbre al receptor. Una adrea de grup multicast IP s utilitzada per fonts i receptors per enviar i rebre informaci. Les fonts utilitzen la direcci del grup com a direcci de dest IP en els seus paquets. Els receptors utilitzen aquesta direcci de grup per informar a la xarxa que estan interessats en la recepci dels paquets enviats a aquest grup. Per exemple, si un cert contingut s'associa al grup 239.1.1.1, la font enviar els paquets de dades destinats a 239.1.1.1. Els receptors d'aquest contingut informaran a la xarxa que estan interessats en la recepci dels paquets enviats al grup 239.1.1.1. El receptor es "subscriu" al grup 239.1.1.1. El protocol usat pels receptors per subscriure's a un grup s'anomena Internet Group Management Protocol o IGMP.

Un cop els receptors se subscriuen a un grup particular de multicast IP, es construeix un arbre de distribuci multicast per aquest grup. El protocol ms extensament usat es el Protocol independent multicast o PIM. Aquest configura arbres de distribuci multicast tals que els paquets que s'envien a un grup de multicast arriben a tots els receptors que s'han subscrit al grup. Per exemple, tots els paquets enviats al grup 239.1.1.1 sn rebuts pels receptors que se subscriguin al 239.1.1.1. Hi ha diverses variants de PIM: Sparse Mode (SM), Dense Mode (DM), Source Specific Mode (SSM) i Bidirectional Mode (Bidir). D'aquests el PIM-SM s el ms ests al 2006, encara que SSM i Bidir sn ms simples i les seves ultimes variacions estan guanyant renom.

El multicast en IP no requereix d'una font, que envia dades a un grup, que conegui els receptors del grup. La construcci de l'arbre del multicast s iniciada pels nodes de la xarxa que estan aprop dels receptors o sn els propis receptors. Aix permet arribar a una gran poblaci de dest.
Mentre que el multicast IP utilitza una direcci donada de multicast, el Multi-Unicast explcit XCAST utilitza les direccions unicast de totes les destinacions. Com que la mida del paquet IP es limita en general, XCAST no es pot utilitzar pels grups multicast amb un nmero gran de destinacions.

Com hem dit anteriorment, cal tenir reservades unes adreces IP. El rang d adreces  Clase D , sn les adreces IP que comencen per  1110 . La classe D t reservat un rang de direccions, entre la 224.0.0.0 i la 239.255.255.255. Els 4 bits de major peso de la direcci IP permeten direccionar entre el valor 224 i el 239. Els 28 bits restants identifiquen el  grup  multicast al que s envia la informaci.

Algunes d aquestes adreces estan reservades per grups especials de multicast, i no s han d usar en una aplicaci determinada, ja que estan destinats a un propsit particular.

 224.0.0.1 s el grup de tots els ordinadors. Tots els ordinadors d aquesta xarxa han de respondre i unir-se al multicast. ;
 224.0.0.2 s el grup dels encaminadors.
 224.0.0.4 s el de tots els encaminadors;

Limitacions i Caracterstiques.

El model XCAST assumeix que les estacions que participen en la comunicaci sn conegudes abans de temps, d'aquesta manera pot generar els arbres de distribuci i  assignar recursos pels elements de la xarxa per avanat. D'altra banda, el model de multicast IP ha estat descrit per l'arquitecte d'internet Dave Clark com "voste posa els paquets en un extrem, i la xarxa conspira per entregar-los a qualsevol persona que els demani."

El model de multicast IP requereix molt ms processat dintre de la xarxa que el que fa el model unicast IP basat en la entrega "best-effort"; aquesta ha estat la causa de certa crtica. Tampoc s'ha mostrat encara cap mecanisme que permeti que el model de multicast IP s'escali a milions de fonts i a milions de grups de multicast; d'aquesta manera encara no es possible fer usos prctics del multicast en l'Internet comercial.

El multicast IP crea l'estat per arbre de distribuci multicast a la xarxa. s a dir, els protocols actuals d'encaminament multicast IP no agregen l'estat que correspon a mltiples arbres de distribuci. Si un enrutador es part de 1000 arbres de multicast, t 1000 entrades d'encaminament i de reenviament. Com a conseqncia hi ha preocupaci sobre l'escalament del multicast a una gran quantitat d'arbres de distribuci. De totes maneres, ja que l'estat del multicast noms existeix al llarg de l'arbre de distribuci s poc probable que un sol enrutador mantingui l'estat per tots els arbres multicast d'Internet. Aquest s un malents com comparat amb unicast. Un enrutador d'unicast necessita saber com arribar a la resta de direccions unicast d'Internet, encara que per fer aix utilitzi una ruta per defecte. Per aquesta ra, la agregaci s la clau per escalar l'encaminament unicast. Tamb hi ha enrutadors base que porten rutes a centenars de milers perqu contenen la taula d'encaminament d'Internet. D'altra banda, una enrutadora multicast no necessita saber arribar a la resta d'arbres multicast d'Internet. Noms necessita saber per quins d'ells t receptors. Aquesta s la clau per escalar multicast. s poc viable que les enrutadores base d'Internet necessitin guardar l'estat de tots els arbres de distribucin multicast, noms necessiten l'estat dels arbres els quals continguin receptors.

A data del 2006, la major part d'esforos per escalar multicast en grans xarxes s'han concentrat en el cas ms simple de multicast amb una sola font, que sembla ser la de computaci ms senzilla.
Per aquestes raons, i tamb per raons econmiques, el multicast IP no est en s en l'Internet comercial. Altres tecnologies de multicast no basades en el multicast IP s'utilitzen ms extensament. Aquestes inclouen l'Internet Relay Chat IRC i PSYC], que sn ms pragmtiques i s'escalen millor per una gran quantitat de grups petits. L'IRC implementa un spanning tree a travs de la seva xarxa mentre que PSYC utilitza estratgies multicast prpies per conferncies. Tamb hi ha algunes tecnologies d'igual a igual que empreen el concepte de multicast al distribuir continguts a mltiples recipients.

El multicast IP es desenvolupa extensament en empreses, borses de valors i xarxes multimdia d'entrega de continguts. Un s com en empreses del multicast IP s per aplicacions IPTV tals como ensenyament a distancia i vdeo conferncies.

Vegeu tamb.
Difusi general;
Unidifusi;

 Enllaos externs .
 RFC 3170;
 Multicast over TCP/IP HOWTO;
 An Analysis of Multicast Methods;
 IETF Reliable Multicast Transport (rmt) Working Group;
 IETF Multicast & Anycast Group Membership (magma) Working Group;
 IETF Protocol Independent Multicast (pim) Working Group;
 IETF Source-Specific Multicast (ssm) Working Group;
 IETF Multicast Security (msec) Working Group;
 Multicast IP details at sockets.com;
 Multicast on Packet Radio;
 XCAST: A commercial MediaWiki-powered website based in Japan (English-language), devoted to Explicit Multicast technology.
 IP-Ethernet multicast tutorial.
 Southampton University multicast commentary;
 Good illustrative video about IP Multicast at Cisco.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116048" title="Henry Rider Haggard" nonfiltered="2585" processed="2579" dbindex="47717">

Sir Henry Rider Haggard (Norfolk, Anglaterra, 22 de juny de 1856   14 de maig de 1925), va ser un escriptor britnic de l'Era Victoriana. Es va dedicar fonamentalment a la novella d'aventures, situant les seues narracions en ambients considerats extics pels lectors anglesos del seu temps.

Biografia.
Haggard tenia una experincia de primera m sobre els escenaris de les seues novelles, grcies als seus nombrosos viatges.  En primer lloc va viatjar a la provncia de KwaZulu-Natal l'any 1875, com a secretari del governador colonial Bulwer.  Ocupant aquest lloc, va estar present a Pretoria en l'anunci oficial de l'annexi britnica de la Repblica Ber de Transvaal.  De fet, Haggard va haver de llegir gran part de la proclamaci a causa de la prdua de veu del funcionari que se n'havia d'ocupar.  

l'any 1878 he became registrador del tribunal de Transvaal, en la regi que esdevindria part de Sud-frica.  Eventualment va retornar a Anglaterra amb l'objectiu de trobar esposa, casant-se amb Mariana Louisa Margitson, la qual va tornar a frica amb ell. Va tenir un fill anomenat Jock (mort de rubola als 10 anys) i tres filles.

Retornats de nou a Anglaterra l'any 1882, la famlia es va installar a Ditchingham, Norfolk. Desprs van residir a Kessingland.  Va centrar-se en els estudis de dret, obtenint la llicncia d'advocat l'any 1884.  Per la prctica del dret el va decebre, i gran part del seu temps el va dedicar a la literatura.

Tot i que les seues novelles contenen una gran part des prejudicis de la cultura colonial britnica, sn inusuals per la seua simpatia envers els pobles nadius africans.  Sovint els personatges africans ocupen papers heroics, tot i que els protagonistes sempre sn invariablement europeus.  Un exemple notable s Ignosi, el legtim rei de Kukuanaland a Les mines del rei Salom. Havent entaulat una intensa i mutua amistat amb els tres homes anglesos que l'ajuden a reclamar el tron, accepta sviament accepta el seu consell de suprimir les caceres de bruixes i l'arbitrria imposici de la pena de mort.

Haggard s conegut sobretot pel seu "best-seller" Les mines del rei Salom (King Solomon's Mines), aix com tamb per She, Ayesha (seqela de Ella), Allan Quatermain (seqela de Les mines del rei Salom), i la novella pica d'ambient vking, Eric Brighteyes.

A Ella, un professor de Cambridge, Horace Holly i el seu fill adoptiu, Leo Vincey viatgen a frica. Hi troben una reina blanca, Ayesha, que s'ha fet immortal introduint-se en una foguera, la genuna font de la vida. Es tracta de la figura prototpica de la dona poderosa.  Ella s alhora desitjada i temuda; una criatura de bellesa sobrenatural que no dubta en assassinat tothom que l'amone o s'interpose en el seu cam. Els viatgers descobreixen que Ayesha ha estat espereant durant 2000 anys la reencarnaci del seu amant Kallikrates, a qui ella va matar en un arravatament de gelosia. Ella creu que Vincey s la reencarnaci de Kallikrates.

En el clmax de la novella, Ayesha acompanya els dos homes a veure la foguera mgica. Vol que Leo s'hi introduisca per a esdevenir immortal i romandre amb ella eternament. Els dubtes d'ell sobre la seguretat de la prova fan que ella s'hi introduisca per tal de demostrar que no hi cap perill. Per aquesta segona immersi reverteix els efectes i Ella recupera la seua vertadera edat i immediatament mor. Tanmateix, abans de morir li diu a Vincey: "No moro. Tornar de nou." 

Al llarg de la narraci, Haggard explora els temes del poder, la vida, la mort, ra reencarnaci, la sexualitat i el dest.

Tot i que Haggard no s ara tan popular com quan van aparixer els seus llibres, alguns dels seus personatges han tingut un notable impacte en el pensament de les primeries del Segle XX. Ayesha, la dona protagonista de Ella, va ser citada tant per Sigmund Freud a La interpretaci dels somnis com per Carl Jung com a prototip de dona. Allan Quatermain, l'heroi de Les mines del rei Salom i la seua seqela, encara formen part de la cultura popular occidental. Com a popularitzador del gnere del Mn perdut Haggard ha exercit una mplia influncia en el camp de la cincia ficci i de la fantasia a travs de les obres d'Edgar Rice Burroughs. Allan Quatermain ha estat identificat com un dels models en qu es va inspirar el personatge d'Indiana Jones, protagonista de les pellcules A la recerca de l'arca perduda, Temple of Doom i Indiana Jones and the Last Crusade.

Haggard tamb va escriure sobre temes socials i sobre la reforma agrria, en part inspirat per les seues experincies a frica.

Obres. 
 1884 Dawn ;
 1884 The Witch's Head;
 1885 Les mines del rei Salom;
 1887 Ella;
 1887 Jess;
 1887 Allan Quatermain;
 1887 A Tale of Three Lions;
 1888 Mr. Meeson's Will;
 1888 Maiwa's Revenge;
 1888 My Fellow Laborer and the Wreck of the Copeland;
 1888 Colonel Quaritch, V.C.;
 1889 Cleopatra;
 1889 Allan's Wife;
 1890 Beatrice;
 1890 The World's Desire (en collaboraci amb Andrew Lang);
 1891 Eric Brighteyes;
 1892 Nada the Lily;
 1893 Montezuma's Daughter;
 1894 The People of the Mist;
 1895 Joan Haste;
 1895 Heart of the World;
 1895 Church and State;
 1896 The Wizard;
 1898 Dr. Therne;
 1898 Swallow;
 1899 A Farmer's Year;
 1899 The Last Boer War;
 1899 The Spring of Lion;
 1900 Elissa; the doom of Zimbabwe. Black Heart and White Heart; a Zulu idyll.;
 1900 The New South Africa;
 1901 A Winter Pilgrimage;
 1901 Lysbeth;
 1902 Rural England;
 1903 Pearl Maiden;
 1904 Stella Fregelius;
 1904 The Brethren;
 1905 The Poor and the Land;
 1905 Ayesha;
 1905 A Gardener's Year;
 1905 Report of Salvation Army Colonies;
 1906 The Way of the Spirit;
 1906 Benita;
 1907 Fair Margaret;
 1908 The Ghost Kings;
 1908 The Yellow God;
 1909 The Lady of Blossholme;
 1910 Queen Sheba's Ring;
 1910 Regeneration:  An account of the social work of the Salvation Army;
 1910 Morning Star;
 1911 Red Eve;
 1911 The Mahatma and the Hare;
 1911 Rural Denmark;
 1912 Marie;
 1913 Child of Storm;
 1914 The Wanderer's Necklace;
 1914 A call to Arms;
 1915 The Holy Flower;
 1916 After the War Settlement and Employment of Ex-Service Men;
 1916 The Ivory Child;
 1917 Finished;
 1918 Love Eternal;
 1918 Moon of Israel;
 1919 When the World Shook;
 1920 The Ancient Allan;
 1920 Smith and the Pharaohs;
 1921 She and Allan;
 1922 The Virgin of the Sun;
 1923 Wisdom's Daughter;
 1924 Heu-Heu;
 1925 Queen of the Dawn;
 1926 The Days of my Life:  An autobiography of Sir H. Rider Haggard;
 1926 Treasure of the Lake;
 1927 Allan and the Ice Gods;
 1929 Mary of Marion Isle;
 1930 Belshazzar;

Srie d'Allan Quatermain.
 Les mines del rei Salom;
 Allan Quatermain;
 Allan's Wife;
 Maiwa's Revenge: or, The War of the Little Hand;
 Marie;
 Child of Storm;
 (Allan and) The Holy Flower;
 Finished;
 The Ivory Child;
 The Ancient Allan;
 She and Allan;
 Heu-heu: or The Monster;
 The Treasure of the Lake;
 Allan and the Ice-gods;

Srie d'Ayesha.
 Ella;
 Ayesha: El retorn de "Ella";
 She and Allan;
 Wisdom's Daughter: The Life and Love Story of She-Who-Must-Be-Obeyed;

Enllaos externs. 
 Rider Haggard Society ;
 H. Rider Haggard quotes at LitQuotes;
 Rider Haggard ;

Vegeu tamb.
 Louis Henri Boussenard;
 Alexandre Dumas;
 Karl May;
 Baroness Orczy;
 Emilio Salgari;
 Samuel Shellabarger;
 Lawrence Schoonover;
 Jules Verne;
 Frank Yerby;
 A. E. W. Mason;
 P. C. Wren;
 Anthony Hope;
 Frederick Russell Burnham;
 Frank Collection;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116052" title="Javier Santacreu i Cabrera" nonfiltered="2586" processed="2580" dbindex="47718">

Javier Santacreu i Cabrera. Benissa (Marina Alta, Pas Valenci), 1965. Va realitzar els estudis de direcci amb Vicky Lumbroso i Diego Ramn Lluch, i els de Composici amb Javier Darias a l'Escola de Composici i Creaci d'Alcoi, ECCA, assistint a cursos monogrfics amb Ramn Barce, Antn Garca Abril, Cristbal Halffter, Toms Marco, etc. 

Va ser finalista dels Premis de Composici de la Societat General d'Autors (SGAE) en 1990, 1993, 1995, i Primer Premi del Ciutat d'Alcoi 1991. En 1998 obt el Premi Reina Sofia de Composici Musical per a orquestra, de la Fundaci Ferrer Salat, amb l'obra Oniris, Msica del Somni.

Les seues obres han sigut interpretades per grups de cambra com el Divertimento Ensemble de Mil dirigit per Sandro Gorli, Grupo Crculo, amb J. L. Temes, Archaeus Ensemble, director Liviu Danceanu, Grup Instrumental de Valncia amb Joan Cerver i Fco. Perales, Grupo LIM dirigit per J. Vicent Egea, Camerata del Teatro Falla de Cdiz, dirigida per Jos Luis Lpez Aranda, Florilegium String Quartet de Bucarest, Grupo Espaol de Metales, Quintet de Metalls Al Vent, Grupo Cmara XXI, Encrim Ensemble dirigit per Jos de Eusebio, Duo Vartolomei-Danceanu, Duo Valls-Orozco, Duo Terol-Valero, Duo Terol-Gmez i Maestro, i Orquestra de Cambra de la Simfnica de Galcia, dirigida per Alejandro Posada; per solistes com Gergely Bogany, Carmen Sancho, Niall Brown, Francisco de Santiago, Albert Nieto, Jos Luis Estells, Dagmar Remtov i Jaume Ortol; i per orquestres com la de Rdio Televisi Espanyola, dirigida per E. Garca Asensio, i la Simfnica de Galcia, amb Manel Valdivieso.

S'han interpretat les seues obres en frums com el Festival Internacional de Jvens Talents organitzat per Joventuts Musicals (1992); Festival ENSEMS a Valncia, edicions 1995, 1999 i 2003;  Saptamana Internationala a Muzicii Noi  de Bucarest (1995); Festival Internacional de Msica Contempornia d'Alacant (1992, 1997); VIII i X  Zilele Internationale ale Muzicii Contemporane  de Bacau (1994, 1996); I Festival Internacional Archaeus (1998); a Munic i Bucarest, dins del II i VI cicle  Contemporary Spanish Music in Europe  (2001 i 2005); en el Cicle de Concerts organitzats per l'ECCA en homenatge al compositor Toms Marco en el seu 60 aniversari (Alcoi, Mrcia, Valncia, Madrid i Brusselles 2002); en l'acte de solidaritat amb el poble gallec  La Cultura con Galicia  celebrat al Crculo de Bellas Artes de Madrid (2003); al Cicle de Msica de Cambra de la  Fundacin Canal  a Madrid (2006); i al IV  Festival de Msica Espaola  de Cdis (2006)

Participa com a ponent en la VIII Trobada Internacional sobre Composici Musical, celebrada a Valncia dins dels ENSEMS-95. En 1998, i dins de les activitats realitzades entorn del lliurament del XIII Premi Internacional de Composici Ciutat d'Alcoi per a Msica de Cambra, modera la taula rodona que, amb el ttol La Creaci Musical, avui, va tenir com a participants a Ramn Barce, Toms Marco i Luis de Pablo. En el marc dels ENSEMS-99 participa en la taula rodona organitzada per la SGAE titulada La Creaci Simfnica Contempornia. Posteriorment, s invitat a la II Trobada de Creadors organitzada per aquesta mateixa entitat (Sevilla, novembre de 1999). Forma part del Jurat de la XV edici dels Premis SGAE de Composici de l'any 2001. Participa en el concert-espectacle Carcter Mediterrani, amb la seua obra Arts Mediterranea, trio per a clarinet, percussi i piano, representat als auditoris de Dnia i Torrent (abril del 2005 i novembre de 2006) per Arturo Llcer, Jess Salvador  Chapi  i Carlos Apellniz.

Ha realitzat gravacions per a RNE, Rdio Bucarest i TVE. La majoria de les seues obres han sigut registrades en disc compacte (publicades per EMEC, RTVE Msica, KALANDRAKA i l'IVM), i les seues partitures publicades per EMEC i PILES.

En l'aspecte interdisciplinar de la seva formaci dins de la ECCA, destaca la publicaci d'obra potica, plstica i conceptual en el llibre Una Carta a David Tudor, de Javier Darias (Ed. Musicinco) i en Oh Cage (Arrayn Ediciones).  

Des de 1986 i fins el 2006 va dirigir la Banda de la Societat Lrica i Musical de Benissa.

Dirigeix la Coral Benissenca des de 1987. Forma part del claustre de professors de l'Escola Municipal de Msica i Dansa de Benissa (a la qual se li ha donat el seu nom, en mar d'aquest any 2006) com a Coordinador de grups corals i instrumentals, dirigint la Banda Juvenil des de la seua formaci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116054" title="Top 50 revista Restaurant" nonfiltered="2587" processed="2581" dbindex="47719">
La revista britnica Restaurant publica una llista anual dels 50 millors restaurants del mn basant-se en una enquesta a xefs i crtics internacionals. La llista es publica des del 2002 i el restaurant El Bulli de Roses l'ha encapalat en quatre ocasions.

Millor restaurant del mn.
2008 El Bulli, Roses, Catalunya;
2007 El Bulli, Roses, Catalunya ;
2006 El Bulli, Roses, Catalunya;
2005 The Fat Duck, Bray (Berkshire), Anglaterra;
2004 The French Laundry, Yountville, California, EUA;
2003 The French Laundry, Yountville, California, EUA;
2002 El Bulli, Roses, Catalunya;

Top 50 del 2008.
La llista del 2008 dels millors restaurants del mn, segons la revista Restaurant:

 El Bulli, (Roses, Catalunya) (millor d'Europa);
 The Fat Duck, Regne Unit;
 Pierre Gagnaire, Frana;
 Mugaritz, Sant Sebasti, Pas Basc (l'elecci del xef);
 The French Laundry, Califrnia, EUA (millor d'Amrica del Nord);
 per se, Nova York, EUA;
 Bras, Frana ;
 Arzak, (Sant Sebasti, Pas Basc);
 Tetsuya's, Sydney, Austrlia 	(millor d'Australsia);
 Noma, Copenhagen, Dinamarca;
 L'Astrance, Pars, Frana;
 Gambero Rosso, San Vincenzo, Itlia ;
 Restaurant Gordon Ramsay, Londres, Regne Unit;
 L'Atelier de Jol Robuchon, Pars, Frana;
 Restaurant Le Louis XV, Mnaco;
 St John, Londres, Regne Unit (la pujada ms alta)	;
 Jean-Georges, Nova York, EUA;
 Alain Ducasse au Plaza Athne, Pars, Frana ;
 Hakkasan, Londres, Regne Unit ;
 Le Bernardin, Nova York, EUA;
 Alinea, Chicago, EUA;
 Le Gavroche, Londres, Regne Unit;
 Dal Pescatore, Canneto sull'Oglio (Mantova), Itlia;
 Le Cinq, Pars, Frana;
 Troisgros, Roanne, Frana;
 El Celler de Can Roca, (Girona, Catalunya);
 L'Hotel de Ville - Philippe Rochat, Crissier, Sussa;
 Hof van Cleve, Kruishoutem, Blgica;
 Martin Berasategui, Sant Sebasti, Pas Basc;
 Nobu London, Londres, Regne Unit;
 El Rac de Can Fabes, (Sant Celoni, Catalunya);
 Enoteca Pinchiorri, Florncia, Itlia;
 Le Meurice, Pars, Frana;
 Vendome, Bergisch Gladbach, Alemanya;
 Die Schwarzwaldstube, Baiersbronn im Schwarzwald, Alemanya;
 Le Calandre, Pdua, Itlia;
 Chez Panisse, Berkeley, Califrnia, EUA;
 Charlie Trotter's, Chicago, EUA;
 Chez Dominique, Hlsinki, Finlndia;
 DOM, So Paulo, Brasil (Millor d'Amrica Llatina)	;
 Daniel, Nova York, EUA ;
 Oud Sluis, Sluis, Pasos Baixos;
 Ristorante Cracco, Mil, Itlia;
 Asador Etxebarri, Atxondo, Pas Basc;
 Les Ambassadeurs, Pars, Frana;
 L'Arpge, Pars, Frana;
 Tantris, Munich, Alemanya;
 Oaxen Skrgrdskrog, Oaxen, Sucia;
 Rockpool, Sydney, Austrlia;
 Le Quartier Franais, Franschhoek, Sudfrica (Millor d'Orient mitj i frica);

Top 50 del 2007.
La llista del 2007 dels millors restaurants del mn, segons la revista Restaurant:

 El Bulli, (Roses, Catalunya) (millor d'Europa);
 The Fat Duck, Regne Unit (l'elecci del xef);
 Pierre Gagnaire, Frana;
 French Laundry, EUA (millor d'Amrica);
 Tetsuya's, Austrlia (millor d'Australsia);
 Bras, Frana;
 Mugaritz, (Sant Sebasti, Pas Basc);
 Restaurant Le Louis XV, Mnaco;
 Per Se, EUA;
 Restaurante Arzak, (Sant Sebasti, Pas Basc);
 El Celler de Can Roca, (Girona, Catalunya);
 Gambero Rosso, Itlia;
 L'Atelier, Frana;
 Hof van Cleve, Blgica;
 Noma, Dinamarca;
 Le Calandre, Itlia;
 Nobu, Regne Unit;
 Jean-Georges, EUA;
 Hakkasan, Regne Unit;
 Restaurant Alain Ducasse, Frana;
 L'Astrance, Frana;
 El Rac de Can Fabes, (Sant Celoni, Catalunya);
 L'Ambroisie, Frana;
 Gordon Ramsay (Royal Hospital Road), Regne Unit;
 La Maison Troisgros, Frana;
 Le Bernardin, EUA;
 Martin Berasategui, (Lasarte, Pas Basc);
 Le Gavroche, Regne Unit;
 Le Cinq, Frana;
 Charlie Trotter's, EUA;
 Dal Pescatore, Itlia;
 Daniel, EUA;
 Rockpool, Austrlia;
 St John, Regne Unit;
 Chez Dominique, Finlndia;
 Alinea, EUA;
 Bukhara, ndia (millor d'sia);
 DOM, Brasil;
 Oaxen Skrgrdskrog, Sucia;
 Chez Panisse, EUA;
 Enoteca Pinchiorri, Itlia;
 Cracco Peck, Itlia;
 L'Arpge, Frana;
 River Caf, Regne Unit;
 Oud Sluis, Pasos Baixos;
 Combal Zero, Itlia;
 Le Quartier Francais, Sudfrica (millor d'Orient Mitj i frica);
 Taillevent, Frana;
 Bocuse, Frana;
 Les Ambassadeurs, Frana;

Top 50 del 2006.
La llista del 2006 dels millors restaurants del mn, segons la revista Restaurant:

 El Bulli, (Roses, Catalunya) (millor d'Europa);
 The Fat Duck, Regne Unit;
 Pierre Gagnaire, Frana (l'elecci del xef);
 French Laundry, EUA (millor d'Amrica);
 Tetsuya's, Austrlia (millor d'Australsia);
 Michel Bras, Frana;
 Restaurant Le Louis XV, Mnaco;
 per se, EUA;
 Restaurante Arzak, (Pas Basc);
 Mugaritz, Pas Basc (la nova entrada ms alta);
 El Rac de Can Fabes, (Sant Celoni, Catalunya);
 Nobu, Regne Unit;
 Gambero Rosso, Itlia (la pujada ms alta);
 Gordon Ramsay (Royal Hospital Road), Regne Unit;
 Restaurant Alain Ducasse, Frana;
 Jean-Georges, EUA;
 Le Cinq, Frana;
 Daniel, EUA;
 Oud Sluis, Pasos Baixos;
 Chez Panisse, EUA;
 El Celler de Can Roca, (Girona, Catalunya);
 L'Astrance, Frana;
 Hof van Cleve, Blgica;
 La Maison Troisgros, Frana;
 L'Atelier, Frana;
 Charlie Trotter's, EUA;
 Le Gavroche, Regne Unit (valor distingit);
 La Colombe, Sudfrica (millor d'Orient Mitj i frica);
 Enoteca Pinchiorri, Itlia;
 Rockpool, Austrlia;
 Le Calandre, Itlia;
 Le Bernardin, EUA;
 Noma, Dinamarca;
 Restaurant Dieter Muller, Alemanya;
 St John, Regne Unit;
 Hakkasan, Regne Unit;
 Martin Berasategui, (Lasarte, Pas Basc);
 Le Quartier Francais, Sudfrica;
 Chez Dominique, Finlndia;
 L'Ambroisie, Frana;
 Die Schwarzwaldstube, Alemanya;
 Dal Pescatore, Itlia;
 Paul Bocuse, Frana;
 L'Arpege, Frana;
 Gramercy Tavern, EUA;
 Bukhara, ndia;
 De Karmeliet, Blgica;
 Oaxen, Sucia;
 Comme Chez Soi, Blgica;
 DOM, Brasil;

Enllaos externs.
World's 50 Best Restaurants ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116061" title="Concordat de Worms" nonfiltered="2588" processed="2582" dbindex="47720">
El Concordat de Worms va ser un acord poltic entre l'emperador alemany Enric V i el papa Calixt II, signat l'any 1122, que va suposar el final de la lluita de les investidures.

Les diferncies entre el papat i l'emperador Enric V van provocar que per mediaci del metropolit Adalbert de Magncia, el Papa i el monarca alemany van arribar a un acord seguint el model aplicat per Anglaterra des de 1107: va ser l'anomenat Concordat de Worms del 23 de setembre de 1122.

Per aquest acord, Enric V admetia la lliure elecci i consagraci del papa triat cannicament. Es comprometia, igualment, a restituir a l'Esglsia de Roma els bns que li havien estat arrabassats en temps de la discrdia i a ajudar al Papa quan fos requerit per a aix. A canvi, Calixt II concedia a Enric que estigus present en les eleccions que es celebressin en els bisbats del regne alemany per vigilar la neteja del procs.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116063" title="Calipso (mitologia)" nonfiltered="2589" processed="2583" dbindex="47721">

Calipso s, segons algunes fonts, una ocenide, per segons Homer, una nimfa, filla d'Atles i Plione que vivia a la part occidental de la Mediterrnia.

Estava molt enamorada d'Ulisses (el va tenir set anys tancat amb ella fins que els dus li van dir que el deixs en llibertat). Es diu que van tenir diversos fills ella i Ulisses.

Referncies.
 http://theoi.com/Nymphe/NympheKalypso.html ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116064" title="James Matthew Barrie" nonfiltered="2590" processed="2584" dbindex="47722">

Sir James Matthew Barrie OM (9 de maig de 1860 - 19 de juny de 1937), ms conegut com J. M. Barrie, va ser un novellista i dramaturg escocs. s especialment fams per haver creat el personatge de Peter Pan, basat en els seus amics, els xiquets Llewellyn-Davies.

Segon de deu germans, Barrie va nixer a Kirriemuir, Angus i va ser educat a The Glasgow Academy i la Universitat d'Edimburg. Va exercir de periodista a Nottingham, desprs a Londres, i desprs es va dedicar a la literatura, primer a la novella i posteriorment al teatre.

Nomenat baronet l'any 1913, al 1922 va ser nomenat Membre de l'Orde del Mrit, Barrie est soterrat a Kirriemuir junt amb els seus pares, la seua germana i el seu germ major David, el qual havia mort en un accident de patinatge just abans del seu catorz aniversari. 

 Infantesa .
J. M. Barrie va nixer en el si d'una adinerada famlia britnica victoriana. Quan tenia 6 anys, el seu germ de 13 David, el favorit de sa mare, va morir. Sa mare mai no es va recuperar de la prdua, i va ignorar J. M. Per exemple, quan entrava en una habitaci on estava sa mare, aquesta sempre deia David, ets tu? Pots ser tu? i quan advertia que era James, afegia ah, noms ets tu. Son pare no es relacionava en absolut amb els infants. Com resultat d'aquest aband emocional i del probable abs psicolgic, James va patir nanisme psicognic: va deixar de crixer i mai va desenvolupar la pubertat. Va arribar a l'edat adulta sense haver crescut ms d'1,47 m.

 Carrera literria .


Barrie va ambientar les seues primeres novelles a Kirriemuir, a la qual es referia com Thrums ( Flocs'), potser perqu son pare va treballar com a teixidor. Sovint va escriure tamb dilegs en escocs. Ms tard va escriure obres teatrals incloent-hi Carrer Quality (1901), El que saben totes les dones (1908) i L'admirable Crichton (1902). La seua ltima obra teatral, David (1936), dramatitzava la histria bblica del rei Sal i del jove David. Com el de Peter Pan, el paper de David va ser interpretat per una dona, Elisabeth Bergner.

Les seues novelles de Thrums van gaudir d'un enorme xit quan van ser publicades, comenant per Auld Licht Idylls (1888). Li va seguir A Window in Thrums (1889), i El petit ministre (1891). Les seues dues novelles de Tommy, El sentimental Tommy i Tommy i Grizel van veure la llum l'any 1896 i l'any 1902 respectivament. Tracten de temes molt ms directament relacionats amb el que acabaria convertint-se en Peter Pan. La primera aparici d'aquest personatge es produeix a El petit ocell blanc (1901).

Barrie va escriure l'any 1891 Ibsen's Ghost, una pardia del drama d'Henrik Ibsen Espectres que acabava de ser representada per primera vegada a Anglaterra per la Independent Theatre Society dirigida per J. T. Grein.  L'obra de Barrie va ser estrenada el 31 de maig al Toole's Theatre de Londres. Barrie semblava apreciar els mrits d'Ibsen: fins i tot William Archer, traductor de les obres d'Ibsen a l'angls, va disfrutar de l'humor de l'obra i la va recomanar.

Peter Pan va ser representada per primera vegada el 27 de desembre de 1904. l'any 1924, l'autor va especificar que els drets d'autor de l'obra serien a benefici del Great Ormond Street Hospital de Londres. L'estat actual d'aquests drets d'autor s complex.

Barrie, junt amb altres autors teatrals, va estar implicats en els intents de 1909 i 1911 de desafiar la censura de Lord Chamberlain sobre la producci teatral de Londres.

 Amistats .
Barrie, Arthur Conan Doyle i Robert Louis Stevenson van ser amics des de la Universitat. Els tres van ser alumnes de la Universitat d'Edimburg i tamb van treballar en el peridic de la facultat. J. M. Barrie va conixer a Thomas Hardy a travs de Hugh Clifford mentre va estar residint a Londres.

 La famlia Llewelyn-Davies .
La famlia Llewelyn-Davies estava formada pels pares Arthur (1863 1907) i Sylvia (1866 1910), filla de George Du Maurier, i els seus cinc fills George Llewelyn-Davies (1893 1915), John Llewelyn-davies o Jack (1894-1959), Peter Llewelyn-Davies (1897 1960), Michael Llewelyn-Davies (1900 1921) i Nicholas Llewelyn-Davies o Nico (1903 1980).

Barrie va entrar en contacte amb la famlia l'any 1897 o el 1898 desprs de conixer George i Jack amb la seua passejadora Mary Hodgson en els Jardins de Kensington de Londres, on solia anar mentre passejava el seu gos Porthos, perqu vivia prop. No va conixer Sylvia fins ms tard, en una trobada casual durant un sopar.

Es va convertir en un segon pare per als nois i, quan aquests van quedar rfens, en el seu guardi. Algunes fonts afirmen que el testament de sa mare estipulava que la germana de la passejadora havia de prendre'n la custdia i que Barrie el va falsificar o el va malinterpretar involuntriament (la germana de la passejadora s'anomenava Jenny, mentre quela famlia Davies anomenava familiarment Jimmy a Barrie). Tanmateix, estava clar que era l'nic amb temps i recursos suficients per a mantenir els infants i Sylvia no volia que els seus fills foren repartits entre els parents.

Encara que alguns poden trobar sospitosa aquesta amistat amb els xiquets, no pareix haver-hi evidncia alguna de qu ocorreguera quelcom inapropiat i el menor d'ells, Nico, va negar rotundament que Barrie s'haguera comportat deshonestament alguna vegada. Barrie estava casat amb l'actriu Mary Ansell, per el matrimoni no tenia vida sexual, ni per tant fills, i va acabar en divorci.

Barrie era el padr de Peter Scott.

L'esttua de Peter Pan en els Jardins de Kensington, erigida en secret a la nit per a la May Morning de 1912, es devia suposadament haver inspirat en una fotografia de Michael, per l'escultor va decidir usar un altre xiquet com a model, deixant Barrie molt decebut amb el resultat. No mostra al dimoni dins de Peter, va dir.

Barrie va patir un gran dolor amb la mort de dos dels xiquets Llewelyn-Davies. George va morir en servei (1915) durant la Primera Guerra Mundial. Michael, amb qui Barrie mantenia una correspondncia diria, es va ofegar l'any (1921) en un possible pacte sucida un mes abans del seu vint-i-un aniversari, quan nadava en unes conegudes aiges perilloses d'Oxford amb el seu amic i possible amant Rupert Errol Victor Buxton. Alguns anys desprs de la mort de Barrie, Peter Davies, desprs editor, va escriure el seu llibre Morgue, incloent-hi molta informaci familiar i comentaris sobre Barrie. A l'edat de 63 anys Peter es va sucidar llanant-se davant d'un tren del Metro de Londres.

 Biografies cinematogrfiques .
La BBC va produir l'any 1978 una guardonada mini-srie d'Andrew Birkin, The Lost Boys (tamb titulada J.M. Barrie and the Lost Boys), protagonitzada per Ian Holm com Barrie i Ann Bell com Sylvia. Hom considera que reflecteix els fetx amb fidelitat, fins i tot l'assumpte de l'afecte de Barrie pels nois. El paper d'Arthur Llewelyn-Davies est interpretat per Tim Piggot-Smith.

Una pellcula mitjan fictcia sobre la seua relaci amb la famlia, Finding Neverland, va ser estrenada l'any 2004, amb Johnny Depp com Barrie i Kate Winslet com Sylvia Llewelyn-Davies. Va ometre a Arthur i Nico.

 Notes .



 Enllaos externs .
 eLook Literature: Obres de J. M. Barrie en format HTML dividides per captols ;
 Lloc web oficial sobre Barrie, editat per Andrew Birkin per encrrec del Great Ormond Street Hospital; inclou una base de dades lliure incloent diversos milers de fotografies, cartes i documents originals escanejats ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116073" title="Sam" nonfiltered="2591" processed="2585" dbindex="47724">

El sam o llard s un greix d'origen animal obtingut per la fusi del sag de porc.

S'usa per a fer molts dolos com els rubiols i les ensamades, que reben el seu nom a causa d'aquest ingredient.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116076" title="Flam" nonfiltered="2592" processed="2586" dbindex="47725">


El flam sn unes postres preparades amb ous sencers, llet i sucre.

El sabor ms com s el de vainilla, per existeixen moltes altres variacions que inclouen ametlles, pistatxos, llimona, castanya i altres fruites.
El flam s un gel(estat qumic).



Enllaos externs.
Receptes de flams ;
Receptes de flams ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116077" title="Dalmau III de Queralt" nonfiltered="2593" processed="2587" dbindex="47726">
Dalmau III de Queralt i de Codina (? - Barcelona 1640), comte de Santa Coloma i bar de Ponts (?-1640), virrei de Catalunya (1638-1640)

 Antecedents familiars .
Fill de Pere VIII de Queralt, primer comte de Santa Coloma i la seva esposa Maria Codina.

 Npcies i descendents .
Es va casar amb Joana d'Alag, amb qui tingu:
Dalmau, comte de Santa Coloma.

 Biografia .
Fou nomenat virrei el 1638 per Felip III, en substituci del germ del rei l'infant Ferran d'Espanya, cardenal i governador dels Pasos Baixos, per buscar un acostament amb les institucions catalanes.

Va viatjar a Madrid per demanar al rei que els Teros espanyols sortissin del Rossell i la Cerdanya, ja que el poble estava en estat propen a la sublevaci. Intent aix mediar entre el rei i la Generalitat de Catalunya i el Consell de Cent, sense gaire xit. El monarca volia que els catalans s'unissin a ell per anar contra Frana per els catalans demanaven mantenir el seu status.

Va fer retirar les tropes establertes al nord de Catalunya cap a la costa, entre Palams i Barcelona, per a canvi es creava un impost fix per sojornar les tropes. Per acabar d'arreglar la situaci, s'empresonen alguns diputats, entre ells Francesc de Tamarit, i s'ordena confiscar els bns de la Generalitat. El propi virrei fa marxa enrere.

Poc desprs arriben notcies d'un incident a Santa Coloma de Farners i Dalmau III ordena cremar completament la vila per intentar mantenir la seva autoritat. La revolta popular, per, s'escampa per Catalunya. El dia 7 de juny (Corpus de Sang) arriba a Barcelona. Els revoltats acudeixen a casa de Dalmau III cridant en contra d'ell i el rei. Quan els disturbis passen cap a la zona de les Rambles, el virrei s'escapa de casa seva cap a les Drassanes, per intentar escapar-se de la ciutat. Els revoltats se n'assabenten i comena una recerca del noble. Aconsegueix arribar a la platja, per all, ferit i extenuat, s apunyalat. L'endem fou enterrat al temple de la Merc de Barcelona.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116078" title="Confitura" nonfiltered="2594" processed="2588" dbindex="47727">

La confitura s una conserva de fruita amb sucre.

Encara que la proporci de fruita i sucre varia en funci del tipus de confitura, del punt de maduraci de la fruita i d'altres factors, el punt de partida habitual s que sigui en proporci 1 a 1 en pes. Quan la mescla arriba als 104 C, l'cid i la pectina de la fruita reaccionen amb el sucre fent que, en refredar-se, la mescla solidifiqui.

Perqu es formi la confitura, s important que la fruita contingui pectina. Algunes fruites que tenen pectina sn: les pomes, els ctrics, i moltes baies, exceptuant les maduixes i les mres, per exemple. Per elaborar confitura d'aquestes fruites, la indstria afegeix pectina pura, per el mtode casol consistia en afegir una altra fruita amb molta pectina (pomes o suc de llimona, per exemple). 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116079" title="Rudyard Kipling" nonfiltered="2595" processed="2589" dbindex="47728">


Joseph  Rudyard Kipling (30 de desembre de 1865   18 de gener de 1936) va ser un escriptor Britnic, nascut a l'ndia, i conegut avui dia fonamentalment pels seus llibres infantils, incloent-hi El llibre de la selva (The Jungle Book, 1894), The Second Jungle Book (1895), Just So Stories (1902), i Puck of Pook's Hill (1906); la seua novella, Kim (1901); els seus poemes, incloent-hi Mandalay (1890), Gunga Din (1890), i "If " (1895); i les seues nombroses narracions curtes, incloent-hi The Man Who Would Be King (L'home que va poder regnar, 1888) i les colleccions Life's Handicap (1891), The Day's Work (1898), i  Plain Tales from the Hills (1888).  Se'l considera com un dels principals innovadors en l'art de la narraci curta;els seus llibres per a infants han esdevingut clssics de la literatura juvenil; i la millor part de la seua obra s'expressa amb un to narratiu llumins i verstil.

Kipling va ser un dels escriptors en llengua anglesa ms populars, tan en prosa com en vers, a les acaballes del Segle XIX i les primeries del Segle XX.L'escriptor Henry James va dir d'ell amb una frase que s'ha fet clebre: "Kipling em colpeix personalment com el mxim exponent del geni hum (que no noms vol dir una fina intelligncia) que mai he conegut."L'any 1907, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, esdevenint el primer escriptor en llengua anglesa que el va rebre, i avui dia continua sent la persona que l'ha rebut a ms curta edat.Entre d'altres honors, li va ser oferit el "British poet laureateship" i el rang de cavaller, refusant ambdues distincions.

Tanmateix, al final de la seua vida Kipling va arribar a ser considerat (en paraules de George Orwell) un "profeta de l'imperialisme britnic".Molts han vist prejudicis i militarisme en les seues obres,i la controvrsia sobre aquest afer ha continuat viva durant gran part de Segle XX.D'acord amb el crtic Douglas Kerr: "s un autor que encara pot inspirar un desacord apassionat i el seu lloc en la histria literria i cultural s lluny d'haver estat establert amb fermesa. Per a mesura que l'era dels imperis europeus desapareix, s reconegut com un incomparable, tot i que tamb controvertit, intrpret de com es viu l'experincia d'un imperi. Aix, junt al creixent reconeixement de les seues extraordinries dots com a narrador, fan d'ell un escriptor imprescindible."

Infantesa.


Rudyard Kipling va nixer el 30 de desembre de 1865 a Bombai, ndia Britnica, d'Alice Kipling  (nascuda MacDonald) i John Lockwood Kipling.  Alice Kipling (una de les quatre clebres germanes MacDonald)era una dona vivaa propsit de la qual un futur Virrei de l'ndia va dir: "L'avorriment i Mrs. Kipling no poden existir en la mateixa habitaci.".  Lockwood Kipling, un escultor i ceramista, era el director i alhora professor d'escultura arquitectnica en la recentment fundada Jejeebhoy School of Art and Industry de Bombai.La parella, que s'havia traslladat a ndia a principis de l'any, havia iniciat les seues relacions dos anys abans a Rudyard Lake, en la rural Staffordshire, (Anglaterra), i s'havien quedat tan encisats per la bellesa del lloc que van decidir posar-li el seu nom al primognit.El lloc de naixena de Kipling encara es mant al campus del Sir J.J. Institute of Applied Art a Mumbai i actualment se'l coneix com la residncia del deg.

Sobre Bombai, Kipling va escriure: 
 Mare de les ciutats per a mi,Perqu al seu llindar hi vaig nixer,Entre les palmeres i la mar,On esperen els vapors de l'extrem del mn.
 

D'acord amb Bernice M. Murphy:
"Els pares de Kipling es consideraven a si mateixos Anglo-Indis (un terme usat en el Segle XIX pels ciutadans britnics residents a ndia) i el seu fill tamb s'hi identificava, tot i que de fet aquest va passar la major part de la seua vida en altres llocs. Els complexos temes de la identitat i la lleialtat nacional van esdevenir preeminents en la seua obra."  El mateix Kipling escrivia sobre aquests conflictes als setanta anys: En les caloroses vesprades, abans de fer la migdiada, ella (la mainadera portuguesa) o Meeta (el criat hind) ens contaven histries o ens cantaven canons ndies inoblidables, i desprs, una vegada vestits, ens enviaven a la sala amb l'ordre de "parlar angls a la mare i al pare". I aix parlvem "angls", traduint amb vacillaci des de la llengua vernacla en qu pensvem i somnivem.



Els dies d'"intensa llum i foscor" de Kipling a Bombai van acabar en complir 6 anys. Com era costum a l'ndia Britnica, ell i la seua germana de 3 anys, Alice ("Trix"),  van ser enviats a Anglaterra en el seu cas a Southsea (Portsmouth), i van ser posats sota la tutela d'un matrimoni que es dedicava a tenir cura d'infants fills de britnics destinats a ndia.  Els dos infants van viure amb aquest matrimoni, el capit i la senyora Holloway, a la seua llar, Lorne Lodge, durant els segents 6 anys.  En la seua autobiografia, escrita al voltant de 60 anys desprs, Kipling recorda quest temps amb horror, preguntant-se amb ironia si la combinaci de crueltat i menyspreu que va patir de les mans de Mrs. Holloway no va ser un dels factors que va accelerar l'inici de la seua carrera literria:Si interrogues un nen sobre els fets de cada dia (especialment a l'hora d'anar a dormir) segurament es contradir a si mateix fcilment. Si cada contradicci s presa com una mentida i castigada amb un retall del desdejuni, la vida no pot ser fcil. He patit certes dosis de tirania, per all era una tortura calculada, religiosa, gaireb cientfica. Amb tot, aquella situaci em va fer parar atenci a les mentides que em veia forat a dir: i en aix, crec, rau la base de la creaci literria.

La germana de Kipling, Trix, ho va passar millor a Lorne Lodge perqu aparentment Mrs. Holloway esperava que es casaria amb el fill del matrimoni.  Els dos infants, no obstant, tenien parents a Anglaterra que podien visitar.  A Nadal, passaven un mes amb la seua tia materna Georgiana ("Georgy"), i el seu esps, l'artista Edward Burne-Jones, a sa casa, "The Grange" a Fulham, London, la qual va ser qualificada per Kipling com "un parads que vertaderament crec que em va salvar."  En la primavera de 1877, Alice Kipling va tornar de l'ndia i va endur-se els infants de Lorne Lodge.  Ms endavant, sovint la benvolguda tia em preguntava perqu mai no vaig dir com em tractaven. Els infants diuen menys que els animals, perqu accepten el que els succeeix com all que ha estat eternament establert. A ms, els infants maltractats sn conscients del que els pot passar si traeixen els secrets de la casa-pres fins i tot abans que aquests se'ls facen evidents.

Al gener de 1878 Kipling va ser adms al United Services College, a Westward Ho!, Devon, una escola fundada uns pocs anys abans amb l'objectiu de preparar nois per a l'exrcit.  L'escola va resultar-li inhspita en un principi, per desprs va reeixir en trobar bons amics, i li va proporcionar material per als seus relats de tema escolar, Stalky & Co., publicats molts anys desprs.  Durant aquest temps, Kipling va conixer i es va enamorar de Florence Garrard, una companya de Trix a Southsea (on Trix havia tornat).  Florence va ser el model per al personatge de Maisie en la primera novella de Kipling, The Light that Failed (1891).  Cap al final de la seua estada a l'escola, va decidir que mancava de la capacitat acadmica per a ingressar a Oxford amb una beca,i ats que els seus pares no gaudien dels recursos necessaris per a finanar-li els estudis,, Lockwood Kipling va obtenir un treball per al seu fill a Lahore (avui dia Pakistan), on Lockwood era llavors director del Mayo College of Art i conservador del Lahore Museum.  Kipling va esdevenir editor assistent d'un petit peridic local, el Civil & Military Gazette de Lahore.  Va embarcar-se cap a l'ndia el 2 de setembre de 1882, i va arribar a Bombai el 20 d'octubre de 1882.   D'aquesta manera, als setze anys i nou mesos, per semblant quatre o cinc anys major, i adornat amb una conspcua barba que la mare escandalitzada va suprimir en l'hora segent d'haver-la vista, em vaig trobar al Bombai on havia nascut, bellugant-me entre els paisatges i els aromes que em feren pronunciar paraules vernacles, el significat de les quals havia oblidat. Altres nois nascuts a l'ndia m'han contat que els va succeir el mateix.  Des d'ac quedaven encara tres o quatre dies de tren fins a Lahore, on vivia la meua famlia. Els meus anys anglesos quedaven lluny, per no per sempre, perqu haurien de retornar amb fora.

Primers viatges.


La Civil and Military Gazette de Lahore, en qu va treballar Kipling i a la que va qualificar de "la meua primera amant i el ms vertader amor," apareixia sis dies a la setmana al llarg de tot l'any a excepci de dos dies de festa, a Nadal i a Pasqua.  Kipling va treballar intensament per a l'editor, Stephen Wheeler, per la seua necessitat d'escriure era insuportable.  L'any 1886, va publicar la seua primera collecci de versos, Departmental Ditties.  En aquest any tamb va haver un canvi d'editors del peridic, portant uns aires de major llibertat, i Kipling va ser encoratjat a contribuir-hi amb relats curts.

Mentrestant, a l'estiu de 1883, Kipling havia visitat per primera vegada Simla (avui dia Shimla), coneguda estaci de muntanya i capital estiuenca de l'ndia Britnica.  Aleshores era una prctica establerta que el virrei de l'ndia i el seu govern s'hi traslladaren durant sis mesos i per tant la ciutat esdevenia el "centre del poder i tamb del plaer."  La famlia de Kipling eren visitants habituals de Simla, i a Lockwood Kipling li va ser encarregada una pintura al fresc per a decorar l'esglsia.  Kipling va retornar a Simla durant les seues vacances des de l'any 1885 al 1888, i la ciutat figura de manera destacada en moltes de les narracions que va escriure per a la Gazette.   El meu mes de vacances a Simla, o a qualsevol estaci de muntanya on s'establia la meua gent, era pura alegria   i cada hora valia com l'or. Tot comenava amb calor i malestar, per tren o carretera. Acabava en el fresc capvespre, amb una bona llar cremant en la cambra, i a l'endem   i trenta dies ms!  la matinera tassa de t que em duia la mare, i les llargues converses amb tots plegats de nou.  Fins i tot hi havia temps per a treballar, i tot plegat, diversi i treball m'envaa el cap, que habitualment estava reblit. 



De nou a Lahore, al voltant de trenta-nou narracions van aparixer a la Gazette entre novembre de 1886 i juny de 1887.  La major part d'aquestes narracions van ser incloses a Plain Tales from the Hills, la primera collecci de prosa de Kipling, que va ser publicat a Calcuta el gener de 1888, un ms desprs del seu 22 aniversari.  Per el temps de Kipling a Lahore arribava al seu fi. El novembre de 1887, va ser transferit al "germ major" del diari, The Pioneer, d'Allahabad a les Provncies Unides.  Tanmateix, el seu ritme d'escriptura va continuar sent frentic, i durant l'any segent va publicar sis colleccions de narracions breus: Soldiers Three, The Story of the Gadsbys, In Black and White, Under the Deodars, The Phantom Rickshaw, i Wee Willie Winkie, que hi contenen ms de 41 relats, alguns bastant extensos.  A ms, com a corresponsal especial de The Pioneer a la regi occidental de Rajputana, va escriure molts reportatges que desprs van ser editats sota el ttol de Letters of Marque i publicats al volum From Sea to Sea and Other Sketches, Letters of Travel.  

A principis del 1889, The Pioneer va rellevar Kipling del seu crrec com a conseqncia d'una disputa. Per Kipling havia estat reflexionant cada vegada ms sobre el seu futur.  Va vendre el drets dels sis volums de relats per 200 lliures i una petita regalia, i els Plain Tales per 50 lliures; a ms va rebre una indemnitzaci de The Pioneer equivalent a sis mesos de salari.Va decidir usar aquests diners per fer un viatge a Londres, el centre del mn literari de l'Imperi Britnic.  

El 9 de mar de 1889, Kipling va deixar l'ndia, viatjant primer a San Francisco via Yangon, Singapur, Hong Kong i Jap.  Desprs va viatjar al llarg dels Estats Units escrivint articles per a The Pioneer que tamb van ser inclosos a From Sea to Sea and Other Sketches, Letters of Travel.  Comenant per San Francisco, Kipling va viatjar cap al nord, a Portland, Oregon; Seattle, Washington; i a Canad, a Victria i Vancouver, Colmbia Britnica. Entrant de nou als Estats Units va viatjar al Parc Nacional de Yellowstone; Salt Lake City; i, cap a l'est, a Omaha, Nebraska i Chicago, Illinois; desprs a un tranquil poble indi al Riu Monongahela; i finalment a Elmira, Nova York, on va conixer Mark Twain, sentint-se meravellat per la seua presncia.  Desprs va creuar l'Atlntic, arribant a Liverpool l'octubre de 1889.  Poc desprs va fer el seu debut en el mn literari londinenc amb una excellent acollida.

Carrera com a escriptor.


A Londres, Kipling va aconseguir que diverses revistes li acceptaren relats. Tamb va trobar una casa on va residir els dos anys segents:  Mentrestant, havia trobat un habitatge a Villiers Street, Strand, que fa quaranta-sis anys era primitiu i apassionat en els seus hbits i poblaci. L'habitatge era menut, no massa polit ni resguardat, per des del meu escriptori podia veure a travs de la finestra els llums de l'entrada del Gatti s Music-Hall, a l'altre costat del carrer, gaireb fins a l'escenari. Per una banda, els trens de The Charing Cross interrompien les meues nits amb el seu soroll, i per altra m'arribava el rebombori de l'Strand, mentre que davant la meu finestra l'Old Father Thames sota la Shot tower remugava amunt i avall amb el seu trnsit. 

En el dos anys segents, i per ordre, va publicar una novella, The Light That Failed; va patir una crisi nerviosa; i va trobar un escriptor i agent literari americ, Wolcott Balestier, amb qui va collaborar en una novella, The Naulahka, (un ttol que estranyament va transcriure incorrectament; veure ms avant).L'any 1891, per consell dels seus metges, Kipling es va embarcar en un altre viatge visitant Sud-frica, Austrlia, Nova Zelanda i ndia.  Tanmateix, va interrompre breument els seus plans per a passar el Nadal amb la seua famlia a ndia quan va assabentar-se que Wolcott Balestier havia mort sobtadament de febre tifoidea, i immediatament va decidir tornar a Londres. Per abans, s'havia servit d'un telegrama per a proposar matrimoni (i ser acceptat) a la germana de Wolcott, Caroline (Carrie) Balestier, a qui havia conegut un any abans, i amb qui aparentment havia mantingut una relaci amorosa intermitent.Tamb, a finals de l'any 1891, la seua collecci de relats curts sobre l'ndia Britnica, Life's Handicap, va ser publicada a Londres.

El 18 de gener de 1892, Carrie Balestier (de 29 anys) i Rudyard Kipling (de 26) van contraure matrimoni a Londres, en el "punt lgid d'una epidmia de grip, quan els empresaris de pompes fnebres ja usaven tots els cavalls negres, i el morts s'havien d'acontentar amb els marrons."  La boda va tenir lloc a All Souls Church, Langham Place i el mateix Henry James hi va portar la nvia.   

Els novenans van partir de lluna de mel, fent escala en primer lloc als Estats Units (incloent-hi una visita a la casa de la famlia Balestier prop de Brattleboro, Vermont) i desprs a Jap.Tanmateix, quan la jove parella va arribar a Yokohama, van descobrir que el seu banc, el New Oriental Banking Corporation, havia fet fallida.  Van interrompre el seu viatge, van tornar a Vermont   llavors Carrie estava embarassada del seu primer fill   i van llogar una petita cabana en una granja prop de Brattleboro per deu dlars al mes.  La vam moblar amb la senzillesa que aconsellava el fet d'estar llogats. Vam comprar, de segona o tercera m, una estufa d'aire calent que van installar al soterrani. Vam fer uns generosos forats al terra per a les canonades de vuit polzades (el fet que no ens cremrem als nostres llits durant l'hivern encara no l'he pogut entendre) i ens van quedar extraordinriament autosatisfets.

Va ser en aquesta cabana, Bliss Cottage, on va nixer el seu primer fill, Josephine, "sota tres peus de neu en la nit del 29 de desembre de 1892. Ats que l'aniversari de sa mare era el 31 de desembre, i el meu el 30 del mateix mes la vam felicitar pel seu sentit del protocol ..."Tamb va ser en aquesta cabana on Kipling va fer els primers esbossos de "El llibre de la selva":El meu estudi a Bliss Cottage tenia entre set i vuit peus, i des del desembre a l'abril el nivell de la neu arribava a la finestra. Va succeir que havia escrit un conte sobre la selva ndia, que incloa un noi que havia estat criat per llops. En la calma i el suspens de l'hivern del 92, uns records dels Lleons maons de les meues revistes infantils i d'una frase de Nada the Lily de Henry Rider Haggard, es van combinar amb l'eco d'aquell conte. Desprs de deslliurar la principal idea del meu cap, la ploma va prendre la iniciativa, i la vaig veure comenar a escriure histries sobre Mowgli i els animals, que ms tard van esdevenir El llibre de la selva.

Amb l'arribada de Josephine, a Bliss Cottage faltava espai, aix que el matrimoni va decidir adquirir terra   deu acres a un tossal rocs amb vistes sobre el Riu Connecticut   al germ de Carrie, Beatty Balestier, i construir la seua prpia casa.  Kipling va batejar -la amb el nom de "Naulakha" en honor de Wolcott i de la seua collaboraci, i aquesta vegada el nom va ser transcrit correctament.(Naulakha, que significa literalment "nou lakh (o, nou-centes mil) rpies," en Hindi, era el nom que s'aplicava als llegendaris collars usats per les reines en els contes populars del nord de l'ndia;Kipling el va traduir com "joia de valor incalculable"). La casa encara es troba a Kipling Road, tres milles al nord de Brattleboro: una casa gran, allada, de color verd fosc, amb la teulada i els costats esglaonats, a la que Kipling anomenava el seu "vaixell", i que li va proporcionar "sol i claredat mental."

La reclusi a Vermont, junt amb la "vida sana i neta" que hi portava, van fer d'ell un home inventiu i prolfic.  En el curt transcurs de quatre anys, va escriure, a banda de "El llibre de la selva", una collecci de relats curts (The Day's Work), una novella (Captains Courageous), i gran quantitat de poesia, incloent-hi els volums Seven Seas, i les Barrack-room Ballads, que cont els seus poemes Mandalay i Gunga Din.  Va gaudir especialment amb l'escriptura de "El llibre de la selva" i "El segon llibre de la selva"   ambdues peces mestres de l'escriptura imaginativa   i responent als molts xiquets que li escrivien sobre els llibres.

La vida d'escriptor a Naulakha va ser interrompuda de vegades per visitants, incloent-hi Lockwood Kipling, qui el va visitar noms prendre la jubilaci l'any 1893,i Arthur Conan Doyle, qui el va portar a clubs de golf, va romandre dos dies, i va donar a Kipling una llarga lli d'aquest esport.Sembla que Kipling es va aficionar al golf, practicant-lo ocasionalment amb el ministre congregacional local, fins i tot jugant amb boles roges quan el terreny estava cobert de neu.Tanmateix, el darrer joc va ser "no exactament un xit perqu en no haver-hi lmits la bola va poder lliscar dues milles avall i fer cap al riu Connecticut."Des de qualsevol punt de vista, a Kipling li agradaven els espais oberts,i una de les coses que l'encisava de Vermont era la caiguda de les fulles cada tardor:Un petit aur donava el senyal, encenent-se en un flamger roig sang sobre el fons d'un pi verd fosc.  L'endem hi havia una resposta des dels aiguamolls on creixen els sumacs.  Tres dies ms tard, els vessants dels tossals, fins on la vista era capa d'arribar, estaven encesos, i les carreteres pavimentades de carmes i or.  Aleshores bufava un vent humit, que s'emportava tots els uniformes d'aquell exrcit meravells, i els roures, que s'havien mantingut a la reraguarda, mostraven les entumides cuirasses de bronze i romanien fins que queia la darrera fulla, fins que noms s'hi veien els troncs pelats, i hom podia guaitar en el privat cor del bosc.

Al febrer de 1896 va nixer la segona filla del matrimoni, Elsie.  En aquest temps, segons diversos bigrafs, la seua relaci de parella no era ni de lluny apassionada ni espontnia.Tot i que romanien tots dos fidels, semblava que havien caigut en una farsa.  En una carta a un amic que va fer per aquell temps, un Kipling de 29 anys dna aquest ombrvol consell: el matrimoni ensenya principalment  "les virtuts ms dures de complir   com la humilitat, la contenci, l'ordre i la prudncia."

Els Kipling haurien viscut tota la seua vida a Vermont de no ser per dos incidents   d'una banda la poltica i d'altra els desacords familiars   que van precipitar la seua partida.   A principis de la dcada del 1890, Gran Bretanya i Veneuela havien estat mantingut disputes sobre un conflicte de delimitaci fronterera que implicava la Guaiana Britnica.  Els Estats Units s'havien oferit en diverses ocasions com a rbitre, per l'any 1895 el nou secretari d'Estat americ va intervenir reclamant el "dret" dels Estats Units a arbitrar en els conflictes de sobirania del continent..  Aix va escalfar els nims dels britnics i semblava que les coses podien desembocar en una gran crisi anglo-americana perqu ja es parlava de guerra a ambds costats.  Tot i que finalment la crisi va acabar en un reforament de la cooperaci, en aquell temps Kipling es va sentir desconcertat en detectar un creixent sentiment anti-britnic als Estats Units, especialment a la premsa.Va escriure en una carta que se sentia com "una gerra enmig d'una taula en un sopar d'amics."Al gener de 1896, va decidir, d'acord amb els seu bigraf oficial,acabar amb la "bona vida sana" de la seua famlia als Estats Units i buscar fortuna a altre lloc.

Per el detonant final, segons sembla, va ser una disputa familiar.  Durant cert temps, les relacions entre Carrie i el seu germ Beatty Balestier havien anat deteriorant-se per culpa de l'afecci per la beguda d'aquest, i per la seua insolvncia.  El maig de 1896, un Beatty borratxo va abordar Kipling al carrer i va amenaar-lo fsicament.L'incident va costar-li a Beatty un arrest, per a conseqncia dels comentaris i la publicitat, la privadesa dels Kipling va quedar completament destrossada, i aix els va fer sentir-se miserables i esgotats. El juliol de 1896, una setmana abans que el tribunal dictara sentncia, els Kipling es van afanyar a recollir les seues pertinences i a deixar Naulakha, Vermont, i els Estats Units.

De nou a Anglaterra, el setembre de 1896, els Kipling es van installar a Torquay, en la costa de Devon, en una casa situada en un tossal que dominava la vista de la mar.  Tot i que Kipling no va posar massa cura en la nova casa, el feng shui de la qual defensava, deixant els inquilins sentint-se deprimits i melanclics, ell va reeixir en mantenir-se productiu i socialment actiu.Kipling era ara un home fams, i en els dos o tres anys previs, havia estat fent cada vegada ms declaracions poltiques en els seus escrits.  Tamb havia comenat a treballar en dos poemes, Recessional (1897) i The White Man's Burden (1899) que van ser polmics des de la seua publicaci.  Considerats per alguns com himnes a la construcci d'un imperi illustrat i comproms (que van captar l'esperit de l'era Victoriana), altres els van considerar simple propaganda d'un insolent imperialisme i les seues actituds racials latents; i fins i tot uns tercers van veure-hi ironia i alertes sobre els perills de l'imperi. Tamb sura en els poemes la sensaci que l'imperi pot acabar en un no res.  

Un prolfic escriptor no va ser fcil catalogar la seua obra completa durant el seu temps a Torquay, tamb va escriure Stalky & Co., una collecci de relats d'ambient escolar (sorgits de la seua experincia al United Services College de Westward Ho!) els protagonistes juvenils dels quals mostren uns aires de superioritat i una actitud cnica envers l'autoritat i el patriotisme.  D'acord amb la seua famlia, Kipling gaudia llegint-los histries de Stalky & Co., i sovint patia d'atacs de riure amb els seus propis acudits.

A principis de 1898 Kipling i la seua famlia van viatjar a Sud-frica durant les vacances d'hivern, iniciant una tradici que es mantindria (llevat de l'any segent) fins l'any 1908.  Amb la seua nova reputaci com a poeta de l'imperi, Kipling va ser calorosament rebut per alguns dels ms poderosos poltics de Cape Colony, incloent-hi Cecil Rhodes, Sir Alfred Milner, i Leander Starr Jameson.  Per la seua banda, Kipling va conrear la seua amistat i va arribar a admirar en gran manera els tres homes i llur poltica.  El perode 1898-1910 va ser crucial en la histria de Sud-frica, incloent-hi la Segona Guerra Ber (1899-1902), el subsegent tractat de pau, i la formaci de la Uni de Sud-frica l'any 1910.  De nou a Anglaterra, Kipling va escriure poesia recolzant la causa britnica en la Guerra Ber, i en la seua segent visita a Sud-frica a principis de 1900, va ajudar a llanar un peridic, The Friend, per a les tropes britniques a Bloemfontein, la recentment conquistada capital de l'Estat Lliure d'Orange.  Tot i que el seu treball al peridic noms va durar dues setmanes, era la primera vegada des del temps de The Pioneer d'Allahabad, ms de deu anys abans, que Kipling treballava a la redacci d'un diari.

Kipling va comenar a recollir material per altre dels seus clssics per a infants, Just So Stories for Little Children. Aquesta obra es va publicar l'any 1902, i altra de les seues obres perdurables, Kim, va veure la llum l'any anterior.

En una visita als Estats Units l'any 1899, Kipling i la seua filla major Josephine van patir una pneumnia, arran de la qual Josephine va morir.

La producci potica d'aquest perode inclou "Gunga Din" (1892) i "The White Man's Burden" (1899); en el terreny de l'assaig es va veure involucrat en el debat sobre la responsabilitat britnica sobre l'ascensi del poder naval alemany, publicant una srie d'articles titulats conjuntament A Fleet in Being. 

En la primera dcada del Segle XX Kipling va atnyer la mxima popularitat. L'any 1907 va ser guardonat amb el Premi Nobel de literatura.  La declaraci del premi deia: "en consideraci al poder d'observaci, originalitat d'imaginaci, virilitat d'idees i destacable talent narratiu que caracteritza les creacions d'aquest universalment reconegut autor."  El premi Nobel havia estat establert l'any 1901 i Kipling va ser el primer escriptor en llengua anglesa en rebre'l.  A la cerimnia de lliurament a Estocolm, el 10 de desembre de 1907, el secretari permanent de l'Acadmia Sueca, C.D. af Wirsn, va fer grans elogis tant a Kipling com als tres segles de literatura anglesa:

L'Acadmia Sueca, lliurant el Premi Nobel de Literatura d'aquell any a Kipling, desitjava retre tribut i homenatge a la literatura d'Anglaterra, tan rica en mltiples glries, i als grans genis del regne de la narrativa que aquest pas havia produt en tots els temps.

El tancament d'aquest gloris episodi va ser la publicaci de dues colleccions de poemes i relats connectats entre si: Puck of Pook's Hill, dels anys 1960 i Rewards and Fairies dels 1910. La darrera contenia el poema "If  ". En una enquesta popular de la BBC realitzada l'any 1995, va ser elegit com el poema britnic favorit.  Aquesta exhortaci a l'autocontrol i l'estocisme s potser el poema ms fams de Kipling.

Kipling simpatitzava amb la postura anti-Home Rule dels Unionistes Irlandesos. Va ser amic d'Edward Carson, el lder dublins de l'Unionisme de l'Ulster, que va convncer els Ulster Volunteers a oposar-se a la "Home Rule" a Irlanda.  Va escriure el poema "Ulster" l'any 1912(?) reflectint la seua opini. El poema reflecteix l'Ulster Day (28 de setembre de 1912) quan mig mili de persones van signar l'Ulster Covenant.

Els efectes de la Primera Guerra Mundial.
Kipling estava tan associat amb l'actitud expansiva i confiada de la civilitzaci europea de les darreries del Segle XIX que era inevitable que la seua reputaci patira en els anys de la Primera Guerra Mundial i en els posteriors. Tamb Kipling va conixer la tragdia de primera m, en morir el seu nic fill bar, John, l'any 1915 a la Batalla de Loos, desprs de la qual va escriure "Si us pregunten perqu morim/ respongueu, perqu els nostres pares van mentir".  S'ha especulat que aquestes paraules poden revelar els sentiments de culpa de Kipling per haver emps el seu fill a allistar-se en la Gurdia Irlandesa, malgrat que aquest inicialment s'havia mostrat contrari a entrar en l'exrcit degut als seus problemes visuals.
Parcialment en resposta a aquesta tragdia, Kipling es va unir a la Comissi Imperial de Cementeris de Guerra "Sir Fabian Ware" (actualment Commonwealth War Graves Commission), grup responsable dels cementeris enjardinats britnics que encara avui poden trobar-se al llarg del front oriental i en altres llocs del mn on siguin soterrades tropes de la Commonwealth. La seua contribuci ms significativa al projecte va ser la selecci de la frase bblica "Llur nom estar cada vegada ms present" que pot trobar-se en els monuments dels cementeris ms grans. Tamb va escriure una histria dels Irish Guards, el regiment del seu fill, en dos volums, que va ser publicada l'any 1923 i que est considerada com un dels millors exemples de la histria regimental. El commovedor conte de Kipling, "The Gardener", descriu visites als cementeris de guerra.

Amb la creixent popularitat de l'autombil, Kipling esdevingu corresponsal motoritzat de la premsa britnica, i va escriure de manera entusistica sobre els seus viatges per Anglaterra i ms enll.

L'any 1922, Kipling, que havia fet referncia al treball dels enginyers en certs poemes i escrits, va ser reclamat per un professor d'enginyeria civil de la Universitat de Toronto perqu l'ajudara a desenvolupar un comproms i una cerimnia dignes per a la graduaci dels estudiants d'enginyeria. Kipling es va mostrar molt entusiasmat i aviat va respondre a ambdues comandes: el comproms i una cerimnia anomenada formalment "The Ritual of the Calling of an Engineer". Actualment, tots els enginyers que es graduen a Canad, i alguns als Estats Units, porten un anell de ferro en la cerimnia com a mostra del seu comproms amb la societat.  Aquest mateix any Kipling va esdevenir rector de la Universitat de St Andrews a Esccia, lloc que va ocupar fins l'any 1925.

Mort i repercussions de la seua obra.
Kipling va escriure fins a les primeries de la dcada del 1930, per amb ms calma i amb menys xit que abans. Va morir d'una hemorrgia cerebral el 18 de gener de 1936 a l'edat de 70 anys (La seua mort havia estat anunciada abans de manera incorrecta per una revista, a la qual ell es va adrear dient: "Acabe de llegir que he mort. No us oblideu d'esborrar-me de la vostra llista de subscriptors.")

Les despulles de Rudyard Kipling van ser soterrades al Poets' Corner, al transsepte sud de l'Abadia de Westminster, on molts literats es troben soterrats.

Desprs de la seua mort, l'obra de Kipling va continuar caient en un eclipsi crtic.  Les modes en la poesia es van allunyar dels seus metres i rimes exactes.  A ms, amb el collapse dels imperis europeus en la meitat del Segle XX, les obres de Kipling es desconnectaren una mica ms de la realitat. Molts dels que el critiquen senten que la seua obra era inseparable de les seues opinions socials i poltiques, malgrat palesar un talent artstic excepcional. Hom apunta als seus retrats dels personatges indis, que sovint recolzen l'opini colonialista que els indis i altres pobles colonitzats eren incapaos de sobreviure sense l'ajuda dels europeus, condemnant el racisme d'aquest punt de vista. Un exemple que suporta aquest argument pot trobar-se a Kim, la seua ms perdurable novella per a adults. Kipling va escriure una de les seues frases ms infames: "Ell podia mentir com un oriental", ben al principi del llibre.  D'altres inclouen la menci de "poques castes sense llei" a Recessional i la referncia als pobles colonitzats en general com "meitat dimonis i meitat infants" al poema "The White Man's Burden".  Irnicament, aquest poema s vist per alguns com una stira sarcstica, alertant sobre els perills del colonialisme i l'opressi de les nacions indgenes; tot i que va ser utilitzat pels partidaris del colonialisme i interpretat literalment com una seriosa justificaci dels imperialismes britnic i nord-americ.  A ms, la frase "poques castes sense llei" de Recenssional (1897) s'ha interpretat que podria referir-se als alemanys (pel seu orgull colonial) o als italians (pel seu continu fracs en els seus intents colonials), no als indis . Potser ambdues interpretacions sn errnies, Abrams, a la Norton Anthology suggereix que es refereix a la Bblia, Romans 2.14: En efecte, hi ha pagans que no coneixen la Llei, per compleixen per inclinaci natural all que la Llei mana; no tenen la Llei de Moiss, per segueixen una llei interior, s a dir, no s estimar els colonitzats, s estimar la llei de Du.

Kipling va tenir forts lligams amb el moviment Escolta. Robert Baden-Powell, el fundador del moviment va utilitzar material de El llibre de la selva i de Kim per a la creaci del moviment junior, els llobatons. Aquestes connexions encara sobreviuen. No noms aquest grup rep el nom de la famlia (de llops) que va adoptar Mowgli, tamb els adults que se'n fan responsables adopten noms extrets de El llibre de la selva, especialment l'adult lder que s'anomena Akela, com el lder de la bandada de llops..

A l'ndia d'avui dia, l'opini sobre Kipling s decididament negativa, ats el to descaradament imperialista de la seua obra, especialment la que correspon als anys anteriors a la Primera Guerra Mundial.  Els seus llibres es troben conspcuament absents dels programes de literatura anglesa de les escoles i universitats ndies, llevat de les seues narracions infantils. Molt poques universitats inclouen Kipling en les seues llistes de lectures recomanades, i es tracta d'una decisi deliberada, ats que molts altres escriptors anglesos hi sn representats amb profusi. Tanmateix, l'obra de Kipling s considera essencial a les universitats ndies (i a la resta del mn) quan es tracta d'estudiar l'imperialisme, que inevitablement va "causar" l'aparici d'una literatura post-colonial.

Aquells que intenten defensar Kipling, addueixen que el suposat racisme de l'autor sempre s expressat per boca d'algun personatge i que per tant no ha de ser considerat una opini de l'autor, sin una caracteritzaci ms del personatge en qesti. Un exemple s que el soldat que parla de "Gunga Din" qualifica el personatge de "un vell dol amb un nas estovat." Tanmateix, al mateix poema, Gunga Din es presenta com una figura heroica; "Tu ets millor home que jo, Gunga Din". Intenten veure ironia o significats alternatius en els poemes escrits en la prpia veu de l'autor, incloent-hi "The White Man's Burden" i "Recessional." Per ometen la imatge del bon salvatge en qu el patritic pro-colonialista Kipling va creure. Va suggerir que Gran Bretanya devia assumir "La crrega de l'home blanc" ("White Man's Burden"), de difondre la paraula i l'amor de Du, el que significava colonitzar i convertir els colonitzats als cristianisme, perqu els africans, els indgenes americans i els indis eren "meitat dimoni i meitat infants".

Malgrat els canvis en les actitud racials i en els estndards potics, la poesia de Kipling continua sent popular als pasos anglo-saxons, considerant-la ms aviat "vigorosa i slida" que "musical."  Fins i tot T. S. Eliot, un poeta molt diferent, va editar A Choice of Kipling's Verse ("Una selecci de poemes de Kipling"- 1943), tot i que va comentar que " noms podia fer poesia en certes ocasions - sempre exclusivament per accident!".  La narrativa per a adults de Kipling continua editant-se i s'ha guanyat les lloances d'escriptors tan diferents com ara Poul Anderson i Jorge Luis Borges.  Tanmateix, Kipling s especialment recordat pels seus llibres infantils. Les seues Just-So Stories han estat editades amb illustracions i se situen entre els llibres infantils de ms xit, i "El llibre de la selva" ha donat lloc a diverses pellcules; la primera d'elles obra del productor Alexander Korda, i d'altres obra de la Walt Disney Company.

Desprs de la mort de la viuda de Kipling l'any 1939, la seua casa, "Batemans" a Burwash, East Sussex va passar a mans del National Trust i avui dia s un museu dedicat a l'escriptor. Elsie, l'nica dels seus tres fills que va superar el divuit anys, va morir sense descendncia l'any 1976, i va llegar els drets d'autor al National Trust. Hi ha un prspera Kipling Society al Regne Unit.

En catal ha estat tradut en diverses poques i per carismtics traductors. Per exemple, s'hi han "enfrontat" Mari Manent, Joaquim Mallafr, Francesc Parcerisas i Jordi Arbons.

Hi ha tres ciutats als Estats Units i una a Canad anomenades "Kipling" en honor seu.

Kipling i la reinvenci de la cincia-ficci.
Kipling ha mantingut la seua influncia en la cultura popular anglosaxona fins i tot ens els perodes d'eclipsi de la seua reputaci en el mn de la crtica literria.  Un important cas concret de la seua influncia es va donar sobre el desenvolupament de la cincia-ficci durant la seua reinvenci per John W. Campbell, a finals dels anys 1930, i posteriorment.

Kipling va exercir la seua influncia a travs de John W. Campbell i de Robert A. Heinlein.  Campbell va qualificar Kipling com "el primer escriptor modern de cincia-ficci", i Heinlein sembla haver aprs de Kipling la tcnica de la narraci indirecta    mostrant el mn imaginari a travs dels ulls i del llenguatge dels personatges, en lloc de fer-ho a travs del narrador   que esdevindria el dispositiu narratiu essencial de l'obra de cincia-ficci de Campbell.

Aquesta tcnica es troba completament desenvolupada a With the Night Mail (1912), que es llegeix com si fora cincia -ficci moderna (hi ha raons per a creure que aquesta narraci va ser una influncia formativa en Heinlein, que tenia cinc anys quan va ser escrita i que probablement va llegir sent un noi).  Sembla que Kipling va desenvolupar la narraci indirecta com a soluci d'alguns problemes tcnics que sorgien en escriure sobre l'estranyesa que provocava l'ambient de l'ndia, descrit en les seues obres, per als lectors britnics o nord-americans.  Aquesta tcnica ateny el seu complet desplegament a Kim (1901), obra que va influir sobre Citizen of the Galaxy de Heinlein.

Els homenatges i referncies a Kipling sn habituals en cincia-ficci, especialment entre els autors de l'anomenada "Golden Age", com ara Heinlein i Poul Anderson, per amb continutat actualment.
El camp de la cincia-ficci continua reflectint gran part dels valors i preocupacions de Kipling, incloent-hi el manteniment d'una tradici de ficci per a joves d'alta qualitat, i amb un component educatiu i moral; l'estima per les aventures de carcter militar amb elements del bildungsroman, ambientades en llocs extics; i una combinaci d'optimisme tecnolgic amb l'individualisme liberal i les suspiccies envers tot tipus de govern.

 L'esvstica .

Moltes de les edicions antigues d'obres de Kipling porten una esvstica a la coberta, junt a un dibuix del Du hind amb cap d'elefant Ganesha. Aix va fer que des de l'any 1930 s'especulara amb la possibilitat que Kipling fora un simpatitzant dels nazis. Per l's de l'esvstica per part de Kipling no t res a veure amb el nazisme, sin que est basat en un antic signe indi que significa bona sort i benestar. Va usar l'esvstica en orientaci esquerra i dreta indistintament, i abans que els nazis aconseguiren el poder, Kipling ja havia ordenat al seu editor retirar el signe, amb l'objectiu de no ser identificat amb ells.  Poc menys d'un any abans de morir, Kipling va donar un conferncia (titulada "An Undefended Island" - una illa indefensa) a The Royal Society of St George el 6 de maig de 1935, alertant sobre el perill que l'Alemanya Nazi suposava per al Regne Unit.

Notes.


Enllaos externs.

 Obres de Kipling a University of Newcastle ;
 Something of Myself, Autobiografia de Kipling ;
 The Kipling Society website ;
 Guia per als lectors de Kipling a la Kipling Society; notes sobre els relats i els poemes ;
 Kipling's Imperialisme per David Cody - una breu entrada a The Victorian Web ;
 Una collecci de respostes contempornies a White Man's Burden ;
 Un geni dels nostre art: Rudyard Kipling i la Moderna Cincia-ficci ;
 Rudyard Kipling, per John Palmer, 1915 biografia al Projecte Gutenberg ;
 video-enla al youtube "si" de rudyard kipling en l'anunci de repsol, per en Flotats;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116081" title="Cdol" nonfiltered="2596" processed="2590" dbindex="47729">
Un cdol s un fragment de roca de formes arrodonides com a conseqncia de l'erosi i transport dels agents erosionadors. La mida s superior als 32 mm.

 Granulometria .

Dins de la classificaci granulomtrica de les partcules del sl, els cdols ocupen el segent lloc en l'escalaf:


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116082" title="Donald Arthur Glaser" nonfiltered="2597" processed="2591" dbindex="47730">


Donald Arthur Glaser ( Cleveland, Ohio, EUA 1926 ) s un fsic i neurobileg nord-americ guardonat l'any 1960 amb el Premi Nobel de Fsica.

Biografia.
Va nixer el 21 de setembre de 1926 a la ciutat nord-americana de Cleveland, situada a l'estat d'Ohio. Va graduar-se en fsica i matemtiques l'any 1946 al  Case Institute of Technology de Cleveland, ampliant posteriorment estudis al California Institute of Technology el 1949.

Recerca cientfica.
El 1952 invent la cmara de bombolles, un artiulugi que permet detectar partcules mitjanant l'hidrogen lquid. Per aquesta invenci fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1960.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1960;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116088" title="Joan Martnez Alier" nonfiltered="2598" processed="2592" dbindex="47731">
Joan Martnez Alier (Barcelona, 1939) s un economista catal. s catedrtic d'Economia i Histria Econmica de la Universitat Autnoma de Barcelona. 

Ha estat research fellow del St. Anthony's College d'Oxford i professor visitant a la FLACSO, a l'Equador. s autor d'estudis de temes agraris a Andalusia, Cuba i la serra del Per, membre fundador de la Societat Internacional d'Economia Ecolgica i de l'Associaci Europea d'Economia Ambiental. Ha estat collaborador freqent de revistes alternatives (Cuadernos del Ruedo Ibrico, Bicicleta, Mientrastanto, Archipilago), actualment dirigeix la revista Ecologia Poltica. 

s autor de L'ecologia i l'economia, llibre publicat tamb en espanyol, angls, japons i altres llenges, que s'ha convertit en una histria clssica de la crtica ecolgica a la cincia econmica.

Ha estat introductor de la historiografia ecolgica a l'estat espanyol. Polticament ha estat impulsor de l'ecologisme poltic a l'estat espanyol. Va ser candidat sense xit pels Verds al Parlament Espanyol.

Bibliografia.
 1968: La Estabilidad del latifundismo anlisis de la interdependencia entre relaciones de produccin y conciencia social en la agricultura latifundista de la campia de Crdoba;
 1984: L'Ecologisme i l'economia;
 1992: De la economa ecolgica al ecologismo popular  	  	 ;
 1997: Pobreza, desarrollo y medio ambiente. VVAA;
 1999: Introducci a l'economia ecolgica;
 2000: Economa ecolgica y poltica ambiental. Coautor amb Jordi Roca i Jusmet  	  	  	 ;
 2001: Naturaleza transformada estudios de Historia Ambiental en Espaa  	  	  	 ;
 2003: Quin debe a quin? deuda ecolgica y deuda externa;
 2005: El Ecologismo de los pobres conflictos ambientales y lenguajes de valoracin;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116090" title="Alfabet occit" nonfiltered="2599" processed="2593" dbindex="47732">
L'alfabet occit s una varietat de l'alfabet llat.

Llista i ordre de les lletres.
Segons la norma clssica occitana (en curs d'estudi al Conselh de la Lenga Occitana), l'alfabet occit t 23 lletres dins l'ordre segent:

A B C D E F G H I J (K) L M N O P Q R S T U V (W) X (Y) Z

Les lletres K, W i Y es considera que sn forasteres i noms s'empren en mots d'origen foraster, no gaire adaptats a l'occit, com ara whisky, watt, Kenya. Amb tot s'insereixen dins l'ordre alfabtic internacional.

Noms de les lletres.
Els noms de les lletres sn:

Els noms de les lletres sn femenins: una fa, una ce, la te. Eventualment, tamb, poden sser masculins: un fa, un ce, lo te. En aquest cas, els noms femenins be nauta (B), ve bassa (V), ve dobla (W) i i grga (Y) esdevenen al mascul be naut, be bas, ve doble i i grc.

L'elisi s freqent davant d'un nom de lletra que comena per una vocal, segons l'us atestat per Frederic Mistral en Lo Tresaur dau Felibritge Tresor du Felibrige: l'fa, l'i (ms clssic que la fa, la i).

Signes diacrtics.

 Remarca   Per una explica ms detallada dels signes diacrtics, vegeu: pronncia de l'occit.;

Qualques signes diacrtics serveixen per modificar o precisar la pronncia de les lletres de l'alfabet occit.
 L'accent greu (accent gru) (_ ) es pot trobar sobre , , . ;
 L'accent agut (_ ) es pot trobar sobre , , , , . ;
 La diresi (lo trma) ( ) es pot trobar sobre , . ;
 La cedilla (cedilha) ( ) es pot trobar sota la  trencada.
 El punt volat (ponch interior o en gasc punt interior) () es pot trobar entre les consonants segents: nh i sh. S'utilitza en gasc. ;

B cal notar que els signes diacrtics sn obligatoris sobre les majscules tal com sobre les minscules. Aquesta regla ajuda a precisar la lectura: ndia, ustria, Sant ubran, FRA, SOSSA, INHRN (i no pas India*, Austria*, Sant Cubran*, FORCA*, SOISSA*, INHERN*).

 Vegeu tamb .
 Occit;
 Pronncia de l'occit;
 Enllaos externs .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116109" title="Caprabo" nonfiltered="2600" processed="2594" dbindex="47733">


Caprabo s una empresa de distribuci d'origen catal, centrada especialment en l'alimentaci. L'any 2008 tenia 10.000 empleats i 330 establiments (270 arreu de Catalunya i 60 a la zona nord de la Comunitat de Madrid).

L'empresa fou fundada el 1959 a Barcelona per les famlies Carb, Prat i Botet. Jaume Prat fou substitut posteriorment per Silvio Elas. El nom de la marca era la conjunci dels cognoms dels primers participants. L'any 2007 fou adquirira per la cooperativa basca Eroski

L'any 2000 fou guardonada amb el Premi Nacional a la Projecci Social de la Llengua Catalana, concedit per la Generalitat de Catalunya

Histria.
Caprabo va nixer l'any 1959, quan va ser inaugurat el primer establiment a Barcelona; posteriorment, s'inauguraren ms supermercats per Barcelona, fins el 1971, que van comenar a inaugurar-se tamb fora de la ciutat. El 1984 va aparixer la primera campanya publicitria. El 1992 neix el programa d'ajuda a les famlies Benvingut nad, tamb es va fer el primer producte de Caprabo, un tambor de detergent.

El 1995 Caprabo es va convertir en els supermercats pioners en introduir llet infantil a banda de les farmcies.

El 2002 desprs d'inaugurar supermercats en diverses comunitats autnomes, Caprabo compra les companyies Nekea i Enako.

El 2003 Caprabo va comprar tamb els supermercats Alcosto, operaci que li aport greus problemes econmics. 

En 2006 el grup es va posar a la venta, sent adquirida per Eroski l'any segent.

L'actual composici accionarial de l'empresa es reparteix de la segent manera: Eroski 75%, la famlies 16% i La Caixa 9%.

Referncies.


Enllaos externs.
Web de Caprabo  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116112" title="Toni Ibez" nonfiltered="2601" processed="2595" dbindex="47734">

Antoni Ibez Ros (Lleida, 1964) s un escriptor catal amb el nom de ploma Toni Ibez entre altres heternims. A ms de ser professor de filosofia ha conreat la novella i la poesia, ha fet traduccions, s un blocaire actiu i collabora en diversos mitjans de comunicaci (premsa, rdio).

Els llibres que ha publicat sn:
Darrer poema (2000), premi mnium Cultural de Granollers.
Tros de quniam: vademcum de stires (2003), premi Jaume Maspons d'Humor i Stira.
Una certa penombra (2005), premi Gabriel Ferrater de Poesia de Sant Cugat.
L'oracle imminent (2006), juntament amb Emma Piqu, premi de Literatura Ertica de la Vall d'Albaida.
A ms, ha tradut a Quaderns Crema L'educaci de l'estoic de Fernando Pessoa (2003).

s conegut pels seus blocs Tros de Quniam i Entrellum. Ha impulsat la denominaci de catosfera per a la blocosfera catalana, s a dir, el conjunt de blocs escrits en catal i la comunitat virtual que existeix al seu voltant. L'obra Catosfera (Ciberdietaris 04 05 06), encara no publicada, s un recull de textos dels seus blocs que ha rebut el Premi d'Assaig i Creaci sobre Tecnologies de la Informaci Nadal Batle i Nicolau de 2006. L'any 2008 va rebre el Premi Internacional de Literatura Antonio Machado pel poemari titulat Entrellum.

El novembre del 2005 va ser acusat de plagi per haver afegit un fragment literal del bloc de Carles Sanosa, al llibre Una certa penombra. Segons l'editor, s una picada d'ullet al mn dels blocs literaris... recorre al mtode del collage, amb citacions cobertes i encobertes.

Referncies.


Enllaos externs.
 Web personal;
 Bloc Entrellum;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116114" title="Consell de la Llengua Occitana" nonfiltered="2602" processed="2596" dbindex="47735">
El Consell de la Llengua Occitana o en occit Conselh de la Lenga Occitana o CLO  (en occit provenal i niard Conseu de la Lenga Occitana) s l'organisme de codificaci de l'occit, fundat els 1996-1997. 

Dominis de competncia.
El CLO gestiona la norma clssica occitana (no interv pas en la gesti d'altres normes menys difoses de l'occit coma ara la norma mistralenca, la norma de l'Escla dau P o la norma bonaudiana).

La seva competncia s'estn a totes les terres i totes les varietats de llengua occitana perqu la norma clssica t la vocaci de trobar solucions coordenades i convergents a l'escala de la llengua, en tot respectar els grans dialectes.

S'ocupa de tots els aspectes de la norma lingstica:
 l'ortografia o norma ortogrfica (regles per a escriure els sons, per ex. realizar i no realisar*);
 la norma oral (regles per a fixar la llengua parlada, per ex. quimia i no el gallicisme chimia*, la vli seguir i no el gallicisme vli la seguir*).

Preconitzacions.
El CLO ha realitzat sobretot un treball de clarificaci i de precisi. Ha resolt casos de divergncia en la interpretaci de la norma, desenvolupats entre el 1975 i el 1996, i ha tocat punts que no eren pas gaire clars abans.

Amb tot, el CLO defensa una estabilitat i una fidelitat a la norma clssica tal com Los Alibrt l'ha formul el 1935 amb la seva Gramatica occitana segon los parlars lengadocians. Els punts modificats, respecte a Alibrt, sn molt superficials i poc nombrosos.

Els documents que sintetitzen les normes del CLO es troben en aquest web:
http://www.geocities.com/Athens/7156/CLO0.html

Histric.
L'empenta del comenament.
El CLO es va fundar el 1996 (oficialment el 1997). Les seves primeres reunions de fundaci i de treball es van fer a Tolosa de Llenguadoc (1996 i 1997) i desprs a Nimes (1997).

La motivaci per fundar el CLO va venir de la crisi i del desordre que afectaven la norma clssica occitana des del 1975. En teoria, la norma clssica es basava sobre l'obra de Los Alibrt a partir de la seva Gramatica occitana segon los parlars lengadocians del 1935, i desprs sobre la gesti d'aquesta norma per l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) del 1945 enll. Tot i aix, a partir del 1975, l'IEO va deixar que es desenvolupessin prctiques antinormatives o contradictries dins seu, en les seves prpies publicacions, i deixant de garantir, aix, la difusi d'una norma estable i unvoca.

La iniciativa de fundaci del CLO va sser doble: 
 va venir d'una banda del Gidilc (Grup d'Iniciativa per un Diccionari Informatitzat de la Llenga Occitana) ;
 i d'altra banda, del Sector de Lingstica de l'IEO. ;
Ambds organismes van manifestar la voluntat comuna de trobar solucions al desordre normatiu.

La composici del CLO es va fer en convidar especialistes reconeguts i actors culturals de diverses sensibilitats, segons el principi de la cooptaci. Desprs, socis nous van entrar al CLO i altres el van deixar.

Les primeres reunions del 1996 (informal, a Tolosa) i del 1997 (de fundaci oficial del CLO, a Tolosa, preseguida per una altra reuni a Nimes) van dur una srie de recomandacions per a resoldre les divergncies d'ortografia ms recurrents, que afectaven el conjunt de l'occit. Tamb la reuni de Nimes va precisar qualques principis ms especfics per al provenal, el niard i el vivaroalp. En va sortir un document pblic que resumia les solucions.

Els anys segents, del 1997 al 2002, el CLO va fer altres reunions regulars. Va adoptar una srie de solucions per a resoldre altres problemes recurrents, no solament en l'ortografia sin en la norma oral.

Les dificultats.
Tot i aix, tensions van nixer els anys segents quan el CLO va comenar de voler resoldre problemes suplementaris. Molt aviat, una part dels actors culturals (a vegades, fins i tot, certs membres del CLO) no es van mostrar gaire favorables per a trobar solucions consensuals o per a acceptar les decisions de la majoria dels membres del CLO.

El Gidilc, un dels cofondadors del Consell, ha continuat fent una collaboraci cientfica regular endins les activitats del CLO.

L'IEO, l'altre cofundador del Consell, havia mostrat al comenament una actitud de partenari actiu i constructiu dins el CLO. L'assemblea general de l'IEO del 1998 havia votat el reconeixement i l'adopci de les preconitzacions del CLO. Per a causa de les tensions creixents, el 2001, la direcci de l'IEO va canviar d'actitud i va proposar de sortir del CLO per fundar un organisme concurrent que se seria anomenat Acadmia Occitana. Finalment, a partir del 2002, l'IEO i el CLO van fer diverses reunions de treball per a trobar un acord renovat de collaboraci i de reconeixement mutu, per les negociacions no van reixir. Des del 2002, aquestes tensions diverses han alentit el ritme de treball del CLO, que fins i tot continua existint jurdicament com a associaci.

L'heretatge del CLO avui.
Avui, les preconitzacions del CLO estan seguides per una part del moviment occitanista, que hi veu una soluci til per a desenvolupar l'occit d'una manera ms ordenada, especialment en pedagogia. Les normes del CLO son reconegudes oficialment pel Consell General d'Aran (i doncs per l'Oficina de Foment e Ensenhament der Arans) des del 1999, per l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans (AIEO) des del seu Congrs de Tolosa del 1997, pel Gidilc que s membre fundador del CLO, i per una part dels ensenyants, formadors i organismes culturals. Certs llibres, CDs i DVDs precisen, en les pgines de comenament, que apliquen la norma del CLO. 

Una altra part del moviment occitanista mostra sia indiferncia, sia una manca d'informaci, sia fins i tot una hostilitat envers la norma clssica tal com el CLO la gestiona.

 Vegeu tamb.
Alfabet occit;
Pronncia de l'occit;
Gidilc;
IEO;
Lingstica;

 Enllaos externs .
  Preconitzacions del Consell de la Llengua Occitana (PDF), sobre la web de Gianni Vacca;
  Preconitzacions del Consell de la Llengua Occitana (PDF) sobre la web de la revista Lingistica Occitana;
 Reconeixement oficial de les preconitzacions del CLO pel Conselh Generau d'Aran (PDF);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116120" title="Gidilc" nonfiltered="2603" processed="2597" dbindex="47741">
El Gidilc (Grop d'Iniciativa per un Diccionari Informatizat de la Lenga Occitana o Grop d Investigacion e Desvolopament d'Instruments en Lenga Occitana) s una associaci cientfica especialitzada en lingstica, fundada a Montpeller el 1988. Es consagra al desenvolupament de la llengua occitana en desenvolupar diccionaris (tcnica de la lexicografia) i productes tocant la gramtica (tcnica de la gramaticografia).

Aquest organisme s un cofundador del Consell de la Llengua Occitana amb el qual ha collaborat activament.

 Vegeu tamb.
Consell de la Llengua Occitana;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116122" title="La Pobla del Castre" nonfiltered="2604" processed="2598" dbindex="47742">


La Pobla del Castre s un municipi de l'Arag, a la comarca de la Ribagora. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116123" title="Perarrua" nonfiltered="2605" processed="2599" dbindex="47743">


Perarrua s un municipi de l'Arag, a la comarca de la Ribagora. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116124" title="Santa Llestra i Sant Quilis" nonfiltered="2606" processed="2600" dbindex="47744">


Santa Llestra i Sant Quilis, tamb anomenat senzillament Santa Llestra, s un municipi de l'Arag, a la comarca de la Ribagora. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116125" title="Secastella" nonfiltered="2607" processed="2601" dbindex="47745">


Secastella s un municipi de l'Arag, a la comarca de la Ribagora. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116126" title="La Vall de Bardaix" nonfiltered="2608" processed="2602" dbindex="47746">


La Vall de Bardaix s un municipi de l'Arag, a la comarca de la Ribagora. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116127" title="Binfar" nonfiltered="2609" processed="2603" dbindex="47747">


Binfar s un municipi de la provncia d'Osca (Arag) situat a la comarca de la Llitera. s, amb Tamarit de Llitera, el cap de comarca.

Est comunicat amb Monts (Cinca Mitj) i Almacelles (Segri) per la carretera Nacional 240, el que fa que sigui lloc de pas per a tot aquell que viatgi entre les ciutats d'Osca i Lleida.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116128" title="Esplucs" nonfiltered="2610" processed="2604" dbindex="47748">


Esplucs s una vila i municipi de la Llitera, a la provncia d'Osca, en zona de parla castellana.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116129" title="Chiprana" nonfiltered="2611" processed="2605" dbindex="47749">


Chiprana s un municipi de l'Arag, a la comarca del Baix Arag-Casp.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116130" title="Casp" nonfiltered="2612" processed="2606" dbindex="47750">


Casp s un municipi de l'Arag, a la comarca del Baix Arag-Casp.

El 1412 s'hi va celebrar el Comproms de Casp, que va donar lloc a l'entrada de la dinastia Trastmara a la Corona d'Arag.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116131" title="Alcorisa" nonfiltered="2613" processed="2607" dbindex="47751">


Alcorisa s un municipi de l'Arag, de la comarca del Baix Arag.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116132" title="Calanda" nonfiltered="2614" processed="2608" dbindex="47752">


Calanda s un municipi de l'Arag, de la comarca del Baix Arag.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116133" title="Castellsers" nonfiltered="2615" processed="2609" dbindex="47753">


Castellsers s un municipi de l'Arag, de la comarca del Baix Arag.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116134" title="Valdealgorfa" nonfiltered="2616" processed="2610" dbindex="47754">


Valdealgorfa s un municipi de l'Arag, de la comarca del Baix Arag.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116137" title="Las Parras de Castellote" nonfiltered="2617" processed="2611" dbindex="47755">


Las Parras de Castellote s un municipi de l'Arag, de la comarca del Baix Arag.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116138" title="La Mata de los Olmos" nonfiltered="2618" processed="2612" dbindex="47756">


La Mata de los Olmos s un municipi de l'Arag, de la comarca del Baix Arag.


}









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116140" title="Los Olmos" nonfiltered="2619" processed="2613" dbindex="47757">


Los Olmos s un municipi de l'Arag, de la comarca del Baix Arag.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116143" title="Berge" nonfiltered="2620" processed="2614" dbindex="47759">


Berge s un municipi de l'Arag, de la comarca del Baix Arag.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116144" title="Seno" nonfiltered="2621" processed="2615" dbindex="47760">


Seno s un municipi de l'Arag, de la comarca del Baix Arag, al lmit del Maestrat turolenc.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116145" title="Foz-Calanda" nonfiltered="2622" processed="2616" dbindex="47761">


Foz-Calanda s un municipi de l'Arag, de la comarca del Baix Arag.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116152" title="El Mas de les Mates" nonfiltered="2623" processed="2617" dbindex="47762">


Mas de les Mates (en castell, Mas de las Matas) s un municipi de l'Arag, a la comarca del Baix Arag.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116157" title="Comtat de Santa Coloma de Queralt" nonfiltered="2624" processed="2618" dbindex="47763">
El Comtat de Santa Coloma de Queralt t la casa comtal a Santa Coloma de Queralt, Conca de Barber (Tarragona). El nom prov de l'antic Castell de Queralt, situat a Bellprat, comarca de l'Anoia.

El palau data de l'any 974. Consta en documents que el comte de Barcelona Borrell II va vendre el castell al seu gendre Udalard el 976. Al segle XIII va pertnyer uns anys als Templers i fins al segle XIX als Timor, cognominats Queralt. Al segle XVIII fou propietat de la famlia Requesens durant uns anys.

 Llista de Senyors de Queralt .
Senyors de Queralt
Borrell II, Comte de Barcelona, 974?-976;
Udalard, Vescomte de Barcelona 976-1014 (gendre de l'anterior);
Berenguer I;
Bernat Guillem I ?-1097/1111;
Alarig de Timor ?-1132;

Castlans de Queralt 
Pere I de Queralt 1132-1167 (fill de l'anterior);
Gombau d'Oluja 1167-1196 (nebot de l'anterior);
Berenguer III 1196-1227 (intrs);
Guillem de Timor 1196-1204 (nt de Pere I);
Arnau de Timor 1204-1236 (fill de l'anterior);
Pere II de Queralt dit Cor de Roure, 1236-1275, (fill de l'anterior);
Pere III de Queralt i Cervell 1275-1282/86 (fill de l'anterior);
Pere IV de Queralt 1282/86-1323/24 (fill de l'anterior);
Guillem II de Queralt i de Castellnou 1323/24-1327 (fill de l'anterior);

Barons de Queralt
Pere V de Queralt i Castellnou 1327-1348 (germ de l'anterior);
Dalmau I de Queralt i Rocabert 1348-1387 (fill de l'anterior);
Pere VI de Queralt i Pins 1387-1408 (fill de l'anterior);
Gaspar I de Queralt i Perells 1408-1420 (fill de l'anterior);
Guerau I de Queralt i Perells 1420-1471 (germ de l'anterior);
Dalmau II de Queralt-Perells 1471-1499 (fill de l'anterior);
Joan I de Queralt-Perells Ros 1499 (fill de l'anterior);
Guerau II de Queralt-Perells i de Requesens 1499-1534 (cos de l'anterior);
Guerau III de Queralt i de Cardona 1534-1595 (fill de l'anterior);

Comtes de Santa Coloma de Queralt
Pere VIII de Queralt i d'Icard 1595-1606 (fill de l'anterior);
Dalmau III de Queralt i Codina 1606-1640 virrei de Catalunya (fill de l'anterior);
Dalmau IV de Queralt i Alag 1640-1689 gran d'Espanya (fill de l'anterior);
Andreu de Reard i d'Icard 1689-1721 (rebesnt de Guerau III);
Joan I de Queralt i Xetmar 1721-1756 (fill de l'anterior);
Ignasi Andreu I de Queralt i Descatllar 1756-1766 (fill de l'anterior);
Joan II de Queralt i de Pins 1766-1803 (fill de l'anterior);
Joan III de Queralt i Silva 1803-1865 (fill de l'anterior);
Joan IV de Queralt i Bucarelli 1865-1873 (fill de l'anterior);
Hiplit I de Queralt i Bernaldo de Quirs 1873-1877 (fill de l'anterior);
Enric I de Queralt i Fernndez-Maquieira 1877-1933 (fill de l'anterior);
Enric II de Queralt i Gil-Delgado 1933-? (fill de l'anterior);
Enric III de Queralt i Chvarri (fill de l'anterior);

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116163" title="Betum" nonfiltered="2625" processed="2619" dbindex="47765">


Geologia: Betum (geologia), Fracci d'hidrocarbur que pot ser d'origen natural o derivat de la destillaci del petroli.
Indumentria:Betum (pasta), Pasta obtinguda de la fusi de ceres i els dissolvents necessaris utilitzada per enllustrar el calat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116164" title="Betum (geologia)" nonfiltered="2626" processed="2620" dbindex="47766">
Betum s una barreja de components lquids orgnics d'alta viscositat solubles majoritriament en sulfur de carboni i composats principalment per hidrocarburs policclics aromtics.

L'asfalt s una barreja d'agragats minerals i betum que s'utilitza principalment en la pavimentaci de carrers i carreteres i la construcci en general.

El betum del calat no t els mateixos components.

El betum de petroli s un residu de la destillaci fraccionada del petroli. 

El betum natural o betum de Judea es troba en jaciments de la vall del Jord, Venezuela i Mxic entre altres. Tamb apareix sota la forma de roca bituminosa a les muntanyes del Jura, per exemple, que es van utilitzar per obtenir petroli tal com va fer el govern nazi alemany durant la Segona Guerra Mundial. El betum natural pot contenir un 30% de matria mineral i impureses de tot tipus. S'anomenen betums asfltics naturals si tenen menys d'un 5% d'impureses i si en tenen ms d'aquesta quantitat es coneixen com asfalt natural.

Usos.
En l'antiguitat el betum va tenir els usos ms diversos, des de la construcci de cases i impermeabilitzaci de vaixells a matria colorant i embalsamament. S'ha de tenir en compte que tamb s'anomenava betum a les concentracions salines de la Mar Morta que no corresponen a la definici actual d'aquesta matria. 

Les primeres fotografies de Niepce utilitzaven el betum de Judea per preparar la placa fotogrfica.

En l'actualitat el betum t els mateixos usos que l'asfalt, quan cal una textura ms fina s'utilitza el betum. 




 Enllaos externs .
 United Nations Environment Program;
 Heat island effect;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116165" title="Betum (pasta)" nonfiltered="2627" processed="2621" dbindex="47767">
La pasta de betum s una substncia heterognia obtinguda de la fusi de diversos tipus de ceres dures i parafina amb la incorporaci de dissolvents. 

S'utilitza per enllustrar el calat fet de cuir animal. 

Actualment molts dels productes que s'utilitzen per a la neteja del calat no corresponen a la definici de betum ja que ni sn en forma de pasta ni els seus components sn les ceres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116168" title="Ventadora" nonfiltered="2628" processed="2622" dbindex="47768">



Ventadora o aparell o mquina de ventar una collita agrcola s un procediment per separar el gra de la palla aprofitant l'acci de corrents d'aire.

El procediment s purament fsic i es basa en la diferncia de densitat que t el gra (ms dens i pesant) sobre la palla, en sentit ampli, que sn tots els components del gra que no s la caripside (glumes, restes de tija, calze, impureses etc) i que grcies al vent es separen els dos components allunyant els menys densos. 

En temps antics es ventava a l'era una vegada s'havia separat el gra de la resta de components. El procediment consistia en alar el producte preparat de la collita, generalment amb una forca, i exposar-lo a l'acci d'un corrent lleuger d'aire. No va ser fins el segle XIX que aquest procediment va ser substitut per una mquina amb paletes i garbells que produen aquest corrent d'aire per acci d'un animal o mogut per una persona a travs d'una maneta. Les mquines collitadores amb motor tamb incorporen l'acci de ventadora i a mida que la mquina va segant aplicant el mateix principi fsic. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116169" title="San Salvador" nonfiltered="2629" processed="2623" dbindex="47769">



San Salvador (coordenades 1341  N 8911  W) s la capital d'El Salvador i la ciutat ms densament poblada de l'Amrica Central. Est situada a 658 metres sobre el nivell del mar i t una superfcie de 72,27 km. L'rea metropolitana de San Salvador (AMSS) t uns 610 km i una poblaci propera als 3 milions d'habitants.

Va ser fundada l'1 d'abril de 1525 pel capit espanyol Gonzalo de Alvarado en compliment de les ordres del seu germ Pedro de Alvarado, a prop d'on els pipils tenien la seva capital, Cuscatln. 

Fou capital de la Federaci Centreamericana de 1834 a 1839.

La ciutat ha sofert els efectes de terratrmols severs durant els anys. Els ms destructius van tenir lloc en 1854 i el 10 d'octubre de 1986. Els ltims terratrmols d'importncia van tenir lloc el 13 de gener i el 13 de febrer de 2001, tot i que aquests van ser ms greus als departaments de La Libertad, San Vicente, Cuscatln i Usulutn.

 Enllaos externs .
Ajuntament de San Salvador;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116172" title="Lewis Carroll" nonfiltered="2630" processed="2624" dbindex="47770">


Lewis Carroll s el pseudnim pel que s conegut en la histria de la literatura Charles Lutwidge Dodgson (Daresbury, Cheshire, 27 de gener de 1832  -  Guildford, Surrey, 14 de gener de 1898), sacerdot anglic, lgic, matemtic, fotgraf i escriptor britnic, conegut sobretot per la seua obra Alcia al pas de les meravelles. 

 Biografia .
Els avantpassats de Dodgson procedien principalment del nord d'Anglaterra, amb algunes connexions irlandeses. Conservadors i membres de la High Church anglicana, la majoria d'ells es van dedicar a les dues professions caracterstiques de la classe mitja-alta anglesa: l'exrcit i l'Esglsia. El seu besavi, tamb anomenat Charles Dodgson, va arribar a ser bisbe; el seu avi, un altre Charles, va ser capit de l'exrcit i va morir en la batalla l'any 1803, quan els seus dos fills eren encara molt petits. 

El seu fill (futur pare de Lewis Carroll i tamb anomenat Charles) va estudiar a Westminster School, i desprs al Christ Church, Oxford. Amb grans dots per a les matemtiques, va obtenir una doble titulaci que prometia ser el comenament d'una brillant carrera acadmica. Tanmateix, el futur pare de Lewis Carroll va preferir, desprs de casar-se l'any 1827 amb la seua cosina, fer-se rector rural.  

El seu fill Charles va nixer en la petita parrquia de Daresbury, a Cheshire. Va ser el tercer dels fills del matrimoni Dodgson, i el primer bar. Desprs seguirien vuit fills ms, i, el que resulta ms inslit per a l'poca, tots ells  set nenes i quatre nens- van sobreviure fins a l'edat adulta.  Quan Charles tenia onze anys, son pare va ser nomenat rector de la localitat de Croft-on-Tees, a North Yorkshire, i tota la famlia es va traslladar a l'espais rectorat  que seria el domicili familiar durant els segents 25 anys. 

Dodgson pare va anar fent progressos en l'escalaf eclesistic: va publicar diversos sermons, va traduir a Tertuli, es va convertir en arxidiaca de la catedral de Ripon, i va prendre part activa en les apassionades discussions que llavors dividien a l'esglsia anglicana. Ell era partidari del High Church i favorable al anglocatolicisme; admirava a John Henry Newman i al moviment tractari, i va fer el que va poder per a transmetre als seus fills els seus punts de vista. 

El jove Charles va iniciar la seua educaci en la seua prpia casa. Les llistes de les seues lectures conservades per la famlia, sn testimoni de la seua precocitat intellectual: als set anys va llegir The Pilgrim's Progress de John Bunyan. S'ha dit que va patir un trauma infantil quan se li va obligar a contrarestar la seua tendncia natural a ser esquerr; no hi ha, no obstant, cap evidncia que haja sigut aix. S que va patir d'una altra discapacitat: un tartamudeig que tindria efectes perjudicials en les seues relacions socials durant tota la seua vida.  Als dotze anys va ser enviat a una escola privada en els afores de Richmond, on sembla haver-se integrat b, i l'any 1845 es va traslladar a Rugby School, on va ser evidentment menys feli, segons ell mateix va escriure alguns anys desprs d'abandonar el lloc: 

Crec ... que per res en aquest mn tornaria novament a viure els tres anys que hi vaig passar ... Puc dir, honestament, que si haguera estat ... fora de perill de la molstia nocturna, la duresa de la vida dirna se m'haguera fet, en comparaci, moltssim ms suportable. 

La naturalesa d'aquesta "molstia nocturna" mai no ser, potser, correctament interpretada. Pot ser una forma delicada de fer referncia a algun tipus d'abs sexual. Acadmicament, no obstant, Charles hi va reeixir prou b. El seu professor de Matemtiques, R.B.Major, va dir d'ell: "No he conegut un xicot ms prometedor des que estic a Rugby". 



Va abandonar Rugby a finals de l'any 1850 i al gener de 1851 es va traslladar a la Universitat d'Oxford, on va ingressar en l'antic college de son pare, Christ Church. Portava noms dos dies a Oxford quan va haver de tornar a sa casa: sa mare havia mort de "inflamaci del cervell" (possiblement meningitis) als quaranta-set anys d'edat.  

Qualssevol que hagen estat els sentiments que la mort de sa mare li va produir a Dodgson, no va permetre que l'apartaren de l'objectiu que l'havia portat a Oxford. Tal vegada no sempre va treballar de valent, per estava excepcionalment dotat i va obtenir amb facilitat uns resultats excellents. La seua primerenca carrera acadmica va oscillar entre els seus xits, que prometien una carrera explosiva, i la seua tendncia irresistible a la distracci. A causa de la seua peresa, va perdre una important beca, per, tot i aix, la seua brillantor com a matemtic li va fer guanyar, en 1857, un lloc de professor de matemtiques a Christ Church, que va exercir durant els 26 anys segents (encara que no sembla haver disfrutat especialment de la seua activitat). Quatre anys desprs va ser ordenat diaca.

A Oxford se li va diagnosticar epilpsia, la qual cosa constitua en aquells temps un estigma social considerable. Tanmateix, en data recent John R. Hughes, director de la Universitat d'Illinois (Chicago), ha suggerit que hi va poder haver un error de diagnstic.

 Carroll i la fotografia .



L'any 1856, Dodgson va descobrir una nova forma d'art, la  fotografia, primer per influncia del seu oncle Skeffington Lutwidge, i ms tard del seu amic d'Oxford Reginald Southey i del pioner de l'art fotogrfic Oscar Gustav Rejlander.

Aviat va aconseguir l'excellncia en aquesta art, que va convertir en expressi de la seua personal filosofia interior: la creena en la divinitat del que ell anomenava bellesa, que per a ell significava un estat de perfecci moral, esttica o fsica. Mitjanant la fotografia, Carroll va tractar de combinar els ideals de llibertat i bellesa amb la innocncia ednica, on el cos hum i el contacte hum podien ser disfrutats sense sentiment de culpa. En la seua mitjana edat, aquesta visi es va transformar en la persecuci de la bellesa com un estat de grcia, un mitj per a recuperar la innocncia perduda. Aix, junt amb la seua passi pel teatre, que el va acompanyar durant tota la seua vida, li va portar problemes amb la moral victoriana, i fins i tot amb els principis anglicans de la seua prpia famlia. Com assenyala el seu principal bigraf, Morton Cohen: "Va rebutjar rotundament el principi calvinista del pecat original i el va substituir per la noci de divinitat innata".

L'obra definitiva sobre la seua activitat com a fotgraf (Lewis Carroll, Photographer, de Roger Taylor (2002), documenta exhaustivament cada una de les fotografies de Lewis Carroll que s'han conservat. Taylor calcula que una mica ms de la meitat de la seua obra conservada est dedicada a retratar xiquetes. Tanmateix, s'ha de tenir en compte que s'ha conservat menys d'un ter de la totalitat de la seua obra. La xiqueta que ms vegades li va servir de model va ser Alexandra Kitchin ("Xie"), filla del deg de la catedral de Winchester, a qui va fotografiar unes cinquanta vegades des que tenia 4 anys fins que va complir-ne 16. L'any 1880 va intentar fotografiar-la en vestit de bany, per no se li va permetre. Se suposa que Dodgson va destruir o va tornar les fotografies de nus a les famlies de les xiquetes que fotografiava. Es creia que s'havien perdut, per s'han trobat sis nus, dels quals quatre han estat publicats i dos a penes es coneixen. Les fotografies i esbossos de nus que Dodgson realitzava van encoratjar la suposici que tenia tendncies pedfiles. 

La fotografia li va ser tamb til com a entrada en cercles socials elevats. Quan va aconseguir tenir un estudi propi, va fer notables retrats de personatges rellevants, com John Everett Millais, Ellen Terry, Dant Gabriel Rossetti, Julia Margaret Cameron i Alfred Tennyson.  Va cultivar tamb el paisatge i l'estudi anatmic. 

Dodgson va abandonar sobtadament la fotografia l'any 1880. Desprs de 24 anys, dominava completament la tcnica, disposava del seu propi estudi en el barri de Tom Quad, i havia creat unes 3.000 imatges. Menys de 1.000 han sobreviscut al temps i a la destrucci intencionada. Dodgson registrava cuidadosament les circumstncies que envoltaven la creaci de cadascuna de les seues fotografies, per el seu registre va ser destrut. 

La seua obra va ser reconeguda pstumament, junt amb la de Julia Margaret Cameron, grcies a reivindicaci que en van fer els fotgrafs del pictorialisme, aix com al suport del Cercle de Bloomsbury, a qu pertanyia Virginia Woolf. En l'actualitat, s considerat un dels fotgrafs victorians ms importants, i, amb seguretat, el ms influent en la fotografia artstica contempornia.

 Carrera literria .
Dodgson va escriure poesia i contes que va trametre a diverses revistes i que li van reportar un xit discret. Entre 1854 i 1856 la seua obra va aparixer en les publicacions d'mbit nacional The Comic Estafes i The Train, aix com en revistes de menor difusi, com la Whitby Gazette i el Oxford Critic.

La major part d'aquests escrits de Dodgson sn humorstics, i de vegades satrics. Per tenia un alt nivell d'autoexigncia. Al juliol de 1855 va escriure: "No crec haver escrit encara res digne d'una vertadera publicaci (categoria en qu no incloc a la Whitby Gazette o al Oxonian Advertiser), per no desesper de fer-ho algun dia". Anys abans d' Alcia al pas de les meravelles, ja buscava idees de contes per a xiquets que pogueren proporcionar-li diners: "Un llibre de Nadal podria vendre's b... Instruccions prctiques per a construir titelles i un teatre". 

L'any 1856 va publicar la seua primera obra amb el pseudnim que el faria fams: un predicible poemeta romntic, "Solitude", que va aparixer a The Train firmat per Lewis Carroll. Va crear aquest sobrenom a partir de la llatinitzaci del seu nom i el cognom de sa mare, Charles Lutwidge. Lutwidge va ser llatinitzat com Ludovicus, i Charles com Carolus. El resultant, Ludovicus Carolus, va tornar una altra vegada a l'idioma angls com Lewis Carroll. 



Tamb l'any 1856, un nou deg, Henry Liddell, va arribar a Christ Church, portant amb ell a la seua jove esposa i a les seues filles, que tindrien un important paper en la vida de Dodgson. Aquest va entaular una gran amistat amb la mare i amb els xiquets, especialment amb les tres filles, Lorina, Alice i Edith. Sembla que esdevingu una espcie de tradici per a Dodgson portar a la xiquetes de picnic al riu, a Godstow o a Nuneham. 

Va ser en una d'aquestes excursions, concretament, segons els seus diaris, el 4 de juliol de 1862, quan Dodgson va inventar l'argument de la histria que ms tard arribaria a ser el seu primer i ms gran xit comercial. Ell i el seu amic, el reverend Robinson Duckworth, van portar a les tres germanes Liddell (Lorina, de tretze anys,; Alice, de deu; i Edith, de vuit) a passejar amb barca pel Tmesi. Segons els relats del mateix Dodgson, d'Alice Liddell i de Duckworth, l'autor va improvisar la narraci, que va entusiasmar les xiquetes, especialment a Alice. Desprs de l'excursi, Alice li va demanar que escriguera la histria. Dodgson va passar una nit component el manuscrit, i li'l va regalar a Alice Liddell en el Nadal segent. El manuscrit es titulava Les aventures d'Alcia sota terra (Alice'S Adventures Under Ground), i estava illustrat amb dibuixos del propi autor.

Tres anys ms tard, Dodgson, mogut pel gran inters que el manuscrit havia despertat entre tots els seus lectors, va portar el llibre, convenientment revisat, a l'editor Macmillan, a qui li va agradar immediatament. Desprs de dubtar entre els ttols de Alcia entre les fades i L'hora daurada d'Alcia, l'obra es va publicar finalment l'any 1865 com Les aventures d'Alcia al pas de les meravelles (Alice'S Adventures in Wonderland), i firmada per Lewis Carroll. Les illustracions d'aquesta primera edici van ser obra de Sir John Tenniel. 

El multitudinari xit del llibre va portar al seu autor a escriure i publicar una segona part, Alcia a travs de l'espill (Through the Looking-Glass and what Alice Found There).

Posteriorment, Carroll va publicar el seu gran poema pardic La caa del Snark (The Hunting of the Snark), l'any 1876; i els dos volums de la seua ltima obra, Silvia i Bruno, el 1889 i el 1893, respectivament.
 
Tamb va publicar amb el seu vertader nom molts articles i llibres de tema matemtic. Destaquen El joc de la Lgica i Euclides i els seus rivals moderns.

Obres.
Alicia al pas de les meravelles (Alice'S Adventures in Wonderland) (1865);
Alicia a travs de l'espill (Through the Looking-Glass, and what Alice found there) (1872);
La caa del Snark (The Hunting of the Snark) (1875);
El joc de la lgica (The Game of Logic) (1876);
Silvia i Bruno (Sylvie and Bruno) (1889);

Bibliografia.
Kelly, Richard: Lewis Carroll , Twayne, 1990. ;
Cohen, Morton: Lewis Carroll: A Biography, Vintage, 1996.

Enllaos externs.


Lewis Carroll en el pas dels somriures Revista Axolotl, Literatura i Art en la profunditat.
Diversos articles referits a Lewis Carroll i la seua obra www.ekraft.com.ar ;
Obres de Lewis Carroll a en.wikisource ;
Obres de Lewis Carroll en format digital;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116173" title="Garbell" nonfiltered="2631" processed="2625" dbindex="47771">
Un garbell o seds s una eina agrcola destinada a separar les impureses de l'objectiu de la collita.

La forma ms perfeccionada, que s'utilitza actualment en els laboratoris, s una bateria de garbells metllics cadascun disposat l'un sobre l'altre de manera que l'espai de pas disminueix progressivament des del garbell de dalt fins al de baix.

Es posa la mostra al garbell superior i se sacseja tota la bateria manualment o de forma mecnica. Les diverses fraccions de la mostra queden separades a cadascun dels garbells i aix les impureses es poden classificar per la seva mida.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116174" title="Miquel Mir Serra" nonfiltered="2632" processed="2626" dbindex="47772">
Miquel Mir Serra (Banyoles, 1955) va publicar el llibre Sentiments d'una vida, amb el qual va guanyar el Premi Ciutat d'Olot de Poesia el 1978. Ha estat redactor de la Revista de Banyoles i collaborador del Diari de Girona i de l'Avui.

Fou president comarcal d'Esquerra Republicana de Catalunya i form part del consell Nacional del partit. D en del 1980 treballa al Museu d'Histria i a l'Arxiu de la Ciutat de Girona. A ms est investigant els fets de violncia revolucionria i treballant en la recerca sobre el patrimoni civil i religis espoliat a la reraguarda republicana durant la Guerra Civil.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116175" title="Xavier Roca" nonfiltered="2633" processed="2627" dbindex="47773">

 Xavier Roca Ferrer, notari i escriptor barcelon.
 Xavier Roca Mateo, futbolista.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116176" title="Xavier Roca Ferrer" nonfiltered="2634" processed="2628" dbindex="47774">

Xavier Roca i Ferrer (Barcelona, 1949) s un notari barcelon (doctorat en Filologia Clssica) que tamb conrea la creaci literria amb bons resultats, s a dir, crtiques positives, traduccions de la seva obra (al castell) i, en especial, el premi literari Josep Pla del 1993. Tamb ha tradut obres de l'alemany, l'angls i el francs al catal (d'autors com Horaci, Hans Natonek i David Garrett).

Obra.
Narrativa breu.
1993 El cap de Penteu;
1996 L'home dels miracles;
2003 L'art i Miss Arkansas;

Novella.
1994 Els dimonis familiars;
1998 El cas Petrescu;
2000 Un cos perfecte;

Premis.
1993 Josep Pla per El cap de Penteu;

Enllaos externs.
L'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116178" title="Praia" nonfiltered="2635" processed="2629" dbindex="47775">


Praia s la capital i la ciutat principal de Cap Verd, estat insular de l'oce Atlntic, a l'oest del Senegal. T una poblaci de 113.664 habitants (2005) i est situada al sud de l'illa de Santiago, a 1455' N 2331' O.

Pel seu port s'exporten caf, canya de sucre i fruites tropicals. Posseeix igualment una important indstria pesquera. 

El municipi de Praia est constitut per tres freguesias: Nossa Senhora da Graa, Santssimo Nome de Jesus i So Joo Baptista.

Com a capital de l'estat, al barri anomenat el Plat (o Plateau; s a dir, l'Altipl, un promontori vora mar) s'hi aixequen edificis pblics i altres construccions d'importncia, com el Palau Presidencial, bastit al final del segle XIX com a residncia del governador portugus. Tamb hi destaquen l'antic Ajuntament (Cmara Municipal), edifici de faana clssica amb una torre central quadrada; l'esglsia de Nossa Senhora da Graa, tamb d'estil neoclssic; el Museu Etnogrfic i el monument a Diogo Gomes, navegant portugus i descobridor de l'illa de Santiago el 1460. 

A 15 km a l'oest de Praia, a la costa, hi ha la Cidade Velha (Ciutat Vella), la primera capital de Cap Verd. Uns 60 km al nord s'aixeca la ciutat d'Assomada, amb el seu mercat concorregut i el Museu da Tabanka. Al nord de l'illa de Santiago hi ha la ciutat i el municipi de Tarrafal, platja de sorres clares i palmeres, amb alguna infraestructura turstica.

La variant del crioll de Cap Verd parlada a Praia s'anomena badiu.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Praia ;
 Associaci Nacional de Municipis de Cap Verd  ;
 Institut Superior d'Educaci ;
 Universitat Jean Piaget de Cap Verd ;


 	 
 

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116180" title="Xavier Rubert de Vents" nonfiltered="2636" processed="2630" dbindex="47777">
Xavier Rubert de Vents (Barcelona, 1939) s filsof, professor universitari, escriptor i poltic. Molt actiu en la vida pblica catalana, collabora habitualment en diversos mitjans de televisi, rdio i en la premsa escrita. Les seves obres gaudeixen de reconeixement internacional, com ho demostra el fet d'haver estat tradut al castell, l'angls, l'itali i l'alemany.

Obra.
Catal.
1968 Teoria de la sensibilitat;
1978 Ofici de Setmana Santa;
1983 Per qu filosofia;
1987 Pensadors catalans;
1991 El cortes i el seu fantasma;
1992 De filosofia (amb Merc Rius);
1993 Manies i afrodismes;
1999 Catalunya: de la identitat a la independncia;
2004 Filosofia d'estar per casa;
2006 Teoria de la sensibilitat nacionalista;

Castell.
1963 El arte ensimismado;
1969 Teora de la sensibilidad (traducci del catal);
1971 Moral y nueva cultura ;
1973 Utopas de la sensualidad y mtodos del sentido;
1974 La esttica y sus herejas ;
1975 Ensayos sobre el desorden;
1979 Oficio de Semana Santa(traducci del catal);
1980 De la Modernidad. Ensayos de filosofa crtica;
1984 Filosofa y/o Poltica;
1984 Las metopas: metodologas y mtodos de nuestro tiempo;
1986 Europa y otros ensayos;
1986 Moral(reedici de Moral y nueva cultura, 1971);
1987 El Laberinto de la Hispanidad;
1990 Porqu filosofa?(traducci del catal);
1991 El cortesano y su fantasma(traducci del catal);
1993 Manas, amores y otros oficios;
1994 Nacionalismos. El laberinto de la identidad;
1996 tica sin atributos (reedici de Moral, 1986);
1998 Crtica de la modernidad (reedici de "De la modernidad", 1986);
1999 De la identidad a la independencia(traducci del catal);
2000 Dios, entre otros inconvenientes;

Premis.
1963 Premi Ciutat de Barcelona per El arte ensimismado;
1968 Premi Lletra d'Or per Teoria de la sensibilitat;
1973 Premi Anagrama d'assaig per La esttica y sus herejas;
1991 Premi Josep Pla per El cortes i el seu fantasma;

Enllaos externs.
Pgina personal de Xavier Rubert de Vents en catal, castell,  i angls.
L'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;
Pgina de l'autor a Lletra;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116181" title="Podall" nonfiltered="2637" processed="2631" dbindex="47778">
Podall s una eina agrcola tradicional.

Actualment la lmina est feta d'acer, t la forma corbada i amb la part que talla noms a la part interna que s l'oposada al manipulador.

La mida ms habitual s de 20 a 25 cm de llargada sense comptar el mnec

La funci ms habitual del podall s tallar branques o tiges encara verdes i de dimensions relativament redudes per tal de fer empelts o per esporgar la vinya.  

Actualment en les feines d'esporga es fa servir ms les tissores d'esporgar.


Enllaos externs.
histria ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116184" title="Trineu" nonfiltered="2638" processed="2632" dbindex="47779">
Trineu s un vehicle amb patins en lloc de rodes que es desplaa lliscant per la neu, el gla o una altra superfcie amb poca fricci com pot ser l'herba no massa seca.

El seu s pot ser de transport o b ludic i esportiu en aquest darrer cas rep noms diversos segons la disciplina esportiva com el de Bobsled, per exemple.

L'origen del trineu s molt antic i probablement derivaria del tobogan dels amerindis algonquins que no coneixien la roda i es desplaaven utilitzant aquest tipus de trineu.

La tracci animal la feien majoritriament els cavalls, rens i gossos (de races especials com hushky malamute o samoiana).

El trineu de Lapnia noms porta un pat per als altres llocs del mn en porta dos.

En el folklore s tpica la imatge del Pare Noel amb un trineu ple de regals tibat per rens voladors. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116186" title="Guils del Cant" nonfiltered="2639" processed="2633" dbindex="47780">

Guils del Cant o Guils del Sant s un poble de l'Alt Urgell, en el municipi de Montferrer i Castellb.

La seua principal activitat econmica s la ramaderia i el turisme rural.

La festa major s el tercer diumenge d'agost.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116187" title="Fanga" nonfiltered="2640" processed="2634" dbindex="47781">

Fanga s una eina agrcola utilitzada per a cavar o remoure la terra.

La seva forma s molt variada: des de la fanga similar a una forca a les fangues en forma de pala, per que en tots dos casos sn eines rectes per tal d'incidir directament en la terra.

Per fangar cal dividir prviament la superfcie amb marques i cordills i anar passant la terra extreta d'una banda a l'altra.

La feina d'utilitzar la fanga es diu fangar i com que s molt feixuga i actualment es considera d'una utilitat dubtosa, noms es fa en petites superfcies com horts.   











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116193" title="Trofeu Individual Bancaixa" nonfiltered="2641" processed="2635" dbindex="47783">
El Trofeu Individual Bancaixa s l'adaptaci del Circuit Bancaixa d'escala i corda de la pilota valenciana en la modalitat del m a m, o siga, un contra un.

Est promoguda per Bancaixa, caixa d'estalvis que est implantada en tot el territori valenci, a travs de la seua fundaci, organitzada per l'empresa Frediesport conjuntament amb la Federaci de Pilota Valenciana, i jugada per pilotaris de l'empresa ValNet.

 Historial .





 Rcords del Trofeu Individual Bancaixa .
 Grau ha sigut l'nic mitger en guanyar una competici en qu dominen els dauers.

 Normes especfiques .
 Les partides comencen empat a 10 jocs, excepte l'any 2007, en qu, per qu les partides no siguen tan feixugues, l'empat inicial s a 15 jocs.

 Edicions de l'Individual .
 Trofeu Individual Bancaixa de 2004;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2005;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2006;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2007;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2008;

 Vegeu tamb .
 Pilota valenciana;
 Escala i corda;
 Circuit Bancaixa;

 Enllaos externs .
 7 vdeos a Youtube de la final del 93 entre Genovs I i Sarasol I;
 Google Video: ltims jocs de la final de 1995, Genovs I vs. lvaro;
 Google Video: Final de 2004, lvaro vs. Genovs II, completa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116194" title="Nina Bergonzi" nonfiltered="2642" processed="2636" dbindex="47784">

Nina Bergonzi anomenada popularment com "La Nia" fou una cantant i ballarina Veneciana que va residir durant un temps a Barcelona a mitjans del segle XVIII allotjant-se a la Fonda de Santa Maria.

Va ser desterrada d'Espanya per consell del Bisbe Josep Climent i Avinent al Governador del consell i aquest en una carta dirigida al regent de l'Audincia, que va donar l'ordre d'expulsi i desterrament de Nina Bergonzi per ser l'amant d'Ambrosio Funes de Villalpando y Abarca de Bolea comte consort de Ricla. Al mateix temps, "La Nia" tamb era l'amant de Giacomo Casanova.

El 1769 "la Nia" va ser desterrada d'Espanya, el motiu d'aquesta expulsi va ser:  perqu vivia escandalosament amb el comte de Ricla, donant un mal exemple al jovent que d'aquesta forma podia prendre exemple i llenar-se al vici.

El Bisbe Climent, primer va intentar processar al comte de Ricla, per ning s'atrev a testificar en contra d'ell, com que legalment no va poder fer res al respecte, el Bisbe va anar per altres vies ms segures pels seus propsits morals i utilitzant la influncia del crrec que ostentava, es va desterrar a Nina Bergonzi.

De la Bella Nina Bergonzi el mateix Giacomo Casanova va dir d'ella, mentre fugia dels seus sicaris que el perseguien per matar-lo; ... l'amant del comte de Ricla era una dona molt perversa 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116195" title="Plantador" nonfiltered="2643" processed="2637" dbindex="47785">
Un plantador s una eina agrcola manual utilitzada per a fer forats dins la terra i posar-hi llavors, plantes o bulbs.

Abans estaven fets de fusta i actualment sn de metall o de plstic.

La forma ms habitual s la cnica amb un mnec formant un angle de 45 graus aproximadament.

Tamb n'hi ha que sn com petites pales.

Per a plantar amb el plantador es fa un forat a la terra presionant  amb la punta de l'eina i ,si la terra no est massa seca, es mantindr el forat per a poder deixar la llavor, ubicar les arrels de la planta o deixar-hi una part vegetativa.

nicament per a plantar bulbs o altres estructures similars el plantador disposa de dues peces mbils que un cop collocat el bulb dins del planador s'introdueixen en la terra i fan el forat al mateix temps que deixen el bulb enterrat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116196" title="Septimi Sever" nonfiltered="2644" processed="2638" dbindex="47786">


Luci Septimi Sever (en llat Lucius Septimius Severus), emperador rom fundador de la dinastia Severa, va nixer l'11 d'abril de l'any 146 a Leptis Magna, a uns 100 km al sud-est de Cartago, a la costa nord de la provncia d'frica. La seva famlia pertanyia a la noblesa fencia. Segons alguns historiadors parlava el llat amb un marcat accent pnic i destacava per ser summament supersticis.

El 172 va ser nomenat senador, probablement per l'emperador Marc Aureli. El 190 va aconseguir el crrec de cnsol. A l'any segent Cmmode li va assignar el comandament de les legions a Pannnia. Desprs de l'assassinat de Prtinax el 193, aquestes legions varen proclamar-l'hi emperador. De seguida se'n va anar cap a Itlia per a ocupar Roma, sense trobar resistncia. Mentrestant, les legions a Sria havien proclamat Pescenni Nger, mentre que a Britnia va ser proclamat Clodi Alb com a emperador. Desprs d'una aliana passatgera amb Clodi Alb va aconseguir derrotar Pescenni Nger, per va trigar fins al 197 per a eliminar tamb l'altre rival al tron i restablir la unitat territorial de l'imperi.

Com a general va conduir amb xit una guerra contra els parts. Com a conseqncia, la part nord de Mesopotmia va tornar sota control rom. Els seus soldats van saquejar la ciutat de Ctesifont i van vendre els supervivents com a esclaus.

Les seves relacions amb el Senat no van ser bones. Es va fer especialment impopular en retallar el poder senatorial amb l'ajuda dels militars. Va fer eliminar i executar dotzenes de senadors desprs d'acusacions de corrupci o conspiraci. Desprs els substitua per nous senadors que comptessin amb el seu beneplcit. Va dissoldre les cohorts pretorianes i les va substituir per la seva prpia fora militar. Uns 50.000 soldats romans fidels a les seves ordres van acampar a Roma i els seus voltants.

Encara que les seves nsies de poder van convertir Roma en una dictadura militar, Septimi Sever era molt popular entre la poblaci. Va restablir la moral romana desprs dels anys decadents del govern de Cmmode i va aconseguir limitar la corrupci. En tornar de la seva victria sobre els parts va aixecar un arc de triomf al Frum que duu el seu nom. 

En els ltims anys Septimi Sever havia de lluitar contra els atacs dels brbars, que posaven en perill la integritat territorial de l'imperi. Sobretot tenia problemes amb aixecaments a Britnia. Per aix va manar renovar el limes d'Adri abans de morir finalment el 4 de febrer de 211 a Eboracum (York).

Desprs de la seva mort va ser declarat Divus pel senat. La seva herncia va passar als seus fills Geta i Caracalla. Geta va ser assassinat poc desprs pel seu germ gran.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116198" title="Lotario" nonfiltered="2645" processed="2639" dbindex="47787">
Lotario s una pera italiana en tres actes de Georg Friedrich Hndel (HWV 26). El llibret s de Giacomo Rossi, basat en l'obra Adelaide d'Antonio Salvi. El tema es basa lliurement en les lluites pel tron del regne d'Itlia amb l'emperador romanogermnic Lotari I i els nobles locals.

Hndel complet la partitura el 16 de novembre de 1729 i s'estren al King's Theatre de Londres el 2 de desembre de 1729. Se'n feren deu representacions per no es torn a presentar en les segents temporades i caigu en l'oblit desprs de la mort del compositor. Es recuper per primera vegada el 3 de setembre de 1975.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116199" title="Msica aqutica" nonfiltered="2646" processed="2640" dbindex="47788">
La Msica aqutica (Water Music en angls) s un conjunt de moviments orquestrals de Georg Friedrich Hndel, sovint considerats com a tres suites. S'estren l'estiu de 1717 quan el rei Jordi I deman un concert que s'hauria de celebrar sobre el riu Tmesi. Les suites orquestrals foren interpretades per 50 msics a la barcassa del rei.

 Enllaos externs .
  ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116202" title="Ruhr" nonfiltered="2647" processed="2641" dbindex="47789">

El Ruhr s un riu de llargada mitjana de Rin del Nord - Westflia, a l'oest d'Alemanya. Neix a aproximadament 674 m d'altura, prop de la ciutat de Winterberg, a la regi muntanyosa del Sauerland, i desemboca al Rin, dins l'rea municipal de Duisburg, a noms 17 m sobre el nivell del mar.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116204" title="Colibr" nonfiltered="2648" processed="2642" dbindex="47790">
 


Els colibrs sn els ocells que formen la famlia dels troqulids (Trochilidae). Sn originaris exclusivament d'Amrica i les espcies es troben des del sud d'Alaska i Canad a la Patagnia, tot i que sn ms abundants a les zones tropicals.

La famlia dels troqulids t uns 123 gneres i unes 325 espcies. La mida d'aquests ocells oscilla entre els 6 i els 22 cm i pesen entre 1'8 i 24 grams.

Caracterstiques distintives.

S'alimenten principalment del nctar de les flors principalment les de color vermell i corolla tubular a les quals pollinitzen. Tamb mengen ocasionalment insectes.
El bec s prim i molt llarg ;
La llengua s bfida i molt llarga, i s'enrotlla al voltant del crani quan l'ocell est en reps.
Les potes sn tan curtes i frgils que els colibrs han perdut gaireb la capacitat de caminar.
El plomatge presenta iridescncies que li donen un aspecte metllic.
Poden estar immbils a l'aire, pujar verticalment o anar enrere quan estan volant ja que les ales baten a una velocitat de 15 a 80 vegades per segon, segons les espcies.  ;
Els seus ous, malgrat ser els ms petits d'entre els ocells, sn grans en relaci al pes dels colibrs, com succeeix a l'inrevs amb la grandria dels ous d'estru.

Metabolisme.

Tenen el metabolisme ms actiu d'entre tots els animals de sang calenta i el cor d'algunes espcies, com el colibr de gola blava, arriba a  bategar fins a 1.260 vegades per minut. Per a mantenir aquesta activitat metablica els cal alimentar-se de manera contnua. Tot i aix tenen diverses estratgies de resistncia com s el caure en una mena de letargia o l'estalvi energtic nocturn. A ms acostumen a migrar en poques desfavorables tot i que algunes espcies suporten temperatures de -20C. 

El metabolisme dels colibrs t la mxima capacitat coneguda de lliurament d'oxigen a les mitocndries musculars i es creu que arriben al lmit del que s possible per al disseny d'un vertebrat. 

Taxonomia.

Tradicionalment se'ls ha ubicat dins l'ordre Apodiformes, on hi ha tamb les orenetes, i encara que segons alguns taxonomistes els colibrs tindrien un ordre propi, Trochiliformes, no hi ha evidncies concloents per acceptar la proposta. 

La subfamlia Phaethornithinae, compta amb 6 gneres i 34 espcies, i la subfamlia  Trochilinae est formada per la resta de les espcies, unes 325.

Vegeu-ne tamb.

 Llista de colibrs;

Referncies.
 Bleiweiss, Robert; Kirsch, John A. W.; Matheus, Juan Carlos (1999): "DNA-DNA hybridization evidence for subfamily structure among hummingbirds". Auk 111(1): 8-19. PDF fulltext;
 del Hoyo, J.; Elliott, A.; Sargatal, J. (editors) (1999): Handbook of Birds of the World, Volume 5: Barn-owls to Hummingbirds. Lynx Edicions, Barcelona. ISBN 84-87334-25-3;
 Gerwin, John A. & Zink, Robert M. (1998): "Phylogenetic patterns in the Trochilidae". Auk 115(1): 105-118. PDF fulltext;
 Meyer de Schauensee, Rodolphe (1970): A Guide to Birds of South America. Livingston, Wynnewood, PA.
 Shackelford, Clifford Eugene; Lindsay, Madge M.; Klym, C. Mark (2005): Hummingbirds of Texas with their New Mexico and Arizona ranges. Texas A&M University Press, College Station. ISBN 1-58544-433-2;
 Skutch, Alexander F.; Singer, Arthur B. (1973): The Life of the Hummingbird. Crown Publishers, New York. ISBN 0-517-50572X;
 Warrick, D. R.; Tobalske, B.W.; Powers, D.R. (2005): "Aerodynamics of the hovering hummingbird". Nature  435: 1094-1097  (HTML abstract);

Enllaos externs.

The Hummingbird Society;
Hummingbird Society's Photo Gallery;
"Operation Ruby Throat: The Hummingbird Project";
Hummingbirds.net;
Hummingbirds;
Hummingbird videos on the Internet Bird Collection;
Video (.wmv) (.mp4 - iPod) Hummingbird hovers and feeds.   Licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike.  Stored at blip.tv;
Video (.wmv) Hummingbird shaping a nest.  Licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike.  Stored at blip.tv;
Video (.wmv) Hummingbird adding spider's web to nest.  Licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike.  Stored at blip.tv;
Video (.wmv) Hummingbird adding downy seed to nest.  Licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike.  Stored at blip.tv;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116210" title="Cistell" nonfiltered="2649" processed="2643" dbindex="47793">

Un cistell s un recipient porttil fet de canyes, vimets, margall, o d'altres plantes fibroses, entreteixides, de base oval o rectangular amb una nasa travessera a la meitat de la seva llargria.
Histria.
Els objectes ms antics de cistelleria datats per la tcnica del carboni 14, tenen a ms de 10 000 anys, s a dir b abans de les primeres cermiques i han estat descoberts a Fayum (Egipte). Uns altres els quals daten de ms de 7000 anys han estat trobats en Orient Mig. No obstant aix, ats que aquests objectes han estat fets materials biodegradables, sn rars de trobar. La seva conservaci en el temps st vinculada a condicions molt particulars, per exemple: sequedat a Egipte o al contrari, medi anaerbic com ara, turberas, o en llacs (Banyoles). Tamb es troben rastres de cistelleries impreses sobre la cermica, el trenat que serveix de suport per a aglutinar l'argila i donar la forma.

 Vegeu tamb .
 Cove;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116211" title="Arc de Septimi Sever" nonfiltered="2650" processed="2644" dbindex="47794">


L'Arc de Septimi Sever (en llat Arcus Septimii Severi, en itali Arco di Settimio Severo) s un arc de triomf de tres arcs (amb una obertura central acostada de dues de laterals ms petites), situat a Roma, a l'angle nord-est del Frum Rom, i s'aixeca sobre un scol de travert originriament accessible noms per mitj d'escales. El Senat el va dedicar, l'any 203 dC, a l'emperador Septimi Sever i als seus dos fills, Caracalla i Geta, per celebrar la victria sobre els parts, obtinguda arran de dues campanyes militars dutes a terme respectivament el 195 dC i l'any en qu li fou dedicat l'arc triomfal.

L'arc s fet de carreus de marbre, amb les tres obertures emmarcades per columnes sobresortints d'ordre compost que s'alcen sobre alts pedestals, esculpits amb Victries i figures de brbars. Damunt dels arcs laterals hi ha grans relleus que, en diversos registres, representen episodis de la guerra victoriosa. Les obertures laterals es comuniquen amb l'arc central per mitj de dos petits arcs. 

A la part superior de l'arc hi ha la inscripci segent, que es repeteix a totes dues bandes:
IMP  CAES  LVCIO  SEPTIMIO  M  FIL  SEVERO  PIO  PERTINACI  AVG  PATRI PATRIAE  PARTHICO  ARABICO  ET  PARTHICO  ADIABENICO  PONTIFIC  MAXIMO  TRIBUNIC  POTEST  XI  IMP  XI  COS  III  PROCOS  ET  IMP  CAES  M  AVRELIO  L  FIL  ANTONINO  AVG  PIO  FELICI  TRIBUNIC  POTEST  VI  COS  PROCOS  P  P  OPTIMIS  FORTISSIMISQVE  PRINCIPIBUS  OB  REM  PVBLICAM  RESTITVTAM  IMPERIVMQVE  POPVLI  ROMANI  PROPAGATVM  INSIGNIBVS  VIRTVTIBVS  EORVM  DOMI  FORISQVE  S  P  Q  R

Al quart rengle de la inscripci, els mots optimis fortissimisque principibus substitueixen el text on apareixia el nom de Geta i que fou esborrat i substitut desprs del seu assassinat i de la damnatio memoriae.

Enllaos externs.

Arc de Septmi Sever, filmat en realitat virtual i amb galeria de fotos ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116212" title="Templet de San Pietro in Montorio" nonfiltered="2651" processed="2645" dbindex="47795">

El Templet de San Pietro in Montorio (en itali Tempietto di San Pietro in Montorio o, simplement, il Tempietto) s una de les obres ms importants i conegudes de Bramante i una obra mestra de l'arquitectura renaixentista. Es troba a Roma, al tur del Gianicolo, en un dels patis del convent de San Pietro in Montorio, que actualment acull la Reial Acadmia d'Espanya a Roma, i va ser construit l any 1502 per encrrec dels Reis Catlics, en commemoraci de la conquesta de Granada el 1492. 

Arquitectura.
El templet, que s'ala , s fet de granit i t planta circular, amb una columnata que envolta la cella, coberta per una cpula semicircular. A la planta hi ha un crepidoma, que sn tres escales cadascuna de les quals representa les tres virtuts teologals: la fe, l esperana i la caritat. S aixeca damunt una escalinata seguida d un curt podi on s eleva una columnata d ordre tosc o dric rom. T en total 48 mtopes on hi havia representada una figura d un bust repetida quatre vegades. El mur de la cella, amb dos cossos, t una paret exterior articulada per nnxols d'acabament semicircular, en forma de petxina, que alternen amb portes i finestres separades per pilastres, cadascuna de les quals es correspon amb una de les columnes del peristil. 

Finalitat.
Just davall de l altar major hi ha la cripta on, pretesament, hi havia clavada la creu de sant Pere. Aquesta cripta simbolitza el martiri de l apstol.
Aquesta obra es considera el manifest de l arquitectura del classicisme renaixentista, donada la seva puresa de lnies i la seva austeritat decorativa. El seu significat s la simbolitzaci de la condici de l apstol Pere com a Primer Pontfex i fonament de l Esglsia, i la seva funci s commemorativa i religiosa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116218" title="Orlando furioso (Vivaldi)" nonfiltered="2652" processed="2646" dbindex="47797">

Orlando Furioso s una pera en tres actes d'Antonio Vivaldi sobre un llibret itali de Grazio Braccioli, basat en el poemapic Orlando furioso de Ludovico Ariosto. L'estrena es va fer la tardor de l'any 1727 al Teatro Sant'Angelo de Vencia.

L'pera, a travs del recitatiu, est ambientada en una illa en un temps sense especificar. La histria combina les proeses de l'heroi Orlando, aix com el conte de la fetillera Alcina.

 Vivaldi no s noms un prolix i hbil inventor de melodies enganxadores i d'acrobcies inversemblants, tamb s un dramaturg. Orlando furioso n'aporta una demostraci i l'hissa al rang dels ms grans. Aquesta pera s molt ms que una floritura d'ries sublims i excitants.

Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116219" title="Lobata" nonfiltered="2653" processed="2647" dbindex="47798">
Pel que fa al districte de So Tom i Prncipe, vegeu Lobata (So Tom i Prncipe).

Els lobats (Lobata) sn un ordre de Ctenophora de la classe Tentaculata. Tenen uns tentacles ms petits que els d'altres ctenfors. Va ser anomenat per Johann Friedrich Eschscholtz l'any 1825.   Es troben al Mar Negre i tamb al Mar Caspi. Fan uns 25 centmetres de longitud.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116220" title="Llista de trinquets" nonfiltered="2654" processed="2648" dbindex="47799">
Llista de poblacions en qu hi ha trinquets actualment o n'hi ha constncia de la seua existncia anteriorment. Es marquen en negreta els trinquets actius.

 Valncia ciutat .

A la ciutat de Valncia:
 Trinquet de Cavallers, al carrer del mateix nom.
 Trinquet de Centelles, documentat al segle XVI.
 Trinquet d'En Ciurana, esmentat en un escrit de 1571, situat en l'actual Plaa de la Merc.
 Trinquet de l'Encarnaci.
 Trinquet dels Faigs, segons el Llibre d'Avenaments de 1505.
 Trinquet de l'Hospital, adossat a la Porta del Reial i a la vora del pont del mateix nom.
 Trinquet de Juan de Mena. Finals del segle XIX i primera meitat del XX.
 Trinquet Llevant del Grau. Finals del segle XIX i primera meitat del XX.
 Trinquet de Mossn Olcina, esmentat el 1484.
 Trinquet de Mossn Sanz.
 Trinquet del Pavorde, segons el Llibre d'Avenaments de 1505.
 Trinquet de Pelayo. L'nic en funcionament avui en dia, al carrer del mateix nom.
 Trinquet dels Pilons o dels Mascons, ja que era propietat de la famlia dels Mascons. Estava a l'actual Ruiz de Lihory, i ja se'n troben referncies l'any 1534.
 Trinquet del Trabuquet, probablement anteriorment es va conixer pel Trinquet del Bordell dels Negres, i tamb com a Trinquet de Mossn Cots. Ja s esmentat el 1525.
 Trinquet de Na Segarra. Situat al Carrer de la Tertlia. Tamb fou conegut com el Trinquet de la Morera al segle XVIII.
 Trinquet El Genovs de l'Universitat Politcnica de Valncia.

 Arreu del Pas Valenci .
 Abdet, Trinquet de l'Abdet;
 Aielo de Malferit;
 Alacant;
 Alberic;
 Albuixec;
 Alcsser;
 Alcoi (Trinquet de la Cova Santa);
 Aldaia;
 Alfarb;
 Algemes;
 Alginet;
 Almassora;
 Almoines;
 L'Alqueria d'Asnar;
 Altea;
 Alzira;
 Blgida;
 Bellreguard;
 Benaguasil;
 Benasau;
 Beniarj;
 Beniarrs;
 Benidorm;
 Benifai;
 Benignim;
 Benimantell;
 Benimarfull;
 Beniopa;
 Beniparrell;
 Benissa (Trinquet de Benissa);
 Benissan;
 Btera;
 Bicorp (En construcci);
 Bigastre (En construcci);
 Bocairent;
 Borbot;
 Borriana;
 Borriol;
 Burjassot;
 Calp;
 El Campello;
 Canals;
 Carcaixent;
 Crcer;
 Carlet;
 Casinos;
 Castalla;
 Castellar;
 Castell de la Plana;
 Castell de Rugat;
 Catarroja;
 Confrides;
 Crevillent;
 Daims;
 Dnia (Trinquet Vista alegre);
 Elda;
 L'Eliana;
 Elx;
 Foios;
 Gandia;
 Gata de Gorgos (Trinquet Xiquet de Gata);
 Genovs (Trinquet del Genovs);
 Godelleta;
 Guadassuar;
 Jess Pobre;
 Llria (Trinquet del Pla de l'Arc);
 La Llosa de Ranes;
 Llutxent;
 Manises (Trinquet de Manises);
 Massalfassar;
 Massamagrell (Trinquet Tio Pena);
 Matola ;
 Meliana;
 Moncofa;
 Monver (trinquets de Galotxetes);
 Montcada;
 Murla;
 Muro d'Alcoi;
 Museros;
 Oliva;
 L'Olleria;
 Onda;
 Ondara;
 Onil;
 Ontinyent;
 Orba;
 Oriola (En construcci);
 L'Orxa;
 Palma de Gandia;
 Parcent;
 Paterna;
 Pedreguer (Trinquet Xato de Pedreguer);
 Pego;
 Petrer;
 Piles;
 Planes;
 La Pobla de Vallbona;
 Poliny;
 Quatretonda;
 Rafelcofer (Trinquet de Rafelcofer);
 Rafelbunyol;
 Real de Montroi;
 Riba-roja de Tria;
 Sagunt;
 Silla;
 Simat de la Valldigna;
 Sollana;
 Sueca;
 Tavernes de la Valldigna;
 Torrent;
 Traiguera;
 Les Useres;
 La Vila Joiosa;
 Valncia;
 La Vall d'Ebo;
 La Vall d'Uix;
 Vilafams;
 Vilallonga;
 Vilamarxant;
 Vila-real (Trinquet Salvador Sagols);
 La Vilavella;
 El Villar;
 Vilanova de Castell;
 Xbia;
 Xal;
 Xelva;
 Xeraco;
 Xeresa;
 Xest;
 Xilxes;

 A l'estranger .

Argentina:
 San Juan ;

 Vegeu tamb .

 Llista de pilotaris valencians;

 Enllaoz externs .

 Fitxa de diversos trinquets, al web del Museu de Pilota;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116221" title="Doleorthis" nonfiltered="2655" processed="2649" dbindex="47800">

Doleorthis s un gnere extingit de braquipodes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116223" title="Nuda" nonfiltered="2656" processed="2650" dbindex="47801">

Els nudes (Nuda) sn una classe del flum Ctenophora. Cap dels seus membres presenta tentacles.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116224" title="Amolops" nonfiltered="2657" processed="2651" dbindex="47802">

Amolops s un gnere de granotes vertaderes.

Espcies.

 Amolops bellulus (Liu, Yang, Ferraris & Matsui, 2000).
 Amolops chakrataensis (Ray, 1992).
 Amolops chapaensis (Bourret, 1937).
 Amolops chunganensis (Pope, 1929).
 Amolops cremnobatus (Inger & Kottelat, 1998).
 Amolops daiyunensis (Liu & Hu, 1975).
 Amolops formosus (Gnther, 1876).
 Amolops gerbillus (Annandale, 1912).
 Amolops granulosus (Liu & Hu, 1961).
 Amolops hainanensis (Boulenger, 1900).
 Amolops himalayanus (Boulenger, 1888).
 Amolops hongkongensis (Pope & Romer, 1951).
 Amolops jaunsari (Ray, 1992).
 Amolops jinjiangensis (Su, Yang & Li, 1986).
 Amolops kangtingensis (Liu, 1950).
 Amolops kaulbacki (Smith, 1940).
 Amolops larutensis (Boulenger, 1899).
 Amolops liangshanensis (Wu & Zhao, 1984).
 Amolops lifanensis (Liu, 1945).
 Amolops loloensis (Liu, 1950).
 Amolops longimanus (Andersson, 1939).
 Amolops mantzorum (David, 1872).
 Amolops marmoratus (Blyth, 1855).
 Amolops mengyangensis (Wu & Tian, 1995).
 Amolops monticola (Anderson, 1871).
 Amolops nepalicus (Yang, 1991.
 Amolops ricketti (Boulenger, 1899).
 Amolops spinapectoralis (Inger, Orlov & Darevsky, 1999).
 Amolops taiwanianus (Otsu, 1973).
 Amolops tormotus (Wu, 1977).
 Amolops torrentis (Smith, 1923).
 Amolops tuberodepressus (Liu & Yang, 2000).
 Amolops viridimaculatus (Jiang, 1983).
 Amolops wuyiensis (Liu & Hu, 1975).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116225" title="Llista de pilotaris valencians" nonfiltered="2658" processed="2652" dbindex="47803">
Els jugadors de pilota valenciana en qualsevol de les seues modalitats reben el nom de pilotaris, o pilotaires. El terme pilotari s d'origen basc, i vol dir, "qui es dedica a la pilota", s a dir, qui hi juga.



Heus ac una llista de pilotaris de totes les poques, sense fer esment a si sn professionals o aficionats destacats, i classificats per la modalitat per la qu sn ms coneguts. S'ha de tenir en compte, per, que els jugadors que sobreixen en la Galotxa solen passar a l'Escala i corda, des d'on alguns professionals retirats continuen com a aficionats de Front.

Aix mateix, cal fer esment a l'empresa ValNet, que en l'actualitat t contractats tots els jugadors d'Escala i corda.

 Escala i corda .
 A .
 Adrin I, Adrin Miguel Mascarell, de Sueca;
 Adrin II, Adrin Celda Garca, de Museros;
 Alberto, Alberto Jurado Forner, de Valncia;
 lvaro, lvaro Navarro Serra, de Faura, membre de la Selecci;
 ngel, ngel Reig Snchez, de Murla;
 Antoniet, Antoni Jorques, d'Almassora;
 Aucejo, Jos Aucejo Casares, de Meliana;

 B .
 Boixet, Adolfo Silvestre Gandia, d'Alcoi;
 Boni, de Vilamarxant;
 Barraca, Pepe Barraca, d'Altea;

 C .
 Canari, Jos Bellver Gamn, de Rafelbunyol;
 Cervera, Vicente Cervera Chust, d'Alaqus;
 Colau, Hctor Coll Sebasti, de La Pobla de Vallbona;
 Colau II, Antonio Coll Sebasti, de La Pobla de Vallbona;

 D .
 Dani, Daniel Gmez Gimnez, de Benavites, membre de la Selecci;

 E .
 Edi, Eduardo Sirera Blanco, de Murla;
 Espnola, Alberto Espnola, d'Albal;
 Eusebio, Josep Sanvenancio, de Riola;

 F .
 Fageca, Ismael Vidal Soneira, de Valncia;
 Flix, Flix Pearrubia Larrosa, de Dnia;
 Ferrer I, Pasqual Ferrer, de Benaguasil;
 Ferrer II, de Miramar;
 Ferreret, Joaqun Lizondo Vergara, de Massamagrell;
 Fredi, Alfred Hernando Hueso, de Valncia, membre de la Selecci;

 G .
 Gat I, Ramon Chisvert Ballester, de L'Eliana;
 Gat II, Lluis Chisvert Ballester, de L'Eliana;
 Genovs I del Genovs, Paco Cabanes Pastor, membre de la Selecci;
 Genovs II del Genovs, Jos Cabanes, membre de la Selecci;
 Gorrea, Francisco Gorrea Hernndez, de Llria;
 Grau, Vicente Grau Juan, de Valncia, membre de la Selecci;

 H .
 Hctor, Hctor Vidal Hernndez, de La Vall de Laguar, membre de la Selecci;
 Hctor II, Hctor Rodrguez Mestre, de Massamagrell;
 Herrera, Jonathan Herrera Ramos, de Beniparrell;

 J .
 Javi, Javier Sans Len, de Massalfassar;
 Jess, Jess Cebri del Rey, de Silla;
 Juliet, Julio Palau Lozano, d'Alginet;

 L .
 Len, Rafael Soler Toms, del Genovs;
 Locheta, Josep Aguilar Giner, de L'Eliana;
 Llria I, Josep Puchol, de Llria;

 M .
 Melchor, Melchor Fauli Garces, de Benavites;
 Mezquita, Jos Jorge Mezquita Garca, de Vila-real, membre de la Selecci;
 Miguel, Miguel Gonzlez Mar, de Petrer;
 Migueln, Miguel ngel Bas Lpez, de Valncia;

 N .
 Nacho, Ignacio Chacn Dalmau, de Beniparrell, membre de la Selecci;
 El Nel, Jos Vicente Riera Calatayud, de Murla;
 Nez, Antonio Nez Celda, de Quart de Poblet;

 O .
 Oltra, Joaqun Oltra Sanchis, del Genovs;
 Oate II, Francisco Javier Garca Atienza, de Massamagrell;

 P .
 Pasqual II, Pasqual Balaguer Castillo, de La Pobla de Vallbona, membre de la Selecci;
 Patet, Bernardo Roig Marco, de Carlet;
 Pedrito, Pedro Ruiz Carrilero, de Valncia;
 Pedro, Pedro Jos Lpez Ronda, de Valncia, membre de la Selecci;
 Pere, Pere Ribes Garca, de Pedreguer;
 Pigat II, Pasqual Sanchis Moscard, del Genovs, seleccionador de la Selecci;
 Pigat III, Eduardo Sanchis Moscard, del Genovs;
 Primi, Primitivo Cirugeda Mulet, de Gata de Gorgos;
 Puchol, Francesc Xavier Puchol i Ruiz, de Vinalesa;

 Q .
 Alberto Arnal, el Xiquet de Quart;

 R .
 Ral II, Ral Cervera Gimnez, de Godelleta, membre de la Selecci;
 Ribera II, Daniel Ribera;
 Roget, Perfecto Monserrat Hervs, de Carlet;
 Roget de Rafelbunyol;
 Rovellet, Antonio Reig Ventura, de Valncia;

 S .
 Salva, Salvador Vicente Mormeneo, de Massamagrell;
 Salvador Sagols Gavarri, de Vila-real;
 Sarasol I, Enric Sarasol Soler, del Genovs, membre de la Selecci;
 Sarasol II, Jos Mara Sarasol Soler, del Genovs, membre de la Selecci;
 Solaz, Carlos Solaz Pradas, de Valncia;
 Soro I, de Massamagrell;
 Soro II, de Massamagrell;
 Soro III, Francesc Soro Juan, de Massamagrell;
 Suret I, Antonio Signes Gonzlez, de Carlet;
 Suret II, Francisco Signes Gonzlez, de Carlet;
 Suret III, Antonio Signes Belda, de Carlet;

 T .
 Tato, Jaume Morales Molt, d'Altea, membre de la Selecci;
 Tino, Celestino Bendicho Mercader, de Valncia, membre de la Selecci;
 Toms II, Toms Buigues Mestre, de Xal.

 V .
 Vicentico, Vicent Fonfra i Ferrando, de Moncofa;
 Vctor, Vctor Serrano Rdenas, de Valncia;
 Voro, Salvador Hervs Llcer, de Montserrat;

 X .
 Xatet I, de Carlet;
 El Xatet II, Josep Ortuo Signes, de Carlet;
 El Xato de Museros, Vicent Ruiz Sanflix;
 El Xato de Pedreguer, Jaume Buigues;
 El Xiquet de Gata, Gabriel Mulet;
 El Xiquet de Simat, Terenci Miana;

 Frares .

 Front .
 Lemay, Lemay Estrada Arce, de Cuba;
 Montesa, del Puig;

 Galotxa .
 F .
 Ferdi, Rafael Sancho Zann, de Godelleta, membre de la Selecci;
 Fran, Francisco Cervera Gimnez, de Godelleta;

 Galotxetes .

 Llargues .
 D .
 Dani, Daniel Flores Rigby, de La Nucia, membre de la Selecci;
 David, David Beneit Cerdn, de Petrer, membre de la Selecci;

 J .
 Jan, John Giner Muoz, de Murla, membre de la Selecci;

 M .
 Mlia I, Jos Vicente Oliver Moll, de La Vall de Laguar, membre de la Selecci;
 Martines, Josep Antoni Martnez i Asensi, del Campello, membre de la Selecci;

 S .
 Santi, Santiago Ortuo Orqun, de Finestrat, membre de la Selecci;

 T .
 Tonico, Antonio Reig Guerri, de Murla, membre de la Selecci;

 X .
 Emili Revert, el Xiquet de Llanera;

 Raspall .
 A .
 Agust, Agust Murillo Barber, de Castell de la Ribera;
 Alberto, Alberto Todol Monparler, d'Aielo de Malferit;
 Armando, Armando Merc Vidal, de Bicorp;

 B .
 Batiste I del Genovs;
 Batiste II, Juan Llopis Toms, del Genovs;
 Burguera;

 C .
 Canana II;
 Carlos, Carlos Parra Mestre, d'Oliva;
 Coeter I de Simat de la Valldigna;
 Coeter II, Francisco Luis Brines Ferrer, de Simat de la Valldigna;
 Costa I, Jos Lurbe Chova, de Xeraco;

 D .
 Dorn, Javier Nadal Corral, de Xeraco;
 David, David Llopis Toms, del Genovs;

 F .
 Francisquet, Francisco Jos Pericas Malonda, d'Oliva;

 G .
 Galn;
 Gorxa, Jos Segu Cardona, de Daims;

 J .
 Javi, Javier Llopis Toms, del Genovs;
 Josep, Josep Rodrguez Gmez, de Xeraco;
 Juan, Juan Cabanes Sanchis, del Genovs;
 Juan Grcia, Juan Grcia Escriv, de Potries;
 Juan Carlos de Bicorp;

 L .
 Leandro I, d'Aielo de Malferit;
 Leandro II, d'Aielo de Malferit;
 Leandro III, d'Aielo de Malferit;
 Loripet (o Loripi), Luis Francisco Cucarella Mas, de Simat de la Valldigna;

 M .
 Malonda IV, Enric Malonda, d'Oliva;
 Mart;
 Moncho, Jordi Moncho, de Manuel;
 Morera, Jose Antonio Morera Torres, d'Oliva;
 Moro, Jose Francisco Garca Bosc, d'Alcntera de Xquer;

 P .
 Pigat I, Pasqual Sanchis Navarro, del Genovs;
 Punxa, de Piles;

 S .
 Sanchis, Vicent Sanchis Savall, d'Oliva;
 Salva de Simat de la Valldigna;
 Santi, Santiago Llopis, del Genovs;
 Sariero;
 Simatero, Josep Sanchis Vila, del Genovs;

 T .
 Tur de Piles;

 V .
 Vilare, del Genovs;

 W .
 Waldo, Waldo Vila Gilabert, d'Oliva, membre de la Selecci;

 Vegeu tamb .
 Jugadors de l'empresa ValNet;
 Llista de trinquets;
 Llista de jugadors de pilota basca;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116229" title="Cavalleria rusticana" nonfiltered="2659" processed="2653" dbindex="47804">

Cavalleria rusticana (Cavallerositat camperola) s una pera verista en un acte de Pietro Mascagni amb llibret de Giovanni Targioni-Tozzetti i Guido Menasci basat en un conte de Giovanni Verga. S'estren el 17 de maig de 1890 al Teatro Costanzi de Roma.

Es presentat sovint en una doble funci amb Pagliacci de Ruggero Leoncavallo. Les dues peres sn prou curtes com per poder-les representar juntes en una sola actuaci. De fet, des de l'any 1903 -quan es va fer per primer cop a Nova York- a tots els escenaris del circuit operstic mundial s'acostumen a presentar plegades.

Ambientada a la Siclia de finals del segle XIX, t com a protagonistes un noi que torna del servei militar (Turiddu) i una jove (Santuzza), que tenen un idilli (abrandat per part d'ella; de despit per part d'ell, perqu ell ha vist que trencats els seus plans de casament amb Lola, la promesa de tota la vida, que ara s'ha casat amb un altre home).

El fams intermezzo, va ser utilitzat en la banda sonora de la pellcula El padr III, el desenlla de la qual s'esdev tamb durant una representaci d'aquesta pera al Teatro Massimo de Palerm.

Sinopsi.

L'acci transcorre a la plaa d'un poble de Siclia el dia de Pasqua. Santuzza demana a Mamma Lucia on est el Turiddu, i ella diu que ha anat a cercar vi a Francofonte. Santuzza diu que no; que l'han vist als afores del poble a altes hores de la nit. En aquell moment arriba Alfio, un carreter, que tamb assegura a la dona que ha vist Turiddu prop de casa seva. Mamma Lucia vol demanar ms informaci, per Santuzza li diu que calli. Aleshores s hora d'anar a l'esglsia, pel que la gent entona un himne a Jess ressuscitat (Innegiamo, il Signore non  morto). Tothom entra a l'esglsia, excepte Santuzza i Mamma Lucia. aquesta demana a Santuzza per qu ha dit que calli. Santuzza ho confessa tot: abans d'anar a fer el servei militar, Turiddu estimava Lola; quan va tornar, Lola ja estava casada amb Alfio, per la qual cosa Turiddu es lliur als braos de Santuzza. Per el seu amor no s fidel, i Turiddu ha tornat a caure en braos de Lola, robant aix tant l'honor de Santuzza com el d'Alfio. Mamma Lucia, desesperada, entra a l'esglsia. 

Arriba Turiddu. Santuzza li demana on ha anat, i ell respon que a Francofonte. Quan Santuzza li diu que l'han vist als afores del poble, Turiddu l'acusa d'espia, i Santuzza li recrimina l'amor que sent per Lola. Turiddu ho nega, per, en aquell moment, arriba Lola. Santuzza pot comprovar que Turiddu n'est enamorat, i, quan Lola entra a l'esglsia, Santuzza ho critica. Turiddu diu que el deixi estar en pau, i Santuzza implora que no l'abandoni. Turiddu se la treu de sobre de mala manera i entra a l'esglsia. Santuzza el maleeix desitjant-li una "mala pasqua". 

Just en aquell moment arriba Alfio. Santuzza, aleshores, aprofita per revelar-li les infidelitats de la seva dona. Alfio jura venjar-se abans que acabi el dia. 

Desprs de lIntermezzo, la gent surt de l'esglsia. Turiddu els convida a tots a beure un got de vi, i brinden. Arriba Alfio, que rebutja el got que Turiddu li ofereix. En una fingida abraada de reconciliaci Turiddu mossega l'orella d'Alfio, acci que vol dir que el desafia a mort. Els dos homes es repten a un duel, per Turiddu demana temps per arreglar una cosa. Crida sa mare, i li demana que, si ell no torna, faci de mare a Santuzza, a la qual havia jurar portar a l'altar. Mamma Lucia no entn res i vol seguir Turiddu, per en aquell moment apareix Santuzza, que l'atura. Una dona entra a la plaa enunciant que Turiddu ha mort. 

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116236" title="Hallopus" nonfiltered="2660" processed="2654" dbindex="47805">

Hallopus fou un rptil prehistric, classificat per O. C. Marsh l'any 1881 com a dinosaure. De fet probablement era un crocodili o possiblement un, encara ms primitiu, crurotarsi. Es creu que estava emparentat amb Junggarsuchus 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116239" title="Halle (Westflia)" nonfiltered="2661" processed="2655" dbindex="47806">


Halle (o tamb Halle in Westfalen per distingir-la de la ciutat de Halle a l'estat federat de Saxnia-Anhalt) s una ciutat alemanya del Land de la Rin del Nord-Westflia. Est situada aproximadament 30 quilmetres al sud d'Osnabrck i 10 quilmetres al nord-oest de Bielefeld.

Cada any se celebra a la ciutat un torneig de tennis de l'ATP, un dels pocs del circuit que es fan sobre gespa. Com que es realitza unes setmanes abans del torneig de Wimbledon, s considerat un entrenament de cara a aquest torneig.

Histria.
Halle apareix mencionada a documents histrics de 1246.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116241" title="Adolfus" nonfiltered="2662" processed="2656" dbindex="47807">

Adolfus s un gnere de llangardaixos de la famlia Lacertidae, originaris de l'frica equatorial.

Espcies.
Adolfus africanus;
Adolfus alleni;
Adolfus jacksoni;
Adolfus vauereselli;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116242" title="Bunopus" nonfiltered="2663" processed="2657" dbindex="47808">

Bunopus s un gnere de petits dragons originaris del proper Orient, entre Egipte i l'Iran.

Espcies.
Bunopus blanfordii  ;
Bunopus crassicauda ;
Bunopus spatalurus  ;
Bunopus tuberculatus ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116243" title="Ginebre com" nonfiltered="2664" processed="2658" dbindex="47809">

El ginebre com o simplement ginebre (Juniperus communis), s una espcie del gnere Juniperus.

s originria de l'hemisferi nord, a Eursia i nordamrica i ocupa, incloent les seves subespcies, una gran rea des de la tundra a muntanyes al voltant dels 30 graus de latitud nord.

Adopta la forma d'arbre de fins a 10 metres d'alt o d'un arbust.

Les fulles sn aciculars disposades en grups de tres i amb una banda clara  nica a la part superior (el cdec en t dues).

Presenta diocia, s a dir que hi ha plantes noms amb flors masculines  que alliberen el pollen durant mar i abril i plantes noms amb flors femenines. Aquestes darreres sn  les que porten glbuls, estructures globulars morfolgicament semblants a una baia, i per tant llavors que es troben en quantitats de 3 a 6 en cada glbul.

Les llavors sn dispersades pels ocells en els seus excrements. 

Taxonomia.
Juniperus communis subsp. communis   Ginebre com. Normalment un arbre o un arbust erecte, amb fulles de  8 a 20 mm de llargada; Estroba a moderada o baixa altitud en climes temperats.
Juniperus communis subsp. communis var. communis   Europa, i sia del Nord;
Juniperus communis subsp. communis var. depressa   Amrica del Nord;
Juniperus communis subsp. communis var. nipponica   Jap (a vegades considerat com una espcie diferent: Juniperus rigida var. nipponica);
Juniperus communis subsp. alpina    Ginebr  (sinnims J. c. subsp. nana, J. c. var. saxatilis). Arbust de creixement prostrat amb fulles de  3 a 8 mm de llargada; Es troba en rees subrtiques o a gran altitud en muntanyes de zones de clima temperat.
Juniperus communis subsp. alpina var. alpina   Grenlndia, Europa i sia;
Juniperus communis subsp. alpina var. megistocarpa   Est del Canad (dubtosament diferent de la varietat alpina.);
Juniperus communis subsp. alpina var. jackii   Oest de nordamrica (dubtosament diferent de la varietat alpina);

Usos.
De vegades es fa servir com a planta ormnamental. A Escandinvia utilitzen la seva fusta per emmagatzemar productes lctis com mantega o formatge.

Els glbuls sn molt astingents si es mengen crus per assecats serveixen per a fer salses en plats de carn. 

La ginebra i la beguda tpica d'Eslovquia anomenada Borovi ka es fan amb els glbuls del ginebre com. Tamb a Finlndia elaboren una cervesa ,sahti, aromatitzada amb els fruits del ginebre. 
Referncies i enllaos externs.

  Database entry includes a brief justification of why this species is of least concern;
Flora Europaea: Juniperus communis;
Adams, R. P. 2004. Junipers of the World: The genus Juniperus. Trafford. ISBN 1-4120-4250-X;
Arboretum de Villardebelle photos of cones & shoots;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116246" title="Isabeau" nonfiltered="2665" processed="2659" dbindex="47810">

Isabeau s una pera en tres actes de Pietro Mascagni segons un llibret de Luigi Illica estrenada el 2 de juny de 1911 al Teatro Coln de Buenos Aires.

s el tercera i ltima pera de Mascagni composta sobre un llibret de Luigi Illica, desprs d'Iris (1898) i Le Maschere (1901). L'acci es desenvolopa a l'edat mitjana, que s el pretext per a una atmosfera musical arcaica i rarament ms original. En particular, l'pera presenta algunes de les ries ms intrigants i boniques per a tenor: Non colombelle !... Tu ch'odi lo mio grido(tamb coneguda com la can dels falcons) i E passera la viva creatura.

Isabeau s'estren a Buenos Aires durant una llarga gira del compositor per sud-amrica. Les entrades durant la gira eren virtualment impossibles d'obtenir, i el clamor que envoltava l'estrena dIsabeau va crear condicions perilloses en la proximitat de l'pera. La policia va tenir dificultats per mantenir l'ordre, i fins i tot la representaci va haver de ser retardada durant una hora.

En acabar, l'ovaci va continuar durant aproximadament trenta minuts, i era especialment intensa per a Mascagni i Farneti (la soprano protagonista). La Gazzetta dei Teatri, el 20 de juliol deia: 

Ella (Farneti) va estar incomparable i, especialment al final, ho conqueria tot amb la seva bonica veu, especialment en el duet d'amor amb Folco. Els aplaudiments va ser extraordinaris.;

Tanmateix, Mascagni, en una carta a la seva amiga Anna Lolli, datada el 10 de juliol de 1911, escrivia:

M'hauria agradat de veure-la en l'estrena italiana de la meva nova pera, per ara, no n'estic tan segur; el paper s realment massa dur per a la seva veu. El tercer acte excedeix la seva capacitat vocal.;

De fet, l'estrena italiana a La Scala, interpretada per Adelina Agostinelli, amb Bernardo de Muro, va tenir fins a divuit funcions.

Els crtics eren unnimes en el elogis de l'pera, per admetien que la msica era extremadament difcil per als cantants. La premsa deia que Isabeau era el treball ms gran del compositor de Livorno. Il Diario deia:

s una pera d'art veritable, una pera d'idees, en la qual el temperament artstic del compositor s'expressa en una fantasia que recorda l'esperit artstic de Debussy i el poder dramtic de Salom (Strauss).;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116247" title="Escats" nonfiltered="2666" processed="2660" dbindex="47811">

Els escatosos (Squamata) s l'ordre en termes evolutius ms recent i ms nombrs de rptils. Les espcies d'aquest ordre es caracteritzen per la muda de la seva pell. La part superior de la mandbula est unida rgidament al crani.

Dins l'ordre dels escatosos s'inclou els segents subordres:

Sauria (Llangardaixos,sargantanes, dragons...);
Amphisbaenia (Llangardaixos podes);
Ophidia (Serps);

Bibliografia.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 66. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.
Phylogeny and systematics of Squamata (Reptilia) based on morphology ; Bulletin of the American Museum of Natural History, no. 310 Conrad, Jack L. 2008 ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116263" title="Majoria silenciosa" nonfiltered="2667" processed="2661" dbindex="47815">
Terme creat pel president nord-americ Richard Nixon per demostrar que tenia el suport de la gran massa del pas que no participava activament en les protestes contra la seva poltica d'intervenci militar al Vietnam. El 3 de novembre de 1969 en un dels discursos presidencials ms famosos de tots els temps, conegut per la historigrafia americana com Nixon's 'Silent Majority' speech, va realitzar una intervenci poltica que assentaria les bases per permetre al detentor del poder atribuir-se el silenci d'una gran part dels ciutadans com una aprovaci a la prpia lnia poltica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116268" title="Estructura" nonfiltered="2668" processed="2662" dbindex="47816">
L'estructura s el conjunt d'elements que caracteritzen un determinat mbit de la realitat o sistema. Els elements estructurals sn permanents i bsics, no sn subjectes a consideracions circumstancials ni conjunturals, sin que sn l'essncia i la ra de ser del mateix sistema.

Els elements que configuren una estructura sn definits per uns trets bsics o caracterstics, i es diferencien o s'individualitzen els uns respecte als altres pel que anomenem trets distintius. Hi haur trets distintius que ens permetran allar collectius, grups entre els collectius i individus entre els grups. Aquest concepte s aplicable a totes les cincies, i entre elles a les socials, on permeten fer anlisis dels grups que les integren i de la dinmica que poden generar.

Vegeu tamb.
Estructura social;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116277" title="Montseny (desambiguaci)" nonfiltered="2669" processed="2663" dbindex="47817">


El masss del Montseny, part de la Serralada Prelitoral.
El Parc Natural del Montseny, un dels parcs naturals de Catalunya, reserva de la biosfera per la UNESCO.
El municipi de Montseny, a la comarca catalana del Valls Oriental.
Santa Fe del Montseny, al municipi de Fogars de Montcls, al Valls Oriental.
Santa Susanna del Montseny, parrquia al terme municipal de Sant Pere de Vilamajor, al Valls Oriental.
La subcomarca del Baix Montseny.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116278" title="Cris Juanico" nonfiltered="2670" processed="2664" dbindex="47818">

Cris Juanico Alzina (1967) va ser membre i un dels compositors de Ja T'ho Dir, amb els que va gravar 6 discs. El grup va ser guardonat entre d'altres, amb el prestigis Premi Ramon Llull, per ser un referent de Menorca a fora de l'illa o el premi Millor Disc de l'any 1998 de Rdio 4 pel seu disc Un Ram de Locura.

Tamb forma part de Menaix a Tru, juntament amb Toni Xucl i Juanjo Muoz (Gossos) amb els que ha enregistrat 2 discs. Va formar part de La Banda Impossible, ha realitzat diverses produccions musicals per a diferents formacions (Ja T'ho Dir, Menaix a Tru, Van de Kul, Inventari, 4 de Copes, etc.) i ha collaborat amb diversos artistes (S'Albaida, Toni Xucl, Pep Poblet, Gossos, Marisa Rojas, Van de Kul, etc.). En la docncia ha participat, juntament amb Toni Xucl i Jimi Piol (Lax'n'Busto), en el Campus Rock (abans Campus Senglar), una escola de pop-rock itinerant de la qual es fan tres edicions anuals (Menorca, Mallorca i Lleida - abans a Montblanc). A ms, realitza, des de fa ms de 10 anys, audicions didctiques per a escolars ("La Histria de la Msica Rock", "Msica i Ordinadors" i  Clica com sona ) organitzades per A Tot msica i teatre per nens i joves.

Collabora amb la Fundaci Tabaluga, dedicada a l'ajut de nens desfavorits, cantant les canons a la versi catalana del CD-llibre infantil Tabaluga viatja buscant el seny (2003), del que s'ha fet tamb un espectacle infantil en format d'audici didctica, on el tenor Josep Carreras hi ha posat la veu en la narraci. Des del 2002 s el responsable del segell discogrfic i dels estudis de gravaci AUMN, a travs dels quals ja s'han fet diferents produccions musicals (Jo s una can, volums 1, 2 3 i 4) i per on han passat diferents artistes de Menorca (Inventari, S'Ensamble, Agrupaci Musical de Ciutadella, etc...).

L'any 2004 comena una nova etapa en la seva vida artstica editant el seu 1er disc en solitari Memria, fet a partir d'un recull de canons populars menorquines en clau de pop-rock, coeditat entre el segell AUMN i Msica Global Discogrfica, el qual ha presentat, juntament amb Els Mags de Binigall, arreu de les Illes Balears i el Principat, i els lectors de la revista Enderrock l'han reconegut com a millor disc, millor autor i millor directe del 2004, dins de la categoria d'autor. A finals del 2005 edita un nou disc Jocs d'amagat, on ha comptat tamb amb la participaci de Els Mags de Binigall, i que inclou 12 peces de collita prpia on es reflecteix el seu mn ms ntim i personal. Actualment l'est presentant per a diferents sales i teatres de Catalunya i les Illes Balears, aix com tamb a Alemanya, dins del  NRWM   El Festival , celebrat durant els Mundials de Futbol 2006.

Discografia.
Amb Ja T'ho dir.
 Es blau es fester (1991);
 Dos o tres (1993);
 Moviments salvatges (1995);
 Un ram de locura (1997);
 Es directe (1999);
 Soando silencio (2001);
 Histria d'un viatge 1986-2003 (CD+DVD) (2003);

Amb Menaix a Tru.

Toni Xucl, Juanjo Muoz (Gossos) i Cris Juanico sn Menaix a Tru, projecte musical que neix el 1999 per realitzar la gira de concerts del Circuit Acstic de l'ACIC. 
Donada la bona acollida que van tenir per part del pblic i aprofitant la gravaci d'un concert de Bescan, s'edita l'any 2000 el que fou el seu primer treball, un disc en directe i amb el mateix nom del grup i del que se'n van fer un bon grapat de presentacions. Ja al 2002 va aparixer el seu primer treball d'estudi titulat Petits moments d'estricta simpatia, que compta amb les collaboracions de la resta dels Gossos i que tamb va ser presentat en numerosos concerts. 

El seu repertori est ple de versions de canons que sn un referent per a ells, a ms de peces prpies que, en el format acstic de Menaix, hi tenen cabuda.
La filosofia del grup ( amb comproms per sense pressa ) fa que el  projecte Menaix  sigui un projecte sense pressions ni obligacions discogrfiques, per la qual cosa en qualsevol moment poden aparixer en un concert o amb un altre disc.

Discografia.

 Menaix a tru (2000);
 Petits moments d'estricta simpatia (2002);
 Com el vent (2008);

En solitari.

 Memria (2004);
 Jocs d'amagat (2005);
 Vola'm a sa Lluna (amb l'Original Jazz Orquestra, 2006);
 Tot de mi (amb l'Original Jazz Orquestra, 2008);

Altres.

 Tabaluga viatja buscant el seny (llibre disc per a la Fundaci Tabaluga. BMG - ARIOLA, 2003);

Enllaos externs.
Pgina oficial;
Facebook de Cris juanico i fans d'en Cris;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116285" title="Acid2" nonfiltered="2671" processed="2665" dbindex="47819">

L'Acid2 s un cas de prova dissenyat pel Web Standards Project per a identificar errades de representaci en els navegadors. Es tracta d'una versi actualitzada d'una prova anterior del 1997.

L'Acid2 utilitza algunes caracterstiques de l'HTML, i sobretot del CSS, per a permetre ressaltar els problemes dels navegadors amb els estndards web. En principi, qualsevol navegador que segueixi les especificacions W3C d'HTML i CSS 2.0, hauria de mostrar la representaci, una cara somriguent, correctament. En aquells que no ho facin, la cara es dibuixar malament.

 Motors compatibles .
El resultat correcte s una cara somrient, que en passar-hi el cursor del ratol sobre el nas, far canviar-li el seu color. En el moment de presentaci de la prova, cap navegador podia representar-ho correctament, per actualment, s com a mnim 3 motors i 8 navegadors:

 WebKit i KHTML;
 Navegadors: Google Chrome  iCab  Konqueror  OmniWeb  Safari  Shiira;
 Prince;
 Presto;
 Navegadors: Internet Channel  Opera;
 Gecko;
 Navegadors: Mozilla Firefox 3;

 Navegadors no compatibles .
Malgrat que en la versi 7 de l'Internet Explorer s'ha millorat la implementaci del CSS 2, aquest no passa la prova, per tot i que Microsoft va comunicar pblicament que no era un dels seus objectius prioritaris millorar-ho, l'Internet Explorer 8 ser compatible.

 Enllaos .
 Prova d'Acid2;
Resultats de diversos navegadors en l'Acid2 Test;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116286" title="Colnia (biologia)" nonfiltered="2672" processed="2666" dbindex="47820">




En biologia, una colnia (del llat colonia) s una estrategia vital. Consisteix en l'agrupaci de diversos individus de la mateixa espcie que conviuen junts, pel benefici mutu, ja sigui per millorar les defenses, atacar preses ms grans, etc. Aquesta no s una classificaci taxonmica, sin funcional, que es dona en diversos grups d'ssers vius.

En cas dels microorganismes la colnia s un grup de microorganismes vivint a la superfcie o a l'interior d'un cultiu slid, generalment cultivats a partir d'una cllula nica. ;

Una colnia d'organismes unicellulars s'anomena tamb organisme colonial. L'organisme colonial fou probablement la primera etapa vers la constituci d'organismes pluricellulars en el curs de l'evoluci. La diferencia entre un organisme pluricellular i un organisme colonial s que els organismes pluricellulars nant sn capaos de sobreviure per ells mateixos si sn separats, cosa que s estrictament impossible per les cllules d'un organisme pluricellular (per exemple les cellules del fetge). Les algues del tipus Volvox sn un exemple de cas limitat entre aquestes dues situacions.

Altres associacions ms estretes es donen en els filum dels cnidaria i esponja. Les colnies resulten de l'associdaci d'individus que comparteixen i creen una matriu extracellular comuna. Un escull corall, per exemple, s format per milions de petits animals (plips) que secreten un esquelet rgid de carbonat clcic. La carabella portuguesa (Physalia) s formada per centenars de plips units a un flotador, especializats en diferents funcions, com l'alimentaci i la defensa; cadascun d'ells no sobreviu allat de la colnia.

Alguns insectes, com ara les formigues, les abelles i el trmits, acostumen a viure en colnies. Aquesta associaci s continua i condueix al repartiment de les tasques en diferents castes, de tal manera que hi ha individus reproductors, soldats, obrers, etc...

En els vertebrats les colnies normalment fan referncia a associacions establertes per a la sincronitzaci de l'poca reproductiva com a sistema de defensa per a protegir les cries. ;

Articles relacionats.

 Reproducci sexual;
 Metazoa;
 Gregarisme;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116299" title="Bembix" nonfiltered="2673" processed="2667" dbindex="47821">


Bembix s un gnere de vespes de la sorra. Engloba unes 340 espcies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116301" title="Cranc de Halloween" nonfiltered="2674" processed="2668" dbindex="47822">

El cranc de halloween, (Gecarcinus quadratus o Gercarcinus ruricola) s una espcie de cranc, de la famlia Gecarcinidae. Sn nadius d'Amrica Central. Aquest cranc excava forats als boscos.   

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116305" title="Temporada 1903-1904 del RCD Espanyol" nonfiltered="2675" processed="2669" dbindex="47823">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1903-1904.








Campionat de Catalunya: Campi  amb 31 punts (16 partits, 15 victries, 1 empat, 0 derrotes, 82 gols a favor i 15 en contra).
Copa d'Espanya: L'Espanyol renunci a participar-hi en desacord amb l'organitzaci del campiononat.



 6 de desembre de 1903: Inauguraci del camp de l'Hospital Clnic (a l'Escola Industrial) guanyant al FC Catal per 2 a 0.
 1 de gener de 1904: En partit corresponent al Campionat de Catalunya: Sant Gervasi 1 - Espanyol 15.
 10 de gener de 1904: En partit corresponent al Campionat de Catalunya: Espanyol 18 - Joventut 0.
 29 de maig de 1904: Es disputa al camp de l'Hospital Clnic un dels primers partits de la selecci catalana de futbol. S'enfront a l'Espanyol en partit d'homenatge al campi catal i guany aquest per 4 a 1.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116307" title="Robert Hofstadter" nonfiltered="2676" processed="2670" dbindex="47824">

Robert Hofstadter ( Nova York, EUA 1915 - Palo Alto 1990 ) fou un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1961.

Biografia.
Va nixer a la ciutat de Nova York el 5 de febrer de 1915 en una famlia d'arrels jueves poloneses. Graduat en fsica i matemtiques l'any 1935 pel City College of New York, es doctor l'any 1938 per la Universitat de Princeton.

Mor el 17 de novembre de 1990 a la poblaci californiana de Palo Alto. Fou pare del cientfic i filsof Douglas Hofstadter.

Recerca cientfica.
Professor de la Universitat de Stanford entre 1950 i 1985, les seves investigacions cientfiques se centraren en l'estructura dels nucleons.  L'any 1961 compart amb Rudolf Mbauer, tot i que per treballs diferents, el Premi Nobel de Fsica pels seus estudis, pioners, sobre la dispersi de l'electr en els nuclis atmics i pels seus descobriments relatius a l'estructura dels nucleons.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1961;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116319" title="Temporada 1904-1905 del RCD Espanyol" nonfiltered="2677" processed="2671" dbindex="47825">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1904-1905.








Campionat de Catalunya: Tercer classficat amb 11 punts (8 partits, 5 victries, 1 empat, 2 derrotes, 11 gols a favor i 8 en contra);



31 de desembre de 2004: L'espanyol disputa el seu primer partit contra un club de fora de l'estat espanyol amb el resultat Espanyol 7 - Stade Olympien des tudants de Toulouse 2.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116320" title="Rudolf Mbauer" nonfiltered="2678" processed="2672" dbindex="47826">

Rudolf Ludwig Mbauer (Munic, Alemanya 1929) s un fsic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1961.

Biografia.
Va nixer el 31 de gener de 1929 a la ciutat alemanya de Munic. Llicenciat en fsica per la Universitat de Tecnologia de Munic, el 1961 va esdevenir professor de fsica a l'Institut de Tecnologia de Califrnia.

Recerca cientfica.
Durant la seva etapa estudiantil s'interess en els raigs gamma, estudiant les seves transicions nuclears i descobrint l'any 1957 el que posteriorment s'anomenaria efecte Mbauer.

L'any 1961 fou guardonat, al costat del fsic nord-americ Robert Hofstadter, amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs sobre l'absorci de radiaci gamma.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1961;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116325" title="Temporada 1905-1906 del RCD Espanyol" nonfiltered="2679" processed="2673" dbindex="47827">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1905-1906.



Campionat de Catalunya: Es retir.



7 de gener de 1906: Molts dels jugadors de l'Espanyol marxaren a l'estranger per continuar els seus estudis. La manca d'efectius oblig al club a suspendre les activitats. Els jugadors que es quedaren a Barcelona ingressaren al X Sporting Club, que esdevingu el club dominador del futbol catal els anys segents.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116331" title="Senyoria d'Hostoles" nonfiltered="2680" processed="2674" dbindex="47829">
La Senyoria d'Hostoles va ser un territori al voltant d'Hostoles

Va ser concedida, en un primer moment, a un cabaler d'una important famlia comtal de la Catalunya Vella. El primer senyor d'Hostoles conegut s Mir ( 1034), que tingu dos fills: Enees i Ramon ( 1060). El primer heret la senyoria per no se'n coneixen els descendents. 

El segon, en canvi, an a la cort reial de Barcelona i comena a guanyar importncia. Tingu tres fills: Guillem I d'Hostoles ( 1120/22) Senescal de Barcelona, Albert i Bernat. Guillem I deixaria la senescalia al seu fill gran Guillem Ramon el Gran Senescal i repartiria les altres possesions entre els altres fills Ferrana, Lambarda i Ot.

Desprs es perd al pista de la Senyoria per se sap que, tres segles ms tard, fou concedida per Joan el Gran a Francesc de Verntallat com a pagament per la seva defensa del bndol reialista en la Guerra Civil Catalana.

Amb la concessi el rei va voler contentar el seu aliat en la guerra el qual esperava de fet que desprs de la guerra com a recompensa pels seus esforos el rei abols els mals usos, cosa que no va fer.

 Llista de Senyors d'Hostoles .
...
 Mir d'Hostoles (?-1034);
 Enees d'Hostoles (1034-?) fill de l'anterior;
...
 Francesc de Verntallat (1472-1499);
...



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116334" title="Elisabetta, regina d'Inghilterra" nonfiltered="2681" processed="2675" dbindex="47830">

Elisabetta, regina d'Inghilterra s una pera en dos actes amb msica de Gioacchino Rossini i llibret de Giovanni Schmidt. Va Ser estrenada el 4 d'octubre de 1815 en el Teatre Sant Carlo de Npols. L'pera, que no s fidel a la histria, narra l'amor d'Isabel I d'Anglaterra per Robert Dudley, comte de Leicester, la seva suposada reacci quan descobreix que aquest amor no s correspost, com el sentencia a mort, el seu penediment i la seva decisi de no lliurar el seu amor a altre home.

Aquesta pera va ser la primera que va compondre Rossini per l'influent empresari i director del Sant Carlo, Domenico Barbaia. A ms va ser la que va servir per a donar a conixer a Rossini a Npols, ciutat musical important, que idolatrava als compositors Giovanni Paisiello i Nicola Zingarelli, i que tenia certa aversi cap als estrangers. Buscant l'xit, Rossini va compondre una obra plena d'efectes vocals, la qual cosa va servir per a aconseguir un xit notable. Barbaia va posar a la disposici de Rossini els millors cantants de la ciutat, incloent a la soprano espanyola Isabel Colbran (Elisabetta), el tenor tamb espanyol, Manuel Garca (Norfolk) i el tenor itali Andrea Nozzari (Leicester).

Rossini va fer alguns canvis al seu estil, per primera vegada abandona per complet el recitatiu sec en favor del recitatiu acompanyat, va escriure detalladament totes les floritures vocals, no deixant llibertat als cantants, va escriure els papers principals per a dues sopranos i dos tenors, i finalment li va donar major importncia al cor. 

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116337" title="Maria Reiche" nonfiltered="2682" processed="2676" dbindex="47831">

Maria Reiche (1903-1998) va ser una matemtica alemanya i arqueloga, la qual s famosa per la seva investigaci de les lnies de Nazca al Per.

Maria Reiche va nixer el 15 de maig de 1903 a Dresden. Va estudiar matemtiques, geografia i llenges a la Universitat Tcnica de Dresden. 

El 1932 va comenar la seva vida laboral com a cuidadora i mestra dels fills del cnsol alemany a Cuzco (Per). El 1934 va perdre un dit a causa de la gangrena. Al mateix any va comenar com a professora a Lima i va realitzar diverses traduccions de textos cientfics. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, va decidir no tornar a Alemanya.

El 1940 es va posar a treballar com a ajudant de l'arqueleg nord-americ Paul Kosok, que havia descobert les lnies de Nazca. Cap al 1946 va comenar a fer els mapes de les figures de Nazca. Quan Kosok ho va deixar el 1948 va continuar el treball i va dibuixar els mapes de l'rea. 

Reiche tenia la teoria que els qui havien traat les lnies les usaven com a calendari solar i com a observatori per als cicles astronmics. Com que les lnies noms es poden veure amb claredat des de l'aire, va convncer la Fora Aria Peruana perqu l'ajuds en les seves tasques d'inspecci fotogrfica. Va passar la major part del temps sola a la seva casa de Nazca. Va exposar les seves teories al llibre El misteri del desert i va destinar els beneficis obtinguts amb la venda de la seva obra a una campanya per a la preservaci del desert i al lloguer de gurdies i ajudants. 

Reiche va voler preservar les lnies de Nazca del trnsit amenaador -l'rea es troba prop de la Carretera Panamericana- i de diversos projectes governamentals, i s'hi va gastar la major part dels diners que tenia. Va convncer el govern peru de restringir l'accs pblic a aquella rea. Va fer aixecar una torre prop de la carretera de manera que els visitants poguessin apreciar millor les lnies. El 1993 li fou atorgada la Gran Creu de l'Orde del Sol i va esdevenir ciutadana peruana el 1994. L'any segent la UNESCO va declarar les lnies Patrimoni de la Humanitat.

La salut de Reiche es va anar deteriorant amb el pas dels anys. Va acabar confinada en  cadira de rodes, va patir malalties de la pell i va perdre la vista. En els seus ltims anys va patir tamb la malaltia de Parkinson.

Marie Reiche va morir d'un cncer d'ovaris el 8 de juny de 1998 en un hospital de l'exrcit de l'aire a Lima. Fou enterrada prop de Nazca amb honors oficials. La seva antiga residncia ha estat convertida en museu.

Enllaos externs.
Maria Reiche - la teoria de les lnies de Nazca dins Labyrinthina.com ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116341" title="Lev Davidovich Landau" nonfiltered="2683" processed="2677" dbindex="47832">

Lev Davidovich Landau (en rus:                     ) ( Bak, Rssia 1908 - Moscou, URSS 1968 ) fou un fsic i matemtic sovitic guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1962.

Biografia.
Va nixer el 22 de gener de 1908 a la ciutat de Bak, avui dia capital d'Azerbaidjan per en aquells moments part de l'Imperi Rus, en una famlia d'ascendncia jueva. De ben jove tingu inters en les matemtiques ingresant l'any 1922 a la Universitat de Bak estudiant alhora fsica, matemtiques i qumica. El 1924 es trasllad a la Universitat de Leningrad i el 1927 es llicenci en fsica.

Va morir l'1 d'abril de 1968 a la ciutat de Moscou. 

L'escola Landau.
El 1929 realitz un viatge a Copenhaguen per conixer Niels Bohr amb el qual discut llargament sobre fsica terica, introduint la gran tradici en la fsica terica a la Uni Sovitica. Va tenir un ampli camp de treball, que inclou la teoria de la superconductivitat i la superfluidesa, l'electrodinmica quntica, la fsica nuclear i la fsica de partcules. Fou el cap de la divisi terica de l'Institut per als Problemes Fsics a partir de 1937, crrec que ocup fins l'any 1962 que, com a resultat d'un accident de cotxe en el qual va sofrir lesions de les quals mai es recuper, renunci al seu crrec. Sota les seves ordres tingu un bon seguit d'investigadors com Lev Pitaevskii, Alexei Alexeevich Abrikosov, Evgeny Lifshitz, Lev Gorkov, Isaak Khalatnikov o Boris Ioffe. 

Va ser arrestat per mandat de Josef Stalin i Lavrenti Bria durant la Gran Purga de 1938, sent expulsat de Moscou entre el 27 d'abril d'aquell any i el 29 d'abril de 1939, desprs de la intervenci del fsic Pyotr Kapitsa.

Va obtenir el Premi Nobel de Fsica l'any 1962 per la seva teoria de la matria condensada, en particular de l'heli lquid. En companyia de Evgeny Lifshitz va realitzar una gran tasca de difusi cientfica a travs de sries de llibres de text.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Landau de la Lluna aix com l'asteroide (2142) Landau descobert el 3 d'abril de 1972 per Lyudmila Chernykh.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1962;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116345" title="Tripsina" nonfiltered="2684" processed="2678" dbindex="47833">
La tripsina s una proteasa de la serina utilitzada pel sistema digestiu.

En el tractament de cultius cellulars s utilitzada per separar les cllules del suport de plstic.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116348" title="Johannes Hans Jensen" nonfiltered="2685" processed="2679" dbindex="47834">

Johannes Hans Daniel Jensen ( Hamburg, Alemanya 1907 - Heidelberg 1973 ) fou un fsic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1963.

Biografia.
Va nixer el 25 de juny de 1907 a la ciutat alamanya d'Hamburg. Ingress a la Universitat d'Hamburg per estudiar fsica l'any 1926. Profesor de l'Institut Tecnolgic de Hannover des de 1937 al 1941, el 1949 fou nomenat professor de fsica a la Universitat de Heidelberg.

Jensen mor l'11 de febrer de 1973 a la ciutat de Heidelberg.

Recerca cientfica.
El 1930 inici els seus treballs al voltant del nucli atmic, aconseguint un anlisi empric d'aquest el 1939. Durant els anys 40 realitz estudis sobre aquest nucli atmic, arribant a les mateixes conclusions que la fsic nord-americana Maria Gppert-Mayer sobre l'estructura nuclear orbital.

El 1963 Jensen i Gppert-Mayer foren guardonats, juntament amb Eugene Paul Wigner tot i que per treballs difernts, amb el Premi Nobel de Fsica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1963;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116350" title="Johannes Jensen" nonfiltered="2686" processed="2680" dbindex="47835">


 Johannes Vilhelm Jensen (1873-1950), escriptor dans i Premi Nobel de Literatura l'any 1944;
 Johannes Hans Jensen (1907-1973), fsic alemany i Premi Nobel de Fsica l'any 1963;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116351" title="Copa Duward" nonfiltered="2687" processed="2681" dbindex="47836">
La Copa Duward fou un trofeu que la marca de rellotges Duward atorgava al club menys golejat de la Lliga espanyola de futbol masculina.

 Historial .
1951-1952 FC Barcelona / Real Valladolid;
1952-1953 RCD Espanyol;
1953-1954 RCD Espanyol;
1954-1955 Real Madrid;
1955-1956 FC Barcelona;
1956-1957 Real Madrid;
1957-1958 Real Madrid;
1958-1959 FC Barcelona;
1959-1960 FC Barcelona;
1960-1961 Real Madrid;
1961-1962 Real Madrid;
1962-1963 Real Madrid;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116354" title="Malaltia de Wilson" nonfiltered="2688" processed="2682" dbindex="47837">
La malaltia de Wilson o degeneraci hepatolenticular s una malaltia hereditria autosmica recessiva amb una incidncia d'aproximadament 1 nou cas per cada 30.000 persones en la majoria de zones del planeta, i amb una preponderncia en la poblaci masculina. Es caracteritza per una acumulaci de coure en els teixits, que es manifesta amb smptomes neurolgics i hepatopaties. La taxa estimada de portadors heterozigtics s d'aproximadament 1 sobre 100, que significa que 1 de cada 100 persones sn portadors asimptomtics d'aquesta mutaci.

Signes i smptomes.
Els smptomes acostumen a aparixer entre els 18 i els 21 anys d'edat, per a vegades no apareixen fins als 30 i, en molt pocs casos fins als 50. L'aparici abans dels 5 anys s molt poc freqent, malgrat que l'anomalia bioqumica ja s present en el naixement. L'edat d'aparici sembla estar corelacionada amb el sistema orgnic implicat. Aproximadament la meitat (40 50%) dels pacients presenten primer smptomes heptics i l'altra meitat (40 50%) smptomes neurolgics.

Els signes principals sn problemes heptics i neuropsiquitrics. El signe inicial heptic ms habitual s l'hepatitis activa crnica, que culmina en cirrosi heptica, tot i que alguns pacients presenten insuficincia heptica fulminant (caracteritzada per concentracions fora baixes de fosfatasa alcalina i sovint per hiperbilirubinmia, en comparaci amb l'estat de malalties semblants) i una incidncia sorprenentment baixa de carcinoma hepatocellular. Els signes neuropsiquitrics sn demncia preco, alteracions del comportament o psicosi i signes d'asterixi (un tremolor d'esbatec de les mans) i de parkinsonisme (com atxia, discinsia i rigidesa).

Signes complementaris sn de tipus renal (acidosi tubular renal, pedres al rony), oftlmic (anells corneals de Kayser-Fleischer, cataracta de gira-sol), cardac (miocardiopatia, artmia) i drmic (hidroadenitis supurativa). L'hemlisi (anmia provocada per la destrucci d'eritrcits) noms es presenta en els casos molt greus.

 Diagnstic .
En el 80% dels pacients es presenta una concentraci reduda de ceruloplasmina, i s una prova habitual de cribratge en pacients amb problemes heptics. Una prova ms precisa s la mesura directa de la concentraci de coure en una mostra de 24 h d'orina, en la sang o en una mostra obtinguda per bipsia heptica. La concentraci mitjana de coure heptic pot arribar a ser 20 vegades superior a la normal, mentre que les concentracions de ceruloplasmina sn habitualment un 30% inferiors al valor normal.

Una exploraci ocular pot detectar anells corneals de Kayser-Fleischer, per la seva absncia no descarta la malaltia de Wilson i, a ms, la seva presncia pot passar-se per alt en una exploraci rutinria. Aquest signe es caracteritza per anells marronosos al voltant de la crnia, provocats per la deposici de coure en la membrana de Descemet.

Fisiopatologia.

El gen de la malaltia de Wilson (WND) s'ha cartografiat en el cromosoma 13 (13q14.3) i s'expressa principalment al fetge, als ronyons i a la placenta, per tamb s'ha trobat al cor, al cervell i als pulmons, tot i que a concentracions molt menors. El gen codifica per a una ATPasa de tipus P que transporta coure a la bilis i l'incorpora a la  ferroxidasa.

La forma mutant del WND que s'expressa en les persones amb la malaltia de Wilson inhibeix l'alliberament del coure a la bilis. D'aquesta forma es dificulta l'excreci del coure de l'organisme i s'acumula al fetge, provocant danys als teixits heptics. Finalment els danys provoquen que el fetge alliberi el coure directament al torrent sanguini, que el transporta arreu del cos. L'acumulaci de coure provoca danys als ronyons, el cervell i els ulls. Si no es tracta, la malaltia de Wilson acaba provocant lesions cerebrals, hepatopaties i, en ltima instncia, la mort.

Els dipsits de coure en els nuclis basals, especialment en el putamen i en el globus pllid (que formen el nucli lenticular), provoquen mort cellular, amb smptomes semblants als de la malaltia de Parkinson.

 Tractament .
La malaltia es tracta amb l's crnic de quelants, com la D-penicillamina o l'hidroclorur de trientina, frmacs que ajuden a eliminar el coure dels teixits. Els pacients tamb han de prendre vitamina B6 i seguir una dieta baixa en coure, el que significa evitar la ingesta de bolets, fruits secs, xocolata, panses, dtils i fruites seques similars, fetge i marisc. La ingesta addicional de zinc pot ajudar a bloquejar l'absorci intestinal de coure.

El trasplantament de fetge s efectiu en pacients amb malaltia de Wilson fulminant i que no responen als tractaments habituals. Com l'efecte principal de la malaltia es troba al fetge, el trasplantament s plenament curatiu, per com noms es realitza en pacients greument malalts, el seu pronstic s encara pobre.

 Epidemiologia .
En la poblaci caucsica, la incidncia se situa, aproximadament, en 1 sobre 30.000, amb una taxa de portador d'1 sobre 100. La freqncia gentica s molt superior en la poblaci hispanoamericana d'ascendncia indgena o mestissa, especialment a Amrica Central, amb una incidncia a El Salvador d'1 sobre 186. 

 Histria .
La malaltia duu el nom del metge britnic Samuel Alexander Kinnier Wilson (1878-1937) que la va descriure l'any 1912. El metge J. N. Cumings consegu relacionar-la amb l'acumulaci de coure l'any 1948. El primer agent quelant efectiu, la penicillamina, fou descobert per John Walshe el 1956. La seva base gentica fou establerta per diversos grups de recerca durant les dcades de 1980 i 1990.

Referncies.




Enllaos externs.
 Associaci intenacional de la  ;
 Associaci de la  a Anglaterra ;
 Qui va donar nom a la malaltia? ;
 Referncies gentiques ;
 Referncies gentiques II ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116357" title="Pierre Amine Gemayel" nonfiltered="2689" processed="2683" dbindex="47838">


Pierre Amine Gemayel (en rab:                 ), conegut com a Pierre Gemayel Jr, Pierre Amine o Pierre Gemayel (Bikfaya, 1972 - Beirut, 2006) Poltic cristi libans, militant del Partit de les Falanges Libaneses i ministre d'Indstria del Lban entre 2005 i 2006. Fou la setzena figura pblica anti-siriana assassinada al Lban en dos anys. 

Biografia.
Gemayel va nixer el 24 de setembre de 1972 en el si d'una famlia implicada plenament en la vida poltica libanesa: era el fill de l'ex-president Amine Gemayel, nebot de l'ex-president electe Bachir Gemayel i nt del fundador de Falanges Libaneses Pierre Gemayel, el nom dels quals se li posava.

Es llicenci en Dret a Beirut, i a Pars per la Universitat de Sant Joseph (regentada per jesutes francesos). Comen la seva carrera en una empresa a Beirut per agafar poc desprs el relleu al seu pare Amine Gemayel. L'any 2000, s'inici a la vida poltica, quan fou escollit membre del Parlament pel districte (qadaa) de Metn com a independent. S'un amb el seu pare a la coalici Qornet Shehwan i fou escollit de nou l'any 2005.

Gemayel era reconegut com a ferm opositor a l'ocupaci i influncia siriana al Lban. A ms a ms, estava en contra del mandat del president Emile Lahoud i particip a la Revoluci del Cedre desprs de l'assassinat de l'anterior primer ministre Rafik Hariri.

El juliol de 2005 fou nomenat ministre d'Indstria pel govern de  Fouad Siniora.

Assassinat.
A les 15:15h (zona horria UTC+2) del 21 de novembre de 2006, el dia abans del Dia de la Independncia del Lban, de tres a quatre pistolers dispararen a poca distncia contra Gemayel vint-i-quatre trets amb cinc tipus diferents d'armes automtiques silenciades, totes usant bales 9mm, desprs de collidir frontalment el seu cotxe contra un Honda CRV amb els vidres tintats al barri situat al nord de Beirut conegut com a Jdeideh. Fou traslladat pel xofer rpidament a l'hospital Sant Josep de Daura, on el declararen mort poc desprs. El seu guardaespatlles, Samir Shartouni, tamb mor assassinat mentre que el xofer nicament result ferit. Entretant els seus botxins fugiren al barri de Chtaide, al nord de Beirut. El mtode amb el que mataren a Gemayel s molt menys discret que l'utilitzat en ocasions anteriors. En comptes d'usar cotxes-bomba detonats a distncia i sense reivindicaci, s'opt per pistolers a plena llum del dia. 

Altres fonts assenyalen que foren tres el ocupants del vehicle i que desprs de l'impacte, sols un dels membres dispar contra Gemayel. Pel que fa a l'indret de l'atemptat, algunes fonts assenyalen que succe al barri cristi de Sin al Fil.  

Els assassins de Gemayel enviaren un comunicat reivindicant l'acci en nom dels Lluitadors per la Unitat i Llibertat de la Gran Sria. Manifestaren que van matar a Gemayel perqu era "un d'aquells que contnuament escampa el seu ver contra Sria i contra Hezbollah, sense vergonya ni pertorbaci".

Un reportatge del diari kuwaiti en llengua rab Al Seyassah alleg que un editor de l'agncia de notcies de propietat estatal d'origen siri, Syrian Arab News Agency (SANA), contact a un diari libans pro-siri 55 minuts abans de l'assassinat per informar d'aquest mateix. La histria explica que el periodista de la SANA truc 10 minuts desprs per disculpar-se de la trucada anterior. Posteriorment, Al Seyassah va optar per no desvetllar el nom del diari libans per protegir la seva identitat. 

La llei libanesa exigeix la dissoluci del Govern si un ter dels 24 membres del Gabinet dimiteix o no est disponible per mort o baixa. S'especul que l'assassinat de Gemayel fou un intent dels grups pro-siris per aconseguir aquesta tercera part, i fer dimitir en conjunt a l'executiu actual. Amb la recent dimissi de sis parlamentaris de Hezbollah del Govern libans, juntament amb la mort de Gemayel, la dimissi o mort de dos ministres ms hagus collapsat el Govern de Fouad Siniora. Altres han relacionat la mort de Gemayel amb nombroses teories conspiratives com una operaci de bandera falsa. Molts han qestionat l'inters de Sria en fixar la societat cristiana com a objectiu per desestabilitzar el partit cristi Moviment Patritic Lliure, dirigit pel general Michel Aoun, el qual juntament amb el partit xita Hezbollah, dirigit pel xeic Hassan Nasrallah, formen el bloc parlamentari pro-siri ms gran. Per el rerefons ms evident fou l'aprovaci la nit abans d'una resoluci del Consell de Seguretat de l'ONU per l'establiment d'un tribunal internacional per estudiar l'assassinat l'any 2005 de l'ex-primer ministre libans Rafik Hariri.

L'oficina del ministre anti-siri d'Assumptes Parlamentaris,Michel Pharaon, fou objecte de trets a Achrafieh, un barri de Beirut, varies hores desprs de l'atemptat mortal contra Gemayel. Els seus portaveus van assegurar que els trets provenien d'un Suzuki de color blanc que va fugir. Pharaon s un dipuat greco-catlic de la majoria parlamentria anti-sria. Totes les cerimnies per l'aniversari dels 63 anys d'independncia del Lban de la metrpoli francesa foren cancellades, fins i tot la desfilada militar, degut a que l'estat d'emergncia declarat el mateix dia pel president de la Repblica, mile Lahoud, va obligar a desplegar massivament soldats i policies als carrers en previsi de ms incidents.  

El dijous 23 de novembre els pro-siris van convocar una protesta massiva pels carrers del centre de Beirut per demanar la dimissi del Govern. Malgrat l'assistncia massiva de manifestants (al voltant d'un mili de persones), el Govern anti-siri va resistir la pressi i segueix en peu fins el dia d'avui. Tot i aix, la coalici pro-sria es dispos a organitzar una assentada popular al centre de Beirut, concretament a la Plaa dels Mrtirs, per insistir en les seves demandes. La pretensi va provocar centenars de firmes d'empreses (majoritriament bars i restaurants) d'aquesta rea vital del Lban per tancar la plaa.

Resposta.
Reacci libanesa.

El primer ministre libans, Fouad Siniora, va fer una crida a la unitat del pas durant una compareixena a la televisi i vincul l'atemptat amb la creaci, a instncies de l'ONU, d'un polmic tribunal internacional per jutjar els suposats autors de la mort, el 14 de febrer de 2005, de l'ex-primer ministre Rafik Hariri. Siniora va prometre als libanesos que "no deixarem als assassins controlar la sort del Lban i el futur dels seus fills". "Ha arribat el moment per a que tots  els libanesos s'uneixin al voltant al tribunal internacional", afeg. El fill de Gemayel afirm en la mateixa roda de premsa que "Sria tracta de matar tots els homes lliures". 

La milcia xita Hezbollah condemn l'assassinat en un comunicat que expressava que "sense dubte, els qui van cometre aquest crim volen empnyer el Lban al caos i la guerra civil". En canvi, la facci poltica de Hezbollah assegur que "d'aquesta manera es vol impedir tota soluci pacfica i poltica dels acords poltics al pas". 

Saad Hariri, lder majoritari del Parlament Libans i el cap de l'agrupament poltic Moviment Futur, juntament amb el ministre d'Interior del Lban,  Ahmed Fatfat, acusaren Sria d'ordenaci de l'assassinat. Hariri ha declarat que "la m de Sria est a tot arreu en aquest assassinat" i que "entre aquest Govern assass i nosaltres noms es pot interposar un tribunal internacional", en resposta a una possible resoluci del conflicte.

Walid Jumblatt, lder libans de la comunitat drusa, tamb va culpar Sria de l'assassinat de Gemayel, i afirm que "aquest acte responia a la voluntat d'erosionar la majoria que governava al Parlament libans". 

Samir Geagea, el lder de Forces Libaneses, un dels partits cristians majoritaris, va demanar la dimissi del President Emile Lahoud, i alhora, va acusar Sria d'orquestrar l'assassinat.

Amine Gemayel, expresident libans i pare de la vctima, tamb assenyalar el govern siri com a mxim responsable de la mort del seu fill.

Michel Aoun, lder del Moviment Patritic Lliure, va condemnar durament l'assassinat, i sostenia que tenia per objectiu generar el caos i la confusi, principalment entre la societat cristiana al Lban.

Gaireb tots els principals poltics libanesos van emetre declaracions pbliques de condemna de l'assassinat. En homenatge a la mort de Gemayel, el Govern libans va declarar tres dies de dol oficial.

Reacci internacional.

El Govern de Sria va ser el primer executiu rab en condemnar l'atemptat titllant-lo d'"un crim terrible que t per objectiu atemptar contra l'estabilitat i la pau del poble libans". L'ambaixada de Sria a Washington assenyal que "aquest acte atro s una nova prova de qu cada vegada que les forces poltiques libaneses discuteixen iniciatives contra Sria sn atacades en un intent de fer carregar contra Sria tota responsabilitat". Faisal Kalthoum, parlamentari siri i membre del Comit Central del partit Baas a Sria, afirm a l'agncia de notcies Al Jazeera: "Les autoritats de seguretat (al Lban) han de buscar aquells que volen crear un punt de recolzament per a Israel (al Lban)".

Des de Jordnia, el rei Abdallah II express: "Condemnem de form enrgica aquest horrors atemptat. Ha estat un acte de covardia contra la seguretat i estabilitat del Lban". 

A Londres, Tzipi Livni, el ministre d'Afers Exteriors d'Israel, afirm: "La notcia del Lban s un altre exemple del tipus de regi i del tipus de vens amb qui vivim. Aix s un argument ms al que he intentat explicar anterior: s una qesti entre moderats i extremistes". 

Als Estats Units d'Amrica, la Casa Blanca tamb va condemnar els fets. El Departament d'Estat express que "l'assassinat de Gemayel era un acte de terrorisme". El president dels EUA, George W. Bush, en un esmorzar amb soldats a la base aria de Hickam, a Hawaii, va qualificar de brbar l'assassinat recalcant que "havia tornat a aparixer la cara lletja del terrorisme". Tanmateix, va aprofitar l'ocasi per exigir el final de les "ingerncies de Sria i l'Iran al Lban". El sots-secretari Nicholas Burns afirm que Estats Units considera l'atemptat com un acte d'intimidaci contra la coalici governamental al Lban. L'ambaixador a Nacions Unides, John Bolton, va dir que l'assassinat de Gemayel aguditza el perill que Sria i l'Iran perpetun, a travs d'aliats com Hezbollah, un cop d'estat contra el govern libans, a la vegada, fou la veu estrangera ms contundent en culpar al govern siri de l'assassinat. Afirm que "un denominador com dels assassinats poltics de lders libanesos, periodistes i membres del Parlament s que tots sn anti-siris; aix que suposo que fcilment es poden extreure conclusions". 

Tony Blair, primer ministre britnic, condemn l'assassinat, a la vegada que Margaret Beckett, secretria d'Estat d'Afers Exteriors i de la Commonwealth al Regne Unit, va titllar l'assassinat de "contrari a tots els interessos de la regi" en una conferncia de premsa difosa per Al Jazeera English aproximadament una hora desprs de la confirmaci de la mort de Gemayel.

Irwin Cotler, poltic liberal canadenc i membre del Parlament, viatj a Beirut, juntament amb un altre membre, com a delegaci canadenca als funerals de Gemayel i assenyal a Sria com a possible responsable de la mort de Gemayel. Respongu "Tot apunta a que sigui aix" quan se li va preguntar si Siria estava al darrera de l'atemptat coms.

El govern francs va titllar l'assassinat d'"odis atemptat" i la Uni Europea afirm que "el Lban paga novament un alt preu per la seva voluntat de viure en pau".

En una sessi d'emergncia, el Consell de Seguretat de l'ONU condemn l'assassinat de Gemayel.

El papa Benet XVI assenyal l'assassinat com a "inexplicable" en un missatge llegit per un sacerdot jesuta al funeral de Gemayel.

Funeral.

El funeral es va celebrar a les 13h (hora local) del dijous 23 de novembre, diada de la independncia del Lban, a la catedral maronita de Saint Georges, al centre de Beirut. Nasrallah Sfeir, patriarca maronita, va dirigir el ritu religis fent una crida  a no revenjar-se per la mort de Gemayel. Durant l'acte, desenes de milers de partidaris del difunt es van aplegar davant la catedral, a la Plaa dels Mrtirs, enarborant banderes libaneses. Diverses forces poltiques es van adrear als assistents des d'una trona posada darrere un panell antibales per transmetre el missatge que el Lban no ser intimidat per aquests assassinats.

En acabar, les restes mortals de Gemayel foren traslladades a la seva localitat natal de Bikfaya enmig d'una gran tensi entre prosirians i antisirians i de crides a la calma. El tat, embolcallat amb la bandera de les Falanges Libaneses i no pas la del seu pas, fou hissat pels seus seguidors, mentre milers de persones ploraven al seu pas i li llanaven flors i arrs. D'altres mostres de suport es van poder veure quan dones des dels balcons llenaren arrs sobre la comitiva. Tamb es van sentir trets a l'aire d'homes armats entre la multitud i cartells amb la imatge de Bashar al-Assad, president de Sria, amb l'eslgan "Provoca la teva guerra civil!". A Bikfaya, a ms a ms de la famlia i els habitants d'aquesta localitat, tamb hi va haver dirigents destacats de l'Aliana 14 de Mar, la coalici antisiriana a la qual pertanyia el ministre assassinat. La comitiva finalitz el seu recorregut a la casa natal de Gemayel on desprs d'una breu oraci en record seu, els amics i la famlia van rebre el condol de tots aquells que van voler mostrar el seu rebuig a l'atac. 
  
El dia abans a la nit, en una reuni extraordinria, l'Aliana 14 de Mar va fer una crida a la celebraci l'endem de funerals nacionals i populars a Beirut, i van instar la poblaci a convertir-los en una nova "intifada de la independncia", en allusi a les enormes manifestacions que van seguir l'assassinat de Rafik Hariri.

Referncies.


Enllaos externs.
  Carta de condol del president francs J. Chirac a A. Gemayel, pare de la vctima;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116361" title="Dia d'acci de grcies" nonfiltered="2690" processed="2684" dbindex="47839">
L'Acci de grcies o el dia d'acci de grcies (en angls Thanksgiving i en francs Action de grce) s una festivitat anual per agrair (tradicionalment Du) per la collita de la temporada. Als Estats Units se celebra el quart dijous de novembre. Al Canad se celebra el segon dilluns d'octubre. Al Regne Unit l'acci de grcies s un altre nom pel festival de la collita que organitzen les esglsies del pas, encara que no s un esdeveniment important. A Nord-Amrica aquesta festivitat commemora la supervivncia dels colonitzadors amb el suport dels amerindis nord-americans. El president Abraham Lincoln la va oficialitzar com a festa nacional el 1863 durant la Guerra civil. Al Canad es va oficialitzar el 1879.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116362" title="Andrs Oppenheimer" nonfiltered="2691" processed="2685" dbindex="47840">
Andrs Oppenheimer (Buenos Aires, 24 de novembre de 1951) s un periodista i escriptor d'origen argent nacionalitzat estatunidenc especialitzat en temes d'Amrica Llatina. 

Havent estudiat dret a la Universitat de Buenos Aires, Oppenheimer abandon l'Argentina desprs del cop d'estat de 1976, i s'establ als Estats Units, on ampli els seus estudis (mster a la Universitat de Columbia) i comen a treballar com a periodista. Treball per l'agncia AP i, des de 1983, pel Miami Herald, on continua com a columnista (sota el nom d'Informe Oppenheimer). Ultra aix, ha publicat diversos llibres. s presentador d'un programa de televisi anomenat "Oppenheimer Presenta" que s'emet a diversos canals del continent americ.

El 1987 li fou atorgat el Premi Pulitzer com a membre de l'equip que destap l'escndol de l'Iran-Contra del govern de Ronald Reagan.

 Obres .
Castro's Final Hour: An eyewitness account of the disintegration of Castro's Cuba;
Bordering on Chaos: Guerrillas, Stockholders, Politicians and Mexico's Road to Prosperity;
Crnicas de Hroes y Bandidos;
Ojos Vendados: Estados Unidos y el Negocio de la Corrupcin en Amrica Latina;
Cuentos Chinos: El engao de Washington, la mentira populista, y la esperanza de America Latina;

Enllaos externs.
Secci al Miami Herald (en angls);
Biografia a la Wharton School (en angls);
Entrevista amb la PBS (en angls);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116365" title="Literatura albanesa" nonfiltered="2692" processed="2686" dbindex="47841">
La literatura albanesa s la literatura feta en albans a Albnia, Kosovo, Macednia, Itlia i d'altres pasos per emigrats albanesos.
 Primers testimonis .
Cap el 1450 va aparixer el primer text escrit en albans, una forma baptismal de Pal Engjlli. Pel 1462, tamb en tosk, un fragment de l Evangeli de Sant Mateu, i el 1497 el primer  diccionari albans , un vocabulari recollit pel viatger alemany Arnold von Harff.

El 1555 aparegu a Siclia el Missal de Gjon Buzuku, nou text en albans, i el 1592 el catecisme de Leke Matrenga (1560-1619) E mbsuame e krshter (Doctrina cristiana). El 1621 el bisbe catlic de Sappa, Pjetr Budi (1566-1623), va compondre un Speculum confessionis i un Dictionarium latinum-epiroticum, diccionari albans llat que ser acabat el 1635 pel seu deixeble Freng Bhardi (1606-1689). Per fins el 1685 no ser imprs el primer llibre en albans, el Cuneus prophetarum de Pjetr Bogdani (1625-1689).

Des del 1762, per, el nucli cultural per excellncia fou Itlia, on hi destacarien gent com Gjul Variboba (1724-1788), autor d una Ghiella e Santa Mriis Virghierr (Vida de la Santssima Verge, 1762), Nezim Frakulla (m. 1760), Sulejman Naibi (m. 1772), Nikolla Brankati (1675-1741), Nikolla Filja (1691-1769) i Nikolla Kta (1742-1803), mentre que a l interior d Albnia noms hi destacarien Hasan Zyko Kamberi i Muhamet Kyyku (1784-1844). Endems, el 1789 es va fundar a Istambul la Societat d Edici Albanesa per tal de  crar impremtes i diaris albanesos arreu de l imperi turc, com Shkipetari a Bucarest, Zeri e Shkipetari a Atenes i Dituria a Istanbul i Sofia.

 El segle XIX: Rilindja Kombetar (Renaixement Nacional) .
El sorgiment de l'experit nacional albans del segle XIX va tenir el seu reflex en la literatura. El primer centre literari a l actual Repblica albanesa fou Shkodr, on les escoles franciscana i severiana dels jesutes tingueren com a alumnes Gjergj Fishta i Ndre Mjeda, aix com el literat i musicista Bernardino Palaj (1897-1946).  L obra de Ieronim de Rada influir en els patriotes tosk Frashri, el poltic Abdyl Frashri, el pedagog Samibeg Frashri i el poeta Naim Frashri (1846-1900), establits a Bucarest. El fill d Abdyl, Midhat Frashri, va publicar a Sofia un almanac, una antologia i un diari. Tenien fora dificultats per la manca d un centre literari i d un alfabet standart que no arrib fins la reforma ortogrfica de l albans de Siclia Dhemitri Camarda. Endems, la manca de tradici literria prpia facilitava que els musulmans albanesos s eduquessin en turc, els catlics en itali i els ortodoxos en grec. Fins el 1878 noms s ensenyava l albans a dues escoles com a segon idioma a Shkodr. I fins i tot, el 1892 encara el bisbe ortodox de Kastoria anatemitz contra l ensenyament en albans.

A Grcia es va formar un nucli al voltant de la revista Zeri i Shkipetari (La veu dels albanesos) a Atenes, que van  traduir la Bblia al tosk i al gheg el 1825 i on destacaren l editor del diari, Anastas Kullurioti (1822-1882) i els escriptors Panajot Kupitori (1821-1881), Konstantin Kristoforidhi (1827-1896), autor d un diccionari grec-albans, i els egiptlegs Thimi Mitko (1820-1890) i Spiro Dine.

Pel que fa als albanesos d Itlia, a Siclia va aparixer el 1883-1886 la revista Fiamuri Arberit (L estandart albans), publicada per l autor Ieronim de Rada (1814-1903), autor de Keng Milosao (1836), Kenga e Serafina Topisa (La can de Serafina Topisa, 1848) i L infeli Skanderbeg (1872-1884), mentre que el gramtic Dhemitri Camarda (1822-1882) compondre la fonamental Saggio de grammatologia comparata sulla lingua albanese (1864), que ser la base de la futura llengua literria. El 1887 apareix a Palerm la revista Arbri i Ri (El jove albans), de Zhef Shir (1865-1927), amic de Luigi Pirandello i autor de Milo e Haidhei (1891), Kenkat e luftes (Cants de batalla, 1907), Te dhero i huaj (A terra estrangera, 1906) i Kthimi (Retorn), que agrupar autors com Zef Serembe (1843-1909), amb Vjersh (1926), Anton Santori (1819-1894), Vincent Stratico (1822-1866), Anton Zanoni (1879-1894) de Cosentino, autor del drama Emira, i el sicili Gavril Dara (1826-1885), autor de Kenga e sprasme e Bels (Darrer cant de Beles, 1887). Molts d ells collaborarien amb Giuseppe Garibaldi i els partidaris de la unificaci italiana.

Aix, el 1882 la revista Dituria (Saviesa) es va publicar per primer cop a Albnia, i s inicia el periode de Rilindja (Renaixement), on hi destacaran els escriptors Gjergj Fishta (1871-1940), fundador de la revista Hylli i Drites (Estrella de Llum) i compos els reculls potics Lahuta e nalcis (El llat de la muntanya, 1905-1907) on canta el mite de la  creena vivent del poble , Te una e Rzhanices (Al port de Rzhanica, 1905) i Anzat e Parnesit (Armes del parns, 1907); Naim Frashri (1846-1900) amb els poemes Quebelaja, Histori e Skenderbeut (1898) i Bagti e bujqsiya (Prats i camps, 1886), el dramaturg Andon Cako ajupi (1866-19309 autor de la comdia Dad Tomorri (1903) estrenada al Caire, i la primera mostra del realisme albans, Katrmbdhjet vie dhndrr (Casada als catorze anys). 

Altres autors foren els poetes Gjergj Buboni, Zef Jubani, Filip Shiroka (1857-1932), L. Gurakuqi (1879-1925), Mihai Grameno (1872-1923) amb la novella Oxagu (Llinatge, 1904) i Fan Noli (1882-1965) compos l estudi histric Gjergj Kastrioti Skanderbeg (1947). 

Tamb es fundaren revistes en albans a altres indrets, com Shkipetari (1888) a Bucarest i l Associaci Cultural la Uni i l Aurora, de Ndoc Nikaj (1864-1946) i N. Mejedja.

 Literatura albanesa del segle XX .
Est caracteritzada per la fragmentaci poltica albanesa (un estat independent i una "regi" iugoslava, actualment amb estatut indefinit). Durant les dues primeres dcades es fundaren nombroses revistes fora del pas, com Albania (1897-1900) a Brusselles i Londres, el bimensual Drita (1901-1908) a Sofia, el mensual Besa (1904-1907) a El Caire; Dielli (Sol, 1909) a Boston; Studeti Shqiptar (1929) a Tor, Dituria (Saviesa, 1909-1929) a Salnica; Hylli e Drites (Estrella del mat, 1913-1944) pels franciscans de Shkodr; Shqiperia e Re (Nova Albnia, 1919) a Bucarest; Leka (1929-1944) a Shkodr; Dialeria (1920) a Viena. Midhat Frashri Lumo Skendo, autor d Hidhe Shpuzi (Cendres i brases, 1915), i K. Luarasi fundarien la revista literria Kalendari Kombiar (1897-1927). D altres foren Minerva (1933-1937), Illyria (1934-1936), Rilindja (1935-1936) i Bota e Re (1936-1937). Durant l ocupaci italiana aparegu la revista Shkndija que intent actuar obertament amb autors feixistes, mentre d altres com Llazar Siliqi (1924) autor dels poemes Prishtin (1949), Rruga e lumturisi (Carrer de la felicitat, 1950), Ringjallya (Resurrecci, 1961), Mesuesi (Mestre, 1955) i Thirrja e zemres (El crit del cor, 1956), i Aleks Cai publicaven a la clandestinitat.

Amb la independncia albanesa destacarien el lric tosk Aleks Drenova Asdreni (1872-1947) que usa tcniques expressionistes amb Rreze dielli (Raig de sol, 1904); Lagush Poradeci (Llazar Gusho, 1899-1987) amb els poemes Vallja e yjue (La dansa dels astres,1939 i Ylli i zmrs (L astre del cor, 1937); el poeta Filip Shiroka (1847-1917) amb els contes Zni i zmrs (La veu del cor, 1933), l historiador i lingista Ndre Mjeda (1866-1937),Vinenz Prennushi (1885-1946) bisbe de Durrs i autor de Fjalo e Zozit (Paraules de Du) i Gjeth e Lule (Fulles i flors), el dramaturg Kristo Floqi (1873-?),Stefan Gjeov (1894-1929) amb Agimi e gjytetniis (L aurora de la civilitzaci);  Millosh Giergj Nikolla Migjenj (1911-1938) amb els poemes Vargjet e lira (Versos lliures, 1936); el jesuita Ndre Mjeda (1866-1937), qui particip en el Congrs de Monastir; Foqunon Postoli (1889-1927) amb Per mbrojten e atdheut (Per la defensa de la ptria, 1919) i Lulja e kujtimit (La flor del record, 1922); Luigj Gurakuri (1879-1925) poeta de caire poltic assassinat a Bari, amb Vargnimi n gjuh Shqype (Versificaci en llengua albanesa, 1906); el capell patriota Ndoc Nikaj (1864-1946) amb els contes Bukurusha (La bella, 1918) i Lulet n thes (Les flors al sac, 1918); Llazar Shantoja (1892-1945), Ali Asllani (1882-1966) poeta lric i satric, l assagista Nondra Bulka (1906-1972) amb Horizonte t reja pr letersin kombtare (Nous horitzons per la literatura nacional, 1932) i Pr nj letrsi t re (Per una nova literatura, 1936), Haki Strmilli (1895-1953), Milo Dui, L. Rrota, Z. Harapi i H. Mosi. 
 A la Repblica d'Albnia .
En acabar la Segona Guerra Mundial la majoria d autors s apuntaren al corrent del realisme socialista, on destacarien a Albnia Sterjo Spasse (1914-1989) amb Ata nuk ishin vetem (Ells no hi eren sols, 1952), Aferdita perseri ne fshate (Afrodita novament a la vila, 1960), Aleks ai (1916) amb el drama Marga Tutulani; Shevqet Musaraj (1916) amb obo Rrapushi (1948) i Kenga e Balli Kombetar (L epopeia del Balli Kombetar, 1944); Sabri Godo; Zihni Zako , i Kole Jakova, amb els poemes Neronjt e Vigut (Herois de Vigu, 1953) i Toka jon (La nostra terra, 1954). Desprs dels anys seixanta destacarien Ismail Kadare (1936), l escriptor albans ms conegut internacionalment, amb els poemes Perse mendohen ketomale (En qu pensen aquestes muntanyes, 1964) i les novelles Gjenerali i ushtrise se vdekur (El general de l exrcit sepultat, 1964), Kronike ne gure (Crnica de la pedra, 1971); Dritro Agolli (1931), amb els poemes Devoll devoll (1964),  Shkelqime dhe renia e shokut Zylo (Pujada i caiguda del camarada Zylo, 1973), i Nene Shqiperi (Mare Albnia, 1974); Dhimiter Xhuvani; Ernesto Koliqi (1903-1975) exilat a Itlia per collaborar amb els feixistes, autor dels poemes Kangjelet e Rilindjes (Cants de la Renaixena, 1959) i Symfonia e shqipevet (Simfonia de les ligues); Martin Camaj (1925-1994), fundador a Itlia de la revista Shzjat i autor dels poemes Nji fyell nder male (Una festa a les muntanyes, 1953) i les novelles Djella (Diumenge, 1958) i Rrathe (Crcols, 1978); Vinenz Koreshi, amb Mars (Mar, 1989); Teodor Lao (1936), amb Gjemini i atij dimri (El bram d aquell hivern, 1976); Ali Abdihoxha (1923) amb Nje vjeshte (Una  tardor tempestuosa, 1969); Dhimiter Shuteriqi (1915) amb Udejkja e peshkataret (Mort del cinqu, 1935), lirimtaret (Alliberadors, 1952), Shkallet e querta (Esglaons de pedra, 1982) i Kenga dhe pushka (Can i rifle, 1972); i Petro Marko (1913) amb la novella Qyiteti i fundit (L ltima ciutat, 1960); el dramatgurg Spiro omore (1918-1973) amb Prindr edukator (Pares educadors); Aleks Buda (1911) elabor una Fjaslori Enciklopedik Shqiptar (1985) amb Mahir Domi (1915), autor d'una Historia e shqiperis (1986); i els poetes Luan Qfezezi (1922) amb Ligji i maleve (Les lleis de la muntanya, 1977) i Sulejman Mato (1941).

 A Itlia .
Els arbrsh d Itlia, que editaven revistes com Katundi Yn, de Demetrio Emmanuelle de Civita, Zeri i Arbereshvet i Zgjimi, es van veure reforats el 1969 amb la revista literria Zjarre (Focs), on hi publicarien els autors p. Domenico Belizzi Vorea Ujko, amb Mote moderne (Temps moderns, 1976), Xhuseppe Skiro di Maxho, amb Sunata (Sonata, 1976), el p. Francesco Solano Sushko Vetmo (1914) amb Te proku (Al llindar, 1977) i Kate Cukavo, amb Gabim (Error, 1982). D altres autors menors foren Lluka Perone, Carmelo Candreva, Pietro Napoletano, el poeta Salvatore Braile (1872-1960), Lugi de Rosa, Agostino Giordano Buzdhelpri i altres. Aix, el 1970 fundaren a Cosenza la Unione della Communit Italo-Albanesi, per aconseguir drets educatius. 
 
 A Kosovo .
Pel que fa a Kosovo, desprs de la guerra, amb la creaci de la Universitat de Prishtin, es formaren cercles literaris i destacaren autors com Esad Mekuli (1916) amb Per ty (Per tu, 1955), que marca una poca en la literatura a Kosove, Afsha ada (1971), i Brigjet (Les costes, 1981); el poeta Enver Gjerqeju (1928), amb Gjurmat e jetes (Les petjades de la vida, 1957), Ashti yn (El nostre os, 1966), Bebezat e mallit (Deixebles de l amor, 1960), Lumi i palodnur (Riu inestancable, 1978) i Tinguj te zgjvem (Sons renovats); Ali Podrimja (1942) amb Folja (El verb, 1973), Credo (1976), Lumi, lumi (1982), Thirrje (Crits, 1961), Dhimb e bukur (Dol dolor, 1963) i Hija e toks (L ombra de la terra, 1971); Sitni Imami, amb Drejt diteve te reja (Cap a dies nous); Hivzi Sulejmani (1912-1975), amb Nen myshk (Sota el mesc); Anton Pashku (1937), amb la novella Kulla (La torre, 1968), Tragime (Contes, 1961), Oh (1971) i Nj pjes e lindjs (Una part de la naixena, 1975); Jusuf Buxhovi (1946), secretari de la Uni d Escriptors Kosovars; Fatmir Gjata (1922), director de la revista Nentori (Novembre, 1982-1986) i autor de la novella Keneta (La palidesa, 1962); i d altres com Murat Isaku, Azem Shrkeli (1938), Din Mehmeti (1932), Fahredin Gurga (1936), Rhaman Dedaj, Muhamet Kerveshi (1935), Ahmet Koshutani, Beqir Musli, Tijar Hatipi, Vehab Shita, Zekeria Kexha, Besim Bokshi (1931), Hosip Rela, Ali Aliu, Ramiz Kelmendi, Namiz Rrahmani, Zenulah Rrahmani, Agim Vinca, Sabri Hamiti i el crtic Rexhep Qosja, amb Shkrimtar dhe pariudha (1975).

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116366" title="Eclosionadora" nonfiltered="2693" processed="2687" dbindex="47842">
Eclosionadora s una installaci ramadera destinada a fer de forma controlada el procs d'eclosi d'ous. En el cas d'aus i rptils s la installaci pel procs que va des del final de l'incubaci fins l'eclosi o trencament de l'ou.

Les eclosionadores poden ser per l'aquicultura o pel desenvolupament d'aus o rptils.

En l'aquicultura de peixos (salmons truites de riu etc) o molluscs (ostra, musclo etc.) s'ha de tenir en compte que la fecundaci s externa per la qual cosa en el cas dels peixos s'extreu el semen del mascle i s'ajunta dins un  recipient amb els vuls de la femella i aix queden fecundats i es porten a una secci especial dins de la piscifactoria que t unes condicions fisicoqumiques i higiniques controlades per a que eclosionin i desprs els petits peixos es passen a una altra secci per a engreixar-los.

Factors a tenir en compte en una eclosionadora d'aus o rptils.
Temperatura: s el parmetre ms fcil de controlar. Cada espcie t un interval ptim de temperatura que s'ha de conixer, en general s d'uns 37 C. per a les aus i sempre s ms perillosa una temperatura massa alta (ja que en 30 minuts 40C pot matar un embri) que una massa baixa que pot ser que noms retardi el procs.
Humitat: En general el principal problema s una humitat relativa massa baixa ja que la ventilaci forada impedeix que la humitat sigui massa alta;
Ventilaci: Cal ventilar amb ventiladors per tal de proveir oxigen a l'embri i aquesta necessitat s'incrementa a mida que aquest va creixent.
Moure els ous: Es tracta d'imitar el comportament de les aus en el niu i aix s'ha comprovat que millora l'eclosi.
Sanitat: Es fa per evitar un seguit de malalties que poden afectar l'embri o l'animal quan ja ha sortit de l'ou. Els desinfectants ms habituals sn a base d'amoni i diversos components fenlics i de iode.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116367" title="Campionat Autonmic de Front Individual" nonfiltered="2694" processed="2688" dbindex="47843">
El Campionat Autonmic de Front Individual s un torneig de front valenci organitzat per la Federaci de Pilota  Valenciana en qu competeixen jugadors aficionats, tot i que hi ha hagut professionals retirats (Puchol) o aficionats que han esdevingut professionals (Nez).

 Historial .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116368" title="Borratja" nonfiltered="2695" processed="2689" dbindex="47844">

La borraina o borratja (Borago officinalis o el seu sinnim Echium amoenum), s una espcie de planta, silvestre o conreada, de la famlia Boragincia. 

s originria de la regi mediterrnia, probablement difosa des de Sria.

s una planta herbcia anual. Les fulles sn grosses i ovades de disposici alternada amb punxes no vulnerants que tamb es troben a la tija, les fulles inferiors tenen peciol. Fa de 30 a 100 cm d'alt. Les flors es troben en cimes terminals i sn de cinc ptals de color blau en les varietats silvestres i de vegades blanques en les conreades, i normalment inclinades cap avall. El fruit s un aqueni. En estat silvestre viu a baixa altitud.



Conreu i usos.
s comestible i medicinal. Es conrea sembrant les llavors a finals d'estiu o la tardor ja que si se sembra a la primavera de seguida floreix i no es poden aprofitar les fulles. s planta  molt rstega i amb la humitat normal de la tardor ja en t prou per crixer b, acostuma a perdurar autosembrant-se durant molts anys.

Com a comestible es mengen les penques de les fulles (com la bleda) bullides o les fulles joves en amanida. Tamb es fan dolos recobrint la fulla sencera de farina i ou, fregint-la, i posant-hi mel al damunt (crespell).

L'aigua de borratges s una infusi de propietats diurtiques i sudorfiques.

A Anglaterra s costum posar una flor de borratja a l'aigua de fer glaons de gel, com a decoraci.

Les fulles s un dels components de les salsitxes de Frankfurt (noms en les fetes tradicionalment a Alemanya).

T un perode de floraci molt llarg i s una de les flors preferides per les abelles 

Com a medicinal a banda de l'acci diurtica de flors i fulles actualment s'utilitza l'oli dels aquenis (oli de borratja) com una font d'cid gamma-linolnic i pel fet de ser ric en cid oleic i palmtic sembla tenir un efecte anticolesterol. 

Enllaos externs.
 Gernot Katzer's Spice Pages;
 Borage Guide;
 Comprehensive profile for Borago officinalis from the website MaltaWildPlants.com.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116371" title="Ismail Kadare" nonfiltered="2696" processed="2690" dbindex="47847">

Ismail Kadare (Gjirokastra, Albnia, 28 de gener de 1936) s un escriptor albans, el ms conegut internacionalment en aquesta llengua. 
Estudi a la facultat de lletres de Tirana i a la Universitat de Moscou, d'on hagu de tornar el 1960 quan es trencaren les relacions entre l'antiga Uni Sovitica i Albnia. 

Des del 1963, quan public El general de l'exrcit mort, ha esdevingut el novellista ms important de la literatura albanesa. Conrea una narrativa plena de metfores on sn sempre presents la fantasia, la histria i la crtica al sistema estalinista. 

Al principi dels anys noranta, quan la situaci poltica albanesa es va degradar prviament a la caiguda del rgim comunista, s'install a Pars fins el 1999, quan torn a Albnia per a comprometre's en la causa dels albanesos de Kosovo. s membre de lAcadmie des Sciences Morales et Politiques i oficial de la Legi d'Honor.  

 Obres .
 Gjenerali i ushtris s vdekur (El general de l'exrcit mort, 1963);
 Kronik n gur ('Crnica sobre la pedra', 1971);
 Keshtjella (La fortalesa, 1970);
 Ura me tri harqe (El pont amb tres arcs, 1979) ;
 Koncert ne fund te dimrit (Concert d hivern, 1989);
 Dimri i madh (El gran hivern, 1977);
 Nnpunsi i pallatit t ndrrave (El palau dels somnis, 1980), ;
 Nata me hn (Clar de lluna, 1992);
 Koh Barbare (Nga Shqipria n Kosov), (Temps brbars, d'Albnia a Kosovo, 1996);
 Tri Kenge zie per Kosoven (Tres cants fnebres per Kosovo, 1998);
 Kushriri i engjjve (Els cosins dels ngels, 1997);
 Jeta, loja dhe vdekja e Lul Mazrekut, (Vida, fets i mort de Lul Mazrekut, 2002);
 Identiteti europian i shqiptarve, (Identitat europea dels albanesos, 2006);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116374" title="Trofeu el Corte Ingls" nonfiltered="2697" processed="2691" dbindex="47848">
El Trofeu el Corte Ingls, oficialment Campionat de Clubs de Galotxa, s un torneig de galotxa organitzat per la Federaci de Pilota  Valenciana, patrocinat per l'empresa El Corte Ingls, i jugat per aficionats de lliure contractaci,  s, els jugadors poden ser d'un altre poble per al qu juguen. El nivell s tan alt que serveix de planter per al professionalisme, com s el cas d'lvaro, Dani o Voro.

L'equip campi del Corte Ingls juga la Supercopa de Galotxa contra el guanyador de l'Interpobles.

 Historial .





 Rcords del Trofeu el Corte Ingls .
 s un campionat amb molt de prestigi:
 2006: Hi van participar 62 pobles, 70 clubs, 203 equips i 1133 jugadors.
 2007: 61 pobles, 271 equips.
 2008: 66 pobles, 278 equips en 10 categories ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116376" title="Dritro Agolli" nonfiltered="2698" processed="2692" dbindex="47849">
Dritro Agolli (Devoll, Kora, 1931) s un poeta i escriptor en albans.
s fill de pagesos, estudi arts a Leningrad i fou redactor del diari Zeri i Popullit, aleshores diari oficial del rgim d'Enver Hoxha. Del 1973 al 1997 fou president de la Uni d Escriptors Albanesos.
 Obres .
 Devoll devoll (1964);
 Njeriu me top (L home amb arma, 1975);
 Dy tregime (Dues histries, 1986);
 Shkelqime dhe renia e shokut Zylo (Pujada i caiguda del camarada Zylo, 1973);
 Komisari Memo (1970) ;
 Nene Shqiperi (Mare Albnia, 1974). ;
 Trendafili n got (La rosa en un got, 1980);
 Mosha e bardh (1985) ;
 Njerz t krisur (1995);
 Shpirti i gjyshrve. 101 kng (1996);
 Vjen njeriu i uditshm (1996);
 Teshtimat e liris. Njeriu, politika dhe kultura (1997) ;
 Zhurma e errave t dikurshme (1999);
 Gdhihet e ngryset (2000);
 Dshtaku (2000);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116378" title="Campionat Autonmic de Raspall al carrer" nonfiltered="2699" processed="2693" dbindex="47850">
El Campionat Autonmic de Raspall s un torneig de raspall al carrer patrocinat per Ruralcaixa i organitzat per la Federaci de Pilota Valenciana.

Els participants sn tots pilotaris aficionats, per els clubs poden contractar raspallers professionals. S'hi juga en format lliga, amb semifinals, i final a partida nica.

 Histria .
De l'any 1984 a l'any 2007, s'ha evidenciat el domini de l'equip de Xeraco, aleshores encapalat per Furia, Boluda i Maik, desprs entr Costa, recentment retirat com a pilotari professional, continuaren els xits amb joves com Paco, Chaveli, Dorn i Costa II...

Un altre clssic en aquest campionat, amb diversos ttols aconseguits, s Bicorp, aix com Beniarrs, el qual s'ha proclamat campi amb Lluiset, Roberto i Rossell en el 2007

L'any 2008 Rafelbunyol esdev protagonista, en ser seu de la final i jugar pel campionat els dos equips del poble: Rafelbunyol A (amb Campos, Moro i Juliet) i Rafelbunyol B (Juan, Csar i Vicente Juan).

 Historial .





 Rcords del Campionat Autonmic de Raspall al carrer.
 L'any 2007 hi participaren ms de 500 jugadors dividits en 95 equips de 45 pobles jugant en 3 categories.
 L'any 2008 hi participen jugadors de 43 pobles, dividits en 98 equips i 7 categories, una d'elles femenina. ;

 Vegeu tamb .
 Pilota valenciana;
 Raspall;
 Campionat Autonmic de Raspall en trinquet;

 Enllaos externs .
 XXIV Campionat Autonmic de Raspall - 2007;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116379" title="Vorea Ujko" nonfiltered="2700" processed="2694" dbindex="47851">
Vorea Ujko (Domenico Bellizzi, Frasnita, Calbria, 1918-1989) s un arbresh escriptor en albans.
 
Era capell de poble a Frascineto i professor de literatura moderna a Firmo, va morir en un accident de trnsit. Autor de poesies de cert ress, influides per Ieronim de Rada i Zef Serembe.
 
 Obres .
 Zgjimet e gjakut (El despertar de la sang);
 Kosov (1973);
 Mote moderne (Temps moderns, 1976);
 Ankth (Angoixa, 1978);
 Stint e mia (Les meves estacions, 1980);
 Kng arbreshe (Cants albanesos, 1982);
 Burimi (L origen, 1985);
 Hapma dern, zonja mm (Obre la porta, mare, 1990);

 Enllaos externs .

Literatura Albanesa per Robert Elsie;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116381" title="Giacomo Casanova" nonfiltered="2701" processed="2695" dbindex="47852">


Giacomo Casanova (Vencia, 2 d'abril de 1725 - Castell de Dux (Bohmia), 4 de juny de 1798) va ser un escriptor i aventurer veneci que va viure i viatjar per Europa. La seva autobiografia Histoire de ma vie (Histria de la meva vida) s considerada com una de les fonts ms autntiques sobre costums i normes de la vida social europea al segle XVIII.

La seva vida erticosentimental va ser tan intensa que, dos segles desprs de la seva mort, el seu nom encara s en molts idiomes europeus un sinnim d'excellncia masculina en l'art de la seducci de dones. Va conixer reis, papes i cardenals, va tractar Voltaire, Goethe i Mozart, per solament al final de la seva vida, treballant de bibliotecari del comte de Waldstein a Bohmia, va poder escriure les seves memries. 

Va escriure en francs, i es van publicar grcies a Carlo Angiolini, el qual s'havia traslladat al Castell de Dux per cuidar-lo quan ja tenia 73 anys, i patia la malaltia vesicular que va causar-li la mort. El 1820 la famlia Angiolini va vendre el manuscrit de 4.000 pgines de Historie de ma vie a un editor de Leipzig, Brockhaus, i entre 1822 i 1828 es va publicar la primera edici en alemany, traduda per Wilhelm von Schtz.

El 17 de novembre de 1797 Giacomo Casanova va escriure una carta de resposta a Cecilia de Roggendorf titulada Compendi de la meva vida, en la qual fa un resum de la seva vida a petici de la destinatria. Al final Casanova diu "Aquest s l'nic compendi de la meva vida que he escrit i autoritzo que se'n faci l's que es vulgui. No tinc vergonya de res."

Biografia.
El nom complet Giacomo Casanova va ser Giacomo Girolamo Casanova.

Casanova va nixer a Vencia el 2 d'abril del 1725. El 5 d'abril va ser batejat, a la parrquia de Sant Samuele. De petit tenia moltes hemorrgies nasals, i l'via materna Marsia Farussi, amb l'ajut d'una curandera de Murano el va guarir d'aquest mal a Pdua.

A partir dels 8 anys i mig, recuperat de les hemorrgies, es posa a estudiar de valent al collegi Legista de Pdua i es va doctorar en lleis quan tot just tenia 16 anys, per no va estar gaire content perqu ell volia estudiar medicina.

Es va traslladar a Roma a treballar per al Cardenal Acquaviva, per poc desprs s acomiadat a causa de la filla del seu professor de francs.

Als 18 anys entra a la milcia i viatge a Constantinoble, dos anys ms tart torna a Vencia desprs de deixar la milcia i es fa violinista.

Als 21 anys Matteo Giovanni Bragadin l'adopta com a fill i viatge per Itlia, Frana, Alemanya i va a parar a Viena on coneix al Comte de Roggendorf.

Torna a Vencia on la inquisici de l'estat Veneci el tanca a la pres de l'estat anomenada "els Ploms", escapa de la pres i al cap de 15 mesos se'n va a Pars.

A Pars s'enriqueix i tamb empobreix, es trasllada a Holanda a buscar els seus diners per no els aconsegueix, se'n va a Sttutgart i segons diu ell mateix; " a purgar les meves desgrcies " desprs es trasllada a Sussa.

Visita a Voltaire i torna a marxar, aquest cop cap a Marsella, Gnova, Florncia i per ltim Roma.

Es l'any 1760 i Casanova te 35 anys, A Roma el Papa Veneci Rezzonico ( ? ) el fa Cavaller del Later i protonotari apostlic, desprs es trasllada a Npols on fa fortuna. Viatge a Florncia on coneix a la ballarina d'pera anomenada Maria Laura Corticelli a la que ajuda a separar-se de la seva mare.

El 1761 va al congrs d'Augsburg amb una missi del Rei de Portugal, no se celebra el congrs i es trasllada a Anglaterra.

El 1764 el van voler penjar, per es va escapar.

Es mou per Berln i Sant Petersburg buscant la manera d'enriquir-se, per no ho troba. El 1765 a Varsvia s'enriqueix, 9 mesos ms tard la perd en un duel amb el general Branicki.

Fuig de Polnia, i se'n va a Pars el 1767 on una carta real (lettres de Cachet) el fa marxar cap a Espanya.

A finals del 1768 el tanquen a la torre de Sant Joan de la ciutadella de Barcelona, per ser l'amant de Nina Bergonzi qu tamb era l'amant del Virrei, a les 6 setmanes s posat en llibertat i s'exilia d'Espanya, escapant dels sicaris de Nina Bergonzi.

A Ais de Provena,( Frana ) agafa una malaltia que quasi el mata.

El 1769 publica a Amsterdam 3 volums en defensa del govern Veneci, per guanyar-se als inquisidors de l'Estat perqu el tornin a deixar entrar a Vencia.

El 1770 l'ambaixador d'Anglaterra a la Cort de Tor l'envia a Livorno amb una recomanaci.

Casanova vol anar a Constantinoble amb la flota russa per l'almirall Orlov no el deixa i se'n va a Roma on s pontfex el Papa Climent XIV.

Un amor el fa sortir de Roma i anar a Npols. Un altre amor el fa fugir de Npols i tornar a Roma.

Te un nou conflicte amb espasses de per mig amb el comte Medini, tot seguit disposa dels suficients diners per tornar a Florncia, on el 25 de desembre l'arxiduc Leopold l'exilia dels seus Estats.

El 14 de Setembre del 1774, aconsegueix entrar altre cop a Vencia, desprs de 19 anys de no poder-ho fer.

El 1783 Casanova torna a marxar de Vencia, t 58 anys, per aquest cop voluntriament, Tot i aix el motiu de la seva marxa s que el 1782 pblica un opucle titulat " Ne Amori, ne Donne, Ovvero la Stalla Ripulita " on se'n reia i ridiculitzava a tots els patricis Venecians i obsessivament al senador Carlo Grimani.

Va a Pars amb la intenci d'establir-se definitivament, Francesco Casanova el seu germ petit, viu all per els problemes i interessos del germ l'hi fan perdre de vista els seus, llavors Giacomo separa a Francesco de la seva dona i el porta a Viena on el Princep Kaunitz li dna feina.

Giacomo Casanova entra al servei del senyor Foscarini, ambaixador de Vencia a Viena, com escrivent dels seus despatxos, dos anys ms tard Foscarini mor de gota. 

Vol anar a Berln per obtenir una plaa a l'acadmia per a mig cam el comte de Waldstein l'atura i el condueix a Bohmia.

El 1785 al Castell de Dux, (Bohmia) Casanova t una feina com a bibliotecari del propietari del castell, el comte Joseph Carl Emmanuel de Waldstein i all va morir.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116382" title="Zef Serembe" nonfiltered="2702" processed="2696" dbindex="47853">
Zef Serembe (Strigari, provncia de Cosenza, Calbria 1844- Sao Paolo Brasil, 1901) fou un escriptor arbresh en llengua albanesa.

Pertanyia a una famlia molt humil. El 1874 va emigrar al Brasil, obsessionat per un amor de joventut que va emigrar i va morir-hi, per torn el 1875 i pat moltes penries, per ajudat per Camarda. Es tanc en una visi romntica de la terra albanesa, tot i ple de desillusi i malenconia. Va visitar als albanesos de Siclia el 1886 i marx als EUA el 1895-1897. Els seus poemes foren recollits a Vjersh (1926).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116383" title="Campionat per equips de raspall" nonfiltered="2703" processed="2697" dbindex="47854">
El Campionat per Equips de Raspall, o simplement, Lliga de raspall, i, des de 1994 Trofeu Diputaci de Valncia, s una competici de raspall jugada per pilotaris professionals i organitzada per la Federaci de Pilota  Valenciana.

 Historial .





 Edicions de la Lliga de raspall .
 Campionat per Equips de Raspall de 2004;
 Campionat per Equips de Raspall de 2005;
 Campionat per Equips de Raspall de 2006;
 Campionat per Equips de Raspall de 2007;
 Campionat per equips de raspall de 2008;

 Vegeu tamb .
 Pilota valenciana;
 Raspall;
 Campionat Individual de Raspall;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116384" title="Sextant (moneda)" nonfiltered="2704" processed="2698" dbindex="47855">
Sextant fou una moneda fraccionria romana (6 sextant = 1 as). El valor estava representat per la moneda anomenada Sextula, mesura equivalent a la sisena part d'una una (2 ciats) o d'un as.

Fou la ms petita denominaci del diner que va estar en s entre els romans segons esmenta Marc Terenci Varr. Igual que l'una s va aplicar el nom sextula a altres magnituds, per la moneda petita fou la ms recordada.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116385" title="Ament" nonfiltered="2705" processed="2699" dbindex="47856">


Egipte: Ament (Noms) :Divisi administrativa en l'antic Egipte i un dels noms de la deessa Amaunet.
Mitologia egpcia: Ament (mitologia);
Botnica: Ament (botnica) :Inflorescncia masculina en algunes plantes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116387" title="Campionat Individual de Raspall" nonfiltered="2706" processed="2700" dbindex="47857">


El Campionat Individual (oficialment Trofeu President de la Generalitat) s la competici m a m (un contra un) ms dura, i prestigiosa, de la modalitat del raspall de la pilota valenciana, noms per a pilotaris professionals, organitzada per la Federaci de Pilota  Valenciana

 Historial .





 Rcords del Campionat Individual de Raspall .
 2006: Coeter II s el primer mitger en guanyar una competici que semblava reservada per als dauers (excepte els subcampions Agust el mateix any, i Moro el 2000);

 Temporades del Campionat Individual de Raspall .
 Campionat Individual de Raspall de 2004;
 Campionat Individual de Raspall de 2005;
 Campionat Individual de Raspall de 2006;
 Campionat Individual de Raspall de 2007;

 Vegeu tamb .
 Pilota valenciana;
 Raspall;
 Campionat per equips de raspall;

 Enllaos externs .
 XXI Campionat Individual de Raspall, 2006;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116388" title="Culleus" nonfiltered="2707" processed="2701" dbindex="47858">

Unitat de mesura unitat romana de mesura de lquids. Vegeu Culleus (mesura).
Justcia: pena de mort del dret rom per als parricides. Vegeu Culleus (pena de mort);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116389" title="Ament (botnica)" nonfiltered="2708" processed="2702" dbindex="47859">


Ament, en botnica s una inflorescncia consistent en una espiga amb les flors molt juntes i sense brctees que les envoltin. Gaireb sempre s penjant i amb flors d'un sol sexe (ms sovint les masculines). Els trobem en determinats arbres pertanyents a les famlies Betulcia, Fagcia, Morcia, i Saliccia. 

Les flors que formen un ament no tenen ptals, sn petites i unisexuals. Es troben en determinades plantes monoiques, s a dir aquelles que tenen flors masculines i femenines separades en el mateix peu de la planta.

Els aments masculins sn estructures adaptades a la pollinitzaci anemfila. Desprenen molt fcilment grans quantitats de pollen i la seva llargada pot ser d'alguns centmetres. 

En canvi, els aments femenins normalment sn poc visibles i de dimensions molt redudes que consisteixen noms en una protuberncia de pocs milmetres on se situa la flor femenina, on hi destaquen lleugerament els pistils que de vegades sn de color vermell.

En molts casos en una mateixa planta l'emissi del pollen (de l'ament mascul) no coincideix amb l'estat receptiu de la flor femenina (ament femen) i aix evita l'autopollinitzaci. Aix s'ha de tenir en compte en els conreus ja que cal intercalar plantes d'altres varietats compatibles per obtenir fruit. 

Entre els molts exemples de plantes amb aments hi ha els arbres forestals com l'alzina el roure, el pollancre, el bedoll o el salze i els arbres conreats com l'avellaner o la noguera.

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116390" title="Marcel Mauss" nonfiltered="2709" processed="2703" dbindex="47860">
Marcel Mauss (pinal, 10 de maig de 1872   Pars, 1 de febrer de 1950) ha estat considerat freqentment com el "pare de l'etnologia francesa". Nebot i deixeble d'Emile Durkheim, desprs de realitzar els seus estudis de filosofia a la Universitat de Bordeus es va aproximar a les corrents neokantianes i polticament feia part del socialisme francs organitzat per Jean Jaurs. Mauss va collaborar amb l'equip de Durkheim, que es reunia al voltant de la revista L'Anne Sociologique, encara que va mantenir una posici bastant independent respecte a ella. Dins L'Anne Sociologique va ser un dels seus redactors permanents com responsable de la secci d'histria de les religions. Marcel Mauss va aprofundir els seus coneixements amb l'estudi del snscrit i amb la seva anada a Oxford per ampliar els seus coneixements antropolgics a l'escola d'Edward Burnett Tylor. El 1925 va fundar l'Institut d'Etnologia. Mauss, al contrari del que succex, per exemple amb Bronislaw Malinowski, va portar a terme pocs treballs de camp. No obstant aix, va tractar d'abastar les realitats en la seva totalitat, especialment per mitj de la seva famosa expressi del "fet social total". Aix, en la seva opini, un fet social comporta sempre dimensions econmiques, religioses o jurdiques i no pot reduir-se a un solament d'aquests aspectes. Mauss estudia el ser hum en la seva realitat concreta, s a dir, sota el triple punt de vista fisiolgic, psicolgic i sociolgic. Es va interessar pel significat social del do en les societats tribals, aix com pel fenomen religis, al considerar la mgia com un fenomen social, i al recrrer i explicitar el terme de Mana. Amb el seu fams "Assaig sobre el do", va ser l'inspirador de tota una part de la reflexi sobre l'antropologia econmica, al mostrar que el do s agonista, ja que el vincle no mercantil (canvis no remunerats), alhora que crea un vincle social que "obliga" a qui ho rep, que noms es pot alliberar per mitj d'un "contra do". Per Mauss, el do s essencial en la societat humana. 

Cal assenyalar que el Mouvement anti-utilitariste dans les sciences sociales (MAUSS) es considera hereu dels treballs de Marcel Mauss. Edita una revista semestral: la revue du Mauss.

Obres.
Esquisse d'une thorie gnrale de la magie, 1902.
Essai sur le don (publicat dins Sociologie et anthropologie), 1924.
Sociologie et anthropologie, recull de articles, prefaci de Claude Lvi-Strauss,  1950.
La sociologie : objet et mthode, article escrit amb la collaboraci de Paul Fauconnet 1901;
Manuel d'ethnographie, 1967.
Essais de sociologie,  1968.
crits politiques, 1997;

 Estudis referents a Marcel Mauss .

 Bruno Karsenti, L'homme total. Sociologie, anthropologie et philosophie chez Marcel Mauss, P.U.F., 1997.
 Bruno Karsenti,  L'amiti se donne-t-elle ? , in Sophie Janklvitch et Bertrand Ogilvie (dir.), L'amiti, Autrement, 2003.
 Camille Tarot, Sociologie et anthropologie de Marcel Mauss, collection Repres, La Dcouverte, 2003.
 Gregory, C. A. 1982. Gifts and Commodities. London.  ;
 Gregory, C. A. 1997. Savage money: the anthropology and politics of commodity exchange. Amsterdam: Harwood Academic, 1997.
Laidlaw, J. 2000.  A free gift makes no friends  Journal of the Royal Anthropological Institute 6:617-634.
 Marcel Fournier, Marcel Mauss, Fayard, 1994   biografia amb bibliografia exhaustiva;
Mauss, M. 1990. The Gift: forms and functions of exchange in archaic societies. London: Routledge.
Marcel Mauss: A Centenary Tribute James, W. and Allen, N. J. (eds.). New York: Berghahn Books.
 Moebius, Stephan. 2006. Marcel Mauss. Konstanz;
 Testart, A. 1998. 'Uncertainties of the 'Obligation to Reciprocate': A Critique of Mauss' in * Moebius, Stephan/Papilloud, Christian (Ed.). 2005. Gift   Marcel Mauss' Kulturtheorie der Gabe. Wiesbaden: VS.

 Enllaos externs .
 Publicacions de Marcel Mauss accessibles gratutament .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116392" title="Culleus (pena de mort)" nonfiltered="2710" processed="2704" dbindex="47861">
Culleus (catal: Culleu) era una pena de mort del dret rom per als parricides. Consistia a submergir al condemnat en l'aigua, tancat en un sac, al costat d'un gos, una serp verinosa i un mico.

Era considerada una pena especialment infamant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116393" title="Saliccia" nonfiltered="2711" processed="2705" dbindex="47862">

Saliccia (Salicaceae) s una famlia de plantes amb flor. 

El modern sistema filognetic APG II considera que aquesta famlia t 57 gneres que sn ms que els considerats el ms tradicional Sistema Cronquist el qual noms hi ubicava tres gneres Salix, Populus i Chosenia.

Gneres;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116399" title="Filip Shiroka" nonfiltered="2712" processed="2706" dbindex="47866">
Filip Shiroka (Shkodr, Albnia 1859- Beirut 1935) fou un poeta i escriptor en albans.

Comproms en la lluita per la independncia albanesa, fou membre actiu de la Lliga de Prizren, ra per la qual el 1880 hagu d'exiliar-se a Egipte i Lban. Fou alumne del poeta itali Leonardo de Martino, i lector d'Alfred de Musset (1810-1857), Alphonse de Lamartine (1790-1869) i Tommaso Grossi (1790-1853) va publicar en itali a Mil i collabor al diari Albania de Faik Konitza i als diaris albanesos Elija i Zemers t'Jezu Krisctit (El missatger del sagrat cor). Va publicar Zni i zmrs (La veu del cort, 1933).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116401" title="Gjul Variboba" nonfiltered="2713" processed="2707" dbindex="47867">

Gjul Variboba (Mbuzati, provncia de Cosenza, Calbria 1724-1788) fou un capell i escriptor itali arbresh en llengua albanesa.

Estudi al seminari de San Benedetto Ullano per a capell ortodox, per finalment es pass al ritual catlic. Va compondre Ghiella e Santa Mriis Virghierr (Vida de la Santssima Verge, 1762), nic llibre arbrsh imprs en el segle XVIII.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116402" title="lex Susanna i Nadal" nonfiltered="2714" processed="2708" dbindex="47868">
lex Susanna i Nadal (Barcelona, 1957)

Va nixer el 12 de setembre de l'any 1957 i s un escriptor i poeta catal. Ocupa el crrec de Director de l'rea de Cultura de la Fundaci Caixa Catalunya. Va cursar els estudis de Filologia Catalana.

Entre les diferents facetes que ha exercit hi ha les de professor universitari (a la Universitat Rovira i Virgili), poeta, gestor cultural, editor a Columna edicions, traductor (per exemple de Paul Valry, de Molire, de Louis Aragon, de Max Roqueta i de T.S. Eliot), dietarista, crtic literari i pictric i articulista. Com a crrecs, ttols honorfics i pertinena a associacions, s membre de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana; va dirigir el Festival Internacional de Poesia de Barcelona (que ell mateix havia fundat l'any 1984); aix com tamb el departament de cultura de l'Institut Ramon Llull; i, ara, el de la Fundaci Caixa de Catalunya. Ha estat fundador i director literari de l editorial Columna; i va crear tamb la discogrfica Columna Msica, que paulatinament es van especialitzar en la recuperaci del repertori musical catal i hispnic del gnere clssic.
 
La seva tasca ha estat reconeguda amb guardons literaris de magnitud (com el premi Carles Riba de poesia o el premi Josep Pla de narrativa). Una altra forma de reconeixement li ha arribat amb la traducci d'alguns dels seus llibres a nombrosos idiomes, com ara al castell, francs, portugus, angls, itali, croata, grec, hebreu, rab, xins, rus...

D'altra banda, collabora amb articles d'opini i de crtica literria a alguns diaris i revistes dels mitjans catalans i castellans -a El Mundo, l'Avui, ...-.

Obra.

Poesia.
1977 Abandonada ment.;
1979 De l'home quan no hi veu. Barcelona: El Mall;
1980 Memria del cos. Barcelona: La Gaia Cincia;
1982 Els dies antics. Barcelona: El Mall;
1985 El darrer sol. Barcelona: Proa;
1987 Palau d'hivern. Barcelona: Columna;
1988 Poesia. Eivissa: Caixa de Balears;
1991 Les anelles dels anys. Barcelona: Proa;
1992 Tres nus a les Termpiles. Ma: Caixa de Balears;
1994 Boscos i ciutats. Barcelona: Columna;
2001 Suite de Gelida. Barcelona: Proa;
2007 Angles Morts. Barcelona: Proa;

Dietaris.
1989 Quadern veneci. Barcelona: Destino;
1995 Quadern de Fornells. Barcelona: Columna;
1999 Quadern d'ombres. Barcelona: Columna;
2006 Quadern dels marges. Barcelona: Planeta;

Art.
1990 Comes Busquets. Sabadell: Ausa;
1995 Narcs Gali. Barcelona: Columna;

Premis.
1979 Miquel de Palol per Memria del cos;
1981 Crtica Serra d'Or d'edici d'obra estrangera per Monsieur Teste, de Paul Valry (amb Jordi Llovet);
1984 Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona per Seguiment del foc;
1988 Josep Pla per Quadern veneci;
1990 Carles Riba per Les anelles dels anys;
1992 Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona per Davant d'un claustrer;

Enllaos externs.
L'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116403" title="Gjergj Fishta" nonfiltered="2715" processed="2709" dbindex="47869">
Gjergj Fishta (Zadrima, 1871- Shkodr 1940) fou un poeta i escriptor en albans, un dels impulsors del rilindja (renaixement).
Era capell francisc, estudi filosofia i teologia exerc a Bsnia i Albnia, tot dirigint les escoles catliques a Shkoder el 1902 i la societat Bashkimi. Fou fundador de la revista Hylli i Drites (Estrella de Llum, 1913) i compos el recull potic Lahuta e nalcis (El llat de la muntanya, 1905-1907) on canta el mite de la  creena vivent del poble . Tamb tradu Homer, Alessandro Manzoni i Moliere a l'albans.  
Tamb particip activament en poltica. Fou secretari de la delegaci albanesa a la Conferncia de Pau de Pars del 1919, diputat al parlament albans per Shkodr el 1920, vicepresident del parlament albans el 1921 i defensor de Fan Noli des del 1924, ra per la qual Zog I l'envi a l'exili. El 1926 torn i continu com a mestre d'escola fins a la seva mort

Obres.
 Lahuta e Malsis (El llat de la Muntanya).   Zadar  1902;
 Anzat e Parnasit. (Armes del Parns). Sarajevo  1907;
 Pika voese m von ri botuar si Vallja e Parrizit. Zara  1909;
 Shqiptari i qytetnuem. melodrama,  1911;
 Vllaznia apo Shn Franesku i Assisi-t.  1912;
 Juda Makabe.  1914;
 Gomari i Babatasit, Shkodr.  1923;
 Mrizin e Zanave, Shkodr.  1924;
 Lahuta e Malsis.  Shkodr 1937 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116407" title="Salze" nonfiltered="2716" processed="2710" dbindex="47870">


El salze (Salix) s un gnere de plantes amb flor dins la famlia de les saliccies. El seu principi actiu s la salicina, emprat desde temps antics, com a antipirtic i analgsic; a ms de ser el precursor natural de l'aspirina.

s un gnere originari de l'hemisferi nord que viu en zones de clima fred o temperat i amb el sl ms aviat humit o prop de basses o corrents d'aigua ,algunes de les formes arbustives creixen en la zona subrtica (tundra). Hi ha unes 350 espcies de salzes. Per aix aquest gnere presenta molts problemes taxonmics i de nomenclatura, ja que hi ha una gran varietat morfolgica segons les espcies.

Sn arbres,arbusts o mates. Les branques sn generalment flexibles. Tots ells sn plantes caduciflies. Les fulles sn generalment allargades (similars a les fulles de l'ametller, especialment en l'espcie Salix amygdaloides), normalment disposades de manera alterna a llarg de la branca. 

Sn plantes de sexualitat dioica, s a dir que hi ha peus mascles i peus femelles en plantes separades. La floraci s a travs d'aments i el fruit s una cpsula amb moltes llavors (4-8) d'una dcima de milmetre cadascuna dispersades pel vent.

Els salzes hibriden fcilment entre ells, el salze desmai plantat en jardineria s el Salix babylonica. 

Sn plantes que arrelen molt b d'estaca (reproducci vegetativa)i tenen un creixement rpid. En canvi, la llavor perd en qesti de dies la seva viabilitat.

La fusta no s de gaire qualitat ja que s molt trencadissa i tova. Tot i aix, l'escora s medicinal aix com les flors i fulles d'algunes espcies.

La vimetera, Salix viminalis, ha estat conreada des de l'antigor per aprofitar el vmet per a fer cistells. Per a obtenir vmet es tallen els arbres arran de terra i es fa un tractament especial a les tiges noves que surten. Actualment el vmet s substitut sovint per altres espcies vegetals que no sn salzes. 
>






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116409" title="Pjetr Budi" nonfiltered="2717" processed="2711" dbindex="47872">
Pjetr Budi (Gur i Bardh, Albnia 1566-1623) fou un capell i poeta albans.

Fou nomenat Bisbe catlic de Sappa i vicari de Srbia des del 1599, del 1616 al 1618 va viure a Roma. Incit a la revolta dels albanesos contra els turcs el 1622 va morir ofegat mentre creuava el riu Drina el 1623. 

Va compondre Doktrina e Krshten (Doctrina cristiana), Cusc zzote mesce keto cafsce i duhete me scerbyem (Qui parla de quelcom ha de servr-hi) i un Pasqyra e t rrfyemit  o Speculum confessionis, considerades de les primeres obres escrites en llengua albanesa en dialecte gheg.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116415" title="Naim Frashri" nonfiltered="2718" processed="2712" dbindex="47878">
Naim Frashri (Frashri, Elbasan-Berat 1846 - Istanbul 1900) fou un poeta i poltic albans.
Considerat el poeta nacional d'Albnia, era fill del governador del territori i fou educat en un monestir bektashi i ms tard en una escola grega de Ioannina. Exerc com a funcionari otom el 1882, per ms tard fou periodista i autor de poesies piques i lriques, de caire nacionalista.

 Obres .
 Querbelaja (Karbala, 1898) poesia pica ;
 Bagti e bujqsija (Bucliques i gergiques, 1886);
 Lulet e vers (Flors de primavera, 1890);
 Parajsa dhe fjala fluturake (Parads i treballs alats, 1896) ;
 Istori'e Skenderbeut (1898) ;
 Fjalt e qiririt (Les paraules a l'espelma);
 Gjuha jon (la nostra llengua);
 Ti, Shqipri, m jep nder! (Albnia, dna'm honor);
 Tradhtort (Traidors);
 Ujku dhe qngji (El llop i el xai);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116417" title="Midhat Frashri" nonfiltered="2719" processed="2713" dbindex="47879">
Midhat Frashri Lumo Skendo (1872-1963) fou un escriptor i poltic albans.

Era fill d'Abdyl Frashri i nebot de Naim Frashri, durant la Segona Guerra Mundial s'opos a l'ocupaci albanesa pels italians, i el 1943 va constituir amb Ali Klissura el Balli Kombtar (Front Nacional), que s enfront als feixistes i als comunistes. El 1945 hagu d exiliar-se a Roma i constitu un dels principals referents nacionalistes a l exili, enfrontat a Fan Noli i a Zog I. EL 1947 propos als EUA infiltrar comandos per a lluitar contra els comunistes, i el 1949 s install als EUA. Com a escriptor utilitz el pseudnim Lumo Skendo i escriv Hidhe Shpuzi (Cendres i brases, 1915).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116419" title="Associaci de Tennistes Professionals" nonfiltered="2720" processed="2714" dbindex="47880">
L'Assiciaci de Tennistes Professionals (ATP) fou creada el 1972 amb l'objectiu de protegir i vetllar pels interessos dels jugadors de tennis masculins. Un any ms tard, les dones van formalitzar l'Associaci de Tennis Femen (WTA) amb la mateixa intenci. El 1990, l'associaci es va convertir el l'organitzadora del circuit principal de tennis a nivell mundial, conegut des d'aleshores com a ATP Tour.

Categories dels campionats.
A 2006, l'ATP Tour comptava amb set categories de torneigs implcites en el circuit:o:

 Tennis Masters Cup;
 Tennis Masters Series Tournaments;
 International Series Gold Tournaments;
 International Series Tournaments;
 Challenger Tournaments;
 Satellite Series Circuits;
 Futures Tournaments;

Els jugadors que reuneixen ms punts en l'ATP Race, guanyen el dret de disputar esdeveniments especials al final de la temporada. En modalitat individual competeixen en la Tennis Masters Cup mentre que en dobles es disputen el World Doubles Tennis Championship.

L'ATP Tour supervisa tamb cada primavera una competici per pasos, la World Team Cup.

Aquesta taula mostra detalls estructurals sobre la organitzaci dels torneigs del circuit de tennis professional:


(*) Els circuits Satellite s'estenen en un interval de quatre setmanes i consisteixen en tres competicions separades ms un Masters. El premi en metllic de la llista fa referncia noms als tornejos masculins, quan s'escau.

 Classificaci actual .
Desprs del Master Series d'Hamburg



Enllaos externs.
 Pgina oficial;
 Ranking Race individual;
 Ranking Race de dobles;
 Ranking Entry individual;
 Ranking Entry de dobles;
 Llibre del reglament oficial 2004 de l'ATP - (pdf; 286 pgines);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116420" title="Salat blanc" nonfiltered="2721" processed="2715" dbindex="47881">

Salat blanc (Atriplex halimus) s una espcie de la famlia amarantcia que s que creix en llocs salins (vegetaci halfita).

s un arbust totalment blanquins de fins a 2 metres d'alt. Les fulles estan disposades de forma alternada i sn enteres, ms o menys ovals i endurides. Les flors sn, com en totes les amarantcies, molt redudes i de color groguenc, s'agrupen en inflorescncies fulloses. Els fruits sn petits aquenis.

Als Pasos Catalans es troba en terres salines del litoral i de la depressi de l'Ebre on indica que al sl hi ha salinitat.

Aquesta planta com d'altres de salines s'havia utilitzat per fer lleixiu domstic abans del desnvolupament de la indstria  qumica.

Al calendari revolucionari francs se li dedica el dia 19 del mes de floral sota el nom francs d' Arroche.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116424" title="Gas alp" nonfiltered="2722" processed="2716" dbindex="47882">

Gas alp (Armeria maritima) s una espcie de planta amb flor.

s originria de l'hemisferi nord, especialment a les zones costaneres d'Europa.

T diverses varietats o subespcies com les anomenades alpina o maritima  i s molt utilitzada en jardineria, de vegades en xerojardineria en climes mediterranis.

s una planta perenne caracteritzada per florir amb una inflorescncia, generalment de color rosat, dalt d'una tija molt llarga. 

s capa de resistir ms altes concentracions de coure en el sl que la majoria de les plantes.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116426" title="Fritillria" nonfiltered="2723" processed="2717" dbindex="47884">

Fritillaria (Fritillaria) s un gnere de plantes amb flor.

s un gnere originari de les zones de clima temperat de l'hemisferi nord.

Hi ha unes 100 espcies de plantes fritillries.

Sn plantes amb bulb generalment que floreixen a la primavera amb flors acampanades. 

S'utilitzen diverses espcies en jardineria.
Algunes espcies:


 Referncies .

Flora Europaea: Fritillaria;
Flora of North America: Fritillaria;
Flora of China: Fritillaria;
Treatment of California Fritillaria from the Jepson Manual;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116427" title="Convergncia Democrtica Aranesa - Partit Nacionalista Arans" nonfiltered="2724" processed="2718" dbindex="47885">
Convergncia Democrtica Aranesa - Partit Nacionalista Arans (en arans: Convergncia Democratica Aranesa - Partit Nacionalista Arans) (CDA-PNA) s el sector arans de Convergncia Democrtica de Catalunya.

Enllaos externs.
Pgina web del partit;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116436" title="Llusa Carlota de Dinamarca" nonfiltered="2725" processed="2719" dbindex="47887">
Llusa Carlota de Dinamarca, princesa de Hessen-Kassel (Palau de Christiansborg 1789 - Kassel 1864). Princesa de Dinamarca amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni en el si de la casa landgravinal de Hessen-Kassel.

Nada al Palau de Christiansborg, a la capital danesa, el dia 30 d'octubre de l'any 1789 essent filla del prncep hereu Frederic de Dinamarca i de la duquessa Sofia Frederica de Mecklenburg-Schwerin. Llusa Carlota era nta per via paterna del rei Frederic V de Dinamarca i de la princesa Juliana de Brunsvic-Wolfenbttel; i per via materna, del duc Llus de Mecklenburg-Schwerin i de la duquessa Carlota Sofia de Saxnia-Coburg Saafeld.

Llusa Carlota es cas el 10 de novembre de 1810 amb el prncep Guillem de Hessen-Kassel, fill del prncep Frederic de Hessen-Kassel i de la princesa Carolina de Nassau-Usingen. La parella tingu sis fills:

SA la princesa Carolina de Hessen-Kassel, nada a Copenhaguen el 1811 i morta a Copenhaguen el 1829.

 SA la princesa Maria Llusa de Hessen-Kassel, nada a Copenhaguen el 1814 i morta al Castell de Hohenberg el 1895. Es cas al Castell de Rumpenheim el 1832 amb el prncep Frederic d'Anhalt.

 SA la princesa Llusa de Hessen-Kassel, nada a Kassel el 1817 i morta a Bernstorff el 1898. Es cas el 1842 al Amalienborg amb el rei Cristi IX de Dinamarca.

 SAR el landgravi Frederic de Hessen-Kassel, nat a Kassel el 1820 i mort el 1884 a Frankfurt. Es cas en primeres npcies amb la gran duquessa Alexandra de Rssia (landgravina de Hessen-Kassel a Sant Petersburg el 1844. En segones npcies es cas al Palau de Charlottenburg el 1853 amb la princesa Anna de Prssia.

 SA la princesa Augusta de Hessen-Kassel, nada a Copenhaguen el 1823 i morta el 1889 a Copenhaguen. Es cas el 1854 al Castell de Panker amb el bar Karl Friedrich von Blixen-Fineke. ;

 SA la princesa Sofia de Hessen-Kassel, nada a Copenhaguen el 1827 i morta a Copenhaguen onze mesos desprs.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116437" title="Evnim" nonfiltered="2726" processed="2720" dbindex="47888">


Evnim, (Euonymus) s un gnere de plantes amb flor.

s originari d'una gran rea mundial que abasta Eursia, Australasia, Amrica del Nord i Madagascar.

El gnere consta d'unes 180 espcies.

Sn arbres menuts o arbusts caducifolis. Les fullles tenen disposici normalment oposada i rarament alternada, son simples i ovoides i amb el marge serrat. Les flors sn poc vistoses. El fruit s una baia en forma de llegum que cont diverses llavors que sn dispersades per ocells. Tota la planta s verinosa pels humans si s'ingereix.

Sn plantes molt utilitzades en jardineria.

Algunes espcies;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116441" title="Llista de Primers Ministres d'Albnia" nonfiltered="2727" processed="2721" dbindex="47889">

Llista de Primers Ministres d'Albnia

Ismail Qemali (1912-1913);
Myfit Libohova (1913-1914);
Turhan Pasha Prmeti (1914);
Esat Pash Toptani (1914);
Abdullah Rushdi (1914-1918);
Turhan Pasha Prmeti (1918-1920);
Sulejman Bej Delvina (1920);
Ilias Bej Vrioni (1920-1921);
Pandeli Evangjeli (1921);
Hasan Bej Prishtina (1921);
Omer Pasha Vrioni (1921-1922);
Xhafer Ypi (1922);
Ahmet Zogu (1922-1924);
Shefqet Bej Verlaci (1924);
Ilias Bej Vrioni (2n cop) (1924);
Fan S. Noli (1924);
Ilias Bej Vrioni (3r cop) (1924-1925);
Ahmet Zogu (2n cop) (1925);
Kosta Kota (1928-1930);
Pandeli Evangjeli (2n cop) (1930-1935);
Mehdi Bej Frashri (1935-1936);
Kosta Kota (2n cop) (1936-1939);
Shefqet Bej Verlaci (2n cop) (1939-1941);
Mustafa Merlika Kruja (1941-1943);
Eqerem Bej Libohova (1943);
Maliq Bushati (1943);
Eqerem Bej Libohova (2n cop) 1943;
Ibrahim Bej Biaku 1943;
Mehdi Bej Frashri (2n cop) (1943);
Rexhep Mitrovica (1943-1944);
Fiqeri Dino (1944);
Enver Hoxha (1944-1954);
Mehmet Shehu (1954-1981);
Adil arani (1982-1991);
Fatos Nano (1991);
Ylli Bufi (1991);
Vilson Ahmeti (1991-1992);
Aleksander Meksi (1992-1997);
Bashkim Fino (1997);
Fatos Nano (2n cop) (1997-1998);
Pandeli Majko (1998-1999);
Ilir Meta (1999-2002);
Pandeli Majko (2n cop) (2002);
Fatos Nano (3r cop) (2002-2005);
Sali Berisha (2005-present);

 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116442" title="Cibulet" nonfiltered="2728" processed="2722" dbindex="47890">

Cibulet (Allium schoenoprasum), s una espcie de planta conreada que es troba dins el gnere de la ceba (Allium).

s originria d'Eursia i Amrica del Nord.

s una planta bulbosa herbcia i perenne que arriba a fer 50 cm d'alt. Les fulles sn tubulars i buides per dins amb un dimetre de 2 a 3 mm. Les flors sn de color porpra distribudes en una inflorescncia. La fructificaci s en una cpsula que cont diverses llavors negres.

En la cuina s'utilitzen les fulles, ja sigui crues en amanides o com a  condiments en diversos plats.

s habitual que es confongui el cibulet amb altres espcies del gnere Allium similars ja que la denominaci s un neologisme i la planta no es gaire conreada als Pasos Catalans de la Pennsula Ibrica.


 
 Enllaos externs .

 Mrs. Grieve's "A Modern Herbal" @ Botanical.com;
 Chives, history, clutivation,container growing and a recipe;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116447" title="Ariadne auf Naxos" nonfiltered="2729" processed="2723" dbindex="47893">

Ariadne auf Naxos (Ariadna a Naxos) s una pera en dues parts amb msica de Richard Strauss i amb llibret alemany d'Hugo Von Hofmannsthal, basat en Le Bourgeois Gentilhomme (El burgs gentilhome) de Molire i el mite grec d'Ariadna i Bacus. Una primera versi va ser estrenada el 25 d'octubre de 1912 en el Kleinen Haus des Hoftheaters a Stuttgart, i la versi definitiva, el 4 d'octubre de 1916 a la Hofoper de Viena. Porta per nmero d'opus 60. L'pera dura uns 130 minuts.

 Sinopsi .

La histria t lloc a Viena, en poca indeterminada.

Prleg.
L'opera t lloc en casa de l' home ms ric de Viena . Han arribat dos grups de msics: uns cmics i una companyia d'pera. La primera part de l'opera es desenvolupa darrere de l'escenari, i es refereix als preparatius per a la representaci. El majordorm anuncia que un intermedi cmic ha de representar-se desprs d'una pera seriosa. El compositor est desolat: un intermedi gracis mai no hauria de representar-se desprs de la seua obra d'art. Per la intervenci de Zerbinetta, cantant de l'elenc cmic, el deixa fascinat. Desprs de discutir qu ha d'anar primer, si l0obra seriosa o la cmica, el majordom anuncia la decisi del seu senyor: que es representen al mateix temps. El compositor no sembla disposat a cedir. El Mestre de ball suggereix que es talle un tros de l'pera seriosa i amb molta cura s'hi inserisquen les escenes de ball. El compositor s'indigna. Per Zerbinetta sap fascinar-lo. El compositor confia que la msica demostre ser la ms sagrada de les arts.

Acte nic.
L'escenari s una illa deserta amb una gruta al fons, Naxos, en la que va ser abandonada Ariadna per Teseu. Ella es lamenta, desesperada, per haver estat abandonada, i noms espera al missatger de la mort. Zerbinetta i els seus companys intenten animar a Ariadna amb cant i ball, per no ho aconsegueixen. Zerbinetta, en una conversa privada, de dona a dona, li intenta insuflar optimisme. En una enlluernadora pea de coloratura, li conta que els homes sn infidels per naturalesa, que no val la pena plorar per ells i la manera ms senzilla de superar un cor trencat s trobar un nou amor. Per aix no anima Ariadna. Apareixen llavors els companys de Zerbinetta, que comencen a percaar-la. Ella coqueteja amb els uns i els altres, per desapareix amb el seu elegit, Arlequ. 

Les nimfes Niade i Drade anuncien l'arribada d'un foraster: s el du Bacus, que acaba d'abandonar a la fetillera Circe. Ell canta la seua victria sobre Circe. Ariadna se n'adona del buit que hi havia en la seua vida i creu que Bacus s el missatger de la mort, que finalment ha arribat. Bacus, fascinat per la bellesa d'Ariadna, creu que s una bruixa, com Circe. Per Ariadna s'adona que una nova vida s'obri davant d'ella, i s'enamora novament de Bacus. Zerbinetta, inspirada per l'xit de la seua conversa amb Ariadna, diu que sempre caiem captius d'un nou du. Bacus afirma el seu amor:  Abans moriran les estrelles que tu entre els meus braos .

 Anlisi musical .
Richard Strauss utilitza una orquestra de cambra, que no arriba als quaranta msics. El llibret s obra de Hugo Von Hoffmansthal, el seu millor llibretista. Ja havien fet junts l'expressionista Elektra (1909). 

El prleg s gaireb tot recitat. L'pera en si est formada per una successi de recitatius i nmeros tancats inspirats en l'pera barroca i en el nou estil de conversa musical usat ja a El cavaller de la rosa. De entre les peces vocals cal destacar el duo de Zerbinetta i el Compositor en la primera part. En la segona, el trio, el monleg d'Ariadna, la can dArlequ, l'ria de Zerbinetta, que s una de les ms complicades per a soprano lleugera, amb una difcil ornamentaci per a posar a prova la seua agilitat vocal; i el duo final.

Estrena.
Es va compondre com a complement d'una funci d' El burgs gentilhome de Molire, per a la que Strauss havia compost msica incidental. Aix la va posar en escena el productor Max Reinhardt a Stuttgart el 25 d'octubre de 1912. L'any 1916 va ser reformada, com a obra independent, amb un prleg afegit, versi definitiva.

Es coneixen alguns dels cantants de les dues estrenes, de 1912 i de 1916:
 El Mestre de msica, barton Hans Duhan el 1916.
 El Compositor, Lotte Lehmann el 1916.
 El Tenor / Bacus, tenor Hermann Jadlowker i Bla Von Krnyey;
 Zerbinetta, soprano de coloratura Margarthe Siems i Selma Kurz. ;
 La Prima Donna / Ariadna, soprano Maria Jeritza.
 Arlequ, barton Hans Duhan (1916).

La seua primera representaci va fracassar. La versi de Viena de 1916 ha ocupat un lloc en el repertori, i es representa cada vegada ms.

Valoraci.

s l'obra ms exquisida de la gran producci lrica de R. Strauss, i una de les peces ms originals de tot el gnere (Martn Triana).

En ella, la uni de la tragdia clssica amb la "commedia dell'arte" italiana aconsegueix un significat molt ms profund del que en un principi era d'esperar. Ariadna s una metfora sobre la necessitat de superar l'adversitat per a viure (Roger Alier).

 Discografia .
Direcci de Herbert von Karajan, amb Elisabeth Schwarzkopf, Rita Streich, I. Seefried, Rudolf Schock, Hermann Prey, K. Dnch, Orquestra Philharmonia de Londres. EMI, 1954. Gravaci d'excepcional qualitat, segons la Guia Penguin i  La discoteca ideal de msica clssica .
Direcci de Karl Bhm, amb M. Reining, A. Noni, Irmgard Seefried, M. Lorenz, E. Kunz, P. Schffler, Orquestra de l'pera de Viena, gravaci en viu. Preiser records, 1944.
Direcci de R. Kempe, amb Gundula Janowitz, S. Geszty, Teresa  ylis-Gara, J. King, Hermann Prey, Theo Adam, Orquestra de l'pera de Dresden. EMI, 1967.
Direcci de Georg Solti, amb Leontine Price, Edita Gruberov, Tatiana Troyanos, R. Kollo, Hermann Prey, Walter Berry, Orquestra Filharmnica de Londres. Decca, 1978.
Direcci de James Levine, amb Tomowa-Sintow, Kathleen Battle, Agnes Baltsa, Gary Lakes, Hermann Prey, Orquestra Filharmnica de Viena. DG, 1986.
Direcci de K. Masur, amb Jessye Norman, Edita Gruberov, Julia Varady, P. Frey, O. Br, Dietrich Fischer-Dieskau, Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig. Philips, 1991.

 Referncies.
Alier, R., Heilbron, M. i Sans Rivire, F., La discoteca ideal de la pera, Planeta, Barcelona, 1995. ISBN 84-08-01285-1;
Greenfield, E., i altres, The New Penguin Guide to Compacte Discs, Penguin Group, 1988, ;
Martn Triana, J. M., El libro de la pera, Alianza Editorial, Madrid, 1987. ISBN 84-206-0284-1;
McLeish, K., McLeish, V. i Reverter, A., La discoteca ideal de msica clsica, Planeta, Barcelona, 1996. ISBN 84-08-01038-7;
La mgia de la pera (Jrg Peter Urbach, Catleg Philips Classics), 1993;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

 Enllaos externs .
 Notes i llibret. ;
 Pgina d'aquesta pera a El Poder de la Palabra ;
 Sinopsi: Metropolitan Opera;
 Grup Yahoo d'Ariadne auf Naxos;
 Argument i altres informacions ;
 Partitures;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116448" title="Mostassa negra" nonfiltered="2730" processed="2724" dbindex="47894">

Mostassa negra (Brassica nigra) amb els sinnims Sinapis nigra i
Sisymbrium nigrum s una espcie de planta conreada.

s una espcie diferent de la mostassa ms habitual, (Brassica campestris) per amb els mateixos usos.

s una planta d'origen mediterrani per poc conreada actualment.

 
s una planta herbcia anual i erecta, de tija lleugerament pubescent i poc ramificada. Pot arribar a 2'5 metres d'alt. Les fulles tenen una disposici alternada, noms les fulles inferiors tenen peciol.
Les flors son terminals de color groc. El fruit s una siliqua de fins a 2 cm de llarg que cont nombroses llavors d'un mmm de dimetre.

 
En la cuina s'utilitzen les llavores una vegada seques i molturades. 

On ms s'utilitzen s en la cuina de l'ndia on formen part d'alguns currys com el panch phoron produt a Bengala i el sambaar podi de Maharashtra.

Tamb se n'obt un oli de les llavors.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116466" title="Pedro Salinas" nonfiltered="2731" processed="2725" dbindex="47898">
Pedro Salinas Serrano (Madrid, 27 de novembre 1891 - Boston, 4 de desembre 1951) fou un escriptor espanyol, membre de la generaci del 27, conegut per la seva poesia i el seus assajos.

Obra potica.
 Presagios, M., ndice, 1923.    ;
 Seguro azar, M., Revista de Occidente, 1929.    ;
 Fbula y signo, M., Plutarco, 1931.    ;
 La voz a ti debida, M., Signo, 1933.    ;
 Razn de amor, M., Ediciones del rbol; Cruz y Raya, 1936.    ;
 Error de clculo, Mxico, Imp. Miguel N. Lira, 1938.    ;
 Lost Angel and other poems, Baltimore, The John Hopkins Press, 1938 (Antologa bilinge con poemas inditos. Trad. de Eleanor L. Thurnbull).    ;
 Poesa junta, Bs. As., Losada, 1942.    ;
 El contemplado (Mar; poema), Mxico, Nueva Floresta; Stylo, 1946.    ;
 Todo ms claro y otros poemas, Bs. As., Sudamericana, 1949.    ;
 Poesas completas, M., Aguilar, 1955 (Incluye el libro indito Confianza).    ;
 Poesas completas, M., Aguilar, 1956 (Edicin de Juan Marichal).    ;
 Volverse sombra y otros poemas, Miln, All'insegna del pesce d'oro, 1957.    ;
 Poesas completas, B., Barral, 1971.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116467" title="Llista de videojocs de la N-Gage" nonfiltered="2732" processed="2726" dbindex="47899">
Aquest article s una llista de 69 jocs per la consola porttil N-Gage de Nokia, organitzats alfabticament per nom.


A.
Alien Front;
Aquababe;
Ashen;
Asphalt Urban GT;
Asphalt Urban GT 2;
Atari Masterpieces vol 1;
Atari Masterpieces vol 2;

B.
Bomberman;
Bounce;

C.
Call of Duty;
Catan;
Civilization;
Colin McRae Rally 2005;
Crash Nitro Kart;

D.
Driv3r (Cancellat);

E.
The Elder Scrolls Travels: Shadowkey;

F.
FIFA Football 2004;
FIFA Football 2005;

G.
Glimmerati;

H.
High Seize;
Hinter Wars  (cancellat com a un MMC);

K.
King of Fighters Extreme;

L.
Lesiure Suit Larry: Pocket Party (cancellat);

M.
Marcel Desailly Pro Soccer;
Mile High Pinball;
MLB Slam!;
MotoGP;

N.
NCAA Football 2004;

O.
One;
Operation Shadow: Theatres of War;

P.
Pandemonium;
Pathway to Glory;
Pathway to Glory: Ikusa Islands;
Payload;
Pocket Kingdom: 0wn the W0rld;
Puyo Pop;
Puzzle Bobble VS;

R.
Rayman 3;
Red Faction;
Requiem of Hell;
;
The Roots: Gates of Chaos;

S.
Sega Rally Championship (llanat noms en una selecci de pasos d'sia/Pacific);
 (cancellat);
Shadow-Born (cancellat com a una MMC);
Snakes;
SonicN;
Spider-Man 2;
Spirits (cancellat com a una MMC);
SSX Out of Bounds;
Super Monkey Ball;
System Rush;

T.
Taito Memories (Cancellat);
Tiger Woods PGA Tour 2004;
Tom Clancy's Ghost Recon: Jungle Storm;
Tom Clancy's Splinter Cell: Chaos Theory;
Tom Clancy's Splinter Cell: Team Stealth Action;
Tomb Raider;
Tony Hawk's Pro Skater;

V.
Virtua Cop (Cancellat);
Virtua Tennis;
Virtually Board Snowboarding II;

W.
Warhammer 40000 Glory In Death;
Worms World Party;
WWE Aftershock;

X.
X-Men Legends;
X-Men Legends 2: Rise of Apocalypse;
Xanadu Next;
Xyanide (cancellat com a una MMC);

 Enllaos externs .
 N-Gage.com Master List - La llista completa de Nokia pels jocs de la N-Gage.
 Tot sobre els jocs de la N-Gage - Lloc de comunitat que parlen de cada joc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116468" title="Jorge Guilln" nonfiltered="2733" processed="2727" dbindex="47900">
Jorge Guilln lvarez (Valladolid, 18 de gener de 1893 - Mlaga 6 de febrer de 1984). Poeta espanyol membre de la generaci del 27.

La seva vida transcorre parallela a la del seu amic Pedro Salinas, a qui va succeir com lector d'espanyol a La Sorbona des de 1917 a 1923. Va ser tamb catedrtic de les universitats de Mrcia (1925-1929) i Sevilla (1932-1938), amb un intermedi en la d'Oxford (1929-1931). 

Exiliat, s'estableix als Estats Units i prossegueix all la seva docncia universitria. En jubilar-se, resideix a Itlia on contreu segones noces. Desprs es trasllada a Mlaga. En 1977 se li concedeix el premi Miguel de Cervantes. 

Obra potica.
Cntico (75 poesies), M., Revista de Occidente, 1928.    ;
Cntico (125 poesies), M., Cruz y Raya, 1936.    ;
Cntico (270 poesies), Mxico, Litoral, 1945.    ;
Cntico (334 poesies), Bs. As., Sudamericana, 1950.    ;
Huerto de Melibea, M., nsula, 1954.    ;
Del amanecer y el despertar, Valladolid, 1956.    ;
Clamor. Maremagnun, Bs. As., Sudamericana, 1957.    ;
Lugar de Lzaro, Mlaga, Col. A quien conmigo va, 1957.    ;
Clamor... Que van a dar en la mar, Bs. As., Sudamericana, 1960.    ;
Historia Natural, Palma de Mallorca, Papeles de Sons Armadans, 1960.    ;
Las tentaciones de Antonio, Florencia/Santander, Graf. Hermanos Bedia, 1962.    ;
Segn las horas, Puerto Rico, Editorial Universitaria, 1962.    ;
Clamor. A la altura de las circunstancias, Bs. As., Sudamericana, 1963.    ;
Homenaje. Reunin de vidas, Miln, All'Insegna del Pesce d'oro, 1967.    ;
Aire nuestro: Cntico, Clamor, Homenaje, Miln, All'Insegna del Pesce d'oro, 1968.    ;
Guirnalda civil, Cambridge, Halty Eferguson, 1970.    ;
Al margen, M., Visor, 1972.    ;
Y otros poemas, Bs. As., Muchnik, 1973.    ;
Convivencia, M., Turner, 1975.    ;
Final, B., Barral, 1981.    ;
La expresin, Ferrol, Sociedad de Cultura Valle-Incln, 1981.    ;

Enllaos externs.
Fundaci Jorge Guilln ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116469" title="Robert Altman" nonfiltered="2734" processed="2728" dbindex="47901">

Robert Bernard Altman (Kansas City, Missouri, 20 de febrer de 1925 - Los ngeles, 20 de novembre de 2006), director de cinema nord-americ. 

Biografia. 
Educat amb els jesutes, es diplom en matemtiques i particip en la Segona Guerra Mundial com pilot de bombarders. Desprs de diversos fracassos com director de cinema i dedicar-se a la direcci de sries televisives com Bonana o Alfred Hitchcock presenta, coneix l'xit grcies a MASH (1970), stira de la guerra de Corea que assoleix la Palma d'Or en el Festival Internacional de Cinema de Cannes. 

A partir d'aqu desenvolupar una carrera que, encara que amb alts i baixos, el converteix en un dels directors americans ms originals de la segona meitat del segle XX. La seva ocupaci del moviment continu de les cmeres i el cinema coral sn referents i han creat escola. Va guanyar l'Oscar honorfic l'any 2005.

 Filmografia .



A prairie home companion, 2006;
The Company, 2004;
Gosford Park, 2001;
Dr. T y sus mujeres, 2000;
Cookie's Fortune, 1999;
Kansas City, 1996;
Prt--Porter, 1994;
Vides encreuades, 1993;
El joc de Hollywood, 1992;
Vincent i Theo, 1990;
Beyond Therapy, O.C and the Stiggs, 1987;
Fool for Love, 1985;
Secret Honor, 1984;
Streamers, 1983;

Come bach to the Five and Dime, Jimmy Dean, Jimmy Dean, 1982;
Popeye, 1980 ;
A perfect couple, HEALTH, Quintet, 1979;
A wedding, 1978;
Three women, 1977;
Buffalo Bill and the Indians, 1976;
Nashville, 1975;
Thieves like us, California Split, 1974;
El llarg adu, 1973;
Images, 1972;
McCabe i la senyora Miller, 1971;
MASH, Brewster McCloud, 1970 ;
That Cold Day in the Park, 1969;
Countdown, 1968;
The Delinquents, The James Dean Story, 1957;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116470" title="Francesc Basil i Oliveras" nonfiltered="2735" processed="2729" dbindex="47902">
Francesc Basil i Oliveras (Figueres, 29 de gener  del 1905 - 20 d'agost del 1975) va ser compositor de sardanes de gran qualitat.

 Biografia .
Va rebre les primeres llions de msica del seu pare, Ramon Basil i Bruj, msic de cobla i compositor de sardanes. Ampli els estudis de piano amb Llus Bonaterra i Gras i Josep Passolas i Coderch, i els d'harmonia amb Juli Palanca i Massi. Complet la seva formaci a Barcelona, estudiant harmonia, contrapunt, fuga i composici amb el mestre Zamacois. 

Va ser alumne de l'IES Ramon Muntaner.

Acabada la Guerra Civil, Basil toc durant uns anys a la cobla-orquestra Mendoza, de Figueres, el flabiol en formaci de cobla i el piano en la d'orquestra. Tamb era el responsable dels arranjaments musicals. Desprs de presentar-se, sense xit, a unes oposicions  a director de banda militar (com el seu mestre Juli Palanca), Basil agaf una feina de secretari del jutge de Figueres, que pogu compatibilitzar amb la tasca compositora. Encara que no es dedic a l'ensenyament de la msica, si tingu un deixeble, Jaume Cristau, que ha destacat com a compositor, instrumentista i director de cobla.

s un dels compositors de sardanes ms premiats, i les seves composicions han estat lloades per la crtica. Tanmateix, les seves sardanes no tenen prou ress popular i rarament es programen, amb la possible excepci de Sant Pere de Roda, la seva obra ms divulgada. Compongu ms de trenta sardanes i una desena de peces de msica per a cobla. Toms Gil i Membrado li dedic la sardana Honorant Francesc Basil.

LAssociaci Amics de Francesc Basil convoca un premi de composici  per a piano i el Memorial Francesc Basil de composici de sardanes, un dels premis ms prestigiosos d'aquest camp (2006, XXIV Memorial).

 Obres .
 Curtes impressions pianstiques (1934-1936);
 Dansa noble, ballet;
 La Marineta, can;
 El Mayorazgo (1944), sarsuela, tamb coneguda per L'hereu;
 Quatre impressions, per a piano;
 Rondalla (1948), per a piano;
 Una capelleta al mig del bosc, per a orquestra;

 Msica per a cobla .
 Catalanesca (1973), petit poema simfnic;
 Cinc peces formant de suite (1953);
 Dansa senyorial (1959);
 La filadora, glosa;
 Impressions pirinenques (1958), suite, premi Joaquim Serra;
 Miniatures: breus impressions per a cobla (1956), suite. Tamb t versi per a piano;
 Nadala (1968), glosa, premi Joaquim Serra;
 Ptria (1953), glosa;
 Els tres tambors (estrenada pstumament el 1978), glosa per a dues cobles;
 Una vegada n'eren tres (1974), glosa;

 Sardanes (llista completa) .
 A muntanya ja ha nevat (1943);
 El Basti de Santa Clara (1959), dedicada al 150 aniversari del setge de Girona;
 El blat;
 El cam de sempre;
 Capvespre (1935), primera sardana;
 El castell de Requesens (1956);
 Deixondiment de festa;
 L'ermita de Sant Jordi (1970);
 L'ermita de Sant Sim (1971);
 La festa de Santa Llcia (1946);
 Figueres a en Pep Ventura (1972) ;
 La font del sarau (1945);
 L'hereu (ca 1944), sardana de la sarsuela, instrumentada per Jaume Cristau;
 Homenatge a la verge montserratina (1947), per a dues cobles;
 Homenatge al Rei Jaume (1967);
 Hores que no tornen;
 Lloana (1961), premi Joaquim Serra;
 Lloret de Mar (1969);
 Lloret, vila marinera i senyorial (1973);
 Maig (1958), premi Joaquim Serra;
 Montjuc;
 Nadal (1945);
 Els oronells;
 Pep Ventura, geni immortal (1975);
 Perqu no venies?;
 La plaa de Santa Anna (1970);
 Pluja matinal;
 El pont de pedra (1970);
 El pont de Sant Antoni (1966);
 El puig del Castellet (1974);
 Rondallaire;
 Roses, vila de sirenes;
 Sant Pere de Roda (1944);
 Torrentera avall (1959);

 Enllaos .
 Llista de sardanes de Francesc Basil;

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116472" title="MobyGames" nonfiltered="2736" processed="2730" dbindex="47903">
MobyGames s un pgina web dedicada a catalogar videojocs, antics i actuals. La web cont una extensiva base de dades d'informaci sobre els videojocs.

 Premis .
MobyGames ha sigut nominat per la Webby Award com a millor lloc web de videojocs (Best Game-related Website) per la International Academy of Digital Arts and Sciences l'11 d'abril del 2006.

 Referncies .


 Enllaos externs .
MobyGames ;
Preguntes ms freqents (PMF) de MobyGames ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116485" title="lvaro Navarro Serra" nonfiltered="2738" processed="2731" dbindex="47905">
;

lvaro Navarro Serra (Faura, 1973), ms conegut simplement com a lvaro en el mn de la pilota valenciana, s un dels pilotaris a batre en qualsevol de les pistes de qualsevol de les modalitats en qu jugue grcies a la seua esquerra poderosa i la seua professionalitat, grcies als quals ha arribat a ser membre de la Selecci Valenciana de Pilota. Actualment est en la nmina de l'empresa ValNet.

 Histria .
Comena a jugar als 13 anys a l equip de Quart de les Valls en la modalitat de galotxa. L any 1988 es matricula en l Escola Comarcal de Pilota de Sagunt i queda campi dels Campionats Autonmics d Escoles de Pilota en la modalitat d Escala i corda en la categoria de cadets. Un any ms tard forma part de l equip campi del Campionat de Galotxa - Trofeu El Corte Ingls en la modalitat juvenil. Debuta com a professional al trinquet de Burriana el 1994.

Ha sigut campi del Circuit Bancaixa 3 voltes, i sub-campi altres 4.

Pel que fa al Campionat Individual, l any 1995 va arribar a la final en una partida histrica que acab guanyant Genovs per 60 a 55. L any 98 es va proclamar Campi Individual per primera vegada i, fins ara, ja ho ha sigut 9 voltes, i sub-campi altres 2.

A l'estiu de 2001 es va convertir en el revulsiu de la Selecci Valenciana en l'Europeu jugat a Holanda, on es va proclamar campi de front i joc internacional.

El novembre de 2008, tres dies desprs de guanyar l'Individual, va marxar al Mundial d'Equador amb la Selecci. I dos dies desprs d'arribar-ne va jugar la comenar el Circuit Bancaixa 08/09.

lvaro s un jugador polifactic que s'ha consagrat en modalitats tan diverses com les internacionals o el front. Ha viatjat en diverses ocasions al Pas Basc per enfrontar-se a pilotaris de renom com Agirre. A ms, ha disputat quasi totes les edicions de l'Open Ciutat de Valncia de Front.

El 9 d'octubre de 2005 reb de mans del President de la Generalitat, Francesc Camps, la Medalla d'Or al mrit esportiu, mxima distinci que atorga el Govern valenci.

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi del Circuit Bancaixa: 1997, 2001 i 2002;
 Subcampi del Circuit Bancaixa: 1996, 2000, 2003 i 2006;
 Campi Individual: 1998, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007 i 2008;
 Subcampi Individual: 1995 i 2000;
 Subcampi del Trofeu Hnos. Viel de Sueca: 2008;
 Subcampi del Trofeu Vidal: 2006 i 2007.
 Campi de la Copa Diputaci: 2008;
 Front:
 Campi de l'Obert d'Albal: 2008;
 Campi Obert Terra i Mar: 2002 i 2003;
 Campi Open Ciutat de Valncia: 2003;
 Campi del Trofeu Platges de Moncofa: 2007 i 2008;
 Campi del Trofeu President de la Diputaci de Valncia: 2006, 2007 i 2008;
 Galotxa:
 Campi del Trofeu el Corte Ingls: 1992;
 Campi del Trofeu Moscatell: 2006, 2007 i 2008;
 Subcampi del Trofeu Moscatell;

Campionats Internacionals de Pilota
 Campi d Europa de Front i Joc internacional, Pasos Baixos 2001;
 Subcampi de Llargues, Pasos Baixos 2001;
 Campi del Mn de Llargues, Joc internacional i Front, Argentina 2002;
 Campi del Mn de Llargues: Imperia (Italia), 2004;
 Subcampi del Mn de Front i Joc internacional, Itlia 2004;
 Subcampi del Mn de Llargues: Equador, 2008;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;
 Vdeos:
 ltims jocs de la final de l'Individual d'Escala i Corda del 95 contra Genovs I;
 Final de l'Individual d'Escala i Corda de 2004 contra Genovs II, partida completa;
 Ecuador'08, Front internacional: Selecci valenciana contra Ecuador;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116488" title="Validaci XML" nonfiltered="2739" processed="2732" dbindex="47906">
La Validaci XML (eXtensible Markup Language) s la comprovaci que un document en llenguatge XML est ben format i s'ajusta a una estructura definida. Un document ben format segueix les regles bsiques de XML establertes per al disseny de fitxers. Un document vlid, a ms, respecta les normes dictades per la seva DTD o esquema utilitzat.

Introducci.
En primer lloc, els documents XML s'han de basar en la sintaxi definida en l'especificaci XML per ser correctes (documents ben formats). Aquesta sintaxi imposa coses com la coincidncia de majscules/minscules en els noms d'etiqueta, cometes obligatries per als valors d'atribut, etc. Tanmateix, per a tenir un control ms precs sobre el contingut dels documents s necessari un procs d'anlisi ms exhaustiu. 

La validaci s la part ms important dins d'aquesta anlisi, ja que determina si un document creat se cenyeix a les restriccions descrites en l'esquema utilitzat per a la seva construcci. Controlar el disseny de documents a travs d'esquemes augmenta el seu grau de fiabilitat, consistncia i precisi, facilitant l'intercanvi entre aplicacions i usuaris. Quan creem documents XML vlids augmentem la seva funcionalitat i utilitat.

Necessitat de Validaci.
La validaci s'encarrega de verificar:
 La correcci de les dades: encara que validar contra un esquema no garanteix al 100% que les dades sn correctes, ens permet detectar formats nuls o valors fora de rang i, per tant, incorrectes.
 La integritat de les dades: en validar, es comprova que tota la informaci obligatria est present al document.
 L'enteniment compartit de les dades: a travs de la validaci es comprova que l'emissor i receptor perceben el document de la mateixa manera, que ho interpreten igual.

L'xit de la validaci dependr de factors com a:
 On s'originen els documents: si sn fonts confiables o no.
 Qui els crea: si sn creats per una aplicaci automticament o per un usuari de forma manual. (veure Eines);
 Qui els manipula: tamb s possible introduir errors involuntriament durant la manipulaci de les dades i documents.
 La qualitat de les dades: si els documents es generen directament d'una base de dades d'herncia, poden no estar complets o correctes al 100%.
 El rendiment: el processament no s immediat, necessita el seu temps. Si el rendiment s crtic, es poden aplicar diverses alternatives per reduir el cost computacional, com limitar la validaci a alguns aspectes o crear un codi especfic per a l'aplicaci particular que l'utilitza i s'executi de forma ms efica. (veure Processament);

Tipus de docuemnts.

Document Ben Format.
El llenguatge estndard XML especifica unes normes bsiques a nivell de sintxis, a complir per tots aquells documents amb intenci de denominar-se XML. Les caracterstiques bsiques exigides sn:
 Incloure una declaraci XML : proporciona fins tres informacions clau sobre el document que la cont:
 Informaci de la versi XML (obligatria): la versi ms utilitzada s 1.0, encara que ja est disponible la versi 1.1 de l'XML.
 Codificaci de carcters utilitzada (opcional): fa referncia a la manera en la qual es representen internament els carcters, normalment UTF-8 o UTF-16.
 Declaraci independent (opcional): indica al processador l'XML si un document s independent (standalone="no) o es basa en informaci de fonts externes, s a dir, si depn de declaracions de marca externes com una DTD externa (standalone="yes).
 Exemple: ;
  <?xml version= 1.0  encoding= UTF-8  standalone= no ?>;
Noms existeix un nic element arrel per a cada document: s un sol element en el qual tots els altres elements i continguts es troben niats i correctament tancats. Es basa en una estructura jerrquica i la seva funci s la mateixa que l'element arrel d'un document HTML Contingut;
 Totes les entitats utilitzades a l'interior es declaren la DTD interna.;
 Tots els elements, atributs i entitats que s'utilitzen han d'escriures amb una sintxis correcta: No hem d'oblidar que:
Totes els elements han d'estar delimitats per una etiqueta inicial i una final amb el mateix nom. ;
Els valors dels atributs en XML han d'anar entre cometes simples o dobles.
Els elements buits han d'acabar amb '/' (autotancament) o afegint una etiqueta de fi, no poden haver etiquetes allades.
XML es sensible a majscules i minscules i els noms de les etiquetes poden ser alfanumrics, pero sempre comenant per una lletra.

Exemple:;

<?xml version="1.0"?>

Miquel
Jordi
Recordatori
 Recull-me aquest cap de setmana



s possible treballar amb documents no associats a cap DTD i que en conseqncia mai no podran ser validats. En aquest cas, els documents noms hauran d'estar ben formats, encara que sempre necessitaran la definici interna de les entitats utilitzades.

Document Vlid.
Sn aquells documents que a ms d'estar ben formats, compleixen les especificacions de la DTD  (Document Type Definition) i segueixen les pautes marcades pels seus models de contingut. No hi ha esquemes de documents idntics, per aix s difcil concretar les regles que han de complir.

Per a que un document XML tamb sigui vlid, durant el procs de validaci es comprova:
 Quins elements o atributs es permeten en un document del tipus definit en l'esquema.
 L'estructura dels elements i atributs (elements niats, atributs obligatoris o opcionals, etc.);
 L'ordre dels elements.
 Els valors de les dades d'atributs i elements (segons enumeracions, rangs de valors delimitats, tipus de dada correcta (p.ex format correcte d'una data, utilitzar un enter per expressar un nombre), etc.
 La unicitat de valors dins d'un document (pg. ex. Referncies de productes que no poden repetir-se).

Exemple que compleix les especificacions de DTD:



Mtodes de validaci.
Existeixen diversos mtodes per validar els documents XML. Els mtodes ms usats sn el DTD d'XML versi 1.0, el XML Schema de W3C, RELAX NG d'Oasi i Schematron de l'Acadmia Sinica Compuntig Centre.

s de DTD.
La DTD s el format d'esquema natiu (i el ms antic) per validar documents XML, heretat de SGML. Utilitza una sintaxi no-XML per definir l'estructura o model de contingut d'un document XML vlid:
 Defineix tots els elements.
 Defineix les relacions entre els diferents elements.
 Proporciona informaci addicional que pot ser inclosa al document (atributs, entitats, notacions).
 Aporta comentaris i instruccions per al seu processament i representaci dels formats de dades.

s el mtode ms senzill usat per validar, i per aquesta ra presenta diverses limitacions, ja que no suporta noves ampliacions de l'XML i no s capa de descriure certs aspectes formals d'un document a nivell expressiu.

Les DTD poden ser internes o externes a un document XML, o ambdues coses alhora.

s de XML Schema.
XML Schema s l'evoluci de la DTD descrita pel W3C, tamb cridat de forma ms informal XSD (XML Schema Definition). s un llenguatge d'esquema ms complex i ms potent, basat en la gramtica per proporcionar una potncia expressiva major que la DTD. Utilitza sintaxi XML, cosa que li permet especificar de forma ms detallada un extens sistema de tipus de dades. A diferncia de les DTDs, suporta l'extensi del document sense problemes.

A l'hora de validar, la utilitzaci de XSD suposa un gran consum en recursos i temps a causa de la seva gran especificaci i complexitat en la sintaxi (esquemes ms difcils de llegir i escriure).
Desprs de validar el document amb XML Schema, s possible expressar la seva estructura i contingut en termes del model de dades usat per l'esquema de validaci. Aquesta funcionalitat, coneguda com postSchema-Validation Infoset (PSVI), es pot utilitzar per transformar el document en una jerarquia d'objectes, als quals es pot accedir a travs d'un llenguatge de programaci orientat a objectes (OOP). El model de dades d'XML Schema inclou:
 el vocabulari (noms d'element i atribut);
 el contingut model (relacions i estructura);
 i tipus de dades.

s de RELAX NG.
RELAX NG s tamb un llenguatge d'esquema basat en la gramtica, molt intutiu i ms fcil d'entendre que l'XML Schema. D'all la seva popularitat. T un alt poder expressiu, per exemple permet validar elements intercalats que poden aparixer en qualsevol ordre.

Les aplicacions de definici de documents i validaci per a RELAX NG sn ms senzilles que a XML Schema, fent-ho ms fcil d'utilitzar i implementar. Tamb t la capacitat d'usar plug-ins de definicions de tipus de dada d'XML Schema, combinant aix els avantatges d'ambds llenguatges.
RELAX NG s'ha convertit recentment en un estndard ISO com la part 2 de DSDL (Document Schema Definition Language).

s de Schematron.
Schematron, a diferncia dels anteriors llenguatges, es basa en afirmacions en comptes d'en la gramtica. En basar-se en una srie de regles, utilitza expressions d'accs en lloc de gramaticals per definir el que es permet en un document l'XML. Si el document compleix aquestes regles, llavors s vlid.

Aquest mtode de validaci aporta una gran flexibilitat en la descripci d'estructures relacionals. En canvi, s un llenguatge molt limitat a l'hora d'especificar l'estructura bsica del document, problema que se soluciona combinant Schematron amb altres llenguatges d'esquema.

Junt amb RELAX NG, Schematron s'est estandarditzant com a part del DSDL de ISO.

Eines.
La creaci manual de documents XML i fins i tot la seva manipulaci poden introduir tot tipus d'errors, tipogrfics, sintctics i de contingut. Existeixen editors de l'XML que faciliten la tasca de crear documents vlids i ben formats, ja que poden advertir dels errors bsics comesos i fins i tot escriure automticament la sintaxi ms senzilla necessria.

Quan necessitem obtenir un document vlid, l'editor XML ha de ser capa de:
 Llegir la DTD del document i presentar-li una llista desplegable amb els elements disponibles enumerats en la DTD, evitant aix la inclusi d'algun element no definit en l'esquema.
 Advertir l'oblit d'una etiqueta obligatria i fins i tot no permetre aquest tipus de distraccions, no donant per finalitzat el document si existeixen errors d'aquest tipus.

Editors:
XML Pro de Vervet Logic (diuen que la llicncia s open source perqu deixen veure el codi font per la web concreta poc i la llicncia inclosa a l'arxiu que et pots baixar no compleix la definici de programari lliure de la FSF, ni la de l'OSI, ni les DFSG, no ofereix les mateixes possibilitats a diferents usuaris, no permet la cpia, la modificaci, la redistribuci ni l's en mltiples ordinadors  );
XMLSpy de Altova;
XML Editor;
Turbo XML de TIBCO (Plataforma de desenvolupament integrat d'XML);
XML Notepad de Microsoft;
XMLwriter de Wattle Software;
Web Tools Platform del projecte Eclipse. Eclipse s un entorn integrat de desenvolupament, tpicament utilitzat per programaci Java o C++ per inclou extensions per editar XML, XSD, etc. Pinta la sintaxi, suggereix elements vlids en cada punt, mostra les anotacions de documentaci de l'XSD com a ajudes contextuals, valida documents, etc. Eclipse i WTP sn lliures tot i que hi ha altres extensions privatives. Funciona amb GCJ, openJDK, o altres jvm. Potser s molt gran per usar-lo noms com a editor XML, per t fora funcionalitats.

Processament.
Els documents XML es processen a travs d'analitzadors, aplicacions que llegeixen el document, ho interpreten i generen una sortida basada en els seus continguts i en la marca utilitzada per a la seva descripci. El resultat es mostra en un dispositiu de visualitzaci, com una finestra de navegaci o una impressora. Els processadors fan possible la presentaci i distribuci de documents XML.

Aquests analitzadors poden tenir o no la capacitat de validar: tots els analitzadors comproven que els documents XML estiguin b formats, per sol els analitzadors validants poden efectuar la validaci. Els analitzadors no validants processen a major velocitat, ja que no han de comprovar tants detalls com els validants.

Gaireb tots els processadors de XML sn capaos de validar amb un esquema basat en DTD. Si el document viola alguna de les regles de seu DTD, l'analitzador advertir de l'error i el procs del document es detindr. Un bon processador validante no sol informar la presncia d'un error, sin que elaborar un missatge especificant quina ha estat la seva causa. Tamb existeix el processador Xerces de Apatxe que, a ms de ser el ms complet parser de l'XML, inclou suport de XML Schema.

Habitualment, s'usa un analitzador validant per comprovar la correcci dels documents, i un no validant per a la seva presentaci. Una vegada que se sap que un document s vlid, no hi ha cap motiu per comprovar la seva validesa cada vegada que es processi (optimitzant aix el temps del procs).

Processadors:
Xerces de Apache (open source) s un dels ms complets parsers de XML i inclou soport de XML Schema.
XMLValidate de TIBCO;
XMLSpy de Altova;
MSXML Parser de Microsoft;
DocZilla de CiTEC (basat en Mozilla);
Stylus Studio XML (Plataforma IDE);
Expat XML Parser;

Enllaos externs.

Introducci al llenguatge XML;
Estructura d'un document XML;
Mduls i llenguatges de marques XHTML;
Especificaci XML;

DTD:
XML DTD;

XML Schema:
 W3C XML Schema Specification: Primer, Structures, Datatypes, i Miscellaneous;

RELAX NG:
RELAX NG home page;
Oasis RELAX NG TC;

Schematron:
ISO Schematron Home Page ;
Acadmia Sinica Computing Centre's Schematron Home Page ;

Validar arxius online:
Formulari de validaci per a documents XML petits.
validaci XML;
Validation Service de W3C;
Validador de XML Schema REC (20010502) version;
XML DOM Validation;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116492" title="ADN (desambiguaci)" nonfiltered="2740" processed="2733" dbindex="47907">

Bioqumica: acrnim de l'cid desoxiribonucleic.
Poltica: acrnim d'Accin Democrtica Nacionalista, partit poltic de Bolvia.
Premsa: ADN (diari);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116498" title="Gangrena" nonfiltered="2741" processed="2734" dbindex="47908">

La gangrena s la necrosi i posterior descomposici de teixits orgnics causada per infecci, trombosi o deficincia del flux sanguini. Normalment, s el resultat d'insuficincies severes del subministre de sang, a vegades causades per lesions i conseqents contaminacions bacterianes. Aquest s el cas ms com en les extremitats. El millor tractament s la revascularitzaci (restauraci) de l'rgan afectat, que podria revertir alguns dels efectes de la necrosi i permetre la seva curaci. Depenent de l'extensi de la prdua de teixit i la seva ubicaci, els tractaments van des de permetre que els dits es desprenguin, fins l'amputaci i extracci dels teixits necrtics infectats.

Tipus.
 La gangrena causada per una severa infecci bacteriana en una ferida s'anomena gangrena humida.
 La gangrena causada per falta de circulaci en una ferida o rea afectada s'anomena gangrena seca;

Histria.
Els anys previs als antibitics, els cucs (larves) de mosca eren habitualment utilitzats per tractar ferides o lceres i prevenir o aturar l'expansi de la necrosi. Aquesta prctica es basa en qu algunes espcies de cucs consumeixin noms carn morta, sense afectar el teixit viu circumdant. Des de l'aparici de l'antibitic i els enzims ja no s'utilitza l'esmentada prctica. No obstant aix, la terpia amb cucs ha recuperat credibilitat i s'usa en ocasions amb una gran efectivitat en casos  de teixits amb necrosicrnica. 

Gangrena seca.
Si el flux sanguini s'interromp a causa d'una ra diferent a la d'una severa infecci bacteriana, el resultat s una gangrena seca. Persones amb el flux sanguini perifric redut o malms tenen un greu risc de patir una gangrena seca, com s el cas dels diabtics.
Els primers signes de la gangrena seca sn un dolor apagat i una sensaci de fred a l'rea, amb un color pllid de la carn. Si es detecta aviat, el procs podria ser revertit mitjanant cirurgia vascular. No obstant aix, si la necrosi ha arribat a establir-se, el teixit afectat ha de ser extret per no sofrir gangrena humida.

Gangrena gasosa.
La gangrena gasosa s una infecci bacteriana que produeix gas dins dels teixits gangrenats. s una forma mortal de gangrena normalment causada pel bacteri Clostridium perfrigens. Atesa la seva tendncia expansiva, es considera una emergncia mdica. La rpida progressi de la gangrena gasosa esdev a causa de l'expansi inherent dels gasos, els quals obren i separen els teixits, exposant progressivament els teixits sans a la infecci.
La gangrena gasosa pot causar mionecrosi i sepsis. La seva evoluci a toxmia i shock s sovint molt rpida.

Tractament.
El tractament habitual s la cirurgia debridement i l'escissi amb amputaci necessria en molts casos. Els antibitics sn ineficaos perqu no penetren suficientment els msculs isqumics. No obstant aix, la penicillina s un tractament complementari a la cirurgia. A ms, la terpia d'oxigenaci hiperbrica s utilitzada i actua com inhibidora del creixement infeccis dels bacteris anaerbics Clostridium perfrigens.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116503" title="Enric Sarasol i Soler" nonfiltered="2742" processed="2735" dbindex="47909">
Enric Sarasol Soler (Genovs 1964), conegut com a Sarasol I, va ser un dels pilotaris ms tcnics als trinquets i, desprs de retirar-se, entre el 2004 i el 2007, ocup el crrec de Director General d'Esports de la Generalitat Valenciana.

A l'Escala i corda jugava en parella amb el seu germ Jos Mara, Sarasol II.

 Histria .
S inicia jugant a raspall com la majoria de xiquets del seu poble. Als quinze anys va tindre l oportunitat de debutar al Campionat Juvenil d Escala i Corda en substituci de Fenollosa. En aquelles partides ja es veia que Sarasol podia arribar a ser el gran jugador que s, ja que se li endevinaven les traces.

Ben prompte comena a enfrontar-se amb els grans professionals, sobretot al trinquet de Guadassuar, on es pot dir que es va fer com a jugador. De fet l any 83 va obtindre un gran xit en guanyar m a m a Fredi, proesa que va repetir al trinquet de Carlet davant Eusebio.

El 1986 queda sub-campi en el I Campionat Individual davant un insuperable Genovs I. Torna a repetir la gesta als anys 89,90,91 per s al 92 quan es giren les tornes i aconseguix fer-se amb el Campionat Individual precisament contra Genovs al qual li va guanyar tamb en les edicions 93 i 94.

En el 96 recupera el Campionat i el mant en el 97. L any 98 es va lesionar mentre jugava contra lvaro, per un any ms tard torna a guanyar l Individual. Ha igualat el rcord del Genovs I en sumar 6 ttols del Campionat Individual, noms superats per lvaro.

El currculum de Sarasol I s complet. T en el seu haver la prctica totalitat dels guardons referits a les diferents competicions de pilota que hi ha hagut als ltims anys. Ha aconseguit el triomf de la Lliga Professional d Escala i Corda- Circuit Bancaixa les temporades, 97-98 i 98-99 formant parella amb el seu germ Sarasol II, un guard que ja havia aconseguit en la primera Lliga.

A ms, est en possessi del ttol de Campi Mundial de Pilota com a membre de la Selecci Valenciana de Pilota i de l'Europeu, i ha estat considerat el millor jugador del mn al Mundial disputat a Valncia el 1993. Li ha sigut concedida la Medalla de la Generalitat valenciana al mrit esportiu.

 Palmars .
 Campi del Campionat Nacional d'Escala i Corda, 1992;
 Sub-campi del Campionat Nacional d'Escala i Corda, 1990;
 Campi del Circuit Bancaixa 1992, 1997 i 1998;
 Sub-campi del Circuit Bancaixa 2003;
 Campi del Trofeu Individual Bancaixa 1992, 1993, 1994, 1996, 1997 i 1999;
 Sub-campi del Trofeu Individual Bancaixa 1986, 1989, 1990, 1991, i 2002;

Campionats Internacionals de Pilota
 Campi del Torneig 5 Nacions: Valncia 1993;
 Millor jugador del Mn: Valncia 1993;
 Cmpi europeu de Llargues: Imperia (Itlia) 1999;

 Enllaos externs .
 7 vdeos de la final de l'Individual d'Escala i Corda del 93 entre Genovs I i Sarasol I;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116507" title="Josep Sanvenancio Merino" nonfiltered="2743" processed="2736" dbindex="47910">
Josep Sanvenancio Merino (Riola 1942) va marcar poca en la histria de la pilota valenciana, i de l'Escala i corda en particular, sota el malnom dEusebio.

Comen a jugar al raspall al seu poble, Riola (Ribera Baixa), on l'afici l'anomenava com el seu pare, Eusebiet. Als disset anys entr al camp professional. El 1960 debut al Trinquet de Pelayo (Valncia), per no fou fins 4 anys ms tard en qu anunci fins on podia apuntar, desprs d'una ajustada victria al trinquet El Zurdo de Gandia contra Rovellet.

Durant la dcada dels seixanta, les partides d'Eusebio contra Rovellet ompliren els trinquets valencians de gom a gom. Amb la retirada de Rovellet, Eusebio rest com a primera figura fins a l'aparici del Genovs I.

Eusebio ha estat potser l  escalater ms elegant jugant "de butxaca" i ha tingut un dels daus ms ben fets que es recorden. Es va arribar, fins i tot, al punt de prohibir-li (com a Quart) llenar la pilota a la galeria des del dau. Es va retirar el 1991 entre l'afecte de tota l'afici i amb el seu posat de jugador calculador i estilista intacte.

 Palmars .
 Campi del Campionat Nacional d'Escala i Corda 1968 i 1982;
 Sub-campi del Campionat Nacional d'Escala i Corda 1969, 1971, 1978 i 1981;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116510" title="Antonio Reig Ventura" nonfiltered="2744" processed="2737" dbindex="47911">
Antonio Reig Ventura (Valncia 1932), ms conegut com a Rovellet, va ser un jugador professional de pilota valenciana, rest en la modalitat d'Escala i corda.

Va nixer a la vora mateixa del Trinquet de Pelayo (Valncia) i fou batejat per l'afici amb el nom del seu pare, el pilotaire Rovell de Dnia. Als 15 anys debuta com a professional i als 17 anys s'enfronta a la figura de l'poca, Juliet d'Alginet, partida que es repet per tots els trinquets de la geografia valenciana.

Durant molts anys, aquesta parella s'enfront dues vegades al mes al trinquet de Pelayo, en unes emocionants partides que encara s'hi conten. A la retirada de Juliet, Rovellet es convert en el nmero u indiscutible de l'Escala i corda fins a l'aparici d Eusebio, que durant els anys seixanta li disput la supremacia de la faixa roja.

Es retir el 1979, ja lluny dels seus millors moments, per sense que cap trinqueter haguera de donar-li un punter per a igualar els equips rivals. 

Rovellet no solament fou admirat pel seu joc (elegant i ple de coneixement), sin tamb, per la immensa cavallerositat que desplega encara avui en l'ambient de la pilota. La mxima mostra d'homenatge s tenir penjada una foto seua a la Galeria d'honor  del Trinquet de Pelayo (Valncia).

 Palmars .
 Campi del Campionat Nacional d'Escala i Corda 1970;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Rovellet, a Ondara, el 1958;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116511" title="Marge dinmic" nonfiltered="2745" processed="2738" dbindex="47912">
Concepte referent a la diferncia entre el valor numric ms gran i el ms petit (o nivell de soroll) que pot adoptar una variable. 

Aquest terme s'utilitza freqentment en el mn de l'udio per determinar tot el marge de valors d'intensitat sonora que es poden codificar. Normalment expressat en unitats logartmiques (dB), el valor de marge dinmic resulta de la diferncia expressada logartmicament entre el valor mxim de senyal sense distorsi i el nivell de soroll (o aquell a partir del qual el soroll de fons ja no emmascara el senyal). 

En certes ocasions, el marge dinmic s referenciat a un valor en particular de senyal. Per tant, per poder tenir una bona percepci sobre el concepte de marge dinmic que un sistema ens ofereix, hem de conixer la corba de ponderaci i a quin valor est referenciat.

Altres mbits.
El concepte de marge dinmic tamb es troba present en altres camps del mn de la enginyeria d'entre els quals destaquen:

Electrnica:Diferncia entre el valor mxim de tensi, intensitat o potncia i el valor mnim detectable.
Fotografia:Pot fer referncia al marge de reflectncia, sensibilitat a la llum o grau d'opacitat d'una imatge tant en format paper com en format digital. Al igual que en el mn de l'udio, si es parla de marge dinmic fent referncia als diferents valors de gris (o fent referncia als colors que es poden obtenir en el cas de fotografia en color), els bits amb els que s'obt la imatge seran el factor que condicionar aquest marge dinmic.
Metrologia:En el mn de la metrologia el marge dinmic fa referncia al valor mxim i mnim detectables per qualsevol aparell de mesura de magnituds fsiques i la quantitat de nivells mesurables que hi ha entre aquests dos valors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116512" title="Jos Cabanes Corcera" nonfiltered="2746" processed="2739" dbindex="47913">
Jos Cabanes Corcera (Genovs 1981) rep el malnom de Genovs II per ser fill del mtic Genovs I, i actualment s un dels pilotaris professionals capdavanters en la nmina de l'empresa ValNet, havent arribat a ser convocat per la Selecci Valenciana de Pilota. A l'escala i corda juga de dauer.



De ben menut va comenar a l escola municipal de Genovs d on va passar a les escoles de tecnificaci. Amb 16 anys, el 6 de maig de 1998 es va vestir de blanc al trinquet de Vilamarxant. S ha proclamat campi en dos ocasions de la Lliga Caixa Popular i l any 2002 debut en el Campionat Individual deixant una gran impressi ja que va ser capa d anar superant eliminatries des de la primera fase fins a la tercera.

Jos Cabanes s hui el nmero dos de la pilota, l'nic que li pot parlar de tu a lvaro en el m a m, un fenomen meditic que ha animat els campionats i les grades.

La seua explosi esportiva es va produir en la final de l'Individual d'Escala i corda de 2004: Tenia a lvaro contra les cordes (15-55) per no aconsegu la victria (60-55). Des d'en els aficionats frueixen quan s'anuncia un desafiament entre ambds pilotaris, ja que s garantia d'espectacle i rivalitat esportiva.

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi Lliga Caixa Popular: 2000 i 2001;
 Campi Copa Consum: 2003;
 Sub-campi del Trofeu Individual Bancaixa d'Escala i corda: 2004, 2005, 2007 i 2008;
 Campi del Circuit Bancaixa: 2008;
 Campi del Trofeu Caixa Rural de Vila-real: 2008;
 Campi del Trofeu Ciutat de Dnia: 2008;
 Campi del Trofeu Ciutat de Llria: 2007;
 Campi del Msters Ciutat de Valncia: 2007;
 Sub-campi del Trofeu Hnos. Viel de Sueca: 2007;
 Campi del Trofeu Nadal de Benidorm: 2006 i 2008;
 Campi del Trofeu Universitat de Valncia: 2007;
 Campi del Trofeu Vidal: 2007;
 Sub-campi del Trofeu Vidal: 2008;
 Front:
 Campi del Trofeu Platges de Moncofa: 2005 i 2006;
 Subcampi de l'Obert d'Albal: 2008;
 Subcampi Trofeu President de la Diputaci de Valncia: 2007 i 2008;
 Galotxa:
 Subcampi del Trofeu Moscatell: 2007;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;
 Vdeos:
 Final de l'Individual d'Escala i Corda de 2004 contra lvaro, partida completa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116515" title="Jos Jorge Mezquita Garca" nonfiltered="2747" processed="2740" dbindex="47914">
Jos Jorge Mezquita Garca (Vila-real, 1967), conegut simplement com a Mezquita, era un pilotari professional, dels millors reboters de la modalitat d'Escala i corda en la nmina de l'empresa ValNet. Ha sigut membre de la Selecci Valenciana de Pilota.

Va debutar el 1984 al trinquet de Vila-real, i es va retirar el 2007 , durant el Circuit Bancaixa 07/08, a causa d'una lesi de colze.

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi del Circuit Bancaixa 2004, 2005 i 2006;
 Subcampi del Circuit Bancaixa 2007;
 Subcampi Msters Ciutat de Valncia: 2007;
 Campi del Trofeu Ciutat de Llria: 2006;
 Campi del Trofeu Juliet d'Alginet 2004;
 Campi del Trofeu Superdeporte 2005;
 Front:
 Campi de l'Obert d'Albal: 2007;
 Subcampi del Trofeu Platges de Moncofa: 2008;
Campionats Internacionals de Pilota
 Campi del Mn 1996 (Valncia), 1998 (Maubeuge, Frana) i 2000 (Valncia);

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;
 Partida d'homenatge a Mezquita;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116519" title="Jos Mara Sarasol i Soler" nonfiltered="2748" processed="2741" dbindex="47915">
Jos Mara Sarasol i Soler (Genovs, 1970) s un pilotari professional, conegut en el mn de la pilota valenciana com a Sarasol II per ser germ d'Enric Sarasol, Sarasol I. Ha sigut membre de la Selecci Valenciana de Pilota durant 11 anys, i ha arribat a ser nomenat Millor jugador al Mundial d'Argentina 2002.

Ell com a mitger, i fent son germ de dauer, han format la parella hegemnica als trinquets en la modalitat d'Escala i corda durant molts anys, fins la retirada d'Enric.
Sarasol II continua jugant en la nmina de l'empresa ValNet.

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi del Campionat Nacional d'Escala i Corda: 1987 i 1992;
 Sub-campi del Campionat Nacional d'Escala i Corda: 1990;
 Campi del Circuit Bancaixa: 1992, 1998, 1999 i 2008;
 Sub-campi del Circuit Bancaixa: 1993, 2001, 2004, 2005 i 2007;
 Subcampi Copa Consum: 2004;
 Campi Memorial Vicent Tavallo: 2006 i 2007;
 Campi del Trofeu Ciutat de Llria: 2007 i 2008;
 Campi del Trofeu Mancomunitat de la Ribera Alta: 2008;
 Campi Trofeu Nadal de Benidorm: 5 voltes;
 Subcampi del Trofeu Nadal: 2008;
 Subcampi del Trofeu Universitat de Valncia: 2006;
 Sub-campi del Trofeu Vidal: 2007;
 Front:
 Campi Open Ciutat de Valncia 2003;

Campionats Internacionals de Pilota
 Campi Torneig 5 Nacions de Llargues, Valncia 1993;
 Sub-campionat d Europa de Llargues, Frana 1994;
 Campionat d Europa de Llargues, Imperia (Itlia) 1999;
 Campionats del Mn de Llargues Valncia 1996, Maubeuge (Frana) 1998 i Valncia 2000;
 Campi d Europa de Front i Joc internacional, Pasos Baixos 2001;
 Sub-campi d Europa de Llargues, Pasos Baixos 2001;
 Campi del Mn de Llargues, Front i Joc internacional, Argentina 2002;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116527" title="Miguel Gonzlez Mar" nonfiltered="2749" processed="2742" dbindex="47916">
Miguel Gonzlez Mar (Alacant 1980), ms conegut com a Miguel, s un jugador petrer, professional de pilota valenciana en la nmina de l'empresa ValNet, dauer en l'Escala i corda.

La seua carrera esportiva s inicia a l Escola de Pilota de Petrer d on passa desprs a l Escola de l'Eliana. Ha guanyat les 24 hores dels Campionats autonmics de Petrer de l any 90 al 94, i particip al Campionat Individual per primera volta el 1996. s un jugador amb una gran projecci. Ha jugat la Lliga de promoci Caixa Popular de les edicions de 1998 i 1999, quedant en ambdues sub-campi.

L'any 2000 debut en el Circuit Bancaixa representat l Ajuntament del seu poble, Petrer, amb unes actuacions magnfiques. L'any 2006 va arribar a la final del Trofeu Individual Bancaixa acarant-se a lvaro.

 Palmars .
 Escala i corda:
 Sub-campi de la Lliga Caixa Popular 1998 i 1999;
 Sub-campi del Trofeu Individual Bancaixa 2006;
 Sub-campi del Circuit Bancaixa: 2008;
 Campi del Trofeu Mancomunitat de la Ribera Alta: 2008;
 Campi del Trofeu Vidal: 2006 i 2008;
 Sub-campi del Trofeu Universitat de Valncia: 2008;
 Sub-campi del Msters Ciutat de Valncia: 2008;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116533" title="Lucia di Lammermoor" nonfiltered="2750" processed="2743" dbindex="47917">
Lucia di Lammermoor s una pera, en tres actes de Gaetano Donizetti. Salvatore Cammarano escrivia el llibret itali basat en la novella The Bride of Lammermoor de Walter Scott. Va ser estrenada a Npols el 26 de setembre de 1835.

 s una de les principals peres del bel canto i una de les cinc ms representades en la histria del Liceu, amb 274 representacions. Transcorre a les terres escoceses de Lammermoor a finals del segle XVI en un moment de crisi poltica i religiosa i conte la histria de l'amor de Sir Edgardo de Ravenswood i Lucia, germana de Lord Enrico Asthon, que ha pactat el casament de la jove amb un noble ric.

Aprofitant l'absncia de l'enamorat i per mitj d'una prova d'infidelitat, Lord Enrico aconsegueix que se celebri el casament, just en el moment que torna Sir Edgardo. En un acte de bogeria, Lucia apunyala al llit nupcial el seu marit.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116536" title="L'elisir d'amore" nonfiltered="2751" processed="2744" dbindex="47918">
L'elisir d'amore s un melodramma giocoso, un gnere d'pera cmica italiana, en dos actes de Gaetano Donizetti. El llibret s de Felice Romani basat en el llibre Le philtre (1831) d'Eugne Scribe. Es va estrenar el 12 de maig de 1832 al Teatro della Canobbiana a Mil.

L'argument d'aquesta pera en dos actes se centra en la fora transformadora de l'amor. Nemorino, protagonista de la histria, cerca l'ajuda del xarlat Dulcamara, que diu tenir un  beuratge que fa enamorar, per aconseguir l'amor de la bella Adina, per una herncia oportuna sembla que incrementa les qualitats de l'elixir d'amor.

 Acte I .
Nemorino, jove malenconis i ingenu, est enamorat dAdina que noms li transmet indiferncia tot excitant la gelosia del noi. Desesperat, Nemorino compra el misteris elixir que ven el doctor Dulcamara, un xarlat entabanador que li assegura que ha de despertar una passi incontenible en la noia. Es tracta, de fet, de vi de Bordeus. Aquest fet irrita encara ms a Adina, que per despit anuncia el seu casament imminent amb Belcore, un sergent fatxenda i ordinari que ha arribat al barri amb el seu regiment.

 Acte II .
Nemorino, desesperat, demana a Dulcamara una nova dosi de l'elixir miraculs que acabi de decidir Adina. Per no t diners i s'allista a l'exrcit com a soldat. Les noies del poble s'assabenten que Nemorino ha heretat una gran fortuna i el persegueixen, la qual cosa el noi atribueix a l'eficcia miraculosa de l'elixir. Adina, en assabentar-se que Nemorino s'ha fet soldat per aconseguir diners per l'elixir, s'entendreix per la fidelitat i la passi del noi. La noia desf el seu comproms per casar-se amb Nemorino. Belcore, ferit en el seu orgull, respon que t al seu abast totes les dones que vulgui. Dulcamara, que tamb hi s, declara que tota la situaci s a causa de la seva prodigiosa poci mgica. Fascinats pel resultat, tots els vilatans corren a comprar ampolles d'elixir amors.



Enrico Caruso, 1911

  Vegeu tamb  .
Llista d'peres ms importants;

 Enllaos externs .
    Cross-over tra L Elisir d amore i la msica popular i tradicional del Comtat de Nia;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116568" title="La fille du rgiment" nonfiltered="2752" processed="2745" dbindex="47919">
La fille du rgiment s un pera cmica en dos actes de Gaetano Donizetti. El llibret s de Georges Henri Vernoy de Saint-Georges i Jean-Franois Bayard. Fou estrenada el 11 de febrer de 1840 a l'Opra-Comique de Pars.

Aquesta pera s famosa per l'ria Ah! mes amis, quel jour de fte! que s'ha anomenat el Mont Everest per a tenors, presentant 9 Do alts i que arriben comparativament aviat a l'pera, donant menys temps d'escalfar la veu del cantant. Alguns tenors no hi arriben amb fora i el substitueixen per un Si.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116574" title="Pedoflia" nonfiltered="2753" processed="2746" dbindex="47920">
La pedoflia o pederstia s una paraflia en qu l'estmul sexual prov de mantenir relacions sexuals amb menors d'edat, aix com de posseir per intercanviar o de l'intercanvi de materials audiovisuals en qu hi apareguin menors abusats, nuesa amb caire d'exhibici pornogrfica o practicant sexe forat. 

Formes.
 Paidoflia s un terme que s'usa per que no est acceptat en catal.
 Pederstia es refereix sobretot a la relaci d'homes adults amb joves menors d'edat. ;
 L'efeboflia s tamb una forma de pedoflia, per la minoria d'edat de les persones que sn objectiu sexual. Portar a terme l'abs sexual que significa l'utilitzaci de menors d'edat amb la finalitat de satisfer els desitjos paraflics s un delicte perseguit arreu. Tamb ho s el fet de posseir o intercanviar materials audiovisuals amb contingut sexual explcit de menors. ;

En altres cultures existeixen o han existit activitats que serien considerades pedofliques en la nostra per que, de vegades, no tenen el mateix carcter d'excitaci sexual o d'abs. Per exemple els yanomami solien xuclar les vulves de les seves filles petites. Les mares sirion acariciaven el penis dels seus fills fins que experimentaven una erecci i desprs se'l fregaven per la vulva. A la Grcia antiga les relacions d'homes adults amb joves masculins era una qesti freqent, acceptada i sovint representada en l'art. Tant a la antiga Grcia com a la Roma clssiques la prostituci masculina era exercida per adolescents o menors. Alguns grups d'Oceania inseminen als joves entre deu i vint anys per via oral perqu consideren que s la manera apropiada per tal que esdevinguin adults frtils.

En la nostra cultura es reprimeix fortament la sexualitat infantil i, en canvi, no se'ls donen prou eines ni coneixements per saber-se defensar contra all que els fa sentir malament. Si es dons prou informaci i llibertats als infants per tal que puguin gaudir de la seva sexualitat, oblidant alhora la seva pretesa innocncia, potser afavoriria que poguessin defensar-se o denunciar precoment els intents d'abs sexual en la seva contra.

Finalitat sexual de forma forada.
El punt clau d'aquesta paraflia s la utilitzaci de menors amb finalitat sexual de forma forada, de tal manera que tinguin un sentiment negatiu per aquest motiu o que s'utilitzin per a aquesta finalitat quan encara no poden ser ni conscients de l'abs. Tamb s possible que la persona menor no s'hagi ni adonat que l'usen amb la finalitat de buscar l'excitaci sexual, quan els fan i es difonen fotografies o vdeos que puguin tenir aquesta finalitat. En aquest cas es pot esdevenir el sentiment negatiu si la persona menor acaba per descobrir que l'han usada abusivament. Ms habitualment el pedfil s del sexe mascul, tot i que aix no s exclusiu. Internet s un mn on hi ha freqents batudes per detenir persones pedofliques. Als pasos occidentals es pot detenir i condemnar un ciutad que hagi anat a cercar sexe de carcter pedoflic en algun dels pasos on s possible de tenir-ne amb certa facilitat. 

Els pedfils.
El pedfil freqentment s un home amb una bona relaci social, un ciutad, pare o marit modlic en els altres aspectes de la vida. Sovint els pedfils cerquen relacionar-se amb infants, de tal manera que se'n troben entre els mestres, capellans, metges, monitors infantils, professors de gimnstica, entre d'altres. La pedoflia pot tenir un carcter homosexual, -sobretot en el cas d'homes que cerquen contactes sexuals amb nens petits-, heterosexual o indiferenciat.

Sense saltar-se la llei, sovint tamb s'utilitzen joves majors d'edat amb aspecte infantil per satisfer les demandes dels pedfils o b hi ha altres materials audiovisuals on es representen infants en situacions sexuals, com puguin ser cmics, llibres o dibuixos animats.

Promoci de la pedoflia.
Hi ha diferents entitats presents a la xarxa d'Internet que fan campanya permanent per evitar la proliferaci d'activitats pedofliques, com Lindsay Ashford. Tamb les policies de tot el mn fan batudes freqents per cercar, prevenir i castigar activitats pedofliques a la xarxa.

Hi ha el risc de considerar pedoflia all que no ho s, perqu l'infant no s'ha utilitzat amb nim d'abusar-ne ni ha patit cap sentiment negatiu per la circumstncia concreta de qu es tracti. Exemples d'aix poden ser la tpica fotografia del nad nu, els bebs nus en el mn publicitari, la fotografia del nen o nena a la piscina, la banyera o a la dutxa, la fotografia en nuesa familiar o en grup. En aquests casos no hi ha un nim d'abs ni d'excitaci sexual, aix com tampoc no es dna la collecci ni l'intercanvi d'aquest material. 

Abs sexual infantil.
L'abs sexual infantil s una conseqncia d'activitats de caire pedoflic que realitzen alguns adults o d'activitats abusives per part d'altres menors contra una elevada proporci de nens i nenes. 

Referncies.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116584" title="Llei de ferro de l?oligarquia" nonfiltered="2754" processed="2747" dbindex="47921">
La Llei de ferro de l oligarquia s una teoria poltica desenvolupada inicialment pel socileg  alemany Robert Michels en el seu llibre de 1911, Els Partits Politics. Afirma que tota forma d organitzaci, independentment del grau de democrcia o autocrcia al seu inici, finalment i inevitable esdevenen oligarquies.

 Histria .
Robert Michels s inquiet al descobrir que, paradoxalment, els partits socialistes europeus, malgrat la seva ideologia democrtica i les seves disposicions tendents a promoure la participaci, semblaven estar dominats pels seus lders, tant com els partits tradicionalment conservadors. 

A l'estudiar els partits poltics, determin que el problema rau en la naturalesa prpia de les organitzacions. La democrcia moderna permet la formaci d organitzacions com els partits poltics, per a mida que creixen en complexitat, paradoxalment esdevenen cada vegada menys democrtiques. Michels formul la "Llei de ferro de l oligarquia": "Qui diu organitzaci, diu oligarquia."

En el moment de formular la seva llei, Michels era anarcosindicalista. Ms tard, per, esdevingu un ideleg important del rgim feixista itali de Mussolini.

 Els raonaments .
Michels accentuava diversos factors subjacents de la "Llei de ferro de l oligarquia". 

Qualsevol gran organitzaci, indicava, s ha d enfrontar amb diversos problemes de coordinaci, que noms es poden resoldre creant una burocrcia. Les burocrcies son, per naturalesa, organitzades jerrquicament per a aconseguir una eficincia   moltes decisions han de prendre s cada dia que no es poden prendre de forma eficient per grans grups de persones. Per tant, el funcionament efectiu d una organitzaci necessita de la concentraci de molt poder en mans de pocs.

Aquest procs es multiplica a mida que esdev necessria la delegaci a qualsevol gran organitzaci, quan milers, desenes de milers, i a vegades centenars de milers de participants son incapaos de prendre decisions mitjanant la democrcia participativa; aquest fet ve dictat per la manca de mitjans tecnolgics que possibilitin la reuni de grans nombres de persones per debatre la decisi, aix com la qesti de la psicologia de masses. Ara b, la delegaci comporta l especialitzaci: el desenvolupament de fons de coneixement, d aptituds, de tcniques i de recursos entre la direcci, el que aliena encara ms a aquesta de les bases i porta inevitablement a l endropiment.

La burocrcia i l especialitzaci sn els processos que impulsen al compliment de la Llei. Aquests creen un grup d administradors especialitzats en una organitzaci jerrquica, el que porta, a la vegada, a la racionalitzaci de l autoritat i la  rutinitzaci  del procs de presa de decisions, un procs primer descrit per Max Weber.

Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116585" title="Llista de Reis d'Albnia" nonfiltered="2755" processed="2748" dbindex="47922">

Dinastia Progon, Prnceps d'Albnia. 
Progon (1190 1198);
Gjin Progoni (1198 1208);
Dhimitr Progoni (1208 1216);

Regne d'Albnia.

Carles I 1272 1285;
Carles II 1285 1301;
Felip I 1301 1332;
Robert I 1332 1364;
Felip II 1364 1368;

Altres reis d'Albnia.
 Karl Thopia (1358 1382);
Bala II (1382 - 1385);
Karl Thopia (2n cop) (1385 - 1387);
Gjergj Thopia (1387 - 1392);
Prnceps d'Albania.
Gjergj Kastriot Skanderbeg (1443 1468);
Lek Dukagjini (1446 1481);
Primers Ministres d'Albnia.
Ismail Qemali (1912 1914);
Prnceps of Albnia.
Guillem de Wied (1914), qui us el ttol de "prncep sobir" fora del pas, i mbret ("rei") a l'interior;

Reis d'Albnia.
"Otto I" d'Albnia 13 - 18 d'agost 1913;
Essad Pasha (Juny 1920);
Ahmet Zogu, Zog I, Rei dels Albanesos (1928 1939);
Vctor Manuel III d'Itlia (1939 1943);

Nota: Leka Zogu (1939), fill d'Ahmet Zogu, s considerat Rei dels Albanesos pels monrquics. El seu fill Leka Anwar Zog Reza Baudouin Msiziwe s conegut com a "Prncep d'Albnia".











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116587" title="Ismail Qemali" nonfiltered="2756" processed="2749" dbindex="47923">

Ismail Qemali (Vlor, 1844 - Roma, 1919) fou un poltic albans.

Pertanyia a una famlia noble, va estudiar al gymnasium de Ioannina i el 1859 marx a Istanbul, on particip dels esforos d'estandaritzaci de l'albans. Particip aen l'administraci de l'Imperi Otom, per degut a les seves idees liberals fou deportat set anys.

El 28 de desembre del 1912 presid el Congrs Nacional Albans que va dirigir la lluita per la independncia d Albnia i amb Isa Boletini i Luigj Gurakuqi al la bandera a Vlor. Reconegut pels austriacs, domin la zona central i Vlor, tot fundant el Partit Liberal, amb suport de Bajram Curri i altres insurgents. El 1914 fou obligat a marxar a Itlia, on va morir.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116595" title="Salvatore Viale" nonfiltered="2757" processed="2750" dbindex="47924">
Salvatore Viale (Bastia, Crsega 1787-1861) fou un escriptor cors, considerat fundador de la literatura corsa moderna, autor del poema La dionomachia (1817) en itali per amb dilegs en cors, com el Sirinatu di Sacapinu.
Era advocat llicenciat a la Universitat de Pisa, i descendent d'una famlia d'origen genovs. El 1815 fou un dels membres de la Ghjunta de Bastia que en va dirigir la revoluci posterior a la caiguda de Napole Bonaparte i que propos la independncia corsa, per que el Congrs de Viena va impedir. 

Es dedic a la carrera judicial com a jutge d'instrucci ded Bastia fins el 1852, ocupant diversos crrecs, i don classes d itali. El 1836 contact amb Niccol Tommaseo quan aquest va sojornar a Crsega.
 Obres .
 I Birrichini di Bastia (1811);
 Dionomachia,  1817. (Adaptada modernament al teatre per Ghjacumu Thiers. Versi catalana de Jaume Corbera, 1999, disponible a l'adrea: http://www.interromania.com/literatura/teatru/sunta/baruffe/corbera/pagina01.htm);
 Poesie Giocose, 1817. ;
 Il Rivoto di Pietro Cirneo (novella);
 Il rimorso ossia l'ultima vendetta (1836) ;
 Canti popolari corsi, 1843.
 La sposa d'Abido, saggio di versi italiani e di canti popolari corsi, 1843.
 Novelle corse, 1846.
 Sopra lo stile della versione poetica dell'Iliade di Melchiorre Cesarotti;
 Delle cagioni e degli effetti della moderna letteratura romanzesca, 1835;
 Componimenti in versi e in prosa, 1857 ;
 Dell'uso della lingua patria in Corsica, 1858.
 Dell'uso dei costumi corsi, 1860.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116596" title="Jaume Morales Molt" nonfiltered="2758" processed="2751" dbindex="47925">
Jaume Morales Molt (Altea 1973), Tato, s un pilotari professional, mitger d'Escala i corda, en la nmina de l'empresa ValNet de provada solvncia i eficcia, tot i que el seu estil no s'adiga gens al que es veu als trinquets, sin que s ms semblant a l'estil del carrer, no debades ell va comenar jugant a llargues, motiu pel qual ha sigut convocat per a la Selecci Valenciana de Pilota.

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi del Circuit Bancaixa 2004, 2005 i 2006;
 Subcampi del Circuit Bancaixa 2000;
 Subcampi del Trofeu Caixa Rural de Vila-real: 2008;
 Campi Copa Consum 2004;
 Subcampi del Trofeu Mancomunitat de la Ribera Alta: 2008;
 Subcampi del Trofeu Nadal de Benidorm: 2006;
 Campi Trofeu Vidal 2004;
 Subcampi del Trofeu Vidal: 2006;
Campionats Internacionals de Pilota
 Subcampi del Mn de Llargues: Equador, 2008;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116597" title="Cannabcia" nonfiltered="2759" processed="2752" dbindex="47926">

Cannabcia, Cannabicia, (Cannabaceae) o (Cannabiaceae) s una famlia de plantes amb flor.

s originria del les zones de clima temperat de l'hemisferi nord.

La famlia t set gneres encara que molts autors noms en consideren dos: Cannabis i Humulus.

s una famlia molt semblant a la Morcia (la de la figuera), a la qual alguns taxonomistes inclouen i se'n diferncia per l'absncia de ltex i els fruits en aquenis de les cannabicies.

Les Cannabcies o Cannabicies poden ser arbres o arbusts amb disposicio oposada de les fulles encara que en el gnere del cnem les fulles de dalt tenen disposici alternada.

Les flors sn unisexuals i les plantes poden ser monoiques o dioiques i pollinitzades pel vent.
El fruit s un aqueni. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116599" title="Santu Casanova" nonfiltered="2760" processed="2753" dbindex="47927">
Santu Casanova (Arbori, Crsega 1850- Livorno 1936) fou un escriptor en cors, un dels pares de la moderna literatura corsa.
D'antuvi comen escrivint en itali, on destacaren les peces Meraviglioso Testamanto di Francesco, morto in Cargese li 18 Maggio 1875 (1876), Contrasto curioso fra un Guagnese e un Chiglianese (1876) i La Morte e i Funerali di Spanetto (1896). Per el 1896 fund el setmanari satric A Tramuntana en llengua corsa. Dirigiria la revista fins al a seva mort, i des d'ella s'intentar sistematitzar l'ortografia del cors. En ella publicarien tots els futurs autors en cors, com Petru Rocca.

 Obres .
 Meraviglioso testamento di Francesco, morto in Cargese li 18 Maggio 1875  1875;
 Dialetto Corso, 1876;
 A morte  i funerali di Spanettu, 1892;
 Primavera Corsa, 1927;
 Fiori di Cirnu, 1930 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116601" title="Jos Bellver Gamn" nonfiltered="2761" processed="2754" dbindex="47928">
Jos Bellver Gamn (Rafelbunyol 1978), ms conegut com a Canari, s un pilotari professional, punter d'Escala i corda en la nmina de l'empresa ValNet que, a poc a poc, va agafant responsabilitats i passa a fer de mitger.

Va debutar al  Trinquet de Pelayo (Valncia) el 1995.

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi del Circuit Bancaixa: 2005 i 2006.
 Campi Msters Ciutat de Valncia: 2007 i 2008;
 Campi del Trofeu Ciutat de Dnia: 2008;
 Subcampi del Trofeu Mancomunitat de la Ribera Alta: 2008;
 Campi del Trofeu Nadal de Benidorm: 2008;
 Campi del Trofeu Vidal: 2008;
 Sub-campi del Trofeu Vidal: 2007;
 Subcampi de la Copa Diputaci: 2008;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116602" title="Francesc Basil" nonfiltered="2762" processed="2755" dbindex="47929">


 Francesc Basil (Vic, s.XVII), pintor de la catedral de Vic  i les esglsies de Sant Joan de les Abadesses i Sant Feliu de Torell;

 Francesc Basil i Oliveras (Figueres, 1905   1975), compositor de sardanes;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116604" title="Antonio Nez Celda" nonfiltered="2763" processed="2756" dbindex="47930">
Antonio Nez Celda (Quart de Poblet 1969), ms conegut com a  Nez, s un pilotari professional valenci, dauer esquerr d'Escala i corda en la nmina de l'empresa ValNet, magnfic en el rebot, tot i que va comenar jugant a front basc.

Va debutar el 1987 al Trinquet de Pelayo (Valncia).

 Palmars .
 Escala i corda:
 Subcampi de l'Individual 2001;
 Campi del Circuit Bancaixa, 2003 i 2007;
 Sub-campi del Circuit Bancaixa, 1998;
 Sub-campi del Trofeu Ciutat de Llria: 2007 i 2008;
 Front:
 Sub-campi de l'Autonmic de Front, 1988;
 Subcampi de l'Obert d'Albal: 2007;
 Campi Open Ciutat de Valncia 2003;
 Campi del Trofeu Platges de Moncofa 2003;
 Sub-campi del Trofeu Platges de Moncofa, 2004 i 2006;
 Galotxa:
 Campi d'El Corte Ingls 1989;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116613" title="Jos Vicente Riera Calatayud" nonfiltered="2764" processed="2757" dbindex="47934">
Jos Vicente Riera Calatayud (Murla, 1867 - Elx, 1954), el Nel de Murla, s considerat com el primer geni de la pilota valenciana.

Amb 23 anys ja s'anunciava com a cap de cartell als trinquets de Pelayo i de Juan de Mena (Valncia), i tamb atreia centenars d'aficionats en les partides de llargues i de galotxa al carrer, on les apostes eren un sobresou important.
El Nel de Murla va ser un dels pocs pilotaris en rebre atenci dels mitjans de comunicaci de l'poca, com un ample article del literat Azorn al diari ABC, a qui conegu quan El Nel regentava el trinquet de Monver.

La Federaci de Pilota Valenciana conced, a ttol pstum, el 1987, la Insgnia d'or en la seua memria. I cada 4 d'agost, en la "Festa del Nel" a Murla els jugadors li reten una corona de llorer com a homenatge.

 Escala i corda .
Per la gran aportaci del Nel a la pilota valenciana va ser la introducci de la corda central als trinquets, el 1910. Fins aleshores s'hi jugava a ratlles, amb la consegent polmica en molts quinzes. Amb la xarxa, s'anullaven les ratlles i es dividia la canxa en dos meitats, la qual cosa afeg claretat a les puntuacions i plasticitat a l'estil de joc.

El Nel s recordat al Trinquet de Pelayo (a Valncia) com a un dels 5 pilotaris ms importants, amb una imatge presidint la galeria del dau. 

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116615" title="Petru Rocca" nonfiltered="2765" processed="2758" dbindex="47935">
Petru Rocca (Vico, vora Ajaccio 1887-1966) fou un escriptor i lder nacionalista cors.
Va estudiar a Aiacciu, on va treballar d impresor, i hi collabor a la revista de Santu Casanova A Tramuntana el 1913. Lluit a la Primera Guerra Mundial, on fou ferit i condecorat amb la Legi d'Honor. 
Quan torn del front es decant per l'autonomisme cors i fund la revista A Muvra (1920), que ser l rgan del seu Partitu Corsu d Azione (PCdA), inspirat en el Partit Sard d'Acci, tamb fundat per excombatents, i lligat amb el Partit Autonomista Bret i el Heimatbund alsaci. Es relacion amb Olier Mordrel, l'abat Jean-Marie Gantois i Hermann Bickler, tot collaborant amb ells a la revista Peuples et Frontires.

El 1927 s anomenar Partitu Corsu Autonomistu, i el 1934 propos l elaboraci d una constituci corsa i la declaraci d una resistncia fiscal vers Frana. El partit ser prohibit el 1939 acusat de collaborar amb Benito Mussolini. El 1945 fou condemnat 15 anys de pres sota la acusaci de collaboracionisme, i mor foscament al seu poble.
 Obres .
 Les corses devant l anthropologie, 1913;
 Pruverbii, massime  detti corsi, 1921;
 A pignatta, cumedia di Plautu, 1924;
 Storia populare di Corsica, 1930;
 Una Vittoria Autonomista. L'Assemblea di i "Stati Generali di Corsica, 1934;
 Quaderni di u Cursismu, 1935;
 Parl d'Aghjacciu, puesii, 1955;
 Tempi  tempi, 1963;

 Enllaos externs.
 Biografia per l'alcaldia de Vico;
 Llengua i identitat: l'exemple del cors durant la tercera repblica;
 Partits nationalistes, autonomia i clans a Crsega;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116618" title="Waldo Vila Gilabert" nonfiltered="2766" processed="2759" dbindex="47936">
Waldo Vila Gilabert (Antibes (Frana), 1978), Waldo, s un pilotari, rest de la modalitat de raspall de pilota valenciana. Ha sigut membre de la Selecci Valenciana de Pilota i s una de les figures a batre actualment.

L'any 2001, un cop palesa la seua superioritat en el raspall, Waldo va jugar "per alt" (o s, a l'Escala i corda), per els resultats no foren els esperats, i torn a la seua modalitat original. Tamb s valorat com a jugador de front valenci.

 Lesions .
Les lesions i molsties han sigut una constant en la seua carrera, arribant a ser operat a Hlsinki per la manca de reg sanguini en la m dreta. L'abril de 2006 li fou extirpat un tumor benigne a la columna vertebral que l'apart dels trinquets fins juliol del 2007, per fou debades, car una lesi recurrent al menisc del genoll esquerre for una operaci en gener del 2008, de la qual no es recuper fins abril.

 Vida poltica .
En les eleccions municipals de 2007 Waldo va ser escollit com a regidor del PSPV a Oliva, tasca que compagina com a pilotari professional i tcnic de les escoles de tecnificaci de la Federaci de Pilota Valenciana.

 Palmars .
Raspall:
 Sub-campi Trofeu Mancomunitat de Municipis de La Safor: 1999;
 Campi del Campionat Individual de Raspall: 2000, 2002, 2004, 2005 i 2007;
 Sub-campi del Campionat Individual de Raspall: 1999;
 Campi del Campionat per Equips de Raspall: 1999, 2003 i 2004;
 Sub-campi Campionat per Equips de Raspall: 2000, 2002 i 2005;
 Campi del Trofeu Gregori Maians d'Oliva: 2008;
 Sub-campi del Trofeu Gregori Maians d'Oliva: 2007;
 Front:
 Campi de l Open Ciutat de Valncia: 2002;
 Campi de l'Obert d'Albal: 2006;

Campionats Internacionals de Pilota
 Campi del Mundial de Llargues, Valncia 2000;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116621" title="Josep Climent i Avinent" nonfiltered="2767" processed="2760" dbindex="47937">
Josep Climent i Avinent (Castell de la Plana, 1706 - 1781) fou un religis valenci i bisbe de Barcelona.

El bisbe Climent, va ser un prestigis prelat illustrat en el s. XVIII i va fer possible la utilitzaci del Catal en la redacci de les visites pastorals, tamb va ser denunciat a la inquisici, l'acusaci de Campomames al bisbe Climent era per finanar a la Diputaci, per ajudar econmicament als familiars dels diputats presos i per collaborar fsicament amb els revoltats dels avalots de les quintes.

Biografia.
El 1706 neix a Castell de la Plana

El 1748 s canonge al Captol de la Catedral de Valncia, durant 18 anys.

Del 1766 al 1775 s Bisbe a la ciutat de Barcelona. Durant aquest perode va diferenciar el que era la litrgia religiosa de l'espectacle i la superstici i va impulsar un contacte ms directe entre el poble i el clergat. Des de llavors es va parlar ms en Catal al bisbat.

Durant l'assalt a la Catedral de Barcelona el 4 de maig del 1773 es fa interlocutor dels amotinats per l'abolici de les quintes. Desprs a l'estiu de 1774 envia una carta a Ventura i Figueroa demanant la llibertat dels detinguts en els avalots de les quintes i s acusat pel Consell de Castella, que conjuntament amb el rei, li ofereix la possibilitat d'anar al bisbat de Mlaga. Per, el bisbe Climent va renunciar a aquest bisbat i es va retirar a Castell de la Plana, on va morir.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116623" title="Partit Cors d'Acci" nonfiltered="2768" processed="2761" dbindex="47938">
El Partit Cors d'Acci (cors Partitu Corsu d'Azione, PCA) fou un partit poltic cors de caire autonomista, fundat per Petru Rocca i Mattei Rocca el 1920.

Era inspirat en el Partito Sardo d'Azione (PSDAZ), amb qui mantenia relacions fora cordials, i en el Partit Autonomista Bret.  Era format per periodistes, literats de classe mitjana i de diferents origens ideolgics, sacerdots, funcionaris i professionals liberals. 

La seva ideologia era, per, imprecisa, partidaris d una autonomia administrativa dins de Frana tot seguint l estratgia poltica dels alsacians, per se situ en el centre de moviment de recuperaci de la llengua corsa, que comprenia diverses associacions culturals d Aiacciu i Bastia, grups de teatre popular, l Acadmia Corsa (fundada el 1921 per tal d estudiar l idioma), revistes com Revue de la Corse, interessada en la histria local.  Per la majoria dels militants eren regionalistes que no qestionaven la pertinena corsa a Frana.  

El 1927 tenia unes 17 seccions locals, d elles 13 a l illa de Crsega. El 1927 fou rebatejat com a Partit Cors Autonomista.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116624" title="Partit Cors Autonomista" nonfiltered="2769" processed="2762" dbindex="47939">
El Partit Cors Autonomista (cors Partitu Corsu Autonomistu) s el nom que va adoptar des del 1927 el Partit Cors d'Acci, fundat i dirigit per Petru Rocca el 1920.

Aquest nou partit tenia un programa i una orientaci ideolgica ms precisos, per una vaga proposta socioeconmica, com ho mostrave el fullet de S. Malaspina A nostra santa fede. Catechismu corsu.  Afirmen que Crsega s una naci amb un passat gloris, (nacionalitat definida per la histria, llengua i trets racials), que entr en decadncia per la conquesta francesa, per que havia de renixer tot apellant als 14 punts de Wilson.  Afirmaven que la subjecci pseudocolonial a Frana era la causant de l endarreriment cors: el segle XVIII fou un segle daurat, Pascal Paoli un heroi i Napole Bonaparte un trador.  S oposaven a participar en el joc poltic dominat pels clans (Landry i Pietri, principalment) i els intermediaris afrancesats. Aix, primer calia aconseguir l autonomia administrativa, i desprs la poltica, sota domini nacionalista i vigilncia francesa.

Des del 1932 alguns membres del partit reberen suport de Benito Mussolini, i desplegaren una forta activitat exterior. Participaren en els accitivats del Consell Central de les Minories Nacionals de Frana, com a convidats en els congresos del Partit Nacionalista Bret i dels grups alsacians, i exigiren l estatut de minoria nacional per a Crsega, ja que, com els catalans, croats, tunisians o indoxinesos, tenien l obligaci i el deure de rebellar-se contra el colonialisme.

El PCA intent mostrar-se neutral davant l irredentisme creixent (Corsisme abans de res!), i es declar ali a la divisi entre esquerra i dreta, alhora que recompos l estructura organitzativa interna. Per tal de sortir del ghetto poltic, adhc celebraria el mateix 1934 uns Estats Generals de Crsega a Aiacciu, repetits a Bastia el 1935, que pretenien ser una mena de reedici de les antigues assemblees de l poca genovesa o de les cunsulte del segle XVIII, i on Petru Rocca proposaria, en els del 1934, l elaboraci d una constituci corsa i la declaraci d una resistncia fiscal vers Frana.

L opci irredentista dins el PCA, de caire feixista, oposada al Front Popular de caire  jueu i ma , per, va creixer el 1936, mostrant-se favorable de l incorporaci d Etipia a Itlia i de Txquia a Alemanya.  Quan els 1936 els feixistes italians reclamaren Crsega com a part d Itlia, el PCA els don suport, i Galeazzo Ciano en faria programa oficial del govern feixista des del 1938. La revista A Muvra ho arrib a presentar com la defensa de les minories.  Tanmateix, el PCA havia perdut militncia, ja que el 1935 noms tenia 9 seccions a l illa i 7 d exteriors, molt poques; tot i aix seran reprimits i el partit fou prohibit des del 1939.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116625" title="Asturi (epipaleoltic)" nonfiltered="2770" processed="2763" dbindex="47940">
Asturi s una cultura de l' epipaleoltic que es va desenvolupar en el territori actual que va des de l'orient d'Astries a l'occident de Cantbria.

Va ser una cultura definida pel comte de Vega de Sella l'any 1923 arran de la descoberta i anlisi del jaciment de Penicial.

La cronologia d'aquesta cultura  dins les fases de l'Holoc coincideixen amb l'azili  en la fase preboreal, es desenvolupa en la fase boreal i atlntica i perviuen fins la fase boreal dels primers temps del neoltic.

En un principi es va pensar que era una simple especialitzaci econmica (gran incidncia de la pesca) de l'Azili i fins i tot en un primer moment es pensava que l'asturi era una cultura del paleoltic inferior perqu les eines trobades eren de tipus arcaitzant.

Indstria.
La indstria ltica la caracteritza el pic asturi fet de pedra amb restes de crtex del ndul i de gran mida que servia per arrencar de les roques marines les lapes (Patella sp.) Els altres estris de pedra semblen relacionats amb el treball de la fusta (denticulats i escotadures)

En materials orgnics sn caracterstics els hams.

Art.
No se n'han trobat mostres ni de rupestre ni art moble.

Tipus de vida.
Principalment vivien sota abric i coves prop del mar per tamb s'establien a l'interior. Hi ha acumulacions de closques de mollusc en els jaciments per tamb caaven animals com crvols, senglars, cabirols, bvids i equins. Se suposa que tamb recollectaven vegetals activitat afavorida per la dulcificaci de les temperatures en l'holoc que va incrementar  i diversificarla superfcie forestal.

A l'nic enterrament intacte, trobat al jaciment de Molino de Gasparn ,junt al cadver hi van posar un pic asturi.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116630" title="Moviment Obrer Social-Nacional Bret" nonfiltered="2771" processed="2764" dbindex="47941">
El Moviment Obrer Social-Nacional Bret fou un grupuscle (7 membres) sorgit d una fracci desviacionista del Partit Nacional Bret. Fou fundat el 1941 per Thophile Jeusset, i desaparegu poc desprs.

El seu programa de 25 punts es basava en la constituci d un  Estat popular bret fet pel poble i per al poble , integrat en el nou ordre europeu, afirmant  el degaullisme, darrer sobresalt de la burgesia bretona , i que es recolzava en  la classe pagesa, la ms nombrosa de Bretanya , reivindicant  el pa pels Bretons, la pau amb Europa i la llibertat per a Bretanya , donant per suposat que no podien comptar  ni amb Anglaterra, ni amb Frana, ni amb  Alemanya , sin noms  en la fora i la confiana que pot haver en el poble bret .

Havien adoptat com a estandart (enginyat per Olier Mordrel uns anys abans) similar a les insgnies nazis (l hermine negre al centre d'un cercle blanc sobre camp roig viu  sang dd obrer ), Thophile Jeusset reclut alguns deixebles als tallers i fbriques  d'Ille-et-Vilaine i organitz una vintena de reunions  a alguns locals de Rennes. L organitzaci era poc seriosa, el seu fudnador renunci a l  dialctica i pass a l'accio directa contra el petit grup de comunistes-autonomistes que s enfrontaren a la seva causa. Engeg una campanya de pintades dirigides contra Franois Ripert, prefet del departament, i feriren alguns dels seus companys al jard botnic de Rennes, on trencaren a cops de martell l esttua del  traidor  Du Guesclin.

Bibliografia.
 Jean-Yves Keraudren, A contre-courant, ditions du Scorpion   ;
 Herv Le Boterf, La Bretagne dans la guerre, 1969.

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116633" title="Rafael Moneo" nonfiltered="2772" processed="2765" dbindex="47942">


Jos Rafael Moneo Valls s un arquitecte navarrs nascut a Tudela el 1937. Va estudiar a l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Madrid, on es va titular el 1961. El 1970 obt la ctedra d'Elements de Composici de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i el 1980 s'encarrega de la de Madrid fins al 1985, any en qu s nomenat Chairman de la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard, crrec que mant fins al 1990. Actualment Rafael Moneo s Josep Llus Sert Professor of Architecture a la Graduate School of Design de Harvard.

De la seva tasca professional se'n pot destacar el Museu Nacional d'Art Rom de Mrida (1986), l'Estaci d'Atocha a Madrid (1992), la Fundaci Pilar i Joan Mir a Palma, el Museu Davis del Wellesley College a Massachusetts (1993), els museus d'Art Modern i d'Arquitectura a Estocolm (1998), el nou edifici per a l'Ajuntament de Mrcia (1998), l'Auditori i Centre de Congressos Kursaal de Sant Sebasti (1999), el Museu de Belles Arts a Houston, Texas (2000), la Catedral Nova de Los Angeles (2002), l'Arxiu General de Navarra a Pamplona (2003) i l'Hospital Maternoinfantil Gregorio Maran de Madrid (2003), entre d'altres.

L'activitat de Rafael Moneo com a arquitecte va acompanyada per la que desenvolupa com a conferenciant i crtic. Cofundador de la revista Arquitecturas Bis, els escrits de Rafael Moneo s'han publicat en nombroses revistes professionals i la presentaci de la seva obra en exposicions i conferncies l'ha portat a institucions d'arreu del mn.  

Rafael Moneo ha rebut un bon nombre de distincions, entre les quals el Premi Pritzker d'Arquitectura el 1996, la Creu de Sant Jordi el 1999 i la Medalla d'Or del Royal Institute of British Architects el 2003. Elegit Acadmic de Belles Arts el 1997, va prendre possessi de la plaa al comenament del 2005.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116634" title="Ghjacumu Thiers" nonfiltered="2773" processed="2766" dbindex="47943">
Ghjacumu Thiers (Bastia, 1945) s un escriptor i activista cors.

El 1974 fou un dels fundadors de la revista Rugiru. Ha estat professor de literatura clssica a Nia, Aiacciu i Bastia, des del 1983 dna classes a la Universitat de Crsega, i des del 1995 s president del jurat de les classes de llengua corsa als instituts. Ha collaborat sovint amb el CIEMEN i les revistes Altres Nacions i Europa de les Nacions, on el 1981 va publicar un dossier sobre Crsega.

Com a escriptor s autor de peces de teatre com L'Orcu, U R, Pandora, U Casale, U pi h per f l'erre, I Strapazzi di Bazzicone i Tutti in Pontenovu (1979-1999), diversos articles sobre llengua corsa i un mtode d aprenentatge de la llengua, St  sente o P !, D t.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116635" title="Rinatu Coti" nonfiltered="2774" processed="2767" dbindex="47944">
Rinatu Coti (Ajaccio, 1944) s un escriptor cors, el ms prolfic de la literatura corsa moderna.
De jove collabor a les revistes U Muntese, A Spannata i Rigiru i ha participat amb Pasquale Marchetti en l'elaboraci del mtode assimil per a l'ensenyament del cors. Autor prolfic, ha escrit dotzenes de contes i poemes, i s un dels autors corsos ms traduts a altres idiomes. Des del 2001 dirigeix la revista U Taravu i des del 2003 l'associaci Cultura Viva, i es dedica a la tasca editorial per a autors corsos o de temtica corsa.

 Obres . 
 Contes .
 U vangonu neru (1972);
 Una spasimata (1983);
 I ghjorna persi (1985-86) ;
 A signora (1987), ;
 U rivaritu Antonu (1980) ;
 In lu me filu (1990-1999), ;
 Poemes . 
 Par viaghju (1974-85);
 U labirintu (1988) ;
 Aligria (1989), ;
 Teatre .
 A rimigna (1974) ;
 Assaig filosfic .
 Intornu  l'essezza (1978);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116639" title="Juanni Spano" nonfiltered="2775" processed="2768" dbindex="47945">
Juanni Spano (en sard, per ms freqentment en itali: Giovanni Spano o Spanu) (Ploaghe, Sardenya 1803- Cller, 1882) fou un capell i lingsta sard, considerat un dels fundadors de la recerca arqueolgica a Sardenya. 

El 1825 es gradu en teologia a Ssser, s orden el 1830 i el 1854 arribaria a dirigir l Ateneu de Cller. Va composar Ortografia sarda e nazionale, ossia grammatica della lingua loguderese paragonata all'italiana (1840), primer intent de cercar una ortografia unificada de la llengua sarda, que divideix la llengua en quatre dialectes, i proposa la unificaci basada en el dialecte del Logudor  i Vocabolario sardo-italiano e italiano-sardo (1851-1852). Tamb compos el Bollettino Archeologico Sardo (1855-1861) en quatre volums, Guida di Cagliari e dei suoi dintorni (1856), Guida del Duomo di Cagliari (1856), Storia e descrizione dell'Anfiteatro Romano di Cagliari (1868). El 1871 fou nomenat senador del regne d'Itlia i catedrtic a Tor.

Obres.

Divulgaci.
 Guida di Cagliari e dei suoi dintorni (1856) ;
 Guida del Duomo di Cagliari (1856);
 Note, aggiunte e emendamenti all Itinerario dell isola di Sardegna di Alberto della Marmora (1865) ;
 Storia e descrizione dell'Anfiteatro Romano di Cagliari (1868) ;
 Abbecedario storico degli uomini illustri sardi scoperti ultimamente nelle pergamene, codici ed in altri monumenti antichi : con appendice Dell'Itinerario antico della Sardegna (1869) ;
 Acque termali di San Saturnino presso Benetutti (1870) ;
 Storia degli ebrei in Sardegna (1875) ;
 Alberto della Marmora, la sua vita e i suoi lavori in Sardegna e la medaglia fatta coniare dal municipio di Cagliari (1875) ;

Llengua sarda.
 Ortografia sarda e nazionale, ossia grammatica della lingua loguderese paragonata all'italiana (1840) ;
 Vocabolario sardo-italiano e italiano-sardo (1851-52) ;
 Vocabolario sardo geografico, patronimico e etimologico (1872);
 
Arqueologia.
 L antica citt di Tharros (1851) ;
 Bullettino archeologico sardo ossia raccolta dei monumenti antichi in ogni genere di tutta l'isola di Sardegna (1855-1861) ;
 I nuraghi di Sardegna (1867) ;

Enllaos externs.
 Breu bibliografia ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116641" title="Visentu Porru" nonfiltered="2776" processed="2769" dbindex="47946">
Visentu Porru (Cller (Sardenya) 1773 - 1836) fou un lingsta sard.

Fou un dels primers en defensar l especifitat cultural i lingstica sarda com a llengua diferenciada de l'itali. Considerat com a un dels primers codificadors lingstics, va escriure Saggio di grammatica sul dialetto sardo meridionale (1811), i el Nou dizionariu sardu italianu (1832-1834).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116642" title="Pompeo Calvia" nonfiltered="2777" processed="2770" dbindex="47947">
Pompeo Calvia (Ssser, 1857-1919) fou un escriptor sard.
Era professor de dibuix i se'l considera mxim exponent de la poesia en sassars, gran amic d Enrico Costa, els seus poemes foren recollits a Sassari Mannu (1912) com Lu vinu nobu, aix com el drama histric Rosa Quiteria, ambientada en el Jutjat d'Arborea.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116643" title="L'Auditori" nonfiltered="2778" processed="2771" dbindex="47948">

L Auditori s un modern edifici de 42.000 metres quadrats dissenyat per l arquitecte Rafael Moneo que es va inaugurar el 22 de mar del 1999. L'enginyer acstic s Higini Arau. 

L'Auditori es troba al centre del nou pol de desplegament urb de la plaa de les Glries, on conflueixen les tres avingudes ms grans i ms llargues de la ciutat (la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana) a prop del casc antic de la ciutat, del seu Eixample, al costat del Teatre Nacional, el nus de les Glries, l obertura de la Diagonal al Mar, el districte 22@ i el Frum 2004.

L edifici combina la sbria modernitat externa amb una sala simfnica, la Sala 1 Pau Casals, de gran atractiu per a 2.200 espectadors. Compta tamb amb la Sala 2 Oriol Martorell de 600 localitats i la Sala 3 Tete Montoliu de 400 places. A l atri central d accs es va construir una monumental llanterna cbica de vidre en forma d impluvi, decorada amb una obra de Pablo Palazuelo.

L'Auditori s la seu de l'OBC, l'Orquestra simfnica de Barcelona i nacional de Catalunya i tamb acull l'Escola Superior de Msica de Catalunya i el Museu de la Msica, el que el converteix en un nou focus de vida musical de la ciutat en els diferents camps de divulgaci, docncia i recerca.

Enllaos externs.
Pgina de l'Auditori;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116648" title="Orquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya" nonfiltered="2779" processed="2772" dbindex="47949">
L Orquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya tamb molt coneguda pel seu acrnim OBC, es l'orquestra simfnica ms important de Catalunya i una de les ms importants d'Espanya. L Orquestra t el comproms de divulgar la msica clssica i contempornia de totes les cultures i tendncies, donant prioritat a la difusi dels compositors catalans. Al mateix temps, l Orquestra participa activament en els concerts escolars i les diverses activitats que organitza el Servei Educatiu de L'Auditori.


 Histria .
Aquesta orquestra es va fundar l any 1944 sota la direcci del Mestre Eduard Toldr com a Orquestra Municipal de Barcelona. L any 1962, Rafael Ferrer pren el relleu fins l any 1967, quan l'orquestra passa a anomenar-se Orquestra Ciutat de Barcelona (OCB), nom que dur fins que l'any 1994 pass a integrar-se al Consorci de l'Auditori i l'Orquestra format per l'Ajuntament i la Generalitat i adopt el nom actual: Orquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Des de l'any 1999, t com a seu prpia L'Auditori de Barcelona, obra de l'arquitecte Rafael Moneo.

A partir de la temporada 2006-2007 el nou director titular s Eiji Oue, essent els mestres Franz-Paul Decker i Ernest Martnez Izquierdo els principals directors invitats i Christian Zacharias el director del Festival Mozart.

 Concerts .
Lorquestra fa una mitjana de noranta concerts l'any (normalment, tres la setmana (divendres 21 h, dissabtes 19 h i diumenges a les 11 h), durant la temporada) amb gires a diferents ciutats de Catalunya, Espanya i l'estranger. Cada temporada estrena algunes peces encarregades a msics catalans i espanyols. La temporada estable compta amb uns 10.000 abonats i 145.000 espectadors.

 Trajectria, premis, gires .
En els ms de 60 anys de trajectria, l'Orquestra ha programat nombroses estrenes i ha realitzat diversos enregistraments discogrfics amb Decca, EMI, Auvidis, Koch, Claves, Naxos, Telarc i BIS, entre d'altres, amb obres de Montsalvatge, Gerhard, Falla, D Albert, Albniz, Donhny, Bartk, Bizet i amb intrprets destacats del panorama internacional. 

L'OBC ha guanyat el Grammy Llat al "Millor lbum de msica clssica" en tres ocasions: l'any 2000 amb el CD La Dolores, l'any 2004 amb el CD Carmen Symphony i l'any 2006 amb el CD Rhapsody in blue. D altra banda, l Orquestra ha mantingut una activitat artstica continuada a l estranger, amb gires per diferents pasos d Europa, sia i Estats Units. Aquestes gires li han perms actuar en sales de renom com el Carnegie Hall de Nova York i prendre part en festivals internacionals com el Proms al Royal Albert Hall de Londres.

 Directors titulars .
 Eduard Toldr (1944-1962);
 Rafael Ferrer (1962-1967);
 Antoni Ros-Marb (1967-1978, 1981-1986);
 Salvador Mas (1978-1981);
 Franz-Paul Decker (1986-1991) ;
 Luis Antonio Garca Navarro, (1991-1993) ;
 Lawrence Foster (1996-2002) ;
 Ernest Martnez Izquierdo (2002-2006);
 Eiji Oue (2006);

 Collaboracions .
Han collaborat amb l OBC directors i solistes de gran renom.

 Directors .
 Eliahu Inbal;
 Jess Lpez Cobos;
 Daniel Barenboim;
 Christopher Hogwood;

 Cantants .
 Victoria de los ngeles;
 Barbara Hendricks;
 Ute Lemper;

 Pianistes .
 Alicia de Larrocha;
 Martha Argerich;
 Arcadi Volodos;
 Michel Camilo;

 Violinistes, violoncellistes .
 Frank Peter Zimmermann;
 Pinchas Zukerman;
 Gidon Kremer;
 Shlomo Mintz;
 Joshua Bell;
 Hilary Hahn;
 Misha Maisky;

 Enllaos externs .
 Plana de l'Orquestra;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116650" title="Peppino Mereu" nonfiltered="2780" processed="2773" dbindex="47950">
Peppinu Mereu (Tonara, provncia de Nuoro Sardenya 1872-1901) fou un escriptor popular sard.
Era fill d un metge, per rest orfre de petit i fou carabiner, ra per la qual es despla arreu de l illa. Va morir de tisis desprs d una vida malaltissa. Considerat el poeta ms gran en llengua sarda, escriv Galus, Nanneddu Meu i A Genesio Lamberti.

 Veure .
 Literatura sarda ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116653" title="Remundu Piras" nonfiltered="2781" processed="2774" dbindex="47951">
Remundu Piras (Villanova Monteleone, Sardenya 1905 - 1978) s un poeta en llengua sarda.
Est considerat un de mxim poeta improvisador en llengua sarda, va debutar el 1932 en festivals de poble. La seva producci ha estat recollida a Misteriu (recull de sonets), Bonas noas (satrica), Sas Modas i A Bolu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116655" title="Trquea" nonfiltered="2782" processed="2775" dbindex="47952">
La trquea, (del grec trakhys, "aspre, rugs") s un rgan del aparell respiratori de carcter cartilagins i membrans que va des de la laringe als bronquis. Tamb se l anomena, popularment canya, i la seva funci s brindar una via oberta a l'aire inhalat i exhalat des dels pulmons.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116656" title="AE Aurigae" nonfiltered="2783" processed="2776" dbindex="47953">
AE Aurigae (AE Aur) s una estrella fugitiva (runaway star en angls) de la constellaci d'Auriga. 

AE Aurigae s una estrella blava del tipus O de la seqncia principal amb una humil magnitud aparent de +5,99. Est classificada coma una variable del tipus Ori i el seu esclat varia irregularment entre les magnituds de +5,78 i +6,08. Est aproximadament a 1460 anys-llum de la Terra.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116658" title="Gavino Pes" nonfiltered="2784" processed="2777" dbindex="47955">
Gavino Pes (Don Baignu), (Tempio Pausania, 31 de juliol 1724 - 24 d'octubre 1795), fou un sacerdot i poeta sard, de famlia noble.
Fou canonge de la catedral de Cller el 1750, i un dels primers en emprar el dialecte gallurs en les seves poesies Lu Tempu, Lu Pintimentu, La Vecchiaja.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116661" title="Eeltsje Hiddes Halbertsma" nonfiltered="2785" processed="2778" dbindex="47956">

Eeltsje Hiddes Halbertsma (Grou, provncia de Frsia 1797-1858)
Metge i poeta, germ dels escriptors Joast (1789), Tsjalling (1792) i Binnert (1795) fou membre de la la Frysk Genoatskap van Geschied Oudheid en Taalkunde el 1827 i de la Selskip foar Fryske Tael-en-Skrftekenisse. s autor de l'escrit filosfic De lapekver Gabe Servar (1822) i conjuntament amb Rinse Posthumus Onze reis naar salgerterland (1836). Tamb compos l himne nacional fris.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116662" title="Angle crtic" nonfiltered="2786" processed="2779" dbindex="47957">
En ptica l'angle crtic s l'angle que estableix la frontera entre la reflexi total de la llum i la refracci normal de part del raig de llum incident en una superfcie de separaci de dos medis diferents, cadascun amb el seu ndex de refracci corresponent. Quan un feix de llum incideix amb un angle menor que el crtic sobre la superfcie de separaci, una part del feix es reflecteix i una altra es refracta. Si, pel contrari, l'angle d'incidncia s major que aquest angle crtic, es produir una reflexi total de la llum sense que es produeixi refracci.

Aquest angle crtic depn dels ndexs de refracci dels materials i es pot calcular de la forma segent: 

;

essent n1 i n2 els ndexs de refracci dels dos medis. Per a una interfcie vidre-aigua, per exemple, l'angle crtic s de 48,7, de manera que qualsevol raig que passi d'aigua a aire i el seu angle d'incidncia superi aquest valor, ser reflectit totalment.




Vegeu tamb.

 Refracci;
 Reflexi;
 Reflexi total;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116663" title="Pipeta" nonfiltered="2787" processed="2780" dbindex="47958">

Una pipeta s un tub calibrat per a mesurar el volum fix o variable del lquid que aboca.

Instrument tubular de vidre, o d'altres materials, que omplert de lquid per succi o per immersi, no el deixa anar fins a treure el dit o entra aire al dispositiu (pist o ventosa, usualment coneguda per la marca comercial usada en genric PiPump) amb qu s'ha obturat el seu extrem superior, i serveix per a transvasar volums coneguts de lquid. s similar a la bureta

 Algunes sn de simple anivelli, s a dir que s'anivella una vegada en els zero millilitres o la mesura que correspongui, i desprs es deixa buidar completament, mentre que d'altres, les denominades de doble anivelli, a ms s'haur d'anivellar en arribar a l'ltima marca. L'avantatge d'aquestes ltimes s que no perden la precisi si se'ls trenca la punta cnica. Depenent del seu volum, les pipetes tenen un lmit d'error. 

 Com tot material ha de ser net abans de ser utilitzat i s important que mentre estigui sent usat amb un reactiu o mostra deixar-lo al recipient per evitar confondre'l amb un altre. A ms, a l'sser un material volumtric no l'hi ha de sotmetre a canvis bruscos ni a altes temperatures.

S'introdueix la pipeta (amb la punta cnica per a baix) al recipient del qual es desitja treure un volum determinat de mostra.
Es colloca una propipeta o una de perita a la punta lliure i es fa ascendir el lquid per sobre de l'aforament superior. MAI PIPETEAR AMB LA BOCA.
Rpidament es gradua amb la propipeta o es treu la perita collocant el dit ndex obturant la punta, per evitar que descendeixi.
Es disminueix de manera lleu i lentament la pressi exercida pel dit, fins que el lquid comenci a descendir. Es torna a pressionar quan el menisc del lquid va arribar a 0. Si el lquid va descendir massa, es comena novament.
Es trasllada la pipeta al recipient destinaci|dest.
Es disminueix novament la pressi del dit fins a arribar a la quantitat de millilitres necessaris.
En el cas de les pipetes de simple anivelli, per buidar-la completament es treu el dit completament i es deixa caure. Per no s'ha de forar la caiguda de les ltimes gotes, sin que aquestes han de quedar a la punta cnica de la pipeta.          

 Tipus .
 Pipeta graduada .
Sn les que tenen varies divisions al llarg del tub. En la seva part superior es troben les segents indicacions:
- Volum total de la pipeta.
- Volum entre dos lnies de graduaci.

Existeixen dos tipus de pipetes graduades:
 Les pipetes on les seves graduacions arriben fins l extrem inferior. El volum total que es pot medir en elles s el que hi ha des de la lnia  0  i l extrem inferior de la pipeta.
 Les pitetes on les seves graduacions no arriben fisn l extrem inferior. En aquestes pipetes el volum total s el que hi ha entre la lnia  0  i la ltima lnia de l extrem inferior.

 Pipeta aforada o volumtrica .
Sn les que tenen un sola senyal d enrasament que marca la seva capacitat. Serveixen per medir volums amb gran precisi.

Existeixen dos tipus de pipetes aforades:
 Amb una lnia de graduaci. Desprs  de buidar el seu contingut s ha de deixar que s eixigui d entre 15 a 45 segons i que l ltima gota rellisqui per la paret del recipient. Mai s ha de bufar dins la proveta.
 Pipetes amb dues lnies de graduaci. Sn ms precises per requereixen mans ms expertes.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116664" title="Emily Bront" nonfiltered="2788" processed="2781" dbindex="47959">

Emily Jane Bront (Thornton, 30 de juliol de 1818 - Haworth, 19 de desembre de 1848 ) va ser una poetessa i novellista britnica, germana de Charlotte Bront i d'Anne Bront. Cims borrascosos (Wuthering Heights), la seua nica novella, est considerada com un clssic de la literatura anglesa.

 Biografia .
Cinquena filla d'una famlia de set infants, Emily Bront pass gaireb tota la seua curta vida a un presbiteri de Haworth, a Yorkshire, on son pare, Patrick Bront, hi era pastor. En aquest ambient es va desenvolupar el seu talent literari.

Durant la seua infantesa, desprs de la mort de sa mare i de les seues dues germanes majors a un pensionat, son pare i la seua tia materna, Elizabeth Branwell, van decidir deixar als infants una gran llibertat. Aleshores Emily va crear junt amb Charlotte, Anne i el seu germ Branwell un mn imaginari: Angria, on es desenvolupaven les histries que ells inventaven. Ms tard, Emily i Anne van fer pinya, creant els pasos de Gondal i Gaaldine, segons sembla ms auters i ms realistes.

Emily, talentosa i somniadora, mai no va reeixir en les seues relacions amb el mn exterior. Una segona temptaviva d'escolaritzaci i desprs un primer lloc com a institutriu, es van saldar amb sengles fracassos. L'any 1842, va viatjar a Brusselles amb la seua germana Charlotte, on va estudiar francs i alemany i va esdevenir una excellent pianista, amb una destacada predilecci per Beethoven. Per, acabats els estudis, va retornar a Haworth, on va esdevenir la mestressa de casa del presbiteri i on va dividir la resta de la seua vida entre les feines domstiques, les passejades pel camp i l'escriptura.

Va escriure molta poesia utilitzant els personatges del pas imaginari de Gondal, o relativa s la seua experincia personal amb la natura o a les seues opinions filosfiques. Alguns d'entre els seus poemes relaten experincies de tipus mstic.

Emily i les seues germanes van decidir editar l'any 1846 un volum amb llurs poemes, assumint elles el cost de l'edici. A causa dels prejudicis de l'poca van utilitzar pseudnims masculins, i aix Emily esdevingu "Ellis Bell".

Tamb assumint-ne el cost i amb pseudnim, va publicar l'any segent la seua nica novella Cims borrascosos (Wuthering Heights) que va obtenir un cert xit, tot i que sense parallel a l'obtingut per la seua germana Charlotte (1816-1855) amb Jane Eyre, publicat el mateix any. Destacable per la densitat de l'escriptura, el rigor de la construcci i per un romanticisme molt personal, influenciat pel romanticisme alemany, sovint Cims borrascosos ha estat comparada amb una tragdia grega o shakespeariana per la seua intensitat. Per la innovadora construcci de la novella va deixar perplexos els crtics de l'poca, i el vertader reconeixement del seu mrit es va retardar. El geni d'Emily Bront no s'evidenciar amb claredat ms que a les acaballes del Segle XIX.

De retorn a la casa familiar desprs d'una decepci amorosa, Branwell cau en l'alcoholisme. Va ser sobre Emily, fsicament la ms forta de la famlia, sobre qui va reposar la major part de la crrega. Al soterrament del seu germ va refredar-se, i desprs va refusar sistemticament qualsevol tractament o reps. Va morir de tuberculosi el 19 de desembre de 1848 i est soterrada a la fosa familiar de l'Esglsia de St. Michael and All Angels, a Haworth, Yorkshire de l'Oest.

 Referncies .
 Dictionnaire des personnages, collection dirigida per Guy Schoeller, Bouquins, ditions Robert Laffont ;
 Gerin, Winifred, Emily Bront, Oxford University Press, 1972 ;
 Barker, Juliet, The Bronts, Weidenfeld & Nicolson, 1994 ;
 Davies, Stevie, Emily Bront: Heretic, The Women's Press, 1994 ;

 Enllaos externs .

  Les obres d'Emily Bront al Projecte Gutenberg.
  Les obres d'Emily Bront (HTML).
  Une fitxa a Biblioweb;
  Curta biografia i poemes escollits;
  Un blog d'actualitats sobre les Bront.;
  Bronte Sisters Links;
  Brontana;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116665" title="Waling Dykstra" nonfiltered="2789" processed="2782" dbindex="47960">
Waling Dykstra (Vrouwen, provncia de Frsia,  1821   1914) fou un escriptor i erudit fris, un dels responsables de la seva codificaci. 
Escriv poesies, narracions, el recull Fan Fryske Folklore (Sobre el folklore fris, 1895) i el Fryske Woartengoek (Diccionari fris, 1885-1911) amb Colmjon. El 1850 fundaria la revista Sljucht en Rucht (Llis i Dret), des d on ell i Colmjon intentaren difondre les noves normes gramaticals frisones per tal d augmentar-ne l acceptaci.

 Obres .
  De Fryske Thyl Ulespegel of De wonderlike Libbenskiednis fen Hantsje Pik 1908;
 De silveren rinkelbel - 1950;
 De Fryske Thyl Ulespegel - 1953;
 Uit Frieslands Volsleven - 1970;
 Friesch Woordenboek - 1971;
 In dei fan plezier (ferhalen) - 1971;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116666" title="Piter Jelles Troelstra" nonfiltered="2790" processed="2783" dbindex="47961">

Piter Jelles Troelstra (Ljouwert, 1860- La Haia 1930) fou un poeta i poltic fris.

Es va interessar de ben jove per la poltica i milit en el  Friese Volkspartij (Partit Popular Fris), per adoptaria el socialisme com a ideologia. Ms tard fundaria la Sosiael Demokratysk Frysk Forbn (Uni Socialdemcrata Frisona), unida a la Sociaal-Democratische Bond o SDB, per el 1893 el deixaria per fundar el Sociaal Democratische Arbeiders Partij  a la amb el qual obtindria l acta de diputat per Frsia durant el perode 1918-1930 i des del qual defensaria les reivindicacions culturals frisones i el sufragi universal. El 1918, inspirat en la Revoluci russa i aprofitant la derrota alemanya en la Primera Guerra Mundial, va incitar un aixecament socialista que va fracassar i va malmetre el seu prestigi. 

Tamb va fundar el 1881 el diari It jone Frysln, des d on es van fer popular els Fryske winterj nenocht (Celebracions frisones d hivern), teatre i cabaret en fris a les tavernes, molt criticat pels predicadors cristians Wunkes i Huisman.

Bibliografia.
 1881: Fryske Brilloftswille ;
 1881: Oan 'e Sdyk ;
 1881: Wiersizzer fan lde Foekje fan Heech ;
 1881: It jonge Frysln ;
 1885: Fij, Ltsen! ;
 1886: Nei de Stoarm ;
 1886: Nij Frysk Lieteboek ;
 1909: Rispinge ;
 1910: Fen Liet en Libben ;
 1930: Gedenkschriften;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116674" title="Emil Hermann Fischer" nonfiltered="2791" processed="2784" dbindex="47963">


Hermann Emil Fischer ( Euskirchen, Alemanya 1852 - Berln 1919 ) fou un qumic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1902.

Biografia.
Va nixer el 9 d'octubre de 1852 a la ciutat d'Euskirchen, situada a l'estat alemany de Rin del Nord-Westflia. Fischer comen a treballar als negocis familiars del seu pare, fins que aquest l'envi a la universitat, alegant que el seu fill era incompetent pels negocis. Ingress a la Universitat de Bonn el 1872 per estudiar qumica, encara que es canvi desprs a la Universitat d'Estrasburg, on es doctor el 1874, amb un estudi sobre la fenolfatelena. 

Seguint a un dels seus professors, Fischer es convert en professor de qumica en diverses universitat alemanyes com les de Munic, Eerlangen, Wrburg i Berln, on s'establ el 1892 i hi rest fins al final de la seva vida. 

Fischer mor el 15 de juliol de 1919 a la ciutat de Berln.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada a Verona descobr, al costat del metge Joseph von Mering, el veronal o barbital, el primer somnfer del grup dels barbitrics.

En la seva recerca va demostrar que les protenes estan composades per cadenes d'aminocids i que l'acci dels enzims s especfica, efectuant la hidrlisi de les protenes complexes en aminocids. En el seu treball al voltant dels glcids va determinar l'estructura molecular de la glucosa i la fructosa. Aix mateix fou el primer qumic que va plantejar la frmula de derivats de la purina, com per exemple l'cid ric, i la cafena. L'any 1902 li fou concedit el Premi Nobel de Qumica pel seus estudis de sntesi del grup de la purines.

Va establir un vincle entre la biologia, la qumica orgnica i l'estereoqumica. El seu nom forma part de diferents processos qumics, com la projecci de Fischer, la sntesi de pptids de Fischer i la reducci de Fischer entre d'altres. Les medalles atorgades per la Societat Alemanya de Qumica porten el seu nom.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1902;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116678" title="Anne Bront" nonfiltered="2792" processed="2785" dbindex="47964">

Anne Bront (17 de gener de 1820   28 de maig de 1849) novellista i poetessa britnica, la ms jove de la famlia literria de les Bront.

Vida i obra.
Anne Bront va nixer el 17 de gener de 1820 a Thorton al si d'una famlia eminentment novellesca, no noms  perqu d'ella van sortir tres grans escriptores: Charlotte Bront, Emily Bront i la mateixa Anne, sin perqu les seues vides i les seues circumstncies, iclosa la del germ Branwell, van servir de puntal destacat a les seues obres, que sovint presenten trets autobiogrfics.

Anne era la menor de les tres germanes i va crixer junt amb els altres, inserint-se en el mn mgic d'aquesta singular famlia en qu la presncia de la mort dels ssers estimats va ser una constant des de la infncia  -germanes i mare mortes-, marcant-los amb un segell indeleble que sorgeix en les seues pgines i a travs dels seus poemes. 

En la seua infantesa es van inventar dos mons que van denominar Gondal i Angria i sobre ells escrivien. 

Anne va cursar estudis en l'escola preparant-se per a ser una institutriu, nica eixida de l'poca per a les dones que volien treballar, o no tenien un altre remei si aconseguir un marit no era el seu objectiu. 

Als 19 anys, va entrar d'institutriu amb la famlia Ingham a Blake Hall, per es va trobar amb uns xiquets ingovernables i consentits als que no li permetien educar amb la disciplina que hi calia, i hi va renunciar per prpia voluntat, en veure frustrats els seus ideals educadors. Tanmateix, aquesta decepcionant experincia va ser desprs la inspiraci per a la seua primera novella: Agnes Grey. 

Desprs Anne va treballar novament com a institutriu, aquesta vegada a casa del reverend Edmund Robinson, a Thorp, prop de York. Amb les filles del reverend es van repetir els mateixos problemes que en l'anterior exercici de la seua tasca docent. Tanmateix, en aquesta ocasi, va poder no noms domar les seues alumnes Bessy i Mary, sin que va aconseguir que aquestes li professaren un verdader afecte i no l'arribaren a oblidar mai. 

La curta vida d'Anne Bront, desproveda de tot element romntic amors, discorre melanclica entre les seues classes, les seues novelles, els seus passejos per la platja de Scarborough en les vacances, i l'atenci obsessiva que tenien les tres germanes, Emily, Charlotte i Anne, per Branwell el noi consentit de la famlia, a qui se li tolerava qualsevol cosa. 

En el cas concret d'Anne, ella va compartir amb el seu germ l'ensenyament dels xiquets de la famlia del reverend Robinson, a l'introduir-l'hi personalment a fi de qu donara classes de msica al petit Edmund. El resultat no va poder ser ms desastrs: 

Branwell es va enamorar de Lydia Robinson, la mare del seu deixeble. La passi va durar dos anys i mig, la qual cosa va ocasionar un vertader drama familiar per als Bront -per no parlar ja dels Robinson-, amb el jove fet un addicte a l'alcohol i a l'opi i sense possibilitat d'esmena. 

L'alcoholisme del jove Branwell, serviria no obstant, perqu Anne escriguera una  novella L'arrendatari de Wildfell Hall, criticada en el seu temps, fins i tot per la seua mateixa germana Charlotte, en considerar que no era  apropiada  a causa de la cruesa del tema, com a literatura femenina. 

Les germanes Bront van estar molt unides: van planejar el muntar una escola, van escriure poemes que desprs presentarien sota els pseudnims masculins de Currer, Ellis i Acton Bell, en un llibre de qu es van vendre escassos exemplars, i van publicar les seues novelles. Noms Jane Eyre de Charlotte Bront va conixer la popularitat. 

Cims borrascosos, d'Emily, va ser prcticament anatemizada, Agnes Grey, d'Anne, va ser noms acceptada, mentre que L'arrendatari de Wildfell Hall no va ser ben rebuda. Tanmateix, avui dia ha millorat la valoraci d'aquesta darrera novella, principalment  a causa de l'alta qualitat descriptiva d'una situaci molt delicada: la influncia de l'alcoholisme en les vides dels qui directament o indirectament la pateixen. 

El 24 de setembre de 1848 va morir Branwell amb 31 anys, Emily no va tardar a seguir-lo a la tomba i Anne tamb va abandonar el mn el 28 de maig de 1849. 

Els tres van morir de tuberculosi, amb altres complicacions en el cas de Branwell. Des de la distncia, Branwell no sembla posseir vida prpia a banda de les seues famoses germanes, que es van servir d'ell per a inspirar-se: un home capritxs, violent, colric, dbil de carcter i apassionat, sempre egoista i manipulador, i del qual han quedat uns pocs retrats maldestres fets a les Bront.

Els ltims dies d'Anne Bront van ser tan romntics i tristos com cabia d'esperar; va anar apagant-se a poc a poc i les seues ltimes paraules, dedicades a la germana supervivent, que no se separava de la seua capalera, sn aquestes: 

Tin valor, Charlotte, tin valor....;

Anne Bront est soterrada a Scarborough, un bell lloc costaner que ella va estimar intensament per haver-hi viscut els moments ms felios de la seua breu existncia.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116679" title="Incendi forestal" nonfiltered="2793" processed="2786" dbindex="47965">


Un incendi forestal s la propagaci del foc sense control a travs d'una superfcie forestal ja sigui arbrada o no.

Les zones de clima mediterrani de tot el mn sn fcilment afectades pels incendis forestals ja que la vegetaci a l'estiu est envoltada per una atmosfera molt clida i a la vegada molt seca i la inflamabilitat s molt alta.

Encara que els focs forestals siguin una part de l'ecosistema, l'activitat humana n'ha incrementat la feqncia i l'extensi. 

El Combustible.
Dins dels dos components d'un foc comburent (aire) i combustible la massa forestal s en conjunt un combustible de diferent inflamabilitat segons la seva composici (terpens, renes i minerals) i el seu estat d'humitat. 

La ignici.
D'origen natural: Els llamps representen la causa d'entre el 8 i el 10% dels incendis forestals de llocs de clima mediterrani com Catalunya (especialment en tempestes seques de l'estiu).
D'origen antrpic: Es poden dividir en intencionats i no intencionats o accidentals. ;

Tipus d'incendis forestals.
Focs de superfcie: sn els que es propaguen cremant l'estrat herbaci i el matollar sn els ms freqnts i els inicials que passen a ser dels altres tipus. ;
Focs de capades: cremen la part alta dels arbres i avancen molt ms depressa que l'anterior ja que amb l'altura s'incrementa la velocitat del vent.
Focs de subsl: Es propaguen sota de la superfcie i cremen matria orgnica seca, arrels o torba, el desplaament s ms lent que en els tipus anteriors per pot durar ms.

Prevenci d'incendis forestals.
Bsicament la prevenci consisteix en gestionar el risc d'incendi que cal determinar a partir de dues perspectives complementries: el coneixement del risc derivat de les caracterstiques prpies de cadascuna de les zones d'un territori (que permetra fer un planejament de necessitats d'equipament) i el coneixement de les condicions meteorolgiques que afavoriran en un moment donat l'inici d'un foc forestal.

Les mesures habituals que es prenen sn les d'aclarir en algunes zones la massa forestal, l'establiment de zones sense vegetaci sota les lnies elctriques, els tallafocs , els conreus verds a l'estiu (trepadella, cnem, vinya etc.) el desbrossat, l'acci de pastura controlada i l'establiment de vies d'accs. Amb aquestes mesures es descompacta la massa de combustible i s'interromp la seva continutat.

Mesures d'extinci de foc forestal.
Contrafocs: En grans incendis de vegades s la mesura ms efectiva, consisteix en cremar controladament una superfcie per a que quan hi passi el foc aques es pari en no trobar combustible.
Equips de terra: es componen de voluntaris (ADF i altres voluntaris a Catalunya) i professionals bombers, tots aquests veuen dificultada la seva actuaci per la dificultat d'accs a determinats punts del bosc i la manca d'aigua. De vegades els petits focs es poden apagar amb branques.
Equip aeri: el composen avions i helicpters, en grans focs la seva acci malgrat que sigui espectacular de vegades no s gaire efectiva.
Referncies.
Foc verd II, Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca 1999 ;
 Baumgardner, D., et al. 2003. Warming of the Arctic lower stratosphere by light absorbing particle. American Geophysical Union fall meeting. Dec. 8-12. San Francisco.
 Bridge, S.R.J, K. Miyanishi and E.A. Johnson. 2005. A Critical Evaluation of Fire Suppression Effects in the Boreal Forest of Ontario. Forest Science 51:41-50.
 Cumming, S.G. 2005. Effective fire suppression in boreal forests. Can. J. For. Res. 35: 772 786.
 Fromm, M., et al. 2003. Stratospheric smoke down under: Injection from Australian fires/convection in January 2003. American Geophysical Union fall meeting. Dec. 8-12. San Francisco.
 Johnson, E.A. and Miyanishi K. (Eds.) 2001. Forest Fires - Behavior and Ecological Effects. Academic Press, San Diego.
 Johnson, E.A., K. Miyanishi, and S.R.J. Bridge. 2001. Wildfire regime in the boreal forest and the idea of suppression and fuel buildup. Conserv. Biol. 15:1554-1557.
 Li, C. 2000. Fire regimes and their simulation with reference to Ontario. P. 115-140 in Ecology of a managed terrestrial landscape: patterns and processes of forest landscapes in Ontario, Perera, A.H., D.L. Euler, and I.D. Thompson (eds.). UBC Press, Vancouver, BC.
 Makarim, Nabiel, et al. BAPEDAL and CIDA-CEPI. 1998. Assessment of 1997 Land and Forest Fires in Indonesia: National Coordination. From "International Forest Fire News", #18, page 4-12, January 1998.
 Martell, D.L. 1994. The impact of fire on timber supply in Ontario. For. Chron. 70:164-173.
 Martell, D.L. 1996. Old-growth, disturbance, and ecosystem management: commentary. Can. J. Bot. 74:509-510.
 Miyanishi, K., and E.A. Johnson. 2001. A re-examination of the effects of fire suppression in the boreal forest. Can. J. For. Res. 31:1462-1466.
 Miyanishi, K., S.R.J. Bridge, AND E.A. Johnson. 2002. Wildfire regime in the boreal forest. Conserv. Biol. 16:1177-1178.
 Pyne, S.J. et al. 1996. Introduction to Wildland Fire. Wiley, New York.
 Stocks, B.J. 1991. The extent and impact of forest fires in northern circumpolar countries. P. 197-202 in Global biomass burning: atmospheric, climatic and biospheric implications, Levine, J.S. (ed.). MIT Press, Cambridge, MA.
 Wang, P.K. 2003. The physical mechanism of injecting biomass burning materials into the stratosphere during fire-induced thunderstorms. American Geophysical Union fall meeting. Dec. 8-12. San Francisco.
 Ward, P.C., and W. Mawdsley. 2000. Fire management in the boreal forests of Canada. P. 274-288 In Fire, climate change, and carbon cycling in the boreal forest, Kasischke, E.S., and B.J. Stocks (eds.). Springer, New York, NY.
 Ward, P.C., and A.G. Tithecott. 1993. The impact of fire management on the boreal landscape of Ontario. Aviation, Flood and Fire Management Branch Publication No. 305. Ont. Min. Nat. Res., Queens Printer for Ontario, Toronto, ON.
 Ward, P. C., Tithecott, A. G., & Wotton, B. M. 2001. Reply a re-examination of the effects of fire suppression in the boreal forest. Canadian Journal of Forest Research, 31(8), 1467. ;
 Weber, M.G., and B.J. Stocks. 1998. Forest fires in the boreal forests of Canada. P. 215-233 in Large forest fires, Moreno, J.M. (ed.). Backhuys Publishers, Leiden, The;

Enllaos externs.


Current Wildland Fire Information in the United States;
Fire Situation Report - Canadian Forest Service;
The British Columbia Ministry of Forests-Protection Branch;
Global Fire Monitoring Center (GFMC);
European Forest Fire Information System ;
GeoMAC: Wildfire information and internet map viewer of current wildfires in the United States;
Locations of large fires in the US and Canada based upon MODIS satellite imagery;
Forest Fire Warnings - emergency warnings to communities adjacent to a forest fire;
The 10 standard fire orders and 18 watch out situations;
Volunteer Wildfire Services, Cape Town, South Africa;
BWCA Fire Restrictions, Fire Danger, and Forest Fire Updates;

Forest Fire Lookout Association;
The International Journal of Wildland Fire;
The International Association of Wildland Fire;
FEMA report on the East Bay Hills Fire;
Interesting Forest Fire Policy;
SIADEX: A decision support system for fighting forest fires in Andalusia;
Fire in the East, Fire in the West An overview of conditions and agents of wildfire in different U.S. ecosystems;
French National Centre for Scientific Research - University of Corsica An international platform for the  experimental investigations of free wildland fires at field scale;
Fire and Haze in Southeast Asia;
CBC Digital Archives - Fighting Forest Fires;
 Foro sobre incendios forestales batelumes.mundoforo.com;

 Natural Disasters - Forest Fire Great research site for kids;
Wildfire photographs;
Fire and Conservation, The Nature Conservancy's Global Fire Initiative;
The California Chaparral Field Institute;
Wildfire Training and Fatality Investigations;
Wildland Fire Lessons Learned Center ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116681" title="Memorial Francesc Basil" nonfiltered="2794" processed="2787" dbindex="47966">
Els premis Memorial Francesc Basil, tamb anomenats Premis Francesc Basil, convocats en homenatge al compositor figuerenc Francesc Basil i Oliveras, han tingut 24 edicions fins al 2006. Premien sardanes originals. Per un conveni signat el el 27 de maig del 1999, en les darreres edicions han estat coorganitzats per l'Ajuntament de Figueres, l'associaci Amics de Francesc Basil i el Foment de la Sardana Pep Ventura. Una llista (incompleta) de guanyadors:

 1974 Ricard Viladesau i Caner A Lloret de Mar;
 1975 ?
 1976 Ricard Viladesau i Caner Noces de diamant;
 1977 ?
 1978 Toms Gil i Membrado Honorant Francesc Basil;
 1979 Josep Maria Bernat i Colomina Scala Dei;
 1983 Ramon Vil i Ferrer Cors catalans ? / Pepita Llunell i Sanahuja Jugvem al jard ?
 1984 Josep Prenafeta i Gavald El retaule de la Paeria;
 1985 Ricard Viladesau i Caner Xiroia;
 1986 Josep Capell i Hernndez Apassionada ? /Josep Maria Bernat i Colomina Faig i branca ?
 1987 Josep Maria Bernat i Colomina La nit;
 1998 Joan Llus Moraleda i Perxachs Un nou al de vida;
 1999 Pau Castanyer i Bachs Puigsacalm;
 2000 Xavier Pags i Corella Cerunia;
 2001 Joan Llus Moraleda A la Rambla, la Principal de la Rambla;
 2002 Pau Castanyer i Bachs Comanegra;
 2003 Josep Coll i Ferrando El codolar;
 2004 Francesc Teixid i Ponce Aiges Tortes;
 2005 Marc Timn i Barcel Tempus Fugit Ex Aequo ?
 2006 Jordi Feliu i Horta Ginjlia ;
 2007 Marc Timn i Barcel 100 anys de fraternitat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116682" title="Esglsia monlit de Saint-milion" nonfiltered="2795" processed="2788" dbindex="47967">
L'esglsia monlit de Saint-milion est completament cavada a la roca calcria sota terra, d'una alada que sembla una catedral soterrada. s la ms vasta d'Europa per les seves dimensions.

Aquesta esglsia s el resultat de l'ampliaci de coves. Es diu que els monjos que la van excavar van arribar a ser cinquanta-cinc en alguns moments. L'interior sorprn tant per l'amplitud de les naus, tallades a la pedra, com pel tall perfectament regular de les voltes i dels pilars quadrangulars. Un baix relleu en el fons de la nau central representa dos ngels guardians de les portes del Parads.

El campanar.

El campanar situat exactament sobre l'esglsia monlit comen a ser construt des del segle XII. Tanmateix, sols la planta baixa i el primer pis daten d'aquesta poca. Els segon i tercer pisos sn construts al segle XIII i s'acab totalment amb escala inclosa al final de l'edat mitjana, finals del segle XV.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116686" title="Legi IV Macedonica" nonfiltered="2796" processed="2789" dbindex="47969">
La legi IV Scythica fou una legi romana creada per Juli Csar l'any 48 aC amb legionaris itlics. L'any 70 l'emperador Vespasi la llicenci, per fou reconstituda poc desprs amb el cognomen Flavia Felix. El seu emblema era un bou i un capricorn.

La constituci de la legi es produ quan Juli Csar estava preparant la persecuci de Pompeu, que desprs de l'arribada de Csar a Roma, havia fugit d'Itlia i es trobava a Grcia. Les primeres batalles de la legi foren la batalla de Dyrrachium i la batalla de la Farslia. Posteriorment la legi qued estacionada a Macednia, d'on prov el seu cognomen. L'any 30 aC August transfer la legi a la Hispnia Tarraconense, per lluitar en les guerres cntabres. Una vegada finalitzades les campanyes la IV Macedonica romangu a la Pennsula Ibrica.

L'any 43 dC fou enviada a la Germnia Superior, per substituir la legi XIV Gemina com a guarnici de  Moguntiacum (actual Magncia). Juntament amb la XXII Primigenia son suport a Vitell en l'any dels quatre emperadors (69 dC), primer contra Ot i desprs contra Vespasi. Una vegada al poder, Vespasi confiava poc en les tropes de la IV Macedonica, de manera que llicenci la legi.

 Vegeu tamb .
 Llista de legions romanes;
 Legi romana;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116687" title="Adalia" nonfiltered="2797" processed="2790" dbindex="47970">



Adalia s un gnere de marieta de la famlia Coccinellidae, subfamlia Coccinellinae, tribu Coccinellini.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116694" title="Alberto Ginastera" nonfiltered="2798" processed="2791" dbindex="47971">

Alberto Evaristo Ginastera (Buenos Aires, 11 d'abril de 1916 - Ginebra, 25 de juny de 1983) va ser un compositor de msica clssica argent. Fill de pare catal i mare italiana. s considerat un dels compositors llatinoamericans ms importants.

Neix a Buenos Aires i estudia al conservatori d'aquesta ciutat, fins que es gradua el 1938. Desprs de visitar els Estats Units entre 1945 i 1947, on va estudiar amb Aaron Copland a Tanglewood, torna a la seva ciutat natal i funda al costat d'altres compositors la Lliga de compositors de l'Argentina. Treballa com docent, es trasllada a EE.UU. el 1968 i a Europa el 1970. Mor a Ginebra.

Entre les seves obres trobem peres (Don Rodrigo (1964), Bomarzo (1967), censurada per obscena, i Beatrix Cenci (1971), concerts (dos per a piano, dos per a violonxel, un per a viol i un per a arpa), altres peces orquestrals, msica per a ballets (entre altres, Panamb (1940)), msica de cambra i un gran nombre de peces per a piano. Ginastera va agrupar la seva msica en tres perodes: nacionalisme objectiu, nacionalisme subjectiu i neo-expressionisme.

Va compartir amb Manuel Mujica Linez el Premi Pulitzer que es va conferir a l'pera Bomarzo.

Ginastera va ser conegut fora del cercle de msics de la msica clssica, quan el grup de rock Emerson Lake and Palmer va adaptar el quart moviment del seu primer concert per a piano i el va gravar al seu popular lbum Brain Salad Surgery, amb el nom de Toccata. L'enregistrament no sol va tenir l'aprovaci de Ginastera, sin el seu suport.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116702" title="Mirella Freni" nonfiltered="2799" processed="2792" dbindex="47972">
Mirella Fregni, coneguda com Mirella Freni (Mdena, 23 de febrer de 1935), s una famosa soprano italiana cantant d'pera, admirada per la seva veu i el seu talent interpretatius. El seu repertori inclou gaireb quaranta rols, particularment els de Verdi i Puccini per tamb els de Mozart i Txaikovski. Freni va estar casada per molts anys amb el baix blgar Nicolai Ghiaurov, amb qui a ms va gravar i va actuar amb freqncia.

La famlia de Mirella era de classe mitjana (la seva mare i la mare del tenor Luciano Pavarotti van treballar juntes a la cigarrera de Mdena i ambds van ser alletats per la mateixa dida). Encara que va ser una nena talentosa per a la msica i va cantar l'ria Un bel di vedremo als deu anys en un concurs de radio, el tenor Beniamino Gigli li va advertir que corria el risc d'arrunar la seva veu si no deixava el cant fins que fos una mica ms gran. Freni va reprendre el cant als 17 anys.

El seu debut operstic va ser a Mdena el 1955, als 19 anys, cantant el personatge de Micala de Bizet. Malgrat que va rebre diverses ofertes, va decidir deixar de costat la seva carrera per casar-se i tenir un fill amb el seu professor de cant Leone Magiera.

El 1958 va reiniciar la seva carrera, guanyant un concurs de cant i interpretant Mim de Puccini al Teatro Regio de Tor. Desprs va cantar a la Netherlands Opera en la temporada 1959-1960. Va ser reconeguda internacionalment quan va cantar el paper dAdina en una producci de Franco Zeffirelli de L'elisir d'amore al Festival de Glyndbourne. En la temporada 1960-1962, va cantar en aquest mateix festival els personatges cmics de Susanna i Zerlina. Va debutar en el Royal Opera House com Nannetta el 1961, a la Scala el 1963 (sota la direcci d'Herbert von Karajan i Zeffirelli), i en el Metropolitan com Mim el 1965.

El seu repertori es va ampliar per incloure Li, Marguerite i Juliette. Entre els anys 1970 i 1980 va cantar rols ms pesats de Verdi, com Elisabetta, Desdemona, Amelia, Elvira, Leonora i, fins i tot Ada. Tamb va cantar papers de Puccini com Manon, Tosca, Madama Butterfly i els tres personatges dIl Trittico. En els anys 1990 va incloure tamb personatges del verisme itali, com Adriana, Fedora i Madame Sans-Gne, i fins i tot papers de l'pera russa, com Tatiana, Llissa i Juana.

El 1981 es va casar amb Ghiaurov i junts van fundar el Centre Universale del Bel Canto a Vignola. Van iniciar a donar classes mestres en aquest centre el 2002. Desprs de la mort de Ghiaurov, el 2004, Freni va continuar el seu treball i les seves classes no noms en el centre sin al voltant de tot el mn.

El 1990 va publicar les seves memries, Mio Caro Teatro. Aquell mateix any, va rebre l'orde Cavaliere della Gran Croce della Repubblica Italiana i el 1993 la condecoraci d'honor de la Legi francesa.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116708" title="Llista de videojocs de Dreamcast" nonfiltered="2800" processed="2793" dbindex="47973">
Aquest article s la llista de videojocs de la Sega Dreamcast, organitzats alfabticament per nom.



0 9.
4 Wheel Thunder;
4x4 Evolution;
18 Wheeler American Pro Trucker;
90 Minutes Sega Championship Football;
102 Dalmatians Puppies to the Rescue;

 A .
Advanced Daisenryaku (japons);
Advanced Daisenryaku 2001 (japons);
Aero Dancing i (japons);
Aero Dancing F - Tsubasa's First Flight (jap);
AeroWings;
AeroWings 2 Airstrike;
Air;
Airforce Delta;
Alien Front Online ;
Alone in the Dark: The New Nightmare;
Aqua GT;
Animastar (japons);
Armada;
Army Men: Sarge's Heroes;
Atari Anniversary Edition;

 B .
Bang! Gunship Elite;
Bangai-O;
Bass Rush Fishing;
Black Matrix A/D (japons);
Blue Stinger;
Boku Doraemon (japons);
Bomberman Online;
Bust a Move 4;
Buzz Lightyear of Star Command;

 C .
Caesars Palace 2000;
Cannon Spike;
Capcom vs. SNK: Millennium Fight 2000';
Capcom vs. SNK: Millennium Fight 2000 Pro';
Capcom vs. SNK 2';
Cardcaptor Sakura (japons);
Carrier;
Centipede;
Championship Surfer;
Charge  N Blast;
Chicken Run;
Chu Chu Rocket;
Coaster Works;
Confidential Mission;
Conflict Zone - Modern War Strategy;
Cosmic Smash (japons);
Crazy Taxi;
Crazy Taxi 2;
Culdcept 2 (japons);

 D .
D2;
Dance Dance Revolution: 2nd Mix;
Dance Dance Revolution: Club Version;
Dave Mirra Freestyle BMX;
Daytona USA;
Dead or Alive 2;
Deadly Skies;
Death Crimson OX;
Deep Fighter;
Demolition Racer: No Exit;
Despiria (japons);
Di Gi Charat Fantasy (japons);
Dino Crisis;
Disney s Dinosaur;
  Disney's Magical Racing Tour;
Donald Duck: Goin' Quackers;
Draconus - Cult of the Wyrm;
DreamStudio;
Dragon Riders: Chronicle of Pern;
Ducati World Racing Challenge;
Dynamite Cop;

 E .
Ecco the Dolphin: Defender of the Future;
ECW Anarchy Rulz;
ECW Hardcore Revolution;
Eldorado Gate Volume 1 (japons);
Eldorado Gate Volume 2 (japons);
Eldorado Gate Volume 3 (japons);
Eldorado Gate Volume 4 (japons);
Eldorado Gate Volume 5 (japons);
Eldorado Gate Volume 6 (japons);
Eldorado Gate Volume 7 (japons);
Elemental Gimmick Gear (E.G.G.);
Elysion (japons);
ESPN International Track & Field;
ESPN NBA 2 Night;
Evil Dead: Hail to the King;
Evil Twin: Cyprien's Chronicles;
;
Evolution 2: Far Off Promise;
Expendable;

 F .
F1 World Grand Prix;
F355 Challenge Passione Rossa;
Fatal Fury - Mark of the Wolves;
Fighting Force 2;
Fighting Vipers 2;
Flag to Flag;
Floigan Brothers;
Frogger 2: Swampy's Revenge;
Fur Fighters;

 G .
Gauntlet Legends;
Giga Wing;
Giga Wing 2;
Giant Gram 2000 (japons);
Giant Killers;
Godzilla Generations (japons);
Godzilla Generations:Maximum Impact (japons);
Grandia 2;
Grand Theft Auto 2;
The Grinch;
Guilty Gear X;
Gunbird 2;
Gundam Battle Online (japons);
Gundam - Side Story 0079;

 H .
Half Life;
Headhunter;
Heavy Metal - Geomatrix;
Hidden and Dangerous;
The House of the Dead 2;
Hoyle Casino;
Hydro Thunder;

 I .
Ikaruga (japons);
Illbleed;
Incoming;
Industrial Spy;
Iron Aces;

 J .
J. League Spectacle Soccer (japons);
Jeremy McGrath Supercross 2000;
Jet Grind Radio;
JoJo's Bizarre Adventure;

 K .
Kao the Kangaroo;
Kanon (japons);
The King of Fighters: Evolution;
King of Fighters - Dream Match '99;
The King of Fighters 2000;
The King of Fighters 2001;
The King of Fighters 2002;
;

 L .
Lake Master Pro;
Last Blade 2: Heart Of The Samurai;
Last Hope - AES;
Legacy of Kain: Soul Reaver;
Looney Tunes - Space Race;

 M .
Macross M3 (japons);
MagForce Racing;
Maken X;
Maqiupai (japons);
Marionette Handler (japons);
Marionette Handler 2 (japons);
Mars Matrix: Hyper Solid Shooting;
Marvel vs. Capcom: Clash of Super Heroes;
Marvel vs. Capcom 2: New Age of Heroes;
Mat Hoffman's Pro BMX;
Max Steel;
Maximum Pool;
MDK2;
Metropolis Street Racer;
Midway's Greatest Arcade Hits Vol 1;
Midway's Greatest Arcade Hits Vol 2;
Moho;
Monaco Grand Prix;
Monaco GP Racing Simulation 2 (japons);
Mortal Kombat Gold;
Mr. Driller;
Ms. Pac-Man Maze Madness;
MTV Sports: Skateboarding Feat. Andy MacDonald;
Musapey's Choco Marker (japons);
My Tennis Life (japons);

 N .
Namco Museum;
Napple Tales: Arsia in Daydream (japons);
NBA 2K;
NBA 2K1;
NBA 2K2;
NBA Hoopz;
NBA Showtime NBA on NBC;
NCAA College Football 2K2: Road To The Rose Bowl;
Neon Genesis Evangelion: Progect E (japons);
Next Tetris - Online Edition;
Neon Genesis Evangelion;
NFL 2K;
NFL 2K 1;
NFL 2K 2;
NFL Blitz 2000;
NFL Blitz 2001;
NFL Quarterback Club 2000;
NFL Quarterback Club 2001;
NHL 2K;
NHL 2K1;
NHL 2K2;
Nightmare Creatures II;

 O .
Omikron - The Nomad Soul;
Ooga Booga;
Outtrigger;

 P .
PBA Bowling 2001;
Pen Pen TriIcelon;
Phantasy Star Online;
Phantasy Star Online Version 2;
Planet Ring (europeu);
Plasma Sword;
POD SpeedZone;
POD 2 (japons);
Power Stone;
Power Stone 2;
Prince of Persia: Arabian Nights;
Princess Holiday (japons);
Pro Pinball Trilogy;
Project Justice;
Propeller Arena;
Psychic Force 2012;
Psyvariar 2 (japons);
Puyo Puyo 4 (europeu);
Puyo Puyo Fever (japons);
Puzzle Bobble (japons);

 Q .
Q*bert;
Quake;
Quake III Arena;

 R .
Radilgy (japons);
Radium (videojoc);
Railroad Tycoon 2;
Rainbow Cotton (japons);
Rayman 2;
Razor Freestyle Scooter;
Ready 2 Rumble Boxing;
Ready 2 Rumble Boxing: Round 2;
Record of Lodoss War - The Advent of Kardiss;
Red Dog: Superior Firepower;
Reel Fishing Wild (japons);
Ren'ai CHU! Happy Perfect (japons);
Rent a Hero (japons);
Resident Evil 2;
Resident Evil 3: Nemesis;
Resident Evil Code: Veronica;
Re-Volt;
REZ (europeu);
Ring - Terror's Realm (japons);
Rippin' Riders;
Roadsters;
Rune Caster (japons);
Rune Jade (japons);

 S .
Sakura Taisen: Kinematron Hanagumi Mail (llanat noms al Jap);
Sakura Taisen (llanat noms al Jap);
Sakura Taisen 2 (llanat noms al Jap);
Sakura Taisen 3 (llanat noms al Jap);
Sakura Taisen 4 (llanat noms al Jap);
Sakura Taisen V (llanat noms al Jap);
Samba de Amigo;
San Francisco Rush 2049;
Seaman;
Search The Treasure (japons);
Sega Bass Fishing;
Sega Bass Fishing 2;
SEGA Extreme Sports (japons);
Segagaga (japons);
Sega GT;
Sega Marine Fishing;
Sega Marine Fishing 2;
Sega Rally Championship 2;
Sega Smash Pack Volume 1 (noms a l'Amrica del Nord);
Sega Worldwide Soccer 2000;
Seventh Cross: Evolution;
Shadowman;
Shenmue;
Shenmue 2 (europeu);
Shikigami No Shiro II (japons);
Silent Scope;
Silver;
Skies of Arcadia;
Slave Zero;
Sno-Cross Championship Racing;
Snow Surfers (japons);
Soldier of Fortune;
Sonic Adventure;
Sonic Adventure 2;
Sonic Shuffle;
Soul Calibur;
Soul Fighter;
South Park - Chef s Luv Shack;
South Park Rally;
Space Channel 5;
Space Channel 5 Part 2 (japons);
;
Spec Ops 2 - Omega Squad;
Speed Devils;
Speed Devils Online Racing;
Spider-Man;
Spirit of Speed 1937;
Sports Jam;
Star Gladiator 2 (europeu);
Star Wars: Demolition;
Star Wars Episode I: Jedi Power Battles;
Star Wars: Episode I Racer;
Starlancer;
Street Fighter Alpha 3;
Street Fighter III: Double Impact ;
Street Fighter III: Third Strike;
Striker Pro 2000;
Stunt GP;
Stupid Invaders;
Super Boom Tread Troopers;
Super Euro Soccer (japons);
Super Hero Retsuden (japons);
Super Magnetic Neo;
Super Producers (japons);
Super Puzzle Fighter 2 (japons);
Super Robot Wars Alpha;
Super Runabout: San Francisco Edition;
Super Street Fighter II X (japons);
Surf Rocket Racers;
Suzuki Alstare Extreme Racing;
Swirl;
Sword of the Berserk: Guts' Rage;
Sydney 2000;

 T .
Taxi 2: Le jeu (noms a Frana);
Tech Romancer;
Tee Off;
Tennis 2K2;
Test Drive 6;
Test Drive Le Mans;
Test Drive V Rally;
Tetris 4D;
The Flintstones in Viva Rock Vegas;
Time Stalkers;
TNN Motorsports HardCore Heat;
Tokyo Bus Guide (japons);
Tokyo Xtreme Racer;
Tokyo Xtreme Racer: 2;
Tomb Raider Chronicles;
Tomb Raider: The Last Revelation;
Tom Clancy's Rainbow Six;
Tom Clancy's Rainbow Six: Rogue Spear;
Tony Hawk's Pro Skater;
Tony Hawk's Pro Skater 2;
Toy Commander;
Toy Racer;
Toy Story 2: Buzz Lightyear to the Rescue;
TrickStyle;
Trizeal (japons);
Twinkle Star Sprites (japons);
Typing of the Dead;

 U .
UEFA Dream Soccer;
Ultimate Fighting Championship;
Under Defeat (japons);
Unreal Tournament;
Urban Chaos;

 V .
V-Rally 2;
Vampire Chronicles for Matching Service (japons);
Vanishing Point;
Vigilante 8: Second Offense;
Virtua Athlete 2000;
Virtua Cop 2;
Virtua Fighter 3TB;
Virtua Striker 2;
Virtua Tennis;
Virtua Tennis 2;
Virtual On - Oratorio Tangram;

 W .
Wacky Races;
Walt Disney World Quest Magical Racing Tour;
Web Browser;
Web Browser 2.0;
Web Browser 3.0;
Welcome to Pia Carrot, la saga (japons);
Welcome to Pia Carrot 2;
Welcome to Pia Carrot 2.5;
Welcome to Pia Carrot 3;
Wetrix Plus;
Who Wants to Be a Millionare (europeu);
Who Wants To Beat Up A Millionaire;
Wild Metal;
World Series Baseball 2K1;
World Series Baseball 2K2;
Worms Armageddon;
Worms World Party;
WWF Attitude;
WWF Royal Rumble;

 X .
Xtreme Sports;

 Z .
Zero Gunner 2 (japons);
Zombie Revenge;
Zusar Vasar (japons);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116710" title="Pla de Sant Josep" nonfiltered="2801" processed="2794" dbindex="47974">
EL Pla de Sant Josep, s una partida del municipi d'Elx, a la comarca del Baix Vinalop. Compta amb 1.819 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116711" title="Foia d'Elx" nonfiltered="2802" processed="2795" dbindex="47975">
La Foia, s una partida del municipi d'Elx, a la comarca del Baix Vinalop. Compta amb 1.958 habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116715" title="Llista de videoconsoles" nonfiltered="2803" processed="2796" dbindex="47976">

Aquest article s la llista de videoconsoles, organitzats per etapes de l'evoluci de les consoles.
Tamb s'inclou en aquesta llista les consoles porttils.
No s'inclouen les consoles que tenen jocs fixes incorporats.

 Setena generaci (2005-present) .
Article principal: Setena generaci de les videoconsoles

 PlayStation 3 (2006) (Novembre)  ;
 Nintendo Wii (2006) (Novembre: Amrica del Nord, Desembre: Jap);
 Microsoft Xbox 360 (2005);
 Mattel HyperScan (2006) (Octubre);
  (2006) (Octubre);
 Phantom Game Console (cancellat);
 XGP (2006) (Not s'ha llanat encara);
 GP2X (2005);
 Gizmondo (2005);
 Sony PlayStation Portable o (PSP) (2005);
 Nintendo DS (2004) ;
 Nintendo DS Lite (2006);

 Sisena generaci (1998-2005) .
 GP32 (2001);
 Tapwave Zodiac (2003);
 N-Gage (2003);
 N-Gage QD (2004);
 Microsoft Xbox (2001);
 Nintendo GameCube (2001);
 Nintendo Game Boy Advance (2001);
 Nintendo Game Boy Advance SP (2003);
Nintendo Game Boy Micro (2005);
 Sony PlayStation 2 (2000);
Sony PSX (2003) (Noms al Jap);
Sony PlayStation 2 (versi petita) (2004);
 Sega Dreamcast (1998);

 Etapa dels 32/64-bit (1993-2004).
 WonderSwan (1999) (porttil);
 WonderSwan Color (2000) (Noms al Jap) (porttil);
 Swan Crystal (2002) (porttil);
 Neo Geo Pocket (1998) (Noms al Jap);
 Neo Geo Pocket Color (el 1998 al Jap, als EUA el 1999);
 Nintendo Game Boy Color (1998) (porttil);
 Nintendo 64 (1996) (64-bit);
Nintendo 64DD (1999) (Noms al Jap);
 Sony Playstation (1995);
Sony PlayStation One (2000);
 Casio Loopy (1995)(Japan Only);
 Sega Saturn (1994);
 Virtual Boy (1995);
 Apple Pippin (1995);
 PC-FX (1994)(Noms al Jap);
 Playdia (1994) (Noms al Jap);
 Atari Jaguar (1993) (64-bit);
 Atari Jaguar CD (1995);
 3DO (1993);
 Commodore Amiga CD32 (1993);

 Etapa dels 16-bit (1989-1997).
 Supervision (1992);
 Pioneer LaserActive (1993);
 Philips CD-i (1991);
 FM Towns Marty (1991);
 Super Nintendo Entertainment System (1991) / Super Famicom (el 1990, al Jap);
 Sega Game Gear (1991) (porttil);
 Neo-Geo (1990);
 Neo-Geo CD;
 Neo-Geo CDZ;
 Sega Mega Drive (1988) / Sega Genesis (el 1989, noms a l'Amrica del Nord);
 Sega CD (1992);
 Sega 32X (Sega Genesis 32X o b Sega Mega Drive 32X o Sega Super 32X) (1994);
 Sega Nomad (1995);
 TurboGrafx-16 (1989);
 TurboGrafx-CD;
 TurboDuo;
 TurboExpress (porttil);
 SuperGrafx;
 Atari Lynx (1989) (porttil);
 Nintendo Game Boy (1989) (porttil);
 Nintendo Game Boy Pocket (1996) (porttil);
 Nintendo Game Boy Light (Noms al Jap) (porttil);

 Etapa dels 8-bit (1983-1990).
 Commodore 64GS (1990);
 Amstrad GX4000 (1990);
 Sharp X68000 (el 1987, al Jap);
 PC Engine (el 1987, al Jap);
 Atari XEGS (1987);
 Atari 7800 (1986);
 Sega Master System (1986) / SG-1000 Mark III (el 1985, al Jap);
 Nintendo Entertainment System (1985) / Famicom (el 1983, al Jap);
 Nintendo Entertainment System hardware clon (llanat a tot arreu en diverses dates);

 Les primeres consoles domstiques (1958-1982) .
 Commodore MAX Machine (1982);
 MSX (1982);
 Vectrex (1982);
 Emerson Arcadia 2001 (1982);
 Atari 5200 (1982);
 Colecovision (1982);
 CreatiVision (1981);
 Game And Watch (1980) (porttils);
 Intellivision (1980);
 APF Imagination Machine (1979);
 Microvision (1979) (handheld);
 Magnavox Odyssey (1978);
 Bally Astrocade (1977);
 Atari 2600 (1977);
 RCA Studio II (1976);
 Fairchild Channel F (1976);
 Coleco Telstar (1976);
 APF TV Fun (1976);
 PONG (1972 versi recreativa, la versi domstica va ser llanada al 1975);
 Magnavox Odyssey (1972);
 Computer Space (1971);
 Galaxy Game (1971);
 Chase (1967);
 Spacewar! (1961);
 Tennis for Two (1958);
 OXO (1952);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116724" title="Monolingisme" nonfiltered="2804" processed="2797" dbindex="47977">
El monolingisme s l's d'una nica llengua per part d'un individu o la poblaci d'un territori.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116725" title="Multilingisme" nonfiltered="2805" processed="2798" dbindex="47978">
Multilingisme o plurilingisme s un terme de la sociolingstica per referir-se a un individu que pot usar dos o ms idiomes, una comunitat de parlants en qu s'usen dues o ms llenges, o la comunicaci entre parlants de diferents idiomes.  per a fer referncia a l'existncia de dues (bilingisme) o ms llenges en contacte.

El cervell dels humans est adaptat al plurilingisme i gran part de les societats que s'han desenvolupat al llarg de la histria han funcionat amb la coexistncia de diversos codis lingstics com per exemple l'antic Egipte o el cas de les llenges clssiques i les vernaculars en l'Europa del Renaixement.

En cas de l's per part d'una poblaci de tres o ms llenges els esquemes habituals de la sociolingstica (diglssia, substituci lingstica) han de ser adaptats a la nova situaci que ja no s la del bilingisme.

D'una banda es pot diferenciar entre la capacitat de cada individu de ser competent en diversos idiomes, s a dir ser un polglota, i de l'altra pel coneixement i s comunicatiu per part d'una societat de diversos idiomes. En sn un exemple les comunitats situades en una frontera internacional com el cas de la Vall d'Aran (Arans,catal castell i francs) o la dels estats que pertanyien a l'Imperi austrohongars on gran part de la poblaci coneix la llengua prpia, l'alemany, el rus i recentment l'angls.

Al mn hi ha ms parlants multilinges que parlants d'una nica llengua. 

Multilingisme en un individu.
Una persona multilinge, segons la definici ms mplia, s qualsevol que pugui comunicar-se en ms d'un idioma, sigui activament (escrivint o parlant-lo) o passiva (escoltant o llegint-lo). De manera ms especfica, hom usa els termes bilinge i trilinge per descriure situacions en qu es tracta de dos o tres idiomes, respectivament.

Es pot definir estrictament el multilingisme com l'habilitat d'utilitzar amb fludesa quasi nativa dos o ms idiomes. Com menys estricta s la definici, menor s el nivell requerit per ser considerat multilinge.

Els parlants multilinges han adquirit i mantingut almenys una llengua durant la infncia, la anomenada llengua mare (L1). Les llenges mares s'adquireixen sense necessitat d'una educaci formal, per mitj de mecanismes molt discutits. Els nens que adquireixen dues llenges mares des del naixement reben el nom de bilinges simultanis. Fins i tot en aquestes persones hi sol haver una llengua predominant. Aquest tipus de bilingisme passa sovint quan un nen s educat per pares bilinges en un ambient predominantment unilinge.

Aprendre un llenguatge.
Un punt de vista molt ests, per molt criticat, s el del lingista estatunidenc Noam Chomsky en all qu anomena el mecanisme d'adquisici del llenguatge - un mecanisme que permet a un individu reproduir correctament les normes (gramtica) que utilitzen els parlants que l'envolten. Segons Chomsky, aquest mecanisme d'adquisici del llenguatge perd efectivitat amb el temps, i ja s gaireb inexistent a la pubertat, cosa que explicaria els resultats relativament dolents que tenen els adolescents i els adults en l'aprenentatge d'una segona llengua (L2).

Els parlants multilinges disposen de ms d'un idioma; poden ser tant llenges mares com segones llenges. Si l'aprenentatge d'una llengua s un procs cognitiu i no un mecanisme d'adquisici, com ho suggereix Stephan Krashen, noms hi hauria diferncies relatives entre els dos tipus d'aprenentatge lingstic.

Durant els ltims anys ha aparegut un nou corrent de pensament que argumenta que l'aprenentatge lingstic es basa en una mescla dels dos sistemes mencionats anteriorment.

La comparaci de parlants multilinges.
Fins i tot quan alg parla fluidament dos o ms llenges, la seva habilitat comunicativa pot ser diferent. Els lingistes distingeixen diversos tipus d'habilitat multilinge, que es poden classificar ms o menys en dues categories:

 Pels bilinges conceptuals, les paraules i frases expressades en diferents llenges representen el mateix concepte. Aix vol dir que, per exemple, perro i gos sn dues paraules pel mateix concepte per a un bilinge espanyol-catal. Aquests parlants solen parlar els dos llenguatges amb fludesa.

 Pels bilinges coordinats, les paraules i les frases en diferents idiomes estan relacionades amb diferents conceptes. Per tant, un bilinge coordinat relacionar un concepte diferent a la paraula perro i a la paraula gos. En aquests individus hi ha un idioma que predomina, normalment la llengua mare, i solen "traduir" de la llengua mare a la segona llengua quan utilitzen aquesta ltima. Se sap que aquests parlants utilitzen una entonaci i pronunciaci diferents, i a vegades afirmen tenir diferents personalitats relacionades amb cadascuna de les llenges que parlen.

Dins d'aquests ltims hi ha el subgrup dels bilinges subordinats, al qual pertanyen els parlants que comencen l'aprenentatge d'una nova llengua.

La distinci entre els dos grups s objecte de contenci. Quan s'estudien grups d'individus multilinges, la majoria tenen caracterstiques d'ambds tipus. Alguns autors han suggerit que la distinci s'hauria de fer nicament al nivell de la gramtica i no del vocabulari; altres usen el terme "bilinge coordinat" com un sinnim per alg que ha aprs dues o ms llenges des del naixement, mentre que d'altres proposen oblidar la distinci.

Molts terics comencen a veure el bilingisme com un "espectre o continutat de bilingisme" que va des de l'estudiant d'una llengua, relativament monolinge, fins a parlants bilinges que dominen les dues llenges.

Habilitats cognitives.
S'ha comprovat que els individus bilinges que parlen amb fludesa dues llenges o ms tenen una habilitat cognitiva ms elevada, i que tenen ms facilitat per aprendre llenguatges quan sn adults que els parlants monolinges. Descobrir, quan encara sn petits, que els conceptes es poden anomenar de diferents maneres dna un avantatge als bilinges.

Tanmateix, tamb existeix un fenomen conegut com a bilingisme distractiu o semilingisme. Quan l'adquisici de la primera llengua s'interromp abans que sigui suficient, o la primera llengua s influenciada per la segona, com pot passar amb nens immigrants, el parlant pot acabar amb dues llenges que parla pitjor que un parlant monolinge. La immensa majoria de nens immigrants, nogensmenys, adquireixen un domini normal de les dues llenges.

Al Jap s'ha comprovat que un gran nombre de nens immigrants de ms edat, els pares dels quals havien vingut d'altres nacions asitiques o de Sud-amrica per treballar en fbriques japoneses i la llengua dels quals era vista com menys prestigiosa que el japons, eren capaos de comunicar-se amb altres nens al pati per no eren capaos de dominar la llengua a un nivell suficient com per aprendre a l'escola. Com a resultat, milers d'aquests nens han abandonat el sistema educatiu sense arribar a dominar ni la llengua mare ni l'estrangera. Tot i que fa molt de temps que activistes de la comunitat reclamen ajut governamental, noms fa uns anys que el Ministeri d'Educaci Japons va comenar a estudiar aquest fet.

En aquests nens, l'alfabetitzaci juga un paper important en el desenvolupament del llenguatge. Els que ja podien llegir abans d'anar al Jap, i que foren capaos de conservar aquesta habilitat, arriben a mantenir i dominar la seva llengua mare. Si, en canvi, no tenen aquesta habilitat, s altament improbable que puguin dominar qualsevol de les dues llenges.

Multilinges potencials.
Persones molt interessades en una llengua estrangera.
Gent que necessita adquirir una segona llengua per raons prctiques, com ara la feina, obtenci d'informaci o entreteniment.
Nens que estan en programes d'immersi lingstica.
Els immigrants i llurs descendents. L'idioma original pot perdre's desprs d'una o dues generacions, especialment si la llengua nova t ms prestigi.
Els fills dels migrants. Tanmateix, els nens petits poden perdre rpidament llur llengua L1 o L2 quan se'ls treu d'una comunitat lingstica.
Persones que visquin en zones frontereres entre dos pasos amb llenguatges diferents. Si les dues llenges tenen el mateix prestigi, ambdues comunitats lingstiques podrien esforar-se per aprendre una llengua L2. Ara b, en rees en qu una de les llenges t ms prestigi que l'altre, els parlants de l'idioma menys prestigis poden adquirir la llengua dominant com a L2. s possible que amb el pas del temps, les dues comunitats lingstiques es fusionin amb l'extinci d'un dels idiomes de la zona.
Els nens amb pares que parlen cadascun una llengua diferent i que viuen en comunitats multilinges. A les comunitats unilinges, quan els pares parlen cadascun una llengua diferent, els nens ms petits poden semblar multilinges, per l'entrada a l'escola ser un factor de pressi important pel nen per aprendre la llengua de la comunitat dominant. Els fills ms petits d'aquestes famlies sn quasi sempre unilinges. D'altra banda, a les comunitats unilinges en qu els pares tenen diferents L1, el nen pot ser multilinge si ambds pares parlen la mateixa llengua, i aquesta s diferent de la de la comunitat.
Nens en comunitats lingsticament riques en qu cap dels idiomes s percebut com a ms prestigis que l'altre, i en qu els parlants de les diferents llenges interaccionen sovint.
Nens els pares dels quals coneixen una segona llengua, sigui formalment (en classes) o per immersi lingstica. El pare noms parla en aquesta segona llengua al seu fill. Un estudi suggereix que, durant el procs d'ensenyament, el pare tamb millora les seves habilitats en aquesta llengua, ja que aprn a usar-la en nous contexts a mesura que el seu fill creix i es desenvolupa lingsticament.

Comunitats multilinges.


El multilingisme s una forma de contacte lingstic. El multilingisme era ms com en el passat del que se sol suposar; antigament, quan la majoria de la gent formava part de petites comunitats lingstiques, era necessari conixer dues o ms llenges per a comerciar o fer negocis a l'exterior de la prpia comunitat. Aix encara s cert avui en dia a llocs de gran diversitat lingstica com ara l'frica negra o l'ndia. Alguns lingistes estimen que el 50% de la poblaci africana s multilinge.

No cal que tots els parlants d'una societat multilinge siguin multilinges. Quan tots ho sn, els lingistes classifiquen la comunitat segons la distribuci funcional de les llenges:

 diglssia: si hi ha una distribuci funcional estructurada de les llenges, la societat s diglssica. Zones tpicament diglssiques sn les rees d'Europa en qu s'usa una llengua regional en contexts informals, mentre que en ocasions ms formals se sol usar la llengua estatal. Frsia (frisi-alemany-neerlands) o Luscia (srab-alemany) en sn dos exemples ben coneguts. Alguns terics limiten l's del terme diglssia a situacions en qu els dos llenguatges estan ntimament relacionats, i es podrien considerar dialectes l'un de l'altre.
 ambilingisme: una regi s ambilinge si no existeix aquesta distribuci funcional. En una zona tpicament ambilinge, s quasi impossible saber quin llenguatge s'usa en una situaci determinada. L'ambilingisme autntic s rar. Es poden trobar tendncies ambilinges a zones com ara Luxemburg, Singapur, Catalunya o algunes parts del Canad.
bilingisme parcial: si hi ha ms d'una llengua en una determinada zona, per la gran majoria de parlants sn monolinges amb poc contacte amb els parlants d'altres llenges properes, la zona s parcialment bilinge. Els Balcans en sn un exemple.

Multilingisme entre parlants de diferents llenges.
Quan dues persones es troben, comena una relaci. Si volen expressar complicitat i simpatia, solen buscar trets comuns en llur comportament. Si desitgen expressar distncia o fins i tot aversi per la persona amb qui parlen, passa el contrari, i es busquen diferncies. Aquesta teoria tamb s vlida per als idiomes, com ha estat descrit per la teoria adaptativa de Giles.

Aquest canvi existeix en mltiples formes. Si el parlant t una actitud positiva envers els dos idiomes i envers el canvi de codi, es poden trobar molts canvis, fins i tot dins la mateixa frase. En canvi, si el parlant no s propens a canviar de codi, com quan no domina prou b un dels idiomes, intentar (conscientment o inconscient) camuflar la seva manca d'habilitat per mitj de la conversi d'elements pertanyents a una llengua en element de l'altre idioma. Aix fa que alguns parlants usin expressions com ara *of nothing (literalment, "pertanyent a no res") en angls, en lloc d'utilitzar l'expressi correcta per dir "de res": you're welcome.

Aquests intercanvis lingstics poden tenir lloc encara que els parlants no facin aquests canvis. En determinades zones, no s rar que hi hagi parlants que interactin usant un diferent idioma cadascun. Aquest fenomen es pot trobar, per exemple, a Escandinvia. Els parlants del suec i el noruec poden comunicar-se fcilment utilitzant cadascun el seu idioma. Aix se sol anomenar discurs no convergent, un terme encunyat pel lingista neerlands Reitze Jonkman.

Un altre exemple s l'antic estat de Txecoslovquia, en qu hi havia dues llenges amb un s ests: el txec i l'eslovac. Molts txecs i eslovacs comprenen ambdues llenges, tot i que noms n'usen una (llur llengua mare) quan parlen. Per exemple, a Txecoslovquia era normal veure dues persones parlant a la tele, cadascuna en un idioma diferent, i comprenent-se sense dificultat. Tamb hi havia persones que llegien un llibre en un dels dos idiomes i desprs no recordava si l'havia llegit en txec o en eslovac. Aquest bilingisme encara existeix avui en dia, tot i que ha comenat a difuminar-se des de la fragmentaci de Txecoslovquia.

Referncies bibliogrfiques.

Bastardas i Boada, Albert (2007) Les poltiques de la llengua i la identitat a l'era 'glocal'. Barcelona: Institut d'Estudis Autonmics, Generalitat de Catalunya. ;
Bastardas i Boada, Albert (2002) "Poltica lingstica mundial a l'era de la globalitzaci: diversitat i intercomunicaci des de la perspectiva de la 'complexitat'" Noves SL. Revista de sociolingstica.

Vegeu tamb.
Llenguatge;
Bilingisme;
Conflicte lingstic;
Persecuci del catal;
Defensa del castell;
Marc europeu com de referncia per a les llenges;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116727" title="Joan Ars i Colomer" nonfiltered="2806" processed="2799" dbindex="47979">

Joan Ars i Colomer (Castellar del Valls 1891 - 1982) fou un poeta i assagista. 

El 1928 guany la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona amb Sonets d'amor. Fou Mestre en Gai Saber. 

Ars, de tendncies clarament conservadores, ofer un sonetelogis a Franco amb motiu de la seva visita a Sabadell el 1942.

Obra.
La seva producci potica s molt extensa i comprn els ttols segents:

 1914: Canons al vent;
 1915: Sonets;
 1916: Noves canons;
 1917: Llibre de les donzelles;
 1918: El cant dispers;
 1919: La mare i l'infant i altres poemes;
 1922: Llibre d'amor (reeditat el 1947);
 1922: Idillis i elegies d'Andr Chnier;
 1924: Nous poemes;

 1926: Benaurana;
 1927: El dol reps;
 1936: Les absncies (reeditat el 1952);
 1947: Llibre d'amor. Editorial Selecta.
 1955: Camins i paisatge;
 1956: Antologia potica. Ariel, S. L.
 1961: El vas transparent. Pareja, editor. ;
 1963: Les deus unides. Impremta M. Mart.
 1977: L'imperi del sonet. Edicions La Paraula Viva.


La prosa, especialment l'assaig crtic, ha estat tamb conreada per Ars en els llibres:

 1918: In memoriam;
 1919: La nostra expansi literaria;
 1922: Evoluci de la poesia catalana;
 1925: Notes sobre creaci potica;
 1954: Poesia i snobisme i altres assaigs;
 1955: Les posicions extremes en l'art i la poesia actuals;

 1958: Un espectador ante la moderna pintura.Ediciones Ariel, S. L.
 1967: Carta a una poetessa ;
 1976: Experincies i reflexions entorn de la poesia. Editorial Prtic.
 1970: Tres poetes: Maragall, Alcober, Guasch. Editorial Prtic.
 2002: Obra potica en prosa. Arxiu d'Histria de Castellar del Valls.

Ha publicat tamb diverses traduccions de novelles d'autors francesos.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116730" title="Boixos Nois" nonfiltered="2807" processed="2800" dbindex="47980">
Els Boixos Nois sn un grup de suport al Futbol Club Barcelona. S'autodefineixen com a hooligans i part dels seus integrants tamb segueixen l'esttica skinhead. Dins del grup hi ha diverses opcions poltiques entre els que sn independentistes de dretes o b independentistes d'esquerres. Temps enrere un grup de nazis espanyolistes s'infiltrar dins del collectiu, per en foren foragitats.

Originalment, estaven situats a la 1a graderia del Camp Nou al "Gol sud", desprs es van traslladar al "Gol nord". Amb Joan Laporta com a president del Futbol Club Barcelona (l'any 2003) se'ls denega l'entrada a l'estadi. Fins a dia d'avui han seguit assistint als partits a ttol personal i mostrant la seva presncia al camp.

 Enllaos externs .
 Web oficial de Boixos Nois ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116737" title="Vas" nonfiltered="2808" processed="2801" dbindex="47981">

Un vas o got s un recipient destinat a contenir lquids i del que es pot beure directament, principalment aquells de forma cilndrica o cnica, oberts, sense rosteix ni peu, i fabricats en vidre o altres materials. Per extensi es denomina tamb vas a la quantitat de lquid continguda en aquest recipient.

 Formes, mides i materials .

Aquells amb rosteix o orella solen denominar-se tassa, i aquells amb peu solen denominar-se copes. Els lmits entre un vas i altre tipus de recipients similars pot ser difs. Alguns gots petits poden denominar-se copes encara que no posseeixin peu.

En general un vas pot sostenir-se dempeus per si mateix amb una obertura a la part superior, la qual s d'igual o major dimetre que la base, sent aquests dimetres usualment menors a l'alada del recipient. La base forma part del recipient contenidor (a diferncia d'una copa) i no t rosteixes o orelles. s un recipient destinat a contenir la beguda d'una persona i beure-hi directament, a diferncia d'un gerro. Usualment la grandria permet que sigui fcil d'agafar amb una m sense necessitat de rosteixes o orelles.

El material d'un vas s una caracterstica important ja que ha de contenir al lquid sense contaminar-lo i sense desfer-se. El vas sol estar fet nicament d'un material. El vidre s el material per excellncia dels vasos a l'instant que en llenges com l'angls, l'alemany o el francs s'usa la mateixa paraula per a vas i vidre: glass, glas, verre, respectivament. A ms del vidre, els vasos poden ser fabricats en diferents plstics, paper, metall o cermica, encara que aquests ltims poden ser tamb anomenats tassa.

Les forma ms comuna s en forma de cilindre o de con truncat.

 Vas com a unitat de mesura .

Tamb es denomina vas a la quantitat de lquid continguda en un vas. No obstant aix, donada la gran quantitat de formes i grandries que els vasos poden adoptar, la mesura no s molt precisa, per pot assumir-se una mesura de prop de 200 cm.

Material de laboratori.
Vas Dewar;
Vegeu tamb.
Bol;
Acetbul;
Vas funerari;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116738" title="Maria Gppert-Mayer" nonfiltered="2809" processed="2802" dbindex="47982">


Maria Gppert-Mayer ( Katowice, actual Polnia 1906 - San Diego, EUA 1972 ) fou una fsic nord-americana, d'origen alemany, guardonada amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1963.

Biografia.
Va nixer el 28 de juny de 1906 a la poblaci de Katowice, situada a l'actual Polnia per que en aquells moments formava part de l'Imperi Alemany.

La seva famlia es va traslladar a Gttingen l'any 1910 al ser designat el seu pare professor de pediatria a la universitat de la ciutat. Grcies a aquest fet Maria es relacion amb estudiants, conferenciants i intellectuals com Enrico Fermi, Werner Heisenberg, Paul Dirac i Wolfgang Pauli. El 1924 acced a la universitat per estudiar fsica on tingu com a professors Max Born, James Franck i Otto Reinhold. El 1930 es cas amb el nord-americ Joseph Edward Mayer, ajudant de James Franck, traslladant-se a viure als Estats Units i adoptant el cognom de Gppert-Mayer aix com la nacionalitat nord-americana.

Maria Gppert-Mayer mor el 20 de febrer de 1972 a San Diego, poblaci de l'estat nord-americ de Califrnia.

Recerca cientfica.
Gppert-Mayer treball de manera voluntria a les universitat on el seu marit realitzava tasques docents en fsica degut al sexisme que exisitia en aquells moments aix com les regles establertes contra el nepotisme. Aix realitz tasques voluntries d'investigaci a la Universitat de Baltimore entre 1931 i 1939, Columbia entre 1940 i 1946, i posteriorment a Chicago, tasques que abarcaren els alitages i l'opacitat dels materials.

L'1 de juliol de 1946 entr en funcionament lArgonne National Laboratory, situat a la ciutat de Chicago, i Maria aconsegu ser nomenada fsic major de la divisi terica de la fsica. En aquesta possici inici els seus estudis sobre el nucli atmic que la portaren a descobrir l'estructura nuclear orbital, parmetres que coincidiren amb els formulats pel cientfic Johannes Hans Jensen.

Posteriorment decid continu amb els seus treballs sobre opacitat, computant equacions per a Edward Teller que posteriorment serien utilitzades per a realitzar la bomba d'hidrogen.

L'any 1963 fou guardonada amb el Premi Nobel de Fsica juntament amb Johannes Hans Jensen i Eugene Paul Wigner, tot i que aquest ltim per treballs diferents. Amb aquest reconeixement Maria es convert en la segona dona en aconseguir aquest premi desprs de Marie Curie.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1963;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116741" title="Substrat (lingstica)" nonfiltered="2810" processed="2803" dbindex="47983">
En lingstica, un substrat s la llengua o llenges que en un territori determinat ha estat substituda per una altra per causes d'una colonitzaci o una conquesta, per la primera llengua encara influeix en la nova aportant-hi alguns trets lingstics que acostumen a ser paraules.

A Catalunya abans del catal s'hi parlaven altres llenges i es poden classificar quatre substrats:

 Substrat indoeuropeu: s.X i s.V aC, ha deixat paraules com per exemple: blat, cam, llauna, maduixa, trencar, tancar... i topnims com: Besal, Verd, Salard i Queralbs.
 Substrat grec: s.VII aC, ha deixat topnims com: Roses i Empries.
 Substrat fenici: 654 aC - 646 aC, ha deixat topnims com: Ma, Tagomago i Eivissa.
 Substrat iberobasc s.VI - s.III aC, ha deixat paraules com: pissarra, esquerra, lleganya, bassa, carbassa i bard, i topnims com: Aguja, Gerri, Isavarre, Tossa, Arinsal, Besora i Cotlliure.

Vegeu tamb.
El substrat catal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116747" title="Substrat" nonfiltered="2811" processed="2804" dbindex="47984">

 Arqueologia: Substrat (arqueologia);
 Biologia cellular: Substrat (biologia cellular);
 Bioqumica: Substrat (bioqumica), substncia sobre la qual actua un enzim.
 Ecologia: Substrat (ecologia);
 Electrnica: Substrat (electrnica);
 Filosofia: Substrat (filosofia);
 Geologia: Substrat (geologia);
 Jardineria: Substrat (jardineria);
 Lingstica: Substrat (lingstica);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116753" title="Prteus" nonfiltered="2812" processed="2805" dbindex="47985">

Els prteus (Proteus, del personatge mitolgic) sn un gnere d'eubacteris gramnegatius de la famlia de les enterobactericies. Deu el nom a la seva gran varietat morfolgica.

Algunes espcies de proteus sn mbils.  

Totes les espcies de proteus sn oxidasa negatives, ureasa positives i no fermenten la lactosa.

Les espcies P. vulgaris, P. mirabilis i P. penneri sn patgens oportunistes per als humans.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116757" title="Providncia" nonfiltered="2813" processed="2806" dbindex="47986">
Divina Providncia tamb s un apellatiu que els cristians usen per referir-se a Du;

Les providncies (Providencia) sn un gnere d'eubacteris gramnegatius de la famlia de les enterobactericies. Algunes espcies com P. stuartii sn patgenes oportunistes per a l'home, produint infeccions en el tracte urinari.

Algunes espcies sn sensibles a l'ampicillina.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116760" title="Citrobacteri" nonfiltered="2814" processed="2807" dbindex="47987">

Els citrobacteris (Citrobacter) sn un gnere de bacteris bacils aerbics gram-negatius de la famlia de les enterobactericies. 

Aquests bacteris viuen a l'aigua, sl, menjar i tamb al tracte intestinal d'animals i humans. Poden produir infeccions en el tracte urinari i meningitis als infants.

Les espcies C. amalonaticus, C. koseri i C. freundii noms poden utilitzar el citrat com a font de carboni

Els citrobacteris juntament amb els enterobacteris, klebsiella i escherichia formen el grup de bacteries entriques coliforms.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116770" title="Lle XIII" nonfiltered="2815" processed="2808" dbindex="47988">

Lle XIII, s el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioaccino Pecci quan va esdevenir Papa.
Va nixer en una famlia noble del Laci i va estudiar en una escola de jesuites. El 1832 va graduar-se en diplomcia vaticana i el 1836 en teologia, sent ordenat sacerdot el 1837.

El 1843 va ser nomenat bisbe de Damietta per Gregori XVI i desprs nunci a Bruselles, on va restar fins al 1846, quan se li va donar el bisbat de Perussa. El 1856 va ser creat cardenal per Pius IX.

La unificaci d'Itlia entre el 1859 i el 1870 va suposar la desaparici dels Estats Pontificis. 
Pius IX, va negar-se a reconixer el nou estat itali i va excomunicar el rei Victor Manuel II. 
Les tensions entre Itlia i la Santa Seu no es resoldrien fins la firma dels Pactes del Later el 1929.

La postura moderada que va mantenir el cardenal Pecci en aquest perode van fer que els cardenals el consideressin el candidat idoni per suavitzar la situaci d'enfrontament amb el nou govern itali i per reduir la crisi de relacions entre l'Esglsia i els estats liberals.

Lle XIII va aprofundir en temtica social, condemnant tant el socialisme com el capitalisme liberal, proposant una armona entre ambds i creant la base de la poltica social que l'Esglsia ha mantingut durant tot el segle XX.
La sintes de les seves idees socials est recollida a la seva encclica ms famosa, Rerum Novarum,escrita el 1891.

En el pl internacional, va aconseguir que l'imperi alemany abandons la seva hostilitat contra els catlics, tema que va culminar amb la visita a Roma de l'emperador Guillem II el 1888.
Tamb va aconseguir que l'esglsia francesa es reconcilis amb el nou govern, reconeixent la III Repblica Francesa.

Lleo XIII, per no va buscar mai una reconciliaci amb Itlia i sempre es va mostrar distant amb el seu govern, ja el dia de la seva elecci va trencar la tradici de beneir el poble des del balc de Sant Pere i va demanar als italians el boicot a la vida poltica del pas.

Amb la perdua dels Estats Pontificis, va buscar noves maneres de donar a l'Esglsia un protagonisme a escala mundial i va fomentar l'acostament amb l'esglsia ortodoxa i anglicana, i va estrnyer llaos amb els catlics americans.

Va morir el 20 de juliol del 1903 i va ser enterrat a la cripta dels cardenals de l'esglsia de Sant Joan del Later que ell mateix havia fet construir.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116784" title="Andrs Manuel Lpez Obrador" nonfiltered="2816" processed="2809" dbindex="47989">

Andrs Manuel Lpez Obrador (n. el 13 de novembre, 1953 a Macuspana, Tabasco, Mxic) s un poltic mexic afiliat al Partit de la Revoluci Democrtica (PRD). s lder d'un moviment civil que qestiona els resultats de les eleccions presidencials del 2006 i ha estat proclamat, pels seus seguidors, com a "president legtim" del pas. 

Carrera poltica.
Membre del PRI.
Lpez Obrador va comenar la seva carrera poltica el 1976 any en qu s'afiliaria al Partit Revolucionari Institucional (PRI) collaborant en la campanya del senador de l'estat de Tabasco i poeta mexic, Carlos Pellicer. El 1977 va ser designat com a delegat de l'Institut Nacional Indigenista del seu estat. El 1983 va assumir la direcci del Comit Executiu del PRI a Tabasco i el 1984 va ser designat director de promoci social de l'Institut Nacional del Consumidor a la ciutat de Mxic. En aquest perode va escriure els llibres "Los Primeros Pasos" (Les Primeres passes) i "Del Esplendor a la Sombra" (De l'esplendor a l'ombra). 

Membre del PRD.
El 1988, Lpez Obrador es va unir a un grup del PRI, encapalat per Cuahutmoc Crdenas que se separaria del partit per a postular-se com a candidat a la presidncia de la coalici d'esquerres "Front Democrtic Nacional" mentre que Lpez Obrador va postular-se com a candidat a la governatura de Tabasco en les eleccions concurrents. Desprs de perdre les eleccions, va assumir la presidncia estatal del nou partit que va crear Crdenas, el PRD, i va publicar un nou llibre: "Tabasco, vctima de un fraude" (Tabasco, vctima d'un frau).  

El 1994 va tornar a perdre les eleccions a governador de l'estat de Tabasco, eleccions que guanyaria el candidat del PRI, Roberto Madrazo. Lpez Obrador va impugnar el resultat, va cridar al poble a formar una "resistncia civil", van ocupar el Palau de Govern de l'estat, i va marxar cap a la ciutat de Mxic presentant documents per mitj dels quals pretenia demostrar que Madrazo havia gastat excessivament durant la seva campanya, ms del lmit establert per l'Institut Electoral. El president, Ernesto Zedillo va suggerir la renncia de Madrazo i la convocatria d'eleccions, per, ats que el govern federal no pot intervenir en els afers estatals, Madrazo es va oposar a aquesta soluci i va enviar la policia estatal al Palau de Govern de l'Estat que havia estat pres pels simpatitzants de Lpez Obrador. 

De 1996 a 1999 va ocupar el crrec de president del PRD. Durant aquest perode Cuauhtmoc Crdenas va guanyar les eleccions a cap de govern del Districte Federal i Lpez Obrador va publicar el llibre: FOBAPROA, expediente abierto (FOBAPROA, expedient obert) .

Cap de govern del Districte Federal.

En les eleccions del 2000, Lpez Obrador va participar com a candidat al govern del Districte Federal. Encara que no complia amb tots els requeriments necessaris per a participar, cap altre partit va impugnar la seva candidatura. Lpez Obrador va guanyar l'elecci per pluralitat amb el 38,3% dels vots. Durant la seva gesti (2000-2005) es va convertir en una de les figures poltiques ms reconegudes de Mxic, amb el 84% d'aprovaci dels residents de la ciutat de Mxic . Va comenar projectes importants (i alhora polmics) com ara la construcci d'un segon nivell sobre les dues autopistes principals que creuen la ciutat de Mxic i la creaci d'una pensi extraordinria pels jubilats. Va promoure la restauraci i modernitzaci del centre histric de la ciutat per mitj de l'expropiaci i remodelaci dels edificis antics aix com la construcci de rees comercials noves. 

No obstant la seva reputaci va ser afectada quan es van presentar dos vdeos que mostraven a dos membres del seu gabinet en actes de corrupci. Lpez Obrador tampoc no va acceptar la llei de transparncia poltica que demanava que totes les finances pbliques fossin presentades a la poblaci durant la gesti de tots els governadors i servidors pblics.  Lpez Obrador tamb va ser fora criticat per publicar, amb diners de la tresoreria de la ciutat, cmics en els quals es presentava com a superheroi ("Pejeman") que combat les forces del mal (l'expresident Carlos Salinas i el president Fox) que volien impedir, per mitj de la violncia i la por i planejant complots en contra seva, que ajuds als pobres i que particips en les eleccions del 2006 . 

El 2001 un propietari va demanar el govern de la ciutat de Mxic per expropiar la seva propietat per a la construcci d'un hospital per un barri de classe alta de la ciutat. L'expropiaci va ocrrer abans que Lpez Obrador fos elegit com a cap de govern del Districte Federal. La Cort de Justcia va fallar en favor del propietari, per Lpez Obrador, va decidir continuar amb la construcci de l'hospital. No seria fins al 2004 que el Procurador de Justcia de la Naci va demanar que el Congrs aprovs el desafur de Lpez Obrador per iniciar una investigaci en contra seva. Si el Congrs l'aprovava, Lpez Obrador no podria participar en les eleccions presidencials del 2006. Lpez Obrador va aprofitar la situaci per elevar la seva popularitat, i encara que podia pagar la seva prpia fiana (aproximadament 200 ), va decidir anar a la pres des d'on planejava participar en les eleccions i identificant-se com a vctima d'un suposat complot del president Vicente Fox i de l'expresident Carlos Salinas de Gortari en contra seva. Per evitar que ans a pres, els seus opositors poltics van pagar la fiana. Milers de persones van participar en una manifestaci al carrer per evitar el desafur. El Congrs va aprovar el desafur, per, Fox, per evitar una crisi poltica, va declarar en televisi que el cas es tancaria i el Procurador va renunciar el dia segent. 

Els simpatitzants de Lpez Obrador consideraven que la teoria del complot era correcta, i que el desafur tenia motivacions poltiques per evitar que particips en les eleccions presidencials del 2006. Els opositors, per, volien que Lpez Obrador fos impugnat i processat convertint-se en el primer poltic a ser processat per un delicte (desprs de una llarga histria d'impunitat dels funcionaris pblics).

Les eleccions presidencials.
El setembre del 2005 Lpez Obrador va ser designat com a candidat presidencial per a les eleccions del 2006 pel PRD, en unes eleccions en qu el "lder moral" i fundador del PRD es va negar a participar. Fins mar del 2006 Lpez Obrador ocupava la primera posici en les enquestes de votaci. A partir d'abril (desprs del primer debat entre els candidats al qual no va assistir) i d'una campanya dels opositors que l'anomenaven "Perill per a Mxic", la seva popularitat va comenar a caure. Quan les enquestes el collocaven en la segona posici, Lpez Obrador es refusava a acceptar-les, dient que havien estat "comprades per Los Pinos" (s a dir, pel president Fox).  Lpez Obrador va ser criticar per incloure a ex membres del PRI (contra els quals havia lluitat anteriorment) com ara Arturo Nez (un dels autors del FOBAPROA) i Marcelo Ebrard (cap de justcia del Districte Federal). La majoria de les enquestes, tanmateix, no podien pronunciar un guanyador, ats que la diferncia percentual entre el candidat del PAN i Lpez Obrador era molt ms petita que no pas l'error estadstic. Els candidats del PRI i el PAN, preveient confrontacions futures es van comprometre a acceptar els resultats de les eleccions i van demanar Lpez Obrador fes el mateix.

Les eleccions presidencials del 2 de juliol, 2006 van ser les ms competides i controvertibles de la histria del pas. El cmput estadsitc preliminar (conegut com a PREP) va donar la victria al candidat del Partit Acci Nacional, Felipe Caldern, per noms el 0,6% ms que Lpez Obrador, resultat que aquest es va negar a acceptar. El 5 de juliol va iniciar el cmput fsic i oficial de les actes el qual va donar la victria a Caldern per noms el 0,58%, s a dir poc ms de 240.000 d'un total de ms de 40 milions de vots. 

Lpez Obrador va impugnar les eleccions i va convocar els seus simpatitzants a manifestar-se perqu es "respects" la seva victria (que assegurava era major a 500.000 vots) i acusant l'IFE de frau electoral. Va demanar un nou recompte "vot per vot". Ell i els seus manifestants van acampar a la Plaa de la Constituci per quaranta dies, i van tancar les principals avingudes de la ciutat, l'entrada a la Borsa de Valors i de diverses institucions financeres aix com les estacions de peatge de les principals autopistes d'entrada a la ciutat de Mxic. El Tribunal Electoral el Poder Judicial de la Federaci (TEPJF) el 5 d'agost va negar la petici del recompte total ats que Lpez Obardor va impugnar legalment noms 230 dels 300 districtes i perqu no hi havia prou evidncia de frau i d'irregularitats . 

El TEPJF, no obstant, va ordenar el recompte de les actes amb irregularitats (11.839 o el 9% de totes les actes), per, en acabar el recompte, el resultat no va ser alterat (Caldern guanyaria pel 0,56%) i el 5 de setembre va declarar oficialment la victria de Caldern en donar-li la "constncia de majoria". Lpez Obrador no va acceptar la resoluci, i l'ha anomenada com a "imposici ilegtima" de la "dreta feixista" que ha "segrestat les institucions", i que el Tribunal va realitzar un "cop d'Estat" en ratificar la victria de Caldern. Va "enviar al diable" les institucions del pas i va anunciar la seva decisi de formar un govern altern "legtim".  Curiosament, Lpez Obrador no va acusar de frau electoral ni va impugnar els resultats histrics de les eleccions parlamentries concurrents en qu el seu partit va aconseguir el major nombre d'escons de la seva histria, convertint-se en la primera minoria parlamentria en un Congrs en qu cap partit va aconseguir majoria absoluta. 

El 16 de setembre, 2006, va convocar una "Assemblea Democrtica Nacional" integrada per simpatitzants de diverses regions del pas, principalment del Districte Federal i l'estat de Mxic, la qual el va nomenar, per mitj d'una votaci a m alada, "president legtim de Mxic". El 20 de novembre, va "prendre possessi" del crrec en un acte a la Plaa de la Constituci. En el seu discurs va declara que s'oposaria a totes les accions del president "espuri" (s a dir, Caldern) i que convocaria manifestacions si aquestes afectaven els interessos dels pobres. Caldern hauria de prendre el crrec de president davant el Congrs de la Uni l'1 de desembre, per, els diputats del PRD han anunciat que no deixaran que Calderon entri a l'edifici per evitar l'"imposici" i la "confirmaci del cop d'Estat". 

Totes aquestes accions han debilitat la imatge pblica de Lpez Obrador. El fundador del PRD va manifestar pblicament que no estava d'acord amb les accions de Lpez Obrador. A ms, segons The Economist  si es convoquessin noves eleccions Caldern guanyaria amb majoria, i segons el peridic Reforma,  el 56% dels mexicans no estan d'acord amb les accions de Lpez Obrador i noms el 19% est d'acord amb la seva "nominaci" com a president legtim.

Notes i referncies.




Vegeu tamb.
 Poltica de Mxic;

Enllaos externs.
 Pgina de Lpez Obrador i del seu govern parallel en castell;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116785" title="Hemerocallis" nonfiltered="2817" processed="2810" dbindex="47990">


Hemerocallis (Hemerocallis) s un gnere de plantes amb flor utilitzat en jardineria.

s un gnere originari d'Eursia.

Hi ha unes 60.000 varietats diferents conreades obtingudes generalment per hibridaci entre diverses espcies. 

s una planta herbcia que es reprodueix vegetativament a base d'una estructura subterrnia de la tija anomenada  corona. Les fulles tenen disposici alteranada i sn lanceolades. Les flors tenen tres tpals i la par central, anomenada gola, de diferent color que la resta. El fruit forma una estructura similar en la forma a una beina.  

 Espcies .
 Hemerocallis altissima Stout ;
 Hemerocallis aurantiaca Baker ;
 Hemerocallis citrina Baroni ;
 Hemerocallis cordata C.P.Thunberg ex A.Murray ;
 Hemerocallis coreana Nakai ;
 Hemerocallis darrowiana S.Y.Hu ;
 Hemerocallis dumortierii Morr;
 Hemerocallis esculenta Koidz. ;
 Hemerocallis exaltata Stout ;
 Hemerocallis exilis Satake ;
 Hemerocallis flava L : Lemon Lily;

 Hemerocallis forrestii Diels;
 Hemerocallis fulva L. : Orange Daylily, Tawny Daylily, Tiger Lily, Ditch Lily;
 Hemerocallis hakuunensis Nakai ;
 Hemerocallis hongdoensis M.G.Chung &  S.S.Kang ;
 Hemerocallis hybrida (hort.);
 Hemerocallis japonica C.P.Thunberg ex A.Murray ;
 Hemerocallis lilioasphodelus L;
 Hemerocallis littorea Makino ;
 Hemerocallis micrantha Nakai ;
 Hemerocallis middendorffii Trautv. &  Mey. ;
 Hemerocallis minor Mill. ;
 Hemerocallis multiflora Stout ;
 Hemerocallis nana W.W.Sm.  &  Forrest ;

 Hemerocallis ochroleuca (hort. ex Bergmans);
 Hemerocallis pedicellata Nakai ;
 Hemerocallis plicata Stapf ;
 Hemerocallis sempervirens Araki ;
 Hemerocallis sendaica Ohwi ;
 Hemerocallis serotina Focke ;
 Hemerocallis stoutiana Traub (hort.);
 Hemerocallis sulphurea Nakai ;
 Hemerocallis taeanensis S.S.Kang &  M.G.Chung ;
 Hemerocallis thunbergii Baker ;
 Hemerocallis traubara Moldenke (hort.);
 Hemerocallis traubiana Moldenke  (hort.);
 Hemerocallis vespertina Hara ;
 Hemerocallis washingtonia Traub ;
 Hemerocallis yeldara Traub  (hort.);
 Hemerocallis yeldiana Traub (hort.);
 Hemerocallis yezoensis Hara;

 Enllaos externs .
 The American Hemerocallis Society;
 Wikibooks: How to grow Daylilies;

 
 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116787" title="Anglica" nonfiltered="2818" processed="2811" dbindex="47992">


L'anglica (Angelica archangelica) s una espcie de planta de la famlia apicia.

s originria del nord d'Europa: Finlndia, Noruega, Sucia i Islndia on creix silvestre i des de l'antiguitat havia estat aprofitada com a comestible i planta medicinal entre altres usos.

s conreada a Frana, especialment al departament de Deux-Svres on serveix principalment com un dels components dels licors Chartreuse, Bndictine, Vermouth i Dubonnet.

s una planta bianual que pot arribar als dos metres d'alt quan floreix. T les fulles compostes i les flors agrupades en umbelles globulars. Els fruits sn oblongs.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116788" title="Melissa" nonfiltered="2819" processed="2812" dbindex="47993">



Melissa (Melissa officinalis), s una espcie de la famlia lamicia. El nom vulgar t altres sinnims com arangi o tarongina que fan referncia amb l'olor caracterstica a llimona que desprenen les fulles. Aix el nom en altres llenges tamb es deu a aquest fet: hierba limn, toronjil o citronela en castell; i lemon balm en angls. Tamb s caracterstic l'aroma similar a la menta. s originria del sud-oest d'Europa, la regi occidental d'sia i el Nord d'frica. Aix mateix, la trobem al Principat, sobretot en comarques martimes, que tenen clima martim amb condicions temperades i humides i estius calents i secs. Aix la trobem des de l'Alt Empord fins al Montsians, i buscant humitat i zones plujoses ascendeix fins al Ripolls, al Bergued, a l'Alt Urgell, a la Segarra, a les Muntanyes de Prades i al Montsant.

Etimologia.
La planta floreix a l'estiu i aleshores atrau les abelles, fet d'on prov el nom del gnere ja que melissa s el nom grec de l'abella.

Ecologia.
L'hbitat de melissa el trobem en climes temperats o clids, ja que s sensible a les glaades i als freds intensos. Sol crixer en boscos caducifolis, preferiblement en llocs amb ombra i humits, i en sls rics en matria orgnica.

Descripci.
s una planta herbcia perenne que arriba a fer fins a 150 cm d'alada. La tija s recta i ascendent, quadrangular, ramificada i lleugerament pilosa, creix anualment ja que mor a l hivern per les rels sn perennes i torna a crixer. 

Les fulles sn peciolades, de forma oval, rombodal o fins i tot cordiforme, amb el marge dentat i oposades entre si, i fan de 3 a 7 cm, encara que sn ms petites les superiors. Tamb sn piloses pel costat de l anvers, tenen l pex agut, la inserci a la tija s cordada i la disposici a la fulla s de forma verticillada. Sn de color verd, en general ms fosc a l anvers i ms clar al revers i desprenen un aroma caracterstic a llimona. 

Les flors floreixen a l estiu, entre l abril i el juliol, les inflorescncies surten a les aixelles o els angles de les fulles amb la tija, i amb disposici verticillar exactament igual que les fulles, en grups d'entre 6 a 10. Tenen el pedicel curt (de 2 a 6 mm), la corolla corbada cap a dalt i eixamplada a la part superior, s bilabial amb el llavi superior recte i bilobulat i l'inferior trilobulat. El calze t tretze nervis i tamb s bilabial per a l'inrevs, amb el llavi superior de tres dents i l'inferior de dos. La corolla s dues vegades ms llarga que el calze, mesurant la primera de 8 a 12 mm.

La planta s monoica i t la flor hermafrodita, per tant, trobem en una mateixa pea floral l'androceu i el gineceu.
A l androceu trobem quatre estams didnams, s a dir, dos d ells sn llargs i els dos restants curts i es troben fusionats a la corolla, de forma inclusa. 
El gineceu s bicarpellar per amb un env al mig, de forma que sembla que tinguin quatre carpels, tamb trobem l ovari sper. El fruit que es forma s una cpsula, per al igual que amb els carpels, es divideix en quatre parts anomenades ncules. 

La droga sn essencialment les fulles, encara que tamb s'utilitzen els pexs de les flors per a l'extracci de l'oli essencial.

Composici qumica.
Els principis actius sn diversos, trobem oli essencial, cids fenilcarboxlics (rosmarnic, clorognic i cafec), flavonoides (derivats de luteolina i quercetol), triterpens i tanins. El component ms important i caracterstic s l'oli essencial que es troba en quantitat inferior a 0.3 %. Aquesta essncia cont ms del 50 % en citral, una mescla de dos aldehids ismers: el geranial (40 %) i el veral (60 %) que sn els responsables del suau aroma de la melissa. L'oli tamb cont l'alcohol geraniol i diferents hidrocarburs com el limon.

Acci farmacolgica/propietats.
En infusi s estomacal, espasmoltica i carminativa. Tamb t efectes sedants, afavoreix la son i equilibra el sistema nervis degut principalment als cids fenlics i als flavonoides, per sense tenir efecte depressor del sistema nervis central. Per via externa t acci antisptica, antifngica i antivrica. Tamb s emmenagoga, i per tant, s til en la regulaci dels trastorns menstruals. 

Usos.
S'utilitza en infusi, en extracte fluid o sec o en essncia. Es comercialitza la famosa aigua del Carmen o aigua de melissa, que s'obt per la destillaci de diferents drogues amb alcohol. Aquestes drogues sn principalment les fulles de melissa, per tamb la canyella, la nou moscada o el clau. 

Toxicitat.
L'oli essencial a dosis elevades s neurotxic i convulsant, no es pot prendre durant l'embars ni la lactncia perqu tamb s teratognic i causa malformacions en el fetus.

Referncies bibliogrfiques.

 Dr. BERDONCES I SERRA. Gran enciclopedia de la plantas medicinales. Ediciones TIKAL;
 Diccionario integral de plantas medicinales. RBA Integral 2002;
 KUKLINSKI, Claudia. Farmacognosia. Ediciones omega. Barcelona 2000;


Referncies.
Mrs M. Grieve, A Modern Herbal: Lemon Balm;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116791" title="Marclic" nonfiltered="2820" processed="2813" dbindex="47994">


Marclic (Lilium martagon) s una espcie de planta de la famlia lilicia.

s originria d'Eursia, des dels Pirineus fins sia central i Corea.

Consta de diverses subespcies.

El marclic s la flor emblemtica del Parc Natural de Nria, a Catalunya. 

s una planta bulbosa perenne que fa d'un a dos metres d'alt. Les flors, nombroses en cada planta, sn normalment de color porpra rosat, amb taques fosques i sn flairoses.

Referncies.

The European Garden Flora, 1986.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116792" title="Douwe Tamminga" nonfiltered="2821" processed="2814" dbindex="47995">
Douwe Annes Tamminga (Winsum, provncia de Frsia 1909- Ljouwert,2002) s un dels grans poetes i escriptors de la literatura frisona.
Del 1946 al 1968 fou una de les nimes de la revista literria De Tsjerne i ha tradut al fris les obres de Hans Christian Andersen, Edgar Allan Poe i Dylan Thomas. Tamb ha estat membre de la Fryske Akademy i ha rebut alguns premis literaris.

 Obres .
 Great frysk wurdboek, Brandadris (1938);
 Balladen en lieten (Balades i canons, 1942);
 It grienejier (L any verd, 1943) ;
 Nije gedichten (Noves histries, 1945);
 Frjemdfolk op Barrahiem (1978) ;
 De boumaster fan de Aldehou (1985);

Enllaos externs.
 Biblioteca digital de la literatura d'Holanda - Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116793" title="Fromental" nonfiltered="2822" processed="2815" dbindex="47996">

El fromental (Arrhenatherum elatius), s una planta del gnere Arrhenatherum, famlia de les pocies, d'espiguetes en pancula laxa, component principal de molts prats de dall. 

Vegeu tamb.
Trisetum flavescens, o fromental petit.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116795" title="Fedde Schurer" nonfiltered="2823" processed="2816" dbindex="47998">
Fedde Schurer (Drachten, provncia de Frsia 1898- Heerenveen, 1968) fou un escriptor fris.

De jove fou membre de la Jongfryske Mienskip, i de la Kristlik Frysk Selskip, on va fer amistat amb Douwe Kalma, per durant la guerra va militar en el Partit Socialdemcrata i collabor amb la resistncia.

El 1946 va editar amb Eeltsje Boates Folkerstma va editar la revista De Tsjerne, de caire literari, per alhora nou portantveu del moviment fris. El 1951 fou detingut per activisme en favor del fris, desprs d'un article seu al Heerenveen Kourier per desprs d alguns incidents en els carrers de Ljouwert (els Kneppelfreed) . 
 Obres .
 Fersen (Versos, 1925);
 Utflect (Emissi, 1930);
 Lof fen alle tiden (Glria de tots els temps, 1934);
 Op alle winnen (A tots els vents, 1934);
 Fen twa wllen (Dels dos bastions, 1940);
 Bonifatius (1954);
 Opheind en trochjown (1966) ;
 Simson (Sams, 1942);
 De gitaer by it boek (1966-1969);



 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116796" title="Escalunya" nonfiltered="2824" processed="2817" dbindex="47999">

Escalunya (Allium oschaninii) s una espcie de planta conreada de la famlia allicia.

Aquesta espcie correspon a la que en francs s'anomena  griselle per hi ha una altra espcie tamb dita escalunya que corresponen a la denominaci cientfica d' Allium cepa var. aggregatum o el seu sinnim Allium ascalonicum que en realitat s una varietat de ceba amb diversos bulbs. 

La planta s molt similar a una ceba, amb nombroses fulles buides per dins i les flors agrupades dalt d'una tija. Forma llavors menudes i negres. La reproducci vegetativa es fa a travs d'un dels diversos bulbs que forma.

El conreu es fa de manera similar als alls, a la tardor o fi d'hivern es planten bulbs d'un en un que es multipliquen i a mitjans d'estiu es poden collir.

 


Les escalunyes tenen un gust intermig entre les cebes i alls que es considera ms delicat. Per influncia de la cuina i gastronomia franesa se n'ha ests el seu s general. Tamb s'utilitza molt en la cuina asitica.

Enllaos externs.
Alternative medicine in food- Shallots;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116798" title="Douwe Kalma" nonfiltered="2825" processed="2818" dbindex="48001">
Douwe Kalma (Boksum, 1896- Ljouwert, 1953) fou un escriptor i poltic fris, un dels ms representatius del moviment fris.
Es llicenci en medicina i el 1915 fundaria la Jongfryske Mienskip (Comunitat de Joves Frisons), de caire poltic i literari, que el 1916 publicaria el seu programa, Frisln foar frysken (Frsia per als frisons). 

Amb el temps evolucionaria cap a la dreta, abandon la Uni Socialdemcrata Frisona i el 1933 fundaria el Fryske Front (Front Fris), de caire cristi i enfrontat al Frysk Faksiste Front (Front Feixista Fris) pel seu paganisme. 
El 1941 d antuvi collabor amb els nazis, i formaria part del trijemanskip (triunvirat), que pretenia unir tots els grups nacionalistes i encarregar-se de la negociaci amb les autoritats d ocupaci. Per aviat en fou apartat per Arthur Seyss-Inquart, es distanci de les noves organitzacions creades pels ocupants (com el Fryske Rie) i es pass al a resistncia, decebut per la poltica antisemita dels nazis. En acabar la guerra desaparegu de la vida pblica.
 
s autor d'estudis, versos i drames, aix com traduccions d Homer, William Shakespeare, John Milton, Percy B. Shelley i Moliere. 


 Obres .
 De fryske skriftekennisse (Sobre Literatura frisona, 1928) ;
 Gysbert Japiks (1938), ;
 Ut stiltme en stoorm (De la calma i la tempesta, 1918);
 Dage (Alba, 1927);
 Sangen (Cants, 1936) ;
 De Lytse mienskip (La petita comunitat, 1944), ;
 Kening Aldgillis (Rei Adlgils, 1920);
 Kening Finn (Rei Finn, 1927) ;
 Leafwyn (Vent de fulles, 1941);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116799" title="Jongfryske Mienskip" nonfiltered="2826" processed="2819" dbindex="48002">
Jongfryske Mienskip (fris Comunitat de Joves Frisons) era una societat frisona de caire nacionalista i literari, dirigida pel metge Douwe Kalma (1896-1953). Aplegava unanova generaci d estudiants i d intellectuals, cansats del to didctic i moralitzant de la majoria d escriptors frisons d aleshores. 

Reclamaven que el neerlands fos relegat a ser la segona llengua a Frsia, i aspiraven a ampliar l autogovern de la provncia amb el reconeixement previ del dret a l autodeterminaci. Alhora, afirmaven l afinitat tnica i nacional amb els frisons d'Alemanya i el seu parentiu pannacional tant amb els anglesos com amb els escandinaus, veritables pobles germnics, davant els alemanys i neerlandesos mestissats. El 1916 publicaren el seu programa poltic, Frisln foar frysken (Frsia per als frisons), on aspiraven a tenir una relaci quasi federal amb els Pasos Baixos i incloien una proposta d autarquia econmica.

D'antuvi era enfrontada a les dues altres associacions frisones, Fryske Selskip, i la confessional Kristlik Selskip foar Fryske Tael en Skriftennisse (Societat Cristiana per la llengua i literatura frisones), fundada el 1908. Per amb aquesta darrera va aproximar postures quan el 1924 n escoll com a cap Eelstje Folkerstma, qui el 1930 formularia un programa poltic que coincidia bsicament amb el publicat el 1916, basat en l autogovern, l autodeterminaci, la cooficialitat del fris a totes les esferes i a l ensenyament, i la formaci d un govern fris amb plenes competncies legislatives. Tamb contactaren amb els militants regionalistes de la Frsia Oriental, com l Ostfriesische Landschaft, interessats per reviure el parentiu entre tots els pobles frisons. Organitzarien Congresos  PanFrisons entre el 1925 i el 1937. 

El 1920 tenia uns 800 socis i el 1938 patrocina la creaci el 1938 de la Fryske Akademy (Acadmia Frisona) per tal d estudiar l idioma i patrocinar-ne el seu s a nivell oficial. A nivell poltic, fidel al seu ideari d'esquerres, fundaren la Sosiael Demokratysk Frysk Forbn (Uni Socialdemcrata Frisona) o SDFF, que formaria part del SDAP neerlands, molt arrelat al pas des del 1886 i que merc al poeta Piter Jelles Troelstra es mostrava favorable a les reivindicacions lingstiques i culturals dels nacionalistes, b que no de les poltiques. Douwe Kalma, per, evolucion cap a la dreta. 

Desprs de la Segona Guerra Mundial molts dels seus membres evolucionaren cap a alters grups, i el 1962 els pocs supervivents s'aplegaren en el Fryske Nasjonale Partij (Partit Nacional Fris).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116800" title="Coriandre" nonfiltered="2827" processed="2820" dbindex="48003">

El coriandre  o cilandre (Coriandrum sativum), s una espcie de planta conreada de la famlia apicia. Tamb coneguda vulgarment en catal occidental com salindria. 

Originari de la zona que va del sud-oest d'Asia fins el frica del Nord, s un condiment d's com a la cuina mediterrnia, ndia, llatinoamericana, xinesa i del sud-est asitic 

La planta t una olor intensa, els fruits tamb sn aromtics, amb una olor per ventura ms suau. 

s una herbcia anual de fins a 50 cm d'alt. Les fulles no tenen pilositat i presenten una morfologia variable ja que sn ms menudes a la part de dalt. Les flors s'agrupen en petites umbelles i els fruits sn globulars de 3 a 5 mm de dimetre.

El conreu s molt senzill, s fa a travs de les llavors sembrades a la primavera o la tardor. La planta s'adapta a climes clids i freds i no necessita gaire aigua. 

Es poden menjar les fulles per habitualment noms s'usen els fruits que s un dels ingredients del curry a ms d'algunes  salsitxes alemanyes, cerveses belgues, pans especials, etc.


 Referncies i enllaos externs .

 Fragiska, M. (2005). Wild and Cultivated Vegetables, Herbs and Spices in Greek Antiquity. Environmental Archaeology 10 (1): 73-82;
 Katzer, Gernot Coriander Seeds and Cilantro (Coriandrum sativum);
 Noxon, Heather and Meyer, Alex (2004). Genetic Analysis of PTC and Cilantro Taste Preferences.  MindExpo 2004;
 Diccionari catal-valenci-balear (DCVB) ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116801" title="Llista de telfons mbils en catal" nonfiltered="2828" processed="2821" dbindex="48004">
Els segents models de telfon mbil incorporen o incorporaren el catal com a opci en els mercats espanyol i andorr de telefonia:

 Catal disponible als mens .

 Alcatel .
 One Touch Pocket;
 One Touch 220;
 One Touch 230;
 One Touch 256;
 One Touch 259;
 One Touch 311;
 One Touch 511;
 One Touch 535;
 One Touch 630;
 One Touch 635;
 One Touch 801;
           One Touch E201;
           One Touch C701;
One Touch E221;
One Touch E260;
One Touch C707;
One Touch C825;
  Alcatel Mandarina Duck;


 S68 (com a mnim per a la companyia Movistar al gener de 2007);

 BlackBerry .

 7100v (proporcionat per la companyia Vodafone als parlamentaris catalans l'any 2005);
 8100 (disponible per a clients Vodafone i Movistar);
8110;
8120 Pearl;
8120;
8300 Curve;
8300;
8310;
8800;

 Grundig .

 G402i (noms per a la companyia Movistar);
 G410i;

 Nokia .

 2200;
          2600c ;
 2630;
 2760;
 3109c;
         3110c;
         3120c ;
 5200;
         5310 XpressMusic;
         5610 XpressMusic;
 6085;
 6086;
          6500c;
          6500 slide;

 Motorola .

 L6 i-mode (com a mnim per a la companyia Movistar al gener de 2007);
 W377;

 Sagem .

 myX-2m (noms per a la companyia Movistar);
 SG341i (noms per a la companyia Movistar);

 Siemens .

 A 31;
 A 50;
 A 55;
 AX 72;
 C 45;
 C 55;
 C 60;
 C 75;
 CF 62;
 CF 75;
 CF 110;
 CX 60;
 CX 65;
 CX 75;
 EL 71;
 MC 60;
 M 55;
 S 35;
 S 55;
 S 65;
 SL 45;
 SL 65;


SonyEricsson .
            J 110i ;
            J 120i;
            K 660i ;
            K 850i;
            T 801i      ;
            V 640i;
            W 380i (No als menus, si al diccionari);
            W 890i;
            W 910i;
            Z 555i;
            Z 770i;

 Catal disponible al diccionari predictiu (T9) .

 BlackBerry .

 7100v (proporcionat per la companyia Vodafone als parlamentaris catalans l'any 2005);
 8100 (disponible per a clients Vodafone i Movistar);

 Nokia .

 5200;
 3109c;

 Siemens .

 C75;
 CF75;
 CX65;
 CX75;
 S65;
 SL65;

 Alcatel .

 Alcatel OT-C701;

 Enllaos externs .
Elteumbil.cat Informaci del portal especfic de la Generalitat de Catalunya;
Alcatel;
BenQ-Siemens Mobile;
BlackBerry;
Grundig;
Nokia;
Sagem;
Pgina sobre telefonia mbil a Softcatal;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116802" title="Gerard Vergs i Prncep" nonfiltered="2829" processed="2822" dbindex="48005">
Gerard Vergs i Prncep (Tortosa, Baix Ebre, 1931) s farmacutic i professor universitari amb una interessant obra lrica i narrativa. El seu primer llibre publicat, el poemari L'ombra rogenca de la lloba, de l'any 1981, va guanyar el premi Carles Riba. Aquest no s, tanmateix, l'nic premi conquerit per Vergs. De fet, la seva carrera l'ha dut a rebre fins i tot la Creu de Sant Jordi l'any 1997. Com a traductor, destaca la seva versi de tots els sonets de William Shakespeare. Els seus versos han estat traduts al castell.

 Obra .
Poesia.
1982 L'ombra rogenca de la lloba;
1986 Long play per a una nima trista;
1988 Lliri entre cards;
2002 La insostenible lleugeresa del vers;

Biografia i assaig.
1983 El pintor tortos Antoni Casanova;
1986 Tretze biografies imperfectes;
1991 Eros i art;

 Premis .
1981 Carles Riba per L'ombra rogenca de la lloba;
1985 Josep pla per Tretze biografies imperfectes;
1990 Premi Josep Vallverd d'assaig per Eros i art;
1994 Premi de la Crtica Serra d'Or de traducci potica per Tots els sonets de Shakespeare;

 Enllaos externs .
L'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;
Pgina de l'autor a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116803" title="Un americ a Pars" nonfiltered="2830" processed="2823" dbindex="48006">
Un americ a Pars s un poema simfnic del compositor nord-americ George Gershwin que va compondre l'any 1928, inspirat en la seva estada a Pars.

Gershwin descriu musicalment les experincies viscudes per un visitant a aquella ciutat romntica (llavors un meca per als joves compositors joves nord-americans). Aparentment hi ha un ordre en el caos de la imaginaci hiperactiva de Gershwin, amb dues parts que contrasten dos aspectes de la ciutat.

La primera part, Pars de dia, alterna episodis d'activitat urbana frentica, amb molt de moviment, amb botzines de cotxes, i amb visions ms pausades de boirosos jardins pacfics i perfumats. La segona part, Pars de nit, que s'indica immediatament evocant una cadenza de violins, i que porta al passatge fams de blues de trompetes. El romanticisme de la nit parisenca se'ns dibuixa amb els saxfons que evoquen els llums brillants d'un Club de Jazz, aqu boirs de fum. s inevitable veure-hi la imatge de Gene Kelly que va protagonitzar la pellcula del mateix nom i que va acabar d'inmortalitzar la msica.

Gershwin s'emportava algunes botzines de taxis parisencs per a l'estrena a Nova York el 13 de desembre de 1928 al Carnegie Hall amb la New York Philharmonic sota la direcci de Walter Damrosch.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116807" title="Arrhenantherum" nonfiltered="2831" processed="2824" dbindex="48009">

Arrhenantherum s un gnere de plantes amb flor de la famlia pocia, originari d'Europa i la regi mediterrnia.

Sn plantes perennes semblants a la civada que arriben a fer 150 cm d'alt. Les fulles no sn piloses i desapareixen a l'hivern. Fa una inflorescncia en pancula. Sn plantes silvestres i tamb es conreen com a farratgeres (no es conreen actualment als Pasos Catalans).

Espcies.
Arrhenatherum album;
Arrhenatherum elatius (fromental);
Arrhenatherum elatius var. bulbosum;
Arrhenatherum elatius var. elatius;
Arrhenatherum kotschyii;
Arrhenatherum longifolium;
Arrhennatherum palaestinum;

Vegeu tamb.
Trisetum flavescens o fromental petit.

Enllaos externs.
 Arrhenatherum a biodiversity.uno.edu;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116811" title="Front Feixista Fris" nonfiltered="2832" processed="2825" dbindex="48013">
El Front Feixista Fris (fris Frysk Faksiste Front) fou un grup fris d'inspiraci feixista creat el 1933 pel passant Jan Melles van der Goot, qui va atraure alguns joves frisons radicalitzats i grups d estudiants; va publicar opuscles en fris on mostrava la seva admiraci pel nacionalsocialisme alemany  i emfatitza el carcter orgnic i natural del seu nacionalisme, que estroncava amb el neopaganisme i un antiprotestantisme a ultrana. 

Va obtenir el suport de 10.000 militants frisons, i va collaborar estretament amb el NSB holands d'Anton Mussert. Per com que aquest no va accedir a les seves demandes nacionalistes, Van der Goot se n distanciaria i fundaria el 1938 el Fryske Folkspartei (Partit Popular Fris), amb el poeta i antic militant socialista Douwe Kiestra (1899-1970).  

Quan els nazis ocuparen els Pasos Baixos, form part del trijemanskip (triumvirat) amb Douwe Kalma i Eelstje Folkerstma, que pretenia unir tots els grups nacionalistes i encarregar-se de la negociaci amb les autoritats d ocupaci. Per els nazis el substuren com a cap per Rintsje Sybesma (1894-1975), ms obertament pronazi, qui fundaria un partit partit nazi fris, racista i antisemita, que buscava l annexi de Frsia al Tercer Reich Alemany, i per Douwe Kiestra. Ambs formaren part del Fryske Rie (Consell Fris), per el 1944 es negaren a jurar lleialtat Heinrich Himmler i aquest orden dissoldre l'organitzaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116812" title="Jos Mara Guervs y Mira" nonfiltered="2833" processed="2826" dbindex="48014">

Jos Mara Guervs y Mira (Granada, 1870 - Madrid, 1944) va ser un compositor espanyol.

Va estudiar amb son pare (Jos Guervs del Castillo), i va succeir el seu germ Manuel com a acompanyant de Pablo Sarasate. L'any 1917 va accedir al lloc de professor d'acompanyament del Conservatori de Madrid, on ensenyava interinament abans. L'any 1895 va fundar junt amb Pau Casals, Francs i Glvez un conjunt de cambra, i posteriorment va acompanyar en algunes ocasions a Pau Casals. Va ser professor de la famlia real i va collaborar amb el Cuarteto Francs. Va inventar un sistema de notaci denominat endecagrama, que no va prosperar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116813" title="Menta" nonfiltered="2834" processed="2827" dbindex="48015">



La menta (Mentha) s un gnere de plantes amb flor dins la famlia lamicia.

s un gnere de distribuci cosmopolita.

Al contrari que la majoria de les lamicies els agraden els terrenys humits.

Sn espcies herbcies perennes i aromtiques que arriben a una alada mxima de 120 cm aproximadament. Tenen uns rizomes subterranis que fan que sovint es comportin com espcies que envaixen tot l'espai. Les fulles sn de disposici oposada i sn simples i de forma oblonga a lanceolada sovint tenen  el marge serrat. Les flors tenen dos llavis i quatre lbuls amb colors que van del blanc al porpra. El fruit s una cpsula amb fins a quatre llavors. 

L'oli essencial de la menta rep el nom de mentol. S'empra com aromatitzant i com a oli medicinal.

Les mentes ms conreades s l'hbrid Mentha  piperita (menta pebrera) i les espcies Mentha suaveolens i Mentha pulegium (Poliol). 


Espcies;
Mentha aquatica   ;
Mentha arvensis   ;
Mentha arvensis var. sachalinensis" - ;
Mentha asiatica;
Mentha australis;
Mentha canadensis (sinnim. M. arvensis var. canadensis);
Mentha cervina;
Mentha citrata (sin. M. odorata)   ;
Mentha crispata;
Mentha cunninghamii;
Mentha dahurica;
Mentha diemenica;
Mentha gattefossei;
Mentha grandiflora;
Mentha haplocalyx;
Mentha japonica;
Mentha kopetdaghensis;
Mentha laxiflora;
Mentha longifolia - ;
Mentha pulegium   ;
Mentha requienii   ;
Mentha sachalinensis;
Mentha satureioides;
Mentha spicata (sin. M. viridis)   ;
Mentha suaveolens (sin. M. rotundifolia)   ;
Mentha vagans;

Alguns hbrids;
Mentha  dalmatica (M. arvensis  M. longifolia);
Mentha  dumetorum (M. aquatica  M. longifolia);
Mentha  gracilis (M. arvensis  M. spicata) - ;
Mentha  maximilianea (M. aquatica  M. suaveolens);
Mentha  muelleriana (M. arvensis  M. suaveolens);
Mentha  piperita (M. aquatica  M. spicata)   Peppermint, ;
Mentha  rotundifolia (M. longifolia  M. suaveolens) - ;
Mentha x smithiana (M. aquatica  M. arvensis  M. spicata);
Mentha  verticillata (M. arvensis  M. aquatica);
Mentha  villosa (M. spicata  M. suaveolens; sin. M. cordifolia) - ;
Mentha x villosonervata (M. longifolia  M. spicata) - ;

Referncies i enllaos externs.
Germplasm Resources Information Network: Mentha;
Flora Europaea: Mentha;
Flora of China: Mentha;
Medicinal use of mint in Armenia;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116816" title="Gabriel Janer Manila" nonfiltered="2835" processed="2828" dbindex="48018">
Gabriel Janer Manila va nixer a Algaida, Mallorca, el dia de Tots Sants de 1940. Exerceix de professor universitari, traductor (de l'itali Gianni Rodari), gestor cultural i, en especial, escriptor. Autor prolfic que conrea gaireb tots els gneres, s conegut a tot el domini lingstic catal. Ha conquerit els principals premis de la literatura catalana i ha vist traduda la seva obra a diverses llenges (alemany, angls, castell, basc i gallec). Combina la feina literria amb la ctedra d'Antropologia de l'Educaci a la Universitat de les Illes Balears i el crrec com a director de l'Institut d'Estudis Balerics (que ocupa des del 2004).

s pare de la tamb escriptora Maria de la Pau Janer.

El 1998 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Obra.


 Narrativa breu .
1972 El cementiri de les roses;
1988 La finestra;
1991 Contes per als qui dormen amb un ull obert;
2002 Vola, vola..., Josh!;
2004 L'illa i una nit;
 
 Novella .
1969 L'abisme;
1970 El silenci;
1971 Han plogut panteres;
1972 La capitulaci;
1972 Els alicorns;
1973 L'agonia dels salzes;
1976 El rei Gaspar;
1977 Tango;
1977 La cerimnia;
1979 Com si els dits m'haguessin tornat cuques de llum;
1983 Diumenge, desprs de lluna plena;
1983 La Serpentina;
1984 El corsari de l'illa dels conills;
1984 Angeli musicanti;
1985 Els rius de Babilnia;
1987 La dama de les boires;
1987 Els peixos no es pentinen;
1987 Violeta, el somriure innocent de la pluja;
1987 Tot quant veus s el mar;
1988 Diu que n'era un rei;
1988 Els rius dormen als nvols;
1989 El palau de vidre;
1990 Arlequ, el titella que tenia els cabells blaus;
1990 La perla verda;
1991 Els rius de la lluna;
1992 Parads d'orqudies;
1993 Han cremat el mar;
1993 Lluna creixent sobre el Tmesi;
1995 Viatge a l'interior del fred;
1995 El terror de la nit;
1996 Aquella dona que vingu de Mart;
1996 La vida, tan obscura;
1997 Els jardins incendiats;
1999 La invenci de la primavera;
2000 Esttues sobre el mar;
2000 Samba per a un "menino da rua";
2002 George. El perfum dels cedres;
2003 Daniel i les bruixes salvatges;
2005 xtasi;
2007 Tigres;

Assaig i altres proses.
1975 Petita memria d'un mestre del meu temps;
1975 Implicaci social i humana del teatre;
1979 Aucells esquius;
1979 Sexe i cultura a Mallorca: el canoner;
1980 Histria de l'illa de Mallorca;
1980 La ciutat de Mallorca: al recer d'una badia mediterrnia;
1982 Sexe i cultura a Mallorca: la narrativa oral i el teatre;
1982 Cultura popular i ecologia del llenguatge;
1985 Pregoner de quimeres;
1986 Pedagogia de la imaginaci potica;
1990 Satan estima Berln;
1991 L'educaci de l'home que riu;
1995 Literatura infantil i experincia cognitiva;
1995 Les canons ertiques del camp de Mallorca;
1996 Com una rondalla: els treballs i la vida de Mossn Alcover;
1999 L'infant selvtic de Sierra Morena;
1999 Les festes llunyanes;
2005 Costa i Llobera: territoris de l'nima;

Teatre.
1981 Les aventures d'en Pere Pistoles;
1981 La princesa embruixada;


 Premis .
1966 Ciutat de Palma-Lloren Villalonga de novella per L'abisme;
1971 Josep Pla per Els alicorns;
1971 Vctor Catal per El cementiri de les roses;
1975 Josep M. Folch i Torres per El rei Gaspar;
1984 Sant Joan per Els rius de Babilnia;
1985 Serra d'Or de literatura infantil i juvenil per El corsari de l'illa dels conills;
1988 Literatura Catalana de la Instituci de les Lletres Catalanes de literatura infantil per Tot quant veus s el mar;
1988 Ministerio de Cultura de literatura infantil i juvenil per Tot quant veus s el mar;
1994 Ministerio de Cultura de crtica de literatura infantil per Han cremat el mar;
1997 Carlemany per Els jardins incendiats;
1998 Creu de Sant Jordi;
2002 Nstor Lujn per George. El perfum dels cedres;
2007 Ramon Llull per Tigres;

 Enllaos externs .
L'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;
Pgina de l'autor a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;

 Obres sobre l'autor .
 ALZAMORA, Sebasti. L'escriptura del foc. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner, 1998;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116818" title="Com" nonfiltered="2836" processed="2829" dbindex="48019">

El com (Cuminum cyminum) s una planta de la famlia apicia. S'utilitza com a espcia.

s originria de la zona que va de l'est de la regi mediterrnia fins l'ndia.

s una planta herbcia anual, 20-30 cm d'alt. La tija s prima i l'alada reduda (5 a 10 cm). Les fulles sn simples per semblen compostes i sn pinnades. Les flors sn menudes disposades en umbelles. El fruit s un aqueni comprimit amb una sola llavor.

El com necessita climes d'estiu molt clid per a prosperar com els que es troben al sud de la regi mediterrnia.

Les llavors sn la part de la planta que s'utilitza com a espcia, sola o com un dels components del curry.

El seu s s molt antic, detectat ja en les antigues cultures de Mesopotmia, s citat a la Bblia i en temps de grecs i romans. Actualment caracteritza la cuina de llocs tan diversos com el Magrib, l'Orient mitj, Xina occidental, la cuina de l'ndia i la mexicana.

A tot Europa va ser molt apreciat i encara avui forma part d'alguns formatges holandesos com els Leyden i de pans francesos. A Espanya en canvi no va tenir gran acceptaci i potser d'aix deriva la frase en castell de me importa un comino per fer esment del poc valor d'una cosa.

Enllaos externs.

 Gernot Katzer's Spice Pages: Cumin;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116819" title="Zog I d'Albnia" nonfiltered="2837" processed="2830" dbindex="48020">

Ahmed Bei Zogu, ms conegut com a Zog I (Castell de Burgajet, 8 d'octubre de 1895 - Suresnes, Frana, 9 d'abril de 1961), fou un poltic albans, president d'Albnia el 1925-1928 i desprs Mbret o rei d'Albnia del 1928 al 1939.

Era fill gran de Djemal Paix Zogu, cap de la famlia de governadors hereditaris de Mati, i de Sadia Toptani, parenta d'Essad Pasha Toptani. Fins a esdevenir rei d'Albnia fou conegut amb el nom d'Ahmed Beg Zogu i succe el seu pare com a governador el 1911. 

Durant la Primera Guerra Mundial fou aliat d'ustria i desprs de la guerra esdevingu lder del Partit Reformista Popular. El 1921 fou nomenat ministre de l'interior, i el 1922 president del consell de ministres. El 1924 es fu elegir president de la repblica, i el 1928 es proclam rei. Uns anys desprs es cas amb la comtessa hongaresa Geraldina Apponyi, amb la que tindria un fill, el futur Leka I d'Albnia.

Zog va donar per acabat un llarg perode d'inestabilitat poltica i el pas va gaudir de relativa tranquilitat sota el seu rgim. Comen un apropament a Itlia, que el va dur a signar un tractat d'amistat el 1925 i el 1927 un tractat d'aliana defensiva amb Benito Mussolini, pactes que deixaren Albnia sota el control absolut d'Itlia.

El 1939 les tropes italianes envaren Albnia i proclamaren rei Vctor Manuel III d'Itlia, i Zogu hagu de refugiar-se a Grcia, desprs a Egipte i finalment (1955) a Frana. El 1945 fou proclamada la repblica a Albnia, per Zogu mantingu el ttol de rei a l'exili, reconegut per tots els albanesos exiliats, que a la seva mort proclamaren rei el seu fill Leka I d'Albnia. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116820" title="Crtam" nonfiltered="2838" processed="2831" dbindex="48021">

Crtam (Carthamus tinctorius) s una espcie de planta conreada de la famlia astercia.

s una planta herbcia anual que arriba fins els 150 cm d'alt. Les fulles superiors tenen espines. Floreix, a l'estiu, en captols grocs que contene cadascun de 15 a 20 llavors. 

s resistent a la secada per no al fred.

Actualment s molt poc conreada a nivell mundial, ndia, Estats Units i Mxic sn els principals productors. 

Les flors abans s'aprofitaven per fer un colorant que substitua (o falsificava) el safr.

La utilitzaci ms recent s per les seves llavors com a planta oleaginosa i fa un oli similar al de girasol.


Enllaos externs.
 Safflower production (in the United States);
 Safflower field crops manual;
 UN FAO statistics on safflower production;
 Safflower R&D at Nimbkar Agricultural Research Institute in India;
 Globe and Mail: "Calgary firm turns safflower into insulin";




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116824" title="Taperera" nonfiltered="2839" processed="2832" dbindex="48023">

Taperera(la planta) o Tpera (el fruit) (Capparis spinosa L.) s una espcie de planta, silvestre i conreada,de la famlia caparcia.

s una planta originria de la regi mediterrnia, especialment en les rees ms clides i seques, de vegades creix en llocs rocosos i les parets de pedra seca. 

s una mata bianual espinosa  en estat silvestre i sense espines (var. inermis) en la varietat conreada.

Les fulles sn carnoses i les flors molt vistoses. Precisament les poncelles de les flors abans d'obrir sn les tperes que s'aprofiten i es consumeixen desprs de passar un sistema de curaci (fermentaci) en vinagre i sal.

Tamb els fruits joves, amb part de la tija que els unia a la planta, es consumeixen per no sn tan apreciats.

El fet que sigui un producte fermentat fa que les poblacions islmiques no les mengin d'aquesta forma.

s (o era) un conreu tpic de Mallorca per la recollecci manual continuada (la florida s esglaonada) el fa actualment un conreu antieconmic en aquella illa.
 Enllaos externs .


 Gernot Katzer's Spice Dictionary   Caper;
 Caper factsheet   NewCROP, Purdue University;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116827" title="Omer Nishani" nonfiltered="2840" processed="2833" dbindex="48026">
Omer Nishani (Gjirokastr 1887-1954) fou un poltic albans, president d'Albnia del 1946 al 1953.

Durant la Segona Guerra Mundial Nishani fou un teric antifeixista. Va formar part del Lufta Nacional limtare (Lluita d'Alliberament Nacional, LNC), format per Enver Hoxha i Abas Kupi creat el 16 de setembre del 1942 per tal d unir forces contra els italians, per que era dominat pels comunistes. 

El maig del 1944 Omer Nishani fou nomenat Cap del Presidium del Consell d'Alliberament Nacional (del qual era president de facto) i Ministre d'Afers Exteriors. Desprs de la proclamaci de la Repblica d'Albnia el 12 de gener del 1946, Nishani fou cap del presidium fins el 1953. Represent Albania durant les negociacions de Pars (1947).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116829" title="Haxhi Lleshi" nonfiltered="2841" processed="2834" dbindex="48028">
Haxhi Lleshi (19 d'octubre de 1913- 1 de gener de 1998) fou un militar i poltic albans, President d'Albnia de 1953 a 1982.

Membre del Partit dels Treballadors d'Albnia amb Enver Hoxha, Koi Xoxe, Mehmet Shehu i altres, fou general de l'exrcit albans durant la Segona Guerra Mundial i fou considerat com a heroi de guerra. 

En acabar la guerra fou ministre d'interior del 1944 al 1946, fins que el 1953 fou nomenat president d'Albnia en substituci d'Omer Nishani fins el 1982. Tot i que era considerat un dels tres homes ms poderosos d'Albnia, el seu crrec era protocolari i de fet era una titella en mans d'Enver Hoxha, qui el va destituir el 1982.

Tot i que el rgim comunista va caure el 1992, ell va continuar vivint a Albnia. El 1996 fou empresonat pel govern de Sali Berisha sota acusaci de crims del comunisme i condemnat a cadena perptua.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116830" title="Enver Hoxha" nonfiltered="2842" processed="2835" dbindex="48029">

Enver Hoxha, pronunciat v    h d a, (*Gjirokastr, Albnia, 16 d'octubre de 1908 -  Tirana, 10 d'abril de 1984), fou un poltic albans. Fill d'un terratenent musulm.

En 1930 fou detingut a Kora per organitzar una protesta estudiantil. Procedent d'una famlia acomodada, va estudiar desprs a Frana en la Universitat de Montpeller, on va escriure en el peridic comunista L'Humanit denunciant el rgim monrquic albans de Zog I d'Albnia. Va tornar a Albnia en 1936 on hi treball com professor. Va participar a partir de llavors en l'oposici a Zog I d'Albnia i a la invasi italiana del 7 d'abril de 1939. 

Hoxha va ingressar en el grup comunista Puna, quan la majoria dels grups socialistes albanesos s'unien sota el patrocini de Belgrad per a formar el Partit Comunista d'Albnia. En la resistncia, va intervenir activament en la formaci del Front d'Alliberament Nacional d'Albania del que fou el seu primer comissari poltic. 

Desprs de l'ocupaci del pas fou acomiadat del treball i l'organitzaci comunista de Kora el va enviar a Tirana, que al poc temps es va convertir en centre important del moviment comunista i antifeixista. En 1941 va ser un dels fundadors del Partit del Treball d'Albnia i un dels dirigents de la resistncia a l'ocupaci d'Albnia per part de la Itlia feixista i del Tercer Reich. Per al 29 de novembre de 1944 tota Albnia estava alliberada dels invasors. El mes segent van ser nacionalitzades les mines, els bancs i les empreses estrangeres i es va establir un control estatal i obrer sobre la producci, alhora que es van multiplicar les cooperatives de consum. A l'agost de 1945 va comenar la reforma agrria. 

Desprs de la victria en la Segona Guerra Mundial, Enver Hoxha va consolidar govern provisional i va ser nomenat Primer Ministre d'Albnia, aconseguint instaurar un govern leninista. El 11 de gener de 1946 va ser proclamada per una Assemblea Constituent la Repblica Popular d'Albnia. 

Aleshores ocup els crrecs de primer ministre (1944-54), ministre d'afers exteriors (1946-53) i primer secretari del politbur del comit central del partit des del 1954, de manera que fou l'home fort del pas fins a la seva mort. En poltica interior realitz diverses purgues per mantenir la puresa ideolgica i eliminar tota oposici en els anys 1948, 1956, 1974, 1981. En poltica exterior trenc amb Iugoslvia (1948) i amb l'URSS (1960), sort del pacte de Varsvia (1968) i intensific les relacions amb la Xina, per se'n distanci el 1978. El 1981 va protagonitzar un fosc incident que provoc la mort de Mehmet Shehu, el seu possible successor, i el 1982 destitu el president Haxhi Lleshi, tot ocupant el poder absolut, per va morir poc desprs.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116831" title="Koi Xoxe" nonfiltered="2843" processed="2836" dbindex="48030">
Koi Xoxe (1911-1949) fou un poltic comunista albans.

El 1941 form part del Politbur del Partit Comunista d'Albnia amb Enver Hoxha i Mehmet Shehu. Tamb Fou un dels caps militars de la resistncia antifeixista contra els nazis. 
Partidari de Tito, fou ministre d'interior del 1946 al 1948, i defensar la coordinaci completa de les economies albanesa i iugoslava, i va elaborar un Pla Quinquenal d explotaci agrcola i minaire, feta a Iugoslvia a canvi de bens manufacturats. Per el 1948 Iugoslvia fou expulsada de la Kominform, cosa que aprofitar Hoxha per purgar-lo i executar-lo.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116833" title="Mehmet Shehu" nonfiltered="2844" processed="2837" dbindex="48032">

Mehmet Shehu (Corush, 1913 - Tirana, 1981) fou un poltic albans.

Militant comunista des de ben jove, va estudiar a l acadmia militar de Npols i lluit a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Fou internat a Frana del 1939 al 1942, va tornar a Albnia i form part del moviment partis.

El 1948 va ingressar en el Politbur del Partit del Treball d'Albnia, i fou nomenat ministre d interior i vicepresident. El 1954 fou nomenat primer ministre i el 1974 ministre de defensa. Home fort del partit desprs d'Enver Hoxha, del qual en fou considerat successor, el 1981 fou deposat dels seus crrecs perqu s'oposava a la lnia allacionista de Hoxha, ra per la qual ms tard l'acusaren d'espiar per a la CIA i per a Iugoslvia. 

Oficialment s'inform que se sucid d'un tret al cap a la banyera de casa seva, cosa que era un delicte segons la llei albanesa, i ra per la qual fou enterrat fora del cementiri acusat de ser enemic del poble, per la seva esposa Fiqerete i les seves dues filles foren detingudes i internades sota diversos pretextes. El seu nom desaparegu de la histria albanesa.

Desprs de la caiguda del comunisme el 1991, el seu fill Bakshim Shehu ha reclamat de les autoritats el retorn de les despulles del seu pare, cosa que aconsegu el 2001. La seva tragdia ha estat ficcionalitzada per l'escriptor Ismail Kadare en el llibre El successor (2003).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116835" title="Partit del Treball d'Albnia" nonfiltered="2845" processed="2838" dbindex="48033">

El Partit del Treball d'Albnia (albans Partia e Puns e Shqipris, PPSh) fou un partit poltic d'Albnia, fundat el 1941 com a Partit Comunista d'Albnia (Partia Komuniste e Shqipris) i rebatejat el 1948 per Enver Hoxha, Mehmet Shehu i Koi Xoxe, de caire marxista-leninista, i desprs de la mort de Stalin, maoista.

Govern Albnia en un rgim dictatorial de partit nic fins el 1991. Desprs de la caiguda del rgim, Ramiz Alia canvi el seu nom pel de Partit Socialista d'Albnia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116837" title="Partit Socialista d'Albnia" nonfiltered="2846" processed="2839" dbindex="48034">
El Partit Socialista d'Albnia (albans: Partia Socialiste e Shqipris) s un partit poltic d'Albnia, que ha estat al poder fins el 2005, quan fou derrotat pel Partit Democrtic d'Albnia. Tenia 73 representants al parlament, d'un total de 140.

s el sucesor del partit comunista que govern Albnia: El Partit del Treball d'Albnia. s membre de la Internacional Socialista i el seu lder en l'actualitat s Edi Rama, successor el 2005 de l'exprimer ministre d'Albnia, Fatos Nano.

Enllaos externs.
Pgina oficial;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116838" title="Betnica" nonfiltered="2847" processed="2840" dbindex="48035">


Betnica (Stachys) s un gnere de plantes amb flor de la famlia lamicia.

s gaireb cosmopolita, noms manca a Amrica del Sud.

El gnere cont unes 300 espcies.

Sn plantes herbcies o arbusts anuals o perennes. Arriben a un mxim de 300 cm d'alt. Les fulles sn simples, triangulars i de disposici oposada. Les flors es troben en les axiles de les fulles a la part superior de la planta. 

Tenen un s tradicional com a plantes medicinals.

Algunes espcies;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116840" title="Partit Democrtic d'Albnia" nonfiltered="2848" processed="2841" dbindex="48037">

El Partit Democrtic d'Albnia (albans: Partia Demokratike e Shqipris) s un partit poltic d'Albnia, d'inspiraci democrtica cristiana.
 
El seu paper fou fonamental en la fi del rgim comunista a Albnia i ocup el poder de 1992 a 1997, sota el lideratge de Sali Berisha i Aleksander Meksi. El govern va dimitir el 1997 desprs que una guerra civil gaireb trenqus el pas i els socialistes assoliren novament el poder. Forma part de la coalici Uni per la Victria (Bashkimi pr Fitoren), que va obtenir el 37.1 % dels vots a les eleccions del 2001 i 46 diputats. A les eleccions del juliol del 2005, el Partit Democrtic obtingu 55 dels 140 escons, i els seus aliats 18. amb el total de 73 escons, la coalici va obtenir el poder en el nou parlament, i Sali Berisha torn a ocupar el crrec de primer ministre d'Albnia.

Enllaos externs.
Pgina oficial;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116842" title="Eleccions legislatives d'Albnia (2005)" nonfiltered="2849" processed="2842" dbindex="48038">
El resultat de les Eleccions legislatives d'Albnia de 2005 fou:

Resultat de les eleccions de 3 de juliol 2005 a l'Assemblea d'Albnia  
|-
!style="background-color:#E9E9E9" width=500 align=left rowspan=2|Partits
!style="background-color:#E9E9E9" align=right rowspan=2|Vots PR
!style="background-color:#E9E9E9" align=right rowspan=2|%
!style="background-color:#E9E9E9" align=center colspan=3|Escons
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=center|Constituncies
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|PR
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Total
|-
|align=left|Partit Democrtic d'Albnia (Partia Demokratike e Shqipris)
|align="right" |104,796
|align="right" |7,67
|align="right" |56
|align="right" |0
|align="right" |56
|-
|align=left|Partit Socialista d'Albnia (Partia Socialiste e Shqipris)
|align="right" |121,412
|align="right" |8,89
|align="right" |42
|align="right" |0
|align="right" |42
|-
|align=left|ALDM-Front Nacional Albans (Partia Balli Kombtar Shqiptar)
|align="right" |457,143
|align="right" |33,46
|align="right" |0
|align="right" |18
|align="right" |18
|-
|-
|align=left|Partit Socialdemcrata Albans (Partia Socialdemokrate e Shqipris)
|align="right" |174,103
|align="right" |12,74
|align="right" |0
|align="right" |7
|align="right" |7
|-
|align=left|Moviment Socialista per la Integraci (Lvizja Socialiste pr Intigrim)
|align="right" |114,798
|align="right" |8,40
|align="right" |1
|align="right" |4
|align="right" |5
|-
|align=left|Partit Agrari Ambientalista (Partia Agrare Ambientaliste)
|align="right" |89,635
|align="right" |6,56
|align="right" |-
|align="right" |4
|align="right" |4
|-
|align=left|Partit Aliana Democrtica (Partia Aleanca Demokratike)
|align="right" |65,093
|align="right" |4,76
|align="right" |-
|align="right" |3
|align="right" |3
|-
|align=left|Partit de la Democrcia Social d'Albnia (Partia Demokracia Sociale e Shqiperise)
|align="right" |57,998
|align="right" |4,25
|align="right" |-
|align="right" |2
|align="right" |2
|-
|align=left|Unitat pels Drets Humans (Partia Bashkimi pr t Drejtat e Njeriut)
|align="right" |56,403
|align="right" |4,13
|align="right" |-
|align="right" |2
|align="right" |2
|-
|align=left|Sense partit
|align="right" | 
|align="right" | 
|align="right" |1
|align="right" |
|align="right" |1
|-
|align=left style="background-color:#E9E9E9"|Total
|width="75" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|1,366,226
|width="30" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|100.0
|width="30" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|100
|width="30" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|40
|width="30" align="right" style="background-color:#E9E9E9"|140
|-
|colspan=6 align=left|Font: OSCE Els candidats de l'Aliana per la Llibertat, Justcia i Benestar (Aliansa pr Liri, Drejtsi dhe Mirqenie;;, Partit Republic d'Albnia i aliats) doanren suport als candidats del PDS a les constiuncies, aix com a alguns aliats oinformals del PS. Es donaren algunes irregularitats a les primers eleccions, que foren repetides a les constituncies de Shkodra i Lushnja el 21 d'agost. Aquests resultats han estat inclosos.
|}







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116846" title="Joris van Severen" nonfiltered="2850" processed="2843" dbindex="48039">
Georges Edmond Edouard van Severen ms conegut com a Joris van Severen (Dentergem, Flandes Occidental 1894 - Abbeville, 1940) dirigent d extrema dreta flamenc.

Fou sotstinent de l exrcit durant la Primera Guerra Mundial, i degradat per enviar una carta oberta al rei el 1918. A les eleccions d'aquell any es va presentar pel Frontpartij i fou escollit diputat juntament amb Staf de Clercq, futur cap de la VNV i el collaboracionista August Borms.

Editor endems de les revistes Ons Vaterland (la nostra ptria) i Ter Warrheid (A la veritat), influt pels francesos Charles Maurras i Maurice Barrs. El 1928 va trencar amb els del frontpartij i va fundar el 1931 la Verbond van Diets Nationaal-Solidaristen (Federaci Nacional-Solidarista Neerlandesa) o Verdinaso, que des del 1934 prendr una orientaci granflamenquista i promonrquica, i a la llarga antinazi. 

Partidari de no intervenir en la Segona Guerra Mundial, quan els nazis invadiren Blgica fou empresonat i per error dut a Abbeville, on fou afusellat amb altres dirigents comunistes.

 Referncies .
 Philip Rees Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890 (Simon & Schuster, c1990, ISBN 0-13-089301-3);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116847" title="Accia" nonfiltered="2851" processed="2844" dbindex="48040">


Les accies (Acacia) sn un gnere de plantes amb flor de la famlia fabcia.

s originari dels territoris que formaven el continent arcaic de Gondwana. La majoria d'espcies (950) es troben a Austrlia i la resta es reparteixen entre l'frica tropical, sud d'sia i el continent americ.

Sembla que el gnere Acacia no s monofiltic i aix pot fer que finalment la taxonomia s'hagi de subdividir en cinc gneres.

Sn arbres o arbusts, generalment de fulles compostes pinnades per que en alguns casos tenen els peciols que fan la funci de les fulles. De vegades sn plantes espinoses que ocasionalment poden acollir en simbiosi a formiguers. Les flors sn menudes i amb cinc ptals, normalment de color goc per pden ser d'altres com el porpra. El fruit s una llegum. 

Les accies tenen usos forestals (fusta, goma arbiga), ornamentals, culinaris o medicinals. 

Algunes espcies.






 Enllaos externs .


 World Wide Wattle;
 Wayne's Word on "The Unforgettable Acacias";
 The genus Acacia and Entheogenic Tryptamines, with reference to Australian and related species, by mulga;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116853" title="Guatlla" nonfiltered="2852" processed="2845" dbindex="48042">


Guatlla o guatla s un nom collectiu per a quatre gneres de la famlia dels fasinids.

Les guatlles sn aus d'aspecte arrodonit i d'alimentaci principalment granvora tot i que tamb complementen la seva dieta amb insectes. Fan el niu a terra, de vegades dins dels camps de cereals.

Sn objecte tamb de l'avicultura i se n'aprofita sobretot la carn i els ous.

 Espcies .
Gnere Coturnix;
Coturnix coturnix, Guatlla comuna;
Coturnix japonica ;
Coturnix pectoralis ;
Coturnix novaezelandiaeExtingida;
Coturnix coromandelica;
Coturnix delegorguei;
Coturnix ypsilophora, ;
Coturnix adansonii, ;
Coturnix chinensis, ;
Gnere Anurophasis;
Anurophasis monorthonyx;
Gnere Perdicula;
Perdicula asiatica, ;
Perdicula argoondah, ;
Perdicula erythrorhyncha,
Perdicula manipurensis, ;
Gnere Ophrysia;
Ophrysia superciliosa, ;

Articles relacionats.
 El botet.

Referncies.
 Commercial coturnix quail farming ;




 
 

 



 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116854" title="Staf de Clercq" nonfiltered="2853" processed="2846" dbindex="48043">

Jeroom Gustaaf De Clercq, ms conegut com a Staf de Clercq (Everbeek, Hainaut 1884- Gant, Flandes Oriental 1942) fou un dirigent d'extrema dreta flamenc.

Era excombatent de la Primera Guerra Mundial i cap del sindicat de mestres Nationaal Onderswyzers Syndicaat (NOS), i diputat pel Frontpartij del 1919 al 1932 amb Joris van Severen i August Borms. 

Influt per Leon Bloy i Rodenbach. El 1928 se separ de Joris van Severen i fund l Algemeen Vlaams Nationalistisch Verbond (Uni Nacional Flamenca, VNV), de caire cristi i solidarista. A les eleccions del 1936 els grups flamencs, agrupats en la plataforma Vlaams Nationaal Block, obtingueren el 13 % dels vots i 16 diputats (12 per la VNV, entre ells De Clercq i Reimon Tollenaere).

Quan les tropes alemanyes invadiren Blgica, malgrat desconfiar dels nazis va collaborar amb ells, sobretot pel seu antisemitisme, i va morir d esgotament quan va tornar del front rus el 1942, ja que collabor activament en el reclutament de joves en la Legi Flamenca per a les Waffen-SS.
El va succeir com a cap del partit Hendrik Elias. El 1978 la Vlaamse Militanten Orde, grup neonazi i paramilitar, aconsegu que les seves despulles fossin traslladades al cementiri d'Asse.


 Referncies .
 Philip Rees Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890 (Simon & Schuster, c1990, ISBN 0-13-089301-3);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116856" title="Clavell" nonfiltered="2854" processed="2847" dbindex="48044">


Clavell (Dianthus) s un gnere de plantes amb flor.

s originari principalment d'Eursia amb algunes espcies africanes i una espcies (Dianthus repens) a l'amrica subrtica.

Generalment sn plantes herbcies perennes. Les fulles sn de disposici oposada i simples. Les flors tenen cinc ptals. el fruit s una cpsula.

Les formes obtingudes per a jardineria tenen les flors molt ms grosses i vistoses que les silvestres.

Espcies.
Dianthus alpinus ;
Dianthus amurensis;
Dianthus anatolicus;
Dianthus arenarius;
Dianthus armeria - ;
Dianthus barbatus - ;
Dianthus biflorus;
Dianthus brevicaulis;
Dianthus callizonus;
Dianthus campestris;
Dianthus capitatus;
Dianthus carthusianorum -;
Dianthus caryophyllus -  ;
Dianthus chinensis - ;
Dianthus cruentus;
Dianthus deltoides - ;
Dianthus erinaceus;
Dianthus freynii;
Dianthus fruticosus;
Dianthus furcatus;
Dianthus gallicus - ;
Dianthus giganteus;
Dianthus glacialis;
Dianthus gracilis;
Dianthus graniticus;
Dianthus gratianopolitanus - ;
Dianthus haematocalyx;
Dianthus knappii;
Dianthus lusitanus;
Dianthus microlepsis;
Dianthus monspessulanus;
Dianthus myrtinervius;
Dianthus nardiformis;
Dianthus nitidus;
Dianthus pavonius;
Dianthus petraeus ;
Dianthus pinifolius;
Dianthus plumarius - ;
Dianthus pungens;
Dianthus repens - ;
Dianthus scardicus;
Dianthus seguieri;
Dianthus simulans;
Dianthus spiculifolius;
Dianthus squarrosus;
Dianthus subacaulis;
Dianthus superbus - ;
Dianthus sylvestris;
Dianthus zonatus;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116859" title="Sac" nonfiltered="2855" processed="2848" dbindex="48046">




El sac (Sambucus nigra) s un arbust caducifoli del gnere Sambucus, que tradicionalment s'assignava a la famlia Caprifoliaceae per que les recerques gentiques han fet ubicar actualment dins la famlia Adoxaceae. Sambucus prov de la paraula grega sambuke, un instrument fet amb fusta de sac, i nigra prov del llat i vol dir negre (referint-se al color dels seus fruits madurs)

Ecologia.
Distribuci mundial.
L espcie Sambucus nigra la trobem nicament a l entorn europeu, especialment a les conques del Mediterrani

Distribuci al principat.
s un arbust com a tot el territori dels Pasos Catalans, excepte a les Balears, on nicament existeix en cultiu.

Hbitat.
Troba el seu clima idni a les muntanyes mitjanes i al domini de les rouredes, sempre buscant indrets frescos i humits com poden ser boscos de ribera i bardisses. Tamb se sol trobar plantat prop de les cases de pags, on pot arribar a tenir unes mides prpies d un arbre.

Descripci.
Forma vital.
nanofanerfits.

Port i dimensions.
Planta arbustiva entre 2 i 5 metres d altura, de capada densa i arrodonida 

rgans vegetatius.	
 L arrel s axonomorfa.
 La seva tija cont una ramificaci simpdica amb consistncia llenyosa. Les branques ms joves tenen una medulla blanquinosa molt desenvolupada.
 Les fulles sn pinnaticompostes, que contenen uns 5-7 foliols amb forma ellptica. En aquests folols podem diferenciar un pex agut i una base atenuada, a ms d un marge serrat. La textura de les fulles es coricia i presenten una certa lluentor i una olor poc agradable.

rgans reproductors. 
. 
 La sambucus nigra cont androceu i gineceu alhora, per tant, s un arbust hermafrodita.
 Presenta una inflorescncia cimosa corimbiforme  .
 El seu periant presenta un calze soldat a l'ovari. s ovoide i porta cinc petites dents. La corolla s d'una sola pea, amb cinc lbuls oberts en estrella.
 L androceu es caracteritza per uns estams exserts i al gineceu trobem un ovari nfer que cont una croncrescncia pluricarpellar.
 El fruit es una baia arrodonida de color negre i carns d'uns 6-8 mm de dimetre. s un fruit comestible quan es troba en estat madur, per en cas contrari pot tenir certs efectes txics.

Farmacologia.


Part utilitzada.
Flor
Composici qumica.
 Flavonoides: flavonols (camferol,quercetina),quercetina glicsids (1,5-3,0%), entre les quals s inclouen  hipersid, isoquercitrina i rutina. ;
 Triterpens: amirina, cids oleanlic i urslic.
 Sals minerals: Sals potssiques;
 Olis essencials (0,3%): 66% cids grassos (principalment linoleic, linolenic i palmtic) i 7% d alcans. S han identificat molts altres constituents, ters i xids, cetones,aldehids, alcohols i esters.
 Altres constituents : cid clorognic, tanins, muclag, plastocianina (protena) pectina i sucre.

Usos medicinals.

S afirma que el sac t propietats diafortiques i anticatarrals. S ha utilitzat tradicionalment per tractar els estats gripals i el catarro nasal crnic acompanyat de sordesa i sinusitis Aix s degut a que afavoreix la sudoraci i facilita l expulsi de  mucositat, reduint la inflamaci i la congesti de les vies respiratries.Tamb s demulcent i les flors en via externa s'utilitzen per dolencies reumtiques i dermatolgiques.

Pot actuar com dirtic, laxant i agent antiinflamatori local. Decoccions d'escora s'utilitzen per tractar cistitis, nefritis i litiasi renal.

El vinagre de sac s utilitza com a desinfectant.

Altres usos que se li han donat al llarg de la historia sn: contra la gota o antihemorrodal.

Accions farmacolgiques.

Classificaci teraputica : PR03. Plantes medicinals expectorants i mucoltiques;
Flavonoides i triterpens representen els seus principals components biolgics actius. S han observat efectes antiinflamatoris, antivrics i dirtics en estudis in vivo , el que dna suport al seu s medicinal. 

 diurtic i laxant  : S ha descrit un efecte dirtic del sac en rates que sobrepassa el que exerceix la teofillina. Una infusi d extractes rics en potassi i en flavonoides provoca diresis.
 antiinflamatori: s ha documentat una activitat antiinflamatria moderada (27%) d un preparat de sac (100mg/kg) via oral administrat una hora desprs de la carraguenina a l edema de la pota de la rata indut per aquesta substncia. La indometacina que va servir de control, va mostrar un 45% d inhibici a una dosis de 5mg/kg.
  antivric: Una infusi preparada amb flors de sac, planta de hipric i arrel de saponria (Saponaria officinalis) ha mostrat activitat antivrica front als virus de la grip tipus A i tipus B (in vivo i in vitro) i front al virus de l'herpes simple tipus 1 ( in vitro).

Toxicitat.
L arrel, la tija, la fulla  i (molt menys) la flor i la baia sense madurar contenen un alcaloide verins i un glicsid cianognic, anomenat sambunigrina que provoca nusees, vmits i diarrea. Les flors i el fruit madur poden menjar-se sense perill i sn adequades com a remei medicinal. D'altra banda  en vista de l efecte dirtic, l s excessiu pot conduir a hipocalcmia. Encara no s ha establert que la ingesti de sac sigui segura durant la lactncia  i l embars, per tant cal evitar el seu consum en aquests perodes.

No s ha de confondre amb Sambucus ebulus, aquesta altra espcie s herbcia i les flors formen inflorescncies molt denses de color blanc i rosat amb olor nauseabund, i els seus fruits sn baies molt txiques.

Observacions.
El sauquer s una de les poques plantes conegudes des de l'antiguitat que encara en fem s d'ella. a l'Edat de pedra ja consumien les seves baies i aprofitaven la seva fusta buida per crear xiulets. A Europa el sauquer era emprat perqu creien que atreia les divinitats benefactores. Passat el temps i fins l'actualitat va ser ms usualment tractat com a planta decorativa.Les fulles desprenen una olor molt intensa i antigament s'utilitzaven com a repellent per als insectes. Es preparaven infusions de fulles i s'abocaven a sobre de les plantes per evitar mosquits i pugons.

A ms de en l mbit medicinal, els fruits del sac poden tenir s culinari. Amb el seu fruit podem preparar sucs, melmelades, salses, sopes, etc. sempre i quan aquests fruits estiguin prou madurs, ja que en cas contrari, i com s ha comentat anteriorment, sn txics. Un altre s curis d'aquesta espcie s la seva capacitat per donar un color ms pujat i un aroma particular als vins.

Tamb cal destacar que, el mateix Hans Christian Andersen en el seu conte Mare Sac t com a principal element aquest arbust.

Referncies.


Galeria d'imatges.


Bibliografia.
Jol Reynaud, La flore du pharmacien, 2002.
Edmund Chessi, El mundo de las plantas medicinales, 1997.
Rita Schnitzer, Les virtuts de les plantes.;
Joanne Barnes, Linda A. Anderson, J.David Phillipson, Plantas Medicinales Segunda edicin,2005;
Unitat de Botnica. Facultat de Farmcia. Botnica Farmacutica (prctiques).Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona. 2a edici,2008. ;
Gins A. Lpez Gonzlez Los rboles y arbustos de la Pennsula Ibrica e Islas Baleares. 2006 ISBN:8484762726 ;

Enllaos externs.

Germplasm Resources Information Network: Sambucus nigra ;
National Institute of Health - Medline page on Sambucus nigra L. ;
Sambucus from wikipedia ;
Botanical-online Sambucus nigra ;
Diccionari de les plantes medicinals;
MedlinePlus herbs and supplements Elder ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116860" title="Sambucus" nonfiltered="2856" processed="2849" dbindex="48047">

Sambucus s un gnere de plantes amb flor.

Tradicionalment s'assignava ala famlia Caprifoliaceae per les recerques gentiques han fet ubicar-la actualment dins la famlia Adoxaceae.

s un gnere originari de les zones de clima temperat o subtropical dels hemisferis nord i sud.

Generalment sn arbres i arbusts per hi ha dues espcies herbcies (una d'elles l'vol). Les fulles sn oposades i compostes. Les flors sn menudes i formen grups semblants a umbelles. Els fruits sn baies.

Algunes espcies.

 Sambucus australis ;
 Sambucus canadensis ;
 Sambucus cerulea (sinnim: S. caerulea, S. glauca);
 Sambucus ebulus: vol.;
 Sambucus javanica ;
  Sambucus melanocarpa ;
 Sambucus mexicana ;
 Sambucus nigra: sac.;
 Sambucus palmensis ;
 Sambucus peruviana ;
 Sambucus simpsonii ;
 Sambucus peruviana ;
  Sambucus pubens ;
 Sambucus racemosa: sac racems. ;
 Sambucus sieboldiana ;
 Sambucus tigranii ;
 Sambucus velutina ;
 Sambucus williamsii;

Referncies i enllaos externs.

Germplasm Resources Information Network: Sambucus;
National Institute of Health - Medline page on Sambucus nigra L.;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116861" title="Partit Socialdemcrata d'Albnia" nonfiltered="2857" processed="2850" dbindex="48048">
El Partit Socialdemcrata d'Albnia (albans: Partia Socialdemokrate e Shqipris) s un partit poltic socialdemcrata d'Albnia. 

El partit fou creat el 1991. A les eleccions de 2001 va obtenir el 3.6 % dels vots i 4 escons al Parlament. A les eleccions de 2005 va augmentar la seva representaci a 7 escons al Parlament. 

El partit est liderat per Sknder Gjinushi, escriptor i ministre d'educaci 1987-1991. Gjinushi ha estat escollit portantveu de l'Assemblea d'Albnia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116864" title="Sknder Gjinushi" nonfiltered="2858" processed="2851" dbindex="48049">
Sknder Gjinushi (24 de desembre de 1949 a Vlor, Albnia) s un poltic d'Albnia. El 1973 es gradu en matemtiques per la Universitat de Tirana. Les seves recerques en matemtiques sn conegudes arreu del mn.
 
Actualment s el cap del Partit Socialdemcrata d'Albnia amb el qual ha estat diputat des del 1992. EL 1987 fou ministre d'educaci i el 2005 portantveu del parlament.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116866" title="Gentiana" nonfiltered="2859" processed="2852" dbindex="48050">

Gentiana s un gnere de plantes amb flor, anomenades genricament gencianes.

s un gnere cosmopolita dins les regions muntanyoses del mn.

El gnere cont unes 400 espcies i s monofiltic.

Sn plantes anuals bianuals o perennes de fulla persistent o no. Les fulles tenen una disposici oposada la majoria es troben en la roseta basal. Les flors sn en forma de trompeta i poden ser de diversos colors segons les espcies.  

Espcies.


Referncies.
 Gentian Research Network;
 Medical Benefits of Gentian;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116869" title="Lzaro Luis Muoz Muoz" nonfiltered="2860" processed="2853" dbindex="48051">
Lzaro Luis Muoz Muoz (Albacete, 5 de gener de 1975)  s, entre altres coses, un dels  referents de la cultura del manga i l'anime a Espanya i gran part de Llatinoamrica.

Va iniciar la seva "carrera" (en realitat mai no va ser ms que un hobby) en el mn del manganime el 1992, amb el fanzine Manganime, encara que molt prest, a principis de 1993, va editar el seu propi fanzine, Minami, grcies al qual es va donar a conixer entre els que llavors eren els principals integrants d'aquest mn. Tot aix el va empnyer a comenar a escriure en moltes de les revistes professionals que varen nixer a mitjans dels anys 90, destacant sens dubte la seva columna d'opini en la revista Neko.

No obstant aix, el punt d'inflexi en la seva carrera va arribar amb la seva participaci en la revista Dokan, ja que l'editorial li donaria la oportunitat a finals del 1998 de dirigir la seva prpia publicaci professional. D'aquesta manera, en el Nadal del 1998, Minami va renixer, aquesta vegada com a revista, publicaci que avui dia ha obtingut el rcord de vendes i de longevitat a Espanya .

A ms del seu crrec de director i dels seus controvertits articles d'opini, Lzaro Muoz ha co laborat amb diverses editorials, distribudores i canals de televisi, com a consultor o directament realitzant tasques editorials. s especialment destacable el seu paper en els events manga, ja que va ocupar el crrec de presentador i mestre de cerimnies en els concursos dels principals esdeveniments d'Espanya, com per exemple el Sal del Manga de Barcelona o els ExpoManga i els ExpoCmic de Madrid (participant tamb en moltes ocasions el l'organitzaci dels esmentats). La seva particular faceta va arribar fins a tal punt, que fins i tot per a la pe lcula La mquina de bailar, de Santiago Segura, l'equip creatiu es va posar en contacte amb ell per a interpretar-se a si mateix com presentador del Sal del Manga de Barcelona.

Tamb cal mencionar la seva activa participaci en diversos frums d Internet, on en ocasions es va comportar com un troll.

Entre altres coses, Lzaro Muoz va realitzar el gui del cmic Video Guarra Ai, editat per Ares Editorial i dibuixat per Ismael lvarez. Va ser un dels principals responsables de la creaci del grup Charm, de l'edici del disc  Vitek Anime Music Experience , a ms de ser un dels productors del grup Gothic Dolls. Va escriure el prleg del llibre La Biblia de Dragon Ball, de Vicente Ramrez, publicat per l'editorial Dolmen (amb qui actualment est treballant en l'edici d'un llibre sobre Saint Seiya (Los Caballeros del Zodiaco).

Altres curiositats de les seves activitats en el mn del manganime sn el doblatge que va fer d'un dels estudiants de la pe lcula Marmalade Boy (La Familia Crece) i la seva participaci en una de les canons del primer disc de Charm, Konnichiwa.

Actualment es troba semi-retirat del mn del manga i de l'anime, dedicant-se quasi exclusivament a la seva famlia i al seu treball com a professor de biologia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116870" title="Projecte Mono" nonfiltered="2861" processed="2854" dbindex="48052">

Mono s el nom d'un projecte de codi obert impulsat per Novell per crear un grup d'eines lliures, basades en GNU/Linux i compatibles amb .NET segons l'especificat pel ECMA.

Mono possex importants components tils per a desenvolupar programari:

 Una mquina virtual de llenguatge com d'infraestructura (CLI) que cont un carregador de classes, un compilador en temps d'execuci (JIT), i unes rutines de recollecci de memria.
 Una llibreria de classes que pot funcionar en qualsevol llenguatge que funcioni en el CLR (Common Language Runtime).
 Un compilador per al llenguatge C#, MonoBasic (la versi per a mico de Visual Basic), Java i Python.
 El CLR i el Sistema de tipus com (CTS) permet que l'aplicaci i les llibreries siguin escrites en una mplia varietat de llenguatges diferents que compilin per a "byte code".
 Aix significa per exemple, que si defineixes una classe que faci una manipulaci algebraica en C#, aquesta classe pot ser reutilitzada en qualsevol llenguatge que suporti el CLI. Pot crear una classe en C# , una subclasse en C++ i instanciar aquesta classe en un programa en Eiffel.
 Un sistema d'objectes nic, sistema de fils, llibreries de classes i sistema recollector de memria poden ser compartits per tots aquests llenguatges.
 s un projecte independent de la plataforma. Actualment Mono funciona sobre Linux, FreeBSD, UNIX, MacOS X,Solaris i plataformes Windows.

Existeix un projecte similar, anomenat Portable.NET, que s part del projecte dotGNU.

 Histria .

Tan bon punt Microsoft publica els documents que parlen de l'arquitectura .NET al desembre de 2000, Miguel de Icaza (Co-fundador de l'empresa Ximian, fundador i president de la GNOME Foundation) comena a interessar-se en ells.

GNOME sempre havia lluitat per proporcionar facilitats al programador i una de les caracterstiques ms conegudes s que existeixen multitud de "bindings" (connectors) per a poder utilitzar qualsevol llenguatge per a desenvolupar aplicacions. Per l'elaboraci de d'aquests connectors era tremendament laboriosa i cada vegada que es realitzava un canvi a la interfcie original, era necessari canviar tots i cadascun dels connectors.

Per a intentar millorar i facilitar la reutilitzaci del codi es va realitzar una implementaci de components utilitzant CORBA cridada Bonobo. Per tampoc va tenir xit ja que era necessari que tot el mn utilitzs aquesta caracterstica i aix no va ser aix. Per tant, amb .NET s'obre una nova porta per aconseguir fer de GNOME, en un futur, un escriptori millor i ms atractiu. Tant pels usuaris com pels programadors. Amb aquesta tecnologia per fi s'aconsegueix el que el projecte GNOME sempre havia buscat, independncia del llenguatge per a programar en aquest escriptori.

Miguel d'Icaza, desprs d'analitzar l'intrpret del byte code, adverteix que no existeixen especificacions. Al febrer de 2001 comena a indagar per aquesta informaci a les llistes de correu de .NET i al mateix temps comena a treballar en un compilador C# amb la cooperaci amb Rhys Weatherley i Jay Freeman. El compilador tamb va ser programat en C# com un exercici per a demostrar la seva potncia.

A l'abril de 2001, l'ECMA publica el format d'arxius que faltava i a la GUADEC (6 al 8 d'abril de 2001) Icaza demostra les habilitats del seu compilador. Desprs d'una minuciosa anlisi, on clarament es conclou que s possible construir aquesta tecnologia, Ximian reasigna recursos humans d'altres projectes i crea l'equip Mono. Aspirant a tenir una eina que ans un substituint per complet la tecnologia .NET, van formar "The Mono Open Source Project", el qual va ser anunciat al juliol de 2001 a la conferncia d'O Reilly.

Van passar 3 anys fins que el 30 de juny de 2004 Mono 1.0 finalment va ser llanat.

 Components .
 Biblioteques de classe .

Les biblioteques de classe ens proporcionen un conjunt de facilitats que ajuden al desenvolupament d'aplicacions. Sn escrites primerament en C#, per grcies al llenguatge com d'especificaci (CLS), poden ser invocades en qualsevol altre llenguatge de .NET. Les biblioteques de classe estan estructurades en Namespaces i posades en producci en biblioteques compartides denominades Assemblies. Quan parlem del framework de .NET, ens estem referint primerament a les llibreries de classe.

Namespaces i Assemblies.

Els Namespaces sn un mecanisme que permet agrupar lgicament classes similars en una estructura jerrquica evitant conflictes de noms. L'estructura s'implementa utilitzant paraules separades per punts, on la paraula de primer nivell ms com s System, com System.IO o System.Net.

Els Assemblies sn el paquet fsic de les llibreries de classe. Sn arxius .dll, com per exemple les llibreries de Windows. Exemples de llibreries sn mscorlib.dll, System.dll, System.Data.dll.

Els Namespaces en general estan composts per molts assemblies i un assembly pot estar compost de diversos arxius.

Llenguatge Com d'Infraestructura (CLR).

El llenguatge com d'infraestructura o ms comunament anomenat Common Language Runtime (CLR) s implementat per l'executable de Mono. El runtime s utilitzat per executar aplicacions compilades en .NET. Aquest llenguatge com d'infraestructura est definit en els estndards ECMA i ECMA-335. Per a executar una aplicaci s'haur d'invocar el runtime amb els parmetres adequats.

Llenguatge Com d'Especificaci (CLS).

Es troba especificat a l'estndard ECMA-335 i defineix la interfase amb el CLR. Per exemple, convencions sobre el tipus de dades que s'utilitzar per implementar els enumerats. El compilador de Mono genera una imatge que compleix amb el CLS, aquesta imatge est codificada en el denominat Common Intermediate Language (CIL) o Llenguatge Intermedi Com. El runtime de Mono pren aquesta imatge i l'executa.

 MonoDevelop: l'IDE de Mono .

MonoDevelop s un Entorn Integrat de Desenvolupament lliure de dissenyat primordialment per a C# i altres llenguatges .NET com Nemerle, Boo, i Java (via IKVM.NET). MonoDevelop originalment va ser una adaptaci de SharpDevelop para Gtk#, per des de llavors s'ha desenvolupat per a les necessitats dels desenvolupadors de Mono. L'IDE inclou organitzador de classes, ajuda incorporada, completaci de codi, Stetic (dissenyador de GUI), suport per a projectes, i un depurador integrat.

 Mono i les patents de Microsoft .
La implementaci de Mono d'aquests components de .NET no sotmesos a ECMA per a la seva estandarditzaci ha aixecat algunes preocupacions de la violaci de patents.

Programari creat amb Mono.
Els programes segents fan servir la API de Mono i C#.
Banshee s un sistema de gesti i reproductor de msica per GNOME;
Beagle s una eina de cerca.
Blam! s un agregador de notcies RSS.
Bless s un editor hexadecimal.
CDCollect s un catalogador de CD's.
Diva s una aplicaci d'edici de video per GNOME.
F-Spot s un sistema de gesti de fotografies.
Galaxium s un client de missatgeria instantnia per la xarxa Windows Live Messenger.
GLyrics s un buscador de lletres de canons.

Distribucions que inclouen Mono.

 Debian (Etch i superiors);
 Fedora Core 5 i superiors;
 SuSE Linux Enterprise Desktop 10;
 openSuSE 9.1 i superiors;
 Ubuntu 5.10 (breezy) i superiors;
 Mandriva 2007 i superiors;
 PCLinuxOS (a travs d'apt);
 Gentoo 2006.1 i superiors;
 FreeBSD 4.7 i superiors;
 Sabayon 2.65.1 i superiors;
 Xandros 4.1 i superiors;
 Arch Linux (actual);

Vegeu tamb.

DotGNU - una altra implementaci de Microsoft.NET.
IronPython;
Monoppix;
mod mono;
Parrot - una mquina virtual lliure per llenguatges dinmics.
XSP;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116875" title="Germans de lluna" nonfiltered="2862" processed="2855" dbindex="48053">
Germans de Lluna s el nom d'un programa de rdio que lex Gorina va dirigir i presentar els estius de 1997, 1998 i 1999 a Catalunya Rdio. Era un programa obert a parlar de qualsevol tema cultural i sentimental. A cada temporada, va augmentar-ne el nombre d'afeccionats i fins i tot van fer-se trobades a la Filmoteca de Catalunya a fi que els oients poguessin conixer-se entre ells.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116876" title="Premi Nstor Lujn de novella histrica" nonfiltered="2863" processed="2856" dbindex="48054">
El premi Nstor Lujn de novella histrica s un premi literari en llengua catalana convocat per l'editorial Columna en record del periodista i escriptor Nstor Lujn. 

Histria.
Es va crear el 1997, dos anys desprs de la mort de l'autor que hi dna nom. Es concedeix durant el mes de novembre a Barcelona. S'hi poden presentar novelles escrites en catal. L'obra guanyadora s editada per l'editorial convocant.

Guanyadors.
1997 Antoni Dalmau per Terra d'oblit;
1998 Albert Salvad per El mestre de Kheops;
1999 Jordi Mata per La segona mort de Shakespeare;
2000 Alfred Bosch per L'Avi. Confessions ntimes de Francesc Maci;
2001 Joaquim Borrell per Sibilla, la plebea que va regnar;
2002 Gabriel Janer Manila per George. El perfum dels cedres;
2003 Albert Villar per L'any dels francs;
2004 Jordi Sierra i Fabra per La pell de la revolta;
2005 Albert Salvad per La gran concubina d Amon;
2006 Maria Carme Roca per Intrigues de palau;
2007 Rafael Vallbona per Forasters;
2008 Mart Gironell per La venjana del bandoler;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116878" title="Eris (filla de Nix)" nonfiltered="2864" processed="2857" dbindex="48055">

Eris s el nom de la deesa grega de la discrdia i la baralla. Provoca gelosia i enveja per causar lluites i fria entre els homes.

A les noces de Peleu i Tetis, pares de l'heroi Aquilles, hi van ser convidats tots els dus, excepte Eris, la Discrdia. Ofesa, va fer-se invisible i va deixar sobre la taula una poma daurada en qu hi havia inscrita la paraula Kallisti (o sigui, a la ms bella). La poma va ser reclamada per Hera, Atena, i Afrodita. Van disctutir agrement sobre a qui pertocava, i cap dels dus no va gosar aventurar cap opini a favor d'una contendent per por d'ofendre les altres dues. Finalment, Zeus va ordenar que la disputa es tancaria amb el Judici de Paris, prncep de Troia, que havia estat educat com a pastor perque una profecia havia predit que causaria la caiguda de la ciutat. La tria de Paris va acabar conduint a la guerra de Troia.

Molts dels mals de la humanitat sn fills d'Eris, entre ells Disnmia, que representa el desordre civil i la illegalitat, Lete que personifica l'oblit i Horcos.

Els noms d'Eris i Disnmia s'han donat al planeta nan (136199) Eris i al seu satllit.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 81-82.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116881" title="Pontos (mitologia)" nonfiltered="2865" processed="2858" dbindex="48056">
Pontos (en grec antic       ,  mar ; en llat Pontus- s: el Pont), o Pont era, a la mitologia grega, un antic du del mar preolmpic, fill de Gea, la Terra, i germ d'Ur.

Hesode (Teogonia, 116) conta que Gea va engendrar a Pont per si mateixa, sense aparellar-se. Per a ell, Pont sembla poc ms que una personificaci del mar, Pont s lona, la personificaci masculina del mar. No t una llegenda prpia, i noms apareix a les geologies teogniques i cosmogniques. Higini (Rondalles, pref. p.3, ed. Staveren) afirmava que va ser fill de Gea amb ter, l'aire.

Va ser pare amb Gea dels ancians del mar, Nereu (pare de les Nereides, una d'elles Tetis), i Taumant (l'esglaiador miracle del mar), dels aspectes perillosos del mar, Forcis i la seva esposa i germana Ceto, i de la "forta" deessa Euribia. Amb Thalassa (el nom de la qual significa simplement mar, per en una arrel pre-grega), va ser pare dels Telquines. Compareu-lo amb el tit del mar Oce, la presncia del qual era ms vvida entre els hellens.

 Referncies .
 Cai Juli Higini. Rondalles, pref. p.3, ed. Staveren;
 Apolodor, La biblioteca I, 2;
 Hesode, Teogonia v.107, 131 i 233.

Bibliografia complementria.
 Michael Grant i John Hazel. Diccionari de Mitologia Clssica. Traducci de Marcel Farran. Enciclopdia Catalana. Barcelona. 1997 (p. 174).
 Gran Enciclopdia Catalana. V. 11. Barcelona 2 reimpressi. 1989. (p. 518);

Enllaos externs.
 Plana de mitologia Grega;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116903" title="Art prehistric" nonfiltered="2866" processed="2859" dbindex="48058">
En la histria de l'art, s anomena art prehistric tot l'art produt en la prehistria, abans dels primers textos escrits.

L'art prehistric s un fenomen artstic d'abast geogrfic global i d'una immensa amplitud temporal. Inclou els tres perodes coneguts com: Edat de Pedra, Edat de Bronze i Edat de Ferro.


Perodes.
Edat de Pedra.
Art paleoltic: ;
Paleoltic inferior ( - 100.000 aC): Primer utillatge, des dels primers cdols tallats fins les primeres destrals de m.
Paleoltic mitj (100.000 aC - 35.000 aC): D'aquest perode es coneixen les primeres manifestacions de carcter simblic en l'art.
Paleoltic superior (35.000 aC - 9.000 aC): Perfeccionament de l'utillatge, primers ornaments amb ossos i aparici de l'art figuratiu.

L anomenada Venus de Tan-Tan s la figura humana ms antiga descoberta, est datada entre el 500.000 i el 300.000 a C, durant el perode Acheuli mitj. Descoberta al Marroc, s aproximadament d uns 6 centmetres de llarg. L'evidncia suggereix que aquesta pea marroquina pot haver estat creada per processos geolgics naturals amb un mnim de treball hum i amb l ajut d eines. Tot i aix, la figura ha estat pintada, "una substncia greixosa" a la superfcie de la pedra cont mostres de ferro i del mangans anomenat Ocre.

Les descobertes a la cova de Blombos, situada a Sud-frica, han canviat totalment la histria de l'art. Les pedres que s hi han descobert estan decorades amb varietats vermelles complexes, mostra que el primer Homo Sapiens era capa d'abstracci i producci d'art. Aquests treballs impressionants es remunten al 70.000 a C. ms de 50.000 anys de diferncia amb l art rupestre de Lascaux a Frana. Si les datacions dels objectes de Blombos sn correctes, no hi ha cap indici de representacions anteriors a Europa d un comportament cognitiu similarment avanat. Hi ha arquelegs, incloent-hi Richard Klein de Stanford, que es mostren escptics en la consideraci de qu les coves de Blombos sn el primer exemple del que entenem per art.

durant aquest periode el neardental homus gerardus
feia foc am el gasos intestinals.


Art mesoltic: El que destaca ms s la escassedat d'objectes conservats.
Art neoltic: Destaca la universalitzaci de la cermica, la millora dels habitatges i les primeres pintures murals.

Edat de Bronze.
La introducci del bronze comport l'augment de l'eficincia de les eines i l'increment de la productivitat, que condu a un supervit; aquest fou el primer pas per a la creaci d'una classe d'artesans. A causa de l augment del patrimoni de la societat, es comenaven a crear articles de luxe, especialment armes decorades. Entre les peces produdes cal destacar cascs cerimonials de bronze, caps de destral i espases ornamentals, instruments elaborats com els lures de Dinamarca, i altres objectes cerimonials sense propsits prctics. S'han trobat en moltes localitzacions exemples d'art rupestre mostrant escenes de la vida diria i rituals religiosos.

Edat de Ferro.
hi ha tres etapes: son la del bronze, coure, ferro 
son les mes importants

Disciplines.
 Art rupestre;
 Monuments;
 Megalitisme: monlit, menhir, dolmen i cromlech;
 Talaiot ;
 Art mobiliari: Venus;
 Petroglif;

Vegeu tamb.
 Perode talaitic a Menorca.
 Enllaos externs .

 xtec;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116905" title="Racionalisme" nonfiltered="2867" processed="2860" dbindex="48059">
El racionalisme s un corrent de pensament, una actitud filosfica la qual considera que l'nica manera de conixer la veritat s per mitj de la ra, ja que els sentits sn insuficients i fins i tot poden ser enganyosos. L'ideal d'aquesta doctrina era convertir la filosofia en una cincia exacta com les matemtiques. S'oposa a l'empirisme i a la creena cega en l'autoritat. En alguns epgons de l'escolstica va ser un terme pejoratiu per referir-se a aquells pensadors que pretenien -intilment- arribar a la veritat noms amb la ra. Va ser Descartes qui el propos.

Racionalistes destacats.
Ren Descartes;
Baruch Spinoza;
Gottfried Wilhelm Leibniz;
Blaise Pascal;
Immanuel Kant;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116907" title="Tren de Sller" nonfiltered="2868" processed="2861" dbindex="48060">


El tren de Sller s una lnia de tren que enllaa les localitats de Palma i Sller a Mallorca, tot passant per Son Sardina i Bunyola.

Fou inaugurada el 6 d'abril de 1912 i s de les poques lnies de tren privades de l'Estat i se sustenta per l'inters turstic que suscita. El tren de Sller s operat per una empresa privada, anomenada Ferrocarril de Sller S.A.. T terminal a Palma a l'Estaci del Tren de Sller de Palma, on s possible el transbordament amb l'Estaci intermodal - plaa d'Espanya.

La lnia.


Vegeu tamb.
 Tramvia de Sller;

Enllaos externs.

 Web oficial;
 El tren a la web de l'Ajuntament de Sller;
 El tren de Sller a Sollernet;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116908" title="Tramvia de Sller" nonfiltered="2869" processed="2862" dbindex="48061">



El tramvia de Sller s una lnia de tramvia que uneix Sller i el Port de Sller, a Mallorca.

Fou inaugurada el 1913.

Vegeu tamb.
 Tren de Sller;

Enllaos externs.

 Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116909" title="Abbey Road" nonfiltered="2870" processed="2863" dbindex="48062">

Abbey Road s l'onz lbum del grup britnic The Beatles, editat l'any 1969. Es va posar a la venda el 26 de setembre a Anglaterra, i l'1 d'octubre als Estats Units. Va ser produt i orquestrat per George Martin per a Apple Records, amb Geoff Emerick com enginyer d'enregistrament i Tony Banks com operador de cinta. Tamb hi va participar Alan Parsons com assistent d'enregistrament. Es tracta de l'ltim cop que els Beatles s'ajuntarien per a fer un disc, ja que Let It Be, que sort l'any segent, havia estat gravat amb anterioritat.

 Orgens .
Desprs de les tumultuoses sessions d'enregistrament de Let it Be, els Beatles havien arribat al punt ms baix de la seva carrera com grup. Els seus camins se separaven poc a poc i cadasc pensava ja en les coses que podien fer pel seu compte i en solitari. No obstant aix, es va acordar realitzar un ltim esfor per a recuperar l'"esperit Beatle" gravant un nou lbum. Es diu que amb aquesta intenci, Paul McCartney va demanar a George Martin de gravar una ltima vegada "com en els vells temps". Martin va acceptar l'oferta, posant com a condici que els altres membres del grup tamb s'avinguessin a la idea.

Les dues cares de l'lbum tenen una estructura diferent, volent acomodar en un sol disc els punts de vista divergents de McCartney i de John Lennon: la cara A (per a complaure a Lennon) s una collecci de canons soltes, mentre la B (per a complaure a McCartney) consisteix en una llarga srie de composicions, moltes d'elles relativament curtes, i unides entre si per ponts musicals.

 Producci i gravaci .
El so d'aquest lbum ser ms refinat que el dels anteriors: va ser el primer en ser mesclat amb una taula de transistors i no de bombetes com fins aleshores; per sobretot va ser el primer disc dels Beatles gravat en un estudi de vuit pistes (abans noms hi havia quatre pistes d'enregistrament), el que va permetre millorar la qualitat de l'estreo multiplicant, per exemple, el so de la bateria, que es pot escoltar alhora a la dreta, a l'esquerra i al centre. 

Tamb s un dels primers discs de rock on s'hi utilitza el sintetitzador (concretament el mini-moog). Va ser una iniciativa de George Harrison (que el toca en algunes canons per no en totes), el qual l'acabava de descobrir tot realitzant els seus treballs experimentals en solitari Wonderwall Music (1968) i Electronic Sound (1969).

El resultat, va ser el que els crtics han considerat un dels millors lbums en la seva carrera, tant en l'aspecte tcnic com en el creatiu.

 Portada .
Una caracterstica destacable del disc s la portada; se l'equipara a la del Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (1967) pel nombre de vegades que ha estat imitada, encara que essencialment va ser fruit de la improvisaci.

El ttol de l'lbum correspon als estudis de EMI a Abbey Road, Londres, on els Beatles van gravar gaireb la totalitat dels seus discs. Es va pensar anomenar el disc Everest, en honor a la marca de cigarrets que fumava Geoff Emerick, i fins i tot es va planificar un viatge a l'Himalaya per a fotografiar la portada.

No obstant aix, a mesura que el disc semblava ms proper a la seva conclusi, alg va dir "escolta, per qu no sortim aqu fora, fem la foto de la portada, i anomenem el disc simplement Abbey Road?". I el 8 d'agost, el fotgraf Ian McMillan va pujar a una petita escaleta per a fer la foto dels quatre Beatles creuant el pas de zebra ms universal de tots.

Com que aquell carrer t bastant trnsit, tan sols es van fer sis fotos. El Volkswagen (amb la matrcula LMW 281F) sovint estava aparcat all i era propietat d'alg que vivia en els pisos del voltant. Els vestits eren simplement els que duien els Beatles aquell dia a l'estudi. McCartney, que vivia bastant a prop, havia vingut amb sandlies i de fet en alguna de les fotos les duu posades. La contraportada del disc correspon a un cartell del carrer que va desaparixer fa temps on la paraula "BEATLES" es va afegir posteriorment.

 Llista de canons .
Cara A

 Come Together   4:20 (Lennon/McCartney, solista:John Lennon);
 Something   3:03 (Harrison, solista: George Harrison);
 Maxwell's Silver Hammer   3:27 (Lennon/McCartney, solista: Paul McCartney);
 Oh! Darling   3:26 (Lennon/McCartney, solista: Paul McCartney);
 Octopus's Garden   2:51 (Ringo Starr, solista: Ringo Starr);
 I Want You (She's So Heavy)   7:47 (Lennon/McCartney, solista:John Lennon);

Cara B

 Here Comes the Sun   3:05 (Harrison, solista: George Harrison);
 Because   2:45 (Lennon/McCartney, veus: Lennon, McCartney i Harrison);
 You Never Give Me Your Money   4:02 (Lennon/McCartney, solista: Paul McCartney);
 Sun King   2:26 (Lennon/McCartney, solista:John Lennon);
 Mean Mr. Mustard   1:06 (Lennon/McCartney, solista:John Lennon);
 Polythene Pam   1:12 (Lennon/McCartney, solista:John Lennon);
 She Came in Through the Bathroom Window   1:57 (Lennon/McCartney, solista: Paul McCartney);
 Golden Slumbers   1:31 (Lennon/McCartney, solista: Paul McCartney);
 Carry That Weight   1:36 (Lennon/McCartney, veus: Lennon, McCartney, Harrison i Starr);
 The End   2:19 (Lennon/McCartney, solista: Paul McCartney);
 Her Majesty   0:23 (Lennon/McCartney, solista: Paul McCartney);

Notes.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116910" title="Josep Maria Bernat i Colomina" nonfiltered="2871" processed="2864" dbindex="48063">
Josep Maria Bernat i Colomina (Barcelona, 12 d'abril de 1925 - 26 de maig de 1992) va ser compositor de sardanes.

 Biografia .
Estudi msica amb el mestre, i amic, Flix Martnez i Comn (1944). Fund i fou capdanser de la Colla sardanista Lliris Blaus de Barcelona, des del 1945 i fins a la seva dissoluci el 1970; tamb va ser dansaire de lEsbart de l'Orfe Gracienc. Encara que es guany la vida fent de sastre, desenvolup la seva faceta musical com a comentarista musical a Rdio Miramar i Rdio 4, fou fundador i vice-president de la Uni de Colles sardanistes, assessor de l'associaci Amics del Concerts de l'aCF.B., exerc d'articulista, de compositor, i com a director de diverses cobles. El 1979 s'inici  en la direcci musical en ocasi de la fundaci de la Cobla Mediterrnia (fins al 1992), i tamb efectu aquesta tasca en la Cobla Juvenil de Bellpuig (1986-1992), la Cobla Sabadell (1988-1992) i la Tres Turons de Bellpuig.

Bernat s autor de trenta-sis sardanes, i diverses altres obres per a cobla. La seva obra Quatre moviments en forma de simfonia s considerada com la primera simfonia per a cobla. Diverses de les seves sardanes foren guardonades en concursos: aix, Scala Dei obtingu el premi Memorial Francesc Basil 1979, La balada dels cingles, el premi Centenari del Banc de Sabadell (1981), i Aloses fou premi Conrad Sal (La Bisbal d'Empord, 1987).

En recorda el seu nom i la seva obra l'entitat Amics de Josep Maria Bernat, animada (fins al propi trasps) pel que va ser gran amic seu, Flix Martnez i Comn i pel tamb compositor Jess Ventura i Barnet. L'ajuntament de Bellpuig, conjuntament amb l'associaci Msics per la Cobla, concedeix les Beques Josep M. Bernat per a joves instrumentistes de cobla (13 edicions fins al 2006). El compositor Joan Llus Moraleda li dedic la sardana a dues cobles Per tu, Josep Maria (1990), i Toms Gil i Membrado la sardana Pattica (1965).

 Obres .
 Msica per a cobla .
 Dues canons per a violoncel i cobla: Tendreses; Ave Maria;
 Quatre moviments en forma de simfonia (1984), per a dues cobles i percussi (parts: Scherzo, Finale);
 Septenari i Pregria;
 Suite nmero 1 (1969), per a dues cobles i percussi (Parts: Somnis trencats, Ahirs i Clarors);
 Un dia a la Noguera: poema cclic (1992, estrenada pstumament), per a dues cobles i percussi;

Tamb arranj  per a cobla msica de Bach, Haendel, Mozart (Menuetto: Petita serenata nocturna), Schubert, Mendelssohn, Grieg, Txaikovsky i Ravel.

 Sardanes .
 A la vila de Rub (1978);
 A Manresa (1981);
 Aloses (1987), premi Conrad Sal;
 Amor entre runes (1975);
 La balada dels cingles (1980), premi del concurs Centenari del Banc de Sabadell;
 Bressolant (1963);
 Castell de Farfanya (1964);
 Claustres del Carme (1987);
 Dedicatria (1972), Premi de la Crtica en el concurs La Sardana de l'Any, dedicada a la colla Lliris Blaus;
 L'Espluga de Francol (1969), sardana del pubillatge;
 L'esquirol (1970), per a dues cobles i timbales;
 Fades i follets (1984);
 Faig i branca (1986);
 Juvenil (1989);
 Maria Teresa (1974), premi Sardana de l'Any 1976;
 Mediterrnia (1981), Premi de la Crtica de la Sardana de l'Any 1983;
 Ms enll (1966);
 La nit (1987), inspirada en un cicle de lieders de Franz Schubert;
 Os de Balaguer (1976), premi concurs Joaquim Serra;
 Perseverana (1977), premi de Crtica de la Sardana de l'Any 1978;
 Pins vora el mar (1965);
 Pluja a l'alba (1963);
 Presncia (1987);
 Quan la nit se'n va (1965);
 Quasi un ngel (1967);
 Sant Jaume de Frontany (1981), Premi de la Crtica de la Sardana de l'Any;
 Sardana d'infants (1982);
 Scala Dei (1979), premi Francesc Basil;
 Tampoc no tenim por (1989);
 Transparncies (1992, estrenada pstumament);
 L'ltim adu (1964), en la mort de la seva mare;
 Un mat d'hivern (1970), dedicada a Molins de Rei;
 Un rac del claustre (1961), primera sardana, lletra del mateix autor;
 Una vegada hi havia... (1976);
 La Vall d'Ordino (1966);
 Vallarnau (1975);

 Bibliografia .
 Josep Maria Bernat Josep Maria Bernat i Colomina - obra musical Lleida: Amics de Josep Maria Bernat, 2000. Comprn les sardanes Bressolant, Pluja a l'alba, Un rac de claustre, L'ltim adu en un contenidor amb particelles, la partitura del director i, en algun cas, comentaris del propi autor.
 Josep Maria Bernat Josep Maria Bernat i Colomina - obra musical Lleida: Amics de Josep Maria Bernat, 2002. Comprn les sardanes Castell de Farfanya, Quan la nit se'n va, Ms enll, La vall d'Ordino, Pins vora la mar, Amor entre runes, Quasi un ngel, L'Espluga de Francol en un contenidor amb particelles i la partitura del director.
 Josep M. Bernat i Colomina La balada dels cingles joc de particelles publicades a Premis Centenari Banc de Sabadell Sabadell: Banc de Sabadell, 1981;
 Josep Maria Bernat Colomina Rosa de Sant Jordi, lletra a la sardana del mateix ttol de Flix Martnez i Comn, publicada a La Revista de la Fundaci Fupar, nm. 5 (abril 2002) Revista en format PDF;

 Jordi Puerto i Parramon Retalls d'una vida (Josep M. Bernat i Colomina) Girona: GISC, 2001;

 Enllaos .
 Llista de sardanes de Josep Maria Bernat;
 Plana de l'Ajuntament de Bellpuig, amb les bases de la Beca Josep Maria Bernat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116911" title="Sopa" nonfiltered="2872" processed="2865" dbindex="48064">


La sopa s un plat aliments de base lquida, generalment aigua. s ms elaborada que un brou, i est destinada a ingerir-se amb cullera.

Quan s'estan preparant les sopes, es va afegint al brou original els ingredients que donaran nom a la sopa, durant un procs de cocci. Segons els ingredients que s'afegeixin, amb propietats nutricionals i les seves caracterstiques, la sopa pren el seu nom: sopa de peix, sopa d'esprrec, sopa de ceba, etc.

Algunes d'aquestes sopes poden tenir com ingredient com el pa, que s'afegeix en el moment del consum, generalment preparat en llesques de no massa grossor. Existeixen tamb altres ingredients especialment indicats per a aquest tipus de plat, per exemple els fideus, les estrelletes o les lletres, tots ells fets amb pasta de farina i ou.

En general, qualsevol aliment propens a ser cuit pot ser emprat per a la sopa, com el pollastre, el porc, el cap de bestiar, el marisc, el peix i el pernil. Altres ingredients emprats amb freqncia sn la sal, el julivert i l'ou dur picat.

Tamb existeix una varietat comercial de sopa deshidratada, normalment obtinguda per liofilitzaci, amb tots els seus ingredients, que pot emprar-se per a elaborar aquest aliment d'una manera bastant rpida i efica.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116912" title="Art afric" nonfiltered="2873" processed="2866" dbindex="48065">
L art afric s el conjunt de manifestacions artstiques produdes pels pobles de l frica subsahariana al llarg de la histria. 

El continent afric acull una gran varietat de cultures, caracteritzades cadascuna d'elles per un idioma propi, unes tradicions i unes formes artstiques caracterstiques. Encara que la gran extensi del desert del Shara actua com barrera divisria natural entre el nord d'frica i la resta del continent, hi ha considerables evidncies que confirmen tot un seguit d'influncies entre ambdues zones a travs de les rutes comercials que van travessar frica des de temps remots. 

Avui, per exemple, apareixen entre les cultures del sud del Sahara moltes mostres de art islmic, aix com tamb formes arquitectniques d'inspiraci nord-africana. A ms, les investigacions apunten a una influncia recproca entre aquestes zones del sud amb les tradicions artstiques i culturals d'aquelles regions del nord d'frica ms tancades al Mediterrani. L'art de l'antic Egipte, un dels ms brillants d'frica, t importants connexions artstiques i culturals amb les civilitzacions africanes al sud del Sahara. 

Les arts africanes sn fidel reflex de les riques histries, filosofies, religions i societats dels habitants d'aquest vast continent. L'art afric, a ms de la seva importncia inherent a les gents que el van produir, ha inspirat tamb a alguns dels ms importants artistes i moviments de l'art contemporani tant d'Europa com d'Amrica. Els artistes occidentals del segle XX han admirat la importncia que es concedeix a l'abstracci en l'art afric, estimulant amb aix la seva falta de preocupaci pel naturalisme.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116914" title="Gianluigi Gelmetti" nonfiltered="2874" processed="2867" dbindex="48066">
Gianluigi Gelmetti (Roma, 11 de setembre de 1945) s un director d'orquestra itali. Des del febrer de 2004, ha estat el director titular i artstic de l'Orquestra Simfnica de Sydney.

Va estudiar a l'Accademia Santa Cecilia sota la tutela de Franco Ferrara. Desprs ho va fer a l'Accademia Chigiana de Siena amb Sergiu Celibidache i a Viena amb Hans Swarowsky. El 1965, quan encara no havia complert els vint anys, va concloure els seus estudis de direcci i li va ser concedit el Premi de la Ciutat de Florncia.

Ms tard va ser elegit director de l'Orquestra Simfnica de la RAI de Roma a ms de director titular i artstic de l'pera de Roma. El seu debut al davant l'Orquestra Filharmnica de Berln li va obrir pas a una reeixida carrera internacional. Des de llavors Gianluigi Gelmetti ha dirigit, com a director convidat, importants orquestres de tot el mn en festivals internacionals com els de Berln, Pesaro, Vencia, Pars, Ravenna, Ais de Provena, Bonn i Schwetzingen.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116916" title="Xuclamel" nonfiltered="2875" processed="2868" dbindex="48068">

Xuclamel o lligabosc (Lonicera) s un gnere de plantes amb flor.

El gnere Lonicera s originari de l'hemisferi nord. Bsicament est implantat en l'sia central i oriental i la conca del Mediterrni. Pot soportar per glaades i temperatures de fins a -5C

El gnere cont unes 180 espcies amb el centre de diversificaci a la Xina on n'hi ha unes 100.

Son lianes o arbusts caducifolis o de fulles persistent. Les fulles tenen una disposici oposada, sn simples i ovals amb els contorns dentats o llisos i de color verd molt fosc. Les flors tenen forma de campana, de colors variats i en moltes espcies sn altament flairoses. El fruit s una baia d'un vermell molt viu amb diverses llavors.

Algunes espcies (particularment el lligabosc japons) tenen s en jardineria. 

 Floraci:
Es pot produir tant a la primavera, l'estiu, la tardor i fins i tot l'hivern, depenent de l'espcie.
 Utilitzaci:
Hi ha espcies arbustives que s'utilitzen com elements allats o en grups. Les trepadores sn molt adeqades per adornar faanes i prgoles. Es poden cultivar en testos de grans dimensions, d'uns 70 cm de profunditat i un dimetre de 50 cm, com a mnim). La seva alada pot arribar a fer 7 metres.
 Exposici:
A la penombra o en ombra absoluta. En aquest ltim cas la floraci ser menys vistosa.
 Terreny:
Ha de ser fora ric i tou, amb una barreja de 13 de torba i un 16 de sorra, abonat i ben drenat. Tanmateix, s'ha demostrat que pot arribar a crixer en quasi qualsevol terreny.
 Plantaci:
S'afectua a la tardor o al final de l'hivern. La seva multiplicaci es realitza per estaca o per acodo durant el juny; per esqueix en abril o agostmit, implantant-lo en terra sorrenca amb una protecci de plstic. En la primavera es fa per llavors.

Algunes espcies.


Referncies.


Flora Europaea: Lonicera;
Flora of China: Lonicera species list;
Flora of Russia 'Lonicera';
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116921" title="Herbert von Karajan" nonfiltered="2876" processed="2869" dbindex="48071">

Herbert von Karajan (Salzburg, 8 d'abril de 1908 - Anif, a prop de Salzburg, 16 de juliol de 1989) fou un director d'orquestra austrac. 

Va ser un dels ms destacats del perode de postguerra i, mpliament reconegut com un dels millors, va dirigir l'Orquestra Filharmnica de Berln durant trenta-cinc anys. Especialista del repertori austrogermnic i centreeuropeu, de Bach a Bartk, aix com de l'pera italiana, ha deixat prop d'un miler de gravacions amb Deutsche Grammophon, EMI i Decca, que el converteixen en el ms prolfic del segle XX.

Genealogia.

Herbert von Karajan era fill d'una famlia de l'alta burgesia de Salzburg d'ascendncia grega. Un avantpassat seu, Georg Johannes Karajanis, que havia nascut a Kozani, en aquella poca ciutat pertanyent a l'imperi Otom (actualment Macednia grega), es trasllada a Viena el 1767, i ms endavant a Chemnitz (Saxnia). Ell i el seu germ participaren en l'establiment de la indstria txtil de Saxnia, i foren ennoblits pels seus serveis a Frederic August I de Saxnia el 1 de juny de 1792 (afegint aix von al cognom). El nom Karajanis esdevenia Karajan.

Primers anys.

De 1916 fins a 1926, estudi al Conservatori Mozarteum a Salzburg, on se l'anim a estudiar per la direcci. El 1929, ja dirigia Salom al Festspielhaus a Salzburg, i de 1929 fins a 1934, fou el primer Kapellmeister al Stadttheater a Ulm, Alemanya. El 1933, Karajan feia el seu debut al Festival de Salzburg amb la Walpurgisnacht Scene en la producci de Max Reinhardt de Faust. Un any desprs, i una altra vegada a Salzburg, Karajan dirigia per primera vegada la Filfarmnica de Viena, i de 1934 a 1941 dirigia concerts a la Aachen opera house.

Durant el Tercer Reich, en un moment en qu les millors batutes (Erich Kleiber, Bruno Walter, Otto Klemperer) es trobaven a l'exili, Karajan es confirma com la nova promesa germnica. El mar de 1935, la carrera de Karajan va tenir un significatiu impuls quan es va fer membre del Partit Nazi. Aquell mateix any s nomenat l'alemany ms jove Generalmusikdirektor i va ser director convidat a Brusselles, Estocolm, Amsterdam i altres ciutats europees.

El 1937, Karajan va fer el seu debut amb l'Orquestra Filharmnica de Berln i l'pera Estatal de Berln amb Fidelio. El 1938 va gaudir d'un important xit amb Tristan und Isolde i fou batejat per un crtic berlins com Das Wunder Karajan (El miracle Karajan). El mateix any signa un contracte amb Deutsche Grammophon i realitz el primer dels seus nombrosos enregistraments dirigint la Staatskapelle Berlin en l'obertura de La flauta mgica. Tanmateix, Adolf Hitler noms va rebre amb menyspreu el director desprs que s'equivoqus en un concert de gala amb Die Meistersinger von Nrnberg per als reis de Iugoslvia el juny de 1939. En dirigir sense la partitura, Karajan es va perdre, els cantants es van detenir, la cortina es va esquinar al mig de la confusi. Furis, Hitler va ordenar a Winifred Wagner: Herr von Karajan mai no dirigir a Bayreuth mentre jo visqui, i aix va ser.

Anys de la postguerra.

El 1946, va donar el seu primer concert de la postguerra, a Viena, amb l'Orquestra Filharmnica de Viena, per desprs les autoritats de l'ocupaci russa li van prohibir exercir la direcci, a causa d'haver estat membre del Partit Nazi. Aquell estiu, va participar annimament en el Festival de Salzburg. Al segent any, se li va permetre continuar dirigint i es convert en director artstic de la Gesellschaft der Musikfreunde, de Viena. Tamb va dirigir al Teatre de La Scala de Mil. El mateix any, a instncies del productor discogrfic britnic Walter Legge, va ser nomenat titular de l'Orquestra Philharmonia de Londres, amb la que va realitzar una llarga srie d'enregistraments que el convertiren en una estrella internacional. Karajan va convertir l'orquestra en una de les millors del mn. El 1951 i el 1952, va dirigir el Bayreuth Festspielhaus.

A la mort de Wilhelm Furtwngler el 1954, Karajan va abandonar la formaci londinenca per acceptar la direcci de l'Orquestra Filharmnica de Berln, la qual havia constitut des de sempre un dels seus objectius ms anhelats i al capdavant de la qual ja havia debutat el 1938. Va assumir la direcci imposant la condici de qu la seva plaa fos vitalcia. Entre 1957 i 1964, va ser director artstic de l'pera Estatal de Viena.

Va estar involucrat de prop amb l'Orquestra Filharmnica de Viena i el Festival de Salzbrug. Va dirigir el Concert d'Any Nou de Viena el 1987. Va continuar interpretant, dirigint i gravant en forma prolfica fins a la seva mort el 1989.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116922" title="Macarr" nonfiltered="2877" processed="2870" dbindex="48072">

El macarr s un tipus de pasta confeccionat amb aigua, farina de blat i, de vegades, ou, que sol tenir forma de tub allargat. Fins a fins del segle XIX va ser un fideu tpic de la cuina de l'anomenat Mezzogiorno. Des d'aquesta poca i a causa de la gran emigraci, els macarrons s'han difs a gaireb tota Itlia i gran part del mn (per exemple Argentina).

El nom prov de Macario (macarions), que en grec vol dir Feli (equivalent a les paraules llatines felix o beat) i es va aplicar a aquesta pasta perqu era un aliment que tradicionalment els grecs oferien en el menjar dels funerals, en els quals s'homenatja al difunt, que ha passat a millor vida i s feli, s a dir, macarios.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116923" title="Berbena" nonfiltered="2878" processed="2871" dbindex="48073">

Berbena (Verbena) s un gnere de plantes amb flor.

El gnere s originari d'Amrica (la majoria d'espcies) i d'Europa (dues espcies:Verbena officinalis i V. supina)

Cont unes  250 espcies.

Sn plantes herbcies anuals o perennes. Les fulles tenen una disposici oposada i sn simples. Les flors sn menudes amb cinc ptals i es disposen en espigues denses.


Algunes espcies;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116926" title="Serpoll" nonfiltered="2879" processed="2872" dbindex="48075">

Serpoll (Thymus serpyllum) s una espcie de planta del gnere de la farigola o tim (Thymus).

s originari d'Europa.

s un subarbust prostrat d'uns 2 cm d'alt i uns 10 cm de llarg. Les fulles sn persistent i ovals d'uns 3 a 8 mm de llargada. Les flors sn menudes i flairoses de color rosa porpra.

S'utilitza sobretot per a fer infusions

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116928" title="Quallallet" nonfiltered="2880" processed="2873" dbindex="48077">

Quallallet (Galium verum) s una espcie de planta de la famlia rubicia.

s originria de Eursia.

s una planta lleument enfiladissa amb tiges de fins 120 cm que molt sovint arrelen quan toquen terra. Les fulles sn piloses de color verd fosc i d'un a tres cm de llargada. Les flors sn agrupades i de color groc.

Les flors s'utilitzaven antigament per quallar la llet 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116929" title="Gratacel" nonfiltered="2881" processed="2874" dbindex="48078">


Un gratacel s un edifici de molts pisos o plantes. Generalment, el lmit inferior d'altura a partir del qual un edifici sol ser considerat gratacel s d'uns 100 metres (333 peus), encara que molts professionals del sector consideren gratacel a partir de 12 plantes, 150 metres o ms de 200 metres d'alada.

La ra de la seva construcci s el mxim aprofitament econmic del sl. Per aix, solen trobar-se mltiples gratacels agrupats en les zones comercials de grans ciutats, on el valor del sl s elevat.

Aquestes agrupacions de gratacels solen dibuixar una lnia d'horitz caracterstica de moltes ciutats, com Nova York, Chicago, Panam i Hong Kong.

Histria. 

Els invents que van permetre la construcci dels gratacels van ser l'acer, el formig armat, el cristall, la bomba hidrulica i els ascensors. Abans del segle XIX els edificis de ms de sis plantes eren estranys, ja que la seva excessiva altura els feia poc prctics. A ms, els materials i tcniques necessaris per a construir un gratacel sn notablement diferents dels utilitzats en edificis normals. Els primers gratacels van aparixer a finals del segle XIX a ciutats amb alts ndexs de poblaci com Nova York, Londres o Xicago. No obstant aix, els constructors de Londres i Xicago es van trobar amb normes que limitaven la seva altura, i a l'Europa continental va haver dubtes sobre la seva seguretat enfront d'incendis o esttica, i llavors, als primers anys del segle XX Nova York va ser la ciutat capdavantera en aquest tipus de construccions. 

El primer edifici que podria ser considerat gratacel s el Home Insurance Building, dissenyat pel nord-americ William Li Baron Jenney. Va ser construt entre el 1884 i el 1885 i constava de deu plantes. No obstant aix, avui dia la seva altura no resulta impressionant i, de fet, si fos construt en l'actualitat no seria considerat gratacel. L'altre possible candidat a primer gratacel seria el New York World Building, de vint plantes i construt a Nova York el 1890. No obstant aix, per als estndards moderns, el primer gratacel autntic seria el Singer Building de Nova York, construt el 1908. 

A partir dels anys 30 van comenar a aparixer gratacels en ciutats de l'amrica llatina (Mxic, So Paulo, Buenos Aires), Caracas tamb a l'sia (Xangai, Hong Kong). Desprs de la Segona Guerra Mundial la Uni Sovitica es va planificar la construcci de vuit grans torres (les Torres Stalin), set de les quals van ser portades a terme. La resta d'Europa va comenar tamb a construir grans edificis, comenant amb Madrid el 1950.

 Llista dels 50 gratacels ms alts del mn .


Vegeu tamb.
Llista de gratacels a Barcelona;
Llista de gratacels a Llatinoamrica;

 Enllaos externs .

Frum de gratacels en catal;
Base de dades i diagrames sobre gratacels ;
Architecture & Skyscrapers  ;
Arquitectura de gratacels ;
Flash amb els gratacels ms alts ;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116934" title="Alcanna" nonfiltered="2882" processed="2875" dbindex="48079">

Alcanna (Alkanna tinctoria) s una espcie de planta de la famlia boragincia.

s una planta herbcia de fulles piloses i flors liles. T una arrel vermell fosc per fora per de color lila per dins que forneix un colorant qu es fa servir com a colorant alimentari.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116936" title="Herba blenera" nonfiltered="2883" processed="2876" dbindex="48080">

L'herba blenera o candelera (Verbascum thapsus L.) s una espcie de planta de la famlia escrofularicia.

s originria d'Eursia.

Es una planta herbcia biennal. Les fulles, que tenen disposici alternada i tacte com de cot, el primer any creixen en forma de roseta i el segon s'espiguen i poden arribar a 2 metres d'alt. Les flors sn grogues i els fruits en cpsula.

s una planta medicinal i amb molts usos folklrics 

Enllaos externs.
Common Mullein in the Virginia Tech Weed Identification Guide;
Mullein at botanical.com;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116939" title="Mare-selva mediterrnia" nonfiltered="2884" processed="2877" dbindex="48083">

La mare-selva mediterrnia o lligabosc mediterrani s una liana de la famlia de les caprifolicies i del gnere Lonicera.

Enllaos externs.

 Herbari virtual de les Illes Balears;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116941" title="Les arts visuals als Estats Units" nonfiltered="2885" processed="2878" dbindex="48084">
Les arts visuals als Estats Units s la histria de les arts visuals als Estats Units. Al segle XIX, els artistes principalment pintaven paisatges i retrats en un estil realista. Les innovacions en l'art modern a Europa arribaven a Amrica a travs d exposicions a la Ciutat de Nova York com l Armory Show del 1913. Desprs de la Segona Guerra Mundial, Nova York va reemplaar Pars com a centre del mn de l'art. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116942" title="Sebasti de Dalmau i Oller" nonfiltered="2886" processed="2879" dbindex="48085">
Sebasti de Dalmau i Oller (Barcelona 1682 - Viena 1762), fou Coronel de Cavalleria de l'exrcit catal durant la Guerra de Successi.

Ja durant el 1704 formava part dels nuclis conspiratius austriacistes per revoltar Barcelona, per fou descobert i empresonat pel Lloctinent borbnic de Barcelona Francisco de Velasco. Al 1705, amb l'entrada de les tropes austriciates a Barcelona, en fou alliberat i Carles III el recompens amb el privilegi de cavaller.

Durant el Setge borbnic de Barcelona de 1706, lluit com capit de la Coronela de la Ciutat. Ms endavant, va finanar amb el seu patrimoni una unitat de cavalleria, el Regiment de la Fe. A partir de 1713 i tot al llarg del setge de Barcelona form part de les Juntes de Defensa de la Ciutat i s'encarreg d'aconseguir subministraments per mantenir la resistncia. A nivell poltic, jug un paper d'equilibri amb els defensors ms fantics.

Ocupada Barcelona, fou empresonat durant 15 anys; primer a Pamplona i desprs a Segvia. Al 1725, en virtut del Tractat de Viena, fou alliberat i s'exili a Viena, on fou nomenat Tinent General de Cavalleria.

Enllaos externs.

 Biografia de Sebasti Dalmau i Oller;
 La Batalla de l'11 de Setembre de 1714;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116944" title="Svante August Arrhenius" nonfiltered="2887" processed="2880" dbindex="48087">


Svante August Arrhenius ( Vik, Sucia 1859 - Estocolm 1927 ) fou un qumic i professor universitari suec guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1903.

Biografia.
Va nixer el 19 de febrer de 1859 a la ciutat sueca de Vik, situada al comtat de Uppland. Estudi a la Catedral School d'Upsala, quan la seva famlia es trasllad a aquesta ciutat des de Vik, assistint a la universitat d'aquesta mateixa ciutat quan tenia 17 anys. Insatisfet dels estudis de fsica d'aquesta universitat es trasllad a la Universitat d'Estocolm.

Impart classes de fsica a l'Escola Tcnica Superior d'aquesta universitat entre 1891 i 1895, aconseguint la ctedra de fsica aquell any. L'any 1904 abandon la seva tasca docent per passar a dirigir el 1905 l'Institut Nobel de Qumica Fsica, crrec que ocup fins el 1927. L'any 1909 fou nomenat membre de la delegaci estrangera de la Royal Society de Londres.

Mor a la ciutat d'Estocolm el 2 d'octubre de 1927.

Recerca cientfica.
El 1884 Arrhenius va desenvolupar la teoria de l'existncia de l'i, ja predit per Michael Faraday el 1830, a travs de l'electrlisi. Durant la seva preparaci del doctorat a la Universitat d'Upsala, investig les propietats conductores de les dissolucions electroltiques, que formul a la seva tesi doctoral. La seva teoria afirma que en les dissolucions electroltiques els compostos qumics dissolts es dissocien en ions, mantenint la hiptesi que el grau de dissociaci augmenta amb el grau de diluci de la dissoluci, que result ser certa noms pels electrlits dbils. Pensant que aquesta teoria era errnia li aprovaren la tesi amb la mnima qualificaci possible, sent objecte de molts atacs, especialment de William Thomson, per sent recolzada per Jacobus Henricus van 't Hoff, en el laboratori del qual havia treballat com a becari estranger entre 1886 i 1890, i per Wilhelm Ostwald.

Posteriorment treball en diversos aspectes de la qumica-fsica, sent un dels principals fundadors i impulsors de la Qumica Fsica, com les velocitats de reacci, sobre la prctica de la immunitzaci i sobre l'astronomia. L'any 1889 descobr que la velocitat de les reaccions qumiques augmenta amb la temperatura, en una relaci proporcional a la concentraci de molcules existents.

L'any 1903 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pel desenvolupament de la qumica amb els seus experiments en el camp de l'electrlisi, guanyant-se aix un gran prestigi entre els cientfics.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'equaci Arrhenius formulada per van't Hoff l'any 1884, i el crter Arrhenius de la Lluna i el crter Arrhenius de Mart.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1903;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116947" title="Eugene Paul Wigner" nonfiltered="2888" processed="2881" dbindex="48088">


Eugene Paul Wigner (en hongars: Wigner Jen  Pl) ( Budapest, Imperi austrohongars 1902 - Princeton, EUA 1995 ) fou un fsic i matemtic nord-americ, d'origen hongars, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1963 pels seus estudis sobre el nucli atmic i les partcules elementals.

Biografia.
Va nixer el 17 de novembre de 1902 a la ciutat de Budapest, en aquells moments situada a l'Imperi austrohongars i avui dia capital d'Hongria, en una famlia de classe mitjana d'arrels jueves. Als onze anys fou enviat en un sanatori de les muntanyes d'ustria per sanar-lo de tuberculosi, sent en aquell moment quan inici el seu inters per les matemtiques. Desprs d'estudiar al Budapesti Evanglikus Gimnzium la seva famlia es convert al luteranisme, la qual cosa el permet iniciar l'any 1921 els seus estudis en enginyeria qumica al Technische Hochschule de Berln. Particip en diversos colloquis organitzats per la Societat Fsica Alemanya que tingueren com a conferenciants illustres noms com Max Planck, Max von Laue, Rudolf Ladenburg, Werner Heisenberg, Walther Nernst, Wolfgang Pauli i Albert Einstein, i en el qual conegu el seu company d'investigacions Le Szilrd.

Mor l'1 de gener de 1995 a la ciutat nord-americana de Princeton, a l'estat de Nova Jersey dedicant els ltims anys de la seva vida a la filosofia hinduista.

Recerca cientfica.
Interessat en el camp de la mecnica quntica, aconsegu ser ajudant de David Hilbert a la Universitat de Gttingen. En la seva estada a Gttingen aconsegu desenvolupar la seva teoria sobre la simetria, i el 1927 formul la matriu Wigner D.

A principis de la dcada del 1930 es trasllad als Estats Units fugint del rgim nazi, entrant a treballar a la Universitat de Princeton i convertint-se en el cunyat del fsic angls Paul Dirac. En aquells moments inici el seus treballs al voltant del nucli atmic, desenvolupant una teoria general sobre les reaccions nuclears, anomenada Teorema de Wigner-Eckart.

El 8 de maig de 1937 aconsegu la nacionalitat nord-americana, i el 1939 fou convidat a participar en el Projecte Manhattan si b ell sempre hi particip mogut per un sentiment pacifista i per l's civil dels resultats obtinguts. Posteriorment particip en el projecte defensiu i de seguretat exterior del govern dels Estats Units esdevenint l'any 1946 director d'investigaci i desenvolupament del Oak Ridge National Laboratory, situat a l'estat nord-americ de Tennessee.

El 1963 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, tot i que per traballs diferents juntament amb Maria Gppert-Mayer i Johannes Hans Jensen per les seves contribucions en la teoria del nucli atmic i de les partcules elementals, particularment a travs del descobriment dels principis fonamentals de la simetria.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1963;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116950" title="William Ramsay" nonfiltered="2889" processed="2882" dbindex="48089">


William Ramsay ( Glasgow, Esccia 1852 - High Wycombe, Anglaterra 1916 ) fou un qumic i professor universitari escocs guardonat amb el Premi Nobel de Qumica de 1904.

Biografia.
Va nixer el 2 d'octubre de 1852 a la ciutat escocesa de Glasgow, sent fill de William Ramsay i Catherine Robertson, i nebot del geleg Andrew Ramsay. Estudi qumica a les Universitats de Glasgow i Tubinga, esdevenint professor de qumica del University College de Bristol l'any 1880 i director del mateix a l'any segent. El 1887 es trasllad a Londres on exerc com a professor de qumica del University College, crrec que exerc fins la seva jubilaci l'any 1913. 

Ramsay mor el 23 de juliol de 1916 a la seva residncia de High Wycombe, situada al comtat de Buckinghamshire.

Recerca cientfica.

Entre 1885 i 1890 public notables estudis sobre els xids de nitrogen. Descobr cinc elements gasosos inerts, els anomenats gasos nobles: l'arg l'any 1894, treballant amb John William Strutt; l'heli en minerals terrestres, l'any 1895; i el cript, el ne i el xen, conjuntament amb Morris Travers, el 1898. Aix mateix isol i contribu al coneixement que l'heli s un producte de la desintegraci atmica del radi, i el 1910 isol el rad. 

L'any 1904 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pel descobriment dels components de l'aire i determinar la seva situaci en la Taula peridica dels elements, el mateix any en qu John William Strutt fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pel seu descobriment de l'arg.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Ramsay de la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1904;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116951" title="Lnies de Nazca" nonfiltered="2890" processed="2883" dbindex="48090">


Les lnies de Nazca sn uns dibuixos fets a terra situats al desert de Nazca, un altipl rid que s'allarga uns 85 km entre les ciutats de Nazca i Palpa, a les Pampes de Jumana, al Per. Van ser creades per la cultura Nazca entre el 200 aC i el 600 dC. Hi ha centenars de figures individuals amb diferents nivells de complexitat. Es pot trobar des de lnies simples fins a dibuixos estilitzats de colibrs, aranyes, micos i sargantanes. Les lnies de Nazca noms es poden reconixer com a figures coherents des de l'aire. Encara que se suposa que el poble Nazca mai hauria pogut veure les seves creacions, hi ha hagut molta especulaci sobre les habilitats i les motivacions dels constructors.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116965" title="Teodosi" nonfiltered="2891" processed="2884" dbindex="48091">


Onomstica:

 Teodosi I el gran: (347-395) Emperador rom.
 Teodosi II: (401   450) Emperador rom d'Orient.
 Teodosi III, emperador bizant 715-717;
 Teodosi (general), general rom.
 Teodosi de Bitnia, matemtic grec ;
 Teodosi de Trpoli, filsof, matemtic i astrnom grec;
 Teodosi d'Alexandria, gramtic grec ;
 Teodosi de Melitene, historiador bizant.
 Teodosi de Siracusa, historiador bizant.
 Teodosi Diaca, historiador bizant ;
 Teodosi de Bragana: Infant de Portugal i duc de Bragana.

Dret:

 Codi Teodosi o Codi de Teodosi: Compilaci de lleis de l'Imperi rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116968" title="Pius IX" nonfiltered="2892" processed="2885" dbindex="48092">

Pius IX s el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Maria Mastai-Ferretti al ser escollit Papa.

Nascut el 1792 en una famlia noble italiana, va intentar ingressar a la Guardia Noble, per degut a que patia epilpsia no el van admetre i es va dedicar a estudiar teologia i l'abril del 1819 va ser ordenat sacerdot.

Va treballar com a rector de l'institut Tata Giovanni fins que el 1823 va ser enviat a Per i Xile com a ajudant del nunci Giovanni Muzi, en la primera missi desprs de la independncia d'Amrica del Sud.
El 1825 va tornar a Roma per dirigir l'hospital de San Michele i ocupar el crrec de canonge de Santa Maria in Via Lata.

El 1827, amb 35 anys va ser nomenat bisbe de Spoleto, on destaca l'amnistia que va aconseguir pels membres d'una revoluci fracassada el 1831. 
L'any segent a aquests fets se li va concedir tamb el bisbat d'Imola i va ser creat cardenal in pectore el 1839 i reconegut pblicament el 1840.
En els anys que va ocupar aquests bisbats va guanyar-se fama de ser liberal, ja que era partidari de la reforma administrativa als Estats Pontificis i simpatitzava amb el moviment nacionalista itali.

A la mort de Gregori XVI, va participar en el conclave del 1846, on dels 62 cardenals noms n'hi van arribar 46, degut a la inestabilitat que patia Itlia. 
Els cardenals, dividits en els conservadors, que recolzaven al cardenal Luigi Lambroschini i els liberals, que recolzaven a dos candidats, Tomasso Pasquale Gizzi i Giovanni Maria Mastai-Ferretti.
Els liberals van decidir fer convergir els seus vots en Mastai-Ferretti, que va ser escollit per majoria amb 36 vots.
Casualment en el moment del recomte era ell qui llegia en veu alta els vots i va acabar proclamant-se Papa a ell mateix.
Hores desprs ser proclamat Papa va arribar el cardenal de Mil, Karl Kajetan Gaisruck, amb el vet de l'emperador d'ustria a l'elecci de de Mastai-Ferretti, per era massa tard.
El nou Papa va prendre el nom de Pius IX en record de Pius VII.

En ser escollit va proclamar una mplia amnistia per delictes poltics i va crear la Consulta, un parlament que garantia ms llibertat als ciutadans dels Estats Pontificis.
Per desgrcia, les revolucions de 1848 van obligar al Papa a fugir a Gaeta disfressat de monjo i quan va tornar, anava animat per propsists molt menys liberals.

Es va oposar fermament a la unificaci d'Itlia que portava a terme el Regne de Sardenya-Piemont, ja que considerava els territoris de l'Esglsia com un territori que no era seu i per tant no podia cedir.
Les seves accions segents tan poltiques com religioses van anar encaminades a intentar salvar els seus territoris.
Per aquest motiu va proclamar el dogma de la Immaculada Concepci i va concovar el Concili Vatic I, d'on va sorgir el dogma de la infalibilitat papal, destinat a atorgar poder a la seva figura, per tot va ser en va.

Els Estats Pontificis es van mantenir grcies a l'ajut francs de l'emperador Napole III, per l'esclat de la guerra Franco-Prusiana va deixar via lliure als piemontins que van entrar a Roma el 1870.
El poder temporal dels Papes que havia durat ms de mil anys va acabar-se.

Pius IX mai va recneixer la Itlia unificada, s ms, va excomunicar al rei Victor Manuel II i va prohibir als italians participar en la vida poltica del nou estat.
Va viure recls en els palaus del Vatic durant la resta dels seus dies, considerant-s'hi presoner.
Desprs de la seva mort, el seu cos va ser traslladat a l'esglsia de San Lorenzo fuori la mura (Sant Lloren extramurs)

L'any 2000 va ser beatificat per Joan Pau II.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116974" title="Proteobacteri" nonfiltered="2893" processed="2886" dbindex="48093">

Els proteobacteris (Proteobacteria) formen un dels grups ms nombrs de bacteris. Inclouen una gran varietat de patgens com Escherichia, Salmonella, Vibrio, Helicobacter entre d'altres. Aquest grup s defineix principalment per les seqncies de l'ARN ribosmic (RNAr).

El seu nom, proteobacteris, prov del Du grec Proteus, que podia canviar de forma. s degut a la gran diversitat de formes trobades en els diferents gneres de la famlia.

Tots els proteobacteris sn gram-negatius. Molts es mouen utilitzant flagels, per els que no en tenen es mouen mitjanant lliscament bacterial. Entre aquests ltims hi ha els mixobacteris, un grup de bacteris que es caracteritzen perque es poden agrupar formant cossos fructfers.

Tenen diferents tipus de metabolisme. La majoria dels proteobcateris sn anaerbics facultatius o obligats i hetertrofs per hi ha moltes excepcions. Hi ha dos grups de proteobacteris que realitzen la fotosntesi: 
 Els bacteris vermells del sofre: utilitzen sofre o sulfur d'hidrogen com a donador d'electrons.
 Els bacteris vermells no del sofre: utilitzen l'hidrogen com a font d'electrons.

Els proteobacteris inclouen molts bacteris responsables de la fixaci del nitrogen.

Es divideixen en cinc grups que s'anomenen segons les lletres gregues de l'alfa a la epsilon.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116977" title="Griselda (Vivaldi)" nonfiltered="2894" processed="2887" dbindex="48094">
Griselda s una pera en tres actes d'Antonio Vivaldi (RV 718), segons un llibret d'Apostolo Zeno revisat per Carlo Goldoni. Va ser estrenada el 18 de maig de 1735 al Teatro San Samuele de Vencia.

Seguint el costum de l'poca, un mateix llibret era musicat per diferents compositors tot retocant-lo i adaptant-lo als seus capricis i convenincies i les dels principals cantants. El jove Carlo Goldoni va ser l'escriptor elegit per dur a terme la tasca.

El llibret sobre el qual es basa aquesta pera va ser musicat per primer cop per Carlo Francesco Pollarolo el 1701; i posteriorment per Antonio Maria Bononcini (1718), Alessandro Scarlatti (1721), i Tomaso Albinoni (1728).

El 1735 Vivaldi, amb 47 anys d'edat i ms de vint peres compostes, estava en plena maduresa, per no havia aconseguit estrenar en cap dels grans escenaris de la seva ciutat natal: les seves peres venecianes havien cobrat vida sempre en un teatre secundari. I va ser llavors quan Michiele Grimani, membre de la noble famlia propietria dels teatres de San Giovanni Grisostomo i San Samuele, li va oferir representar en aquest ltim.

L'argument, basat en el Decamer de Giovanni Boccaccio, parla d'un rei de Teslia, Gualtiero, que s'ha casat amb una humil pastora, Griselda, topant-se amb la incomprensi i intransigncia del seu mateix poble, que rebutja el desigual casori. L'argument s el tpic d'una opera seria, amb embolics diversos que permeten desenvolupar i explotar una gamma variada de situacions i sentiments. I Vivaldi es va comprometre a fons, jugant amb l'orquestra, teixint un taps instrumental complex i refinat i elaborant algunes de les ries ms endiablades, belles i expressives del seu enorme repertori.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116978" title="Entrenadors del Futbol Club Barcelona" nonfiltered="2895" processed="2888" dbindex="48095">
El Futbol Club Barcelona ha tingut, fins el 2006 un total de 49 entrenadors de futbol durant la seva histria. El primer entrenador que va tenir fou l'angls John Barrow, que dirig l'equip 19 partits el 1917. Fins aquell any el club no va tenir entrenador. Era prctica habitual als equips de futbol que, fins a finals dels anys 1910, la plantilla fos confeccionada pel president i la junta directiva, o pels capitans dels equips que decidien les alineacions dels partits. Els entrenaments, que en aquella poca eren minsos donada la no professionalitat de l'esport, solien autogestionar-los els propis jugadors.

Com John Barrow, la majoria d'entrenadors que ha tingut el FC Barcelona han estat estrangers. Dels 49 entrenadors del club, tan sols 15 han estat catalans. Molts dels entrenadors del club han estat prviament ex-jugadors. Aix, dels diversos entrenadors espanyols del club noms dos no havien estat abans jugadors: Luis Aragons i Lloren Serra Ferrer.

Pel que fa a les principals procedncies, la majoria, 15, han estat catalans. Altres procedncies han estat 8 anglesos, 7 espanyols, 4 neerlandesos, 3 argentins i 3 hongaresos. El club tamb ha tingut dos entrenadors alemanys, un francs, un croat, un serbi, un irlands, un eslovac, un uruguai i un itali.

El tcnic que ms temporades ha estat al club va ser Johan Cruyff, que es va mantenir vuit anys consecutius en el crrec, entre 1988 i 1996. Cruyff s, a ms, l'entrenador que ha dirigit l'equip en ms partits (602), i el que ms ttols ha aconseguit. El segon va ser l'angls Jack Greenwell, que va dirigir a l'equip en 492 partits, en dos perodes diferents, entre 1917 i 1924, i entre 1931 i 1933. El tercer entrenador en nombre de partits dirigits s el neerlands Rinus Michels, que va dirigir a l'equip en 361 en dues etapes: entre 1971 i 1975, i entre 1976 i 1978.

 Cronologia dels entrenadors .
La segent relaci detalla cronolgicament tots els entrenadors que ha tingut el FC Barcelona. Entre parntesi s'indica el nombre de partits que van dirigir el primer equip.



 Nacionalitat dels entrenadors .

  Espanya 23: ;
  Catalunya 15: Rom Forns, Josep Planas, Ramon Guzmn, Josep Samitier, Ramon Llorens, Domnec Balmanya, Enric Rabassa, Llus Mir, Josep Gonzalvo, Vicen Sassot, Salvador Artigas, Josep Seguer, Joaquim Rif, Carles Rexach i Josep Guardiola.

  Cantbria 2: Enrique Orizaola i Laureano Ruiz.
  Castella i Lle 2: Csar Rodrguez i Jess Antonio de la Cruz.
  Andalusia 1: Jos Luis Romero.
  Arag 1: Jos Nogus.
  Illes Balears 1: Lloren Serra Ferrer.
  Comunitat de Madrid 1: Luis Aragons.
  Anglaterra 8: John Barrow, Jack Greenwell, Ralph Kirby, Jack Domby, James Bellamy, Vic Buckingham, Terry Venables i Bobby Robson. ;
  Pasos Baixos 4: Rinus Michels, Johan Cruyff, Louis van Gaal i Frank Rijkaard.
  Argentina 3: Helenio Herrera, Roque Olsen i Csar Luis Menotti.
  Hongria 3: Jesza Poszony, Franz Platko i Ladislao Kubala. ;
  Alemanya 2: Hennes Weisweiler i Udo Lattek.
  Srbia 2: Ljubisa Brocic i Radomir Antic.
  Eslovquia 1: Ferdinand Daucik.
  Frana 1: Lucien Mller.
  Irlanda 1: Patrick O'Connell.
  Itlia 1: Sandro Puppo.
  Uruguai 1: Enrique Fernndez.

 Enllaos relacionats .
 Futbol Club Barcelona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116980" title="Neissericia" nonfiltered="2896" processed="2889" dbindex="48096">

Les neissericies (Neisseriaceae) sn una famlia de proteobacteris aerbics estrictes i gram-negatius que normalment estan formant parelles (diplococs). No tenen flagel.

Moltes espcies formen part de la flora intestinal dels mamfers, per el gnere Neisseria inclou patgens responsables de la gonorrea i diferents tipus de meningitis en l'home. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116985" title="Les Barraques" nonfiltered="2897" processed="2890" dbindex="48097">
Les Barraques s un barri del municipi de Carcaixent, a la comarca de la Ribera Alta.

Histria.
El barri de Les Barraques, junt amb el de Santa Brbara i el de La Muntanyeta, constituxen les tres agrupacions urbanes que, separades en principi del nucli urb de Carcaixent, apareixen al llarg del segle XIX com a conseqncia del desenrotllament demogrfic i econmic generat per la implantaci del cultiu del taronger. 

Les Barraques va ser creat i habitat per poblaci immigrant que es va assentar a l'eixida del nucli urb, al costat de l'antiga canal de les Muntanyes de Granada, importantssima via pecuria de la transhumncia en aquells moments, i al llarg del barranc de Sant Antoni o La Rambla. Els seus pobladors subsistien del treball en els camps de tarongers, transformaci, plantaci, recollecci, etc., i de l'explotaci dels frondosos pinars i carrascars que encara rodejaven el nucli urb. 

L'especial topografia que li brinda el seu assentament sobre la vessant d un xicotet tossal que descendix bruscament cap al llit del Barranc de Sant Antoni, i el particular de les seues edificacions primitives, un conjunt de barraques de fang i palla adossades pels seus laterals, (barraques valencianes) ha condicionat fortament la morfologia de la seua estructura urbana. 

Desprs de l'incendi patit en 1855, esta edificaci primitiva que va donar nom al barri, va ser substituda per construccions ms slides que van mantenir, en la majoria dels casos, l'estructura original del parcellari. Es va tractar per tant, d'una operaci de renovaci edilcia no acompanyada per una redistribuci de la propietat del sl, mantenint-se sense quasi modificacions l'estructura urbana.

Festes.
 Les festes del barri es celebren la primera setmana d'agost i sn en honor al Santssim Crist de la Bona Mort (Organitzades per la Comissi de festes);
 Sopar de Sant Antoni de Pdua. La segona setmana de juny i al voltat del dia 13 (Organitzat per l'Associaci de Vens  Les Barraques).
 Nit dels "farolets" de mel d'Alger. La primera setmana de setembre (Organitzat per l'Associaci de Vens Les Barraques).

Enllaos externs.
 Associaci de Vens Les Barraques de Carcaixent.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116986" title="Clostridi" nonfiltered="2898" processed="2891" dbindex="48098">

Els clostridis (Clostridium) sn un gnere de bacteris gram-positius que formen part dels Firmicutes. Sn bacteris anaerbics estrictes que poden formar espores. Fermenten carbohidrats i aminocids i sn els principals responsables de la descomposici anaerbica de les protenes.

Poden viure en hbitats molt diferents: al sl, sobre material vegetal i animal en descomposici i en sediments marins i d'aigua dola. Tamb poden formar part de la microbiota intestinal de l'home i d'altres vertebrats.

Diferenciem dos grups de clostridis: 
 Clostridis de l'cid butric: fermenten carbohidrats com el C. acetobutylicum;
 Clostridis proteoltics: fermenten aminocids. ;

Hi ha tres espcies de clostridis que sn patgenes per als humans:
 C. botulinum: produeix la toxina que provoca el botulisme;
 C. perfringens: agent causal de la gangrena gasosa. Per produeix ms de 14 toxines diferents que poden provocar necrosi del teixit muscular i fracs renal.
 C. tetani: agent causal del ttanus.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116989" title="Clostridia" nonfiltered="2899" processed="2892" dbindex="48099">

Els clostridia sn una classe dels firmicutes que inclou els clostridis entre d'altres. Es caracteritzen perque sn bacils anaerbics.

No sn un grup monofiltic i les seves relacions no sn totalment certes. Actualment la majoria de clostridia s'inclouen en un ordre anomenat clostridiales.

Alguns dels enzims que produeixen sn utilitzats com a bioremeis.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116992" title="Ring Ring" nonfiltered="2900" processed="2893" dbindex="48100">
Ring Ring fou el primer disc d'ABBA, que fou editat l'any 1973, quan el grup encara no s'havia donat a conixer mundialment.

Incloa les canons segents:

 Ring, Ring;
 Another town, Another train;
 Desillusion;
 People need love;
 I saw it in the mirror;
 Nina Pretty Ballerina;
 Love isn't easy (but it sure is hard enough);
 Me and Bobby and Bobby's brother;
 He is your brother;
 She's my kind of girl;
 I am just a girl;
 Rock'n'roll band;
 Merry-go-round;
 Santa Rosa;


L'any 1974 varen treure el disc Waterloo, en el qual incloen tamb una versi ms nova de la can que servia de ttol del primer disc.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116993" title="Entrenadors del Reial Club Deportiu Espanyol" nonfiltered="2901" processed="2894" dbindex="48101">
Abans de la dcada dels anys vint, la figura de l'entrenador era prcticament desconeguda al futbol catal. El president o b el jugador ms antic o capit feien les tasques de tcnic i confeccionaven, per tant, les alineacions. Fou a partir de 1922 quan l'Espanyol cre la figura de l'entrenador, incorporant un britnic anomenat Mr. Garry.

Molts dels entrenadors del club van ser homes de la casa, molts d'ells ex-jugadors, que sovint agafaren el club en situacions difcils. Entre els ms destacats podem esmentar Patrici Caicedo, Ramon Trabal, Ricard Zamora, Crisant Bosch, Josep Espada, Juli Arcas, Josep Mauri, Juanjo Daz o Paco Flores.

Pel que fa a nombre de temporades al club i xits assolits els entrenadors ms destacats del club al llarg de la histria sn: Patrici Caicedo (12 temporades d'entrenador), Jos Emilio Santamara (7), Josep Espada (6), Javier Clemente (6), Ricard Zamora (5), Jack Greenwell (4), Alejandro Scopelli (4), Jos Antonio Camacho (4), Paco Flores (4), Janos Kalmar (3), Jos Mara Maguregui (3), Xabier Azkargorta (3) o Miguel ngel Lotina (2).

 Cronologia dels entrenadors .
La segent relaci detalla cronolgicament tots els entrenadors que ha tingut el RCD Espanyol. Entre parntesi s'indica el nombre de temporades dirigint el primer equip. Els entrenadors substituts fan referncia a la darrera temporada de l'entrenador precedent.

 1922-1924 :  Mr. Garry (2 temporades);
 1924-1926 :  Paco Bru (2);
 1926-1930 :  Jack Greenwell (4);
 1930-1933 :  Patrici Caicedo (3);
 1933-1935 :  Ramon Trabal (2);
 1935-1943 :  Patrici Caicedo (8);
 substitut pel tndem  Pere Sol- Ricard Zamora;
 1943-1944 :  Crisant Bosch- Josep Prats (1);
 1944-1946 :  Baltasar Albniz (2);
 substitut per  Crisant Bosch;
 1946-1947 :  Josep Planas (1);
 1947-1949 :  Josep Espada (2);
 1949-1950 :  Patrici Caicedo (1);
 1950-1952 :  Joan Josep Nogus (2);
 1952-1955 :  Alejandro Scopelli (3);
 substitut per  Odilio Bravo i posterioment pel tndem  Ricard Zamora- Josep Espada;
 1955-1957 :  Ricard Zamora- Josep Espada (2);
 1957-1958 :  Emil Berkessy (1);
 1958-1959 :  Marcel Domingo (1);
 1959-1960 :  Antonio Barrios (1);
 1960-1961 :  Ernest Pons (1);
 substitut per  Ricard Zamora;
 1961-1962 :  Jos Luis Saso (1);
 substitut pel tndem  Ricard Zamora- Juli Arcas;
 1962-1963 :  Heriberto Herrera (1);
 1963-1964 :  Alejandro Scopelli- Pedro Areso (1);
 substitut per  Ladislau Kubala;
 1964-1965 :  Ladislau Kubala (1);
 1965-1966 :  Ferran Argila (1);
 substitut pel tndem  Alfredo Di Stfano- Josep Espada;
 1966-1969 :  Janos Kalmar (3);
 substitut pel tndem  Antoni Argils- Agust Faura;
 1969-1970 :  Fernando Riera (1);
 substitut per  Rafael Iriondo;
 1970-1971 :  Ferdinand Daucik (1);
 1971-1978 :  Jos Emilio Santamara (7);
 substitut per  Heriberto Herrera;
 1978-1979 :  Jos Antonio Irulegui (1);
 1979-1980 :  Vicente Miera (1);
 1980-1983 :  Jos Mara Maguregui (3);
 1983-1984 :  Milorad Pavi  (1);
 substitut per  Xabier Azkargorta;
 1984-1986 :  Xabier Azkargorta (2);
 1986-1989 :  Javier Clemente (3);
 substitut per  Josep Mauri,  Jos Mara Garca Andoain;
 1989-1990 :  Benet Joanet (1);
 substitut per  Juanjo Daz;
 1990-1991 :  Luis Aragons (1);
 1991-1992 :  Ljubomir Petrovi  (1);
 substitut per  Jaume Sabat,  Javier Clemente;
 1992-1993 :  Jos Manuel Daz Novoa (1);
 substitut per  Juanjo Daz;
 1993-1996 :  Jos Antonio Camacho (3);
 1996-1997 :  Jos Carceln (1);
 substitut per  Vicente Miera,  Paco Flores;
 1997-1998 :  Jos Antonio Camacho (1);
 1998-1999 :  Marcelo Alberto Bielsa (1);
 substitut per  Miguel ngel Brindisi;
 1999-2000 :  Miguel ngel Brindisi (1);
 substitut per  Paco Flores;
 2000-2002 :  Paco Flores (2);
 2002-2003 :  Juan de la Cruz Ramos (1);
 substitut per  Ramon Moya,  Javier Clemente;
 2003-2004 :  Javier Clemente (1);
 substitut per  Lus Fernndez;
 2004-2006 :  Miguel ngel Lotina (2);
 2006-2008 :  Ernesto Valverde (2);
 2008-2009 :  Bartolom Mrquez (1);
 substitut per  Jos Manuel Esnal, Man;

 Enllaos relacionats .
 Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="116994" title="Gigantopitec" nonfiltered="2902" processed="2895" dbindex="48102">

El gigantopitec (Gigantophitecus) va ser un gnere de primats que va existir presumiblement durant el Plistoc, fa un mili d'anys i es va extingir fa mig mili d'anys (podent haver conviscut amb el Homo erectus a l'sia sud-occidental), habitant els actuals pasos de Xina, ndia i Vietnam. Les evidncies fssils suggereixen que el gigantopitec va ser el simi ms gran que ha habitat el planeta. Probablement hagi estat quadrpede i herbvor, amb una dieta similar a la del panda gegant basada en el bamb, i possiblement suplementada amb fruites d'estaci.

Encara que es desconeix el perqu de la extinci del gigantopitec, se suposa que les raons principals van ser els canvis climtics i la competncia pels recursos amb espcies ms ben adaptades (pandes o homes primitius).

Basats en l'escassa evidncia de la qual es disposa (bsicament enormes queixals i dents d'aproximadament 2,5 cm d'ample, recollits de botigues de medecina tradicional xinesa, per clarament genuns), el gigantopitec ha d'haver mesurat 3 metres alria, i pesat de 300 a 500 quilograms. 2 o 3 vegades la mida d'un gorilla, encara que els seus parents vius ms propers serien els orangutans. Aquesta estimaci es basa en el quocient cap/esquelet, dels primats coneguts actualment.

Va ser el paleontleg alemany Ralph von Koenigswald qui va trobar el queixal esmentat, a Hong Kong l'any 1935. De seguida va reconixer que es tractava d'una espcie de simi gegant, a l'estudi de la qual es va acostar durant els segents quatre anys. Durant la Segona Guerra Mundial Von Koenigswald va ser pres presoner, amb el que es va interrompre la seva investigaci.

Durant anys la medicina xinesa ha treballat amb aquests fssils, coneguts com "ossos de drac". El valor econmic que tenen ha portat que els habitants d'aquestes regions els recullin produint la seva desaparici de molts llocs on es podrien haver trobat.

Alguns criptozolegs han postulat que els primats llegendaris coneguts a diferents zones geogrfiques com a Yeti, o Bigfoot podrien ser varietats de Gigantopithecus que haurien sobreviscut la extinci fins al present.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117002" title="Orangutan de Sumatra" nonfiltered="2903" processed="2896" dbindex="48103">

L'Orangutan de Sumatra (Pongo abelii o Pongo pygmaeus abelii) s la ms rara de les dues espcies existents d'orangutan. Sn endmics de l'illa indonsia de Sumatra, sn ms petits que els orangutans de Borneo.

Referncies.


Enllaos externs.

ARKive - imatges i pellcules de l'orangutan de Sumatra (Pongo abelii);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117006" title="Mquina d'escriure" nonfiltered="2904" processed="2897" dbindex="48104">



La mquina d'escriure s un aparell mecnic, electromecnic o electrnic amb un conjunt de tecles que en ser pressionades imprimeixen carcters en un paper.

A finals del segle XIX i durant el segle XX la persona que operava la mquina d'escriure era anomenat mecangraf.

La mquina d'escriure t un teclat amb tecles per als diferents carcters. El mtode pel qual s'imprimeix el paper consisteix que en estrnyer la tecla, una palanca de metall amb el tipus desitjat, colpeja el paper i s'hi interposa una cinta impregnada de tinta. El paper carb permetia introduir diversos fulls de paper i per tant imprimir diverses cpies alhora. El canvi de lnia es realitzava manualment, movent el carro de dreta a esquerra. En el mateix acte, es pressionava una palanca que ho feia girar permetent escriure la segent lnia.

Histria.

La primera patent per un aparell que escrivia carcters automticament va ser atorgada l'any 1714 per la reina Anna de la Gran Bretanya a l'inventor Henry Mill. Posteriorment, el 1855 l'itali Giuseppe Ravizza va inventar un aparell que es pot considerar el verdader precursor de la mquina d'escriure. Tanmateix, la seva construcci era artesanal per la qual cosa gaireb no va tenir repercussi en la seva poca. Les primeres mquines d'escriure fabricades en srie van ser inventades pel nord-americ Christopher Lathan Sholes i van comercialitzades per la companyia Remington el 1873 . Aquests rudimentaris aparells es muntaven sobre una taula de mquina de cosir accionada a pedal. Malgrat la seva enorme mida i de la incomoditat que representava el seu maneig, les mquines de la Remington van tenir una acceptable difusi entre la poblaci. Van ser les primeres mquines d'escriure amb les tecles disposades segons el sistema QWERTY, que s l'actual i s'anomena aix per les primeres lletres de la fila superior. Aquesta disposici, que va substituir l'ordre alfabtic de les primeres mquines, obeia a la necessitat collocar separades dins del teclat les lletres que solen apareixer juntes al text (en angls) per tal d'evitar que els seus moviments s'interferissin encallant el mecanisme.

Amb l'arribada de l'ordinador personal, la mquina d'escriure ha caigut en dess si b el mtode d'escriptura s similar a aquesta. Igual com la mquina, la computadora compta amb un teclat que permet que vagin apareixent lletres i smbols sobre la pantalla.

Enllaos externs.

 Histria de la mquina d'escriure ;
 Exposici de diversos models de mquina d'escriure ;
The International Rasmus Malling-Hansen Society ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117008" title="Livoni" nonfiltered="2905" processed="2898" dbindex="48105">
El livoni (randakeel) s una de les llenges finogriques, originria del llac de Riga, si b avui es parla noms per alguns livonians al golf de Finlndia (actualment Letnia) per unes poques desenes de persones. s, doncs, un idioma en seris perill d'extinci. Est dividida en tres dialectes:

 De l oest, Luzh (Luzhna) i Piza o Mikeltorni.
 De transici, Ira o Lielirbe;
 De l est, d Ukila o Jaunciems a Mustanumme o Melnsils;

Els pocs documents conservats sn de finals del segle XIX, quan es van intensificar els esforos per conservar la llengua, que mai va gaudir d'un estatus d'oficialitat enfront el majoritari let. Per escriure-la s'usa una barreja de l'alfabet llat i diacrtics estonis i letons. 

Cap el 1998 noms hi havia uns 15 parlants actius de la llengua, que l haguessin aprs dels seus pares, cosa que dificulta el procs de normalitzaci lingstica. Des del 1998 Kersti Boiko est preparant llibres de text en livoni, per a aprendre els rudiments de la llengua en deu llions. 

Des del 1994, a Ir/Mazirbe uns 70 infants aprenen la llengua a l escola. Tanmateix, no hi ha encara cap diari en livoni, tots sn en let.


Com a caracterstiques distintives cal destacar la gran varietat de diftongs que presenta i l'existncia de dos tons lxics.

Bibliografia.
 Fanny de Siviers. 2000. Parlons Live: une langue de la Baltique. Paris: L'Harmattan. ISBN 2747513378.

 Enllaos externs.


Virtual Livonia;
Informe Ethnologue;
Latvian-Livonian-English Dictionary;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117011" title="Alexander Litvinenko" nonfiltered="2906" processed="2899" dbindex="48106">

Aleksandr Vlterovitx Litvinenko (en rus,                                 ; 4 de desembre de 1962   23 de novembre de 2006) va ser un espia rus, coronel de la KGB i tinent-coronel de la FSB que, desprs d'haver criticat els seus superiors va haver d'abandonar Rssia i es va establir al Regne Unit el 2000. Llavors va publicar dos llibres criticant durament el govern de Vladmir Putin. Va nixer a Rssia i des de l'octubre de 2006 era ciutad britnic. Les fotografies des del seu llit de mort, i la seva mort en un hospital de Londres el 23 de novembre de 2006 a les 21:21 h, probablement a causa d'un enverinament amb poloni radioactiu, van atraure l'atenci internacional. La seva mort s'esdevingu unes setmanes desprs de l'assassinat a Moscou d'Anna Politkvskaia, una altra periodista crtica amb el govern de Vladimir Putin.

 Declaraci pstumo .
 Abans de la seva mort, Litvinenko dictava una declaraci al seu amic, Alex Goldfarb, el 21 de novembre, dos dies abans de la seva mort. La declaraci s'anunciava originalment en rus i es tradua a angls dos dies ms tard.


 Vull agrair moltes persones. Als meus doctors, infermeres i el planter de l'Hospital que va fer tot el possible per mi;  a la policia britnica que est investigant el meu cas amb vigor i professionalisme i vela per mi i la meva famlia.

 Vull agrair el govern britnic per cuidar-me. Estic orgulls en cas de ser un ciutad britnic.

 Vull agrair el pblic britnic pels seus missatges de suport i l'inters que ha mostrat cap a la meva situaci.

 Agraeixo a la meva esposa Marina, que s'ha quedat amb mi. El meu amor per a ella i el nostre fill no coneix lmits.

 Tanmateix, sent aqu puc sentir l'aleteig de les ales de l'ngel de la Mort.

 Podria escapar-me d'ell, per les meves cames no corren tan rpid com m'agradaria.

 Per tant, penso que potser s el moment de dir unes coses a la persona que s responsable de la meva actual situaci.

 Podr aconseguir silenciar-me, per tot silenci t el seu preu. Ha mostrat vost ser tan brbar i despietat com afirmen els seus crtics ms durs.

 Ha mostrat vost no tenir respecte per la vida, la llibertat o algun valor de la civilitzaci.

 Ha mostrat vost ser indigne del seu ofici, ser indigne de la confiana d'homes i dones civilitzats.

 Podr aconseguir silenciar un home per l'udol de protesta, Sr. Putin, retrunyir en les seves odes per la resta de la seva vida.

 Que Du s'apiadi de vost per la qual cosa ens ha fet, no noms a mi sin l'estimada Rssia i el seu poble.


 Llibres publicats .
Blowing up Russia: Terror from within;
Lubyanka Criminal Group;


 Referncies .




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117014" title="Agar MacConkey" nonfiltered="2907" processed="2900" dbindex="48107">

L'Agar MacConkey s un medi de cultiu selectiu dissenyat per a fer crixer bacteris Gram-negatius i diferenciar aquestes amb la fermentaci de la lactosa. El medi cont sals biliars, tint de cristall violeta (per a inhibir als Gram-positius), tint roig neutre (el qual tinta als bacteris que realitzen la fermentaci de lactosa), lactosa i peptona. Alfred Theodore MacConkey el va desenvolupar quan treballava com a bacterileg per a la Royal Commission on Sewage Disposal.

Actuant com un indicador visual de pH, l'agar distingeix aquells bacteris Gram-negatius que poden fermentar la lactosa (Lac+) dels que no poden fer-la (Lac-). Utilitzant la lactosa disponible al medi, bacteris Lac+ com lEscherichia coli i la Klebsiella produir cid, els quals disminuiran el pH de l'agar baix de 6,8 i les colnies generades apareixeran de color roig/rosa. Bacteris Lac- com la Salmonella i Shigella no poden emprar lactosa, i utilitzaran per la peptona. Llavors es generar amoni, el qual augmentar el pH de l'agar, i es dur a terme la formaci de colnies blanques.

D'aquesta manera, seleccionant els Gram-negatius i diferenciant entre enteropatgens com lE. coli i Salmonella, l'agar MacConkey s molt utilitzat per a la diagnosi clnica de diarrea i altres enteropatologies.  
  
Una variant, l' Agar Sorbitol-MacConkey, permet l'allament i la diferenciaci dels serotipus de l' E. coli.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117016" title="Catalina Gelabert i Bassa" nonfiltered="2908" processed="2901" dbindex="48108">
Catalina Gelabert s una poltica mallorquina d'Esquerra Republicana i professora de llengua catalana nascuda a Manacor l'any 1941. En les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2003 fou candidata a la presidncia del Govern Balear.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117019" title="Marina Llansana i Rosich" nonfiltered="2909" processed="2902" dbindex="48109">

Marina Llansana i Rosich s una poltica d'Esquerra Republicana nascuda l'any 1976 a Igualada. Actualment s diputada al Parlament de Catalunya des de l'any 2003.

Formaci i trajectria professional.
Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autnoma de Barcelona (1998) i llicenciada en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra (2002). Una beca Erasmus li va permetre fer estudis de llengua occitana a la Universitat de Tolosa (1997). Ha fet crtica literria al diari Avui i ha estat redactora del diari Regi 7. Des del 1999 treballa a Catalunya Cultura, l'emissora cultural de Catalunya Rdio. Ha realitzat programes culturals com Verdaguer a peu  amb motiu de l'Any Verdaguer- i Cercavila, un programa de cultura popular i tradicional dels Pasos Catalans. Ha fet de guionista en programes realitzats, entre d'altres, per Gaspar Hernndez i Jordi Llavina. s membre de l'equip de dramatrgia de la companyia de teatre musical El Musical ms petit, amb qui va estrenar l'any 2002 l'obra Molt soroll per Shakespeare.

Trajectria cvica.
Ha format part de diferents entitats culturals de l'Anoia, com l'Associaci Anoienca d'Ajut a l'Universitari (AAAU), la coral juvenil Xalest, el Collectiu Propatgesses i el Consell Municipal de Joves d'Igualada. s membre de la colla castellera Moixiganguers d'Igualada des de la seva fundaci, i en el camp de l'educaci en el lleure ha estat responsable de la coral infantil Els Verdums i de l'escola uria. s patrona de la Fundaci Reeixida de suport a la llengua catalana.

Trajectria poltica.
Ha ocupat llocs destacats a les llistes de les eleccions municipals d'Igualada els anys 1999 i 2003. Des de l'any 2003 s diputada al Parlament de Catalunya i en l'actualitat s portaveu d'Esquerra.

Enllaos externs.
Marina Llansana;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117020" title="Miquel Coll i Alentorn" nonfiltered="2910" processed="2903" dbindex="48110">

Miquel Coll i Altentorn (Barcelona, 12 de maig de 1904 - Barcelona 15 de desembre de 1990) va ser un poltic catal d'Uni Democrtica de Catalunya i president del Parlament de Catalunya des del 1984 fins el 1988.

 Trajectria poltica .
L'any 1932 ingress a Uni Democrtica de Catalunya, partit del que arribaria a ser secretari general, membre del comit de govern (1932-1935 i 1936-1963) i president del consell nacional (1963-1988).

Durant el franquisme va ser membre del Consell d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat provisional.

Amb la restauraci de la Generalitat de Catalunya, va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya l'any 1980. Durant la legislatura de 1980 a 1984, fou nomenat Conseller Adjunt a la Presidncia de la Generalitat.
La segent legislatura (1984-1988), torn a ser elegit diputat al Parlament, i fou escollit President del Parlament de Catalunya.
A la fi d'aquesta legislatura es retir de la poltica, tant a nivell institucional com de partit. L'any 2000 fou guardonat, de forma pstuma, amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.

L'any 1993, Uni Democrtica de Catalunya va crear la seva prpia fundaci d'estudis poltics i socials, a la qual va donar el nom d'Institut d'Estudis Humanstics Miquel Coll i Alentorn en homenatge a un dels seus dirigents histrics ms insignes.

 Trajectria professional i cvica.
Tot i la seva formaci com a enginyer industrial, la major part de la seva activitat professional es centr en l'estudi de la histria de Catalunya, rebent el mestratge de Jordi Rubi i Ferran Soldevila.

Inicialment per, va ser professor de matemtiques i director de l'Escola Municipal d'Arts i Oficis d'Olesa de Montserrat.

La seva activitat va estar estretament lligada a l'Institut d'Estudis Catalans, sent cofundador de dues de les seves seccions: la Societat Catalana d'Estudis Histrics i la Societat Catalana d'Estudis Jurdics, Econmics i Socials. Tamb va ser President de la Secci Historicoarqueolgica i Delegat de l'IEC a la Societat Catalana d'Estudis Litrgics (filial de l'IEC).

Alhora, va esdevenir un dels restauradors dels Estudis Universitaris Catalans, del que va ser professor d'histria, activitat que tamb exerc a l'escola de Bibliologia i a la Secci de Filologia Catalana de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, fins l'any 1977.

Tamb form part d'altres institucions, com la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona, del que va ser Acadmic numerari, i corresponent de la Reial Acadmia de la Histria de Madrid.

 Principals publicacions .
 Edici crtica de la Crnica de Desclot (1949-51);
 Historiografia de Catalunya en el perode primitiu (1951-52);
 La llegenda de Guillem Ramon de Montcada, (1957);
 Cronic de Sant Cugat, (1962);
 Cronic de Sant Pere de les Puelles, (1967);
 Cronic de Skokloster, (1970);
 Guifr el Pels en la historiografia i en la llegenda, (1990);

 Enllaos externs .
 Biografia del Parlament de Catalunya;
 Biografia del web d'Uni Democrtica de Catalunya;
 Web de l'Institut d'Estudis Humanstics Miquel Coll i Alentorn;
 Fitxa del web de l'Institut d'Estudis Catalans;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117023" title="Chusquea" nonfiltered="2911" processed="2904" dbindex="48111">


Els bambs Chusquea sn del gnere de la famlia pocia i de la subfamlia bambusidies.

El gnere Chusquea s el gnere amb ms espcies de bambs del mn amb i es troben en una amplia zona, entra 24N a 47S. Considerem que cont 180 espcies que es reparteixen entre Mxic a l'Argentina i Xile, amb un grup important a Brasil, i amb una espcie a rea desconnexa en la illa de Juan Fernandez i altre en les Antilles. Principalment s un gnere and amb 42 % de les espcies  que es troben en la serralada entre 2500 a 3500 m, amb un ndex d'endemisme del 96 %; l'rea segent i ms rica en espcie es troba en el sud-est de Brasil i algunes parts d'Uruguai, de l'Argentina i de Paraguai amb 31 % de les espcies. Chusquea es distingeix d'altres bambs pels seus botons mltiples, independents i dimorfs sobre cadascun dels nusos.

Aquest gnere s generalment associat amb els boscos muntanyencs subparamo, paramo i els prats d'alta altitud, i es troba ms rarament en els boscos pluvials de baixa altitud. s important en els boscos andins on forma a poblacions extensives destinades canyissos, un important ecosistema per a lepidpters, colepters, rosegadors i aus. Les canyes de les gramnies sn utilitzades pels autctons en la construcci de les cases, la confecci de cistelles, i en cerimnies rituals.

 Espcies .
Algunes de les principals espcies 
 Chusquea aperta  L. Clark;
 Chusquea andina;
 Chusquea bilimekii Fournier;
 Chusquea breviglumis;
 Chusquea circinata;
 Chusquea coronalis;
 Chusquea culeou;
 Chusquea cumingii;
 Chusquea delicatula;
 Chusquea fernandeziana;
 Chusquea foliosa;
 Chusquea galeottiana Ruprecht ex Munro;
 Chusquea gigantea;
 Chusquea glauca L. Clark;
 Chusquea liebmannii;
 Chusquea latifolia ;
 Chusquea macrostachya;
 Chusquea mimosa;
 Chusquea montana;
 Chusquea muelleri  Munro;
 Chusquea nigricans;
 Chusquea perotensis L.Clark, Corts & Chzaro.
 Chusquea pittieri;
 Chusquea pohlii ;
 Chusquea quila;
 Chusquea ramosissima;
 Chusquea repens L.Clark & Londoo;
 Chusquea simpliciflora;
 Chusquea subtilis;
 Chusquea sulcata;
 Chusquea tomentosa;
 Chusquea uliginosa;
 Chusquea valdiviensis;
 Chusquea virgata;

 Enllaos .
 Descripci de 32 espcies o subespcies de Chusquea ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117024" title="Prats" nonfiltered="2912" processed="2905" dbindex="48112">


 Geografia;
 Can Prats, entitat de poblaci de Sant Esteve Sesrovires, al Baix Llobregat.
 la Gurdia dels Prats, entitat de poblaci de Montblanc, a la Conca de Barber.
 Prats, poble d'Andorra, a la parrquia de Canillo.
 Prats, cap del municipi de Prats i Sansor, a la Baixa Cerdanya, tamb conegut com a Prats de Cerdanya.
 Prats de Lluans, municipi d'Osona.
 Prats de Moll i la Presta, municipi del Vallespir.
 cant de Prats de Moll, cant de la Catalunya Nord.
 els Prats de Rei, municipi de l'Anoia.
 Prats de Sorni, municipi de la Fenolleda.
 Prats i Sansor, municipi de la Baixa Cerdanya.
 Personatges;
 Antoni Prats Servera, porter de futbol mallorqu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117026" title="Canceller d'ustria" nonfiltered="2913" processed="2906" dbindex="48113">


El Canceller Federal d'ustria (Bundeskanzler) s el cap de govern d'ustria.

 Primera Repblica (1918-1938).



L'ustria Hitleriana (13 de mar de 1938 - 27 d'abril de 1945).
Arthur Sey-Inquart, un collaborador de Hitler, i afiliat al NSDAP, va unir ustria a l'Alemanya Nazi, el 13 de mar de 1938, i des de llavors fins que el 27 d'abril de 1945 es replocams l'independncia d'ustria, el Canceller d'ustria, va passar a ser el d'Alemanya. 

Vegeu:Canceller d'Alemanya 

 Segona Repblica (des de 1945) .



 Vegeu tamb .
President d'ustria;



Enllaos externs.
Web oficial del Canceller d'ustria;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117027" title="Forat analgic" nonfiltered="2914" processed="2907" dbindex="48114">
El Forat Analgic ("Analog Hole") s una vulnerabilitat en la protecci dels drets sobre els continguts audiovisuals. Ignora tots els sistemes de seguretat anticopia digitals, permetent fer cpies illegals de qualsevol contingut que pugui ser vist o escoltat.

Procs.

Es basa en el fet que qualsevol arxiu digital que contingui informaci audiovisual ha de convertir-se a analgic per a poder ser reprodut, ja que els nostres sentits sn analgics. Mentre s'est reprodunt no s possible protegir ni encriptar el contingut, que podr ser reconvertit a forma digital sense cap tipus de restricci. Trobem un exemple de forat analgic en els sistemes anticopia dels DVD de pellcules. Per molt eficients que siguin, no es pot evitar que alg enregistri amb una cmara el dia de l'estrena, gravi el contingut i els distribueixi posteriorment.
Malgrat els mecanismes per controlar les cpies digitals i de software, si la msica es pot escoltar per altaveus tamb pot ser gravada. De la mateixa manera que un text pot ser imprs o projectat, tamb pot ser escanejat i reconegut. Per, degut a la seva interactivitat, el software no es pot copiar de la mateixa manera.



Histria.

El terme Forat Analgic va ser popularitzat al 2002 per Motion Picture Association of America (MPAA), que representa a les principals companyies cinematogrfiques dels EUA durant discursos i propostes legislatives, i pretn incorporar canvis en la legislaci per tal de regular les companyies tecnolgiques relacionades amb sortides de vdeo analgiques, incloent-hi targetes de vdeo, gravadors de vdeo (VCR s) i gravadors de vdeo digitals (PVR s o DVR s) entre altres. Per llei, totes les tecnologies de conversi analgic-digital haurien de seguir el Copyright.

Sistemes de protecci.

Totes les cpies creades que aprofiten el forat analgic presenten un deteriorament en la qualitat del contingut. Per aquest motiu, resulten fcils d'identificar perqu contenen udio i vdeo d'inferior qualitat.

El forat analgic permet crear cpies sense restriccions de seguretat; en conseqncia les editorials que gestionen drets digitals DRM  Digital Rights Management , juntament amb la MPAA, veuen necessari actuar en aquest punt i imposar un conjunt de restriccions que els permeti controlar la pirateria. Amb la proposta The Digital Transition Content Security Act, introduida l any 2005 i ms coneguda com  Analog Hole Bill , es pretn incorporar restriccions de disseny als fabricants d aparells amb conversors A/D i D/A, per tal que introdueixin marques invisibles  watermark  als senyals.

No obstant, tamb s'han investigat altres propostes que podrien ser implementades sense legislaci:

 Les senyals analgiques poden ser degradades de manera que interfereixin o confonguin alguns aparells de gravaci.  Per exemple, Macrovision intenta deteriorar la gravaci a travs de gravadors de vdeo (VCR s) amb l s d un senyal deliberadament distorsionat a la sortida, afectant al control automtic de vdeo i causant que la brillantor de la pantalla canvi de manera incontrolada. D'aquesta manera les cpies resulten impossibles de veure.

 Els fabricants d aparells de gravaci podrien incorporar voluntariament als seus dissenys una marca invisible  watermark  en els convertidors (A/D), Macrovision, CGMS-A o un nou sistema anomenat VEIL i limitar la gravaci mitjanant contractes privats.  ;

 Els fabricants d aparells Set-top box poden ser contractats per integrar en els seus dissenys la opci d'inutilitzar sortides analgiques, i degradar la qualitat del senyal durant l'emissi de determinats programes.  Aquesta capacitat s un exemple de  Selectable Output Control .  Una emissora podria  prevenir tota gravaci dels programes emesos indicant als aparells receptors l'ordre de rebuig.

Enginyeria vs. oferta i demanda.

La MPAA ha fet del Forat Analgic un tema prioritari legislatiu. El concepte s simple: la majoria dels aparells digitals, DVD s, cd s, discs durs per gravar com TiVo, o sintonitzadors de televisi, contenen sortides analgiques i digitals. La sortida analgica inclou vdeo compost (un simple jack groc RCA), video en components (un trio de RCA jacks, usualment, verd, blau i vermell, i S-Video (un multipin jack)). Aquests jacks permeten als consumidors connectar fcilment els moderns aparells digitals a altres aparells anteriors. Els nous productes encripten les sortides digitals. La llista inclou reproductors de DVD s d udio, Blu-ray Disc per reproductors HD, la majoria de DVD s d alta definici, etc. sn uns dels exemples que estan apareixent al mercat. Les sortides analgiques, per altra banda, no poden ser encriptades sense eliminar la retrocompatibilitat amb aparells antics.

Llei de drets d autor vs. tcniques particulars.

La llei de drets d autor ha estat definida en termes de definicions generals d infringiment en qualsevol medi concret.  Aquesta llei es concentra clssicament en si hi ha o no infringiment, en comptes de concentrar-se en tcniques particulars d enginyeria.  Detectar l infringiment dins el sistema social i legal evita un llegat que prohibeixi genricament, universalment, popularment, prcticament, i possiblement tcniques d enginyeria incontrolades en resposta al mal s.

Consumidors vs. equipament professional.

En qualsevol medi de protecci de cpies, hi ha dos nivells diferenciats: el consumidor, que pot incluir proteccio de cpies, i el profesional, que per necessitat permet un accs que est per sobre de la protecci de cpies. A qui es venen els aparells professionals, les patents i termes de llicncies involucrades, s la qesti, cosa que es contradiu amb la noci de prohibir propietats fisiques de l electricitat.

En la majoria de pasos, la venda d aparells professionals no est regulada, per el consumidor de classe mitja no es pot permetre la compra dels aparells catalogats  no per consumidors  pel simple fet dels preus desorbitats d aquests.  Per a vegades, l alt preu d aquests aparells no s ra suficient per a les organitzacions de pirateria, que veuen una bona recuperaci de la seva inversi.

Vegeu tamb.

 Drets d'autor;
 DRM "Digital Rights Management" (Gesti de Drets Digitals);
 The Digital Transition Content Security Act;

Enllaos externs.
 AnalogWhole, a program to remove DRM;
 Analysis of "analog hole";
 A bill introduced to close the Analog hole;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117028" title="Fargesia" nonfiltered="2915" processed="2908" dbindex="48115">

Els bambs Fargesia sn un gnere de la famlia Poaceae i de la subfamlia bambusoides.

El gnere Fargesia s una varietat de bambs petits i mitjans que creix en boscos de conferes de l'Est i de l'oest de Xina. En xins se'ls anomena jian zhu (), amb el significat de bamb de fletxa. En aquest moment s'encabeixen en aquest gnere unes 90 espcies reconegudes, encara que les anlisis morfolgiques i gentiques sembla que en mouran moltes als gneres Thamnocalamus, Yushania i Borinda . El nom cientfic deriva del missioner i botnic francs Paul Guillaume Farges. Els Fargesia sn unes de les plantes que sobreviuen en condicions ms difcils, per el seu creixement s poc invasiu. El seu creixement en arbustos tancats ha afavorit que es puguin adquirir a preus econmics en molts vivers occidentals de plantes.

En alguns casos es considera aquest gnere com a sinnim de Thamnocalamus.

Principals espcies.
Fargesia albocerea;
Fargesia alpina;
Fargesia caduca;
Fargesia collina;
Fargesia crispata;
Fargesia densiflora;
Fargesia dracocephala;
Fargesia elegans;
Fargesia exposita;
Fargesia fractiflexa;
Fargesia hygrophylla;
Fargesia lushuiensis;
Fargesia murielae;
Fargesia nitida;
Fargesia obliqua;
Fargesia parvifolia;
Fargesia robusta;
Fargesia rufa;
Fargesia sagittatinea;
Fargesia scabrida;
Fargesia semicoriacea;
Fargesia similaris;
Fargesia sylvestris;
Fargesia ungulata;
Fargesia utilis;
Fargesia vicina;
Fargesia violascens;

Bibliografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117029" title="Tubulina" nonfiltered="2916" processed="2909" dbindex="48116">
La tubulina s una protena polar globular. El seu pes molecular s de 55kDa i la seva seqncia d'aminocids ha estat altament conservada evolutivament.
La tubulina s la unitat estructural bsica que forma els microtbuls, un dels principals components del citosquelet cellular.

Tipus de tubulina.
 
 -tubulina;
 -tubulina;
 -tubulina;
Per a la generaci d'un microtbul es requereix, gamma tubulina envoltant el centrosoma. Emprant aquesta  -tubulina com a motlle es comencen a associar els dmers d' - i  -tubulina, generant-se aix el microtbulo creixent.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117030" title="Esteve Terradas i Illa" nonfiltered="2917" processed="2910" dbindex="48117">
Esteve Terradas i Illa (Barcelona, 1883 - Madrid, 1950) fou Doctor en Cincies Exactes i en Cincies Fsiques; Enginyer de Camins, Canals i Ports; Enginyer Industrial (1909), entre moltes altres.

 Trajectria .
Terradas fou Catedrtic de Fsica matemtica i anteriorment, d'Anlisi Matemtica, tercer curs (Equacions Diferencials), a la Universitat Central i, per oposici, d'Acstica i ptica l'any 1907, Electricitat i Magnetisme i Mecnica Racional a la Universitat de Barcelona, i de l'ultima assignatura a la Universitat de Saragossa i de les Universitats de Buenos Aires i La Plata (Argentina) i Montevideo (Uruguai).

L'any 1914 va guanyar la ctedra d'Automobilisme de l'Escola del Treball.

Va ser membre de la Reial Acadmia Espanyola, Individu de nmero de la Reial Acadmia de Cincies Exactes, Fsiques i Naturals l'any 1911, de la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona (1909), i honorari de la de Medicina de la mateixa capital.

Tamb va ser distingit com a Doctor Honoris causa de les universitats de Buenos Aires, de Santiago de Xile i de Tolosa de Llenguadoc; membre honorari de l'Associaci d'Enginyers Argentins, i de la Societat d'Enginyers del Per entre moltes altres.

L'any 1911 fou el primer president de la Societat Astronmica de Barcelona.

 Inicis .
Va nixer a Barcelona, el 15 de setembre de 1883. Estudi a Charlottenburg (Berln), Barcelona i Madrid. Alumne prodigi, va ingressar a la univertsitat amb 15 anys. Es doctor tamb en cincies exactes i fsiques, l'any 1904, i fou professor de les universitats de Saragossa (Espanya), Barcelona i Madrid. S'especialitz en cincies fsico-matemtiques, public nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 lleg a l'Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona una memria destacada: "Emisin de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento".


 Pedagog i Cientfic .
Tamb exerc una activitat pedaggica important. Public articles a la "Revista de la Academia de Ciencias", de Madrid, i al butllet de l'Institut de Cincies de Barcelona. Fund un seminari fsico-matemtic, on apleg els cientfics ms valuosos del seu temps. Fou membre fundador de la Secci de Cincies de l'Institut d'Estudis Catalans el 1911. Tamb fou collaborador de la Collecci Minerva, on public "El radi".

El 1919 fund l'Institut d'Electricitat i Mecnica Aplicades i en fou director; tamb fou professor de la secci d'electrotcnia de l'Escola del Treball.

Molt interessat per les teories dels quanta i de la relativitat, fu venir a Barcelona professors com Jacques Hadamard) (1921), Hermann Weyl (1921), Arnold Sommerfeld (1922), Tullio Levi-Civita (1922) i Albert Einstein (1923), amb el darrer dels quals tingu converses cientfiques que complagueren molt el savi alemany, i altres, en el marc dels Cursos Monogrfics d'Alts Estudis d'Intercanvi promoguts per la Mancomunitat de Catalunya. Dirig una srie de monografies cientfiques que eren una recopilaci d'aquestes conferncies i de prpies i d'altres, com Julio Palacios, Julio Rey Pastor, Jacques Hadamard, entre altres, editades per l'Institut d'Estudis Catalans dins la srie "Cursos de Fsica i Matemtica".

Com a resultat de la invitaci de Terradas, Albert Einstein va visitar Barcelona entre el 22 i el 28 de febrer de 1923, com part dels cursos monogrfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i dirigits per Rafael de Campalans.

 La Fotografia .
S'interess per la fotografia que comenava a caminar a principis del segle XX, utilitzant-la tan per illustrar els seus treballs tcnics i cientfics com a la seva vida personal.




 L'Obra de la Mancomunitat .
El 1916 guany el concurs per ocupar la direcci de la Secci de Telfons de la Mancomunitat de Catalunya, que havia de fer arribar el telfon fins a tots el racons de Catalunya. Installant l'any 1924 la primera central automtica a Balaguer.

L'any 1918, Terradas va ser triat per dirigir la Secci de Ferrocarrils Secundaris de la Mancomunitat, que havia de descentralitzar el territori, tasca que no es va arribar a completar per que el 13 de setembre de 1923 va esclatar la dictadura de Primo de Rivera.

Tamb fou director d'obres dels Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, dirig (1923-25) i project la construcci del Ferrocarril Metropolit Transversal de Barcelona, inaugurat l'any 1926, i d'altres lnies de ferrocarrils de Catalunya. En ell introdu al nostre pas el mtode alemany de construcci de tnels.

Es diu que el President de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch, va encarregar-li un estudi sobre l'estabilitat de la volta de ma de pla, coneguda com "Volta catalana", estudi que es conserva a l'arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans.

 Conferncies i Publicacions .
Fu conferncies a diverses universitats sud-americanes i fou professor a les de Buenos Aires i Riu de la Plata (Uruguai) (1936-39).

L'any 1929 dirig la Compaa Telefnica Nacional de Espaa. Guany a Madrid la ctedra d'equacions diferencials, de nova creaci, l'any 1932.

Tamb fou membre del Consell Superior d'Investigacions Cientfiques des de la seva fundaci, l'any 1940.

Public "Els elements discrets de la matria i la radiaci" (1910), "Corrientes marinas" (1941) i, en ingressar a l'Real Academia de la Llengua Espanyola, el volum "Neologismos, arcasmos en pltica de ingenieros" (1946).

Com a enciclopedista s autor de nombroses veus de la Enciclopdia Espasa com ara Aviaci, Mecnica Celest, Lluna, Relativitat, Ferrocarril, i Telefonia entre moltes altres.

Va morir a Madrid (Espanya), el 9 de maig de 1950.

 Vegeu tamb .
 Asteroide 2399 Terradas Nomenat a la seva memria.

 Enllaos externs .
Esteve Terradas i Illa a l'Enciclopdia Catalana;
 Esteve Terradas a gencat.cat;
 Institut Nacional de Tcnica Aeroespacial Esteban Terradas (Torrejn de Ardoz) Nomenat a la seva memria.
Instituto Nacional de Tcnica Aeroespacial Esteban Terradas a l'Enciclopdia Catalana;
 Locomotora Esteban Terradas, al Museu del Ferrocarril de Ponferrada (Lle), nomenada a la seva memria.
 Institut d'Educaci Secundria Esteve Terradas a Cornell de Llobregat (Barcelona) Nomenat a la seva memria.
L'arribada del telfon a Sant Lloren de la Muga;
 Esteban Terradas, Una vida entregada a la ciencia y a la tecnologa (en castell);
 Esteban Terradas la ciencia en la Espaa del siglo XX (en castell);
 La electricitat a Catalunya, una histria per fer (en castell);
 Cientficos y Tcnicos (en castell);
 Esteban Terradas al American Institute of Physics (en angls);

 Bibliografia .
 Roca Rosell, Antoni: Esteban Terradas (1883-1950) : ciencia y tcnica en la Espaa contempornea; Antoni Roca Rosell, Jos Manuel Snchez Ron; prleg d'Enric Trillas.- Barcelona : Serbal : INTA, 1990.- 358 p.
 Esteban Terradas Lecciones sobre Fsica de materiales slidos.- Editat pel INTA 1943;
 Revista Quark, nmero 31, gener 2004 dedicat a Esteve Terradas;

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117032" title="CGMS-A" nonfiltered="2918" processed="2911" dbindex="48118">
CGMS-A (Copy Generation Management System Analog) s un mecanisme de protecci anticpia per a senyals de televisi analgica. El sistema existeix des de 1995 i ha estat estandaritzat per la IEC () i la IEA/CEA ().

Aquest mecanisme no t cap tipus de relaci amb l etiqueta de difusi (Broadcast Flag), que noms s utilitzada en televisi digital

 Aplicacions .

CGMS-A s utilitzat en aparells com PVR s (Personal Video Recorders) i DVR s (Digital Video Recorders), reproductors i gravadors de DVD, D-VHS, gravadors de Blu-ray, aix com en algunes emissions de televisi. Els ms recents aparells TiVo utilitzen senyals CGMS-A.

La implementaci del CGMS-A es requereix per a certes aplicacions, com la llicncia DVD CCA, D-VHS i en alguns gravadors de DVD que tamb utilitzen els senyals CGMS-A en les entrades analgiques. Aquesta tecnologia, per, requereix un mnim processament de senyal.

 Estandaritzaci .
CGMS-A es troba estandaritzat en diverses normes, designant-se com un fragment d informaci dins les dades transmeses durant l interval d esborrat vertical (VBI, Vertical Blanking Interval). Tanmateix, cada estndard t les seves particularitats respecte d on es pot trobar la informaci CGMS-A dins aquestes dades. 

 A l estndard de la IEC 61880 es designa com la informaci que es troba a la lnia 20 durant l interval d esborrat vertical dels senyals 525i i 480i.
 En l estndard IEC 61880-2 i en el EIA-J es designa com la informaci que es troba a la lnia 41, en el senyal 520p.
 EIA/CEA-608-B indica que s la informaci que es troba la lnia 21 per als senyals 525i i 480i.
 EIA/CEA-805 per a interfcies de senyal de vdeo per components indica que s la informaci que es troba a la lnia 41 per al senyal 480p, a la lnia 24 per al senyal 720p i a la lnia 19 per al senyal 1080i.

 Senyalitzaci .

EIA-608-B especifica el significat de cada un dels 7 bits emprats. Els bits 3 i 4 contenen els valors de CGMS-A, els bits 1 i 2 contenen els valors del Sistema de Protecci Analgica (APS), el bit 0 s el bit d origen analgic (ASB) que especifica si el senyal prov de material pre-gravat i els bits 5 i 6 es troben reservats.

D aquesta manera, mitjanant els bits 3 i 4 destinats als valors de CGMS-A es poden indicar els segents estats:
 0 0 CopyFreely (Cpia Lliure) Contingut copiable illimitadament.
 0 1 CopyNoMore* (Cap ms cpia) Ja s ha produt un nombre determinat de cpies i ja no es permet de fern-ne ms.
 1 0 CopyOnce Possibilitat de realitzar-ne una cpia.
 1 1 CopyNever Cap possibilitat de fer cpies del contingut.
* L estat CopyNoMore no formava part de l estndard original i el valor 0 1 es trobava reservat.

 Supressi del mecanisme .
El senyal CGMS-A s fcilment suprimible mitjanant dispositius que filtrin l intrval d esborrat vertical i el normalitzin per tal d'eliminar els fragments d informaci que es desitgin.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117034" title="Aerolliscador" nonfiltered="2919" processed="2912" dbindex="48119">

Un aerolliscador, tamb designat amb el terme angls hovercraft, s un vehicle que se sustenta en llanar un doll d'aire contra una superfcie que es troba sota ell; aix genera un coix d'aire, que li permet, en un principi, moure's sobre qualsevol superfcie horitzontal el suficientment regular, com planes, sobre l'aigua, la neu, sorra o gel; sense estar prpiament en contacte amb ella. Alguns poden desplaar-se a velocitats superiors als 150km/h.

 Caracterstiques .

Tcnicament, un aerolliscador es classifica com un aeronau, ja que se sost i es desplaa completament en l'aire; en tal mbit, pertany als aerodinmics sustentats per reacci directa (l'esmentat coix d'aire), ja que l'acci directa de la fora creada pel doll d'aire injectat contra una superfcie, genera una reacci cap a dalt, la qual s el suficientment forta com per a separar a l'aerolliscador de la superfcie en qesti.

Generalment, els aerolliscadors tenen dos o ms motors  separats (encara que alguns, com el SR-N6, tenen tan noms un motor amb la caixa de canvis dividida). Un dels motors mou els hlixs responsables d'aixecar el vehicle a en impedir aire per sota la nau; i un o ms motors addicionals s'usen per a donar moviment al vehicle en l'adrea desitjada.

 Histria .

El primer disseny registrat d'un vehicle que pogus ser dit aerolliscador, pertany a Emmanuel Swedenborg, un filsof i teleg suec, que al 1716 va idear una plataforma en el coix d'aire de propulsi humana que s'assemblava a un bot bolcat amb una cabina en el centre i pales en forma de rems i operades manualment que empenyerien l'aire cap a baix del vehicle. Aquest disseny mai va ser dut a la realitat, a causa de qu la simple fora humana no podria haver generat suficient empenyi vertical.

A mitjans de la dcada dels 80, l'enginyer britnic Sir John Thornycroft va construir una srie de prototips per a proves de efecte solc, basant-se en la idea d'usar aire entre el casc d'un pot i l'aigua per a reduir la resistncia. Encara que va omplir diverses paleses relacionades amb el concepte de cascos lubricats amb aire al 1877, no se'ls van trobar aplicacions prctiques.

Es van fer diversos intents ms al llarg dels anys per a reduir l'arrossegui en les embarcacions mitjanant aire, per no va ser sin fins al 1952 que l'inventor britnic Christopher Cockerell va proposar una soluci prctica per a un vehicle d'aquest tipus. Les seves aportacions a l'enginyeria li van valer el ttol de cavaller al 1969. Per mitj de senzills experiments amb un motor d'aspiradora i dues llaunes cilndriques, Cockerell va demostrar el principi operatiu d'un vehicle susps sobre un matals d'aire expulsat a pressi, que fa possible que aquest es mogui sobre diverses superfcies. La seva millora ms significativa va ser el desenvolupament d'un sistema perifric a doll per a mantenir el matals d'aire sota el vehicle. Aquest matals d'aire sostingut li permetria operar sobre superfcies plenes de fang, aigua i  terreny ferm.

El fabricant d'aeronaus britnic Saunders Roe va ser el primer a desenvolupar un aerolliscador capa de transportar una persona, el SR-N1, que va ser sotms a diversos programes de proves de 1959 a 1961 (amb la primera demostraci pblica en 1959). Aquestes proves van incloure l'encreuament del Canal de la Mnega, que va ser realitzat el 25 de juliol de 1959, en tan noms dues hores; condut pel Capit Peter Lamb, l'enginyer John B. Chaplin i el seu inventor, l'enginyer (posteriorment Sir.) Christopher Cockerell, com "contraps de proa". Aix, es va descobrir que la sustentaci del pot va ser millorada a l'afegir una "falda" de contenci feta de goma o de tela flexible sota el casc, amb el propsit de contenir l'aire sota el mateix i crear un efecte de "levitaci".

El SR-N1 estava dotat d'un motor de pistons, accionant una srie de hlixs entubades, creant un fluix de sustentaci directe sobre la superfcie; era propulsat per mitj d'aire expulsat cap a endarrere i podia carregar poc ms que el seu propi pes i el de dues persones, factor que va frenar l'xit comercial del projecte.

El primer aerolliscador de passatgers veritable va ser el Vickers VA-3, el qual transportava passatgers regularment al llarg de la costa septentrional del pas de Galles, entre Wallasey i Rhy, durant l'estiu de 1961. Se sostenia mitjanant dos motors turbopropulsors, avanava mitjanant hlixs i era condut mitjanant un tim.

Durant la dcada dels 1960s, Saunders Rosega va desenvolupar diversos dissenys ms grans per a passatgers, incloent el SR-N2, desenvolupat tamb per Cockerell, qui va afegir tubs inflables, hlixs aeronutiques sobri rosteixes mbiles i un sistema de ventiles cilndriques al casc per a millorar la sustentaci. El SR-N2 operava a travs del Solent en 1962. Ms tard, es va desenvolupar el SR-N6, a travs del mateix canal, entre Southsea i Ryde en la Illa de Wight des del 24 de juliol de 1965, duent tan noms 38 passatgers. Avui aquesta ruta s coberta per dos models AP1-88, ms moderns, amb 98 seients cadascun; ms de 20 milions de passatgers han usat aquest servei fins al 2004.

Aix com Saunders Rosega i Vickers (que en 1966 es van fusionar per a formar la British Hovercraft Corporation), altres models comercials van ser desenvolupats durant els 60's en el Regne Unit per Cushioncraft (part del grup Britten-Norman), Hovermarine (aquests ltims usaven "parets" laterals, projectant ambds costats del casc cap a baix, dintre de l'aigua, per a atrapar el coix d'aire entre els costats), Lockheed Aerounautica

A la fi dels 60's i principis dels 70, Jean Bertin va desenvolupar un tren aerolliscador que va cridar Aerotren. El seu prototip I-80 va establir el rcord mundial de velocitat per a un vehicle de coix d'aire sobre terra ferma, amb una velocitat promitg de 417,6km/h i una mxima de 430km/h.

Al 1970 prestaven servei els majors aerolliscadors anglesos, el model SR-N4 classe Mountbatten, que contaven, cadascun, amb quatre motors Proteus de la Rolls-Royce; donaven servei regular sobre el canal de la Mnega, des de Dover o Ramsgate fins a Calais. El servei va ser interromput en l'any 2000 desprs d'anys de competir amb les tradicionals pangues, catamarans i l'Eurotnel; entre les causes es conten l'alt costo del manteniment i del combustible i a la falta de patrocini estatal, que en aquest temps es destinava a les grans flotes en Europa.

L'xit comercial dels aerolliscadors va ser frenat per les rpides alces en els preus del combustible a la fi dels 60 i en els 70 que va desencadenar el conflicte a l'Orient Mitj; per la introducci de naus alternatives, com els catamarans perforadores d'ones (comercialitzats com Seacat en Gran Bretanya), que usen menys combustible i poden fer gaireb tot el que fa un aerolliscador sobre l'aigua. Encara que en altres llocs del mn es va seguir desenvolupant la tecnologia dels aerolliscadors per a propsits tant militars com civils (tant la URSS com als EUA van desenvolupar els seus propis vehicles Hovergiant, capaos de transportar arsenal militar sota qualsevol condicions meteorolgiques i sobre qualsevol terreny de batalla), els aerolliscadors prcticament van desaparixer de les costes britniques, el seu lloc de naixement, fins a ser reintroduts com bots salvavides, per la Real Instituci Nacional de Bots Salvavides.

En els ltims anys, amb el desenvolupament del kevlar i uns altres polmers, s'han construt altres mitjans de transport de funcionament similar amb tcniques de construcci innovadores i baixos costos d'operaci, com les hidroales, els catamarans, els trimarans i els hidroavions, tan grans com un avi Jumbo, els quals fan s del efecte solc.

 Enllaos externs .

 Museu del transport de l'exrcit americ, Bell SK5 Hovercraft ;
 Hoverwing(), Caracterstiques ;
 MAD Hovercraft;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117039" title="Zaru (gastronomia)" nonfiltered="2920" processed="2913" dbindex="48120">
 

El zaru (Japons:   o   ) s un estri de cistelleria per a escrrer, fet de bamb usat en la preparaci i presentaci de menjars japonesos. Pot ser usat de manera similar a un colador en el menjar occidental. Addicionalment, alguns zaru sn dissenyats per a presentar directament el menjar. Recentment, versions de plstic i metall sn usats a la cuina, per rarament per a presentar el menjar a taula,  que s segueixen usant els de bamb per motius esttics. 

Similar al makisu, un zaru ha d'assecar-se desprs de ser usat i s'ha de guardar en un lloc sec per a evitar el creixement de fongs i bacteris en el colador. No obstant aix, no han de ser assecats per molt temps en el sol perqu poden destruir el zaru. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117042" title="Diplococ" nonfiltered="2921" processed="2914" dbindex="48121">

Els diplococs sn bacteris rodons, cocs, que s'associen formant parelles. Entre els diplococs patgens hi ha: Streptococcus pneumoniae, Neisseria gonorrhoeae i Neisseria meningitidis entre d'altres.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117044" title="Vi del Rossell" nonfiltered="2922" processed="2915" dbindex="48122">


La vinya i el vi del Rossell constitueixen una regi vincola amb uns trets marcats i coneguts des de l'Antiguitat. El ram es destina gaireb tot a la producci de vi, sobretot de vi de qualitat sota denominacions d'origen controlades, destacant l'alta producci de vi dol natural amb el 90% de la producci total de Frana.

El vinyar de la Catalunya del Nord es concentra al Rossell, ests als baixos relleus de la Fenolleda, el Conflent i el Vallespir, entre les Corberes al nord, la serra de l'Albera al sud, els Aspres a l'oest i el mar a l'est. Histricament, geogrficament i climticament est relacionat amb el vi de Catalunya, sobretot amb el vinyar de l'Empord. La denominaci de garnatxa de l'Empord s'havia utilitzat tamb pels vins dolos del Rossell, anomenats a Frana com a vins d'Espanya. Per raons administratives es relaciona sovint amb la regi ms mplia del Llenguadoc-Rossell, per els vins noms sn comparables amb els de l'altra banda de les Corberes, a la zona oriental del departament de l'Aude.

Aproximadament la meitat de la producci agrcola consisteix en viticultura. La producci mitjana de vi s de 1.350.000 hectolitres l'any repartits en: 11% de vins de taula, 37% de vins del pas, 28% de vins secs amb la denominaci d'origen i 24% de vins dolos naturals.

Histria.
La vinya del Rossell va ser plantada pels grecs al segle VIII aC. Sota la influncia d'Empries es beneficiava del comer martim amb Marsella. Possiblement la mtica ciutat de Pyrene, que no ha estat identificada exactament, es trobava a la Marenda. 

Amb la colonitzaci romana es va desenvolupar el comer del vi a la Gllia Narbonesa al llarg de la via Domcia i al voltant dels dos nuclis urbans ms importants: Ruscino (precedent de Perpiny) i Illiberis (Elna). La competici amb la vinya italiana va provocar que l'emperador Domici ordens l'any 92 arrencar la meitat de les vinyes de la Narbonesa, mesura que no va tenir gaires efectes.

Desprs de les invasions brbares, la vinya va renixer al segle IX al voltant dels monestirs i abadies. La vinya va ser plantada en els vessants, reservant les terres de planura pel conreu dels cereals. L'abadia d'Elna va impulsar el vi de Ribesaltes i els templers, que tenien la seu a Trullars, van marcar la viticultura de la Marenda i l'Albera construint murs de pedra seca i una xarxa de canalitzaci dels torrents i rieres utilitzant el sistema dit el "peu de gall". 

Durant el Regne Privatiu de Mallorca (1276-1349), es va desenvolupar el comer des de Perpiny cap a la resta del Principat, i a travs de la senyoria de Montpeller cap a Itlia, Frana i Flandes. El 1299, Jaume II de Mallorca va prohibir la importaci per terra o per mar de cap vi estranger per protegir el vi del Rossell.

El vi geners del Rossell es produa a l'poca assecant el ram al sol, per sobremaduraci del ram o afegint-hi mel. Al voltant de l'any 1300 el metge valenci Arnau de Vilanova, que havia estat amb els templers de Trullars i a la Universitat de Montpeller, va definir el principi del vi mut amb el maridatge del vi i de l'aiguardent o esperit de vi. Es va aplicar la recepta per la producci del vi dol natural ja que permetia la conservaci i l'exportaci de l'abundant producci de l'poca.

Al segle XVII, desprs del Tractat dels Pirineus i de la construcci del canal del Migdia (1680), es va reorientar el comer entrant en competncia amb els vins de Burdeos. El moscat de Ribesaltes s conegut com un dels millors vins de licor d'Europa.

A partir de 1882, ms tard que a la resta de Frana per abans que a la resta de Catalunya,  la filloxera va destruir les vinyes. La demanda de vins lleugers destinats al cupatge o als vins de taula de les grans ciutats va provocar la replantaci de ceps molt productius per de poca qualitat. Aquesta gran producci feia que durant la verema es produs un gran moviment de temporers, inicialment de l'Empord i ms tard del Pas Valenci

La crisi de superproducci va acabar amb una revolta social el 1907. L'esdeveniment es fa fer fams ja que els soldats es van negar a complir les ordres de disparar contra els manifestants. Substitut el regiment d'infanteria, el balan final va ser de sis morts. Desprs de la crisi va comenar el moviment cooperativista, formant-se les primeres cooperatives a Bomps, Estagell i Espir de l'Agl (1907).

Durant el segle XX progressivament s'han anat substituint els ceps ms productius reorientant-se cap a la qualitat. El 1936 els vins dolos naturals de Banyuls i de Maur van ser els primers en ser controlats i protegits per les noves denominacions d'origen AOC. El 1977 van passar a la categoria AOC els Costers del Rossell i Costers del Rossell Vilatges.

Geografia.


La plana del Rossell s l'equivalent simtric de l'altra banda de l'Albera, la plana de l'Empord. s delimitada per la platja a l'est, la serra de l'Albera al sud, els Aspres i el Canig a l'oest, i les Corberes al nord. Tres eixos parallels, de l'oest cap a l'est formen les tres valls principals de Catalunya Nord: l'Agl al nord, el Tec al sud i la Tet entre els dos.

La plana presenta un aspecte accidentat, amb una successi de terrasses, pujols, depressions tancades i crrecs, com a conseqncia de l'erosi que ha omplert les depressions de materials pirinencs. Els sls sn pedregosos i poc frtils, alternant els sls d'esquists, de gneis, de granits, de graves i de calcries.

El clima s marcadament mediterrani: sec a l'estiu i mxim de pluges a la tardor i primavera, en forma de temporals violents i de ruixats que representen la meitat del total de precipitacions. La tramuntana s el vent dominant de la plana, provocant que la humitat no sigui elevada. Les precipitacions se situen entre 600 i 700 mm, repartits en 90 o 100 dies a l'any. Les temperatures mitjanes a Perpiny sn de 15,5C (7,7C el gener i 24C el juliol). La neu i les gelades sn excepcionals a la plana.

La gran varietat de relleu, de sls i de microclimes fa que cada terrer tingui les seves especificitats. Es poden distingir diferents rees geogrfiques:

La vall de l'Agl, que des de la Fenolleda banya la conca nord del Rossell, s l'rea ms septentrional, amb pujols escarpats, on es produeixen els vins de Maur i els Costers del Rossell Vilatges.
La Salanca s'estn entre l'estany de Salses i la Tet. s una zona pantanosa d'alluvions de l'Agl i la Tet, on s'ha anat substituint la vinya per arbres fruiters i vergers.
El Riberal, la part rica de la plana, segueix l'eix de la vall de la Tet. Les vinyes sn en terrasses i pendents al nord de la Tet, a la muntanya de Fora-ral. s l'rea de les denominacions Ribesaltes, Moscat de Ribesaltes i Costers del Rossell Vilatges.
Els baixos Aspres, al sud del Riberal entre el Tec i la Tet, s una regi formada per altes terrasses, turons arrodonits i depressions tancades. Es fan vins dolos, moscats i Costers del Rossell.
Els Aspres, al peu del Canig, sn muntanyes esquitoses d'altes terrasses de sls cids. Les terrasses mitjanes de la vall de la Tet, formades de pedres erosionades del Canig, sn la part occidental dels Costers del Rossell.
El peu de l'Albera s una zona de turons, plans i congostos.
La Marenda, o Costa Vermella, s la costa rocosa de l'Albera. El sl s de roca esquistosa amb pendents abruptes transformats en terrasses estretes que es mantinen amb murs de pedra seca. Es produeix el vi de Cotlliure i de Banyuls.

Denominacions d'origen.



Les denominacions d'origen del Rossell (en francs Apellation d'Origine Contrle, AOC) es divideixen en vins secs i vins dolos naturals amb rees superposades:
Vins secs:
AOC Cotlliure, per l'rea de la Marenda.
AOC Costers del Rossell, denominaci regional que es superposa amb denominacions ms especfiques:
AOC Costers del Rossell els Aspres per la zona del sud-oest, i ;
AOC Costers del Rossell Vilatges per la zona nord que alhora pot tenir denominacions comunals:
AOC Costers del Rossell Vilatges Caramany;
AOC Costers del Rossell Vilatges l'Esquerda;
AOC Costers del Rossell Vilatges Taltell;
AOC Costers del Rossell Vilatges la Tor de Frana;
Vins dolos naturals:
AOC Moscat de Ribesaltes i AOC Gran Rossell, denominacions regionals per vins blancs i negres respectivament, que se superposen amb les altres.
AOC Banyuls i AOC Banyuls Grand Cru, per l'rea de la Marenda. s l'nica denominaci francesa de vi dol natural que t dret a la menci Grand Cru.
AOC Maur, per la Fenolleda i Taltell.
AOC Ribesaltes.
A ms, en la categoria de vins del pas:
Pas d'Oc, s una denominaci regional del Llenguadoc-Rossell.
Pirineus Oriental, s una denominaci departamental.
Costa Vermella i Costers Catalans, sn denominacions de zona, respectivament per la Marenda i la resta del departament.

Les dades de producci dels vins del Rossell sn:


Vinificaci.
Les varietats de ram tradicionals al Rossell sn les garnatxes (blanca, negra i grisa o lledoner pelut), el macabeu i els moscatells (d'Alexandria, o rom, i de gra petit) dits moscats. La carinyena est en retrocs substituda per varietats menys productives i de ms qualitat. El torbat, o malvasia del Rossell, s avui testimonial encara que s'est recuperant amb ceps de l'Alguer. Sn varietat millorants introdudes als anys 1980 el sir i la garnatxa tintera anomenada morvedre i abans matar.

Generalment els vins secs sn joves i fruitosos, per amb cupatge de sir poden envellir. Els vins negres sn generosos i els vins blancs,  frescos i lleugers.

Els vins dolos naturals, a base principalment de garnatxa, es caracteritzen per la sobremaduraci del ram que dna una matria rica en color, fruitosa i poc cida, i posteriorment es segueix l'operaci d'apagament dels vins muts. El vi de Maur resulta ms tnnic que el vi de Banyuls que, alhora, s ms tnnic que la garnatxa de l'Empord. Envelleixen b en btes de roure podent donar vins rancis.

Referncies.
Histoire du vin en Roussillon, CIVR. ;
Geografia: L'espai nord-catal, Al Baylac-Ferrer. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117045" title="Jansenisme" nonfiltered="2923" processed="2916" dbindex="48123">

El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585-1638) i els seus deixebles.

Esdevingu un moviment religis promogut pels seus partidaris al llarg dels segles XVII-XVIII als Pasos Baixos, Frana, Alemanya i Itlia. El jansenisme propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi de que la grcia s'atorga a alguns ssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117046" title="Margarida del Regne Unit (comtessa de Snowdon)" nonfiltered="2924" processed="2917" dbindex="48124">


Margarida del Regne Unit, comtessa de Snowdon (Castell de Glamis 1930 - Londres 2002). Princesa del Regne Unit amb el tractament d'altesa reial que ostent per concessi de la reina Elisabet II del Regne Unit el comtat de Snowdon.

Nascuda al Castell de Glamis a Esccia el dia 21 d'agost de l'any 1930 essent filla dels llavors ducs de York i desprs rei Jordi VI del Regne Unit i de lady Elisabet Bowes-Lyon. Margarida era nta per via paterna del rei Jordi V del Regne Unit i de la princesa Maria de Teck mentre que per via materna ho era del comte i de la comtessa de Strathmore i Kinghorne.

Com a nta d'un monarca britnica per via masculina reb des del seu naixement el tractament d'altesa reial i el ttol de princesa del Regne Unit. Sota els noms de Margarida Rosa fou batejada a la Capella privada del Palau de Buckingham essent apadrinada pel Prncep de Galles, la princesa Victria del Regne Unit, la princesa ngrid de Sucia, lady Rose Leveson-Gower i lord David Bowes-Lyon.

Durant la seva infncia fou educada al costat de la seva germana, la futura reina Elisabet II del Regne Unit, sota les ordres de la seva via paterna, la reina Maria i sota la supervisi d'una institutriu, Marion Crawford. Els ducs de York i la seva famlia visqueren entre Londres i una finca de la Famlia Reial al comtat de Surrey.

L'any 1936, arran de l'abdicaci del seu padr i oncle, el rei Eduard VIII del Regne Unit, el seu pare esdevingu rei del Regne Unit amb el nom de Jordi VI del Regne Unit. Immediatament la famlia es trasllad al Palau de Buckingham. Tant la princesa Elisabet com la princesa Margarida participaren en els actes de coronaci del seu pare l'any 1937.

L'any 1950, dos anys abans de la mort del seu pare, aparegu als mitjans de comunicaci sensacionalista un idilli entre la princesa Margarida i el capit Peter Townsend, un heroi de la Batalla del Regne Unit de la Segona Guerra Mundial. Townsend que era bastants anys ms gran que la princesa era un home divorciat. Malgrat que Margarida hagus pogut casar-se amb Townsend, ella hagus perdut el seu ttol, la llista civil i els dems drets inherents a la seva pertinena a la Famlia Reial. Sota una gran pressi, i aconsellada per l'arquebisbe de Canterbury, la princesa public un comunicat en qu renunciava a un possible matrimoni amb el capit Townsend desprs d'haver sospesat el rol de la Corona i la seva convicci de la indissolubilitat del matrimoni cristi.

Posteriorment, l'any 2004 es conegueren paper dels Serveis secrets que asseguraren que encara que la princesa Margarida s'hagus casat amb el capit Townasend ella no hagus perdut el seu ttol de princesa ni la seva llista civil. A ms a ms, senyalen les pressions que la famlia reial reb arran d'aquesta possibilitat com a conseqncia de la possibilitat que es repets un escndol semblant del de l'any 1936, any en qu Eduard VIII del Regne Unit abdic per contraure matrimoni amb la divorciada estatunidenca Wallis Simpson.

Desprs de diferents idillis entre els quals cal senyalar el viscut amb John Turner, primer ministre del Canad; el 6 de maig de l'any 1960, el Palau de Buckingham anunci el casament de la princesa Margarida amb el fotgraf Antoni Armstrong-Jones, fill de Ronald Armstrong-Jones i de la comtessa de Rosse. La parella tingu dos fills:

 SE lord David Armstrong-Jones, vescomte de Linley, nat el 1961 a Clarence House. Es cas el 1993 amb lady Serena Stanhope.

 SE lady Sarah Armstrong-Jones, lady Chatto, nada el 1964 a Palau de Kensington. Es cas el 1994 amb David Chatto. ;

El casament de la princesa Margarida amb Athony Armstrong-Jones fou considerat el primer matrimoni modern de les Famlies reial europees ja que fou la primera cerimnia retransmesa en directe per la televisi. Alhora, el casament evidenci un punt de fricci entre la famlia reial britnica i la resta de famlies reials europees molestes per la llunyania i el menyspreu amb qu la famlia reial britnica tractava a les altres famlies reial; cap membre de famlies reials europees regnants acudiren a la cerimnia oferta a Londres.

L'any 1961, la reina Elisabet II del Regne Unit concedit el comtat de Snowdon i el vescomtat de Linley a Anthony Armstrong-Jones. 

Des de ben jove la princesa Margarida particip activament en actes de la Corona entre els quals destaca les Noces de Plata del regnat dels seus avis, el rei Jordi V del Regne Unit i la princesa Maria de Teck, l'any 1935, i el casament del seu oncle el prncep Jordi del Regne Unit amb la princesa Marina de Grcia. Per fou a partir de l'any 1937, any en qu fou coronat el seu pare, que la princesa comen a desenvolupar un major rol pblic en el si de la famlia reial. 

A partir de 1947, la princesa realitz diversos tours per les colnies britniques, visitant Sud-frica el 1947 o les colnies del Carib el 1955. La princesa tamb inici un rol representatiu de la Corona en diverses celebracions d'independncia de diferents colnies. La princesa sempre es mostr gran amant de les causes caritatives, la msica i el ballet. 

La vida privada de la princesa Margarida fou durant molts anys centre de l'especulaci de la premsa i de l'opini pblica britnica. Des del seu idilli amb Peter Townsend o amb el primer ministre canadenc a les festes amb drogues que la princesa celebrava a la seva residncia de l'illa de Mustique prengueren un gran ress en el si de la societat britnica.  

L'any 1970, les revelacions d'un idilli de la princesa amb el jard Roddy Llewellyn van provocar el divorci de la princesa del seu marit, esdevinguent aquest el primer divorci d'una princesa britnica des del de la princesa Victria Melita del Regne Unit l'any 1901. La princesa inici un seguit d'idillis entre els quals hom ha de destacar el mantingut amb Mick Jagger, Peter Sellers, Anthony Barton o Robin Douglas-Home que se sucid pocs mesos desprs que la princesa l'abandons. A ms a ms, molts comentaris aparegueren sobre la possibilitat que la princesa mantingus relacions lsbiques amb la filla d'un ambaixador a la Cort de Saint-James.

Gore Vidal afirma en un dels seus llibres: "Ella era molt ms intelligent i avanada que all que requeria el perode en qu visqu". Alhora recull un ms que remarcable comentari de la Princesa: "s inevitable, quan en una famlia hi ha dues germanes i quan una d'aquestes s la Reina, aquesta s font d'honor i de tot all que s bo mentre que l'altra s la germana dimoni, font de tot all que s malicis".

Fumadora empedreda tota la seva vida, la princesa visqu els ltims cinc anys de la seva vida enmig de malalties i ingressos hospitalaris. L'any 1998, la princesa Margarida es trenc el peu en un accident al lavabo de la seva finca de l'illa de Mustique la qual cosa li provoc importants problemes de movilitat. Se li diagnosticaren problemes respiratoris greus que li causaren la mort el dia 9 de febrer de l'any 2002. L'ltima aparaici pblica fou en les celebracions el mes de desembre de l'any 2001 del centenari del naixement de la seva tia, la Duquessa de Gloucester. 

L'any 2006 els seus fills decidiren celebrar una subhasta pblica a la Galeria Sotheby's de Londres amb els objectes personals de la princesa entre els quals hi destacaren la famosa Tiara Poltimore o un rellotge de Faberg herncia de la seva via paterna. El vescomte de Linley i lady Sarah Chatto obtingueren fins a vint-i-quatre milions de lliures esterlines per les nombroses peces familiars.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117047" title="Castell de Glamis" nonfiltered="2925" processed="2918" dbindex="48125">


El Castell de Glamis es troba situat prop de la vila de Glamis a la regi d'Angus a Esccia essent la residncia oficial del comte de Strathmore els quals l'obren al pblic.

El castell de Glamis s conegut per la residncia on la reina Elisabet del Regne Unit pass la seva infncia i per ser l'emplaament on es comprometeren lady Elisabet Bowes-Lyon i el llavors duc de York desprs rei Jordi VI del Regne Unit.

A Glamis tamb hi nasque la princesa Margarida del Regne Unit, filla de lady Elisabet Bowes-Lyon. El castell s conseiderat al costat del Castell de Muchalls i el Castell de Craigievar una de les millors peces de l'arquitectura escocesa. Actualment hom pot observar una pintura del Castell al bitllet de 10 lliures del Royal Bank of Scotland.

El Castell de Glamis s font de multitud de llegendes populars d'Esccia i essent un dels que ms comentaris de ficci i llegendes ha desenvolupat en tot el Regne Unit.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117048" title="Marenda" nonfiltered="2926" processed="2919" dbindex="48126">
La Marenda o l'Albera s una subcomarca del Rossell i abasta la part nordoriental de la Serra de l'Albera fins al darrer tram del riu Tec, fitant al nord amb la Plana de Perpiny i a l'oest amb el Baix Vallespir. La part costanera rep el nom turstic de Costa Vermella, nom tamb emprat pel cant de Portvendres.

Municipis de la Marenda.
La Marenda incorpora les demarcacions administratives actuals dels cantons d'Argelers i Costa Vermella, i els segents municipis:



Pertanyents al Baix Vallespir, al Cant de Ceret, Les Cluses, El Perts i L'Albera poden ser considerats inclosos dins de la Marenda. El Vol, malgrat pertnyer al Rossell, tamb forma part d'aquest cant.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117052" title="Paul von Lettow-Vorbeck" nonfiltered="2927" processed="2920" dbindex="48127">

Paul Emil von Lettow-Vorbeck (20 de mar de 1870 - 9 de mar de 1964), comandant de la campanya de l'frica Oriental Alemanya durant la Primera Guerra Mundial, nic front de batalla a les colnies on Alemanya no fou derrotada.

 Primers anys .
Nasqu en una famlia de militars de Saarlouis i estudi a l'escola d'artilleria, on arribaria a ser oficial. En 1900 va participar en l'expedici internacional a l'Imperi Xins que va combatre la revolta dels bxers. Posteriorment va ser enviat a l'frica Sud-occidental Alemanya, on va combatre contra els rebels hotentots i hereros entre 1904 i 1908. Durant aquesta campanya fou ferit en l'ull esquerre i va haver de passar un temps recuperant-se a Sud-frica, on va conixer i va fer amistat amb militar i poltic sud-afric Jan Christian Smuts, amb qui es veuria obligat a combatre ms tard durant la Primera Guerra Mundial. 

Entre 1909 i 1913 va ser comandant del II Batall d'Infanteria de Marina de la Kaiserliche Marine. Tamb va dirigir llavors les Schutztruppe destacades en la colnia del Camerun. 
 
 Primera Guerra Mundial .
En 1914, poc abans d'esclatar el conflicte, Lettow-Vorbeck va ser enviat a l'frica Oriental Alemanya on se li va encarregar el comandament de les escasses forces alemanyes a la zona, compostes per uns 3.000 soldats alemanys amb suport de 12 companyies d'askaris (guerrers nadius). A l'iniciar-se la guerra a Europa, Lettow-Vorbeck va desoir les ordres de mantenir-se a la defensiva donades pel govern de Berln i el governador Heinrich von Schnee, conscient que l'nica possibilitat de victria consistia en un bon atac contra les colnies dels aliats que envoltaven les possessions alemanyes, abans que estiguessin preparats per a repellir-lo. En novembre, les tropes colonials britniques van iniciar un atac amfibi contra la ciutat de Tanga, als peus del Kilimanjaro, que es convertiria en la batalla ms gran de la Primera Guerra Mundial en sl afric, la batalla de Tanga. Desprs de derrotar els britnics, les tropes alemanyes van iniciar una srie d'atacs contra les lnies de ferrocarril que els anglesos havien construt a l'frica oriental. El 18 de gener de 1915 va tornar a derrotar els britnics en la batalla de Jassin. Aquestes victries inicials li van permetre capturar noves armes i queviures a l'enemic amb els quals subministrar millor al seu exrcit, per li van costar massa soldats de les seves  escasses tropes.
 

Les baixes foraren als alemanys a canviar d'estratgia, substituint els combats directes per una guerra de guerrilles contra els britnics en les seves colnies de Kenya i Rhodsia. Els atacs contra fortificacions, lnies de ferrocarril i comunicacions es van multiplicar, amb la intenci de forar als britnics a enviar ms homes i armes a frica a costa de retirar-los d'Europa i facilitar aix la victria alemanya en el front occidental. Desprs de la inutilitzaci del SMS Knigsberg en el riu Rufiji, la tripulaci del navili va desmuntar l'artilleria del buc i es va unir a les files de Paul von Lettow-Vorbeck, reforant-la amb armes pesants.

En mar de 1916, els britnics van llanar una nova ofensiva composta per 45.000 homes dirigits per Jan Smuts. Els alemanys, novament, van refusar el combat directe i es van aprofitar del seu coneixement del terreny per a emboscar les tropes britniques, infligint-los greus derrotes com la de Mahiwa l'octubre de 1917, en la qual els britnics van perdre 1.600 homes i els alemanys noms 100. Lettow-Vorbeck va poder recuperar llavors el terreny perdut en els mesos anteriors i penetrar en la colnia portuguesa de Moambic, la metrpoli de la qual havia declarat la guerra recentment a Alemanya. Les guarnicions portugueses del nord van ser fcilment derrotades i els seus queviures van passar a les mans de Lettow-Vorbeck. En agost de 1918 va tornar a entrar en l'frica Oriental Alemanya, des d'on es va dirigir rpidament a Rhodsia per a eludir un parany preparat pels britnics en la colnia alemanya. El 13 de novembre tornava a derrotar-los novament en la batalla de Kasama, l'endem de procalamar-se l'armistici a Europa. Deu dies desprs, quan Lettow-Vorbeck va rebre la confirmaci que la rendici alemanya era un fet i no un simple rumor, les seves tropes van lliurar les armes en Abercorn, actualment a Zmbia.

 Postguerra .
Desprs de l'armistici, Paul von Lettow-Vorbeck va iniciar una campanya per a repatriar els soldats i presoners de guerra alemanys disseminats pel planeta i va exigir que les tropes d'origen afric fossin tractades de la mateixa manera que les europees. En aquells dies va conixer Richard Meinertzhagen, l'oficial de la Intelligncia Britnica que havia tractat de donar-li caa sense xit durant la guerra. 

En gener de 1919 va retornar a Alemanya, on va ser aclamat com un heroi i va ser ascendit a general en l'ltim edicte signat pel Kiser abans de la seva abdicaci. Per ser el responsable de l'nic exrcit alemany imbatut en el camp de batalla, guanyador de mltiples batalles i capa d'envair amb xit territori britnic, el seu cos de Schutztruppe va ser l'nic autoritzat a realitzar una desfilada de la victria sota la Porta de Brandenburg entre tots els que van participar en la Primera Guerra Mundial. Tamb li va ser conferida la condecoraci militar Pour le Mrite a causa de els seus xits militars.
 
Durant el govern de la Repblica de Weimar, Lettow-Vorbeck esdevingu activista del Partit Nacional del Poble d'Alemanya (DNVP), d'ideologia conservadora. Desprs de diverses vagues i arrestaments, va treballar en el Reichstag entre 1929 i 1930. Els nazis van tractar d'explotar la seva popularitat per a la seva prpia causa, a la qual cosa ell s'hi va oposar amb fermesa. No obstant aix, no va refusar ser nomenat General per a assumptes especials pel rgim d'Adolf Hitler en 1938, un ttol simplement honorfic i pel qual mai va ser cridat a files. Va formar part de la Wehrmacht sense unir-se mai al Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys. Un dels oficials ms joves de Paul von Lettow-Vorbeck a frica, Theodore von Hippel, va prendre l'escamot d'aquest com model per a crear les tctiques de combat dels Brandenburgers, els comandos de l'Abwehr (intelligncia alemanya) que operaren durant la Segona Guerra Mundial.

Desprs de la guerra, el 1945, es retir totalment de la vida pblica. En 1959 va visitar de nou frica Oriental, on va rebre una calorosa benvinguda per part dels seus antics askaris. Jan Smuts i altres oficials britnics i sud-africans contra els quals va combatre en la Gran Guerra li van concedir una petita pensi que va rebre fins a la seva mort en Hamburg en 1964, on est sepultat. Desprs de la seva defunci, el govern alemany va decidir distribuir una suma de diners entre els antics soldats askaris de Paul von Lettow-Vorbeck en Tanznia.

 Bibliografia.
 von Lettow-Vorbeck: Heia Safari! Deutschlands Kampf in Ostafrika Leipzig, 1920.
 von Lettow-Vorbeck: My Reminiscences of East Africa (traducci a l'angls de l'anterior) ISBN 0-89839-154-7;
 von Lettow-Vorbeck: Mein Leben Koehlers Verlaggesellschaft, Biberach an der Riss, 1957.
 von Lettow-Vorbeck: East African Campaigns (traducci a l'angls de Meine Erinnerungen aus Ostafrika). Prleg de John Gunther. Nova York: Speller, 1957.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117054" title="Francesc Bru Sanz" nonfiltered="2928" processed="2921" dbindex="48128">
Francesc Bru Sanz, tamb anomenat Paco Bru, va ser un destacat futbolista, entrenador, rbitre i dirigent esportiu catal d'inicis de segle XX.

 Biografia .
Francesc Bru va nixer el 12 d'abril del 1885 a Madrid. Una de les figures ms importants del futbol catal d'abans de la guerra, la seva trajectria abast tots els diversos aspectes d'aquest esport, des de jugador i entrenador fins a rbitre, periodista i secretri de la junta del Bara.

Com a futbolista s'inici a l'Internacional barcelon, passant posteriorment a defensar la samarreta dels dos grans de la ciutat, Bara i Espanyol. Amb el Bara disput 201 partits i marca 13 gols, guanyant tres campionats de Catalunya consecutius (1909-1911) i la primera Copa del Rei del club el 1910. Amb l'Espanyol guany dos nous campionats de Catalunya i en el seu retorn al Bara en guany un darrer. Tamb form part de la selecci catalana de futbol entre 1904 i 1915 on jug un mnim de sis partits. Jugava a la posici de defensa.

Desprs de la seva retirada el 1916, Bru esdevingu rbitre. Diu la llegenda que abans del seu primer partit agaf un revlver Colt, el pos damunt la taula i quan acab de canviar-se se la pos als pantalons. Preguntat per un jugador va dir que volia un partit tranquil, al ser el seu primer partit com a rbitre.

El 1920 fou el primer seleccionador de l'equip d'Espanya, als Jocs Olmpics d'estiu de 1920 a Anvers, portant l'equip a guanyar la medalla d'argent. Posteriorment dirig l'Espanyol, el Madrid CF on guany dues copes d'Espanya, el Girona FC i el Granada CF.

 Trajectria esportiva .
Com a jugador
 FC Internacional;
 FC Barcelona: 1906-11;
 RCD Espanyol: 1911-15;
 FC Barcelona: 1915-16;

Com a entrenador
 Selecci espanyola: 1920;
 RCD Espanyol: 1924-26;
 Madrid CF: 1934-36;
 Girona FC: 1937-36;
 Real Madrid: 1936-41;
 Granada CF: 1941-43;

 Ttols .
Com a jugador
 1 Copa d'Espanya: 1910.
 6 Campionat de Catalunya: 1908-09, 1909-10, 1910-11, 1911-12, 1914-15, 1915-16.

Com a entrenador
 1 Medalla d'argent als Jocs Olmpics: 1920.
 2 Copa d'Espanya:1933-34, 1935-36.

 Enllaos externs .
Estadstiques de Paco Bru;

 Bibliografia .
Morbo: The Story of Spanish Football (2003),  Phil Ball.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117056" title="Leopold IV d'Anhalt" nonfiltered="2929" processed="2922" dbindex="48129">
Leopold IV d'Anhalt (Dessau 1794 - 1871). Duc d'Anhalt que unific tots els territoris histrics d'Anhalt en un nic ducat amb capital a la ciutat de Dessau.

Nascut el dia 1 d'octubre de l'any 1794 a la ciutat de Dessau essent fill del prnceu hereu Frederic d'Anhalt-Dessau i de la landgravina Amlia de Hessen-Homburg. Leopold era nt per via paterna del duc Leopold III d'Anhalt-Dessau i de la marcgravina Llusa Enriqueta de Brandenburg-Schwedt; i per via materna, del landgravi Frederic V de Hessen-Homburg i de landgravina Carolina de Hessen-Darmstadt.

El dia 18 d'abril de l'any 1818 contragu matrimoni a Berln amb la princesa Frederica de Prssia, filla del prncep Llus de Prssia i de la duquessa Frederica de Mecklenburg-Strelitz. La parella tingu 

 SA la princesa Augusta d'Anhalt, nada el 1819 a Dessau i morta el 1822 a Dessau.

 SA la princesa Frederica d'Anhalt, nada el 1824 a Dessau i morta el 1897 a Hummelshain. Es cas a Dessau el 1853 amb el duc Ernest I de Saxnia-Altenburg.

 SAR el duc Frederic I d'Anhalt, nat a Dessau el 1831 i mort a Ballenstedt el 1904. Es cas amb la princesa Antonieta de Saxnia-Altenburg.

 SA la princesa Maria Anna d'Anhalt, nada el 1837 a Dessau i morta el 1906 a Friederichroda. Es cas el 1854 a Berln amb el prncep Frederic Carles de Prssia.

L'any 1863, desprs que totes les branques de les diferents famlies que havien regnat des de l'Edat Mitjana els petits principats formats en el territori d'Anhalt s'extinguessin, el duc Leopold IV esdevingu duc d'Anhalt reunificant el territori histric i establint la capital a Dessau.

L'any 1864 arran de l'inici de les hostilitats entre ustria i Prssia pels ducats danesos i la posterior guerra austroprussiana, es pos al costat de Prssia, la qual cosa li permet mantenir la sobirania del Ducat d'Anhalt. 

El duc Leopold IV d'Anhalt mor el 22 de maig de l'any 1871 a la ciutat de Dessau.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117058" title="Partit Nacional del Poble d'Alemanya" nonfiltered="2930" processed="2923" dbindex="48130">
El Partit Nacional del Poble de Alemanya (PNPA)  en alemany Deutschnationale Volkspartei , fou un partit poltic format a Alemanya durant el perode conegut com a Repblica de Weimar. 
 
El PNPA es fund el 1919. Creat principalment pel ric industrial Hugo Stinnes, aquest partit de dreta s opos al Tractat de Versalles, don suport a la restauraci de la monarquia i fou crtic amb el poder dels sindicats. Liderat pel ric magnat de la premsa, Alfred Hugenberg, el PNPA va obtenir 66 escons en el Reichstag a les eleccions generals de 1920, augmentant a 103 el desembre de 1924.

El PNPA va fer campanya contra el Tractat de Locarno i el Pla Young. No obstant aix abans de 1930, el Partit Nazi, ms extremista, es va convertir en el principal partit de dreta del pas i abans de 1933, el PNPA noms tenia 52 escons. 

Quan Adolf Hitler va ser Canceller al gener de 1933, va convidar al PNPA a unir-se al seu govern de coalici i nomen Hugenberg Ministre d'Agricultura i Economia. El 23 de mar de 1933, tots els membres del PNPA en el Reichstag van votar a favor de la Llei de Plens Poders que va donar a Hitler poders dictatorials. El juny de 1933, Hitler va dissoldre el PNPA desprs d'acomiadar Hugenberg del govern.

 Caps del partit .

 1918-1924 Oskar Hergt (1869-1967);
 1924-1928 Kuno Graf von Westarp (1864-1945);
 1928-1933 Alfred Hugenberg (1865-1951);

 Font .
Traducci de "German National People's Party (DNVP)" a Spartacus Educational


 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117062" title="Walter Ulbricht" nonfiltered="2931" processed="2924" dbindex="48131">


Walter Ulbricht (Leipzig, 1893-Berln, 1973) fou un poltic alemany, entre 1950 i 1971 el principal dirigent de la Repblica Democrtica Alemanya (RDA).

Obrer ebenista de professi, s afili al Partit Socialdemcrata d Alemanya (SPD) el 1912 i lluit a la Primera Guerra Mundial en el front oriental. Durant el conflicte s adher a l ala esquerrana socialdemcrata, la Lliga Espartaquista, i particip en la creaci del Partit Comunista d'Alemanya (KPD) en 1918. El 1923 ingress en el seu Comit Central i el 1928 fou elegit diputat al Reichstag. En prendre el poder els nazis en 1933 es refugi a la Unin Sovitica treballanten la Komintern i en el Comit per una Alemanya Lliure. 

Desprs de la victria en la Segona Guerra Mundial en 1945 torn al seu pas, on fou un dels principals artfexs de la unificaci de socialdemcrates i comunistes orientals en el Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED) el 1946. El 1950 acced a la secretaria general del SED i el 1961 orden la construcci del Mur de Berln. Ocup endems des de 1960 la Direcci de l Estat de la RDA. Oposat a la normalitzaci de relacions amb la RFA, fou apartat del poder per Erich Honecker, qui el substitu el 1971 al capdavant de la secretaria general del SED. Fou mantingut com a Cap d'Estat de la RDA fins a la seva mort el 1973.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117063" title="Microtbul" nonfiltered="2932" processed="2925" dbindex="48132">

Els microtbuls sn una estructura present en totes les cllules eucariotes, excepte en els eritrcits.

Es troben en:
El citoplasma de les cllules interfsiques i mittiques;
Cossos basals i axonemes de cilis i flagels en cllules ciliades i flagellades;
Axons i dendrites de les cllules nervioses;

Estructura i composici qumica.
Els microtbuls sn fibres tubulars o cilndriques buides. El seu dimetre total s de 25 nm i el seu dimetre interior s de 15 nm.



La unitat estructural bsica dels microtbuls s el dmer   -tubulina, que est compost per dues subunitats de tubulina: l' -tubulina i la  -tubulina.
 
Els dmers   -tubulina s'agrupen l'un darrera l'altre formant els anomenats protofilaments. El conjunt de tretze protofilaments forma el microtbul.

Els microtbuls sn estructures que presenten certa polaritat. L'extrem que acaba amb  -tubulines s'anomena extrem minus (-), mentre que el qu acaba amb  -tubulines s l'extrem plus (+).

Polimeritzaci de la tubulina per formar microtbuls.
Per tal de dur a terme la polimeritzaci cal que els heterodmers d'  -tubulina s'activin energticament amb dues molcules de GTP

In vitro.
La tubulina polimeritza espontniament in vitro en condicions adequades (a 37C i amb presncia d'ions Ca2+ i Mg2+)
L'addici dels dmers o heterodmers t lloc en dues etapes:
Etapa lenta o nucleaci: Es crea un petit microtbul intermedi en espiral;
Etapa rpida o elongaci: S'addicionen ms dmers a l'intermedi en espiral, prolongant el tub, tant per l'extrem plus (+) com per l'extrem minus (-).
Equilibri dinmic;
La polimeritzaci o despolimeritzaci de la tubulina depn de la seva concentraci en el medi. 
Si la concentraci de tubulina s igual a la crtica, la velocitat de polimeritzaci s igual a la de despolimeritzaci; per tant el microtbul es mant en estat estacionari.
Si la concentraci de tubulina s major a la crtica, el microtbul creix.
Si la concentraci de tubulina s menor que la concentraci crtica, el microtbul decreix.

In vivo.
In vivo la polimeritzaci s semblant que in vitro, amb la diferncia que el creixement o decreixement es dna exclusivament per l'extrem plus (en microtbuls lbils). L'extrem minus est segrestat per anells de  -tubulines del Centre organitzador de microtbuls (MTOC). La  -tubulina s'uneix a l' -tubulina estabilitzant aix, l'orientaci dels dmers de tubulina i impedint que polimeritzi o despolimeritzi per aquest extrem.
En la cllula la concentraci de tubulina lliure s sempre inferior a la concentraci crtica.

Tipus de microtbuls.
Microtbuls lbils.
Els microtbuls lbils o citoplasmtics sn estructures reversibles que poden polimeritzar i despolimeritzar. En determinades condicions (per exemple, en presncia d'antibitics), poden despolimeritzar i reorganitzar-se altre cop si les condicions desapareixen.

Comprenen els microtbuls interfsics, els del fus mittic i els d'axons i dendrites.

Tenen una durada variable depenent del tipus:
Minuts (microtbuls del citoplasma);
Cent dies o ms (microtbuls d'axons);

Microtbuls estables.
Els microtbuls estables no sn estructures reversibles, ja que un cop formats tenen un carcter permanent en la cllula i es mantenen durant la vida cellular.
Comprenen els microtbuls dels cossos basals, els de l'axonema de cilis i flagels i els de centrols.

Protenes associades a microtbuls.
Sn protenes que es troben en molta menor quantitat que les tubulines. La major part presenten cicles de fosforilaci-defosforilaci que regulen la seva uni al microtbul determinant la seva funci.

Estructurals o no motores.
Sn les menys conegudes
Protenes TAU: Es troben en axons i no en dendrites. Tenen un baix pes molecular (40-60kd). Acceleren la polimeritzaci i l'estabilitzen. Presenten una elevada habilitat per establir unions entre diferents microtbuls. S'ha observat que anomalies d'aquesta protena estan relacionades amb la Malaltia d'Alzheimer.
Protenes casquet: Protenes que bloquegen l'extrem plus dels microtbuls;
MAP 2: Es troben en dendrites i no en axons. S'uneixen als microtbuls per un domini central; per l'extrem C-terminal s'uneixen entre elles i per l'extrem N-terminal s'uneixen a filaments intermedis;
MAP 4: Presents en cllules no nervioses. Sn responsables de l'adequada disposici dels orgnuls en el citoplasma.

Motores.
Sn protenes essencials en el transport d'orgnuls i en el moviment de cromosomes. Dins d'aquest grup de protenes cal destacar la quinesina i la dinena.

Drogues inhibidores de la polimeritzaci de tubulina.
Colchicina i colcemida;
Inhibeixen l'ensamblatge de molcules de tubulina per formar els microtbuls provocant-ne la despolimeritzaci.
Vinblastina i vincristina;
Indueixen la formaci d'agregats paracristallins de tubulina
Taxol;
Estabilitza els microtbuls

Patologies lligades a microtbuls.
Algun tipus d'esterilitat masculina es deu a la presncia d'espermatozoides immbils per carncia de braos de dinena, de fibres radials o de microtbuls centrals.

Alguns defectes respiratoris com la bronquitis o la sinusitis crniques es deuen a alteracions que afecten la mobilitat dels cilis. ;

Per exemple; la sndrome de Kartagener es deu a una mutaci que produeix carncia de dinena, i com a conseqncia els defectes descrits anteriorment.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117064" title="Wilhelm Pieck" nonfiltered="2933" processed="2926" dbindex="48133">


Wilhelm Pieck (Guben, Brandenburg, 1876-Berln, 1960) fou un poltic alemany, primer i nic President de la Repblica Democrtica Alemanya (RDA). 

Obrer ebenista de professi, s afili al Partit Socialdemcrata d Alemanya (SPD) el 1895. En esclatar la Primera Guerra Mundial, s enquadr en l ala esquerra del Partit, oposada al suport al conflicte i partidari de la Revoluci. Com a membre de la Lliga Espartaquista de Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg fou un dels fundadors del Partit Comunista d'Alemanya (KPD) el 1918. Desprs de la derrota de la insurrecci revolucionria d aquell any fug a Itlia.

En 1921 torn a Alemanya i fou elegit diputat comunista del Parlament de Prssia (1921-1928) i del Reichstag (1928-1933). desprs de l arribada al poder del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys s exili a Pars, i a partir de 1939 va viure a l'URSS. 

Durant l exili escal posicions en la Komintern i fou elegit secretari general del KPD en 1935. Durant la Segona Guerra Mundial presid el Comit per una Alemanya Lliure, organisme impulsat pels comunistes per a agrupar tota l oposici a Adolf Hitler. 

En tornar a Berln desprs de la victria aliada en la guerra, el maig de 1945, dirig les gestions per a la unificaci de comunistes i socialdemcrates en el Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED), del que fou elegit secretari general l abril de 1946, compartint el crrec amb el lder socialdemcrata Otto Grotewohl. El 1950 ced la secretaria general a Walter Ulbricht. Desprs de la constituci de la Repblica Democrtica Alemanya l octubre de 1949 fou elegit el seu primer Cap d Estat, ocupant el crrec fins a la seva mort el 1960.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117065" title="Oficina de Garanties Lingstiques" nonfiltered="2934" processed="2927" dbindex="48134">
L'Oficina de Garanties Lingstiques (OGL) s l'rgan de la Secretaria de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya que vetlla pel compliment de la legislaci lingstica catalana.

Funcions.
 Recollir les consultes, queixes i denncies relacionades amb l's del catal i l'arans (a la Vall d'Aran).
 Tramitar queixes i denncies perqu les autoritats competents inspeccionin i, si cal, sancionin les empreses o entitats que vulnerin la llei.
 Assessorar les empreses i entitats denunciades per facilitar-los l's del catal.
 Proposar actuacions per fomentar l's del catal en els sectors que ms denuncies i peticions generin.

Procediment.
Els ciutadans poden formular les seves queixes o denncies per Internet (a travs del correu electrnic o omplint un formulari al web de l'OGL), fax, telfon o correu ordinari. Tamb es pot presenciar a les delegacions de l'OGL (a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa) o als centres del Consorci per a la Normalitzaci Lingstica i l'Agncia Catalana del Consum.

Tots els demandants han d'identificar-se per a poder formular la petici; posteriorment, es canalitza a un organisme competent (per ex. l'Agncia Catalana del Consum), car la prpia OGL no t capacitat inspectora ni sancionadora.

Actuacions.
Segons el balan de l'any 2005, l'OGL va rebre 2.134 peticions, va tramitar 646 denncies, va enviar 650 cartes d'assessorament a establiments i empreses (oferint-los, per exemple, cursos de catal per a adults).

Controvrsia.
Alguns grups que defensen el bilingisme catal-castell a Catalunya, com ara l'Asociacin por la Tolerancia o Ciutadans - Partit de la Ciutadania, consideren que les activitats de l'OGL conculquen els drets dels castellanoparlants al fomentar la "delaci" contra els ciutadans que fan s de la seva llengua; un dels exemples ms recorrent s el dels botiguers que retolen els seus establiments nicament en castell, incomplint d'aquesta manera la Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica, que obliga a retolar almenys en catal.

Referncies.


Enllaos externs.
Web de l'Oficina de Garanties Lingstiques





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117069" title="Espermatozoide" nonfiltered="2935" processed="2928" dbindex="48135">

Un espermatozoide s una cllula haploide que constitueix el gmeta mascul en els animals. La seva funci s trobar el gmeta femen, per tornar a formar una cllula diploide que donar lloc a un nou individu desprs del desenvolupament pertinent.

En aquells moments es van proposar dues teories per explicar la seva funci, la primera considerava que l'espermatozoide contenia una cpia en petit del nou organisme, per amb els estudis embriolgics va guanyar pes la segona, que considera que noms aporta part de la informaci necessria pel procs, concretament la meitat del material gentic nuclear.

L'espermatozoide hum, de tipus flagellat i modificat, consta principalment de dues parts: el cap i la cua. El cap cont els cromosomes, mentre que la cua s l'encarregada del moviment. Hi ha, per, dos tipus d'espermatozoides en el regne animal. S'anomenen flagellats els que tenen cua, com els humans, per tamb existeixen els aflagellats, sense cua. Dins dels flagellats, a ms, es poden distingir els primitius dels modificats. Els primitius es caracteritzen per ser ms simples.

En l'espcie humana, els espermatozoides es formen en l'interior dels testicles, especficament dins dels tbuls seminfers. Les parets d'aquests tbuls es troben tapissades d'espermatognies, que, per meiosi, es diferencien en espermatozoides seguint un procs que s'anomena espermatognesi. Donat que els espermatozoides tenen una funci molt especialitzada i tota l'estructura est destinada noms a aportar el material gentic, sofreixen un procs de diferenciaci cellular molt important, eliminant gran part dels orgnuls que normalment trobem en una cllula i modificant la majoria dels que resten.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117071" title="Lateral aproximant alveolar sonora" nonfiltered="2936" processed="2929" dbindex="48137">

La consonant lateral aproximant alveolar sonora s un fonema que es representa com a  en l'Alfabet Fontic Internacional (AFI), s a dir, la lletra ela minscula. s present a la majoria d'idiomes actuals.

Caracterstiques.
s una consonant lateral perqu deixa passar l'aire pels costats de la llengua.
s sonora perqu hi ha vibraci de les cordes vocals.
Fonolgicament en moltes llenges es considera un so lquid.

En catal.
El catal existeix aquest so en alguns parlars representat per la L o a vegades amb una Ll. Genunament la pronncia general s velaritzada, representada amb un diacrtic  encara que en representaci ample es sol utilitzar .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117074" title="Estat Popular de Hesse" nonfiltered="2937" processed="2930" dbindex="48138">


El Estat Popular de Hesse (en alemany: Volksstaat Hessen) fou un estat de la Repblica de Weimar (Alemanya), que exist de 1918 fins a 1945. La seva capital era Darmstadt i el seu territori comprenia 7,692 km.

Desprs de la Primera Guerra Mundial, el Gran Ducat de Hesse esdevingu repblica i el seu nom fou canviat a Estat Popular, en oposici al seu pasat monrquic. L estat incloia les provncies d Oberhessen (capital Giessen), Starkenburg (capital Darmstadt) i Rheinhessen (capital Magncia).

A causa del Tractat de Versalles, el 40 % del seu territori fou ocupat per l exrcit francs fins el 30 de juny de 1930.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, Oberhessen i Starkenburg formaren part de la zona d ocupaci nord-americana, mentre que Rhein-Hessen, en el marge oest del riu Rin form part de la zona d ocupaci francesa. El 19 de setembre de 1945, la administraci militar nord-americana cre el nou estat de Gran Hesse, que incloia la seva zona d ocupaci en el Estat Popular, aix com la provncia de Hesse-Nassau i la ciudad de Frankfurt del Main. L  1 de desembre de 1946 l estat de Gran-Hesse fou anomenat simplement Hesse, i Aixa ha quedat fins ara.

La part de Rhein-Hessen, ocupada pels francesos, s integr al estat de Rennia-Palatinat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117076" title="Oclusiva glotal sorda" nonfiltered="2938" processed="2931" dbindex="48139">
L'oclusiva glotal sorda s un so de la parla que es representa com a  en l'AFI i est present a diversos idiomes, tot i que no en tots t el carcter de fonema.

Caracterstiques.
s una oclusiva perqu hi ha una interrupci total de l'aire en passar per la glotis.
s una consonant oral pulmnica.

En catal.
El catal no posseeix aquest so, tot i que a vegades apareix en pronuncies descuidades d'interjeccions que contenen una H.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117078" title="Makisu" nonfiltered="2939" processed="2932" dbindex="48140">
 
Un makisu (  ) s una estora enrotllable de bamb i cot que s'utilitza en la preparaci d'aliments. Sn usats per a fer una classe de sushi enrotllat anomenat makizushi (    ), per s'utilitzen tamb per a donar formes a les truites i escrrer l'excs de lquid en els menjars. 

Normalment sn de 25 cm x 25 cm, encara que pot variar. Hi ha dues variacions, una amb tires de bamb primes i una altra amb llistonets de bamb triangulars. Els experts consideren que la estora gruixuda s ms verstil, mentre que el prim s dissenyat especialment per a makizushi. 

Desprs d'usar-se, un makisu ha de ser assecat a l'aire per a evitar fongs i bacteris.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117080" title="Willi Stoph" nonfiltered="2940" processed="2933" dbindex="48141">


Willi Stoph (Berln, 9 de juliol de 1914 - id. 13 d'abril de 1999) fou un poltic alemany, Cap de Govern de la Repblica Democrtica Alemanya (RDA) en els anys 1964-1973 y 1976-1989. 

Membre del Partit Comunista d'Alemanya (KPD) des de 1931, particip en la fundaci del Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED) a Alemanya Oriental en 1946 i en 1950 fou elegit membre del seu Comit Central. Ocup els crrecs de ministre de l Interior entre 1952 i 1955 i de ministre de Defensa entre 1956 i 1960. 

Fou elegit diputat a la Cambra del Poble molts cops i el 1964 fou nomenat President del Consell de Ministres. Fou substitut el 1973 per a ser Cap d'Estat desprs de la mort de Walter Ulbricht fins el 1976, quan torn a reincorporar-se al crrec de primer ministre. Dimit en novembre de 1989 despus de la caiguda del Mur de Berln. 

Fou processat per corrupci desprs de la caiguda de la RDA, encara que finalment fou absolt de tots els crrecs. Mor a Berln el 1999.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117083" title="Abacus Cooperativa" nonfiltered="2941" processed="2934" dbindex="48142">


Abacus Cooperativa s una cooperativa catalana dedicada al provement de material escolar i d'oficina, llibres   i joguines. T establiments a Catalunya, el Pas Valenci i la Comunitat de Madrid.
Abacus es va constituir l'any 1968, com a cooperativa de consumidors, amb la incorporaci de socis de treball des de l'any 1985. Actualment est constituda per ms de 360 socis treballadors i ms de 500.000 socis consumidors.
Enllaos externs.
Web d'Abacus Cooperativa





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117086" title="Friedrich Ebert" nonfiltered="2942" processed="2935" dbindex="48143">


Friederich Ebert  (Heidelberg, Baden-Wurtemberg, 1871 - Berln, 1925) fou un poltic alemany, President d'Alemanya del 1919 al 1925. 

Era baster d'ofici i tingu una intensa activitat sindicalista a Bremen, on esdevingu militant del Partit Socialdemcrata d'Alemanya. El 1905 es trasllad a Berln com a secretari del  seucomit central. Fou escollit diputat al Reichstag, i hi compart el lideratge del seu partit amb Hugo Haase (1913) i amb Philipp Scheidemann (1917). Iniciada la Primera Guerra Mundial, vot a favor dels crdits de guerra, contra el parer de l'ala esquerra del partit i de Haase, que formaren el Partit Socialista Independent el 1917. Prest suport al canceller prncep Maximili de Baden el 1918, i, malgrat la seva posici favorable al manteniment d'una monarquia parlamentria, accept, a la caiguda de Guillem II d'Alemanya, la direcci del govern provisional. Sufoc l'aixecament espartaquista (gener del 1919), i pel febrer segent fou elegit primer president de la Repblica per l'assemblea constituent de Weimar, amb carcter provisional. El seu mandat fou prorrogat el 1922 i mor poc abans de concloure'l. Accept el tractat de Versalles i intent de mantenir una posici de centre. 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117089" title="Egon Krenz" nonfiltered="2943" processed="2936" dbindex="48145">


Egon Krenz (Kolbert, actualment a Polnia 1937) s un poltic alemany, considerat com el darrer dirigent de la Repblica Democrtica Alemanya (RDA) abans de la seva dissoluci. 

La seva famlia fou re-allotjada de la zona el 1944, desprs de l'avan de l'Exrcit Roig cap a Berln. Va crixer en la Repblica Democrtica Alemanya desprs de la Segona Guerra Mundial i en 1955 es va afiliar al Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED). Va ocupar nombrosos crrecs durant la RDA, sent secretari general de la FDJ, diputat i membre del Comit Central del SED. En 1983 va ser triat membre de la seva Politbur. Desprs de les nombroses mobilitzacions contra el rgim de finals de 1989, Erich Honecker va ser forat a dimitir el 18 d'octubre, i fou substitut per Egon Krenz en la secretaria general del SED i en la Prefectura de l'Estat de la RDA. Sobrepassat pels esdeveniments, durant el seu mandat va comenar a ser derrocat el Mur de Berln i va collapsar l'estructura de l'Estat de la RDA. Davant aquesta situaci, Krenz va dimitir dels seus crrecs el 7 de desembre i en 1990 va ser expulsat del nou Partit del Socialisme Democrtic (PDS).
 
En 1997 va ser processat per les autoritats de la RFA, acusat de la mort de persones que van intentar escapar illegalment a travs del Mur de Berln i de "frau electoral". Krenz va recrrer la sentncia allegant que no podia ser jutjat per lleis d'altre Estat per fets que van ocrrer en la RDA, encara que en 1999 va ser definitivament empresonat. 

L'any 2003 va ser alliberat desprs de complir la meitat de la seva condemna i es va retirar a la tranquilla poblaci de Dierhagen, a Mecklenburg. Krenz s un dels pocs antics dirigents del SED que ha continuat defensant fins a avui la necessitat de reconstruir l'antiga Repblica Democrtica Alemanya.  


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117091" title="Manfred Gerlach" nonfiltered="2944" processed="2937" dbindex="48146">



Manfred Gerlach (Leipzig, 8 de maig de 1928) s un poltic alemany. En la seva joventut, durant la Segona Guerra Mundial form part de la resistncia de l interior d Alemanya al nazisme. Fou membre del Partit Liberal Democrtic d'Alemanya i un destacat poltic de la Repblica Democrtica Alemanya.


Des de 1949 fins a 1990, Mafred Gerlach fou membre de la Cambra del Poble de la RDA i, a partir de 1960 fou un dels vicepresidents del Consell d'Estat.

El 1989 fou elegit president del Consell d'Estat i es convert d aquesta manera en el cap d'estat de la Repblica Democrtica Alemanya, crrec que ocup fins a 1990.

 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117092" title="Ganivet d'empeltar" nonfiltered="2945" processed="2938" dbindex="48147">

Ganivet d'empeltar s l'eina que es fa servir per a determinats tipus d'empelt.

Per a la feina d'empeltar es fan servir diversos instruments segons quin sigui el tipus d'empelt i segons sigui l'espcie a empeltar herbcia o llenyosa.

El ganivet d'empeltar arbres fruiters es composa de dues parts: la lmina tallant del ganivet i l'esptula.

La part tallant ha d'estar molt ben esmolada ja que les incisions que es facin en el tronc o les branques de l'arbre han de ser netes i de la fondria precisa.

L'esptula que pot ser d'os o de metall.Es fa servir per separar les dues parts que es formen quan s'ha fet el tall i poder ubicar-hi en aquest espai el trosset d'empelt que t un sol borr.

Un cop fet l'empelt s'acostuma a lligar amb rfia o plstic per a que l'empelt es fusioni amb el patr o portampelt.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117095" title="Wolfgang Schssel" nonfiltered="2946" processed="2939" dbindex="48148">



Wolfgang Schssel (Viena, ustria 1945), poltic austrac, des del 2000 fins al 2007 va ser Canceller d'ustria.
Durant la Primera meitat del 2006 va ser President de la Uni Europea.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117096" title="Sabine Bergmann-Pohl" nonfiltered="2947" processed="2940" dbindex="48149">


Sabine Bergmann-Pohl ( Eisenach, Repblica Federal d'Alemanya 1946 ) s una poltica democratacristiana alemanya que fou l'ltima en ocupar el crrec de cap d'estat de la  Repblica Democrtica Alemanya des del 5 d'abril fins el 2 d'octubre de 1990 quan es produ la unificaci d'Alemanya.

Va nixer el 20 d'abril de 1946 a la ciutat d'Eisenach, poblaci situada a l'estat alemany de Turngia. Va estudiar medicina a la Universitat de Berln, on es va graduar l'any 1972. S'afili a la Uni Cristiano-Demcrata de l'Alemanya Oriental l'any 1981 i, el mar de 1990 esdevingu membre de la Cambra del Poble de la RDA. El 5 d'abril de 1990 acced a la presidncia de la Cambra del Poble, Volkskammer i, com havia estat abolit el Consell d'Estat de la RDA, fou cap d'Estat.

Desprs de la unificaci alemanya fou membre del Bundestag. Fou cap del Ministeri federal d'Afers Especials d'Alemanya des de 1990 a 1991 i vicesecrtaria d'Estat de Sanitat entre 1991 i 1998. Abandon el Bundestag el setembre de 2002.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117097" title="Richard von Weizscker" nonfiltered="2948" processed="2941" dbindex="48150">


Richard Freiherr von Weizscker  ( Stuttgart, Alemanya 1920 ) s un poltic demcrata cristi (CDU) alemany. Fou President d'Alemanya des de 1984 fins el 1994. 

Biografia.
Va nixer el 15 d'abril de 1920 a la ciutat de Suttgart, poblaci situada a l'estat de Baden-Wurtemberg fill del diplomtic Ernst von Weizscker i germ del fsic i filsof Carl Friedrich von Weizscker. Desprs de passar part de la infantesa entre Sussa i Dinamarca, a conseqncia de les obligacions del seu pare, es trasllad a Anglaterra per a estudiar Filosofia i Histria al Balliol College, depenent de la Universitat d'Oxford. Posteriorment va continuar els seus estudis a la Universitat de Grenoble (Frana) i a la Universitat de Gttingen, on tamb va cursar estudis de dret, especialitzant-se en afers financers. L'any 1953 va contreure matrimoni amb Marianne von Kretschmann, amb la qual ha tingut quatre fills. 

Membre honorari del Club de Roma, l'any 1995 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya concedit per la Generalitat de Catalunya.

Activitat poltica.
El 1955 es va afiliar al Partit Demcrata Cristi Alemany (CDU). Membre del Bundestag des de 1969, el 1972 aconsegu la vicepresidncia del grup parlamentari cristianodemcrata, crrec que va ocupar fins l'any 1979. Entre 1981 i 1984 va ser alcalde de Berln Oest, any que va dimitir per a presentar-se com a candidat a la presidncia de la Repblica Federal d'Alemanya. El 23 de maig de 1984 fou escollit per a ocupar la direcci de l'Estat. Va ser un dels protagonistes que ms van collaborar per a assolir la reunificaci de les dues Alemanyes l'any 1992 i fou el primer president d'Alemanya desprs de la unificaci, mantenint ell mateix el seu crrec i succeint Sabine Bergmann-Pohl com a cap d'estat de l'extinta Repblica Democrtica Alemanya (RDA). El 1994 va abandonar la presidncia en concloure el seu segon mandat i va ser substitut per Roman Herzog.

Posteriorment ha desenvolupat una intensssima activitat en diferents comissions internacionals, especialment va servir com a president del grup de funcionament independent en el futur de les Nacions Unides i com un dels "tres homes savis" que va designar el president de la Comissi Europea Romano Prodi per considerar el futur de la Uni Europea. 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117100" title="Karl Carstens" nonfiltered="2949" processed="2942" dbindex="48151">


Karl Carstens ( Bremen, Alemanya 1914 - Meckenheim 1992 ) fou un poltic alemany que va esdevenir el cinqu president de la Repblica Federal Alemanya entre els anys 1979 i 1984.

Biografia.
Va nixer el 14 de desembre de 1914 a la ciutat de Bremen, poblaci situada a l'estat alemany de Baixa Saxnia. Va estudiar Dret i Cincies Poltiques en les universitats de Frankfurt del Main, Dijon, Munic, Knigsberg i Hamburg, on es gradu l'any 1936. L'any 1949 va finalitzar un mster de Dret a l'Escola de Lleis de la Universitat de Yale. 

Mor el 30 de maig de 1992 a la seva residncia de Meckenheim, poblaci situada a l'estat de Rin del Nord-Westflia.

Activitat poltica.
Carstens es va unir a les SA, organitzaci paramilitar nazi, l'any 1933, i fou membre del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys des de 1940 fins el 1945. L'any 1955 es va afiliar a la Uni Demcrata Cristiana (CDU). 

En 1960 assol el crrec de secretari d'Estat en el Ministeri d'Afers exteriors. Durant el govern de la gran coalici, produda sota el govern del canceller d'Alemanya Kurt Georg Kiesinger (1966-1969), va ser secretari d'Estat del Ministeri de Defensa i, des de 1968 director de la Cancelleria.

Fou escollit membre del Bundestag l'any 1972, acta de diputat que mantingu fins el 1979. Des de 1973 fins a 1976 fou portaveu del grup parlamentari de la coalici CDU/CSU. En aquest perode es va mostrar molt crtic amb el que va denominar "tendncies excessivament esquerranes existents en la societat alemanya", estenent les seves crtiques al govern del Partit Socialdemcrata d'Alemanya (SPD) encapalats per Willy Brandt i Helmut Schmidt, al que considerava "excessivament feble enfront dels grups d'extrema esquerra" i va acusar l'escriptor Heinrich Bll de donar suport la banda Baader-Meinhof. 

El 1976, desprs de les eleccions que van convertir a la coalici CDU/CSU en el partit ms votat, Carstens fou elegit president del Bundestag.

El 23 de maig de 1979 Carstens fou elegit cinqu president de la Repblica Federal Alemanya. 

L'any 1983 el canceller Helmut Kohl se somet a una questi de confiana que sabia perduda amb l'objectiu d'obtenir una majoria ms mplia en unes noves eleccions generals. Aquesta actuaci, molt criticada fou recolzada pel president Carstens en no posar cap obstacle al decret de dissoluci del Bundestag i a la convocatria noves eleccions. L'any 1984 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgr, pels seus esforos en favor de la unitat europea.

Va decidir no presentar-se a un segon mandat i va abandonar la presidncia federal el 30 de juny de 1984, el va succeir Richard von Weizscker.

Enllaos externs.
  Biografia de Carstens al Parlament alemany;
  Premi Internacional Carlemany;

 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117101" title="Eduard del Regne Unit (duc de Kent i de Streathem)" nonfiltered="2950" processed="2943" dbindex="48152">


Eduard del Regne Unit, duc de Kent i de Streathem (Palau de Buckingham 1767 - Sidmouth 1820). Prncep del Regne Unit i de Hannover amb el tractament d'altesa reial que ostent el ttol de duc de Kent i de Streathem. 

Nascut al Palau de Buckingham el dia 2 de novembre de l'any 1767 essent fill del rei Jordi III del Regne Unit i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Schwerin. Eduard era nt per via paterna del prncep Frederic del Regne Unit i de la duquessa Augusta de Saxnia-Gotha; mentre que per via materna ho era del duc Carles Llus de Mecklenburg-Strelitz i de la duquessa Elisabet de Saxnia-Hildburghausen.

El 30 de novembre de l'any 1767, el prncep Eduard fou batejat al Palau de Buckingham essent els seus padrins el duc Carles II de Brunsvic-Wolfenbttel, el duc Carles Llus de Mecklenburg-Strelitz, la princesa Augusta del Regne Unit i la landgravina Maria del Regne Unit.

Nombroses foren les amants del prncep Eduard entre les quals hom ha de destacar a Adelaide Dubus i Julie de Sant Laurent. Malgrat aquest fet el prncep no contragu matrimoni fins l'any 1818, any en qu l'absncia de descendncia legtima a la Corona britnica es fu palesa, ja que el Prncep de Galles, ni el Duc de Clarence ni el  Duc de Cambridge, ni el el Duc de Sussex tenien descendncia legtima. 

Aix, el dia 29 de maig de l'any 1818 a Coburg i el 13 de juny a Londres, el duc de Kent contragu matrimoni amb la princesa Victria de Saxnia-Coburg Saafeld. Victria era viuda del prncep Carles de Leiningen i filla del duc Francesc Frederic I de Saxnia-Coburg Saafeld i de la comtessa Augusta Reuss-Ebersdorf. La parella tingu una nica filla:

 SM la reina Victria I del Regne Unit, nada a Londres el 1819 i morta al Palau d'Osborne el 1901. Es cas l'any 1840 al Palau de Saint James amb el prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha.

El duc de Kent inici estudis militars a Alemanya l'any 1785. El rei Jordi III del Regne Unit tenia la intenci d'enviar el seu fill a la prestigiosa Universitat de Gttingen, per el duc de Kent renuncia seguint els consells del Duc de York. Tot i aix, el prncep Eduard fou enviat primer a Lneburg i posteriorment a Hannover per tal de realitzar la seva formaci militar que seria complementada amb estances a Ginebra i Gibraltar. Posteriorment, ingress com a coronel al 7 cos de fusilers de l'Exrcit britnic. La seva severitat en temes de disciplina el fu tremendament impopular entre la tropa. 

L'any 1791, el cos de fusilers fou enviat al Canad i al duc de Kent se l'elev al rang de general l'any 1793 i de lloctinent general l'any 1796. El 1799, el rei Jordi III del Regne Unit el cre duc de Kent i de Streathem. La seva carrera militar continu principalment vinculada a la Marina.

El 24 de maig de l'any 1802, el duc de Kent fou nomenat governador de Gibraltar amb l'objecctiu de restaurar la disciplina i preparar una possible ocupaci de la colnia britnica per part d'un exrcit francoespanyol. L'any 1805 abandon Gibraltar i la vida activa a l'exrcit retirant-se a Londres amb el crrec de coronel honorari d'un cos destinat a Hampton Court.

El 5 de febrer de l'any 1783, el duc de Kent fou nomenat cavaller de l'Ordre de Sant Patrici, tres anys desprs cavaller de l'Ordre de la Jarratera i el 1799 membre del consell privat del rei Jordi III del Regne Unit. El 1815 reb la Gran Creu de l'Ordre de Bath i sis mesos desprs la Gran Creu de la Reial Ordre Guelfica.

El duc de Kent mor el dia 23 de gener de l'any 1820 a Woodbrook Cottage, Sidmouth, Devon. Fou enterrat al Castell de Windsor i posteriorment traslladat al Kent Mausoleum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117102" title="Walter Scheel" nonfiltered="2951" processed="2944" dbindex="48153">

Walter Scheel ( Solingen, Alemanya 1919 ) s un poltic alemany que ha ocupat diverses careteres ministerials al seu pas i ostent la Presidncia d'Alemanya entre els anys 1974 i 1979.

Biografia.
Va nixer el 8 de juliol de 1919 a la ciutat de Solingen, poblaci situada a l'estat alemany de Rin del Nord-Westflia. Durant la Segona Guerra Mundial va servir la Luftwaffe i posteriorment fou operador de radar.

Activitat poltica.
S'afili al Partit Liberal Demcrata Alemany (FDP) l'any 1946 i posteriorment fou nomenat ministre federal de cooperaci econmica i desenvolupament entre els anys 1961 i 1966 sota els governs dels cancellers Konrad Adenauer i Ludwig Erhard. L'any 1966 el seu partit FDP trenc la coalici amb la CDU, per la qual cosa el govern d'Erhard caigu.

Fou designat president del FDP l'any 1968, i a partir de 1969 va facilitar una nova coalici entre el seu partit i el Partit Socialdemcrata d'Alemanya (SPD). Sota el govern de Willy Brandt fou nomenat ministre d'afers exteriors, i durant el desenvolupament del seu crrec la Repblica Federal Alemanya va renunciar a continuar reclamant els territoris lliurats a Polnia i a la Uni Sovitica el 1945 i es va reconixer oficialment l'existncia de la Repblica Democrtica Alemanya, decisi que va generar un debat en l'opini publica de l'Alemanya Occidental poc abans de la celebraci de les eleccions de 1972. En aquestes eleccions, la coalici entre els liberals-demcrates i els socialdemcrates va obtenir una reelecci i es van mantenir els esforos per a millorar les relacions amb pasos de l'altre costat del tel d'acer.
 
Walter Scheel fou nomenat vicecanceller entre 1969 i 1974. Aquest any fou canceller en funcions (entre el 7 i 16 de maig) i esdevingu president federal d' Alemanya Occidental (des de 30 de juny). Finalment ocup la presidncia entre l'1 de juliol de 1974 fins el juliol de 1979, quan finalitz el seu mandat. L'any 1977 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgr, en reconeixement als seus esforos per la integraci europea i la defensa de la pau i la llibertat.

L'any 1977 Walter Scheel es retir de la vida poltica i ha participat en comptades ocsions en actes pblics.

Enllaos externs.
  Informaci de Walter Scheel al Bundestag;
  Premi Internacional Carlemany;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117104" title="Gustav Heinemann" nonfiltered="2952" processed="2945" dbindex="48154">


Gustav Walter Heinemann (Schwelm, Prssia, 23 de juliol de 1899 - Essen, 7 de juliol de 1976) fou un poltic alemany. Fou ministre d interior des de 1949 fins a 1950, ministre de justcia des de 1966 fins a 1969 i president federal d'Alemanya Occidental de 1969 a 1974. Fou conegut per simpatitzar amb les protestes estudiantils de 1968.

Durant la Repblica de Weimar Heinemann va estar vinculat amb cercles poltics protestants. En finalitzar la Segona Guerra Mundial va participar en la fundaci de la CDU i va ser escollit alcalde de la ciutat d Essen. Gustav Heinemann va ser designat ministre de l'interior en el primer gabinet de Konrad Adenauer. En 1950 va abandonar el govern en 1952 per a fundar el Partit Popular Panalemany (GVP) al costat d Helene Wessel i altres membres de la CDU i del Partit Centrista Alemany. Finalment, Gustav Heinemann es va unir, en 1957 al costat d'altres membres del GVP, al Partit Socialdemcrata d'Alemanya. Durant el perode de la gran coalici (1966-1969) va ocupar el crrec de ministre de justcia en el govern federal. En 1969 es va convertir en el primer president socialdemcrata de la Repblica Federal d'Alemanya, crrec que va ocupar fins a 1974 a l'expirar el seu mandat.  


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117106" title="lex Rigola" nonfiltered="2953" processed="2946" dbindex="48155">
lex Rigola (Barcelona, 1969) s el director artstic del Teatre Lliure des de mar de 2003. s llicenciat en interpretaci per l'Institut del Teatre. 

Ha dirigit i adaptat:
Ricard 3r, de William Shakespeare (2005);
Santa Joana dels Escorxadors, de Bertolt Brecht (2004);
Glengarry Glen Ross, de David Mamet (2003);
Juli Csar, de Shakespeare (2003);
Ub, d'Alfred Jarry (2002);
Woyzeck, de Bchner (2001);
Suzuki I i II, d'Alexei Xipenko (2001);
Les variacions Goldberg, de George Tabori (2000);
Titus Andrnic de Shakespeare (2000);
Un cop baix , de Richard Dresser (2000);
La mquina d'aigua, de David Mamet (1999);
Troianes, d'Eurpides (1998);
Kafka: El Procs, de Franz Kafka (1997);
Cam de Wolokolamsk (I), de Heiner Mller (1996);

Va ser ajudant de direcci de Joan Oll a:
Roberto Zucco, de Bernard-Marie Kolts;
Por los pueblos, de Peter Handke;
As que pasen cinco aos, de Federico Garca Lorca;

A ms ha fet la direcci escnica de El cancionero de palacio (2003) i la direcci de Canons d'amor i droga (2003).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117109" title="Il matrimonio segreto" nonfiltered="2954" processed="2947" dbindex="48156">
Il matrimonio segreto s una pera amb msica de Domenico Cimarosa. El llibret, basat en The Clandestine Marriage de George Colman i David Garrick, va ser escrit per Giovanni Bertati. Va ser estrenada a Viena, el 7 de febrer de 1792.

Un exemple molt popular d'pera buffa al seu dia, ja no s interpretada amb freqncia. El llibret es basa en el format estndard de situacions impossibles i final feli. Sense exhibir la profunditat de les peres de Mozart, l'obra s un bon exemple d'pera buffa del segle XVIII.

L'estrena va ser molt reeixida, fins al punt qu Leopold II va ordenar que se servs el sopar als actors per tenir una repetici completa de l'obra aquell mateix vespre; un esdeveniment nic en la histria de l'pera. L'obra fou representada mpliament per tota Europa durant la vida del compositor i tamb posteriorment. Ms tard seria una de les favorites de Verdi.

L'pera comprn una srie d'ries, duets i trios intercalats i connectats pel recitatiu. La influncia de Mozart s evident als finals de cada acte amb un conjunt de vibrants estesos que impliquen tots els cantants.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117112" title="Anna del Regne Unit" nonfiltered="2955" processed="2948" dbindex="48157">


 Anna del Regne Unit (princesa de Nassau-Dietz-Orange) (1709 - 1759).

 Anna del Regne Unit (princesa reial) (1950).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117113" title="Coma" nonfiltered="2956" processed="2949" dbindex="48158">

Astronomia: la coma (astronomia) s la cua o cabellera d'un cometa.
Geografia: una coma (geografia) s una depressi plana en un terreny muntanys.
Matemtiques: una coma (matemtiques) s un signe grfic que separa les parts decimals i entera d'un nombre. ;
ptica: l'aberraci de coma s un tipus d'aberraci ptica tpica dels telescopis reflectors.
Medicina: el coma (medicina) s un estat sever de prdua de conscincia.
Tipografia: la coma (puntuaci) s un signe de puntuaci que indica una breu pausa en un text.
Toponmia: ;
Coma (Bages) s una localitat de la  comarca del Bages.
Coma (Conflent) nucli despoblat del municipi d'Eus.
Coma (Egipte);
La Coma, o sa Coma, s un nucli turstic mallorqu.
La Coma (la Coma i la Pedra), poble del municipi de La Coma i la Pedra (Solsons);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117114" title="Coma (puntuaci)" nonfiltered="2957" processed="2950" dbindex="48159">

La coma (,) s un signe de puntuaci que representa una pausa breu en el discurs.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117116" title="Listeriosi" nonfiltered="2958" processed="2951" dbindex="48160">

La listeriosi o listerellosi s una malaltia infecciosa causada pel bacteri grampositiu Listeria monocytogenes. s relativament poc freqent i es produeix bsicament en nadons, ancians i pacients immunodeprimits. Acostuma a presentar smptomes i signes semblants als de la grip, per en els casos ms greus pot provocar meningitis i infeccions generalitzades.

Epidemiologia.
La listeriosi t una incidncia de 7,4 casos per mili de persones. Als Estats Units s'informa anualment d'una mitjana de 2.500 casos, dels quals el 27% sn en embarassades. De totes les infeccions no perinatals, el 70% es produeix en pacients immunodeprimits. Nogensmenys, la incidncia anual de la listeriosi ha disminut en un 38% entre 1996 i 2002.

Patognia.
La Listeria monocytogenes est present arreu de l'ambient. La via principal d'adquisici de Listeria s mitjanant la ingesta de productes alimentaris contaminats. S'ha allat Listeria al menjar sense processar, productes lctics, verdures i mariscs. El formatge tendre i la llet sense pasteuritzar representen un perill potencial, tot i que s'han produit brots epidmics a causa de productes lctics fabricats amb llet pasteuritzada.

La listeriosi es presenta en quatre sndromes clniques habituals:
 Listeriosi de l'embars: la Listeria pot proliferar asimptomticament a la vagina i a l'ter. Si la mare comena a presentar smptomes apareixen cap al tercer trimestre d'embars i consisteixen en febre, milgia, artrlgia i cefalees. Possibles complicacions sn avortaments, mort fetal i part preterme.
 Granulomatosi infantil sptica: es produeix per infecci neonatal i es presenta en dues formes. Una consisteix en una spsia d'aparici primerenca, amb la Listeria adquirida a l'ter i que provoca mort prematura; la Listeria es pot allar a la placenta, la sang, el meconi, el nas, les orelles i la gola. Una altra, d'aparici ms tardana, s'adquireix per transmissi vaginal, tot i que tamb s'ha observat en parts per cesria.
 Infecci del SNC: la Listeria t una certa predilecci pel parnquima de l'encfal, especialment el tronc enceflic i les meninges. Sn habituals els canvis d'estat mental i poden produir-se crisi en un 25% dels pacients. Tamb es pot produir parlisi dels parells cranials, encefalitis, meningitis i meningoencefalitis.
 Gastroenteritis: La L. monocytogenes pot produir diarrees de transmissi alimentria que, habitualment, no sn invasives. El perode mitj d'incubaci s de 1 a 2 dies, amb diarrea present durant uns 1 a 3 dies, a vegades acompanyada de febre i milgies.

Diagnstic i tractament.
Sempre es poden fer cultius de L. monocytogenes a partir del lquid cefaloraquidi i, sovint, tamb es poden fer hemocultius. No hi ha proves fiables serolgiques o de coprocultius.

Cal tractar la bacterimia durant dues setmanes, la meningitis durant 3 setmanes i l'abscs cerebral durant un mnim de 6 setmanes. Com a antibitic s'acostuma a utilitzar l'ampicillina, a la qual sovint s'afegeix gentamicina pels seus efectes sinrgics. La taxa de mortalitat s d'un 20-30%; de tots els casos associats a embarassos, el 22% resulten en prdua fetal o mort neonatal, tot i que les mares sobreviuen.

Referncies.




Enllaos externs.
 Pgina de la listeriosi al CDC (Centres per al Control i Prevenci de Malalties dels Estats Units).  ;
Listeriosi en el bestiar. ;





 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117117" title="Criptococcosi" nonfiltered="2959" processed="2952" dbindex="48161">

La criptococcosi s una malaltia infecciosa provocada per inhalaci (i tamb amb molta menys freqncia a travs de la pell o de les mucoses) del llevat Cryptococcus neoformans. s una infecci oportunista en malalts de sida i, en general, en persones immunodeprimides, per tamb afecta amb major freqncia a malalts amb insuficincia renal crnica, limfomes o sarcodosi i pacients amb terpies prolongades amb corticosteroides.

Etiologia i incidncia.
La distribuci de la criptococcosi s mundial i la seva prevalena ha augmentat en els darrers 20 anys per diverses causes, incloent-hi l'augment de la incidncia de la SIDA i l's generalitzat de frmacs immunosupressors. 

En humans, C. neoformans provoca tres tipus d'infeccions:
 Criptococcosi cutnia;
 Criptococcosi pulmonar ;
 Criptococcosi del sistema nervis central i meningitis criptoccica.  ;

Es creu que la meningitis criptoccica s el resultat de la disseminaci del fong a partir d'una infecci pulmonar no observada.  C. gattii provoca infeccions en persones no immunodeprimides, per les subespcies C. neoformans grubii i C. neoformans neoformans noms acostumen a provocar infeccions clnicament evidents en persones immunodeprimides. Les persones amb immunitat cellular reduda (com els pacients de sida) sn especialment susceptibles a la criptococcosi disseminada.

 Diagnstic.
Els smptomes habitual sn dolor torcic, tos seca, distensi abdominal, cefalea, visi borrosa i confusi. La detecci de l'antigen criptoccic (material capsular) mitjanant cultius de lquid cefaloraquidi, esputs i orina proporciona un diagnstic definitiu. Els hemocultius tamb poden ser positiu en infeccions greus.

 Tractament .
El tractament estndard en pacients que no presenten sida s l'antibitic amfotericina B per via intravenosa, juntament amb l'antifngic flucitosina per via oral. Els pacients de sida sovint tenen una resposta reduda a l'amfotericina B i la flucitosina, de manera que desprs del tractament inicial anterior es pot utilitzar fluconazole oral.

Enllaos externs.
La criptococcosi al Manual Merck. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117119" title="SWIFT" nonfiltered="2960" processed="2953" dbindex="48162">
La Society for Worldwide Interbank Financial Telecommunication ("SWIFT"), o Societat per a les Telecomunicacions Financeres Interbancries Internacionals, constitueix una xarxa de missatgeria financera amb la qual els bancs i societats financeres d'arreu del mn, transmeten els missatges concernents a les transaccions financeres.

La SWIFT tamb comercialitza amb software i serveis destinats a ms de 8000 institucions financeres de ms de 200 pasos .

Aquesta societat cooperativa es regeix pel dret belga, i t su a La Hulpe (prop de Brusselles).

SWIFT es va fundar a Brusselles en 1973, recolzat per 239 bancs en 15 pasos. Va ajudar a establir un llenguatge en com per a les transaccions financeres, un sistema de procs de dades compartides i una xarxa de telecomunicacions mundial. Els procediments d'operaci fonamentals, regles per a definir responsabilitats, etc. van ser establits en 1975 i el primer missatge SWIFT es va enviar en 1977.

Referncies.


Enllaos externs.
 Lloc oficial de SWIFT;
 WIFE, una llibreria java de codi obert per processar missatges SWIFT;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117120" title="Edafosaure" nonfiltered="2961" processed="2954" dbindex="48163">

L' edafosaure (Edaphosaurus, gr. "llangardaix terrestre") s una gnere extingit de rptils sinpsids que visqu a Europa i Amrica del Nord a principi del Permi. Aquest pelicosaure era un herbvor de tres metres de longitud i 1,5 d'alada. s parent proper de Dimetrodon tot i no pertnyer a la mateixa famlia. 


 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117123" title="Guerra d'Eslovnia" nonfiltered="2962" processed="2955" dbindex="48164">
La Guerra d Eslovnia, tamb anomenada Guerra dels deu dies (en eslov: Slovenska osamosvojitvena vojna,  Guerra d'Independncia d'Eslovnia  o desetdnevna vojna  Guerra dels deu dies"), va ser un conflicte militar breu entre Eslovnia i Iugoslvia en 1991 desprs de la declaraci d'independncia eslovena.

Antecedents. 
Desprs de la mort del president iugoslau Josip Broz Tito, al 1980, varen aflorar les tensions tniques, religioses i econmiques existents.

El 1989 Slobodan Milosevic, des de 1986 President del Comit Central de la Lliga dels Comunistes de Srbia es convertia en president de Srbia, la ms gran i ms poblada de les sis repbliques iugoslaves. L'abril 1990, Eslovnia celebrava les seves primeres eleccions multipartit democrtiques, guanyades per la Coalici DEMOS.

Preparatius per la guerra. 
El 23 de desembre de 1990, Eslovnia feia un referndum sobre independncia que obtingu amb un 88% del vot. El govern eslov era ben conscient que el govern federal de Belgrad podria utilitzar la fora militar contra els moviments independentistes eslovens. Immediatament desprs de les eleccions eslovenes, l'Exrcit Popular Iugoslau (JNA) anunci que una nova doctrina de defensa s'aplicaria a tot el pas. La doctrina de l'era Tito de "Defensa general del poble", en el qual cada repblica mantenia una fora de defensa territorial (teritorialna obramba o TO), seria d'ara endavant reemplaada per un sistema de defensa dirigit centralment. Les repbliques perdrien el seu paper en matria de defensa i els seus TOs es desarmarien i es subordinarien a l'oficina central de la JNA a Belgrad.

El govern eslov es resistia a aquests moviments, assegurant-se que la majoria dels equipaments TO eslovens quedaven fora de les mans del JNA. Tamb declarava en una esmena constitucional aprovada el 28 de setembre de 1990 que les TOs restaven sota el comandament nic del govern eslov. Alhora, el govern eslov posava creava una estructura de comandament alternatiu secret, conegut com les Estructures de Maniobra de Protecci Nacional (Manevrska struktura narodne zasite, o MSNZ). Aquesta era una instituci existent per antiquada, que noms existia a Eslovnia, i que estava pensada per permetre a la repblica formar una estructura de defensa ad hoc, semblant a una defensa civil. Era d'una importncia insignificant abans de 1990, amb armes antiquades i pocs membres. Tanmateix, el govern encapalat per la DEMOS s'adon que el MSNZ es podria adaptar per proporcionar una organitzaci parallela a les TOs i que estaria totalment en mans del govern eslov.

Quan l'exrcit iugoslau intent prendre el control de les TOs eslovenes, les estructures de comandament varen ser, simplement, reemplaades pel MSNZ. Entre maig i octubre de 1990, uns 21,000 membres de les TOs i de policia es mobilitzaven secretament cap a l'estructura de comandament de MSNZ, sent el govern federal completament inconscient. El govern eslov tamb emprenia una planificaci detallada d'una campanya militar contra el JNA, amb la creaci d'un pla operacional i tctic abans de novembre de 1990 - ms de set mesos abans que el conflicte comencs. Gow, James & Carmichael, Cathie. Eslovnia i els eslovens, pg. 174-178. C. Hurst, Londres, 1999. 
Els eslovens eren conscients que no podrien resistir el JNA per molt temps. Amb el ministre de defensa Janez Jana, adoptaven una estratgia basada en un enfoc de guerra asimtrica. Les unitats TOs portaria a terme una campanya de guerrilles, utilitzant armes antitanc i mssils antiaeris per parar una emboscada a les unitats del JNA. Les columnes de tancs es podrien atrapar destruint els vehicles de capalera i cua de la columna en un terreny favorable - per exemple, en una carretera forestal estreta on s limitat l'espai per a la maniobra  ; permetent que la resta fos neutralitzada ms fcilment. Per la preparaci d aquestes accions, el govern eslov comprava furtivament sistemes de mssils lleugers a provedors estrangers, especialment el mssil antiaeri SA-7 Greal (Strela) i el sistema antitanc de disseny alemany Armbrust. Les tctiques d'atac llampec i de distracci eren les preferides, per calia evitar un enfrontament directe ja que la potncia superior del JNA hauria estat molt difcil de vncer.

Al front diplomtic, ni la Uni Europea ni els Estats Units estaven disposats a reconixer la independncia eslovena i defensaven durament la continutat d'una Iugoslvia unificada. El govern eslov buscava ajuda internacional negociant una desintegraci pacfica de Iugoslvia per era refusat pels pasos occidentals que deien que preferien tractar amb una federaci nica ms que amb nombrosos estats petits. Tanmateix, els eslovens afirmaven que no tenien cap elecci pressionant per la independncia, donada la manca percebuda de comproms amb els valors democrtics per part de les autoritats de Belgrad.

Conflicte. 

Vegeu Tamb: Guerra dels Balcans;

Eslovnia inesperadament declar la independncia el 25 de juny de 1991, encara que havia anunciat prviament que ho faria el 26 de juny. Aquest "aven" en la data d'independncia era un element crtic del pla eslov per tenir un primer avantatge en el conflicte esperat. El govern eslov en ple esperava que els militars iugoslaus responguessin amb fora el dia de la declaraci d'independncia o en breu desprs. Avanant secretament la data en 24 hores, els eslovens desorienten al govern iugoslau, que havia posat 26 de juny com la data per als seus moviments. 

Encara que per l'exrcit iugoslau era inflexiblement oposat a la independncia eslovena, estava dividit sobre qu fer. El cap de personal del JNA, coronel-general Blagoje Adi , defensava una operaci militar a gran escala per treure el govern eslov i per portar "forces sanes" per alimentar en la repblica.  El seu superior poltic, el Ministre de Defensa Iugoslau coronel-general Veljko Kadijevi , insistia en una aproximaci ms cautelosa  ; essencialment una demostraci de fora que convenceria el govern eslov de tirar enrere la seva declaraci d'independncia. Desprs d'un breu debat, Kadijevi convencia amb la seva proposta. Allcock, John B.Conflicte en l'Anterior Iugoslvia , pg. 274. ABC-CLIO, Denver, 1998

s confs quants membres civils del govern iugoslau estaven implicats en la decisi de recrrer a la fora a Eslovnia. Ante Markovi , el President de la Junta de Govern Federal (equivalent a primer ministre) va declarar que el govern federal no havia estat informat de les accions de l'Exrcit. Mesi, Stjepan. "La carretera a la guerra" a  Les Guerres de Crocia i Bsnia-Herzegovina, 1991-1995 ed. Branka Maga i Ivo ani . Frank Cass, Londres, 2001 

26 de juny de 1991. 
El mat de 26 de juny, les unitats del 13 Cos de l'Exrcit Iugoslau marxaven de les seves casernes a Rijeka, Crocia movent-se cap a la frontera eslovena amb Itlia. El moviment immediatament condua a una reacci dura dels eslovens locals, que organitzen barricades espontnies i manifestacions en contra de les accions del JNA. No hi havia, fins ara, cap lluita, i els dos costats semblaven tenir una poltica no oficial de no ser el primer per obrir foc.

En aquell moment, el govern eslov ja havia posat en acci el seu pla d'agafar el control dels punts fronterers de la repblica i l'aeroport internacional a Brnik. El personal encarregat dels punts fronterers era, en la majoria dels casos, eslovens, aix l'adquisici pels eslovens simplement equivalia a canviar d'uniformes i insgnies, sense cap enfrontament. Aix s'emprenia, en paraules de Janez Jansa, per "establir la nostra sobirania en el triangle clau, el control de frontera-duana-aire." Citat en  Camps de Batalla Balcnic, ibid.
Els passos per la frontera eren una font essencial d'ingressos. Les taxes de duana des dels passos italians i austracs representaven un 40% del pressupost federal de Iugoslvia. A ms a ms, per tenir control de les fronteres, els eslovens establiren posicions defensives en contra d'un possible atac de JNA. Aix significava que el JNA hauria de disparar els primers trets, que permetrien el eslovens retratar als militars iugoslaus com agressors.

 27 de juny de 1991. 
Els moviments de tropa de JNA tenien lloc en les primeres hores del 27 de juny. Una unitat del 306a Regiment Antiaria del JNA, amb base a Karlovac, Crocia, creuava la frontera eslovena a Metlika. Unes quantes hores ms tard, una columna de tancs i transportis de personal blindats de la 1era. Brigada Blindada del JNA marxava de les seves casernes a Vrhnika prop de la capital eslovena, Ljubljana, dirigint-se a l aeroport de Brnik. Arribaven unes quantes hores ms tard i prenien control de les installacions. A l'est, les unitats de JNA marxaven de Maribor dirigint-se pel pas fronterer prxim a entilj i la vena ciutat de Dravograd. Les forces aries iugoslaves deixaven caure propaganda dissuasiva sobre diverses parts d'Eslovnia que portaven missatges una mica contradictoris: "Us convidem a la pau i cooperaci!" i "Tota la resistncia s'aixafar." Esmentat en Camps de Batalla Balcnic, pg. 59
En les primeres hores de 27 de juny el lideratge eslov va estar al cas dels moviments del JNA. El lideratge militar del Cinqu Districte Militar, que incloa Eslovnia, estava en contacte telefnic amb el president eslov Milan Ku an, dient-li que la missi de les tropes es limitava a prendre els passos fronterers i l'aeroport. Es va convocar precipitadament una reuni de la presidncia eslovena en la que Ku an i la resta dels membres decideixen la resistncia armada. Silber, Laura & Poc, Allan. Els mort de Iugoslvia . Ping, Londres, 1995
El govern eslov havia rebut avisos de que el JNA utilitzaria helicpters per transportar forces especials a localitzacions estratgiques. El govern emet un avs als Militars del 5 Comandament de la JNA del districte de Zagreb que si es continuaven utilitzant helicpters, serien abatuts. L'avs era desats pel lideratge de JNA, que encara creia que els eslovens es farien enrere abans que lluitar. Aix era, tanmateix, un mal clcul desastrs. A la tarda de 27 de juny, els TOs eslovens dispar contra dos helicpters del JNA abatent-los sobre Ljubljana i matant els ocupants (un dels quals, irnicament, era un pilot eslov).

Els TOs tamb prenia posicions al voltant de casernes de JNA a diverses localitzacions, assetjant-los eficament, i llanant una srie d'atacs contra forces del JNA per tot Eslovnia. A Brnik, una unitat TO atacava les tropes de JNA que custodiaven l'aeroport, i a Trzin hi ha un tiroteig amb quatre soldats de JNA i un soldat eslov morts i la rendici de la unitat de JNA. Els atacs tamb eren llanats per unitats eslovenes a columnes de tancs de JNA a Pesnica, Ormo i Koseze, prop de Ilirska Bistrica. Una columna de tancs de la 32a Brigada Mecanitzada del JNA, avanant des de Varadin a Crocia, era bloquejada a Ormo prop de la frontera eslovena i es trobava incapa de travessar la barrera eslovena.

Malgrat la confusi i les lluites, el JNA acomplia els objectius de la seva missi militar. Abans de mitjanit del 27 de juny havia capturat tot els passos al llarg de la frontera italiana, tot excepte tres passos a la frontera austraca i uns quants dels punts de pas nous establerts al llarg de la frontera eslovena amb Crocia. No obstant, moltes de les seves unitats quedaven bloquejades en posicions vulnerables al llarg d'Eslovnia.

28 de juny de 1991. 
Durant la nit del 27-28 de juny les forces de la defensa territorial eslovena van rebre l'ordre de desencadenar una ofensiva general contra el JNA. Les ordres del ministre eslov de defensa van ser les segents:
 En tots els llocs de la Repblica d'Eslovnia on les forces armades tinguin avantatge tctic seran dutes a terme accions ofensives contra unitats i installacions de l'enemic. L'enemic ser comminat a retre's, de la manera ms oportuna seran adoptades les mesures necessries per facilitar la rendici, fent s de tot l'armament disponible. Durant les operacions, es disposar el necessari per a la protecci i evacuaci de la poblaci civil.
Al llarg de tota la jornada es van succeir els combats. La columna de tancs que havia estat atacada el dia anterior a Pesnica va ser bloquejada mitjanant barricades espontnies dels eslovens compostes per camions a Strihovec, uns quants quilmetres al sud de la frontera amb ustria, i va ser atacada per unitats de la policia i TOs eslovenes. Sengles atacs aeris organitzats per recolzar a la columna iugoslava emboscada a Strihovec acabaven amb la vida de quatre camioners. A Medvedjek, Eslovnia central, una altra unitat de tancs del JNA va ser bloquejada per barricades de camions, i la resposta aria va matar altres camioners. Es van desencadenar forts combats tamb a la ciutat fronterera de Nova Gorica, a escassos metres de la ciutat italiana de Gorizia, on forces especials eslovenes van destruir tres tancs T-55 del JNA i van capturar uns altres tres, caient quatre soldats del JNA i retent-se prop de 100.
Altres passos fronterers que havien estat represos pel JNA, com el d'Holmec, van caure durant el dia a mans eslovenes. A Holmec l'intercanvi de foc acab amb la vida de dos combatents de la TO eslovena i tres iugoslaus, aix com amb la rendici de la resta de la unitat del JNA, 91 soldats. L'aquarterament del JNA a Bukovje, a prop de Dravograd, va ser assaltat per les forces eslovenes, mentre el dipsit d'armes de Borovnica queia al seu torn a mans eslovenes, augmentant significativament el subministrament d'armes per a la seva defensa territorial.
La fora aria iugoslava va actuar al llarg de tot el territori eslov al llarg del dia, per es va deixar veure especialment en els combats entorn de l'aeroport internacional de Brnik, on els atacs mataven dos periodistes austracs i ferien de gravetat quatre pilots d'Adria Airways. Aix mateix, s'atacava des de l'aire la caserna general eslovena a Ko evska Reka i es llanaven altres atacs menors contra repetidors de rdio i televisi a Krim, Kum, Nanos i Trdinov vrh, tractant de silenciar la veu del govern eslov.
En finalitzar aquesta jornada de combats, l'exrcit federal mantenia la majoria de posicions represes anteriorment, per havia comenat a perdre terreny rpidament. Estava comenant tamb a tenir problemes amb les desercions massives dels eslovens adscrits al JNA, que senzillament abandonaven les files o es passaven a l'enemic. En aquest punt, tant les tropes al terreny com el comandament central de Belgrad semblava vacillar, sense encertar quin havia de ser el segent pas.

29 de juny de 1991. 
El despuntar dels combats intensifica al seu torn la recerca d'una sortida diplomtica impulsada per la Uni Europea; no en va, els combats s'havien produt especialment en zones frontereres amb ustria i Itlia, com en Nova Gorica, ciutat eslovena que literalment forma un continu urb amb la ciutat italiana de Gorizia. En aquest punt, una troica de ministres d'assumptes exteriors de la Comissi Europea es reuneix amb representants iugoslaus i eslovens a Zagreb durant la nit del 28 al 29 de juliol, acordant un alto el foc que no arribar a respectar-se.
Durant el mat del dia 29 s'encadenen una srie de victries militars per al bndol eslov: les tropes iugoslaves a l'aeroport internacional de Brnik es rendeixen a les forces eslovenes, que havien penetrat a les installacions al llarg de la nit; al nord, diversos tancs del JNA sn capturats a Stihovec i immediatament reconvertits en una companyia cuirassada de la TO eslovena; forces especials iugoslaves, tractant de desembarcar als voltants de Hrvatini, sn rebutjades pels eslovens emboscats; al punt, el JNA perd els passos fronterers de Vrtojba i entilj, i com ve succeint al llarg de la jornada, el seu arsenal capturat no serveix per a cap altra cosa per potenciar les forces armades eslovenes.
L'exrcit iugoslau envia un ultimtum a les autoritats eslovenes perqu cessin el foc a les nou hores del dia 30, ultimtum que l'assemblea eslovena rebutja, cridant a una soluci dialogada que no obvi la demanda independentista..

30 de juny de 1991. 
Diverses escaramusses se succeeixen al llarg d'aquest ltim dia de juliol de 1991: Les forces eslovenes capturen l'estratgic tnel de Karavanke, que travessa els alps en direcci a ustria; nou tancs iugoslaus sn capturats a Nova Gorica, aix com tota la guarnici del JNA a Dravograd: ni ms ni menys que 16 oficials i 400 soldats. La rendici d'aquestes i altres guarnicions, com les de Tolmin i Bovec, permet que tot l'equip militar capturat sigui rpidament redistribut entre les forces eslovenes.

1 de juliol de1991.
Tenen lloc ms escaramusses amb forces eslovenes que capturen una installaci del JNA a Nova Vas, al sud de Ljubljana.  El polvor de municions del JNA a rni Vrh s'incendia i queda destrut en una explosi massiva, fent malb bona part de la ciutat. Tanmateix, el eslovens capturen magatzems a Pe ovnik, Bukovlak i Zaloka Gorica, apressant uns 70 camions de munici i explosius.

La columna del 306 regiment d'artilleria de defensa lleugera de l'aire del JNA es retir de la seva posici a Medvedjek i es dirig al bosc de Krakovski (Krakovski gozd) prop de la frontera croata. Cau en un bloqueig prop de la ciutat de Krko i s rodejat per les forces eslovenes, per es negava a rendir-se, probablement esperant ajuda.

Mentrestant, el comandament del JNA buscava perms per canviar el ritme de les seves operacions. El Ministre de Defensa Veljko Kadijevi  informava al gabinet iugoslau que el primer pla del JNA - una operaci limitada per assegurar els passos fronterers d'Eslovnia havia fracassat, i que era el moment de posar en marxa el pla alternatiu, una invasi a gran escala i imposici del rgim militar a Eslovnia. Per, el gabinet - encapalat en aquell moment pel serbi Borislav Jovi  - rebutja autoritzar tal operaci. El cap de personal del JNA, General Blagoje Adzi , estava furis i pblicament denunciava "els rgans federals  contnuament ens dificulten demanant negociacions, mentre ells eslovens ens estan atacant amb tot els mitjans." Citat a Camps de batalla Balcnics, pg. 64 

2 de juliol de 1991. 
La lluites ms fortes de la guerra varen tenir lloc durant el 2 de juliol, que va ser un dia de desastres per al JNA. La columna de tancs del JNA al bosc Krakovski era atacat de forma sostinguda per unitats TOs, forant-lo a rendir-se. Unitats del Quart Cos Blindat del JNA intentava arribar des de Jastrebarsko a Crocia per eren batuts prop de la ciutat fronterera de Bregana. Les TOs eslovenes organitzen exitosos atacs  contra els passos de frontera a entilj, Gornja Radgona, Ferneti i i Gorjansko, capturant-los i prenent un cert nombre de tropes del JNA.  Una llarga negociaci entre el JNA i forces  TOs  t lloc durant la tarda i el vespre a Dravograd, i unes quantes installacions del JNA al llarg del pas passen a les forces eslovenes.

A les nou del vespre, la Presidncia eslovena anunciava un alto el foc unilateral. Tanmateix, era rebutjat pel comandament del JNA, que prometia "prendre control" i aixafar la resistncia eslovena.

 3 de juliol de 1991.
Un gran comboi blindat del JNA marx des de Belgrad el mat del 3 de juliol, aparentment, en direcci a Eslovnia. Mai no arribaria; segons el oficial comptable, va ser a causa de les avaries mecniques. No obstant, els observadors han suggerit que la ra real per a aquest moviment de tropes era posicionar el JNA pel seu atac imminent a la regi croata oriental d'Eslavnia.

Les lluites continuen a Eslovnia, amb una fora de relleu del JNA que es dirigeix per al pas fronterer de Gornja Radgona aturant-se a prop de Radenci. Les forces del JNA al pas fronterer de Kog, tamb sn atacades per unitats TOs. Al vespre, el JNA acceptava un alto el foc i una retirada a les casernes.

4-6 de juliol de 1991. 
Amb un alto el foc ara en vigor, els dos bndols es retiren. Les forces eslovenes prenien control de tots els passos fronterers del pas, i a les unitats del JNA se'ls permetia retirar-se pacficament a les casernes i creuar la frontera cap a Crocia.

7 de juliol de 1991 i posteriors. 
La Guerra dels Deu Dies era formalment acabada amb l'acord de Brioni, signat a les croates Illes Brioni, prop de Pula. Els termes eren clarament favorables a Eslovnia; s'acceptava una moratria de tres mesos sobre la independncia eslovena  - que en termes prctics tenia poc impacte real - i la policia eslovena i les forces armades es reconeixien com sobiranes al seu territori.

S'acceptava que totes les unitats militars iugoslaves marxarien d'Eslovnia, fixant amb el govern iugoslau, com a termini, el final d'octubre per completar el procs. El govern eslov insistia que la retirada hauria de continuar en els seus termes; no es permetia al JNA prendre molt del seu armament pesat ni equipament, que ms tard va ser desplegat localment o venut a unes altres repbliques iugoslaves. La retirada comen aproximadament deu dies ms tard i es completava a prop del 26 d'octubre.

Baixes. 
A causa de la curta durada i baixa intensitat de la guerra, les vctimes varen ser poques. Segons estimacions eslovenes, els JNA patiren 44 baixes i 146 ferits, mentre que els eslovens varen tenir 18 morts i 182 ferits. Dotze estrangers varen morir al conflicte, principalment periodistes i camioners de Bulgria que s'havien trobat a la lnia de tir. 4.692 soldats del JNA i 252 policies federals eren capturats pel costat eslov. Segons avaluacions de postguerra fetes pel JNA, les seves prdues materials equivalien a 31 tancs, 22 transports blindats de personal, 6 helicpters, 6.787 armes d'infanteria, 87 peces d'artilleria i 124 armes de defensa aries fetes malb, destrudes o confiscades. El dany material era bastant lleuger, a causa de la curta durada de la guerra.

Acusacions per crims de guerra .
L'incident Holmec . 
L'estaci de frontera a Holmec era la localitzaci d'un crim de guerra presumpte coms per forces TO, filmat per l'emissora de radiodifusi pblica austraca ORF. Les seqncies de vdeo mostren soldats que estan drets o que caminen lentament amb les mans alades, sostenint un llenol blanc en un intent aparent de rendir-se, a un grup petit del JNA. Moments posterior, se senten trets i els soldats cauen al terra. Ni l'origen del foc ni el seu efecte exacte no resulten clarament visibles en la seqncia de vdeo. Els oficials eslovens mantenen que els soldats del JNA saltaven per cobrir-se i no varen ser tocats, i que la qesti s'havia investigat minuciosament fa anys. Tanmateix, l'incident ha fet esclatar un debat pblic renovat desprs que les seqncies es mostressin l emissora de TV srbia B92 el 2006, amb molts afirmant que es disparava i matava als soldats per tropes TO i que els eslovens estan intentant tapar l'afer. ("Oficial serbi acusa tropes eslovenes de crims de guerra", 04-08-2006 Informe de Premsa Associat, "Eslovnia nega les reclamacions serbies de crims de guerra" 04-06-2006 Informe Slovenian News Agency STA, "Jansa Protests a Kostunica sobre Declaracions en Holmec" 04-06-2006 Informe d'Agncia de Notcies BETA) El dest dels soldats del JNA identificats en les seqncies ha estat seguit, tanmateix, i tots han estat declarats vius 15 anys desprs del conflicte.

 Aspectes estratgics de la guerra. 
Les accions de les forces eslovenes era en gran part manats per l'estratgia militar ideada alguns mesos abans i estaven estretament integrats amb un pla de gesti de mitjans de comunicaci igualment detallat. Un centre de mitjans de comunicaci internacional es va establir abans del brot de conflicte amb Jelko Kacin designat per actuar com el ministre d'informaci i la imatge pblica eslovena. El govern eslov reeixidament presentava el conflicte com un cas de "David contra Goliat", una lluita entre una democrcia emergent i un estat comunista autoritari, i les columnes de tancs iugoslaus inevitablement portaven el record de les protestes de la Plaa de Tian'anmen de 1989 noms dos anys abans. Es guanyava una solidaritat internacional considerable i una cobertura de mitjans de comunicaci favorable a la causa eslovena.

Els eslovens tenia l'avantatge d'una moral superior, comparada amb els seus adversaris a l'exrcit iugoslau. Molts dels soldats aparentment no s'adonaven que estaven participant en un enfrontament real, ms que en un exercici, fins que eren atacats en una operaci militar real. El cos d'oficials estava dominat per serbis i montenegrins i en molts casos ideolgicament compromesos amb la uni iugoslava. Per els soldats rasos eren reclutes, que no tenien gens d'inters en la lluita a Eslovnia. Dels soldats del 5 Districte Militar, destinat a Eslovnia, en un 1990 un 30% eren albanesos, un 20% croats, un 10% musulmans bosnis, un 15 a 20% serbis i montenegrins, i un 8% eslovens.
L'estratgia eslovena depenia d'un cert nombre de jugades arriscades. Eslovnia no podria haver resistit el JNA gaire temps si l'exrcit federal en pes hagus portat l'acci, per els seus lders havien desanimat al comandament del JNA d'arriscar-se a tenir moltes vctimes civils. En l'arena diplomtica, el govern eslov havia apostat que la comunitat internacional intervindria per pressionar a Iugoslvia a desistir - una altra vegada, una suposici en la qual varen encertar. Els eslovens eren tamb ben conscients que el govern serbi de Slobodan Milosevic no es preocupava per la independncia eslovena, donat la manca de cap minoria srbia significativa al pas. El 30 de juny, el Ministre de Defensa General Kadijevi suggeria un atac massiu contra Eslovnia a la presidncia federal iugoslava per descompondre la resistncia inesperadament forta.  Per el representant serbi, Borisav Jovi , impression l'establiment militar declarant que Srbia no donava suport a ms accions militars contra Eslovnia. Srbia estava en aquest punt ms preocupada per la situaci a Crocia, fins i tot abans que la guerra hagus acabat, les tropes del JNA ja s'estaven recollocant per a l'imminent guerra a Crocia.

Conseqncies de la guerra. 
La Guerra dels Deu Dies va tenir conseqncies importants per a tots els seus participants.

Per a Eslovnia, la guerra marcava la ruptura decisiva amb Iugoslvia. Era oficialment reconeguda per tots els estats membre de la Comunitat Europea el 15 de gener, de 1992 i s'incorpor a les Nacions Unides el 22 de maig, junt amb els altres estats postiugoslaus.

Amb Crocia com una franja intermdia entre Srbia i Eslovnia, aquesta podia mantenir la seva independncia i la seva posici com la ms estable i prspera de les anteriors repbliques iugoslaves i s'unia a la Uni Europea l'1 de maig de 2004.

La guerra condua a una srie de canvis essencials en el costat iugoslau. El JNA rpidament perd tot el seu personal eslov i croat, esdevenint, gaireb totalment, en serbi i montenegr. La seva actuaci pobra a Eslovnia i ms tard a Crocia desacredit al seu lider - Kadijevi  qui era reubicat com ministre de defensa el gener de 1992, i Adi  era forat a jubilaci mdica. La idea de conservar una Iugoslvia unitria s'havia d'abandonar desprs de la derrota a Eslovnia i es reemplaaria per la concepci de Milosevic de "tot el serbis en un estat" (mpliament conegut com la "Gran Srbia ).

Crocia no va estar directament implicada en la guerra, encara que el seu territori s'utilitzava com la base per a les incursions del JNA a Eslovnia. El paper del govern croat resultava controvertit; molts eslovens consideraven que els croats, que tamb estaven buscant la independncia, haurien d'haver intentat com a mnim obstruir l'esfor de guerra iugoslau. La seva expressi pblica de neutralitat en el conflicte eslov decebia molts eslovens, qui consideraven que aquella poltica era una mena de traci. Aix deixava un grau de recel que contribuiria a unes relacions tenses entre els dos pasos durant uns quants anys.

Notes.
   
Fonts. 
 Allcock, John B. et al. Conflicte en l'antiga Iugoslvia . ABC-CLIO, Denver, 1998;
 Gow, James & Carmichael, Cathie. ' ' Eslovnia i els eslovens. C. Hurst, Londres, 1999 ;
 Gow, James. ' ' els Projecte de Serbi i els seus Adversaris ' '. C. Hurst, Londres 2003 ;
 Les guerres a Crocia i Bsnia-Herzegovina, 1991-1995,  ed. Branka Magas i Ivo ani . Frank Cass, Londres 2001 ;
 Svajncer, Brigadier Janez J "Guerra a Eslovnia 1991", Slovenska vojska, maig de 2001.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117124" title="Bordetella pertssica" nonfiltered="2963" processed="2956" dbindex="48165">

La bordetella pertssica (Bordetella pertussis) s un eubacteri gramnegatiu amb morfologia cocobacil del gnere bordetella. A diferncia de la bordetella broncosptica, no s mbil.

s l'agent causal de la tos ferina. Degut a l'acci de les seves toxines destrueix les cllules epitelials de l'arbre bronquial. L'nic reservori d'aquest bacteri s l'home, i s molt contagis.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117125" title="ISDA" nonfiltered="2964" processed="2957" dbindex="48166">
ISDA (International Swaps and Derivatives Association, "Associaci Internacional de Swaps i derivats") s una organitzaci professional que agrupa els majors actors del mercat de derivats de crdit.

L'objectiu principal de l'organitzaci s establir un marc de referncia mitjanant contractes estndard. La importncia de l'organitzaci en la negociaci d'aquest tipus de productes prov de la bilateralitat dels contractes (OTC - Over The Counter), s a dir, que no es tracta d'un mercat organitzat amb regles especfiques.

A ms de les activitats legals i poltiques, la ISDA treballa en el FpML (Financial products Markup Language), un estndard de XML per a la indstria dels derivats OTC.

Enllaos externs.
  International Swaps and Derivatives Association Inc.;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117126" title="Tiranosaure" nonfiltered="2965" processed="2958" dbindex="48167">

El tiranosaure (Tyrannosaurus, "rptil tir") fou un gnere de dinosaures terpodes celurosaures que visqueren a Amrica del Nord occidental a finals del perode Cretaci, al Maastrichti, fa entre 68 i 65 milions d'anys.

Les seves restes fssils sn escasses. Fins el 2006 s'han trobat trenta espcimens, que inclouen noms tres cranis complets. Els primers espcimens trobats tingueren un paper important en la Guerra dels Ossos. Tyrannosaurus rex s el dinosaure carnvor ms conegut en la cultura popular.

Descobriment.
La localitzaci de tots els descobriments esta restringida a Amrica del Nord. El primer exemplar (una vrtebra parcial) fou descobert per Edward Drinker Cope l'any 1892 i es va descriure com Manospondylus gigas. Fou atribuida al Tyrannosaurus rex l'any 1912 per Henry Fairfield Osborn. Barnum Brown, el conservador auxiliar del Museu Americ d'Histria Natural, trob el segon esquelet a Wyoming l'any 1900. Aquest exemplar fou originalment anomenat Dynamosaurus imperiosus en el mateix document en el que el Tyrannosaurus rex fou descrit. Si no hagus estat per l'ordre de les pgines, Dynamosaurus s'hagus convertit en el nom oficial. El material original del Dynamosaurus resideix en les colleccions del Museu d'Histria Natural de Londres.

Caracterstiques.
El tiranosaure fou un dinosaure depredador summament poders que arrib a mesurar entre 12 i 14 metres de longitud i entre 5 i 6 d'alada, amb un pes d'entre 4 i 8 tones. El tiranosaure presentava un gran crani d'1'75 metres aprovisionat de fosses oculars i nasals que l'ajudaven a disminuir el pes i no deixar caure la presa mentre la consumia. El seu crani t molts ossos fusionats, de manera que presentava poca mobilitat per en canvi s d'una estructura ms slida. Tyrannosaurus tenia un cos de proporcions mitjanes, que no era ni molt robust ni molt prim, per si pesat. El coll era gruixut i musculs per curt.

Seqncia de protenes.
L'1 de gener del 2007 Swiss-Prot va anunciar haver pogut seqenciar tres fragments de protenes de collagen mitjanant espectrometria de masses d'un fragment de teixit tou conservat del dinosaure. La seqncia ms antiga seqenciada abans que aquesta era la d'una magnlia de feia entre 17 i 20 milions d'anys, convertint-se la del tiranosaure no noms en la primera de dinosaure que s'hagi pogut mai seqenciar sin tamb en la ms antiga de totes.

Referncia.


Enllaos externs.
 Notcia de la troballa de teixit tou en un fssil de T. rex ;
 Sobre el T.rex a Duiops ;
 La web de Sue ;
Entrada a l'NCBI amb enllaos a les seqncies peptdiques;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117131" title="Derivat financer" nonfiltered="2966" processed="2959" dbindex="48168">

Un derivat financer, instrument derivat o simplement derivat s un instrument financer el preu del qual "deriva" del d'un altre actiu. Generalment prenen forma de contracte amb el que dues parts acorden una transacci basada en el valor d un actiu subjacent o una altra dada, en un punt particular en el temps. La classificaci general de derivats sn els futurs, els forwards, les opcions, i els swaps.

Els dos principals derivats financers sn els futurs i les opcions financeres:
 El seu valor canvia en resposta als canvis d'una taxa d'inters, d'un preu de les accions, d'un preu de matries primeres cotitzades, d'una taxa de canvi de monedes, d'un ndex o d'un indicador de preus, d'una qualificaci o d'un ndex creditici o d'una variable semblant a les anteriors (sovint denominada "subjacent").
 Requereix una inversi inicial neta molt petita o nulla, respecte a un altre tipus de contractes que tenen una resposta semblant davant de canvis en les condicions del mercat. ;
 Es liquidar en una data futura.

 Utilitzaci .
La utilitzaci general dels derivats s reduir el risc d una de les parts mentre que ofereix un potencial d un alt benefici (a mesura que creix el risc) per l altre. L alta varietat d actius subjacents potencials i les alternatives de pagament fa que hi hagi al mercat una alta varietat de contractes de derivats per negociar. Els derivats poden estar basats en actius com matries primeres, accions, bons, tipus d inters, tipus de canvi, altres ndex (com els ndexs de mercats borsaris o l ndex de preus al consumidor (IPC), o fins i tot en ndexs de condicions meteorolgiques, o altres derivats). El seu funcionament determina tan la quantitat com la data de venciment del pagament.

 Cobertura .
Una de les utilitzacions dels derivats s com a eina per transferir el risc prenent una mateixa per oposada posici en el mercat de futurs en contra de la matria primera subjacent. Per exemple, un agricultor comprar/vendr contractes de futurs d una collita d un/a un especulador abans de fer la collita, l agricultor pretn aix vendre la collita abans d haver-la realitzat. Prenent una posici en el mercat de futurs, l agricultor minimitza el risc de la fluctuaci de preus. 

 Especulaci i arbitratge .
Per suposat, els especuladors poden negociar amb altres especuladors com tamb amb els que utilitzen els futurs com a cobertura. En la majoria de mercats de derivats financers, el valor de les negociacions especulatives s molt ms alta que el valor de les negociacions per cobertura. Aix com l especulaci, els negociadors de derivats poden tamb buscar per oportunitats d arbitratge entre diferents derivats en actius subjacents idntics o molt semblants. Els derivats com opcions, futurs, o swaps, generalment ofereixen el millor benefici possible per apostar a l ala o a la baixa del preu de l actiu subjacent. Per exemple, una persona pot creure que una companyia farmacutica pot trobar una cura pel cncer en el prxim any. Si el negociant compra una acci per 10 , i s apuja fins a 20  quan el descobriment ja s ha realitzat, el negociant pot realitzar un 50% de benefici. Si la mateixa persona paga 1 per l opci de compra a 20  quan l acci noms en val 10 , el negociant rep per un preu ms baix uns 10  de benefici, i per tant, un apalancament molt ms alt del benefici per un cost de 1 l opci.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117132" title="Derivats de crdit" nonfiltered="2967" processed="2960" dbindex="48169">
Els derivats de crdit sn contractes financers bilaterals (Over The Counter   OTC) pels quals una de les parts busca cobrir-se del risc de crdit d'un determinat instrument i transferir-ho a la contrapartida a canvi d'una prima peridica. Es tracta de derivats els subjacents del qual sn obligacions de pagament d'emissors pblics o privats (o dit d'una altra forma, el valor de mercat del risc de crdit de dits emissors).

Els riscos de crdit (default o event) corresponen a esdeveniments definits en el contracte: fallida, liquidaci, falta de pagament per l'entitat de referncia, degradaci de la qualificaci de l'empresa per les agncies de qualificaci (Moody's, Standard & Poor's, FitchRatings entre d'altres), etc...

En tractar-se de contractes financers bilaterals, els actors del mercat solen usar contractes estndard a fi de negociar contractes estandarditzats per ser mes lquids. Els actors del mercat solen referir-se a les clusules ISDA 2003 (internacional swaps and derivatives association inc.) que estableixen un marc legal per a la negociaci d'aquest tipus de productes.

Els derivats de crdit ms comuns sn els Credit Default Swap (CDS) i els Equity Default Swap (EDS).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117133" title="La Missi" nonfiltered="2968" processed="2961" dbindex="48170">







La Missi s un barri de la ciutat de Palma, situat administrativament en el Districte Centre. Est delimitat per la Rambla dels Ducs de Palma, la Plaa Major, el carrer de Sant Miquel i el carrer dels Oms.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117134" title="OTC" nonfiltered="2969" processed="2962" dbindex="48171">
La negociaci Over The Counter (OTC) s una negociaci bilateral d'instruments financers (accions, bons, matries primeres o derivats de crdit). Aquest tipus de negociaci ve a ser el contrari de la negociaci en un mercat organitzat en el que es poden negociar accions o futurs.

Un contracte OTC s un contracte en el qual les dues parts es posen d'acord sobre les modalitats de liquidaci de l'instrument. Per als derivats de crdit, els acords solen prendre com a marc les clusules de l'International Swaps and Derivatives Association (ISDA).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117136" title="Comissi Nacional del Mercat de Valors" nonfiltered="2970" processed="2963" dbindex="48172">
La Comissi Nacional del Mercat de Valors (CNMV) (en castell: Comisin Nacional del Mercado de Valores) s un organisme dependent del Ministeri d'Economia i Hisenda, fundat l'any 1988, encarregat de la supervisi dels mercats de valors a Espanya.

El seu objectiu s vetlar per la transparncia d'aquests mercats i la correcta formaci de preus en els mateixos, aix com la protecci dels inversors. En l'exercici d'aquestes competncies rep un important volum d'informaci, gran part de la qual est continguda en els seus registres oficials i s de carcter pblic.

L'acci de la CNMV com a rgan de control se centra principalment sobre:
les societats que emeten valors per a ser collocats de forma pblica ;
els mercats secundaris de valors ;
les empreses que presten serveis d'inversi i les institucions d'inversi collectiva;
 
Sobre ells la Comissi exerceix una supervisi de carcter prudencial buscant garantir la seguretat de les seves transaccions i la solvncia del sistema. Tamb a travs de l'Agncia Nacional de Codificaci de Valors, assigna el codi ISIN amb validesa internacional a totes les emissions de valors que es realitzen a Espanya.

Presidents de la CNMV.
2007-actualitat: Julio Segura Snchez;
2004-2007: Manuel Conthe Gutirrez;
2001-2004: Blas Calzada Terrados;
2000-2001: Pilar Valiente Calvo;
1996-2000: Juan Fernndez-Armesto Fernndez-Espaa;
1988-1996: Luis Carlos Croissier Batista;

Enllaos externs.
 Plana de la CNMV ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117137" title="Codi ISIN" nonfiltered="2971" processed="2964" dbindex="48173">
ISIN, acrnim d'International Securities Identification Numbering system.

El codi ISIN t com a finalitat identificar de forma unvoca a un valor mobiliari a nivell internacional. Es compon de 12 carcters alfanumrics amb l'estructura segent:

Els dos primers corresponen al codi del pas de l'agncia de codificaci que assigna el codi segons es tracti de valors de renda fixa, renda variable, ADRs, etc. ;
Els segents nou carcters contenen el codi nacional d'identificaci del valor en cada pas. L'estructura i grandria d'aquest codi queden al criteri de l'agncia de codificaci del pas. ;
L'ltim carcter s un dgit de control. ;

A Espanya, la CNMV a travs de l'Agncia Nacional de Codificaci assigna codi ISIN als productes segents:
Accions;
Drets de subscripci i warrants;
Opcions financeres;
Futurs;
Participacions en Fons d'Inversi;
Subjacents ;
Deute pblic ;
Obligacions, cdules, bons i participacions hipotecries emeses per entitats pbliques i privades ;
Pagars d'empresa ;

Poden dirigir-se a l'Agncia Nacional de Codificaci per a sollicitar l'assignaci de codi ISIN:
Entitats emissores;
Bancs ;
Caixes d'Estalvis;
Entitats de Crdit ;
Societats i Agncies de Valors ;
Mercats de Valors i de productes derivats ;
Servei de Compensaci i Liquidaci de Valors (SCLV) ;
Institucions d'Inversi Collectiva. ;

El sollicitant d'assignaci ha de facilitar a l'Agncia les dades i la documentaci necessria perqu es pugui constatar l'existncia de l'emissi i la caracterstica de valor codificable. Per a consultar codis d'emissions estrangeres n'hi ha prou amb dirigir consulta a aquest mateix organisme.

Enllaos externs.
 Consulta de codis ISIN a la CNMV;
 Norma tcnica per a la codificaci ISIN a Espanya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117140" title="Ornitommid" nonfiltered="2972" processed="2965" dbindex="48174">

Els ornitommids (Ornithomimidae, imitadors d'aus) foren una famlia de dinosaures terpodes adaptats a la carrera, amb coll llarg, urpes esmolades i pocs dents. El seu disseny que recorda al de les actuals aus corredores, com l'estru. Eren omnvors i herbvors. Visqueren al Cretaci superior al continent Laursia.

 Gneres .
Dromiceiomimus;
Gallimimus;
Ornithomimus;
Pelecanimimus;
Struthiomimus;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117145" title="Taningia" nonfiltered="2973" processed="2966" dbindex="48175">

Taningia s un gnere de calamar de la famlia Octopoteuthidae. L'estatus de Taningia persica s questionable.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117152" title="Le Havre" nonfiltered="2974" processed="2967" dbindex="48176">


Le Havre s un municipi francs, situat al departament del Sena Martim i a la regi de l'Alta Normandia. L'any 2005 tenia 183.900 habitants.

Situat a la riba sud dreta de l'estuari del Sena, al canal de la Mnega, t, juntament amb Marsella un dels dos principals ports de Frana.


Histria.

La ciutat de Le Havre fou fundada el 8 d'octubre de 1517 per Francesc I). Va tenir un gran creixement demogrfic grcies al dinamisme del seu port.

La ciutat fou condecorada amb la Legi d'Honor el 18 de juliol de 1949.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117153" title="Gat (desambiguaci)" nonfiltered="2975" processed="2968" dbindex="48177">

Biologia:  un gat s un mamfer domstic de la famlia dels felins;
Histria: Gat era una antiga ciutat filistea;
Eines: un gat, s un estri que serveix per aixecar objectes pesats;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117155" title="Acord de Brioni" nonfiltered="2976" processed="2969" dbindex="48178">
L'Acord de Brioni s un document signat a les illes Brioni (Brijuni), (prop de Pula, Crocia) el 7 de juliol de 1991 pels representants de la Repblica d'Eslovnia, Repblica de Crocia i de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia (SFRY) sota el patrocini poltic de la Comunitat Europea. Amb aquest document, el SFRY aturava totes les hostilitats en territori eslov, acabant aix la Guerra d'Eslovnia mentre Eslovnia i Crocia congelaven les activitats  d'independncia per un perode de tres mesos.

Participants a les negociacions .
La delegaci de l'UE estava formada per ministres d'assumptes exteriors de tres pasos: Hans van den Broek (Holanda), Jacques Poos (Luxemburg) i Joo de Deus Pinheiro (Portugal).

La delegaci iugoslava consistia de Ante Markovi , president del govern federal; Petar Graanin, ministre de l'interior; Budimir Lonar, ministre d'afers exteriors; vicealmirall Stane Brovet, ajudant del ministre de defensa, i membres de la presidncia collectiva del SFRY, sense els dos membres dels districtes autnoms de Srbia, per incloent-hi al Borislav Jovi , llavors president del SFRY.

Eslovnia estava representada per Milan Ku an, president de la repblica; Lojze Peterle primer ministre; Dimitrij Rupel, ministre d'afers exteriors; Janez Drnovek, llavors representant eslov a la presidncia iugoslava, i Frana Bu ar, president del parlament eslov.

Crocia estava representat per Franjo Tu man, president de la repblica.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117158" title="Gran Premi de Sucia del 1973" nonfiltered="2977" processed="2970" dbindex="48179">
Resultats del Gran Premi de Sucia de Frmula 1 de 1973, disputat al circuit d' Anderstop el 17 de juny de  1973.

 Resultats .



 Altres .

 Pole: Ronnie Peterson;

 Volta  rpida: Denny Hulme 1' 26. 146;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117159" title="Orangutan de Borneo" nonfiltered="2978" processed="2971" dbindex="48180">

L'Orangutan de Borneo (Pongo pygmaeus o Pongo pygmaeus pygmaeus) s una espcie d'Orangutan endmica de l'illa de Borneo. s una mica ms alt que l'orangutan de Sumatra, l'altra espcie d'orangutan. Tamb s ms comuna, amb uns 45.000 exemplars en vida salvatge davant dels 7.500 de l'altra espcie. Estan en seris risc d'extingir-se degut a la destrucci del seu hbitat i a qu moltes cries sn capturades, matant els adults, per posar-les en zoos. L'orangutan de Borneo t una vida d'uns 35 o 40 anys en vida salvatge, per en un zoo es pot allargar fins als 60.

 Comportament .
L'orangutan de Borneo s ms solidari que l'orangutan de Sumatra. Dos o tres orangutans que tinguin territoris sobreposats poden interactuar per petits perodes de temps. Els fills s'estan amb les seves mares dins que assoleixen l'edat dels 8 o 9 anys. Tenen una llarga infantesa, si es compara amb d'altres micos.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 The Borneo Orangutan Survival Foundation (BOS) ;
 ARKive - imatges i pellcules de l'Orangutan de Borneo (Pongo pygmaeus) ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117163" title="Audincia" nonfiltered="2979" processed="2972" dbindex="48181">

 Telecomunicacions:
 Audincia (mitjans de comunicaci) s el pblic que rep missatges a travs d'un mitj de comunicaci, habitualment televisi o rdio.
Mxima audincia;
 Dret:
Audincia s el moment processal en que s'addueixen raons o es presenten les proves en un judici.
Una Audincia s un tribunal de justcia. Vegi's:
Audincia Nacional a Madrid.
Audincia Provincial. N'hi ha una a cada capital de provncia de l'Estat Espanyol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117166" title="Driopitec" nonfiltered="2980" processed="2973" dbindex="48182">

Els driopitecs (Dryopithecus) varen ser un gnere de micos que varen viure a la part oriental d'frica durant el perode del Mioc superior, fa entre 12 i 9 milions d'anys, i que podria haver estat l'antecessor de l'home modern.

Desprs de desenvolupar-se al sud de la Vall del Rift, es va expandir al llarg de tota sia i Europa.

Era un animal arborcola i del seu hbitat obtenia el seu aliment, fruites i fruits del bosc.

Enllaos externs.
Mikko's Phylogeny Archive;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117167" title="Logronyo" nonfiltered="2981" processed="2974" dbindex="48183">

La ciutat de Logronyo (en castell Logroo) s la capital de la Comunitat Autnoma de La Rioja.

Banyada pel riu Ebre, Logronyo ha estat histricament un lloc de passada i encreuament de camins, tals com el cam de Sant Jaume, i de fronteres, disputada entre els antics regnes de la Pennsula Ibrica durant l'edat mitjana. En l'ltim segle, la ciutat ha experimentat un creixement demogrfic lent per significatiu respecte a les poblacions properes, provocat principalment pels moviments migratoris des d'altres comarques de la regi.

 Personatges illustres .
 Ams Ruiz Lecina poltic socialista i diputat per Tarragona a les eleccions de 1931, 1933 i 1936.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117172" title="Gran Premi de Sucia del 1974" nonfiltered="2982" processed="2975" dbindex="48184">
Resultats del Gran Premi de Sucia de Frmula 1 de 1974, disputat al circuit d' Anderstorp el 9 de juny de  1974.

 Resultats .



 Altres .

 Pole:  Patrick Depailler 1' 24. 758;

 Volta rpida:  Patrick Depailler 1' 27. 262  (a la volta 72).









 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117177" title="Urbanitzaci" nonfiltered="2983" processed="2976" dbindex="48185">
Una urbanitzaci  ve de la paraula Urbis del llati s un conjunt de construccions humanes situades generalment a l'antic medi rural, seguides d'altres poblacions. No es tracta d'un poble prpiament dit, perqu consta bsicament de cases, antigament sobretot de segona residncia, i no solen tenir serveis. s un complex residencial que depn d'un municipi en concret. Amb el creixement, poden acabar esdevenint barris de poblacions ms grans.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117180" title="Playa del Carmen" nonfiltered="2984" processed="2977" dbindex="48186">


Playa del Carmen (en maia modern: Xaman Ha' o Playa) s una ciutat de la costa del Mar del Carib situada a l'estat de Quintana Roo (Mxic), sent la capalera del municipi de Solidaridad. s la tercera ciutat ms poblada de Quintana Roo desprs de Cancn i Chetumal. 


Enllaos externs.
  Tot sobre Playa del Carmen (informaci general, mapa, directori i ms);
  Govern de Solidaridad;
  TodoRiviera.com Directori, Mapes, Notcies, i Classificats de tota la Ribera Maia;
  Hotels a Playa del Carmen;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117183" title="La fida Ninfa" nonfiltered="2985" processed="2978" dbindex="48187">
La fida Ninfa s una pera en tres actes d'Antonio Vivaldi (RV 714) composta l'any 1732 sobre un llibret de Scipione Maffei.

Representada per primera vegada el 6 de gener de 1732 en ocasi de la inauguraci del Teatro Filarmonico de Verona, s una obra de maduresa. El risc de monotonia que engendra la successi de les ries i recitatius s hbilment romput per diversos conjunts. Es compten dos duos, un trio, un quartet, un quintet, i un sextet.

L'acci t lloc a Naxos. Dos germans, Osmino i Tirsi, s'han criat de forma independent a l'illa sense saber de la seva relaci. Osmino, rebatejat Morasto pels seus segrestadors ha estat escollit pel rei pirata Oralto per ser un dels seus lloctinents. Tirsi, anomenat Osmino (el nom real del seu germ) dedica la seva vida a buscar el plaer.

Vivaldi va rebre l'encrrec de l'pera el 1729. Va acabar el seu treball l'any segent, per La fida ninfa no va ser tanmateix representada a temps. Les crniques de l'poca en donen l'explicaci: importants concentracions de tropes alemanyes es trobaven llavors a les fronteres de la Repblica i els oficials d'aquests exrcits havien demanat l'autoritzaci d'anar a Verona per assistir a la primera representaci de l'pera. Per els dirigents venecians estaven preocupats per deixar-los comprovar la feblesa dels exrcits de la Repblica in situ. L'pera va ser doncs sacrificada al secret militar. Vivaldi, obligat a esperar, va tenir tanmateix la satisfacci d'inaugurar, amb La fida ninfa, el nou teatre de Verona. Maffei, l'autor del llibret, va financiar ell mateix l'pera i es va gastar per a l'escenificaci vint mil ducats - suma realment excepcional per a l'poca.

L'obra va ser recuperada a la Cort Imperial de Viena el 1737, en una revisi representada sota el ttol Il giorno felice. Va restar en l'oblit fins a una nova representaci l'any 1958 al Thtre des Champs Elyses de Pars. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117189" title="Otatea" nonfiltered="2986" processed="2979" dbindex="48188">

Els bambs Otatea sn del gnere de la famlia pocia i de la subfamlia bambusoides.

Otatea s un gnere de bambs originaris de Mesoamrica i en especial de Mxic. El nom prov del nahuatl otatl, que significa canya forta. El gnere comprn 3 espcies, de la qual el ms conegut s el bamb mexic que plora (Otatea acuminata).



Espcies.
 Otatea acuminata;
 Otatea fimbriata;
 Otatea glauca;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117192" title="Pleioblastus" nonfiltered="2987" processed="2980" dbindex="48189">

Els bambs Pleioblastus sn del gnere de la famlia Poaceae i de la subfamlia bambusoides.

El gnere Pleioblastus agrupa espcies de bambs corredors nans i petits amb  fulles persistents. Aquestes espcies sn orindes la majoria de Jap, i antigament van ser classificades en el gnere Arundinaria, opini que encara defensen molts botnics.

Espcies.
 Pleioblastus akebono;
 Pleioblastus amarus;
 Pleioblastus argenteostriatus;
 Pleioblastus chino (Franch. & Sav.) Makino 1961;
 Pleioblastus distichus (Mitford) Nakai 1932;
 Pleioblastus fortunei;
 Pleioblastus gauntlettii;
 Pleioblastus gramineus (Bean) Nakai 1925;
 Pleioblastus hindsii (Munro) Nakai 1925;
 Pleioblastus humilis, tamb classificat com a Arundinaria pumila;
 Pleioblastus juxianensis;
 Pleioblastus kongosanensis;
 Pleioblastus linearis;
 Pleioblastus nagashima (Lat.-Marl. ex Mitford) Nakai 1933;
 Pleioblastus oleosus T. H. Wen 1928;
 Pleioblastus pumilus  (Mitford) Nakai 1933, tamb classificat com a Arundinaria pumila;
 Pleioblastus pygmaeus (Miq.) Nakai 1934;
 Pleioblastus shibuyanus;
 Pleioblastus simonii (Carriere) Nakai 1925;
 Pleioblastus viridistriatus, tamb classificat com a Arundinaria viridistriata;
 Pleioblastus xestrophyllus;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117194" title="Judith Butler" nonfiltered="2988" processed="2981" dbindex="48190">
Judith Butler (1956  ) s professora del departament de retrica i literatura comparada de la universitat de Califrnia, Berkeley. Butler es una destacada pensadora feminista i lesbiana. Una de les contribucions ms destacades es la seva teoria sobre la performativitat del sexe i la sexualitat. Conegut s que el constructivisme ens parla de la construcci del gnere, o del que s el mateix, que els rols de gnere sn fets socials i no rols naturals. Per Butler sobrepassa el gnere i afirma que el sexe i la sexualitat lluny d'sser quelcom natural sn, com el gnere, quelcom construt.

Butler arriba a aquesta conclusi basant-se en les teories de Freud i Lacan. D'aquest ltim treu el concepte d'aquelles posicions sexuals que suposen un trauma el ocupar-les. Davant la por a ocupar alguna d'aquestes, l'individu es colloca en una heterosexualitat falogocntrica, es a dir, una heterosexualitat regida per la normativa del imperialisme heterosexual mascul en la que assumir la sexualitat heterosexual implica assumir un sexe determinat.

A ms de Freud i Lacan, Butler t influencies de Foucault i Derrida. De Foucault extreu el concepte de poder sense subjecte i que es concretitza en el poder que t el discurs o el llenguatge per crear. Per aquests discurs es un discurs sense subjecte, on l'individu no t paraules prpies, sin que es el discurs mateix el que vehicula els valors i les normes, en aquests cas, del imperialisme heterosexual. D'en Derrida assumeix el concepte de deconstrucci que ella expressa com a resignificaci del discurs, es a dir, el fet de resignificar les paraules. Un exemple d'aquesta resignificaci es la paraula "queer" que passa de ser un insult a considerar-se l'expressi d'un moviment d'alliberament i dignitat homosexual. 

Bibliografia en catal i castell.
Butler, Judith. Et al., El gaz saber, introducci als estudis gais i lsbics, Llibres de l'ndex (2000);
Butler, Judith, Mecanismo psquicos del poder : teoras sobre la sujecin. Ediciones Ctedra, S.A. (2001);
Butler, Judith. Et al., Mujeres y transformaciones sociales. El Roure Editorial, S.A. (2001);
Butler, Judith. El grito de Antgona. El Roure Editorial, S.A. (2001);
Butler, Judith. Lenguaje, poder e identidad. Editorial Sntesis (2004);
Butler, Judith. Deshacer el gnero. Ediciones Paids Ibrica, S.A. (2006);
Butler, Judith. Cuerpos que importan. Paids (2002);
Butler, Judith. El gnero en disputa. Paids (2001);

Vegeu tamb.
 Teoria Queer;
 Cyborg;

 Enllaos externs .
theory.org.uk - Judith Butler Resources;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117199" title="Sasa" nonfiltered="2989" processed="2982" dbindex="48191">

Els bambs Sasa o Sasaella sn del gnere de la famlia Poaceae i de la subfamlia bambusoides.

El gnere Sasa agrupa espcies de bambs nans i petits, d alada mxima tres metres, de rizoma corredor. Generalment tenen fulles amples.
Espcies.
 Sasa tessellata;
 Sasa kurilensis;
 Sasa latifolia;
 Sasa nagimontana;
 Sasa nipponica;
 Sasa oshidensis;
 Sasa palmata;
 Sasa ramosa;
 Sasa senanensis;
 Sasa shimidzuana;
 Sasa tsuboiana;
 Sasa veitchii;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117204" title="Musclo zebrat" nonfiltered="2990" processed="2983" dbindex="48192">

El musclo zebrat (Dreissena polymorpha) s un mollusc bivalve d'origen rus (de la mar Cspia). Ms petit que els seus cosins marins, es nodreix de plncton per filtraci de l'aigua.

Aspecte.
El musclo zebrat es caracteritza per tenir una forma triangular. Generalment pot arribar a una llargada d'entre 26 i 40 mm i a una amplada d'entre 17 i 20 mm. La closca acostuma a ser de color marr fosc fins a negre, amb lnies de color marr clar.

El musclo zebrat s l'nic d'entre els musclos d'aigua dola que, en estat larvari, no es fixa enlloc i pot flotar.

Origen.
Les restes ms antigues de musclo zebrat sn del Mioc. Fins al segle XVIII, la poblaci a Europa minva paulatinament. El trnsit martim i fluvial n'afavoreix la reproducci i el musclo s'estn des de la mar Negra riu Danubi amunt. Els musclos viatgen enganxats al buc o, en forma de larva, a l'aigua de llast dels vaixells. A causa del creixent transport martim, cap a la dcada del 1980 aquests musclos van comenar a expandir-se pels llacs de Nord-amrica.

Problemtica.
El musclo zebrat s una espcie molt competitiva, que s'enganxa a les plantes aqutiques i a musclos ms grossos. Aix provoca una pertobaci i un perill per a la diversitat dels ecosistemes. A ms, com a fouling, provoquen desperfectes en els sistemes de canalitzaci i refrigeraci en centrals hidrolectriques i similars; encara que aix es pot evitar mitjanant l's de determinats tipus de filtres.

necs i altres ocells aqutics, en canvi, treuen profit d'aquesta nova font d'aliments.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117212" title="Isaac Glvez Lpez" nonfiltered="2991" processed="2984" dbindex="48194">

Isaac Glvez Lpez (Vilanova i la Geltr, 20 de maig de 1975 - Gant, Blgica, 25 de novembre de 2006) fou un ciclista catal que combin ruta (pertany a l'equip Illes Balears) i pista, tot fent parella amb el mallorqu Joan Llaneras.

En pista, fou campi del mn de ciclisme amb Joan Llaneras i en ruta, fou un sprinter que debut com a professional el 2000 amb l'equip KELME-Costa Blanca.  Guany diverses etapes en proves ciclistes, la majoria, a l'esprint.

Mor el 26 de novembre de 2006 en xocar amb Dimitri De Fauw a la 66a edici dels Sis Dies de Gand, Blgica, a les 00:30, en la modalitat de Madison. 

Palmars.
 Clssica d'Almera - 2000;
 1 etapa del GP de los Mosqueteros - 2001;
 1 etapa de la Volta ao Alentejo - 2001;
 1 etapa de la Challenge a Mallorca - 2002;
 2 etapes de la Challenge a Mallorca - 2003;
 1 etapa de la Setmana Catalana - 2004;
 1 etapa de la Volta a Catalunya - 2004;
 1 etapa del Critrium Internacional - 2005;
 2 etapes de la Challenge a Mallorca - 2006;
 1 etapa dels 4 dies de Dunkerque - 2006;
 Medalla d'or en la modalitat de Madison 50 km del Campionat mundial de ciclisme en pista - 1999.
 Medalla d'or en la modalitat de Madison 50 km del Campionat mundial de ciclisme en pista (Bordeus) - 2006.
 Medalla d'argent en la modalitat de Madison 50 km del Campionat mundial de ciclisme en pista - 2000.
 Medalla d'argent en la modalitat de Madison 50 km del Campionat mundial de ciclisme en pista - 2001.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117216" title="Roc Blanc" nonfiltered="2992" processed="2985" dbindex="48195">
El Roc Blanc s un barri de Terrassa, a la part occidental del districte 4 o de Ponent, situat entre el marge dret del transvasament de la riera del Palau i la carretera d'Olesa. T una superfcie de 0,46 km2 i una poblaci de 5.133 habitants el 2005.

Est limitat al nord-oest per la via del ferrocarril Barcelona-Manresa de la RENFE, al nord i a l'est per la Ronda de Ponent, al sud per la carretera d'Olesa (C-58) i l'autopista Terrassa-Manresa (C-16) i a l'oest pel nucli de Can Tries, dins el terme municipal de Viladecavalls, al lmit del qual s'aixeca el tur del Roc Blanc (297 m) que dna nom al barri.

Depn de la parrquia de Maria Auxiliadora, a la Maurina. La festa major s el segon cap de setmana de juny.

 Histria .
Les primeres cases del barri es van construir vora la carretera d'Olesa cap al final de la dcada del 1940 i foren seguides per altres edificacions cap a l'interior, als carrers de Bailn i Npols, al vessant del torrent de les Gueraldes, en un lloc allat que era conegut pels vens com les Illes Perdudes, o ms aviat pel nom en castell, Islas Perdidas. L'enllumenat pblic no hi va arribar fins a la dcada del 1970 i cap al final del segle XX va ser objecte d'un pla especial per a la urbanitzaci i rehabilitaci del barri.

 Llocs d'inters .
L'antic Parc de Desinfecci, construcci modernista de 1920, obra de Josep Maria Coll i Bacard, petit edifici circular coronat per una torre cilndrica i amb arcs parablics a les obertures. Situat vora la carretera d'Olesa.
El carrer de Valent Almirall s fams al barri per els tres bars que t i el local de "Loterias y Apuestas del Estado";
El Bar Restaurant Roc Blanc de el carrer Pablo Iglesias 33.
Plaa del Roc Blanc, amb un fntatic parc i una gran plaa inagurada en 1996.

Enllaos externs.
Associaci de Vens del Roc Blanc;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117220" title="Heinrich Lbke" nonfiltered="2993" processed="2986" dbindex="48196">


Heinrich Lbke (Sauerland, Rin del Nord - Westfalia, 14 d'octubre de 1892   Bonn, 6 d'abril de 1972) fou un poltic alemany, membre de la Uni Demcrata Cristiana d'Alemanya i President de la Repblica Federal Alemanya del 1959 al 1969.

Fou ministre d'agricultura en el govern de Rin del Nord-Westfalia des de 1947 fins a 1952, ministre d'agricultura en el govern federal des de 1953 fins a 1959 i president de la Repblica Federal Alemanya de 1959 a 1969.

Heinrich Lbke era un home d'origen humil, fill d'un sabater i agricultor de Sauerland, Rin del Nord-Westfalia. Fou designat per Konrad Adenauer com a candidat a la presidncia federal, un crrec amb funcions representatives, perqu consider que el perfil de Lbke era l'ideal per a evitar crtiques als seus projectes poltics per part del Cap d'Estat. Lbke derrot Carlo Schmid, el candidat a la presidncia federal dels socialdemcrates en la segona volta del procs d'elecci. 

Lbke era un mal orador, circumstncia per la que fou objecte de freqents pardies, especialment en los ltims anys en la presidncia quan la seva memria es va veure afectada per la seva edat.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117224" title="Apis mellifera" nonfiltered="2994" processed="2987" dbindex="48197">

Apis mellifera s l'espcie d'abella, anomenada abella europea, domstica o melfera, que t una major distribuci al mn. Originria d'Europa, l'frica i part d'sia, va ser introduda a Amrica i Oceania. Va ser classificada per Carl von Linn el 1758. A partir de llavors nombrosos especialistes van descriure varietats geogrfiques o subespcies que, en l'actualitat, superen la trentena.

Referncies.
 DECRET 110/2003, de 15 d'abril, pel qual es declara espcie d'inters especial l'abella de la mel a Catalunya. DOGC nm. 3870 - 24/04/2003. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. (Pg. 8164) ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117225" title="Theodor Heuss" nonfiltered="2995" processed="2988" dbindex="48198">


Theodor Heuss (Brackenheim, Baden-Wurtemberg, 31 de gener de 1884 - Stuttgart, 12 de desembre de 1963)  fou un poltic alemany. Primer president de la Repblica Federal Alemanya i tercer en la histria d aquest pas (desprs de Friedrich Ebert i Paul von Hindenburg). 

 Biografia .

Nasqu a Brackenheim, vora de Heilbronn. Estudi Historia de l'Art i "estudis estatals" a Munic i Berln, doctorant-se en 1905, a Munic. En acabar els estudis treball com a periodista d'afers poltics i presid la revista Die Hilfe des de 1905 fins a 1912.

En 1908 es cas amb Elly Heuss-Knapp (1881-1952), amb la que va tenir un fill.

De 1912 a 1918 rest al capdavant de l'edici del peridic Neckarzeitung. A Berln tamb treball per a un butllet de notcies setmanal de contingut poltic, Deutsche Politik.

Va morir el 1963 a la ciutat de Stuttgart.

 Trajectria poltica .

En 1910 es va afiliar al partit Partit Progressista Popular (Fortschrittliche Volkspartei), en el qual va romandre fins a 1918. Entre 1923 i 1926 va publicar la revista "La Naci Alemanya" (Die Deutsche Nation). Heuss es va fer membre del Partit Democrtic Alemany (Deutsche Demokratische Partei), (DDP), agrupaci hereva, des de 1918, del partit Fortschrittliche Volkspartei i va ser escollit membre del Reichstag de 1924 a 1928 i de 1930 a 1933. 

En 1933, juntament amb la resta dels seus companys del grup parlamentari del DDP, va acceptar, sense estar conforme, votar a favor de la Llei de Plens Poders (Ermchtigungsgesetz) que va atorgar Adolf Hitler poders quasidictatorials i va suposar la fi de la Repblica de Weimar. Molt aviat Theodor Heuss va passar a formar part de l'oposici al nazisme, es va unir a organitzacions clandestines liberals i va mantenir contactes amb el moviment de resistncia (Widerstand), durant el Tercer Reich, fins al final de la Segona Guerra Mundial.

Heuss es va convertir en el primer ministre de cultura de l'Estat de Baden-Wrttemberg desprs de la guerra. En 1946 i 1947 va impartir classes de Histria a l'Escola Tcnica de Stuttgart. Va ser cofundador de la secci en l'estat de Baden-Wrttemberg del Partit Democrtic Popular, Demokratische Volkspartei, actualment conegut com a Partit Liberal Demcrata (FDP) i va ser membre del parlament de l'estat esmentat entre 1946 i 1949. El 12 de desembre de 1948, va ser escollit cap del Partit Liberal Demcrata. 

Va advocar per la uni dels partits liberals de les zones alemanyes occidentals. Va formar part de l'Assemblea Parlamentria (Parlamentarischer Rat) que va tenir gran influncia en la redacci de la Constituci de la Repblica Federal Alemanya (Grundgesetz). Desprs de l'elecci del primer Bundestag (parlament alemany), ja vigent la nova constituci, Theodor Heuss va arribar a la direcci de l'Estat al ser escollit president el 12 de setembre de 1949 per la Convenci Federal Alemanya (Bundesversammlung) davant de Kurt Schumacher. En 1954 va ser reelegit per a un altre mandat fins el 12 de setembre de 1959.

Heuss va considerar important recuperar la confiana de la comunitat internacional, les seves visites d'Estat van ajudar a normalitzar les relacions dels pasos occidentals amb la Repblica Federal Alemanya. Recolz l'acostament entre Konrad Adenauer i Robert Schuman, que va conduir a l'establiment de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA), punt de partida de l'actual Uni Europea. 

Heuss no va estar d'acord amb el rearmament i la creaci del nou exrcit d'Alemanya Occidental (Bundeswehr) en 1955.
 
Enllaos externs.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117229" title="Pieter Brueghel el Vell" nonfiltered="2996" processed="2989" dbindex="48199">



Pieter Brueghel el Vell o Bruegel (c.1525   9 de setembre de 1569) fou un pintor i gravador flamenc conegut pels seus paisatges i escenes camperoles. De vegades rep el nom de "Brueghel pags" per distingir-lo d'altres membres de la famlia, per hom normalment es refereix a ell quan el context no deixa clar de quin "Brueghel" es tracta. A partir de 1559 va treure la 'h' del seu nom i va comenar a signar les seves pintures com a Bruegel.

Vida.

Es t constncia que va nixer a Breda, per no se sap del cert si aquest nom designa la ciutat homnima dels Pasos Baixos o la Bree flamenca, actualment a Blgica, que en llat tamb rep el nom de Breda.

Fou deixeble de Pieter Coecke van Aelst, amb la filla del qual, Mayke, es va casar ms tard. El 1551 va ser acceptat com a mestre pintor al gremi d'Anvers. Va viatjar a Itlia poc desprs, va tornar a Anvers i va installar-se definitivament a Brusselles deu anys ms tard. Va morir en aquesta ciutat el 9 de setembre de 1569.

Va ser el pare de Pieter Brueghel el Jove i Jan Brueghel el Vell. Tots dos van esdevenir pintors, per com que encara eren infants quan llur pare va morir no van rebre educaci pictrica d'ell.

Estil.
Brueghel va pintar en un estil ms simple que el de l'art italianitzant que prevalia en la seva poca. La influncia ms evident en la seva obra s la del vell mestre neerlands Hieronymus Bosch, sobretot en les pintures demonolgiques primerenques de Brueghel com El triomf de la mort i Dulle Griet.

 Obra .




De Brueghel sobreviuen 45 obres autentificades, una tercera part de les quals sn al Kunsthistorisches Museum de Viena. Se sap que se n'ha perdut d'altres. Tamb existeix un gran nombre de dibuixos, gravats i aiguaforts.

Una de les seves obres ms conegudes s La torre de Babel.

 Enllaos externs .
Brueghel a la Web Gallery of Art (en angls);
Brueghel al Kunsthistorisches Museum (en alemany i angls);

Arbre genealgic de la famlia.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117233" title="Frederic I de Prssia" nonfiltered="2997" processed="2990" dbindex="48200">
Frederic III, Margrave elector de Brandenburg. Federic I, com a Rei de Prssia (Kaliningrad, 11 de juliol de 1657 - Berln, 25 de febrer de 1713), membre de la Casa de Hohenzollern, fou el primer rei de Prssia, des del 18 de gener de 1701, fins a la seva mort.

Frederic esdevingu marcgravi elector de Brandenburg i duc de Prssia en 1688, en morir el seu pare Frederic Guillem I. Per raons de prestigi, en un primer moment, va emprar el ttol de "rei" dintre del territori en ser part integrant del Sacre Imperi Rom. L'emperador Leopold I, en agrament pel suport prestat per Frederic durant la Guerra de Successi Espanyola li va concedir al margrave elector de Brandenburg el ttol de rei de Prssia (fins a llavors era duc de Prssia). 

Frederic es va casar tres cops: amb Isabel de Hessen-Kassel, amb la qual va tenir una filla, Llusa Dorotea (1680-1705). Va contreure un segon matrimoni amb Sofia Carlota de Hannover, amb la qual va tenir Frederic Guillem I, que va nixer en 1688 i fou el seu successor. En 1708, es va casar amb Sofia de Mecklenburg.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117234" title="Let It Be" nonfiltered="2998" processed="2991" dbindex="48201">


Let It Be, va se l'ltim disc llanat pels Beatles com grup, tot i que va ser gravat abans que Abbey Road. Editat a Estats Units, va sortir a la venda el 15 de maig de 1970. Es tracta d'un lbum controvertit des de la seva concepci: havent deixat de tocar en viu en 1966 per la impossibilitat de plasmar la seva msica a l'escenari, Els Beatles pretenien gravar un lbum per a tocar en un ltim concert en viu, potser a un vaixell o a un lloc pblic. Per tant, les sessions d'enregistrament del disc (que per aquell temps es deia Get Back, alludint al regressar a les arrels rocanroleres del grup) van comenar a ser filmades, en 1969, pel cineasta Michael Lindsay-Hogg. Els assajos van ser tibants, amb constants discussions entre els membres, que des de discos anteriors denotaven una convivncia cada vegada menor i ms hostil.

Una d'aquestes discussions entre Paul McCartney i George Harrison (qui en cert punt de les sessions va abandonar el grup, per a tornar uns dies desprs) va ser documentada pel cineasta. El grup va treballar en diferents canons, entre composicions noves i vells clssics del rock and roll i Harrison, al tornar, va convidar al tecladista Billy Preston, un msic de soul fams per ser part de la All Starr Band de Ringo Starr, en 1989] als assajos, per a minorar el clima tibant, objectiu que es va assolir.

Els Beatles van enfrontar problemes amb el concert en viu, que va ser susps i canviat de data diverses vegades, encara que mai va ser anunciat al pblic. Aix que el 30 de gener de 1969 van saltar al terrat de l'edifici de la seva corporaci, Apple Corps., situada a l'Av. Twickenham a Londres i van fer un breu concert. Els vianants, que a aquesta hora tornaven d'esmorzar, es van quedar atnits davant la sorpresa del quartet (acompanyat de Preston) tocant a l'aire lliure. Els temes que van tocar son: Don't Let Me Down, Get Back, I've Got a Feeling, Dig a Pony i One After 909, algunes ms d'una vegada. Alg va cridar a la policia, qu va demanar als msics que baixessin el volum. Tot aix va quedar filmat i, juntament amb les sessions d'assaig, Lindsay-Hogg va editar el film Let It Be.

No obstant aix, els enregistraments dels assajos van ser enllaunades i oblidades, ja que els Beatles van decidir comenar a gravar el seu lbum Abbey Road. Poc desprs, John Lennon va decidir que valia la pena rescatar el material i va demanar a Phil Spector que ho produs (era la primera vegada que George Martin, productor de tots els discos del grup, no treballava amb ells). Aix sempre va ser mal vist pels altres, sobretot per Paul McCartney, ja que Spector va introduir les seves famoses "barreres de so", orquestracions suaus i veus femenines en certes canons, perdent una mica el toc de rock and roll que es pretenia a l'inici. L'lbum es va titular, al final, Let It Be.

Va ser l'ltima gravaci oficial dels Beatles a sortir al mercat. Just en aquests moments s'anunciava la seva separaci. Al 2003, McCartney va treure al mercat Let It Be... Naked, que s el mateix lbum, per lliure de la producci de Spector, que va rebre crtiques dividides: uns van pensar que era necessari preservar el so de rock and roll, uns altres van suposar un exercici oportunista per part del ex-beatle.

 Llista de canons .

 Two Of Us;
 Dig a Pony;
 Across The Universe;
 I Me Mine (*);
 Dig It (**);
 Let It Be;
 Maggie Mae (+);
 I've Got A Feeling;
 One After 909;
 The Long and Winding Road;
 For You Blue (*);
 Get Back;

Totes les canons escrites per John Lennon i Paul McCartney; excepte (*) escrita per George Harrison, (**) escrita per Lennon, McCartney, Harrison i Ringo Starr i (+) tradicional, arranjament dels Beatles. Produt per Phil Spector, el 1970.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117235" title="Junkers Ju 87" nonfiltered="2999" processed="2992" dbindex="48202">
Els Junkers Ju 87 o Stuka van ser els ms coneguts bombarders en caiguda de la Segona Guerra Mundial, fcilment reconeixibles per les seves ales amb forma de W, rodes fixes i una sirena.

Va ser provat per la Luftwaffe en la Guerra Civil Espanyola i va ser una de les claus de la Blitzkrieg com a suport aeri per la seva precisi per atacar objectius en caiguda.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117238" title="Gustav Klimt" nonfiltered="3000" processed="2993" dbindex="48203">

Gustav Klimt (Viena, 14 de juliol de 1862 - 6 de febrer de 1918) fou un pintor austrac.

Fou educat en l'escola d'arts i oficis de Viena entre els anys 1879 i 1883, on aprengu les tcniques de les arts decoratives. Klimt tamb fou membre honorari de les universitats de Munic i Viena. Fou el lder fundador de la Wiener Sezession (Secessi de Viena) (1898-1903), el palau de la qual decor el 1902. 

Els seus murals per a la universitat de Viena causaren un gran escndol pel contingut i la tcnica, per la qual cosa abandon els encrrecs pblics i es consagr al retrat. 

El seu estil s bidimensional; el color s un simple element decoratiu, i les figures sn presentades en un univers refinat, ertic i trgic alhora.

Algunes de les seves obres.



Enllaos externs.
Obres de Gustav Klimt a zeno.org;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117244" title="Frederic Guillem II de Prssia" nonfiltered="3001" processed="2994" dbindex="48204">
Frederic Guillem II  (Berln; 25 de setembre de 1744   Potsdam; 16 de novembre de 1797); quart rei de Prssia, regn des de 1786 fins a la seva mort. 


Biografia.

Frederic Guillem era el fill d August Guillem, Prncep de Prssia (el segon fill de rei Frederic Guillem I) y de Luisa Amalia de Brunswick-Lneburg, cunyada de Frederic II el Gran. Nasqu a Berln es va convertir en hereu del tron de Prssia quan va morir el seu pare, en 1758, ja que Frederic II no va tenir fills. Va ser un jove de carcter fcil i amant dels plaers, gens donat a fer esforos de qualsevol tipus, i sensual per naturalesa. El seu matrimoni amb Isabel Cristina de Brunswick Luneburg, filla de Carles I (Duc de Brunswick)   Luneburg, celebrat el 14 de juny de 1765 a Charlottenburg, va ser dissolt en 1769. Posteriorment es va casar amb Frederica Llusa de Hesse-Darmstad, filla de Llus IX, Landgrave de Hesse-Darmstad, el 14 de juliol de 1769, tamb a Charlottenburg. Encara que va tenir amb la seva esposa nombrosa famlia, la seva amant, Guillermina Enke - posteriorment comtessa Lichtenau - va exercir una poderosa influncia sobre ell. Es tractava d'una dona molt ambiciosa i de gran capacitat intellectual. 
 
Frederic Guillem va ser un home singularment b semblat, dotat d'un brillant intellecte, i mecenes de les arts, (Beethoven i Mozart van gaudir dels seus favors, i la seva orquestra privada es va fer famosa a Europa). Per aquesta sensibilitat artstica, li faria escs a un rei de Prssia en vespres de la Revoluci Francesa; i Frederic el Gran, qui l havia emprat per a diversos serveis   notablement en una avortada missi confidencial a la cort de Rssia, en 1780   va expressar obertament la seva aprensi pel carcter del prncep i de qui l envoltaven. El recel va resultar justificat per l'ulterior desenvolupament dels esdeveniments. L'ascens de Frederic Guillem al tro (17 d'agost de 1786) va estar seguit per una srie de mesures destinades a alleugerir les crregues del poble, reformant el opressiu sistema francs de recollecci d'impostos introdut per Frederic i incentivant el comer amb la disminuci dels drets de duana i la construcci de camins i canals. Aix va donar al nou rei molta popularitat entre les masses, mentre les classes educades miraven complagudes l'eliminaci de les restriccions imposades per Frederic sobre l alemany, per l'admissi d'escriptors alemanys a l Acadmia Prssiana, i per l'impuls donat a les escoles i universitats.

Per aquestes reformes van estar viciades des de la seva font. En 1781, Frederic Guillem, llavors prncep de Prssia, inclinat, com moltes naturaleses sensuals, al misticisme, s'havia unit al Rosacreu i havia caigut sota l'influx de Johann Christoff Wollner (1732   1800), fins al punt que, des d'ara, la poltica real fou inspirada per aquell. Wollner, a qui Frederic el Gran havia descrit com  un sacerdot trador i intrigant , havia comenat la vida com a tutor de la famlia del General lvon Itzenplitz, un noble de la Marca de Brandenburg i, desprs de la mort del general i per a escndol del Rei i la noblesa, es va casar amb la filla del general i, amb el suport de sogre, es va installar en una petita hisenda. Pels seus experiments prctics i pels seus escrits, Wollner va guanyar una considerable reputaci com a economista; per la seva ambici no va quedar satisfeta amb aix, i va buscar estendre la seva influncia unint-se, primer, als franmaons i, desprs, als Rosacrucistes.  Sota el seu influx, l'ordre es va estendre rpidament i, aviat, ell es va convertir en el director suprem (Oberhauptdirektor) de diversos cercles que incloen, entre els seus membres, prnceps, oficials i alts funcionaris.

es va interessar en l alqumia i en altres arts mstiques, per tamb va resultar ser un gels defensor de la ortodxia Cristiana, collocada en situaci de perill pel patrocini de Frederic II a la Illustraci Uns pocs mesos abans de la mort de Frederic, va escriure al seu amic, el Rosacrucista Johann Rudolph von Bischoffswerder (1741 - 1803) que la seva major ambici era sser posat al capdavant del departament religis de l'estat, com un indigne instrument en les mans d Ormesus (el nom del prncep dels Rosacrucistes de Prssia),  amb el propsit de salvar milions d'nimes, de la perdici, i portar a tot el pas de retorn a la religi de Jesucrist . Tal va ser home a qui Frederic Guillem II, immediatament desprs del seu ascens al tro, va cridar al seu consell. El 26 d'agost de 1786, wollner va ser designat conseller privat per a les finances (Geheimer Oberfinanzrath) i, el 2 d'octubre de 1786, va ser ennoblit. Encara que no de nom, de fet va ser el primer ministre en tots els assumptes interns: era ell qui decidia, i les reformes fiscals i econmiques del nou regnat van ser l'aplicaci de les seves teories. Tamb Bischoffswerder - fins a llavors un simple alcalde - va ser cridat als consells reals i, per a 1789, era ja un assistent general.

Aquests van ser els dos homes que van embolicar al rei en una xarxa de misteri i intriga rosacrucistes, la qual cosa va obstaculitzar qualsevol possible desenvolupament saludable de la seva poltica i va conduir finalment al desastre. L'oposici a Wollner va ser, al principi, prou fort per a impedir que se li confis el departament de religi; per aix tamb va ser superat amb el temps i el 3 de juliol de 1788 va ser designat conseller privat d'estat i de justcia i cap del departament espiritual per als afers luterans i catlics. 

La guerra va ser declarada a qui molt temps desprs haurien de ser dits  modernistes . El rei, amb la condici que Wollner estigus conforme amb perdonar la seva immoralitat (que Bischoffswerder   per a ser justs amb ell   va condemnar), estava ansis d'ajudar a la croada ortodoxa. El 9 de juliol de 1788 va ser expedit el fams edicte religis que va prohibir als ministres evanglics ensenyar qualsevol cosa que no estigus contingut en la lletra dels seus llibres oficials; va proclamar la necessitat de protegir la religi Cristiana contra els  illustrats  (Aufklrer) i va collocar els establiments educatius sota la supervisi del clergat ortodox. El 18 de desembre de 1788 va ser expedida una nova llei de censura, per a assegurar l'ortodxia de tots els llibres publicats i, finalment, en 1791, va ser establerta, a Berln, una espcie d Inquisici protestant (Immediat-Examinationscommission) per a vigilar tots els crrecs eclesistics i escolstics.

En el seu zel per l'ortodxia, Frederic Guillem va sobrepassar al seu ministre: va retreure l   ociositat i vanitat  de Wollner per la inevitable fallida de l'intent de regular l'opini des del poder i, en 1794, el va privar d'un dels seus crrecs seculars, a fi que pogus tenir ms temps  per a dedicar-se ell mateix a les coses de Du ; en successius edictes, el rei va prosseguir, fins a la fi del seu regnat, fent regulacions  amb vista a mantenir en els seus estats un veritable i actiu Cristianisme, com cam per al genu temor de Du . Els efectes d'aquesta poltica de ceguesa i obscurantisme van pesar molt ms que el bo que pogus resultar dels b intencionats esforos del rei, respecte de la reforma econmica i financera, la qual, a ms, va ser espasmdica i parcial, i va acabar despertant un major descontentament.

Per el ms fatdic para Prssia va ser l'actitud del rei cap a l'exrcit i la policia. L'exrcit va ser el veritable fonament de l'estat Prussi, una veritat que Frederic Guillem I i Frederic el Gran havien comprs plenament; l'exrcit havia estat la primera cura d'aquests i la seva eficincia havia estat mantinguda per la constant supervisi del seu personal. Frederic Guillem, a qui no agradaven els afers militars, va posar la seva autoritat com a "Kriegsherr" (Senyor de la Guerra) en mans d'una comissi depenent d'un suprem collegi de guerra, sota l'adrea del Duc de Brunswick i del general Richard Joachim Heinrich von Mllendorf. Aix va ser el comenament del procs que va acabar en 1806, en la Batalla de Jena.

En tals circumstncies, la intervenci de Frederic Guillem en els assumptes d'Europa no va resultar benfica per a Prssia. La campanya holandesa de 1787, empresa per pures raons familiars va ser reeixida, per no va compensar Prssia el preu de la seva intervenci. Un intent per a intervenir en la guerra de Rssia i ustria contra l Imperi Otom va fallar en el seu objectiu: Prssia no va tenir xit a obtenir concessions de territori, dels seus aliats, i la destituci de Hertzberg (5 de juliol de 1791) assenyala l'aband final de la tradici antiaustraca de Frederic el Gran.

Mentrestant, la Revoluci Francesa havia entrat en la seva fase ms alarmant i, a l'agost de 1791, Frederic Guillem, en la trobada de Pillnitz, va acordar amb l'emperador Leopold II unir-se en suport de la causa del rei Llus XVI de Frana. Per ni el carcter del rei, ni la confusi de les finances prussianes, deguda a les seves extravagncies, prometien cap acci efectiva. El 7 de febrer de 1792, va ser signada una aliana formal, i Frederic Guillem va prendre part, personalment, en les campanyes de 1792 i 1793. La seva acci va tenir obstacles, no obstant aix, per falta de fons, i els seus consells es van concentrar en els assumptes de Polnia, que prometien un bot ms ric, el qual podria ser guanyat per la croada antirevolucionria de Frana. Un tractat subsidiari amb els poders del mar (19 d'abril de 1794) va omplir les seves arques, per la insurrecci en Polnia, que va seguir a la partici de 1793, i l'amenaa de la intervenci de Rssia, el van precipitar a signar, per separat, el Tractat de Basilea, amb la repblica de Frana (5 d'abril de 1795), que va ser vist per les gran monarquies com una traci i va deixar Prssia moralment allada a Europa, a les vespres de la titnica lluita entre els principis monarquics i la revoluci.
 
Prssia havia pagat un preu molt car pels territoris adquirits a costa de Polnia, en 1793 i 1795 i quan, el 16 de novembre de 1797, va morir Frederic Guillem, deix l'estat en fallida i confusi, l'exrcit decaigut i la monarquia desacreditada. Fou succet pel seu fill Frederic Guillem III de Prssia. 
 Descendncia . 
Frederic Guillem II va tenir els segents fills: 
D'Isabel Cristina de Brunswick-Lneburg: ;
Frederica Carlota (1767-1820), qui va arribar a ser Duquessa de York, pel seu matrimoni amb Frederic, Duc de York ;
De Frederica Llusa de Hesse-Darmstadt: ;
Frederic Guillem III de Prssia (1770-1840) ;
Cristina ;
Llus (mort en 1796) ;
Frederica Llusa Guillermina, esposa de Guillem d'Aurenja, posteriorment Rei Guillem I dels Pasos Baixos. ;
Enric ;
Augusta, esposa de Guillem II, Elector de Hesse **Carles Guillem ;
A ms de les seves relacions amb el seu amant amb ttol de noblesa, la comtessa Lichtenau, el rei - qui era francament polgam - va contreure dos  matrimonis de la m esquerra  amb Fraulein von Voss i la Comtessa Donhoff.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117246" title="Premis 31 de desembre" nonfiltered="3002" processed="2995" dbindex="48205">
Els premis 31 de desembre sn uns premis atorgats per l'Obra Cultural Balear a persones o associacions en reconeixement a la seva labor en defensa de la llengua i la cultura catalanes a Mallorca.

Reben aquest nom com a record del dia en qu les tropes del Rei en Jaume entraren a la Ciutat de Mallorca el 1229. S'entreguen anualment pels volts de final d'any en una gran festa.

Es distingeixen diverses modalitats. Cadascun d'ells duu el nom d'un insigne mallorqu:

 Premi Francesc de Borja Moll: Destinat a premiar una entitat que s'hagi destacat a les Illes Balears per la seva dedicaci a la normalitzaci de la llengua, la cultura o la identitat nacional.
 Premi Josep Maria Llompart: Destinat a premiar una persona que s'hagi distingit a les Illes Balears per la seva dedicaci a la normalitzaci de la llengua, la cultura o la identitat nacional. ;
 Premi Emili Darder: Destinat a premiar una iniciativa o experincia en el camp de l'educaci, l'ensenyament o el lleure, d'una manera especial les que tendeixen a la normalitzaci del catal com a llengua vehicular de l'aprenentatge, la renovaci pedaggica o l'educaci mediambiental.
 Premi Bartomeu Oliver: Destinat a premiar una activitat cvica (de dinamitzaci cultural, de recuperaci lingstica, de revaloritzaci de la cultura popular...) desenvolupada dins un determinat mbit territorial o social. Tamb es podr tenir en compte un treball que contribueixi a la recerca o a un millor coneixement de l'mbit en qesti.
 Premi Miquel dels Sants Oliver: Destinat a premiar un treball escrit, editat durant l'any de la convocatria, que prengui el passat o el present de les Illes Balears com a camp d'investigaci o objecte d'estudi.
 Premi Bartomeu Rossell-Prcel: Destinat a premiar una persona menor de trenta-un anys que hagi excellit en el camp de l'animaci cultural, de la investigaci (artstica, humanstica o cientfica) o de la creaci.
 Premi Gabriel Alomar i Villalonga: Destinat a reconixer i promoure els estudis, les actuacions i les aportacions en qualsevol mbit que, tenint en compte el conjunt dels Pasos Catalans, hagi perms expressar amb tota normalitat la catalanitat de les Balears, i hagi contribut a conixer, difondre i respectar aquesta realitat. La Junta Directiva de l'OCB s, des del 1993, el jurat d'aquest premi.
 Reconeixement al Voluntariat lingstic, que el 2007 fou atorgat a la;
Llista de guardonats.



 Enllaos externs .
 10 anys de "Premis 31 de desembre" de l'Obra Cultural Balear, 1987-1996  (1996);
 Premis 2007;
 Video de la retransmissi en directe de la gala de la Nit de la Cultura i dels Premis 2008 celebrada al Teatre d'Art el 19 de desembre;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117251" title="OpenGL" nonfiltered="3003" processed="2996" dbindex="48206">
OpenGL s una especificaci estndard que defineix una API multillenguatge i multiplataforma per a escriure aplicacions que produexen grfics 3D. Desenvolupada originalment per Silicon Graphics Incorporated (SGI). OpenGL significa Open Graphics Library, que tradut s "biblioteca de grfics oberta".

Entre les seves caracterstiques podem destacar que s multiplataforma (hi ha fins i tot un OpenGL ES per a telfons mbils) i que la gesti de la generaci de grfics 2D i 3D per maquinari ofereix al programador una API senzilla, estable i compacta. A ms la seva escalabilitat ha perms que no s'hagi estancat el seu desenvolupament i tamb la creaci d'extensions, una srie d'afegits sobre les funcionalitats bsiques, per tal d'aprofitar les creixents evolucions tecnolgiques. Podem ressenyar la inclusi dels GLSL (un llenguatge de shaders propi) com a estndard en la versi 2.0 d'OpenGL presentada el 10 d'agost de 2004.

Al ser multiplataforma podem trobar OpenGL per a moltes plataformes (Linux, Unix, MacOS, Microsoft Windows, etc.). Per a Linux a ms trobem la implementaci Mesa.

Actualment Dennis McKenna, nomenat CEO de SGI i president a l'inici de l'any, amb l'esperana de salvar l'empresa de la fallida, considera que OpenGL no s una pea clau en el desenvolupament de SGI i est preparat per a vendre'l. Depenent del resultat d'aquesta venda, el futur d'OpenGL est en l'aire.

 Extensions . 

 GLU;
 GLUT;
 GLUI;

 Enllaos amb llenguatges de programaci (bindings) .

Ada: Ada OpenGL 1.1 suport per GL, GLU i GLUT.
Fortran: f90gl permet l'accs a OpenGL 1.2, GLU 1.2 i GLUT 3.7.
Java: Per la mquina virtual de java d'esta desenvolupant Java bindings for OpenGL (JOGL) amb llicncia BSD .
Pike: T accs natiu a la interfcie d'OpenGL, a ms de GLU i GLUT.
Python: PyOpenGL s una implementaci de codi obert per accedir a OpenGL, GLU i GLUT.
.NET: Tao s un framework per .NET que inclou OpenGL entre altres llibreries multimdia.
Delphi: OpenGL Toolkit.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117252" title="Bartomeu Oliver i Amengual" nonfiltered="3004" processed="2997" dbindex="48207">
Mossn Bartomeu Oliver (Sencelles, 1903-1993), fou un mestre expedientat pel govern franquista, reconegut per la seva defensa de la llengua i la cultura catalanes a l'illa de Mallorca i  soci fundador de l'Obra Cultural Balear.

Un dels premis 31 de desembre duu el seu nom.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117253" title="Gran Premi de Sucia del 1975" nonfiltered="3005" processed="2998" dbindex="48208">
Resultats del Gran Premi de Sucia de Frmula 1 de 1975, disputat a Circuit d'Anderstop el 8 de juny de  1975.

 Resultats .


 Altres .
 Volta  rpida: Niki Lauda 1' 28. 267;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117255" title="Gran Premi de Sucia del 1976" nonfiltered="3006" processed="2999" dbindex="48209">
Resultats del Gran Premi de Sucia de Frmula 1 de 1976, disputat a Circuit d'Anderstop el 15 de juny de  1976.

 Resultats .


 Altres .
 Volta  rpida: Mario Andretti 1' 28. 002;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117257" title="Gran Premi de Sucia del 1977" nonfiltered="3008" processed="3000" dbindex="48211">
Resultats del Gran Premi de Sucia de Frmula 1 de 1977, disputat a Circuit d'Anderstop el 19 de juny de  1977.

 Resultats .


 Altres .
 Volta  rpida: Mario Andretti    1' 27. 607;


 




 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117259" title="Gran Premi de Sucia del 1978" nonfiltered="3009" processed="3001" dbindex="48212">
Resultats del Gran Premi de Sucia de Frmula 1 de 1978, disputat a Anderstop el 17 de juny de  1978.

 Resultats .


 Altres .
 Volta  rpida: Nikki Lauda   1' 24. 836;







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117261" title="Miquel dels Sants Oliver i Tolr" nonfiltered="3010" processed="3002" dbindex="48213">
Miquel dels Sants Oliver i Tolr (Campanet, Mallorca, 1884 - Barcelona, 1920) fou un periodista, assagista, poeta i ideleg del regionalisme, membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans i director de La Vanguardia.

Va dirigir el diari La Almudaina i va iniciar, juntament amb Mossn Antoni Maria Alcover, la recuperaci del catal a inicis del segle XX.

s l'autor de La cuestin regional (1898), obra que va marcar l'inici del Mallorquinisme i del Regionalisme Balear.

Fou membre de l'Acadmia de Belles Arts de Barcelona des del 1913.

Enllaos externs.
Breu biografia al web de l'IEC;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117262" title="Mercia" nonfiltered="3011" processed="3003" dbindex="48214">


Mercia (angls antic Mierce, gent de la frontera) va ser un dels regnes de la heptarquia anglosaxona, en el que ara s Anglaterra, en la regi Central, amb el seu cor a la vall del riu Trent i els seus afluents. Els vens de Mercia incloen Northumbria, Powys, els regnes de Galls del Sud, Wessex, Sussex, Essex, i nglia Oriental. 

El terme sobreviu avui en nom de la Policia Local de l' Oest de Mercia, emissora de rdio comercial Mercia en Coventry, i tamb en aquell nou regiment d'infanteria de l'Exrcit britnic, el Regiment Merci. 

L'evoluci exacta de les invasions anglosaxones a Mercia s ms obscura que la de Northumbria, Kent, o fins a Wessex. Les revisions arqueolgiques mostren que els angles es van establir a les terres al nord del Riu Tmesi abans del segle XI. El nom Mercia s angls antic per a "la gent de la frontera" i la interpretaci tradicional va anar que el regne va provenir al llarg de la frontera entre els galesos i els invasors Anglosaxons, encara que P. Hunter Blair ha argumentat una interpretaci alternativa que ells van sorgir al llarg de la frontera entre el regne de Northumbria i els habitants de la vall del riu Trent. El primer rei conegut de Mercia era Creoda, afirmava ser besnt d'Icel. Ell va pujar al poder aproximadament en l'any 585 i el succe el seu fill Pybba en 593. Cearl, un parent de Creoda, va seguir a Pybba en 606; en 615, Cearl va donar a la seva filla Cwenburga en matrimoni a Edwin, rei de Deira que ell havia aixoplugat mentre era un prncep bandejat. El segent rei merci va ser Penda, qui va governar d'aproximadament 626 o 633 fins a 655. Una mica del que s conegut sobre Penda ve a travs del concepte hostil de Bede, que li va disgustar a ell tant per ser un rei enemic al rei de Northumbria, sin tamb per ser un pag. No obstant aix, Bede admet que va ser Penda qui lliurement va permetre als missioners cristians de Lindisfarne entrar a Mercia, i no els va restringir la predicaci. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117263" title="Fritz Haber" nonfiltered="3012" processed="3004" dbindex="48215">


Fritz Haber( Breslau, Alemanya 1868 - Basilea, Sussa 1934 ) fou un qumic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1918.

Biografia.
Va nixer el 9 de desembre de 1868 a la ciutat de Breslau, en aquells moments a Alemanya per que avui dia rep el nom de Wroc aw i est situada a Polnia. El 1886 inici els seus estudis de qumica a la Universitat de Heidelberg sota la tutela de Robert Bunsen, i posteriorment els ampli a la Universitat de Berln, i a l'escola Tcnica de Charlottenburg (avui dia Universitat Tcnica de Berln), on es doctor sota la direcci de Carl Liebermann l'any 1891.

Abans de comenar la seva carrera acadmica treball en el negoci qumic del seu pare i a l'Institut Federal Sus de Tecnologia a Zuric amb Georg Lunge. 

Recerca cientfica.
Des de 1894 fins el 1911, juntament amb Carl Bosch, desenvoluparen el procs de Haber, que s la formaci cataltica d'amonac sinttic a partir de nitrogen atmic i hidrogen, en condicions atmosfriques d'altat temperatura i pressi i que posteriorment, per oxidaci en presncia d'un catalitzador, pot transformar-se en cid ntric. El procs Haber-Bosch fou una fita en la qumica industrial, perqu separava la producci de productes qumics nitogenats, com fertilitzants i explosius qumics, des de dipsits naturals, especialment nitrat de sodi. La disponibilitat sobtada de fertilitzant nitrogenat barat se li atribueix evitar una catstrofe o crisi de poblaci, evitant aix la catstrofe prediat per Thomas Malthus, tot i que Alemanya ho aprofit per poder rearmar el seu arsenal.

Interessat en la recerca de reaccions de combusti, la separaci d'or i d'aigua de mar, l'efecte d'absorci i l'electroqumica, durant la Primera Guerra Mundial fou el responsable de desenvolupar les primeres armes de destrucci massiva que es coneixen, entre ells diversos gassos verinosos com el gas mostassa, que es van utilitzar al camp de batalla amb el resultat de milers de vctimes mortals. Tot i la oposici de la seva esposa, que se sucid en saber que Haber treballava en la creaci d'armes de destrucci, Haber realitz diversos estudis de l'efecte dels gassos, formulant una relaci matemtica simple entre la concentraci de gas i el temps d'exposici necessari, coneguda com la regla de Haber.

El 1918 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica per la sntesi de l'amonac a partir dels seus elements, excloent els seus treballs sobre armament qumic. El premi fou anunciat el 13 de novembre de 1919 per no fou entregat fins el juny de 1920, i no fou molt ben rebut per la comunitat cientfica per la seva participaci en l'armament de l'exrcit alemany durant la Primera Guerra Mundial.

Malgrat les seves contribucions durant la Gran Guerra, els nazis el van forar a emigrar d'Alemanya l'any 1933 a causa del seu origen jueu. Emigr fins a Anglaterra, establint-se uns quants mesos a Cambridge, i consider la possibilitat d'establir-se al Mandat Britnic de Palestina, per finalment mor convalescent en un hotel de Basilea el 29 de juny de 1934.

Desprs de la mort.
La seva segona muller, Charlotte, amb els seus dos fills s'installaren a Anglaterra, mentre el seu fill Hermann, nascut del seu primer matrimoni, emigr als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. Molts dels membres de la famlia de Haber moriren en camps de concentraci, possiblement enverinats per l's de la seva invenci, l'insecticida Zyklon B.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1918;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117265" title="Postromanticisme musical" nonfiltered="3013" processed="3005" dbindex="48216">

El Postromanticisme musical s el moviment artstic que es desenvolupa a Europa entre 1887 i 1930.

Aquest estil port al mxim grau d expressivitat el romanticisme, fent que la musica simfnica fos grandiosa i expressiva.

Caracterstiques:. 

Esttiques: 

Msica grandiosa i expressiva, heretada de Richard Wagner.
La evoluci del postromanticisme porta a l expressionisme.

Musicals:
Desenvolupant llargues melodies.
Utilitzant cromatismes i aprofitant el mxim els recursos orquestrals.

Autors.
Richard Strauss 1864 - 1949  ;
Anton Bruckner 1824 - 1896;
Gustav Mahler 1860 - 1911;

Vegeu tamb. 
Postromanticisme ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117266" title="Bartomeu Rossell-Prcel" nonfiltered="3014" processed="3006" dbindex="48217">
Bartomeu Rossell-Prcel (Palma, 1913 - El Brull, 1938) fou un poeta i traductor mallorqu.

De famlia modesta, va estudiar el batxillerat a l'Institut de Palma, on fou deixeble de Gabriel Alomar i Villalonga. Va publicar nombrosos articles de caire cultural a la seva joventut.

Estudi Filosofia i Lletres a Barcelona. Fou deixeble de Carles Riba i de Joan Coromines i condeixeble de Salvador Espriu, a qui va dedicar Imitaci del foc i amb qui va mantenir una estreta relaci. Vivia a la Residncia dels Estudiants de Catalunya, on organitz la biblioteca i dirig les edicions de poesia. El 1930 publicava lAntologa de poetas mallorquines.

Es trasllad a Madrid per enllestir el Doctorat, i exerc a l'Escola Plurilinge. A Madrid aprengu l'ofici de tipgraf i entr en relaci amb el grup de la revista Cruz y Raya, amb el qual fu plans per publicar-hi una secci sobre lletres catalanes. Per el va sorprendre la Guerra Civil, quan feia oposicions a ctedra d'Institut, i retorn a Barcelona. S'allist a l'exrcit republic, per la seva delicada salut el va mantenir allunyat dels combats.

Malalt de tuberculosi, va ingressar al sanatori del Brull, a Osona, on va morir el 1938, quan noms tenia 24 anys. Aquesta mort prematura el convert en smbol d'una generaci perduda, i en els primers anys de la postguerra el seu nom va ser venerat i la seva obra gaireb mitificada. 

Obra.
L'obra de Rossell-Prcel s breu, per densa. Nou poemes (1933) i Quadern de sonets (1934) sn les primeres provatures potiques i s'hi poden veure les influncies de l'Escola Mallorquina i de Gabriel Alomar.

El tercer volum, ja pstum, significa la culminaci de la seva potica i li valgu la justa fama i la consideraci d'haver trencat amb el malefici paisatgstic i tradicionalista de l'Escola Mallorquina. De fet, Imitaci del foc (1938) el converteix en el primer poeta mallorqu que pertany de ple al segle XX.

Enllaos externs.
Bartomeu Rossell-Prcel a Els moviments literaris contemporanis.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117270" title="Gran Premi del Pacfic" nonfiltered="3015" processed="3007" dbindex="48218">
El Gran Premi del Pacfic va ser una carrera  puntuable pel Campionat de Frmula 1  que es va disputar els anys 1994 y 1995. 

Aquestes carreres es van crrer al circuit Internacional Tanaka, que s un circuit lent i amb molts revolts situat a les afores de Aida, Okayama (prop de Kobe), al Jap.  

A la cursa de 1994,  Michael Schumacher va aconsseguir una victria fcil, ja que   Ayrton Senna va estar involucrat en un accident al primer revolt  amb Mika Hkkinen i Nicola Larini.
A la carrera de  1995, tamb fou guanyada per Michael Schumacher, gracies a la perfecta estrategia de carrera del seu equip, assegurant a aquesta carrera el seu segon campionat mundial de pilots.

 Guanyadors del Gran Premi del Pacfic .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117271" title="Martti Ahtisaari" nonfiltered="3016" processed="3008" dbindex="48219">



Martti Oiva Kalevi Ahtisaari ( Viipuri, Finlndia 1937 ) s un poltic finlands que va esdevenir el 10 President de Finlndia entre 1994 i l'any 2000. El 2008 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau.

Biografia.
Va nixer el 23 de juny de 1937 a la ciutat de Viipuri, poblaci que en aquells moments formava part de Finlndia i que avui en dia forma part de Rssia i rep el nom de Vborg. La guerra de Continuaci va provocar la separaci de la famlia i el trasllat de Martti, juntament amb la seva mare, a la ciutat d'Oulu, on ingress a l'Associaci Cristiana de Joves (YMCA). Desprs de finalitzar la seva participaci en l'exrcit, en el qual va esdevenir capit, inici els seus estudis de magisteri mitjanant cursos a distncia, graduant-se el 1959.

Activitat social.
El 1960 es trasllad a Karachi per a dirigir un centre de la YMCA. Va retornar a Finlndia el 1963, moment en el qual va iniciar la seva participaci en organitzacions encarregades de l'ajuda als pasos en vies de desenvolupament. El 1965 va ingressar al Ministeri de Relacions Exteriors de Finlndia, concretament a l'Oficina d'Ajuda al Desenvolupament Internacional, convertint-se en l'ajudant del cap de departament.

Activitat poltica.
Carrera diplomtica.
El 1973 fou nomenat per part del president Urho Kekkonen ambaixador de Finlndia a Tanznia, extenent el seu mbit d'actuaci a Zmbia, Moambic i Somlia. Durant el seu mandat (1973-1977) va establir contactes amb el grup independentista namibi SWAPO a Dar es Salaam. El 1977 va ser nomenat Comissionat de les Nacions Unides per a Nambia, amb seu a Nova York, en substici de Sen MacBride, servint en el crrec fins el 1981. La Sud-frica del apartheid, que ocup entre 1915 i 1990, la Sud-frica del Sud-oest (colnia anterior a la independncia) no reconegu Ahtisaari en el seu crrec aix com els seus successors.

Entre 1984 i 1986 fou nomenat Sub-secretari d'Estat de Cooperaci Internacional per al Desenvolupament al Ministeri de Relacions Exteriors de Finlndia, esdevenint al gener de 1987 Secretari General Adjunt d'Administraci i Gesti de les Nacions Unides, crrec designat per Javier Prez de Cullar i que ocup fins el 30 de juny de 1991.

A la mort del comissionat per Nambia Bernt Carlsson en un accident d'avi el desembre de 1988 (en la viglia del tractat d'independncia), Ahtisaari fou nomenat Representant Especial de les Nacions Unides a Nambia per al control de les Forces de pacificaci de la nova Repblica i esdevenint un clar referent pel manteniment de l'ordre i la seguretat. 

President de Finlndia.
En les eleccions presidencicals de 1993 a Finlndia s'escoll per primera vegada per vot directe dels ciutadans el president de Finlndia, sent escollit Ahtisaari en representaci del Partit Social Demcrata i derrotant, en segona ronda, a Elisabeth Rehn del Partit Popular Suec.

El seu mandat com a president va comenar amb un cisma en el s del Partit del Centre encapalat pel primer ministre Esko Aho, que no va aprovar la poltica exterior d'Ahtisaari. Va viatjar sovint per Finlndia i l'estranger, el que li va comerciejar gran popularitat entre la poblaci. Ahtisaari va aconsegu l'entrada del seu pas a la Uni Europea, i en un referndum realitzat l'any 1994 el 56% dels votants finlandesos es van mostrar a favor de l'adhesi. Va negociar, juntament amb Vktor Txernomirdin, la fi dels combats a Kosovo l'any 1999 instigats per Slobodan Miloevi . 

Sovint va ensopegar amb la resistncia del Parlament finlands que preferia una ms prudent poltica exterior. Fou succet en el crrec per Tarja Halonen, antiga Ministra de Relacions Exteriors, que es va convertir en la primera dona president de Finlndia.

Carrera post-presidencial.
El 2005 Ahtisaari va finalitzar amb xit les negociacions de pau entre el Moviment Aceh Lliure (GAM) i el Govern d'Indonsia a travs de la seva organitzaci no governamental CMI. Les negociacions van acabar el 15 d'agost de 2005 amb un tractat sobre la retirada de les forces armades indonsies alhora que el GAM redu les seves pretensions independentistes.

El novembre de 2005 el Secretari General de l'ONU Kofi Annan va nomenar Ahtisaari Enviat Especial per al procs de l'estatut de Kosovo, el qual havia de determinar si Kosovo hauria de ser independent o seguir sent una provncia de Srbia. (des de la Guerra de Kosovo de 1999 aquest territori estava administrat per les Nacions Unides). A principis de 2006 va obrir l'Oficina de l'Enviat Especial per a Kosovo (UNOSEK) a Viena (ustria, des d'on va dirigir les negociacions sobre l'estatut de Kosovo. 

L'octubre de 2008 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau "pels seus importants esforos en diversos continents i durant ms de tres dcades per resoldre conflictes internacionals".

Crtiques.
L'intelectual i professor d'histria finlands Juha Sihvola, que considera que la Guerra d'Iraq no estava justificada, va criticar les conclusions d'Ahtisaari sobre la moralitat de la guerra dient que ells estaven "atnids".

 Premis .

2000: J. William Fulbright Prize for International Understanding;
2000: Premi Four Freedoms;
2000: Premi Hessen Peace;
2004: OR Tambo Award;
2008: Delta Prize for Global Understanding;
2008: Premi Flix Houphout-Boigny;
2008: Premi Nobel de la Pau;

 Referncies .



Enllaos externs.
  Premi Nobel de la Pau 2008;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117272" title="Charles Hard Townes" nonfiltered="3017" processed="3009" dbindex="48220">



Charles Hard Townes ( Greenville, EUA 1915 ) s un fsic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1964 pels seus treballs sobre el mser.

Biografia.
Va nixer el 28 de juliol de 1915 a la ciutat de Greenville, situada a l'estat nord-americ de Carolina del Sud. Llicenciat en fsica i idiomes moderns per la Universitat de Furman el 1935, doctorant-se l'any 1939 a l'Institut Tecnolgic de Califrnia. Aquell mateix any entr a treballar als Laboratoris Bell, romanent-hi fins el 1948. Aquell mateix any entr a treballar a la Universitat de Columbia en la recerca del mser. Entre 1959 i 1961 dirig lInstitute for Defense Analyses in Washington, D.C i posteriorment va esdevenir professor de fsica a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts.

Recerca cientfica.
El 1964 fou guardonat, juntament amb els fsics sovitics Nicolai Basov i Aleksandr Prokhorov, amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs en el camp de l'electrnica quntica, basat en els principis del mser-lser. Hard Townes compart el seu premi amb el seu collaborador Cornell Mayer, el qual no fou distingit amb el Premi Nobel.

El 1967 entr a treballar a la Universitat de Califrnia on realitz investigacions pioneres en radioastronomia i els infraroigs cosa que el va conduir al descobriment de les molcules de l'amonac i l'aigua interestellar.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1964;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117274" title="Gran Premi del Pacfic del 1994" nonfiltered="3018" processed="3010" dbindex="48221">
Resultats del Gran Premi del Pacfic de Frmula 1 de 1994, disputat a Okayama el 17 d'abril de  1994.

 Resultats .


 Altres .
 Volta  rpida: Michael Schumacher 1m 14.023s;

Va ser el primer podi de Rubens Barrichello i els primers punts aconsseguit per Heinz-Harald Frentzen























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117275" title="Mauno Koivisto" nonfiltered="3019" processed="3011" dbindex="48222">

Mauno Henrik Koivisto (Turku 1923) s un poltic i financer finlands. Es va graduar en la universitat de Turku el 1949, per abans d'aix va treballar en el port de Turku. Tamb particip en la Guerra d'Hivern de 1939. 

Membre del Partit Socialdemcrata de Finlndia des del 1947, fou nomenat ministre per primera vegada en 1966 en el govern de Rafael Paasio. El 1968 Koivisto va ser nomenat director del Banc de Finlndia (fins al 1982) i primer ministre, crrec aquest que exerc fins al 1970.
Koivisto va ser nomenat primer ministre novament al 1979.

Quan Urho Kekkonen abandon per qestions de salut el crrec de president desprs de 25 anys en el poder (1965-1981), Koivisto va ser nomenat president de Finlndia. Kekkonen va restar diplomticament president de Finlndia fins al final de les eleccions presidencials del 27 de gener de 1982, quan traspass el poder a Koivisto definitivament. Koivisto va ser reelegit com a president de Finlndia en 1988. Aquestes van ser les ltimes eleccions per collegi electoral de la histria de Finlndia.

L'era de Koivisto va significar diversos canvis en la poltica finlandesa. El pas va passar d'un sistema de govern semipresidencial a un de parlamentari, i la poltica es va liberalitzar. Com a conseqncia, el president de Finlndia no t actualment gaireb cap poder.
 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117276" title="Gran Premi del Pacfic del 1995" nonfiltered="3020" processed="3012" dbindex="48223">
Resultats del Gran Premi del Pacfic de Frmula 1 de 1995, disputat a Aida el 22 d'octubre de  1995.

 Resultats .


 Altres .
 Volta  rpida: Michael Schumacher 1m 16.374s;













 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117277" title="HD ready" nonfiltered="3021" processed="3013" dbindex="48224">
El segell HD ready s una certificaci que s'aplica als dispositius de visualitzaci que, complint amb les especificacions HDTV, compleixen els requisits establerts per la EICTA (Asociaci de la industria Europea per al desenvolupament de les tecnologies de la informaci i la comunicaci) per compatibilitzaci i visualitzaci.

 Segell .

Si el dispositiu visualitzador compleix els requeriments de la EICTA, se li atorga el segell HD ready que es mostra a la figura 1:

  

 Requeriments per a l'acreditaci HD ready .

Les condicions de la EICTA per a l'etiquetatge HD ready sn el resultat d'un esfor concertat de la indstria europea d'alta tecnologia juntament amb representacions del sector europeu de teledifusi  pblica i privada, infraestructures i provedors de serveis, aix com iniciatives relacionades amb la HDTV. Les condicions engloben una acurada recerca, resultat d'un balan entre la tecnologia i l'empresa dels controladors.

Els dispositius mereixedors d'aquest segell hauran de complir els segents requisits:

1. El dispositiu ha de complir les especificacions HDTV establertes per la ITU. 
2. La resoluci mnima del dispositiu o del motor de visualitzaci haur de ser de 720 lnies per al format 16:9. 
3. El dispositiu ha d'estar equipat amb les segents entrades: YPBPR analgica i DVI i/o HDMI per entrada digital. Les entrades digitals han d'acceptar el protocol de protecci de continguts (HDCP) que ens permetr veure continguts procedents d'un senyal amb copyright. 
4. Les entrades per alta definici hauran de ser compatibles amb els segents formats de vdeo d'alta definici: 
 1280 x 720 a 50Hz (720p 50Hz) 
 1280 x 720 a 60Hz (720p 60Hz) 
 1920 x 1080 a 50Hz (1080i 50Hz) 
 1920 x 1080 a 60Hz (1080i 60Hz)

 Recepci i representaci de HD .

La figura 2 illustra la diversitat de configuraci d'una cadena de recepci i representaci de HD: per una banda, consistent en un receptor HD i un dispositiu visualitzador de HD; o b, per l'altra, un televisor HDTV integrat combinant ambdues parts en un sol dispositiu. En aquest ltim cas, l'etiqueta  HD ready fa referncia noms a la pantalla.



 Advertncies .

El fet que un producte llueixi el distintiu HD ready no vol dir necessriament que pugui projectar la ressoluci completa d una imatge que prov d una font d alta definici.  La majoria d aparells no tenen els suficients pxels com per a donar una representaci pxel per pxel del format ms exigent d alta definici (1920x1080) i n'hi ha que ni tan sols ho fan amb la resoluci ms baixa (1280x720), com s el cas dels monitors de CRT o pantalles de plasma, amb resolucions de 1024x768.

El terme HD compatible s utilitza tamb a nivell europeu per a indicar que una pantalla t connexi HDMI, per la seva resoluci s inferior a la que estableix el segell HD Ready.

 HD ready vs FullHD .

El distintiu HD ready garanteix la visualitzaci d'imatges amb resoluci HD, per no asegura que sigui amb la nitidesa completa que pot oferir HD. s a dir, el format HD presenta diverses resolucions possibles: 720i, 720p, les menors; i 1080i,1080p les majors i que proporcionen una qualitat ptima. En cas que un dispositiu visualitzador suporti 1080p es considera FullHD; s a dir, immillorable quant a visualitzaci d'imatge HD actualment.

 Aspectes a considerar .

El segell HD ready garanteix la visualitzaci d'imatge HD; ara b, per a que el dispositiu visualitzador resulti efectiu, la font d'imatge ha de ser HD. s a dir, es requereix difusi d'imatge HD i un receptor HD, en el cas de teledifusi; o b dispositius d'emmagatzematge i reproducci HD (HDPVR). Malauradament, en el nostre pas la difusi de HDTV encara es troba en fase de proves (podem trobar exemples a TV3 HD al multiplex 43 de Barcelona en la TDT); i els formats fsics d'HD: Blu-ray i HD-DVD no estan massa estesos. Aix doncs, avui dia, l'nica justificaci per a l'adquisici d'un dispositiu HD ready s la seva capacitat de suportar la TV del futur: la HDTV.

 Alternatives als televisors HD ready .

La majoria d ordinadors de sobretaula i porttils sn ms HD Ready del que requereix aquest distintiu. Tot i aix, no se ls qualifica amb aquest segell, llevat que compleixin els requisits de connexi establerts.

Qualsevol ordinador suficientment rpid amb una pantalla de resoluci de 1280x720 o superior s capa de reproduir vdeo d alta definici; ara b, si la font es de format 1080i, es produir un escalat de la imatge d'alta definici i la qualitat original es veur minvada, malgrat que resulti prcticament imperceptible.

El vdeo pot provenir de diferents fonts com Internet, arxius de dades o targetes sintonitzadores de televisi digital. Internet ofereix alguns continguts en alta definici, com trailers o documentals de lliure descrrega.

 Enllaos Externs .

TDT Catalunya;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117278" title="Nikolai Bsov" nonfiltered="3022" processed="3014" dbindex="48225">

Nikolai Guennadivitx Bsov (en rus:                          ) ( Usman, Uni Sovitica 1922-2001 ) fou un fsic sovitic guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1964.

Biografia.
Va nixer el 14 de desembre de 1922 a la provncia de Lpetsk, que en aquells moments formava part de la Uni Sovitica i actualment est situada a Rssia. Desprs de participar en la Segona Guerra Mundial es llicenci en fsica l'any 1950 i es doctor el 1956.

Mor l'1 de juliol de l'any 2001.

Recerca cientfica.
En aquells moments inici els seus treballs al voltant del desenvolupament de la dualitat lser-mser. El principi del mser es basa en el fenomen de l'emissi estimulada, en el qual els toms emeten radiaci quan els seus electrons fan una transici d'un nivell ms alt d'energia a un nivell ms baix. Bsov treball al costat d'Aleksandr Prkhorov desenvolupant un dispositiu prctic basat en aquest principi que produiria radiaci coherent en la banda de microones. El 1952 van aconseguir solucionar el problema, simultniament a la investigaci del fsic nord-americ Charles Hard Townes. El 1964 els tres fsics foren guardonats amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs en el camp de l'electrnica quntica, basat en els principis del mser-lser.

Al llarg de la seva vida fou guardonat amb cinc Ordes de Lenin i fou recompensat els anys 1969 i 1982 amb el ttol d'Heroi del Treball Socialista. L'any 1973 fou nomenat director de l'Institut de Fsica de Lbedev, crrec que ocup fins el 1988. El 1990 fou nomenat membre de l'Acadmia Russa de Cincies, sent membre honorari de l'Acadmia Internacional de Cincies. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1964;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117284" title="Son Espanyol" nonfiltered="3023" processed="3015" dbindex="48226">








El barri de Son Espanyol es troba situat a 6 quilmetres al nord de Palma i fa part de la perifria rural del municipi.

Tradicionalment, era rea de regadiu, que constitua, amb el Secar de la Real, Son Sardina i la Indioteria, l'anomenada Horta d'Amunt.

Durant el decenni de 1840, s'establ la possessi de Son Magraner i comen, aix, el procs urbanitzador. La Universitat de les Illes Balears adquir uns terrenys a Son Espanyol, on ha bastit el campus universitari. No obstant aquest canvi tan substancial del paisatge urb, el barri continua tenint una riquesa patrimonial significativa que fa referncia al seu passat rural.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117289" title="Aleksandr Prkhorov" nonfiltered="3024" processed="3016" dbindex="48227">

Aleksandr Mikhilovitx Prkhorov (en rus:                              ) ( Atherton, Austrlia 1916 - Moscou, Rssia 2002 ) fou un fsic i professor universitari sovitic guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1964.

Biografia.
Va nixer l'11 de juliol de 1916 a la ciutat austrliana d'Atherton, en una famlia d'immigrants russos. El 1923 la famlia retorn a la Uni Sovitica i Prkhorov particip en la Segona Guerra Mundial, on fou ferit dues vegades.

Editor de la Gran Enciclopdia Sovitica des de 1969, Prkhorov mor el 8 de gener de 2002 a la ciutat de Moscou.

Recerca cientfica.
Particip al costat del fsic sovitic Nikolai Bsov en les investigacions referents a la dualitat lser-mser, desenvolupant la seva teoria el 1952 simultniament al fsic nord-americ Charles Hard Townes. El 1964 els tres fsics foren guardonats amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs en el camp de l'electrnica quntica, basat en els principis del mser-lser.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1964;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117293" title="Tisores" nonfiltered="3025" processed="3017" dbindex="48228">

Les tisores o estisores sn una eina de tall utilitzada en molts mbits de l'activitat humana. Consta de dues fulles metlliques, afilades pel costat interior, acabades en un buit on pots introduir els dits, i articulades en un eix pels seus extrems.

Entre els tipus de tisores es podrien destacar: tisores de jardineria, tamb anomenades de podar, de cuina, de perruqueria, de paper, d'electricista, etc. 

s important anar amb compte en la seva manipulaci ja que el seu mal s pot derivar en ferides (talls) del que l'utilitza o a qui l'envolta (sobretot en els dits o mans). 

El primer model va aparixer en l'any 500 aC, encara que el seu actual disseny procedeix del segle XV.


 Tipus de tisores .
Tisora de cuina;

Tisores de planxa: Eina de tall que permet tallar materials de poc gruix.

Tisores d'electricista: Tisores de mida petita, orelles recobertes d'un material ailant en el comenament del tall tenen una mossa per pelar cables.

Tisores de podar: ;
  



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117295" title="Televisi digital" nonfiltered="3026" processed="3018" dbindex="48229">
La Televisi Digital s un sistema de difusi del senyal de televisi que utilitza la tecnologia digital per a la transmissi de la imatge, el so i serveis interactius o d'accs a la societat de la informaci. Aquesta transmissi es pot efectuar per cable, per satllit o per ones terrestres. En aquest ltim cas, s'utilitzen els mateixos centres emissors i les mateixes antenes que la televisi terrestre convencional. s el que anomenem Televisi Digital Terrestre (TDT).

Avantatges de la televisi digital.
Major nombre de canals de televisi. La capacitat d'espectre (ample de banda) que necessita la Televisi Digital, s molt menor que l' analgica. Aix permet que la utilitzaci de l'espectre radioelctric sigui molt ms eficient. El resultat ms visible per als espectadors s un increment en l'oferta del nombre de canals disponible. En el mateix espai que ocupa un canal analgic, es poden oferir 4 canals digitals.
Millor imatge i so. La digitalitzaci de la tecnologia comporta una televisi sense sorolls, interferncies, ni doble imatge. El resultat de la televisi digital sn senyals molt ms robusts. Assegurant d'aquesta manera la correcta recepci dels continguts que els espectadors estiguin visualitzant. Aix mateix, i ats que la televisi digital presenta entre les seves principals caracterstiques tcniques, l'emissi en format panormic. Els operadors oferiran progressivament ms continguts amb format de la imatge en (16/9). La televisi digital, obre la porta a la possibilitat que els programes de televisi es rebin en estreo, amb so evolupant o en mltiples idiomes, i tot aix amb uns requisits d'ample de banda molt inferiors als de la televisi analgica.
Interactivitat.El millor aprofitament de l'ample de banda, permet que els espectadors es converteixin en part activa del mn de la televisi. La digitalitzaci permet nombrosos serveis que, fins al moment els provedors de continguts en analgic no podien oferir: teletext digital amb un entorn molt ms visual i amigable, serveis interactius: votacions, enquestes... ;

Difusi.

Per cable.
L'estndard de transmissi de televisi digital per cable est basat en el DVB-S i comparteix molts aspectes comuns. Les diferncies fonamentals entre ambds estndards s que en la transmissi per cable se substitux la modulaci QPSK per una modulaci 64-QAM i que no s'utilitzen els codis de correcci interns. La supressi d'aquests codis de protecci es deu al fet que la relaci senyal soroll que s'obt a un sistema per cable s molt superior a la d'un sistema per satllit de manera que, s suficient amb els codis externs per a garantir una correcta recepci, eximeix d'errors, de les dades. Per a canals de 8MHz d'ample de banda (equivalents als canals cable analgics) pot obtenir-se una capacitat d'uns 38.5 Mbps (usant modulacions del tipus 64 QAM). L'estndard tamb contempla l's de modulacions digitals amb taxes de dades superiors 128 QAM i 256 QAM aix com modulacions amb menors taxes (16 QAM, 32 QAM). 

.]]
Per satllit. 
L'estndard per la transmissi de televisi digital per satllit s, sens dubte, el ms mpliament utilitzat i, probablement, el seu xit, ha estat el detonador de la progressiva implantaci de la resta de sistemes digitals. Actualment est sent utilitzat per provedors de serveis a tots els continents.
Podem considerar que el sistema per satllit parteix de la trama de transport proporcionada pel MPEG-2, introduint diferents capes de protecci en el senyal per adequar-la a les caracterstiques del canal pel qual s'ha de transmetre. Les etapes successives en qu s'introdueixen noves caracterstiques a la trama de transport es resumeixen a continuaci:
Inversi dels bits de sincronisme en un de cada vuit paquets de la trama de transport.
Addici d'un codi de detecci i correcci d'errors.
Aplicaci d'un entrellaat convolucional, l'objectiu del qual s dispersar les rfegues.
Inserci d'un segon codi protector d'errors.
Modulaci de la portadora mitjanant QPSK.

Per ones terrestres.
Es coneix com el nom de TDT, s'emet sobre radiofreqncies que sn similars a televisi analgica estndard, amb la diferncia principal  de l's de transmissors multiplexors per permetre recepci de canals mltiples en una gamma de freqncia (com un canal d'UHF o VHF).
La quantitat de dades que es poden emetre s directament afectat pel mtode de modulaci del canal. El mtode de modulaci en DVB-T s COFDM amb Modulaci d'Amplitud de Quadratura estatal d'o 64 o 16 (QAM). En general un canal de 64QAM s capa d'emetre un bitrate ms gran, per s ms susceptible d'interferncia. Les constellacions de 16 i 64QAM es poden combinar en un mltiplex senzill, proporcionant una degradaci controlable per ms corrents de programa importants. Aix s'anomena modulaci jerrquica.

Qestions tcniques.
Formats.
Totes les variants de televisi digital poden emetre tant en "estndard-definition television" com en televisi d'alta definici.
Tots els estndards per a l'"estndard-definition television" sn de naturalesa anloga i moltes de les estructures dels sistemes de la televisi digital "estndard-definition television" provenen de la necessitat de ser compatibles amb la televisi analgica. En particular, l'interlineado escannejat, que usin legat de l'antiga televisi analgica

 Durant el desenvolupament de la televisi digital es va intentar evitar la fragmentaci del mercat mundial en diferents estndards (com puguin ser PAL, SCAM, NTSC...). En qualsevol cas, de nou el mn no es va posar d'acord en un nic estndard i actualment existeixen tres estndards majoritaris: el sistema europeu DVB, el nord-americ ATSC i el sistema japons ISDB. Nota: per a cable, a ms dels estndards ATSC, s'utilitza el SCTE per a descriu Cable out-of-band metadata 
Molts pasos han adoptat el DVB, per altres punts han seguit l'ATSC (Canad, Mxic, Korea del Sud). Korea ha adoptat S-DMB per a satellite mobile broadcasting.
En el futur, hi podria haver altres formats de vdeo digital en alta resoluci especialitzats per a noves rees de mercat. Ultra High Definition Video (UHDV) s un format proposat per NHK al Jap que proporciona una resoluci 16 vegades ms gran que el HDTV. 
 
Ample de banda.
La televisi digital d'alta resoluci utilitza 1280 x 720 pxels en manera d'escner progressiu (720p, abreujat) o 1920 x 1080 pxels en manera entrellaada ("1080i"). La televisi digital estndard t menys resoluci: 640 x 480 o 704 x 480 pxels amb NTSC, 768 x 576 o 1024 x 576 amb PAL en 4:3 i 16:9 de relaci d'aspecte respectivament. Per la capacitat d'un canal de televisi digital pot subdividir-se en mltiples subcanals; els televisors poden usar aquests subcanals per transmetre diversa informaci de vdeo, audio o altres dades, aix com poden distribuir seus anomenats "bit-budget" si s necessari, com seria posar un subcanal en resoluci menor per posar-ne un altre en resoluci de gran pantalla. Tamb pot reduir l's de mltiples canals perqu la recepci sigui millor en situacions complicades (usuaris llunyans, mbils...). Mutiplex s com es coneix a l'ample de banda de la televisi digital que pot contenir mltiples subcanals

Recepci.
 Hi ha una quantitat de formes diferents de rebre televisi digital. Una de les primeres maneres de recepci s utilitzant una antena terrestre . Aquesta forma es coneix com a Televisi Terrestre Digital (TDT).
Altres formes que s'han ideat per rebre televisi digital, sn cable digital i satllit digital. En alguns pasos on les transmissions de senyals de TV sn aconseguides normalment per microones, s'utilitza MMDS digital. Altres estndards, com a DMB i DVB-h, han ideat permetre dispositius d'handheld com a telfons  per rebre senyals de TV. Finalment, una altra forma s IPTV, aix s TV que rep mitjanant Internet.

Vegeu tamb.

Televisi mbil;
Televisi analgica;
Televisi digital terrestre;
Televisi per satllit;
Televisi per cable;
DVB;
Televisi;
Fibra ptica;

Enllaos externs.
Emissions digitals de TVC Informaci sobre els serveis digitals de Televisi de Catalunya;
 TDT;
 Pagina oficial de ministeri d'indstria, turisme i comer sobre la televisi digital;
 Consell Audiovisual de Catalunya;
 Televisi Digital Terrestre a Catalunya;
 Televisi digital a Espanya ;
 Recerca en Televisi Digital;
 Televisi Digital Terrestre a Andorra;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117300" title="Eugeni Onegin" nonfiltered="3027" processed="3019" dbindex="48230">


Eugeni Onegin (               en rus) s una pera en tres actes, (anomenada Escenes Lriques), amb msica de Piotr Ilitx Txaikovski i llibret de K. Shilovski i Modest Txaikovski, germ del compositor, basat en la novella homnima en vers d'Aleksandr Puixkin, publicada l'any 1831. Txaikovski es va negar a que l'obra fora estrenada al Teatre Bolshoi perqu desconfiava que els seus madurs i acomodats cantants pugueren transmetre la frescor i la vitalitat que ell desitjava, aix que va decidir estrenar-la en una funci del Conservatori de Moscou, a crrec d'un grup d'estudiants, el 29 de mar de 1879. Posteriorment s'estrenaria en el Teatre Bolshoi de Moscou.

Les parts ms conegudes de l'pera inclouen l'ria de la carta de Tatiana, la reflexi de Lenski abans del duel i l'ria del prncep Gremin sobre Tatiana. La msica tamb inclou diversos ballets, entre els quals s'ha fet clebre la polonesa del tercer acte.

Eugeni Onegin s el drama de l'amor mal sincronitzat. En un primer moment, Tatiana s rebutjada pel vividor i home de mn Onegin, que fins i tot es permet donar-li llions de comportament. Desprs, avorrit dels plaers mundans, Onegin s'adona dels seus sentiments i tracta de recuperar a una dona que ara se li presenta esplendorosa, per s massa tard: Tatiana, casada amb un ric militar retirat, el rebutja pels convencionalismes socials.

Eugeni Onegin s part del repertori operstic, se sol interpretar amb regularitat i hi ha diverses gravacions. 

Sinopsi.

Acte I.
Larina, una dama russa, t dos filles, Olga i Tatiana, amb carcters completament distints. Olga s molt riallera mentre que Tatiana s melanclica. Resideixen en el camp, en una hisenda propietat de la famlia. Arriba Lenski, acompanyat per Oneguin, jove propietari d'una hisenda prxima. Lenski est proms a Olga, mentre que Oneguin s un jove elegant i vividor, tot i que agradable. Tatiana s'enamora d'ell immediatament, i decideix escriure-li aqueixa mateixa nit una carta declarant-li la seua passi.

Acte II.
Durant la festa de l'aniversari de Tatiana, Onegin li diu que no pensa casar-se amb ella, i al llarg de tota la festa es dedica a cortejar a Olga, la seua germana, a la vista de tot el mn. Lenski, ofs, el repta a un duel. Onegin mata al seu amic en el duel i, afligit i trastornat per haver matat al seu nic i millor amic de manera tan estpida, decideix abandonar la hisenda i intentar refer la seua vida lluny d'aquell indret.

Acte III.
Dos anys desprs d'all, Onegin arriba a Sant Petersburg, i assisteix a un ball que dna en el seu palau el prncep Gremin. Aquest li presenta a la seua esposa, que resulta ser Tatiana. En aquest moment, Onegin sent que en realitat sempre va estar enamorat de Tatiana, i vol que ella li corresponga. No obstant aix, Tatiana el rebutja: s massa tard. Se separen per sempre.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
 Notes i llibret, en rus i castell;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117304" title="Contracepci" nonfiltered="3028" processed="3020" dbindex="48231">
La contracepci o control de la natalitat s l's d'algun tipus de mtode anticonceptiu amb el fi d'evitar la concepci. La paraula contracepci prov del llat contra (idem) i conceptio o concipere (concebre, formaci d'un nou sser). L'Organitzaci Mundial de la Salut defineix la contracepci com l'utilitzaci d'agents, de dispositius, de mtodes o de procediments per disminuir la probabilitat de la concepci o per evitar-la. Els procediments utilitzats han de ser temporals i reversibles, altrament es tracta de l'esterilitzaci (castraci, vasectomia i la lligadura de trompes). 

La contracepci s un tema controvertible polticament i ticament en moltes cultures i religions i, encara que s molt menys controvertible que l'avortament, hi ha grups que s'hi oposen. L'oposici no s heterognia: alguns s'oposen a qualsevol forma de contracepci llevat de l'abstinncia sexual, d'altres s'oposen a qualsevol forma de contracepci que considerin "no natural" i finalment d'altres accepten qualsevol forma de contracepci que prevengui la fertilitzaci de l'vul per s'oposen a qualsevol mtode que impedeixi que un vul ja fecundat s'adhereixi a l'ter. 

Mtodes anticonceptius.
Mtodes fsics.
Mtodes de barrera.

Els mtodes de barrera posen un impediment fsic al moviment de l'esperma a l'ter i les trompes del aparell reproductor femen. El mtode de barrera ms com s el cond o preservatiu mascul, una funda de ltex o poliuret que es colloca sobre el penis erecte. El preservatiu femen, tamb fabricat de ltex, s una bossa que es colloca dins de la vagina abans del coit. Altres mtodes de barrera sn les barreres cervicals, aparells que es colloquen completament dins de la vagina; el diafragma n's un exemple. 

Mtodes hormonals i qumics.

Hi ha una gran varietat de mtodes de contracepci hormonal. La combinaci d'estrogen sinttic i progestagens (formes sinttiques de la progesterona) sn molt utilitzats en la fabricaci de les pndoles anticonceptives i els implants subcutanis. Altres mtodes contenen noms progesterona o un tipus de progestagen i s'administren en forma de pndola o injeccions intramusculars. 

Tamb existeixen mtodes hormonals masculins: pndoles o injeccions progestatives o implants hormonals similars a la testosterona; es requereixen, aproximadament, tres mesos des de la primera ingesti regular del medicament per la seva eficcia (l'absncia dels espermatozoides en l'esperma). D'igual manera, es requereixen tres mesos desprs de la interrupci del medicament perqu els testicles produeixin espermatozoides amb la capacitat de fecundar.

Dispositiu intrauter.
El dispositiu intrauter (DIU) s un aparell en forma de "T" que es colloca dins de l'ter. La presncia d'un aparell dins de l'ter indueix la producci de leuccits i prostaglandines per l'endometri. La presncia de coure n'augmenta l'efecte espermicida. Encara que l'efecte principal del DIU s espermicida, es creu que el DIU impedeix el desenvolupament d'embrions preimplantats o l'adhesi dels vuls ja fecundats. Ja que algunes persones consideren que l'embars comena amb la fecundaci i no pas amb l'adhesi de l'vul a la pared de l'ter, alguns grups classifiquen el DIU com a mtode abortiu. 

Contracepci d'emergncia.
Algunes pndoles en altes dosis s'utilitzen per a prevenir la fecundaci (o si ja ha ocorregut, per impedir l'adhesi de l'vul a l'ter o la continuaci de l'embars) desprs d'una relaci sexual sense cap tipus de protecci anticonceptiva. El mtode hormonal d'emergncia ms conegut s la pndola de l'endem que s'utilitza fins a quatre dies desprs del coit. Altres mtodes sn l's de dispositius intrauterins de coure que han de ser collocats entre els primers cinc dies desprs del coit. La majoria dels grups conservadors consideren aquests mtodes com a mtodes abortius i s'oposen al seu s. 

Avortament.
L'avortament s la terminaci provocada o intencionada de l'embars. N'hi ha mtodes quirrgics i mtodes qumics. Els mtodes qumics sovint s'utilitzen abans de les set setmanes de gestaci. L'avortament, com a mtode anticonceptiu s un tema molt controvertible. Les diverses opinions quant a l'avoratment es basen en els conceptes tics, morals filosfics, biolgics i |legals d'una societat en particular aix com de les seves creences i religions. La majoria dels grups poltics conservadors s'oposen a l'avortament. 

Esterilitzaci.
L'esterilitzaci com a mtode anticonceptiu s la intervenci quirrgica per lligar les trompes de falopi d'una dona, o la vasectomia per seccionar els canals deferents que transporten els espermatozoides. Aquest mtode s irreversible.

Mtodes de comportament.
Reconeixement de la fertilitat.
El reconeixement de la fertilitat s l'observaci i el registre detallat dels senyals de fertilitat d'una dona per determinar les fases frtils i infrtils del seu cicle. Durant la fase infrtil la dona pot tenir relacions sexuals sense cap mtode de barrera o restricci. Els mtodes ms comuns per determinar la fertilitat sn la presa de la temperatura basal del cos i del mucus cervical i les variacions (augment de temperatura) sn un indicatiu de l'ovulaci. Aquest mtode tamb s utilitzat per les parelles que volen un embars, identificant els perodes ms frtils i amb ms possibilitat d'una fecundaci. Altres mtodes sn el mtode de Billings i el model de Creighton, creats pels catlics ats que s'oposen a qualsevol mtode de barrera.

Mtodes estadstics.
Els mtodes estadstics com ara el Mtode del Ritme i el Mtode dels Dies Estndard difereixen dels mtodes de reconeixement de la fertilitat ja que no inclouen cap observaci dels senyals del cos sin que es basen en l'estadstica per determinar la probabilitat de la fertilitat basats en la duraci dels cicles menstruals anteriors. Aquest mtodes sn molt menys imprecisos que no pas els mtodes de reconeixement de la fertilitat, i sn considerats, sovint, com a mtodes obsolets.

Coitus interromptus.
El coitus interrputus (del llat: sexe interromput) s la prctica d'interrompre el coit abans de l'ejaculaci (retirar el penis de la vagina just abans de l'ejaculaci i/o ejacular fora de la vagina). L'eficcia del mtode consisteix en el control de l'ejaculaci per part de l'home (i el risc d'una ejaculaci preco). Encara que s'ha especulat sobre la possibilitat de l'existncia dels espermatozoides en el lquid preejaculatori, no s'han realitzat prou estudis per confirmar-lo. 

Altres prctiques sexuals.
Alguns sexlegs suggereixen la prctica de sexe no vaginal per evitar la concepci, com ara el fregament (sexe sense penetraci) el sexe anal o el sexe oral.

Abstinncia.
Finalment, encara que no s un mtode anticonceptiu per se, l'abstinncia sexual s'inclou en la llista de mtodes de comportament.

Eficcia.
L'eficcia dels mtodes anticonceptius s el nombre de concepcions a l'any quan s'hagi utilitzat un mtode en particular. Els mtodes ms efectius sn l'esterilitzaci quirrgica (lligadura de trompes i vasectomia) aix com l's del DIU (amb possibilitats de concepci menors a l'1%). Altres mtodes sn efectius si s'utilitzen correctament i consistentment; per exemple, tant els mtodes hormonals com els mtodes de reconeixement de fertilitat poden tenir possibilitats de concepci menor a l'1%, encara que per la dificultat de l'observaci estricta dels senyals de fertilitat i dels canvis inesperats hormonals, d'aquest ltim mtode les possibilitats de concepci poden arribar fins i tot al 25%.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117306" title="Interferncia electromagntica" nonfiltered="3029" processed="3021" dbindex="48232">
Una interferncia electromagntica s qualsevol senyal que degrada, obstrueix o interromp el funcionament desitjat d'un equip electrnic. Els senyals d'tenir un origen intern o extern a l'equip. 

Com a conseqncia de l's massiu de l'electrnica en totes les rees i la reducci de la grandria dels equips, fet que comporta que els components electrnics estiguin ms prxims els uns dels altres, els sistemes han de garantir ser immunes a aquestes interferncies i tamb evitar ser-ne la font. Al dissenyar un equip o circuit s'ha de tenir en compte que aquest ha d'operar mes all de la condicions ideals d'un laboratori. La reducci dels efectes de les interferncies es realitzen aplicant tcniques que depenen del tipus d'acoblament.

Els elements que intervenen en la aparici i propagaci d'aquest tipus d'interferncies sn: l'element pertorbador (origen de la interferncia), el medi a travs del qual es propaga la interferncia i l'equip el funcionament del qual es veu afectat.

Aquestes interferncies es transmeten d'un equip a l'altre a travs de medis guiats, per radiacions o  per ambds a la vegada.


Fonts de soroll: Origen de la interferncia.
Soroll generat per camps elctrics.
Aquest tipus d'interferncia s la que es produeix en les proximitats d'una font de tensi. En general s proporcional a les variacions de voltatge.

Soroll generat per camps magntics.
s el que es produeix en les proximitats d'un corrent elctric. En general aquest soroll s proporcional a les variacions de corrent, tant de baixa com d'alta magnitud.

Classificaci en funci del canal de transmissi de la interferncia.
Acoblament capacitiu.
s una interferncia de tipus electrosttic ja que est produda per un camp elctric on dos conductors s'acoblen elctricament degut a un efecte capacitiu. Normalment les fonts d'interferncies capacitives sn conductors que suporten grans tensions variables. Aquest tipus d'interferncies apareixen quan existeix proximitat suficient entre circuits i es donen freqncies superiors a 1 kHz. La tensi d'interferncia induda s proporcional a la variaci de tensi amb el temps i inversament proporcional a la separaci dels conductors. Per tant, com ms allunyats es trobin els conductors menys s'acusa la interferncia.

Si entre dos conductors existeix una diferncia de potencial, s'estableix entre ells un camp elctric. Si a ms a ms, aquest camp s variable, es produeix una interferncia capacitiva entre aquests, s a dir, sorgeix una capacitat parsita entre ells. Aquesta variaci del camp elctric s deguda a l'alternana de signe i magnitud de la tensi en el conductor que origina la interferncia.

Acoblament inductiu.
s una interferncia d'origen magntic, associada als conductors pels quals hi circula corrent. Aquest corrent crea un camp magntic al seu voltant i si est suficientment prxim a altres conductors, el camp magntic creat els pot afectar. Si el corrent s variable, aleshores sorgeix un camp magntic variable. Per altra banda, si el corrent s fix crea un camp magntic fix. Per si aquest travessa una rea variable, el flux magntic tamb ser variable. En ambds casos es genera un flux magntic no desitjat que s la causa de l'aparici de corrents indudes en els circuits prxims segons la llei de Faraday-Lenz.
Aquest tipus d'interferncies apareixen quan existeix un flux magntic variable i unes freqncies superiors a 3 kHz

L'acoblament inductiu sorgeix del principi fsic que determina que s'indueix una tensi en una espira en moviment en un camp magntic. Igualment, aquesta tensi apareix si hi ha un camp magntic variable entorn d'una espira en reps. Per tant, un corrent variable que circula per un conductor, crea un camp magntic que genera una tensi.

Acoblament conductiu.
Es dona quan s'estableix un circuit tancat entre l'emissor i el receptor de la interferncia. Les causes ms freqents sn:

Impedncia comuna a terra: Diversos circuits es connecten a terra mitjanant el mateix conductor. Per tant el corrent d'ambds conductors circula a travs d'una impedncia comuna i la caiguda de voltatges que es produeix afecta a tots dos circuits.

Transformadors de potncia: els pics de potncia i les fluctuacions de la tensi d'una installaci constitueixen una font d'interferncia conductiva que es transmet per les lnies d'alimentaci cap als circuits de distribuci de potncia comuna. El mecanisme d'acoblament acostuma a ser a travs de la capacitat parsita que s'origina entre el devanat primari i el secundari d'un transformador de la font d'alimentaci d'un instrument electrnic. ;

Fonts d'alimentaci connectades incorrectament: Si no es connecten correctament les crregues d'una font d'alimentaci, es produeixen interferncies entre elles.

Acoblament electromagntic.
Aquest tipus d'interferncia es fonamenta en l'energia radiada a altes freqncies (majors que 20 MHz) en forma d'ones electromagntiques i es dona entre antenes de radiaci i recepci.

A les ones electromagntiques es propaguen simultniament els camps elctric i magntic. Ens interessa eliminar el camp elctric d'aquestes per a que no interfereixi en el sistema de recepci, per aix no s possible ja que a l'eliminar el camp elctric tamb eliminarem el camp magntic, com es veu en la figura a continuaci. Per tant, s'han de buscar tcniques d'allament que intentin reduir al mxim els efectes d'aquestes interferncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117308" title="Julian Schwinger" nonfiltered="3030" processed="3022" dbindex="48233">

Julian Seymour Schwinger ( Nova York, EUA 1918 - Los Angeles 1994 ) fou un fsic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica el 1965 juntament amb Richard Feynman i Sin-Itiro Tomonaga pel seu treball en electrodinmica quntica. 

Biografia.
Va nixer a la ciutat de Nova York el 21 de febrer de 1918 i va estudiar al City College of New York. Inici els seus estudis de fsica a la Universitat de Columbia, on es doctor sota les ordres de Isidor Isaac Rabi el 1939. Posteriorment entr a treballar a la Universitat de Califrnia al costat de Robert Oppenheimer i desprs fou designat professor a la Universitat de Purdue. 

Havent supervisat mes de setanta tesis doctorals Schwinger s conegut com un dels ms prolfics assessors en fsica. Aix quatre dels seus estudiants van guanyar posteriorment el Premi Nobel: Roy Glauber, Benjamin Roy Mottelson i Sheldon Glashow en fsica; i Walter Kohn en qumica. 

El 1972 deix Harvard per esdevenir professor de la Universitat de Califrnia on va continuar amb els seus treballs fins la seva mort ocorreguda el 16 de juliol de 1994 a Los Angeles. 

Recerca cientfica.
Durant la Segona Guerra Mundial Schwinger va treballar al Laboratori de Radiaci de l'Institut Tecnolgic de Massachusetts donant el suport teric per al desenvolupament del radar. Va intentar aplicar el seu coneixement com a fsic nuclear als problemes d'enginyeria de l'electromagnetisme, aplicant el seu coneixement de la radiaci a la fsica quntica. 

Desprs de la guerra Schwinger va deixar Purdue per entrar a formar part de la Universitat de Harvard on va ensenyar des de 1945 fins el 1974. Durant aquest temps va desenvolupar el concepte de renormalitzaci, que explicava l'efecte Lamb en el camp magntic de l'electr. Tamb va realitzar un acurat estudi de les partcules elementals, explicant com els neutrins poden aparixer en mltiples varietats, associades amb els tipus de leptons, com l'electr i el mu. 

El 1965 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb el japons Sin-Itiro Tomonaga i el nord-americ Richard Feynman, pels seus treballs fonamentals en electrodinmica quntica.

Schwinger i Feynman. 
Schwinger va ser comparat ocasionalment amb un altre important fsic de la seva generaci, Richard Feynman. Schwinger tenia una forma ms matemtica de treballar en fsica, especialment en el camp de la teoria quntica de camps. En canvi Feynman va ser ms intutiu, discrepant de Schwinger sobre els diagrames de Feynman.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1965;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117313" title="Sin-Itiro Tomonaga" nonfiltered="3031" processed="3023" dbindex="48234">

Sin-Itiro Tomonaga o Shinichir  Tomonaga (en japons:       ) ( Tquio, Jap 1906 - d. 1979 ) fou un fsic japons guardonat amb el Premi Nobel de Fsica de 1965 juntament amb Richard Feynman i Julian Schwinger pel seu treball en electrodinmica quntica.

 Biografia .
Va nixer el 31 de mar de 1906 a la ciutat japonesa de Tquio fill del filsof Sanj r  Tomonaga. El 1926 aconsegu ingressar a la Universitat Imperial de Kyoto per estudiar fsica, tenint com a professor el guanyador del Premi Nobel Hideki Yukawa. 

Tomonaga mor a la ciutat de Tquio el 8 de juliol de 1979.  

 Recerca cientfica .
Desprs de llicenciar-se treball en el grup d'investigaci de Yoshio Nishina, i mentre assist a la Universitat de Leipzig collabor amb Werner Heisenberg. A l'inici de la participaci del Jap en la Segona Guerra Mundial Tomonaga retorn al seu pas, per va aconseguir poder realitzar la seva tesi doctoral continuant els seus treballs sobre els materials nuclears que havia iniciat al costat de Heisenberg.  

Posteriorment fou nomenat professor a la Universitat de Tquio, estudiant el magnetr i la teoria del mes establerta per Yukawa. El 1948 aplic la seva teoria del supertemps en l'electrodinmica quntica i va descobrir la renormalitzaci, simultniament al fsic nord-americ Julian Schwinger. El 1949 Robert Oppenheimer el convid a participar en les seves investigacions a la Universitat de Princeton.

L'any segent retorn al seu pas on va proposar el que actualment es coneix com a lquid de Tomonaga-Luttinger. El 1965 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, al costat de Julian Schwinger i Richard Feynman, pels seus treballs fonamentals en electrodinmica quntica.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1965;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117316" title="Joventut Nacionalista de Catalunya" nonfiltered="3032" processed="3024" dbindex="48235">

La Joventut Nacionalista de Catalunya s una joventut poltica independentista catalana sorgida de la refundaci de les Joventuts de Convergncia Democrtica de Catalunya i d'Esquerra Democrtica de Catalunya el 1980. Avui s'erigeix com a joventut vinculada a Convergncia Democrtica de Catalunya. T diversos regidors arreu de Catalunya. s l'associaci juvenil poltica catalana amb ms afiliats, segons la agncia EFE.

 Enllaos externs .
 Pgina de les JNC;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117317" title="Agnetha Fltskog" nonfiltered="3033" processed="3025" dbindex="48236">

Agnetha Fltskog s una cantant sueca nascuda l'abril del 1950 coneguda sobretot per formar part del grup suec ABBA.

 Abans i desprs d'ABBA .

L'Agnetha va nixer a Jnkping, ciutat de Sucia, i era la gran de dues germanes. Des de petita sempre li agrad la msica. Als 17 anys va escriure la can "Jag var s kr" (Estava tan enamorada) i va ser nmero 1 al seu pas, el 1967. Va seguir publicant lbums fins a ser la solista femenina ms famosa a Sucia per aquells temps.

L'any 1969 va conixer en Bjrn Ulvaeus, cantant, amb qui es va casar l'any 1971. Ambds formarien una de les parelles integrants d'ABBA. L'any 1980 es van divorciar per van continuar treballant junts intentant que aquella situaci no interferis amb el grup.

El 1972, l'Agnetha va interpretar tamb el paper de Maria Magdalena a la versi sueca de l'obra teatral "Jesucrist Superstar".

L'any 1975, quan ja era membre d'ABBA, public l'ltim disc original en suec, titulat "Elva kvinnor i ett hus".

Desprs d'ABBA va reemprendre la seva carrera en solitari durant un temps, i va treure 3 discos en angls a la dcada dels 80. Posteriorment es retir del mn de la msica i tamb de la vida pblica durant uns quants anys fins que el 2004 va treure l'lbum My Colouring Book.

 Vida personal .

L'Agnetha t dos fills fruit del seu matrimoni amb en Bjrn Ulvaeus, sn la Linda (nascuda el 1973) i en Christian (nascut el 1977). Desprs del divorci, l'any 1980, encara van seguir treballant junts amb ABBA fins que el grup finalment es dissolgu el 1982.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117320" title="Nstor Kirchner" nonfiltered="3034" processed="3026" dbindex="48238">
Nstor Carlos Kirchner Ostoic (25 de febrer, 1950) fou el president actual de l'Argentina del 2003 al 2007.  Pertany al Partit Justicialista amb tendncies d'esquerra. Va ser governador de la Provncia de Santa Cruz abans de ser electe president. 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117326" title="Denegaci de servei" nonfiltered="3035" processed="3027" dbindex="48239">

La denegaci de servei (o DoS, de l'angls denial-of-service) tracta d'atacar a un servei del servidor com podria ser el servidor web ubicat al port 80, fent servir un bon nmero de mquines atacant al servidor, mitjanant trames IP amb flags erronis, per tal que el servidor augmenti el seu temps de processador, aix farem que deixi de donar servei, ja que es quedar sense memria fsica.

Vegeu tamb.
Bomba fork;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117327" title="Literatura gallesa" nonfiltered="3036" processed="3028" dbindex="48240">
La Literatura gallesa s la feta al Pas de Galles en galls (cymraeg), naci que forma part del Regne Unit de la Gran Bretanya.

 Primeres mostres: els cynfeirdd .
Els testimonis escrits ms antics en galls sn conservats en el Juvencus Codex, datat del segle X, i conservat a la Universitat de Cambridge.  Tamb a la Historia Brittonum de Nennius, datada del 800, s'hi parla i dna noms dels primers poetes gallesos. Les obres dels cynfeirdd, primers poetes del priode prenormand, llevat de dues o tres peces, han sobreviscut merc els manuscrits dels segles XII-XIV:

 Llyfr Ddu Caerfyrddin  (Llibre Negre de Carmarthen, 1170-1230).
 Llyfr Coch Hergest  (Llibre Roig de Hergest, 1375-1424).
 Llyfr Taliesin  (Llibre de Taliesin, 1275).
 Llyfr Aneirin  (Llibre d'Aneirin, 1250).
 Llibre Blanc de Rhydderch  (s. XIII-XIV).

Encara que les dades sn incertes, s cert que els poemes recollits sn ms antics que les cpies. Mentre que l'antic britnic era una llengua sinttica, el nou galls, aparegut en el segle VI, s una llengua analtica. Segons Nennius, deixeble del bisbe Elfodd de Bangor , afirma que els poetes Blwchfardd, Cian, Talhaern tad Awen, Taliesin i Neirin o Aneirin, composaren poesies en galls a l'poca del rei Ida (547-559), fill d'Eobba, primer rei de Berncia.

Els poetes del perode, anomenats bards, eren autntics mestres en la versificaci fonamentada en l'aliteraci i la rima (dos o tres versos successius acabats en la mateixa sllaba). La major part de les obres sn odes heroiques o lais, canten els proeses guerreres i la generositat d'Urien de Rheged (regne situat entre les actuals Wigtown i Kirkcudbright, a l'actual Esccia), i ploraven la mort del seu fill Owain. El Llyfr Aneirin, composat per un poeta que visqu entre el 510 i el 570, cont el poema Y Goddidin, de 900 versos i amb interpolacions d'poques posteriors; fou compost en cambri, dialecte britnic proper al galls, i commemorava l'expedici d'una banda de 300 guerrers comandats per Mynyddawg Mwynfawr de Caereidyn (vora l'actual Edimburg, Esccia), per tal de capturar la fortalesa romana de Cataractonium o Catraeth (avui a Catterick, Yorkshire) als saxons del regne de Deira.  Es tracta de poesia heroica amb llenguatge directe i senzill, d'expressi vigorosa i amb la rima interna de correspondncia consonntica, anomenada cynghanedd.  Tamb se'l considera compositor alguns anys ms tard del poema Eglinion ac Misseld.  Pel que fa a Taliesin, escriv en gnere heroic lOda a Cynan Garwyn de Powys.

Dels segles VIII al X es conserven pocs poemes solts d'autors com Morfran, Meugan, Arofan, bard de Selyf ap Cynan, i Afan Ferddig, bard de Cadwallon ap Cadfan, mort el 613 a Hexham lluitant contra Oswald de Berncia, i autor de Moliant Cadwallon (Elogi a Cadwallon), encara  que altres estudiosos l'atribueixen a Cynddylan ap Cyndrwyn (s. VII). Tamb s important l'obra annima Edmyg Dinbych (Elegia a Denbigh), del segle IX.

Com a autor ms conegut d'aquella poca o cronista cal destacar Gildas Mab Kaw, qui consider Kuhlwch ac Olwen com a autor ms antic en galls. Compos en llat De Excidio Britannie (potser data del 540), on descriu les baralles entre pictes, saxons i romans, i Arturi regis totius maioris Britannie, primera referncia a la figura semi-llegendria del rei Artur.

Tamb destacaren com a obres ms tardanes lArmes Prydain fawr (La gran profecia de Britnia, 940) de caire pic, on vaticina la uni dels gallesos amb els britnics del Nord, Cornualla, Irlanda i Armrica per tal d'oposar-se al rei sax Athelstan de Wessex; la Kanu Y gwint (Can del vent, s.X-XI);  Hanes Taliesin (Histria de Taliesin), similar a lArmes , per cont el fams dileg entre Myrddin (Merl) i Taliesin; i Brut Y Tywysogion (Crnica dels Prnceps), gran crnica de Galles, recollida posteriorment pels monjos del Cster.  Aquestes obres foren considerades les ms importants en galls del perode, i influren en l'obra de cronistes posteriors com Geoffrey de Monmouth, Gautier Map i Gerard Le Cambrien, compiladors del cicle artric en llat o francs a la cort de Enric II d'Anglaterra.

Les poesies de Llywarch Hen (s. VI) ens han arribat per dues sagues d'un joglar de Powys del segle IX sobre Llywarch i Heledd, germana de Cynddylan ap Cyndrwyn, amb la mtrica englyn embellida per l'aliteraci.  Descriu les lluites entre els regnes de Powys i Mercia, en la qual Llywarch hi va perdre 24 fills. Ambdues sn figures doloroses (diriad) per un dest desafortunat (dedwydd) i ploren l'orgull perdut (traha). D'altres fragments trobats de l'poca sn:

 Els dilegs d'Artus i Glewliuyd Mishtygrasp, entre Taliesin i Unach, i entre Gwyn ap Nudd i Gwyddneu Garanhir.
 El monleg d'Ysgolan.
 Tristan ac Essyllt, el futur Tristany i Isolda.

Totes elles recollides al Llyfr Ddu Caerfyrddin (Llibre Negre de Caerfyrddin). Tamb destaquen els mites de Myrddin Wyllt (El salvatge Merl), el salvatge del bosc qui embog en veure una batalla, la qual cosa el far profeta. 

A la fi del perode prenormand, entraren tamb en temes bblics o llegendes estrangers, com els d'Hrcules, Alexandre o l'irlands Corro Mac Dairi.  Tamb se'n recolliren moltes sobre Avalon, l'antic Eden dels celtes, el nom del qual pot provenir del galls Ynys Affallon (Illa de les Pomes) o b d'Affallach (El regne dels morts).  Tamb es creu que en el segle VI se celebr el primer Eistedfodd, festival de msica i poesia, potser reunit a Conway per Maelgwn, per no est datat amb seguretat fins al segle IX.

 Els gogynfeirdd .
Aquest perode dur del 1100 al 1350 aproximadament, i tamb fou anomenat  dels bards dels prnceps .  La consolidaci del regne de Gwynedd va permetre una evoluci literria en galls. Els bards es dividien en graus segons l'aprenentatge que havien seguit. El ms alt, o pencerdd (cap de can), cantava a la cort les proeses del seu senyor, dels sants i de du, i tenia prohibit cantar l'amor o la natura. El bardd teulu cantava a la famlia del senyor, i podia cantar l'amor, la naturalesa i les dones. El ms baix,  el cerddorion (trovador) es dedicava a la poesia obscena i satrica, aix com a les histries orals cyfarwyddyd, desenvolupades i recollides posteriorment en el Mabinogion.

Aquesta graduaci basada en l'ensenyament va persistir, i durant el regnat d'Enric IV d'Anglaterra, l'Eistedfodd o Tro dels Bards donava certificats i s'encarregava que els poetes dels esglaons ms baixos no caiguessin en la mendicitat.  Tanmateix, aix provoc tamb un conservadurisme lingstic i literari, perqu l'arcasme era considerat de bon gust.  Els bards, endems, solien pertnyer a  la mateixa famlia, com el cas de Meylir, el seu fill Gwalchmai i el seu nt Meylir ap Gwalchmai, tots ells a la cort de Gwynedd a Aberffraw.

Els principals poetes del perode foren Gwalchmai (fl. 1130-1180) autor de la can de primavera Gorhoffedd (Vanaglria) i de la stira contra els monjos Kynddelw; el seu fill Meilyr ap Gwalchmai, autor dArwyraim Owain (Exaltaci d'Owain, 1137); Cynddelw Bryddyd Mawr ("El gran poeta", fl. 1155-1200) de la cort de Powys; Owain Cyfeiliog (1140-1197) poeta i prncep de Powys, autor dHirlas Owain (El corn bevedor gris d'Owain); Hywel ap Owain (mort el 1170), prncep de Gwynedd, cantor de l'amor del pas, amb els gneres marwnad (elegia) i moliant (elogi); i Gruffydd ap Yr Ynad Coch ("Fill de la Justcia Vermella"), qui escriv el 1282 un Marwnadau a la mort del rei Llywelyn ap Gruffydd.

Tamb destac el gnere marwysgaf (Can en el llit de mort), de caire religis, on es confessen els pecats per la proximitat de la mort, i altres proeses dels sants. Els darrers poetes, per, s'inclinaren per les noves rimes, com les awdl. Els ms famosos foren Gruffydd ap Maredudd (fl. 1352-1382), Gruffydd ap Dafydd (fl. 1380), Casnodyn (fl. 1320-1340) i altres.

Pel que fa a la prosa profana, en el segle IX aparegueren a l'esglsia de Sant Teilo les primeres gloses de traducci llatina al galls, i del segle X data el Computus fragment, part d'un llibre d'astronomia amb molts llatinismes.  Tamb data del 1200 una nova versi en galls de les lleis de Hywel Dda, en el Llibre Negre de Chirck.  Els texts histrics eren recollits pels cyfarwydiaid, molt influts pels bards, qui recitaven tamb contes orals barrejant-hi folklore, heroisme, mitologia i fets histrics.  El ms important d'ells fou el Mabinogion, recollit al Llyfr Gwyn Rhyddench (Llibre Blanc de Rydderch) i al Llyfr Coch Hergest (Llibre Roig d'Hergest), i cont onze histries com Les quatre branques de Mabinogi, Culhwch ac Olwen (1100), El somni de Rhonabwy (s. XIII), Owain ac Luned, Geraint ac Enid, Peredur map Efrawg, Pwyll, prncep de Dyvet, Branwen ap Llyr, Math map Mathonwy, Lludd ac Llevelys i Somni de Macsen, totes elles de caire cavalleresc i mostren les lluites entre els senyors, matrimonis i venjances. Tamb cont lAvellanau (Poema dels pomers, s.XIII), dedicat a Merl.

De moltes d'aquestes histries evolucionaria posteriorment el cicle arturi. Tamb es van traduir al galls nombroses obres llatines, com Delw Y Byt (Imago mundi) d'Honori Augustonenc, la Gwelediagaeth Bawl Abostol (Visi de l'apstol Pau), la traducci d'Epictet d'Hierpolis Adrian ac Ipotis, la Cynghoreu Catwn (Disticha catonis) de Dionisi Cat, Y Bibyl Ynghymraec (Promptuarium Bibliae), la Hystoria Gryddyd ap Cynan, la Ystoria Brenhined Y Brytanyeit, traducci de la Historia Regnum Brittaniae (1136) de Geoffrey de Monmouth, que serv de base histrica al mite artric, Y Sent Greal (El sant Grial) i Seith Doethon Rufein (Histria de Perceval). Tamb s'ha trobat versions de la Chanson de Roland i de diversos llibres de lleis.

El perode del 1350 al 1450, per, s el considerat com a l'Edat d'or dels cywydd.  Desprs de la conquesta anglonormanda, encara eren importants a les corts de Gwynedd i Powys els uchelwyrs (aristcrates de les Marques), qui subvencionaven els bards, tot i que minvaria el prestigi tant dels pencerdd com dels bard teulu. Endems, al Sud va morir la vella can i noms es mantindria la tradici oral.  El gran poeta d'aquesta poca fou Dafydd ap Gwilym (1340-1370), autor d'una poesia descriptiva dels costums de l'poca i considerada com a contempornia de Geoffrey Chaucer. Tamb compos 101 poemes dedicats a la rossa Morudd, amb forta influncia provenal. Se'l considera deixeble de Llewelyn i Ifon Hael, i destac per descartar els vells arcaismes i adoptar noves formes com el cywydd i el traethawdl (copla de set sllabes), aix com el llatai o missatge amors inventat per Llywarch ap Llywalyn (Prydydd Y Moch, 1173-1220), i el dyfaliad o poema descriptiu.

Altres poetes contemporanis seus foren Gruffydd ap Adda (mort el 1344), Iolo Goch (1320-1398), Llywelyn Goch Amheurug Hen (fl. 1360-1390), amb l'elegia Marnwad Lleucu Llwyd, Gruffydd Llwyd ap Dafydd (fl. 1380-1410), poeta oficial d'Owain Glynd r, Rhys Goch Eryri (1365-1448), Llywelyn ap Y Moel (mort el 1440), i sobretot Sion Cent (mort el 1430), qui compos nombroses cywyddau brud (Canons semipotiques) i Cywyddau'r Byd (Lloes als vells temps).

Posteriorment, aparegueren alguns autors de qualitat inferior, com Dafydd Nanmor (1420-1490), Llywelyn Y Glyn (1447-1486) i Gutor Glyn (fl. 1440-1493). D'altres mostraren certa concincia nacional, com Mareddud ap Rhys (fl. 1430-1450), Hywel Swrdwal (fl. 1430-1460), Tudur Penllyn (fl. 1470), Dafydd Llwyd ap Llywelyn (1420-1500) i Hywel Cylan (1435-1470).

 Segles XVI i XVII .
Els capellans preocupats per la llengua aconvertiren e galls en un idioma literari modern, i crearen tamb una llengua standart.  Durant el perode del 1450 al 1650 els cywydd assoliren una nova Edat d'Or, amb poetes com Dafydd ab Edmwnd (fl. 1449-1500), deixeble de Meredydd ap Rhys, i que el 1451-1453 va fer arranjaments d'arpa i veu per a competicions potiques.  Va aconseguir que l'Eistedfodd tradicional de Caerfyrddin canvis la mtrica tradicional, i seguit pel seu nebot Tudur Aled (mort el 1526) i per Gutun Owain (fl. 1460-1500) van reunir-ne un el 1523 a Caerwys (Y Fflynt), que es repetiria el 1568, molt lligat, per, al sistema brdic antic.

Tamb aconseguiren de la reina Elisabet I d'Anglaterra la creaci d'una Comissi de Vint Nobles del Nord de Galles per tal de redimir l'Orde Brdic dels  poetes indesitjables  que donaven mala fama a la poesia gallesa en general. Aix, el 20 de maig del 1594 dotze d'ells convocaren un Eistedfodd, per no hi ha cap prova documental que es celebrs.  

Tanmateix, la reforma protestant, el fet que els Tudor fomentessin l'angls, i que els nobles gallesos s'establissin a la cort de Londres, van destruir la cultura antiga i els seus lligams amb la llengua.  Tot i aix, s'inciaria una nova tradici popular en la poesia gallesa, comenada amb l'obra de Rhys Pritchard (1579-1644) de Llanymddyfri, autor de Canwyll y cymry (La lluerna dels gallesos, 1646) on empra la mtrica anglesa, i les seves Penillion telyn (1676), composicions per recitar amb arpa.

Els darrers bards foren  Sion Tudur (mort el 1602), qui satiritz l'aristocrcia, Edmwnd Prys (1544-1623), deg de Merionnyd, i William Cynwal (mort el 1588), William Llyn (1535-1580), Sion Phylyp (1544-1620) i Simwnt Vychan (mort el1606). Per cap el 1550 s'iniciaria la prosa moderna en galls, conforme les normes del renaixement i la reforma protestant, amb un vocabulari enriquit per neoligismes.

Pel que fa a les obres inspirades en la reforma protestant, podem destacar: Yn Y llyvyr hwnn (En aquest llibre, 1547), el primer llibre imprs en galls, sn extraccions de les escriptures; Oll synnwyr pen, tamb del 1547, collecci de proverbis de William Salisbury (1520-1584), tamb traductor de l'Antic Testament i pioner de la nova llengua; el Welsh Prayer Book, compost el 1567 per Salisbury i Richard Davies (1501-1581), bisbe de St Daffyd;  Y Bibl Ynghymraec (La Bblia Gallesa, 1588), composta en un llenguatge modernitzat per William Morgan (1545-1604), bisbe de Saint Asaph, ambn ajut d'Edmwnd Prys; es tornaria a publicar el 1620 sota la supervisi del nou bisbe John Davies (1567-1644) i Richard Parry (1560-1623), i aix el galls esdevindr l'idioma oficial de la religi i en far possible l'alfabetitzaci popular a els escoles dominicals;  Deffyniad Y ffydd, traducci de lApologia Ecclesiae Anglicanae de Miles Coverdale, feta el 1595 per Morys Kyffin (1565-1598); Perl mewn adfyd (La ms bonica perla espiritual, 1595) traducci de l'obra d'igual ttol d'Arthur Kent, feta per Huw Lewys (1562-1634); Homiliau (Homilies, 1606) d'Edward James (1569-1610); Llwybr Hyffordd (El cam de l'home senzil, 1630) de Robert Llwyd (1564-1655); Yr Ymarfer o Dduwiolieb (Prctica de la pietat, 1630), traducci de l'obra de Lewis Bayly, feta per Rowland Vychan (1590-1667); Llyfr Y Resolution (Directori cristi, 1632) de John Davis de Mallwyd (1567-1644); i una crnica de la creaci fins el 1552, composta per Ellis Grufydd.

Per la seva banda, els catlics romans atacaren l'anglicanisme com a quelcom importat d'Anglaterra, i cridaren tamb a preservar l'antiga religi.  D'entre la literatura catlica es pot destacar els Dosparth Byrr, primera gramtica impresa, i el Drych Cristianogawl (Devocionari cristi, 1585) compostes per Gruffydd Robert (1522-1610); la Lanter Gristnogawl (Llumanera cristiana) de Robert Gwyn; Theater du mond, tradut del farancs el 1615 per Rhosier Smyth (1541-1625); lAthragaeth grisnogawl (1568) de Morys Clynnog (1525-1581) i la traducci de l'itali  Eglurhad helaethlawn, composta el 1618.

Aquest renaixement tamb propici l'aparici de les primeres gramtiques galleses amb criteri cientfic, encara que mantenien fortes influncies brdiques, com la Cambrobrytannicae   institutiones (1592) de Sion Dafydd Rhys (1534-1609); lAntiquae linguae   rudimenta (1621) de John Davies Fallwyd de Mallwyd, i el Dictionarium duplex (1632) basat en treballs de llat al galls de Thomas Williams de Trefiw (1550-1622).

Amb l'arribada del puritanisme, paradoxalment, arrib tamb un important esclat de la literatura en llengua gallesa del segle XVII. Els principals autors del perode foren Moses Williams (1685-1742), traductor de manuscrits antics; Morgan Llwyd (1619-1659), un dels ms importants del perode, influt tant pels ququers com pel mstic alemany Jakob Boehme, compos Llyfr Y tri aderyn (El llibre dels tres ocells, 1653), disquisici sobre la llibertat religiosa, i el Llythur ir Cymru cariadus (Carta a l'estimada Galles, 1653); Charles Edwards (1628-1691) amb el recull de cntics a l'estil antic Hanes Y ffydd ddiffuant (1667); Edward Samuel (1674-1748) amb la moralista Holl ddyledswydd dyn (Tots els deures de l'home, 1718); Gruffydd Jones de Llanddowror (1683-1761), considerat un dels pares de l'educaci popular en galls; Theophilus Evans (1693-1767) autor de Drych y prif oesoedd (Visi de l'Edat primitiva, 1716), recull de mites histrics gallesos, treball imitat per Lewis Morris en Tlysau yr hen Oesoedd (Joies de l'Edat Primitiva, 1717); Ellis Wynne(1579-1644), considerat el ms gran prossista galls del perode, amb Rheol buchedd sanctaidd (Traducci de  La vida Sagrada  de Taylor, 1701) i Gweledigaetheu i bardd cwsc (Traducci de  Los sueos  de Francisco de Quevedo, 1703).

 Segle XVIII: restabliment de l'Eisteddfod.
El segle XVIII comen amb poetes que seguien els metres i temtica de l'anterior perode, com William Phylip (mort el 1669), Hugh Morris Huw Morys de Pontymeibion (1622-1709), qui deix d'emprar el vers lliure i es decant pel vers amb cadncia sillbica, i Lewys Morys Llywelyn Ddu (1701-1765) autor de nombroses composicions per arpa, Penillion telyn. 

L'empremta del metodisme, per, es not aviat en la cultura gallesa. El 1751 es fundaria a Londres la Cymdeithas Cymmrodorion o Cymmrodorion Society, promoguda pels membres de la comunitat gallesa de Londres, William Wynn de Llangynhafal (1709-1760), Edward Richard (1714-1777) i Evan Evans Ieuan Fardd (1731-1788), per tal de traduir les obres dels bards gallesos, i es caracteritz pel neobardisme, el neodruisme i la revaloritzaci del passat cltic.  El 1771 aquesta societat pass a anomenar-se Cymdeithas Gwyneddigion, i des del 1789 es dedic a promoure la recuperaci dels festivals brdics amb concursos de poesies on res reproduien els antics metres, anomenats Eisteddfod.  Un dels ms asidus fou el gran poeta galls Goronwy Owen (1723-1769), inspirat en Lewys Morys i els  clasicistes anglesos, qui reintrodu a la literatura gallesa les poesies awdl i cywydd, tot creant escola. Tanmteix, com que tenia un tarann aventurer, va emigrar a Amrica (com molts dels seus compatriotes) i mor a Virgnia. 

Pel setembre del 1789 es reun a Bala un renovat Eisteddfod, patrocinat per Thomas Jones de Corwen, qui apell al patronatge de la Gwyneddigion per tal que tirs endavant. Aix, el segent se celebraria el 1790 a Saint Asaph, i es decid que se celebrs la primera setmana d'agost seguint un cerimonial drudic inventat per Edward Williams Iolo Morgannwg (1747-1826), poeta romntic que prengu com a model de llengua la Welsh grammar (1728) composta per Sion Rhydderch.  L'Eisteddfod es reunia sota els auspicis del Gorsedd Beirral Ynys Prydain (Tro dels Bards de l'Illa de Britnia), organitzaci que se n'encarregava de la patrocinaci i responia al lema Y gwir yn  eryn Y byd (La veritat per damunt de tot).  Desprs dels que es reuniren a Llanrwst (1791) i Dynbych (1792), es decideix definitivament que es reuneixin un cop l'any, aix com un festival de dansa folklrica a Llangowen, a la vall de Dyfrdwy.

Desprs de l'xit del que se celebr a Caerfyrddin el 1819, esdevindr la major exhibici de folklore galls, barreja de festival, esdeveniment patritic i recital de canons i de poesia (recitar i composar) amb acompanyament d'arpa, cants, balls i cerimnies drudiques. Fou la primera mostra de manteniment de la independncia nacional, per endems desenvolup alguns nous gneres com lawdl (oda) merc poetes com Twm o'r Nant, Daffydd Ddy Eryry i Gwallter Mechain.  I el seu exemple esperonar la celebraci de festivals similars no sols a la resta del mn celta (Bretanya, Cornualla), sin tamb en el mn llat (Occitnia, Catalunya, Galcia i el Pas Basc).

Des del 1819 l'Eisteddfod ser patrocinat per la Cymmrodorion Society, ara amb seu a Dyfed, qui integraria definitivament el Gorsedd com a tribunal, alhora que els nobles i rics iniciaven tamb llur mecenatge. Des del que se celebr a Llangollen el 1858, comen a prendre un tarann nacionalista i reivindicatiu, i des del de Dynbich el 1860 es va decidir que se celebrs alternativament cada any en una ciutat del Nord de Galles i en una ciutat del Sud.  Finalment, el 1880 pren el nom de National Eisteddfod Association.

Merc aquestes celebracions, es cre una nova escola literria, amb autors com Dewy Wyn o Eifion (1784-1841), Daffyd Ddu Eryri (1759-??), mestre i gramtic autor dAwdlau, i Ebenezer Thomas Eben Fardd (1802-1863). Per amb ells la poesia clssica va decaure definitivament. Es form una nova generaci de versadors lliures influts pel metodisme, aix com la idea del cynghanedd o solicitud de preservaci de la cultura gallesa, que poc a poc ser duta a la prctica en el terreny poltic. Els principals autors foren William Williams Pantycelin (1717-1791) autor dels reculls d'himnes Caniadau y rhai sydd ar y Mor o Wydr (Canons de les que hi al Mar de Vidre); Ann Griffiths (1776-1805) autora d'himnes religiosos i poesia popular, els poetes metodistes Dafydd Jones Caio, (1771-77) traductor d'himnes metodistes d'Isaas Watts; Morgan Rhys (1716-79); David William Llandeilo Fach (1720-94), Peter Jones Peter Fardd (1775-1845); David Charles (1762-1834), John Blackwell Alun (1797-1840), pare de la lrica moderna gallesa amb Can Gwraig y Pysgotwr (La can de la dona del pescador), Ieuan Glan Geirionydd (Evan Evans, 1795-1855), Twm o'r Nant (1739-1810), poeta, joglar i bard, i John Jones Glan-Y-Gors (1766-1821), autor satric influt per Thomas Paine i pels francesos, autor de Dic Shon Dafydd (1803), stira sobre els gallesos que no parlen llur idioma, i Sessiwn yng Nghymru, poesia sobre l's del galls i de l'angls al pas de Galles.   Per altra banda, el 1792 els germans Owen i William Jones van fer edicions dels clssics gallesos.

 Segle XIX .
Durant la primera meitat del segle XIX es produ una forta embranzida cultural en llengua gallesa. El 1814 s'editaria a Abertawe la revista setmanal en galls Seren Y Gomer (Estrella de Gomer), sota els auspicis de l'esglsia no conformista per Joseph Harris Gomer, i es mantindr com a mensual fins el 1920. Cap el 1866 s'editaven en galls uns 120.000 exemplars en diversos setmanaris i mensuals, tot i que els burgesos promovien cada cop ms l's nicament de l'angls a la vida pblica.  

Dues figures fora importants del perode foren Thomas Price Carnhuanawc de Crickhowel (1787-1848), capell de Cwmdu, qui collabor amb el bret Jean-Franois-Marie Le Gonidec en l'elaboraci del seu diccionari, el 1820 fund una escola totalment en galls i el 1838 va organitzar una recepci als poetes bretons a l'Eisteddfod galls; tamb fou autor del tractat histric Hanes Cymru a chenedl and Cymry (Histria de Galles i de la naci gallesa, 1836-1842), de caire fora nacionalista.  I William Owen Pughe Idrison (1759-1835), fundador del diari per la llengua Y Greal i autor d'un important Geriadur cenhedlaethol Cymraeg ac Saesnog (Diccionari galls-angls, 1803, reeditat el 1832), i d'altres com la Cadwediogaeth yr iaith gymraeg (Gramtica de la llengua gallesa, 1808). Tamb destacaren John Robert Pryse Golydddan (1840-1862), fill de Robert John Pryse (1807-1889), autor d'una Hanes Llenyddiaeth Gymreig (Histria de la literatura gallesa).

El moviment galls reb un fort impuls quan el 1843 el metodista Thomas Gee (1815-1898) va fundar a la revista Y Faner (La bandera), la ms antiga que encara es publcia en galls, des d'on comenaren les reivindicacions d'autogovern alhora que feia noves edicions de les Mabinogi i de les Henchwedlane (Velles histries).  Des del 1854, endems, Gee va promoure Y Gwyddionaur Cymraeg (L'Enciclopdia Gallesa), que no sols fou una publicaci, sin tamb un moviment des del qual s'empararen la major part d'autors en llengua gallesa d'aquell moment.  El 1876 patrocinaria la fundaci de lEisteddfod Genedlaethol per tal d'organitzar els concursos potics, i el 1879 publicaren per encrrec de l'Enciclopdia Gallesa la Hanes Y Brytaniadi a'r Cymru (Histria dels Britnics i dels Gallesos).   	

Entre ells destacarien autors com Glasynys (1828-1870) i el grup bohmic format per John Jones Talhiarn (1810-1870), Richard Davies Mynyddog (1833-1877) i John Ceriog Hughes Ceiriog Syr Meurig Grynswth (1832-1887), autor dels poemes Dafydd y Garreg Wen (David de la  Roca Blanca). Tamb foren importants William Thomas Islwyn (1832-1878), autor del poema Y storm (La tormenta), M. Lloys Philips, autor d'una Llewiadur i'r iaith seisonig (Gramtica anglogallesa, 1856), Gruffyd Roberts, autor de lY Drich Cristionogawl (El mirall del cristi); Robert Williams Trebor Mai, amb el recull Gwaith Barddonol Prif Englyniwr Cymru (Obres dels principals bards de la literatura gallesa, 1883); John Phillips Tegidon (1810-1877) i el poeta i msic James James Iolo Emleym (1800-1879), qui el 1856 composaria l'himne nacional galls Hed wlad by Nhadan (La terra dels meus pares).

Tamb foren importants les revistes i els crtics literaris. Durant aquests anys destacaren la culta Y Traehodydd (L'Assagista) i la popular Geiniogweth, ambdes fundades pels crtics literaris William Rees Gwilym Hiraethog (1802-1883), autor dAelwyd F'ewythyr Robert (La llar de l'oncle Robert, 1852); Samuel Roberts (1800-1885), tamb assagista i Lewis Edwards (1809-1887).

 Segle XX .
Entre finals del segle XIX i comenaments del segle XX destacaren alguns autors fora lligats al desenvolupament de la nova Universitat de Galles. Es tracta de Daniel Owen (1836-1895), considerat el Charles Dickens galls, redactor del diari Yr Amserau (El temps) i autor de novelles com Hunangofiant Rhys Lewis (Autobiografia de Rhys Lewis, 1885), Y siswrn (Les tisores, 1888), Enoc Huws (1891) i Gwen Thomas (1894); Owen Morgan Edwards (1858-1920), inspirador del nou moviment que far del galls una llengua amb identitat literria,  John Morris-Jones (1864-1929) professor de llengua gallesa a Bangor, autor de Caerdd Dafod (Art potica, 1929), Orgraff yr Iaith Gymraeg (Ortografia de la llengua gallesa, 1928) i Welsh syntax (1931); Thomas Rees (1869-1926), professor de teologia, i el poeta Robert Ambrose Jones Emrys ap Iwan (1851-1906). Howell Elvet Lewis (Elfed 1860-1953) composaria el poema Cofia'n Gwlad (Recordar el meu pas), considerat el segon himne nacional galls. Robert Roberts Silyn (1871-1930) tamb estudi a Bangor.

Del 1922 al 1951 s'edit la revista literria Y Llenor (El literat), completada amb el diari Barddas (Bardisme) i amb Ysgrifau Beirniadol (Assaigs crtics). Hi destacarien com a autors William John Gruffydd (1881-1954),  el poeta i traductor Thomas Gwyn Jones (1871-1949) amb el Faust de Goethe (1922), el Macbeth de William Shakespeare (1943), el poeta Gwylym Parry (1884-1956), que popularitz lenglyn, quartet de trenta sllabes, David Gwenallt Jones (1890-1968) amb poesies marxistes i revolucionries com Y Mynach (El monjo, 1926) o Gwreiddiau (Arrels, 1959), la novellista Kate Roberts (1891-1985), influda per Anton Txekhov; Euros Bowen (1904-?) amb 11 volums d'edicions de clssics gallesos; D. Tegla Davies (1880-1967); Saunders Lewis (1893-1985) poltic i assagista, Ellis Humphrey Evans Hedd Wyn, poeta mort al front el 1917, amb el recull Cerddi'r bugail (Poemes pastorils, 1918); Dafydd Emyris Evans (1891-??). D'altres autors destacats foren l'assagista Thomas Parry-Williams (1887-1975), D.J. Williams  "D.J." (1885-1970), inclou la trilogia Storiau'r Tir (Histries de la terra) que fou publicada com a Y Gaseg Ddu (L'euga negra) el 1970, per les dues altres foren publicades el 1934, Hen Dy Ffarm (La vella granja) i Hen Wynebau (Cares velles);  Iorwerth Peate (1901-?), Waldo Williams (1904-?), John Gwilym Jones (1904-1988), mestre que va viure quatre anys a Londres i torn a Galles, William Morris, William Evans Wil Ifan, Albert Evans-Jones Cynan (1895-1970), Pennar Davies, J. Gwyn Griffiths, Alun Llywelyn Williams; Robert Maynard Bobi Jones (1929); Gwyn Thomas (1936), Caradog Prichard (1904-1980), I.D. Hooson (1880-1948), John Lloyd-Jones (1885-?), Dewi Emrys James (1881-1952) i Thomas I. Nicholas (1903).

De les etapes posteriors tamb caldr destacar autors com T. Rowland Hughes (1903-1949), Dewi Williams Dic Tryfan; Islwyn Ffowc Ellis (1924) guanyador el 1951 de la medalla d'or a l'Eistedfodd pel recull d'assaigs Cyn Oeri'r Gwaed (Abans del refredament de la sang); R.T. Jenkins (1881-1970) amb la novella histrica Orinda (1943), Huw Lloyd Edwards, T. H. Parry-Williams, F.G. Payne, J.O. Williams, Aneirin ap Talfan Davies, J. Lloyd Williams, Islwyn Williams,  i sobretot la gran novellista Marion Eames (1921), autora d'obres ambientades en els ququers gallesos dels EUA, com Y staffel Ddirgel (La cambra secreta, 1969) i Rhandir mwyn (La dola contrada, 1970).  T. Glynne Davis (1926) fou aclamat en l'Eisteddfod del 1951 amb el poema Adfeilion (Decaiment), W. Leslie Richards (1916) compos Cysgod y Cryman (L'ombra de la fal, 1953), Kitchener Davis va composar un monleg en vers lliure Swn y Gwynt Sy'n Chwythu (El so del vent quan bufa, 1953), Rhydwen Williams (1916) i Gareth Alban Davies (1920), minaire graduat a Oxford.

Per altra banda, la forta davallada en l's de la llengua porta a alguns autors gallesos a expressar-se literriament en angls, amb nombroses obres ambientades a Galles. Es considera com el pare de l'anglogalls Caradog Evans (1787-1945), amb My people (1915), My neighbours (1919) i Taffy (1923); Jack Jones (1884-1970) amb les novelles Rhondda rondabout (1934), Off to Philadelphia in the morning (1947), River out of Eden (1951), i Lily of the Valley (1952). Lewis Jones (1897-1939) va descriure la vida dels minaires a Cwmardy (1937) i We live (1939). Gwyn Thomas (1913-1981), fill d'un minaire, autor de Sorrow for Thy sons i All Things Betray Thee (1949). Richard Llewelyn (1906-1983) escriv How green was my valley (1939). Alexander Cordell (1914-1997) escriv The hosts of Rebecca (1960) i Song of the Earth (1969).

Els ms destacats han estat Dylan Thomas (1914-1953) gran poeta autor de 18 poems (1934), Twenty-five poems (1936), The map of love (1939) i l'obra de teatre Under the Milk Wood (1954); el novellista Rhys Davies (1903-1978) amb The things men do (1936), The trip to London (1946) i Nobody answered the bill (1971).  

El 1995 se celebr a Barcelona una Setmana de Galles a Catalunya, promoguda pel Celfddydau Cymru (Consell de les Arts a Galles) i per David Roe-Beddoe, president de la Welsh Developement Agency. Ja en el 1991 havien signat un conveni de cooperaci amb la Generalitat. Aix actuarien a Barcelona la Cerddorfa Genedlaithol Gymreig Y BBC (Orquestra Nacional de Galles-BBC), els grups de teatre Estronwyr i Forester amb l'obra Brith, i visitaren el pas Edward Thomas (1961), autor bilnge de la novella East from the gantry (1992) i creador del grup teatral Y Cwmni, els escriptors Steve Griffiths, Gareth Alban Davies, Angharad Thomos, Sian Ithel, R. Gerallt Jones, Iwan Llwyd, Geryn Williams, l'anglogalls Robert Stuart Thomas (1913), Gwyneth Lewis, Menna Elfyn i Dannie Abse.

Fonts.
Johnston, Dafydd (1994), The literature of Wales. Cardiff : University of Wales Press. ISBN 0-7083-1265-9.
Parry, Thomas (1955), A history of Welsh literature. Translated by H. Idris Bell. Oxford : Clarendon Press.
Stephens, Meic (Ed.) (1998), The new companion to the literature of Wales. Cardiff : University of Wales Press. ISBN 0-7083-1383-3.

Enllaos externs.
Escriptors gallesos;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117328" title="Carlota de Mecklenburg-Strelitz (reina del Regne Unit)" nonfiltered="3037" processed="3029" dbindex="48241">



Carlota de Mecklenburg-Strelitz, reina del Regne Unit (Mirow 1744 - Palau de Kew 1818). Duquessa de Mecklenburg-Strelitz amb el tractament d'altesa que es cas amb el rei Jordi III del Regne Unit l'any 1761.

Nascuda el dia 19 de maig de l'any 1744 a la localitat mecklenburguesa de Mirow, era filla del prncep Carles Llus de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Elisabet de Saxnia-Hildburghausen. Carlota era nta per via paterna del duc Adolf Frederic II de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Cristina de  Schwarzburg-Sondershausen; mentre que per via materna ho era de del duc Ernest Frederic I de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Sofia d'Erbach-Erbach.

El dia 8 de setembre de l'any 1761 contragu matrimoni al Palau de Saint James amb el rei Jordi III del Regne Unit, fill del prncep Frederic del Regne Unit i de la princesa Augusta de Saxnia-Gotha. La parella tingu els segents fills:

 SM el reu Jordi IV del Regne Unit, nat el 1762 al Palau de Saint James i mort el 1830 al Castell de Windsor. Es cas amb la duquessa Carolina de Brunsvic-Wolfenbttel.

 SAR el prncep Frederic del Regne Unit, duc de York, nat el 1763 al Palau de Buckingham i mort el 1827 a Ruland House. Es cas amb la princesa Frederica Carlota de Prssia.

 SM el rei Guillem IV del Regne Unit, nat el 1765 al Palau de Buckingham i mort el 1837 al Castell de Windsor. Es cas el 1818 al Palau de Kew amb la princesa Adelaida de Saxnia-Meiningen.

 SAR la princesa Carlota del Regne Unit, nada el 1766 al Palau de Buckingham i mort a Ludwigsburg el 1828. Es cas amb el rei Frederic II de Wrttemberg el 1794 al Palau de Saint James.

 SAR el prncep Eduard del Regne Unit, duc de Kent, nat el 1767 al Palau de Buckingham i mort el 1820 a Sidmouth (Surrey). Es cas amb la princesa Victria de Saxnia-Coburg Saafeld.

 SAR la princesa Augusta del Regne Unit, nada el 1768 al Palau de Buckingham i morta el 1840 a Clarence House.

 SAR la princesa Elisabet del Regne Unit, nada el 1770 al Palau de Buckingham i morta el 1840 a Frankfurt. Es cas amb el landgravi Frederic VI de Hessen-Homburg.

 SM el rei Enrest August I de Hannover, nat el 1771 al Palau de Buckingham i mort el 1851 a Hannover. Es cas amb la duquessa Frederica de Mecklenburg-Strelitz.

 SAR el prncep August del Regne Unit, nat el 1773 al Palau de Buckingham i mort el 1843 al Palau de Kensington. Es cas amb lady Augusta Murray en primeres npcies l'any 1793 i posteriorment, l'any 1831 es cas amb lady Ceclia Gore.

 SAR el prncep Adolf del Regne Unit, duc de Cambridge, nat el 1774 al Palau de Buckingham i mort el 1850 a Londres. Es cas amb la princesa Augusta de Hessen-Kassel.

 SAR la princesa Maria del Regne Unit, nada el 1776 al Palau de Saint James i morta a Gloucester House (Londres) el 1857. Es cas el 1816 amb el prncep Guillem del Regne Unit.

 SAR la princesa Sofia del Regne Unit, nada el 1777 a Londres i morta el 1848 a Londres.

 SAR el prncep Octavi del Regne Unit, nat al Palau de Saint James el 1779 i mort el 1783 al Palau de Kew.

 SAR el prncep Alfred del Regne Unit, nat el 1780 al Castell de Windsor i mort el 1782 al Castell de Windsor.

 SAR la princesa Amlia del Regne Unit, nada al Castell de Windsor el 1783 i morta al Castell de Windsor el 1810.

Carlota mor al Palau de Kew al 18 de novembre de l'any 1818.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117329" title="Aneirin" nonfiltered="3038" processed="3030" dbindex="48242">
Aneirin o Neirin (segle VI) s un poeta galls. Es creu que fou poeta de cort d'algun des regnes cmbrics del Vell Nord o Hen Ogledd, probablement de Gododdin a Edimburg, a la moderna Esccia.  

Est documentat histricament a la Historia Brittonum, de Nennius, vers l'any 800, s autor del poema Y Gododdin, el qual hauria estat transms per tradici oral abans d'aparixer en manuscrits, uns tres segles ms tard. El nom del poema respon a una tribu celtobritnica. L'autor hi exalta els valors dels tres-cents joves guerrers morts, a la fi del segle VI, davant els invasors saxons de Catraeh (Catterick). El poema cont la primera referncia literria a l'Arts histric. Caracterstica d'aquest poema i, en general, de la poesia gallesa antiga, s el seu lirisme lacnic, sorprenent en una poesia tan primerenca.

Enllaos externs.
Literatura cltica collectiva: El llibre d'Aneurin, text i traduccions;
Gathering the Jewels: Llyfr Aneirin, inclou imatges en color del manuscrit;
Antics Regnes Britnics: St. Aneirin Gwodryd;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117331" title="Taliesin" nonfiltered="3039" processed="3031" dbindex="48243">
Taliesin  (534 - 599) fou un poeta galls del segle VI, el ms antic dels coneguts. Pertanyia al grup dels Cynfeirdd (bards primitius), cant l'edat heroicoguerrera de Galles i elogi el rei Cynan Garwyn i al prncep Urien Rheged. La seva poesia dramtica mostra que el galls era emprat com a mitj artstic en aquesta etapa primerenca de la seva histria lingstica.
La seva obra s recollida al Llyfr Taliesin (Llibre de Taliesin).


Referncies.
Ford, Patrick K. 1977. The Mabinogi and Other Medieval Welsh Tales Berkeley: University of California Press.
Ford, Patrick K. 1992. Ystoria Taliesin University of Wales Press: Cardiff. ;
Ford, Patrick K. 1999. The Celtic Poets: Songs and Tales from Early Ireland and Wales Ford and Bailie: Belmont, Mass. ;
Haycock, Marged. 1997. "Taliesin's Questions" Cambrian Medieval Celtic Studies 33 (Summer): 19 79. ;
Haycock, Marged. 1987. "'Some talk of Alexander and some of Hercules': three early medieval poems from the 'Book of Taliesin." Cambridge Medieval Celtic Studies 13 (1987): 7 38. ;
Haycock, Marged. 1987 88. "Llyfr Taliesin," National Library of Wales Journal 25: 357 86. ;
Haycock, Marged. 1983 1984. "Preiddeu Annwn and the Figure of Taliesin" Studia Celtica18/19: 52 78. ;
Koch, John and John Carey. 2003.The Celtic Heroic Age 3rd ed. Celtic Studies Publishing: Malden, Mass.
Matthews, John. 1991. Taliesin: Shamanism and the Bardic Mysteries in Britain and Ireland Harper Collins: London.
Williams, J. E. Carwyn. 1987. The Poems of Taliesin Dublin Institute of Advanced Studies: Dublin.

Enllaos externs.
 Poemes de Taliesin a Oldpoetry.com;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117337" title="Mabinogion" nonfiltered="3040" processed="3032" dbindex="48244">
El Mabinogion s una collecci de contes medievals gallesos coneguts a travs de dos importants manuscrits anomenats Llyfr Gwyn Rhyddench (Llibre blanc de Rhyddench, recopilat entre el 1300 i el 1325) i Llyfr Coch Hergest (Llibre vermell de Hergest, entre el 1375 i el 1425). Est considerada l'obra mestra de prosa medieval europea, es basa en relats cantats de temps immemorial, sobre temes mitolgics, esdeveniments dels segles V i VI (l'edat heroica gallesa) i contes populars. Cont les obres:

 Pwyll Pendefig Dyfed (Pwyll, prncep de Dyfed) conta la vida dels pares de Pryderi, el seu naixement, prdua i redescobriment.
 Branwen Ferch Ll r (Branwen, filla de Ll r) tracta sobre el matrimoni de Branwen amb el rei d'Irlanda. Pryderi hi apareix per no s el protagonista.
 Manawydan Fab Ll r (Manawyddan, fill de Ll r) el retorn a casa de Pryderi amb Manawydan, germ de Branwen.
 Math Fab Mathonwy (Math, fill de Mathonwy) sobre Math iGwydion, que entren en conflicte amb Pryderi.

Traduccions.
Ford, Patrick K. The Mabinogi and Other Medieval Welsh Tales. Berkeley: University of California Press, 1977. ISBN 0-520-03414-7 ;
Gantz, Jeffrey. Trans. The Mabinogion. London and New York: Penguin Books, 1976. ISBN 0-14-044322-3. ;
Guest, Lady Charlotte. The Mabinogion. Dover Publications, 1997. ISBN 0-486-29541-9 ;
Jones, Gwyn and Jones, Thomas. The Mabinogion. Everyman's Library, 1949; revised in 1989, 1991. ;
Jones, George (Ed), 1993 edition, Everyman S, ISBN 0-460-87297-4;
2001 Edition, (Preface by John Updike), ISBN 0-375-41175-5;



Vegeu tamb.
 Literatura gallesa;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117341" title="Dafydd ap Gwilym" nonfiltered="3041" processed="3033" dbindex="48245">
Dafudd ap Gwilym (Llanbadarn Fawr, Aberystwyth 1340 - Strata Florida, Dyfed 1380) fou un bard galls, un dels ms grans de la literatura gallesa migeval. 

Era fill dels nobles Gwilym Gam i Ardudfyl. En la seva obra conflueixen la complexitat tcnica i la riquesa lxica elaborada pels "Bards de la Noblesa", per una banda, i la tradici dels bards populars per l'altra. 

Desenvolup noves formes mtriques, aix com una major llibertat formal que influ en generacions posteriors de poetes gallesos. Excell en els poemes amorosos, influts indubtablement per la poesia provenal i en les descripcions de la natura.

Bibliografia.
Rachel Bromwich, Dafydd ap Gwilym, Writers of Wales series. (Cardiff, 1974, University of Wales Press). An introduction in English.
Rachel Bromwich, Aspects of the Poetry of Dafydd ap Gwilym (Cardiff, University of Wales Press, 1986).
Rachel Bromwich (ed.), Dafydd ap Gwilym : poems, Welsh Classics series (Llandysul, 2003, Gomer Press). ISBN 0-85088-815-8.
Helen Fulton (ed.), Selections from the Dafydd ap Gwilym apocrypha, Welsh Classics series (Llandysul, 1996, Gomer Press). ISBN 1-85902-310-X.
Helen Fulton, Dafydd ap Gwilym and the European context (Cardiff. 1989, University of Wales Press). ISBN 0-7083-1030-3.
Thomas Parry (ed.), Gwaith Dafydd ap Gwilym (2nd revised ed., Caerdydd, 1963, Gwasg Prifysgol Cymru). Still the standard edition of Dafydd's work; edited texts with extensive notes.
Gwyn Thomas (ed.), Dafydd ap Gwilym : his poetry(Cardiff, University of Wales Press, 2001). ISBN 0-7083-1664-6. Includes a complete translation of the poems and an useful introduction.

Enllaos externs.
Dafydd ap Gwilym i la tradici literria gallesa a BBC History website.
Trafferth Mewn Tafarn - dues traduccions angleses de la pea de Dafydd ap Gwilym Trafferth Mewn Tafarn;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117344" title="Marion Eames" nonfiltered="3042" processed="3034" dbindex="48246">
Marion Eames (Merseyside, 1921-2007) s una novellista gallesa. Nascuda a Anglaterra per de pares gallesos, s'educ a Dolgellau i treball per a la BBC a Cardiff. 

La seva obra se centra principalment en les experincies de gallesos expatriats, com a Y Staffel Ddirgel (La cambra secreta, 1969) i la seva continuaci Rhandir mwyn (La dola contrada, 1970) descriuen un grup de ququers gallesos perseguits que a l'estiu s'exilien a Pennsilvnia. Altres novelles seves descriuen la vida de joves galleses trasplantades a les grans ciutats industrials angleses.

 Obres .

 Y Stafell Ddirgel (La cambra secreta, 1969);
 Y Rhandir Mwyn (La dola contrada, 1972);
 I Hela Cnau 1978;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117346" title="Daniel Owen" nonfiltered="3043" processed="3035" dbindex="48247">
Daniel Owen (Mold, Flint, 1813 - 1895) fou un escriptor galls, un dels ms prolfics del segle XIX. De jove fou aprenent de sastre i tant el seu pare com dos germans seus moriren en un accident minaire.

De jove collabor al diari Yr Amserau (El temps). Les seves novelles sn un vast mirall del desenvolupament social del nord-oest de Galles i de les transformacions sofertes al comen del segle XIX fins a la industrialitzaci amb tots els fets vells i nous refosos per la religi metodista (en aquesta poca, salvadora de la llengua). Fou un narrador brillant i creador de personatges, fou el primer novellista galls que anticip la tcnica de l'anlisi psicolgica.

 Obres .
 Offrymau Neilltuaeth (Oferiment de seclusi, 1879)  ;
 Y Dreflan (1881);
 Rhys Lewis (1885);
 Y siswrn (Les tissores, 1888);
 Enoc Huws (1891);
 Gwen Tomos (1894);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117347" title="Navegaci martima" nonfiltered="3044" processed="3036" dbindex="48248">

La navegaci maritima s l'art i la cincia de conduir una embarcaci del punt de salpi al punt d'arribada, eficientment i amb responsabilitat.

s art per la destresa que ha de tenir el navegant per a sortejar els perills de la navegaci, i s cincia perqu es basa en coneixements fsics, matemtics, oceanogrfics, cartogrfics, astronmics, etc. La navegaci pot ser superficial o submarina.

Vegeu tamb.
 Trasluar;
 Vaixell;
 Submar;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117352" title="Le maschere" nonfiltered="3045" processed="3037" dbindex="48249">

Le maschere s una pera en tres actes de Pietro Mascagni sobre un llibret de Luigi Illica. L'estrena fou el 17 de gener de 1901 i va significar un fet nic en tota la histria de l'pera: es va representar simultniament en sis teatres. Al Teatro Carlo Felice de Gnova, Teatro Regio de Tor, Teatro alla Scala de Mil, Teatro La Fenice de Vencia, Teatro Filarmonico de Verona, i al Teatro Costanzi de Roma.

Hi havia una setena reproducci en marxa al Teatro San Carlo de Npols que no es va poder realitzar per la malaltia del tenor. Durant els entreactes, Mascagni era informat pels telegrames que afluen doncs de tota Itlia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117356" title="Hedd Wyn" nonfiltered="3047" processed="3038" dbindex="48251">

Ellis Humphrey Evans, ms conegut com a Hedd Wyn (Pau blanca) nasqu a Trawsfynydd (Merioneth) el 1887 i mor a la batalla de Passchendaele (Blgica) el 1917.

Era un pastor i poeta galls, va guanyar diversos premis als Eistedfodd, fou mort durant la Primera Guerra Mundial. Public el recull Cerddi r bugail (Poemes pastorils, 1918) on destaca el poema Yr Arwr (L heroi).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117358" title="Thomas Price" nonfiltered="3048" processed="3039" dbindex="48252">
Thomas Price (2 d'octubre, 1787   1848) (conegut amb el nom brdic de Carnhuanawc) fou un historiador i  una de les figures literries  galleses ms importants del segle XIX.

Price nasqu a Llanfihangel Bryn Pabuan, vora Brecon.  El 1805 an a l'escola gramatical de Brecon fins que es va graduar com a deg de l Esglsia d Anglaterra. Fou pastor a Radnorshire, i va viure a Builth Wells amb la seva mare.  Va escriure en angls i galls, collabor amb el bret Jean-Franois-Marie Le Gonidec en l elaboraci del seu diccionari, i el 1820 fund una escola totalment en galls.  El 1838 va organitzar una recepci als poetes bretons a l Eisteddfod galls.

Va influir en Charlotte Guest, qui l ajud en la traducci del Mabinogion.  Tamb s associate al treball d Augusta Hall, baronessa Llanover, a qui li parlava en galls.  Lady Llanover esdevingu la seva mecenes I se l endugu a viure amb ella quan la seva salut va decaure.

Obres.
An Essay on the Physiognomy and Physiology of the Present Inhabitants of Britain (1829) ;
Hanes Cymru a Chenedl y Cymryo'r Cynoesoedd hyd at Farwolaeth Llywelyn ap Gruffydd (Histria de Galles i de la naci gallesa, 1836-1842) ;
The Geographical Progress of Empire and Civilization (1847) ;
Literary Remains (1854-55) ;

Enllaos externs.
 Cymdeithas Carnhuanawc (Carnhuanawc Society) en galls;
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117359" title="Lotfi Asker Zadeh" nonfiltered="3049" processed="3040" dbindex="48253">

Lotfi Asker Zadeh (Baku, Azerbaidjan, 4 de febrer de 1921) s matemtic i informtic iraniano-estatunidenc, professor Matemtic, professor de la Universitat de Berkeley, fams per introduir en 1965 la teoria de conjunts difusos o lgica difusa (fuzzy logic). 

Es considerat el pare de la teoria de la possibilitat. Va emigrar a Iran i estudiar en la Universitat de Teheran. Ms tard va arribar a Estats Units on va continuar els seus estudis passant pel MIT, la Universitat de Columbia i, finalment, la Universitat de Berkeley. Per les seves nombroses contribucions a aquest camp de la cincia ha rebut multitud de guardons (com la medalla Hammings, 1992) i doctorats honoris causa per multitud d'universitats del mn, entre elles les d'Oviedo (1995) i Granada (1996).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117360" title="Bitola" nonfiltered="3050" processed="3041" dbindex="48254">

Bitola (macednic       ) s un municipi de la Repblica de Macednia, que constitueix una de les divisions administratives del pas.

Nom.

Bitola ha tingut diversos noms al llarg de la seva histria.  El nom actual en Macednic         (Bitola) prov de l'eslav antic Obitel (monastir), ra per la qual el seu nom oficial fou Manast r (durant la dominaci otomana). El nom de la ciutat en altres llenges s: aromans: Bituli, grec:           (Monastiri), albans: Manastiri i turc: Manast r, blgar:       , serbi: Bitolj. Durant el domini otom la ciutat es deia Monastir i quan Srbia va obtenir la ciutat desprs de la Primera Guerra Balcnica (1913), fou rebatejada com a Bitolj.


 Enllaos externs .
Pgina oficial municipal;
Informaci sobre Bitola;
Radio Stari Kraj Macedonia;
Bitola Babam Bitola;
Radio 105 Aktuel Bombarder;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117364" title="Mola TV" nonfiltered="3051" processed="3042" dbindex="48255">
Mola TV s un canal de televisi en catal que t els estudis a Sabadell.

Emet pel canal 63 des de Collserola, la cobertura del qual abarca la plana del Valls. 
I pel canal 21, la cobertura del qual serveix al Barcelons i, amb recepci deficient, el delta del Llobregat.

Ha obtingut una llicencia de TDT per a la demarcaci de Sabadell, emetr pel canal 39 amb 2kW, i cobrir les segents poblacions: Sabadell, Barber del Valls, Castellar del Valls, Palau-solit i Plegamans, Sentmenat, Poliny, Terrassa, Matadepera, Viladecavalls, Rub, Sant Cugat del Valls, Cerdanyola del Valls, Ripollet, Montcada i Reixac, Santa Perptua de Mogoda, Sant Quirze del Valls i Castellbisbal.

La msica t una gran presncia a la seva programaci, oferint les novetats de discogrfiques com PICAP, Discmedi o Msica Global. A les hores en punt emet un informatiu amb notcies d'mbit local. 

La part inferior de la pantalla mostra permanentment missatges SMS dels espectadors.

El director de Mola TV s el periodista i ex-guionista del Canal 33, Xevi Casanovas Ribes, el qual afirma, en una entrevista al Diari de Sabadell i per defensar-se de les crtiques: "No fem ni pornografia, ni tarot ni televenda".

Vegeu tamb.
 Mola FM;

Enllaos externs.
Web oficial de Mola TV;
Entrevista al fundador;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117370" title="Ara?inovo" nonfiltered="3052" processed="3043" dbindex="48257">

Ara inovo (macednic:         ; albans: Harains) s un municipi al nord de la Repblica de Macednia. Ara inovo tamb s el nom de la vila i seu municipal que li dona nom.

El municipi limita amb Lipkovo al nord, Gran Skopje a l'oest, Petrovec al sud i Kumanovo a l'est.


 Demografia .

Segons el cens del 2002, el municipi t 11 992 inhabitants, i en el cens del 1994 tenia 9 960 habitants.

L'estructura tnica del municipi s: 90,72% albanesos, 8,23% macedonis, 0,54% bosnians, 0,11% serbis, 0,01% valacs i 0,39 altres. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117371" title="Bliki" nonfiltered="3053" processed="3044" dbindex="48258">
Bliki (tamb conegut com WikiLog, Wog, WikiWeblog, Wikiblog o Bloki) s un blog amb suport wiki.

Aix significa que desprs (o abans) que s'envi un article al blog, pot ser editat per qualsevol persona o per un grup autoritzat d'usuaris.

 Enllaos externs .
implementacions bliki GPL.
 SnipSnap;
 TWiki amb BlogPlugin s una bliki, wiki i plataforma d'aplicaci.
 oddwiki-center;

Serveis comercials bliki.
 Confluence;
 Netcipia ;
 Seedwiki;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117375" title="Frederica de Mecklenburg-Strelitz" nonfiltered="3054" processed="3045" dbindex="48259">

Frederica de Mecklenburg-Strelitz, reina de Hannover (Hannover 1778 - 1841). Princesa de Mecklenburg-Strelitz amb el tractament d'altesa que es cas en tres ocasions i que esdevingu reina de Hannover.

Orgens familiars.
Nascuda el dia 2 de mar de l'any 1778 a la ciutat de Hannover essent filla del gran duc Carles II de Mecklenburg-Strelitz i de la landgravina Frederica de Hessen-Darmstadt. Frederica era nta per via paterna del duc Carles I de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Elisabet de Saxnia-Hildburghausen; mentre que per via materna ho era del prncep Jordi Guillem de Hessen-Darmstadt i de la duquessa Llusa zu Leiningen-Heidesheim.

Npcies i descendents.
El dia 26 de desembre de l'any 1793 es cas a Berln amb el prncep Llus de Prssia, fill del rei Frederic Guillem II de Prssia i de la landgravina Frederica de Hessen-Darmstadt.

 SAR el prncep Frederic Guillem de Prssia, nat el 1794 a Berln i mort el 1863 a Berln. Es cas amb la princesa Llusa d'Anhalt-Bernburg.

 SAR el prncep Frederic Guillem de Prssia, nat el 1795 a Berln i mort el 1798 a Berln.

 SAR la princesa Frederica de Prssia, nada el 1796 a Berln i morta el 1850 a Dessau. Es cas amb el duc Leopold IV d'Anhalt el 1818 a Berln.

Llus mor a Berln el dia 28 de desembre de 1796. Poc desprs, el 10 de desembre de 1798 a Berln es cas en segones npcies amb el prncep Frederic Guillem de Solms-Braunfels, fill del prncep Frederic de Solm-Braunfels i de la comtessa Guillermina de Solms-Laubach. La parella tingu 

 SAS la princesa Sofia de Solms-Braunfels, nada el 1799 a Ansbach i morta pocs mesos desprs.

 SAS el prncep Frederic Guillem de Solms-Braunfels, nat el 1800 a Triesdorf i mort tres dies desprs.

 SAS el prncep Guillem de Solms-Braunfels, nat el 1801 a Triesdorf i mort el 1868 a Salzburg. Es cas el 1831 a Viena amb la duquessa Maria Kinsky von Wchinitz und Tettau.

 SAS la princesa Augusta de Solms-Braunfels, nada el 1804 a Triesdorf i morta el 1865 a Eichberg bei Eltville. Es cas el 1827 a Berln amb el prncep Albert de Schwarzburg-Rudolstadt.

 SAS el prncep Alexandre de Solms-Braunfels, nat a Knigsberg el 1807 i mort a Marxheim (Nassau) el 1867. Es cas amb la princesa Llusa von Landsberg-Velen.

 SAS el prncep Frederic Guillem de Solms-Braunfelsm nat el 1812 a Neustrelitz i mort el 1875 a Rheingrafenstein bei Kreuznach. Es cas el 1845 a Bendorf amb la princesa Sofia de Lwenstein-Wertheim-Rosenberg.

El prncep Frederic mor el 13 d'abril de 1814 a Slaventzitz. Mesos desprs, el 25 de maig de 1815 es cas a Neustrelitz amb el rei Ernest August I de Hannover, en aquell moment duc de Cumberland, fill del rei Jordi III del Regne Unit i de la princesa Carlota de Mecklenburg-Strelitz. La parella tingu un nic fill:

 SM el rei Jordi V de Hannover, nat el 1819 a Berln i mort el 1878 a Pars. Es cas amb la princesa Maria de Saxnia-Altenburg.

Frederica mor l'any 1841 a la ciutat de Hannover. Quatre anys abans, l'any 1837 s'havia convertit en reina de Hannover a causa de l'accs al tron britnic de la reina Victria I del Regne Unit que estava exclosa a la successi hannoveriana a causa que al regne alemany hi imperava la llei slica.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117377" title="Del?evo" nonfiltered="3055" processed="3046" dbindex="48260">

Del evo (macednic:       ) s una Municipalitat a l'est de la Repblica de Macednia. Del evo tamb s el nom de la ciutat on es troba la seu municipal.

El municipi limita amb Bulgria al nord i est, Makedonska Kamenica al nord-oest, Vinica a l'oest, Berovo al sud-oest i Peh evo al sud.

 Demografia .

Segons el darrer cens la poblaic del municipi era de  17 505 habitants. En el cens del 1994 la poblaci era de 17 726.

la majoria de la poblaci sn macedonis.

 Enllaos externs .
 Pgina municipal de Del evo;
 Del evo en la pgina del ministeri de govern local;
 Del evo en una pgina d'informaci general macednia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117379" title="Ramsay" nonfiltered="3056" processed="3047" dbindex="48261">


 Bertram Ramsay (1883-1945) - Almirall britnic;
 Sir William Ramsay (1852-1916)   Qumic guardonat amb el Premi Nobel;
Ramsay (taxonomista);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117380" title="Qana" nonfiltered="3057" processed="3048" dbindex="48262">

Qana, Can o Canaa (en rab:        ) s una ciutat situada a 10 Km al sud de Tir (Lban) i a 12 Km de la frontera nord de Israel. T una poblaci d'aprox. 10.000 habitants, majoritriament musulmans xites, t tamb una reduda comunitat cristiana. 

Segons una molt dubtosa tradici generada en 1994 per un poltic shita libans, correspon a la bblica poblaci de Can on Jess va realitzar el seu primer miracle. 

Aquesta ciutat va ser objecte d'una acci militar durant el conflicte entre Israel i el Lban de 2006, en el qual la Fora Aria Israeliana va bombardejar un edifici de refugiats, on deien que havia amagat un arsenal de Hezboll, causant la mort a 28 persones, la majoria de les quals eren nens i ancians. 
Vegeu tamb.
Canaan;
Qatna;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117382" title="Alexandra de Saxnia-Altenburg" nonfiltered="3058" processed="3049" dbindex="48263">

Alexandra de Saxnia-Altenburg, gran duquessa de Rssia (Altenburg 1830 - Sant Petersburg 1911). Princesa de Saxnia-Altenburg amb el tractament d'altesa que es marid en el si de la casa imperial de Rssia.

Nascuda el dia 8 de juliol de l'any 1830 a la localitat d'Altenburg, capital del Ducat de Saxnia-Altenburg, essent filla del duc Josep I de Saxnia-Altenburg i de la duquessa Amlia de Wrttemberg. Alexandra era nta per via paterna del duc Frederic I de Saxnia-Altenburg i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz; mentre que per via materna ho era del prncep Llus de Wrttemberg i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg.

L'11 de setembre de 1848 es cas amb el gran duc Constant de Rssia, fill del tsar Nicolau I de Rssia i de la princesa Carlota de Prssia, a la ciutat de Sant Petersburg. La parella tingu sis fills:

SAI el gran duc Nicolau de Rssia nascut el 1850 a Sant Petersburg i mort el 1918 a Tashkent. Es cas morganticament amb Nadezhda Alexandrovna Dreyer. ;

SAI la gran duquessa Olga de Rssia nascuda el 1851 a Pavlovsk i morta el 1926 a Pau Frana. Es cas amb el rei Jordi I de Grcia.  ;

SAI la gran duquessa Vera de Rssia nascuda el 1854 a Pavlovsk i morta el 1912 a Stuttgart. Es cas amb el duc Eugeni de Wrttemberg.

SAI el gran duc Constant "KR" de Rssia nascut el 1857 a Pavlovsk i mort el 1915 a Sant Petersburg. Es cas amb la princesa Elisabet de Saxnia-Altenburg.

SAI el gran duc Demetri de Rssia nascut el 1860 a Strelna i executat l'any 1919 a la fortalesa de Sant Pere i de Sant Pau a Moscou. ;

SAI el gran duc Venceslau de Rssia nascut el 1862 a Sant Petersburg i mort el 1879.

La famlia del gran duc Constant habit el fams Pavlovsk, a les afores de Sant Petersburg. Els Constantinovitx formaren una de les branques ms cultes i intellectuals de la cort dels tsars en part grcies als mltiples interessos culturals, literris, musicals i artstics de la princesa Alexandra.

Alexandra de Saxnia-Altenburg mor el dia 6 de juliol de 1911 a la ciutat de Sant Petersburg.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117383" title="Equaci de Nernst" nonfiltered="3059" processed="3050" dbindex="48264">
L'equaci de Nernst, desenvolupada pel qumic i fsic alemany Walther Hermann Nernst, s'utilitza per calcular el potencial de reducci d'un elctrode quan les condicions no sn les estndard (concentraci 1M, pressi d'1 atm, temperatura de 298K).


 Equaci .


On E s el potencial corregit de l'elctrode, E el potencial en condicions estndard (els potencials es troben tabulats per diferents reaccions redox), R la famosa constant dels gasos, T la temperatura absoluta, n la quantitat de mols d'electrons que participen a la reacci, F la constant de Faraday (aproximadament 96500 Coulomb/mol), i Q la segent expressi:



On "C" i "D" sn les pressions parcials i/o concentracions molars en cas de gasos o d'ions dissolts, respectivament, dels productes de reacci; "A" i "B" dem per als reactius. Els exponents sn la quantitat de mols de cada substncia implicada en la reacci (coficients estequiomtrics). A les substncies en estat slid se'ls assigna concentraci unitria, ra que explica que no apareixen en Q.

 Aplicaci a piles .


La fora electromotriu d'una pila es calcula amb la segent expressi:



Ambds potencials de reducci es calculen amb l'equaci de Nernst, per tant, traient factor com i operant amb els logaritmes s'obt la segent equaci:



On "E" s la diferncia de potencial corregida de la pila i "E la diferncia de potencial de la pila en condicions estndard, s a dir, calculada amb les reaccions tabulades, sense corregir amb l'equaci de Nernst per elctrodes.

 Exemple d'aplicaci .


En la pila de reacci

s'intercanvien 6 electrons, per tant

 y 


On [ ] es refereix a concentraci.

Si noms es cerca el potencial corregit del ctode (reducci) llavors


 Simplificaci per temperatura estndard .


Per T = 298K l'equaci es redueix a:





Aquestes versions simplificades sn les ms utilitzades per elctrodes i piles a temperatura ambient ja que l'error que es produeix per diferncies entre la temperatura real i l'expressada en l'equaci s insignificant.

 Unitats .
Les unitats del potencial de reducci s'expressen en volts (V).
Les concentracions no inclouen les unitats pel que el resultat del logaritme s adimensional.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117388" title="L'Olimpiade (Vivaldi)" nonfiltered="3060" processed="3051" dbindex="48265">
L'Olimpiade s una pera en tres actes d'Antonio Vivaldi (RV 725) sobre un llibret de Pietro Metastasio, estrenada a Vencia el 1734.

El resum del llibret de Metastasio pot semblar confs, per la construcci dramtica de l'obra s de fet molt clara i efica. Cada acte cont boniques ries, sent el segon acte el ms intens dramticament. Aquesta obra mostra com la forta personalitat musical de Vivaldi no acceptava de bon grat la dominaci de l'estil napolit en les arts.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117389" title="Pasta fullada" nonfiltered="3061" processed="3052" dbindex="48266">
La Pasta fullada o Pasta de full, s una massa cruixent d'origen rab que s'elabora amb farina, un greix (mantega, sag de porc l'o margarina), aigua i sal. s cruixent i la seva textura s un dels seus grans atractius.

 Elaboraci . 

Per aconseguir la textura final es prepara una massa de farina, aigua i sal, i s'estn. Sobre ella s'estn el greix que s'empri i es doblega sobre si mateixa diverses vegades. La repetici d'aquesta operaci fa que vagin quedant fines lmines de massa separades entre si per la grassa empleada.

Probablement la forma ms Antiga d'elaboraci, que encara s'empra en pasos rabs o a Grcia, fora el formar la pasta fullada mitjanant l'addici de lmines molt fines de massa, prviament esteses una a una. El greix emprat en aquesta preparaci pot ser ms lquida, oli, ja que el sag de porc, emprada antigament a Espanya, no era admissible per als musulmans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117392" title="Il ritorno d'Ulisse in patria" nonfiltered="3062" processed="3053" dbindex="48268">

Il ritorno d'Ulisse in patria s una pera (dramma per musica) en un prleg i tres actes de Claudio Monteverdi sobre un llibret itali de Giacomo Badoaro, basat en el final de L'Odissea d'Homer. Es va estrenar al Teatro San Cassiano de Vencia el febrer de 1640.

Fou la primera pera de Monteverdi per a Vencia, on hi obtenia molt xit amb deu actuacions, i es portava llavors cap al Teatro Castrovillani a Bolonya, per tornar a Vencia el 1641.

Es classifica dins de l'escola veneciana d'pera del segle XVII, amb els seus trets tpics de preeminncia dels solistes i la prctica inexistncia del cor. s una de les tres peres que es conserven de l'autor. Els moments lrics, com el lament de Penelope, sola i desolada, van inspirar a Monteverdi per escriure les seves pgines ms belles.

El primer ressorgiment modern fou una iniciativa de Vincent d'Indy a Pars el 1925. Un cert nombre de compositors del segle XX en feren versions, com Luigi Dallapiccola i Hans Werner Henze, amb representacions el 1971 a Viena i Glyndebourne, i una edici enregistrada de Nikolaus Harnoncourt.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117397" title="L'incoronazione di Poppea" nonfiltered="3063" processed="3054" dbindex="48269">

L'incoronazione di Poppea s una pera seriosa en tres actes composta per Claudio Monteverdi sobre un llibret en itali de Giovanni Francesco Busenello, basat en fets histrics descrits en els Annales de Tcit. Va ser estrenada el 1642 al Teatro Santi Giovanni i Paolo de Vencia.

L'herona s Sabina Popea, segona esposa de l'emperador rom Ner. Aquesta s l'ltima pera de Monteverdi, on demostra la seva maduresa com a compositor.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117400" title="Pere Bascompte" nonfiltered="3064" processed="3055" dbindex="48270">
Pere Bascompte s un dels fundadors de l'organitzaci armada Terra Lliure.

El 1981 particip en el segrest del periodista Federico Jimnez Losantos a qui alliberaren desprs de disparar-li un tret a una cama.

Fou detingut a Frana el 1985 i una altra vegada l'11 de gener de 1989 prop de Perpiny.

Particip el juny de 1991 en les negociacions amb ngel Colom i Josep Llus Carod-Rovira per la dissoluci de Terra Lliure, que acabaria amb el seu ingrs i el d'altres militants a Esquerra Republicana de Catalunya.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117402" title="ngel Colom i Colom" nonfiltered="3065" processed="3056" dbindex="48271">
ngel Colom i Colom (Rupit i Pruit, Osona; 22 de desembre de 1951) s un poltic independentista catal.

Biografia.
El 1988 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, com a nmero tres a la candidatura d'ERC, desprs de Joan Hortal i Josep Llus Carod-Rovira

En el congrs d'ERC celebrat el 1989 a Lleida, i davant la gran crisis interna del partit, fou elegit Secretari General en substituci de Joan Hortal, per davant de la candidatura de Josep Llus Carod-Rovira. Colom inici un procs de renovaci interna al partit i aglutin a ERC a molts joves independentistes disgregats en partits extra-parlamentaris i en molts casos, ms radicalitzats.

Autodefinit com a pacifista, sempre s'opos a la violncia com a mtode per aconseguir fins poltics i defens la democrcia i el respecte a les institucions com a via per aconseguir la independncia de Catalunya. Contribu a la dissoluci del grup armat Terra Lliure, fent de mediador i ofer la integraci al partit als qui abandonessin la violncia.

El 1992, sota el seu lideratge, ERC millor els seus resultats amb 12 diputats i es convert aix en la tercera fora al Parlament. A ms, l'any segent, a les eleccions generals espanyoles, aconseguiren un esc al Congrs dels Diputats per primera vegada des de les eleccions de 1982. L'esc l'ocup la periodista Pilar Rahola.

El 1995 milloraren encara ms els seus resultats en les eleccions al Parlament de Catalunya, amb 13 escons, per perderen la condici de tercera fora poltica ja que el Partit Popular n'aconsegu 17.

El 1996 desprs d'una greu crisi interna, ngel Colom, juntament amb Pilar Rahola abandonaren el partit i fundaren el Partit per la Independncia. Aquest partit, per, tingu una vida curta. En les eleccions municipals del 1999 obtingueren resultats pobres i Pilar Rahola que es presentava com a cap de llista a la ciutat de Barcelona no aconsegu l'acta de regidora. Desprs d'aix la formaci es dissolgu.

Desprs de la dissoluci del PI, ngel Colom s'ha fet militant de CDC i fou representant de la Generalitat de Catalunya al Marroc.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117403" title="Brueghel" nonfiltered="3066" processed="3057" dbindex="48272">
Brueghel o Bruegel s el nom de diferents pintors flamencs de la mateixa famlia:

 Pieter Brueghel el Vell (c.1525-1569), el membre ms fams de la famlia i l'nica que va signar quadres seus com a 'Bruegel' (sense la hac).
 Pieter Brueghel el Jove (1564-1638), fill de l'anterior.
 Jan Brueghel el Vell (1568-1625), fill de Pieter Brueghel el Vell.
 Jan Brueghel el Jove (1601-1678), fill de Jan Brueghel el Vell.
 Abraham Brueghel (1631-1690), fill de Jan Brueghel el Jove.


Arbre genealgic de la famlia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117406" title="Pieter Brueghel" nonfiltered="3067" processed="3058" dbindex="48273">

Biografies:
Pieter Brueghel el Vell (c.1525-1569), el pintor ms fams de la famlia, que tamb va signar quadres com a 'Bruegel' (sense la hac).
Pieter Brueghel el Jove (1564-1638), tamb pintor, fill de l'anterior.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117407" title="Bloc (desambiguaci)" nonfiltered="3068" processed="3059" dbindex="48274">

Poltica:
 Un bloc poltic o coalici s la confluncia de diferents partits poltics en unes determinades eleccions.
 El Bloc Nacionalista Valenci s un partit poltic valenci.
 El Bloc per Mallorca s una coalici formada pel PSM, Esquerra Unida, Els Verds i Esquerra que es presentar a les eleccions al Parlament de les Illes Balears, a les Eleccions al Consell Insular de Mallorca i a les municipals de 2007.
 El Bloc Nacionalista Gallec s un partit poltic gallec.
 El Bloc Nacional va ser una coalici de la Segona Repblica.
Informtica:
 Un bloc o bitcola s un diari personal a Internet.
 El bloc de notes o llibreta (en angls Notepad) s un editor de text del sistema operatiu Windows.
 Un bloc (informtica) s un grup de dades que s'emmagatzema i es transfereix com una unitat.
 Papereria:
 Un bloc (papereria) s un quadern de fulls.
 Arquitectura:
 Un bloc (arquitectura) s un tros gros de pedra sense gaire treballar.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117414" title="Roger Alier i Aixal" nonfiltered="3069" processed="3060" dbindex="48277">
Roger Alier i Aixal (Los Teques, Miranda Veneuela, 28 de juliol de 1941) s un historiador de la msica i crtic.

Fill del prestigis psiquiatra Joaquim Alier i Gmez, exiliat a Venezuela, es va traslladar amb els seus pares a Estats Units, Austrlia, Nova Guinea i l'illa de Java on va fer l'escola primria en angls i en holands, fonament d'un ampli poliglotisme que caracteritza i condiciona la seva personalitat. El 1951 es trasllad a Barcelona on ms tard estudi piano al Conservatori del Liceu i la carrera d'Histria Moderna. Investig la figura de l'illustrat i fabricant setcentista Joan-Pau Canals i Mart, bar de la Vallroja. Obtingu la qualificaci "cum laude" i el premi extraordinari de doctorat amb la tesi Els orgens de l'pera a Barcelona (1979), aportaci fonamental al coneixement de la histria de la msica a Catalunya, publicada posteriorment per l'Institut d'Estudis Catalans. Estudi tamb aspectes de la msica modernista, com "La Societat Coral Catalunya Nova" (1972), i public amb Montserrat Albet una Bibliografia crtica de la Festa o Misteri d'Elig (1975).

En el perode 1971-1977 fou el responsable de la secci de msica universal i catalana de la Gran Enciclopdia Catalana, on collabor estretament amb Max Cahner. Ha estat crtic de la revista Serra d'Or, del diari Avui, i des del 1987 s crtic d'pera de La Vanguardia. Des de 1979 s professor de la Universitat de Barcelona d'Histria de la Msica on el 1987 guany la plaa de professor titular, i s un dels docents ms valorats de la Facultat, en la que ha desvetllat nombroses vocacions d'estudiosos de la msica.

Dirig (1980-1988) la secci de msica de l'editora DAIMON, on va publicar biografies de Bach, A.Scarlatti, etc. i una collecci de traduccions de llibrets d'pera amb ttols de Mozart, Cimarosa, Rossini, Bellini, Donizetti, Verdi, Puccini entre d'altres. L'any 1991 fou el fundador de la revista pera Actual, molt arrelada en el mn hispnic, la qual va dirigir fins a l'any 2000 i on continua com a president-fundador. Tamb collabora a la revista Opera de Londres.

Ha publicat diversos llibres sobre el Gran Teatre del Liceu, una biografia detallada de Luciano Pavarotti (2005) i un ampli Diccionario de la pera (2007), en dos volums. Ha fet l'edici i l'estudi preliminar (2008) del poema satric en catal Gran Teatre del Liceu de c. 1850, manuscrit de la Biblioteca de Catalunya. Tamb ha traduit peres al catal, i n'ha promogut la representaci al Teatre Principal de Barcelona (1998-1999), i al Teatre d'pera de la Casa dels Msics (1999-2000).

Amb Marcel Gorgori va protagonitzar un programa televisiu d'pera al Canal 33 i posteriorment un programa de radio dedicat a les grans veus a Catalunya Msica. Actualment, cada dissabte a les 19 h, tamb amb Marcel Gorgori i a Catalunya Msica, presenta els millors moments de la histria del gnere al programa Histries de l'pera.

s acadmic electe de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona, membre del Consell Assessor del Conservatori del Liceu, president honorari de la Federaci d'Associacions d'Amics de l'pera de Catalunya, i professor a l'Escola d'pera de Sabadell.

La seva constant tasca de conferenciant, documentat i extraordinriament am, l'ha convertit en una de les figures de referncia en el mn de l'pera a Catalunya, i en un dels mxims responsables del renaixement al nostre pas de l'afecci a l'pera entre un pblic que supera el cercle estret de les minories.

Bibliografia.
L'pera a Barcelona. Orgens (...) segle XVIII (1990);
Historia  del Gran Teatro del Liceo (1982-83) editat per La Vanguardia.
El Gran Teatro del Liceo (1991)  amb Francesc X. Mata.
Diccionario de la pera  (3 vols. amb Albert Estany, 1997 editora Robin Book).
El Gran Teatre del Liceu (2000) publicat per Carroggio.
Historia de la pera  (2000, Robin Book).
La discoteca ideal de la pera (2001) amb Marc Heilbron i Fernando Sans Rivire;
Cinc cntims d'pera (2002), amb Marcel Gorgori.
Sotto voce (2003);
Paraula d'pera  (2003), amb Marcel Gorgori.
Qu es esto de la pera (2004, Robin Book).
Diccionario de la pera (2007, Robin Book).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117420" title="Associaci de Publicacions Peridiques en Catal" nonfiltered="3070" processed="3061" dbindex="48278">
L'Associaci de Publicacions Peridiques en Catal (APPEC) s un associaci nascuda l'any 1983, que l'any 2006 aglutinava ms de 140 publicacions escrites en llengua catalana de subscripci no gratuta, amb diferents periodicitats i temtiques.

Activitats.
El SupermerCat de Revistes;
s una mostra itinerant de les revistes amb ms tirada, amb la possibilitat de comprar-ne exemplars de o subscriure-s'hi.

Nit de les Revistes i Premis APPEC;
Entre d'altres activitats, l'APPEC celebra un cop l'any la Nit de les Revistes, una festa en el decurs de la qual es lliuren els Premis APPEC. ;

lesrevistes.cat;
El portal http://www.lesrevistes.cat cont un catleg en lnia de les revistes associades a l'APPEC.

Grup 10;
T com a objectiu principal potenciar el sector de la revista en catal mitjanant les empreses editorials motor ms significatives com a punta de llana per a les publicacions peridiques d'abast nacional no diries en catal. ;

Guia de Mitjans de Comunicaci en Catal;
Editada cada any, com a instrument de consulta per als professionals de la comunicaci i persones interessades en els mitjans de comunicaci del pas. A l'edici del 2006 s'hi recollien ms de 1.500 mitjans de comunicaci. ;

Frum de la comunicaci;
Trobades amb persones i entitats de diferents mbits: cultural, poltic, publicitari, universitari i periodstic, per donar a conixer a l'APPEC i crear lligams entre l'associaci i aquests mbits de la societat.

La revista de les revistes;
La revista de les revistes s un anuari monogrfic sobre l'estat de la comunicaci en catal als Pasos Catalans.  El publica l'APPEC el desembre de cada any.

Enllaos externs.
http://www.appec.cat;
http://www.lesrevistes.cat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117431" title="Sebastin Durn" nonfiltered="3071" processed="3062" dbindex="48280">
Sebastin Durn (Brihuega, Guadalajara, 19 d'abril de 1660 - Cambo-les-Bains, 3 d'agost de 1716) va ser un compositor espanyol del Barroc.

Biografia.
Era fill de Sebastin Durn i Margarita Picazo. Son pare era sagrist de l'esglsia de Sant Joan, de Brihuega, i va morir quan el seu fill tenia 8 anys d'edat. Se suposa que el primer contacte amb la msica el va tenir a travs de l'esglsia, per no hi ha dades que ho corroboren. L'any 1679, amb 19 anys d'edat, hi ha notcies d'ell a Saragossa, com a deixeble ja format de l'organista Andrs de Sola.

L'any 1680 va guanyar per oposici una plaa de segon organista de la Catedral de Sevilla. Hi va residir durant cinc anys, on era considerat un msic, organista i compositor reputat, amb diversos deixebles. La seua condici d'eclesistic consta a les Actes Capitulars de la Catedral. Se suposa que a Sevilla va treballar amb el mestre de capella de la Catedral, l'excellent msic Alonso Xurez. Aquest darrer es va traslladar a Cuenca, i des d'ac va escriure una carta de recomanaci molt elogiosa amb Durn a Burgo de Osma, on es va decidir contractar a Durn. No obstant aix, el desembre de 1686 es va traslladar a la Catedral de Palncia.

Parla de la seua bona reputaci que el 23 de setembre de 1691 fra contractat per a ocupar el lloc d'organista de la Real Capella de Carles II, plaa que va retindre durant deu anys.

L'any 1706 amb l'entrada de Felip V de Borb a Madrid Durn s enviat a l'exili, ats que s'havia manifestat pblicament com a partidari de l'Arxiduc Carles d'ustria. Es va desterrar a Baiona amb el seguici de la reina viuda Mariana de Neoburg, que el va nomenar primer almoiner i capell d'honor.

El 1714 va retornar a Espanya i va treballar per diversos mecenes com el comte d'Oate o el comte de Salvatierra, a qui havia dedicat la seua pera  "La guerra de los gigantes , un panegric de la monarquia absoluta. Entre aquesta obra i "Celos an del aire matan" de Juan Hidalgo, basada en un text de Caldern, continua la polmica sobre quina de les dues mereix ser reconeguda com la primera pera espanyola.

L'any 1715 va tornar a Baiona i al'any segent va morir de tuberculosi a Cambo-les-Bains on gaireb 200 anys desprs moriria un altre gran msic: Isaac Albniz.

El pare Feijo a la seua obra, Teatro Crtico Universal, publicat l'any 1726 (deu anys desprs de la mort de Durn), va acusar Sebastin Durn de ser el responsable de la decadncia de la msica espanyola en haver introdut l'estil itali i la "msica de violines". 

Felip Pedrell va ser un gran admirador de l'obra de Durn i va publicar algunes de les seues obres.

Obres.
Teatre.
 Salir el amor del mundo (Jos de Caizares), sarsuela en 2 actes (1696 Madrid);
 Muerte en amor es la ausencia (Antonio de Zamora), comdia en 3 actes (1697 Madrid);
 Selva encantada de amor sarsuela en 2 actes (ca. 1698 Madrid);
 La guerra de los gigantes pera escnica en 1 acte (ca. 1698 Madrid);
 Apolo y Dafne (Jos Benavides), sarsuela en 3 actes (ca. 1699 Madrid); Acte 2on de Navas;
 El imposible mayor en amor, le vence amor (Bances Candamo/Caizares), sarsuela/comdia en msica en 2 actes (1710);
 Veneno es de amor la envidia (Zamora/Caizares?), sarsuela en 2 actes (22 de gener de 1711 Madrid);
 Las nuevas armas de amor (Caizares), sarsuela harmnica en 2 actes (25 de desembre de 1711 Madrid);

Altres.
L'obra religiosa de Durn es troba dispersa en diferents arxius, gaireb tots en arxius catedralicis de Las Palmas de Gran Canaria, Jaca, Granada, Sucre, Sogorb, Pamplona, etc., per tamb a la Biblioteca Municipal de Porto, el Palau Reial de Madrid, o la Biblioteca Central de Barcelona. S'hi troben diferents Misses, Lletanies, Oficis de difunts, "Villancicos", etc.

Enllaos externs.
 Plana dedicada a Sebastin Durn ;

Bibliografia.
 Antonio Martn Moreno. El msico Sebastin Durn: Su testamento y muerte. Hacia una posible biografa. Anuario Musical, 27 (1972), p.163;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117432" title="Unicont" nonfiltered="3072" processed="3063" dbindex="48281">

Els uniconts (Unikonta) sn un clade proposat d'eucariotes, entre el regne i el domini que disposen d'un sol flagel. En aquest grup s'hi inclouria els animals les amebes, els coanozous i els fongs, diferenciant-se dels bikonts.

Cladograma.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117437" title="Bicont" nonfiltered="3073" processed="3064" dbindex="48283">

Els biconts (Bikonta) sn un clade proposat d'eucariotes entre el regne i la divisi, que es caracteritzen per tenir dos flagels. Aquest clade donaria lloc entre d'altres a les plantes. Dintre dels eucariotes es diferencien dels unikonts.

Cladograma.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117446" title="Francesc Viadiu i Vendrell" nonfiltered="3074" processed="3065" dbindex="48284">
Francesc Viadiu i Vendrell (Solsona, 15 de setembre de 1900 - Sant Lloren de Morunys, 28 de setembre de 1992) va ser agent comercial, director d'editorial i poltic.

Va ser regidor de l'Ajuntament de Solsona, diputat del Parlament de Catalunya, governador civil de Lleida i delegat de Cultura de la Generalitat. L'any 1922 s'afili a Estat Catal, i durant la Dictadura collabor en la preparaci d'una lluita armada amb Josep Rovira i anarquistes de la conca del Cardener.

El 1931 ingress a Esquerra Republicana, i el 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya. Durant la guerra fou delegat d'ordre pblic de la Generalitat (gener del 1937) i s'enfront amb la FAI i el POUM. Abans havia salvat de la mort el bisbe de Solsona, Valent Comellas, i centenars de religiosos i d'altres persones. S'exili a Frana el 1939, i particip activament en la resistncia, ajudant especialment el pas a Andorra d'aviadors aliats. De l'experincia d'aquells anys, Viadiu va escriure la novella Entre el torb i la Gestapo, obra que va inspirar una mini-srie a TVC l'any 2000.

Fou condecorat pel president dels EUA i pel rei d'Anglaterra pels seus serveis durant la II Guerra Mundial. Torn a Barcelona el 1952 i, tot i les promeses de les autoritats, hagu de fer un any de pres. Desprs regent una impremta. El 1976 s'incorpor a Esquerra Republicana, partit que abandon el 1982.

Amb la Generalitat restaurada, Francesc Viadiu va rebre el 1986 la Creu de Sant Jordi.

Obra.
 Entre el torb i la GESTAPO (1974);
 Delegat d'ordre pblic a "Lleida la Roja" (1979);
 Hostal d'Entena (1980);

Enllaos externs.
Francesc Viadiu a l'Instituci de les Lletres Catalanes;
Francesc Viadiu a Memria Esquerra;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117452" title="Videojoc d'un jugador" nonfiltered="3075" processed="3066" dbindex="48285">
Als videojocs, un jugador (o b un sol jugador) es refereix a la possibilitat que t un joc de jugar-se noms amb un jugador en el curs de la partida. Tanmateix un joc d'un sol jugador implica que el joc noms pot ser jugat per una persona, mentre que un mode d'un sol jugador pot referir-se a un joc en qu hi poden jugar moltes persones, per cadascun amb el seu propi personatge de joc.

La majoria dels videojocs d'ordinador sn d'un sol jugador. Els videojocs de dos jugador va aparixer quan es va crear el primer ordinador personal, i al 1978 es van introduir els primers videojocs multijugador, coneguts com a MUD. A principis dels anys 1990 es van introduir bastant jocs que utilitzaven una xarxa local i mdems nuls per als modes multijugador. El Doom s un bon exemple d'aquest tipus de videojocs.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117456" title="Videojoc multijugador" nonfiltered="3076" processed="3067" dbindex="48286">
Un videojoc multijugador s un videojoc, en el qual poden jugar ms d'una persona alhora. Tot i que existeixen els modes multijugadors, en el qual poden jugar entre ells, el joc ha de tenir igualment jugadors artificials per augmentar la rivalitat. Als jocs multijugador, els jugadors poden competir cadasc contra qualsevol, o b, si van en equip per guanyar alguna cosa, els enemics poden ser tamb altres jugadors que estan jugant alhora o tamb jugadors artificials controlats artificialment per la CPU. Molts jocs multijugador tenen una xarxa informtica que reuneix els jugadors que juguen alhora encara que sigui tots des de la prpia consola o b des d'Internet.

 Enllaos externs .
 Xarxa de jocs multigugadors en lnia ;
 Online Video Game Site ;
  ;
 Multiplayer Online Games Directory ;
 Multiplayer Adult Gaming Community ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117462" title="Alfred Kastler" nonfiltered="3077" processed="3068" dbindex="48287">

Alfred Kastler ( Guebwiller, Frana 1902 - Bandol 1984 ) fou un fsic i professor universitari francs guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1966.

Biografia.
Va nixer el 3 de maig de 1902 a Guebwiller, ciutat situada a regi d'Alscia i que en aquells moments formava part d'Alemanya per que avui dia forma part de Frana.

Estudi a l'Institut d'educaci secundria Lyce Bartholdi a Colmar, ingressant l'any 1921 a l'Escola Normal Superior de Pars per estudiar fsica. El 1926 va esdevenir professor del Liceu de Mulhouse i posteriorment a la Universitat de Bordeus, d'on fou professor universitari fins el 1941. Retorn a l'Escola Normal per esdevenir catedrtic de fsica l'any 1952. Endems, fou un poeta en llengua alemanya, autor de Europe ma patrie/Deutsche lieder eines franzosischen europaers (1971).

Kastler mor el 7 de gener de 1984 a la ciutat de Bandol, situada a la regi de Provena-Alps-Costa Blava.

Recerca cientfica.
Collaborant amb Jean Brossel va realitzar investigacions al voltant de la mecnica quntica, la interacci entre llum i toms i l'espectroscpia. Treballant amb la combinaci de la ressonncia ptica i la ressonncia magntica  va desenvolupar la teoria del lser-mser. 

Va guanyar el Premi Nobel de Fsica l'any 1966 per la descoberta i el desenvolupament de mtodes ptics per l'estudi de les resonncies hertzianes en els toms.

Al costat de Jean Brossel i envoltat d'un grup de joves fsics ha desenvolupat avenos significatius al voltant de la fsica atmica a Frana. El Laboratori Nacional d'Espectroscpia Hertziana de Frana fou nomenat l'any 1994 Laboratori Kastler-Brossel.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1966;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117463" title="Aranja" nonfiltered="3078" processed="3069" dbindex="48288">




L'aranja (Citrus x paradisi) s un arbre conreat per la seva fruita. s un hbrid, probablement produt de forma espontnia entre la pampelmusa (Citrus maxima) i la taronja dola (Citrus x sinensis) en les plantacions del mar Carib al voltant del segle XVII. 

En el breu perode des del seu descobriment ha guanyat molt; la seva fruita es consumeix fresca, cuita o en sucs i altres preparacions, i s un cultiu important en diversos estats d'Estats Units, a Amrica del sud i Israel.

Caracterstiques.
C. x paradisi s un arbre perennifoli, de 5 a 6 m d'altura, amb la copa arrodonida, de brancatge poc dens i de tronc ample, arribant a diversos peus de dimetre; les branques joves presenten espines curtes i flexibles. 

Les fulles sn simples, alternes, ovadas i dentades, d'entre 7 i 15 cm de llarg, de superfcie i color verd fosc pel feix. Produx flors hermafrodites, fragants, tetrmeres, blanques o purpres, formant penjolls petits terminals o solitries. El fruit medeix fins a 15 cm de dimetre. 

Est recobert d'una pell gruixuda, carnosa, de color groc o rosat, amb glandules olioses petites i molt aromticas. T 11 a 14 carpels, fermes, molt sucosos, dolos o cids segons la varietat, separats per parets membranoses de caracterstic sabor amarg que contenen polpa de color que va del groc pllid roent molt intens. 

Les llavors sn escasses, de fins a 1,25 cm de llarg, normalment poliembrinicas, llises, ellptiques o apicadas, blanques per dintre.

Cultiu. 
L'aranja prefereix un clima subtropical; encara que creix en temperatures ms redudes, el cicle maduratiu de la fruita es perllonga fins al doble (13 mesos enfront dels 7 que requereix en les regions prximes al trpic) i adquireix una pell ms gruixuda i ms cida. 

La humitat tamb influeix; la pluviositat ptima ronda els 1.000 mm anuals, distributs regularment al llarg de l'any. L'arbre s neutrfilic, encara que tolera bastant b les condicions del sl; en cas de fer un injert sobre la base d'un altre ctric, seran les propietats d'aquest les quals determinin el sl ideal. Una salinitat elevada perjudica la producci de fruita al reduir el volum d'aigua capturat per la planta. L'excs de nitrogen o l'excs de coure o zinc sn tamb negatius. 

Les plantacions comercials rares vegades es produxen de llavor; en cas de fer-ho, els mitjans i dissenys emprats sn similars als utilitzats per a la taronja. El patr ms freqent per a ser injertat s la taronja agra, Citrus x aurantium, sobretot en sls relativament frtils i compactes, o relativament alcalins; la susceptibilitat al virus de la tristesa, no obstant aix, la fa indesitjable en algunes regions. 

Les alternatives ms freqents sn el citrange (Citrus sinensis x Poncirus trifoliata) 'Troyer' i un hbrid de la prpia aranja i la taronja espinosa, cridat citrumelo (Citrus paradisi x Poncirus trifoliata), desenvolupat pel departament d'Agricultura dels Estats Units per la seva resistncia a la tristesa i la fitoporosis, encara que no s apte per a sls alcalins. 

El cultiu es realitza al comenament de la tardor fins a gaireb el comenament de l'hivern; la collita tardana incrementa la dolor de la fruita, encara que perllonga el cicle de fructificaci per a l'any segent. 

La recollecci es realitza mecnica o manualment, preferint-se aquest ltim sistema per a evitar danys en la delicada pell. S'empra una versi modificada de la vara utilitzada per a l'olivera.

s.

El fruit de l'aranja es consumeix sobretot fresc. Va cobrar popularitat a partir del segle XIX, quan els productors d'Amrica Central i Florida van comenar a exportar la seva producci als Estats Units. S'aprecia pel seu baix valor calric i gran contingut de vitamina C; sol consumir-se en el desdejuni, sol o lleugerament edulcorat amb mel, sucre. De vegades es prepara fornejat lleugerament com aperitiu, o es combina amb altres fruites i vegetals en l'amanida. 

En els pasos anglosaxons la preparaci en almbar no s infreqent, aix com l'elaboraci de melmelades. El suc s'utilitza fresc o deshidratat com beguda refrescant; el vinagre obtingut del mateix s excellent, encara que car. La pell de l'aranja s rica en pectina, pel que s'empra en l'elaboraci de conserves d'altres fruites.

L'oli essencial obtingut de la pell s ric en llimoneno (fins a un 90%); obtingut per premsa o destillaci, i una vegada redut el seu alt contingut en monoterpens, s'utilitza com saborizant per a begudes gasoses. El seu ingredient principal s la nookatona, i cont a ms composts d'oxigen i sesquiterpens. De la part blanca interior pot extreure's naringina, un tnic amarg utilitzat en alimentaci.

Enllaos externs.

Logos Dictionary


Vegeu tamb.
Pomelo;
Citrus x paradisi;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117467" title="Hans Bethe" nonfiltered="3079" processed="3070" dbindex="48289">


Hans Albrecht Bethe ( Estrasburg, Frana 1906 - Nova York, EUA 2005 ) fou un fsic alemany, nacionalitzat nord-americ, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1967.

Biografia.
Va nixer el 2 de juliol 1906 a la ciutat d'Estrasburg, ciutat situada a la regi d'Alscia quan aquesta formava part de l'Imperi Alemany. Desprs d'estudiar fsica a la Universitat de Frankfurt es doctor el 1928 a la Universitat de Munic sota la supervisi d'Arnold Sommerfeld.

Bethe mor el 6 de mar de l'any 2005 a la seva residncia de Nova York, als 99 anys d'edat.

Recerca centfica.
Va abandonar Alemanya a l'accedir Adolf Hitler al poder, installant-se el 1933 a la Universitat de Bristol al Regne Unit on treball al costat de Rudolf Peierls investigant al voltant del deuteri. El 1935 ingress a la Universitat de Cornell als Estats Units com a professor de fsica, on realitz investigacions al voltant de les reaccions nuclears, el cicle carboni-oxigen-nitrogen i el clcul de l'efecte Lamb combinant la relativitat i la mecnica quntica. El 1938 va trobar el mecanisme de les reaccions nuclears, conegut com el cicle de Bethe o del carboni, que explica com les estrelles produeixen la seva energia. Bethe s'adon que, per entendre com es realitza la fusi del nucli d'hidrogen a l'interior del Sol, s necessari considerar que el carboni actua com a catalitzador. 


Durant la Segona Guerra Mundial va ser el director la divisi terica al laboratori secret de Los Alamos i particip en el desenvolupament de la primera bomba atmica, l'anomenat Projecte Manhattan. Convidat per Robert Oppenheimer va dirigir un conjunt molt selecte de cientfics que incloa a fsics com John von Neumann o Richard Feynman. 

El seu equip va treballar en la fabricaci de la massa crtica necessria d'urani-235 necessria per a produir una reacci nuclear de fissi capa de produir l'explosi d'una bomba nuclear. Desprs de la guerra Bethe va passar a ser un activista a favor del desarmament i, en particular, del control nuclear, sent un dels principals impulsors de la signatura dels Acords SALT l'any 1972, realitzada a Hlsinki. 

Els seus xits el permeteren arribar a ser president de la Societat Americana de Fsica l'any 1954. L'any 1967 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica per les seves contribucions a la teoria nuclear, especialment en el descobriment de la producci energtica en les estrelles.

Confirmaci de les seves teories.
Grcies al seva longevitat Bethe va poder tenir la satisfacci d'assistir a la comprovaci de les seves idees sobre la producci d'energia per les estrelles, comprovaci realitzada els primers anys del segle XXI grcies a la resoluci del problema dels neutrins procedents del centre del Sol. 

La confirmaci del model de funcionament de l'interior del Sol i la conclusi que el nombre de neutrins produts en aquest sn els que estan implicats en les reaccions nuclears. Durant molts anys no es van detectar els neutrins necessaris sin solament un ter, el que va fer fins i tot dubtar del model solar. Per grcies al detector Sudbury Neutrino Observatory, situat a Canad, es pogu comprovar com els neutrins es produxen en la quantitat prevista per en el viatge a la Terra els neutrins electrnics, que sn els que es detectaven, es transformen en neutrins munics i neutrins taunics exactament com cal perqu la velocitat de producci sigui la prevista pels models terics (sn les anomenades oscillacions dels neutrins). 

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (30828) Bethe, descobert el 12 d'octubre de 1990 per Freimut Brngen i Lutz D. Schmadel.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1967;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117470" title="Luis Walter lvarez" nonfiltered="3080" processed="3071" dbindex="48290">


Luis Walter lvarez ( San Francisco, EUA 1911 - Berkeley 1988 ) fou un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1968.

Biografia.
Va nixer el 13 de juny de 1911 a la ciutat de San Francisco, a l'estat nord-americ de Califrnia nt del metge asturi Luis F. lvarez. Es llicenci en fsica per la Universitat de Chicago i aconsegu el doctorat l'any 1936.

Encara que va ser professor de la Universitat de Berkeley durant tota la seva carrera va treballar tamb a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts entre els anys 1940 i 1943, aix com al laboratori de Metallrgia de la Universitat de Chicago entre 1943 i 1944, i va collaborar en el Projecte Manhattan per a la fabricaci de la bomba atmica. 

Mor l'11 de setembre de 1988 a la ciutat californiana de Berkeley. 

Recerca cientfica.
Va dirigir la construcci del primer accelerador de partcules lineal de protons entre 1946 i 1947 i va inventar la cmera de bombolles d'hidrogen lquid, amb la qual va identificar molts estats de ressonncia de partcules ja conegudes. Al llarg de la seva carrera va tocar un ampli ventall de temes fsics, com els raigs csmics (s el codescobridor de lefecte Est-Oest), fsica nuclear, tema en qu estudi la captura d'electrons K, la producci de neutrons lents i descobr la radioactivitat del triti i diversos temes de fsica d'altes energies. 

El 1968 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica per les seves contribucions en la classificaci de partcules elementals grcies a l'acclerador de partcules lineal.

Al costat del seu fill, el geleg Walter lvarez, va proposar la teoria de l'extinci dels dinosaures per efecte de la caiguda d'un gran meteorit a la Pennsula de Yucatn, Mxic. En el camp de l'arqueologia tamb es fu fams pel seu sistema per observar l'interior de les pirmides d'Egipte per mitj dels raigs X. 

Reconeixements.
En nom seu s'anomen l'asteroide (3581) Alvarez descobert el 25 d'abril de 1985 per Carolyn S. Shoemaker.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1968;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117477" title="Tronx" nonfiltered="3081" processed="3072" dbindex="48291">

Tronx (en castell i oficialment, Tronchn) s un municipi de l'Arag que es troba a la comarca del Maestrat aragons. L'element ms caracterstic i conegut de Tronx s el formatge que s'hi elabora a partir de llet de cabra i ovella i que t una forma caracterstica grcies al motlle que s'utilitza anomenat encilla.

Tronx era una possessi hospitalera de la Castellania d'Amposta.

Vegeu tamb.
 Formatge de Tronchn;

 Enllaos externs .
 Tronchn.info;
 Turismo Maestrazgo;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117481" title="Carlota de Mecklenburg-Strelitz" nonfiltered="3082" processed="3073" dbindex="48292">


 Carlota de Mecklenburg-Strelitz (reina del Regne Unit) (1744 -  1818).

 Carlota de Mecklenburg-Strelitz (duquessa de Saxnia-Altenburg) (1769 - 1818).

Carlota de Mecklenburg-Strelitz (princesa), esposa de Frederic Guillem d'Anhalt.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117482" title="Remedios Varo" nonfiltered="3083" processed="3074" dbindex="48293">
Remedios Varo Uranga ( Angls, 16 de desembre de 1908 - Ciutat de Mxic, 8 d'octubre de 1963 ) va ser una pintora surrealista mexicana d'origen catal.

Biografia.
Va mostrar des de menuda una natural inclinaci i inters per la pintura. Encoratjada per son pare  va ingressar l'any 1924, a l'edat de 15 anys, a la Academia de San Fernando a Madrid.

Al final dels seus estudis, va contraure matrimoni amb un dels seus companys d'estudis, Gerardo Lizrraga. Amb qui se'n va anar a Pars, on van residir durant un any. Al seu retorn l'any 1932, es va establir a Barcelona, on va exercir en companyia del seu esps l'ofici de dibuixant publicitari.

L'any 1935 es va separar del seu primer esps, i va conixer el pintor Esteban Francs, qui la va introduir al cercle surrealista d'Andr Breton. Una vegada familiaritzada amb el moviment surrealista, es va integrar al grup Logicofobista,  que pretenia representar els estats mentals interns de l'nima, utilitzant-ne formes suggeridores. Durant la seua collaboraci amb aquest grup, Remedios Varo va pintar L Agent Double, obra que ja anticipa el seu estil reconegut posteriorment.

Durant la Guerra Civil Espanyola, Remedios Varo va optar sense dubtar pel costat republic. Tamb durant aquest perode i en gran manera grcies al seu actiu suport als antifeixistes, va conixer el poeta Benjamn Pret, amb qui va establir una relaci amorosa, i amb qui se'n va anar per segona vegada a Pars. Ciutat on va residir fins a la invasi nazi.

L'any 1941 la pintora i el poeta van abandonar la Frana ocupada, i van emigrar a Mxic, pas on grcies a la poltica del president Lzaro Crdenas d'acollida de refugiats poltics, van ser rpidament naturalitzats i autoritzats a desenvolupar una activitat laboral.

L'any 1947 Remedios es va separar de Benjamn Pret, el qual va retornar al Pars ja alliberat. Grcies als seus contactes anteriors i les seues activitats a Mxic, Remedios va viatjar aquest mateix any a Veneuela, com a integrant d'una expedici cientfica del Institut Francs d'Amrica Llatina. A Veneuela, a ms del seu treball d'illustradora entomolgica, la pintora va poder continuar enviant cartells publicitaris per a Bayer, aix com treballar un curt perode per a l'institut de malariologia veneol.

L'any 1949 va tornar a Mxic, on va continuar amb la seua tasca d'illustradora publicitria. Fins que l'any 1952 va casar-se de nou amb el poltic austrac Walter Gruen, amb qui va romandre fins al final dels seus dies.

Va ser Gruen qui la va convncer d'abandonar les seues tasques comercials, per a consagrar-se exclusivament a la pintura.

L'any 1955, la pintora va presentar en pblic els seus treballs en una primera exposici collectiva, a la galeria Diana de la Ciutat de Mxic, seguida l'any segent d'una exposici individual.

Durant la seua vida a Mxic, la pintora va conixer personalment artistes com Frida Kahlo i Diego Rivera, per va establir nexes d'amistat ms intensa amb altres intellectuals en l'exili, en particular la tamb pintora surrealista Leonora Carrington.

Remedios Varo va morir d'una aturada cardaca el 8 d'octubre de 1963 en la Ciutat de Mxic.

La seua obra.

L'obra de la pintora s vasta i complexa. Posseeix un estil caractersticament i fcilment recognoscible. En la seua obra apareixen ben sovint figures humanes estilitzades realitzant tasques simbliques i, alhora, elements onrics i arquetpics. Les seues pintures estan tenyida d'una atmosfera de misticisme, per plasmat en les figures representatives del mn secular modern. Tamb demostra un marcat inters per la iconografia cientfica, i per aix les seues obres apareixen cada vegada amb ms freqncia en la literatura de divulgaci cientfica.

Polmica sobre l'herncia.
L'any 2000, Walter Gruen va donar la seua collecci d'obres de Remedios Varo al Museo de Arte Moderno de Mxico. La majoria d'aquestes obres van ser legalment comprades a colleccionistes privats que al seu torn les havien adquirit legalment en galeries, i van ser declarades monument artstic mexic el 26 de desembre del 2001.

Per mitj d'un estrany moviment judicial, avalat pe les jutgesses Mara Margarita Gallegos Lpez i Rebeca Pujol Rosas, en aquest mateix any l'espanyola Beatriz Mara Varo Jimnez, neboda i tamb pintora, va ser declarada pel Jutjat Tretz del Familiar del Distrito Federal de Mxico com nic i universal marmessor de la successi de bns de la seua tia Remedios Varo, i va intenta quedar-se amb aquesta collecci.

Al mar del 2005 l'Institut Nacional de Belles Arts va apellar el dictamen, el qual es va suspendre temporalment fins que instncies judicials ms competents revisen l'estrany cas.

El problema es complica perqu, en vida, la pintora va vendre o va regalar la majoria de les seues obres, adduint que el que ms li importava era el procs creatiu, no les obres en si. Per tant hi ha dubtes sobre la consideraci d'aquestes obres regalades com a part de la seua herncia.

Llista de treballs representatius.
1935 El Tejido de los Sueos;
1942 Gruta Mgica;
1947 Paludismo (Liblula);
1947 El Hombre de la Guadaa (Muerte en el Mercado);
1947 La Batalla;
1947 Insomnia;
1947 Amibiasis o los Vegetales;
1955 Ciencia intil o el Alquimista;
1955 La Revelacin o el Relojero;
1955 Trasmundo;
1955 El Flautista;
1955 El Paraso de los Gatos;
1956 Au bonheur des dames;
1957 Creacin de las aves;
1957 Tailleur pour dames;
1957 Caminos tortuosos;
1957 Reflejo lunar;
1957 El Gato Helecho;
1958 Papilla estelar;
1959 Exploracin de las fuentes del ro Orinoco;
1959 Catedral Vegetal;
1959 Encuentro;
1960 Mujer saliendo del psicoanalista;
1960 Visita al cirujano plstico;
1960 Hacia la torre;
1961 Vampiro;
1961 Tejiendo el manto terrestre;
1962 Vampiros vegetarianos;
1962 Fenmeno de ingravidez;
1962 Trnsito espiral;
1963 Naturaleza muerta resucitando;

 Vegeu tamb .
Robert Rius;

Enllaos externs.
Biografia i Galeria;
Biografia;
Remedios Varo: Galeria;
Association des amis de Benjamin Pret;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117483" title="Carlota de Mecklenburg-Strelitz (duquessa de Saxnia-Altenburg)" nonfiltered="3084" processed="3075" dbindex="48294">
Carlota de Mecklenburg-Strelitz, duquessa de Saxnia-Altenburg (Hannover 1769 - Hildburghausen 1818). Princesa de Mecklenburg-Strelitz amb el tractament d'altesa que es cas en el si de la casa de Saxnia-Hildburghausen.

Nascuda el dia 17 de novembre de l'any 1769 a la ciutat de Hannover, era filla del duc Carles II de Mecklenburg-Strelitz i de la landgravina Frederica de Hessen-Darmstadt. Carlota era nta per via paterna del prncep Carles Llus de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Elisabet de Saxnia-Hildburghausen; mentre que per via materna ho era del prncep Jordi Guillem de Hessen-Darmstadt i de la duquessa Llusa de Leiningen-Heidesheim.

El dia 3 de setembre de l'any 1785 es cas a la ciutat saxona de Hilddburghausen amb el duc Frederic I de Saxnia-Hildburghausen que l'any 1826 esdivindria duc de Saxnia-Altenburg. La parella tingu 
dotze fills:

 SA el prncep Josep de Saxnia-Hildburghausen, nat el 1786 a Hildburghausen i mort el 1786 a Hildburghausen.

 SA la princesa Caterina de Saxnia-Hildburghausen, nada el 1787 a Hildburghausen i morta el 1847 a Bamberg. Es cas amb el prncep Pau de Wrttemberg.

 SA la princesa Carlota de Saxnia-Hildburghausen, nada i morta el 1788 a Hildburghausen.

 SAR el duc Josep I de Saxnia-Altenburg, nat el 1789 a Hildburghausen i mort el 1868 a Altenburg. Es cas el 1817 amb la duquessa Amlia de Wrttemberg. ;

 SA la princesa Llusa de Saxnia-Hildburghausen, nada i morta el 1791 a Hildburghausen.

 SA la princesa Teresa de Saxnia-Hildburghausen, nada el 1791 a Hildburghausen i morta el 1854 a Munic. Es cas amb el rei Llus I de Baviera.

 SA la princesa Carlota de Saxnia-Hildburghausen, nada el 1794 a Hildburghausen i morta a Briebrich el 1825. Es cas a Weilburg el 1814 amb el duc Guillem de Nassau-Weilburg.

 SA el prncep Francesc de Saxnia-Hildburghausen, nat el 1795 a Hildburghausen i mort el 1800 a Hildburghausen.

 SAR el duc Jordi I de Saxnia-Altenburg, nat el 1796 a Hildburghausen i mort el 1853 a Hummelshain. Es cas el 1825 a Ludwigslust amb la duquessa Maria de Mecklenburg-Schwerin.

 SA el prncep Frederic de Saxnia-Hildburghausen, nat el 1801 a Hildburghausen i mort el 1870 a Altenburg.

 SA el prncep Maximili de Saxnia-Hildburghausen, nat i mort el 1803 a Hildburghausen.

 SA el prncep Eduard Carles de Saxnia-Hildburghausen, nat a Hildburghausen el 1804 i mort a Munic el 1852. Es cas en primeres npcies amb la princesa Amlia de Hohenzollern-Sigmaringen i en segones npcies amb la princesa Llusa de Reuss-Greiz.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117485" title="Maria de Mecklenburg-Schwerin" nonfiltered="3085" processed="3076" dbindex="48295">


 Maria de Mecklenburg-Schwerin (duquessa de Saxnia-Altenburg) (1803 -1862).

 Maria de Mecklenburg-Schwerin (gran duquessa de Rssia) (1854 - 1920).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117487" title="La dama de piques (Txaikovski)" nonfiltered="3086" processed="3077" dbindex="48296">


La dama de piques (             en rus, trasliterada com Pikovaia dama) s una pera en tres actes, amb msica de Piotr Ilitx Txaikovski i llibret de Modest Txaikovski (germ del compositor), basada en el conte homnim d'Aleksandr Puixkin. Va ser estrenada el 19 de desembre de 1890 en el Teatre Mariinski de Sant Petersburg.

L'pera se solia representar anteriorment en francs, sota el ttol de Pique Dame. Recentment s'ha adoptat el costum d'utilitzar la versi original. 

La trama de l'pera gira en torn de Herman, un oficial de l'exrcit que manipula a Lisa per a arribar fins a la seua via, la comtessa. Sobre aquesta vella dama circula la llegenda que s coneixedora d'una frmula per guanyar al joc de cartes anomenat fara, per que si el revela a una persona ms, morir. Herman, obsessionat per conixer-ne el secret, arrisca la seua carrera, l'amor de Lisa, la vida de la comtessa i finalment la seua vida.

La histria original de Puixkin va ser modificada perqu el drama fos apropiat per a l'pera. En l'pera, l'amor per Lisa, tot i ser important, no ho s tant com l'obsessi de Herman amb el secret de les cartes. D'altra banda, Herman no mor, per s que embogeix. Lisa se sucida. En l'pera s'aguditzen les desigualtats socials que separen als personatges principals.

El personatge principal s Herman; ha de cantar en les set escenes que la componen i per tant sol ser un paper que requereix una gran capacitat i excellents qualitats vocals. Va ser escrit per al reconegut tenor rus Nicolai Figner, qui el va interpretar en l'estrena.

Histria.
La gerncia del Teatre Imperial va oferir entre 1887 i 1888, una comissi a Txaikovski per a escriure una pera sobre un gui d'I. A. Vsevolozhskii. El compositor va rebutjar la proposta original, per finalment la va acceptar l'any 1889. Cap a finals d'aquest mateix any, es va reunir amb els directors del teatre per a discutir el gui, l'estructura de les escenes i els elements de la producci.

Txaikovski va esbossar l'pera entre gener i mar a Florncia, en tan sols 44 dies. Entre juliol i desembre de 1890, va completar uns canvis al text, recitatius i parts vocals. Treballant junt amb Figner, el tenor que va donar vida al paper de Herman, va crear dues versions per a l'ria de l'ltima escena. Tots aquests canvis es troben en les partitures i annexos de la primera i segona edicions. 

Mentre componia la msica, Txaikovski va canviar sovint el llibret, retocant substancialment el text, afegint notes escniques, fent reduccions, i escrivint noves parts per a les ries de Ieletski, Lisa, i el cor.

El compositor va participar en la preparaci de l'estrena en Sant Petersburg, de la qual els crtics van escriure comentaris molt favorables, sobretot per a Figner. El mateix Txaikovski va escriure desprs: "Figner i l'orquestra del teatre... han fet un verdader miracle".

La dama de piques, com el compositor esperava, va ser un gran xit, i l'xit es va repetir dotze dies desprs, quan va ser estrenada a Kev. El 4 de novembre de 1891 es presentava en el Teatre Bolshoi de Moscou. Txaikovski estava molt satisfet de la seua obra.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
 Notes i llibret en castell.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117488" title="Artemsia (gnere)" nonfiltered="3087" processed="3078" dbindex="48297">










Artemsia (Artemisia) s un gnere de plantes amb flor dins la famlia astercia de distribuci subcosmopolita i dominant en la vegetaci en alguns ambients semirids de climes temperats com gran part de l'oest d'Estats Units i tamb en les estepes asitiques.

Inclou entre 200 a 400 espcies segons la font consultada i als Pasos Catalans n'hi ha un total de 16.

Entre les artemsies hi ha diferents plantes conreades com a condiment com s l'estrag i l'absenta.

 
Algunes espcies.
 Artemisia abrotanum L.   ;
 Artemisia absinthium L.   Absenta ;
 Artemisia adamsii ;
 Artemisia afra   ;
 Artemisia alaskana Rydb.   ;
 Artemisia alba ;
 Artemisia alcockii Pamp.
 Artemisia aleutica Hultn      ;
 Artemisia amoena Poljakov;
 Artemisia annua L.   ;
 Artemisia araxina Takht.
 Artemisia arborescens - ood;
 Artemisia arbuscula Nutt.      ;
 Artemisia arctica Less.      ;
 Artemisia arctisibirica Korobkov;
 Artemisia arenaria DC.
 Artemisia arenicola Krasch. ex Poljakov;
 Artemisia argentea ;
 Artemisia argyi H.Lv. & Vaniot;
 Artemisia argyrophylla Ledeb.
 Artemisia armeniaca Lam.
 Artemisia aschurbajewii C.G.Aro;
 Artemisia australis Less.   Oahu Wormwood   ;
 Artemisia austriaca Jacq.
 Artemisia avarica Minat.
 Artemisia badhysi Krasch. & Lincz. ex Poljakov;
 Artemisia balchanorum Krasch.
 Artemisia baldshuanica Krasch. & Zaprjag.
 Artemisia bargusinensis Spreng.
 Artemisia bejdemaniae Leonova;
 Artemisia biennis Willd.      ;
 Artemisia bigelovii Gray   ;
 Artemisia borealis Pall.
 Artemisia borotalensis Poljakov;
 Artemisia bottnica Lundstr. ex Kindb.
 Artemisia caespitosa Ledeb.
 Artemisia californica Less.      ;
 Artemisia camelorum Krasch.
 Artemisia campestris L.   ;
 Artemisia cana Pursh   ;
 Artemisia canadensis      ;
 Artemisia capillaris Thunb.
 Artemisia carruthii Wood ex Carruth.   ;
 Artemisia caucasica Willd.
 Artemisia chamaemelifolia Vill.;
 Artemisia cina O. Berg & C. F. Schmidt   ;
 Artemisia ciniformis Krasch. & Popov ex Poljakov;
 Artemisia coarctata (???);
 Artemisia commutata Besser;
 Artemisia compacta Fisch. ex DC.
 Artemisia cuspidata Krasch.
 Artemisia czukavinae Filatova;
 Artemisia daghestanica Krasch. & Poretzky;
 Artemisia demissa Krasch.
 Artemisia depauperata Krasch.
 Artemisia deserti Krasch.
 Artemisia desertorum Spreng.
 Artemisia diffusa Krasch. ex Poljakov;
 Artemisia dimoana Popov;
 Artemisia dolosa Krasch.
 Artemisia douglasiana Bess.      ;
 Artemisia dracunculus L.   Estrag;
 Artemisia dubia Wall.
 Artemisia dubjanskyana Krasch. ex Poljakov;
 Artemisia dumosa Poljakov;
 Artemisia elongata Filatova & Ladygina;
 Artemisia eremophila Krasch. & Butkov ex Poljakov;
 Artemisia eriantha Ten. ;
 Artemisia feddei H.Lv. & Vaniot;
 Artemisia fedtschenkoana Krasch.
 Artemisia ferganensis Krasch. ex Poljakov;
 Artemisia filifolia Torr.     ;
 Artemisia flava Jurtzev;
 Artemisia franserioides Greene      ;
 Artemisia freyniana (Pamp.) Krasch.
 Artemisia frigida Willd.   ;
 Artemisia fulvella Filatova & Ladygina;
 Artemisia furcata Bieb.   ;
 Artemisia galinae Ikonn.
 Artemisia glabella Kar. & Kir.
 Artemisia glacialis   ;
 Artemisia glanduligera Krasch. ex Poljakov;
 Artemisia glauca Pall. ex Willd.
 Artemisia glaucina Krasch. ex Poljakov;
 Artemisia globosa Krasch.
 Artemisia globularia Cham. ex Bess.   ;
 Artemisia glomerata Ledeb.   ;
 Artemisia gmelinii Webb ex Stechmann   ;
 Artemisia gnaphalodes Nutt.
 Artemisia gorjaevii Poljakov;
 Artemisia gracilescens Krasch. & Iljin;
 Artemisia gurganica (Krasch.) Filatova;
 Artemisia gypsacea Krasch., Popov & Lincz. ex Poljakov;
 Artemisia halodendron Turcz. ex Besser;
 Artemisia halophila Krasch.
 Artemisia heptapotamica Poljakov;
 Artemisia hippolyti Butkov;
 Artemisia hololeuca M.Bieb. ex Besser;
 Artemisia hulteniana Vorosch.
 Artemisia incana (L.) Druce;
 Artemisia insulana Krasch.
 Artemisia insularis Kitam.
 Artemisia integrifolia L.
 Artemisia issykkulensis Poljakov;
 Artemisia jacutica Drobow;
 Artemisia japonica Thunb.
 Artemisia juncea Kar. & Kir.
 Artemisia karatavica Krasch. & Abolin ex Poljakov;
 Artemisia karavajevii Leonova;
 Artemisia kaschgarica Krasch.
 Artemisia kauaiensis (Skottsberg) Skottsberg   ;
 Artemisia keiskeana Miq.
 Artemisia kelleri Krasch.
 Artemisia kemrudica Krasch.
 Artemisia knorringiana Krasch.
 Artemisia kochiiformis Krasch. & Lincz. ex Poljakov;
 Artemisia koidzumii Nakai;
 Artemisia kopetdaghensis Krasch. ex Poljakov;
 Artemisia korovinii Poljakov;
 Artemisia korshinskyi Krasch. ex Poljakov;
 Artemisia krushiana Bess.   Krush's Wormwood;
 Artemisia kulbadica Boiss. & Buhse;
 Artemisia kuschakewiczii C.G.A.Winkl.
 Artemisia laciniata Willd.   ;
 Artemisia laciniatiformis Kom.
 Artimisia lactiflora;
 Artemisia lagocephala (Besser) DC.
 Artemisia lagopus Fisch. ex Besser;
 Artemisia latifolia Ledeb.
 Artemisia ledebouriana Besser;
 Artemisia lehmanniana Bunge;
 Artemisia leontopodioides Fisch. ex Besser;
 Artemisia lessingiana Besser;
 Artemisia leucodes Schrenk;
 Artemisia leucophylla (Turcz. ex Besser) Pamp.
 Artemisia leucotricha Krasch. ex Ladygina;
 Artemisia lindleyana Bess.   ;
 Artemisia lipskyi Poljakov;
 Artemisia littoricola Kitam.
 Artemisia longifolia Nutt.   ;
 Artemisia ludoviciana Nutt.   ;
 Artemisia macilenta (Maxim.) Krasch.
 Artemisia macrantha Ledeb.
 Artemisia macrobotrys Ledeb.   ;
 Artemisia macrocephala Jacq. ex Besser;
 Artemisia macrorhiza Turcz.
 Artemisia maracandica Bunge;
 Artemisia maritima L.   Sea Wormwood;
 Artemisia marschalliana Spreng.
 Artemisia martjanovii Krasch. ex Poljakov;
 Artemisia mauiensis (Gray) Skottsberg   ;
 Artemisia maximovicziana Krasch. ex Poljakov;
 Artemisia medioxima Krasch. ex Poljakov;
 Artemisia messerschmidtiana Besser;
 Artemisia michauxiana Bess.   ;
 Artemisia mogoltavica Poljakov;
 Artemisia mongolica (Besser) Fisch. ex Nakai;
 Artemisia mongolorum Krasch.
 Artemisia montana (Nakai) Pamp.
 Artemisia mucronulata Poljakov;
 Artemisia multisecta Leonova;
 Artemisia namanganica Poljakov;
 Artemisia nesiotica Raven   ;
 Artemisia nigricans Filatova & Ladygina;
 Artemisia norvegica Fries   ;
 Artemisia nova A. Nels.   ;
 Artemisia obscura Pamp.
 Artemisia obtusiloba Ledeb.
 Artemisia oelandica (Besser) Krasch.
 Artemisia olchonensis Leonova;
 Artemisia oliveriana J.Gay ex Besser;
 Artemisia opulenta Pamp.
 Artemisia packardiae J. Grimes & Ertter  ;
 Artemisia pallasiana Fisch. ex Besser;
 Artemisia palmeri Gray   ;
 Artemisia palustris L.
 Artemisia pannosa Krasch.
 Artemisia papposa Blake & Cronq.   ;
 Artemisia parryi Gray   ;
 Artemisia pattersonii Gray   ;
 Artemisia pectinata Pall.
 Artemisia pedatifida Nutt.   ;
 Artemisia pedemontana Balb.
 Artemisia persica Boiss.
 Artemisia pewzowii C.G.A.Winkl.
 Artemisia phaeolepis Krasch.
 Artemisia polysticha Poljakov;
 Artemisia pontica L.   ;
 Artemisia porrecta Krasch. ex Poljakov;
 Artemisia porteri Cronq.   ;
 Artemisia prasina Krasch. ex Poljak.
 Artemisia proceriformis Krasch.
 Artemisia prolixa Krasch. ex Poljak.
 Artemisia punctigera Krasch. ex Poljakov;
 Artemisia purshiana Besser;
 Artemisia pycnocephala (Less.) DC.      ;
 Artemisia pycnorhiza Ledeb.
 Artemisia pygmaea Gray   ush   ;
 Artemisia quinqueloba Trautv.
 Artemisia remotiloba Krasch. ex Poljakov;
 Artemisia rhodantha Rupr.
 Artemisia rigida (Nutt.) Gray   ;
 Artemisia rothrockii Gray   ;
 Artemisia rubripes Nakai;
 Artemisia rupestris L.   ;
 Artemisia rutifolia Stephan ex Spreng.
 Artemisia saissanica (Krasch.) Filatova;
 Artemisia saitoana Kitam.
 Artemisia salsoloides Willd.
 Artemisia samoiedorum Pamp.
 Artemisia santolina Schrenk;
 Artemisia santolinifolia Turcz. ex Besser;
 Artemisia santonica L.
 Artemisia saposhnikovii Krasch. ex Poljak.
 Artemisia schischkinii Krasch.
 Artemisia schmidtiana   Satiny Wormwood ;
 Artemisia schrenkiana Ledeb.
 Artemisia scoparia Waldst. & Kit.   ;
 Artemisia scopiformis Ledeb.
 Artemisia scopulorum Gray   ;
 Artemisia scotina Nevski;
 Artemisia senjavinensis Bess.     ;
 Artemisia selengensis Turcz. ex Besser;
 Artemisia semiarida (Krasch. & Lavrenko) Filatova;
 Artemisia senjavinensis Besser;
 Artemisia sericea Weber ex Stechm.
 Artemisia serotina Bunge;
 Artemisia serrata Nutt.   ;
 Artemisia spinescens (sinnim: Picrothamnus desertorum)   ;
 Artemisia sieversiana Willd.
 Artemisia skorniakowii C.G.A.Winkl.
 Artemisia sogdiana Bunge;
 Artemisia songarica Schrenk;
 Artemisia spicigera K.Koch;
 Artemisia splendens Willd.
 Artemisia stelleriana Bess.   ;
 Artemisia stenocephala Krasch. ex Poljak.
 Artemisia stenophylla Kitam.
 Artemisia stolonifera (Maxim.) Kom.
 Artemisia subarctica Krasch.
 Artemisia subchrysolepis Filatova;
 Artemisia sublessingiana Krasch. ex Poljakov;
 Artemisia subsalsa Filatova;
 Artemisia subviscosa Turcz. ex Besser;
 Artemisia succulenta Ledeb.
 Artemisia suksdorfii Piper      ;
 Artemisia sylvatica Maxim.
 Artemisia szowitziana (Besser) Grossh.
 Artemisia tanacetifolia L.
 Artemisia taurica Willd.
 Artemisia tenuisecta Nevski;
 Artemisia terrae-albae Krasch.
 Artemisia tianschanica Krasch. ex Poljak.
 Artemisia tilesii Ledeb.   ;
 Artemisia tomentella Trautv.
 Artemisia tournefortiana Rchb.
 Artemisia transbaicalensis Leonova;
 Artemisia transiliensis Poljakov;
 Artemisia trautvetteriana Besser;
 Artemisia tridentata Nutt.   ;
 Artemisia triniana Besser;
 Artemisia tripartita Rydb.   ;
 Artemisia turanica Krasch.
 Artemisia turcomanica Gand.
 Artemisia umbelliformis Lam.   ;
 Artemisia unalaskensis Rydb.
 Artemisia vachanica Krasch. ex Poljak.
 Artemisia valida Krasch. ex Poljak.
 Artemisia verlotiorum Lamotte   ;
 Artemisia viridis Willd.
 Artemisia vulgaris L.   Mugwort;

 Referncies.


Enllaos externs.
 Molecular phylogeny of subtribe Artemisiinae (Asteraceae), including Artemisia and its allied and segregate genera|journal= BioMed Central Evolutionary Biology|volume= 2|issue= 17}} Available online.
Germplasm Resources Information Network: Artemisia;
Flora Europaea: Artemisia;
Flora of China: Artemisia species list and Seriphidium species list;
Flora of Pakistan: Artemisia and Seriphidium species list;
Pagan Path: ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117490" title="Panical" nonfiltered="3088" processed="3079" dbindex="48299">


Panical (Eryngium) s un gnere de plantes amb flor dins la famlia apicia.

El gnere t una distribuci cosmopolita amb un centre de diversitat a Amrica del Sud i es composa d'unes 230 espcies.

Sn plantes herbcies anuals o perennes. Normalment tenen les fulles espinoses i formen les flors en umbelles. L'arrel s similar a les pastanagues i molt llarga. Poden viure a l'alta muntanya, a la terra baixa i a zones litorals.

Algunes espcies sn d's ornamental, altres com les d'alta muntanya forneixen nctar per a fer mel a les abelles que s'hi traslladen a l'estiu en l'apicultura transhumant.


Enllaos externs.
 ITIS report for Eryngium;
 Medicinal Eryngiums;
 Pubmed Search on Eryngium Medicinal Uses;
 Pictures of E. depressum, E. inaccessum, E. paniculatum and E. rostratum;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117492" title="nula" nonfiltered="3089" processed="3080" dbindex="48301">


nula (Inula) s un gnere de plantes amb flor dins la famlia astercia.

s un gnere originari d'Eursia i frica .

El gnere Inula (que en realitat s parafiltic) consta d'unes 90 espcies.

Als Pasos Catalans se n'hi fan dotze espcies, entre les que destaca l'olivarda (Inula viscosa) molt comuna en camps abandonats, erms i vores de camins de la terra baixa, si b alguns autors la classifiquen dins del gnere Dittrichia.

Principalment sn espcies herbcies perennes de mides molt variades (fins a 3 metres la ms alta). Totes tenen captols florals i el fruit amb papus o plomall. 

 Algunes espcies .
Inula acaulis Schott &  Kotschy  ex Tchihat.   ;
Inula acervata S.Moore;
Inula acinacifolia Gand.
Inula acuminata DC.
Inula anatolica Boiss.
Inula auriculata Boiss. & Balansa;
Inula bifrons (L.) L.
Inula britannica L.   ;
Inula candida (L.) Cass.
Inula cappa (Buch.-Ham. ex D. Don) DC. ;
Inula caspica Blume;
Inula clarkei ( Hook.f.) R.R.Stewart;
Inula conyzae (Griess.) Meikle   ;
Inula crithmoides L.   (sinnim: Limbarda crithmoides (L.) Dum.);
Inula cuspidata;
Inula ensifolia L.
Inula eupatorioides DC. ;
Inula falconeri Hook.f.
Inula forrestii;
Inula germanica L. ;



Inula grandis Schrenk ex Fisch. & C. A. Mey.
Inula helenioides DC.
Inula helenium L.    ;
Inula helianthus-aquatica;
Inula helvetica Weber;
Inula hirta L.
Inula hookeri C. B. Clarke ;
Inula hupehensis;
Inula japonica;
Inula koelzii R.Dawar &  Qaiser;
Inula lineariifolia Turcz. ;
Inula montana L.
Inula multicaulis Boiss.
Inula nervosa;
Inula obtusifolia A.Kern.
Inula oculus-christi L.
Inula orientalis Lam. ;
Inula pterocaula;
Inula racemosa Hook.f. ;
Inula rhizocephala Schrenk ex Fisch. & C. A. Mey. ;
Inula rhizocephaloides;
Inula royleana DC. (sinnim de Inula racemosa Hook.f.);
Inula rubricaulis;
Inula salicina L.   ;
Inula salsoloides;
Inula sericophylla;
Inula spiraeifolia L.
Inula stewartii Abid & Qaiser;
Inula subfloccosa Rech.f.
Inula thapsoides Spreng.
Inula verbascifolia (Willd.) Hausskn.
Inula viscosa (L.) Ait. (o Dittichria viscosa L.);
Inula wissmanniana;

 Referncies .

Flora Europaea: Inula;
Flora of China: list of Chinese Inula species;
;
Chemotoxonomic study of Inula L. (s.str.) and its allied genera (Inuleae - Compositae) from Pakistan and Kashmir|journal = Pak. J. Bot.|volume=35|issue=2|pages = 127-140}};

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117494" title="Nard" nonfiltered="3090" processed="3081" dbindex="48302">

El Nard (Polianthes tuberosa) s una espcie de planta de la famlia agavcia.

s originria de Mxic

s una planta perenne que fa espigues d'uns 45 cm amb flors blanques i fragants. Les flors s'obren de nit. L'arrel s tuberosa.

S'utilitza com altres 11 espcies del mateix gnere en  perfumeria.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117496" title="Semiarundinaria" nonfiltered="3091" processed="3082" dbindex="48304">

Semiarundinaria o Brachystachyum es un gnere de bambs de la famlia de les poceas, ordre poals, subclasse Liliidae, classe lilipsid, divisi magnoliofit.

Espcies.
Semiarundinaria densiflora (Rendle) T.H.Wen;
Semiarundinaria fastuosa (Mitford) Makino;
Semiarundinaria kagamiana Makino;
Semiarundinaria makinoi Hisauchi & Muroi;
Semiarundinaria okubo;
Semiarundinaria pantlingii (Gamble) Nakai: Es fa a alades de 2.300 m a l'Himlaia (Nepal, Bhutan);
Semiarundinaria sinica T.H.Wen;
Semiarundinaria yashadake (Makino ex Shiros.) Makino;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117497" title="Straight Outta Lynwood" nonfiltered="3092" processed="3083" dbindex="48305">
Straight Outta Lynwood s el dotz lbum de "Weird Al" Yankovic. Als EUA sort al mercat el 26 de setembre del 2006 per Volcano Records. A Europa noms s'ha posat a la venda a Alemanya i al Regne Unit.

L'lbum fou llenat com un DualDisc, amb una banda DVD que inclou so envolvent digital 5.1, versions instrumentals de totes les canons, un documental de nou minuts, sis videos animats, i un llibret de 24 pgines a tot color.

Straight Outta Lynwood s'ha convertit en el disc ms reeixit de Yankovic als EEUU.

El disc inclou les segents canons:
 White & Nerdy;
 Pancreas;
 Canadian Idiot;
 I'll Sue Ya;
 Polkarama!
 Virus Alert;
 Confessions Part III;
 Weasel Stomping Day;
 Close But No Cigar;
 Do I Creep You Out;
 Trapped In The Drive-Thru;
 Don't Download This Song ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117499" title="Manon Lescaut (Puccini)" nonfiltered="3093" processed="3084" dbindex="48307">

Manon Lescaut s la tercera pera de Giacomo Puccini. Basada en la novella Manon Lescaut de l abat Prvost, va ser composta entre 1889 i 1892 i estrenada l'any 1893.

Va ser el primer gran xit del compositor. El seu editor no volia cap altra pera sobre la novella de l'abat Prvost, ats que el compositor francs Jules Massenet ja n'havia compost una excellent. El que no sabien s que Auber tamb n'havia compost la seua. Per Puccini no va fer cas d'aquesta sollicitud i va continuar amb el seu projecte.

 Argument .

Segona meitat del Segle XVIII.;

Acte I .

A Amiens.;
A un hostal de carretera. Una gentada fa festa davant de la faana. Els homes beuen i juguen a les cartes... Els estudiants esperen que les jovenetes acaben el seu treball. Edmondo canta. Les jovenetes fan la seua aparici. Des Grieux entra. Es mostra melanclic i no s'uneix als altres. Manon i Lescaut descendeixen d'una carrossa. Des Grieux est encisat amb la bellesa de la jove. Se li acosta quan aquesta est a punt d'entrar a l'hostal, i queden en veure's ms tard. Els estudiants es riuen d'ell. Manon parla amb Geronte, un vellard de pas per l'hostal que tamb ha quedat admirat per la bellesa de Manon. Des Grieux s'assabenta que Manon viatja per a ser internada en un convent, per decisi de son pare. Mentrestant, Edmondo avisa a Des Grieux que Geronte vol raptar a la jove, per a qual cosa ha preparat un cotxe de cavalls. Des Grieux li declara el seu amor a Manon i li demana de fugir amb ell. Mentre els estudiants distreuen l'atenci de Geronte i Lescaut, els dos joves fugen en el cotxe de Geronte.

 Acte II .
A Pars.;

El desig de riqueses i luxes de Manon ha fet que abandone a Des Grieux i que haja acceptat esdevenir l'amant i protegida de Geronte. Ara Manon viu a la mansi d'aquest, envoltada de luxes i comoditats. Tanmateix, enyora la passi que li inspirava Des Grieux. A travs del seu germ s'assabenta que Des Grieux encara l'estima, i organitzen un encontre. Malhauradament, en plena cita amorosa els descobreix Geronte, que jura venjar-se'n. Des Grieux i Manon decideixen fugir, per a la jove li costa acomiadar-se de les riqueses i perd temps recollint les joies que Geronte li ha regalat. De sobte apareix Geronte, acompanyat per la fora pblica, que arresta Manon per robatori.

 Acte III .
A Le Havre.;

Manon s a la pres. Lescaut i Des Grieux li barlen a travs dels barrots. S'assabenten que ser desterrada a Amrica. Intenten deslliurar-la per no ho aconsegueixen. Passa un gurdia, escortant un grup de dones que aniran en el mateix vaixell que Manon. Manon s'uneix a elles, pllida i trista. La gentada fa comentaris brutals. Des Grieux intenta acostar-se a Manon per el sergent li barra el pas bruscament. Llavors el capit del vaixell, veient el seu patiment, l'autoritza a pujar a bord.

 Acte IV .
A Amrica.;

El desig de luxe de Manon a obligat a Des Grieux a cometre un delicte i han hagut de fugir de Nova Orleans. Manon i Des Grieux es troben, esgotats, enmig del desert. Des Grieux s inquieta per l'estat de Manon i s'allunya per a buscar aigua. Manon es creu abandonada, per ell torna. No ha trobat aigua. Manon mor en el seus braos.

 Passatges clebres .
 Romana de Des Grieux : Donna non vidi mai simile a questa (acte I);
 Romana de Manon : In quelle trine morbide (acte II);
 Intermezzo simfnic, concebut originalment per ser interpretat abans de l'actual acte III, ha esdevingut tamb pea de concert;
 Romana de Des Grieux : No! pazzo son! (acte III);
 ria de Manon : Sola, perduta, abbandonata (acte IV);

 Enllaos externs .
  Llibret de Manon Lescaut a OperaGlass;
  Intrpretes de l'estrena i llista de les primeres representacions als principals pasos a OperaGlass;



Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117500" title="Coralet" nonfiltered="3094" processed="3085" dbindex="48308">


Coralet (Berberis) s un gnere de plantes amb flor.

s un gnere originari de les zones de clima temperat o subtropical d'Eursia, frica i Amrica.

Consta d'unes 450 a 500 espcies.

Sn plantes arbustives caduciflies o de fulles persistents. Fan d'un a cinc metres d'alt. Tenen algunes fulles transformades en espines. Les flors poden ser simples o agrupades, depenent de les espcies. El fruit s una baia.

Els coralets tenen els fruits comestibles i s'utilitzen a vegades com a tanques defensives o en jardineria per la bellesa de les seves coloracions a la tardor.

El coralet europeu (Berberis vulgaris) s un intermediari en el procs del cicle fong del rovell dels cereals, per la qual cosa est prohibida la plantaci d'aquesta planta en alguns pasos. 




 Algunes espcies .


Referncies.
Royal New Zealand Institute of horticulture.  Berberis glaucocarpa;

Enllaos externs.
picture of packaged Berberis fruit (Zereshk) as sold in Iran.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117502" title="Bangui" nonfiltered="3095" processed="3086" dbindex="48310">
Bangui, amb una poblaci de 531.763 habitants (2003), s la capital i la ciutat principal de la Repblica Centreafricana. Situada a la riba de l'Ubangui, afluent del Congo, prop d'una srie de rpids que limiten el transport fluvial dels productes comercials, s'aixeca davant per davant de la ciutat congolesa de Zongo, a la riba oposada del riu, que forma la frontera entre la Repblica Centreafricana i la Repblica Democrtica del Congo. Les coordenades geogrfiques de Bangui sn 4 22' N i 18 35' E. Amb una superfcie de 67km, el municipi autnom (commune autonome) de Bangui s la divisi administrativa de primer nivell ms petita de la Repblica Centreafricana, tot i ser-ne la ms poblada. 

Bangui es va fundar el 1889, com a centre administratiu de l'Alt Ubangui, ms endavant anomenat Ubangui-Chari, a l'antiga frica Equatorial Francesa i el 1958 va esdevenir la capital de la Repblica Centreafricana. Va ser testimoni de les revoltes de mar del 1981 per deposar el dictador Jean-Bedel Bokassa, llavors autoproclamat emperador. Ha estat escenari de diversos amotinaments, rebellions i cops d'estat, per la qual cosa es considera una de les ciutats ms insegures de l'frica.

El centre de la ciutat s a prop del riu i hi destaquen un gran arc de triomf dedicat a Bokassa, el Palau Presidencial, el Museu Boganda i el mercat central. L'rea residencial, comercial i ms animada correspon al barri anomenat km 5, situat a cinc quilmetres al nord del centre urb. 

Les indstries principals de la ciutat es dediquen a manufacturar teixits, productes alimentaris, cervesa, calat i sab. Exporta principalment cot, fusta, caf i sisal. T aeroport internacional i s seu de la Universitat de Bangui, fundada el 1970.






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117504" title="Bamb columna" nonfiltered="3096" processed="3087" dbindex="48312">

Els bambs columna (Semiarundinaria fastuosa, Arundinaria fastuosa o Narihira-dake) sn bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Liliidae, classe lilipsid, divisi magnoliofit. Originaris del sud del Jap

Les seves principals caracterstiques sn la seva verticalitat i que ramifica des de la base de les canyes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117512" title="Antoine Franois Prvost" nonfiltered="3097" processed="3088" dbindex="48316">

Antoine Franois Prvost, dit d'Exiles, ms conegut pel seu ttol eclesistic d'abat Prvost, (Hesdin Artois, 1 d'abril de 1697 -  Chantilly, 25 de novembre 1763, va ser un novellista, historiador i traductor francs.

Biografia.
Fill de Livin Prvost, procurador del rei a Hesdin, va fer els seus estudis als jesutes de La Flche i de Rouen, abans d'allistar-se a l'exrcit l'any 1711. Desprs d'haver comenat el seu noviciat als jesutes, va fugir a les Set Provncies Unides. L'any 1717, va comenar un segon noviciat a La Flche, i desprs va tornar a allistar-se a l'exrcit novament, aquesta vegada com a oficial.

L'any 1721 va entrar als benedictins de l'abadia de Saint-Wandrille abans de pronunciar els seus vots a l'Abadia de Jumiges i de passar set anys a diverses cases de l'orde a Normandia. L'any 1727 es trobava a l'abadia de Saint-Germain-des-Prs, on va treballar a l'obra dels benedictins Gallia christiana. L'any 1728, va obtenir l'aprovaci per als dos primers volums de les Mmoires et aventures d un homme de qualit qui s'est retir du monde. Havent abandonat el seu monestir sense autoritzaci, es va dictar contra ell una lettre de cachet i va haver de fugir a Londres. Ac va adquirir un gran coneixement de la llengua i de la histria anglesa, com ho far pals en les seues futures obres.

L'any 1729, una aventura l'obliga a passar a Holanda on es relaciona amb una aventurera de nom Hlne (familiarment Lenki) Eckhardt. A Utrecht va publicar entre 1731 i 1732 els volums I a IV de la Philosophe anglais, ou histoire de Monsieur Cleveland, fils naturel de Cromwell, crite par lui-mme et traduite de l'anglais par l'auteur des Mmoires d'un homme de qualit que va ser objecte d'una traducci a l'angls. Mentrestant, havent pres el nom de Prvost  d'Exiles   per allusi als seus propis periples, se submergeix en la traducci de la Historia mei temporis del president de Thou i publica la continuaci en tres volums de les Mmoires et aventures d un homme de qualit, el darrer dels quals relata lHistoire du chevalier des Grieux et de Manon Lescaut, potser inspirada en una de les seues prpies aventures, i que el parlament de Pars condemnar al foc. Havent interromput la redacci del Philosophe anglais, el seu editor holands li encarrega un cinqu volum apcrif (Utrecht, 1734), que compromet el seu autor per contenir atacs contra els jesutes.

L'any 1733, ple de deutes, va retornar a Londres on va fundar Le Pour et contre, peridic principalment consagrat a la literatura i cultura angleses, que va ser editat quasi ininterrompudament fins l'any 1740. L'any 1734, va negociar el seu retorn als benedictins i efectu un altre noviciat d'uns mesos al monestir de La Croix-Saint-Leufroy, prop d'vreux, abans d'esdevenir, a principis de 1736, almoiner del prncep Conti, que el protegia. Els tres darrers volums del Philosophe anglais van aparixer finalment de manera clandestina a Pars entre 1738 i 1739. 

Va publicar diverses altres novelles, entre les quals cal destacar Le Doyen de Killerine (1735 1740) i Histoire d une Grecque moderne (1740); la monumental Histoire gnrale des voyages (15 vols., 1746-1759); i dues traduccions de novelles de Samuel Richardson, Lettres anglaises ou histoire de Miss Clarisse Harlove (1751) i Nouvelles lettres anglaises, ou histoire du chevalier Grandisson (1755).

Va passar els ltims anys de la seua vida a Pars i a Saint Firmin (actualment Vineuil-Saint-Firmin), al costat de Chantilly, i va morir d'un atac d'apoplexia en un bosc de Chantilly, quan tornava d'una visita als benedictins de Saint-Nicolas-d'Acy.

Obres.
 Manon Lescaut, ;
 Histoire d'une Grecque moderne;
 La Jeunesse du commandeur;
 Le Philosophe anglais;
 Les Aventures de Pomponius, chevalier romain (1724) ;
 Histoire de Marguerite d'Anjou (1740);
 Mmoires pour servir  l'histoire de Malte (1741);
 Campagnes philosophiques (1741);
 Le Monde moral, ou Mmoires pour servir  l'histoire du cur humain (1760);

Referncies.
 Jean Luc Jaccard, Manon Lescaut, le personnage-romancier, Paris, A.-G. Nizet, 1975 ISBN : 2707804509;
 Eugne Lasserre, Manon Lescaut de l abb Prvost, Paris, Socit Franaise d ditions Littraires et Techniques, 1930.
 ric Leborgne, Bibliographie de Prvost d Exiles, Paris, Memini, 1996. ISBN 8886609051;
 Jean Sgard, Prvost romancier, Paris : Jos Corti, 1968 ISBN 2714303153;
 Jean Sgard, L'abb Prvost : labyrinthes de la mmoire, Paris : PUF, 1986 ISBN 2130392822;
 Jean Sgard, Vingt tudes sur Prvost d Exiles, Paris, ELLUG ditions, 1995 ISBN 2902709927;
 Alan Singerman, L Abb Prvost : L amour et la morale, Genve, Droz, 1987.
 R. A. Francis, The abb Prvost s first-person narrators, Oxford, Voltaire Foundation, 1993.
 Ren Picard, Introduction  l Histoire du chevalier des Grieux et de Manon Lescaut, Paris, Garnier, 1965 : CXXX-CXXXXVII;
 Henri Roddier, L abb Prvost : l homme et l uvre, Paris, Hatier-Boivin, 1955.

 Enllaos externs .

 Un estudi sobre Manon Lescaut A Magister ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117515" title="Verisme" nonfiltered="3098" processed="3089" dbindex="48318">
El verisme fou la darrera escola operstica del segle XIX, retratant la duresa de la vida diria de les capes baixes de la Itlia acabada de reunificar.

El verisme va quallar a la Itlia de finals del segle XIX i el seu origen coincideix amb el final d'una etapa que Verdi tancava amb Otello i Falstaff. s antiromntic per naturalesa i deutor del naturalisme literari francs. Compositors com Puccini, Mascagni i Catalani van formar el que es va dir la Nuova Scuola, successors d'altres d'anteriors com Ponchielli, Boito i fins i tot Bizet. Una de les caracterstiques especials del terme s l's d'esdeveniments contemporanis, simples i veritables, sense artificis estilstics. Per a la realitat tamb hi ha la presncia de passions, de vegades incontrolades, esdevenint sovint una caracterstica de la msica verista.

Des del punt de vista narratiu s'imposa el realisme escnic, i des del punt de vista musical vol trencar amb l'antiga tradici de les ries com a peces unitries tot acostant-se al leitmotiv wagneri. Aquestes segueixen existint per ara submergides en el llenguatge orquestral.

Cavalleria rusticana.

Cavalleria rusticana (1890) de Pietro Mascagni es pot considerar la primera pera del verisme. Basada en un conte de Giovanni Verga sobre uns fets contemporanis d'un poble de les muntanyes de Siclia, retrata treballadors camperols, transportistes i gent local, amb assassinat incls. Les peres que la seguiren, com I pagliacci (1892) de Ruggero Leoncavallo i Il tabarro (1918) de Puccini, tenien trets en com. Les escenes sn contempornies; els carcters sn sovint rurals i generalment empobrits; les passions sn extremes i condueixen a la violncia. Hi ha una tendncia en aquestes obres de barrejar el srdid amb el sensacionalista. Leoncavallo escrivia en el prleg: les escenes que veieu no sn comdia, sn la pura realitat.

Puccini.

El gran representant d'aquest corrent fou Giacomo Puccini (1858-1924) amb un gran realisme en les seves escenes, principalment a La Bohme (1896) i Tosca (1900). La primera descriu quatre artistes empobrits que viuen i treballen en un srdid entresl a Pars, i la segona, ambientada a Itlia, retrata un pres poltic, un pintor, i una cantant.

A Madama Butterfly (1904) tamb s'hi contempla el verisme, encara que amb tints de glamour, ambientada en un mn contemporani el qual tracta l'actitud poc honrosa d'un mariner americ cap a la seva estimada japonesa, la qual acaba fora malament. En la seva darrera creaci Turandot (1924), ja abandonaria aquest estil per entrar en el postverisme. Aquest nou estil, ms rgid i agressiu, amb sentiments amorosos molt ms explcits, va nixer durant els anys 1915 a 1920.

Umberto Giordano (1867-1948), s bsicament conegut per la seva passada pel verisme amb Andrea Chnier (1896) i Fedora (1898). El mateix es pot dir de Francesco Cilea (1886-1950) amb L'arlesiana (1897) i Adriana Lecouvreur (1902).

Altres veristes foren Franco Alfano, Alfredo Catalani, Alberto Franchetti, Franco Leoni, Licinio Refice, Ermanno Wolf-Ferrari, o Riccardo Zandonai.

El verisme tamb va traspassar la frontera francesa amb Gustave Charpentier (Louise), i l'alemanya amb Ignatz Waghalter (Der Teufelsweg i Jugend) i Eugen d'Albert (Tiefland).

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117517" title="Campionat d'Europa sots21 de corfbol 2006" nonfiltered="3099" processed="3090" dbindex="48319">
La 14ena edici del Campionat d'Europa sots21 de korfbal es va disputar al Complex social i esportiu Lees de la ciutat portuguesa de Porto Salvo, del 5 a l'11 de novembre de 2006 .

Equips participants.
  Alemanya;
  Anglaterra;
  Blgica;
  Catalunya;
  Hongria;
  Pasos Baixos;
  Portugal;
  Repblica Txeca;
  Rssia;

Primera fase.







Segona fase.






Fase final.







Classificaci final.

  Pasos Baixos;
  Blgica;
  Alemanya;
  Anglaterra;
  Rssia;
  Repblica Txeca;
  Catalunya;
  Portugal;
  Hongria;

 Selecci catalana .

 Jugadors .



 Equip tcnic.



Vegeu tamb.
Selecci Catalana de Corfbol;


Enllaos externs.
Federaci Internacional de Korfball;
Web Campionat Europa sots 21 2006;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117518" title="Card" nonfiltered="3100" processed="3091" dbindex="48320">


Card (Dipsacus) s un gnere de plantes amb flor dins la famlia dipsaccia.

s un gnere originari d'Eursia i frica del Nord.

Compta d'unes 15 espcies.

Sn plantes bianuals o rarament anuals de fins a 2'5 metres d'alt. Algunes fulles no tenen peciol i formen una cavitat on s'hi acumula l'aigua de pluja i s'ofeguen els insectes. Alguns botnics consideren que aix s l'inici evolutiu d'una de les estratgies de les plantes carnvores. Tota la planta s espinosa i la floraci s en un captol de fins a 10 cm de llarg  amb brctees espinoses, que antigament s'havia conreat i fet servir per cardar la llana. Les llavors sn aquenis de 4 a 6 mm. 


Algunes espcies ;
Dipsacus ferox - ;
Dipsacus sylvestris - ;
Dipsacus fullonum - Card com;
Dipsacus japonica - ;
Dipsacus laciniatus - ;
Dipsacus pilosus - ;
Dipsacus strigosus - ;

Enllaos externs.

Teasel Handles and Teasel Gigs in the Trowbridge Museum;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117521" title="Ramncia" nonfiltered="3101" processed="3092" dbindex="48322">

Les ramncies (Rhamnaceae) sn una famlia de plantes amb flor.

s una famlia de distribuci cosmopolita per ms abundant en regions tropicals i subtropicals.

La famlia consta de 50 a 55 gneres i d'unes 900 espcies.

Acostumen a adoptar la forma de petits arbres, arbusts i lianes. Les fulles sn simples i sovint espinoses. Les flors tenen simetria radial i el fruit en forma de baia, drupa o ncula.

 Gneres .
Adolphia;
Alphitonia;
Alvimiantha;
Ampelozizyphus;
Auerodendron;
Bathiorhamnus;
Berchemia;
Berchemiella;
Blackallia;
Ceanothus   Ceanots;
Chaydaia;
Colletia;
Colubrina;
Condalia;
Crumenaria;
Cryptandra;
Discaria;
Doerpfeldia;
Emmenosperma;
Frangula;
Gouania;
Helinus;
Hovenia;
Karwinskia;
Kentrothamnus;
Krugiodendron;
Lasiodiscus;
Maesopsis;
Nesiota;
Noltea;
Paliurus ;
Phylica;
Pomaderris;
Reissekia;
Retanilla;
Reynosia;
Rhamnella;
Rhamnus;
Sageretia;
Schistocarpaea;
Scutia;
Siegfriedia;
Smythea;
Spyridium;
Talguenea;
Trevoa;
Trymalium;
Ventilago;
Ziziphus;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117526" title="Italo Svevo" nonfiltered="3102" processed="3093" dbindex="48324">

Italo Svevo (Trieste, 19 de desembre de 1861   Motta di Livenza, 13 de setembre de 1928) s el pseudnim d'Aron Hector Schmitz, o simplement Ettore Schmitz, escriptor itali.

Biografia.
Infantesa i joventut.
Nascut a Trieste, son pare Francesco era un comerciant alemany d'origen hebreu mentre que sa mare Allegra Moravia era italiana. Desprs d'assistir a l'escola bsica en la seua ciutat natal, en 1873 s enviat a Segnitz-am-Main, Baviera (Alemanya), per a perfeccionar el seu alemany, idioma considerat indispensable en el mn dels negocis. s en aquest perode quan s'acosta  als clssics, llegint sobretot a Richter, Shakespeare i Turgenev. Durant els cinc anys que hi va romandre, va estar acompanyat pel seu germ major, Adolfo; i els dos ltims anys se'ls va unir el germ menut, Elio, el qual va escriure un interessant diari que constitueix una font important per al coneixement psicolgic de Svevo.

L'any 1878 va tornar a Trieste, on va assistir a l'Institut Superior de Comer "Pasquale Revoltella", per desprs de tan sols dos anys el fracs de la cristalleria del pare el va obligar a deixar els estudis i a treballar en la filial de Trieste de la Uni Bancria de Viena, on va romandre fins l'any 1899 com a encarregat de la correspondncia en alemany i francs.

L'inters per la literatura.
No va deixar d'ampliar els seus coneixements literaris i va freqentar assduament la biblioteca pblica on, al mateix temps que llegia als clssics italians i francesos, s'acostava a la literatura psiconaltica. Va comenar al mateix temps la seua collaboraci amb el peridic triest  L'Independent , de tendncia liberal-nacional, al qual va escriure, amb el pseudnim d'E. Samegli, articles i ressenyes sobre els ms variats arguments. En este perode va aparixer la seua obra teatral  Ariosto governador , aix com la seua narraci  L'assass del carrer Belpoggio , que va ser publicada al peridic l'any 1890. Svevo tenia l'itali com a segona llengua, i per aix  alguns crtics sn de l'opini que l'escrivia malament, tot i que altres han puntualitzat que el seu no s un itali dolent, sin ms aviat la versi particular del llenguatge tosc en boca d'un triest.

Primeres novelles.
L'any 1892 va morir son pare i en el mateix any l'editor Vram va publicar, a costa de l'autor, la seua primera novella, Una vida , en la qual utilitza per primera vegada el pseudnim d'Italo Svevo, amb el qual intentava conciliar els seus dos orgens culturals, l'alemany i l'itali.

El 1896 es va convertir al catolicisme, es va casar amb la seua cosina Lidia Veneziani (la qual escriuria  La vida del meu marit ) i va iniciar la seua collaboraci amb el peridic triest  Il Piccolo . El 1898 es va publicar per captols a  L'Independent  la seua segona novella,  Senilit ,  que posteriorment, en aquell mateix any va ser publicada costa de l'autor, per sense obtenir cap xit. L'any 1897 va nixer la seua filla Letizia.

Retorn al treball.
Desillusionat pel seu fracs literari va decidir dedicar-se exclusivament al comer i va esdevenir l'encarregat del negoci de tints Veneziani, que pertanyia al seu sogre Gioacchino. Per motius del negoci va haver de realitzar diversos viatges a l'estranger entre 1899 i 1912. Tot i que que durant aquesta poca semblava haver oblidat per complet la seua passi literria, en realitat continuava escrivint, sent d'aquest perode les seues obres  Un marit ,  Les aventures de Maria  i una desena de narracions ms.

L'inters per les teories de Freud.
A conseqncia de les sessions psicoanaltiques a les quals es va sotmetre el seu cunyat Bruno Veneziani a Viena amb el doctor Freud, Svevo va comenar a interessar-se en la psicoanlisi. L'any 1907 va conixer a James Joyce, el qual es trobava exiliat en Tries-te i exercia de professor d'angls en l'acadmia Bertliz, on estudiava Svevo, i a conseqncia d'aquesta trobada va sorgir no noms una profunda amistat sin una interessant collaboraci literria.

La guerra i el retorn a la literatura.
El 1915, desprs de l'esclat de la guerra, la famlia va abandonar Trieste, mentre que Svevo va romandre sol per a dirigir el negoci, que de totes maneres hauria de tancar pocs anys desprs. Sense treball, va reprendre els seus estudis literaris i es va interessar pels autors anglesos, aix com pels mtodes teraputics de Freud del qual, en collaboraci amb Aurelio Finzi, un metge i nebot de Sevevo, va traduir La interpretaci dels somnis.

El 1919 va comenar la seua tercera novella,  La conscincia de Zeno , la qual va ser publicada l'any 1923 per l'editor Cappelli a Bolonya. En aquesta obra es mostra el seu inters per les teories psicoanaltiques; est escrita com si foren les memries que el seu protagonista escriu a causa de la insistncia del seu psiquiatre.

Si b l'obra no va merixer en principi cap atenci ni pel pblic ni per la crtica italiana, James Joyce la va llegir i i la va valorar tan positivament que va ajudar a Svevo a traduir-la al francs i li va aconsellar que, desprs de publicar-la a Pars,  l'enviara als crtics francesos V. Larbaud i B. Cremieux. La novella va tenir una excellent acollida a Frana. Mentrestant quelcom es mou tamb a Itlia, apareixent l'any 1925 en la revista milanesa "l'esame" una crtica de Eugenio Montale titulada  Homenatge a Italo Svevo .

Svevo mentrestant treballava en una srie de contes i en una quarta novella,  El vellard  o  Les confessions d'un anci , quan, desprs de ser atropellat per un autombil prop de  Motta di Livenza (provncia de Treviso), va perdre la vida al setembre de 1928, sent publicades pstumament les seues ltimes obres i esbossos.

La conscincia de Zeno.
En aquesta novella, Svevo mira ms enll dels confins de Trieste, tal com ocorre en les primeres obres del seu amic Joyce, el qual mai va abandonar Dubln en els ltims anys d'Irlanda com a colnia britnica. Svevo hi mostra una aguda i sardnica visi de Trieste i del seu heroi, Zeno Cosini, un mediocre home de negocis que enganya a la seua dona i menteix al seu psiquiatre mentre intenta explicar-se a si mateix revisant les seues memries.

El protagonista Zeno utilitza la psicoanlisi, diu, per a descobrir el perqu de la seua addici al tabac. Tal com revela en les seues memries, cada vegada que ha deixat de fumar ho ha fet amb la frria decisi que aquest seria el seu  ltim cigarret , sentint amb aix l'estimulant sensaci que la seua vida comena novament sense el llast dels seus vells hbits i errors. Aquesta sensaci, no obstant, s tan forta i agradable que l'impulsa a fumar novament, encara que noms sigui per a sentir-la una vegada ms al tornar a deixar de fumar.

Svevo tamb va fumar durant tota la seua vida. Paradoxalment, mentre en el seu llit de mort intentava guarir-se de les mortals ferides patides desprs de ser atropellat per un cotxe, Svevo solia demanar un cigarret als seus visitants intentant convncer-los que aquest seria realment el seu  ltim cigarret .

Obres.
1877: L'adveniment dels records (l'avvenire dei ricordi).
1880: ;
Ariosto governador (Ariosto Governatore);
El primer amor (Il primo amore). ;
El rei hi ha mort. Viva el rei! (Le roi est mort. Vive le roi!). ;
Els dos poetes (I due poeti).
1881: ;
Defecte modern (Difetto moderno). ;
Histria dels meus treballs (La storia dei miei lavori). ;
La gent superior (I tre caratteri, titulat posteriorment La gente superiore).
1890: L'assass del carrer Belpoggio (l'assassinio di via Belpoggio).
1892: Una vida (Una vita).
1898: La vellesa (Senilit).
1923: La conscincia de Zeno (La coscienza di Zeno).
1926: ;
La mare (La mare). ;
Una burla reeixida (Una burla riuscita). ;
Vi geners (Vino generoso).
L'afer del bon vell i la bella joveneta (La novella del buon vecchio e della bella fanciulla).
1927: Tercet espedaat (Terzetto Spezzato).

Pstumament es va publicar, incomplet, El vellard (Il vecchione).

 Enllaos externs .

Obres d'Italo Svevo en itali disponibles en lnia;
Obres d'Italo Svevo: text, concordances i llista de freqncia ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117535" title="Rhamnus" nonfiltered="3103" processed="3094" dbindex="48325">

Rhamnus s un gnere de plantes amb flor. 

En llengua catalana les espcies d'aquest gnere no tenen un nom nic que les agrupi totes sin que segons les espcies reben el nom d'arot, aladern, frngula, llampdol, etc.

El gnere s originari principalment de les zones temperades i subtropicals de l'hemisferi nord amb algunes espcies a l'hemisferi sud, concretament de l'frica i de l'Amrica del Sud.

El gnere Rhamnus cont unes 100 espcies.

En general sn arbres menuts i arbusts caducifolis o b perennifolis. Les fulles sn simples amb nerviaci caracterstica. El fruit s una baia de color blau fosc.   

 Classificaci .
El gnere t dos subgneres:
Subgnere Rhamnus: flors amb quatre ptals i espins.
Rhamnus alaternus   Aladern;
Rhamnus alnifolia;
Rhamnus arguta;
Rhamnus cathartica   Cambr;
Rhamnus crocea;
Rhamnus davurica;
Rhamnus diffusus;
Rhamnus globosa;
Rhamnus ilicifolia;
Rhamnus japonica;
Rhamnus lanceolata;
Rhamnus libanotica;
Rhamnus ludovici-salvatoris - Llampdol bord;
Rhamnus lycioides   Arot;
Rhamnus oleoides - Arot oleoide;
Rhamnus petiolaris;
Rhamnus pirifolia;
Rhamnus prinoides;
Rhamnus pumila - Pdol de roca;
Rhamnus saxatilis (sin. Rhamnus infectoria) - Espina cervina de fulla petita;
Rhamnus serrata;
Rhamnus smithii;
Rhamnus tinctoria;
Rhamnus utilis;

Subgnere Frangula: flors amb cinc ptals i sense espines;
Rhamnus betulaefolia (sin. Frangula betulifolia);
Rhamnus californica (sin. Frangula californica);
Rhamnus caroliniana (sin. Frangula caroliniana);
Rhamnus frangula (sin. Frangula alnus)   Frngula;
Rhamnus glandulosa;
Rhamnus latifolia (sin. Frangula azorica);
Rhamnus purshiana (sin. Frangula purshiana)   Arbre de la cscara sagrada;
Rhamnus rubra (sin. Frangula rubra);
Rhamnus sphaerosperma (sin. Frangula sphaerosperma);




Enllaos externs.
 Scientific chemical research on African Rhamnus;
 Rhamnus diffusus pictures from Chilebosque;
 Frangula caroliniana images at bioimages.vanderbilt.edu;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117537" title="Tagetes" nonfiltered="3104" processed="3095" dbindex="48326">


Tagetes s un gnere de plantes amb flor de la famlia astercia.

En llengua catalana diverses espcies d'aquest gnere, utilitzades en jardineria,  s'anomenen  clavell de moro.

s un gnere originari d'una zona que va del sudoest d'Estats Units a Amrica del Sud passant per Mxic.

Cont unes 60 espcies.

Sn plantes herbcies anuals o perennes d'alada variable entre 5 cm i 2'2 m. Les fulles sn pinnades i els captols florals de diversos colors.

 
Diverses espcies i hbrids tenen usos com planta ornamental. De Tagetes minuta (Khakibush), s'obt un oli essencial anomenat tagette.

 

Enllaos externs.

Marigold Commercial Greenhouse Production;
Plant Cultures: Use of marigolds in Asian culture;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117538" title="Galotxetes" nonfiltered="3105" processed="3096" dbindex="48327">
Les galotxetes, o galotxes, sn la modalitat de la Pilota valenciana amb una canxa ms petita, i jugada amb una pilota particular.


 Histria .
Les canxes per a aquesta modalitat de pilota, ads habitual a tot el Vinalop Mitj, noms es troben avui en dia al Centro Deportivo de Monver, El Pins i La Romana, per aquestes ltimes sn descobertes, i, per tant, depenen de les inclemncies de l'oratge. Aix feia pensar en un origen autcton, per la rehabilitaci del 2006 al Trinquet de l'Abdet, del 1772, amb unes sorprenents semblances, duu a pensar que, de fet, abans la Pilota grossa tindria una major extensi.

 Installaci de joc .
La canxa de joc, del mateix nom, s un recinte tancat de forma rectangular, d'uns tres metres d'ample per vint de llarg. A la meitat hi ha una xarxa destensada d'un metre d'altura als extrems i una miqueta menys al centre. A la banda dreta de la xarxa, en el camp del rest, hi ha un tamboret per ferir en les partides de parelles. A ms, en cada front hi ha un tambor (un bisell d'uns 45 d'inclinaci) que permet alar pilotes mortes i rebots rpid i espectaculars.

Un element diferenciador de les galotxetes sn els caixonetsuna mena de portes obertes en totes quatre cantonades. Permeten la comunicaci de les diverses canxes i sn, alhora, un raconet un enviar la pilota per aconseguir el quinze.

 Regles .
S'hi pot jugar m a m o en equips de dos contra dos. La nica diferncia s la ferida. En les partides individuals s'ha de botar la pilota en un cercle pintat al terra al fons esquerre del dau, mentre que en les partides per parelles, es bota la pilota al tamboret del rest per llenar-la en un rectangle arrimat a la paret esquerra del dauer.

La manera de contar s la mateixa que en la pilota valenciana (un punt dividit en quatre quinzes: 15, 30, val i joc), cada joc s un punt, i guanya qui arriba abans als 12 punts.
Els quinzes s'aconsegueixen en ser el rival incapa d'enviar la pilota al camp contrari per dalt corda amb la m, i amb un bot com a mxim (els tamborins compten com a aire). Els caixonets sn racons des d'on s molt difcil tornar la pilota. Si la plota toca la xarxa es perd el quinze.

 Pilota .
Les pilotes de les galotxetes sn diferents de totes les altres de la pilota valenciana, i, molt sovint, fetes manualment pels propis jugadors. Sn farcides amb roba i recobertes amb esparadraps, d'un pes aproximat de 60 grams i d'uns 7 cm de dimetre. El bot s escs o nul.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117539" title="Englantina" nonfiltered="3106" processed="3097" dbindex="48328">


Botnica: Englantiner, Roser silvestre (Rosa sempervirens).
Botnica: Englantina (gessam), (Jasminum grandiflorum).
Literatura: Englantina d'or, premi en els Jocs Florals.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117541" title="Frums Imperials" nonfiltered="3107" processed="3098" dbindex="48329">
Els Frums Imperials (en itali Fori Imperiali) constitueixen una srie de places monumentals edificades en el decurs d'un segle i mig (entre el 46 aC i el 113 dC) al cor de la Roma imperial.

No en forma part, per, l'anomenat Frum Rom, s a dir l'antiga plaa republicana, que t l'origen a l'poca reial (segle VI aC) i que fou durant segles el centre poltic, religis i econmic de la ciutat. Malgrat la gran quantitat d'edificis nous i d'antics reconstruts i els diversos monuments que el van anar embellint, el Frum Rom no va tenir mai un carcter unitari. Amb tot, per, sota el perode de Juli Csar i d'August, amb la construcci de la Baslica Jlia i la reconstrucci de la Baslica Emlia, que delimitaven els costats llargs de la plaa, es va dotar el Frum d'una certa regularitat.

El Frum de Csar (46 aC).

Csar va decidir construir una gran plaa amb el seu nom, que es va inaugurar l'any 46 aC, probablement encara incompleta, i fou acabada ms endavant per l'emperador August.

A diferncia del Frum Rom, es tractava d'un projecte unitari: una plaa amb prtics sobre els costats llargs i al mig d'un dels costats el temple dedicat a Venus Gnitrix, o Venus Mare, de la qual Csar es vantava de ser-ne descendent a travs de Iulus, progenitor de la gens Jlia, fill d'Enees, que al seu torn era fill de la deessa.

Juli Csar va pagar de la prpia butxaca els terrenys sobre els quals s'havia d'aixecar el nou monument. A ms a ms, va fer modificar l'orientaci tradicional des de feia segles de la Cria, seu del Senat, que s'havia encarregat de reconstruir desprs d'haver estat devastada per un incendi, de manera que s'adapts a l'orientaci del nou Frum que duia el seu nom. 

La nova plaa agafava el model dels prtics construts entorn dels temples que els poltics ms importants i influents de l'ltim segle de la Repblica havien anat fent edificar a l'rea del Circ Flamini i en tenia els mateixos objectius de propaganda personal i de recerca de consens. I, naturalment, la proximitat al vell centre poltic n'augmentava molt ms l'efecte.

El Frum d'August (2 aC).

Octavi August havia proms de fer construir un temple a Mart ltor (s a dir, "Venjador") en ocasi de la batalla de Filipos del 42 aC, durant la qual ell mateix i Marc Antoni havien derrotat els assassins de Csar i, per tant, n'havien venjat la mort. El temple, doncs, es va inaugurar tan sols 40 anys desprs, l'any 2 aC, inserit en una segona plaa monumental, el Frum d'August.

El nou complex es disposava de manera ortogonal respecte al Frum de Csar i el temple s'aguantava sobre un mur altssim, encara conservat avui dia, que separava el monument del barri popular de la Suburra. A ms, els prtics que s'aixecaven sobre els costats llargs s'obrien pel darrere en unes mplies exedres (espais semicirculars coberts) destinades a allotjar les activitats dels tribunals. 

Tamb en aquest cas la construcci del complex es va fer amb finalitats propagandstiques i tota la seva decoraci celebra la nova edat d'or que s'inaugura amb el principat d'August.

El Temple de la Pau (75 dC).
Sota el mandat de l'emperador Vespasi es va construir una altra gran plaa, separada del Frum d'August i del de Csar per la via de l'Argilet, que comunicava el Frum Rom amb la Suburra, i ms desplaada cap al tur de la Vlia (en direcci al Coliseu). Aquest complex no es va considerar mai com un dels Frums Imperials sin fins a poca tardana, i de fet encara avui dia s conegut amb el nom de Temple de la Pau.

Fins i tot la forma era diferent: es tractava d'un vast quadrilter porticat, amb el temple inserit al prtic del costat del fons. L'rea central, a ms, no estava coberta de lloses sin que tenia l'aparena d'un jard, amb estanys i basaments per a esttues, que en feien un veritable museu a l'aire lliure.

El monument fou edificat per commemorar la conquesta de Jerusalem. En una de les aules que s'obrien al fons dels prtics s'hi va collocar la Forma Urbis Severiana, el plnol marmori de l'antiga Roma, traat en poca severiana (al comenament del segle III dC) sobre lloses de marbre que en recobrien les parets i que ha arribat parcialment fins als nostres dies.

El Frum de Nerva o Frum Transitori (98 dC).

Domici va decidir d'unificar els complexos precedents i a l'rea irregular que havia quedat lliure entre el Temple de la Pau i els Frums de Csar i d'August hi va fer edificar una altra plaa monumental que els comunicava a tots els uns amb els altres.

Obligats per l'espai, en part ocupat per una de les exedres que sobresortien del Frum d'August i que havia de conservar la funci de pas que tenia l'antiga via de l'Argilet, els prtics laterals es van veure reduts a una simple decoraci dels murs perimetrals. El temple, dedicat a la deessa Minerva (protectora seva, igual com ho havia estat del semidu Hrcules), fou adossat a l'exterior de l'exedra del Frum d'August, mentre que a l'espai restant s'hi va construir una gran entrada monumental (la Porticus Absidata) que havia de fer la funci d'accs a tots els complexos monumentals. 

La mort de Domici en una conjura va fer que el complex, que gaireb estava enllestit, l'acabs inaugurant el seu successor Nerva i per aix es va anomenar Frum de Nerva. 
Tamb s conegut com a Frum Transitori, a causa de la funci de pas que conservava en substituci de la via de l'Argilet.

El Frum de Traj (112-113 dC).


Els projectes de Domici segurament havien estat fora ms ambiciosos i possiblement ja sota el seu regnat havien comenat els treballs de rebaixament de la dorsal que unia els turons del  Capitoli i el Quirinal i que tancava la vall dels Frums pel Camp de Mart, en direcci a l'actual Piazza Venezia, que limitava l'espai disponible per a futurs complexos monumentals.

El projecte fou reprs i completat per Traj amb la construcci del Frum de Traj, realitzat amb el bot de les seves campanyes de conquesta de la Dcia; precisament la decoraci d'aquest frum celebra les seves victries militars.
Noms els treballs preparatoris ja foren impressionants: el rebaixament de la dorsal muntanyosa, necessari per dotar d'espai el nou complex, va comportar la reconstrucci del temple de Venus Gnitrix al Frum de Csar, als prtics del qual s'hi van afegir els espais de la Baslica Argentria, mentre que al tall que es va fer a la falda del Quirinal s'hi va bastir el complex dels Mercats de Traj, obra de ma. 

Al capdamunt de la plaa del Frum s'aixecava la Baslica lpia, darrere la qual es va erigir la Columna de Traj. Igual que en el Frum d'August, els prtics s'obrien al fons en mplies exedres. A la banda contrria de la baslica s'alava la colossal esttua eqestre de l'emperador, amb una faana monumental com a fons. El darrer dels Frums fou, aix, el ms gran i majestus.


La Via dei Fori Imperiali.
Durant el feixisme, al llarg de l'rea arqueolgica dels Frums es va obrir la Via dei Fori Imperiali, que unia la Piazza Venezia amb el Coliseu; el carrer, de traat rectilini, s'usaria per fer-hi parades militars, i avui dia encara s'hi fa la desfilada en ocasi de la festa de la Repblica Italiana del 2 de juny.

L'obertura del carrer (conegut avui entre els romans simplement com I Fori, "els Frums") ha suscitat polmiques per la incorporaci forosa d'una estructura dels temps moderns (un carrer per a l's dels cotxes) entremig d'una de les rees de major concentraci arqueolgica del mn; d'altra banda, per, aquest carrer ha fet possible la realitzaci d'un recorregut turstic sense parang.

Vegeu tamb. 
Frum;












 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117542" title="Salicorn" nonfiltered="3108" processed="3099" dbindex="48330">

Els salicorns (Salicornia) sn un gnere de plantes amb flor.

El gnere s originari d'Europa i Estats Units.

Sn plantes herbcies halfites i suculentes capaces de viure en ambients d'alta salinitat com els que hi ha al litoral del mar. Sn de mida menuda, normalment amb menys de 30 cm d'alada. Les fulles semblen absents per en realitat sn molt redudes. El fruit cont una nica llavor.

Algunes espcies sn comestibles i de tote antigament s'obtenia carbonat sdic cremant-les que es feia servir per a fer sab. 

Vulgarment a Catalunya era anomenada com a "Amanida de Pobre", ja que era comestible i podia ser aprofitada per aquell que passs fam.

Algunes espcies.
Salicornia virginica;
Salicornia europaea;
Salicornia maritima;
Salicornia bigelovii;
Salicornia perennis;
Salicornia ramosissima;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117544" title="Malv" nonfiltered="3109" processed="3100" dbindex="48332">

Malv (Althaea officinalis) s una espcie de planta de la famlia malvcia.

s originria d'Europa.

s una planta herbcia que pot arribar a fer 1'5 metres d'alt. Les fulles sn oposades i simples. La tija s molt consistent. Les flors sn de color rosa i apareixen a l'estiu. Els fruits estan agrupats en una estructura discoidal. 

s planta medicinal amb les mateixes aplicacions que la malva.

Com a comestible s'aprofita l'arrel que es rica en glcids i se'n prepara uns dolos (malvins) de color blanc.

Enllaos externs.

Connecticut Botanical Society: Althaea officinalis;
Plants For A Future: Althaea officinalis;
USDA Plants profile: Althaea officinalis;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117546" title="Vara d'or" nonfiltered="3110" processed="3101" dbindex="48334">




La vara d'or (Solidago virgaurea), tamb coneguda com herba judaica, herba pagana, vara de Sant Josep, cercavinya o consolda sarrahinesca, s una planta herbcia de la famlia de les Astercies que brota a la primavera. El nom de Solidago virgaurea ve del llat; Solidago vol dir slid i en concret aqu tindria el significat de solidificar, totalitzar, s a dir recuperar la unitat. Fa referncia a la capacitat de recuperaci de les ferides com a cicatritzant i vulnerria. Virgaurea fa referncia al color daurat de les seves flors.


Ecologia.
Vara d'or s una planta que creix en llocs silcics, quasi sempre en llocs no calcaris; generalment creix en boscos secs, caducifolis i mixtes, junt a matolls. Es troba preferentment en llocs assolellats i resguardats de vents forts. Els seus lmits d'altitud poden ser fins els 3.000 metres, com succeeix excepcionalment a Sierra Nevada.

Pel que fa a la seva distribuci mundial la trobem al nord d'frica, Amrica i Europa (exceptuant Albnia, Islndia i Turquia) d'on s originria. Es distribueix mpliament per tota la Pennsula Ibrica i dins el principat la podem trobar  principalment als Pirineus, Pre-Pirineus i zones prximes com el Masss del Montseny.


Descripci. 
 

Es tracta d'una planta viva, que desapareix a l hivern i torna a brotar a la primavera. Floreix del juliol al setembre. Sn flors molt oloroses.
s una planta herbcia, vigorosa, erecta, poc ramificada i d alada variable. De la seva arrel rizomatosa broten diverses rames dretes i empinades entre 40 i 80 centmetres d alada (i fins a 1 metre).
Les tiges sn vermelles o violades, ramificades en la seva part apical i cobertes de ramillets de flors grogues, s glabra o pubescent en la seva part superior. Les fulles sn de color verd clar i alternes, les inferiors (2-12 cm) sn ovades o el lptiques, estan irregularment serrades, sn glabres i estan retretes bruscament a la base, en el pecol alat; les fulles superiors tenen el pecol ms curt, sn el lptiques o lanceolades i finalment estan serrades o senceres, sssils les ms altes.
 
s una planta monoica.
Els seus captols sn grocs, nombrosos, erectes i petits (mesuren de 5 a 10 mm de longitud i de 10 a 15 mm de dimetre) i estan disposats en un ram o una pancula oblonga, de ramificacions ascendents o fastigiades. A la base del captol es forma un involucre de brctees lineals amb moltes fibres verdoses i voreres escarificades. Aquest pot mesurar entre 4,5 i 10 mm, s de color verd i de forma cilndrica. Cada captol presenta un anell amb 5-12 lgules (4-9 mm de llargada) situades al marge, que sn flors unisexuals femenines i amb 10-30 flors tubulars centrals, que sn hermafrodites.

Com es tracta d una astercia, les flors grogues ligulades tenen una corolla unilabiada i els tbuls la tenen tubular. El calze est modificat formant un caracterstic vill o corona de pls.

El gineceu s unilocular i est format per dos carpels units en un ovari nfer. Cont un nic primordi seminal amb un estil i amb dues branques curtes.

L'androceu consta de 5 estams amb les anteres introrses connades en forma de tub. Anteres amb un apndix curt i apical.
El fruit s un aqueni sublinear marrons,de 3 a 6 mm de llargada, pubescent amb un vill blanc de 5-6mm i amb pls lleugerament ciliats.



Farmacologia.

La part utilitzada s la sumitat florida (tota la planta excepuant l arrel). La floraci s entre juliol i setembre, que s quan es recollecta la planta.

Composici qumica.

- Polifenols:
  
 Flavonoides (1 5%): kenferol, quercetol, isorramnetol i els seus glucorramnsids.
 cids fenil-carboxlics: clorognic i els seus ismers, cafeic i els seus sters osdics, sters osdics d hidroxibenzoats de l acohol saliclic (leiocarpsid i virgauresid). ;
 Antociansids: cianid-3-diglucsid i 3-0-genciobisid (miocianina).
 Tanins catquics.
 
- Saponsids (2 4-2 5%): les seves genines sn de naturalesa triterpnica: virgaurasa-ponsids 1 i 2 (bidesmsids de l cid poligalctic, un ole hidroxilat en 2 3, 16 i 23).

- Traces d oli essencial (0 05%): monoterpens (-pin, mirc, llimon, -felandr), sesquiterpens (acetat de bornil).

- Diterpens lliures i esterificats de grup del cisclerol.

- Muclags.

Com a substncia de reserva t inulina.

Accions farmacolgiques.
 Els flavonoides tenen una acci venotnica i junt amb els saponcids li donen acci diurtica uricosrica. Concretament els saponcits tamb tenen funci antimictica.
 Els olis essencials li donen una acci antisptica de les vies urinries i del tracte digestiu. Aquests tamb li donen una acci diafortica.
 Els leiocarpsids tenen propietats antiinflamatries i analgsiques locals aix com una acci farmacolgica antipirtica.
 Els tanins actuen com a astringent (tant per via interna com externa) i antiinflamatoris en s extern.

Usos medicinals.
 Sistema urinari: es recomana per tractaments d edemes i nefritis agudes. Prevenci de clculs renals, cistitis i uretritis. Tractament de fons de reumatismes i gota.
 Flevologia: protectora de capillars i tonificant del sistema vens per efecte dels flavonoides.
 Sistema digestiu: s astringent pels seus tanins (diarrees).
 Efectes en la pell: astringent i cicatritzant en llagues i lceres (aplicat en forma d infusions). Resolutiu d czemes. til en les estomatitis i paradontopaties.
	
Preparacions.

Per s intern: 

Tractament d oligries, nefritis, cistitis, uretritis, urolitiasi, gota, edemes, obesitat, diarrees, enteritis, ansietat, hipertensi, varius, hemorroides i fragilitat capillar.
 infusions: una cullerada de postre per tassa. Tres o ms tasses al dia.
 decocci: 20 g/l, bullir 2 minuts, deixar-ho durant 10 minuts. Veure durant tot el dia.
 extracte fluid: 1-2 grams per dia.
 tintura (1:10): 30-60 gotes tres cops al dia.
 cpsules: 300 milligrams de planta dessecada i polvoritzada per cpsula.


Per s extern:

Tractament d czemes, ferides i lceres cutnies.
 macerat: 40 g/l, macerar durant 12 hores. Aplicar en forma de compreses o rentats.

s una planta carent de toxicitat per el seu contingut en saponsids en algunes ocasions pot irritar les mucoses.

Est contraindicada en hipersensibilitat a la Vara d'or o altres espcies de la famlia de les compostes. No ha d'utilitzar-se durant l'embars o lactncia per absncia de dades que confirmin la seva seguretat.

S'ha d'utilitzar amb precauci en el tractament d'edemes associats a insuficincia renal o  insuficincia cardaca.
La Vara d'or pot potenciar els efectes dels antihipertensius provocant hipotensi. Tamb pot potenciar els efectes i la toxicitat dels digitlics degut a la hipopotasmia que pot generar.

No s'han descrit efectes sobre la capacitat per conduir i utilitzar maquinria.
Tampoc s'han decrit reaccions adverses a les dosis teraputiques recomanades. A altes dosis, en tractaments crnics o en individus especialment sensibles es poden donar reaccions allrgiques, per no s freqent.


Observacions.

Subespcies.

T dues subespcies: la minuta i la virgaurea. La primera s la ms comuna i la segona t la flor una mica ms gran i es troba noms a l'alta muntanya.

Histria.

A l antiguitat va ser una planta prcticament desconeguda i sembla ser que el primer que va parlar d ella va ser Arnau de Vilanova al segle XIII. Ja la va recomanar pel mal de pedra i el dolor de ronyons i ms endavant John Gerard (1633) va descriure aquestes propietats amb ms extensi. L any 1592 Hieromymus Bock recull el testimoni de Hieromymus Brunswieg que feia referncia a l s d aquesta planta per part dels antics germnics per curar ferides.

Oficialment les autoritats sanitries recomanen aquesta planta com un bon diurtic til en la nefritis i la cistitis, i tamb pel tractament de reumatismes i gota. Per aquest motiu, actualment existeixen en el mercat molts preparats registrats que es dispensen amb certa freqncia. Per citar-ne alguns: uralyt, Adelgazante kneipp, Bioforce te de Solidago,... i diverses presentacions de Santiveri, Soria natural, Artesana agrcola,...


Utilitzaci homeoptica.
Els remeis homeoptics es preparen a partir de flors fresques, i s un especfic pel rony, les dilucions ms usuals sn les D1 i D2, de les que s administren cada dia dos o ms cops entre 5 i 10 gotes.


Curiositats.
L'acci antiinflamatria, analgsica local i antipirtica dels extractes de Solidago virgaurea sn comparables a la del diclofenac, alcohol saliclic i  indometacina.

A Centre Europa tamb s utilitzen les sumitats florides d altres solidagos: Solidago gigantea Aiton i Solidago canadensis; originries de Nord Amrica. Ambdues espcies tamb s utilitzen com diurtics i els saponsids allats d aquestes drogues presenten una acci hipotensora. Aix mateix la fracci polisacardica manifesta in vitro una acci antitumoral enfront el sarcoma 180.


Bibliografia.

Llibres.
 AICHELE, D.; GOLTE-BECHTLE, M.. Gua de las flores de Europa. Barcelona: Ed. Omega, 1988.
 ASOCIACIN ESPAOLA DE MDICOS NATURISTAS. COLEGIO OFICIAL DE FARMACUTICOS DE VIZCAYA. Fitoterapia. Vademecum de Prescripcin. Bilbao: Ed. Cita, 1994.
 BERDONCES I SERRA. Gran enciclopedia de las plantas medicinales. Premi de Mar: Ed. Tikal ediciones,1999.
 FONT QUER, PIO. Diccionario de botnica. Barcelona: Ed. Pennsula, 2001.
 FONT QUER, PIO. Plantas medicinales. El Dioscrides renovado. Barcelona: Ed. Pennsula, 2001.
 LAUNERT, EDMUND. Gua de las plantas medicinales y comestibles de Espaa y de Europa. Barcelona: Ed. Omega, 1982.
 PAHLOW, M. El gran libro de las plantas medicinales. Len: Ed. Everest, 1998.
 PAHLOW, M. Gran manual de plantas medicinales. Len: Ed. Everest.
 PERIS, JUAN BAUTISTA; STBING,GERHARD; ROMO, NGEL . Plantas medicinales de la Pennsula Ibrica e Islas Baleares. Barcelona: Ed. Ediciones Jaguar,2001.
 PERIS, JUAN BAUTISTA; STBING, G.; VANACLOCHA, B. Fitoterapia aplicada. Ed. M.I.C.O.F - Valencia,1995.
 PODLECH, DIETER. Plantas medicinales. Len: Ed. Everest.
 POLETTI, ALDO. Plantas y Flores Medicinales I. Barcelona: Ed. Parramn, 1995.
 POLUNIN, OLEG.  Gua fotogrfica de las flores silvestres de Espaa y de Europa. Barcelona: Ed. Omega, 1989.
 ROMBI, MAX. 100 plantes medicinales. Niza: Ed. Editions Romart,1991.
 STRASBURGER. Tratado de Botnica. Barcelona: Ed. Marin, 1977.
 UNIVERSITAT DE BARCELONA. Vocabulari de Botnica. Barcelona: Ed. Institut Joan Llus Vives, 2004.
 UNITAT DE BOTNICA.FACULTAT DE FARMCIA. Botnica Farmacutica. Ensenyament de Farmcia. Textos docents.(prctiques). Barcelona: Ed. UB, 2008.
 WILLIAM A.R. THOMSON, D.M. Gua prctica ilustrada de las plantas medicinales. Barcelona: Ed. Blume, 1994.

Pgines web.
 http://biodiver.bio.ub.es/naturdigit/;
 http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/index.html;
 http://www.botanical-online.com/florsolidagovirgaureacatala.htm;
 http://www.unex.es/botanica/LHB/asteridae/asterace.htm;

Enllaos externs.

 diccionari plantes On Line;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117547" title="Solidago" nonfiltered="3111" processed="3102" dbindex="48335">

Solidago s un gnere de plantes amb flor dins la famlia astercia.

s un gnere originari de l'hemisferi Nord principalment dels Estats Units. 

Cont unes 80 espcies.

Sn plantes herbcies de 60 a 150 cm d'alt. Les fulles sn alternades. Les flors estan agrupades en nombrosos captols grocs.  

Floreixen a finals d'estiu i principi de tardor i sn molt similars a l'olivarda que s una altra astercia d'un gnere (Inula) diferent.

S'utilitza en jardineria i T.A. Edison havia assajat d'obtenir cautx del seu ltex per als neumtics. 



Espcies.
 Solidago albopilosa E.L. Braun ;
 Solidago altiplanities C.& J. Taylor ;
 Solidago arguta Ait. ;
 Solidago arguta. var. arguta ;
 Solidago arguta var. boottii (Hook.) Palmer & Steyermark ;
 Solidago arguta var. caroliniana Gray ;
 Solidago arguta var. harrisii (Steele) Cronq. ;
 Solidago arguta var. neurolepis (Fern.) Steyermark ;
 Solidago auriculata Shuttlw. ex Blake ;
 Solidago bicolor L. ;
 Solidago brachyphylla Chapman ;
 Solidago buckleyi Torr. & Gray  (vulnerable);
 Solidago caesia L. ;
 Solidago caesia var. caesia ;
 Solidago caesia var. curtisii (Torr. & Gray) Wood ;
 Solidago calcicola Fern. ;
 Solidago californica Nutt. ;
 Solidago canadensis L. ;
 Solidago canadensis var. canadensis ;
 Solidago canadensis var. gilvocanescens Rydb. ;
 Solidago canadensis var. hargeri Fern. ;
 Solidago canadensis var. lepida (DC.) Cronq. ;
 Solidago canadensis var. salebrosa (Piper) M.E. Jones ;
 Solidago canadensis var. scabra Torr. & Gray ;
 Solidago cutleri Fern. ;
 Solidago deamii Fern. ;
 Solidago discoidea Ell. ;
 Solidago fistulosa P. Mill. ;
 Solidago flaccidifolia Small ;
 Solidago flexicaulis L.
 Solidago gattingeri Chapman ;
 Solidago gigantea Ait. ;
 Solidago glomerata Michx. ;
 Solidago gracillima Torr. & Gray;
 Solidago guiradonis Gray;
 Solidago hispida Muhl. ex Willd. ;
 Solidago hispida var. arnoglossa Fern. ;
 Solidago hispida var. hispida;
 Solidago hispida var. lanata (Hook.) Fern. ;
 Solidago hispida var. tonsa Fern. ;
 Solidago juliae Nesom ;
 Solidago juncea Ait.
 Solidago latissimifolia P. Mill.
 Solidago leavenworthii Torr. & Gray ;
 Solidago ludoviciana (Gray) Small;
 Solidago macrophylla Pursh;
 Solidago missouriensis Nutt.
 Solidago missouriensis var. fasciculata Holz.
 Solidago missouriensis var. missouriensis;
 Solidago missouriensis var. tenuissima (Woot. & Standl.) C.& J. Taylor;
 Solidago missouriensis Nutt. var. tolmieana (Gray) Cronq.
 Solidago mollis Bartl. ;
 Solidago mollis var. angustata Shinners;
 Solidago mollis var. mollis;
 Solidago multiradiata Ait.
 Solidago multiradiata var. arctica (DC.) Fern.
 Solidago multiradiata var. multiradiata ;
 Solidago multiradiata var. scopulorum Gray ;
 Solidago nana Nutt. ;
 Solidago nemoralis Ait.
 Solidago nemoralis var. longipetiolata (Mackenzie & Bush) Palmer & Steyermark ;
 Solidago nemoralis var. nemoralis;
 Solidago odora Ait.
 Solidago odora var. chapmanii (Gray) Cronq.
 Solidago odora var. odora;
 Solidago ouachitensis C.& J. Taylor ;
 Solidago patula Muhl. ex Willd. ;
 Solidago patula var. patula ;
 Solidago patula var. strictula Torr. & Gray;
 Solidago petiolaris Ait.
 Solidago petiolaris var. angusta (Torr. & Gray) Gray;
 Solidago petiolaris var. petiolaris;
 Solidago pinetorum Small;
 Solidago plumosa Small;
 Solidago porteri Small  ;
 Solidago puberula Nutt.
 Solidago puberula var. puberula;
 Solidago puberula var. pulverulenta (Nutt.) Chapman;
 Solidago pulchra Small;
 Solidago radula Nutt.
 Solidago radula var. laeta (Greene) Fern.
 Solidago radula var. radula;
 Solidago radula var. stenolepis Fern.
 Solidago roanensis Porter ;
 Solidago rugosa P. Mill.
 Solidago rugosa subsp. aspera (Ait.) Cronq.
 Solidago rugosa subsp. rugosa;
 Solidago rugosa subsp. rugosa var. rugosa ;
 Solidago rugosa subsp. rugosa var. sphagnophila Graves;
 Solidago rugosa subsp. rugosa var. villosa (Pursh) Fern.
 Solidago rupestris Raf. ;
 Solidago sciaphila Steele;
 Solidago sempervirens L.
 Solidago sempervirens var. mexicana (L.) Fern. ;
 Solidago sempervirens var. sempervirens;
 Solidago shortii Torr. & Gray ;
 Solidago simplex Kunth : Mt. Albert Goldenrod;
 Solidago simplex subsp. randii (Porter) Ringius ;
 Solidago simplex subsp. randii var. gillmanii (Gray) Ringius;
 Solidago simplex subsp. randii var. monticola (Porter) Ringius ;
 Solidago simplex subsp. randii var. ontarioensis (Ringius) Ringius;
 Solidago simplex subsp. randii var. racemosa (Greene) Ringius ;
 Solidago simplex subsp. randii var. randii (Porter) Kartesz & Gandhi ;
 Solidago simplex subsp. simplex ;
 Solidago simplex subsp. simplex var. nana (Gray) Ringius ;
 Solidago simplex subsp. simplex var. simplex;
 Solidago simplex subsp. simplex var. spathulata (DC.) Cronq. ;
 Solidago simulans Fern. ;
 Solidago speciosa Nutt.
 Solidago speciosa var. erecta (Pursh) MacM.
 Solidago speciosa var. jejunifolia (Steele) Cronq.
 Solidago speciosa var. pallida Porter;
 Solidago speciosa var. rigidiuscula Torr. & Gray;
 Solidago speciosa var. speciosa;
 Solidago spectabilis (D.C. Eat.) Gray ;
 Solidago spectabilis var. confinis (Gray) Cronq.
 Solidago spectabilis var. spectabilis;
 Solidago sphacelata Raf.
 Solidago spithamaea M.A. Curtis ;
 Solidago squarrosa Nutt.
 Solidago stricta Ait.
 Solidago tortifolia Ell.
 Solidago uliginosa Nutt.
 Solidago uliginosa var. levipes (Fern.) Fern.
 Solidago uliginosa var. linoides (Torr. & Gray) Fern.
 Solidago uliginosa var. terrae-novae (Torr. & Gray) Fern.
 Solidago uliginosa. var. uliginosa;
 Solidago ulmifolia Muhl. ex Willd.
 Solidago ulmifolia var. microphylla Gray ;
 Solidago ulmifolia var. palmeri Cronq.
 Solidago ulmifolia var. ulmifolia;
 Solidago velutina DC.
 Solidago verna M.A. Curtis ;
 Solidago virgaurea : vara d'or;
 Solidago wrightii Gray;
 Solidago wrightii var. adenophora Blake ;
 Solidago wrightii var. wrightii;

Hbrids naturals.

 Solidago  asperula Desf. (S. rugosa  S. sempervirens) ;
 Solidago  beaudryi Boivin (S. rugosa   S. uliginosa);
 Solidago  erskinei Boivin  (S. canadensis  S. sempervirens);
 Solidago  ovata Friesner (S. sphacelata  S. ulmifolia) ;
 Solidago  ulmicaesia Friesner  (S. caesia  S. ulmifolia);


Referncies.
 Croat, T. 1967 - The genus Solidago of the North Central Plains. - Ph.D. Dissertation, University of Kansas, Lawrence.
 Croat, T. B. 1970 - Notes: Studies in Solidago. I. The Solidago graminifolia - S. gymnospermoides complex; Ann. Missouri Bot. Gard. 57: 250-251.
 Nesom GL. 1993. Taxonomic infrastructure of Solidago and Oligoneuron (Asteraceae: Astereae) and observations on their phylogenetic position. Phytologia 75:1 44.


Enllaos externs.
 Goldenrod identification: http://www.ontariowildflower.com/goldenrods.htm;
 Goldenrods as state flowers: http://www.geobop.com/Symbols/plants/flowers/goldenrods/;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117549" title="Halobacteri" nonfiltered="3112" processed="3103" dbindex="48337">

Els halobacteris (halobacteria o halomebacteria) sn una classe d'arqueobacteris, trobat en l'aigua saturada o quasi saturada de sal.  Tamb sn anomenats halfils, tot i que aquest nom tamb es fa servir per d'altres organismes que viuen en medis d'alta concentraci salina. Creen marees vermelles amb el seu pigment bacteriorodopsina.  Aquest pigment s fet servir per absorbir llum que s emprada com a font d'energia per crear ATP. Es procs no est relacionat amb altres formes de fotosntesi. Sn incapaos de fixar carboni a partir del dixid de carboni.

Els halobacteris poden existir en ambients salinitzats ja que tot i ser aerobis tenen una via separada de creaci d'energia a ms de la fotosntesi. Parts de la membrana dels halobacteris sn de color porpre. Aquestes parts condueixen reaccions fotosinttiques amb pigment retinal en comptes de la clorofila. Aix els permet de crear un gradient de protons al llarg de la membrana de la cllula que el pot fer servir per a la creaci d'ATP per al seu propi s.

 Enllaos externs .

 Txons de la famlia de les halobactericies ;
 List of Prokaryotic Names with Standing in Nomenclature - Class Halomebacteria ;
 List of Prokaryotic Names with Standing in Nomenclature - Order Halobacteriales ;
 List of Prokaryotic Names with Standing in Nomenclature - Family Halobacteriaceae ;
 Classe Halobacteria ;
 Ordre Halobacteriales ;
 Famlia Halobacteriaceae ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117550" title="Mquina recreativa" nonfiltered="3113" processed="3104" dbindex="48338">
Una mquina recreativa (tipus A) o videojoc recreatiu (o b ms conegut en angls Arcade) sn les grans mquines disponibles en llocs comercials pblics com restaurants, locals, centre comercials, bars, pistes de bitlles (bowling) i en llocs especialitzats com els salons recreatius (recreatius, oci o tamb arcade, segons el pas), per a jugar a videojocs, de manera similar als jocs d'apostes dels casinos com les escurabutxaques (empassa-monedes) electrniques, o del Pachinko, per sense nim d'aposta i solament diversi aix que en aquest sentit s'assembla ms als Pinball.

"Arcade" s el terme genric usat pels angloparlants i ests per a la resta del mn, per fins i tot entre ells reben distintes denominacions depenent el pas. Per exemple el castell es pot dir: arcadias o maquinitas, per designen sempre el mateix.

 Caracterstiques .

Les mquines sn mobles amb alguns controls com un joystick i botons, o una pistola o un volant depenent el joc. Per a poder jugar una partida cal introduir una targeta magntica prepagada de la qual es descompta el preu corresponent, hi ha unes altres que funcionen amb monedes de curs legal amb l'import necessari o fitxes del propi local.

La caracterstica comuna, s l'escassa durada de les partides cridades "crdits" (dit en angls) que en l'argot d'aquest mn significa les continuacions possibles de seguir jugant per temps o per perdre totes les vides, la poca durada assegura que el jugador vagi introduint les seves monedes o targetes. Tamb s'evita la complexitat per a enganxar a qualsevol persona. Els primers videojocs van sortir en arcade i computadores (ordinador) abans que en les anomenades consoles, aix que sn part essencial de la histria del videojoc.

En la dcada dels 80 i 90, els arcades eren considerats la "prova de foc" per a mostrar tot el potencial grfic d'un videojoc o innovacions, que eren limitades pels controls de consoles i ordinador o simplement perqu mostrs una sensaci ms real que la qual es podria viure manejant un pad o teclat, especialment les cabines hidruliques d'alguns simuladors aeris, dos o ms pantalles i qualsevol altre accessori difcil d'implementar en el sector domstic.

 Decadncia .

A causa de la rendibilitat i avan de tecnologia en les consoles i computadores que han arribat a tenir un maquinari superior a l'arcade, la possibilitat de jugar en lnia, la proliferaci de Cibercafs i altres motius, les mquines recreatives han anat perdent popularitat fins a gaireb desaparixer, aix ha obligat a companyies especialitzades en el sector, com Midway, a entrar al sector de consoles i deixar de produir les mquines recreatives.

 Recreatiu com gnere de videojocs .

En altres usos, el terme "arcade" es refereix als videojocs clssics o que recorden a les mquines del mateix nom. Tamb s'usa per a diferenciar als simuladors, "arcade" en aquest sentit sol referir als jocs fcils de jugar o irreals en l'aerodinmica, que era el que predominen en les mquines homnimes.

En general, tamb es parla de jocs "arcade" quan es refereix a jocs en els quals, sent els grfics poc complicats, la dificultat augmenta progressivament amb cada pantalla superada, per on no hi ha profunditat quant a histria, mitologia, personalitat en els personatges, etc.

 Gneres en les mquines recreatives .

Esportius, simuladors aeris, de carreres, d'acci, de baralles, plataformes, catifes de ball i en menor mesura puzzle. A Jap a ms s'han fet populars els jocs de carta i aventures.

Els gneres ms fcils de jugar sn els disponibles d'aquestes mquines, els jocs molt llargs com els RPGs gaireb mai han sortit en aquest format.

 Llista de sistemes recreatius .
Capcom.
Capcom Play System 1;
Capcom Play System 2;
Capcom Play System 3;

Gaelco.
GAELCO 3D;
Jaleco.
Mega System 32;

Kaneko.
Super NOVA System;

Konami.
GX System;
GV System;
GQ System;
Hornet System;
System 573;

Midway.


Namco.


Nintendo.
PlayChoice-10;
Super System;
VS. UniSystem i VS. DualSystem;

Sammy.
Atomiswave;

Sega.


Seibu.
SPI System;

SNK.
Neo-Geo MVS;
Hyper Neo-Geo 64;

Sony.
ZN-1;
ZN-2;

Taito.
F3 System;
G-NET System;
TypeX / TypeX+;

 Diversos fabricants .
 Irem/Data East M-10 , .. M-62 , M-107;
Triforce (Sega, Namco, Nintendo);
SSV (Seta, Visco, Sammy);

 Vegeu tamb .
Llista de videojocs recreatius;

 Enllaos externs .
 The Videotopia museum exhibition ;
 The Killer List of Video Games ;
 The Video Arcade Preservation Society ;
 The Arcade History Database ;
 The Dot Eaters, Histria de videojocs, en angls;
 Centre de base de dades sobre videojocs recreatius  ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117557" title="Gaiata" nonfiltered="3114" processed="3105" dbindex="48340">

Gaiata s el bast dels pastors, normalment s de fusta i est corbat per la part de dalt.

De la gaiata deriven el ceptre heka dels antics egipcis, un instrument litrgic del budisme i el bcul dels bisbes del cristianisme

En el cas dels egipcis la gaiata va passar a ser el smbol dels dus Andyeti i d'Osiris.

Tamb era una insgnia del fara junt amb el flagell nejej i aix es presente en tota la iconografia dels faraons.

La gaiata seria un smbol de protecci i el flagell d'autoritat.

  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117566" title="Postromanticisme" nonfiltered="3115" processed="3106" dbindex="48341">
El postromanticisme (1887-1930) s un estil que port al mxim grau d expressivitat el romanticisme alhora que introdueix l'estil posterior, de caire ms realista. Tamb s'aplica els termes a les obres que segueixen les convencions romntiques si b no pertanyen cronolgicament al perode.

Enllaos interns.
 Postromanticisme musical.
 Romanticisme.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117569" title="Soca 121" nonfiltered="3116" processed="3107" dbindex="48342">

La soca 121 s un arqueobacteri. Es va trobar en una sorgncia hidrotermal a l'oce Pacfic, a 300 quilmetres del Puget Sound. s hipertermfil, capa de sobreviure i reproduir-se a 121 C. Aquesta habilitat s la que ha donat el nom al microbi: s l'nica forma de vida coneguda que tolera aquesta temperatura tan elevada.

L'habilitat de crixer a 121 graus Celsius t la seva importncia significativa ja que una part important del material mdic o de laboratori s esterilitzat per mitj d'un autoclau que assoleix, precisament, aquesta temperatura. Abans del 2003 es creia que una exposici de 5 minuts a 121 graus tenia la capacitat de matar qualsevol sser viu.

La soca 121 metabolitza per reducci l'xid de ferro.

Enllaos externs i referncies.
Guardian News ;
Pulse of the Planet ;
Article del New Scientist ;
Article del Science Daily ;
NSF "Microbe from Depths Takes Life to Hottest Known Limit" ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117575" title="Orde Teutnic" nonfiltered="3117" processed="3108" dbindex="48343">


L'Orde Teutnic (tamb Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutnics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llat Ordo domus Sanct Mari Theutonicorum Ierosolimitanorum ) fou una orde medieval de carcter religis - militar fundada a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre. L'any 1198 esdevingu orde militar. 

Des del segle XIX l'orde sobreviu com a una organitzaci cristiana de carcter caritatiu.

Noms en altres llenges.
 llat: Ordo domus Sanct Mari Theutonicorum Ierosolimitanorum, Ordo Teutonicus, ;
 alemany  Orden der Brder vom Deutschen Haus St. Mariens in Jerusalem,  ;
 bielors                 ;
 estoni Saksa ordu ;
 fins Saksalainen ritarikunta   ;
 hongars Nmet Lovagrend  ;
 let V cu ordenis  ;
 litu Kryiuo i  Ordinas  ;
 polons Zakon Krzy acki  ;
 romans Ordinul Cavalerilor Teutoni  ;
 rus                   ;
 suec Tyska orden  ;
 alemany sus Ttsche Ord  ;



 Terra santa .
L'Orde estava format per nobles alemanys i seguia el model de l'Orde del Temple i de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. Fou fundat a la fortalesa de Sant Joan d'Acre (Palestina) l'any 1190 durant la Tercera Croada desprs de la presa de Jerusalem per Salad. Originalment va ser noms una organitzaci caritativa que ajudava els pelegrins cristians, per va ser reorganitzat com a orde militar l'any 1192 i va obtenir el reconeixement oficial del papa Innocenci III el 1198. Un segle desprs, l'any 1291, la presa d'Acre pels Mamelucs oblig als croats a retirar-se de Terra Santa, impulsant l'orde a reconsiderar la seva missi. Derrotats a les Croades, els cavallers de l'Orde Teutnic es van traslladar a Transsilvnia fins a ser expulsats el 1225 pel rei Andreu II d'Hongria.

 Estat teutnic .


En aquest moment l'orde es va establir, ja definitivament a Prssia tot creant-hi un Estat de l'Orde Teutnic independent, des del qual van llanar campanyes contra el Regne de Polnia, el Ducat de Litunia i contra altres pobles no cristianitzats, procs que es va conixer com les Croades Bltiques. L'Emperador Frederic II Hohenstaufen va atorgar als cavallers tots els privilegis dels prnceps de l'Imperi, com el dret de sobirania sobre els territoris conquerits. A pesar d'una derrota envers el rus Alexandre Nevski l'any 1242, l'orde estengu rpidament el seu domini sobre els pasos bltics. A partir de l'any 1308 van ocupar el conjunt de Prssia estenent-se fins a Estnia. Aquesta conquesta incloa les regions bltiques de Pomernia, Curlndia, Letnia, Estnia i Danzig, ciutat que va estar sota el seu jou fins al 1454. L'orde comptava, a ms, amb possessions en diferents punts del Sacre Imperi Rom Germnic. Van patir una gran derrota envers el rei Ladislau II de Polnia i els lituans a la Batalla de Tannenberg el 1410, de manera que els territoris aconseguits per l'Orde van passar a mans poloneses.
 
Al donar-se a Europa la Reforma Protestant, l'Orde es va convertir al Luteranisme per mitj del seu Gran Mestre.

 Secularitzaci de Prssia . 
L'Orde va ser suprimit en la zona meridional del feu i les seves terres secularitzades per a crear el ducat de Prssia en 1525. L'Orde va perviure vinculat als Habsburg, per en 1809 Napole Bonaparte va ordenar la seva dissoluci, pel que van perdre bona part dels seus bns seculars.
 
Galeria d'escuts.


Segells i monedes.


Vegeu tamb.

Orde militar;
Creu de Ferro;
Orde de Dobrin;
Germans Livonis de l'Espasa;

Enllaos externs.

 Pgina de l'Orde a Alemanya ;
 Pgina de l'Orde a ustria ;
 Der Deutschordenspriester bis 1800 ;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117576" title="Maria Antnia Salv i Ripoll" nonfiltered="3118" processed="3109" dbindex="48344">
Maria Antnia Salv i  Ripoll (Palma, 1869 - Llucmajor, 1958) fou una poetessa mallorquina, germana d'Antoni Salv i Ripoll.

A ms de la seva obra original, la seva faceta de traductora fou fora remarcable: tradu obres de Frederic Mistral (Les illes d'or i Mireia), d'Alessandro Manzoni (Els promesos), de Santa Tereseta de l'Infant Jess... 

La seva mort a Llucmajor, l'any 1958, fou una gran manifestaci de dol popular.

Algunes de les seves obres:
 Jocs de nins (1903);
 Poesies (1910);
 Espigues en flor (1926);
 El retorn (1934);
 Llepolies i joguines (1946);
 Cel d'horabaixa (1948);
 Lluneta del pags (1952);
 Entre el record i l'enyorana (1955);

Enllaos externs.
 Pgina dedicada a Maria Antnia Salv, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal;
 Maria Antnia Salv: A Jaume III de Mallorca;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117579" title="Murray Gell-Mann" nonfiltered="3119" processed="3110" dbindex="48345">


Murray Gell-Mann ( Nova York, EUA 1929 ) s un fsic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1969.

Biografia.
Va nixer el 15 de setembre de 1929 a la ciutat nord-americana de Nova York. Llicenciat en fsica per la Universitat de Yale i l'Institut Tecnolgic de Massachusetts, el 1955 va esdevenir professor universitari a la Universitat de Califrnia on va ocupar des de 1967 la ctredra de fsica terica. 

Recerca cientfica.
Des de 1950 s'interess en la investigaci sobre les partcules elementals, recentment descobertes i anomenades ka i hiperi. La seva classificiaci va permetre nomenar un nou nombre quntic. Les seves investigacions, primer amb Abraham Pais i posteriorment amb Kazuhiko Nishijima, van permetre la introducci d'una nova partcula, l'hadr, partcula que descobr alhora el fsic israeli Yuval Ne'emal. La teoria de Gell-Mann va aportar ordre al caos al descobrir prop de 100 partcules en l'interior del nucli atmic. Aquestes partcules, a ms dels protons i neutrons, estaven formades per altres partcules elementals anomenades quarks. Aquests quarks es mantenen units grcies a l'intercanvi de gluons. 

El 1964 ingress a la NASA i va postular el model del quark, un model que tamb va postular independentment George Zweig. La teoria moderna de les interaccions dels quarks s'anomena Cromodinmica quntica, basada bsicament sobre el treball de Gell-Mann.

El 1969 si li va atorgar el Premi Nobel de Fsica per les seves contribucions i descobriments en la classificaci de partcules elementals i les seves interaccions. 

Al costat de Richard Feynman, rivalitzant amb George Sudarshan i Robert Marshak, fou el primer en trobar l'estructura de la fora nuclear feble en fsica. Aquest treball va seguir amb el descobriment inicial de la violaci de la paritat de Chien-Shiung Wu, segons les idees suggerides pels fsics Chen Ning Yang i Tsung-Dao Lee.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1969;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117580" title="Msica flamenca" nonfiltered="3120" processed="3111" dbindex="48346">
Neix i es desenvolupa a Andalusia, durant el perode que va des del segle XVIII al segle XX. T influncies morisques, gitanes, africanes, americanes, etc.

Existeixen hiptesis que diuen que la paraula flamenc prov de les paraules rabs  felag  (pags) i  mengu  (fugitiu). Segons alguns autors  flamenc  va comenar a utilitzar-se com a sinnim de gitano andals, a partir del segle XVIII.  

 Histria de la msica flamenca .

Es pot dir que el flamenc no va nixer espontniament,sin que es va generar a partir del folklore popular, on eren abundants els antics   romances juglarescos .

Per altra banda, es pot dir que el poble gitano del sud d Espanya va crear aquesta msica dia a dia des de la seva arribada a Andalusia el segle XV. 
Es creu que els gitanos van arribar d una regi del  nord de l'ndia anomenada Sid, que actualment pertany al Pakistan, i que van haver d'abandonar per causa una srie de conflictes bllics.
Fins al final del segle XV, els gitanos han estat quasi sempre nmades amb professions relacionades amb el pastoreig i l artesania. 
La tradici nmada port aquest grup tnic a ser una cultura acostumada a adquirir les formes musicals d all on arribava, per reinterpretar-les desprs a la seva manera. 

La msica n's una part molt important, tant en les seves celebracions com en la seva manera de viure. 
Tot el que necessiten per comenar a fer msica, s una veu i ritme, que sempre s'hi pot afegir amb les mans i els peus. 
Per aquesta ra, en les formes ms primitives del flamenc no es necessiten ms instruments que els que proporciona el cos hum. 
En la msica gitana sempre han estat importants tant la improvisaci com el virtuosisme. 

Els gitanos van trobar a Andalusia el lloc perfecte per a desenvolupar la seva musicalitat, ja que aquesta regi gaudia d un  impressionant auge cultural, artstic i cientfic. Aquest fet es devia a quasi vuit-cents anys de barreja de cultures rabs, jueves i cristianes.
La falta de documentaci escrita sobre els primers temps del flamenc es produeix perqu aquest es va generar i desenvolupar en un ambient de secular ignorncia i sota el regnat de la pobresa ms sublim, circumstncies, aquestes, que no van permetre als primers flamencs deixar testimoni de la seva prpia experincia; de fet, la imatge que devien donar les primeres escenes flamenques no van motivar els intellectuals de l poca per a plasmar-les en els seus escrits. 

Aix doncs, el flamenc no estava considerat llavors com un art, sin com tot el contrari. En realitat, les poques mencions per part d alguns intellectuals de qu es disposa, sn en sentit pejoratiu. 
La primera transcripci a partitura d una pea flamenca es troba dins de l'pera  La mscara afortunada  de Neri  (Itlia, segle XVIII). Podem dir que a finals del segle XIX el flamenc ja havia establert les seves formes tal com es coneixen avui, malgrat que s una msica que no ha deixat d evolucionar des dels seus orgens i que segueix viva i canviant.

 El flamenc avui en dia .



Avui en dia, el flamenc t moltes cares i s executat de mltiples maneres.		

Els principals centres i famlies flamenques es troben encara en barris i ciutats que van servir de refugi pels Gitanos: Alcal, Utrera, Xers de la Frontera i Sevilla. Amb el temps, les lleis van ser menys repressives, els gitanos es van anar integrant, i cada cop ms gent va anar trobant inters en la seva msica. 
Van comenar a sorgir  payos  (no-gitanos) decidits a conixer i interpretar msica gitana. En la msica clssica alguns compositors fins i tot van buscar inspiraci en les melodies flamenques i dins del mn de la guitarra es coneguda la continua retroalimentaci entre guitarristes clssics i flamencs.  

En el flamenc modern s com l s d alguns instruments ms a part de la guitarra, els palmells i la veu, com el baix elctric, normalment sense trasts, i el caix flamenc.

El nou flamenc incorpora una barreja d estils de msica i una gran quantitat d innumerables instruments (saxfons, flautes travesseres, violoncels, violins o el sitar, 
i instruments de percussi com els bongos, les congues de Sud Amrica, la darbuka i el djemb indi etc.  

A part s hi poden trobar diferents estils flamencs, altrament dits pals.

Tot i que s menys habitual, tamb s utilitzen  bateries, sintetitzadors i guitarres elctriques.

Vegeu tamb.

 Zapateado.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117583" title="Partit Popular d'ustria" nonfiltered="3121" processed="3112" dbindex="48347">


El Partit Popular d'ustria (en alemany, sterreichische Volkspartei, VP) s un partit poltic austrac, fundat en restablir-se la constituci de la Repblica Federal d'ustria en finalitzar la Segona Guerra Mundial. Si b presenta un perfil atpic dins de la dreta poltica europea, en estar ms vinculat a una posici catlica conservadora que al liberalisme pur, ocupa un punt a la centre-dreta del espectre poltic austrac.

Histria.
Orgens.
L'VP va fundar-se com a continuaci del Christlichsoziale Partei sterreichs ("PartiT Social Cristi"), un movimient conservador fundat a finals del segle XIX i disolt durant lAnschluss. Des de la restauraci del sistema poltic austrac, l'VP ha estat continuament un dels dos partits ms votats, tant en l'Assemblea Federal com als distrctes de Salzburg, Estria, Tirol, Vorarlberg, Baixa ustria i Alta ustria, de tallada marcadament rural i conservador. Burgenland i Carntia, on la poblaci catlica s minoria, l'ha resultat tradicionalment ms difcil, aix com el basti socialdemcrata de Viena, el seu principal obstacle a l'hegemonia.

Govern amb la ultradreta.

Desprs de les eleccions de 1999, l'PV va formar un govern de coalici amb la formaci d'ultradreta FP, presidida per Jrg Haider, que havia obtingut un resultat excepcional. L'aliana li va costar sancions diplomtiques por part de diversos membres de la Uni Europea fins que la normalitat dels processos poltics van poder establir-se amb certesa. El 2002, encapalat per Wolfgang Schssel, l'VP va recuperar el seu cabal tradicional de vots i va deslligar-se del FP. El 2004, va perdre per primer cop en la seva histria el govern del districte de Salzburg en mans de la socialdemocrcia.

Ideologia.

L'VP s similar a la CDU alemanya en plataforma i perfil de votants; aboga per els principis conservadors tradicionals de respecte a l'ordre social establert, i histricament s'ha oposat diametralment als programes de tall socialista o socialdemcrata. Un dels pilars de la seva activitat ha estat la defensa de la uni amb l'Esglsia  en particular la catlica. 

La poltica econmica de l'VP s generalment neoliberal, defenent la reducci del sector pblic, la desregulaci de l'economia, la reducci de les prestacions socials, encara que la forta adhesi a la doctrina social de l'Esglsia l'ha portat a defensar poltiques intervencionistes amb major freqncia que partits comparables de la resta d'Europa.

Enllaos externs.

Lloc oficial de l'VP;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117584" title="Hannes Alfvn" nonfiltered="3122" processed="3113" dbindex="48348">


Hannes Olof Gsta Alfvn ( Norrkping, Sucia 1908 - Djursholm 1995 ) fou un astrnom i fsic suec guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1970 pels seus treballs sobre el plasma.

Biografia.
Va nixer el 30 de maig de 1908 a la ciutat sueca de Norrkping. Desprs de llicenciar-se l'any 1926 en fsica a la Universitat de Uppsala es doctor el 1935 a la mateixa universitat. Va iniciar el seu treball com a investigador a la Universitat d'Uppsala, passant el 1937 a l'Institut Nobel de Fsica situat a Estocolm, i entre 1940 i el 1967 va ser professor del Kungliga Tekniska hgskolan (Institut Real de Tecnologia) de la mateixa ciutat. 

Posteriorment va esdevenir catedrtic d'electrnica i plasma fsic a la Universitat d'Estocolm, a ms de membre de l'Acadmia de Cincies i del Consell Cientfic de Sucia. Per desavinences amb el seu govern es va desplaar l'any 1969 als Estats Units esdevenint professor visitant en diverses universitats. 

Va morir el 2 d'abril de 1995 a la seva residncia de Djursholm.

Recerca cientfica.
Interessat en l'estat de la matria, els seus estudis sobre el desplaament de les partcules elctriques i les propagacions de les ones el permeteren formular la teoria de les ones d'Alfvn, les oscillacions transversals produdes pel plasma situat en un camp magntic. Alvn fou el primer utilitzar el terme magnetohidrodinmica l'any 1942.

L'any 1970 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs relacionats amb el Plasma. Compart el premi amb el fsic francs Louis Eugne Flix Nel tot i que aquest per treballs referents al ferromagnetisme.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (1778) Alfvn descobert el 26 de setembre de 1960 per Cornelis Johannes van Houten, Ingrid van Houten-Groeneveld i Tom Gehrels.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1970;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117587" title="Ernesto Lecuona" nonfiltered="3123" processed="3114" dbindex="48350">

Ernesto Lecuona y Casado (L'Havana, 6 d'agost de 1895, - Santa Cruz de Tenerife, 29 de novembre de 1963). Intrpret i compositor cub. Va destacar en la composici de sarsueles, contribuint a la creaci d'un subgnere tpicament cub; i de msica per al cinema.

Biografia.
Fill d'un periodista espanyol que es va radicar a Cuba, va comenar a estudiar piano sota la tutela de la seua germana Ernestina. Va ser un infant prodigi, donant el seu primer recital als cinc anys. Als trezte anys va compondre la seua primera obra: marxa two step titulada Cuba y America per a banda de msica.

Va estudiar en el Peyrellade Conservatoire amb Antonio Saavedra i  Joaquim Nin. Es va graduar en el Conservatori Nacional de L'Havana amb una medalla d'or en interpretaci quan tenia 16 anys. Fora de Cuba va comenar la seua carrera a l'Aeolian Hall (Nova York) i va continuar els seus estudis a Frana amb Maurice Ravel. Ell va introduir la primera orquestra llatina en els Estats Units.

Junt amb Gonzalo Roig i Rodrigo Prats, forma la trilogia ms important de compositors del teatre lric cub i en especial de la sarsuela. L'aportaci ms important de Lecuona al gnere teatral s la frmula definitiva de la romana cubana. Entre les seues obres destaquen les sarsueles Canto Siboney, Damisela Encantadora, Diablos y Fantasias, El Amor del Guarachero, El Batey (1929), El Cafetal, El Calesero, El Maizal, La Flor del Sitio, Tierra de Venus (1927), Mara la O (1930) i Rosa la China (1932); les canons Canto Carabal, La Comparsa i Malaguea (1933), pertanyent a la seua suite Andalucia; les seues obres per a dansa, Danza de los gos i Danza Lucum; l'pera El Sombrero de Yarey, la Rapsodia Negra per a piano i orquestra, aix com la seua Suite Espaola.
 
Amb les seues sarsueles ms importants, Ernesto Lecuona va establir l'estil de la sarsuela cubana. Algunes de les sarsueles ac mencionades sn les niques produccions llatinoamericanes que s'han integrat en els repertoris a Espanya. L'any 1942 la seua composici Siempre en mi corazn va ser nominada per a l'Oscar a la millor can; perdent noms davant de White Christmas.

L'any 1960, profundament descontent amb el govern de Fidel Castro, Lecuona es va traslladar a Tampa. En les dcades que van seguir, la historiografia musical cubana, sota pressi del partit oficialista, no ha tingut en compte la significaci social i cultural de Lecuona. No obstant aix, el seu amic i collaborador artstic Orlando Martnez i el pianista i musicleg cub Odilio Urf, han dedicat importants esforos a la recollida i difusi de l'obra de Lecuona.

Tres anys ms tard va morir a Santa Cruz de Tenerife, Illes Canries, durant unes vacances per a conixer la terra natal dels seus pares. Les seues restes descansen en el cementeri de Gate of Heaven, a Hawthorne, Nova York.

Obres.
Sarsuela.
 1927 Tierra de Venus ;
 1929 El Cafetal - llibret: Gustavo Snchez Galarraga;
 1929 El Batey - llibret: Gustavo Snchez Galarraga;
 1930 Mara la O - llibret: Gustavo Snchez Galarraga;
 1932 Rosa la China - llibret: Gustavo Snchez Galarraga;
 1934 Julin el Gallo - llibret: Gustavo Snchez Galarraga;
 1935 Lola Cruz - llibret: Gustavo Snchez Galarraga;
 1937 Sor Ins - llibret: Antonio Castells i Francisco Meluz Otero;
 1941 Cuando la Habana era inglesa - llibret: Antonio Castells i Francisco Meluz Otero;
 1941 La plaza de la Catedral - llibret: Francisco Meluz Otero;
 Nia Rita o La Habana de 1830 (en collaboraci amb Eliseo Grenet) llibret: Antonio Castells i Aurelio Riancho;
 El Calesero;
 El Maizal;
 Canto Siboney;
 Damisela Encantadora;
 Diablos y Fantasias;
 El Amor del Guarachero;
 La Flor del Sitio;

 Msica cinematogrfica .
Under Cuban Skies, MGM (1931);
Free Soul, MGM (1931) ;
Susana Lenox, MGM (1931) ;
Pearl Harbor, MGM ;
La Cruz y La Espada, MGM ;
Always in My Heart, Warner Bros. (1942) ;
One More Tomorrow, Warner Bros. (1946) ;
Carnival in Costa Rica, 20th Century Fox (1947) ;
Maria La O (Pellcula Mexicana) ;
Adis, Buenos Aires (Pellcula Argentina) ;
La ltima Meloda (Pellcula Cubana);

Piano.
 Suite Andaluca;
 Crdova/Crdoba;
 Andaluza;
 Alhambra;
 Gitaneras;
 Guadalquivir;
 Malaguea;
 San Francisco El Grande;
 Ante El Escorial;
 Zambra Gitana;
 Aragonesa;
 Granada;
 Valencia Mora;
 Aragn;

Valsos.
  Si menor (Rococ);
  La bemoll;
  Apasionado;
  Crisantemo;
  Vals Azul;
  Maravilloso;
  Romntico;
  Potico;

Canons.
  Zapateo y Guajira;
  Rapsodia Negra;
  Canto del Guajiro;
  La Habanera;
 Tres miniaturas;
 Polichinela;
 Bell Flower;
 Cajita de msica;
 Mazurka en glissado;
 Preludio en la noche;
 Diario de un nio;
 Yumur;
 Zenaida;
 Benilde;
  No me olvides;
  Melancola;
  Orqudeas;
  La primera en la frente;
  La Comparsa;
  El tanguito de mam (tambin llamada A la antigua);
  La danza interrumpida;
  La mulata;
  Arabesque;
  Ella y yo;
  La Cardenense;
  Al fin te vi;
  Impromptu;
  Los Minstrels;
  Gonzalo, no bailes ms!
  Que risa me da!  Mi abuela bailaba as;
  No hables ms!
  No puedo contigo;
  Echate pa'll Mara!
  Ah viene el chino;
  Por qu te vas?
  Lola est de fiesta;
  En tres por cuatro;
  Danza Lucum;
  Y la negra bailaba!
  La conga de medianoche;
  Danza de los igos;
  Yo soy as;
  Pensaba en ti;
  Dame tu amor;
  Amorosa;
  Mis tristezas;
  Como baila el mueco;
  Futurista;
  Burlesca;
  Mientras yo coma maullaba el gato;
  La 32;
 Y sigue la lloviznita!
  El miriaque;
 Eres t el amor;
 Andar ;
 Muequita;
 T sers;
 Negrita;
 Aqu est;
 Melancola;
 Lloraba en sueos;
 Negra Merc;
 La negra Lucum;

 Enllaos externs .
Lecuona, el Genio y su msica ;
Ernesto Lecuona;
Biografia ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117590" title="Thermoproteus" nonfiltered="3124" processed="3115" dbindex="48351">

Thermoproteus s un gnere d'arqueobacteris. Aquests procariotes sn termfils dependents de sulfurs emparentats amb els gneres Sulfolobus, Pyrodictium i Desulfurococcus. Sn auttrofs i poden crixer a termperatures de ms de 95 graus centgrads.

Com el gnere Thermophilum, els Thermoproteus sn formes bacillars que viuen en manantials calents i normalment cids. Medeixen un 0,5 m de dimetre i una longitud d'entre 1-2  m fins a 80  m.

Sn bacteris anaerobis estrictes molt sensibles a l'oxigen, a diferncia de la majoria d'hipertermfils.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117602" title="Picrophilus" nonfiltered="3125" processed="3116" dbindex="48352">

El gnere Picrophilus s un gnere d'acidfils extrems del flum dels Euryarchaeota consistent en dues espcies: P. oshimae i P. torridus. Aquests microbis sn els organismes ms acidoflics coneguts fins a l'actualitat, amb l'habilitat de sobreviure a pH -0.06. Sn acidfils olbigats i no sn capaos de mantenir la seva integritat de membrana a pH ms elevat de 4. Tot i estar filogenticament relacionat amb altres organismes dels Thermoplasmata, a diferncia dels Thermoplasma i Ferroplasma Picrophilus cont una paret cellular S-layer.

Referncia.

 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117604" title="Dennis Gabor" nonfiltered="3126" processed="3117" dbindex="48353">

Dennis Gabor (en hongars: Gbor Dnes) ( Budapest, Hongria 1900 - Londres, Regne Unit 1979 ) fou un professor universitari i fsic hongars guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1971 pel descobriment de l'holografia.

Biografia.
Va nixer el 5 de juny de 1900 a la ciutat de Budapest, en aquells moments formant part de l'Imperi austrohongars i que avui dia s la capital d'Hongria. Estudi fsica entre les universitats de Budapest i Berln, doctorant-se l'any 1927 amb una tesi doctoral sobre els raigs catdics. 

El 1933 va fugir de l'Alemanya nazi establint-se al Regne Unit, on va treballar en el departament de desenvolupament de la British Thomson-Houston Company a Rugby, situada al comtat de Warwickshire. L'any 1948 va ingressar al Imperial College de Londres i el 1958 va accedir a una plaa de professor de fsica aplicada, que ocup fins la seva jubilaci l'any 1967. 

Gabor mor el 9 de febrer de 1979 a la ciutat de Londres, ciutat on havia fixat la seva residncia.

Recerca cientfica.
Desprs d'iniciar les seves investigacions en el mn de l'ptica amb treballs sobre l'oscilloscopi i el tub de raigs catdics, el 1947 va inventar un sistema fotgrfic anomenat holografia. Aquest sistema consistia en crear imatges sobre suport pla que per illusi ptica semblen ser tridimensionals, per la seva comercialitzaci i xit no fou efectiu fins la invenci l'any 1962 del lser, i la creaci del primer holograma l'any segent. Per la invenci de l'holografia, un gran avan tecnolgic en el mn de la fotografia, el 1971 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica. 

Gabor tamb va investigar la manera en la qual es comuniquen i escolten els ssers humans. El resultat d'aquests treballs va ser la primera teoria de la sntesi granular, terme creat pel msic grec Iannis Xenakis. Fou l'introductor de l'anomenat concepte de Filtre de Gabor, una variant local de la Transformada de Fourier, molt utilitzada avui dia en el mn de les telecomunicacions i processament d'imatges. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1971;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117607" title="Don't Download This Song" nonfiltered="3127" processed="3118" dbindex="48354">
Don't Download This Son s el primer single del disc de "Weird Al" Yankovic Straight Outta Lynwood. Aquesta s una can que no en parodia cap altre, per s de l'estil "We Are the World" i d'altres canons de caritat similars . La can descriu  els riscs de la descrrega de msica on-line. Es pot descarregar des del MySpace de Weird i des de dontdownloadthissong.com.

Enllaos externs.
 http://www.dontdownloadthissong.com/ Descrrega i videoclip de Don't Download This Song.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117610" title="Opera seria" nonfiltered="3128" processed="3119" dbindex="48355">
L'Opera seria (pera seriosa) s un terme musical per determinar un gnere d'pera que va predominar a Europa aproximadament entre principis i finals del segle XVIII. En contraposici hi havia l'opera buffa  que, en part, es va derivar de la Commedia dell'arte.

Va nixer amb la reforma d'Alessandro Scarlatti que elimin els personatges cmics per tal de donar ms dignitat a l'argument, el qual es torna extremadament rgid i convencional amb personatges mitolgics o histrics. Els temes eren grandiloqents i moralitzants, amb un final feli.

Els orgens tamb els trobem a Frana, grcies a les reformes de Lully (1632-1687), on ja havia sorgit tamb un moviment semblant per amb una orquestra ms densa, moltes vegades incorporant ballets, amb ries i recitatius ms curts i ms modestos, i amb cors ms freqents.

L'element essencial d'aquest tipus d'espectacle era l'ria da capo, amb una estructura molt clara en tres seccions. En la tercera part, el cantant podia afegir tot tipus d'ornamentacions a les que ja havia previst el compositor. En mig de cada ria, l'acci es desenvolupa a travs dels recitatius que provocaven que l'acci fos lenta i avorrida.

Autoretrat d'una societat aristocrtica  precisament s a Frana on l'pera reflecteix ms clarament el carcter i la societat dels seus dirigents , l opera seria es refugia en frmules literries i musicals esttiques. L'acci i els personatges no sn tan importants com el retrat de les actituds morals, on es reflecteixen l'tica i les actituds de la societat a la que van dirigides. Per la burgesia i el poble tenia uns altres ideals esttics i unes altres afeccions, i el resultat d'aquestes diferents tendncies s l'aparici d'un nou gnere, una frmula plena d'acci i flexibilitat: lopera bufa.

A finals del segle XVIII, Mozart fou un dels darrers autors importants amb Idomeneo, re di Creta (1781) i La clemenza di Tito (1791). A partir d'aquest moment deixa de ser un corrent predominant per passar a ser un tipus d'pera que s'utilitza al mateix temps que d'altres. Amb el Classicisme i sobretot amb Rossini, arriben importants innovacions: els concertants sn ms freqents i duren ms que en l'pera seriosa heretada del segle XVIII; se substitueix l'aridesa del recitatiu secco per recitatius ms curts en els quals l'orquestra recolza la veu i es barreja amb ella.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117612" title="Louis Eugne Flix Nel" nonfiltered="3129" processed="3120" dbindex="48356">

Louis Eugne Flix Nel ( Li, Frana 1904 - d. 2000 ) fou un fsic i professor universitari francs guardonat l'any 1970 amb el Premi Nobel de Fsica.

Biografia.
Va nixer el 22 de novembre de 1904 a la ciutat francesa de Li. El 1924 ingress a l'Escola Normal de Pars, doctorant-se en cincies fsiques l'any 1932 a la Universitat d'Estrasburg, on ser professor entre 1937 i 1945. Professor de la Facultat de Cincies de Grenoble entre 1945 i 1976, sera successivament Director del Laboratori de Proves Mecniques de l'Institut Politcnic de Grenoble entre 1942 i 1953, director del Laboratori d'Electrosttica i de Fsica del Metall de Grenoble entre 1946 i 1970 i finalment Director de Laboratori de Magnetisme de Grenoble entre 1971 i 1976.

Nel mor el 17 de novembre de l'any 2000.

Recerca cientfica.
Les seves contribucions a la fsica de l'estat slid han trobat usos tils nombrosos, particularment en el desenvolupament de la millora de les unitats de memria dels ordinadors. 

El 1930 va determinar l'existncia d'una nova forma de comportament magntic, l'antiferromagnetisme anomenat aix per oposici al ferromagnetisme. Demostr aix mateix com, a certa temperatura, actualment anomenada la temperatura de Nel, aquest comportament s'atura. Nel va precisar l'any 1947 que els materials tamb podrien existir materials que presentessin comportament ferrimagnestisme. D'altra banda, don una explicaci al magnetisme feble de certes roques, fent possible l'estudi de la histria del camp magntic terrestre. 

L'any 1970 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs sobre el ferromagnetisme, premi compartit per l'astrnom Hannes Alfvn el qual fou guardonat pels seus treballs relacionats amb el plasma

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1970;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117623" title="Estndard de Codificaci i Transmissi de Metadades" nonfiltered="3130" processed="3121" dbindex="48358">
Ms conegut a partir de les sigles angleses Metadata, Encoding and Transmission Standard (METS), aquest estndard ens descriu un esquema per a codificar metadades referents a objectes de biblioteques digitals utilitzant el llenguatge XML del World Wide Web Consortium. Aquest estndard es gestiona i es mant des de la Network Development and MARC Standards Office de la Library of Congress (Washington) i s una iniciativa de la Federaci de Biblioteques digitals.


 Introducci .
L'objectiu del METS s crear un document XML estndard per a la gesti d'objectes digitals.
Aquest document ha de descriure:

L'estructura jerrquica d'objectes dins d'una biblioteca digital .
Els noms i la localitzaci dels documents que componen aquests objectes .
Les metadades associades, metadades referents al catleg de la biblioteca i referents a l'intercanvi d'aquests objectes entre catlegs (o entre catlegs i usuaris). ;

Depenent del seu s, un document METS es pot equiparar a un paquet d'entrega d'informaci (SIP), un paquet d'emmagatzematge d'informaci (AIP) o un paquet de difusi d'informaci (DIP) pertanyents al model de referncia plantejat per OAIS (Open Archival Information System - Sistema obert de classificaci d'informaci).


Biblioteques digitals Vs Biblioteques fsiques.

El manteniment d'una biblioteca d'objectes digitals requereix el manteniment de metadades referents a aquests objectes. s molt ms complex gestionar objectes digitals que colleccions fsiques impreses, principalment perqu una biblioteca digital ser molt ms extensa. Les metadades necessries pel manteniment  i utilitzaci correcte dels objectes digitals seran doncs diferents i ms extenses. 

 En una biblioteca fsica, trobem metadades del tipus descriptiu que refereixen a un llibre i a la collecci a la qual pertany per no es necessiten metadades estructurals ja que les pgines d'un llibre fsic no es desenganxaran del conjunt al que pertanyen, els usuaris dels llibres tampoc es queixaran si el llibre ha estat imprs en una impremta o en una altra, la informaci ser igualment intellegible. ;

 En el cas d'una biblioteca digital la cosa canvia. Sense metadades estructurals referents a l'estructura de l'objecte, la informaci d'una sola pgina o arxius de text perden tot el sentit. De la mateixa manera, sense metadades de tipus tcnic referents al procs de digitalitzaci emprat, l'usuari podria arribar a dubtar de fins a quin nivell la versi digital del document reflecteix l'original. Tamb de cara a gesti interna, una biblioteca ha de tenir accs a unes metadades del tipus tcnic apropiades, per tal d'actualitzar material  i assegurar-ne la durabilitat dels recursos ms valuosos.

Caracterstiques d'un document METS.
A qualsevol document METS se li pot atribuir els segents trets:
 Es tracta d'un estndard obert (no propietarietat);
 Desenvolupat per la comunitat de biblioteques;
 Relativament senzill;
 Extensible;
 Modular;



Parts d un document METS.
 Capalera:  Cont metadades que descriuen el propi document METS, inclou informaci sobre el creador, editor, etc.
 Metadades Descriptives: En aquest apartat s indica (s apunta) on es troben les metadades descriptives externes al document METS. Pot ser que el propi document contingui metadades descriptives, en aquest cas tamb s inclouran en aquest apartat.
 Metadades Administratives:  Aquesta part ens proporciona informaci referent a com els documents han estat creats i emmagatzemats, drets de propietat intellectual, metadades amb informaci sobre la font original de l objecte, d on deriva l objecte digital  i informaci sobre la procedncia dels arxius compresos a la biblioteca digital (p.ex, arxiu mestre/derivatiu).  Com en el cas de les metadades descriptives, les metadades administratives poden ser externes o codificades internament en el document.
 Secci d arxius: En aquest apartat es llisten tots els arxius que tenen contingut referent a versions electrniques de l objecte digital. Els elements  son agrupats en elements .
 Mapa Estructural:  Aquest apartat s el nucli del document METS. Descriu una estructura jerrquica per l objecte de la biblioteca digital i enllaa els elements d aquesta estructura amb els arxius que contenen les metadades pertanyents a cada element.
 Enllaos estructurals:  Aquest apartat permet als creadors del document METS  arxivar hiperenllaos  dirigits als nusos del mapa estructural. ;
 Comportament:  L apartat de comportament s utilitza  per associar comportaments executables amb el contingut de l objecte METS. Cada comportament t un element que identifica un mdul de codi executable que implementa i executa els comportaments definits d una manera abstracte per la interfcie de definici.

Perfils METS.
Un perfil METS pretn descriure una classe de document METS amb el detall suficient per proporcionar tant a l'autor del document com al programador les pautes necessries per crear i processar documents METS amb unes caracterstiques particulars.

Un perfil METS s un document XML. El perfil descriu els requeriments que un document METS ha de satisfer. Un perfil METS suficientment especificat pot ser considerat un estndard de dades.

Perfils METS en s.
 Partitura Musical;
 Material d'impressi (llibres, trptics, etc);
 Manuscrit musical;
 Acte enregistrat (udio o vdeo);
 Document PDF;
 Fotografia;
 Compact Disc;
 Collecci;

Enllaos d'inters.
Network Development and MARC Standards Office ;
Library of Congress ;
Digital Library Federation ;
Web oficial de METS ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117626" title="Literatura afrikaans" nonfiltered="3131" processed="3122" dbindex="48359">
La Literatura afrikaans s la literatura feta a Sud-frica en afrikaans, una variant del neerlands parlada per part dels colons blancs de Sud-frica i per la major part dels coloured.

En el segle XVIII noms s escriviren alguns diaris de colons i voortrekkers en neerlands standart. De la boerentaal (llengua dels pagesos), primer nom que li donaren a l afrikaans, era considerada una parla hbrida i ruda i els primers texts no aparegueren fins el 1825; el 1832 i el 1844 es van escriure alguns texts en hotentot-afrikaans per tal de fer riure, i tamb alguns kommando verse, poesia patritica de guerra. L s de l afrikaans en literatura s estren el 1832 quan C. E. Boniface va estrenar De temperantisten, pea en neerlands per on els negres parlaven afrikaans.

El 1872 Arnoldus Panevis (1832-1884) va proposar per primer cop traduir la Bblia a l afrikaans, una novetat per als calvinistes. Amb aquesta finaltiat es fundaria la Genootskap van Regte Afrikaners (Societat dels veritables afrikaners), dirigida pel  pastor Jacobus Stephanus du Toit (1847-1911) fundador el 1875 el diari De Afrikaanse Patriot, portantveu de la societat.

El 1896 es reun a Die Paarl un Afrikaanse Taal Kongres (Conferncia lingstica afrikaner), on Panevis i du Toit uniren forces i es form la primera generaci d autors en afrikaans, en la qual destacarien el mateix du Toit,, autor de la novella Magreta Prinsloo, of liifde getrou tot in di dood (Margreta Prinsloo, o l amor fidel fins a la mort, 1896),  els narradors Casparus Petrus Hoogenhout (1843-1922), Jan Lion Cachet (1838-1922) amb Sewe duiwels en wat hullegedoen het (Els set diables i que hi podem fer, 1907), el president boer Frans Willem Reitz (1844-1934), Christian de Wet i Melt J. Brink (1842-1925). Ms tard destacaren J. F. Oordt d'Arbez (1856-1918), J. H. Hofmeyr de Waal (1871-1937), J. G. Engela (1862-?), G. R. Von Wielligh (1859-1932) i J. Lub (1868-1926), narradors d escs valor literari, i el poeta H. H. Joubert (1874-?).

El 1906 es va crear a El Cap l Afrikaanse Taalgenotskap (Societat Lingstica Afrikaner), per Gustav Schoeman Preller (1875-1943), qui el 1908 patrocinar la Zuid Afrikaanse Akademie. Els seus esforos combinats aconseguiren que l afrikaans fos escollit com a voortaal per l ensenyament a les escoles elementals i mitjanes, i com a assignatura a les universitats. Aix el 1914 es crearia l Afrikaanse Akademy, que el 1925 public un Diccionari de la Llengua Afrikaner.

El 1916 es va crear l Afrikaanse Studentenbond (Lliga d Estudiants Afrikaners, ASB), que fomentar l inici de la traducci de la bblia a l afrikaans, de manera que el 1922 traduirien els Evangelis (dels quals en van vendre 70.000 exemplars el 1929) i el 1937 el saltiri. El 1929 es cre tamb la Federasie van Afrikaanse Kulturvereniging (Federaci de Societats Culturals Afrikaners) per coordinar les reivindicacions lingstiques. Aix apareixen els primers autors de certa qualitat literria, com els poetes Jan Franois Elias Celliers (1865-1940) amb Die vlakte (La planura, 1908) i Martjie (1911) sobre la vida d una boeredogter (filla de boer), Christian Frederick Louis Leitpold (1880-1947) amb Oom Gert vertel en ander digte (L oncle Gert i altres histries, 1911), Eugene Nielen Marais (1871-1936), amb Winternag (Nit d hivern, 1905), Cornelius Jakob Langenhoven (1873-1932) autor de l himne sudafric Die stem van Suid Afrika (La veu de Sudfrica), i Jakob Danil du Toit Totius (1877-1953) fill de Jacobus Sebastian, amb els psalms Uit donker Afrika (La negra frica) on s ensala l ossewa (carro de bous dels colons); el narrador Jochim van Bruggen (1887-1957), amb la trilogia Ampie (1924-1942) i Daniel Franois Malherbe (1881-1969). Altres autors menors foren Joubert Reitz (1880-1919), fill del president boer, el narrador Gordon Tomlinson (1889-?), el satric Reenes J. Van Reenen (1884-1935), E. De Roubaix (1880-?), el folklorista J. H. Kruger (1878-?), Dirk Mostert (1897-?), I. W. Van der Merwe Boerneef (1897-?), Johannes Friederich Wilhelm Grosskopf (1885-1943) i D. J. Goetzee.

En el segle XX han proliferat les revistes literries en afrikaner, com Die Huisgenoot (El company de casa, 1916), Tydskrif vir Wetenskap en Kuns (Revista de Cincies i d Arts, Bloemfontein 1922), Die Brandwag (La gurdia del foc) a Pretria (1910-1922) i Johannesburg (1937), Die Nuwe Brandwag a Pretria (1939-1933), Ons Tydskrif (La nostra revista, 1933-1937) a Pretria, Ons Eie Boek (El nostre llibre, 1935) a El Cap, Naweek (Els ltims dies de la setmana, 1940), Jaarboek van Die Afrikaanse Skrywerskring (Almanac dels Escriptors afrikaners, 1936-1950) a Johannesburg i Tydskrif vir Letterkunde (1951) a Johannesburg.

Durant els anys trenta aparegu la primera generaci literria de pes, coneguts com a dertigers (dels anys trenta), aglutinats al voltant de la revista Standpunte (Punts de vista), creada el 1945 per W. E. G. Louw. Els principals representants del corrent foren el poeta Izaak David du Plessis (1900-) amb Stryd (Lluita, 1935); el poeta ms representatiu Nicolaas Petrus van Wyk Louw (1906-1970) amb Alleenspraak (Solliloqui, 1935), el seu germ Willem Ewart Gladstone Louw (1913-1979)  autor dels poemes Die ryke dwaas (La riquesa del foll, 1934), Christian Mauritius van der Heever (1902-1957) amb les novelles Droogte (Sequetat, 1930) i Laat vrugte (Fruites tardvoles, 1939); Hettie Smith (1908-1973); Dirk Johannes Opperman (1914-1985) amb els drames Periandros van Korinthe (1956) i Heilige beeste (Bsties sagrades, 1943), Elizabeth Eybers (1915) i Uys Krige (1910-1987), amb el poemes Rooidag (Dia roig, 1940) i Die wit muur (El mur blanc, 1940).

Entre els autors menors d aquella poca destaquien Andries Gerhardus Visser (1878-1929), J. Van Melle (1887-1945), Leon Mar (1889-?), Abraham Jacobus Kootjie van der Heever, Marie Linde, Abraham Hendrick Jonker (1905-?); Andries Albertus Pienaar Sangiro (1894-1979) creador del gnere dierverhaal (contes amb protagonistes animals), com Diamant koors (Febre de diamants, 1926), Simba (1947), Op safari (1925), continuat pels germans S. Bormin Hobson (1888-?) i George Carey Hobson (1890-1945);  Cristoffel Hermannus Khn Mikro (1903-1968) qui analitza els kleurning (homes de color) a les novelles Tooings (1934), Pelgrims (1935), Oeslande (Terres frtils, 1938) i Huurlinge (Mercenaris, 1940); Marie Rothman,  els poetes A. D. Keet (1888-?), Frans Toon van der Heever (1894-1956); J. R. L. Van Bruggen Kleinjan (1895), S. Ignatius Mocke (1912), T. J. Haarhoff (1892-?); Henry Allan Fagan (1889), Willem J. Du Plooy Erlank Eitemal (1901-?); Pierre de Villiers Pienaar (1904),  Holmer Johanssen (1915); Gottfred Heinrich Franz (1896-1956); l assagista H. A. Mulder Willem Hessels i Theo Wassenaar (1892-) amb la traducci Edipos koning (1938).

El 1950-1960 es va publicar el Diccionari Afrikaans en quatre toms, i d en del 1060 aparegu una nova generaci d escriptors, anomenats sestigers (dels anys seixanta) entre els quals destacaren Breyten Breytenbach (1939), el poeta ms universal en afrikaner, amb Katastrofes (1964), Om te vlieg (1966), Kovevuur (Ganagrena, 1966), Voet skryf (Postdata, 1977), Seisoen in die paradys (Estaci al parads, 1982), per es cas amb una vietnamita, des dels vuitanta resideix exiliat a Pars, i ha deixat d escriure en afrikaans com a protesta per la poltica de l apartheid; Andr Brink (1935) novellista influt per Jean-Paul Sartre i Albert Camus, amb Die ambassadeur (L ambaixador, 1964), Kennis van die aand (Coneixena de la nit, 1974), i  n Droe wit seissoen (Una rida estaci blanca, 1979); Jan Rabi (1920-2001) amb Ons die fifgod (Nosaltres, l dol, 1958) novella antiracista; Etienne Leroux (1922-1989) amb Sewe dae by die Silbersteins (Set dies als Silbersteins, 1962), Karel Schoeman (1939),  Wilma Stockenstrom (1933); Sarel Jacob Pretorius (1917), Elsa Joubert (1922); Willem Abraham de Klerk (1917-?) i Franois Alwyn Venter (1916-1997) amb Swart pelgrim.

Altres autors destacats sn Adam Small (1936), Olga Kirsch (1924) amb Die seklig (El far, 1944) i Murie van die hart (Muralles del cor, 1948), Bertho Smith (1924), Ingrid Jonker (1933-1965), Sheila Cussons (1922-2004), Antjie Krog (1952), P. J. Haasbroek (1943) i B. Gilliland (1938-1962). Entre els darrers valors hi podem trobar Louisa Erasmus, autora de Duet van harstog (Duet de passi, 1995), primera novella ertica en afrikaans.  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117628" title="Sheila Cussons" nonfiltered="3132" processed="3123" dbindex="48360">
Sheila Cussons (1922-2004) fou una poetessa sudafricana en llengua afrikaans.

Estudi arts a la Universitat de Pietermaritzburg, on fou deixeble de Diederik Johannes Opperman i es dedic a la poesia. Ms tard marx a Amsterdam amb el seu primer marit. Es cas en segones npcies amb l'empresari catal Joan Saladrigas, amb qui va tenir el tamb empresari Jordi Saladrigas-Cussons; va viure a Barcelona fins el 1982 i tradu de l espanyol a l afrikaans. Ha rebut nombrosos premis literaris en llengua afrikaans i el 2002 la Universitat de Stellenbosch li va fer una retrospectiva.

 Obres . 
 Stiebeuel (1946);
 Die Swart Kombuis (1978);
 Verf en vlam (1979);
 Die skitterende wond ;
 Die sagte sprong ;
 Die somerjood (1980) ;
 Die woedende brood (1981);
 Verwikkelde lyn (1983) ;
 Gestaltes 1947 (1982) ;
 Membraan (1984);
 Die heilige modder (1988);
 Die knetterende woord (1991) ;
  n Engel deur my kop (1997) ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117630" title="Dirk Johannes Opperman" nonfiltered="3133" processed="3124" dbindex="48361">
Dirk Johannes Opperman (Dundee, Natal 1914-1985) fou un dels ms coneguts poetes sudafricans en llengua afrikaans.
Fou professor a Pietermaritzburg i Johannesburg, i ms tard a la Universitat de Stellenbosch del 1960 al 1985. Collabor a les revistes Die Huisgenoot i Standpunte. Autor dels drames i poesia guanyadora de diversos premis.

 Obres .
 Negester oor Ninev (Nou estrelles sobre Niniveh, 1947);
 Joernaal van Jorik (El viatge de Jorik, 1949);
 Engel uit die klip  (L'ngel de la pedra, 1948);
 Blom en baaierd (Flor i caos, 1948);
 Periandros van Korinthe (1956);
 Groot verseboke (Gran llibre de versos, 1951);
 Heilige beeste (Bsties sagrades, 1943);
 Komas uitin bamboesstok (1949) ;
 Drie-Eeue Stigting (Fundaci Tres Segles, 1956);
 Volvry (Foragitat, 1968);
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117632" title="Breyten Breytenbach" nonfiltered="3134" processed="3125" dbindex="48362">
Breyten Breytenbach (Bonnievale, Cap Occidental 1939) s un escriptor  sudafric  en llengua afrikaans i anglesa.
De jove es cas amb una dona vietnamita de nacionalitat francesa, ra per la qual viol la  Prohibition of Mixed Marriages Act de 1950 i hagu de marxar a l'exili. 

Ha estat un actiu lluitador antiapartheid. A Pars s'un a l'organitzaci Okhela, formada per exiliats que lluitaven contra el racisme a Sud-frica. L'any 1975 fou detingut en entrar clandestinament al seu pas i, acusat d'activitats terroristes, fou condemnat a nou anys de pres. L'any 1983 fou alliberat degut a les fortes pressions internacionals i s'exili a Frana, on obtingu la ciutadania honorria. Hom el considera el ms gran poeta viu en llengua afrikaans, per per raons poltiques ha decidit de renunciar a la seva llengua, i el seu llibre ms fams, True Confessions of an Albino Terrorist (Les veritables confessions d'un terrorista alb, 1985), on explica amb una barreja de cruesa i lirisme les seves experincies a la pres, ha estat escrit en angls.  

Poesia .
 Die ysterkoei moet sweet (La vaca d'acer pot suar), 1964;
 Die huis van die dowe (La casa de la sordera), 1967;
 Kouevuur (Gangrena),  1969;
 Lotus 1970;
 Oorblyfsels (Els records), 1970;
 Skryt. Om `n sinkende skip blou te verf (Scrit. Pintant de blau un vaixell que s'enfonsa), 1972;
 Met ander woorde (En altres paraules), 1973;
 Voetskrif (A peu de lletra), 1976;
 Sinking Ship Blues, Toronto 1977;
 And Death White as Words. An Anthology, London, 1978;
 In Africa even the flies are happy, London, 1978;
 Blomskryf (Poesia floral), 1979;
 Eklips '1983;
 Buffalo Bill 1984;
 Lewendood (Morts vivents), 1985;
 Judas Eye, London - New York, 1989;
 Soos die so (Aix com), 1990;
 Nege landskappe van ons tye bemaak aan `n beminde (Nou fugues dels nostres temps a causa de l'amor), 1993;
 Die hand vol vere (El grapat de plomes), 1995;
 The Remains. An Elegy, 1997;
 Papierblom (Flor de paper), 1998;
 Lady One, Cape Town, 2000  ;
 Ysterkoei-blues (Blues de la vaca d'acer), 2001;
 Lady One: Of Love and other Poems, New York, 2002;

Prosa .
 Katastrofes 1964  (contes);
 Om te vlie (Volant, 1971) (Novella);
 De boom achter de maan (Els tres enfront de la lluna, 1974) (contes);
 The Anthill Bloats   (Die miernes swell op  ), Emmarentia, 1980 (narracions);
 Een seizoen in het paradijs (Una sessi al parads, 1980) (Novella);
 Mouroir: Mirror Notes of a Novel, London - New York, 1983;
 The True Confessions of an Albino Terrorist, London - New York, 1983;
 Spiegeldood, (Mirall de la mort, 1984) (narracions);
 End Papers,  1985 (assaigs);
 Memory of Snow and of Dust,  1987 (Novella);
 Book. Part One (Boek. Deel een), Emmarentia, 1987 (assaigs);
 All One Horse. Fiction and Images  1989;
 Sweet Heart (Hart-Lam), 1991 (assaigs);
 Return to Paradise. An African journal   1992 ;
 The Memory of Birds in Times of Revolution 1996 (assaigs);
 Dog Heart. A travel memoir, 1998;
 Word Work (Woordwerk)  1999;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117633" title="Cabell d'ngel" nonfiltered="3135" processed="3126" dbindex="48363">
El cabell d'ngel s el producte resultant de la cocci de la polpa de la carbassa (Curcubita moschata) amb sucre. Moltes vegades durant la seva elaboraci es condimenta amb canyella i/o llimona per donar-li ms bon gust i aroma. Aquest dol que es podria considerar com a  confitura de carbassa , s utilitza tpicament per a farcir pastissos, casquetes i tortells.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117634" title="Elizabeth Eybers" nonfiltered="3136" processed="3127" dbindex="48364">
Elizabeth Eybers (Klerksdorp, Transvaal 1915) s una escriptora sudafricana considerada la primera poetessa en llengua afrikaans. Era filla d'un Nederduits-Hervormde (pastor de l'Esglsia Reformada Holandesa) i es llicenci en lletres a la Universitat de Witwatersrand. Treball com a periodista i el 1937 es cas amb l'empreari Albert Wessels. La seva obra ha tingut ress tamb a Holanda, on hi resideix des que es divorci el 1961. 
 Obres .
 Belydenis in die Skemering (Confessi en el crepuscle, 1936);
 Die stil avontuur (L'aventura silenciosa, 1939), de carcter intimista, fou la seva primera obra important. ;
 Die ander dors (L'altra set, 1946);
 Tussensang (Interludi, 1950);
 Neerslag (Precipitaci, 1958);
 Balans (Balan 1963);
 Kruis of Munt (Cap o cua, 1973) ;
 Bestand (Residu, 1982) ;
 Versamelde Gedigte (Poemes reunits, 1990) ;
 Tydverdryf/Pastime (1996);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117636" title="Uys Krige" nonfiltered="3137" processed="3128" dbindex="48365">
Uys Krige (Bonteboksloof, Cap Occidental, 1910-Hermanus, Cap Occidental, 1987) fou un escriptor i poeta sudafric en llengua afrikaans.
Es llicenci a la Universitat de Stellenbosch i el 1931-1935 va viure a Frana i Espanya. Lluit en el bndol republic a la guerra civil espanyola i com a corresponsal a la Segona Guerra Mundial, on fou capturat pels nazis el 1941 i pass uns anys en un camp de presoners. Tradu a l afrikaans William Shakespeare, Federico Garca Lorca, Lope de Vega, Pablo Neruda, Franois Villon, Charles Baudelaire i Paul luard. 
 Obres .
 Sol y sombra (1936);
 Rooidag (Dia roig, 1940);
 Die wit muur (El mur blanc, 1940);
 Die palmboom (La palmera, 1940);
 Hart sonder hawe (Cor sense port, 1949);
 Ver in die wreld (Lluny en el mn, 1951);
 Oorlogsgedigte, Die grove king (1956);
 Belydonis in die skemering (Confessions al crepuscle, 1936) ;
 Die vrou (La senyora, 1945);
 Sout van die aarde (Sal de la terra, 1961);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117638" title="Germans Livonians de l'Espasa" nonfiltered="3138" processed="3129" dbindex="48366">


Els Germans Livonians de l Espasa (en llat Fratres militiae Christi, literalment la "Fraternitat de l'Exrcit de Crist"), tamb coneguts com a Cavallers de Crist, Germans de l'Espasa, Cavallers Portaespases  o Milcia de Crist de Livnia, foren un orde militar fundat el 1202 per Albert von Buxhoeveden, bisbe de Riga (prncep-bisbe de Livnia), i compost per monjos guerrers alemanys (de Livnia). Estava basat primordialment en els estatuts dels Cavallers Templers.



Des de la seva fundaci, l'orde solia ignorar el seu suposat vassallatge al bisbat. En 1218 el bisbe va demanar al rei Valdemar II de Dinamarca suport contra l'orde, per Valdemar II va concertar un acord amb la Germandat i va aprofitar per a conquistar el nord d'Estnia.

Les casernes de l'Orde es trobaven a Viljandi (Fellin), en l'actual Estnia, on les muralles del castell encara segueixen dempeus. Altres places fortes incloen: Cesis (Wenden), Sigulda (Segewold) i Aizkraukle (Ascheraden). Els comandants de: Viljandi (Fellin), Kuldiga (Goldingen), Aluksne (Marienburg), Tallinn (Reval) i el batlle de Paide (Weissenstein) pertanyien al consell de cinc membres del Mestre de l'Orde.

Mestres de l Orde.
 Wenno (von Rohrbach?) 1204 1209;
 Volquin (von Naumburg?) 1209 1236;

 Mestres de Livnia (Orde Teutnic).
 Hermann Balk 1237 1238;
 Dietrich von Grningen 1238 1242 ;
 Dietrich von Grningen 1244 1246 ;
 Andreas von Stierland 1248 1253;
 Anno von Sangershausen 1253 1256;
 Burchard von Hornhausen 1256 1260;
 Werner von Breithausen 1261 1263;
 Konrad von Mandern 1263 1266;
 Otto von Lutterberg 1266 1270;
 Walther von Nortecken 1270 1273;
 Ernst von Rassburg 1273 1279;
 Konrad von Feuchtwangen 1279 1281;
 Wilken von Endorp 1281 1287;
 Konrad von Herzogenstein 1288 1290;
 Halt von Hohembach  1293;
 Heinrich von Dinkelaghe 1295 1296;
 Bruno 1296 1298;
 Gottfried von Rogga 1298 1307;
 Conrad von Jocke 1309 1322;
 Johannes Ungenade 1322 1324;
 Reimar Hane 1324 1328;
 Everhard von Monheim 1328 1340;
 Burchard von Dreileben 1340 1345;
 Goswin von Hercke 1345 1359;
 Arnold von Vietinghof 1359 1364;
 Wilhelm von Vrymersheim 1364 1385;
 R. von Eltz 1385 1389;
 Wennemar Hasenkamp von Brggeneye 1389 1401;
 Konrad von Vietinghof 1401 1413;
 Diderick Tork 1413 1415;
 Siegfried Lander von Spanheim 1415 1424;
 Zisse von Rutenberg 1424 1433;
 Franco Kerskorff 1433 1435;
 Heinrich von Bockenvorde 1435 1437;
 H. Vinke von Overbergen 1438 1450;
 Johann Osthoff von Mengede 1450 1469;
 Johann Wolthuss von Herse 1470 1471;
 Bernd von der Borch 1471 1483;
 Johann Fridach von Loringhofe 1483 1494;
 Wolter von Plettenberg 1494 1535;
 Hermann Hasenkamp von Brggeneye 1535 1549;
 Johann von der Recke 1549 1551;
 Heinrich von Galen 1551 1557;
 Johann Wilhelm von Frstenberg 1557 1559;
 Godert (Gotthard) Kettler 1559 1561;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117639" title="Livnia" nonfiltered="3139" processed="3130" dbindex="48367">

Livnia (let: Livonija; estnia: Liivimaa; alemany: Livland; suec: Livland; polons: Inflanty; rus:           o Lifljandija; litu livonija) s un territori histric que va ser l'rea habitat pels livonis, per en l edat mitjana designava un territori molt ms extens controlat per l Orde de Livnia en les costes orientals del Mar Bltic en les actuals Letnia i Estnia. Les seves fronteres sn el Golf de Riga i el Golf de Finlndia en el nord-este, el llac Pepsi i Rssia a l'est, i Litunia al sud.
 
 Histria .
En comenar el segle XII Livnia era un rea de l'extensi econmica i poltica dels danesos i alemanys, particularment per la Lliga Hansetica i l Orde del Cster. Al voltant de 1160 comerciants de hansetics de Lbeck van establir-hi una base en el lloc futur de Riga. La Crnica d'Enric de Livnia del 1220 explica de primera m de la cristianitzaci de Livnia, concedida com a un feu pel Hohenstaufen rei d'Alemanya Felip de Subia a Albert von Buxhoeveden, nebot de l  Arquebisbe de Bremen, que va navegar amb un comboi de naus omplertes dels croats armats. Riga fou fundada en 1201, hi construren una catedral, i es va convertir en la seu del Prncep-bisbe de Livnia.

Aix, d en del segle XIII Livonia es va convertir en la (confederaci Livnia) de les terres governades per l Orde Livnia (fundada per Albert en 1202, qui la va unir amb l Orde Teutnica a Prssia (1237) i els territoris espirituals incloent l Arquebisbat de Riga i el bisbat de Curlndia, sel-Wiek, i Dorpat, on l alemany Hermann von Albert es va establir com a prncep-bisbe. La conquesta de Livnia pels alemanys es descriu en la Crnica rimada livona. En 1561 durant Guerra Livona, Livnia va caure en la Mancomunitat poloneso-lituana, per el control polons no fou reconegut per l Imperi Rus fins el 1582 . L'organitzaci de Livonia en la Mancomunitat el 1598 era
 
 Voivodat de Wenden (wojewdztwo wende skie, Cesis / Wenden) ;
 Voivodat de Dorpat (wojewdztwo dorpackie, Tartu / Dorpat) ;
 Voivodat de Parnawa (wojewdztwo parnawskie, Prnu / Pernau / Parnawa) ;

Sucia obtingu el control sobre les regions letones, estonies i centrals del nord de Livnia, incloent Riga, desprs de lluitar en Guerres Poloneso-Sueques durant els anys 1620, i incorporant-li al regne suec com a domini de la Livnia sueca. 

La porci de Livnia restant en la Mancomunitat desprs del tractat d'Oliwa en 1660 fou coneguda com a Livnia polonesa, o Inflanty, i consistia principalment en la regi letona meridional o Latgale dintre del Voivodat de Livnia amb capital a Daugavpils, o Dyneburg. 
L Imperi rus va conquistar la Livnia sueca durant la Gran Guerra del Nord i adquir la provncia en el tractat de Nystad de 1721 . Rssia afeg al seu territori la Livonia Polonesa en 1772 durant les Particions de Polnia. 

Livnia romandr dintre de l'imperi rus fins al final de la Primera Guerra Mundial, quan va estar repartida entre els estats novament independents de Letnia i Estnia. En 1918-1920 els exrcits sovitic i alemany combatiren contra les tropes letones i estonianes pel control de Livnia, per les seves temptatives no van donar un grat resultat.

 Enllaos externs .

Deutsch-Baltische Ritterschaften in Livland, Kurland, Estland, Oesel;
Die Geschichte der Deutschen im Baltikum;
Die Livlndische Ritterschaft;
Joann Portantiuse Liivimaa kaart 1573. aastast;
Karten;
LETTLAND: GESCHICHTE;
;
Liivimaa kaart;
Livland;
Livonian History by Uldis Balodis;
Vana-Liivimaa riigid 1238-1346;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117641" title="Opera buffa" nonfiltered="3140" processed="3131" dbindex="48368">
L'opera buffa (pera cmica) s un gnere d'pera que es desenvolup a Npols en la primera part del segle XVIII, i que va estendre la seva popularitat a Roma i al nord d'Itlia.

Lopera buffa va sorgir com a resposta a les caracterstiques estilstiques (i excessos maliciosos) de l'estil d'opera seria. Pretenia transformar l'pera en un gnere ms proper a l'home del poble, en una diversi prdiga tamb per a reis i noblesa i on s'hi descrivia gent comuna amb problemes comuns.

Els carcters i les situacions cmiques, que normalment implicaven criats, havien estat una part de l'pera seriosa fins a primers del segle XVIII, quan l'pera cmica comenava a emergir com un gnere diferent. Al principi, les peres cmiques es componien de forma curta, per als descansos entre els actes de lopera seria. Es coneixia com a intermezzo, i fou el precursor de l'pera cmica de ple dret que es desenvoluparia a finals del mateix segle. La serva padrona de Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736), tot i sent un intermezzo encara es representa amb una certa regularitat avui, i proporciona un exemple excellent de l'embri d'aquest estil.

A part de Pergolesi, els primers compositors importants dopera buffa foren Nicola Logroscino, Baldassare Galuppi i Alessandro Scarlatti, tots ells es movien entre Npols i Vencia. A mitjans del segle XVIII havia adquirit un apogeu important i van comenar a incloure-hi tons sentimentals i a vegades incls derivant a comdies lacrimgenes que li donaren encara ms entitat. 

En l'pera en general, per en la cmica en particular, les rgides formes evolucionen cap a textos en els quals el pblic estava finalment capacitat per desxifrar les paraules que els cantants pronunciaven, la histria ms enll de la msica era intelligible. Comenava a acceptar-se el concepte de msica per a la mera diversi. S'utilitzava el llenguatge de la classe baixa, sovint en el dialecte local, i es retrataven caricatures que es trobaven sovint en la commedia dell'arte.

Poc a poc els dos gneres es van anar acostant. En l'pera cmica els personatges adquiriren ms categoria musical i interpretativa. Les ries en un principi eren curtes, per ja a finals de segle, junt amb l'aparici de peces collectives, s'allargaren afegint-hi una segona part ms rpida i rtmica, la cabaletta. Aqu el cantant podia improvisar per al seu llument.

Dues corts imperials es disputaven els millors compositors de l'poca. D'una part, la tsarina Caterina II de Rssia, amb Baldassare Galuppi, Tommaso Traetta, Niccol Piccini, Giovani Paisiello, Domenico Cimarosa i el valenci Vicent Martn i Soler. D'altra part, la cort vienesa amb Antonio Salieri, Giuseppe Bonno, Mozart, Carl Fitters von Dittersdorf, i tamb Martin i Soler.

La descripci d'aquest gnere s molt generalista, el tipus de comdia podia variar dins d'una variada gamma: des dIl barbiere di Siviglia de Rossini (1816) que era purament una comdia, fins a Le nozze di Figaro de Mozart (1786), que hi afegia drama i patetisme. El gnere declinava al segle XIX, i es considera sovint el Falstaff de Verdi (1893) com l'ltima opera buffa.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117644" title="Forn" nonfiltered="3141" processed="3132" dbindex="48369">

Un forn s un compartiment tancat que s'utilitza per a escalfar, coure o assecar. S'utilitza habitualment a la cuina i la cermica.

Cuina.
A la cuina, el forn convencional s un electrodomstic i s'utilitza per a fornejar, coure, escalfar o rostir menjar.  La llista d'aliments que es preparen d'aquesta manera inclou la carn, el peix, el pa, els pastissos i altres postres. En alguns pasos com l' ndia se solen usar abundantment i elaboren plats especials que es denominen al tandoori (al forn).

Altres usos.
A la indstria i l'artesania cermica s'utilitzen forns per coure, assecar i endurir l'argila.

Aix mateix, es fan servir diferents tipus de forns per a l'assecat de materials humits, com la fusta, la pintura sobre metalls, etc.

Altres tipus de forns s'utilitzen per a la cremaci.
El forn  de llenya ms antic d'Europa per a coure el pa es troba la localitat de Forcall, Pasos Catalans

Vegeu tamb.
Forn (d'abelles);
Tandoor;
Forn per fumar;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117647" title="Livonians" nonfiltered="3142" processed="3133" dbindex="48370">

Els livonians sn un poble que parla el livoni, una llengua urlica i que viuen a l'actual Letnia.

 Territori .
L'hbitat natural dels livonians ocupa una rea d'entre 60 i 100 kilmetres a la costa est de la badia de Livnia, a la desembocadura del riu Vina/Daugava, fins al territori estoni, limtrof amb Curlndia. Potser hi viuen uns 1.700 individus.  Segons la crnica d'Enric el Let del segle XIII, els livonians vivien a l'estuari del Vina, a Koiva/Gauya i Salatsi/Salaca. 

La seva regi autnoma, L vd R nda (Costa Livoniana), amb capital a Ir (Mazirbe), consta dels 12 llogarrets on hi viuen 186 livonians: Lz (Lzna), Piza (Mikeltornis), ra (Lielirbe), zkila (Jaunciems),  Skrg (Skrags), re/Irai/Ir/Mazirbe, Kostrg/Kuostrg/Kosrags, Snag(Saunags), Pitrg(Pitrags), Vaid (Vaide), Kuolka (Kolka) (53 livonis), i Mustanumm/Melnsils. Tamb n'hi ha 40 a Riga, 43 a Ventspils, 7 a Ladazi, 10 a Ugale i 4 a Jurmala.

 Poblaci . 
El poble livoni s'autonomena raandalist (habitants de la costa) o kalamied (pescadors), per desprs de la segona guerra mundial prefereixen la denominaci de liivdi, liibdi, liivnikad o livlist.  El nom de la seva llengua, randakeel  (idioma de la costa). El nom Livnia, livonicus, lyvones, Livoni o Lyvonia, procedent del llat, aparegu en el segle XIII.  

El nombre de livonians va en descens. El 1835, segons Koeppen, hi havia 2.074 livonians. Segons Wiedemann el 1860 n'hi havia 2.000 a Curlndia i 8 a Salatsi, potser uns 3.000 en 12 viles. A comenaments del segle XX noms n'hi havia 2.000 a Curlndia, que van baixar a 1.238 el 1925 (segons el cens let) i a 2.000 el 1939.

El 1948 eren entre 500 i 600, per el cens sovitic del 1959 noms en senyalava 200. Ja no els comptaren en el cens del 1970. Es creu que unes 35 persones podien parlar el livoni el 1990, 15 d'elles fluidament. Potser en sn uns 500 i tenen cert inters en recuperar la llengua. I segons Ulis Balodis, tamb n'hi ha uns 2.000 que viuen als EUA, tot i que consideren el livoni com a la seva llengua materna.

 Organitzaci poltica .
Des del 1991 compten amb una regi autnoma anomenada L vd R nda (Costa Livoniana), amb certa autonomia cultural, ja que est poc poblada i s un territori molt petit. No compten amb cap organitzaci poltica organitzada, per tenen un diputat al parlament let. Cada u d'agost celebren la diada nacional. El principal centre cultural, Livo Kultur Sidam, t la seva seu a Riga. Tamb hi persisteix la histrica L vd It (Uni Livoniana), i algunes organitzacions ms de caire folklric i cultural, que no pas poltic, ja que sn molt pocs.
 Histria .
 Origens i Edat Mitjana .

La primera menci escrita als livonians de Livnia data del segle XI, en la russa Crnica de Nstor (1113). Eren agricultors i pescadors, situats a la zona comercial important del riu Vina, de manera que tenien contactes amb Ojamaa (Gotland), la Kievan Rus i Finlndia, per especialment amb l'illa de Saaremaa.

A mitjans del segle XII els comerciants alemanys s'establiren al seu territori (l'actual Daugava en el 1180), i ja el 1186 encoratjaren una croada contra ells;  el 1201 el bisbe Albercht hi fund el bisbat de Riga.  El 1206 s'alaren contra els ocupadors, per foren venuts pels croats i sotmesos als ordes religiosos germnics, la qual cosa suposar la seva assimilaci gradual a les tribus letones. Aleshores potser eren uns 20.000 individus.

El primer text imprs en livoni es va fer el 1525, per el ms antic que es conserva s una oraci del 1789. I el 1846 l'acadmic suec Anders Jans Sjgren far la primera expedici antropolgica a Salacxa i Curlndia per documentar llur llengua i costums, de manera que el 1861 ell i Ferdinand Johann Wiedemann en van fer un diccionari. 

Unes poques famlies van romandre a Salatsi fins a finals del segle XIX, on es creu que el darrer va morir el 1868, per encara es mantenen traces de la seva estncia en la toponmia de Letnia. Des del 1863 es  van fer algunes gramtiques que els van permetre disposar d'un sistema ortogrfic i imprimir alguns diaris, i fins i tot alguns llibres a Londres. Es va traduir part dels evangelis.

 A la repblica de Letnia 1920-1940 .
Quan arrib la Primera Guerra Mundial el 1915, molts foren evaquats de Curlndia i en acabar la guerra no hi pogueren tornar; tot i aix, en restaren potser uns 1.500 individus. El 1920 els professors Lauri Kettunen i Oskar Loorits van fer una nova expedici antropolgica al seu territori. El 1923 demanaren per plebiscit al govern let organitzar-hi una parrquia tnica, per els ho prohibiren.  Tot i aix, la seva cultura va prosperar molt. Es fund un cor i una Societat Livoniana, que organitzava festivals de can a la costa.

Des del 1923, endems, el livoni es podia ensenyar opcionalment a les escoles, de manera que el mestre Mart Lepste es recorria el pas a cavall per ensenyar la llengua. El 2 d'abril del 1923 es va crear l'organitzaci folklrica-nacional Livd It (Uni dels Livonis), que el 18 de novembre ide la bandera livoniana. Aquest moviment nacional i cultural es va moure a tenir relacions amb Finlndia i Estnia. 

El 26 de gener del 1931 es van introduir els sermons religiosos en livoni a la seva parrquia. El 1935 un altre mestre livoni, P. Damberg, va compilar el primer quadern de lectura en livoni, mentre que el finlands L. Kettunen compos Livisches Wrterbuch mit grammatischer Einleitung i el diccionari livoni-alemany el 1938 i Oskar Loorits compilava creences i folklore a Liivi rahva usund. El 1930 la cinematogrfica Eesti Kultuurfilm va fer pellcules sobre els seus costums i vida. El 1939 es va obrir un Centre de la Comunitat Livoniana a Ire (Mazirbe), patrocinat pel poeta K. Stalte i la cantant Hilda Cerbach-Griva, i fins i tot el 1931-1939 editaren el mensual Livli.
 Ocupaci russa .
La Segona Guerra Mundial fou un trngol durssim per al poble livoni, i durant l'ocupaci sovitica tot el rastre de la vida cultural i econmica anterior fou esborrada violentament. Durant el conflicte molts foren evaquats cap a Sucia, i en tornar la seva vida va canviar drsticament, ja que els restringiren l'rea de pesca i tamb patiren deportacions a Sibria, com la resta de pobles bltics el 1949; noms en restaven uns 800. Tant Livd It com l'editorial livnica Liivlaste Liiv foren bandejades.

Tota la cultura tnica fou suprimida, la Societat Livoniana fou prohibida i el Centre de la Comunitat Livoniana fou expropiat. Fins i tot el 1950 es va aprovar la llei sovitica de zones frontereres que els va obligar a abandonar la seva ocupaci tradicional (la pesca) i emigrar a les ciutats.  Noms un livoni enregistrat com a tal vivia a l'rea de Kolka (costa de Curlndia) el 1989, i els grups de cant livonians noms podien establir el seu grup Livlist a Riga i Ventspils a comenaments del 1970. I l'agost del 1972 obriren un museu a Riga.

Tot i aix, l'etnleg estoni Paul Ariste visit la regi el 1949, quan noms vivien 800 persones en els 12 llogarrets. El 26 de novembre del 1988 van poder restablir a Letnia l'antiga Societat Cultural Livoniana Livd It i intentar refer el seu llenguatge.

El 4 de febrer del 1991 es va restablir el L vd R nda (Costa Livoniana) per preservar llurs costums, i des del 1994 compten tamb amb ms societats culturals, un diari en let i cinc associacions folklriques. Tamb tenen un representant al parlament let. El 5 d'agost del 1996 se celebr un festival de llengua livnia a la vila de Mazirbe, i malgrat que noms hi ha 10 parlants fluents, hi particip fora jovent.

 Enllaos externs .
;
;
;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117648" title="Dalla" nonfiltered="3143" processed="3134" dbindex="48371">
La dalla s una eina agrcola emprada principalment per tallar l'herba farratgera. 

Consisteix en un mnec llarg (fina a 170 cm) fet abans de  fusta i actualment tamb d'altres materials metlics o plstics i una lmina metllica menys corbada que la fal per molt  ms llarga, de fins 80 cm normalment.

Tamb necessita un altre petit mnec al mig del mnec llarg per poder  controlar l'operaci de dallar.

Per utilitzar-la la lmina metllica es disposa parallela a la superfcie a tallar.

s una eina rpida per perillosa, especialment si es treballa en equips de dalladors situats a prop.

La dalla no va aparixer a Europa fins els segles XII i XIII i va substituir la fal en alguns casos. Actualment la seva feina la fan mquines accionades amb motors. 

En la iconografia popular es presenten anb una dalla el Pare Temps, els Quatre genets de l'Apocalipsi i la Mort especialment en el cristianisme interpretada com a segadora d'nimes i vestida de negre amb una caputxa que no permet veure que en realitat s un esquelet.

En el Pas Basc i Cantbria la dalla constitueix un dels esports tradicionals concretament l'anomenat segalaritza o siega a dalle que consisteix en una competici de segar herba amb la dalla. 



Enllaos externs.

Antique Farm Tools;
Scythe Connection information page on the scythe;
Encyclopedia of Gardening, 1835, on cloches;
Scything with ease, a family who mow and started initially translating to Czech pages from Scythe Connection;
International scythe users list;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117650" title="Forca" nonfiltered="3144" processed="3135" dbindex="48372">


La forca s una eina amb un mnec llarg i amb llargues puntes en nombre generalment  de 2 a 6  separades.

S'utilitza per aixecar i llenar materials lleugers com palla, fulles i altres materials agrcoles.

Les forques poden estar fabricades amb fusta o  metall o la combinaci de tots dos

Als Pasos Catalans les forques es fan tradicionalment amb fusta de lledoner a travs d'un llarg procs que comena amb donar-li la forma amb les branques encara unides de l'arbre i acaba amb un procs d adobat que implica la la immersi en aigua de la forca.

A Catalunya la fabricaci de forques de lledoner  s una indstria tradicional del poble d'Alentorn (http://www.alentorn.cat) dins el municipi d'Artesa de Segre a la comarca de la Noguera.

Encara que sigui una eina amb una certa decadncia es comercialitzen forques de lledoner com objecte ornamental.

No s'ha de confondre amb un dels tipus de fanga que t una altra utilitat, la de remoure la terra.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117654" title="Le nozze di Teti e di Peleo" nonfiltered="3145" processed="3136" dbindex="48373">
Le nozze di Teti e di Peleo s una pera en tres actes de Francesco Cavalli sobre un llibret d'Orazio Persiano. Va ser estrenada al Teatro San Cassiano de Vencia el 24 de gener de 1639 i es considera la primera pera veneciana de la qual se n'ha conservat la msica.

s la primera pera de Cavalli amb la qual obtingu un xit considerable que li va permetre d'escriure gaireb una pera per any per aquest teatre. 

Utilitza una gran destresa contrapuntstica en la utilitzaci dels curts, que de vegades donen un resultat de sobrecrrega en la composici. Cont una srie d'ries estrfiques, amb ritme a tall de dansa estilitzada que va servir de pauta per a algunes obres de Monteverdi.

Argument.

Jpiter i Nept ofereixen Peleu, com a pagament pels seus serveis, la m de la bella nereida Tetis. Aquesta no accepta la uni i recorrer a transformar-se en diversos elements per eludir el comproms (arbre, serp, ocell, tigre, etc.). Al final, amb l'ajuda del centaure Quir, aconsegueix tornar a la seva antiga forma. En aquell moment se celebren els casaments entre ambds personatges. No obstant aix, en el transcurs de les celebracions nupcials, La Discrdia llana una poma d'or perqu sigui lliurada a la deessa ms bella (la poma de la discrdia), ning no vol comprometre's, fins que Jpiter encarrega a Paris que actu com a jutge. (primer episodi de la Guerra de Troia).

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117659" title="Accs Multimdia Universal" nonfiltered="3146" processed="3137" dbindex="48374">
 L'Accs Multimdia Universal (Universal Multimedia Access - UMA) s la capacitat d'un sistema o aplicaci d'accedir a contingut multimdia des de qualsevol terminal a travs de qualsevol xarxa. La tecnologia UMA pretn posar a disposici dels usuaris diferents representacions de la mateixa informaci de forma transparent, adaptant-la a diferents terminals, xarxes d'accs i preferncies d'usuari. La informaci noms es crea una vegada i el sistema UMA s'encarrega de personalitzar el contingut desitjat de la forma ms rpida possible. 

L'objectiu s satisfer una petici de contingut de forma efica i amb garantia d'obtenir la versi ms adequada en funci de les condicions d'accs, independentment de:

El dispositiu utilitzat per l'usuari: telfon mbil, PDA (Personal Digital Assistant),  PC domstic, web TV, estacions de treball, etc.
La xarxa d'accs: Ethernet, xDSL, LAN, GSM, GPRS, UMTS, cable, etc.
El format original del contingut.
Les caracterstiques de l'entorn d's (variables en cada petici).
Les preferncies de l'usuari: missatge de text o de veu, vdeo en color o blanc i negre, qualitat requerida, etc.


Introducci.
El concepte d'Accs Multimdia Universal fa referncia a una lnia d'investigaci en el sector de les comunicacions multimdia, que busca una soluci universal a la problemtica sorgida pel vertigins augment del contingut audiovisual disponible per a la gran majoria de la poblaci i la disparitat de xarxes d'accs i terminals del mercat. 

La motivaci inicial d'UMA era possibilitar l'accs a contingut multimdia enriquit a dispositius amb limitacions de comunicaci que disposessin de capacitats "pobres" de processament, emmagatzematge i visualitzaci.

Els esforos s'han centrat en dues lnies de treball:

Tcniques de transcodificaci del contingut: un sistema UMA requereix incorporar mtodes d'adaptaci del contingut original als recursos de la sessi i preferncies de l'usuari, com sn canvis de format, reducci de taxa de bits, velocitat de reproducci o canvi de modalitat (transmoding), com per exemple passar de text a veu, o a l'inrevs, etc.;
Eines d'accs al contingut: tasques com la descripci, indexaci, anlisi, cerca i filtrat, sn necessries per aconseguir lliurar el contingut desitjat i es basen en l's de metadades, interfcies i aplicacions dirigides a realitzar aquestes funcions. La majoria es centra en els estndards MPEG-7 i MPEG-21. (vegi Descripci de contingut i Descripci d'entorn d'usuari);

Conjuntura.
Un conjunt de circumstncies i factors plantegen la necessitat de tecnologia UMA: 

Gran quantitat de contingut audiovisual: l'augment dels aparells capaos de generar contingut multimdia ha disparat la quantitat de material disponible.
Difcil accs a la informaci: la cerca d'un determinat contingut s una tasca feixuga, ja que la majoria de la informaci no s ordenada ni catalogada, i per tant, no es t cap control sobre el contingut ni sobre la seva localitzaci.
Condicions d'accs a la xarxa diferents i variables.
Heterogenetat de dispositius client, amb capacitats i necessitats diferents (cada fabricant intenta diferenciar-se el mxim possible dels seus competidors i no faciliten la compatibilitat entre aparells). L'auge de les comunicacions mbils i la seva gran acceptaci a la societat ha fomentat la diversitat de terminals.
Exigncies de l'usuari: no sempre la informaci o contingut desitjat aconsegueix arribar a l'usuari final amb la millor qualitat possible. Quan un dispositiu intenta accedir a contingut pel qual no ha estat dissenyat, el resultat s decepcionant.
Altes despeses de manteniment i emmagatzematge d'informaci, s impossible tenir una versi del contingut per a cada tipus de terminal. ;
 



Els sistemes UMA estan orientats a establir una espcie de "pont" entre el contingut original i el terminal d's final, essent un nexe d'uni entre els diferents components de la cadena de comunicaci per optimitzar la seva gesti. 

Es treballa en l'adaptaci de contingut creat un sol cop i emmagatzemat en un sol format, implementant sistemes capaos de transformar la informaci original en el format que aprofiti al mxim les caracterstiques i condicions d'accs.


Requeriments del sistema.
Els elements bsics que requereix un sistema UMA pel seu desenvolupament sn :

 Contingut multimdia cercable i amb accs remot (possible a tot arreu).
 Disponibilitat de descripcions tils sobre el contingut.
 Disponibilitat de descripcions tils sobre el context (capacitats de xarxa i terminals). ;
 Sistemes de mediaci en el lliurament de contingut capaos d'utilitzar la informaci anterior per proporcionar una versi del contingut desitjat als seus usuaris (vegi personalitzaci del contingut).
 s d'eines obertes i estndards per estructurar, representar i transportar aquestes descripcions aix com per especificar el tipus d'operacions d'adaptaci i personalitzaci del contingut (fonamental en entorns oberts com Internet). ;


Un sistema UMA necessita tenir disponibles les descripcions de les parts que han de ser interconnectades (vegi Arquitectura del sistema). Bsicament s'utilitzen tres tipus de descripcions:

De contingut.
D'entorn d'usuari.
De petici de cerca.


Descripci de contingut.
Un sistema d'accs universal necessita conixer les caracterstiques del contingut disponible. La descripci del contingut audiovisual facilita el seu accs, cerca i filtrat. Es necessita informaci de tot tipus de caracterstiques del material, descripci a tots els nivells, que ha d'incloure sempre:

 Estructura del contingut.
 Caractertiques de codificaci. ;

S'utilitza l'estndard MPEG-7 desenvolupat per MPEG, que proporciona una ample gama d'eines de descripci (description tools) per a contingut multimdia a molts diferents nivells (Esquemes de Descripci Multimdia, MPEG-7 MDS). L'estndard separa la descripci del contingut, ja que poden haver-hi diverses descripcions d'un mateix contingut i a la vegada proporciona mecanismes d'enlla entre ambdues parts (connexi bidireccional).


Descripci d'entorn d'usuari.
Les caracterstiques de l'entorn/context de l'usuari s una altra part fonamental pel sistema. Es tracta d'informaci sobre les condicions d'accs de l'usuari en el moment de realitzar la seva petici, indispensable per crear una versi addient i personalitzada del contingut prets. 

Aquesta informaci tan til no era fcil d'aconseguir, i estndards com el MPEG-7 no proporcionaven eines per a la seva descripci. Digital Item Adaptation (DIA), la part 7 del nou estndard MPEG-21, es crea per solucionar el problema de la descripci del context, i aix obtenir els parmetres necessaris per a posteriorment decidir quina adaptaci s la ms addient a l'entorn descrit. 

El perfil de sessi consta de tres elements (subperfils): 
Perfil d'usuari (descrit en MPEG-21 DIA, i que utilitza la part de MPEG-7 sobre l'anotaci de preferncies d'usuari). ;
Perfil de terminal (descrit en MPEG-21 DIA). ;
Perfil de xarxa (descrit en MPEG-21 DIA).

Existeix un quart mbit de descripci de l'entorn natural, que inclou la posici o lloc de l'usuari, hora d'accs, condicions metereolgiques, temperatura, etc.


Descripci de petici de cerca.
La descripci de petici de cerca (query) comprn les caracterstiques de la petici, entesa com una descripci d'un contingut al qual l'usuari vol accedir. 


Arquitectura del sistema.
Els components essencials per implementar un sistema UMA sn:

Contenidor multimdia: servidor dels contingut disponibles.
Analitzador de contingut: utilitza les eines de descripci de contingut per elaborar la descripci del contingut emmagatzemat en el servidor. ;
Servidor de descripci: emmagatzema les descripcions enviades per l'analizador de contingut.
Motor de personalizaci del contingut: nexe d'uni entre el contingut i l'usuari, encarregat d'adaptar la informaci d'un lloc a l'altre.
Servidor de descripci d'entorn d'usuari (User Environment Description - UED): emmagatzema el perfil de sessi.
Terminals (multicaracterstiques): dispositiu que pot permetre configurar les preferncies de l'usuari a l'hora de realitzar la petici.
 


L'esquema ens mostra els elements bsics per constituir un sistema d'accs universal, sense entrar en detall en els components especfics que podrien formar part de cada element, ja que aquests depenen de la implementaci concreta realitzada.


Funcionament.
 La posada en marxa d'un sistema UMA requereix unes condicions prvies. La implementaci ha d'incloure equips connectats a descripcions d'entorn i de contingut que permetin decidir com adaptar el contingut demanat abans de proporcionar-lo a l'usuari final. Aquesta part central del sistema s el motor de personalitzaci del contingut. 

Costat de l'usuari.

 Inici de sessi: un usuari des de la seva terminal realitza una petici de contingut multimdia, allotjat en un servidor a l'altre costat de la xarxa.
Anlisi de l'entorn d'usuari: extracci de les caracterstiques particulars de la sessi iniciada, a partir de mtodes de descripci d'entorn d'usuari (UED), com els que facilita MPEG-21. ;
 Emmagatzemament de la descripci d'entorn: el servidor UED guarda la descripci rebuda de l'usuari, informaci que ser consultada pel motor de personalitzaci del contingut, i fins i tot podr ser reutilitzada en posteriors sessions amb idntiques caracterstiques.
Enviament de la petici: la demanda de l'usuari s'envia a travs de la xarxa.


Costat del contingut.
 Anlisi del contingut: l'analitzador de contingut, prviament, ha escannejat el material del servidor (contenidor multimdia) i realitzat la seva descripci amb eines de descripci, com les que facilita MPEG-7.
Provedor del contingut: segons la petici realitzada per l'usuari (contingut localitzable grcies a la seva descripci prvia). ;


Motor de personalitzaci del contingut.

El motor de personalitzaci  o adaptaci s essencial per unir les dues parts que intervenen en la cadena de comunicaci: el contingut creat i l'usuari disposat a consumir-lo. s una plataforma que inclou diversos mduls per gestionar la informaci i interaccionar amb la xarxa, per tant necessita estar connectat amb la resta d'elements del sistema.

Les funcions bsiques d'aquest motor sn:

  Decisi de la versi: la selecci de la millor variaci per a l'usuari.
 Personalitzaci: la transformaci del format del material multimdia per adaptar-lo a les condicions de xarxa i capacitats del terminal de l'usuari.
 Lliura del contingut desitjat: segons les preferncies indicades per l'usuari. ;





 La transformaci del format original a la millor versi possible s el moment ms delicat de tot el procs. Uns processadors interns s'encarreguen d'analitzar la informaci rebuda d'ambdues parts (contingut i usuari) i a travs d'algoritmes de decisi s'obtenen els parmetres ptims que s'ajusten a la petici realitzada.   Aquesta "decisi" est condicionada per les operacions de processament de contingut disponibles en el sistema. Una vegada determinada la variaci de l'original s'executa la seva adaptaci. 



Conclusions.
Els resultats obteniguts fins el moment, auguren un interessant futur a aquesta tecnologia, encara que descobreixen tamb algunes de les seves limitacions, ja que aquest tipus de sistemes universals ("ideals"), sn molt difcils de desenvolupar perqu l'evoluci dels seus components s molt rpida, aix com la variaci de les seves caracterstiques tcniques.

Aspectes a tenir en compte i limitacions detectades: 

Control de drets d'autor:  l'adaptaci del contingut suposa una modificaci del format original, per tant s'ha de preveure la gesti de drets d'autor o el seu consentiment per a la manipulaci del contingut o material audiovisual (moure's en el marc de la legalitat).
Privacitat de l'usuari: garantitzar la seguretat a la transmissi d'informaci de carcter personal de l'usuari.
Rendiment:  el temps emprat en el processament del contingut sol ser alt, i depn del tipus d'equips utilitzats (sobrecrrega) i de la mida i qualitat de la versi original. ;
Diferncia de qualitat entre versions:  quan la diferncia de qualitat entre l'original i la versi adaptada s molt alta, s quan es produeixen ms problemes de processament (font d'alta resoluci i terminal de capacitats limitades). ;
Ampliar les versions de l'original: emmagatzemar variacions estratgiques del contingut original amb diferent nivell de qualitat per facilitar la personalitzaci (reduir esforos i cost computacional).
Nmero de peticions: quantes peticions de contingut s capa de processar, necessitat de mecanismes de gesti.
 Reduir els costos de manteniment i emmagatzemament: tenir una sola versi de la informaci suposa un estalvi en espai i facilita el manteniment. ;
Qualitat dels serveis:  l'objectiu final s augmentar la satisfacci de l'usuari, consumidor del contingut. El procs de personalitzaci depn de les operacions disponibles a la plataforma UMA i idealment la transformaci hauria de realitzar-se en temps real, per no sempre s possible. ;


Vegi tamb.
 MPEG-7;
 Gesti de drets digitals;


Enllaos externs.
Universal Multimedia Access Project ;
UMA ;
Perseo Project ;
Treball de recerca de Joo Magalhes (professor assistent de l'institut superior d'enginyeria de Lisboa) ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117660" title="Curlndia" nonfiltered="3147" processed="3138" dbindex="48375">

Curlndia (en let, Kurzeme; en rus, Kurshskii; en alemany, Kurland, en estoni Kuramaa), s una regi que constitueix actualment la major part de l oest de Letnia. 

Situaci geogrfica.
Situada en el golf de Riga, als marges del mar Bltic, ocupa 26.000 km2 aproximadament. 

Poblaci.
Poblada originriament per curs (o kurs) i livonians (o livs), en l actualitat letons i lituans sn els principals grups de poblaci. La capital histrica era Mitau (l'actual Jelgava).

Histria.
En 1048 els danesos construren a la zona una esglsia cristiana, i en 1158 s'hi assentaren comerciants alemanys. A principis del segle XIII el territori fou dominat per membres de l'orde militar i religiosa dels Cavallers de Litunia (ms tard els Cavallers de l'Orde Teutnic).

En 1234 es va fundar un bisbat que aviat va ser incorporat a Litunia, l'estat dels Cavallers Teutnics. En 1561, quan la Reforma protestant va haver guanyat adeptes i desprs de la derrota dels Cavallers Teutnics per les tropes del tsar Ivan IV el Terrible de Rssia(un succs que va dur a la dissoluci de l'orde), Curlndia es va convertir en un ducat sota control de Polnia. La regi va caure sota influncia russa a principis del segle XVIII quan Anna Ivanovna, tsarina de Rssia entre 1730 i 1740,es va casar amb el duc de Curlndia. Ms tard, en 1795, desprs de la tercera partici de Polnia, es va convertir en provncia russa. En 1919 va passar a formar part de l'estat independent de Letnia, que entri 1940 i 1991 va pertnyer a la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques (URSS). 

 Ducs de Curlndia .
 Gotthard Kettler, 1561 1587;
 Friedrich (1587 1642) & Wilhelm (1587 1616) Kettler ;
 Jacob Kettler, 1642 1682;
 Friedrich Casimir Kettler, 1682 1698;
 Friedrich Wilhelm Kettler, 1698 1711 ;
 Ferdinand Kettler, 1711 1737    ;
 Ernst Johann Biron, 1737 1740    ;
 Consell del Duc de Curlndia, 1740 1758    ;
 Carles de Saxnia, 1758 1763;
 Ernst Johann Biron (novament), 1763 1769;
 Peter Biron, 1769 1795;

 Nova Curlndia .
Curlndia va ser l'estat ms petit i allunyat d'Amrica que hi va mantenir possessions colonials en aquest continent, principalment a l'illa de Tobago, entre 1642 i 1689. La colnia, coneguda com a Nova Curlndia, va ser abandonada finalment a causa dels problemes viscuts en la metrpoli, pel que des de llavors el seu domini es va considerar lligat al de la vena illa de Trinitat.

 Referncies i publicacions .

 Murray, John, Russia, Poland, and Finland, - Handbook for Travellers, 3rd revised edition, London, 1875. (Inclou Curlndia).
 Hollmann,H, Kurlands Agrarverhltnisse, Riga, 1893.
 Seraphim,E, Geschichte Liv-, Esth-, und Kurlands,  Reval, 1895 1896 (2 vols).
 Christiansen, Eric, The Northern Crusades - the Baltic & the Catholic Frontier 1100-1525, London, 1980, ISBN 0-333-26243-3;
 Hiden, John, The Baltic States and Weimar Ostpolitik, Cambridge University Press, 1987, ISBN 0-521-32037-2;
 Kirby, David, Northern Europe in the Early Modern Period - The Baltic World 1492 -1772, Longman, London, 1990, ISBN 0-582-00410-1;
 Hiden, John W., & Patrick Salmon, The Baltic Nations & Europe, Longman, London, 1991, ISBN 0-582-08246-3;
 Haupt, Werner, Army Group North: The Wehrmacht in Russia 1941-1945, Schiffer Publishing, Atglen, PA.,1997. ISBN 0-7643-0182-9 ;

Enllaos externs.
http://www.baltische-ritterschaften.de/Ritterschaften/Kurland/Kurland.htm;

 Veure tamb.
Orde Teutnic;
Letnia;
Estats Bltics;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117663" title="Fal" nonfiltered="3149" processed="3139" dbindex="48377">
 ;
La fal ( o corbella ) s una eina agrcola amb origen en el mesoltic i actualment molt poc emprada a causa de la mecanitzaci de les eines en general.

Les primeres fals trobades en jaciments prehistrics eren de pedra o argila cuita i s'hi afegia, encastats, al seu voltant petits trossets esmolats , de slex generalment, per a que tinguessin una acci tallant.

Les primeres fals sn anteriors a l'agricultura i es feien servir per a la recollecci de cereals silvestres.

Dins del perode agrcola s un estri d'utilitzaci manual, generalment emprada per recollir cereals o altres grans o plantes que es cullen ja secs i sn fcilment tallables.

Consta d'una lmina corbada de metall amb la part interna o cncava esmolada i provista d'un mnec curt del mateix material o de fusta.

El seu mecanisme d'acci compren capturar les tiges del cereal abraant-los amb la corbatura i segar-lo lliscant amb la part tallant. Utilitza el mateix sistema que la dalla per a escala ms petita i per tant amb menor rendiment. 

Per a evitar ferides en la m que no accionava l'eina, els segadors portaven una mena d'esclop de fusta a aquesta altra m que la protegia del tallant de la fal. Tamb les cames anaven protegides d una manera similar.

A gran part del mn es va passar sense transici de segar amb la fal a fer-ho amb mquines collitadores.

Simbologia.
Dalles forques i fals eren els instruments agrcoles susceptibles d'sser utilitzats tamb com a arma. En els avalots del Corpus de Sang se suposa que els segadors brandaven principalment fals i per aix aquesta eina ha esdevingut smbol de reivindicaci nacional catalana i com a tal consta el bon cop de fal en l'himne nacional de Catalunya. ;
La fal i el martell s el smbol de la uni d'obrers i camperols, apareixia en la bandera de la Uni Sovitica i com a smbol dels partits comunistes arreu del mn.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117664" title="Naegleria fowleri" nonfiltered="3150" processed="3140" dbindex="48378">

Naegleria fowleri s una ameba que es troba habitualment en aigua dola a partir dels 25-35 C, en estat ameboide o flagellat. Pertany al flum Percolozoa o Heterolobosea. En humans, N. fowleri pot ser patgena, provocant meningoencefalitis ambica primria, una sndrome que afecta al sistema nervis central que es caracteritza per alteracions en la percepci olfactria, seguides de febre de presentaci sobtada, cefalea, vmits, signes d'irritaci menngia, confusi i coma.


N. fowleri es pot cultivar en diversos tipus de medis lquids axnics o en plaques d'agar sense nutrients recobertes de bacteris. La seva detecci en aigua es pot realitzar centrifugant una mostra d'aigua amb Escherichia coli afegida i, posteriorment, collocant el sediment en una placa d'agar no nutritiva. Desprs d'uns quants dies la placa s'inspecciona microscpicament i es poden identificar els quists de Naegleria per la seva morfologia. La confirmaci final de la identitat de l'espcie es pot realitzar per diversos mtodes bioqumics.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117667" title="Elisabet I de Rssia" nonfiltered="3151" processed="3141" dbindex="48379">

Elisabet I Petrovna de Rssia emperadriu de Rssia, anomenada la Climent; filla segona de Pere I i Caterina I de Rssia, nascuda a Kolomenskoe, el 18 de desembre de 1709 i mor a Sant Petersburg l'any 1762, als 53 anys d'edat. 

Quan va morir Pere el Gran sense descendncia masculina, l'opini sobre qui havia de pujar al tron va quedar dividida. Havia estat relegada del tron en 1725 en pujar la seva mare al tron, en 1727 quan Pere II (nebot seu). En morir Pere II, el gener de 1730, l'opini va tornar a dividir-se entre els partidaris de les filles de Pere i els de Pere III, que encara era un nen. Finalment, va pujar al tron Anna Ivanovna, filla segona del tsar Ivan V de Rssia, qui a ms era la qual menys probabilitats tenia.

Va ascendir al tron en 1741, desprs d'enderrocar a l'Emperador nen Ivan VI de Rssia, al que va fer tancar com un animal en la fortalesa de Schlsselburg, aprofitant la debilitat i mandra de la regenta mare, Anna Leopoldovna, filla de Catalina de Meklemburg. Es va iniciar una revoluci entre els partidaris d'Elisabet i Ivan. Tot va acabar quan un dels seus propis aliats i amants (Lestocq) li havia volgut tancar en un convent; per Isabel, durant una vetllada del 25 de novembre de 1741, havia manat cridar a alguns dels seus seguidors, suplicant-los que la salvessin. Va plorar i els va fer besar la creu, la qual cosa equivalia a un jurament. 

Ella els va dir que era la seva mare, la mare del poble rus. Ells van cedir, fent-li cas, vetllant i guardant per ella. Abans, les seves paraules havien estat: "Juro morir per vosaltres, jureu vosaltres morir per mi!". Tenia 31 anys i era bella i elegant, a part de gran amazona. Va tenir una educaci molt pobra que va compensar amb un carcter fort i apassionat.
 
 Poltica .
Va ser l'ltima descendent per lnia masculina dels Romanov que va ocupar el tron rus. La casa dels Romanov noms va quedar representada per dones. Catalina i Pere van tenir vuit fills per noms li van sobreviure dues filles: Ana, duquessa de Holstein, morta al maig de 1728, i la princesa Elisabet. Va contreure matrimoni, morgantic, amb Alexis Razumovski, al que l'emperador Carles VI va fer Comte del Sacre Imperi, per no va tenir descendncia. 

Dona de carcter autoritari, excntrica i luxuriosa, va tenir no obstant aix alguns encerts com governant, entre ells l'abolici de la pena de mort (1744), encara que era cruel amb els seus enemics, als quals torturava; la supressi de les duanes interiors; la reorganitzaci del comer exterior i les iniciatives de tipus artstic i cultural. Ivan Shuvalov, favorit d'Elisabet, s qui funda la Universitat de Moscou, i s tamb durant aquest perode, que s'estableix l Acadmia de Belles Arts de Sant Petersburg. Va millorar les relacions amb Anglaterra i ustria; en la seva guerra contra Sucia, va aconseguir el sud de Finlndia.

Va engegar un important pla de desenvolupament de la indstria metalrgica. Se li adjudica a Elisabet el manteniment de l'aliana entre ustria, Frana i Rssia, el bloc ms poders que estava en contra de Prssia. Era molt supersticiosa: fa retardar la declaraci de guerra a Frederic II de Prssia perqu una mosca, parada en la paret, va volar i va anar a posar-se sobre el paper, la qual cosa va originar un esborrall de tinta. D'altra banda, va anullar tota l'obra del seu pare, va atorgar ms privilegis a la noblesa, empobrint als camperols. Va intervenir en la guerra dels set anys (1756-1763) contra Frederic II de Prssia. Tenia bons consellers que l'ajudaven en les seves decisions, encara que va lliurar la direcci  del govern a Bestoujev-Rioumin, de qui desconfiava
 Vida privada .
Va tenir mala sort amb els seus promesos: alguns van morir, i uns altres la van deixar. Havia estat promesa al rei Llus XV de Frana, al tsar Pere II de Rssia, al duc de Chartres, al duc de Borb i al comte de Charolais. El seu ltim proms, el prncep Carles August de Holstein, Bisbe de Lbeck i candidat a la corona de Curlndia, havia mort de verola. El seu gran amor de joventut va ser el Comte Simon Narishkin, del qual va ser separada violentament. 

Tanmateix contava amb una petita cort d'amants. Elisabet necessitava estar amb alg. Va tenir romanos amb els Txuvalov (Alexandre i Pere), amb Mikhal Vorontsov i amb dos personatges ms de cognoms Lestocq i Schwartz. Els oficials del seu gurdia l'adoraven, entre altres coses perqu acceptava ser la padrina dels seus fills. Els soldats anaven a parlar amb ella a la seva casa de camp. Va tenir d'amants a soldats com Boutorln, Chombn, Lestoccq i, a Razoumovski, amb qui acabs casant-se en secret el 1742. 

Elisabet parlava en francs i encara que llegia, instaura d'un perode o etapa de cultura francesa que succex al de la cultura alemanya de Pere I i dels regnats segents. Les institutrius i els mestres francesos proliferaven entre l'aristocrcia. El francs arriba a ser per a molts el seu segon idioma, i Pars, havia de ser visitar-se pel nobles s'hi preciessin. Frana era "el mxim", per a ells, com per a uns altres seria Alemanya, ustria o Anglaterra. Va deixar com successor al seu nebot Pere III, fill de la seva germana gran i de Carles Frederic, duc de Schleswig-Holstein-Gottorp, qui va nixer a Alemanya en 1728 per el va adoptar en 1741. 
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117671" title="Carret" nonfiltered="3152" processed="3142" dbindex="48380">


Agricultura: Trill de forma troncocnica.
Transport i Construcci: Carro petit, generalment amb una sola roda, que utilitza principalment l'acci de la palanca.
Indstria i Comer: Vehicle elevador autopropulsat, tamb anomenat toro.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117672" title="Meningoencefalitis ambica primria" nonfiltered="3153" processed="3143" dbindex="48381">
La meningoencefalitis ambica primria s un tipus de meningoencefalitis produda per les amebes Naegleria fowleri, Hartmannella rhysodes, Hartmannela culberstoni i diverses espcies dAcanthamoeba, que s'acostumen a trobar en aigua dola per sobre d'uns 25 C i en la pols del sl i els aires condicionats. La infecci afecta el sistema nervis central i es caracteritza per alteracions en la percepci olfactria, seguides de febre de presentaci sobtada, cefalea, vmits, signes d'irritaci de les meninges, confusi i coma.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117676" title="Ivan VI de Rssia" nonfiltered="3154" processed="3144" dbindex="48382">


Ivan VI Antonovitx (Sant Petersburg, 1740-Schlsselburg, 1764) tsar de Rssia (1740-1741). Net d Ivan V de Rssia. El seu pare era el prncep Antoni de Brunswick-Wolfenbttel i la seva mare la princesa i duquessa  Anna Leopoldovna de Mecklenburg-Schwerin. 

 Tsar de Rsia .
La seva tia-via i Emperadriu, Anna Ivanovna de Rssia, el va adoptar quan noms tenia 8 setmanes, i el va declarar successor el 5 d'octubre de 1740. Quan Anna va morir (un 28 d'Octubre de 1740 en el Calendari Gregori) Ivan es va proclamar Emperador, i a l'endem Ernst Johann von Biron, Duc de Curlndia, va ocupar el crrec de regent. A la caiguda de Biron (8 de Novembre) la regncia va passar a la mare del nen, per el vice-canceller, Andrei Osterman, dirig el govern. 

 La caiguda del tron i l'empresonament . 
Tretze mesos desprs, un cop d'estat va dur a Elisabet I al tron, el 6 de desembre de 1741. Ivan i la seva famlia van ser empresonats a la fortalesa de Dunamunde el 13 de desembre de l'any segent, desprs d'una detenci en Riga, on la nova Emperadriu havia decidit primer enviar-los a Brunsvic. En juny de 1744 el van dur a Kholmogory, prop del Mar Blanc, on Ivan, allat de la seva famlia, va passar els segents dotze anys. Algunes rumors asseguren que va ser transferit en secret a la fortalesa de Shlsselburg (1756) on era protegit i curat ms rigorosament. El comandant deia que no coneixien la identitat del presoner. Quan Pere III va prendre el tron, la condici del presoner va semblar millorar, per Pere va morir unes setmanes ms tard.
  
 Mort .

En 1762 fou coronada com a Emperadriu de Rssia Caterina II i 
foren donades ordres ms rigoroses a l'oficial responsable del "annim". Davant qualsevol temptativa d'alliberar-se, el pres hauria de ser afusellat. Sota cap circumstncia podria ser lliurat viu en mans d'alg. Per a aquestes altures vint anys de pres havien afectat el seu equilibri mental. No obstant aix, a pesar del misteri que ho envoltava, estava conscient del seu origen imperial, i sempre es deia Gosudar (el sobir). A pesar que havien donat ordres per a mantenir-lo ignorant, li permetien llegir cartes i la seva bblia. Tampoc la seva residncia a Shlsselburg podria romandre oculta per a sempre, i el seu descobriment seria la causa de la seva runa. Un subtinent , Vasili Mirovitx, va esbrinar qui era, i va idear un pla per a alliberar-lo i proclamar-lo Emperador. En la mitjanit el 5 de juliol de 1764, Mirovitx va persuadir a un sector de la guarnici, va detenir al comandant, Berednikov, i va exigir el lliurament d'Ivan. Els seus carcellers finalment el van assassinar.
 


 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117679" title="Cleda" nonfiltered="3155" processed="3145" dbindex="48383">
Cleda Pleta o Quintana s una estructura senzilla, sense sostre i a l'aire lliure, per guardar el ramat agrupat i protegit i que generalment s'utilitza pel ramat ov i en menor mesura per les aus de corral.

En temps antics es feia amb branques i fustes collocades transversalment a manera de parets. 

Actualment s'utilitzen materials prefabricats com xarxes de filferro suportades per pals de fusta, de metall o de plstic.

Les cledes sn desmuntables i s'utilitzen per a base d'anar traslladant el ramat femar amb els excrements de les ovelles diverses superfcies sense que en cap moment hi hagi excs d'adob.

Tamb s'anomena cleda a la porta o tronc o sistema que fa aquesta funci de tota l'estructura.

En la crnica de Jaume I t el sentit de fortificaci o estructura militar defensiva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117680" title="Pleta" nonfiltered="3156" processed="3146" dbindex="48384">



Cleda Pleta;
Pleta, escut petit de grecs i macedonis, vegeu Cetra;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117681" title="Anna Ivanovna de Rssia" nonfiltered="3157" processed="3147" dbindex="48385">


Ana Ivanovna (               en ruso) (7 de febrer de 1693 - 28 d'octubre de 1740) emperadriu de Rssia de 1730 a 1740.

Va ser filla d Ivan V, per tant neboda de Pere el Gran i cosina de Pere II al que va succeir en en 1730. Va contreure matrimoni amb Frederic Guillem, duc de Curlndia. 

Durant el seu regnat Rssia va participar en la Guerra de Successi de Polnia (1733-1735) i es va iniciar una altra amb els turcs.
 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117683" title="Meningoencefalitis" nonfiltered="3158" processed="3148" dbindex="48387">
La meningoencefalitis s una un estat mdic que es caracteritza per una inflamaci simultnia de les meninges i de l'encfal. T causes molt diverses, ja que la poden produir patgens virals i bacterials, microbis parasitaris i alguns anticossos. En general presenta unes taxes elevades de mortalitat i de morbiditat.

Alguns tipus de meningoencefalitis, segons l'agent causal, sn:

 Meningoencefalitis ambica primria, causada per diverses espcies d'amebes.
 Meningoencefalitis angiostrongiltica, causada pel nematode Angiostrongylus cantonensis.
 Meningoencefalitis criptococctica, provocada per criptococs.
 Meningoencefalitis herptica, provocada pel virus de l'herpes simple.
 Meningoencefalitis listeritica, associada a la listeriosi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117684" title="Xuan Xos Snchez Vicente" nonfiltered="3159" processed="3149" dbindex="48388">
Xuan Xos Snchez Vicente (1 de febrer de 1949) es un poltic, escriptor i assagista asturi nascut a Gijn, president i fundador del Partit Asturianista i membre de l Acadmia de la Llengua Asturiana.

Biografia poltica.
Aquest llicenciat en filologia romnica per la Universitat d'Oviedo va participar en el surdimientu asturianu desenvolupant una gran labor. Va ser fundador de Conceyu Bable juntament amb Xos Lluis Garca Arias i s membre de l Acadmia de la Llengua Asturiana des que es va crear. 

La seva carrera poltica comena en 1974 en el Partit Socialista Popular (PSP), del que va ser secretari general. Es va integrar en el PSOE quan ho va fer el PSP. All, va ocupar els crrecs de regidor en l'Ajuntament de Piloa, diputat pel partit judicial de Cangas de Ons, membre del Consell Regional i de la Junta General. Va abandonar el partit en 1983 en acabar les seves funcions. 

En 1985, al costat de Xess Caedo i Carlos Rubiera, va fundar el Partit Asturianista (PAS), del que s president des de llavors. Com membre d'aquest partit va ser diputat de la Junta entre 1991 i 1999. En 2004 va impulsar la creaci de Unin Asturianista, que li pot dur a tornar a formar part del Govern del Principat en les eleccions de 2007, sota presidncia de Sergio Marqus.

Com a complement de la seva activitat purament poltica tamb va collaborar amb organismes i comissions de carcter cultural, com per exemple la Fundaci Pblica de Belles Arts, de la qual fou president durant quatre anys, perode en el qual es va crear el Museu de Belles Arts d'Astries i es va produir l'obertura de La Cuevona a Ribadesella. En l'any 2005, el PAS, liderat per Xuan Xos Snchez Vicente arriba a un acord de coalici indefinida amb Unin Asturianista, liderada per Sergio Marqus Fernndez, coalici que concorrer a les eleccions amb el nom d'Uni Asturianista i que ho far sota les premisses d'un programa asturianista-regionalista i llistes electorals ellaborades sota els principis d'igualtat, alternana i turnicitat
 
Biografia literria.
T una important producci literria, amb ms de trenta llibres publicats entre poesia, teatre, assaig i estudi. Entre la seva obra cientfica cap destacar el Diccionariu de la Llingua Asturiana. La primera obra que va publicar Snchez Vicente va ser Camn de seardaes en 1980. s una recopilaci de poemes escrits des de 1974. Aquest s un dels llibres fonamentals en la primera etapa del surdimientu. Abans d'aix ja havia publicat una collecci de poemes de Caveda i Nava, amb el ttol de Esvilla de poeses na llingua asturiana, en la qual realitzava un profund estudi i una adaptaci dels textos a l'ortografia moderna. El seu segon llibre, Poemes de Xixn, veuria la llum en 1981. s un conjunt de poemes en els quals aprofundeix en les temes socials i populars que ja inicis en Camn de seardaes. La novella La mort amiya de nueche de 1984 li fa gana el premio Xosefa Xovellanos de narrativa. Aquest any tamb va publicar Contes de llingua afilada, on es recull la prctica totalitat dels seus relats escrits.

Mentrestant, seguia dedicat a la seva labor de divulgaci dels escriptors en asturi ms importants dels segles passats. Fruit d'aquest treball sn les antologies Clssicos asturianos i Clssicos asturianos. Lliteratura relixosa, aix com les Poeses asturianes completes de Xos Caveda i Nava, amb motiu de la dedicaci de la setmana de les lletres asturianes al poeta de Villaviciosa. Amb El Pelayu (1985), una pea teatral sobre la figura del primer rei asturi s'estrena com dramaturg. Ms tard, en 1992, recolliria tota la seva creaci teatral en un volum sota el ttol d' Esta danza ye la vuestra, si ye que vs presta: teatru, obra completa. Tamb publica aquest mateix any l'assaig La cultura asturiana: unid i pluralid. En 1988 treu un nou llibre de versos, De reidores costos, on trenca amb la seva anterior producci i s'acosta ms a la literatura de la segona generaci del surdimientu. D'aquest estil seria tamb la seva obra de 1999 ...I de llastientes picos. Al costat de les labors de traducci a l'asturi de clssics de la literatura universal que desenvolupa en la dcada dels 90, publica altres obres com el llibre de relats Lluna llena (1990) o la Crnica del Surdimientu (1975-1990), una exhaustiva crnica del moviment literari que va comenar grcies a Conceyu Bable en 1975.

En el seu vessant poltic t assajos com El Hilo de Ariadna, La cultura asturiana: dialctica, narrtica i proyectabilid i Teora y prctica d'Asturies, en els quals explica les seves teories poltiques.

Bibliografia.
 Llibres d'assaig .
La cultura popular asturiana: unid y pluralid (1985) ;
Diccionariu de la llingua asturiana (1988);
El hilo de Ariadna: argumentos y propuestas para una poltica asturianista (1991);
Crnica del surdimientu (1975-1990) (1991);
Diccionariu asturianu castellanu, castellanu asturianu (1996);
La cultura asturiana: dialctica, narrtica y proyectabilid (1999);
Teora y prctica d'Asturies: (discursos y artculos) (1999);
Los dioses derrotaos (mitoloxa asturiana) (juntament amb Xess Caedo Valle) Xixn: Fundacin Nueva Asturies, 2001;
Refraneru asturianu(juntament amb Xess Caedo Valle) Xixn: Fundacin Nueva Asturies, 2002;
El Gran Libro de la  Mitologa Asturiana (juntament amb Xess Caedo Valle) Uviu: Ediciones Trabe, 2003;
Lletra y llingua (Asturies, Espaa, Europa: artculos polticos en castellano) Xixn: Fundacin Nueva Asturies, 2003;
Xrigues. Lengua y vida de los artesanos asturianos ambulantes (coord.) Oviedo: Cajastur, 2004;
Les producciones clasicistes d Antn de Marirreguera Uviu: Trabe Ediciones, 2004;
Litora cantabrica (Estudios lliterarios y llingsticos) Xixn: Fundacin Nueva Asturies, 2004;
Ru Naln (Estudios lliterarios y llingsticos) Xixn: Fundacin Nueva Asturies, 2005;
Ru Deva (Artculos polticos) Xixn: Fundacin Nueva Asturies, 2006;

 Articles .
 Rexonalismu/nacionalismu asturianu. Un sieglu: 1839-1936 a Alcordanza del Padre Galo,  Fernn Coronas" Uviu: Conseyera d'Educacin, Deportes y Xuvent, 1993. P. 57-75;
 Palacio Valds, deudor de Xos Caveda y Nava article a ALLAS, Lletres Asturianes nm. 2 (1982), p. 29-41;
 Delles idees pa un estudiu sociolxicu del bable, article a ALLAS, Lletres Asturianes nm. 5 (1983), p. 21-24;
 L'Evanxeliu 'n bable segn San Matu (una xera de normalizacin llingstica), article a ALLAS, Lletres Asturianes nm. 9 (1984), p. 20-27;
 La llingua asturiana y Xovellanos (resume de la tesis de llicenciatura), a ALLAS, Lletres Asturianes nm. 14 (1985), p. 39-56;
 Llingua y mundu: dellos aspectos de la semntica l'agua, article a ALLAS, Lletres Asturianes nm. 17 (1985), p. 37-42;
 Enclisis, proclisis y pronomes tonos n'asturianu (juntament amb Carlos Rubiera Tuya), article a  ALLAS, Lletres Asturianes nm. 18 (1985), p.71-81;
 Seor Conde Campumanes, cuyu ome tantu estruendu...., article a ALLAS, Lletres Asturianes nm. 22 (1986), p. 89-101;
 Carta a un escritor mozu...., article a ALLAS, Lletres Asturianes nm. 22 (1986), p. 89-101;
 Un repasu a la mitoloxa asturiana contempornea, article a ALLAS, Lletres Asturianes nm. 26 (1987), p. 83-91;
 1910-1930: al rebuscu d una lliteratura lliteraria, article a ALLAS, Lletres Asturianes nm. 30 (1988), p. 23-31;
 Cantar y ms cantar: un comentariu testual, article a ALLAS, Lletres Asturianes nm. 36 (1990), p. 51-57;
 Dellos apuntes sobre la influencia de Caveda, collaboraci a IV Xunta d'escritores asturianos. Lliteratura asturiana nos 90 Uviu: Conseyera d Educacin, Cultura, Deportes y Xuvent, 1997;
 Dellos aspectos la cadarma'l sintagma nominal, article a Trbole, revista pedagxica nm. 4  Uviu: Conseyera d Educacin, Cultura y Deportes, 1990, p. 33-38;
 Teatru asturianu, collaboraci a Lliteratura Asturiana y Futuru Uviu: Conseyera d Educacin, Cultura y Deportes, 1987, p. 47-51;
 La lliteratura de Xuln de Lluza: Colonizacin y sodesarrollu, collaboraci a Estudios y Trabayos del Seminariu de Llingua Asturiana (II) Uviu: Universid d'Uviu, 1979;
 Intervencions a la taula rodona Lenguas minoritarias y comunicacin internacional, aparegudes a   Bilingismo y Comunicacin. Actas de las sptimas jornadas culturales de Aller. 14-18 marzo de 1989;
 La lengua asturiana y el estatuto de autonoma, collaboraci a Las lenguas nacionales en el mbito de la administracin Valncia: Diputacin Provincial de Valencia, 1981;
 Cuentu arigudu: un comentariu, collaboraci a III Xunta d escritores asturianos. Caminos nuevos pa la lliteratura Uviu: Conseyera de Cultura, 1996;
 Los biltos de Xos Caveda y Nava na socied asturiana: Dos notes sobre la so significacin y influencia, collaboraci a IV Xunta d escritores asturianos (Villaviciosa, 1996) Uviu: Conseyera de Cultura, 1998;
 Homenaxe a Teresa Gonzlez: Delles notes sobre la so poesa, article a Lliteratura nm. 11;
 Asturies secuestrada. La cultura, article a Les noticies nm. 19 (19 de xineru de 1997);
 Asturies secuestrada. La poltica (I), article a Les noticies nm. 20 (26 de xineru de 1997);
 Asturies secuestrada. La poltica (II), article a Les noticies nm. 21 (2 de febreru de 1997);
 El marco endoculturador: modelos tradicionales en la literatura asturiana, article a El Comercio (11 d'ochobre de 2000);
 Los dioses perdedores, los dioses resistentes, article a La Nueva Espaa (31 d'ochobre de 2000);
 Esiste una sentimentalid lliteraria asturiana?, article a La Nueva Quintana, suplemento de La Nueva Espaa (17 d'ochobre de 2000);
 Una nota sobre'l significu del versu 12 de  Didu y Enees  de Marirreguera, collaboraci a Antn de Marirreguera y el Barrocu Asturianu Uviu: Gobiernu del Principu d Asturies, 2000;
 La estampa de cortexu, article a La Nueva Quintana, suplemento de La Nueva Espaa (16 de xineru de 2001);
 El coloquio, un gnero tradicional de la literatura asturiana, article a El Comercio (3-1-2001);
 La estampa de cortexu, una adaptacin endoculturadora del idilio y la gloga en el XIX asturiano, article a El Comercio (6 de febreru de 2001);
 Contra l'asturianu (sobre Clarn y la nuestra llingua), article del suplement de La Nueva Espaa dedicat a Leopoldo Alas Clarn) (13 de xunu de 2001);
 El coloquio, un gnero tradicional de la literatura asturiana, article a La Nueva Espaa (9-10-2001);
 Asturias dentro de veinte aos, collaboraci a Asturias. Veinte aos de autonoma Pola Sieru: Ediciones Mad, 2002;
 Covadonga: patria, relixn y sentimientu, article a La Nueva Espaa (23-10-2001);
 Emigracin y lliteratura asturiana. La lliteratura asturiana en Cuba, article a La Nueva Quintana. La Nueva Espaa (4-12-2001);
 Emigracin y lliteratura asturiana. La lliteratura asturiana n Arxentina y Urugui, article a La Nueva Quintana. La Nueva Espaa (8-10-2002);
 Emigracin y lliteratura asturiana. La lliteratura asturiana en Mxico, article a La Nueva Quintana. La Nueva Espaa (15-10-2002);
 La vida del aldeanu. Parodia y palinodia acebaliana, article a La Nueva Quintana. La Nueva Espaa (19-11-2002);
 La vida del aldeanu": parodia y palinodia acebaliana, article a Revista de Filoloxa Asturiana volum 2 (2002). Uviu: Alvzoras / Trabe, 2003;
 Los aos del Surdimientu: Tendencies lliteraries y socied, collaboraci a Andrs Solar, una voz del Surdimientu. XXV Selmana de les Lletres Asturianes Uviu: Conseyera d Educacin, Cultura, Deportes y Xuvent, 2004;
 Los aos del Surdimientu: Tendencies lliteraries y socied, collaboraci a Poesa en movimiento. XXVI Selmana de les Lletres Asturianes Uviu: Conseyera d Educacin, Cultura, Deportes y Xuvent, 2005;
 Calter y otros derivaos del llatn character, article a Revista de Filoloxa Asturiana volum 3/4 (2003-2004) Uviu: Alvzoras / Trabe, 2005;
 El asturianu: delles idees y aclaraciones, article a Piloa (1976);
 Xovellanos, ante su lengua materna: Una pasin permanente, article a La Nueva Espaa, nmero especial 175 Aniversario del ideador de la Asturias moderna (27 de payares, 1986);
 Les voltes y revoltes d'un cam, article a El Temps nm. 943 (9 al 15 de juliol, 2002);
 Les vueltes y revueltes d'un camn, article a La Nueva Quintana. La Nueva Espaa (24/12/2002);

Literatura.
Camn de seardaes: antoloxa potica, 1974 1979 (1980);
Poemes de Xixon (1981);
Cuentos de llingua afilada (1984);
El Pelayu (teatru asturianu) (1985);
De reidores costes (1988);
Lluna llena (1990) ;
Esta danza ye la vuestra, si ye que vos presta (teatru. Obra completa) (1991) ;
...Y de llastientes picos (1999);
As de corazn es/y/esTrabe Ediciones, Uviu, 2001.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117685" title="Llista de videojocs recreatius" nonfiltered="3160" processed="3150" dbindex="48389">
Aquest article s una llista de videojocs de mquines recreatives organitzades alfabticament per nom. Per no estan inclosos els videojocs d'ordinador ni de consola que hagin pogut ser llanats com a Videojocs recreatius.



0-9.
'99 The Last War;
005;
10 Pin Deluxe;
10-Yard Fight;
18 Wheeler;
;
1942;
1943 Kai;
;
;
19th Hole;
;
2 On 2 Open Ice Challenge;
2020 Super Baseball;
21 Blackjack;
280 ZZZAP;
3 Count Bout;
3 Cushion Billiard;
3 On 3 Dunk Madness;
3-D Bowling;
3DDX;
4-D Warriors;
4-Player Bowling Alley;
40-0;
500cc GP;
64th Street: A Detective Story;
720;
8 Ball Action;
800 Fathoms;
9 Ball Shootout!;

A.
A.B. Cop;
A.D. 2083;
A.P.B.;
Aa Eikou No Koshien;
AAArgh!;
Ab$cam;
Ace ;
Ace Driver;
Ace Driver: Victory Lap;
Acrobat;
Acrobat Mission;
Acrobatic Dog-Fight;
;
Action Fighter;
Action Hollywood;
Action Pac;
Addams Family, The;
Adventure Island;
Adventure Quiz 2: Hatena? no Daibouken;
Adventure Quiz: Capcom World;
Adventures of Major Havoc;
The Adventures of Robby Roto!;
Aero Fighters (EUA) / Sonic Wings, la saga (Jap);
Aeroboto;
After Burner;
After Burner II;
After Burner Climax;
Aggressors of Dark Kombat;
Air Assault;
Air Buster;
Air Combat;
Air Combat 22;
Air Duel;
Air Gallet;
Air Inferno;
Air Raid;
Air Rescue;
Air Strike;
Air Trix;
Airline Pilots;
Airwolf;
Ajax;
Akka Arrh;
Akkanvader;
Akuma;
Akumajou Dracula;
Akuu Gallet;
Albegas;
Alcon;
Ales no Tsubasa: The Legendary Soldiers;
Aleste 2;
Alex Kidd: The Lost Stars;
Ali Baba and the 40 Thieves;
Alice in Wonderland;
;
Alien Arena;
Alien Crush;
Alien Invader;
Alien Invasion Part II;
Alien Storm;
Alien Syndrome;
Alien vs. Predator;
Aliens;
All American Football;
All-Japan Pro Wrestling featuring Virtua;
Alley Master;
Alley Rally;
Alligator Hunt;
Alpha 1 (Prototip);
Alpha Mission;
Alpha Mission II;
Alpine Racer;
Alpine Racer 2;
Alpine Ski;
Alpine Surfer;
Altered Beast;
Amatelass;
The Amazing Adventures of Mr. F. Lea;
The Amazing Maze Game;
Amazon;
Ambush;
American Football;
American Horseshoes;
American Poker II;
American Speedway;
AmeriDarts;
Amidar;
Amman De Pinky;
Andro Dunos;
Angel Eyes;
Angel Kids;
Angler Dangler;
Animal Soccer;
Anime Champ;
Antarctic Adventure;
Anteater;
Anti-Aircraft II;
Apache 3;
Ape Escape: Pumped & Primed - Namco;
Apparel Night;
Appoooh;
Aqua Jack;
Aqua Jet;
Aqua Rush;
Aquarium;
Arabian;
Arabian Fight;
Arabian Magic;
Arbalester;
Arcade Classics;
Arch Rivals;
Arctic Thunder;
Area 51;
Area 51: Site 4;
Area 88 (Jap) / U.N. Squadron (EUA);
Argus;
Ark Area;
Arkanoid;
Arkanoid Returns;
Arkanoid - Revenge of Doh;
Arlington Horse Racing;
Arm Champs;
Arm Champs II;
Arm Wrestling;
Armadillo Racing;
Armed Formation F;
Armed Police BatRider;
Armor Attack;
Armored Car;
Armored Warriors (A tot els mn) / Powered Gear (Jap);
Arrow Bingo;
Art of Fighting, la saga;
Ashita Tenki Ninaare;
Ashura Blaster;
ASO;
ASO II: Last Guardian;
Assassin;
Assault;
Assault Plus;
Asterix;
Asteroids;
Asteroids Deluxe;
Astra Super Stars;
Astro Battle;
Astro Blaster;
Astro Chase;
Astro Fantasia;
Astro Fighter;
Astro Invader;
Astro Race;
Astrohockey;
Astron Belt;
The Astyanax;
Asuka & Asuka;
Asura Blade: Sword Of Dynasty;
Asura Buster: Eternal Warriors;
Asylum;
Ataxx;
Athena;
Athena No Hatena?;
The Athlete;
Atomic Boy;
Atomic Castle;
Atomic Point;
Atomic Punk;
Atomic Punk 2: Global Quest;
Atomic Robo-Kid;
Attack;
Attack of the Zolgear;
Aurail;
Auto Test;
AV2 Mahjong No. 2: Rouge no Kaori;
AV2 Mahjong No. 1: Bay Bridge no Seijo;
Avalanche;
Avenger;
Avengers;
Avengers in Galactic Storm;
Avenging Spirit;
Aztarac;
Azumanga Daioh Puzzle Bobble;
Azurian Attack;

B.
B-Wings;
B.C. Story;
B. Rap Boys;
B.O.T.S.S.;
Baby Pac-Man;
Back Fire;
Back Street Soccer;
Backfire!;
Bad Dudes vs. Dragonninja;
Badlands (Midway);
Badlands (Atari);
Bagman;
Baka Tono-sama Mahjong Manyuki;
Baku Baku Animal;
Bakumatsu Roman Daini Tobari: Gekka no Kenshi;
Bakumatsu Roman: Gekka no Kenshi;
Bakuretsu Breaker;
Bakuretsu Crash Race;
Bakuretsu Quiz Ma-Q Dai Bouken;
Bakutotsu Kijuutei;
Bal Cube;
Ball Park;
Ball Park II;
Balloon Bomber;
Balloon Brothers;
Balloon Fight;
Baluba-Louk No Densetsu;
Bandido;
Bang Bang Ball;
Bang Bead;
Bang!;
Bank Panic;
Baraduke;
Barracuda;
Barricade;
Barricade II;
Barrier;
Baseball Stars 2;
Baseball Stars Professional;
Baseball Stars - Be a champ!;
Baseball The Season II;
Bases Loaded;
Basketball;
Bass Angler;
Batman;
Batman Forever: The Arcade Game;
Batsugun;
Battlantis;
Battle Arena Toshinden 2;
Battle Bakraid;
Battle Balls;
Battle Bird;
Battle Blaze;
Battle Chopper;
Battle Circuit;
Battle City;
Battle Climaxx!;
Battle Cross;
Battle Cruiser M-12;
Battle Field;
Battle Flip Shot;
Battle Garegga;
Battle Gear, la saga;
Battle K-Road;
Battle Lane Vol. 5;
Battle of Atlantis;
Battle Rangers;
Battle Shark;
Battle Station;
Battle Tryst;
Battle Vision;
Battle Vision (Prototype);
Battle Wings;
The Battle-Road;
BattleCry;
Battletech;
Battletoads;
Battlezone;
Bay Route;
Bazooka;
Beach Festival World Championship 1997;
Beach Head 2000;
Beach Spikers;
Beam Invader;
Beast Busters;
Beast Busters: Second Nightmare;
Beastie Feastie;
Beastorizer;
Beastorizer 2;
Beat Head;
Beat Player 2000;
Beat The Champ;
Beatmania, la saga;
Beatmania III;
BeatmaniaIIDX, la saga;
Beezer;
Bega's Battle;
Ben Bero Beh;
Ben Hur;
Berabow Man (Bravoman);
The Berlin Wall;
Bermuda Triangle;
Berzerk;
Best Bout Boxing;
The Big Apple;
Big Buck Hunter;
Big Bucks Trivia;
Big Bucks Trivia Quest;
Big Event Golf;
Big Haul;
Big Karnak;
The Big One;
The Big Pro Wrestling!;
Big Run;
Big Striker;
Big Tournament Golf;
Big Twin;
Bigfoot Bonkers;
Bijokko Gakuen;
Bijokko Yume Monogatari;
Billiard Academy Real Break;
Bio F.R.E.A.K.S.;
Biomechanical Toy;
Bionic Commando (EUA) / Top Secret (Jap);
Bio-Attack;
Bio-Hazard Battle;
Bio-ship Paladin;
BiPlane;
BiPlane 4;
Birdie King;
Birdie King 2;
Birdie King 3;
Birdie Try;
Birdiy;
Bishoujo Janshi Pretty Sailor 18-kin;
Bishoujo Janshi Pretty Sailor 2;
Bishoujo Senshi Sailor Moon;
Blacklight Bowling for Jackpots;
Black Dragon;
Black Heart;
Black Hole;
Black Panther;
Black Tiger (EUA) / Black Dragon (Jap);
Black Widow;
Blade Master;
Blade of Honor;
Blades of Steel;
Blandia;
Blast Off;
Blasted;
Blaster;
Blasteroids;
Blasto;
Blazeon;
Blazer;
Blazing Star;
Blazing Tornado;
Block Block;
Block Carnival;
Block Fiber;
Block Gal;
Block Game;
Block Hole (EUA) / Quarth (Jap);
Block Out;
Blockade;
Blocken;
Blomby Car;
Blood Bros.;
Blood Warrior;
BloodStorm;
Bloody Roar 3;
Bloody Wolf;
Blox;
Bloxeed;
Blue Hawk;
Blue Print;
Blue Shark;
Blue's Journey;
BMX Heat;
Boardwalk Casino;
Body Slam;
Bogey Manor ;
Bomb Bee;
Bomb Jack;
Bomb Jack Twin;
Bomberman;
Bomberman World;
;
Bombs Away;
Bonanza Bros.;
Bonk's Adventure (EUA) / B.C. Kid (a tot el mn) / Kyukyoku PC Genjin (Jap);
Bonze Adventure;
Boogie Wings;
Boomer Rang'r;
Boomerang;
Boong-Ga Boong-Ga;
Boot Camp;
Boot Hill;
Border Down;
Borderline;
Borench;
Bosconian;
Bottom of the Ninth;
Boulder Dash;
Bouncer;
Bouncing Balls;
The Bounty;
Bowl-O-Rama;
Bowling Alley;
Boxing;
Boxing Bugs;
Boxing Mania: Ashita no Joe;
Boxy Boy (EUA) / Souko Ban Deluxe (Jap);
Brabo-Man;
Brain;
Brave Blade;
Brave FireFighters;
Breakers;
Breakers Revenge;
Breakout;
Breakthru (EUA) / Kyohkoh-Toppa (Jap);
Bristles;
Brix;
Brute Force;
Bubble 2000;
Bubble Bobble;
Bubble Memories;
Bubble Puzzle 97;
Bubble Symphony;
Bubbles;
Buck Rogers: Planet of Zoom;
Bucky O'Hare;
Bug Busters;
Buggy Boy / Speed Buggy;
Buggy Challenge;
Bull Fight;
Bull Fighter;
Bulls Eye Darts;
Bump 'n' Jump (EUA) / Burnin' Rubber (Jap);
Burgertime;
Burglar X;
Buriki One: World Grapple Tournament '99 in Tokyo;
Burning Fight;
Burning Force;
Burning Rival;
Burning Rush;
Bust-A-Move (EUA) / Puzzle Bobble (Jap), la saga;
Buster Bros (EUA) / Pang (a tot el mn) / Pomping World (Jap);
Buster Buddies;
Butasan;

C.
Cabal;
Cachat;
Cadash;
Cadillacs & Dinosaurs;
Cadillacs Kyouryuu-Shinseiki;
Cafe Break;
Cal.50;
California Chase;
California Speed;
Calipso;
Calorie Vs. Moguranian;
Cameltry;
Cannon Ball;
Cannon Spike;
Canyon Bomber;
Capcom Fighting All-Stars;
Capcom Fighting Evolution;
Capcom Fighting Jam;
Capcom Golf;
Capcom Sports Club;
Capcom vs. SNK: Millennium Fight 2000;
Capcom vs. SNK 2;
Capcom World 2;
Capsule Invader;
Captain America and the Avengers;
Captain Commando;
Captain Silver;
Captain Tomaday;
Captain Zapp;
Car Hunt;
CarnEvil;
Carnival;
Centipede;
Chack'n Pop;
Chain Reaction (a tot el mn) / Magical Drop (Jap);
Champion Base Ball;
Championship Bowling;
Championship Sprint;
Chase H.Q.;
Cheyenne;
Chiller;
Choplifter;
Circus Charlie;
Cisco Heat;
City Connection;
Cloak & Dagger;
Cliff Hanger;
Clu Clu Land;
Club Kart;
Columns;
Combat;
Combatribes;
Commando;
Computer Space;
Congo Bongo;
Continental Circus;
Contra;
Cosmo Gang the Puzzle;
Cosmo Gang the Video;
Cotton;
Counter-Strike Neo;
Crazy Climber;
Crazy Kong;
Crazy Taxi;
Crazy 8's;
Crime Patrol;
Crime Fighters;
Crime Fighters 2;
Crisis Zone;
Crossbow;
Cruis'n Exotica;
Cruis'n USA;
Cruis'n World;
Crush Roller (Jap) / Make Trax (a tot el mn);
Crystal Castles;
Cutie Q;
Cyber Sled;
Cyber Troopers Virtual On;
Cyber Troopers Virtual On Force;
Cyber Troopers Virtual On Oratorio Tangram;
Cyberball;
Cyberbots: Full Metal Madness;
Cyclone;

D.
Dance Dance Revolution, la saga;
Dance Freaks / Dance Maniax;
Dancing Stage;
Dangerous Seed;
Dangun Feveron;
Daraku Tenshi - The Fallen Angels;
Darius, la saga;
Dark Adventure;
Dark Stalkers: The Night Warriors (a tot el mn) / Vampire: The Night Warriors (Jap);
Daytona USA, la saga;
Dead or Alive;
Death Race;
Deep Freeze;
Defender;
Demon's World  / Horror Story (Jap);
Derby Owners Club;
Devastators;
Devil World;
Diamond Run;
Die Hard Arcade / Dynamite Deka (Jap);
Dig Dug;
Dig Dug II;
Dimahoo (a tot el mn) / Great Mahou Daisakusen (Jap);
Dinosaur King;
Dirt Fox;
Discs of Tron;
DJ Boy;
Do! Run Run;
DoDonPachi;
DoDonPachi Dai Ou Jou;
DonPachi;
Domino Man;
Don Doko Don;
Donkey Kong;
Donkey Kong 3;
Donkey Kong Jr.;
Double Dragon, la saga;
Double Dragon (videojoc de Neo-Geo);
Double Dribble;
Dragon Ball Z: V.R.V.S.;
Dragon Blaze;
Dragon Breed;
Dragon Buster;
Dragon Saber;
Dragon Spirit;
Dragon's Lair;
Dragon's Lair II: Time Warp;
DrumMania series;
Duck Hunt (disponible pels sistemes recreatius PlayChoice-10 i Vs.);
Dungeons & Dragons: Shadow over Mystara;
Dungeons & Dragons: Tower of Doom;
Dynamite Cop;
Dynasty Wars / Tenchi wo Kurau (Jap);
Dynowarz;

E.
ESWAT Cyber Police;
Eagle;
Eco Fighters (a tot el mn) / Ultimate Ecology (Jap);
Egg Venture;
Ehrgeiz;
Elevator Action;
Elevator Action II;
Emeraldia;
Empire Strikes Back;
Espgaluda;
Espgaluda II;
ESP Ra De;
Evil Night;
Excitebike;
Exciting Soccer;
Exed Exes;
Exerizer (Jap) / Sky Fox (a tot el mn);
Exvania;
Eyes;
EZ2Dancer;
EZ2DJ;

F.
F/A (Fighter and Attacker);
F-1 Race;
F-Zero AX;
Face Off;
Fairyland Story;
Fantasy Zone;
The Fast and the Furious;
Fast Lane;
Fatal Fury, la saga;
Fatal Fury: King of Fighters / Garou Densetsu: Shukumei no Tatakai (Jap);
Fatal Fury 2 / Garou Densetsu 2: Arata-Naru Tatakai (Jap);
Fatal Fury Special / Garou Densetsu Special (Jap);
Fatal Fury 3: Road to the Final Victory / Garou Densetsu 3: Haruka-Naru Tatakai (Jap);
Real Bout Fatal Fury / Real Bout Garou Densetsu (Jap);
Real Bout Fatal Fury Special / Real Bout Garou Densetsu Special (Jap);
Real Bout Fatal Fury 2 - The Newcomers / Real Bout Garou Densetsu 2: The Newcomers (Jap);
Fatal Fury Wild Ambition / Garou Densetsu: Wild Ambition (Jap);
;
Ferrari F355 Challenge;
Fighter's History;
Fighting Vipers;
Final Blow;
Final Fight;
Final Fight Revenge;
Final Lap;
Final Lap 2;
Final Lap 3;
Finest Hour;
Firefox;
Flicky;
Flipull/Plotting;
Flying Shark;
Food Fight;
Football Champ / Euro Champ '92 (Europa) / Hattrick Hero (Jap);
Forgotten Worlds;
Four Trax;
Frenzy;
Frisky Tom;
Frogger;
Front Line;
Fun-E-Ball;
Futsball;
Formula 1 Dream;

G.
;
Gain Ground;
Galaga;
Galaga '88;
Galaga Arrangement;
Galaxian;
Galaxian 3;
Galaxy Fight;
Gals Panic, la saga;
GameTap;
Gaplus;
 (mireu Fatal Fury);
Gauntlet;
Gauntlet II;
Gauntlet Legends;
;
Gee Bee;
Genpei ToumaDen;
Ghost Squad;
Ghosts 'n Goblins;
Ghouls 'n Ghosts;
Giga Wing;
Giga Wing 2;
Giga Wing Generations;
Gladiator (a tot el mn) / Ougon no shiro (Jap);
Golden Axe;
Golden Tee, la saga;
Golly! Ghost!;
Golly! Ghost! 2;
The Goonies;
Gorf;
Gotcha;
Gradius, la saga (mireu tamb Salamander i Parodius);
Gradius;
Gradius II;
Gradius III;
Gradius IV Fukkatsu;
Gran Trak 10;
Gravitar;
The Grid;
Grobda;
Guerrilla War;
GTI Club;
Guilty Gear, la saga;
GuitarFreaks;
Gun Fight;
Gun.Smoke;
Gunbird;
Gunbird 2;
Gunblade NY;
Guwange;
Gyruss;

H.
Hang-On;
Hangly-Man;
Hard Drivin';
Hard Head series;
Hatris;
Haunted Castle;
Head On;
Heavy Barrel;
Hit the Ice;
Hogan's Alley;
Hold Off Red;
Holosseum;
Hopping Mappy;
Hot Chase;
House of the Dead, The;
House of the Dead 2, The;
House of the Dead III, The;
House of the Dead 4, The;
Hunchback;
Hydra;
Hydro Thunder;
Hyper Athlete;
Hyper Drive;
Hyperbowl;
Hyper Sports;

I.
I'm Sorry;
I, Robot;
Ibara;
Ice Climber;
Idol Mahjong Final Romance;
Idol Mahjong Housoukyoku;
The Idol Master;
Iemoto;
Iga Ninjutsuden;
IGMO;
Ikari Warriors III: The Rescue;
Ikari Warriors;
Ikaruga;
Ikki;
Image Fight;
Image Fight II;
Imekura Mahjong;
In The Groove;
In The Groove 2;
In the Hunt;
Incredible Crisis;
Indian Battle;
Indiana Jones and the Temple of Doom;
Indianapolis 500;
Indoor Soccer;
Indy 4;
Indy 500;
Indy 800;
Inferno;
Initial D Arcade Stage;
Innocent Sweeper: Silent Scope 2;
Insector;
Insector X;
Interceptor;
Interstellar;
Intrepid;
Intruder;
Invader Wars;
Invader's Revenge;
Invaders 2000;
The Invaders;
;
Invinco!;
IPM Invader;
The Irem Skins Game;
Iron Horse;
Ironman Ivan Stewart's Super Off Road;
Ironman Ivan Stewart's Super Off Road Track Pak;
The Irritating Maze;
Ixion;

J.
Jackal;
John Elway's Quarterback;
Johnny Nero: Action Hero;
Journey;
Joust;
Joust 2: Survival of the Fittest;
Jr. Pac-Man;
Jump Bug;
Jungle Hunt / Jungle King;
Jurassic Park;
Jurassic Park III;
Juno First;

K.
Kaitei Takara Sagashi;
Kangaroo;
Karate Champ;
Karnov;
Ketsui - Kizuna Jigoku Tachi ;
Keyboardmania;
Kick (Kick Man);
Kicker;
Kid Chameleon;
Kid Niki: Radical Ninja;
Killer Instinct ;
Killer Instinct 2;
King and Balloon;
The King of Fighters series;
The King Of Fighters 94;
The King Of Fighters 95;
The King Of Fighters 96;
The King Of Fighters 97;
The King Of Fighters 98;
The King Of Fighters 99;
The King Of Fighters 2000;
The King Of Fighters 2001;
The King Of Fighters 2002;
The King Of Fighters 2003;
The King Of Fighters Neowave;
The King Of Fighters XI;
The King Of Fighters Maximum Impact Alternative;
The King Of Fighters XII (upcoming);
King of Monsters;
Kizuna Encounter;
Klax;
Knights of the Round;
Konami '88 (88 Games);
Kung Fu Master;
Kyuukai Douchuuki;

L.
Lady Bug;
LandMaker;
The Last Blade;
The Last Bounty Hunter;
Last Bronx;
Lee Trevino's Fighting Golf;
Legend of Kage;
Legend of Success Joe / Ashita no Joe Densetsu (Japan);
Legendary Wings;
Let's Go by Train series;
Lethal Enforcers;
Libble Rabble;
Liberator;
Libero Grande;
Life Force (see Salamander);
Lock 'n' Chase;
Loco-motion;
Lode Runner series;
The Lost World: Jurassic Park;
Lunar Lander;
Lunar Rescue;

M.
;
Mach Rider;
Mad Dog McCree;
Magic Sword;
Magical Drop (Japan) / Chain Reaction (World);
Magician Lord;
Major Havoc;
Make Trax (World) / Crush Roller (Japan);
Mambo A Go Go;
Manx TT Superbike;
Mappy;
Marble Madness;
Marchen Maze;
Mario Bros.;
Mario Kart Arcade GP;
Mario Kart Arcade GP 2;
Mars Matrix: Hyper Solid Shooting;
Martial Champion;
Marvel Land;
Marvel Super Heroes;
Marvel Super Heroes vs. Street Fighter;
Marvel vs. Capcom: Clash of Super Heroes;
Marvel vs. Capcom 2: New Age of Heroes;
Mat Mania;
Maximum Force;
MechWarrior;
Mega Man: The Power Battle (World) / Rockman: The Power Battle (Japan);
Mega Man 2: The Power Fighters (World) / Rockman 2: The Power Fighters (Japan);
Melty Blood;
Mercs (World) / Senj  no  kami II (Japan);
Merry Rainbow;
Metal Black;
Metal Hawk;
Metal Slug;
Metal Slug 2;
Metal Slug 3;
Metal Slug X;
Metal Slug 4;
Metal Slug 5;
Metal Slug 6;
Metamorphic Force;
Metro Cross;
Michael Jackson's Moonwalker;
Midnight Resistance;
Mighty Bomb Jack;
Millipede;
Mirai Ninja;
Missile Command;
Missing in Action;
Mission X;
Mocap Boxing;
Momoko 120%;
Monster Maulers (Kyukyoku Sentai Dandadarn);
Moon Patrol;
Mortal Kombat series;
Motos;
Mouse Trap;
Mr. Do!;
Mr. Do's Castle;
Mr. Driller series;
Ms. Pac-Man;
Mushihime-sama;
Mushihime-sama Futari;
;
Mystic Marathon;
Mr Heli (aka Battle Chopper);

N.
NAM-1975;
NARC;
NBA Jam;
NBA Showtime NBA on NBC;
Namco Classics Collection Volume 1;
Namco Classics Collection Volume 2;
Navalone;
Nebulas Ray;
Nekketsu Koha Kunio Kun (Japan) / Renegade (World);
Neo Bomberman;
Neo Drift Out - New Technology ;
NeoGeo Cup '98 - The Road to the Victory;
Neo Mr. Do!;
Neon FM: Dance Radio;
New Rally-X;
New Zealand Story;
NFL Blitz;
NFL Blitz 2000;
NFL Blitz '99;
Nightmare in the Dark;
Night Driver;
Nightmare On Elm Street;
Ninja Baseball Bat Man;
Ninja Combat;
Ninja Commando;
Ninja Gaiden (US) / Ninja Ryukenden (Japan) / Shadow Warriors (World);
Ninja Kid;
Ninja Kid II;
Ninja Master's: Haoh Ninpou-chou;

O.
Operation Thunderbolt;
Operation Wolf;
Ordyne;
Out Run;
Out Zone;
OutRun 2;
OutRunners;
Over Top;
Ozma Wars;
Operation Wolf 3;

P.
;
Pac-Land;
Pac-Man;
Pac-Man Arrangement;
Pac-Mania;
Pac-Man Plus;
Pac & Pal;
Pachinko Sexy Reaction;
Pachinko Sexy Reaction 2;
Palamedes;
Pang (World) / Buster Bros. (US) / Pomping World (Japan);
Panic Bomber;
Panic Park;
Paperboy;
ParaParaParadise;
Parodius series (see Gradius);
Parasol Stars;
Payazzo;
Pengo;
Phelios;
Phoenix;
Phozon;
Pigskin 621 A.D.;
Pinball;
Pipe Mania;
Pipi & Bibi's;
Pistol Daimyo no Bouken;
Pit-Fighter;
Pitfall II: Lost Caverns;
Pleiads;
Pocket Fighter (Japan) / Super Gem Fighter: Mini Mix (World);
Point Blank;
Point Blank 2;
Polaris;
Pole Position;
Pole Position II;
Police 911;
Police 911 2;
PONG;
Ponpoko;
Pooyan;
Pop'n Music;
Popeye;
Power Drift;
Power Instinct series;
Power Stone;
Power Stone 2;
The Powerpuff Girls;
Primal Rage;
Professor Pac-Man;
Progear;
Project Justice;
Prop Cycle;
Psy-Phi;
Psychic Force;
Psychic Force 2012;
Psyvariar;
Psyvariar 2;
Pump It Up series;
Punch-Out!!;
Punisher;
Purikura;
Purikura Daisakusen;
Puyo Puyo series;
Puzzle Bobble (Japan) / Bust A Move (US) series;
Puzzle Club;
Puzzle De Pon;
Puzz Loop;
Puzznic;

Q.
Qix;
Q*Bert;
Q*Bert's Qubes;
Quartet;
Quester;
Quiz King of Fighters;
Quiz Magic Academy series;
Quiz Nanairo Dreams - Nijiirochou no Kiseki;

R.
R-Type series;
Rad Mobile;
Radar Scope;
Radiant Silvergun;
Radikal Bikers;
Rage of the Dragons (Neo Geo);
Raiden series;
Rainbow Islands;
Rainbow Islands Extra Version;
Rally-X;
Rampage;
Rampage World Tour;
Rampart;
Raptor Captor;
Rastan Saga;
Rastan Saga II / Nastar / Nastar Warrior  ;
Raster Blaster;
Ray Force;
RBI Baseball;
Re-Volt;
Reactor;
Red Baron;
Red Earth (a.k.a. Warzards);
Renegade (World) / Nekketsu Koha Kunio-Kun (Japan);
Resident Evil Survivor 2 - Code: Veronica;
The Return of Ishtar;
Revolution X;
Ridge Racer series;
Ring King;
Rival Schools: United By Fate;
Road Fighter;
Road Runner;
RoadBlasters;
RoboCop;
RoboCop 2;
;
Rockman EXE The Medal Operation;
Rodland;
Rolling Thunder;
Rolling Thunder 2;
Rompers;
Rush'n Attack;
Rygar;
Rock and Rage;

S.
S.T.U.N. Runner;
Salamander (see Gradius);
Salamander 2 (see Gradius);
Samba de Amigo;
Samurai Shodown series;
Samurai Shodown;
Samurai Shodown II;
Samurai Shodown III;
Samurai Shodown IV: Amakusa's Revenge;
Samurai Shodown 64;
Samurai Shodown 64: Warriors Rage;
Samurai Shodown V;
Samurai Shodown V Special;
Samurai Shodown VI;
San Francisco Rush;
San Francisco Rush 2049;
Saturday Night Slam Masters;
Savage Bees;
Savage Reign;
Scramble;
Sea Wolf;
SEGA Marine Fishing;
Sega Ninja;
Sega Rally 2;
Sega Rally Championship;
Sega Super GT;
Sega Touring Car Championship;
SegaSonic the Hedgehog;
Sengeki Striker;
Sengoku;
Senko no Ronde;
Shadow Dancer;
Shadow Warriors (World) / Ninja Gaiden (US) / Ninja Ryukenden (Japan);
Shao-Lin's Road;
Sheriff;
Shikigami No Shiro;
Shikigami No Shiro II;
Shikigami No Shiro III;
Shinobi;
Shock Troopers;
Shock Troopers: 2nd Squad;
Side Arms;
Side Arms Hyper Dyne;
Silent Scope;
The Simpsons;
Sinistar;
Skee ball;
Sky Kid;
Sky Kid Deluxe;
Slalom;
Slugfest;
Smash TV;
Smashing Drive;
Smokin' Token;
Snakeball;
Snow Bros;
Solar Assault (see Gradius);
Solomon's Key;
Solvalou;
Sonic Blast Man;
Sonic the Fighters;
SonSon;
SOS;
Soukyugurentai (Japan) / Terra Diver (World);
Soul Calibur;
Soul Calibur II;
Soul Calibur III;
Soul Edge;
South Park;
Space Ace;
Space Bomber;
Space Chaser;
Space Duel;
Space Fever;
Space Fury;
Space Gun;
Space Harrier;
Space Invaders;
Space Panic;
Space Race;
Space Wars;
Star Wars: The Empire Strikes Back;
Splat!;
Splatterhouse;
Spectar;
Speed Racer;
Spelunker;
;
Spiders;
Sprint 2;
Spy Hunter;
Star Castle;
Star Fire;
Star Force;
Star Gladiator;
Star Trek;
Star Wars;
Stargate;
Starhawk;
Steel Gunner;
Steel Gunner 2;
Steep Slope Sliders;
Street Fighter series;
Street Smart;
Strider series;
Strike Force;
Strikers 1945;
Strikers 1945 II;
Strikers 1945 III / Strikers 1999 (Japan);
Strikers 1945 Plus;
S.T.U.N. Runner;
Subroc-3D;
Sundance;
Sunset Riders;
Super Battletoads;
Super Cobra;
Super Contra;
Super Dodge Ball;
Super Don Quix-ote;
Super Hang-on;
;
Super Mario Bros. (available on PlayChoice-10; see also Vs. Super Mario Bros.);
Super Monkey Ball;
Super Pac-Man;
Super Punch-Out!!;
Super Puzzle Fighter II Turbo;
Super Qix;
Super Shot;
Super Sprint;
Super World Court;
Super Xevious;
Survivor;
Suzuka 8 Hours;
SVC Chaos: SNK vs. Capcom;

T.
Tag Team Wrestling;
;
Tank;
Tank Battalion;
Tank Force;
Tapper;
Targ;
Tattoo Assassins;
Tech Romancer;
Tecmo Bowl;
Teddy Boy;
Teenage Mutant Ninja Turtles (World) / Teenage Mutant Hero Turtles (UK);
Teenage Mutant Ninja Turtles: Turtles in Time;
;
Tekken series (1, 2, 3, Tag Tournament, 4, 5);
Tempest;
Terminator 2: Judgment Day;
Tetris series;
Thayer's Quest;
Thief;
Thunder & Lightning;
Thunder Ceptor;
Thunder Ceptor II;
Tiger Heli;
Timber;
Time Crisis series;
Time Gal;
Time Killers;
Time Pilot;
Time Soldiers;
Time Traveler;
Tinkle Pit;
Tintin: Destination Adventure;
Tintin: Prisoners of The Sun;
Tintin in Tibet;
Tintin on the Moon;
Toki;
Tokyo Cop;
Toobin';
Total Carnage;
Touch Me;
Tower of Druaga;
Tower of Power;
Toy Pop;
Track and Field;
Trigger Heart Exelica;
Trio The Punch - Never Forget Me...;
Trojan;
Tron;
Truxton / Tatsujin (Japan);
Turbo Outrun;
Tux Racer;
Twin Cobra / Kyukyoku Tiger (Japan);
Twin Cobra II / Kyukyoku Tiger II (Japan);
Twinbee;
Twinkle Star Sprites;
TX-1;
Thundercross;
Thundercross 2;
Typhoon;

U.
U.N. Command;
U.S. Championship V'Ball;
U.S. Classic;
U.S. Navy (Japan) / Carrier Air Wing (World);
Uchhannanchan no Honoo no Challenge: Ultra Denryuu IraIra Bou;
UFO Chase;
UFO Robo Dangar;
Ufo Senshi Yohko Chan;
The Ultimate 11;
Ultimate Hockey;
Ultimate Mortal Kombat 3;
Ultimate Tennis;
Ultra Balloon;
Ultra Quiz;
Ultra Sports;
Ultra Tank;
Ultra X Weapon;
Ultraman;
UmJammer Lammy;
UN Squadron;
Under Defeat;
Under Fire;
Undercover Cops;
The Undoukai;
Uniwars;
Untouchable;
The Untouchable ;
Uo Poko;
Up 'n down;
Up Scope;
Up Your Alley;
Urashima Mahjong;
UltraCade;
Urban Champion;
Us Vs. Them;
USAAF Mustang;

V.
Valkyrie no Densetsu;
Valve Limit;
Vanguard;
Vapor Trail: Hyper Offence Formation;
Vastar;
Vendetta;
Venture;
Vigilante ;
Virtua Cop series;
Virtua Fighter series;
Virtua Fighter;
Virtua Fighter 2;
Virtua Fighter Remix;
Virtua Fighter Kids;
Virtua Fighter 3;
Virtua Fighter 3 - Team Battle;
Virtua Fighter 4;
Virtua Fighter 4: Evolution;
Virtua Fighter 4 Final Tuned;
Virtua Fighter 5;
Virtua Racing;
Virtua Striker series;
Virtua Tennis;
Virtual On;
Volfied;
Vs. Super Mario Bros. (See also: Nintendo Vs. Series);
Vulgus;

W.
Waku Waku 7;
Wangan Midnight Maximum Tune;
War Gods;
Wardner;
The War of the Worlds;
Warlords;
Warp and Warp;
Warpman;
Warriors of Fate;
WCCF;
Whac-A-Mole;
Whistle Stop;
Who Dunit;
Wild Gunman;
Wild Riders;
Willow;
Windjammers / Flying Power Disc (Japan);
Wizard of Wor;
Wonder Boy;
Wonder Boy in Monster Land;
Wonder Boy III: Monster Lair;
Wonder Momo;
World Court;
World Heroes series;
World Stadium series;
Wrecking Crew;
Wrestle War;
WWF WrestleFest;
WWF Superstars;
WWF Wrestlemania;

X.
X Multiply;
X-Men;
;
X-Men vs. Street Fighter;
Xain'd Sleena;
Xantia Elite;
Xenon;
Xenophobe;
Xevious;
Xevious 3D/G;
Xexex;
Xtom 3D;
Xtreme Rally;
XX Mission;
Xybots;

Y.
Yam! Yam!?;
Yamato;
Yie-Ar Kung Fu;
Yomaninbocho;
Youjuden;
Yokai Douchuuki;
Youlide-Chui Nu;
Youma Ninpou Chou;
Yukiwo;

Z.
Zaxxon;
Zed Blade;
Zektor;
Zero Gunner;
Zero Gunner 2;
Zero Point;
Zero Point;
Zero Point 2;
Zero Team;
Zero Wing;
Zero Zone;
Zing Zing Zip;
Zippy Race;
Zoar;
Zodiack;
Zoids Card Colosseum;
Zoids Infinity;
Zombie Raid;
Zombie Revenge;
Zone Hunter;
Zoo Keeper;
Zool;
Zoom, Zoom;
Zun Zun Block;
Zunzunkyou No Yabou;
Zupapa;
Zwackery;
Zzyzzyxx;

 Vegeu tamb .
 Llista de mquines pinball;


 Enllaos externs .
The Killer List of Videogames ;
PMF de videojocs recreatius ;
The System 16 Arcade Museum ;
Simple, per gran llista @ Arcade-History.com ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117689" title="Monastir" nonfiltered="3162" processed="3151" dbindex="48391">

Monastir, vila de Sardenya pertanyent a la provncia de Cller.
Monastir, ciutat costanera de Tunsia, capital de la governaci de Monastir.
Monastir, antic nom otom de l'actual ciutat de Bitola, a la Repblica de Macednia.

Vegeu tamb monestir.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117691" title="Tenca" nonfiltered="3163" processed="3152" dbindex="48392">

Tenca (Tinca tinca) s un peix de la famlia ciprnid (Cyprinidae).

s un peix d'aigua dola molt com a Europa i sia occidental.

Fa fins a 40 cm de llargada i generalment pesa dos o tres quilos per pot arribar als cinc. T dues barbetes sensorials que li pengen de la boca. El cos t les escates molt petites. Es troba a llacs i pantans de tot Europa per defuig els corrents rpids. Es comestible tot i que de vegades t un cert gust de fang.

s tamb un peix d'aquaris grans.

Referncies.
Tench Information ;
NIWA June 2006;
;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117694" title="MPEG-7" nonfiltered="3164" processed="3153" dbindex="48393">
MPEG-7 consisteix en una representaci estndard de la informaci audiovisual que permet la descripci de continguts (metadades) per:

 Paraules clau;
 Significat semntic (qui, qu, quan, on);
 Significat estructural (formes, colors, textures, moviments, sons);

s un estndard de la Organitzaci Internacional per a l'Estandarditzaci ISO/IEC i desenvolupat pel grup MPEG. El nom formal per aquest standard s Interfcie de Descripci del Contingut Multimedia (Multimedia Content Description Interface). 
La primera versi es va aprovar al juliol de 2001 (ISO/IEC 15938) i actualment la ltima versi publicada i aprobada per la ISO data de l'octubre de 2004.


Introducci.
Un cop finalitzat l standard MPEG-4, juntament amb MPEG-1 i MPEG-2 queden cobertes les necessitats d obtenir informaci audiovisual a qualsevol lloc. Tamb s aconsegueix ms llibertat d interacci amb el contingut audiovisual (grcies a MPEG-4). 
Amb MPEG-7 es busca la manera d enllaar els elements del contingut audiovisual, trobar i seleccionar la informaci que l usuari necessita i identificar i protegir els drets del contingut.
MPEG-7 sorgeix a partir del moment en qu apareix la necessitat de descriure els
continguts audiovisuals degut a la creixent quantitat d informaci. 
El fet de gestionar els continguts s una feina complexa (trobar, seleccionar, filtrar, organitzar... el material audiovisual).

MPEG-7 ofereix un mecanisme per a descriure informaci audiovisual, de manera que sigui possible desenvolupar sistemes capaos d indexar grans bases de material multimdia (aquest pot incloure: grfics, imatges esttiques, udio, models 3D, vdeo i escenaris de com aquests elements sn combinats) i cercar en aquestes bases de materials, manual o automticament.

El format MPEG-7 s associa de forma natural als continguts audiovisuals comprimits pels codificadors MPEG-1, MPEG-2 i MPEG-4. 
De totes maneres s ha dissenyat per a que sigui independent del format del contingut.

MPEG-7 es basa en el llenguatge XML de metadades en un intent d afavorir la interoperabilitat i la creaci d aplicacions, tot i que per a evitar problemes d excs de volum de dades, s ha creat un compressor anomenat BIM (Binary Format for MPEG-7). 
Aquest compressor presenta l avantatge de ser ms robust que l XML davant els errors de transmissi.

Objectius d'MPEG-7.
 Habilitar un mtode rpid i eficient de cerca, filtratge i identificaci de contingut.
 Descriure aspectes principals del contingut (caracterstiques de baix-nivell, estructura, semntica, models, colleccions, etc.).
 Indexar un ventall molt ampli d aplicacions.
 El tipus d informaci audiovisual a tractar s: udio, veu, vdeo, imatges, grfics i models 3D.
 Informar de com els objectes estan combinats dins d una escena.
 Independncia entre la descripci i el suport on es troba la informaci.

Descripci de Continguts.
Els continguts poden ser descrits de diferents maneres depenent de la necessitat, ja que les caracterstiques descriptives han de tenir un significat en el context de l aplicaci.

Aquestes descripcions hauran de ser diferents per a diferents dominis d usuaris i sistemes. Aix significa que no es pot generar un sistema nic per a la descripci de continguts, sin que s hauran de prover un conjunt de mtodes i eines per a satisfer els diferents punts de vista que diferents usuaris poden tenir.

El material multimdia, doncs, pot ser descrit utilitzant diferents nivells d abstracci.
Primer s ha de comenar per els nivells d abstracci ms baixos, ja que els nivells superiors descriuen les relacions semntiques entre els inferiors (caracterstiques del conjunt). Els nivells d abstracci baixos sn genrics i flexibles, mentre que els nivells d abstracci superiors sn eficients i directes per presenten una baixa flexibilitat. Per tant, com ms gran sigui el nivell d abstracci, ms difcil s efectuar un procs automtic.
Per exemple, els canvis de ritme d una melodia poden catalogar-se com de baix nivell d abstracci, mentre que la informaci semntica  aquesta can caus furor a l estadi ,cau en un nivell ms alt.

Nivells baixos d abstracci per el material visual i d audio:

 Material visual: forma, tamany, textura, color, moviment i posicin en el;
quadre.
 Material d audio: to, timbre i ritme.

A ms, per, de disposar de la descripci relacionada amb el contingut, tamb s necessari incloure altres tipus d informaci descriptiva, com pot ser:

 Informaci sobre la seva creaci (aqu entren en joc descriptors com Dublin Core).
 Informaci sobre el format utilitzat.
 Informaci sobre els drets d autor.
 Punters cap a altres materials rellevants i el context on es realitzen les accions.

Relaci entre Contingut i Descripci.





L arquitectura MPEG-7 es basa en qu la descripci ha d estar separada del contingut audiovisual. 

D'altra banda hi ha d haver una relaci entre contingut i descripci. Aquests dos elements estan comunicats de manera que la descripci s ha de multiplexar amb el contingut.

L esquema de la dreta mostra aquesta relaci entre el contingut i la descripci.

Eines d'MPEG-7.







A continuaci tenim els quatre grans blocs amb els que treballa l estndard:

 Descriptors (D): un descriptor s una representaci d una caracterstica definida sintctica i semnticament. ;
s possible que un sol objecte estigui descrit per diversos descriptors.

 Esquemes de descripci (Multimedia Description Schemes) (DS): especifica l estructura i semntica de les relacions entre els seus components, que poden ser descriptors (D) o esquemes de descripci (DS). ;





 Llenguatge de descripci i definici (Description Definition Language) (DDL): s un llenguatge basat en XML que s utilitza per a definir les relacions estructurals entre els descriptors i permetre la creaci i/o modificaci d esquemes de descripci (DS) i la creaci de nous descriptors (D).

 Eines del sistema: sn eines que fan referncia a la binaritzaci, sincronitzaci, transport i emmagatzemament de descriptors. Tamb s encarrega de la protecci de la propietat intellectual.

La relaci entre totes aquestes eines es pot observar a la figura de la dreta.

Parts de l'MPEG-7.
L MPEG-7 est organitzat en vuit parts, de les quals, de la 1a a la 5a, veurem que sn eines que es refereixen a la "tecnologia" prpiament dita de l MPEG-7, mentre que la resta sn parts anomenades "de suport".

 Part 1:Sistemes: especifica les eines que es necessiten per a preparar les descripcions d MPEG-7 per tal que es pugui dur a terme una binaritzaci i un transport eficients i tamb per a permetre la sincronitzaci entre el contingut i les descripcions per tal de protegir la propietat intellectual.
 Part 2: Description Definition Language (DDL): especifica el llenguatge per a definir nous esquemes de descripci (i tamb nous descriptors).
 Part 3: Visual: consisteix en les estructures bsiques i descriptors visuals que cobreixen diferents caracterstiques visuals com: forma, color, textura, moviment, localitzaci i reconeixement de cares. Els descriptors visuals sn el component que especifica l estructura i semntica de les relacions entre els seus components (per al filtratge i recuperaci de la informaci).
 Part 4: udio: sn un conjunt de descriptors de baix nivell per al contingut d udio. A travs d ells es descriuen caracterstiques espectrals, paramtriques i temporals d un senyal.



Tamb s utilitzen descriptors d alt nivell que inclouen el reconeixement de so general i eines per a la indexaci de descriptors, per a la descripci de timbres instrumentals, per al contingut parlat, un esquema per a signatura d udio i eines tamb per a la descripci de melodies.
 Part 5: Generic Entities and Multimedia Description Schemes (MDS): especifica la relaci entre els descriptors (D) i els description schemes (DS) amb l element multimdia. Inclou els descriptors i esquemes de descripci que no sn especfics per udio o video.
 Part 6: Reference Software: inclou una implementaci del software de les parts de l MPEG-7. Es basa en el model d experimentaci de l MPEG respecte el comportament del descodoficador.
 Part 7: Conformance Testing: defineix procediments i guies per a fer que l MPEG-7 sigui correcte. Especifica lnies i procediments per provar que tan els motors de descripci com els de contingut obeeixin l estndar MPEG-7.
 Part 8: Extraction and Use of MPEG-7 Descriptions: dona informaci de la extracci i l s de les eines de descripci.
 Part 9: Profiles and levels: proporciona procediments i el perfil dels estndars.
 Part 10: Schema Definition: Especifica l esquema utilitzant el DDL(Description Definition Language).

Eines de descripci d'MPEG-7.

Els descriptors i esquemes de descripci, formen un conjunt d eines de descripci
predefinits per MPEG-7. S agrupen en diferents classes segons la seva funcionalitat
(mirar figura eines de descripci d'MPEG7):





 Elements Bsics: sn entitats genriques utilitzades com a components bsics per vries eines de descripci. Inclouen tipus de dades i estructures, links, localitzadors i eines bsiques de descripci per llocs, gent, anotacions de text ;
 Eines d esquema: sn eines que defineixen l estructura de les eines de descripci, per el seu s des d'una aplicaci. Inclouen els  packages  personalitzats per agilitzar-ne l s.
 Eines de descripci de continguts: representen la informaci perceptible incloent aspectes estructurals (eines de descripcin d estructures), aspectes conceptuals (eines de descripcin semntica) i caracterstiques d udio i video. Les eines de descripci d estructures ens permeten descriure el contingut en termes de segments espai-temporals, organitzats en estructures jerrquiques. Les eines de descripci semntica ens permeten descriure el contingut amb semntica real i nocions conceptuals.
 Eines de direcci de continguts: permeten especificar la informacin sobre medis de comunicacin(enmagatzematge, xifrat del format, qualitat ), creaci (ttol, dates, materials, llengua ) i l s de continguts multimdia (condicions d s: drets i disponibilitat).
 Eines d organitzaci de continguts: permeten crear i modelar coleccions de contingut multimdia i descripcions.
 Navegaci i instruments d accs: permeten especificar sumaris, particions i descomposicions (accs progressiu en temps, espai i freqncia) i variacions de contingut multimdia per facilitar la consulta i la recuperaci. Els sumaris proporcionen modes (tan seqencial com jerrquic) de navegaci amb l objectiu de proporcionar una vista prvia eficient dels materials multimdia.
 Eines d interacci d usuari: permeten definir les preferncies de l usuari.

Exemple d'rees d'Aplicaci.
Existeixen moltes aplicacions i molts camps d aplicaci els quals es poden beneficiar de l estndard MPEG-7 alguns exemples sn els segents: 

 Biblioteques digitals: emmagatzematge i recerca de bases de dades audiovisuals.
 Serveis de directoris multimedia (p.ex. Pgines grogues).
 Selecci de medis de difusi (canals de rdio, televisi...).
 Edici multimedia (serveis electrnics personalitzats).
 Vigilncia: control del trnsit, cadenes de producci...
 E-comer i tele-compra: cerca de roba, models...
 Entreteniment: Cerca de jocs, karaokes...
 Serveis culturals: Museus, art-galleries...
 Periodisme: Cerca d esdeveniments, persones.
 Servei personalitzat de notcies per internet.
 Aplicacions educatives.
 Aplicacions bio-mdiques.

Software/Demo de l'MPEG-7. 

 IBM VideoAnnEx Annotation Tool: Creaci de documents MPEG-7 per la trasmissi de video ;
 Caliph & Emir: Creaci i recerca de fotografia digital tramit arxius MPEG-7. Els arxius MPEG-7 inclouen en les metadades una descripci textual de l arxiu i alguna de les seves caracterstiques.  ;
 MPEG-7 Audio Encoder: Creaci d un arxiu audio MPEG-7  ;
 TU Berlin MPEG-7 Audio Analyzer (Web-Demo): Creaci de documents MPEG-7(XML) per la gesti d audio.  ;
 TU Berlin MPEG-7 Spoken Content Demonstrator (Web-Demo): Creaci d arxius MPEG-7 (XML) amb descripci d udio inclosa trmit senyals d udio (MP3/WAV).  ;
 Frameline 47: Elaboraci, gesti i creaci de documents MPEG-7 (XML)).  ;

Enllaos d'Inters.
 Pgina oficial del grup MPEG ;
 Estndard MPEG-7 ;
 MPEG Industry Forum ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117697" title="Club Deportiu Comtal" nonfiltered="3165" processed="3154" dbindex="48394">


El Club Deportiu Comtal fou un antic club de futbol catal de la ciutat de Barcelona.

 Histria .
El club es cre l'1 d'agost de 1934 amb el nom de Secci Esportiva L'Espanya Industrial, al barri d'Hostafrancs. Es tractava d'una secci esportiva de la fbrica del mateix nom. L'equip vestia de blau i blanc a franges verticals i pantal blanc. L'any 1945 es convert en filial del FC Barcelona. L'equip va destacar a les diverses categories on particip, fins que el 1949-50 es proclam campi de categoria regional i pass a la categoria estatal a Tercera Divisi. L'any 1952 ascend a Segona. Finalment, la temporada 1955-56 aconsegu l'ascens a primera divisi. No era el primer cop. Tres anys abans, el 1952-53, el club ja havia aconseguit l'ascens a primera, per hagu de renunciar per ser filial del FC Barcelona.

Al comenar la temporada 1956-57, coincidint amb l'ascens a primera, l'Espanya Industrial canvia el seu nom pel de Club Deportiu Comtal, desvinculant-se del Bara i evitant haver de renunciar a la categoria com havia succet anteriorment. Mantingu aquest nom fins la seva desaparici el 1970. L'equip jugava a Les Corts i portava samarreta blava amb dues franges diagonals blanques; i disput, per celebrar el seu ingrs a Primera Divisi dos encontres amistosos contra el So Cristovo (2-2) i l'Orientale de Lisboa (6-2). La seva temporada a primera fou fluixa. Acab en darrera posici (16) amb 22 punts en 30 partits. en guany 7, empat 8 i perd 15. Marc 37 gols a favor i en va rebre 57 en contra.

El 1968 arrib a un acord amb el FC Barcelona per tornar a ser-ne filial. Canvi el seu uniforme per un de blau i grana i pantal blanc. Va desaparixer el 1970 quan es fusion amb l'Atltic Catalunya CF per formar el Barcelona Atltic.

 Evoluci de l'Uniforme .









 Trajectria esportiva .


 1947-48 3a Divisi;
 1948-49 Territorial A;
 1949-50 Territorial A;
 1950-51 3a Divisi;
 1951-52 3a Divisi;
 1952-53 2a Divisi;

 1953-54 2a Divisi;
 1954-55 2a Divisi;
 1955-56 2a Divisi;
 1956-57 1a Divisi;
 1957-58 2a Divisi;
 1958-59 2a Divisi;

 1959-60 2a Divisi;
 1960-61 2a Divisi;
 1961-62 Preferent;
 1962-63 3a Divisi;
 1963-64 3a Divisi;
 1964-65 3a Divisi;

 1965-66 2a Divisi;
 1966-67 2a Divisi;
 1967-68 2a Divisi;
 1968-69 2a Divisi;
 1969-70 3a Divisi;


 Jugadors destacats .
Pel club han passat grans jugadors, molts d'ells han estat posteriorment grans figures del Bara, com ara els segents:
 Mari Gonzalvo;
 Sgfrid Grcia;
 Gustau Biosca;
 Ferran Olivella;
 Francesc Rodrguez ;
 Carles Rexach;

 Enllaos relacionats .
 Futbol Club Barcelona B;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117704" title="Antnio Lobo Antunes" nonfiltered="3166" processed="3155" dbindex="48396">
Antnio Lobo Antunes (1 de setembre de 1942, Lisboa) s un escriptor portugus que ha estat candidat al Premi Nobel de Literatura.

Lobo Antunes s llicenciat en Medicina, amb l especialitat de psiquiatria. Entre 1970 i 1973 va participar a la ltima fase de la guerra d alliberament colonial d Angola, experincia que ha estat un tema recurrent en molts dels seus llibres. Actualment viu a Lisboa i es dedica exclusivament a la literatura i al periodisme.


Algunes de les seves obres:

Memria de elefante (1979) ;
Os cus de Judas (1979) ;
A explicao dos pssaros (1981);
Conhecimento do inferno (1981) ;
Fado alexandrino (1983);
Auto dos danados (1985);
As naus (1988);
Tratado das paix es da alma (1990);
A ordem natural das coisas (1992);
A morte de Carlos Gardel (1994);
Crnicas (1995);
Manual dos inquisidores (1996), Tradut a Edicions 62 (1998) com a El manual dels inquisidors;
O esplendor de Portugal (1997), Tradut a Proa (1999) com a L'esplendor de Portugal ;
Olhares 1951-1998 (1999) (amb Eduardo Gageiro);
Exortao aos crocodilos (1999), Tradut a Proa (2000) com a Exhortaci als cocodrils;
No entres to depressa nessa noite escura (2000), Tradut a Proa (2002) com a No entris tan de pressa en aquesta nit obscura;
Que farei quando tudo arte (2001);
Segundo livro de crnicas (2002) ;
Dilogos (2003);
Boa tarde s coisas aqui em baixo (2003);
Eu hei-de amar uma pedra (2004);
D'este viver aqui neste papel descripto: cartas de guerra (2005);
Terceiro livro de Crnicas (2006);
Ontem no te vi em Babilnia (2006);

Enllaos (en portugus).
 Site no oficial sobre Antnio Lobo Antunes;
 Fotos de Antnio Lobo Antunes;
 Antnio Lobo Antunes no Brasil;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117705" title="Premis literaris Ciutat de Palma" nonfiltered="3167" processed="3156" dbindex="48397">
Els Premis literaris Ciutat de Palma sn un conjunt de premis literaris convocats per l'Ajuntament de Palma des de 1958. En principi han estat premiades les obres en llengua catalana. Per en una decisi no exempta de polmica, l'ajuntament en mans del PP incorpora l'any 2004 premis en llengua castellana. L'any 2007, el nou Ajuntament progressista  reinstaura l'nica modalitat en llengua catalana. Els premis en llengua catalana s'han dividit dues modalitats:

 Premi Lloren Villalonga de Novella en Catal, dotat amb 18.000 euros;
 Premi Joan Alcover de Poesia en Catal, dotat amb 9.000 euros;

Entre els anys 2004 i 2007 ha hagut tamb els premis en llengua castellana:
 Premi Camilo Jos Cela de Novella en Castell, dotat amb 18.000 euros;
 Premi Rubn Daro de Poesia en Castell, dotat amb 9.000 euros;

Enllaos externs.

 Web de l'Ajuntament de Palma amb els Premis Ciutat de Palma;
Cort sentencia els premis Ciutat de Palma Les protestes de l'AELC, el Pen i l'OCB no canviaren la decisi de convocar els guardons en castell;
El PP asegura haber confirmado sus  peores temores  al suprimirse el castellano en los Premis Ciutat de Palma;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117706" title="Brvenica" nonfiltered="3168" processed="3157" dbindex="48398">

Brvenica (macednic:        ) s una municipalitat del nord-oest de la Repblica de Macednia. Brvenica tamb s el nom de la vila que fa de seu del govern municipal.

La municipalitat limita amb les de Tetovo al nord, elino a l'est, Makedonski Brod al sud-est, Gostivar al sud-oest, Vrap ite a l'oest i Bogovinje al nord-oest.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117707" title="Premi Ciutat de Palma-Lloren Villalonga de novella" nonfiltered="3169" processed="3158" dbindex="48399">
El Premi Lloren Villalonga de novella, una modalitat dels Premis literaris Ciutat de Palma s convocat per l'Ajuntament de Palma des de 1958 (encara que amb interrupcions). La publicaci ha passat per les editorials Moll, 62 i, darrerament, Proa. S'obre durant el mes de juny i s'anuncia el guanyador a finals de gener de l'any segent. Compta amb una dotaci econmica de 18.000 euros.

Guanyadors.
 1958 Gabriel Corts per L'altre cam;
 1959 No convocat;
 1960 Baltasar Porcel per Solnegre;
 1961 No convocat;
 1962 Josep Maria Palau i Camps per Els trasplantats;
 1963 No convocat;
 1964 Miquel Pons per El poble;
 1965 No convocat;
 1966 Jaume Armengou per Els dies;
 1967 Gabriel Janer Manila per L'abisme;
 1968 Guillem Frontera per Els carnissers;
 1969 No convocat;
 1970 Gabriel Toms per Corbs afamegats;
 1971 No convocat;
 1972 Pau Faner per L'arcngel;
 1973 No convocat;
 1974 No convocat;
 1975 Jaume Fuster per Collita de sang (Tarda, sessi contnua, 3,45);
 1976 No convocat;
 1977 No adjudicat;
 1978 No convocat;
 1979 Jaume Santandreu per Cam de coix;
 1980 Lloren Capell per Jack Pistoles;
 1981 Antnia Vicens per Quilmetres de tul per a un petit cadver;
 1982 Joaquim Soler per Una furtiva llgrima;
 1983 Isidre Grau per Vent de memria;
 1984 Xesca Ensenyat per Vila Coppola;
 1985 Josep-Enric Gonga per El somni del mirall;
 1986 No adjudicat;
 1987 Miquel Ferr per Crnica de Guinea;
 1988 Andreu Ribas Valls per Enroc;
 1989 Josefa Contijoch per Paisatges amb figures;
 1990 Desert;
 1991 Desert;
 1992 Ignasi Mora per Les veus de la famlia;
 1993 Olga Xirinacs per Sense malcia;
 1994 Maria Antnia Oliver per Amor de cans;
 1995 Jordi Coca per Dies meravellosos;
 1996 Vicen Villatoro per Encalar el vent (La claror del juliol);
 1997 Josep M. Fonalleras per La guerra de la marca de l'ham (La millor guerra del mn);
 1998 Biel Mesquida per Vertgens;
 1999 Josep Llus Burguera per Cacic;
 2000 Isidre Grau per El balanc negre ;
 2001 Sebasti Alzamora per Sara i Jeremies;
 2002 Neus Canyelles per Cap d'Hornos;
 2003 Emili Bayo per L'Edat de les paraules;
 2004 Miquel Ferr per Abdallah Karim, el predicador;
 2005 Jordi Cabr per El virus de la tristesa;
 2006 Melcior Comes per El llibre dels plaers immensos;
 2007 Miquel Mas Ferr per El cel dins la memria;

Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament de Palma;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117708" title="L'Orontea" nonfiltered="3170" processed="3159" dbindex="48400">

L'Orontea s una pera d'Antonio Cesti sobre un llibret de Giovanni Filippo Apolloni, basat en un altre de Giacinto Andrea Cicognini, estrenada a Innsbruck el 19 de febrer de 1656.

Va ser una obra molt popular a Itlia on s'hi represent prcticament  sense interrupcions fins el 1683. Se situa a mig cam entre l'pera de cort i l'pera lrica, intentant fins i tot fer-ne una sntesi. No s'hi troben commemoracions histriques, ni finalitats allegriques sin simplement una diversi on l'amor s'encn i s'apaga en un instant, quan el menyspreu succeeix a l'adoraci. En aquest joc de l'amor i de l'atzar, tots els personatges cremen en el mateix foc, sense poder-se resistir, proclamant tots, per torns, que l'amor ignora la llei.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117710" title="?aka" nonfiltered="3171" processed="3160" dbindex="48402">

 aka (macednic:     ) s una municipalitat al centre de la Repblica de Macednia. aka s tamb el nom de la vila on hi ha la seu municipal.

La municipalitat limita amb Studeni ani i Zelenikovo al nord, Veles, Rosoman i Gradsko a l'est, Makedonski Brod i Dolneni a l'oest, Kavadarci i Prilep al sud.

Per la divisi territorial del 2003, els municipis rurals de Bogomila i Izvor foren units al de  aka.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117711" title="Ilinden" nonfiltered="3172" processed="3161" dbindex="48403">

Ilinden (macednic:       ) s una municipalitat al nord de la Repblica de Macednia. Ilinden tamb s el nom de la vila on hi la seu municipal.

LA municipalitat limita amb Ara inovo al nord, Petrovec al sud, Gran Skopje: (Gazi Baba) a l'oest i Kumanovo a l'est.

Demografia.

La poblaci total del municipi s de 15,984 habitants. Segons el cens del 1994 hi havia 14,512 habitants. s un municipi rural, amb 12 localitats.





Notes.
  2002 census results in English and Macedonian (PDF);
 
Enllaos externs.
 Pgina oficial d'Ilinden;
 Ilinden en el Ministeri d'Autogovern Local;
 Ilinden en la informaci general de Macednia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117712" title="Raqueta" nonfiltered="3173" processed="3162" dbindex="48404">


La raqueta s un instrument esportiu que consisteix en un marc amb un cercle obert i amb una espcie de xarxa que ho cobreix.
Collectivament, els jocs que la utilitzen es coneixen com a esports de raqueta, com poden ser  Tennis, bdminton, esquaix i raquetbol, per anomenar-ne alguns.

 Parts d'una raqueta .

La raqueta es divideix en tres parts: cap, tronc i mnec

 Cap o canya. Generalment s de forma ovalada i amb orificis en el marc per l'encuirat. L'encuirat tibat forma una xarxa, que s la part amb que es copeja la pilota. No hi ha diferncia entre ambds costats d'una raqueta.

 Tronc. s la part que connecta el cap amb el mnec en aquest surt la informaci sobre la raqueta.

 Mnec. s la part de la raqueta per on s'agafa. Sol estar cobert per algun tipus de cinta per a no danyar la m i permetre una major adhesi a la raqueta aquesta grua sol ser del gust dels jugadors per a empunyadures ms grans o ms petites.

 Histria .

El marc es feia tradicionalment de fusta i amb cordons de budell es feien les cordes. La fusta encara s'usa per al tennis real.

Fins a la dcada dels 60s la majoria de les raquetes eren de fusta, amb empunyadura de cuir. En 1967, apareix la primera raqueta d'acer dissenyada pel francs Ren Lacoste. Era ms fort i ms lleugera que les de fusta. En els anys 70s sorgeixen les raquetes d'alumini que oferien un pes menor, ms potncia i control. A ms s'introduxen les primeres cordes sinttiques i desprs vindrien les raquetes de grafit. Actualment els nous materials han transformat la raqueta en instruments ms lleugers, ms rgids i amb gaireb el doble de grandria que les primeres raquetes. La majoria de les raquetes es fan de materials sinttics com fibra de carboni, cermiques o aliatges. El budell per a cordes s'ha reemplaat principalment per materials sinttics i amb el temps les raquetes han millorat i avui dia hi ha raquetes per a tot tipus de joc.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117713" title="Negotino" nonfiltered="3174" processed="3163" dbindex="48405">



Negotino (macednic:        ) s una municipalitat a l'est de la Repblica de Macednia. Negotino tamb s el nom de la vila on hi ha la seu municipal.

El municipi limita amb tip al nord, Kon e i Demir Kapija a l'est, Gradsko i Rosoman a l'oest i Kavadarci al sud.

 Demografia .

Segons el cens macedoni del 2002, el municipi t una poblaci de 19 212 habitants, amb una densitat de 45,05 habtiants/km. En el cens del 1994 tenia 18 341 persones vivint al municipi.
EL municipi t 19 centres habitats.





 Notes .
  MAcedonian official 2002 census data;
 
 Enllaos externs .
 Pgina municipal;
 Negotino al Ministeri d'autogovern Municipal;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117715" title="Selecci elitista (algorisme gentic)" nonfiltered="3175" processed="3164" dbindex="48406">
La selecci elitista s un algorisme gentic que fora la selecci dels membres ms aptes de cada generaci. Val a dir que la majoria dels Algorismes Gentics no utilitzen elitisme pur, sin que fan servir una forma modificada per la que l individu millor, o alguns dels millors, sn copiats cap a la segent generaci en cas de qu no aparegui res millor.

Donada una poblaci de n individus, l etapa de selecci consta de dues parts:

 Es mostreja un conjunt de r membres dels millors de la poblaci inicial i s incorporen directament a la poblaci final, sense passar per la poblaci intermdia.
 La poblaci auxiliar de criadors es mostreja entre els n-r membres restants de la poblaci inicial.

Normalment, la mida del conjunt r s bastant petit (1 o 2 per a n=50), i el tipus de mostreig s directe o per sorteig, ambds en la varietat diversa.

Sota certes condicions molt generals, la introducci de l elitisme garanteix la convergncia terica a l ptim global; a la prctica, millora la velocitat de convergncia dels algorismes gentics quan la funci d avaluaci s unimodal (no hi ha subptims), en canvi, la velocitat de convergncia empitjora amb funcions fortament multimodals.

Amb mides de poblaci petits s aconsegueixen efectes similars als de l elitisme introduint reinicialitzacions peridiques en els algorismes gentics: cada cop que l algorisme gentic convergeix se salven els millors individus, es reinicialitzen els altres y es torna a comenar. La reinicialitzaci t efectes beneficiosos sobre les prestacions del mtode degut a qu introdueix diversitat, requisit especialment crtic en els algorismes gentics amb poblacions petites.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117716" title="Futbol Club Barcelona C" nonfiltered="3176" processed="3165" dbindex="48407">


El Futbol Club Barcelona C va ser un club de futbol filial del Futbol Club Barcelona de la ciutat de Barcelona.


 Histria .
El club fou fundat l'any 1967 amb el nom de Barcelona Amateur. L'any 1993 fou renombrat i es convert en Futbol Club Barcelona C. El club va desaparixer l'any 2007 a causa del descens del Futbol Club Barcelona B a Tercera Divisi, i per tant, el consegent descens del Bara C a Primera Catalana.

 Estadi .
El Barcelona C jugava els seus partits al Mini Estadi, un terreny de jocs situat dins de les intallacions del club a la Diagonal, annex al Camp Nou. T una capacitat per a 15.276 espectadors.

 Palmars .
 1 Copa Generalitat (1984);
 3 cops campi de 3a Divisi (1983-84, 1986-87, 1997-98);

 Plantilla 2006/07 .

Porters
  Daniel Planchera Garca, "Planche" ;
  Miguel ngel Ramos Prada;
  Pau Torres Riba;
 
Defenses
  Carlos Alonso Gmez;
  Josu Fernndez Solano ;
  Jordi Folguera Virgili;
  Ismael Remacha Esparcia ;
  lex Snchez Pavn ;
  Alfredo Zardoya vila, "Alfred" ;
  Rafael Romero Serrano, "Fali";
 
Migcampistes
  Jordi Benet Baixaul;
  David Cornell Sais;
  Jos de la Puente Garca;
  Javier Heredia Lpez;
  Ramon Mas Vallmaj ;
  Eugenio Plazuelo Molina, "Pitu" ;
  Vctor Snchez Mata;

Davanters 
  Nuno Filipe Carvalho Teixeira;
  Pedro Garca Delgado;
  Pedro Rodrguez Ledesma, "Pedrito";
  Stefan Rodrguez Oreiro;
  Sergio Urbano Lpez;
  Blas Vilchez Llorente;

Cos tcnic
  Primer entrenador: Juan Carlos Prez Rojo ;
  Segon entrenador: Sergio Lobera Rodrguez ;
  Preparador fsic: Albert Capellas Herms ;
  Delegat: Jordi Serrano Felices ;
  Fisio: Jordi Valbuena Ranchal ;
  Cuidador: Juan Gmez Arjona;

 Jugadors destacats .
 Lionel Messi;
 Franck Songo'o;
 Jordi Cruyff;
 Giovanni dos Santos;
 Cesc Fbregas;
 Sergio Garca;

 Temporades .
Fins l'any 2007 el club va militar 5 temporades a Segona Divisi B i 25 a Tercera Divisi.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117717" title="Kumanovo" nonfiltered="3177" processed="3166" dbindex="48408">

Kumanovo (macednic:        ) s una municipalitat al nord de la Repblica de Macednia. Kumanovo tamb s el nom de la ciutat on hi ha la seu municipal.

Geografia.

El municipi limita amb Lipkovo, Ilinden i Ara inovo a l'oest, Srbia al nord, Sveti Nikole i Petrovec al sud, Staro Nagori ane i Kratovo a l'est.
T una rea de 509,48 km.

Demografia.

Segons la divisi territorial de 2003, foren incorporats a Kumanovo una part del municipi d'Oraac i la resta ho fou al de Staro Nagori ane.

Sense Oraac, Kumanovo tenia 94,589 habitants en 1994 i 103,205 el 2002. La poblaci d'Oraac era de 1,638 en 1994 i 1,252 en 2002. la poblaci actual s des 104,457 habitants.
En nombre d'habitants, Kumanovo amb 105 484 residents s el municipi de la Repblica de Macednia ms poblat, en contraposici al de Vranetica. 

Hi ha 48 centres habitats.





Notes.
  2002 census results in English and Macedonian (PDF);

Enllaos externs.
 Pgina oficial;
 Kumanovo municipality en la pgina del Ministeri d'Autogovern Municipal;
 Kumanovo en una pgina d'informaci macednia;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117720" title="Mosquit tigre" nonfiltered="3178" processed="3167" dbindex="48409">

El mosquit tigre (Aedes albopictus) s un mosquit que es caracteritza per les seves potes ratllades en blanc i negre i el seu cos petit, blanc i negre. s oriund del sud-est asitic i actualment ocupa un hbitat que s'estn desde Madagascar fins a Nova Guinea cap a l'est i fins a la latitud de Corea cap al nord. Addicionalment, es tracta d'una espcie invasora que s'ha ests en multitud de pasos de tots cinc continents.

Un membre tpic de mosquit tigre t una llargria d'uns 5 a 10 mm. Com els altres membres de la famlia dels mosquits, la femella est equipada amb una trompa fina i allargada, la probscide, que usa per prendre sang per nodrir els seus ous. En contrast, el mascle de l'espcie s'alimenta principalment de nctar. La femella es reprodueix dipositant els seus ous en sec, just a tocar de l'aigua, per no directament a dins, tal com s propi del gnere Aedes. Qualsevol contenidor obert amb una petita quantitat d'aigua com ara pots, gerros, plats de testos, etc... s suficient perqu les larves es desenvolupin.

A diferncia de molts dels mosquits ms estesos i comuns el mosquit tigre pica durant tot el dia, tot i que t un mxim crepuscular.

Espcie invasiva.
Aquesta espcie s capa de sobreviure en un ampli rang d'hbitats i condicions. El mosquit tigre t una picada rpida que li permet escapar a la majoria d'intents de matar-lo mentre s'alimenta.

Es desconeix l'origen de la poblaci espanyola de mosquit tigre, tot i que s'assumeix que va arribar a Espanya procedent d'Itlia. Es va detectar per primer cop l'agost de 2004 a Sant Cugat del Valls, a prop de Barcelona, pel Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobegat, i s'ha ests a la ciutat de Barcelona i les seves rodalies durant el 2005 i el 2006 i segueix actualment la seva expansi per Catalunya i altres zones de la pennsula Ibrica. No es coneix amb exactitud com ha arribat a Catalunya. Aparentment, s'est disseminant a l'interior de vehicles que viatgen diriament entre la ciutat i les rodalies.

Als Estats Units, el mosquit tigre es va trobar per primer cop en un dipsit de pneumtics usats a la rodalia de Houston l'any 1985 i posteriorment en el cas de Califrnia, s'ha detectat tamb en partides de bamb de la sort (Dracaena sanderiana). Des d'aleshores s'ha ests pel sud dels Estats Units i per la costa est fins al sud de Nova Jersey. Una vintena de pasos centre-americans i sud-americans han estat colonitzats igualment. L'espcie tamb s a Hawaii, per ha estat all des d'abans de 1896.

El mosquit tigre s un vector de malalties com el dengue a Amrica Central, Sud-amrica i la zona del Pacfic, la febre groga i, encara que amb menor freqncia que Culex pipiens, pot ser vector en la transmisi de la febre del Nil. Estudis americans han evidenciat la presncia de virus a l'insecte, dels quals almenys dos sn causants de malalties als humans com la encefalitis equina de l'est. A Catalunya no s'ha detectat que hagi actuat com a vector de cap malaltia, ja que no existeixen les malalties que pot transmetre,  per a Itlia va causar el 2007 un brot de Chikungunya, malaltia causada per un virus no detectat fins aquell moment mai a Europa.

Control.

Aquest mosquit ha esdevingut una molstia significativa a moltes comunitats pel fet que s'associa fortament amb els humans, en comptes de viure en aiguamolls o zones rurals sense habitants, i s actiu habitualment durant tot el dia, a ms de ser-ho a la nit o en fer-se fosc. Es cria en contenidors i tolls de molt petites dimensions, i en t prou amb molt poca aigua per a criar. Aix fa difcil localitzar-ne els punts de reproducci. T una distncia de vol reduda (menys de 400 metres), i per tant els seus llocs de cria sern probablement a prop del lloc on es trobi el mosquit (Nishida & Tenorio, 1993).

s, per tant, simple trobar i eliminar els llocs de cria, que mai no es troben lluny dels llocs on es produeixen les picades. Cal buidar els recipeints amb aigua amb de set dies, les deixalles, testos de plantes i pneumtics vells que tinguin aigua acumulada, els banys d'ocells, piscines infantils i en general els possibles contenidors d'aigua estancada. L'aigua corrent (rierols, rieres...) no en permet la cria, i l'aigua que cont peixos no acostuma a sser un problema, ja que els peixos es mengen les larves de mosquit.

Les libllules tamb son un mtode excellent de control. Les larves de libllula mengen larves de mosquit a l'aigua, i els adults cacen els mosquits adults al vol. L'aplicaci d'insecticides, que tamb matar les libllules, no s efectiva, ja que noms eliminar breument els adults, la qual cosa anir seguida d'un increment a llarg termini de la poblaci.

Quan sigui possible, s'haurien de buidar totes les acumulacions d'aigua estancada cada set dies, encara que noms tinguin un quart de litre d'aigua o menys. Les deixalles, especialment els contenidors en rases, poden tenir aigua desprs que la rasa s'eixugui i, per tant, s'han de netejar. Els llocs que poden acumular aigua de pluja com ara banys d'ocells o piscines infantils s'han de buidar regularment. Els contenidors que no es puguin buidar representen un problema que caldr resoldre tapant-los amb tela mosquitera, fent-hi crrer l'aigua, posant-hi peixos o b procurant l'aplicaci tcnica de plaguicides de tipus biolgic. Solucions casolanes com ara buidar-hi lleixiu o b usar una cullerada d'oli vegetal, sn ineficaces. 

Finalment, mai s'ha demostrat que els aparells que emeten ultrasons que tericament provocarien la fugida dels mosquits funcionin.

Referncies.

 Nishida, G.M. and J.M. Tenorio. 1993. What Bit Me? Identifying Hawaii's Stinging and Biting Insects and Their Kin. University of Hawaii Press, Honolulu. 72 pp.


Enllaos externs.
 Pgina del Consell Comarcal del Baix Llobregat La web ms completa existent a l'actualitat, redactada i mantinguda pels especialistes que detectaren el mosquit tigre per primer cop a Espanya i que estaven a crrec de la detecci preco des de 2002;
 Campanya contra el mosquit tigre Campanya de la Generalitat de Catalunya de prevenci contra el mosquit tigre;
 Mosquit tigre Document pdf de la Generalitat de Catalunya amb informaci sobre el mosquit tigre ;
 Medi Ambient: El mosquit tigre Pgina del Departament de Medi Ambient.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117721" title="Municipi d'Ohrid" nonfiltered="3179" processed="3168" dbindex="48410">

Municipalitat d'Ohrid (macednic:             ) s una municipalitat al sud-oest de la Repblica de Macednia. Ohrid tamb s el nom de la ciutat on hi ha la seu municipal.

El municipi d'Ohrid limita amb els de Debarca a l'oest i nord, Resen a l'oest, i una petita part de Mogila al nord-est.

Demographics.

Segons el cens del 2002 el municipi d'Ohrid, al que se li ha unit el de Kosel t 54 380 habitants, i segons el cens del 1994 en tenia 52 732. Kosel tenia 1 369 habitants el 2002 i 1 759 el 1994. El municipi en t actualment 55 749.

Els principals grups tnics sn macedonis 85% , albanesos (5.9%), gitanos (0.1%), serbis (0.6%), turc (4%), valacs (0.5%), aromanesos (0.50%)i altres el 4.2% de la poblaci.

El municipi t 29 indrets habitats.





Notes.
  2002 census results in English and Macedonian (PDF);

Enllaos externs.
 Pgina oficial;
 Municipi d'Ohrid en la pgina del ministeri de govern local;
 Ohrid en la informaci genearl macednia;
Demografia de la Repblica de Macedonia per municipi i grup tnic (cens 2002);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117723" title="Le bourgeois gentilhomme" nonfiltered="3180" processed="3169" dbindex="48411">
Le bourgeois gentilhomme s una comdia-ballet en cinc actes en prosa de Molire i msica de Jean-Baptiste Lully, representada per primera vegada el 14 d'octubre de 1670, davant la cort de Llus XIV, al castell de Chambord.

Encarna el gnere de la comdia-ballet a la perfecci i continua sent una de les obres mestres reagrupant els millors comediants i msics del seu temps. Responia al gust de l'poca tractant temes turcs, quan l'Imperi otom era un assumpte de preocupaci i al qual s'intentava domesticar. L'origen de l'obra est vinculat a l'escndol provocat per l'ambaixador turc Suleyman Aga qui, en el moment de la seva visita a la cort de Llus XIV el 1669, havia afirmat la superioritat de la cort otomana sobre la del rei sol. Els afegitons turcs han desaparegut a les representacions ulteriors. 

A la creaci, Molire interpretava el paper de Monsieur Jourdain, vestit de colors vius, guarnit amb puntes de plata i amb plomes multicolors. Lully interpretava el mufti en el transcurs de la cerimnia turca del quart acte.

 Enllaos externs .
 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117727" title="Valncia Hui" nonfiltered="3181" processed="3170" dbindex="48412">


Valncia Hui va ser un diari valenci d'ideologia blaverista aparegut el 28 de novembre de 2006 i tancat en juny de 2008. 
La publicaci era escrita majoritariament en castell i amb pocs articles, sobretot els d'opini, en valenci (intenten seguir les Normes del Puig de la RACV, encara que, tamb, hi havia articles gramaticalment catics).

Tanmateix, des de 2008, amb menys de dos anys de vida, ja no s'imprimeix i tampoc s'actualitza la seua pgina web.

 Histria .
El peridic fou creat el 2006 per part dels empresaris valencians Juan Lladr propietari de la firma Lladr i Hctor Gimeno que desprs dels intents de compra fallits del Diario de Valencia decidiren crear un nou rotatiu que atraguera al mateix pblic que aquest. 

 Connotacions ideolgiques .
Les connotacions espanyolistes del diari eren variades, comenant pel mateix nom Valncia, amb accent tancat, tal com propugnen la RACV i alguns fillegs valencians al si de l'AVL i la paraula Hui, forma valenciana de la estndar avui, que s a ms el nom d'un altre peridic en catal.

Tamb les seccions del diari tenien connotacions com ara Regne substituint a Comunitat Valenciana, cap i casal com Valncia o Deports en comptes dEsports.

L'any 2007 el diari comen la publicaci d'una srie d'articles contra l'AVL que anomena AVL, historia de una traicin (AVL, histria d'una traici en valenci) en el qual es donava la particular visi de l'espanyolisme del conflicte lingstic valenci culpant l'AVL de traci al regionalisme per catalanitzar la llengua valenciana.

Tanmateix, amb noms dos anys de vida, el 28 de juny de 2008, aquest diari va tancar la seua edici en paper. Alhora, feia una nota de premsa, dient que es "passaven a Internet, a la nova tecnologia" alludint que "era ms barat i ms cmode" . Dues setmanes desprs d'aquestes declaracions per part del peridic, ValnciaHui, no s'imprimeix i tampoc t activa la seua pgina web. 

Referncies.


Enllaos externs.
Web de Valncia Hui






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117728" title="Sobrant Estocstic (algorisme gentic)" nonfiltered="3182" processed="3171" dbindex="48413">
Mtode de selecci proporcional a l'aptitud, proposat com a millora del mtode de Selecci de la ruleta

Va ser proposat per Booker i Brindle com una alternativa per aproximar-se ms als valors de cpies esperats per individu. 
Assigna determinsticament les parts senceres dels valors esperats per a cada individu i desprs utilitza un altre esquema (proporcional) per a la part fraccionria. Aix redueix els problemes de la ruleta per pot dur a la convergncia prematura.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117729" title="Universal Estocstic (algorisme gentic)" nonfiltered="3183" processed="3172" dbindex="48414">
El mtode de selecci proporcional a l'aptitud s un algorisme gentic proposat com a millora del mtode de Selecci de la ruleta

Va ser introduda per Baker amb l'objectiu de minimitzar la dolenta distribuci dels individus en la poblaci en funci dels seus valors esperats.
 
Problemes

 Pot ocasionar convergncia prematura. ;
 Fa que els individus ms aptes es multipliquin molt rpidament. ;
 No resol el problema de la selecci proporcional que busca que el nombre de cpies reals coincideixi amb els valors de cpies esperats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117730" title="Mostreig Determinstic (algorisme gentic)" nonfiltered="3184" processed="3173" dbindex="48415">
Mtode de selecci proporcional a l'aptitud, proposat com a millora del mtode de Selecci de la ruleta

Similar al mtode de selecci sobrant estocstic pero requereix ordenaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117731" title="Prilep" nonfiltered="3185" processed="3174" dbindex="48416">

Prilep (macednic:      ) s una municipalitat al sud de la Repblica de Macednia. Prilep tamb s el nom de la ciutat on hi ha la seu municipal.

El municipi limita amb els de aka i Dolneni al nord, Kavadarci a l'est, Krivogatani, Mogila i Novaci a l'oest i Grcia al sud.

Demografia.

La poblaci del municipi s de 76 768 dels que 70 000 viuen la ciutat de Prilep, i la resta a les viles suburbanes.

Segons el carrer cens macedoni, els macedonis sn 64 527, els gitanos 4 421 , Serbis 315, turcs 254, albanesos 29 i altres.

Per la divisi territorial de 2003, va absorbre els municipis de Topol ani i Vitolite que eren atributs a Bitola. Sense ells, la poblaci del municipi de Bitola era de 71 899 el 1994, i 73,351 en el darrer cens. La poblaci el 2003 de Topol ani el 1994 era de 3 385, i en el darrer cens de 2 923. La poblaci de Vitolite el 1994 era de 882, i de 494 en el darrer cens. Amb la divisi actual els municipis de Capari i Bistrica foren atributs a Bitola i la seva poblaci arriba a 76 768.

Hi ha 59 assentaments urbans i rurals.  





Notes.
  2002 census results in English and Macedonian (PDF);




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117736" title="Selecci per rang (algorisme gentic)" nonfiltered="3186" processed="3175" dbindex="48417">
Selecci per rang s l'assignaci per a cada individu de la poblaci d'un rang numric, i la selecci es far en base aquest rang que en la diferncia absoluta de l'aptitud de l'individu (s'entn com a aptitud, com n s de aproximat el resultat).

Un dels avantatges d'aquest mtode s que pot prevenir que els individus ms adaptats guanyin dominncia envers als menys afectats. Si no es controles aix, es reduiria la diversitat gentica de la poblaci i la possibilitat de trobar una millor soluci.

L'algoritme funcionaria de la segent manera: primerament, s'assigna el rang 1 al pitjor individu (cal observar que N ser el nombre d'individus de la poblaci).

Un cop tenim la llista d'individus i el seu rang, la probabilitat de qu un individu sigui seleccionat, no ser pel resultat de la seva avaluaci en la funci, sin que ser proporcional a la seva situaci dins de la mateixa llista.

La probabilitat de qu un individu concret sigui seleccionat s Pi = rang(Pi)/( ( +1)/2) on el divisor d'aquesta funci equival a la constant de normalitzaci i   equival al nombre d'individus de la nostra poblaci (N en la explicaci anterior).

Per exemple, tenim una poblaci de 6 individus que hem avaluat i hem obtingut:
I1 = 0.002, I2 = 0.001, I3 = 0.006, I4 = 0.005, I5 = 0.003, I6 = 0.004

Els ordenem i assignem el rang:
I2 = rang 6
I1 = rang 5
I5 = rang 4
I6 = rang 3
I4 = rang 2
I3 = rang 1

Seguidament calcularem la probabilitat de ser escollit de cadascun:
p(I2) <>  6/(6*(6+1)/2) = 0,2857
p(I1) <>  5/(6*(6+1)/2) = 0,2380
p(I5) <>  4/(6*(6+1)/2) = 0,1904
p(I6) <>  3/(6*(6+1)/2) = 0,1428
p(I4) <>  2/(6*(6+1)/2) = 0,0952
p(I3) <>  1/(6*(6+1)/2) = 0,0476

D'aqu obtindrem que el I2 s el millor individu d'aquesta generaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117738" title="Selecci per torneig" nonfiltered="3187" processed="3176" dbindex="48418">


Els mtodes de selecci proporcional requereixen de dos passos:

 Calcular l'aptitud mitjana.
 Calcular el valor esperat de cpies de cada individu.

La selecci per torneig realitza la selecci en base a comparacions directes dels individus. Es fcil de parallelitzar.

En aquest mtode, es trien grups d'individus de la poblaci total, i els membres de cada grup competeixen entre ells. L'individu guanyador de cada torneig es reprodueix. Donada una poblaci, s'agafen uniformement t individus de manera aleatria i es tria el millor per a recombinar-lo (reproducci). El procs es repeteix tantes vegades com sigui necessari per a arribar al nombre desitjat de poblaci mitjana, s a dir, el nombre d'individus que es reproduiran.

Aquest mtode te diversos avantatges: per una banda, s fcil de codificar i, ats que els diferents tornejos sn independents, es poden dur a terme de manera parallela (obtenint el mxim rendiment en arquitectures paralleles). Tamb cal destacar que permet ajustar fcilment la pressi de selecci.
 
Hi ha dos tipus de selecci per torneig: determinista i probabilstica

 Selecci per torneig determinista . 

Algorisme:

Remenar els individus de la poblaci ;
Escollir un nombre p d'individus (generalment 2). ;
Comparar-los sobre la base de la seva aptitud. ;
El guanyador del torneig s l'individu ms apte. ;
Ha de remenar-se la poblaci un total de p vegades per a seleccionar N parells.

 Selecci per torneig probabilstica .

El nombre d'individus que es tria (t) afecta la distribuci de probabilitats d'una manera semblant a la pressi selectiva en un mtode de rank. Valors ms grans corresponen a una probabilitat superior de seleccionar el millor individu en relaci a la resta de la poblaci.

Tatsuya Motoki calcula la prdua de diversitat esperada en la selecci per torneig de la manera segent:



on N s la mida de la poblaci i t s la mida del torneig.

Algorisme de la selecci per torneig:
 Triar t individus de la poblaci aleatriament;
 Triar el millor individu del torneig amb probabilitat p;
 Triar el segon millor individu amb probabilitat p*(1-p);
 Triar el tercer millor individu amb probabilitat p*((1-p)^2);
i aix successivament.

 Anlisi de la selecci per torneig .

 La versi determinstica garanteix que el millor individu ser seleccionat p vegades (sent p la grandria del torneig). ;
 s eficient i fcil d'implementar. ;
 Pot introduir una pressi selectiva molt alta en la versi determinstica, ja que els individus dolents no tenen oportunitat de sobreviure. ;
 Pot regular-se la pressi selectiva variant la grandria del torneig. A mesura que s'augmenti la grandria del torneig es realitzar ms pressi selectiva.

Complexitat.

Cada competncia requereix la selecci aleatria de un nombre constant d'individus de la poblaci O(1); es requereixen n competncies per a completar una generaci.
Per tant, l'algoritme s O(n).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117739" title="Rentadora" nonfiltered="3188" processed="3177" dbindex="48419">

La rentadora s un aparell elctric, que pot ser electrodomstic o d's industrial.

 Funcionament .

Bsicament, compta amb un tambor central amb orificis que gira mentre se li introdueix aigua. La porta de les rentadores t un bloqueig automtic que impedeix que puguin ser obertes mentre estan en funcionament. Est compost per una resistncia PTC que al rebre corrent s'escalfa i activa un bimetall, el qual est connectat al seu torn a dues terminals que tanquen un contacte elctric i deixen circular el corrent cap a l'electrodomstic permetent que aquest s'encengui.

 Histria .

La primera rentadora elctrica va aparixer el 1901 grcies a Alva Fisher, qui va aplicar un motor a un tambor, i juntament amb sabons i aigua aconseguia netejar la roba cmodament.

La rentadora va comenar una molt tmida popularitzaci als Estats Units ja en els anys 20, encara que fins a finals dels anys 40 o principis dels anys 50 no va ser un article de masses. A l'Europa desenvolupada occidental, l'extensi de la rentadora es produeix, principalment, desprs de la Segona Guerra Mundial i ja a principis dels anys 60 es converteix en un aparell quotidi. Importants empreses industrials europees comencen a fabricar ingents quantitats de rentadores; d'altres, fins i tot converteixen les rentadores en la seva principal font de prestigi i ingressos (Kelvinator, Zanussi). A Espanya, les rentadores s'imposen al ritme de l'emergent classe mitjana durant els anys 60. En els 70's era ja un article generalitzat. A Europa Oriental la producci de rentadores va ser petita, i sovint es van adoptar frmules comunitries. 

L'evoluci, tant esttica com funcional de la rentadora, ha estat molt important, sobretot en els ltims anys, amb l'aplicaci de la microelectrnica. En l'aspecte esttic, els electrodomstics panelables, molt generalitzats en els 80's, han donat pas ara a frmules modernes, a dissenys corbs i estilitzats, i a mltiples varietats de color.

Tcnicament, i grcies a la microelectrnica, alguns models actuals deixen la roba seca i neta. Fins i tot s'hi afegeixen controladors de temps, sensors que controlen la velocitat i la temperatura, algorismes de recollocaci de roba per a evitar excessives vibracions durant el centrifugat.

 Tipus de mquines rentadores .

Actualment, existeixen dos tipus principals de rentadores si les classifiquem pel lloc per on s'introdueix la roba: les de crrega superior i les de crrega frontal o de tulipa. Les rentadores de crrega superior sn comunes als Estats Units, Canad, Oceania i molts pasos africans i asitics. Les de crrega frontal sn ms prpies d'Europa.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117741" title="Selecci per escalada (algorisme gentic)" nonfiltered="3189" processed="3178" dbindex="48421">
Selecci escalada: al incrementar-se l'aptitud mitja de la poblaci, la fora de la pressi selectiva tamb augmenta i la funci d'aptitud es fa ms discriminatria. Aquest mtode pot ser til per a seleccionar ms tard, quan tots els individus tinguin una aptitud relativament alta i noms els distingeixin petites diferncies en l'aptitud. 

Els mecanismes d escalada es fan servir per a guardar nivells apropiats de competici al llarg de la simulaci. Sense ells, aviat sorgeix la tendncia en alguns super-individus a dominar el procs de selecci; en aquest cas, els valors de la funci objectiu s'han de reduir. Posteriorment, quan la poblaci ha assolit nivells alts de convergncia, la competncia entre els membres s molt menor. Llavors, els valors de la funci objectiu cal que s'incrementin per a accentuar les diferncies entre els membres de la poblaci.

Els mtodes d escalada procedeixen dels estudis emprics de Bagley i Rosenberg, encara que ms recentment, Forres (1985) va presentar una actualitzaci d aquests mecanismes:
 Escalada lineal.
     truncament.
 Escalada potencial.

L escalada lineal treballava b menys quan s obtenien valors de la funci objectiu inferiors a zero. Aquest problema acostuma sorgir quan quasi tots els membres de la poblaci sn molt aptes, per uns quants, molt letals, tenen valors excessivament baixos.

Forrest va suggerir el mecanisme     truncament, que fa servir la desviaci estndard de la poblaci,  , per a calcular una certa constant a partir del valor de la funci: 



 
En aquesta equaci, la constant  c  s'elegeix com un mltiple de la desviaci estndard de la poblaci i els valors negatius (f   < 0) sn portats a zero. Gillies va suggerir una escalada potencia on el nou valor es pren com una potncia especfica, tal com segueix:







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117743" title="Tetrapodomorf" nonfiltered="3190" processed="3179" dbindex="48422">

Els tetrapodomorfs (Tetrapodomorpha) sn un clade de vertebrats, consistent en sarcopterigis amb un nombre de caracterstiques de tetrpodes. Formes primitives com el  Tiktaalik, han estat ressenyades com a "piscpodes" pels seus descobridors ja que eren mig peix mig tetrpodes, almenys en aparena.

Els tetrapodomorfs sn part dels tetrpodes veritables i diversos grups sense emparentar de peixos ossis coneguts collectivament com a  osteolepiforms.

Entre les caracterstiques definitries dels tetrapodomorfs sn modificacions de les aletes, destacant un hmer amb cap convex articulant-se amb la fossa glenoide .

Els tetrapodomorfs fssils sn trobats en el Devoni i inclouen Osteolepis i Panderichthys.

Taxonomia i filognia.
 Classe Sarcopterygii;
 Subclasse TETRAPODOMORPHA;
 Kenichthys;
 Ordre Rhizodontia;
 Superordre Osteolepidida (o Osteolepiformes);
 Famlia Osteolepididae;
 Osteolepis;
 Famlia Tristichopteridae;
 Eusthenopteron;
 Famlia Megalichthyidae;
 Famlia Canowindridae;
 (sense rang) Elpistostegalia;
 Ordre Panderichthyida;
 Tiktaalik;
 Livoniana;
 Metaxygnathus ;
 Ventastega;
  Superclasse Tetrapoda;

 Referncies .
 ;
 ;
 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117748" title="Selecci jerrquica (algorisme gentic)" nonfiltered="3191" processed="3180" dbindex="48423">
Els individus travessen mltiples rondes de selecci en cada generaci. Les avaluacions dels primers nivells sn ms rpides i menys discriminatries, mentre que els que sobreviuen fins a nivells ms alts sn avaluats ms rigorosament. L'avantatge d aquest mtode s que redueix el temps total de clcul a l'utilitzar una avaluaci ms rpida i menys selectiva per a eliminar la majoria dels individus que es mostren poc o gens prometedors, i sometent a una avaluaci d'aptitud ms rigorosa i computacionalment ms costosa noms als que sobreviuen a aquesta prova inicial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117753" title="Illes Hawar" nonfiltered="3192" processed="3181" dbindex="48424">



Les Illes Hawar (rab:         ; transliteraci: Juzur Howar) s un petit arxiplag situat a la costa oriental de Qatar al Golf de Bahrain en el Golf Prsic.

Malgrat la seva proximitat a Qatar, les illes pertanyen a Bahrain per han estat objecte de disputa entre Bahrain and Qatar. A Europa hi ha un moviment separatista hawari per hi ha poques evidncies de suport a l'interior de les illes.  Les illes formen part del municipi de Juzur Hawar i estan governades des del Governorat Meridional de Bahrein.

El 2002, Bahrein deman que les Illes Hawar fossin reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat, degut que hi ha espcies autctones niques.

Enllaos externs .
WHS application;
Decisi sobre les Illes Hawar pel Tribunal Internacional de Justcia (2001);
Hawar-Islands.com;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117755" title="Gianni Rodari" nonfiltered="3193" processed="3182" dbindex="48425">
Gianni Rodari (Omegna, 23 d'octubre de 1920 - Roma, 14 d'abril de 1980) va ser un escriptor i periodista itali. La literatura infantil s la part ms coneguda de la seua obra.

Biografia.
Va nixer a Omegna, una petita ciutat de la Provncia de Novara, al nord d'Itlia. Son pare, forner, va morir quan Rodari tenia 10 anys. Aleshores, Gianni i els seus dos germans, Cesare i Mario, van ser criats per sa mare sola a la seua ciutat natal, Varesotto. Desprs d'estudiar magisteri durant 3 anys a Soveso, va rebre el diploma de mestre a l'edat de disset anys i es va posar a treballar en un collegi d'ensenyament primari del districte de Varesotto. Va estar interessat per la msica (tres anys de viol) i la literatura (va descobrir les obres de Nietzsche, Schopenhauer, Lenin i Trotski que van ajudar-lo a desenvolupar el seu sentit crtic). L'any 1939, durant un curt perode, va anar a la Universitat de Mil.

Durant la Segona Guerra Mundial, Rodari va quedar exempt de prestar servei d'armes per raons de salut. Va afiliar-se al partit feixista durant un temps amb l'objectiu de trobar treball. Traumatitzat per la prdua dels seus dos millors amics, i per l'empresonament del seu germ Cesare en un camp de concentraci, Rodari va afiliar-se al Partit Comunista d'Itlia l'any 1944 i va participar al moviment de resistncia itali.

L'any 1948, sent periodista del peridic comunista L'Unit, va comenar a escriure per a infants. L'any 1950 el partit va confiar-li un lloc de redactor al nou setmanari per a infants Il Pioniere. El 1951, va publicar els seus primers llibres: Il Libro delle Filastrocche i Il Romanzo di Cipollino.

Va visitar la URSS per primera vegada l'any 1952 i l'any segent va contraure matrimoni amb Maria Teresa Feretti, amb la qual va tenir, 4 anys ms tard, una filla anomenada Paola. L'any 1957, Rodari va superar l'examen de periodista professional.

De 1966 a 1969, va participar activament en projectes collaboratius amb els infants. L'any 1970 li va ser atorgada la Medalla Hans Christian Andersen de literatura infantil. Aquesta distinci li va permetre obtenir una reputaci internacional. Les seus obres han estat tradudes a un gran nombre de llenges.

L'any 1979, desprs d'un viatge a la URSS, la seua salut va comenar a declinar i va haver d'abandonar el gruix de la seua activitat. Va morir en el transcurs d'una operaci quirrgica l'any 1980.

Obres.
 Il libro delle filastrocche, 1950;
 Il manuale del Pionere 1951;
 Il romanzo di Cipollino 1951 (rist. nel 1957 come Le avventure di Cipollino);
 Cipollino e le bolle di sapone 1952;
 Il libro dei mesi 1952;
 Il treno delle filastrocche 1952;
 Le carte parlanti 1952;
 Gelsomino nel paese dei bugiardi 1959;
 Filastrocche in cielo e in terra 1960;
 Favole al telefono 1960, tradut al catal per Teresa Duran i Armengol;
 Gipi nel televisore. Favola in orbita di Gianni Rodari 1962;
 Il pianeta degli alberi di Natale 1962;
 Castello di carte 1963;
 Il libro degli errori 1964;
 La freccia azzurra 1964;
 La torta in cielo 1966;
 Venti storie pi una 1969;
 Le filastrocche del cavallo parlante 1970;
 Tante storie per giocare 1971;
 Filastrocche in cielo e in terra, ed. definitiva 1972;
 Gli affari del signor gatto 1972;
 Il palazzo di gelato e altre otto favole al telefono 1972;
 Grammatica della fantasia 1973;
 I viaggi di Giovannino Perdigiorno 1973;
 Novelle fatte a macchina 1973;
 La filastrocca di Pinocchio 1974;
 Marionette in libert 1974;
 La gondola fantasma 1978;
 C'era due volte il barone Lamberto 1978;
 Il teatro i ragazzi la citt 1978;
 Parole per giocare 1979;
 Bambolik 1979;
 Il gioco dei quattro cantoni 1980;
 I nani di mantova 1980;
 Piccoli vagabondi 1981;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117756" title="Arxiduc d'ustria" nonfiltered="3194" processed="3183" dbindex="48426">
El ttol d'arxiduc d'ustria amb el tractament inherent d'altesa imperial s'ha donat tradicionalment als membres de la Casa d'ustria fruit de matrimonis entre iguals. 

L'Arxiducat d'ustria fou un dels estats que conformaven el Sacre Imperi Romanogermnic. Des de l'any 1918, la repblica d'ustria anull de cara a la legalitat la dignitat imperial i el ttol d'arxiduc, prohibit encara avui al pas centreeuropeu. Al llarg dels segles diverses han estat les branques de la casa d'ustria que han ostentat el tractament d'arxiduc d'ustria:

 En primer lloc, la branca principal de la Casa d'ustria, aquella que emana del cap de la casa d'Habsburg.
 En segon lloc, la branca dels ustria-Teschen que descendeixen de l'arxiduc Carles Llus d'ustria i que s'origin l'any 1822.
 En tercer lloc, la branca palatina d'Hongria que descendeixen de l'arxiduc Josep Antoni d'ustria, nombrat palat d'Hongria l'any 1799. ;
 En quart lloc cal destacar a tots aquells prnceps d'altres pasos que tamb tenen dret a portar el ttol d'arxiduc d'ustria, aquests prnceps originaris del Ducat de Mdena, des del segle XIX, o del Gran Ducat de Toscana des del 1790, porten el ttol d'arxiducs d'ustria en tant que prnceps de la Casa d'ustria i per pertnyer a les branques menors dels ustria-Este o ustria-Toscana.

Finalment, cal destacar que diferents membres de la Casa d'ustria se'ls hi conced ttols de noblesa com a conseqncia de contraure matrimonis desiguals, aquest s el cas de les descendncies de l'arxiduc Joan d'ustria i de l'arxiduc Francesc Ferran d'ustria la descendncia dels quals porten els ttols de comtes de Meran i ducs de Hohenberg respectivament.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117757" title="Gran Duc de Rssia" nonfiltered="3195" processed="3184" dbindex="48427">
Els membres de la casa imperial de Rssia utilitzen el ttol de Grans ducs de Rssia amb el tractament d'alteses imperials. El ttol de gran duc de Rssia el reben els fills del tsar, independentment de si sn fills o filles, i els nts per lnia masculina del tsar. 

Els descendents de tercera generaci dels tsars reben el tractaments de prnceps Romanov sense cap classe de tractament especial. Aquesta norma genrica tan sols s'ha trencat en una ocasi, l'any 1951, en el moment en qu el cap de la casa imperial de Rssia nombr al prncep Gabriel Romanov, besnt del tsar Nicolau I de Rssia, gran duc.

En l'actualitat tan sols tres persones poden rebre el tractament de grans ducs de Rssia, la gran duquessa Maria de Rssia, el gran duc Jordi de Rssia, i la gran duquessa viuda Lenida Bragation-Moukhranskaya. Malgrat tot, certs sectors de la famlia Romanov, discuteixen la capacitat d'aquests de portar el ttol de gran ducs que sembla reconegut per d'altres cases reial com l'espanyola o la danesa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117758" title="Pius X" nonfiltered="3196" processed="3185" dbindex="48428">

Pius X s el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto quan va ser escollit Papa.

Desprs d'estudiar al seminari de Padua, va ordenar-se sacerdot el 1858. Lle XIII el va nomenar bisbe de Mntua el 1884 i cardenal i patriarca de Vencia el 1893.

A la mort de Lle XIII, el conclave que es reun estava dividit entre els partidaris d'un Papa poltic i els d'un papa religis. El candidat favorit era el secretari d'Estat, el cardenal Mariano Rampolla del Tindaro, per l'emperador Francesc Josep I va utilitzar l'antic dret de veto que posseen els monarques catlics per impedir-ne l'elecci. Desprs d'uns dies en punt mort, 
Giuseppe Sarto fou escollit, en contra de la seva voluntat, i prengu el nom de Pius X. Amb posterioritat, va dictar pena d'excomuni per als cardenals que volguessin vetar una candidatura.

Pius X va governar l'Esglsia amb m dura. Va mostrar-se contrari al modernisme dins de la teologia i dels estudis bblics, i a la democrcia, sobretot quan la definien "cristiana", ja que hi veia una font d'anarquia.

Va endegar la confecci del Codi de Dret Cannic (Codex Iuris Canonici), que tanmateix no pogu veure promulgat en vida. Va reformar la litrgia per facilitar la celebraci de l'eucaristia als fidels, va promoure el catecisme i va rebaixar l'edat de la Primera Comuni.

Poc temps abans de morir va esclatar la Primera Guerra Mundial, en qu es va mantenir neutral. En destaca el seu rebuig a la petici de l'emperador Francesc Josep I, que li demanava la benedicci per als seus exrcits, amb la resposta: Jo noms beneeixo la Pau.

Va morir el 20 d'agost de 1914. Pius XII el va canonitzar el 3 de setembre de 1954 i el va convertir en Sant Patr dels peregrins malalts. La seva festa se celebra el 21 d'agost.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117759" title="Bosni" nonfiltered="3197" processed="3186" dbindex="48429">
El Bosni (bosanski jezik) s una llengua eslava meridional, nadiua en els naturals de Bsnia-Hercegovina. La llengua s principalment parlada a Bsnia-Hercegovina i a la regi de Sandak (entre Srbia i Montenegro per de majoria bosniana). Aquesta llengua forma part de la branca lingstica del que va ser conegut com a serbo-croat, des del segle XIX fins a principis de 1990. 
L'alfabet bosni est basat en l'alfabet llat. L'alfabet cirlic s acceptat (per rarament utilitzat), sobretot per l'ampli s que se'n va fer en el passat, durant l'poca en que va formar part de l'antiga Iugoslvia. El nom llengua bosniana s el nom acceptat entre els ligistes bosnians i l'usat per l'estndard ISO-639.

Histria.
Tot i que l'alfabet llat s l'usat en el bosni modern, la ms antiga manifestaci escrita en aquesta llengua es troba en alfabet bosni-cirlic o bosan ica (tamb usat a la zona de Dalmcia) que literalment vol dir "llengua bosniana" i que data dels segles X-XI. Aquest tipus d'escriptura s de gran valor per a la histria i la lingstica bosniana, per ser l'nica manifestaci purament originria de Bsnia. A la vegada relaciona la monarquia medieval bosniana (la qual l'utilitzava) amb la religi bosniana de la mateixa poca (que tamb en feia s). L'alfabet bosni-cirlic es troba en nombrosos documents reials aix com en antigues tombes bosnianes. Un dels ms antics exemples n's la carta de formaci de l'estat bosni, del 1189, escrita pel lder bosni Kulin Ban.

La considerable influncia del bosan ica a la Bsnia medieval s'ha emprat com a eix de la controvrsia en debats i propaganda al llarg de la histria de les rivalitats entre bosnians, serbis i croats; aquests dos darrers grups han tendit a reclamar-lo com a propi tot i el seu origen geogrfic bosni.
Altres alfabets menys importants sn el begovica (utilitzat per la noblesa bosniana) i larabica (d'origen rab i breument utilitzat pels bosnians).


La ironia de la llengua bosniana s que el seu s parlat presenta ms homogenetat, a nivell colloquial, que en els serbis o els croats, per fracass, per raons histriques, en la seva estandarditzaci durant el crucial segle XIX.
El primer diccionari bosni, un glossari bosni-turc escrit per Muhamed Hevaji Uskufi, fou composat el 1631. Tot i aix, a diferncia de diccionaris en altres llenges que eren publicats regularment, l'obra d'Uskufi en romangu com a nic exemple. Com a mnim dos factors en foren les causes:
-	l'elit bosniana escrivia gaireb nicament en llenges estrangeres (rab, turc, persa). La literatura verncula, escrita en arabica, era irregular. 
-	l'emancipaci nacional bosniana es retard respecte la dels serbis i la dels croats, ra per la qual la projecci de la llengua bosniana no aixec prou inters ni suport. 

Les referncies per a la llengua bosniana durant els segles XIX i XX provenien de fora de Bsnia-Hercegovina. Probablement els escriptors bosnians ms autntics (els coneguts com "Renaixena bosniana" al canvi de segle) escrivien en una varietat ms similar a la forma croata que no pas a la srbia, utilitzant l'alfabet llat, per amb caracterstiques remarcables del bosni, principalment lxiques. Els principals autors de la Renaixena bosniana foren l'erudit, poltic i poeta Safvet-beg Baagi , el "pote maudit" Musa  azim  ati  i el rondallaire Edhem Mulabdi .

En els dies de la Iugoslvia comunista, tot i que el lxic fou serbianitzat, l'escriptura llatina esdevingu dominant; se l'anomen oficialment serbo-croat. Desprs del collapse de Iugoslvia, els bosnis van restar com el nics hereus del serbo-croat hbrid.
En un nivell formal, la llengua bosniana est comenant a prendre un marc distintiu: lxicament,prstecs islmics i orientals sn cada cop ms freqents; fonticament i fonolgica, el fonema "h" apareix en moltes paraules com un tret caracterstic de la parla dels bosnis, aix com de la seva tradici lingstica; hi ha tamb alguns canvis en la gramtica, la morfologia i l'ortografia que reflecteixen la tradici literria bosniana anterior a la Primera Guerra Mundial, principalment la referent a la renaixena de principis del segle XX.

Controvrsia.
El nom de la llengua s un tema controvertit pels vens croats i serbis. Aquests anomenen la seva llengua croata i serbi, respectivament. La constituci de la Republika Srpska, on el bosni s tamb oficial, hi fa referncia com a "la llengua parlada pels bosnians" ("Jezik kojim govore Bonjaci"). L's de la llengua romandr com una qesti pendent mentre les tres entitats de Bsnia-Hercegovina la continuin anomenant segons el nom que n'identifica el rerafons tnic. Les constitucions de RS i FBiH reconeixen les tres llenges, per s la gent qui rebutja establir un sol nom per all que, en el fons, s una mateixa llengua.
La llengua bosniana (bonja ki jezik) porta tamb a la controvrsia pel que fa a com se l'ha d'anomenar. Alguns lingistes croats (Radoslav Kati i , Dalibor Brozovi  and Tomislav Ladan) consideren que caldria fer una diferncia entre la paraula usada per a designar la llengua i aquella utilitzada per a anomenar els originaris de Bsnia. Per altra banda, lingistes i intellectuals bosnians (per exemple Muhamed Filipovi ) consideren la interpretaci de lingistes serbis i croats com a accions nacionalistes contra l'tnia bosniana i la seva identitat, donat que la posici de Srbia i de Crocia durant la guerra va ser molt "anti-bosniana". 

La Repblica de Montenegro, per la seva banda, no reconeix la llengua bosniana. s aix peculiar la situaci que es dna en diversos localitats on, segons el cens de 2003, la majoria de la poblaci parla "altres llenges", ja que les paperetes censals no tenen l'opci per a marcar el bosni. 

s important observar que l'Acord de Pau de Dayton especifica que la llengua bosniana s una llengua distintiva parlada pels bosnis de Bsnia i Hercegovina. Aquesta reconeixement oficial del bosni s acceptat pels presidents signants a l'acord de Bsnia i Hercegovina (Alija Izetbegovi ), Crocia (Franjo Tu man) i Srbia (Slobodan Miloevi ). D'aquesta manera doncs, la llengua bosniana s oficialment reconeguda per la Constituci de Bsnia i Hercegovina. 

El bosni, el serbi i el croat sn exemples d'ausbauspraches, llenges diferents que sn mtuament intelligibles i que molta gent anomena com si fossin una sola sota el nom de serbo-croat. 

Fonologia.
Vocals
Els sistema voclic bosni s simple, amb noms cinc vocals. Totes les vocals sn monoftongs. Caldria mencionar tamb que la lletra "R" es considera tant una vocal com una consonant. Actua com a vocal quan va envoltada per dues consonants, com en les paraules brzo (rpid), trn (espina), mrk (fosc), vrlo (molt). 

Consonants
El sistema de consonants s ms complicat i consta de sries de consonants fricatives i palatals.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117760" title="Bambusina" nonfiltered="3198" processed="3187" dbindex="48430">

Les bambusines (Bambusinae) sn una subtribu de bambs de la famlia de les pocies, que comprn 10 gneres.

Gneres.
Bambusa  o Dendrocalamopsis;
Bonia o Monocladus;
Dendrocalamus, Klemachloa, Oreobambos, Oxynanthera o Sinocalamus;
Dinochloa;
Gigantochloa;
Holttumochloa;
Kinabaluchloa, Maclurochloa o Soejatmia;
Melocalamus;
Sphaerobambos;
Thyrsostachys;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117764" title="Crisopras" nonfiltered="3199" processed="3188" dbindex="48432">

El crisopras s una varietat translcida de la calcednia (una de les formes criptocristallines del quars) que cont quantitats petites de nquel. Acostuma a ser de color verd poma, per pot tenir tonalitats ms fosques. s criptocristall, s a dir, s compost de cristalls tan fins que no es poden diferenciar a simple vista a travs d'un microscopi d'augment normal; aquesta caracterstica diferencia el crisopras d'altres 
varietats de quars cristall, de l'ametista, de la citrina, etc., que solen ser transparents i formen cristalls hexagonals fcilment recognoscibles. A diferncia d'altres membres no transparents de la famlia del quars, el que dna valor al crisopras s el color, ms que no pas la forma. El nom prov dels mots grecs khryss (daurat) i prson (porro).

L'escassetat relativa i el color verd fan del crisopras una de les varietats ms preuades del quars. Algunes peces d'alta qualitat poden arribar a competir amb el jade i ser-ne difcils de distingir. Tallada en forma de caboix, t tanta demanda com l'ametista fina.

A diferncia de la maragda, que s de color verd grcies a la presncia de crom, el color del crisopras s degut al contingut en nquel, que generalment apareix en forma de plaquetes de willemseta, un mineral similar al talc. El crisopras s resultat del desgast o de la lateritzaci de serpentinites niquelferes o d'altres roques ofioltiques ultramfiques. En els filons australians, el crisopras es troba, en forma de vetes i nduls, juntament amb la goethita marr i amb altres xids ferrosos, en la saprolita rica en magnesi que hi ha sota les capes de ferro i slice.

Com totes les formes de quars, el crisopras t una duresa d'entre 6 i 7 en l'escala de Mohs i una fractura concodal com el slex.

Els principals productors de crisopras sn Alemanya, Austrlia (Austrlia Occidental i Queensland), el Brasil, els EUA (Arizona i Califrnia), Polnia i Rssia (als Urals).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117765" title="Leon Cooper" nonfiltered="3200" processed="3189" dbindex="48433">

Leon N Cooper ( Nova York, EUA 1930 ) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1972.

Biografia.
Va nixer el 28 de febrer de 1930 a la ciutat nord-americana de Nova York. Es llicenci en fsica a la Universitat de Columbia, esdevenint posteriorment professor a la Universitat d'Illinois, Brown, Providence aix com professor convidat en universitats de Noruega, Itlia i Frana.

Recerca cientfica.
Interessat en la fsica de l'estat slid, el 1957 desenvolup al costat de John Bardeen i John Robert Schrieffer la Teoria BCS de la superconductivitat, per la qual a molt baixa temperatura es manifesta en els electrons una gran fora d'atracci que els fa fluir aparellats de manera que, al passar prop d'un nucli atmic, el primer electr cedeix energia que s desprs recuperada pel seu company. Aquesta teoria va tenir el seu origen el 1911 en el descobriment del neerlands Heike Kamerlingh Onnes sobre la manca de resistncia del mercuri als corrents elctrics a temperatures properes al zero absolut.

Company d'investigacions d'Alfred P. Sloan entre 1959 i 1966, posteriorment realitz investigacions a l'Insititut d'Estudis Avanats de Princeton i al Consell Europeu per a la Recerca Nuclear (CERN).

El 1972 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb John Bardeen i John Robert Schrieffer, pels seus treballs conjunts sobre la teoria de la superconductivitat, coneguda com Teoria BCS.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1972;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117770" title="John Robert Schrieffer" nonfiltered="3201" processed="3190" dbindex="48434">

John Robert Schrieffer ( Oak Park, EUA 1931 ) s un fsic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1972 pels seus estudis sobre superconductivitat.

Biografia.
Va nixer el 31 de maig de 1931 a la ciutat d'Oak Park, situada a l'estat nord-americ d'Illinois. El 1940 la seva famlia es trasllad a Manhasset, a l'estat de Nova York, i el 1947 a Eustis, Florida, on el seu pare va decidir abandonar la seva professi de farmacutic i dedicar-se a la indstria dels ctrics.

Desprs de llicenciar-se en fsica, desprs d'haver iniciar els estudis d'enginyeria, a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts el 1953 sota la supervisi de John C. Slater, va iniciar un postgrau a la Universitat d'Illinois on conegu John Bardeen, del qual va esdevenir el seu assistent.

Recerca cientfica.
Desprs de resoldre un problema teric de la conducci elctrica en superfcies semiconductores, Schrieffer va passar un any al laboratori, aplicant la teoria a diversos problemes superficials. L'any 1957, abans de finalitzar els seus estudis, va desenvolupar la Teoria BCS sobre la superconductivitat juntament amb John Bardeen i Leon Cooper. Aquesta teoria descriu com a molt baixa temperatura es manifesta en els electrons una gran fora d'atracci que els fa fluir aparellats de manera que, al passar prop d'un nucli atmic, el primer electr cedeix energia que s desprs recuperada pel seu company.

Desprs de finalitzar els seus estudis i doctorar-se el 1958 sobre la superconductivitat, Schrieffer continu treballant sobre aquesta matria a la Universitat de Birmingham, la Universitat de Chicago i Illiniois i a l'Institut Niels Bohr de Copenhaguen. L'any 1961 fou designat professor de la Universitat de Philadelphia.

El 1972 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb John Bardeen i Leon Cooper, pels seus treballs conjunts sobre la teoria de la superconductivitat, coneguda com Teoria BCS. 

El 1984 va esdevenir professor de fsica terica a la Universitat de Califrnia. El 6 de novembre de 2005 Shrieffer fou comdenat a dos anys de pres en ser declarat culpable de la mort d'una persona en un accident automobilstic causat l'any anterior, ingressant al R.J. Donovan Correctional de San Diego (Califrnia) el 26 de setembre de 2006.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1972;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117772" title="Nathan Jonas Jordison" nonfiltered="3202" processed="3191" dbindex="48435">
Nathan Jonas Jordison (tamb anomenat Joey Jordison) va nixer el 26 d'abril de 1975 a Des Moines (Iowa, EUA). s el bateria, cofundador i colder del grup de msica nord-americ Slipknot. A ms forma part del grup Murderdolls, on toca la guitarra.

 Enllaos externs .
 Joey Jordison Fanpage;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117785" title="Brian David Josephson" nonfiltered="3203" processed="3192" dbindex="48436">

Brian David Josephson ( Cardiff, Pas de Galles 1940 ) s un fsic britnic guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1973.

Biografia.
Va nixer el 4 de gener de 1940 a la ciutat de Cardiff. Es llicenci en fsica l'any 1960 a la Universitat de Cambridge, universitat en la qual es doctor quatre anys desprs.

Recerca cientfica.
Inici les seves activitats d'investigaci al Laboratori Cavendish de la mateixa Universitat de Cambridge, lloc on ha desenvolupat la totalitat de les seves recerques cientfiques. El 1962 explic, el que s'anomenaria efecte Josephson, segons el qual si un corrent elctric flueix entre dos elements de material superconductor separats per una prima capa de matria allant, perden aquests tota la seva resistncia elctrica quan se'ls sotmet a una temperatura propera al zero absolut. 

El 1973 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs terics sobre superconductors, coneguts amb el nom de l'efecte Josephson, premi que compart amb els fsics Leo Esaki i Ivar Giaever.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1973;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117788" title="Joaquim Llena i Cortina" nonfiltered="3204" processed="3193" dbindex="48437">

Joaquim Llena i Cortina (Valncia d'neu, 1959). s conseller d'Agricultura, Alimentaci i Acci Rural de la Generalitat de Catalunya del govern de la VIII legislatura des del 28 de novembre de 2006.

 Biografia.

s llicenciat en Filosofia i Lletres i en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autnoma de Barcelona, on ha realitzat el Programa de Doctorat "Etiopatognia de les malalties osteoarticulars". Des del 1995 fins al 2006, ha estat alcalde de l'Ajuntament d'Alt neu pel PSC. Actualment s el Primer Secretari del PSC a la Federaci Territorial de Lleida des del 2000.

Ha estat diputat al Parlament de Catalunya pel PSC des de 1999 fins a l'actualitat i vicepresident de la Comissi Parlamentria de Poltica Territorial i ObresPbliques. A partir del 2003 ha estat, tamb, secretari de la Comissi Parlamentria d'Agricultura. Des de 1988 fins al 1999 ha exercit de metge a l'Hospital Clnic de Barcelona, a l'Hospital de Terrassa, al Parc Taul de Sabadell, a l'Hospital Casa Maternitat de Barcelona i a l'Hospital Comarcal dels Pallars.
 


Enllaos externs.
Bloc oficial de Joaquim Llena
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117797" title="Maria del Mar Serna Calvo" nonfiltered="3205" processed="3194" dbindex="48438">

Maria del Mar Serna Calvo (Aguilar de Campo, Palncia, 1955) s la consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya des de novembre de 2006.

 Biografia.

Advocada Laboralista  de la UGT de Catalunya (1977-1982). Directora General de Relacions Laborals del Departament de Treball i Industria des del 26 de gener de 2004. Va ser magistrada de l'ordre jurisdiccional social, amb dest al jutjat social de Barcelona, des del gener de 2001 a gener de 2004 i Inspectora de Treball i Seguretat Social, de 1984 al 2000. 

s professora Associada de Dret Laboral de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra, des de 1997 fins  a la data.
Va ser consellera Laboral i d'Assumptes Socials de les Embaixades d'Espanya a Veneuela, Colmbia i Repblica Dominicana (1994-1997), i consellera adjunta de Dret del Treball i Relacions Laborals a l'Oficina Regional de la OIT per Amrica Latina i el Caribe, a Lima (Per) (1989-1991).

No est afiliada a cap partit poltic.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117806" title="Ernest Maragall i Mira" nonfiltered="3206" processed="3195" dbindex="48439">

Ernest Maragall i Mira (Barcelona, 1943). Economista i poltic catal, s l'actual conseller d'Educaci de la Generalitat de Catalunya. s nt del poeta Joan Maragall, fill de Jordi Maragall i Noble i germ de Pasqual Maragall i Mira.

 Biografia .
Des de l any 1958 i fins el 1970 va treballar en el camp de la Publicitat i Marketing. Des del 1970 i fins el 1979 ha desenvolupat tasques com analista informtic de l Ajuntament de Barcelona i com a economista al Gabinet Tcnic de Projectes de l Ajuntament de Barcelona.

Gerent de l'Institut Cartogrfic de Barcelona S.A. Societat privada municipal (ICB S.A. Spm) i director Gral. Institut Municipal. d informtica (IMI) de l'Ajuntament de Barcelona.

Des d octubre de 1997 ha exercit com a regidor d'Hisenda i Funci Publica. President del Consell del Districte de Sant Andreu.

Des del mes de juliol de 1999 ha estat regidor de Presidncia i Hisenda. President de l Institut Municipal d Informtica. President de l Institut Municipal. d Hisenda. Vicepresident de la Comissi de Funci Pblica de la Federaci Espanyola de Municipis i Provncies. Vicepresident del Consell d Administraci de Localret. Representant de l Ajuntament a la Federaci de Municipis de Catalunya. Vicepresident de l Institut Mpal. d Educaci de Barcelona.

Juliol de 2001-Juny 2003 Portaveu del Govern Municipal de l'Ajuntament de Barcelona des de juliol de 2001 fin el juny de 2003. El Desembre de 2003 s nomenat Secretari de Govern de la Generalitat de Catalunya, crrec que va exercir fins el setembre de 2006. 

Fundador del PSC-Congrs l'any 1976 i l any 1977 va ser membre de l'executiva de Barcelona del PSC i en l actualitat s membre de la Comissi Executiva del PSC






 Enllaos externs .
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117809" title="Carme Capdevila i Palau" nonfiltered="3207" processed="3196" dbindex="48440">


Carme Capdevila i Palau (La Floresta, Les Garrigues, 6 de juliol de 1954) s l'actual consellera d'Acci Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya.

 Biografia.

Llicenciada en Cincies (Biologia) per la Universitat de Barcelona, est habilitada com a educadora social pel Collegi d'Educadors Socials de Catalunya i t un postgrau en mediaci de conflictes per la Universitat Ramon Llull. Ha estat tamb professora d'ensenyament secundari i gerent del Centre d'Educaci ambiental de les Guilleries.

Carme Capdevila t llarga experincia professional en el camp de la protecci a la infncia. Aix, ha estat directora d'un centre d'acolliment de menors i directora d'un centre residencial d'acci educativa (CRAE), a ms de ser la responsable de l'rea de recursos de la Direcci General d'Atenci a menors de Girona.

Des de 2004 s vicesecretria general d'Acci Poltica d'Esquerra Republicana de Catalunya i diputada al Parlament de Catalunya des de l'any 2003 per lacircumscripci de Girona. En la VII legislatura ha estat presidenta de la Comissi de Poltica Social de la Cambra catalana i ha estat membre a ms de les comissions parlamentries per als Drets de les Dones, sobre Immigraci i la Comissi del Sndic de Greuges.

Regidora durant vuit anys de l'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i consellera comarcal de la Selva durant dos anys. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117810" title="Leo Esaki" nonfiltered="3208" processed="3197" dbindex="48441">

Leo Esaki (en japons:       ) ( Osaka, Jap 1925 ) s un fsic japons guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1973.

Bibliografia.
Va nixer el 12 de mar de 1925 a la ciutat japonesa d'Osaka. Va estudiar fsica a la Universitat de Tquio, llicenciant-se el 1947 i doctorant-se el 1959. Desprs de treballar com investigador a l'empresa Sony, el 1960 es trasllad als Estats Units on va ser contractat en el centre d'investigaci de l'empresa IBM Thomas J. Watson Research Center. 

Recerca cientfica.
Interessat en la mecnica quntica realitz investigacions al voltant de l'efecte tnel sobre els semiconductors i superconductors, explicant l'efecte del dode d'Esaki pel qual estudi el pas d'electrons a travs d'una barrera slida sense deixar cap rastre, reagrupant-se desprs en la seva formaci inicial. Aquesta teoria t aplicacions actuals en electrnica, medicina i astronutica.

L'any 1973 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb Ivar Giaver i Brian David Josephson, pels experiments al voltant de semiconductors i superconductors.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1973;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117813" title="Kevin Crawford" nonfiltered="3209" processed="3198" dbindex="48442">
Kevin Crawford toca la flauta travessera irlandesa, el tin whistle i el bodhrn. Va nixer el 6 de desembre de 1967 a Birmingham, Anglaterra, de pares irlandesos que van emigrar de Miltown Malbay, Clare. Posteriorment es va mudar a West Clare per millorar la seva msica i estar ms exposat a la msica tradicional irlandesa.

Grups.
Es va unir a "Moving Cloud" el 1993 i desprs a "Lnasa" el 1998 reemplaant Michael McGoldrick.

 Discografia .
Solo;
 'D' Flute Album (1995);
 In Good Company (2001);
amb Moving Cloud;
 Moving Cloud (1995);
 Foxglove (1998);
amb Lnasa;
 Otherworld (1999);
 The Merry Sisters Of Fate (2001);
 Redwood (2002);
 The Kinnitty Sessions (2004);
 S (2006);

Enllaos externs.
Pgina web de Lnasa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117817" title="Ivar Giaever" nonfiltered="3210" processed="3199" dbindex="48443">

Ivar Giaver (en noruec: Ivar Giver) ( Bergen, Noruega 1929 ) s un fsic nord-americ, d'origen noruec, guardonat l'any 1973 amb el Premi Nobel de Fsica.

Biografia.
Va nixer el 5 d'abril de 1929 a la ciutat noruega de Bergen. Estudi enginyeria industrial a l'Institut Tecnolgic de Noruega, llicenciant-se l'any 1952 en fsica. El 1954 emigr a Canad, trasllandant-se dos anys desprs als Estats Units. En aquells moments estudi fsica al Rensselaer Polytechnical Institute, doctorant-se el 1964, any en el qual aconsegu la nacionalitat nord-americana.

Recerca cientfica.
Interessat en l'efecte tnel sobre els semiconductors i superconductors, va demostrar com el pas d'electrons a travs d'un dode amb una fina capa d'xid produa el fenomen conegut com a superconductivitat. El 1973 va compartir el Premi Nobel de Fsica amb Leo Esaki i Brian David Josephson pels seus treballs en la fsica de l'estat slid.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1973;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117818" title="Arxiu (organitzaci)" nonfiltered="3211" processed="3200" dbindex="48444">
A finals dels anys setanta, neix, molt lligada al PSAN-P i a l'Exrcit d'Alliberament Catal, una organitzaci armada anomenada Arxiu, embri de la futura Terra Lliure. El primer escamot d'Arxiu estava format per Mart Marc, Flix Goi, Griselda Pineda, Quim Pelegr i Frederic Bentanachs, i la cpula de l'organitzaci per Josep de Calassan Serra i Puig i la seva dona, Dolors Serra Kiel, entre d altres. 

L'organitzaci desapareixer dos anys desprs de la seva fundaci, al 1979, amb la creaci de Terra Lliure. Ara b, totes les accions d'Arxiu seran considerades com accions de la mateixa Terra Lliure.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117822" title="Joan Manuel Tresserras i Gaju" nonfiltered="3212" processed="3201" dbindex="48445">

Joan Manuel Tresserras i Gaju (Rub, 1955) s l'actual conseller de Cultura i Mitjans de Comunicaci de la Generalitat de Catalunya.

 Biografia.
Nascut a Rub (Valls Occidental), l'any 1955. s doctor en Cincies de la Informaci. Professor del Departament de Periodisme i Cincies de la Comunicaci de la UAB, especialitzat en Histria de la Comunicaci, l'anlisi de la Societat de la informaci, i l'estudi de les Indstries Culturals i la cultura de masses. Tamb ha impartit docncia sobre gesti cultural, comunicaci poltica, poltiques de comunicaci i anlisi de mitjans. 

Va rebre el premi extraordinari de Doctorat en Cincies de la Informaci (1988-89), el premi d'investigaci sobre Comunicaci de Masses de la Generalitat de Catalunya (1989), i el premi d'assaig Joan Fuster (1994). Autor, entre d'altres, de El Regne del Subjecte (1987) i Cultura de masses i postmodernitat (1994), conjuntament amb Enric Marn, de D'Ac i D'All, aparador de la modernitat (1993), i de La gnesi dela societat de masses a Catalunya 1888-1939 (1999), amb Francesc Espinet. Ha estat autor d'una cinquantena de textos i articles acadmics sobre comunicaci social i coautor dels informes sobre Seguiment de l'impacte social de les noves tecnologiesde la informaci i la comunicaci, patrocinats per la Fundaci Bofill, i de Un segle de recerca sobre comunicaci a Catalunya. Va coordinar el bloc "Cultura" de l'Informe per a la Catalunya del 2000 (1999).

Ha estat director del Departament de Periodisme i Cincies de la Comunicaci de la UAB (1991-1993) i coordinador de la llicenciatura de Periodisme de la UAB (1997-1999). Membre de la Comissi Assessora sobre Publicitat Institucional de la Generalitat (1998-1999), conseller de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi (2000), conseller del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, responsable de recerca, estudis i  publicacions (2000-2006), president de la Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual (2005-2006) i membre de la Comissi Mixta de Transferncies Estat-Generalitat (2004-2006). s vicepresident de la Societat Catalana de Comunicaci, filial de l'Institut d'Estudis Catalans




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117825" title="Orgasme" nonfiltered="3213" processed="3202" dbindex="48446">
L'orgasme s el punt culminant de l'excitaci sexual que ve precedit per la fase d'excitaci i fase d'altipl en la resposta sexual humana. S'allibera la tensi sexual acumulada durant les fases precedents i s'experimenta una gran sensaci de plaer en la zona genital.

Sigui quina sigui la forma d'arribar a l'orgasme, la resposta s la mateixa. De tota manera s cert que hi ha orgasmes ms o menys intensos i ms o menys plaents, segons la forma en qu s'ha obtingut, la parella o el grup, la situaci o d'altres variables.

En la dona s'ha parlat sobretot d'orgasme clitoridi i d'orgasme vaginal, per tamb n'hi pot haver per estimulaci del punt G, o punt de Graffemberg, o a causa d'una fantasia sexual. 
En la dona s ms freqent la disfunci orgsmica, que pot arribar a l'anorgsmia, sobretot per causes psicolgiques.

En l'home habitualment hi ha l'orgasme durant l'ejaculaci, per existeix tant l'ejaculaci anorgsmica com l'orgasme anejaculatori. 
En l'home tamb hi pot haver disfuncions orgsmiques, particularment el retard ejaculatori i l'ejaculaci anorgsmica. S'ha considerat tamb una disfunci l'ejaculaci preco, per l'home afectat passa per totes les fases normals i arriba a l'orgasme, de tal manera que s ms aviat un problema de relaci quan est amb una parella.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117826" title="Camp Red" nonfiltered="3214" processed="3203" dbindex="48447">









Camp Red s un barri de la ciutat de Palma situat al Districte Nord, concretament entre els carrers d'Alfons el Magnnim i General Riera i el barris de Bons Aires i Cas Capiscol.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117834" title="Rif" nonfiltered="3215" processed="3204" dbindex="48449">

El Rif (en rab,      ; en tamazight , Arif) s una regi muntanyenca del nord del Marroc, a la costa del Mar Mediterrani, entre les ciutats de Tetuan i Nador. Era una de les cinc divisions administratives en qu es dividia el Protectorat Espanyol a Marroc, amb capital  a Villa Sanjurjo.

Es tracta d'una regi tradicionalment allada i desfavorida. Els seus habitants sn berbers, i l'idioma matern de la major part de la poblaci s el rifeny o tarifit, encara que la majoria parla tamb l rab (oficial),  el francs i el castell com a principals llenges estrangeres. 

Descripci. 

 
Les muntanyes del Rif es mostren imponents a la vora del Mediterrani fins a Tetuan i en contrast amb els suaus turons i dolos colors dels voltants de Tnger el paisatge es torna abrupte. Els dos pics ms alts sn el Jebel Tidirhine (2.456 m) i el Jebel Bouhalla (2.170 m).
 
A l'est, els cims de calcria es poblen d'arbres i en la secci central del Rif, les alzines donen pas a elevats boscos de cedres i plantacions de quif a Ketama. Aqu est el Tiguidin, una muntanya el cim de la qual sol estar coberta de neu. Desprs, les muntanyes sn ms vermelles i el terreny es troba nu i erm als voltants d Alhucemas. Des d'aqu fins a Uxda (situada al sud d'una frtil plana costanera, en la frontera amb Algria) el terreny est ple de cabals de riu secs, els "uad" (rambles). Les platges de la costa del Rif, al peu de les muntanyes, sn de les millors del Marroc, i constitueixen un atractiu turstic i alguns dels millors restaurants de peix del Marroc es troben en aquesta zona. Les muntanyes del Rif alberguen una subespcie prpia d abella melfera denominada Apis mellifera major, amb les quals els marroquins practiquen l apicultura.

Influncia espanyola.
El Rif s una zona amb influncia espanyola des de fa segles, ja que molts musulmans que van escapar d Espanya durant el regnat dels Reis Catlics es van installar aqu i des de 1912 fins a 1956 va formar part del Protectorat Espanyol a Marroc. Aix es pot observar l'estil andalus en molts dels seus edificis, el domini generalitzat del castell o influncies gastronmiques com la truita o la paella. No obstant aix, les tribus del Rif no es van sotmetre molt temps als espanyols. La rebelli del Rif, dirigida per Abd el-Krim el 1921 que va provocar a les tropes espanyoles el desastre d'Annual i que va ser aixafada finalment per Espanya amb l'ajuda de Frana (sota el comandament del que desprs seria president de la repblica, general Petain), constitueix el primer antecedent de reivindicacions nacionalistes del Marroc. Va donar lloc a una efmera independncia del territori, la Repblica del Rif. 

No obstant aix, el Rif s'ha vist excls de la vida poltica del Marroc independent, i aix en 1958 es va produir una rebelli contra les tropes de l'exrcit que es va saldar amb unes 8000 baixes per part dels rifenys.

Rifenys.
Es diu "rifenys" especialment a les tribus del Rif central entorn de Ketama. Els J bala, tribus de parla rab ms que berber, vivien en l'extrem occidental del Rif, prop de Tetuan. No obstant aix, la denominaci de rifeny es refereix a qualsevol dels habitants de tota la zona muntanyenca del nord del Marroc. Els europeus quan visiten el Rif, es veuen sorpresos per l'aspecte fsic dels seus habitants. Degut al fet que una gran proporci d'ells presenten un aspecte nrdic. Amb individus de pell clara , ulls blaus , grisos o verds...i pl ros o pl-roig. Aquesta proporci en la presncia de caracterstiques nrdiques en els seus habitants, supera fins i tot a moltes regions europees, com poden ser Extremadura, Pas Basc o Siclia.
 Tribus .
Tradicionalment, les tribus rifenyes han estat
 Aith Ouriaghel vora Ajdir, al voltant d Oued Ghis (tribu d Abd el-Krim);
 Gzennaya, vora les fonts de l Oued Bayu, a l est del Metalsa;
 Galiya, a la regi de Melilla;
 Mazuza;
 Aith Shisher;
 Aith Sidel;
 Aith Bu Ifrur;
 Aith Buyafar;
 Kebdana, al voltant de la costa d Oued Moulouya vora la frontera amb Algria;
 Aith Said, oeest d Oued Kert;
 Oulad Stut, originriament rab al sud de Kebdana;
 Aith Bu Yahi, al llarg de l Oued Moulouya al sud d  Oulad Stut;
 Metalsa, a l est de l  Aith Bu Yahi;
 Aith Ulishk, al sud-oest de Temsaman;
 Tafersit, al sud-oest de Temsaman;
 Aith Tuzin, al sud de Temsaman;
 Temsaman, al voltant de la vila d aquest nom, vora Al Hoceima;
 Aith Amart, al sud d Aith Ouriaghel;
 Targuist, al sud-est d  Aith Ouriaghel;
 Bokoya, entre Ajdir i Bades;
 Aith Itteft, est de Bades;
 Aith Bu Frah, a l est de Aith Itteft;
 Mestassa, a l est de Aith Bu Frah;
 Mtiwa, entre Mestassa i Oued Ouringa;

Quif en el Rif.
Segons s'avana de Xauen a Ketama per les accidentades altures del Rif augmenten els boscos de cedre i de roure per l'increment d'humitat i precipitacions associat a l'altura, el que converteix a aquesta zona en ideal per a altre tipus de cultius distint als de les planes costaneres. El cultiu, venda, s i transport de haixix, o quif com anomenen els vilatjans a la planta (Cannabis sativa), s illegal al Marroc. No obstant aix es fuma obertament en tot Marroc i les plantacions en els camps de cultiu al voltant de Ketama sn clarament visibles des de la carretera. L Alcor, que clarament prohibeix l'alcohol, s ambigu pel que fa al quif. El vi s tab perqu embriaga, per el quif no el va prohibir el Profeta precisament perqu no s embriagador, sin inhibitori
 
Economia.
En lnia amb els esforos internacionals, el Govern marroqu est eliminant progressivament el cultiu del quif. En realitat el Govern no presta gaire atenci a la zona i per aix aquesta indstria ha cobrat una importncia econmica vital.  Malgrat les plantacions illegals de quif, el contraban amb Ceuta i Melilla, la creaci d'una nova fbrica d'acer en Nador i el desenvolupament d'una indstria turstica, aquesta zona continua sent pobra.

Enllaos externs.

 Imatges de rifenys;
 http://www.let.leidenuniv.nl/talengids/rifijns2.htm;
 http://www.gosahara.org/rb.html;
 http://weecheng.com/morocco/chef/map-rif.gif;
Expo virtual de fotos sobre el conreu del quif en el Rif;
La guerra qumica en el Rif (1921-1927).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117836" title="Protectorat Espanyol al Marroc" nonfiltered="3216" processed="3205" dbindex="48450">

El Protectorat Espanyol al Marroc (en rab                               h am yat Isb niy  bi-l-Magrib, freqentment conegut tamb com a                          al-ih til l al-isb n  li-l-Magrib o ocupaci espanyola del Marroc) s la figura jurdica aplicada a una srie de territoris del Marroc en qu Espanya, segons els acords francoespanyols firmats el 27 de novembre de 1912, exerc un rgim de protectorat.

El protectorat consistia en dos territoris de l'actual Marroc, geogrficament diferents: la zona del nord del Marroc, que inclou les regions del Rif i Yebala, i la de Tarfaya, limitant amb el Shara Espanyol, al sud-oest i al nord amb el riu Draa coma  frontera. Vuit mesos abans dels acords, Frana havia creat el seu propi protectorat sobre la major part de l'actual Marroc. No obstant aix, la creaci d'una administraci colonial sobre els territoris del protectorat en el Rif no es produiria fins a 1927, una vegada la zona va haver estat pacificada. El protectorat duraria fins a 1956, excepte el que es coneixia com a protectorat meridional o regi nord de les tres que es va dividir el Shara Espanyol.

Antecedents.  
Els orgens remots del protectorat podrien trobar-se en els intents castellans i portuguesos d'expansi en el nord d'frica. Durant la segona meitat del segle XV i primera del XVI, Castella ocuparia successivament Melilla (1496), Cazaza i Mers-el-Kebir (1505), el penyal de Vlez de la Gomera (1508), Or (1509), el penyal d'Alger, Bugia i Trpoli (1510), Bona, Bizerta, Tunis i la Goleta (1535), mentre que Portugal centrava la seva expansi en el litoral atlntic, prenent Ceuta (1415), Tnger (1471), Mazagan (1502), Mogador (1516), Agadir (1505)... La major part de les places es van perdre durant el mateix segle XVI, de manera que a l'assumpci de la corona portuguesa per part de Felip II, les niques places en mans dels reis hispnics eren Melilla, el Penyal de Velez de la Gomera, Or-Mers-el-Kebir (pel cant castell) i Ceuta, Tnger i Mazagan (pel portugus). 

Encara que durant el regnat de Felip III es van conquistar tamb Larraix (1610) i la Mmora (1614), l'ascens de la dinastia alauita va significar la conquesta de la major part de les places en mans de pasos occidentals. A la mort del sold Muley Ismael (1672-1727), noms Mazagan (Portugal), Tnger (Anglaterra) i Ceuta (que havia preferit seguir al costat dels reis espanyols en 1640, quan Portugal es va independitzar), Melilla, les illes Alhucemas (ocupades en 1673) i el Penyal de Vlez de la Gomera, en mans espanyoles, escapaven del seu domini. D'aquesta forma, noms Ceuta, Melilla, les illes Alhucemas i el penyal de Vlez de la Gomera seguien en mans espanyoles a l'inici del segle XIX. Les places havien conservat sempre un carcter de presidis, l'ampliaci dels quals havia estat una constant durant el segle XVIII. En 1774, el sold Sidi Mohamed va atacar Melilla, la qual va estar sotmesa a un setge que va durar tres mesos. No obstant aix, el setge va ser infructus i el sold del Marroc va decidir adoptar una poltica amistosa cap a Espanya.

Ja en el segle XIX, la debilitat del soldanat marroqu duu a una progressiva intervenci de pasos occidentals en els seus afers interns, notablement Frana, Gran Bretanya i Espanya. En el cas espanyol, amb el pretext de respondre a un atac sobre Ceuta portat a terme per algunes tribus limtrofes (Incident de la kabila d Anyera), Espanya atac a les forces marroquines desenvolupant unes operacions militars de certa envergadura que desembocaren en la batalla de Castillejos, la presa de Tetuan (1860) i la signatura dels tractats de 1860 (Tractat de Pau i d'Amistat entre Espanya i Marroc o de Wad-Ras) i 1861. Mitjanant aquests tractats: 
 S'amplien els lmits de Ceuta i Melilla ;
 Es concedeix a Espanya un territori en Santa Cruz de Mar Pequea (Sidi Ifni) que permeti installar un establiment pesquer. ;
 S'obliga al sold del Marroc a pagar una indemnitzaci de 100 milions de francs-or, garantits per l'ocupaci de Tetuan. ;
 El Marroc es compromet a la signatura d'un tractat comercial i a facilitar l'establiment diplomtic espanyol a Fes.

Encara que el pagament de la indemnitzaci va crear enormes dificultats financeres al Marroc, la indemnitzaci va ser finalment pagada, pel que Tetuan va ser retornada el 2 de maig de 1862. 

El Marroc s'havia convertit en una crulla dels interessos europeus: Gran Bretanya, molt sensible a qualsevol amenaa a la seva ruta imperial cap a la ndia, recelava de la presncia francesa en el nord d'frica. Frana, ocupada ja d'Algria i poc desprs Tunis, desitjava consolidar el seu domini sobre el nord d'frica, al mateix temps que vetllava per la seguretat d'Algria, aviat dividida en tres departaments francesos. Espanya, per la seva banda, buscava assegurar els seus presidis nord-africans al mateix temps que impedir ser ofegada per altres pasos (notablement Frana). Tamb buscava una alternativa als imperis colonials perduts a Amrica. Finalment, Alemanya intervindria al Marroc buscant atiar les divergncies entre Gran Bretanya i Frana. Sn precisament les apetncies alemanyes les que forcaren Frana i Gran Bretanya a arribar a un acord, de manera que en 1890, Gran Bretanya decideix deixar mans lliures al Marroc a Frana (la qual fa el propi amb Egipte en favor d'aquella).

Desprs dels tractats signats entre el sult del Marroc i el govern espanyol en els anys seixanta, les relacions amb Espanya foren de pau relativa, amb el propsit de mantenir el statu quo. No obstant aix, la pau es veuria pertorbada per la crisi de Melilla, que va comenar en 1890 i va seguir durant els tres anys segents. Durant aquests anys, els xocs entre les tropes espanyoles estacionades a Melilla i les tribus rifenyes limtrofes havien augmentat, fins a culminar en l'atac a la ciutat durant els dies 27 i 28 d'octubre de 1893, en el qual va morir el general Margallo, governador militar de Melilla. El govern espanyol destac tropes a Melilla al comandament del general Martnez Campos, davant la possibilitat d'una guerra, el sold Hassan I destaca al seu germ, amb forts efectius, el qual assoleix reduir la rebelli rifenya.
 
A aquests enfrontaments va seguir un nou perode de pau relativa, que hauria de canviar desprs de la prdua de les ltimes colnies a Amrica i el Pacfic en 1898. A partir de llavors, Espanya es va bolcar en la seva expansi sobre el Marroc. Frana necessitava aliats i li va oferir a Espanya en 1902 el repartiment del Marroc en dues zones d'influncia. Donava a Espanya una zona al nord, entre els rius Seb i Muluya, i altra al sud, entorn de l'antic establiment de Santa Cruz de la Mar Pequea. El govern espanyol no va acceptar llavors, car temia que Gran Bretanya s'oposs, per en 1903 Espanya va veure que els britnics no s'oposaven i va signar el tractat franco-espanyol. No obstant aix, aquest tractat va reduir la zona espanyola en la part nord, sense Tnger, car Frana ja no necessitava el seu suport, ja que tenia el britnic. En 1904 Gran Bretanya i Frana signaven una convenci, per la qual ambdues declaraven que si el sold no podia mantenir l'ordre, Espanya i Frana establirien un protectorat al Marroc.

Davant la marginaci que aix suposava per a Alemanya, el Kiser va desembarcar a Tnger en 1905. Per a evitar una guerra, es va convocar una Conferncia internacional per a parlar sobre el Marroc. En 1906 es va celebrar la Conferncia d'Algesires (15 de gener - 7 d'abril), la qual, encara que afirmant respectar la independncia marroquina, significaria de fet la seva fi. En la conferncia es van veure frustrats els intents alemanys per participar en el repartiment del Marroc, per es va acordar el dret de tots els pasos d'assolir acords econmics amb el Marroc. A ms, s'acceptava el repartiment del pas en zones d'influncia entre Frana i Espanya, i el dret d'aquestes a intervenir en elles, si el sold no era capa de mantenir l'ordre. Desprs dels desordres de Casablanca (1907), es comena l'ocupaci de les diferents zones d'influncia. Finalment, Frana i Espanya accepten retirar les seves tropes desprs de diversos episodis bllics. En el cas d'Espanya, cal destacar la denominada guerra de Melilla de 1909, en la qual les tropes espanyoles sofrixen un greu revs militar en la muntanya Gurug i el barranco del Lobo (redreat amb prou feines) amb greus repercussions en la poltica interior espanyola (Setmana Trgica). El resultat seria finalment l'ampliaci de la zona d'influncia melillenca per la conca del riu Kert fins a Zeluan i Nador d'una banda, i fins al Cap Tres Forcas per la part oposada.
 
En 1911 el Marroc estava en completa anarquia. D'acord amb el previst en la Conferncia d'Algesires, el sold va demanar ajuda a Frana. Tropes franceses van ocupar la capital del Marroc, Fes. Espanya va ocupar Larraix i Alcazarquivir. Alemanya va enviar una canyonera a Agadir. Aix va donar lloc a l'acord franc-alemany pel qual Alemanya renunciava al Marroc, i acceptava el Protectorat francs sobre l indret, a canvi d'una colnia a l frica central
 
 Evoluci del protectorat.
Les contnues ingerncies francoespanyoles faran insostenible la posici del sold, qui, el mar signa el Tractat de Fes amb Frana, pel qual s'estableix formalment el protectorat. Mitjanant el Tractat Hisp-Francs signat el 27 de novembre, Frana va reconixer a Espanya el territori de la zona nord del Marroc, establint-se el protectorat espanyol, amb capital a Tetuan. S'establien els lmits entre les zones francesa i espanyola al nord del riu Uarga. Mitjanant reial decret de 27 de febrer de 1913 es va establir la seva organitzaci. 

Pel febrer de 1913, comena l'ocupaci formal del territori, amb l'ocupaci pacfica de Tetuan per part del general espanyol Felipe Alfau Mendoza. Posteriorment arriba el primer khalifa o representant del sold de la zona Muley el Mehdi, substitut pel seu fill Muley ben Mehdi en 1923. La premsa de l'endem va titular: La bandera d'Espanya tremola al vent sobre l'Alcassaba de Tetuan com fa 53 anys (recordant aix la primera entrada realitzada en 1860 pel general Prim.
 
La resistncia dels marroquins a l'ocupaci va fer que calgus enviar reforos: en 1913 es van arribar els 50.000 soldats espanyols. No obstant aix, el comenament de la Primera Guerra Mundial, va fer que Espanya deixs d'ocupar territoris, per a evitar una guerra amb altres potncies europees. 

Acabada la guerra, es reprenen les operacions militars que dugueren el 1919 a l'alt comissari, general Dmaso Berenguer, a establir la pau a Anyera, el Haus i Wad Ras. El 1920 s ocuparen les altures del Gorges i Ben Karrich i en setembre, desprs d'una llarga marxa, les altures de Beni Hasan i Xauen. Desprs del desastre d'Annual, el juliol de 1921, davant les cabiles d Abd el-Krim, s'obre el cam cap a la dictadura de Primo de Rivera. Seria no obstant aix el dictador qui organitzaria en 1925 el desembarcament d'Alhucemas, que amb ajuda francesa suposaria la fi de les guerres del Marroc i l'inici de la pacificaci definitiva de la zona i la seva articulaci administrativa. 

Durant la Guerra del Rif, en 1921-1927, forces combinades francoespanyoles van llanar bombes de gas mostassa sobre els rebels berbers. Calgueren 100.000 soldats espanyols i 325.000 francesos per a completar el control del territori. 

L 1 de maig de 1931 els obrers marroquins es manifesten demanant la igualtat amb els espanyols, i 800 notables marroquins enviaren una carta al President Niceto Alcal-Zamora demanant-li la igualtat en tots els aspectes amb els espanyols. No obstant aix, la Segona Repblica espanyola noms va portar dos canvis: es va concedir la nacionalitat espanyola als jueus, i el 5 d'abril de 1934 es va ocupar Ifni. Al juliol de 1936, Espanya disposava al Marroc d'un exrcit de 32.000 homes, inclosos els nadius. El 17 de juliol de 1936 s'inici a Melilla la revolta militar que s'estn a la resta del protectorat. El dia 19 arriba a Tetuan el general Franco per via aria des de les illes Canries, per a fer-se crrec de l'exrcit d frica, el pas del qual al territori metropolit seria clau en el desenvolupament de la revolta i conseqent Guerra Civil. El rgim franquista va aprofitar la derrota francesa en 1940 per a ocupar la ciutat de Tnger (fins aleshores amb un estatut de ciutat internacional). L'ocupaci duraria fins al final de la II Guerra Mundial en 1945. 

Amb l'alliberament del Marroc francs en 1942, els marroquins van fundar partits poltics en tot el Marroc. En el Protectorat espanyol van sorgir el Reformista i l'Unionista, que rpidament es van fusionar en el Partit Reformista i van publicar un manifest demanant la independncia. Ambds van ser tolerats per Espanya. Mentre, el sult del Marroc Mohamed V va refusar per primera vegada en 1944 les decisions del Resident francs (principal representant del govern).

Mohamed V va refusar per primera vegada en 1944 les decisions del Resident francs (principal representant del govern). Aquest gest era un smptoma de la creixent agitaci nacionalista en contra del domini estranger. En 1946 el Partit Reformista reclama que els marroquins puguin explotar les riqueses del seu pas en empreses mixtes amb els espanyols, a l'estil del que ja es permetia en el Marroc francs. En 1948 els partits nacionalistes marroquins formaren un Front Nacional amb l'objectiu d'assolir la independncia. En repetides ocasions, el sold va assenyalar que ell desitjava el mateix. Per aix, en 1952 Frana va deposar al sold i va bandejar-lo. Espanya va mostrar el seu descontentament per no haver estat informada prviament: en 1954 Franco declara que el Protectorat espanyol romandr sota la sobirania del khalifa, nomenat pel sold, ja que el seu cessament exigia el consentiment previ espanyol. Aix va fer que la situaci al Marroc francs ans deteriorant-se, cosa que va dur als francesos a permetre el seu retorn en 1955. Un any desprs, el 2 de mar de 1956, Mohammed V va aconseguir el reconeixement de la independncia del seu pas per part de Frana. El 7 d'abril, Espanya, malgrat de les protestes formulades per l'Exrcit (entre uns altres pel general Garca Valio, alt comissari) reconeix la independncia marroquina. Finalitzaven d'aquesta forma els protectorats exercits per Frana i Espanya, respectivament, sobre el Marroc. Tarfaya va passar a la sobirania marroquina en 1958, mentre que Ifni, que s'havia convertit en provncia espanyola aquest mateix any, ho fou onze anys ms tard, seguint les resolucions de Nacions Unides.

Dades geopoltques.
Lmits: al nord amb el Mar Mediterrani i els enclavaments espanyols, a l'oest amb l Oce Atlntic i la zona internacional de la ciutat de Tnger, al sud i a l'aquest amb el protectorat francs del Marroc. ;
Superfcie: uns 20.000 km2 2, en els quals les zones muntanyenques i les rides planes deixaven poc espai per a les terres cultivables (al voltant del 14% de la superfcie total);
 
 Organitzaci administrativa .
El regim administratiu del Protectorat deriva del concepte mateix de protectorat, existint una dualitat formal d autoritats. D'una banda, existia una administraci marroquina, al capdavant de la qual es trobava el khalifa, el qual exercia, per delegaci del sold, tots els seus poders, fonamentalment el legislatiu, que exercia mitjanant el dahir (decret). Tamb era la mxima autoritat religiosa. Aquest govern dirigit pel khalifa rebia la denominaci de Majzen i es trobava dividida en departaments, a manera de ministeris, coordinats pel gran Visir. Els ministres eren el qadi al-qudat (cap o jutge de jutges), el Visir dels Habus (patrimoni inalienable del sult les rendes del qual es destinen a una obra o instituci piadosa o religiosa), el amin al-amlak i el amin al-umana (ministre d'Hisenda). El jalifa era nomenat pel sold d'entre una dupla proposada pel govern espanyol. El primer khalifa, Muley el Mehdi, va prendre possessi del seu crrec a Tetuan el 27 d'abril de 1913. Noms dos khalifes van ocupar el crrec fins a la independncia del Marroc, el ja citat Muley el Mehdi (entre 1913 i 1923) i el seu fill Muley el Hassan bin el Mehdi (que va assumir als tretze anys, "regnant" entre 1925 i 1941 i ms tard entre 1945 i 1956), pertanyents a la famlia real marroquina i descendents del sult Hassan I.

L'administraci espanyola estava dirigida per un alt comissari, una figura desenvolupada a imatge i semblana dels alts comissionats anglesos, formalment acreditada davant el khalifa, com representant del sold, per de fet la mxima autoritat en el Protectorat. L'Alta Comissaria dirigiria l'acci poltica d'Espanya en el Protectorat, i d'ella emanaven les ordres i instruccions. L'alt comissari estava assistit per diverses departaments (Afers Indgenes, Foment i Hisenda). Existia un interventor territorial en cadascuna de les regions, representat directament a la Delegaci d'Afers Indgenes. Hi eren subordinats interventors comarcals i, finalment, interventors locals. El manteniment de l'ordre estava a crrec dels Regulars i de la Policia Indgena. En l'aspecte militar, l'alt comissari estava assistit per tres comandants amb seu a Ceuta, Melilla i Larraix. 

Hi va haver un total de vint alts comissaris en els quaranta-tres anys de durada del Protectorat, en la seva immensa majoria militars (tots menys Silvela, que va exercir en 1923, i tres dels cinc nomenats per la Repblica: Luciano Lpez Ferrer, Juan Moles i Manuel Rico Avello):



 Khalifes (representants del sult) .

Mulay al-Mahdi bin Isma'il bin Muhammad 19 d'abril de 1913 -  9 de novembre de 1923 ;
Crrec vacant  9 de novembre de 1923 -  9 de novembre de 1925 ;
Mulay Hassan bin al-Mahdi 9 de novembre de 1925 - 16 de mar de 1941;
Crrec vacant 16 de mar de 1941 - octubre de 1945     ;
Mulay Hassan bin al-Mahdi Octubre de 1945 -  7 d'abril de 1956 (segona vegada);

 Organitzaci territorial .
Al principi, les autoritats espanyoles van distribuir el territori assignat de forma genrica en tres demarcacions posades sota l'autoritat de les comandncies generals de Ceuta, Melilla i Larraix. No obstant aix, aquesta divisi no va ser definitiva. En 1918, el protectorat es dividia en dues niques zones, oriental i occidental, sota l'autoritat de les comandncies militars de Melilla i Ceuta respectivament. En 1927, una vegada pacificat i ocupat efectivament el territori, l'Alta Comissaria va comenar a organitzar el territori en regions. En caure la monarquia i instaurar-se la Repblica, es van crear tres regions civils. L'organitzaci definitiva, que es mantindria fins al final del protectorat, data de 1935, quan el servei d'Intervencions va dividir el territori en cinc regions: Yebala, Lucus, Gomara, Rif i Kert.



Localidats ms importants: Arcila, Xauen, Tetuan, Villa Sanjurjo, Nador, Larraix.

 Vegeu tamb: .
Guerra d'frica;
Campanya de Melilla;
Campanya de 1909;
Campanya del Quert;
Campanyes de Ceuta, Tetun i Larraix;

Enllaos externs.
"El Protectorado Espaol en Marruecos (1912-1956). Una perspectiva histrica", d  Eloy Martn Corrales. Edici digital del Captol V del llibre editat per J. Nogu i J. L. Villanova "Espaa en Marruecos (1912-1956). Discursos geogrficos e intervencin territorial", Editorial Milenio, Lleida, 1999, pags. 145-158.
La gestin municipal de las ciudades del norte de Marruecos durante la poca del Protectorado espaol: 1912-1956, ponncia en el VIII Congrs de l Associaci Espanyola d Histria Econmica de Mimoun Aziza, Departament d Histria, Facultat de Lletres i Cincias Humanes, Meknes (Marroc) (PDF);
Orn y Mazalquivir en la poltica norteafricana de Espaa (1589-1639), tesi doctoral de Beatriz Alonso Acero (PDF);
Llista de governants a Worldstatesmen;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117837" title="Tancredi" nonfiltered="3217" processed="3206" dbindex="48451">

Tancredi s una pera en dos actes del compositor Gioacchino Rossini sobre un llibret de Gaetano Rossi, basat en l'obra de Voltaire Tancrde (1759). Va ser estrenada a Vencia al Teatro La Fenice el 6 de febrer de 1813. Malgrat que Rossini primer la va compondre amb un final feli, finalment li don un final trgic per emular el Tancredi original per Voltaire.

Tancredi, un melodrama heroic, s la primera obra important de Rossini i, juntament amb L'italiana in Algeri, que s del mateix any, va esdevenir molt clebre i fams quan noms tenia 21 anys. L'obra va tenir una llarga i brillant carrera a Europa i va ser, per als teatres alemanys, el punt de partida d'una invasi de l'pera italiana contra la qual es revoltarien Weber i posteriorment Wagner. 

Al llarg de tota una poca, Europa tingu com a dol Rossini. Fins i tot Beethoven, per tal d'atraure ms l'atenci del pblic quan es va estrenar la Novena simfonia, fu que s'interprets de ms a ms una ria de Tancredi.

La partitura inclou importants innovacions: per una part, els concertants sn ms freqents i duren ms que en l'pera seriosa heretada del segle XVIII; per una altra, Rossini substitueix l'aridesa del recitatiu secco per recitatius ms curts en els quals l'orquestra recolza la veu i es barreja amb ella: fa ressaltar en particular el paper dels instruments de vent que realcen la lnia vocal.

Sobretot, el geni meldic del msic subratlla el lloc predominant del cant que, de sobte, es transforma en el mode d'expressi musical ms natural i profund. La clebre ria cavatina Di tanti palpiti cantada per Tancredi (mezzosoprano coloratura) en el primer acte de l'obra n's un bon exemple.

La senzillesa noms s aparent. La melodia rossiniana exigeix, d'entrada, un domini perfecte de la vocalitzaci, ja que aquesta no s de cap manera una ornamentaci intil, sin un element fonamental de l'expressi. I, sense cap dubte, noms adquirint conscincia d'aquesta reforma introduda per Rossini en l'pera seriosa -llavors sotmesa als abusos de les coloraturas i a cadncies improvisades- s possible trobar a Tancredi les fonts del bel canto pur i gaudir dels seus refinaments vocals.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117838" title="Nintendo DS Lite" nonfiltered="3218" processed="3207" dbindex="48452">


La Nintendo DS Lite (de vegades abreviada com NDSL/DSL o DSLite) s una consola portable de dos pantalles confeccionada i distribuda per Nintendo. Es una versi molt ms prima, lleugera, manipulable i amb ms resoluci de pantalla que no pas el model original Nintendo DS. A ms a ms, va ser dissenyada per complementar estticament a la que encara est per arribar Nintendo Wii. El seu llanament es va anunciar el 26 de gener de 2006 i poc ms tard, al 2 de mar, es va posar a la venda a Jap com a resposta a la gran demanda que el model original havia deixat.

Caracterstiques.
Pes: 218 g (21% ms lleugera que el model original Nintendo DS);
Dimensions: 133 mm  73.9 mm  21.5 mm (42% menys del volum original de la Nintendo DS).
Llapis tctil ms gran i fcil de sostenir.
Pantalla tctil molt ms resistent i durable.
Frontissa ms resistent.
El  Panell de Control ha estat redut a 18.6 mm d amplada (16% ms petit que el del model original DS) mentre que els botons A / B / X / Y mantenen les mateixes proporcions tot i que sn ms agradables al tacte.
La pantalla ha estat millorada grcies a la possibilitat d escollir entre 4 nivells diferents d'illuminaci. Tots aquests nivells sn ms lluminosos que el de la pantalla original DS. A ms, tamb ofereix la possibilitat de desactivar el llum de fons de la pantalla completament (que si es fa durant el joc, la pantalla queda tota fosca i es gaireb impossible de veure res).
Duraci de la bateria: 15-19 hores en el nivell ms baix de lluminositat. 5-8 hores al nivell ms alt.
 Conserva l entrada per a jocs de Game Boy Advance, per degut al tomany redut de la consola el joc sobresurt 1 cm. Per conservar la seva imatge impolucra, cont una tapa per omplir el buit quan no s utilitza cap joc de GBA.
 La Nintendo DS Lite presenta ja alguna de les caracterstiques de la Nintendo Wii com ara les linies del  Panel de Control  (tamb presents a la Game Boy Micro) i l imatge dels botons.
 Capa de rebre connexi Wi-Fi des de la Nintendo DS i Nintendo DS Lite.
 L adaptador de corrent ha estat canviat amb l objecte d evitar l s creuat entre adaptadors per Nintendo DS i els adaptadors de Nintendo DS Lite. Aix es degut a que l adaptador de NDSL proporciona una major entrada de corrent ja que necessita suplir una bateria que s ms potent.
 El maquinari 3D que presenta s, en principi, capa d interpretar 120.000 triangles per segon, a 30 fotogrames per segon. A diferncia de la majoria de maquinaris 3D, t un nombre limitat de triangles que poden ser llegits per escena. Aquest lmit es troba en algun lloc de la regi dels 4000 triangles. El maquinari 3D est dissenyat per llegir una pantalla solament a cada moment, per tant es difcil obtenir una bona resoluci 3D a les dos pantalles alhora. ;

Colors.
El 10 de febrer del 2006, Nintendo va anunciar els colors en qu la consola Nintendo DS Lite seria oferida en el seu llanament al Jap. Originalment aquests colors eren: blanc cristall (Crystal White), blau metllic (Ice Blue) i blau fosc (Enamel Navy). Malauradament, degut a problemes de confecci noms el blanc cristall estava disponible en el dia del seu llanament, tot i que els altres dos colors van ser accessibles a partir de l'11 de mar del 2006. Ms endavant, el 20 de juliol del 2006, es va posar en venda la nova versi rosa (Noble Pink) i finalment el 2 de setembre del 2006 van llenar el model negre (Onyx Black).

A Europa, a ms a ms de la versi blanca, tamb es va oferir el model negre (tamb anomenat "Smart Black" que vol dir "Negre Elegant") en el moment del seu llanament fent aix aquest color exclusiu d'aquesta regi. El 27 d'octubre del 2006 el model rosa es va posar a la venda a tota Europa.

A Nord Amrica, la Nintendo DS Lite en el seu llanament noms oferia la possibilitat del color blanc, que es va anomenar "Blanc Polar" fent aquest nom exclusiu d aquesta regi. El 12 de setembre del 2006 es varen introduir els colors negre i rosa. A aquesta ultima versi a Amrica li varen posar el nom de "Pink Nintendo DS Lite".

Podria ser que ms endavant Nintendo ofereixi nous colors aix com ha fet sempre en altres consoles com ara la Game Boy o la GameCube.

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial de Nintendo;
 Lloc web oficial de Nintendo DS Lite a Europa (en diferents  idiomes);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117840" title="Temporada 1908-1909 del RCD Espanyol" nonfiltered="3219" processed="3208" dbindex="48453">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1908-1909.







Campionat de Catalunya: Segona posici amb 8 punts (6 partits, 4 victries, 0 empats, 2 derrotes, 10 gols a favor i 5 en contra).



 28 de febrer de 1909: Es refunda el club a partir de l'X Sporting Club, el Club Espanyol de Jiu Jitsu i d'alguns jugadors de l'Internacional.
 juny de 1909: Copa Ajuntament: RCD Espanyol 1 - FC Barcelona 0 i retirada blau-grana.
 juliol de 1909: Copa Exposici: RCD Espanyol 3 - FC Barcelona 2.
 1909: Trofeu Fira de Valncia: Espanyol 4 - Valncia 3 i Espanyol 2 - Valncia 3.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117842" title="Gigantopithecus bilaspurensis" nonfiltered="3220" processed="3209" dbindex="48454">

El Gigantopithecus bilaspurensis s un homnid fssil  identificat per les seves dents trobades a l'ndia. Va viure entre fa 6 o 9 milions d'anys  en el Mioc. Est relacionat amb el Gigantopithecus blacki.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117843" title="Diagrama polar" nonfiltered="3221" processed="3210" dbindex="48455">

Un diagrama polar s un dibuix tcnic que mostra la radiaci amb la que un determinat sistema capta o emet (rada) energa en un dels seus plans. Les radiacions estudiades poden ser, per exemple, ones de so o radiacions electromagntiques.

Habitualment s'usen diagrames polars en l'estudi del comportament de  micrfons, altaveus, lluminries i                  antenes de tot tipus.

Representaci.
Per a representar un diagrama polar farem s d'un sistema de coordenades de dues dimensions . Definirem l'angle respecte l'eix d'abcisses (tamb conegut com angle polar o azimut i representat per la variable  ) i per a cada un d'aquests angles representarem  la relaci entre les potncies incident i rebuda per l'element radiador. Pel Teorema de la Reciprocitat aquesta relaci ser la mateixa que hi ha entre la potncia radiada i la potncia emesa. 

La relaci entre aquestes potncies mai pot ser superior a 1 (cap antena pot rebre ms potncia que la potncia incident, o analogament, cap antena pot radiar ms potncia que la emesa pel generador del sistema)  i per tant aquest diagrama sempre es podr representar dins d'una circumferncia de radi 1.


Classificaci dels diagrames polars.
Depenent de la seva directivitat, podem diferenciar entre: 


 Omnidireccional o no direccional.
Raden o capten per igual en totes direccions, es a dir, en els 360. 

En acstica s til per a microfons d'ambient.
En telecomunicacions habitualment noms s'usen antenes omnidireccionals en sistemes emissors de radiodifusi (TV, radio) ja que els receptors potencials del senyal poden estar a qualsevol direcci.



 Bidireccional .
El diagrama polar t forma de 8  amb dos lbuls oposats. 
Emeten o capten so tant per davant com per darrere, mentre que sn prcticament  muts  als laterals. 

Els ngles preferents se situen vora els 100. 

En altaveus, els diagrames polars bidireccionals no s'utilitzen gaire per les mateixes raons que els omnidireccionals: necessiten grans caixes acstiques.



 Unidireccionals .
Emeten o capten en una direcci molt marcada i sn  relativament morts  en les altres.
En telecomunicacions sol ser usat per a antenes que requereixen una gran directivitat en una direcci, un exemple habitual sn els radioenllaos.
 Cardioide .
s un tipus de unidireccional que s'anomena aix perque el diagrama polar t forma de cor, el que vol dir que radien o capten cap a o des de la part frontal i tenen un mnim de sensibilitat en la part posterior, on es produeix una atenuaci gradual. 

L'ngle preferent es troba en un ngle de 160.



 Supercadioide .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117845" title="L'italiana in Algeri" nonfiltered="3222" processed="3211" dbindex="48456">

L'italiana in Algeri s una opra-comique en dos actes de Gioacchino Rossini sobre un llibret itali d'Angelo Anelli, basat en un text anterior de Luigi Mosca. Es va estrenar al Teatro San Benedetto de Vencia el 22 de maig de 1813.

Rossini componia L'italiana in Algeri quan tenia 21 anys i uns mesos desprs d'haver estrenat Tancredi. L'pera es componia en noms un mes, alguna font creu que en menys dies i el mateix Rossini havia dit que en noms 18 dies. Fou un xit notable i hi introdua canvis progressius per a actuacions posteriors a Vicenza, Mil i Npols, durant els segents dos anys. L'pera s notable per a la barreja que fa Rossini dels estils d'opera seria i pera cmica.

La histria s la d Isabella, una italiana que se'n va a Algria per aconseguir la llibertat del seu amant, Lindoro, esclau d'un home molt poders al pas, Mustafa. L'herona intenta tamb ajudar en la relaci matrimonial entre Mustafa i la seva dona, Elvira.

Els cantants han de ser molt hbils i volubles. Sn considerables el duo de Mustafa i Lindoro, Se inclinassi a prender moglie i l'alada de les notes que canta Elvira, en la introducci i al final del primer acte. L'obra cont igualment boniques ries, com la d Isabella, Cruda sorte! Amor tiranno!, i la de Lindoro, Languir per una bella. La melodia de l'obertura s igualment prou coneguda.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117846" title="Pseudosasa" nonfiltered="3223" processed="3212" dbindex="48457">

Els bambs Pseudosasa o Yadakeya sn del gnere de la famlia de les Pocies i de la subfamlia dels bambusoides.

El gnere Pseudosasa agrupa espcies de bambs mitjans (6-9 metres), de rizoma corredor. Generalment tenen fulles amples.
Espcies.
 Pseudosasa amabilis o Canya de Tonkin ;
 Pseudosasa cantori;
 Pseudosasa japonica o bamb fletxa;
 Pseudosasa longiligula;
 Pseudosasa owatarii;
 Pseudosasa usawai;
 Pseudosasa viridula;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117850" title="Gorilla occidental" nonfiltered="3224" processed="3213" dbindex="48458">

El gorilla occidental (Gorilla gorilla) s l'espcie amb ms poblaci del gnere del gorilles. Les estimacions de poblaci varien per es creu que n'hi ha entre vuitanta i cent mil exemplars; quasi tots sn de la subespcie de gorilla de les planes occidental G. g. gorilla per hi ha uns 300 individus del tipus gorilla del riu Cross G. g. diehli.

 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117856" title="Vesselina Kasarova" nonfiltered="3225" processed="3214" dbindex="48459">
Vesselina Kasarova (Stara Zagora, Bulgria, 18 de juliol de 1965) s una mezzosoprano nacionalitzada a Sussa i d'origen blgar.

El 1988, mentre encara estudiant, lliur un enregistrament de la seva actuaci al director Herbert von Karajan, que, en sentir-lo, li va demanar de cantar amb ell a l'pera Estatal de Viena. Karajan moria una setmana ms tard, per el seu successor li oferia un contracte de dos anys  a partir del 1991.

Kasarova es graduava al Conservatori de Sofia el 1989, i mentre no comenava el contracte de Viena, actu a l'pera de Zuric. All aviat es convertiria en una de les favorites del public que apreciava la seva caracteritzaci intensa de tots els papers que interpretava, la seva veu expressiva, i la seva seva agilitat vocal virtuosa.

El seu primer paper fou en un paper menor a El capvespre dels dus de Wagner. En el mateix any guanyava el concurs de cant internacional a Gtersloh, Alemanya, patrocinada per Bertelsmann, propietari de BMG Classics, el primer premi al Neue Stimmen (Noves Veus). El 1991, feia el seu debut al Festival de Salzburg amb dos concerts en commemoraci del 200 aniversari de la mort de Mozart, com Annio de La clemenza di Tito de Mozart sota la batuta de  Colin Davis. Es traslladava a Zuric per complir el seu contracte de dos anys a l'pera Estatal de Viena, debutant amb el paper de Rosina al Il barbiere di Siviglia de Rossini. En aquesta poca es casava amb el seu marit sus.

La seva carrera internacional va agafar empenta a Salzburg el 1992 quan amb poc temps, substitua en dues actuacions de concert i en el paper principal a Marilyn Horne com a Tancredi de l'pera de Rossini. Des de llavors ha estat un artista convidada regularment al mateix festival. Tamb ha actuat a d'altres festivals d'pera notables com el de Bregenz, Saint Moritz, Glyndebourne, i Pesaro.

Kasarova, inicialment s'especialitz en les peres de Mozart i de compositors de bel canto com Rossini, Bellini, i Donizetti, per tamb ha afegit papers de les peres del Barroc com Orphe de l Orphe et Eurydice de Gluck, Ruggiero de lAlcina de Hndel, Penelope de Il ritorno d'Ullise in Patria de Monteverdi, Nirone i Poppea de L'incoronazione di Poppea de Monterverdi, i Ariodante de Ariodante de Hndel.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117859" title="DOI" nonfiltered="3226" processed="3215" dbindex="48460">
DOI (de l'angls, Digital Object Identifier) s un nom, per una entitat en una xarxa digital. Proporciona un sistema d identificaci i administraci de la informaci a la xarxa. Es pot utilitzar per a qualsevol tipus d arxiu, text, udio, imatges, software, etc.

 Introducci .
El sistema DOI est construt utilitzant diversos estndards ja existents que s han combinat i ms tard desenvolupat per formar un sistema consistent. El sistema va ser acceptat per l estandarditzaci dins la ISO (International Organization for Standardization). El sistema DOI s ha administrat per una associaci oberta i un grup collaboratiu de desenvolupament. La Fundaci Internacional del DOI (IDF) va ser fundada al 1998.

Aquest sistema est en expansi i s utilitza amb moltes aplicacions, per exemple, per les publicacions cientfiques, per documents del govern, etc. 

El fet d utilitzar identificadors nics s essencial per a l administraci. Per tenir un correcte funcionament necessitem un disseny d identificador que eviti la repetici de les assignacions, i que d aquesta manera garanteixi que aquest article o document pugui ser trobat per alg altre.

La necessitat de permetre interoperabilitat ara i en un futur afegeix el requeriment d una persistncia de l identificador. El sistema DOI est dissenyat de manera que sigui aplicable a qualsevol objecte digital, donant un mitj estructurat i extensible d identificaci, descripci i resoluci.

 Components .

Aquest sistema t quatre components diferenciats:


 Nomenament .
Assigna un nom o etiqueta a la propietat intellectual utilitzant la seva prpia sintaxi.

 Sintaxi dels noms DOI .
s un estndard per construir una cadena amb nomenament d autoritat i delegaci (NISO Z39.84, DOI Syntax). Proporciona un contenidor d identificadors que permet acomodar qualsevol identificador ja existent.
Aquests sn uns exemples de la sintaxi d un nom DOI vlid:
 10.1234/NP5678;
 10.5678/ISBN-0-7645-4889-4;
 10.2224/2004-10-ISO-DOI;

T dos components, el prefix i el sufix, i conjuntament formen l etiqueta DOI.
 El sufix, que s la part que segueix del carcter  /  pot ser un identificador ja existent.
 El prefix, la part anterior a  /  denota un nic nomenament d autoritat. No hi ha cap tipus de limitaci en la longitud del nom.

Aquest nom pot ser assignat a qualsevol article de propietat intellectual, el qual ha d estar perfectament definit mitjanant metadades estructurades. Ell mateix romandr persistent envers a canvis de la propietat i inalterable una vegada s ha assignat la seva etiqueta DOI.
A la organitzaci que desitgi registrar un nom DOI se li assigna un prefix. Qualsevol organitzaci pot demanar de tenir diversos prefixos per a ella mateixa.
Desprs del seu prefix es defineix un sufix per a cada article. La combinaci del prefix de l organitzaci que registra l article i el sufix nic proporcionat evita qualsevol necessitat de l assignaci centralitzada dels noms DOI.

Un sistema numric d estndards d identificaci ja existent, com l ISBN pot ser incorporat a l etiqueta, utilitzant-lo com a sufix, si qui ho registra ho troba convenient (s totalment recomanable, ja que amb un mateix article es pot identificar amb els dos sistemes).

 Descripci .
Crea una descripci de l entitat que ha estat identificada amb l etiqueta DOI mitjanant el model de dades DOI.

 Resoluci .
Fa que l identificador pugui ser processat proporcionant informaci del que el nom DOI podria resoldre i la tecnologia que es fa servir per proporcionar els serveis que ofereix als usuaris. Utilitza Handle System.

La resoluci s el procs en qu un identificador s utilitza com a entrada d un servei de la xarxa, per rebre com a sortida una o ms peces d una informaci actualitzada relacionada amb l article identificat.
Els components de la resoluci permeten el redireccionament en una xarxa TCP/IP del nom DOI a les seves dades associades. 

 Poltica .
Sn les normes que regulen el sistema en una infraestructura social.

 Model de dades .
Consisteix en un diccionari de dades i un marc d aplicaci. Els dos proporcionen les eines per a la definici de les especificacions del DOI i com es relacionen les diferents etiquetes DOI entre elles (a travs d un mecanisme que associa els noms DOI amb les propietats comuns definides).
Un diccionari de dades s un conjunt de termes, amb les seves definicions i s utilitza en un sistema de computaci. Alguns estan estructurats, amb els seus termes relacionats entre ells de diferents maneres, per exemple, jerrquicament. Les estructures deriven de les ontologies. Una ontologia combina un diccionari de dades i un model lgic de dades, donant un lgica i consistent punt de vista.

Est dissenyat per assegurar una interoperabilitat mxima amb els element de les metadades existents. El marc d aplicaci permet agrupar els termes en diferents contexts significatius, ja que certs tipus de noms DOI es comporten de manera predictible en una aplicaci. Els noms DOI no necessiten fer s d aquests models de dades, per es pot preveure que alguns ho necessitaran. Qualsevol que tingui la intenci de permetre interoperabilitat est subjecta a la poltica de les metadades del Sistema.
Un diccionari interoperable cont termes de diferents sistemes de computaci o d esquemes de metadades i mostra la relaci que tenen un amb l altre. 
El seu propsit s el de la compatibilitat entre sistemes diferents. 

 Implementaci .
El sistema DOI est implementat segons la Federaci d Agncies de Registre que utilitza poltiques i eines de desenvolupades per la Fundaci Internacional DOI (IDF). L IDF s un cos de govern del sistema DOI que sobreguarda (possessions i llicncies per part de les persones que solliciten un registre) tots els drets de les propietats intellectuals relacionats amb el sistema DOI.
Treballa amb l Agncia de Registre (RA-Registration Agency) i amb els estndards tcnics essencials per assegurar que cada millora del sistema, incloent la creaci, el manteniment, el registre, la resoluci i la poltica de les etiquetes DOI, estar disponible per a cada registre i que no faran falta terceres llicncies per portar a la prctica el sistema DOI.
Aquest sistema s flexible a l hora de donar serveis d identificaci i registre. Les normes per saber qu s ha identificat i fins a quin punt dues coses fan referncia al mateix correspon al RA.

 Avantatges .
 Persistncia, si el material s ha mogut, reorganitzat o marcat.
 Interoperabilitat amb altres dades d altres fonts;
 Extensible, afegint nous aspectes i serveis.
 Un nic control de dades per a mltiples formats de sortida (plataformes independents).
 Control per classes d aplicacions i serveis.
 Actualitzaci dinmica de metadades, aplicacions i serveis.


 Enllaos d'inters .
The DOI System (angls)
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117861" title="Comtat de Zagreb" nonfiltered="3227" processed="3216" dbindex="48461">

El comtat de Zagreb (en croat Zagreba ka upanija) s un comtat croat. Pel fet que envolta la ciutat de Zagreb, aquest comtat es considera com l'rea metropolitana de la capital croata. La poblaci del comtat era de 309.696 habitants en 2001.

El comtat t molta histria: la seva capital, la ciutat de Samobor existeix des de 1242. A ms, era una de les primeres localitats turstiques de la regi. Avui, el desenvolupament econmic i urb de les seves ciutats est estretament vinculat a Zagreb. s ms, diverses ciutats tals com Zaprei , Velika Gorica o Sesvete (que ara s un districte de Zagreb) s'estan fusionant amb les rees industrials de la capital. El comtat limita al nord amb els comtats de Krapina-Zagorje i de Varadin, a l'est amb el comtat de Bjelovar-Bilogora, al sud-est amb el comtat de Sisak-Moslavina i al sud-oest amb el comtat de Karlovac. 

Ciutats i municipis.
El comtat de Zagreb 8 ciutats i 26 municipis:

 Ciutats .

Dugo Selo;
Ivani -Grad;
Jastrebarsko;
Samobor;
Sveti Ivan Zelina;
Velika Gorica;
Vrbovec;
Zaprei ;

 Municipis .

Bedenica;
Bistra;
Brckovljani;
Brdovec;
Dubrava;
Dubravica;
Farkaevac;
Gradec;
Jakovlje;
Klin a Sela;
Klotar Ivani ;
Krai ;
Kravarsko;
Kri;
Luka;
Marija Gorica;
Orle;
Pisarovina;
Pokupsko;
Preseka;
Pu a;
Rakovec;
Rugvica;
Stupnik;
Sveta Nedjelja;
umberak;

Enllaos externs.
http://www.zagrebacka-zupanija.hr/ Pgina oficial del comtat de Zagreb (en croat);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117865" title="Francis Fukuyama" nonfiltered="3228" processed="3217" dbindex="48463">

Francis Fukuyama (Chicago, 27 d'octubre de 1952) s un politleg estatunidenc. 

Fukuyama, d'origen japons, s membre del Consell Presidencial sobre la Biotica i catedrtic Bernard L. Schwartz d'Economia Poltica Internacional en la Universitat Johns Hopkins en Washington, DC. 

 La fi de la Histria i l'ltim home . 

Fukuyama s conegut sobretot per haver escrit el controvertit llibre La fi de la Histria i l'ltim home de 1992, en el qual defensa que la Histria humana com lluita entre ideologies ha concls, ha donat inici a un mn basat en la poltica i economia neoliberal que s'ha imposat a les utopies desprs de la fi de la Guerra Freda. Inspirant-se en Hegel i en algun dels seus exegetes del segle XX, com Alexandre Kojve, afirma que el motor de la histria, que s el desig de reconeixement, el thimos platnic, s'ha paralitzat en l'actualitat amb el fracs del rgim comunista, que demostra que l'nica opci viable s el liberalisme democrtic, que es constitux aix en l'anomenat pensament nic: les ideologies ja no sn necessries i han estat substitudes per la Economia. Estats Units seria aix l'nica realitzaci possible del somni marxista d'una societat sense classes. 

Per aix no significa que ja no succeiran ms coses a travs de la histria: la histria generalment va determinada per la cincia i aquesta no ha trobat encara els seus lmits; en l'actualitat seria el torn de la biologia, i els descobriments que es facin actualment en aquesta cincia determinaran el futur. 


Alguns consideren que Fukuyama s un humanista que creu en la cultura, la cincia i la Illustraci com base moral capa de desplaar a la religi, i que a travs dels drets humans universals es pot arribar a uns deures humans igualment universals. 


 Membre fundador dels neocons . 



No obstant aix va ser l'impulsor del cridat Projecte per al Nou Segle Americ, exposat durant la presidncia de Bill Clinton i considerat com un dels nuclis de pensament dels neoconservadors, especialment en poltica exterior. Va ser un dels signants fundacionals juntament amb Cheney, Wolfowitz, Rumsfeld o Lewis Scooter Libby, molts d'ells d'importncia vital en l'actual govern del president republic George W. Bush. 



El 1998, Fukuyama va signar, al costat d'alguns dels anteriors i a uns altres com Robert Kagan, Richard Perle William Kristol o John Bolton, una carta al president demcrata Clinton a favor d'una segona guerra contra Iraq, que desprs fructificaria en la Segona Guerra del Golf per part del nou govern republic. 


En un dels seus ltims llibres, "La construcci de l'Estat. Cap a un nou ordre mundial en el segle XXI", (2004) descriu com la majoria dels pasos s'estan adaptant a la democrcia liberal, fusionant-la amb alguns dels costums forans. Examina algunes possibles frmules perqu l'evoluci d'aquesta nova poltica i economia neoliberal no sigui un fracs. Defensa doncs l'enfortiment de les institucions estatals en els pasos pobres com principal repte estratgic de les democrcies en el segle XXI.

 Abandona el corrent neocon . 


Durant els anys posteriors, es va mostrant ms crtic contra la nova poltica exterior i es va distanciant. En un recent article del peridic britnic The Guardian, on parla del seu prxim llibre After the Neocons: America at the Crossroads (Desprs del Neocons: Amrica en una crulla) es desmarca finalment amb crtiques molt dures al corrent neocon: "Neoconservatism has evolved into something I can no longer support" (El neoconservadurisme ha evolucionat en alguna cosa a qu jo ja no puc donar suport). La seva radical discrepncia s en l'unilateralisme que est practicant la poltica nord-americana i en l'acci poltica en l'Orient Mitj.

Llibres.

La fi de la Histria i el darrer home (The End of History and the Last Man, 1989), 1992;
Trust: The Social Virtues and the Creation of Prosperity, 1995;
The Great Disruption: Human Nature and the Reconstitution of Social Order, 1999;
Our Posthuman Future: Consequences of the Biotechnology Revolution, 2002;
State-Building: Governance and World Order in the 21st Century, 2004;
After the Neocons: America at the Crossroads, 2006;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117874" title="Isard" nonfiltered="3229" processed="3218" dbindex="48464">

L'isard o camussa (Rupicapra rupicapra) s un bvid, concretament un tipus de cabra salvatge, originari del centre i sud d'Europa i sia Menor.

Sovint s'anomena tamb "isard" a l'altra espcie del gnere Rupicapra, Rupicapra pyrenaica, que s la ms coneguda als Pasos Catalans ja que es pot trobar als Pirineus, com tamb a algunes parts d'Itlia i del nord de la Pennsula Ibrica. A Frana, on es poden trobar exemplars de les dues espcies, R. rupicapra rep el nom de , mentre que  correspon a R. pyrenaica.

Morfologia.
Fa uns 80 cm d'alada fins la creu i pesa uns 50 kg. Les banyes, que sn persistents, sn llises amb la punta en forma de ganxo. Canvia el color del pelatge segons l'poca de l'any, mentre a l'hivern s fosc s groguenc a l'estiu.

Distribuci.
Les seves poblacions ms importants es troben als Alps (ustria, Frana, Itlia, Sussa) i al Caucas (Azerbaidjan, Gergia, Rssia, Turquia), per se'l pot trobar tamb en petites poblacions a Albnia, Alemanya, Bsnia i Hercegovina, Bulgria, Crocia, Eslovquia, Eslovnia, Grcia, Macednia, Montenegro, Polnia i Romania, sempre en terrenys muntanyosos entre els 500 i els 3.100 m d'altitud. Ha estat introdut tamb a l'Argentina, Nova Zelanda i la Repblica Txeca.

Subespcies.
R. r. asiatica (est i nord-est de Turquia);
R. r. balcanica (Albnia, Bulgria i Grcia);
R. r. carpatica (Romania i els Crpats);
R. r. cartusiana (est de Frana);
R. r. caucasica (sud de Rssia, Gergia i Azerbaidjan);
R. r. rupicapra (ustria, Alemanya i est de Frana);
R. r. tatrica (Polnia i Eslovquia);

 Enllaos externs.
The chamois in Spain ;
Hunting Chamois in New Zealand ;

Referncies.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117875" title="Comtat de Krapina-Zagorje" nonfiltered="3230" processed="3219" dbindex="48465">

El comtat de Krapina-Zagorje (croat Krapinsko-zagorska upanija) s un comtat croata situat al nord de Crocia. Engloba la regi histrica de Hrvatsko Zagorje (Zagorje Croata). El comtat t una superfcie de 1.230 km i 142.432 habitants (cens de 2001). La capital es Krapina.

El comtat limita al nord-oest amb el comtat de Varadin, al sud-oest i al sud-est amb el comtat de Zagreb i al sud amb la ciutat de Zagreb.

 Ciutats i municipis .

El comtat de Krapina-Zagorje comprn 7 ciutats i 25 municipis (cens de 2001):

 Ciutats .

Donja Stubica 5.930  ;
Klanjec 3.234 ;
Krapina 12.950 ;
Oroslavje 6.253  ;
Pregrada 7.165  ;
Zabok 9.365  ;
Zlatar 6.506 ;

 Municipis .

Bedekov ina 8.482  ;
Budin ina 2.793 ;
Desini  3.478 ;
urmanec 4.481  ;
Gornja Stubica 5.726  ;
Hra ina 1.826 ;
Hum na Sutli 5.476  ;
Jesenje 1.643  ;
Konj ina 4.074 ;
Kraljevec na Sutli 1.815 ;
Krapinske toplice 5.744 ;
Kumrovec 1.854 ;
Lobor 3.669 ;
Ma e 2.715  ;
Marija Bistrica 6.612  ;
Mihovljan 2.234 ;
Novi Golubovec 1.073 ;
Petrovsko 3.022 ;
Radoboj 3.513 ;
Stubi ke toplice 2.752 ;
Sveti Kri Za retje 6.619  ;
Tuhelj 2.181  ;
Veliko Trgovi e 5.220 ;
Zagorska Sela 1.197 ;
Zlatar Bistrica 2.830;

Enllaos externs.
 Krapinsko-zagorska upanija (en croat);
 Veliki Tabor (en croat);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117877" title="Comtat de Sisak-Moslavina" nonfiltered="3231" processed="3220" dbindex="48466">

El comtat de Sisak-Moslavina (en croat Sisa ko-moslava ka upanija) s un comtat de Crocia central. Segons el cens de 2001, hi vivien 185.387 persones. La capital s Sisak.

El comtat de Sisak-Moslavina limita amb el comtat de Karlovac a l'oest, el comtat de Zagreb al nord, els comtats de Bjelovar-Bilogora i de Poega-Eslavonia al nord-est, el comtat de Brod-Posavina a l'est i amb Bsnia-Herzegovina al sud. 	

 Ciutats i municipis .

El comtat de Sisak-Moslavina comprn 6 ciutats i 13 municipis (cens de 2001):

 Ciutats .

Glina 9.868  ;
Hrvatska Kostajnica 2.746 ;
Kutina 24.597  ;
Novska 14.313 ;
Petrinja 23.413  ;
Sisak 52.236;

 Municipis .

Donji Kukuruzari 2.047 ;
Dvor 5.742  ;
Gvozd 3.779 ;
Hrvatska Dubica 2.341 ;
Jasenovac 2.391  ;
Lekenik 6.170  ;
Lipovljani 4.101 ;
Majur 1.490 ;
Martinska Ves 4.026  ;
Popova a 12.701  ;
Sunja 7.376  ;
Topusko 3.219 ;
Velika Ludina 2.831;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Sisak;
 Kutina;
 Topusko spa;
 Portal de notcies;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117881" title="Pintada" nonfiltered="3232" processed="3221" dbindex="48467">


Pintada o gallina de Guinea (Numida meleagris) s una espcie d'ocell i nic membre del gnere Numida.

s originari de l'frica subsahariana ( Etipia, Sudan etc.)per ha estat introdut a les Antilles i al sud de Frana.

Fa uns 60 cm. T el cap petit i com el coll s sense plomes. El plomatge s negre amb taques blanques. s una espcie gregria que viu en grups d'uns 25 individus i s'alimenta amb herbes i insectes.

Tamb es objecte de cria en avicultura ja que la carn de la pintada s molt apreciada.

Referncies.
 Madge and McGowan,Pheasants, Partridges and Grouse ISBN 0-7136-3966-0;

Enllaos externs.
 Helmeted Guineafowl videos on the Internet Bird Collection;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117889" title="Comtat de Vukovar-Srijem" nonfiltered="3233" processed="3222" dbindex="48472">

El Comtat de Vukovar-Srijem (Vukovarsko-srijemska upanija) s el comtat ms orientel de tota Crocia. Inclou la part sudest d'Eslavnia, l'oest de Srijem i la conca del baix Sava. El centre s Vukovar; altres ciutats importants sn Vinkovci, upanja, Ilok i Otok.

Histria.

L'rea de Vukovar ha estat habitada des dels temps del neoltic. Hi ha nombrosos restes arqueolgics, alguns entre els ms significatius d'Europa. Vukovar s clebre por la seva arquitectura del segle XVIII i els seus caracaterstics prtics i edificis posteriores de lnias historicistes. Durant lrs Guerrrs Iugoslaves la ciutat fou sotmesa a un terrible setjament per les forces paramilitars srbies i destruda gaireb totalment.

Divisi Administrativa.

El comtat de Vukovar-Srijem es divideix en:

 Ciutatd de Vukovar (capital del comtat);
 Ciutat de Vinkovci;
 Poble de upanja;
 Poble d'Ilok;
 Poble d'Otok;
 Municipi d'Andrijaevci;
 Municipi de Babina Greda;
 Municipi de Bogdanovci;
 Municipi de Borovo;
 Municipi de Bonjaci;
 Municipi de Cerna;
 Municipi de Drenovci;
 Municipi de Gradite;
 Municipi de Gunja;
 Municipi d'Ivankovo           ;
 Municipi de Jarmina;
 Municipi de Lovas;
 Municipi de Markuica;
 Municipi de Negoslavci;
 Municipi de Nijemci;
 Municipi de Nutar;
 Municipi de Privlaka;
 Municipi de Stari Jankovci;
 Municipi de Stari Mikanovci;
 Municipi de Tompojevci    ;
 Municipi de Tordinci;
 Municipi de Tovarnik           ;
 Municipi de Trpinja;
 Municipi de Vo inci;
 Municipi de Vrbanja;

Governo del Comtat.

Representants actuales:
 Prefecte: Boo Gali  (HDZ);
 Diputat: Antun agar (HSP);
 Diputat: Petar Kuli  (DC);
 Diputat: Jovan Ajdukovi  (SDSS);

L'Assemblea del Comtat est composta per 41 representants, i, actualment (2006) est presidida per Mato Stojanovi  (HSLS). La composici poltica s la segent: 

 Uni Democrtica Croata (HDZ) 14;
 HSS-SDP-HNS-SBHS: 12;
 Partit dels Camperols de Crocia (HSS);
 Partit Socialdemcrata de Crocia (SDP);
 Partit Popular de Crocia (HNS);
 Partit Croat de Eslavnia-Baranja (SBHS);
 Partit Serbi Democrtic Independent (SDSS) 6;
 Partit Croat dels Drets (HSP) 3;
 Partit Croat Social Liberal (HSLS) 3;
 Centre Democrtic (DC) 3;

Segons els resultats de les eleccions de 2005.

Veure tamb .
Vukovar, capital del Comtat de Vukovar-Srijem

Enllaos externs.
 Comatat de Vukovar-Srijem;
 Portal del Comtat Vukovar-Srijem;
 Oficina de Turisme de Vukovar-Srijem;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117892" title="Regadora" nonfiltered="3234" processed="3223" dbindex="48473">


Regadora s un recipient porttil fet a propsit per a regar petites superfcies.

Les regadores antigues estaven fetes d'argila cuita o cermica o altres materials orgnics com el vidre. El broc de l'extrem acabava en un petits forats per tal de repartir per una superfcie ms mplia el cabal d'aigua del dipsit inferior i evitar que malmets les plantes delicades o recent germinades que es regaven. Tamb hi havia regadores en les quals el broc s'anava aprimant.

Les regadores modernes sn de llauna o plstic i al broc s'hi acobla una estructura amb els forats (anomenada popularment carxofa) que s ms ampla que el dimetre del broc per on arriba l'aigua.

Actualment sovint enlloc d'una regadora s'acobla un estri difusor de l'aigua a una mnega.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117893" title="Comtat de Karlovac" nonfiltered="3235" processed="3224" dbindex="48474">

El Comtat de Karlovac s un comtat de Crocia situat en la intersecci de carreteres que separen la Crocia histrica de les antigues fronteres militars (Krajina). Limita amb Eslovnia al nord i Bsnia-Herzegovina al sud, aix com amb el Comtat de Zagreb, Comtat de Sisak-Moslavina, Comtat de Primorje-Gorski Kotar i el Comtat de Lika-Senj.

 Divisi administrativa .
 Ciutat de Karlovac;
 Vila de Ozalj;
 Vila de Ogulin;
 Vila de Slunj ;
 Vila de Duga Resa          ;
 Municipi de Barilovi ;
 Municipi de Bosiljevo;
 Municipi de Cetingrad;
 Municipi de Dragani  ;
 Municipi de Generalski Stol;
 Municipi de Josipdol;
 Municipi de Kamanje;
 Municipi de Krnjak;
 Municipi de Lasinja;
 Municipi de Netreti ;
 Municipi de Plaki;
 Municipi de Rakovica;
 Municipi de Ribnik;
 Municipi de Saborsko;
 Municipi de Tounj;
 Municipi de Vojni ;
 Municipi de akanje;
 Poblaci .


 Poltica .
L'assemblea del comtat s composta de 44 representants, repartits per partits: 

 Uni Democrtica Croata (HDZ) 16;
 Partit Socialdemcrata de Crocia (SDP) 11;
 Partit dels Camperols de Crocia (HSS) 6;
 Partit Social Liberal de Crocia (HSLS) 4;
 Centre Democrtic (DC) 3;
 Partit Croat dels Drets (HSP) 1;
 Partit Croat Pur dels Drets (H SP) 1;
 Bloc Croat (HB) 1;
 Independents 1;

Enllaos externs.
 Comtat de Karlovac;
 Karlovac;
 Bjelolasica;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117896" title="Resclosa" nonfiltered="3236" processed="3225" dbindex="48475">

Una resclosa s una obra feta transversalment en un curs d'aigua amb l'objectiu d'elevar el nivell de l'aigua i derivar el corrent fora del seu llit.

Si la dimensi s molt petita s'anomena assut i en cas de grans dimensions rep el nom de presa.

En els rius i canals navegables la resclosa t comportes que permeten a les embarcacions superar el desnivell.

Estan fetes amb fusta, maons, pedra natural en la majoria dels assuts i de les rescloses fins a la meitat del segle XX. Desprs, en esdevenir sempre ms llargues, es faran de formig armat amb comportes d'acer.

En els canals transocenics com el Canal de Panam les rescloses tenen dimensions gegantines i tot i aix grans vaixells com els petroliers no poden utilitzar-les. La reclosa ms gran del mn, el Berendrechtsluis connecta el riu Escalda amb els molls del port d'Anvers a Blgica: t 500 metres de llargada i 68 metres d'amplada.
 
En ports de mar la funci de la resclosa s tamb evitar el descens del nivell d'aigua a la baixamar i protegir el port a la plenamar i en les tempestes, tot i permetre a les embarcacions de passar del port al mar o vice versa a qualsevol moment.

 
 Enllaos externs .
Resclosa i presa al Mississippi;
Deltaworks.Org   Resclosa del Philipsdam als Pasos Baixos per a separar l'aigua dola de l'aigua del mar;
 Web del riu Wey i de la seva navegaci a Anglaterra amb imatges dels canals, dels narrow boats i del funcionament de les rescloses.
 Sault Ste. Marie Canal National Historic Site;
 Rescloses al Tmesi;
 Animaci interactiva per a comprendre el funcionament d'una resclosa al web del River and Rowing Museum (en catal museu del riu i del rem) a Henley on Thames (Regne Unit).

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117897" title="Comtat de Varadin" nonfiltered="3237" processed="3226" dbindex="48476">

El Comtat de Varadin (Varadinska upanija) s un comtat del nord de Crocia, vora la frontera amb Eslovnia i Hongria. La seva capital s Varadin. Limita amb el Comtat de Me imurje al nord, amb el comtat de Krapina-Zagorje al sud-est, amb el comtat de Zagreb al sud, i amb el comtat de Koprivnica-Krievci al sud-est.

 Divisi administrativa .

El comtat de Varadin es divideix:

 Ciutat de Varadin  ;
 Vila de Ludbreg;
 Vila de Lepoglava;
 Vila de Ivanec  ;
 Vila de Novi Marof          ;
 Vila de Varadinske Toplice          ;
 Municipi de Bednja;
 Municipi de Beretinec;
 Municipi de Breznica;
 Municipi de Brezni ki Hum ;
 Municipi de Cestica;
 Municipi de Donja Vo a;
 Municipi de Donji Martijanec;
 Municipi de Gornji Kneginec;
 Municipi de Jalabet;
 Municipi de Klenovnik;
 Municipi de Ljube ica;
 Municipi de Mali Bukovec;
 Municipi de Maruevec;
 Municipi de Petrijanec;
 Municipi de Sra inec           ;
 Municipi de Sveti  ur ;
 Municipi de Sveti Ilija;
 Municipi de Trnovec Bartolove ki;
 Municipi de Veliki Bukovec                           ;
 Municipi de Vidovec;
 Municipi de Vinica;
 Municipi de Visoko;


L'assemblea del comtat t 41 representants, presidits by Vladimir Stolnik (HNS), compost aix:

 HNS-HSLS-SHUS 22;
 Partit Popular Croat (HNS);
 Partit Social Liberal Croat (HSLS);
 HSS-SDP-HUS-LS 11;
 Partit dels Camperols de Crocia (HSS);
 Partit Socialdemcrata de Crocia (SDP);
 Partit Liberal (LS);
 HDZ-HKDU-DC 8;
 Uni Democrtica Croata (HDZ);
 Centre Democrtic (DC);
 Uni Cristiano-Demcrata Croata (HKDU);

Resultats del 2005.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial del comtat de Varadin;
 Pgina oficial de la ciutat de Varadin;
 Mapes del comtat de Varadin - CroMaps navigator - Info Tourist;
 Varadin notcies;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117898" title="Regadora (mesura)" nonfiltered="3238" processed="3227" dbindex="48477">
Una regadora s una mesura antiga catalana de cabal que no pertany al sistema mtric.

La regadora tenia un valor variable segons les localitats, a Barcelona equivalia a 845 plomes (una altra mesura antiga de cabal) o sigui 1.859.000 litres en 24 hores.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117901" title="Mol" nonfiltered="3239" processed="3228" dbindex="48478">



Un mol s una mquina emprada en la mlta de grans i, en general, de materials slids. Tamb s'anomena mol l'edifici sencer on s'allotja la maquinria.

Per extensi s'anomenen molins les mquines destinades a treure aigua subterrnia i a produir energia, generalment a travs de l'acci del vent (energia elica), i la mquina destinada a batre teles per donar-los consistncia (mol draper).

Forces que poden accionar un mol.
Humana o animal (mol de sang);
Aigua (mol d'aigua o hidrulic) o vent (mol de vent);
Amb motor elctric, de combusti interna o de vapor (mol de foc);

Tipus de molins segons la seva funci.

Extracci
Mol aiguader (de vent);
Mol de dessecar aiguamolls (de vent);
Mol de dessecar salines (de vent);

Mlta
Mol d'escora (d'aigua, de sang);
Mol d'oli (d'aigua, de sang);
Mol de mid (de sang);
Mol de ciment (d'aigua, de vent);
Mol de guix (d'aigua, de sang, de vent);
Mol de mineral de coure (d'aigua);
Mol de paper (d'aigua, de vent);
Mol de sal (de sang, de vent);
Mol de sucre (d'aigua);
Mol de xocolata (de sang);
Mol fariner (d'aigua, de sang, de vent);
Mol fideuer (de sang; manual);
Mol per moldre argila i galena (de sang);

Batuda
Mol draper(d'aigua);
Mol de plvora (d'aigua);

Cernuda de farina
Mol fariner (d'aigua, de sang, de vent);

Generaci d'electricitat
Mol aerogenerador;


Histria dels molins de vent.
Els sumeris ja empraven cap a 3.500 anys a.C. embarcacions a vela mogudes pel vent. No s gaire clar en quin moment es va passar a aprofitar el vent per a moldre gra, sembla que a Prsia o a l'illa grega de Miconos aparegueren els primers, per tamb a la Xina de forma contempornia es feien servir per bombar aigua i regar. A Europa occidental la primera referncia d'un mol s de l'any 1.105 (a Frana), per al segle XIII els molins ja estaven generalitzats i a final d'aquest segle es varen emprar a Holanda per bombar aigua. La revoluci industrial i les mquines de vapor arraconaren l's de l'energia elica en general i no va ser fins a la crisi del petroli de final del segle XX quan es van prendre noves iniciatives i recerques en aquest camp amb l'aplicaci del concepte modern d'aerogenerador.

A Mallorca el 1845 l'enginyer holands Bouvij constru el primer mol modern per a la desseci dels aiguamolls del Prat de Sant Jordia.  El 1854 Dami Reixach cre el mol de ramell, per a l'extracci d'aigua, el 1862 s'hi afeg la cua per a orientar-lo i el 1880 augmentaren les dimensions de tot el mol. Aquest nou mol tingu una gran difusi a la primera meitat del segle XX i aprofit els avanos de la revoluci industrial: l'estructura era en part metllica (de ferro fus i bigues amb claus) i en part de fusta (antenes). El 1934 s'adapt el mol americ al de ramell, amb la substituci de la fusta pel metall a les pales.

Vegeu-ne tamb.

 El carcab.

Enllaos externs.
 Moulins  crales?: Farines fraches  la maison;
 Moulin  caf': prsentation d'une collection;
 Fdration des Moulins de France;
 Site du Moulin de Poyaller dans les Landes;


 The Society for the Preservation of Old Mills. Associaci internacional;
 The International Molinological Society;
 Restauracio de molins. Taller ocupacional de Fodesma. Consell Insular de Mallorca;
 Els molins de vent de Mallorca;
 Els molins de vent de Mallorca. Fotografies de l'obra de Manuel Sanchis Guarner;
 Associaci Valenciana d'Amics dels Molins. Amb molts enllaos dels Pasos Catalans;
 Construm un mol de vent;
 The Mills Research Group;
 The Mills Archive;


Bibliografia.

 Nicolau S. Caellas, L'aigua, el vent, la sang. L's de les forces tradicionals a Mallorca, Edicions Documenta Balear, Mallorca, 1993. ISBN: ISBN: 84-604-6423-3.
 Alejandro Garca Llins, Man and the windmills. Balearic Islands, ISBN: ISBN: 84-930748-0-2.
 Francesc de B. Moll, "Vocabulari tcnic dels molins de vent de les Balears". Butllet de dialectologia catalana Vol. 22, 1934, p. 1-35. (molins fariners);
 Manuel Sanchis Guarner, Els molins de vent a Mallorca, Biblioteca folklrica Barcino, vol. XV, Ed. Barcino, Barcelona, 1955.
 Joan Vidal Ollers, Molins de vent i molins de ramell a Campos, Impremta Adrover, Campos, 1997. ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117902" title="Mquina de cosir" nonfiltered="3240" processed="3229" dbindex="48479">
Histria.
La primera mquina de cosir fou inventada per l'angls Thomas Saint, quan l'any 1790 patent un aparell destinat a treballar el cuir, tot i que mai va arribar a utilitzar-se degut a les imperfeccions. Bartolom Thimonnier, sastre francs amb pocs recursos econmics, invent l'any 1830 una mquina de cosir que s'assemblava ms al model actual i que va comenar a tenir xit a l'Estat francs. Tot i aix, un grup d'obrers, temerosos de qu la mquina els deixs sense feina, van destruir el taller i les mquines, prctica freqent en les societats industrials de segle XIX coneguda com a ludisme. 

Mentrestant, l'estatounidenc Walter Hunt havia inventat, casi simultniament, una mquina de cosir que tenia una agulla corva, amb el forat a la punta. Malgrat tot, no va aconseguir una patent. 

L'honor d'haver patentat, l'any 1846, la primera mquina de cosir que realment s utilitz correspon a l'estatounidenc Elias Howe. Isaac  Singer va obtenir una patent sobre la seva mquina de cosir l'any 1851, per Howe va defensar amb xit la seva prioritat i va obtenir el pagament per drets d'invenci sobre quasi tots els tipus de mquines utilitzades en aquella poca.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117903" title="Salm" nonfiltered="3241" processed="3230" dbindex="48480">


El salm s el nom com per diverses espcies de peixos de la famlia dels salmnids (Salmonidae). Els salmons no es poden agrupar en nic txon sin que estan repartits en diversos gneres.

Els salmons sn peixos tpicament androms; neixen en aigua dola, migren als oceans, i desprs tornen a l'aigua dola per reproduir-se. Tanmateix, hi ha espcies rares que noms poden sobreviure en aigua dola. Aix es deu probablement a la domesticaci de certes espcies de salm. Coloquialment es diu que els salmons tornen a reproduir-se exactament al mateix indret on nasqueren. Els salmons moren poc desprs de reproduir-se.

Hi ha salmons a l'oce Atlntic, al Pacfic i en alguns grans llacs continentals.

En general els salmons pertanyen als gneres Salmo (Atlntic), Oncorhynchus (Pacfic) i Coregonus (llacs centreeuropeus).

L'espcie de salm europeu (Salmo salar) fa uns 15 kg de pes.

La truita de riu tamb pertany al gnere Salmo per se'n diferencia per no tenir la carn d'un color tan vermell, tot i que la truita asalmonada s prou vermellosa.


Enllaos externs.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117905" title="Il turco in Italia" nonfiltered="3242" processed="3231" dbindex="48481">

Il turco in Italia s una pera en dos actes de Gioacchino Rossini sobre un llibret en itali escrit per Felice Romani, basat al seu torn en un llibret amb el mateix ttol que Caterino Mazzol va escriure pel compositor alemany Frans Seydelmann el 1788. S'estren a La Scala de Mil el 14 d'agost de 1814.

s una opera buffa molt influda per Cos fan tutte de Mozart, que s'estava realitzant al mateix teatre mentre Rossini la componia.

Un home boig, una esposa capritxosa, un amic gels, una bohmia descontenta, un turc seductor i un poeta sense inspiraci no presenten del tot el millor argument per a una pera. En canvi, la msica i el llibret sn tan encantadors un com l'altre. Gioacchino Rossini escriu aquesta pera poc desprs de L'italiana in Algeri. Justament, el pblic va veure una semblana entre ambdues obres, pensant que veien una segona versi. En principi, cal considerar que la msica del turc no ha estat presa d'una altra obra, com Rossini en tenia el costum. En canvi, ms tard, se servir del comenament de l'obertura per a la seva pera Otello, ossia il moro di Venezia.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117906" title="Arundinarina" nonfiltered="3243" processed="3232" dbindex="48482">

Les arundinarines (Arundinarinae) sn una subtribu de bamb (la tribu bambsia de la famlia pocia). Aquesta comprn 17 gneres.

Al 1925, Takenoshin Nakai va crear un nou gnere, el Pleioblastus. Aquest ha estat discutit per diversos botnics, i les espcies es classifiquen de vegades com altres gneres, habitualment dins lArundinaria. Aquesta confusi pot deure's als perodes llargussims que hi ha entre floracions dels bambs, i noms s'est resolent grcies a anlisis d'ADN.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117916" title="Cllula de Schwann" nonfiltered="3244" processed="3233" dbindex="48483">
Les cllules de Schwann sn cllules glials perifriques que s'originen a la cresta neural. Acompanyen a les prolongacions (axons) de les neurones formant una beina allant de mielina. 

Segons el dimetre de l'ax, la cllula de Schwann desenvolupa una estructura diferent.

Acompanyant als axons neuronals de petit dimetre, les cllules de Schwann sn amielniques (sense mielina) i poden allotjar diversos axons.

Pel contrari, els axons de major dimetre, sn envoltats per cllules de Schwann mielniques, s a dir, poseeixen mielina. Al llarg dels axons, en la envoltura mielnica es produeixen bandes circulars sense mielina, la qual cosa sembla coincidir amb el lmit entre les cllules de Schwann. Aquestes bandes sense mielina s'anomenen nodes de Ranvier. La mielina es composa de capes concntriques de la membrana de les cllules de Schwann que rodegen de manera espiral a l'ax de la neurona.

Les cllules de Schwann funcionen com a allant elctric mitjanant la mielina. Aquest allant, que envolta a l'ax, provoca que la senyal elctrica que l'atravessa no perga intensitat, facilitant aix que es produeixi l'anomenada conducci saltatria.

Les cllules de Schwann tamb ajuden a guiar al creixement dels axons i la regeneraci de les lesions (neurapraxia i axonotmesis, per no intervenen en la neurotmesis) dels axons perifrics.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117923" title="Metadades" nonfiltered="3245" processed="3234" dbindex="48484">
Les metadades sn la via per a comunicar informaci sobre un document o sobre els recursos que directament es relacionen amb la seva accessibilitat. Sn, a ms, una eina bsica en la organitzaci, classificaci i descripci de la informaci, tasques prpies de l'Arquitectura de la Informaci.

Definici.
Metadada s tota aquella informaci descriptiva sobre el context, qualitat, condici o caracterstiques d un recurs, dada o objecte amb la finalitat de facilitar la seva recuperaci, autentificaci, avaluaci, preservaci i/o interoperabilitat.

Aix, en definir un grup de metadades per a un objecte l estem descrivint de manera que aquesta informaci ajuda els usuaris a identificar si l objecte els s til i a localitzar-lo rpidament.

Sn exemples de metadades:
 L encapalament d un fitxer multimdia (imatge, vdeo o udio).
 El resum d un document.
 El catleg d una base de dades.
 Les paraules extretes d un text.
 Les "pgines grogues".


A ms, a Internet tamb es poden trobar en altres formats:
 ndexs de documents continguts a una intranet.
 Adreces IP o DNS.
 Encapalaments de missatges de correu electrnic.
 Descripci dels arxius accessibles via FTP.
 Termes extrets pels motors de cerca;

Origen.
Les metadades tenen el seu origen en els catlegs, probablement inventats pels Sumeris. Al llarg dels segles les taules de fang que aleshores s utilitzaven van anar evolucionant fins a esdevenir llistes manuscrites i, posteriorment, es van convertir, grcies a l aparici de la impremta, en catlegs de llibres.
Aquests primers catlegs eren impresos que, simplement, ordenaven alfabticament els elements sense cap altra mena de classificaci ms sofisticada.
Un gran aven va ser, pels volts de l any 1900, l aparici de les targetes, les quals, entre altres avantatges, podien ser actualitzades. 
D aquesta manera els catlegs es van convertir en un conjunt de targetes, una per a cada llibre, amb les seves corresponents entrades que podien ser, per exemple: ttol, autor i tema.
Aix, la targeta indicava la localitzaci de l element en la biblioteca i, a ms, proporcionava informaci addicional sobre ell. s a dir, donava la informaci mnima per a identificar el recurs.

En la dcada dels 60 els mtodes de producci en massa, deguts a la irrupci dels ordinadors, van fer necessari disposar de ms d una cpia dels catlegs que ja existien, per els catlegs de targetes no podien absorbir aquests nous requeriments. Va ser aleshores quan es va fer palesa la necessitat de desenvolupar estndards de codificaci, les avui en dia anomenades "metadades".

El seu s ha estat recomanat pel W3C o World Wide Web Consortium, com punt de control amb nivell de Prioritat 2 per a l accessibilitat a la Web.

Evoluci de les Metadades a la Web.
A la Web, les metadades no estan governades per autoritats centrals (com una biblioteca nacional), sin que consisteixen en mltiples grups, organitzacions i persones treballant independentment.
Des que va sorgir internet s'han anat desenvolupant diferents estndards dirigits a diferents objectius:


1. MAchine Readable Cataloguing (MARC)

MARC va ser concebut per a transmetre dades d un sistema a un altre i va ser revolucionari perqu va incorporar camps de llargada variable.
Cont diversos camps:
 ".directori": sn alfanumrics, de llargada fixa, que determinen el nom, llargada i on comena cada camp de descripci.
 ".control": s utilitzen per a classificar la informaci en termes de temps i lloc. ;
 "de descripci variable": contenen dades de catalogaci tradicionals, i sn precedits per un codi definit que va des de 001 a 999 on, per exemple, el codi 650 s la matria per tpic del recurs.


Des que es va generar MARC, es van desenvolupar 20 estndards ms a nivell nacional (DenMARC, AZMARC, CHMARC, UKMARC, CAN/MARC, etc.). El ms conegut s USMARC (United States MARC), tamb anomenat LC-MARC, que va ser desenvolupat el 1968 per la Biblioteca del Congrs d Estats Units.
A ms, des del 1977 existeix una interllengua entre els diferents estndards MARC, creada grcies a un esfor de cada agncia bibliogrfica nacional, on es van crear traductors des del seu estndard fins arribar a un esquema UNIMARC (UNiversal MARC) i viceversa.


2. ISO 23950 (Z39.50)

T el seu origen l'any 1988 als Estats Units, moment en qu fou aprovat per la NISO (National Information Standards Organization).

s un protocol per a la generaci de consultes de mltiples catlegs "on line". 
El seu punt ms fort s que permet a un usuari d'un sistema buscar i recuperar la informaci sense saber la sintaxi utilitzada pels altres sistemes.
Posseeix un protocol XML anomenat XER i s portable a SQL.

Tant MARC com Z39.50 sn emprats mpliament per les entitats bibliotecries tradicionals i s probable que ho continun sent per un temps degut a l'alt cost al que han d'incrrer aquestes entitats per a mutar de format, a ms del poc finanament amb el que compten per a dur a terme aquestes tasques.



3. Standard Generalized Markup Language (SGML)

Les seves arrels es remunten al 1969, quan als laboratoris IBM es desenvolup Generalized Markup Language (GML), llenguatge que evolucion fins el 1974, moment en el qual es va passar a dir SGML. La International Organization for Standardization (ISO) el va aprvar i va publicar el llenguatge el 1984 amb el nom d'estndard ISO 8879.

Aquest estndard internacional consta d'un conjunt de regles per a descriure la estructura d'un document, de tal manera que poden ser intercanviats a travs de plataformes computacionals.
SGML, doncs, s un llenguatge de marcatge de documents extremadament flexible i s, avui en dia, la base dels llenguatges de marcatge ms emprats.

En SGML un document est definit en funci de la estructura de les entitats que el conformen. Aquestes entitats s'organitzen en una estructura lgica jerrquicament, determinant l'estructura dels elements del document.
Les entitats, a ms, poden ser compartides per diferents documents.
El marcatge que efectua es porta a terme mitjanant delimitadors i etiquetes de la forma:

  element .

Aquestes etiquetes poden estar aniuades i es representen mitjanant el conjunt de carcters bsics d'acord amb l'estndard ISO 8879.

En el context histric de les metadades la introducci de SGML va jugar un paper fonamental ja que va aconseguir establir un nou paradigma en el qual les dades deixen de ser noms dades: els documents SGML contenen per separat (en el sentit lgic) els continguts, la estructura i el format.


4.  Document Type Definition (DTD)

Els seus origens es remunten al 1978 quan, tamb als laboratoris IBM, es van publicar els primers DTD com part del ja explicat desenvolupament SGML.

Aix doncs, DTD sn aplicacions d'SGML utilitzades per a definir les estructures o b de mltiples documents o b d'un tipus en especial.
Aquestes estructures es defineixen indicant regles tals com noms dels elements permesos, el contingut de cada tipus d'element i l'ordre en el qual els elements poden aparixer.

Un dels ms coneguts s el DTD d'HTML (HyperText Markup Language), que explicarem amb ms detall ms endavant, que defineix les regles  que donen llum a aquest massiu llenguatge de marcatge de pgines Web.
Un altre exemple d's dels DTD el trobem a les biblioteques, on se n'utilitzen de diversos tipus, com ara EAD (Encoded Archival Description) per a la descripci bibliogrfica, i TEI (Text Encoding Initiative) per al marcat de les versions electrniques de textos culturals. 


5. The Warwick Framework

Aquesta iniciativa va nixer l'abril del 1996, moment en el qual es va portar a terme un workshop a la Universitat de Warwick. Aquesta trobada va comptar amb ms de cincuanta representants de bibliotecologia, estndards d'Internet, marcat de text i projectes de biblioteques digitals.

El concepte que s'amaga darrere d'aquesta iniciativa s mantenir mltiples conjunts de metadades independents uns dels altres en un sol lloc o .framework., amb l'objectiu de proveir de mitjans per a administrar i accedir a conjunts de metadades per separat. 
Aquest marc permet l'existncia de diferents sintaxis en cada conjunt de metadades d'acord amb els requerimetns semntics, promovent la interoperatibilitat i extensibilitat en el moment de manipular (de forma selectiva) aquests paquets per part dels agents o sistemes que l'utilitzen. 

Els framework poden tenir dos tipus d'objectes: 
 Paquets: est definit com un conjunt de metadades tal com pot ser Dublin Core.
 Contenidor: est definit com el lloc on s'emmagatzemen altres contenidors o paquets. ;
El contenidor pot tenir dos tipus d'estats:

 Transients: s un objecte de transport entre repositors clients i agents.
 Persistents: sn els que perduren en el temps i sn accessibles mitjanant un identificador universal.

  


Aquest framework va ser resultat d'un anlisi de Dublin Core i va influenciar molt en la creaci de Resource Description Framework (RDF).

Aix doncs, un cop vista la evoluci de les metadades a la web, en podem extreure, entre d'altres, una conclusi clara: per tal que les metadades es puguin implementar, s necessari un llenguatge. De llenguatges n'existeixen molts, que acostumen a ser derivacions i perfeccionaments dels seus precedents, tal i com es pot veure a la figura de la dreta.

Caracterstiques Importants.

Es poden distingir tres aspectes fonamentals en relaci a les metadades a la Web:

 s necessria la identificaci: ;
Un aspecte molt important en la descripci d'objectes informatius a la Web s la necessitat d'identificar-los i de tenir un mtode per a accedir a ells i a descripcions d ells segons sigui necessari.
Per a obtenir el mxim benefici en l's de metadades s necessari que els identificadors tinguin quatre caracterstiques:

 Ser nics;
 Ser estables i segurs;
 Ser d accs pblic;
 Ser persistents;


Com veurem als "contres" de les metadades, aquestes condicions sn molt difcils de complir perqu sn necessries bases socials per a la seva implantaci.

 Les descripcions es fan mitjanant sistemes de metadades:;
La forma en qu es generen els sistemes de metadades a la Web difereix dels utilitzats a les biblioteques tradicionals. 
Les metadades a la Web no apunten a realitzar descripcions exhaustives dels recursos, sino a crear sistemes que utilitzen en conjunt els diferents marcs.
Les metadades han de ser granulars, essent aquesta una caracterstica necessria per a la subsistncia d aquestes. s per aix que s com trobar descripcions realitzades mitjanant camps Dublin Core i identificades mitjanant DOI.

 Les metadades estan estretament lligades a l'objecte que descriuen:;
Les descripcions de metadades estan estretament lligades a les caracterstiques rellevants dels objectes, generant noves dificultats tcniques, ja que es fa necessari enfrentar-se als canvis que experimenten els objectes al llarg del temps.
A la Web els objectes es poden crear dinmicament, establint dificultats que fins avui en dia, tot i existir la tecnologia necessria, no han estat solucionades.


Forma i Llenguatge.
Tal i com ja hem explicat, el mtode ms com per a crear metadades s en forma d'etiquetes Meta. 


Les etiquetes , estan localitzades a la secci HEAD d un document HTML.
La seva estructura bsica s la segent:
    
        
    

A aquesta estructura se li poden collocar altres etiquetes. 
Algunes de les ms comunes sn:

 Keywords: cada document ha de tenir paraules clau. Aquestes han d aparixer en el cos del text del document.
 Description: cada document ha de tenir una descripci. Les paraules que utilitzis per a descriure el teu document han d'aparixer en el cos del text del document.
 Autor: cada document ha de tenir almenys un autor. Aquest pot ser una organitzaci o ms d un individu, o ambds.
 Language: indica l'idioma principal del document. Existeix una llista de codis per als idiomes ms comuns. Per exemple, el cdic d idioma per a l angls parlat a Estats Units s en-us.
 Robots: proporciona instruccions als rastrejadors de com rastrejar o indexar el document i altres documents enllaats amb ell.
 Rating: revela informaci sobre el contingut del seu document per als usuaris. Aix els ajuda a ocultar la informaci que pot no ser adequada per a tots els visitants. ;
 Copyright: inclou el nom dels propietaris del copyright i una declaraci de l's lcit.


Com diem, per, existeixen molts llenguatges, i cada vegada existeix ms software per a la creaci, implementaci i gesti de metadades. Aquestes eines d ndole, objectius i procedncies diverses, podem tipificar-les genricament com: 

 Plantilles que funcionen en mode servidor i aplicacions client.
 Software lliure, de font oberta o comercial.



A continuaci s assenyalen alguns exemples d aquestes eines classificades en funci de l's al que es destinin: 

 Aplicacions per a la creaci de metaetiquetes: per a incloure en la font d un document electrnic HTML/XHML.
Hi ha webs que a travs d'una plantilla et genera les etiquetes html corresponents, tal i com es mostra a les figures de la dreta.
Alguns exemples en sn:
 Generator Meta Tags For Your Site;
 MGAWEB'S Metatag Generator;


 Software per a la creaci de metadades: normalment segons un esquema particular, om Dublin Core, entre d altres.
Hi ha webs com DC-DOT que et permeten tant extreure informaci de metadades del web com generar-ne.
Podem investigar part del codi de qualsevol pgina Web.
Depenent del format en qu volem que ens surti la informaci, veurem una plantilla o una altra.


Classificaci i Aplicaci.

Les metadades s'apliquen en molts camps diferents i es presten a molts tipus de classificacions, com per exemple la segent:


Analitzant-los ms a fons:

 Administratius: es refereixen a informaci per a facilitar l'administraci dels recursos. ;
Es troben dades com: 
Quan i com va ser creat l'objecte.
Qui s el responsable de controllar l accs o registrar el contingut ;
Quines activitats de processament es van dur a terme en relaci al contingut.
Quines restriccions d accs o s sn aplicables.

Exemple de metadades d aquest caire: metadades per a la preservaci a llarg termini d'objectes digitals i, depenent del context, a la seva reconstrucci en cas de prdua.


 Descriptius i de descobriment: es refereixen a la informaci provista per a trobar, decriure i distingir cadascun dels objectes d informaci.
L exemple ms clar el trobem a Dublin Core.
Tamb hi tenen cabuda metadades per a decriure recursos de dominis especfics del coneixement.
Un exemple serien les metadades Darwin Core que donen representaci a la cerca i recuperaci de colleccions d histria natural, i tamb els pertinents al Data Documentation Initiative (DDI), un estndard que serveix per a descriure conjunts de dades per al seu s en cincies socials. 

 Tcnics i models;
Tcnics: es refereix als estndards relacionats amb els elements que descriuen com un sistema funciona i ha de ser interpretat.
Un exemple serien les metadades que descriuen el format d alguna imatge digital.

Models: es relacionen amb les peces d un objecte d informaci compost. ;
Dona termes sobre com s interrelacionen cadascun dels seus components.
Per exemple, una metadada pot descriure que, en el context d un llibre, arribarem a un tema en concret si es donen dos factors: seguint el nmero de pgina i que, a ms, les pgines estiguin ordenades.


Cal tenir en compte, per, que els lmits entre categories sn molt difusos, de manera que la majoria de metadades tenen cabuda en ms d una d aquestes categories.
Una classificaci formal on s agrupen metadades noms en aquests grups no representa adequadament la realitat. Per tal que s adecui ms al mn real, utilitzem un diagrama triangular per a visualitzar la classificaci.

A la imatge de la dreta hi ha situats uns quants estndards:
Dublin Core se situa gaireb completament en la categoria de metadades descriptives i de descobriment.
MPEG-7 se situa prop del centre del diagrama perqu posseeix elements que compleixen amb els tres propsits generals.

I aix successivament.

Selecci de Metaformats.

A l hora de seleccionar un esquema de metadades (Dublin Core, EAD, TEIHeader, LOM, etc.) per a implementar un sistema d informaci digital o en qualsevol projecte d organitzaci i recuperaci d informaci (per exemple, una biblioteca digital) tenim fonamentalment tres opcions:

a. Utilitzar un esquema o vocabulari existent.

b. Crear el nostre propi esquema d informaci.

c. Seleccionar un estndard i adaptar-lo a les nostres necessitats.

s recomanable que, si ja existeix un esquema apropiat per a descriure la informaci que volem organitzar, s utilitzi l esquema existent.
Tot i aix, hem de tenir en compte els segents punts:

 El tipus d informaci digital que vulguem descriure (textual, udio, vdeo, etc.) o el domini o particularitats d aquesta (p. Ex. Informaci arxivstica, informaci geoespacial, objectes d aprenentatge, etc.).

 El tipus de projecte per al qual anem a seleccionar un format de metadades:
- Una collecci digital formada b per documents tradicionals digitalitzats, o documents originalment digitals que tenen un fi com (per exemple un portal, un weblog o qualsevol altre sistema de gesti de continguts).

- Una collecci virtual constituda per un conjunt de metadades que descriuen i califiquen l accs a documents distributs d ndole diversa.


 La metainformaci preexistent. En aquest sentit s precs avaluar si el projecte compta amb alguna descripci prvia dels DLO, com per exemple: registres MARC del document original que es digitalitza, metaetiquetes incloses en la capalera d un document originalment digital que es descriur, etc.

 El personal amb el que compti el projecte i el seu nivell d informaci en metadades i llenguatges de marcat.

 La recuperaci d informaci que vulguem plantejar i el nivell d interoperabilitat estable amb altres sistemes o colleccions digitals similars.


"Pros".

Els beneficis d utilitzar metadades sn diversos i depenen de l rea en qu s emprin.
En termes generals, per:

 Adhereixen contingut, context i estructura als objectes d informaci, assistint d aquesta manera al procs de recuperaci de coneixement des de colleccions d objectes.
 Permeten generar diferents punts de vista conceptuals per als usuaris o sistemes, i allibera a aquests ltims de tenir coneixements avanats sobre la existncia o caracterstiques de l objecte que descriuen. Aquests punts de vista conceptuals poden dependre del sistema o de l usuari que els utilitza.
 Permeten l intercanvi de la informaci sense haver de fer l intercavi dels recursos. Aquesta particularitat facilita, entre altres coses, les cerques sobre colleccions distribuides. A ms, les metadades permeten una descripci precisa i discreta dels recursos permetent la creaci de colleccions virtuals de descripcions on s agrupen els objectes d informaci per a satisfer requeriments especfics.
 Permeten un accs als recursos de forma controlada ja que es coneix amb precisi l objecte descrit. s aleshores quan s possible establir sistemes de filtrat que permeten generar bases per a una autentificaci i mecanismes per a definir graus de confiana sobre les fonts d informaci.
 Permeten preservar els objectes d informaci permetent-los migrar (grcies a la informaci estructural) per al seu possible s per part de futures generacions. La informaci semntica dels objectes es mant, disminuint aix la prdua de coneixement.
 Sn essencials per a sostenir un creixement d una Web a ms gran escala, permetent cerques i integraci del coneixement des d unmajor nombre de fonts heterognies.


"Contres".

La barrera principal en l's de metadades no s tecnolgica, ja que es disposa dels elements necessaris per a crear-les.
La vertadera barrera s el seu s social, essent necessari crear una cultura de metadades. Sota certs punts de vista s possible, igual que ho va ser la creaci dels catlegs, per requereix molt de temps per tal de crear l hbit en el consumidor.

La seva introducci en el seu s social s difcil tamb perqu les metadades es veuen com:
 Costosos i que necessiten massa temps. Les empreses no en volen produr perqu no hi ha demanda, i els usuaris provats no hi invertiran tant de temps.
 Els estndards sn difcils de comprendre i, per tant, d'acceptar.
 Depenen del punt de vista i del context, i tenen tamb diferents interpretacions.
 Sn illimitats, mai acabes d'afegir metadades.
 Depn de com s'utilitzin, poden ser superflus.

A ms, hi ha el perill que es faci un mal s de les metadades: la qesti ms important al utilitzar-les s aplicar-les uniformement a la collecci de documents i utilitzar-les amb precisi. Quan s'utilitzen les metadades inapropiadament, amb la intenci de guanyar major visibilitat a Internet, es corre el risc de comprometre el ranking en els motors de cerca. A ms, des del punt de vista de l accessibilitat, s'estaria proporcionant informaci enganyosa o inexacta sobre un recurs.


Enllaos externs.

 Web de metadades;
 Pgina web oficial de Dublin Core;
 SEDIC;
 Infraestructuras de Datos Espaciales;
 No slo Usabilidad;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117925" title="Il barbiere di Siviglia" nonfiltered="3246" processed="3235" dbindex="48485">


Il barbiere di Siviglia s una opera buffa en dos actes de Gioacchino Rossini segons un llibret de Cesare Sterbini al seu torn basat en la comdia de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais Le Barbier de Sville. L'estrena amb el ttol Almaviva, o sia l'inutile precauzione tenia lloc el 20 de febrer de 1816, al Teatro Argentina de Roma. Considerada per molts com una de les opera buffa ms important.

Rossini va escriure aquesta pera en un temps rcord, ja que el contracte amb el teatre es va firmar menys de dos mesos abans de la seva estrena. Rossini afirmava haver-la completat en noms tretze dies. L'pera s essencialment coneguda per la seva ria de Figaro (largo al factotum), per la clebre ria de Rosine (una voce poco fa) i pel tema de Don Basilio (la calunnia  une venticello).

L'obertura s memorable grcies a la seva melodia burlesca. L'nica obertura de Rossini que hi podria rivalitzar seria la de Guillaume Tell. Fou escrita inicialment per a una altra obra i desprs, quan el compositor va realitzar Elisabetta, regina d'Inghilterra tamb la reutilitz, fet que en Rossini era bastant normal. 

Com a curiositat, a l'estrena a Catalunya al Teatre de la Santa Creu, el 16 de juliol de 1818, l'obertura fou canviada per una escrita per Ramon Carnicer ja que faltava la de la partitura italiana.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117928" title="Exhibicionisme" nonfiltered="3247" processed="3236" dbindex="48486">
L'exhibicionisme s una paraflia per la qual s'obt l'excitaci sexual a partir de la reacci que s'obt en mostrar els rgans genitals de tal manera que generi sorpresa, rebuig o por a la vctima.

L'exhibicionisme tpic s una activitat masculina per la qual es descobreixen de forma sobtada els genitals en una zona pblica on sobretot hi passin fora dones. Tamb existeix, per, l'exhibicionisme femen, que sol generar una reacci diferent, ja que s vist com un acte de menor agressivitat que el mascul. A causa del grau de tensi que genera l'activitat exhibicionista sovint no hi haur una erecci o ser imcompleta. Desprs, probablement recordant les reaccions de les seves vctimes i la seva sensaci de poder, lograr alleujar la seva tensi sexual.

La millor forma d'enfrontar-se a un exhibicionista s ridiculitzar-lo, per exemple comentant la poca mida del penis, fet que sol afavorir l'extici d'aquesta conducta paraflica. Segurament en les dones podria funcionar quelcom de similar, per l'exhibicionisme femen s poc freqent i menys perseguit socialment com ja s'ha comentat; de vegades l'hem vist fora celebrat en relaci a actes esportius, per exemple.

Exhibicionisme i delicte.

Cal deixar ben clar que l'exhibicionisme davant de persones adultes no s considerat delictus al Codi Penal de l'actualitat. L'exhibicionisme considerat delictus a l'actual Codi Penal s aquell que es dirigeix a menors o a persones amb deficincies psquiques, "incapaos", segons la llei i que mostra accions sexuals obscenes dirigides o inentant involucrar aquestes persones. Abans la simple nuesa formava part d'una figura delictuosa d'escndol pblic, que ja no existeix a l'actualitat.

De tota manera la nuesa simple no s en cap cas delicte d'exhibicionisme, ja que per tal de considerar-ho delictus cal una intencionalitat d'involucrar de forma sexual explcita als menors o a les persones amb deficincia psquica. La nuesa total, per tant, no s exhibici de nuesa, com tampoc no ho s el fet de no ocultar qualsevol altre rgan, com les mans o la cara. Dit d'una altra manera, els rgans genitals no sn sexe, tot i tenir una potencialitat sexual, com, d'altre banda, tamb posseeix la resta del cos hum.

En cas que es considers que qualsevol nuesa d'una persona adulta davant d'un menor o d'un deficient psquic s exhibicionisme delictus no hi podria haver expressions en nuesa de protesta o per aconseguir ingressos econmics. Tampoc hi podria haver espais pel nudisme o pel naturisme, tot i que estiguin apartats en un gueto ni nuesa als mitjans de comunicaci o en manifestacions artstiques. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117935" title="Estateri" nonfiltered="3248" processed="3237" dbindex="48487">

L'Estateri (del grec statheros; ferm, estable) s l'ltim perode geolgic del Paleoproterozoic i va durar entre fa 1.800 i 1.600 milions d'anys. En lloc d'estar basades estratigrficament, aquestes dates estan definides cronolgicament.

Les primeres formes de vida eucariotes feren llur aparici durant aquest perode.

Tamb es caracteritza perqu en gran part dels continents hi van tenir lloc processos de formaci de plataformes continentals o b processos de cratonitzaci.

El supercontinent Colmbia es va formar a principis d'aquest perode.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117937" title="Darmstadt" nonfiltered="3249" processed="3238" dbindex="48488">

Darmstadt s una ciutat a l estat de Hessen, Alemanya. T una poblaci de 142.191 habitants (2007)

La ciutat s el centre del Jugendstil, un estil artstic i arquitectnic similar a l Art Nouveau a Frana o al modernisme catal.

s la seu del Centre Europeu d'Operacions Espacials.

Est agermanada amb les ciutats de Logronyo (La Rioja, Espanya), Graz (ustria), Bursa (Turquia), Trondheim (Noruega), Plock (Polnia), Uzhhorod (Ucrana), Brescia (Itlia), Alkmaar (Pasos Baixos), Troyes (Frana), Chesterfield (Regne Unit), Saanen (Sussa), Szeged (Hongria),  Friburg (Alemanya) i Liepaja (Letnia).

Darmstadt t tres universitats:
 TUD (Technische Universitt Darmstadt, universitat especialitzada en les facultats tcniques);
 H_DA (Hochschule Darmstadt, universitat de cincies aplicades);
 EFH (Evangelische Fachhochschule, universitat confessional per a infermeria i treball social);
Darmstadt t ms de 30.000 estudiants.

Darmstadt s un centre de la indstria qumica.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117941" title="Josep Piera i Rubi" nonfiltered="3250" processed="3239" dbindex="48489">
Josep Piera i Rubi (Beniopa, La Safor, 30 de maig de 1947) s un poeta i narrador valenci. Llicenciat en Magisteri, debuta amb una participaci al recull collectiu Carn fresca, de joves poetes valencians. S'integraria de ple en la que es va anomenar generaci dels 70. La seva primera obra en prosa, Rondalla del retorn, l'any 1977, va guanyar el premi Andrmina. Desprs seguirien altres reconeixements com el Carles Riba o el Josep Pla. Al 1991, la Generalitat de Catalunya li conced la Creu de Sant Jordi. La crtica el distingeix per una narrativa intimista que ha incls en el corrent de literatura del jo. La inspiraci vindria dels nombrosos viatges pel Mediterrani i dels paisatges de La Drova (a Barx), on estiuejava de petit i on es va installar a partir de 1974.

Ha tradut de l'rab (Ibn Khajafa) i de l'itali (Sandro Penna). Com a objecte de traducci, les seves paraules han passat al castell, a l'angls i a l'itali.

En un altre camp d'acci, va dirigir les activitats de l'Any del Tirant (la commemoraci dels 500 anys de l'aparici de Tirant lo Blanc) i l'editorial Tres i Quatre.

Obra.
Poesia.
1976 Renou: la pluja ascla els estels;
1978 Presoners d'un parntesi;
1979 Crits baden la tarda melodiosa;
1980 El somriure de l'herba;
1980 Esborranys de la msica;
1981 Mel-o-drama;
1981 Brutcia;
1983 Poemes de l'orient d'Al-Andalus;
1985 Maremar;
1987 Antologia;
1991 Dictats d'amor (poesia 1971-1991);
1993 En blau;
1999 En el nom del mar;
2004 Cants i encants;

Narrativa breu.
1979 La parella;
1981 El gran Guerau;

Novella.
1978 Rondalla del retorn;
1982 El cingle verd;
1985 Estiu grec;
1986 Les quatre estacions (amb Joan M. Monjo i Ignasi Mora Tarrazona);
1987 Un bellssim cadver barroc;
1993 Ac s'acaba tot;
1996 Seduccions de Marrqueix;
2000 El jard lluny;
2005 A Jerusalem;

Infantil i juvenil.
1985 La raboseta i el rabosot;
1986 Peret i Marieta;
1989 En la ciutat dels jocs;

Crtica literria i assaig.
1983 "Narracions" d'Ernest Martnez Ferrando;
1983 El poetes arbigo-valencians;
1995 Gandia i la Safor;
1995 El parads de les paraules;
2000 Els arrossos de casa;

Biografia, memries i dietaris.
2001 Jo sc aquest que em dic Ausis March;
2001 Francesc M. Miret, l'ltim poeta romntic (amb Antoni Lpez i Quiles i Enric Ferrer Solivares);
2001 El temps feli;
2003 Arran del precipici;

Premis.
1972 Ausis March de poesia per Natanael;
1977 Andrmina per Rondalla del retorn;
1979 Carles Riba per El somriure de l'herba;
1981 Josep Pla per El cingle verd;
1986 Premi de la Crtica del Pas Valenci per Les quatre estacions;
1994 Josep Vallverd per El parads de les paraules;
1996 Premi de la Crtica Serra d'Or d'assaig per El parads de les paraules;
1996 Sant Joan per Seduccions de Marrqueix;

Enllaos externs.
Pgina de l'autor a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117954" title="Benet XV" nonfiltered="3251" processed="3240" dbindex="48490">

Benet XV s el nom que va adoptar el cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa en ser escollit papa de Roma.

Havia nascut en una famlia noble genovesa i va estudiar jurisprudncia a la universitat de Gnova on es doctorar amb noms 21 anys.
Va anar a Roma a continuar el seu ensenyament a la Universitat Gregoriana, on va estudiar diplomcia, teologa i dret cannic.
Ordenat sacerdot amb 24 anys, va ser enviat a la nunciatura espanyola de Madrid, on va resoldre la disputa entre Espanya i Prssia per les illes Carolines.
El 1887 va tornar a Roma, on desprs d'algunes missions diplomtiques, va ser nomenat subsecretari d'Estat del Vatic.
Pius X el va nomenar arquebisbe de Bolonya el 1907 i cardenal el 1914, noms tres mesos abans d'esdevenir Papa.

Quan va ser escollit, la Primera Guerra Mundial acabava de comenar. 
Benet XV va mantenir una postura neutral i va proclamar obertament que aquella guerra era intil, cosa que li va fer guanyar l'antipatia dels bndols combatents.
La seva carta encclica, Ad Beatissimi exposa justament que les causes de la guerra eren la manca de comprensi entre els homes, el menyspreu de l'autoritat, la injustcia en la lluita de classes i l'afany de lucre.

Les seves crides a la pau, per desgrcia no van ser mai escoltades, per sempre es va preocupar per les vctimes i va crear al Vatic una agncia d'informaci sobre els presoners.

Quan la guerra es va acabar, va ser bandejat dels tractats de pau a petici d'Itlia. 
Aquest fet va fer adonar Benet XV de qu necessitava resoldre la qesti romana, i justament va ser llavors, a partir de l'encclica Pacem Dei Munus, quan va comenar a reclamar els seus drets com a sobir d'un estat simblic, que Itlia no li reconeixia, per que serien la base dels Pactes del Later.

Va restablir les relacions de la Santa Seu amb Frana i va acceptar representants anglesos al Vatic per primer cop des del segle XVII.
El 1921, en ocasi del sis centenari de la mort de Dante, li va dedicar l'encclia In Praeclara, lloant la seva obra com una exaltaci de la justcia i la providncia.

Va morir el gener de 1922 a conseqncia d'una malaltia broncopulmonar.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117959" title="Qesti romana" nonfiltered="3252" processed="3241" dbindex="48491">
La  Qesti Romana s com es va anomenar el problema que va surgir desprs de la unificaci de Itlia el 1870.
La uni va comportar la desaparici dels Estats Pontificis, cosa que el Papa que hi regnava, Pius IX, mai va acceptar.
Es va negar a reconixer el nou govern itali, va excomunicar el rei Victor Manuel II i va prohibir als italians participar en la vida poltica italiana.
Durant els anys posteriors els Papes que van succeir Pius IX,Lle XIII (1878-1903), Pius X (1903-1914) i Benet XV (1914-1922), van considerar-se presoners als palaus del Vatic i no van restablir les relacions amb Itlia.

Pius X (1922-1939) va solucionar la polmica firmant amb el govern itali de Mussolini, els anomenats Pactes del Later, l'11 de febrer del 1929, on el Papa reconeixia Itlia com a estat i els italians reconeixien al Papa la sobirania sobre el Vatic, que quedava establert com a micro-estat grcies a aquests acords.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117960" title="Cor (ger)" nonfiltered="3253" processed="3242" dbindex="48492">

Cor s un poble dins del municipi d'ger. L'any 2001 tenia 23 habitants. Est connectat a Agull i amb ger amb una pista asfaltada.

Situat molt a prop de l'embassament de Canelles, a la Noguera Ribagorana, i del congost de Mont-rebei, en destaca l'ermita romnica de la Mare de Du de la Pertusa, del segle XI.

Abans de la construcci de l'embassament (1959) hi havia un jaciment ligntic que avui roman sota les aiges.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117964" title="Producte" nonfiltered="3254" processed="3243" dbindex="48493">

 Matemtiques:
 Multiplicaci;
 Qumica:
 Producte qumic;
 Economia:
 Producte industrial;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117966" title="Arbre de Nadal" nonfiltered="3255" processed="3244" dbindex="48494">


L'arbre de Nadal s un objecte de decoraci tpica del Nadal. Sol ser una confera de fulla perenne. Es decora amb elements nadalencs com a boles, llums, figuretes i llaos.

Histria.
Quan els primers cristians varen arribar al nord d'Europa, van descobrir que els brbars celebraven l'aniversari d'un dels seus dus, guarnint un arbre perenne, a una data propera al Nadal cristi. Aquest arbre simbolitzava l'arbre de l'Univers, anomenat Div Isdrasil, en la copa del qual es trobava el cel, Asgard i el Valhalla; i a les arrels ms fondes estaven els inferns. Posteriorment amb l'evangelitzaci d'aquests pobles, els cristians van agafar la idea de l'arbre canviant-li totalment el significat.

Sant Bonifaci, evangelitzador alemany, davant la mirada dels germans, agaf una destral i tall l'arbre (el Div Isdrasil); i en el seu lloc va planta un pi, smbol de l'amor perenne de Du, i l'adorn amb pomes i espelmes; les pomes simbolitzaven el pecat original i les temptacions, mentre que les espelmes representaven la llum de Jesucrist com la llum del mn. Conforme va passar el temps, les pomes i les llums, es varen transformar en esferes i altres adorns.

Significat cristi.
L'arbre mateix recorda l'arbre del Parads, dels fruits del qual varen menjar Adam i Eva, i d'on va venir el pecat original; i per tant recorda que Jesucrist va venir a ser el Messies proms per la reconciliaci. La forma triangular de l'arbre (per ser generalment una confera), representa la Santssima Trinitat. Els adorns simbolitzen les dondes de Du als homes, mentre que l'estrella representa la de Betlem. Ja que l'arbre deu ser perenne, representa la vida eterna.

L'arbre mateix recorda a l'arbre del Parads dels fruits del qual van menjar Adam i Eva, i d'on va sorgir el pecat original; i per tant recorda que Jesucrist va venir a ser el Messies proms per a la reconciliaci. La forma triangular de l'arbre (per ser generalment una confera), representa a la Santssima Trinitat. Els adorns simbolitzen els dons de Du als homes, mentre que l'estrella representa a la de Betlem. Ja que l'arbre ha de ser perenne, representa a la vida eterna.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117969" title="ABY" nonfiltered="3256" processed="3245" dbindex="48495">
ABY s una sigla cronolgica, usada en el context de l'obra de ficci La Guerra de les Galxies.

La sigla ABY significa  After the Battle of Yavin (en catal, Desprs de la Batalla de Yavin). S'usa aquest pic combat amb victria final rebel, explicat en la pellcula La Guerra de les Galxies IV: Una Nova Esperana, com a punt de referncia en la lnia temporal galctica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117975" title="Luigi Pirandello" nonfiltered="3257" processed="3246" dbindex="48496">



Luigi Pirandello ( Agrigent, Itlia 1867 - Roma 1936 ) fou un reconegut dramaturg, novellista i escriptor de relats curts itali, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1934.

Biografia.
Va nixer el 28 de juny de 1867 a Villaseta de Cvusu, actualment anomenada Xaos (en tot cas l'etimologia d'aquest lloc, segons el mateix Pirandello, derivaria de la paraula grega Kaos), i que actualment s un suburbi de la ciutat siciliana d'Agrigent, motiu pel que s freqent que en molts textos es done com a lloc de naixement la ciutat d'Agrigent, i fins i tot la ciutat vena de Porto Empedocle.

Fill de Caterina Ricci-Gramitto i Stefano Pirandello, comerciant garibald de classe mitjana per d'ascendncia illustre, inversor en la indstria del sulfur, tant els Pirandello com els Ricci-Gramitto eren fortament anti-borbnics i participaven activament en el moviment d'"Il Risorgimento", destinat a la unificaci democrtica d'Itlia.
Stefano va arribar a participar en la famosa aventura dEls Mil, seguint Garibaldi a la batalla d'Aspromonte mentre Caterina, que a penes comptava amb tretze anys, va haver d'emigrar junt amb el seu pare a Malta, on havia estat enviat a l'exili per la monarquia borbnica regnant.


Com molts xiquets de l'poca, Pirandello va rebre la seua educaci bsica en la seua prpia casa. Es va fascinar per les faules i llegendes de to mgic que la seua tutora Maria Stella solia narrar-li. A la preco edat de dotze anys va escriure la seua primera tragdia. A insistncia de son pare es va inscriure en una escola tcnica, educaci que va complementar amb l'estudi d'humanitats al ginnasio, per les que sentia una major afinitat.

La seua infantesa va transcrrer entre Agrigent i Porto Empedocle, a la vora de la mar. Desprs de ser vctimes de maniobres fraudulentes la famlia es va traslladar a Palerm l'any 1880. En aquesta ciutat va acabar els seus estudis, es va capficar en la lectura de poesia italiana del segle XIX, especialment d'escriptors com Giosu Carducci i Arturo Graf, va comenar a escriure els seus primers poemes i es va enamorar de la seua cosina Lina. Durant aquest perode comencen els primers signes del seris contrast que el separaria de son pare, quan Luigi va trobar certa correspondncia que insinuava l'existncia d'una relaci extramarital per part d'Stefano. El jove Pirandello va comenar a acostar-se emocionalment a sa mare, relaci que es transformaria en una vertadera veneraci que tindria el seu punt culminant desprs de la mort de Caterina, en les pregones pgines de la novella Colloqui con i personaggi de 1915. 

El seu amor per la seua cosina, inicialment vist amb desgrat, va ser de sobte pres amb gran serietat per la famlia de Lina, que va demandar que Luigi abandonara els seus estudis per a dedicar-se de ple a l'administraci de les inversions familiars en el negoci del sulfur, a fi que els joves pogueren casar-se aviat. L'any 1886, durant unes vacances, Luigi va visitar les mines de sofre de Porto Empedocle i va comenar  a treballar amb son pare: aquesta experincia va resultar essencial per a la seua obra, i les seues impressions es reflectirien en relats com Il Fume, Ciula scopre la Luna i I Vecchi e I Giovani. El casament, que semblava imminent, va ser posposat i Pirandello es va inscriure a la Universitat de Palerm en els departaments de lleis i lletres. En el campus de la universitat va cultivar l'amistat de joves idelegs com Enrico La Loggia, Giusseppe de Felice Giuffrida i Francesco de Lucca.

L'any 1887 ingress a la Universitat de Roma, on va protagonitzar un seris incident amb un professor, per la qual cosa es va veure obligat a abandonar la Casa d'Estudis. Es va traslladar a Bonn on es gradu el 21 de mar de 1891 amb una tesi en alemany soble la llengua siciliana. Al poc de temps va tornar a Itlia. 

El 1897 fou nomenat professor de literatura italiana a l'Institut Superior de Magisteri. Un terratrmol va provocar danys irreparables en la mina de sofre en qu son pare tenia invertits els seus bns i el dot de Maria Antonietta, la qual cosa li va causa greus dificultats econmiques i a una forta depressi. El 1904 va publicar la seua novella Il Fu Mattia Pascal ("El difunt Maties Pascal"), possiblement basada en aquesta traumtica experincia, que es va constituir en un enorme xit, sent traduda rpidament a diversos idiomes.

Pirandello va morir el 10 de desembre de 1936 a la seva residncia de Roma.

Obra literria.
Dels sentiments de decepci que els seus pares, especialment Caterina, van patir desprs de l'establiment de la unificaci i la seua posterior i traumtica realitat, Pirandello extrauria bona part de l'atmosfera emocional que caracteritzaria els seus escrits, especialment la novella I Vecchi e I Giovani ("Els vells i els joves"). s tamb possible que la sensaci de traci i ressentiment inculcara en el jove Luigi la desproporci entre ideals i realitat que subratlla en el seu assaig L'Umorismo ("L'humorisme").

L'any 1934 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura pel seu valor i representaci ingeniosa de l'art dramtic i teatral.

Obra seleccionada.


Poesia.
1889: Mal giocondo;
1891: Pasqua di Gea;
1894: Pier Guadro;
1895: Elegie renane;
1889: Laomache;
1899: Scamandra;
1901: Zampogna;
1912: Fuori di Chiave;

Prosa.
1894: Amori senza amore;
1902: Beffe dellamorte e della vita;
1902: Quand'era matto;
1904: Bianche e neve;
1906: Erma bifronte ;
1910: La vita nuda;
1922: Nuvele pentru un an;


Novella.
1893: L'esclusa;
1904: Il fu Mattia Pascal;
1909: I vecchi e i giovani;
1911: Suo marito;
1914: Il turno;
1919: Quaderni di Serafino Gubbio, operatore;
1924: Uno, nessuno e centomila;

Teatre.
1916: Liol;
1917: Cos  (se vi pare);
1918: Il giuoco delle parti;
1919: L'uomo, la bestia e la virt;
1921: Sei personaggi in cerca d'autore;
1922: Enrico IV;
1930: Questa sera si recita a soggetto;
1937: I giganti della montagna;


Traduccions al catal.
Teatre
 s aix, si us ho sembla. Traduccio de Bonaventura Vallespinosa.
 El barret de cascavells. Traducci de Josep Maria de Sagarra.
 El goig de ser com cal. Traducci de Bonaventura Vallespinosa.
 El joc dels papers. Traducci de Bonaventura Vallespinosa.
 Patent professional. Traducci de Bonaventura Vallespinosa.
 L'home, la bstia i la virtut. Traducci de Rodolf Sirera.
 Sis personatges en cerca d'autor. Traducci de Bonaventura Vallespinosa.
 L'imbcil. Traducci de Bonaventura Vallespinosa.
 Enric IV. Traducci de Bonaventura Vallespinosa.
 Aquesta nit improvisem. Traducci de Maria Aurlia Capmany;
 Els gegants de la muntanya. Traducci de Xavier Romeu.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (12369) Pirandello descobert el 8 de febrer de 1994 per Eric Walter Elst.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1934;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117977" title="Xarxa Digital de Serveis Integrats" nonfiltered="3258" processed="3247" dbindex="48497">
La Xarxa Digital de Serveis Integrats (XDSI) s una xarxa telefnica digital basada en commutaci de circuits. Aix, procedeix per evoluci de la Xarxa Telefnica Commutada (XTC), s a dir, de la xarxa telefnica convencional. Aquesta xarxa permet la comunicaci digital punt a punt i ofereix mltiples connexions sobre la mateixa lnia, independentment de la natura de la informaci a transmetre i l'equip o el terminal que generi aquesta informaci.

s un tipus de xarxa WAN (Wide Area Network).



 Etimologia .
El nom de Xarxa Digital de Serveis Integrats prov de l'angls Integrated Services Digital Network (ISDN). 

 "Integrated Services" fa referncia a la capacitat de la xarxa de proveir, com a mnim, de dues connexions simultnies (independentment de la combinaci de dades, vdeo i fax que es faci sobre la lnia). Aix, la lnia XDSI pot abastir completament les necessitats de comunicaci de tots els usuaris.
 "Digital" es refereix a la natura de la transmissi (s una transmissi purament digital). No cal fer conversions de digital a analgic i a l'inrevs, com era el cas dels mdems antics abans d'arribar DSL.
 Finalment, "Network" v perqu XDSI no s noms una soluci punt a punt, sin que s'estn des de la central telefnica fins a l'usuari, incloent tot l'equipament de telecomunicacions i commutaci que hi ha enmig.

 Principis de la XDSI .
Aquesta xarxa es va definir per:
 Suport d'aplicacions (veu i dades) utilitzant un conjunt d'aplicacions estndar.;
 Suport per aplicacions commutades i no commutades: Aix, XDSI pot suportar, a ms de la commutaci de circuits, la commutaci de paquets.
 Dependncia de connexions de 64 kbps: Les connexions de commutaci de paquets i de circuits que proporciona XDSI sn a 64 kbps.
 Intelligncia de la xarxa: La xarxa ha de proveir d'un servei ms sofisticat, no noms una simple trucada de telfon.
 Arquitectura d'un protocol en capes: Els protocols d'accs a la xarxa XDSI presenten una arquitectura semblant a la del model OSI (arquitectura en capes).
 Diverses configuracions: No existeix una nica configuraci per implementar aquesta xarxa .

 Arquitectura de protocols .

En l'apartat anterior, es comentava que el protocol XDSI presentava una arquitectura en capes. Aix, tenim que, des del punt de vista de l'estndard OSI, una pila XDSI consta de tres protocols:

 La Capa Fsica.
 La Capa d'Enlla (en angls Data Link Layer (DLL)).
 La Capa de Xarxa, prpiament el protocol XDSI.

Per aix no s tot; des del punt de vista de la interfcie amb l'usuari, s'inclouen protocols per la interacci Usuari - Xarxa i Usuari - Usuari.

Pel que fa al context del model ISO, XDSI noms fa referncia a les capes de la 1 a la 3 (no a les capes de l'usuari (capes de la 4 a la 7)). Aix, les principals diferncies de XDSI amb el model ISO sn:

 Mltiples protocols interrelacionats.
 Trucades multimdia.
 Connexions multiplunt.

 Punts de referncia de la xarxa .
En l'estudi de la XDSI s'han definit uns determinats punts de referncia que serveixen per delimitar cada element de la xarxa. Aquest elements sn:

 R (Rate): Es refereix al punt entre un dispositiu que no s de la xarxa XDSI i l'adaptador de terminal (terminal adapter (TA)). Per fer-nos una idea, l'adaptador de terminal en una xarxa XDSI fa la mateixa funci que el mdem en Internet, s a dir, traducci.
 S (sistema): El punt entre un TA i un dispositiu NT-2 (Network Termination Type 2). Separa el terminal de l'usuari de les funcions de comunicaci relacionades amb la xarxa.
 T (terminal): Correspon a la mnima terminaci de la xarxa XDSI de l'equip de l'usuari. Separa l'equip del provedor de xarxa del de l'usuari. Els punts de referncia S i T es poden fusionar en el punt S/T.
 U : Fa referncia al parell de fils de coure del bucle telefnic entre la central i el domicili de l'usuari.

 Adaptaci de terminals .
Per a connectar dispositius no XDSI a la xarxa s'utilitzen els adaptadors de terminal (TA). Aquests dispositius realitzen les segents funcions:

 Adaptaci de velocitat.
 Conversi de senyalitzaci.
 Conversi X.25 (procs que engloba els dos anteriors).
 Conversi de la Interfcie Fsica.
 Digitalitzaci.


 Configuracions .
El flux digital entre la central i l'usuari XDSI es fa servir per enviar diversos canals de comunicaci. Per a la transferncia d'informaci i senyalitzaci, es van definir els segents canals:

 Canal B: .
El canals Bearer o portador s el canal bsic de l'usuari. S'encarrega del transport de la informaci generada pel terminal de l'usuari a una velocitat de 64 kbps. Es pot dividir en subcanals per aquests han d'estar subscrits entre els mateixos extrems subscriptors.
Pot suportar les connexions:

 Commutaci de circuits.
 Commutaci de paquets.
 Permanent: No requereix un protocol d'establiment de trucada. Es contrata un canal fixe, permanent (una lnia alquilada).

 Canal D .
El canal Deta s un canal que es fa servir per senyalitzaci i control a una velocitat de 16 o 64 kbps. Bsicament t dues missions:

 Portar la informaci de senyalitzaci per controlar les trucades de circuits commutats associats als canals B. ;
 A ms pot utilitzar-se per commutaci de paquets de baixa velocitat mentre que espera informaci de senyalitzaci.

 Canals H .
Sn canals per al transport de les dades de l'usuari a alta velocitat (superior a 64 kbps). Es defineixen els segents tipus de canals H:

 H0 : Velocitat de 384 kbps.
 H10 : Velocitat de 1472 kbps.
 H11 : Velocitat de 1536 kbps.
 H12 : Velocitat de 1920 kbps.

 Versions d'accs .
Existeixen bsicament dues versions:

 XDSI-BRI .
 
L'accs bsic, ms conegut com XDSI-BRI (Basic Rate Implementation), consisteix en dos canals "B" full-duplex i un canal "D" full-duplex de 16 kbps. La velocitat total a un punt d'accs bsic s de 192 kbps (tenint en compte la divisi en trames, la sincronitzaci i altres bits adicionals).
Aix tindrem doncs:


 V(kpbs)=2*B + D = 2*64+16= 160 + manteniment + senyalitzaci + control = 192 kbps.









 XDSI-PRI .

Al contrari que en l'accs bsic, on noms tenem dos canals B, en l'accs primari o XDSI-PRI (Primary Rate Implementation) tenim N canals B full-dplex i un canal D full-dplex. Per tant, podem oferir ms ample de banda a l'usuari.


Per aquest motiu, l'accs primari est destinat a usuaris amb requisits de capacitats ms grans (oficines amb centraleta digital o xarxa local, ... ). Amb tot, no es possible aconseguir un acord en la transmissi de dades entre diferents pasos a causa de les diferents jerarquies de transmissi digital que s'utilitzen.


Aix tenim que a Estats Units, el Jap i Canad s'utilitza una estructura de transmissi basada en en 23 canals "B" full-duplex i un canal "D" full-duplex de 64 kbps.

 V(kbps) = 23B + D + senyalitzaci + sincronitzaci = 23*64 + 64 + 8 = 1544 kbps;

 V = 1.544 Mbps (T1);

Pel que fa a Europa, l'estructura est formada per 30 canals "B" full-duplex i un canal "D" full-duplex de 64 kbps. La velocitat doncs s:

 V(kbps) = 30B + D + senyalitzaci + sincronitzaci = 30*64 + 64 + 64 = 2048 kbps;

 V = 2.048 Mbps (E1);


 Avantatges: Bsicament el principal avantatge que presenta aquesta versi s que disposem de ms canals i, en conseqncia, de ms ample de banda.
 Inconvenients: S'ha de pagar per cada canal dedicat; de manera que si utilitzem molts canals, ens implicar un cost elevat.

 Serveis .
Per a comunicacions extrem a extrem, XDSI proporciona tres tipus de serveis:

 Circuits commutats sobre el canal "B".
 Connexions permanents sobre el canal B: No existeix establiment i liberalitzaci de la trucada sobre el canal D.
 Commutaci de paquets proporcionat per XDSI.

Per una altra banda, des del punt de vista de la numeraci, una direcci XDSI pot fer-se servir per a:

 Identificar un terminal especfic dintre d'una lnia digital XDSI.
 Identificar un punt d'accs al servei de xarxa en un entorn OSI.
 Identificar un punt d'accs al servei de xarxa en un entorn no d'acord amb el model OSI.

 Avantatges .
Aquesta xarxa presenta els segents avantatges:

 QoS assegurat.
 Connexi rpida.
 s una xarxa telefnica.

 Inconvenients .
Per l'altre costat, tamb t els seus inconvenients:

 Cost elevat i ample de banda.
 Mal aprofitament dels recursos en algunes aplicacions.

 Vegeu tamb .

 DSL;
 ADSL;
 ATM;
 Internet;
 DSLAM;
 XTC;

 Enllaos externs .

 Tutorial sobre XDSI.;
 Mundivia.es;
 Tutorial en angls sobre XDSI (ISDN);
 Cisco.com;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117979" title="PCM" nonfiltered="3259" processed="3248" dbindex="48498">
De l'angls,  Pulse Code Modulation 

Un cop els avenos tecnolgics del segle XX van portar a l'sser hum a tenir la capacitat de digitalitzar la informaci d'udio, PCM va ser un dels primers mtodes per aconseguir tal objectiu.
PCM s un algorisme que codifica les mostres del senyal i que en permet recuperar quasi perfectament la forma d ona en el receptor. Les caracterstiques generals sn:
 Algorismes estndard i de complexitat baixa;
 No introdueixen prcticament retard algorsmic;
PCM s un procediment de modulaci on un senyal analgic s sotms a tres etapes: mostreig, quantificaci i codificaci. Primer es mostreja el senyal cada cert perode regular de temps a travs d'impulsos amb la qual cosa s aconsegueix transformar un senyal analgic en un senyal discret. Un cop s'obtenen aquestes mostres del senyal, es procedeix a quantificar. Aquesta quantificaci consisteix en assignar a un valor discret cert nivell de tensi i pot ser  midriser  (si el pas per zero s en vertical. No s adequat si el senyal s sorolls) o  midthread  (si el pas per zero s en horitzontal). El senyal descodificat tindr ms o menys qualitat depenent de la quantitat de bits utilitzats en aquest procs. Desprs de la quantificaci, a cada valor obtingut se li assigna un codi en format binari. A aquest procs d assignaci de bits se l anomena codificaci. Un cop codificat el senyal, es pot enregistrar en diferents tipus de formats digitals que utilitzin aquest sistema (el CD, per exemple).
Distingim diferents tipus de codificaci PCM:


 PCM uniforme . 

El parmetre a quantificar s l amplitud del senyal i, com diu el nom, el pas de quantificaci s uniformement distribut. Aquests parmetres sn: 



N.nivells: 

Marge dinmic = 2xmax

Pas quantificaci:  

Error de quantificaci: eQ = xQ   x

Zona d error granular:  

Relaci senyal/soroll: SNR =  

Si eQ est uniformement distribut:  

Varincia senyal:  

Zona de saturaci: SNR(dB) = 6.02NBits   7.21 

  



 PCM no-uniforme . 

Es basa en el segent raonament en funci de l entropia del senyal:

 Ms nivells per a les amplituds ms probables;
 Menys nivells per a les amplituds menys probables;

Aix s degut a que en senyals de veu els valors d amplituds petites sn ms probables i sn ms importants per a la percepci de la parla que els valors grans.

 PCM logartmic .

Com b es pot deduir del nom, la quantificaci de la codificaci PCM logartmica segueix una funci de tipus logartmic, s a dir, s equivalent a aplicar una compressi/expansi de les amplituds i una quantificaci uniforme.
Aquest tipus de codificaci s utilitza en telefonia i es coneix amb el nom de Llei-A a Europa i  Llei-  a Jap i Amrica.

 Altres variants .

Existeixen altres tipus de codificacions PCM tals com:

 DPCM (PCM diferencial);
 DM (Modulaci delta);
 ADPCM sub-banda;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117980" title="Volc de la Garrinada" nonfiltered="3260" processed="3249" dbindex="48499">


El volc de la Garrinada s dins la ciutat d'Olot (La Garrotxa).

T tres crters: el superior, anomenat de la Mosquera, t un dimetre de 150 metres; el central s el de la Garrinada i t un dimetre de 300 metres; i el crter del Bufador, amb un dimetre de 423 metres, ocupa la posici inferior.

L'erupci del volc, poc estudiada, es creu que va tenir quatre fases: la primera, estromboliana, va donar lloc al crter de la Mosquera; la segona va ser freatomagmtica i es va generar en el crter interior; la tercera tamb va ser estromboliana i es va donar en el crter central. Finalment, l'ltima que va emetre va ser una colada de lava.

Es troba alineat sobre la mateixa fractura amb els volcans Montsacopa i Montolivet i t una base circular d'uns 800 metres de dimetre i una alada del con de 116 metres.









Vegeu tamb.
Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa;

Enllaos externs.
 Web oficial de la Zona volcnica de la Garrotxa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117990" title="Temporades del RCD Espanyol" nonfiltered="3261" processed="3250" dbindex="48500">
Resum esportiu del Reial Club Deportiu Espanyol, temporada a temporada.

 Dcada de 1900 a 1910 .
 Moments destacats 
 Ttols: 1 Copa Macaya (1903), 1 Campionat de Catalunya (1903-04).
 28 d'octubre de 1900: Fundaci del club.
 7 de gener de 1906 a 28 de febrer de 1909: Suspensi d'activitats.
 20 de febrer de 1910: el club adopta els colors blanc i blau de l'escut d'armes de Roger de Llria.
 Temporades 
Temporada 1900-1901;
Temporada 1901-1902;
Temporada 1902-1903;
Temporada 1903-1904;
Temporada 1904-1905;
Temporada 1905-1906;
Temporada 1908-1909;
Temporada 1909-1910;

 Dcada de 1910 a 1920 .
 Moments destacats 
 Ttols: 3 Campionats de Catalunya (1911-12, 1914-15, 1917-18).
 25 d'abril de 1912: Concessi del ttol de reial.
 1918: Es crea la secci d'atletisme una de les ms antigues i de les ms brillants del club.
 Temporades 
Temporada 1910-1911;
Temporada 1911-1912;
Temporada 1912-1913;
Temporada 1913-1914;
Temporada 1914-1915;
Temporada 1915-1916;
Temporada 1916-1917;
Temporada 1917-1918;
Temporada 1918-1919;
Temporada 1919-1920;

 Dcada de 1920 a 1930 .
 Moments destacats 
 Ttols: 1 Copa d'Espanya (1928-29), 1 Campionat de Catalunya (1928-29).
 18 de febrer de 1923: Inauguraci de l'estadi de Sarri.
 10 de febrer de 1929: L'Espanyol s club fundador de la lliga espanyola.
 Temporades 
Temporada 1920-1921;
Temporada 1921-1922;
Temporada 1922-1923;
Temporada 1923-1924;
Temporada 1924-1925;
Temporada 1925-1926;
Temporada 1926-1927;
Temporada 1927-1928;
Temporada 1928-1929;
Temporada 1929-1930;

 Dcada de 1930 a 1940 .
 Moments destacats 
 Ttols: 1 Copa d'Espanya (1939-40), 3 Campionats de Catalunya (1932-33, 1936-37, 1939-40).
 Seccions: Basquetbol, 2 Campionats de Catalunya (1931, 1932).
 Temporades 
Temporada 1930-1931;
Temporada 1931-1932;
Temporada 1932-1933;
Temporada 1933-1934;
Temporada 1934-1935;
Temporada 1935-1936;
Temporada 1936-1937;
Temporada 1937-1938;
Temporada 1938-1939;
Temporada 1939-1940;

 Dcada de 1940 a 1950 .
 Moments destacats 
 Ttols: -.
 Seccions: Basquetbol, 1 Copa d'Espanya masculina (1941), 1 Copa d'Espanya femenina (1943), 1 Campionat de Catalunya femen (1943), Hoquei patins, 4 Copes d'Espanya (1944, 1947, 1948, 1949).
 Temporades 
Temporada 1940-1941;
Temporada 1941-1942;
Temporada 1942-1943;
Temporada 1943-1944;
Temporada 1944-1945;
Temporada 1945-1946;
Temporada 1946-1947;
Temporada 1947-1948;
Temporada 1948-1949;
Temporada 1949-1950;

 Dcada de 1950 a 1960 .
 Moments destacats 
 Ttols: 2 Copes Duward (1952-53,1953-54).
 Seccions: Hoquei patins, 5 Copes d'Espanya (1951, 1954, 1955, 1956, 1957).
 1953: Es celebraren les noces d'or del club amb 3 anys de retard.
 Temporades 
Temporada 1950-1951;
Temporada 1951-1952;
Temporada 1952-1953;
Temporada 1953-1954;
Temporada 1954-1955;
Temporada 1955-1956;
Temporada 1956-1957;
Temporada 1957-1958;
Temporada 1958-1959;
Temporada 1959-1960;

 Dcada de 1960 a 1970 .
 Moments destacats 
 Ttols: -.
 Seccions: Hoquei patins, 2 Copes d'Espanya (1961, 1962).
 Temporades 
Temporada 1960-1961;
Temporada 1961-1962;
Temporada 1962-1963;
Temporada 1963-1964;
Temporada 1964-1965;
Temporada 1965-1966;
Temporada 1966-1967;
Temporada 1967-1968;
Temporada 1968-1969;
Temporada 1969-1970;

 Dcada de 1970 a 1980 .
 Moments destacats 
 Ttols: -.
 1974: Es disputa la primera edici del Torneig Ciutat de Barcelona organitzat pel club.
 Temporades 
Temporada 1970-1971;
Temporada 1971-1972;
Temporada 1972-1973;
Temporada 1973-1974;
Temporada 1974-1975;
Temporada 1975-1976;
Temporada 1976-1977;
Temporada 1977-1978;
Temporada 1978-1979;
Temporada 1979-1980;

 Dcada de 1980 a 1990 .
 Moments destacats 
 Ttols: -.
 Seccions: Voleibol femen, 2 Lligues d'Espanya (1985, 1988), 4 Copes d'Espanya (1984, 1985, 1986, 1990).
 18 de maig de 1988: S'assoleix el sotscampionat de la Copa de la UEFA.
 Temporades 
Temporada 1980-1981;
Temporada 1981-1982;
Temporada 1982-1983;
Temporada 1983-1984;
Temporada 1984-1985;
Temporada 1985-1986;
Temporada 1986-1987;
Temporada 1987-1988;
Temporada 1988-1989;
Temporada 1989-1990;

 Dcada de 1990 a 2000 .
 Moments destacats 
 Ttols: 1 Copa d'Espanya (1999-00), 3 Copes de Catalunya (1994-95, 1995-96, 1998-99).
 Seccions: Futbol femen, 2 Copes d'Espanya (1995-96, 1996-97), Voleibol femen, 1 Lliga d'Espanya (1991), 1 Copa d'Espanya (1992).
 29 de juny de 1992: El club passa a ser Societat Annima Esportiva.
 21 de juny de 1997: Darrer partit a Sarri, l'entitat es trasllada a l'Estadi Olmpic de Montjuc.
 14 de novembre de 1999: Inauguraci dels actes del Centenari del club.
 Temporades 
Temporada 1990-1991;
Temporada 1991-1992;
Temporada 1992-1993;
Temporada 1993-1994;
Temporada 1994-1995;
Temporada 1995-1996;
Temporada 1996-1997;
Temporada 1997-1998;
Temporada 1998-1999;
Temporada 1999-2000;

 Dcada de 2000 a 2010 .
 Moments destacats 
 Ttols: 1 Copa d'Espanya (2005-06), 1 Copa de Catalunya (2005-06).
 Seccions: Futbol femen, 1 lliga d'Espanya (2005-06), 1 Copa d'Espanya (2005-06), 4 Copes de Catalunya (2005, 2006, 2007 i 2008).
 16 de maig de 2007: S'assoleix el sotscampionat de la Copa de la UEFA.
 Temporades 
Temporada 2000-2001;
Temporada 2001-2002;
Temporada 2002-2003;
Temporada 2003-2004;
Temporada 2004-2005;
Temporada 2005-2006;
Temporada 2006-2007;
Temporada 2007-2008;
Temporada 2008-2009;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117991" title="Martin Ryle" nonfiltered="3262" processed="3251" dbindex="48501">

Sir Martin Ryle FRS ( Brighton, Anglaterra 1918 - Cambridge 1984 ) fou un astrnom britnic guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1974 juntament amb Antony Hewish, esdevenint els primers astrnoms en aconseguir-ho, pels seus treballs sobre radioastronomia i els plsars.

Biografia.
Va nixer el 27 de setembre de 1918 a la ciutat anglesa de Brighton. Estudi fsica al Bradfield College i a la Universitat d'Oxford, on es llicenci l'any 1939.

El 1952 fou nomenat membre de la Royal Society, i el 1966 la reina Elisabet II del Regne Unit li conced el ttol de Cavaller. Martin Ryle mor el 14 d'octubre de 1984 a la seva residncia de Cambridge.

Recerca cientfica.
Durant la Segona Guerra Mundial va treballar en la realitzaci d'un equip de radar al Telecommunications Research Establishment de Swanage de Dorset. L'any 1945 va obtenir una beca per formar part del Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge, on inici els seus primers treballs en el camp dels senyals de rdio extraterrestres i en el desenvolupament de telescopis ms avanats, amb utilitzaci dels principis del radar, convertint-se en un dels principals impulsors en la creaci i la millora de interferometria astronmica i de la sntesi d'obertura, que ha contribut a augmentar la qualitat de les dades astronmiques de rdio. 

Entre 1948 i 1959 va simultanejar la seva ctedra de fsica a la Universitat de Cambridge amb la direcci del Mullard Radio Astronomy Observatory. Els seus treballs, es van centrar en l'estudi de les ones de rdio provinents del Sol o d'estrelles properes, que van dur al descobriment dels qusars. En aquestes investigacions Ryle va desenvolupar la tcnica anomenada sntesi d'obertura, amb la utilitzaci de diversos radiotelescopis installats a distncies considerables uns dels altres, disposats de manera que es poguessin aconseguir, pel procediment interferomtric, resultats idntics als d'un sol aparell gegantesc. Aquest sistema va ser el que va facilitar el 1968 el descobriment del primer plsar. 

L'any 1974 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb Antony Hewish, per la seva recerca, pionera, en radioastronomia, i en el seu paper decisiu en la descoberta dels plsars. Ambds guardonats foren els primers astrnoms premiats amb el Premi Nobel de Fsica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1974;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117997" title="Temporada 1909-1910 del RCD Espanyol" nonfiltered="3263" processed="3252" dbindex="48502">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1909-1910.







Campionat de Catalunya: Segona posici amb 8 punts (6 partits, 4 victries, 0 empats, 2 derrotes, 10 gols a favor i 2 en contra).



 10 de maig de 1910: En partit amists, RCD Espanyol 4 - Stade Bordelais 0.
 15 de juny de 1910: En partit amists, RCD Espanyol 4 - Cardiff Corinthians 2.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117998" title="Horitz de predicci" nonfiltered="3264" processed="3253" dbindex="48503">
En estadstica l'horitz de predicci s el lmit prctic i vlid per a alguna predicci. En els sistemes complexos amb gran quantitat de variables que canvien de forma complexa i errtica s impossible preveure'n el comportament ms enll d'un punt determinat; aquest punt s conegut com a horitz de prediccions. Ms enll d'aquest punt els resultats sn inexactes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="117999" title="Temporada 1910-1911 del RCD Espanyol" nonfiltered="3265" processed="3254" dbindex="48504">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1910-1911.






Campionat de Catalunya: Tercera posici amb 6 punts (6 partits, 3 victries, 0 empats, 3 derrotes, 15 gols a favor i 5 en contra).
Copa d'Espanya: Finalista, derrotat per l'Athletic Club en partit disputat a Bilbao.



 Octubre de 1910: Torneig Hospital Clnic: Espanyol 3 - Espanya 2 i Barcelona 4 - Espanyol 1.
 1 de mar de 1911: Inauguraci del camp de l'Hospital Clnic, RCD Espanyol 2 - Espaol de Madrid 0.
 2 de mar de 1911: Inauguraci del camp de l'Hospital Clnic, RCD Espanyol 3 - Espaol de Madrid 0.
 5 de mar de 1911: En partit amists, RCD Espanyol 3 - Olympique de Marseille 2.
 10 d'abril de 1911: Copa d'Espanya: quarts de final, RCD Espanyol 6 - Academia de Infanteria 0.
 15 d'abril de 1911: Copa d'Espanya: final, Athletic Club 3 - RCD Espanyol 1, a l'Estadi Jolaseta de Bilbao;
 1 de juny de 1911: En partit amists, RCD Espanyol 0 - Plumstead FC 7.
 2 de juny de 1911: En partit amists, RCD Espanyol 1 - Plumstead FC 4.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118002" title="La Cenerentola" nonfiltered="3266" processed="3255" dbindex="48505">

La Cenerentola s una pera de Gioacchino Rossini segons un llibret de Jacobo Ferretti, basat en el conte de fades de La Ventafocs de Charles Perrault. Es va estrenar el 25 de gener de 1817 al Teatro Valle de Roma.

Rossini componia La Cenerentola quan tenia 25 anys, seguint l'xit de Il barbiere di Siviglia de l'any anterior. Malgrat que la complet en un perode de tres setmanes, es considera que cont part de la seva escriptura ms fina per a ries i conjunts.

Per la seva estrena, l'pera era rebuda amb l'hostilitat, per aviat esdevenia molt popular per tot Itlia i la resta d'Europa; arribava a Londres el 1820 i a Nova York el 1826. La seva popularitat igualava a Il baribiere, per a mida que la contralt de coloratura s'anava convertint en una raresa, queia lentament fora del repertori. Tanmateix, des dels anys 1980, Rossini va gaudir d'un renaixement, amb una generaci nova de mezzosopranos com Cecilia Bartoli, Ewa Podles, Jennifer Larmore, Kathleen Kuhlmann, Joyce di Donato, Frederica von Stade, Lucia Valentini Terrani, Susanne Marsee, Bernadette Cullen, Ann Murray i Vivica Genaux, que asseguraven la popularitat renovada de la seva obra.

L'obertura s memorable, com la majoria de les altres obertures de Rossini. La darrera ria, Nacqui all'affanno - Non pi mesta, s possiblement la ms clebre d'aquesta pera. La mezzosoprano que canta el paper de la Ventafocs ensenya llavors les seves diverses capacitats vocals. Aquesta ria demana molta agilitat i talent i s molt tpica en les obres de Rossini.

Argument.

Angelina (Cenerentola) t un padrastre (Don Magnifico), i la fada madrina tradicional es reemplaa per Alidoro, un filsof i antic tutor del prncep. Les filles vanitoses i egoistes de Don Magnifico sn Clorinda i Tisbe. El prncep Ramiro i el seu ajudant, Dandini, s'intercanvien els papers de manera que el prncep pugui trobar una nvia que l'estimi per tal com s, i no per al seu estatus social. Els braalets reemplacen la sabatilla de vidre tradicional com el recurs pel qual el prncep troba Cenerentola.

Mentre Ramiro es disfressa de Dandini, aquest (pretenent ser el Prncep) ofereix el seu "servent" com a company de matrimoni a qualsevol de les dues germanes (Clorinda i Tisbe) amb qui no es casi. Les dues germanes rebutgen de manera esquinadora l'oferta del "servent" (Ramiro) com a marit.

Mentre Ramiro i Dandini encara estan pretenent ser l'un a l'altre, Cenerentola diu al "Prncep" (Dandini) que est enamorada del seu "servent" (Ramiro).

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118003" title="Temporada 1911-1912 del RCD Espanyol" nonfiltered="3267" processed="3256" dbindex="48506">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1911-1912.







Campionat de Catalunya: Campi  amb 17 punts (10 partits, 8 victries, 1 empat, 1 derrota, 35 gols a favor i 5 en contra).
Copa d'Espanya: L'Espanyol renunci a participar-hi.
Campionat dels Pirineus: Eliminat pel FC Barcelona.



 1911: En partits amistosos internacionals, Espanyol 5 - Etoile Club Levallois de Pars 0 i Espanyol 4 - Etoile Club Levallois de Pars 0.
 23 de novembre de 1911: En partit amists, Espanyol 3 - Woolwick PAC Londres 1.
 15 de desembre de 1911: En partit amists revenja de la final de Copa, Espanyol 4   Athletic Club 0.
 24 de desembre de 1911: En partit amists, Espanyol 8 - Rcing d'Irun 6.
 22 de febrer de 1912: Inauguraci del camp de l'Espanya FC: Espanya FC 0 - Espanyol 4.
 14 de mar de 1912: Campionat dels Pirineus: FC Barcelona 3 - RCD Espanyol 2.
 24 d'abril de 1912: Torneig Ciudad-La Riva: Espanyol 1 - Barcelona 0.
 25 d'abril de 1912: Torneig Ciudad-La Riva: Espanyol 4 - Barcelona 0.
 25 d'abril de 1912: Es concedeix a l'Espanyol el ttol de Reial.
 22 de maig de 1911: En partit amists, RCD Espanyol 4 - Plumstead FC 4.
 22 de maig de 1911: En partit amists, RCD Espanyol 3 - Plumstead FC 3.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118004" title="Temporada 1912-1913 del RCD Espanyol" nonfiltered="3268" processed="3257" dbindex="48507">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1912-1913.







Campionat de Catalunya: Segona posici amb amb 15 punts (10 partits, 7 victries, 1 empat, 2 derrotes, 20 gols a favor i 8 en contra).
Campionat dels Pirineus: Eliminat pel FC Barcelona.



 11 de setembre de 1912: Inauguraci del camp de La Salut: Espanyol 4 - Casual 1.
 Setembre de 1912: Final del torneig Jove Catalunya: Espanyol 2 - Espanya 1.
 10 d'abril de 1912: Campionat dels Pirineus: Espanyol 3 - Barcelona 1, l'Espanyol eliminat per alineaci indeguda.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118005" title="Temporada 1913-1914 del RCD Espanyol" nonfiltered="3269" processed="3258" dbindex="48508">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1913-1914.






Campionat de Catalunya: Tercera posici amb amb 10 punts (8 partits, 5 victries, 0 empats, 3 derrotes, 14 gols a favor i 7 en contra).



9 d'octubre de 1913: Copa Gmper: Espanyol 1 - Universitari 1.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118006" title="Temporada 1914-1915 del RCD Espanyol" nonfiltered="3270" processed="3259" dbindex="48509">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1914-1915.






Campionat de Catalunya: Campi  amb 16 punts (9 partits, 8 victries, 0 empats, 1 derrota, 38 gols a favor i 5 en contra).
Copa d'Espanya: Finalista, derrotat per l'Athletic de Bilbao.



 29 de novembre de 1914: En partit pel Campionat de Catalunya, Espanyol 15 - FC Catal 0.
 7 de mar de 1915: Partit de desempat pel ttol del Campionat de Catalunya, Espanyol 4 - Barcelona 0, amb gols de Lpez (2), Tormo i Sampere.
 11 d'abril de 1915: Semifinals de la Copa d'Espanya: Espanyol 3 - Gimnstica de Madrid 2.
 2 de maig de 1915: Final de la Copa d'Espanya: Athletic Club 5 - Espanyol 0.
 20 de juny de 1915: Final de la Copa Barcelona: Espanyol 2 - FC Barcelona 1.
 Juny de 1915: Gira per Portugal: Benfica 1 - Espanyol 2, Benfica 1 - Espanyol 2 i Selecci de Lisboa 1 - Espanyol 4.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118009" title="La Felguera" nonfiltered="3271" processed="3260" dbindex="48510">

La Felguera s la parrquia ms gran del concejo asturi de Langreo i la major localitat asturiana desprs de Gijn, Oviedo, Avils i Mieres. 

La poblaci s'emplaa en la Vall del Naln, en les Conques Mineres asturianes, a 20 Km. de la capital del Principat. 

La Felguera era un nucli basicamente rural quan va arribar l'expansi provocada per la mineria i ms encara quan es va fundar la Fbrica de La Felguera (avui Duro-felguera) en la dcada de 1850, arribant a ser el centre siderrgic ms important d'Espanya. Desprs de la depressi industrial i econmica que va afectar a Astries en el Segle XX, les Conques Mineres van entrar en un procs de declivi i depressi. Avui dia el lloc que van ocupar les ho ocupa el centre de noves empreses Valnaln i el Museu de la Siderurgia, inaugurat en 2006, recuperant-se de la crisi, alhora que es rescata el patrimoni arqueolgic industrial de la zona i cobra gran importncia el creixement de les habitatges. Luagres interessants sn el Mercat Cobert, l'Esglsia de San Pedro, els habitatges de les Carrer Conde Sizzo, el Xalet d'Enginyers, les antigues instalacions de la Fbriza, l'Antic Edifici de la Salle, el Pou Candn, el Barri Urquijo o el conjunt artstic del Parc Dolores F.Duro.

 Enllaos texternos. 

Vila de La Felguera;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118014" title="Selecci Catalana de Futbol Sala" nonfiltered="3272" processed="3261" dbindex="48511">
La Selecci Catalana de Futbol Sala participa en campionats oficials des de l'any 2004.
Est formada pels jugadors i jugadores de la Federaci Catalana de Futbol Sala.

Selecci Masculina.


Selecci Femenina.



Vegeu tamb.
 Futbol sala;
 Uni Europea de Futsal;

Enllaos externs.
Federaci Catalana de Futbol Sala;
Uni Europea de Futsal;
Associaci Mundial de Futsal;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118018" title="Campionat d'Europa UEFS Futsal 2004" nonfiltered="3273" processed="3262" dbindex="48512">


El VI Campionat d'Europa UEFS de Futbol sala es va disputar a Baranovichi (Bielorssia) entre el 24 i el 28 de novembre de 2004 amb la participaci de vuit seleccions nacionals.









Participants.




Fase Regular.

Llegenda

En les taules segents:


Grup A.



----

----

----

----

----

----

----


Grup B.



----

----

----

----

----

----

----


Fase Final.



7 i 8 llocs
----

----

5 i 6 llocs
----

----


Semifinals
----

----

----



3r i 4t llocs
----

----

FINAL
----

----


Classificaci final.




Vegeu tamb.
Uni Europea de Futbol Sala;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118019" title="Dublin Core" nonfiltered="3274" processed="3263" dbindex="48513">
La Iniciativa de Metadades de Dublin Core (DCMI), altrament dita Dublin Core s una organitzaci dedicada a fomentar l'adopci extensa dels estndards d'interoperabilitat de les metadades i a promoure el desenvolupament dels vocabularis especialitzats de metadades per a descriure recursos per tal de permetre sistemes ms intelligents del descobriment del recurs.

El primer taller de la srie Dublin Core es va dur a terme a Dubln, Ohio, el 1995.
Des d'aleshores, el DCMI s'ha encarregat del refinament continu dels recursos a la Web.


Descripci General.

Dublin Core s un sistema de 15 definicions semntiques descriptives que pretenen transmetre un significat semntic a les mateixes.

Aquestes definicions:
 Sn opcionals;
 Es poden repetir;
 Poden aparixer en qualsevol ordre.

Aquest sistema de definicions va ser dissenyat especficament per a proporcionar un vocabulari de caracterstiques "base", capaces de proporcionar la informaci descriptiva bsica sobre qualsevol recurs, sense que importi el format d'origen, l'rea d'especialitzaci o l'origen cultural.


Classificaci i Elements.

En general, podem classificar aquests elements en tres grups que indiquen la classe o l'mbit de la inforamci que es guarda en ells:

 Elements relacionats principalment amb el contingut del recurs.
 Elements relacionats principalment amb el recurs quan s vist com una propietat intellectual.
 Elements relacionats principalment amb la instanciaci del recurs.


Dins de cada classificaci hi trobem els segents elements:

 Contingut: ;
- Ttol: el nom donat a un recurs, habitualment per l'autor.

Etiqueta: DC.Title 

- Claus: els tpics del recurs. Tpicament, Subject expressar les claus o frases que descriuen el ttol o el contingut del recurs. Es fomentar l's de vocabularis controllats i de sistemes de classificaci formals. 

Etiqueta: DC.Subject 

- Descripci: una descripci textual del recurs. Pot ser un resum en el cas d'un document o una decripci del contingut en el cas d'un document visual.

Etiqueta: DC.Description 

- Font: seqncia de carcters utilitzats per a identificar unvocament un treball a partir del qual prov el recurs actual. 

Etiqueta: DC.Source 

- Llengua: llengua/llenges del contingut intellectual del recurs. 

Etiqueta: DC.Language 

- Relaci: s un identificador d'un segon recurs i la seva relaci amb el recurs actual. Aquest element permet enllaar els recursos relacionats i les descripcions dels recursos.

Etiqueta: DC.Relation 

- Cobertura: s la caracterstica de cobertura espacial i/o temporal del contingut intellectual del recurs.
La cobertura espacial es refereix a una regi fsica, emprant per exemple coordenades.
La cobertura temporal es refereix al contingut del recurs, no a quan va ser creat (que ja ho trobem a l'element Date). 

Etiqueta: DC.Coverage 


 Propietat Intellectual:;
- Autor o Creador: la persona o organitzaci responsable de la creaci del contingut intellectual del recurs. Per exemple, els autors en el cas de documents escrits; artistes, fotgrafs i illustradors en el cas de recursos visuals.

Etiqueta: DC.Creator 

- Editor: l'entitat responsable de fer que el recurs es trobi disponible a la xarxa en el seu format actual. 

Etiqueta: DC.Publisher 

- Altres Collaboradors: una persona o organitzaci que hagi tingut una contribuci intellectual significativa, per que aquesta sigui secundria en comparaci amb les de les persones o organitzacions especificades a l'element Creator. (per exemple: editor, illustrador i traductor).

Etiqueta: DC.Contributor 

- Drets: sn una referncia (per exemple, una URL) per a una nota sobre drets d'autor, per a un servei de gesti de drets o per a un servei que donar informaci sobre termes i condicions d'accs a un recurs. 

Etiqueta: DC.Rights 


 Instantiaci:;
- Data: una data en la qual el recurs es va posar a la disposici de l'usuari en la seva forma actual. Aquesta data no s'ha de confondre amb la que pertany a l'element Coverage, que estaria associada amb el recurs en la mida que el contingut intellectual est d'alguna manera relacionat amb aquella data.

Etiqueta: DC.Date 

- Tipus del Recurs: la categoria del recurs. Per exemple, pgina personal, roman, poema, diccionari, etc.

Etiqueta: DC.Type 

- Format: s el format de dades d'un recurs, utilitzat per a identificar el programari i, possiblement, el maquinari que es necessitaria per a mostrar el recurs. 

Etiqueta: DC.Format 

- Identificador del Recurs: seqncia de carcters utilitzats per a identificar unvocament un recurs. Exemples per a recursos en lnia poden ser URLs i URNs. Per a altres recursos poden ser emprats altres formats d'identificadors, com per exemple ISBN ("International Standard Book Number").

Etiqueta: DC.Identifier 


Usos.

Qualsevol persona pot utilitzar les metadades de Dublin Core per a descriure els recursos d'un sistema d'informaci.
Les pgines Web sn un dels tipus ms comuns de recursos que utilitzen les descripcions de Dublin Core.

Les metadades de Dublin Core estan sent emprades com la base per als sistemes descriptius per diversos grups d'inters com ara:

 Organitzacions educatives;
 Biblioteques;
 Institucions del govern.
 Sector cientfic de la investigaci.
 Autors de pgines Web.
 Negocis que requereixen llocs ms investigables.
 Corporacions amb sistemes de gerncia extensos en coneixement. ;


Avantatges.

 La simlicitat;
 La flexibilitat;
 La independncia sintctica;
 La interoperabilitat semntica;
 Alt nivell de normalitzaci formal;
 Creixement i evoluci de l'estndard a travs d'una instituci formal consorciada: la DCMI.
 Consens internacional;
 Modularitat de Metadada a la Web;
 Arquitectura de Metadada per a la Web;





Enllaos externs.
RedIRIS;
SEDIC;
Web Oficial de Dublin Core;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118020" title="Histria de l'art a occident" nonfiltered="3275" processed="3264" dbindex="48514">
Els treballs que tradicionalment es fan sobre Histria de l'Art normalment tenen com objecte d'estudi l'evoluci de la histria de l'art occidental, fruit de l'eurocentrisme corrent en la societat europea i nord-americana. Aquests treballs acostumen a excloure fins i tot alguns perodes artstics com el bizant o l'rab clssic tot i que part d'aquests es van desenvolupar en territori europeu. No obstant aix, en considerar la cultura occidental com a element fonamental de la vida contempornia aquest estudi es fa necessari a fi de comprendre l'abast de l'art al voltant del mn, rebent influncies i sent influt per altres moviments. 

Els estudis sobre histria de l'art, d'altra banda, solen centrar-se en la pintura, l'arquitectura i l'escultura, deixant de costat altres branques com la literatura o la msica, disciplines que sn estudiades en treballs ms especialitzats.

Aquesta histria de l'art occidental pot considerar-se majoritriament restringida al context europeu per ms de tres millennis: el nucli principal de l'art occidental roman al continent europeu fins a mitjans del segle XX, quan comena a traslladar-se tamb cap als Estats Units, especialment desprs de la II Guerra Mundial.

 Art de l'edat antiga .

Els primers conceptes terics respecte a l'estudi de les arts sorgeixen durant l'Antiguitat. Encara que cobreix un perode de temps bastant llarg, destaca la formulaci de l'esttica clssica realitzada en les cultures grega i romana.

Durant prcticament tota l'Antiguitat, l'art va estar molt associat a les necessitats formals dels rituals religiosos: les diferents formes de producci artstica (pintura, escultura, arquitectura), buscaven d'alguna forma portar per al mn mortal els valors del mn div. Aquesta visi de l'art es troba especialment entre els egipcis i babilonis. Els grecs i romans, tanmateix, encara que conreessin aquesta necessitat, van caminar cap a un art amb nous significats. L'art, per a ells, es va convertir en una forma d'humanisme.

 Art egipci .
 Vegeu l'article principal sobre l'art de l'antic Egipte;
D'altra banda, mentre que en l art mesopotmic hi ha una exaltaci de la vida, en l egipci hi ha una exaltaci de la mort, arribant a manifestar-se en els primers moments la idea de qu el fara continuava regnant desprs de la mort. A Egipte, a partir de la quarta dinastia, el fara passa a ser concebut com un Du (teocrcia), i aix tindr el seu reflex en l'art.

No existia la noci de perspectiva, els grecs la comencen a desenvolupar en el concepte anomenat escor i en el renaixement, se sistematitza. D'aquesta forma, la pintura i els relleus egipcis es caracteritzen per plasmar la realitat de forma bidimensional d'una manera simblica (hieratisme): els personatges de major importncia, com els faraons, es representaven a una escala major que les altres figures.

Pel que fa a l'arquitectura egpcia, s han conservat poques restes d'arquitectura civil, per la qual cosa les obres ms notries sn els edificis religiosos i funeraris, de carcter monumental. En l'actualitat s'acostumen a identificar les pirmides com el tipus de construcci ms representativa de l'antic Egipte.

 Art clssic: Grcia i Roma .

Els grecs sn els responsables d'un concepte d'art que prevaldr prcticament en tota la producci artstica occidental durant ms de 2000 anys. La paraula grega per a l'art, tekn, que tamb significa tcnica o ofici, estar associada a la idea de mimesi, que considera que al mn real, la manifestaci artstica ha de representar la recerca de l'ideal. L'ideal, per als grecs, era representat per la perfecci de la naturalesa, d'aquesta manera, l'art ha de ser perfecte. Per tant, segons el punt de vista clssic, l'art s una imitaci de la naturalesa i no es redueix a un simple retrat d'ella, sin que busca una naturalesa ideal i universal. La recerca d'aquest ideal universal de naturalesa s, per a l'art clssic, la recerca de la bellesa universal, ja que la naturalesa, sent perfecta, s bella. No existeix separaci, segons aquest punt de vista, entre art, cincia, matemtiques i filosofia: tot coneixement hum est destinat a la recerca de la perfecci.

Els grecs sn responsables tamb d'una srie d'avenos des del punt de vista tcnic de la producci artstica. L'art grec per excellncia va ser l'escultura: els grecs la desenvoluparen de forma impressionant, i ser considerada un model a seguir per altres cultures del mateix perode. La recerca de les proporcions naturals perfectes va portar tamb que l'escultura grega establs determinats cnons de bellesa que, encara que absolutament naturalistes, estaven allunyats de la realitat quotidiana. Les proporcions dels cossos humans ideals seguien normes rgides, de manera que la producci escultrica fos una recerca i una conseqncia d'aquests cnons: per exemple, l'altura del cos mascul hauria de correspondre aproximadament a set vegades i mitja l'altura del cap. Aquesta proporcionalitat ha arribat a l actualitat, grcies a la conservaci de textos vitruvians durant l'edat mitjana, encara que s probable que tractats diferents reflectissin regles diferents.

En el terreny de l'arquitectura, els edificis ms caracterstics de l'art grec sn els temples, els quals s acostumen a classificar segons la tipologia de les seves plantes i l'ordre o estil de les columnes. Els romans reproduiren molts dels esquemes arquitectnics grecs i introduren nous elements com a l'arc, aix com noves tcniques i materials de construcci. A Roma, d'altra banda, l'arquitectura civil cobrar una major importncia.

 Art de l'edat mitjana .

L'art durant l'edat mitjana va estar gaireb exclusivament lligat a la religi, ms concretament al cristianisme. Durant aquest perode, en el qual la immensa majoria de la poblaci era illetrada, les arts visuals eren el principal mitj per comunicar les idees religioses junt amb els sermons. L'Esglsia Catlica era una de les poques institucions prou riques com per pagar l'obra dels artistes, i per tant la major part de les obres d'aquest perode eren de naturalesa religiosa (condicionant l'aparici del que es coneix com a art sacre).

Des de la caiguda de l'Imperi rom, moltes de les tcniques artstiques de la Grcia Antiga es van perdre, la qual cosa va portar a la pintura medieval a ser majoritriament bidimensional. Com no hi havia cap noci de perspectiva en l'art, les persones retratades eren pintades grans o menors d'acord amb la seva importncia. Junt amb la pintura, la tapisseria va ser una forma d'art medieval molt important, tenint en compte que els tapissos eren necessaris per mantenir la calor interna dels castells (construts en pedra) durant l'hivern. La tapisseria medieval ms famosa s la seqncia de tapissos francesos coneguts com: La dame  la licorne.

Destaquen dos moviments arquitectniques (relacionats principalment amb la construcci de catedrals) el romnic i el gtic. 
Art romnic.
 Vegeu l'article principal sobre l'art romnic;
En arquitectura destaca la profusi de la torre com element de defensa i smbol de poder. L esglsia romnica recorda la baslica romana i utilitza la volta de can.

Art gtic.
 Vegeu l'article principal sobre l'art gtic;
L'aparici de noves tcniques de construcci comporta que la catedral gtica sigui molt singular. Si b la planta no mostra una modificaci substanciosa respecte al romnic, en l alat la transformaci s radical; la catedral guanya alada i redueix el gruix del mur. Elements que possibiliten aquesta transformaci sn: la volta ogival i el contrafort. En la construcci de les catedrals es buscava crear una sensaci "mstica" en l'interior de les mateixes, s a dir, es buscava uns interiors que recreessin un ambient "celestial", efecte que es fa ms notori grcies a l'alada de les seves construccions i a la penetraci de llum solar a travs dels vitralls. Resulta difcil identificar artistes individuals en aquest perode, llevat d'algun mestre d'obra en les construccions arquitectniques, la major part de les obres sn d'autors annims.

Un fet a tenir en compte s l'aparici dels gremis en aquest perode, agrupant artesans que ostentaven el monopoli del coneixement prctic de determinada branca de la producci.

 Art de l'edat moderna .
 El Renaixement .

L'Home de Vitruvi de Leonardo da Vinci s el smbol de l'esperit humanista del Renaixement. L'art d'aquest perode reflexa les caracterstiques del disseny: classicisme, ra i simetria.

Durant l'edat mitjana europea, les pintures i escultures tendien a estar centrades en el tema religis, especialment en el Cristianisme. Per, a mesura que el Renaixement emergia, el focus d'atenci dels artistes es trasllada cap al passat clssic, buscant influncies en la Grcia i la Roma antigues, portant a profunds canvis tant en els aspectes tcnics com en els motius i temtics de la pintura i l'escultura. Els pintors van passar aleshores a augmentar el realisme dels seus treballs utilitzant les noves tcniques de perspectiva (de nou redescobertes i bastant desenvolupades), representant d'una manera ms realista les tres dimensions. La manipulaci de la llum i i l'ombra, present en els treballs de Tici amb contrast de tons, va ser realitzada excellentment mitjanant les tcniques de chiaroscuro i de sfummato desenvolupades per Leonardo da Vinci. Els escultors tamb redescobriren moltes tcniques antigues com el contraposto.

Tamb s'adoptaren molts elements de l'arquitectura grega i romana, per la gran innovaci de l'arquitectura renaixentista ser el perfeccionament de la construcci de cpules, destacant la cpula de Santa Maria del Fiore, a Florncia.

Seguint l'esperit humanista del perode, l'art es va bolcar cap a temtiques ms laiques, buscant motius en la mitologia clssica afegint-los als temes cristians. Aquest gnere d'art acostuma a denominar-se classicisme. Els tres artistes renaixentistes ms influents sn Leonardo da Vinci, Michelangelo Buonarroti i Rafael Sanzio, pertanyents al renaixement itali.

Una altra figura igualment important encara que menys coneguda del Renaixement (en aquest cas, de la pintura flamenca) s Jan van Eyck, pintor holands.

Perodes:

 Renaixement itali - finals del segle XIV fins a mitjan el segle XVI;
 Renaixement nrdic - segle XVI;

 Manierisme, Barroc i Rococ .

En l'art europeu, el Classicisme renaixentista es va dividir en dos moviments diferents: el manierisme i el barroc. El primer, una reacci contra la perfecci idealista del Classicisme, va emprar la distorsi de la llum i dels espais a l'obra a fi d'emfatitzar el seu contingut emocional i les emocions de l'artista. L'art barroc va portar les tcniques de representaci del Renaixement fins a nous horitzons, emfatitzant els detalls i el moviment en la seva recerca de la bellesa. Potser els pintors barrocs ms coneguts siguin Rembrandt i Rubens.


El barroc es caracteritza per ser un art recarregat, en el qual se li dna un especial mfasi a l'expressivitat, moltes vegades exagerada. L'art barroc s freqentment vist com part d'una estratgia de la Contrareforma o reforma catlica: l'element artstic de l'apogeu de la vida espiritual de l'Esglsia Catlica. Per a alguns historiadors de l'art l'mfasi que l'art barroc dna a la grandiositat s vist com un reflex de l'Absolutisme. Llus XIV va dir: "Jo sc l'encarnaci de la grandiositat", i molts artistes barrocs serviren als reis buscant aquest mateix objectiu. Tanmateix, l'amor barroc pel detall s amb freqncia considerat com el resultat d'un excessiu ornamentalisme, en certa forma, vulgar, especialment quan el barroc evoluciona cap a l'estil decoratiu anomenat Rococ. Desprs de la mort de Llus XIV, el rococ va imposar-se per un curt perode de temps, decaient de seguida. Com a efecte de l'aversi a l'ornamentaci excessiva del rococ tindr lloc el naixement del neoclassicisme.

Perodes:

 Manierisme - segle XVI;
 Barroc - segle XVII fins a mitjan el segle XVIII;
 Rococ - mitjan el segle XVIII;

 Art de l'edat contempornia .
El simbolisme. L  herncia del segle XIX. Les bases de l avantguarda. 
Tema 2 
El postimpressionisme. Czanne i el retorn a la natura. Van Gogh, l expressi 
de la individualitat. Gauguin i el retorn a l origen. 
Tema 3 
L expressionisme. Violncia i llibertat expressiva. Die Brcke, contra la 
figuraci naturalista. Der Blaue Reiter. La Nova Objectivitat. Max Beckmann. 
Tema 4 
El cubisme. El coneixement i l emoci. El cubisme primitiu i el cubisme 
sinttic. Picasso, Gris, Braque. Les paintres cubistes, Apollinaire. 
Tema 5 
Els manifestos futuristes. Marinetti. Poesia i destrucci. La vida 
metropolitana i la indstria moderna. Abstracci i constructivisme. 
Tema 6 
L avantguarda russa. El suprematisme i l autonomia de les formes 
abstractes. Malvitx. El Neoplasticisme i la utopia abstracta: De Stijl. 
Tema 7 
La revoluci dadaista. Una exigncia moral. Berln, Hausmann. Nova York, 
Man Ray, Duchamp, Arthur Cravan. 
Tema 8 
La revoluci surrealista. La irrupci de l'inconscient i l'automatisme. Ernst, 
Mir, Dal. 

Neoclassicisme, Romanticisme, Academicisme, Realisme.

A mesura que el temps passava, molts artistes es manifestaven contraris a l'ornamentalisme dels estils anteriors i buscaven tornar a un art ms racional com en el renaixement, formant l'estil que ser conegut com a neoclassicisme. El neoclassicisme va ser el component artstic del moviment intellectual conegut com la illustraci, aquesta va ser igualment idealista. Ingres, Canova i Jacques-Louis David sn els pintors ms coneguts del neoclassicisme. El neoclassicisme tindr vigncia en les diferents arts fins a principis del segle XX


En l'arquitectura els terics adoptaren de nou les formes de l'art Rom i renaixentista, per defensant la racionalitat i funcionalitat de les construccions i rebutjant el dinamisme i els elements ornamentals que havien caracteritzat l'etapa anterior. Un altre element caracterstic de l'arquitectura neoclssica s la seva monumentalitat, utilitzada amb la finalitat de comparar els regnes i imperis del moment amb la grandiositat de l'Imperi Rom.



De la mateixa manera que el manierisme rebutjava el classicisme, el romanticisme rebutjava les idees illustrades i l'esttica neoclssica. L'art romntic utilitzava el color i la gestualitat amb la intenci de retratar les emocions, per, com el classicisme, utilitzava la mitologia clssica i la tradici com una important font d'inspiraci. Altres focus d'atenci del romanticisme varen ser: el seu mfasi en la naturalesa, al retrat del poder i la bellesa del mn natural, sempre idealitzats d'acord amb un jo. El romanticisme va ser tamb un gran moviment literari, especialment en la poesia. Entre els majors artistes romntics hi ha Eugne Delacroix, Francisco Goya i William Blake.

Molts artistes d'aquest perode tendiren a presentar una posici centralitzadora que els va portar a adoptar simultniament caracterstiques d'ambds estils el romntic i el neoclssic, de manera de sintetitzardora. Les diferents temptatives varen pendre forma en l'Acadmia Francesa. Es considera que Adolphe William Bouguereau encapala aquesta nova tendncia artstica.

A inicis del segle XIX, l'aspecte i la societat d'Europea es van veure radicalment alterada per la industrialitzaci. La pobresa, la misria i la desesperaci semblaven ser la destinaci del nou proletariat creat per la Revoluci Industrial. En resposta a aquests canvis esdevinguts en la societat sorgeix el moviment realista. El realisme procura retratar acuradament les condicions de vida i dificultats per les quals passen les classes populars en l'esperana de canviar la societat. Per a aquest moviment, l'artista ha de representar el seu temps, sense que hagi de posicionar-se per un partit definit: ha de retratar els punts que considera adequats, denunciant la societat. En contrast amb els romntics, que eren essencialment optimistes amb el dest hum, el realisme va retratar la vida de les profunditats d'una terra urbana sense ordre. Igual que el romanticisme, el realisme es va desenvolupar tamb com un moviment literari. Entre els grans pintors realistes hi ha Gustave Courbet i Edouard Manet (qui obriria el cam per a l'Impressionisme).


Perodes:

 Neoclassicisme - segle XVIII al segle XIX;
 Romanticisme - finals de segle XVIII fins a mitjan el segle XIX;
 Academicisme;
 Realisme: segle XIX;

 Impressionisme, postimpressionisme .

Sorgit de l'esttica naturalista del realisme, per al mateix temps apartant-se d'ella, va crixer un important moviment artstic: l'impressionisme. Sorgeix la fotografia i aquesta captura el lloc de la pintura de retrats, i els artistes s'aboquen en la recerca de l'element fonamental de la pintura i cabdal de la fotografia: la llum i en segon terme el moviment. Els impressionistes van ser els pioners en l's de la llum a la pintura com a forma de capturar la vida des del punt de vista fsic, segons els mecanismes de l'ull hum. Edgar Degas, Edouart Manet, Claude Monet, Camille Pissarro i Pierre-Auguste Renoir estaven relacionats amb el moviment impressionista.

Buscant noves formes d'expressi i de dileg amb la realitat, sorgiren artistes que, encara que amb un origen impressionista, se separaren del moviment, preveient l'adveniment de l'art modern. Genricament anomenats, postimpressionistes, entre els integrants d'aquest grup (que no tenien cap vincle formal, sent moltes vegades desconeguts uns dels altres) s'incloen: Vincent van Gogh, Paul Gauguin i Paul Czanne.

Periodes:
 Impressionisme;
 Postimpressionisme;

 Art modern i avantguardes.

Encara que la conceptuaci de l'art modern sigui complicada (depenent del punt de vista, aquest pot incloure perodes i moviments diversos), hi sol haver un consens que aquest est estrictament relacionat amb les avantguardes artstiques que van proliferar a inicis del segle XX, considerades com una evoluci de l'obra del trio Van Gogh, Gauguin i Czanne. De qualsevol manera, la idea de modernitat est en general relacionada amb una nova forma de lluitar amb el problema esttic, repudiant les regles de la tradici i buscant un "esperit de l'poca". A causa d'aix, els diferents moviments moderns i avantguardistes sn, moltes vegades, antagnics. En aquesta poca tamb sorgeix el cinema.

Seguit de l'impressionisme ve el fauvisme, considerat per alguns com l'inicial art modern. Aix com els impressionistes van revolucionar l's de la llum, tamb ho faran els fauvistes amb el color. En ser repensat pel que fa a expressi, desprs del fauvisme, l'art modern va comenar a desenvolupar-se en diverses direccions, anant de l'expressionisme (preocupat per l'evocaci d'emocions), al cubisme (repensant l'espai bidimensional i la seva relaci amb l'espai tridimensional), i l'art abstracte. Aquestes noves formes d'art augmentaren els lmits de les nocions tradicionals del que es considera "art" i es correspon amb els canvis similars que s'esdevenien en la societat humana, en la tecnologia i el pensament.

Al mig d'un ambient pessimista marcat per la Primera Guerra Mundial sorgeix el dadaisme com a corrent que intenta trencar amb tots els esquemes tradicionals de l'art i amb la prpia idea de bellesa, presentant-se a si mateixa com un corrent antiartstic.

El surrealisme s normalment classificat com una forma d'art modern. Per els propis surrealistes van proposar el corrent del surrealisme com una nova era en la histria de l'art, dient que aquella noci (surrealisme quan una de les fases de l'art del perode) simplificava massa la relaci del surrealisme amb l'esttica i falsament el caracteritzaria com un moviment restringit a un determinat perode. Els surrealistes estaven preocupats amb l'"escriptura automtica" de l'sser hum, reveladora del seu subconscient (els avenos en la psicologia amb Freud van influir decisivament en el surrealisme).

Altres formes d'art modern (algunes de les quals es relacionen amb l'art contemporani) inclouen:

Moviments:

 Futurisme;
 Construtivisme;
 Lletrisme;
 Expressionisme abstracte;
 Informalisme;

 Art contemporani .
Encara que l'eix cultural internacional continu sent predominantment occidental, tenint a Nova York i Pars les seves capitals tradicionals, l'art practicat en els ltims 50 anys ha trencat amb aquest lmit: l'art practicat a Orient, a l'frica i altres llocs ha guanyat ms relleu. D'aquesta forma, l'art deixa de ser limitat al concepte occidental tradicional, incorporant noves cultures i allunyant-se cada vegada ms de la idea d'una "tradici artstica vernacla". Tanmateix, diversos crtics alleguen que, encara que existeix una aparent internacionalitzaci de la cultura, l'ideari occidental continua sent venut com a model i tot el que s estranger s venut (i consumit) com a "extic".

Moviments:

 Minimalisme;
 Pop art;
 Art conceptual;
 Arte Povera;
 Art postmodern;

Vegeu tamb.

Histria de l'art;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118023" title="Walter Pandiani" nonfiltered="3276" processed="3265" dbindex="48515">

Walter Pandiani (Montevideo 27 d'abril de 1976 in Montevideo) s un futbolista professional uruguai que juga com a davanter a l'Osasuna.

Pandiani s conegut per la seva habilitat per alt, i t el malnom de rifle. Ha estat internacional amb la selecci d'Uruguai en una ocasi i s el mxim golejador de la histria de l'Espanyol en competicions internacionals (10 gols), superant el 2007 a Antonio Camps.

El 2007 fitxa per l'Osasuna.

 Palmars .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118025" title="Comtat de Me?imurje" nonfiltered="3277" processed="3266" dbindex="48516">


Me imurje (Me imurska upanija, Murakz en hongars) s un comtat situat a la zona ms septentrional de Crocia. A la part oriental del comtat, hi ha els peus dels Alps mentre que a l'est hi ha la Planura Pannnica. Limita amb Eslovnia i Hongria, i amb ustria justament a la cantonada. La zona oriental del comtat est vora la ciutat de Legrad. Les ciutats ms properes sn Varadin, Koprivnica, Nagykanizsa, Murska Sobota, Bjelovar, Maribor, i Graz, en tots tres estats.

La regi s coneguda pel nom Hortus Croatiae ("el jard de Crocia"). La trtora (grlica en croat) i la violeta (ljubi ica) sn els smbols no oficials locals. Sovint s dit Me imurje malo ("Petit Me imurje"). Una vegada, l'etimologia popular dna origen al terme local de Me i 'entre' + mor(j}e 'mar', perqu la  petita massa de terra va sorgir entre dos rius cabalosos, i foren associats amb el mar (more en croat).

La capital s akovec, (Csktornya en hongars), una ciutat de 17 500 habitants.

Divisi administrativa.

Me imurje es divideix en:

 Ciutat de akovec ;
 Vila de Mursko Sredi e;
 Vila de Prelog;
 Municipi de Belica;
 Municipi de Dekanovec;
 Municipi de Domainec;
 Municipi de Donja Dubrava ;
 Municipi de Donji Kraljevec;
 Municipi de Donji Vidovec;
 Municipi de Gori an;
 Municipi de Gornji Mihaljevec;
 Municipi de Kotoriba;
 Municipi de Miklavec;
 Municipi de Mala Subotica;
 Municipi de Nedeli e;
 Municipi d'Orehovica;
 Municipi de Podturen;
 Municipi de Pribislavec;
 Municipi de Selnica           ;
 Municipi de Strahoninec;
 Municipi de Sveta Marija;
 Municipi de Sveti Juraj na Bregu;
 Municipi de Sveti Martin na Muri                           ;
 Municipi de enkovec;
 Municipi de trigova;
 Municipi de Vratiinec;

 Govern comtal .

El prefecte del comtat s Josip Posavec (HNS) i la segona autoritat Mladen Kriai  (HDZ)

L'assemblea comtal s formada per 41 representants, presidida per Vladimir Ivkovi  (HDZ) i composta per:

 Partit Popular Croat (HNS) 15;
 SDP-HSS-HSU: 13;
 Partit Socialdemcrata de Crocia (SDP);
 Partit dels Camperols Croats (HSS);
 Partit dels Pensionistes Croats (HSU);
 Uni Democrtica Croata (HDZ) 7;
 Partit Social Liberal Croat (HSLS) 6;

Basat en els resultats de les eleccions del 2005.

Enllaos externs.
 Me imurje-Mapes-Contactes-Links ;
 Directori de cituats i viles;
 Ferrocarrils locals ;
 Me imurje News - en Croat;
 Radio Me imurje ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118026" title="Cove" nonfiltered="3278" processed="3267" dbindex="48517">
Cove s un cistell porttil relativament gran i ms fons que no pas ample.

La paraula cove deriva del grec         (cofinos) amb el mateix significat. 

Com a testimoni de l'antiga popularitat d'aquest tipus de cistell i de la seva mida gran ha donat moltes frases fetes en catal com per exemple: la lluna en un cove o fer-la grossa com un cove

Els materials que es feien servir tradicionalment per a fer coves eren el vmet i la canya entrellaats. Molt ms moderns sn els fets de plstic.

Els coves sempre acostumen a portar nanses, quan es transportaven dalt del cap s'utilitzava una capana intermitja entre el cap i  el cove, que era una rotllana feta de drap o d'un altre material tou.

Antigament, els coves igual que qualsevol tipus de cistell  tenien moltes utilitats, essent la ms estesa, i que encara perdura, la de veremar el ram en aquest cas el cove tamb rep el nom de veremador.

En fer la collita del ram el collidor va omplint els coves i els aboca a un recipient ms gran anomenat portadora o samal.

La pollera s un cove sense fons utilitzats per guardar els pollets.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118027" title="Comtat de Koprivnica-Krievci" nonfiltered="3279" processed="3268" dbindex="48518">

El Comtat de Koprivnica-Krievci - Koprivni ko-krieva ka upanija s un comtat del nord de Crocia. Ha pres el nom de dues entitats, les ciutats de Koprivnica i Krievci.
El comtat de Koprivnica-Krievci limita amb el comtat de Medjimurje al nord, amb el comtat de Varadin al nord-oest, amb el comtat de Zagreb al sud-oeset, amb el comtat de Bjelovar-Bilogora al sud i amb el comtat de Virovitica-Podravina al sud-est.

Divisi administrativa.

Koprivnica-Krievci es divideix en:

 Ciutat de Koprivnica  ;
 Vila de Krievci;
 Vila de ur evac;
 Municipi de Drnje;
 Municipi de elekovec;
 Municipi de Ferdinandovac;
 Municipi de Gola ;
 Municipi de Gornja Rijeka;
 Municipi de Hlebine;
 Municipi de Kalinovac;
 Municipi de Kalnik;
 Municipi de Klotar Podravski;
 Municipi de Koprivni ki Bregi;
 Municipi de Koprivni ki Ivanec;
 Municipi de Legrad;
 Municipi de Molve;
 Municipi de Novigrad Podravski;
 Municipi de Novo Virje           ;
 Municipi de Peteranec;
 Municipi de Podravske Sesvete;
 Municipi de Rasinja;
 Municipi de Sokolovac                           ;
 Municipi de Sveti Ivan abno;
 Municipi de Sveti Petar Orehovec;
 Municipi de Virje;

Govern del comtat.

Lideratge actual
 upan (prefecte): Josip Fri i  (HSS);
 Segon upan: Darko Koren (HSS);
 Tercer upan: Vjekoslav Flamaceta (SDP);

L assemblea del comtat s formada per 41 representants, presidida per Milivoj Androli  (SDP) i composta per:

 HSS-SDP: 27;
 Partit dels Camperols de Crocia (HSS);
 Partit Socialdemcrata de Crocia (SDP);
 Unii Democrtica Croata (HDZ): 10;
 DC-HDSS: 2;
 Centre Democrtic (DC);
 Partit Democrtic dels Camperols Croats (HDSS);
 HSLS-HNS-LS-HSU: 2;
 Partit Social Liberal de Crocia (HSLS);
 Partit Popular Croat (HNS);
 Partit Liberal (LS);
 Partit dels Pensionistes Croats (HSU);

Basat en els resultats de les eleccions del 2005.

Enllaos externs.
 Oficina turstica de Koprivnica-Krizevci;
CroMaps navigator: Mapes del comtat de Koprivnica-Krievci;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118030" title="Comtat de Split-Dalmcia" nonfiltered="3280" processed="3269" dbindex="48519">

El comtat de Split-Dalmcia s un comtat de Crocia situat al centre de Dalmcia. la capital s Split. 
 
En el hinterland, les ciutats ms grans sn Sinj (11.500 al centre, 25.373 als voltants), Imotski (4.350) i Vrgorac (2.200).
Al costat de la gran ciutat, Split (189.000 a la vila, 240.000 incloses Katela i Solin), les ciutats de la costa sn Trogir (11.000), Omi (6.500) i Makarska (13.400).
A les illes, els assentaments sn petits per principalment urbans i molt poblats, com Supetar (3.000) a l'illa de Bra , Hvar (3.700) i Stari Grad (1.900) a Hvar i Vis (1.800) i Komia (1.500) a Vis.

 Divisi administrativa .

Split-Dalmcia es divideix en:

 Ciutat de Split  ;
 Vila de Hvar;
 Vila de Katela;
 Vila de Komia  ;
 Vila de Makarska          ;
 Vila de Omi;
 Vila de Sinj          ;
 Vila de Solin;
 Vila de Stari Grad ;
 Vila de Supetar;
 Vila de Trogir;
 Vila de Vis;
 Vila de Vrgorac;
 Vila de Vrlika;
 Vila de Imotski;
 Municipi de Baka voda;
 Municipi de Bol;
 Municipi de Cista Provo;
 Municipi de Dicmo ;
 Municipi de Brela;
 Municipi de Donji Mu ;
 Municipi de Donji Proloac;
 Municipi de Dugi Rat;
 Municipi de Dugopolje;
 Municipi de Gradac;
 Municipi de Hrvace;
 Municipi de Jelsa;
 Municipi de Klis;
 Municipi de Le evica;
 Municipi de Lokvi i i;
 Municipi de Lovre            ;
 Municipi de Marina;
 Municipi de Milna;
 Municipi de Nerei a;
 Municipi de Okrug                           ;
 Municipi de Otok Dalmatinski;
 Municipi de Podbablje;
 Municipi de Podgora                           ;
 Municipi de Podstrana;
 Municipi de Postira  ;
 Municipi de Prgomet  ;
 Municipi de Primorski Dolac;
 Municipi de Pu i a;
 Municipi de Runovi i;
 Municipi de Seget;
 Municipi de Selca;
 Municipi de Su uraj;
 Municipi de Sutivan;
 Municipi de estanovac;
 Municipi de olta;
 Municipi de Trilj;
 Municipi de Tu epi;
 Municipi de Vini e;
 Municipi de Zadvarje;
 Municipi de Zagvozd ;
 Municipi de Zmijavci;

 Govern del comtat .

Lideratge actual
 upan (prefecte): Ante Sanader (HDZ);

L assemblea del comtat s formada per 51 representants, i composta per:

 Uni Democrtica Croata (HDZ) 16;
 Partit Socialdemcrata de Crocia (SDP) 11;
 Partit Social Liberal de Crocia (HSLS) 5;
 Partit dels Camperols de Crocia (HSS) 4;
 Partit Croat Pur dels Drets (H SP) 4;
 Partit Republic Democrtic Croat (HDRS) 3;
 Partit Popular Croat (HNS) 2;
 Veritable Renaixement Croat (HIP) 2;
 Uni Cristiano-Demcrata de Crocia (HKDU) 2;
 Llar Croata Dalmcia (HDD) 1;
 Partit del Renaixement Croat (SHP) 1;
Basat en els resultats de les eleccions del 2005.

 Enllaos externs .
 Pgina del comtat;
 Guia del comtat;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118033" title="Comtat de Primorje-Gorski Kotar" nonfiltered="3281" processed="3270" dbindex="48520">

El Comtat de Primorje-Gorski Kotar - Primorsko-goranska upanija s un comtat de Crocia occidental que inclou la Badia de Kvarner i la costa nord croata, aix com la regi muntanyenca de Gorski Kotar. La capital s Rijeka.

El comtat inclou les illes de Krk, Cres, Loinj i Rab.

 Poblaci .



 Divisi administrativa .

Primorje-Gorski Kotar es divideix en:

 Ciutat de Rijeka;
 Vila de Bakar;
 Vila de Le Crs;
 Vila de Crikvenica;
 Vila de abar;
 Vila de Delnice;
 Vila de Kastav;
 Vila de Kraljevica;
 Vila de Krk;
 Vila de Mali Loinj;
 Vila de Novi Vinodolski;
 Vila de Opatija;
 Vila de Rab;
 Vila de Vrbovsko;
 Municipi de Baka;
 Municipi de Brod Moravice;
 Municipi de avle;
 Municipi de Dobrinj;
 Municipi de Fuine;
 Municipi de Jelenje;
 Municipi de Klana;
 Municipi de Kostrena;
 Municipi de Lokve;
 Municipi de Lovran;
 Municipi de Malinska-Dubanica;
 Municipi de Matulji;
 Municipi de Mo eni ka Draga;
 Municipi de Mrkopalj;
 Municipi de Omialj;
 Municipi de Punat;
 Municipi de Ravna Gora;
 Municipi de Skrad;
 Municipi de Vinodolska;
 Municipi de Vikovo;
 Municipi de Vrbnik;

 Govern del comtat .

L assemblea del comtat s formada per 42 representants, i composta per:

 Partit Socialdemcrata de Crocia (SDP) 9;
 Uni Democrtica Croata (HDZ) 7;
 Aliana de Primorje - Gorski Kotar (PGS) 7 ;
 Partit Popular Croat (HNS) 4;
 Partit dels Camperols de Crocia (HSS) 3 ;
 Partit Social Liberal de Crocia (HSLS) 3;
 Assemblea Democrtica Istriana (IDS) 2;
 Partit de l'Autonomia Regional (ARS) 2;
 Partit dels Pensionistes Croats (HSU) 1;
 Uni Democrtica Cristiana de Crocia (HKDU) 1 ;
 Bloc Croat (HB) 1;
 Democristians Croats (HD) 1;
 independents 1;
Basat en els resultats de les eleccions del 2005.

 Enllaos externs .
 Pgina del comtat;
 Allotjaments a Rab i Lopar;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118035" title="Cranc de riu" nonfiltered="3282" processed="3271" dbindex="48521">


Els crancs de riu, sn crustacis decpodes i tots els individus formen part de les superfamlies Astacoidea i Parastacoidea, dues de les cinc superfamlies de l'infraordre dels astacideus. Comprenen tots els crancs d'aigua dola.

Morfologia.

Els crancs de riu presenten una morfologia externa ms allargada que la resta de crancs cosa que els fa similars a petits llamntols.

Es composen de cefalotrax amb 5 parells de potes, el primer parell amb pinces per alimentar-se,  i l'abdomen amb falses potes o plepodes.

Els crancs de riu muden l'exoesquelet i si es troben en latituds com les mediterrnies hivernen durant uns mesos. 

Biologia.

Viuen a tots els continents en les aiges dolces amb la condici que no arribin a glaar-se fins prop del fons durant l'hivern. Defugen els corrents rpids i sn animals de costums nocturns. La presncia de cranc s un bon indicador de la qualitat de les aiges tot i que no sn gaire exigents en aquest aspecte.

S'alimenten de qualsevol matria orgnica fins i tot carronya. Tenen molt depredadors al llarg de la seva vida: insectes, peixos, ocells i mamfers, com per exemple la lldria.

La cpula va precedida d'una lluita, de vegades amb ferides mortals, entre el mascle, que t pinces, i la femella. Quan el mascle aconsegueix tombar la femella deixa anar el semen que surt de la base de les falses potes (pleopodis) de l'abdomen. En el cranc de riu ibric la fecundaci dels ous ocorre un mes desprs de la copulaci.  

 Sistemtica .

Els crancs de riu formen part de dos superfamlies:
 Els astacodeus (Astacoidea) ;
 Els parastacodeus (Parastacoidea);

Els astacodeus es subdivideixen en dues famlies, totes elles prpies de l'hemisferi nord: 
 Els astcids (Astacidae);
 Els carambcids (Carambacidae);

Els parastacodeus comprn una sola famlia, els parastcids (Parastacidae), que sn crancs de riu de l'hemisferi sud (Sud-amrica, Madagascar i Australsia).

Problemtica del cranc de riu ibric.

El cranc de riu ibric (Austropotamobius pallipes lusitanicus), abans molt abundant, est amenaat d'extinci des dels anys setanta del segle XX per una malaltia fngica causada pel fong Aphanomyces astaci.

Est prohibit pescar i comercialitzar el cranc de riu ibric. El seu nnxol ecolgic l'envaeix el cranc de riu americ (Procambarus clarkii) molt ms resistent i propagador del fong.

En l'actualitat noms es troba el cranc de riu ibric en petits trams de la part alta dels rius de Castella i Lle, La Rioja i Pas Basc i alguns reductes de poblaci molt minsos a Catalunya, a les capaleres de certes rieres pre-pirinenques.

 El cranc de riu com aliment .

Sn un menjar habitual a Europa i la Xina i especialment tpic de l'estat de Louisiana als Estats Units on l'anomenen crawfish (no pas crayfish com a Anglaterra). Es serveixen amb una salsa feta amb moltes espcies pel fet que el tipus de cranc que consumeixen no s gens gusts. 

A la Pennsula Ibrica el cranc de riu autcton tenia molt de gust i per preparar-lo s'havia  de treure part dels intestins arrencant la part central de la cua. En bullir-lo passava de color marrons al vermells que resultava molt ms atractiu. Actualment, en ser una espcie protegida, no es pot consumir. S que es mengen diverses espcies de cranc de riu americ i d'altres importats especialment d'sia.

Referncies.


Gilbertson, Lance: Zoology Lab Manual. McGraw Hill Companies, New York; ISBN 0-07-237716-X (4 edici, 1999);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118036" title="Literatura renaixentista" nonfiltered="3283" processed="3272" dbindex="48522">
La literatura renaixentista comprn totes les obres escrites desprs de l'edat mitjana fins al segle XVII sota l'estela del Renaixement. Es va iniciar a Itlia, amb autors com Petrarca i es va expandir per tota Europa, sent els segles XV i XVI els de major esplendor. El model d'excellncia passen a ser els clssics grecollatins, com prova l'auge dels temes mitolgics o les potiques.

Canvis fonamentals.

Durant aquest perode es produren tamb un conjunt de canvis fonamentals. L'aparici de la impremta va donar una capacitat de difusi insospitada de les obres literries, es podien difondre per escrit obres de tot tipus i no sols religioses i edificants. Aix va propiciar el naixement de nous gneres (com la novella) o formes (com el sonet) i l'auge de les llenges vernacles, considerades ara tamb un vehicle possible de cultura accessible a l'emergent burgesia i tamb a la classe ms lectora, la noblesa, que no entenia sempre ja el llat. Les reformes religioses que s'iniciaren amb Erasme de Rotterdam i Luter, culminaren amb la Contrareforma catlica. Els descobriments geogrfics que permeteren eixamplar el mn conegut. La formulaci del sistema heliocntric per part de Coprnic.

Alguns autors destacats.
 Boccaccio;
 Thomas More;
 Garcilaso de la Vega;
 Lus de Cames;
 Michel de Montaigne ;
 Franois Rabelais;

Renaixement a Catalunya.

Als Pasos Catalans el segle XV s un segle de molta producci literria, amb Joanot Martorell o Ausis March per exemple, per que correspon encara a patrons medievals o prerenaixentistes. La literatura prpiament del Renaixement queda eclipsada per la puixana poltica i artstica (el Siglo de Oro) d'Espanya i per aix queda englobada dins els perode general de Decadncia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118037" title="Comtat de Poega-Eslavnia" nonfiltered="3284" processed="3273" dbindex="48523">

El Comtat de Poega-Slavonia (Poeko-slavonska upanija) s un comtat de Crociaen l'Eslavnia central. La capital s Poega. Poblaci: 85,831 (cens 2001).

 Geografia .

El comtat de Poega-Slavonia limita amb el comtat de Bjelovar-Bilogora al nord-oest, amb el comtat de Virovitica-Podravina al nord, amb el comtat d'Osijek-Baranja al nord-est, amb el comtat de Brod-Posavina al sud, i amb el comtat de Sisak-Moslavina al sud-oest.

 Poblaci .



 Divisi administrativa .

Poega-Slavonija es divideix en:

 Ciutat de Poega   ;
 Ciutat de Lipik;
 Ciutat de Pakrac;
 Ciutat de Pleternica;
 Municipi de Brestovac;
 Municipi de aglin;
 Municipi de Jaki ;
 Municipi de Kaptol ;
 Municipi de Kutjevo;
 Municipi de Velika;

 Govern del comtat .

L assemblea del comtat s formada per 41 representants, i composta per:

 Uni Democrtica Croata (HDZ) 15;
 Partit dels Camperols de Crocia (HSS) 4;
 Partit Socialdemcrata de Crocia (SDP) 15;
 HSP-IL Zec: 4;
 Llista Independent - Vlado Zec;
 Partit Croat dels Drets (HSP);
 HSU-DC-HSLS: 3;
 Partit dels Pensionistes Croats (HSU);
 Centre Democrtic (DC);
 Partit Social Liberal de Crocia (HSLS);
Basat en els resultats de les eleccions del 2005.

 Enllaos externs .
 Pgina del comtat de Pozega-Slavonia;
 Oficina turstica de Pozega-Slavonia;
 CroMaps navigator: Mapes Poega-Slavonia - Info Tourist;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118040" title="Comtat de Virovitica-Podravina" nonfiltered="3285" processed="3274" dbindex="48524">

El comtat de Virovitica-Podravina - Viroviti ko-podravska upanija s un comtat de Crociasituat al nord d'Eslavnia. La capital s Virovitica i inclou els marges del riu Drava, d'on li prov el nom Podravina. Una altra ciutat important s Slatina.

 Poblaci .



 Divisi administrativa .

Virovitica Podravina es divideix en:

 Ciutat de Virovitica ;
 Vila de Slatina;
 Vila de Orahovica;
 Municipi de Pitoma a;
 Municipi de pii  Bukovica;
 Municipi de Luka ;
 Municipi de Gradina ;
 Municipi de Suhopolje;
 Municipi de Sopje;
 Municipi de Vo in;
 Municipi de a avica;
 Municipi de Nova Bukovica;
 Municipi de Crnac;
 Municipi de Mikleu;
 Municipi de a inci;
 Municipi de Zdenci;

 Govern del comtat .

L assemblea del comtat s formada per 42 representants, i composta per:

 Uni Democrtica Croata (HDZ) 11;
 Partit dels Camperols de Crocia (HSS) 10;
 Partit Socialdemcrata de Crocia (SDP) 7;
 Partit Social Liberal de Crocia (HSLS) 4;
 Partit Popular Croat (HNS) 4;
 Partit Croat dels Drets (HSP) 3;
 representants independents 2;
 Representant de minories 1;
Basat en els resultats de les eleccions del 2005.

 Enllaos externs .
 Pgina del comtat   ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118042" title="Enric Jard i Casany" nonfiltered="3286" processed="3275" dbindex="48525">
Enric Jard i Casany (Barcelona, 1924 - 1998) fou un crtic d'art, assagista i historiador catal. 

Advocat de professi i doctor en Dret, va fundar la Societat Catalana d'Estudis Jurdics, Econmics i Socials. Va escriure una cinquantena llarga de llibres sobre diferents vessants de la histria: histria en general, biografia (per exemple, Francesc Camb, Folch i Torres, Eugeni d'Ors, Prat de la Riba, Francesc Maci i Puig i Cadafalch), histria de l'art  (Isidre Nonell, Joaquim Mir, Joaquim Torres-Garcia, Pere Pruna, Ramon Calsina) i histria de l'ordenament jurdic. Va publicar articles a revistes i diaris com Miramar, Ariel, Serra d'Or, Avui i La Vanguardia. 

Gran coneixedor del Noucentisme, del que tenia no sols informaci erudita sin familiar, ja que el seu pare era un personatge notable d'aquell moviment, va publicar-ne un llibre sinttic per polidric (El Noucentisme, 1980) i la seva biografia dEugeni d'Ors (1967) continua essent obra de referncia sobre el gran assagista i agitador cultural.

Era membre de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Va rebre la Creu de Sant Jordi.

Obres.
 Ciutat de les bombes;
 El desastre colonial i Catalunya;
 La naci i l'Estat;
 Esquema d'una sociologia de l'art;
 Un altre Laocont;
 Reflexions sobre els lmits de les arts plstiques;
 El Noucentisme;
 Art i Poder;
 El cartellisme a Catalunya;
 Les arts plstiques a Catalunya en el segle XIX;
 Histria del Cercle Artstic de Sant Lluc;
 Histria d'Els Quatre Gats;
 Les doctrines jurdiques, poltiques i socials d'Enric Prat de la Riba;
 Histria del Collegi d'Advocats de Barcelona;

Premis.
 Premi de biografies Aedos per El Dr. Robert i el seu temps;
 Josep Pla per Histria del Cercle Artstic de Sant Lluc;
 Premi Raixa per Les arts plstiques a Catalunya en el segle XIX;
 Premi President Companys per Llus Companys president de la Generalitat;

 Fonts .
Francesc Fontbona, Enric Jard, "Butllet de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi", vol. XII (1998), pgs. 330-333. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118046" title="Comtat de Lika-Senj" nonfiltered="3287" processed="3276" dbindex="48526">

El Comtat de Lika-Senj - Li ko-senjska upanija s un comtat de Crocia que inclou la regi de Lika i part de la costa nord del Mar Adritic vora la vila de Senj, inclosa la part septentrional de l'illa de Pag. La capital s Gospi . Limita amb el comtat de Karlovac al nord-est, amb el comtat de Zadar al sud i amb el comtat de Primorje-Gorski Kotar al nord-oest.

 Poblaci .



 Divisi administrativa .

Lila-Senjes divideix en:

 Vila de Gospi ;
 Vila de Novalja;
 Vila de Oto ac (formerly Ottochaz);
 Vila de Senj;
 Municipi de Brinje;
 Municipi de Donji Lapac;
 Municipi de Karlobag;
 Municipi de Lovinac;
 Municipi de Perui ;
 Municipi de Plitvi ka Jezera (Plitvice Lakes);
 Municipi d'Udbina;
 Municipi de Vrhovine;

 Govern del comtat .

L assemblea del comtat s formada per 42 representants, i composta per:

 HDZ-DC: 26;
 Uni Democrtica Croata (HDZ);
 Centre Democrtic (DC);
 HSS-SDP-HNS: 10;
 Partit dels Pagesos Croats (HSS);
 Partit Socialdemcrata de Crocia (SDP);
 Partit Popular Croat (HNS);
 Partit Independent Democrtic Serbi (SDSS) 3;
 Partit Croat dels Drets (HSP) 3;
 Partit Popular Serbi (SNS) 3;
Basat en els resultats de les eleccions del 2005.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118049" title="DLO" nonfiltered="3288" processed="3277" dbindex="48527">
L'expressi DLO (Document Like Object) est mpliament reconeguda a la literatura sobre metadades per a alludir als documents d'Internet (text, imatge, udio, vdeo, etc.) i s'utilitza per a referir-lo a una unitat documental o al document digital mnim, que forma part d'una collecci digital, al qual se li apliquen metadades per a la seva descripci i recuperaci.

L'acrnim DLO sorgeix en el desenvolupament de metadades del Dublin Core, concretament al primer taller que es va dur a terme a Ohio (Estats Units), on comen a utilitzar-se per a diferenciar nocions individuals que constitueixen un objecte discret, digne d'una descripci individual a travs de metadades.

En el tercer taller que es realitz s'ampli el seu significat per a referir-se a qualsevol recurs d'informaci especfic que es caracteritzs per ser estable (s a dir, que tenia un contingut idntic per a cada usuari).

Enllaos externs.
Glossari web i projecte d investigaci d efectivitat de metadades 

Pgina oficial de Dublin Core






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118050" title="Comtat de Brod-Posavina" nonfiltered="3289" processed="3278" dbindex="48528">

El Comtat de Brod-Posavina (Brodsko-posavska upanija) s un comtat de Crocia en l'Eslavnia meridional. La seva capital s Slavonski Brod i est als marges del riu Sava, d'on pren el nom Posavina. Altres ciutats destacables sn Nova Gradika, Vrpolje, Slavonski amac.

Geography.

Brod-Posavina limita amb el comtat de Sisak-Moslavina a l'oest, amb el comtat de Poega-Eslavnia al nord, amb el comtat d'Osijek-Baranja al nord-est, i amb el comtat de Vukovar-Srijem a l'est.

 Poblaci .



Divisi administrativa.

Brod-Posavina es divideix en:

 Ciutat de Slavonski Brod  ;
 Vila de Nova Gradika;
 Municipi de Bebrina;
 Municipi de Brodski Stupnik;
 Municipi de Bukovlje;
 Municipi de Cernik ;
 Municipi de Davor;
 Municipi de Donji Andrijevci;
 Municipi de Dragali ;
 Municipi de Gar in;
 Municipi de Gornja Vrba;
 Municipi de Gornji Bogi evci;
 Municipi de Gundinci;
 Municipi de Klakar;
 Municipi de Nova Kapela;
 Municipi de Oku ani;
 Municipi de Oprisavci           ;
 Municipi de Oriovac;
 Municipi de Podcrkavlje;
 Municipi de Reetari;
 Municipi de Sibinj;
 Municipi de Sikirevci;
 Municipi de Slavonski amac;
 Municipi de Stara Gradika;
 Municipi de Staro Petrovo Selo;
 Municipi de Velika Kopanica;
 Municipi de Vrbje;
 Municipi de Vrpolje;

Govern del comtat.

L assemblea del comtat s formada per 42 representants, i composta per:

 Uni Democrtica Croata (HDZ) 20;
 Partit dels Camperols de Crocia (HSS) 11;
 Partit Socialdemcrata de Crocia (SDP) 11;
 Partit Social Liberal de Crocia (HSLS) 5;
 Partit Popular Croat (HNS) 4;
Basat en els resultats de les eleccions del 2005.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118052" title="Otello (Rossini)" nonfiltered="3290" processed="3279" dbindex="48529">
Otello, ossia il moro di Venezia s una pera en tres actes amb msica de Gioacchino Rossini i llibret de Francesco Maria Berio di Salsi, basat en la tragdia Otello de Shakespeare, estrenada al Teatro del Fondo de Npols, el 4 de desembre de 1816.

s l'nica obra rossiniana basada en un drama de Shakespeare. L'pera s'allunya bastant de l'obra original, t lloc a Vencia i no a Xipre, i el drama es desenvolupa d'una altra forma. El paper de Yago s en algun sentit menys important i diablic que a l'obra original i en la versi de Verdi, estrenada el 1887.

Otello, com moltes altres peres de Rossini, va anar caient a poc a poc en l'oblit i arribat el segle XX la seva presncia era prcticament nulla. Com en altres casos va caldre esperar el renaixement de Rossini perqu l'obra torns a agafar vol. s curis que el propi Rossini afirms que, de la seva vasta producci operstica, tan sols sobreviuria en el temps Il barbiere di Siviglia complet, l'acte II de Guillaume Tell i l'acte III d Otello.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118055" title="Guaduina" nonfiltered="3291" processed="3280" dbindex="48532">

Les guaduines (Guaduinae) sn una subtribu de bambs de la famlia de les pocies, que comprn 5 gneres.
Gneres.
Criciuma;
Eremocaulon;
Guadua;
Olmeca;
Otatea;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118057" title="Gregori XVI" nonfiltered="3292" processed="3281" dbindex="48534">

Gregori XVI s el nom que va adoptar el cardenal Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari al ser escollit Papa.

De molt jove va ingressar als monjos camaldulencs de l'ordre de Sant Benet (es va canviar els noms de baptisme pel de Mauro), on va destacar per la seva aptitud per la teologia i la lingstica.
Va obtenir certa fama quan va publicar el 1799 Il triomfo della Santa Sede, obra en contra de la teologia jansenisme i dels seus seguidors, que va ser traduda a diversos idiomes.
Va rebutjar en dues ocasions el nomenament de bisbe i va convertir-se en abat del monestir rom de San Gregorio al Celio, per quan els exrcits francesos van entrar a Roma el 1805 va retirar-se a San Michele di Murano, on havia estat monjo de jove.

El 1825 Lle XII el va nomenar cardenal in pectore, sent reconegut l'any segent, quan el va posar al davant de la Congregaci vaticana de Propaganda Fide.

A la mort de Pius VIII el 1830 va participar en el conclave on desprs de 64 dies va ser escollit.
Com que era cardenal per no bisbe, va haver de ser ordenat rpidament desprs de l'elecci. Va ser l'ltim Papa escollit sense ordenaci episcopal.

Per acabar amb les revolucions liberals, va llanar crides a civils i eclesistics demanant-los obedincia a l'ordre establert, va crear lleis repressives, va retallar la llibertat d'expressi, va enrolar una milcia de voluntaris per lluitar contra els revolucionaris i no va dubtar a demanar ajuda a Frana i a l'imperi Austrohongars per acabar amb ells.
Aquests gestos no van agradar gens als liberals, pels que va ser molt criticat.

A pesar de ser tan conservador, va ser molt critic amb l'esclavitud que encara es donava als Estats Units i a les colnies espanyoles d'Amrica del Sud.

Va abolir la llista pblica de ciutadans que no havien respectat els preceptes pasquals, va millorar les condicions dels jueus del Gueto i va rebaixar la majoria d'edat de 25 a 21 anys.

Va realitzar moltes obres pbliques, com la reparaci de la desembocadura del Tber i el port de Civitavecchia.
Va reconstruir l'esglsia de San Paolo fuori la mura, destruda en un incendi i va fundar els museus vaticans d'art etrusc i egipci. Tamb va afavorir els estudis arqueolgics de les catacombes i el frum rom.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118058" title="Il viaggio a Reims" nonfiltered="3293" processed="3282" dbindex="48535">
Il viaggio a Reims s una pera del gnere dramma giocoso, en dos actes, de Gioacchino Rossini segons un llibret itali de Luigi Balocchi, basat en part en Corinne, ou L'Italie de Madame de Stal. Va ser estrenada al Thtre Italien de Pars, el 19 de juny de 1825 amb Giuditta Pasta com a Corinna.

Escrita per la celebraci de la coronaci del rei Carles X de Frana el 1825, l'obra ha estat aclamada pel crtics com una de les composicions de Rossini. s una pera exigent, amb 14 solistes (tres sopranos, un contralt, dos tenors, quatre bartons, i quatre baixos, i s per aix que no es representa freqentment.

El compositor ms tard reutilitzava una bona part de la msica per Le comte Ory.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118061" title="Walther Hermann Nernst" nonfiltered="3294" processed="3283" dbindex="48536">


Walther Hermann Nernst ( Briesen, Prssia 1864 - Bad Muskau, Alemanya 1941 ) fou un fsic, qumic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1920.

Biografia.
Va nixer el 25 de juny de 1864 a la ciutat de Briesen, en aquells moments situada a Prssia que avui dia forma part de Polnia i s anomenada W brze no. Va estudiar fsica, qumica i matemtiques a les universitats de Zuric, Berln, Graz i Wrzburg. 

Desprs de treballar un temps a Leipzig des de 1891 exerc com professor de fsica a la Universitat de Gttingen, on fund l'any 1895 l'Institut de Qumica, Fsica i Electroqumica. L'any 1905 es trasllad a la Universitat de Berlin com a professor i director de l'Institut de Qumica Fsica, i el 1922 fou nomenat president de l'Institut Fisicotcnic de Berln-Charlottnburg, crrec que abandon el 1933. 

Va morir el 18 de novembre de 1941 a la poblaci de Bad Muskau, situada a l'estat alemany de Saxnia.

Recerca cientfica.
 
Els seus treballs ajudaren a establir la moderna fsico-qumica, treballant en els camps de l'electroqumica, termodinmica, qumica de l'estat slid i fotoqumica. 

Desenvolup una teoria osmtica per explicar i determinar el potencial dels electrdes d'una pila de concentraci i formul la llei de distribuci d'una matria entre dues fases donades. L'any 1897 invet l'anomenada lmpada de Nernst, amb un filament, constitut per xids de zirconi i itri, que es fa conductor a l'escalfar-se, arribant a temperatures superiors en ms de 1.000 C respecte altres lmpades, ms efica que les antigues lmpades de carb i que sol usar-se com a font de raigs infrarojos, i precursora de la lmpada d'incandescncia. 

El 1905 va establir, el que ell mateix anomen, "nou teorema de la calor" i conegut ms endavant com el Tercer Principi de la termodinmica, segons el qual l'entropia d'una matria tendeix a anullar-se quan la temperatura s'aproxima al zero absolut. Per aquest descobriment l'any 1920 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica, premi que fou anunciat el 10 de novembre de 1921 i entregat aquell mateix any.

A partir de 1933 es dedic a l'estudi de l'electroacstica i astrofsica, inventant una |microbalana aix com un piano elctric amb un amplificador.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (24748) Nernst descobert el 26 de setembre de 1992 per Freimut Brngen i Ludtz D. Schmadel.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1920;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118069" title="Agust Villaronga Riutort" nonfiltered="3295" processed="3284" dbindex="48538">
Agust Villaronga Riutort (Palma, Illes Balears 1953) s un director de cinema i guionista mallorqu.

Biografia.
Es llicenci en histria de l'art i treball com a professor, periodista i actor. 

Comen a rodar curtmetratges el 1973 i el 1979 es trasllad a Barcelona. Gaudeix de gran prestigi en el cinema europeu perqu en els seus films fa incursions arriscades en les emocions i sentiments de l'sser hum.

L'any 1985 fou guardonat amb el Premi de la Setmana de Barcelona i el 2001 reb el Premi Nacional de Cinema, concedit per la Generalitat de Catalunya.

Obra.
 2007: Desprs de la pluja (TV);
 2002: Aro Tolbukhin. En la mente del asesino, amb Lydia Zimmermann i Isaac-Pierre Racine;
 2000: El Mar;
 1997: 99.9;
 1995: El Passatger clandest (TV);
 1991:  Al Andalus (documental);
 1988: El Nio de la luna;
 1985: Tras el cristal;
 1979: Al mayurka;
 1979: Laberint;
 1976: Anta mujer;

Nominacions.
Premis Goya.


Premis Butaca.

Festival de Berln.


Festival de Cannes.


Festival de Sant Sebasti.


Festival Internacional de Cinema de Catalunya.


Enllaos externs.
 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118070" title="Antoni Catany i Jaume" nonfiltered="3296" processed="3285" dbindex="48539">

Toni Catany (Llucmajor, 15 d'agost de 1942) s un fotgraf mallorqu de formaci autodidacta. Resideix a Barcelona des de 1966. l 1972 fu la seva primera exposici individual a Barcelona. Ha exposat a Espanya, Frana, Holanda, Regne Unit, Itlia, Estats Units, Tunsia, Alemanya i Jap, entre altres pasos.

Ha fet reportatges i retrats per a revistes internacionals, portades de discs i ha treballat amb els processos fotogrfics antics. La seva obra, de caire intimista, s'ha especialitzat en natures mortes. Ha contribut a la revaloraci de la fotografia entesa com a llenguatge artstic. La seva obra es troba a la Biblioteca Nacional de Pars, al Museu d'Art Modern de Pars, al Museu Niepce (Chalons-sur-Saone, Frana), a la Universitat de Parma (Itlia), a la International Polaroid Collection (EUA) i al Museu de Mallorca.

Llibres de fotografies seves.
 1987: Natures mortes;
 1991: La meva Mediterrnia;
 1993: Somniar dus;
 1994: Obscura memria;
 1997: Fotografies;
 1997: Cossiols;
 1998: Calotips;
 2000: Toni Catany, l'artista en el seu parads;
 2002: Toni Catany;

Guardons.
 2000: Premi Miquel dels Sants Oliver otorgat per l'Obra Cultural Balear.
 2001: Premi Nacional d'Arts Plstiques de la Generalitat de Catalunya.
 2001: Premio Nacional de Fotografa otorgat pel Ministeri de Cultura.
 2003: Premis Ramon Llull del Govern de les Illes Balears.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118072" title="El Pont de Vilomara" nonfiltered="3297" processed="3286" dbindex="48540">

El Pont de Vilomara s un poble del Bages repartit entre els municipis del Pont de Vilomara i Rocafort (la part majoritria) i Manresa.

El Pont de Vilomara, cap de municipi.
La part pertanyent al Pont de Vilomara i Rocafort actua com a cap del municipi, i est situada a l'extrem sud-occidental del terme, al marge esquerre del Llobregat, al costat del pont medieval que es va construir en el cam ral de Manresa a Barcelona. El Pont de Vilomara est comunicat mitjanant carreteres locals amb Manresa (BV-1225), Rocafort (BV-1224) i Sant Vicen de Castellet (BV-1229). El 2005 tenia una poblaci de 3.099 habitants.

Al sud del poble hi ha la urbanitzaci del Marquet, amb l'esglsia romnica de Santa Maria de Matadars. 

Si b el nucli principal del municipi havia estat tradicionalment el petit poble de Rocafort, al final del segle XIX es van comenar a construir al Pont de Vilomara diverses fbriques txtils que van fer engrandir la poblaci, primer amb contingents provinents de la comarca i desprs d'immigracions espanyoles, que van fer que el Pont acabs exercint com a cap del municipi. Com a la resta de poblacions regades pel Llobregat, aquestes fbriques han patit crisis freqents fins a arribar a tancar als anys 80 i 90 del segle XX. De fa poc, la indstria local s'ha vist ampliada amb uns notables centres de recuperaci i reciclatge de piles i aparells domstics.

La festa major s el 15 de maig.

Llocs d'inters.
 El pont sobre el Llobregat, obra de tradici romnica, situada a l'antiga carretera de Barcelona a Manresa, amb una longitud de 130 metres.
 L'esglsia parroquial de la Mare de Du de la Divina Grcia, d'estil neogtic, situada a la plaa Major.
 L'ermita preromnica de Santa Maria de Matadars, situada a la carretera de Sant Vicen de Castellet, de mitjan segle X.
 L'ermita romnica de Santa Magdalena del Pla, situada al recinte del cementiri del Pont de Vilomara, de mitjan segle XII.

El Pont de Vilomara, entitat de poblaci de Manresa.
A l'altra banda del Llobregat (al marge dret), sota el tur de Sant Jeroni, hi ha un petit raval de cases pertanyents al municipi de Manresa, amb 46 habitants segons el cens del 2005. Tamb s conegut com el Raval de Manresa o el Raval del Pont.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118076" title="Volc de Montolivet" nonfiltered="3298" processed="3287" dbindex="48541">


El volc de Montolivet s a la ciutat d'Olot (La Garrotxa).

Va tenir dues fases eruptives: la primera, estromboliana, va emetre greda i blocs en forma d'escria i bomba. Aquesta fase va ser explosiva i va originar el con volcnic.
La segona fase, tamb explosiva, va provocar una colada de lava que va arribar fins a la riera de Riudaura, i aquesta ltima fase va fer que el crter del volc tingus forma de ferradura, esbocat cap al nord-est. 

El volc es troba sobre la mateixa fractura que el Montsacopa i la Garrinada.

Anteriorment s'anomenava Puig de la Rovira, fins el segle XVII, quan els monjos caputxins li van canviar el nom pel de Montolivet.  
 







Vegeu tamb.
Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa;

Enllaos externs.
 Web oficial de la Zona volcnica de la Garrotxa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118077" title="Volc Bisaroques" nonfiltered="3299" processed="3288" dbindex="48542">


El volc de les Bisaroques, o, simplement, volc Bisaroques s un volc que es troba a la ciutat d'Olot. Probablement el nom del volc b de l'ocell bisaroca. Dna nom a una escola olotina.

Aquest volc va tenir dues fases: la primera, estromboliana, va modificar el con volcnic. La segona va ser efusiva i explica el perqu del crter en forma de ferradura. La colada de lava que va originar el volc va arribar fins al Fluvi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118078" title="Cas Capiscol" nonfiltered="3300" processed="3289" dbindex="48543">






Cas Capiscol s un barri de Palma, situat al Districte Nord, per damunt del barri del Camp Red, envoltat pels carrers de General Riera, Capit Salom, fins a la via de cintura.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118079" title="Aiguamolls de la Deu i la Moixina" nonfiltered="3301" processed="3290" dbindex="48544">
Els aiguamolls de la Deu i la Moixina es troben en el terme municipal d'Olot, formant part del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa.

s una zona considerada reserva integral d'inters geobotnic, amb una gran varietat de flora i fauna.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118083" title="Sivapitec" nonfiltered="3302" processed="3291" dbindex="48545">

Els sivapitecs (Sivapithecus) sn un gnere extint de primats. Qualsevol de les espcies d'aquest gnere podria ser un avantpassat de l'orangutan modern.

Referncies.
Kelley, Jay. 2002. The hominoid radiation in Asia. In Hartwig, W. (ed.) The Primate Fossil Record, Cambridge University Press, pp. 369-384.

Enllaos externs.
Photo of the 1982 Calavera de sivapitec  ("GSP 15000");

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118086" title="Guillaume Tell" nonfiltered="3303" processed="3292" dbindex="48546">
Guillaume Tell s una pera en quatre actes de Gioacchino Rossini segons un llibret francs d'tienne de Jouy i Hippolyte Bis, basat al seu torn en Wilhelm Tell de Friedrich von Schiller. S'estrenava a l'Opra de Pars el 3 d'agost de 1829.

Tamb s'ha interpretat en itali amb el ttol Guglielmo Tell. Tanmateix, avui l'pera s'interpreta rarament en qualsevol llengua, principalment a causa de la seva llargada (pot durar unes sis hores), per tamb per la seva dificultat (el paper de tenor cont 28 dos aguts). Es coneix principalment per la seva obertura que s que s'interpreta sovint.

Desprs d'una estada triomfal a Londres, Rossini s'installa a Pars on Carles X li ofereix oneroses condicions. Aix, l'pera francesa es "rossinitza" com ho proven per exemple les obres d'Auber, Boieldieu i Adam. I desprs de Le comte Ory arriba la gran pera esperada que justifiqus les seves prerrogatives amb una pera "de veritat".

Rossini va treballar llargament i en silenci component una pera monumental: Guillaume Tell. El tema, de carcter patritic i histric, era clarament romntica. El resultat fou una pera ambiciosa i complexa, una grand opra que va contribuir a crear un nou gnere del qual en viurien l'pera francesa i italiana durant tota la segent generaci. Ja en l'obertura, amb influncies de Beethoven, Rossini es mostra diferent sense renunciar al seu estil, com ho demostra que acabi amb el fams crescendo. Va complaure al public francs, s clar, amb un ballet.

Inexplicablement, fou la darrera pera de Rossini, tot i l'xit espectacular que havia obtingut i que el compositor vivia feliment entre Frana i Itlia els segents 40 anys.

El 7 de novembre de 1893, en la nit d'inauguraci de la temporada del Liceu i mentre s hi representava Guillaume Tell, l anarquista Santiago Salvador llen dues bombes sobre la platea del teatre de les quals noms n'explot una que caus una vintena de morts. Durant anys no es van utilitzar les butaques que ocupaven els morts per la bomba.

Argument.

Sussa, 1307. s la histria de Guillaume Tell, patriota sus del segle XIII que va guiar els seus conciutadans en contra dels seus dominadors austracs. S'hi inclou el fams episodi en el qual s forat a disparar a una poma sobre el cap del seu fill. L'argument tracta tamb de l'amor d Arnold, un altre patriota sus, per la princesa austraca Mathilde.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118091" title="Joan Bibiloni Febrer" nonfiltered="3304" processed="3293" dbindex="48550">
Joan Bibiloni Febrer, conegut com a Joan Bibiloni, (Manacor, 1952) s un msic mallorqu.

s un guitarrista molt prolfic i que, a ms d'instrumentista i compositor, tamb ha fet de productor d'artistes com Marina Rossell o Antonio Vega.

El 1982, fou cofundador del segell discogrfic Blau.

Discografia.
 1982: Joana Lluna;
 1984: Una vida llarga i tranquilla;
 1985: Colors drops (amb Ernie Mansfield);
 1986: Papi, are you OK? (amb Deborah Carter);
 1986: The Tug;
 1987: Silencio roto (amb Larry Coryell);
 1988: For a future smile;
 1989: Born;
 1992: Cassette recording (amb Mil);
 1994: Poemes a Nai;
 1994: Brut;
 1996: Les millors balades;
 1999: Balears;
 2002: Joana Lluna (Edici XX aniversari);
 2003: M en es cor;
 2005: Aix era i no era III;
 2005: Contant, cantant. Rondalletes;

Referncies.
 Discografia;
 Discografia en collaboraci amb altres artistes;
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 2.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118092" title="Chusqueina" nonfiltered="3305" processed="3294" dbindex="48551">

Les Chusqueines (Chusqueinae) sn una subtribu de bambs de la famlia de les pocies, que comprn 2 gneres.

Gneres.
 Chusquea;
 Neurolepis;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118094" title="Joan Meli Gar" nonfiltered="3306" processed="3295" dbindex="48552">
Joan Meli Gar (Porreres, Mallorca, 1954) s un filleg i professor de la Universitat de les Illes Balears.

Durant la legislatura 1999-2003, fou Director General de Poltica Lingstica de les Illes Balears a la conselleria de Cultura que dirig Dami Pons i Pons.

Ha estat vocal de la Comissi per a l'Ensenyament i Normalitzaci del Catal (CENC) i de l'Obra Cultural Balear, investigador principal del Grup de Recerca Sociolingstica de les Illes Balears i membre del Consell Consultiu del Programa de la Gramtica Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.

Ha escrit una gran quantitat d'articles a revistes especialitzades i ha obtingut els premis "Joan Estelrich" de periodisme i el Premi Emili Darder dels Premis 31 de desembre (1997) i l'extraordinari de doctorat en Filologia Catalana.

Obra publicada.
 "La llengua dels joves. Comportaments i representacions lingstics dels adolescents mallorquins" (1997);

Autoria compartida.
 "Alfa. Mtode d'autocorrecci gramatical assistida" (1995);
 La llengua catalana a Mallorca, propostes per a l's pblic" (1999);
 "Proposta de model de llengua per a l'escola de les illes Balears" (1999);
 "Les dades lingstiques del cens de l'any 2001: alguns dubtes i limitacions" (2005);

Obres collectives.
 "Societat, llengua i norma. A l'entorn de la normalitzaci de la llengua catalana" (2001);
 "La llengua catalana, present i futur" (2005);
 "Reflexions sobre el paper de la premsa local a Menorca" (2005);

Enllaos externs.
 Currculum a llengcat.com;
 Grup de Recerca Sociolingstica de les Illes Balears;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118097" title="Antoni Parera Fons" nonfiltered="3307" processed="3296" dbindex="48553">
Antoni Parera Fons (Manacor, 1943) s un msic i compositor mallorqu.

Comen com a compositor als anys 60 musicant i interpretant canons d'Antoni Mus i enregistr alguns discos.

Ha musicat poemes de Guillem d'Efak i Miquel ngel Riera, entre d'altres i les seves canons han estat interpretades per Maria del Mar Bonet, Josep Carreras i Montserrat Caball entre d'altres.

s autor de l'himne dels Jocs Paralmpics de Barcelona de 1992.

Discografia.
 1967: T'estim i t'estimar;
 1967: A Aranjuez pensant en tu;
 1967: M's ben igual;
 1967: Manacor, anys d'allotell;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118099" title="Neurolepis" nonfiltered="3308" processed="3297" dbindex="48554">

Els bambs Neurolepis formen un dels dos gneres de la subtribu Chusqueina, subfamlia bambusidia, famlia pocies. Origianaria de Sud-amrica (de Veneuela a Per). Consta de  10 espcies.
Espcies.
Neurolepis aperta;
Neurolepis aristata;
Neurolepis diversiglumis;
Neurolepis glomerata;
Neurolepis laegaardii;
Neurolepis mollis;
Neurolepis nana;
Neurolepis petiolata;
Neurolepis silverstonei;
Neurolepis virgata;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118100" title="Sivapithecus indicus" nonfiltered="3309" processed="3298" dbindex="48555">

Sivapithecus indicus s un primat extingit i possible antecessor als orangutans moderns.

S'ha trobat esepcmens del Sivapithecus indicus, de fa uns 12,5 a 10,5 milions d'anys (Mioc), a Petwar plateau, al Pakistan, aix com en algunes parts de l'ndia.

L'animal tenia una mida semblant a la d'un ximpanz per tenia la morfologia facial d'un orangutan; menjava fruita (detectat per la dentici) i era probablement, en gram mesura, arbori.

 Referncia .
 Szalay, F. S. & Delson, E. (1979) Evolutionary History of the Primates. New York: Academic Press.

Enllaos externs.
 http://www.modernhumanorigins.com/sivapithecus.html;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118104" title="Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de Poesia en Catal" nonfiltered="3310" processed="3299" dbindex="48556">
El Premi Joan Alcover de Poesia en Catal s una modalitat dels Premis literaris Ciutat de Palma. El convoca l'Ajuntament de Palma des de 1955. El termini d'inscripci s'obre durant el mes de juny i el premi s'anuncia al gener. Compta amb una dotaci de 9.000 euros.

Guanyadors.
1955 Lloren Moy per La posada de la nvia;
1956 Guillem Colom i Ferr per La terra al cor;
1957 No concedit;
1958 Baltasar Coll per L'arc;
1959 No concedit;
1960 No concedit;
1961 Jaume Vidal Alcover per Dos viatges per mar;
1962 Joan Valls i Jord per Les roses marginals;
1963 No concedit;
1964 Joan Manresa per Un, algunes vegades;
1965 Guillem Frontera per El temps feixuc;
1966 Jaume Pomar per Tota la ira dels justos;
1968 Rafael Socias per Camina, caminars;
1969 Bartomeu Fiol per Camp rod;
1969 No concedit ;
1970 Jaume Pomar per Intil fracs;
1971 Oleguer Huguet per Amb l'arrel enlaire;
1972 Miquel ngel Riera per Poemes de Miamar;
1973 Ramon Pinyol per Falconejant;
1974 Xavier Vidal-Folch per Hem marxat amb el temps;
1975 Francesc Parcerisas per Dues suites;
1976 No convocat;
1977 Pere Rossell Bover per Aplec de distncies;
1978 No convocat;
1979 Manuel Santos Snchez per Rapsdia nocturna;
1980 Felip Demald per Crnica dels Argonautes;
1981 Gaspar Jan per La festa;
1982 Guillem Soler per Boulevards de tardor;
1983 Andreu Vidal Sastre per March/Artur Necrpsia;
1984 Jacint Sala per El xerrac i la subtilesa;
1985 Antoni Vidal i Ferrando per Rac de n'Aulet ;
1986 Joan Casas i Feliu Formosa per Amb efecte;
1987 Margalida Pons per Les aus;
1988 Antoni Claps per Crepuscle de mots;
1989 Miguel Bezares per Carnaval;
1990 Arnau Pons per Intromissi;
1991 Jordi Pmias per Entre el record i el somni;
1992 Josep Maria Llompart per Spiritual;
1993 Josep Ballester per L'holands errant;
1994 Pon Pons per On s'acaba el sender;
1995 Antoni Vidal Ferrando per El batec de les pedres;
1996 Llus Calvo per L'estret de Bering;
1997 Enric Casassas per Plaa Raspall;
1998 Josep Ramon Roig per Malb;
1999 Susanna Rafart per Jardins d'amor advers;
2000 Miquel Mestre per El foc del gla;
2001 Manel Oll per Mirall negre;
2002 Txema Martnez Ingls per Sentit;
2003 Hctor Bofill per Les genives cremades;
2004 Josep-Llus Aguil per Monstres;
2005 Jordi Llavina per La corda del gronxador;
2006 Pere Joan Martorell per Dansa nocturna;

Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament de Palma;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118105" title="Arundinaria" nonfiltered="3311" processed="3300" dbindex="48557">

Els bambs arundinaria o pleioblastus (segons autors) sn un gnere de la famlia Poaceae i de la subfamlia bambusoides. Antigament tamb s'hi classificaven les espcies del gnere pleioblastus.

 Descripci .
s l'nic gnere de bambs temperats natiu d'Amrica (encara que a les zones tropicals hom en trobi d'altres). s endmic a l'est dels Estats Units, en una zona limitada per Ohio i Nova Jersey al nord, i Texas i Florida al sud, i en aquesta regi es fan des de les planes costeres fins a altituds mitjanes de les muntanyes Apalatxes. Tenen extensos rizomes i els troncs sn llenyosos i amb forma d'arbre, amb alades d'entre els 50 centmetres fins als vuit metres. Produeixen llavors de tard en tard, i normalment es reprodueixen vegetativament. Un tret distintiu s un manat de fulles en forma de vano que creix en l'extrem superior de cada nou tronc. Els primers exploradors dels Estats Units descrigueren vastes extensions dArundinaria, que anomenaren canebrakes (Falguerar de canyes), que creixien en terres baixes properes a rius; amb el temps, per, l'agricultura i els focs forestals n'han passat molta via .

Els Arundinaria han estat el centre d'un llarg debat taxonmic per veure quantes i quines espcies incloa. Per alguns autors, noms comprn 3 espcies nord-americanes (A.appalachiana, A.gigantea, A.tecta), mentre que altres l'amplien a plantes no-americanes del gnere Oligostachyum, i als antics Bashania i Sarocalamus. Antigament s'hi sumaven els Fargesia i Sasa. El nom deriva de la paraula llatina arundo, que significava "canya" .

 Usos .
LArundinaria gigantea (o "river cane", canya de riu als EUA) ha estat emprada histricament pels indis americans per a fer flautes, especialment en tribus de les Planes Occidentals com els Xerokee. Antigament hom les trobava des dels estats de la Costa Est fins a Oklahoma.

 Principals espcies .
 Arundinaria anceps Mitford;
 Arundinaria amabilis McClure;
 Arundinaria appalachiana Triplett, Weakley & L.G. Clark;
 Arundinaria gigantea (Walt.) Muhl.
 Arundinaria japonica Siebold et Zucc. ex Steudel;
 Arundinaria pumila Mitford;
 Arundinaria tecta;
 Arundinaria viridistriata (Regel) Makin  ex Nakai 1912;

Notes .


 Enllaos .
 Descripci de lArundinaria ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118106" title="Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Madrid" nonfiltered="3312" processed="3301" dbindex="48558">





L'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Madrid (en castell: Escuela Tcnica Superior de Arquitectura de Madrid, ETSAM) s l'escola superior d'arquitectura de la Universitat Politcnica de Madrid (Espanya). Prepara i expedeix el ttol d'Arquitecte, aix com doctorats i diversos mestratges. El centre est situat en l'Avinguda Juan de Herrera, 4, dintre de la Ciutat Universitria de Madrid. L'actual edifici es va posar en funcionament el 1936 i possex una nodrida biblioteca que compta amb fons molt diversos, des dels tractats originals de Le Corbusier, Sebastiano Serlio i Andrs de Vandelvira, fins a les ltimes revistes d'arquitectura, passant pels llibres ms influents de l'arquitectura moderna. Aquesta escola s considerada per molts professionals del sector com la millor d'Espanya i una de les millors del mn.

 Histria .

L'Arquitectura, com a disciplina escolar, va comenar a impartir-se el 1744, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, i el 1757 el rei Ferran VI va aprovar els Estatuts de l'Acadmia. La reforma educativa duta a terme per Isabel II el 1844 va donar lloc a un transitori Estudio especial de arquitectura dintre d'una nova Escuela de Nobles Artes (1845), lligada encara a l'Acadmia. El 1848 es va crear l'Escuela Especial de Arquitectura de Madrid, una instituci independent (la primera a Espanya) que expedia el ttol d'Arquitecte desprs de quatre anys de carrera. Durant el perode de l'Acadmia els ensenyaments van tenir lloc a la Real Casa de la Panadera de la Plaza Mayor, i ms tard a l'antic Palacio de Goyeneche. 

El 1936, l'escola es va traslladar a l'edifici de la Ciutat Universitria de Madrid que avui dia s'usa. El pla vigent s el conegut com plan 96, successor del plan 75. El plan 96 s'estructura en assignatures quadrimestrals a les quals se'ls atribux un nombre determinat de crdits en funci de les hores lectives. Es preveu un canvi radical del pla d'estudis determinat pel tractat de Bolonya de futura aplicaci a totes les universitats de la Uni europea.

 Dades de l'escola .

L'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Madrid se situa en la zona sud de la Ciutat Universitria de Madrid (districte de Moncloa-Aravaca), a l'avinguda Juan de Herrera, 4, al costat del poliesportiu sud. El recinte de l'escola disposa de dos aparcaments, un d'ells per al personal i l'altre per a alumnes, i dos edificis. El ms antic i gran d'ells t la planta en forma d'O i un total de sis pisos, quatre d'ells sobre el nivell del sl i dos soterranis. En aquest immoble est el sal d'actes, la biblioteca, la secretaria, l'aula magna, el centre de clcul i alguns laboratoris, a ms de la majoria d'aules. Prop de l'edifici antic est l'anomenat edifici nou, construt posteriorment, en el qual est la cafeteria-restaurant, una papereria tcnica, servei d'impremta i fotocpies, una capella, la delegaci d'alumnes, una llibreria i departaments dels professors i catedrtics. 

L'actual director de l'escola s Luis Maldonado Ramos, Doctor Arquitecte i Catedrtic. L'equip de direcci el conformen el secretari i cinc sotsdirectors responsables de diferents rees. La Junta de l'Escola s l'organisme format per professors, alumnes, collectius de la comunitat acadmica i personal d'administraci i serveis que es reuneix una vegada al trimestre i s'encarrega de triar a l'equip directiu. Els departaments que organitzen les assignatures que s'imparteixen en aquesta escola sn els segents: 

Dep. de Composici Arquitectnica;
Dep. de Construcci i Tecnologia Arquitectniques;
Dep. d'Estructures de l'Edificaci;
Dep. de Ideaci Grfica Arquitectnica;
Dep. de Fsica i Installacions Aplicades a l'Edificaci, al Medi ambient i a l'Urbanisme;
Dep. de Matemtica Aplicada a l'Edificaci, al Medi ambient i a l'Urbanisme;
Dep. de Projectes Arquitectnics;
Dep. d'Urbanstica i Ordenaci del Territori;
Dep. de Lingstica Aplicada a la Cincia i a la Tecnologia. ;

L'actual pla d'estudis, denominat Plan 96, va ser aprovat per la La Junta d'Escola de la ETSAM en sessi plenria celebrada el dia 27 de maig de 1996. Aquest Pla, homologat pel consell d'Universitats i publicat en el Butllet Oficial de l'Estat el dia 3 de febrer de 1996, t un currculum de 450 crdits (1 crdit equival a 10 hores lectives), i va iniciar la seva impartici el curs 1996/1997. La carrera es divideix en cinc cursos, i cadascun d'aquests en dos quadrimestres. Les assignatures, que sn quadrimestrals, poden ser obligatries, optatives (exclusives de la ETSAM) i de lliure elecci (comunes en la Universitat Politcnica de Madrid). Finalitzats tots els cursos, l'alumne realitza el projecte de fi de carrera per a obtenir el ttol d'arquitecte superior.

 Antics alumnes clebres .



 Vegeu tamb .

Arquitectura d'Espanya;
Universitat Politcnica de Madrid;
Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona;

 Enllaos externs .


Web oficial de l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Madrid;
Informaci de la ETSAM en la web de la Universitat Politcnica de Madrid;
La ETSAM vista des de satlit a Google Maps;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118110" title="Especialista Intern-Resident" nonfiltered="3313" processed="3302" dbindex="48561">
Aquesta informaci noms s aplicable a l'Estat Espanyol

Les Especialitats Intern-Resident sn les especialitats que un llicenciat en medicina (MIR), farmcia (FIR), biologia (BIR), Qumica (QIR), Psicologia (PIR) i diplomat en infermeria (EIR) d'Espanya pot fer mitjanant un examen-oposici per a fer una posterior carrera professional al mn hospitalari desprs de fer un perode de formaci a l'hospital.

La residncia.
La residncia s el perode de formaci pel que tots els aspirants a especialistes han de passar per tal d'obtenir un ttol d'especialista. Els Metges Residents resten per un perode d'entre 4 i 5 anys vinculats a un centre sanitari acreditat per a la formaci especialitzada.

Abans d'iniciar la formaci, tot llicenciat ha de realitzar un examen, convocat cada any pel Ministeri de Sanitat i Consum per aix, en un format d'oposici semblant a la Selectivitat, escollir la plaa desitjada. El nombre de places i la proporci entre les diferents especialitats s proposat per cadascun dels centres acreditats i finalment establert pel Ministeri en la convocatria oficial de la oposici.

L'examen.
La prova consta de 260 preguntes tipus test (250 ms 10 de reserva) amb 5 opcions, de les quals noms una s correcta. El temps per completar l'examen s de 5 hores.

Les darreres convocatries han marcat que el dia i hora habituals per a fer l'examen s un dissabte a les 4 de la tarda (una hora abans a les Illes Canries). Mitja hora abans de l'inici, els funcionaris criden als candidats i els entreguen el quadern d'examen (que sol tenir unes 35 pgines) i els fulls de resposta (a data d'avui encara consisteixen en 3 fulls autocopiatius). Els quaderns s'imprimeixen en la impremta del Ministeri i sn transportats a les diferents ciutats on es fa l'examen escortats per personal de seguretat. De fet, el primer que veu l'examen complet s el candidat, ja que els catedrtics que formulen les preguntes i donen les respostes noms veuen les de la seva especialitat.

Quan comena l'exercici es reuneix a la seu del Ministeri una comissi qualificadora formada per diferents metges especialistes i el nmero u de la ltima convocatria d'Intern-Resident. Aquesta comissi realitza l'examen alhora que tots els candidats, o sigui que s prcticament impossible que es filtrin les respostes.

Un cop conclosa la prova comena el procs d'impugnacions, durant el qual els candidats tenen dret a rebatre les respostes emeses per la comissi qualificadora si poden basar-se en bibliografia. En cas que hi hagi ms d'una resposta possible la pregunta s'anullar i comptar la primera de reserva. Aquest procs es pot arribar a repetir, lgicament, fins a 10 vegades tot i que pot ser que hi hagi ms preguntes impugnables que no s'anullin per falta de reserves.

Quan es publica la plantilla de respostes final s'informa als candidats del dia i hora que s'han de presentar a la seu central del Ministeri per escollir la plaa de resident.

Formaci especialitzada.

Concretament, s'ofereixen places als programes de:

Infermeria (EIR);
Medicina (MIR);
Biologia (BIR);
Psicologia (PIR);
Qumica (QIR);
Farmcia (FIR);
Radiofsica Hospitalria;

El perode de residncia en aquests casos oscilla entre 1 i 5 anys i, tret del programa d'infermeria, s'oferten moltes menys places atesa la menor demanda sanitria i el menor nombre de candidats que es presenten cada any.

El format de l'examen s similar a l'exposat anteriorment, tret que en el de Radiofsica Hospitalria es formulen problemes complexos i es requereix l's de calculadora.

Enllaos externs.

Programa de Formaci Sanitria Especialitzada del Ministeri de Sanitat i Consum



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118111" title="Artrostilidina" nonfiltered="3314" processed="3303" dbindex="48562">

Les artrostilidines (Arthrostylidinae) sn una subtribu de bambs de la famlia de les pocies, que comprn 12 gneres.
Gneres.
Actinocladum;
Alvimia;
Arthrostylidium;
Athroostachys;
Atractantha;
Aulonemia;
Colanthelia;
Elytrostachys;
Glaziophyton;
Merostachys;
Myriocladus;
Rhipidocladum;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118112" title="Carlos Idriss Kameni" nonfiltered="3315" processed="3304" dbindex="48563">
Carlos Idriss Kameni (Douala, Camerun, 18 de febrer de 1984) s un futbolista cameruns que juga de porter al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. s conegut per la seva agilitat i habilitat en aturar penals.

Trajectria.
El jugador es va formar a les categories inferiors del Sion, equip amb qu debut el 1999 a l'edat de 16 anys. De fet, es convert en el porter ms jove que guanyava una medalla d'or olmpic, aconseguida a Sydney 2000, on a la final s'enfrontaren la selecci del Camerun contra Espanya i es decid a la tanda de penals.

Desprs de destacar a la lliga francesa en equips com el Le Havre AC o l'AS Saint-Etienne, el 2004 va fitxar pel RCD Espanyol, recomanat pel mtic porter cameruns del l'Espanyol Thomas N'Kono, actual entrenador de porters de l'equip. Va debutar a La lliga la temporada 2004-2005, davant un empat entre l'equip blanc-i-blau i el Deportivo de la Corua. Aquella temporada, es va destapar com a gran porter, essent el que ms penals va aturar.

A l'equip catal va aconseguir el seu primer ttol professional: la Copa del Rei de l'any 2006. Tamb assol la Copa Catalunya del 2006 i el sots-campionat de la Copa de la UEFA al 2007.

Selecci nacional.
Amb la selecci camerunesa va aconseguir la Copa d'frica al 2002 i, el 2008 el sots-campionat.

 Palmars .

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118117" title="Jaume Maurici i Soler" nonfiltered="3316" processed="3305" dbindex="48566">
Jaume Maurici i Soler (Figueres,1898 - ?, 1981) fou un poeta catal, adscrit al moviment noucentista simbolista. 

Va nixer el 20 de juny de 1898 a la ciutat de Figueres (Alt Empord). Dirig el setmanari "Alt Empord" des del 15 de febrer de 1917 fins el 22 de setembre de 1923, data de la seva clausura per part del Govern de Primo de Rivera.
 
Durant els anys seixanta, va tenir un protagonisme destacat en la vida cultural de Figueres, participant activament, junt amb el poeta Carles Fages de Climent en l'organitzaci anual de la Festa de Poesia, que celebrava Atenea, Agrupaci de Cultura del Casino Menestral de Figueres. Guany dos premis en el Jocs Florals organitzats a la seva poblaci natal.  

Fages, precisament, va dedicar aquest epigrama a Jaume Maurici: L'escriptor Jaume Maurici 
a l'estiu, a Sant Feliudiu que l'escriure s un vicii fa veure que no escriu

Mor el 19 de novembre de 1981 a l'edat de 83 anys.

Obra.
Ha publicat els segents llibres:
 1921: Les canons de l'instant;
 1954: Estrelles caigudes;
 1965: Poemes amb ocells;
 1972: Un mateix fang;

Referncies.
 Pep VILA: "La correspondncia del poeta empordans Jaume Maurici. Una tria", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, nm. 28, Figueres, 1995.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118121" title="Virus del Nil occidental" nonfiltered="3317" processed="3306" dbindex="48567">

El virus del Nil Occidental (WNV, per les seves inicials en angls) pot causar diverses malalties que van des de febre fins a malalties molt ms serioses com l'encefalitis i la meningitis. El WNV creix i es propaga d'una au a una altra a travs de mosquits infectats. Si els mosquits infectats piquen els cavalls o humans, l'animal o persona pot contreure la malaltia. El WNV pot propagar-se, en ocasions, per altres mitjans. Per exemple, el WNV es pot transmetre als humans durant transfusions sangunies i trasplantaments d'rgans provinents de donants infectats. Tamb s possible que dones embarassades o lactant que estiguin infectades puguin transmetre el virus als nadons. A causa del desconeixement actual sobre aquest risc i del fet que la lactncia t beneficis perfectament establerts, no es recomana que la mare deixi d'alletar el seu fill. Els cavalls infectats amb WNV no poden transmetre directament la malaltia als humans. No hi ha evidncia que una persona pugui infectar-se amb el WNV tocant aus infectades vives o mortes. Tot i aix, cal tenir precauci en manipular animals morts, incloent les aus. Si us cal moure o desfer-vos d'una au morta, utilitzeu guants o una pala per moure-la i colloqueu-la dins de dues bosses de plstic (una dins de l'altra).

Histria.

Als anys 50 el virus va ser allat en humans, aus i mosquits a Egipte. Rpidament es va veure que era un dels flavivirus ms estesos amb una distribuci que afectava frica i Eursia. s a les ltimes dcades que ha reaparegut a zones temperades d Europa com Frana o Romania. A l any 1999 va aparixer per primer cop al continent americ. A Estats Units fins a l any 2002 s han diagnosticat 4.156 casos en humans amb 284 morts.

Durant la tardor de 2000 a Frana es va produir un brot en cavalls amb 76 afectats i 21 morts. El virus s ha mantingut circulant i durant l any 2003 es van produir casos en humans i cavalls. A Espanya s han trobat anticossos del WNV en mostres humanes i animals per en cap cas s ha pogut allar el virus. A l any 1980 es va trobar la presncia d anticossos front al WNV o d un altre flavivirus antignicament relacionat a mostres humanes i animals procedents del Delta de l Ebre per en cap cas s ha pogut allar el virus.

Simptomatologia i tractament.

En els humans, el virus del Nil ocasiona una simptomatologia semblant a la de la grip i la majoria dels afectats es recuperen sense problemes. Menys de l 1% de les persones desenvolupen complicacions serioses com tremolors i meningoencefalitis. En persones immunodeprimides o d avanada edat el procs pot complicar-se arribant a produir la mort. La taxa de mortalitat es de l ordre del 5%, i la majoria de les morts s han descrit en persones immunodeprimides majors de 50 anys.

No existeix un tractament especfic per la infecci amb WNV. Les persones amb infeccions lleus sovint es recuperen per s soles. Els metges poden prescriure terpies de recolzament per les persones que pateixen complicacions ms serioses, com per exemple encefalitis o meningitis. 

Curiositats.

Es conjectura que Alexandre Magne podria haver mort vctima d'aquest virus.

Referncies.

Salut Pblica Informa: Febre del Virus del Nil Occidental Document de l'Agncia de Salut Pblica de Barcelona;
Centros para el Control y la Prevencin de Enfermedades: Material publicat sota domini pblic;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118123" title="Shibataeina" nonfiltered="3318" processed="3307" dbindex="48568">

Les Shibataeina (Shibataeinae) sn una subtribu de bambs de la famlia de les pocies, que comprn 9 gneres.
Gneres.
Chimonobambusa;
Hibanobambusa;
Indosasa;
Phyllostachys;
Qiongzhuea;
Semiarundinaria o Brachystachyum;
Shibataea;
Sinobambusa;
Temburongia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118125" title="Biel Majoral" nonfiltered="3319" processed="3308" dbindex="48570">
Biel Majoral (nom artstic de Gabriel Oliver Oliver)  (Algaida, 1950) s un msic polifactic mallorqu.

s llicenciat en filologia romnica, especialitat de filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1977, s professor de Llengua Catalana a la Facultat d'Educaci de la Universitat de les Illes Balears i fou membre fundador i dirigent del PSM a principis dels anys 80.

Collabor en el disc Canons de festa de Maria del Mar Bonet el 1976.

Discografia.
 1997: Vou veri vou per no dormir;
 2000: Temps, temps, temps;

Vegeu tamb.
Jo sc catal

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Discografia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118127" title="Obertura" nonfiltered="3320" processed="3309" dbindex="48571">
L'obertura en la msica s una pea per a orquestra que precedeix o prepara una pera, oratori, ballet, o alguna altra obra de carcter teatral.

Tamb por estar destinada a la seva execuci en concerts de forma independent ja sigui perqu noms s'ha escollit aquest moviment de la resta de l'obra o perqu tingui entitat prpia com seria el cas de l'obertura de Beethoven Leonora.

Histria.

El segle XVIII.

La noci d'obertura apareixia durant el segle XVII. La tocata al comenament de l'Orfeo de Monteverdi s una exhibici de cada instrument de l'orquestra, alternant amb una secci melodiosa titulada ritornello. En la mesura que aix constitueix el primer moviment instrumental previ a una pera, es pot anomenar una obertura.

Com a forma musical l'obertura comenava a existir en les obres de Lully. Ideava un esquema que, tot i que ell mateix no s'hi adheria sempre, constitueix l'obertura francesa tpica fins al temps de Bach i Hndel (les obres dels quals la convertiren en clssica). Aquesta obertura francesa est construda en tres moviments en el format Lento-Vivo-Lento. Consta d'una introducci lenta, seguit per un moviment viu en estil de fugato. Desprs es repetia la introducci lenta, i a vegades el moviment rpid acabava retornant al tempo lent, repetint-lo.

L'obertura francesa operstica era freqentment seguida per una srie de tonades de dansa abans que la cortina s'apujs. Era utilitzat com el preludi d'una suite; a tall d'exemple, l'obertura Francesa Klavierbung de Bach la qual s la introducci a una suite de set danses. Per aquesta ra les quatre suites orquestrals de Bach s'anomenen obertures.

Bach utilitzava la forma d'obertura francesa per a cors, i fins i tot per al tractament de chorales. Aix l'obertura, prpiament dita, de la seva quarta suite orquestral es convertia en el primer cor de la cantata Unser Mund so voll Lachens; els cors de les cantates Preise Jerusalem den Herrn i Erwnschtes Hchst Freudenfest tamb sn en forma d'obertura; i, en la primera de les dues cantates titulades Nun komm der Heiden Heiland, Bach va adaptar ingeniosament la forma d'obertura al tractament d'un chorale.

L'obertura francesa coexistia amb l'obertura italiana, amb Scarlatti al capdavant, contruda tamb en tres moviments per en aquest cas en el format Vivo-Lento-Vivo.

L'estil de sonata.

Amb el creixement de la msica dramtica i de l'estil de sonata, l'obertura francesa es torn inapropiada per a l'pera; i Gluck es comena a basar en models italians, de textura ms lliure, que admeten una tcnica massivament contrastada. En l'poca dels darrers treballs de Mozart, l'obertura en l'estil de sonata s'havia diferenciat clarament de la msica estrictament simfnica.

Consta d'un moviment rpid (amb o sense una introducci lenta), en forma de sonata, amb textura lliure, sense repeticions, freqentment sense una secci de desenvolupament, per a vegades substituint-hi un episodi melodis en temps lent. Els exemples d'aquesta substituci sn la simfonia en sol de Mozart, que s una obertura a una pera desconeguda, i les seves obertures a Die Entfhrung i a Lo Sposo deluso, en quins dos casos la cortina s'apuja en el punt en qu llana un notable dramatisme. A les mans de Beethoven l'estil i la forma de l'obertura augmentava la seva distinci respecte de la simfonia, o almenys no en romania inferior; i la versi final de l'obertura a Leonora (tamb coneguda com Nm. 3) s el moviment orquestral nic ms gegant basat en l'estil de sonata.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118131" title="Maria Antnia Oliver Cabrer" nonfiltered="3321" processed="3310" dbindex="48572">

Maria Antnia Oliver Cabrer (Manacor, 1946) s una novellista mallorquina resident a Barcelona des de 1969 i casada amb Jaume Fuster. Inclosa dins la generaci dels 70, s'inici en la literatura amb novelles centrades en la problemtica de Mallorca i molt infludes pel gnere rondallstic tradicional. En collaboraci amb el fotgraf Toni Catany public el llibre-reportatge Les illes (1975). El 2003 va rebre el Premi Ramon Llull. Ha tradut al catal obres de Virginia Woolf, Robert Louis Stevenson, Mark Twain, Herman Melville, entre d'altres. Ha collaborat en publicacions com El Correo Cataln, Serra d'Or i Avui.

Obra.
 1970: Crniques d'un mig estiu;
 1972: Crniques de la molt anomenada ciutat de Montcarr;
 1975: Coordenades espai temps per guardar-hi les ensamades;
 1976: El vaixell d'irs i no tornars;
 1978: Punt d'arrs;
 1979: Figues d'un altre paner;
 1986: Crineres de foc (finalista del Premi Sant Jordi 1984);
 1986: Estudi en lila;
 1988: Antpodes;
 1989: Trptics;
 1992: Joana E. (Premi Prudenci Bertrana de novella);
 1994: El sol que fa l'nec;
 1995: Amor de cans (Premi Ciutat de Palma-Lloren Villalonga de novella 1994);
 2000: Tallats de lluna;
 2007: Colors de mar;

Enllaos externs.
 LletrA;
 Corpus literari;
 Escriptors.cat;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118135" title="Xuan Bello Fernn" nonfiltered="3322" processed="3311" dbindex="48573">


Xuan Bello Fernn s un dels escriptors ms destacats de la literatura contempornia en asturi. Xuan Bello va nixer en Paniceiros (Tineo) en 1965, encara que es va traslladar a viure a Tudela-Vegun i, ms tard, a Oviedo. En aquesta ciutat, en la Facultat de Filologia i en la tertlia Oliver coincideix amb escriptors com Antn Garca, Jos Luis Garca Martn, Vctor Botes, Berta Pin, Fonsu Velzquez, Xuan Ignaciu Llope o Jos Luis Piquero. 

En 1982, amb tot just 16 anys va publicar el seu primer llibre de poemes, escrit en asturi occidental, Nel cuartu mariellu. El seu treball potic, a part dels poemes i versions publicades en revistes universitries i en Lletres asturianes, va seguir amb El llibru dels cenices (1988), Els noms de la terra (1991), El llibru vieyu, amb el qual va obtenir el premi Teodoro Cuesta de poesia en 1993, i Los Caminos Secretos (1996). En 1999 es va publicar una antologia bilinge (asturi-castell) de la seua poesia, amb el ttol de La Vida Perdida. 

Xuan Bello s un dels principals animadors de la literatura asturiana, grcies a les seues traduccions, especialment d'autors portuguesos, o a les collaboracions en revistes com Clarn, Adri i Zimbru, sent cofundador de les dues ltimes amb Berta Pin i Esther Prieto respectivament. Tamb ha publicat en els diaris La Nueva Espaa i El Comercio i en el semanari Les Noticies, del que va ser director huit anys. En 2005 va ser responsable de la la organitzaci de la Xunta d'Escritores Asturianos. 

No obstant aix, la fama literria li va arribar grcies a la traducci al castell del seu propi Hestoria Universal de Paniceiros, que va rebre el premi Ramn Gmez de la Serna i es va convertir en un dels llibres ms destacats pels crtics espanyols en 2003. Altres llibres seus, a cavall entre l'assaig i el relat, sn Pantasmes, mons, laberints (1996), La memoria del mundu (1998), Meditaciones nel desiertu (2003) i los cuarteles de la memoria (2003). 

Obra.

Poesia.
Nel cuartu mariellu (1982). ;
Llibru de les cenices (1988) ;
El llibru vieyu (1994) ;
Los caminos secretos (1996) ;
La vida perdida (1999). Antologa billinge de su poesa. ;

 Assaig .
Como facer L'Habana ensin salir d'Asturies (1998) ;
Ru arriba (1998). ;
La bola infinita (2000). ;

  Narrativa .
Pantasmes mundos, laberintos (1996). Historia apcrifa de la literatura asturiana. ;
La memoria del mundu (1998). ;
Hestoria universal de Paniceiros (2002) ;
Los cuarteles de la memoria (2003) . ;
Meditaciones nel desiertu (2003). Mezcla de diario y ficcin. ;

 Infantil .
El nuberu ye bona xente (2003). ;

 Traduccions .

Jos Luis Olaizola : Bibiana y el so mundu (1989). ;
lvaro de Campos (heternim de Fernando Pessoa): Estancu y otros poemes (1989). ;
Robert Louis Stevenson : El casu raru del dr. Jeckyll y mr. Hyde (1995). ;
Arthur Conan Doyle: Tres aventures de Sherlock Holmes (1995). ;
lvaro Cunqueiro: Escuela de melecineros y fbula de varia xente (1997). ;
Jaume Cela: Silenciu nel corazn. ;
Sieglu XX cambalache (versions de Rudyard Kipling, Ezra Pound, Giuseppe Ungaretti, Wynstan Hugh Auden, Gabriel Ferrater, Odysseas Elitis, de Sena, Cesare Pavese...) ;
Alfonso Daniel Rodrguez Castelao : Coses (2000) ;
Jordi Sierra i Fabra: Nun llugar que llamen guerra (2002);

Altres.
Alfaya (en colaboracin con Berta Pin 1989). Material didctic.
L'albor de los malvises (1999). Edici crtica de l'obra de Constantino Cabal. ;
El sentimientu de la tierra (1999). Antologia de la literatura asturiana contempornia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118136" title="Josep Meli Ques" nonfiltered="3323" processed="3312" dbindex="48574">

Josep Meli Ques (Madrid, 27 de mar de 1972) s un advocat, professor de dret i articulista mallorqu ferm defensor de la llengua i la cultura catalanes a Mallorca. s fill del conegut poltic i periodista Josep Meli Perics i d'Antnia Ques Bernat.

s membre d'Uni Mallorquina i en fou president de les seves joventuts.

Entre el 2001 i el 2003 va ser Conseller Executiu d'Ordenaci del Territori del Consell de Mallorca; del 2003 al juny del 2007 ha estat regidor de Planificaci de l'Ajuntament d'Alcdia.  

Des del 12 de juliol del 2007 s diputat de la setena legislatura del Parlament de les Illes Balears pel grup parlamentari del partit poltic, Uni Mallorquina, en el que s portaveu suplent.

Des del 18 de setembre de 2007 ostenta altres crrecs d'importncia en diferents comissions al parlament:
Secretari de la Comissi d'Assumptes Institucionals i Generals.
Membre de la Comissi d'Economia.
Membre de la Comissi d'Hisenda i Pressupostos.
Membre de la Comissi d'Assumptes socials.
Membre de la Comissi de control sobre de la Radio Televisi de les Illes Balears.
Membre de la Comissi no permanent de Salut.

Escriu amb regularitat a publicacions en llengua catalana com el Diari de Balears o el diari Avui i ha escrit l'obra: Nacionalisme i Constituci per l'editorial Moll l'any 2000. Ha estat guanyador dels XIV Premis 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear el desembre del 2000, premi compartit amb Biel Majoral.

Enllaos externs.
 Fitxa a Uni Mallorquina;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118137" title="Jaume Vidal Alcover" nonfiltered="3324" processed="3313" dbindex="48575">
Jaume Vidal i Alcover (Manacor, 1923 - Barcelona, 1991) fou un escriptor mallorqu autor d'una extensa obra potica, narrativa, teatral i assagstica. Tamb fu traducci.

Obra.
Poesia
 1952: L'hora verda;
 1957: El dolor de cada dia.
 1961: Sonets a Eurdice (premi Joan Alcover 1961);
 1962: Dos viatges per mar.
 1967: Terra negra (premi Carles Riba 1967);

Contes
 1955: Mirall de la veu i el crit.
 1968: Les quatre llunes (premi Vctor Catal 1968);

Teatre
 1958: El miracle de Ftima.
 1967: N'Espardenyeta.
 1968: Manicomi d'estiu, o la felicitat de comprar i vendre.
 1969: Oratori per un home sobre la terra;
 1969: Una Roma per Csar.
 1970: La fira de la mort.


Guardons.
 1988: Creu de Sant Jordi;
 1996: Premi Miquel dels Sants Oliver dels Premis 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear. (a ttol pstum);

Enllaos externs.
 Lletra;
 Escriptors.cat;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118140" title="Proconsul" nonfiltered="3325" processed="3314" dbindex="48576">

Proconsul va ser un gnere primitiu de primats que va existir fa entre 27 i 17 milions d'anys durant el Mioc, primerament a Kenya, i restringit a frica. Hi va haver almenys 4 espcies amb un pes que anava de les 22 a les 84 lliures. Habitaven en boscos.

Enllaos externs.
Mikko's Phylogeny Archive;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118141" title="Grup Excursionista de Mallorca" nonfiltered="3326" processed="3315" dbindex="48577">
El Grup Excursionista de Mallorca s una entitat excursionista mallorquina fundada el 1973 dedicada a la promoci de l'excursionisme i a la difusi dels valors naturals i culturals de Mallorca.

El 2002 fou guardonada amb un dels Premis 31 de desembre: el Francesc de Borja Moll de l'Obra Cultural Balear.

Enllaos externs.
 Web;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118145" title="Pongini" nonfiltered="3327" processed="3316" dbindex="48578">

Els Pongini sn una tribu d'homnids que noms inclou un gnere viu d'animals: els orangutans (Pongo). Tamb s'ha incls en aquesta tribu les restes fssils del gnere Khoratpithecus.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118150" title="Enric Madriguera i Rodon" nonfiltered="3328" processed="3317" dbindex="48579">
Enric Madriguera i Rodon (Barcelona, 17 de febrer del 1904   Danbury Ct. EUA, 7 de setembre del 1973) va ser violinista i compositor, amb una dilatada carrera musical als Estats Units dirigint la formaci Enric Madriguera and his Orchestra.

 Biografia .
Germ de la pianista i compositora Paquita Madriguera. Estudi viol, composici i arranjament al Conservatori del Liceu de Barcelona i complet la seva formaci estudiant viol amb Joan Mann i Planas. Als 7 anys feu la seva primera actuaci i als 14 anys obtingu grans xits en un viatge artstic als EUA (1916), amb actuacions com a solista amb les orquestres simfniques de Boston i Chicago. Establert a Nova York, on la seva mare, la seva germana i ell visqueren amb l'Anas Nin i la seva famlia, l'Enric fou becat per lAeolian Company, que el permet estudiar amb Leopold Auer, Jascha Heifetz, Mischa Elman i Efrem Zimbalist. El 1924 par a l'Havana, Cuba, amb un concert amb Pau Casals, Joan Mann i lOrquesta Filarmnica de Cuba. Poc desprs, per un desafortunat accident es trenc el dit petit de la m esquerra, cosa que l'imped de prosseguir la seva carrera de violinista; de resultes, es dedic a la composici i a la direcci artstica.

En una estada a Colmbia treball com a director musical de la subsidiria de Columbia Records; ms tard, treballaria a la seva casa mare, als EUA (vegis l'apartat "Gravacions de discos"), i sembla que aquesta experincia li despert l'inters per la msica de ball, especialment els ritmes llatinoamericans. De Colmbia pass a Cuba, on dirig lOrquestra del Casino de la Habana durant diverses temporades invernals.

 Enric Madriguera and his Orchestra .
Establert a Nova York, el 1929 hi fund la Enric Madriguera and his Orchestra, que fou una de les formacions de msica llatina ms importants de la ciutat en els anys trenta, a un nivell similar a lOrquesta Siboney i a la de Xavier Cugat, amb la que es repartia els hotels ms prestigiosos   (el 1931, Madriguera tocava al Waldorf-Astoria amb una formaci integrada per disset msics). La de Madriguera va ser una de les primeres Big Bands que don a conixer als EUA les msiques cubana i llatino-americana amb la introducci i/o popularitzaci de la rumba, el danzn, el tango, la conga i les guarachas, tot adaptant-les per fer-les ms properes al gust estatudinec de l'poca.

Plena de grans msics, membres de la seva orquestra foren Patricia Gilmore (cantant, i esposa seva), Nilo Menndez (pianista), Carmen Cavallaro (pianista), Helen Ward (1933, cantant), Tito Rodrguez (cant i toc els bongos el 1941), Jane Greer (<1943, cant en una temporada que l'Orquestra s'estigu al Club del Rio de Washinton), Joe Loco (pianista), Ren Touzet (1945-1946, pianista), Bob Lido, Joe Valle, "Moncho" Usera, Dioris Valladares, Cuso Mendoza (cantant), Luisito Benjamn (pianista), i Hctor Rivera (cantant).

Un contracte per fer diverses actuacions a l'hotel Biltmore permet augmentar la seva fama, grcies a les transmissions que en feu l'emissora Remote Radio. Madriguera, que cant i exerc d'instrumentista a la seva orquestra, tamb dirig conjunts musicals a hotels com el Weylin i el Commodore, clubs nocturns i sales de festes de Nova York, Washington, Las Vegas i Hollywood, i al llarg de quinze anys toc en programes radiofnics de la CBS (This is Hollywood 1946) i NBC (Hollywood's open house 1947-1948), WCBS i WOR. L'orquestra d'Enric Madriguera es dissolgu a comenaments dels anys 50, quan l'era de les Big Band ja era a les acaballes.

 Enregistraments de discos .
A banda del ja esmentat pas per la filial colombiana de Columbia Records, a partir de 1927, i ja establert a Nova York, Enric Madriguera dirig la secci llatino-americana de la casa de discos Brunswick, per passar el 1928 a ocupar el mateix crrec a la Columbia. Amb aquest segell, o amb una gran diversitat d'altres, Madriguera va gravar gran quantitat de discos amb la seva orquestra o amb altres grups. Les gravacions aparegueren als Estats Units, en el format anomenat disc de pedra, de 78 r.p.m. (revolucions per minut), aix com en el de 33 1/3. Treball amb els segells Columbia (1931-1940), Vocalion (1931), Brunswick (1932),  Victor (1935-1942), Varsity, Elite (1940), Associated Music Publishers (1940), Associated Recorded Program Service (1943), Majestic, Vogue Picture Records (1946-1947, amb uns curiosos discos amb fotografia impresa que han esdevingut peces de colleccionista ), National (1947), Decca (1947-1948), Capitol (a finals dels 40), Royale (1951) i Educational Dance Recordings (1954), entre altres. Tamb intervingu amb la seva orquestra en la pellcula The Thrill of Brazil (1946). L'aportaci d'Enric Madriguera a la divulgaci de la msica popular llatina fou reconeguda per vint-i-un ambaixadors de centre i sud-Amrica, que el declararen "Ambaixador musical de les Amriques".

Alguns del seus discos foren editats tamb a l'estat espanyol per la casa Oden, de Barcelona (Es fcil de recordar, El fantasma de la rumba, El Nango, 1940, El cantor cubano, 1943). Modernament, algunes de les seves antigues gravacions han estat reeditades en CD.

A comenaments dels 60, quan la carrera americana de Madriguera estava en un punt baix, el seu amic Xavier Cugat l'aconsell que torns a Barcelona, on constitu una orquestra i grav un disc. Ms endavant (>1965), per, torn a Amrica. Enric Madriguera apareix citat als diaris d'Anas Nin  a causa de l'amistat que unia les famlies Nin i Madriguera.

En un programa de rdio del 1951, s'esmenta que Enric Madriguera i Patricia Gilmore tenen dues filles, Lalia i Maria. Lali Gilmore Madriguera, o Lalia Madriguera escrigu, produ i dirig molts documentals a la Connecticut Public Television i, ja pel seu compte, Phobias ...overcoming the fear sobre terpia de les fbies (1991, Premi Emmy), Vampires in New England (1995) i Speaking with your angels (1996). A banda, exerceix com a cantant, tant solista com amb el seu propi conjunt; recentment (novembre del 2006) ha presentat a Broadway el seu concert From Swing to Samba d'homenatge al seu pare.

Enric F. Madriguera s catedrtic i director del departament de guitarra de la Universitat de Texas, i exerceix com a concertista, teric i professor de guitarra (>1981 i fins a l'actualitat). Ocasionalment forma el Duo Madriguera amb la seva esposa Sabine. Sembla factible que es tracti d'un fill d'Enric Madriguera.

 Obres .
D'entre la gran quantitat de ballables que compongu, en remarquem alguns, encapalats per Adis, la seva pea ms coneguda i versionada.

 Adis (1931), pea amb formats de fox-trot, rumba, bolero, txa-txa-txa i tango, amb lletra d'Eddie Woods. Interpretada amb gran xit per l'orquestra d'Enric Madriguera, tamb fou un xit de la Glenn Miller Orchestra el 1941, i ha estat interpretada per molts altres conjunts i msics (incloent-hi Tete Montoliu). En el seu moment, Adis va rebre el guard de Most Famous Song, i la pea ha aparegut a diverses pellcules, entre les quals The Glenn Miller Story (1953).
 Alhambra;
 Amor prohibido= Forbidden Love (1932), lletra (anglesa?) de Sam M. Lewis;
 At the Mardi Gras (1941), coescrita amb Maximiliano Snchez;
 Barcelona;
 Cordoba, amb lletra d'Eddie Woods i Reg Connelly;
 Costa Brava;
 The Cuban Yodeler = El cantor cubano, rumba;
 Fantasa malaguea;
 Flowers of Spain;
 Follies of Spain, ballet;
 The Language of Love;
 Mallorca nocturnal;
 The Mambo Craze;
 The Moor and the gypsy; a Spanish-Moorish zarzuela-ballet (1965), sarsuela amb lletra i msica d'Enric Madriguera;
 Minute samba = Samba del minuto (1946), lletra i msica de Madriguera;
 Montevideo (1951), pas-doble, lletra i msica de Madriguera;
 Mucho dinero (1946), amb Albert Gamse;
 Noche de luna en Ro = Magic Moon in Rio (1943), lletra (anglesa?) d'Allan Roberts;
 On the isle of you (1941), beguine;
 One night in Brazil, samba;
 The Pan American Way (1940), conga;
 Para qu me voy a lamentar (1930);
 La Rumbita Tropical (1946), signada amb el segon cognom Rodn, juntament amb Albert Gamse, Novarro i Fortunato;
 The Spanish in my eyes, amb lletra de Walter G. Samuels;
 Take It Away = Tmalo tu (1945), rumba amb lletra d'Albert Gamse;
 Volando hacia Ro de Janeiro;
 With the Strings of my Heart (1944), lletra de Victor Herbert;

 Song of India = Cancin india, conga amb msica de Rimski-Krsakov arranjada per Enric Madriguera;

 Filmografia .
 Enric Madriguera and His Orchestra (1938), dirigida per Lloyd French. Curt-metragte pertanyent a la collecci Melody Masters;
 Enric Madriguera and His Orchestra (1942), curt-metratge pertanyent a la collecci RKO Jamborees;
 The Thrill of Brazil (1946), dirigida per S. Sylvan Simon, msica co-escrita per Enric Madriguera amb Rafael Duchesne i Albert Gamse. Cont (entre altres) la Minute samba;

 Bibliografia .
 Enric Madriguera, music and Spanish translation. Lyrics by Eddie Woods Adios New York: Southern Music Pub., ca. 1931;
 Julie Andr, comp. English adaptation of Albert Gamse, supervision by Enric Madriguera Songs from the south of the border New York: Edward B. Marks, ca. 1932;
 Enric Madriguera Alice in Rumba-land = Alicia en Rumbalandia, a musical tour New York: Magnet Music, 1943;
 Enric Madriguera, compilator Enric Madriguera: favorite songs of Latin America New York: Robbins Music Corporation, 1944;
 Enric Madriguera, Albert Gamse, Van Alexander Take it away = Tmalo tu New York: Magnet Music, 1945;

 Dorom K. Antrim, ed. Paul Whiteman, Jimmy Dorsey, Rudy Vallee, Freddie Rich, Glen Gray, Frank Skinner, Enric Madriguera, Jimmy Dale, Merle Johnston, Guy Lombardo, Uriel Davis and Duke Ellington give their secrets of dance and success New York: Famous Stars Publishing Co., ca. 1936;

 Arxius de so .
 Tico, tico versionat per Enric Madriguera & his orchestra;

 Enllaos .
 Plana web de l'IMDB amb l'activitat cinematogrfica d'Enric Madriguera ;
 Activitat cinematogrfica d'Enric Madriguera,  Li atribueix la participaci en una pellcula que no consta en la plana de l'IMDB;
 Fotos d'Enric Madriguera   ;
 Recerca de la discografia d'Enric Madriguera;
 Enric Madriguera en l'poca de les Big Bands ;
 Enciclopedia Discogrfica de la Msica Cubana, de Cristbal Daz-Ayala;
 Encyclopedic Discography of Cuban Music 1925-1960  Cristobal Diaz-Ayala ;

 Notes .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118151" title="Ernesto Valverde Tejedor" nonfiltered="3329" processed="3318" dbindex="48580">
Ernesto Valverde Tejedor (Viandar de la Vera, Cceres), 9 de febrer del 1964, conegut com Txingurri s un futbolista i entrenador espanyol, que ha desenvolupat la major part de la seva carrera futbolstica com a jugador durant les dcades dels 1980 i 90 en equips bascos, catalans i mallorquins. Per la seva banda d'entrenador, va comenar en diverses categories de l'Athletic Club, fins que va arribar al primer equip i el va classificar per la Copa de la UEFA en el seu debut a primera divisi. El 2006 va agafar les regnes del RCD Espanyol el qual va aconseguir dur-lo a la seva segona final de UEFA, que perd en tanda de penals contra el Sevilla FC la temporada temporada 2006-07. En l'actualitat, t un contracte amb l'Olympiakos F.C. grec.

 Trajectria esportiva com a jugador.
 Deportivo Alavs: 1983-1985. ;
 Sestao: 1985-1986: ;
 RCD Espanyol: 1986-1988. ;
 FC Barcelona: 1988-1990. ;
 Athletic Club: 1990-1996.
 Reial Mallorca: 1996-1997.

 Trajectria esportiva com a entrenador.
 Athletic Club (Categories inferiors): 1997-2003;
 Athletic Club: 2003-2005;
 RCD Espanyol: 2006-2008;
 Olympiakos: 2008-;

 Palmars com a jugador.



 Palmars com a entrenador.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118153" title="Llista de Presidents del Parlament de Catalunya" nonfiltered="3330" processed="3319" dbindex="48581">







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118154" title="Govern de Catalunya 2006-2010" nonfiltered="3331" processed="3320" dbindex="48582">
El govern de la Generalitat de Catalunya en el perode 2006-2010, correspon a la VIII legislatura del perode democrtic.

 Cronologia .
Desprs de les eleccions del 1 de novembre de 2006 es produeix un acord per formar un Govern d'Entesa entre el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA).



Aix, el 28 de novembre de 2006 es constitueix un govern presidit pel socialista Jos Montilla i format per 14 consellers i conselleres (7 del PSC, 5 d'ERC i 2 d'ICV-EUiA).

Tot i estar format pels mateixos partits que l'anterior govern Maragall, conegut com el "tripartit", l'actual govern neix amb una vocaci d'unitat i un estil de lideratge diferent. Els primers nomenaments no denoten una remodelaci total i, de fet, molt responsables repeteixen, per l'estil de direcci del president Montilla ha generat una disminuci de la intervenci de les estructures dels partits socis.

 Estructura de govern .





Vegeu Tamb.
Eleccions al Parlament de Catalunya (2003) i Govern de Catalunya 2003-2006;
Eleccions al Parlament de Catalunya (2006);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118160" title="Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot" nonfiltered="3332" processed="3321" dbindex="48583">
Marc Antoni Cotoner i Sureda de Vivot (Mallorca segle XVII-1749) va ser un poltic i militar mallorqu que pels seus serveis a la causa borbnica durant la Guerra de Successi fou premiat amb el ttol de Marqus d'Ariany.

Fou el  principal promotor en el reclutament d'una companyia d'un centenar de soldats amb els que lluit a Mil  en nom de Carles II. Tamb particip a la pressa del Casal de Montferrat tamb a Itlia.

A la guerra de Successi no es rend quan arrib a la badia de la ciutat de Mallorca l'armada anglo-holandesa (notcia que feu saber a travs dels seu germ Miquel i Jeroni Puigdorfila cavallers de l'Orde de Malta). L'aixecament popular a favor de l'arxiduc Carles l'oblig a refugira-se juntament amb 77 soldats fracesos al basti de Sant Carles fins que el virre ced enfront els austracistes. D'aquesta manera fou fet presoner i deportat a Roses, els seus bns foren requisats i la seva famlia obligada a abandonar l'illa. Pogu fugir i s'incorpor al bndol del duc d'Anjou com a ajudant del duc de Nolles, a la batalla d'Almansa particip com a capit de cavalleria. En l'exrcit assol el grau de coronel. 

Tamb fou el primer regidor deg (batle) de Palma segons el nou rgim imposat pels Decrets de Nova Planta.

s fill illustre de Palma.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118164" title="Futbol de taula" nonfiltered="3333" processed="3322" dbindex="48584">

El futbol de taula s un joc de taula basat en el futbol. En un principi, l'nic material que hi havia per practicar-lo era de la marca subbuteo fet que feia que inicialment se l'anomens aix. Actualment, per, hi ha gran varietat de fabricants de materials homologats i cada jugador pot triar quin d'ells s'adapta millor a les seves necessitats.

El material necessari per jugar un partit s: un camp, dues porteries, una pilota i dos equips amb deu jugadors de camp, un porter sortint i un porter de barra cadascun.

Normalment, el partit enfronta dos jugadors i hi ha una tercera persona que fa d'rbitre.

Aquest joc, organitzat com esport, es practica arreu del mn. La federaci internacional (F.I.S.T.F.) s la que s'encarrega de coordinar les diferents associacions o federacions de cada pas, a l'hora que coordina l'organitzaci del calendari internacional de competicions.

La part del mn amb ms jugadors s Europa. Concretament, Blgica i Itlia tenen un nombre molt elevat de practicants.

A Espanya existeix l'Associaci Espanyola de Jugadors de Futbol de Taula (A.F.M.), que s l'encarregada de coordinar el calendari de competicions. 

Els jugadors individuals, s'organitzen en clubs. Alguns clubs catalans que pertanyen a la A.F.M. sn el Catalunya Futbol Taula o el Barcelona Futbol Taula entre d'altres.

 Enllaos externs .

 Catalunya Futbol Taula ;
 Federaci Internacional (F.I.S.T.F.) ;
 Associaci Espanyola de Jugadors de Futbol de Taula (A.F.M.) ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118165" title="Malaltia periodontal" nonfiltered="3334" processed="3323" dbindex="48585">
Malaltia periodontal o piorrea (terme en dess) s una malaltia infecciosa de tipus bacteri que en casos greus pot acabar amb la prdua de les dents.

El periodont -all que envolta la dent- compren entre altres parts a la geniva.

La malaltia periodontal s crnica i comena quan la placa bacteriana inflama la geniva.

Tipus de malalties periodontals.

Gingivitis s la forma lleu d'aquesta malaltia, les genives sagnen fcilment per no  produeix gaireb dolor. Afecta fins el 75% dels joves entre 20 i 25 anys d'edat per s encara reversible amb tractament mdic i higiene dental acurada.

Periodontitis o piorrea s una gingivitis avanada. Amb el pas del temps la placa bacteriana s'estn i creix per sota de la lnia de la geniva, les toxines produeixen inflamaci i irritaci i els teixits i l'os que suporten la dent acaben essent destruts. Les genives separades de les dents formen bosses (espais entre la dent i la geniva) que s'infecten i poden portar finalment a la prdua de les dents.

Factors de risc per a la periodontitis.
Gentica: un 30% de la poblaci est en risc per aquest factor.
L'edat. ;
Tabaquisme: Tant s fumar cigarretes, cigars o en pipa.
Embars, pubertat i menopausa.
Diabetis.
Situacions estressants.
Alguns medicaments com contraceptius, antidepressius i altres.
Malnutrici.
Malalties com la SIDA.
Higiene dental inadequada.

Tractament.
Els danys per periodontitis sn irreversibles. Els professionals de la medicina tracten d'aturar el progrs de la malaltia, en casos avanats s'arrenquen totes les dents i se n'implanta una dentadura completa de material cermic.
 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118174" title="Marqus d'Ariany" nonfiltered="3335" processed="3324" dbindex="48588">
Marqus d'Ariany s un ttol nobiliari atorgat pel rei Felip V a Marc Antoni Cotoner i Sureda de Vivot, primer marqus d'Ariany, en recompensa a haver servit durant la Guerra de Successi a la causa del duc d'Anjou.

El nom respon a les propietats que tenia la familia Cotoner al llavors llogaret mallorqu d'Ariany. El ttol va ser concedit de manera perptua al regne de Castella segons un reial despatx ems el 3 d'agost de 1717 a El Pardo.

Les terres havien estat una cavalleria, la ms gran de Petra, dividida en quatre districtes que sumaven un senyoriu de 1.224 quarterades aproximadament. El cavaller Jordi de Sant Joan va obtenir del rei la jurisdicci al 1431. Es troba documentada als inicis del segle XVI essent-ne el titular Joana de Santjoan esposa de Berenguer de Vivot. Els hereus de la famlia Vivot es transmeteren la cavalleria, el 1626 pertanyia a Jordi Sureda. Quan esdevingu marquesat al 1717 el titular Marc Antoni Cotoner l'havia rebut de sa mare Magdalena Sureda. A la segona meitat del segle XIX el marquesat i la jurisdicci requeien sobre Teresa Cotoner Despuig casada amb Joan Antoni de Pacs-Boixadors i de Ver, que tamb era bar de Bunyol. El temps que s'exercigu la jurisdicci, fins al segle XIX, la cria baronial es trob al carrer Morey de Palma.

 Marquesos d'Ariany .
 Marc Antoni Cotoner i Sureda de Vivot (segle XVII-1749), primer marqus d'Ariany;
 Miquel Gaiet Cotoner i Llupi, segon marqus d'Ariany;
 Francesc Cotoner Chacn Manrique de Lara;
 Nicolau Cotoner i Cotoner (1905-1996), vuit marqus d'Ariany;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118177" title="Llista de marques registrades de Nintendo" nonfiltered="3336" processed="3325" dbindex="48590">
Aquest article s una llista de marques registrades per Nintendo.



0-9.
 1080 Avalanche;
 1080 Snowboarding;

A.
 Admiral Bobbery;
 Advance Wars;
 Advance Wars 2: Black Hole Rising;
 Advance Wars: Dual Strike;
 Andross;
 Animal Crossing (GameCube);
 Animal Crossing (Wii);
 Animal Crossing: Wild World;
 Animal Crossing-e Cards;
 Animal Forest;
 Arwing;

B.
 Bandits;
 Baby Bowser;
 Balloon Fight;
 Balloon Fight-e;
 Banjo-Kazooie;
 Baten Kaitos Origins;
 Battalion Wars;
 Big Brain Academy;
 Bionic Commando;
 Birdo;
 Blast Corps;
 Bob-omb;
 Bomberman 64;
 Bomberman Hero;
 Boos;
 Boom Boom;
 Bowletta;
 Bowser, Jr.;
 Brain Age: Train Your Brain in Minutes a Day!;
 BS F-Zero series;
 Bugs Bunny Crazy Castle 3;
 Bullet Bill;
 Bumpty;
 Buzzy Beetle;

C.
 Cackletta;
 Camp Hyrule;
 Candy Kong;
 Captain Falcon;
 Captain N: The Game Master;
 Captain Olimar;
 Chibi-Robo;
 ;
 Children of Mana;
 Chomp (Mario);
 Chunky Kong;
 Classic NES Series: Bomberman;
 Classic NES Series: Castlevania;
 Classic NES Series: Dr. Mario;
 Classic NES Series: Excitebike;
 Classic NES Series: Ice Climber;
 Classic NES Series: Metroid;
 Classic NES Series: Pac-Man;
 Classic NES Series: Super Mario Bros.;
 Classic NES Series: The Legend of Zelda;
 Classic NES Series: Xevious;
 Classic NES Series: Zelda II: The Adventure of Link;
 Clu Clu Land-e;
 Clubhouse Games;
 Club Nintendo;
 Color TV Game;
 Corneria;
 Cranky Kong;
 Crazee Dayzee;
 Cruis'n USA;
 Crystalis;
 Custom Robo;
 Custom Robo Arena;
 Custom Robo GX (anunciat);

D.
 Dance Dance Revolution: Mario Mix;
 Dark Samus;
 Diddy Kong;
 Diddy Kong Racing;
 Diddy Kong Racing DS (anunciat);
 Disney's Beauty and the Beast: A Board Game Adventure;
 Disney's Magical Mirror Starring Mickey Mouse;
 Disney's Magical Quest Starring Mickey and Minnie;
 Dixie Kong;
 * DK King of Swing DS (anunciat);
 Donkey Kong;
 Donkey Kong-e;
 Donkey Kong 3;
 Donkey Kong 3-e;
 Donkey Kong 64;
 Donkey Kong Country;
 Donkey Kong Country 2;
 Donkey Kong Country 2: Diddy's Kong Quest;
 Donkey Kong Country 3;
 Donkey Kong Country 3: Dixie Kong's Double Trouble;
 Donkey Kong Jr.;
 Donkey Kong Jr.-e;
 Donkey Kong Jungle Beat;
 Donkey Kong Junior;
 Donkey_Kong_Land;
 Donkey Kong Land 2;
 Donkey Kong Land III;
 Donkey Konga;
 Donkey Konga 2;
 Don Pianta;
 Doopliss;
 Dr. Mario;
 Dr. Mario / Puzzle League;
 Dr. Mario 64;
 Dr. Robert Stewart;
 Dr. Wario;
 Drill Dozer;
 Dry Bones (Mario);
 DS Air;
 Dynasty Warriors Advance;

E.
 Earthbound;
 Eddie the Mean Old Yeti;
 E. Gadd;
 Elder Princess Shroob;
 Electroplankton;
 Elite Beat Agents;
 Eternal Darkness: Sanity's Requiem;
 Excite Truck;
 Excitebike 64;
 Excitebike-e;

F.
 Falco Lombardi;
 Famicom;
 Fawful;
 Fire Emblem;
 Fire Emblem: Path of Radiance;
 Fire Emblem: The Sacred Stones;
 Flurrie;
 Fox McCloud;
 Funky Kong;
 F-Zero;
 F-Zero AX;
 F-Zero Climax;
 ;
 F-Zero GX;
 ;
 F-Zero X;
 F-Zero X Expansion Kit;

G.
 Game Boy;
 Game Boy Advance;
 Game Boy Color;
 Gamecube;
 Game & Watch;
 Game & Watch Gallery 2;
 Game & Watch Gallery 3;
 Game & Watch Gallery 4;
 Geist;
 General Pepper;
 General Scales, personatge d'Star Fox;
 Geno;
 Giga Bowser;
 Golden Sun;
 Golden Sun: The Lost Age;
 GoldenEye 007;
 Golf-e;
 Goombella;
 Gooper Blooper;
 Great Fox;
 Gyromite;

H.
 Hammer Brothers;
 ;
 ;
 Hey You, Pikachu!;
 Hotel Dusk: Room 215;

I.
 Ice Climber-e;
 Ice Hockey;
 Illusion of Gaia;
 Ing (Metroid);
 iQue;

J.
 Jet Force Gemini;

K.
 Kamek;
 Kammy Koopa;
 Kaptain Skurvy;
 Kiddy Kong;
 Killer Instinct;
 King Boo;
 King Bowser;
 Klaptrap;
 Klubba;
 Klump;
 Koopa;
 Koopa Bros.;
 Koopa Kid;
 Koopa Troopa;
 Koops, personatge de Paper Mario: The Thousand-Year Door;
 Kraid;
 Kremlings;
 Kritter;
 Krusha;
 K. Rool;

L.
 Lakitu;
 Lanky Kong;
 Link;
 Lord Crump;
 Luigi;
 Luigi's Mansion;

M.
 Mallow (Super Mario RPG);
 Mario;
 Mario Bros.;
 Mario Golf;
 Mario Golf: Toadstool Tour;
 Mario Hoops 3-on-3;
 Mario Is Missing;
 Mario Kart 64;
 Mario Kart Arcade GP;
 Mario Kart Arcade GP 2;
 Mario Kart: Double Dash!!;
 Mario Kart DS;
 Mario Kart Super Circuit;
 Mario & Luigi: Partners in Time;
 Mario & Luigi: Superstar Saga;
 Mario Party;
 Mario Party 2;
 Mario Party 3;
 Mario Party 4;
 Mario Party 5;
 Mario Party 6;
 Mario Party 7;
 Mario Party 8;
 Mario Party Advance;
 Mario Power Tennis;
 Mario Strikers Charged;
 Mario Superstar Baseball;
 Mario Tennis;
 Master Sword;
 Metroids;
 Metroid Prime;
 Metroid Prime (creature);
 Mother Brain (Metroid);
 Mouser;
 Mr. Game & Watch;
 Ms. Mowz;
 Multitap;

N.
 New Super Mario Bros.;
 NES;
 NES Zapper;
 Nintendo 64;
 Nintendo Classic;
 Nintendo DS;
 Nintendo iQue;
 Nintendo Player's Guide;
 Nintendo Power;
 Nintendo Power Awards;
 Nintendo Puzzle Collection;
 Nintendo Super System;
 Nintendogs;

P.
 Paper Mario;
 Paper Mario: The Thousand-Year Door;
 Peppy Hare;
 Petey Piranha;
 Pico (F-Zero Series);
 Pikmin;
 Pikmin 2;
 Piranha Plant;
 Pit;
 PlayChoice-10;
 Pokmon;
 Pokey;
 Polly Roger;
 Princess Peach;
 Princess Shroob;
 Princess Zelda;
 Professor Frankly;

R.
 Raphael Raven;
 Rawk Hawk;
 Ridley;

S.
 Samurai Goroh;
 Samus Aran;
 Satellaview;
 SA-X;
 Shadow Queen, The;
 Shroob;
 Shrowser;
 Shy Guys;
 Sir Grodus;
 Slippy Toad;
 Smithy (Mario);
 Smithy Gang;
 Snapjaw;
 SNES;
 SNES Mouse;
 Space Pirates (Metroid);
 Stanley the Bugman;
 Star Fox a.k.a. Star Wing;
 Star Fox 2;
 Star Fox 64;
 Star Fox Adventures;
 Star Fox: Assault;
 Star Fox Command;
 Star Fox team;
 Star Rod;
 Star Wolf (Star Fox);
 Super Advantage a.k.a. SNES Advantage;
 Super Famicom;
 Super Game Boy;
 Super Game Boy 2;
 Super Mario 64;
 Super Mario Bros.;
 Super Mario Bros. 2;
 Super Mario Bros. 3;
 Super Mario Bros.: The Lost Levels;
 Super Mario Galaxy;
 Super Mario Kart;
 Super Mario Land;
 Super Mario Land 2;
 Super Mario RPG: Legend of the Seven Stars;
 Super Mario Strikers;
 Super Mario Sunshine;
 Super Mario World;
 Super Mario World 2: Yoshi's Island;
 Super Princess Peach;
 Super Scope;
 Super Smash Bros.;
 Super Smash Bros. Melee;
 Super Smash Bros. Brawl;
 Swanky Kong;

T.
 TEC-XX;
 Tetris & Dr. Mario;
 The Legend of Zelda: Ocarina of Time;
 The Shadow Sirens;
 Thwomp;
 Tiny Kong;
 Toad;
 Toadette;
 Toadsworth;
 Touch Generations (EUA);
 Touch! Generations (JA & EU);
 Triforce;
 Triforce (arcade system board);

V.
 Virtual Boy;
 Vivian;
 Vs. UniSystem/DualSystem;

W.
 Wario;
 Waluigi;
 Wart;
 Wii;
 WiiCulture;
 WiiPointer;
 Wolf O'Donnell;
 Wrinkly Kong;

X.
 X-Nauts;
 X Parasite (Metroid);
 Xenomorph (Metroid);

Y.
 Yoshi;
 Yoshi (game);
 Yoshi's Cookie;
 Yoshi's Island DS;
 Yoshi's Safari;
 Yoshi's Story;
 Yoshi Topsy-Turvy;
 Yoshi Touch & Go;

Z.
 Zingers;

 Enllaos externs .
Nintendo Master Game List ;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118179" title="Epiteri" nonfiltered="3337" processed="3326" dbindex="48591">

Els epiteris (Epitheria) sn una infraclasse de mamfers que comprn tots els euteris excepte els xenartres. Estan primerament caracteritzats per tenir l'estrep a l'orella mitjana que permet el pas d'un vas sanguini. Contrasta amb la forma de columna que tenen els marsupials, els monotremes i els xenartres. Tamb es caracteritzen per tenir el peron ms petit que la tbia.

El monofiletisme dels epiteris ha estat demostrat per estudis de filognia molecular (Springer i cols., 2004).

Varen aparixer als inicis del Cretaci Tard. Abans de la fi del Mesozoic, la majoria dels antecessors dels ordres actuals ja havien aparegut, tals com els ungulats i els insectvors. Desprs de l'extinci dels dinosaures (a l'inici del Paleoc la diversitat dels epiteris va explotar, i cap a la fi de l'Eoc tots els ordres vivents de la infraclasse dels epiteris havien aparegut. Els epiteris sn un dels grups dels animals ms exitosos fins al punt que amb freqncia sn considerats els animals dominants de la terra en el perode actual.

Cladograma.



Referncies.
Kriegs, Jan Ole, Gennady Churakov, Martin Kiefmann, Ursula Jordan, Juergen Brosius, and Juergen Schmitz. (2006) Retroposed Elements as Archives for the Evolutionary History of Placental Mammals. PLoS Biol 4(4): e91.;
Springer, Mark S., Michael J. Stanhope, Ole Madsen, and Wilfried W. de Jong. 2004. "Molecules consolidate the placental mammal tree". Trends in Ecology and Evolution, 19:430 438. (pdf version);

Enllaos externs.
Resum de les proves moleculars per al grup Epitheria;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118182" title="Geniva" nonfiltered="3338" processed="3327" dbindex="48592">
La geniva s el teixit de la mucosa que est sobre la mandbula. En realitat s transparent i el color vermells s a causa de la sang que hi circula.

La geniva s un dels quatre components del periodont, els altres sn el ciment, l's i les fibres periodentals.
 
Enllaos externs.
Periodontal disease;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118186" title="Guillem I de Wrttemberg" nonfiltered="3339" processed="3328" dbindex="48593">

Guillem I de Wrttemberg (Lben 1781 - Castell de Rosenstein 1864). Rei de Wrttemberg que regn aquesta antic estat d'Alemanya des de l'any 1816 fins a l'any de la seva mort, quaranta-vuit anys desprs.

Orgens familiars.
Nat a la ciutat de Lben al Silesia, el dia 27 de setembre de l'any 1781, era fill del rei Frederic I de Wrttemberg i de la duquessa Augusta de Brunsvic-Wolfenbttel. Guillem era nt per via paterna del duc Frederic II Eugeni de Wrttemberg i de la marcgravina Frederica de Brandenburg-Schwedt; per via materna era nta del duc Carles I de Brunsvic-Wolfenbttel i de la princesa Augusta del Regne Unit.

Npcies i descendents.
Guillem contragu matrimoni el dia 8 de juny de l'any 1808 a Munic amb la princesa Carolina de Baviera, filla del rei Maximili I Josep de Baviera i de la landgravina Augusta de Hessen-Darmstadt. La parella es divorci sense haver tingut cap fill l'any 1814.

El dia 24 de gener de l'any 1816 contragu segones npcies a Sant Petersburg amb la gran duquessa Caterina de Rssia, filla del tsar Pau I de Rssia i de la duquessa Sofia de Wrttemberg, tia de Guillem I. La parella tingu dues filles:

 SAR la princesa Maria Frederica de Wrttemberg, nada el 1816 a Stuttgart i morta el 1887 a Stuttgart. Es cas el 1840 a Stuttgart amb el comte Alfred von Neipperg.

 SAR la princesa Sofia de Wrttemberg, nada el 1818 a Stuttgart i morta el 1877 a L'Haia. Es cas el 1839 a Stuttgart amb el rei Guillem III dels Pasos Baixos.

La gran duquessa Caterina mor inesperadament a Stuttgart el dia 19 de gener de 1819. Un any i pocs mesos desprs, el dia 15 d'abril de 1820 es cas en terceres npcies amb la duquessa Paulina de Wrttemberg a Stuttgart. Paulina era filla de del prncep Llus de Wrttemberg i de la princesa polonesa Maria Anna Czartoryska. La parella tingu dos fills:

 SM el rei Carles I de Wrttemberg, nat el 1823 a Stuttgart i mort el 1891 a Stuttgart. Es cas el 1846 a Sant Petersburg amb la gran duquessa Olga de Rssia.  ;

 SAR la princesa Augusta de Wrttemberg, nada el 1826 a Stuttgart i morta el 1898 a Stuttgart. Es cas el 1851 a Friedrichshafen amb el prncep Germ de Saxnia-Weimar-Eisenach.

El rei Guillem I mor el dia 25 de juny de 1864 al Castell de Rosenstein, situat a les proximitats de Stuttgart.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118187" title="Llista de videojocs multijugador de la Sega Game Gear" nonfiltered="3340" processed="3329" dbindex="48594">
A la consola Sega Game Gear van ser llanats videojocs que poden ser jugats per dos o ms jugadors.  Com altres consoles porttils, la Game Gear t un cable d'enlla disponible, i els jugadors poden connectar les seves consoles i jugar contra qualsevol altre. Alguns jocs tamb permeten dos o ms jugadors en una sola consola Game Gear, sense haver de tenir un cable d'enlla.

 Videojocs que suporten el mode multijugador .
Aix s una llista de jocs que suporta el mode de dos o ms jugadors. Tanmateix, no est considerada la completesa de tots els jocs que ho poden tenir.
A.
Aerial Assault

Arcade Classics

B.
Bubble Bobble

C.
Columns 

Crystal Warriors

D.
Dr. Robotnik's Mean Bean Machine

F.
Faceball 2000 (Jap) 

Fatal Fury Special 

Formula 1 

Fred Couples Golf -- Aquest joc suporta quatre jugadors.

G.
George Foreman's KO Boxing 
M.
Majors: Pro Baseball    

Mighty Morphin Power Rangers  

Mighty Morphin Power Rangers: The Movie  

Mortal Kombat   

Mortal Kombat II

Mortal Kombat 3

Ms. Pac-Man -- 

O.
Olympic Gold:Barcelona '92 -- Aquest joc suporta quatre jugadors.

Out Run 

P.
PGA Tournament Golf -- Aquest joc suporta quatre jugadors.

PGA Tournament Golf 2 -- Aquest joc suporta quatre jugadors.

Putt & Putter
S.
Scratch Golf

Solitaire Poker 

Streets of Rage 

Streets of Rage 2 

Super Columns

Super Monaco GP

W.
Wimbledon Tennis

World Class Leaderboard -- Aquest joc suporta quatre jugadors.

World Series Baseball

World Series Baseball '95

WWF Steel Cage Challenge


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118188" title="Paulina de Wrttemberg" nonfiltered="3341" processed="3330" dbindex="48595">


 Paulina de Wrttemberg (reina de Wrttemberg) (1800 - 1873).

 Paulina de Wrttemberg (duquessa de Nassau) (1810 - 1856).

 Paulina de Wrttemberg (princesa de Wied) (1877 - 1965).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118192" title="Mateu Torres Bestard" nonfiltered="3342" processed="3331" dbindex="48596">
Mateu Torres Bestard (Palma, 1891 - 1969) fou un militar i poltic mallorqu.

Fill de Mateu Torres Perell i Francisca Bestard Vich, va nixer i resid a la parrquia de Santa Eullia de Palma. El 27 de desembre de 1916 es va casar a l'oratori de Sant Roc de la parrquia de la Vileta amb Margalida Palou Coll, nascuda a Sller i resident a El Terreno. En el moment del seu matrimoni era tinent.

Estudi a l'Acadmia d'Infanteria i fou ascendit a capit el 1917. Particip a la Guerra del Marroc. El 1927 torn a Mallorca i el 1930 fou ascendit a comandant. Fou ajudant de Francisco Franco quan aquest fou comandant militar de Balears (1933). Fou el president de la Junta Divisionria que prepar el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 a les Balears. En esclatar la guerra civil, fou governador civil de Balears (1936-1937) i destac per una persecuci ferotge de la llengua catalana.

Desprs fou destinat a la pennsula i ocup diversos crrecs durant i desprs de la guerra. Del 1943 al 1953 fou jutge eventual de les Balears.

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 17.
 Guerra civil i repressi a Mallorca. Josep Massot i Muntaner. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 1997;
 Actes matrimonials de l'esglsia d'El Terreno;

Enllaos externs.
 Memria de les Illes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118193" title="Llista de videojocs cancellats" nonfiltered="3343" processed="3332" dbindex="48597">
Aquest article s una llista de videojocs cancellats organitzats per sistema.

3DO.

The Journeyman Project: Pegasus Prime (versi 3DO) disponible per Mac OS i Playstation;

Amstrad.
CPC.

Dalek Attack ;
Mega Twins ;
The NeverEnding Story 2 ;
Project: Stealth Fighter ;
Rimrunner ;
RoboCop 3;
Street Fighter II;
The Amazing Spider-Man;
The Punisher;
Tilt;
Toki;
Where Time Stood Still;

GX4000.

Chase HQ;
Double Dragon;
Shadow Warriors;
Robocop 1;
Batman - The Caped Crusader;
S.D.I.;
Pro Tennis Tour 2;
OutRun;
Mean Streets;
Klax +;
Kick Off;
Kick Off 2;
Gazza's Superstar Soccer;
Escape From the Planet of the Robot Monsters;

Arcade.

Capcom Fighting All-Stars;
Chimera Beast;
GunBeat;
Hebereke's Pair Pair Wars;
Judge Dredd;
Magic: The Gathering Armageddon;
Marble Madness 2;
Metal Maniax;
Primal Rage 2;
Tattoo Assassins;
Tenth Degree;
Ultimate Mortal Kombat 3 Wave Net;
Gremlins;
Star Fox;
Lemmings;
Multijugador Missile Command seqela;
Michael Jackson's Moonwalker seqela;
Kenju;

Atari.
2600.

9 to 5;
The A-Team;
Ballblazer;
Blow Out;
Combat 2;
Count's Castle;
The Impossible Game;
The Day The Earth Stood Still;
The Entity;
James Bond: Moonraker;
Planet Of The Apes;
Mark of the Mole;
Mission Omega;
Monkey Business;
Scavenger Hunt;
Snark;
Solo;
Star Trek II: The Wrath of Khan;
Star Trek III: The Search for Spock;
Revenge of the Jedi - Game I;
Revenge of the Jedi - Game II;
Swordquest: Airworld;
Tempest disponibles als recreatius i per PC (Microsoft Arcade);
Untitled David Crane Motorcycle Game;
Xevious disponibles als recreatius, molts ordinadors domstics, i NES (tamb emulat a la Classic NES Series i Star Fox: Assault);

5200.

Omega Race;
Superman III;

7800.

Pit-Fighter;

Lynx.

Alien vs. Predator;

ST.

Solar Jetman: Hunt for the Golden Warpship disponible per la NES;

Bandai.
WonderSwan.

Raku Jong;

WonderSwan Color. 

Final Fantasy III disponible per la Famicom i Nintendo DS;

Colecovision.

Moon Patrol;
Pac-Man;

Commodore.
64.

Darkness at Dawn;
Solar Jetman: Hunt for the Golden Warship'disponible per la NES;

Amiga.

Battle Isle II disponible per PC;
Bureau 13 disponible per PC;
;
Frontier: First Encounters disponible per PC;
Fortress of Fear;
Gilbert Goodmate and the Mushroom of Phungoria disponible per PC;
Golem;
Hard Target;
Heart of Darkness disponible per PC i PlayStation;
King of Thieves;
NBA Jam Tournament Edition disponible per PC, Game Boy, Game Gear, Genesis, Jaguar, PlayStation, Saturn, Sega 32X i SNES;
Phantasmagoria disponible per PC, Mac, PlayStation i Saturn;
Phoenix;
The Settlers II disponible per PC;
Solar Jetman: Hunt for the Golden Warship disponible per la NES;
Space Station 3000;
Where Time Stood Still disponible per ZX Spectrum, Atari ST i PC;
Yie-Ar Kung Fu disponible per Commodore 64, ZX Spectrum, Amstrad CPC, MSX, NES i BBC Micro;

CD32.

Cyberwar disponible per PC;
Inferno disponible per PC;
Lost Eden disponible per PC, Mac, 3DO i CD-i;
MegaRace disponible per PC, Sega CD i 3DO;
Pussies Galore;

Microsoft.
Xbox.

100 Bullets;
9 Worlds;
Adventures of Jimmy Neutron: Attack of the Twonkies;
American Idol disponible per Playstation 2;
Apocalyptica;
Back Pedal;
Ballistics;
Battlefield 1942 disponible per PC;
BC;
BC 2;
Black 9;
Black & White disponible per PC;
Bloody Waters: Terror from the Deep;
Breed;
Bulletproof Monk;
Captain Blood;
Carmageddon;
Club Football 2006;
Cold Winter disponible per PlayStation 2;
Comanche;
Comanche 4 available for PC;
Crank the Weasel;
;
Dead Rush;
Deadlight;
Dominion;
Dragonkind;
Dreadnoughts;
Drihoo;
Dungeon Lords;
e-Racer;
E.T. The Extra-Terrestrial;
Ecks vs. Sever;
Emergency Mayhem;
Enclave II;
Eon of Tears: The Bible Code;
Ex Chaser;
;
The Fast and the Furious;
Fate;
Fear & Respect;
La Femme Nikita;
FILA World Tour Tennis;
Four Horsemen of the Apocalypse;
Full Throttle: Hell on Wheels;
Funkmaster Flex's Digital Hitz Factory;
Fuzion Frenzy 2 disponible per Xbox 360 a l'hivern del 2007;
Gaia Blade;
Get On Da Floor;
Get On Da Mic;
Ghouls 'n Ghosts Online;
Giants X;
;
Good Cop Bad Cop;
Grand Prix 4;
Grand Raid Offroad;
GTR - FIA GT Racing Game;
Internal Pain;
Jackie Chan Adventures;
Jonny Drama;
Justice League;
 disponible per Xbox 360;
King of Fighters 94: Re-Bout;
The Kore Gang;
Lamborghini FX;
Lamborghini Racer;
The Last Job;
Leeds United Club Football 2005;
;
Lobo;
Loose Cannon;
The Lord of the Rings: The Treason of Isengard;
The Lost;
Mutant Chronicles Online;
Mega Man X Collection disponible per GameCube i PS2;
NFL Quarterback Club 2003;
Nicktoons Unite!;
Orchid;
Over The Top;
Perfect Dark Zero disponible per Xbox 360;
Phoenix;
Pumpkin Man;
Pac-Man World Rally disponible per PS2, Gamecube, PSP i PC;
Pirates of the Caribbean: The Legend of Jack Sparrow disponible per PS2 i PC;
Rally Trophy;
Raze the Roof;
Re-Volt Live;
The Red Star;
;
Risk;
Sam and Max: Freelance Police;
Samurai Jack: The Shadow of Aku;
Savage Skies;
Sgt. Cruise;
Shaun Palmer's Pro Snowboarder 2;
;
The Shield;
Shining Lore;
A Sound of Thunder;
Space Quest;
;
Star Wars Galaxies disponible per PC;
;
Starship Troopers;
State of Emergency 2;
Strident;
Stung!;
Sudeki 2;
Stargate SG1: The Alliance;
Tech Deck: Bare Knuckle Grind;
The Brutal Ballad of Fangus Klot;
The Fast and The Furious;
;
Title Defense;
Toxic Bunny 2;
TransWorld Skateboarding;
;
True Fantasy Live Online;
Twin Caliber;
U.S. Open 2003;
The Unseen;
;
V.I.P.;
Vijay Singh Pro Golf 2005;
Wave Rally;
Worlds Scariest Police Chases;
WWE Crush Hour;
The X-Files: Resist or Serve disponible per PlayStation 2;
X Games Snowboarding 2;
Xaxier Fox: The Lost City;

Xbox 360.

Demonik;
Fear & Respect;
Frame City Killer;
Halo 2.5;
Killing Day;
;
The Sopranos;
From Russia With Love;

Nintendo.
64 and 64DD.

1080 Snowboarding 2 (Nintendo) es va moure cap a GameCube com a 1080 Avalanche';
3Sixty;
40 Winks;
64 Wars (Nintendo);
7th Legion;
Acclaim Sports Soccer;
Ace Driver;
Actua Golf 4;
Airport Inc.;
Animaniacs Ten Pin Alley;
Assault;
Attack!;
BattleSport II;
Buggie Boogie;
Cabbage (Nintendo);
Caesar's Palace;
Carnivale;
Catroots (Nintendo);
Cavalry Battle 3000;
Chanbara Fighter;
Climber (Nintendo);
Contra Spirits 64;
Creator;
DD Sequencer;
Dead Ahead;
Deadly Honor (antigament Steven Seagal s el Final Option per SNES);
Deer Hunter 64;
DethKarz;
Derby Day;
Dezaemon DD;
Die Hard 64;
Dinosaur Planet disponible per GameCube com a Star Fox Adventures (Nintendo);
Dragon King;
Dragon Quest VII (versi cancellada de N64, el joc va ser re-dissenyat i re-llanat per Playstation);
Dragon Sword;
Dragon Ball Z: Indainaru Dragon Ball Densetsu  (versi N64 disponible per Saturn i PlayStation);
DT;
EarthBound 64 (N64/64DD cancellat, el projecte es va tornar a comenar anys desprs per GBA, mireu Mother 3) (Nintendo);
Echo Delta;
Emperor of the Jungle;
Eternal Darkness: Sanity's Requiem disponible per GameCube;
Extreme Sports 64;
F-18 Super Hornet;
F1 '98 (Nintendo;
Fire Emblem 64 (Nintendo);
First Samurai 64;
Frogger 2: Swampy's Revenge;
Final Fantasy 7;
Ghouls 'n Ghosts 64;
Glover 2;
Golgo 13;
Grand Theft Auto;
Harrier 2001;
Hashire Boku no Uma;
;
Jack and the Beanstalk (Nintendo);
Japan Pro Golfer 64 (Nintendo);
Jeff Gordon XS Racing;
Jest;
Joust 64;
Jungle Bots;
Jungle Emperor Leo (Nintendo);
 Microsoft va comprar Rare i va moure el projecte a  Xbox 360, el mateix va passar amb el joc Perfect Dark Zero;
Kasparov Chess;
Kirby Air Ride (Nintendo);
Looney Tunes: Space Race;
Luigi s Mansion (projecte passat a Gamecube);
Magic Flute;
Major League Soccer;
Maker Trilogy;
Mario Artist: Sound Maker (Nintendo);
 (projecte passat a PlayStation 2);
Mega Man Legends 2   (original de Mega Man Legends portat a la N64 com a Mega Man 64);
Metal Gear Solid;
Mini Racers (Nintendo);
;
Momotarou Festival;
Monster Dunk;
Montezuma's Return;
Mortal Kombat: Special Forces (versi N64) disponible per PlayStation;
NBA Showtime 2000;
NHL Blades of Steel 2000;
Nightmare Creatures II;
O.D.T. (versi N64) disponible per PC i PlayStation;
Onimusha (projecte passat a PlayStation 2);
Pilotwings 64 II (Nintendo);
Pitfall;
Powerslide;
Project Cairo;
Pokmon Colosseum (versi N64) disponible per GameCube;
Prince of Persia 3D (versi N64) disponible per Dreamcast i PC;
Quest 2;
Quest for Camelot 64;
Red Baron;
Renegade Racers;
Resident Evil 0 disponible per GameCube;
Rev Limit;
Riqa (llanat com a Rogue Ops per Gamecube, Xbox, i PlayStation 2) (Nintendo);
;
Rollerball;
Ronaldo Soccer;
Roswell Conspiracies: Aliens, Myths & Legends;
Roto Gunners;
Sea-Doo HydroCross (versi N64) disponible per Playstation;
Shadowgate Rising;
SimCopter 64;
Smurfs 64;
Snowspeeder DD;
South Park 2;
Space Bunnies Must Die;
Spooky;
Super Mario 64 2 (el desenvolupament va ser cancellat molt abans d'hora, en qu llavors noms van poder  crear un demo amb un sol nivell.)  ;
;
Sydney 2000;
Tak and the Power of Juju (disponible per Gamecube i Xbox);
Teo;
Test Drive Rally;
Tommy Thunder;
Tonic Trouble Add-on;
Toon Panic;
Top Gun  disponible com a Top Gun: Fire at Will per PlayStation;
TrickStyle 64;
Twelve Tales: Conker 64 va esdevenir desprs com a Conker's Bad Fur Day;
Ultra Baseball 64;
Ultra Combat disponible al Jap com a Blade and Barrel;
Ultra Descent;
Ultra Top Gun;
Unreal disponible per PC;
Ura Zelda disponible com a The Legend of Zelda: Ocarina of Time - Master Quest for GameCube (Nintendo);
VR Sports Powerboat Racing disponible per Playstation i PC;
Wall Street DD (Nintendo);
';
Waterworks;
Wet Corpse;
Wildwaters;
 disponible per Playstation;
Zelda Gaiden (versi 64DD);

Nintendo DS.

A Boy and His Blob (cancellat indefinidament);
Black and White Creatures (possible cancellat);
Disney's Lizzie McGuire & That's So Raven;
;
Mobile Suit Gundam SEED;
Moonlight Fables;
Super Pac-Man Pinball;

GameCube.

Adiboo and the Energy Thieves;
Alias;
Arctic Thunder (versi GameCube) disponible per PlayStation 2 i Xbox;
Area 51 (versi GameCube) disponible per PlayStation 2 i Xbox;
Army Men: Platoon Command;
Barbie Horse Adventures: Wild Horse Rescue (versi GameCube) disponible per PlayStation 2 i Xbox;
;
BattleBots;
;
Bulletproof Monk;
Broken Sword: The Sleeping Dragon disponible per PlayStation 2 (noms a Europa) i Xbox;
Crash Twinsanity disponible per PlayStation 2 i Xbox;
Crouching Tiger, Hidden Dragon disponible per PlayStation 2 i Xbox;
Dead Phoenix;
Dead Rush;
Donkey Kong Racing (Nintendo);
Devil May Cry (projecte passat a PlayStation 2);
Driv3r disponible per PlayStation 2, PC i Xbox;
Dr. Seuss' The Cat in the Hat disponible per PlayStation 2 i Xbox;
E.T. The Extra-Terrestrial;
The Four Horsemen of the Apocalypse;
Futurama disponible per PlayStation 2 i Xbox;
Gravity Games Bike (va estar promocionat a l'anunci pel llanament per GameCube. Disponible per PlayStation2 i Xbox);
Jacked;
 disponible per Xbox 360;
Kirby Tilt 'n' Tumble 2 (Nintendo);
The Legend of Zelda: Tetra's Trackers (una part llanada a la versi japonesa com a The Legend of Zelda: Four Swords Adventures);
Mace Griffin: Bounty Hunter disponible per PlayStation 2 i Xbox;
Marionette (Nintendo);
NARC disponible per PlayStation 2 i Xbox;
NFL Retro Football (Nintendo);
Nintendo Pennant Chase Baseball (Nintendo);
Perfect Dark Zero disponible per Xbox 360 (Nintendo);
Picassio ;
Pilotwings (Nintendo);
 disponible per PlayStation 2 i Xbox;
Rally Fusion : Race Of Champions disponible per PlayStation 2 i Xbox;
Rally Simulation;
Raven Blade (originriament Runeblade) (Nintendo);
Rebirth;
RTX Red Rock disponible per PlayStation 2 ;
Saffire;
 (disponible per Xbox);
Spy Hunter 2 disponible per PlayStation 2 i Xbox;
Stage Debut (Nintendo);
 Era per Xbox i PlayStation 2. Mireu l'article per a ms detalls.;
The Suffering disponible per PlayStation 2 i Xbox;
Star Wars: Episode 1 - Obi Wan disponible per Xbox;
Star Wars Episode III: Revenge of the Sith (videojoc) disponible per PS2,Xbox,GBA,DS.
Super Mario 128 alguns conceptes va ser usats al Super Mario Galaxy per la Wii (Nintendo);
Super Monkey Ball 3 va tenir un suport LAN;
Super Paper Mario (Projecte passat a Nintendo Wii);
Tengai Makyo III Namida disponible per PlayStation 2;
Thornado;
Thunder Rally (anomenat tamb Car Combat) (Nintendo);
Tom Clancy's Ghost Recon: Advanced Warfighter disponible per PlayStation 2, Xbox i Xbox 360;
Tom Clancy's Rainbow Six: Rogue Spear;
Too Human (projecte passat a la Xbox 360) (Nintendo);
;
Young Olympians: Mythos;
Unity;

Game Boy.

Elite (1994 tech demo);
Fire Fighter;
Gameboy Music (Nintendo);
Dragon ball GT : Final Bout;

Game Boy Color.

Backyard Football 2001;
Backyard Soccer 2001;
Batman Racing;
Black & White;
The Cage;
Dark Angel: Anna's Quest;
Dino Crisis;
FIFA 2001;
GB Rally;
Iridion;
Jack Nicklaus Golf;
Kirby's Dream Land 2 DX (Nintendo);
Legend of Starfi (Nintendo);
;
Knights;
Konami Rally;
The Legend of Zelda: Mystical Seed of Courage (Nintendo);
Max Steel;
Merlin;
Metafight EX;
Metroid II Return of Samus DX;
Mortal Kombat: Special Forces;
Ninja;
Pocket Racers;
Puzzle Collection;
Resident Evil;
Rhino Rumble Puzzle;
Road Runner;
Rocketts' Sleepover;
Ronaldo V-Soccer (disponible a Europa i els Pasos Catalans com a Ronaldo V-Football);
Runelords;
Saffire;
Sea-Doo Hydrocross;
South Park;
Supershot Golf Robot;
Supreme Snowboarding;
Surfing;
Sydney 2000;
;
Three Stooges;
Towers II: Plight of the Stargazer;
Tyrannosaurus Tex;
Viewpoint;
Wicked Surfing;
WWF No Mercy (Versi GBC);

Game Boy Advance.

4x4 Off-Roaders;
A Boy and His Blob;
Aerial Aces;
Aero the Acro-Bat 2;
Aliens vs. Predator;
Animaniacs;
Artifact;
Barbarian;
Battland (Nintendo);
Bejeweled;
Black Belt Challenge;
Black Rodeo!;
BMX Trick Racer;
Bomb Jack World;
Bonx Racing;
Cerulean Dreams;
Charlie's Angels;
Custom Robo GX 2;
Dark Night;
Dave Mirra BMX XXX;
Def Jam: Fight for NY;
Demon Hunter;
Diddy Kong Pilot disponible per GBA com a Banjo-Pilot (Nintendo);
Donkey Kong Coconut Crackers disponible per GBA com a It's Mr. Pants! (Nintendo);
Donkey Kong Plus (Nintendo);
Exile;
F-1-3;
F-18 Thunder Strike;
Fairytale of the Gods;
The Fast and the Furious;
Field of Nine Digital Edition 2001;
Futurama;
Game Boy Music (Nintendo);
GB Rally Advance;
Genetic Species;
GP Advance;
Graffiti Tournament: Skate & Style;
Hardcore Pool;
High Heat Major League Baseball 2004;
Hyperspace Delivery Boy;
JailBreak;
Jelly Belly;
Jet Riders;
Kirby Tilt 'n' Tumble Advance (Nintendo);
Lona Blaze (Nintendo);
Magic Pockets;
Mary-Kate And Ashley In Action;
Mega Man Anniversary Collection;
Moto-X;
Ms. Pac-Man Advanced;
Paintball;
Palladium;
Pinball Advance;
Prince of Persia: Warrior Within;
;
Radium;
Rick Dangerous;
Rolling;
Spiralstone;
;
Star Giants;
Star Trek Invasion;
*Star Wars: Episode 1 - Obi Wan;
Tenchu;
The Thing;
Tom Clancy's Ghost Recon;
Travis Pastrana's Pro MotoX;
Tyrian (videojoc) disponible per PC;
U.S. Youth Soccer: Power-Up Soccer;
Ultimate Paintball;
Urban Reflex;
Vigilante 8: Second Offense;
Wizards;

NES.

A Boy and His Blob 2;
Ace Harding: Lost in Las Vegas disponible per Game Boy Color;
Addams Family Animation;
Adventure of the Trolls;
Aigina's Prophecy;
Airball;
Airhawk;
Aliens vs. Predator;
An American Tale: Fievel Goes West (versi NES) disponible per SNES;
Arcadia VI;
Arcana (versi NES) disponible per SNES;
Armadillo (llanament als EUA);
Asterix the Gaul (llanament als EUA);
Atomic Robo-Kid (versi NES) disponible per a Mquina recreativa i Sega Genesis;
Baby Gangster;
Backgammon;
Barbarian (versi NES) disponible per Commodore 64 i PC;
Barbie Fashion Designer;
Battle Tech;
Battlefields of Napoleon disponible per Apple II i C64.
Beauty and the Beast (versi NES) disponible per SNES;
Beyond Shadowgate  (versi NES) disponible per Turbo Duo;
Big Mouth Bass;
Big Nose Witch Dr;
Bio Force Ape;
Black Bass II;
Black Tiger (versi NES) disponible per arcade;
Blockout;
The Brainies (versi NES) disponible per SNES;
Bruce Lee Lives;
Buster Brothers;
Buzz & Waldog;
California Raisins: The Grape Escape;
Card Sharks;
Cat Runner;
Chester Field;
Chip's Challenge (versi NES) disponible per Lynx i PC;
CJ's Elephant Antics;
Code Blue;
Congo's Caper (versi NES) disponible per SNES;
Cosmo Fighter;
Crash 'n the Boys: Ice Challenge;
Crater Maze;
Crystal Passage;
Cue Stick;
Cycle Shooting;
Daemon's Quest;
Daemon Wars;
Darkwing Duck 2;
Dennis the Menace;
Dewey the Dolphin;
Dino-Hockey;
Dizzy Pinball;
Donkey Kong Jr. no Sansuu Asobi;
Drac's Night Out;
Dragon Tale;
Dragon Wars;
Dream Team 3-on-3 Challenge;
DreamWorld Pogie;
Eon Man;
Escape from Atlantis;
Euro Cup Soccer;
F-1 Hero 2;
Fastest Lap disponible per Game Boy;
Fighting Simulator World Champ;
Final Fantasy IV;
Firehawk;
The Flash;
Glove Pilot;
Go! Dizzy Go!;
Grid Grabber;
Gun Smoke 2;
Happily Ever After (conegut com a Snow White);
Happy Camper;
Hard Drivin';
Hat Trick disponible per arcade;
Hit the Ice disponible per arcade;
Hellraiser;
Hudson's Space Adventure;
Inspector Gadget disponible per SNES;
Jack and the Beanstalk;
John Madden Football;
Legend of Hero Tonma disponible per PC-Engine;
The Legend of Zelda: The Triforce of Saga introdut a The Legend of Zelda: A Link to the Past per la SNES (Nintendo);
Licence to Kill;
Lord of Lightning;
Manipulator Glove Adventure;
Magic Candle (versi NES) disponible per PC;
Magic of Scheherazade II;
Mariner's Run;
Married... with Children;
Master Thief Sugar (tamb Secret Ties);
Matchbox Racers;
Mech Warriors;
Metal Man;
Mig 29 Hunter;
Mike Ditka Big Play Football;
Mini Putt;
Monster Truck Rodeo;
New Kids on the Block;
Ongaku Asobi;
Police Academy;
Popeye no Eigo Asobi;
Power Pad Football;
Predator 2;
The Price is Right;
Putt Master;
Return of Donkey Kong;
Ring Raiders;
Rocky;
Rodan;
Seiken Densetsu: The Emergence of Excalibur;
Shadowgate 3;
Shogun Maeda;
SimCity disponible per Super NES;
Sir Eric the Bold;
Snake Rattle 'n' Roll 2;
Spy vs. Spy II: The Island Caper ;
Star Trek V;
Street Battle;
Street Fighter II disponible per Super NES;
Sunman;
Super James Pond;
Super Password;
Super Pitfall II;
Super Square Deal;
Super Sushi Pinball;
Talking Super Password;
Thomas the Tank Engine disponible per Super NES;
Triumph;
Trivial Pursuit;
Turrican;
Twin Peaks;
U-Force Power Games;
Ultimate Journey;
Urban Convoy;
U.S.M.C. Harrier;
Vanilla Ice;
War on Wheels;
Web World;
Wild Boys;
Wonderland Dizzy;
Xybots;
Zeta Gundam;

SNES.

on Flux (redissenyat i desprs llanat com a Phantom 2040 per SNES);
Apocalypse II;
FX Fighter (la versi SNES Super FX, disponible tamb per PC);
GoldenEye 007 (redissenyat com a joc d'acci en primera persona i llanat per N64);
Green Lantern;
Kid Icarus;
Mortal Kombat: Arena Edition;
ShadowHawk;
Shadowrun 2;
Socks the Cat Rocks the Hill;
Sound Fantasy (Nintendo);
Special Tee Shot (Nintendo);
Star Fox 2 (la versi SNES Super FX, alguns elements del joc estan a Star Fox Command) (Nintendo);
Steven Seagal is the Final Option (versi cancellada, redissenyada per N64 com a Final Honor);
Superman (joc de Sunsoft);
Super Mario FX (la versi SNES Super FX cancellada, redissenyada per N64 com a Super Mario 64) (Nintendo);
Super Smash Bros. (la versi SNES Super FX va ser cancellada, redissenyada per la N64);
Timecop;

e-Reader.

All e-Reader merchandise (EUR) (Nintendo);
Game & Watch-e (Nintendo);
Ice Hockey-e (Nintendo);
Soccer-e (Nintendo);
Volleyball-e (Nintendo);
Super Mario Advance 4-e Series 3 (EUA, AUS) (Nintendo);
Super Mario Advance 4-e Series 4 (EUA, AUS) (Nintendo);
Super Mario Advance 4-e Series 1 (AUS) (Nintendo);
Super Mario Advance 4-e Series 2 (AUS) (Nintendo);
Mario vs. Donkey Kong-e (EUA, AUS) (Nintendo);
Pikmin 2 e-Reader series (EUA, AUS) (Nintendo);
Various e-Reader promos (EUA, AUS) (Nintendo);
Mario Party-e (AUS) (Nintendo);

Virtual Boy.
Bound High!;
Donkey Kong Country 2;
;
Dragon Hopper;
Faceball;
GoldenEye;
Interceptor;
J-League 3D Stadium;
Mansion of Insmouse;
Mighty Morphin Power Rangers;
Night Landing;
Out of the Deathmount;
Polygo Block;
Protious Zone;
Shin Nihon Pro Wrestling Gekitou Densetsu;
Signal Tatto;
Sora Tobu Henry;
Strange Animal School;
Sundays Point;
VB Mario Land;
Virtual Block;
Virtual Bomberman;
Virtual Dodgeball;
Virtual Double Yakuman;
Virtual Fishing;
Virtual Gunman;
Virtual Jockey;
Virtual League Baseball 2;
Wangan Sensen Red City;
Worms;
Zero Racers;

Altres.
CD-i.

Super Mario's Wacky Worlds;

MSX.

Lost Warld (sic);

Neo-Geo.

Bang Busters;
Dunk Star;
Fun Fun Brothers;
Ghostlop;
Hebereke's Pair Pair Wars;
The Karate Ninja Show;
Kizuna Encounter Special Edition;
Last Odyssey: Pinball Fantasia;
Manic Panic;
Mystic Wand;
Q.P.;
Tommy K;
Warlocks of the Fates;

Serveis en lnia.

Communities.com;
ImagiNation Network (conegut tamb com a The Sierra Network);
GameStorm;
Mplayer.com;

SAM Coup.

F16 Combat Pilot;
Strider;

PC.

The 7th Guest III;
10Six;
The Adventures of Willy Beamish 2;
Age of Darkness;
Age of Mourning;
Ardonia;
Archaean;
Agents of Justice;
;
American McGee's Oz;
Amulets and Armour;
B-17 Flying Fortress (videojoc) The Legend Returns ;
Babylon 5: Into the Fire;
Baja Racing (formerly Extreme Racing);
Battletech 2035;
Betrayal at Krondor II: Thief of Dreams;
Bioforge 2;
Bioforge Plus;
Black 9;
Bookai Racer;
Brute Force disponible per Xbox;
Buffy the Vampire Slayer disponible per Xbox;
Capitol Punishment;
Champions;
Championship Manager All Stars;
Charr - The Grimm Fate;
;
Command & Conquer: Renegade 2;
Commander Keen: The Universe is Toast!;
Creation;
Cricket Master 2005;
Crucible;
;
CRY.SYS;
Dark Zion;
Dawn ;
Depth Fantasia (servei en lnia);
Descent 4 (Elements reutilitzats a Red Faction);
Desert Fighters;
Deuteros (La seqela a Millennium 2.2) disponible per Atari ST;
Doppelganger;
Dragon Empires;
Driven: The Sequel to Pyst;
Driver 2;
Duality;
;
Dungeon Keeper 3;
;
Earth & Beyond (servei en lnia);
Elemental Saga;
Eon of Tears: The Bible Code;
Exarch Online;
Extreme Warfare (originriament Assault);
Englaus;
Fallen Age;
Fallout 3 (versi original, anomenada Van Buren);
Fallout Tactics II;
Fighting Legends;
Fighting Steel Deluxe;
Freespace 3;
Full Throttle: Hell on Wheels;
Gaia Nova;
Glympse;
Golgotha;
GorkaMorka;
Harpoon 4;
Hannibal - The Game;
Heist(game);
Highlander Online;
Hired Guns (Refet del joc de l'Amiga);
Imperator Online;
Iritor Online;
Internal Pain;
The Indestructibles (tamb M.I.S.T.);
Indiana Jones and the Iron Phoenix;
Into the Shadows;
Jane's A-10 Warthog;
Jazz Jackrabbit 3;
Kanaan;
Kharduum;
Lejendary Adventure Online;
Leisure Suit Larry 8: Lust in Space;
LOOM 2: Forge;
LOOM 3: The Fold;
Loose Cannon;
Lost Continents;
The Lord of the Rings: The Two Towers disponible per PlayStation 2, Xbox i Gamecube;
M1 Tank Platoon 3;
Majestic (servei en lnia);
Meantime;
Middle-Earth Online (versi original);
Midgard (MMORPG);
Might & Magic Online;
Mimesis Online;
Mojo's Monster Math (originriament The Math Garden);
Monstro!;
Motor City Online (servei en lnia);
Mutant Chronicles;
Mythica;
Neandertal (videojoc);
;
Neospace;
Nomad Soul: Exodus;
;
Outcast 2;
Paradox Online;
Prax War;
Priest;
Prey;
Pro Pilot Paradise;
Rave Racer disponible per Arcade;
Redmoon Online;
Rollerball;
Rune Conquest;
Sam and Max: Freelance Police (tornat a fer com a Sam & Max);
Shadows of Temuair;
Shay Am: in the 3rd Sphere;
Shining Lore Online;
;
;
SimMars;
SimsVille;
Sovereign;
Space Quest VII: Return to Roman Numerals;
;
StarCon (Star Control 4);
;
Star Trek: First Contact;
Star Trek: Secret of Vulcan Fury;
Star Wars: Episode 1 - Obi Wan disponible per Xbox;
Stonekeep 2: Godmaker;
Technosaur;
Third World;
Torin's Challenge;
Torin's Passage 3;
Traveller Online;
;
Black Isle's Torn;
Toonstruck 2;
Trade Wars: Dark Millennium;
Twilight War: After the Fall;
True Love 2000;
Ultima VIII: The Lost Vale extensi;
Ultima Worlds Online: Origin (originriament Ultima Online 2);
Ultima X: Odyssey;
Ultra Warriors: Deliverance of Justice;
Ultra Warriors: Legend of Phorbulaxx;
Ultra Warriors: The RPG Story;
Urban Decay;
 (servei en lnia);
Warcraft Adventures: Lord of the Clans;
Wing Commander Online (anomenat tamb Privateer Online);
Wing Commander: Privateer 3;
Wish;
Wolfpack II;
The World Is Not Enough disponible per PlayStation i Nintendo 64;
;
;
Xfire, pronunciat "Crossfire";
The Y Project;
Youngblood (disponible noms el demo);

Sega.
Dreamcast.

Agartha;
Age of Empires II;
Air NiGHTS;
Akolyte;
;
Arena League Football: The 50-Yard Indoor War;
Armada 2: Star Command;
Austin Powers: Mojo Rally;
Baldur's Gate (Dreamcast version) disponible per PC;
Black & White disponible per PC;
Boarder Zone;
Braveknight;
Buffy the Vampire Slayer disponible per Xbox;
;
Chakan;
Colin McRae Rally 2.0;
Commandos 2: Men of Courage;
Crimson;
Croc 2 disponible per PC, PlayStation, i Gameboy Color;
Dark Angel: Vampire Apocalypse;
Drakkan;
Dronez;
ESPN Baseball Tonight;
FarNation;
Final Fight Revenge;
Flesh and Wire;
Fortris;
Frame Gride;
Frontier;
Galleon disponible per Xbox;
Geist Force;
Gold and Glory: The Road to El Dorado;
GorkaMorka;
Gunvalkyrie disponible per Xbox;
Half-Life disponible per PC i Playstation 2 (el  va ser llanat per PC);
Heavy Metal: F.A.K.K.;
Heroes of Might and Magic III;
;
IHRA Drag Racing;
Independence War 2: Edge of Chaos disponible per PC;
Jump Runner;
Legacy of Kain: Soul Reaver 2 disponible per PlayStation 2 i PC;
The Lost World: Jurassic Park;
Max Payne disponible per PC;
Messiah disponible per PC;
Monster Breeder;
The Mummy disponible per PlayStation;
Mortal Kombat: Special Forces disponible per PlayStation;
The New Batman Adventures;
Nomad Soul: Exodus;
Outcast disponible per PC;
PBA Tour Bowling 2001;
Picassio;
Planet of the Apes disponible per PC;
Project Propeller Online;
Propeller Arena;
Quark;
Quest of the Blademasters;
Ringman;
Roswell Conspiracy Theories;
Rune;
;
Sierra Game Room;
Sierra Sports Game Room;
Shenmue III;
Space Invaders;
Spec Ops Online;
Star Trek: New Worlds;
Star Wars: Super Bombad Racing disponible per PlayStation 2;
Streets of Rage 4;
SWAT 3 (versi Dreamcast) disponible per PC;
System Shock 2 (versi Dreamcast) disponible per PC;
Take the Bullet;
Test Drive Cycles;
Time Crisis II disponible per PlayStation 2;
ToeJam & Earl III disponible per Xbox;
Transworld Snowboarding;
Tropico;
Ultimate Fighting Championship: Tapout;
Unreal disponible per PC;
V.I.P.;
Virtua Fighter 4 disponible per PlayStation 2;
VIVA Soccer;
Whiplash 2;
World's Scariest Police Chases;
Worms Pinball;

Master System.

Battletoads in Battlemaniacs disponible per SNES;
Wonderland Dizzy;

Megadrive / Genesis.

Akira;
Command and Conquer disponible per PC;
Davis Cup World Tour Tennis 2;
Elite;
Socks the Cat Rocks the Hill;
Sonic Crackers disponible per Sega 32X com a Knuckles' Chaotix;

Mega-CD.

Akira;
Grandia disponible per Saturn i PlayStation;
Indiana Jones and the Fate of Atlantis disponible per PC i altres;
Monkey Island 2: LeChuck's Revenge disponible per PC i altres;
Ys 4: Mask of the Sun disponible per la Super Famicom;

Saturn.

Adidas Power Soccer;
Alien vs. Predator disponible per arcade;
Armed;
Bedlam disponible per PC;
Blood Omen: Legacy of Kain disponible per PlayStation;
Bubsy 3D disponible per PlayStation;
 disponible per CDI ;
Criticom II disponible com a Dark Rift per N64;
Eternal Champions 3;
Fox Hunt disponible per PlayStation;
Grand Theft Auto disponible per PlayStation i PC;
HyperBlade disponible per PC;
The Journeyman Project: Pegasus Prime disponible per Mac OS i PlayStation;
;
Legends '97 Football disponible per PC;
 la versi anglesa mai va ser llanada, disponible per PlayStation;
 disponible per PC i PlayStation;
Major Damage;
Maximum Surge;
Micro Machines V3 disponible per PlayStation, PC i Game Boy;
NiGHTS 2;
Pinky & the Brain;
Rattlesnake Red;
Rayman 2 disponible per N64 i PlayStation;
Sentient;
Shenmue disponible per Dreamcast;
Sonic the Fighters disponible per arcade;
Sonic X-treme;
Tenka disponible per PlayStation;
TNN Motorsports Hard Core 4X4 2;
Virtua Fighter 3'disponible per Dreamcast;
;
W.E.T. Corpse;

Sinclair.
ZX Spectrum.

Atomic Robo-Kid;
Attack of the Mutant Zombie Flesh Eating Chickens From Mars;
Bandersnatch llanat anys desprs com a Brataccas per la Atari ST i Amiga;
The Bobby Yazz Show - cancellat pel llanament, va ser disponible anys desprs per la Crash!;
The Great Giana Sisters disponible per Amiga i C64;
Cyborg (versi Spectrum) disponible per C64;
MasterSpy;
Miner Willy Meets The Taxman (conegt com a The Megatree);
Mire Mare;
Moon Patrol (versi oficial d'Atari per la Spectrum);
One Man and His Droid II;
Robotron 2084 (versi oficial d'Atari per la Spectrum);
Scooby Doo In The Castle Mystery;
Solar Jetman: Hunt for the Golden Warship disponible per NES;
StreetHawk;
The Last Ninja ;
Toki disponible per a altres formats;

Sony.
PlayStation.

on Flux;
Aliens versus Predator disponible per PC;
American Deer Hunter;
Athenor;
Attack of the Saucermen;
Baldurs Gate disponible per PC;
Barb Wire;
Beavis and Butt-Head: Get Big in Hollywood;
BioSwarm;
Black & White disponible per PC;
Bloodshot;
Buffy the Vampire Slayer disponible per Xbox;
Carnivale;
Clay Fighter X-Treme disponible com a ClayFighter 63 1/3 per N64;
Colliderz;
Criticom II disponible com a Dark Rift per N64;
Cyber Gladiators disponible per PC;
Dead Unity;
Deadline;
Deadly Honor (originriament com a Steven Seagal is the Final Option per SNES);
Death Drone;
Down in the Dumps;
 disponible per PC;
Earthworm Jim;
Elmo in Grouchland;
Elric;
ESPN Great Outdoor Games: Bass Fishing;
Exodus;
Extreme Dreams;
Fortris;
Fox Sports' Major League Baseball 2001;
Future Strike;
;
Ghost Rider;
Global Domination disponible per PC;
Hebereke's Pair Pair Wars;
Hellraiser;
Hot Wheels Extreme XTR Racing;
HydroSport Racing;
Incredible Idiots in Space;
Indiana Jones and the Infernal Machine;
Infestation;
The Island of Dr. Moreau;
Kawasaki Motocross;
Kill Wheel;
;
Konami Rally;
;
The Last Express disponible per PC;
Legion;
Lufia III: Ruins Chaser disponible per GBA sota el nom de ;
 disponible per N64;
Marvel 2099: One Nation Under Doom;
Megarace 2 disponible per PC;
MELT;
NBA ShootOut 99;
Nickelodeon's Cat Dog: Saving Mean Bob;
 disponible per Dreamcast;
Panzer General Assault;
Perfect Weapon 2 (originriament com a Final Weapon);
Pinky and the Brain;
Porsche Challenge;
Prince of Persia 3D disponible per Dreamcast i PC;
Quake disponible per PC, Saturn i N64;
Radiant Silvergun disponible per arcade i Saturn;
Rattlesnake Red;
Raze;
Rebel Moon Rising disponible per PC;
Resident Evil 2 (tamb Resident Evil 1.5);
Respect Inc.;
Return Fire II'disponible per PC;
Rocket Jockey disponible per PC;
Rollerball;
Saboteur;
;
ShredFest;
Sirens;
SligStorm;
Space Debris;
Speed Tribes;
Star Wars: Episode I Racer disponible per N64 i PC ;
StarCon;
Starfleet Academy disponible per PC i SNES;
Surreal;
Ted Shred;
Test Drive Cycles;
Titan A.E.;
Thrill Kill;
Too Human en desenvolupament per Xbox 360;
Vermin;
Violent Seed;
Viper Red Sector;
Virtual Gallup;
WCW/NWO Live;
;
Wetlands;
Wild Wild West;
Willy the Wombat Later became Crash Bandicoot;
Youngblood;
Zoinks!;

PlayStation 2.

007 Racing;
;
Austin Powers;
Bakuryu;
Battlebots;
Beast Wars;
Black 9;
Blue Crush;
;
Capcom Fighting All-Stars;
;
Championship Surfer;
Clive Barker's The Undying disponible per PC;
;
Dead Rush;
Delta Force: Urban Warfare;
Densen;
Dragonkind;
ESPN MLS Extra Time 2002;
ESPN National Hockey Night 2002;
E.T. & the Cosmic Garden;
EXO;
Extreme Wakeboarding;
Fantasy;
Far Cry Instincts disponible per Xbox;
Fear & Respect;
Fear Effect: Inferno;
Ferrari 360 Challenge;
Full Throttle: Hell on Wheels;
Final Fantasy XIII Available for PS3;
Gift;
Good Cop, Bad Cop;
Hand of Odd;
 disponible per PC i Xbox;
Hell or High Water;
Ice Nine;
Jurassic Park III: Survival;
King of the Cage;
The King and I;
Knights;
Konami's Moto-X;
The Lost;
The Lord of the Rings: The Treason of Isengard;
Medal of Honor: Fighter Commander;
Mille Miglia;
Mix TV Presents: Eminem;
Motorhead 2;
Nickelodeon Party Blast (disponible per Xbox);
 disponible per Xbox;
 disponible per Xbox;
 disponible per Dreamcast i PC;
Orchid;
Outcast 2;
Police 911;
;
Road to Sunday;
Rubu Tribe;
Rush Club;
SNK Classics Collection;
Sakura Wars: Kouma;
Sakura Wars: Himenishiki Emaki;
The Shield;
Skies of Arcadia;
Star Wars Galaxies disponible per PC;
;
Starsky and Hutch 2;
Stunt Driver;
Supercross 2002;
Survivor;
SX Superstar;
Taxi Driver;
The World is Not Enough;
;
Thunderbirds;
Tom Clancy's Rainbow Six Vegas;
Vectorman;
Viper Heat;
WCW Mayhem 2;
WCW Wrestling;
X10;
Zombie Revenge;

PlayStation 3.

Fear & Respect;
WWE SmackDown vs. Raw 2007 ser disponible per Playstation 2, Playstation Portable, i Xbox 360;
Theseis' ser disponible per PC i Xbox 360;
Endless Saga;
Tom Clancy's Splinter Cell: Double Agent ser disponible per Playstation 2, Xbox, Gamecube, Wii i Xbox 360;
Killing Day;
Elveon ser disponible per PC i Xbox 360;
;
Dark RPG;
Black Blade ser disponible per Xbox 360;
Gran Turismo HD;

PlayStation Portable.

Batman Begins disponible per Game Boy Advance, GameCube, PlayStation 2, i Xbox;
Makai Wars;
The Chronicles of Narnia: The Lion, the Witch and the Wardrobe  disponible per Game Boy Advance, GameCube, Nintendo DS, PlayStation 2, PC, i Xbox;
Star Wars Episode III: Revenge of the Sith (videojoc) disponible per Game Boy Advance, Nintendo DS, PlayStation 2, i Xbox;

Sistemes i accessoris de videojoc.

 Atari Cosmos;
 Atari Game Brain;
 Atari Jaguar II;
 Atari Mindlink;
 Atari Mirai;
 Atari Panther;
 Colecovision AT&T Modem;
 Doshin;
 Dreameye (hi ha un accessori de cmera digital per la Sega Dreamcast);
 Ericsson Red Jade;
 Indrema;
 Intellivision Modem;
 Konix Multisystem;
 Matsushita M2;
 Nintendo/Sony PlayStation (tamb SNES CD-ROM) extensi per SNES;
 Sega Dreamcast Zip drive;
 Sega Neptune (combinat Sega Mega Drive/Genesis i 32X);
 Sega VR;
 Sinclair Loki;
 Taito WoWoW;
 Ultravision;
 XeNo;

 Vegeu tamb .

Abandonware;
Vaporware;

 Referncies .

(ZX Spectrum) The games that time forgot;
Games that Weren't C64;
GameSpot PC Graveyard: Champions;
GameSpot PC Graveyard: Jane's A-10 Warthog;
GameSpot PC Graveyard: Torn;
GameSpot PC Graveyard: Ultima Worlds Online: Origin;
GameSpot PC Graveyard: Warcraft Adventures;
GameSpot - videojoc Graveyard;
GameSpot - Haunted Glory: The Rise and Fall of Trilobyte;
GameSpot - Knee Deep in a Dream: The Story of Daikatana;
Videojocs de NES que no es van llanar;
Lost Levels;
The Can;
Waterthread Archive;
Unseen 64: Beta & Unreleased Games;
Red Emeralds;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118196" title="Bernat Riera Alemany" nonfiltered="3344" processed="3333" dbindex="48598">
Bernat Riera Alemany (Andratx, 1874 - Palma, 1926) fou un metge i militar mallorqu.

El 1896 fou destinat a la Guerra de Cuba on fou el metge del regiment Alfons XIII i cap de clnica de diversos hospitals. De tornada a Mallorca, exerc a l'Hospital Militar de Mallorca i public estudis sobre higiene i malalties infeccioses. Fou ascendit a General de Sanitat Militar el 1926.

El seu germ Gabriel Riera Alemany fou batlle de Palma del 1939 al 1941.

Un carrer d'Andratx (Bernat Riera) i un de Palma (General Riera) duen el seu nom.

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 14.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118208" title="Educaci especial" nonfiltered="3345" processed="3334" dbindex="48599">
L'educaci especial s aquella destinada a alumnes amb necessitats educatives especials, tant per a persones amb sobredotaci intellectual com per a persones amb discapacitats psquiques, fsiques o sensorials. L'educaci especial en un sentit ample inclou totes aquelles actuacions encaminades a compensar aquestes necessitats ja sigui en centres ordinaris o especials.

L'educaci especial especfica s refereix a les accions realitzades en un entorn educatiu restringit, s a dir dins un centre catlogat com a "Centre d'Educaci Especial".

En aquests centre tracten amb alumnes que necessiten metodologies i eines adaptades.

Podem catalogar les diferents especifitats en funci de les seves discapacitats:
Motriques, cognitives, conductuals, emocionals...

Enllaos.

Grup d'Investigaci en Educaci Especial






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118209" title="Maria de Waldeck-Pyrmont" nonfiltered="3346" processed="3335" dbindex="48600">


Maria de Waldeck-Pyrmont, princesa hereva de Wrttemberg (Arolsen 1857 - Ludwigsburg 1882). Princesa de Waldeck-Pyrmont amb el tractament d'altesa serenssima que contragu matrimoni en el si de la casa reial de Wrttemberg.

Nada el dia 23 de maig de l'any 1857 a la ciutat d'Arolsen, capital del principat de Waldeck-Pyrmont, essent filla del prncep Jordi Vctor I de Waldexk-Pyrmont i de la princesa Helena de Nassau. Maria era nta per via paterna del prncep Jordi II de Waldeck-Pyrmont i de la princesa Emma d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym mentre que per via materna era nta del duc Guillem de Nassau i de la duquessa Paulina de Wrttemberg.

El dia 15 de febrer de l'any 1877 es cas a Arolsen amb el prncep hereu i futur rei Guillem II de Wrttemberg, fill del prncep Frederic Carles de Wrttemberg i de la princesa Caterina de Wrttemberg. La parella tingu dos fills:

 SAR la princesa Paulina de Wrttemberg, nada a Stuttgart el 1877 i morta a Ludwigsburg el 1865. Es cas el 1898 a Stuttgart amb el prncep Frederic de Wied.

 SAR el prncep Ulric de Wrttemberg, nat a Stuttgart el 1880 i mort pocs dies desprs a la mateixa ciutat.

La princesa Maria era germana de la princesa Emma de Waldeck-Pyrmont, esposa del rei Guillem III dels Pasos Baixos, i de la princesa Helena de Waldeck-Pyrmont, esposa del prncep Leopold del Regne Unit, duc d'Albany. 

Maria moria el dia 30 d'abril de l'any 1882 a una villa propera la centre industrial de Ludwigsburg sense haver pogut assegurar la continutat dinstica al tron d'aquest meridional regne d'Alemanya.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118211" title="Pasqual Ribot Pellicer" nonfiltered="3347" processed="3336" dbindex="48601">
Pasqual Ribot i Pellicer (1846-1905) fou un  poltic i advocat mallorqu va ser el representant de Partit Liberal a Mallorca durant la primera etapa de la Restauraci borbnica.Ribot va ser uns dels poltics model del sistema electoral caciquil que exisita a l'poca, a ms era cunyat d'Antoni Maura.

A Mallorca, va exercir com a regidor i batle de Palma diversos cops (1879-79, 1882-84, 1885-96), tamb va ser diputat a corts per les illes Balears (1886, 1891, 1898, 1899).

Tamb exerc com a governador civil a Valncia (1893-84) i a Cadis (1897).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118213" title="Frederic I de Wrttemberg" nonfiltered="3348" processed="3337" dbindex="48602">


Frederic I de Wrttemberg (Treptow 1754 - Stuttgart 1816). Duc, elector i rei de Wrttemberg des de l'any 1798 fins a la seva mort, divuit anys desprs.

Nat a la ciutat de Treptow al Brandenburg, el dia 6 de novembre de 1754, essent fill del duc Frederic II Eugeni de Wrttemberg i de la marcgravina Frederica de Brandenburg-Schwedt. Frederic era nt per via paterna del duc Carles I Alexandre de Wrttemberg i de la princesa Maria de Thurn und Taxis, i per via materna del marcgravi Frederic Guillem de Brandenburg-Schwedt i de la princesa Sofia Dorotea de Prssia

El dia 15 d'octubre de l'any 1780 es cas a Brunsvic amb la duquessa Augusta de Brunsvic-Wolfenbttel, filla del duc Carles I de Brunsvic-Wolfenbttel i de la princesa Augusta del Regne Unit. La parella tingu quatre fills:

 SM el rei Guillem I de Wrttemberg, nat el 1871 a Lbben i mort el 1864 al Castell de Rosenstein. Es cas en primeres npcies el 1808 a Munic amb la princesa Carolina de Baviera de qui es divorci el 1814. El 1816 es cas a Sant Petersburgamb la gran duquessa Caterina de Rssia de qui qued viudu l'any 1819. El 1820 es cas a Stuttgart en terceres npcies amb la princesa Paulina de Wrttemberg.

 SAR la princesa Frederica de Wrttemberg, nada el 1783 a Sant Petersburg i morta el 1835 a la Villa Mon Repos de Lausana. El 1807 es cas a Pars amb el prncep Jeroni Bonaparte.

 SAR la princesa Sofia Dorotea de Wrttemberg, nada el 1783 a Sant Petersburg i morta  a Sant Petersburg el 1784.

 SAR el prncep Pau de Wrttemberg, nat el 1785 a Sant Petersburg i mort el 1852 a Pars. Es cas amb la princesa Carlota de Saxnia-Hildburghausen el 1805 a Ludwigsburg.

L'any 1788 mor la duquessa Augusta de Brunsvic-Wolfenbttel i el llavors duc Frederic contragu de nou matrimoni l'any 1797 al Palau de Saint James amb la princesa Carlota del Regne Unit, filla del rei Jordi III del Regne Unit i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz. La parella no tingu fills.

El dia 22 de desembre de l'any 1797 moria a Stuttgart el duc Frederic II Eugeni de Wrttemberg, i Frederic esdevingu immediatament duc de Wrttemberg. El regnat de Frederic esdevindira molt complex ja que des de l'any 1800 l'exrcit francs havia ocupat el territori ducal i havia obligat a l'exili a la famlia ducal que s'havia installat a Viena.

Malgrat tot, el duc Frederic aviat demostraria la seva habilitat poltica al pactar amb Napole I de Frana que desprs de l'annexi de la ribera occidental del Rin l'elev a la categoria d'elector l'any 1803. La secularitzaci territorial portada a terme sota els auspicis bonapartistes assuguraren al nou elector l'increment considerable dels seus territoris amb l'annexi de diferents principats religiosos del sud d'Alemanya. 

El 26 de desembre de l'any 1805, desprs d'anys d'ajuda incondicional de Frederic a Napole, l'emperador francs reconegu la dignitat de rei al fins llavor elector de Wrttemberg. Com a smbol d'aquesta uni s'ha d'entendre el matrimoni entre la filla de Frederic, la princesa Caterina de Wrttemberg, amb el prncep Jeroni Bonaparte. Aquesta aliana per era contrria als interessos que el rei Jordi III del Regne Unit tenia sobre Europa, i quan les coses comenaren a canviar pel rei wrttemburgus, aquesta, no dubt, en emprar aquesta potent carta. 

Durant la darrera fase de les guerres napoleniques, Frederic canvi de costat i s'un als aliats i emprengu un paper rellevant com a gendre del rei Jordi III del Regne Unit i oncle del tsar Alexandre I de Rssia. Desprs de la caiguda de Napole I de Frana, el Congrs de Viena li reconegu la dignitat imperial i els guanys derivats de l'expansi territorial iniciada l'any 1803. Malgrat que en el marc del Congrs els diferents prnceps mediatitzats engullits per Wrttemberg trobaren el suport d'ustria, aquesta al final opt per acostar-se a Wrttemberg com una estratgia davant del creixent poder poltic i militar de Prssia.

Amb l'entronitzaci de Frederic es produeix una bicefllia en quant als ttols de la Casa de Wrttemberg. D'una banda trobem els prnceps de Wrttemberg amb el tractament d'altesa reial que sn aquells que descendeixen directament d'un rei o cap de la casa reial wrttemburguesa; i de l'altra, els ducs de Wrttemberg amb el tractament d'altesa reial que sn tots aquells, que sense ser descendents de reis o caps de la casa reial, descendeixen d'un germ del rei Frederic.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118215" title="Sivapithecus sivalensis" nonfiltered="3349" processed="3338" dbindex="48603">

Sivapithecus sivalensis (formalment tamb havia estat anomenat Ramapithecus punjabicus o Dryopithecus punjabicus) s un primat extingit. Es va trobar al Punjab.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118218" title="Gabriel Riera Alemany" nonfiltered="3350" processed="3339" dbindex="48604">
Gabriel Riera Alemany (Andratx, 1876 - Barcelona, 1947) fou un militar i poltic mallorqu.

Durant la Guerra Civil, fou comandant militar de Pollena.

El juliol de 1939, fou designat alcalde de Palma, crrec que ocup fins el 1941.

Fou germ del tamb militar Bernat Riera Alemany.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118223" title="Quimera (desambiguaci)" nonfiltered="3351" processed="3340" dbindex="48605">

Biologia: ordre de condrictis. Vegeu quimera (ordre).
Biotecnologia: animal mosaic compost de lnies cellulars de dos individus diferents. Vegeu quimera (biotecnologia).
Mitologia: monstre de la mitologia grega. Vegeu quimera.
Art]: Quimera d'Arezzo, escultura de bronze i un dels exemples ms coneguts de l'art dels etruscs.
Paleontologia: restes fssils de diferents animals conservades en un mateix substrat de manera que en sembli formar un de sol i inslit. Vegeu quimera (paleontologia).
Msica: Grup lleidat. Vegeu quimera (grup).
Premsa: Quimera (revista), revista de literatura.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118224" title="Dingyuan" nonfiltered="3352" processed="3341" dbindex="48606">

El Dingyuan (xins tradicional:   , xins simplificat:   , Pinyin: Dngy an) va ser un cuirassat xins i el buc insgnia de la flota Beiyang Imperial. El seu nom tradicionalment es lletrejava Ting Yuen o Ting Yuan en textos antics. El seu buc germ era el  Zhenyuan.

Disseny.
El Dingyuan tenia un disseny de "vaixell cuirassat amb torretes". Era reconegut com un dels cuirassats ms avanats del seu temps, tan bo o millor que qualsevol altre vaixell de les flotes de la Gran Bretanya i Alemanya quan va ser construit. Mesurava 94,5 metres d'eslora per 18,4 metres de mnega, amb un calat de 5,94 metres. Estava protegit per un cintur d'armadura de 30 centmetres d'espessor. Segons els experts, el vaixell podia resistir qualsevol atac d'artilleria disponible en aquella poca.

El vaixell, de 7.670 tonelades quan estava carregat, tenia 6.000 cavalls de vapor i una velocitat de 14,5 milles nutiques per hora, i una autonomia de 4.500 milles nutiques a 10 nusos.

Armament.

L'armament principal constava de 4 canons Krupp de 305 mm de calibre en dos parapets, un a babor i l'altre a estribor, ubicats a la part davantera del vaixell. Aquestes armes tenien un abast de 7,8 quilmetres, disparant els projectils a una velocitat de sortida de 500 metres per segon. Als extrems de popa i proa tamb hi havia installats en unes torretes uns altres dos canons Krupp de 105 mm de calibre. Aquests tenien un abast de 11.000 metres. L'armament tamb incloia 6 canons de 37 mm i 3 tubs llana-torpedes per damunt de la lnia de flotaci. La tripulaci completa estava format per uns 363 oficials i mariners.

El Dingyuan tamb duia a bord dues llanxes torpede, augmentant aix la seva distncia d'atac i la seva efectivitat en combat. Per satisfer les necessitats del vaixell, es van installar 30 dessaladores que podien cobrir les necessitats d'aigua potable per a 300 persones.

Reconstrucci.
Per commemorar aquest perode histric, l'Oficina Porturia de Weihai i el Grup Wigao van invertir 50 milions de yuan (6 milions de dlars) en la construcci d'una rplica a escala 1:1 del Dingyuan. La construcci va comenar el 20 de desembre de 2003. La cpia del Dingyuan ara s un museu flotant, que cont registres del Dingyuan, la flota Beiyang, la primera guerra sinojaponesa i exhibicions sobre la vida al mar.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118228" title="Joan Mas i Ramon" nonfiltered="3353" processed="3342" dbindex="48607">
Joan Mas i Ramon (Barcelona, 1934 - ) s un pintor i dibuixant postimpressionista catal.

 Biografia .
Joan Mas va estudiar dibuix a l'escola d'arts i oficis de Barcelona. Posteriorment es va traslladar a Pars, a on va estudiar pintura al taller del professor Roger Chastel 
a l'cole Nationale des Beaux-Arts. Des de llavors, ha exposat la seva obra a diversos pasos d'Europa (Espanya, Frana, Itlia...) i als Estats Units.

 Obra .
La seva obra t l'origen en un postimpressionisme amb influncies del cubisme, l'art abstracte i la nova figuraci. S'allunya dels dogmes convencionals de la pintura de paisatges, per donar vida a un llenguatge notablement personal.



 Enllaos externs .
 Web dedicada l'artista Joan Mas;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118233" title="Talaia Freda" nonfiltered="3354" processed="3343" dbindex="48608">

El Puig de la Talaia Freda o, simplement, la Talaia Freda, amb els seus 562 metres, s la muntanya ms alta de les Serres de Llevant, est situada al municipi d'Art i forma part de la Serra Artana.

La seva vessant nord mira cap a la badia d'Alcdia i s abrupta amb penyassegats i rossegueres, mentre que la vessant sud, ms suau, s'inclina cap a les valls de S'Alqueria Vella. a principis de la dcada dels 90 del segle XX, sobre el seu cim es volia installar un radar meteorolgic, per l'oposici de l'Ajuntament, governat a les hores pels Independents d'Art, va impedir-ho.

Actualment tamb s anomenat Puig de Morell i antigament es denominava Puig de les Osques.

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 6.

Enllaos externs.
 http://www.mallorcaweb.net/arta/freda.htm;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118234" title="Temporada d'huracans a l'Atlntic, 2005" nonfiltered="3355" processed="3344" dbindex="48609">


La temporada d huracans a l'Atlntic de 2005 va comenar oficialment el dia 1 de juny de 2005 i va acabar, oficialment, el 30 de novembre de 2005. La temporada va batre nombrosos rcords i es va convertir en la temporada d huracans a l'Atlntic ms activa de la histria per diverses raons:

En primer lloc perqu, tot i que la temporada va cloure s oficialment el dia 30 de novembre, l activitat es va perllongar fins al gener de 2006.
Van produir-se ms ciclons tropicals i subtropicals (28) que en qualsevol altre any.
D aquests, 15 es van convertir en huracans (rcord).
D aquests, 7 esdevingueren   grans   huracans (de categoria 3 o superior en l escala Saffir-Simpson), dels quals 4 van arribar a la categoria 5 (mai en una mateixa temporada s havia registrat ms de dos huracans d'aquesta fora).
Un d aquests 4 huracans, el Wilma, va ser l'hurac ms intens de la histria, ats que va arribar a tenir una pressi baromtrica de 882 hPa en el seu centre. ;
Per ltim, no noms es va esgotar la llista de noms (extrem que ja s havia produt en tres ocasions en el Pacfic) sin que es va haver d estrenar l'alfabet grec per a anomenar fins a sis ciclons ms, dos dels quals (Beta i psilon) van adquirir la categoria d'hurac, mentre que la tempestat tropical Zeta, la darrera de la temporada, va durar com s ha dit fins als primers dies del 2006.


L'impacte d'aquesta temporada va ser desastrs. En total, hom avalu en ms de 100 mil milions de dlars (un rcord) els danys materials ocasionats. Els ciclons es van cobrar la vida tamb d'almenys 2.048 persones. Mxic va ser assotat tres vegades per huracans d'intensitat igual o major a la categoria 3; mentre que els estats de Florida i Louisiana dels Estats Units d'Amrica van ser assotats dues vegades cadascun per aquest tipus d'huracans. Els efectes ms catastrfics de la temporada es van sentir a Nova Orleans i Louisiana on l hurac Katrina va destruir els dics que protegien la ciutat, va causar ms de 75 mil milions de dlars en prdues materials i es va cobrar quasi 1.600 vctimes mortals. No obstant aix, el Katrina no va ser l nic hurac catastrfic de la temporada, perqu tamb el Rita i el Wilma van portar la desgrcia i la destrucci a Florida, Texas, Louisiana i Mxic.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118235" title="Llista de temporades d'huracans a l'Atlntic" nonfiltered="3356" processed="3345" dbindex="48610">
 Abans del Segle XVII .
1492-1524 1525-1549

1550-1574 1575-1599

 Segle XVII .
1600-1619 1620-1639 

1640-1659 1660-1679 1680-1699

 Segle XVIII .
1700-1719 1720-1739 1740-1759

1760-1769 1770-1779 1780-1789 1790-1799 

 Segle XIX .
1800-1809 1810-1819 1820-1829 1830-1839 

1840-1849 1850-1859 1860-1869 1870-1879 

1880-1884
1885
1886
1887
1888
1889

1890
1891
1892
1893
1894
1895
1896
1897
1898
1899

 Segle XX .
1900
1901
1902
1903
1904
1905
1906
1907
1908
1909

1910
1911
1912
1913
1914
1915
1916
1917
1918
1919

1920
1921
1922
1923
1924
1925
1926
1927
1928
1929

1930
1931
1932
1933
1934
1935
1936
1937
1938
1939

1940
1941
1942
1943
1944
1945
1946
1947
1948
1949

1950
1951
1952
1953
1954
1955
1956
1957
1958
1959

1960
1961
1962
1963
1964
1965
1966
1967
1968
1969

1970
1971
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979

1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989

1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999

 Segle XXI .
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118238" title="Descriptors visuals" nonfiltered="3357" processed="3346" dbindex="48612">
Els descriptors visuals descriuen les caracterstiques visuals dels continguts disposats en imatges i vdeos. Descriuen caracterstiques elementals com la forma, color, la textura i el moviment, entre d altres.

Introducci.
Com a conseqncia de les noves tecnologies de comunicaci i l s massiu d Internet a la societat, la quantitat d informaci audiovisual disponible en format digital est arribant a xifres realment espectaculars. s per aquest motiu que ha estat necessari dissenyar un sistema que ens permeti descriure el contingut de diversos tipus d informaci multimdia, per poder-los buscar i classificar.

Els encarregats de descriure el contingut sn els anomenats descriptors audiovisuals. Aquests tenen un bon coneixement dels objectes i fets presents en un vdeo, imatge o udio i permeten buscar els continguts d una manera rpida i eficient.

Aquest sistema es pot comparar amb els buscadors de contingut textual. s cert que amb un ordinador s relativament senzill trobar text, per en canvi, s molt ms complicat trobar parts concretes d udio i vdeo. Imaginem alg buscant una escena d una persona feli. La felicitat s un sentiment i no s evident la descripci de la seva forma, color i textura a les imatges. 

La descripci del contingut audiovisual no s una tasca trivial i s essencial per a la utilitzaci efica d aquest tipus de fitxers. El sistema estandarditzaci per excellncia que explota els descriptors audiovisuals s el MPEG-7 (Motion Picture Expert Group - 7).
 
Tipus de descriptors visuals.
Els descriptors sn el primer pas per poder trobar la connexi entre els pxels continguts en una imatge digital i all que els humans recordem desprs d haver observat durant uns minuts una imatge o un conjunt d imatges.

Els descriptors visuals es divideixen en dos grups: 

 Descriptors d informaci general: contenen descriptors de baix nivell, proporcionant una descripci sobre el color, formes i regions, textures i moviment. ;
 Descriptors d informaci de domini especfic: proporcionen informaci sobre els objectes i fets que van apareixen a l escena. Un exemple molt concret seria el reconeixement facial. ;

Descriptors d informaci general.
Els descriptors d informaci general consisteixen en descriptors que cobreixen diferents caracterstiques visuals bsiques i elementals com sn: el color, textura, forma, moviment i localitzaci, entre d altres. La descripci s generada automticament mitjanant processament del senyal.

 COLOR: s la qualitat ms bsica del contingut visual. Es defineixen cinc eines per descriure el color. Les tres primeres fan referncia a la distribuci del color. Mentre que les dues restants, la primera fa referncia a la distribuci espacial del color i l ltima descriu la relaci del color entre una seqncia o conjunt d imatges: ;
Dominant Color Descriptor (DCD);
Scalable Color Descriptor (SCD);
Color Structure Descriptor (CSD);
Color Layout Descriptor (CLD);
Group of frame (GoF) o Group-of-pictures (GoP) ;
 
 TEXTURA: s una altre qualitat molt important per poder descriure una imatge. Es dissenya per poder caracteritzar les textures i regions d una imatge. Observen la homogenetat de les regions i els histogrames dels contorns de les mateixes. El conjunt de descriptors est format per: ;
Homogeneous Texture Descriptor (HTD);
Texture Browsing Descriptor (TBD);
Edge Histogram Descriptor (EHD);

 FORMA: posseeix informaci semntica molt important, degut a que els humans sn capaos de reconixer els objectes noms per la seva forma. No obstant aix, aquesta caracterstica noms pot ser aplicada amb una segmentaci similar a la que realitza el sistema visual hum. Avui en dia encara no est disponible, per si que existeixen alguns algoritmes que ens donen una bona aproximaci. Aquests descriptors descriuen les regions, contorns i formes per imatges 2D i volums 3D. Els descriptors sn els segents:
Region-based Shape Descriptor (RSD);
Contour-based Shape Descriptor (CSD);
3-D Shape Descriptor (3-D SD);

 MOVIMENT: es defineix amb quatre descriptors que descriuen el moviment en les seqncies de vdeo. Aquest moviment va associat als objectes de la seqncia o b al propi moviment de la cmera. Aquesta darrera informaci s proporcionada pel mateix dispositiu de captura, mentre que la resta es realitza mitjanant processament del senyal. El conjunt de descriptors s: ;
Motion Activity Descriptor (MAD);
Camera Motion Descriptor (CMD);
Motion Trajectory Descriptor (MTD);
Warping and Parametric Motion Descriptor (WMD and PMD);
     
 LOCALITZACI: dels elements dins d una imatge s utilitza per descriure els elements dins del domini espacial , o b, en el domini temporal d una seqncia. Els dos descriptors que ho permeten sn els segents: ;
Region Locator Descriptor (RLD);
Spatio Temporal Locator Descriptor (STLD);

Descriptors d informaci de domini especfic.
Aquests descriptors no sn simples, ja que s difcil d automatitzar un sistema que sigui capa de donar informaci semntica, malgrat aix, cal dir, que es poden generar manualment o ser processats de forma automtica. 

Tal i com s ha esmentat anteriorment, un exemple concret d una aplicaci que intenta extraure aquest tipus d informaci de forma automtica seria el de reconeixement facial.

Aplicacions dels descriptors.
Entre totes les seves aplicacions, les mes importants sn:

 Potents buscadors o classificadors de documents multimdia. ;
 Biblioteques digitals. Permeten la cerca, de manera molt detallada i concreta, de qualsevol udio, vdeo o imatge, mitjanant diferents tipus de parmetres de cerca: des de la cerca de l ltima pellcula on hi surt un actor conegut, fins a buscar tots els vdeos on apareix la muntanya Everest. ;
 Servei de notcies electrniques personalitzat. ;
 Possibilitat d una connexi automtica al canal de televisi que estigui emetent un partit de futbol, cada vegada que un jugador s acosti a l rea de gol, per exemple. ;
 Filtrat i control de certs continguts audiovisuals. Per exemple, material violent o pornogrfic no apte per a certes persones. Tamb permet l autoritzaci per alguns continguts multimdia. ;

Veure tamb.
MPEG-7

Indexaci audiovisual

DSpace

Referncies.
B.S. Manjunath (Editor), Philippe Salembier (Editor), and Thomas Sikora (Editor): Introduction to MPEG-7: Multimedia Content Description Interface. Wiley & Sons, April 2002 - ISBN 0-471-48678-7

Enllaos externs. 
Multimedia Content Analysis Using both Audio and Video Clues;

Relating Visual and Semantic Image Descriptors;

Fusing MPEG-7 visual descriptors for image classication;

MPEG-7 Quick Reference;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118239" title="Sivapithecus parvada" nonfiltered="3358" processed="3347" dbindex="48613">

Sivapithecus parvada s una espcie extingida de primat. Es calcula que va viure fa uns deu milions d'anys. Va ser descobert el 1988.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118241" title="Sivapithecini" nonfiltered="3359" processed="3348" dbindex="48614">

Els Sivapithecini sn una tribu dels pongins que noms inclou dos gneres fssils d'animals, els sivapitecs i els gigantopitecs.

Estan estretament emparentats amb els Pongini que inclouen els orangutans moderns.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118242" title="Gorka Iraizoz Moreno" nonfiltered="3360" processed="3349" dbindex="48615">
Gorka Iraizoz Moreno (Pamplona, (Navarra), 6 de mar del 1981) s un futbolista navarrs que juga actualment de porter al Athletic Club de Bilbao a Primera Divisi.

 Trajectria .

Gorka Iraizoz comen la seva carrera futbolstica l'any 1999 a  la disciplina del Club Deportivo Basconia. Posteriorment, l'any 2000 fou traspassat al Gernika, per a mitat de temporada retorn a la disciplina del Basconia.

L'any 2002, desprs d'una temporada magnfica novament al Gernika, Gorka fitxa pel filial del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, debutant amb el primer equip a la Primera Divisi l'any 2004. No obstant, la temporada segent fou cedit a la Sociedad Deportiva Eibar de Segona Divisiamb el que estigu a punt d'obtenir l'ascens a Primera Divisi.

El 2005 retorna al RCD Espanyol, aquest cop ja incorporat a la primera plantilla com a suplent de Carlos Kameni amb el qui s'altern en algunes competicions i al que supl en ocasions puntuals de la tirularitat. Gorka Iraizoz fou el porter titular de RCD Espanyol a la histrica final de la Copa de la UEFA del 16 de maig de 2007 al Hampden Park de Glasgow enfront el Sevilla FC que perd el conjunt perico a la tanda de penals. A ms a ms, amb l'Espanyol Gorka guany la Copa del Rei de futbol de 2006.

El 6 d'agost de 2007, Gorka es traspassat a l'Athletic Club per 4 millons d'euros ms la cesi d'Iaki Lafuente al conjunt catal. Des d'aleshores Gorka Iraizoz s el porter titular dels lleons.

 Clubs .

 Club Deportivo Baskonia: 2000-2001.
 Guernika Club: 2001-2002;
 Reial Club Deportiu Espanyol B: ]]: 2002-2004;
 Sociedad Deportiva Eibar: 2004-2005;
 Reial Club Deportiu Espanyol: 2005-2007;
 Athletic Club de Bilbao: 2007 -;

 Palmars .

 1 Copa espanyola de futbol: 2006 (RCD Espanyol);
 Sots-campi de la Copa de la UEFA: (2007) (RCD Espanyol);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118243" title="Ltex" nonfiltered="3361" processed="3350" dbindex="48616">

El ltex, en la natura, s un suc d'aspecte llets que s'extreu de l'interior de diverses plantes o fongs, especialment de les famlies de les euforbicies i morcies, que circula pels vasos laticfers. Tamb rep el nom de ltex el producte obtingut artificialment amb caracterstiques similars.

s produt per les cllules secretores del floema i est compost, en un 50% per aigua. La composici de cada ltex natural s variable, en general s una emulsi complexa on es troben proteines, alcaloides, midons, sucres, olis vegetals, tan, resina i goma natural. El color del ltex pot variar entre el blanc (majoritari) el groc, taronja o escarlata.

El ltex de certes plantes s verins, el d altres s molt agre, com el de la figuera com i el de l'arbre de la llet s dol i s utilitza com aliment. Els botnics no coneixen amb exactitud la funci que duu a terme el ltex en les plantes. En algunes protegeix les ferides, sobre les que forma una capa protectora. En varies espcies s txic i serveix de defensa contra els animals.

Fonts de ltex.
En plantes com la rosella, el cautx (gnere Hevea) i les de la famlia de les astercies (com la lletuga i altres) el sistema lactfer es forma en el meristema a la tija o l'arrel per la dissoluci de la paret cellular d'una filera de cllules que forma aix els tubs conductors de ltex.

En altres vegetals com el de la famlia euforbicia, el sistema lacrfer s diferent i s'origina de l'extensi a tota la planta  d'unes cllules lactferes presents des de la germinaci per tant el ltex es troba a totes les parts de la planta.

Obtenci.
Les espcies productores de ltex, es troben en els boscs tropicals que es troben al parallel de l'Equador i va ser portades a Europa des de Brasil. Ara s cultivat en plantacions de molts pasos tropicals. El ltex que goteja dels talls inofensius en la escora de l arbre es recull pacientment en galledes. L actual i abundant s del ltex fa dels arbres una valuosa inversi i proporciona un valus ingrs a molts pasos de tercer mn. Els arbres de ltex s una de les formes principals de vegetaci en selves tropicals

En l actualitat, el major productor de ltex s Brasil grcies a, de manera clara, a l'Amazones. Tamb comercialitzen el ltex molts pasos de Sud-Amrica, Sud-frica i d altres com Malisia.

Funci del ltex a les plantes.
Reserva i acumulaci de productes;
Excreci;
Protecci contra fongs o bacteris o herbvors;

Usos.
Producci de cautx natural, molt usat per la seva elasticitat, impermeabilitat, resistncia i no conductivitat elctrica ni trmica. S usa en pneumtics (en la gran majoria), i altres materials allants.
Espuma de ltex: per matalassos, seients, embuatats, etc.
Elaboraci de xiclet;
Producci d'opi;
Component de certs productes industrials com roba de vestir, pintures, guants i profilctics en aquests casos s'ha de tenir, en compte la possible allrgia al ltex.
Gutaperxa: s utilitza a escala industrial, entre altres, en la fabricaci de teles impermeables i l allament de cables elctrics (sobretot cables submarins) donades les seves bones propietats com allant. L nic inconvenient es que no aguanta una exposici llarga al Sol.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118251" title="Proconsul major" nonfiltered="3362" processed="3351" dbindex="48617">

El Proconsul major, s un primat extingit del gnere Proconsul, possiblement un antecessor de l'afropitec. Mostra caracterstiques d'homnid. Va viure durant el Mioc i tenia una mida semblant a la del gorilla. 

El Proconsul major va viure a frica. Basant-se en la dentici s'ha dedut que la seva dieta es basava en les fruites.

Morfologia.
El Proconsul major tenia una frmula dental 2:1:2:3 tant a la mandbula superior com a l'inferior. El ullals eren sexualment dimrfics.

Enllaos externs.
http://members.tripod.com/cacajao/proconsul_major.html;
http://www.mc.maricopa.edu/~reffland/anthropology/anthro2003/origins/primates/primate_evol/miocene.html;
Mikko's Phylogeny archives;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118256" title="Proconslid" nonfiltered="3363" processed="3352" dbindex="48618">

Els proconslids (Proconsulidae) foren una famlia de primats ja extingida. Noms inclou tres subfamlies: els proconsulins, els afropitecins i els nianzapitecins.

Enllaos externs.
Mikko's Phylogeny Archive;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118278" title="John Maxwell Coetzee" nonfiltered="3364" processed="3353" dbindex="48620">


John Maxwell Coetzee ( Ciutat del Cap, Sud-frica 1940 ) s un escriptor australi, d'origen sud-afric, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 2003.

Biografia.
Va nixer el 9 de febrer de 1940 a Ciutat del Cap i va passar la infantesa i la primera etapa formativa entre la seva ciutat natal i Worcester de la provncia de Cap Occidental. Desprs d'estudiar en una escola catlica va estudiar angls i matemtiques a la Universitat de Ciutat del Cap, on es gradu el 1960 i 1961 respectivament. 

Als inicis de la dcada del 1960 es va desplaar a Londres (Anglaterra), on va treballar durant algun temps com a programador informtic per a la companyia IBM. Posteriorment realitz un postgrau en literatura a la Universitat de Texas (EUA), i fou professor de llengua i literatura anglesa a la Universitat de Buffalo. El 1984 retorn al seu pas, d'on fou professor de literatura anglesa de la Universitat de Ciutat del Cap, fins a la seva jubilaci l'any 2002. En l'actualitat exerceix funcions d'investigador en el Departament d'angls de la Universitat d'Adelaida (Austrlia). Coincidint amb la Setmana Literria d'Adelaida de l'any 2006 Coetzee va rebre la nacionalitat australiana, sense que aix l'hagi allunyat de Sud-frica, el seu lloc de naixement i on transcorre gran part de la seua obra.

Obra literria.
En les seves obres, marcades per un estil simblic i metafric, qestiona el rgim de l'apartheid i qualsevol tipus de racisme, i explora les seves negatives conseqncies en l'home i la seva societat, sent un dels mxims exponents de la corrent postmodernista.

Va ser el primer escriptor guardonat en dues ocasions amb el Premi Booker, el ms prestigis de la literatura en llengua anglesa, l'any 1983 per Life & Times of Michael K i el 1999 per Disgrace. 

L'any 2003 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una obra que retrata d'innombrables maneres la sorprenent implicaci del foraster, esdevenint el quart afric en obtenir aquest reconeixement.

Obres.
Obra completa.


Ficci;
 1974: Dusklands;
 1977: In the Heart of the Country;
 1980: Waiting for the Barbarians;
 1983: Life & Times of Michael K;
 1986: Foe;
 1990: Age of Iron;
 1994: The Master of Petersburg;
 1999: Disgrace;
 2003: Elizabeth Costello;
 2005: Slow Man;
 2007: Diary of a Bad Year;

Autobiografia;
 1997: Boyhood: Scenes from Provincial Life;
 2002: Youth;

Assaigs;
 1988: White Writing: On the Culture of Letters in South Africa;
 1992: Doubling the Point: Essays and Interviews;
 1997: Giving Offense: Essays on Censorship;
 1999: The Lives of Animals;
 2002: Stranger Shores: Literary Essays, 1986-1999;
 2007: Inner Workings: Literary Essays, 2000-2005;


Obres publicades en catal.
 1988 Esperant els brbars. Barcelona : Godhasa;
 2000 Desgrcia ISBN: 8483003775 (primera publicaci en angls de 1999);
 2002 Les vides dels animals ISBN: 8475968058;
 2003 Vida i poca de Michael K. ISBN: 8429753648 (primera publicaci en angls de 1983);
 2003 L'edat de ferro ISBN: 8429751106 (primera publicaci en angls de 1990);
 2004 Foe ISBN: 8429754652 (primera publicavi en angls de 1986);
 2005 Home lent ISBN: 8429756655;
 2006 Infantesa: escenes de la vida a provncies ISBN: 8429756760 (primera publicaci en angls de 1998);
 2006 Joventut ISBN: 8429758747 (primera publicaci en angls de 2002);

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 2003;
  Bibliografia completa;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118287" title="Umm al-Fahm" nonfiltered="3365" processed="3354" dbindex="48621">

Umm al-Fahm (en rab,          ; en hebreu,       -   ) s una ciutat del districte de Haifa d'Israel. Segons l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS), prcticament tota la poblaci de la ciutat s d'origen rab. Umm al-Fahm s el centre social, cultural i econmic de la major part dels residents al triangle de Galilea.

Histria.
Umm al-Fahm (que en rab significa "mare del carb") fou fundada el 1265, segons l'historiador Al-Maqrizi. El poblat estava envoltat de boscs, dels quals s'extreien les matries primeres per a fer carb vegetal. Als voltants del municipi es poden trobar restes arqueolgiques de l'edat de ferro, dels grecs, dels romans i de l'poca musulmana. El 1948 hi havia uns 4.500 habitants, la majoria dels quals eren pagesos, i des d'aleshores la poblaci ha crescut constantment. El 1960 Umm al-Fahm obtingu l'estatus de consell local i el 1984 el de ciutat.

Mur de Palestina.
La ciutat es troba molt propera a la frontera amb Cisjordnia i amb el mur de Palestina. Abans que en comencs la construcci, molts dels habitants de poblacions a la banda palestina de la lnia verda treballaven o tenien familiars a Umm al-Fahm. Actualment, per a arribar a la ciutat han de passar per Jerusalem.

Umm al-Fahm fou escenari de les protestes de 2002 contra el mur de Palestina i, el 2006, contra la guerra entre Hesboll i Israel.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118289" title="Antony Hewish" nonfiltered="3366" processed="3355" dbindex="48623">

Antony Hewish ( Fowey, Anglaterra 1924 ) s un astrnom angls guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1974 juntament amb Martin Ryle, esdevenint els primers astrnoms en aconseguir-ho, pels seus treballs sobre radioastronomia i els plsars.

Biografia.
Va nixer l'11 de maig de 1924 a la poblaci anglesa de Fowey, situada al comtat de Cornualla. Estudi a la Universitat de Gonville i al Caius College de la Universitat de Cambridge, per el seu doctorat es vei aturat per la seva participaci en la Segona Guerra Mundial. Durant la seva estada a l'exrcit britnic va conixer Martin Ryle, amb el qual collabor a la Universitat de Cambridge a partir de 1946 al Laboratori Cavendish. Finalment es doctor el 1952 a la mateixa universitat.

Membre de la Royal Society des de 1958, entre 1971 i 1989 fou nomenat professor d'astronomia al Laboratori Cavendish, esdevenint cap del Mullard Radio Astronomy Observatory entre 1982 i 1988.

Recerca cientfica.
Al costat de Ryle Hewish va realitzar avanos prctics i terics en l'observaci i l'explotaci dels centelleigs evidents de les fonts de rdio a causa de la seva radiaci que afectava sobre plasma. 

Aquestes investigacions el van conduir a la construcci del Interplanetary Scintillation Array, un telescopi pel mesurament de les ones de rdio i el centelleig interestellar construt a les installacions de l'Observatori d'Astronomia de Mullard a Cambridge. Durant la realitzaci d'aquest projecte, una de le seves collaboradores, Jocelyn Bell, aconsegu detectar una font de rdio primria que posteriorment s'anomen plsar.

El 1974 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb Martin Ryle, per la seva recerca, pionera, en radioastronomia, i en el seu paper decisiu en la descoberta dels plsars, sents els primers astrnoms en aconsguir aquesta distinci. El premi, per, no estigu exempt de polmica ja que s'obvi el nom de Jocelyn Bell en el reconeixement Nobel i fou durament condemnat per l'astrofsic Fred Hoyle. En canvi altres autors van veure en el Premi Nobel concedit el reconeixement als treballs en radioastronomia per part d'ambds cientfics, fent una menci especial en la teoria de la sntesi d'obertura per part de Ryle i en els plsar per part de Hewish.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1974;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118290" title="Llenguatge de definici de descripci" nonfiltered="3367" processed="3356" dbindex="48624">
DDL, en angls Description Definition Language, forma part del nucli de l'estndard MPEG-7. Proporciona un fonament descriptiu prou slid perqu els usuaris puguin crear els seus propis Sistemes de Descripci (DSs) i els Descriptors (Ds). DDL defineix les regles sintctiques per expressar, combinar, estendre i refinar DSs i Ds

Introducci.
DDL no es un llenguatge de modelatge, com el Llenguatje Unificat de Modelatge (UML), sin un llenguage d'esquema per representar els resultats de dades audiovisuals, que s'ha de conformar als descriptors, la descripci d'esquemes i les descripcions de MPEG-7 vlids.

Els requisits de MPEG-7 DDL sn els segents:
 Ha de ser capa d'expressar relacions entre elements dins d'un DS o entre DS, de carcter estructural, herncia, espacial, temporal i conceptual.
 Ha de proporcionar un model ric d'unions i referncies entre una o ms descripcions i les dades que descriuen.
 L'aplicaci i la plataforma seran independents;
 Ha de ser capa d'especificar els tipus de dades dels descriptors, tant primaris (enters, text, dades, temps) i composts (histogrames, tipus enumerats).

Histria.
En 1998 l'equip d'avaluaci de MPEG-7 DDL, comparava i avaluava 10 propostes en la convenci MPEG-7 AHG Test and Evaluation. Es va concloure que MPEG-7 DDL havia d'utilitzar la sintaxi XML, sostenir la validaci estructural, coaccions relacionals i de tecleig de dades aix com l'expressi semntica.

Encara que cap de les propostes no satisfeia els requeriments, es va decidir basar el DDL en la proposta de DSTC, amb la integraci d'idees i components d'altres propostes i contribuents. A ms, l'estratgia era continuar controlant i collaborant amb esforos relacionats en la comunitat W3C, especialment els grups de treball del Schema de XML, XLink, i XPath.

El Maig de 1999, XML Schema produa la primera versi d'un esborrany de treball que constava de dues parts del llenguatge Schema:
Part 1:;
Estructures i Part Esquema XML;
Part 2:;
Tipus de dades.
Codificaci preliminar de les DS Multimdia.
Demostraci de convenincia com una base per al DDL.


Durant la 48 Convenci de MPEG  a Vancouver el Juliol de 1999 sobre la dependncia de MPEG-7, es va prendre la decisi per desenvolupar un llenguatge especfic i propietari de MPEG-7 en parallel amb els avenos del llenguatge Schema XML. Una nova gramtica basada en la proposta de DSTC per amb la utilitzaci de terminologia MPEG-7 i amb modificacions per assegurar una senzilla representaci, basat en la gramtica Backus Naur Form (BNF).


En la 51 Convenci de MPEG  el Mar de 2000 es va decidir adoptar el llenguatge Schema de l'XML, amb extensions especifiques de MPEG-7 addicionals, com el DDL. Aquesta decisi es prenia en el reconeixement de l'estabilitat creixent i l'adopci estesa esperada de Schema.


Una avaluaci detallada de Schema revelava que encara que satisfeia la majoria de requeriments de MPEG-7, havien alguns trets existents que resultaven problemtics o no se satisfeia. Aquesta s l'explicaci a qu existeixin certs trets de prioritat alta, que no s'esperen que s'implementin dins de Schema, per han estat implementats, com a extensions especifiques de MPEG-7.

Components lgiques de les que consisteix.

Components Estructurals de Schema.

Descripci del llenguatge Schema que pot ser utilitzat per precisar el contingut d'estructura i atributs associats amb els Sistemes de Descripci (DS) i els Descriptors (D).
Existeixen tres categories:
1. Components Primaris ;
Namespaces: s'associen elements i atributs amb Namespaces particulars identificats per una referncia URI.;
declaracions d'elements: permeten en l'aspecte del document, elements amb noms especfics i tipus.;
declaracions d'atributs: permeten en l'aspecte del document, atributs amb noms especfics i tipus.;
definicions de tipus: simple, complex anonimos, derivat.;
2. Components Secundaris ;
definicions de grups d'atributs.
definicions de grups de model.
definicions de coacci d'identitat.
declaracions de notaci.
3. Components "d'ajut" ;
anotacions ;
grups modlics;
partcules ;
carcters de substituci;

Tipus de dades Schema.
S'utilitzen per a precisar els possibles valors de descriptors de MPEG-7 dins de descripcions.
Tipus de dades primitives incorporades;
Tipus de dades derivades incorporades;
Facetes;
Llista de tipus de dades;
Uni de tipus de dades;

Extensions especfiques de MPEG-7.
Sn essencials per satisfer els requeriments de MPEG-7 DDL.
Distribuci i matriu de tipus de dades;
Referncies escrites;
Tipus de dades incorporades com enumerats per a MimeType, CountryCode, RegionCode, Character-SetCode, i CurrencyCode i un conjunt de tipus de temps addicionals.

Veure Tamb.
MPEG-7;
XML Schema;
W3C;


Enllaos Externs.
World Wide Web Consortium (W3C) (castel);
World Wide Web Consortium (W3C) (angls);
XML en W3C;
XML Schema en W3C;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118295" title="Aage Niels Bohr" nonfiltered="3368" processed="3357" dbindex="48625">


Aage Niels Bohr ( Copenhaguen, Dinamarca 1922 ) s un fsic dans guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1975 pels seus estudis sobre els nucleons.

Biografia.
Va nixer el 19 de juny de 1922 a la capital danesa, Copenhaguen, fill del tamb fsic Niels Bohr, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1922.

Va crixer al costat de Wolfgang Pauli i Werner Heisenberg, i estudi fsica nuclear el 1940 a la Universitat de Copenhaguen, mesos desprs de l'ocupaci nazi de Dinamarca. El 1943 la seva famlia fug del seu pas refugiant-se a Sucia, i trasllandant-se posteriorment fins a Anglaterra. All Niels Bohr tingu coneixement del Projecte Manhattan sobre la bomba atmica, i fou convidat a participar en el projecte per part de Robert Oppenheimer, traslladant-se aix tota la famlia als Estats Units el 6 de desembre de 1943.

Al finalitzar la Segona Guerra Mundial retorn al seu pas, esdevenint membre assosciat de l'Institut Niels Bohr, dedicat a la recerca en fsica terica de la Universitat de Copenhaguen, l'any 1946, i esdevenint el seu director entre 1963 i 1970. 

Recerca cientfica.
A partir de 1948 va treballar amb els fsics nord-americans Ben Mottelson i Leo James Rainwater al voltant de l'estructura nuclear, i especialment en l'estructura del nucli atmic. Aquesta recerca va permetre als investigadors descriure la mecnica quntica del nucle.

El 1975 els tres cientfcs foren guardonats amb el Premi Nobel de Fsica per la seva recerca en la descripci quntica dels nucleons.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1975;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118298" title="Projecci de Peters" nonfiltered="3369" processed="3358" dbindex="48626">
La Projecci de Peters s una manera alternativa de representar la terra sobre un pla. Fou proposat pel cartgraf alemany Arno Peters el 1974. Ell mateix edit un atles basat en aquesta cartografia el 1990. Es fu una edici en castell d'aquest atles el 2002.

La projecci de Peters posava en dubte la representaci tradicional dels mapes del mn, basada en la projecci de Mercator, que ell deia que responia a la mentalitat eurocntrica dels cartgrafs. La seva proposta fou representar el mapa de tal manera que les rees dibuixades en el mapa fossin proporcionals a les rees reals.

Enllaos externs.
 http://www.heliheyn.de/Maps/HowDo_E.html ;
 http://www.heliheyn.de/Maps/GallPeters/GallPeters_E.html ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118301" title="Vidiadhar S. Naipaul" nonfiltered="3370" processed="3359" dbindex="48627">

Sir Vidiadhar Surajprasad Naipaul Kt., TC (Chaguanas, Trinitat i Tobago 1932 ) s un escriptor britnic, originari de Trinitat i Tobago, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 2001.

Biografia.
Va nixer el 17 d'agost de 1932 a la ciutat de Chaguanas, situada a l'illa de Trinitat, en una famlia d'immigrants originaris del nord de l'ndia. Als 18 anys va traslladar-se a Anglaterra per a realitzar estudis d'Art a la Universitat d'Oxford, on es llicenci el 1953. Una vegada obtingut aquest ttol es va dedicar al periodisme, collaborant en diverses revistes i com a crtic literari a la BBC. 

El 1977 declin el ttol de Comendador de l'Imperi Britnic, per el 1990 accept el nomenament de Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit. Actualment viu al comtat de Wiltshire, Anglaterra.

Obra literria.
S'ha dedicat fonamentalment a la novella i als relats, per tamb ha publicat llibres de viatges. Les seues primeres novelles estan ambientades a les Antilles. Desprs de l'aparici de la seua primera novella The Mystic Masseur (1957), va obtenir un gran xit amb Una casa per al senyor Biswas (1961), novella autobiogrfica inspirada en la figura de son pare. A The Middle Passage (1962), va deixar les seues opinions sobre les societats post-colonials bitrnica, francesa i holandesa a les Antilles i de la seua deriva cap a una americanitzaci galopant.

Escriptor cosmopolita Naipaul va estendre rpidament el seu abast geogrfic, evocant els efectes del colonialisme i del nacionalisme al tercer mn (Guerillas, 1975; A Bend in the River, 1979). Va relatar les seues impressions de viatge per l'ndia (India: A Million Mutinies Now, 1990) i va deixar una anlisi crtica de l'integrisme musulm als pasos musulmans com ara Indonsia, Iran, Malisia i Pakistan (Among the Believers: An Islamic Journey, 1981 i Beyond Belief: Islamic Excursions among the Converted Peoples, 1998).

La seua novella The Enigma of Arrival (1987) i el seu recull de contes A way in the World (1994) sn obres essencialment autobiogrfiques. En la primera Naipaul relata el declivi, i desprs la destrucci d'una propieat al sud d'Anglaterra i del seu amo, i en la segona retrata la mescla entre les tradicions antilleses i ndies i la cultura occidental que descobreix l'autor en installar-se a Anglaterra.

Sovint les seues obres desesperen els tercer-mundistes, que li reprotxen el seu pessimisme. Avui dia en sn molts els qui reconeixen llur trist carcter premonitori. Naipaul ha rebut diversos premis literaris, entre els quals cal esmentar el Premi Booker l'any 1971 per In a Free State i el T.S. Eliot Award for Creative Writing l'any 1986. L'any 2001 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per haver combinat narraci perceptiva i observaci incorruptible en unes obres que ens condemnen a veure la presncia de la histria amagada.

Obres.
Obres publicades en catal.
 2002 Una vida malaguanyada ISBN 978-84-297-5053-9 (original:  Half a Life - 2001);
 2002 Ms enll de la fe: entre els pobles conversos de l'Islam ISBN 978-84-297-5218-2 (original: Beyond Belief: Islamic Excursions among the Converted Peoples  - 1998);
 2003 Una casa per al senyor Biswas ISBN 978-84-297-5302-8 (original: A House for Mr Biswas - 1961);

Narrativa.
 1957 The Mystic Masseur;
 1958 The Suffrage of Elvira ;
 1959 Miguel Street ;
 1961 A House for Mr Biswas;
 1963 Mr. Stone and the Knights Companion ;
 1967 A Flag on the Island ;
 1967 The Mimic Men ;
 1971 In a Free State ;
 1975 Guerillas ;
 1979 A Bend in the River;
 1984 Finding the Centre ;
 1987 The Enigma of Arriva ;
 1994 A way in the World ;
 2001 Half a Life ;
 2004 Magic Seeds;

Assaig.
 1962 The Middle Passage: Impressions of Five Societies - British, French and Dutch in the West Indies and South America ;
 1964 An Area of Darkness ;
 1969 The Loss of El Dorado ;
 1972 The Overcrowded Barracoon and Other Articles ;
 1977 India: A Wounded Civilization ;
 1980 A Congo Diary ;
 1980 The Return of Eva Pern and the Killings in Trinidad ;
 1981 Among the Believers: An Islamic Journey ;
 1984 Finding the Centre ;
 1989 A Turn in the South ;
 1990 India: A Million Mutinies Now;
 1992 Homeless by Choice, amb R. Jhabvala and Salman Rushdie ;
 1994 Bombay, amb Raghubir Singh;
 1989 Beyond Belief: Islamic Excursions among the Converted Peoples ;
 1999 Between Father and Son: Family Letters, editat per Gillon Aitken;
 2003 Literary Occasions: Essays, editat per Pankaj Mishra;

Enllaos Externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 2001;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118312" title="CEIP Volc Bisaroques" nonfiltered="3371" processed="3360" dbindex="48630">
El CEIP Volc Bisaroques s un centre d'ensenyament infantil i primria d'Olot. Est situat a la falda del volc Bisaroques, d'on en rep el nom.

 Histria .
L'edifici que actualment ocupa l'escola es va posar en funcionament el curs 1982-1983. Els professors i alumnes que la varen inaugurar provenien de l'escola del Carme (situada al casc antic d'Olot).
La reforma educativa de l'any 1994 en ensenyament secundari va portar a la formaci de l'IES Volc Bisaroques, que va funcionar fins a l'any 1997. A partir d'aquest any, l'ESO s'imparteix a l'IES Bosc de la Coma.

 Enllaos d'inters .
 Pgina web oficial de l'escola;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118316" title="ZERI" nonfiltered="3372" processed="3361" dbindex="48631">
L'organitzaci ZERI (Investigaci i Iniciatives d'Emissions Zero) s una xarxa global de ments creatives, buscant solucions dels problemes cada vegada ms creixents del mn. Els membres prenen desafiaments, altra voluntat considera impossible o massa complex. Comenant d'idees, basades en la cincia, la visi comuna compartida per tots i cada un dels membres de la xarxa de ZERI han de buscar solucions sostenibles per a la societat. Solucions innovadores constantment sn dissenyades pels equips de ZERI dibuixats de moltes condicions socials i mestratge.
Va ser fundada el 6 d'abril de 1994 pel fisic Gunter Pauli i el Professor Heitor Gurgulino de Souza



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118317" title="Dracs i Masmorres (pellcula)" nonfiltered="3373" processed="3362" dbindex="48632">

Dracs i Masmorres (ttol original en angls, Dungeons & Dragons) s una pellcula de fantasia de l'any 2000 dirigida per Courtney Solomon i basat en el videojoc de rol Dungeons & Dragons. Aquesta pellcula ha sigut doblada a diverses llenges, entre elles el catal. 

 Argument .

La histria concerneix en el dolent mag Profion (Jeremy Irons) que intenta controlar els dracs vermells amb un potent artefacte, i vol destronar la idealista jove Emperadriu Savina d'Izmer, (Thora Birch). Els joves herois a qui es destina aturar aquest esdeveniment sn Marina Pretensa (Zoe McLellan), una bona aprenenta de mag; i Ridley Freeborn i l'Snails (Justin Whalin i Marlon Wayans), dos lladres que resulten ser al lloc equivocat a l'poca equivocada, acompanyats del nan Elwood Gutworthy (Lee Arenberg), i la misteriosa elfa anomenada Norda (Kristen Wilson) enviada per l'Emperadriu Savina, que primerament volia aturar els herois, per ms tard en ajudar-los. Ells estan perseguits durant la histria pel primer guardi d'en Profion anomenat Damodar (Bruce Payne); lder de lluita en la Brigada Crimson d'Izmer. Com part del seu objectiu, els herois exigeixen una pedra preciosa mgica del Mestre del Gremi d'Antius City Thieves, en Xilus (Richard O'Brien.

 Enllaos externs .
Fitxa de doblatge de Dracs i Masmorres ;
Lloc web oficial de Dungeons & Dragons ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118319" title="AVI" nonfiltered="3374" processed="3363" dbindex="48633">
AVI s l'acrnim d'Audio Video Interleave (intercalaci d'udio i vdeo). Es tracta d'un format d'arxius que actua com contenidor de fluxos de dades d'udio i de vdeo. El format AVI va ser definit por Microsoft per a la seva tecnologia Vdeo per a Windows el 1992.

El format AVI permet emmagatzemar simultniament un flux de dades de vdeo i diversos fluxos d'udio. El format concret d'aquests fluxos no s objecte del format AVI i s interpretat per un programa extern denominat cdec. s a dir, l'udio i el vdeo continguts en l'AVI poden estar en qualsevol format (mp3/divx, o Ogg/xvid, por exemple). Per aix se'l considera un contenidor.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118321" title="Ben Roy Mottelson" nonfiltered="3375" processed="3364" dbindex="48634">

Ben Roy Mottelson ( Chicago, EUA 1926 ) s un fsic dans, d'origen nord-americ, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1975.

Bibliografia.
Va nixer el 9 de juliol de 1926 a la ciutat de Chicago, ciutat de l'estat nord-americ d'Illinois. Va estudiar fsica a la Universitat de Purdue el 1947 i es doctor a la Universitat de Harvard el 1950. 

Recerca cientfica.
El 1948 inici les seves collaboracions a l'Institut Niels Bohr de Dinamarca, al costat de Aage Niels Bohr i Leo James Rainwater, al voltant de l'estructura del nucli atmic cosa que els va permetre descriure la mecnica quntica del nucle. El 1971 aconsegu la ciutadania danesa, i el 1975 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb els seus collaboradors, per la seva recerca en la descripci quntica dels nucleons.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1975;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118323" title="Eleccions a les Corts Valencianes de 2003" nonfiltered="3376" processed="3365" dbindex="48635">
Les Eleccions a les Corts Valencianes de 2003 se celebraren dia 25 de maig, juntament amb les eleccions municipals.

Els candidats a president de la Generalitat Valenciana varen ser:
 pel Partit Popular, Francisco Camps.
 pel Partit Socialista, Joan Ignasi Pla.
 per Esquerra Unida - L'Entesa, Joan Rib.
 pel Bloc Nacionalista Valenci, Pere Mayor.
 per Uni Valenciana, Jose Mara Chiquillo;
 per Esquerra Republicana del Pas Valenci, Agust Cerd.

Resultats electorals.

A part, es comptabilitzaren 37.812 vots en blanc.

 Diputats per Alacant .
 Jos Cholbi Diego (PP);
 Gerardo Camps Devesa (PP);
 Gema Amor Prez (PP);
 M Josefa Garca Herrero (PP);
 Rafael Maluenda Verd (PP);
 Jos Antonio Godoy Garca (PSPV-PSOE);
 Dolores Gay Bdalo (PSPV-PSOE);
 Diego Maci Anton (PSPV-PSOE);
 Consuelo Catal Prez  (PSPV-PSOE);
 Rebeca Soler Cejudo (PSPV-PSOE);
 Eduardo Vicente Navarro (PSPV-PSOE);
 Diputats per Castell .
 Alejandro Font de Mora Turn (PP);
 Rosa Mara Barrieras Mombr (PP);
 Mariano Castejn Chaler (PP);
 Ricardo Costa Climent (PP);
 Ricardo Martnez Rodrguez (PP);
 Jaime Mundo Alberto (PP);
 Herminia Palomar Prez (PP);
 Isabel Escudero Pitarch (PSPV-PSOE);
 Amparo Marco Gual (PSPV-PSOE);
 Mercedes Sanchordi Garca (PSPV-PSOE);
 Diputats per Valncia .
 Manuel Miguel Bustamante Bautista (PP);
 Serafn Castellano Gmez (PP);
 Antonio Clemente Olivert (PP);
 Salvador Corts Llopis (PP);
 Esther Franco Aliaga (PP);
 Vernica Marcos Puig (PP);
 Alicia de Miguel Garca (PP);
 Eduardo Ovejero Adelantado (PP);
 Asuncin Quinz Alegre (PP);
 Josefa Frau Ribes (PSPV-PSOE);
 Joan Ignasi Pla i Dur (PSPV-PSOE);
 Jos Camarasa Albertos (PSPV-PSOE);
 Nuria Esp de Navas (PSPV-PSOE);
 Antoni Lozano Pastor (PSPV-PSOE);
 Cristina Moreno Fernndez (PSPV-PSOE);
 Carmen Ninet Pea (PSPV-PSOE);
 Ana Isabel Noguera Montagud  (PSPV-PSOE);
 Jess Ros Piles (PSPV-PSOE);
 Vicent Sarri Morell (PSPV-PSOE);
 Antoni Such Botella (PSPV-PSOE);
 Jeanette Segarra Sales (PSPV-PSOE);



 Enllaos externs .
 s de la llengua a les Corts Valencianes 2003-2007;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118324" title="Cnon de Ptolemeu" nonfiltered="3377" processed="3366" dbindex="48636">
El Cnon de Ptolemeu s una llista de reis amb les seves dates de regnat usat en la Antiguitat pels astrnoms com una manera de registrar fenmens astronmics, com els eclipsis. la llista va ser conservada i publicada per Claudi Ptolemeu, pel que se li ha anomenat el "Cnon de Ptolemeu". s una de les fonts ms importants a l'hora de fixar la cronologia absoluta de l'antic orient. 

El Cnon s hereu d'anteriors llistes babilniques. S hi relacionen els reis de Babilnia des de 747 aC fins a la caiguda de Babilnia en mans dels perses en 539 aC. Segueix amb els monarques perses des de 538 aC fins a 332 aC. Des d'aquest punt, la llista va ser continuada pels astrnoms grecs de Alexandria que van llistar als monarques macedonis des de 331 aC fins a 305 aC, continuant amb els Pptolomeus des de 304 aC fins a 30 aC i finalment amb els emperadors romans des de 29 aC fins a el 160. 

El Cnon s una llista anual. Solament esmenta reis el regnat dels quals es va estendre durant ms d'un any i solament esmenta un monarca per any, pel que en els anys amb diferents reis solament esmenta a un d'ells. Els dos perodes en els quals no s'esmenta cap rei, corresponen a als perodes en els quals Senaqerib, rei de Assria, va tenir el control de Babilnia. El seu nom no s'esmenta a causa del odi dels babilonis per un rei que destru la seva ciutat el 689 aC. 

Es considera que la cronologia del Cnon s bastant precisa, pel que els historiadors i arquelegs consideren que la cronologia de l'antiga mesopotmia resta fermament establerta des del 747 aC endavant.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118327" title="Dracs i Masmorres" nonfiltered="3378" processed="3367" dbindex="48637">


Dungeons & Dragons (joc de rol): Joc de rol.
Dracs i Masmorres (Pellcula): La pellcula.
Dungeons & Dragons (srie de TV): una srie televisiva sobre el mn Dungeons & Dragons.
Dungeons & Dragons 2: Wrath of the Dragon God: la segent pellcula de Dungeons & Dragons;
Joc de figures en miniatura de Dungeons & Dragons: un joc de figures en miniatura.
 Dungeons & Dragons Online: un MMORPG.
 Dungeons & Dragons Tactics, un videojoc d'estratgia per torns feta per la PlayStation Portable.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118335" title="Maria Stuarda" nonfiltered="3379" processed="3368" dbindex="48638">

 Maria Stuarda s un tragedia lirica, o pera trgica, de Gaetano Donizetti segons un llibret itali de Giuseppe Bardari, basat en Maria Stuart (1800) de Friedrich von Schiller. Fou estrenada el 30 de desembre de 1835 a La Scala de Mil. Forma part de la triologia Tudor (al costat dAnna Bolena i Roberto Devereux), les peres que Donizetti va compondre entorn de la figura d'Isabel I d'Anglaterra.

Donizetti havia pensat amb Felice Romani per escriure el llibret, per aquest es va negar. El compositor va contractar llavors Giuseppe Bardari, un jove advocat de 17 anys. Ja Donizetti havia escollit la trama de l'pera, seria una pea de Schiller, que al seu torn narra fets ficticis sobre la reina Maria I d'Esccia.

 Com moltes altres peres de l'poca, Maria Stuarda va tenir inconvenients amb la censura. Donizetti la va compondre per encrrec del Teatre San Carlo de Npols. Per durant els assaigs, el 1834, va rebre l'ordre de canviar el text per eliminar qualsevol referncia a la disputa entre Isabel I d'Anglaterra i Maria Sutart, i l'execuci de l'pera. La cort de Npols era en aquells moments la ms conservadora d'Europa.

El tema es basa en les vides de Maria, Reina d'Esccia (Mary Stuart) i la seva cosina Elisabet I d'Anglaterra. En prohibir el rei la representaci de l'obra, Donizetti responia traient trossos de la seva composici per a l's en un treball posterior, Buondelmonte. La soprano Maria Malibran va forar una estrena a La Scala ignorant la revisi censurada, per Mil llavors reforava la prohibici. Adonant-se de la impossibilitat de seguir la seva carrera a Itlia, es plantej una estrena a Londres, per la mort de Malibran (a l'edat de 28 anys) el 1836 anull el projecte. Amb l'excepci d'unes quantes produccions de la versi Buondelmonte, l'obra quedava oblidada fins a 1958 quan una producci a Bergamo, el poble natal de Donizetti, portava el treball original a la popularitat.

El 1866, Maria Stuarda tornava al Teatre San Carlo, en aquest ocasi amb el seu llibret original; la dinastia Borb ja no regnava a la ciutat.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118336" title="Francesc Villalonga Fbregues" nonfiltered="3380" processed="3369" dbindex="48639">
Francesc Villalonga i Fbregues (Palma, 1856-1932) va ser un poltic mallorqu d'ideologia republicana que arrib a ser batle de Palma. Fill del tamb poltic Antoni Villalonga Prez.

El 1881 va ser un dels promotors de la recuperaci del Partit Republic Federal a les illes Balears. Entre els anys 1901 i 1920, va ser regidor a la capital de Mallorca.

A les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 sort elegit regidor per la candidatura republicana-federal. Ocup la batlia de Palma entre l'octubre de 1931 i el maig de 1932. La seva actuci ms important durant aquest perode va ser el Pla General de Construccions Escolars de la ciutat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118337" title="James Rainwater" nonfiltered="3381" processed="3370" dbindex="48640">

Leo James Rainwater ( Council, EUA 1917 - id. 1986 ) fou un fsic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1975.

Biografia.
Va nixer el 9 de desembre de 1917 a la ciutat de Council, situada a l'estat nord-americ d'Idaho. El 1918, desprs de la mort del seu pare en l'epidmia de grip, la seva famlia va traslladar-se fins a Hanford, a l'estat de Califrnia. All estudi fsica a l'Institut Tecnolgic de Califrnia, on es llicenci el 1939 i, posteriorment, aconsegu el doctorat a la Universitat de Columbia el 1946. El 1952 fou nomenat professor de fsica a la Universitat de Columbia. 

Leo James Rainwater mor el 31 de maig de 1986.

Recerca cientfica.
Durant la Segona Guerra Mundial va entrar a treballar en el projecte de desenvolupament de la bomba atmica. A partir de 1949 va iniciar a desenvolupar la seva teoria que, contrriament al qu llavors es creia, no tots els nuclis atmics sn esfrics. Les seves idees van ser provades i confirmades ms endavant per Aage Niels Bohr i els experiments de Ben Roy Mottelson realitzats a l'Institut Niels Bohr de Copenhaguen. 

James Rainwater tamb va contribuir a la comprensi cientfica de les radiografies i va participar en la Comissi d'energia atmica i projectes d'investigaci navals per decissi del govern dels Estats Units. 

El 1975 fou guardonat, al costat de Aage Niels Bohr i Ben Roy Mottelson, amb el Premi Nobel de Fsica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1975;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118342" title="Burton Richter" nonfiltered="3382" processed="3371" dbindex="48641">



Burton Richter ( Nova York, EUA 1931 ) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1976.

Bibliografia.
Va nixer el 22 de mar de 1931 a la ciutat nord-americana de Nova York, i va estudiar fsica al MIT, on es va llicenciar l'any 1952 i es va doctorar el 1956. 

Recerca cientfica.
Professor de la Universitat de Stanford, Richter va construir un accelerador de partcules anomenat Stanford Positron-Electron Asymmetric Ring (SPEAR) amb l'ajuda de David Ritson i el suport de la Comissi Nacional d'Energia Atmica del Govern dels Estats Units. Amb l's de l'accelerador va descobrir una nova partcula subatmica que va anomenar psi, i que actualment s'anomena partcula J/  o partcula J. 

El mateix descobriment va ser realitzat independentment per Samuel Chao Chung Ting i els dos cientfics van ser guardonats conjuntament l'any 1976 amb el Premi Nobel de Fsica pel seu treball. 

Entre 1984 i 1999 va ser director del Stanford Linear Accelerator Center (SLAC).

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1976;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118343" title="Guillem Forteza Pinya" nonfiltered="3383" processed="3372" dbindex="48642">
Guillem Forteza i Pinya  (Palma 1892-1943) fou un arquitecte i poltic mallorqu destacat per la projecci d'un gran nombre d'escoles a Mallorca des de 1921 fins a la Segona Repblica.

La seva formaci la realitz a Barcelona, all fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis entre 1925-1930 i al 1933 va ser nomenat aquitecte municipal de Palma.

Les seves obres en un primer moment han estat classificades dins corrents amb influncies noucentistes i clssiques. 

Forteza sobretot es recordat com l'arquitecte escolar, tasca on evolucin cap a posicions ms racionalistes. 

En l'ambit poltic presid el Centre Regionalista de Mallorca entre 1917-1919. Desprs es pass al Partit Liberal, dominat per Joan March, essent batle de Palma al 1923.

s autor del llibre Pel ressorgiment poltic de Mallorca (recull d'articles i discursos).





 Obres de Guillem Forteza .
 Cnica Munar (actualment Hostal Arxiduc), Palma;
 Plaa Garca Orell, Palma, 1934;
 Grup escolar Jaume I, Palma, 1935;
 Grup escolar Manuel Bartolom Cossio (actualment CP Joan Mas i Verd), Monturi, 1935;
 Cas Metge Ferrando, Monturi;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118350" title="Piper methysticum" nonfiltered="3384" processed="3373" dbindex="48644">


Piper methysticum s una espcie de planta conreada de la famlia Pipercies. Encara que no s citat en cap diccionari normatiu, vulgarment es coneix aquesta planta amb el nom fora generalitzat de kava o kava-kava.

Es conrea des de temps antics a diverses illes de la regi de l'oest del Pacfic, principalment a Vanuatu per tamb a Hawaii, Micronsia, Fiji Samoa i Tonga. All rep diversos noms com ' 'ava,yaqona sakau. 


Descripci.

s un arbust de 2-3 m d'alada que t un gran rizoma molt ramificat del que en surten gran quantitat d'arrels d'un color negrs en l'exterior i blanquins en l'interior. Les inflorescncies sn espigues de petites flors. Creix a mitja ombra i necessita molta aigua (2.000 litres de pluja anual) i temperatures mitjanes d'entre 20 a 35 C.

Es reprodueix nicament per via vegetativa i es recull la planta quan t uns quatre anys d'edat.

Preparaci i consumici de la beguda.

S'utilitza com a planta psicoactiva (efica en casos de depressi i potser en cncer d'ovaris i leucmia) especialment per la seva concentraci en kavalactona. El seu s continuat, molt popular en els llocs d'origen, pot tenir efectes desfavorables i contraindicacions.

Dosificaci:

 Droga pulveritzada: 0.5-1.0 g/8 hores.
 Infusi: 0.5-1.0g/150 ml/8 hores.
 Extracte fluid, 1:2 (g/ml): 2-3 ml/8 hores.
 Extracte sec (normalitzat amb un contingut en kavapirones del 30%): 0.2-0.4 g/24 hores.

El nom de Kava es refereix tant a la planta com a la beguda obtinguda a partir de l'arrel. La beguda es prepara triturant les arrels de la planta i s'ha fet servir durant segles en ceremnies per la gent de Polinsia habitants de les illes del Sud del Pacfic. Les primeres descripcions del Kava provenen d'un botnic que viatjava amb l'expedici del capit James Cook. Cook va explicar que quan hi havia un esdeveniment important (cerimnies religioses, casaments, cerimnies de benvinguda...), la gent del poble prenia la beguda com a "trencagel". Aix significa que tenia una acci calmant per facilitar la interacci social. Aix pot ser un anleg de l'alcohol en la societat occidental, per amb la diferncia que el kava no est relacionat amb actes violents com por succeir amb l'etanol. Generalment cada persona en bevia dues o tres tasses mesclat amb llet de coco. El Kava tamb es bevia com un intoxicant lleuger en reunions socials menys formals.

 Accions farmacolgiques .

Els principis actius del kava sn components lipdics anomenats kavalactones o kavapirones. Les principals kavalactones sn la kavaina, dihidrokavaina, metisticina, dihidrometisticina, yangonina i desmetoxiyangonina. Aquestes lactones no sn solubles en aigua i en la tradicional preparaci del kava es produeix una emulsi a on aquests principis actius sn suspesos en aigua. En canvi, les lactones sn solubles en alcohol i alguns olis vegetals. Les investigacions han demostrat que el kava actua com a relaxant muscular, analgsic i anestsic.

Estudis recents han demostrat que el kava tamb produeix els segents efectes: Cicatritzaci de ferides, refredats, espasmes, convulsions, trastorns del tracte urinari, inflamaci de l'ter, prolapse vaginal, reducci del pes, anestsia, anorxia, antipsictic, artritis, asma, cncer, lesi cerebral, cistitis, depressi, mareig, gonorrea, hemorroides, infeccions, trastorns, renals, trastorns menstruals, migranya, neuroprotector, dolor, molstia estomacal, ansietat, infeccions de la pell.

 Fitoqumica .

Avui en dia es considera que algunes de les kavalactones sn les responsables dels efectes farmacolgics del Kava-kava, com per exemple la kavaina. 
El rizoma de kava d'alta qualitat cont entre 5.5 i 8.3% de kavalactones.
Els extractes medicinals que s'usen en Europa contenen entre 30 i 85% de kavalactones, depenent del mtode d'extracci (etanlica, acetnica o CO2 supercrtic).
Normalment es fa servir en forma de preparacions slides o lquides, amb una dosis de 50 a 210 mg de kavalactones. En alguns pasos s'utilitza en homeopatia.
Com a agent ansioltic, el kava es recomana normalment en una dosis de 40-70mg de kavalactones, 3 vegades al dia.
En alguns pasos com Alemanya adverteixen que la dosis diria no pot excedir els 300mg.
La dosis per a l'insomni s de 210mg de kavalactones 1 hora abans d'anar a dormir.

 Efectes adversos .

En general no hi ha hagut moltes notificacions d'efectes adversos, possiblement per la infranotificaci o b per una bona tolerncia d'aquests preparats. Els efectes adversos ms freqents sn:

 Alteracions del fetge i bilis: hepatitis, ictercia, elevaci d'enzims heptics.

 Alteracions de la pell: prurit, exantema, dermatitis, urticria, descoloraci de la pell.

 Alteracions del tracte gastrointestinal: vmits, nusees, dolor abdominal.

 Alteracions en el sistema nervis central i perifric: cefalea, agitaci, coordinaci alterada, vrtig.

 Toxicitat .

Les Autoritats Sanitries alemanyes han retirat del mercat i susps de comercialitzaci productes a base de la espcie vegetal Kava-Kava (Piper methysticum), degut a l'aparici de casos de toxicitat heptica, alguns d'ells greus. Fins fa poc, el kava estava considerada una herba segura. Per un nmero creixent de casos en persones han plantejat series preocupacions respecte la seguretat del kava. Amb base a aquests casos les agncies de Austrlia, Canad, Gran Bretanya, Frana, Alemanya, Irlanda, Portugal i Estats Units van prohibir la venda de kava. Al 2001 Espanya tamb s'hi va sumar a aquesta llista.

Les reaccions d'hepatotoxicitat solen produir-se desprs d'ingerir quantitats altes de Kava-Kava o kavalactones (ms de 210 mg de kavalactones). L'inici dels smptomes dura entre tres setmanes i quatre mesos desprs de comenar la terpia. El mecanisme d'acci dels efectes hepatotxics es desconeix. La hiptesis pot ser un mecanisme immunoalrgic.Com a factors de risc es cita el dany heptic i les alteracions de les funcions heptiques incloent la ingesti de begudes alcohliques.
S'ha de tenir en compte que els estudis preclnics disponibles actualment sn de qualitat dubtosa, i la informaci d'aquests estudis aporta substancialment molt poc per explicar el risc d'hepatotoxicitat per Kava-kava.


 Contraindicacions .

 Les persones amb problemes heptics, que beuen alcohol en excs o que prenen medicaments que poden fer malb el fetge, probablement estan en un risc major de mal degut al kava.
 Kava no hauria de ser pres en dones embarassades ni durant la lactncia.
 Pacients amb problemes aguts d'ansietat o depressi haurien d'evitar la ingesta de kava.
 Hi ha hagut casos de dermatitis desprs de la ingesti oral de kava.
El kavisme s una malaltia que es dna en consumidors habituals de kava, en qu es donen unes erupcions caracterstiques en la pell. Aquests smptomes inclouen una coloraci groguena de la pell i una irritaci de l'ull.
 En consumidors crnics sol treure la gana amb la conseqent prdua de pes.
 Persones amb cirrosis haurien d'evitar prendre kava.

 Interaccions medicamentoses .

S'ha vist que el kava inhibeix diversos enzims del citocrom P-450. Aix dona lloc a una gran probabilitat d'interaccions amb medicaments.
 Kava potncia els efectes de les benzodiacepines, barbitrics i antihistamnics H1 ja que no competeixen pel mateix receptor.
 Evitar prendre junt amb Haloperidol i Clorpromazina, perqu el kava podria ser antagonista de la dopamina i podria inhibir el seu efecte teraputic.
 Evitar prendre junt amb begudes alcohliques.
 Evitar prendre amb herbes que tenen efectes sedatius com la valeriana o passiflor perqu la sedaci pot ser incrementada.
 Levodopa, pel mal de Parkinson, el kava podria reduir la seva efectivitat.

Referncies bibliogrfiques.
Lebot, Vincent i cols.  Kava: The Pacific Drug New Haven: Yale University Press, 1992. ISBN 0-300-05213-8;

Escohotado A. Histria General de las drogas 2 Ed. Madrid: Espasa; 1999;

Pahlow, M. Enciclopedia familiar de las Plantas Medicinales. Barcelona: Everest; 2001;

http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/es/dir88/nutrisp.htm;

Otero Aira, Luis. Las plantas alucingenas. Editorial Paidotribo. Barcelona, 2001;

Escohotado. Aprendiendo de las drogas. Anagrama, Barcelona, 1995;

http://www.food.gov.uk/multimedia/faq/kavakavaban;

http://www.medlineplus.gov/spanish/;

Berdonces i Serra, Josep Llus. Gran Enciclopedia de las plantas medicinales. Tikal, 1996;

http://www.correofarmaceutico.com;

http://www.boe.es;

http://www.portalfarma.com;

http://dossiers.ub.edu/docs/7688/cof/pip-met.htm;

Enllaos externs.
Farmers Bookshelf - Information on Tropical Crop Production in Hawaii (Site has javascript navigation and kava (awa) pages cannot be directly linked: click on "nutraceuticals", then "'Awa".);
Hawaii Pacific Islands Kava Festival - An education, cultural event held in Hawaii sponsored by the nonprofit, Awa Development Council;
Kava Ban documents;
Lycaeum: Includes list of isolated chemicals ;
How to make traditional-style kava drink;
Erowid's Kava vault (inclou detalls sobre els efectes secundaris);
Kava news page - Alcohol and Drugs History Society;
Kava Testimonials - Testimonials;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118358" title="Esport de pilota" nonfiltered="3385" processed="3374" dbindex="48646">
Un esport de pilota s un esport caracteritzat per que es juga amb una pilota.

 Classificacions .
Hi ha molts esports que d'alguna manera o altra inclouen la utilitzaci d'una pilota o objecte similar. 

Aquests esports els podem agrupar segon diversos criteris:
Segons l'objectiu del joc:
 Esports de batejar la pilota, com el criquet o el beisbol.
 Esports de dos porteries o gols, com ara el basquetbol, el futbol o l'hoquei.
 Esports de volear la pilota superant una xarxa, com el voleibol o el tennis.
 Esports d'aproximar-se a un objectiu, com ara les bitlles o la petanca.

Segons el tipus de pilota:
 Esports de pilotes ovalades, com el rugbi o el futbol americ.
 Esports de pilotes grans (rodones), com el futbol o el basquetbol.
 Esports de pilotes petites (rodones), com el golf o el tennis.

 Esports de pilota .
Alguns dels principals esports de pilota d'arreu del mn sn:
Beisbol;
Basquetbol;
Billar (incls l'snooker i altres variants);
Botxes;
Bitlles (incls el bowling, bowls i altres variants);
Caiacpolo;
Corfbol;
Criquet;
Croquet;
Esquaix;
Futbol:
Futbol americ;
Futbol associaci;
Futbol australi;
Futbol galic;
Futbol sala;
Rugbi;
Golf;
Handbol;
Hoquei:
Hoquei sobre herba;
Hoquei sobre gel (tot i que en aquest esport no s'usa una pilota prpiament dita sin un disc);
Hoquei sobre patins;
Hurling;
Jorkyball;
Lacrosse;
Motopolo;
Netball;
Pdel;
Pilota:
Joc de pilota mesoameric;
Joc internacional;
Pilota basca;
Pilota valenciana;
Petanca;
Pitch and Putt;
Polo;
Raquetbol;
Shinty;
Softbol;
Tchoukball;
Tennis;
Tennis taula;
Voleibol;
Voleibol platja;
Waterpolo;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118360" title="Pardes Hanna-Karkur" nonfiltered="3386" processed="3375" dbindex="48647">

Pardes Hanna-Karkur (en hebreu,         -     ) s un consell local del districte de Haifa d'Israel.

Karkur fou fundada el 1913 quan London Estate, una empresa jueva, en va adquirir els terrenys. L'rea no va estar permanentment poblada fins al 1926. Un any ms tard, Karkur tenia 300 habitants.

Pardes Hanna fou fundada el 1929 per l'Associaci per a la Colonitzaci Jueva de Palestina, que batej la poblaci en honor de Hannah Mayer Rothschild, filla de Nathan Mayer Rothschild; Pardes Hanna vol dir, de fet, l'hort de na Hannah. Durant la dcada del 1950, les viles de Tel Xalom i de Neve Efram van ser absorbides per Pardes Hanna.

Posteriorment, el 1969, Pardes Hanna i Karkur van ser fusionades en un nic municipi. Actualment s el consell local ms poblat d'Israel.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118361" title="Eleccions municipals espanyoles del 2007" nonfiltered="3387" processed="3376" dbindex="48648">




D'acord a l'establert per la Llei Orgnica del Rgim Electoral General (LOREG), el 27 de maig del 2007 (quart diumenge de maig), es van celebrar a Espanya eleccions municipals.

Al Reial Decret 444/2007, del 2 d'abril del 2007, es convoquen aquestes eleccions per cobrir els segents llocs:
 Regidors dels municipis amb poblaci igual o superior a 100 residents (llevat d'aquells municipis que tinguin adoptat el rgim de Consell Obert).
 Alcaldes o batlle dels municipis de menys de 100 residents (i d'aquells que tinguin adoptat el rgim de Consell Obert).
 Alcaldes Pedanis (o rgan unipersonal) de les entitats d'mbit territorial inferior al municipal.

El Reial Decret tamb recull l'elecci dels diputats de les Diputacions Provincials de Rgim Com, que es realitzar una vegada celebrades les eleccions municipals mitjanant l'elecci indirecta.

 Precampanya electoral .

 Dret de sufragi dels immigrants .

Desprs d'una directiva de la Uni Europea (Directiva 94/80/CE), l'article 13.2 de la Constituci Espanyola va ser reformat el 28 d'agost del 1992 per estendre els drets de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals a tots els ciutadans de l'UE que raguin en municipis espanyols. Aquesta extensi de drets es va ampliar el 6 de febrer del 1990, quan Espanya i Noruega van subscriure un acord pel qual es reconeix el dret a votar en eleccions municipals els noruecs a Espanya i viceversa.

El 17 d'agost del 2006, el PSOE i IU van presentar al Congrs dels Diputats una proposici no de llei per instar al Govern a prendre les mesures necessries per concedir als immigrants que resideixen regularment a Espanya (predominantment ciutadans del Marroc, Equador i Colmbia) el dret al sufragi en les eleccions municipals, sempre que, com estableix la Constituci, es cren acords de reciprocitat. De fet, Espanya ja havia firmat tractats d'amistat amb Argentina, Veneuela, l'Uruguai, Xile i Colmbia; el Govern noms hauria de firmar els convenis perqu 360.000 ciutadans immigrants d'aquests pasos poguessin votar en les eleccions municipals. Tanmateix, la Vicepresidenta del Govern, Mara Teresa Fernndez de la Vega, va afirmar a la roda de premsa posterior al primer consell de ministres desprs de les vacances d'estiu (25 d'agost del 2006) que s "altament improbable" que els immigrants extracomunitaris puguin votar.

Amb tot, a ms dels espanyols, podran votar en aquestes eleccions els ciutadans d'Alemanya, ustria, Blgica, Xipre, Dinamarca, Eslovquia, Eslovnia, Estnia, Finlndia, Frana, Grcia, Hongria, Irlanda, Itlia, Letnia, Litunia, Luxemburg, Malta, Noruega, els Pasos Baixos, Polnia, Portugal, el Regne Unit, Repblica Txeca i Sucia que resideixin a Espanya; segons dades de la Secretaria d'Estat d'Immigraci, aquests ciutadans en sumaven 619.341 el juny del 2006.  A aquesta llista tamb cal afegir-li els ciutadans de Bulgria i Romania que van entrar a formar part de l'UE l'1 de gener del 2007. D'haver-se tingut en compte als cinc pasos sud-americans amb tractats d'amistat citats anteriorment, es podria haver ascendit a 1.2 milions d'estrangers amb dret a vot, una xifra tres vegades superior a la de les eleccions municipals de 2003.

Segons un estudi de l'INE, hi ha a Espanya 46 municipis en els quals ms del 25% la seva poblaci s estrangera; destaquen, amb ms de 50.000 habitants, Torrevieja i Orihuela, a la provncia d'Alacant, Fuengirola i Mijas, a la provncia de Mlaga, i Arona i Adeje a Tenerife on gaireb el 50% de la seva poblaci s estrangera.

 Corrupci urbanstica .

Andalusia ha estat una de les comunitats autnomes que ms casos de corrupci urbanstica ha sofert per part dels seus ajuntaments. Ms de 25 localitats  han vist com s'ha cridat a declarar als seus alcaldes o a regidors per implicacions en casos d'irregularitats al sector de la construcci, com requalificacions de terrenys dubtoses o ombres en contractes i adjudicacions. El cas ms vists i que ms expectaci ha aixecat en els mitjans de comunicaci ha estat el de Marbella. En aquest municipi malagueny s'ha aconseguit destapar una complexa trama d'accions delictives que s'ha saldat amb l'empresonament de la seva alcaldessa, la seva primera tinent d'alcalde, alguns dels seus regidors i l'alcalde anterior. La gravetat del Cas Malaya ha estat de tal magnitud que, per primera vegada en la histria recent d'Espanya, han estat necessries la dissoluci de l'Ajuntament de Marbella per part del Govern Central i la creaci d'una comissi gestora.

Tanmateix, Marbella no ha estat l'nic municipi amb casos de corrupci en qu els seus alcaldes s'han vist implicats. En octubre de 2006 l'alcalde de de la localitat madrilenya de Ciempozuelos va presentar la seva dimissi desprs d'apuntar-se un possible cobrament de comissions que ascendirien a 40 milions de euros. En novembre, ell i el seu antecessor en el crrec van ingressar a pres acusats de suborn i blanqueig de diner. Ambos van aconseguir la llibertat provisional amb crrecs desprs de pagar una fiana de 900.000 euros. Quest mateix mes, l'alcalde del municipi grancanari de Telde i diversos regidors van ser detinguts, acusats de suborn i malversaci de cabals pblics, en una operaci que va venir a denominar-se Cas Faycan. Desprs de quedar a llibertat provisional amb crrecs i sota fiana, el regidor i els edils deixaven oficialment els seus crrecs unes setmanes ms tarde. Per les mateixes dates, en el municipi mallorqu d'Andratx, el seu alcalde Eugenio Hidalgo, el director d'Ordenaci del Territori del Govern de les Illes Balears i cinc persones ms van ser detinguts, acusats de delictes relacionats amb la corrupci urbanstica.

 Transfuguisme poltic .

D'acord amb les dades aportades pel Ministeri d'Administracions Pbliques d'Espanya, Castella i Lle s l'autonomia que ms casos de transfuguisme poltic, en termes absoluts, ha registrat en els seus ajuntaments. Dels 44 municipis que han realitzat mocions de censura durant el perode 2003-2007, en 15 hi ha hagut trnsfugues pel mig. Destaca el cas de la ciutat de Lle, l'nica capital de provncia espanyola en la qual hi ha hagut canvi d'alcalde, incorrent a ms en el transfugisme. No obstant aix, en termes relatius, la xifra seria superada per altres autonomies amb menor nombre de municipis, com ocorre amb la Comunitat Valenciana, Andalusia, Madrid i Catalunya.

Destaca el cas del municipi alacant de San Fulgencio en el qual s'han arribat a realitzar dues mocions de censura, ambdues amb transfuguisme.

 Frau electoral .

Amb motiu de les eleccions, molts pobles de pocs habitants estan sofrint empadronaments massius, que poden determinar la victria d'un o un altre candidat. Aix, pobles com Enix que ha passat de 267 electors a 347 al cens del 31 de gener del 2006 o Las Tres Villas que del 29 de gener al 31 va obtenir 129 nous habitants, reconeixent el candidat del PP a la localitat que d'aquest nmero 45 o 50 eren familiars seus. Una altra tant ha ocorregut a Mogn, a les Illes Canries, on l'equip municipal oferia empadronar turistes a canvi d'un vot al seu favor. Tots aquests casos han obligat a l'Institut Nacional d'Estadstica a investigar el padr de nombrosos pobles.

 Designaci dels candidats a l'alcaldia de Madrid .

L'Ajuntament de Madrid, el ms important d'Espanya quant a nombre de regidors, s un dels quals ms inters susciten de cara a les eleccions de maig de 2007.

 Candidatura del PP .

Alberto Ruiz Gallardn, del Partit Popular, va ser elegit com a alcalde de Madrid en els anteriors comicis de 2003. La seva reelecci com a candidat no va ser cap sorpresa (es donava per suposada), i va tenir lloc el 14 de gener de 2007 en un acte realitzat pel seu partit en un sal d'Ifema, que si b va tenir un gran aforament, no va tenir tanta repercussi a nivell nacional.

 Candidatura del PSOE .

L'elecci del candidat del PSOE a l'alcaldia de la capital, tanmateix, va ser alguna cosa ms accidentada i va donar bastant ms joc als mitjans de comunicaci. Des d'un principi es va pensar que la candidata de les ltimes eleccions, Trinidad Jimnez, seria qui torns a repetir la candidatura. Aquesta idea es va venir a baix quan el 6 de setembre de 2006 va ser elegida pel president del govern per ocupar la Secretaria d'Estat per a Hispanoamrica. A partir d'aquell moment van ser molts els possibles candidats socialistes que es van remenar en els cercles d'opini: l'exsecretari General de l'OTAN, Javier Solana; l'expresident del Govern, Felipe Gonzlez; el regidor Pedro Zerolo; el portaveu del PSOE en el Congrs, Diego Lpez Garrido; el rector de la Universitat Carlos III, Gregorio Peces-Barba; etc.  

Els rumors van cessar temporalment quan el 10 d'octubre de 2006 el PSOE va realitzar una proposta oficial a l'exministre de Defensa, Jos Bono, per a que accepts el crrec. Tanmateix, Bono, que va semblar disposat a acceptar-lo en un primer moment, va acabar rebutjant la proposta al dia segent. Des de aquell moment, el nom que va comenar a prendre fora va ser el de Mara Teresa Fernndez de la Vega, no sense l'oposici d'alguns collectius que la preferien en el seu crrec de vicepresidenta del Govern. Finalment, la incgnita es va aclarir el 25 d'octubre de 2006 : Miguel Sebastin, fins a aquell moment director de l'Oficina Econmica del president del Govern, i prcticament desconegut per la ciutadania, va ser el candidat designat pel president del govern, Jos Luis Rodrguez Zapatero, per a l'alcaldia de la capital.

El mateix dia en qu es va conixer qui anava a ser el seu principal adversari poltic, Ruiz Gallardn va assegurar que es Zapatero quien, a travs de Sebastin, ha decidido librar la batalla poltica por la alcalda de Madrid y ser l quien asuma las consecuencias, una idea que va mantenir durant els mesos posteriors. Davant d'aquesta afirmaci, Zapatero va respondre el gener de 2007, preguntat per la premsa, que perqu existeixi la confrontaci fa falta ser candidat a la Presidncia del Govern, i que para que exista la confrontacin hace falta ser candidato a la Presidencia del Gobierno, y que no s qu estar pensando l,  yo lo que puedo asegurar es que no me presento a la alcalda de Madrid. 

 Candidatura d'IU .

El candidat a l'alcaldia de Madrid per Izquierda Unida, el tercer partit amb representaci en l'Ajuntament, s ngel Prez. La Presidncia Regional d'IU-Comunitat de Madrid li va proposar el 31 de maig de 2006,  i el Consell Poltic Regional d'Esquerra Unida li va designar definitivament com a candidat el 3 de juny de 2006, en una votaci amb tots els vots vlids al seu favor. Malgrat els seus anys d'experincia, una enquesta al diari La Razn assegurava el gener de 2007 que Angel Prez s un poltic desconegut per set de cada deu madrilenys. La candidatura de Prez va anar recorreguda a la Comissi de Garanties d'IU pel sector comandat per Virgnia Daz i Ins Sabans. La comissi de garanties va anullar l'elecci de Prez com a candidat, a la qual cosa aquest va contestar afirmant que la Comissi mancava de competncies per apartar-lo de la candidatura. Finalment, els dos sectors enfrontats van arribar a un acord, deixant la candidatura a la comunitat a Sabans i a la candidatura a l'alcaldia a Prez. 

 Aplicaci de la Llei de partits .

 Context previ .

Batasuna, un partit poltic amb presncia al Pas Basc i Navarra, es troba illegalitzat des de 2003 en aplicaci de la Llei de Partits per la seva vinculaci amb ETA. Des de llavors, no ha renunciat a tornar a les urnes. Ja el setembre de 2006, abans de la ruptura del alto el foc permanent declarat per ETA el 22 de mar de 2006, els lders de Batasuna ja consideraven que seria "impensable" la seva no participaci en aquests comicis, ja que en cas de ser aix, suposaria "un fracs per a la democrcia". En un acte dut a terme el 25 de novembre de 2006 en Burlata (Navarra), el portaveu de Batasuna, Pernando Barrena, va assegurar que la seva formaci es presentaria a les eleccions municipals, encara que sense aclarir sota quines sigles.

El gener de 2007, pocs dies desprs de l'atemptat a la Terminal 4 de Barajas (perpetrat el 30 de desembre de 2006 i que va costar la vida de dues persones), el portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, va afirmar que "el Govern espanyol o no ha sabut o no ha volgut respondre de manera constructiva i positiva a l'oferta realitzada per l'organitzaci ETA el 22 de mar" encara que tamb va demanar a ETA que mantingus "intactes els continguts i objectius explicitats en el seu comunicat". Van ser aquestes unes declaracions en les quals no es va donar per trencat l'alto el foc ni es va realitzar una condemna contra el atemptat. Deu dies desprs, l'esquerra abertzale va presentar a Bilbao la iniciativa electoral "Orain Bizkaia, Orain Ezker Abertzalea", en la qual es va exigir la derogaci de la Llei de Partits.

 Abertzale Sozialisten Batasuna .

A mitjan mar de 2007, Batasuna va celebrar a Santurtzi una assemblea secreta, a la qual van assistir uns 300 membres de l'esquerra abertzale, per tractar l'estratgia a seguir de cara a les eleccions municipals i forals.  D'aquesta forma, el 27 de mar de 2007, una dirigent abertzale, lder del partit Herritarren Zerrenda (illegalitzat el 2004 per considerar-se precursor de Batasuna), va registrar en el Ministeri de l'Interior d'Espanya un nou partit per presentar-se a les eleccions: Abertzale Sozialisten Batasuna (ASB). Aquella mateixa nit, el president del Govern, Jos Luis Rodrguez Zapatero, va confirmar que Interior ja havia vist indicis d'illegalitat i va demanar a la Fiscalia General de l'Estat que investigus. Aix, el 3 d'abril, el Fiscal General Cndido Conde-Pumpido va sollicitar el Tribunal Suprem d'Espanya que detingus el procs de legalitzaci d'ASB per tractar-se d'"una successi o continuadora de Batasuna", basant-se en quatre aspectes: la reutilitzaci del nom de Batasuna en la nova formaci, la pertinena a Herri Batasuna de dos dels seus promotors, la identitat en l'organitzaci i l'estructura entre Batasuna i ASB, i indicis de proximitat a la violncia.

A ms, a finals d'abril, Batasuna va aconseguir constituir ms de 200 agrupacions electorals amb el nom Abertzale Sozialistak (AS) (ms el nom del municipi en el qual es presenten) grcies a les firmes de ms de 80.000 persones.

 Acci Nacionalista Vasca .

El 12 d'abril de 2007, es va conixer que Eusko Abertzale Ekintza-Acci Nacionalista Basca(EAE-ANV), un partit fundat en 1930 com a escissi del PNB i que va estar integrat a la coalici electoral Herri Batasuna (HB) entre 1978 i 2001, anava a presentar llistes en tots els municipis bascos i en alguns navarresos. Est augment de les candidatures d'ANV, que tenia una baixa concurrncia en les eleccions prvies, va fer pensar el Ministeri de l'Interior que podria estar relacionada amb Batasuna. Tanmateix, a causa de l'antiguitat de la formaci, que aquesta rebutja la violncia als seus estatuts i a la dificultat (des del pla jurdic) d'illegalitzar el partit en el seu conjunt, el ministre Alfredo Prez Rubalcaba va optar per invalidar les llistes en les quals s'identifiquessin candidatures relacionades amb Batasuna. El 28 d'abril de 2007, desprs de rebre un informe conjunt de la Gurdia Civil i la Policia Nacional, el jutge de l'Audincia Nacional, Baltasar Garzn, va decidir no illegalitzar ANV, fet que va desencadenar les crtiques del Partit Popular i l'Associaci de Vctimes del Terrorisme (AVT).

 Candidats .

A la segent taula figuren els candidats a les alcaldies de les ciutats espanyoles amb ms de 250.000 habitants, ordenats segons els resultats obtinguts; i incloent tamb els d'aquelles formacions poltiques que haguessin perdut la representaci municipal amb qu comptaven en l'anterior legislatura (Acord a Valncia i Alacant, PA a Sevilla, CC-PNC a Las Palmas de Gran Canaria, EA a Bilbao i PG a Vigo):



 27-M .

 Resultats electorals .

El quadre recull els resultats electorals a les cinquanta capitals de provncia, aix com a les dues capitals de comunitat autnoma que sn diferents a les de la provncia a qu pertanyen (Mrida i Santiago de Compostella); tamb figuren els resultats de Gijn i Vigo, ciutats que, sense ser capitals, compten amb una poblaci superior als 250.000 habitants.



 Reaccions poltiques posteriors .

Miguel Sebastin, candidat a l'Alcaldia de Madrid pel PSOE presenta la seva dimissi com a regidor pels resultats obtinguts en les Eleccions Municipals, el PSOE perd 3 regidors, El Partit Popular en guanya 4 i IU en guanya 1.

Rafael Simancas, candidat a la Comunitat de Madrid i Secretari General de la Federaci Socialista Madrilenya (FSM), presenta la seva dimissi el 4 de juny pels mals resultats obtinguts tant en l'Ajuntament com en la Comunitat de Madrid, baixa 3 diputats, gana 2 IU i 10 el PP, pel que en Madrid es constituir una comissi gestora per dirigir la FSM fins a la celebraci d'un nou congrs i l'elecci d'un nou Secretari General.

En el rerefons poltic est la qesti de l'elecci de Miguel Sebastin per la Moncloa, sense amb prou feines suports en la FSM.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Eleccions del 2007 .

  Eleccions municipals 2007, informaci sobre les eleccions de 2007 a la pgina del Ministeri de l'Interior;
  Eleccions municipals i Autonmiques 2007, Especial informatiu de ELMUNDO.ES amb notcies sobre la campanya i resultats;
  Eleccions municipals i Autonmiques 2007, Especial informatiu de ELPAIS.com amb notcies sobre la campanya i resultats;
  www.municipales2007.es, informaci sobre les eleccions de 2007 elaborada per Cadpea (Centre d'Anlisi i documentaci poltica i electoral d'Andalusia);

 Resultats electorals del 2007 .

  Resultats de les eleccions per poblaci;

  Resultats eleccions municipals de tots els municipis per provncies 2007;

 Eleccions del 2003 .

  Eleccions municipals 2003, informaci sobre les eleccions de 2003 a la pgina del Ministeri de l'Interior;
  Resultats electorals, a la pgina del Ministeri de l'Interior;
  Eleccions 25 M, exposici dels resultats de forma grfica, en elmundo.es;

 Altres enllaos .

  Processos electorals celebrats a Espanya, ordenats per tipus i data, a la pgina del Ministeri de l'Interior;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118363" title="Penell" nonfiltered="3388" processed="3377" dbindex="48649">

Un penell s un dispositiu generalment metllic, installat habitualment sobre una teulada o un lloc elevat, compost d'un element rotatiu a sobre d'un eix vertical fix que permet que es mogui segons la direcci del vent.

S'utilitza per detectar la direcci del vent i, contrriament a l'anemoscopi o mniga a aire, mostrar-ne el seu origen cardinal.
Aix s possible degut a la seva estructura asimtrica, generalment materialitzada per una fletxa o un gall, de la qual la punta o el cap, ms curts que l'element indicador (el cos), apunten cap a la font del vent. L'eix fix va provet generalment d'una creu direccional indicant els quatre punts cardinals. Tanmateix, els penells moderns ja no sn equipats amb aquesta creu cardinal, que s reemplaada per un dispositiu electrnic anunciant el sector del vent sobre una pantalla.

Per extensi, i de forma figurada, es diu penell una persona inconstant o variable, que canvia molt sovint d'opini.

El terme penell prov del llat penn llu, diminutiu de penna,  ploma .

Histria.

El penell ms antic del qual es t constncia data de l any 48 a.C., quan l'astrnom grec Andrnic va fer construir a Atenes una torre octogonal, anomenada la torre dels vents, i va fer gravar a cada costat figures que representaven els vents dels vuit punts cardinals. Un trit de bronze girava sobre el seu eix dalt de la torre i, amb una vareta que tenia a la m, indicava el vent dominant.

En la Grcia i Roma antigues, els penells sovint estaven representats pels deus Breas, ol i Hermes i acostumaven a decorar les cases dels terratinents . 

La implantaci masiva de la figura del gall a les cpules o els campanars de les esglsies europees prov d'una llegenda medieval segons la qual, al capvespre de Dijous Sant, Sant Pere, penedit per la triple negaci de Jess, tingu rancnia de tots els galls que trobava i sentia cantar. Per aix els feia empalar en llocs alts. En aquesta situaci el vent els feia girar segons la direcci des d on bufava 

Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118365" title="Francisco Flores Lajusticia" nonfiltered="3389" processed="3378" dbindex="48650">
Francisco Flores Lajusticia, conegut com Paco Flores, (Barcelona, 26 de novembre de 1952) s un entrenador de futbol i ex-futbolista catal

 Trajectria esportiva com a jugador.
Com a jugador, a finals de la dcada dels 70 arrib a jugar amb el RCD Espanyol 65 partits, marcant 13 gols.

 Trajectria esportiva com a entrenador.
 RCD Espanyol (futbol base): 1984-1994.
 Espanyol B: 1994-1996 i 1997-1999;
 RCD Espanyol: 1996-1997 i 1999-2002;
 Real Zaragoza: 2002-2004;
 U.D. Almera: 2004-2006;
 Gimnstic de Tarragona: 2006-2007;

La temporada 1996/97 tingu la seva primera experincia a la Primera divisi, en entrenar el primer equip de l'Espanyol des de la jornada 29 fins a final de temporada, agafant l'equip en zona de descens i aconseguint la permanncia. Desprs d'aquella temporada, torn al filial, fins que a la jornada 21 de la temporada 1999/2000 torn a fer-se crrec del primer equip fins al final de la temporada 2001/02.

La temporada 2002/03 fou entrenador del Real Zaragoza, a segona divisi, aconseguint l'ascens a Primera. Continu al club, per noms fins la jornada 20 de la segent temporada, quan fou destitut pels mals resultats.

La temporada 2004/05 pass a ser entrenador de l'U.D. Almera des de mitja temporada, aconseguint la permanncia a segona divisi. Continu a l'equip fins a finals de la temporada segent, deixant-lo en una meritria sisena posici, per sense aconseguir l'ascens, objectiu de la directiva del club.

La temporada 2006/07, fou fitxat com a entrenador del Gimnstic de Tarragona desprs que a la jornada 12 es destitus a Luis Csar Sampedro pels mals resultats de l'equip. Tot i que el Nstic ofer una millor imatge des del seu nomenament com a entrenador, no va poder mantenir l'equip a la primera divisi i deix l'equip a final de temporada.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118367" title="Anemmetre" nonfiltered="3391" processed="3379" dbindex="48652">
Un anemmetre s un instrument per medir la velocitat del vent (m/s) o per la observaci simultnia de la direcci (grau) i la velocitat del vent.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118371" title="Comte d'Aiamans" nonfiltered="3392" processed="3380" dbindex="48655">
El Comte d'Aiamans (tamb escrit Ayamans) s un ttol nobiliari concedit pel rei Felip IV a Miquel Llus Ballester de Togores i Salas.

Fou atorgat en agrament a l'actuaci de Togores a la campanya de Provena durant la Guerra dels Trenta Anys. La concessi fou feta l' 11 de novembre de 1636 a perpetutat i lligat al de bar de Lloseta.

Aiamans havia estat una alqueria de la parrquia de Rubines que al repartiment fou concedit pel rei a Gast de Bearn. Poc desprs es traspas a Arnau de Togores que la deix al seus hereus fins a 1636 que fou elevat a comtat i unit a la baronia de Lloseta. 

El ttol acab per lnia directa amb Mari Gual de Togores (1906-1932) passant succesivament als Gual i desprs als Planas.

Comtes d'Aiamans.
 Miquel Llus Ballaster de Togores i Sales, primer comte d'Aimanas;
 Albert de Togores i Dameto, segon comte d'Aiamans;
 Jaume Togores i Sales ;
 Josep de Togores i Sanglada (1767-1831), nov comte d'Aiamans;
 Pasqual Felip de Togores i Rossell, des comte d'Aiamans ;
 Mari Gual de Togores (1906-1932);
 Joaquim Gual Caro;
 Maria Gual Ferret;
 Vicen Planas Gual;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118379" title="Pius VIII" nonfiltered="3393" processed="3381" dbindex="48656">

Pius VIII s el nom que va prendre el cardenal Francesco Saverio Castiglioni al esdevenir Papa el 1829.

Havia nascut en una famlia noble i havia estudiat Dret Cannic i Teologa.
Va ser vicari general de Agnani i Fano.
Pius VII el va fer bisbe de Montalto el 1800, va ser ell qui el va aconsellar de mantenir-se ferm en la defensa dels drets dels Estats Pontificis desprs de la ruptura amb Napolo I, cosa que li va valdre la persecuci i l'exili quan els francesos van ocupar Itlia.
Amb el final de les Guerres Napoleniques i la restauraci dels Estats Pontificis, Pius VII el va fer cardenal, bisbe de Cesena (1816) i de Frascati (1821) i Gran Penitenciari de la Curia Romana.

A la mort de Lle XII s escollit Papa el 31 de mar de 1829.
Era un home absolutament contrari al nepotisme aix que va prohibir als seus familiars de moures del seu poble.
Va continuar la poltica del seu predecessor, mostrant-se contrari als moviments liberals i racionalistes i va impulsar les missions.

Va ser un defenensor de l'ordre establert desprs del Congrs de Viena i de l'Europa de la Santa Aliana, per va mostrar-se molt hostil a les lleis de Frederic Guillem III de Prssia que pretenia que als matrimonis mixtos entre catlics i protestants, la religi que s'ensenys als fills fs la protestant.

Amb el document Traditi humiliati va condemnar la indiferncia religiosa, el janseisme i les societats secretes, com la Carbonera.
La revoluci del juliol de 1830 va provocar la caiguda de Carles X i una onada d'anticlericalisme a Frana.
Pius VIII va recneixer la monarqua liberal de Llus Felip I i va ordenar als bisbes francesos que s'hi sotmetessin.

Va intentar millorar l'administraci dels Estats Pontificis i de les famlies humils.
Va morir a Roma i el 1846 les seves despulles van ser traslladades a les grutes de la Baslica de Sant Pere.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118392" title="MPEG-2" nonfiltered="3394" processed="3382" dbindex="48657">


Procs de codificaci MPEG.


Capes.
1. Sistemes;

Program Stream: Convinem un paquet d'udio amb un de vdeo amb el mateix timestream. Pensat per entorns sense errors, o b molt   pocs (per exemple en el cas del DVD). Utilitza paquets grans i de mida variable (normalment 2048 Bytes).

Transport Stream: Dedicat a transmetre vdeo per difusi sobre xarxes (DVB), per tant, parlem d'entorns amb errors. Degut a aix utilitza paquets petits, de 188 bytes.

2. Video;
3. udio;
4. Test. S'inclouen un conjunt de mtodes per saber si el codificador s compatible amb MPEG-2;
5. Programari de referncia. Serveix com a base per conixer com funciona el sistema i a partir d'ell es poden implementar reformes i millores.
6. Extensions del sistema (DSM-CC);
7. AAC;
8. (es va eliminar);
9. Extensions del sistema (RTI). RTI (Real Time Interface) s un bloc situat abans del descodificador que prepara l'stream de dades per a ser descodificat correctament en el cas que aquest no tingui el format 100% compatible amb l'estndard MPEG-2;
10. Test de la capa 6;
11. IPMP (Intelectual Property Management and Protection). Serveix per controlar els drets sobre la propietat intellectual. IPMP s una interfcie a les eines de watermarking , autenticaci i encriptaci/desencriptaci, per no dna els mtodes per implementar-les.

Perfils MPEG-2.
SP. Simple Profile. Frames I,P. YUV->4:2:0. No suporta entrellaat;
MP. Main Profile. Frames I,P,B. YUV->4:2:0. Entrellaat/Progressiu;
422P. 422 Profile. Frames I,P,B. YUV->4:2:2. Entrellaat/Progressiu;
SP. Spatial Profile. Frames I,P,B. YUV->4:2:0. Entrellaat/Progressiu;
HP. High Profile. Frames I,P,B. YUV->4:2:2. Entrellaat/Progressiu;

Nivells MPEG-2.
LL. Low Level (352x288);
ML. Main Level (720x576);
H-14. High 1440 (1440x1152);
HL. High Level (1920x1152);



Aplicacions.
Hi ha diverses combinacions perfil&nivell per adaptar-se a diferents aplicacions:

SP&LL (15Hz, 176x144, 0.096Mbit/s) per Terminals mbils;
MP&LL (24Hz, 352x288, 0.384Mbit/s) per PDA's;
MP&ML per DVB,DVD;
422P&H-14 o HL per HDTV;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118397" title="Don Pasquale" nonfiltered="3395" processed="3383" dbindex="48658">


Don Pasquale s una opera buffa en tres actes de Gaetano Donizetti segons un llibret escrit per ell mateix i Giovanni Ruffini basat al seu torn en el llibret d'Angelo Anelli per al Ser Marcantonio de Stefano Pavesi (1810).

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118398" title="Heribert Barrera i Costa" nonfiltered="3396" processed="3384" dbindex="48659">
Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 6 de juliol de 1917) s un cientfic i poltic catal, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya des del 1980 fins el 1984.

s fill de Mart Barrera i Maresma, diputat al Parlament de Catalunya i Conseller de la Generalitat de Catalunya.

 Trajectria poltica .
L'any 1934 entr a formar part de la Federaci Nacional d'Estudiants de Catalunya i del Bloc Escolar Nacionalista.

L'any segent, ingress a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya. Al partit republic i a l'exili, emprengu la reorganitzaci clandestina d'Esquerra Republicana de Catalunya, esdevenint-ne el mxim dirigent a l'interior i secretari general (1976-1987).
Fou president del mateix partit en el perode de 1991 a 1995.

Entre els anys 1977 i 1980, va ser membre del Consell Catal del Moviment Europeu i diputat al Congrs dels Diputats (1977-1980). El vuit anys posteriors (1980-1988) fou diputat al Parlament de Catalunya, esdevenint-ne President a la primera de les dues legislatures(1980-1984).

Posteriorment, fou elegit parlamentari europeu (1991-1994).

L'any 2000 va ser guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.

 Trajectria professional i cvica.
Es llicenci en cincies qumiques per la Universitat de Barcelona.
Durant la guerra civil, va ser soldat als fronts d'Arag i del Segre, exiliant-se a Frana fins l'any 1952. A Montpeller va obtenir les llicenciatures de matemtiques i de fsica, aix com la titulaci d'enginyer qumic. A la Sorbona (Pars) es doctor en cincies fsiques.

La seva activitat acadmica prossegu com a professor ajudant i encarregat del curs a la Facultat de Cincies de la Universitat de Montpeller; agregat de recerques del Centre National de la Recherche Scientifique de Frana, i becari postdoctoral a la Universitat de New Hampshire (EUA).

Havent tornat a Catalunya, esdevingu Catedrtic contractat de Qumica Inorgnica a la Universitat Autnoma de Barcelona, l'any 1970, fins la seva jubilaci l'any 1984.

s autor de nombrosos articles cientfics a revistes internacionals, aix com d'articles poltics a la premsa catalana i internacional.

Fou guardonat amb el premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans, pel seu treball Noves contribucions a la sntesi d'cids arilaliftics i a la teoria de l'acilaci intramolecular.

Ha estat president de la Societat Catalana de Cincies Fsiques, Qumiques i Matemtiques i de la  Secci de Cincies de l'Institut d'Estudis Catalans. Actualment s membre emrit d'aquest Institut.
Tamb s membre d'institucions cientfiques estrangeres, com la Societ Franaise de Chimie i l'American Chemical Society.

La seva activitat a la societat catalana ha estat intensa, havent estat president del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, president (1989-1997) i President d'Honor de l'Ateneu Barcelons i president de l'Associaci d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya(1997-2003). Actualment, s membre del consell consultiu d'mnium Cultural.

 Enllaos externs .
 Biografia del Parlament de Catalunya;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118399" title="Gran Premi de Mxic" nonfiltered="3397" processed="3385" dbindex="48660">
El Gran Premi de Mxic va ser una carrera vlida pel campionat mundial de la Frmula 1 que es va dur a terme a l' Autdrom Hermanos Rodrguez a Ciutat de Mxic. 

El primer cop que es va disputar, no va sser puntuable pel campionat del 1962, per ja va ser incls per l'any segent (1963) fins l'any 1970, i desprs  entre 1986 i 1992.

Est prevista la reincorporaci del Gran Premi de Mxic al calendari de la F1 en un nou circuit que est en construcci prop de Cancn, i que ha estat dissenyat per Hermann Tilke.


 Guanyadors del Gran Premi de Mxic























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118401" title="Autdrom Hermanos Rodrguez" nonfiltered="3398" processed="3386" dbindex="48661">


El circuit anomenat  Autdrom Hermanos Rodrguez s un circuit de curses automobilstiques, de 4.421 m de longitud, que est  situat a  Ciutat de Mxic (Mxic) i que deu el seu nom a dos pilots mexicans, els germans Rodrguez, Ricardo i Pedro, ambds morts sobre les pistes. Fins el 1970, l'Autdrom s'anomen de la Magdalena Mihxuca".

Disposa de diverses configuracions que van des de la forma oval, fins a diverses possibilitats de circuit per a Frmula 1, Champ Car o NASCAR.

Construt l'any  1962 en un parc, el circuit va acollir el primer Gran Premi de Mxic de Frmula 1 l'any segent.

El circuit va  formar part del calendari de la Frmula 1 fins el 1970. Anys desprs, l'any 1986, va tornar a entrar al calendari, del qual va tornar a desaparixer un cop acabada la cursa del 1992.

Actualment s'hi disputa el Gran Premi de Mxic de les sries Champ Car, abans coneguda com a CART.



Enllaos externs.
 Lloc web oficial;
 Autdrom Hermanos Rodrguez - NASCAR.
 Autdrom Hermanos Rodrguez - Frmula 1;
 Autdrom Hermanos Rodrguez al Google Maps;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118407" title="Temporada 1915-1916 del RCD Espanyol" nonfiltered="3399" processed="3387" dbindex="48662">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1915-1916.







Campionat de Catalunya: Tercera posici amb 17 punts (13 partits, 8 victries, 1 empat, 4 derrotes, 33 gols a favor i 16 en contra).



 23 d'abril de 1916: Debut de Ricard Zamora amb la samarreta de l'Espanyol al partit Real Madrid 1 - RCD Espanyol 1.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118408" title="Temporada 1916-1917 del RCD Espanyol" nonfiltered="3400" processed="3388" dbindex="48663">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1916-1917.






Campionat de Catalunya: Segona posici amb 12 punts (10 partits, 5 victries, 2 empats, 3 derrotes, 10 gols a favor i 7 en contra).



 28 d'agost de 1916: Festa Major de Sants: RCD Espanyol 2 - FC Barcelona 2.
 2 d'octubre de 1916: Copa Mart Ventosa: Espanyol 1 - Universitari 0.
 30 d'octubre de 1916: En partit amists: Alfons XIII 1 - RCD Espanyol 6.
 7 de novembre de 1916: Inauguraci del camp del Pompia: Espanyol 4 - Universitari 0.
 13 de novembre de 1916: Partit Pro Sindicat de Periodistes Esportius: Barcelona 2 - Espanyol 1.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118409" title="Temporada 1917-1918 del RCD Espanyol" nonfiltered="3401" processed="3389" dbindex="48664">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1917-1918.







Campionat de Catalunya: Campi  amb 16 punts (10 partits, 7 victries, 2 empats, 1 derrota, 34 gols a favor i 8 en contra).
Copa d'Espanya: Eliminat pel Real Madrid a quarts de final en el partit de desempat (3-0, 0-1 i 1-2).



 28 d'agost de 1917: Festa Major de Sants: Espanyol 3 - Internacional 1.
 25 de setembre de 1917: Final de la Copa Coll: Espanyol 2 - FC Espanya 2 i abandonament de l'Espanya.
 10 d'octubre de 1917: Final de la Copa Cultura: FC Espanya 2 - Espanyol 0.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118411" title="Temporada 1918-1919 del RCD Espanyol" nonfiltered="3402" processed="3390" dbindex="48665">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1918-1919.







Campionat de Catalunya: Segona posici amb 15 punts (10 partits, 7 victries, 1 empat, 2 derrotes, 15 gols a favor i 5 en contra).



 29 de maig de 1919: Homenatge a Brias: Espanyol 2 - Internacional 3.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118412" title="Temporada 1919-1920 del RCD Espanyol" nonfiltered="3403" processed="3391" dbindex="48666">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1919-1920.







Campionat de Catalunya: Tercera posici amb 10 punts (10 partits, 3 victries, 4 empats, 3 derrotes, 8 gols a favor i 8 en contra).



 1 d'octubre de 1919: Copa Internacional: Internacional 0 - Espanyol 1.
 21 d'abril de 1920: Copa Barcelona: Espanyol 3 - FC Espanya 1.
 9 de juny de 1920: Copa Barcelona: Espanyol 7 - Terrassa 1.
 15 de juny de 1920: Copa Barcelona: Espanyol 6 - FC Espanya 1.
 7 de juliol de 1920: Copa Barcelona: Espanyol 2 - Aven 2.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118435" title="Dent" nonfiltered="3404" processed="3392" dbindex="48668">

La dent s una pea anatmica dura, incrustada en els ossos maxillars d'alguns animals gnatostomats. s una estructura que evolutivament deriva de les escames reptilianes, i que funcions relacionades amb l'alimentaci.

Parts d'una dent.
La part superior de la dent, visible, que sobresurt de la geniva s'anomena corona mentre que el coll de la dent s la zona d'uni de la corona amb larrel. Aquesta ancora la dent al alveol dental i est recoberta per la dentina. 

Dent prpiament dita;
Esmalt: Coberta de gran duresa que recobre la corona en un 94% est feta de material inorgnic, s la part ms dura del cos ;
Dentina: Teixit ms tou i elstic que l'esmalt, protegeix aquest de les fractures  ;
Ciment dental: Teixit ossi sense irrigaci ni nervis. En un 55% el forma hidroxiapatita i la resta aigua. Es troba noms en l'arrel dental ;
Polpa dental:Tamb anomenat nervi, engloba el vasos sanguinis i les terminacions nervioses.
Estructures periodentals;
Periodont: conjunt de teixits que envolten la dent que es composa de la geniva, os alveolar i lligament periodontal.

Funcions de les dents.
Digestives: tallar, moldre i triturar els aliments slids.
Prnsils: subjectar les preses en animals  o objectes diversos per elaborar-los en societats prehistriques o de tecnologia senzilla.
Participar en l'articulaci de paraules en el llenguatge oral.

Classificaci de les dents.
Incisives: tallen.
Canines o ullals: trenquen o esquincen.
Premolars: trituren.
Molars o queixals: molen.

Denticions.
Cada espcie animal t el seu propi patr de peces dentals i de creixement d'aquestes. Els humans tenen dues denticions, una infantil (anomenada "de llet") i l'altra definitiva, amb les arrels slidament implantades a les genives. Aquest canvi de dents s degut al creixement de la cavitat bucal, que en nixer no s prou ampla com per encabir les dents definitives. 

Les dents en la cultura popular.
Hi ha diverses tradicions populars per explicar als nens perqu desapareixen i cauen les dents primerenques. A Espanya existeix la llegenda del Ratol Prez, que s'emporta la dent deixada sota el coix a la nit i a canvi hi posa un petit regal.

De totes maneres la tradici catalana s la dels angelets. Els nens posen les dents caigudes sota el coix i els ngels els deixen un regal com a premi, per no s'emporten la dent, sin que li deixen al nen com a record de la seva etapa infantil.

Enllaos externs.

Visi anatmica de les dents als animals ;






















































 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118436" title="Gran Premi de Mxic del 1963" nonfiltered="3405" processed="3393" dbindex="48669">
Resultats del Gran Premi de Mxic de Frmula 1 de 1963, disputat a Ciutat de Mxic el 27 d'octubre del 1963.

 Resultats .



 Altres .

 Pole:  Jim Clark  1' 58. 8;

 Volta  rpida:  Jim Clark  1' 58. 1;







 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118437" title="Gran Premi de Mxic del 1964" nonfiltered="3406" processed="3394" dbindex="48670">
Resultats del Gran Premi de Mxic de Frmula 1 de 1964, disputat a Ciutat de Mxic el 25 d'octubre del 1964.

 Resultats .



 Altres .
 Pole: Jim Clark  1'57. 24;
 Volta  rpida: Jim Clark  1' 58. 37;





 


 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118438" title="Gran Premi de Mxic del 1965" nonfiltered="3407" processed="3395" dbindex="48671">
Resultats del Gran Premi de Mxic de Frmula 1 de 1965, disputat al circuit de Ciutat de Mxic el 25 d'octubre del 1965.

 Resultats .



 Altres .

 Pole: Jim Clark   1' 56. 17;

 Volta  rpida: Dan Gurney  1' 55. 84 a la volta 57;

 s la primera victria a la F1 per Dan Gurney (i l'nica). ;

 s la primera victria a la F1 per Honda i Goodyear.







 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118439" title="Gran Premi de Mxic del 1966" nonfiltered="3408" processed="3396" dbindex="48672">
Resultats del Gran Premi de Mxic de Frmula 1 de 1966, disputat a Ciutat de Mxic el 23 d'octubre del 1966.

 Resultats .



 Altres .

 Pole: John Surtees  1' 53. 18;

 Volta  rpida: Richie Ginther 1' 53. 75;






 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118440" title="Aegyptopithecus zeuxis" nonfiltered="3409" processed="3397" dbindex="48673">

Aegyptopithecus zeuxis s un fssil primerenc dels catarins que va precedir la divergncia entre els homnids i la resta de simis. s l'nica espcie coneguda del gnere dels egiptopitecs.

Morfologa.
Era una espcie amb frmula dental  2:1:2:3 tant en la mandbula superior com la inferior.

Els molars mostren una adaptaci anomenada de compartimentaci.

Els ullals d'aquesta espcie eren sexualment dimrfics.

Pesava uns 6,7 kg.

Compartia caracterstiques amb els haplorins com la mandbula fusionada, smfisi frontal i clausura postorbital.

Era un quadrpede arbori.

Dieta.
Per la morfologia dental, es pot deduir que menjava fruites i que les fulles eren una part important de la seva dieta.

Enllaos externs.
;
;
;
;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118441" title="Gran Premi de Mxic del 1967" nonfiltered="3410" processed="3398" dbindex="48674">
Resultats del Gran Premi de Mxic de Frmula 1 de 1967, disputat a Ciutat de Mxic el 22 d'octubre del 1967.




 Altres .

 Pole: Jim Clark 1' 47. 56;

 Volta  rpida: Jim Clark 1' 48. 130;







 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118442" title="Gran Premi de Mxic del 1968" nonfiltered="3411" processed="3399" dbindex="48675">
Resultats del Gran Premi de Mxic de Frmula 1 de 1968, disputat a Ciutat de Mxic el 3 de novembre del 1968.

 Resultats .



 Altres .

 Pole: Jo Siffert   1' 45. 22;

 Volta  rpida: Jo Siffert  1' 44. 230 (a la volta 52);








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118443" title="Gran Premi de Mxic del 1969" nonfiltered="3412" processed="3400" dbindex="48676">
Resultats del Gran Premi de Mxic de Frmula 1 de 1969, disputat a Ciutat de Mxic el 19 d'octubre del 1969.

 Resultats .



 Altres .

 Pole: Jack Brabham 1' 42. 90;

 Volta  rpida: Jacky Ickx 1' 43. 050 a la volta 64.








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118444" title="Gran Premi de Mxic del 1970" nonfiltered="3413" processed="3401" dbindex="48677">
Resultats del Gran Premi de Mxic de Frmula 1 de 1970, disputat a Ciutat de Mxic el 25 d'octubre del 1970.

 Resultats .


 Altres .

 Pole: Clay Regazzoni;

 Volta  rpida: Jacky Ickx 1' 43. 110;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118447" title="FL Studio" nonfiltered="3414" processed="3402" dbindex="48678">
FL Studio (antigament conegut com a Fruityloops) es una estaci de treball d'udio digital,  creat per Image-Line Software. La msica s creada per enregistrament i mescla i/o dades de MIDI junt per crear una can, que pot llavors ser guardat al format .FLP natiu del programa (Fruity Loops Project). Les canons es poden llavors exportar a un WAV, MP3 o MIDI,  compatible amb la majoria del reproductors de medis.

FL Studio est basat en un seqenciador de msica, que crear canons a trossos (patrons) utilitzant el Seqenciador de Pas (Step Sequencer) i la vista de Piano Roll, llavors fusionar aquelles peces junt utilitzant la finestra Playlist. El Tauler d'Efectes proporciona accs a una gamma mplia d'efectes de so que es poden automatitzar.

El programa es ben conegut com a plataforma barata per a la creaci de msica dance aix com Techno, encara que la versi completa cont una quantitat suficient d'opcions per manejar la producci de canons en molts gneres diferents.

El nom del programa va canviar de Fruityloops a FL Studio a partir de la versi 4 per a donar una imatge ms professional i per evitar possibles demandes de la companyia de cereals Kellog's perqu aquesta tenia un producte anomenat Froot Loops.

 Interfcie .

La interfcie d'usuari del FL Studio comprn de 5 pantalles principals:

 Seqenciador de Pas (Step Sequencer) - permet muntatge musical per bateries i parts meldiques curtes.
 Rotlle de Piano (Piano roll) - una xarxa dimensional per a compondre la msica. L'eix vertical representa les notes, i l'eix horitzontal representa temps.
 Llista de reproducci (Playlist) - permet l'arranjament de conjunts de patrons i d'arxius d'udio per reunir una can completa.
 Mesclador (Mixer) - utilitzada per a nivells d'udio d'equilibratge, afegint processadors d'efectes (VST plugins, etc.), i entrada d'udio d'enregistrament.
 Navegador de Mostres (Sample Browser) - permet l'accs rpid a mostres d'udio, plugins, programa, i unes altres canons d'FL Studio (FLPs).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118448" title="FTTx" nonfiltered="3415" processed="3403" dbindex="48679">
FTTx prov de l'angls i significa fiber to the 'x'  (fibra fins a 'x' ), on la 'x' s una variable que pot ser:

'h' (home - casa/llar);
'c' (curb - cantonada);
'b' (business - negocis/empresa);

En definitiva, el terme FTTx fa referncia a totes les tecnologies d'accs que utilitzen fibra ptica. Estem parlant d'installacions de fibra ptica que arriben fins a una gran varietat de llocs i que, a l'actualitat, es troben en un dels seus millors moments degut a la seva demanda en augment grcies a que ofereix serveis de telefonia, televisi i Internet (Triple-play) amb tots els avantatges que ofereix la fibra ptica.

 Arquitectures . 
Les xarxes FTTx poden utilitzar dos tipus d'arquitectures:

 Punt a punt : on es connecta cada usuari amb el node central.

 Xarxes ptiques passives PON  : on l's d'un divisor ptic (que fa d'intermediari entre els usuaris i el node central) minimitza la tirada de fibra.


 Classificaci .

 FTTH - Fiber to the house - Fibra fins a la llar .
Es defineix com un circuit de lnia de banda ampla a casa del abonat. 
s la ms avanada de totes les xarxes i, tpicament utilitza fibra monomode per connectar directament l'usuari amb el node central. A ms, suporta transmissi bidireccional de veu d'alta velocitat. s pot dir que s l'arquitectura ms adient, d'entre totes, per la transmissi de dades d'alta velocitat (banda ampla) a les llars per la seva disposici fsica; en concret, perqu la tirada de fibra ptica s completa: no s'utilitza en cap punt cable de coure.


 FTTB - Fiber to the building - Fibra fins a l'edifici .
En aquesta arquitectura es colloca una unitat ONU (Optical Network Unit), que s la que comunica l'usuari amb la xarxa i realitza les funcions de filtratge i enviament de dades provinents de l'usuari, a cada pis d'un bloc de pisos. No obstant aix, aquest tipus d'arquitectura combina fibra ptica i cable de coure.

 FTTC - Fiber to the Curb - Fibra fins a la cantonada .
En aquest cas la unitat ONU est situada en un lloc especfic, de tal manera que pugui donar cobertura a un conjunt d'usuaris determinat; mitjanant cable de coure, per.


 FTTF - Fiber to the feeder - Fibra fins a l'alimentador .
En aquest cas s'utilitza fibra ptica en tot el tram que va des del node central fins al terminal i la resta simplement amb cable de coure. Dins de les FTTF es troba inscrita l'arquitectura HFC que tamb combina cable coaxial i fibra ptica.
Les HFC funcionen de tal manera que el senyal de radiodifusi s'envia a un mdul (anomenat headend) que s'encarrega de convertir-la a senyal ptica. Aquesta finalment arriba a uns hubs que realitzen la conversi inversa i el senyal es transmet des dels hubs als usuaris.


 Reptes de les xarxes FTTx .

 Els components ptics cada cop s'abarateixen ms per, encara, segueixen sent costosos.
 Els sistemes FTTx han de ser eficients i amb costos reduts.
 Donar soluci a la incgnita de si l'increment d'amplada de banda estimular noves aplicacions o seran les noves aplicacions les que impulsaran l'amplada de banda.

 Vegeu tamb .
 Fibra ptica;
 Triple-play;
 PON (Xarxes ptiques Passives - Passive Optical Network);
 banda ampla;


Enllaos externs.
MRV Communications, Inc;
Questions abound for Fiber-to-the-X installations;
Xilinx Next Generation Wired Broadband Access;
El ancho poder de la fibra;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118454" title="Abadia de Saint-Pierre de Moissac" nonfiltered="3416" processed="3404" dbindex="48681">


L'abadia de Saint-Pierre de Moissac s un conjunt arquitectnic religis on hi destaquen les seves extraordinaries escultures romniques.

 L'abadia, fundada al segle VII, va estar lligada el 1047 a la poderosa abadia de Cluny i va esdevenir, des del segle XII, el ms eminent centre monstic del sud-oest de Frana. Si l'abadia i el claustre ofereixen un exemple destacable de barreja dels estils romnic i gtic, s el timp de la portada sud que constitueix la veritable obra mestra de Moissac.

El timp.



Executat al segle XII, illustra la visi de sant Joan de l'Apocalipsi en una profusi de detalls expressius.

Construt entre el 1110 i 1130, presenta en el seu centre un Crist en majestat amb els peus descansant sobre el mar de cristall. Aquesta figura, correntment utilitzada per a la decoraci dels timpans romnic, est envoltada dels smbols dels quatre evangelistes (Marc, Mateu, Lluc i Joan), mentre que els vint-i-quatre vells de l'Apocalipsi es troben en la part baixa i sobre els costats de l'escena.

El hieratisme dels personatges, el carcter irrealista de certes postures i del tractament dels recoberts, la manca de llibertat de les figures respecte al quadre sn dels trets caracterstics de l'escultura romnica. La delicadesa dels relleus i la dimensi pictrica de certs detalls accentuen l'encant i la dimensi espiritual del conjunt, veritable obra mestra de l'art romnic. La llinda i les arquivoltes sn adornades de motius vegetals. La llinda sembla ser un vestigi rom emprat de nou.

L'entrefinestra monlit s adornada d'animals entrellaats, tres parelles de lleons i lleones entrecreuades, collocades sobre un fons vegetal, se superposen sobre la cara aparent de l'entrefinestra; les cares laterals representen sant Pau i el profeta Isaes. Els dos apstols sant Pere i sant Pau sn probablement una allusi a la relaci de Moissac amb l'abadia de Cluny, sota la protecci d'ambds.

 Els costats del porxo tamb sn esculpits. Els relleus de la dreta ensenyen, sobre tres registres : l'Anunciaci i la Visitaci, l'Adoraci dels Mags i la Presentaci al Temple, la Fugida d'Egipte i la Caiguda de les dols. El costat oposat illustra la parbola del pobre Llatzer i del ric dolent, consagrat als suplicis infernals reservats als luxuriosos i als avars, que figura en la part inferior.

El claustre.


Una inscripci permet datar el claustre molt precisament de 1100. Amb unes dimensions de 31 m per 27 m, est constitut per quatre galeries tallades de les quals les arcades recauen sobre una srie de columnes de marbre. La carcassa de fusta del cobert descansa sobre un mur nu. Cont 116 columnes diferents amb una alternana de columnes senzilles i dobles que suporten les arcades de les seves quatre galeries.

Els seus capitells historiats, esculpits sobre quatre cares, veritables obres mestres de l'escultura romnica, que illustren temes del Gnesi, Infantesa del Crist, Miracles de sant Benet, temes florals o estilitzats, de personatges o d'animals, etc.... sn entre els ms bonics del sud de Frana.

Les arcades sn interrompudes en els angles i en el centre per pilars quadrats en ma revestits de plaques de marbre esculpides. Vuit d'ells, als pilars d'angle, representen apstols. Vuit dels dotze apstols, identificats per inscripcions, sn esculpits de dos en dos a cadascun dels quatre angles: Pere i Pau al sud-est, Jaume i Joan al nord-est, Felip i Andreu al nord-oest, Baromeu i Mateu al sud-oest. Un nov apstol, Sim, est representat sobre el pilar central de la galeria occidental, costat oest. Potser anteriorment es trobava, amb els altres tres apstols avui desapareguts, sobre els pilars d'un prtic que va emmarcar fins al segle XVIII una bonica font a l'angle nord-oest del pati. Un altre representa Durand de Bredons, primer abat clunisenc de Moissac (1048-1072).

A l'angle sud-oest, una escala condueix a la sala alta, desprs a la teulada d'on es descobreix una bonica vista, sobre la ciutat i ms enll sobre la vall del Tarn i els vessants del Moissagais, sobre el claustre mateix.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118455" title="ValNet" nonfiltered="3417" processed="3405" dbindex="48682">
ValNet s l'empresa que agrupa tots els jugadors professionals de pilota valenciana.

Creada a finals de 2005 pels ex-pilotaris Alfred Hernando (Fredi), Daniel Ribera (Ribera II) i per Emili Peris, trinqueter del trinquet El Zurdo de Gandia, n's gerent l'advocat i jugador professional de raspall Javier Nadal Corral (Dorn).

ValNet ha revolucionat el mn de la pilota garantint uns sous mnims, una preparaci fsica i unes partides setmanals prefixades, tot i que tamb ha generat molta crtica pel suposat dirigisme o favoritisme de certs trinquets.

En l'mbit corporatiu, Val Net forma part de la LPMP (Liga de Pelota a Mano Profesional), entitat que congria empreses de pilota basca espanyoles (Botivolea, Garfe, i Ordago) i franceses (EPB i Pelote Passion), amb l'nim d'igualar el prestigi de la LEP.M (Liga de Empresas de Pelota a Mano) que formen les dos grans de la pilota basca, Asegarce i Aspe.



 Nmina de pilotaris en ValNet .

 Professionals .
 Adrin I;
 Adrin II;
 Alberto;
 lvaro;
 ngel;
 Aucejo;
 Canari;
 Cervera;
 Colau;
 Dani de Benavites;
 Espnola;
 Fageca;
 Flix;
 Fran;
 Genovs II;
 Grau;
 Hctor;
 Herrera;
 Javi;
 Jess;
 Len;
 Melchor;
 Mezquita (retirat el 2007);
 Miguel;
 Nacho;
 Nez;
 Oate;
 Pasqual II;
 Pedro;
 Pere;
 Pigat III (retirat el 2007);
 Primi;
 Ral II;
 Salva;
 Santi;
 Sarasol II;
 Solaz;
 Soro III;
 Tato;
 Tino;
 Vctor;
 Voro (retirat el 2007);

 Pilotaris feridors .
 Migueln;
 Oltra;
 Pedrito;

 Competicions de relleu .
 Escala i corda;
Circuit Bancaixa;
Trofeu Individual Bancaixa;
 Copa Diputaci;
 Msters Ciutat de Valncia;
 Trofeu Vidal;
 Front;
Open Ciutat de Valncia;
Trofeu Platges de Moncofa;

 Vegeu tamb .
Empreses de pilota basca:
 Asegarce;
 Aspe;

 Enllaos externs .
 Pgina web de l'empresa ValNet;
 Jugadors de ValNet;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118456" title="Llus Borrass" nonfiltered="3418" processed="3406" dbindex="48683">


Llus Borrass (Girona, ?- Barcelona, 1424/1426). Pintor catal, introductor i representant destacat de l'estil gtic internacional.

Membre d'una famlia gironina de pintors i artesans, fou al taller familiar on es va formar, la seva primera feina documentada s la reparaci dels vitralls de la catedral de Girona (1380). Per la seva vida i obra es van desenvolupar sobretot a Barcelona on va arribar vers el 1385.

Obra.
Retaule del Salvador (1404), a la parrquia de  Sant Salvador de Guardiola. ;
Retaule del convent de Santa Clara (1415) de Vic, avui s al Museu Episcopal de Vic. ;
Retaule de Sant Pere (1411), les esglsies de Sant Pere de Terrassa.
Altres obres.
Retaule de l'Arcngel Sant Gabriel (1390?), a la seu de Barcelona.
Retaule de Sant Antoni Abat (1410), a l'esglsia de Santa Maria de Manresa.
Retaule de la Presentaci de la Mare de Du i Sant Jordi (finals s.XIV) a l'esglsia de St. Francesc de Vilafranca del Peneds;
Retaule de Santes Creus (1403-1411);
Retaule de Sant Joan Baptista (1415-1420), avui al Muse des Arts Dcoratifs de Pars.
Retaule de Sant Miquel de Crulles 1417), avui al Museu d'Art de Girona.
Retaule de Sant Andreu de Gurb (1415), el poc que es conserva s al Museu Episcopal de Vic.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118457" title="Universitat Politcnica de Madrid" nonfiltered="3419" processed="3407" dbindex="48684">


La Universitat Politcnica de Madrid (en castell: Universidad Politcnica de Madrid, UPM), s una universitat pblica situada a la Ciutat Universitria de Madrid, Espanya, fundada el 1971 en agrupar diversos centres ja centenaris adscrits a diferents organismes. Les seves facultats o escoles imparteixen majoritriament ensenyaments tcnics, ja que les cincies experimentals i les humanitats van ser agrupades a la Universitat Complutense de Madrid.

 Campus .

Els seus centres es troben dividits en diversos campus repartits per Madrid: 

Ciutat Universitria ;
Campus de Montegancedo (Facultat d'Informtica i Centres d'Investigaci) ;
Campus Sud (Complex Politcnic de Vallecas) ;
Campus Centre (Centres dintre del casc urb de Madrid: ETSI Industrials, EUIT Industrial, ETSI Mines i EUIT Obres Pbliques);

 Antics alumnes clebres .

Per ordre alfabtic:

Francisco lvarez Cascos (Enginyer de Camins), ex-vicepresident i ministre del Govern. ;
Josep Borrell (Enginyer Aeronutic), President del Parlament Europeu ;
Leopoldo Calvo Sotelo (Enginyer de Camins), expresident del Govern ;
Jaime Caruana (Enginyer de Telecomunicaci), governador del Banc d'Espanya ;
Pedro Duque (Enginyer Aeronutic), astronauta ;
Rafael Moneo, arquitecte ;
Rafael Bentez, INEF, entrenador de futbol. ;
Florentino Prez (Enginyer de Camins), expresident del Reial Madrid i president de la constructora ACS ;
Leonardo Torres Quevedo (Enginyer de Camins), inventor ;
Prxedes Mateo Sagasta (Enginyer de Camins), president del govern d'Espanya ;
Miguel ngel Valero (Enginyer de Telecomunicaci), actor (va interpretar el personatge de Piraa, a Verano azul);
Juan Miguel Villar Mir (Empresari i poltic);

 Enllaos externs .

Pgina oficial de la Universitat Politcnica de Madrid;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118459" title="UPM" nonfiltered="3420" processed="3408" dbindex="48686">
REDIRECTUniversitat Politcnica de Madrid;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118461" title="Samuel Chao Chung Ting" nonfiltered="3421" processed="3409" dbindex="48687">

Samuel Chao Chung Ting ( en mandar:    ; en pinyin: D ng Zhozh ng) ( Ann Arbor, EUA 1936 ) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1976.

Biografia.
Va nixer el 27 de gener de 1936 a la ciutat d'Ann Arbor, situada a l'estat nord-americ de Michigan fill d'una parella xinesa que es conegu a la universitat d'aquest estat. De ben petit la seva famlia es trasllad de nou a la Xina, per durant la Guerra civil xinesa els seus pares fugiren a la Repblica de la Xina, situada a l'illa de Taiwan. Desenvolup els seus estudis secundaris a Taipei i posteriorment ingress a la Univesitat de Tainan.

L'any 1956 retorn als Estats Units per estudiar enginyeria, matemtiques i fsica a la Universitat de Michigan, on es doctor en fsica l'any 1962. El 1963 entr a treballar al Consell Europeu per a la Recerca Nuclear (CERN), per posteriorment treballar al Deutsches Elektronen-Synchrotron (DESY) d'Alemanya. Des de 1969 s professor de l'Institut Tecnolgic de Massachusetts.

Recerca cientfica.
Inici les seves investigacions al voltant de les partcules subatmiques grcies als seus treballs en l'accelerador de partcules cosa que el va permetre descobrir la partcula J (o partcula J/ ), descobriment que tamb realitz independentment el fsic Burton Richter. 

L'any 1976 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb Burton Richter, pel descobriment de la partcula subatmica J.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1976;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118475" title="Philip Warren Anderson" nonfiltered="3422" processed="3410" dbindex="48688">


Philip Warren Anderson ( Indianpolis, EUA 1923 ) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1977.

Biografia.
Va nixer el 13 de desembre de 1923 a la ciutat de Indianpolis, capital de l'estat nord-americ de Indiana. Estudi fsica a la University Laboratory High School of Urbana, on es llicenci l'any 1940. Posteriorment ingress a la Universitat de Harvard per ampliar estudis sota la direcci de John Hasbrouck van Vleck.

Entre 1967 i 1975 fou professor universitari a la Universitat de Cambridge, i des de 1984 s professor a la Universitat de Princeton.

Recerca cientfica.
Entre 1949 i 1984 va entrar a formar part dels Laboratoris Bell de Nova Jersey on va trebllar, al costat de William Bradford Shockley i John Bardeen entre d'altres, al voltant de la fsica de la matria condensada i el ferromagnetisme, ressonncia magntica, superconductivitat, l'estudi dels semiconductors i l'efecte Kondo entre d'altres.

El 1977 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb Nevill Francis Mott i John Hasbrouck van Vleck, per les seves investigacions en l'estructura electrnica del magnetisme i els sistemes desordenats, que van permetre el desenvolupament de la commutaci electrnica i dels dispositius de memria dels ordinadors. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1977;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118481" title="Mario Kart 64" nonfiltered="3423" processed="3411" dbindex="48689">

Mario Kart 64 (en japons:       64, Mario K to 64)) s un videojoc de curses recreatiu que va sortir per la consola Nintendo 64. El joc s la seqela del reeixit joc de Super Nintendo Super Mario Kart. Com al seu anteccessor, s un joc de conducci de karts protagonitzat per personatges famosos de Nintendo (Mario, Luigi, Yoshi...) en el qual s'ha de vncer les copes en les diverses cilindrades. El joc va ser desenvolupat i publicat per Nintendo i va ser llanat el 14 de desembre de 1996 al Jap i el 10 de febrer de 1997 a l'Amrica del Nord. La msica va ser compositada per Koji Kondo, el qual va participar amb xit en molts ttols de Nintendo, i Kenta Nagata.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118486" title="Punt (signe)" nonfiltered="3424" processed="3412" dbindex="48690">

El punt s un signe de puntuaci. s un petit cercle que es colloca a la part inferior de la lnia d'escriptura, usualment enganxat a la lletra o xifra del costat esquerre. T les segents funcions:
indica pausa forta en el text i final de frase. S'anomena punt i seguit si es continua escrivint a la mateixa lnia, punt i apart si es canvia de pargraf i punt final si s'acaba el text;
indica abreviatura;
abans es posava per separar els milers i llegir els nombres amb ms facilitat;
en la notaci anglosaxona separa els decimals, com fa la coma en el sistema llat. Igualment s el smbol per comenar amb les xifres decimals en la calculadora;
separa les tres www, l'adrea i el domini a Internet, aix com l'extensi dels fitxers en informtica;
en enumeracions verticals separa el nmero del text o designa subapartats;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118488" title="Nevill Francis Mott" nonfiltered="3425" processed="3413" dbindex="48691">

Nevill Francis Mott CH, FRS ( Leeds, Anglaterra 1905 - Milton Keynes 1996 ) fou un fsic i professor universitari angls guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1977.

Biografia.
Va nixer el 30 de setembre de 1905 a la ciutat anglesa de Leeds. Estudi fsica al Clifton College de Bristol i al St. John's College de la Universitat de Cambridge. Inici la seva tasca docent a la Universitat de Manchester, per passar posteriorment per Cambridge i Bristol. El 1954 ingress al Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge, on hi rest fins el 1971.

El 1936 fou nomenat membre de la Royal Society, i el 1962 la reina Elisabet II del Regne Unit li conced el ttol de cavaller de l'Imperi Britnic (sir). A la dcada de 1960 fou nomenat president del grup britnic present a les Conferncies Pugwash de Cincia i Afers Mundials.

Mott mor a la poblaci de Milton Keynes, situada al comtat angls de Buckinghamshire, el 8 d'agost de 1996.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca cientfica a Cambridge sota les ordres de R.H. Fowler, per posteriorment ampliar coneixements a Copenhaguen sota la direcci de Niels Bohr i finalment a Gttingen al costat de Max Born. Inicilament se centr en explicar tericament l'efecte de la llum en una emulsi fotogrfica i contornejar la transici de substncies metlliques als estats no-metllics, el que es coneix com a transici de Mott. 

El 1965 inici les seves investigacions sobre el ferromagnetisme i la superconductivitat, investigacions per les quals fou guardonat l'any 1977 amb el Premi Nobel de Fsica al costat de Philip Warren Anderson i John Hasbrouck van Vleck.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1977;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118492" title="Gore Vidal" nonfiltered="3426" processed="3414" dbindex="48692">

Eugene Luther Gore Vidal, ms conegut com Gore Vidal (West Point, Nova York, 3 d'octubre de 1925), es un escriptor nord-americ.

 Biografia .
Eugene va nixer a West Point, Nova York, fill d'Eugene Vidal i Nina Gore. Va nixer en la famosa acadmia militar dels Estats Units on son pare era instructor aeronutic. Posteriorment, Vidal adoptaria com a nom propi el cognom del seu avi matern, Thomas P. Gore, el qual fora senador demcrata per Oklahoma.

Sent un infant el van portar a Washington DC, on va estudiar en el collegi St. Albans. El seu avi Gore estava llavors cec, i el jove Vidal li llegia en veu alta, a ms d'exercir sovint com el seu guia, la qual cosa li va donar accs als corredors del poder (quelcom poc usual per a un xicot). L'allacionisme del senador Gore ha estat des de llavors una de les bases fonamentals de la filosofia poltica de Vidal, el qual sempre s'ha manifestat crtic amb el que ell percep com imperialisme americ.

Desprs de la seua graduaci en la Phillips Exeter Academy, Gore es va allistar en la reserva de l'exrcit nord-americ l'any 1943.

Durant gran part dels ltims anys del segle XX, Vidal ha dividit el seu temps entre Ravello, Itlia, en la Costa d'Amalfi, i Los Angeles, Califrnia. L'any 2003 va vendre sa casa de Ravello, i ara passa la major part del seu temps a Los Angeles. Al novembre del 2003 va morir la seua parella de tota la vida, Howard Austen.

Gore Vidal s soci honorari de la National Secular Society.

 Activitat professional .
Als 21 anys va publicar la seua primera novella, Williwaw, basada en les seues experincies com a militar en el destacament de la badia d'Alaska. Va ser un llibre ben rebut per la crtica. Uns anys ms tard, la seua novella The city and the pillar, en qu fa una cndida aproximaci a la temtica gai, va causar tal controvrsia que el diari New York Times es va negar a publicar crtiques dels seus segents llibres. El llibre estava dedicat a J.T.  Arran d'uns rumors publicats en una revista, Vidal es va veure forat a admetre que es tractava del seu amant en St. Albans, Jimmie Trimble, a qui es refereix clarament en el llibre. Trimble havia mort a la batalla d'Iwo Jima l'1 de juny de 1945, i Vidal ha assegutat que va ser l'nica persona a qui ha estimat. Alhora que augmentaven les vendes per les seues novelles, Vidal treballava en obres de teatre, pellcules i sries de televisi com a guionista. Dos d'aquestes obres, The Best Man i Visit to a Small Planet van ser grans xits a Broadway i van ser desprs adaptades en pellcules que tamb van tenir molt d'xit.

A principis de la dcada del 1950, i usant el pseudnim d' Edgar Box, va escriure tres novelles de misteri el protagonista del qual era el detectiu fictici Peter Sergeant. Peter Cutler Sergeant II, ex-combatent, diplomat a Harvard, "negre" d'un crtic teatral i agent de relacions pbliques, va protagonitzar la trilogia signada per Edgar Box al voltant del fet del crim i amb una notable crrega satrica: Death in the Fifth Position -en catal: Mort a la cinquena posici- (1952), Death Before Bedtime -La mort abans de dormir- (1953), Dead Like It Hot (1954).  El programa de televisi estatunidenca The Further Adventures of Ellery Queen  va adaptar, amb el corresponent canvi de personatge principal, la segona novella i la tercera, el novembre de 1958 i gener de 1959 respectivament.


La productora MGM va contractar Vidal com a escriptor l'any 1956. El 1959, el director de cine William Wyler el va requerir per a treballar sobre el gui de la pellcula Ben-Hur, escrit per Karl Tunberg. Vidal va acceptar treballar amb Christopher Fry per a adaptar el gui a condici que la MGM l'alliberara dels seus dos ltims anys de contracte. Malgrat aix, la mort del productor Sam Zimbalist va provocar complicacions a l'hora d'establir els ttols de crdit. El gremi de guionistes va resoldre el problema amb el nomenament de Tunberg com a nic guionista de la pellcula, negant el mrit tant a Vidal com a Fry. Charlton Heston es va mostrar molt descontent amb la presumpta homosexualitat d'una escena (homosexualitat tmida i deliberadament vetlada) que Vidal reclamava haver escrit, i va negar que aquest tinguera un paper significatiu en la creaci del gui.

En la dcada del 1960, Vidal va escriure tres novelles de molt d'xit. L'any 1964 va publicar la meticulosament documentada novella Julian, que tractava sobre l'emperador rom Juli, dit l'Apstata; l'any 1967 va escriure Washington D.C., centrada en la poltica durant l'era de Roosevelt; finalment, public l'any 1968 una inesperada comdia satrica sobre la transexualitat, titulada Myra Breckinridge.

Desprs de dues obres de poc xit: Weekend (1968) i An Evening with Richard Nixon (1972), i l'estranya novella semi-autobiogrfica Dues Germanes, Vidal se centraria principalment en les seues obres d'assaig i en dos tendncies diferents en les seues novelles: la novella histrica relativa a la histria americana com Blurr (1973), 1876 (1976), Lincoln (1984), Imperi (1987), Holliwood (1989), L'edat d'or (2000), i una nova incursi en el mn antic: Creaci (escrita en 1981 i publicada en versi estesa l'any 2002). Tamb va crear algunes divertides i ben sovint despietades invencions satriques com Myron (1975, una seqela de Myra Breckinridge), Kalki (1978), Duluth (1983), En directe del Glgota (1992) i La instituci smithsoniana (1998).

Vidal va tornar a escriure de forma ocasional per al cine i la televisi, incloent-hi un telefilm sobre Billy the Kid amb Val Kilmer, i una mini-srie sobre Lincoln. Tamb va escriure el gui original per a la controvertida pellcula Calgula, per posteriorment el seu nom va ser suprimit pel director, i l'actor principal va reescriure el gui canviant el to i la temtica del mateix. Irnicament, en un intent fracasat per restaurar la visi original de Vidal durant la postproducci, la pellcula va acabar convertint-se en quelcom que ni Vidal ni Brass o McDowell havien imaginat.

s possible que, contrriament als seus propis desitjos, Vidal siga ms respectat com a assagista que com a novellista. Els seus escrits versen principalment sobre poltica, histria i temes literaris. Va guanyar el National Book Award en 1993 per Estats Units (1952-1992), de la qual es va publicar desprs una seqela estenent la histria fins a 2000 anomenada L'ltim imperi. Des de llavors, Vidal ha publicat diversos pamflets molt crtics amb l'administraci Bush-Cheney, aix com el text sobre els pares fundadors d'Amrica Inventant una naci. Ha publicat tamb unes memries amb bona acollida pel pblic: Memria (Palimpset) (1995), i segons algunes informacions treballa en una continuaci de les mateixes.

En els anys 1960, Vidal es va traslladar a Itlia, actuant en un cameo en la pellcula de Federico Fellini Roma. Les seues postures poltiques liberals estan ben documentades, i l'any 1987 va escriure una srie d'assajos titulats Armageddon, on explorava les tortuositats del poder en l'Amrica contempornia, i on critica de forma despietada a l'expresident Ronald Reagan, al qual descriu com El triomf de l'art d'embalsamar.

L'agost del 2004, el diari The New York Times informava que Vidal, de 79 anys, venia la villa italiana que havia estat la seua residncia durant 30 anys per motius de salut, i que es traslladava de forma permanent a sa casa de Los Angeles.

 Activitat poltica .
A ms del seu avi, Vidal t altres connexions amb el Partit Demcrata; sa mare, Nina, es va casar amb Hugh D. Auchincloss Jr., qui desprs es convertiria en padrastre de Jacqueline Bouvier Kennedy. Vidal s tamb cos de Jimmy Carter. Assegura que ell i Al Gore (antic vicepresident dels Estats Units) sn cosins llunyans, encara que les investigacions genealgiques no han pogut determinar cap lla de parentiu entre ells.

Vidal es considera a si mateix com un reformista radical la intenci del qual s la tornada al republicanisme pur de l'inici dels Estats Units. Com a estudiant va recolzar al moviment America First (que s'oposava a l'entrada dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial), encara que al contrari que altres seguidors d'aquest moviment, Vidal va continuar afirmant desprs de la guerra que els Estats Units no haurien d'haver-se involucrat en aquest conflicte (actualment opina, no obstant, que l'ajuda material als aliats va ser una bona idea). Tamb ha suggerit que el president Roosevelt va incitar els japonesos a atacar als Estats Units per a tenir un casus belli que li permetera entrar en la guerra. Aix mateix creu que aquest president disposava d'informaci prvia sobre l'atac.

En la seua activitat poltica, va ser candidat demcrata al Congrs dels Estats Units l'any 1960 per Nova York (presentant-se en aquella ocasi sota l'eslgan You'll get More with Gore, Aconseguirs ms amb Gore). En aquestes eleccions va perdre l'esc per escs marge en el districte de Hudson River, tradicionalment republic. Malgrat no resultar elegit, va aconseguir en el seu districte el major percentatge de vot per al partit demcrata en 50 anys. De 1970 a 1972 va ser un dels presidents del Partit Popular dels Estats units, i va participar l'any 1982 en les eleccions primries per al senat del Partit Demcrata per Califrnia, aconseguint el segon lloc d'una llista de nou i obtenint mig mili de vots. En aquella ocasi es presentava recolzat per celebritats com Paul Newman i Joanne Woodward.

Vidal es va veure embolicat en la controvrsia per la seua relaci amb Timothy McVeigh. Ambds es van intercanviar correspondncia mentre McVeigh estava a la pres, i Vidal creia que McVeigh havia tingut cmplices que l'haurien involucrat en el Atemptat d'Oklahoma City. Tamb va suggerir que l'atac podria haver sigut dut a terme pel mateix FBI per a aconseguir lleis antiterroristes ms dures. En una altra entrevista, Vidal va dir que Timothy McVeigh va provocar aquest atemptat com a resposta contra els Estats Units, allegant que el FBI espiava i assassinava nord-americans.

 Punts de vista sobre l'11-S .
Vidal s tremendament crtic amb l'administraci Bush, de la mateixa manera que abans ho va ser amb anteriors governs que van desplegar, segons ell, poltiques exteriors expansionistes. Sovint ha expressat un punt de vista en diferents entrevistes, assajos i llibres segons el qual els americans estem governats actualment per una junta d'hmens del Pentgon i petroliers com ambds presidents Bush, Cheney, Rumsfeld, etc. Assegura que durant molts anys, aquest grup i els seus associats han tractat de fer-se amb el control del petroli a sia central (desprs de, sempre segons el seu punt de vista, haver aconseguit prendre el control efectiu del petroli del golf Prsic l'any 1991). En concret, i sobre els atemptats terroristes de l'11-S, Vidal escriu que aquests atacs (dels quals assegura que les autoritats nord-americanes tenien notcies prvies de la seua imminncia), justifiquen polticament els plans que ja tenia el govern nord-americ l'agost del 2001 per a invadir Afganistan a l'octubre d'aquell mateix any.

Vidal discuteix sobre la falta de defenses, incloent-hi el retard per part de la fora aria a enviar els caces per a interceptar als avions segrestats, comparant aquest retard amb el temps que hom podria esperar desprs d'haver-se informat d'un segrest. Si aquests errors foren a causa de la incompetncia, diu, s'haurien d'haver jutjat en els tribunals militars per a destituir els responsables mxims. En compte d'a, noms es va efectuar un nombre limitat d'investigacions sobre com el errors potencials de les agncies federals podrien haver perms que aquests atacs succeren. Aix, conclou Vidal, obri la possibilitat que, de fet, el govern haguera perms que ocorregueren els atacs, a fi de capitalitzar o catalitzar els esdeveniments i encobrir el que hagueren sigut uns molt discutibles fins poltics i agrupar-los sota el nom de Guerra contra el Terror.

Obra.
 Assaig.
Rocking the Boat (1963);
Reflections Upon a Sinking Ship (1969);
Sex, Death and Money (1969);
Homage to Daniel Shays (1973);
Matters of Fact and of Fiction (1977);
The Second American Revolution (1982);
Armageddon? (1987);
At Home (1988);
A View From The Diner's Club (1991);
Screening History (1992);
Decline and Fall of the American Empire (1992);
United States: essays 1952 1992 (1993);
Palimpsest: a memoir (1995);
Virgin Islands (1997);
The American Presidency (1998);
Sexually Speaking: Collected Sex Writings (1999);
The Last Empire: essays 1992 2000 (2001);
Perpetual War for Perpetual Peace or How We Came To Be So Hated, Thunder's Mouth Press, 2002, (2002);
Dreaming War: Blood for Oil and the Cheney-Bush Junta, Thunder's Mouth Press, (2002);
Inventing a Nation: Washington, Adams, Jefferson (2003);
Imperial America: Reflections on the United States of Amnesia (2004);
Point to Point Navigation : A Memoir (2006);

 Teatre .
Visit to a Small Planet (1957);
The Best Man (1960);
On the March to the Sea (1960-1961, 2004) ;
Romulus (adaptaci d'una obra de Friedrich Duerrenmatt) (1962);
Weekend (1968);
Drawing Room Comedy (1970);
An evening with Richard Nixon (1970);
On the March to the Sea (2005);

 Novella .
Williwaw  (1946) ;
In a Yellow Wood (1947);
The City and the Pillar (1948);
The Season of Comfort (1949);
A Search for the King (1950);
Dark Green, Bright Red (1950);
The Judgment of Paris (1953);
Messiah (1955);
A Thirsty Evil (1956) (contes);
Julian (1964) - en catal Juli l'Apstata - I.S.B.N.: 84-297-5118-1 i  978-84-297-5118-5  ;
Washington, D.C. (1967) - en catal Washington D.C.;
Myra Breckinridge (1968);
Two Sisters (1970);
Burr (1973);
Myron (1975);
1876 (1976);
Kalki (1978);
Creation (1981);
Duluth (1983);
Lincoln (1984);
Empire (1987);
Hollywood (1989);
Live from Golgotha: the Gospel according to Gore Vidal (1992);
The Smithsonian Institution (1998) - en catal La Instituci Smithsoniana ;
The Golden Age (2000) - en catal L'edat d'or - I.S.B.N.: 8429749985;
Clouds and Eclipses : The Collected Short Stories (2006) (contes);

 Sota pseudnim.
A Star's Progress (aka Cry Shame!) (1950) com Katherine Everard;
Thieves Fall Out (1953) com Cameron Kay ;
Death Before Bedtime (1953) com Edgar Box;
Death in the Fifth Position (1952) com Edgar Box;
Death Likes It Hot (1954) coms Edgar Box;

 Aparicions i entrevistes .
Gore Vidal: The Man Who Said No (1982 documental);
Bob Roberts (1992 pellcula);
Gattaca (1997 pellcula);
Igby Goes Down - com a capell catlic (2002, pellcula dirigida pel seu nebot Burr Steers);
Da Ali G Show (2004);
Why We Fight (pellcula - 2005);
Inside Deep Throat (pellcula - 2005);
The U.S. Versus John Lennon (pellcula - 2006);
Family Guy - "Mother Tucker" (Episodi d'animaci TV - 2006);
The Simpsons - "Moe 'N' A Lisa" (Episodi d'animaci TV - 2006);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118505" title="Jaume Huguet" nonfiltered="3427" processed="3415" dbindex="48693">


Jaume Huguet (Valls 1412 - Barcelona 1492). Pintor gtic catal.

Originari d'una famlia de paraires de Valls , a la mort del seu pare es va traslladar a Tarragona a casa del seu oncle Pere Huguet que era pintor. Quan es traslladen a Barcelona entren en contacte amb Bernat Martorell i Jaume Huguet coneix les tendncies ms modernes de l'poca. Hom suposa que entre 1440 i 1445 va treballar a Saragossa i posteriorment a Tarragona, on va rebre l'influx de l'estil gtic internacional de Llus Dalmau. Tornat a Barcelona es casar el 1454 i a partir de llavors comena el perode ms important de la seva obra, amb un dibuix clar i molt expressiu amb fons daurats i relleus d'estuc. Fou president del seu gremi entre 1454-1460 i 1470-1480. A la seva darrera etapa, les aportacions del seu taller seran superiors a les del mestre i comptar especialment amb la collaboraci de diferents membres de la famlia Vergs. A la seva mort el taller no desapareix i continua treballant per acabar els encrrecs pendents i acceptant-ne de nous.

Obra.
Retaule de Vallmoll (1445-1450). Es conserva la taula central Verge amb l'infant amb ngels que s al Museu Nacional d'Art de Catalunya i la taula de l'anunciaci que es troba al Museu Dioces de Tarragona.
Sant Jordi i la princesa (1459-1460) s al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Flagellaci de Jess (1456-1460) per al frontal de la capella dels sabaters a la catedral de Barcelona. Avui s al Museu del Louvre a Pars.
Retaule de Sant Antoni Abat (1454-1458) per a l'esglsia de Sant Antoni de Barcelona. Fou destrut el 1909 durant la Setmana Trgica. Les despeses van anar a crrec de la confraria de corredors d'animals, segons el contracte signat el 1454. El 1457 se sollicita al rei que autoritzi una collecta per a acabar de pagar els 1000 florins que estipulava l'esmentat contracte. .
Bancal de l'altar major de Santa Maria de Ripoll (1455), es conserven dues taules al Museu Episcopal de Vic.
Retaule de Sant Vicen de Sarri (1455-1462) s al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Retaule de Sant Abd i Sant Senn (1459-1460) per l'esglsia de Santa Maria de Terrassa. Actualment s a l'Esglsia de Sant Pere de Terrassa.
Retaule del Conestable o de l'Epifania (1464-1465) per a la Capella de Santa gata del Palau Reial Major de Barcelona, encarregat pel rei Pere el Conestable.
Retaule de Sant Agust dels Blanquers (1465-75) fet amb collaboradors del seu taller, per el contracte estipulava que Huguet era responsable de pintar els caps i les mans. s al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Retaule de Sant Bernard i l'ngel Custodi (1462-1475) fet amb collaboradors del seu taller, s al Museu de la Catedral de Barcelona.
Retaule de Santa Anna, Sant Bartomeu i Santa Magdalena (1465-1470) per a Sant Mart de Pertegs de Sant Celoni fet amb collaboradors del seu taller, s al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

 Referncies .


 Biografia .
 Sureda, Joan, Un cert Jaume Huget, el capvespre d'un somni, Barcelona, Lunwerg, 1994.
 Diversos autors, Jaume Huget: 500 anys, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1993.
 Gudiol, Josep  i Ainaud de Lasarte, Joan, Huget, Barcelona, Institut Amatller d'Art Hispnic, 1948.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118508" title="Disc Wobble" nonfiltered="3428" processed="3416" dbindex="48694">

 Introducci .
El Disc Wobble o Wobble Groove (com tamb se'l coneix) s una tcnica desenvolupada per la Royal Philips Electronics NV per dificultar el duplicat de DVD's.

 Funcionament .
Consisteix en codificar dades de protecci ocultes al solc del DVD. Normalment el solc del DVD forma una espiral a on est la informaci de vdeo codificada. El Disc Wobble canvia la forma de l'espiral afegint una petita desviaci dels pits (els "forats" que fa es fan en un CD o DVD per representar valors binaris) i els lands (que formen l espiral), i en aquesta desviaci s on est la clau d'autentificaci. ;
Aquesta desviaci pot ser detectada pel reproductor, que la corregeix per que el DVD pugui ser reprodut correctament i al mateix temps identifica el disc com a original. ;
La seguretat consisteix en qu encara que el lector pot detectar el sistema, els gravadors comercialitzats no poden gravar DVD s amb aquesta desviaci ja que les eines necessries per gravar un DVD amb Disc Wobble sn molt sofisticades.
El problema est en qu per que aquest sistema funcioni els reproductors de DVD han d estar preparats per detectar i descodificar aquesta clau, per tant els reproductors actuals quedarien obsolets.

Vegeu tamb.
Empremta digital multimdia;
Copyleft;
Drets d'autor;
Pirateria;
CPRM;

Enllaos externs.

Protection for DVD Video(pdf) ;
Aspectos prcticos de la proteccin de la propiedad intelectual en contenidos multimedia(pdf) ;
 ;
Watermarking for DVD Video Copy Protection(pdf) ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118511" title="Josep Lobat i Prez" nonfiltered="3429" processed="3417" dbindex="48695">
Josep Lobat i Prez (Barcelona, 16 de juny de 1977) s un locutor i presentador de rdio i televisi catal.
De ben jove, amb noms 16 anys es vincula al mn de la rdio i la televisi local a Barcelona i l'any 1998 fa el salt a una emissora nacional de la m de la desapareguda "Cadena Top Radio". 

Ha treballat tamb a COM Rdio, l'any 1999 al magazine "Bon dia Lluna".

Actualment dirigeix i presenta "Ponte A Prueba" a Europa FM de dilluns a divendres de 23 a 01h , i tamb s presentador del programa Money Money de dill. a div. de 20 a 21h.  per la cadena cuatro. L'estiu del 2007 s'encarrega de condur amb la periodista Susanna Molina, el programa de tardes de la cadena CUATRO "Chanel Fresh", versi estiuenca del magazine "Channel N4".

Altres feines que ha realitzat sn:
 Presentador del programa Prohibit als tmids a TV3.
 Presentador del programa "Discovery en el Frum" de Discovery Channel l'any 2004. ;
 Creador i conductor des del 2003 fins al 2006 del programa Prohibit als pares de Rdio Flaixbac.
 Presentador de programes a Flaix TV.
 Escriptor dels llibres "Ponte A Prueba"(Ed. Planeta), "Som PAP" i "Prohibit als Pares" (ed. RBA).
 Columnista a El Peridico de Catalunya.





 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118519" title="Lle XII" nonfiltered="3430" processed="3418" dbindex="48696">


Lle XII s el nom que el cardenal Annibale della Genga va prendre al ser escollit Papa.

Pertanyia a la famlia dels comtes de la Genga i de jove va estudiar a l'Acadmia de Nobles Eclesistics i el 1783 va ser ordenat sacerdot.
Pius VI el va nomenar el seu secretari particular i el 1793 el va nomenar bisbe de Tiro i el va enviar a Lucerna, Sussa com a Nunci Apostlic.
El 1794 va ser transferit com a nunci a Colnia, per no s'hi va poder instalar, ja que hi havia guerra amb Frana.
Durant les guerres napoleniques va passar per Viena, Munic, Dresden i Wittemberg, les principals corts alemanyes.

Amb la ocupaci dels Estats Pontificis va passar a ser presoner de Napole i va estar molts anys tancat a l'abadia de Monticelli, dedicant-se a la msica i la caa d'aus, afici que va mantenir desprs de ser elegit papa.

El 1816 Pius VII el va nomenar cardenal i arquebisbe de Senigallia. Quatre anys ms tard el va nomenar cardenal vicari de Roma i arxiprest de Santa Maria la Major.

Es va presentar al conclave del 1823 amb l'oposici de Frana, que noms va permetre'n l'elecci perqu es creia que estava greuement malalt i no duraria gaire.

Va comenar el pontificat repartint diners entre els pobres i assignant cent dots a noies escollides a l'atzar.

Va desenvolupar una poltica econmica destinada a retallar despeses, cosa que li va permetre abolir alguns impostos.

En poltica exterior va arribar a acords amb molts Estats per ajudar les Esglsies locals.

Va ser un papa extremament conservador i va lluitar aferrissadament contra l'expansi del liberalisme, arribant a penjar seguidors de les noves corrents. Amb igual duresa va perseguir les societats secretes com els maons o els carbonaris; per dins d'aquesta repressi destaca un gest fora incongruent: va treure les obres de Galileu Galilei de l'ndex de llibres prohibits.

Per tal de donar ms fora a les congregacions, va treure molts laics de l'administraci civil, canviant-los per eclesistics i va reformar l'eduaci seguint el consell dels jesutes. 




 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118520" title="Segur de Calafell" nonfiltered="3431" processed="3419" dbindex="48697">
Segur de Calafell s una entitat de poblaci del municipi de Calafell (Baix Peneds).

 Histria .

Segur de Calafell est qualificada com una urbanitzaci del municipi de Calafell, a la comarca del Baix Peneds tot i que aglomera el 50% de poblaci i havent ests els seus "dominis" fins a la uni. Neix del projecte de ciutat jard comenat l'any 1947 i, tot i que en un principi els nuclis de poblaci estaven fora allunyats, el creixement demogrfic i l'augment de presncia de segones residencies ha fet que aquests es toquessin, vertebrats per la banda de mar per un passeig maritim que recorre tota la costa d'uns 3 km de longitud. Degut a aquest creixement s considerada una de les urbanitzacions ms grans d'Europa.

 Situaci i comunicacions .

Segur de Calafell est situat ms al nord del municipi. Posseeix estaci de tren prpia i es troba a 1h / 50 Km de Barcelona.

 Estructura .

Degut a que s una urbanitzaci quasi b plenament residencial construda ja fa ms de 40 anys, les seves xarxes de carrers estan fora lluny de les formes rectes com les que podem trobar en altres nuclis de poblaci, ja que es van haver d'adequar a les cases que ja eren construdes abans de l'ordenaci i pavimentaci dels carrers.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament de Calafell;
Bloc d'imatges i histria de Segur de Calafell ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118521" title="John Hasbrouck van Vleck" nonfiltered="3432" processed="3420" dbindex="48698">

John Hasbrouck van Vleck ( Middletown, EUA 1899 - Cambridge, EUA 1980 ) fou un fsic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1977.

Biografia.
Va nixer el 13 de mar de 1899 a la ciutat de Middletown, situada a l'estat nord-americ de Connecticut. Va estudiar fsica a la Universitat de Harvard, i posteriorment entr a treballar l'any 1923 com a professor auxiliar a la Universitat de Minnesota. Fou designat professor de fsica a la Universitat de Wisconsin, on tingu com a alumne John Bardeen, i finalment va establir-se a Harvard.

John Hasbrouck van Vleck mor el 27 d'octubre de 1980 a la ciutat de Cambridge, situada a l'estat nord-americ de Massachusetts.

Recerca cientfica.

Van Vleck va desenvolupar les teories fonamentals de la mecnica quntica del magnetisme i de la vinculaci en els complexos del metall.

Vleck va participar en el Projecte Manhattan servint en el Comit Cientfic de Los Alamos l'any 1943. Aquest comit decid reduir la grandria de l'arma nuclear i accelerar la producci de la bomba per al seu llanament sobre la ciutat japonesa de Hiroshima.

El 1977 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb Philip Warren Anderson i Nevill Francis Mott, per les seves investigacions sobre el ferromagnetisme i la superconductivitat.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1977;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118527" title="Cadenat" nonfiltered="3433" processed="3421" dbindex="48699">


Un cadenat s un tipus simple de pany desmuntable, amb un grill correds o una frontissa dissenyat per passar-lo a travs d'un anell o grapa en una porta, pit, etctera. Tot i que la majoria de cadenats no permeten treure la clau mentre aquests estan oberts, en alguns, especialment moderns, es pot retirar la clau mentre el cadenat roman obert.

En temps victorians, els manyacs anglesos feien enormes cadenats i concedien un premi a aquells que aconseguien obrir-los forant-los sense la clau. Se suposava que aix demostrava al pblic que els seus mecanismes eren segurs.

 Cadenats de combinaci .
Els cadenats de combinaci no utilitzen claus. En canvi, el pany s'obre quan les seves rodes s'alineen correctament per mostrar la combinaci correcta. Sovint el pany s re-programmable, s a dir, se'ns permet canviar la combinaci numrica de les rodes posant el grill en una posici especial mentre les girem.

 Histria .
A finals del segle XVII Christopher Polhem va crear una fbrica a Stjrnsund que entre altres coses va inventar un tipus de cadenat propi, el cadenat escandinau ("Polhem locks").

Harry Soref va fundar la Master Lock Company el 1921 i va patentar un tipus de cadenat millorat. L'abril de 1924, rebia una patent (U.S #1,490,987) per al seu embolcall de panys nou. Soref va fer un cadenat que era tant fort com barat utilitzant un cos construt de capes de metall, com les portes d'una sucursal bancria. Va dissenyar el seu cadenat utilitzant acer llaminat el 1919.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118530" title="Alexandre de Riquer i Ynglada" nonfiltered="3434" processed="3422" dbindex="48700">

Alexandre de Riquer i Ynglada, comte de Casa Dvalos (Calaf, 3 de maig de 1856 - Palma, 13 de novembre de 1920) intellectual i artista polifactic catal: dissenyador, dibuixant, pintor, gravador, escriptor i poeta, essent una de les figures ms importants del modernisme a Catalunya.

Originri s'una famlia aristcrata, els comtes de Casa Dvalos i marquesos de Benavent, el seu pare Mart de Riquer, fou un alt dirigent dels carlins a Catalunya, mentras la seva mare, Elisea Ynglada, pertenyia a una famlia d'intelectuals i artistes com els escriptors Josep i Wifred Coroleu i els pintors Modest i Ricard Urgell. 
 
Va estudiar a Barcelona i a Frana, primer a Bziers (1869-1871) i, per l'inters de les clases de dibuix, es va matricular a l'escola de Belles Arts de Tolosa de Llenguadoc. De regrs a Barcelona en 1874 prosegueix els estudis a l'Escola de la Llotja. En aquestes dates escriu els poemes Notes de l'alma datades l'any 1875, a on la influncia de Becquer i de Campoamor est patent, com ho relata Mart de Riquer.

Va viatjar a Roma, Pars per fou el seu viatge a Londres l'any 1894, a on va conixer el moviment dels prerrafaelites anglesos i l'art japons, que causarien una gran influncia en les seves creacions. Tamb va conixer el pintor i dissenyador William Morris (1834-1896) i, especialment a Edward Burne-Jones que el va influir per dedicar-se amb especial inters a les arts grfiques i decoratives, introduint a Catalunya el modernisme d inspiraci britnica. 


Alexandre de Riquer va destacar especialment com a dissenyador grfic, amb gran domini del dibuix, la seva gran producci artstica en aquest camp va tenir un paper fonamental en l esttica modernista, sent l'autor d'algunes de les imatges grfiques ms representatives del Modernisme catal. Va fer de tot: cartells, gravats a l aiguafort, ex-libris, illustracions a llibres i revistes, diplomes, postals, segells, recordatoris, mens, partitures, targetes comercials, goigs, etc.

Va participar a la fundaci del Cercle Artstic de Sant Lluc i va tenir una gran vinculaci amb la ciutat de Terrassa, on va contribuir a la difusi del modernisme amb el seu amic Joaquim Vancells.

Obra literria.
 1875: Notas del alma. Manoscrit;
 1897: Quan jo era noy;
 1899: Crisantemes;
 1899: Obdulia;
 1900: El rei dels lbers;
 1902: Anyorances;
 1906: Aplec de Sonets;
 1910: Poema del Bosch;
 1978: Petons;

Enllaos externs.
Gaud i el Modernisme a Catalunya  /    Arts Decoratives / Alexandre de Riquer - Biografia;


Refernces.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118550" title="Falstaff (pera)" nonfiltered="3435" processed="3423" dbindex="48701">

Falstaff s una commedia lirica operstica en tres actes de Giuseppe Verdi, segons un llibret d'Arrigo Boito adaptant l'obra de Shakespeare The Merry Wives of Windsor. S'estrenava amb un gran xit el 9 de febrer de 1893 a La Scala de Mil.

Encara que no tan immensament popular com les obres que immediatament la precedien, Ada i Otello, Falstaff ha estat durant molt de temps una de les favorites dels crtics pel seu refinament meldic. Era l'ltima pera de Verdi, escrita en la vuitena dcada del compositor, i la segona que era una comdia de les seves vint-i-sis peres. Era tamb la tercera de les seves peres basada en una obra de Shakespeare, i com la seva primera adaptaci del dramaturg angls, Macbeth, conclou amb una fuga, el Tutto nel mondo  burla.

L'acci es desenvolopa a Windsor (Anglaterra), durant el regnat d'Enric V, a comenaments del segle XV.



Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118551" title="Afropitec" nonfiltered="3436" processed="3424" dbindex="48702">

Els afropitecins (Afropithecinae) foren una subfamlia de primats ja extingida. Noms s'hi ha incls quatre gneres fssils:  Heliopithecus,  Nacholapithecus,  Equatorius i  Afropithecus.

Enllaos externs.
Mikko's Phylogeny Archive;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118557" title="Hans Beimler" nonfiltered="3437" processed="3425" dbindex="48703">

Hans Beimler (Munic, 1895 - Madrid, 1936) fou un comunista alemany, membre del Comit central del Partit Comunista d'Alemanya, diputat al Reichstag i comissari poltic del batall Thlmann de la XII Brigada Internacional a la Guerra Civil Espanyola. Les circumstncies de la seva vida i sobretot de la seva mort en combat el convertiren en un smbol per als voluntaris de les Brigades Internacionals:


 Va dir la seva resposta:
Vencer la llibertat!
I continuars vivint
en nosaltres i en la lluita,
Hans Beimler, company



Hans Heimler va nixer el 2 de juliol del 1895 a la ciutat bvara de Munic.
Va ser tancat al camp de concentraci de Dachau (Alemanya)  l'11 d'abril del 1933, igual que la seva dona Zenta que fou enviada a un altre camp deu dies desprs. Heimler va aconseguir escapolir-se, un dia abans de la seva execuci, escanyant un gurdia de les SS i vestint-se amb la seva roba.

Va allistar-se com a voluntari a la Guerra d'Espanya i el 23 de juliol del 1936 va formar a la caserna de Pedralbes de Barcelona la centria Thlmann, en honor del lder comunista Ernst Thlmann, els components de la qual eren majoritriament comunistes alemanys. La centria Thlmann es va convertir en batall el novembre del 1936 i es va incorporar a la XII Brigada Internacional, al costat dels batallons Garibaldi i Andr Marty. Foren enviats a Madrid el 7 de novembre, sota el comandament del general Paul Lukcs, sent Hans Beimler el comissari poltic del batall Thlmann.

L'1 de desembre del 1936 va morir a la batalla de la carretera de La Corunya, al front de la Ciutat Universitria, a Madrid. El seu enterrament fou un acte multitudinari i emotiu que va inspirar Rafael Alberti un poema. A partir de juliol de 1937, el batall Thlmann, que va ser transferit a la XI Brigada Internacional, va ser conegut tamb com a batall Hans Beimler.

El tenor alemany Ernst Busch va gravar a Barcelona, juntament amb el batall Thlmann (o batall Hans Beimler) el disc que es va titular "Sis canons per a la democrcia". Les sis canons, cantades en alemany i castell, van ser Hans Beimler, company, La columna Thlmann, La can de les Brigades Internacionals, Els soldats del pant, La can del Front Unit i Els quatre generals. La melodia que es va utilitzar per a Hans Beimler, company va ser la de la popular can alemanya Ich hatt einen Kameraden (Jo tenia un camarada).

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118560" title="Joaquim Vancells i Vieta" nonfiltered="3438" processed="3426" dbindex="48704">
Joaquim Vancells i Vieta, (Terrassa, 1866-1942). Pintor catal pertanyent al corrent modernista, s considerat com un dels paisatgistes ms importants.

Va ser un home polifactic, va fer decoracions i disseny de mobles, va fer de mestre, va organitzar activitats culturals i va promoure la conservaci del patrimoni artstic i arquitectnic de Terrassa. Va ser l'impulsor del modernisme a Terrassa, juntament amb el barcelon Alexandre de Riquer que va viure llargues temporades a la ciutat. Per sobretot, va ser un pintor paisatgista. En un primera poca pinta paisatges amb boira i obagues boscoses, quadres que sn entre el millor de la pintura catalana de l'poca i que van tenir molt xit. Aquesta pintura grisa va evolucionar cap a una altra de ms lluminosa, possiblement influt per les seves estades a Llavaneres, per no va ser reconeguda fins al final de la seva vida, cosa que el va obligar durant fora temps a pintar paisatges boirosos per poder viure.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118564" title="Pius VII" nonfiltered="3439" processed="3427" dbindex="48705">

Barnaba Chiaramonti va nixer en una famlia noble de la Romanya. 
Va estudiar a l'Escola de Nobles de Rvenna i el 1758 va ingressar en el convent benedict de Santa Maria del Monte i el 1773 va ser nomenat confessor del Papa Pius VI i abad de San Paolo fuori la mura. 
El 1783 va ser nomenat bisbe de Tivoli i el 1785 va ser nomenat cardenal i bisbe d'Imola.

En aquells anys, els francesos, a les ordres de Napole, van conquerir el nord d'Itlia, van declarar acabat el poder temporal dels Papes, van segrestar Pius VI i se'l van endur presoner cap a Frana on va morir per la duresa del viatge.
El conclave no es va poder reunir a Roma per causa de l'ocupaci francesa i els cardenals es van reunir a Vencia.
All el cardenal Chiaramonti va ser escollit Papa, prenent el nom del seu predecessor, Pius VII.
Poc temps abans, Napole havia donat un cop d'estat i s'havia proclamat primer consul de Frana.

Pius VII, no era contrari a les idees que els francesos volien imposar a Europa, sent cardenal ja havia enunciat que els ideals de la Revoluci Francesa no eren incompatibles amb els principis de l'Esglsia cristiana.
Aix doncs el 1801 va firmar un concordat amb Frana pel que va poder tornar a Roma i recuperar el tron papal, a canvi atorgava a Napole el dret de nomenar els bisbes francesos.

El 1804 Pius VII va anar a Frana per tal de coronar a Napole com a emperador. El Papa noms el va ungir-lo amb els olis sagrats i va ser el mateix emperador qui es va posar la corona a ell mateix, segurament no volent repetir les condicions humiliants a les que es va veure obligat Carlemany al ser coronat mil anys enrere.

Les ambicions de Napole I eren massa grans per fer-les compatibles amb els interessos de la Santa Seu i el clima d'harmonia entre el Papa i l'emperador es va trencar, especialment quan el 1806 la negativa de Pius VII a collaborar en el bloqueig contra Anglaterra.

El 1809 Napole va tornar a ocupar els Estats Pontificis i va deportar al Papa com a presoner a Savona i desprs a Fontainebleau, on va passar la resta de la guerra fins que les derrotes de l'exrcit francs van provocar l'exili de Napole a l'illa d'Elba i desprs de qu el 1815 va ser definitivament derrotat Pius VII va poder tornar a Roma, on el Congrs de Viena li va tornar els Estats.

Desprs de la restauraci Pius VII va erigir-se conservador, autoritari i antiliberal, influenciat pel de l'Europa de l'poca.
Va reconstruir la companyia de Jess, les guardies nobles del Vatic i va adoptar l'actual bandera, blanca i groga.
Va fundar la Pinacoteca Vaticana i el museu Chiaramonti.


 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118567" title="Francesc Mitjans i Mir" nonfiltered="3440" processed="3428" dbindex="48706">
Francesc Mitjans i Mir (Barcelona, 1909 - 2006) Arquitecte catal, autor de construccions com el Camp Nou o el gratacel del Banc Sabadell Atlntico. 

Mitjans va nixer l'estiu de 1909 a la ciutat de Barcelona (Barcelons). Durant el seu aprenentatge d'arquitectura va haver d'interrompre els seus estudis a causa de la Guerra Civil Espanyola. La seva primera obra va ser la seva propia casa al carrer d'Amig on va viure fins a la seva mort, casa que ha estat considerada pionera a Barcelona d'un nou tipus d'habitatge d'arrel racionalista molt difs posteriorment.

Fou membre d'honor de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Obres arquitectniques.

 Clnica Soler Roig;
Construda l'any 1950 al carrer Coprnic, 130 de Barcelona. Actualment funciona com a Residencial Augusta Park.

 Antiga fbrica Costa Font;
Construda l'any 1950 al carrer Freser, 103-127 de Barcelona.

 Edifici Ceisa;
Construt l'any 1952 al carrer Vallmajor, 26-28 de Barcelona.

 Casa Tquio;
Construt l'any 1953 a l'avinguda de Pedralbes, 53 de Barcelona.

 Complex residencial Roma 2000;
Construt entre 1955 i 1959, cont tot un bloc de Barcelona, entre els carrers: Llan, Tarragona, Valncia i Avinguda de Roma.

 Edifici Harry Walker;
Construt l'any 1959 al carrer Josep Tarradellas, 123-127 de Barcelona.

 Torre Castanyer;
Construt l'any 1961 al passeig de St. Gervasi, 5-13 de Barcelona.

 Gratacel Banc Atlntico;
Construt l'any 1969 a l'avinguda Diagonal 407 bis de Barcelona, juntament amb Santiago Balcells. s seu de l'entitat financera Banc Sabadell Atlntico.

 Camp Nou;
Construt l'any 1954, juntament amb Josep Soteras i Lorenzo Garca-Barbn. s l'actual estadi de futbol del FC Barcelona.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118569" title="Comtat de Zadar" nonfiltered="3441" processed="3429" dbindex="48707">

El Comtat de Zadar - Zadarska upanija s un comtat de Crocia, situat al nord de Dalmcia i al sud-est de Lika. La capital s la ciutat de Zadar.

 Geografia .

Les principals ciutats del comtat sn: Zadar, Benkovac, Biograd, Nin, Obrovac i Pag.

Tamb inclou els illes de Dugi otok, Ugljan, Paman i la major part de Pag, aix com d altres ms petites. En el territori hi ha el parc nacional de Paklenica.

El territori del comtat s de 7,854 km, per noms 3,642 km de terra, la qual cosa significa el 6,4 % del territori de croacia. El terreny martim s de 3,632 km i l rea insular de 580 km.

La  poblaci del comtat s de 200,936 (el 4,5 % del total de Crocia), dels quals 129,000 viuen a la zona costanera, 21,000 a les illes i 50,000 a l interior.
 Poblaci .

 Divisi administrativa .

El comtat de Zadar es divideix en:

 Ciutat;
 Zadar;
 Viles ;
 Benkovac;
Biograd na Moru;
Nin;
Obrovac;
Pag;
Municipis;
 Gra ac;
 Bibinje;
 Galovac;
 Jasenice;
 Kali;
 Kukljica;
 Ostrovi ke;
 Novigrad;
 Pakotane;
 Paman;
 Petr ane;
 Pola a;
 Poli nik;
 Posedarje;
 Povljane;
 Preko;
 Privlaka;
 Raanac;
 Sali;
 Stankovci;
 Starigrad;
 Sukoan;
 Sveti Filip i Jakov;
 kabrnja;
 Tkon;
 Vir;
 Vrsi;
 Zemunik Donji;

 Govern del comtat .

Des del 2005 el  upan s Ivo Grbi , de la Uni Democrtica Croata (HDZ), I l assemblea del comtat t 41 representants:

 Uni Democrcita Croata: 20;
 Partit Socialdemcrata de Crocia (SDP): 10;
 Partit dels Camperols de Crocia (HSS): 4 ;
 Partit Social Liberal de Crocia (HSLS): 4;
 Partit Popular Croata (HNS): 3;

 Enllaos externs .
 Pgina official comtat de Zadar;
 Informaci turstica de Zadar;
 Info Zadar;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118573" title="Campionat Autonmic Interpobles" nonfiltered="3442" processed="3430" dbindex="48708">
El Campionat Autonmic Interpobles, oficialment Campionat de pobles de Galotxa, s un torneig de galotxa organitzat per la Federaci de Pilota  Valenciana i patrocinat per Edicom. T la particularitat de ser jugat per pilotaris aficionats on els clubs noms poden oferir jugadors de la prpia pedrera.

Des del 2006 el patrocinador s l'empresa Edicom, fet que ha comportat la varietat de noms ("Trofeu Interpobles-Edicom" , o simplement "Trofeu Edicom" ).

L'equip campi de l'Interpobles juga la Supercopa de Galotxa contra el guanyador del Trofeu el Corte Ingls.

 Historial .




 Rcords del Campionat Autonmic Interpobles .
 En l'edici del 2007  han jugat quasi 500 jugadors en 106 equips de 38 pobles, dividits en 6 categories.
 En l'edici del 2006 han participat 35 pobles, amb 101 equips en 6 categories.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118575" title="Comtat d'Osijek-Baranja" nonfiltered="3443" processed="3431" dbindex="48709">

El Comtat d Osijek-Baranja (croat: Osje ko-baranjska upanija) s un comtat de Crocia, localitzat al nord d Eslavnia i Baranja. La capital s Osijek; altres ciutats sn akovo, Naice, Valpovo, Beli e, Beli Manastir.
 Poblaci .
 
 Administrative divisions .

Osijek-Baranja county is divided into:

 Ciutat d Osijek (county seat);
 Ciutat de Beli Manastir;
 Ciutat de Beli e;
 Ciutat de Donji Miholjac;
 Ciutat de akovo;
 Ciutat de Naice ;
 Ciutat de Valpovo;
 Municipi d Antunovac;
 Municipi de Bilje;
 Municipi de Bizovac;
 Municipi de eminac;
 Municipi de epin;
 Municipi de Darda;
 Municipi de Donja Moti ina;
 Municipi de Dra;
 Municipi de Drenje;
 Municipi de ur enovac           ;
 Municipi d Erdut;
 Municipi d Ernestinovo;
 Municipi de Feri anci;
 Municipi de Gorjani;
 Municipi de Jagodnjak;
 Municipi de Kneevi Vinogradi;
 Municipi de Koka;
 Municipi de Levanjska Varo;
 Municipi de Magadenovac;
 Municipi de Marijanci;
 Municipi de Petlovac    ;
 Municipi de Petrijevci;
 Municipi de Podravska;
 Municipi de Podgora            ;
 Municipi de Moslavina;
 Municipi de Popovac;
 Municipi de Punitovci;
 Municipi de Satnica  akova ka;
 Municipi de Semeljci;
 Municipi de Strizivojna;
 Municipi de odolovci;
 Municipi de Trnava;
 Municipi de Viljevo;
 Municipi de Vikovci;
 Municipi de Vladislavci;
 Municipi de Vuka;

 Govern del comtat .

L actual prefecte s Kreimir Bubalo (HDZ)

L assemblea del comtat t 51 representants, organitzats aix:

 Uni Democrtica Croata (HDZ) 17;
 Partit Liberal de Crocia (LS) 8;
 Partit Socialdemcrata de Crocia (SDP) 8;
 Partit dels Camperols de Crocia (HSS) 6;
 Partit Social Liberal de Crocia (HSLS) 5;
 Partit Croat dels Drets (HSP) 4;
 Partit Democrtic Independent Serbi (SDSS) 3;

 Curiositats .

El parc natural de Kopa ki Rit es troba al comtat.

 Enllaos externs .
 Pgina del comtat;
 Osijek-Baranja Pgina oficial del comtat;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118582" title="Remy Zero" nonfiltered="3444" processed="3432" dbindex="48710">

Remy Zero s una banda de rock alternatiu de Alabama (EUA), formada per un conjunt de joves anomenats:
 Cijun Tate (veu, guitarra);
 Shelby Tate (veu, guitarra, teclat);
 Gregory Slay (bateria);
 Cedric Lemoyne (baix);
 Jeffery Cain (guitarra).

La banda es va fer famosa quan Smallville va triar com a tema principal la can Somebody save me.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118588" title="Oireachtas" nonfiltered="3445" processed="3433" dbindex="48711">

Oireachtas s el nom en galic irlands (encara que tamb es fa servir en angls) del "Parlament Nacional" de la Repblica d'Irlanda. Est composat pel President d'Irlanda i les dues cambres: Dil ireann (cambra baixa) i Seanad ireann (Senat). 

s un cas de bicameralisme asimtric, ja que la Dil t ms atribucions que el Senat. La seu d'ambdes cambres es troba a un edifici anomenat Leinster House, en el centre de Dubln.

 Vegeu tamb .
 Dil ireann;
 Seanad ireann;

Enllaos externs.
 Tithe an Oireachtais - Houses of the Oireachtas;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118590" title="Pre-Rafaelisme" nonfiltered="3446" processed="3434" dbindex="48712">


El Pre-Rafaelisme (Pre-Raphaelites) s un corrent artstic angls, sorgit entorn un grup de pintors , poetes i crtics, fundat el 1848 per John Everett Millais, Dante Gabriel Rossetti i William Holman Hunt amb el nom de Pre-Raphaelite Brotherhood

La intenci del grup era la reforma de l'art refusant el manierisme per considerar-lo com una aproximaci mecanicista adoptada pels artistes seguidors de Rafael i Miquel ngel. Pensaven que els posats clssics i les elegants composicions de Rafael, en particular, havien tingut una influncia corruptiva sobre l'ensenyament acadmic de l'art. D'aqu el nom de "Pre-Rafaelistes".
Buscven un retorn al detallisme, els colors intensos i les composicions complexes del Quattrocento itali.

El Pre-Rafaelistes han estat considerats com el primer moviment artstic d'avantguarda, tanmateix ells van refusar aquesta etiqueta perqu continuaven acceptant com a elements centrals de l'art tant els conceptes de la pintura histrica com el de mimesis, o imitaci de la natura. Malgrat aix, els Pre-Rafaelistes es van definir clarament com un moviment reformista, creant un nom especfic per al seu art y publicant un peridic The Germ (el germen) per promoure les seves idees. Els seus debats van quedar registrats en el Pre-Raphaelite Journal.

La doctrina inicial va ser expressada en quatre principis:

1.- Tenir idees genunes per expressar.
2.- Estudiar la natura amb cura, per tal de conixer com expressar-la.
3.- Simpatitzar amb tot all que s directe, seris i sentit en l'art anterior, amb l'exclussi de tot all que s convencional, ostents i aprs de memria. 
4.- El ms important, fer pintures i esttues totalment bones.

Aquests principis no eren dogmtics de manera deliberada, en tant que el grup volia emfatitzar la responsabilitat personal dels artistes individuals per tenir idees i mtodes de descripci propis.

Un dels artistes d'aquest corrent artstic, William Morris, va tenir una gran influncia en el modernisme de Catalunya a travs d'Alexandre de riquer.

 Germandat prerafaelita .
La Germandat Prerafaelita (Pre-Raphaelite Brotherhood),  integrada per William Holman Hunt, sir John Everett Millais, Dante Gabriel Rossetti, James Collinson, Thomas Woolner, Frederick G.Stephens i William Michael Rossetti, es va constituir a Londres l'any 1848 amb la finalitat de donar a l'obra d'art un significat capa de transmetre un missatge tal com havia fet la pintura cristiana. Els fundadors van ser William Holman Hunt (1827-1910), John Everett Millais (1829-1896) i Dante Gabriel Rossetti (1828-1882). Posteriorment es va incorporar al grup Walter Dewell. I poc abans de desfer-se, es van sumar a la Germandat els pintors Edward Coley Burne-Jones (1833-1989) i William Morris.

El grup com a tal va durar poc ms de quatre anys, que, no obstant, van ser suficients per desenvolupar un estil de pintura molt caracterstic, que seria anomenat prerafaelitisme. 

Inicialment, el pblic i la crtica van rebre amb hostilitat els prerafaelites, per poc temps desprs el grup va comenar a imposar-se i a ser vist amb simpatia pels interessats en la pintura i pels colleccionistes. John Ruskin (1819-1900), el crtic ms influent de Gran Bretanya durant el segle XIX els va recolzar.

Llista d'artistes.

El grup Pre-Raphaelite Brotherhood.

 James Collinson (pintor);
 William Holman Hunt (pintor);
 John Everett Millais (pintor);
 Dante Gabriel Rossetti (pintor, poeta);
 William Michael Rossetti (crtic);
 Frederic George Stephens (crtic);
 Thomas Woolner (escultor, poeta);

Artistes i fugures associats.

 Ford Madox Brown (pintor, dissenyador);
 Edward Burne-Jones (pintor, dissenyador);
 Walter Howell Deverell (pintor);
 Charles Allston Collins (pintor);
 Arthur Hughes (pintor, illustrador de llibres);
 Jane Morris (model);
 May Morris (brodadora i dissenyadora);
 William Morris (dissenyador, escriptor);
 Christina Rossetti (poeta);
 John Ruskin (crtic);
 Elizabeth Siddal (pintora, poeta i model);
 Simeon Solomon (pintor);
 Algernon Swinburne (poeta);

Artistes simpatitzants.

 John William Godward (pintor);
 Thomas Cooper Gotch (pintor);
 Lord Frederic Leighton (pintor);
 John William Waterhouse (pintor);

Bibliografia.
Gibson, Michael (2006) El Simbolismo. Madrid: Taschen ISBN 978-3-8228-5030-5

Enllaos externs.
Recopilaci d'enllaos (en angls)

Mark Harden's Artchive


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118594" title="Una cosa rara" nonfiltered="3447" processed="3435" dbindex="48713">

Una cosa rara, ossia bellezza ed onest s una pera del gnere dramma giocoso, en dos actes, amb msica de Vicent Martn i Soler segons un llibret de Lorenzo Da Ponte, basat al seu torn en La luna de la Sierra de Luis Vlez de Guevara. Es va estrenar al Burgtheater de Viena el 17 de novembre de 1786 i constitu un xit clamors, fins al punt que un tema de l'obra va ser recollit per Mozart en l'ltim acte del seu Don Giovanni (1787).

Va ser estrenada a Barcelona el 1790 i es va repetir el 1793. No s fins al 1992 que s'estren a la ciutat natal del compositor, Valncia.

L'obra pertant l'etapa vienesa de Martin i Soler, on conegu al seu amic i llibretista favorit, Da Ponte, amb la qual obtindra els grans xits de la seua carrera. Juntament amb Il burbero di buon cuore (1786) i L'arbore di Diana (1787), aconseguiria un xit rotund. El pblic assitia massivament a totes les funcions, feia allargar les temporades, fint i tot comprava les seves partitures que eren cantades al carrer. Si a Itlia era conegut, a Viena va esdevenir una celebritat.

Com a mostra, Una cosa rara es va estrenar el mateix any que Le nozze di Figaro de Mozart. Mentre l'obra de Mozart va tenir 2 representacions, la de Martin i Soler, 78. Les dames comenaren a vestir-se alla Cosa Rara es dir, com els personatges de la trama.

Argument.
L'acci es desenvolupa en un poble de Sierra Morena, a finals del segle XV. L'elecci d'un argument espanyol presumiblement honrava la terra nadiua de la muller de l'ambaixador espanyol, protectora de Martin i Soler.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118605" title="Campionat Autonmic de Raspall en trinquet" nonfiltered="3449" processed="3436" dbindex="48715">
El Campionat Autonmic de Raspall en trinquet s un torneig de raspall per parelles en trinquet, organitzat per la Federaci de Pilota Valenciana i patrocinat per Ruralcaixa.

Els participants sn tots pilotaris aficionats (o professionals retirats), els quals representen una poblaci, i s'hi juga en format lliga.

 Historial .





 Rcords del Campionat Autonmic de Raspall en trinquet.
 En l'edici del 2006 hi participaren 40 pobles.
 En l'edici del 2007 hi participaren 80 equips de 37 pobles dividits en 5 categories: Primera (11 equips), Segona (19), Tercera A (30), Tercera B (16), i Juvenils (4).
 En l'edici del 2008 hi participaren 93 equips, de 34 pobles, dividits en 7 categories (una d'elles nova, la femenina).

 Vegeu tamb .
 Pilota valenciana;
 Raspall;
 Campionat Autonmic de Raspall al carrer;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118606" title="Pyotr Leonidovich Kapitsa" nonfiltered="3450" processed="3437" dbindex="48716">


Pyotr Leonidovich Kapitsa (en rus:                       ) ( Kronstadt, Rssia 1894 - 1984 ) fou un fsic sovitic guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1978.

Biografia.
Va nixer el 9 de juliol de 1894 a la ciutat russa de Kronstadt. Va estudiar fsica a l'Institut Politcnic de Petrograd (actual Sant Petersburg), on es llicenci l'any 1918.

L'any 1929 fou nomenat membre de la legaci estrangera de la Royal Society britnica. Kapitsa mor el 8 d'abril de 1984.

Recerca cientfica.
Va treballar al Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge al costat d'Ernest Rutherford. Durant la seva permanncia a Cambridge va dictaminar les tcniques per a crear forts camps magntics injectant corrent elctric als electroimants especialment construts per breu perodes del temps. El 1934 va desenvolupar un aparell nou i original per a produir quantitats significatives d'heli lquid.

Aquell mateix any retorn a la Uni Sovitica en una visita professional, per el seu passaport fou detingut i les autoritats no el van permetre sortir del pas. Kapitsa va ser requerit per formar part de l'Institut per als Problemes Fsics, amb l'equip comprat pel govern sovitic del Laboratori Mond de Cambridge amb l'ajuda de Rutherford. El 1937 aconsegu descobrir la superfluidesa, amb contribucions de John F. Allen i Don Misener.

L'agost de 1946 Kapitsa fou rellevat pel govern comunista sovitic com a director de l'Institut de Fsica i Tecnologia de Moscou, que ell mateix havia creat, i s'exili voluntariament prop de Moscou per la seva negativa a participr en el projecte de bomba d'hidrogen ideada pel govern sovitic. A la mort de Josef Stalin aconsegu recuperar la seva possici com a director de l'Institut, crrec que ocup fins la seva mort el 1984.

El 1978 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs sobre la fsica de les baixes temperatures. El Premi Nobel el compart amb Arno Allan Penzias i Robert Woodrow Wilson per treballs sense relaci alguna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1978;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118612" title="Content Protection for Recordable Media" nonfiltered="3451" processed="3438" dbindex="48717">

El CPRM (Content Protection for Recordable Media) s una tecnologia basada en hardware desenvolupada per a la protecci de continguts d entreteniment digital, que assegura el compliment de les restriccions de cpia no autoritzada de suports d emmagatzematge.  

Aquesta tecnologia sorgeix com a eina per a la gesti de drets digitals (DRM), controlant la copia, transferncia i  supressi de dades digitals en dispositius capaos d emmagatzemar dades, com poden ser ordinadors personals, o qualsevol reproductor digital. 

El CPRM va ser desenvolupat per l Entitat 4C, un consorci format per Intel, IBM, Matsushita i Toshiba.  Les patents les administra l entitat LLC (Licence Management International) i per a implementar aquest sistema es necessita registrar una llicncia que inclou la clau pel producte on s utilitzar. 


Motivacions.

CPRM apareix com a resposta a les necessitats tecnolgiques per a combatre la pirateria. Emparant-se en el marc legal, les empreses provedores de continguts multimdies implementen tcniques de xifrat capaces de controlar la distribuci de continguts audiovisuals. D aquesta manera quan algun descodificador incompleix les patents s detectat, aix com tot aquell que publiqui o faciliti un enlla cap a un contingut protegit. Segons la Business Software Alliance, si el CPRM s adopts als ports ATA, les prdues causades per la pirateria caurien drsticament.

Davant dels mltiples fracassos tecnolgics en la lluita contra la pirateria, les empreses provedores de contingut busquen les solucions en les lleis. S intenten patentar tots els algoritmes de xifrat i desxifrat per a que qualsevol descodificador que es trenqui incompleixi la llei a l'igual que tot aquell que el publiqui o faciliti un enlla a una pgina web.

Segons l aliana del negoci del software (Business Software Alliance), la pirateria del software va costar als fabricants a prop de 12 mil milions de dlars als Estats Units a tot el mon al 1999. Per als fabricants, l arquitectura P2P, una arquitectura que anima l intercanvi lliure de la informaci i del contingut, es la principal ra per la qual moltssima gent es comprs un ordinador i, alhora, per aquest augment de la pirateria. Segons els seus clculs, si l'especificaci de la protecci de contingut de l'entitat 4C (CPRM) s adopts a ATA, aquesta xifra cauria dramticament. 


Evoluci.

 Basat en la tecnologia anomenada difusi xifrada (broadcast encryption) i desenvolupat per Amos Fiat i Moni Naar el 1993, el sistema de CPRM incorpora etiquetes digitals en medis d emmagatzematge tals com CD s gravables (CD-R, CD-RW) i targetes de memria SD per a reproductors digitals de msica.

A l any 2001, desprs d una protesta popular, es va desestimar la inclusi del sistema CPRM als discos durs ATA. De totes maneres, al 2006, el sistema CPRM s estn en les populars targetes de memria SD.

El comit NCITS T.13 (coalici de companyies que produeixen tant memries flash com discos durs) s encarrega de l estndard ATA de discos durs, i especifica que els dispositius que implementin el sistema CPRM no incompliran l especificaci ATA. De totes maneres, aquests dispositius que l implementin no podran utilitzar-lo per al software del client. Cada disc dur ATA compatible amb CPRM es signa individualment, i autentifica l aparell de lectura i el moviment d arxius en el dispositiu contra un servidor central utilitzant software CPRM.

Avui dia noms uns pocs formats especials, els quals encara no semblen haver aconseguit visibilitat en el mercat, utilitzen CPRM plenament i per tant noms aquests arriben a imposar restriccions en la cpia. Els formats d emmagatzematge que sn capaos d utilitzar CPRM, com poden ser les targetes de memria SD, es troben extensament disponibles, encara que la utilitzaci del sistema CPRM no s obligatria. Els usuaris poden no seguir les normes de gesti de drets si aix ho volen, per exemple, es poden copiar lliurement arxius de msica MP3 sense restriccions.


Sistema CPRM. 

El CPRM utilitza una tecnologia de xifrat anomenada Cryptomeria cipher(C2) , que utilitza una clau prpia del hardware en forma de bloc de dades que permet bloquejar el moviment de dades no desitjat entre dispositius. D aquesta manera, els reproductors dels medis han de ser obligatriament compatibles amb el sistema CPRM.

Procs de xifrat.

Cada suport de gravaci cont un identificador nic. Entre aquests bits hi ha un comptador que ens indica si el medi es pot copiar o no. Per al xifrat de dades es genera una clau en forma de bloc de dades (dades inalterables) basant-se en l identificador i en el comptador, extreta a partir d un software especfic de l'entitat 4C. La informaci til xifrada i la clau intermdia que la desxifra es tornen a codificar segons la clau prviament generada, i es copien al suport juntament amb la resta de dades.

Procs de desxifrat.

El software llegeix el comptador i, a partir de l identificador, es desxifra el fitxer clau intermedi, s extreu la clau del document i es desxifra el contingut per a poder ser reprodut.

Protecci oferta.

Quan es copia la informaci xifrada d un medi a un altre, es copia juntament amb el fitxer clau. Per tant el nou medi tindr gravada la informaci xifrada i el fitxer clau del medi original. Com aquesta clau no es correspon amb l'identificador propi del medi, no podr ser reprodut.

Per moure informaci d un medi a un altre, es necessita un software especialitzat. Aquest, verifica si es poden realitzar cpies o no d aquest medi. En cas afirmatiu (permetent noms ser guardat en un altre medi protegit davant la cpia), el software torna a xifrar el contingut a partir de l identificador del nou medi, incrementa el comptador en el medi antic, genera una nova clau del fitxer clau amb el nou valor del comptador i reescriu l antic fitxer clau, borrant la clau que permetria executar la cpia antiga.

No existeix una nica clau que pugui desxifrar tots els continguts xifrats per aquest sistema, si no que existeix una clau diferent per desxifrar cadascun dels medis CPRM.


Productes que utilitzen CPRM.

Entre els diferents productes que es poden beneficiar del CPRM/CPPM trobem: 

 PC basat en gravaci DVD i aplicacions de reproducci DVD ;
 Reproductors de DVD;
 Reproductors stand-alone;
 Reproductors de DVD porttils;
 Combinacions DVD/VCR ;
 Sistemes entreteniment en vehicles;


Poden permetre la repetici de contingut protegit en: 
 
 Reproductors media porttils;
 Reproductors MP3 ;
 Telfons mbils;
 Altres dispositius que suporten SD Flash;


Conclusions.

El CPRM s un sistema eficient en reproductors de DVD i tamb en els reproductors d udio que tinguin activada aquesta protecci en el firmware, sempre i quan no permetin accedir a aquestes dades via software.

Tamb s efica davant els usuaris poc o mitjanament experimentats que volen segones cpies per qualsevol  motiu.

Malauradament,  per a la indstria de l'entreteniment, el sistema va ser vulnerat pels hackers aviat (violaci del DMCA). Per tant, davant d usuaris que saben com trobar i utilitzar aquestes eines, la protecci que ofereix aquest sistema s baixa.

A ms, no es pot lluitar davant la creaci de hardware personalitzat (discos DVD sense identificador, discos amb el mateix identificador, etc.) que inutilitza el funcionament d aquest tipus de sistemes de codificaci.


Enllaos externs.
Everything you ever wanted to know about CPRM, but ZDNet wouldn't tell you  The Register article on CPRM in ATA drives;
Content Protection for Removable Media;
CPRM: The End of Digital Media Piracy?;
Technical Committee T13 AT Attachment;
4C Entity CPRM Homepage;
Understanding Recordable & Rewritable DVD;
DRM.info;
Secure Digital Association;
Text of the DMCA;
U.S. Copyright Office summary of the DMCA;
Propietat Intellectual - Ministeri de Cultura;
La pirateria delito dificil de sancionar;
Entrevista a David Bravo, en Wikinoticias;
BSA official site;
Disinfopedia page on the BSA;
BSA's Play It Cyber Safe campaign;
BSA and software patents;
Computer Interface Help and Information;
Enhanced IDE/Fast-ATA/ATA-2 FAQ;
ATA/ATAPI history;
Overview and History of the IDE/ATA Interface;
Understanding CD-R & CD-RW by Hugh Bennett;
The CD-R FAQ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118615" title="El Quich" nonfiltered="3452" processed="3439" dbindex="48718">

El Departament de El Quich es troba a la regi Sud-Occidentental de Guatemala. Limita al nord amb Mxic; amb Chimaltenango i Solol; a l'est amb els departaments de Alta Verapaz i Baja Verapaz; i a l'oest amb els departaments de Totonicapn i Huehuetenango. La capalera departamental s Santa Cruz del Quich.

Divisi Administrativa.
El departament de El Quich l'integren 21 municipis:

 Canill;
 Chajul;
 Chicamn;
 Chich;
 Chichicastenango;
 Chinique;
 Cunn;
 Ixcn;
 Joyabaj;
 Nebaj;
 Pachalum ;
 Patzit;
 Sacapulas;
 San Andrs Sajcabaj;
 San Antonio Ilotenango;
 San Bartolom Jocotenango;
 San Juan Cotzal;
 San Pedro Jocopilas;
 Santa Cruz del Quich;
 Uspantn;
 Zacualpa;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118617" title="CPRM" nonfiltered="3453" processed="3440" dbindex="48719">
REDIRECTContent Protection for Recordable Media;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118619" title="Nictagincia" nonfiltered="3454" processed="3441" dbindex="48720">

Les nictagincies sn una famlia de plantes de l'ordre de les cariofillals.

Es tracta d'una famlia amb 33 gneres i 290 espcies distribudes a zones tropicals, subtropicals i amb representaci a les zones temperades. Els noms d'allionicia, buguenvillicia, mirabilidcia i pisonicia sn sinnims d'aquesta famlia.

El gnere Bougainvillea s'empra en jardineria a bastament arreu del globus.

Gneres.


Enllaos externs.

Fitxa de les nictagincies a l'USDA ;
Fitxa de les nictagincies a l'ITIS ;
Fitxa de les nictagincies a l'NCBI ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118630" title="Hausson" nonfiltered="3455" processed="3442" dbindex="48721">
Hausson s el nom artstic de l'illusionista catal Jess Julve i Salvad (Barcelona, 1953). 

Als nous anys ja es va iniciar en l'art de la prestidigitaci. Progressivament es va interessar per la mgia escnica de mitj format.

La coneixena amb Joan Brossa don un tomb radical als seus espectacles. El poeta escrigu per a ell la Gran Sessi de Mgia en dues parts estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 1991, i des d'aleshores la mgia de Hausson deriv cap a la poesia escnica i la performance, sovint en collaboraci amb prestigiosos directors. Tamb ha sovintejat la televisi i el cinema, i durant divuit anys ha actuat setmanalment a un restaurant de Barcelona (probablement un rcord mundial).

El 1996 Joan Brossa escrigu per a ell l'espectacle Poemncia, que ha presentat arreu i a tota mena de pblics. Hausson, efectivament, ha exhibit el seu art mgic i potic a bona part d'Europa i d'Amrica.

Entre els guardons que ha rebut cal esmentar el "Premi Sebasti Gasch" de music-hall.

s codirector, amb Hermann Bonnn, del Brossa Espai Escnic de Barcelona.

Espectacles.

 Hausson magic concert (1993) de Hausson;
 Personatges (1995) de Hausson;
 Poemncia (1996) de Joan Brossa;
 21 mirades as de cors (1998) de Xavier Oliv i Hausson;
 El combat de les sorpreses o El misteri de l'estoig xins (2000) d'Hermann Bonnn;
 El criptograma vermell(2001) d'Hermann Bonnn;
 Musica per a una illusi univers Chomn (2003) de Jordi Sabats i Hausson;
 Tempesta a les mans (2004) de Jordi Coca;
 Style Galant. Polifonia mgica (2006) de Hausson;

Enllaos externs.

 Pgina oficial de Hausson.;
 Pgina oficial del "Brossa Espai Escnic".;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118639" title="Abronia" nonfiltered="3456" processed="3443" dbindex="48722">

Abronia s un gnere amb unes 35-40 espcies de la famlia de les nictagincies. 

Es tracta d'un gnere nadiu de l'oest d'Amrica del nord, des de Wyoming a Texas, Califrnia i el nord de Mxic. Creix a sls secs i sorrencs.

Espcies.
Abronia alpina;
Abronia ameliae;
Abronia ammophila;
Abronia angustifolia;
Abronia argillosa;
Abronia bigelovii;
Abronia bolackii;
Abronia carletonii;
Abronia cycloptera;
Abronia elliptica;
Abronia fragrans;
Abronia latifolia;
Abronia macrocarpa;
Abronia maritima;
Abronia mellifera;
Abronia nana;
Abronia pogonantha;
Abronia turbinata;
Abronia umbellata;
Abronia villosa;

Enllaos externs.

Fitxa de lAbronia a l'USDA ;
Fitxa de lAbronia a l'ITIS ;
Fitxa de lAbronia a l'NCBI ;
 Flora d'Amrica del nord: Abronia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118642" title="Pisonia" nonfiltered="3457" processed="3444" dbindex="48723">


Pisonia s un gnere de plantes de la famlia de les nictagincies.

Espcies.
Pisonia aculeata;
Pisonia albida;
Pisonia brunoniana;
Pisonia capitata;
Pisonia floridana;
Pisonia grandis;
Pisonia notundata;
Pisonia rotundata;
Pisonia sandwicensis;
Pisonia subcordata;
Pisonia umbellifera;
Pisonia wagneriana;

Enllaos externs.

Fitxa de la Pisonia a l'USDA ;
Fitxa de la Pisonia a l'ITIS ;
Fitxa de la Pisonia a l'NCBI ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118652" title="Ixcn" nonfiltered="3458" processed="3445" dbindex="48724">

El municipi de Ixcan forma part del departament de El Quich i es troba a la part Nord-occidental de la capalera municipal de Santa Cruz del Quich i al Nord de la Ciutat de Guatemala. El municipi t una extensi de 1575 km2. Els lmits geogrfics del municipi sn: Al nord amb Mxic, a l'est amb els municipis de Coban i Chisec del departament de Alta Verapaz;
a l'oest amb Santa Cruz de Barillas del departament de Huehuetenango; al sur amb els municipis de Chajul i San Miguel Uspatan del departament de El Quich.
 Divisi administrativa .
La capalera municipal s Playa Grande i administrativament, el municipi est dividit en 7 microregions:
 Microregi I, capalera Playa Grande.
 Microregi II, capalera Tzatun.
 Microregi III, capalera Santiago Ixcan.
 Microregi IV, capalera Valle Candelaria Uno.
 Microregi V, capalera El Recuerdo.
 Microregi VI, capalera San Juan Chactel.
 Microregi VII, capalera Mayaland.

 Origen del nom .
En l'idioma Caktxikel Ixcan vol dir "dona serp" o "mare serp" en referncia a la forma dels rius Chixoy i el riu Ixcan.
En l'idioma kanjobal Ixcan vol dir "terra de molts llamps" fent referncia a l'poca de pluges.

 Histria .

El 1964 s'inicia el procs de colonitzaci d'aquestes terres per part de camperols procedents de l'altipl. Aquests camperols accedeixen als lots de terres que els permeten establir-se i cultivar les seves terres. Aquests colons procedien de Huehuetenango i pertanyien a les tnies kanjobal,Chuj,Mam i posteriorment Kitx,Caktxikel,kektx, Pocomch i ladins d'altres departaments. Aquesta colonitzaci fou promoguda pels religiosos de l'ordre de Maryknoll. En aquesta etapa la regi assoleix el mxim desenvolupament amb el cultiu de cardamom,canyella,vainilla i caf.

Ixcn fou una de les regions ms afectades pel conflicte armat intern de Guatemala, el resultat fou el desplaament de milers de refugiats cap a Mxic i altres regions; fugint de la violncia i del terror que es visqu a la regi a finals dels anys 1970 i a principis dels anys 1980. Aquest desplaament provoc l'abandonament de terres i el deteriorament de l'extructura productiva 

El 1985 l'Ixcan assoleix la categoria de municipi i se segrega de San Miguel Uspatn

A partir de 1993 s'inicien els retorns. El 20 de gener s'organitza el primer retorn que origin la comunitat de Victoria 20 de Enero fent menci a la data. Aquests retorns foren realitzats amb el recolzament de la comunitat internacional.

Bibliografia.
Oficina Municipal de Projectes (OMP). Plan de Desarrollo Integral del Municipio de Ixcan 2003-2012, http://www.inforpressca.com/playagrandeixcan/plan.pdf, Corporacin Municipal 2000-2004, Municipalidad de Ixcan, juny 2003.

Enllaos externs.
   Servicio de Informacin Municipal,Playa Grande Ixcan;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118653" title="Partit Comunista Bret" nonfiltered="3459" processed="3446" dbindex="48725">

El Partit Comunista Bret (bret Strollad Kommunaur Breizh) ha estat un partit nacionalista bret d'orientaci maoista-guevarista creat el gener del 1971 per antics militants de l'UDB.  

Editava el diari Bretagne Rvolutionnaire, pretenia desbordar l UDB i fer nixer un autntic moviment revolucionari. Era fora crtic amb el reformisme socialdemcrata i volia promoure a travs de les lluites  socials el lligam entre l esquerra revolucionria i la lluita nacional bretona. Desaparegu a finals dels anys 70.

 Membres .
 Kristian Hamon, Yann-Morvan Gefflot;

 Bibliografia .

 Bretagne rvolutionnaire, Breizh ha dispac h, mensuel, Comit rvolutionnaire breton : n 9 (03/1971, Congrs constitutiu dul Partit comunista bret).
 Tudi Kernalegenn, Drapeaux rouges et gwenn-ha-du. L'extrme-gauche et la Bretagne dans les annes 1970, ditions Apoge (Rennes), 2005.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118655" title="Sheldon Lee Glashow" nonfiltered="3460" processed="3447" dbindex="48726">


Sheldon Lee Glashow (Brookline, EUA 1932) s un fsic i catedrtic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1979.

Biografia.
Va nixer el 5 de desembre de 1932 a la poblaci de Brookline, situada a l'estat nord-americ de Massachusetts fills d'immigrants rusos de tradici jueva. Estudi al Bronx High School of Science, on conegu Steven Weinberg, i posteriorment es llicenci en fsica l'any 1954 a la Universitat de Cornell. El 1959 aconsegu el doctorat a la Universitat de Harvard sota la supervisi de Julian Schwinger, i ampli els seus estudis a l'Institut Niels Bohr de Copenhaguen, el CERN i l'Institut Tecnolgic de Califrnia.

Entre 1982 i 1984 Glashow fou professor de fsica a la Universitat de Houston, i des d'aquell any ho s de la Universitat de Boston.

Recerca cientfica.
Al costat de Steven Weinberg i Abdus Salam va desenvolupar la teoria de la interacci electrodbil per la qual l'electromagnetisme i la fora nuclear feble sn, sota certes condicions, una sola i nica interacci. Grcies a aquests treballs es va poder comprovar com aquesta teoria era aplicable a totes les partcules i no tant sols als leptons.

El 1979 Glashow, juntament amb Steven Weinberg i Abdus Salam, foren guardonats amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs sobre la Interacci electrodbil.

Posteriorment estudi la quiralitat matria/antimatria, els neutrins i realitz tamb diversos tests de comprovaci de la relativitat especial descrita per Albert Einstein. Aix mateix destaca per ser un dels cientfics ms escptcics de la teoria de les supercordes, que intenta explicar a la vegada totes les partcules subatmiques existents i unificar totes les forces de la natura.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1979;
  Entrevista amb Glashow sobre la Teoria de les supercordes;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118658" title="Steven Weinberg" nonfiltered="3461" processed="3448" dbindex="48727">


Steven Weinberg ( Nova York, EUA 1933 ) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1979.

Biografia.
Va nixer el 3 de maig de 1933 a la ciutat nord-americana de Nova York. Va estudiar al Bronx High School of Science, on conegu Sheldon Lee Glashow, i es llicenci en fsica l'any 1954 a la Universitat de Cornell. L'any 1957 aconsegu el doctorat a la Universitat de Princeton.

Recerca cientfica.
Inici la seva collaboraci amb Sheldon Lee Glashow i Abdus Salam al voltant de la interacci electrodbil, demostrant com l'electromagnetisme i la fora nuclear feble sota certes condicions sn una sola i nica interacci. Grcies a aquests treballs es va poder comprovar com aquesta teoria era aplicable a totes les partcules i no tant sols als leptons.

El 1979 Weinberg, juntament amb Sheldon Glasow i Abdus Salam, foren guardonats amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs sobre la Interacci electrodbil.

Bibliografia.
 Gravitation and Cosmology: Principles and Applications of the General Theory of Relativity (1972);
 The First Three Minutes: A Modern View of the Origin of the Universe (1977);
 The Discovery of Subatomic Particles (1983);
 Elementary Particles and the Laws of Physics: The 1986 Dirac Memorial Lectures (1987, realitzat amb collaboraci de Richard Feynman);
 Dreams of a Final Theory: The Scientist's Search for the Ultimate Laws of Nature  (1993);
 Quantum Theory of Fields (3 volums: 1995, 1996 i 2003);
 Facing Up: Science and its Cultural Adversaries (2001);
 Glory and Terror: The Coming Nuclear Danger (2004);
 Facing Up: Science and Its Cultural Adversaries (2003);


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1979;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118661" title="Jisr az-Zarqa" nonfiltered="3462" processed="3449" dbindex="48728">

Jisr az-Zarqa (en rab,                ; en hebreu,  '    -    ) s un consell local del districte de Haifa d'Israel. El municipi, de poblaci majoritriament rab, es troba a la plana de Saron, a la costa mediterrnia, al nord de la localitat de Cesarea. Va obtenir l'estatus de consell local el 1963. El nom, que en rab significa pont sobre el  blau, fa referncia al rierol Tanninim.


Histria.
Jisr az-Zarqa s l'nica vila rab a Israel que es troba a la riba de la mar Mediterrnia (tot i que a d'altres ciutats costaneres com ara Ac, Haifa i Jafa tamb hi ha una poblaci rab nombrosa). Malgrat que abans de l'establiment de l'estat d'Israel hi havia dotzenes de viles rabs a la costa, a causa de la guerra araboisraeliana de 1948 la major part de la poblaci rab d'aquests pobles es va veure obligada a fugir i aquests poblats van ser o b destruts o b repoblats per immigrants jueus nouvinguts. La pressi dels habitants jueus de les ciutats properes de Zikhron Yaaqov i Binyamina, que necessitaven els habitants de Jisr az-Zarqa i Fureidis per al treball agrcola, van evitar que les autoritats israelianes en desplacessin els habitants .

Caracterstiques demogrfiques.
Els habitants de Jisr az-Zarqa tenen el salari ms baix de tot Israel, amb 3.800 nous xquels al mes . Segons l'Oficina Central d'Estadstica d'Israel (CBS), Jisr az-Zarqa t la taxa de fracs escolar ms alta del pas, amb un 12% .

Fets recents.
El 1998 es dugu a terme el primer trasplantament mltiple de rony entre una parella de Jisr az-Zarqa i una parella de Jerusalem .
Un motorista jueu va resultar mort desprs que li llancessin una pedra quan circulava per l'autopista de Haifa a Tel Aviv a l'altura de Jisr az-Zarqa. Aquest fet s considerat generalment com la primera vctima de la intifada d'Al-Aqsa. En un primer moment es van arrestar quatre nois de la vila, per tres van ser deixats en llibertat per falta de proves i al quart se li impos arrest domiciliari .
Durant la intifada, un palest sucida feu explotar una bomba a Afulla que mat un habitant rab de Jisr az-Zarqa .

El terrapl de Cesarea.
El novembre de 2002, les autoritats de Cesarea van iniciar la construcci d'un terrapl al corredor de 160 m d'amplria que separa les poblacions de Jisr az-Zarqa i Cesarea, un dels nuclis urbans ms rics i exclusius d'Israel. La construcci comen sense haver-ne informat prviament l'ajuntament de Jisr az-Zarqa. La ra que adueixen les autoritats de Cesarea s que el mur de sorra redur el soroll provinent de Jisr az-Zarqa (muetzins, salves de celebraci, etc.) . Un altre dels motius sn els robatoris freqents per part d'habitants de Jisr az-Zarqa i la protecci del valor econmic de les propietats immobiliries de Cesarea, que es veu redut per la proximitat amb Jisr az-Zarqa .

Els habitants de Jisr az-Zarqa, en canvi, opinen que el terrapl d'entre 4 i 5 metres d'alada i d'entre 1 i 1,5 km de llargria s una "barrera racista". Es queixen que amb un parc nacional al nord, el terrapl al sud, una autopista a l'est i el mar a l'oest, no els queda gaire espai per a poder desenvolupar el poble i que han quedat allats de la resta de la regi .

Cites.


Bibliografia.
MORRIS, BENNY: 1948 and after; Israel and the Palestinians. 1994. ISBN 0-19-827929-9. (Captol 8, pg. 257-289: "The Case of Abu Ghosh and Beit Naqquba, Al Fureidis and Jisr Zarka in 1948 - or Why Four Villages Remained".);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118663" title="Rococ" nonfiltered="3463" processed="3450" dbindex="48730">




El Rococ s un moviment artstic nascut a Frana, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730 i 1760. El rococ es defineix pel gust pels colors lluminosos, suaus i clars. Predominen les formes inspirades en la natura, en la mitologia, en la bellesa dels cossos nus, en l'art oriental especialment en els temes galants i amorosos, amb petites cascades, ponts, salzes, templets i pagodes y es van encarregar directament a la Xina vaixelleies ornades amb gravats d'armes herldiques. s un art bsicament mund, sense influncies religioses, que tracta temes de la vida diria i de les relacions humanes. s un estil que busca reflectir el que s agradable, refinat, extic i sensual. 

 Histria .
 Context histric i social .
El seu precedent se situa als inicis del segle XVIII coincidint amb la regncia de Felip d'Orleans, quan varen comenar els tmids canvis que anunciaven el final de l'estil tardo barroc i la seva evoluci cap a l expressi d'un gust ms contemporani, independent i hedonista, contraposat a l'art oficial, inflexible i ostents del regnat de Llus XIV.
La transici del Rococ, tamb conegut com l'estil Llus XV, a noves formes i expressions artstiques, va comenar cap al 1760. Les excavacions entre 1738 i 1748 de Pompeia i Hercul, i la seva divulgaci, varen despertar una veritable fascinaci pel "gust a la grega", embri del que, un cop consolidat, coneixerem com a Neoclssic i que coincideix amb el regnat de Llus XVI.

Aquest estil, anomenat en el seu temps del gust modern, va ser rebatejat pels seus crtics i detractors neoclassicistes amb la paraula Rococ, que s una composici de "rocaille" i "coquille", ja que en els primers dissenys del nou estil hi havia la suggesti d'unes formes irregulars inspirades en roques marines, algues i petxines. Unes altres versions busquen l'origen a "rocaille", tipus d'ornamentaci dels decoradors de grutes dels jardins barrocs i que es distingia pel seu profs recaragolament. Malgrat el caire pejoratiu d'aquesta denominaci, que pocs historiadors actuals encara recolzen, el Rococ es l'exemple de com un art representa la immediata expressi de la vida social i de com un estil es fa a mida de l'individu, de com els habitatges i els objectes es dissenyen per a homes i no noms per a dus i monarques.  

S expressa sobre tot en la pintura, decoraci, mobiliari, moda i en el disseny i producci d objectes. La seva presncia a l'arquitectura i l'escultura s menor, ja que el seu mbit natural va sser, fonamentalment, els espais interiors i en molt menor nombre les composicions monumentals.

 Del barroc al rococ .


Durant el regnat de Llus XV la vida de la cort s allunya del palau de Versalles portant el canvi artstic del palau reial i permeten la seva difusi a tota l'alta societat francesa. 
La delicadesa i la joia dels motius rococ han estat vistos sovint com una reacci als excessos presents en el rgim de Llus XIV.

Si el barroc estava al servei del poder absolutista, el rococ est al servei de l'aristocrcia i la burgesia. L'artista deixa de ser un servidor del poder i treballa amb ms llibertat i s'inicia el mercat de l'art.

El rococ es presenta com l'art al servei de la comoditat, el luxe i la festa. Les escenes de la seva pintura recullen aquest nou estil de vida i l'arquitectura es transforma i es modifica la forma de viure.

Pel que fa a la vessant social, s'inicia un canvi cap al paper de la dona com a organitzadora de reunions per parlar de literatura, poltica, jocs d'enginy o per ballar. Aquest entorn d'alta activitat social dins l'alta burgesia, s el lloc adient per a qu els artistes es promocionin i facin clients. 

Els motius del Rococ busquen reproduir el sentiment tpic de la vida aristocrtica lliure de preocupacions o de novella lleugera, ms que no batalles heroiques o figures religioses. 

 Desenvolupament i extensi .


En el desenvolupament i promoci del nou estil dins la societat francesa, va jugar un paper clau la influncia de Jeanne Antoinette Poisson, marquesa de Pompadour i amant del rei. El seu inters per l'art que, com aficionada, practicava assessorada per Franois Boucher o per Quentin de La Tour, es va transmetre a les classes benestants de Pars. 

El 1730 represent el perode de major vitalitat i desenvolupament del Rococ a Frana. L estil es desenvolup a l arquitectura i arrib al mobiliari, l escultura i la pintura (d entre els treballs ms significatius, trobem els dels artistes Jean-Antoine Watteau i Franois Boucher).

L estil rococ es difon sobre tot grcies als artistes francesos i a les publicacions de l poca. Fou rpidament acollit  a la zona catlica d Alemanya, Bohmia i ustria, a on "es fusiona" amb el barroc germnic. En particular al sud, el rococ germnic fou aplicat amb entusiasme en la construcci de cases i palaus; els arquitectes sovint adornen els interiors amb "nvols" d estuc blanc. 

A Itlia l estil barroc tard de Francesco Borromini i Guarino Guarini evoluciona cap el Rococ a Tor, Vencia, Npols i Siclia, mentre en la Toscana i a Roma l'art resta encara fortament lligat al barroc.

A Anglaterra el nou estil fou considerat com "el gust francs per l'art", els arquitectes anglesos no seguirien l'exemple dels seus collegues continentals, tot i que l'argenteria, la porcellana i les sedes si varen estar fortament influenciades pel rococ. Thomas Chippendale transform el disseny del mobiliari angls mitjanant l estudi i l adaptaci del nou estil. William Hogarth contribu a crear una teoria sobre la bellesa del rococ; sense referir-se intencionadament al nou estil, afirmava a la seva obra Anlisi de la bellesa (1753) que la corba en S present al rococ era la base de la bellesa i de la grcia present a l art i en la natura.

 Declivi .
La fi del rococ s inicia entorn al 1760 quan personatges del nivell de Voltaire i Jacques-Franois Blondel estenen la crtica sobre la superficialitat i la degeneraci de l'art. Blondel, en particular, es lament de la increble barreja de petxines, dragons, canyes, palmes i plantes a l'art contemporani.  En 1780 el rococ deixa d estar de moda a Frana i s reemplaat per l ordre i la serietat del l estil Neoclssic impulsat per Jacques-Louis David. 

El rococ es mant popular fora de les grans capitals i a Itlia fins la segona fase del Neoclassicisme, quan l'anomenat "estil Imperi" s'imposa grcies a l'impuls del govern napolenic.

Un renovat inters pel rococ apareix entre el 1820 i el 1870. Anglaterra s la primera en revalorar l estil Llus XIV, que s com s anomenava errniament al comenament. Amb aquesta moda, es paguen xifres importants per comprar els objectes rococ de segona m que es poden trobar a Pars. Tanmateix, noms artistes importants com Delacroix i mecenes com Empress Eugnie redescobreixen el valor de la grcia i de la lleugeresa aplicada a l'art i al disseny.

 El rococ aplicat a l art .
 Mobiliari i objectes decoratius durant el perode rococ .

La temtica lleugera per intricada del disseny rococ s adequa millor als objectes d escala reduda que a l'arquitectura i a l escultura. No sorprn per tant que el rococ francs era utilitzat, sobre tot a l'interior de les cases. Figures de porcellana, argenteria i, sobre tot, el mobiliari incorporen l aplicaci del rococ quan l'alta societat francesa vol endrear les cases amb el nou estil.

El rococ aprecia el carcter extic del l'art xins i, a Frana, s'imita l estil en la producci de porcellana i vaixella de taula. Es sap que Madame de Pompadour, va tenir en el seu Castell de Bellevue, un hivernacle ple de flors de porcellana que es perfumaven amb la seva corresponent olor autntica. 

Els dissenyadors francesos com Franois de Cuvillis i Nicholas Pineau, exporten l estil a Munic i a Sant Petersburg, mentre el germnic Juste-Aurle Meissonier, es trasllada a Pars, si b cal considerar a Simon-Philippenis Poirier com el precursor del rococ a Pars.

El rococ angls tendeix a ser mes moderat. El dissenyador de mobles Thomas Chippendale mant la lnia corba per menys ampullosa que al moble francs. El major exponent del rococ angls fou, probablement, Thomas Johnson, un escultor i projectista de mobles ubicat a Londres en la meitat del 1700.

 Arquitectura .


Una de les caracterstiques de l'estil Rococ ser la marcada diferncia entre exteriors i interiors. L'interior ser un lloc de fantasia i colorit mentre la faana es caracteritzar per la senzillesa i la simplicitat. S'abandonen els ordres clssics i les faanes dels edificis es distingiran per ser planes, tenint, amb prou feines, unes motllures per separar plantes o emmarcar portes i finestres.

La forma dominant en les edificacions rococs era la circular. Un pavell central, generalment entre dues ales baixes i corbes i sempre que era possible, envoltat de jard o immers en un parc natural. Altres edificacions podien prendre la forma de pavellons encadenats, en contra del tpic edifici "bloc", propi de l'etapa anterior.

En tots els casos, l'aspecte ms destacable dels interiors rococs s la distribuci interna. Els edificis tenen estances especialitzades per cada funci i una distribuci amb confort. Les habitacions es dissenyen com un conjunt que, amb una marcada funcionalitat, combinen l'ornamentaci, colors i mobiliari. 

En aquest moment la finestra augmenta progressivament de mida, fins a la porta-finestra o "finestra-francesa", obtenint una interrelaci entre interior i exterior que aconsegueix l'ideal fusi amb la natura, amb el paisatge i l'entorn. Es descarten els marcs en angle recte, massa rgids i s'adopten finestres arquejades. S'elimina o redueix l's d'escultures monumentals, limitant-les a l'ornament dels jardins. 

Per la seva mateixa naturalesa, aquestes tendncies arquitectniques van tenir molt poc reflex en les construccions oficials, fossin laiques o eclesistiques. En canvi, el nou estil va ser perfecte per a les residncies de la noblesa i l'alta burgesia, les classes ms ansioses de canviar segons els nous cnons i les ms dotades de mitjans econmics per aconseguir-ho. 



A Alemanya, especialment a Baviera, el rococ s'introdueix amb molta fora i supera les frmules barroques. Destaca, a diferncia de Frana, la capacitat d'adequar l'estil a construccions religioses que va aconseguir el rococ alemany.
Entre els autors de les obres ms destacades trobem a artistes francesos i alemanys com Franois de Cuvillis, Johann Balthasar Neumann i Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff, que realitzaren la preparaci d Amalienburg prop de Munic, el castell de Wrzburg, Sanssouci a Potsdam, Charlottenburg a Berln, els palaus d'Augustusburg i Falkenlust a Brhl (Westflia), Bruchsal, Palau Solitud a Stuttgart i Schnbrunn a Viena.

 Pintura .


Malgrat que el rococ deu el seu origen purament a les arts decoratives, l estil mostr la seva influncia tamb en la pintura, arribant al seu mxim esplendor la dcada de 1730. Els pintors varen fer servir colors clars i delicats i les formes curvilnies decoren les teles amb querubins i mites d'amor. Els seus paisatges amb festes galants i pastorals sovint recollien dinars sobre l herba de personatges aristocrtics i aventures amoroses i cortesanes. Es van recuperar personatges mitolgics que es barregen en les escenes, dotant-les de sensualitat, alegria i frescor.

El retrat tamb fou  popular entre els pintors rococs, en el que els personatges sn representats amb molta elegncia, basada en la artificialitat de la vida de palau i dels ambients cortesans reflectint una imatge amable de la societat en transformaci. 

Jean-Antoine Watteau (1684-1721) s considerat el ms important pintor rococ, creador d'un nou gnere pictric: les "ftes galantes", amb escenes impregnades por un erotisme lric. Watteau, tot i morir als 35 anys va tenir una gran influncia en els seus successors, incls Franois Boucher (1703 - 1770) i Jean-Honor Fragonard (1732-1806), dos mestres del perode tard. Tamb el toc delicat i la sensibilitat de Thomas Gainsborough (1727-1788), reflecteixen l esperit rococ.

 Escultura .


L escultura s una altra rea en la qual els artistes rococ intervingueren.  	
tienne-Maurice Falconet (1716-1791) s considerat  un dels millors representants del rococ francs. En general, aquest estil fou expressat millor mitjanant l escultura de porcellana delicada ms que amb esttues marmries i imponents. El mateix Falconet era director d una famosa fabrica de porcellana a Svres. Entre les seves nombroses obres es troba Cupido amenaador, per encrrec de Mme. de Pompadour en 1757, el guix original del qual va ser lliurat a Voltaire.Els motius amorosos i joiosos sn representats a l escultura, aix com la natura i la lnia corba i asimtrica.  

El dissenyador Edm Bouchardon represent Cupido ocupat en tallar els seus dards d'amor amb la clava d Hrcules representant un smbol excellent de l estil rococ. El semidu s transformat en el nen tendre, la clava que trenca ossos es transforma en fletxes que colpeixen el cor, en el moment en qu el marbre s substitut per l estuc. En aquest perode podem esmentar als escultors francesos, Jean-Baptiste Lemoyne, Robert le Lorrain, Michel Clodion i Pigalle.

 Msica .
L estil galant fou l'equivalent del rococ en la histria de la msica. Podem situar aquest estil entre la msica barroca i el classicisme musical, i no s fcil definir aquest concepte amb paraules. La msica rococ  s desenvolup al marge de la msica barroca, particularment a Frana. Pot ser considerada com una msica molt intimista realitzada de forma extremadament refinada. Entre els mxims exponents d aquest corrent es pot citar a 
Jean-Philippe Rameau i Carl Philipp Emanuel Bach.

 Orfebreria .

Va ser Frana la que va assumir el lideratge en qesti de joies, al segle XVIII es van anar adaptant als nous estils molt ms delicats amb grans calats i fantasies, progressivament va anar desapareixent l'esmaltatge del revers de les joies tpic de l'orfebreria barroca, passant a una llibertat reproduint petxines, flors i volutes a tota classe de joies i amb formes completament asimtriques,s'escollien els metalls d'acord amb les pedres, s a dir l'argent per als diamants i l'or per a les pedres de color, un dels dissenyadors parisencs ms importants va ser Augueste Duflos, entre els italians va estar Carlo Ciampoli i Girolamo Venturi. A on es va allargar ms aquest estil aplicat a la joieria va ser a la pennsula Ibrica que va continuar sent molt popular fins aproximadament l'any 1765.
 El rococ a Alemanya .
Un dels escultors importants va ser Andreas Schlter realitzant entre d'altres les Mscares de Guerrers del pati de l'Armeria de Berln. Egid Quirin Asam (1692-1750) va ser un altre representant de l'escultura barroca alemanya, destaca en la decoraci de l'esglsia de Rohr, la restauraci de la catedral de Freising i lesglsia de Sant Joan Nepomuceno de Munic.   

Un art barroc alemany important va ser la creaci de petites escultures en porcellana. La fbrica de Meien va assolir gran fama per la imitaci de cermica oriental.

 El rococ a Frana .
Frana s el bressol de l'estil, i des d'aqu s'estenen a la resta d'Europa, especialment als pasos de llengua germnica on adquireix una fora extraordinria, degut a les fortes relacions de Frederic II El Gran amb la corona de Frana. 

 Mobiliari .

El disseny de mobles s la principal activitat amb una dinastia d'ebenistes parisencs, algun dels quals era nascut a Alemanya, que desenvolupen un estil de lnia corba en tres dimensions, a on les superfcies envernissades es completaven amb marqueteria de bronze. La factura d aquestes obres correspon, majoritriament, a Antoine Gaudreau, Charles Cressent, Jean-Pierre Latz, Franoise Oeben i Bernard van Risen Burgh.

A Frana l estil es mant molt sobri ja que el ornaments, principalment de fusta, eren menys massissos i es presentaven com composicions de motius florals, escenes, mscares grotesques, pintures i incrustacions de pedra.
 
 La tapisseria va ser un captol important per a la consecuci del concepte de confort del moble. Els seients van arribar a cotes de comoditat inimaginables pocs anys abans.
La tendncia general en favor del luxe i del confort va fer que els cortesans i els assidus assistents als salons poguessin ara asseure's (i fins i tot reclinar-se i estirar-se) en les reunions, a diferncia de l'poca anterior, en la qual havia estat obligatori romandre dempeus per qestions de protocol.
Aquest nou concepte de la comoditat i una actitud ms despreocupada respecte al cos hum (al qual es permetia en moments d'intimitat evadir-se i deslliurar-se de rgides postures), la inquietud per desenvolupar activitats intellectuals i ldiques en els espais privats, propicia el desenvolupament de nous dissenys als mobles.

 Arquitectura .

 Amb l'allunyament cultural dels palaus de la cort, les construccions caracterstiques d'aquesta poca van ser les cases allunyades del centre de ciutat o en mig del camp: "folies", "bergeries", "bagatelles" o "ermitages".
En residncies urbanes, el "htel" o mansi a la ciutat, la planta es divideix en unitats espacials relativament petites amb el qual cosa s'obtenen mbits especialitzats, de diferent mida segons la seva funci: sal, menjador, cambra, antecambra, galeria, gabinet.

D'aquesta forma va aparixer una distribuci ms prctica que l'anterior d'"enfilade", ara les habitacions serien independents i amb accs individual. Es van tallar obliquament les cantonades de les habitacions per collocar escales secundries en els espais guanyats, i aquests es van comunicar entre si mitjanant passadissos, corredors i galeries. 

Entre els representants ms destacats trobem a Jean Courtonne i a Robert de Cotte nomenat arquitecte de la cort i que durant 30 anys va intervenir en la quasi totalitat de les obres importants que es varen fer a Frana.


 Escultura i objectes de porcellana .
L'escultura francesa del segle XVIII, s fonamentalment rica en materials i monumentalitat, Jean-Baptiste Pigalle (1714-17785) va ser un dels artistes preferits de Madame de Pompadour per a qui va realitzar l'escultura L'amistat. Tamb aquest artista va realitzar els mausoleus de Maurici de Saxnia en Estrasburg i del mariscal d'Harcourt a Notre-Dame de Pars. En el mateix de grup d'escultors podem englobar tienne-Maurice Falconet (1716-1791), estant la seva obra ms important l'esttua eqestre de Pere el Gran, un encrrec de Caterina II. El deixeble de Pigalle, Clodion (1738-1814) dna fi a l'poca de l'escultura rococ a Frana.
 
Frana va ocupar un lloc important a la producci de porcellana durant el segle XVIII. Es va fabricar a Rouen, Estrasburg, Saint -Cloud, Mennecy, Chantilly i en la Manufactura Real de porcellana de Svres. Desprs d'uns inicis difcils (1741) a Vincennes, la Manufactura Real es va transferir a Svres el 1756.
Es caracteritzava la porcellana de Svres pels seus dibuixos envoltats d'ornamentaci de rocall sobre fons blanc, encara que aquest blanc va passar rpidament a colors de tons molt vius com el bleu de Roi(posterior al Rococ), el groc viu, el blau turquesa, i el rosa Pompadour (a partir de 1757), de moda durant deu anys i que es va denominar aix com a reconeixement a l'inters personal de Madame Pompadour en el desenvolupament de les Manufactures. 

A partir de la dcada de 1750 es va posar de moda la collocaci de plaques de Svres com a decoraci de mobles petits o accessoris. Bernard van Risen Burgh va ser el primer ebenista conegut que va decorar les seves obres amb plaques de porcellana, una prctica que rpidament es va fer popular. Van ser molt utilitzats pels germans ebenistes  Martin Carlin i Weisweiler.

 El rococ a Itlia .


Les Guerres d'Itlia van tenir com a resultat l'hegemonia del poder espanyol sobre Itlia. Encara que molts estats, com ara Vencia, no van pertnyer a la corona espanyola, Itlia va dependre d'Espanya per rebre protecci de les agressions externes. El control d'Espanya va ser reemplaat amb l'hegemonia austraca el segle XVIII llevat d'alguns pocs estats que van romandre sota el control espanyol.

Tamb a Itlia el rococ, seguint l exemple francs, cre una notable renovaci sobre tot en el sector de la decoraci d'interiors i en la pintura. Aquest fet es dna sobre tot a la regi del nord (Ligria, Piemont, Llombardia i Vneto), mentre que a l'Itlia central, forada per la influena de l esglsia, l estil no es desenvolupa de forma sensible. 

Un fet diferent es produeix a Siclia que es desenvolup sobre tot una evoluci del barroc per de gust ms espanyolitzant molt similar al plateresc.

 Arquitectura .

Els mxims intrprets de l'estil rococ en l'arquitectura italiana sn Guarino Guarini, molt actiu al Piemont i a Messina, i Filippo Juvarra que treballa molt a Tor com arquitecte de la casa Savoia.

Les obres ms importants de Guarino Guarini sn: l Esglsia de San Filippo a Messina, l Esglsia dels Pares Somaschi a Messina, la Casa dels pares Teatini a Messina, la Capella del Sant Sudari a Tor i el Palau Carignano tamb a Tor.

Entre les ms importants realitzacions de Filippo Juvarra tenim: la Cpula de la Baslica de Santa Andrea a Mntua, la Cpula del Duomo de Como, el campanar de la Catedral de Belluno, la Baslica de Superga prop de Tor, el Castell de Rivoli, el Palauet de caa a Stupinigi, el Palau Reial de Venaria Reale i el Palau Madama a Tor .

 Pintura .

En el camp de la pintura els majors intrprets del rococ es poden considerar els artistes que treballen a la Repblica de Vencia, destacant els grans paisatges detallistes amb representacions dels principals espais de la ciutat: els canals, la Plaa de Sant Marc i el Palau Ducal, seguint el corrent anomenat vedutisme.

Entre les figures ms importants a considerar trobem: Giovanni Battista Tiepolo de qui destaca el Retrat d Antonio Riccobono,  San Rocco i Hrcules sufoca Anteo. Tiepolo va passar quatre anys a Wrzburg abans de tornar a Vencia, i finalment va anar a treballar a Madrid, a la cort de Carles III, ciutat en la que finalment mor; Giovanni Antonio Canal, conegut per Canaletto que realitz obres entre altres: Piazza San Marco, Sant Cristfol, Sant Miquel i Murano, Els cavalls de Sant Marc a la plaa, el camp de Rialto a Vencia i Passeig fluvial amb columna i arc de triomf Canaletto tamb va treballar a Anglaterra per sense arribar a l'esplendor dels paisatges de la seva ciutat natal; Francesco Guardi, amb un estil al toc, representa amb els seus paisatges ms difuminats i foscos la Repblica que s'enfonsa, realitzant prop de vuit-cents seixanta obres entre les quals destaquen Miracle d un sant dominic, Concert al Casino dels Filarmonici i La Caritat.

 Escultura .
En el sector de l escultura, el ms pobre en aquest perode, es distingeix Giacomo Serpotta que, sobre tot a Palerm, realitz obres per diverses esglsies de la ciutat entre les que podem citar els Oratoris de Ciutat Santa, de Sant Lloren i del Rosari a Sant Domnec i l esglsia de Sant Francesc d'Asss. Tamb alguns escultors que realitzaren fonts a Roma i en el Palau de Caserta poden ser considerats inspirats en l estil rococ.

 El rococ a Espanya .
L'evoluci del barroc cap al recarregament ornamental va engendrar a Espanya l'estil xorigueresc, en certa manera emparentat amb el Rococ, per d'arrels autctones: Jos Benito Xoriguera (1665-1725), arquitecte i escultor espanyol, i els seus germans Joaqun i Alberto, tamb artistes que van conrear el mateix estil, li van donar nom.

Amb tot, el nou estil no va arribar a difondre's massa, per ser elitista i estar allunyat dels temes religiosos. 

Als Pasos Catalans i, especialment a Barcelona, la coincidncia d'aquest perode amb la postguerra provoc una intervenci directa dels arquitectes militars en les tasques de reconstrucci i l'obra nova tindr un carcter militar (ciutadella de Barcelona, castell de San Fernando de Figueres). Aquesta situaci reduir de forma notable el desenvolupament d'artistes dels Pasos Catalans. 
L'esclat d'obra civil que es produeix ms tard, cap a meitat del segle XVIII, ja t un incipient estil neoclssic.
 
 Arquitectura i escultura .


s en aquestes disciplines a on trobem ms mostres de rococ a Espanya. A ms dels Xoriguera, tamb van destacar Pedro de Ribera, que va treballar a Madrid construint l'antic hospici de San Fernando (1722-1729, avui Museu Municipal), la caserna del Comte Duc (1720) i el pont de Toledo (1723-1724). Al Palau Reial de Madrid es troben realitzats en estil rococ el Sal Gasparini i la Saleta de Porcelana amb el sostre cobert amb plaques de porcellana realitzades entre els anys 1765 i 1770 i el terra fets per Maties Gasparini.  

A la catedral de Toledo va treballar Narcs Tom l'any 1732 i a Sevilla Leonardo de Figueroa, un arquitecte i decorador molt destre que va fer la portada del palau de San Telmo (1724-1734). 
Francisco Hurtado Izquierdo va realitzar els sagraris de la catedral de Granada (1704) i de la cartoixa d'El Paular (Madrid, 1718). 
Un altre exemple de rococ, tot i que barrejat amb barroc i neoclssic degut a la durada de la seva construcci s la Catedral de Cadis.

A Valncia destaquen el Palau del Marqus de Dosaiges (1740-1744) de Valncia, remodelat per Hiplito Rovira i, a Mrcia, la faana de la catedral (1741-1792), ambdues obres del valenci Jaime Bort. A Galcia cal citar la gran faana de l'Obradoiro (1738-1749), de Fernando Casas i Novoa. Coexistint amb aquest postbarroc autcton, el rococ francs va arribar a la cort de Felip V a travs de les seves esposes.
 Mobiliari .

Al mobiliari, el rococ ocupa gran part del regnat del rei Carles III d'Espanya amb l'acceptaci de les tendncies i costums que des de Pars envaeixen tots els salons d'Europa, les flors en petits rams i els temes xinesos amb composicions asimtriques sn els principals adorns que es tallen als mobles. Molt mobiliari del Palau Reial de Madrid s tamb d'aquest estil destacant dotze consoles amb els seus miralls a la Sala del tron, el diseny dels quals s'atribueix a l'arquitecte Ventura Rodrguez, del qual es guarden diversos dibuixos al Museu Municipal de Madrid.

Als Pasos Catalans, destaca la qualitat dels mobles concebuts per a la burgesia, les influncies arriben del Nord d'Itlia a ms a ms de Frana, menys a Menorca on les influncies sn d'Anglaterra. Els armaris, amb gran tradici a Catalunya des de temps medievals, al rococ es realitzen amb una gran alada amb un coronament motllurat i tallats profusament que de vegades se presenta una espcie de cartella  amb la inscripci de la data de la seva realitzaci, s'acostuma a incrustar adorns de marqueteria de boix i guarniments amb metall. Existeix una collecci important de mobles d'estil rococ a la collecci de Miquel Mateu i Pla al Castell de Peralada.

 Talla en fusta .

En aquest segle una gran etapa d'abundncia econmica comena per a Mrcia, la catedral, el palau arquebisbal i el bisbe Belluga amb la fundaci de nous pobles, el gran comer amb Itlia i el patronatge de Floridablanca des de Madrid i van fer que hi hagus grans encrrecs artstics. El murci Francisco Salzillo amb grans talles com la de Sant Jeroni i la Verge  de la Llet para la catedral i la creaci de "passos" per a les processons s on Salzillo dna curs en aquestes composicions a la tendncia del rococ; tamb pot incloure's a Francisco Hurtado Izquierdo, a qui hem vist tamb com a arquitecte del xorigueresc.

 Pintura .
Com pintors del rococ a Espanya destaquen Luis Melndez i Luis Paret; l'itali Giovanni Battista Tiepolo va treballar tamb a Espanya al costat de Mengs.  

A Catalunya cal destacar l'obra pictrica d'Antoni Viladomat i Manalt i de Francesc Tramulles Roig, deixeble de Viladomat i menys conegut degut al carcter efmer de la seva obra. Francesc Pla, conegut com "el Vigat", mostrar una lleu influncia rococ en les pintures del Palau Moja de Barcelona, si be la resta de la seva obra cal ubicar-la dins l'estil barroc.

 El rococ i l Esglsia Catlica .


Una visi crtica del rococ, en el context eclesistic, fou sostinguda a lEnciclopdia catlica. Per a l esglsia, l estil rococ es podia assimilar a la msica profana, contraposada amb la msica sacra. La manca de simplicitat, l exterioritat i la frivolitat tenien un efecte que distreu del recolliment i de la pregaria. La seva feblesa i subtilesa no s'adiu amb la casa de Du. Amb tot, treta la seva exterioritat ms explcita va poder ser acceptat en la seva transformaci en quelcom en consonncia amb un ambient dedicat al culte.   

En el desenvolupament del  rococ, trobem una decoraci compatible amb l'aspecte sagrat de les esglsies. 


Els artistes francesos semblen no haver considerat mai la bellesa de la composici de l'objecte principal, mentre els alemanys fan de la potncia de les lnies la seva caracterstica principal.

A l'interior de les esglsies el rococ va poder ser tolerat donat que els objectes eren petits com un vas, una tauleta d un cor, un llum, una barana o una  balustrada i no eren massa evidents a la vista. Al reliquiari de San Columbano realitzat a Viena l'any 1752, es representa de manera enormement realista i efectista els pmpols que cobreixen les relquies s una allusi a la sang vessada del sant. L'ornamentaci de molts objectes religiosos es presenta amb pedres vermelles per a la imatge de la sang de Crist sobre tot als calzes.

Resulta estar ms en consonncia a la sagristia i en ambients no prpiament de culte que no en l esglsia prpiament dita. L estil rococ s adapta molt malament amb l'ofici solemne de la funci religiosa, amb el tabernacle, l'altar ni tampoc amb el plpit.  
En el cas de grans objectes, l escultura rococ resulta bella, per alhora es troba una semblana amb el barroc. Els elements fantasiosos d aquest estil no s'adiuen amb les grans parets de les esglsies. En qualsevol cas, tot ha de ser segons la situaci local i les circumstncies. Hi ha peces del rococ autnticament belles, mentre que algunes altres no responen als cnons i intenten assimilar-se a objectes sacres. Entre els materials utilitzats en l estil rococ figuren la fusta tallada, el ferro i el bronze utilitzat en la construcci de balustrades i portals. Un element distintiu s el daurat que cobreix els freds materials metllics ms acceptables per a la implantaci en ambients no profans.

 Bibliografia .
  Pal Kelemen, 1967. Baroque and Rococo in Latin America.
  Fiske Kimball, 1943. Creation of the Rococo (Ristampato com The Creation of the Rococo Decorative Style, 1980). ;
  Michael Levey, 1980. Painting in Eighteenth-Century Venice. ;
  Arno Schnberger i Halldor Soehner, 1960. The Age of Rococo (Publicat originriament en alemany, 1959).
  T. Hetzer, Die Fresken Tiepolos in der Wrzburger Residenz, Frankfurt del Main, 1943.
  A. Morassi, Tiepolo i la Villa Valmarana, Mil, 1945. ;
  A. Morassi, Giovan Battista Tiepolo, Londres, 1955.
  A. Pallucchini, L opera completa de Giambattista Tiepolo, Mil 1968.
  A. Porcella, La giovinezza de Gianbattista Tiepolo, Roma 1973.
  M. Gemin, F. Pedrocco, Giambattista Tiepolo. I dipinti. Opera completa, Vencia 1993.
  gueda Viamata, El Rococ, Ed.Montesions, Barcelona 1987.
  Varriano, John. Arquitectura italiana del Barroco al Rococ. Alianza Forma. ISBN: 9788420670973 ;
 Referncies .
 
 Enllaos externs .

 Descripci de rococ i comparaci amb el barroc ;
 Catedral de Mrcia ;
 Catedral de Cadis ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118664" title="Abdus Salam" nonfiltered="3464" processed="3451" dbindex="48731">

Abdus Salam (en urd:                         ) (Santokdas, Pakistan 1926 - Oxford, Anglaterra 1996) fou un fsic i professor universitari pakistans guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1979.

Biografia.
Va nixer el 29 de gener de 1926 a la ciutat de Santokdas, situada al Punjab. Estudi fsica a la Universitat del Punjab, i des de 1956 fou professor de fsica terica a l'Imperial College de Londres.

Fou el fundador l'any 1964 del Centre Internacional de Fsica Terica (ICTP) situat a la ciutat italiana de Trieste. Desenvolup el crrec de director des de la seva fundaci fins el desembre de 1993 considerant que el pensament cientfic s l'herncia comuna de tota la humanitat.

Abdus Salam va morir el 21 de novembre de 1996 als 70 anys a la seva residncia anglesa d'Oxford desprs d'una llarga malaltia. Va ser enterrat a Rabwah, al Panjab pakistans. 

Recerca cientfica.
La seva recerca sobre fsica terica el va dur a estudiar la unificaci de les forces electromagntiques i les forces nuclears febles; les seves investigacions van culminar en la formulaci de la interacci electrodbil que demostrava com l'electromagnetisme i la fora nuclear feble, sota certes condicions, sn una sola i nica interacci. La validesa de la teoria va ser posteriorment confirmada experimentalment pels treballs del Super Proton Synchrotron del CERN a Ginebra amb el descobriment dels bosons W i Z. 

El 1979 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, pels seus treballs sobre la Interacci electrodbil, un premi compartit amb Steven Weinberg i Sheldon Lee Glashow tot i que el seu descobriment es feu per separat. 

L'any 1990 reb el Premi Internacional Catalunya en la seva segona convocatria.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1979;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118667" title="James Cronin" nonfiltered="3465" processed="3452" dbindex="48732">

James Watson Cronin ( Chicago, EUA 1931 ) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1980.

Biografia.
Va nixer el 29 de setembre de 1931 a Chicago, ciutat de l'estat nord-americ de Illinois. Va estudiar a la Universitat Metodista de Dallas on estudi fsica, i posteriorment es dedic a la docncia a la Universitat de Chicago.

Recerca cientfica.
Al costat de Val Logsdon Fitch realitz diversos experiments al voltant de les reaccions subatmiques, observant com aquestes sovint no compleixen els principis fonamentals de la simetria. L'any 1964 observaren com amb l'anlisi de kaons les reaccions fetes en sentit invers no seguien la mateixa trajectria que la reacci original, el que va mostrar que les interaccions de les partcules subatmiques no sn independents del temps i que reb el nom de violaci CP. 

El 1980, al costat de Val Logsdon Fitch, fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pels seus descobriments al voltant de la violaci dels principis de la simetria en la partcula ka.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1980;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118669" title="Val Logsdon Fitch" nonfiltered="3466" processed="3453" dbindex="48733">

Val Logsdon Fitch ( Merrimen, EUA 1923 ) s un fsic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1980.

Biografia.
Va nixer el 10 de mar de 1923 a la ciutat de Merrimen, situada a l'estat nord-americ de Nebraska. Estudi enginyeria a la Universitat McGill, on es llicenci el 1948. El 1954 es doctor en fsica a la Universitat de Columbia. 

Recerca cientfica.
Durant la Segona Guerra Mundial particip en el Projecte Manhattan de Los Alamos. 

Al costat de James Cronin realitz diversos experiments al voltant de les reaccions subatmiques, observant com aquestes sovint no compleixen els principis fonamentals de la simetria. Amb l'observaci l'any 1964 de l'anlisi de les partcules kaons veieren com les reaccions fetes en sentit invers no seguien la mateixa trajectria que la reacci original, el que va mostrar que les interaccions de les partcules subatmiques no sn independents del temps. Aquesta formulaci reb el nom de violaci CP.

El 1980 juntament amb Cronin fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pels seus descobriments al voltant de la violaci dels principis de la simetria en la partcula ka.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1980;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118671" title="Abel Buades Vendrell" nonfiltered="3467" processed="3454" dbindex="48734">
Abel Buades Vendrell (Benimodo, Ribera Alta; 11 de juliol de 1977) s un futbolista valenci.

Trajectria.
Es form en les categories inferiors del Vila-real i es don a conixer com a futbolista a les files del CE Castell a Segona divisi B la temporada 2002/03.

La segent temporada fitx pel Gimnstic de Tarragona, tamb de Segona B i aquell mateix any aconseguiren l'ascens a la Segona divisi. Amb l'arribada aquella temporada de l'entrenador Luis Csar Sampedro es convert en un fix en les alineacions, jugant gaireb tots els partits, sempre com a mig centre organitzador. Desprs de dues temporades a segona, aconseguiren l'ascens a la Primera divisi.

Tot i ser un dels jugadors de ms qualitat i que ms va destacar al Nstic en molt de temps, sempre va tenir una relaci dolenta amb una part de l'afici, que criticaven especialment la seva falta de capacitat defensiva i va ser xiulat en ms d'un partit. Tamb hi influ el fet que sempre digu el que pens sobre el comportament de l'afici, el que crisp encara ms als ms crtics. Finalment, i tot i ser un dels jugadors que ms minuts havia jugat fins aquell moment, a finals de gener de 2006 va decidir marxar al Cdiz de la segona divisi, on no tingu un paper massa destacat.

La segent temporada, la 2007-2008, retorn al Gimnstic de Tarragona de la m de l'entrenador Javi Lpez i fou un dels jugadors ms destacats de l'equip. Al final de temporada per, per motius personals, deix l'equip i marx a jugar a l'Alacant CF.

Tot i ser un fixe a les alineacions de l'Alacant, la mala situaci esportiva i econmica de l'equip, que feia uns mesos que no li pagava el sou, l'empenyen a deixar l'equip i fitxar per un equip de la primera divisi de Grcia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118673" title="Darru" nonfiltered="3468" processed="3455" dbindex="48735">

Darru-moced nacionaliego (joventut nacionalista) s una organitzaci juvenil poltica d'Astries. 

Definici. 
Es defineix com a nacionalista i d'esquerres i pretn ser l'organitzaci poltica referent del nacionalisme i l'independentisme asturi d'esquerres en l'mbit juvenil buscant la forma de construir un projecte que dugui a Astries al reconeixement dels drets nacionals i dels drets socials com poble treballador. 

Els seus militants poden pertnyer a l'organitzaci fins als trenta anys. 

Funcionament. 
Darru est vinculada orgnicament a Andecha Astur actuant com la seva secci juvenil. Malgrat la seva vinculaci orgnica a Andecha Astur mant total independncia organitzativa respecte a aquella, amb els seus propis rgans de debat, participaci i decisi i tresoreria. 

S'organitza per "conceyos" (ajuntaments), que alhora decideixen assembleriament la "poltica nacional" en la "Xunta Nacional". 

Activitat. 
Entre els actes propis de Darru destaquen els concerts commemoratius de la revoluci d'octubre (Asturies nun escaez) ("Astries no oblida") que el 2006 van passar a integrar-se en el Da de la Moced Revolucionario (Dia de la Joventut Revolucionria), jornada de reivindicaci social on a ms del concert, el 2006 va destacar la manifestaci sota el lema Futuru n'Asturies ("Futur a Astries"). 

Darru participa des de la seva fundaci en les manifestacions del Dia de la Naci Asturiana d'Andecha Astur i en la del Primer de Maig que convoquen els sindicats Corrent Sindical d'Esquerra (CSI), SUATEA i CGT. 

Publicacions. 
L'organitzaci juvenil edita la revista rguite ntegrament en idioma asturi i amb continguts culturals i poltics. 

Vegeu tamb.
Andecha Astur;
Asturies nun escaez;
rguite;
Da de la Moced Revolucionario ;

Enllaos externs.
Pgina oficial d'Andecha Astur;
Pgina oficial de Darru-Moced Nacionaliego;
Revista rguite;
Dia de la Joventut Revolucionari;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118679" title="Nou Estadi de Tarragona" nonfiltered="3469" processed="3456" dbindex="48738">

El Nou Estadi s un estadi de futbol de la ciutat de Tarragona, on juga els seus partits el Gimnstic de Tarragona.

Est situat als afores de Tarragona, a la Partida Budallera, a prop de l'ermita de la Salut.

S'inagur el 2 de febrer de 1972.

Les dimensions del camp de futbol sn de 110 x 65 metres.

Fins la temporada 2005/06 la capacitat de l'estadi era de 12.000 espectadors, per amb l'ascens a la Primera divisi es decid ampliar, construint una nova graderia, arribant a una capacitat de 14.500 espectadors.

El seu futur s incert degut a la construcci d'un nou estadi a la zona de Camp Clar, que obligaria a demolir l'actual Nou Estadi. El moment no se sap degut als nombrosos retards en l'inici de la nova construcci. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118685" title="Quilmetre per hora" nonfiltered="3470" processed="3457" dbindex="48740">
El quilmetre per hora (l'abreviatura del qual s km/h) s una unitat derivada del SI de velocitat escalar i vectorial.  Un objecte que viatja a 1 km/h es mouria 1 quilmetre al cap d'una hora sempre i quan la velocitat es mantingus constant durant aquest perode de temps.  

 Exemples de velocitat en km/h .




Equivalncies i conversi.
 Malgrat l's freqent que en fem, cal assenyalar que el km/h no s una unitat del Sistema Internacional (SI), ja que lhora tampoc no n's. Per aix, quan parlem de velocitat, s molt com tamb l's del m/s, que s la unitat reconeguda pel SI. 

Per tot plegat, resulta molt til la conversi de km/h a m/s i viceversa. La conversi s molt senzilla; n'hi ha prou amb recordar que 1Km = 1000m i que 1h = 3600s. D'aquesta manera: 



Aix, per passar de km/h a m/s cal dividir per 3,6. En canvi, per passar de m/s a km/h cal multiplicar per 3,6: 

Exemples: 
10 Km/h = 2,78 m/s;
50 m/s = 180 Km/h;

D'acord amb el que s'ha dit, i comptant amb altres unitats, hom pot establir les segents equivalncies:
 1 km/h = 0.278 m/s;
 1 m/s = 3.6 km/h;

 1 km/h = 0.621 mph;
 1 km/h = 0.911 peus per segon;
 1 nus = 1.852 km/h;

 Enllaos externs .
Conversor per a unitats de velocitat;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118692" title="Gran Premi de Mxic del 1986" nonfiltered="3471" processed="3458" dbindex="48741">
Resultats del Gran Premi de Mxic de Frmula 1 de 1986, disputat a Ciutat de Mxic el 12 d'octubre del 1986.

 Resultats .



 Altres .

 Volta  rpida: Nelson Piquet    1' 19. 360;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118693" title="Gran Premi de Mxic del 1987" nonfiltered="3472" processed="3459" dbindex="48742">
Resultats del Gran Premi de Mxic de Frmula 1 de 1987, disputat a Ciutat de Mxic el 18 d'octubre del 1987.

 Resultats .




 Altres .

 Volta  rpida: Nelson Piquet 1' 19. 132;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118694" title="Gran Premi de Mxic del 1988" nonfiltered="3473" processed="3460" dbindex="48743">
Resultats del Gran Premi de Mxic de Frmula 1 de 1988, disputat a Ciutat de Mxic el 29 de maig del 1988.

 Resultats .





 Altres .

 Volta  rpida: Alain Prost  1' 18. 608;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118695" title="Gran Premi de Mxic del 1989" nonfiltered="3474" processed="3461" dbindex="48744">
Resultats del Gran Premi de Mxic de Frmula 1 de 1989, disputat a Ciutat de Mxic el 28 de maig del 1989.

 Resultats .





 Altres .

 Volta  rpida: Nigel Mansell 1' 20. 420;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118696" title="Gran Premi de Mxic del 1990" nonfiltered="3475" processed="3462" dbindex="48745">
Resultats del Gran Premi de Mxic de Frmula 1 de 1990, disputat a Ciutat de Mxic el 24 de juny del 1990.

 Resultats .






 Altres .

 Volta  rpida: Alain Prost 1' 17. 958 ;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118698" title="Gran Premi de Mxic del 1991" nonfiltered="3476" processed="3463" dbindex="48746">
Resultats del Gran Premi de Mxic de Frmula 1 de 1991, disputat a Ciutat de Mxic el 16 de juny del 1991.

 Resultats .







 Altres .

 Volta  rpida: Nigel Mansell 1' 16. 788;







 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118699" title="Gran Premi de Mxic del 1992" nonfiltered="3477" processed="3464" dbindex="48747">
Resultats del Gran Premi de Mxic de Frmula 1 de 1992, disputat a Ciutat de Mxic el 22 de mar del 1992.

 Resultats .








 Altres .

 Volta  rpida: Gerhard Berger 1' 17. 711;







 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118700" title="Quaternari" nonfiltered="3478" processed="3465" dbindex="48748">

El perode Quaternari s el perode geolgic que va des del final de l'poca del Plioc (fa uns 1.806 milions d'anys) fins el present. El Quaternari est subdividit en les poques del Plistoc i l'Holoc.

En una revisi recent de la classificaci internacional dels perodes de temps geolgics, el Quaternari fou incorporat al Neogen. Aquest acte no va ser ben rebut per alguns gelegs.

General.
El terme Quaternari va ser proposat per Jules Desnoyers el 1829 per a referir-se a uns sediments de la conca del Sena que semblaven ms recents que les roques del Terciari. El perode Quaternari comena amb el final del Terciari i arriba fins el present. Cobreix aproximadament el temps que duraren les ltimes glaciacions, fins la retirada glacial de l'Holoc. Un s alternatiu situa l'inici del Quaternari al principi de la glaciaci del pol nord fa uns 3 milions d'anys, incloent-hi doncs porcions del Plioc superior. Algunes persones no reconeixen el Quaternari i el consideren un tema informal incls en el Neogen, com es pot veure en l'edici del 2003 de la Taula Estratigrfica Internacional, publicada per la Comissi Internacional d'Estratigrafia.

Els 1,8-1,6 milions d'anys del Quaternari representen el temps en qu han existit els humans. En un perode de temps tan curt, la deriva continental no ha passat de 100 km, quelcom de quasi b irrellevant per als paleontlegs. Tanmateix, el registre geolgic est ms ben preservat que el de perodes ms antics, i el mapa actual del mn s'assembla molt al de principis d'aquest perode. Els canvis geogrfics ms importants d'aquesta poca inclouen l'emergncia de l'Estret de Bsfor i l'estret de Shagerrak durant els perodes glacials, convertint respectivament el Mar Negre i el Mar Bltic en masses d'aigua dola; i la seva posterior inundaci pel nivell del mar novament ascendent. Tamb inclou el descens peridic del mar al Canal de la Mnega, formant un pont entre Gran Bretanya i Europa i el glaament peridic de l'estret de Bering, formant un pont entre sia i Amrica del Nord. Els Grans Llacs, aix com altres grans llacs del Canad, i la badia de Hudson tamb sn el resultat de l'ltim cicle glacial, i sn llacs temporals. Amb cada edat glacial del Quaternari apareixia un nou esquema de llac i badies.

El clima era principalment un clima de glaciacions peridiques, amb glaceres continentals que arribaven fins a 40 de latitud. Probablement a causa de la durada relativament curta del perode, no aparegueren gaire animals nous. Cap a finals del Plistoc hi ha haver una gran extinci de grans mamfers a les zones boreals.
			
Moltes espcies tals com els dents de sabre, els mamuts i mastodonts, els gliptodonts, etc., s'extingiren. Altres, com els cavalls, els camells i els guepards s'extingiren a Amrica del Nord, on havien aparegut, per aconseguiren prosperar en altres continents.

Edat glacial.
El 1821, un enginyer sus anomenat Ignaz Venetz va publicar un article en qu suggeria la presncia de restes del passatge d'una glacera a una distncia considerable dels Alps. Aquesta idea va ser inicialment discutida per un altre cientfic sus, Louis Agassiz, per quan va intentar demostrar-ne la falsedat, va acabar acceptant la teoria del seu collega. Un any ms tard, Agassiz va formular la hiptesi d'un gran perode glacial amb efectes de llarg abast. Aquesta idea el fu fams arreu del mn.

Amb el temps, i grcies al desenvolupament de la geologia, es va comprovar que hi havia diversos perodes d'aven i retrocs de les glaceres, i que les temperatures a la Terra en el passat eren molt diferents a les actuals. De fet, els cicles de Milankovitch de Milutin Milankovitch estan basats en l'assumpci que les variacions en la radiaci solar que arriba a la Terra sn un factor fonamental en el clima terrestre.

Durant aquest perode, enormes glaceres varen avanar i desprs retirar-se de gran part d'Amrica del Nord i Europa, parts d'Amrica del Sud i sia, i la totalitat de l'Antrtida. Es formaren els Grans Llacs i mamfers de gran mida prosperaren en les parts de Nordamrica i Eursia que no estaven cobertes de gla. Aquests mamfers s'extingiren amb la fi de l'edat glacial fa uns 10.000 anys. Els humans actuals aparegueren fa uns 100.000 anys.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118704" title="Guillem Colom Ferr" nonfiltered="3479" processed="3466" dbindex="48751">
Guillem Colom Ferr (Sller, 1890-Palma, 1979) fou un poeta, traductor, assagista i dramaturg mallorqu.

Obra.
1956 Pedrs al sol i altres poemes;
1957 La terra al cor;
1969 Primavera d'hivern;
1970 La cendra dels talaiots;
1970 Oda a Pollentia;
1972 L'agonia del camp i oda a la ciutat;

Premis.
1956 Joan Alcover per La terra al cor;

Enllaos externs.
Pgina dedicada a Guillem Colom Ferr, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
Guillem Colom i Ferr a Els moviments literaris contemporanis a les Balears.
Lloren Vidal: Guillem Colom y la primavera;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118708" title="Judd" nonfiltered="3480" processed="3467" dbindex="48752">
Judd s la part competitiva de  Engine Developments Ltd., una companyia fundada el 1971 per John Judd i Jack Brabham per dissenyar i produir motors de carreres preparats per la competici. Engine Developments Ltd. esta ubicada a  Rugby, Warwickshire, Anglaterra.

Els motors Judd han estat subministrats a un gran grup d'equips de carrerres competitius incloent-hi Honda, Yamaha, Mazda, Toyota, i Nissan.
Judd va subministrar tamb de  1988 a 1997 motors a diversos equips de Frmula 1  com Williams, Lotus, Tyrrell i Arrows . 


Engine Developments Ltd. segueix dissenyant i fabricant cotxes de Judd, i els subministren a participants de varies competicions, a ms de ser el proveedor exclusiu de motors per Zytek pel Campionato Internacional de la Frmula 3000 entre 1996 y 2004 . Las unitats Zytek-Judd son ara la base de les series A1GP .

John Judd al principi va treballar amb motors Coventry, incloent-hi millores substancials als seus motors de Frmula 1. Ms tard va treballar amb el Repco V8 usat per Brabham, i va desenvolupar el motor per Jack Brabham  sota el nom de  Jack Brabham Conversions . D'aqui deriv a  Engine Developments Ltd quan Brabham va perdre el seu inters en la marca i va tornar a  Austrlia.

Judd era un constructor notable de motors  Cosworth als anys 1970, i quan Honda va tornar a competir a la Frmula 2, a principis dels anys 1980 van triar com a principal proveedor de xassis Ron Tauranac i RALT, i als antics companys de Brabham per treballar amb ells. Aix John Judd va treballar amb els japonesos sobre el disseny del motor V6 de F2. 
Quan desapareix la Formula 2, a finals de la temporada de 1984, Judd segueix treballant i desenvolupant nous motors per Honda.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118709" title="Pipercia" nonfiltered="3481" processed="3468" dbindex="48753">


Pipercia (Piperaceae) s una famlia de plantes amb flor.

El sistema filogentic APG II , assigna aquesta famlia a l'ordre  Piperals dins el clade magnoliids. 
 
Son plantes originries de zones amb clima tropical

Hi ha uns dotze gneres de pipercies amb unes dues mil o tres mil espcies en total.

Els gneres ms coneguts sn Peperomia i Piper.

Sn plantes herbcies o llenyoses. Les fulles sn simples i generalment alternades. Les flors poden ser hermafrodites o d'un sol sexe i estan disposades en espigues o en cimes denses. Els fruits sn en baia. 


Enllaos externs.
 Piperaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. Version: 3rd May 2006. http://delta-intkey.com. ;
 Piperaceae in the Flora of North America;
 Piperaceae in the Flora of China ;
 NCBI Taxonomy Browser;
 links at CSDL, Texas;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118712" title="Poulsenia" nonfiltered="3482" processed="3469" dbindex="48756">


La Poulsenia s un gnere de plantes de la tribu de les castllies dins la famlia de les morcies, nadiua de les selves del sud de Mxic a Bolvia i Veneuela. Inclou una nica espcie, la Poulsenia armata.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118714" title="Apariat" nonfiltered="3483" processed="3470" dbindex="48757">
L'apariat s un tipus d'estrofa de dos versos. Apareix com a tornada entre altres estrofes ms llargues, per recollir el tema o la moralina d'una histria (sigui en prosa o en vers), als refranys i dites o com a estrofa independent.

En catal l'apariat s propi de la poesia popular i acostuma a tenir set o vuit sllabes. Les canons medievals es trasmetien en una successi indeterminada d'apariats de tema burlesc o heroic. Aquesta forma va ser recollida per Jacint Verdaguer. Els sonets de Shakespeare sovint acaben en un apariat.

Igualment s una forma comuna a la Xina, on es combinen dues lnies de quatre ideogrames (per ser el vuit el nombre de la sort) en forma d'epigrama o sentncia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118715" title="Castllia" nonfiltered="3484" processed="3471" dbindex="48758">


Castllia s una tribu de plantes de la famlia de les morcies que agrupa els gneres similars als Castilla.

Gneres.
Antiaris;
Antiaropsis;
Castilla;
Helicostylis;
Maquira;
Mesogyne;
Naucleopsis;
Perebea;
Poulsenia;
Pseudolmedia;
Sparattosyce;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118716" title="Cesura" nonfiltered="3485" processed="3472" dbindex="48759">
La cesura s una pausa enmig d'un vers d'art major, per la qual queda dividit en dues meitats o hemistiquis. Aquesta pausa pot venir marcada per diversos procediments:

 una aturada a la tira fnica;
 un signe de puntuaci;
 un canvi de frase;
 una rima interna;

Es marca amb una lnia diagonal o doble vertical i cada hemistiqui queda subjecte a les regles generals de la mtrica com si fos un vers independent.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118717" title="Brosimum" nonfiltered="3486" processed="3473" dbindex="48760">


Brosimum s un gnere de plantes de la tribu de les castllies, dins la famlia de les morcies. s nadiu de les regions tropicals d'Amrica.

Espcies.
Brosimum alicastrum;
Brosimum costaricanum;
Brosimum discolor;
Brosimum gaudichaudii;
Brosimum guianense;
Brosimum ovatifolium;
Brosimum parinarioides;
Brosimum potabile;
Brosimum rubescens;
Brosimum utile;

Usos.
Hi ha constncia que el Brosimum alicastrum fou emprat per la civilitzaci maia com a fruit comestible.

Enllaos externs.
Fitxa del Brosimum al GRIN ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118721" title="Fcia" nonfiltered="3487" processed="3474" dbindex="48761">


Fcia (Ficeae) s una tribu de la famlia de les morcies que agrupa un sol gnere: el de les figueres (Ficus).

Enllaos externs.

Informaci bsica sobre les fcies ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118722" title="Honda F1" nonfiltered="3488" processed="3475" dbindex="48762">
Honda Racing F1 Team s el nou nom de l'equip de la marca japonesa de motors Honda, desprs d'haver comprat el 100% de l'equip BAR de la British American Tobacco a l'any 2005.

 Histria .
Honda va sorprendre a tothom participant a la categoria de la Frmula 1 a l'any 1963, noms tres anys desprs d'haver fabricat el seu primer cotxe de carrer. Van comenar a treballar en el monoplaa l'any abans 1962, i li van posar el nom de RA271.

Honda va ser un dels primers fabricants que van participar a la categoria que fins llavors noms estava composada per  equips europeus, mentre que tot l'equip de Honda era japons, tret dels dos pilots Ronnie Bucknum i Richie Ginther.

Ja al segon any de participaci van obtenir la  primera victria gracies a Ginther al Gran Premi de Mxic de 1965. La segent victria de l'equip fou de la m de John Surtees al Gran Premi d'Itlia del 1967.

Proveedor de motors.
Desprs de qu Honda abandons la categoria, va tornar l'any 1983 per d'una manera de fer diferent. En lloc de  competir com equip, simplement proveia motors a diversos equips. Entre aquests equips es trobaven Lotus, Spirit, McLaren, Tyrrell i Williams. Entre aquests equips van obtenir sis campionats de constructors, i cinc de pilots, abans de tornar a deixar la categoria.

 Participaci amb British American Racing .
Honda va tornar  de nou l'any2000, altra vegada com proveedor de motors per l'equip BAR. A mes a mes, proporcionava motors a l'equip Jordan als anys 2001 i 2002. Finalment, Honda va voler tornar  parcialment a la categoria i va  comprar el 45% de l'equip BAR a l'any 2004, quan van obtenir la segona plaa en el campionat de constructors.

 Tornada definitiva .
Al setembre de 2005, Honda compra el 55% que li faltava de l'equip per tenir un equip propi a la competici. Arriben a un acord i la British American Tobacco, fins llavors propietria del equip segueix patrocinat l'equip. Finalment es decideix que l'equip s'anomeni Honda Racing F1 Team.

A la Temporada 2006 de Frmula 1, els seus resultats no han estat gaire bons, tot i que al Gran Premi d'Hongria del 2006 aconsegueixen una nova victria en mans de Jenson Button, en un gran premi ple d'incidents.

Enllaos externs.
 Lloc oficial de l'equip;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118723" title="Figuera" nonfiltered="3489" processed="3476" dbindex="48763">



La figuera (Ficus carica) s l'arbre que fa les figues.

Descripci botnica.
Pertany al gnereFicus que compta amb ms de 1.000 espcies, principalment a les regions clides i intertropicals.

Ficus carica  s l'nica espcie del gnere Ficus que es troba en estat silvestre a Europa.

La figuera s monoica en els individus silvestres que s'anomenen cabrafiguera. s planta dioica en les races conreades. De 5 a 10 metres d'alada, de capada ampla, fa un flaire caracterstic, amb un ltex, escora grisenca, fulles palmatipartides o de forma variable (les fulles exteriors sn ms grosses i ms simtriques que le interiors). Floreix de febrer a abril amb flors unisexuals reunides en gran nombre dins un receptacle piriforme, carns anomenat en termes botnics siconi (la figa). La figa madura durant agost, setembre i octubre. Alguns tipus de figueres, anomenades bferes fan tamb un fruit anomenat figa-flor o bacora a finals de juny.

Conreu.
Arbre molt rstec i resistent a la secada i a la salinitat. Accepta terres calcries i lleugerament cides i tamb amb poca fondria, per els millors rendiments resulten amb sls amb bona capacitat d'emmagatzemar aigua. Sovint es troba com exemplar allat sense estar en forma de plantacions ordenades. Les figues tenen prou temperatura per madurar b fins la part inferior de la muntanya mitjana. Aprofita molt b les pluges de tardor tpiques del clima mediterrani. En regadiu es planten en marcs ms amples que la resta de fruiters per la gran amplada que t la capada. Fa molta ombra i moltes males herbes no poden prosperar sota la figuera. Necessita un adobat equilibrat en nitrogen fsfor i potassa. La collita s'ha de fer amb compte, les branques sn frgils i  el fruit s tou i molt fcilment s'esquina, per fer la collita es necessita molta m d'obra. Els ocells es mengen i espatllen moltes figues. 


Als Pasos Catalans era tradicionalment un dels conreus principals per actualment s un conreu en regressi, malgrat domina encara en gran part del paisatge de la Mallorca septentrional i es troben figueres arreu de la resta del territori.  

Enllaos externs.

Fitxa del Ficus carica a l'USDA ;
Fitxa del Ficus carica al GRIN ;
Fitxa del Ficus carica a l'ITIS ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118726" title="Maurici Serrahima i Pal" nonfiltered="3490" processed="3477" dbindex="48764">
Maurici Serrahima i Pal (Manresa, Bages, 4 d'abril del 1834, Barcelona, 4 de febrer del 1904). Jurisconsult i advocat catal.

Fill d'una modesta famlia obrera, mostr un gran inters per la pintura en la seva infncia. No podent-ne rebre classes en condicions adients a la seva ciutat natal, va aprendre a fer de barber. Al mateix temps, estudiava humanitats i llat amb un frare exclaustrat. Traslladat a Barcelona, entr com a escrivent en el bufet d'un notable advocat i comen els estudis de segona ensenyana, emprenent, per fi, la carrera d'advocat. Al mateix temps, mantingu el seu inters per la pintura, per la qual sempre en sent una gran passi, formant-se amb  Nolasc Vives i Cebri.

El 1859 es llicenci en dret civil i cannic. El 1860, en dret administratiu. Tres anys desprs obtingu el crrec de Secretari de la Secci de Comer de la  Junta d'Agricultura, Indstria i Comer. I, tot seguit, la de la Junta d'Obres del Port, en crear-se aquesta. L'organitzaci d'aquesta junta se li degu en gran part.

Mentre, els seu bufet es va convertir en un dels ms acreditats de la capital del principat. Durant la Revoluci de 1868, l'Ajuntament de Barcelona el nomen el seu assessor.

Es destac per la seva claredat d'exposici. La seva reputaci com a advocat culmin amb la intervenci en el clebre plet del Marqus d'Ayerbe, que li proporcion un gran triomf davant del Suprem. Alguns del seus dictmens s'han publicat a la Biblioteca Jurdica de Catalunya. Fou deg del Collegi d'Advocats de Catalunya (1891-95). Form part de la comissi redactora de l'apndix de Dret Civil Catal al Codi Civil espanyol. Fou, igualment,  magistrat honorari de l'Audincia Territorial.

Contribu a la fundaci de la Sala Pars, l'any 1877, situat al nmero 3 del carrer Petrixol, en un edifici de la seva propietat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118727" title="Dramma giocoso" nonfiltered="3491" processed="3478" dbindex="48765">
Dramma giocoso (literalment: drama jocs o drama divertit; drammi giocosi en plural) s el nom d'un gnere d'pera amb els seus orgens a mitjans del segle XVIII.

Un dramma giocoso sovint t una trama sentimental o pattica que voreja la tragdia, ms enll de les trames cmiques alegres tradicionals, i se situa doncs a mig cam entre l'opera seria i l'opera buffa. El gnere es desenvolupava en la tradici de l'pera napolitana, principalment durant l'obra del dramaturg Carlo Goldoni a Vencia. Una altra caracterstica s la existncia d'una gran escena buffa com a clmax dramtic al final d'un acte.

Els drammi giocosi foren escrits per Galuppi (1706-1785), Piccinni (1728-1800), Martn i Soler (1754-1806) i Haydn (1732-1809).

L'pera d'aquest gnere que fou ms representada en el seu temps va ser Una cosa rara de Martn i Soler, per l'nica que actualment es representa amb freqncia s Don Giovanni (1787) de Wolfgang Amadeus Mozart, ambdues amb llibret de Lorenzo da Ponte.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118731" title="Celtis" nonfiltered="3492" processed="3479" dbindex="48766">

Celtis s un gnere de plantes de la famlia de les cannabcies. Inclou unes 60 espcies d'arbres de fulla caduca de les regions temperades de l'hemisferi nord, de l'Europa meridional, a l'sia oriental i meridional, passant per Amrica. Antigament, el sistema cronquist incorporava aquest gnere dins les ulmcies.

Espcies.
Celtis africana;
Celtis australis (Lledoner);
Celtis laevigata;
Celtis occidentalis (Lledoner americ);
Celtis sinensis;
Celtis spinosa;
Celtis tala;
Celtis tenuifolia;

Enllaos externs.

Fitxa dels Celtis al GRIN ;
Fitxa dels Celtis a l'ITIS ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118734" title="Estocstic" nonfiltered="3493" processed="3480" dbindex="48768">

Filosofia: Estocstic, prov etimolgicament del grec            , significa pertanyent, relatiu o caracteritzat per l'atzar. Un procs estocstic s aquell que t un comportament no determinstic, l'estat segent s parcialment per no totalment determinat per l'estat previ. No s regit, per tant, per cap llei causa-efecte.

Matemtiques: En teoria matemtica, un procs estocstic s una successi de variables  aleatries indexades per una variable o ndex k, contnua o discreta. Cadascuna de les variables aleatries del procs t una funci de distribuci de probabilitat i les funcions de les variables poden estar correlacionades o no.
Les variables  prenen valors en un conjunt que s'anomena espai d'estats.

Informtica: En intelligncia artificial, els programes estocstics funcionen mitjanant mtodes probabilstics, s el cas de les xarxes neurals i els algorismes gentics.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118737" title="Temporada 1951 de Frmula 1" nonfiltered="3494" processed="3481" dbindex="48769">





Resultats de la Frmula 1 a la temporada 1951

 Sistema de puntuaci .
S'adjudicaven punts als cinc primers llocs (8, 6, 4, 3, 2). Un punt per la volta ms rpida. Pel recompte final del campionat nomes es tenien en comte els quatre millors resultats dels vuit possibles. Els punts obtinguts per pilots que compartiren el cotxe eren repartits en parts iguals entre els pilots, sense importar el nmero de voltes en les que haguessin participat.

 Resultats .



 Posicions finals del Campionat de pilots de 1951 .



 Notes .
S'assenyalen els punts que conten pel campionat i amb parntesi els punts obtinguts en total.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118739" title="Abs de posici dominant" nonfiltered="3495" processed="3482" dbindex="48770">

L'abs de posici dominant s una conducta prohibida per l'article 82 del Tractat de la Uni Europea consistent en fer servir una posici de domini en un mercat en detriment del seu correcte funcionament.

S'entn que hi ha posici de domini quan una empresa t un poder econmic que li permet obstruir el lliure joc de la competncia en un mercat de referncia. Grcies a aquesta posici l'esmentada empresa pot influir notablement en les condicions de la competncia sense haver de sotmetre's a elles. Cal destacar que no se sanciona l'adquisici d'una posici dominant sin noms el seu abs, s a dir, quan l'empresa en qesti aprofita la seva posici per a influir en l'estructura o en el nivell de competncia del mercat en detriment del seu correcte funcionament.

El dret comunitari de la competncia s completat per disposicions dels Estats membres, ja que l'article 82 del TUE noms sanciona l'abs de posici de domini quan aquest pugui afectar el comer entre estats membres. Les normes dels Estats membres, com ara la Llei espanyola per a la Defensa de la Competncia de 17 de juliol de 1989 o l'article L. 420-2 del Codi de Comer francs, castiguen conductes similars a nivell nacional.

Enllaos externs.
Llei espanyola per a la Defensa de la Competncia de 17 de juliol de 1989 ;
Sentncia del Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees de 14 de febrer de 1978  ;
Article L. 420-2 del Codi de Comer francs  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118742" title="Hibanobambusa" nonfiltered="3496" processed="3483" dbindex="48772">

Hibanobambusa s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre de les poals, subclasse liliid, classe dels lilipsids, divisi dels magnoliofitins.
Aquest gnere de canyes de bambs s originari del Jap, de rizoma leptomorf. Sembla ser que s un hibrid natural dels gneres Sasa i Phyllostachys. s un bamb mtitj en qu les canyes no sobrepassen els 6 metres. 
Espcies.
Aquestes sn les espcies conegudes a Europa:
Hibanobambusa tranquillans ;
Hibanobambusa tranquillans var. Shiroshima;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118744" title="Front" nonfiltered="3497" processed="3484" dbindex="48773">


El front s la canxa de joc que dna nom a una modalitat de Joc de pilota en qu els jugadors han de fer rebotar la pilota.

 Front valenci .

 Histria .
El primer front documentat en terres valencianes s el Jai Alai a les rodalies de L'Alameda (Valncia) a finals del s XIX. El dimarts 12 de juny de 1894 el peridic El Mercantil hi  anunciava una partida a 50 tants amb la treta des del 7 i mig que enfrontaria Arana i Otxandiano contra Urzelain i Mondragon.

Desprs d'aquests origins foranis, el front valenci ha evolucionat pel seu compte per a jugar amb una pilota diferent, la de tec, i unes mides de la canxa diferents. Per no ha arribat a ser tan popular i ben considerat com les dues modalitats capdavanteres, l'Escala i corda i el Raspall, les niques que compten amb jugadors professionals.

Avui en dia, pilotaris bascos i valencians solen competir en partides d'exhibici o tornejos organitzats ad hoc, ja que han de jugar amb pilotes i frontons estranys per a ambds estils.

 El recinte .

Un front valenci s una canxa rectangular de tres parets:

 El frontis, davant de la qual s'acararan els jugadors per fer-hi botar la pilota. A 90 cm d'altura hi ha una lnia horitzontal o una xapa metllica que marca el nivell per sota el qual no pot colpejar la pilota.
 La muralla est a l'esquerra del frontis i s la paret ms llarga, de vora 25 m. Est marcada per unes lnies verticals de l'1 al 10, els blaus, que serveixen per a la collocaci dels jugadors i per marcar la lnia de falta i la lnia del passa.
 El rebot s l'altra paret que fa cantonada amb la muralla, davant el frontis. Aquesta s la gran diferncia amb el front basc, car quan aquells frontons tenen la paret del rebot poques voltes la pilota hi arriba, tant pel major pes de la pilota basca com per la major distncia del front basc. A ms, la paret del rebot t un tambor (un bisell de 45) que afegeix rapidesa i vivacitat al joc quan la pilota hi bota.

La muralla lateral est numerada de l'1 al 10 per a aix facilitar la collocaci dels jugadors i marcar dos lnies: la lnia de falta, a l'altura del 4, el punt ms proper al frontis on pot botar la pilota en la treta, i la lnia de passa, a l'altura del 7, el punt ms lluny del frontis on pot botar la pilota en la treta.

El pblic sol tenir escales esglaonades, o simples cadires, en la que seria quarta paret que tancaria el front. Aix s, a una distncia prudencial, s l'anomenada contracanxa. Per tant, en el front, a diferncia de la resta de modalitats de pilota valenciana el pblic resta completament separat.

 Pilota .

En els frontons valencians es juga amb les pilotes de tec, fetes de pell de cabra, de color blanc, ms dures i pesades que les de badana, i ms grosses que les de vaqueta. Pesa entre 45 i 50 gr, i el seu dimetre oscillar entre 38 i 40 mm.

 Regles .
Els pilotaris, en un m a m, s a dir, un contra un, o en equips per parells, dos contra dos, comparteixen la canxa i noms es diferencien en la vestimenta, de roig uns i de blau els altres, on el roig s el color dels favorits o suposadament ms forts.

Tot i que avui en dia, per influncia, se sol jugar amb la manera de comptar basca, la tradicional valenciana s l'utilitzada en les competicions oficials organitzades per la Federaci de Pilota Valenciana.

La manera valenciana es diu a jocs, i consisteix a jugar fins que un dels competidors abasta una xifra determinada de tantos (5 tantos sn 1 joc). Cada equip alterna la treta en els tantos, els quals consisteixen en quatre quinzes anomenats quinze, trenta, val i joc. L'empat a quinze s'anomena a quinzens.

Aquesta s la manera emprada en les partides m a m (individuals), en qu guanya qui arriba a 40 tantos. En cas d'empat a 35 (7 jocs) es juga un desempat d'11 quinzes a la manera basca.

En les partides per parelles, per, s'usa la manera de puntuar basca, en la qual el guanyador s qui aconsegueix 41 tantos (si empaten a 40, guanyar qui arribe a 51), per amb la particularitat que cada quinze s un tanto directament, i que es mant a la treta qui ha aconseguit el darrer quinze.

El quinze comena quan el pilotari trau botant la pilota abans de la lnia de falta (o sense botar-la sense trepitjar la lnia de falta) i l'ha de sobrepassar tot fent-la botar en el frontis, aix aniran alternant-se el torn de colpejar la pilota sempre que aquesta bote per sobre la xapa del frontis, pegant-la en l'aire o al primer bot. Si en la treta la pilota passa la lnia de falta per tamb passa la lnia de passa es t dret a repetir la treta.

El quinze es guanya quan l'equip rival no torna la pilota segons aquestes regles o comet falta:

 Si la pilota no arriba a botar en la paret del frontis.
 Si, en la treta, la pilota no arriba a la lnia de falta.
 Si la pilota pega en la xapa del frontis, per defecte. O va per sobre les parets del frontis o la muralla, per excs.
 Si la pilota pega dos bots o el primer bot s fora de la canxa.
 Si es colpeja la pilota amb qualsevol altra part del cos que no siga la m.

 Competicions .
 Campionat Autonmic de Front Individual;
 Campionat Autonmic de Front per Parelles;
 Obert d'Albal de front valenci;
 pen Ciutat de Valncia;
 Trofeu Platges de Moncofa de Front;
 Trofeu President de la Diputaci de Valncia;

 Front basc .

El front basc s la canxa de joc per al joc de pilota anomenat pilota basca.

s en tot igual al front valenci ans esmentat, del qual sembla ser predecesor, excepte en la llargria, que varia segons la modalitat que s'hi jugue:

 30m: frontenis o pala.
 36m: pilota a m, pala de cuiro o bat curt.
 54m: bat llarg, remonte o cistella.

Als pobles s encara possible trobar frontons construts aprofitant una paret de l'esglsia, que s'utilitza com a frontis, i de la qual ix de vegades una paret a l'esquerra (la muralla), menys freqent, per, s la paret de rebot (la de darrere). Aix, els frontons primitius podien tenir d'una a tres parets.



Hi ha a ms, al Pas Basc Nord, a Navarra i a zones de Castella, una mena de front que anomenen trinquet, tot i no semblar-se gens a un trinquet valenci. Consisteix en un front de 28,5m, tancat per totes quatre parets i amb un passads amb sostre inclinat en la muralla esquerra des d'on els espectadors poden veure la partida.

 Front internacional .
El Front internacional s la modalitat inventada per a ser jugada als Campionats Internacionals de Pilota que vol reunir les diverses versions escampades arreu.

 Frontons d'anomenada .
 Front Adarraga de Logronyo;
 Front Astelena d'ibar;
 Front Atano III de Sant Sebasti;
 Front Labrit de Pamplona;
 Front Ogueta de Vitria;

 Vegeu tamb .
 Pilota valenciana;
 Frare;
Altres modalitats
 Pilota basca;
 Pilota irlandesa;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118745" title="Temporada 1952 de Frmula 1" nonfiltered="3498" processed="3485" dbindex="48774">




Resultats de la Frmula 1 a la temporada 1952.

 Sistema de puntuaci .

S adjudicaven punts als cinc primers llocs (8, 6, 4, 3, 2) i es donava un punt per la volta ms rpida. 

Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en compte els  cinc millors resultats dels vuit possibles.

Els punts obtinguts per pilots que compartien el cotxe eren repartits en parts iguals entre els pilots, sense importar el nmero de voltes en les que haguessin participat.


 Resultats .



 Posici final al Campionat de pilots de 1952 .



 Notes .

S' asenyalen els punts que van contar pel campionat i entre parentesi els punts obtinguts en total.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118749" title="Himalayacalamus" nonfiltered="3499" processed="3486" dbindex="48775">

Els bambs Himalyacalamus sn del gnere de la famlia Poaceae i de la subfamlia bambusoides.
Espcies.
Himalyacalamus asper




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118750" title="H?ry?-ji" nonfiltered="3500" processed="3487" dbindex="48776">


H ry -ji (en carcters japonesos    ) s un temple situat a la localitat d'Ikaruga-no-Sato, prop de Nara, a l'illa de Honshu (Jap). 

Els edificis ms antics (el Kond , la pagoda de 5 pisos i la porta central), que daten del perode Asuka, es consideren les construccions de fusta ms velles del mn.


Histria del temple.

Segons es desprn dels textos antics, l'emperador Y mei, per tal de guarir-se d'una malaltia, va prometre de bastir un temple i d'installar-hi una esttua de Buda per obtenir el favor div. Poc temps desprs, per, va morir sense haver pogut dur a terme la seva promesa; tanmateix, l'emperadriu i el prncep hereu Sh toku van fer construir el temple anomenat d'Ikagura (segons el nom del lloc on es va aixecar) o H ry -ji (literalment Temple de la Llei Florent) l'any 607, d'acord amb les darreres voluntats de l'emperador.

Tot i que el conjunt dels edificis fou destrut per un important incendi el 670, el temple es pot enorgullir de 14 segles d'observana contnua de la tradici. 

El temple va esdevenir, el 1993, el primer lloc del Jap reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco.



Obres d'art.
El temple cont un gran nombre d'objectes de gran valor, frescos, esttues i altres obres d'art que revelen influncies xineses,  coreanes i ndies.
Un dels tresors ms importants s una trada de Shaka (el Buda histric) flanquejat de dos servidors.

Galeria d'imatges.


Vegeu tamb.

Nara;
Y mei;
Sh toku;
Patrimoni de la Humanitat;
Llista de temples budistes;
Kong  Gumi;

Enllaos externs.
El temple, a vista de satllit.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118752" title="Temporada 1953 de Frmula 1" nonfiltered="3501" processed="3488" dbindex="48777">





Resultats de la Frmula 1 a la temporada 1953

 Sistema de puntuaci .

S  adjudicaven punts als cinc primers llocs (8, 6, 4, 3, 2). Un punt per la volta ms rpida. Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en comte els quatre millors resultats dels nou possibles. Els punts obtinguts per pilots que compartiren el cotxe  eren repartits en parts iguals entre els pilots, sense importar el nmero de voltes en les que haguessin participat.


 Resultats .




 Posici final al Campionat de pilots de 1953 .



 Notes .

S' assenyalen els punts que van contar pel campionat i entre parntesi els punts obtinguts en total.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118772" title="Temporada 1954 de Frmula 1" nonfiltered="3502" processed="3489" dbindex="48779">





Resultats de la Frmula 1 a la temporada 1954

 Sistema de puntuaci .

S  adjudicaven punts als cinc primers llocs (8, 6, 4, 3, 2). Un punt per la volta ms rpida. Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en comte els cinc millors resultats dels nou possibles. Els punts obtinguts per pilots que compartiren el cotxe  eren repartits en parts iguals entre els pilots, sense importar el nmero de voltes en les que haguessin participat.

 Curses .



 Posicio final al Campionat de pilots del 1954 .



 Notes .
 S'assenyalen els punts que van contar pel campionat i entre parntesi els punts obtinguts en total. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118773" title="Jaume Miravitlles i Navarra" nonfiltered="3503" processed="3490" dbindex="48780">
Jaume Miravitlles i Navarra (Figueres, Alt Empord, 1906 - Barcelona, 1988) fou un poltic i escriptor catal.

Biografia.
Conegut tamb com a Met. Va ser alumne de l'IES Ramon Muntaner on va participar en la elaboraci de la revista Studium. Militant d'Estat Catal i un dels participants als fets de Prats de Moll el 1926, desprs de passar per la pres el 1925. Ms endavant, a l'exili de Pars va completar els estudis d'Enginyeria i es va iniciar en el mn de la creaci artstica. Per exemple, apareix com a actor en dues pellcules de Luis Buuel: Un chien andalou (en l'escena del piano, al costat de Salvador Dal) i L'ge d'or). Va tornar a Catalunya el 1930 i es va trobar a la pres fins a la proclamaci de la Repblica. En sortir-ne, es va afiliar al Bloc Obrer i Camperol i, el 1934, va passar a Esquerra Republicana de Catalunya formant part del sector d'Estat Catal. En aquells temps escrivia per a publicacions com L'Opini, L'Hora i La Humanitat. Durant la Guerra Civil va exercir de comissari de propaganda de la Generalitat. A ms, va crear la productora Laya Films i la distribudora Catalnia Films.

Un aspecte desconegut de Jaume Miravitlles va ser la del seu vessant professional. Tothom l'identifica com a poltic i periodista. Per cal dir que, durant els anys de la Segona Repblica, va treballar de funcionari de la Generalitat de Catalunya i va ser el president de l'Associaci de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (AFGC). Durant els primers mesos de la Guerra Civil va ser partidari d'adherir l'Associaci de Funcionaris de la Generalitat al sindicat anarcosindicalista CNT. Aquesta pretensi va ser frustrada pels sectors filougetistes que aconseguiren que l'AFGC s'adhers a la UGT de Catalunya. En aquest sentit, s important la tesi doctoral de David Martnez Fiol: Els sindicats de funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939), en la qual s'analitza la trajectria sindical com a funcionari de Jaume Miravitlles.

A l'exili, des de 1939, va fer amistat amb Andr Malraux. Des de Frana dirigia la revista El Poble Catal. Ms endavant viuria tamb al Nord d'frica i a Mxic. Finalment, es va establir als Estats Units fins l'any 1962, concretament a Nova York, des d'on collaborava amb diverses revistes i diaris de signe republic i catalanista, i on va organitzar uns Jocs Florals.

Va tornar a Catalunya el 1962. Publicava articles a El Correo Cataln i Tele/eXprs amb el pseudnim Spectator.

Obra.
1932 Ha trat, Maci?;
1932 (possiblement) Contra la cultura burgesa;
1932 De Jaca a Sallent;
1932 Los obreros y la poltica;
1933 El ritme de la revoluci;
1935 Crtica del 6 d'octubre;
1936 Elements per a una campanya d'esquerra;
1937 Catalans a Madrid;
1971 Barcelona, latitud Nova York, longitud Pars;
1972 Geografa contra geopoltica;
1972 Episodis de la guerra civil espanyola;
1975 Humanitzaci del catal;
1977 Los comunicados secretos de Franco, Hitler y Mussolini;
1980 Gent que he conegut ;
1981 Ms gent que he conegut;

Premis.
1980 Josep Pla per Gent que he conegut;
Referncies.


PLANELLAS-WITZSCH, Mark, El somriure de Catalunya. Un retrat biogrfic de Jaume Miravitlles, 2007; prleg d'Heribert Barrera i Costa.

Enllaos externs.
MemriaEsquerra.cat (biografia de Jaume Miravitlles al web de la histria d'Esquerra Republicana de Catalunya);
La revoluci del bon gust (llibre collectiu sobre Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya);
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118774" title="Milla per hora" nonfiltered="3504" processed="3491" dbindex="48781">


La milla per hora (l'abreviatura de la qual s mph) s una unitat derivada del SI de velocitat i expressa el nombre de milles terrestres que recorreria un objecte al cap d'una hora sempre i quan la velocitat es mantingus constant durant aquest perode de temps. Generalment s'abrevia als Estats Units, el Regne Unit i altres parts del mn com a mph o MPH, per b que en determinades publicacions tcniques hom pot trobar-la referenciada com a mi/h.

La mph no s una unitat del Sistema Internacional (SI), ja que lhora tampoc no n's. Per aix, quan parlem de velocitat, s molt com tamb l's del m/s, que s la unitat reconeguda pel SI.

 Tot i l's freqent que se'n fa, cal dir que a Europa, Austrlia o Amrica del Sud s'utilitza molt ms, quant parlem de velocitat, una altra unitat: el km/h. 

Equivalncies.

1 mph equival a:

0.44704 m/s.
1.609344 km/h.
0.868976 nusos.


Conv recordar que les tres equivalncies anteriors estan fetes respecte de la milla terrestre. En cas de voler conixer les equivalncies respecte de la milla nutica haurem de saber que en  la nutica i l'aeronutica s'utilitza com a unitat de mesura de la velocitat el nus o nuc que equival, exactament, a una milla nutica per hora. Aix, doncs, 1 mph (nutica) equival a:

1 nus.
0,51444 m/s.
1,852 km/h.
1,15 mph (terrestre). ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118776" title="Instrument musical de canya" nonfiltered="3505" processed="3492" dbindex="48782">

Els  instruments musicals de canya sn els instruments que el material que produeix el s s de canya; encara que tamb poden ser idifons, el terme s'aplica en general a la secci de fusta dels instruments aerfons, en els que, a part de les flautes, el so es produt per una llengeta de canya, que pot ser doble o simple, que alguns autors autors consideren idifons.

Histria.
Els hbitats dels vegetals amb flor mes antics (Mioc, 150 milions d anys), les canyes, sn els aiguamolls, i en aquestes zones humides tropicals i temperades, s d on provenen tots els protoinstruments musicals, apareixent i progressant a ritme de les successives evolucions culturals d adaptaci al medi ambient.

En l origen primitiu de les cultures, l Homo sapiens comen a evolucionar i a perfeccionar el que indiscutiblement s el millor instrument musical de la humanitat: la veu. En les cerimnies s amplificava i/o es distorsionava amb tubs del tipus de la murga, kazoo, didjeridoo, amb acompanyaments de cops al trax, palmes i amb bastonets  de canya percudits, tamb sacsejats en manats i tamb de zumzeig. Sens dubte, el primer instrument de corda fou l arc sonor, construt senzillament a partir de la secci longitudinal d una canya amb una corda de fibres vegetals, de la mateixa canya, percudida amb un plectre de canya i amb caixa de ressonncia que podia ser de canya. Amb l arc, es planteja el dubte si la seva primera finalitat fou la msica o la caa. 

Amb les primeres cultures de la pedra s utilitzen, una gran varietat d instruments de percussi de canya entre ells: maraques, raspadors, bastons, esquellerincs,  campanes, carillons, guimbardes, panderetes i tambors. Tamb de canya apareixen instruments de vent com: les tubes, les trompetes, els xiulets, les flautes, els flabiols de forats, els flabiols de canons o flautes de pan i orgues de boca.
Tamb s l poca de la invenci de l arpa consistent en un entrenus de canya buidat en part lateralment, tenint cura de deixar varies fibres unides a la canya repartides per l'ample del forat, llavors s afinen amb llistonets transversals que tensin les fibres i es fan sonar percudint-les amb pua o plectre. Amb el desenvolupament de les eines de tall neoltiques, tots els instruments es comencen a desenvolupar, com per exemple l arc sonor es converteix en ctara, els bastonets en xilofon, les murges en clarinets, els flabiols en obos i les flautes de pan en orgues de boca. La fusta substitueix la canya en els territoris on no s hi fa.  

Des de l edat dels metalls que no es inventa cap instrument musical nou, el progrs musical de les civilitzacions s ha limitat a desenvolupar i perfeccionar els instruments musicals de canya. 
Llista d'instruments de canya.
Aerfons.

Clarinet;
Corn angls;
Dolaina;
Fagot;
Contrafagot;
Flabiol;
Flauta;
Flauta de pan;
Flauta travessera;
Gralla;
Obo;
Saxfon;
Tenora;
Tible;
Idifons.
Xilfon;
Picacanyes;
Pal de pluja;
Didjeridoo;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118777" title="Temporada 1955 de Frmula 1" nonfiltered="3506" processed="3493" dbindex="48783">





Resultats de la Frmula 1 a la temporada 1955. s la sisena temporada de l'histria.

 Sistema de puntuaci .

S  adjudicaven punts als cinc primers llocs (8, 6, 4, 3, 2). Un punt per la volta ms rpida. Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en comte els cinc millors resultats dels nou possibles. Els punts obtinguts per pilots que compartiren el cotxe  eren repartits en parts iguals entre els pilots, sense importar el nmero de voltes en les que haguessin participat.


 Curses .




 Posici final del Campionat de pilots de 1955 .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118779" title="Henri Troyat" nonfiltered="3507" processed="3494" dbindex="48784">
Henri Troyat, (Moscou, 1 de novembre de 1911 - Pars, 2 de mar de 2007) pseudnim de Lev Aslanovitch Tarassov(Levon Aslan Torossian), escriptor, historiador i bigraf francs d'origen rus.

Amb la seua famlia va emigrar a Frana fugint de la Revoluci Russa i es van installar a Pars l'any 1920, on va estudiar lleis en el Liceu Janson-de-Sailly i en el Liceu Pasteur de Neuilly.
Va guanyar el seu primer premi de novella popular als 24 anys i l'any 1938 va ser guardonat amb el prestigis Premi Goncourt per la seua novella "L'Aranya". Va publicar ms de 60 llibres, entre novelles i biografies. Entre les biografies ms destacables es troben les d'Anton Txkhov, Pere el Gran, Caterina la Gran, Rasputin, Ivan el Terrible i Lev Tolstoi.

s membre de l'Acadmia Francesa des de l'any 1959.

Novelles.
 Faux jour (1935);
 Le Vivier (1935);
 Grandeur nature (1936);
 La Clef de vote (1937);
 Le Pain de l'tranger (1938);
 L'Araigne (Premi Goncourt, 1938);
 La Fosse commune (1939);
 Le Jugement de Dieu (1941);
 Le Mort saisit le vif (1942);
 Du Philanthrope  la Rouquine (1945);
 La Signe du taureau (1945);
 Les Ponts de Paris (1946);
 Les Vivants, pice en trois actes (1946);
 Tant que la terre durera, t. I (1947) ;
 Le Sac et la Cendre, Tant que la terre durera, t. II (1948) ;
 La Case de l oncle Sam (1948) ;
 Sbastien, pice en trois actes  (1949) ;
 trangers sur la terre, Tant que la terre durera, t. III (1950);
 Le Tte sur les paules (1951);
 L trange Destin de Lermontov (1952) ;
 La Neige en deuil (1952);
 Les Semailles et les Moissons, t. I  (1953) ;
 De Gratte-ciel en cocotier  (1955) ;
 Amlie, Les Semailles et les Moissons, t. II  (1955) ;
 La Maison des btes heureuses  (1956) ;
 Sainte Russie, souvenirs et rflexions suivi de l Assassinat d Alexandre II (1956) ;
 Les Semailles et les moissons, t. III (1956) ;
 Tendre et Voliente Elisabeth, Les Semailles et les moissons, t. IV (1957)  ;
 La Rencontre, Les Semailles et les moissons, t. V (1958);
 Naissance d une Dauphine  (1958) ;
 La Vie quotidienne en Russie au temps du dernier tsar (1959) ;
 La Lumire des justes. Tome I : Les Compagnons du Coquelicot. (1959) ;
 La Lumire des justes. Tome II : La Barynia. (1960) ;
 La Lumire des justes. Tome III : La Gloire des vaincus. (1961) ;
 La Lumire des justes. Tome IV : Les Dames de Sibrie. (1962) ;
 La Lumire des justes. Tome V : Sophie ou la fin des combats. (1963);
 Une extrme amiti (1963);
 Le Geste d'Eve (1964);
 Les Eygletire, t. I (1965);
 La Faim des lionceaux, Les Eygletire, t. II (1966);
 La Malandre, Les Eygletire, t. III (1967);
 Les Hritiers de l avenir. Tome I : Le Cahier.(1968) ;
 Les Hritiers de l avenir. Tome II : Cent un coups de canon. (1969) ;
 Les Hritiers de l avenir. Tome III : L lphant blanc. (1970)  ;
 La Pierre, la feuille et les ciseaux (1972);
 Anne Prdaille (1973);
 Le Moscovite, t. I (1974) ;
 Les Dsordres secrets, Le Moscovite, t. II (1974) ;
 Les Feux du matin, Le Moscovite, t. III (1975) ;
 Un si long chemin (1976) ;
 Le Front dans les nuages (1976) ;
 Grimbosq (1976);
 Le Prisonnier n1 (1978);
 Viou (1980)  ;
 Le Pain de l tranger (1982)  ;
 La Drision (1983);
 Marie Karpovna (1984);
 Le Bruit solitaire du cur (1985);
  demain, Sylvie (1986) ;
 Gorki (1986) ;
 Le Troisime Bonheur (1987);
 Toute ma vie sera mensonge (1988);
 La Gouvernante franaise (1989) - en catal: La institutriu francesa;
 La Femme de David (1990);
 Aliocha (1991) - en catal: Alioixa;
 La Fille de l'crivain (1991);
 Youri (1992);
 Le Chant des insenss (1993);
 Le Marchand de masques (1994);
 Le Dfi d'Olga (1995);
 Votre trs humble et trs obissant serviteur (1996);
 L'Affaire crmonnire (1997);
 Le Fils du Satrape (1998));
 Namouna ou la chaleur animale (1999);
 La Ballerine de Saint Petersbourg (2000);
 La Fille de l'crivain (2001) ;
 L'tage des bouffons (2002) ;
 La Fiance de l'ogre (2004) ;
 La Baronne et le musicien (2004)  ;
 La Traque (2006);

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118780" title="Alfred Jarry" nonfiltered="3508" processed="3495" dbindex="48785">



Alfred Jarry (Laval, 8 de setembre de 1873 - Pars, 1 de novembre de 1907) fou un dramaturg i poeta francs 

Biografia.
Alfred Henry Jarry va nixer a la ciutat francesa de Laval, fill d'Anselme i Carolina. Reb una educaci acurada. L'octubre de 1891 arrib a Pars per a estudiar a l'Institut Henri IV; desprs del batxillerat va estudiar a La Sorbona i va ser alumne d Henri Bergson. 
L'xit primerenc de les seves obres el va portar a una vida desordenada i irregular. Va morir sumit en la pobresa el dia 1 de novembre de 1907, de meningitis tuberculosa, a l'Hospital de la Caritat.

Obra.
Ub rei.
La seva obra ms important s Ub rei. Estrenada a Pars el 10 de desembre de 1896, amb un gran escndol, se la considera antecessora directa del teatre de l'absurd. Amb ella Jarry aconsegueix l'xit. Es tracta d'una comdia satrica en la qual es barregen les referncies a Macbeth amb els excessos d'un monarca tan tir com covard. La trama dna lloc a situacions portades fins a l'absurd. s una crtica corrosiva contra l'autoritat a travs de l'arribada al poder del grotesc Pare Ub, que al costat de la seva dona encarna la corrupci i el despotisme, gaireb un paradigma dels dictadors del segle XX.

Altres obres.
Les minutes de Sable Mmorial (1894);
Csar-Antchrist (1895);
Ub Rei (1896);
Els dies i les nits, novella d'un desertor 1897);
L'amour en visites (1898);
Almanac del Pare Ub;
L'Amour Absolou (1899);
Ub encadenat (1900);
Mesalina, novella de l'antiga Roma (1901);
Nou almanac del Pare Ub;
El supermascle, novella moderna (1902);
Par la Taille;
Albert Samain, records (1907);
La Papessa Joana, novella medieval (1908);
Pantagruel, pera bufa en cinc actes i sis quadres;
Gestos i opinions del doctor Faustroll, patafsic, novella neocientfica, seguit d'Especulaciones (1911);
Gestos, seguit de Paralipmens d'Ub (1921);
Les Silenes;
Poemes (1926);
La Dragonne, novella (1943);
Ub cornut (1944);
Obres potiques completes (1945);
Instruccions per a la construcci de la mquina del temps, pel doctor Faustroll (1950);

Enllaos externs.

 Alfred Jarry y el Collge de Pataphysique. La ciencia de las soluciones imaginarias  (en castell);
 Altissimo Instituto de Estudios 'Pataphysicos de la Candelaria. (en castell);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118782" title="Franois Boucher" nonfiltered="3509" processed="3496" dbindex="48786">
 

Franois Boucher (29 de setembre de 1703  ; 30 de maig de 1770) va ser un pintor francs, amant de l'estil rococ, fams per les seves pintures idlliques i voluptuoses de temes mitolgics, allegories sobre pastors i diversos retrats de Madame de Pompadour. 

Va nixer a Pars el 29 de setembre de 1703, fill de Nicolas Boucher. Va ser potser el decorador ms fams del segle XVIII, amb el seu estil emmarcat bsicament en l'art rococ. Als 17 anys, va ser aprenent del pintor Franois Lemoyne, amb qui noms va durar tres mesos, abans de comenar a treballar amb Jean-Franois Cars. Tres anys desprs, Boucher havia guanyat el prestigis Premi de Roma, per van haver de passar uns altres quatre anys perqu comencs els seus estudis a Itlia. Desprs de la seva tornada d Itlia, en 1731, va ser adms en la Reial Acadmia de la pintura i escultura. Va arribar a ser rector d aquesta acadmia i director de la real fbrica de tapissos dels Gobelins. En 1765 va ser nomenat primer pintor del rei.

Obra. 
 Rinaldo i Armida ;
 Descans en la fugida a Egipte ;
 Diana desprs del bany ;
 Nu en reps ;
 El dinar ;
 La marquesa de Pompadour ;
 El triomf de Venus ;

La seva obra est inspirada en artistes com Watteau i Peter Paul Rubens. Les seves primeres obres celebraven la tranquillitat de la naturalesa i l'evasi que atorga el camp. El seu treball oblida la innocncia tradicional del camperol, i impregna les seves escenes amb alguna cosa d'erotisme, i les seves escenes mitolgiques sn apassionades i amoroses, en lloc de les tpiques piques.

La Marquesa de Pompadour, que era sinnim d'art rococ, era una gran admiradora de l'obra de Boucher, i sn als retrats d'aquesta on el pintor mostra ms clarament el seu estil. En quadres com "El dinar", de 1739, mostra una escena familiar amb gran mestria, usant la seva prpia famlia com a models. Aquest estil intimista contrasta amb les imatges explcites que pinta als retrats de les odalisques, com pot veure's al 'Nu en reps  '. La cara de la dona s la de la seva prpia esposa (Diderot va dir que Boucher estava "prostituint la seva dona") i, segons llegendes, el cul s el de Madame de Pompadour.

A ms dels seus quadres, Boucher va dissenyar vestits per a teatres, tapissos i va participar en la decoraci dels palaus de Versalles, Fontainebleu i Choisy.

Francois Boucher va morir el 30 de maig de 1770 a Pars. Ha estat un dels majors exponents de l'estil rococ francs, igual com la seva mecenes, Madame de Pompadour.

 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118783" title="La Rambla" nonfiltered="3510" processed="3497" dbindex="48787">


La Rambla s un passeig emblemtic de Barcelona que discorre entre la plaa de Catalunya, centre neurlgic de la ciutat, i el Port Vell. 

Aquest passeig s ple de gent durant tot el dia i fins passada la matinada. La Rambla s voltada de quioscos de premsa i parades de flors i d'ocells, actors ambulants, cafeteries, restaurants i botigues. Prop del port s'hi acostumen a installar paradetes d'artesania, aix com tamb pintors i dibuixants. Tot passejant per la Rambla es poden admirar diversos edificis d'inters, com el Palau de la Virreina, el mercat de Sant Josep o de la Boqueria, la Antiga Casa Figueras i el fams teatre del Liceu, on es representen peres i ballets. Els carrers laterals tamb tenen un encant especial. Un d'aquests, d'escassos metres de longitud, porta a la plaa Reial, amb les seves palmeres i voltada de porxos sota els quals hi ha un bon nombre de cerveseries i restaurants i on es reuneixen els diumenges al mat els colleccionistes de segells i monedes.

La Rambla de Barcelona desemboca al Portal de la Pau, obert al Port Vell, on s'aixeca el clebre monument a Colom. Ben a prop s'aixeca el Museu Martim, dedicat especialment a la histria naval dins la Mediterrnia i on s'exhibeix, entre d'altres, la reproducci a escala real d'una antiga galera de combat. El museu est situat a l'edifici medieval de les Drassanes Reials, on es construen els vaixells que connectaven els extensos dominis de la Corona pel Mediterrani. El Port Vell ofereix altres atractius, com ara un centre d'oci, de botigues i restaurants (el Maremgnum), un cinema IMAX i el major aquari de fauna marina mediterrnia.

Al centre histric, ben a prop de la Rambla, tamb sn interessants la Catedral, la plaa de Sant Jaume  que acull els edificis de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona  i els carrerons estrets i animats del barri gtic, el Raval i la Ribera i el Born. 

Antigament per l'actual Rambla hi baixava la riera d'en Malla, amb la construcci de la muralla del Raval, al segle XV, es va desviar al nord. Des d'aleshores s'hi van construir nombrosos convents, sobretot al costat del Raval, que van desaparixer arran de la crema de convents del 1835 i foren desamortitzats. En l'espai alliberat pels convents s'hi va construir alguns equipaments que veiem actualment, com el Liceu, la Boqueria, i la plaa Reial. A partir del 1859 s'hi comen a plantar pltans procedents de la Devesa de Girona, i el 1860 s'hi inaugur la font de Canaletes. La venda de flors a la rambla data de mitjans del segle XIX.

 Les Rambles . 

La Rambla rep noms diferents segons els diversos trams, per la qual cosa es coneix tamb com les Rambles. De nord a sud, sn els segents: 
 Rambla de Canaletes, amb la famosa font de Canaletes, installada aqu des de temps molt antics, que segons la tradici fa que el visitant que en beu l'aigua torni altra vegada a Barcelona.
 Rambla dels Estudis, anomenada aix perqu en aquest tram hi havia l'Estudi General o Universitat, edifici del segle XV que va perdre el seu s quan la Universitat fou suprimida per Felip V i es convert en caserna militar. Es va enderrocar el 1843. ;
 Rambla de les Flors (o rambla de Sant Josep, a causa de l'antic convent de Sant Josep), nic lloc de la ciutat en qu al segle XIX s'hi venien flors i que avui conserva encara aquesta activitat, juntament amb les parades d'ocells. ;
 Rambla dels Caputxins (o rambla del Centre), anomenada aix per l'antic convent de frares caputxins. ;
 Rambla de Santa Mnica, tocant al port, on s'aixeca la parrquia que li dna nom i que va ser, temps enrere, convent dels Agustins Descalos.

Ms enll del port, la Rambla continua per l'anomenada Rambla de Mar, una passarella ondulada de fusta que comunica amb el moll d'Espanya, obra dels arquitectes Helio Pin i Albert Viaplana, inaugurada l'any 1994. Ms amunt de la plaa de Catalunya, la Rambla continua per la Rambla de Catalunya.

 Vegeu tamb .

 Ciutat Vella;
 Font de Canaletes;
 La Boqueria;
 Plaa Reial;

Referncies.


 Enllaos externs .
 La Rambla, dins la pgina de l'Ajuntament de Barcelona;
 Associaci d'Amics de la Rambla;
 Video de la Rambla a YouTube;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118784" title="Televisi lser" nonfiltered="3511" processed="3498" dbindex="48788">
La televisi lser es una nova tecnologia desenvolupada per l'empresa Sillicon Light Machines, que ve a complementar els actuals models basats en LCD, plasma o DLP (en angls Digital Light Processing), oferint una nova alternativa de qualitat i preparada per a la televisi d'alta definici (HDTV).

Aquesta tecnologia es basa en el chip GLV (acrnim de Grating Light Valve) com a pea fonamental del sistema, ra per la qual tamb es coneix com a televisi GLV o GLV TV.


Com funciona el sistema?.
El funcionament de la tecnologia lser per a la televisi est basat en la conjunci d'una serie d'elements a travs dels quals la llum lser (una per cada component de color RGB) va sent tractada de diverses maneres fins arribar a la pantalla, mostrant en ella la imatge a l'usuari.

Lsers.
L'origen de la llum que acabar dibuixant els pxels en pantalla ve dels tres lsers que emeten un raig de cada un dels tres colors primaris vermell, verd i blau.
El lser vermell s'utilitza en aplicacions informtiques i electrniques desde fa temps, sent una tecnologia suficientment provada i implementada. En canvi, no passa el mateix en el cas dels lsers blau i verd. Aquests tenen una longitud d'ona menor, i se segueix treballant en la seva implementaci per aconseguir uns resultats ptims en el camp de la imatge, ja que s important que la potencia del raig ems sigui la correcta. Amb el desenvolupament d'altres noves tecnologies com el Blu-Ray o l'HD-DVD, s'ha avanat molt en la investigaci del lser blau, si b les aplicacions en aquest camp (lectura/escriptura de dades en suport magntic) sn sensiblement diferents.

Amb aquestos raigs es poden construir televisors ms lleugers i de menor consum. La profunditat de la pantalla tamb es menor, ja que tot el sistema de projecci est "condensat" a la base de la pantalla, i aix li dona un punt a favor important respecte els seus competidors.

GLV.
El component en el que es basa tot el funcionament d'aquest sistema de televisi rep el nom de Grating Light Valve. Es tracta d'una vlvula composta de sis reixetes recubertes amb un material reflectant, tres de les quals son fixes i les restants sn mbils. Les tres reixetes mbils es mouen segons el voltatge d'entrada; si els hi apliquem el mxim voltatge, s'alinearan perfectament amb les tres reixetes fixes, difractant la mxima quantitat de llum lser incident (el que correspondria al valor 255). En canvi si el voltatge d'entrada s el mnim, no difractarem (es reflexar totalment) aquest color. Tenim una GLV per a cada component de color dels 1080 pxels que es dibuixen a la vegada en pantalla (3240 GLV en total).

Filtre de Fourier i combinaci de colors.
La llum lser de cada component RGB difractada per la vlvula GLV arriba fins a una lent encarregada de recollirla i descartar la llum reflexada. Aix s'aconsegueix mitjanant un filtre de Fourier.

Un cop la llum difractada ha estat recollectada per la lent, es realitza la combinaci final dels colors primaris RGB per a formar el feix de llum definitiu que correspondr al color del pxel. Abans d'arribar al mirall d'escanejat, la llum lser passa per una lent de projecci, per donar-li la potncia suficient i evitar problemes de visualitzaci en pantalla que podrien succer si la intensitat del feix fos massa petita.

Mirall d'escanejat.
Cada un dels feixos de llum lser dels que hem parlat (1080 en total) incideixen sobre el mirall d'escanejat. Aquest mirall gira sobre el seu eix vertical de manera que pot recrrer tota la pantalla d'esquerra a dreta, per anar dibuixant les lnies verticals en pantalla. Al primer pas d'escombrat, el mirall pintar en pantalla una lnia vertical formada per els 1080 pxels, per continuar amb la segent lnia fins a completar la imatge en pantalla.

Pantalla.
La principal diferncia del sistema respecte els ja implementats, s la forma en qu realitza l'escombrat: en lloc de lnies horitzontals dibuixa tota una lnia vertical a la vegada.
Pel que respecta a la freqncia d'actualitzaci de la pantalla, aquesta s de 60 Hz (imatges per segon) i cada pxel canvia a una freqncia de 115 Hz (freqncia a la qual conmuta cada vlvula GLV).

Com a resultat obtenim una imatge final amb ms brillantor y ms claredat; a ms, per la prpia electrnica utilitzada en el sistema, les pantalles sn lleugeres i molt primes (molt ms que les pantalles LCD o Plasma).

Implantaci del sistema.
L'aparici de les noves televisions basades en la llum lser est prevista per a l'ltim trimestre del 2007, i s'espera que pugui competir en preu amb els sistemes establerts.
Com a clar aventatge, t la lleugeresa i delgadesa de la seva pantalla, i segons els seus creadors tamb una major qualitat d'imatge. En contra, les pantalles LCD i les de Plasma porten ja un temps en el mercat i a ulls del gran pblic es veuen com a sistemes ms "madurs".

Conclusi.
En definitiva, el sistema de televisi lser bassat en GLV sembla un avan important ja que est implementat en un espai menor del necessari en sistemes anteriors, i sembla ser amb una qualitat com a mnim igual, sin superior.
L'nic que falta per veure es l'acceptaci que el mercat ofereix a aquesta nova tecnologia, i en aquesta fase juguen molts ms factors que els purament tecnolgics.
La proliferaci dels home cinema i d'una major demanda de qualitat dels usuaris a l'hora de veure la televisi a casa, aix com la progressiva implantaci del sistema HDTV (amb el que la televisi lser s compatible), juguen al seu favor.

Vegeu tamb.
 GLV;

Enllaos externs.
Mindsnack Corporation ser la primera empresa en implementar les pantalles de lser en les laptop.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118787" title="Pedro de Ribera" nonfiltered="3512" processed="3499" dbindex="48789">
Pedro de Ribera (Madrid, 4 d'agost de 1681 - Madrid, 1742) fou un arquitecte espanyol.

Artista l'activitat del qual es desenvolupa gaireb exclusivament a Madrid durant la primera meitat del segle XVIII (Segle de la Llums). Deixeble de Jos Churriguera i destacat autor de la seva poca, porta al seu ple desenvolupament els principis del barroc exaltat i del xorigueresc, versi espanyola del Rococ.

Va ser nomenat, entre els anys 1718 i 1719, tinent del llavors Mestre Gran de les Obres i fonts de Madrid, Teodoro Ardemans, succeint-la en el crrec la seva mort. L'esmentada posici va consagrar el seu prestigi i li va permetre continuar ocupant un lloc rellevant a la cort, malgrat la preferncia clara del rei Felip V per l'estil d'arquitectes estrangers que van treballar a Madrid a partir de 1720.

Pedro de Ribera va trobar en el corregidor de la capital, el senyor Francisco Antonio de Salcedo i Aguirre (Marquis de Vadillo), un protector que el va impulsar i va proporcionar els projectes per a les seves obres ms destacades. Entre elles es poden esmentar les segents:

Passeig Nou. Porta de San Vicente (1726 -1727) ;
Ermita de Nostra Senyora del Port (1716 -1718) ;
Caserna del Comte-Duc (Gurdies de Corps) (iniciat el 1717) ;
Pont de Toledo (1718 -1732) ;
Esglsia de Montserrat (1720) ;
Reial Hospici d'Ave Mara i San Fernando (1722 -1726) ;
Esglsia de San Cayetano (1722 -1737) ;
Caixa d'estalvis (Plaa de les Descalces) (1724 -1733) ;
Reial Seminari de Nobles (finalitzat el 1725) ;
Font de la Mariblanca (1726) ;
Pont Verd (1728 -1732) ;
Pont sobre l'Abroigal (1729 -1732) ;
Carmelites Descalces (1730 -1742) ;
Monestir d'Ucls (1735) ;
Teatre de la Creu (1737) ;
Cam nou de l'Escorial (1737) ;
Palau de Torrecilla ;
Palau de Miraflores ;
Palau de Santoa ;
Palau de Pereres ;

 Elements caracterstics .
Una constant a l'obra de Pedro de Ribera s la presncia a la faana principal d'un important conjunt decoratiu central, format per la fusi de la porta i la balconada superior.

Es pot apreciar en les seves construccions que Pedro de Ribera utilitza habitualment els mateixos elements i estructures, que defineixen el seu estil clarament.

Entre ells es poden indicar els baquetones en secci asimtrica i que sobresurten ms que els utilitzats fins a la seva poca, que emmarquen freqentment la porta de l'edifici. Tamb cal destacar les imitacions en pedra de cortinatges plegats, pavellons, borles i elements similars. I potser un dels seus elements ms caracterstics sigui l'estpit, consistent en una columna adossada normalment en ambds costats del portal. La part central de l'estpit est format per un cub que es perllonga a dues pirmides truncades, la inferior ms alta que la superior. Tot el conjunt sol estar recobert amb abundant ornamentaci.

Aix mateix s important el partit que va saber treure Ribera de la cpula i les seves possibilitats decoratives.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118795" title="Australopithecini" nonfiltered="3513" processed="3500" dbindex="48790">

Els Austalopithecini sn la tribu d'homnids ms emparentada amb la dels humans (Hominini) de la que se n'ha trobat restes. Noms inclou dos gneres: Australopithecus i Paranthropus.

Existeix la possibilitat que sigui parafiltica amb els Hominini.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118801" title="Ardipithecus kadabba" nonfiltered="3514" processed="3501" dbindex="48791">

L'Ardipithecus kadabba s un homnid fssil descobert el 2001 pel paleoantropleg etop Yohannes Haile-Selassie a la depressi dels Affar, al nord-oest de l'actual Etipia. S'estima que aquesta espcie va viure fa entre 5,54 i 5,77 milions d'anys.  

El doctor Haile-Selassie descriu l' A. kadabba com a la probable primera espcie de la branca cap als humans, desprs de la separaci evolutiva de la lnia comuna amb els ximpanzs.

L' Ardipithecus kadabba mostra una postura erecta, per amb les dimensions d'un ximpanz modern; tenia llargs ullals.

Alguns experts consideren que l' A. kadabba s una subespcie d' Ardipithecus ramidus, i per tant la denominen A. ramidus kadabba.

s la dentadura, una mica ms primitiva de l' A. kadabba el que obliga a una diferncia taxonmica amb l' A. ramidus. Se sap, per la dataci de les restes, que l' Ardipithecus kadabba s prop d'un mili d'anys ms antic que l' A. ramidus. 

 Referncies .

 Haile-Selassie, Yohannes 2001: "Late Miocene hominids from the Middle Awash, Ethiopia"; Nature 412: 178-181.
Haile-Selassie, Yohannes; G. Suwa; G.; and T. D. White 2004: "Late Miocene Teeth from Middle Awash, Ethiopia, and Early Hominid Dental Evolution". Science 303: 1503-1505.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118806" title="Llista de Creus de Sant Jordi" nonfiltered="3515" processed="3502" dbindex="48792">
Llista de persones i institucions premiades amb la Creu de Sant Jordi


 Anys 1981 al 1990 .
 1981 .
(1981, per b que concedides a comenaments del 1982) 

Lola Anglada i Sarriera, Ramon Aramon i Serra, Enric Bagu i Garriga, Agust Bartra i Lleonart, Antoni Bergs i Mass, Moiss Broggi i Valls, Josep Maria de Casacuberta i Roger, Antoni Cumella i Serret, Ramon Faus i Esteve, Toms Garcs i Miravet, Eusebi Gell i Jover, Llus Llach i Grande, Josep Mainar i Pons, Mari Manent i Cisa, Victori Muoz i Oms, Raimon Noguera i de Guzman, Josep Riba i Ortnez, Llus Sol i Sabars, Joan Triad i Font

 1982 .


Joan Ainaud i de Lasarte, Andreu Alfaro i Hernndez, Josep Alsina i Bofill, Miquel Batllori i Munn, Manuel Blancafort i de Rossell, Llus Bonet i Gar, Emili Brugalla i Turmo, Pere Calders i Rossinyol, Joan Camprub i Alemany (Joan Capri), Maria Aurlia Capmany i Farns, Llus Carulla i Canals, Modest Cuixart i Tpies, Pere Duran i Farell, Francesc Farreras i Duran, Maria ngels Ferrer i Sensat, Josep Maria Flotats i Picas, Antoni Forrellad i Sol, Pere Grases i Gonzlez, Josep Gudiol i Ricart, Pedro Lan Entralgo, Rosa Leveroni i Valls, Josep Lladonosa i Pujol, Josep Maria Llompart i de la Penya, Jos Luis Lpez Aranguren, Frederic Mars i Deulovol, Joan Merli i Pahissa, Llus Maria Millet i Millet, Domnec Molin i Nicola, Albert Prez i Bar, Josep Maria Pi i Sunyer, Josep Pont i Gol, Joan Sales i Valls, Mart Salvans i Puig, Joan Sard i Dexeus, Josep Maria Subirachs i Sitjar, Ramon Sugranyes i de Franch, Miquel Tarradell i Mateu, Llus Terricabres i Molera, Arthur Hubert Terry, Antonio Tovar Llorente, Josep Vergs i Fbregas, Antoni Vila i Arrufat, Joan Vinyoli i Pladevall

 1983 .


Josep Andreu i Lasserre Charlie Rivel, Carles Barral i Ayesta, Jos-Manuel Blecua Teijeiro, Pere Calafell i Gibert, Francisco Candel Tortajada, Josep Maria Castellet i Daz de Cossio, Eliseu Climent i Corbera, Melcior Colet i Torrabadella, Leandre Cristfol i Peralba, Miquel Dol i Dol, Nria Espert i Romero, Josep Maria Espins i Massip, Ramon Fabregat i Arrufat, Francesca Ferrndiz i Castells, Raimon Gal i Herrera, Pau Garsaball i Torrents, Joan Llus Gili i Serra, Ignasi de Gispert i Jord, Miquel Guinart i Castell, Josep Guinovart i Bertran, Manuel Ibez i Escofet, Josep Iglsies i Fort, Josep Llovet i Mont-ros, Fernando Lzaro Carreter, Joan Magri i Sanrom, Montserrat Mart i Bas, Miquel Mart i Pol, Joan Mas i Cant, Ramon Masnou i Boixeda, Josep Meli i Perics, Josep Miracle i Montserrat, Vicen Montoliu i Massana "Tete Montoliu", Xavier Montsalvatge i Bassols, Jos-Antonio Novais Tom, Josep Porter i Rovira, Josep Maria Puig i Salellas, Josep Pujol i Ripoll, Albert Rfols i Casamada, Pere Ribot i Sunyer, Pau Riera i Sala, Rosa Sabater i Parera, Jordi Sarsanedas i Vives, Joan-Josep Tharrats i Vidal, Jos Maria Valverde Pacheco, Pere Verdaguer, Josep Maria Vilaseca i Marcet

Abadia de Montserrat, Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i Balears, Ateneu Barcelons, Centre de Lectura de Reus, Centre Excursionista de Catalunya, Escola Pia de Catalunya, Foment de les Arts Decoratives (FAD), Uni Excursionista de Catalunya

 1984 .


Jaume Aragall i Garriga, Miquel Arimany i Coma, Jaume Aym i Mayol, Artur Blad i Desumvila, Maria del Mar Bonet i Verdaguer, Jordi Carbonell i de Ballester, Josep Deloncle, Josep Espar i Tic, Francesc Esteve i Glvez, Josep Esteve i Soler, Josep Ferrater i Mra, Teodor Garriga i Osca, Josep Maria Gavn i Barcel, Sor Maria Gelonch i Tutusaus, Basilio Losada Castro, Oriol Martorell i Codina, Antoni de Moragas i Galliss, Joaquim Muns i Albuixech, Teresa Pmies i Bertran, Ermengol Passola i Badia, Joan Pelegr i Partegs, Jaume Pi i Figueras, Ramon Pieiro Lpez, Csar Pi-Sunyer i Bayo, Joan Rocamora i Cuatrecasas, Maria Santpere i Hernez, Pere Seras i Isern, Carme Serrallonga i Calafell, Joaquim Ventall i Vergs, Mari Villangmez i Llobet, Llus Virgili i Farr

Cobla Els Montgrins, Acci Cultural del Pas Valenci, Edicions 62 S. A., Escoles Professionals Salesianes, Federaci Catalana d'Escoltisme i Guiatge, Fundaci Bernat Metge, Fundaci Blanquerna, Obra Cultural Balear, mnium Cultural, Orfe Catal

 1985 .

Leandre Amig i Batllori, Xavier Benguerel i Llobet, Jos Luis Cano Garca de la Torre, Josep Carner i Ribalta, Pere Catal i Roca, Joan-Baptista Cendrs i Carbonell, ngel Colomer i del Romero, Germ Coln i Domnech, Flix Cucurull i Tey, Nria Feliu i Mestres, Miquel Ferrer i Sanxs, Albert Folch i Rusiol, Carles Fontser i Carri, Jos Agustn Goytisolo i Gay, Eudald Graells i Puig, Josep Grau i Garriga, Joan Hernndez Pijuan, Antoni Jonch i Cuspinera, Nstor Lujn Fernndez, Cefer Oliv i Cabr, Josep Pedreira i Fernndez, Vicen Riera i Llorca, Toms Roig i Llop, Tilbert Ddac Stegmann, Salvador Torrell i Eullia, Xavier Valls i Subir, Joan Vallv i Creus, Manuel Vzquez Montalbn, Miquel Vill i Bassols, Albert Vives i Mir

Assemblea Catalana de la Creu Roja, Cambra de Comer i Indstria de Terrassa, Casal de Catalunya de Buenos Aires, Editorial Selecta, Fundaci Jaume Bofill, Hospitalitat de la Mare de Du de Lourdes, Institut Catlic d'Estudis Socials de Barcelona, Institut Tcnic Eullia, Rafael Dalmau (Editor), Teatre Lliure, Volta Ciclista a Catalunya

 1986 .


Ferran Arasa i Subirats, Vctor Manuel Arbeloa Muru, Antoni Maria Badia i Margarit, Josep Caas i Caas, Manuel Capdevila i Massana, Joan Casablancas i Bertran, Antoni Cayrol "Jordi-Pere Cerd", Camilo-Jos Cela Trulock, ngel Corts i Dejuan, Bartomeu Costa-Amic, Llus Ferran de Pol, Ramon Folch i Camarasa, Miquel de Garganta i Fbrega, Ricard Giralt Miracle, Joaquim Homs i Oller, Josep Maria Llad i Figueres, Merc Llimona i Raymat, Josep Many i Vendrell, Joan-Antoni Maragall i Noble, Salvador Millet i Bel, Ambler Hodges Moss, Maral Olivar i Dayd, Antoni Puigvert i Gorro, Carles Sala i Joanet, Ireneu Segarra i Malla, Carles Sents i Anfruns, Rafael Solanic i Balius, Gaston Thorn, Francesc Vallverd i Canes, Francesc Viadiu i Vendrell, Joaquim Vilarrbia i Garet

Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona, Institut Barraquer d'Oftalmologia, Llibreria Ona (de Barcelona), Fundaci Puigvert (Institut d'Urologia, Nefrologia i Andrologia), Llibreria Smbol (de Manresa), Cobla els Llusos de Taradell, Oficina Olmpica de Barcelona, Orfe Catal de Mxic, Orfe Gracienc, Orfe Lleidat, Societat Castellonenca de Cultura

 1987 .


Josep Amat i Pags, Avell Arts i Gener, Andreu-Avell Arts i Toms, Joan Bofill i Tauler, Joan Bonet i Balt, Anton Caellas i Balcells, Antoni Caralps i Mass, Josep Maria Elias i Xivill, Maria Rosa Farr i Escofet, Josep Ferrer i Sala, Carles Ferrer i Salat, Josep Maria Font i Rius, Feliu Formosa i Torres, Sebasti Grcia i Petit, Samuel Haddas, Enric Jard i Casany, Robert Lafont, Llus Magaa i Martnez, Francesc Manunta i Baldino, Jordi Maragall i Noble, Joan Mercader i Riba, Francesc Noy i Farr, Francesc Orts i Llorca, Daniel Pags i Ravents, Adolf Pizcueta i Alonso, Josep Maria Pons i Guri, Pere Ponsich, Antoni Puig i Planas, Josep Maria Pujadas i Forgas, Benet Ribas i Fugarolas, Marina Rossell i Figueras, Horacio Saenz Guerrero, Ramon Sarr i Burbano, Josep Sol i Barber, scar Tusquets i Guilln, Joan Uriach i Marsal, Francesc Vilardell i Vias

ASPANIAS, Cavall Fort, Centre d'Estudis i Assessorament Metallrgic (CEAM), Centre Catal de Caracas, Cercle d'Economia, Editorial Moll, Escola Eina, Observatori de l'Ebre, Patronat del Misteri d'Elx, Sal Nutic de Barcelona, Tretzevents.

 1988 .


Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa, Pere Batlle i Huguet, Pierre Bonnassie, Robert Ignatius Burns, Delmiro de Caralt Puig, Llus Carratal i Vila, Marcell Cella i Piqu, Josep Corredor Matheos, Pere Elias i Busqueta, Sabino Fernndez Campo, Josep Ferrer-Bonsoms i Bonsoms, Pere Gimferrer i Torrens, Francesc Gom i Must, Llus Maria Gell i Cortina, Jos Manuel Lara Hernndez, Joan Llevadot i Estrad, Aina Moll i Marqus, Josep Palau i Fabre, Carmina Pleyan i Cerd, Miquel ngel Riera i Nadal, Josep Roca i Pons, Ramon Roca i Puig, Antoni Ros i Marb, David H. Rosenthal, Ciril Rozman i Borstnar, Fernando Rubi i Tudur, Jaime Rubio lvarez, Joaqun Ruiz-Gimnez Corts, Miquel Siguan i Soler, Josep Soler i Vidal, Josep Vallverd i Aixal, Jaume Vidal i Alcover, Manuel Vius i Camps, Geoffrey J. Walker

La Cobla La Principal de la Bisbal, Agrupaci Cultural Folklrica Barcelona, Al Tall, Centre Catal de Rosario, Cobla Orquestra La Selvatana, Coral Sant Jordi, Editorial La Galera, Escola Superior d'Administraci i Direcci d'Empreses (ESADE), Escola Isabel de Villena, Institut d'Estudis Superiors d'Empresa (IESE), Sala Gaspar

 1989 .
Noms hi hagu un premiat :

Ernest Dethorey i Camps

 1990 .


Esteve Albert i Corp, Maria Matilde Almendros i Carcasona, Francesc Blancher i Puig, Pere Bohigas i Balaguer, Jordi Bonet i Armengol, Blai Bonet i Rigo, Esteve Busquets i Molas, Ramon Calsina i Bar, Maria Canals i Cendrs, Pere Casaldliga i Pla, Maria Assumpci Clavell i Borrs, Josep Coll i Bardolet, Andreu Colomer i Munmany, Ignasi Maria Colomer i Preses, Nicols Cotoner y Cotoner, Manuel Cubeles i Sol, Xavier Cugat i Mingall, Joan Culler i Ibars, Fabin Estap i Rodrguez, Klmn Faluba, Celdoni Fonoll i Casanoves, Enrique Fuentes Quintana, Francesco Giunta, Albert Jan i Riera, Josep Maria Mart i Bonet, Enric Moreu-Rey, Anna Muri i Roman, Joaquim Nez i Roig, Manuel Olivencia Ruiz, Pere Pi-Sunyer i Bayo, Pons Cirac, Robert Pring-Mill, Antoni Ribera i Jord, Jordi Savall i Bernadet, Josep Maria Tarrasa i Alvira, Josep Termes i Ardvol, Miquel Torres i Carb, Olga Xirinacs i Daz, Alan Yates, Yutaka Kume, Yoshio Maruta

APPS-Federaci Catalana Pro Persones amb Disminuci Psquica, Critas Diocesana, Centre Catal de Santiago de Xile, Coordinaci Catalana de Colnies, Casals i Clubs d'Esplai, Escolania de Montserrat, Fundaci Congrs de Cultura Catalana, Institut del Teatre de la Diputaci de Barcelona

 Anys 1991 al 2000 .
 1991 .


Carme Aymerich i Barbany, Manuel Balasch i Recort, Joan Bastardas i Parera, Pilar Bays i de Luna, Oriol Bohigas Guardiola, Josep Buch i Parera, Federico Correa i Ruiz, Josep Eritja i Novell, Joan Ferrndiz i Castells, Josep Maria Garrut i Rom, Josep Maria Gasol i Almendros, Josep Maria Gins i Pous, Cassi Maria Just i Riba, Antoni Malaret i Amig, Concepci Martnez i Tud, Joan Francesc Mira i Caster, Emili Mir i Fons, Joan Oliu i Pich, Joan Or i Florensa, Domnec Pallerola i Munn "Domnec de Bellmunt", Joan Perucho Gutirrez, Josep Piera i Rubi, Joan Potau i Farr, Climent Pujol i Villegas, Maria Assumpci Ravents i Torras, Gaiet Renom i Garcia, Josep Llus Sagarra i Zacarini, Lars Sderberg, Francesc Torres Mons, Domnec Umbert i Vilaser, Josep Viader i Moliner, Joan Vil i Moncau, Ricard Viladesau i Caner, Josep Virgili i Sanrom

Acadmia Catlica de Sabadell, Collegi d'Advocats de Barcelona, Companyia de Jess de Catalunya, Enciclopdia Catalana, Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, Institut Francs de Barcelona, Parrquia de Sant Andreu de Palomar i Casa Asil de Sant Andreu

 1992 .


Pau Barcel i Faix, Jordi Barre, Antoni Batllori i Jofr, Maria Antnia Besora i Soler, Maria del Carme Bustamante i Serrano, Enric Casassas i Sim, Jordi Carbonell i Tries, David Cards i Pascual, Francesc Catal Roca, Josep Cdol i Margarit, Xavier Corber i Olivella, Josep Faul i Olivella, Amadeu Fontanet i Clec, Joan Grijalbo i Serres, Casimir Mart i Mart, Genoveva Masip i Torner, Michel Meslin, Llus Montan i Mollfulleda, Manuel de Muga i Toset, Antoni Maria Muntaola i Tey, Miquel Porter i Moix, Arnau Puig Grau, Enric Ras i Oliva, Teresa Soler i Pi, Viviane Reding, Pere Ribera i Ferran, Mart de Riquer i Morera, Albert Sans i Ars, Rafael Santos Torroella, Jess Serra Santamans, Emili Teixidor Viladecs, Joan Tena i Aran, Joan Torrent i Fbregas, Josep Tremoleda i Roca, Montserrat Trueta i Llacuna, Maria Vilardell i Vias, Emlia Xargay i Pags

Amics de Corbera, AMPANS, Anglo-Catalan Society, Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, Club Excursionista de Grcia, Institut d'Estudis Eivissencs, Institut d'Estudis Nord-americans, Futbol Club Barcelona

 1993 .

Montserrat Andreu Batll, Rafael Anglada i Rub, Alexandre Argulls i Marimon, Alfred Badia i Gabarr, Mathilde Bensoussan, Ricard Bofill i Lev, Oriol de Bols i Capdevila, Pter Brachfeld Latzko, Oriol Casassas i Sim, Per Denez, Llus Figa i Faura, Llus Folch i Camarasa, Enric Maosas i Barrera, Miquel Mil i Sagnier, Pere Mir i Puig, Marcell Moreta i Amat, Aurlia Muoz Ventura, Jaume Pla i Pallej, Ignasi Ponti i Grau, Francesc Prat i Puig, Joaquim Maria Puyal i Ortiga, Andr Ricard Sala, Llus Riu Bertran, Josep Romeu i Figueras, Cesreo Rodrguez-Aguilera Conde, Manuel Saderra i Puigferrer, Gens Samper Triedu, Antoni Serra i Santamans, Enric Valor i Vives, Guillem Viladot i Puig

Associaci Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Associaci Justcia i Pau de Barcelona, Casal Catal de Montevideo, Castellers de Vilafranca, Centre Comarcal Lleidat, Cercle Artstic de Sant Lluc, Colla Castellera Minyons de Terrassa, Colla Joves Xiquets de Valls, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Federaci de Cristians de Catalunya, La Cova del Drac, Orde Hospitalari Sant Joan de Du, Polifnica de Puig-reig, Societat de Beneficncia de Naturals de Catalunya

 1994 .


Joan Alemany i Esteve, Joan Amors i Pla, Maria ngels Anglada i d'Abadal, Joan Batlles i Alerm, Josep Maria Bricall i Masip, Santiago Calatrava Valls, Manuel Capdevila i Font,Francesc d'Asss Casademont i Pou, Jaume Clavell i Nogueras, Albert Closas i Llur, Salvador Escamilla i Gmez, Octavi Fullat i Gens, Jordi Gal i Herrera, Lloren Gascon, Carles Gell de Sentmenat, Pere Gell i Garriga, Esyllt Thomas Lawrence, Carme Llaurad i Mart, Gonal Lloveras i Valls, Montserrat Pau i Piferrer, Antoni Pladevall i Font, Miquel Pujol i Grau, Roser Rahola d'Espona, Pau Roure, Joan Sagals i Angl, Llus Antoni Santal i Sors, Rosa Maria Sard i Tmaro, Salvador Sunyer i Aimeric, Joan Vil i Valent

Casino l'Aliana del Poblenou, Centre Moral i Instructiu de Grcia, Club Joventut Badalona, Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, Collegi Oficial de Metges de Barcelona, Grup Excursionista i Esportiu Giron, Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, Taller Escola Barceloneta,

 1995 .


Jean-Paul Alduy, Albert Balcells i Gonzlez, Josep Maria Ballarn i Monset, Maur M. Boix i Selva, Josep M. Cadena i Cataln, Montserrat Carulla i Ventura, Jaume Codina Vil, Maria Font de Carulla, Arcadi Garcia i Sanz, Salvador Giner i de San Julin, Enric Guitart i Matas, Josep M. Jan i Sams, Jaume Lors i Caballera, Alfred Lucchetti i Farr, Jaume Magre i Servet, Francesc Masclans i Girvs, Eduard Mendoza i Garriga, Mary Nash, Joan Peana, Roc Pifarr i Florejachs, Mari Ribas i Bertran, Frederic Roda Prez, Manuel Sayrach i Fatj dels Xiprers, Jorge Semprn, Jordi Torras i Comamala, Montserrat Torrent i Serra, Francesc Vila i Rufas (Cesc), Albert Virella i Bloda, Carmina Virgili i Rodn

Amical de Mauthausen, Associaci d'Amics de l'Arbre, Centre Excursionista Els Blaus, Club Infantil i Juvenil de Bellvitge, Collegi de Periodistes de Catalunya, Foment Martinenc, Institut Guttmann, Institut de Reinserci Social, Mutual Mdica de Catalunya i Balears, Obra del Ballet Popular, Societat Coral Obrera la Glria Sentmenatenca, Societat Musical La Lira Ampostina

 1996 .


Pedro Alier de Sanpera, Joaquim Alqueza i Puchol, Max Cahner, Llus Claret i Serra, Teresa Cunill i Rovira, Josep Dalmau i Oliv, Esteve Fbregas i Barri, Gabriel Ferrat i Pascual, Enriqueta Gallinat i Roman, Xavier Garcia i Soler, Giuseppe Grilli, Teodor Hauschild, Josep Laporte i Salas, Joaquim Maluquer Sostres, Josep Massot i Muntaner, Jos Mara Mendiluce Pereiro, Montserrat Minobis i Puntonet, Francesc Mitjans Mir, Akio Morita, Ricard Salvat i Ferr, Juan Antonio San Epifanio Ruiz, Carles Sechi Ibba, Pere A. Serra Bauz, Albert Serratosa i Palet, Carlota Soldevila, Mauricio Torra-Balari i de Llavallol, Adri Trescents Rib

Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya, Agrupaci Mtua del Comer i de la Indstria, Associaci Coordinadora per a l'Ancianitat, Associaci Voltor, Comediants, Dagoll Dagom, Federaci Catalana de Joves Cambres, Federaci de Mutualitats de Catalunya, Festival Internacional de Msica de Cantonigrs, Intermn, Llusos de Grcia, Penya Joan Santamaria, Orde de Caputxins, Rdio Arrels, Raimundus Lullus Institut

 1997 .


Agust Altisent i Altisent, Ramon Amig i Angls, Manuel Ausensi i Albalat, Josep Maria Benet i Jornet, Anthony Bonner, Pere Carb i Casaas, Josep Maria Casas Boladeras, Jlia Corominas i Vigneaux, Jordi Costa i Mosella, Andreu Costafreda Montoliu, Josep Maria Dexeus i Trias de Bes, Nria Folch i Pi, Emili Giralt i Ravents, Joaquim Icart i Leonila, Joan Francesc de Lasa Casamitjana, Ramon Margalef i Lpez, Jos Mara Martn Patino, Marta Mata i Garriga, Hans Meinke, Vctor Mora Pujadas, Jordi Nadal i Oller, Bob de Nijs, Patrick O'Meara, Octavio Prez-Vitoria Moreno, Marta Pessarrodona i Artigues, Miquel Querol i Gavald, Roser Soliguer i Valls, Giuseppe Tavani, Harry Vernont Tozer, Vicent Ventura i Beltran, Joan Veny i Clar, Gerard Vergs i Prncep, Soledat Woessner i Casas, Ramon Xirau i Subias

L'Arc de Ber SA., Colla Sardanista Violetes del Bosc, Els Nostres Clssics, Esbart Dansaire de Rub, Fundaci Privada Pro Persones amb Disminuci Psquica Catalnia, Instituci Bblica Evanglica de Catalunya, La Cuadra de Sevilla, Orquestra Maravella, Scoris Club, Societat Musical Uni Filharmnica, Teatre-Museu Dal

 1998 .


Montserrat Abell i Soler, Manuel Anglada i Ferran, Heinrich Bihler, Narcs Bonet i Armengol, Francesc de Paula Burguera i Escriv, Francesc Cabana i Vancells, Gerard Claret i Serra, Joan Colomines i Puig, Joan Creus i Molist, Aurora Daz-Plaja i Conest, Merc Diogne Guilera, Joan Echevarria Puig, Antonio Fraguas de Pablo, Josep M. Freixes i Cavall, Iaki Gabilondo Pujol, Maria Girona i Benet, Josep D. Gurdia i Canela, Montserrat Gudiol i Corominas, Joseph Gulsoy, Pascual Iranzo i Oliete, Gabriel Janer Manila, Joan Llorens i Carri, Joan Llus i Pallars, Joaquim Mallafr i Gavald, Alexandre (Ignasi) Masoliver, Francesc Miana i Armads, Gregori Mir i Mayol, Xavier Miserachs i Ribalta, Carles de Montoliu i Carrasco, Victor Moro Rodrguez, Mary Ann Newman, Luis del Olmo Marote, Antoni Pelegr i Partegs, Esteve Polls i Condom, Michael E. Porter, Pere Pubill i Calaf, Andreu Rabasa i Negre, Andreu Ribera i Rovira, Anton Sala-Cornad, Giuseppe E. Sansone, Ramon Torrella i Cascante, Josep Ventosa i Palanca.

Amics dels Jardins, Amics dels Museus de Catalunya, Cobla la Principal d'Olot, Collecci Clssics del Cristianisme, Collegi Oficial de Metges de Tarragona, Companyia Filles de la Caritat de Sant Vicen de Pal, Fundaci Hospital de la Santa Creu de Vic, Fundaci Noguera, Robafaves Llibres SCCL, North American Catalan Society (NACS)

 1999 .


Rafael Alberti Merello, Josep Altet i Font, Maria Teresa Barata i Gual, Joaquim Barraquer i Moner, Mart Boada i Junc, Merc Bruquetas i Lloveras, Rafael Caria, Antonio Colinas, John H. Elliott, Antonio Esteve Rdenas Antonio Gades, Vicen Ferrer i Moncho, Climent Forner i Escobet, Joan Guinjoan i Gispert, Johannes Hsle, Bernat Lesfargues, Jordi Llimona i Barret, Josefina Matamoros, Flix Millet i Tusell, Pere Mir i Plans, Joaquim Molas, Rafael Moneo Valls, Josep Llus Ortega Monasterio, Jordi Pmias i Grau, Raimon Pnikkar i Alemany, Josep J. Pint i Ruiz, Leopold Poms i Campello, Pere Portabella i Rfols, Anna Ricci i Giraudo, Leopold Rods Casta, Francesc Rovira-Beleta, Josep Maria Rovira Belloso, Xavier Rubert de Vents, Mrius Sampere i Passarell, Carles Santos i Ventura, Isabel-Clara Sim i Monllor, Antoni Subias i Fages, Estanislau Torres i Mestres, Montserrat Vayreda i Trullol, Antnia Vicens i Picornell, Antoni Vila Casas, Jill R. Webster

Agrupaci de Supervivents de la Lleva del Biber-41, Associaci de Parlisi Cerebral, Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Cincies de Catalunya, Coordinadora de Tallers per a Minusvlids Psquics de Catalunya, Federaci d'Associacions de la Tercera Edat de Catalunya, Federaci Catalana d'Hoquei Patins, Fundaci Esclerosi Mltiple, Instituci Catalana d'Histria Natural, Lliga Espiritual de la Mare de Du de Montserrat, Reial Club de Tennis Barcelona, Revista Econmica de Catalunya

 2000 .


Enric Aguad i Sans, Jordi Alum Masvidal, Joan Becat, Jaume Casajoana i Roca, Maria Dolors Coll i Vendrell, Agust Contijoch i Mestres, Joan Corominas i Vila, Llus Duran i Barrionuevo, Manuel Esqu i Montseny, Miquel Esquirol i Clavero, Armand de Fluvi i Escorsa, Joan Gaspart Bonet, Pere Gol i Teixidor, Vctor Grfols i Lucas, Jordi Herralde Grau, Miguel Herrero y Rodrguez de Min, Avell Ibez i Sensarrich, Josep Maria Jarque i Jutglar, Anna Lizarn Merlos, Nria Llimona Raymat, Llus Llongueras Batlle, Esperana Mart i Sals, Carme Mateu Quintana, Sime Miquel i Peguera, Jordi Mir i Parache, Silvestra Moreno i Garca, Manuel Mund i Marcet, Joaquim Muntaola i Puig, Josep Antoni Oriol Novellas, Josep Oriol Panyella i Corts, Carme Riera i Guilera, Llus Roca-Sastre i Muncunill, Josep Ruaix i Vinyet, Jordi Sabater Pi, Josep Maria Sol-Sol, Marc Taxonera i Comas, Vctor Torres i Perenya, Ramon Trias i Rubis, Curt Wittlin, Marie Claire Zimmermann

Associaci d'Amics de Sant Pere de Ponts, Companyia de Maria-Lestonnac, Diari de Vilanova, Escola Tcnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, Federaci Catalana de Futbol, Federaci de Cors de Clav, Honorable Collegi de Cerers, Moviment Rialles de Catalunya, Rdio Associaci de Catalunya Societat Cooperativa Catalana Limitada, Rdio Barcelona, Reial Club Deportiu Espanyol

 Anys 2001 endavant .
 2001 .


Gza Alfldy, Jaume Arnella, Ramon Bag i Agull, Maria Barbal Farr, Joan Bellmunt i Figueras, Thomas N. Bisson, Artur Blasco i Gin, Joan Borrs i Basora, Marta Casals Istomin, Carles Cavall Pins, Manuel Cusachs i Xivill, Josep Maria Forn i Costa, Valent Fuster de Carulla, Francesc Gurri Serra, Mirna Lacambra Domnech, Toms Mallol i Deulofeu, Enric Marco i Batlle (Retirada ), Llus Mars i Abad, Valent Miserachs Grau, Jess Moncada i Estruga, Antoni Prez i Sim, Joaquim Ramis i Coris, Manuel Ribas i Piera, Joan Rods Teixidor, Pere Ros i Salart, Manuel de Seabra, Francesc Tod Garcia, Jos de Udaeta, Frederic-Pau Verri i Faget, Eullia Vintr Castells

Associaci de Components del Regiment Pirinenc nm. 1 de Catalunya, Nens del Vendrell, Colla de Castellers Xiquets de Tarragona, Collegi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, Collegi Oficial de Veterinaris de Barcelona, Escola Tcnica Professional del Clot, Federaci Catalana de Basquetbol, Instituci Cultural del CIC, Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Famlia, La Roda d'Espectacles Infantils i Juvenils als Barris, Orfe de Sants, Orfe Manres, Organitzaci Nacional de Cecs Espanyols, Serra d'Or, Societat Catalana de Pediatria

 2002 .

Joan Abell Prat, Ferran Adri Acosta, Narcs-Jordi Arag i Mas, Xavier Arum i Dou, Bartomeu Barcel i Pons, Miquel Boix i Carreras, Manuel Cabero i Vernedas, Jordi Cervs i Navarro, Marta Corachan i Cuys, lex Crivill Tapias, Antoni Deig i Clotet, Rafael Foguet Ambrs, Miquel Forrellad Sol, Joan Fosas i Carreras, Llus Gass i Carbonell, Nria Gispert i Feliu, Joan Herrero i Manich, Renat Llech-Walter, Teresa Losada Campo, Flix Mart Ambel, Miquel Mascort i Riera, Jordi Miarnau i Bans, Pilar Mora i Rosell, Josep Palau i Francs, Miquel Poblet Orriols, Josep Maria Puig Doria, Josep Maria Pujol Artigas, Jaume Rots Querol, Teresa Rovira i Comes, Francesc Sanuy Gistau, Salvador Saumoy i Pellicer, Dolors Sistac Sanvicn, Toni Strubell i Trueta, Manuel Tobella i Marcet, Francesc Vendrell i Vendrell, Mart Vergs Trias, Joan Vernet i Gins, Josep Llus Vilaseca i Guasch, Antoni Vives Fierro

Agrupaci Musical Senienca, Associaci ASPROS, Associaci Catalana de Municipis i Comarques, Associaci La Passi d'Olesa de Montserrat, Ateneu Hortenc, Castellers de Barcelona, Cercle Catal de Madrid, Cercle Catlic de Grcia, Club Tennis de "La Salut", Collegi Major Universitari La Salle de Barcelona, Federaci de Colles de Sant Medir de Barcelona, Federaci de Municipis de Catalunya, L'Aven, La Locomotora Negra, Rdio Olot, Reial i Venerable Congregaci de la Purssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona, Revista Jurdica de Catalunya

 2003 .

Ignasi Arag i Mitjans, Joaquim Arenas i Sampera, Josep Maria Bach i Voltas, David Bagu i Soler, Jana Balacciu Matei, Nadala Batiste i Llorens, Antoni Bays de Luna, Marina Bru i Purn, Josefina Castellv i Piulachs, Jordi Clos Llombart, Henry Ettinghausen, Jos ngel Ezcurra Carrillo, Josep Maria Figueras i Anmella, Xavier Folch i Recasens, Eduardo Foncillas Casaus, Jordi Font i Rodon, Climent Garau i Arbona, Josep Lladonosa i Gir, Pere Llorens i Lorente, Pere Llus i Font, Ramon Miquel i Ballart, Antoni Mir i Fullana, Pedro Nueno Iniesta , Joan Palau Francs, Merc Pla i Cid, Manuel Riu i Riu, Encarna Roca i Trias, Montserrat de Salvador Deop, Jordi Sans i Sabrafen, Narcs Sayrach i Fatj dels Xiprers, Sime Selga i Ubach, Sebasti Serrano Farrera, Rom Sol i Clot , Joan Antoni Solans Huguet, Ko Tazawa, Nria Tortras i Planas, Jaume Vallcorba i Rocosa, Irene Vzquez Mier, Pere Vicens i Rahola, Jaume Vilalta i Gonzlez, Carles Viver i Pi-Sunyer

ACUDAM - Associaci Comarcal Urgell d'Ajuda al Minusvlid, Agrupaci d'Antics Jugadors de Futbol del F. C. Barcelona, Associaci Catalana d'Expresos Poltics, Associaci Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa, Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana, Associaci de Publicacions Peridiques en Catal - APPEC, Associaci de Vens Sant Joan de Llefi-Gran Sol, Centre Catlic de Sants, Consell dels Illustres Collegis d'Advocats de Catalunya, Enginyeria i Arquitectura La Salle, Federaci Nacional del Metall, Construcci i Afins de la Uni General de Treballadors de Catalunya (MCA-UGT), Foment de la Sardana de Banyoles, Fundaci Jaume I (actualment Fundaci Llus Carulla), Medicus Mundi Catalunya, Taller de Msics

 2004 .


Xavier Amors Sol, Lina Badimon Maestro, Pilar Benejam i Arguimbau, Renada Laura Calmon-Ouillet, Roser Capdevila i Valls, Francesc Casares i Potau, Agust Coh Grau, Tomasa Cuevas Gutirrez, Merc Durfort i Coll, Marta Estrada i Miyares, Manel Gimnez Valent, Lloren Gomis Sanahuja, Josep Llobera i Ramon, Xavier Lucaya i Layret, Pilar Malla Escofet, Manel Martnez Martnez, Manel de la Matta Sastre, Lola Mitjans Perell, Agust Montal i Costa, Miquel Nez Gonzlez, Sebasti Piera i Llobera, Mossn Modest Prats i Domingo, Pedro Ruiz Torres, Carme Ruscalleda i Serra, Carme Sansa i Albert, Isabel Steva i Hernndez, Josep Llus Sureda i Carrin, Maria Dolors Torres Manzanera, Anna Veiga Lluch, Josep Vilarasau Salat

Amical de Catalunya dels Antics Guerrillers Espanyols a Frana, Associaci Amics de la Seu Vella de Lleida, Associaci d'Exinternats del Franquisme a Catalunya, Casino Menestral Figuerenc, Crcol Catlic de Badalona, Club Muntanyenc Sant Cugat, Cobla La Principal del Llobregat, Collegi Oficial de Metges de Lleida, Cooperativa Obrera Tarraconense, Escola Universitria d'Infermeria Santa Madrona de la Fundaci "la Caixa", Institut Joan Llus Vives, Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra, Tamaia Associaci de dones contra la violncia familiar

 2005 .


Montserrat Aguer Teixidor, Luis Arribas Castro, Pilar Aymerich i Puig, Joaquim Bonal de Falgs (a ttol pstum), Ftima Bosch i Tubert, Anna Cabr i Pla, Neus Catal Pallej, Gaspar Espua i Berga, Francesc Ferrer i Girons, Elisabeth Gal i Camprub, Joana M. Guasp Ma, Ramon Guardans i Valls, Manuel Lladonosa i Vall-Llebrera, Llus Marras i Meler, Frederic Mayor i Zaragoza, Biel Mesquida i Amengual, Margarita Nuez Farnos, Josep Pernau i Riu, Manuel Pertegaz Ibez, Josep Prenafeta i Gavald, Llus Puig i Ferriol, Rosa Regs i Pags, Maria Rovira i Duran, Matilde Salvador Segarra, Maria Salvo Iborra, Anna Sanmart i Sala, ngels Santos Torroella, Antoni Serra i Ramoneda, Joan Sol i Cortassa, Josep Subirats i Piana, Esther Tusquets Guilln, Mercedes Vilanova Ribas

Associaci de pares de minusvlids del Baix Camp, Centre Excursionista de Lleida, Club Nataci Sabadell, Collegi Pblic Sant Jaume, Consell de Collegis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, Dones Juristes, Fundaci Patronat de les Escoles La Salle (Cass de la Selva), Grup gata, Institut Qumic de Sarri, Jazz Terrassa, Monestir de Santa Maria de Poblet, PEN catal, Plataforma en Defensa de l'Ebre, Venerable Congregaci de la Mare de Du dels Dolors de Besal, Llotja de Cereals de Barcelona

 2006 .


Francesc Abel i Fabre, Antnia Adroher i Pascual, Santiago Alcolea i Gil, Toms Alcoverro i Muntan, Josep Maria Andreu i Forns, Joan Argent i Artigal, Jaime Arias Zimerman, Enrique Badosa Pedro, Carmen Balcells Segal, Anna Balletb i Puig, Miguel Beato del Rosal, Roser Bofill Portabella, M. Antnia Canals i Tolosa, Manuel Castellet i Solanas, Manuel Castells Olivn, Jordi Cervell i Garriga, Jean-Franois Coche, Isabel Coixet Castillo, Joan Colom i Altemir, Johan Cruyff, Franz-Paul Decker, Eullia Duran i Grau, Elisabeth Eidenbenz, Odn Elorza Gonzlez, Salvador F i Llimiana, Domnec Fita i Molat, Josep Fontana i Lzaro, Mossn Daniel Fortuny i Pons, Josep Fradera i Soler, Antonio Franco Estadella, Javier God Muntanyola, Barbara Hendricks, Robert Hughes, Josu Jon Imaz San Miguel, Joaquim Marco i Revilla, Llus Mart Bielsa, Andreu Mas-Colell, Oriol Maspons i Casades, Joan Massagu i Sol, Josep Maria Mestres Quadreny, Anna Maria Moix i Meseguer, Jos Monlen Benncer, Beatriz de Moura, Maria Llusa Oliveda Puig, Ral Padilla Lpez, Ricard Prez Casado, Antn Pont i Amens, Joana Raspall i Juanola, Miquel Roca i Junyent, Antonina Rodrigo Garca, Ricardo Rodrigo, Vicente Rojo, Carmel Rosa Baserba, Ramon Saladrigues i Fernndez, Sebasti Salvad Plandiura, Andreas Schleef, Narcs Serra i Serra, Carme Sol Vendrell, Jordi Soler i Gal "Toti Soler", Sebasti Sorribas i Roig, Marina Subirats i Martori, Jaume Toms i Sabat, Josep Vicente Rom

Agrupaci Fotogrfica de Catalunya, Associaci Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), Associaci de Familiars de Represaliats pel Franquisme, Associaci per a la recuperaci de la memria histrica de Catalunya (ARMHC), Cambra Oficial de Comer i Indstria de Manresa, Centre Catlic de Blanes, Circ RALUY, Club Gimnstic de Tarragona S.A.D., Club Pat Voltreg, Colla Castellera Xiquets de Reus, Illustre Collegi d'Advocats de Sabadell, Illustre Collegi Oficial de Veterinaris de Lleida, Institut de l'Empresa Familiar, Institut d'Estudis Vallencs, Associaci d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)

2007.


Eduard Bajet i Royo, Sara Maria Blasi i Gutirrez, ngel Casas Mas, Francesc Xavier Ciuraneta Aym, Carles Duarte i Montserrat, Teresa Duran i Armengol, Rosa Maria Estrany Llorens, Josep Llus Fernndez i Padr, August Gil Matamala, Jos Manuel Lara Bosch, Rosa Novell Clausells, Maria-Antnia Oliver i Cabrer, Bonaventura Pons Sala, Victria Sau Snchez, Jordi Sol Tura, Ricard Torrents i Bertrana, Nria Pompeia Vilaplana i Boixons, Xavier Vinader i Snchez, Maria Rosa Virs i Galtier, Jorge Wagensberg Lubinski.

Associaci Casal dels Infants del Raval, Associaci Catalana de Vctimes d'Organitzacions Terroristes, Associaci Catalana per la Infncia Maltractada, Associaci La Bressola, Club Esportiu Europa, Club Nataci Barcelona, Federaci d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC), Fundaci Catalana Tutelar Aspanias, Fundaci Cobla La Principal d'Amsterdam, Museu del Joguet de Catalunya/Figueres, Pastorets de l'Ametlla de Merola (Agrupaci Cultural Esplai).

2008.

Nolasc Acarn i Tusell, Jaume Arenas i Mauri, Francina Boris i Codina, Josep Cass i Serra, Jaume Cela i Oll, Francesc Codina i Castillo, Jordi Dauder, Montserrat Estilles Torrente, Ricard Fornesa i Rib, Joaquima Jdez i Fageda, Eullia Lled i Cunill, Antoni Lloret i Orriols, Jordi Petit, Anna Maleras i Colom, Josep Maria Massons i Esplugas, Jordi Peix i Massip, Empar Pineda i Erdozia, Enric Piquet i Miquel, Jacint Ros i Hombravella, Merc Sala i Schnorkowski, Rosa Serra i Puigvert, Jaume Sobrequs i Callic, Jos Mara Socias Humbert, Anna Tarrs i Campa.

Associaci Pro-memria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, Ateneu Agrcola, Ateneu Igualad de la Classe Obrera, Consorci Hospitalari de Catalunya, Federaci Catalana de Tennis, Mtua dels Enginyers de Catalunya, Mtua de Terrassa, Secretariat d Escola Rural, USP Institut Universitari Dexeus.

 Notes .


Vegeu tamb.
 Llista de guanyadors balears de la Creu de Sant Jordi;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118807" title="Hortnsia" nonfiltered="3516" processed="3503" dbindex="48793">


L Hortnsia (Hydrangea macrophylla o Hydrangea hortensia) s un arbust de la famlia de les hidrangecies originari del Jap.

L'arbust pot crixer entre 1 i 3 m. T les fulles ovalades i mesuren entre 7 i 20 cm de llarg. Les flors poden sser de color rosa, blava o blanca segons el pH del sl. A terres cides les flors seran blaves; a terres alcalins, roses; i a terres neutres, blanques. La planta s'usa en jardineria per a finalitats ornamentals.

Enllaos externs.

Informaci sobre l'Hortnsia ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118819" title="William Somerset Maugham" nonfiltered="3517" processed="3504" dbindex="48794">



William Somerset Maugham, (Pars, 25 de gener de 1874   Nia, 16 de desembre de 1965) va ser un novellista, dramaturg i contista britnic. Va ser un dels escriptors ms populars de la dcada del 1930 i el millor pagat.

Infantesa i educaci.
El pare de Maugham era un advocat que s'ocupava dels afers legals de l'ambaixada britnica a Pars.  Ats que la llei francesa preveia que tots els infants nascuts a territori francs estaven obligats a fer el servei militar, Robert Ormond Maugham va arranjar les coses per a qu William nasquera a l'ambaixada, salvant-lo aix de l'obligaci d'involucrar-se en futures guerres franceses i fent tcnicament vlid el seu naixement en "territori britnic". El seu avi, altre Robert, tamb havia sigut un prestigis advocat i cofundador de la English Law Society, i es donava per fet que William hauria de seguir els mateixos passos. Per les coses no van rutllar aix, tot i que el seu germ major Frederic Herbert Maugham s que va desenvolupar una distingida carrera jurdica, esdevenint Lord Chancellor entre 1938 i 1939. 

La mare de Maugham, Edith Mary (de cognom de soltera Snell) era tuberculosa, una condici per a la qual els metges de l'poca prescribien tenir fills.  Aix que Maugham tenia tres germans majors, ja escolaritzats en centres d'internat quan ell tenia tres anys, per la qual cosa va ser criat gaireb com a fill nic.  Malhauradament, l'embars no va ser efectiu contra la malaltia, i Edith Mary Maugham va morir als 41 anys, sis anys desprs de parir el seu darrer fill.  La mort de sa mare va deixar Maugham traumatitzat per a tota la vida, i sempre va tenir la foto d'ella al costal del llit fins a la seua prpia mort als 91 anys el 1965. 

Dos anys desprs va morir son pare de cncer. Willie va ser trams a Anglaterra per a posar-lo sota cura del seu oncle, Henry MacDonald Maugham, vicari de Whitstable, a Kent. El trasllat va ser catastrfic. Henry Maugham va demostrar ser fred i emocionalment cruel. A The King's School, Canterbury, gaireb una versi del purgatori, on Willie va estar intern durant els seus anys d'estudiant, va ser ridiculitzat pel seu dolent angls (la seua primera llengua va ser el francs) i per la seua baixa estatura, que havia heretat de son pare. 

En aquest perode Maugham va desenvolupar la tartamudesa que l'acompanyaria tota la vida, tot i que era espordica i depenia de l'estat d'nim i les circumstncies. 

A la vicaria estava sotms a control, i les emocions estaven prohibides. Va ser forat a amagar el seu temperament, i se li va prohibir qualsevol manifestaci emocional, a banda que tampoc tenia l'oportunitat de veure a altri expressar emocions. Com a infant pacfic, reservat per molt curis, aquesta negaci de les emocions dels altres va ser per a ell tan dura com la negaci dels propis sentiments.

El resultat va ser que Maugham era desgraciat, tant a la vicaria com a l'escola, on era maltractat pels seus companys degut a la seua tartamudesa i baixa estatura.  Aix va resultar en qu va desenvolupar l'habilitat de fer observacions sarcstiques que ferien els qui l'amonaven.  Aquesta capacitat es reflecteix de vegades en els personatges de les seues narracions.

Als setze anys, Maugham va refusar continuar a The King's School i el seu oncle el va permetre viatjar a Alemanya, on durant un any va estudiar literatura, filosofia i alemany a la Universitat de Heidelberg.  A Alemanya va conixer John Ellingham Brooks, un home angls deu anys major que ell, amb qui va tenir la seua primera experincia sexual.

Al seu retorn a Anglaterra el seu oncle va aconseguir per a Maugham un lloc de treball a una oficina de comptabilitat, per al mes Maugham ho va deixar i va tornar a Whitstable.  El seu oncle estava disgustat, i es va posar a buscar un nou treball per a Maugham.

El treball a l'esglsia va ser rebutjat, perqu un predicador tartamut semblava ridcul. Tamb va ser rebutjat el funcionariat, no per desgrat del propi Maugham, sin perque arran de les noves lleis que obligaven a passar un examen per a accedir a la funci pblica, l'oncle va considerar que aquesta professi havia esdevingut indecorosa per a un cavaller.

El metge local va suggerir la medicina, i l'oncle va acceptar-hi amb certes objeccions.  Maugham havia comenat a escriure als 15 anys i desitjava ferventment dedicar-se a la literatura, per en no ser major d'edat no es va atrevir a confessar els seus desitjos al seu tutor.  Consegentment va invertir els segents cinc anys de la seua vida com a estudiant de medicina a Londres.

Carrera.
Primeres obres.
Molts lectors i alguns crtics han assumit que els anys d'estudiant de medicina van constituir un atzucac creatiu.  Per el marteix Maugham era de l'opini contrria.  Va poder viure a l'efervescent ciutat de Londres, conixer persones de les classes populars que mai no hauria trobat en altres professions, i veure-les en situacions d'extrema ansietat i significat per a llurs vides.  En la maduresa, va remarcar el valor literari de tot el que va veure com a estudiant de medicina: "Vaig veure homes morir.  Els vaig veure patir dolor.  Vaig aprendre qu era l'esperana, el temor i l'ajut..."  

En aquell temps estaven de moda els llibres, sovint escrits per homes i dones que vivien comfortablement, que descrivien el valor moral d'una vida de patiments -- per Maugham va veure clarament, una i altra vegada, com s de corrosiu el patiment per als valors humans, com la malaltia torna hostil i amarga la gent, i mai no ho va oblidar. Ac, finalment estava la vida en tota la seua cruesa, i tamb l'oportunitat d'examinar tota la gamma de les emocions humanes.

Maugham tenia cura del seu habitatge, va moblar-lo amb plaer, el va farcir de llibretes amb idees literries, i hi escrivia totes les nits alhora que continuava els seus estudis de medicina.  L'any 1897, va presentar el seu segon llibre a una editorial. (El primer havia estat una biografia de Giacomo Meyerbeer escrita als setze anys a Heidelberg). 

Liza of Lambeth, una narraci sobre un adulteri en la classe obrera i les seues conseqncies, beu en les experincies de l'estudiant practicant d'obstetrcia al tuguri londinenc de Lambeth.  La novella s'enquadra en el realisme social dels "escriptors dels baixos fons" com ara George Gissing i Arthur Morrison. Amb tota franquesa, Maugham encara es va sentir obligat a escriure al prefaci de la novella: "...s impossible eliminar els errors del parlar de Liza i dels altres personatges; per tant el lector haur de recompondre en els seus pensaments les necessries imperfeccions dels dilegs."

Liza of Lambeth va recollir xit de crtica i pblic, i la primera impressi es va vendre en qesti de setmanes. Aix va ser prou per convncer Maugham, que ja s'havia llicenciat, d'abandonar la medicina i embarcar-se en una carrera literria que hauria de durar seixanta-cinc anys. Sobre el seu debut en la professi d'escriptor diria posteriorment, "Em vaig sentir com un peix en l'aigua."

La vida d'escriptor va permetre Maugham viatjar i viure a diferents llocs com ara Espanya i Capri durant la segent dcada, per les seues segents deu obres no van poder rivalitzar amb l'xit de Liza. Aix va canviar radicalment l'any 1907 amb l'extraordinari xit de la seua obra de teatre Lady Frederick; i durant l'any segent va tenir quatre obres de teatre representant-se simultniament a Londres, i la revista Punch va publicar un dibuix de Shakespeare rosegant-se les ungles amb nerviosisme mentre guaitava les cartelleres.

xit popular, 1914-1939.
Al voltant del 1914 Maugham era un home fams, amb 10 obres de teatre representades i 10 novelles publicades. Massa major per a allistar-se en declarar-se la Primera Guerra Mundial, Maugham va servir a Frana com a membre de la Creu Roja Britnica, en l'anomenat "Literary Ambulance Drivers" (conductors d'Ambulncia literaris), un grup de 23 coneguts escriptors que incloa, entre d'altres Ernest Hemingway, John Dos Passos, i E. E. Cummings.  En aquest temps va conixer Frederick Gerald Haxton, un jove de San Francisco que va esdevenir el seu company fins que va morir en l'any 1944 (Haxton apareix sota el nom de Tony Paxton en l'obra de teatre de Maugham, de 1917, Our Betters). Fins i tot durant la guerra Maugham va continuar escrivint; de fet, va corregir les proves de Of Human Bondage en una localitat prop de Dunkerke durant un descans dels seus deures de conductor d'ambulncia.

Of Human Bondage (1915) va ser qualificada pel crtics de l'poca com "una de les ms importants novelles del Segle XX."  El llibre sembla ser bastant autobiogrfic (la tartamudesa de Maugham es transforma en una deformaci congnita dels peus de Philip Carey, el vicari de Whitestable esdev el vicari de Blackstable, i Philip Carey s un metge) no obstant el mateix Maugham va insistir que es tractava d'invenci ms que de realitat.  En tot cas, l'estreta relaci entre ficci i realitat va ser una de les carcterstiques de l'obra de Maugham, malgrat l'obligada declaraci legal sobre el fet que "els personatges o aquella obra sn completament imaginaris". L'any 1938 va escriure: "Realitat i ficci estan tan mesclades en la meua obra que ara, donant una ullada enere, difcilment puc distingir l'una de l'altra."

Maugham era bisexual. De la seua relaci amb Syrie Wellcome, filla del fundador d'orfanats Thomas John Barnardo i esposa de l'empresari farmacutic angls, nascut estatunidenc, Henry Wellcome, va tenir una filla anomenada Mary Elizabeth Maugham, "Liza", (nascuda Mary Elizabeth Wellcome, 1915-1998). Henry Wellcome va posar una demanda de divorci contra la seua esposa, designant Maugham com a co-responsable. El maig de 1917, desprs del decree nisi, Syrie i Maugham es van casar. Syrie va esdevenir una notable decoradora d'interiors que va popularitzar les habitacions en blanc en la dcada del 1920. L'any 1922 Maugham li va dedicar la seua collecci de contes On a Chinese Screen. Es van divorciar entre 1927 i 1928 desrs d'un matrimoni tempestus agreujat pels freqents viatges de Maugham i la seua ininterrompuda relaci amb Haxton.

Maugham va tornar a Anglaterra deixant els seus deures en la unitat d'ambulncies per a promocionar Of Human Bondage per tan bon punt va acabar, va tornat per tal d'assistir als esforos de la guerra.  Incapa d'incorporar-se de nou a la unitat d'ambulncies, Syrie se les va apanyar per a presentar-li a un oficial d'intelligncia d'elevada graduaci, conegut noms com "R"; i el setembre de 1915 va comenar a treballar a Sussa, recollint informaci per als serveis secrets, recolzant-se en la seua categoria d'escriptor.

L'any 1916 va viatjar al Pacfic per a documentar-se sobre la seua segent novella, The Moon and Sixpence, basada en la vida de Paul Gauguin. Va ser el primer dels viatges a travs dels estertors del mn imperial dels anys 1920 i 1930, que van situar a Maugham de manera definitiva en l'imaginari popular com el cronista dels darrers dies del colonialisme a ndia, el Sud-est asitic, Xina i el Pacfic, tot i que les obres en qu es fonamenta aquesta reputaci no sn ms que una fracci de la seua obra global. En aquest viatge i en els posteriors va estar acompanyat per Haxton, a qui considerava indispensable per al seu xit com a escritor. Maugham era profundament tmid, i l'extrovertit Haxton l'ajudava constantment a aconseguir el material hum que Maugham convertia en ficci. 

Al juny de 1917 va ser reclamat per Sir William Wiseman, cap del Servei Secret Britnic (desprs anomenat MI6), per a executar una missi especial a Rssia per a aconseguir implicar el Govern Provisional Rus en la guerra, fent front a la propaganda pacifista d'Alemanya . Dos mesos i mig desprs, els bolxevics van prendre el control. El treball va esdevenir impossible, per Maugham va reivindicar posteriorment que si haguera arribat sis mesos abans hi hauria reeixit.  

Tranquil i observador, Maugham gaudia d'un temperament excellent per al treball d'intelligncia, que ell mateix creia que havia heretat de l'home de lleis que va ser son pare: una destresa especial per a emetre freds judicis i la capacitat de no ser enganyat per les aparences.

No deixant perdre cap experincia de la vida real per a la literatura, Maugham va aprofitar les experincies com a espia en una collecci de contes sobre un espia cavallers, distant i sofisticat, anomenat Ashenden, (1928), un volum que Ian Fleming va citar com una de les influncies sobre el seu personatge James Bond.

L'any 1928, Maugham va adquirir Villa Mauresque, una finca de dotze acres a Cap Ferrat, en la Riviera francesa, que seria sa casa per a la resta de la seua vida, i un dels millors salons socials i literaris dels anys 1920 i 1930. La seua producci va continuar sent prodigiosa, escrivint per al teatre, novelles, assaigs i llibres de viatges. Al voltant de 1940, quan el collapse de Frana va forar-lo a abandonar la Riviera i esdevenir un "refugiat", ja era un dels escriptors en llengua anglesa ms famosos del mn, i un dels ms rics.

Gan veter de les lletres.
Maugham, en els seus seixanta anys, va passar gaireb tota la Segona Guerra Mundial als Estats Units d'Amrica, primer a Hollywood (on va treballar en diversos guions, i on va ser un dels primers escriptors en aconseguir uns guanys significatius amb les adaptacions cinematogrfiques de les seues obres) i desprs al Sud. Durant la seua estada va ser requerit pel govern dels Estats Units per a donar conferncies patritiques en suport a l'ajuda nord-americana a la Gran Bretanya, fora o no com a aliat combatent. Gerald Haxton va morir l'any 1944, i Maugham va tornar a Anglaterra, i desprs, l'any 1946, a la seua villa francesa on va residir llevat dels seus freqents i llargs viatges, fins la seua mort.

El buit deixat per la mort de Haxton, l'any 1944, va ser omplit per Alan Searle. Maugham l'havia conegut l'any 1928.  Searle era un jove dels suburbis londinencs de Bermondsey, i ja havia mantingut relacions amb homosexuals majors.  Va ser una companyia fidel, si no estimulant.  Respecte a aix, un dels amics de Maugham, referint-se a la diferncia entre Searle i Haxton, va dir simplement: "Gerald era champagne."

Tot i aix, la vida sentimental de Maugham mai no va ser senzilla.  Una vegada va confessar: "Principalment he estimat persones que no es preocupaven, o ho feien poc, de mi i quan alg m'ha estimat m'he sentit amonat... Per a no ferir els seus sentiments, sovint he simulat una passi que no sentia."

Els darrers anys de Maugham van estar tristament enfosquits per diversos escndols que probablement van desencadenar-se a causa de la decadncia intellectual de l'escriptor, amenaat per la demncia. El jove Maugham hauria estat massa astut i discret per a cometre tals errors. El pitjor d'aquests escndols, i el que li va costar l'allunyament de ms amics, va ser l'amarg atac a la difunta Syrie en un volum de memries aparegut l'any 1962: Looking Back. En els darrers anys, Maugham va adoptar Searle com a fill, amb el propsit d'assegurar-li l'herncia de la villa, una decisi que no va agradar a la seua filla Liza i al seu esps, Lord Glendevon, i que va exposar Maugham als comentaris pblics.

xits.
xit comercial amb elevats volums de vendes, produccions teatrals d'xit i una llarga srie d'adaptacions cinematogrfiques, tot aix unit a astutes inversions en valors, van permetre a Maugham viure una vida molt comfortable.  Petit i feble quan era un xicot, Maugham sempre havia estat orgulls de la seua resistncia; la que li va permetre com adult mantenir una abundantssima producci literria.

Tot i aix, malgrat els seus triomfs, mai no va aconseguir un elevat respecte per part dels crtics i els companys escriptors.  Ell mateix ho atribua a la seua mancana de "lirisme", el seu redut vocabulari i un inexpert s de la metfora.

En efecte, sembla que Maugham no anava errat perqu certament escrivia en un estil directe. No hi ha res en un llibre de Maugham que haja de ser explicat al pblic lector pels crtics.  El pensament de Maugham era clar, el seu estil lcid, expressant  acerbes i, de vegades, cniques opinions en una prosa bonica i civilitzada. Va escriure en un perode en qu la literatura modernista experimental, com ara la de William Faulkner, Thomas Mann, James Joyce i Virginia Woolf anava guanyant popularitat i el respecte de la crtica.  En aquest context, la seua prosa va ser qualificada com "un teixit de clixs del que noms meravella la capacitat de l'autor d'ensamblar-ne tants i tants, i la seua infalible incapacitat de contar qualsevol cosa de manera original".

Les seua inclinaci homosexual tamb impregna la seua obra.  Ats que en la vida real tendia a considerar les dones atractives com a rivals sexuals, sovint presenta les necessitats i gustos sexuals dels seus personatges femenins d'una manera ben diferent als autors de la seua poca.  "Liza of Lambeth," "Cakes and Ale" i "The Razor's Edge" presenten dones disposades a no renunciar als seus intensos desitjos sexuals, sense preocupar-se de les conseqncies.

Tamb, el fet que els gustos sexuals de Maugham foren desaprovats, o fins i tot criminalitzats, en els pasos que va visitar, va fer que l'escriptor fora particularment tolerant amb els vicis aliens.  Els lectors i els crtics sovint lamentaven que Maugham no condemnara clarament ni prou els malvats de les seues obres.  Maugham va replicar el 1938: "Pot ser un defecte meu que no m'amonen greument els pecats d'altres a excepci que m'afecten personalment."

La percepci del mateix Maugham sobre les seues capacitats era modesta; cap al final de la seua carrera va dir d'ell mateix que podia ser considerat com "entre els millors entre els escriptors de segona fila". 

Maugham havia comenat a colleccionar pintures teatrals abans de la Primera Guerra Mundial i va continuar-hi fins al punt que la seua collecci esdevingu la segona ms important, desprs de la del Garrick Club. L'any 1948 va anunciar la donaci de la seua collecci al "Trustees of the National Theatre", i des de l'any 1951, uns 14 anys desprs de la seua mort, va comenar a exhibir-se, sent traslladada l'any 1994 al Museu del Teatre a Covent Garden  .

Principals obres.
Hom considera que Of Human Bondage, obra mestra de Maugham, ve a ser una novella autobiogrfica, el principal personatge de la qual, Philip Carey, s orfe i criat per un piads oncle, com en el cas de Maugham. La deformaci dels peus de Philip, li provoca una gran autoconscincia i vergonya, que evoquen els problemes de Maugham amb la seua tartamudesa. Les ltimes novelles d'xit tamb estaven basades en personatges reals:  The Moon and Sixpence narra la vida de Paul Gauguin; Cakes and Ale cont discretament velades les caracteritzacions dels escriptors Thomas Hardy i Hugh Walpole. 

La novella ms important de Maugham, The Razor's Edge, publicada l'any 1944, va ser una cas atpic en la seua producci. Tot i que la major part de la novella es desenrotlla a Europa, els seus principals personatges sn americans, i no britnics.  El protagonista s un decebut veter de la Primera Guerra Mundial que abandona els seus rics amics i el seu estil de vida, viatjant a l'ndia a la recerca de la illuminaci. Els temes del misticisme oriental i el fstic provocat per la guerra van colpir els lectors en uns moments en qu s'estava acabant la Segona Guerra Mundial, i de seguida es va fer una adaptaci cinematogrfica.

Entre les seues narracions curtes, algunes de les ms memorables sn les que tenen a veure amb les vides dels colons, molts d'ells britnics, del lluny oest americ, que generalment tracten sobre el preu emocional que deuen pagar els colons pel seu allament. Algunes de les ms remarcables dins d'aquest gnere sn Rain, Footprints in the Jungle, i The Outstation. Rain, particularment, que narra la desintegraci moral d'un missioner intentant convertir a Sadie Thompson, una prostituta d'una illa del Pacfic, va adquirir una gran fama i s'ha adaptat al cine en diverses ocasions. Maugham va dir que moltes de les seues narracions curtes estaven basades en histries reals que va sentir durant els seus viatges als confins de l'imperi britnic. Va deixar rere d'ell una llarga collecci d'amfitrions enutjats, i un escriptor anti-Maugham contemporani va escriure una memria dels seus viatges titulada "Gin and Bitters". La prosa continguda de Maugham li permet explorar les tensions i les passions sense caure en el melodrama. La seua novella The Magician (1908) est basada en l'ocultista britnic Aleister Crowley.

Maugham va ser un dels ms destacats escriptors de viatges dels anys d'entre guerres, i pot ser comparat amb contemporanis de la talla d'Evelyn Waugh i Freya Stark. Entre les seues millors obres en aquest captol cal destacar The Gentleman in the Parlour, sobre un viatge a travs de Burma, Siam, Cambodja i Vietnam, i On a Chinese Screen, una srie de breus vinyetes que poden ser, fins i tot, esborranys de contes mai no escrits.

Influt pels diaris publicats de l'escriptor francs Jules Renard, de qui Maugham havia gaudit sovint les seues opinions, saviesa i enginy, Maugham va publicar l'any 1949 unes seleccions dels seus propis diaris sota el ttol de "A Writer's Notebook".  Tot i que els textos seleccionats sn, per naturalesa, episdics de de qualitat variable, cobreixen un rang de ms de 50 anys de la vida de l'escriptor, i per tant hi ha molt de material interessant que els erudits i admiradors de Maugham hi poden trobar.

Influncia.
L'any 1947 Maugham va instituir el Premi Somerset Maugham, per a reconixer el millor escriptor britnic menor de trenta-cinc anys, per una obra de ficci publicada l'any anterior. Entre els escriptors que han guanyat del premi s'hi troben Vidiadhar S. Naipaul, Kingsley Amis, Martin Amis i Thom Gunn. A la seua mort, va donar els seus manuscrits a la Royal Literary Fund.

Un dels pocs escriptors posteriors que han reconegut la seua influncia ha estat Anthony Burgess, qui va incloure un complex i ficcionat retrat de Maugham en la novella Earthly Powers. George Orwell tamb va manifestar que en el seu estil hi havien influncies de Maugham. El nord-americ Paul Theroux, en el seu recull de contes The Consul's File, actualitza el mn colonial de Maugham en un ambient d'expatriats en la moderna Malaisia.

La pellcula de 1995 Se7en t un personatge interpretat per Morgan Freeman, anomenat Lt. Somerset.  El film t referncies explcites a Of Human Bondage.

Obres.
 Narrativa, llibres de viatges i crtica .
 Liza of Lambeth (1897);
 The Making of a Saint (1898);
 Orientations (1899);
 The Hero (1901);
 Mrs Craddock (1902);
 The Merry-go-round (1904);
 The Land of the Blessed Virgin: Sketches and Impressions in Andalusia (1905);
 The Bishop's Apron (1906);
 The Explorer (1908);
 The Magician (1908);
 Of Human Bondage (1915) ;
 The Moon and Sixpence (1919);
 The Trembling of a Leaf (1921);
 On A Chinese Screen (1922);
 The Painted Veil (1925);
 The Casuarina Tree (1926);
 The Letter (Stories of Crime) (1930);
  (1928);
 The Gentleman In The Parlour: A Record of a Journey From Rangoon to Haiphong (1930);
 Cakes and Ale: or, the Skeleton in the Cupboard (1930);
 The Book Bag (1932);
 The Narrow Corner (1932);
 Ah King (1933);
 The Judgement Seat (1934);
 Don Fernando (1935);
 Cosmopolitans - Very Short Stories (1936);
 My South Sea Island (1936);
 Theatre (1937);
 The Summing Up (1938);
 Christmas Holiday (1939);
 Princess September and The Nightingale (1939);
 France At War (1940);
 Books and You (1940);
 The Mixture As Before (1940);
 Up at the Villa (1941);
 Strictly Personal (1941);
 The Hour Before Dawn (1942);
 The Unconquered (1944);
 The Razor's Edge (1944);
 Then and Now (1946);
 Of Human Bondage - An Address (1946);
 Creatures of Circumstance (1947);
 Catalina (1948);
 Quartet (1948);
 Great Novelists and Their Novels (1948);
 A Writer s Notebook (1949);
 Trio (1950);
 The Writer s Point of View' (1951);
 Encore (1952);
 The Vagrant Mood (1952);
 The Noble Spaniard (1953);
 Ten Novels and Their Authors (1954);
 Points of View (1958);
 Purely For My Pleasure (1962);

 Teatre .
 A Man of Honour (1903);
 Lady Frederick (1912) ;
 Jack Straw (1912) ;
 Mrs Dot (1912) ;
 Penelope (1912) ;
 The Explorer (1912);
 The Tenth Man (1913) ;
 Landed Gentry (1913) ;
 Smith (1913) ;
 The Land of Promise (1913);
 The Unknown (1920);
 The Circle (1921) ;
 Caesar's Wife (1922);
 East of Suez (1922);
 Our Betters (1923) ;
 Home and Beauty (1923) ;
 The Unattainable (1923) ;
 Loaves and Fishes (1924) ;
 The Constant Wife (1927) ;
 The Letter (1927);
 The Sacred Flame (1928);
 The Bread-Winner (1930);
 For Services Rendered (1932);
 Sheppey (1933) ;

Adaptacions cinematogrfiques.
 Sadie Thompson (1928), pellcula muda amb Gloria Swanson iLionel Barrymore.  Basada en el conte 'Miss Thompson que posteriorment va ser rebatejat amb el nom de "Rain".
 The Letter (1929) amb Jeanne Eagels, O.P. Heggie, Reginald Owen i Herbert Marshall.  Basada en l'obra de teatre del mateix ttol.
 Rain (1932), la primera versi sonora de la narraci, amb Joan Crawford i Walter Huston.
 Of Human Bondage (1934) amb Leslie Howard i Bette Davis.  Basada en la novella del mateix ttol.
 The Painted Veil (1934) amb Greta Garbo i Herbert Marshall.  Basada en la novella del mateix ttol.
 The Vessel of Wrath (1938) amb Charles Laughton; estrenada als EUA com The Beachcomber. Basada en la novella del mateix ttol.
 The Letter (1940) amb Bette Davis, Herbert Marshall, James Stephenson, Frieda Inescort i Gale Sondergaard.  Basada en l'obra de teatre del mateix ttol.
 The Moon and Sixpence (1942) amb George Sanders.  Basada en la narraci curta del mateix ttol.  ;
 The Razor's Edge (1946) amb Tyrone Power i Gene Tierney.  Basada en la novella del mateix ttol.
 Of Human Bondage (1946) versi amb Eleanor Parker.
 Quartet (1948) Maugham apareix com ell mateix en la introducci. Basada en alguns dels seus contes.
 Trio (1950) Maugham apareix com ell mateix en la introducci. Basada en alguns dels seus contes.
 Encore (1952) Maugham apareix com ell mateix en la introducci. Basada en alguns dels seus contes.
 Miss Sadie Thompson (1953), una versi semi-musical amb Rita Hayworth i Jos Ferrer.   ;
 The Beachcomber (1958).  Basada en la novella The Vessel of Wrath; no s'ha de confondre amb la pellcula de 1938.
 Julia, du bist zauberhaft (1962) amb Lilli Palmer i Charles Boyer. Basada en la novella Theatre.
 Of Human Bondage (1964) versi amb Laurence Harvey i Kim Novak.
 The Letter (1969) amb Eileen Atkins.  Basada en la novella del mateix ttol. (Feta per a la televisi);
 The Letter (1982) amb Lee Remick, Jack Thompson (actor), i Ronald Pickup.  Basada en l'obra de teatre del mateix ttol. (Feta per a la televisi);
 The Razor's Edge (1984) amb Bill Murray.  Basada en la novella del mateix ttol.
Up at the Villa (2000) amb Kristin Scott Thomas i Sean Penn, dirigida per Philip Haas.  Basada en la novella del mateix ttol.
 Being Julia (2004) amb Annette Bening.  Basada en la novella Theatre.
 The Painted Veil (2006) amb Naomi Watts i Edward Norton.  Basada en la novella del mateix ttol.

Notes.


Fonts.
 Mander, Raymond & Mitchenson, Joe., 1955 The Artist and the Theatre. William Heinemann Ltd;
 Mander, Raymond & Mitchenson, Joe., 1980  Guide to the Maugham Collection of Theatrical Paintings. Heinemann & the National Theatre ;
 Maugham, Robin., 1977, Somerset and all the Maughams. Greenwood Press. ISBN 0-8371-8236-0;
 Maugham, W. Somerset, 1938, The Summing Up.  Garden City Publishing Company. ;
 Maugham, W. Somerset., 1962, Looking Back. As serialised in Show, June, July & August.
 Morgan, Ted., 1980, Somerset Maugham Jonathan Cape. ISBN 0-224-01813-2 ;
 Morgan, Ted., 1984, Maugham Touchstone Books. ISBN 0-671-50581-5.
 Vidal, Gore., February 1, 1990, The New York Review of Books.

Enllaos externs.

  The British Library;
  Caxton Club Biography;
  The British Empire, Biografies, Autors;
  Internet Movie Database: W. Somerset Maugham;
  Internet Broadway Database: W. Somerset Maugham;
  National Theatre, Collecci Teatral de Maugham;
  National Theatre, Personatges Shakespearians;
  Detalls sobre les obres de teatre de Maugham i les seues produccions a la Collecci Teatrat de la Universitat de Bristol ;
  The Razor's Edge, de Maugham;
  Contes de William Somerset Maugham sobre Malaisia, Borneo i Singapur;
  W.S. Maugham: correspondncia, contractes i manuscrits a la Universitat d'Indiana;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118821" title="Mesopithecus pentelici" nonfiltered="3518" processed="3505" dbindex="48796">

Mesopithecus pentelici o Mesopithecus pentelicus s una espcie extingida de mico del mn antic del gnere dels mesopitecs.


Enllaos externs.
 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118832" title="Kai Siegbahn" nonfiltered="3519" processed="3506" dbindex="48797">

Kai Manne Brje Siegbahn ( Lund, Sucia 1918 - 20 de juliol de 2007 ) s un fsic suec guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1981.

Biografia.
Va nixer el 20 d'abril de 1918 a la ciutat sueca de Lund, fill del fsic i Premi Nobel l'any 1924 Manne Siegbahn. El 1936 ingress a la Universitat d'Uppsala per estudiar fsica, qumica i matemtiques, on es llicenci el 1942. El 1944 es doctor a la Universitat d'Estocolm, entrant a treballar aquell mateix any a l'Institut Nobel de Fsica. Entre 1951 i 1954 fou professor del Reial Institut de Tecnologia d'Estocolm (KTH), i des d'aquell any cap del departament de fsica a la Universitat d'Uppsala.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca al voltant de la fsica atmica i la fsica molecular, desenvolupant estudis sobre el plasma i l'ptica electrnica. Interessat posteriorment en l'espectroscpia, Siegbahn va desenvolupar tcniques d'anlisi qumic en el lser espectroscpic d'alta ressoluci creat per ell.

El 1981 compart el Premi Nobel de Fsica amb els fsics Nicolaas Bloembergen i Arthur Leonard Schawlow pel seus treballs sobre l'espectroscpia, i Siegbahn especialment per les seves contribucions en el desenvolupament del lser espectroscpic d'alta ressoluci. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1981;
  Pgina principal del Reial Institut de Tecnologia d'Estocolm (del suec, KTH);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118845" title="Nicolaas Bloembergen" nonfiltered="3520" processed="3507" dbindex="48798">

Nicolaas Bloembergen ( Dordrecht, Pasos Baixos 1920 ) s un fsic i professor universitari nord-americ, d'origen neerlands, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1981.

Biografia.
Va nixer l'11 de mar de 1920 a la ciutat neerlandesa de Dordrecht. Estudi fsica a la Universitat d'Utrecht i de Leiden, on es doctor el 1948. El 1945 s'exili als Estats Units, on va esdevenir posteriorment professor de la Universitat de Harvard. El 1958 aconsegu la ciutadania nord-americana.

Recerca cientfica.
El 1945 ampli els seus estudis a la Universitat de Harvard, entrant a formar part de l'equip d'Edward Purcell que un mes abans havia descobert la Ressonncia Magntica Nuclear (RMN). Bloembergen fou designat en aquell moment responsable de desenvolupar la primera mquina de RMN. Durant la seva estada a Harvard com estudiant de postgrau reb classes dels fsics Julian Schwinger i John van Vleck.

El 1981 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica juntament amb Arthur Schawlow i Kai Siegbahn pels seus treballs sobre l'espectroscpia. Bloembergen i Schawlow centraren les seves investigacions sobre la matria indetectable als lsers.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1981;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118846" title="Plateosaure" nonfiltered="3521" processed="3508" dbindex="48799">

Plateosaurus ("llangardaix pla") s un gnere de dinosaure prosaurpode que podia desplaar-se a 2 o 4 potes. Mesurava entre 6 i 10 metres de longitud fet que el feia un dels dinosaures ms grans del perode Trisic. Tamb fou un dels primers dinosaures herbvors que visqu a Europa i Groenlndia, on hi havia vegetaci abundant.

El plateosaure tenia un cap petit amb dents en forma de xerrac per a triturar les plantes.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118851" title="Tecles de funci" nonfiltered="3522" processed="3509" dbindex="48800">
Les tecles de funci sn aquelles tecles d'un teclat d'ordinador situades a la part superior (entre la tecla d'Escapament i la d'imprimir pantalla).

Histria.
Les tecles de funci es van crear amb la finalitat de simplificar els processos per realitzar algunes operacions. Aix era especialment til amb els primers sistemes operatius on les ordres havien de ser escrites al no existir ratol.

Amb l'aparici dels sistemes operatius grfics (com el Windows, el Mac o el Linux) aquestes tecles van perdre popularitat entre els usuaris ja que suplien accions que es podien trobar fcilment amb el ratol.

Comandaments.
Estan compostes per 12 tecles anomenades amb un F (de function, funci) i el nombre. La seva funci varia molt, depenent del programa cada tecla pot variar la seva finalitat. Tot i aix hi ha alguns comandaments bastant estesos i comuns en molts programes. Tamb, molts programes incorporen la opci de personalitzar l'acci que desenvolupin les tecles de funci.

Microsoft Windows.
 F1: Activa l'ajuda del programa en qesti.
 F3: En un navegador permet fer cerques a la pgina.
 Alt + F4: Tanca el programa que s'est emprant.
 F5: En un navegador actualitza la pgina.
 F6: En un navegador et dirigeix a la barra d'adreces.

Fonts.
 Webmaster Cristiano Para que sirven las teclas de funcin de mi computador? ;
 NoticiasDot Teclas de Funcin. Para qu sirven? ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118852" title="Centrosaure" nonfiltered="3523" processed="3510" dbindex="48801">

Els centrosaures (Centrosaurus, en referncia a les petites banyes al volant que apunten cap el centre del crani) sn un gnere de dinosaure ceratopsi. Visqueren al perode Cretaci, fa 75 milions d'anys, a Amrica del Nord. 

Els centrosaures podien arribar a fer 6 metres de longitud i presentaven una nica banya sobre el nas que podia curvar-se cap endavant o cap enrere.

El primer fssil de centrosaure fou descobert en la provncia canadenca d'Alberta. Existeixen jaciments massius d'aquests animal al Parc Provincial Dinosaure, a Alberta.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118855" title="Marginocfal" nonfiltered="3524" processed="3511" dbindex="48802">

Els marginocfals (Subordre Marginocephalia) constitueixen un grup de dinosaures ornitisquis que inclou els cap-gruixuts paquicefalosurids, i els banyuts ceratopsians. Tots eren herbvors, caminaven sobre dues o quatre potes i es caracteritzaven per presentar una cresta o volant ossaments a la part posterior del crani.

El clade va evolucionar al perode Jurssic, i va esdevenir com al Cretaci superior.

Taxonomia.
CLADE HETERODONTOSAURIFORMES
Famlia Heterodontosauridae;
SUBORDRE MARGINOCEPHALIA;
Infraordre Pachycephalosauria;
Infraordre Ceratopsia;
Yinlong;
Chaoyangsaurus;
Famlia Psittacosauridae;
Neoceratopsia;
Liaoceratops;
Archaeoceratops;
Famlia Leptoceratopsidae;
Coronosauria;
Famlia Protoceratopsidae;
Famlia Ceratopsidae;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118858" title="Kentrosaure" nonfiltered="3525" processed="3512" dbindex="48803">

Kentrosaure (Kentrosaurus) s un gnere de dinosaure que visqu al perode Jurssic a frica. Estava estretament emparentat amb el ms ben conegut estegosaure. Presentava una doble filera de plaques del coll a l'extrem de la cua, tamb a sobre les espatlles. No se sap ben b la seva utilitat, per es creu que podrien ser una eina defensiva i alhora termoreguladora. A ms a ms podria sser un reclam en poca de zel.

El kentrosaure fou descobert per una expedici alemanya a l'est d'frica efectuada entre els anys 1909 i 1912. Fou Edwin Hennig el primer en descriure aquest gnere, l'any 1915. Un esquelet gaireb complet es va recuperar i reconstruir al Museu Humboldt, de la Universitat de Berln per el museu fou bombardejat durant la Segona Guerra Mundial i molts dels ossos es van perdre.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118862" title="Pius VI" nonfiltered="3526" processed="3513" dbindex="48804">

Pius VI s el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi al ser escollit Papa.
Havia nascut en una familia noble per empobrida i es va educar a escola de jesuites de Cesena y es va diplomar en dret a la Universitat de Ferrara.
El 1755 va ser ordenat sacerdot i grcies a la unfluncia d'alguns dels seus oncles, que eren cardenals, va ocupar diversos crrecs en la Curia Vaticana, entre els que destaca el de Tresorer (1766). 

El 1773 va ser nomenat cardenal i abad del monestir camaldulenc de San Gregorio al Celio i del benedict de Subiaco.

En el conclave del 1775 surt escollit sense ser bisbe, de manera que el cardenal Gianfrancesco Albani el va haver d'ordenar in situ.

A Pius VI li va tocar veure la Revoluci Francesa on va denunciar i condemnar l'onada d'anticlericalisme que es va propagar per Frana i que li va costar la perdua definitiva dels territoris papals francesos d'Aviny, Benevent i Venassino, que Llus XV havia tornat a Climent XIV.
Per combatre la Revoluci, Pius VI es va sumar a l'aliana d'estats que van atacar Frana, per la desfeta d'aquests va convertir els Estats Pontificis en un objectiu i el 1797 un exrcit francs, dirigit per Napole, va baixar a Itlia, va entrar a Roma,va declarar acabat el poder temporal dels papes i va endur-se al Papa presoner, primer a Siena, desprs a Florncia i finalment cap a Valence-sur-Rohne. 
Als seus cansats 82 anys i greument malalt Pius VI no va aguantar el viatge i va morir al cap de pocs dies.
El seu cos, per voluntat de Napole, va ser traslladat a les grutes vaticanes, a la Baslica de Sant Pere el 1802.




 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118870" title="Arthur Leonard Schawlow" nonfiltered="3527" processed="3514" dbindex="48805">

Arthur Leonard Schawlow ( Mount Vernon, EUA 1921 - Palo Alto 1999 ) fou un fsic i professor univesitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1981.

Biografia.
Va nixer el 5 de maig de 1921 a la ciutat de Mount Vernon, situada a l'estat nord-americ Nova York fill d'un emigrant let i una emigrant canadenca. El 1924 la seva famlia es trasllad al Canad, on estudi fsica a la Universitat de Toronto. Posteriorment ampli estudis a la Universitat de Columbia i entre 1961 i 1996 fou professor de la Universitat de Stanford.

Recerca cientfica.
Entre 1951 i 1961 treball als Laboratoris Bell de Nova Jersey, desenvolupant treballs sobre l'ptica i investigant sobre la superconductivitat aix com la dualitat mser/lser. 

A partir de 1961 desenvolup la Universitat de Stanford els seus estudis sobre l'espectroscpia, i ampli la seva recerca en la superconductivitat i la Ressonncia Magntica Nuclear. El 1955 Schawlow, juntament amb Charles Townes, aconsegu desenvolupar l'espectroscopi de microones, i el 1958 es disput infructuosament la patent del lser amb Gordon Gould.

El 1981 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica per la seva contribuci al desenvolupament del lser espectroscpic, premi que compart amb Nicolaas Bloembergen i Kai Siegbahn.

Arthur Schawlow mor de leucmia el 28 d'abril de 1999 a la ciutat de Palo Alto, situada a l'estat de Califrnia.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1981;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118875" title="Kenneth G. Wilson" nonfiltered="3528" processed="3515" dbindex="48806">

Kenneth Geddes Wilson ( Waltham, EUA 1936 ) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1982.

Biografia.
Va nixer el 8 de juny de 1936 a la ciutat de Waltham, situada a l'estat nord-americ de Massachusetts. El 1952 ingress a la Universitat de Harvard per estudiar fsica, aconseguint el doctorat l'any 1961 a l'Institut Tecnolgic de Califrnia (Caltech) sota la supervisi de Murray Gell-Mann. El 1963 fou nomenat membre del Departament de Fsica de la Universitat de Cornell, i el 1970 fou nomenat professor titular.

Recerca cientfica.
Interessat en el canvi d'estat de la matria i els seus efectes en les molcules, el 1982 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pel desenvolupament de la teoria de fenmens crtics amb el canvi d'estat.

Exponent cabdal de la fsica terica, s'interess per la Teoria quntica de camps desenvolupant la Teoria del Grup de Renormalitzaci.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1982;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118877" title="Xzibit" nonfiltered="3529" processed="3516" dbindex="48807">
Xzibit (Grocio Prado, Chincha, Per, 8 de gener de 1974), de nom real Alvin Nathaniel Exaltation Joiner Chacn s un raper nord-americ, a ms de ser el presentador del show de MTV televisi Pimp My Ride. 

Discografia.
1996: At The Speed Of Life ;
1998: 40 Dayz & 40 Nightz ;
2000: Restless (Disc de plat);
2002: Man Vs. Machine (Disc d'or);
2004: Weapons of Mass Destruction (Disc d'or);
2006: Full Circle;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Club de fans oficial;
 Club de fans;
 Xzibit Information-Bio;
 Xzibit Lletres;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118878" title="Club Esportiu Llerona" nonfiltered="3530" processed="3517" dbindex="48808">


El Club Esportiu Llerona fou fundat l'any 1949 per un grup d'afeccionats al futbol de Llerona, a les Franqueses del Valls.

 Enllaos externs .
Plana oficial del CE Llerona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118879" title="Nstoc" nonfiltered="3531" processed="3518" dbindex="48809">

Els nstocs (Nostoc) sn un gnere de cianobacteris d'aigua dola que formen colnies espirals compostes per filaments. Aquests es troben compresos en una beina gelatinosa. Si es troba al sl, una colnia de nstocs no es visible, per desprs d'una tempesta augmenta la seva massa fins a fer-se visible.

Es poden trobar nstocs sobre roques humides, per difcilment en hbitats marins.

Aquests cianobacteris contenen, en el citoplasma, pigments fotosinttics que els permeten realitzar la fotosntesi. Per tamb poden crixer mitjanant associacions simbitiques amb teixits de plantes, com la falguera aqutica Azolla.  

Els nstocs sn membres de la famlia de les nostoccies. Les espcies sn:

N. azollae;
N. caeruleum;
N. carneum;
N. comminutum;
N. commune (que forma les merdes de bruixa);
N. ellipsosporum;
N. flagelliforme;
N. linckia;
N. longstaffi ;
N. microscopicum;
N. muscorum;
N. paludosum;
N. pruniforme;
N. punctiforme;
N. sphaericum;
N. spongiaeforme;
N. verrucosum;

Els nstocs sn cultivats i consumits degut a que contenen protenes i vitamina C. Les espcies N. flagelliforme i N. commune es consumeixen a Xina, Jap i Java, mentre que N. ellipsosporum es consumeix a l'sia central


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118880" title="Ventastega curonica" nonfiltered="3532" processed="3519" dbindex="48810">

Ventastega curonica fou un tetrapodomorf similar al Tiktaalik que visqu al Devoni superior. Aquests tetrpodes probablement vivien en pantans o llacs d'aigua dola. Eren probablement ms aqutics que terrestres. Les restes de Ventastega curionica foren trobades a la formaci Ketleri (Famenni, Devoni superior) a Letnia.

s una de les espcies inicials del videojoc .

Vegeu tamb.
Amfibi prehistric;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118882" title="Subrahmanyan Chandrasekhar" nonfiltered="3533" processed="3520" dbindex="48811">

Subrahmanyan Chandrasekhar o simplement Chandra (en snscrit:                         ) (Lahore, ndia britnica 1910 - Chicago, EUA 1995) fou un fsic i astrnom indi guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1983.

Biografia.
Va nixer el 19 d'octubre de 1910 a la ciutat de Lahore, que en aquells moments formava part de l'Imperi Britnic i que avui dia forma part del Pakistan. Fou nebot del Premi Nobel de Fsica Chandrasekhara Raman.

Va estudiar fsica i matemtiques a Chennai, actual ndia, i es va doctorar l'any 1933 a la Universitat de Cambridge. Entre 1937 i 1995 va treballar a la Universitat de Chicago als Estats Units, obtenint la nacionalitat nord-americana l'any 1953.

Chandrasekhar mor el 31 d'agost de 1995 a Chicago, ciutat de l'estat nord-americ d'Illinois.

Recerca cientfica. 
El 1930 Chandrasekhar va ingressar al Trinity College de la Universitat de Cambridge. En aquells moments va llegir un dels llibres d'Arthur Eddington, The Internal Constitution of Stars, que el va influir profundament. En aquest llibre Eddington sostenia que les estrelles acabaven les seves vides transformades en objectes petits de la grandria de la Terra i coneguts com nanes blanques desprs d'esgotar les seves fonts d'energia. 

Chandrasekhar va incloure en els seus clculs efectes de tipus quntics i relativstes concloent que tan sols les estrelles de massa baixa podien acabar les seves vides tal com Eddington havia plantejat. Els seus clculs ms elaborats mostraven que per a estrelles de massa superior a 1,4 vegades la massa del Sol les estrelles, en absncia d'una font interna de calor, es collapsarien per sota la grandria terrestre. Aquest lmit es coneix com lmit de Chandrasekhar. Els seus descobriments apuntaven a la formaci d'estrelles de neutrons i forats negres. 

Durant la Segona Guerra Mundial Chandrasekhar va collaborar amb Enrico Fermi en el Projecte Manhattan. Al comenament de la dcada del 1950 Chandrashekhar va estudiar detalladament el transport radiatiu a l'interior de les estrelles per el seu treball en aquest camp es referencia en nombroses ocasions per a l'estudi del transport radiatiu d'energia en qualsevol mitj. 

Posteriorment va trebllar en els efectes del magnetisme sobre les galxies, la seva forma i evoluci i public el seu llibre Hydrodynamics and Hydromagnetic Stability (1961). Durant la segent dcada va intentar descobrir com la rotaci afecta la forma dels planetes, estrelles, galxies i cmuls de galxies. A la dcada del 1970 Chandrasekhar va tornar a examinar el collapse de les estrelles al final de la seva vida. Aquest treball va concloure amb la publicaci de la seva obra ms coneguda, The Mathematical Theory of Black Holes, publicada l'any 1983. 

El 1993 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pels seus estudis sobre els processos importants en l'estructura i evoluci de les estrelles, premi que compart amb William Alfred Fowler.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (1958) Chandra descobert el 24 de setembre de 1970 per Carlos Ulrrico Cesco.

L'any 1999 la NASA va anomenar en el seu honor l'observatori de raigs X Chandra, el tercer dels seus quatre grans observatoris espacials.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1983;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118884" title="Futbol galic" nonfiltered="3534" processed="3521" dbindex="48812">
El futbol galic s com una barreja entre el rugbi i el futbol, amb elements diversos del bsquet i del voleibol. No obstant aix, s ms antic que els tres, ms dinmic, ms rpid que el rugbi i ms fsic que el futbol.

Cap a finals del segle XIX, es va convertir en el passatemps dels galics. Avui dia es juga a Irlanda i a qualsevol lloc on hi hagin immigrat irlandesos, principalment als Estats Units i la Gran Bretanya. Espanya s un dels pasos on tamb ha acabat arribant. Tot i que a l'Estat espanyol hi ha diversos equips de futbol galic, els equips ms potents estan fincats a la Comunitat de Madrid (Madrid Harps GAA), Andalusia (Marbella-Costa del Sol GAA), Navarra (Pamplona-Irua GAA), Valncia (Sant Vicent-Valencia GAA) i Catalunya (Valls GAA, Barcelona Gaels), essent aquest ltim l equip ms antic de l'Estat espanyol. Tamb hi ha equips en fase d'organitzaci i de creaci com sn els Girona Shamrocks o els Bilbo GAA.

El futbol galic es juga en un camp de gespa natural i utilitza unes regles semblants a les del futbol australi.
La histria diu que tant el futbol com el rugbi i el futbol australi provenen del futbol galic. El futbol australi es va crear grcies als moltssims militars que van ser deportats o que van immigrar cap a Austrlia a mitjans del Segle XIX.

Els esports galics sn esports amateurs molt populars en tot el mn (hi ha ms de 7.000 clubs a nivell mundial). Sn els esports oficials d Irlanda.   
Hi ha diversos esports com el futbol galic, el hurling, camogie (hurling femen), handball (similar a la pilota basca) i el rounders (un joc semblant al beisbol). 
El ms popular s el futbol galic (on els jugadors poden utilitzar les mans per portar la pilota) i el hurling (el joc ms rpid del mn que utilitza un tipus d estick anomenat  hurley  i una pilota semblant a la de beisbol que es diu  Sliothar ). 

Catalunya disposa des de l'any 2008 una entitat que s'encarrega de promocionar els esports galics al Principat, s l'ACEG (Associaci Catalana d'Esports Galics).

 Reglament .
La pilota que s'utilitza per la prctica del futbol galic s com la pilota de futbol, per ms petita i de ms pes. Es pot passar amb el peu o amb la m. No pot ser recollida directament de terra sin que s'ha d'utilitzar el peu per elevar-la lleugerament fins poder-la recollir amb les mans; aquesta acci s l'nica regla que diferencia el joc dels nois del de noies. Mentre els nois estan obligats a ajudar-se del peu per recollir la pilota, a les noies no els cal fer-ho. 
La pilota no es pot llenar, sin que s'ha de passar colpejant-la amb el puny. Es pot portar sense botar fins a un mxim de 4 passes, tot seguit s'ha d'efectuar el bot (anomenat  hop ) o pot ser colpejat amb el peu novament fins a les mans (anomenat  solo ). s illegal botar la pilota dues vegades seguides en una mateixa possessi de pilota. L'oponent no pot bloquejar el contrincant amb la part inferior del cos, sempre ho far amb les parts superiors (per noms utilitzant una sola m). s perms el contacte d'espatlla contra espatlla i es pot bloquejar amb les mans una passada de la pilota.  

Camp.
Tant el futbol galic com el hurling es practica en un camp de 137 metres de llargada i 82 d'amplada. Les porteries tenen forma de  H , semblants a la de rugbi. La barra transversal est collocada a una altura inferior que la barra horitzontal del rugbi i lleugerament ms amunt que el travesser de la porteria de futbol. En aquesta part inferior tamb hi va una xarxa de futbol.  

Quan la pilota entra a la porteria s gol, equival a 3 punts. Quan la pilota va per sobre el travesser, i entre els dos pals, es diu que s punt, equivalent a 1 punt. Al final del partit es fa la suma de gols i punts i qui t una suma superior de punts totals s qui guanya el partit.

Arbitratge.
L arbitratge d un partit est format per un rbitre principal, dos rbitres assistents o  linesmen  que assenyalen quan la pilota surt del camp i per marcar les faltes lliures des dels 45 metres, i 4 rbitres que assenyalen els gols i punts, assisteixen a l rbitre principal ajudant a controlar el joc i assisteixen els  linesmen  en la collocaci dels llanaments lliures de 45 metres.   

Si aixequen una bandera verda, collocada a l esquerra de la porteria, assenyalen Gol. Si aixequen una bandera blanca, collocada a la dreta de la porteria, assenyalen punt.
Un tir lliure des de 45 metres, equivalent als corners del futbol o  soccer , es concedeix a l equip que ataca quan un membre de l equip contrari fa sortir la pilota per la lnia de porteria del camp defensat pel seu propi equip, i s assenyalat per l rbitre que aixeca el seu bra. 
Quan un jugador atacant entra a l rea petita de la porteria contrria abans de rebre la pilota s un 'square-ball' i el seu resultat s un tir lliure per l equip defensor. 
Sempre s falta quan un defensor placa al contrincant amb els dos braos. Tan sols es pot defensar amb un bra. 
Tamb s falta agafar la pilota del terra amb les mans, quan est parada o rodolant, ja que el jugador s ha d ajudar del peu per poder-la recollir a posteriori amb les mans.

 Orgens . 
Encara que ha existit durant segles, es va organitzar de manera formal en el segle XIX grcies a les regles establertes per l'Associaci Atltica Galica (Gaelic Athletic Association GAA).La GAA fou una associaci que entengu la recuperaci dels esports cltics com una mesura de lluita vers l'imperialisme i la colonitzaci britnica. Existeixen lligues i altres competicions masculina i femenina, tant a nivell local com regional. 

Sembla que el futbol galic existeix des del segle XIII, i era una forma de disputa pacfica entre les localitats i les regions irlandeses. 

 Campionat d'Ibria .

Des de l'any 2006 se celebra anualment un campionat regional, el de la pennsula ibrica, que aplega equips de tots els seus territoris per determinar quins equips opten a jugar al campionat europeu de clubs.

Palmars:
2005: Madrid Harps;
2006: Marbella-Costa del sol GAA;
2007: Barcelona Gaels GAA Club;
2008: Madrid Harps;

 Enllaos externs.
Web de la Associaci Catalana d'Esports Galics;
Web dels Barcelona Gaels, primer club de Futbol Galic de l'estat espanyol;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118885" title="Charles Cressent" nonfiltered="3535" processed="3522" dbindex="48813">
Charles Cressent (1685 - 1768) era un fabricant francs de mobiliari, escultor de l estil regncia i rococ. Segon fill de Francois Cressent, escultor del rei, i nt de Charles Cressent, un fabricant de mobiliari d'Amiens, que tamb seria escultor, heret els gusts i aptituds que, probablement, varen fer d ell un dissenyador i artes. Fins i tot ms important potser era el fet que era un alumne d'Andre Charles Boulle. Entrenat en aquest context, no s sorprenent que hagi estat considerat com el millor artista decoratiu del segle XVIII. EL segell Cressents s asocia connectat amb l estil regncia, per la seva obra anterior tenia afinitats amb l'escola de Boulle, mentre que les seves peces posteriors eren plenes d'originalitat.

Era de la mateixa manera un escultor, i entre les seves obres plstiques se sap que va fer un bust de bronze de Llus de Borbon, Duc de Orlans, el fill de Felip II, Duc d'Orlans, per a qui Cressent havia fet un dels millors exemples de mobiliari francs del segle XVIII, actualment a la Biblioteca Nacional. Les peces en bronze de Cressents tenien amb una agudesa d'acabat i una grcia i vigor de contorn que a penes eren superats pel seu gran contemporani Jacques Caffieri. Les seves figures femenines a les cantoneres de taules es compten entre les consecucions ms delicioses dels grans dies del treballador del metall francs. Molt de l obra de Cressents sobreviu, i es pot identificar; al Louvre i la Wallace Collection de Londres sn especialment abundants, i la cmoda a Hertford House amb mnecs daurats que representen dracs xinesos s potser la pea ms elaborada que mai produire.

El treball d'identificaci es comparativament fcil en el seu cas ja que publicava catlegs de les vendes de la seva obra. Aquests catlegs sn altament caracterstics del personatge. No dubtava a descriure's com l'autor d'un rellotge digne de ser posat als millors gabinets, els bronzes ms distinguished, o de peces amb la forma ms elegant i guarnida amb bronzes d una riquesa extra. Treballava molt en marqueteria, tant en carei com en fustes de brillants colors. Era en efecte un artista que el color l atreia amb especial fora. 

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118895" title="Sinobambusa" nonfiltered="3536" processed="3523" dbindex="48814">

Sinobambusa s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre Poals, subclasse Liliidae, classe Lilipsid, divisi Magnoliofit.
Aquest gnere de bambs s originari d sia; Les canyes no sobrepassen els 6 metres. 
Espcies.
Aquestes sn les espcies conegudes a Europa:
Sinobambusa ribroligula;
Sinobambusa tootsik;
Sinobambusa tootsik var. Albovariegata;
Sinobambusa kunishii o Arundinaria kunishii, Gelidocalamus kunishii, Pleioblastus kunishii, Pseudosasa kunishii, Sinarundinaria kunishii.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118898" title="Bamb de ferro" nonfiltered="3537" processed="3524" dbindex="48815">

El bamb de ferro (Ferrocalamus strictus) sn del gnere Ferrocalamus de la famlia de lesPocies i de la subfamlia dels bambusoides.
El bamb de ferro s una espcie de bamb de muntanya. El gnere Ferrocalamus s endmic de les rees del sud de Yunnan (Xina), de 900 a 1.200 m per sobre del nivell de mar. 

El gnere Ferrocalamus de vegades s considerat un sinnim d'Indocalamus. No obstant aix, el Ferrocalamus t ms aspecte d'arbre mentre que l'Indocalamus s un arbust.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118899" title="Ferrocalamus" nonfiltered="3538" processed="3525" dbindex="48816">

Ferrocalamus s un gnere de bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Espcies.
Ferrocalamus strictus Bamb de ferro;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118901" title="Guillemina I dels Pasos Baixos" nonfiltered="3539" processed="3526" dbindex="48817">


Guillemina I dels Pasos Baixos (l'Haia 1880 - Palau de Het Loo 1962). Reina dels Pasos Baixos des de l'any 1890 fins l'any 1948, en qu abdic en favor de la seva filla, la reina Juliana.

Nascuda a l'Haia el dia 31 d'agost de l'any 1880, era filla del rei Guillem III i de la princesa Emma de Waldeck-Pyrmont. Per lnia paterna, Guillemina era nta del rei Guillem II i de la gran duquessa Anna de Rssia; i per lnia materna era nta del prncep sobir Jordi Vctor I de Waldeck-Pyrmont i de la princesa Llusa de Schleswig-Holstein.

El dia 7 de febrer de l'any 1901 contragu matrimoni a l'Haia amb el duc Enric de Mecklenburg-Schwerin, fill del gran duc Frederic Francesc II de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Maria de Schwarzburg-Rudolstadt. 

La parella tingu una nica filla:

 SM la reina Juliana I, nascuda a l'Haia el 1909 i morta al Palau de Soestdijk el 2004. Es cas el 1937 a l'Haia amb el prncep Bernat de Lippe-Biesterfeld.

La parella tingu diversos problemes de convivncia i s'afirma des de molts sectors que fou un matrimoni infeli. La reina don a llum la seva primera filla vuit anys desprs de casar-se; al llarg d'aquests vuit anys s'havien repetit de forma reiterada diferents avortaments naturals.

 Regnat .
Aviat la reina mostr quins serien els pilars directors del seu regnat: tacte i respecte. Al llarg del seu regnat de ms de cinquanta anys (1890-1948), Guillemina port a terme un seguit d'accions controvertides en el si del concert internacional, per que eren requerides per la moral de la sobirana. Aix, l'any 1900, als vint anys, la reina envi un buc de la marina neerlandesa a Sud-frica per tal de rescatar el president de la Repblica de Transvaal, Paul Kruger, de l'aven de les tropes britniques en el marc de la segona guerra dels Bers. La reina sentia com a prpia la causa dels bers, pobladors holandesos afincats al Cap des del segle XVII, atacats per l'aven imperialista britnic al comenament del segle XX. 

Guillemina tamb tenia un especial inters i habilitat per desenvolupar els seus negocis personals. El sentit empresarial tant seu com de la seva mare, la princesa Emma de Waldeck-Pyrmont, la convertiren en una de les dones ms riques del mn. Les seves inversions se centraren tant als Estats Units com a Indonsia, en aquell moment colnia neerlandesa, sobretot en all que fa referncia a l'explotaci de camps petroliers. Les seves accions foren l'inici de la Royal Dutch Shell.

 Primera Guerra Mundial .
Tot i que els Pasos Baixos van romandre neutrals al llarg de la Primera Guerra Mundial, l'elecci neerlandesa era forada en part per la voluntat de precipitar un conflicte obert amb Alemanya en el si del territori neerlands i alhora la voluntat de no ofendre els inversors anglesos establerts als Pasos Baixos.

Acabat el conflicte, la reina decid, en contra de la voluntat dels governs aliats, permetre al kiser Guillem II de Prssia establir-se als Pasos Baixos. L'exili que l'exkiser pass a Haus Doorn des de l'any 1918 fins l'any 1941 signific una arriscada decisi de la sobirana neerlandesa, ja que comprometia el seu pas davant del concert internacional.

Amb l'esclat de la revoluci russa l'any 1917 i el contagi revolucionari viscut desprs de la Primera Guerra Mundial a Alemanya, als Pasos Baixos van emergir partits prorevolucionaris. D'aquest perode conv destacar la presncia del lder poltic Pieter Jelles Troelstra, que pretengu una revolta que derroqus la monarquia i el poder legislatiu neerlands. Ara b, la popularitat de la monarquia ajud a restaurar el suport popular en el govern, amb proves manifestes de suport a l'executiu. 

 Perode d'entreguerres .
Al llarg de la dcada de 1920 i de 1930, els Pasos Baixos es convertiren en una autntica potncia industrial. s en aquest perode quan s'inici la construcci del sistema de dics, que permetria augmentar considerablement el territori del pas. Fou en aquest perode quan la imatge de la monarquia arrib al seu zenit.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118902" title="Francesco Borromini" nonfiltered="3540" processed="3527" dbindex="48818">

Francesco Borromini , malnm de Francesco Castelli (25 de setembre 1599   3 d'agost 1667) era un prominent i influent arquitecte barroc de Roma.

 Vida i primers treballs. 
Fill del constructor en pedra Giovanni Domenico Castelli i Anastasia Garovo, Borromini comen la seva carrera com el seu pare, i aviat passava a Mil a estudiar i practicar aquesta activitat. Tamb era conegut com Bissone, pel nom del lloc on va neixer, (prop de Lugano, Sussa). s a Roma (1619) quan canvia el seu nom (de Castelli a Borromini) i comena a treballar per a Carlo Maderno, el seu parent distant, a la Baslica de Sant Pere del Vatic. Quan Maderno mor el 1629, s'incorpora a l'equip de Gian Lorenzo Bernini, completant la faana i expansions de Maderno Palazzo Barberini.

San Carlino (San Carlo alle Quattro Fontane).
 

En 1634, el seu primer encrrec individual era la reconstrucci de l'esglsia de San Carlo alle Quattro Fontane (tamb anomenat San Carlino). A l'esglsia se li pos el nom de Sant Carles Borromeo. La petita esglsia s considerada per molts una obra mestra icnica de barroc rom. Borromini evit un classicisme lineal i tamb una forma circular simple a favor d'un oval corrugat. L'esglsia alterna un seguit de convexos-cncaus complexos que interrompen l'oval de la nau ; ell disseny les parets per que s'ondulessin cap dins i cap a fora com si no fossin de pedra sin d'un material flexible posades en moviment per un espai energtic, portant-hi els intabulatures profunds, les cornises, motllures i fontons (Trachtenberg & Hyman). s molt ms atrevit en la intricada geometria amb menys incrustacions i decoracions figuratives que a Sant'Andrea Quirinale de Bernini , just avall al mateix carrer. Aquesta darrera esglsia t una escena escultrica arrelada a l'arquitectura, com a forma de bel composto. A San Carlino, les escenes sn racional i geomtric. Els elements ondulants a la faana (completada al final de la seva vida), sn tamb una obra mestre .

Sant'Agnese en Agone. 
Per a Sant'Agnese a Agone, capgirava el plnol original de Girolamo Rainaldi (i el seu fill Carlo Rainaldi), que prviament tenia la seva entrada principal en Via di Santa Maria dell'Anima. La faana s'ampli per incloure parts del ve palau Pamphilij, espai que guanya per als dos campanars (cada un dels quals t un rellotge, com a Sant Pere, un per al temps rom, l'altre per al tempo ultramontano, temps europeu).

Borromini perdia aquest encrrec abans del seu acabament a causa de la mort del Papa Innocenci X el 1655. El nou Papa Alexandre VII, i el Prncep Camillo Pamphilj tornava a cridar a Rainaldi, per aquest no ho var canviar gaire i l'esglsia es considera principalment una expressi notable dels conceptes de Borromini.



Sant' alla Ivo Sapienza. 
Des de 1640-1650, treball en el disseny de l'esglsia de Alla Sant'Ivo Sapienza i el seu pati, prop de la Universitat de Roma La Sapienza. La cpula i steeple coclear sn peculiars, i reflecteixen els motius arquitectnics idiosincrtics que distingeixen Borromini dels contemporanis. Dins de, la nau te un inusual pla central encerclat per cornises, alternant cncaves i convexes, portant a una cpula decorada amb varietats lineals d'estrelles i punts. La fusi d'excessos febrils del barroc amb una geometria racionalista s un excellent resultat per a una esglsia en una instituci papal d'elevat saber. Borromini era contemporani amb el prolfic arquitecte papal, i rival seu, l'eminentment exits Gian Lorenzo Bernini. Borromini se li reconeix ser una influncia important per l'arquitecte Piemonts, Guarino Guarini i els seus successors.

Altres treballs . 
Altres obres de Borromini inclouen:
Interior de la baslica de San Giovanni a Laterano;
Cappella Spada, San Girolamo della Carit (atribuci incerta) ;
Palazzo Spada (perspectiva de truc) ;
Palazzo Barberini (finestres del pis superior i escala ovalada) ;
Santi Apostoli a Npols - Altar filamarino ;
Sant'Andrea delle Fratte ;
Oratori dei Filippini ;
Congregatio de Fide  ;
Santa Maria dei Sette Dolori ;
San Giovanni a Oleo (restauraci) ;
Palazzo Giustiniani (amb Carlo Fontana) ;
Faana de Palazzo Falconieri ;
Santa Lucia a Selci (restauraci) ;
Baslica de Sant Pere del Vatic (portes de la Capella de Sagrament Benet i possiblement parts de baldaqu) ;

Mort i epitafi. 
A l'estiu de 1667, Borromini, que patia de desordres nerviosos i depressi, se sucidava a Roma, desprs de la finalitzaci de la capella Falconieri (la capella principal) de San Giovanni dei Fiorentini, on va ser enterrat .

La inscripci principal de la tomba de Borromini, a San Giovanni dei Fiorentini, diu:

 FRANCISCVS BORROMINI TICINENSIS EQVES CHRISTI QVI IMPERITVRAE MEMORIAE ARCHITECTVS DIVINAM ARTIS SVAE VIM d. C. ROMAM MAGNIFICIS AEDIFICIIS EXORNANDAM VERTIT EN AGNES DE S D'IVO DE S DE QVIBUS ORATORIVM PHILLIPINVM EN S DE AGONE INSTAVRATA LATERANENSIS ARCHIBASILICA S D'ANDREAS DELLE FRATTE NVNCVPATUM CAROLVS EN QVIRINALI AEDES DE PROPADANDA FIDE HOC AVTEM IPSVM TEMPLVM ARA MAXIMA DECORAVIT noLONGE AB HOC LAPIDE PROPE MORTALES CAROLI MADERNI EXUVVIAS PROPINQVI MVNICIPIS ET AEMVLI SVI A PACE DOMINI QVIESCIT  
La imatge de Francesco Borromini apareixia  en els bitllets de100 Franc suissos en el 1980 .

Enllaos externs. 
 

Columbia University: Joseph Connors, Francesco Borromini: Opus Architectonicum, Milan, 1998: Introduction to Borromini's own description of the Casa dei Filippini   ;
Borromini's own account of his eventually successful suicideattempt;
(3);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118905" title="Josep Maria Castellet i Daz de Cosso" nonfiltered="3541" processed="3528" dbindex="48820">
Josep Maria Castellet i Daz de Cosso (Barcelona 1926) s un escriptor, crtic literari i editor catal, que usa el nom de ploma J.M. Castellet. Va teoritzar el moviment del realisme histric i, ms endavant, s'obriria a l'estructuralisme. Va fundar i presidir l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana. 

La seva important tasca de codificaci literria ha estat reconeguda amb premis com el Josep Pla, el Lletra d'Or, la Creu de Sant Jordi (concedida l'any 1983) o la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (concedida el 2002).

Obra.
1955 Notas sobre literatura espaola contempornea;
1957 La hora del lector;
1958 La evolucin espiritual de Ernest Hemingway;
1965 Poesia, realisme, histria;
1969 Lectura de Marcuse;
1970 Nueve novsimos poetas espaoles;
1971 Iniciaci a la poesia de Salvador Espriu;
1975 Qestions de literatura, poltica i societat;
1977 Maria Girona: una pintura en llibertat (amb Anna Maria Moix);
1978 Josep Pla o la ra narrativa;
1981 Pla: un esbs biogrfic;
1983 Per un debat sobre la cultura a Catalunya;
1984 Generation von 27, Gedichte (amb Pere Gimferrer);
1985 La cultura y las culturas;
1987 Memries poc formals d'un director literari;
1988 Els escenaris de la memria;
1999 Dilegs a Barcelona: Josep M. Castellet i Eduard Castellet;

Premis i mencions.
1977 Premi Gaziel de periodisme;
1978 Premi Josep Pla de narrativa per Josep Pla o la ra narrativa;
1987 Medalla "procultura hungrica" de la Repblica d'Hongria;
1988 Officier de l'Ordre National du Mrite del Govern francs;
1989 Premi Lletra d'Or per Els escenaris de la memria;
1989 Premi de Literatura Catalana de la Generalitat (prosa) per Els escenaris de la memria;
1989 Premi de la Critica Serra d'Or (memries) per Els escenaris de la memria;
1992 Medalla de oro de las Bellas Artes del ministeri de Cultura espanyol;
1993 Medalla d'Or al mrit artstic de l'Ajuntament de Barcelona;
2002 Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya;
2004 Premi Trajectria de la Setmana del Llibre en Catal;

Enllaos externs.
 Pgina dedicada a Josep Maria Castellet, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 Pgina de l'autor a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118906" title="Lliga a Llargues d'Alacant" nonfiltered="3542" processed="3529" dbindex="48821">
La Lliga a Llargues Trofeu Diputaci d'Alacant s un torneig de llargues organitzat per la Federaci de Pilota  Valenciana per a aficionats dels pobles de la provncia d'Alacant.

Malgrat el carcter aficionat del trofeu el nivell de competici s molt alt. No de bades s aqu on juga la base de la Selecci Valenciana de Pilota en els Campionats Internacionals de Pilota, amb noms com David de Petrer, Jan de Murla, Mlia de La Vall de Laguar, Martines del Campello o Santi de Finestrat, 

Aquest alt nivell de joc ha forat la creaci d'una Lliga a Palma per als pilotaris que no tenen la treta prpia de les llargues i han de fer el saque a palma.

 Historial .





 Participaci .
 L'any 2008 hi participaren jugadors de 26 pobles, dividits en 32 equips i 4 categories. ;

 Vegeu tamb .
 Pilota valenciana;
 Llargues;
 Lliga a Palma;
 Lliga a Perxa;

 Enllaos externs .
 Festa de cloenda de la lliga del 2006 a Benasau, ;
 Comit de Llargues;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118908" title="Ediciones Destino" nonfiltered="3543" processed="3530" dbindex="48823">
Ediciones Destino s una editorial del Grup Planeta que publica llibres en catal i castell, especialment centrada en els clssics del segle XX. Es va fundar l'any 1942 per Josep Vergs i Matas i Joan Teixidor. Destino convoca premis literaris com ara el ms antic d'Espanya, el premi Nadal, fundat el 1944, o el premi Josep Pla de narrativa. Hi van treballar autors com Josep Pla i Francesc Pujols. Bona part de la novelstica en castell de la postguerra es canalitz a travs de l'editorial (Carmen Laforet, Camilo Jos Cela, Miguel Delibes, Snchez Ferlosio, Ana Mara Matute, Carmen Martn Gaite, etc.) En catal, la collecci "Imatge de Catalunya", molt illustrada, sovint per fotgrafs de la categoria de Francesc Catal Roca, tingu una forta incidncia i recoll temes catalans d'envergadura, tractats amb documentaci i amenitat per autors destacats.
 
La revista Destino, iniciada a Burgos els anys finals de la guerra civil i continuada molt aviat a Barcelona, esdevingu, desprs dels primers moments filofalangistes, la principal revista d'actualitat de la Catalunya de la postguerra, i aviat fou el refugi de les mentalitats ms europestes i liberals. El seu propietari i autntic director -malgrat que nominalment fou dirigida per noms con Nestor Lujn o Xavier Montsalvatge- fou Josep Vergs i Matas. Part dels papers familiars relatius a la revista sn a la Biblioteca de Catalunya. Subsist fins els primers temps de la democrcia, si b la darrera poca fou adquirida per Jordi Pujol i portada per Baltasar Porcel.

Vegeu tamb.
 Grup 62;

Enllaos externs.
Pgina web de l'editorial ;
Pgina web de l'editorial ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118909" title="Cesarea (Israel)" nonfiltered="3544" processed="3531" dbindex="48824">

Cesarea (en hebreu,       ) s un consell local del districte de Haifa d'Israel. Es troba a la costa mediterrnia, prop de les restes arqueolgiques de la ciutat romana de Cesarea de Palestina, a pocs quilmetres al nord de Hadera i a uns 50 km al nord de Tel Aviv.

Histria.
Els inicis de la Cesarea moderna comencen el 1884, quan un grup de musulmans de Bsnia van installar-s'hi i van construir-hi una mesquita; encara que un grup de la Societat del Temple tamb van intentar crear un assentament sota la forma d'excavaci arqueolgica. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 el poble fou abandonat.

A finals del segle XIX i a principis del s. XX, el bar Edmond James de Rothschild adquir la majoria dels terrenys al voltant de Cesarea. Desprs de l'establiment de l'estat d'Israel, la famlia Rothschild ced aquestes propietats a la Fundaci Edmond Benjamin de Rothschild de Cesarea. La Corporaci de Desenvolupament Edmond Benjamin de Rothschild de Cesarea s la branca operativa de la fundaci, i fou creada "per a establir un assentament nic, basat en els valors de la qualitat de vida i del medi ambient, un parc industrial per a indstries d'ltima tecnologia i per a fer de Cesarea un centre turstic nacional".

Aix, Cesarea ha esdevingut l'nic municipi d'Israel gestionat per una organitzaci privada (la Corporaci de Desenvolupament de Cesarea) en lloc de per un govern municipal. A ms de proveir els habitants de Cesarea dels serveis municipals habituals, la Corporaci tamb s'encarrega de la venta de propietats immobiliries al terme municipal i gestiona el nucli industrial, el camp de golf i el club de camp.

La localitat s un dels nuclis urbans ms benestants d'Israel. El bar de Rothschild actual encara hi t una residncia, aix com moltes persones de patrimoni elevat i personalitats poltiques d'Israel, com ara l'expresident Ezer Weizman o Ariel Sharon. El municipi ve Jisr az-Zarqa, en canvi, s el municipi ms pobre d'Israel, cosa que ha dut a alguns conflictes.

Vegeu tamb.
Cesarea de Palestina;
Jisr az-Zarqa;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118913" title="Tinet" nonfiltered="3545" processed="3532" dbindex="48825">
Tinet, acrnim de Tarragona Internet s una xarxa ciutadana. Va ser la primera en crear-se a l'estat espanyol, el 1995 per Manel Sanrom i d'altres professors de l'entorn de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Va ser la tercera xarxa ciutadana en crear-se a nivell europeu, desprs de les xarxes IPERBOLE de Bolonya i RCM (Rete Civica di Milano) de Mil. Tinet va nixer amb l'objectiu de contribur a l'alfabetitzaci digital. La seva millor actuaci va consistir en oferir la connexi a Internet de forma gratuta, en uns moments en qu aquesta resultava bastant cara.

Histria.
En un moment en qu Internet era una tecnologia prcticament desconeguda per al gran pblic, un grup vinculat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, conscients del que podia representar aquesta tecnologia, van posar-se a treballar per a posar-la a l abast de tots els ciutadans. Aix va nixer el projecte Tecla, que va prendre forma a les jornades Univerciutat, donant lloc al naixement de Tinet a l octubre de 1995, convertint-se en la primera xarxa ciutadana a l Estat espanyol i una de les tres primeres d Europa. 

En un moment en qu les lnies per connectar-se a Internet (a travs dels pocs provedors privats que oferien aquest servei) eren realment cares, Tinet oferia connexi a Internet a un preu simblic a tots els ciutadans, entitats i empreses, grcies al suport de l'Ajuntament de Tarragona. Com es de suposar, el creixement inicial va ser exponencial.

Enllaos externs.
 Plana web de Tinet.
 TINEThistria, 10 anys de la primera xarxa ciutadana a Internet a l'Estat Espanyol.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118915" title="Berta Pin" nonfiltered="3546" processed="3533" dbindex="48826">

Berta Pin s una escriptora asturiana nascuda a Cangas de Ons (Astries) en 1963. Estudi filologia hispnica i s professora de secundria en un institut.

T publicats poemaris com Al abellu les besties, Vida privada, Temporada de pesca i Un mes, a ms a ms de l'antologia noches de incendio. Tamb t preparat el llibre de contes La tierra entero.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118916" title="Shod?" nonfiltered="3547" processed="3534" dbindex="48827">
El shod  (  |    |el "cam de l'escriptura") s la calligrafia japonesa. Es considera un art i una disciplina molt difcil de perfeccionar. 

S'ensenya com una matria ms als nens japonesos durant la seva educaci elemental. Prov de la calligrafia xinesa i es practica de manera tradicional: amb un pinzell, un tinter on es prepara la tinta xinesa i paper d'arrs. 

S'utilitzen els carcters japonesos hiragana i katakana, aix com els  carcters kanji derivats de l'escriptura xinesa. Els mestres de shod  sn contractats per a la redacci de documents importants.

A ms de requerir una gran precisi i sentit artstic per part de l'escriba, cada carcter kanji ha de ser escrit segons un ordre dels trets especfic, el que augmenta la disciplina requerida per als qui practiquen aquest art.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118928" title="Extinci del Cretaci-Terciari" nonfiltered="3548" processed="3535" dbindex="48828">

L'extinci del Cretaci-Terciari va tenir lloc fa uns 65,5 milions d'anys. Tamb se'l coneix com a Extinci K-T. Com que el terme Terciari ja no es fa servir per la gran majoria dels gelegs, tamb pot rebre el nom d'extinci del Cretaci-Paleogen.
Importncia de l'extinci.

s una de les cinc grans extincions en massa que ha conegut la Terra. Malgrat que no va ser la ms gran, s que s una de les ms importants, car:
 Va causar un canvi cabdal tant en els ecosistemes marins com terrestres. Abans de l'extinci K-T, un 50% de les espcies marines conegudes no eren capaces de moure's, mentre que desprs de l'extinci, noms un 33% no ho eren. A la terra ferma, aquesta extinci va exterminar els dinosaures, fent possible que els mamfers es convertissin en els vertebrats terrestres  dominants, preparant d'aquesta manera el cam per a una futura evoluci dels humans.
 Marca el final del perode Cretaci i l'inici del Terciari. De fet, aquesta extinci va significar un canvi tan profund en els ecosistemes que se la considera el lmit entre les eres Mesozoica i Cenozoica.

Vctimes i supervivents.
Vida marina.
Entre els grups que s'extingiren per complet es poden trobar:
 Els ammonits, que s'alimentaven probablement de plncton.
 Els rudists, un grup de petxines, els majors constructors de barreres corallferes del Cretaci.
 Els inocermids, parents enormes de les vieires actuals.
 Els mosasaures, uns rptils marins enormes que eren els predadors dominants al mar.
 Els plesiosaures, un altre grup de grans rptils predadors marins.

Els plnctons tamb van rebre un fort impacte, especialment els cocolitofrids (algues planctniques microscpiques formadores de guix i que, per tant, donen el nom al perode Cretaci).

Vida terrestre.
Els grups que s'extingiren per complet inclouen:
 Els dinosaures no aviaris; nogensmenys, molts paleontlegs opinen que les aus son dinosaures sobrevivents.
 Els pterosaures.

Tamb hi ha haver grups que van rebre un fort impacte, com ara:
 Les aus. Alguns grups s'extingiren, com per exemple els Enantiornithes i els Hesperornithiformes.
 Els marsupials. Els marsupials de l'hemisferi nord s'extingiren, mentre que aconseguiren sobreviure a Amrica del Sud i Austrlia.
 Els musclos d'aigua dola i els cargols tamb sofriren moltes baixes a Amrica del Nord.
 A Amrica del Nord, es podrien haver extingit fins al 57% de les espcies vegetals. El restabliment de les plantes durant el Paleoc comen amb una proliferaci d'espores de falgueres, com sol passar desprs de greus desastres naturals.

Altres grups, en canvi, no van quedar gaire afectats:
 Els insectes. En el seu registre fssil no hi ha indicis d'una reducci de la diversitat, a diferncia del que succe durant l'extinci permiana.
 Els amfibis.
 Les tortugues.
 Els lepidosaures. Inclouen les tutares, les sargantanes, les serps i els Amphisbaenia.
 Els campsosaures (arcosauromorfs semiaqutics) - finalment s'extingiren a principis de l'Oligoc.
 Els cocodrils, alligators, caimans...
 Les aus modernes.
 Els monotremes o mamfers ponedors d'ous.
 Els multituberculats, que s'extingiren a principis de l'Oligoc.
 Els placentaris, avantpassats de la majoria de mamfers moderns.

Possibles factors.
Malgrat el fort impacte d'aquesta extinci, no va ser pas uniforme, el que fa que hom es pregunti per qu alguns grups s'extingiren per complet mentre d'altres quasi no foren afectats.

Sembla que hi ha alguns factors que van contribuir a l'extinci de certs grups:

 Els organismes que depenien de la fotosntesi s'extingiren o sofriren moltes baixes - tant el plncton com les plantes terrestres. El mateix va passar amb els organismes que depenien d'una cadena alimentria lligada als organismes fotosinttics, com ara els tiranosurids (que s'alimentaven de dinosaures herbvors, que al seu torn menjaven plantes).
 Els organismes amb closques de carbonat de calci tamb s'extingiren o sofriren moltes baixes, entre ells, els cocolitofrids i molts grups de molluscs, incloent-hi els ammonits, els rudists, els caragols d'aigua dola i els musclos. Els organismes que s'alimentaven d'aquestes criatures tamb reberen un fort impacte. Per exemple, es creu que els ammonits eren el principal aliment dels mosasaures.
 Els omnvors, insectvors i carronyers semblen haver estat capaos de sobreviure sense gaire problemes. S'ha de recordar que al final del Cretaci sembla que no hi havia cap mamfer purament carnvor o herbvor. Molts mamfers, aix com les aus que sobrevisqueren l'extinci, s'alimentaven de larves, insectes, cucs, cargols, etc., els quals s'alimentaven de matria vegetal morta. Aix doncs, van resistir l'esfondrament de les cadenes alimentries basades en les plantes perqu estaven situats en cadenes alimentries basades en els detritus.
 En els ecosistemes d'aigua dola, es van extingir pocs grups d'animals. Aquests ecosistemes tendeixen a estar menys lligats a l'aliment dels vegetals vius, i aprofiten els detrituss que arriben de la terra.
 Una situaci similar, per ms complexa, va tenir lloc als oceans. Per example, els animals que viuen a la zona pelgica depenen quasi totalment de la producci primria dels fitoplnctons. Molts dels animals que viuen al fons mar s'alimenten de detritus, o almenys sn capaos de fer-ho. Aix va fer que l'extinci colpegs amb ms fora els animals de la zona pelgica que els del fons mar.
 Cap animal terrestre de dimensions majors a les d'un gat va sobreviure.
 Els supevivents respiradors d'aire ms grans, els cocodrilians i els campsosaures, eren semiaqutics. Els cocodrilians moderns poden viure com a carronyers i poden sobreviure fins a un any sense menjar. A ms, les seves cries sn petites, creixen lentament i s'alimenten principalment d'invertebrats durant els primers anys de vida - aix que depenen d'una cadena alimentria basada en els detritus.

Durada de l'extinci.
Aquest s un tema controvertit, car algunes de les teories sobre les causes de l'extinci requereixen una extinci rpida en un perode de temps relativment curt (entre uns quants milers i unes quantes desenes de milers d'anys), mentre que d'altres requereixen perodes ms curts. A ms, s una pregunta difcil de respondre, ja que:
 El registre fssil s tan incomplet que probablement moltes de les espcies extingides es van extingir en realitat bastant temps desprs del fssil ms recent que se n'ha trobat (efecte Signor-Lipps).
 Els cientfics han trobat molt poques capes contnues de roques amb fssils que cobreixien un perode de temps des d'uns quants milions d'anys abans de l'extinci fins uns quants milions d'anys desprs.
 Els pocs indicis que es tenen suggereixen un procs diferent per a l'extinci marina i la terrestre, i la marina va ser bastant complexa.

Dinosaures al Paleoc?.
Sloan i altres han publicat documents en qu suggereixen que alguns dinosaures van sobreviure fins els inicis del Paleoc, i que per tant l'extinci dels dinosaures fou gradual (en canvi, no mencionen els altres aspectes de l'extinci). Llurs arguments estan basats en la troballa de fssils de dinosaure a la formaci de Hell Creek que es troben 1,3 metres (equivalents a 40.000 anys) per sobre del lmit K-T. S'han trobat altres restes similars a altres llocs del mn, com ara la Xina.

En canvi, molts cientfics opinen que la posici dels fssils d'aquests "dinosaures del Paleoc" s artificial; s a dir, que l'erosi els va extreure de llur posici inicial i els va tornar a dipositar en sediments ms tardans. Tamb s'han trobat restes d'arcosaures i ictiosaures en capes del Mioc. Quant als "dinosaures del Paleoc":
 Totes les restes fssils sn fragments que podrien haver-se mogut de la seva posici original. No hi ha dinosaures complets ni conjunts ossis que puguin haver vingut d'un sol exemplar.
 La immensa majoria de fssils de dinosaure en capes del Paleoc sn dents, els fssils ms susceptibles de canvi de situaci, ja que sn petites i prou resistents com per a resistir, sense marques visibles, processos que destruirien altres ossos.

Els indicis sobre l'extinci marina.
Pope, d'Hondt i Marshall van resumir la informaci disponible sobre l'extinci marina:
 L'extinci massiva de plncton mar sembla haver estat sobtada i se situa al lmit exacte K-T.
 Marshall i Ward van trobar una important extinci d'ammonits en el lmit K-T o a prop d'ell, una extinci ms lenta i menys important una mica abans, una extinci gradual de molts bivalves ben abans del lmit i una petita i progressiva reducci de la diversitat dels ammonits a finals del Cretaci.

Aquestes anlisis mostren que cap a finals del Cretaci hi havia diversos processos de canvi als ecosistemes marins que culminaren en una sobtada extinci en massa.

Teories.
El que s'espera d'una teoria.
Una bona teoria que expliqui l'extinci K-T hauria de:
explicar la extinci en tots els seus aspectes, i no concentrar-se en un sol grup com ara els dinosaures.
explicar l'aspecte selectiu de l'extinci, s a dir, per qu alguns organismes s'extingiren i altres sobrevisqueren.
proposar causes de l'extinci que siguin prou potents com per a causar una extinci massiva per no total.
estar basada en esdeveniments o processos dels quals es t coneixement, i no en aquells que es poden deduir de l'extinci en s.

L'hiptesi de Luis lvarez.

El 1980, un equip d'investigadors dirigits pel premi Nobel Luis lvarez, el seu fill Walter lvarez i els qumics Frank Asaro i Helen Michels van descobrir que, arreu del mn, les capes sedimentries del lmit K-T contenen una concentraci d'iridi centenars de vegades superior a la normal. L'iridi s un element extremament rar en l'escora terrestre ja que s molt dens, i per tant la gran majoria d'iridi a la terra es va enfonsar dins el nucli mentre la Terra encara estava en estat magmtic. Els investigadors van suggerir que un asteroide va impactar contra la Terra en temps del lmit K-T.

Aquesta teoria es veu enfortida per la composici de les capes que delimiten el Cretaci i el Terciari:
Els asteroides i meteorits condrtics tenen una concentraci d'iridi molt ms alta que la de l'escora terrestre perqu tenen una quantitat d'iridi similar a tota la de la Terra.
La composici isotpica de l'iridi que es troba als asteroides s semblant a la del lmit K-T, per diferent a la de la resta d'iridi que hi ha a l'escora terrestre.
Les anomalies que es troben en l'istop de cromi al lmit K-T tamb reforcen la teoria d'un impacte meteric i suggereixen que es tract d'un asteroide o cometa compost d'un material similar als condrits carbnics.
Els grans de shocked quartz, de cristalls i de tectits sn comuns, especialment en jaciments que estan a prop del Carib.
Tots aquests elements estan recoberts per una capa d'argila, que segons els proponents de la teoria s el residu escampat arreu del mn per l'impacte.
Aleshores, els investigadors van estimar:
la quantitat total d'iridi al lmit K-T.
les dimensions de l'asteroide, suposant que contenia la concentraci d'iridi normal dels condrits. Es calcul que feia uns 10 km de dimetre, ms o menys de les dimensions de la ciutat de Reus. Un impacte d'aquesta magnitud hauria tingut aproximadament la potncia de 100 bilions de tones de dinamita, s a dir, 2 milions de vegades ms que la de l'arma nuclear ms potent mai detonada.

La conseqncia ms evident d'un impacte com aquest hauria estat un vast nvol de pols que hauria bloquejat la llum solar, evitant qualsevol procs de fotosntesi durant uns quants anys. Aix explicaria l'extinci de les plantes i els fitoplnctons, aix com de tots els organismes que en depenien (tant els herbvors com els carnvors que se n'alimentaven). Per les criatures petites dependents d'una cadena alimentria basada en els detritus haurien tingut una bona perspectiva de supervivncia.

s possible que, a mesura que els fragments incendiaris originats per l'impacte tornaven a caure a la Terra, hi hagus hagut tempestes de foc a escala global. Anlisis fetes en les inclusions de fluid en mbar primitiu semblen indicar que el contingut d'oxigen de l'atmosfera era molt alt (d'un 30-35%) a finals al Cretaci superior. Aquest nivell alt d'oxigen hauria contribut a una combusti intensa. El nivell d'oxigen a l'atmosfera va precipitar-se a principis del Terciari. Si hi va haver incendis a escala mundial, aix hauria incrementat el contingut de dixid de carboni de l'atmosfera, causant un efecte hivernacle temporal una vegada que s'hagus estabilitzat el nvol de pols, i aix hauria exterminat els supervivents ms vulnerables del "llarg hivern".

Segons el tipus de roca en qu impact el meteorit, l'impacte podria haver causat pluja cida. Nogensmenys, investigacions recents suggereixen que aquest efecte va ser relativament menor. Els gasos inerts haurien limitat els canvis, i a ms, la supervivncia d'animals especialment vulnerables a la pluja cida, com ara les granotes, indica que aquest no va ser un factor essencial de l'extinci.

Les teories basades en un impacte meteric noms poden explicar extincions molt rpides, ja que els nvols de pols i els possibles aerosols sulfrics desapareixerien de l'atmosfera en un temps bastant curt - potser en menys de 10 anys.

Malgrat que els estudis del lmit estratigrfic K-T continuen a mostrar un altssim nivell d'iridi, la idea que els dinosaures foren exterminats per un asteroide va continuar sent un tema controvertit entre els gelegs i paleontlegs durant ms d'una decada.

El crter de Chicxulub.


Un dels problemes amb la hiptesi d'lvarez era que no es coneixia cap crter que es pogus relacionar amb l'extinci. Aix no va ser un cop decisiu per la teoria; encara que el crter resultant d'aquest impacte hauria tingut un dimetre d'entre 150 i 200 quilmetres, els processos geolgics de la Terra tendeixen a ocultar o destruir els crters amb el pas del temps.

Per ms endavant es va a dur a terme una investigaci que a descobrir la "prova del crim" - el crter de Chicxulub, enterrat sota la costa del Yucatn. s un crter de forma ovalada, amb un dimetre d'uns 180 qms, ms o menys la mida que havia calculat l'equip d'lvarez. La seva forma i la seva situaci indiquen ms causes de la devastaci, a part del nvol de pols:
l'asteroide impact en una zona costera, causant tsunamis gegantescos, dels quals se n'ha trobat indicis a la costa del Carib i de l'est dels Estats Units, com ara sorra marina en zones que en aquell temps es trobaven a l'interior, o restes vegetals i roques terrestres en sediments marins que corresponen al temps de l'impacte.
l'asteroide impact sobre una capa de sulfat de calci, cosa que hauria produt un vast aerosol de dixid de sofre. Aix hauria redut encara ms la llum solar que arribava a la superfcie de la terra, i ms tard hauria caigut en forma de pluja cida, matant plantes, plncton i organismes amb closques de carbonat de calci.
la forma del crter suggereix que l'asteroide impact en un angle d'uns 20-30 en direcci nordoest. Aix hauria enviat la gran majoria de residus de l'impacte a la part central dels Estats Units.

Actualment, la immensa majoria de paleontlegs estan d'acord que un asteroide va impactar contra la Terra fa 65 milions d'anys, per molts d'ells discuteixen la idea que l'impacte va ser la causa nica de l'extinci.

Gerta Keller suggereix que l'impacte de Chicxulub va tenir lloc uns 300.000 anys abans del lmit K-T. Aquesta dataci est basada en informaci obtinguda al nordest de Mxic a partir de moltes capes estratigrfiques amb esfruls d'impacte, la primera de les quals es troba uns 10 metres per sota del lmit K-T. Aquests deu metres equivalen a uns 300.000 anys. Aquesta troballa impulsa la teoria que diu que aquest o d'altres impactes van contribuir a l'extinci per no la van causar. Nogensmenys, molts cientfics refusen l'anlisi de Keller, dient que els 10 metres de terra per sobre dels esfruls es pot atribuir als tsunamis causats per l'impacte. El crter de Chicxulub segueix sent un tema molt controvertit.

Trappes del Dcan.


Alguns cientfics creuen que un perode d'intensa activitat volcnica a l'ndia, que form les Trappes del Dcan, podria haver causat o contribut a l'extinci.

Abans del 2000, semblava que si les erupcions de basalt de les Trappes del Dcan van causar l'extinci, aquesta hauria hagut de ser gradual, ja que es creu que aquestes erupcions van durar uns dos milions d'anys. Tanmateix, Hofman, Fraud i Courtillot van trobar proves que dues terceres parts de les Trappes del Dcan van ser creades en l'ltim mili d'anys del Cretaci. Aix, aquestes erupcions haurien causat una extinci bastant rpida, d'una durada d'uns quants milers d'anys - igualment, molt ms lenta que una extinci causada per un impacte meteric.

Els mecanismes letals haurien estat:
la pols, que hauria bloquejat la llum solar, evitant aix la fotosntesi.
gasos sulfrics que al principi haurien format aerosols, que haurien contribut a bloquejar la llum solar, i que desprs haurien caigut en forma de pluja cida.
emissions de dixid de carboni que haurien incrementat l'efecte hivernacle una vegada els aerosols i la pols s'haguessin dispersat.

Durant els anys en qu la teoria de les Trappes estava relacionada amb l'idea d'una extinci ms lenta, Luis lvarez (que mor el 1988) deia que els paleontlegs estaven equivocant-se per culpa de la poca informaci que tenien. Aquesta afirmaci no va ser ben rebuda al principi, per ms endavant, i a mesura que s'acumulaven els descobriments fets als jaciments fssils, la seva opini va comenar a ser ms acceptada. Finalment, la majoria de paleontlegs van comenar a acceptar que l'extinci en massa del final del Cretaci fou causada en (gran) part per un impacte meteric de proporcions gegantesques. Tanmateix, el mateix Walter lvarez reconeix que hi havia hagut altres canvis a nivell global a la Terra fins i tot abans de l'impacte, com ara un descens en el nivell del mar i enormes erupcions volcniques a l'ndia, i que aquests canvis podrien haver contribut a l'extinci.

Un crter enorme ha estat descobert recentment al fons del mar a l'oest de l'ndia 2. El crter de Shiva, com ha estat anomenat, fa entre 450 i 600 quilmetres de distncia i tamb se l'ha datat a fa 65 milions d'anys. Els descobridors suggereixen que l'impacte podria haver estat el desencadenant de les Trappes del Dcan. Tanmateix, aquesta estructura encara no ha estat acceptada com a crter d'impacte per la comunitat geolgica i s possible que noms sigui una depressi causada per la retirada de la sal.

Impacte mltiple.
Hi ha altres crters que tamb es podrien haver format al lmit K-T. Aix suggereix la possibilitat de mltiples impactes prxims en el temps, potser parts d'un asteroide fragmentat, de manera similar al que va passar quan el cometa Shoemaker-Levy 9 va impactar amb Jpiter.
Crter de Boltysh (24 km diam., 65.17  0.64 Ma d'antiguitat) a Ucrana;
Crter de Silverpit (20 km diam., 60-65 Ma d'antiguitat) al Mar del Nord;
Crter de Eagle Butte (10 km diam., < 65 Ma d'antiguitat) a Alberta, Canad;
Crter de Vista Alegre (9.5 km diam., < 65 Ma d'antiguitat) a l'estat de Paran, Brasil;

Nota: Ma ("mega-annum") vol dir milions d'anys.

Descens del nivell del mar del Maastrichti.
Hi ha proves evidents que el nivell del mar va baixar cap a finals del Cretaci en major mesura que en qualsevol altre temps del Mesozoic:
en algunes seqncies de roca del Maastrichti, les roques ms recents sn terrestres, les roques una mica ms antigues representen lnies costaneres i les ms antigues de totes representen el fons mar.
aquestes capes no mostren ni la inclinaci ni la distorsi relacionades amb l'orognia, cosa que fa que l'explicaci ms probable de llarg sigui un descens en el nivell del mar.
No hi ha pistes directes sobre les causes d'aquest descens, per probablement es degu a una reducci de l'activitat de les plaques tectniques oceniques que va fer que s'enfonsessin sota el seu propi pes.

Un descens drstic hauria redut enormement l'extensi de la plataforma continental, que s la zona del mar ms rica en espcies, i per tant, hauria causat una extinci massiva al mar. Per l'anlisi de Marshall i Ward indica que aix no va ser suficient com per a exterminar els ammonits.

Aquest descens tamb hauria causat canvis climtics, en part trencant l'equilibri dels corrents ocenics i elics i en part reduint l'albedo de la Terra, incrementant les temperatures globals. Aix hauria causat algunes extincions a la terra ferma, especialment entre els vegetarians, a causa dels canvis en la vegetaci disponible. Per el registre fssil dels dinosaures nord-americans durant el Maastrichti mostra:
una gran diversitat, amb guanys i prdues per sense una extinci en massa prolongada.
un creixement continu en la mida dels dinosaures, cosa que suggereix que la quantitat total de menjar disponible no es va reduir encara que en canvis la composici.

Supernova.
Una altra causa que s'ha proposat per l'extinci del Cretaci s un esclat de radiaci csmica en procedncia d'una supernova relativament propera. El nivell anmal d'iridi al lmit K-T donaria suport a aquesta hiptesi. La contaminaci radioactiva causada per una supernova hauria de contenir l'istop de plutoni Pu-244, l'istop de plutoni amb la semivida ms llarga (81 milions d'anys), que no es troba en les roques terrestres. Nogensmenys, anlisis dels sediments del lmit K-T revelen que no hi ha Pu-244, descartant aquesta hiptesi. 

Teories combinades.
Dues de les teories ms acceptades, basades en la teoria d'impacte meteric i en les Trappes del Dcan, no sn mtuament exclusives amb els coneixements que tenim actualment:
Noms coneixem una seqncia de roques, les formacions de Hell Creek i Lance a Montana (EUA), que ofereixi un registre detallat i prolongat de les ltimes etapes del Cretaci. La informaci que donen aquestes roques sembla indicar una extinci molt rpida, probablement causada per l'impacte de Chicxulub.
No sabem amb quina rapidesa va tenir lloc l'extinci en altres parts del mn. Hi ha bons motius per l'optimisme pel que fa a descobriments a la Xina que ens donin ms informaci sobre l'extinci. Per no tenim cap mena d'informaci sobre el que succe a l'hemisferi sud.
No s segur que una catstrofe a l'hemisferi nord hagus pogut causar una extinci massiva a l'hemisferi sud - avui en dia, els dos hemisferis comparteixen el mateix sistema de corrents ocenics per tenen sistemes elics ben diferenciat, cosa que hagus fet bastant difcil que la pols d'un impacte a Chicxulub hagus provocat un "llarg hivern" al sud. Potser, l'extinci al sud va ser causada per les Trappes del Dcan al mateix temps que l'extinci al nord, per bastant ms lentament.

Tamb s bastant possible que les extincions marines haguessin estat causades per una combinaci d'impacte(s), les Trappes del Dcan i un drstic descens del nivell del mar.

Per qu s'extingiren els petits dinosaures predadors?.
Les teories ms acceptades expliquen per qu s'extingiren els grans dinosaures predadors - una catstrofe va eliminar la gran majoria de plantes terrestres, de manera que els grans herbvors i desprs els grans predadors es varen extingir.

Per si hi havia petits dinosaures predadors a finals del Cretaci, el ms lgic hagus estat que sobrevisquessin, ja que:
Les seves preses ms comuns (petits invertebrats i mamfers) van sobreviure.
Els animals petits sn normalment menys propensos a extingir-se que els animals grans amb un estil de vida similar, car requereixen una quantitat menor d'aliments i altres recursos per a mantenir una mnima poblaci viable.

En temps anteriors, hi havia hagut petits dinosaures predadors, com el Compsognathus (Jurssic superior), Microraptor (Cretaci inferior), Parvicursor (Campani). De fet, sembla que els primers dinosaures eren tots petits predadors.

L'autntic trencaclosques s l'absncia o extrema raresa de petits dinosaures predadors (deixant les aus de banda) entre els fssils del Maastrichti. El Troodon solia ser citat com a exemple principal de petit dinosaure predador de finals del Maastrichti, per el fet que ses dents tinguessin forma de fulla ha fet que molts cientfics pensin que probablement era herbvor. Tots els fssils d'aquesta mena de dinosaures que s'han trobat a Hell Creek sn dents, cosa que s una mica sospitosa - les dents sn fssils petits per molt resistents, aix que sn ms propensos que altres fssils a que l'erosi els desenterri i els torni a sepultar en capes ms recents.

Aix doncs, ens trobem amb un dilema:
Si hi havia petits dinosaures predadors a finals del Cretaci, per qu s'extingiren juntament amb els dinosaures grans?
Si no hi havia petits dinosaures predadors a finals del Cretaci, per qu no? Qu tenien de particular els ecosistemes de finals del Cretaci?

Vegeu tamb.
Efecte Signor-Lipps;
Shocked quartz;
Tectit;
Crter de Chicxulub;
Trappes del Dcan;

Enllaos externs.
Teoria d'un impacte d'asteroide;
Les Trappes del Dcan ;
Resum de teories, incloent-hi algunes ja descartades ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118946" title="Golf d'Ambrcia" nonfiltered="3549" processed="3536" dbindex="48829">
El golf d'Ambrcia (en grec modern Amvrakiks Klpos) tamb anomenat Golf d'Arta, s un golf de la costa occidental de Grcia entre la pennsula de Prveza al nord, i la d'ccium (modern ktion) al sud. T accs a la mar Jnica per l'estret de Prveza. A la part nord desaigen els rius Loros i rakhthos. La ciutat principal de la costa del golf es rta.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118957" title="Sistema nervis somtic" nonfiltered="3550" processed="3537" dbindex="48831">
El sistema nervis somtic s aquella part del sistema nervis perifric capa de ser controlada pel propi organisme a voluntat. Just el contrari que el sistema nervis autnom.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118959" title="Ssam" nonfiltered="3551" processed="3538" dbindex="48832">

Ssam (Sesamum indicum) s una espcie de planta conreada.

Sembla originria de l'Africa

Es conrea en regions tropicals i subtropicals per les seves llavors oleaginoses (oli de ssam).

s un dels conreus ms antics de la humanitat i ja els sumeris la conreaven i n'exportaven l'oli en grans quantitats. L'anomenaven shawash-shammu que vol dir "planta oli" 

En el conte d'Ali Bab i els 40 lladres ssam s la contrassenya per obrir i tancar la cova cosa que indica la popularitat d'aquesta planta al Prxim Orient. 

s una planta anual que fa fins a 1 metre d'alt. Les fulles tenen disposici oposada, sn lanceolades i tenen el marge enter. Les flors sn tubulars amb quatre lbuls i de color blanc a porpra. El fruit s un aqueni.  

Els usos ms estesos del ssam a banda de fer-ne oli sn la decoraci de pans, com un ingredient de la pasta de cigrons anomenda "hummus", a la sal de ssam "gomasi" o en el "shushi" i altres preparacions de la cuina japonesa.

Tamb es fa servir per a massatges en el sistema ayurvdic de l'ndia.

Les propietats nutritives de les llavors de ssam inclouen les de ser anticolesterlic i anticancergen.




Enllaos externs.
Sesamum indicum in Flora of Pakistan;
Katzer's Spice Pages: Sesame;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118963" title="Eurimedon" nonfiltered="3552" processed="3539" dbindex="48834">
Eurimedon fou el nom d'un riu de Pamflia que neixia a Frgia a l'est de Sidera i desaiguava a la mar prop d'Aspendos i de Side. A la vora d'aquest riu l'atenenc Cim II, al front de les forces de la lliga Dlica, va derrotar els perses a terra i a mar (466 aC). 

Vegeu Batalla de l'Eurimedon.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118966" title="Hummus" nonfiltered="3553" processed="3540" dbindex="48835">

L'humus o hummus s una pasta de cigrons i ssam condimentada amb oli d'oliva, all, suc de llimona i pols de pebrot dol (paprika). 

En rab i hebreu, "hummus" significa simplement cigr. El que coneixem nosaltres com humus en diuen hummus bi tahina ("cigr amb pasta de ssam") o musabbaha.

L'humus s una menja tpica de tota la zona que va des de Grcia a Arbia la popularitat de la qual s'estn a tot el mn i s un dels plats vegetarians ms nutritius.

Enllaos externs.
Recepta rpida i senzilla d'Hummus;
Una altra recepta d'Hummus;
Recepta i videotutorial;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118968" title="Toistobois" nonfiltered="3554" processed="3541" dbindex="48836">
Els toistobois o tolistobois  (llati tolistoboii) foren una tribu de gals de l'est de Galcia amb centre a la ciutat de Pessinus a la vora del riu Sangrios. Altres ciutats del seu territori foren Tricmia, Vndia, Abrostola, Amrium, Tolosochrion (el nom recorda a Tolosa, d'eon eren originaris els gals) i la colnia romana de Germa. El pas d'aquesta tribu anava del riu Alander, afluent del Sangrios, fins a aquest riu; tenia al nord Bitnia i Frgia Epicteta. Dins la tribu Plini el Vell esmenta els clans o subgrups dels voturis i els ambituis que formaven tetrarquies autonomes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118972" title="Tomma Abts" nonfiltered="3555" processed="3542" dbindex="48837">
Tomma Abts (Kiel, Alemanya, 1967) s una pintora alemanya. 
Estudi del 1989 al 1995 a la Hochschule der Knste a Berln. Des del 1995 viu i treballa a Londres.

L'any 2004 guany el premi "The Paul Hamlyn Award for Visual Arts". El 4 de desembre de 2006 obtingu el premi d'art britnic ms important, el Turner Prize; grcies a les exposicions al Kunsthalle Basel -un museu d'art contemporani de Basilea (Sussa)- i a la galeria Greengrassi de Londres.

Les seves pintures tenen sempre el mateix format, 48 per 38 cm, i generalment treballa amb acrlic i oli. Les obres, fetes amb motius geomtrics que es repeteixen, sn titulades seguint un llistat alfabtic de noms de persona en alemany.

Enllaos externs.
Nota de premsa del Premi Turner Prize ;
Tomma Abts a la galeria Greengrassi ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118973" title="Dizi" nonfiltered="3556" processed="3543" dbindex="48838">


El dizi (xins:      ; pinyin: dzi), s una flauta xinesa transversal de canya de bamb. Tamb de vegades es coneix com di (  ) o hengdi (    ), i t varietats incloent el qudi (    ) i bangdi (    ). 

Aquests noms probablement tenen mltiple ortografia. No obstant aix, dizi sembla ser el nom ms com  usat en l'Occident. 

El dizi s un important instrument musical xins, popular no noms en la msica folklrica xinesa, peres xineses, i orquestres xineses, sin tamb es usat en la msica exportada a l'occident. El dizi t una histria profunda, rica, i una petici durable. Tradicionalment, el dizi tamb ha estat popular entre la gent comuna xinesa, ja que s simple de fer, fcil per a dur, i amb bon so. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118979" title="Arpa (desambiguaci)" nonfiltered="3557" processed="3544" dbindex="48840">

Msica: ;
L'arpa s un instrument musical de corda.
Organitzacions: ;
L'ARPA s l'Agncia d'Investigacions de Projectes Avanats de Defensa;
Zoologia:
M de certs animals, proveda d'ungles o ongles corbes.
Gnere de mollusc gasterpedes de grans dimensions.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118980" title="Arpa de boca" nonfiltered="3558" processed="3545" dbindex="48841">


L'arpa de boca, tamb anomenada guimbarda, s un instrument musical ben petit i simple que pertany al grup dels idifons pinats. En la seva forma ms comuna, consta d'un arc metllic amb una llengeta d'acer en el mig, tot i que en altres llocs com en el sud-est asitic aquest arc sol ser de canya de bamb. s un instrument de so indeterminat, ms aviat greu i monton, i en moltes ocasions s'usa com a diapas.  

La forma de tot l'instrument recorda a una  . Usualment el msic sost el arc amb la boca i la cavitat bucal fa de caixa de ressonncia, que no sols amplifica el so sin que, a ms, modifica el timbre del so produt per la llengeta. Actualment la majoria de les arpes de boca posseeixen una espcie de petita palanca aplicada perpendicularment sobre la part superior de la llengeta que facilita produir el seu so amb un dit, habitualment l'ndex.

El seus orgens sn llunyans. A Europa ja es troba a l'poca romana. El fet que formi part de l'activitat musical en moltes cultures d'arreu del planeta (Europa, sia, Oceania, ...) es pot considerar, amb tota probabilitat, una prova de la seva antiguitat. En alguns pobles el seu so s'associa al poder de la mgia i s usat en els ritus dels xamans.

Als Pasos Catalans tenim la samsnia que s una guimbarda feta de canya o de bamb. 

 Altres denominacions .
Segons els llocs t diferents noms. Alguns exemples sn:
 Birimbao, trompe o torompe (Argentina i Xile);
 Jew's harp, jaw harp, mouth harp, english trump (anglosaxons);
 Trompa gallega;
 Maultrommel (Alemanya, Austria);
 Guimbarde (Frana);

El mot guimbarda probablement ve de guimbarde, una dansa antiga francesa i occitana anomenada aix a partir de la paraula occitana guimb (saltar).

 Exemples musicals .
Trobem exemples del seu s tamb en estils musicals ms cultivats. Un professor de Beethoven, J. G. Albrechtsberger, va compondre al 1765 al menys 7 concerts per a guimbarda, mandora i corda; tres d'ells han sobreviscut en una biblioteca a Budapest. Sn obres ben boniques i escrites d'acord a l'estil galant de l'poca.

En els nostres dies trobem alguns exemples dins la msica pop:
 The Beach Boys' ("Good Vibrations");
 The Who ("Join Together");
 Leonard Cohen ("Songs from a Room");
 Billie Jo Spears ("Blanket on the Ground");

 Enllaos .
 Arpas de Boca del Mundo;
  www.danmoi.de-The world of jew's harp !;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118985" title="Or Aqiva" nonfiltered="3559" processed="3546" dbindex="48844">

Or Aqiva (en hebreu,          , llum d'Aqiva) s un consell local del districte de Haifa d'Israel. Es troba a la plana entre Tel Aviv i Haifa, a pocs quilmetres al nord de Hadera. s el menys poblat dels municipis amb estatus de ciutat d'Israel.

Or Aqiva fou fundada el 1951 i rep el nom del rab Aqiva, un lder espiritual que particip en la rebelli del segle II contra l'imperi rom i que fou martiritzat pel romans a Cesarea cap a l'any 135 o 136.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118986" title="Ingvar Kamprad" nonfiltered="3560" processed="3547" dbindex="48845">
 
Ingvar Kamprad (Agunnaryd, Sucia, 30 de mar de 1926) s un empresari suec. Va fundar IKEA, la major empresa de mobles a nivell mundial. 

 Biografia . 
Va nixer a la provncia de Smland, una regi pobre de Sucia. Durant la seva juventut ven llumins i, ms tard, decoracions de Nadal. Ms tard, es dedic a la venda de llavors.

En 1943 crea IKEA, acrnim dIngvar Kamprad, de la masia de la famlia, Elmtaryd, i del nom del seu poble natal, Agunnaryd. L'empresa ven bolgrafs, quadres, joies i articles de la llar porta a porta. En 1945, es diversifica en la venda per correspondncia per mitj d'un catleg. En 1947, el catleg inclou mobles.

En 1951, l'empresa es dedica exclusivament a la venda de mobles. En 1953, obre la primera botiga. En 1956, apareix la frmula que far la marca de fbrica de l'empresa: els mobles sn lliurats en paquets plans i sn montats pel comprador. En 1963, s'implanta a Noruega la primera botiga IKEA fora de Sucia.

Segons la revista Forbes de mar de 2006, Ingvar Kamprad s la 4a persona ms rica del mn, amb una fortuna estimada en 28 mil milions de dlars. 

 La seva reputaci .
En 1976 estableix el seu domicili a Sussa per motius fiscals, a Epalinges a prop de Lausana on viu discretament, havent negociat un pagament d'impostos anuals baix. Cada any dna mig mili de francs en beques de formaci, principalment en l'rea del disseny.

Algunes fonts afirmen que durant la seva joventut, Kamprad va ser membre de la joventut nrdica, l'equivalent suec de les joventuts hitlerianes. El seu pare i la seva via tenien una gran admiraci per Adolf Hitler. Kamprad afirma avui no enrecordar-se si va ser o no oficialment membre d'aquesta organitzaci.

En 1994, la premsa fa pblica la seva relaci sostinguda amb Per Engdahl, lder del moviment pro-nazi a Sucia. A una carta dirigida als seus treballadors, Ingvar Kamprad assum el seu passat i el va atribuir a un error de joventut.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118988" title="Francis Scott Fitzgerald" nonfiltered="3561" processed="3548" dbindex="48846">

Francis Scott Key Fitzgerald (Saint Paul, Minnesota, 24 de setembre de 1896 - Hollywood, Califrnia, 21 de desembre de 1940), va ser un novellista estatunidenc.

Se'l considera com un dels ms importants escriptors nord-americans del segle XX. Portaveu de la Generaci Perduda, aquells nord-americans nascuts en l'ltima dcada del segle XIX a qui els va tocar madurar durant la Primera Guerra Mundial. Va escriure cinc novelles i dotzenes de narracions breus que aborden temes com la joventut o la desesperaci amb una extraordinria honestedat al plasmar les seues emocions. Els seus herois, atractius, confiats i condemnats, resplendeixen brillantment abans d' explotar (Mostra'm un heroi va dir Fitzgerald en una ocasi, i t'escriur una tragdia), i les seues herones sn belles i de complexa personalitat.

Inicis.
Scott Fitzgerald va estudiar a la Saint Paul Academy and Summit School de Saint Paul, Minnesota entre 1908 i 1911. Ms tard, va continuar a la Newman School, una escola de secundria privada d'Hackensack, Nova Jersey, entre  1911 i 1912. Va iniciar els seus estudis universitaris en la Universitat de Princeton l'any 1913, on va fer amistat amb futurs crtics i escriptors com ara Edmund Wilson o John Peale Bishop. Fitzgerald va afrontar dificultats acadmiques durant els seus tres anys de carrera universitria, abandonant-la el 1917 per a allistar-se a l'exrcit dels Estats Units quan va entrar en la I Guerra Mundial. Tanmateix, la Gran Guerra va acabar poc de temps desprs, sent llicenciat sense haver arribat a embarcar cap a Europa.

s cert que volia morir en la guerra deixant un llegat literari. Fitzgerald havia escrit rpidament una novell amb el ttol The Romantic Egotist quan es trobava en els camps d'entrenament militar de Camp Taylor, Louisville, Kentucky, i de Camp Sheridan, Alabama. Malgrat haver-la lloat, un editor de la novaiorquesa Charles Scribner's Sons, editorial a qu va presentar la seua novella, la va rebutjar.

La seua vida amb Zelda.
Mentres estava a Camp Sheridan, Fitzgerald va conixer a Zelda Sayre (1900-1948), la top girl , segons el mateix Fitzgerald, de Montgomery, Alabama. Es van comprometre l'any 1919 i Fitzgerald es va traslladar a un apartament en el nmero 200 de Claremont Avenue, a Nova York, per a intentar assentar les bases de la seua relaci amb Zelda. Fins i tot treballant per a una companyia publicitria i escrivint histries breus, Fitzgerald va ser incapa de convncer a Zelda que ell li donaria el suport que ella necessitava. Zelda va trencar el comproms i Fitzgerald va tornar a la casa dels seus pares a St. Paul per a revisar The Romantic Egotist. Sota el nom de This Side of Paradise, Scribner's la va acceptar en la tardor de 1919, reprenent-se la relaci entre Zelda i Scott. La novella es va publicar el 26 de mar de 1920 i va esdevenir un dels supervendes d'aquest any, servint per a definir la generaci flapper.  A la setmana segent, Scott i Zelda es van casar en la Catedral de Sant Patrici de Nova York. La seua nica filla, Frances Scott "Scottie" Fitzgerald, va nixer el 26 d'octubre de 1921.

Encara que Fitzgerald tenia una clara vocaci d'escriptor novelles, aquestes mai no li van aportar prou ingressos com per a mantenir l'opulent estil de vida que tant ell com Zelda van adoptar. Per aix, Fitzgerald va escriure histries curtes per a revistes com ara Saturday Evening Post, Collier's Magazine i Esquire Magazine, i va vendre als estudis de Hollywood els drets per a realitzar pellcules basades en la seua producci literria. Constantment patia de problemes financers i sovint sollicitava prstecs al seu agent literari, Harold Ober, i al seu editor d'Scribner's, Maxwell Perkins.

Els anys 1920 van ser la dcada de major repercussi de la literatura de Fitzgerald. La seua segona novella, The Beautiful and Damned, publicada en 1922, representa un impressionant desenvolupament en comparaci amb el Fitzgerald immadur de This Side of Paradise. El gran Gatsby, considerada per molts com la seua obra mestra, es va publicar l'any 1925.  Fitzgerald va viatjar diverses vegades a Europa, sobretot a Pars i a la Riviera Francesa durant els anys 20, on va establir amistat amb molts nord-americans expatriats que hi vivien, d'entre els que destaca Ernest Hemingway.

A finals dels anys vint Fitzgerald va comenar a treballar en la seua quarta novella per la va deixar de costat a causa de l'esquizofrnia que va patir la seua esposa l'any  1930 i a les seues dificultats econmiques. Per aix, va haver de continuar escrivint narracions breus comercials. A partir de llavors, la salut de Zelda va continuar frgil. L'any 1932, va ser hospitalitzada a Baltimore, Maryland, i Scott va llogar la finca de "La Paix" en la contornada de Towson per a poder treballar en el seu llibre, que tractava la histria de l'ascens i el fracs de Dick Diver, un prometedor psiquiatre psicoanalista i la seua dona, Nicole, la qual s, a ms, una dels seus pacients. Aquest llibre es va publicar l'any 1934 amb el ttol Tender is the Night. . La crtica opina que s un dels seus millors treballs.

Els anys de Hollywood.
De nou, patint terribles dificultats financeres, Fitzgerald va passar la segona meitat dels anys 30 a Hollywood, escrivint ms histries breus, guions per a la Metro-Goldwyn-Mayer, i la seua cinquena i ltima novella, The Love of the Last Tycoon, basada en la vida de l'executiu cinematogrfic Irving Thalberg. Ell i Zelda es van allunyar l'un de l'altre; ella va continuar vivint en centres psiquitrics de la costa est, mentre que ell vivia amb la seua amant Sheilah Graham a Hollywood.

Alcoholitzat, a finals de 1940, Fitzgerald va patir dos atacs cardacs. El segon li va provocar la mort el 21 de desembre de 1940, en l'apartament de Sheilah Graham a Hollywood.  Zelda va morir  en un incendi en el centre d'atenci psiquitrica de Highland a Asheville, North Carolina, l'any 1948. Ambds van ser soterrats en el Cementeri de Saint Mary, a Rockville, Maryland. 

Fitzgerald no va poder acabar The Love of the Last Tycoon.  Les notes que tenia per a la novella van ser corregides pel seu amic Edmund Wilson i publicades l'any 1941 davall el ttol The Last Tycoon. Hi ha controvrsia entre els crtics literaris sobre si era realment el propsit de Fitzgerald titular la seua ltima novella The Love of the Last Tycoon, tal com es reflecteix en una nova edici de 1994, corregida per l'especialista Matthew Bruccoli de la Universitat de Carolina del Sud.

Referncies.
Bibliografia d'Scott Fitzgerald.
Novelles.
 1920 This Side of Paradise - en catal: En aquest costat del parads;
 1922 The Beautiful and Damned;
 1925 The Great Gatsby - en catal: El gran Gatsby;
 1934 Tender Is the Night - en catal: Tendra s la nit;

Reculls de narracions breus.
 1920 Flappers and Philosophers;
 1922 Tales of the Jazz Age;
 1926 All the Sad Young Men;
 1935 Taps at Reveille;
Altres treballs.
 1923 The Vegetable - obra de teatre;
 1945 The Crack-Up - assaigs i narracions;
Biografia i crtica literria.
Dues populars biografies  de Scott i Zelda Fitzgerald sn The Far Side of Paradise (1951, 1965) d'Arthur Mizener, i Some Sort of Epic Grandeur (1981) de Matthew Bruccoli. La biografia escrita per Bruccoli s ms exacta i llegible. Les cartes de Fitzgerald tamb s'han publicat en diverses edicions, com per exemple: Dear Scott, Dearest Zelda: The Love Letters of F. Scott and Zelda Fitzgerald, ed. Jackson R. Bryer and Cathy W. Banks (2002); Correspondence of F. Scott Fitzgerald, ed. Matthew Bruccoli and Margaret Duggan (1980), y F. Scott Fitzgerald: A Life in Letters, ed. Matthew Bruccoli (1994).
Zelda Fitzgerald va publicar la novella Save Me the Waltz, en 1932.

Enllaos externs.
Breu biografia i extractes de Tendra s la nit ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118996" title="Josaia Voreqe Bainimarama" nonfiltered="3562" processed="3549" dbindex="48849">
Josaia Voreqe Bainimarama, conegut popularment com Frank Bainimarama, (27 d'abril de 1954) s el comandant en cap de les forces militars de Fiji.

Actualment s el cap de l'executiu, desprs de liderar el quart cop d'estat a Fiji en menys de dues dcades i derrocar el govern del primer ministre Laisenia Qarase el 5 de desembre de 2006 1.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118998" title="Jos Maria Ea de Queiroz" nonfiltered="3563" processed="3550" dbindex="48850">

Jos Maria Ea de Queiroz (Pvoa de Varzim, 25 de novembre de 1845   Pars, 16 d'agost de 1900) s considerat per molts el millor escriptor del realisme portugus del segle XIX. Va ser autor, entre d'altres novelles de reconeguda importncia, de Os Maias.

Biografia.
Amb 16 anys va iniciar els seus estudis de dret a Combra, on va establir amistat amb Antero de Quental. Els seus primers treballs, publicats en la revista Gazeta de Portugal, van ser reunits posteriorment sota el ttol de Proses Brbares. Entre 1869 i 1870, Queiroz va viatjar a Egipte i va presenciar la construcci del Canal de Suez, la qual cosa li va servir d'inspiraci en diversos dels seus treballs, sent el ms notable O Mistrio da Estrada de Sintra, de 1870, i A Relquia, que no seria publicada fins l'any 1887. L'any 1871 va participar en les anomenades Conferncies del Casino.

Va ser nomenat administrador municipal a Leiria. Ac va escriure la seua primera novella realista sobre la vida portuguesa, O crime do Padre Amaro, que es va publicar l'any 1875. Aparentment, Ea de Queiroz va viure els anys ms productius de la seua vida a Anglaterra, com a cnsol de Portugal a Newcastle i a Bristol. Llavors, va escriure alguns dels seus treballs ms importants, incloent-hi A Tragdia da Rua das Flores, i A Capital escrita en una prosa hbil, plena de realisme. Les seues obres ms conegudes, Os Maias i O Mandarim tamb van ser escrites a Anglaterra.

El seu ltim llibre va ser A Ilustre Casa de Ramires, sobre un gentilhome del segle XIX amb problemes per a reconciliar-se amb la grandesa del seu llinatge. s una novella imaginativa, entremesclada amb captols d'una aventura de venjana brbara ambientada en el segle XII, escrita per Gonalo Mendes Ramires, el protagonista. Es tracta d'una novella titulada La torre de D. Ramires, que avantpassats de Gonalo sn retratats com a torres d'honra sangunia, que contrasten amb la laxitud moral del jove.

Fortuna literaria.
Els seus treballs han sigut traduts aproximadament en vint idiomes.

Va ser tamb autor de la Correspondncia de Fradique Mendes. Fradique Mendes, aventurer fictici creat per Queiroz i Ramalho Ortigo, apareix tamb a O Mistrio da Estrada de Sintra.

El seu llibre O crime do Padre Amaro va ser base per a una pellcula mexicana de l'any 2002, El crimen del padre Amaro, dirigida per Carlos Carrera i protagonitzada per Gael Garca Bernal i Ana Claudia Talancn. La pellcula trasllada la histria de Queiroz al Mxic actual. Va ser nominada a l'Oscar com a Millor Pellcula Estrangera i al Globus d'Or en la mateixa categoria.

Obres.
 1870 O Mistrio da Estrada de Sintra;
 1876 O Crime do Padre Amaro - revisat 1876 i 1880 - en catal: El crim de Mossn Amaro;
 1887 A Relquia;
 1878 O Primo Baslio - en catal: El cos Baslio;
 1888 Os Maias;
 1889 O Mandarim - en catal: El Mandar;
 1900 A Ilustre Casa de Ramires;
 1900 Correspondncia de Fradique Mendes - en catal: La correspondncia de Fadrique Mendes;
 1901 A Cidade e as Serras;
 1903 Prosas Brbaras;
 1926 O Egipto;
 1925 Alves & C.a;
 A Capital;
 A Tragdia da Rua das Flores;
 As Minas de Salomo, adaptaci de l'obra d'Henry Rider Haggard Les mines del rei Salom;
 Cartas de Inglaterra;
 Cartas Familiares e Bilhetes de Paris;
 Contos ("Contes");
 Ecos de Paris ;
 Notas Contemporneas ;
 O Conde d'Abranhos ;
 ltimas pginas;
 Uma Campanha Alegre;

Notes.


 Enllaos externs .

 Pgina de la Fundaci Ea de Queiroz (inclou biografia i bibliografia);
 Biografia a Vidas Lusfonas;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="118999" title="Montserrat Abell i Soler" nonfiltered="3564" processed="3551" dbindex="48851">
Montserrat Abell i Soler (Tarragona, 1918) s una poeta i traductora catalana.

Biografia.
Tot i haver nascut a Tarragona, va passar la infantesa i la joventut entre diversos indrets (Tarragona, Cadis, Londres i Cartagena), seguint la mobilitat laboral del seu pare. Va estudiar a Barcelona on, a la facultat de Filosofia i Lletres, va conixer Carles Riba. El 1936 era professora d'angls a Valncia i el moviment en la seva vida es va exagerar desprs de 1939, quan va haver d'exiliar-se a Frana i a Xile. En aquest pas sudameric va viure-hi uns vint anys.

Torna a Barcelona el 1960. A part d'escriure, en aquests anys tradueix autors com Agatha Christie, Iris Murdoch, E.M. Forster i, sobretot, Sylvia Plath, de qui rebria una forta influncia. En aquell temps, comena a publicar els seus poemaris. Tamb ha tradut a l'angls les obres de clssics catalans com Salvador Espriu, Merc Rodoreda, Maria ngels Anglada, Maria Merc Maral i Olga Xirinacs.

El 1998 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi, i el 2008 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva llarga trajectria. El juliol de 2008 tamb fou guardonada amb el Premi Nacional a la Trajectria Professional i Artstica concedit per la Generalitat de Catalunya en reconeixement a "que ha donat veu a la vida diria de les dones amb un llenguatge propi".

Obra.
1963 Vida diria;
1981 Vida diria. Paraules no dites;
1986 El blat del temps;
1990 Foc a les mans;
1995 L'arrel de l'aigua;
1995 Sn mscares que m'emprovo...;
1998 Dins l'esfera del temps;
2002 Al cor de les paraules. Obra potica 1963-2002;

Premis.
1999 Premi de la Crtica Serra d'Or per Dins l'esfera del temps;
2003 Premi Cavall Verd-Josep M. Llompart per Al cor de les paraules. Obra potica 1963-2002;
2003 Lletra d'Or per Al cor de les paraules. Obra potica 1963-2002;
2008 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes;
2008 Premi Nacional a la Trajectria Professional i Artstica;

Referncies. 


Enllaos externs.
  Pgina dedicada a Montserrat Abell, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya;
  Pgina de l'autora a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;
  Pgina dedicada a la poeta dins de Premisliteraris.org;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119002" title="Cibercaf" nonfiltered="3565" processed="3552" dbindex="48854">
Un cibercaf, caf de Internet, ciberlocal o simplement ciber s un lloc comercial que permet, per mitj d'un pagament determinat, o en alguns casos de manera gratuta (en la majoria d'aquests casos, les cibersales gratutes pertanyen a organismes de l'estat o a organitzacions no lucratives) obtenir per un temps establert accs a la navegaci a Internet i a altres serveis de la xarxa com missatgeria instantnia, correu electrnic, videoconferncia o Veu sobre IP, a ms a ms pot fer-se s d'aplicacions d'oficina, software d'edici d'imatges i utilitats de programari. En aquests llocs tamb s molt freqent comptar amb serveis d'impressi de documents, escnner, enregistrament de CD o DVD, lectors de memries per a cmeres fotogrfiques i una varietat de perifrics que no sn d's com domstic.

Els cibercafs han contribut de forma considerable a la massificaci de Internet, en especial en comunitats on els alts costos per tenir accs a la tecnologia dificulten que la gent tingui la possibilitat de comptar amb Internet a les seves llars.

 Histria .

Els primers cibercafs van ser oberts a Londres (Anglaterra) al 1994.
El primer cibercaf va ser el Caf Cyberia, que va obrir les seves portes el setembre de 1994. La seva fundadora, Eva Pascoe, diu que la idea se li va venir al capdavant a comenaments dels anys 90, quan passava molt temps lluny de la seva famlia treballant a la seva tesi doctoral. En aquells temps, era de les poques persones que tenia accs a un compte de correu electrnic, servei purament acadmic per aquells dies; per en no tenir ning ms en la seva famlia una adrea electrnica, havia de gastar quantitats considerables de diners en comptes telefnics.

Un dia, asseguda en un caf a prop de la seva universitat, va pensar que podria ser divertit poder anar en aquest establiment amb el seu ordinador porttil i enviar correus mentre es prenia un descans en la seva rutina habitual. Va fer un cop d'ull al voltant i va poder reconixer alguns amics dels quals sabia que tenien connexi a Internet des de les seves cases. Desprs, parlant amb ells, van pensar en com seria tenir connexi permanent a Internet des d'un caf i pagar una petita tarifa per poder intercanviar missatges amb els seus amics i familiars, enviar correu i tenir missatgeria instantnia. Tres mesos desprs, el setembre, van obrir el primer caf de Internet a Londres. Des d'aquell moment fins ara, els cibercafs s'han multiplicat per tot el mn.

 El cibercaf com a negoci .

A l'actualitat, grcies a la massificaci d'Internet a molts pasos, els cibercafs s'han convertit en negocis molt populars. Tanmateix, la sobreoferta, la competncia deslleial i la caiguda dels preus han fet que el sector hagi sofert una important crisi, ra per la qual molts negocis s'han vist obligats al tancament.

Una altra circumstncia que ha posat en la mira de les autoritats als cafs de internet s l'augment de delictes informtics realitzats des d'aquests llocs d'accs pblic, on es dificulta el control de l'usuari.

En alguns pasos amb dficit de drets humans, com Turquia, la Xina o l'Arbia Saudita, els cafs de internet han estat durament regulats per prevenir que els seus ciutadans es comuniquin amb llibertat i coneguin la informaci de l'exterior sense restriccions. S'obliga a l'aplicaci d'estrictes filtres i es realitzen controls de censura governamental.

 Clients .

Avui en dia, els majors usuaris dels cibercafs sn els joves que solen reunir-se en ells per accedir a videojocs en xarxa. Tamb sn freqentats per gent que t controlat l'accs a Internet en el seu lloc de treball i no t alternatives de consulta a les seves llars, per estudiants i pares que requereixen assessoria en recerques d'informaci, per viatgers que troben als cibercafs la possibilitat de tenir una via per comunicar-se amb els seus familiars i amics i per qualsevol altra persona que requereixi accs a Internet i els seus serveis de forma rpida i econmica.

En alguns pasos, els cibercafs reuneixen comunitats d'amics els caps de setmana a la nit, com a alternativa de lleure a la ingesta d'alcohol, car els seus horaris liberals se solen estendre fins i tot altes hores de la nit.

 Caf als cibercafs .

Encara que a molts pasos el concepte de caf prpiament l'esmentat no s constant encara hi ha molts d'aquests negocis que permeten la venda i consum de menjar i beguda, fins i tot el caf. Potser el nom de caf ve associat als antics cafs, on la gent es reunia per intercanviar opinions amb els seus amics i coneguts, i com a tal s noms una evoluci natural afavorida per la tecnologia.

 Vegeu tamb .
 Mquina recreativa;

 Enllaos externs .

Preguntes freqents sobre cibercafs ;
World of Internetcafes.de - Llista d'uns 4.700 cibercafs de tot el mn  ;
Guia de Ciberlocals d'Espanya i d'Amrica Llatina ;
Portal per a interessats en els Cafs d'Internet d'Amrica Llatina ;
Guia de Cibercaf ;
Cybercafe Search Engine ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119006" title="Saurpode" nonfiltered="3566" processed="3553" dbindex="48855">

Els saurpodes (Sauropoda) sn l'infraordre de dinosaures en el que es classifiquen els sauropodomorfs, ms tardans i grans que els prosaurpodes.

Els animals que pertanyien a aquest clade eren enormes, de coll llarg, cap petit, potes gruixudes i cua robusta tals com l Argentinosaurus, Diplodocus, Seismosaurus i Brachiosaurus. Es desplaaven a quatre potes tot i que es podien alar sobre les dues posteriors.

Classificaci.
Desprs de Wilson & Sereno, 1998, Yates, 2003, Galton, 2001 , and Wilson, 2002 ; rangs desprs de Benton, 2004:

Subordre Sauropodomorpha
Infraordre Sauropoda;
Ammosaurus;
Anchisaurus;
?Isanosaurus;
Kotasaurus;
Lamplughsaura;
Lessemsaurus;
Famlia Blikanasauridae;
Famlia Melanorosauridae;
?Antetonitrus;
Camelotia;
?Chinshakiangosaurus;
Euskelosaurus;
Melanorosaurus;
Famlia Vulcanodontidae;
Clade Eusauropoda;
Famlia Cetiosauridae;
Famlia Omeisauridae;
Omeisaurus;
Mamenchisaurus;
?Famlia Tendaguridae;
Clade Turiasauria;
Galveosaurus;
Losillasaurus;
Turiasaurus;
Divisi Neosauropoda;
Haplocanthosaurus;
?Jobaria;
Superfamlia Diplodocoidea;
Famlia Dicraeosauridae;
Famlia Diplodocidae;
Famlia Rebbachisauridae;
Subdivisi Macronaria;
Famlia Brachiosauridae;
Famlia Camarasauridae;
Famlia Euhelopodidae;
Superfamlia Titanosauroidea;
Famlia Titanosauridae;

Referncies.
  	 
 	 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119011" title="Edemrid" nonfiltered="3567" processed="3554" dbindex="48856">


Els edemrids (Oedemeridae) sn una famlia de colepters de la superfamlia Tenebrionoidea amb el cos tou i allargat, de mida mitjana (en general entre 7 i 12 mm de longitud), cap sense coll estret que l'uneixi al pronot, antenes llargues i filiformes, pronot sense arestes laterals i molt ms estret que la base dels litres, tarses hetermers (amb 5 artells als tarses anteriors, 5 als mitjos i 4 als posteriors) amb el penltim artell bilobulat, cavitats procoxals obertes per darrera i procoxes cniques i contges.

Les larves es desenvolupen a la fusta podrida o en tiges herbcies. Els adults sn eminentment florcoles, alimentant-se de pollen i nectar de compostes, umbelferes, cistcies, crucferes, etc., essent molt polfags i bons pollinitzadors, ja que tenen el cos cobert de pubescncia a la que s'enganxen els grans de pollen. La seva emergncia est estretament lligada als perodes de mxima floraci (primavera i estiu).

La famlia s cosmopolita i comprn uns 100 gneres i al voltant de 1500 espcies.




Enllaos externs.


http://www.fauna-iberica.mncn.csic.es/publicaciones/fi5.php;
http://www.fauna-iberica.mncn.csic.es/faunaib/arthropoda/insecta/coleoptera/oedemeridae.php;
http://www.entomopraxis.com/argania/oedem.htm;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119016" title="Lmur" nonfiltered="3568" processed="3555" dbindex="48858">

Els lmurs (Lemuridae) s una famlia de primats, s a dir, familiars dels micos, del subordre dels estrepsirins, que vol dir animals que tenen el nas humit. Es divideix en 5 gneres, tots ells en perill d'extinci.

Els cinc gneres de Lmur sn naturals de Madagascar i algunes illes de l'arxiplag de Comores. L'hbitat d'aquests primats sn els boscos i zones de vegetaci elevada. Totes les espcies d'aquesta famlia tenen les extremitats anteriors ms curtes que les posteriors, i una llarga cua. La seva alimentaci es basa en fulles, fruits i petits invertebrats.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119018" title="William Alfred Fowler" nonfiltered="3569" processed="3556" dbindex="48859">

William Alfred "Willie" Fowler ( Pittsburgh, EUA 1911 - Pasadena 1995 ) fou un fsic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1983.

Biografia.
Va nixer el 9 d'agost de 1911 a la ciutat de Pittsburgh, situada a l'estat nord-americ de Pennsilvnia. Va estudiar fsica a la The Ohio State University i aconsegu el doctorat en fsica nuclear a l'Institut Tecnolgic de Califrnia.

Recerca cientfica.
La publiciaci l'any 1957 del seu article Synthesis of the Elements in Stars, realitzat amb Margaret Burbidge, Geoffrey Burbidge i Fred Hoyle, aconsegu explicar com l'abundncia de tots els elements qumics a les estrelles podien ser explicats pel procs de nucleosntesi.

El 1983 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pels seus estudis sobre els processos importants en l'estructura i evoluci de les estrelles, premi que compart amb el fsic indi Subrahmanyan Chandrasekhar.

Fowler mor a la seva residncia de Pasadena, situada a l'estat de Califrnia, el 14 de mar de 1995.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1983;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119020" title="Sindicalisme" nonfiltered="3570" processed="3557" dbindex="48860">


El sindicalisme o moviment sindical s l'actuaci organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que t com objectius la millora de les condicions de vida i laborals.

Actualment el moviment sindical s legal i a ms constitueix una de les bases de la vida social fins al punt que, per exemple, en la Constituci Espanyola estableix la prohibici a l'exrcit de manifestar opinions poltiques o sindicals.

A partir de la Segona Guerra Mundial el sindicalisme mundial adopt una lnia reformista donant molta importncia a la negociaci collectiva i la cooperaci amb els poders pblics  i obtingu grans millores com la jornada de vuit hores, vacances pagades, seguretat social, millores salarials. Aix va fer que en la prctica s'abandonessin les reivindicacions revolucionries i no es poss ja en qesti la existncia del capitalisme.


Histria del sindicalisme.
El desenvolupament del sistema econmic capitalista origin la separaci entre el treball i la propietat dels mitjans de producci. A partir d'aquest moment el desequilibri entre la fora de la patronal (minoritria per molt efectiva) i la dels treballadors (majoritaris per no organitzats) va ocasionar que la primera lluita dels treballadors fos precisament la del reconeixement del seu dret a associar-se en sindicats obrers que el liberalisme econmic els negava. 
Gran bretanya.

A la Gran Bretanya on la classe obrera era molt important, per influncia de Robert Owen es cre la Great Consolidated Trade Union (1833) que ja tenia precedents anteriors per que sn els primers sindicats de la histria. Marx i Engels propugnaven un sindicalisme d'ideologia socialista que no va arribar a consolidar-se.

Estats Units i Amrica del Sud.
El 1860 va ser creada una societat secreta anomenada Els Cavallers del Treball. Ja sota la influncia de les Trade Unions britniques el 1886 es va formar  l'American Federation of Labor (AFL), presidida per Samuel Gompers que prengu com a primer objectiu la jornada de les 8 hores laborals diries. El sindicat revolucionari Industrial Workers of the World (1905) trob suport en el lumpenproletariat nordameric, . El 1938 l'AFL s'escind donant el Congress of Industrial Organizations (CIO)  de base industrial per la reunificaci don pas el 1955 a l'AFL-CIO que s un sindicat actualment hegemnic. 

A l'Argentina, Xile i Mxic a principi de segle XX es varen formar diversos sindicats d'inspiraci socialista i el 1938 la Confederacin de Trabajadores de Amrica Latina, d'inspiraci comunista. Cal dir que l'AFL nord-americana impuls l'Organitzaci Regional Interamericana de Treballadors (1948). 

 Primers intents de Coordinaci internacional.
Desprs de la Primera Internacional de 1862  es varen fer els Secretariats Professionals Internacionals (SPI), que agrupaven treballadors per oficis o per branques industrials. El 1889 la Segona Internacional declara el dia 1 de maig com dia internacional dels treballadors. El 1913 es va fer ja la Federaci Sindical Internacional (FSI), en la qual eren representats 19 pasos.

Desprs de la Revoluci Russa a Moscou, l'any 1921, es constitu la Internacional Sindical Roja, formada pels sindicats sovitics i per la Confdration Gnrale du Travail Unitaire (CGTU), de tendncia comunista, escissi de la CGT francesa.

Amb els rgims totalitaris feixistes i nazis s'anull en diveros pasos la fora sindical.  L'any 1945 a Pars la Federaci Sindical Mundial (FSM), va unir al sindicalisme sovitic, europeu i americ per l'AFL no s'hi adher. El 1949 una escissi  don pas a la Confederaci Internacional de Sindicats Lliures (CISL) amb participaci de l'AFL, el CIO, el TUC britnic i la CGT-Force Ouvrire, escindida de la CGT francesa. 

Alemanya.
A Alemanya el sindicalisme no s'organitz en un sindicat de caire ja marxista fins el 1875.

Frana.
A Frana durant la Revoluci Francesa, la llei Le Chapelier de 1791 havia prohibit l'associaci obrera i el sindicalisme es desenvolup en una certa clandestinitat fins la creaci de la Confdration Gnrale du Travail (CGT),  el 1895 que era de carcter revolucionari i propugnava la vaga com la principal arma en la lluita obrera. El terme sindicat prov d'una paraula francesa amb el significat duni

Espanya.
A l'estat espanyol Bakunin va influir en el primer sindicalisme agrupat en la Federaci Regional Espanyola de l'Associaci Internacional del Treball de 1870. Posteriorment sorgiren la Uni General de Treballadors (UGT), de tendncia socialista, fundada a Barcelona el 1888, i la Confederaci Nacional del Treball (CNT), de tendncia anarcosindicalista, fundada tamb a Barcelona el 1911. Amb el rgim franquista oficialment s'impulsava els sindicats verticals que agrupaven patrons i obrers i resultaven completament inoperants all s'infiltraren els sindicats Comissions Obreres i UGT que no van ser legalitzats fins la mort del dictador.

Catalunya.


Austrlia.
L'Australian Workers Union s un dels sindicats ms grans i antics d'Austrlia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119021" title="Olier Mordrel" nonfiltered="3571" processed="3558" dbindex="48861">
Olier Mordrel, (Pars, 29 d'abril 1901, 25 d'octubre 1985), de veritable nom Olivier Mordrelle, fou un nacionalista bret comproms en la collaboraci amb l Alemanya nazi. s tamb conegut sota els pseudnims de Jean de la Bnelais, Er Gdour, Calvez i Olivier Launay. Era fill d'una corsa casada amb el general Joseph Mordrelle (mort el 1942), originari de Bro Sant Malou i que hava fer la seva carrera en les tropes colonials. 

Nasqu a Pars on hi pass la major part de la seva infantesa. Paradoxalment aprengu el bret a Pars. Desprs dels estudar arquitectura, exerce la professi durant 10 anys a Quimper. Va tenir un fill Tristan Mordrelle. 

 Una joventut bretona . 

En 1919, s adher grup regionalista Breiz Atao (Bretanya sempre). En 1922, esdevingu president de l Unvaniez Yaouankiz Vreiz (Uni de la Joventut de Bretanya). L'any 1925, mentre treballava a Quimper com a arquitecte, va redactar amb Roparz Hemon, el manifest de Gwalarn, en el nmero de Breiz Atao (n 74, febrer 1925) on apareix l esvstica, smbol escollit pel seu aspecte popular i precristi. Tamb particip en el primer congrs intercltic a Dubln on la delegaci bretona era formada per Franois Jaffrennou (el bard Taldir), Olier Mordrel, Morvan Marchal i Youen Drezen. En 1927, esdev co-president del Partit Autonomista Bret (PAB), del que ja n era secretari a la propaganda. 
Anim en els anys trenta, un corrent de joves arquitectes d esperit nacionalista (posseeix el magasin art dco Ty Kodaks deQuimper) i intenda de crear un estil bret modern. En 1932, Franois Debeauvais i Olier Mordrel fundaren el PNB 2 (Partit Nacional Bret), que ser dissolt sota el govern d Edouard Daladier (octubre de 1939) en ra del seu comproms separatista i de les seves amistats amb altss dignitaris alemanys disposats a afeblir Frana per tots els mitjans. 

En Breiz Atao (n 164, 11 de desembre 1932) declara, signant amb el pseudnim J. La B /Jean La Bnelais : Jacob rima amb Youpp. (...) " El nostre Jueu " nostre, a Bretanya, s doncs sobretot el teric de l Una i Indivisible, abans que Breiz Atao no reprengui l esvstica, smbol utilitzat igualment pels nazis, el 29 de gener 1933. Public a Breiz Atao, en 1933, el programa de govern SAGA (Partit dels Celtes Reviscolats), sota el pseudnim de T. Calvez.  

En 1934, fund la revista Stur (El Tim), que exhibeix la creu gamada. Reprn, en aquest peridic, les opinions del domini del pensament feixista desenvolupant un nacionalisme celta. Hi publica l'any 1938 una carta de Visi de futur (Stur n12, 01-03/1938, #pg. 25-26) defensant la brutalitat necessria dels pobles mestres - diem si us voleu, els Nordics -, i concloent : Ah ! Aquells d entre qui tenen mal al ventre en veure matar un pollastre, farien ben b d endurir els nervis tots els matins a l escorxador municipal : consell d amic . En 1936, fund el Butllet de les Minories Nacionals de Frana, ms tard anomeant Pobles i Fronteres, on presenta les reivindicacions en nom de la Bretanya i de les principals minories nacionals europees. Hermann Bickler, encarregat d articles sobre Alscia, fou tant obertament lligat al nazisme com Mordrel. En el primer nmero de Pobles i Fronteres (1er gener 1937, #pg. 14-16), en Una carta a propsit de la Kermesse Hroque, el flamenc J. Demeerseman ataca l rgan jueu Marianne, declarant No bastar d allgar com a excusa que, potser a Alemanya, la indstria del cinema no s pas encara totalment alliberada de l empremta jueva.  El 14 de desembre de 1938, Mordrel fou condemnat, amb Franois Debauvais, a un any de pres per  atemptat contra la unitat de la naci . De juliol de 1938 a juliol 1939, fou secretari general i redactor de Breiz Atao. 

 Segona guerra mundial .
1939.
Abans la declaraci de la guerra entre la Frana i l'Alemanya, i a fi d escapar a la detenci imminent, marx a Alemanya amb la seva dona, Franois Debauvais i Anna Debauvais qui descriv els viatje (Memries du chef breton : Fransez Debauvais, tome 3, #pg. 29-38). Des de Blgica, marx a Berln. Publicat a Amsterdam, Mordrel i Debauvais adrearen un manifest als Bretons, condemnant la guerra empresa per Frana el 25 d'octubre 1939.

1940.
El gener de 1940, els dos fundadors del PNB 2 adrearen des de l'estranger una "Lettre de Guerre" (Lizer Brezel) a llurs militants afirmant que '"un vrai breton n'a pas le droit de mourir pour la France". Hi afegiren : "Nos ennemis depuis toujours et ceux de maintenant sont les Franais, ce sont eux qui n'ont cess de causer du tort  la Bretagne".

Fou a Berln  per intemtar de jugar-hi la carta de la independncia bretona en l'eventualitat probable d'una derrota de la Frana . El maig de 1940, Franois Debauvais i ell foren jutjats per contumcia pel un tribunal militar de Rennes per  atemptar la seguretat exterior de l'Estat i  la integritat del territori, mantenint o reclutant d'un grup dissolt, provocaci de militars a la deserci i a la traci . Foren degradats militarment i condemnats a mort. A comenament de maig de 1940, va dirigir un prets  govern bret a l exili  (Bretonische Regierung). 

No obstant aix no fou amb Debauvais figura de caps aliats en exili. La seva presncia correspon a una de les poltiques possibles en casos d invasi reeixida pel Reich. Podien circular grcies als agents del servei secret que jugaren amb l opci de la independncia bretona, i els fren lliurar passaports de "Statenlos", reservats als aptrides.

El retorn a Bretanya.
L  1 de juliol de 1940, retorn a Bretanya, aprofitant la invasi nazi. Esdevingu aleshores director del Partit National Bret i del seu diari, L'Heure bretonne. Alhora, al  Congrs  de Pontivy, Debeauvais i Mordrel crearen le Comit Nacional Bret. Decid aleshores l edici d un nou diari l Heure Bretonne (el seu primer redactor fou Morvan Lebesque).

La direcci del partit. 
El 20 d'octubre de 1940, el PNB fou posat sota la seva direcci, i dirig regularment una campanya contra el govern de Vichy i els seus representants regionals, amb l acord de l ocupant per la seva poltica de pressi sobre Vichy. Els enllaos amb Clestin Lain s'estenen encara ms (desprs de l'oposici al Comit Nacional Breton), continuaci a l'acci del seu servei Especial a Gouezec en octubre de 1940. 

La seva lnia poltica irrit Vichy i no corresponia a les necessitats de Berln, qui decid recolzar d'ara endavant el govern de Vichy un cop comprov l allament relatiu del PNB en la poblaci; aix ser a l'origen de "la revoluci de palau" del partit de desembre de 1940. 

En novembre de 1940, afirma : "La nostra fora s en nosaltres. no s ni en els altres ni en les circumstncies. no s ni en Vichy ni en Berln qui retrau al poble bret la fora de carcter necessria per agrupar-se. La nostra sort es juga en les nostres fibres... No esperem res ms que de nosaltres.". Present la seva dimissi, aix com la de director de l'Heure Bretonne el 2 de desembre de 1940. Fou reemplaat en el PNB el 8 de desembre de 1940 per Raymond Delaporte. Aquesta "revoluci de palau" hauria estat promoguda pels serveis alemanys, desitjosos de posar en marxa un altre dispositiu. (Cal tanmateix anotar que la nova lnia poltica del PNB portada per Delaporte era molt menys collaboracionista que la precedent.) Pel que fa a Mordrel, li fou assignada residncia a Alemanya. 

 Deportat a Alemanya . 
Li fou asignada residncia a Alemanya de final de desembre de 1940 a maig de 1941. En principi a Stuttgart, a Berln a mitjans de gener 1941. El professor Leo Weisgerber li proposa la plaa de lector de cltic a la Universitat de Bonn. Aquest organitz el retorn a Pars de Mordrel el 6 de maig de 1941. Mordrel obtingu acords per sojornar a Mayenne. En aquesta ocasi, el visitaren alguns dels seus amics com Jean Merrien, Raffig Tullou, Jean Trcan i Ren-Yves Creston i consultaren el seu parer sobre un cert nombre de problemes cuturals i poltics. Marx a Rennes el 16 de setembre de 1941, amb l'autoritzaci dels alemanys, desprs de 10 mesos de deportaci, fou presentat coma "indesitjable" pels dirigents del PNB, execrat per Vichy, i deixat en la reserva per les autoritats alemanyes.

Continuaci. 
Fou autoritzat i encoratjat a reeditar la seva revista Stur el 1942. En 1943, es reun regularment a Rennes amb Louis-Ferdinand Cline, qui collaborava a Rdio Pars, la rdio de propaganda nazi. El 13 d'agost de 1944, a l'arribada dels Aliats, es refugi a Alemanya. El 16 de febrer de 1945 se celebraren negociacione entre Jacques Doriot i Mordrel quant al reconeixement d'una independncia bretona en el si d'una federaci  de tipus sus  . Aix fou el Comit d'Alliberament francs de Jacques Doriot, per fou dissolt desprs de la caiguda d Alemanya. 

 La fuga, le retorn .
D antuvi va fugir a Brasil, a continuaci a Argentina, abans de trobar refugi a Espanya. Fou condemnat a mort per contumcia a l'Alliberament, en juny de 1946. Escriv a la revista Ar Vro, sota el pseudnim de Brython. 

Torn en Frana, en 1972, collabore a La Bretagne relle, sota el pseudnim d  Otto Mohr (el seu pseudnim de 1940...) i edit diversos llibres, dels quals destaquen Waffen SS d'Occident. Ha confundat en els anys 80 un cercle nacionalista, el Kelc'h Maksen Wledig (nom de l'Emperador Magenci, "baixat" de Bretanya insulaire en companyia de Conan Meriadec, el primer rei de Bretanya ), amb, entre altres, Yann-Ber Tillenon, artista-pintor, filsof figura del nacionalisme bret i del federalisme europeu, animador de Ker Vreizh, i qui don continutat a l` extrema dreta bretona ; i Georges Pinault, lias Goulven Pennaod. En 1981, don suport Franois Mitterrand. Milit a continuaci al GRECE, cercle de reflexi animat per Alain de Benoist, sovint denunciat com proper a l extrema dreta. Mor en 1985.

 Publicacions .

 (J. La Benelais) Pense d'un nationaliste Breton, (Breiz Atao 1921-1927). Les nouvelles ditions bretonnes 1933);
 La Galerie bretonne;
 traducci dels "Chants de l'amour et de la mort du cornette" de Rainer Maria Rilke. kanenn hini Langenau, Kenwerzel Breiz, Rennes;
 Breiz Atao, histoire et actualit du nationalisme breton, Alain Moreau, 1973.
 La voie Bretonne, Nature et Bretagne, Quimper, 1975.
 L'essence de la Bretagne, Essai. Guipavas, d. Kelenn, 1977;
 Les hommes-dieux, rcits de mythologie celtique, Paris, Copernic, 1979;
 L'Ide Bretonne, ditions Albatros, 1981.
 Le mythe de l'hexagone, Picollec, 1981.
 La Bretagne, Nathan 1983.

 Bibliografia .
 Le mouvement breton, Alain Deniel, Maspro, 1976, ISBN 270716826X,







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119023" title="Ornitisqui" nonfiltered="3572" processed="3559" dbindex="48862">

Ornithischia s un ordre de dinosaures herbvors amb bec. El nom ornithischia deriva del Grec ornitheos (         ) que significa 'd'ocell' i ischion (      ) que significa 'articulaci plvica'. Sn coneguts com a dinosaures amb pelvis d'ocell per la seva estructura similar a la plvis aviana, tot i aix els ocells actuals descendeixen dels dinosaures amb plvis de llangardaix (els saurisquis). 

Taxonomia.
ORDRE ORNITHISCHIA
Pisanosaurus;
Famlia Fabrosauridae;
Subordre Thyreophora - (dinosaures armats);
Infraodre Stegosauria;
Infraordre Ankylosauria;
Cerapoda;
Subordre Ornithopoda;
Famlia Hypsilophodontidae;
Infraordre Iguanodontia;
Famlia Hadrosauridae - (dinosaures bec d'nec);
Heterodontosauriformes;
Famlia Heterodontosauridae;
Subordre Marginocephalia;
Infraordre Pachycephalosauria;
Infraordre Ceratopsia - (dinosaures banyuts);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119024" title="Malhana" nonfiltered="3573" processed="3560" dbindex="48863">

Malhana (nom occit; el nom oficial francs s Maillane) s un municipi francs, situat al departament de Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 1.880 habitants.

A Malhana hi nasqu l'escriptor en occit Frederic Mistral, que fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1904.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119030" title="Mart Barrera i Maresma" nonfiltered="3574" processed="3561" dbindex="48864">
Mart Barrera i Maresta (La Bisbal d'Empord, 29 de maig de 1889
Barcelona, 26 d'abril de 1972) va ser un poltic i sindicalista catal, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya.

El 1932 fou escollit diputat al Parlament de Catalunya. Ocup el crrec de Conseller de Treball i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya i fou escollit diputat al Congrs dels Diputats l'any 1936 durant la Segona Repblica Espanyola.

s el pare d'Heribert Barrera i Costa, expresident del Parlament de Catalunya, poltic i cientfic.

Enllaos externs.
Biografia a l'enciclopdia interactiva d'Esquerra Republicana de Catalunya











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119031" title="Simon van der Meer" nonfiltered="3575" processed="3562" dbindex="48865">

Simon van der Meer ( La Haia, Pasos Baixos 1925 ) s un fsic neerlands guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1984.

Biografia.
Va nixer el 24 de novembre de 1925 a la ciutat de La Haia. El 1945, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, pogu ingressar a la Universitat de Delft per estudiar fsica, on aconsgu el doctorat l'any 1952. Aquell mateix any ingress als laboratoris de l'empresa Philips d'Eindhoven i el 1956 ingress al CERN (Sussa), on hi rest fins el 1990.

Recerca cientfica.
La seva estada al CERN el va permetre treballar, juntament amb el fsic itali Carlo Rubbia, amb l'accelerador de partcules, cosa que els port a descobrir l'existncia de dues noves partcules, anomenats Bos W i Bos Z.

L'any 1984 fou guardonat, al costat de Rubbia, amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs que han perms descobrir el Bos W i Z.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1984;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119033" title="Centre National de la Recherche Scientifique" nonfiltered="3576" processed="3563" dbindex="48866">
El Centre national de la recherche scientifique, ms conegut per les sigles CNRS, s el principal organisme pblic de recerca cientfica de Frana.

Va ser fundat el 19 d'octubre de 1939, fusionant la Caisse nationale de la recherche scientifique i l'Office national des recherches scientifiques et des inventions. Es reorganitz desprs de la Segona guerra mundial i s'orienta decididament vers la recerca fonamental.

Realitza estudis en totes les arees cientfiques, dividides en vuit departaments:

Fsica nuclear ;
Cincies matemtiques ;
Cincies i tecnologies de la informaci i de la comunicaci ;
Cincies per enginyers ;
Cincies qumiques ;
Cincies de l'univers ;
Cincies de la vida ;
Cincia i societat;

L'any 1982, a naturalesa de la contractaci al CNRS ha canviat notamblement, passant els seus investigadors, de ser contractats a ser funcionaris equiparables a professors universitaris.

Premi Nobel 

Molts dels premis nobels francesos han treballat al CNRS, normalment a l inici de les seves carreres, i posteriorment a unitats mixtes de recerca del mateix institut.
 
 Premi Nobel de Fsica ;
 1966 : Alfred Kastler (director de recerques del 1968 al 1972);
 1992 : Georges Charpak (recercador al CNRS del 1948 al 1959);
 1997 : Claude Cohen-Tannoudji (adjunt de recerca del1960 al 1962);
 Premi Nobel de Qumica;
 1987 : Jean-Marie Lehn (recercador al CNRS del 1960 al 1966);

 Presidents .

 Ren Pellat : 1989 - 4 novembre 1992;
 Edouard Brezin : 4 novembre 1992 - 31 octobre 2000;
 Grard Mgie : 1er novembre 2000 - 5 juny 2004;
 Bernard Meunier : 21 octubre 2004 - 5 gener 2006;
 Catherine Brchignac : 11 gener 2006;

 Directors Generals .

 Frdric Joliot-Curie : 20 agost 1944 - 3 febrer 1946;
 Georges Tessier : 4 febrer 1946 - 27 gener 1950;
 Jean Coulomb : 1957-1962;
 Hubert Curien : 1969-1973;
 Robert Chabbal : 1976-1980;
 Franois Kourilsky : 1988 - 18 juliol 1994;
 Guy Aubert : 19 juliol 1994 - 19 juliol 1997;
 Catherine Brchignac : 19 juliol 1997 - 2000;
 Genevive Berger : 2000 - 1 agost 2003;
 Bernard Larrouturou : 1 agost 2003- gener 2006;
 Arnold Migus : 18 gener 2006;


 Enllaos externs .
Web oficial;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119034" title="Copais" nonfiltered="3577" processed="3564" dbindex="48867">

El llac Copais (en grec antic: Kopais, ; en grec modern: Kopaida, ), a vegades anomenat tamb llac Cefisi, va ser un extens llac pantans d'entre 3 a 5 metres de profunditat i una superficie d'uns 328 km2 situat a la regi de Becia, al centre de Grcia. El llac presentava un regim hdric variable, quedant redut a una srie d'estanys i maresmes fangosos durant l'estiu, fins que era reomplert per les pluges de tardor. El Copais fou el llac ms gran de Grcia fins el segle XIX, quan va ser totalment dessecat donant lloc a l'actual planura agrcola anomenada Kopaida. 

 Situaci geogrfica.
El llac pantans de Copais estava situat a la regi de Becia, al centre de Grcia i a la seva riba s'hi trobaven les ciutats d'Haliartos, Orcomen i Queronea.

 Orgen gelogic .
Degut a una falla en l'escora terrestre es provoc un enfonsament de la planura del Kopias, que s'ompl paulatinament amb l'estancament del rius que hi transitaven. A resultes d'aix es form un extens llac que es veia rodejat per muntanyes calcries. La dissoluci i sedimentaci del material d'erosi provinent de les muntanyes calcries elev gradualment el llac fins a situar-lo al nivell de la xarxa d'esquerdes crstiques. 

A resultes d'aix les fisures formaren canals subterranis que desembocaven les aigues del llac Copais fins el mar. Aquestes fisures es trobaven al sector est de la conca i sobretot en la part nordoriental, on el llac era ms profund i estava ms a prop del mar. A partir d'aleshores el Copais esdevingu un extens llac pantans de rgim variable i de poca profunditat, situada entre els 3 i els 5 metres.

 Caracterstiques hdriques .

El principal afluent del llac era el riu Cefs, que actualment travessa la conca en un canal artificial fins a desaiguar al llac Yliki. Abans del segle XIX el riu Cefs, que sortia a Larimna, deuria entrar a la "katabothra" anomenada Bynia.

Degut a l'evacuaci pels canals subterranies i a la intensa evaporaci estival el llac s'assecava gradualment quedant reduit a uns aiguamolls pantanosos i fangosos en el sector oriental, mentre que la zona occidental podia ser objecte d'un fcil trnsit i d'una important activitat agrcola.

Les pluges de tardor elevaven de nou el nivell del llac, de manera que la riba avanava gradualment cap a l'oest fins a reomplir novament el llac. D'aquesta manera es repetia el cicle que alternava el llac de l'hivern i la reduda maresma estival.

La conca est situada a 94 metres sobre el nivell del mar, de manera que el nivell de les aigues no deuria arribar per sobre dels 97 metres sobre el nivell del mar. Per tant, es generava una superfcie mxima estimada de 328 km2 que convert el llac Copais en el llac ms gran de Grcia fins el segle XIX.

El Llac Copais en la literatura i la mitologia clssica.

Homer i d'altres autors clssics es refereixen al llac Copais amb el nom de llac Cefisi, degut al riu Cefs que hi desembocava. Per contra, sembla que Estrab argueix que l'expressi es refereia, no al llac Copais, sin al petit llac situat ms cap l'est, el llac Yliki (Hylice), situat a uns 7 km al nord de Tebes i Anthedon.

Una llegenda afirma que el llac va ser creat per l'heroi Heracles quan lluitava contra la tribu dels Minyans liderada per Mnias, pare d'Orcomen (fill de Mnias). La llegenda fou recollida per Diodor de Siclia de la segent manera: "A la Becia (...) obstru la corrent d'un riu que fluia prop de la ciutat d'Orcomen, convertint tota la regi en un pant (el llac Copais)". Poli el Macedoni afageix que Heracles va crear el llac amb l'objectiu d'aturar l'aven de la cavalleria dels Minyans. 

Els escrits de Pausnies i Aristfanes documenten que en l'antiguitat clssica el llac Copais era conegut per la qualitat del seu peix i en particular de les anguiles.

 Aprofitament agrcola i drenatge .

Els intents per drenar el llac i extreuren un aprofitament agrcola daten d'antic: alguns del canals ja foren esmentats el segle I per l'escriptor Estrab que cita els treballs fets per un enginyer durant els temps d'Alexandre el Gran. Excavacions modernes tamb han revelat nombrosos canals creats al segle XIV a.C., que drenaven l'aigua cap al nordest

El llac generava un gran planura altament frtil i a resultes d'aix, entre els anys 1867 i 1887, enginyers francesos i escosesos reclamaren la terra per la companyia britnica Lake Copais Ltd. i construiren canals per drenar l'aigua cap el llac Yliki. En total, 200 km foren reclamats. Aquestes terres foren retornades al govern grec l'any 1952

 Notes .


 Vegeu tamb .
 Riu Cefs;
 Batalla del riu Cefs;
 Companyia Catalana d'Orient;

 Enllaos .
 Planuara dessecada de Kopias en una imatge per satlit (maps.google.com);
 Estrab i el Llac Copais   especialment 9.2.16-27;
 Pausnies i el Llac Copais ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119036" title="Cefs (Becia)" nonfiltered="3578" processed="3565" dbindex="48868">
El riu Cefs (grec          o        , Kifisss, Kephisss, Kphissos o Kphisos; llat Cephisus) fou un riu de la Grcia Central, que regava les antigues regions de Fcida i de Becia.

Naixia a Lilea (tamb anomenada Lilaia) i continuava per la Fcida travessant, segons sembla, Delfos. Desprs s'internava a la Becia i anava a desembocar al llac Copais.

El 13 de mar del 1311 fou escenari de la batalla del riu Cefs, guanyada pels almogvers. El seu nom modern es Mauropotamos o Mvro Potam.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119037" title="F2" nonfiltered="3579" processed="3566" dbindex="48869">

 Informtica: La tecla F2 s la segona tecla de funci.
 Esports: La Frmula 2.
 Transports: La lnia aria Fly Air o la locomotora EMD F2.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119044" title="Maqu" nonfiltered="3580" processed="3567" dbindex="48870">

Zoologia: nom genric de diversos lmurs dels gneres Lemur i Hapalemur:
Maqu de cua anellada (L. catta);
Maqu gris (H. griseus);
Maqu mangosta (L. mongor);
Maqu tacat (L. variegatus);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119049" title="Corsies" nonfiltered="3581" processed="3568" dbindex="48871">
Corsies (llat Corsiae) fou una ciutat de Becia, situada a l'oest de Larimna. A la meitat del segle IV aC fou una base militar del focis des on van atacar la resta de la regi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119052" title="Plaid Cymru" nonfiltered="3582" processed="3569" dbindex="48872">

El Plaid Cymru (Partit Galls), s un partit poltic nacionalista galls fundat el 1925 com a Plaid Glendlathol Cymru (Partit Nacionalista Galls), dirigit entre d'altres per Daffyd Thomas (president) i Daffyd Elis Thomas (secretari general). Inicialment noms reclamava l'autonomia i el reconeixement de la llengua gallesa com a cooficial a Galles. Avui reclama la independncia, aix com el reconeixement del fet diferencial galls a nivell internacional (representaci separada a la Uni Europea), que el galls sigui l'nic idioma oficial al principat i un model econmic i social de caire socialdemcrata, similar al del Partit Nacionalista Escocs. 

s fora escampat pel pas merc la seva divisi efectiva en cangen (seccions) i pwylgor ethnovaeth (comits de circumscripci). Durant el perode d'entreguerres es mostr fortament pacifista i gaudeix d'un suport electoral gaireb incondicional al Nord i Est del pas.

 Origen .
Es form el 1925 com a Plaid Glendlathol Cymru de la convergncia d'altres grups com Y Mudiad Cymraeg (Moviment Galls) d'Ambrose Bebb, Saunders Lewis, E. T. John, la Cymdeithas Werin Cymraeg (Societat Nacional Gallesa) i el Welsh Autonomy Army de H.R. Jones. Els fundadors foren Lewis Valentine, H. R. Jones, Moses Gruffydd, D. E. Williams, Saunders Lewis i Fred Jones. D antuvi noms tenia sis membres, fou presidit per Lewis Valentine (1925-1926) amb J.E. Jones de secretari general, Saunders Lewis (1926-1939) i J. Daniel, i pretenia recollir la tradici del radicalisme no conformista amb el catolicisme; les seves principals reivindicacions foren obtenir un Parlament Autnom per al Pas de Galles, que els gallesos tinguessin representaci a la Societat de Nacions i que el galls fos l'nica llengua oficial al pas. 

Fins el 1932 la principal reivindicaci fou la lingstica, per des d aleshores reclamaren amb fora l autogovern dins l Imperi i desprs dins la Commonwealth, aix com la pertinena a la SDN (un primer europeisme). El 1929 es presentaren a eleccions pel comtat de Caernarfon, per nom van obtenir 609 vots, cosa que demostr la seva feblesa poltica. 

Cap el 1929 el partit ja tenia 500 afiliats. D'antuvi, les seves activitats es limitaven a celebrar conferncies anyals, crear una escola d'estiu i editar dos rgans de premsa mensuals. Aquell mateix any van decidir presentar-se per primer cop a eleccions generals anunciant que si obtenien esc no l'ocuparien, igual com feia el Sinn Fein; les va guanyar el partit laborista (es van endur 25 dels 35 escons gallesos), dirigit pels gallesos James Griffiths i Aneurin Bevan. Lewis Valentine va obtenir l'1,1 % a Caernarfon, i un 0,05 % arreu de Galles. Desprs d'aquest fracs,  anunciaren que s ocuparien els escons si n'obtenien, cosa que els faria millorar els resultats, ja que a les eleccions del 1931  obtinguren el 0,3 % a tot Galles, amb parcials del 2,2 % a Caernarfon i el 17,9 % al districte University of Wales. 

 Enllaos externs .
Plaid Cymru   Pgina oficial;
Dades del Plaid Cymru;
Plaid Cymru   Pgina preelectoral 2007;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119053" title="Citer" nonfiltered="3583" processed="3570" dbindex="48873">
Les muntanyes de Citer (en llat Cithaeron) foren una cadena muntanyosa que separava Becia de Megaris i d'tica. Eren la continuaci occidental de les muntanyes del Parns. Al nord de la serralada hi havia la plana de Becia, on estava situada la ciutat de Tebes. Les muntanyes estaven consagrades a Bacus i al Jpiter Citeroni. Modernament porten el nom d'Elatea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119055" title="Franoise Mbango Etone" nonfiltered="3584" processed="3571" dbindex="48874">









Franoise Mbango Etone s una atleta camerunesa especialitzada en triple salt.

 Biografia .
Franoise Mbango Etone va nixer el 14 d'abril de 1976 a Yaound. Desprs de practicar el salt d'alada en els seus inicis, disciplina on fou campiona de Camerun s'especialitz en triple salt. Tamb s bona especialista en el salt d'allargada on fou segona als campionats africans de 1999 amb 6,55. La seva primera medalla important havia estat, per, un any abans als jocs de la Commonwealth de 1998 a Kuala Lumpur.

Als seus primers jocs olmpics a Sydney entr a la final on acab desena. L'any segent aconsegu la medalla d'argent als Campionats del Mn d'Edmonton. I l'any segent guany una nova medalla d'argent als jocs de la Commonwealth de Manchester. El 2003 aconsegu una nova medalla de plata als campionats del mn de Pars. El seu major xit arrib el 2004 on guany la medalla d'or als Jocs Olmpics d'estiu de 2004 a Atenes amb una marca de 15,30 metres.

Ha estat el primer atleta de Camerun en guanyar una medalla als Campionat del Mn d'Atletisme, als Jocs de la Commonwealth i als Jocs Olmpics.

 Palmars .
 Medalla d'or als Jocs Olmpics de 2004.
 Medalla d'or als Jocs Olmpics de 2008.
 Medalla d'argent al Campionat del Mn de 2001;
 Medalla d'argent al Campionat del Mn de 2003;
 Medalla d'argent als Jocs de la Commonwealth de 1998.
 Medalla d'argent als Jocs de la Commonwealth de 2002.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119057" title="Sirtis" nonfiltered="3585" processed="3572" dbindex="48875">


Nom de dos golfs de la costa d'frica del Nord:
Sirtis o Srtica, fou una regi de la costa nord d'frica entre els golfs Sirtis Major i Sirtis Menor.
Sirtis Major;
Sirtis Menor;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119059" title="Partit Nacional Escocs" nonfiltered="3586" processed="3573" dbindex="48876">

El Partit Nacional Escocs (angls Scottish National Party, galic escocs Prtaidh Niseanta na h-Alba) (SNP) s un partit poltic escocs de caire independentista i socialdemcrata, fundat el 1934 com a fusi d'altres grupuscles, i que s coordinat per Alex Salmond i dirigit per Ian Hudghton (presidenta) i Duncan Ross (secretari nacional). s membre de l'Aliana Lliure Europea.

Sn partidaris de l'autonomia escocesa com a primer pas cap a la independncia dins la Uni Europea, tot i que amb reserves, i de mantenir un estat del benestar tot repartint els beneficis del petroli. No tenen una postura clara a favor de cap de les llenges minoritries, com el galic o l'escots, tot i que ha adoptat el lema galic Alba heatha snein o reo (Independncia i futur d'Esccia).

 Enllaos externs .
Prtaidh Niseanta na h-Alba ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119061" title="Minoranze" nonfiltered="3587" processed="3574" dbindex="48877">
Minoranze fou una revista publicada a Itlia i en itali el 1974 pel Centre Internacional Escarr per a les Minories tniques i Nacionals, dedicada a donar a conixer la problemtica de les petites nacionalitats europees. Va publicar dossiers sobre Sardenya, el Fril, la Vall d'Aosta, els arbresh i altres minories d'Itlia.

El 1978 fou substituda per Altres Nacions.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119062" title="Carlo Rubbia" nonfiltered="3588" processed="3575" dbindex="48878">



Carlo Rubbia ( Gorizia, Itlia 1934 ) s un fsic i professor universitari itali guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1984.

Biografia.
Va nixer el 31 de mar de 1934 a la ciutat italiana de Gorizia, situada a la regi italiana de Fril-Vencia Jlia. El 1957 es llicenci en fsica a l'Escola Superior Normal de Pisa, l'any segent ingress a la Universitat de Columbia com a investigador i on es familiaritz amb l'accelerador de partcules.

Entre 1971 i el 1988 es dedic a la docncia de fsica a la Universitat de Harvard, i posterirorment fou director del CERN entre els anys 1989 i 1993. Actualment s professor de fsica a la Universitat de Pavia.

Recerca cientfica.
El 1960 entr a formar part del CERN a Ginebra, on continu els seus treballs de recerca sobre les partcules elementals. El 1976 fou el promotor de modificar el sincrot del CERN per introdur el bombardeig conjunt de protons i antiprotons, el que esdevingu una realitat l'any 1981. La realitzaci d'experiments amb aquesta nova tcnica dugu a Rubbia, amb la collaboraci de Simon van der Meer, a l'experiment anomenat UA1 el que comport el descobriment d'una nova partcula, anomenada bos W. Posteriorment ambds cientfics realitzaren l'experiment UA2, amb el qual es descobr el bos Z.

L'any 1984 fou guardonat, al costat de van der Meer, amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs que han perms descobrir el Bos W i Z.

Rubbia invent el concepte per a un nou tipus de reactor nuclear, el que anomen amplificador d'energia. Aquest concepte de disseny intrnsecament segur combina un accelerador de partcules amb un reactor nuclear subcrtic que pugui fer s del tori com a combustible i produint una reacci de fusi, les deixalles produdes del qual esdevenen actives durant un perode ms curt de temps que les produdes pels reactors convencionals. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1984;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119066" title="Juan Jos Gerardi" nonfiltered="3589" processed="3576" dbindex="48879">
Juan Jos Gerardi Conedera (Ciutat de Guatemala,Guatemala, 27 de desembre de 1922-Ciutat de Guatemala,Guatemala,24 d'abril de 1988) fou bisbe i defensor de la memria histrica de Guatemala.

Biografia.
Nasqu el 27 de desembre de 1922 a Ciutat de Guatemala, en una famlia d'ascendncia italiana.
Estudi al seminari de Guatemala i aconsegu una beca per estudiar teologia a Nova Orleans.
En 1946 s'ordena prevere i exerc en diverses localitats rurals de Guatemala on conegu la realitat indgena i tamb a Ciutat de Guatemala on va entrar en contacte amb la pobresa d'aquesta ciutat.

En 1967, fou anomenat bisbe de Verapaz i prioritz el treball en favor dels indgenes.

Defensa de les comunitats indgenes.
En els anys 70 lluita pel reconeixement de les llenges indgenes i aconsegu autoritzaci per emetre en llengua maia a dues emisores de rdio
En 1974, fou elegit bisbe de El Quich, per continua treballant com a Administrador Apostlic de Verapaz.

En El Quich la luita entre l' exrcit i la guerrilla s'agreuj fins arribar a situacions de violncia extrema entre 1980 i 1983. Centenars de catequistes i caps de les comunitats cristianes, la majoria d'origen maia, foren assassinats. Gerardi deman repetidament cordura a les autoritats militars.

Exili.
En 1980 com a president de la Conferncia Episcopal de Guatemala critic obertament la massacre de 39 persones a l'ambaixada espanyola a Guatemala. Aquest mateix any es cridat per assistir a El Vatic al snode de la famlia. A la tornada a Guatemala se li denega l'entrada al pas. El Salvador rebutja concedir-li el dret d' asil, finalment es acollit a Costa Rica on romandr fins l'enderrocament del dictador Lucas Garca al 1982.

Memria histrica.
Al 1984 fou nombrat bisbe auxiliar de la Arxidicesi de Guatemala. Juntament amb Rodolfo Quezada sn delegats per participar en la Comisin Nacional de Reconciliacin. Posteriorment cre la Oficina de los Derechos Humanos del Arzobispado (ODHA) preocupada per la violncia i les vctimes de la violaci dels drets humans. En aquest context comena el projecte de Recuperacin de la Memoria Histrica (REMHI).
El 22 d'abril de 1988 tingu lloc la presentaci dels resultats amb l'informe   amb milers de testimonis de la represi, responsabilitzant a les instititucions i a l'excrcit del gran part dels actes.
Dos dies ms tard, el 24 d'abril de 1988 Juan Gerardi s assassinat. 

La tasca de recuperaci histrica impulsada per Gerardi fou fonamental per la Comisin para el Esclarecimiento Histrico, creada en el marc del procs de pau a Guatemala.

Enllaos externs.
   Biografia de Monseor Gerardi, Conferencia Episcopal de Guatemala;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119067" title="Revista de Catalunya" nonfiltered="3590" processed="3577" dbindex="48880">
Revista de Catalunya s una revista editada en catal i de periodicitat mensual. Fou fundada a Barcelona el 1924 per Antoni Rovira i Virgili durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera com una tribuna d'expansi i de defensa de l'alta cultura catalana. Tenia ms de 100 pgines i hi aparegueren estudis i assaigs de Rovira i Virgili, Carles Soldevila, Melcior Font, Josep Pla, Domnec Guans, Prudenci Bertrana, Joan Sacs, Joan Crexells i Vallhonrat, Toms Garcs, Carles Pi i Sunyer i altres. 
Fou suspesa per raons econmiques el 1929, per torn a editar-se el setembre del 1930 fins al desembre del 1939, sota la direcci de Ferran Soldevila.

Els fets del 6 d'octubre de 1934 en privaren la sortida i no retorn fins el 1938, sota el patrocini de la Instituci de les Lletres Catalanes, amb tres directors  (Rovira i Virgili, Ferran Soldevila i Serra i Hnter) i com a redactor en cap Armand Obiols. Desprs fou publicada a l'exili de Pars (1939-40) patrocinada per la Fundaci Ramon Llull, on hom mant el to d'alta cultura i hi ha algunes collaboracions ms de cincies. La Gestapo la va clausurar el 1940. 

A Mxic, aparegu un nmero triple (gener-febrer-mar, 1943), publicat per Antoni Maria Sbert, amb collaboracions de Josep Carner, Pere Bosch i Gimpera, Artur Blad i Desumvila, Ferran Soldevila, Ventura Gassol, Jaume Serra i Hnter, Antoni Xirau i Palau, Manuel Revents i Bordoy i altres. 

Fou represa a Pars, per tingu noms tres sortides (1947), amb Obiols com a coordinador. Encara aparegu el nmero 105 a So Paulo (1956), grcies al colleccionista de pintura Salvador Riera, tot i que el contingut original fou enviat des de Catalunya, preparat sobretot per Joan Triad, Max Cahner i Albert Manent, amb collaboracions de Carles Riba, Josep Trueta, Ferran Soldevila, Jordi Rubi i escrita per Rafael Tasis. El nmero 106 es public a Mxic (1967), per tamb fou preparat a Barcelona. 

Per l'octubre del 1986 s'inici una nova etapa de la revista, sota la direcci de Max Cahner.

Enllaos externs.
 Pgina de la revista;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119069" title="Klaus von Klitzing" nonfiltered="3591" processed="3578" dbindex="48881">


Klaus von Klitzing ( roda Wielkopolska, Polnia 1943 ) s un fsic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1985.

Biografia.
Va nixer el 28 de juny de 1943 a la ciutat de roda Wielkopolska, actualment situada a Polnia per en aquells moments sota domini alemany. Estudi fsica a la Universitat de Brunswick, i posteriorment es dedic a la recerca cientfica a la Universitat de Wrzburg, aix com a Oxford i Ginebra. 
El 1980 va esdevenir professor a la Universitat de Munic, i des de l'any 1985 s director de l'Institut Max Planck amb seu a Stuttgart.

Recerca cientfica.
Interessat en l'electricitat i especilament en l'efecte Hall, desenvolup l'efecte Hall quntic, una versi de la mecnica quntica del primer en un sistema bidimensional d'electrons subjectes a baixes temperatures i a un fort camp magntic.

Experimentant amb el transistor MOS (semiconductor d'xid metllic) a temperatures molt baixes, properes al zero absolut, Klitzing va trobar que aquest efecte no varia de manera contnua, sin que ho fa per salts, i va donar una explicaci lgica i senzilla de tal quantificaci. Aquesta troballa va revolucionar els coneixements anteriors sobre semiconductors i permet preparar patrons objectius de mesura de conductivitat. 

El 1985 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pel descobriment de l'Efecte Hall Quntic.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (58215) von Klitzing descobert el 21 de setembre de 1992 per Freimut Brngen i Lutz D. Schmadel.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1985;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119070" title="SpaceShipOne" nonfiltered="3592" processed="3579" dbindex="48882">

SpaceShipOne s el primer vehicle espacial tripulat de capital privat.

Histria.
El 4 d'octubre de 2004, l'SpaceShipOne aconsegu arribar a l'espai per segona vegada en 15 dies, aconseguint aix, el premi Ansari X-Price, dotat amb 10 milions de dlars i proclamant-se el primer vehicle espacial tripulat de capital privat.

La nau va ser dissenyada per Burt Rutan i finanada per Paul Allen mitjanant l'empresa Scaled Composites.

El pilot que va dur la nau a l'espai en els seus primers dos vols va ser Mike Melvill, aconseguint una alada mxima de gaireb 103 km (337 500 peus concretament).

En el tercer vol, la nau va ser tripulada per Brian Binnie, aconseguint els 112 km (367 422 peus) d'alada, superant en quatre quilmetres el rcord aconseguit en 1963 per Joseph Walker amb la X-15.

Descripci.

L'SpaceShipOne s una nau espacial suborbital de 2,5 t de pes i amb cabuda per a un tripulant i dos passatgers. Posseeix un motor de coet que consumeix una barreja de combustible slid i xid nitrs.

Per a poder volar, la nau s transportada primer fins a una alada de 15,2 km per l'avi White Knight. En arribar a aquesta alada, l'SpaceShipOne es deixa anar de l'avi; segons ms tard, encn el seu motor, pujant en pocs minuts fins els 100km. 

Abans d'iniciar el descens, la nau plega les seves ales de forma que presenta un perfil aerodinmic estable fins que arriba a cotes baixes, on torna a desplegar les ales fins a la seva forma original i planeja fins aterrar en un aeroport convencional.

Enllaos externs.

 Lloc web de lSpaceShipOne ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119071" title="Cas Andratx" nonfiltered="3593" processed="3580" dbindex="48883">
El Cas Andratx (o Cas Voramar, a causa del nom de l'operaci policial), s un presumpte cas de corrupci urbanstica ocorregut al municipi mallorqu d'Andratx.

Precedents.
El cas Andratx, tot i que esclat amb la detenci del batle i altres persones el 27 de novembre de 2006, en realitat s la culminaci de diverses situacions i irregularitats que s'arrossegaven des de molt temps enrere.

La normativa urbanstica a Andratx.
El municipi d'Andratx regulava el seu urbanisme mitjanant un Pla general de 1977, que ni tan sols estava adaptat a la Llei estatal del sl de 1976, ni a la resta de normativa autonmica. Aix provocava que la prpia qualificaci i les possibilitats urbanstiques dels terrenys no fossin clares i depenessin de la interpretaci que feia l'ajuntament en el moment de la concessi de les llicncies d'obra.

Tot i que havien existit successius intents per aprovar normes ms actualitzades, no havien pogut rebre el vistiplau del Consell de Mallorca, a la vista de les nombroses deficincies que presentaven i del seu carcter poc proteccionista.

Desprs de la detenci d'Eugenio Hidalgo, el 26 d'abril de 2007 la Comissi insular d'ordenaci del territori, urbanisme i patrimoni histric del Consell de Mallorca finalment va acordar l'aprovaci de les noves normes subsidiries, si b noms pel que feia referncia al sl urb (acord publicat al BOIB de 10 de maig).

La situaci poltica i administrativa a l'ajuntament.
Andratx, un municipi costaner amb gran atractiu turstic, ha experimentat els darrers temps una continuada inestabilitat poltica, que permet l'ascens fins a la batlia d'Eugenio Hidalgo, primerament amb el partit ALA i desprs amb el Partit Popular. Al mateix temps, la demanda d'habitatges i xalets no ha deixat mai de minvar, creant un brou de cultiu ideal per a l'especulaci urbanstica. De fet, s'ha comparat la situaci d'Andratx amb la de Marbella, que finalment desemboc en l'anomenat .

A tot aix, l'Ajuntament d'Andratx no perseguia les infraccions urbanstiques com calia ni prestava tampoc la collaboraci requerida al Consell de Mallorca, de manera que l'efectiu control de les obres executades al poble era ms teric que real. La intervenci de la Gurdia Civil de 27 de novembre de 2006 no faria ms que empitjorar les coses, ja que el decoms de documentaci practicat va paralitzar moltes tramitacions administratives en marxa.

El cas Montport.
El 18 de gener de 2006, la portaveu del grup municipal d'Uni Mallorquina d'Andratx manifest als periodistes que havia interposat una denncia davant el SEPRONA per la construcci d'una promoci d'habitatges unifamiliars al carrer Ramat, a Montport, en el Port d'Andratx, en unes parcelles incloses dins una ARIP, per que l'ajuntament considerava urbanes..

En abril de 2006, es va presentar davant el Consell de Mallorca una denncia, aparentment falsa, tamb contra la construcci de dos blocs d'habitatges a Montport. Aix provoc que el 16 de juny de 2006 la Comissi insular d'ordenaci del territori, urbanisme i patrimoni histric acords la interposici d'un recurs contenciosoadministratiu contra les dues llicncies que emparaven les obres.

El 15 de juliol del mateix any va sortir a la llum que la Fiscalia de delictes urbanstics i mediambientals, alertada per la denncia del grup municipal d'Uni Mallorquina d'Andratx, havia interposat una denncia contra el consistori per presumpte delicte en l'atorgament de les dues llicncies . Aix don peu a un procediment judicial penal que desprs s'acumularia a la causa general del cas Andratx, per que el 27 d'octubre de 2006 el jutge instructor va deixar en susps a l'espera que la jurisdicci contenciosaadministrativa es pronuncis sobre la legalitat de les autoritzacions municipals. No obstant aix, a mitjan desembre de 2006 es torn a reactivar la via penal.

Mentrestant, dins la tramitaci del recurs contenciosoadministratiu el Consell de Mallorca va obtenir en juliol de 2007 la suspensi de les obres de Montport, que encara s'estaven executant. El procediment contencis es va dividir en dues causes diferents, una per cada llicncia concedida, i en setembre de 2008 es va paralitzar la relativa al perms obtingut per la promotora Prosmi SL, per estimar-se prejudicialitat penal . A dia d'avui, encara no ha estat dictada sentncia sobre la legalitat de les dues llicncies.

Primeres actuacions.

El cas sort a la llum pblica quan, el 27 de novembre del 2006, el jutge titular del jutjat d'instrucci nmero 12 de Palma, Alvaro Latorre, decret l'empresonament del llavors batlle del municipi, Eugenio Hidalgo, el zelador d'obres de l'ajuntament, Jaume Gibert i el director general d'ordenaci del Territori del Govern de les Illes Balears, Jaume Massot, entre d'altres, en el que s'anomen operaci Voramar.

Els implicats foren acusats de prevaricaci, blanqueig de diners i delictes contra l'ordenaci del territori.

Les responsabilitats poltiques semblaven afectar, a ms a ms, alguns crrecs importants del PP balear:
 L'executiva del PP confirm la candidatura a l'alcaldia de l'alcalde investigat noms dues setmanes abans de la intervenci policial.
 Jaume Matas, president del Govern i Jos Mara Rodrguez, secretari general del PP Balear, es reuniren amb Hidalgo uns dies abans de la intervenci.
 Margarita Isabel Cabrer, consellera d'obres pbliques, fou qui nomen el director general investigat.
 Joan Carmel Massot, director general de relacions amb Europa, havia estat fins 2003 regidor d'urbanisme a l'Ajuntament d'Andratx, i presumptament era responsable de l'atorgament de llicncies considerades irregulars.

L'abril del 2007, fou imputat el president del Consell Consultiu de les Illes Balears, Miquel Coll Carreras per pressumpte trfic d'influncies, si b en setembre del mateix any s'arxivaren les actuacions incoades contra ell.

Desenvolupament judicial.

Atesa la complexitat del cas i les mltiples irregularitats imputades, el jutjat d'instrucci nm. 12 de Palma obr un total de 64 diferents peces separades, en una decisi confirmada per l'Audincia Provincial de Balears el 28 de novembre de 2007. Finalment, en desembre de 2007 aquestes augmentaren fins 67.

 Entre el 5 i el 8 de maig de 2008 va tenir lloc la primera vista oral d'una de les peces separades que integren el sumari, en concret la nm. 56, referida a l'habitatge en sl rstic protegit (ARIP) que Eugenio Hidalgo va aixecar aprofitant la preexistncia d'una mera caseta d'eines per a la qual n'havia demanat la reforma i ampliaci. L'Audincia Provincial va apreciar l'existncia d'un delicte de prevaricaci i un altre contra l'ordenaci del territori, i el 26 de maig de 2008 va condemnar Hidalgo a quatre anys de pres i a demolir l'habitatge. Tamb castig Jaume Massot amb una pena de tres anys i sis mesos, a l'assessor jurdic municipal Ignacio Mir amb un any de pres, i a Jaume Gibert amb quatre mesos.

 La vista oral de la segona pea (en relaci amb un restaurant construt per Carlos Hidalgo, germ de l'exbatle d'Andratx, en una ANEI) se celebr entre el 26 i el 31 d'octubre de 2008, amb el resultat de cinc anys de pres i multa per a Jaume Massot, com a autor de falsedat documental i prevaricaci urbanstica, i un any i mig de pres per a Carlos Hidalgo, com a inductor. En la mateixa sentncia de 19 de novembre de 2008, Eugenio Hidalgo tamb fou condemnat a set anys d'inhabilitaci per un delicte de prevaricaci.

Notes.



Referncies.
 Noticies.cat;
 L'interrogatori a Miquel Coll;
 Quin es quin en el Monopoly andritxol;
 Sentncia de l'Audincia Provincial de Balears de 26/05/2008;

Enllaos externs.
 El Cas Andratx a Los Genoveses;
 El Cas Andratx a Disrbia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119072" title="Quentin de La Tour" nonfiltered="3594" processed="3581" dbindex="48884">
 

Maurice Quentin de La Tour (5 de setembre,1704-1788), pintor retratista francs del perode rococ, especialitzat en pintar amb pastel.  Entre els seus models i clients ms famosos hi trobem a Voltaire, Llus XV, i Madame de Pompadour.

Nascut a Saint-Quentin, fill de msic qui desaprovava la seva carrera de pintor. En 1719 amb quinze anys, La Tour s en va a Pars a on entra a l'estudi del pintor flamenc Jacques Spoede. En aquest perode, coneix a Louis Boullongne i Jean Restout qui li produeix certa influncia. Posteriorment va a Reims en 1724, i Anglaterra en 1725, retornant a Pars per continuar els seus estudis en 1727. Amb el seu retorn a Pars, comena a treballar amb els pastissos.

En 1735, pinta un retrat de Voltaire al pastel, obtenint fora renom. En 1737, La Tour exposa una primera esplndida srie de 150 retrats que figuraran com una de les glries del Salon Paris en els propers 37 anys. Va ser capa de dotar als seus models amb un distingit aire encisador i intelligent i capturava la delicadesa de l expressi facial.

En 1746, va ser acceptat a l Academia Reial de pintura i escultura i en 1751 va ser promocionat a conseller. La Tour va ser nomenat retratista del rei en 1750, posici que mantingu fins 1773, quan va patir una depressi nerviosa.  Per un temps, el pintor Joseph Ducreux va ser el seu nic estudiant.  Va crear una escola d art i esdevingu un filantrop abans de restar confinat a casa seva per demncia.

Es va retirar a l edat de 80 anys a Saint-Quentin, a on va morir en 1788.
 
 Bibliografia .
"Maurice Quentin de La Tour." (1994) Encyclopedia Britannica, 15th ed. London: Cambridge University Press. ;
 Maurice Quentin de La Tour, Le voleur d'me, Xavier Salmon, ditions Artlys, Versalles, 2004;
Maurice Quentin de La Tour, prince des pastellistes, Christine Debrie i Xavier Salmon, Pars, 2000;
Maurice Quentin de La Tour, "Peintre de portraits au pastel" 1704-1788 au muse Antoine Lcuyer de Saint-Quentin. Christine Debrie, Thonon-les-Bains, 1991;

 Enllaos externs .

 web de recursos artstics;
 Visita virtual del Museu de Saint-Quentin;
 Breu biografia i una selecci de retrats en pastis;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119076" title="Capalera" nonfiltered="3595" processed="3582" dbindex="48885">
La capalera s la part de les esglsies que va des de la part posterior, que pot contenir l'absis, fins al transsepte, generalment envoltant l'altar major. En algunes esglsies la capalera s el lloc on se situa el cor.

 Bibliografia .
FULLANA, Miquel, Diccionari de l'art i dels oficis de la construcci. Editorial Moll,1974. I.S.B.N 84-273-0372-6











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119077" title="Faana" nonfiltered="3596" processed="3583" dbindex="48886">

La faana s cadascuna de les parets exteriors que limiten un edifici, i especialment la que dna a la via pblica o hi t la porta principal d'entrada. Tamb es pot parlar de faana lateral, faana posterior i faana principal.

Bibliografia.
FULLANA, Miquel, Diccionari de l'art i dels oficis de la construcci. Editorial Moll,1974. I.S.B.N 84-273-0372-6





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119078" title="Portal (arquitectura)" nonfiltered="3597" processed="3584" dbindex="48887">
El portal s la porta gran d'entrada a un edifici o la porta d'entrada a qualsevol casa o habitaci.

Bibliografia.
FULLANA, Miquel, Diccionari de l'art i dels oficis de la construcci. Editorial Moll,1974. I.S.B.N 84-273-0372-6




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119079" title="Lbul (arquitectura)" nonfiltered="3598" processed="3585" dbindex="48888">




El lbul en arquitectura s un element decoratiu format per un segment de cercle que es multiplica formant un conjunt ornamental. Aquests conjunts poden ser de 3 arcs (Trilbul), 4 arcs (Quadrilbul o Quadrifli), o poden ser fins i tot, polilbats (o polilobulats) quan presenten ms de 4 arcs de cercle. 
L'aplicaci d'aquest element en forma de trvol s variada podent aparixer inscrit o dins una circumferncia als culs (finestres rodones) del romnic, en rectangles o d'altres formes poligonals. En l'estil gtic assistim a una profusi de lbuls en decoracions en traceria per a revestir catedrals, aplicats a gablets, intrads d'arcs, vitralls etc. 


Bibliografia.
CALADO, Margarida, PAIS DA SILVA, Jorge Henrique, Dicionrio de Termos da Arte e Arquitectura, Editorial Presena, Lisboa, 2005, ISBN 20130007 ;
KOEPF, Hans; BINDING, Gnther (berarbeitung), Bildwrterbuch der Architektur, Alfred Krner Verlag, Stuttgart, 1999, ISBN 3-520-19403-1 ;

FULLANA, Miquel, Diccionari de l'art i dels oficis de la construcci. Editorial Moll,1974. ISBN 84-273-0372-6;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119080" title="Temporada 1983-1984 del FC Barcelona" nonfiltered="3599" processed="3586" dbindex="48889">
Les dades ms destacates de la temporada 1983-1984 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

1984.
Mar.
7 mar - Recopa d'Europa. Quarts de final. Anada. Brillant victria del FCB davant el Manchester United (2-0) amb gols de Hogg, en prpia porta, i Rojo a l'ltim minut;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119081" title="Matesa" nonfiltered="3600" processed="3587" dbindex="48890">
Matesa era una empresa dirigida per Joan Vil Reyes dedicada a la producci de maquinria txtil entre elles el teler sense llanadora Iwer, que es va veure en el centre del major escndol financier del final del Franquisme.

Durant de la visita a Espanya del ministre argent d'Indstria el 1969, el ministre espanyol va agrar la compra de 1.500 telers Iwer, per aquest va afirmar que noms eren 120. La resta s'havia enviat per sense comprador, per poder cobrar uns crdits d'ajut a l'exportaci valorats en deu mil milions de pessetes de l'poca segons el ministre d'Hisenda Juan Jos Espinosa San Martn.

L'afer Matesa va provocar una crisi de govern molt important que va acabar amb el cessament d'entre altres de Manuel Fraga al front del Ministeri d'Informaci i Turisme. Fraga va permetre que la premsa tracts l'afer amb una mica ms de llibertat de l'habitual i aix va preocupar a importants sectors del rgim.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119082" title="Temporada 1972-1973 del FC Barcelona" nonfiltered="3601" processed="3588" dbindex="48891">
Les dades ms destacates de la temporada 1972-1973 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

1972.
Setembre.
27 setembre - Copa de la UEFA. Trenta-dosens de final. Tornada. El FC Porto elimina el Bara en vncer al Camp Nou (0-1). L'equip de Rinus Michels en una decepcionant actuaci no pot remuntar el gol inicial d'Abel ;

20 setembre - Copa de la UEFA. Trenta-dosens de final. Anada. Decepcionant debut blaugrana a la Copa de la UEFA amb desfeta a Das Antas davant el FC Porto (3-1), tot i que el Bara s'avana amb un gol de Barrios.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119083" title="Totxo" nonfiltered="3602" processed="3589" dbindex="48892">
Un totxo s una pea d'argila cuita al forn de 14x29 cm, ms gruixuda que el ma ordinari.

Bibliografia.
 FULLANA, Miquel, Diccionari de l'art i dels oficis de la construcci. Editorial Moll, 1974. ISBN 84-273-0372-6 ;
El totxo fou inventat per Beto l'any 1960. Al cap de 10 anys, Rubn, es va plagiar del invent, Beto va denunciar i van anar a judici. El molt fill de meuca ve dir que ell el va inventar abans. Per a la fi Beto va guaar en el judici. Beto va neixer l'any 1954 i als 10 anys ja feia escultures increibles


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119085" title="Temporada 1956 de Frmula 1" nonfiltered="3603" processed="3590" dbindex="48893">





Resultats de la Frmula 1 a la temporada 1956. 

s la temporada n7 de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1. 


 Sistema de puntuaci .

S  adjudicaven punts als cinc primers llocs (8, 6, 4, 3, 2) i a ms es donava un punt per la volta ms rpida. 

Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en comte els cinc millors resultats dels nou possibles. 

Els punts obtinguts per pilots que compartiren el cotxe  eren repartits en parts iguals entre els pilots, sense importar el nmero de voltes en les que haguessin participat.


 Curses .




 Posici final al Campionat de pilots del 1956 .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119088" title="Temporada 1957 de Frmula 1" nonfiltered="3604" processed="3591" dbindex="48894">



Resultats de la Frmula 1 a la temporada 1957.

s la temporada n 8 de l'historia del campionat del mn de Frmula 1.


 Sistema de puntuaci .

S  adjudicaven punts als cinc primers llocs (8, 6, 4, 3, 2). Tamb es donava un punt per la volta ms rpida. 

Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en comte els cinc millors resultats dels nou possibles. 

Els punts obtinguts per pilots que compartien el cotxe  eren repartits en parts iguals entre els pilots, sense importar el nmero de voltes en les que haguessin participat.

 Curses .




 Posici final al Campionat de pilots del 1957 .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119089" title="Llus Dalmau" nonfiltered="3605" processed="3592" dbindex="48895">
Llus Dalmau, (Valncia ?, Barcelona 1460?) pintor gtic, s una de les figures cabdals del gtic catal que va treballar al servei de la corona durant el regnat d'Alfons el Magnnim.

Per encrrec del rei Alfons IV va fer un viatge a Flandes i unes altres de les Disset Provncies entre 1431 i 1436, all va conixer la pintura flamenca i en especial a Jan van Eyck, aquest fet fou fonamental per l'arribada de l'estil gtic internacional a Catalunya i la introducci de la tcnica de la pintura a l'oli.

Obres.
Noms se'n conserven dues obres de les quals hi hagi constncia documental de l'autoria de Llus Dalmau:
Retaule de la Mare de Du dels Consellers (1443-1445), un encrrec del Consell de Cent per a la capella de la casa de la ciutat que actualment es troba al MNAC.

la taula central del Retaule de Sant Baldiri (1448) per a l'esglsia parroquial de Sant Boi de Llobregat.

D'aquest retaule, se n'han identificat dues parts ms: el 2003 es va publicar l'existncia de la taula que mostra el martiri del sant, a la collecci Barraquer de Sant Feliu de Guxols. A partir d'aquesta taula, s'ha identificat una de nova, encara per estudiar a fons: la del judici de Sant Baldiri davant el rei, avui a la collecci de Hans Rudolf Gerstenmaier (on s'identifica com a "San Esteban conducido ante el Rey", de "autor cataln del siglo XV").

Tamb se li atribueix la decoraci de la volta del nnxol de la tomba Sana Ximenis de Cabrera a la catedral de Barcelona i hi ha documents que proven que va contractar retaules per a Santa Maria del Mar, la capella de Sant Elm i el convent de Santa Clara a Barcelona i un altre a Matar.

Enllaos externs.
 Una imatge del retaule de Sant Baldiri, de Sant Boi de Llobregat ;
Verge dels Consellers en arteguias.com;
Dalmau en artcyclopedia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119090" title="Cas Bon Sosec" nonfiltered="3606" processed="3593" dbindex="48896">
El cas Bon Sosec fou un cas de corrupci poltica relacionat amb el cementeri Bon Sosec (Marratx, Mallorca) que afect el llavors batlle de Palma, Joan Fageda, del Partit Popular.

El cementeri fou un projecte empresarial fracassat projectat per un grup d'empresaris a principis dels anys 90. El projecte era construir un cementeri privat i de luxe. El negoci no an prou b i finalment, el setembre de 1997, el cementeri fou comprat per l'ajuntament de Palma per 1170 milions de pessetes, que s'havien de pagar en 15 anys.

Una empresa del batlle de Palma, Joan Fageda, Edificaciones y Construcciones Domus era una de les que particip en aquesta fallida promoci: n'era la constructora.

El nom de l'empresa Bon Sosec torn a sortir als mitjans de comunicaci a mitjans 2007, ja que estigu relacionada amb la investigaci de l'Operaci Llampec del Cas Andratx.

Referncies.

 Article d'Andreu Manresa a El Pas (15-04-1996);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119093" title="Diner negre" nonfiltered="3607" processed="3594" dbindex="48897">
El diner negre s aquell diner que no ha estat declarat a Hisenda. 

El diner negre pot ser de dos tipus:
 Diner negre prpiament dit: s aquell que procedeix d'activitats illegals (trfic de drogues, prostituci, contraban, etc.). No pot ser declarat directament a Hisenda perqu suposaria una confessi d'un delicte.
 Diner negre en sentit ample (tamb denominat de vegades diner brut): s aquell que no ha estat declarat a Hisenda pel motiu que sigui. Normalment, el motiu s simplement l'evasi d'impostos.

Com a producte de l'evasi de imposts, el diner negre pot suposar un problema pel seu propietari, degut a qu s un indici clar d'un possible delicte tributari, i ha d'intentar ocultar a Hisenda la seva existncia (evitant, per exemple, les entitats bancries i gastant-lo en bns que no deixin rastre fiscal). 

Com a producte d'activitats illegals, el diner negre pot ser un indici d'aquestes activitats (la persona t una riquesa que no pot explicar). En aquests casos, al procediment mitjanant el qual el diner negre es fa passar per diner obtingut legalment se l'anomena blanqueig de capitals, i el seu objectiu s fer que aquest diner tributi i figuri oficialment com a procedent d'una activitat lcita.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119095" title="Isidre Grau i Antol" nonfiltered="3608" processed="3595" dbindex="48898">
Isidre Grau i Antol (Sabadell, Valls Occidental, 7 de setembre de 1945) s enginyer qumic i escriptor.

Va crixer a Cerdanyola del Valls, on encara viu. Durant 30 anys va treballar-hi com a tcnic industrial. Tamb ha estat professor de catal i de tcniques literries, entre d'altres llocs a l'Ateneu Barcelons. El seu primer llibre publicat va ser Fugida en gris, que va sortir el 1980. Tanmateix, va assolir la fama amb Els colors de l'aigua (premi Sant Jordi 1985). Aquesta novella obria un cicle (ambientat a l'imaginria Vinyes de Savall i a l'entorn d'una mateixa famlia, els Benavent) que s'ha tancat el 2006 amb El punt blanc de l'horitz. Els altres ttols del cicle sn La nit vermella, El balanc negre i Groc d'ndia. Ha escrit tamb algunes novelles fora d'aquest cicle, a ms de llibres de narracions, d'assaig i de literatura juvenil. Ocasionalment va formar part del collectiu Oflia Dracs.

Obra.
Narrativa breu.
1982 Alens d'amor i de recana;
1983 L'esperit de Campbrdiol;
1984 Del temps del joc al joc del temps;
1986 Dansa a la ciutat vi(r)olada;
1987 Rellotges fora de punt;
1993 En ltima instncia;
2006 Contes coordinats (collectiu);

Novella.
1980 Fugida en gris;
1984 Sol sense sol;
1984 Vent de memria;
1984 lia;
1986 Els colors de l aigua;
1989 La nit vermella;
1996 La vida escrita;
1998 Zping!;
2001 El balanc negre;
2004 Groc d'ndia;
2006 El punt blanc de l'horitz;

Assaig.
2001 L'arquitectura del conte;
2005 La maleta de l'escriptor;

Infantil i juvenil.
1987 Corre, correfoc!;
1991 Memries de l'illa del vent;
1992 Sortides d'emergncia;

Oflia Dracs.
1981 Lovecraft, Lovecraft!;
1983 Negra i consentida;
1985 Essa efa;
1985 Boccato di cardinali;
1994 Misteri de reina;

Premis.
1979 Ciutat d'Olot per Fugida en gris;
1983 Premi Xquer de Narrativa curta per Alens d'amor i de recana;
1983 Premi de Narrativa curta  Vila de Sant Boi per La Mariona Robada;
1984 Ciutat de Palma per Vent de memria;
1985 Sant Jordi per Els colors de l'aigua;
2000 Ciutat de Palma per El balanc negre;

Enllaos externs.
 Pgina de l'autor a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;
 Pgina de l'autor;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119096" title="Gorilla oriental" nonfiltered="3609" processed="3596" dbindex="48899">

El gorilla oriental (Gorilla beringei) s una espcie del gnere dels gorilles i els primats vius ms grans existents. L'espcie se subdivideix en dues o tres subespcies. Actualment es desconeix el nombre real d'individus de gorilla de les planes orientals (G. b. graueri) 


References.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119098" title="Ramon de Mur" nonfiltered="3610" processed="3597" dbindex="48900">

Ramon de Mur (Tarragona ? - Trrega? 1436?) va ser un pintor gtic catal representant del gtic internacional i adscrit a l'escola tarragonina.

Fill d'una famlia menestral tarragonina va viure i treballar a Trrega, on va fer la major part de la seva obra. La seva obra ms important s el retaule de l'esglsia parroquial de Guimer, conegut com a Retaule de Guimer, que fou pintat entre 1402 i 1412 i avui se'n conserven 23 de les 32 taules originals al Museu Episcopal de Vic.

Altres obres.
Retaule de Santa Llcia (1412, per a l'esglsia parroquial de Santa Coloma de Queralt;
Retaule de Cervera (1415-1419 ) de Cervera, avui noms es conserva la taula central amb la Verge de la Llet amb ngels msics que s al Museu Nacional d'Art de Catalunya;
El Sant Bisbe i el donant (1420), obra atribuda a Ramon de Mur, s al "Cleveland Museum of Art" a Ohio.
Retaule dels Sant Pere per a l'esglsia de Vinaixa, (1432-1435?), acabat per Bernat Martorell, avui dia s al Museu Dioces de Tarragona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119099" title="Tnel de Sller" nonfiltered="3611" processed="3598" dbindex="48901">


 Geografia:
 Tnel de Sller (carretera): Tnel de la carretera Ma-11 que comunica Bunyola i Sller, a Mallorca.
 Tnel de Sller (tren): Tnel de la lnia del Tren de Sller que comunica Bunyola i Sller, a Mallorca.

 Poltica:
 Cas Tnel de Sller: Un cas de corrupci relacionat amb la construcci del Tnel de Sller (carretera).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119100" title="Temporada 1924-1925 del FC Barcelona" nonfiltered="3612" processed="3599" dbindex="48902">
Les dades ms destacates de la temporada 1924-1925 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

1924.

Novembre.

30 novembre - Campionat de Catalunya. Jornada 7. Derrota del Bara a Les Corts (0-1) davant el Terrassa FC, que s'imposa amb un gol de cap de Grcia a cinc minuts del final;

25 novembre - La directiva contesta la carta d'Alcntara refermant-se en la voluntat d'exigir disciplina al seus jugadors i sancionar-ne qualsevol trencament.

24 novembre - Paulino Alcntara fa pblica una carta adreada a la directiva en la que diu no sentir-se reconegut ni respectat i manifesta el seu desig d'abandonar el club;

23 novembre - Campionat de Catalunya. Jornada 6. El partit Bara-Espanyol a Les Corts s susps a la mitja part per l'rbitre bisca Serrano. Alcntara s lesionat per Saprissa, Samitier s expulsat rigorosament i tot acaba amb una batalla campal entre jugadors d'ambds equips i llanament massiu de monedes sobre l'rbitre.

Desembre.

3 desembre - El president Joan Gamper i el responsable de la secci atltica del FCB senyor Cusell presenten a la premsa el festival atltic - III Challenge Pere Prat que organitzar el club.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119106" title="Guerau Gener" nonfiltered="3613" processed="3600" dbindex="48903">

Guerau Gener (Barcelona ? - ?) Pintor gtic catal representant de les primeres tendncies del gtic internacional a Catalunya, tot i que amb una forta influncia germnica i italiana.

Va tenir un primer contacte amb Llus Borrass l'any 1391. La primera obra documentada s a Barcelona i realitzada l'any 1401 del retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel per a la catedral. 

Se li van encarregar gaireb simultniament els retaules per a la catedral de Monreale (Siclia) pel noble Pere de Queralt entre 1407 i 1409 i el retaule major del monestir de Santes Creus cap a 1407 - 1410, aquest ltim documentat tamb per a Pere Serra i Llus Borrass, sent Guerau Gener el mxim responsable de la majoria de les escenes. 

La seva mort es va produir al voltant de l'any 1410. 

Obra.
Retaule de Sant Joan Evangelista i Nativitat, iniciat el 1403 per Pere Serra, continuat per Guerau Gener i acabat per Llus Borrass; avui s al Museu Nacional d'Art de Catalunya;

Retaule de Santa Isabel i Sant Bartomeu (1401), a la Catedral de Barcelona.

Bibliografia.
Volum 8, Art de Catalunya, Pintura antiga i medieval, 1998, Barcelona,Edicions L'isard IBSN 84-89931-06-2;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119108" title="Troi" nonfiltered="3614" processed="3601" dbindex="48904">

Informtica: Un Troi informtic s programa informtic malicis.
Mitologia grega: habitant de l'antiga Troia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119109" title="Cuc (informtica)" nonfiltered="3615" processed="3602" dbindex="48905">
En informtica, un cuc o worm s un virus o programa auto-replicant (es multiplica per ell sol) que no altera els arxius sin que resideix en la memria i es duplica a si mateix.

Els cucs utilitzen les parts automtiques d'un sistema operatiu que generalment sn invisibles a l'usuari.

s una mica usual detectar la presncia de cucs en un sistema quan, a causa de la seva incontrolada replicaci, els recursos del sistema es consumeixen fins al punt que les tasques ordinries del mateix sn excessivament lentes o simplement no poden executar-se.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119112" title="Barrufet" nonfiltered="3616" processed="3603" dbindex="48906">

En la mitologia catalana un barrufet s una mena de follet del vent.

A vegades se'l descriu com a tan petit que no es veu, i que viatja traslladat pel vent que domina. A vegades se'l descriu com a un "barruf" en forma d'homenet.

Aix fa que d'un cop de vent o petit remol tamb se'n digui un barrufet.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119114" title="Spirou" nonfiltered="3617" processed="3604" dbindex="48907">
Spirou s el nom d'una revista d'historietes peridica belga, on es publiquen les aventures del personatge de cmic del mateix nom (en catal: Espir, popularitzat pel tra de l'illustrador belga Franquin) i de molts altres com Jan i Trencapins, Els Barrufets, Gil Pupilla o Lucky Luke. Tot i que hi va haver un intent de l'editorial Dupuis de publicar la revista a Espanya, es va quedar en una prova d'uns quants nmeros en espanyol i en catal (una de les aventures en catal que aparegu fou "Spirou i els hereus").

 Evoluci del ttol de la revista .

El 1938 apareix la revista amb el ttol de Le journal de Spirou;
Cap al 1947 s'anomenar simplement Spirou;
Cap al 1988 canvia el nom pel de Spirou Magaziiiine (amb 4 "i");
Cap al 1993 es tornar a dir Spirou;
El gener del 2006 se'l batejar Spirou HeBDo;
El 16 d'abril del 2008 tornar a dir-se noms Spirou;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119116" title="Barrufet (desambiguaci)" nonfiltered="3618" processed="3605" dbindex="48908">

Art: cmics i posterior srie de televisi de personatges creats pel Pey. Vegeu Els Barrufets.
Mitologia catalana: follet del vent.
Onomstica:
David Barrufet Bofill, porter d'handbol del Futbol Club Barcelona.
Pere Barrufet Puig, poltic reusenc del segle XX.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119118" title="Andrew Jackson" nonfiltered="3619" processed="3606" dbindex="48909">


Andrew Jackson (Waxhaws, Carolina del Sud, 15 de mar de 1767 - Nashville, Tennessee, 8 de juny de 1845) va ser el set President dels Estats Units d'Amrica. 

 Biografia . 
Fill d'immigrants irlandesos pobres, va participar en la guerra de independncia com missatger. 

 Presidncia .

Va ser el primer president triat per sufragi universal i que no va pertnyer al cercle de poltics que van participar en la guerra d'independncia ni en la redacci de la constituci. s un dels grans dols de la histria del seu pas per haver fet concloure eficament la guerra de 1812 (Batalla de Nova Orleans), que va enfrontar per segona vegada a EUA amb el Regne Unit, haver conquistat la pennsula de Florida als espanyols el1817 (durant l'administraci del president James Monroe) i haver dirigit les guerres ndies contra les tribus Creek, Seminola i Cherokee, que van tenir com objectiu empnyer-les ms a l'oest per a permetre als blancs establir-se fins al Mississip (Se li atribux per aix ltim, la frase  l'nic indi bo s l'indi mort ). Al 1837 Jackson tamb va reconixer a la nova Repblica de Texas que poc abans havia pertangut a Mxic. 

A ms va ser el primer president d'origen humil, va projectar la imatge de defensor de l'home com. Les seves diferncies amb el Banc Nacional consistien en la suspiccia del poble davant l'ambici de poltics, banquers i inversionistes estrangers, va dur que desconfiessin de les notes bancries, i exigir que es pagus amb monedes d'or o plata. 

Alguns canvis que es van introduir durant aquest perode de la histria de la naci que van fer que aquesta es fes ms democrtica van anar: L'amenaa de nullitat i secessi dels estats; la renovaci de la cdula del Banc Nacional, i el trasllat dels indgenes cap a l'oest, aquests van ser els assumptes ms importants de l'era de Jackson. 















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119123" title="Distribuci khi quadrat" nonfiltered="3620" processed="3607" dbindex="48910">
En estadstica, la distribuci khi quadrat (pronunciat  o ), tamb anomenada khi quadrat de Parsons, ( 2) s una distribuci de probabilitat contnua amb un parmetre  que representa els graus de llibertat de la variable aleatria:




on  sn variables de distribuci normal, de mitjana zero i varincia u.

Aquesta distribuci s'expressa habitualment 

Es sol utilitzar la denominada prova khi cuadrat com a test d'independncia i com a test de bondat d'ajustament.

La funci de densitat khi quadrat s la segent:



on  i  per a .

 s la funci gamma.

La funci de distribuci s:

 ;

on  s la funci gamma incompleta.

El valor esperat i la varincia d'una variable aleatria X amb distribuci khi quadrat s

 ;

 ;

La distribuci khi quadrat t moltes aplicacions en inferncia estadstica, per exemple en el test khi quadrat i en l'estimaci de varincies. Tamb est involucrada en el problema d'estimar la mitjana d'una poblaci normalment distribuda i en el problema d'estimar la pendent d'una recta de regressi lineal, a travs del seu paper en la distribuci t de Student, i participa en tots els problemes d'anlisi de varincia, pel seu paper en la distribuci F de Snedecor, que s la distribuci del quocient de dues variables aleatries de distribuci khi-quadrat i independents. Tamb t s al contrast de  poblacions amb els contrasts d'homogenetat i al d'independncia.

Relaci amb altres distribucions.

La khi quadrat s una distribuci binomial inversa, el coeficient de variabilitat de la qual s 10,1, t un interval de confiana de 2,3 graus en l'escala de desviacions estndard. T una distribuci de Poisson elevada que ascendeix a 56.5 m Eq en els tres primers quartils de la recta.

Per a  la distribuci s una distribuci exponencial.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119129" title="La Barraca d'Aiges Vives" nonfiltered="3621" processed="3608" dbindex="48911">
La Barraca d'Aiges Vives s un llogaret de la Ribera, situat a la Vall d'Aiges Vives, al peu de la Serra de les Agulles, als lmits dels termes municipals d'Alzira i Carcaixent, amb 598 h. el 1991. Compartit pels dos termes, 550 h sn del terme d'Alzira i 48 de Carcaixent. Fou fundat el 1784 pels agustinians del ve convent d'Aiges Vives, els quals li donaren el nom de Santa Maria d'Aiges Vives.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119132" title="August Strindberg" nonfiltered="3622" processed="3609" dbindex="48912">

Johan August Strindberg (Estocolm, 22 de gener de 1849 - dem, 14 de maig de 1912), escriptor i dramaturg suec. Considerat com un dels escriptors ms importants de Sucia i reconegut en el mn, principalment, per les seues obres de teatre; hom el considera el renovador del teatre suec i precursor o antecedent del teatre de la crueltat i del teatre de l'absurd. La seua carrera literria comena als vint anys d'edat i la seua extensa i polifactica producci ha estat recollida en ms de setanta volums que inclouen tots els gneres literaris. Tamb es va interessar per la fotografia i la pintura i en una etapa de la seua vida el va obsessionar l'alqumia. De personalitat esquizofrnica, durant la major part de la seua vida es va sentir assetjat i perseguit. Aquesta peculiaritat va dotar a la seua obra d'una especial fora i dramatisme. Sentint-se atacat i perseguit pel moviment feminista, el seu feminisme de joventut prompte es va transformar en misognia. Strindberg va estar casat amb tres dones (Siri Von Essen, Frieda Uhl i Harriet Bosse en ordre cronolgic) i va tenir fills amb totes tres. En tots els casos, l'experincia matrimonial va ser desastrosa. Va protagonitzar forts polmiques tiques i poltiques. A la seua mort era reconegut com un dol nacional, i al seu enterrament van assistir ms de 50.000 persones. 

Biografia.
Fill de Carl Oscar Strindberg, comerciant, i Ulrika Eleanora Norling, la qual, abans de casar-se havia sigut criada i amant de son pare. La seua infncia transcorre en un entorn familiar dissortat. La relaci dels seus pares, una relaci d'amo-criada, l'autoritarisme d'ell i una extrema religiositat d'ella, marcarien la seua formaci. S'educa en un collegi destinat a l'elit, sentint-se desplaat en aquell ambient aristocrtic. Tot aix far que en les seues autobiografies descriga la seua infantesa amb tints dramtics, com malhaurada (en els seus relats titulats El fill de l'esclava). 

L'any 1867 acaba els estudis de batxillerat i ingressa en la universitat d'Uppsala. Son pare fa fallida i les dificultats econmiques l'obliguen a compaginar els estudis amb diversos treballs: mestre d'ensenyament primari i donant classes particulars. Comena els estudis de Medicina i ms tard els de lletres, sense aconseguir acabar cap dels dos. Assisteix a la Real Escola d'Art Dramtic d'Estocolm on recull un nou fracs, no passant de dolentes interpretacions de diversos papers secundaris.

Coneix diverses ocupacions, treballa com a periodista d'algunes publicacions i a les estretors econmiques uneix una vida en la bohmia literria del seu pas.  Als vint anys d'edat, l'any 1870, aconsegueix l'xit: el Teatre Dramtic d'Estocolm estrena la seua obra A Roma i el Rei li concedeix una beca perqu continue els seus estudis. Comena a ser conegut pels seus treballs com a periodista.

L'any 1875, als vint-i-sis anys, accedeix com a ajudant de bibliotecari a la Biblioteca Nacional d'Estocolm (on  s'han anat estratificant les etapes de l'estupidesa humana, o de la genialitat . Autodefensa). Amb diverses obres de teatre en el calaix, sense poder estrenar-les, considera el nou crrec un fracs en qu  per a poder avanar en la carrera de bibliotecari i obtenir un bon lloc, hauria d'haver soterrat a sis collegues, tots amb bona salut  (Autodefensa).  

En aquest temps intima amb la parella Wrangel. Ell, bar i militar; ella, la que ser la seua primera dona, Siri Von Essen, amb inquietuds teatrals, pertany a una famlia noble finlandesa. Strindberg i Siri inicien una relaci platnica i l'any 1877, desprs del divorci de la parella Wrangel, es casen.


L'any 1879 amb la publicaci de la seua novella La cambra vermella es consagra com a escriptor i se l'adscriu  al moviment de renovaci suec. El 1882 estrena el seu drama Mestre Olof. Els problemes econmics i la impossible carrera teatral de Siri provoquen les primeres desavinences en la parella.

L'any 1882 provoca la seua primera gran polmica. Realitza diversos treballs histrics, tamb publica la seua novella satrica El nou Regne. Ataca un reconegut historiador suec i a l'estament poltic. La reacci que provoca l'obliga a abandonar Sucia. El 1883 inicia junt amb Siri un exili voluntari de sis anys. Sense aconseguir desfer-se de les dificultats econmiques recorren Frana, Sussa, Alemanya i Itlia.

En 1884 es publica Casats, un dur atac a les relacions matrimonials burgeses. A li val el repudi general de la burgesia i un procs emparat per la Llei d'Impremta. Guanyar el procs i en el transcurs del mateix, en una de les representacions de la seua obra El viatge de Pere l'afortunat, rep el suport de les classes populars. L'acaament  a qu es va veure sotms durant el procs va alimentar la paranoia que sempre l'acompanyaria. Se sent assetjat i perseguit, principalment pel moviment feminista. Publica una segona part de Casats i si la primera part la comena amb una encertada defensa dels drets de les dones, la segona part es converteix en un pamflet antifeminista. Tamb est vivint una tempestuosa relaci amb Siri d'amor i odi en qu l'acusa de trair-lo i ser-li infidel. Siri dubta de la salut mental del seu marit i aquest l'acusa de fer-lo passar per boig per a encobrir una relaci lsbica (a Autodefensa descriu en to escabrs la seua relaci amb Siri fins a la ruptura). Des d'aquest moment, en els seus textos es traslluir un sentiment misogin.  Quan la seua popularitat est ms baixa escriu i publica Gents d'Hems, escrit des de l'exili i ambientat en l'arxipleg d'Estocolm, un dels textos ms aplaudits pel poble suec.

L'any 1888 escriu tres dels seus drames ms coneguts: El pare, La senyoreta Jlia i Creditors i una de les seues millors novelles El romntic campaner de Ran. A finals de 1888  fracassa en els intents d'obrir el seu propi teatre a la manera d'Andr Antoine a Pars, el Teatre Experimental de Copenhaguen (Dinamarca).

El 1891 torna a Sucia i es divorcia de Siri. Desprs d'una breu estada a Sucia inicia un nou exili voluntari, aquesta vegada a Berln on viu en la bohmia un perode improductiu de diversos anys. Coneix la periodista austraca Frida Uhl amb la que es casar l'any 1893 per a viure el seu ms breu matrimoni ja que, encara que no es divorciaran legalment fins al 1897, la parella se separar passat un any de la boda (La seua obra autobiogrfica Infern comena en el dia que Frida Uhl l'abandona definitivament).

A finals de 1894 arriba a Pars on viur la seua pitjor crisi. Ell l'anomenar la crisi de l'infern. Els fracassos matrimonials, la sempre present mania persecutria, una etapa de soledat i penria econmica contribueixen a qu es refugie en la beguda, les drogues i els estimulants. Quan l'any 1896 li arriba l'xit amb l'estrena de El pare i La senyoreta Jlia (estrenada per Antoine en el seu teatre) la seua obsessi s l'ocultisme i l'alqumia. En aquest temps mant correspondncia amb Nietzsche. La seua mania persecutria el porta a denunciar que en l'hotel on s'hostatja han intentat enverinar-lo i a emprendre una fugida d'hotel en hotel, sempre pensant que organitzacions i persones estan interessats i procuren la seua mort. Viu una etapa de misticisme que tamb l'acosta al catolicisme.

El 1899, ja superada la crisi, s'installa definitivament a Estocolm i plasma aquesta crisi en la novella Infern i en l'obra de teatre Cap a Damasc. s en els assajos d'aquesta ltima obra on coneix la jove actriu de 23 anys  Harriet Bosse, la seua tercera esposa, amb la que viur una altra tempestuosa relaci matrimonial, aquesta vegada de sis anys. 

En aquesta etapa de la seua vida desenvolupa una gran activitat creadora, sempre presidida per l'xit. Escriu teatre, novella, assaig, articles periodstics,... tots els gneres literaris. Tamb, per fi, complix el seu desig d'obrir el seu propi teatre: Intima Teatern. D'aquesta poca sn les seues obres La dansa de la mort, Els somnis i La sonata dels espectres, entre les ms de vint que escriu en aquests ltims anys de la seua vida. El 1910 desencadena la seua ltima gran polmica amb la publicaci d'un article en qu ataca vehementment el rei Carles XII.

El 14 de maig de 1912 mor de cncer. Les classes populars es van donar cita en el seu enterrament, ms de 50.000 persones van acompanyar la comitiva. Avui dia, Estocolm compta amb un museu dedicat a Strindberg on es recull la seua producci literria, pictrica i fotogrfica.                


Obra literria.

Strindberg compta amb una extensa producci en tots els gneres literaris, per va aconseguir el seu reconeixement internacional fonamentalment amb les seues obres de teatre. En una primera etapa naturalista renova el teatre suec. El seu teatre naturalista de la seua primera poca  Pare ,  Deutors  i, principalment,  La senyoreta Jlia  trenquen amb la tradici romntica del teatre suec. A propsit dels dilegs de  La senyoreta Jlia  escriur en el seu prleg:

 ...He trencat amb la tradici de presentar els personatges com a catequistes que amb preguntes estpides provoquen la rplica brillant.  Per aix he fet que les ments treballen d'una manera irregular, tal com ocorre en la realitat, on en una conversaci mai s'esgota el tema, on un cervell treballa com una roda dentada en qu l'altre s'engrana a l'atzar. Per aix el dileg camina sense rumb. He provet les primeres escenes d'abundant material que en el desenvolupament s'elabora, es treballa, es repeteix, s'amplia, de manera similar al tema d'una composici musical. 

En aquests tres drames estan presents els temes que caracteritzen la seua obra: el que ell anomenava la "lluita de cervells , on la violncia condueix al  crim psicolgic ; la lluita de sexes; la lluita entre all antic i all nou i la seua misognia. 

La violncia en les seues obres s de tipus psicolgic. Dues ments enfrontades, una disposada a destruir a l'altra, disposada a perpetrar un crim de qu mai podran culpar-lo. I si en Creditors s la ment ms forta la que acaba amb la ms dbil, no sempre t per qu ser aix; en El pare s la ms dbil, "el minuter de cuina  de l'esposa el que destrueix  el cronmetre , la ment superior del marit. A s aix perqu ella, amb la seua debilitat actua amb males arts i enganys. Ell mateix, a propsit del seu primer matrimoni, se sent un cervell superior, en certa manera, destrut per l'inferior cervell de Siri ajudada per  el culte a la dona, reducte supersticis dels lliurepensadors  (Autodefensa).

La guerra de sexes i els atacs a la instituci del matrimoni, tema recurrent en la seua obra, est igualment influenciada per les seues desastroses experincies matrimonials. Tamb en Autodefensa podem llegir:  Encara que un marit visquera ms de cent anys mai podria saber res de la veritable existncia de la seua dona. Podr conixer el mn, l'univers, per mai a aqueixa persona que conviu amb ell.  

La senyoreta Jlia toca un altre dels grans temes de Strindberg:  les tensions entre all antic i la novetat. Una cultura i una societat caduca, les classes altes, enfront dels intents de renovaci de les classes populars que, fins i tot amb les seues contradiccions, abandonen els seus vells papers de submissi.

L'any 1888 escriu diverses obres en un acte destinades al seu projecte de Teatre Experimental, teatre que va intentar obrir a Copenhaguen. Una d'elles La ms forta s considerat com un dels millors monlegs de la histria del teatre (encara que en realitat sn dos personatges, dos dones, una no t paper). 

En una segona poca Strindberg s'endinsa en el simbolisme i en l'expressionisme, abandona les unitats clssiques del realisme (acci, temps i espai)  i escriu un teatre ms complex, antecedent de les tendncies i avantguardes que dominaran el teatre del segle XX. D'aquesta poca sn les seues obres: La dansa de la mort, Un somni i La sonata dels espectres. 

L'obra de Strindberg s la combinaci de la seua crispaci interior i un mn exterior tamb convuls pels canvis que en ell s'estan produint. En la seua narrativa podem trobar des de La cambra vermella, una exacerbada crtica a les institucions de la seua poca, a  L'infern , una dramtica descripci de la profunda crisi que va travessar.

Obres principals.
Narrativa.
 1879 Rda rummet - (La cambra vermella);
 1884 Giftas - (Caseu-vos) Narracions escollides;
 1887 Hemsborna - (La gent de Hems);
 1897 Inferno - (L'infern);
 1903 Ensam - (Solitari) Memries;
 1907 - 1912 Bl Bcker - (Llibres blaus) Memries ;

Teatre.
 1872 Mster Olof - (Mestre Olof);
 1887 Fdren - (El pare);
 1888 Frken Julie - (La senyoreta Jlia);
 1898 Till Damaskus - (Cap a Damasc);
 1902 Ett drmspel - (Un somni) ;

Enllaos externs.
Strindberg Museu;
Strindberg en Austria;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119136" title="Allonautilus perforatus" nonfiltered="3623" processed="3610" dbindex="48913">

Allonautilus perforatus s una espcie de nutil nativa de les aiges del voltant de Bali, Indonsia. s coneguda noms per les conquilles que ha arrosegat el corrent i, per tant, s la menys estudiada de les sis espcies de nutils reconegudes. A. perforatus presenta una forma i coloraci de conquilla molt similar a la de A. scorbiculatus i comparteix amb aquestes espcies el llombrgol obert caracterstic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119138" title="Escull de corall" nonfiltered="3624" processed="3611" dbindex="48914">
 
Els esculls de corall, tamb coneguts com a jardins del mar, sn estructures consistents en esquelets de corall construits sobre d'altres esquelets de corall. Creixen als mars tropicals a la zona ftica, on hi ha una acci de les onades suaus. Els esculls de corall necessiten una petita aportaci de nutrients i l'aigua neta, no massa calenta i poc profunda per a crixer.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119144" title="Nautilus belauensis" nonfiltered="3625" processed="3612" dbindex="48915">

Nautilus belauensis s una espcie de nutil nativa de les aiges del voltant de l'illa naci de Palau, a l'oce Pacfic. Per aix, tamb s'anomena Nutil de Palau. N. belauensis s molt semblant a Nautilus pompilius, comparteixen un llombrgol tancat i cobert per un callus. Es diferencien en la base de la rdula.

N. belauensis s el segon nutil ms gran desprs del N. pompilius pompilius. La seva conquilla medeix al voltant de 21 cm de dimetre, encara que s'han recollit especimens ms grans.

Enllaos externs.
 Entrada per Nautilus belauensis al Taxbrowser del NCBI;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119146" title="Distribuci t de Student" nonfiltered="3626" processed="3613" dbindex="48916">
En probabilitat i estadstica, la distribuci t de Student s una distribuci de probabilitat que sorgeix del problema d estimar la mitjana d una poblaci normalment distribuda quan la mida de la mostra es petita. Aquesta s la base de la popular prova t de Student per a la determinaci de les diferncies entre dues mitjanes mostrals i per a la construcci de l interval de confiana per a la diferncia entre les mitjanes de dues poblacions. 

La distribuci t sorgeix, en la majoria dels estudis estadstics prctics, quan la desviaci tpica d una poblaci es desconeix i ha de ser estimada a partir de les dades d una mostra. 

Aparici i especificacions de la distribuci t de Student.

Suposem que X1, ..., Xn sn variables aleatries independents distribudes normalment, amb mitjana   i varincia  2. 
Sigui

;

la mitjana mostral i

;

la varincia mostral.  Llavors, queda demostrat que

;

es distribueix segons una normal de mitjana 0 i varincia 1.

Gosset va estudiar una expressi relacionada,

;

i va mostrar que T t la segent funci de densitat:



Amb    igual a n   1.

La distribuci de T s anomena ara distribuci t de Student.

El parmetre   designa convencionalment el nombre de graus de llibertat. La distribuci depn de  , per no de  o ; la independncia de    i    s el qu fa a la distribuci t de Student tan important en la teoria i en la prctica.    s la funci Gamma.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119147" title="Ernst Ruska" nonfiltered="3627" processed="3614" dbindex="48917">

Ernst August Friedrich Ruska ( Heidelberg, Alemanya 1906 - Berln 1988 ) fou un fsic, enginyer i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1986.

Biografia.
Va nixer el 25 de desembre de 1906 a la ciutat alemanya de Heidelberg. Va estudiar fsica a la Universitat Tcnica de Munic, on es llicenci l'any 1927. Aquell mateix any entr a treballar a la Universitat Tcnica de Berln, on inici els seus treballs de recerca cientfica al voltant dels electrons i on es doctor en enginyeria l'any 1934.

Des de 1933 fins el 1955 va estar prcticament dedicat a tasques d'investigaci industrial i, fins a la seva jubilaci l'any 1972, fou director del Departament de Microscpia Electrnica de l'Institut Fritz Herber de la Societat Max Planck. Durant molts anys va alternar la seva carrera d'investigador amb la docncia a la Universitat Tcnica i la Universitat Lliure de Berln. 

Ernst Ruska mor el 25 de maig de 1988 a la seva residncia de Berln.

Recerca cientfica.
Els seus interessos en ptica i microscpia el van conduir a ser el primer en construir un microscopi electrnic l'any 1931. Posteriorment els seus treballs en aquesta tcnica el permeteren realitzar augments de fins a 100 vegades majors en aquesta classe d'instruments d'observaci que els dels microscopis ptics, amb la utilitzaci de l'electrnica i l'electromagnetisme capa de crear un camp d'especial conformaci i de corregir les distorsions de la imatge. 

L'any 1986 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pel seu treball sobre els electrons ptics i pel disseny del primer microscopi electrnic, premi que compart amb Gerd Binnig i Heinrich Rohrer pel desenvolupament, aquests ltims, del microscopi d'exploraci d'efecte tnel.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1986;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119153" title="Mena" nonfiltered="3628" processed="3615" dbindex="48918">





Una mena es una formaci rocosa que cont minerals en una concentraci suficient com per fer-la apta per a la mineria. Els materials continguts en la mena han de ser:
 valiosos;
 suficientement concentrats per justificar econmicament la seva explotaci.
 extraibles de la roca que els cont amb tcniques de processament de minerals.

No es consideren menes els dipsits minerals l'explotaci dels quals no seria econmicament o tcnicament viable. L'explotabilitat d'un dipsit mineral sol considerar-se nicament des de la perspectiva econmica. No obstant aix, determinats materials l'extracci dels quals no seria viable econmicament poden ser considerats valuosos en funci de valors estratgics, socials, tribals, etc. Ha estat el cas de l'ocre, d'algunes argiles i de pedres ornamentals a les quals s'ha atribut valors religiosos, culturals o sentimentals. En aquest cas, el valor econmic del mineral extret s secundari.

Algunes mostres de menes en forma de cristall sn excepcionalment belles, o amb extiques distribucions en estrats (visibles al tall o en el polit), o en presentacions metlliques tals com grans palletes o formacions cristallines de, per exemple, coure o or  poden arribar a valors econmics molt ms alts dels corresponents al simple valor del mineral o metall en qesti.

La mena s, doncs, una entitat econmica, no fsica. Les fluctuacions dels preus dels minerals extraibles determinen si una roca s suficientment valuosa, i per tant es pot considerar mena. De forma similar, els costos d'extracci poden tamb fluctuar en funci dels costos de l'energia requerida, m d'obra, etc., provocant l'aband de mines actives.

El grau o concentraci de mineral (o metall) en la mena, aix com la seva disposici, afecten directament el cost associat a la seva extracci. El cost d'extracci, per tant, ha de ser comparat amb el valor del mineral o metall contingut per a determinar si l'extracci t sentit.

Les menes solen ser xids, sulfurs, silicats, o metalls "natius" (com per exemple el coure) que no es troben comunament concentrats en l'escora terrestre, o metalls "nobles" (que normalment no formen compostos) tals com l'or. 

Menes importants.
Argentita: Ag2S per a l'obtenci de plata;
Barita: BaSO4;
Bauxita Al2O3 per a l'obtenci d'alumini;
Beril: Be3Al2(SiO3)6;
Blenda (o esfalerita): ZnS;
Bornita: Cu5FeS4;
Cassiterita: SnO2;
Calcosita: Cu2S per a l'obtenci de coure;
Calcopirita: CuFeS2;
Cromita: (Fe,Mg)Cr2O4 per a l'obtenci de crom;
Cinabri: HgS per a l'obtenci de mercuri;
Cobaltita: (Co,Fe)AsS;
Columbita-Tantalita o Coltan: (Fe,Mn)(Nb,Ta)2O6  per a l'obtenci de tntal;
Galena: PbS per a l'obtenci de plom;
Hematita: Fe2O3;
Ilmenita: FeTiO3;
Magnetita: Fe3O4;
Molibdenita: MoS2;
Or: Au, habitualment associat amb quars;
Pentlandita:(Fe,Ni)9S8;
Pirolusita:MnO2;
Scheelita: CaWO4;
Uranita (o pechlenda): UO2 per a l'obtenci d'urani metllic;
Wolframita: (Fe,Mn)WO4 per a l'obtenci de wolframi;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119157" title="Temporada 1958 de Frmula 1" nonfiltered="3629" processed="3616" dbindex="48919">




Resultats de la Frmula 1 a la temporada 1958.

A partir d'aquesta temporada tamb es comptabilitzen pel resultat final  del Campionat del mn de constructors .

 Sistema de puntuaci .

S  adjudicaven punts als cinc primers llocs (8, 6, 4, 3, 2). Un punt per la volta ms rpida. Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en comte els sis millors resultats dels nou possibles. 

Els punts obtinguts per pilots que compartien el cotxe  eren repartits en parts iguals entre els pilots, sense importar el nmero de voltes en les que haguessin participat.


 Curses .




 Posici final del Campionat de constructors de 1958 .



 Posici final del Campionat de pilots de 1958 .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119159" title="Nautilodeu" nonfiltered="3631" processed="3617" dbindex="48921">

Els nautiloids (Nautiloidea) sn una subclasse de molluscs marins cefalpodes. Tots posseeixen una closca externa, l'exemple ms ben conegut sn els moderns nutils. Van prosperar durant el Paleozoic inferior, quan van esdevenir els principals animals depredadors, i van desenvolupar una extraordinria diversitat de formes de conquilles. Sn conegudes unes 2.500 espcies de nautiloids fssils, per noms un grapat d'espcies, dels gneres Nautilus i Allonautilus, han soberviscut fins el dia d'avui.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119160" title="Gran Premi del Marroc del 1958" nonfiltered="3632" processed="3618" dbindex="48922">
 Gran Premi del Marroc 

Resultats de l'nica edici puntuable per la Frmula 1 feta al circuit de Ain-Diab el 19 d'octubre de l'any 1958.






 Notes .
 Volta rpida: Stirling Moss    2 ' 22. 500;
 Stuart Lewis-Evans va patir un accident mortal que el va incloure a la llista de Pilots de Frmula 1 morts en accident. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119163" title="Gerd Binnig" nonfiltered="3633" processed="3619" dbindex="48923">


Gerd Binnig ( Frankfurt del Main, RFA 1947 ) s un fsic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Fsica de 1986.

Biografia.
Va nixer el 20 de juliol a la ciutat alemanya de Frankfurt del Main, ciutat situada a l'estat alemany de Hessen. Va esutdiar fsica a la Universitat Johann Wolfgang Goethe de la seva ciutat natal i el 1978 es va doctorar a la Universitat de Frankfurt. 

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca cientfica al Laboratori d'Investigaci de l'empresa IBM a la ciutat sussa de Zuric. All conegu el fsic sus Heinrich Rohrer amb qui desenvolup la major part dels seus treballs de recerca. Amb ell desenvolup i perfeccion el microscopi d'exploraci d'efecte tnel que permet veure toms individuals, obtenint una imatge molt precisa de la superfcie d'un material.

El 1986 fou guardonat, juntament amb Rohrer, amb el Premi Nobel de Fsica pel diseny del primer microscopi d'exploraci d'efecte tnel, premi que compart amb Ernst Ruska, inventor del microscopi electrnic.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1986;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119165" title="Societat linneana de Londres" nonfiltered="3634" processed="3620" dbindex="48924">
La Societat linneana de Londres o Linnean Society of London s la principal societat cientfica dedicada a l'estudi i a la difusi de la taxonomia. Publica estudis de zoologia, botnica i biologia. Tamb edita The Linnean, una revista dedicada a la histria de la societat i de la taxonomia. 

Va ser fundada al 1788 i deu el seu nom al naturalista suec Carl von Linn. La seu es troba situada a Burlington House, Piccadilly, Londres i qualsevol persona que estigui interessada pot convertir-se en membre de la Societat, sense necessitat de requeriments acadmics.  

Colleccions.
Les colleccions botniques i zoolgiques de Linn van ser adquirides al 1783 per Sir James Edward Smith, el primer president de la societat. Avui en dia es conserven a la seu de la Societat i contenen 14.000 plantes, 158 peixos, 1.564 conquilles, 3.198 inectes, 1.600 llibres i 3.000 cartes i documents. Es poden consultar acordant una cita prvia.

La Societat tamb conserva la collecci de plantes de James Edward Smith.

Medalles i premis.
La Societat linneana de Londres atorga diferents premis:

 La medalla linneana, fundada al 1888. Premia anualment a un botnic o a un zoleg, incialment es premiaven alternativament, per desde 1958 es premien tots dos cada any.
 Premi H.H. Bloomer, establert al 1963. Recompensa a un naturalista aficionat que hagi efectuat una gran contribuci al coneixement de la biologia.
 Premi del bicentenari, establert al 1978 amb motiu del 200 aniversari de la mort de Linn. Recompensa a un investigador menor de 40 anys.
 Premi Jill Smythies, establert al 1986. S'atorga a les millors illustracions de botnica.
 Premi Irene Manton, establert al 1990. Premia a la millor memria de botnica realitzada durant l'any acadmic.

Societats linneanes mundials.
Austrlia
 Linnean Society of New South Wales;
Canad
 Socit linnenne du Qubec;
Frana
 La Socit Linnenne de la Seine maritime;
 Socit linnenne de Lyon;
 Socit linnenne de Provence;
 Socit Linnenne de Bordeaux;
 Socit Linnenne de Normandie;
Sucia
 The Swedish Linnaeus Society;
Regne Unit
 The Linnean Society of London;
Estats Units
 The Linnean Society of Lake Superior;
 The Linnaean Society of New York;

Enllaos externs.
Pgina oficial de la Societat linneana de Londres;
Medalles i premis de la Societat linneana;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119167" title="Louis Agassiz" nonfiltered="3635" processed="3621" dbindex="48925">



Jean Louis Rodolphe Agassiz (28 de Maig de 1807- 14 de desembre de 1873) fou un zoleg, galcileg, i geleg americ nascut a Sussa. Fou el marit de la educadora Elizabeth Cabot Cary Agassiz, i un dels primers cientfics americans de primera classe.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119169" title="Heinrich Rohrer" nonfiltered="3636" processed="3622" dbindex="48926">

Heinrich Rohrer ( Sankt Gallen, Sussa 1933 ) s un fsic sus guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1986.

Biografia.
Va nixer el 6 de juny de 1933 a la poblaci sussa de Sankt Gallen, situada al cant de Sankt Gallen. El 1949 la seva famlia es trasllad a la ciutat de Zuric, on ingress a l'Institut Federal de Tecnologia de Sussa (ETH) per estudiar fsica i on estudi al costat de Wolfgang Pauli.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca cientfica als Estats Units, treballant a la Universitat de Rutgers de Nova Jersey en superconductors i metalls. El 1963 entr a formar part del Laboratori d'investigaci de l'empresa IBM a Zuric, on conegu Gerd Binnig, i amb el qual inici investigacions al voltant dels microscopis ptics i electrnics. Al costat de Binning desenvolup i perfeccion el microscopi d'exploraci d'efecte tnel (SMT) que permet veure toms individuals, obtenint una imatge molt precisa de la superfcie d'un material. 

El 1986 fou guardonat, juntament amb Gerd Binnig, amb el Premi Nobel de Fsica pel diseny del primer microscopi d'exploraci d'efecte tnel, premi que compart amb Ernst Ruska, inventor del microscopi electrnic.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1986;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119170" title="Johannes Georg Bednorz" nonfiltered="3637" processed="3623" dbindex="48927">

Johannes Georg Bednorz ( Neuenkirchen, RFA 1950 ) s un fsic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1987.

Biografia.
Va nixer el 16 de maig de 1950 a la ciutat alemanya de Neuenkirchen, situada a l'estat alemany de Rennia del Nord-Westflia. Va estudiar fsica i mineralogia a la Universitat de Mnster, on es gradu l'any 1976 i posteriorment aconsegu el doctorat a l'Institut Tecnolgic Federal de Sussa el 1982.

Recerca cientfica.
El 1982 entr a treballar al Laboratori d'investigaci de l'empresa IBM a Zuric. All conegu el fsic sus Karl Alexander Mller i inici els seus treballs al voltant de la superconductivitat i els efectes que es produeixen sobre aquesta a l'aplicar-li altes temperatures. Aix mateix treballaren plegats en l'estudi de les propietats de la cermica formada a partir de l'oxidaci de materials de transici.

El 1987 fou guardonat, al costat de Mller, amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs sobre la superconductivitat en els materials cermics.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1987;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119171" title="Nautilida" nonfiltered="3638" processed="3624" dbindex="48928">

Nautilida s l'ordre de la majoria de cefalpodes prehistrics, inclou els nutils moderns i els seus antecessors inmediats. Tots els nautiloids actualts es troben en aquest grup. s un grup gran i divers que va desde el Paleozoic tard al Cenozoic mitj. Entre 24 i 34 famlies i de 165 a 184 gneres sn reconeguts. Avui en dia, el grup est representat noms per 5 espcies dels gneres Nautilus i Allonautilus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119173" title="Carretera de Manacor" nonfiltered="3639" processed="3625" dbindex="48929">



La Ma-15 o carretera de Manacor (antiga C-715) s una carretera de Mallorca que travessa l'illa des de la badia de Palma fins a l'extrem ms oriental de l'illa.

Comena al carrer de Manacor de Palma i acaba al nucli de Cala Rajada. Passa per Son Ferriol, la Casa Blanca, Algaida, Monturi, Vilafranca, Manacor, Sant Lloren, Art i Capdepera.

T una longitud de de 75 quilmetres, 44 dels quals  des de la sortida de Palma i fins a Manacor  estan desdoblats.

Al punt quilomtric 16, hi ha un dipsit d aigua, a Xorrigo, comunment conegut com el Chupa-Chups per la seva forma parescuda a aquest. Desprs de les obres de desdoblament, s'ha redissenyat i pintat amb tops blaus. s un simbol bastant conegut d'aquesta carretera.

La seva gesti i manteniment s competncia del Consell de Mallorca.

 Sortides .



 Variants .
A poc a poc, s'han anat construint el que s'anomena variants per tal de que la carretera no passi per dins un nucli urb. Podem trobar per exemple:

 PK 47 - PK 51'200 la Variant de Manacor;
 PK 55'500 - PK 58 Variant de Sant Lloren des Cardassar;

 Enllaos externs .
 Desdoblament de la carretera Palma-Manacor;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119174" title="Carretera de Sller" nonfiltered="3640" processed="3626" dbindex="48930">


La Ma-11 o carretera de Sller (antiga C-711) s una carretera de Mallorca que va de Palma a Sller, tot passant per Son Sardina, Palmanyola i Bunyola.

T un tnel de peatge que travesssa el masss d'Alfbia i que s'anomena tnel de Sller.

La carretera passava abans pel Coll de Sller, per amb l'esmentat tnel es disminu notablement el temps que es tardava a anar de Palma a Sller o viceversa.

La construcci del tnel es fu famosa pel cas de corrupci que l'envolt: el cas Tnel de Sller.

La gesti i manteniment d'aquesta carretera sn competncia del Consell de Mallorca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119179" title="Alexandre Cirici i Pellicer" nonfiltered="3641" processed="3627" dbindex="48931">
Alexandre Cirici i Pellicer (Barcelona, 24 de juny de 1914 - Queralbs, Ripolls, 10 de gener de 1983) fou un escriptor, poltic i crtic d'art catal.

Inici estudis d'arquitectura a la Universitat Autnoma de Barcelona el 1935. S'exili el 1939 i estudi histria de l'art a Montpeller i a Pars. Torn a Barcelona el 1941, i es doctor en Histria el 1971. Fou professor de disseny a l'escola Eina, de sociologia de l'art a la Universitat de Barcelona i assol la ctedra d'Histria General de l'Art a la Universitat de Barcelona el 1981. Tamb es dedic a la illustraci de llibres i a la pintura, fou crtic d'art de la revista Serra d'Or i collabor com a tcnic artstic en agncies de publicitat.

Ms enll de la reflexi erudita sobre l'obra d'art, va destacar en altres camps, com ara la publicitat, la docncia i la poltica. Entre els seus mrits, compta haver prestigiat el modernisme catal i haver contribut a la difusi de grans mestres com Picasso, Mir o Tpies. Gran part d'aquesta tasca de difusi va ser a travs de la revista Serra d'Or, amb la qual va collaborar primer amb una secci fixa i, desprs, tamb com a membre del consell de redacci. Els seus estudis sobre art, han estat traduts a diversos idiomes i constitueixen obres de referncia.

En la vessant poltica, va ser part activa en la creaci de l'Assemblea de Catalunya i del Grup d'Independents pel Socialisme (GIS) que particip en el procs constituent del Partit Socialista de Catalunya-Congrs. Va militar en aquest partit, amb el qual seria escollit senador per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1977, i a les legislatures de 1979 i 1982 pel nou partit unificat dels socialistes catalans, el Partit dels Socialistes de Catalunya, aix com diputat al Parlament Europeu.

Obra.
Crtica artstica.
1946 Picasso antes de Picasso;
1947 El tron de la Mare de Du de Montserrat;
1951 El arte modernista cataln;
1954 Tpies o la transverberaci;
1955 L'arquitectura catalana;
1957 L'escultura catalana;
1968 Els catalans. Els artistes;
1970 L'art catal contemporani;
1970 Mir llegit: una aproximaci estructural a l'obra de Joan Mir;
1970 Tpies: testimoni del silenci;
1971 La arquitectura de Rogent;
1971 Barcelona pam a pam;
1973 Barcelona ciutat d'art;
1985 Queralbs;

Memries.
1972 Nen, no t'enfilis;
1973 El temps barrat;
1976 A cor batent;
1977 Les hores clares;

Premis.
1970 Lletra d'Or per L'art catal contemporani;
1971 Serra d'Or per L'art catal contemporani;
1972 Serra d'Or per Mir llegit: una aproximaci estructural a l'obra de Joan Mir;
1972 Josep Pla per El temps barrat;

Enllaos externs.
Pgina de l'autor a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119180" title="Temporada 1959 de Frmula 1" nonfiltered="3642" processed="3628" dbindex="48932">




Resultats de la Frmula 1 a la temporada 1959. 

 Sistema de puntuaci .

S  adjudicaven punts als cinc primers llocs (8, 6, 4, 3, 2). Un punt per la volta ms rpida. Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en comte els cinc millors resultats dels nou possibles. 

Tamb es puntuable pel Campionat del mn de constructors.

 Curses .



 Posici final del Campionat de constructors de 1959 .



 Posici final  del Campionat de pilots de 1959 .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119181" title="Nautilus clarkanus" nonfiltered="3643" processed="3629" dbindex="48933">

Nautilus clarkanus s una espcie de nutil extingida. Visqu durant el Carbonfer inferior. Espcimens fssils van ser descoberts a la formaci Spergen Hill Limestone d'Indiana. N. clarkanus ha sigut agrupat en un txon nic, juntament amb d altres espcies extingides, basat en els carcters compartits de les seves conquilles.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119182" title="Karl Alexander Mller" nonfiltered="3644" processed="3630" dbindex="48934">

Karl Alexander Mller ( Basilea, Sussa 1927 ) s un fsic sus guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1987.

Biografia.
Va nixer el 27 d'abril de 1927 a la ciutat sussa de Basilea, per la famlia rpidament es va traslladar a la ciutat austraca de Salzburg on el seu pare estudiava msica.

A la mort de la seva mare l'any 1938 fou enviat a l'escola a la poblaci sussa de Schiers. L'any 1945 ingress a l'Institut Tecnolgic Federal de Sussa a Zuric on estudi electrnica i reb classes per part de Wolfgang Pauli, el 1957 aconsegu el doctorat.

Recerca cientfica.

Inici la seva recerca a al Battelle Institut de Ginebra, on fou membre del grup d'investigaci sobre la ressonncia magntica. El 1963 entr a formar part del laboratori d'investigaci de l'empresa IBM a Zuric, on hi rest fins el 1985. Els seus treballs de recerca s'iniciaren amb les caracterstiques fotocrmiques dels ions dels materials de transici, les seves caracterstiques qumiques, ferroelctriques i estrucutrals del canvi d'estat.

L'any 1982 inici la seva collaboraci amb el fsic alemany Johannes Georg Bednorz al voltant de la superconductivitat i els efectes que es produeixen sobre aquesta a l'aplicar-li altes temperatures, aix com en l'estudi de les propietats de la cermica formada a partir de l'oxidaci de materials de transici.

L'any 1987 fou guardonat, al costat de Bednorz, amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs sobre la superconductivitat en els materials cermics.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1987;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119184" title="Carretera d'Andratx" nonfiltered="3645" processed="3631" dbindex="48935">

La Ma-1 o Carretera d'Andratx s una carretera de Mallorca que va de Palma (Ma-20) al Port d'Andratx, passant per Ca's Catal, Illetes, Portals Nous, Palmanova, Santa Pona, Peguera, Camp de Mar i Andratx.

La seva gesti i manteniment sn competncia del Consell de Mallorca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119193" title="Paolig Combot" nonfiltered="3646" processed="3632" dbindex="48936">
Paolig Combot s un escriptor bret.

s autor de nombrosos llibres sobre Bretanya. Polticament, s proper a  l'UDB. Ha collaborat amb el les jornades del CIEMEN donant a conixer la situaci nacional bretona.

Va realitzar una tesi doctoral sobre Jean Conan, publicada el 1997. s  professor de francs i alhora president d'Ar Falz. Tamb s president de l'Associaci per la defensa it la promoci de la llengua i la cultura bretones, el 2005 reclam "l'edici en llenges regionals del tractat constituent d una constituci per a Europa".

Publicacions.
 Les Chemins de Saint-Yves. Skol Vreizh. 1994. (amb Daniel Giraudon - Jacques Dervilly - Jean-Christophe Cassard).
 Un Breton chez les bolchviks. Skol Vreizh. 1994.  (amb Jacques Huard). Le rcit de Jacques Le Cann sur l'histoire de la Russie.
 La dernire petite sirne (amb Rene Combot). Skol Vreizh. 1994.
 Jean Conan, aventurier et crivain breton. Skol Vreizh, 1999.
 Jean Conan (1765-1834) : Un crivant ou un crivain breton ? Atelier National de Reproduction des Thses. 1999.
 Armand Robin. Skol Vreizh, 2000. (amb Jean Bescond i Jean Balcou);
 Les aventures extraordinaires du citoyen Jean Conan. Skol Vreizh, 2001. Prefaci de Mona Ozouf.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119195" title="Theta Aurigae" nonfiltered="3647" processed="3633" dbindex="48937">

Theta Aurigae (  Aur/   Aurigae) s una estrella binria de la constellaci d'Auriga. Est a uns 173 anys-llum de la Terra. Els noms propis, rarament usats, per referir-se a Theta Aurigae inclouen el nom llat Bogardus, i tamb el nom rab Maha-sim o Mahasim, que sn variants del nom rab Al-Mi'sam que significa  el puny  i que s'usa per referir-se indistintament a Eta Aurigae i a Theta Aurigae .

L'estrella primria,    Aurigae A, s una blanca del tipus A de les nanes de la seqncia principal amb una magnitud aparent de +2,7. La seva companya,    Aurigae B, s una groga del tipus G de les nanes de la seqncia principal amb una magnitud aparent de +7,2. Les dues estrelles estan separades 3,5 segons angulars. Una tercera estrella de la onzena magnitud     Aurigae C, es troba a 49 arcsegons de les anteriors, i s una companya ptica.

La magnitud aparent combinada mitja del sistema s +2,65 per el primari s una estrella variable del tipus 2 Canum Venaticorum per la qual cosa l'esclat del sistema varia de la magnitud +2,62 a +2,70 amb un perode de 1,37 dies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119196" title="Maria Merc Roca i Perich" nonfiltered="3648" processed="3634" dbindex="48938">
Maria Merc Roca i Perich (Port-Bou, Alt Empord, 1958) s escriptora. Va nixer el 19 de juliol, a Port-Bou, en el si d'una famlia obrera. Als setze anys se'n va anar a estudiar a Girona, on acabaria fixant la seva residncia. Tot i no completar els estudis de Filologia Catalana, va exercir molts anys la docncia del catal. A mitjans dels anys 80 es va incorporar al panorama literari catal guanyant el premi Vctor Catal. Continuaria l'activitat literria amb una abundant producci de contes, novelles i, fins i tot, el gui del serial televisiu Secrets de famlia, ems per TV3. La seva carrera no ha estat exempta de reconeixement, en forma d'altres premis literaris i de traduccions al castell, al basc, al francs, a l'alemany i al neerlands.

Activa en poltica, s diputada al Parlament de Catalunya des del 2003 amb l'Associaci Catalunya 2003, integrada dins d'Esquerra Republicana de Catalunya.

 Obra .
 Narrativa breu .
1986 Ben Estret;
1986 Sort que hi ha horitz;
1987 El colleccionista de somnis;
1988 La veu del foc;
1988 Capitells;
1994 L'escrivent i altres contes;
2001 Contes personals: Tria a cura de Carles Corts;
2006 Kntira;

Novella.
1987 Els arbres venuts;
1987 El present que m'acull;
1988 Perfum de nard;
1988 Com un miratge;
1990 La casa gran;
1990 Temporada baixa;
1992 Greuges infinits;
1993 Cames de seda;
1998 L'ngel del vespre;
1999 Temps de perdre;
2000 Delictes d'amor;
2002 Una mare com tu;
2003 L'ltim tren;
2005 Els dies difcils;

No ficci.
2001 El mn era a fora (entrevistes);
2005 Coses que fan que la vida valgui la pena;

 Premis .
1985 Vctor Catal per Sort que hi ha l'horitz;
1987 Josep Pla per El present que m'acull;
1992 Sant Jordi per Cames de seda;
2000 Ramon Llull per Delictes d'amor;

 Enllaos externs .
L'autora al Qui s qui de les lletres catalanes;
Pgina de l'autora a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;
Currculum poltic de l'autora a la pgina d'ERC;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119198" title="Ar Falz" nonfiltered="3649" processed="3635" dbindex="48939">
Ar Falz (la fal) s una organitzaci bretona, progressista i laica, a favor de la llengua bretona. Tamb s el nom de la revista publicada per l'associaci.

 Orgens .
Creada en gener de 1933 per Yann Sohier com a  butllet mensual dels mestres laics partidaris de l'ensenyament del bret . El gerent era Fant Rozec (Meavenn). Ar Falz era sostinguda per Marcel Cachin. Kerlann era un dels principals collaboradors de la revista des dels seus comenaments, en particular en els articles d'histria i de matemtiques en bret, i ser escollit successor de Yann Sohier, a la seva mort el 1935.

Ar Falz milita per l'ensenyament del bret que s menystingut per l'administraci . L'any 1945, Ar Falz propos de reprendre als laics de Bretanya la petici interrompuda per la guerra, en favor de l'ensenyament de la llengua bretona. En particular, la campanya "Ar brezhoneg er skol" ("el bret a l'escola") fou sostinguda per un gran nombre de municipis bretons. Per com d'altres iniciatives (com la petici popular d'Emgleo Breiz que reun diversos centenars de milers de signatures en 1967), aquesta iniciativa no trob ms que menyspreu i indiferncia per part dels poders pblics francesos.

 El declivi i el despertar .
El moviment va restar aparcat durant la Segona Guerra mundial.

Un cop es va acabar, l'associaci fou rellanada per militants procedents de la resistncia, com Armand Keravel i Ren-Yves Creston amb el suport de Marcel Cachin del PCF. Durant un temps, el seu president ser Per-Jakez Helias.

En 1950, Ar Falz particip en la creaci de Kendalc'h, una confederaci de cercles cltics, i ser membre de l'associaci Emgleo Breiz.

 Skol Vreizh .
Mentre que els anys 1950 veuen la revoluci agrcola transformar la societat baix-bretona que passa d'una pagesia bretonnfona a una societat d'agricultors francfons, els anys 1960 i 1970 veuen la cultura bretona perdre el seu descrdit degut a una cultura pagesa grcies a l'acci de Glenmor, Gilles Servat, Alan Stivell i d'altres. Ar Falz cre llavors Skol Vreizh ("l'escola bretona") amb la finalitat de crear i publicar material pedaggic. De suplement d'Ar Falz, Skol Vreizh esdevindr una revista trimestral autnoma. Skol Vreizh editar sobretot una srie de llibres en la collecci Histria de la Bretanya i dels Pasos Cltics. L'any 1967, Ar Falz particip a la creaci de War 'l leur ( war al leur  : sobre el sl ), una de les dues confederacions de cercles cltics amb Kendalc'h. L'any 1969, Ar Falz cre, amb l'UDB i la JEB (Joventut Estudiant bretona) el moviment Galv, Comit d'Acci Progressista per la Llengua Bretona. Sota la presidncia de Paolig Combot, l'associaci Ar Falz i l'editorial Skol Vreiz s'installen l'any 2002 en de nous locals al centre de la ciutat de Morlaix, a l'antiga manufactura de tabac rehabilitada. 

 Citacions .
Una dels cartells d'Ar Falz proclama  Morin els matadors del bret, els assassins de l'nima bretona, vergonya per a la Repblica francesa i visca la Repblica sovitica que ha aixecat el nivell intellectual dels pobles i de la qual la instauraci a Frana assegurar a les minories el respecte i la llibertat ! .

 
 Enllaos externs .
Pgina d'Ar falz




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119204" title="Fach Morvannou" nonfiltered="3650" processed="3636" dbindex="48940">
Fach Morvannou s un lingsta bret. s mestre de bret a la Universitat de Brest des dels anys 70. Tamb ha collaborat amb el CIEMEN i altres organitzacions defensores de les cultures minoritries.

 Obres .
 Le breton sans peine (1991);
 Le Breton, la jeunesse d'une vieille langue (1999) ;
 O klask roudo Armand Robin (2001);
 Kanenno ar feiz : Bretagne, les chants de la foi (2000);
 Ar Roc'h Toull (La Roche Perce) (2001) (de Jakez Kerrien, reeditat per F. Morvannou);
 Michel le Nobletz / Mikael an Nobletz (2002);
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119205" title="Relaci estructura-activitat quantitativa" nonfiltered="3651" processed="3637" dbindex="48941">
La QSAR o la Relaci estructura-activitat quantitativa s el procs pel qual una estructura qumica es correlaciona quantitativament (mitjanant mtodes matemtics) amb un procs ben definit, com pot ser l'activitat biolgica (uni d'un frmac amb un receptor) o la reactivitat qumica (afinitat d'una substncia a una altra perqu una reacci es produsca). En tot cas, s'ha de tindre sempre present l'estructura qumica no noms del frmac o de la substncia qumica sin tamb del receptor o substncia diana.

Per exemple, l'activitat biolgica pot sser expressada quantitativament com a la concentraci de substncia requerida per a produir una certa resposta biolgica. En addici, quan les estructures o les propietats fisicoqumiques sn expressades en nombres, hom pot fer una relaci matemtica, o una relaci quantitativa estructura-activitat, entre ambdues. Llavors, aquesta expressi matemtica pot ser utilitzada per a predir la resposta biolgica d'altres estructures qumiques.

Els mtodes que usen les QSAR sn tils per a aconseguir un o diversos dels segents objectius:
Predir l'activitat de compostos estructuralment afins encara sense sintetitzar.
Dissenyar frmacs amb l'activitat ptima.
Estudiar mecanismes d'acci, establint les propietats fsiques comunes a compostos estructuralment diferents que sn responsables d'un efecte biolgic idntic a travs d'un mecanisme com o diferent.

Els primers en fer possible aquestes relacions quantitatives van ser Corwin Hansch i Toshio Fujita al 1963, els quals van establir una equaci que relaciona la resposta biolgica (RB) amb parmetres descriptors de l'estructura d'una srie d'anlegs en funci de certs factors fisicoqumics, f, definits com a parmetres de solubilitat o hidrofobicitat ( x), electrnics ( ) i estrics (Es) dependents del grup funcional i de la posici d'aquests.



Parmetres descriptors.
Descriptors de l'efecte electrnic.

Louis Plack Hammett va proposar que els efectes electrnics (efecte inductiu i ressonncia), descrits com a sigma  , d'un conjunt de substituents en diferents reaccions orgniques haurien de ser similars, on s'observa una certa relaci linial. Aix va traure una equaci de 1r grau, primer fent relacionar les constants de dissociaci de dos reaccions de ionitzaci de l'cid benzoic amb l'anell benzoic sense substituir (KH) i de l'cid fenilactic amb l'anell tamb sense substituir (K'H), 
 ;
desprs relacionant les mateixes constants per amb els anells benzoics substituts (Kx i K'x respectivament), 
;
i finalment es relacionen totes dues equacions fent A=  i  =log (K'x/K'H) produint-se l'equaci de Hammett.
;

Llavors el valor   pot agafar tres tipus de valors numrics segons el tipus de substituent sent  =0 quan el substituent s l'hidrogen,  >0 quan s un acceptor o atraient d'electrons i  <0 quan s un donador d'electrons. El valor de   es pot sumar i pot ser diferent segons si el substituent est en posici meta o para creant-se els parmetres  m i  p respectivament. A l'equaci de Hammett el valor de   (pendent de la funci de l'equaci) mesura la sensibilitat de la reacci: el valor pot ser positiu o negatiu,; si   s gran, la reacci s molt sensible; i el signe del valor reflexa la presncia de crregues negatives o positives. No obstant aix, existeixen tres excepcions a la funci linial de l'equaci de Hammett: p-CO2Et, p-SO2Me, p-NO2, degut a la ressonncia. Per a aquests casos s'han creat els parmetres  (quan un substituent acceptor d'electrons per ressonncia interactua amb un centre de reacci ric en electrons) i  (quan un grup donador per ressonncia interactua amb un centre de reacci deficient en electrons).

En sries aliftiques, s a dir, quan els substituents no es troben en anells, el descriptor ms com s el parmetre  * que va ser definit per Taft mesurant l'efecte inductiu dels substituents x en les velocitats que es produeix la hidrlisi bsica i cida dels sters de l'cid actic substitut en la posici   (Kx) i sense substituir (KH).

Descriptors de l'efecte estric.
La mida dels substituents s tamb molt important en les interaccions frmac-receptor. Un dels parmetres ms utilitzats s el parmetre Es, la relaci de referncia de la qual s la hidrlisi cida d'acetats d'alquil substituts en   per un substituent x.
;
El valor Es amb x igual a hidrogen s 0 en altres casos el valor sempre s negatiu.   representa la sensibilitat de la reacci a efectes estrics.

 Descriptors de l'efecte hidrfob .
La lipoflia d'un frmac s decisiva en la seua absorci, distribuci i eliminaci, per tamb per a la seua uni amb una diana biolgica. La contribuci d'un determinat substituent al logaritme del coeficient de partici (P) oli/aigua s un valor constant. Aquesta constant per a un substituent X en una estructura R-X, s'anomena  . 
;
On log PRX s el logaritme dels coeficients de partici amb molcula substituda i log PRH el logaritme del coeficient de partici de la molcula sense substituir. El valor de  H (  sense substituir) s sempre 0 i el valor  de   ser positiu quan la molcula siga lipfila i ser negatiu quan siga hidrfila.

Establiment dels QSAR.
Existeixen diversos mtodes i tipus d'anlisi per a establir les relacions o correlacions estructura-activitat de manera qualitativa i semiquantitativa. Entre aquestos estan l'anlisi de Hansch-Fujita, el mtode Free-Wilson amb la modificaci posterior de Fujita i Ban, QSAR 3D, l'estratgia de Craig, l'arbre de decisi de Topliss i el mtode "SIMPLEX".

Bibliografia.
Avendao Lpez, Carmen. Introduccin a la Qumica Farmacutica. Ed. MacGraw-Hill Interamericana. 1993;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119206" title="Allonautilus" nonfiltered="3652" processed="3638" dbindex="48942">

El gnere Allonautilus cont dues espcies de nutils que difereixen significativament en aspectes de morfologia de les altres espcies que formen part del txon germ Nautilus. Actualment es creu que Allonautilus s un descencent de Nautilus.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119208" title="Yann-Ber Piriou" nonfiltered="3653" processed="3639" dbindex="48943">
Yann-Ber Piriou (1937, Lannion) s un escriptor bret.

Ha escrit nombrosos estudis (Usage spontan et usage littraire du breton a Les Temps Modernes, 1973) i sobretot : Dfense de cracher par terre et de parler breton, antologia bilinge de la poesia militant de 1950 a 1970 i assaig sobre la llengua i la literatura bretones. Tamb ha escrit assaigs, crtiques i reculls de poesia (Ar mallozhio ruz, ). s autor d una tesi doctoral sobre la literatura perduda de l Alta edat mitjana a Bretanya. 
Tamb ha treballat sobre l expressi teatral i la poesia en llengua bretona, dels orgens als nostres dies. s professor de  bret i de cltic a la Universitat de Rennes II. Tamb s membre d'Uni Democrtica Bretona i ha collaborat amb el CIEMEN.

Alan Stivell ha musicat dos poemes seus a l'album E Langonned.

 Publicacions .

 Usage spontan et usage littraire du breton;
 Dfense de cracher par terre et de parler breton, 1971;
 Les Temps Modernes, 1973;
 Kestell traezh evit kezeg ar mor (amb Didier Squiban), 2001;
 Au-del de la lgende   Anatole Le Braz  Assaig biogrfic;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119209" title="Epidemiologia" nonfiltered="3654" processed="3640" dbindex="48944">
L'Epidemiologia s la part de la medicina que es dedica a l'estudi de la distribuci, freqncia, determinants, relacions, prediccions i control de factors relacionats amb la salut i malaltia en poblacions humanes determinades, aix com l'aplicaci d'aquest estudi als problemes de salut. Per tant l'epidemiologia estudia la salut dels grups humans en relaci amb el seu medi.

L'epidemiologia es considera la cincia bsica per a la medicina preventiva i una font d'informaci per a la formulaci de poltiques de salut pblica. L'epidemiologia estudia, sobretot, la relaci causa-efecte entre exposici i malaltia. Les malalties no es produeixen de forma aleatria; tenen causes, moltes d'elles d'origen hum, que poden evitar-se. Per tant,
moltes malalties podrien previndre's si es conegueren les seues causes. Els mtodes epidemiolgics han sigut crucials per a identificar nombrosos factors etiolgicos que, al seu torn, han justificat la formulaci de poltiques sanitries encaminades a la prevenci de malalties, lesions i morts prematures.

Inicialment l'epidemiologia va sorgir de l'estudi de les epidmias de les malalties infeccioses. En el segle XX els estudis de l'epidemiologia es basen en l'estudi demogrfic de qualsevol malaltia amb l'ajuda de la estadstica.

 Funcions de l'epidemiologia .

L'epidemiologia s una branca molt important de la salut per a:
 Identificar problemes de salut en una comunitat.
 Descriure la histria natural de les malalties.
 Descobrir els factors que augmenten el risc de contraure una malaltia o el seu etiologia.
 Aclarir els possibles mecanismes de transmissi d'una malaltia.
 Predir tendncies del comportament d'una malaltia.
 Conixer si la malaltia o problema de salut s prevenible o controlable.
 Conixer quina s l'estratgia d'intervenci (prevenci o control) ms adequada.
 Provar l'eficcia de les estratgies d'intervenci.
 Conixer la magnitud del benefici d'aplicar les estratgies d'intervenci de la malaltia sobre la poblaci.
 Avaluar els programes d'intervenci.
 La medicina moderna, especialment la medicina basada en l'evidncia, aquesta basada en els mtodes de l'epidemiologia.

 Branques de l'epidemiologia .
 Epidemiologia descriptiva: Descriu el fenomen epidemiolgic en temps, lloc i persona, quantificant la freqncia i distribuci del fenomen mitjanant mesures de incidncia, prevalena i mortalitat, amb la posterior formulaci de hiptesi.
 Epidemiologia analtica: Busca, mitjanant l'observaci o experimentaci establir possibles relacions causa efecte entre "factors" als que s'exposen persones i poblacions i les malalties que presenten.
 Epidemiologia experimental: Busca, mitjanant el contl de les condicions del grup a estudiar, el traure conclusions ms complexes que amb la mera observaci no sn dedubles. Es basa en el control dels subjectes a estudiar i en l'aleatoritzaci de la distribuci dels individus en dos grups, un grup experimental i un grup control.S'ocupa de realitzar estudis en animals de laboratori i estudis experimentals amb poblacions humanes;
 Ecoepidemiologa: Busca, mitjanant ferramentes ecolgiques, estudiar integralment com interaccionen els factors ambientals amb les persones i poblacions en els mitjans que els rodegen i com aix pot influir en l'evoluci de malalties que es produeixen com a conseqncia de la dita interacci.

 Metodologia en epidemiologia .

L'epidemiologia es basa en el mtode cientfic per a l'obtenci de coneixements. Davant d'un problema de salut, i donats les dades disponibles sobre el mateix, formularem una  hiptesi, la qual es tradueix a una srie de conseqncies contrastables mitjanant experimentaci. Es realitza llavors un projecte d'investigaci que comena a l'arreplegada de dades i el seu posterior anlisi estadstic, amb el qual es calculen mesures d'associaci, de impacte i de contrast d'hiptesis.  Dels resultats d'aquesta investigaci podem obtindre tant uns coneixements que traduir en  recomanacions de salut pblica, com a dades addicionals amb qu generar noves hiptesis.

 Etiologia de les malalties .

El triangle epidemiolgic causal de les malalties est format pel medi ambient, els agents i el hoste. Un canvi en qualsevol d'aquests tres components alterar l'equilibri existent per a augmentar o disminuir la freqncia de la malaltia, per tant es poden anomenar factors causals o determinants de la malaltia.

 Histria de l'epidemiologia .

Les bases de l'epidemiologia moderna van ser assentades per Girolamo Fracastoro (Verona, 1487-1573) en les seues obres De sympathia et antipathia rerum ("Sobre la simpatia i l'antipatia de les coses") i De contagione et contagiosis morbis, et eorum curatione ("Sobre el contagi i les malalties contagioses i la seua curaci"), ambds publicades en Vencia en 1546, exposa d'una forma succinta les seues idees sobre el contagi i les malalties transmissibles

John Snow va formular la hiptesi de la transmissi del clera per l'aigua i ho va demostrar confeccionant un mapa de Londres, on un recent brot epidmic havia matat ms de 500 persones en un perode de 10 dies. Va marcar les localitzacions de les llars d'aquells que havien mort. Per les marques sobre el mapa va poder veure que totes les morts havien ocorregut en l'rea de Golden Square. La ms marcada diferncia entre aquest districte i la resta de Londres era la font del seu aigua potable. La companyia d'aigua privada que subministrava al venat de Golden Square estava obtenint la seua aigua d'una secci del riu Tmesi on era conegut que estava especialment contaminat. Quan es va canviar l'obtenci de l'aigua de la font d'un sector del riu ms amunt i menys contaminat va cedir l'epidmia de clera.

Un progrs molt important en el segle XX, publicat en 1956 amb els resultats del estudi de metges britnics, va ser la relaci entre el tabaquisme com a factor de risc del cncer de pulm.

Articles relacionats.
 Brot;
 Incidncia;
 Pesta bubnica;
 Prevalena;
 Risc relatiu;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119210" title="Les Temps Modernes" nonfiltered="3655" processed="3641" dbindex="48945">
Les Temps modernes s una revista poltica, literria i filosfica, fundada per Jean-Paul Sartre. 

El comit director fou creat el 1944. El formaven Raymond Aron, Simone de Beauvoir, Michel Leiris, Maurice Merleau-Ponty, Albert Ollivier, Jean Paulhan i Jean-Paul Sartre. Andr Malraux i Albert Camus ho refusaren, per raons diverses.

Durant els anys seixanta i setanta va adquirir fora prestigi, per els seus punts de vista es van estancar i les xifres de venda van baixar considerablement  desprs que la direcci fos assumida per  Claude Lanzmann, qui li don una orientaci poltica molt pro-israeliana, tot excloent els altres punts de vista.

Enllaos externs.
Presentaci de Temps modernes a la pgina d edicions Gallimard;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119211" title="ADN mitocondrial" nonfiltered="3656" processed="3642" dbindex="48946">


L'ADN mitocondrial, ADNm o mtDNA; s l'ADN que es troba als mitocondris. Aix s un fet destacable, ja que la major part de l'ADN dels organismes eucariotes es localitza al nucli. 

Estructura.
L'ADN mitocondrial s un ADN circular de doble cadena que es localitza a la matriu mitocondrial. Es troben mltiples cpies a cada mitocndri, entre 5 i 10. S'organitza en estructures anomenades nucleoides. Els genomes mitocondrials de diferents espcies varien en mida i nombre de gens. Totes les protenes que codifica l'ADNm sn necessries per a l'orgnul; a ms necessita d'altres protenes que sn codificades pel ADN nuclear.

Origen.
Segons la teoria endosimbintica l'ADN nuclear i mitocondrial tenen un origen evolutiu separat, amb el ADNm ssent derivat de bacteries que foren engolides pels precursors primerencs de les cllules eucariotes. 

Altres teories sobre l'origen dels mitocondris suporten la hipotesi que foren originats de forma endogena, i es un tema de vigent anlisi.

Amb tot s evident que formen un genoma amb una transmissi hereditria peculiar. 

Tipus d'herncia.
S'accepta que en mamfers el 100% de l'ADN mitocondrial es transmet totalment de mares a fills a travs dels mitocondris de l'vul, l'espermatozou en aquest cas no aporta ADNm. Es tracta d'una transmissi uniparental, herncia materna o homoplsmia. 

Genoma mitocondrial.
El genoma mitocondrial s el material gentic del mitocondri. Els mitocondris sn orgnuls que es reprodueixen de manera autonoma de la resta de la cllula eucariota. Aix s'explica per la teoria endosimbitica. D'aquesta manera perviuen un bon nombre de mitocondris desprs de la divisi cellular. Degut a la seva activitat en el metabolisme oxidatiu els mitocondris entren amb bastants compostos oxidants i pateixen tamb un alt nombre de mutacions gentiques. Els gens mitocondrials varien amb una elevada rapidesa en comparaci amb els del nucli cellular, cosa que actualment s'utilitza per a l'estudi d'antigues poblacions gentiques. 

El material gentic que forma el genoma mitocondrial s similar en estructura al de les cllules procariotes El mitocondri poseeix ADN circular propi, d'una mida de 16.569 parells de bases en l'home, contenen un petit nombre de gens, distribuits entre la cadena H o pesant de l'angls heavy, i la cadena L o lleugera (light). Aquestes denominacions provenen de l'estudi de la seva dissociaci un cop desnaturalitzats i en electrocromatografia en gel d'agarosa formen dues bandes amb diferent velocitat de recorregut. 

El nombre de gens en l'ADN mitocondrial hum s de 37, en front als 30.000 - 40.000 gens calculats de l'ADN cromosmic nuclear. Aquests gens mitocondrials sn:
Gens d'ARNts.
Gens d'ARNrs.
Gens d'ARNm que codifiquen per algunes protenes.

Degut a qu el genoma mitocondrial sols s'hereta de mares a fills sense recombinaci gentica s de gran valor per a estudiar les relacions entre les poblacions humanes.

Malties associades als mitocondris.

Articles relacionats.
d loop;
Eva mitocondrial;

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119214" title="Fanch Elegot" nonfiltered="3657" processed="3643" dbindex="48947">
Fanch Elegot s un socileg bret, collaborador a revistes com Les Temps Modernes i autor d'estudis sobre Bretanya. Tamb ha estat un dels reivindicadors de les enquestes etnolgiques a gent d'edat avenada com a instrument d'estudi.

 Obres .
 Nous ne savions que le breton et il fallait parler franais - Mmoire d'un paysan du Lon (1978);
 La rcolte du gomon  Kemenez (1979);
 Bezhinerien en enezeir (1982);
  Rvoltes paysannes :  l'origine de l'organisation des marchs (1984);
 Les paysans bretons dans l'entre-deux guerres (1986);
 L'identit bretonne, situation et perspectives (2002);
 Fanch lgot i Lambert van Gils Agriculture en Hollande : l'intelligence efficace Plabennec: Tud ha bro, 1989, 214 p. ; 21 cm;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119218" title="Mart Vilanova i Purcallas" nonfiltered="3658" processed="3644" dbindex="48948">
Mart Vilanova i Purcallas (Figueres, 1896 -  Aulnay-sous-Bois, Frana, 1930) fou un poltic que mor jove, per que tingu una gran influncia en el moviment republic i federal del seu temps. Va collaborar estretament amb els seus companys agitadors poltics, Jaume 'Met' Miravitlles i Salvador Dal. De fet, eren bons amics i, segons relata Dal a la seva autobiografia, en Vilanova el va salvar d'ofegar-se en una galleda d'aigua mentre pinta una pancarta al terrat de casa. Junts, van fundar a Figueres el grup marxista Renovaci Social, i publiquen el primer nmero del seu peridic, amb el mateix nom, el 26 de desembre de 1921. Posteriorment s'afiliaria a Estat Catal poc desprs de qu aquest partit fos fundat per Francesc Maci.

Al principi de la dictadura de Miguel Primo de Rivera, Mart Vilanova s arrestat per repartir un manifest d'en Francesc Maci i engarjolat a la pres de Figueres durant sis mesos. Tant en Vilanova com en Jaume Miravitlles son condemnats i desterrats a l'exili. En Salvador Dal tamb s arrestat, sembla ser per haver cremat una bandera espanyola, tot i que s absolt.

Mart Vilanova es casa l'u de maig de 1926 a Cervera de la Marenda, a la Catalunya del Nord, i en Maci n's el padr de noces.

Encapala una de les dues columnes de combatents d'Estat Catal durant els Fets de Prats de Moll el novembre de 1926. s engarjolat de nou a la pres de la Sant de Pars mentre espera el procs. Aqu escriu l article "Recobrament nacional?" que es publicar a la revista Ressorgiment el desembre de 1926. El 1928 es va afiliar al Partit Comunista Catal.

El 8 de febrer de 1930, mor de pulmonia a Aulnay-sous-Bois, poc ms d'un any abans de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931. En Ventura Gassol li dedica un poema, Ja s que ets mort.

El 9 de desembre de 1931, nomenen l'actual carrer barcelon Ciutat de Granada/Sant Quint/La Corunya (segons tram) "Mart Vilanova" fins el 1939.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119219" title="Xos Lois Garca Fernndez" nonfiltered="3659" processed="3645" dbindex="48949">
Xos Lois Garca Fernndez ( Lugo, 1945) s un escriptor gallec. Resideix a Barcelona des de jovenet i dirigeix l arxiu histric municipal de Sant Andreu de la Barca.

 Obres .
Do Faro ao Mio, 1978 (poemari);
Aquarium, 1982 (poemari);
Paixn e rito, 1993 (poemari);
Crculo de luz e xisto, 1994 (poemari);
Rosto incompleto, 1996;
Falo de Baco, 1998 (poemari);
O som das guas lentas, 1999 ;
Sambizanga, 1999.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119223" title="Josef Hoffmann" nonfiltered="3660" processed="3646" dbindex="48950">

Josef Hoffmann (nascut a Brtnice, en txec, en alemany Pirnitz, actualment a la Repblica Txeca, el 15 de desembre de 1870   mort a Viena, ustria, el 7 de maig de 1956) fou un arquitecte austrac que tamb disseny mobles i altres bens de consum.

Des de 1887, Hoffmann va assistir a les classes de l'escola tcnica de Brnn, on estudi els mtodes de l'arquitectura acadmica clssica. Fou becari en prctiques, com estudiant d'arquitectura a la ciutat de Wrzburg.  Des de 1892 continu els estudis a l'Acadmia de Belles Arts de Viena, on el seu mestre, Karl Freiherr von Hasenauer estava en el cim de la seva popularitat degut als edificis que projectava en la Ronda de Viena (Ringstraen).

Otto Wagner, el ms fams dels arquitectes austracs al final del segle XIX, es feu crrec de les classes a la mort de Hasenauer. Hoffmann obtingu el Prix de Rome per la qual cosa va fer una estada d'un any a Itlia. Al seu retorn, entr a treballar a l'estudi de Wagner on va conixer l'arquitecte Josef Olbrich.

Juntament amb Gustav Klimt, Josef Olbrich, Koloman Moser i Rudolph Bacher, entre altres, fou un dels fundadors de la Sezession vienesa. 

Tamb fou un dels fundadors de la Wiener Werksttte, un taller per a la producci de objectes de la Sezession, dirigida pel propi Hoffmann i Koloman Moser, basat en les teories de Wiliam Morris referents a la unitat entre l'arquitectura i els oficis.

El seu estil fou influt per l'obra de l'arquitecte escocs Charles Rennie Mackintosh i evolucion des de lArt Noveau vers una personal interpretaci de les formes planes : quadrats i rectangles, els anomenats Quadratl Hoffmann.




Obres.

 Casa de camp de Paul Wittgenstein, 1899.
 Casa doble Moser i Moll, 1900-1901, Viena;
 Casa Henneberg, 1900-1901, Viena.
 Casa Spitzer, 1901-1902, Viena.
 Sanatori de Purkersdorf, 1904, Purkersdorf, Baixa ustria.
 Casa Beer-Hofmann, 1905-1906, Viena;
 Palau Stoclet, 1905-1911, Brusselles;
 Casa Hochstetter, 1905-1907, Viena;
 Cabaret Fledermaus, 1907, Viena;
 Residncia Ast. 1909-1911, Viena;
 Residncia Skywa-Primavesi, 1913-1915, Viena;
 Casa de camp Ast, 1924, prop de Velden am Wrthersee a la Carntia;
 Urbanitzaci "Klosehof", 1923-1925, Viena;
 Casa Sonja Knips, 1924-1925, Viena;
 Urbanitzaci a la Laxenburgerstrasse, 1928-1932, Viena;
 Colnia de la Werkbund, 1930-1932, Viena;
 Pavell austrac de la Biennal de Vencia, 1934.

Redireccions a altres Wikis.

Wiener Werksttte a la Wiki anglesa :
Wiener Werksttte a la Wiki francesa :

 Enllaos externs .
 Biografia i projectes ;
 Article a l'aeiou Encyclopaedia ;
 Josef Hoffmann Biografia a WOKA ;
 Wiener Werksttte ;
 Arts i Oficis a la Viena del 1900 ;
 Josef Hoffmann Lighting Design ;
 El Sanatorium Purkersdorf a WOKA ;
 El Palais Stoclet a WOKA ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119224" title="Corsica Nazione" nonfiltered="3661" processed="3647" dbindex="48951">

Corsica Nazione s un moviment poltic de caire nacionalista cors fundat el 1992 sota l gida d A Cuncolta Naziunalista, amb la uni dels grups Accolta Naziunale Corsa (ANC) i els Verds corsos (I Verdi corsi). El seu cap s l'advocat Jean-Guy Talamoni.

Corsica Nazione lluita "per l assoliment per a la comunitat nacional corsa del seu desenvolupament en matria econmica, social i cultural".

 Societats satllites . 

 Tres societats de seguritat sn properes a Corsica Nazione-Indipendenza, com Esse.

 Esse s l'avatar de Corsica Gardiennage Services (CGS), societat de transports de cabals que fou creada en els anys 90, en part per a finanar i sostenir logsticament el FLNC. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119226" title="A Cuncolta Naziunalista" nonfiltered="3662" processed="3648" dbindex="48952">
A Cuncolta Naziunalista fou un partit poltic nacionalista cors, fundat el 1987 i fou considerat com la  vitrina legal del FLNC. Una de les seves escissions formaren el Moviment per l'Autodeterminaci (MPA), vitrina del FLNC-Canal Habitual.

En 1992, A Cuncolta Naziunalista particip en la fundaci de Corsica Nazione.

ln 1998, la transformaci d A Cuncolta Naziunalista en A Cuncolta Independentista i la seva radicalitzaci provocaren  una escissi. Franois Santoni, un dels fundadors d'A Cuncolta Naziunalista, anunci un temps ms tard, la fundaci d un partit nou, Presenza Naziunale.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119230" title="Presenza Naziunale" nonfiltered="3663" processed="3649" dbindex="48953">
Presenza Naziunale s un partit poltic nacionalista cors. Aparegu com a resultat de l escissi, en 1998, d'A Cuncolta Naziunalista, feta per Franois Santoni amb el seu amic Jean-Michel Rossi, com a reacci de la radicalitzaci del moviment.
El seu bra armat s Armata Corsa.

Jean-Michel Rossi fou assassinat el 2000, Franois Santoni el 2001, i alguns dels seus propers com Jacques Navarra el desembre de 2001.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119232" title="IES Bosc de la Coma" nonfiltered="3664" processed="3650" dbindex="48954">
L'IES Bosc de la Coma s un institut d'ensenyament secundari de la ciutat d'Olot. Va ser inaugurat l'any 1995 i est situat en una zona propera a l'antiga estaci del tren d'Olot i s contigu al bosc que dna nom al centre. Va substituir a l'IES Volc Bisaroques.

Enllaos externs.

IES Bosc de la coma;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119233" title="Armata Corsa" nonfiltered="3665" processed="3651" dbindex="48955">
Armata Corsa s un grup nacionalista cors. Es creu que fou dirigit per l assassinat Franois Santoni.

 Brisa de mar . 

 Molts dels seus membres haurien estat assassinats pels membres de la suposada banda de la Brisa de mar, en particular Dominique Marcelli i Jean-Christophe Marcelli, trobats acribillats a trets el 21 d agost de 2001.

 Per aquests fets, Jacques Mariani i Joseph Menconi en foren jutjats el juny del 2006 al tribunal de Crteil (Val-de-Marne). Ells negaren tota implicaci en l afer.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119235" title="IES-SEP la Garrotxa" nonfiltered="3666" processed="3652" dbindex="48956">
L'IES-SEP la Garrotxa s un institut d'ensenyament secundari i de formaci professional. Va ser creat l'any 1974 com a centre de formaci professional per a la comarca de la Garrotxa.

 Enllaos .
 Pgina web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119236" title="Forat de cuc" nonfiltered="3667" processed="3653" dbindex="48957">


En fsica, un forat de cuc s un tret topolgic hipottic de l'espai-temps que consisteix essencialment en un cam ms curt dins l'espai i el temps. Un forat de cuc t al menys dues boques que estan connectades a un sol pas. Si el forat de cuc es pot travessar, la matria pot viatjar des de una de les boques a l'altra pel forat. Si b no hi ha proves de l'observaci de forats de cuc, un espai-temps que cont forats de cuc es una soluci vlida de la relativitat general. 

El terme forat de cuc fou introdut pel fsic teric americ John Wheeler en el 1957.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119240" title="Moviment per l'Autodeterminaci" nonfiltered="3668" processed="3654" dbindex="48958">
El Moviment per l'autodeterminaci (cors, Mivimentu per l'Autodeterminazione, MPA) s un moviment independentista cors fundat el 1990 com a escissi d'A Cuncolta Naziunalista (ACN). Fou dirigit per Alain Orsoni, germ de Guy Orsoni,  Dominique Bianchi, Leo Battesti, Yves Stella i Jos Petri. Fou considerada la pantalla legal del FLNC-Canal Habitual. Tenia uns 300 militants, i eren partidaris de combinar la lluita armada amb l'acci poltica. 

El seu precedent fou el Moviment Cors per l'Autodeterminaci (MCA), que a les eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1984 va obtenir el 5,2 % i tres escons. A les eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1992 va promoure la coalici U Rinnovu, per desprs de man tenir contactes amb Edmond Simeoni la deix per a donar suport Corsica Nazione. Afeblida per les escissions de 1994 i 1996 i per les lluites internes del FLNC, molts militats es passaren a Corsica Viva i el 1997 es va dissoldre.



 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119241" title="Mon (herldica)" nonfiltered="3669" processed="3655" dbindex="48959">

 (plural mon), tamb , , or  sn smbols herldics familiars japonesos. El mot mon s'aplica a qualsevol escut, en canvi kamon i mondokoro s'apliquen noms a escuts familiars. Mon sovint en catal es tradueix com a "placa", "escut" o "escut de famlia".

Un mon consisteix en un dibuix dins un cercle (per exemple plomes, flors, o algun objecte). Els mon corresponen als escuts d'armes europeus perqu o b estan relacionats amb un clan o famlia determinada, o amb una persona que ha assolit alguna mena de reconeixement pblic. Els dibuixos solen ser versions simplificades de temes tradicionals japonesos, com el del bamb. Els artistes poden triar quelcom que representi llur art; un dibuix en forma de ventall podria triar-lo una geisha. Comparats amb els escuts d'armes europeus, els mon poden tenir un disseny ms elaborat, mentre que en els escuts europeus s'hi combinen ms elements (peces, figures i mobles), situats en un camper que pot ser partit i estar envoltat de diferents elements (timbre, mantell, acompanyants, mot. etc.), seguint unes normes i amb una terminologia prpia inexistents en l'herldica japonesa, on tamb manquen els heralds.

Com a Europa, la transmissi de l's del mon va del pare al primer fill, per els altres fills poden emprar el mateix o fer-hi alguna modificaci per tal de distingir-se'n. Una dona tamb pot portar el seu mon de fadrina, si vol, i transmetre'l a les seves filles o emprar el del seu marit, per ms petit.

El mon ms antic s de l'any 1100. Aleshores els membres de la noblesa, o Kuge, que servien l'emperador del Jap n'adoptaren, per no tots. Al segle XII els senyors territorials augmentaren el seu poder i comen una etapa de guerres entre ells que impuls l's dels mon per a distingir els contrincants, al mateix temps que a Europa. Cada senyor tingu, doncs, el seu mon. Quan al principi del segle XVII arrib un perode de pau, anomenat Edo, l's del mon es difongu a les altres classes socials i parallelament la tradici fix les normes de l'herldica japonesa. 

Actualment, tericament totes les famlies japoneses tenen un mon, per actualment s'usa ms poc que abans. El mon encara es porta sobretot al kimono i li dna un to de seriositat. Un kimono pot dur-ne un, tres o cinc. Els mon poden ser ms o menys formals. Com ms destaqui el mon, ms formal ser. Aix pot ajudar a donar ms o menys formalitat al kimono, depenent del gust de qui el porti. En els vestits de la classe alta, els mon es podien veure collocats a cada banda del pit del kimono, a cada mnega, i al mig de l'esquena. A l'armadura, es podia dur en el kabuto (elm), al do (cuirassa), a les banderes i penons i a diversos llocs ms. El mon tamb es podia posar en els cofres, pabellons de campanya, ventalls i en molts ms objectes importants. Actualment les persones individualment encara empren un inkan en usos oficials i en els negocis. El mon encara es pot veure molt en les botigues d'artesania tradicional i en les especialitzades. Alguns restaurants de sushi han afegit un mon a la seva marca comercial i se'n poden veure de dibuixats a les teules d'argila de les cases antigues. Els dibuixos de mon tamb es posen sovint en els paquets de senbei, sake, tofu per donar-los un to d'elegncia i distinci. El mon de paulownia es troba en el revers de les monedes de 500 yens.



Llista de kamon representatius.



















Abeseimeiban (     ) ;
Abekezeni (    );
Agehanoch  (   ) ;
Aizu mitsu aoi (    ) ;
Arimake kara hana (     );
Arimoji (   ) ;
B j ke uroko (    ) ;
Chigai bishi (  ) ;
Chigai daikon (   ) ;
Chigai kine (  ) ;
Chigai masakari (  ) ;
Chigai takanoha (   ) ;
Chigai yabane (   ) ;
Ch wani chigaikama (     ) ;
Ch wani gosannokiri (      ) ;
Ch wani narabitakanoha (      ) ;
Daki gy y  (   );
Daki kajinoha (   );
Daki kashira (  );
Daki my ga (   ) ;
Daki Omodaka (   );
Daki ine (  );
Daki kajinoha (   );
Daki kashiwa (  ) ;
Daki omodaka (   );
Eirakusen ;
Futowani masakari (    );
Gaku ( ) ;
Genji k zu (    );
Gion mamori (   );
Gion mamoriku-zushi (     );
Gisan nokiri (   );
Gohon bone  gi (    );
Gomaisasa (   );
Goshi chinokiri (   );
Gy y  botan (    ) ;
Hanabishi (  );
Hanakage ky y botan (      );
Hanatsuki mitsuaoi (      );
Hidari futatsu domoe (   ) ;
Hidari midori (    ) ;
Hinomaru  gi (    ) ;
Hirai zutsu (   ) ;
Hiraki kasa (   ) ;
Hishimochi (  ) ;
Hitotsu tabanenoshi (    ) ;
Hitotsu tsurumy ganome (     ) ;
Hiyokuzuru (   ) ;
Hondake tachiaoi (     ) ;
Honmoji (   ) ;
Hosowani nozoki kajinoha (       ) ;
Ichimonji (   );
Ichimonji jimitsuboshi(     );
Igeta (  );
Igetani mokk  (     );
Ikari ( );
Ine no maru (   ) ;
Inj ch  (   );
Iori ( );
Ippon sugi (   );
Ishimochi (  );
It ke fuji (    );
Itowani kawarikoch  (       );
Itowani uchiwa (     );
Itsutsu rind guruma (    );
Itsutsu warimanji (    );
Janome (   ) ;
Jinuki eirakusen ;
J jikurusu (     );
J rokuben yae omotegiku (       ) - Emperor of Japan;
J rokuyou uragiku (     );
J roku uragiku (    );
J shiben hitoe uragiku (       );
Kagekuy  (   );
Kageman jimaru (    ) ;
Kagetsuta (  );
Kagome (  ) ;
Kaji (  );
Kakitsu batabishi (   );
Kama ( ) ;
Kana wakuzushi (    ) ;
Kan-ei Ts h  (    );
Kanibami (   ) ;
Karabishibana (   );
Karahana (  );
Kasa ( ) ;
Kasa ( ) ;
Kasane hanagata genjiguruma (       );
Kasane masu (   );
Kashira awasemitsu kasa (    ) ;
Kawari kikusui (    );
Kawari uchiwa (     );
Kichimoji (   ) ;
Kikk  (  );
Kikk ni hanabishi (     ) ;
Kiku fusen ry  (    );
Kikusui (  ) ;
Kiky  (  ) ;
Kiriguruma (  );
Koch  (  );
Komochi kikk  (    );
Konoe botan (    );
Kuginuki (  );
Kuj ke fuji (    );
Kumihiraizutsu (    );
Kurodake tachibana (    );
Kutsuwa ( ) ;
Kuy  (  );
Manji ( );
Maruni agehanoch  (     ) ;
Maruni chidori (    ) ;
Maruni chigai ch ji (     ) ;
Maruni chigai takanoha (     ) ;
Maruni chigai ya (    ) ;
Maruni dakikashiwa (     ) ;
Maruni dakimy ga (     ) ;
Maruni futatsu biki (    ) ;
Maruni hanaken bishi (     ) ;
Maruni hanare kenkatabami (       ) ;
Maruni hidari sangaimatsu (      ) ;
Maruni hitotsu biki (    ) ;
Maruni hitotsu kine (    ) ;
Maruni hitotsu uroko (    ) ;
Maruni ipponsugi (     ) ;
Maruni j noji (     ) - Shimazu and Ijuin family;
Maruni katabami (    ) ;
Maruni kawari iori (     ) ;
Maruni kawari sangaibishi (       ) ;
Maruni kenkatabami (     ) ;
Maruni kiky  (    ) ;
Maruni kumai zasa (     ) ;
Maruni masu (   ) ;
Maruni mitsu aoi (    ) aka. Mitsuba aoi (   ) - Tokugawa shogunate ;
Maruni mitsu gashiwa (    ) ;
Maruni mitsu  gi (     ) ;
Maruni narabihiiragi (    ) ;
Maruni nitsuta (   ) ;
Maruni tachibana (   ) ;
Maruni tekoku ginukibishi (       ) ;
Maruni tobima izuru (      ) ;
Maruni yotsu ishi (    ) ;
Maruno uchini mitsuhikiry  (       ) ;
Masu ( ) ;
Matsu kawabishi (   ) ;
Migi mitsudomoe (   ) ;
Mika zuki (   ) ;
Mitoke mitsu aoi (     ) ;
Mitsu bikiry  (   ) ;
Mitsu gashiwa (  ) ;
Mitsu hi gi (   ) ;
Mitsu ich  (   ) ;
Mitsu ishi (  ) ;
Mitsu kaede (  ) ;
Mitsu  gi (   ) ;
Mitsu oi hiiragi (   ) ;
Mitsu uroko (   ) ;
Mitsu warinadeshiko (    ) ;
Mitsugumi tachibana (    );
Mitsumori janome (     ) ;
Mitsuya (  ) ;
Mittsu gasa (  ) ;
Mimasu (  ) ;
Mittsu kanawa (   ) ;
Mittsu karigane (   ) ;
Mittsu naname karigane (    ) ;
Mittsu sasarind  (    ) ;
Mittsu tachi jikuchigai ich  (      ) ;
Mochi aikutsuwa (   );
Mokk  (  );
Mokk  hanabishi fusen-aya (       );
Mukai bato (  );
Mukai nami (  );
Musubi karigane (   );
Musubi mitsugashiwa (   );
Mutsuya guruma (   );
Nabeshima kebotan (     ) ;
Nabeshima kehiashi (     ) ;
Nadeshiko (  ) ;
Nait keuchiwa (     )  ;
Nakagawake kurusu (      ) ;
Nakakagemitsudomoe (    ) ;
Nakakagesagarifuji (    ) ;
Namiwani kagechidori (      ) ;
Nejikiky  (   );
Nejimuk  ume (   );
Nihachigaku (   ) ;
Nihonsugi (   ) ;
Nij kefuji (    ) ;
Nobori fuji (   )  ;
Ojikini-sanmoji (      );
Omodaga (  );
 nakaguro (   ) - Nitta Yoshisada;
Onizuta (  );
Roku monsen (   ) ;
Sagarifuji (  );
Sakura ( ) ;
Sakura fusenry  (    ) ;
Sanadake zeni (    );
Sanbonsugi (   ) ;
Sangaibishi (   );
Sanmonsen (   );
Sasarind  (   ) ;
Sendai izasa (   );
Shimazu j monji (     );
Soroi futatsu hikiry  (       );
Sumiatate yotsume (    ) ;
Sumikiri hanabishi (     ) ;
Sumitateyotsume (    );
Tachi aoibishi (   );
Tachibana ( ) ;
Tachi kajinoha (   );
Tachi omodaka (   );
Tachiaoibishi (   );
Tachibotan (   );
Tachika jinoha (   );
Taik  giri (   );
Taikyokuzu (   );
Takeda bishi (   );
Tooyamake fuji (    ) ;
Tsurunomaru (   ) ;
Tsuta ( ) ;
Uchiwazasa (   ) ;
Ume ( ) ;
Umebochi (  );
Uraki kubishi (   );
Uranamisen (   );
Wari daikon (   ) ;
Waribishi (  ) ;
Yagy  gasa (   );
Yama togizakura (   );
Yamabishi (  );
Yamani kasumi (   );
Yanagi sawanabishi (    );
Yattsu ch ji (   );
Yoko mokk  (   );
Yonezawazasa (   );
Yotsu hanabishi (    );
Yotsume yui (    ));
Yotsume mon (    );
Yottsu ikari (  );
Yottsu ishi (  );
Yottsu matsukawabishi (    );
Yuki ( );


Vegeu tamb.
Escut d'armes;

Enllaos externs.

Web sobre els orgens del  'kamon' ;
  'Mon'  japonesos corrents en el web dels Escuts Familiars Japonesos;
Web de la Societat Japonesa d'Emblemes;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119244" title="CEIP Salvador Vilarrasa" nonfiltered="3670" processed="3656" dbindex="48960">
El CEIP Salvador Vilarrasa s un centre d'ensenyament infantil i primari del municipi de Besal. Va ser creat l'any 1934. Se li va posar aquest nom en agrament al senyor que va cedir els terrenys de futbol per a poder construir-hi l'escola.

 Enllaos .
 Web de l'escola;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119247" title="CEIP Castellroc" nonfiltered="3671" processed="3657" dbindex="48961">
El CEIP Castellroc s un centre d'ensenyament infantil i primari de Castellfollit de la Roca, creat l'any 1977. Est ubicat en el costat de les installacions esportives. En el mateix recinte s'hi troba la llar d'infants. Forma part de la Zona Rural Escolar (ZER) "Els volcans", 

 Enllaos .

 Pgina web de l'escola;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119248" title="CEIP Finestres" nonfiltered="3672" processed="3658" dbindex="48962">
El CEIP Finestres, ms conegut com a CEIP Mieres, s un centre d'educaci infantil i primria d'aquesta poblaci.

 Enllaos .
 Pgina web de l'escola;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119249" title="FLNC-Canal Habitual" nonfiltered="3673" processed="3659" dbindex="48963">
El FLNC-Canal Habitual s un moviment poltic nacionalista cors i que lluita clandestinament amb les armes. s una escissi del FLNC, de la branca del Moviment per l'Autodeterminaci (MPA), escindit el 1990 de l'Accolta Naziunale Corsa (ANC).

El 1992, el MPA renunci a l'independentisme, per el FLNC-Canal Habitual mantingu la lluita armada fins que s'autodissolgu en 1996.

El perode de 1994 a 1996 fou el ms mortfer a causa dels seus ajustaments de comptes amb el FLNC-Canal Histric.

La dissoluci no fou pas acceptada per tots els militants i els contraris abandonaren el MPA per a fundar Corsica Viva. El FLNC-Canal Habitual fou ressucitat alguns dies ms tard sota el nom de FLNC del 5 de maig.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119250" title="Orgue de gats" nonfiltered="3674" processed="3660" dbindex="48964">
Orgue de gats s un grup musical amb ms de 25 anys d'histria. Fou creat l'any 1981 a la localitat d'Avi (Bergued).

Ha actuat a ms de 300 poblacions d'arreu de Catalunya i efectuant prop de 800 actuacions al llarg del quart de segle de vida. Durant la primera dotzena d'anys va predominar l'alternana de msica de ball combinada amb acudits, presentacions humorstiques, vestuari original, regals sorpresa a l'escenari durant les seves actuacions. Ms tard ha anat derivant cap a la clssica Orquestra de Ball, amb formaci de Grup Orquestral.

Enllaos externs.
 Web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119251" title="Guillem de Castro i Bellvs" nonfiltered="3675" processed="3661" dbindex="48965">

Guillem de Castro i Bellvs (Valncia, 1569-Madrid, 1631), dramaturg valenci. 

Biografia.
De famlia illustre, que hom deia descendent de Lan Calvo per part de pare, i del rei Joan I d'Arag per part materna, va ingressar molt jove en la valenciana Acadmia dels Nocturns. Va treballar defensant de corsaris les costes valencianes amb residncia en El Grau. L'any 1595 va contraure un poc afortunat matrimoni, segons es dedueix de les allusions que contenen les seues comdies; fins llavors el seu teatre havia estat influt pel grup d'autors valencians format per Andrs Rey de Artieda i Cristbal de Virus, entre d'altres, quan entre aquest any i 1597 degu relacionar-se amb Lope de Vega, que vivia llavors a Valncia, amb la qual cosa el teatre d'ambds enginys va progressar notablement, en especial el de Guilln de Castro, suggestionat per Lope. L'any 1606 va anar a Itlia designat pel Virrei de Npols, Comte de Benavente, com governador de Scigliano, i va tornar cap al 1609 a Valncia, per a installar-se poc desprs a Madrid, a les ordres del primognit del Duc d'Osuna; ac va participar en els certmens potics convocats per a la beatificaci i canonitzaci de Sant Isidre.

Obra.
Va compondre gran varietat d'obres teatrals, que va editar a Valncia en dues parts (1618 i 1625). Va ser nomenat cavaller de Santiago l'any 1623 i els seus ltims anys van ser amargs per la pobresa, la malaltia i un segon matrimoni amb una dona trenta-dos anys ms jove que ell. El seu drama ms clebre s Las mocedades del Cid, que ms tard adaptaria Corneille en El Cid. Tamb va ser molt fams per la seua descripci de carcters El Narciso segn su opinin. Un parell de peces seues s'inspiren en obres de Miguel de Cervantes, com sn El curioso impertinente i Don Quijote de la Mancha. En la resta de la seua producci destaquen tamb drames histrics com El ms impropio verdugo i Las hazaas del Cid, obres de capa i espasa, com Los malcasados de Valencia, i peces mitolgiques, com Progne y Filomena i Los amores de Dido y Eneas. D'entre les seues comdies cal destacar El perfecto caballero.

Bibliografia.
Diccionario Bompiani de Autores Literarios. Barcelona: Editorial Planeta-Agostini, 1997;

Enllaos externs.
 Obres digitalitzades a la Biblioteca Virtual Cervantes;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119253" title="CEIP Escola Llar Llus Maria Mestres i Mart" nonfiltered="3676" processed="3662" dbindex="48966">
El CEIP-Escola Llar Llus Maria Mestres i Mart s un centre d'ensenyament infantil i primari d'Olot. Es va crear l'any 1971. El CEIP Escola Llar es va denominar tamb Llus Maria Mestres i Mart, com a reconeixement als esforos d'aquesta persona en el camp de l'ensenyament durant 48 anys.

 Enllaos externs .
 Pgina web de l'escola;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119254" title="Eleccions al Parlament de Catalunya (1995)" nonfiltered="3677" processed="3663" dbindex="48967">
 Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la V legislatura del perode democrtic van estar convocades anticipadament i es van cellebrar el dia 19 de novembre de 1995.

Per part del PSC es presentava un nou cap de llista, Joaquim Nadal. La resta de les formacions repetien el mateix candidat que en les eleccions de 1992.

 Resultats .
Aquestes eleccions varen suposar un punt d'inflexi en la tendncia poltica: l'alta participaci va significar que, respecte a les eleccions de 1992, varen perdre escons els dos grands partits, Convergncia i Uni (10) i  el PSC (6), en benefici del Partido Popular, que va creixer de 10 escons, ERC que sumava 2, i Iniciativa per Catalunya que guany 4 nous escons.

Malgrat aquest descens, el partit ms votat tornava a ser, per cinquena vegada consecutiva, Convergncia i Uni que, amb 1.320.071 vots (un 40.95 per cent), obtenia 60 escons, per perdia la majoria absoluta.

 Investidura del President .
El debat d'investidura es va produir el 14 de desembre de 1995 i va ser encarregat al candidat de CiU, Jordi Pujol que, en no comptar amb majoria absoluta, va ser elegit President, en segona votaci. El resultat de la votaci va ser de 60 vots a favor (CIU), 24 en contra (ERC i ICV) i 48 abstencions (PP i PSC).

Jordi Pujol va formar govern el 11 de gener de 1996. 

Fitxa.



 Electors: 5.079.981;
 Vots finals: 3.232.959 (63,64%);
 A candidatures: 3.192.535 (98,75%);
 En blanc: 31.417 (0,97%);
 Nuls: 9.007 (0,28%);
 Abstencin: 1.847.022 (36,36%);





Resultats per candidatura.
Noms es presenten les candidatures amb ms de 1.000 vots.

En negreta, els partits de Govern

Resum Resultats Eleccions al Parlament de Catalunya 1995 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots 1995
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 1995
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Parl. 1995
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots 1992
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 1992
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Parl. 1992
|-
|bgcolor="#DDA0DD"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |1.320.071
|align="right" |40,95
|align="right" |60
|align="right" |1.221.233
|align="right" |46,19
|align="right" |70
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
|align="right" |802.252
|align="right" |24,88
|align="right" |34
|align="right" |728.311
|align="right" |27,55
|align="right" |40
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left|Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |421.752
|align="right" |13,08
|align="right" |17
|align="right" |157.772
|align="right" |5,97
|align="right" |7
|-
|bgcolor="#FF8000"|
|align=left| Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
|align="right" |305.867
|align="right" |9,49
|align="right" |13
|align="right" |210.366
|align="right" |7,96
|align="right" |11
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Iniciativa per Catalunya-Els Verds (IC-EV)
|align="right" |313.092
|align="right" |9,71
|align="right" |11
|align="right" |171.794
|align="right" |6,50
|align="right" |7
|-
|bgcolor="#228B22"|
|align=left| Alternativa Ecologista de Catalunya (AEC)
|align="right" |14.651
|align="right" |0,45
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#GGA3Z1"|
|align=left| Partit Ecologista de Catalunya (PEC)
|align="right" |5.639
|align="right" |0,17
|align="right" |0
|align="right" |7.786
|align="right" |0,29
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#ABBAS7"|
|align=left| Partit Obrer Revolucionari (POR)
|align="right" |3.886
|align="right" |0,12
|align="right" |0
|align="right" |2.258
|align="right" |0,09
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#BGAR05"|
|align=left| Partit Revolucionari dels Treballadors (PRT)
|align="right" |2.221
|align="right" |0,07
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#CASA07"|
|align=left| P.I. Ciutadans de Catalunya - F.P. Indep. de Espaa (PICC-FPIE)
|align="right" |1.580
|align="right" |0,06
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | - 
|align="right" | -
|}


 Diputats elegits .


 Enllaos externs .
 Resultats de les eleccions;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119256" title="Accolta Naziunale Corsa" nonfiltered="3678" processed="3664" dbindex="48968">

L'Aliana nacionalista corsa (cors Accolta Naziunale Corsa ANC)  s un partit poltic de caire nacionalista  cors. Representa una tendncia moderada del FLNC  i d A Cuncolta Naziunalista, separats en 1989. s dirigida per Pierre Poggioli.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119257" title="CEIP Malagrida" nonfiltered="3679" processed="3665" dbindex="48969">
El CEIP Malagrida s un centre d'ensenyament infantil i primari de la ciutat d'Olot. Va ser creat l'any 1932 (es va comenar a construir l'any 1928) i va ser la primera escola pblica graduada d'Olot. 

A causa de la Guerra Civil Espanyola, es convert en hospital de sang i posteriorment, en quarter militar fins l'any 1950.

 Enllaos externs.
 Pgina web de l'escola;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119258" title="Pierre Poggioli" nonfiltered="3680" processed="3666" dbindex="48970">
Pierre Poggioli,(membre de l Assemblea de Crsega de 1984 a 1998) s el cap de l'Accolta Naziunale Corsa. Ha escrits nombrosos llibres documentaris sobre la histria del moviment nacionalista cors.

Obres.
 Journal de bord d'un nationaliste corse, ditions de l'Aube, 1996;
 Corse : chroniques d'une le dchire (1996-1999) , L'Harmattan, 1999;
 De l'affaire Bonnet  matignon - DCL ditions- juny 2001;
 Le nationalisme en question(s)  - DCL ditions- juliol 2003;
 Derrire les cagoules (corse :FLNC des annes 80)  DCL ditions -agost 2004;
 FLNC, annes 70 - DCL ditions - agost  2006 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119268" title="Nadejna de Bulgria" nonfiltered="3681" processed="3667" dbindex="48971">

Nadejna de Bulgria, duquessa de Wrttemberg (Sofia 1899 - Stuttgart 1958). Princesa de Bulgria amb el tractament d'altesa reial que tamb ostent els ttols de princesa de Saxnia-Coburg Gotha i del duquessa a Saxnia. Per matrimoni aconsegu el ttol de duquessa de Wrttemberg.

Orgens familiars.
Nascuda el dia 8 de gener de l'any 1899 a Sofia filla del rei Ferran I de Bulgria i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma. Nadejna era nta per via paterna del prncep August de Saxnia-Coburg Gotha i de la princesa Clementina d'Orleans mentre que per via materna era nta del duc Robert I de Parma i de la infanta Maria Pia de Borb-Dues Siclies.

Npcies i descendents.
El dia 24 de gener de l'any 1924 contragu matrimoni a la localitat alemanya de Bad Mergentheim amb el duc Albert de Wrttemberg, fill del cap de la casa reial de Wrttemberg, el duc Albert de Wrttemberg, i de l'arxiduquessa Margarida d'ustria. La parella tingu cinc fills:

 SAR el duc Ferran de Wrttemberg, nat el 1825 a Karlsruhe. ;

 SAR la duquessa Margarida de Wrttemberg, nada el 1928 a Karlsruhe. El 1970 es cas a Althausen amb el vescomte Franois Luce de Chevigny.

 SAR el duc Eugeni de Wrttemberg, nat el 1930 a Karlsruhe. Es cas el 1962 a Salzburg amb l'arxiduquessa Alexandra d'ustria de qui es divorci el 1972.

 SAR el duc Alexandre de Wurttemberg, nat a Stuttgart el 1933.

 SAR la duquessa Sofia de Wrttemberg, nada el 1937 a Stuttgart. Es cas el 1969 a Althausen amb el ciutad portugus Antonio de Ramos-Bandeira de qui es divorci el 1974.

La princesa Nadejna mor a la ciutat de Stuttgart el dia 15 de febrer de l'any 1958 a l'edat de cinquanta-nou anys. Durant la Segona Guerra Mundial la princesa hagu de veure la mort en accident automobilstic del rei Boris III de Bulgria, accident de causes ms que sospitoses, i l'execuci del prncep regent Ciril de Bulgria per les tropes sovitiques.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119273" title="A Muvra" nonfiltered="3682" processed="3668" dbindex="48972">

A Muvra (cors La Cabra) fou una revista autonomista corsa editada pels excombatents corsos de la Primera Guerra Mundial Petru Rocca i el seu germ Mattei Rocca a Pars el 1920 com a rgan del Partit Cors d'Acci. 
Poc temps desprs van dur la redacci a Ajaccio. 

La revista era de caire poltic i nacionalista, pretenia ser una plataforma poltica amb suport dels nacionalistes alsacians i bretons.  Cada any publicava un Almanaccu amb poesies, i hi collaborarien Dumenicu Carlotti, Ageniu Grimaldi, Matteu Cirnensi, Rustincu di Lorettu i G.P. Codaccioni. A MUVRA venia 500 exemplars el 1921, 1.800 el 1923 i 2.500 el 1927, per la majoria d'ells a Marsella i a Pars.

El 1938 va defensar algunes de les reivindicacions dels feixistes italians i fou prohibida el 1939.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119274" title="Rafel Manera Serra" nonfiltered="3683" processed="3669" dbindex="48973">
Rafel Manera i Serra (Palma o Monturi 1829- 1881) fou un poltic i metge mallorqu que va ser batle de Palma durant una part del Sexenni Democrtic.

Manera era llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona i polticament fou un lder destacat del Partit Republic Democrtic Federal de les Illes Balears.

El seu mandat com a batle comen el juliol de 1869, el primer batle elegit per sufragi universal, i finalitz el febrer de 1872. La seva condici de facultatiu es reflex en diverses mesures com el projecte d'una gran via que uns la plaa de Cort i el passeig des Born de Palma, o les disposicions profilctiques que execut durant l'epidmia de clera del setembre de 1870, que varen ser considerades molt efectives. Altres actuacions destacables foren la solicitud d'esbucar les murades que existien entre la porta del Mar i les drassanes, el control de les despeses municipals eliminant la contribuci a festes religioses o la reducci dels sous dels funcionaris.

El 1870, fu collocar una placa commemorativa on es creia que havia nascut Joanot Colom.

Aspectes fora de l'ajuntament sn que al mar de 1873 va ser elegit com a comandant de la Milcia Voluntria Republicana, al maig del mateix any, fou elegit diputat pel districte de la capital de Mallorca. Tamb estava relacionat amb la maoneria, essent membre destacat de la Lgia Reforma 140 de Palma i a ms, possea accions ens diferents societats mercantils.

Precisament se sucid arrel de la crisi borsria de 1880 que condu a la fallida de diverses societats de crdit mallorquines.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119279" title="Maria Llusa de Borb-Parma (reina de Bulgria)" nonfiltered="3684" processed="3670" dbindex="48974">


Maria Llusa de Borb-Parma, reina de Bulgria (Roma 1870 - Sofia 1899). Princesa de Parma amb el tractament d'altesa reial que esdevingu reina de Bulgria per matrimoni.

Nascuda el dia 17 de gener de l'any 1870 a la ciutat de Roma, era filla del duc Robert I de Parma i de la princesa Maria Pia de Borb-Dues Siclies. Maria Llusa era nta per via paterna del duc Carles III de Parma i de la princesa Llusa de Frana i per via materna era nta del rei Ferran II de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria.

Maria Llusa contragu matrimoni a la Villa Pianore al nord d'Itlia el dia 20 d'abril de 1893 amb el prncep i desprs rei Ferran I de Bulgria, fill del prncep August de Saxnia-Coburg Gotha i de la princesa Clementina d'Orleans. La parella tingu quatre fills:

 SM el rei Boris III de Bulgria, nat el 1894 a Sofia i mort el 1943 a Sofia. Es cas amb la princesa Joana d'Itlia el 1930 a la ciutat d'Asss.

 SAR el prncep Ciril de Bulgria, nat el 1895 a Sofia i executat a Sofia el mateix 1945.

 SAR la princesa Eudxia de Bulgria, nada el 1898 a Sofia i morta a Friederichshafen el 1985.

 SAR la princesa Nadejna de Bulgria, nada el 1899 a Sofia i morta el 1958 a Stuttgart. Es cas el 1924 a Bad-Margentheim amb el duc Albert de Wrttemberg.

El matrimoni de Maria Llusa i de Ferran no fou feli a causa de les orientacions sexuals del rei de Bulgria. Tot i aix, la parella tingu quatre fills.

Maria Llusa mor el 31 de gener de l'any 1899 a la capital de Bulgria, Sofia, a causa de no superar el naixement de la seva darrera filla, la princesa Nadejna de Bulgria, que havia nascut dues setmanes abans.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119281" title="Alabaix" nonfiltered="3685" processed="3671" dbindex="48975">


Alabaix era un grup de msica en catal, procedent d'Elx (Baix Vinalop), en actiu entre els anys 1998 i 2003. Tot i els diversos origens musicals dels seus membres, Alabaix es va concentrar en una base de rock dur amb continguts socials i de palesa ideologia independentista catalana.

Noms arribaren a editar un primer disc, Vents del sud (2000), en qu esguitaven el rock dur amb intents de rapeig i efectisme punk. Mentre que el segon, Dialctica (2003), gravat per no publicat, mostrava tendncies al progressiu i, fins i tot, al metall. Tots dos foren auto-produts.

Arribaren a vora la vintena d'actuacions en directe, compartint cartell amb bandes com Obrint Pas, Banda Hachs, Soziedad Alkoholika, Tipuaix, Ki Sap, Skaparrpid, o Sant Gatxo.




Discografia.
lbums.

 Vents del sud - 2000;
    
 Shara lliure;
 Vestits de blau;
 La histria continua;
 Pipo;
 Vents del sud;
 Dnde est dios?
 Fora Elx;
 Xe, que a gust!


 Dialctica - 2003;

 Al meu davant;
 Capital;
 Carnaval;
 Explotats en catal;
 Indgena catal;
 Por;
 Slid;
 Solidaritat;
 Veritat;

Enllaos externs.
 Pgina oficial d'Alabaix;
 El rac d'un del Raval, blog del cantant;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119283" title="Ciril de Bulgria" nonfiltered="3686" processed="3672" dbindex="48976">


 Ciril de Bulgria (prncep regent de Bulgria) (1895 - 1945).
 Ciril de Bulgria (prncep de Bulgria) (1964).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119284" title="Iota Aurigae" nonfiltered="3687" processed="3673" dbindex="48977">



Iota Aurigae (  Aur/  Aurigae) s una estrella de la constellaci Auriga. Presentada amb el nom de tradicional de Hassaleh a l'atlas d'Antonn Be v , encara que tamb s coneguda com a kabdhilinan.

Iota s una gegant lluminosa del tipus K amb una magnitud aparent de +2,69. Est aproximadament a 512 anys-llum de la Terra.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119285" title="Tamagotchi" nonfiltered="3688" processed="3674" dbindex="48978">

Un Tamagotchi (provinent de la uni entre  i , agafant la forma semblant a ] s una mascota digital creada el 1996 per Aki Maita i comercialitzada per Bandai. El Tamagotchi est ubicat en un ordinador petit i simple en forma d'ou. Tres botons (A, B i C) permeten l'usuari de seleccionar una activitat per fer, les quals inclouen:
Alimentar el Tamagotchi amb menjar (saludable, per avorrit) o llaminadures (no saludable, per plaent);
Jugar amb el Tamagotchi, fet que li apuja la felicitat.
Netejar l'entorn del Tamagotchi dels seus residus.
Comprovar la seva edat i els seus nivells de pes, disciplina, gana i felicitat.

Els Tamagotchis foren un fenomen de moda a la darreria dels anys noranta. Avui en dia, hi ha versions de Tamagotchis anomenades Tamagotchi Connection que es poden connectar amb d'altres Tamagotchis.

Els Tamagotchis es poden comprar a qualsevol botiga de joguines o grans magatzems i per tal que siguin felios i no morin, se'ls ha de cuidar, dedicar temps i atencions.

Enllaos externs .
Pgina oficial del Tamagotchi a Europa;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119286" title="Carmelina Snchez-Cutillas" nonfiltered="3689" processed="3675" dbindex="48979">
Carmelina Snchez-Cutillas Martnez del Romero (Madrid, 1 de gener de 1927), s una escriptora valenciana

 Biografia .
Nascuda a Madrid, va viure un curt temps de la seua infantesa a Barcelona, i es va traslladar desprs a Altea, on va rebre la influncia del seu avi, l'historiador Francesc Martnez i Martnez, que posteriorment es faria palesa en la seua obra.

Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Valncia, i desprs va comenar a collaborar amb la secci cultural del peridic Levante. Ha publicat estudis sobre histria i literatura medieval, tant en castell com en catal, com ara Don Jaime el Conquistador en Alicante (1957), Lletres closes de Pere el Cerimonis endreades al Consell de Valncia (1967) o Jaume Gassull, poeta satric valenci del s. XV (1971). s tamb autora d'una biografia del seu avi.

En el terreny literari ha conreat la poesia, on se l'enquadra habitualment en la generaci potica dels anys 1950 al costat de Vicent Andrs Estells i Maria Beneyto, per tamb ha incursionat en la novella. El seu major xit l'ha obtingut amb la narrativa, amb la novella Matria de Bretanya, guanyadora del Premi Andrmina de narrativa l'any 1975.

Obres.
Poesia.
 1964 Un mn rebel;
 1969 Conjugaci en primera persona;
 1976 Els jeroglfics i la pedra de Rosetta;
 1980 Llibre d'amic i amada;
Narrativa.
 1975 Matria de Bretanya;
 1981 El llamp i la sageta dels records;
 1981 A la reverent e honrada Sor Francina de Bellpuig, monja professa al convent de la Puritat cara cosina nostra;

 Enllaos .
 Articles sobre l'autora, a cura d'Enric Balaguer;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119288" title="Leopold de Borb-Dues Siclies (comte de Siracusa)" nonfiltered="3690" processed="3676" dbindex="48980">
Leopold de Borb-Dues Siclies, comte de Siracusa (Palerm 1813 - Pisa 1860). Prncep de les Dues Siclies amb el tractament d'altesa reial que ostent el ttol de comte de Siracusa.

Nascut el dia 22 de maig de l'any 1813 a la ciutat de Palerm essent fill del rei Francesc I de les Dues Siclies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya. Leopold era nt per via paterna del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria i per via materna del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma. 

El dia 16 de juny de l'any 1837 contragu matrimoni a Npols amb la princesa Maria de Savoia-Carignano, pertanyent a la branca de la famlia reial italiana dels Carignano. La parella tingu una nica filla:

 SAR la princesa Isabel de Borb-Dues Siclies, nada el 1838 a Npols i morta uns dies desprs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119289" title="Lilicia" nonfiltered="3691" processed="3677" dbindex="48981">

 
Lilicia (Liliaceae) s una famlia de plantes amb flor, habitualment amb sis tpals distributs en dos verticils, i sis estams (de vegades tres).

S'ha demostrat que s una grup parafiltic i per tant s'han reorganitzat molts dels gneres i espcies que tradicionalment s'havien assignat a la famlia de les lilicies,com s el cas de les Agavaceae, Alliaceae, Amaryllidaceae, Anthericaceae, Asparagaceae, Asphodelaceae, Convallariaceae, Hyacinthaceae, Melanthiaceae, Nartheciaceae, Smilacaceae , Tecophilaeaceae, Themidaceae, Tofieldiaceae, Trilliaceae i Uvulariaceae. 

Gneres.
Les families del sistema modern APG II estan entre parntesi.



 Referncies .
 Dahlgren, R.M.T., H.T. Clifford, and P.F. Yeo. 1985. The Families of Monocotyledons. - Springer-Verlag. Berlin, Germany.
 Chase, M.W., M.R. Duvall, H.G. Hills, J.G. Conran, A.V. Cox, L.E. Eguiarte, J. Hartwell, M.F. Fay, L.R.Caddick, K.M. Cameron, and S. Hoot. 1995.- Molecular phylogenetics of Lilianae; in Monocotyledons: Systematics and Evolution.
 Kelch, D.G. 2000. What happened to the lily family? Pacific Horticulture 61:76-79.
 Kubitzki, K.(Editor) 1998: The Families and Genera of Vascular Plants, Vol.3. Springer-Verlag. Berlin, Germany. ISBN 3-540-64060-6;

Enllaos externs.
 Bulbsociety;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119294" title="Temporada 1920-1921 del RCD Espanyol" nonfiltered="3692" processed="3678" dbindex="48984">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1920-1921.







Campionat de Catalunya: Tercera posici amb 11 punts (10 partits, 5 victries, 1 empat, 4 derrotes, 14 gols a favor i 16 en contra).



 21 de febrer de 1921: Desempat pel segon lloc del Campionat de Catalunya: Espanyol 2   Europa 2.
 21 de mar de 1921: En amists internacional, Espanyol 1   Neumunster 3.
 28 de mar de 1921: En amists internacional, Espanyol 0   Neumunster 1.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119295" title="Temporada 1921-1922 del RCD Espanyol" nonfiltered="3693" processed="3679" dbindex="48985">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1921-1922.







Campionat de Catalunya: Sisena posici i ltima amb 3 punts (1 victria, 1 empat, 8 derrotes, 5 gols a favor i 37 en contra).



 1921: La crida a files de diversos jugadors de l'Espanyol amb motiu de la guerra d'frica deix molt minvat l'equip que realitz una mala temporada.
 17 d'octubre de 1921: En partit del Campionat de Catalunya: Aven 6   Espanyol 1.
 21 de novembre de 1921: En partit del Campionat de Catalunya: Espanyol 0   Barcelona 9.
 5 de desembre de 1921: En partit del Campionat de Catalunya: Espanyol 0   Sabadell 5.
 19 de desembre de 1921: En partit del Campionat de Catalunya: Espanyol 5   Internacional 2, nica victria del campionat.
 22 de gener de 1922: En partit del Campionat de Catalunya: Barcelona 10   Espanyol 0.
 12 de febrer de 1922: Anada del partit de promoci del Campionat de Catalunya: Espanyol 2   Espanya 0.
 19 de febrer de 1922: Tornada del partit de promoci del Campionat de Catalunya: Espanya 0   Espanyol 3.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119296" title="Temporada 1922-1923 del RCD Espanyol" nonfiltered="3694" processed="3680" dbindex="48986">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1922-1923.







Campionat de Catalunya: Quarta posici amb 7 punts (10 partits, 3 victries, 1 empat i 6 derrotes, 9 gols a favor i 15 en contra).



 3 de desembre de 1922: En partit del Campionat de Catalunya, Espanyol 1   Europa 1. L'Europa impugn el partit per alineaci indeguda de Zamora. La Federaci oblig a repetir el partit per l'Espanyol no s'hi present.
 16 de setembre de 1922: Amists internacional: Espanyol 0 - Imperio Lisboa 0.
 17 de setembre de 1922: Amists internacional: Espanyol 2 - Imperio Lisboa 2.
 8 de desembre de 1922: Amists internacional: Espanyol 3 - K. Czechie Karlin 3.
 10 de desembre de 1922: Amists internacional: Espanyol 3 - K. Czechie Karlin 2.
 31 de desembre de 1922: Amists internacional: Espanyol 0 - Sparta de Praga 1.
 1 de gener de 1923: Amists internacional: Espanyol 0 - Sparta de Praga 4.
 6 de gener de 1923: Amists internacional: Espanyol 0 - Sparta de Praga 4.
 18 de febrer de 1923: Inauguraci de l'estadi de Sarri: Espnayol 4 - UE Sants 1. El primer gol el marc Vicen Tonijuan.
 25 de mar de 1923: Amists internacional: Espanyol 0 - Viktoria Zizkov Praga 2.
 14 d'abril de 1923: Amists internacional: Espanyol 2 - Viktoria Zizkov Praga 0.
 21 d'abril de 1923: Amists internacional: Espanyol 4 - Nuselskky 3.
 24 de juny de 1923: Copa Vea: Espanyol 1 - CE Europa 1.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119297" title="Simon Wiesenthal" nonfiltered="3695" processed="3681" dbindex="48987">

Simon Wiesenthal (Buczacz, ustria-Hongria, a l'actual Ucrana, 31 de desembre de 1908   Viena, 20 de setembre de 2005) fou un investigador jueu, que, desprs d'haver estat presoner en un camp de concentraci durant la Segona Guerra Mundial, dedic la major part de la seva vida a localitzar i identificar criminals de guerra nazis fugitius, per aix lliurar-los a la justcia.

 Enllaos externs .
 Una biografia feta pel Centre Wiesenthal ;
 Assassins entre nosaltres: La Histria de Simon Wiesenthal a Internet Movie Database ;
 L'Art del Record: Simon Wiesenthal ;
 Servei Austrac per la Memria de l'Holocaust ;

 Bibliografia .
  Simon Wiesenthal Korrespondenz by Tuviah Friedman ( Document-Book ) Germany National Bibliothek;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119298" title="Temporada 1923-1924 del RCD Espanyol" nonfiltered="3696" processed="3682" dbindex="48988">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1923-1924.







Campionat de Catalunya: Tercera posici amb 12 punts (10 partits, 5 victries, 2 empats, 3 derrotes, 10 gols a favor i 8 en contra).



 24 de setembre de 1923: Copa Bar Cisco: Espanyol 3 - Jpiter 0;
 4 d'octubre de 1923: Final Copa Vea: Europa 1 - Espanyol 0;
 21 de mar de 1924: Amists internacional: Espanyol 2 - Czechie Karlin 0.
 25 de mar de 1924: Amists internacional: Espanyol 4 - Czechie Karlin 2.
 12 d'abril de 1924: Gira per Espanya: Real Sociedad 1 - Espanyol 1.
 13 d'abril de 1924: Gira per Espanya: Real Sociedad 1 - Espanyol 2.
 19 d'abril de 1924: Gira per Espanya: Atltico 0 - Espanyol 1.
 22 d'abril de 1924: Gira per Espanya: Racing de Madrid 3 - Espanyol 5.
 27 d'abril de 1924: Gira per Espanya: Mlaga 0 - Espanyol 3.
 17 de juny de 1924: Copa Vea: Europa 4 - Espanyol 2.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119299" title="Temporada 1924-1925 del RCD Espanyol" nonfiltered="3697" processed="3683" dbindex="48989">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1924-1925.







Campionat de Catalunya: Segona posici amb 18 punts (14 partits, 7 victries, 4 empats, 3 derrotes, 24 gols a favor i 14 en contra).



 17 de setembre de 1924: Gira per Portugal: Benfica 0 - Espanyol 2.
 19 de setembre de 1924: Gira per Portugal: Imperio  0 - Espanyol 7.
 21 de setembre de 1924: Gira per Portugal: Sporting 2 - Espanyol 3.
 23 de setembre de 1924: Gira per Portugal: Selecci de Portugal 0 - Espanyol 3.
 28 de setembre de 1924: Copa Mas Navas: Barcelona 1   Espanyol 0.
 5 d'octubre de 1924: Copa Eugnia Girona: Espanyol 1   Europa 1.
 26 d'abril de 1925: Amists internacional: Espanyol 0   Boca Juniors 1.
 1 de maig de 1925: Amists internacional: Espanyol 0   Boca Juniors 3.
 4 de maig de 1925: Amists internacional: Espanyol 0   Boca Juniors 2.
 23 de maig de 1925: Amists internacional: Espanyol 1   Middlesex Wanderers 0.
 24 de maig de 1925: Amists internacional: Espanyol 5   Middlesex Wanderers 0.
 23 d'agost de 1925: Gira per Canries: Gran Canaria 0   Espanyol 1.
 30 d'agost de 1925: Gira per Canries: Real Victoria 1   Espanyol 0.
 7 de setembre de 1925: Gira per Canries: Tenerife 0   Espanyol 2.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119300" title="Bordetella" nonfiltered="3698" processed="3684" dbindex="48990">

Bordetella (Bordetella) s un gnere de proteobacteris format per cocobacils petits, entre 0.2 - 0.7 m. Les espcies de bordetelles sn aerbiques estrictes.

Les espcies B. pertussis, B. parapertussis, B. bronchiseptica sn patgenes per als humans, per noms B. bronchiseptica s mbil. 

B. pertussis i B. parapertussis provoquen la tosferina. B. bronchiseptica s l'agent causal de la bronquitis. Altres espcies de bordetella com B. avium o B. hinzii provoquen malalties semblants en altres mamfers i ocells.




;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119303" title="Anabaena" nonfiltered="3699" processed="3685" dbindex="48991">

Anabaena s un gnere de cianobacteris filamentosos, o algues verdes-blaves, que es troben al plncton. s abundant en aigua dola tot i que tamb es troba en aigua marina. Es caracteritzen perqu fixen nitrogen i estableixen relacions simbitiques amb plantes com les falgueres. Sn un dels quatre gneres de cianobacteris que produeixen neurotoxines.

El genoma d'un Anabaena va ser seqenciat el 1999, est format per 7,2 milions de parells de bases. L'estudi es va centrar en els heterocists, que s'encarreguen de convertir el nitrogen en amonac. Algunes espcies d' Anabaena s'utilitzen com a fertilitzant natural en camps d'arrs.

Espcies.

Anabaena aequalis;
Anabaena affinis;
Anabaena angstumalis;
Anabaena angstumalis angstumalis;
Anabaena angstumalis marchica;
Anabaena aphanizomendoides;
Anabaena azollae;
Anabaena bornetiana;
Anabaena catenula;
Anabaena circinalis;
Anabaena confervoides;
Anabaena constricta;
Anabaena cycadeae;
Anabaena cylindrica;
Anabaena echinispora;
Anabaena felisii;
Anabaena flosaquae;
Anabaena flosaquae flosaquae;
Anabaena flosaquae minor;
Anabaena flosaquae treleasei;
Anabaena helicoidea;
Anabaena inaequalis;
Anabaena lapponica;
Anabaena laxa;
Anabaena lemmermannii;
Anabaena levanderi;
Anabaena limnetica;
Anabaena macrospora;
Anabaena macrospora macrospora;
Anabaena macrospora robusta;
Anabaena monticulosa;
Anabaena oscillarioides;
Anabaena planctonica;
Anabaena raciborskii;
Anabaena scheremetievi;
Anabaena sphaerica;
Anabaena spiroides;
Anabaena spiroides crassa;
Anabaena spiroides spiroides;
Anabaena subcylindrica;
Anabaena torulosa;
Anabaena unispora;
Anabaena variabilis;
Anabaena verrucosa;
Anabaena viguieri;
Anabaena wisconsinense;
Anabaena zierlingii;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119311" title="Corydoras" nonfiltered="3700" processed="3686" dbindex="48992">

Els Corydoras sn un gnere de peixos gats cuirassats (subfamlia Corydoradinae) d'aigua dola de climes temperats o tropicals d'Amrica del Sud. 

L'espcie tipus d'aquest gnere s Corydas geoffroy. El nom prov del grec kory (casc) i doras (pell).

Sn un peixos pacfics, molt apreciats en l'aquarioflia, que es mouen pels fons cercant-hi aliment.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119313" title="Temple Major" nonfiltered="3701" processed="3687" dbindex="48993">

El Temple Major (Huey Teocalli en nhuatl) era la construcci piramidal religiosa principal dels asteques o mexiques.  Existeixen documents que parlen sobre aquesta construcci des del segle XVI, entre els quals les crniques de Bernal Daz del Castillo i Bernandino de Sahagn. Era un temple consagrat als dus Tlaloc i Huitzilopochtli i es trobava al centre del Complex Cerimonial de Tenochtitlan, un complex que, d'acord amb els relats de Sahagn, contenia no menys de 78 estructures. Desprs de la conquesta espanyola el temple, com la major part de la ciutat, va ser gaireb completament destrut i durant els segents quatre segles ni tan sols es coneixia la seva localitzaci. El 1978, per, mentre es realitzaven obres elctriques subterrnies al centre de la ciutat de Mxic, s'hi va descobrir un disc de pedra en qu estava gravat el cos desmembrat de la deessa Coyolxauhqui, germana de Huitzilopochtli, el du patr dels mexiques. A partir de llavors comenaria una minuciosa excavaci arqueolgica a la fi de la qual es van mostrar les runes espectaculars del Temple Major, situades en l'actualitat al costat del Palau Nacional i de la Catedral Metropolitana. Les excavacions, que es portarien a terme entre 1978 i 1982, van aportar ms material escrit, pictogrfic i arqueolgic sobre aquest temple que no pas qualsevol altre temple de Mesoamrica.

El Temple Major havia estat construt al llarg del temps, des de la fundaci de la ciutat de Tenochtitlan, el 1325, en set fases. En cada fase se superposava una nova estructura sobre l'anterior i, durant l'arribada dels conquistadors, el temple havia assolit una altitud que els sorprengu (possiblement entre els 45 i els 60 m). Dues escalinates duien a la plataforma superior de la pirmide, on es trobaven dues torres o capelles (una innovaci mexica), una dedicada al du Tlaloc i l'altra al seu du principal, Huitzilopochtli. Dins de cada capella es trobava una esttua del du i una pedra rodona, anomenada texcatl, sobre la qual es realitzaven els sacrificis humans en honor seu. A la base de la pirmide es trobava la pedra de Coyolxauhqui sobre la qual queien els cossos dels sacrificats. 

El Temple Major estava relacionat amb tots els aspectes ms importants de la vida poltica, religiosa i econmica dels mexiques. S'hi realitzaven cerimnies i sacrificis diaris, festes especials, coronacions dels hueyi tlatoque (emperadors), funerals i el centre de la xarxa tributria de l'Imperi Mexica a ms del lloc ms sagrat de llurs detats. 

Enllaos externs.
 Temple Major, pgina del Consell Nacional de Cultura de Mxic ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119315" title="Bernal Daz del Castillo" nonfiltered="3702" processed="3688" dbindex="48995">
Bernal Daz del Castillo (1492 o 1493 - 1581) va ser un conqueridor espanyol d'Amrica i cronista de la conquesta de Mxic sota el comandament d'Hernan Corts. Com a recompensa pels seus serveis, Daz del Castillo va ser designat com a governador de Santiago de los Caballeros (avui dia l'Antigua Guatemala). 

Daz del Castillo va nixer a Medina del Campo d'una famlia amb pocs recursos econmics. Va viatjar a Cuba el 1514 a la recerca de fortuna, per desprs de dos anys, hi va trobar poques oportunitats. La majoria de la poblaci natural de l'illa mort per les epidmies i la feina forada. El 1517 es va enviar una expedici a les illes petites del Carib per trobar ms m d'obra. Daz es va unir a aquest grup sota el comandament de Francisco Herndez de Crdoba. Va ser una expedici plena de dificultats, encara que van descobrir les costes de la pennsula de Yucatn i desprs van retornar a Cuba. 

Daz va retornar a Yucatn l'any segent, com a part d'una expedici encapalada per Juan de Grijalva amb la intenci d'explorar les noves terres descobertes. Desprs del seu retorn a Cuba, es va enllistar en una nova expedici, encapalada per Hernn Corts. En aquesta ocasi Daz va participar en una de les expedicions i campanyes militars ms reeixides de la histria, a la fi de la qual va caure el poders Imperi Asteca. Durant aquesta campanya, Daz del Castillo va registrar les converses amb els seus companys, elaborant aix els esbossos de la seva obra sobre la histria de la conquesta. Descriu moltes de les 119 batalles en qu va participar que culminarien amb la caiguda dels asteques el 1521. 

El 1544 va contraure matrimoni amb Teresa Becerra, filla d'un dels conquistadors i primer alcalde de Guatemala. Daz del Castillo va realitzar dos viatges a Espanya per demanar-hi "mercs", s a dir reconeixement per les seves accions militars. Durant el segon viatge va participar en la junta que es va realitzar a Valladolid sobre l'esclavatge dels amerindis, la perpetutat de les encomiendes i els tributs, el 1550. Al seu retorn a Guatemala, no va aconseguir que el president de l'Audincia l'atorgus all que havia aconseguit a Espanya, i va prosseguir la seva lluita per aconseguir els "drets inherents als seus mrits com a conqueridor".

El 1557 va ser elegit regidor de la ciutat de Guatemala. El 1568 va comenar a escriure la seva histria, gaireb 50 anys desprs dels esdeveniments, com a resposta a una altra histria escrita pel capell de Corts que no havia participat en les campanyes militars. Va titular el seu llibre "La Veritable Histria de la Conquesta de la Nova Espanya". 

Daz va morir el 1581 a Guatemala sense poder publicar el seu llibre. En una biblioteca de Madrid es va trobar un manuscripte el 1632 i el llibre va ser finalment publicat. Avui dia s considerat una de les fonts ms importants de les campanyes militars de la Conquesta de Mxic. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119316" title="Kunszentmrton" nonfiltered="3703" processed="3689" dbindex="48996">

Kunszentmrton (Sant Mart dels cumans, en catal) s una poblaci hongaresa de la provncia de Jsz-Nagykun-Szolnok.

L'any 2001 comptava amb 9.674 habitants. El terme municipal ocupa 143,65 km.

El riu Krs, afluent del Tisza passa per Kunszentmrton. L'abril del 2006, el riu Krs arrib a l'alada de 1.041 cm al seu pas pel poble.

Enllaos externs.
 Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119318" title="Vicen Villatoro i Lamolla" nonfiltered="3704" processed="3690" dbindex="48997">
Vicen Villatoro Lamolla (Terrassa, Valls Occidental, 1957) s un escriptor, periodista i poltic catal. Llicenciat en Cincies de la Informaci, va dirigir el diari Avui de 1993 a 1996. Altres crrecs importants que ha ocupat sn el de director general de Promoci Cultural de la Generalitat de Catalunya (1997-2000), director de la Fundaci Enciclopdia Catalana i director de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi (2000-2004). Entre 1999 i el 2002 va ser diputat al Parlament de Catalunya amb Convergncia i Uni.

Com a periodista, ha contribut amb diversos mitjans: Catalunya Rdio, Avui, El Peridico i el Canal 33, on presenta el programa De llibres.

La seva tasca d'escriptor s'ha tradut en una trentena d'obres publicades, algunes de les quals reconegudes per premis literaris de l'entitat del Sant Jordi. L'any 2003, el premi 31 de desembre Gabriel Alomar i Villalonga, de l'Obra Cultural Balear, en motiu de la seva trajectria professional. Algunes de les seves obres han estat tradudes al castell i a l'alemany. Tamb cal destacar que va formar part del collectiu Oflia Dracs.

Obra.
Narrativa breu.
1983 Passeu, passeu;

Novella.
1981 Papers robats que cremen;
1982 Evangeli gris;
1984 Pas d'Itlia;
1986 Els anys a ciutat;
1987 Les illes grogues: tres novelles romntiques;
1987 Entre batalles;
1990 Titnic;
1992 Hotel Europa;
1996 Memria del traidor;
1997 La claror del juliol;
2001 La ciutat del fum;
2004 La derrota de l'ngel;
2005 La dona a la finestra;

Poesia.
1974 Passi, mort i resurrecci de Nostre Senyor Jesucrist;
1978 Les banderes, tampoc;
1981 Els arbres vora els marges;
1988 Cartografies;

No ficci.
1989 A l'inrevs (dietari);
1998 L'ofici de mirar: dietari 1989-1997;
2000 De part del pare;
2004 Catalunya desprs del tripartit;
2005 Crear Europa, reconstruir Occident;
2005 Els jueus i Catalunya;
2007 L'engany. El segon tripartit o la desnacionalitzaci de Catalunya.;

Premis.
1980 Joaquim Ruyra per Papers robats que cremen;
1981 Sant Jordi per Evangeli gris;
1983 Sant Joan per Pas d'Itlia;
1987 Ciutat de Barcelona per Les illes grogues: tres novelles romntiques;
1991 Documenta per Hotel Europa;
1996 Lloren Villalonga per La claror del juliol;
2001 Prudenci Bertrana per La ciutat del fum;
2003 31 de desembre;
2004 Carlemany per La derrota de l'ngel;
2006 Vaixell de Vapor per La Torre;

Enllaos externs.
 L'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119319" title="U Ribellu" nonfiltered="3705" processed="3691" dbindex="48998">
U Ribellu (El rebel) s una publicaci nacionalista corsa, gaireb clandestina, prxima al FLNC publicada en cors i de difusi peridica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119321" title="Constant Llombart" nonfiltered="3706" processed="3692" dbindex="48999">
Carmel Navarro i Llombart, ms conegut pel seu pseudnim de Constant Llombart (Valncia 1848-1893) fou un escriptor valenci i activista valencianista.

Constant Llombart fou un dels escriptors ms representatius en llengua catalana del segle XIX al Pas Valenci i impulsor de la Renaixena valenciana. Va destacar per la seua activitat poltica republicana, pel seu valencianisme i per la varietat dels seus escrits, de caire filolgic com la reedici del Diccionari Escrig amb un assaig nou d'ortografia, un compendi biobibliogrfic d'autors valencians: Los fills de la morta viva; textos de carcter poltic, traduccions al castell de Jacint Verdaguer, epigrames i publicacions peridiques com Lo Rat Penat que destaquen per l'humorisme i la stira, a ms d'obres de creaci com poesia o teatre.

Llombart va ser un personatge molt actiu en la Valncia de finals de segle XIX, amb una dimensi social que cap altre escriptor va poder assolir. Polticament fou republic i amic personal de Vicente Blasco Ibez, a qui va convncer perqu escrivs en valenci les primeres novelles. A ell es deu la creaci de l'associaci Lo Rat Penat, el primer intent d'aplegar valencianistes de totes les classes interessats pels problemes nacionals tot i defensant tant la valencianitat com la unitat lingstica, seguint les Normes de Castell.

 Enllaos externs .
 Associaci Cultural i Republicana Constant Llombart;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119327" title="Pierre Choderlos de Laclos" nonfiltered="3707" processed="3693" dbindex="49002">
Pierre Ambroise Choderlos de Laclos, (Amiens, 18 d'octubre de 1741   Trent,  5 de setembre de 1803) escriptor i oficial militar francs. Durant molt de temps va ser considerat un escriptor tan escandals com el Marqus de Sade o Restif de la Bretonne.


Va ser un militar pessimista pel que fa a les relacions humanes, i un escriptor aficionat, tot i que el seu projecte somiat era: "escriure una obra que s'aparte d'all habitual, que faa molt de soroll, i que continue ressonant sobre la terra quan jo haja mort";  des d'aquest punt de vista es van complir els seus desitjos, perqu l'xit que va aconseguir  la seua obra mestra, Les relacions perilloses (Les liaisons dangereuses) va ser de tal magnitud, que pot ser considerada com una de les novelles ms conegudes en el mn. s una de les obres mestres de la literatura galant del segle XVIII, que descriu les intrigues de l'aristocrcia. La seua histria ha propiciat un gran nombre de treballs crtics i analtics, obres de teatre i pellcules dirigides, entre d'altres, per Roger Vadim, Milos Forman, o la ms destacada, de Stephen Frears, de 1988.

Pronncia.
Els francfons dubten entre dues pronncies per a Choderlos: sho-der-lo o ko-der-lo. 

L'Acadmia Francesa, no obstant, preconitza la pronncia Sho-der-lo. Roger Vailland  en la seua obra Laclos par lui-mme(p. 65), presenta un facsmil d'una Mmoire pour demander la Croix de Saint-Louis redactada pel mateix Laclos i datada el 26 d'agost de 1787, on s'anomena Chauderlot de Laclos, el que recolza la pronncia sho-der-lo.

Biografia.
Pierre Ambroise Choderlos de Laclos va nixer a Amiens, cap de partit del departament del Somme. Va ser el des fill d'un secretari d'intendncia de la Picardia i d'Artois.

La carrera militar.
Ser militar era la seua vertadera vocaci. Es va decidir per tant, per aquesta carrera malgrat que les perspectives de promocionar-s'hi no eren molt encoratjadores. Va escollir l'artilleria, per ser la que millor s'adaptava al seu esperit matemtic. Va ser adms, l'any 1760, en l'Escola de la Fre, precursora de l'Escola politcnica.

s anomenat, successivament, subtinent el 1761, i tinent segon el 1762. Ansis de conquistes i de glria s'incorpora a la Brigada de les colnies, una guarnici de La Rochelle. Per el Tractat de Pars, l'any 1763 posa fi a la Guerra dels Set Anys. En vista d'aix, el jove Laclos es veu obligat a oblidar les seues ambicions bellicistes i a conformar-se amb la tediosa vida de la guarnici: a Toul, el 1763, a Estrasburg, de 1765 a 1769, a Grenoble, de 1769 a 1775 i  a Besanon de 1775 a 1776.

Nomenat capit en 1771, va romandre durant disset anys en l'armada, (just fins a la Revoluci Francesa). Aquest artiller, fred i lgic, d'esperit subtil, s'avorreix entre els toscos soldats i, per a ocupar el seu temps, se submergix en la literatura i en l'escriptura. Les seues primeres obres, escrites en versos lleugers, es publiquen en l' "Almanac de les Muses". Inspirant-se en un novella de Madame Riccoboni, escriu una pera cmica bastant dolenta, "Ernestina", que no aconseguir ms que una desastrosa representaci davant de la reina Maria Antonieta, el 19 de juliol de 1777.

En 1776 se li encarrega la installaci d'una nova escola d'artilleria a Valena en la que desprs ingressar Napole Bonaparte. De retorn a Besanon, l'any 1778, s nomenat capit de segona de sapadors. En la guarnici, i durant el seu temps lliure, redacta unes quantes obres en qu apareix com un fervent admirador de Jean-Jacques Rousseau i de les seues novelles. "La nova Eloisa" que ell considera com: "la ms bella de les obres escrita amb el ttol de novella". El 1778, comena a escriure "Les relacions perilloses".

Les relacions perilloses.
L'any 1779, s enviat de servei a l'illa d'Aix, per a  ajudar al marqus de Montalembert en la direcci i construcci de les fortificacions que han de defensar-los de l'atac dels anglesos. De tota manera, passa molt de temps redactant "Les relacions perilloses" i una epstola a Madame de Montalembert. Ascendit a capit de bombarders, sollicita  una baixa de sis mesos durant la qual, a Pars, es dedicar a escriure;  s conscient que, a partir d'ara, la seua vocaci literria s ms important que la seua carrera militar, amb la qual se sent frustrat. 

La seua obra, en gestaci, reflecteix les seues frustracions militars (no haver pogut demostrar el seu valor en una guerra) aix com les nombroses humiliacions que ell creu haver patit durant la seua vida per part dels aristcrates i de les dones que considera inaccessibles. Escriure "Les relacions perilloses" representa, per a ell, una espcie de venjana i una terpia.

Com el mateix ttol ja indica amb escreix, Laclos desitja emportar-nos al mn de l'aparena i l'engany, de la hipocresia que arriba a adquirir tints de cinisme embolicats en un context buclic i aparentment innocent... amb aquest objectiu ens presenta les fredes maquinacions de dos nobles rivals i amants: l'atractiu vescomte de Valmont i la perspica i maquiavllica marquesa de Mertueil.

Ambds competeixen i rivalitzen sagament en capritxosos jocs d'amor, movent-se amb elegncia i aparent honestedat pels millors salons i palaus de Pars, encara que sense cap rubor preparen i planegen tot tipus de trames sobre les seues desprevingudes vctimes. En aquesta imparable carrera de seducci manipulada val tota la seua temeritat, que afecta sobretot a joves inexperts i incauts. Moltes vegades aconsegueixen enfonsar i exposar a l'escndol respectables matrimonis o deshonrar jovenetes que esperen la seua concertada boda, encara que la seua tctica mai no s advertida grcies al seu esplndid refinament, gaireb teatral.

L'art de la saborosa dissimulaci i d'aquesta inevitable temptaci rendeix tothom que semble resistir-se tant a Valmont com a Mertueil, que noms contemplen una norma d'honor, encara que aquesta mai ha de ser violada: no es podr demostrar amor sincer cap a ning, perqu aix significaria el fatal error de la debilitat sentimental.

Quan Valmont sembla haver caigut enamorat de la seua vctima (una dama casada que inauditament se li resisteix), la marquesa de Mertueil s inflexible: la relaci d'amor-odi que existeix entre ambds s'exacerbar fins a extrems insostenibles, i el que podria haver sigut una simple aposta ms es convertir en una guerra oberta entre les capacitats ms tradorenques que els jugadors no dubten a usar.

El resultat de tot aquest conflicte suposar la tragdia final per a Valmont, per tamb el fracs dels cruels plans de Mertueil.

En tot cas, el retrat que ofereix Lacros d'una aristocrcia francesa egocntrica i frvola, aliena a la pobresa del poble i a les seues misries, i despreocupada en activitats rodejades de luxe en grans palaus i villes campestres, s'ajusta certament molt al context del frvol rococ del regnat de Llus XV. Probablement aquesta frivolitat va ser el principal cavall de batalla per a la morda crtica de Laclos.

En 1781 s ascendit a capit-comandant dels canoners i aconseguix un altre perms de sis mesos durant els quals acaba la seua obra mestra. L'editor Durand Neveu ser l'encarregat de publicar, en quatre volums, la novella, que ix a la venda el 23 de mar de 1782. L'xit s immediat i fulgurant; la primera edici de dos mil exemplars s venuda en un mes (el que en aquesta poca era extraordinari), i durant els dos anys segents una dotzena de reedicions sn publicades i venudes.

No obstant aix, la publicaci d'aquesta obra incendiria, considerada com un atac a l'aristocrcia, s jutjada com una falta pels seus superiors. Se li ordena tornar immediatament a la seua guarnici de Bretanya des de la que s trams a  La Rochelle l'any 1783, perqu participe en la construcci del nou arsenal. Coneix, llavors, a Marie-Soulange Duperr, a la que sedueix i amb la que t un fill. Choderlos t 42 anys, ella noms 24 per, realment enamorat, es casa amb ella l'any 1786. Marie-Soulange ser el seu gran amor i amb ella tindr dos fills ms.

Choderlos de Laclos no s'assembla gens a l'arquetip del seductor personatge de Valmont i no t cap dels seus defectes. Choderlos no era un seductor i se'l va descriure com un cavaller prim i ros de conversa freda i metdica. Sense conquistes amoroses conegudes, la seua vida sentimental va estar dedicada a la seua esposa, sent un marit fidel i un pare atent.

Va participar en un concurs acadmic sobre el tema "Quins serien els millors mtodes per a perfeccionar l'educaci de les dones?", aix li va permetre desenvolupar les seues teories (molt avanades) feministes sobre la igualtat dels sexes i l'educaci de les joves. En aquest text, inacabat, Choderlos posa en evidncia la mala educaci que reben les joves que, segons ell "se les acostuma a la servitud i a ser unes mantingudes". El tema de l'emancipaci femenina es reflecteix ja, de manera explcita, en "Les relacions perilloses".

El 17 de juny de 1787 va escriure en el Journal de Pars el seu projecte de numeraci dels carrers de Pars.

La Revoluci.
L'any 1788 va abandonar l'armada. Desprs d'un perode de cerca personal i del millor mitj d'aconseguir les seues ambicions, i d'algunes temptatives per aproximar-se a un gran senyor, va entrar al servei del duc d'Orleans amb qui compartia les mateixes idees d'evoluci de la reialesa.

En esclatar la Revoluci francesa va trobar l'ocasi per a viure intensament. Des del principi va ordir intrigues a favor del seu senyor, organitzant conspiracions i maquinacions. El 5 i 6 d'octubre de 1789, va intervenir en les jornades versallesques i va redactar, amb Brisot, la petici que va provocar la matana del Camp de Mart. El 17 de juliol, va negociar el rescat dels sis-cents fusellers del 14 de juliol.

Es va unir a la facxci republicana, deixant al Duc d'Orleans per un lloc de comissari en el ministeri de la Guerra, encarregat d'organitzar les tropes de la jove Repblica. Grcies a estes activitats va participar, de manera decisiva, en la victria de la batalla de Valmy. Desprs de la traci de Dumouriez, Robespierre va ordenar el seu arrest i el va empresonar per orleanista. Va ser alliberat arran de la reacci termidoriana.

Va posar a punt, desprs d'alguns experiments, una bala buida, farcida de plvora. Choderlos Laclos, s per tant, l'inventor de l'obs. L'any 1795, esperant reintegrar-se a l'armada, va escriure unes memries titulades  "de la guerra i de la pau", que va dirigir al Comit de la Salut Pblica, i que no van tenir cap efecte immediat. Va intentar entrar en la diplomcia i fundar una banca, per no va reeixir en cap dels casos.

Finalment va conixer el jove general Napole Bonaparte, el nou Primer Cnsol, artiller com ell, i es va adscriure a les idees bonapartistas. El 16 de gener de 1800 va ser nomenat general d'artilleria i destinat a l'Armada del Rin i, en la batalla de Bilberach va rebre, per fi, el seu baptisme de foc. Destinat a la Armada d'Itlia va morir el 5 de setembre de 1803 a Trent, i no precisament en una batalla, com sempre va anhelar, sin de disenteria i malria. Va ser soterrat al lloc de la seua mort, per amb el retorn dels Borbons, l'any 1815, la seua tomba va ser destruda.

 Obres .
 1777 Ernestine;
 1782 Les Liaisons dangereuses, (Les relacions perilloses) el seu major xit. Traducci al catal: Barcelona, Edicions Proa (Biblioteca A tot vent, 272);
 1783 De l ducation des femmes ;
 1789 Instructions aux assembles de bailliage;
 1790-1791 Journal des amis de la Constitution ;
 1795 De la guerre et de la paix ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119331" title="Gran Premi de Portugal" nonfiltered="3708" processed="3694" dbindex="49004">
El primer Gran Premi de Portugal es va disputar a un circuit urb pels carrers de Boavista (Porto) el 14 d'agost de 1958, seguit l'any desprs (1959) per un gran premi a Monsanto, Lisboa.

L'any 1960, es va tornar a Boavista per noms va ser per aquest any.

Desprs d'uns anys sense Gran Premi, es va tornar a celebrar l'any 1984 a Estoril, on  a partir de llavors es va celebrar sempre el Gran Premi de Portugal fins arribar a l'ultim que es va  disputar a  Estoril el 22 de setembre de 1996.

S'esperava que a Estoril es disputs un gran premi al 1997, per les millores planificades pel circuit no van  estar a temps i ara amb l'expansi de la Frmula 1 cap a altres continents, s cada vegada menys probable que un gran premi de Frmula 1 es torni a  disputar de nou a Portugal.

 Guanyadors del Gran Premi de Portugal .

Vegeu tamb.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119332" title="Ericcia" nonfiltered="3709" processed="3695" dbindex="49005">

Ericcia Ericcies o Ericaceae s una famlia de plantes amb flor.

Actualment la recerca gentica ha portat a incloure en aquesta famlia a les famlies Empetraceae, Epacridaceae, Monotropaceae, Prionotaceae i Pyrolaceae.

En sentit estricte la famlia ericcia consta d'unes 1.500 espcies

La majoria de plantes d'aquesta famlia viuen en climes temperats o freds, tamb es troben en muntanyes tropicals. La majoria sn calcfugues (no poden viure en terres calcries) per hi ha excepcions com el bruc d'hivern (Erica multiflora) que, al contrari, s calccola o l'arbo (Arbutus unedo) que s ms frequent en terres cides per tamb es troba en terres calcries. La majoria tenen fongs simbitics en les arrels.

Sn generalment arbusts i ms rarament arbres de fulla perenne. Les flors sn generalment de quatre o cinc ptals, amb simetria radial, hermafrodites i amb els ptals soldats (moltes espcies tenen flors urceolades aix s com una olla). El fruit s una cpsula o una baia i pot ser, segons les espcies, comestible, inocu o verins.


 Gneres .


Enllaos externs.

 Ericaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants.;
 Neotropical blueberries reference at New York Botanical Garden (very detailed, keys to genera and species, etc.);

Referncies.
Cairney, JWG & Meharg, AA (2003). Ericoid mycorrhiza: a partnership that exploits harsh edaphic conditions. European Journal of Soil Science 54, 735-740.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119335" title="Circuit d'Estoril" nonfiltered="3710" processed="3696" dbindex="49008">


El Circuit d'Estoril s una pista de curses automobilstiques i motociclstiques de 4,36 km (2,709 milles) que es troba a  Portugal, i que fou la seu  del Gran Premi de Portugal de Frmula 1 entre els anys  1984 i 1996.

El circuit es va construir l'any 1972 en uns altiplans rocallosos prop de la ciutat d'Estoril, Portugal, un lloc conegut tamb pel seu balneari.

El circuit t dos revolts en forma de forquilla, pujades, baixades i una llarga recta on s'ubica l'arribada. Els primers anys es van disputar moltes competicions nacionals i ocasionalment curses de Frmula 2. En canvi, la falta d'un bon manteniment li va treure posibilitats de ser utilizada per la Frmula 1 fins el 1984, any en qu de nou va reunir les condicions per allotjar-hi curses d'aquesta categoria.

De sempre per, el circuit d'Estoril ha tingut problemes de seguretat, i en diverses ocasions no ha aconsseguit aprovar les inspeccions. A ms tamb destaca pels forts vents, tal com passa al Circuit de Catalunya.




 Guanyadors del Gran Premi de Portugal .



Enllaos externs.
Lloc web oficial del circuit;
 Imatge des de satlit;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119336" title="Elisabet del Regne Unit (landgravina de Hessen-Homburg)" nonfiltered="3711" processed="3697" dbindex="49009">


Elisabet del Regne Unit, landgravina de Hessen-Homburg (Palau de Buckingham 1770 - Frankfurt 1840). Princesa del Regne Unit amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni en el si de la casa landgravinal de Hessen-Homburg.

Nascuda al Palau de Buckingham el dia 22 de maig de l'any 1770 essent filla del rei Jordi III del Regne Unit i de la princesa Carlota de Mecklenburg-Strelitz. Elisabet era nta per via paterna del prncep Frederic del Regne Unit i de la duquessa Augusta de Saxnia-Gotha i per via materna ho era del prncep Carles Llus de Mecklenburg-Strelitz i de la duquessa Elisabet de Saxnia-Hildburghausen.

El dia 7 d'abril de l'any 1818, a l'edat de quaranta-vuit anys, contragu matrimoni amb el landgravi Frederic VI de Hessen-Homburg, fill del landgravi Frederic V de Hessen-Homburg i de la princesa Carolina de Hessen-Darmstadt. La parella s'establ a Homburg i no tingu fills.

La Casa dels Hessen-Homburg tenia el seu origen l'any 1622 en una divisi territorial creada al landgravinat de Hessen-Darmstadt. La independncia d'aquest estat sobir fou qestionada durant les guerres napoleniques per el Congrs de Viena reconegu explticament i engrad territorialment el landgravinat. El 1848, amb la mort del darrer membre de la dinastia Hessen-Homburg qued integrat de nou al llavors gran ducat de Hessen-Darmstadt.

La princesa Elisabet mor a la ciutat de Frankfurt el dia 10 de gener de l'any 1840 a l'edat de seixanta-nou anys. El seu marit havia mort a Homburg el 2 d'abril de 1829.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119344" title="Alexandra de Hannover (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin)" nonfiltered="3712" processed="3698" dbindex="49010">


Alexandra de Hannover, gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin (Gmunden (Baixa ustria) 1882 - Glcksburg 1965). Princesa de Hannover amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni amb el gran duc sobir Frederic Francesc IV de Mecklenburg-Schwerin. 

Nascuda el dia 29 de setembre de l'any 1882 a Gmunden, a la Baixa ustria, era filla del prncep Ernest August de Hannover i de la princesa Thyra de Dinamarca. Alexandra era nta per via paterna del rei Jordi V de Hannover i de la duquessa Maria de Saxnia-Altenburg i per via materna del rei Cristi IX de Dinamarca i de la princesa Llusa de Hessen-Kassel.

El dia 7 de juny de l'any 1904 contragu matrimoni a Gmunden amb el gran duc Frederic Francesc IV de Mecklenburg-Schwerin, fill del gran duc Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin i de la gran duquessa Anastsia de Rssia. La parella que s'install a Schwerin tingu cinc fills:

 SAGD el duc Frederic Francesc de Mecklenburg-Schwerin, nat a Schwerin el 1910 i mort a Hamburg el 2001. Es cas amb Karin von Schaper l'any 1941.

 SAGD el duc Cristi de Mecklenburg-Schwerin, nat a Schwerin el 1911 i mort a Hemmelmark el 1966. Es cas amb la princesa Brbara de Prssia el 1954 a Glcksburg.

 SAGD la duquessa Olga de Mecklenburg-Schwerin, nada a Schwerin el 1916 i morta el 1917.

 SAGD la duquessa Thyra de Mecklenburg-Schwerin, nada a Sorgenfri el 1919 i morta a Flensburg el 1980.

 SAGD la duquessa Anastsia de Mecklenburg-Schwerin, nada a Gelbansande el 1922 i morta a Hamburg el 1979. Es cas amb el prncep Frederic Ferran de Schleswig-Holstein a Wiligrad el 1943.



Amb la caiguda de l'Imperi Alemany l'any 1918, els Mecklenburg-Schwerin perderen el poder formal sobre el territori que histricament havien governat. Ara b, mantingueren les enormes propietats que tenien al nord d'Alemanya i retingueren cert poder informal, cimentat per l'enorme prestigi de la casa gran ducal, en el territori mecklenburgus.

Aix, al llarg de les dcades de 1920 i 1930, els Mecklenburg-Schwerin seguiren visquent a Schwerin i noms veieren pertorbada la seva calma familiar per l'inici del nacionalsocialisme i de la Segona Guerra Mundial. 

A mesura que l'aven de les tropes sovitiques cap al territori alemany es fu ms evident, la famlia gran ducal decid traslladar-se a la ciutat de Flensburg, a la frontera entre Alemanya i Dinamarca. All hi trob la mort el gran duc Frederic Francesc IV de Mecklenburg-Schwerin.

Dos fets marcaren la postguerra de la princesa Alexandra, primer l'expropiaci de les seves propietats per la nova Repblica Democrtica Alemanya el 1948; i, segon, l'empresonament en un camp de concentraci sovitic durant ms de deu anys del prncep Cristi de Mecklenburg-Schwerin.

Alexandra es trasllad a Glcksburg on mor el dia 30 d'agost de 1963, a l'edat de setanta-nou anys.





 
 
 
 
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119345" title="Quenopodicia" nonfiltered="3713" processed="3699" dbindex="49011">

Quenopodicia (Chenopodiaceae) s una famlia de plantes amb flor.

Es tracta d'una famlia reconeguda per tots els sistemes de classificaci tradicionals  per que el nou sistema de classificaci filognetica APG II no reconeix i la considera una subfamlia (Chenopodioideae) dins la famlia amarantcia 

s una famlia cosmopolita per amb moltes espcies en zones rides o salines.

Compta amb unes 1.400  espcies.

Sn plantes herbcies o rarament arbusts. Les fulles sn simples i de disposici alternada. La flor s molt petita i poc vistosa. Els fruits sn en ncula o cpsula envoltats pel periant persistent. 

Com a espcies conreades ms important hi ha la bleda, l'espinac i la quinoa. 


 Gneres .
Acroglochin - Agathophora - Agriophyllum - Alexandra - Allenrolfea - Anabasis - Anthochlamys - Aphanisma - Archiatriplex - Arthocnemum - Arthrophytum - Atriplex - Axyris - Baolia - Bassia - Beta - Bienertia - Blitum - Borsczowia - Camphorosma - Ceratocarpus - Chenopodium - Climacoptera - Corispermum - Cornulaca - Cremnophyton - Cyathobasis - Cycloloma - Didymanthus - Dissocarpus - Einadia - Enchylaena - Eremophea - Eriochiton - Exomis - Fadenia - Fredolia - Gamanthus - Girgensohnia - Grayia - Hablitzea - Halanthium - Halarchon - Halimione - Halimocnemis - Halocharis - Halocnemum - Halogeton - Halopeplis - Halosarcia - Halostachys - Halothamnus - Haloxylon - Hammada - Heterostachys - Holmbergia - Horaninovia - Iljinia - Kalidium - Kirilowia - Kochia - Krascheninnikovia - Lagenantha - Maireana - Malacocera - Manochlamys - Microcnemum - Microgynoecium - Monolepis - Nanophyton - Neobassia - Nitrophila - Noaea - Nucularia - Ofaiston - Oreobliton - Osteocarpum - Pachycornia - Panderia - Petrosimonia - Physandra - Piptoptera - Polycnemum - Rhagodia - Raphidophyton - Roycea - Salicornia - Salsola - Sarcocornia - Scleroblitum - Sclerochlamys - Sclerolaena - Sclerostegia - Seidlitzia - Sevada - Spinacia - Stelligera - Suaeda - Suckleya - Sympegma - Tecticornia - Tegicornia - Teloxys - Threlkeldia - Traganopsis - Traganum - Zuckia 

Enllaos externs.
 Chenopodiaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. Version: 30st May 2006. http://delta-intkey.com ;
 Chenopodiaceae in the Flora of North America;
 Chenopodiaceae in the Flora of China;
 links at CSDL;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119359" title="Arinsal" nonfiltered="3714" processed="3700" dbindex="49017">
Arinsal s un poble de la parrquia de la Maana a Andorra. 

Est situat en la vall del riu Arinsal a 1.467 metres d'altitud. Dins del seu territori es troben els pics de Coma Pedrosa, el Medecorba i el del Pla de l'Estany que sn els ms alts d'Andorra. El pic d'Arinsal fa de terme entre les parrquies de la Maana i Ordino.

L'esglsia del poble est dedicada a Sant Andreu i s d'estil romnic amb un campanar de planta quadrada. 

La poblaci estable s d'uns 800 habitants per a l'hivern, sobretot, rep un gran nombre de turistes.

La Festa Major se celebra la tercera setmana d'agost i el dia del seu patr,Sant Andreu, es conmemora el 30 de novembre.

Des dels anys 70 del segle XX s'hi va bastir una estaci d'esqu situada a la vall de Comallmpia i que des de gener de 2001 est enllaada amb l'estaci d'esqu de Pal. Ms tard a l'any 2004 es va produir la uni comercial de les estacions de Pal-Arinsal i Ordino-Arcals: Vallnord. 

Tamb hi ha la planta embotelladora de l'aigua d'Arinsal. 

Enllaos externs.
Web oficial de la parrquia de la Massana;

 Skiriderexp.com - Information for visitors to Arinsal in Andorra.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119361" title="La Gran Aventura" nonfiltered="3715" processed="3701" dbindex="49018">
La Gran Aventura va ser un grup de rock de Sabadell que va estar en actiu entre el 1986 i el 1996. Els va llanar a la popularitat dins del rock en catal guanyar el concurs "xit" de TVC l any 1990, amb la seva primera maqueta, en la qual destacaven les canons De cara a mi, Sota pressi i No et lamentis. Del segon disc, Lders i adeptes, ms ambicis i amb ms projecci comercial, van sortir-ne tres senzills: Reines, L'invisible foc i Flors de maig. El seu darrer lbum, Triangular, s el de so ms rock i est enregistrat amb so directe (sense pblic).

El seu cantant i compositor, Xavi Vidal, ha continuat la seva carrera en solitari i amb Berni Mora.

Discografia.

lbums .
 La Gran Aventura          (1990);
 Lders i Adeptes       (1992);
 Triangular               (1995);

DVDs.
 End Transmission    (1996) ;

Enllaos externs.
 http://www.myspace.com/lagranaventura;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119371" title="Ern? Rubik" nonfiltered="3716" processed="3702" dbindex="49019">

Ern  Rubik (Budapest, 13 de juliol 1944), escultor, arquitecte i dissenyador de l'Escola d'Arts Comercials de Budapest, autor del mundialment conegut Cub de Rubik, premiat amb el Spiel des Jahres (El joc de l'any) el 1980; per no s l'nic trencaclosques mecnic inventat per ell.

Bibliografia de referncia.
El cubo mgico de Tom weneck, 1981 Ed. Dalmau Socias ISBN 84-7464-111-X;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119374" title="Jean-Pierre Mas" nonfiltered="3717" processed="3703" dbindex="49020">
Jean-Pierre Mas (Ri, el Conflent; 22 d'octubre de 1948)  s un msic nord-catal.

Aquest msic ha destacat coma compositor de jazz i s autor de molts discos i bandes sonores de pellcules.

Ha creat el tema Ovalie, com a himne per la Copa del Mn de Rugbi del 2007 que es disputar a Frana.

Va rebre les seves primeres llions de piano a l'edat de cinc anys a Prada de Conflent. En aquesta ciutat va conixer a Pau Casals que li don alguna lli. El 1968 amb vint anys, marx a viure a Pars, on entr en contacte amb altres msics.

Enllaos externs.
L'himne de la Copa del Mn de Rugbi del 2007, obra d'un nord-catal;
 Biografia de Jean-Pierre Mas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119378" title="Brema" nonfiltered="3718" processed="3704" dbindex="49021">
Brema s una revista bretona d'informaci mensual en bret. Creada en 1980, s editada a Rennes per Skol an Emsav. s dirigida per Lena Louarn. Aquesta publicaci, el nom de la qual vol dir ara en bret, s'interessa per la cultura i els afers bretons, aix com de l'actualitat internacional.

Equip de redacci.
 Lena Louarn, directora;
 Solenn Georgeault, antic redactor;
 Milio Latimier, actual redactor;
 Olier ar Mogn;

 Alguns antics o nous collaboradors ocasionals .
 Mikael Baudu;
 Herve Bihan;
 Alan Heusaff,  ;
 Daniel Personig,  ;
 Daniel an Doujet;
 Gwennyn Louarn;
 Tangi Louarn;
 Hoel Louarn;
 Anna-Vari Chapalain;
 Iwan Kadored;
 Lukian Kergoat;
 Mark Kerrain;
 Paol ar Meur;
 Mich Beyer;

 Veure tamb .

An Amzer;
Bremaik;

 Enllaos externs .
 Pgina de la revista;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119380" title="An Amzer" nonfiltered="3719" processed="3705" dbindex="49022">
An Amzer fou una revista escrita totalment en bret i d'aparici setmanal fundada i dirigida per Mark Decambourg. Dur dos anys i assol una xifra de 350 suscriptors.  Sense mitjans de professionalitzaci i de desenvolupament, origin dos petits projectes, Heklev i An Imajer, que desaparegueren paviat. El mateix any aparegueren les revistes en bret Al Lanv i Brema que han perdurat, mentre que Planedenn desaparegu alguns anys ms tard.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119386" title="Ekaitza" nonfiltered="3720" processed="3706" dbindex="49023">
Ekaitza s un setmanari poltic basc bilinge (francs-euskara) creada l'abril de 1986 desprs de l'Aberri Eguna (diada nacional basca) a iniciativa del partit d'esquerra abertzale EMA, en el moment en qu la lluita armada proposada pel grup Iparretarrak era en efervescncia. Era difosa per Iparralde, centrada en l'actualitat abertzale, les lluites socials, mediambientals i internacionalistes, particularment concernent als pasos sota dominaci francesa (Antilles, Kanaky, Polinsia Francesa etc.). Avui, malgrat els nombrosos processos judicials dels qua ha estat objecte, el setmanari, que va complir 20 anys el 2006, s independent dels dos principals partits poltcs abertzales a Iparralde: Batasuna i Abertzaleen Batasuna.

Enllaos Externs.
Web oficial







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119388" title="Stromboli" nonfiltered="3721" processed="3707" dbindex="49024">


Stromboli s una petita illa volcnica italiana que forma part de l'arxiplag de les Elies, al mar Tirr, al nord de la costa de Siclia.


L'illa, situada a l'extrem nord-oriental de l'arxiplag, t una extensi de 12,6 quilmetres quadrats. Administrativament l'illa forma part del municipi de Lipari.
s l'nica de les illes Elies en qu el volc, de 924 m d'altitud, continua actiu i s protagonista de contnues erupcions. El seu volc ha donat nom als volcans estrombolians. 

Stromboli ha estat habitada des de l'antiguitat ms remota i la seva economia s'ha basat en la producci agrcola de vinya i oliveres i la pesca. Al segle XIX l'illa arrib a tenir una poblaci de 4.000 habitants.

L'empitjorament de les condicions econmiques i les importants erupcions des anys 30 del segle XX comportaren que bona part dels habitants de l'illa emigressin, sobretot a Amrica i Austrlia.

Els habitants actuals de l'illa sn 400, tot i que a l'estiu la poblaci pot arribar als 4.000. Els principals nuclis habitats que queden a l'illa sn San Vincenzo i Ginostra, que no estan comunicats per terra a causa de l'activitat volcnica contnua i noms s'hi pot arribar per mar.

El 1949, el cineasta Roberto Rossellini hi film la pellcula Stromboli terra di Dio, protagonitzada per Ingrid Bergman, fet que contribu a donar a conixer l'illa.

Tamb Jules Verne utilitz l'illa en la seva novella Viatge al centre de la terra, fent que els protagonistes emergissin del seu viatge subterrani justament al volc de Stromboli.

La darrera erupci important va ser el 28 de febrer del 2007.

Enllaos externs.
 Pgina web de l'illa de Stromboli;
 Informaci i imatges del volc;
 Cmera que mostra en directe el volc Stromboli;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119389" title="Stromboli (desambiguaci)" nonfiltered="3722" processed="3708" dbindex="49025">

Stromboli: Una illa d'Itlia.
Stromboli terra di Dio: Una pellcua de Roberto Rossellini filmada a l'illa Stromboli;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119392" title="Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears" nonfiltered="3723" processed="3709" dbindex="49026">
La Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears s el mxim guard que atorga la Comunitat Autnoma de les Illes Balears en atenci als mrits de les persones i institucions que han destacat en la seva tasca de conformaci d'una societat ms justa i solidria des de diferents aspectes de la seva activitat: cultural, literria, empresarial, humanista, investigaci i amor a la comunitat.

Llista de premiats.
 1983: Joan Carles I, Lloren Villalonga (a ttol pstum), Francesc de Borja Moll i Mari Villangmez.
 1984: Sebasti Garcas Palou i Guillem Colom Casasnovas.
 1985: Nicolau Cotoner i Cotoner, Marqus de Mondjar.
 1989: Vicent Juan Guasch.
 1990: Juli Ramis i Palau.
 1991: Mossn Bernat Juli Rossell i Josep Coll Bardolet.
 1992: Pedro Montas Villalonga.
 1993: Bartomeu Mar Mar.
 1994: Comunitats Balears a l'Exterior.
 1995: Germandats de Sang de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
 1996: Josep Mascar Pasarius.
 1997: Santiago Rodrguez-Miranda Gmez, Flix Pons Irazazbal i Abel Matutes Juan.
 1998: Miquel Batllori i Munn, lvaro Santamara Arndez i als Ducs de Palma de Mallorca.
 1999: Josep Meli Perics, Miquel Dol i Dol (a ttol pstum) i Antoni Martorell.
 2000: Miquel Barcel Artigues i Joan Mar Cardona.
 2001: Societat Arqueolgica Lulliana.  ;
 2002: Teodor beda Gramage, Cercle Artstic de Ciutadella, Obra Cultural Balear i Grup d'Ornitologia Balear.
 2003: Editorial Moll i Comissi dels Onze.
 2004: Lloren Flux Figuerola.
 2005: Foment de Turisme de Mallorca, Rafel Timoner Sintes i Joan Pons lvarez.
 2006: Jeroni Albert, Francesc Tutz, Gabriel Caellas, Cristfol Soler, Francesc Antich, Pedro Mar Torres i Antoni Tur Ferrer.
 2007: Bartomeu Catal Barcel;
 2008: ARCA, Fundaci Patronat Obrer de Sant Josep, Rafel Nadal i Robert Graves.

Vegeu tamb.
 Premis Ramon Llull;
 Llista de guanyadors balears de la Creu de Sant Jordi;

Enllaos externs.
 Caib.es;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119395" title="Stromboli terra di Dio" nonfiltered="3724" processed="3710" dbindex="49027">


Stromboli terra di Dio, ms coneguda simplement com a Stromboli s una pellcula filmada el 1950 per l'itali Roberto Rossellini i protagonitzada per l'actriu Ingrid Bergman. s considerada un clssic del neo-realisme itali.

Rossellini i Bergman.
La pellcula fou el resultat d'una carta d'Ingrid Bergman a Roberto Rossellini en la que li escrigu que admirava el seu treball i volia fer una pellcula amb ell. Durant el rodatge de la pellcula, i tot i que els dos estaven casats, sorg una relaci sentimental entre els dos i acabaren tinguent un fill. Aquest fet fou un gran escndol i comport que Ingrid Bergman fos apartada durant anys de les produccions cinematogrfiques de Hollywood.

Argument.

Bergman interpreta el paper de Karin, una refugiada lituana en un camp de concentraci itali desprs de la Segona Guerra Mundial. Desprs d'intentar sense xit que li concedissin els papers per emigrar a l'Argentina, troba la manera de sortir del camp casant-se amb un soldat itali, paper interpretat per Mario Vitale, que feia dies que li demanava de casar-s'hi i li promet que la portar al seu poble en una illa preciosa, Stromboli.


Aviat descobrir que aquest lloc precis, s una petita illa, dura i estril amb un volc contnuament en erupci i on la poca gent que hi queda sn molt tradicionals i conservadors, que veuen amb hostilitat l'estrangera nouvinguda. Karen s molt infeli a l'illa. Desprs d'una erupci que obliga als habitants del poble a fugir en barca durant unes hores pel perill que suposen les pedres llenades pel volc, i sabent que est embarassada, decideix fugir amb l'ajuda del guardi del far. Ha de travessar sola l'illa i arribar a una poblaci que hi ha a l'altre costat, per rendida per l'esfor, acaba la pellcula invocant l'ajut de Du.

La majoria dels habitants de l'illa van ser interpretats pels mateixos habitants, tpic del neo-realisme.

La pellcula tamb cont segments documentals on es pot veure com era la pesca a l'illa o les evacuacions quan el volc entrava en erupci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119396" title="Arquitectura barroca" nonfiltered="3725" processed="3711" dbindex="49028">


L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del segle XVII fins dos teros del segle XVIII. En aquesta ltima etapa es denomina estil rococ. Es manifesta a gaireb tots els pasos europeus i, en el que eren en aquell temps, les colnies d'Espanya i Portugal a Amrica, avui pasos independents. El Barroc es dna tamb en altres arts, com Msica, Literatura, Pintura i Escultura.

Caracterstiques generals.
 
 El rebuig de la simplicitat i la recerca del complex. No renega de les formes clssiques (columnes arcs, |frontons, frisos), per les transforma de manera fantasiosa. De vegades l'edifici arriba a ser com una gran escultura. Els entaulaments adopten la corba i els frontons es parteixen i adopten corbes, contracorbes i espirals.
 S'adopta l'ellptica, la forma oval i altres formes (com la d'abella de Borromini). Les parets sn cncaves i convexes, s a dir sempre ondulades. S'arriba a l'abandonament de lnies rectes i superfcies planes.
 S'adopta un nou tipus de planta que ofereix plnols oblics per donar sensaci de moviment (espais dinmics), en la ms esttica de les arts. Agrada representar o suggerir l'infinit (un cam que es perd, una volta celeste, un joc de miralls que alteri i faci irrecognoscible les perspectives). xit de l'ordre gegant, amb columnes que inclouen 2 o 3 pisos. No falten els campanars, sols o en parella, molt decorats.
 S'utilitzen efectes de llum, jocs de perspectiva. Dna importncia a la llum i a efectes lluminosos, a travs del clarobscur. Recerca de la sorpresa. Gust pel dramtic, escenogrfic i teatral.
 Gran riquesa decorativa i exuberncia formal tant en els espais interiors com a l'exterior. Amor desenfrenat pel curvilini i el triomf de la columna salomnica. Arcs i frontons mixtilnis finestres ovalades. L'arc descansa sobre la columna per mitj d'un entaulament (a la manera romana), o descansa directament sobre el capitell (manera bizantina). Ambdues formes van ser emprades en el Renaixement. S'utilitzen grans cartelles.
 La creaci de noves tipologies per a edificis concrets. Les obres sn: palaus, religioses, urbanstiques, grans jardins galeries (que desprs donaria lloc a les galeries d'art.

Desenvolupament histric i geogrfic. 
La gnesi de l'arquitectura barroca s'inicia a Itlia, amb figures tan determinants com Gian Lorenzo Bernini i Francesco Borromini.

A Frana el Barroc adquireix carcters ms sobris que a Itlia, amb plantes menys complicades, faanes ms severes, major respecte per les proporcions i renncia als efectes violents, s un art fonamentalment al servei de la monarquia absoluta, i la seva gran realitzaci ser el Palau de Versalles.

A Espanya, l'arquitectura barroca estar presidida pel gust per la desornamentaci i la sobrietat que havia introdut l'estil herreri, amb importants edificis en els quals impera un estil mesurat i gaireb clssic.

A Alemanya i a ustria la inspiraci italiana combinada amb la francesa crear edificis de gran exuberncia decorativa, sobretot en els interiors, de lluminositat brusca, que donaran pas a l'estil Rococ. A Anglaterra predomina l'equilibri i l'austeritat.

A les colnies espanyoles, en aquell moment Mxic i Per entre d'altres, l'estil barroc es va combinar moltes vegades amb el plateresc (estil renaixentista anterior al Barroc) i amb l'art popular indgena. Es va manifestar principalment a les esglsies ja que eren aquestes possedores d'una gran riquesa durant aquella poca.

L'urbanisme. 
La ciutat del Barroc es veu com la imatge del seu governant, la importncia del qual es mesura per la seva mida i pel nombre dels seus habitants.

En les corts ms poderoses d'Europa, l'estructura urbana intentar ostentosament assentar els valors i l'estructura poltica creada pels dirigents.

La ciutat s'estructurar entorn d'un centre, com el poder absolut t com a centre el rei, al que conflueixen grans vies, rectes, d'mplies perspectives. Les places seran un dels grans elements, reflex i smbol del poder civil o religis, enteses com a escenaris de festes i representaci.

Els canvis se'n van reflectir millor en les petites corts europees, on les realitzacions poden canviar i determinar la imatge de tota la ciutat, com s el cas de Wrzburg, mentre que en els grans organismes urbans com Pars o Roma, la complexitat i l'aparatositat dels projectes xocar amb la ciutat preexistent, que dificulta en gran manera la transformaci pretesa, aconseguint-se millors resultats en les noves residncies dels sobirans, fora de la ciutat, com s el cas de Versalles.

Articles relacionats. 
Barroc;
Barroc sicili ;
Escultura barroca ;
Literatura barroca ;
Msica barroca ;
Pintura barroca;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119397" title="Alfred Gusenbauer" nonfiltered="3726" processed="3712" dbindex="49029">


Dr. Alfred Gusenbauer (Sankt Plten, Baixa ustria 1960), poltic, fou el lder del SP (Partit Socialdemcrata d'ustria), des del 2000 fins el 2008. Fou el Canceller d'ustria, des de l'11 de gener de 2007 fins el 2 de desembre de 2008, desprs de la victria del SP en les eleccions de l'1 d'octubre de 2006.

Infncia i estudis.
Va nixer el 8 de febrer de 1960 a Sankt Plten, a la regi de la Baixa ustria, una regi situada al est d'ustria.
Va anar a l'escola a Wieselburg, ms tard va estudiar cincies poltiques, filosofia i jurisprudncia, a la Universitat de Viena, on va doctorar-se en cincies poltiques.

Poltica.
El 2000 va ser nomenat President de l'SP, succeint a Viktor Klima.

Canceller d'ustria (2007-actualitat).
En les eleccions legislatives de l'1 d'octubre de 2006, Gusenbauer va guanyar, per va tenir una insuficient majoria per governar en solitari. Desprs de molts acords, en va arribar a una amb el Partit Popular d'ustria (VP), d'aquesta manera Gusenbauer va ser nomenat Canceller d'ustria l'11 de gener de 2007, amb 7 ministres de l'SP i 7 de l'VP.

El 16 de juny de 2008 Gusenbauer dimit com a lder de l'SP i hi colloc al alhesores Ministre d'Infraestructures Werner Faymann.

El 7 de juliol de 2008, el seu soci al govern, el Partit Popular d'ustria (VP) va anunciar que sortia de la coalici per falta de consens poltic, fet que deix el govern en minoria, aix l'oblig a convocar eleccions anticipades per al 28 de setembre del mateix any.

El succe Werner Faymann (SP)


Vegeu Tamb.
Gabinet de govern d'ustria 2007-2008 ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119400" title="Casual" nonfiltered="3727" processed="3713" dbindex="49030">

Casual s un grup catal de rock fundat el 1998. El seu estil es caracteritza per unes lletres fosques i un so contundent. Els seus integrants actuals sn Mon a la Cova, Ericq23, Jordi Du i Jordi Farreras.

 Components .

Mon a la Cova: veu i lletres

Ericq23: guitarra i veu

Jordi Du: baix

Jordi Farreras : bateria

 Antics components .

Ivanhoe: bateria (1999-2003)

Linus Alone: 2on guitarra (1968-2003)

XaX: bateria (2003-2004)

P.E.P.: bateria (2004-2006)


Discografia.

 Fora          (2000);
 Figura11       (2003);
 Hores lentes               (2005);
 La nova medicina               (2006);

Enllaos externs.
 Pgina oficial del grup;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119401" title="Pau Faner i Coll" nonfiltered="3728" processed="3714" dbindex="49031">
Pau Faner i Coll (Ciutadella de Menorca, 1949) s pintor, narrador i professor de secundria. Amb una extensa obra en prosa, que comprn gneres diversos, ha aconseguit arribar a tots els pblics i dhuc als programes d'ensenyament secundari. Un altre reconeixement assolit han estat nombrosos premis literaris, entre ells tres de gran prestigi: el Josep Pla, el Ramon Llull i el Sant Jordi. La collita de premis la completa en castell, llengua amb la qual va aconseguir el premi Nadal.

El seu estil destaca per una adaptaci nostrada de la tcnica o l'esperit del realisme mgic, un context entre mtic i costumbrista (de vegades amb tocs de cincia ficci), i una narraci amb un ritme viu.

Com a pintor, ha exposat a Barcelona, Madrid i Nova York.

Obra.
Narrativa breu.
1972 Contes menorquins;
1976 El camp de les tulipes;
1981 Amb la mort al darrera;
1984 Lady Valentine;
1986 AEIOU;
1995 La nvia del vent;
1997 Roses de paper;
2003 Caps de rata;
2005 Per no oblidar-te;

Narrativa infantil i juvenil.
1983 El viol mgic;
1985 Ses ganes de riure;
1991 L'illa dels homes (La dama de la mitja ametlla I);
1991 El cam de roques negres (La dama de la mitja ametlla II);
1997 Les noces del cel i de la terra (La dama de la mitja ametlla III);

Novella.
1974 L'arcngel;
1976 Un regne per a mi;
1979 Potser noms la fosca;
1983 La vall d'Adam;
1986 El cavaller i la fortuna;
1986 Viatge de nit;
1986 Flor de sal;
1988 Moro de rei;
1993 Mal cam i bon senyor;
1996 Per una mica d'amor;
2004 Aetara;

Premis.
1972 Ciutat de Palma per L'arcngel;
1975 Sant Jordi per Un regne per a mi;
1977 De la crtica per Un regne per a mi;
1983 Vctor Catal per Lady Valentine;
1983 Josep Pla per Fins al cel;
1985 Joan Crexells per Fins al cel;
1986 Nadal per Flor de sal;
1988 Ramon Llull per Moro de rei;
1992 Sant Joan per Mal cam i bon senyor;

Enllaos externs.
Pgina de l'autor a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119411" title="Roberto Rossellini" nonfiltered="3729" processed="3715" dbindex="49032">
Roberto Rossellini (Roma, 8 de maig de 1906 - 3 de juny de 1977) fou un director de cinema itali, un dels ms importants del moviment conegut com a neo-realisme itali.


Biografia.
Nascut el 1906 en una famlia burgesa de Roma, el seu pare constru el primer cinema de la ciutat, donant al seu fill entrada lliure per veure totes les pellcules des de ben petit. A la mort del seu pare, treball com a tcic de so de pellcules i en diversos oficis relacionats amb el cinema

El 1938, rod el seu primer documental, Prlude  l'aprs-midi d'un faune. Desprs, assist a Goffredo Alessandrini en el rodatge de Luciano Serra pilota, una de les pellcules ms exitoses de la primera meitat del segle XX a Itlia. El 1940 collabor amb Francesco De Robertis en la pellcula Uomini sul Fondo. Podria ser que la seva amistat amb Vittorio Mussolini, fill del dictador d'Itlia i responsable de cinema, hagus facilitat que l'escollissin a ell.

El seu primer llargmetratge, La nave bianca (1941) fou patrocinat pel centre de propaganda audiovisual de la marina i es considera la primera de la sria de pellcules conegudes com La trilogia del feixisme, que continu amb Un pilota ritorna (1942) i Uomo dalla Croce (1943). En aquest perode comen la seva amistat i cooperaci amb Federico Fellini i Aldo Fabrizi.

Noms dos mesos desprs de la caiguda del rgim feixista, el 1943, ja estava preparant Roma, citt aperta (1945), que ell mateix produ aconseguint la majoria dels diners mitjanant prstecs. Aquesta pellcula tingu un xit immediat. Comen llavors la que anomen Trilogia Neo-realsta que continu amb Paisn (1946), que rod amb actors no professionals, i Germania anno zero (1947), patrocinada per un productor francs i filmada al sector francs de Berln, encara en runes desprs de la Segona Guerra Mundial.

Desprs d'aquesta Trilogia Neo-realista, produ dues pellcules que avui es classifiquen com a pellcules de transici: L'Amore i La macchina ammazzacattivi.

El 1948, Rossellini reb la segent carta d'una famosa actriu estrangera que li proposava participar en una pellcula seva:

Estimat Sr. Rossellini,
Vaig veure les vostres pellcules Roma, citt aperta i Paisan i em van agradar molt. Si necessiteu una actriu sueca que parla molt b l'angls, que no ha oblidat l'alemany, que no se l'entn massa b en francs i que en itali noms sap dir "ti amo", estic preparada per venir i fer una pellcula amb vs.
Ingrid Bergman;

D'aquesta carta en sorg una de les histries d'amor ms famoses de la histria del cinema. Comenaren a treballar junts l'any segent, en la pellcula Stromboli terra di Dio, el 1950 a Europa '51 i el 1953 completaren amb Viaggio in Italia la que es coneix com a Triologia d'Ingrid.

La seva relaci caus un gran escndol, sobretot quan comenaren a tenir fills, ja que els dos eren casats, i Ingrid Bergman fou apartada durant anys de les produccions de Hollywood. Tingueren tres fills, una d'ells, Isabella Rossellini, actriu i model. Roberto Rossellini ja tenia dos fills de la seva primera esposa, Marcella De Marchis, un dels quals mor prematurament el 1946.

El 1957, Jawaharlal Nehru, que era el Primer Ministre de l'ndia, el convid al seu pas per fer el documental India. Tot i que ja estava casat amb Ingrid Bergman, tingu una relaci amb Sonali Das Gupta, que collaborava en la seva pellcula. Fou tamb un gran escndol i Nehru li deman que deixs el pas. Es cas amb Sonali i adopt el seu fill.

El 1977, Roberto Rossellini mor d'un atac de cor a l'edat de 71 anys.

Obres.
Curtmetratges.
 Daphne (perdut, 1936);
 Prlude  l'aprs-midi d'un faune (perdut, 1937);
 La vispa Teresa (1939);
 Il tacchino prepotente (1939);
 Fantasia sottomarina (1940);
 Il ruscello di Ripasottile (1941);

Llargmetratges.
 La nave bianca (1941);
 Un pilota ritorna (1942);
 L'uomo dalla croce (1943);
 Roma, citt aperta (1945);
 Desiderio (1946);
 Pais (1946);
 Germania anno zero (1947);
 La voce umana e Il miracolo (episodi de L'amore, 1948);
 Stromboli terra di Dio (1950);
 Francesco, giullare di Dio (1950);
 Invidia (episodi de I sette peccati capitali, 1952);
 La macchina ammazzacattivi (1952);
 Europa '51 (1952);
 Ingrid Bergman (episodi de Siamo donne, 1953);
 Viaggio in Italia (1953);
 Napoli '43 (episodi de Amori di mezzo secolo, 1954);
 Dov' la libert...? (1954);
 La paura (1954);
 Giovanna d'Arco al rogo (1954);
 India (1959);
 Il generale della Rovere (1959);
 Era notte a Roma (1960);
 Viva l'Italia! (1961);
 Vanina Vanini (1961);
 Anima nera (1962);
 Illibatezza (episodi de Ro.Go.Pa.G., 1963);
 Da Gerusalemme a Damasco (1970);
 Rice University (1971);
 Intervista a Salvador Allende: La forza e la ragione (1971);
 Agostino d'Ippona (1972);
 Anno uno (1974);
 Il Messia (1976);
 Beaubourg, centre d'art et de culture Georges Pompidou (1977);

Pellcules per a la televisi.
 L'India vista da Rossellini (Sria de 10 captols, 1959);
 Torino nei cent'anni (1961);
 L'et del ferro (1964);
 La prise de pouvoir par Louis XIV (1966);
 Idea di un'isola (1967);
 Atti degli apostoli (sria de cinc captols, 1969);
 Socrate (1970);
 Blaise Pascal (1971);
 L'et di Cosimo de Medici (1973);
 Cartesius (1974);
 Concerto per Michelangelo (1977);




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119420" title="Partit Republic Catal" nonfiltered="3730" processed="3716" dbindex="49033">


El Partit Republic Catal s un partit poltic catal, republic i catalanista. 

Va ser fundat el 2006 per un grup d'independentistes decebuts de la poltica d'Esquerra Republicana de Catalunya i la poltica pactista de la federaci Convergncia i Uni.

L Onze de Setembre del 2005 un grup de persones majoritriament procedents de diferents mbits de l independentisme i el nacionalisme catal, decebuts amb la trajectria dels partits poltics amb representaci parlamentria actuals, decideixen iniciar converses per tal d arribar a la creaci d una nova formaci poltica independentista de carcter obert i transversal ideolgicament, que tingui com a principal objectiu la celebraci d un referndum d autodeterminaci en una data prxima (abans de l any 2014) i que no accepti cap alternativa que mantingui la naci catalana sota sobirania espanyola i francesa.

Desprs de diverses reunions s elabora un document denominat Crida al Poble Catal, altrament conegut com a Manifest del Montseny, ja que els seus redactors el van signar simblicament, el dia 22 d abril, al Masss del Montseny. En aquest text es ret homenatge a totes les persones que al llarg de la histria han lliurat llur vida en defensa de les llibertats de Catalunya, es reafirma el comproms de mantenir la seva lluita fins a posar fi a la situaci de dependncia i espoli de qu s vctima el poble catal i es posa la llavor d'una futura formaci poltica que tindr com a primer objectiu la independncia de la naci catalana: el Partit Republic Catal.

El treball i les negociacions continuen fins a la celebraci de la Convenci Independentista i Republicana, el dia 24 de maig, a l Euskal Etxea, a Barcelona, en qu una representaci de la comissi organitzadora del partit presenta la iniciativa als assistents, que es convida a entrar en el projecte. En aquest mateix acte es llegeix el Manifest del Montseny i es fa conixer el nom dels 150 primers signants. Aix mateix, es presenta l anagrama del nou partit. L endem, dia 25 de maig, en dos actes celebrats a Girona i a Barcelona es presenta pblicament als mitjans de comunicaci el Partit Republic Catal i el seu projecte poltic i s anuncia la celebraci del congrs constituent del PRC a la tardor del 2006.

L'1 de novembre de 2006 el Partit Republic Catal participa a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006, amb les sigles RC, i obt un total de 5.847 vots, el 0,20% del total, arriba doncs en desena posici i sense aconseguir cap esc.

Enllaos externs.
 Web oficial del partit;
 Blog oficial de les Joventuts del partit;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119428" title="Golf de Patres" nonfiltered="3731" processed="3717" dbindex="49034">

El golf de Patres (del grec                 , Patraiks Klpos) s una branca de la mar Jnica limitada a l'est pels caps Rio i Antirrio i, a l'oest, per una lnia entre l'illa Oxeia i el cap Araxos. T uns 45 km de llarg i una mitjana de 15 km d'ample, i la superfcie s de prop 400 km2. Li dna nom la ciutat de Patres, a la seva costa sud-est.

En aquest golf es van lliurar en els anys 1499, 1500 i 1571 les tres batalles conegudes amb el nom de batalla de Lepant, si b Lepant es troba, de fet, al golf de Corint.

Les ciutats de la costa del golf sn:

Patres ;
Paralia;
Roitika;
Monodendri;
Tsoukouleika;
Alykes;
Ioniki Akti;
Mavry Myti;
Messolonghi ;
Antirrio;

Els rius principals que hi desguassen sn: 

Aquelos (Achelous);
Evenos ;
Louros  ;
Glaucos o Glavkos ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119430" title="Anticira" nonfiltered="3732" processed="3718" dbindex="49035">
Anticira fou una antiga ciutat de la Fcida, al sud del pas, famosa per una planta amb propietats curatives. Queden restes de la ciutat i del santuari d'Artemisa a Aspra Spitia.

Un altra ciutat al golf Maliac portava el mateix nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119432" title="Enfita" nonfiltered="3733" processed="3719" dbindex="49036">
Enofita fou una petita cutat de Becia on el 457 o 456 aC els atenencs van derrotar els tebans i van obtenir el control de Becia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119440" title="Francesca Madriguera i Rodon" nonfiltered="3734" processed="3720" dbindex="49037">


Francesca Madriguera i Rodon, coneguda per Paquita Madriguera, (Igualada, 15 de setembre del 1900 - Montevideo, 2 de novembre del 1965) va ser pianista i compositora.

 Biografia .
Germana del tamb compositor Enric Madriguera, als tres anys ja comen l'estudi del piano sota la direcci de la seva mare. A Barcelona prengu llions amb Frank Marshall i King que la present a Enric Granados i Campia, que sempre ms la consider la seva alumna predilecta. Als cinc anys ofer el primer concert al Centre Autonomista de Sant Gervasi i amb onze triomf al Palau de la Msica Catalana en un recital d'obres prpies. Desprs d'un cicle de concerts a Madrid (a la Sala Navas, a l'Ateneu, al Casino i al Palau Reial), el 1913 debut al Royal Albert Hall londinenc, amb un concert dedicat a la cantant barcelonina Maria Barrientos. Un any ms tard an amb lOrfe Catal a Pars i Londres. El juny del 1915 s'embarc cap a Nova York amb un contracte; resid als EUA  entre els anys 1915 i 1919, visquent ella i la seva mare amb la catalana Anas Nin, poca en qu grav gran nombre de rotlles de pianola; modernament, s'han reeditat en disc compacte (vegeu l'apartat de Discografia). Feu concerts als EUA i a alguns pasos d'Amrica del Sud. 

Actu a Igualada el 26 de setembre del 1918, al Cercle Mercantil; en aquell moment ja havia escrit trenta-cinc composicions. El 1920 es cas amb l'uruguai Arturo Puig, diputat i director del diari La Democrcia, i abandon la msica. En restar viuda (1933), reaparegu ms tard a Barcelona, com a solista, amb lOrquestra Pau Casals. Es torn a casar amb el guitarrista Andrs Segovia el 1936, i amb ell tingu dos fills, Andrs i Beatriz. Visqueren a Sussa, Barcelona i, per causa de la Guerra Civil (la seva casa fou saquejada desprs de la seva partena), Itlia i finalment a Montevideo (1937), on Paquita Madriguera tenia propietats provinents del seu primer matrimoni. A la capital d'Uruguai es desfeu la uni amb Segovia i aquest marx a Nova York (1943).

Mario Castelnuovo-Tedesco (1895 - 1968) els dedic la Fantasia per a guitarra i piano (1950), una composici en dos moviments, en un homenatge conjunt a ella i a  Andrs Segovia. En l'actualitat (2005), l'Ajuntament d'Igualada i lEscola Municipal de Msica, en el marc dels premis Ciutat d'Igualada, convoquen el Premi Madriguera, de composici musical per a joves orquestres. L'arxiu histric d'aquesta ciutat conserva tamb un petit fons Madriguera d'entre 1900 i 1930.

 Obres .
 Aleluya (1944), can, msica i lletra de Paquita Madriguera. De la collecci Tres romancillos;
 L'aplec de l'ermita;
 Atalaya, per a piano i cant;
 La boda india, per a piano i cant;
 El canto del grillo, per a piano i cant;
 Capvespre d'estiu, per a piano i cant;
 The Cuckoo;
 Enyorant en Patufet, per a piano i cant;
 Enyorant la meva terra, per a cant i piano;
 Humorada, per a guitarra;
 La nia de marfil (1947), can, msica i lletra de Paquita Madriguera . De la collecci Tres romancillos;
 Non, non, per a piano i cant;
 Pastoral, per a piano i cant;
 Dansa del stir i les nimfes;
 Caravana;
 El petit regiment, per a piano i cant;
 Romancillo (1944), can dedicada a Conxita Badia, msica i lletra de Paquita Madriguera;
 Se fu el da de mi corazn (1944), can, msica i lletra de Paquita Madriguera . De la collecci Tres romancillos;
 Serenade (entre 1913 i 1932), per a piano;
 Serenata aragonesa, per a piano i cant;
 Tres romancillos;

 Discografia .
 Masters of the Piano Roll Series. The Great Female Pianists Vol. 5: Paquita Madriguera Segovia Perivale, Middlesex (Anglaterra): Dal Segno, 2006;

 Bibliografia .
 Paquita Madriguera Visto y odo: La estrella del alba Buenos Aires: Nova, 1947. Memries;
 Maria Teresa Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Sol Diccionari biogrfic d'igualadins Barcelona: Fundaci Salvador Vives i Casajuana, 1986;

 Enllaos .
 Fotografia de Paquita Madriguera (<1942);
 Informaci en PDF de rotlles de pianola gravats per Paquita Madriguera ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119443" title="Carles Frederic I de Saxnia-Weimar-Eisenach" nonfiltered="3735" processed="3721" dbindex="49038">

Carles Frederic I de Saxnia-Weimar-Eisenach (Weimar 1783 - 1853). Gran duc de Saxnia-Weimar-Eisenach des de l'any 1828 fins a la seva mort.

Nascut a la ciutat de Weimar, capital del ducat de Saxnia-Weimar-Eisenach, el dia 2 de febrer de l'any 1783, essent fill del gran duc Carles August de Saxnia-Weimar-Eisenach i de la landgravina Llusa de Hessen-Darmstadt. Per via paterna era nt del duc Ernest August II de Saxnia-Weimar-Eisenach i de la duquessa Anna Amlia de Brunsvic-Wolfenbttel, i per via matera era nt del landgravi Llus IX de Hessen-Darmstadt i de la princesa Carolina von Zweibrcken-Birkenfeld.

El 4 d'agost de l'any 1804 contragu matrimoni a Sant Petersburg amb la gran duquessa Maria de Rssia, filla del tsar Pau I de Rssia i de la princesa Sofia de Wrttemberg. La parella tingu tres fills:

SAR la princesa Maria Llusa de Saxnia-Weimar-Eisenach nascuda a Weimar el 1808 i morta a Potsdam el 1877. Es cas amb el prncep Carles de Prssia.

SAR la princesa Augusta de Saxnia-Weimar-Eisenach nascuda el 1811 a Weimar i morta a Berln el 1890. Es cas amb el kiser Guillem I de Prssia.

SAR el gran duc Carles Alexandre I de Saxnia-Weimar-Eisenach nascut a Weimar el 1818 i mort el 1901 a la capital del gran ducat. Es cas amb la princesa Sofia dels Pasos Baixos.

A la mort del seu pare, Carles Frederic fou capa de donar continutat a l'esplendor cultural de la ciutat de Weimar, la qual cosa permet que continus essent una de les capitals culturals d'Europa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119446" title="Jess Eduard Alonso Lpez" nonfiltered="3736" processed="3722" dbindex="49039">
Jess Alonso nascut a Gandia el 1958, combina la seua professi d'arxiver a l'Arxiu Histric de la Ciutat de Gandia amb la investigaci histrica de la Safor i les Comarques Centrals del Pas Valenci, sobretot referida als temps contemporanis.

Ha publicat diverses obres relacionades amb l'arxivstica aix com una trentena de treballs al voltant d'histria eclesistica, militar i social dels darrers segles. Destaca la seua vocaci divulgativa amb la seua Histria de la Safor Edicions La Xara (1998) i amb Miramar histria prxima, Ajuntament de Miramar (2007) a ms de nombroses collaboracions periodstiques i les breus histries de pobles de la comarca editades per l'Acadmia Valenciana de la Llengua en la seua collecci Toponmia dels pobles valencians.

Des de fa anys ha coordinat revistes (entre elles Espai Obert), ha realitzat conferncies i ha treballat al voltant la histria  contempornia de les Comarques Centrals del Pas Valenci. Ha estat membre del Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell de la Safor i ha codirigit el programa de la televisi local de Gandia Des del Record.

En el camp de la biografia ha estudiat diversos llinatges i ha publicat De la Safor a la Cuba Colonial. Vicent Alcal de Olmo un militar emprenedor (1999) i Saenz de Juano, dins de la collecci 'Arxius i famlies' (2002; ms recentment, junt a Manel Mart, Les memries de Josep Pastor: viure a l'Oliva del segle XIX (2006). Formant part del Collectiu Espai Obert, va participar en l'obra collectiva Repensar les Comarques Centrals Valencianes (2002).

El seu primer llibre va ser Sant Jeroni de Cotalba: desintegraci feudal i vida monstica. Segles XVIII i XIX. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 1988. 

Va promoure la creaci de la Universitat d Estiu de Gandia, de la qual va ser coordinador en les seues quatre primeres edicions (1984-1988).


Enllaos externs.
Ajuntament de Gandia - Arxiu;
Centre d Estudis i Investigacions Comarcals  Alfons el Vell  La Safor;
Histria i llibres Comarques Centrals;
Collectiu Vall del Vernissa;
Revista Espai Obert;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119448" title="Carles Alexandre I de Saxnia-Weimar-Eisenach" nonfiltered="3737" processed="3723" dbindex="49040">


Carles Alexandre I de Saxnia-Weimar-Eisenach (Weimar 1818 - 1901). Gran duc de Saxnia-Weimar-Eisenach des de l'any 1856 fins l'any 1901.

Nascut a la ciutat de Weimar, capital del gran ducat de Saxnia-Weimar-Eisenach, el dia 24 de juny de l'any 1818 essent fill del gran duc Carles Frederic I de Saxnia-Weimar-Eisenach i de la gran duquessa Maria de Rssia. Carles Alexandre era nt per via paterna del gran duc Carles August I de Saxnia-Weimar-Eisenach i de la landgravina Llusa de Hessen-Darmstadt; i per via paterna ho era del tsar Pau I de Rssia i de la princesa Sofia de Wrttemberg.

El dia 8 d'octubre de 1842 contragu matrimoni a L'Haia amb la princesa Sofia dels Pasos Baixos, filla del rei Guillem II dels Pasos Baixos i de la gran duquessa Anna de Rssia. La parella tingu quatre fills:

 SA el prncep Carles August de Saxnia-Weimar-Eisenach, nat el 1844 a Weimar i mort el 1894 a Cap Martin (Frana). Es cas amb la princesa Paulina de Saxnia-Weimar-Eisenach.

 SA la princesa Maria Anna de Saxnia-Weimar-Eisenach, nada el 1849 a Weimar i morta el 1922 a Trebschen. Es cas l'any 1876 a Weimar amb el prncep Enric VII de Reuss.

 SA la princesa Maria Anna Sofia de Saxnia-Weimar-Eisenach, nada el 1851 a Weimar i mort el 1859 a la mateixa capital del gran ducat.

 SA la princesa Elisabet de Saxnia-Weimar-Eisenach, nada el 1854 a Weimar i morta a Wiligrad el 1908. Es cas el 1886 a Weimar amb el duc Joan Albert de Mecklenburg-Schwerin.

Durant el seva joventut el gran duc mantingu una profunda amistat amb l'escriptor dans Hans Christian Andersen. Aquesta amistat qued abruptament tallada amb l'inici de les hostilitats germanodaneses l'any 1849. L'escriptor dans afirm d'ell: Aprecio sincerament al jove duc, ell s el primer de tots els prnceps que trobo realment encantador.

Durant el llarg regnat de Carles Alexandre, el monarca inici la restauraci i conservaci de diversos conjunt monumentals als seus territoris, entre aquestes obres destaca la restauraci del Castell de Wartburg. A ms a ms, el gran duc continu la tradici familiar de protecci d'artistes i intellectuals, protegint a Richard Wagner i a Franz Liszt.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119450" title="Oracle de Delfos" nonfiltered="3738" processed="3724" dbindex="49041">

L'oracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pit (Pytho) prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava a la divinitat sobre temes diversos, gaudint les seves respostes i prediccions de gran reputaci. L'oracle de Delfos influ molt en la colonitzaci de les costes del sud d'Itlia i Siclia. Arrib a ser el centre religis del mn hellnic.

 Descripci .
El santuari va ser un gran recinte sagrat dedicat principalment al du Apollo i que tenia a la part central un gran temple, al que acudien els grecs per a preguntar als dus sobre qestions que els inquietaven. Situat a Grcia, en l'emplaament del que va ser l'antiga ciutat de Delfos (que avui ja no existeix), al peu de la mont Parns, al mig de les muntanyes de la Fcida, a 700 m. sobre el nivell del mar i a 9,5 km. de distncia del golf de Corint.

De les roques de la muntanya brotaven diverses deus que oferien diverses fonts. Una de les fonts ms conegudes des de molt antic era la font de Castlia, envoltada d'un bosquet de llorers consagrats a Apollo. La llegenda i la mitologia recullen que al mont Parns i a prop d'aquesta font es reunien algunes divinitats, deesses menors del cant i la poesia, anomenades muses, aix com les nimfes de les fonts, conegudes com a niades. En aquestes reunions Apollo tocava la lira i les divinitats cantaven.

 Localitzaci .

La Fcida o Fcia s una antiga regi del centre de Grcia travessada pel gran masss del Mont Parns. En poca de la Grcia clssica una part d'aquesta regi, la que est situada al peu de la muntanya, tenia el topnim de Pyto, en grec "    ". Aquest lloc s el conegut com a Delfos, s a dir, Pyto y Delfos sn sinnims.

El port d'Itea era l'accs al mar ms proper a Delfos.

 Origen dels topnims .
Delfos.
El topnim de Delfos ve de Delfine (        ), que era el nom del drac mitolgic que custodiava l'oracle abans de l'arribada d'Apollo. A partir del segle IV aC, se'l va comenar a conixer per Pitn en lugar de Delfine, tot i que, en essncia, era el mateix personatge. Sn dues fases successives de la llegenda. Seguint l'exemple del topnim de Delfine, al temple d'Apollo se'l conegu per Delfinion (       o ).

 Ptia o Pitonisa .
El nom de Pyto fou adoptat de la serp Pit (     ), que vivia en una cova d'aquests paratges i a la qual el du Apollo va donar mort per a apoderar-se de la seva saviesa i ser ell qui presids l'oracle. La mitologia conta que desprs de donar mort a la serp, Apollo va guardar les seves cendres en un sarcfag i va fundar en el seu honor uns jocs fnebres que es van anomenar Jocs Ptics. Ms tard, va crrer la llegenda que aquest sarcfag es trobava enterrat sota nfalos, pedra el nom de la qual significa "llombrgol del mn", en el temple d'Apollo a Delfos. D'aquest nom va derivar el de Ptia o Pitonisa (     ), nom que se li va anar donant a les dones que interpretaven les respostes, s a dir l'oracle. Al temple d'Apollo se l'anomenava tamb Pition (    o ) i al mateix Apollo a Delfos se'l anomen Apollo Piti.

Se sap que l'elecci d'aquest personatge es feia sense cap distinci de classes. A la candidata noms se li demanava que la seva vida i els seus costums fossin irreprotxables. El nomenament era vitalici i es comprometia a viure per a sempre en el santuari. Durant els segles d'apogeu de l'oracle, va ser necessari nomenar fins a tres pitonises per a poder atendre les innombrables consultes que es requerien. No obstant aix, en els temps de decadncia noms n'hi va haver una, suficient per als pocs oracles que es feien.


Oracles de Cres.
Cres (560 -546 adC) fou el darrer rei de Ldia. Tradicionalment, es coneixen dos oracles oferts al rei Cres:

 En una ocasi, envi una consulta al oracle perqu s'estava preparant per a envair el territori persa i volia saber si el moment era propici. L'oracle afirm:                          ,                             "/"Croesus Halyn penetrans magnam pervertet opum vim ("Cres, si passes el riu Halys (que fa frontera entre Ldia i Prsia), destruirs un gran imperi". La resposta s'interpret com a favorable i donant per fet que el gran imperi era el dels perses. Per el  gran imperi  que es destru fou el seu, i Ldia pass a poder dels perses. Aix s un exemple de l'ambigitat en les respostes. Moltes d'elles van ser recollides per autors clssics. En realitat l'oracle no tractava d'endevinar els fets sin de donar bons consells, cosa que no era massa difcil ja que al santuari es disposava de l'ltima notcia i dels ltims esdeveniments del mn conegut.

 Tamb segons Xenofont i algunes colleccions gregues de versos gnmics, davant d'una consulta del mateix rei se li va respondre la famosa frase:             ,         ,                  ("Si ets hum, procura pensar en coses humanes"). Aquesta mxima es basa en la idea que per aconseguir la felicitat i l'autoestima cal conixer els propis lmits i acceptar-se'ls.

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119452" title="Mari Manent i Cisa" nonfiltered="3739" processed="3725" dbindex="49042">
Mari Manent i Cisa (Barcelona, 1898-1988) s un home clau de la cultura catalana del segle XX. Va exercir de poeta, prosista, crtic literari, memorialista, traductor i activista cultural. De formaci noucentista, va evolucionar posteriorment cap al simbolisme i la poesia pura. En la seva obra en prosa, mirava de complementar la seva activitat potica. Com a traductor, s el responsable de la incorporaci al catal de grans clssics com William Butler Yeats, Percy Shelley, Dylan Thomas, William Blake, Emily Dickinson, Samuel Taylor Coleridge, a ms de poesia xinesa i japonesa. Tamb va collaborar amb els diaris Avui, El Correo Cataln i La Vanguardia.

Obra.
Poesia.
1918 La branca;
1920 La collita en la boira;
1923 Poesia;
1931 L'ombra i altres poemes;
1956 Obra potica;
1961 La ciutat del temps;

Prosa.
1934 Notes sobre literatura estrangera;
1948 Montseny. Zodac d'un paisatge;
1968 A flor d'oblit;
1973 Poesia, llenguatge, forma: dotze poetes catalans i altres notes crtiques;
1975 El vel de Maia. Dietari de la Guerra civil (1936-1939);
1981 Notcies d'art;
1982 L'aroma d'ar, dietari dispers (1919-1981);
1982 Llibres d'ara i antany;
1987 Rellegint;
1992 Notes de dietari, 1937-1939;
1994 Vuit cartes a Palau i Fabre;
1995 Dietari dispers (1918-1984);
1999 Crtica, personatges, confidncies. Articles indits i dispersos;

Castell.
1962 Cmo nace el poema y otros ensayos y notas;
1971 Palabra y poesa y otras notas crticas;

Premis.
1968 Premi Lletra d'Or per Com un nvol lleuger;
1974 Josep Pla per El vel de Maia;
1985 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes;

Enllaos externs.
Pgina dedicada a Mari Manent, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
Pgina de l'autor a l'AELC;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119453" title="Sofia dels Pasos Baixos" nonfiltered="3740" processed="3726" dbindex="49043">


Sofia dels Pasos Baixos, gran duquessa de Saxnia-Weimar-Eisenach (L'Haia 1824 - Weimar 1897). Princesa dels Pasos Baixos amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni amb el gran duc Carles Alexandre I de Saxnia-Weimar-Eisenach.

Nascuda a L'Haia el dia 8 d'abril de l'any 1824 essent filla del rei Guillem II dels Pasos Baixos i de la gran duquessa Anna de Rssia. Per via paterna, Sofia era nta del rei Guillem I dels Pasos Baixos i de la princesa Guillemina de Prssia; i per via materna ho era del tsar Pau I de Rssia i de la princesa Sofia de Wrttemberg.

El dia 8 d'octubre de l'any 1842 contragu matrimoni a L'Haia amb el gran duc Carles Alexandre I de Saxnia-Weimar-Eisenach. Carles Alexandre era fill del gran duc Carles Frederic I de Saxnia-Weimar-Eisenach i de la gran duquessa Maria de Rssia. La parella s'establ a Weimar i tingu quatre fills:

 SA el prncep Carles August de Saxnia-Weimar-Eisenach, nat el 1844 a Weimar i mort el 1894 a Cap Martin (Frana). Es cas amb la princesa Paulina de Saxnia-Weimar-Eisenach.

 SA la princesa Maria Anna de Saxnia-Weimar-Eisenach, nada el 1849 a Weimar i morta el 1922 a Trebschen. Es cas l'any 1876 a Weimar amb el prncep Enric VII de Reuss.

 SA la princesa Maria Anna Sofia de Saxnia-Weimar-Eisenach, nada el 1851 a Weimar i mort el 1859 a la mateixa capital del gran ducat.

 SA la princesa Elisabet de Saxnia-Weimar-Eisenach, nada el 1854 a Weimar i morta a Wiligrad el 1908. Es cas el 1886 a Weimar amb el duc Joan Albert de Mecklenburg-Schwerin.

Carles Alexandre i Sofia eren cosins germans ja que les mares respectives eren germanes al ser filles del tsar Pau I de Rssia.

Sofia mor el dia 23 de mar de l'any 1897 a la ciutat de Weimar.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119456" title="Riu Karun" nonfiltered="3741" processed="3727" dbindex="49044">
El riu Karun es un riu de l'Iran, que antigament es va dir Pasitigris. Neix a les muntanyes Zagros i rega el Khuzestan (antigament l'Elam) fins que desaigua al Shatt al-Arab.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119462" title="Wolfgang F. Khler" nonfiltered="3742" processed="3728" dbindex="49045">
Wolfgang F. Khler (Tallinn, Estnia, 21 de gener, 1887-1967) fou un psicleg estoni.

Va nixer a Tallinn, que llavors era l'estat rus d'Estnia. Va cursar estudis de filosofia i cincies naturals, estudiant sengles semestres a les universitats de Tbingen i Bonn i cinc ms a Berln, i va tenir entre els seus professors Carl Stumpf i el fsic Max Planck, entre altres. Es va doctorar el 1909 amb una tesi sobre psicologia del so dirigida per Carl Stumpf. Va iniciar a continuaci la seva carrera docent a la Universitat de Berln. Entre 1914 i 1920 va romandre a l'illa de Tenerife, on va fer les seves famoses investigacions amb antropoides. Desprs de tornar a Alemanya va assumir el 1922 el crrec de director de l'Institut Psicolgic Berlins desprs de la jubilaci de Stumpf. Sota la pressi del nazisme, va romandre a Alemanya fins el 1935 en qu tamb va optar per emigrar als Estats Units. Desprs de la guerra va tornar en diverses ocasions a Alemanya, fins la seva mort el 1967.

El model de l'Einsicht defensat per Khler representava una extensi de les interpretacions i principis gestltics en l'mbit de l'aprenentatge, i implicava en qualsevol cas l'assumpci d'algun tipus de raciocini o conducta intelligent per part de l'animal. Per comprovar realment si un animal era capa o no d'exhibir una conducta intelligent se l'havia de posar en una situaci que reuns les condicions i els mitjans per a aix; s a dir, una situaci que l'obligus a pensar, plantejant-li un problema la soluci del qual requers d'una suposada capacitat de raciocini, o comprensi de la situaci i del la manera de resoldre-la.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119463" title="Elasa" nonfiltered="3743" processed="3729" dbindex="49046">
Elasa (Eleasa) fou un lloc de Palestina al nord de Jerusalem on Judas Macabeu, al front de menys de mil homes, va ser derrotat pel general selucida Bquides, enviat per Demetri I Soter, amb vint mil homes (160 aC). Aquest fet es coneix com la batalla d'Elasa. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119465" title="Guillem Ernest I de Saxnia-Weimar-Eisenach" nonfiltered="3744" processed="3730" dbindex="49047">


Guillem Ernest I de Saxnia-Weimar-Eisenach (Weimar 1876 - Heinrichau (Silsia) 1923). Darrer gran duc sobir de Saxnia-Weimar-Eisenach.

Nascut a la ciutat de Weimar, capital del gran ducat de Saxnia-Weimar-Eisenach, el dia 10 de juny de l'any 1876, era filla del prncep hereu Carles August de Saxnia-Weimar-Eisenach i de la princesa Paulina de Saxnia-Weimar-Eisenach. Guillem Ernest era nt del gran duc Carles Alexandre I de Saxnia-Weimar-Eisenach i de la princesa Sofia dels Pasos Baixos per via paterna; mentre que per via materna ho era del prncep Germ de Saxnia-Weimar-Eisenach i de la princesa Augusta de Wrttemberg. 

El dia 30 d'agost de 1903 es cas a Bckeburg amb la princesa Carolina de Reuss-Greiz, filla del prncep Enric XXII de Reuss-Greiz i de la princesa Ida de Schaumburg-Lippe. La parella no tingu fills i Carolina mor en estranyes circumstncies el dia 17 de gener de 1905 a Weimar. 

Posteriorment, el dia 21 de gener de 1910 contragu de nou matrimoni a Meiningen amb la princesa Feodora de Saxnia-Meiningen, filla del prncep Frederic de Saxnia-Meiningen i de la princesa Adelaida de Lippe-Biesterfeld. La parella tingu quatre fills:

 SA la princesa Sofia de Saxnia-Weimar-Eisenach, nada el 1911 a Weimar i morta el 1988 a Hamburg. Contragu matrimoni amb el prncep Frederic de Schwarzburg el 1938 a Heinrichau.

 SAR el prncep Carles August de Saxnia-Weimar-Eisenach, nat el 1912 al Castell de Wilhelmsthal i mort el 1988 a Schienen am Bodensee. Es cas el 1944 al Castell de Wartburg amb la princesa Elisabet de Wagenheim-Winterstein.
 
 SA el prncep Bernat de Saxnia-Weimar-Eisenach, nat el 1917 a Weimar i mort el 1986 a Wiesbaden. Es cas a Heinrichau el 1943 amb la princesa Felicitat de Salm-Horstmar de qui es divorci el 1956.

 SA el prncep Jordi Guillem de Saxnia-Weimar-Eisenach, que el 1953 adopt el nom de Jrg Brena. Nascut el 1921 a Heinrichau. Es cas el 1956 a Friburg de Brisgvia amb Gisela Jnisch.

Al llarg del regnat de Guillem Ernest es port a terme una important tasca de restauraci de teatres i edificis oficials. Malgrat la seva enorme tasca poltica al cap del gran ducat, el seu regnat fou de pssim record per la fama que tenia el gran duc de ser una persona sdica. 

L'any 1918, amb la caiguda de l'Imperi Alemany, el gran duc Guillem Ernest fug de Weimar el dia 9 d'octubre perdent el tron i totes les propietats familiars i refuginant-se a la localitat de Heinrichau a Silsia. D'ell es digu que era el prncep ms impopular de tot Alemanya.

Al ser besnt del rei Guillem II dels Pasos Baixos i davant de la manca d'hereus al tron holands des de la pujada al tron de Guillemina I dels Pasos Baixos, el Parlament holands davant la por d'una ocupaci alemanya i d'una hipottica uni entre Weimar i l'Haia, pretengu dictar un seguit de reglament que excloguessin al gran duc Guillem Ernest de la successi al tron holands.

Ara b, el naixement de la princesa Juliana dels Pasos Baixos no fu necessria l'aprovaci d'aquesta llei. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119467" title="Temporada 1960 de Frmula 1" nonfiltered="3745" processed="3731" dbindex="49048">




Resultats de la Frmula 1 a la temporada 1960. 

 Sistema de puntuaci .

S  adjudicaven punts als cinc primers llocs (8, 6, 4, 3, 2). Un punt per la volta ms rpida. Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en comte els sis millors resultats dels nou possibles. 

Tamb es puntuable pel Campionat del mn de constructors.

 Curses .



 Posici final del Campionat de constructors de 1960 .




 Posici final  del Campionat de pilots de 1960 .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119469" title="Gabala" nonfiltered="3746" processed="3732" dbindex="49049">
Gabala fou una ciutat de Sria tamb coneguda per Jabala o Djebala o Djebeleh.

Durant l'poca cristiana fou seu d'un bisbe. Es coneixen deu bisbes de la ciutat entre el 325 i el 553, destacant Sant Hilari (escriptor i mrtir del segle IV) i Severi de Gabala. Al segle VI fou posada sota dependencia del patriarcat d'Antioquia i al 639 fou ocupada pels rabs. El 969 els bizantins la van reconquerir, pero els musulmans van tornar el 1081. El 1109 fou ocupada pels croats i form part del principat d'Antioqouia, essent  seu d'un bisbe llat. El 1187 Salad en va expulsar als croats. Els otomans la van dominar a partir del 1517 i fou inclosa al vilaiat de Beirut. En queden algunes restes d'poca romana (especialment el teatre i uns banys).

Per la ciutat d'Azerbaidjan coneguda com Gabala o Qabala, vegeu Qabala;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119475" title="Discografia de X Japan" nonfiltered="3747" processed="3733" dbindex="49050">
Discografia oficial del grup de rock X Japan.

 lbums d'estudi i EPs .


 Singles .


 Live lbums .


 Recopilacions .
 X SINGLES (1993.11.21);
 B.O.X  Best of X  (1996.03.21);
 BALLAD COLLECTION (1997.12.19);
 X JAPAN SINGLES  Atlantic Years  (1997.12.25);
 STAR BOX (1999.01.30);
 PERFECT BEST (1999.02.24);
 X JAPAN BEST  Fan's Selection  (2001.12.19);
 TRANCE X (2002.12.4);
 X JAPAN COMPLETE II (2005.10.01);

Recopilacions de diversos artistes.
 Heavy Metal Force III (1985.11.07);
 Skull Thrash Zone Vol. 1 (1987.07.03);
 History of Extasy 15th Anniversary (2000.06.21);

Edicions especials.
 Single Box (1997.12.25);
 Special Box (1997.12.25);
 Single System Organizer (1998.10.24);
 Neomax Gold Disc Versin (1998.10.24);
 Gold Disc Monument (1998.10.24);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119476" title="Estats Pontificis" nonfiltered="3748" processed="3734" dbindex="49051">
Els Estats Pontificis, tamb coneguts com a Estats de l'Esglsia, van ser uns territoris de la Itlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870



 Creaci dels Estats Pontificis .
El 747 Pip el Breu, fill de Carles Martell, majordom de palau, i governant de fet del reialme dels francs, va deposar del tron a Khilderic III, ltim rei merovingi, amb el suport del Papa Zacaries I,qui va donar-li el pretext que qui ostenta el poder s qui ha de ser rei, bastant-se en David de l'Antic Testament. 

Pip va ser escollit rei per la noblesa franca, fundant la Dinastia Carolngia. A ms a ms el Papa el va coronar i el va beneir, convertint-se en el primer monarca europeu que va regnar per la grcia de Du. A partir d'aquest moment va comenar una llarga cooperaci entre el regne franc i l'Esglsia.

A Itlia, el poder bizant declinava des d'inicis del segle VIII i les relacions entre els emperadors bizantins i els papes estaven molt deteriorades. Durant el pontificat d'Esteve II (III), Astolf, rei dels llombards,  va ocupar els territoris bizantins de l'Exarcat de Ravenna i desprs va posar setge a la mateixa Roma. Davant la impossibilitat de rebre ajuda bizantina, Esteve va demanar-ne a Pip el Breu, que va respondre a la seva crida i va iniciar diverses campanyes contra els llombards, que finalment van haver d'abandonar els territoris ocupats: Ravena, Ferrara, Bolonya, els bisbats de Rmini, Pesaro, Fano, Senigallia i Ancona) i la regi de Roma. Pip va posar aquestes terres sota el govern directe dels papes. Per el perill llombard no havia quedat totalment anorreat per les accions militars de Pipi el Breu. El rei Desideri va envair els Estats Pontificis i la mateixa Roma.

Adri I, papa el 774, va convocar altre cop als francs i va ser Carlemany, com abans havia estat el seu pare, el que va acudir en defensa de la Santa Seu. El resultat va ser la restituci dels bens de l'Esglsia. La major part d'Itlia central va quedar constituda com un estat independent sota govern dels papes. En agrament, el Papa va coronar Carlemany com a emperador d'Occident l'any 800.

El perode medieval.
Amb la caiguda de l'Imperi Carolingi, l'autoproclamat rei d'Itlia, Berenguer de Friuli, va amenaar les possessions papals.

El papa Joan XII va necessitar l'ajut d'Ot I el Gran, que va entrar triomfant a Roma. A la Baslica de Sant Pere, el papa va restablir la dignitat imperial coronant a Ot com a emperador del Sacre Imperi Rom Germnic el 2 de febrer del 962. Ot per la seva banda va ratificar la potestat de l'Esglsia sobre els Estats Pontificis.

La Itlia meridional mai no va formar part dels Estats Pontificis per si que va ser-ne estat vassall durant el perode de domini normand. En 1059, mitjanant el concordat de Melfi, el Papa Nicolau II va atorgar a Ricard d'Aversa la investidura del principat de Cpua, i a Robert Guiscard la del ducat d'Apulia i de Calbria, aix com la promesa futura de la senyoria de Siclia. Com a compensaci per la unci papal amb la qual es van veure dignificats, es van comprometre a retre vassallatge al Papa en tot moment. Robert Guiscard va mostrar-se inexorable en les seves conquestes i en pocs anys va ocupar Siclia, expulsant els musulmans de Palerm, Messina, Bari, Brindisi i Salern. Quan el 1080 Gregori VII va necessitar ajuda militar normanda, li va atorgar el beneplcit apostlic a les conquestes a canvi de la declaraci formal de vassallatge cap a la Santa Seu en tots els territoris que guanys.

A les acaballes del pontificat d'Innocenci II, cap al 1143, coincidint amb un moviment reivindicatiu municipal que s'estenia per les ciutats italianes, el Senat Rom va aconseguir quedar-se bona part del poder civil dels papes. El successor d'Innocenci, Luci II va intentar restablir per les armes l'ordre anterior i va atacar el Capitoli al front d'un exrcit, per el Senat i el poble, capitanejat per Arnaldo de Brescia van derrotar severament al Papa. Sota el seu liderat es va demanar al Papa i als clergues que es despossessin del poder temporal. Roma es va apartar de l'obedincia civil al papa i va proclamar la Repblica. 

Frederic I Barbaroja va tornar al papa Adri IV el govern dels Estats Pontificis, amb el desig de ser coronat emperador. Va entrar a Roma el 1155 i va capturar i executar Arnaldo de Brescia. No obstant el propi Frederic, amb la seva poltica expansionista seria qui ms tard posaria en perill les possessions papals.
 
Innocenci III va donar un impuls decisiu en la consolidaci i engrandiment dels Estats Pontificis. Va sotmetre l'estament municipal rom definitivament i va privar de poders el Senat de la ciutat. Va recuperar el domini sobre els territoris que l'emperador havia deixat sota mandataris alemanys, expulsant-los de Romanya, Ancona i Spoleto. Per excomuni es va quedar els territoris en litigi que havien constitut les possessions de la comtessa Matilde de Toscana i que presumptament havia deixat a la Santa Seu en herncia. Per que romanien sota poder dels vassalls romans de l'emperador. D'aquesta manera va obtenir la sobirania d'algunes ciutats de la Toscana i el nord d'Itlia es va poder desempallegar del domini germnic.

Amb la croada realitzada contra els ctars a Occitnia, va aconseguir que Ramon VI de Tolosa li ceds set castells a la Provena que es van incorporar al patrimoni de l'Esglsia, fins que van ser bescanviats en un acord entre Gregori X i  Felip III de Frana  pel comtat de Venesino el 1274.

Durant el regnat de l'Emperador Federic II, (1215-1251) Els Estats Pontificis van tornar a passar per un moment difcil. Frederic, a ms d'emperador del Sacre Imperi tamb era amo del regne de les Dues Siclies i va incorporar al seu imperi la Llombardia i la Toscana desprs d'haver derrotat a la la Lliga Llombarda el 1239, Frederic es va proposar annexionar-se el patrimoni de Sant Pere per dominar tota Itlia. Va marxar sobre Roma, d'on va haver de fugir el Papa Gregori IX i va poder passejar-se desafiant per tota Itlia, nomenant al seu fill Enzio governador del territori peninsular i ell mateix es va erigir com a senyor dels Estats Pontificis. El 1253, dos anys desprs de la mort de l'emperador, el Papa Innocenci IV va poder tornar a Roma des del seu exili francs i va reprendre el govern de la ciutat i la resta de dominis eclesistics.

Els Estats Pontificis no van poder sobreposar-se als fets que es van produir a la convulsa Itlia de mitjans del segle XIV, ja que l'establiment de la seu papal a la ciutat d'Aviny va permetre que els nobles italians actuessin segons els seus interessos, prescindint de l'autoritat papal. Son molts els exemples: Giovanni di Vico es va proclamar senyor de Viterbo; El ducat d'Spoleto es mantenia en la insubmissi, la marca d'Ancona era independent de fet, es van privatitzar les ciutats de Fermo i Camerino, els  Malatesta es mantenien en rivalitat oberta,  Francesco degli Ordelaffi, s'havia fet amb gran part de la Romanya, etc. Aix sense comptar amb la desvinculaci de l'Esglsia dels feus tradicionals de Siclia, que va passar a mans de la Corona d'Arag, o el regne de Npols, sota autoritat dels Anjou.

Era urgent actuar i aprofitant l'estada a Aviny del castell Gil de Albornoz, arquebisbe de Toledo i experimentat militar, que havia lluitat amb les hosts d'Alfons XI de Castella a la Batalla del Salado i en el setge d'Algesires. Climent VI el va ordenar cardenal i li va encomanar la missi de reclutar un exrcit. Dos anys ms tard (1353) sota el pontificat d'Innocenci VI, va anar als Estats Pontificis amb una butlla que li atorgava plens poders.

Gil de Albornoz va recuperar militarment els territoris que havien estat usurpats i va doblegar els insubordinats i altius nobles italians. Els Estats Pontificis es van tornar a agrupar al voltant de l'obedincia al Papa.

Albornoz tamb va redactar i posar a la prctica el primer marc jurdic especfic dels Estats Pontificis, les Constitutiones Aegidianae, que seguirien en funcionament fins als Pactes del Later el (1929).

La poca del Renaixement.

A inicis del segle XVI, les nacions europees van aconseguir unificar-se i els seus monarques van assumir el poder absolut d'aquestes, l'Esglsia romana no era la nica que veia la descomposici d'Itlia i les pugnes entre els seus heterogenis i mal avinguts estats la feien vulnerable a la intervenci de francesos, alemanys i espanyols, ni tampoc la nica que temia la implantaci d'un estat nic nacional que la privs dels drets governamentals sobre el seu propi territori. Al Papa, com a tots els prnceps italians, noms l'hauria satisfet ser ell el lder unificador de tota la pennsula en torn als seus dominis, per  amb la diferncia que l'esglsia, pel seu tarann ecumnic i la seva tradici teocrtica universal, estava en millors condicions que els seus possibles competidors per a dur a terme l'empresa. Amb aquest nim de potencials monarques absoluts d'una Itlia unida i centralitzada van governar els papes del Renaixement.

La singularitat del Papa Alexandre VI, el papa Borja) decau en qu concebia l'organitzaci papal com una monarquia personalista. Volia crear un regne a Itlia, desvinculat de la Santa Seu, perqu algun dels seus fills el governs.  Amb aquest propsit va sotmetre a tirans locals, vassalls nominals de Roma, per que governaven els seus respectius feus com volien. Amb Joan Borja, duc de Ganda comandant dels exrcits papals, va conquerir els castells de Cerveteri, Anguillara, Isola i Trevignano, accions per les quals va nomenar-lo duc de Benevento i senyor de Terracina i Pontecorvo. Quan Joan va morir assassinat, Alexandre va donar la capitania dels exrcits al seu fill Csar Borja. Amb l'ajuda militar francesa, Csar va conquerir les ciutats d'Imola i Forli, governades per Caterina Sforza, i desprs Cesena. Ms tard es va apoderar de Rimini, governada per Pandolfo Malatesta, i de Faenza, de Piombino i l'illa d'Elba, d'Urbino, Camerino, Citt di Castello, Perusa, Fermo, i finalment Senigallia. Aquestes terres van passar a ser domini del fill del Papa, que va ser nomenat duc de Romanya.

El Papa Juli II (1503-1513) va tornar a l'Esglsia les possessions de les quals els Borja s'havien apropiat. En alguns casos va ser fcil, en altres va ser necessari l's de les forces armades. Perusa i Bolonya van reintegrar-se als Estats Pontificis el 1506.

Vencia amenaava amb competir amb els Estats Pontificis pel domini d'Itlia. Per evitar aquest perill Juli II va formar la Lliga de Cambrai amb la intervenci de Frana, Espanya, el Sacre Imperi Hongria, Savoia, Florncia i Mntua. Vencia no va poder oposar resistncia davant d'un enemic tant potent i va ser derrotada a la batalla d'Agnadello el 1509, deixant al Papa sense rival. Amb l'ajuda d'Espanya va aconseguir desfer-se de la presncia francesa en terra italiana.
Els francesos en aquella poca eren amos de Gnova i Mil.

El que el Papa mai aconseguiria seria alliberar Itlia del domini espanyol, que perduraria intensa i prolongadament, en especial durant els regnats de Carles I i Felip II, encara que mai van ampliar les seves possessions a costa dels Estats Pontificis. Al contrari, Felip II no va imperdir que, en contra dels seus desitjos, el Papa Climent VIII s'annexions els bens de l'Esglsia de la ciutat de Ferrara el 1597.

Moviments revolucionaris.

Els comtats de Venesino i Aviny eren propietat dels Estats Pontificis, formant un enclavament en terra francesa. Aquestes possessions van ser confiscades durant la Revoluci Francesa, durant el Pontificat de Pius VI (1775-1799). 

La invasi napolenica d'Itlia el 1797 no es va aturar a les portes de Roma: un any desprs les tropes franceses entraven a la ciutat. Units als francesos, els revolucionaris italians li van exigir al Papa que abdiqus de la seva sobirania temporal. El 7 de mar de 1798 es va declarar la Repblica Romana (1798-1799) i el Papa va ser segrestat i deportat cap a Frana. Degut a la seva edat avanada i al seu estat de salut Pius VI va morir durant el viatge.

Napole Bonaparte va intentar regular les relacions amb l'Esglsia, cosa que va quedar reflectida al Concordat de 1801 entre Frana i la Santa Seu que van signar el nou Papa, Pius VII i Napole.

El Papa va viatjar a Frana per coronar emperador Napole el 1804, per aviat va suposar un nosa pels plans de l'emperador que el 1809 es va apoderar dels territoris dels Estats Pontificis, els va incorporar al Imperi francs i va retenir a Pius VII presoner a Savona. Amb la derrota de Napole, el Congrs de Viena de 1815 va assegurar la pervivncia dels Estats Pontificis dins del nou ordre europeu encara que amb una petita prdua territorial en favor de l'Imperi Austrac.

L'esperit revolucionari francs es va estendre per Itlia. El 1831, el mateix any en qu va ser escollit Papa Gregori XVI, va esclatar un aixecament a Modena, seguit d'un altre a Reggio Emilia i poc desprs a Bolonya on es va arriar la bandera papal i es va alar la tricolor. En qesti de setmanes els Estats Pontificis cremaven en una pira revolucionria  i es va proclamar el govern provisional de les Provncies Unides de la Itlia central. Gregori XVI no comptava amb suficients efectius militars i va demanar ajuda estrangera per contenir el moviment, ajuda que va rebre d'ustria. El febrer de 1831 les tropes austraques van entrar a Bolonya expulsant el govern provisional, que es va refugiar a Ancona, en dos mesos la revolta va ser desarticulada. Representants de les grans potncies es van reunir a Roma. ustria, Rssia, Anglaterra, Frana  Prssia, que van analitzar la situaci i van elaborar un seguit de reformes que al seu judici eren necessries en els Estats Pontificis. No totes van ser acceptades per Gregori XVI per si les suficients com per canviar matries com la justcia, les finances, l'administraci.

Aquests petits canvis no van satisfer les demandes dels revolucionaris. A finals del mateix any la revolta es va tornar a propagar pels estats de l'Esglsia. Les tropes austraques, la presncia de les quals era garantia d'estabilitat, van tornar al seu pas i va ser necessari demanar un altre cop la seva intervenci. 

Unides les seves forces amb les del Papa va ser fcil prendre Cesena i Bolonya, focus de protesta revolucionria. Frana va desplegar alguns destacaments a Itlia i va ocupar Ancona el 1838.

Desprs d'uns anys de calma, l'agitaci revolucionria es va fer notar el 1843 a Romanya i Umbria. El 1845 forces sublevades es van apoderar de la ciutat de Rimini. Van ser desallotjades per no dispersades i van portar la revoluci a la Toscana.

 Unificaci Italiana i final dels Estats Pontificis .

Els vents revolucionaris que bufaven a Itlia van derivar en corrents impulsores de la unificaci nacional. El rei de Piemont-Sardenya, Carles Albert de Savoia va assumir les iniciatives de la unitat i va declarar la guerra a ustria. El papa Pius IX, que havia pujat al tron el 1846, no va voler unir-se a la causa, cosa que el poble rom mai no li va perdonar. A Roma va esclatar la revoluci i el Papa es va veure obligat a abandonar la ciutat disfressat de frare el 1848. Es va abolir el poder temporal del papa i es va proclamar la II Repblica Romana (1849). Es va organitzar un contingent militar aportat per diverses nacions catliques i el 12 d'abril de 1850 el Papa va retornar a Roma abolint l'efmera repblica. L'estiu del 1859 algunes ciutats de la Romanya es van aixecar en contra de l'autoritat papal i van prendre la decisi plebiscitria d'annexionar-se al Piemont, cosa que van aconseguir el mar del 1860. Aquest mateix any, Vctor Manuel II va sollicitar formalment al Papa que li entregus Umbria i les Marques, per Pius IX ho va rebutjar. Les tropes piemonteses es van enfrontar a les del Papa, derrotant-les a Castelfidardo (18 de setembre) i a Ancona (30 de setembre). L'Esglsia es va veure desposseda d'aquelles regions, que juntament amb La Toscana, Parma i Mdena van annexionar-se al creixent Regne de Sardenya-Piemont (novembre de 1860), que pass a denominar-se regne d'Itlia del Nord. Els Estats Pontificis van quedar definitivament desmembrats i reduts a la ciutat de Roma i al seu entorn, on el Papa, sota protecci francesa va seguir exercint de moment la seva mimvada autoritat civil.
 
El 1870 va esclatar la Guerra Franco-prussiana i l'emperador francs Napole III va fer cridar tots els seus efectius militars a Itlia, inclosa la guarnici de Roma. Itlia va ser aliada de Prssia en aquesta guerra, que va comptar amb el beneplcit del canceller Otto von Bismarck per actuar sense miraments contra els Estats del Papa, profrancs. Pius IX va reunir un exrcit de vuit mil homes en un intent desesperat de resistir per no va poder contenir les divisions italianes que van marxar motivades per l'esperit patritic cap a Roma. El 20 de setembre de 1870 van entrar a la ciutat per la Porta Pia, que es convertia en capital del nou regne d'Itlia. Vctor Manuel II va establir la seva cort al palau del Quirinal 

Pius IX mai va reconixer la unificaci d'Itlia i es va declarar "presoner" al seu palau al Vatic, quan les tropes italianes van entrar a Roma i van acabar per la fora amb els Estats Pontificis.

Van haver de passar 59 anys fins que l'11 de febrer de 1929, Pius XI i Benito Mussolini van signar els Pactes del Later, en virtut dels quals l'Esglsia reconeixia a Itlia com a estat sobir i aquesta feia el mateix amb la Ciutat del Vatic, petit territori independent de la ciutat de Roma, de 44 hectrees que encara avui est sota jurisdicci pontifcia.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119477" title="Sashimono" nonfiltered="3749" processed="3735" dbindex="49052">

Els sashimono (  ,   ,   ) eren penons que els guerrers medievals japonesos duien a l'esquena per a llur identificaci durant les batalles. Els sashimono anaven subjectats a l'esquena dels soldats, anomenats ashigaru i dels samurai, i en uns suports posats en els cavalls d'alguns soldats de cavalleria. Eren semblants a banderes petites i portaven mon o smbols dels clans. Foren molt abundants durant el perode Sengoku  caracteritzat per una llarga guerra civil al Jap que dur des de mitjan segle XV fins al primers anys del segle XVII.

Tipus.
Atesa la gran varietat d'armadures japoneses, els sashimono s'empraven per aconseguir una certa uniformitat als exrcits. Els sashimoro solien ser negres i blancs i de forma rodona, quadrada o rectangular curta, encara que n'hi havia moltes variants. Una variant que sovint era ms grossa i acolorida eren els uma-jirushi, banderes semblants als sashimono, grosses i personalitzades que duien els comandants. S'hi assemblava un pen molt llarg i estret anomenat nobori, que aguantaven dret dos o tres homes i que s'emprava per a assenyalar la direcci que havia de seguir l'exrcit propi durant la batalla.

El sashimono es penjava a una asta en forma de gamma ("   ") o " L " girada, travada a la cuirassa prop de la cintura i a l'alada de l'espatlla, mitjanant una anella. Aquest sistema era un dels ms corrents, per n'hi havia d'altres. Els sashimono es feien de seda i de pell.

Smbol.

Els smbols estampats en el sashimono solien representar formes geomtriques senzilles, de vegades combinades amb ideogrames del nom del cap o del clan (Daimyo), el seu mon, o el seu lema o mot. Sovint, el color del fons de la bandera indicava a quin cos de l'exrcit pertanyia el soldat que el portava, mentre que cada divisi de l'exrcit hi representava el seu propi smbol. Malgrat aix, era ms corrent dibuixar-hi el mon del Daimoy en comptes del smbol de la unitat, perqu les batalles podien arribar a ser molt confuses i multitudinries; i distingir-hi el company de l'enemic amb un cop d'ull s el ms important. De vegades, els membres de l'elit dels samurais que eren molt respectats i famosos, tenien cadascun el seu propi smbol o nom personal representats en el seu sashimono, diferent del de la seva divisi. Aquests mon estilitzats contrasten amb els escuts d'armes ms complicats que portaven els exrcits europeus contemporanis.









Vegeu tamb.
Herldica;
Sobresenyal;
Akira Kurosawa - Director de cinema japons que dirig unes quantes pellcules situades en aquest perode, en les quals destaca la cura en la representaci del vestuari de l'poca.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119478" title="Chusquea culeou" nonfiltered="3750" processed="3736" dbindex="49053">

El bamb canya colige (Chusquea culeou), s una espcie de bamb, del gnere Chusquea  de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Creix en zones humides dels boscos temperats de les muntanyes de Xile i Argentina. Les seves fulles estan  cobertes de pls i amb una petita espina en la punta. La seva flor s una pancula de color castany i el seu fruit una cariopsi. Desprs de florir i produir llavor, la planta mor. Les seves canyes sn rectes, de fins a sis metres d'alada, i van ser utilitzades pels indgenes per a construir les seves llances i els maputxes les segueixen usant per a fer l'instrument musical anomenat trutruca.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119483" title="Francesc Savalls i Massot" nonfiltered="3751" processed="3737" dbindex="49054">

Francesc Savalls i Massot (La Pera, 1817 - Nia, 1886) fou un militar carl empordans.

 Orgens i Primera Guerra Carlina .
Savalls era el fill cabaler d'una famlia de propietaris rurals empordanesos i particip en la Primera Guerra Carlina amb 17 anys arribant al grau de capit.

 La Guerra dels Matiners i la Guerra a Itlia .
El 1840 es va exiliar a Frana, d'on va tornar el 1842 per a unir-se a una partida, considerada de bandolers, no militar, perqu la guerra s'havia acabat el 1840 i per aquests fets fou jutjat i condemnat en absncia.

Participa en la guerra dels matiners o segona guerra carlina (1846-1849). Desprs de la derrota es va installar a Nia (aleshores al regne de Savoia) i es va allistar a l'exrcit de Mdena i desprs al dels Estats Pontificis, lluitant al bndol papal i conservador contra els exrcits italians que pretenien la unificaci d'Itlia i que representaven, com els isabelins a Espanya, una ideologia liberal.

 La Tercera Guerra Carlina .
Durant la Tercera guerra carlina va tenir una frentica activitat al front d'una partida, convertint-se en una figura llegendria per les altres partides carlines catalanes. Aconsegu foragitar el seu superior Josep Estarts i Aiguabella, i s'enfront a l'infant Alfons Carles, representant a Catalunya i germ del pretendent Carles VII, que el va dur davant d'un consell de guerra a Navarra, acusat, entre d'altres crrecs d'haver afusellat 60 voluntaris liberals capturats en la presa de Berga que havien rebut garanties de l'infant Alfons-Carles, de negar-se a dur la seva tropa fora de les comarques gironines i d'haver-se apropiat d'una forta suma del bot de la batalla d'Alpens, per Savalls en va sortir ben parat i va aconseguir mantenir-se en el seu lloc.

Savalls fou l'home de confiana dels propietaris rurals de les comarques gironines, suport del carlisme, i supl la seva indisciplina amb la seva intelligncia. El 1874 era mariscal de camp i fou confirmat, en la reorganitzaci carlina d'aquell any, com a cap de la Divisi Girona-Barcelona a les ordres de Rafael Tristany i Parera. Quan Tristany fou substitut per Antonio Lizrraga (desembre del 1874), Savalls exerc, de fet, el comandament de l'exrcit carl de Catalunya.

El seu historial militar en la Tercera Guerra Carlina s dens: 

acci de Vidr (juliol del 1872);
victria de Mata i Borgony;
preses de Ripoll i Berga (mar del 1873);
atac fracassat a Puigcerd (abril del 1873);
foc d'Alpens (juliol del 1873  acci en la qual fou derrotat i mort el brigadier Cabrinetty);
incendi de Tortell i combat d'Argelaguer (agost)  dirigit per Huguet i que ha estat descrit per Mari Vayreda, que hi particip;
presa d'Olot el 1874;
presa de Castell d'Empries a la batalla coneguda com el foc de Castell el 1874;
l'expedici victoriosa per la Selva i el Baix Empord (primavera del 1874);
assalt fracassat a Puigcerd (agost del 1874);
foc de Prats de Lluans (setembre del 1874);
intent frustrat de recuperar Vic (octubre del 1874);
derrota de la columna Moya a Castell d'Empries;
pel mar del 1875, prdua d'Olot davant l'escomesa de Martnez de Campos, desprs de la qual tingu lloc l'entrevista a l'hostal de la Corda.

El 1875, Carles VII el va nomenar capit general de Catalunya. El mes de juliol, Savalls fracass novament en un atac a Puigcerd i l'agost particip en les operacions infructuoses de socors a la Seu d'Urgell assetjada. Savalls fou destitut i es retir a Camprodon i d'all a Frana. L'octubre del 1875 va marxar definitivament a Nia, on fu de comerciant de vins i on hi va morir el 1886. Abans se sotmet a un consell de guerra, que l'absolgu del delicte de traci que hom li havia imputat.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119485" title="August Guillem de Prssia" nonfiltered="3752" processed="3738" dbindex="49055">
August Guillem de Prssia, prncep de Prssia (Potsdam 1887 - Stuttgart 1949). Prncep de Prssia i d'Alemanya amb el tractament d'altesa reial i imperial. Fou un destacat integrant de l'exrcit alemany i un dels molts prnceps alemanys que collaboraren amb el nacionalsocialisme.

Nascut a la ciutat de Potsdam el dia 29 de gener de l'any 1887 era fill del kiser Guillem II de Prssia i de la princesa Augusta Victria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg. August Guillem era nt per via paterna del kiser Frederic III de Prssia i de la princesa reial Victria del Regne Unit. Per via materna era nt del prncep Frederic de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg i de la princesa Adelaida de Hohenlohe-Lagenburg.

El dia 22 d'octubre de l'any 1908 contragu matrimoni a Berln amb la princesa Alexandra Victria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg. La parella tingu un nic fill:

 SAIR el prncep Alexandre de Prssia, nat el 1912 a Berln i mort el 1985 a Wiesbaden. Es cas el 1938 a Dresden amb Armgard Weygand.

August Guillem i la princesa Alexandra Victria es divorciaren l'any 1920, un cop caigut l'Imperi Alemanya desprs de la Gran Guerra.

Durant la Primera Guerra Mundial lluit en el si de l'exrcit alemany. Acabat el conflicte, el kiser Guillem II de Prssia s'exili als Pasos Baixos i Alemanya es convert en una repblica. Descontent amb aquesta nova situaci, August Guillem s'afilia al grup militar de tradici ultraconservadora Stahlhelm.

L'any 1930, en contra de la voluntant del kiser que veia amb mals ulls l'ascens del nacionalsocialisme, August Guillem s'afili al NSDAP d'Adolf Hitler. L'any 1933 esdevingu membre de la SA i membre del partit al Reichstag. Sense cap mena de dubte, August Guillem fou un dels fills de l'ex-kiser ms compromesos amb el nacionalsocialisme. 

L'any 1939 fou elevat al rang de SA-Obergruppenfhrer. Ara b, certes discrepncies amb Goebbels l'any 1942 feren que August Guillem perds el favor d'Adolf Hitler. Acabada la guerra, les tropes estatunidenques el feren presoner i un tribunal de desnazificaci el condemn a tres anys de pres. L'any 1948 abandon la pres i el 1949 mor sobtadament a la ciutat de Stuttgart a l'edat de seixanta-sis anys.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119486" title="Adelaida de Saxnia-Meiningen" nonfiltered="3753" processed="3739" dbindex="49056">


 Adelaida de Saxnia-Meiningen (reina del Regne Unit) (1792 - 1849).

 Adelaida de Saxnia-Meiningen (princesa de Prssia) (1891 - 1971).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119487" title="Caravaggio" nonfiltered="3754" processed="3740" dbindex="49057">

Michelangelo Merisi da Caravaggio (Mil, 29 de setembre de 1571 - Porto Ercole 18 de juliol de 1610) conegut com Caravaggio per haver nascut a Caravaggio, Bergamo, Llombardia.

Pintor itali, s un dels exponents ms destacats de l'escola naturalista que va sorgir a Itlia com a oposici al corrent manierista que va dominar l'escenari artstic del segle XVI. 

Marc histric.
Les noves construccions clericals i els enormes i palaus que s'estaven construint a la Roma de finals del segle XVI i principis del segle XVII necessitaven ser omplerts i decorats per pintures. L'Esglsia de la Contrareforma cerca l'art religis autntic amb el que vol contrarestar l'amenaa del protestantisme, i per a aquesta empresa les convencions artificials del manierisme, que havia dominat l art durant gaireb un segle, ja no semblaven adequades. La novetat de Caravaggio era un naturalisme radical que combinava observaci fsica detallada amb una aproximaci, fins i tot teatral, dramtica mitjanant el clarobscur, l's de llum i ombra.

Caravaggio i Annibale Carracci sn dos pintors coetanis, famosos i considerats decisius en la conformaci pictrica del Barroc. Caravaggio va restar en l oblit gaireb absolut desprs de la seva mort. Ha estat al segle XX quan s ha revalorat la seva obra i la transcendent importncia per al decurs de l'art occidental, la fi del manierisme i l adveniment del Barroc. 


Biografia.



Fill de Fermo Merisi que treballava com administrador de Francesco Sforza que era Marchese de Caravaggio, una ciutat a aproximadament trenta quilmetres de Mil. La seva mare, Lucia Aratori, venia d'una famlia adinerada del mateix districte. Cap dels nens Merisi est inscrit als registres baptismals de Caravaggio, tot sembla indicar que Michelangelo Merisi va  nixer a Mil, on el Marchese tenia el seu jutjat i on vivia el seu pare. En aquella poca Mil era territori de la dinastia dels Habsburg. 

El 1576 la famlia es protegia a Caravaggio per evitar una plaga que assolava Mil. El pare de Caravaggio moria aproximadament el 1577. Es creu que l'artista va crixer a Caravaggio, per la seva famlia mantenia estretes relacions amb els Sforza i amb la poderosa famlia Colonna, que estaven emparentats per enlla matrimonial amb els Sforza i destinats a jugar un paper essencial en la vida de Caravaggio.

Caravaggio va aprendre l'art de pintar a Mil d'un mestre manierista deixeble de Tici, Simone Peterzano, i sobretot a partir de l'estudi de les obres d'alguns artistes venecians. Va ser influenciat per l'obra de Leonardo, pel naturalisme alemany i el gust pel detall de la pintura Llombarda. Desprs dels anys d'aprenentatge a Mil, de 1592 a 1606 va treballar a Roma, on va obrir un taller propi i no va tardar a destacar no solament pel seu original enfocament de l'obra pictrica, sin tamb per la seva vida irregular, en la que se succeen baralles i episodis reveladors del seu carcter tempestus i la seva falta d'escrpols. Es diu que Caravaggio va tenir una mal reputada amant de nom Arabel de Serrano.

De Caravaggio s'ha dit que va ser un revolucionari tant per la seva vida turbulenta com per la seva pintura, en la qual va plantejar una oposici conscient al Renaixement i al manierisme. Sempre va buscar, abans que res, la intensitat efectista a travs de vehements contrasts de clarobscur que esculpeixen les figures i els objectes, i per mitj d'una presncia fsica de vigor incomparable, molt teatral. En evitar qualsevol vestigi d'idealitzaci i fer del realisme la seva bandera, va pretendre abans que res que cap de les seves obres no deixs indiferent a l'espectador.

Les obres dels primers anys milanesos de Caravaggio sn desconegudes. La producci romana de la major part de la dcada de 1590 consisteix fonamentalment en pintures de gnere que combinen la figura humana amb motius de i natura morta. Constitueix un exemple emblemtic d'aquesta primera etapa creativa El tocador de llat, on un jove de bellesa afeminada i sensual comparteix protagonisme amb fruites, flors i una srie d'objectes relacionats amb la msica. En aquestes primeres obres resulta ja evident l's esttic de Caravaggio dels jocs de llums i ombres, si b el clarobscur noms serveix aqu com creador de volums i de profunditat, sense afegir a l'acci efectes de dramatisme, com seria habitual en les creacions posteriors de l'artista. El sopar d'Emas, una de les seves obres mestres, datada cap a 1600, es caracteritza pels sumptuosos tons foscos, ombres envoltants i feixos de llum clara que incideixen en punts determinats, i assenyala el comenament del perode de maduresa de l'artista, que es decanta obertament per la temtica religiosa i treballa per encrrec dels grans comitents de l'poca. Algunes de les seves obres sn rebutjades pel naturalisme amb qu aborda els passatges bblics, per no falten els mecenes laics disposats a adquirir els que el clergat no veu amb bons ulls.





Malgrat l'anterior, va ser un alt crrec eclesistic qui va resultar determinant per a la carrera de Caravaggio: el cardenal Francesco Maria del Monte, ambaixador dels Medici a Roma, que va comprar algunes de les seves obres i va propiciar que li fos encarregada, el 1599, la decoraci pictrica de la capella Contarelli, ubicada a l'esglsia romana de Sant Llus dels Francesos. Aquest va ser el seu primer encrrec monumental, i hi corresponen dues de les grans realitzacions de l'artista: La vocaci de San Mateu i El martiri de San Mateu. Sn tamb creacions fonamentals d'aquesta poca La crucifixi de San Pere i La conversi de San Pau, ambdues per a la capella Cerasi de Santa Maria del Popolo. Sn obres, totes elles, dominades per una intensa acci dramtica, molt estudiades des del punt de vista compositiu i en les quals s'obtenen resultats esplndids amb una gran economia de mitjans.

El 1606, Caravaggio va matar un home en una baralla i es va veure obligat a fugir de Roma, on, molt al seu pesar, mai no va poder tornar. Els quatre anys segents transcorren bsicament entre Npols i Siclia. Durant aquest temps va atendre sobretot encrrecs religiosos i va pintar algunes obres en les quals el seu dramatisme caracterstic deixava pas a una gran serenitat. Han quedat testimonis pictrics de les seves estades a Npols i Siclia. La seva mort sembla haver estat tant torbosa com la seva vida. Va morir a Porto Ercole, tocant als Estats Pontificis, el 1610 en una platja solitria, afligit de malria, desprs del pas per una pres on hi va anar a parar, sarcsticament, per error i en va sortir grcies a un suborn.

Obra.

Un realisme fregant el naturalisme.
Llevat de la pintura inicial, Caravaggio va produir majoritriament pintures religioses, a fi d'atendre les demandes del clergat. Tanmateix, les seves obres escandalitzaran amb freqncia i li va ser imposat sovint el refer quadres en ser rebutjades les teles proposades.

Dos dels majors retrets que li seran sempre realitzats sn el naturalisme realista en oposici al classicisme imperant, aix com la selecci dels seus models. Aix doncs, s un qestionament esttic i tic.
.

Caravaggio no buscava belles figures lleugerament etries per representar els actes i personatges de la Bblia a les seves pintures sin que preferia escollir als seus models d'entre el poble: prostitutes, nois del carrer o captaires posarien sovint per als personatges dels seus quadres, incloent els sants bblics. Un magnfic Sant Jeroni seu, representat a travs d'un vell decrpit, es conserva al Museu de Montserrat. Per a La Flagellaci, va compondre, una espcie de coreografia, on esmerats romans dediquen el seu esfor a torturar a un Crist que no sembla patir sin estar absort, mostrant un cos resplandent. Per al San Joan Baptista amb el xai, mostra un noi de mirada provocativa i en posici lasciva. Es deia que el model era un dels seus amants.

La posici de l'Esglsia sobre aix dna testimoni de certa esquizofrnia: per una part, aquest tipus de vulgaritzaci de la religi li interessa molt en una poca en qu la Contrareforma s'estn per la Itlia catlica, a fi de mostrar-se sota una aparena humana en contrast amb l'austeritat pregonada pel protestantisme: d'altra banda, la representaci dels sants sota trets vulgars de bergants sortits dels baixos fons era jutjat com incompatible amb els valors de puresa i de santedat quasi aristocrtics que defensava l'Esglsia de l'poca.

Aquest sentiment es va reforar per l'elecci de Caravaggio de preocupar-se enormement pel realisme en l'execuci de les seves figures: rebutjava corregir les imperfeccions dels seus models per representar-los ms "bells" o d'una manera ms concorde a les visions que l'Esglsia t dels seus sants. Per exemple, la primera versi del seu San Mateu i l'ngel va ser rebutjada no noms per la sensualitat de l'ngel, que va ser jutjada com a trivial, sin tamb per la brutcia dels peus del sant, minuciosament reproduda del model.



La pintura de Caravaggio que causaria el major escndol als ulls de l'Esglsia va ser La Mort de la Verge, per la representaci tan realista del cos de la Verge Maria amb el ventre inflat. Hi va haver el rumor ests segons el qual la model hauria estat el cadver d'una coneguda prostituta prenyada i ofegada al Tber.

Aix, la consideraci de l'Esglsia catlica cap a Caravaggio i els seus quadres oscillar d'un extrem a un altre de la seva carrera entre l'acolliment entusiasta i el rebuig absolut. El pintor trobar en ella els seus majors protectors -com el cardenal Francesco Maria del Monte - aix com als seus enemics ms grans.

Per la condemna no vindr noms de l'Esglsia: les eleccions de Caravaggio, associades a la seva mala reputaci, li valdran nombroses crtiques entre els vehements al llarg dels temps. Nicolas Poussin -malgrat haver-se inspirat enormement en ell- dir del pintor que "va arribar per destruir la pintura". D'altres el van qualificar de pintor del lletjor, com en l'article que li dedica una prestigiosa enciclopdia del segle XIX:

"Considerat com a pintor, Caravaggio s un executant de primer ordre: la seva pintura s ferma i  d'una bella factura, per el seu naturalisme l'ha arrossegat cap als confins de la lletjor, i s possible plantejar-se dubtes sobre la legitimitat del sistema del clarobscur que ell va posar de moda i que feia jugar al negre un paper abusiu. "

La Gran Enciclopdia: inventari raonat de les cincies, les lletres i les arts - sota la direcci de M. Berthelot. "La Gran Enciclopdia" (Pars, 1885-1902)

Els cossos imponents i l'erotisme ambigu.


La figura humana juga un rol primordial a la pintura de Caravaggio. Al marge d algunes natures mortes executades en els seus inicis, els personatges sn sempre els subjectes principals dels seus quadres: siguin en retrats o en posades en escena, els elements decoratius se solen reduir a porcions congruents -que no serveixen ms que per fer ressaltar els personatges- o b es troben totalment absents.

Ms particularment encara, el cos hum s un objecte de fascinaci per a Caravaggio. Pren una gran cura en representar-lo en els seus menors detalls amb el major dels realismes passant per la pllida blancor de la pell de San Joan Baptista fins a la pols sota els peus de San Mateu que tants retrets li reportaria.


Els cossos de Caravaggio sn gaireb exclusivament masculins, joves o vells: no es coneixen representacions de dones nues. Sembla tenir una predilecci pels cossos marcats, imponents i dotats de musculatures notables: a nombroses pintures, els personatges semblen envair tot el quadre. Aix s particularment apreciable en els quadres com el David de 1600, el Crist a la columna o fins i tot en la Coronaci d'espines.

L'erotisme que es desprn d'aquests cossos imponents s sovint pertorbador, cosa que li va valer crtiques tamb nombroses. Les tendncies homosexuals atribudes no han estat establertes amb exactitud, essent un assumpte que alguns cronistes incomodats prefereixen guardar en silenci, fins i tot actualment, l'observaci de la seva obra en deixa pocs dubtes. Aquesta sexualitat, considerada infame a l'poca i vigorosament condemnada per l'Esglsia, li va portar molts problemes amb la justcia i amb el poder: va ser implicat en nombrosos assumptes de "mals costums".

Aix, molts dels seus quadres van ser introduts a l'ndex pel seu erotisme ambigu, fins i tot en els quadres religiosos: el Crist mateix, en la Incredulitat de Sant Toms, s representat amb una sensualitat especialment particular; l'expressi lnguida de l'ngel a San Mateu i l'ngel, considerada com a trivial i fora de lloc, li va valer al quadre el ser rebutjat pels seus comanditaris del clergat.

El pintor i crtic Giovanni Baglione que admirava Caravaggio per la seva tcnica i de qui ha rebut una gran inspiraci, era tamb el seu enemic declarat i sovint va tenir disputes amb ell. Cap a 1602, en resposta al sulfurs Amor victoris, va pintar diverses versions d'un quadre titulat L  amor div i l'amor prof posant en escena al mateix jove noi sorprs per un ngel div mentre les extravagncies amb un stir o un dimoni. En una d'aquestes versions conservada a Roma, el stir gira el cap cap a l'espectador, i podem reconixer els trets de Caravaggio caricaturitzat per Baglione.

Encara avui, ms de 400 anys desprs, l'erotisme de Caravaggio no ha perdut el seu carcter molest, subversiu i ambigu: els nostres contemporanis tenen dificultat en observar quadres com L Amor victoris, el Jove San Joan Baptista i el xai o fins i tot Els msics sense sentir un cert pudor.
Obres.
Descans en la fugida a Egipte;

Enllaos externs.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119488" title="Carles de Prssia" nonfiltered="3755" processed="3741" dbindex="49058">

Carles de Prssia, prncep de Prssia (Palau de Charlottenburg 1801 - Berln 1883). Prncep de Prssia amb el tractament d'altesa reial que form part de l'exrcit prussi.

Nascut al Palau de Charlottenburg el dia 29 de juny de l'any 1801 essent fill del rei Frederic Guillem III de Prssia i de la princesa Llusa de Mecklenburg-Strelitz. Carles era nt per via paterna del rei Frederic Guillem II de Prssia i de la landgravina Frederica de Hessen-Darmstadt mentre que per via materna ho era del prncep Carles de Mecklenburg-Strelitz i de la landgravina Frederica de Hessen-Darmstadt. 

El dia 26 de maig de 1827 contragu matrimoni al Palau de Charlottenburg amb la princesa Augusta de Saxnia-Weimar-Eisenach, filla del gran duc Carles Frederic I de Saxnia-Weimar-Eisenach i de la gran duquessa Maria de Rssia. La parella tingu tres fills:

 SAR el prncep Frederic Carles de Prssia, nat el 1828 a Berln i mort el 1885 a Klein-Glienicke. Es cas el 1854 a Berln amb la princesa Maria Anna d'Anhalt.

 SAR la princesa Maria Llusa de Prssia, nada el 1829 a Berln i morta el 1901 a Frankfurt. Es cas el 1853 al Palau de Charlottenburg amb el landgravi Aleix de Hessen-Philippsthal-Barchfeld de qui es divorci el 1861.

 SAR la princesa Maria Anna de Prssia, nada el 1836 a Berln i morta el 1918 a Frankfurt. Es cas el 1853 al Palau de Charlottenburg amb el landgravi Frederic Guillem de Hessen-Kassel.

Integrant de l'exrcit prussi. Mor el dia 21 de gener de l'any 1883 a Berln a l'edat de vuitanta un anys. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119489" title="Frederica de Hessen-Darmstadt" nonfiltered="3756" processed="3742" dbindex="49059">


 Frederica de Hessen-Darmstadt (reina de Prssia) (1751 - 1805).

 Frederica de Hessen-Darmstadt (duquessa de Mecklenburg-Strelitz) (1752 - 1782).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119490" title="Elisabet de Prssia" nonfiltered="3757" processed="3743" dbindex="49060">


 Elisabet de Prssia (gran duquessa d'Oldenburg) (1857 - 1895).

 Elisabet de Prssia (princesa de Hessen-Darmstadt) (1815 - 1885).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119491" title="Aomori" nonfiltered="3758" processed="3744" dbindex="49061">

Aomori (   ; Aomori-shi) s la capital de la Prefectura d'Aomori (   ; Aomori-ken) i es troba al nord de la regi de T hoku al nord de Honshu.

Histria.
L'actual ciutat d'Aomori t runes de perode Jomon, i abans del perode Edo fou el lloc del llogaret pesquer de Ut  (    ; Ut -mura). Al principi del perode Edo, el 1624 (hi ha diverses opinions sobre l'any exacte), Ut  va ser renombrada a Aomori, i el port d'Aomori va ser obert. La ciutat d'Aomori va ser fundada oficialment l'1 d'abril de 1898.

Ciutats agermanades.
  Pyeongtaek (Corea del Sud);
  Kecskemt (Hongria);

Ciutat bessona.
  Hakodate, des de 1989.

Imatges.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119492" title="Raspinell com" nonfiltered="3759" processed="3745" dbindex="49062">

El raspinell com (Certhia brachydactyla) s un ocell petit i fora com que viu en ambients forestals. 

Morfologia.

 Fa 12,5 cm.
 T el mantell de color bru, amb un ratllat fosc i clar; la part inferior s blanquinosa i t un bec fi i corbat, que li serveix per extreure insectes i arcnids dels intersticis de les escorces dels arbres.

Alimentaci.

Cerca insectes enfilant-se en espiral pels troncs dels arbres i recolzant-se amb la cua.

Hbitat.

s sedentari i es troba per tot Catalunya, menys a les zones desforestades. Abunda molt ms que el raspinell pirinenc, justament al revs d'all que passa a la resta d'Europa. A Catalunya, el pirinenc es localitza als Pirineus, on, en certes rees, tamb es troba el com, fet que encara dificulta ms la seua identificaci. El pirinenc prefereix boscos de caducifolis i avetoses humides, mentre que l'altre, ms adaptable i no tant exigent quant al tipus d'arbres, ocupa pinedes, alzinars i, en general, arbredes menys humides.

Reproducci.

Necessiten arbres vells perqu fan el niu en les cavitats que en deixa l'escora. Les omplen d'herbes seques i folren el conjunt amb plomes, llana i bocins d'escora. A l'abril-maig la femella pon 4 o 5 ous que han de ser covats durant 15 dies, ms o menys els mateixos que transcorren abans que els petits no deixin el cau. Els novells sn alimentats per tots dos pares, els quals tenen el curis costum de recrrer els arbres fent unes espirals ascendents.

Confusi amb altres espcies.

Una espcie molt semblant s el raspinell pirinenc (Certhia familiaris), molt estesa pel nord i l'est d'Europa per que als Pasos Catalans noms trobem al Pirineu. Aquesta darrera espcie t unes celles blanques ms marcades, per sota s d'un blanc ms pur i t el bec un xic ms curt. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi del raspinell com al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos d'aquesta espcie al seu hbitat natural. ;
 Fotografies i identificaci d'aquest ocell. ;
 El raspinell com a l'Animal Diversity Web. ;
 El raspinell com a l'Encyclopedia of Life. ;
 mplia informaci sobre el raspinell com. ;
 Fotografies i descripci del raspinell com. ;
 ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119493" title="Alexandrina de Prssia" nonfiltered="3760" processed="3746" dbindex="49063">


 Alexandrina de Prssia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin) (1803 - 1892).

 Alexandrina de Prssia (duquessa de Mecklenburg-Schwerin) (1842 - 1906).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119494" title="Guillemina de Prssia" nonfiltered="3761" processed="3747" dbindex="49064">

Guillemina de Prssia (1709-1758). Es cas Frederic de Brandenburg-Bayreuth.

 Guillemina de Prssia (princesa d'Orange-Nassau) (1751 - 1820).

 Guillemina de Prssia (reina dels Pasos Baixos) (1774 - 1837).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119496" title="Guillemina de Prssia (reina dels Pasos Baixos)" nonfiltered="3762" processed="3748" dbindex="49065">

Guillemina de Prssia, reina dels Pasos Baixos (Potsdam 1774 - L'Haia 1837). Princesa de Prssia amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni amb el primer rei dels Pasos Baixos, Guillem I dels Pasos Baixos.

Nascuda el dia 18 de novembre de l'any 1774 a Potsdam, era filla del rei Frederic Guillem II de Prssia i de la landgravina Frederica de Hessen-Darmstadt. Guillemina era nta per via paterna del prncep August Guillem de Prssia i de la duquessa Llusa de Brunsvic-Wolfenbttel mentre que per via materna era nta del landgravi Llus IX de Hessen-Darmstadt i de la princesa Carolina von Zweibrcken-Birkenfeld.

El dia 1 d'octubre de 1791 contragu matrimoni al Palau de Charlottenburg amb qui seria rei Guillem I dels Pasos Baixos, fill del stattholder Guillem V d'Holanda i de la princesa Guillemina de Prssia. La parella tingu quatre filles:

 SM el rei Guillem II dels Pasos Baixos, nat a L'Haia el 1792 i mort a Tillburg el 1849. Es cas a Sant Petersburg amb la gran duquessa Anna de Rssia el 1816.

 SAR el prncep Frederic dels Pasos Baixos, nat el 1797 a Berln i mort el 1881 a Paw Haus (Wassenaer). Es cas el 1825 a Berln amb la princesa Llusa de Prssia.

 SAR la princesa Carlota dels Pasos Baixos, nada a Berln el 1800 i morta a Freienwalde el 1806.

 SAR la princesa Marianna dels Pasos Baixos, nada a Berln el 1810 i morta a Reinhartshausen el 1883. Es cas el 1830 a L'Haia amb el prncep Albert de Prssia de qui es divorci el 1849 per tornar-se a casar amb Johan van Rossum.

Guillemina mor a L'Haia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119498" title="Anna Dodas i Noguer" nonfiltered="3763" processed="3749" dbindex="49066">
Anna Dodas i Noguer (Folgueroles (Osona), 2 de novembre 1963 - Montpeller, Occitnia, 1986) va ser una poetessa catalana.

 Biografia .
Estudi Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, estudis que va culminar amb una tesina sobre l'obra Mites de Jordi Sarsanedas. Parallelament va al Conservatori Superior de Msica de Barcelona on continua els estudis de guitarra que havia comenat a l'Escola de Msica de Vic. Aviat realitza concerts com a solista a diversos pobles i ciutats de Catalunya i eventualment tamb acompanya el grup de Camerata de Can Tradicional.

A ms d'altres treballs assagstics va crear obres breus de prosa, per sobretot va destacar per la seva poesia.

Des de molt jove particip en concursos literaris i obtingu premis locals fins l'any 1986 en qu guanya el premi Amadeu Oller amb el poemari Paisatge amb hivern. L'obra pstuma, El volc (1991), recull la totalitat de la seva poesia plena de musicalitat i d'imatges amb gran fora imaginativa. 

El 1984 forma part del jurat dels premis literaris Antoni Pous de Vic i redacta els dos fascicles sobre la narrativa modernista de la Histria de la literatura catalana editada per Orbis i Edicions 62. Tamb collabora com a correctora en aquesta darrera editorial. 

Les seves narracions curtes participen del lirisme i el surrealisme presents als seus poemes. 
Va compaginar la creaci literria amb l'activitat de concertista i professora de guitarra. 

El mes d'agost de 1986, amb una amiga, realitza un viatge de vacances cap a l'Alguer (Sardenya) i sn assassinades prop de Montpeller. Tenia 23 anys.

 Obra .

 Poesia .
 Paisatge amb hivern (1986);
 El volc (escrit el 1986). Es publica junt amb Paisatge amb hivern i poemes esparsos i esbossos en un recull pstum de l'obra potica dels darrers anys de la seva vida (Ed. 62, 1991); queden sense publicar alguns poemes d'adolescncia.

 Narrativa breu .

 Capvespres de foc i de grana (Ed. Ausa, 1982);
 La deessa de les flors (Ed. Clot, 1982);
 Les ciutats (tres narracions indites publicades pstumament, Ed.Ausa, 1991; pensades com a part d'un volum d'igual ttol que rest inacabat);

 Assaig .
 Tesina sobre Mites de Jordi Sarsanedas;
 Treball breu La narrativa modernista (dins Histria de la Literatura Catalana, Ed. 62 i Orbis, fascicles 57 i 58);
 "L'Atlntida" i "Os Lusadas": Dos poemes neoclssics (Ed. Ausa, 1992);
 Per a un estudi de "Mirall trencat": Un procs de poetitzaci (Ed. Ausa, 1993);

Premis.
Accssit al Premi Ajuntament de Calldetenes (Osona): Deessa de les flors. ;
Primer Premi de narrativa de l'Ajuntament de Vic (Osona) (1981): Capvespres de foc i de grana. ;
Premi Amadeu Oller de poesia (1986): Paisatge amb hivern. ;

Enllaos externs.
Biografia, entrevistes i resenya d'obres.;
 Text complet de Les ciutats;
 Text complet de Capvespres de foc i de grana;
 Text complet de "L'Atlntida" i "Os Lusadas": dos poemes neoclssics;
 Text complet de Per a un estudi de "Mirall trencat": un procs de poetitzaci;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119504" title="Detrit" nonfiltered="3764" processed="3750" dbindex="49067">
En biologia els detrits sn residus, generalment slids, que provenen de la descomposici de fonts orgniques i minerals. Encara que s matria orgnica putrefacta, morta, hi ha ssers vius que s'alimenten d'ella. Aquests organismes generalment viuen en aiges estancades o pantans i s'anomenen saprfags o saprfits.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119507" title="Selecci catalana d'hoquei patins" nonfiltered="3765" processed="3751" dbindex="49068">
La selecci catalana d'hoquei patins s el combinat esportiu d'hoquei patins que disputa competicions sota la jurisdicci de la Federaci Catalana de Patinatge. La selecci actualment no s reconeguda per la Federaci Internacional de Patinatge (FIRS), i per tant no pot jugar les competicions internacionals oficials corresponents. 

El reconeixement oficial provisional que va obtenir la Federaci Catalana de Patinatge el 27 de mar del 2004 va fer que la selecci catalana masuclina d'hoquei patins disputs i guanys el Campionat del Mn "B" a Macau.
Finalment el 29 de novembre de 2005 aquest reconeixement oficial provisional va ser revocat per la qual cosa des d'aleshores no pot disputar campionats oficials de la FIRS. 

La selecci catalana tamb ha disputat totes les edicions de la Golden Cup tant en competici masculina com femenina. Aquesta competici internacional compta amb el reconeixement del CIRH. 

Des de novembre de 2006 la federaci catalana s membre adherit de la Confederaci Sud-americana del Pat, participant des d'aleshores de manera oficial en les competicions organitzades per aquesta  confederaci.
 
La selecci femenina, a ms, tamb ha disputat les edicions 2006 i 2007 de la Copa Amrica (la primera com a convidada).

El desembre de 2008 no hi va haver el tradicional partit amists de la selecci catalana d'hoquei patins degut a la intromissi del govern espanyol, en mans del PSOE, per aturar un torneig triangular organitzat per l'empresa de patinatge Reno en el que hi hagus competit la selecci catalana, l'espanyola i una dall-stars. Segons declaracions a l'emissora de rdio Catalunya Informaci del director de l'empresa, Josep Vigueras, es va rebutjar disputar el partit entre la catalana i l'espanyol perqu el secretari d'Estat per a l'Esport, Jaime Lissavetzky, va creure convenient evitar "riscos", tot i que Vigueras assegur "haver donat totes les facilitats" per fer-ho possible.

Equip mascul.


Competicions oficials.
Membre provisional de la FIRS (2004).



Ttols selecci masculina:
 1 Campionat del Mn "B" (2004)  ;


Membre de la CSP (2007).





Altres competicions.



Ttols selecci masculina:
 3 Golden Cups (2004, 2005 i 2008);



Ttols selecci femenina:
 2 Golden Cups (2006 i 2007);

Referncies.


Vegeu tamb.

 Cas Fresno;
 Federaci Catalana de Patinatge;
 Golden Cup;

Enllaos externs.
 Federaci Catalana de Patinatge;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119509" title="Nautilus macromphalus" nonfiltered="3766" processed="3752" dbindex="49069">

Nautilus macromphalus s una espcie de nutil natiu de les aiges que envolten Nova Calednia. A la conquilla d'aquesta espcie li manca el callus, i doncs deixa el llombrgol exposat. Com totes les espcies de Nautilus, N. macromphalus acostuma a viure a les profunditats, a molts centenars de metres. Els tentacles d'aquesta espcie sn llargs i prims. s tracta de l'espcie de nutil ms petita. La conquilla sol mesurar al voltant de 16 cm de dimetre, encara que l'espcimen ms gran mesurat mai feia 180 mm.  

  








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119510" title="Nautilus stenomphalus" nonfiltered="3767" processed="3753" dbindex="49070">

Nautilus stenomphalus s una espcie de nutil nativa de la Gran barrera de corall. s molt semblant a N. pompilius i pot ser que siguin subespcies. Es diferencia per l'absncia d'un callus prim i la presncia de taques blanques al llombrgol i a regions de la conquilla. Aquesta medeix al voltant de 18 cm de dimetre, encara que l'espcimen ms gran mesurat media 20'1 cm.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119511" title="Parc Nacional de Keibul Lamjao" nonfiltered="3768" processed="3754" dbindex="49071">
Keibul Lamjao s un parc nacional a l'estat de Manipur de l'ndia. s l'ltim refugi natural del crvol d'Eld (Cervus eldii). Es troba a la regi del sud-est del llac Loktak, el llac ms gran d'agua dola a l'ndia. Actualment el parc s amenaat per la construcci del projecte hidroelctric Loktak.

Les temperatures varien des dels 34,4 C a un mnim d'1,7 C. La precipitaci anual s de 1220 mm. L'rea s la ms humida a l'agost, amb una humitat diria de 81%. Mar s el mes menys humit amb un 49% d'humitat.

Est catalogat per la IUCN com un parc de categoria II.

Les coordenades geogrfiques sn .

 Fauna .
Aquest parc s tamb l'hbitat natural d'altres espcies en vies d'extinci, incluint una espcie de pit, la pit india, tamb del sambar, el mutiac, el crvol porc, el gib, el mico Rhesus, la civeta hind petita, el porc senglar.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119512" title="Nautilus praepompilius" nonfiltered="3769" processed="3755" dbindex="49072">

Nautilus praepompilius s una espcie de nutil extingida. Va viure durant l'Eoc superior i l'Oligoc. S'han trobat espcimens fssils a la formaci Chegan de Kazakhstan. N. praepompilius va ser agrupat en un txon juntament amb d altres espcies extingides, basat en els carcters compartits de les seves conquilles. El seu nom prov degut a la seva morfologia, ms tancada que la de N. pompilius.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119516" title="Circuit Oscar Alfredo Galvez" nonfiltered="3770" processed="3756" dbindex="49073">


El circuit Oscar Alfredo Galvez s un circuit per curses situat a la ciutat de Buenos Aires, Argentina.

Fou inaugurat l'any 1952 sota la presidencia del pas de Juan Domingo Pern. Es va construir gracies a l'iniciativa de diversos pilots argentins entre els que es trobava Juan Manuel Fangio. Degut a la seva infraestructura es conegut com la Catedral del Automobilisme Argent.

Fou seu en 20 ocasions del Gran Premi d'Argentina de Frmula 1.

Histria.

El circuit es va construir gracies a l'iniciativa de diversos pilots argentins entre els que es trobava el campi del mn de l'any 1951 Juan Manuel Fangio.
Davant del desenvolupament de l'automobilisme argent, el govern va decidir construir el circuit al sur de la ciutat de Buenos Aires, ente els barris de Villa Lugano i Villa Soldati.
El circuit va ser inagurat el 9 de mar de 1952 sota el nom de Autodromo 17 de Octubre en honor a la diada histrica de recolzament al llavors coronel Juan Domingo Pern. 

Per l'inaguraci es van organitzar tres proves, de las que la ms important va ser la realitzaci de la Copa Pern en la modalitat Frmula Libre, guanyada per Juan Manuel Fangio, per davant de Froiln Gonzlez, tots dos amb un Ferrari.

L'any 1953 es  va correr el primer Gran Premi d'Argentina, la primera competici fora d'Europa de la Frmula 1, guanyat pel pilot itali Alberto Ascari. Durant aquesta carrera va tenir lloc un accident on van perdre la vida  9 persones.

Actualment, es troba fora del calendari del campionat de Frmula 1.

 Resultats del Gran Premi d'Argentina .


 Altres .

  Volta rpida: Gerhard Berger 1 '27.981 (1997);
 

 Enllaos externs .
 Descripci del Autdrom;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119517" title="Gran Premi d'Argentina" nonfiltered="3771" processed="3757" dbindex="49074">
El Gran Premi d'Argentina va ser una carrera vlida pel campionat mundial de Frmula 1, que es va disputar de forma intermitent  entre 1953 i 1998. Actualment no forma part del calendari de la Frmula 1, per ha tingut una llarga i variada histria.

 Histria .
Davant del desenvolupament de l'automobilisme argent, el govern de Juan Domingo Pern va decidir construir el circuit al sur de la ciutat de Buenos Aires, que fou inaugurat l'any 1952. Aquest circuit s va construir gracies a l'iniciativa de diversos pilots argentins entre els que es trobava Juan Manuel Fangio. Degut a la seva infraestructura es conegut com la Catedral del Automobilisme Argent.

A l'any 1953 es  va correr el primer Gran Premi d'Argentina, la primera competici fora d'Europa de la Frmula 1, guanyat pel pilot itali Alberto Ascari. Durant aquesta carrera va tenir lloc un accident on van perdre la vida  9 persones.

L'any desprs  Fangio va poder guanyar la carrera al seu pas, aconseguint fer-ho en dugues ocasions ms. Al 1958, Stirling Moss va aconsseguir la victria. Amb la  retirada de Fangio, i amb la caiguda del govern de Pern el Gran Premi d'Argentina va desapareixer del calendari de la Frmula 1  ms d'una dcada.

L'any 1972 el Gran Premi d'Argentina va tornar al calendari amb Carlos Reutemann  com a heroi local. Reutemann va aconseguir la  pole a la seva primera cursa de Frmula 1, sent el segon pilot en fer-ho. La carrera la va guanyar per  el pilot Jackie Stewart.  La Frmula 1 es va continuar disputant a Argentina fins 1981. En 1982 fou suspesa la carrera per la Guerra de las Malvines.

Un consorci privat va  comprar la pista en 1991 i va iniciar la seva remodelaci.  El Gran Premi d'Argentina va tornar a disputarse a l'any  1995, amb victria per Damon Hill.  Hill va guanyar tamb al 1996 (any en qu va guanyar el campionat de pilots).

Ja a l'any 1997 va guanyar Jacques Villeneuve (tamb guanyaria el campionat del mn d'aquest any). Els problemes financiers dels organitzadors van fer que la carrera de l'any1998 fos l'ltima, guanyant-la Michael Schumacher, aconseguint la novena victria per Ferrari. 

 Resultats del Gran Premi d'Argentina .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119518" title="Gran Premi d'Argentina del 1953" nonfiltered="3772" processed="3758" dbindex="49075">
Resultats del Gran Premi d'Argentina de Frmula 1 de 1953, disputat al circuit Oscar Alfredo Galvez de Buenos Aires, el 18 de gener de 1953.

 Resultats .



 Altres .

 Volta  rpida: Alberto Ascari 1 '48. 400;







 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119519" title="Gran Premi d'Argentina del 1954" nonfiltered="3773" processed="3759" dbindex="49076">
Resultats del Gran Premi d'Argentina de Frmula 1 de 1954, disputat al circuit Oscar Alfredo Galvez de Buenos Aires, el 17 de gener de 1954.

 Resultats .



 Altres .

 Volta  rpida: Jose Froilan Gonzalez  1' 48. 200;







 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119520" title="Gran Premi d'Argentina del 1955" nonfiltered="3774" processed="3760" dbindex="49077">
Resultats del Gran Premi d'Argentina de Frmula 1 de 1955, disputat al circuit Oscar Alfredo Galvez de Buenos Aires, el 16 de gener de 1955.

 Resultats .





 Altres .

 Volta  rpida:  Juan Manuel Fangio 1 '48. 300;







 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119521" title="Gran Premi d'Argentina del 1956" nonfiltered="3775" processed="3761" dbindex="49078">
Resultats del Gran Premi d'Argentina de Frmula 1 de 1956, disputat al circuit Oscar Alfredo Galvez de Buenos Aires, el 22 de gener de 1956.

 Resultats .




 Altres .

 Volta  rpida:  Juan Manuel Fangio  1' 45. 300;

 Pole:  Juan Manuel Fangio 1'42. 5;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119522" title="Gran Premi d'Argentina del 1957" nonfiltered="3776" processed="3762" dbindex="49079">
Resultats del Gran Premi d'Argentina de Frmula 1 de 1957, disputat al circuit Oscar Alfredo Galvez de Buenos Aires, el 13 de gener de 1957.

 Resultats .



 Altres .

 Volta  rpida:  Stirling Moss 1 '44. 700;







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119523" title="Chetumal" nonfiltered="3777" processed="3763" dbindex="49080">
Chetumal s una port i una ciutat mexicana, capital de l'estat de Quintana Roo i la capalera del municipi d'Othn P. Blanco. s situada al sud de la pennsula de Yucatn, a les vores de la Badia de Chetumal, a prop de la frontera sud del pas amb Belize. T una poblaci de 136.825 habitants. 

Durant l'poca precolombina la ciutat de Chactemal era capital de l'estat maia homnim. Chactemal significa "lloc on els arbres vermells creixen". En el segle XVI hi van arribar les primeres expedicions espanyoles, i amb elles, Gonzalo Guerrero, que s'hi va establir i va viure entre els maies adoptant llur cultura i llur llengua. D'acord a la llegenda, va ser el pare dels primers mestissos de Mxic. El 1544 Chactemal va ser presa pels conqueridors. La zona va romandre abandonada per gaireb dos segles, llevat de la poblaci de Bacalar. Desprs de la reunificaci de la Repblica de Yucatn a la federaci mexicana, la major part de la poblaci se'n va anar cap a Belize, fugint de la Guerra de Castes. 

El 1898 Othn P. Blanco, per ordres del llavors president, Porfirio Daz, va establir el pont Chetumal, a la desembocadura del riu Hondo, per tal d'aturar el trfic d'armes entre els maies i els residents de Belize; el 5 de maig del mateix any es va fundar la ciutat, amb el nom de Payo Obispo amb el suport dels vens de Bacalar i els mexicans que havien fugit a Belize. Payo Obispo es va desenvolupar rpidament, especialment a causa del comer i la producci de fusta preciosa, com ara la caoba. el 1915 es va conformar el territori federal de Quintana Roo, escindint-se de l'estat de Yucatn, i la ciutat en va ser designada capital. El 1936 es va canviar el seu nom oficialment a Chetumal. El 1955 l'hurac Janet va destruir la ciutat; l'arquitectura original de fusta a l'estil angls va ser reemplaada per construccions de ciment i ma. El 1974 el territori federal de Quintana Roo va ser adms com a estat de la federaci mexicana. 

Enllaos externs.
 Ajuntament de Chetumal, en castell;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119524" title="San Luis Potos" nonfiltered="3778" processed="3764" dbindex="49081">

San Luis Potos s la ciutat ms gran i capital de l'estat mexic homnim, localitzada a 363 km. al nord-est de la ciutat de Mxic. El 2005 tenia una poblaci de 730.950 habitants, encara que l'rea metropolitana que abasta altres 7 municipis ms, tenia una poblaci de 1.085.000 habitants, la desena rea metropolitana ms gran de Mxic. 

Encara que es va establir una missi franciscana a l'rea des de 1583, la ciutat va ser fundada el 1592. Durant l'poca del virregnat de la Nova Espanya va ser considerada un dels centres miners ms importants de l'imperi espanyol (amb una important producci d'or i plata), a ms d'un important centre agrcola, comercial i cultural. Va ser anomenada San Luis Potos en referncia a les altres mines del virregnat, de Potos, Bolvia que s'havien descobert quaranta anys abans. 

A l'actualitat l'activitat minera ha decaigut, i l'activitat ms important de la ciutat s la indstria de la manufactura, aix com l'exportaci dels productes agrcoles i de la ramaderia. 

 Enllaos externs .
 Ajuntament de San Luis Potos ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119525" title="Villahermosa" nonfiltered="3779" processed="3765" dbindex="49082">
Villahermosa s la ciutat ms gran de l'estat mexic de Tabasco i del municipi Centro. La ciutat s un important centre de negocis del sud-est de Mxic i de l'administraci de la indstria petroliera. La ciutat est envoltada per nombroses llacunes i s creuada pels rius Grijalva, Mezcalapa i Carrizal. 

Va ser fundada oficialment com a Villa Hermosa de San Juan Bautista, a les vores del riu Grijalva el 24 de juny de 1596 pels residents espanyols de Santa Mara de la Victoria, un assentament de la costa del Golf de Mxic. El 1641 es va convertir en la capital de la provncia de Tabasco, en traslladar-se els poders de govern des de l'antiga villa de Santa Mara de la Victoria que havia estat destruda per un atac de pirates. El 1824 va ser designada com ca capital de l'estat de Tabasco. El 1915 es va canviar el nom a l'actual de Villahermosa. 

La ciutat ha crescut rpidament des de les ltimes dcades del segle XX grcies a la poltica de descentralitzaci mexicana, especialment de la indstria petroliera estatal, transformant-la, en menys de dues dcades d'un petit poble a una gran ciutat industrialitzada i molt desenvolupada. El 2005 tenia una poblaci de 520.308 habitants. 

Enllaos externs.
 Ajuntament del Municipi Centro, en castell;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119526" title="Culiacn" nonfiltered="3780" processed="3766" dbindex="49083">
Culiacn s la ciutat ms gran i capital de l'estat mexic de Sinaloa. s situada al nord-est del pas, a la vall en qu els rius Tamazula i Humaya s'uneixen per formar el riu Culiacn. Es troba a mig cam dels altres dos centres urbans ms importants de l'estat: Los Mochis al nord i les platges turstiques de Mazatln al sud. 

La ciutat va ser fundada el 1531 pel capit espanyol Nuo Beltrn de Guzmn amb el nom de San Miguel de Culiacn. Des d'aquesta ciutat van sortir les expedicions per explorar els territoris que avui dia comprenen el sud dels Estats Units. Culiacn va ser un petit poble fins a la construcci de les preses importants durant la dcada de 1950 la qual cosa va impulsar l'agricultura de l'rea d'una manera sense precedents. Avui dia, els conglomerats agrcoles ms grans de Mxic operen en les vastes i frtils planes costaneres prop de la ciutat. L'agroindstria s l'economia principal de la regi; l'estat s conegut com el graner de Mxic. 

Enllaos externs.
 Ajuntament de Culiacn ;
Belleza Culichi ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119530" title="Retaule" nonfiltered="3781" processed="3767" dbindex="49084">

El retaule (del llat retro tabula, 'rere l altar') s una obra d'arquitectura combinada amb escultures, relleus o pintures, situada darrere l'altar i que compon la decoraci d'aquest.

Pictricament, el retaule forma una xarxa de franges horitzontals i verticals on podem distingir representacions d'escenes o personatges bblics. Els espais queden estructurats de la manera segent:
 tic (part ms elevada del retaule, corona el carrer central).
 Espigues (coronaci dels carrers laterals; no sempre s present).
 Carrer central (franja vertical centrada, on hi ha la representaci de major mida i importncia).
 Carrers laterals (franges verticals exteriors, de menor importncia que el carrer central).
 Muntants (traceria de fusta que divideix els espais).
 Banc, bancal o predella (franja horitzontal inferior).

Bibliografia.
 FULLANA, Miquel: Diccionari de l'art i dels oficis de la construcci, Palma, Editorial Moll, 1974. ISBN 84-273-0372-6;
 VV.AA.: Visualart, Barcelona, Editorial Vicens Vives, 1996. ISBN 84-316-6051-1 ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119532" title="Albert Manent i Segimon" nonfiltered="3782" processed="3768" dbindex="49085">
Albert Manent i Segimon (Premi de Dalt, Maresme, 23 de setembre de 1930) s un escriptor catal, fill del tamb escriptor Mari Manent. Ha destacat en el camp de la poesia, la narrativa i la histria (incloent-hi celebrades biografies literries). Per altra banda, va participar activament en la resistncia catalanista contra Franco (tamb des de l'exili). Ms endavant, en democrcia, ha treballat en l'Administraci de la Generalitat de Catalunya amb crrecs de responsabilitat i dhuc com a assessor del president Jordi Pujol. Del 2000 al 2004 va ser director del Centre d'Histria Contempornia i actualment (2006) presideix la Societat d'Onomstica.  Ha collaborat amb diversos mitjans de la premsa escrita, especialment amb Serra d'Or. La seva tasca ha comptat amb nombrosos reconeixements; per exemple, el ttol de Mestre en Gai Saber, el premi Ramon Trias Fargas (per una biografia de Flix Millet publicada el 2003) o la publicaci del llibre d'homenatge Records d'ahir i d'avui. Homenatge a Albert Manent i Segimon amb motiu dels 70 anys.

 Obres .
 Poesia .
1949 Hoste del vent;
1951 La nostra nit;

 Assaig i crtica .
1969 Literatura catalana en debat;
1976 La literatura catalana a l'exili;
1984 Escriptors i editors del Nou-cents;
1993 Retorn a abans d'ahir;
1997 Del Noucentisme a l'exili;
2001 Toms Garcs, entre l'Avantguarda i el Noucentisme;
2003 Llunari de noms i mots;
2006 La guerra civil i la repressi del 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona;
 
 Biografies i dietaris .
1963 Carles Riba;
1969 Josep Carner i el Noucentisme;
1979 Jaume Bofill i Mates i Guerau de Liost;
1986 El mol de l'ombra;
1993 J. V. Foix;
1995 Mari Manent, biografia ntima i literria;
2003 Flix Millet i Maristany: lder cristi, financer i mecenes catalanista;
 
 Retrats i estudis literaris .
1988 Solc de les hores: retrats d'escriptors i de poltics;
1988 Bibliografia catalana dels anys ms difcils (1939-1943);
1989 Bibliografia catalana: cap a la represa (1944-1946);
1990 Semblances contra l'oblit;
1996 En un repl del meu temps;

 Premis .
1970 Serra d'Or d'assaig per Josep Carner i el Noucentisme;
1987 Josep Pla per Solc de les hores: retrats d'escriptors i de poltics;
1995 Ramon Llull per Mari Manent, biografia ntima i literria;

 Enllaos externs .

Pgina dedicada a Albert Manent, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
L'autor al Qui s qui de les Lletres Catalanes;
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119536" title="?" nonfiltered="3783" processed="3769" dbindex="49086">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics   (hiragana) i   (katakana) ocupen l'16ena posici en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el 16 en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a l'esquerra), s'hi troba en la tercera columna (a la que dna nom,   , "columna TA") i la primera fila (  , "fila A").

El carcter   prov del kanji [[ ]], mentre que   prov de [[ ]].

Poden dur l'accent dakuten:  ,  .

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki:
 ,   es romanitzen com a "ta".
 ,   es romanitzen com a "da".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb quatre traos:
 Tra horitzontal.
 Tra diagonal cap avall a la dreta, encara que quasi vertical, que talla el primer tra.
Tra horitzontal a la dreta, lleugerament corbat cap a sota.
Tra horitzontal a sota del darrer lleugerament corbat cap a munt.

El carcter   s'escriu amb tres traos:
 Tra diagonal cap avall i a l'esquerra.
 Tra primer horitzontal cap a la dreta i desprs corb cap avall i a l'esquerra.
 Tra diagonal cap avall i a la dreta, tallant a l'anterior.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:        ("el ta de tabaco", on tabaco vol dir tabac) ;
 Codi Morse:   ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119551" title="Jordi Cabr i Trias" nonfiltered="3784" processed="3770" dbindex="49087">
Jordi Cabr i Trias (Barcelona, 1974) s advocat i escriptor.

Tot i que havia publicat la seva primera novella, Postal de Krypton, l'any 2000, la fama li va arribar entre els anys 2002 i 2004. En aquest parell d'anys, va publicar dues novelles ben acollides pel pblic i per la crtica, va guanyar un premi literari (El lector de l'Odissea) i va quedar finalista d'un altre (el Sant Jordi). Aquestes dues novelles clau en la bibliografia de l'autor sn La pregria del diable (2003) i Rubik a les palpentes (2004). Amb El virus de la tristesa va conquerir el Premi Lloren Villalonga l'any 2005.

Collabora setmanalment amb els diaris Avui i El Punt.

Obra.
2000 Postal de Krypton;
2003 La pregria del Diable;
2004 Rubik a les palpentes;
2006 El virus de la tristesa;

Premis.
2000 El Lector de l'Odissea per Postal de Krypton;
2005 Lloren Villalonga per El virus de la tristesa;

Enllaos externs.
Pgina de l'autor;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119552" title="Revoluci cubana" nonfiltered="3785" processed="3771" dbindex="49088">
La Revoluci cubana s el terme amb el qual es designa a l'enderrocament del govern de Fulgencio Batista pel Moviment 26 de juliol i a l'establiment del nou govern cub liderat per Fidel Castro en l'inici de 1959. La revoluci s'inicia amb l'assalt de la Caserna Moncada durant el 26 de juliol, 1953, i finalitza l'1 de gener, 1959, quan Batista fuig del pas, i les ciutats de Santa Clara i Santiago de Cuba van ser preses pels rebels, liderat per Fidel Castro.


 Progrs .
El 10 de mar de 1952, Ricardo Hernan Martnez Barreto, que ja havia governat Cuba entre 1934 i 1944, desencadena un cop d'estat que cau al govern de Carlos Pro Socarrs, corrupte president de la Repblica neocolonial (1902-1959 etapa en la qual Cuba deixa de ser colnia d'Espanya i passa a un control total per part dels Estats Units). Aix, Batista invalida les eleccions que s'acostaven, on havia de resultar clar guanyador el Partit del Poble Cub. Un jove advocat s'oposa al cop militar: Fidel Castro Ruz. Convenut que el cop priva de tota possibilitat a la lluita poltica, Castro crea, al costat d'Abel Santamara i altres, una organitzaci clandestina de joves estudiants i treballadors, molts d'ells provinents de les files del Partit del Poble Cub i assalten a la segona fortalesa militar de Cuba, la Caserna Moncada, el 26 de juliol de 1953, a la ciutat de Santiago de Cuba, i a la caserna Carlos Manuel de Cspedes a Bayamo, ambds en la part oriental de l'illa de Cuba.

Encara que l'assalt va fracassar militarment, i molts dels involucrats, com Abel Santamara van ser assassinats per la repressi de la dictadura de Batista, Fidel Castro, el seu germ Ral, Francisco Medina i d'altres van ser capturats i van sotmesos a procs judicial. Davant del tribunal, Fidel pronuncia el seu allegat d'autodefensa La Historia me Absolver, on planteja el Programa del Moncada, integrat per les mesures socials i econmiques que haguessin pres els revolucionaris d'haver tingut xit en aquell moment. En aquest allegat es converteix Fidel d'acusat a acusador, tirant-lo per la cara al govern tots els assassinats que per tants anys hi ha hagut a l'illa, per totes les males situacions de l'habitatge cub, de la salut i educaci.

Desprs de 22 mesos de pres a l'Illa de Pins, Fidel i els seus companys sn amnistiats pel rgim Batistiano, a merc de la pressi popular. En comprovar la impossibilitat de la lluita poltica pacfica, Fidel es dirigeix a Mxic, des d'on tamb visita els Estats Units, organitzant una expedici per traslladar-se a Cuba i comenar una lluita armada, s aix que s'organitza l'expedici del Iot Granma desprs d'un pla delatat anterior de travessia, que sumeixin entre d'altres, Ernesto Che Guevara i Camilo Cienfuegos. Ja abans de partir de Cuba s'havia creat, formalment, el Moviment 26 de juliol, (M-26-7).

En l'exili, aquest moviment firma pactes amb altres forces que propugnen la lluita armada com a nica via per enderrocar el dictador: El Directori Revolucionari, liderat per Jos Antonio Echevarra, i compost per joves estudiants de la Universitat de l'Havana, i grups de l'orient del pas liderats per Frank Pas. La travessia es va fer en dures condicions, la capacitat del vaixell era per a no ms que 20 persones i tanmateix anaven en ell 82 cossos marejats per la mar.

El 2 de desembre de 1956 desembarca el Granma a les costes orientals de Cuba, encara que amb retard, el qual provoca que l'alament coordinat amb Frank Pas, a Santiago de Cuba el 30 de novembre de 1956, no compleixi totalment els seus objectius de distreure les tropes de Batista per a la desembarcada del navili.

Perseguits els expedicionaris, sofreixen una derrota inicial en Alegria de Piads que causa la dispersi dels 82 combatents, dels quals noms n'arriben a la serralada de la Serra Mestra uns vint. Tanmateix, el gener de 1957 la guerrilla realitza seu primeres accions guerrilleres (El Combat de La Plata), amb ple xit.

Durant tot l'any 1957 la guerrilla creix i s'enforteix, malgrat les accions ofensives de l'exrcit enemic, expandint-se a tot el territori oriental a travs de noves columnes guerrilleres i fronts, al mateix temps que creix tamb el combat a les ciutats, dut a terme principalment pels estudiants. Aix mateix s'incrementa la repressi de la dictadura, que compta amb el ple suport dels Estats Units. Destacables aquest any sn:
 L'Assalt al Palau Presidencial, el 13 de mar, pel Directori Revolucionari.

 El Combat d'El Uvero, 28 de maig de 1957, que marca la majoria d'edat de la guerrilla.

 La creaci de la segona columna de l'Exrcit Rebel, la 4, comandada pel Che Guevara.

 La creaci del II i III Fronts Orientals "Frank Pas", liderat per Ral Castro i Juan Almeida, respectivament.

 L'assassinat de Frank Pas, el 30 de juliol de 1957.

 L'alament del 5 de setembre, en la base naval de Cienfuegos: Marins i lluitadors clandestins prenen la ciutat per diverses hores, destruint el mite de la unitat monoltica de l'exrcit del rgim i resistint fins que la majoria cau combatent.

El 1958, es convoca a la Vaga General Revolucionria del 9 d'abril, que mal planificada, s sufocada pel govern, que, setmanes desprs, convenut de la debilitat de les forces revolucionries, inicia una ofensiva general en la Serra Mestra per destruir a les guerrilles.

L'ofensiva s derrotada en batalles com la d'El Jigue i Santo Domingo, on aconsegueixen assetjar, destruir i retre, diversos batallons de l'exrcit enemic. Fracassada l'ofensiva i amb les armes capturades, es creguin diverses columnes guerrilleres ms, dues d'elles, comandades per Camilo Cienfuegos i Ernesto Che Guevara, realitzen la invasi a l'occident del pas. Parteixen de la Serra Mestra l'Agost del 1958, i arriben al centre de l'illa l'octubre, havent travessat ms de 400 quilmetres.

Una vegada en el centre de l'illa, aquestes columnes, desprs de reunificar a les forces guerrilleres del Directori Revolucionari i el Partit Socialista Popular, comencen una campanya on prenen tots els poblats, destruint importants forces enemigues. A l'orient, entretant, les forces rebels envolten les principals ciutats.

Per a finals de desembre de 1958, la moral combativa de l'exrcit del govern s molt baixa. Encara que es realitzen eleccions el novembre de 1958, els revolucionaris no reconeixen els seus resultats. El 31 de desembre, quan les tropes del Che Guevara prcticament ja han pres la ciutat de Santa Clara, clau del centre de l'illa, i les tropes de Huber Matos es preparen per prendre la Ciutat de Santiago de Cuba, Batista fuig cap a Santo Domingo amb un nombrs seguici de seguidors. L'Ambaixada de EE.UU., pressentint que la revoluci far inviable la sortida democrtica, tracta d'organitzar una junta militar, maniobra denunciada per Fidel Castro que crida a la vaga general i ordena als seus comandants Che Guevara i Camilo Cienfuegos avanar cap a l'Havana i prendre les installacions militars de la capital, fet que es produeix el 2 de gener de 1959. A partir de llavors, histricament, es pren com a data del triomf de la Revoluci l'1 de gener de 1959.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119553" title="Moviment okupa" nonfiltered="3786" processed="3772" dbindex="49089">

L'okupaci s el nom amb qu es coneix l'acci d'apropiar-se d'un edifici o lloc abandonat amb la intenci d'utilitzar-lo com a habitatge o lloc de reuni, donant a aquest fet a ms un carcter pblic i reivindicatiu. La paraula s'aplica a vegades al propi edifici, una vegada okupat, i a les persones que l'utilitzen se'ls sol conixer com a okupes.

Els mitjans de comunicaci en el cas dels Pasos Catalans han popularitzat l'expressi Moviment okupa, que no sempre s acceptada pels seus protagonistes.

Okupa.

Okupa i els seus derivats procedeix, bviament, de la paraula ocupaci. L'ocupaci d'habitatges abandonats ha existit sempre, i a Catalunya aquest fet va crixer considerablament durant els anys 1960 i 70, com a forma de donar sortida a la gran demanda generada per l'afluncia de poblaci del camp a les ciutats. 

Els okupes sorgeixen a mitjan anys 80 a imatge i semblana dels squatters anglesos. Darrere de diversos titubejos amb la denominaci (perqu no existia en catal cap paraula per a anomenar l'ocupaci d'habitatges i locals), adopten el nom d'okupes, escrit amb una k contracultural i punk. Per als okupes, la diferncia entre ocupar i okupar resideix en el carcter poltic d'aquesta ltima acci, en la que la presa d'un edifici abandonat no s noms una finalitat sin tamb un mitj per a denunciar les dificultats d'accs a un habitatge.

La paraula okupa i els seus derivats han estat popularitzats per la premsa de manera que ha arribat a ser reconeguda acadmicament i ara s d's corrent, tant en la llengua colloquial com en els mitjans de comunicaci, aix com tamb en els diccionaris bilinges com a equivalent catal de l'angls squat. No obstant aix, en la seua accepci popularitzada per la premsa ha utilitzat per a designar a qualsevol que s'installi en un habitatge abandonat, tingui aquesta acci carcter poltic o no. El terme okupa pot designar tamb el lloc okupat. El Gran Diccionari de la Llengua Catalana de l'Enciclopdia Catalana incorpora la paraula "okupa".

Quant a l'expressi "moviment okupa", s tamb una creaci periodstica que ha tingut una acollida desigual, encara que ms ana rona, entre les persones a qui es referix. Moltes afirmen contundentment que no hi ha tal moviment, sin una multiplicitat de processos dokupaci no necessriament relacionats. D'acord amb aquesta idea, s'ha solide preferir el plural moviment d'okupacions, i encara ms moviment dels centres socials, considerant que s el centre social el que dna substantivitat poltica al moviment.

La paraula okupa referida a persones s'ha rebutjat aquests ltims anys per considerar que dna un aire de tribu urbana als que utilitzen cases abandonades per a viure i emmascara la motivaci real de les okupacions: la recerca d'un habitatge o un espai de socialitzaci i la denncia de l'especulaci urbanstica. Normalment els okupes, sn persones no violentes, encara que a vegades no ho aconseguisquen.



L'okupaci com a recerca d'un habitatge.
Hi ha diversos motius pels quals se sol realitzar una okupaci. En alguns casos es tracta de famlies, grups de persones o individus que busquen un lloc on poder viure i no poden o no volen pagar un lloguer ni una hipoteca. Es tracta d'un moviment social que reivindica el dret a un habitatge digne.

L'okupaci com a mtode d'autogesti.
Hi ha nombrosos casos d'okupacions promogudes per gent que busca crear alternatives culturals i associatives en els barris en qu viuen, a travs dels cridats centres socials okupats. La seua finalitat s crear espais autogestionats des d'on poder crear activitats lliures de pressions econmiques i poltiques. S'organitzen assembleriament per a evitar la creaci de lders i solen estar vinculats ideolgicament a l'anarquisme o a alguna tendncia d'esquerra revolucionria.

Aspectes legals de l'okupaci.
Fins a la promulgaci d'un nou codi penal a finals de 1996 no existia una figura legal que penalitzara especficament l'ocupaci de llocs abandonats. Aquesta, de fet, havia gaudit d'una certa tolerncia en les dcades anteriors com a mode de resoldre parcialment el problema generat per l'afluncia de gent del camp a les ciutats. En els primers anys de la democrcia van ser legalitzades milers d'ocupacions illegals d'habitatges de propietat estatal.

Fins a 1996 la figura legal a qu es recorria era a la de la falta de coaccions: el propietari de la casa okupada denunciava els inquilins illegals adduint que li impedien utilitzar la seua propietat, la qual cosa constitua una coacci. S'obria llavors un procs judicial civil (no penal), generalment llarg, que solia acabar amb una orde de desallotjament de la casa okupada. Va haver-hi no obstant aix nombroses excepcions: de vegades els jutges donaven la ra als okupes. Els factors considerats eren els anys d'aband de l'edifici, l'estat del mateix i, en general, qualsevol indici de permetera suposar absncia de "funci social" de la propietat. De vegades aquest tipus de sentncies eren dictades per tribunals superiors quan els edificis en litigi ja havien sigut desallotjats per orde dels tribunals de primera instncia.
Altres vegades els propietaris no denunciaven la okupaci, b perqu es desinteressaven de la seua propietat (solia ser el cas de persones que havien heretat la mateixa i no tenien intenci de fer res amb ella), b perqu consideraven que la presncia de okupes protegia a l'edifici del seu deteriorament fsic o impedia que fra utilitzat per gent a qui consideraven menys desitjable, o b per tindre simpaties amb el moviment okupa.


Encara que la majoria dels casos acabaven en desallotjament, la lentitud del procs civil donava expectatives d'una certa duraci de la okupaci. Aix, unit al rpid increment del preu de l'habitatge, va fer que les okupacions cresqueren exponencialment en els anys 90. El nou codi penal aprovat en 1996 pretenia posar lmit a les mateixes, tipificant-les com a delicte d'usurpaci. La consideraci de delicte accelerava considerablement el procs de desallotjament, permetent a ms que aquest es produra per sorpresa, s a dir, sense prvia notificaci als ocupants illegals. No obstant aix, els jutjats solien considerar conclosa la qesti amb el desallotjament de la propietat ocupada, arxivant la causa a continuaci. s a dir, que quasi mai s'han dictat les condemnes previstes legalment pel delicte d'usurpaci, la qual cosa ha generat una sensaci d'excessiva permissivitat en alguns propietaris i poders pblics locals. Per aix, a vegades s'ha recorregut a interposar denncies no per usurpaci sin per delictes ms greus com a desordes pblics, violaci de domicili o robatori. Les dites denncies tampoc han comportat condemnes, per no haver-se pogut demostrar, per s que tenen un efecte punitiu en la mesura que obliguen els acusats fer-se crrec d'un procs judicial dur i sovint costs.

Les escasses condemnes relacionades amb l'okupaci han estat les derivades de denncies per casos de resistncia a l'autoritat durant els desallotjaments.

En alguns casos, els anomenats Centres Socials Okupats (CSO's) han intentat legalitzar la seva situaci iniciant un dileg amb les institucions, a imatge de les negociacions que s'han donat en altres pasos europeus on llocs inicialment okupats han acabat per ser cedits baix frmules de lloguer davall o fins i tot declarats d'inters social o cultural. Aquest tipus de dilegs han trobat interlocutors interessats en les institucions, per generalment no han donat fruit, excepte parcialment en casos com el del Centre Social Sec.   

Els anarquistes solen dir que aquest moviment s d'inspiraci anarquista, ja que segons aquesta ideologia l'establiment de persones en edificis que no s'usen no seria quelcom immoral, ja que diferncia entre possessi i propietat. La justificaci ve que per als anarquistes la propietat no t justificaci i per tant s illegtim que alguna persona fsica o jurdica tinga una propietat, sent tan sols legtim tindre una possessi. En establir-se una o diverses persones en un edifici que no s'usa no s'estaria violant la possessi de ning, ja que ning est all. En realitat, aquesta forma de pensar no s exclusiva de l'anarquisme per s en l'anarquisme on millor es desenvolupa.

Repercussi internacional.



El moviment ha tingut una fora significativa a Alemanya, Pasos Baixos i Catalunya. No obstant aix, el moviment existeix a moltes parts d'Europa (a part de les ja mencionades, existeix a Espanya, Itlia, Frana, Anglaterra, etc..) i a Amrica del Sud (Xile, Argentina, Brasil, Colmbia, Veneuela, entre d'altres).

La pellcula L'estratgia del cargol tracta l'assumpte de l'okupaci a Colmbia.

 Vegeu tamb .
Anarquisme;
Centre social okupat;
Neoruralisme;
Desallotjament;
Ciberokupa;
;
A tornallom;

Moviment punk;

Enllaos externs.

Assemblea d'Okupes de Barcelona;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119554" title="Dracaena sanderiana" nonfiltered="3787" processed="3773" dbindex="49090">

La Dracaena sanderiana s una espcie de Dracaena, originria del Camerun (oest de l'frica tropical). El seu creixement mxim s d'1,5 m amb fulles de 15 a 25 cm i d'1,5 cm a 4 cm d'amplada. Sembla ser un dels vehicles importadors del mosquit tigre, ra per la qual se'n va restringir la importaci als Estats Units, a finals del segle XX. s promocionada comercialment com a "bamb de la sort", malgrat ser d'ordres taxonmics diferents.
Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119556" title="Ceclia de Baden" nonfiltered="3788" processed="3774" dbindex="49091">

Ceclia de Baden, gran duquessa de Rssia (Karlsruhe 1839 - Jarkov 1891). Princesa de Baden amb el tractament d'altesa gran ducal que contragu matrimoni en el si de la casa imperial de Rssia.

Nascuda el dia 20 de setembre de 1839 a Karlsruhe, capital del gran ducat de Baden, essent filla del gran duc Leopold I de Baden i de la princesa Sofia de Sucia. Ceclia era nta per via paterna del gran duc Carles Frederic I de Baden i de Llusa Carolina Geyer von Geyersberg, senyora de Hochberg i duquessa von Hochberg. Per via materna era nta del rei Gustau IV Adolf de Sucia i de la princesa Frederica de Baden.

El dia 28 d'agost de 1857 contragu matrimoni a Sant Petersburg amb el gran duc Miquel de Rssia, fill del tsar Nicolau I de Rssia i de la princesa Carlota de Prssia. La parella tingu set fills:

 SAI el gran duc Nicolau de Rssia, nat a Tsrskoie Sel el 1859 o executat al Fortalesa de Pere i Pau de Sant Petersburg el 1919.

 SAI la gran duquessa Anastsia de Rssia, nada a Peterhoff el 1860 i morta a Eze (Frana) el 1922. Es cas el 1879 a Sant Petersburg amb el gran duc Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin.

 SAI el gran duc Miquel de Rssia, nat a Peterhoff el 1861 i mort a Londres el 1929. Es cas el 1891 a San Remo amb la duquessa Sofia von Merenberg, creada comtessa von Torby.

 SAI el gran duc Jordi de Rssia, nat a Bielyi-Klioutch (Caucas) el 1863 i executat a la Fortalesa de Pere i Pau de Sant Petersburg el 1919. Es cas a Corf el 1900 amb la princesa Maria de Grcia.

 SAI el gran duc Alexandre de Rssia, nat el 1866 a Tiflis i mort el 1933 a Roquebrune (Frana) el 1933. Es cas a Peterhoff el 1894 amb la gran duquessa Xnia de Rssia.

 SAI el gran duc Sergi de Rssia, nat a Borjon (Gergia) el 1869 i executat a Alapaievsk el 1918.

 SAI el gran duc Aleix de Rssia, nat a Tiflis el 1875 i mort a San Remo el 1895.

Abans de casar-se amb el gran duc Miquel, Ceclia hagu de convertir-se a la fe ortodoxa en el procs del qual adopt el nom d' Olga Feodorovna .

Ceclia mor el dia 12 d'abril de 1891 a la localitat de Jorkov a l'actual Ucrana.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119561" title="Pan troglodytes troglodytes" nonfiltered="3789" processed="3775" dbindex="49092">

Pan troglodytes troglodytes s una subespcie del ximpanz com. Es troben al Camerun, la Repblica Centreafricana, Guinea Equatorial, el Gabon, la Repblica del Congo i la Repblica Democrtica del Congo.

Es caracteritza per tenir la cara d'un negre intens. Aquesta subespcie s'ha fet coneguda per creure's el reservori natural de diverses soques del VIH que infecten l'home. El salt interespcie del virus s'hauria donat diverses vegades vegades entre aquest primat i l'home.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119566" title="Leon Max Lederman" nonfiltered="3790" processed="3776" dbindex="49093">

Leon Max Lederman ( Nova York, EUA 1922 ) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1988 pels seus treballs sobre els neutrins.

Biografia.
Va nixer el 15 de juliol de 1922 a la ciutat nord-americana de Nova York. Va estudiar fsica a la Universitat de Nova York, on es llicenci el 1943. Desprs de participar en la Segona Guerra Mundial el 1951 aconsegu el doctorat a la Universitat de Columbia, d'on va esdevenir professor el 1958 i on posteriorment dirig el Laboratori d'Investigaci Fsica entre 1961 i 1978. Entre 1979 i 1989 dirig el Fermilab, laboratori d'investigaci del govern nord-americ. El 1989 dimit dels seus crrecs i breument fou professor a la Universitat de Chicago abans de traslladar-se a l'Institut Tecnolgic d'Illinois, on continua actualment.

Recerca cientfica.
La seva recerca cientfica se centr, al costat de Melvin Schwartz i Jack Steinberger, en un mtode de detecci dels neutrins que va permetre demostrar la doble estructura dels leptons. Aquest descobriment va permetre als terics elaborar un esquema, conegut com Model estndard, per la classificaci de totes les partcules elementals.

El 1977 aconsegu detectar una nova partcula quark, el quark fons.

El 1988 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb els fsics Melvin Schwartz i Jack Steinberger, pels seus treballs sobre el neutr.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1988;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119569" title="Pan troglodytes schweinfurthii" nonfiltered="3791" processed="3777" dbindex="49094">

Pan troglodytes schweinfurthii s una subespcie del ximpanz com. Es troben a la Repblica Centreafricana, el Sudan, la Repblica Democrtica del Congo, Uganda, Ruanda, Burundi, Tanznia, i Zmbia.

Es caracteritzen per tenir un pl ms llarg que les altres races de ximpanz.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119570" title="Arundinidia" nonfiltered="3792" processed="3778" dbindex="49095">

Les arundinoides (Arundinoideae) sn una subfamlia de les pocies.
 Clasificaci .
La subfamilia Arundinoides te 9 tribus:
Tribu Amphipogoneae;
Comprn 2 gneres:
Amphipogon;
Diplopogon;
Tribu Aristideae;
Comprn 3 gneres:
Aristida;
Sartidia;
Stipagrosti;
Tribu Arundineae;
Comprn 7 gneres:
Arundo;
Dichaetaria;
Gynerium;
Hakonechloa;
Molinia;
Phragmites;
Thysanolaena;
Tribu Cyperochloeae;
Comprn 1 gneres:
Cyperochloa;
Tribu Danthonieae;
Comprn 37 gneres:
Alloeochaete;
Centropodia;
Chaetobromus;
Chionochloa;
Cortaderia;
Crinipes;
Danthonia;
Danthonidium;
Dregeochloa;
Duthiea;
Elytrophorus;
Erythranthera;
Habrochloa;
Karroochloa;
Lamprothyrsus;
Merxmuellera;
Metcalfia;
Monachather;
Monostachya;
Nematopoa;
Notochlo;
Pentameris;
Pentaschistis;
Phaenanthoecium;
Plinthanthesis;
Poagrostis;
Prionanthium;
Pseudodanthonia;
Pseudopentameris;
Pyrrhanthera;
Rytidosperma;
Schismus;
Sieglingia;
Styppeiochloa;
Tribolium;
Urochlaena;
Zenkeria;
Tribu Eriachneae;
Comprn 2 gneres:
Eriachne;
Pheidochloa;
Tribu Micraireae;
Comprn 1 gneres:
Micraira;
Tribu Spartochloeae;
Comprn 1 gneres:
Spartochloa;
Tribu Steyermarkochloeae;
Comprn 2 gneres:
Arundoclaytonia;
Steyermarkochloa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119573" title="WonderSwan" nonfiltered="3793" processed="3779" dbindex="49097">

La WonderSwan s una consola porttil llanada al Jap per Bandai el 1999. Va ser desenvolupada desprs per la Gunpei Yokoi, companyia de Koto i Bandai. La WonderSwan va ser feta per competir amb la Neo-Geo Pocket Color i la lider del mercat, la Game Boy Color de Nintendo (tot i que el promotor per al WonderSwan, Gunpei Yokoi, era desenvolupador de la original Game Boy de Nintendo).

 Especificacions tcniques .
CPU: 16-bit NEC V30 MZ processador a 3,072 MHz ;
Pantalla: FSTN reflectiu LCD;
Resoluci: 224 x 144 pxels;
2,49 inchs diagonal;
Interfcie: Mx. 512 carcters, mx. 128 sprites (32 en una lnia horitzontal), dos pantalles, pantalla de finestra i finestra d'sprite.
Grfics: 8-shade de monocrom en el punt de secci de la matriu i sis icones a la secci esttica.
So: ;
4 canals digital de so estreo. ;
Fet amb un altaveu de mono o auriculars opcionals amb adaptador estreo.
Mida: 74.3 mm x 121 mm x 24.3 mm;
Pes: 93g (sense bateria) 110g (amb bateria);
Energia: bateria 1 AA o recarregable, ~30-40 hores de joc;
Ports de connexi: Port d'enlla, Stereo Jack i port de cartutx;
Capacitat de cartutx: ROM i/o RAM - mxim de 128Mbit (com Beat Mania);
Caracterstiques:
Pot ser jugat verticalment o horitzontalment.
Fet en un EEPROM i 1Kbit RAM per agafar dades.
Control de guardatge d'energia.


 Enllaos externs .
Defunct Games: WonderSwan Review Archive;
Lloc web oficial (angls);
Lloc web oficial (japons);
Swan Song (angls);
Unofficial WonderSwan blog (angls);
Planet-WonderSwan - Reviews & Specials (alemany);
gpark.nl - Sobre la consola Wonderswan i el jocs (holands);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119575" title="Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau" nonfiltered="3794" processed="3780" dbindex="49098">

La Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau altrament coneguda com a Fortalesa de Pere i Pau s el primer assentament establert al lloc on al segle XVIII es construiria la nova capital tsarista de Rssia, Sant Petersburg.

Dissenyada per Domenico Trezzini i fundada el 1703. La fortalesa cont diversos edificis, entre els quals destaca la Catedral de Pere i Pau on descansen les restes dels diferents membres de la Famlia imperial, el Museu de la Ciutat, la Cripta Gran Ducal i el Basti Trubetskoy.

La fortalesa fou construda per ordre del tsar Pere I de Rssia el dia 16 de maig de 1703 en una petita illa anomenada Zayachii a la desembocadura del riu Neva. Contruda durant la Guerra Nord, la fortalesa no exerc mai com a instrument militar defensiu de la zona. 

Sant Pere i Pau esdevingu el punt des d'on el tsar Pere el Gran dirig la construcci de la nova capital tsarista, Sant Petersburg. Alhora hi man la construcci d'una pres per presos poltic i la construcci d'uan catedral.

Amb la revoluci de 1917 diversos oficials de l'exrcit tsarista i membres de la famlia imperial foren empresonats a la Fortalesa. Durant el perode mar-octubre el control de la fortalesa fou de vital importncia pel control de la poblaci de Sant Petersburg. Quan el mes d'octubre els bolxevics ocuparen la fortalesa, la revoluci a Sant Petersburg s'havia decantat inexorablement en favor dels bolxevics.

La nit del 28 de gener de l'any 1919 un grup de membres de la famlia imperial fou afusellat a la Fortalesa. Entre aquest grup hi havia els grans ducs Pau de Rssia, Nicolau de Rssia, Jordi de Rssia i Demetri de Rssia. L'any 1924, el govern sovitic orden la conversi de la fortalesa en un museu.

Durant la Segona Guerra Mundial, la fortalesa esdevingu un punt clau pel manteniment de la ciutat davant el setge de les tropes nacionalsocialistes. A la fortalesa s'hi afeg un laboratori experimental d'armes qumiques.

Amb la caiguda de la Uni Sovitica l'any 1991, la Fortalesa ha esdevingut una de les principals atraccions turstiques de Sant Petersburg. Alhora ha recuperat el paper de cripta de la famlia imperial ja que des de 1991 s'hi han realitzat tres enterraments de membres de la Casa de Romanov, el del gran duc Vladimir de Rssia (1992), el de la famlia imperial el 1998 i presidit per Boris Ieltsin i el Duc d'Edimburg, i el de l'emperadriu Maria Feodorovna 2006 presidit pels prncep hereus de Dinamarca. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119578" title="Subtribu" nonfiltered="3795" processed="3781" dbindex="49099">

En biologia, la subtribu s la unitat sistemtica entre la tribu i el gnere. 

Aquest nivell de classificaci nasqu per agrupar els gneres d'una tribu concreta.

Nivells de classificaci (de general a concret)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119579" title="Campionat del mn de corfbol 1999" nonfiltered="3796" processed="3782" dbindex="49100">
El 6 Campionat del Mn de corfbol es va disputar a la ciutat australiana d'Adelaida del 10 al 17 de juliol de 1999, amb la participaci de 12 seleccions nacionals.

Primera fase.






Fase final.









Classificaci final.

  Pasos Baixos;
  Blgica;
  Gran Bretanya;
  Alemanya;
  Portugal;
  Taipei;
  Austrlia;
  Catalunya;
  Polnia;
  Sud-frica;
  ndia;
  Jap;


Vegeu tamb.
Selecci Catalana de Corfbol;
Campionat del mn de corfbol;
Federaci Internacional de Corfbol;

Enllaos externs.
Federaci Internacional de Korfbal;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119580" title="Subfamlia" nonfiltered="3797" processed="3783" dbindex="49101">

En biologia, la subfamlia s la unitat sistemtica entre la famlia i la tribu. 

Aquest nivell de classificaci nasqu per agrupar eles tribus d'una famlia concreta.

Nivells de classificaci (de general a concret)









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119581" title="Pan troglodytes vellerosus" nonfiltered="3798" processed="3784" dbindex="49102">

Pan troglodytes vellerosus s una subespcie del ximpanz com. Es troba a l'oest de Nigria i a l'est del Camerun.

Es considera la subespcie de ximpanz ms vulnerable a l'extinci. S'esitma que hi ha menys de 8.000 exemplars i que aquest nmero disminueix amb fora.

La seva distinci es va dur a terme per marcadors gentics.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119583" title="Wolverine" nonfiltered="3799" processed="3785" dbindex="49104">
Wolverine, o Logan, s un superheroi de Marvel Comics, membre els X-Men i dels Venjadors (un altre grup de superherois de Marvel). Va aparixer per primera vegada en l'ltima pgina de The Incredible Hulk #180 (Oct. 1974), tot i que la seua introducci formal va ser en el nmero segent per descuit del guionista (#181, Nov. 1974). En la dcada dels 80 i 90, Wolverine va arribar a convertir-se en un dels personatges que ms venien de Marvel. Wolverine s tamb significatiu per ser l'nic cmic de superherois amb un impacte real i adult per a les segents dcades, i va garantir la seua popularitat fins i tot fora dels cercles de lectura de cmics. La subcultura de Wolverine s prcticament equivalent a la d'Spiderman o a personatges molt ms reputats com Superman, Batman i Wonder Woman; quelcom que no es pot dir de molts altres superherois creats per Marvel. Un altra dada s que ell s canadenc amb arrels indonsies.

Com a mutant, Wolverine es regenera, posseeix sentits i reflexos molt aguditzats com els d'un llop (a causa del llarg perode de temps que va viure amb ells, i tres llargues urpes retrctils allotjades a cada avantbra. Les urpes i el seu esquelet estan recoberts completament per un aliatge de metall molt resistent conegut com a adamantium (el metall ms resistent de l'Univers Marvel). s un incomparable mestre de combat que no dubta a usar la seua fora letal.

Entre les dades ms curioses de la seua existncia podem trobar que t ms de 100 anys a causa del seu factor regeneratiu, que es va manifestar junt amb les seues urpes en el ja clssic tom 1 de la srie Origen, on l'impacte de descobrir que havien assassinat el seu pare el va portar a presentar la primera manifestaci de les seues habilitats mutants. A el va portar a exiliar-se juntament amb Rose, el seu primer gran amor (i desillusi), a les pedreres del nord de Canad on tamb va trobar el seu primer gran enemic "el Cuiner", a qui li va donar la seua primera pallissa en el torneig del poble (Origen 3). Va ser all que a causa de les decepcions provocades pel seu gran amor (a la qual assassina per accident), es refugia als boscs de Canad i seguint a una camada de llops, aprn a caar i a sobreviure com un salvatge, aguditzant al mxim els seus sentits. Desprs d'a vam poder veure al mutant canadenc on el necessitaren: en la Segona Guerra Mundial va lluitar al costat del Capit Amrica, (tamb el vam veure en aquesta guerra lluitant al costat de Zealot en el clssic crossover WildCats Xmen. Tots aquests esdeveniments van forjar la personalitat del personatge i li van proporcionar matisos taciturns i solitaris, i al mateix temps unint-lo amb vincles de lleialtat als seus amics (tot i que pocs descobreixen que aquest grunyidor t el seu costat tendre i sentimental).

Wolverine s'ha forjat en la batalla amb coneixements samurais. Al Jap va conrear la seua ment i el seu cos esmolant-los fins al lmit hum. All va conixer l'nic amor que li ha correspost: Mariko Yashida, a la qual va perdre tamb en mans dels Ninja de "The Hand", en la batalla que van tenir al costat de "The Silver Samuray" i Deathstrike; quan Mariko cau enverinada li suplica a Logan que, si l'estima de veritat, la mate utilitzant les seues urpes, L'entrenament al Jap, juntament amb les seues habilitats d'espia, soldat, lluitador, boxejador i guerriller, l'han convertit en un dels homes ms perillosos de l'Univers Marvel, com s'esmenta repetidament en alguns dels exemplars d'aquesta signatura.

La seua forma de ser solitria i retreta, afegida a la seua clssica actitud sobrada i de pocs amics, fan que Logan tinga ms enemics que tot el grup d'X-Men junt. Ja coneixem els seus inenarrables combats contra Sabertooth (el seu enemic ms recurrent i amb qui Logan adora enfrontar-se); no obstant aix un enemic no molt conegut per de gran rellevncia (com veurem ms endavant) s el mutant conegut com "Ciber". Aquest mutant amb implantes drmics d'adamantium als braos, s l'nic ser sobre l'Univers a qui Wolverine t una por oculta. Tant s aix que en diverses ocasions ha preferit fugir que tenir una confrontaci directa. Tot i que en els cmics no s'ha explorat profundament la relaci d'aquests dos, queda clar que Logan t una profunda por a aquest mutant mercenari que va morir a les mans del fill de Cable. En el futur, Logan necessitar el seu adamantium (perdut en la srie Fatal Atratcions a les mans de Magneto), i per a aconseguir-ho Ciber ser brutalment degollado, en un acte excessiu. Aix va produir una repugnncia  tan gran en Wolverine, que va rebutjar el metall oferit que tant anhelava.
Sn en aquestes ocasions en qu Logan ha hagut de decidir qu s el correcte, i deixar de banda la seua bestialitat animal, en qu ms ha hagut de fer s de les seues habilitats mentals que demostren que la fora d'aquest mutant es troba en la seua fora de voluntat i en la del seu cor (i tamb un poc en la seua testarrudesa), ms que en el seu poder fsic o mutant.

Una de les faccions ms interessants del personatge s la seua constant i impossible tasca per recuperar la seua memria, sense mai arribar a aconseguir-ho. A s pel fet que el seu poder curatiu mutant sana tamb els records dolorosos, fent que en cada oportunitat en qu li succesca quelcom traumtic el seu cervell ho oculte per a evitar el dolor.

Histria en el cmic.
Wolverine va ser creat per LenWein, Herb Trimpe i John Romita Sr. El personatge va ser desenvolupat ms complexament per l'escriptor Chris Claremont i l'artista John Byrne en The Uncanny X-Men. Claremont, amb el coescriptor i artista Kevin Smith, van establir importants matisos en unes sries limitades de Wolverine que van donar lloc a l'eslgan "Sc el millor en el que faig, per el que faig no s molt agradable".

Wolverine es va unir als X-Men el 1975, i va liderar un nou grup de mutants introdut en Giant-Size X-Men #1. Tamb es va publicar en una srie en solitari des de 1988, i ha estat el personatge central en diverses de les sries d'animaci i de les pellcules dels X-Men.

El 2006, Wolverine s un membre actiu dels tres equips dels X-Men, s membre dels Venjadors, i es desviu per tots ells amb gran devoci, noms comparable al seu amor per Jean Grey. A ms de continuar amb les seues sries, fa freqents aparicions com a invitat en altres cmics de Marvel. Aquest hbit de fer la sensaci d'estar en totes parts i en cap alhora, s'ha notat tant en els cmics que ha creat com a irnica excusa la seua caracterstica frase "jo noms passava per aqu".


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119588" title="Mari Villangmez Llobet" nonfiltered="3800" processed="3786" dbindex="49106">
Mari Villangmez Llobet (Ciutat d'Eivissa, 1913-2002) fou un poeta i traductor eivissenc.

Va nixer en una famlia de metges i farmacutics, per de jove es va decantar per l'estudi de les lletres. Des del 1928 va estudiar Dret a Barcelona. Ms enll dels estudis, l'estada va resultar profitosa per l'poca convulsa de Catalunya en aquells temps. Lector vid de poesia, comena a publicar en diaris i revistes fins a l'esclat de la Guerra Civil. L'any 1938 es trasllada a Valncia i inicia estudis de lletres fins que s destinat al front de Castell, al bndol de Franco, on va lluitar a la zona d Higueras. Desprs de la guerra, en haver-la conclosa amb el rang d alferes provisional, va aprofitar la possibilitat que tenien els dits oficials per a incorporar-se a l ensenyana com a mestres, tasca que va exercir durant vint-i-cinc anys (a Cornell i a Eivissa). Pels volts de 1943 reprn la creaci. L'any 1963 tanca l'etapa del vers i es concentra en la traducci (per exemple, de Mallarm i Verlaine), a ms d'escriure assaigs i articles.

Reconeixements.
 1983: Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.
 1984: Creu de Sant Jordi.
 1989: Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
 1995: Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears.

Obra.
Poesia.
1948 Terra i somni;
1948 Elegies i paisatges;
1950 Els dies;
1954 Els bns incompartibles;
1956 Sonets de Balansat;
1956 Ceguesa de l'estel;
1958 La miranda;
1962 El cop a la terra (reeditat el 1988);
1963 Declarat amb el vent;
1986 El palau de la natura;
1986 Obres completes: Poesia;

Teatre.
1983 El ms alt embruixament. Se suspn la funci;
1998 Les germanes captives;
2003 L'anell s ms que un joc;
2006 Amor d'avar, avar d'amor;

Enllaos externs.

Pgina de l'autor a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119589" title="Roger Federer" nonfiltered="3801" processed="3787" dbindex="49107">

Roger Federer s un jugador de tennis sus. Ha estat des del 2 de febrer de 2004 fins al 18 d'agost de 2008 com nmero 1 del mn. Est considerat un dels millors tennistes de la histria amb un total de 56 ttols individuals, 13 del quals de Grand Slam.
 Biografia .
Federer va nixer a la petita ciutat de Binningen (a prop de Basilea, Sussa), de pare sus-alemany (Robert Federer) i mare sud-africana (Lynette Federer), t, a ms, una germana ms gran. Actualment, surt amb Miroslava Vavrinec (una exjugadora de tennis retirada el 2002 per una lesi) i resideix a Oberwil, Sussa.

Roger Federer ha estat lligat a diverses tasques humanitries que van comenar amb la creaci de la Roger Federer Foundation l'any 2003, entre les seves tasques destaquen l'ajuda a nens discapacitats (sobretot a  Sud-frica). L'any 2004, arran del Tsunami de l'Oce ndic va encoratjar a altres jugadors de tennis perqu unissin esforos per aconseguir diners per a les vctimes. El 3 d'abril de 2006 es va convertir en ambaixador de bona voluntat de la UNICEF.

La seva llengua nativa s l'alemany, tot i que tamb domina el francs i l'angls.

 Carrera .
La primera victria de Federer al circuit professional fou a Mil el mes de febrer de 2001, mes en qu tamb guany tres partits per al seu pas a la Copa Davis en una eliminatria contra els Estats Units. El mes de juny, a la quarta ronda del Torneig de Wimbledon derrot l'heptacampi (vencedor de les quatre ltimes edicions) Pete Sampras, moment que alguns consideren el punt d'inflexi de la seva carrera. Va acabar l'any al 13 lloc del rnquing mundial.

Durant l'any segent, el sus mantindria la seva trajectria ascendent. Finalista al Masters de Miami on caigu davant Andre Agassi, a la segent gran final no fallaria i guanyaria el Masters d'Hamburg. Tamb sum dos punts per al seu equip a la Copa Davis, aquesta vegada contra Rssia, derrotant a dos antics nmero 1: Marat Safin i Yevgeny Kafelnikov. Eliminat a primeres rondes de tres dels quatre Grand Slam, cal destacar d'aquest any la prdua en un accident de trnsit del seu entrenador i mentor, l'australi Peter Carter. Acab l'any sis del rnquing ATP, la qual cosa li permet disputar la seva primera Tennis Masters Cup, on va perdre contra Lleyton Hewitt a les semifinals.

Federer inici 2003 guanyant consecutivament a Dubai i a Marsella, i mesos desprs venceria tamb a Munic sense perdre un sol set. Aquesta trajectria no evit per, que caigus eliminat a la primera ronda de Roland Garros. El 6 de juliol de 2003 seria una data clau en la carrera de Roger Federer: la data de la seva primera victria en un Grand Slam, a Wimbledon, vencent a la final a Mark Philippousis. A part, amb la seva ajuda Sussa arrib a les semifinals del grup mundial de la Copa Davis. Finalitz l'any guanyant la Tennis Masters Cup de Houston i arribant al nmero 2 de la classificaci mundial. Al desembre, i desprs de quatre anys, Peter Lundgren deix de ser el seu entrenador.

El 2004 Federer va tenir d'un dels any ms exitosos que es recorden per a un tennista. Guany tres dels quatre Grand Slams, no va patir cap derrota contra un top ten i guany totes les finals a les quals arrib. Va vncer a l'Open d'Austrlia derrotant a Marat Safin, defens el ttol de Wimbledon de l'any anterior derrotant aquesta vegada a Andy Roddick i a US Open s'impos a Lleyton Hewitt. S'endugu tamb la Tennis Masters Cup de Houston per segon any consecutiu, i finalitz l'any amb un imprssionant registre de 74-6 i 11 ttols. A principis de 2005 li concediren el Premi Laureus al millor esportista de l'any.

Durant 2004 el sus no tingu un entrenador estable, sin que confi en el seu preparador fsic, Pierre Paganini, el seu fisioterapeuta Pavel Kovac i un equip de mnagers format pels seus pares, la seva xicota Mirka (la seva mnager oficial) i uns quants amics.


 2005 .
A partir d'aquest any Federer tindr com a entrenador espordic a Tony Roche, amb el qual es reuneix setmanes abans de comenar els torneigs ms importants per preparar-los.

Aquesta temporada comen amb l'eliminaci a semifinals de l'Open d'Austrlia davant qui acabaria guanyant el torneig Marat Safin. Es referia poc desprs guanyant els Masters de Miami (derrotant Rafel Nadal) i Indian Wells. El ms de Maig guanyaria el Masters d'Hamburg per tercera vegada derrotant a Richard Gasquet qui prviament l'havia eliminat a Montecarlo. Arrib el Grand Slam de Roland Garros amb Federer com un dels favorits, per caigu davant la revelaci d'aquell any a la terra batuda Rafel Nadal qui acabaria guanyant el torneig. Just desprs (mes de Juny) arribaria la temporada de gespa (la superfcie ms favorable per l'helvtic) completant una altre temporada perfecta amb els ttols de Halle i Wimbledon per tercer any consecutiu (reeditant la final de l'any precedent amb Andy Roddick).

Aquell any Federer tamb s'imposaria al Masters de Cincinnati i al US Open, derrotant a Andre Agassi, no obstant fallaria a la final del Tennis Masters Cup de Xangai on David Nalbandin seria el triomfador.

La temporada de gespa fou una vegada ms, per tercer any consecutiu, perfecta per a Federer: guany Halle i Wimbledon. Al Grand Slam londinenc s'enfront per arribar a la final

 Estil de joc .
Utilitza una empunyadura eastern o ocasionalment semi-western.

Federer exhibeix un joc verstil efectiu a totes les superfcies. Adepte a la volea pot colpejar la pilota tan de dreta (executa una de les dretes ms planes del circuit) com de revs amb gran precisi.  No obstant aix, aquest ltim ha estat considerat per alguns tcnics com el seu punt ms feble, especialment les boles altes.

Un altre tret del seu joc a destacar s la capacitat de atacar la bola quan aquesta encara est pujant (tcnica semblant a l'emprada per Andre Agassi) fet que li permet sorprendre al rival aix com obrir ms angles, d'altra banda, aquest estil l'obliga a estar perfectament situat en tot moment.

El seu servei s potent (sobre els 200 Km/h) a ms de difcil d'endevinar ja que els executa tots de la mateixa manera vagin on vagin.

 Participaci a Grand Slam i ATP Masters Series .
Actualitzat el 10 d'octubre de 2008.



A = No va participar al torneig

G/P = Relaci partits guanyats/partits perduts

Els partits de la Copa Davis i del World Team Cup estan inclosos a les estadstiques.

 Palmars .





 Individual .




 Dobles .
2001: Rotterdam, Gstaad;
2002: Rotterdam, Moscou;
2003: Miami, Viena;
2005: Halle;
2008: Pequn;



 Referncies .


 Enllaos Externs .
 Perfil ATP ;
 Pgina Oficial   ;
 Resultats de tots els torneigs ATP i Grand Slams diputats ;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119591" title="Melvin Schwartz" nonfiltered="3802" processed="3788" dbindex="49108">

Melvin Schwartz ( Nova York, 1932 - Twin Falls 2006 ) fou un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1988 pels seus estudis sobre el neutrins.

Biografia.
Va nixer el 2 de novembre de 1932 a la ciutat nord-americana de Nova York. Inici els seus estudis de fsica a la Universitat de Columbia, on es llicenci l'any 1953 i es doctor el 1958 sota la direcci del Premi Nobel Isidor Isaac Rabi. Aquell mateix any fou nomenat professor auxiliar de la Universitat de Columbia, d'on esdeven professor titular el 1963. 

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca al voltant del neutr grcies a investigacions prvies del Nobel Tsung-Dao Lee. Al costat deLeon Max Lederman i Jack Steinberger va desenvolupar un mtode de detecci dels neutrins que va permetre demostrar la doble estructura dels leptons. Aquest descobriment va permetre als terics elaborar un esquema, conegut com model estndard, per la classificaci de totes les partcules elementals. Els neutrins sn unes partcules subatmiques que no tenen crrega elctrica ni prcticament massa. Es produexen de forma natural en alguns processos de desintegraci radioactiva, per en nombre tan escs i amb trajectries tan disperses que els fa de poca utilitat en la investigaci. D'aqu l'inters d'aquests cientfics per augmentar la probabilitat estadstica de les seves interaccions, amb la creaci d'un feix amb desenes de bilions de neustrins i la seva projecci sobre la matria slida a travs d'un detector. 

El 1966 abandon la Universitat de Columbia per acceptar un treball a la Universitat de Stanford, on va poder treballar en l'accelerador de partcules lineal investigant sobre l'asimetria de la crrega en el decament dels kaons neutres. Aix mateix va treballar en un projecte que va produir i detectar hidrogen releativstic en les partcules pi i mu. 

El 1988 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb Leon Max Lederman i Jack Steinberger, pels seus treballs al voltant del neutr.

El 28 d'agost de 2006 mor a Twin Falls, a l'estat nord-americ d'Idaho malalt de malaltia de Parkinson i hepatitis C.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1988;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119598" title="Urb VIII" nonfiltered="3803" processed="3789" dbindex="49109">

Maffeo Barberini (1568-1644) escollit papa el 1623, adoptant el nom d'Urb VIII. De noble ascendncia florentina, va ser doctor en dret, exercint els crrecs eclesistics d'arquebisbe de Natzaret i de Spoleto, nunci papal a Frana i cardenal.

A la Profecia de Sant Malaquies es refereix a aquest papa com Lilium et rosa (El lliri i la rosa), cita que pel que sembla fa referncia al seu lloc de naixena, Florncia, el smbol del qual s la flor de lis (lliri) i que comparteix amb Frana, pas que durant el seu pontificat va tenir greus conflictes amb Anglaterra, simbolitzada per una rosa. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119599" title="Norbert Bilbeny i Garca" nonfiltered="3804" processed="3790" dbindex="49110">
Norbert Bilbeny i Garca (Barcelona, 1953) s catedrtic d'tica a la Universitat de Barcelona des de l'any 1990. Ha treballat com a investigador o professor convidat a diferents universitats de tot el mn (Berkeley, Toronto, Chicago, Mxic). La seva especialitat sn les qestions interculturals, l'tica de la ciutadania i el cosmopolitisme.

A ms de fer-ho des de la ctedra, ha transms les seves idees per mitj de nombrosos llibres (en catal i en castell), alguns dels quals han esdevingut referents en l'mbit especfic. De fet, ha rebut fins i tot premis literaris de l'entitat del Josep Pla. Com a articulista ocasional, ha collaborat amb el diari Avui amb el diari de Barcelona i amb La Vanguardia.

Va ser secretari de l'Ateneu Barcelons des del 1985 al 1989.

Obra.
Catal.
1979 Joan Crexells en la filosofia del Noucents;
1981 Filosofia i destrucci;
1984 Entre Renaixena i Noucentisme. Estudis de Filosofia;
1985 Filosofia contempornia a Catalunya;
1985 Papers contra la cinta magntica;
1988 La ideologia nacionalista a Catalunya;
1988 Eugeni d'Ors i la ideologia del Noucentisme;
1989 Puntes al coix. Converses amb pensadors catalans;
1990 El laberint de la llibertat;
1991 L'ombra de Maquiavel. tica i poltica;
1991 tica i justcia;
1999 Poltica noucentista. De Maragall a D'Ors;
2001 El somni americ: un dietari a Berkeley;

Castell.
1990 El discurso de la tica;
1990 Humana dignidad;
1992 Aproximacin a la tica;
1993 El idiota moral. La banalidad del mal en el siglo XX;
1995 Kant y el tribunal de la conciencia;
1996 Europa despus de Sarajevo. Claves ticas y polticas de la ciudadana europea;
1997 La revolucin en la tica. Hbitos y creencias en la sociedad digital;
1998 Poltica sin estado. Introduccin a la filosofa poltica;
1998 Scrates. El saber como tica;
1999 Democracia para la diversidad;
1999 El protocolo socrtico del liberalismo poltico;
2002 Por una causa comn. tica para la diversidad;
2003 tica para la vida. Razones y pasiones;
2004 tica intercultural;
2007 La identidad cosmopolita. Los lmites del patriotismo en la era global;

Com a editor.
2000 Grans fites de l'tica;
2001 El nou catalanisme;
2002 Per a una tica intercultural;

Premis.
1979 Premi Joan Estelrich;
1984 Josep Pla per Papers contra la cinta magntica;
1987 Anagrama d'assaig per La revolucin en la tica. Hbitos y creencias en la sociedad digital;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119601" title="Pan troglodytes verus" nonfiltered="3805" processed="3791" dbindex="49111">

Pan troglodytes verus s una subespcie del ximpanz com. Es troba a Guinea, Mali, Sierra Leone, Libria, Costa d'Ivori, Ghana, i Nigria.

Es caracteritza per ser la raa que t la cara d'un color ms clar.

S'ha calculat per marcadors gentics que va divergir de la resta d'exemplars del ximpanz com fa ms de 1,5 milions d'anys, per la qual cosa hi ha qui en reclama considerar-los una espcie apart.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119602" title="Farrandu Ettori" nonfiltered="3806" processed="3792" dbindex="49112">
Farrandu Ettori (Bastia, Crsega 1919-2001) fou un historiador i professor universitari cors. Era originari de l'Alta Rocca, a la comarca del Turri. 
Ha estat director del Centru di i Studii Corsi d'Ecchisi i membre del directori de la Universitat de Corti, de la que n'ha estat un dels promotors, des del 29 de maig del 1975. S ha dedicat a la recerca i ha analitzat l evoluci histrica de Crsega i ha collaborat amb la revista Rigiru i amb el CIEMEN en divulgar el fet cors.

 Obres .
 L Anthologie des expressions corses (1984)  ;
 La maison de la Rocca (1999).
 Mmorial des Corses (1945 - 1980);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119603" title="Gregori XV" nonfiltered="3807" processed="3793" dbindex="49113">

Gregori XV, nascut Alessandro Ludovisi, (Bolonya), 9 de gener de 1554 - Roma, 8 de juliol de 1623), va ser Papa de la Esglsia Catlica entre el 1621 i el 1623. Va ser l'ltim Papa en ser electe per aclamaci inspirada per l Esperit Sant. Gregori XV va participar poc en les poltiques europees de l'poca, encara que va assistir a l emperador Ferran II contra els protestants, i a Segimon III Vasa de Polnia contra els turcs. Durant el seu pontificat van ser canonizats Santa Teresa de Jess, Sant Isidre Llaurador, Sant Francesc Xavier, Sant Ignasi de Loiola i Felip Neri.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119604" title="Nautilus pompilius" nonfiltered="3808" processed="3794" dbindex="49114">

Nautilus pompilius s l'espcie millor coneguda de nutil. La conquilla, quan es talla per la meitat com a la fotografia de ms aball, mostra una recobriment de nacre llustrs, i exhibeix una espiral equiangular quasi perfecta. T uns ulls primitius comparant-los amb d'altres cefalpodes, no t lents. T uns 90 tentacles i no presenta ventoses fet que tamb el fa diferent dels altres cefalpodes. Aquest animal nocturn t un parell de rinfors, amb els que detecta substncies qumiques i utilitza olfacte i quimiotaxi per a trobar el seu menjar.

La esperana de vida d'aquesta espcie de nutil se situa per sobre dels 11-12 anys.

Subespcies.

Han sigut descrites dues subespcies de N. pompilius:

 Nautilus pompilius pompilius;
 Nautilus pompilius suluensis;

Referncies.
  	 
 	 


 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119605" title="Paul Arrighi" nonfiltered="3809" processed="3795" dbindex="49115">
Paulu Arrighi (Renno, Crsega del Sud, 1895 - Marsella, 1975) fou un escriptor i historiador cors.
Fou professor honorari de lletres i fundador amb Antoniu Bonifaziu la revista antolgica L'Annu Corsu (1923-1939), influt pel felibritge, que public poemes en cors.

 Obres .
 Historie de la corse (1966);
 La littrature italienne (1956);
 La posie vriste en Italie (1937);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119606" title="Allonautilus scrobiculatus" nonfiltered="3810" processed="3796" dbindex="49116">

Allonautilus scrobiculatus s una espcie de nutil nativa de les aiges de Nova Guinea, especficament Nova Bretanya i les illes Salom. A. scrobiculatus es reconeix rpidament pel seu llombrgol gran i obert, que ocupa el 20% del dimetre de la conquilla. Inicialment aquesta espcie, jutament amb A. perforatus, van ser incloses al gnere Nautilus, per degut a les seves diferncies morfolgiques actualment tenen el seu propi gnere. Les brnquies i les estructures reproductives sn molt diferents de les dels membres del gnere Nautilus. 

La conquilla dAllonautilus scrobiculatus medeix al voltant de 18 cm, encara que l'espcimen ms gran mesurat media 21'5 cm.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119613" title="Giovanni Lilliu" nonfiltered="3811" processed="3797" dbindex="49117">
Giovanni Lilliu (Barumini, Provncia de Cller, Sardenya 1914) s un arqueleg i historiador sard. Es llicenci en filosofia i lletres a Roma, i s especialitz en arqueologia. Fou professor numerari d arqueologia sarda a la Universitat de Cller i deg de la Facultat de Lletres de la mateixa Universitat. 

 Biografia .
Membre corresponent de l Institut d'Estudis Catalans des del 1973, ha fundat la Scuola di Specializzazione di Studi Sardi de la Universitat de Cller. Tamb fou director de les Oficines d'Antiguitats de Sardenya. Tamb ha estat diputat provincial i conseller regional de l illa de Sardenya. 

Els seus estudis s han centrat principalment en l arqueologia sarda, i s han fonamentat en les excavacions que ha dut a terme, especialment en les realitzades a Barmini (Cultura nurgica). S ha interessat tamb per l arqueologia prehistrica i protohistrica mediterrnia, i ha prestat 
especial atenci a l arqueologia de les illes Balears, de Crsega i de Malta. A Mallorca va dirigir l'excavaci del poblat talaitic de ses Passes, Art, a finals dels anys 50 del segle passat. Per tal motiu, el novembre del 2008, es don l inici de l expedient per concedir a Giovanni Lilliu la Medalla d'or d Art.

 Obres .
 La civilt dei Sardi dal neolitico all'et dei nuraghi (1963);
 Sculture della Sardegna nuragica (1966) ;
 La civilt nuragica (1982);
 Cultura e culture (1995);
 Arte e religione della Sardegna prenuragica (1999);
 Le ragioni dell'Autonomia (2006);

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119614" title="Jack Steinberger" nonfiltered="3812" processed="3798" dbindex="49118">

Jack Steinberger ( Bad Kissingen, Alemanya 1921 ) s un qumic, fsic i professor universitari nord-americ, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1988 pels seus treballs sobre el neutr.

Biografia.
Va nixer el 25 de maig de 1921 a la ciutat de Bad Kissingen, situada a l'estat alemany de Baviera. L'any 1934 davant l'auge del nazisme va exiliar-se als Estats Units on estudi qumica a la Universitat de Chicago. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar al Laboratori de Radiaci de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts, moment en el qual decid estudiar fsica a la Universitat de Chicago.

Recerca cientfica.
Al costat dels fsics nord-americans Leon Max Lederman i Melvin Schwartz va desenvolupar, a principis de la dcada del 1960 un mtode de detecci dels neutrins que va permetre demostrar la doble estructura dels leptons. Aquest descobriment va permetre als terics elaborar un esquema, conegut com model estndard, per la classificicaci de totes les partcules elementals.

El 1968 decid participar en el projecte europeu del CERN, continuant els seus estudis sobre els leptons, abandonant el seu crrec el 1986 moment en el qual decid dedicar-se a la docncia universitria a l'Escola Normal Superior de Pisa.

El 1988 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb els seus dos collegues, pels seus treballs al voltant del neutr. Steinberg don la totalitat del seu premi a la New Trier High School, escola en la qual estudi a la poblaci de Winnetka, situada a l'estat nord-americ d'Illinois.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1988;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119617" title="Antoniu Cossu" nonfiltered="3813" processed="3799" dbindex="49120">
Antoniu Cossu (Santu Lussurgiu, Provncia d'Oristany 1927 - 2003) s un escriptor en sard. Estudi a Oristany i a Mil, on es gradu amb una tesi sobre Gabriel Mir. El 1959 torn a l'illa i amb Adriano Olivetti, Diego Are i Albert Maister es dedic a tasques editorials i publicaren plegats Autonomia e solidariet nel Montiferru: sguardi e prospettive per un programma di sviluppo in una zona della Sardegna. Tamb treball com a funcionari al centre de programaci regional.
El 1975 fou un dels promotors amb Nanni Pes de la revista La grotta della vipera per a promoure la cultura local i popular sarda, i donar a conixer les llenges minoritries d'altres pasos, que ha dirigit fins a la seva mort juntament amb Giuseppe Marci. Tamb ha collaborat amb el CIEMEN.

Obres .
 en itali .
 I figli di Pietro e Paolo (1967);
 Il riscatto (1969);
 en sard .
 Mannigos de memoria (1984) ;
 A tempos de Lussurzu (1985) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119618" title="Nautilus pompilius pompilius" nonfiltered="3814" processed="3800" dbindex="49121">

Nautilus pompilius pompilius s, de lluny, el ms com i ests de tots els nutils. A vegades se l'anomena nutil emperador en referncia a la seva gran mida. La distribuci de N. p. pompilus cobreix el Mar d'Andaman fins a Fiji i del sud del Jap a la Gran barrera de corall. Excepcionalment els especmens ms grans amb una conquilla de ms de 268 mm han sigut recollits d'Indonsia i el nord d'Austrlia. Aquesta forma gegant ha sigut descrita com a Nautilus repertus (Iredale, 1944), de totes maneres molts cientfics no els consideren espcies separades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119621" title="Nautilus pompilius suluensis" nonfiltered="3815" processed="3801" dbindex="49122">

Nautilus pompilus suluensis s un nutil molt ms petit que la seva subespcie germana Nautilus pompilius pompilius. Es localitza al Mar Sulu a l'rea sudoest de Filipines. La conquilla de l'espcimen ms gran mesurat feia 148 mm de dimetre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119625" title="Norman Foster Ramsey" nonfiltered="3816" processed="3802" dbindex="49123">


Norman Foster Ramsey (Washington DC, EUA 1915) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1989.

Biografia.
Va nixer el 27 d'agost de 1915 al districte federal nord-americ de Washington. Va estudiar fsica a la Universitat de Columbia, on es va llicenciar el 1935 i doctorar el 1940. El 1942 fou professor associat a la Universitat de Columbia i l'any 1947 fou nomenat professor titular de la Universitat de Harvard.

Recerca cientfica.
Assessor de fsica al govern nord-americ durant la Segona Guerra Mundial , va participar en els projectes d'energia atmica al Laboratori de Los Alamos entre 1943 i 1945 i al Laboratori Nacional Brookhaven entre 1946 i 1947.

La recerca cientfica de Ramsey va permetre amidar les petites oscillacions dels camps magntics, mesuraments que no noms van aportar un avan important en la fsica terica, sin que tamb van subministrar les bases per a la construcci de moderns rellotges atmics. 

El 1989 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica per les seves investigacions sobre mtodes oscilatoris que han estat usats en l'elaboraci de rellotge atmics. El premi fou compartit amb Hans G. Dehmelt i Wolfgang Paul, tot i que aquests ltims pel desenvolupament de l'ion trap.

A ms d'ocupar importants tasques d'assessorament al govern nord-americ al llarg de la seva carrera ha assessorat agncies com l'OTAN i la Comissi d'Energia Atmica dels Estats Units.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1989;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119632" title="Gran Premi d'Argentina del 1958" nonfiltered="3817" processed="3803" dbindex="49124">
Resultats del Gran Premi d'Argentina de Frmula 1 de 1958, disputat al circuit Oscar Alfredo Galvez de Buenos Aires, el 19 de gener de 1958.

 Resultats .





 Altres .

 Volta  rpida:  Juan Manuel Fangio 1' 41. 800;







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119636" title="Gran Premi d'Argentina del 1960" nonfiltered="3818" processed="3804" dbindex="49125">
Resultats del Gran Premi d'Argentina de Frmula 1 de 1960, disputat al circuit Oscar Alfredo Galvez de Buenos Aires, el 7 de febrer de 1960.

 Resultats .






 Altres .

 Volta  rpida:  Stirling Moss  1' 38. 900;
 Stirling Moss i Maurice Trintignant van ser sancionats i no van rebre cap punt per compartir el cotxe.








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119638" title="Gran Premi d'Argentina del 1972" nonfiltered="3819" processed="3805" dbindex="49126">
Resultats del Gran Premi d'Argentina de Frmula 1 de 1972, disputat al circuit Oscar Alfredo Galvez de Buenos Aires, el 23 de gener de 1972.


 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Carlos Reutemann;

 Volta  rpida:  Jackie Stewart 1' 13. 660;

 






 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119640" title="Gran Premi d'Argentina del 1973" nonfiltered="3820" processed="3806" dbindex="49127">
Resultats del Gran Premi d'Argentina de Frmula 1 de 1973, disputat al circuit Oscar Alfredo Galvez de Buenos Aires, el 28 de gener de 1973.

 Sistema de puntuaci .

Es donaven 9, 6, 4, 3, 2, i 1 punts respectivament als sis primers classificats. No es donen punts per la volta rpida.


 Resultats .




 Altres .

 Pole: Clay Regazzoni;

 Volta  rpida:  Emerson Fittipaldi 1' 11. 220;









 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119642" title="Gran Premi d'Argentina del 1974" nonfiltered="3821" processed="3807" dbindex="49129">
Resultats del Gran Premi d'Argentina de Frmula 1 de 1974, disputat al circuit Oscar Alfredo Galvez de Buenos Aires, el 13 de gener de 1974.


 Resultats .




 Altres .

 Pole:  Ronnie Peterson   1' 50. 78;

 Volta  rpida:  Clay Regazzoni 1' 52. 10  (a la volta 38).









 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119643" title="Gran Premi d'Argentina de 1975" nonfiltered="3822" processed="3808" dbindex="49130">
Resultats del Gran Premi d'Argentina de Frmula 1 de 1975, disputat al circuit Oscar Alfredo Galvez de Buenos Aires, el 12 de gener de 1975.


 Resultats .





 Altres .

 Pole: Jean-Pierre Jarier   1' 49. 21;

 Volta  rpida:  James Hunt 1' 50. 910 (a la volta 34);









 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119644" title="Gran Premi d'Argentina del 1977" nonfiltered="3823" processed="3809" dbindex="49131">
Resultats del Gran Premi d'Argentina de Frmula 1 de 1977, disputat al circuit Oscar Alfredo Galvez de Buenos Aires, el 9 de gener de 1977.


 Sistema de puntuaci .

Es donaven 9, 6, 4, 3, 2, i 1 punts respectivament als sis primers classificats. No es donen punts per la volta rpida.


 Resultats .





 Altres .

 Volta  rpida:  James Hunt 1' 51. 060;







 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119645" title="Gran Premi d'Argentina del 1978" nonfiltered="3824" processed="3810" dbindex="49132">
Resultats del Gran Premi d'Argentina de Frmula 1 de 1978, disputat al circuit Oscar Alfredo Galvez de Buenos Aires, el 15 de gener de 1978.

 Sistema de puntuaci .

Es donaven 9, 6, 4, 3, 2, i 1 punts respectivament als sis primers classificats. No es donen punts per la volta rpida.

 Resultats .





 Altres .

 Volta  rpida:  Gilles Villeneuve  1' 49. 760;







 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119646" title="Jaime Hernndez" nonfiltered="3825" processed="3811" dbindex="49133">
Jaime Hernndez (Oxnard, Califrnia, 1959) s un autor de cmics nord-americ, fams, com el seu germ Gilbert "Beto" Hernndez, per les seues historietes publicades en la revista Love & Rockets. 

Com Gilbert, va llegir i va dibuixar cmics des de la seua infncia. Amb els seus germans Mario i Gilbert va crear el 1981 el fanzine Love & Rockets, que va esdevenir un dels principals referents del cmic independent nord-americ.

Desprs del tancament de Love & Rockets el 1996 va publicar la miniserie Whoa Nellie! (1996-), i l'especial Maggie & Hopey Color Fun (1997). Aquest any mateix va iniciar una nova srie, Penny Century, de la qual s'han publicat fins ara 7 comicobooks.

 Obra .

Love & Rockets.

Els 50 nmeros de la publicaci Love & Rockets (1981-1996) dels germans Hernndez han estat recopilats en quinze toms per Fantagraphics Books. En estes recopilacions es troben tant histries de Jaime com del seu germ Gilbert "Beto " Hernandez. 

La collecci s'ha completat ms avant amb altres volums que no corresponen a l'antiga revista Love & Rockets, per que continuen moltes vegades les histries dels mateixos personatges.

es histries de Jaime per a la revista Love & Rockets han estat recopilades en un sol volum, de ms de set-centes pgines: Locas: The Maggie and Hopey stories. Fantagraphics Books, 2004.  ISBN 156097611X.

 Enllaos externs .
 Llista d'enllaos de Love & Rockets (en angls);
 Cronologia de les histries de Locas (en angls);
 Guia de personatges de Locas (en angls);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119647" title="Gran Premi d'Argentina de 1979" nonfiltered="3826" processed="3812" dbindex="49134">
Resultats del Gran Premi d'Argentina de Frmula 1 de 1979, disputat al circuit Oscar Alfredo Galvez de Buenos Aires, el 21 de gener de 1979.

 Sistema de puntuaci .

Es donaven 9, 6, 4, 3, 2, i 1 punts respectivament als sis primers classificats. No es donen punts per la volta rpida.

 Resultats .





 Altres .

 Volta  rpida:  Jacques Laffite     1' 46. 910;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119648" title="Peter Bagge" nonfiltered="3827" processed="3813" dbindex="49135">
Peter Bagge (Peekskill, Nova York)  s un dibuixant de cmics nord-americ i un dels autors ms importants de l'underground d'aquell pas.

Una de les seues obres ms clebres s Hate (premi a la Millor obra estrangera publicada a Espanya en el Sal del Cmic de Barcelona), que seguix els recorreguts de Buddy Bradley en el Seattle dels 90, en ple auge del grunge.

La famlia Bradley va veure la llum per primera vegada en les pgines de Comical Funnies (1980-81), desprs d'aix Bagge va comenar a treballar en la llegendria Weirdo de Robert Crumb i fou el seu editor des de 1983 fins a 1986.

Bagge va crear el seu propi cmic Neat Stuff, per a l'editorial Fantagraphics, i s en esta srie on Buddy Bradley, el pessimista fill adolescent dels Bradley es descobreix com el personatge ms atractiu.

En 1990, Neat Stuff canvia i es transforma en un nou ttol, Hate que seguir exclusivament els recorreguts de Buddy Bradley i els seus ssers ms prxims.

El 2005 Bagge inicia la srie Apocalypse Nerd de la qual fins ara han aparegut als Estats Units tres nmeros.

Obra publicada.
Aquesta llista no s exhaustiva
 Odio Integral Ed. La Cpula. ISBN 978-84-7833-793-4;
 Mundo idiota Ed. La Cpula. ISBN 84-7833-241-32 Per a la collecci;
 Mundo Idiota N4 Ed. La Cpula. ISBN 84-7833-235-9;
 Mundo Idiota N7 Ed. La Cpula. ISBN 84-7833-326-6;
 Apocalipsis friki. Ed. La Cpula. ISBN 978-84-7833-814-6  ;

Enllaos externs.
Pgina personal de Peter Bagge;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119649" title="Gran Premi d'Argentina de 1980" nonfiltered="3828" processed="3814" dbindex="49136">
Resum dels resultats del Gran Premi d'Argentina de Frmula 1 de la temporada de  1980, disputat al circuit Oscar Alfredo Galvez de Buenos Aires, el 13 de gener de 1980.


 Sistema de puntuaci .

Es donaven 9, 6, 4, 3, 2, i 1 punts respectivament als sis primers classificats. No es donen punts per la volta rpida.

 Resultats .





 Altres .

 Volta  rpida:  Alan Jones 1' 50. 450;








 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119650" title="Apoptygma Berzerk" nonfiltered="3829" processed="3815" dbindex="49137">
Apoptygma Berzerk s un grup musical de Noruega de synthpop/EBM/futurepop. Han aconseguit xits comercials moderats amb una nica marca fosca i depriment, un synthpop ballable, i han guanyat premis i llocs als Top-10 d'Alemanya i Escandinvia. Apoptygma Berzerk (abreviat com APB o Apop) han fet gires per Europa, Nord-Amrica i Israel amb bandes com VNV Nation, Beborn Beton i Icon of Coil.

Totes les lletres de les canons del grup sn en angls.

El nom "Apoptygma Berzerk", o b t un significat secret o no significa res, depenent de quina entrevista llegeixis. Stephan Groth, el cantant i lder de la banda, afirma que el nom va ser agafat del diccionari a lliure elecci. Apoptygma s una paraula grega antiga pels plegs de la roba de dona. Tcnicament, la "y" ha de ser pronunciada com una 'u' llarga, per el nom de la banda s universalment pronunciat a-pop-tig-ma.

La banda es va formar per Stephan Groth i Jon Erik Martinsen l'any 1986. Van gravar diverses demos, incloent Victims of Mutilation. Jon Erik va deixar la banda poc temps desprs sentint-se incmode amb la direcci de la msica del grup.


 Membres .
 Stephan Groth (Grothesk) - lder i membre original, responsable del so del grup;
 Geir Bratland - Teclats;
 Fredrik Brarud - Bateria;
 Angel Stengel - Guitarra;
 Anders Odden - Guitarra (va tornar a la banda a finals del 2004 desprs de deixar-la alguns anys per dur a terme els seus propis projectes musicals);
 Jon Erik Martensen - ex-membre durant els anys 80 i co-escriptor d'algunes de les canons de l'Harmonizer;
 Per Aksel Lundgreen - ex-teclista en els concerts i altres actuacions;


 Estil .

Els dos primers lbums,  Soli Deo Gloria i 7 eren un estil similar d'electropop i EBM. Welcome to Earth incloa unes quantes canons de so experimental, allunyant-se una mica de les arrels del grup. Harmonizer featured a softer, un disc ms orientat cap el synthpop comparant-lo amb els anteriors, i l'ltim You and Me Against the World representa un canvi complet de l'estil de la banda. Aix destaca la corrent dominant d'un so orientat cap el rock i la completa novetat desde el tradicional synthpop elctric i les arrels d'EBM que van comenar amb el disc 7




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119651" title="Robert Crumb" nonfiltered="3830" processed="3816" dbindex="49138">
Robert Crumb ( Filadlfia, Pennsilvnia, 30 d'agost del 1943) s un artista i illustrador nord-americ. Va ser un dels fundadors del cmic underground i s potser la figura ms destacada d'aquest moviment. Tot i que s un dels ms coneguts autors de cmic, la seua carrera s'ha desenvolupat sempre al marge de la indstria.

 Biografia .

Robert Crumb, un dels cinc fills del militar de carrera Charles V. Crumb, va crixer en un ambient catlic i conservador. El seu inters pel cmic es va despertar molt prompte grcies al seu germ major, Charles, el qual, a ms de prestar-li comicobooks de E.C.Segar, Carl Barks i Walt Kelly, entre d'altres, li imposava l'obligaci de dibuixar constantment. Robert i els seus germans van produir aviat els seus propis cmics (Foo, Crumb Brothers Almanac), que venien pel venat. El 1956, Robert va descobrir la revista Mad, i va quedar fascinat per dibuixants com Harvey Kurtzman, Basil Wolverton i Bill Elder. 

A l'octubre de 1962 es va traslladar a Cleveland, Ohio, on va trobar treball dibuixant targetes de felicitaci per a l'empresa American Greetings Card Company. All va conixer, el 1964, la que es convertiria en la seua primera esposa, Dana Morgan. El 1965 va realitzar alguns treballs per a una revista, Help, dirigida per Harvey Kurtzman. Encoratjat per la reacci favorable que van trobar alguns dibuixos seus publicats en fanzines underground, va decidir el 1967 traslladar-se a San Francisco, en ple auge de la psicodlia i el flower power. All va editar el primer nmero del seu fanzine Zap Comix, al comenament de 1968. Aquesta publicaci es considera l'acta de naixement del cmic underground nord-americ.

Utilitzant l'estil de les tires de premsa de comenament del segle XX, Crumb abordava obertament en Zap Comix el sexe i la crtica poltica, la qual cosa va resultar enormement transgressiu en aquells anys, sobretot tenint en compte que el cmic als Estats Units havia estat tradicionalment orientat cap al pblic juvenil. L'xit de la seua publicaci va atraure altres artistes interessats en la contracultura, i Crumb va obrir les pgines de Zap Comix a autors com Spain Rodriguez, Rick Griffin, S. Clay Wilson, Victor Moscoso, Robert Williams i Gilbert Shelton.

En les pgines de Zap Comix, del East Village Other, del OZ magazine, i de moltes altres publicacions underground, Crumb va crear personatges que es van convertir en icones de la contracultura, com Mr. Natural, el Gat Fritz, Flakey Foont, Shuman the Human o Angelfood McSpade. Va aconseguir una gran popularitat, i va rebre encrrecs per a dissenyar portades de discs de rock; obra seua s la coberta de l'lbum Cheap Thrills ( 1968 ), del grup Big Brother and the Holding Company, la cantant de la qual era Janis Joplin.   

El director de pellcules d'animaci Ralph Bakshi va produir el 1972 un llargmetratge de dibuixos animats sobre el gat Fritz (que va ser la primera pellcula de dibuixos animats classificada "X"). A pesar de l'xit del film, Crumb va estar sempre en desacord amb l'adaptaci del seu personatge al cinema, i va mostrar el seu disgust "matant" Fritz en els cmics. 

En els anys segents, va decidir retirar-se a una granja apartada, i va rebutjar fins i tot ofertes dels Rolling Stones per a dibuixar-los una portada. Desprs de la crisi del seu primer matrimoni, es va casar amb Aline Kominsky, tamb dibuixant de cmics, amb qui va collaborar en nombroses ocasions. Va continuar collaborant en innumerables publicacions ms o menys underground, desenvolupant les seues historietes autobiogrfiques -per a alguns, el ms interessant de la seua obra-, en qu s'esplaia, entre altres coses, sobre la seua difcil relaci amb les dones (notablement millorada quan va aconseguir l'xit, com ell cnicament admet) o la seua afici pel blues dels primers temps. El seu inters per la msica no es va limitar al colleccionisme (compulsiu) de discs de 78 rpm, sin que va arribar a fundar el seu propi grup de msica tradicional, els Cheap Suit Serenaders, en qu toca el banjo. Grcies el seu inters pel colleccionisme de discs antics va conixer el guionista Harvey Pekar, amb qui va collaborar en el cmic American Splendor (1976). 

Al mar de 1981 va fundar la revista Weirdo, que va dirigir fins al seu des nmero, en qu va cedir el testimoni a Peter Bagge; quan Bagge es va retirar, en el nmero 17, la direcci va passar a l'esposa de Crumb, Aline Kominsky, fins que va tancar en el nmero 27.

El 1991 es va installar amb Aline al sud de Frana. L'any segent, la seua obra va ser objecte d'una important exposici en el Festival del Cmic d'Angulema. El 1994, Terry Zwigoff, vell amic de Crumb, va dirigir un documental sobre la seua vida (Crumb, 1994), en qu tant l'artista com els seus familiars van collaborar amb absoluta entrega, i que s un document indispensable per a conixer les seues peculiars obsessions i el seu entorn familiar, marcat per l'educaci repressiva dels seus pares i les malalties mentals que van anar desenvolupant els seus germans.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119653" title="Gran Premi d'Argentina del 1981" nonfiltered="3831" processed="3817" dbindex="49139">
Resum dels resultats del Gran Premi d'Argentina de Frmula 1 de la temporada de  1981, disputat al circuit Oscar Alfredo Galvez de Buenos Aires, el 12 d'abril de 1981.


 Sistema de puntuaci .

Es donaven 9, 6, 4, 3, 2, i 1 punts respectivament als sis primers classificats. No es donen punts per la volta rpida.

 Resultats .





 Altres .

 Volta  rpida:  Nelson Piquet 1' 45. 287;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119657" title="Wolfgang Paul" nonfiltered="3832" processed="3818" dbindex="49140">


Wolfgang Paul (Lorenzkirch, Alemanya 1913 - Bonn 1993) fou un fsic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1989.

Biografia.
Va nixer el 10 d'agost de 1913 a la ciutat alemanya de Lorenzkirch, situada a l' estat alemany de Saxnia. De ben petit es trasllad a Munic, on el seu pare ensenyava qumica farmacutica a la universitat d'aquesta ciutat. El 1932 inici els seus estudis de fsica a la Escola Tcnica Superiror de Munic, traslladant-se el 1934 a la seu de Berln, on es doctor el 1939.

El 1944 inici la seva tasca docent a la Universitat de Gttingen, i el 1952 es va incorporar a la de Bonn com a director del seu Institut de Fsica Experimental, crrec que desenvolup fins la seva mort.

Wolfang Paul mor el 7 de desembre de 1993 a la seva residncia de Bonn.

Recerca cientfica.
Durant la Segona Guerra Mundial va investigar la separaci d'istops, la qual cosa s necessari per a produir material propens a la fissi per al seu s en armes nuclears. 

Inici la seva recerca al voltant dels enllaos inics, desenvolupant l'anomenada trampa de l'i. Aquesta era un enginy que mitjanant camps magntics mulitpolars governa feixos inics i separa les seves partcules segons la seva massa.

Per aquest descobriment el 1989 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Fsica, que compart amb Hans G. Dehmelt, recaient l'altra meitat del premi al fsic nord-americ Norman Foster Ramsey.

Entre 1965 i 1967 fou nomenat Director de la divisi de Fsica Nuclear del CERN.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1989;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119661" title="Gran Premi d'Argentina del 1995" nonfiltered="3833" processed="3819" dbindex="49141">
Resum dels resultats del Gran Premi d'Argentina de Frmula 1 de la temporada de  1995, disputat al circuit Oscar Alfredo Galvez de Buenos Aires, el 9 d'abril de 1995.


 Sistema de puntuaci .

Es donaven 10, 6, 4, 3, 2, i 1 punts respectivament als sis primers classificats. No es donen punts per la volta rpida.

 Resultats .






 Altres .

 Volta  rpida:  Michael Schumacher 1m  30. 522s;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119662" title="Gran Premi d'Argentina del 1996" nonfiltered="3834" processed="3820" dbindex="49142">
Resum dels resultats del Gran Premi d'Argentina de Frmula 1 de la temporada de  1996, disputat al circuit Oscar Alfredo Galvez de Buenos Aires, el 7 d'abril de 1996.


 Sistema de puntuaci .

Es donaven 10, 6, 4, 3, 2, i 1 punts respectivament als sis primers classificats. No es donen punts per la volta rpida.

 Resultats .






 Altres .

 Volta  rpida:  Jean Alesi 1m  29. 413s;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119663" title="President de Romania" nonfiltered="3835" processed="3821" dbindex="49143">

Aquesta s  la llista de Presidents de Romania:

Presidents de la Repblica Popular de Romania (1947-1989).



President de la Repblica Democrtica de Romania (1989-present).




Enllaos externs.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119668" title="Gran Premi d'Argentina del 1997" nonfiltered="3836" processed="3822" dbindex="49144">
Resum dels resultats del Gran Premi d'Argentina de Frmula 1 de la temporada de  1997, disputat al circuit Oscar Alfredo Galvez de Buenos Aires, el 13 d'abril de 1997.


 Sistema de puntuaci .

Es donaven 10, 6, 4, 3, 2, i 1 punts respectivament als sis primers classificats. No es donen punts per la volta rpida.

 Resultats .






 Altres .

 Volta  rpida:  Gerhard Berger 1m  27. 981;








 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119672" title="Gran Premi d'Argentina del 1998" nonfiltered="3837" processed="3823" dbindex="49145">
Resum dels resultats del Gran Premi d'Argentina de Frmula 1 de la temporada de  1998, disputat al circuit Oscar Alfredo Galvez de Buenos Aires, el 12 d'abril de 1998.


 Sistema de puntuaci .

Es donaven 10, 6, 4, 3, 2, i 1 punts respectivament als sis primers classificats. No es donen punts per la volta rpida.

 Resultats .




 Altres .

 Volta  rpida:  Alexander Wurz 1m  28. 179s  ;








 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119674" title="Hans Georg Dehmelt" nonfiltered="3838" processed="3824" dbindex="49146">

Hans Georg Dehmelt ( Grlitz, Alemanya 1922 ) s un fsic i professor universitari nord-americ, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1989.

Biografia.
Va nixer el 9 de setembre de 1922 a la ciutat de Grlitz, situada a l'estat alemany de Saxnia. Desprs de finalitzar els seus estudis l'any 1940 al Gymnasium zum Grauen Kloster, una escola de llat de Berln, es va enrolar voluntriament al Wehrmacht, l'exrcit alemany. L'any 1943 fou ordenat a entrar a la Universitat de Breslau per estudiar fsica, per el 1944 fou capturat a la Batalla de les Ardenes. 

El 1946 fou alliberat d'un camp de presoners i va iniciar novament els seus estudis de fsica a la Universitat de Gttingen, on es va doctorar el 1950. Aquell mateix fou nomenat professor visitant de la Universitat de Duke, als Estats Units on s'establ definitivament. El 1955 es va convertir en professor assistent de la Universitat de Washington de Seattle, d'on fou nomeant professor titular el 1961, any en el qual aconsegu la nacionalitat nord-americana.

Recerca cientfica.
En la seva estada a la Universitat de Duke Dehmelt aconsegu perfeccionar el dispositiu denominat parany de Penning, que creant un doble camp, un de magntic fort i l'altre elctric feble, aconsegueix empresonar els electrons i altres partcules amb crrega. L'any 1973 aconsegu retenir i estudiar un electr allat, i desprs, el 1975, "refredar" les partcules reduint la seva energia per a amidar-les amb ms precisi, i que actualment es coneix com parany de l'i.

L'any 1989 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Fsica, que compart amb Wolfgang Paul, pel desenvolupament del parany de l'i. L'altra meitat del premi fou per Norman Foster Ramsey per les seves investigacions sobre mtodes oscilatoris que han estat usats en l'elaboraci de rellotge atmics.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1989;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119680" title="Bambosoda" nonfiltered="3839" processed="3825" dbindex="49148">

Les bambusodes (Bambosodae) sn una supertribu de les de les bambusidies.
Tribus i genres.
Tribu bambsia;
Aquesta tribu comprn els bambs propiament dits, amb canyes llenyoses molt dures. Hi ha 93 gneres, distributs en diverses subtribus:
Subtribu Artrostilidina;
Comprn 13 gneres: Actinocladum, Alvimia, Apoclada, Arthrostylidium, Athroostachys, Atractantha, Aulonemia (Matudacalamus), Colanthelia, Elytrostachys, Glaziophyton, Merostachys, Myriocladus, Rhipidocladum.
Subtribu Arundinarina ;
Comprn 17 gneres: Acidosasa, Ampelocalamus, Arundinaria, Borinda, Chimonocalamus, Drepanostachyum,Himalayacalamus, Fargesia, Ferrocalamus, Gaoligongshania, Gelidocalamus, Indocalamus, Oligostachyum, Pseudosasa, Sasa, Thamnocalamus, Yushania.
Subtribu Bambusina ;
Comprn 10 gneres: Bambusa (Dendrocalamopsis), Bonia (Monocladus), Dendrocalamus (Klemachloa, Oreobambos, Oxynanthera or Sinocalamus), Dinochloa, Gigantochloa, Holttumochloa, Kinabaluchloa (Maclurochloa, Soejatmia), Melocalamus, Sphaerobambos, Thyrsostachys.
Subtribu Chusqueina ;
Comprn 2 gneres: Chusquea, Neurolepis.
Subtribu Guaduina ;
Comprn 5 gneres: Criciuma, Eremocaulon, Guadua, Olmeca, Otatea.
Subtribu Melocannina ;
Comprn 9 gneres: Cephalostachyum, Davidsea, Leptocanna, Melocanna, Neohouzeaua, Ochlandra, Pseudostachyum, Schizostachyum, Teinostachyum.
Subtribu Nastina ;
Comprn 6 gneres: Decaryochloa, Greslania, Hickelia, Hitchcockella, Nastus, Perrierbambus.
Subtribu Racemobambodina ;
Comprn un gnere: Racemobambos (Neomicrocalamus, Vietnamosasa);
Subtribu Shibataeina ;
Comprn 9 gneres: Chimonobambusa, Hibanobambusa, Indosasa, Phyllostachys, Qiongzhuea, Semiarundinaria (Brachystachyum), Shibataea, Sinobambusa, Temburongia (incertae sedis).
Tribu Guaduellia;
Hi ha un gnere: Guaduella.
Tribu Puelia;
Hi ha un gnere: Puelia.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119682" title="Jerome Isaac Friedman" nonfiltered="3840" processed="3826" dbindex="49149">

Jerome Isaac Friedman ( Chicago, EUA 1930 ) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1990.

Biografia.
Va nixer el 28 de mar de 1930 a la ciutat de Chicago, situada a l'estat nord-americ d'Illinois, en una famlia d'arrels russes. Va estudiar fsica a la Universitat de Chicago, sota la supervisi d'Enrico Fermi, on es doctor el 1956. 

Va iniciar els seus treballs de recerca a la Universitat de Chicago al costat d'Enrico Fermi, trasllandant-se posteriorment a la Universitat de Stanford i el 1960 a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts (MIT).

Recerca cientfica.
A Stanford va relacionar-se amb Henry Way Kendall i Richard Edward Taylor amb els quals inici les seves investigacions al voltant de les partcules hipottiques, descrites per Murray Gell-Mann i George Zweig, que resoldrien el problema de les partcules elementals (prot, electr i neutr). 

La recerca d'aquest grup, iniciada primer a l'accelerador de partcules lineal de Stanford i continuada posteriorment al MIT, els va conduir a la conclusi que els quarks no sn nicament un model conceptual de l'estructura de la matria, sin una realitat fsica. Per aquest treball els tres cientfics foren guardonats amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1990.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1990;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119685" title="Henry Way Kendall" nonfiltered="3841" processed="3827" dbindex="49150">

Henry Way Kendall ( Boston, EUA 1926 - Wakulla Springs 1999 ) fou un fsic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1990.

Biografia.
Va nixer el 9 de desembre de 1926 a la ciutat de Boston, situada a l'estat nord-americ de Massachusetts. Va estudiar fsica a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts (MIT), on es va doctorar el 1955. L'any segent es trasllad a la Universitat de Stanford per retornar al MIT l'any 1961.

Va morir el 15 de febrer de 1999 al Wakulla Springs State Park, situat a l'estat de Florida, mentre fotografia una caiguda d'aiuga en una cova.

Recerca cientfica.
A Stanford va associar-se amb Jerome Isaac Friedman i Richard Edward Taylor en la recerca experimental de l'estrucutura interna de la matria, partint del model del quark. Aquest esdevenia una partcula realment elemental, l'estat del qual determinaria els grups o famlies de les partcules subatmiques.

L'any 1990 els tres cientfics foren guardonats amb el Premi Nobel de Fsica per les seves investigacions sobre els neutrons i protons, de vital importncia en el desenvolupament del model quntic.

Durant la dcada del 1980 Kendall fund la Union of Concerned Scientists (Uni de Cientfics Preocupats) que, entre d'altres pronunciaments, denunci el desenvolupament del sistema de defensa, conegut com Guerra de les galxies, pratocinat pel president nord-americ Ronald Reagan.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1990;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119691" title="Richard Edward Taylor" nonfiltered="3842" processed="3828" dbindex="49151">

Richard Edward Taylor ( Medicine Hat, Canad 1929 ) s un fsic canadenc guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1990.

Biografia.
Va nixer el 2 de novembre de 1929 a la poblaci de Medicine Hat, situada a la provncia canadenca d'Alberta. Va estudiar fsica a la Universitat de la poblaci natal, on es llicenci el 1952, i finalement l'any 1962 es va doctorar a la Universitat de Stanford.

Recerca cientfica.
Al costat dels fsics Jerome Isaac Friedman i Henry Way Kendall va investigar l'estructura interna de la matria grcies a l'accelerador de partcules lineal de Stanford. A partir de les partcules hipottiques, descrites per Murray Gell-Mann i George Zweig, Taylor va introduir noves subpartcules anomenades leptons i bosons, confirmant aix que els quarks no sn nicament un model conceptual de l'estructura de la matria, sin una realitat fsica.

L'any 1990 els tres cientfics foren guardonats amb el Premi Nobel de Fsica per les seves investigacions sobre els neutrons i protons, de vital importncia en el desenvolupament del model quntic. El mateix any Taylor fou invitat pel govern d'Alemanya per dirigir els treballs de construcci d'un accelerador de partcules a Hamburg.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1990;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119694" title="Govern de Catalunya 1931-1932" nonfiltered="3843" processed="3829" dbindex="49152">
En el perode 1931-1932 i desprs de la instauraci de la Repblica Espanyola, a Catalunya s form un govern de Catalunya, primer el de l'autoproclamada Repblica Catalana i ms tard el de la Generalitat Provisional fins les eleccions al Parlament de 1932.

La Repblica Catalana.
Arran de les eleccions municipals de 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia, Francesc Maci, lder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclam de manera unilateral la Repblica catalana com a Estat de la Federaci Ibrica el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es proceds a proclamar la Segona Repblica espanyola. 





La Generalitat provisional i l'Estatut de Nria.
Aquesta proclamaci preocup el govern provisional espanyol i el dia 17, Maci arrib a un pacte amb els ministres Fernando de los Ros, Marcell Domingo, i Llus Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol, en virtut del qual la Repblica catalana era rebatejada amb el nom ms ambigu de Generalitat de Catalunya, en recuperaci del nom medieval de la Diputaci del General.

Aquesta Generalitat provisional, presidida pel mateix Francesc Maci i composada per un consell o govern, una assemblea de representants dels municipis ( Diputaci Provisional de la Generalitat) i uns comissaris que, en qualitat de delegats del govern, s'encarregaven dels serveis pertanyents a les suprimides Diputacions provincials de Girona, Tarragona i Lleida, mentre que s'establia la seu de la Generalitat al Palau de la plaa Sant Jaume.

Els diputats catalans elaboraren un projecte d'Estatut a Nria aprovat en referndum el 2 d'agost de 1931 i modificat i aprovat a les Corts Espanyoles el 12 de setembre de 1932.

Aquest perode dur fins les eleccions al Parlament del 20 de novembre de 1932 i va tenir els segents governs:




 

Amb el nou Parlament constituit, Francesc Maci torna a ser nomenat President de la Generalitat i constitueix els governs de la Generalitat estatutaria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119695" title="Pierre-Gilles de Gennes" nonfiltered="3844" processed="3830" dbindex="49153">


Pierre-Gilles de Gennes ( Pars, Frana, 24 d'octubre de 1932 - Orsay, Frana, 18 de maig de 2007) s un fsic i professor universitari francs guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1991.

Biografia.
Va nixer el 24 d'octubre de 1932 a la ciutat francesa de Pars. Va estudiar fsica i enginyeria a l'Escola Normal Superior de Pars, on es llicenci el 1955 i doctor el 1957. Entre el 1955 i 1959 fou ivestigador del Centre d'Estudis Nuclears de Saclay, esdevenint posteriorment professor de fsica de l'estat slid a la Universitat de Pars entre 1961 i 1971.

Recerca cientfica.
El 1961 inici la seva recerca cientfica al voltant del magnetisme i la superconductivitat. A partir de 1968 centr la seva recerca en trobar la frontera entre l'ordre i el caos en estructures com els cristalls lquids o els polmers. 

A partir de la dcada del 1990 treball en material granular i la naturalesa dels objectes en la memria del cervell.

El 1991 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pel descobriment de mtodes d'estudi al voltant dels sistemes simples i com aquests poden esdevenir formes ms complexes de la matria, en particular de cristalls lquids i polmers.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1991;
  Obres publicades;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119697" title="Marc Surer" nonfiltered="3845" processed="3831" dbindex="49154">
Marc Surer s un pilot de Frmula 1 nascut el 18 de setembre de 1951 a Sussa.

Ha participat a 87 Grans Premis, debutant el 9 de setembre de 1979 al Gran Premi d'Itlia, i l'ltim G.P. que ha corregut s el Gran Premi de Blgica del 1986. Ha corregut per Arrows, ATS, Ensign i Brabham sumant un total de 17 punts al campionat del mn de pilots de Frmula 1. 

Va tenir el recolzament de BMW gaireb durant tota la seva carrera. Al 1978 va fer segon a la Frmula 2 i al 1979 va guanyar les carreres amb un March-BMW.
Als seus primers anys a la Frmula 1 va tenir fora problemes per obtenir resultats, ell es va trencar les cames en unes proves per ATS a Kyalami al 1980 i hi va tornar l'any segent provant per Ensign. Surer finalment es va restablir i va correr per Arrows, per les seves connexions amb  BMW el van collocar a Brabham, tornant a Arrows quan aquest va ser comprat per BMW. 

Surer tamb corria rallis, per en un dissortat accident amb un Ford RS200 va tornar a resultar ferit i el seu copilot mort. BMW l'ha mantingut com a director de les seves activitats esportives i a ms es un conegut comentarista i presentador de TV.

 Palmars .
 Grans Premis : 87;
 Millor classificaci en un G.P.: 4rt (Brasil' 81 i Itlia' 85);
 Millor classificaci al campionat del mn de pilots: 13 (1985);
 Punts aconseguits al campionat del mn: 17;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119701" title="Temporada 1925-1926 del RCD Espanyol" nonfiltered="3846" processed="3832" dbindex="49155">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1925-1926.







Campionat de Catalunya: Setena posici amb 15 punts (14 partits, 5 victries, 5 empats, 4 derrotes, 27 gols a favor i 29 en contra).
Copa Catalunya: Segona posici.
Copa d'Espanya: Eliminat a quarts de final per l'Atltico de Madrid en el partit de desempat (6-1, 0-2, 2-3).



19 de setembre de 1925: En partit amists, Racing de Madrid 0 - Espanyol 2.
20 de setembre de 1925: En partit amists, Racing de Madrid 0 - Espanyol 2.
14 de novembre de 1925: En partit amists, Sparta de Praga 4 - Espanyol 0.
15 de novembre de 1925: En partit amists, Sparta de Praga 4 - Espanyol 0.
22 de novembre de 1925: En partit amists, Red Star de Pars 1 - Espanyol 6.
25 de desembre de 1925: Copa Vea: Espanyol 3 - Europa 1.
gener de 1926: Degut a la suspensi que sofr el FC Barcelona per haver xiulat l'himne espanyol en un partit al seu estadi, el Campionat de Catalunya comen amb retard. La segona volta coincid amb el viatge de l'Espanyol a Amrica. Aquest fet provoc que perds el campionat on fins aleshores era lder destacat.
4 de juny de 1926: Inici de la gira per Amrica. Fou el primer club de l'estat espanyol en viatjar a aquest continent.
27 de juny de 1926: A Argentina, Selecci Zona Sud 0 - Espanyol 1.
29 de juny de 1926: A Argentina, Selecci Zona Nord 1 - Espanyol 1.
7 de juliol de 1926: A Argentina, Selecci Argentina 2 - Espanyol 2.
10 de juliol de 1926: A Argentina, Selecci de Rosario 3 - Espanyol 0.
14 de juliol de 1926: A Uruguai, Nacional 0 - Espanyol 1.
18 de juliol de 1926: A Uruguai, Pearol 1 - Espanyol 0.
25 de juliol de 1926: A Uruguai, Atltico Pehuaj 0 - Espanyol 1.
30 de juliol de 1926: A Uruguai, Huracn 1 - Espanyol 0.
3 d'agost de 1926: A Argentina, Selecci de Rosario 1 - Espanyol 1.
12 d'agost de 1926: A Xile, Selecci Centre de Xile 4 - Espanyol 3.
15 d'agost de 1926: A Xile, Selecci Centre de Xile 4 - Espanyol 2.
19 d'agost de 1926: A Xile, Selecci Xilena 1 - Espanyol 4.
31 d'agost de 1926: A Per, Alianza de Lima 1 - Espanyol 3.
6 de setembre de 1926: A Per, C. Progresista Lima 1 - Espanyol 3.
7 de setembre de 1926: A Per, Combinat de Chalago 0 - Espanyol 4.
24 de setembre de 1926: A Cuba, Selecci Cubana 3 - Espanyol 4.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119702" title="Temporada 1926-1927 del RCD Espanyol" nonfiltered="3847" processed="3833" dbindex="49156">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1926-1927.







Campionat de Catalunya: Tercera posici amb 17 punts (14 partits, 7 victries, 3 empats, 4 derrotes, 29 gols a favor i 19 en contra).



25 de desembre de 1926: Amists, Espanyol 4 - Tolosa 0.
26 de desembre de 1926: Amists, Espanyol 6 - Tolosa 0.
2 de mar de 1927: Amists, Espanyol 4 - Barcelona 1.
13 de mar de 1927: Amists, Zaragoza 0 - Espanyol 3.
22 de juny de 1927: Amists, Cultural Leonesa 0 - Espanyol 3.
10 de juliol de 1927: Homenatge a Canals i Mallorqu, Espanyol 4   Selecci Catalana 1.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119704" title="Temporada 1927-1928 del RCD Espanyol" nonfiltered="3848" processed="3834" dbindex="49157">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1927-1928.







Campionat de Catalunya: Tercera posici amb 23 punts (14 partits, 11 victries, 1 empat, 2 derrotes, 30 gols a favor i 11 en contra).



20 de setembre de 1927: Amists, Atltico 2 - Espanyol 6.
30 d'abril de 1928: Amists, Atltico 2 - Espanyol 4.
6 de maig de 1928: Amists, Recreativo 0 - Espanyol 7.
1 de juliol de 1928: Copa Vea: Espanyol 2 - Europa 1.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119705" title="Temporada 1928-1929 del RCD Espanyol" nonfiltered="3849" processed="3835" dbindex="49158">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1928-1929.







Campionat de Catalunya: Campi  amb 19 punts (10 partits, 9 victries, 1 empat, 0 derrotes, 32 gols a favor i 4 en contra).
Lliga d'Espanya: Setena posici amb 18 punts (18 partits, 7 victries, 4 empats, 7 derrotes, 32 gols a favor i 38 en contra).
Copa d'Espanya: Campi  en derrotar el Real Madrid a la final per 2 a 1.



3 de febrer de 1929: Final de la Copa del Rei a Mestalla (Valncia): Espanyol 2 - Real Madrid 1, amb gols de Padrn i Bosch.
17 de febrer de 1929: En partit de lliga espanyola, Athletic 9 - Espanyol 0.
17 de mar de 1929: Homenatge a Caicedo, Espanyol 5 - Sants 1.
24 de mar de 1929: En partit de lliga espanyola, Espanyol 4 - Espanyol 0.
1 d'abril de 1929: Amists, Espanyol 1 - Rampla Juniors 0.
Juliol de 1929: Gira per Sucia: Selecci d'Estocolm 1 - Espanyol 5.
Juliol de 1929: Gira per Sucia: Almana Idrotts Klubenn 3 - Espanyol 2.
Juliol de 1929: Gira per Sucia: Almana Idrotts Klubenn 3 - Espanyol 4.
Juliol de 1929: Gira per Sucia: Gteborg 3 - Espanyol 2.
Juliol de 1929: Gira per Sucia: Landskrona 1 - Espanyol 2.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119706" title="Temporada 1929-1930 del RCD Espanyol" nonfiltered="3850" processed="3836" dbindex="49159">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1929-1930.





President
 Genaro de la Riva;

Porters
 Ricard Zamora;
 Joaqun Aznar;
 Cristfol Sol;

Defenses
 Ricardo Saprissa;

 Conrad Portas;
 Ramn Sarasqueta;
 De Mur;

Migcampistes
 Ramon Trabal;
 Pere Sol;
 Juan Tena I;
 Juli Kiser;
 Vicen Tonijuan;

 Castro Molin;
 Aurelio La Rosa;
 Espino;
 Jadet;

Davanters
 Crisant Bosch;
 Mart Ventolr;
 Jos Padrn;
 Josep Prat;

 Francisco Tena II;
 Francisco Zamora 'Zamoreta';
 Ricard Gallart;
 Gabriel Juv;
 Jos lamo;
 Domingo Broto;
 Joan Xifreu;

Entrenador
 Jack Greenwell;




Campionat de Catalunya: Segona posici amb 14 punts (10 partits, 8 victries, 0 empats, 2 derrotes, 33 gols a favor i 6 en contra).
Lliga d'Espanya: Quarta posici amb 20 punts (18 partits, 9 victries, 2 empats, 7 derrotes, 40 gols a favor i 33 en contra).
Copa d'Espanya: Eliminat a semifinals per Reial Madrid (1-0, 0-2).



20 de novembre de 1929: En partit del Campionat de Catalunya, Espanyol 10 - Jpiter 1.
29 de desembre de 1929: En partit de lliga espanyola, Real Madrid 2 - Espanyol 4.
19 de gener de 1930: En partit de lliga espanyola, Espanyol 4 - Barcelona 0.
23 de febrer de 1930: En partit de lliga espanyola, Athletic 6 - Espanyol 0.
2 de mar de 1930: En partit de lliga espanyola, Espanyol 8 - Real Madrid 1.
23 de mar de 1930: En partit de lliga espanyola, Barcelona 5 - Espanyol 4.
8 de juny de 1930: Copa Mata-La Riva: Europa 3 - Espanyol 1.
agost de 1930: L'Espanyol traspassa a Ricard Zamora al Reial Madrid per 250.000 pessetes, xifra rcord a l'poca.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119711" title="Medicina intensiva" nonfiltered="3851" processed="3837" dbindex="49160">
La medicina intensiva es una especialitat mdica que es dedica a subministrar suport vital o suport als sistemes orgnics en aquells pacients que sn malalts crtics. Aquests pacients normalment tamb requereixen monitoratge intensiu.

Els malalts crtics, en general tamb necessiten suport per la inestabilitat hemodinmica (hipotensi), pel conducte aeri o pel comproms respiratori i/o pel fracs renal, i tot sovint pels tres. Els pacients admesos a les unitats de cures intensives (UCI), tamb anomenades unitats de vigilncia intensiva (UVI), que no requereixen suport per l'anterior, generalment sn admesos per tal de dur a terme el monitoratge intensiu/invasor habitual desprs de la cirurgia major.

Les cures intensives generalment noms s'oferixen als pacients la condici dels quals sigui potencialment reversible i que tinguin possibilitat de sobreviure amb l'ajuda de la vigilncia intensiva. Ja que els malalts crtics sn propers a la mort, el resultat d'aquesta intervenci s difcil de predir. En conseqncia, moren encara molts pacients en la Unitat de Cures Intensives. Un requisit previ a l'admissi en una unitat de vigilncia intensiva s que la condici subjacent pugui ser superada. Per tant, el tractament intensiu noms s'utilitza per a guanyar temps amb la finalitat de qu l'aflicci aguda pugui ser resolta. 

Alguns estudis mdics suggereixen una relaci entre el volum de la Unitat de Cures Intensives (UCI) i la qualitat de la cura del malalt crtic ventilat mecnicament.  Desprs d'ajustar els factors: severitat de la malaltia, variables demogrfiques, i caracterstiques de les UCIs (incloent personal intensivista), un volum de la UCI ms gran va anar perceptiblement associat a ndexs ms baixos de mortalitat a la UCI i a l'hospital.  

 Sistemes orgnics .
La medicina intensiva sol utilitzar una aproximaci al tractament de sistema a sistema, abans que una aproximaci de tipus SOAP  (Subjectiu, Objectiu, Anlisi, Pla) ms propi dels tractaments d'alta dependncia. Els nou sistemes orgnics clau (vegi's a sota) sn considerats un a un sobre la base observaci-intervenci-impressi per a produir un pla diari. A ms dels nou sistemes clau, el tractament de cures intensives tamb inclou altres mbits d'intervenci com la salut psicolgica, punts de pressi, mobilitzaci i fisioterpia, i infeccions secundries. 

Els nou sistemes clau en medicina intensiva sn: el sistema cardiovascular, el sistema nervis central, el sistema endocr, el tracte gastrointestinal (i la condici nutricional), hematologia, microbiologia (incloent l'estat sptic), les perifries (i la pell), renal (i metablic), sistema respiratori.

El subministrament de cures intensives s'administra generalment en una unitat especialitzada d'un centre hospitalari anomenada Unitat de Cures Intensives (UCI) o Unitat de Vigilncia Intensiva (UVI). Molts hospitals han destinat rees de vigilncia intensiva per a certes especialitats mdiques, tals com la Unitat de Cures Coronries, la Unitat de Vigilncia Intensiva Mdica , la Unitat de Vigilncia Intensiva Quirrgica, la Unitat de Vigilncia Intensiva Peditrica, Unitat de Vigilncia Intensiva Neurolgica, Unitat de Vigilncia Intensiva Nounatal, Unitat de Recuperaci Nocturna Intensiva, i altres unitats, segons el dictat de les necessitats i dels recursos disponibles de cada hospital. El nom no est rgidament estandarditzat. A principis de la dcada de 1960 no estava clar que fossin necessries unitats de vigilncia intensiva especialitzades. Els recursos de cures intensives eren traslladats a l'habitaci del pacient que necessitava recursos i cures d'infermeria addicionals. Rpidament es va evidenciar que un espai fix on estiguessin disponibles tant el material com el personal especialitzat en medicina intensiva, proporcionava una millor atenci al malalt crtic que l'administraci de vigilncia intensiva ad hoc espargida per l'hospital. 

 Equips i sistemes .
L'equip com en una unitat de cures intensives (UCI) inclou aparells de ventilaci mecnica per a assistir a la respiraci mitjanant un tub endotraqueal o una traqueotomia; equips de hemofiltraci pel fracs renal agut, equip de monitoratge; vies endovenoses per a infusions farmacolgiques o per a nutrici parenteral total, tubs nasogstrics, bombes de succi, drenatges i catters; i una mplia gamma de frmacs incloent inotrpics, sedants, antibitics d'ampli espectre i analgsics.

 Metges i especialistes en cures intensives .
Els metges que exerceixen en una unitat de vigilncia intensiva, han estat histricament els mateixos metges que cuidaven del pacient abans de transferir-lo a la UCI. Aquest segueix sent el cas ms com. En alguns hospitals hi ha un grup especial de metges que exerceixen en la UCI, coneguts com 'intensivistes', que s'est convertint en especialitat. Depenent de la poltica de cada hospital, el intensivista pot exercir com a cap mdic de la unitat o com a metge consultor. 

La gesti de pacients de cures intensives difereix significativament entre pasos. A Austrlia, on la Medicina intensiva s una especialitat ben establerta, les UCIs sn descrites com 'tancades'. En una unitat tancada l'especialista en vigilncia intensiva adquireix el paper de metge principal i el doctor primari del pacient actua com a metge consultor. Altres pasos tenen Unitats de Vigilncia intensiva 'obertes', on el doctor primari tria admetre i pren les decisions. Hi ha una creixent evidncia que les Unitats de Vigilncia intensiva tancades ocupades per 'intensivistes' proporcionen millors resultats per als pacients.  

Referncies.


Enllaos externs.
Sociedad Espaola de Medicina Intensiva, Crtica y Unidades Coronarias (SEMICYUC);
Critical Care On-Line Journal Club (via JournalReview.org);
Veterinary Emergency And Critical Care Society;
Society of Critical Care Medicine;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119717" title="Conferncia Bilderberg" nonfiltered="3852" processed="3838" dbindex="49161">
La Conferncia Bilderberg s una conferncia anual a la qual noms s'hi pot accedir mitjanant una invitaci, t prop d'uns 130 convidats, que acostumen a ser persones d'influncia en els cercles empresarials, acadmics i poltics. A causa de la informalitat de les seves discussions, aquestes sn motiu de moltes teories de la conspiraci. El grup queda una vegada a l'any, en secret, en complexos hotelers de cinc estrelles, normalment a Europa, tot i que alguns cops queden als EUA o Canad. El grup t una oficina a Leiden, Holanda Meridional.

El ttol de "Bildelberg" ve motivat pel nom del lloc de la primera trobada el 1954, l' Hotel de Bilderberg a Oosterbeek, prop d'Arnhem als Pasos Baixos. Malgrat que la conferncia no s oficialment observada com un club, molts dels membres sn assistents regulars, i els convidats sn sovint vistos com a membres d'un selecte i reservat Grup Bildelberg.

Histria.

La conferncia Bilderberg original va tenir lloc a l'Hotel de Bilderberg, prop d'Arnhem, del 29 de maig al 30 de maig del 1954. La trobada va ser encetada per l'emigrant i conseller poltic polons Joseph Retinger. Preocupat pel creixement de l'antiamericanisme a l'Europa Occidental, propos una conferncia internacional en la qual els lders d'opini de pasos europeus i dels EUA serien ajuntats amb la intenci de promoure l'entesa entre ambdues cultures.
Retinger va convidar al Prncep Bernat dels Pasos Baixos, qui va acceptar promoure la idea, conjuntament amb el Primer Ministre flamenc de Blgica Paul Van Zeeland. La llista de convidats es faria de tal forma que hi hagus dos assistents de cada estat, un per defensar el punt de vista conservador i l'altre el punt de vista liberal.

L'xit de la trobada va portar als organitzadors a organitzar una conferncia anual. Es va establir un Comit de Direcci permanent , amb Retinger designat com a secretari permanent. Aix com organitzava la conferncia, el comit de direcci tamb mantenia un registre de noms d'assistents i detalls de contacte, amb l'objectiu de crear una xarxa informal d'individus que es podrien convidar l'un a l'altre en privat. El propsit declarat del Grup Bilderberg era fer un nus al voltant d'una lnea poltica comuna entre EUA i Europa en oposici a Rssia i el perill comunista.

L'economista neerlands, Ernst van der Beugel va assumir el control com a secretari permanente al 1960, desprs de la mort de Retinger. El Prncep Bernat va continuar sent-ne el president fins a la seva mort, l'any 2004.

Objectius del Grup Bilderberg.

La intenci original del Grup Bilderberg era millorar la comprensi entre l'Europa occidental i Nord-Amrica amb reunions informals entre els individus ms poderosos. Cada any, un "comit de direcci" idea una llista d'invitacions amb un mxim de 100 noms. Les invitacions noms s'envien a residents europeus i nordamericans. El lloc de la reuni que cada any mantenen no s secret, i, l'agenda i la lista de participants estan obertament disponibles al pblic, per els assumptes tractats a les reunions sn secrets i els assistents prometen no divulgar el que s'hi discuteix. La postura oficial del Grup Bilderberg s que aquest secretisme evita que les discussions dels membres siguin manipulades pels mitjans de comunicaci.

Punts de vista pel que fa a la naturalesa del grup.

La ra indicada del secret del grup s que aix permet a la gent parlar lliurement sense la necessitat de considerar amb cura com es pugui interpretar cada paraula pels mitjans de comunicaci. Malgrat aix, com la majoria dels assistents han obtingut el seu poder a travs del procs democrtic, s discutible si s moralment acceptable que exerceixen el poder de manera informal. Aquest secret ha portat a alguna gent a denunciar que les reunions tenen un propsit sinistre, que sn simplement un front pels grups de la taula rodona, o, fins i tot, un front semipblic dels Illuminati o altres tipus de societats secretes.
Una ra per pensar aix s que molts dels membres del Grup Bilderberg sn a la vegada membres de la Comissi trilateral.

Assistents.

Vegeu  Llista d'assistents del Grup Bilderberg (en angls) per veure una llista ms llarga dels assistents de Bilderberg.

Entre els assistents de Bilderberg s'hi troben banquers, experts de defensa, amos de la premsa i els mitjans de comunicaci, ministres de govern, primers ministres, cases reials, financers internacionals i lders poltics d'Europa i Nord-Amrica.

Alguns dels financers ms importants del mn occidental i estrategues de la poltica estrangera es reuneixen a Bilderberg. Donald Rumsfeld n's un membre molt actiu, aix com tamb n's Peter Sutherland d'Irlanda, que va estar a la comissi de la Uni Europea i va ser el president de Goldman Sachs i la BP. Rumsfeld i Sutherland van embarcar junts al 2000 a bord de la companyia sueco-sussa d'energia ABB. L'anterior subsecretari del Ministeri de Defensa dels EUA i actual president del banc mundial Paul Wolfowitz n's tamb membre, de la mateixa manera que Roger Boothe, Jr. El president actual del grup s Etienne Davignon, poltic i home de negocis val.

La composici del club s variada. Es calcula que un ter dels membres pertanyen al mn de la poltica i la resta al dels negocis, els mitjans de comunicaci i la indstria. Alguns assistents del Grup Bilderberg sn o han estat:

Jordi Pujol i Soley. El que fou 126 president de la Generalitat de Catalunya va assistir l'any 1991 a les reunions del Grup Bilderberg que es van mantenir a Baden-Baden, a Alemanya. No se'l va tornar a convidar.   ;
  
Donald Rumsfeld. Secretari de Defensa dels EUA amb importants connexions empresarials. Qui en el seu dia va negociar amb Saddam Hussein coincideix amb altres importants membres de l'administraci Bush en les trobades de Bilderberg. Richard Perle i Paul Wolfowitz sn alguns d'ells.    ;
  
Reina Sofia. Reina del Regne d'Espanya. La dona del rei Joan Carles I compta amb una fundaci que porta el seu nom. Aquesta instituci collabora amb el projecte de Muhammad Yunus i els seus microcrdits, amb els quals es concedeixen prstecs a un inters molt baix a persones pobres de les zones ms desafavorides del planeta. A Bilderberg tamb s'hi reuneixen altres membres de les cases reials europees.    ;
   
Alan Greenspan. Governador del Banc de la Reserva Federal dels EUA i exdirector de la banca Morgan. La influncia d'aquest organisme en l'economia mundial s bvia. Tamb la d'ell mateix ja que Greenspan ha estat sempre vinculat als ltims dirigents conservadors dels EUA, com Nixon i Reagan.    ;
   
Juan Luis Cebrin. Conseller delegat del Grupo PRISA i president de lAsociacin de Editores de Diarios Espaoles (AEDE). El qui fou director d'El Pas s un dels Bilderbergers ms constants. Tamb sn habituals de les trobades els directors dels diaris The Washington Post, The Wall Street Journal, La Republica, The Financial Times.    ;
   
Henry Kissinger. Exsecretari d'Estat dels EUA. Al Premi Nobel de la Pau del 1973 se l'acusa de ser responsable de la mort de cents de civils a Laos i Cambodja. Va donar suport al cop d'estat de Pinochet a Xile contra el govern socialista de Salvador Allende. Aquest estatunidenc, nascut a Alemanya, s el fundador de Kissinger Associates, en la qual Paul Bremer, administrador civil dels EUA a l'Iraq, hi treballava fins fa poc.    ;
   
David Rockefeller. Multimilionari. Durant 35 anys, aquest membre de la dinastia Rockefeller va ser el responsable de la Chase Manhattan Bank, entre d'altres negocis. El fundador de la Comissi Trilateral anhela tamb ser conegut pel seu treball com a mecenes i les seves obres benfiques.    ;
   
George Soros. Multimilionari hongars. Va adquirir una de las principals fortunes mundials mitjanant una operaci especulativa. Es distingeix per finanar diversos projectes humanitaris a travs de la fundaci que porta el seu nom.    ;
   
Esperanza Aguirre Gil de Biedma. Poltica castellana afiliada al Partit Popular. Presidenta de la Comunitat de Madrid. Sorprenentment, la qui va ser presidenta del Senat i ministra de Cultura. s una de les castellanes que ms sovint ha participat a les trobades de Bilderberg. Casada amb el comte de Murillo, t un patrimoni immobiliari molt important.

Reunions.

 1954 Hotel de Bilderberg a Oosterbeek, Pasos Baixos;
 1955 (18-20 de mar) a Barbizon, Frana i (23-25 de setembre) a Garmisch-Partenkirchen, RFA;
 1956 (11-13 de maig) a Fredensborg, Dinamarca;
 1959 a Yesilkoy, Istanbul, Turquia;
 ...
 1975 (22-24 d'abril) Cisme, Izmir, Turquia;
 1976  No es va fer cap conferncia.
 1977 (22-24 d'abril) a Torquay, Anglaterra;
 1978 (21-23 d'abril) a Princeton, Nova Jersey, EUA;
 1979 (27-29 d'abril) a Baden, ustria;
 1980 (18-20 d'abril) a Aquisgran, RFA;
 1981 (15-17 de maig) a Brgenstock, Sussa;
 1982 (14-16 de maig) a Sandefjord, Noruega;
 1983 (13-15 de maig) a Montebello, Canad;
 1984 (11-13 de maig) a Saltsjbaden, Sucia;
 1985 (10-12 de maig) a Rye Brook, NY, EUA;
 1986 (25-27 d'abril) a Gleneagles, Esccia;
 1987 (24-26 d'abril) a Villa d'Este, Itlia;
 1988 (3-5 de juny) a Telfs-Buchen, ustria;
 1989 (12-14 de maig) La Toja, Galcia;
 1990 (11-13 de maig) a Glen Cove, NY, EUA;
 1991 (6-9 de juny) a Baden-Baden, Alemanya;
 1992 (21-24 de maig) a Evian-les-Bains, Frana;
 1993 (22-25 de abril) a Vouliagmeni, Grcia;
 1994 (2-5 de juny) a Hlsinki, Finlndia;
 1995 (8-11 de juny) a Zuric, Sussa;
 1996 (30 de maig-2 de juny) Centre de Direcci del CIBC a Toronto, Canad;
 1997 (12-15 de juny) Pine Isle resort a Lake Lanier, GA, EUA;
 1998 (14-17 de maig) a Turnberry, Esccia;
 1999 (3-6 de juny) Caesar Park Hotel Penha Longa a Sintra, Portugal;
 2000 (1-3 de juny) Chateau Du Lac Hotel a Brusselles, Blgica ;
 2001 (24-27 de maig) a Gteborg, Sucia;
 2002 (30 de maig-2 de juny) a Chantilly, VA, EUA;
 2003 (15-18 de maig) a Versalles, Frana;
 2004 (3-6 de juny) a Stresa, Itlia;
 2005 (5-8 de maig) Dorint Sofitel Seehotel a Rottach-Egern, Alemanya;
 2006 (8-11 de juny) Brookstreet Hotel a Ottawa, Ontario, Canad;

Vegeu tamb.

 Consell sobre Relacions Estrangeres ;

Referncies.

 Hatch, Alden (1962).  The Htel de Bilderberg  H.R.H.Prince Bernhard of the Netherlands: An authorized biography, London: Harrap. ISBN B0000CLLN4.
 Ronson, Jon (2001). THEM: Adventures with Extremists, London: Picador. ISBN 0330375466.

Enllaos externs.

 (en catal);
 (en catal);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119719" title="Stephen Harper" nonfiltered="3853" processed="3839" dbindex="49162">
Stephen Joseph Harper (30 d'abril, 1959) s el 22 i actual primer ministre del Canad i lder del Partit Conservador. Va esdevenir primer ministre amb la formaci d'un govern de minoria desprs de les eleccions del gener del 2006, acabant amb dotze anys ininterromputs de govern liberal. 

Harper ha estat membre del parlament representant al sud-oest de l'Alberta des del 2002 i de l'est de l'Alberta de 1993 a 1997. Com a primer ministre i segons el protocol canadenc, rep el ttol vitalici d"el ms honorable". 

Com a membre fundador del Partit de la Reforma, va terminar el seu primer perode per encapalar la Coalici Nacionals dels Ciutadans. El 2002, Harper va succeir Stockwell Day com a lder de l'Aliana Canadenca i va retornar al parlament com a lder de l'oposici. El 2003 va aconseguir un acord amb el lder del Partit Conservador Progressiu, Peter MacKay, per unir l'Aliana Canadenca amb el Partit Conservador Progressiu i formar el Partit Conservador del Canad. Va ser electe com a primer lder no-inter el mar del 2004.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119720" title="Bemelen" nonfiltered="3854" processed="3840" dbindex="49163">
Bemelen (Biemele, en limburgus) s un poble al terme municipal de Margraten a la provncia neerlandesa de Zuid-Limburg, situat a la vora de la vall del Mosa a la part precisament ms a l'oest de Maastricht. Al poble hi viuen ms o menys uns 370 habitants. Bemelen va ser fins al 1982 un dels termes municipals ms petits dels Pasos Baixos. Ja l'any 1970 es van annexionar moltes parts del municipi a Maastricht.

Bemelen s conegut per la reserva natural De Bemelerberg i per la fossa t Rooth. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119722" title="O Canada" nonfiltered="3855" processed="3841" dbindex="49164">
O Canada ( Canada en francs i Oh, Canad, en catal) s l'himne nacional del Canad. La msica va ser composta el 1880 per Calixa Lavall com a can patritica per a la cerimnia del dia de Sant Joan Baptista. La lletra va ser escrita en francs per Adolphe Basile Routhier. La primera traducci anglesa es va realitzar el 1906, encara que el 1908, Robert Stanely Weir va escriure la versi oficial anglesa, que, tanmateix, va ser alterada el 1968, encara que la versi francesa va romandre intacta. O Canada va ser seleccionat per llei com a himne nacional el 1980. Forma part, amb l'himne reial, God Save the Queen, de la salutaci virregnal. 

Himne en francs i la traducci al catal.



Himne en angls i la traducci al catal.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119723" title="Tnel de Lefortovo" nonfiltered="3856" processed="3842" dbindex="49165">
El tnel de Lefortovo s un tnel per a trnsit rodat situat a Lefortovo, un barri del sudest de Moscou (Rssia). Forma part del Tercer Cintur de la ciutat. Els seus 2,2 km de longitud el fan el tnel urb ms llarg d'Europa. Fou construt amb una tuneladora de 14,2 m de dimetre entre 2001 i 2003.

El tnel corre sota el riu Iaus, l'aigua del qual s'hi escola a alguns punts. En situacions de fortes gelades aquesta es gela, tot reduint drsticament l'adherncia de la superfcie del tnel.

Arran de la seva alta accidentabilitat, se'l coneix com "El tnel de la Mort". A internet es troben vdeos que en principi recopilen accidents gravats per cmeres de segurtat del tnel (difosos fortament el 2006 a travs de YouTube.

Enllaos externs.
 Tnel de Lefortovo tunnel a Structurae (en alemany, angls o francs);
 Informaci de l'empresa que en prove la tuneladoraTunnel boring equipment (en alemany);
 Vdeo amb accidents al tnel;
 Mapa ensenyant el tnel (doble lna puntejada);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119729" title="X Japan Virtual Shock 001" nonfiltered="3857" processed="3843" dbindex="49167">

X Japan Virtual Shock 001 s un videojoc per a la Sega Saturn inspirat en el grup de msica japons X Japan. Al videojoc us poseu a la pell d'un fotgraf que t la missi de fer les millors fotos del grup abans i durant els concerts que es van celebrar el 30 i 31 de desembre de 1994 al Tokyo Dome. 

 Enllaos externs .
El videojoc a satakore.com ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119731" title="Sant Francesc de Palma" nonfiltered="3858" processed="3844" dbindex="49168">



L'esglsia i claustre de Sant Francesc forma uns dels millors conjunts arquitectnics de Palma. El convent va ser fundat el 1232, per el 1281 va canviar d'ubicaci i es va construir l'edifici actual. Protegit per Jaume II de Mallorca, hi va prendre els hbits el seu fill Jaume.

Descripci.

L'esglsia, construda entre el 1281 i el 1317, t una nica nau d'estil gtic catal; hi ha vuit capelles laterals i un absis poligonal amb capelles adossades, les ltimes de les quals es van afegir entre el 1445 i el 1670. A l'interior destaca el retaule major, obra barroca de Joan d'Arag; el cor, del segle XV, i el sepulcre de Ramon Llull, a la capella situada a l'esquerra del presbiteri, obra de Francesc Sagrera (1478).

La faana, reconstruda al segle XVII, s llisa; obra de Francisco de Herrera el Jove (1690), hi destaca el portal barroc, amb el timp i el roset, obra del vidrier Pere Comas.

Adossat a l'esglsia hi ha el claustre, construt entre els segles XIV i XVII, que forma un conjunt de gran bellesa en el qual destaquen les fines columnes i els arcs lobulats. La galeria nord s la ms antiga; la galeria occidental, adossada a l'esglsia, i la meridional sn de construcci ms recent (segle XV). Les galeries superiors sn dels segles XVI i XVII.

Histria.
El convent va ser protegit per Jaume II de Mallorca i hi va prendre els hbits el seu fill Jaume. Durant els segles XIII i XIV la comunitat de Sant Francesc va tenir molta influncia en la vida cultural mallorquina. Al llarg dels segles hi van estudiar personatges destacats com fra Junper Serra, per el 1832 va passar a mans civils, i va tenir diversos usos fins que el 1906 va tornar als franciscans, que l'han recuperat com a centre de culte i hi han obert una escola i un centre cultural.

Bibliografia.
LUCENA, Mart; FONTENLA, Jos Mara; MOSTEIRO, Jos Luis; POMAR, Ignacio.Palma, guia d'arquitectura. Collegi Oficial d'Arquitectes de Balears, 1997. ISBN 84-921036-5-5.

Notes.


Enllaos externs.
 Informaci sobre el convent a la Gran Enciclopdia Catalana	;
 Pgina del convent a l'Ajuntament de Palma;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119745" title="Arundnia" nonfiltered="3859" processed="3845" dbindex="49169">

Les arundnies (Arundineae) sn una tribu de la subfamlia de les arundindies, famlia de les pocies.
Genres.
Arundo;
Dichaetaria;
Gynerium;
Hakonechloa;
Molinia;
Phragmites;
Thysanolaena;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119749" title="Haplor" nonfiltered="3860" processed="3846" dbindex="49172">

Els haplorins (Haplorrhini del grec Haplos, simple, i rhinos, nas), sn un ample grup de primats entre els que s'inclouen els humans. S'anomenen aix per qu careixen d'una membrana al voltant de les narius (rinari) i de vibrisas al musell, al contrari que els primats estrepsirins com els lmurs. Aquestes dues caracterstiques apareixen tamb en molts d'altres mamfers: rates, gossos, etc. El rinari sol estar dividit horitzontalment en dues seccions i hi ha autores que consideren el solc de sota de la nariu dels haplorins un vestigi d'aquesta segmentaci. Tots els haplorins posseeixen un ter de cmera nica, a excepci dels trsids, que posseeixen un ter bicorne como els estrepsirins. Solen parir una nica cria i el temps que passen amb ella s ms llarg que el dels estrepsirins. El cos a ms s ms gran, posseeixen un major dimetre cerebral i una visi ms desenvolupada, distingint colors i arribant a ser quasi tots diurns. 

Classificaci i evoluci.
El ommids, un grup extingit de prosimis, es considera ms prxim ala trsids que als estrepsirins, i se creu que serien els ms antics haplorins. Es creu que els haplorins es varen separar dels estrepsirins fa 63 crons. La primera divisi en el clade cap als trsids es va produir en teoria fa 58.

La resta, els simis, inclou els platirins (micos del nou mn) i els catarins. Fins fa poc es creia que ambds llinatges s'havien separat a frica, per actualment, amb els fssils trobats al Pakistan de Bugtipithecus inexpectans, Phileosimias kamali i Phileosimias brahuiorum es replanteja aquesta asseveraci.

Referncies.
 Primate Taxonomy (Smithsonian Institute Press, 2001), Colin Groves (ISBN 156098872X);
 Primates in Question (Smithsonian Institute Press, 2003), Robert W. Shumaker & Benjamin B. Beck (ISBN 1-58834-176-3);
 Neotropical Primates 10(3);
 Asian primate fossils;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119751" title="Poidia" nonfiltered="3861" processed="3847" dbindex="49173">


Poidia (Pooideae) sn una subfamlia de les pocies. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119753" title="Llista de gratacels a Barcelona" nonfiltered="3862" processed="3848" dbindex="49175">


Llista dels edificis de ms de 100 metres (gratacels) situats a Barcelona:










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119754" title="Georges Charpak" nonfiltered="3863" processed="3849" dbindex="49176">

Georges Charpak ( Dabrowica, Polnia 1924 ) s un fsic francs, d'origen polons, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1992.

Biografia.
Va nixer l'1 d'agost de 1924 a la ciutat de Dabrowica, en aquells moments situada a Polnia i que avui dia rep el nom de Dubrovytsia i forma part d'Ucrana, en una famlia d'arrels jueves. L'any 1931 la seva famlia es trasllad a Frana, establint la seva residncia a Pars.

Durant la Segona Guerra Mundial Charpak va allistar-se a la Resistncia francesa i fou fet presoner per les autoritats del govern collaboracionista de Vichy l'any 1943. El 1944 va ser deportat a un camp de concentraci nazi de Dachau, on va romandre fins que el camp va ser alliberat l'any 1945. Desprs de graduar-se del liceu de Montpeller va entrar a l'Escola Superior de Mines de Pars, una de les ms prestigioses escoles d'enginyeria a Frana, aconseguint la nacionalitat francesa l'any segent.  

Es va graduar el 1948 i entre els anys 1947 i 1949 va treballar al Centre National de la Recherche Scientifique , on va rebre el seu doctorat l'any 1954 en fsica nuclear. El 1959 va unir-se al projecte europeu del CERN a Ginebra i el 1984 va esdevenir professor a l'Escola d'Estudis Avanats en Fsica i Qumica a Pars.

Des de l'any 1985 s membre de l'Acadmia Francesa de Cincies.

Recerca cientfica.
Gran defensor de l'energia nuclear la seva recerca es concentr al voltant de la fsica de partcules, en concret en l'invent i el desenvolupament de detectors de partcules i especialment en la creaci de la cmara proporcional multifilar, de mltiples aplicacions, des de la fsica pura a les aplicacions en camps tan diversos com l'enginyeria aeronutica o la biologia. 

L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica per la invenci i desenvolupament de detectors de partcules.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1992;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119756" title="Josep Juan Cardona" nonfiltered="3864" processed="3850" dbindex="49177">
Josep Juan Cardona (Sant Rafel de sa Creu, Sant Antoni de Portmany, 1960) s un poltic eivissenc del Partit Popular, s llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i va obtenir el diploma dels cursos de dret urbanstic de la UIB (1992-1993).

Entre 1991 i 1993 va exercir com a regidor i tinent de batle d'obre pbliques, urbanisme i aigua de l'ajuntament de Sant Antoni de Portmany. Desprs a les eleccions generals espanyoles de 1993 fou escollit senador pel conjunt de les illes Pitises i portaveu del seu grup al Senat en qestions de turisme, costes i ports.

Al 1996 va ser nomenat conseller d'Agricultura, Comer i Indstria del Govern Balear crrec que exerc fins al 1999. Al 2003, la victria de Jaume Matas el port ser conseller de Comer, Indstria i Energia, crrec que mantengu fins l'any 2007.

Cardona s membre de la Junta directiva estatal i del Comit regional de PP a ms de ser el president del partit a Eivissa i Formentera. 

L'any 2008 Josep Juan Cardona fou acusat pels seus subordinats d'estar implicat en una trama de corrupci poltica.







Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119767" title="Russell Alan Hulse" nonfiltered="3865" processed="3851" dbindex="49178">

Russell Alan Hulse ( Nova York, EUA 1950 ) s un astrofsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1993 pels seus treballs sobre els plsars.

Biografia.
Va nixer el 28 de novembre de 1950 a la ciutat nord-americana de Nova York. Va estudiar fsica a la Universitat de Massachusetts a Amherst, on es doctor l'any 1975 sota la supervisi de Joseph Hooton Taylor.

Posteriorment Hulse treball al Radiobservatori Nacional de Green Bank, situat a l'estat nord-americ de Virgnia de l'Oest, aix com al Laboratori de Plasma de la Universitat de Princeton, i el 2003 fou nomenat professor visitant de la Universitat de Dallas.

Recerca cientfica.
A la Universitat de Massachusetts va treballar al costat de Taylor en l'observaci de plsars usant els parmetres de l'Observatori d'Arecibo de Puerto Rico. El 1974 van descobrir el primer plsar binari PSR B1913+16, compost d'un plsar i una estrella negra d'acompanyament. La rotaci de l'estrella de neutrons emet impulsos que sn extremadament regulars i estables de radiaci electromagntica per la qual cosa est prop de la gravitaci material condensada del cos, i que no s detectable al camp visible. 

Hulse, Taylor i altres collegues han utilitzat aquest primer plsar binari per a fer les proves d'alta precisi de relativitat general, demostrant l'existncia de la radiaci gravitacional. Una aproximaci d'aquesta energia radiant fou descrita l'any 1918 per la frmula de la radiaci quadropolar d'Albert Einstein. 

En 1979, els investigadors van anunciar mesuraments dels efectes l'acceleraci dels moviments orbitals d'un plsar. Aquesta fou la prova inicial que el sistema d'aquestes dues masses mbils emeten ones gravitatries. 

El 1993 fou guardonat, juntament amb Joseph Hooton Taylor, amb el Premi Nobel de Fsica pel descobriment d'un nou tipus de plsar i les noves possibilitats d'estudi al voltant de la gravitaci.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1993;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119769" title="Bo Tall" nonfiltered="3866" processed="3852" dbindex="49179">
Bo Tall o Bo Tall Resort s un masss del Pirineu catal, situat a la comarca de l'Alta Ribagora. Aquesta estaci d'esqu va ser inaugurada el 1990. s l'estaci d'esqu del Pirineu catal que t la cota mxima esquiable, al pic de Puig Falc o Collbirs, de 2.751 m.

Estaci d'esqu.


Al final de la Vall de Mulleres, aix com els seus voltants, hi ha implantada una estaci d'esqu.

Noms comprn la petita Vall de Mulleres, tot i que est previst futures ampliacions cap a la Vall de Manyanet. Al Pla de Vaques (2.020 m) s on hi ha tots els nuclis de serveis i aparcaments. Des del Pla de Vaques hi surten 4telecadires (Vaques, de quatre places; Jnior, de tres places; Mulleres, de quatre places; i Ressort Express, de quatre places i desembragable), 1 telesqu, (Carreretes), i 3 Catifes rodants (Irgo, Viuet i Neret). Al Pla de la Carlina (2.170 m), hi surten 2 telecadires ms (Roies, de quatre places; i Llevata de dos places), i 2 telesqus (Transfer i Xicoia). Al Pla de les Bassetes (2.250 m), hi acaben 2 telecadires (Mulleres i Jnior), i 1 telesqu (Transfer); hi comencen 3 telesqus (Erta, Edelweiss i Ginesta). Al Pic de la pala Ginebrell (2.310 m), hi acaba el telecadira de Vaques, i s'hi pot contemplar vistes de la Vall de Bo. Al Pas de Llevata (2.420 m) hi acaba el telecadira de Llevata. Al Port d'Erta (2.460 m) hi acaba el telesqu d'Erta, i es pot veure impressionants vistes de: la Pica Cerb (2.740 m), del Tossal de l'aigua blanca (2.650 m), i de la Pica Cerb de Durro (2.630 m). A partir d'ara ja som a les cotes altes de l'estaci: El Balc del Cerb (2.520 m), s on acaba el telecadira ms llarg i desembragable de l'estaci, el Ressort Express. El Coll de Roies (2.540 m), hi acaba el telecadira de Roies, i hi comena el telecadira que condueix a la cota ms alta de l'estaci, des d'aqu s'hi poden veure impressionants vistes del Pallars Juss, i tamb el Pic de l'Orri, a la vena estaci d'esqu de Port Ain. Al pic de Puig Falc (2.751 m), s la cota ms alta de l'estaci, i de totes les estacions d'esqu del pirineu catal, fa lmit amb la zona perifrica del Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici.

Enllaos externs.
Lloc web oficial de l'estaci d'esqu
 i 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119770" title="Joseph Hooton Taylor" nonfiltered="3867" processed="3853" dbindex="49180">

Joseph Hooton Taylor, Jr ( Filadlfia, EUA 1941 ) s un fsic, astrnom i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1993 pels seus treballs sobre els plsars.

Biografia.
Va nixer el 29 de mar de 1941 a la ciutat de Filadlfia, situada a l'estat nord-americ de Pennsilvnia. Va estudiar fsica al Haveford College i es doctor a la Universitat de Harvard l'any 1968. 

L'any 1980 fou nomenat professor de la Universitat de Princeton, d'on es retir el 2006.

Recerca cientfica.
Interessat en astronomia, mentre realitz la seva tesi doctoral Jocelyn Bell i Antony Hewish descobriren el primer plsar a Cambridge. Immediatament Taylor entr a treballar al Radiobservatori Nacional de Green Bank, situat a l'estat nord-americ de Virgnia de l'Oest, on particip en el descobriment dels primers plsars fora de Cambridge.

A la Universitat de Massachusetts treball al costat de l'astrofsic Russell Alan Hulse en els mesuraments aportats des de l'Observatori d'Arecibo de Puerto Rico, descobrint l'any 1974 el primer plsar d'una sistema binari, anomenat PSR B1913+16 i compost d'un plsar i una estrella negra d'acompanyament. La rotaci de l'estrella de neutrons emet impulsos que sn extremadament regulars i estables de radiaci electromagntica per la qual cosa est prop de la gravitaci material condensada del cos, i que no s detectable al camp visible. 

L'any 1993 fou guardonat, juntament amb Russell Alan Hulse, amb el Premi Nobel de Fsica pel descobriment d'un nou tipus de plsar i les noves possibilitats d'estudi al voltant de la gravitaci.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1993;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119773" title="Paricutn" nonfiltered="3868" processed="3854" dbindex="49181">
El volc Paricutn, a Mxic, s'inici el 20 de febrer de 1943 en un camp de blat de moro. Al cap d'un mes, el tur que s'havia format feia uns 100 metres d'alria.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119775" title="Golf de Trent" nonfiltered="3869" processed="3855" dbindex="49182">
El golf de Trent es un golf del sud d'Itlia entre la pennsula Salentina i la pennsula de Calbria. Li dona nom la ciutat de Trent. Pulla, Basilicata i Calbria tenen costa al golf.

Articles relacionats.
Lacinium;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119777" title="Lametion" nonfiltered="3870" processed="3856" dbindex="49183">
Lametion (llat Lametum) o Lameta fou un colnia de Crotona, a uns 5 km de la desembocadura del riu Lametes (modern Lamato) que li donava nom. El riu desaiguava al Lameticus Sinus (modern golf de Sant'Eufemia) al sud de Tespa, dins del golf d'Hipponium. Tamb el cap que formava el costat nord del golf fou conegut per Promontori Lametinum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119779" title="Caribdis" nonfiltered="3871" processed="3857" dbindex="49184">


Caribdis (en grec antic          Khrubdis, "xuclador", llat Charibdis) fou una nimfa, filla de Posid i Gea, que cada dia bebia gran quantitat d'aigua i la retornava (tres vegades cada dia) provocant remolins que xuclaven als vaixells i tot el que es trobava al seu abast.

Vivia prop d'Escilla, un altre monstre mar, a l'estret de Siclia o de Messina. 

En la mitologia grega s un horrible monstre mar, que empassava enormes quantitats d'aigua tres vegades al dia i les retornava altres tantes vegades, adoptant aix la forma d'un remol que devorava tot el que es posava al seu abast. Els dos costats de l'estret estaven a l'abast d'una fletxa, tan propers que els mariners que intentaven evitar a Caribdis passaven massa prop de Escilla i viceversa. L'expressi entre Escilla i Caribdis ha arribat a significar estar entre dos perills de manera que allunyar-se d'un fa que caigui en l'altre. 

Tradicionalment, la ubicaci de Caribdis a l'estret de Messina fa que se la associ amb el remol que formen els corrents que es troben a la zona, per rares vegades s perills. Investigacions recents han reexaminat la ubicaci i suggereixen que aquesta associaci s errnia, i que un origen ms probable de la histria podria trobar-se prop del cap Skila, al nord-oest de Grcia. 

Caribdis fou originalment una nimfa marina que va inundar la terra per a ampliar el regne submar del seu pare, fins que Zeus la va transformar en un monstre. 

Enllaos externs.

Plana sobre el Projecte Caribdis;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119781" title="Estret de Messina" nonfiltered="3872" processed="3858" dbindex="49185">


L'estret de Messina (en itali Stretto di Messina, en sicili Strittu di Missina) (en catal medieval: Boca de Far), antigament conegut com l'estret de Siclia, s un estret que separa l'illa de Siclia de la pennsula italiana (a la part de Calbria) i comunica la mar Tirrena amb la mar Jnica. Al seu punt ms estret t 3 km d'ample.

Les tempestes de l'estret provoquen alguns incidents i antigament van ocasionar el mite dels monstres Escilla i Caribdis. Des de fa temps hi ha el projecte de fer un pont de 3.666 m de llargada que uniria les ciutats de Messina (Siclia) i Villa San Giovanni (Calbria).

A la part insular es troba la provncia de Messina i a la peninsular la provncia de Reggio de Calbria, amb convenis de cooperaci entre les ciutats de l'estret. Les principals ciutats de la costa sn Reggio de Calbria, Scilla i Villa San Giovanni a Calbria, i Messina a Siclia.

La Corona d'Arag va aconseguir-ne el seu control mercs a la seua victria en el Combat de Nictena.

Enllaos externs.
 Lloc web del projecte de construcci del pont sobre l'estret ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119783" title="Sagras" nonfiltered="3873" processed="3859" dbindex="49186">
Sagras fou un riu del Bruttium que desaiguava al golf de Locres (Locrensis sinus) sota Caulnia. A la seva riba un exrcit de la ciutat de Crotona fou greument derrotat per una fora molt inferior de Rhegion i Locres Epizefiris en una data desconeguda probablement al segle VI aC (entre 540 aC i 480 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119786" title="Coscile" nonfiltered="3874" processed="3860" dbindex="49187">


El Coscile es un riu del sud-oest d'Itlia, a la regi de Calbria, afluent del riu Crati. El seu nom antic fou Sbaris i encara avui se l'anomena Sibari. Neix a 668 m (Sorgente Coscile) a les pendents del monte il Cappellazzo (1210 metres). Es afluent per l'esquerra del riu Crati, prop de Thurio. Al seu costat corra la carretera entre Thurio i Stazione di Spezzano Albanese. Si pesquen truites i anguiles. Rep a l'esquerra el torrent Garda i a la dreta els rius Esaro i Garga i el torrent Tiro.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119787" title="Prosrpina" nonfiltered="3875" processed="3861" dbindex="49188">


Proserpina (del llat proserpere, "emergir") fou una deessa romana, equivalent a la grega Persfone. Era filla de Ceres i Jpiter i esposa de Plut. Fou una deessa de vida, mort i resurrecci. Va assumir, per influncia grega, el culte a Libera.

Viu a l'inframn casada amb Plut. Viu amb ell sis mesos, i mentre est all, la seva mare de dol no fa crixer res i per aix a la temporada freda els camps no donen fruits. El seu mite s molt semblant al d'Orfeu i Eurdice: dona atrapada al subsl, alg que la va a rescatar, ella que menja un fruit (magrana en aquest cas), pacte final per explicar el pas de les estacions.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119792" title="Sibarita" nonfiltered="3876" processed="3862" dbindex="49189">
Sibarita fou el gentilici dels naturals de Sbaris; pel carcter d'aquesta gent el nom es va aplicar a les persones amb gustos especialment refinats. El refinament i la riquesa que el permetia, fou caracterstic d'algunes ciutats de la Magna Grcia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119794" title="Solim I el Magnfic" nonfiltered="3877" processed="3863" dbindex="49190">

Solim I (en turc otom,        (Sulaym n), en turc modern, I. Sleyman o, amb el sobrenom i el ttol, Kanuni Sultan Sleyman) (Istambul, 6 de novembre de 1494 - Szigetvr, Hongria, 5/6 de setembre de 1566) fou el des sold de l'Imperi Otom (1520-1566). A Occident s conegut com a Solim el Magnfic, mentre que en el mn islmic ho s com a Solim el Legislador (en turc, Kanuni; en rab,          (al Q n n )). 

Fill de Selim I, conquer Belgrad el 1521, s empar de Rodes (1522) tot aprofitant les rivalitats francohispniques sobre l illa i, desprs d haver derrotat i mort Llus II d Hongria a la batalla de Mohcs (1526), saquej i ocup Buda, la capital; impos vassallatge al principat de Transsilvnia, on install Joan I Szapolya; signada la pau amb ustria, s annex, entre altres, Tabriz i Bagdad (1534), mentre que, a la Mediterrnia, operaven eficament els seus almiralls corsaris Barbarossa i Turgut Reis. 

Mort Joan Szapolya, reprengu el 1541 les campanyes a Hongria (hi sign la pau definitiva el 1562). A l interior les rivalitats entre els seus fills i llurs intents de sedici, atiats per les intrigues de l harem i, especialment, per la favorita Roxelana, donaren per resultat les execucions del primognit Mustaf (1553) i de Baiazet (1561) i el triomf del futur Selim II. Com a estadista, reorganitz l administraci, l exrcit, els imposts, etc, s envolt d excellents collaboradors, entre els quals cal assenyalar els poltics Ibrahim Paix i Rustem Paix, l arquitecte i urbanista Sinan i homes de lletres adscrits a la cort, com el poeta Baki.

Enllaos externs.
Biografia de Solim I




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119795" title="Can de gel i de foc" nonfiltered="3878" processed="3864" dbindex="49191">
La can de gel i de foc s una obra que cont set novelles de George R.R. Martin (algunes encara no publicades) del gnere de fantasia pica i que ha assolit un gran xit de crtica i pblic.

Narra les aventures per dominar Westeros, una illa inventada allegoria d'Occident dividida en set regnes diferents. Les cases nobles s'enfronten en guerres i tracions per aconseguir dominar els seus enemics, en una histria ambientada en una poca similar a l'edat mitjana. Paralellament, sorgeixen noves amenaces des de les illes venes i des del nord, on habiten els Altres, una raa de no-morts.

S'aprecia la influncia d'universos com el de John R.R. Tolkien, si b en aquests llibres hi ha ms versemblana histrica (molts dels successos s'inspiren en l'anomenada guerra de les Dues Roses d'Anglaterra) i menys mgia.

La histria est narrada amb un punt de vista molt peculiar: un narrador en tercera persona limitat, que adopta la perspectiva de cada personatge segons el captol. Aix fa que la narraci guanyi en realisme i fugi del maniqueisme, no hi ha antagonistes clars. Els salts temporals tamb es resolen amb el canvi de perspectiva.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119796" title="Ibn Baz" nonfiltered="3879" processed="3865" dbindex="49192">
Ibn Baz (1909 - 1999) fou un eminent teleg musulm de l'Arbia Saudita; el seu nom complert era Xeic Abd-al-Aziz Ibn Abd-Allah Ibn Baaz, que vol dir servent d'All totpoders o fill del servent d'All. 
Ibn Baz va ser professor durant nou anys de la Facultat de Dret Islmic de Riad i de l'Institut Religis de Riad. Fou nomenat vice-president de la Universitat Islmica de Medina, per, aviat n'esdevingu president; tamb reb el crrec de President del Comit General per a la Recerca, Prdica i Propagaci de l'Islam del regne d'Arbia Saudita. El 1993, Ibn Baz fou nomenat Gran Muft d'Arbia Saudita, crrec que exerc fins a la seva mort (1999); per altra banda fou president de molts comits i consells islmics entre els quals, els ms importants foren:
 
Comit d'Estudiosos del Regne;
Comit Permanent per a la Recerca Islmica i la Fatwa;
Comit Financer de la Lliga Musulmana Mundial;
Suprem Consell Mundial de Mesquites;
Assemblea de Jurisprudncia Islmica de la Meca;

 Anys de formaci .

Ja de ben petit, Ibn Baz va mostrar molt d'inters en la memoritzaci de l'Alcor i en l'estudi de textos religiosos; entre els seus mestres, hi hagu el xeic Muhammad ibn Ibraaheem Aal-Shaykh, aleshores Gran Muft d'Arbia Saudita, de qui fou deixeble durant deu anys.
Als setze anys, Ibn Baz va patir una infecci als ulls, a conseqncia de la qual es va quedar cec quatre anys ms tard; ara b, tot i aix, continu els seus estudis sobre rab, interpretacions de l'Alcor i les tradicions de Mahoma. Partint de la base de la influncia de la histria en la Umma (comunitat islmica), Ibn Baz va dedicar tots els seus esforos a evitar que les males influncies que havien afectat la comunitat islmica no tornessin a manifestar-se en el present.

 Idees .

El 15 de maig de 1999, dos dies desprs de la seva mort, l'editorial de lArab News, digu que Ibn Baz havia promulgat milers de fatwes sobre nombroses problemes socials i econmics contemporanis, sempre partint de la base de l'Alcor i la Sunna. Aix, vers 1940, va promulgar la seva primera fatwa en qu declarava prohibit per l'Islam donar feina a treballadors no musulmans al Golf d'Arbia; tot i aix, durant la Guerra del Golf (1990-1991) va promulgar una altra fatwa autoritzant el desplegament de tropes no musulmanes (principalment, americanes) a l'Arbia Saudita per protegir el regne contra un atac de l'Iraq.

Entre els llibres d'Ibn Baz, autntics best-sellers dins del mn islmic, hi ha:

Ahkam Almal al-Haram ;
Majmoo' al-Fataawa ;
Normes i maneres de visitar la mesquita del Profeta;

El 1974, la Universitat Islmica de Medina va publicar el llibre d'Ibn Baz titulat Proves que la Terra no es mou pas; en la pgina 23, l'autor hi afirmava que, basant-se en l'Alcor i les hadit, calia concloure que:

 Si la Terra girs, tal com ells pretenen, els continents, les muntanyes, els arbres, els rius i els oceans no tindrien pas fons i hom veuria els continents orientals moure's cap a l'oest i els continents occidentals moure's cap a l'est 
 
En un primer moment, Ibn Baz va amenaar els qui contradissin la seva teoria que la terra no es mou amb una fatwa declarant-los no creients, amenaa, per, que no va tornar a repetir en una nova presentaci de la seva teoria. Tot i aix, alguns periodistes egipcis, propers als corrents ideolgics del nasserisme, van ridiculitzar la condemna d'Ibn Baz a l'"heretgeia copernicana" com una prova del primitivisme i del carcter reaccionari d'Arbia Saudita.

Posteriorment, el 1993, Ibn Baz va declarar que la Terra s plana, cosa que Carl Sagan menciona al seu llibre The Demon-haunted World: Science as a Candle in the Dark:

 El 1993, la suprema autoritat religiosa d'Arbia Saudita, xeic Abdel-Aziz ibn Baaz, va promulgar un edicte o fatwa, declarant que la terra s plana. Tot aquell que afirmi que la terra s rodona no creu en Du i ha de ser castigat 

La teoria d'Ibn Baz va ser acceptada dins del mn islmic; aix, el 12 de febrer de 1995 va aparixer un article titulat Els edictes islmics prenen fora on Iusuf Mohammad hi escrigu: 

 La terra s plana, qui afirmi que s rodona s un ateu i mereix ser castigat; 

Per altra banda, hi ha molts versicles de l'Alcor i de les hadit segons els quals la Terra s plana. Tanmateix, Ibn Baz va acabar negant haver proclamat que la Terra s plana, per que es mantenia ferm en la seva creena alcornica que la Terra no es mou i que s el Sol qui gira al voltant de la Terra malgrat les crtiques despietades d'alguns periodistes egipcis.

Tanmateix, segons van declarar fonts properes a Ibn Baz, no van existir mai les seves declaracions dient que la Terra s plana ni les fatwes contra els qui rebutgessin aquesta teoria. Tota aquesta polmica va tenir el seu origen en una mala interpretaci de les declaracions d'Ibn Baz per part d'un periodista egipci que l'entrevistava; en aquesta entrevista, el Gran Muft d'Arbia Saudita hi afirm que la superfcie de la terra s plana tot i que la Terra s rodona; com que en rab s'usa la mateixa paraula per referir-se al planeta Terra que per referir-se a la terra que trepitgem, d'ac es va produir el malents; posteriorment, la idea que Ibn Baz havia declarat que la Terra s plana fou difosa a tot arreu del mn per Assiyasah, un diari de Kuwait. Segons sembla, Ibn Baz era un gran admirador i estudis de les obres d'Ibn Taymiyya, qui es mostrava del tot contrari a considerar que la Terra sigui plana.

 Osama bin Laden .

Osama bin Laden va escriure una carta oberta a tots els musulmans criticant Ibn Baz per haver donat suport als acords d'Oslo (1993) entre l'OAP i Israel; en resposta, Ibn Baz va declarar rebel bin Laden.

 Mort .

A la mort d'Ibn Baz, esdevinguda el 13 de maig de 1999, la prdua de la seva fama i erudici fou tan gran que el govern d'Arbia Saudita va manifestar trobar-se en el buit, incapa de trobar alg amb prou nivell com per ocupar el lloc d'Ibn Baz. Segons lArab News, ms d'unes cinc mil persones van dur el seu cos fins a la seva tomba a la Meca, mentre que milions de musulmans li van dedicar pregries fnebres

 Referncies .

 Annim, (1999), Staunch Defender of Islam, An article published in Saudi Gazette on 14 May 1999.

 Arab News, (1999), pp. 1, 2; 15 May 1999;

 Barrious A (1980), 24 Qualities That Geniuses Have in Common; National Enquirer/Transworld Features. URL: link.

 Kepel G., (2004); The War for Muslim Minds: Islam and the West,. Belknap Press of Harvard University Press. pp.184, 186;

 Riyadh Daily Staff Reporter (1999), Sheikh Bin Baz: A life devoted to Islam, Riyadh Daily (Daily newspaper published from Saudi Arabia) dated, 14 May 1999. ;

 Saudi Gazette staff reporter (1999); Biography of Sheikh Bin Baz, Saudi Gazette (Daily newspaper published from Saudi Arabia) dated, 14 May 1999;

 Sina A., (n.d); Absurdities of Hadith and Muslim's Denial,Faith Freedom International. URL: link.

 Fonts .
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119799" title="Bertram Brockhouse" nonfiltered="3880" processed="3866" dbindex="49193">

Bertram Neville Brockhouse ( Lethbridge, Canad 1918 - Hamilton 2003 ) fou un fsic i professor universitari canadenc guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1994.

Biografia.
Va nixer el 15 de juliol de 1918 a la ciutat de Lethbridge, situada a la provncia d'Alberta. Va estudiar a la Universitat de la Colmbia Britnica, on es llicenci el 1947, i a la Universitat de Toronto, on es doctor el 1950.

El 1962 fou nomenat professor de la Universitat McMaster, situada a la ciutat canadenca de Hamilton, crrec que ocup fins el seu retir l'any 1984.

Bertram Borkhouse mor el 13 d'octubre de 2003 a la ciutat de Hamilton.

Recerca cientfica.
La seva recerca, iniciada a la dcada del 1940, el va permetre desenvolupar una tcnica d'anlisi basada en la difracci de neutrons: l's de neutrons que xoquen amb els toms de la mostra que s'analitza i, en funci de com actuen, determinen l'estructura d'aquesta matria; s a dir, permeten fer radiografies precises de la matria i conixer el seu interior. Aquesta tcnica desenvolupada per Brockhouse ha continuat aplicant-se per estudiar la superconductivitat en la cermica, catalitzadors per als tubs d'escapament dels autombils o l'estructura dels virus.

Interessat en la fsica nuclear i la fsica de l'estat slid entre 1950 i 1962 treball al Laboratori Nuclear de Chalk River. 

L'any 1994 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Fsica per les seves contribucions, pioneres, en el desenvolupament de la difracci de neutrons per l'estudi de la matria, i especialment pel desenvolupament de l'espectroscpia de neutrons. L'altre meitat del premi recaigu en el nord-americ Clifford Shull per la seva tcnica de dispersi de neutrons destinada als estudis de la matria condensada.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1994;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119802" title="Pictionary" nonfiltered="3881" processed="3867" dbindex="49194">


El Pictionary s un joc de tauler del subtipus "de societat", on diverses persones competeixen dividides en equips per endevinar el mxim possible de paraules i avanar fins a la meta. 

En el Pictionray original, en cada torn es llana el dau i la sort determina la categoria de la paraula a endevinar. Un membre de l'equip ha de dibuixar aquesta paraula perqu la resta de companys l'encerti abans que s'esgoti el temps que marca un rellotge de sorra. Les categories sn: O (objecte), A (acci) P (persona, sser o lloc) D (dificultat) i TJ, on competeixen tots els equips alhora i guanya el torn qui endevina abans la paraula.

No es permet dibuixar smbols, nmeros o lletres. El que dibuixa no pot parlar o fer cap gest que ajudi els seus companys. 

Han sorgit diverses variants, tant de jocs de tauler com on-line, cosa que demostra la popularitat del joc






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119803" title="Antonello Satta" nonfiltered="3882" processed="3868" dbindex="49195">
Antonello Satta (Gavoi, Provncia de Nuoro 1929   Cller, 2003) s un escriptor sard, una de les figures eminents de la cultura sarda de la segona meitat del segle XX. 
Periodista i narradar captivador i sempre a la recerca dels aspectes menys coneguts de la cultura i la memria popular sarda.  Fundador i director de la revista Nazione Sarda que en els anys setanta ha estat centre de debat rigors sobre temes d actualitat sarda. Tamb ha estat director de l editorial Jaca Book de Mil.
 Obres .
 Cronache del sottosuolo   ;
 Sa scomuniga de predi Antiogu (1983);
 I proverbi di Gallura (1992);
 Istoria de Cantoni Buttu e de sos cantadores a ballu (2003);
      




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119804" title="Ubiquity" nonfiltered="3883" processed="3869" dbindex="49196">

Ubiquity s l'installador del LiveCD d'Ubuntu. Tamb utilitzat per les distribucions que tenen l'origen en Ubuntu.

El LiveCD de gNewSense cont una versi modificada d'Ubiquity.

 Enllaos externs .
 Pgina de la web d'Ubuntu on s'explica com installar Ubuntu amb Ubiquity ;
 Pgina de la web de Kubuntu sobre la versi d'Ubiquity per a KDE ;
 Pgina de la web de gNewSense amb una explicaci sobre les modificacions fetes a Ubiquity ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119805" title="Antonio Lepori" nonfiltered="3884" processed="3870" dbindex="49197">
Antonio Lepori s un lingista sard, gran estudis del dialecte campidans i de les seves relacions amb l'itali i el sard escrits.

 Obres .
 Appunti per una storia della poesia del Campidanese (1987);
 Dizionario italiano-sardo (campidanese) (1988)   ;
 Passau e presenti de sa lingua sarda (1982);
 Fueddariu campidanesu de sinonimus e contrarius (1987);
 Gramatiga sarda po is campidanesus : duas obras in d-unu libru : compendio di grammatica campidanese per italofon (2001);
 Stria lestra de sa literatura sarda (2005);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119806" title="Partenion" nonfiltered="3885" processed="3871" dbindex="49198">
Partenion (llat Parthenium) fou una ciutat grega del Quersons Tauric, situada entre Panticapea i Heraclaeium Tauricus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119807" title="Dionisipolis" nonfiltered="3886" processed="3872" dbindex="49199">
Dionisipolis (llayt Dionosysiopolis) fou una colonia grega de Milet establerta a la costa occidental de la Mar Negra (Eux), a la moderna Bulgria. Correspon a la ciutat moderna de Balczik a Bulgria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119809" title="Constantiana" nonfiltered="3887" processed="3873" dbindex="49200">
Constantiana fou una ciutat romana bizantina de la Msia Inferior situada entre Tomi i el promontori de Pteron. El seu nom li fou donat en honor de l'emperador Constan


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119810" title="Callatis" nonfiltered="3888" processed="3874" dbindex="49201">
Callatis (llat Callatis o Callatia, tamb Cerastia), fou una ciutat d'origen grec a Msia, a la costa de la mar Negra (Eux) entre Tomis i Tetrsia. Fou colnia de Milet i fou poblada per milesis i megarians.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119811" title="Tetrsia" nonfiltered="3889" processed="3875" dbindex="49202">
Tetrsia o Tiriza Acra, fou un port de la costa de la mar Negra (Eux), a Msia, situat entre Callatis i Cruni. Poblat per una tribu tracia fou fortament hellenitzat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119812" title="Cruni" nonfiltered="3890" processed="3876" dbindex="49203">
Cruni fou una ciutat de la costa de la mar Negra (Eux) a Trcia, poblada per una tribu de tracis, propera a Dionisipolis, entre Tetrsia i Odessos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119813" title="Boristenites" nonfiltered="3891" processed="3877" dbindex="49204">
Boristenites foren un poble traco-escita que vivia a l'est del riu Boristenes, modern Dniper, a la part de la desembocadura. Prenien el nom del riu. Els esmenten Herdot, Estrab i d'altres.

Vegeu tamb: Bi Boristenites, filsof;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119815" title="Callipides" nonfiltered="3892" processed="3878" dbindex="49205">
Els callipides (llat callipidae) foren un poble seminmada de Sarmcia, que vivien prop de la desembocadura del riu Boristenes (Dniper) a ambds costats del riu. Al nord dels callipides vivien els alazons (alazones). Tenien prop la ciutat grega d' lbia (Esctia).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119816" title="Alazons" nonfiltered="3893" processed="3879" dbindex="49206">
Els alazons (llat alazones) foren un poble seminmada de Sarmcia, que vivia al nord del poble dels callipides i tamb al nord de la ciutat grega d' lbia (Esctia).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119818" title="Zeus Ammon" nonfiltered="3894" processed="3880" dbindex="49207">
Zeus Ammon fou el nom que els grecs van donar a l'oracle de l'oasi de Siwa. Els grecs van identificar al du egipci Ammon o Amon amb el du Zeus. Els romans el van identificar amb Jpiter.

Vegeu tamb. 
Oasi de Siwa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119819" title="Jack Greenwell" nonfiltered="3895" processed="3881" dbindex="49208">
Jack Greenwell va ser un futbolista i entrenador de futbol angls d'inicis de segle XX. Va morir a principis de la dcada dels quaranta del segle passat.

 Biografia .
Jack Greenwell va nixer al Comtat de Durham a Anglaterra fill d'un miner. Jug al Crook Town. El 1912 s'afinc a Catalunya i ingress al FC Barcelona. Jugava a la posici de mig ala i destacava per la seva bona tcnica. Debut com a jugador el 29-9-1912 en el partit Barcelona 4 - FC Espanya 2. L'any segent ajud a organitzar una gira del seu antic equip, el Crook Town AFC per Barcelona on disput 3 encontres contra el Bara els dies 20, 24 i 27 d'abril amb una victria anglesa (2-4) i dos empats (1-1 i 2-2). Al costat de noms com Paul Alcntara, Francesc Bru i Rom Forns va guanyar dos campionats de Catalunya. En total disput 88 partits i marc 10 gols. 

Un cop retirat, el 1917 pass a la banqueta del Bara essent el segon entrenador de la histria del club. Debut com a entrenador el 7-7-1917 amb una victria per 3 a 1 contra l'Europa. En els seus primers any d'entrenador arrib a disputar algun que altre partit, com un en qu substitu al porter Bru que s'havia lesionat. s l'entrenador que ms temporades ha estat al club i el segon en temporades consecutives (7) per darrera del Johan Cruyff. A la banqueta del club assol uns brillants resultats amb 492 partits, 335 victries, 73 empats, 84 derrotes, 6 campionats de Catalunya i 2 campionats d'Espanya. Les seves plantilles estigueren formades per grans jugadors com Paul Alcntara, Emili Sagi-Barba, Ricard Zamora, Josep Samitier, Agustn Sancho, Flix Sesmaga o Franz Platko.

Un cop deix el Barcelona dirig a la UE Sants i, al 1926, al Castell. Sota la seva direcci tcnica, el jove equip de La Plana don un gran salt de qalitat. Debut el 17 d'octubre de 1926 en un amists front al Gimnstico de Valencia (8-1) el mateix dia que es va estrenar la gespa de El Sequiol. Al Campionat regional, Greenwell port al Castell fins el segon lloc, desprs de guanyar el partit de desempat front al Llevant per 2-1 el a Mestalla. Aquesta magnfica classificaci suposava que el club albinegre disputaria, per primer cop, la Copa del Rei la temporada segent. La plantilla era formada, entre d'altres, per jugadors com Jos Alanga, Martnez El Salao o Pedro Archils. L'xit de Greenwell va forjar-se en la seva disciplina i en la introducci de ms entrenament tcnic que no fsic. Durant la seva estada el Castell va romandre imbatut a El sequiol en partits oficials. A ms a ms, fou l'nic que derrot al Valncia, campi regional aquella temporada. El resultat final fou de 3-1, malgrat que el Castell va acabar el partit amb noms vuit jugadors.

A la segent temporada va dirigir al RCD Espanyol entre 1927 i 1930. Al club blanc-i-blau guany el doblet (Campionat de Catalunya i Campionat d'Espanya) la temporada 1928-29. A la seva plantilla destacaren homes com Ricardo Zamora o Ricardo Saprissa. Retorn al Bara durant dues noves temporades (1931-33) i posteriorment dirig al Valncia CF on guany el campionat valenci i fou finalista del d'Espanya, i al RCD Mallorca. La seva trajectria com a entrenador l'acab al Per, on dirig a l'Universitario de Deportes de Lima i fou el primer entrenador no sud-americ en guanyar el Campionat Sud-americ de futbol amb la selecci del Per.

 Trajectria esportiva .
Com a jugador
Crook Town: 19xx-1912.
FC Barcelona: 1912-1917.

Com a entrenador
FC Barcelona: 1917-1924.
UE Sants;
CD Castelln: 1926-1927;
RCD Espanyol: 1927-1930.
FC Barcelona: 1931-1933.
Valncia CF: 1933-1934.
RCD Mallorca;
Universitario de Deportes: 1939.
Selecci de Per: 1939.

 Palmars .
Com a jugador
2 Campionats de Catalunya: 1912-13, 1915-16.
1 Copa d'Espanya: 1912-13.
1 Campionat dels Pirineus: 1913.

Com a entrenador
3 Copes d'Espanya: 1919-20, 1921-22, 1928-29.
7 Campionats de Catalunya: 1918-19, 1919-20, 1920-21, 1921-22, 1923-24, 1928-29, 1931-32.
1 Campionat de Valncia: 1933-34.
1 Lliga peruana: 1939.
1 Campionat Sud-americ: 1939.

 Enllaos externs .
Greenwall al FC Barcelona;
Estadstiques a la lliga espanyola;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119820" title="Nicpolis" nonfiltered="3896" processed="3882" dbindex="49209">


Nicpolis, que vol dir "Ciutat de la victria" fou el nom de diverses ciutats gregues i romanes.

Nicpolis de l'Epir;
Nicpolis, moderna Afyonkarahisar ;
Nicpolis de Capadcia;
Nicpolis d'Egipte;
Nicpolis de l'Istrum (Nicopolis ad Istrum);
Nicpolis de Lucada;
Nikopolis (Bulgria);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119823" title="Abertzaleen Batasuna" nonfiltered="3897" processed="3883" dbindex="49210">
Abertzaleen Batasuna s el principal partit poltic nacionalista del Pas Basc francs o Iparralde. El seu objectiu estratgic s el reconeixement del Pas Basc (actualment separat entre dos estats, Espanya i Frana) al si d'una Europa fonamentada sobre una federaci de pobles i no pas Estats-Nacions. D'antuvi i sense deixar de banda el seu principal objectiu estratgic, ha treballat per a obtenir un primer reconeixement institucional d'Iparralde, com la creaci d'un Departament Basc , a les zones basques dels Pirineus Atlntics.
Es tracta d'un partit d'esquerra que pesa un 10 % del vot a Iparralde i que ha aconseguit obtenir un nombre significatiu de regidors a municipis d'Iparralde entre els quals Biarritz. Compta a ms amb un tinent d'alcalde a Biarritz Jakes Abeberry, elegits a la Mancomunitat d'aglomeraci Baiona-Anglet-Biarritz, un conseller general (diputat provincial) Jean Michel Galant i algunes alcaldies entre les quals la de Hiriburu. Ha estat acusat de ser ambigu en la condemna a la violncia d'ETA i Iparretarrak, contrriament a l'EAJ-PNB o Eusko Alkartasuna. La seva posici s "no-condemna i no-suport", per han fet una petici de treva a ETA (que es va fer efectiva el 22 de mar de 2006).

Un ter dels seus membres, partidaris d'un lligam ms fort amb el Pas basc del Sud se'n separ el 2001 per a formar la branca nord de Batasuna, no prohibida a Frana.

El diari d'opini ms proper s Enbata.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119826" title="Apollnia de l'Eux" nonfiltered="3898" processed="3884" dbindex="49211">
Apollnia de l'Eux fou una ciutat de Trcia, al Pont Eux, al sud de Mesmbria i del riu Anquialos, que fou una colnia de Milet. Form part del regne dels Odrisis. La major part de la ciutat era a una illa i possea un temple d Apollo que fou portat a Roma per Luculle.

A l edat mitjana es deia Zozpolis i modernament Sizeboli o Siseboli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119827" title="Conope" nonfiltered="3899" processed="3885" dbindex="49212">
Conope o Konope (Grec:       ) desprs Arsinoe (Grec:        ) fou una antiga ciutat d'Etlia a la riba oriental de l'Aquelos, prop de la moderna Angelokastro (Angelkastro o Anghelokastro) a la prefectura d'Etlia-Acarnnia. Era un poblet fins que fou engrandida i rebatejada Arsinoe per la princesa Arsinoe, esposa de Lismac de Trcia (desprs Arsinoe II d'Egipte, germana i esposa de Ptolemeu Filadelf). Polibi l'esmenta com Conope i Cicer com Arsinoe.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119829" title="Euskal Iraultzarako Alderdia" nonfiltered="3900" processed="3886" dbindex="49213">
Euskal Iraultzarako Alderdia (Partit per a la Revoluci Basca o Partit Basc per a la Revoluci), EIA fou un partit poltic d ideologia marxista i nacionalista basc que oper en el Pas Basc entre 1977 i 1982.

El partit es fund l  abril de 1977 a Gallarta (Biscaia), desprs de la VII assemblea general d  ETA.

Els seus fonaments ideolgics eren una barreja d independentisme i socialisme. En els seus comenaments tenia d'orientaci marxista-leninista per el partit va evolucionar cap a l eurocomunisme. EIA, al costat del Moviment Comunista d'Espanya, va formar la coalici Euskadiko Ezkerra, que va obtenir un esc en el Congrs dels Diputats, que va ocupar Francisco Letamenda ("Ortzi") i altre en el Senat, en la persona de Juan Mara Bandrs. 

A Navarra es present a les eleccions amb el nom d  UNAI (Uni Navarresa d'Esquerres), grup que segu una evoluci similar a la d'EIA.

El 1978 va fer campaya pel "no" en el referndum per a l'aprovaci de la Constituci espanyola, per el 1979 es mostr a favor de l'Estatut d'Autonomia del Pas Basc. El partit desaparegu en 1982, quan Euskadiko Ezkerra esdevingu partiy poltic.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119831" title="Curetes" nonfiltered="3901" processed="3887" dbindex="49214">
Els curetes son un mtic poble grec esmentat per Homer a la Ilada (IX 529 ff). Els etolis i acarnanis eren considerats descendents dels curetes. Tamb hi havia alguns suposats descendents a Calcis (Eubea).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119833" title="Acarnanis" nonfiltered="3902" processed="3888" dbindex="49215">
Els acarnanis foren un poble suposadament grec que vivia a Acarnnia a l'antiga Grcia. A l'poca clssica foren considerat descendents del mtic poble grec dels curetes. Per la seva histria vegeu Acarnnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119835" title="Lisimquia" nonfiltered="3903" processed="3889" dbindex="49216">


Nom de dos ciutats del perode hellenstic de Grcia:

Lisimquia d'Etlia;
Lisimquia de Trcia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119836" title="Uni Navarresa d'Esquerres" nonfiltered="3904" processed="3890" dbindex="49217">
Uni Navarresa d'Esquerres (d acrnim UNAI que en basc vol fir pastor de vaques) era una coalici electoral formada al voltant del partitt Euskal  Iraultzarako Alderdia (EIA, Partit per a la revoluci Basca o Partit Basc per a la Revoluci) i altres forces marxistes basco-navarreses el 1977, per a presentar llistes a les eleccions generals espanyoles en la circumscripci de Navarra, mentre la coalici aliada Euskadiko Ezkerra es presentava en las circumscripcions de Biscaia, Guipscoa i laba. Advocava per la incorporaci de Navarra a la Comunitat Autnoma Basca.

A les eleccions de 1977 UNAI va aglutinar la major part del vot nacionalista basc d'esquerres a Navarra obtenint el 9,47% dels vots i convertint-se en la tercera fora poltica de la provncia. Malgrat aquest xit relatiu, els seus una mica menys de 25.000 vots van ser insuficients per a donar-li un diputat a les Corts constituents (UCD va obtenir tres diputats dels cinc en joc i el PSE-PSOE els dos restants). Tampoc va assolir representaci en el Senat. 

Quan molts candidats i militants d Euskadiko Ezkerra van abandonar la coalici per a formar Herri Batasuna, UNAI es va veure afectat encara ms per aquesta escisi. En les eleccions a Corts de 1979 va baixar en percentatge de vots al 4,34%, quedant ja molt lluny d'obtenir qualsevol representaci. En les eleccions al Parlament Foral d'abril de 1979 obtingu uns resultats encara ms pobres, amb un 2,92% dels vots, per almenys va obtenir un parlamentari en el primer Parlament Foral de Navarra. 

A partir de 1982, quan Euskadiko Ezkerra es constitu en partit poltic, UNAI desaparegu del panorama poltic navarrs i fou substituda en el seu espai per aquest partit. No obstant aix, la presncia d Euskadiko Ezkerra a Navarra ser poc menys que testimonial en els successius anys encara que en les eleccions autonmiques de 1987 assoliria el 3,44% dels vots i un parlamentari foral.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119837" title="Lisimquia de Trcia" nonfiltered="3905" processed="3891" dbindex="49218">
Lisimquia (Lysimachia,           o           ) fou una important ciutat al extrem nord-oest del Quersons traci prop del golf de Melas (Sinus Melas). Fou construda per Lismac el 309 aC. La ciutat controlava l'accs al nord des Sestos i la terra ferma de Trcia.  Per poblar la ciutat va fer destruir la vena Crdia, ciutat de naixement del historiador Jernim, i hi va traslladar als seus habitants. La va convertir en capital del seu regne i va crixer rpidament. A la seva mort en combat a Kurupdion la seva vdua Arsinoe s'hi va fer forta (281 aC) per va caure en mans del nou rei de Macednia Ptolemeu Ceraune per un engany.

La ciutat fou desprs ciutat lliure i va estar aliada a selucides, egpcies i altres fins que va ingressar a la Lliga Etlia. Fou destruda pels tracis aliats de Macednia durant la guerra de la Lliga (aliada de Roma) contra Felip V de Macednia. Antoc III el gran la va restaurar vers el 192 aC i hi va atreure colons amb promeses lliberals. La rapida derrota d'Antoc va aturar la seva recuperaci; desprs va passar als romans amb els que va anar decaient. Ami Marcell l'esmenta per darrer cop.

Fou restaurada per Justini I que hi va construir una fortalesa amb unes muralles i la va rebatejar com Haxamilium de la que va derivar el seu nom modern d'Ecsemil. Les runes de l'antiga ciutat son a la vora al llogaret de Baular.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119842" title="Delfnion" nonfiltered="3906" processed="3892" dbindex="49219">
Delfnion (grec Delphinion, llat Delphinium) fou un port de l'tica, que feia de port a la ciutat d'Oropos (llat Oropus). Era a la desembocadura del riu Oropos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119843" title="Alternativa Popular Canria" nonfiltered="3907" processed="3893" dbindex="49220">
Alternativa Popular Canria (APC) s un partit nacionalista canari d esquerres format el 2002 i integrant del MLNC.

Actualment compta amb un regidorl en el municipi de Santa rsula (Tenerife). A  La Orotava es present com a Iniciativa per La Orotava (Ipo) i assol amb quatre regidors desprs de la ruptura de la coalici amb Los Verdes de Canarias l'octubre de 2004. 

ASAVA, partit d'mbit municipal que es presentava a Valsequillo (Gran Canaria), i Unidad del Pueblo, partit independentista d'esquerres, sn partits que si b no formen part d'APC, han conflut amb aquesta organitzaci algunes vegades.

A les eleccions al parlament europeu de juny del 2004, Alternativa Popular Canria deman el vot para la coalici Europa dels Pobles. 

El 25 i 26 de juny de 2005 el partit celebr la seva II Assemblea Nacional. 


 Enlllaos externs .

 Alternativa Popular Canaria, pgina oficial.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119844" title="Percote" nonfiltered="3908" processed="3894" dbindex="49221">
Percote fou una ciutat de Msia, no llunyana a Abydos, a la desembocadura del riu Practicos (llat Practicus). Fou una de les ciutats donades a Temstocles pel rei persa Ataxerxes. Es la moderna Bergan.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119847" title="Comunitat de Taiz" nonfiltered="3909" processed="3895" dbindex="49222">

La Comunitat de Taiz s una comunitat monstica cristiana que acull integrants de diverses confessions.
Fou iniciada per Roger Schutz al 1940. Roger Schutz, conegut com a Germ Roger, fou prior de la comunitat fins al seu assassinat el 16 d'agost de 2005 durant la celebraci de la pregria del vespre.
Actualment n's el prior el germ Alois.


 Imatges .


 Trobades Internacionals de la Comunitat de Taiz .

Molt abans de la caiguda del mur de Berln, els germans de Taiz anaven discretament als pasos de l'Est a trobar-se amb els joves. D'aqu el contacte privilegiat de Taiz amb l'Europa de l'Est.
Des de finals dels anys cinquanta, Taiz va ser lloc de peregrinaci i trobada per a joves del mn sencer on poder celebrar la reconciliaci dels cristians i lloc de trobada amb Du. Joves del mn sencer peregrinen fins a Taiz para participar en les trobades que tenen lloc cada setmana de diumenge a diumenge el tur.
Taiz s famosa per les seves trobades de joves, que sn acollits per la Comunitat durant tot l'any en gran nombre. Taiz organitza a ms, des de 1978 i anualment, una trobada de cinc dies en una gran ciutat europea, del 28 de desembre al 1 de gener, al que assisteixen desenes de milers de joves.
Amb motiu de la Trobada Europea el Germ Roger publicava tots els anys una "carta" traduda a ms de seixanta idiomes i que seria represa en les trobades de Taiz. Representants de les Esglsies Cristianes de tot el mn peregrinen a Taiz.

Fins a Taiz va peregrinar tamb el Papa Joan Pau II, el Papa Joan XXIII quan llavors era nunci apostlic a Pars (ambds grans amics del Germ Roger), tres Arquebisbes de Canterbury,  metrapolites ortodoxos, catorze bisbes luterans de Sucia i nombrosos pastors, sacerdots i bisbes del mn sencer.
La Mare Teresa de Calcuta tamb va peregrinar a Taiz i mantenia una estreta amistat amb el Germ Roger. Des de l'any 1966, les germanes de Sant Andreu (comunitat catlica) van comenar a assumir una part de les tasques d'acollida. 


 Llocs on s'ha fet trobades europees de final d'any .


 1978 - Pars (Frana);
 1979 - Barcelona (Espanya);
 1980 - Roma (Itlia);
 1981 - Londres (Regne Unit);
 1982 - Roma (Itlia);
 1983 - Pars (Frana);
 1984 - Colnia (Alemanya);
 1985 - Barcelona (Espanya);
 1986 - Londres (Regne Unit);
 1987 - Roma (Itlia);
 1988 - Pars (Frana);
 1989 - Wroc aw (Polnia);
 1990 - Praga (Txquia);
 1991 - Budapest (Hongria);
 1992 - Viena (ustria);
 1993 - Munic (Alemanya);
 1994 - Pars (Frana);
 1995 - Wroc aw (Polnia);
 1996 - Stuttgart (Alemanya);
 1997 - Viena (ustria);
 1998 - Mil (Itlia);
 1999 - Varsvia (Polnia);
 2000 - Barcelona (Espanya);
 2001 - Budapest (Hongria);
 2002 - Pars (Frana);
 2003 - Hamburg (Alemanya);
 2004 - Lisboa (Portugal);
 2005 - Mil (Itlia);
 2006 - Zagreb (Crocia);
2007 - Ginebra (Sussa);
2008 - Brussel.les (Blgica);

 Llocs on s'ha fet altres trobades continentals .

 1985 - Madras (ndia);
 1988 - Madras (ndia);
 1991 - Manila (Filipines);
 1992 - Dayton, Ohio (Estats Units);
 1995 - Johannesburg (Sudfrica);
 2006 - Calcuta (ndia);
 2007 - Cochabamba (Bolvia);
 2008 - Nairobi (Kenya);

 Enllaos externs .


 Web de la Comunitat de Taiz ;
 Web del grup d'acollida de Taiz a Barcelona, Grup de Pregria de Sant Felip ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119850" title="Viquipdia en gallec" nonfiltered="3910" processed="3896" dbindex="49223">

La Viquipdia en gallec o Galipedia s la versi gallega de la Viquipdia. Aquesta versi t ms de 42.300 articles (gener de 2009).

 Enllaos externs .
 Viquipdia en gallec;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119851" title="Iniciativa per La Orotava" nonfiltered="3911" processed="3897" dbindex="49224">
Iniciativa por La Orotava (IpO) s un partit nacionalista canari d esquerres. 

Aquest partit s d mbit municipal, a La Orotava, i es cre com a segregaci del partit ICAN quan es va unir amb Coalici Canria.

L any 2002 esdev comit local d Alternativa Popular Canria a La Orotava. Aquest partit particip en diverses eleccions municipals en coalici amb el partit Los Verdes de Canarias i hi fou el segon partit ms votat, ra per la que representa la primera fora de l oposici municipal. Tanmateix, a mitjans del 2004, degut a divergncies entre els dos partits es trenc aquesta coalici. Durant tots aquests anys el cap de llista fou Jos Manuel Hernndez Hernndez. 

El mar del 2006 es proced a la rotaci de regidors d acord amb la decisi de l'Assemblea General d'IpO. Aquesta rotaci, segons IpO, es deu als principis ideolgics i organitzatius del partit, caracteritzats pel treball en equip, i a la idea de "desprofessionalitzar" la poltica. 

 Enllaos externs .
 Iniciativa por La Orotava, pgina oficial.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119854" title="Grineion" nonfiltered="3912" processed="3898" dbindex="49225">
Grineion o Grinion (Grynion, llat Grynaeum o Grynea o Grynia o Grynium) fou una de les ciutats de l'Elia situada a l' Elaeaticus sinus a uns 8 km de'Elea (Elaea) i prop de Mirina (Myrina). Estava consagrada a l'Apollo conegut per Grineos i tenia un santuari dedicat a aquest deu amb un oracle i un temple esplndid de marbre blanc.

Fou ciutat independent, per mes tard va passar a dependre de Mirina. Xenofont diu que al seu temps la ciutat estava a mans de Gongylos d'Ertria. Alcibades va cobrar tribut d'una ciutat esmentada com la fortalesa de Grynion de Frgia. El 334 aC fou conquerida per assalt pel general macedoni Parmeni, que va vendre als seus habitants com esclaus. Desprs de la conquesta macednia la ciutat va entrar en decadncia.

Es la moderna Calabakhissar o Glissclik.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119859" title="Campionat de Valncia de futbol" nonfiltered="3913" processed="3899" dbindex="49226">
Entre 1909 i 1916 els equips de la ciutat de Valncia van disputar diferents campionats predecessors del campionat de Valncia. El 1919 es cre la Federaci de Futbol de Llevant, que el 1925 es divid donant lloc a la Federaci Valenciana de Futbol i a la murciana. La federaci valenciana va incloure clubs de Castell, Valncia i la ciutat d'Alcoi, per la resta de clubs alacantins s'adheriren a la federaci murciana. A partir de la temporada 1925-26 la federaci organitz el Campionat de Valncia de futbol.

 Historial .
1925-26: Valncia CF;
1926-27: Valncia CF;
1927-28: Llevant FC;
1928-29: CE Castell;
1929-30: CE Castell;
1930-31: Valncia CF;
1931-32: Valncia CF;
1932-33: Valncia CF;
1933-34: Valncia CF;
1934-37: no es disput, vegeu Campionat de Llevant de futbol;
1937-38: Valncia CF;
1938-39: no es disput per la Guerra Civil;
1939-40: Valncia CF;

 Articles relacionats .
Campionat de Llevant de futbol;
Lliga Mediterrnia de Futbol;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119864" title="Campionat de Llevant de futbol" nonfiltered="3914" processed="3900" dbindex="49227">
La Federaci de Futbol de Llevant es fund l'any 1919 amb clubs del Pas Valenci i de la Regi de Mrcia (formada per Mrcia i Albacete). Aquesta federaci organitz el Campionat de Llevant de futbol.

L'any 1925 la federaci es divid en dues de separades, la Federaci Valenciana de Futbol, amb clubs de Castell, Valncia i la ciutat d'Alcoi i la Federacin Murciana de Ftbol, amb clubs de la resta d'Alacant, Mrcia i Albacete. Cadascuna organitz els seus propis campionats. El 1934-35 i fins el 1936-37 el campionat de Llevant es reorganitz de nou.

 Historial .
1918-19: CD guilas (no oficial);
1919-20: no es disput la final entre el Gimnstic de Valncia i el Cartagena FC;
1920-21: RS Levante de Murcia;
1921-22: Espaa FC de Valncia;
1922-23: Valncia CF;
1923-24: Club Nataci Alacant;
1924-25: Valncia CF;
1925-34: no es disput, vegeu Campionat de Valncia de futbol i Campionat de Mrcia de futbol;
1934-35: Llevant FC de Valncia (aquest campionat va incloure clubs d'Andalusia i s'anomen Campionat de Llevant-Sud);
1935-36: Hrcules CF;
1936-37: Valncia CF;

 Articles relacionats .
Campionat de Valncia de futbol;
Campionat de Mrcia de futbol;
Lliga Mediterrnia de Futbol;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119866" title="ICAN" nonfiltered="3915" processed="3901" dbindex="49228">
La Iniciativa Canria Nacionalista (ICAN) fou un partit nacionalista d esquerres creat per la uni d ACN (Assemblea Canria Nacionalista), ICU (Izquierda Canaria Unida), formaci lligada a Izquierda Unida i UNI (Unin de Nacionalistas de Izquierda). 

Es fund el 1991 i el 1993 es va unir a les AIC (Agrupacions Independents de Canries), AM (Asamblea Majorera), PNC (Partit Nacionalista Canari) i CCN (Centre Canari Nacionalista) per a formar Coalici Canria.

ICAN va estar lligada a Esquerra Unida fins a uns mesos desprs de les eleccions municipals de 1991, quan sorgeix un conflicte entre aquestes organitzacions. El PSOE governava en el Cabildo de Gran Canaria amb suport d ICAN. Per ICAN va presentar una moci de censura al PSOE (juntament amb CDS i el PP), ocupant la presidncia de la instituci el poeta Pedro Lezcano. Arran d'aquesta moci de censura ICAN seria expulsat d'IU. ICAN va suposar la culminaci d'un llarg procs de reunificaci de l'esquerra canria avortat en unir-se a forces insularistes i de centre-dreta (un dels ms importants artfexs d'aquesta uni va ser Jos Carlos Maurici, poltic procedent del Partit Comunista d'Espanya). La creaci de Coalici Canria va suposar un nou episodi de frustraci per a les organitzacions populars canries que van veure la fi d'una experincia que encara que no satisfeia totes les aspiracions s resultava un element til. 

A partir de 1999, Coalici Canria va comenar a sofrir un procs intern de divisi que es va concretar en 2005 amb la sortida de part del partit en Gran Canria i la fundaci d'una nova fora, Nueva Canarias, el que prcticament va suposar el soterrament definitiu d ICAN, que ja es trobava totalment dilut en CC
 
 


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119868" title="Flegies" nonfiltered="3916" processed="3902" dbindex="49229">
Els fleges (Phlegyae) foren un poble de Tesslia esmentat per Estrab, que van viure a Tesslia, Fcida i Becia. Homer ja els esmenta prenent part a la guerra de Troia.

A Becia una ciutat portava el nom de Phlegya. A l'Eneida, Virgili esmenta tamb als "phlegyoe" per probablement referint-se als habitants de la ciutat de Phlegya a Becia, que van voler saquejar el temple d'Apollo a Delfos i van morir tots de la pesta; el seu nom fou donat a la gent sacrilega i descreguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119869" title="Camiros" nonfiltered="3917" processed="3903" dbindex="49230">
Camiros fou una ciutat de l'illa de Rodes, a la costa nord-oest. Segons la llegenda fou fundada per Camir (Camiros) fill de Cercaphos. Fou la ciutat de naixement de Pisandre. Es la moderna Camiro.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119874" title="Campionat de Mrcia de futbol" nonfiltered="3918" processed="3904" dbindex="49231">
La federaci murciana de futbol es fund el 1925 desprs de la divisi de la Federaci de Llevant de futbol. La federaci murciana va incloure clubs d'Alacant (excepte de la ciutat d'Alcoi), Mrcia i Albacete. A partir de la temporada 1925-26 organitz el Campionat de Mrcia de futbol.

 Historial .
1925-26: Real Murcia FC;
1926-27: Real Murcia FC;
1927-28: Real Murcia FC;
1928-29: Real Murcia FC;
1929-30: Real Murcia FC;
1930-31: Real Murcia FC;
1931-32: Murcia FC;
1932-33: Hrcules FC;
1933-34: Murcia FC;
1934-37: no es disput, vegeu Campionat de Llevant de futbol;
1937-39: no es disput per la Guerra Civil;
1939-40: Real Murcia FC;

 Articles relacionats .
Campionat de Llevant de futbol;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119878" title="Arginuses" nonfiltered="3919" processed="3905" dbindex="49232">

Arginuses fou el nom d'un grup de cinc petites illes de la mar Egea, entre Lesbos i la costa de l'sia Menor, on els atenencs van derrotar els espartans en una batalla naval el 406 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119879" title="Corts de Cadis" nonfiltered="3920" processed="3906" dbindex="49233">
Les Corts de Cadis estaven formades per intellectuals i militars liberals (herocitats, romntics i influenciats per Rousseau). La majoria d'aquests liberals, propers a les idees revolucionaries de la Revoluci Francesa, estaven, per, en contra de Napole per considerar-lo rei illegtim i van recolzar Ferran VII.

Des de 1811, quan hi havia un buit de poder, les Corts governaven el pas. Cadis era la segona poblaci espanyola ms important desprs de Barcelona.

Les Corts de Cadis van promulgar la Constituci de Cadis (1812) i el decret que abolia les senyories jurisdiccionals.
Aquesta constituci va sser la primera constituci liberal espanyola i va ser de gran trascendncia europea ja que en aquella poca a Europa el liberalisme espanyol era el que ms influncia tenia. Anys desprs, el liberalisme doctrinari va substituir el espanyol.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119880" title="Agrupacions Independents de Canries" nonfiltered="3921" processed="3907" dbindex="49234">
Les Agrupacions Independents de Canries sn un partit poltic canari que es fund en 1985, amb la uni de diferents partits i agrupacions d mbit insular, procedents majoritriament de l antiga Uni de Centre Democrtic (UCD). Es tracta d agrupacions de centre-dreta i insularistes. 

En 1993 junt amb Iniciativa Canaria Nacionalista (ICAN), Asamblea Majorera (AM), Partit Nacionalista Canari (PNC) y Centre Canari Nacionalista (CCN) formaren Coalici Canria (CC).

Aconsegu representaci parlamentria a les eleccions de 1986 i a les de 1989.

La AIC es va gestar el 1985 quan es fund Federaci de Agrupacions Independents de Canries (FAIC), que a l any segent canviar el seu nom pel d Agrupacions Independents de Canries.

Dins d aquesta agrupaci s integrarrn l Agrupaci Tinerfenya d Independents (ATI), Agrupaci Palmera d Independents (API), Agrupaci Gomera d Independents (AGI), Independents de Fuerteventura (IF) i Agrupaci Independents de Lanzarote (AIL). Durant un temps tamb form part de les AIC el Partit d'Independents de Lanzarote (PIL)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119885" title="Eleccions generals espanyoles de 1986" nonfiltered="3922" processed="3908" dbindex="49235">
Les eleccions es van fer el 22 de juny de 1986. En elles, el govern de Felipe Gonzlez revalidava la majoria absoluta obtinguda en 1982 encara que amb un descens notable d escons. La Coalici Popular (ara Partit Popular) es consolidava com a la segona fora poltica desprs de la desaparici de la UCD.
 Els resultats foren:

(*) Prenent com a base els escons del Partit Comunista

 Dades .

 Cens electoral: 29.117.613;
 Votants: 70,49%;
 Abstenci: 29,51%;
 Vots vlids: 98,43%;
 Vots nuls: 1,57%;
 Vots a candidatures: 99,4%;
 Vots Blancs: 0,6%;
 Diputats .
 Catalunya .
 Barcelona .
 Narcs Serra i Serra (PSC-PSOE)  ;
 Ernest Lluch Martn (PSC-PSOE) ;
 Joan Maj i Cruzate (PSC-PSOE) ;
 Eduardo Martn Toval (PSC-PSOE) ;
 Salvador Clotas i Cierco (PSC-PSOE)  ;
 Josep Maria Triginer i Fernndez (PSC-PSOE)  ;
 Joan Marcet i Morera (PSC-PSOE)  ;
 Josep Borrell i Fontelles (PSC-PSOE) ;
 Anna Balletb i Puig (PSC-PSOE) ;
 Juli Busquets i Bragulat (PSC-PSOE) ;
 Francisco Neira Len (PSC-PSOE)  ;
 Carlos Navarro i Gmez (PSC-PSOE)  ;
 Pere Jover i Presa (PSC-PSOE) ;
 Merc Aroz i Ibez (PSC-PSOE)  ;
 Jordi Marsal i Muntal (PSC-PSOE) ;
 Ramon Vancell i Trulls (PSC-PSOE) ;
 Miquel Roca i Junyent (CiU)  ;
 Maci Alavedra i Moner (CiU) ;
 Francesc Sanuy i Gistau (CiU)  ;
 Llibert Cuatrecasas i Membrado (CiU)  ;
 Carles Gasliba i Bhm (CiU)  ;
 Josep Maria Tras de Bes i Serra (CiU)  ;
 Rafael Hinojosa i Lucena (CiU) ;
 Jordi Casas i Beds (CiU)  ;
 Maria Eugnia Cuenca i Valero (CiU) ;
 Llus Miquel Recoder i Miralles (CiU) ;
 Antoni Casanovas i Brugal (CiU) ;
 Pere Balt i Llopart (CiU);
 Miguel ngel Planas Segurado (AP)-(PDP)-U.L ;
 Pedro Costa Sanjurjo (AP)-(PDP)-U.L   ;
 Mag Pont Mestres (AP)-(PDP)-U.L  ;
 Josep Nicolau de Salas i Moreno (AP)-(PDP)-U.L ;
 Antoni Fernndez i Teixid (CDS);
 Ramon Espasa i Oliver (Uni de l'Esquerra Catalana);

 Girona . 
 Josep Lpez de Lerma i Lpez (CiU)   ;
 Salvador Carrera i Comes (CiU)  ;
 Pere Vidal Sard (CiU)   ;
 Llus Maria de Puig i Oliv (PSC-PSOE);

 Lleida .
 Joan Manuel del Pozo i lvarez (PSC-PSOE) ;
 Josep Antoni Duran i Lleida  (CiU)   ;
 Manuel Ferrer i Profits (CiU)  ;
 Jos Ignacio Llorens Torres (AP)-(PDP)-U.L ;
 Tarragona .
 Josep Pau i Pernau (PSC-PSOE)  ;
 Josep Gomis i Mart (CiU)  ;
 Salvador Sed i Marsal (CiU)  ;
 Jaume Antich i Balada (PSC-PSOE)  ;
 Ignasi Carnicer Barrufet (PSC-PSOE)  ;
 Juan Manuel Fabra Valls (AP)-(PDP)-U.L ;
 Comunitat Valenciana .
 Alacant .
 Josep Vicent Bevi Pastor (PSPV-PSOE);
 Luis Berenguer Fuster (PSPV-PSOE);
 Asuncin Cruaes Molina (PSPV-PSOE)  ;
 ngel Luna Gonzlez (PSPV-PSOE)  ;
 Jorge Cremades Sena   (PSPV-PSOE);
 Manuel Rodrguez Maci   (PSPV-PSOE);
 Jos Cholbi Diego  (AP)-(PDP)-U.L;
 Juan Antonio Montesinos Garca (AP)-(PDP)-U.L;
 Juan Rovira Tarazona (AP)-(PDP)-U.L;
 Rafael Martnez-Campillo Garca (CDS) ;
 Castell de la Plana .
 Francisco Arnau Navarro  (PSPV-PSOE);
 Xavier Trrega Bernal (PSPV-PSOE);
 Irma Simn Calvo (PSPV-PSOE);
 Gabriel Elorriaga Fernndez (AP)-(PDP)-U.L ;
 Jos Mara Escun Monfort (AP)-(PDP)-U.L;
 Valncia .
 Jos Mara Maravall Herrero  (PSPV-PSOE);
 Jaume Castells Ferrer (PSPV-PSOE);
 Juan Antonio Lloret Llorens (PSPV-PSOE);
 Javier Paniagua Fuentes (PSPV-PSOE);
 Celeste Lidia Juan Millet (PSPV-PSOE);
 Adela Pla Pastor  (PSPV-PSOE);
 Francisco Sanz Fernndez  (PSPV-PSOE);
 Salvador Lpez Sanz  (PSPV-PSOE);
 Jordi Blasco Castany (PSPV-PSOE);
 Jos Manuel Garca-Margall Marfil  (AP)-(PDP)-U.L ;
 ngel Sanchis Perales (AP)-(PDP)-U.L ;
 Carlos Manglano de Mas (AP)-(PDP)-U.L ;
 Ana Yabar Sterling  (AP)-(PDP)-U.L ;
 Ignacio Gil Lzaro  (AP)-(PDP)-U.L ;
 Joaqun Abril Martorell  (CDS])  ;
 Miquel Ramn Izquierdo (UV);
 Illes Balears .
 Josep Caellas Fons  (Partit Popular);
 Juan Casals Thomas  (Partit Popular);
 Enrique Ramn Fajarns (Partit Popular);
 Juan Ramallo Massanet (PSIB-PSOE);
 Enric Ribas Mar (PSIB-PSOE);
 Flix Pons Irazazbal (PSIB-PSOE);
 Senadors .
 Astries .
 Jos Mara Casielles Aguade (Coalici Popular);
 Rafael Fernndez lvarez (PSOE);
 Jos Ramn Herrero Merediz (PSOE);
 Mara Nelly Fernndez Arias (PSOE);
 Catalunya .
 Barcelona .
 Jordi Maragall i Noble (PSC-PSOE);
 Joan Revents i Carner (PSC-PSOE);
 Cesreo Rodrguez-Aguilera Conde (PSC-PSOE);
 Ramon Trias i Fargas (CiU);
 substitut per Jordi Vila i Foruny ;
 Girona .
 Francesc Ferrer i Girons (PSC-PSOE);
 Ramon Sala i Canadell (CiU);
 Narcs Oliveras i Terradas (CiU);
 Jaume Casademont i Perafita (CiU);
 Lleida .
 Ramon Companys i Sanfeliu (CiU);
 Jaume Cardona i Vila (CiU);
 Joan Horaci Sim i Burgus (CiU);
 Josep Armengol i Carrera (PSC-PSOE);
 Tarragona .
 Carles Barral i Agesta (PSC-PSOE);
 Francesc Xavier Sabat i Ibarz (PSC-PSOE);
 Francesc Xavier Amors i Sol (PSC-PSOE);
 Carles Andreu i Abell (CiU);

 Comunitat Valenciana .
 Alacant .
 Alberto Javier Prez Farr (PSPV-PSOE);
 Arturo Lizn Giner (PSPV-PSOE);
 Angel Antonio Franco Gutiez (PSPV-PSOE;
 Miguel Barcel Prez (Coalici Popular);
 Castell .
 Miguel Lpez Muoz (PSPV-PSOE);
 Luis Alcal Gmez (PSPV-PSOE);
 substitut per Pablo Gardey Peir ;
 Josefina Lpez Sanmartn (PSPV-PSOE);
 substitut per Benjamn Salvador Nebot ;
 Jos Vicente Aguilar Borrs (Coalici Popular);
 Valncia .
 Alfons Cuc Giner (PSPV-PSOE);
 Joaqun Ruiz Mendoza (PSPV-PSOE);
 Enric Sapena Granell (PSPV-PSOE);
 substitut per Josefa Frau Ribes ;
 Juan Albiana Calatayud (Coalici Popular);
 Illes Balears .
 Mallorca .
 Emilio Alonso Sarmiento (PSIB-PSOE);
 Antoni Garcas Coll (PSIB-PSOE);
 Antonio Buades Fiol (Coalici Popular);
 Menorca .
 Antoni Villalonga Riudavets (PSIB-PSOE);
 Eivissa-Formentera .
 Alonso Mar Calbet (Coalici Popular);
 Euskadi .
 laba .
 Mara Luca Urcelay Lpez de las Heras (PSE-PSOE);
 Ramn Bajo Fanlo (EAJ-PNB);
 ngel Jos Gaviln Arganda (PSE-PSOE);
 Amado Alejandro Ascasso Trincado (PSE-PSOE);
 Biscaia .
 Iaki Aguirre Baraano (EAJ-PNB);
 Manuel Fernndez Ramos (PSE-PSOE);
 Carmelo Enrique Renobales Vivanco (EAJ-PNB);
 Jos Luis Robles Canibe (EAJ-PNB);
 Gipscoa .
 Javier Aizarna Azula (EAJ-PNB);
 Francisco Pozueta Mate (EAJ-PNB);
 Joseba Elsegui Odriozola (EAJ-PNB);
 Jos Luis lvarez Emparantza (Herri Batasuna);
 Galcia .
 La Corunya .
 Jos Luis Rodrguez Pardo (PSOE);
 Manuel Jaime Barreiro Gil (PSOE);
 Enrique Teijeiro Sanjun (PSOE);
 Enrique Marfany Oanes (Coalici Popular);
 Lugo .
 Francisco Cacharro Pardo (AP);
 Jacinto Calvo Lpez (PSOE);
 Julio Ulloa Vence (AP);
 Aniceto Codesal Lozano (AP);
 Orense .
 Victorino Nez Rodrguez (Coalici Popular);
 Celso Montero Rodrguez (PSOE);
 Manuel Antonio Martnez Randulfe (Coalici Popular);
 Eduardo Olano Gurriarn (Coalici Popular);
 Pontevedra .
 Antonio Pillado Montero  (Coalici Popular);
 Antonio Bernardino Ramilo Fernndez-Areal  (Coalici Popular);
 Manuel Cua Novas (PSOE);
 Jos Antonio Rueda Crespo  (Coalici Popular);
 Navarra .
 Jaime Ignacio del Burgo Tajadura (Coalici Popular);
 Francisco lava Jimnez (PSOE);
 substitut per Alfonso Alonso Martnez;
 Pedro Jos Ardaiz Egs (PSOE);
 Julin Balduz Calvo (PSOE);
 substitut per Jos Ramn Zabala Urra;
 Vegeu tamb .
Consell de Ministres d'Espanya (III Legislatura);
III Legislatura d'Espanya;

 Enllaos externs .
Dades completes del Ministeri del Interior;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119886" title="Campionat de les Balears de futbol" nonfiltered="3923" processed="3909" dbindex="49236">
La Federaci Balear de Futbol es fund l'any 1928 pels clubs de futbol de les Illes Balears. Fins aleshores els clubs balears depenien de la Federaci Catalana de Futbol i disputaven els campionats catalans fins al Campionat de Catalunya de Segona Categoria. La Federaci Balear fou l'encarregada l'organitzar el Campionat de les Balears de futbol, la primera edici del qual s'organitz la temporada 1927-28. El campionat servia de classificaci per al Campionat d'Espanya.

 Palmars .
1928: Uni Sportiva Ma;
1929: RS Alfons XIII;
1930: RS Alfons XIII;
1931: Athletic de Palma;
1932: CD Mallorca;
1933: Constncia FC d'Inca;
1934: Constncia FC d'Inca;
1935: Constncia FC d'Inca;
1936: CD Mallorca;
1937: CD Mallorca;
1938: CD Mallorca;
1939: Constncia FC d'Inca;
1940: Athletic de Palma;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119887" title="Llista de batalles de la guerra del Pelopons" nonfiltered="3924" processed="3910" dbindex="49237">
Les batalles mes destacades de la guerra del Pelopons foren:

Batalla de Sibota;
Batalla de Potidea;
Batalla de Calcis;
Batalla de Naupacte (429 aC);
Batalla de Tanagra (426 aC);
Batalla d'Olpes;
Batalla de Pilos;
Batalla d'Esfactria;
Batalla de Dlion;
Batalla d'Amfpolis;
Batalla de Mantinea;
Batalla de Sime;
Batalla de Cinossema;
Batalla d'Abidos;
Batalla naval de Czic;
Batalla de Ntion;
Batalla naval de les Arginuses;
Batalla d'Egosptam;

Vegeu tamb:

Primera expedici atenenca a Siclia;
Segona expedici atenenca a Siclia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119890" title="Anaktrios" nonfiltered="3925" processed="3911" dbindex="49238">
Anaktrios o Anactrios (llat Anactorium) fou una ciutat dels agreis a l'Acarnnia, al golf d'Ambrcia, entre Nicpolis de l'Epir i Tireon (Thyreum), al sud-est d'ccium. Fou una colnia de Crcira i Corint. Els seus habitants foren traslladats per August a Nicpolis de l'Epir quant va fundar aquesta ciutat el 30 aC. Es la moderna Aghios Petros.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119893" title="Hecatonnensi" nonfiltered="3926" processed="3912" dbindex="49239">
Hecatonnesi (Cent Illes) fou el nom clssic d'un grup d'illes entre Lesbos i la costa de l'sia Menor (promonotori Pirra, llat Pyrrha). Estrab diu que eren unes vint illes. Era centre d'adoraci d'Hecatos (Apollo) i Estrab diu que el nom de les illes derivava d'ell. Modernament es van anomenar Musconisi. La principal illa era Pordeselene.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119894" title="Eritrea de Becia" nonfiltered="3927" processed="3913" dbindex="49240">
Eritrea fou una ciutat de Becia al sud de Platees, a la riba de l'Asop. Era famosa pel seu pa. Quan la va visitar Pausnies ja era en ruines.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119895" title="Asop" nonfiltered="3928" processed="3914" dbindex="49241">


Asop (grec Asopos, llat Asopus) fou el nom de tres rius de Grcia i un de Frgia:

Asop de Becia;
Asop d'Acaia;
Asop de Malis;
Asop de Frgia;

Tamb el deu del riu Asop d'Acaia, portava el nom d'Asop, i aquesta deitat es va estendre als altres rius Asop, fins i tot a un rierol d'Egina.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119896" title="Govern de Catalunya 1932-1933" nonfiltered="3929" processed="3915" dbindex="49242">
En el perode 1932-1933, desprs d'aprovar-se l'estatut de Nria i fer-se les primeres eleccions al Parlament de Catalunya (1932), Francesc Maci torna a ser nomenat President de la Generalitat i, el 19 de desembre de 1932, constitueix el primer govern de la Generalitat estatutria.

En aquest perode, Maci va fer uns governs dominats pel seu partit, ERC, que havia estat clar vencedor a les eleccions, a diferncia dels govern provisionals que havien estat governs de concentraci amb representaci d'altres forces poltiques.

Segons l'estatut, el Parlament i, conseqentment el President, eren nomenats per un perode de 5 anys. Francesc Maci, per, mor el 25 de desembre de 1933, quan portava una mica mes d'un any, temps en el qual va tenir tres governs:





 
Amb la mort de Maci, el President del Parlament, Joan Casanovas i Maristany, ocup interinament el crrec fins nomenar el 3 de gener, com nou President de la Generalitat, a Llus Companys, qui havia estat el primer president del Parlament en 1932 i ho havia deixat per a ser Ministre de Marina al govern Azaa.

Companys form un nou govern el 3 de gener de 1934 amb participaci d'altres partits propers a Esquerra Republicana de Catalunya. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119898" title="Asop de Becia" nonfiltered="3930" processed="3916" dbindex="49243">
Asop (grec       , llat Asopus) fou el nom d'un riu de Becia que naixia a les muntanyes Citeron prop de Platees, i formava el lmit entre Platees i Tebes, desaiguant a l'Euripos prop d'Oropos. Es el modern Asopo.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119899" title="Asop d'Acaia" nonfiltered="3931" processed="3917" dbindex="49244">
Asop (grec Asopos, llat Asopus) fou el nom d'un riu d'Acaia que naixia a les montanyes Quelossa (llat Caelossa) al nord-oest de Lircia (Lyrcea o Lyrceum), i desaiguava al golf de Corint, sota Sici. Es el modern riu Basilica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119900" title="Asop de Malis" nonfiltered="3932" processed="3918" dbindex="49245">
Asop (grec Asopos, llat Asopus) fou el nom d'un riu del districte de Malis a Tesslia, que naixia a les muntanyes Oeta i desaiguava al golf Maliac, prop de les Termpiles


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119902" title="Asop de Frgia" nonfiltered="3933" processed="3919" dbindex="49246">
Asop (grec Asopos, llat Asopus) fou el nom d'un riu de Frgia a l'anomenada Frgia Major (o Frgia Magna), afluent del Licos de Frgia al que desaiguava prop de Laodicea del Licos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119903" title="La Aldehuela" nonfiltered="3934" processed="3920" dbindex="49247">

La Aldehuela s un municipi de la provncia de vila, comunitat autnoma de Castella i Lle, amb una superfcie de 17,04 km, una poblaci de 233 habitants (2005) i una densitat de poblaci de 13,91 hab/km.

El seu alcalde s Jos Hernndez Lzaro, pertanyent al Partit Popular. La corporaci est formada per cinc regidors d'aquest partit i un del Partit Socialista Obrer Espanyol.

El cura rector del municipi s Julio Daz Ruiz

Serveis.
 Forma part de la Mancomunitat de Serveis de Barco-Piedrahta.
 Extensi de la Escola Rural Agrupada El Calvitero.
 En 1998 es va autoritzar l'obertura d'una farmcia al municipi.
 Secretari municipal els dilluns, dimecres i divendres de 10 a 2;
 Diverses cases rurals a Las Navas i El Rehoyo.
 L'entitat bancria ms propera es troba a 6 km. de distncia al municipi de La Horcajada.
 El municipi es troba a mitja hora per carretera de la estaci d'esqu de La Covatilla.

Poblaci.
La Aldehuela possea 237 habitants segons el cens elaborat per l'INE en 2004 d'ells 117 eren homes i 120 dones.




Possex 5 nuclis de poblaci:
 Los Molinos;
 Las Navas;
 El Rehoyo;
 Solanas del Carrascal;
 Las Solanillas;
Geografia.
El municipi es troba a 70 quilmetres d'vila per la N-110 que en el seu quilmetre 319,5 divideix el nucli principal de poblaci. La Aldehuela s'estn encaixada en una frtil i estreta vall solcada pel rierol Caballeruelos de nordest a sud-oest. La vall queda delimitat per la serra de Piedrahta al sud-est i els becs propers a La Horcajada (Madruea, Pea El Oso i Umbrela, amb ms de 1.500 m.) cap al nord-oest, donant pas des de la vall del Corneja a la vall del Tormes. Encara que es troba en el vessant ja del Tormes el municipi ha pertangut al senyoriu de Valdecorneja. El que fa que la seva adscripci comarcal vari segons les fonts considerant-se freqentment que pertany a la comarca de la Vall del Corneja. Finalment a efectes merament funcionals la Diputaci d'vila adscriu el municipi a la vegueria de Barco-Piedrahta, en tot cas la ms occidental de la provncia.

Becs propers sn: Tayaruela (1.963 m.), La Dehesa, Los Barranqueros, Cabeza Llana, La Campanilla, Pea Caballera i Los Rullos.

El Rierol Caballeruelo s molt irregular i gaireb s'asseca cada estiu neix en propera la Serra de La Lastra i en la Serra de Piedrahta. Sn els seus afluents diversos rierols i fonts (Rebollar, Bullicia, Gargantilla...). El Caballeruelos desemboca finalment el Tormes en el terme municipal de Vallehondo desprs de passar per Santa Mara de los Caballeros i San Lorenzo de Tormes.
Coordenades dels diferents nuclis de poblaci.
 El Rehoyo: latitud 5 23' 20" oest / longitud 40 25' 33" nord.
 Las Navas: latitud 5 24' 5" oest / longitud 40 24' 14" nord.
 La Aldehuela (nucli principal): latitud 5 24' 33" oest / longitud 40 24' 37" nord.

Municipis limtrofs.

 A l'oest: La Horcajada i Santa Mara de los Caballeros;
 Al sud: Aldeanueva de Santa Cruz i Avellaneda.
 A l'est: Santiago del Collado.
 Al nord: Hoyorredondo.

Medi ambient. 

La fauna comuna es compon d'animals domesticats que viuen en les granges dels vilatjans (cavalls, vaques, ovelles, gallines i porcs), aix com d'animals salvatges com el senglars, guineus, ratapinyades i ginetas. Les aus ms comunes so teuladins, caderneres, milans, cigonyes, guiles, aiguaneus. Quant als amfibis sn comunes granotes, sargantanes, gripaus i colobres, llangardaixos i sargantanes de diferent tipus. Finalment destacar que existeix una gran varietat d'insectes i invertebrats.

Els sls de la zona de La Aldehuela estan formats per pissarres del paleozoic.

La flora de La Aldehuela s rica i variada ja sigui en les nuclis situades als vessants de la vall o en el pla. Els arbres ms comuns so nogueres, sauces, roures, grvols, alzines o castanys. Els arbustos i herbes ms comunes sn escombres, roman, aros magalenys, agatunes, guardalobo, orenga i ortigues. Com cultius comuns destaquen arbres fruiters, cereals i hortalisses.

El municipi forma part de la zona de producci agrcola de les mongetes amb la denominaci d'origen Judas de El Barco de vila.

Transports i comunicacions.

La Aldehuela s parada de dues lnies diries d'autocar amb destinaci Madrid ja sigui en la ruta que uneix la capital amb Bjar o amb Plasencia, ambdues gestionades per la companyia CEVESA. De dilluns a dissabtes laborables surten 3 autobusos des de La Aldehuela i retornen 4 des de Madrid. El municipi tamb disposa d'un servei d'autobusos a demanda gestionat per la mateixa empresa que uneix totes les seves nuclis amb El Barco de vila.

La Aldehuela posseeix cobertura regular de telefonia mbil en prcticament tot el seu terme municipal. Entre 2007 i 2008 es preveu que el nucli de poblaci de El Rehoyo rebi servei de connexi a Internet de banda ampla via satllit, grcies a un projecte del Ministeri d'Indstria, Turisme i Foment .
Monuments.

 Esglsia: possex una sola nau amb una capalera de forma rectangular ms estreta que la planta de la nau i coberta amb cpules en l'interior. Hi ha un interessant plpit amb esglaons llaurats. El retaule s de mitjan del segle XVIII, realitzat per un retablista de la comarca. Es compon d'un banc amb relleus en els carrers laterals, cos de tres carrers separades per columnes, i tic, on est la imatge de l'Assumpci.

 Ermita de La nostra Senyora del Soto: verge que gaudeix de gran devoci des de l'Edat Mitjana. Va Ser remodelada a la fi del segle XVII o principis del XVIII. T una sola nau i tester pla. Possex un camar darrere del seu retaule, al que s'accedeix per una de les portes del retaule. Encara t mostres de miracles de la Verge i esvotos. El seu retaule major va ser realitzat en 1762 per Miguel Martnez de la Quintana, un dels millors pintors de retaules de Salamanca per aquells temps. Es compon d'un nic cos i un gran tic comunicat amb el camar de la Verge a travs d'una obertura que t una imatge de La nostra Senyora del Soto de pedra tallada a la fi del Romnic. Tamb existeix altra talla de fusta de la Verge que s de la mateixa poca. Aquesta talla s la qual es treu en la process. L'ermita est situada aproximadament a mitjan llegua (uns 5 quilmetres) del poble en direcci a Piedrahta, a la dreta de la N-110. Segons la tradici duent a la verge en un carro de bous cap a Piedrahta en una de les rampes van rebentar els bous i en aquest just lloc es va fer una petita ermita a riba de la carretera que es va denominar El Santito. ;

Histria.

El municipi va ser integrat en el senyoriu de Valdecorneja el 27 de febrer de 1444 amb el nom de Aldehuela de Sancho Benito, formant part dels llocs dels plans, amb cap en Piedrahta, dintre del concejo de Santiago.

A la fi del s. XV amb l'augment de la poblaci La Aldehuela adquireix certa autonomia dins el Senyoriu, el que es recull en les ordenances de 1497, que assumptes com els oficis concejiles i certes capacitats judicials, si b aquestes ordenances van haver de ser aprovades prviament pel senyor i el concejo de Piedrahta.

La Aldehuela va ser en 1527 el lloc de naixena de Fernando de Toledo , que arribaria a ser Gran Prior de Castella. Fernando de Toledo va ser el fill bastard que va tenir Fernando lvarez de Toledo, III duc d'Alba amb una molinera de La Aldehuela. A aquest fet es referiria posteriorment Lope de Vega en la seva comdia Ms mal hay en La Aldegela del que suena.

Abans de la reorganitzaci provncial de Javier de Burgos en 1833 va pertnyer a la provncia de Salamanca, com la resta de la comarca natural de l'Alt Tormes.

Herldica.

En or, un guila de sabre, surmontada d'una estrella d'azur, i ficada al llit de dues veneres del seu color, retocades tamb d'or.

Festes.
 La nostra Senyora de l'Assumpci (8 de setembre): es commemora a la patrona del poble. Els fidels arriben fins a l'ermita a cavall, generalment vestits amb el vestit tpic. En la taula se subasten banzos .
 Festa de l'Estiu (juny).
 Festa dels Nens (diumenge d'agost).
 Romiatge per a netejar les fonts (primer dijous d'agost), obligada histricament pel corregidor del Duc d'Alba amb l'objecte que el poble no perds el dret a l'aigua ordenat pel duc. ;

Enllaos externs.

 Pgina de la Diputaci Provincial d'vila sobre La Aldehuela;
 Vista aria de la zona;
 Frum de La Aldehuela;
 Predicci meteorolgica a 7 dies per al municipi;
 Informaci sobre les rutes d'autobs que passen per La Aldehuela;
Extensi de la Escola Rural Agrupada El Calvitero a La Aldehuela;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119905" title="Malis" nonfiltered="3935" processed="3921" dbindex="49248">
Malis fou un districte del sud de Tesslia, situat al sud-est de les Termpiles. El districte era regat pel riu Esperqueios i l'habitaven els malians. La seva costa formava la part sud del golf Maliac. La ciutat principal era Trakhis (Trachis). A la ciutat d'Anthela els malians tenien un important temple dedicat a Dmeter.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119906" title="Malians" nonfiltered="3936" processed="3922" dbindex="49249">
Els malians eren el habitants del districte de Malis a Tesslia. Eren un poble de llengua indoeuropea emparentats amb els grecs.

A comenaments del segle V aC un pastor mali va guiar als perses pel pas de les Termpiles. En guerra contra els otees, el 429 aC van demanar l'ajut d'Esparta i els espartans van fundar llavors la ciutat de Heraclea Trakhis al lloc de Trakhis que era la capital. Malis va romandre sota hegemonia d'Esparta fins que es va revoltar durant la guerra de Corint; els espartans van reprimir la revolta i van cedir Heraclea Trakhis i les terres al sud de l'Esperqueios als oetes. La nova capital del malians fou Lmia.

Malis fou membre de la Lliga de Corint i des el 235 aC de la Lliga Etlia. El 189 aC foren incorporats al districte de Phthiotis.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119907" title="Maona" nonfiltered="3937" processed="3923" dbindex="49250">
La Maona fou una societat comercial genovesa per l'explotaci colonial de diversos territoris. Els seus dirigents van pendre el congnom de Giustiniani.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119909" title="Societat d'Onomstica" nonfiltered="3938" processed="3924" dbindex="49251">
La Societat d'Onomstica s una entitat amb personalitat jurdica prpia que fou fundada el 1980 pel doctor Enric Moreu-Rey i diversos estudiosos i professors universitaris, principalment de la zona del Camp de Tarragona. Els seus objectius sn bsicament el foment de l'inventari, l'estudi i la defensa del noms propis (onomstica), d'una manera especial dels de persona (antroponmia) i dels de lloc (toponmia); la coordinaci de les activitats dels investigadors; la publicaci d'un butllet interior i de monografies especialitzades; l'assessorament tcnic a persones i collectius; l'organitzaci de colloquis i conferncies sobre els temes indicats i l'inventari de bibliografia i documentaci.

Publica anualment diversos nmeros de del seu Butllet Interior (BISO), a ms de les actes dels colloquis que es desenvolupen al llarg de totes les terres de parla catalana i, amb collaboraci amb l'Institut Cartogrfic de Catalunya, publica tamb monografies onomstiques de base municipal. El seu mbit d'actuaci sn els territoris de llengua catalana en l'actualitat o en poques passades.

L'actual president de la societat s Albert Manent i Segimon i el nombre de socis s d'uns 400. 

 Colloquis .
I La Sala de Comalats (1973) ;
II Les Borges del Camp (1977) ;
III Riudoms (1978) ;
IV Montblanc (1979) ;
V Vic (1980) ;
VI Tortosa (1981) ;
VII Palma de Mallorca (1982) ;
VIII Lleida (1983) ;
IX Tarragona (1984) ;
X Valncia (1985) ;
XI Ma (1986) ;
XII Sabadell (1987) ;
XIII Puigcerd (1988) ;
XIV Alacant (1989) ;
XV Reus (1990) ;
XVI Castell de la Plana (1991) ;
XVII Barcelona (1992) ;
XVIII Girona (1993) ;
XIX Fraga (1994) ;
XX Perpiny (1995) ;
XXI Ontinyent (1995) ;
XXII Vilafranca del Peneds (1996) ;
XXIII Ulldecona (1997) ;
XXIV Eivissa (1998) ;
XXV Sagunt (1999) ;
XXVI Lleida (1999) ;
XXVII Manresa (2001) ;
XXVIII Ma i Ciutadella (2002) ;
XXIX Teulada (2002) ;
XXX Tortosa (2003) ;
XXXI Barcelona (2004)  ;
XXXII Algemes (2005)  ;
XXXIII Montblanc (2006);
XXXIV Valncia (2007);
XXXV l'Alguer (2008);


 Enllaos externs .
Web oficial de la Societat d'Onomstica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119911" title="Eleccions generals espanyoles de 1989" nonfiltered="3939" processed="3925" dbindex="49252">
Les eleccions se celebraren el 29 d'octubre de 1989. El PSOE es quedaria a un esc de revalidar per tercer cop la seva majoria absoluta encara que pogu governar sense problemes grcies a la no presncia dels diputats de HB durant tota la legislatura. El Partido Popular es presentava com a partit desprs de la seva refundaci aquell mateix any.
 Els resultats foren:


 Dades .

 Cens electoral: 29.604.055;
 Votants: 69,74%;
 Abstenci: 30,26%;
 Vots vlids: 99,26%;
 Vots nuls: 0,74%;
 Vots a candidatures: 99,31%;
 Vots Blancs: 0,69%;
 Diputats .
 Catalunya .
 Barcelona .
 Narcs Serra i Serra (PSC-PSOE)  ;
 Eduardo Martn Toval (PSC-PSOE) ;
 Salvador Clotas i Cierco (PSC-PSOE)  ;
 Jordi Sol i Tura (PSC-PSOE) ;
 Josep Borrell i Fontelles (PSC-PSOE) ;
 Dolors Renau i Mann (PSC-PSOE) ;
 Joan Marcet i Morera (PSC-PSOE)  ;
 Anna Balletb i Puig (PSC-PSOE) ;
 Carlos Navarro i Gmez (PSC-PSOE) ;
 Merc Aroz i Ibez (PSC-PSOE)  ;
 Francisco Neira Len (PSC-PSOE)  ;
 Pere Jover i Presa (PSC-PSOE) ;
 Juli Busquets i Bragulat (PSC-PSOE) ;
 Jordi Marsal i Muntal (PSC-PSOE) ;
 Miquel Roca i Junyent (CiU)  ;
 Josep Maria Cullell i Nadal (CiU)  ;
 Josep Maria Trias de Bes i Serra (CiU)  ;
 Llibert Cuatrecasas i Membrado (CiU)  ;
 Rafael Hinojosa i Lucena (CiU) ;
 Maria Eugnia Cuenca i Valero (CiU) ;
 Francesc Homs i Ferret (CiU)  ;
 Jordi Casas i Beds (CiU)  ;
 Llus Miquel Recoder i Miralles (CiU);
 Pere Balt i Llopart (CiU) ;
 Antoni Casanovas i Brugal (CiU) ;
 Ramon Espasa i Oliver (Iniciativa per Catalunya) ;
 Francesc Baltasar i Albesa (Iniciativa per Catalunya)  ;
 Joan Josep Armet i Coma (Iniciativa per Catalunya)    ;
 Jorge Fernndez Daz (Partit Popular) ;
 Manuel Milin Mestre (Partit Popular) ;
 Enric Lacalle i Coll (Partit Popular) ;
 Antoni Fernndez i Teixid (CDS);
 Girona .
 Josep Lpez de Lerma i Lpez (CiU)   ;
 Salvador Carrera i Comes (CiU)  ;
 Pere Vidal Sard (CiU)   ;
 Joan Manuel del Pozo i lvarez (PSC-PSOE) ;
 Llus Maria de Puig i Oliv (PSC-PSOE) ;
 Lleida .
 Josep Antoni Duran i Lleida  (CiU)   ;
 Manuel Ferrer i Profits (CiU)  ;
 Josep Pau i Pernau (PSC-PSOE);
 Josep Ramon Modol i Pifarr (PSC-PSOE);
 Tarragona .
 Joan Miquel Nadal i Mal (CiU)  ;
 Salvador Sed i Marsal (CiU)  ;
 Jaume Antich i Balada (PSC-PSOE)  ;
 Ignasi Carnicer Barrufet (PSC-PSOE)  ;
 Juan Manuel Fabra Valls (Partit Popular)  ;
 Comunitat Valenciana .
 Alacant .
 Josep Vicent Bevi Pastor (PSPV-PSOE);
 Luis Berenguer Fuster (PSPV-PSOE);
 Teresa Sempere Jaen   (PSPV-PSOE);
 Asuncin Cruaes Molina (PSPV-PSOE)  ;
 ngel Luna Gonzlez (PSPV-PSOE)  ;
 Federico Trillo-Figueroa Martnez-Conde (Partit Popular)  ;
 Jos Cholbi Diego  (Partit Popular);
 Juan Antonio Montesinos Garca (Partit Popular)  ;
 Rafael Martnez-Campillo Garca (CDS)  ;
 Narcs Vzquez Romero (EUPV)  ;
 Castell de la Plana .
 Francisco Arnau Navarro  (PSPV-PSOE);
 Xavier Trrega Bernal (PSPV-PSOE);
 Irma Simn Calvo (PSPV-PSOE);
 Gabriel Elorriaga Fernndez (Partit Popular)  ;
 Jos Mara Escun Monfort (Partit Popular) ;
 Valncia .
 Cipri Ciscar Casaban  (PSPV-PSOE);
 Vicente Albero Silla  (PSPV-PSOE);
 Jaume Castells Ferrer (PSPV-PSOE);
 Jos Mara Mohedano Fuertes (PSPV-PSOE);
 Adela Pla Pastor  (PSPV-PSOE);
 Javier Paniagua Fuentes (PSPV-PSOE);
 Juan Antonio Lloret Llorens (PSPV-PSOE);
 Celeste Lidia Juan Millet (PSPV-PSOE);
 Jos Manuel Garca-Margall Marfil  (Partit Popular)  ;
 Pedro Agramunt Font de Mora (Partit Popular)  ;
 Jos Ramn Pascual Monz  (Partit Popular)  ;
 Gaspar Ario Ortiz  (Partit Popular)  ;
 Juan Ramn Oliver Chirivella (UV)  ;
 Vicent Gonzlez Lizondo (UV);
 Ricardo Peralta Ortega  (EUPV])  ;
 Joaqun Abril Martorell  (CDS])  ;
 Illes Balears .
 Josep Caellas Fons  (Partit Popular);
 Adolfo Vilafranca Bosch  (Partit Popular);
 Enrique Ramn Fajarns (Partit Popular);
 Emilio Alonso Sarmiento (PSIB-PSOE);
 Antoni Costa Costa (PSIB-PSOE);
 Flix Pons Irazazbal (PSIB-PSOE);
 Senadors .
 Astries .
 ngel Fernndez Menndez (Partit Popular);
 Rafael Fernndez lvarez (PSOE);
 Jos Ramn Herrero Merediz (PSOE);
 Mara Nelly Fernndez Arias (PSOE);
 Catalunya .
 Barcelona .
 Jordi Maragall i Noble (PSC-PSOE);
 Joan Revents i Carner (PSC-PSOE);
 Josep Maria Triginer i Fernndez (PSC-PSOE);
 Joaquima Alemany i Roca (CiU);
 Girona .
 Francesc Ferrer i Girons (PSC-PSOE);
 Ramon Sala i Canadell (CiU);
 Narcs Oliveras i Terradas (CiU);
 David Marca i Caellas (CiU);
 Lleida .
 Miquel Aguil i Barril (PSC-PSOE);
 Jaume Cardona i Vila (CiU);
 Joan Horaci Sim i Burgus (CiU);
 Estanislau Felip i Monsons (CiU);
 Tarragona .
 Vicent Beguer i Oliveres (CiU);
 Josep Maria Bertran i Soler (CiU);
 Francesc Xavier Amors i Sol (PSC-PSOE);
 Josep Maria Must i Folch (CiU);

 Comunitat Valenciana .
 Alacant .
 Alberto Javier Prez Farr (PSPV-PSOE);
 Arturo Lizn Giner (PSPV-PSOE);
 Angel Antonio Franco Gutiez (PSPV-PSOE;
 Miguel Barcel Prez (Partit Popular);
 Castell .
 Miguel Lpez Muoz (PSPV-PSOE);
 Juan Jos Ortiz Prez (Partit Popular);
 Benjamn Salvador Nebot (PSPV-PSOE);
 Ofelia Soler Nomdedu (PSPV-PSOE);
 Valncia .
 Alfons Cuc Giner (PSPV-PSOE);
 Joaqun Ruiz Mendoza (PSPV-PSOE);
 Josefa Frau Ribes (PSPV-PSOE);
 Ignacio Gil Lzaro (Partit Popular);
 Illes Balears .
 Mallorca .
 Joaqun Cotoner Goyeneche (Partit Popular);
 Antoni Garcas Coll (PSIB-PSOE);
 Simn Pedro Barcel Vadell (Partit Popular);
 Menorca .
 Martn Jos Escudero Sirerol (Partit Popular);
 Eivissa-Formentera .
 Alonso Mar Calbet (Partit Popular);
 Euskadi .
 laba .
 Mara Teresa Rodrguez Barahona (PSE-PSOE);
 substituda per Estrella Rojo Tudela;
 Ramn Bajo Fanlo (EAJ-PNB);
 Augusto Borderas Gaztambide (PSE-PSOE);
 Amado Alejandro Ascasso Trincado (PSE-PSOE);
 Biscaia .
 Iaki Aguirre Baraano (EAJ-PNB);
 substitut per Gabriel Mara Madariaga Izurza;
 Ramn Rubial Cavia (PSE-PSOE);
 Carmelo Enrique Renobales Vivanco (EAJ-PNB);
 Juan Jos Aspuru Ruiz (EAJ-PNB);
 Gipscoa .
 Aurora Bascarn Martnez (PSE-PSOE);
 Jos Luis Elkoro Unamuno (Herri Batasuna);
 Iigo Irun Sanz (Herri Batasuna);
 Jos Luis lvarez Emparantza (Herri Batasuna);
 substitut per Genoveva Forest i Tarrat;
 Galcia .
 La Corunya .
 Manuel Jaime Barreiro Gil (PSOE);
 Ricardo Prez Queiruga (Partit Popular);
 Margarita Lpez Pardo (Partit Popular);
 Augusto Csar Lendoiro (Partit Popular);
 substitut per lvaro Someso Salvadores;
 Lugo .
 Francisco Cacharro Pardo (PP);
 Jos Blanco Lpez (PSOE);
 Julio Manuel Yebra-Pimentel Blanco (PP);
 Aniceto Codesal Lozano (PP);
 Orense .
 Isaac Vila Rodrguez (Partit Popular);
 Agustn Vega Fuente (PSOE);
 Manuel Antonio Martnez Randulfe (Partit Popular);
 Manuel Montero Gmez (Partit Popular);
 substitut per Mario Fernndez lvarez;
 Pontevedra .
 Elvira Fernndez Daz  (PSOE);
 Carlos Mantilla Rodrguez  (Partit Popular);
 Manuel Cua Novas (PSOE);
 substitut per Carmen Girldez Rodrguez;
 Jos Luis Rivera Mallo  (Partit Popular);
 Navarra .
 Javier Luis del Castillo Bandrs (Uni del Poble Navarrs);
 Jos Iribas Snchez de Boado (Uni del Poble Navarrs);
 Pedro Jos Ardaiz Egs (PSOE);
 Jos Javier Vies Rueda (Uni del Poble Navarrs);
Vegeu tamb.
Consell de Ministres d'Espanya (IV Legislatura);
IV Legislatura d'Espanya;

 Enllaos externs .
Dades completes del Ministeri de l'Interior;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119915" title="Leucnion" nonfiltered="3940" processed="3926" dbindex="49253">
Leucnion (Leuconium,          ) fou una ciutat de Jnia de lloc incert, potser a l'illa de Quios o a la costa enfront, on es va lliurar una batalla entre els atenencs i els espartans el 413 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119919" title="Gran Premi de Bahrain" nonfiltered="3941" processed="3927" dbindex="49254">


El Gran Premi de Bahrain() s una carrera puntuable actualment pel campionat de Frmula 1.

 Histria .
El Gran Premi de Bahrain es va disputar per primera vegada el 4 d'abril del 2004. 

L'edici de l'any 2004 va ser la primera carrera de Frmula 1 que es va  disputar a la regi del Golf Prsic.  Molts tenian por que la Frmula 1 fos una oportunitat per que els grups terroristes de la regi ataquessin les installacions. Per  sort, la carrera es va disputar sense cap tipus d'incidents d'aquest tipus.

Ja al  2005, sota una intensa calor i amb  temperatures superiors a 45 va guanyar la cursa l'asturi Fernando Alonso, que va repetir a l'any 2006.
A l'edici del 2007 la victria ha estat per Felipe Massa que ha aconseguit fer la triple corona: pole, volta rpida i victria.

 Resultats .


 Altres .

 Record de la pista: 1: 32.406 Nico Rosberg amb Williams;

 Enllaos externs .

 Pgina del Circuit Internacional de Bahrain;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119922" title="Eleccions generals espanyoles de 1982" nonfiltered="3942" processed="3928" dbindex="49255">
Les eleccions se celebraren el 28 d'octubre de 1982. En aquesta votaci histrica, el PSOE de Felipe Gonzlez aconseguiria una amplssima majoria absoluta, ocupant 202 escons dels 350 dels que consta el Congrs. Es va enfonsar UCD i Alianza Popular ocupa el seu espai poltic.
 Els resultats varen ser:



 Dades .

 Cens electoral: 26.846.940;
 Votants: 79,97%;
 Abstenci: 20,03%;
 Vots vlids: 98,05%;
 Vots nuls: 1,95%;
 Vots a candidatures: 99,53%;
 Vots Blancs: 0,47%;

 Diputats .
 Catalunya .
 Barcelona .
 Raimon Obiols i Germ (PSC-PSOE);
 Ernest Lluch i Martn (PSC-PSOE);
 Josep Verde i Aldea (PSC-PSOE);
 Eduardo Martn Toval (PSC-PSOE);
 Josep Maria Triginer i Fernndez (PSC-PSOE);
 Salvador Clotas i Cierco (PSC-PSOE);
 Xavier Rubert de Vents (PSC-PSOE);
 Rodolf Guerra i Fontana (PSC-PSOE);
 Anna Balletb i Puig (PSC-PSOE);
 Francesc Neira i Len (PSC-PSOE);
 Juli Busquets i Bragulat (PSC-PSOE);
 Pere Jover i Presa (PSC-PSOE);
 Francesc Ramos i Molins (PSC-PSOE);
 Jordi Marsal i Muntal (PSC-PSOE);
 Ramon Vancell i Trulls (PSC-PSOE);
 Maria Dolors Renau i Mann (PSC-PSOE) ;
 Joan Colom i Naval (PSC-PSOE);
 Joan Marcet i Morera (PSC-PSOE);
 Miquel Roca i Junyent (CiU);
 Ramon Trias i Fargas (CiU);
 Eduard Punset i Casals  (CiU);
 Joaquim Xicoy i Bassegoda  (CiU);
 Joaquim Molins i Amat  (CiU);
 Carles Gasliba i Bhm (CiU);
 Josep Maria Tras de Bes i Serra (CiU);
 Llibert Cuatrecasas i Membrado (CiU);
 Miguel ngel Planas Segurado (AP);
 Eduard Tarragona i Corbella (AP);
 Jos Ramn Lasun Sancho (AP);
 Josep Donadeu i Cadafaich (AP);
 Josep Segura Sanfeliu (AP);
 Gregori Lpez Raimundo (PSUC);
 Francesc Vicens i Giralt (ERC);
 Girona .
 Llus Maria de Puig i Oliv (PSC-PSOE);
 Joan Manuel del Pozo i lvarez (PSC-PSOE);
 Jaume Casademont i Perafita (CiU);
 Josep Lpez de Lerma i Lpez (CiU);
 Joan Botanch i Dausa (AP);
 Lleida .
 Josep Pau i Pernau (PSC-PSOE);
 Teresa Cunillera i Mestres (PSC-PSOE);
 Josep Antoni Duran i Lleida (CiU);
 Josep Ignasi Llorens i Torres (AP);
 Tarragona .
 Jaume Antich i Balada (PSC-PSOE);
 Ignasi Carnicer i Barrufet (PSC-PSOE);
 Jaume Custodi Torres (PSC-PSOE);
 Josep Gomis i Mart (CiU);
 Juan Manuel Fabra Valls  (AP);
 Comunitat Valenciana .
 Alacant .
 Asuncin Cruaes Molina (PSPV-PSOE)  ;
 Josep Vicent Bevi Pastor (PSPV-PSOE);
 Luis Berenguer Fuster (PSPV-PSOE);
 Jorge Cremades Sena   (PSPV-PSOE);
 Antonio Garca Miralles (PSPV-PSOE)  ;
 Mara Rosa Verd Alonso   (PSPV-PSOE);
 Juan Antonio Montesinos Garca (AP) ;
 Vicente Ramos Prez  (AP) ;
 ngel Castroviejo Calvo (AP)  ;
 Castell de la Plana .
 Francisco Arnau Navarro  (PSPV-PSOE);
 Xavier Trrega Bernal (PSPV-PSOE);
 Felipe Guillermo Guardiola Selles (PSPV-PSOE);
 Gabriel Elorriaga Fernndez (AP) ;
 Enrique Beltrn Sanz (AP) ;
 Valncia .
 Joan Lerma Blasco  (PSPV-PSOE);
 Jaume Castells Ferrer (PSPV-PSOE);
 Antonio Sotillo Mart (PSPV-PSOE);
 Manuel Snchez Ayuso (PSPV-PSOE);
 Enric Sapena Granell (PSPV-PSOE);
 Salvador Lpez Sanz  (PSPV-PSOE);
 Francisco Sanz Fernndez  (PSPV-PSOE);
 Adela Pla Pastor  (PSPV-PSOE);
 Francisco Gavia Ribelles (PSPV-PSOE);
 Joan Romero Gonzlez (PSPV-PSOE);
 Manuel Giner Miralles (AP)-(UV);
 Carlos Manglano de Mas (AP)-(UV) ;
 Miquel Ramn Izquierdo (AP)-(UV);
 Manuel Gallent Nicola (AP)-(UV);
 Luis Garca Forcada (AP)-(UV);
 Illes Balears .
 Josep Caellas Fons  (Aliana Popular);
 Abel Matutes Juan  (Aliana Popular);
 Ricardo Squella Martorell (Aliana Popular);
 Juan Ramallo Massanet (PSIB-PSOE);
 Gregori Mir Mayol (PSIB-PSOE);
 Jaume Ribas Prats (PSIB-PSOE);
 Senadors .
 Astries .
 Honorio Daz Daz (PSOE);
 Rafael Fernndez lvarez (PSOE);
 Jos Ramn Herrero Merediz (PSOE);
 Francisco lvarez-Cascos (AP);
 Catalunya .
 Barcelona .
 Jordi Maragall i Noble (PSC-PSOE);
 Josep Andreu i Abell (PSC-PSOE);
 Alexandre Cirici i Pellicer (PSC-PSOE);
 substitut per Jess Felipe Armendriz Ormaechea ;
 Josep Pi-Sunyer i Cuberta (Catalunya al Senat);
 Girona .
 Francesc Ferrer i Girons (PSC-PSOE);
 Josep Rahola i d'Espona (PSC-PSOE);
 Narcs Oliveras i Terradas (Catalunya al Senat);
 Ramon Sala i Canadell (Catalunya al Senat);
 Lleida .
 Manuel Ferrer i Profits (Catalunya al Senat);
 Amadeu Claria i Esteban (PSC-PSOE);
 Joan Horaci Sim i Burgus (Catalunya al Senat);
 Josep Ball i Armengol (PSC-PSOE);
 Tarragona .
 Carles Barral i Agesta (PSC-PSOE);
 Rafael Nadal i Company (PSC-PSOE);
 Josep Vidal i Riembau (PSC-PSOE);
 Carles Andreu i Abell (Catalunya al Senat);

 Comunitat Valenciana .
 Alacant .
 Alberto Javier Prez Farr (PSPV-PSOE);
 Arturo Lizn Giner (PSPV-PSOE);
 Angel Antonio Franco Gutiez (PSPV-PSOE;
 Jos Cremades Mellado (Aliana Popular);
 Castell .
 Jos Antonio Iborra Cilleros (PSPV-PSOE);
 Luis Alcal Gmez (PSPV-PSOE);
 Joan Esteller Graana (PSPV-PSOE);
 Jos Mara Escun Monfort (Aliana Popular);
 Valncia .
 Alfons Cuc Giner (PSPV-PSOE);
 Jos Mara Ruiz Ramrez (PSPV-PSOE);
 Joaqun Ruiz Mendoza (PSPV-PSOE);
 Evaristo Amat de Len Guitart (Aliana Popular);
 Illes Balears .
 Mallorca .
 Felipe Snchez-Cuenca Martnez (PSIB-PSOE);
 Antoni Ramis Rebassa (PSIB-PSOE);
 Joaqun Ribas de la Reyna (Aliana Popular);
 Menorca .
 Antoni Villalonga Riudavets (PSIB-PSOE);
 Eivissa-Formentera .
 Enrique Ramn Fajarns (Aliana Popular);
 Euskadi .
 laba .
 Mara Luca Urcelay Lpez de las Heras (PSE-PSOE);
 Ramn Bajo Fanlo (EAJ-PNB);
 Luis Alberto Aguiriano Fornis (PSE-PSOE);
 Amado Alejandro Ascasso Trincado (PSE-PSOE);
 Biscaia .
 Joseba Azkrraga Romero (EAJ-PNB);
 Ramn Rubial Cavia (PSOE);
 Carmelo Enrique Renobales Vivanco (EAJ-PNB);
 Jos Luis Robles Canibe (EAJ-PNB);
 Gipscoa .
 Carlos Corcuera Orbezgozo (PSE-PSOE);
 Francisco Pozueta Mate (EAJ-PNB);
 Joseba Elsegui Odriozola (EAJ-PNB);
 Federico Zabala Alcbar-Juregui (EAJ-PNB);
 Galcia .
 La Corunya .
 Jos Luis Rodrguez Pardo (PSOE);
 Manuel Jaime Barreiro Gil (PSOE);
 Joaqun Campoamor Rodrguez (PSOE);
 Carlos Blanco-Rajoy Martnez-Reboredo (Aliana Popular);
 Lugo .
 Francisco Cacharro Pardo (AP);
 Jacinto Calvo Lpez (PSOE);
 Julio Ulloa Vence (AP);
 Francisco Pardo Gmez (AP);
 Orense .
 Julio Gurriarn Canalejas (AP);
 Ignacio Martn Amaro (AP);
 Xos Quiroga Surez (UCD);
 Eduardo Olano Gurriarn (AP);

 Pontevedra .
 Cstor Alonso Bar  (AP);
 Manuel Julio Reigada Montoto  (AP);
 Manuel Cua Novas (PSOE);
 Jos Antonio Rueda Crespo  (AP);
 Navarra .
 Alfonso An Lizaldre (AP);
 Francisco lava Jimnez (PSOE);
 Guillermo Santiago Fernndez Prez (PSOE);
 Vctor Manuel Arbeloa Muru (PSOE);

Vegeu tamb.

 Consell de Ministres d'Espanya (II Legislatura);
 II Legislatura d'Espanya;

 Enllaos externs .
  Dades completes del Ministeri de l'Interior;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119927" title="Gran Premi de Bahrain del 2004" nonfiltered="3943" processed="3929" dbindex="49256">
Resultats del Gran Premi de Bahrain de Frmula 1 de 2004, disputat a Bahrain el 4 d'abril del 2004.

 Resultats .


 Altres .

 Volta  rpida: Michael Schumacher 1:30.252;
 Pole: Michael Schumacher 1:30.159;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119928" title="Eleccions generals espanyoles de 1979" nonfiltered="3944" processed="3930" dbindex="49257">
Les eleccions se celebraren l'1 de mar de 1979. Adolfo Surez amb el seu grup UCD aconseguia una ampla majoria, amb 47 escons de diferncia respecte a la segona fora poltica, el PSOE.
 Els resultats foren:



Dades.

 Cens electoral: 26.836.490;
 Votants: 68,04%;
 Abstenci: 31,96%;
 Vots vlids: 98,53%;
 Vots nuls: 1,47%;
 Vots a candidatures: 99,68%;
 Vots Blancs: 0,32%;
 Diputats .
 Catalunya .
 Barcelona .
 Joan Revents i Carner (PSC-PSOE);
 Josep Maria Triginer i Fernndez (PSC-PSOE);
 Josep Verde i Aldea (PSC-PSOE);
 Luis Fuertes Fuertes (PSC-PSOE);
 Eduard Martn Toval (PSC-PSOE);
 Carlos Cigarrn Rodil (PSC-PSOE);
 Raimon Obiols (PSC-PSOE);
 Juli Busquets i Bragulat (PSC-PSOE);
 Marta Mata i Garriga (PSC-PSOE);
 Josep Valentn i Anton (PSC-PSOE);
 Rodolf Guerra i Fontana  (PSC-PSOE);
 Francesc Ramos i Molins  (PSC-PSOE);
 Gregorio Lpez Raimundo (PSUC);
 Cipriano Garca Snchez (PSUC);
 Jordi Sol i Tura (PSUC);
 Joan Ramos Camarero (PSUC);
 Josep Maria Riera i Mercader (PSUC);
 Eullia Vintr i Castells (PSUC);
 Miquel Nez Gonzlez  (PSUC);
 Carles Sents i Anfruns (Centristes de Catalunya-UCD);
 Anton Caellas i Balcells (Centristes de Catalunya-UCD);
 Josep Maria Mesa i Parra (Centristes de Catalunya-UCD);
 Joaquim Molins i Amat (Centristes de Catalunya-UCD);
 Marcell Moreta i Amat  (Centristes de Catalunya-UCD);
 Manuel Torres Izquierdo (Centristes de Catalunya-UCD);
 Jordi Pujol i Soley  (CiU);
 Ramon Trias i Fargas (CiU);
 Miquel Roca i Junyent (CiU);
 Llibert Cuatrecasas i Membrado (CiU);
 Maci Alavedra i Moner (CiU);
 Josep Maria Cullell i Nadal (CiU);
 Heribert Barrera i Costa (ERC);
 Antoni de Senillosa i Cros (CD);
 Girona .
 Ernest Lluch i Martn  (PSC-PSOE);
 Llus Maria de Puig i Oliv  (PSC-PSOE);
 Josep Arnau Figuerola (Centristes de Catalunya-UCD);
 Joan Botanch i Dausa (Centristes de Catalunya-UCD);
 Ramon Sala i Canadell (CiU);
 Lleida .
 Manuel de Sarraga Gmez  (Centristes de Catalunya-UCD);
 Jaume Barnola i Serra  (Centristes de Catalunya-UCD);
 Josep Pau i Pernau (PSC-PSOE);
 Maria Rubis i Garrof (CiU);
 Tarragona .
 Josep Vidal i Riembau (PSC-PSOE);
 Andrs Limn Jimnez (PSC-PSOE);
 Joan Sabater i Escud  (Centristes de Catalunya-UCD);
 Antoni Faura i Sanmartn  (Centristes de Catalunya-UCD);
 Josep Sol i Barber (PSUC);

 Comunitat Valenciana .
 Alacant .
 Antoni Garcia Miralles (PSPV-PSOE);
 Asuncin Cruaes Molina (PSPV-PSOE);
 Angel Antonio Franco Gutiez (PSPV-PSOE);
 Antonio Torres Salvador  (PSPV-PSOE);
 Luis Gamir Casares  (UCD);
 Francisco Zaragoza Gomis  (UCD);
 Joaqun Galant Ruiz  (UCD);
 Luis Berenguer Fuster  (UCD);
 Pilar Brabo Castells (PCE);
 Castell .
 Jaime Lamo de Espinosa Michels de Champourcin (UCD);
 Enrique Monsons Domingo (UCD);
 Benjamn Casa Bernal (UCD);
 Vicente Antonio Sotillo Martn (PSPV-PSOE)  ;
 Felipe Guardiola Selles (PSPV-PSOE);
 Valncia .
 Josep Llus Albinyana Olmos (PSPV-PSOE);
 Joan Baptista Pastor Marco (PSPV-PSOE);
 Manuel Snchez Ayuso (PSPV-PSOE);
 Jaume Castells Ferrer (PSPV-PSOE);
 Joan Lerma Blasco (PSPV-PSOE);
 Enric Sapena Granell (PSPV-PSOE);
 Francisco Javier Sanz Fernndez (PSPV-PSOE);
 Fernando Abril Martorell  (UCD);
 Emilio Attard Alonso  (UCD);
 Joaquim Muoz Peirats  (UCD);
 Jos Ramn Pin Arboledas (UCD);
 Javier Aguirre de la Hoz (UCD);
 Vicent Ruiz Monrabal (UCD);
 Antonio Palomares Vinuesa (PCE);
 Emrit Bono i Martnez (PCE);
 Illes Balears .
 igo Cavero Lataillade (UCD);
 Miguel Durn Pastor (UCD);
 Santiago Rodrguez-Miranda y Gmez (UCD);
 Francesc Gar Mir (UCD);
 Flix Pons Irazazbal (PSOE);
 Emilio Alonso Sarmiento (PSOE);
 Euskadi .
 laba .
 Jos Antonio Aguiriano Fornis (PSOE);
 Jos ngel Cuerda Montoya (PNV);
 Jos Mara Nasarre de Letosa Conde (UCD);
 Jess Mara Viana Santa Cruz (UCD);
 Biscaia .
 igo Aguirre Kerexeta (PNV);
 Fernando Aristizbal Rekarte (PNV);
 Josu Elorriaga Zarandona (PNV);
 Marcos Vizcaya Retana (PNV);
 Jos Mara Benegas Haddad (PSOE);
 Nicols Redondo Urbieta (PSOE);
 Agustn Rodrguez Sahagn (UCD);
 Julen Guimn Ugartetxea (UCD);
 Francisco Letamenda Belzunce (HB);
 Pedro Mara Solabarra Bilbao (HB);
 Guipscoa .
 Xabier Arzalluz Anta (PNV);
 Antonio Monforte Arregui (PNV);
 Jos Antonio Maturana Plaza (PSOE);
 Enrique Mgica Herzog (PSOE);
 Marcelino Oreja Aguirre (UCD);
 Telesforo de Monzn Ortz de Urruela (HB);
 Juan Mara Bandrs Molet (EE);
 Galcia .
 Corunya .
 Jos Luis Meiln Gil (UCD);
 Nona Ins Vilario Salgado (UCD);
 Antonio Vzquez Guilln (UCD);
 Perfecto Yebra Martul-Ortega (UCD);
 Jos Manuel Pieiro Amigo (UCD);
 Juan Quintans Seoane (UCD);
 Francisco Jos Vzquez Vzquez (PSOE);
 Jos Luis Rodrguez Pardo (PSOE);
 Mara Victoria Fernndez-Espaa y Fernndez-Latorre (AP);
 Lugo .
 Jos Manuel Otero Novas (UCD);
 Julio Ulloa Vence (UCD);
 Antonio Daz Fuentes (UCD);
  Pablo Pardo Yez (PSOE);
 Antonio Carro Martnez (AP);
 Orense .
 Po Cabanillas Gallas (UCD);
 Eulogio Gmez Franqueira (UCD);
 Jos Antonio Trillo Torres (UCD);
 Antonio Rodrguez Rodrguez (PSOE);
 Antonio Tejada Orenzo (AP);
 Pontevedra .
 Jos Antonio Gago Lorenzo (UCD);
 Luis Gonzlez Seara (UCD);
 Jos Mara Pernas Martnez (UCD);
 Miguel Sanmartn Losada (UCD);
 Elena Mara Moreno Gonzlez (UCD);
 Jos Vzquez Fouz (PSOE);
 Isidoro Garca Plaza (PSOE);
 Rafael J. Portanet Surez (AP);
 Navarra .
 Jess Aizpn Tuero (UPN);
 Javier Moscoso del Prado Muoz (UCD);
 ngel Lasuncin Goi (UCD);
 Pedro Pegenaute Garde (UCD);
 Gabriel Urralburu Tainta (PSOE);
 Senadors .
 Astries .
 Enrique Lpez Gonzlez (UCD);
 Honorio Daz Daz (PSOE);
 Rafael Fernndez lvarez (PSOE);
 Fernando Morn Lpez (PSOE);
 Catalunya .
 Barcelona .
 Josep Benet i Morell (Per l'Entesa);
 Josep Andreu i Abell (PSC-PSOE);
 Alexandre Cirici i Pellicer (PSC-PSOE);
 Joan Casanellas i Ibars (PSC-PSOE);
 Girona .
  Francesc Ferrer i Girons (PSC-PSOE);
 Jaume Casademont i Perafita (CiU);
 Jaume Sobrequs i Callic (PSC-PSOE);
 Josep Rahola i d'Espona (PSC-PSOE);
 Lleida .
 Manuel Ferrer i Profits (Centristes de Catalunya-UCD);
 Joan Manuel Nadal i Gaya (Centristes de Catalunya-UCD);
 Alfons Porta i Vilalta (Centristes de Catalunya-UCD);
  Josep Ball i Armengol (PSC-PSOE);
 Tarragona .
 Josep Subirats i Piana (PSC-PSOE);
 Rafael Nadal i Company (PSC-PSOE);
 Carles Mart Massagu (PSC-PSOE);
 Emilio Casals Parral (Centristes de Catalunya-UCD);

 Comunitat Valenciana .
 Alacant .
 Alberto Javier Prez Farr (PSPV-PSOE);
 Arturo Lizn Giner (PSPV-PSOE);
 Jos Vicente Bevi Pastor (PSPV-PSOE;
 Roque Calpena Gimnez (UCD);
 Castell .
 Jos Antonio Gonzlez Monterroso (UCD);
 Manuel Cerd Ferrer (UCD);
 Juan Bautista Ros Martnez (UCD);
 Ernest Fenollosa Alcaide (PSOE);
 Valncia .
 Alfons Cuc Giner (PSPV-PSOE);
 Jos Mara Ruiz Ramrez (PSPV-PSOE);
 Manuel Broseta Pont (UCD);
 Jos Bguena Candela (UCD);
 Illes Balears .
 Mallorca .
 Jeroni Albert Picornell (UCD);
 Josep Zaforteza Calvet (UCD);
 Gregori Mir Mayol (PSIB-PSOE);
 Menorca .
 Tirs Pons Pons (Canditatura Progressista Menorquina);
 Eivissa-Formentera .
 Abel Matutes Juan (Aliana Popular);
 Euskadi .
 laba .
 Juan Mara Ollora Otxoa de Aspuru (EAJ-PNB);
 Jos Ignacio Bajo Fanlo (EAJ-PNB);
 Alfredo Marco Tabar (UCD);
 Miguel Aguirre Martnez Falero (UCD);
 Biscaia .
 Julio Juregui Lasanta (EAJ-PNB);
 Ramn Rubial Cavia (PSOE);
 Mitxel Unzueta Uzcanga (EAJ-PNB);
 Ramn de la Sota y Zorraqun (EAJ-PNB);
 Gipscoa .
 Miguel Castells Artetxe (Herri Batasuna);
 Jos Luis Iriarte Errazti (EAJ-PNB);
 Joseba Elsegui Odriozola (EAJ-PNB);
 Federico Zabala Alcbar-Juregui (EAJ-PNB);
 Galcia .
 La Corunya .
 Jos Baldomero Fernndez Calvio (UCD);
 Antonio Carro Fernndez-Valmayor (PSOE);
 Manuel Iglesias Corral (UCD);
 Carlos Blanco-Rajoy Martnez-Reboredo (UCD);
 Lugo .
 Francisco Cacharro Pardo (AP);
 Antonio Rosn Prez (UCD);
 Cndido Snchez Castieiras (UCD);
 Jos Mara Pardo Montero (UCD);
 Orense .
 Celestino Peleteiro Otero (UCD);
 Celso Montero Rodrguez (PSdeG-PSOE);
 Xos Quiroga Surez (UCD);
 Jos Rodrguez Reza (UCD);
 Pontevedra .
 Daniel Casalderrey Castro  (UCD);
 Jos Garca Garca  (UCD);
 Francisco Gonzlez Amadis (PSOE);
 David Prez Puga  (UCD);
 Navarra .
 Jaime Ignacio del Burgo Tajadura (UCD);
 Jos Luis Monge Recalde (UCD);
 Jos Gabriel Sarasa Miqulez (UCD);
 Vctor Manuel Arbeloa Muru (PSOE);
Vegeu tamb.
 Consell de Ministres d'Espanya (I Legislatura);
 I Legislatura d'Espanya;

 Enllaos externs .
Dades completes del Ministeri de l'Interior;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119930" title="Berezan" nonfiltered="3945" processed="3931" dbindex="49258">


Berezan es una illa de la mar Negra a l'entrada de l'estuari del Bug i el Dniper,a Ucrana. L'illa fou seu d'una colnia grega de Milet, probablement anomenada Boristenes del nom grec del riu Dniper, fundada al segle VII aC. Fou visitada per Herdot al segle V aC. La colnia ha estat excavada des el segle XIX i s'han trobat nombroses tombes i restes.

A l'edat mitjana fou una estaci militar de Kev, i all els russos van entrar en contacte amb els bizantins. Els russos l'anomenaven Beloberezhye (Ribes Blanques). Un tractat entre Bizanci i Kev va establir que els russos podien usar l'illa a l'estiu. Sviatoslav I s'hi va retirar el hivern del 971 al 972 desprs de retirar-se de Dorostolon.

Segles desprs fou una fortalesa dels cosacs zaporoges contra els trtars de Crimea (segles XVI i XVII). Va passar a Rssia desprs de la conquesta d'Ochakov, prop de l'antiga lbia (Esctia).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119932" title="Eleccions generals espanyoles de 1977" nonfiltered="3946" processed="3932" dbindex="49259">
Les eleccions se celebraren el 15 de juny de 1977. Quaranta un anys desprs de les ltimes Eleccions Generals en Espanya, hom tornava a decidir el seu dest a les urnes.

Els resultats foren:



 Dades .

 Cens electoral: 23.583.762;
 Votants: 78,83%;
 Abstenci: 21,17%;
 Vots vlids: 98,57%;
 Vots nuls: 1,43%;
 Vots a candidaturts: 99,75%;
 Vots Blancs: 0,25%;

 Diputats electes al Congrs .

Andalusia.
UCD 27 - PSOE 27 - PCE 5 - PSA 1
Almeria.
UCD 3 - PSOE 2
Jos Bernal Prez (UCD);
Virtudes Castro Garca (PSOE);
Juan Antonio Gmez Angulo (UCD);
Francisco Soler Valero (UCD);
Bartolom Zamora Zamora (PSOE);

Cadis.
PSOE 4 - UCD 2 - PCE 1 - PSA 1
Rafael Alberti y Merello (PCE) - Cess en setembre de 1977;
Esteban Caamao Bernal (PSA-US);
Manuel Chaves Gonzlez (PSOE);
Pedro Jimnez Galn (PSOE);
Jos Manuel Paredes Grosso (UCD);
Fernando Jorge Portillo Scharfhausen (UCD)	;
Jernimo Snchez Blanco (PSOE);
Ramn Arturo Vargas-Machuca Ortega (PSOE);
Substituts;
Francisco Cabral Oliveros (PCE)   Des de setembre de 1977;

Crdova.
PSOE 3 - UCD 3 - PCE 1
Carmelo Casao Salido (UCD);
Antonio Jos Delgado de Jess (UCD);
Emilio Fernndez Cruz (PSOE);
Guillermo Galeote Jimnez (PSOE);
Ignacio Gallego Bezares (PCE);
Jos Javier Rodrguez Alcaide (UCD);
Rafael Vallejo Rodrguez (PSOE);

Granada.
UCD 4 - PSOE 3
Manuel Fernndez-Montesinos Garca (PSOE);
Joaqun Garca-Romanillos Valverde (UCD);
Mara Izquierdo Rojo (PSOE);
Daniel Maldonado Lpez (PSOE);
Federico Mayor Zaragoza (UCD) - Cess en juny de 1978;
Mercedes Moll de Miguel (UCD);
Arturo Moya Moreno (UCD);
Substituts;
Julio de Castro Hitos (UCD)   Des de juny de 1978;

Huelva.
UCD 3 - PSOE 2
Fernando Juan Gonzlez Vila (PSOE);
Agistn Jimnez Puente (UCD);
Carlos Navarrete Merino (PSOE);
Flix Manuel Prez Miyares (UCD);
Jos FRancisco Rodrguez Nez (UCD);

Jan.
UCD 4 - PSOE 4
Juan Daz Torres (PSOE);
Alfonso Fernndez Torres (PSOE);
Julin Jimnez Serrano (PSOE);
Emilio Muoz Ibez (UCD);
Jos Manuel Pedregosa Garrido (PSOE);
Jos Ramos Manzano (UCD);
Jos Antonio de Simn Calvo (UCD);
Higinio Vlchez Carrasco (UCD);

Mlaga.
PSOE 4 - UCD 3 - PCE 1
Rafael Ballesteros Durn (PSOE);
Ramn Germinal Bernal Soto (PSOE);
Toms Garca Garca (PCE);
Jos Garca Prez (UCD);
Ignacio Javier Hueln Vallejo (UCD);
Francisco Romn Daz (PSOE);
Carlos Sanjun de la Rocha (PSOE);
Francisco de la Torre Prados (UCD) ;

Sevilla.
PSOE 5 - UCD 5 - PCE 2
Egenio Als Prez (UCD);
Soledad Becerril Bustamante (UCD);
Manuel Bentez Rufo (PCE)	;
Manuel Francisco Clavero Arvalo (UCD);
Rafael Escuredo Rodrguez (PSOE);
Jaime Julin Garca Aoveros (UCD);
Alfonso Guerra Gonzlez (PSOE);
Alfonso Lazo Daz (PSOE);
Enrique Martnez Lagares (PSOE);
Ana Mara Ruiz-Tagle Morales (PSOE);
Fernando Soto Martn (PCE);
Jos Manuel Tassara Llosent (UCD);

Arag.
UCD 7 - PSOE 5 - PSP 1 - CAIC 1
Osca.
UCD 2 - PSOE 1
Len Buil Giral (UCD);
Jaime Gaspar Auria (PSOE);
Joaqun Ignacio Tejera Mir (UCD);

Terol.
UCD 2 - PSOE 1
Jos ngel Biel Rivera (UCD);
Jos Ramn Lasun Sancho (UCD);
Carlos Zayas Mariategui (PSOE);

Saragossa.
UCD 3 - PSOE 3 - PSP 1 - CAIC 1
Mariano Alierta Izuel (UCD);
Juan Antonio Bolea Foradada (UCD);
ngel Cristbal Montes (PSOE);
Emilio Gastn Sanz (PSP);
Hiplito Gmez de las Roces (CAIC);
Antonio Piazuelo Plou (PSOE);
Benito Rodrigo Gonzlez (PSOE);
Luis del Val Velilla (UCD);

Astries.
UCD 4 - PSOE 4 - PCE 1 - AP 1
Emilio Barbn Martnez (PSOE);
Honorio Daz Daz (PSOE);
Emilio Garca Pumarino Ramos (UCD);
Luis Gmez Llorente (PSOE);
Dolores Ibrruri Gmez, Pasionaria (PCE);
Ricardo Len Herrero (UCD);
Manuel Palacio Alvarez (PSOE);
Alfredo Prieto Valiente (UCD);
Juan Luis de la Vallina Velarde (AP);
Luis Vega y Escandn (UCD);

Balears.
UCD 4 - PSOE 2
Emilio Alonso Sarmiento (PSOE);
Raimundo Clar Garau (UCD);
Miguel Durn Pastor (UCD);
Francesc Gari Mir (UCD);
Flix Pons Irazazbal (PSOE);
Santiago Rodrguez-Miranda Gmez (UCD);

Canries.
UCD 10 - PSOE 3
Las Palmas.
UCD 5 - PSOE 1
Fernando Bergasa Perdomo (UCD);
Jos Miguel Bravo de Laguna Bermdez (UCD);
Nicols Daz-Saavedra Morales (UCD);
Csar Llorens Bargs (UCD);
Rafael Martn Hernndez (UCD);
Jernimo Saavedra Acevedo (PSOE;

Santa Cruz de Tenerife.
UCD 5 - PSOE 2
Manuel Acevedo Bisshopp (UCD);
Luis Fajardo Spnola (PSOE);
Jos Miguel Galvn Bello (UCD);
Rubens Daro Henrquez Hernndez (UCD);
Nstor Padrn Delgado (PSOE);
Alfonso Soriano Bentez de Lugo (UCD);
Esther Beatriz Tellado Alfonso (UCD);

Cantbria.
UCD 3 - PSOE 1 - AP 1
Jos Miguel Alava Aguirre (UCD);
Jaime Blanco Garca (PSOE);
Justo de las Cuevas Gonzlez (UCD);
Francisco Lainz Gallo (UCD)	;
 Modesto Pieiro Ceballos (AP);

Castella - la Manxa.
UCD 12 - PSOE 8 - AP 1
Albacete.
UCD 2 - PSOE 2
Juan Francisco Delgado Ruiz (PSOE);
Jos Luis Moreno Garca (UCD);
Antonio Peinado Moreno (PSOE);
Francisco Ruiz Risueo (UCD);

Ciudad Real.
UCD 3 - PSOE 2
Blas Camacho Zancada (UCD);
Antonio Lpez-Casero Garca (UCD);
Manuel Marn Gonzlez (PSOE);
Miguel ngel Martnez Martnez (PSOE);
Pedro Muoz Arias (UCD);

Conca.
UCD 3 - PSOE 1
ngel Martnez Soriano (UCD);
Gervasio Martnez-Villaseor Garca (UCD);
Manuel Sevilla Corella (UCD);
Virgilio Zapatero Gmez (PSOE);

Guadalajara.
UCD 2 - PSOE 1
Leandro Cros Palencia (UCD);
Luis de Grandes Pascual (UCD);
Carlos de Luxn Melndez (PSOE;

Toledo.
UCD 2 - PSOE 2 - AP 1
Rafael Arias-Salgado Montalvo (UCD);
Manuel Lucio Daz-Marta y Pinilla (PSOE);
Licinio de la Fuente y de la Fuente (AP);
Gonzalo Payo Subiza (UCD);
Jernimo Ros Campillo (PSOE);

Castella i Lle.
UCD 25 - PSOE 8 - AP 2
vila.
UCD 3
Fernando Alcn Sez (UCD);
Daniel de Fernando Alonso (UCD);
Jos Mara Martn Oviedo (UCD);

Burgos.
UCD 3 - PSOE 1
Manuel Fernndez Manrique (UCD);
Jos Antonio Gonzlez Garca (UCD);
Esteban Granado Bombn (PSOE);
Juan Manuel Reol Tejada (UCD);

Lle.
UCD 4 - PSOE 1 - AP 1
Manuel ngel Fernndez Arias (UCD);
Baldomero Lozano Prez (PSOE);
Emilio Martn Villa (UCD);
Manuel Nez Prez (UCD);
Baudilio Tom Robla (UCD);
Antonio del Valle Menndez (AP);

Palncia.
UCD 2 - PSOE 1
Fernando Alvarez de Miranda y Torres (UCD);
Vicente Gutirrez Pascual (PSOE);
Jess Hervella Garca (UCD);

Salamanca.
UCD 3 - PSOE 1
Jess Esperab de Arteaga Gonzlez (UCD);
Alberto Estella Goytre (UCD);
Jos Luis Gonzlez Marcos (PSOE);
Salvador Snchez Tern Hernndez (UCD);

Segvia.
UCD 2 - PSOE 1
Modesto Fraile Poujade (UCD);
Carlos Alfonso Gila Gonzlez (UCD);
Luis Solana Madariaga (PSOE);

Sria.
UCD 3
Jos Luis Calvo Morales (UCD);
Gabriel Cisneros Laborda (UCD);
Juan Ignacio Senz-Dez Gndara (UCD);

Valladolid.
UCD 3 - PSOE 2
Juan Luis Colino Salamanca (PSOE);
Eduardo Moreno Dez (UCD);
Gregorio Peces-Barba Martnez (PSOE);
Mara Teresa Revilla Lpez (UCD);
Adolfo Snchez Garca (UCD);

Zamora.
UCD 2 - PSOE 1 - AP 1
Modesto Alonso Pelayo (UCD);
Demetrio Madrid Lpez (PSOE);
Jos Antonio Otero Madrigal (UCD);
Federico Silva Muoz (AP);

Catalunya.
PSC 15 - PDC 11 - UCD 9 - PSUC 8 - UCDCC 2 - EC 1 - AP 1
Barcelona.
PSC 11 - PSUC 7 - PDC 6 - UCD 5 - UCDCC 2 - EC 1 - AP 1
Maci Alavedra i Moner (Pacte Democrtic per Catalunya);
Josep Andreu i Abell (PSC);
Heribert Barrera i Costa (Esquerra de Catalunya);
Juli Busquets Bragulat (PSC);
Dolors Calvet i Puig (PSUC);
Anton Caellas i Balcells (UDCDCC);
Vicente Capdevila Cardona (UCD);
Carlos Cigarrn Rodil (PSC);
Josep Espinet Chancho (UCD) - Cess en Octubre de 1977;
Luis Fuertes Fuertes (PSC);
Cipriano Garca Snchez (PSUC);
Carles Gell de Sentmenat (UDCDCC);
Rodolf Guerra i Fontana (PSC);
Antoni Gutirrez Daz (PSUC) - Cess en Octubre de 1977;
Manuel Jimnez de Parga Cabrera (UCD);
Gregorio Lpez Raimundo (PSUC);
Laureano Lpez Rod (AP);
Eduardo Martn Toval (PSC);
Marta ngela Mata i Garriga (PSC);
Josep Mara Obiols i Germ (PSC);
Angel Manuel Perera Calle (Pacte Democrtic per Catalunya);
Jordi Pujol i Soley (Pacte Democrtic per Catalunya);
Juan de Dios Ramrez Heredia (UCD);
Joan Ramos i Camarero (PSUC);
Francesc Ramos i Molins (PSC);
Joan Revents i Carner (PSC);
Josep Maria Riera i Mercader (PSUC);
Miquel Roca i Junyent (Pacte Democrtic per Catalunya);
Carles Sents i Anfruns (UCD);
Jordi Sol i Tura (PSUC);
Ramn Tras i Fargas (Pacte Democrtic per Catalunya)	;
Josep Mara Triginer Fernndez (PSC);
Josep Verde i Aldea (Pacte Democrtic per Catalunya);

Substituts;
Marcell Moreta i Amat (UCD)   Des d Octubre de 1977;
Miquel Nez Gonzlez (PSUC)   Des de Desembre de 1978;

Girona.
PSC 2 - PDC 2 - UCD 1
Joan Gich Bech de Careda (UCD);
Rosina Lajo Prez (PSC) - Cess en Juliol de 1978;
Ernest Lluch i Martn (PSC);
Joan Paredes Hernndez (PDC);
Ramon Sala i Canadell (PDC);
Substituts;
Llus Sacrest Villegas (PSC)   Des de Juliol de 1978;

Lleida.
PDC 2 - UCD 1 - PSC 1
Joaquim Arana Pelegr (PDC);
Felip Lorda Alaiz (PSC);
Josep Pau i Pernau (PDC);
Manuel de Srraga Gmez (UCD);

Tarragona.
UCD 2 - PSC 1 - PDC 1 - PSUC 1
Antonio Faura Sanmartn (UCD);
Joan Sabater i Escud (UCD);
Josep Sendra Navarro (PDC);
Josep Sol i Barber (PSUC);
Josep Vidal Riembau (PSC);

Comunitat Valenciana.
PSOE 13 - UCD 12 - PCE 2 - AP 1 - PSP 1
Alacant.
PSOE 4 - UCD 4 - PCE 1
Jos Luis Barcel Rodrguez (UCD);
Pilar Brabo Castells (PCE);
Asuncin Cruaes Molina (PSOE);
Joaqun Fuster Prez (PSOE);
Joaqun Galant Ruiz (UCD);
Luis Gmir Casares (UCD);
Antoni Garcia Miralles (PSOE);
Inmaculada Sabater Llorens (PSOE) - Cess en octubre de 1978;
Francisco Zaragoza Gomis (UCD) - Cess en gener de 1978;
Substituts;
Luis Jimnez Morell (PSOE)	- Des d'octubre de 1978;
Juan Antonio Rodrguez Marn (UCD)	- Des de gener de 1978;

Castell.
UCD 2 - PSOE 2 - CIC 1
Enrique Beltrn Sanz (UCD)	;
Enrique Monsons Domingo (UCD);
Jos Miguel Ort Bords (CIC);
Palmira Pla Pechovierto (PSOE);
Vicente Antonio Sotillo Mart (PSOE);

Valncia.
PSOE 7 - UCD 5 - PCE 1 - AP 1 - PSP 1
Francisco Javier Mximo Aguirre de la Hoz (UCD);
Josep Llus Albiana i Olmos (PSOE);
Emilio Attard Alonso (UCD);
Antonio Bisbal Iborra (PSOE);
Emrit Bono i Martnez (PCE);
Francesc de Paula Burguera i Escriv (UCD);
Jaume Castells Ferrer (PSOE);
Alberto Jarabo Pay (AP);
Joaqun Muoz Peirats (UCD);
Joan Baptista Pastor Marco (PSOE);
Jos Ramn Pin Arboledas (UCD);
Joaqun Ruiz Mendoza (PSOE);
Manuel Snchez Ayuso (PSP);
Manuel Santolaya Juesas (PSOE);
Enric Sapena Granell (PSOE);

Ceuta.
UCD 1
Antonio Domnguez Garca (UCD);

Extremadura.
UCD 8 - PSOE 4
Badajoz.
UCD 4 - PSOE 3
Manuel Jess Garca Garrido (UCD);
Antonio Masa Godoy (UCD);
Dolores Blanca Morenas Aydillo (UCD);
Juan Carlos Rodrguez Ibarra (PSOE);
Enrique Snchez de Len Prez (UCD);
Salvador Soriano Prez (PSOE);
Luis Yez-Barnuevo Garca (PSOE);

Cceres.
UCD 4 - PSOE 1
Manuel Bermejo Hernndez (UCD);
Pablo Castellano Cardalliaguet (PSOE);
Santiago Parras Iglesias (UCD);
Felipe Romero Morcillo (UCD);
Juan Rovira Tarazona (UCD);

Euskadi.
PNV 9 - PSOE 7 - UCD 4 - EE 1 - AP 1 
laba.
UCD 2 - PSOE 1 - PNV 1
Jos Antonio Aguiriano Fornis (PSOE);
Jos ngel Cuerda Montoya (PNV);
Pedro Morales Moya (UCD);
Jess Mara Viana Santa Cruz (UCD);

Guipscoa.
PNV 3 - PSOE 3 - EE 1
Xabier Arzalluz Anta (PNV);
Gerardo Bujanda Sarasola (PNV);
Carlos Corcuera Orbegozo (PSOE);
Francisco Letamenda Belzunce (EE) - Cess en novembre de 1978;
Jos Antonio Maturana Plaza (PSOE);
Andoni Monforte Arregui (PNV);
Enrique Mgica Herzog (PSOE);
Substituts;
Francisco Javier Iturrioz Herrero (EE)   Des de novembre de 1978;

Biscaia.
PNV 5 - PSOE 3 - UCD 2 - AP 1
igo Aguirre Kerexeta (PNV;
Juan Ajuriaguerra Ochandiano (PNV;
Jos Mara Benegas Haddad (PSOE;
Ricardo Echanove Tuero (UCD;
Juan Echevarra Gangoiti (UCD;
Jess Mara Elorriaga Zarandona (PNV;
Eduardo Lpez Albizu (PSOE;
Pedro de Mendizbal y Uriarte (AP;
Nicols Redondo Urbieta (PSOE;
Pedro Mara Sodupe Corcuera (PNV;
Marcos Vizcaya Retana (PNV;

Galcia.
UCD 20 - AP 4 - PSOE 3
La Corunya.
UCD 6 - PSOE 2 - AP 1
Jos Manuel Couceiro Taboada (UCD);
Andrs Egubar Rivas (PSOE);
Mara Victoria Fernndez-Espaa y Fernndez-Latorre (AP);
Jos Luis Meiln Gil (UCD);
Jos Manuel Pieiro Amigo (UCD);
Antonio Vzquez Guilln (UCD);
Francisco Jos Vzquez Vzquez (PSOE);
Nona Ins Vilario Salgado (UCD);
Perfecto Yebra Martul-Ortega (UCD);

Lugo.
UCD 4 - AP 1
Antonio Carro Martnez (AP);
Antonio Daz Fuentes (UCD);
Luis Gonzlez Vzquez (UCD);
Jos Mara Pardo Montero (UCD);
Antonio Rosn Prez (UCD);

Ourense.
UCD 4 - AP 1
Po Cabanillas Gallas (UCD);
Eulogio Gmez Franqueira (UCD);
Estanislao Reverter Sequeiros (UCD);
Miguel Riestra Paris (AP);
Jos Antonio Trillo Torres (UCD);

Pontevedra.
UCD 6 - PSOE 1 - AP 1
Francisco Bustelo Garca del Real (PSOE);
Gonzalo Fernndez de la Mora y Mon (AP);
Jos Antonio Gago Lorenzo (UCD);
Elena Mara Moreno Gonzlez (UCD);
Vctor Moro Rodrguez (UCD);
Jos Rivas Fontn (UCD);
Jess Sancho Rof (UCD);
Carlos Sueiro Pico (UCD);

La Rioja.
UCD 2 - PSOE 1 - AP 1
Luis Aposta Palos (UCD);
Jos Mara Gil-Albert Velarde (UCD);
lvaro de Lapuerta Quintero (AP)	;
Javier Luis Senz Cosculluela (PSOE);

Madrid.
UCD 11 - PSOE 11 - PCE 4 - AP 3 - PSP 3
Enrique Barn Crespo (PSOE);
Juan Antonio Barranco Gallardo (PSOE);
Fernando Benzo Mestre (UCD);
Carlota Bustelo Garca del Real (PSOE);
Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (UCD);
Marcelino Camacho Abad (PCE);
Ignacio Camuas Sols (UCD);
Santiago Carrillo Solares (PCE);
igo Cavero Lataillade (UCD);
Juan Manuel Fanjul Sedeo (UCD) - Cess en gener de 1978;
Francisco Fernndez Ordez (UCD);
Manuel Fraga Iribarne (AP);
Donato Fuejo Lago (PSP);
Carmen Garca Bloise (PSOE);
Cipriano Garca Rolln (PSOE);
Joaqun Garrigues Walker (UCD);
Scrates Gmez Prez (PSOE);
Felipe Gonzlez Mrquez (PSOE);
Miguel Herrero y Rodrguez de Min (UCD);
Gregorio Lpez Bravo y de Castro (AP);
Jos Martnez Emperador (AP);
Ral Morodo Leoncio (PSP);
Jos Pedro Prez-Llorca Rodrigo (UCD);
Alonso Jos Puerta Gutirrez (PSOE);
Len Mximo Rodrguez Valverde (PSOE);
Jos Luis Ruiz-Navarro Gimeno (UCD);
Simn Snchez Montero (PCE);
Javier Solana Madariaga (PSOE);
Adolfo Surez Gonzlez (UCD);
Ramn Tamames Gmez (PCE);
Enrique Tierno Galvn (PSP);
Manuel Turrin de Eusebio (PSOE);
Substituts;
Oscar Alzaga Villaamil (UCD)   Des de gener de 1978;

Melilla.
UCD 1
Jos Manuel Garca-Margallo y Marfil (UCD);

Mrcia.
UCD 4 - PSOE 4
Mario Arnaldos Carreo (UCD);
Jos Antonio Bordes Vila (PSOE);
Joaqun Esteban Mompen (UCD);
Francisco Lpez Baeza (PSOE);
Jess Roque Martnez-Pujalte Lpez (UCD);
Antonio Prez Crespo (UCD);
Ciriaco de Vicente Martn (PSOE);
Francisco Vivas Palazn (PSOE);

Navarra.
UCD 4 - PSOE 3
Jess Aizpn Tuero (UCD);
Jess Ignacio Astrain Lasa (UCD);
Julio Garca Prez (PSOE);
Pedro Pegenaute Garde (UCD);
Gabriel Urralburu Tainta (PSOE);

 Senadors .
 Andalusia .
 Sevilla .
 Plcido Fernndez Viagas (PSOE);
 Arag .
 Osca .
 Fernando Baeza Martos (PSOE);
 Alberto Ballarn Marcial (UCD);
 Csar Augusto Escribano de Gordo (UCD);
 Jos Antonio Escudero Lpez (UCD);
 Terol .
 Antonio Carasol Dieste (PSOE);
 Jos Luis Figuerola Cerdn (UCD);
 Alberto Fuertes Valenzuela (UCD);
 Manuel Magalln Celma (UCD);
 Saragossa .
 Mateo Antonio Garca Mateo (CAUD);
 Lorenzo Martn-Retortillo Baquer (CAUD);
 Ramn Sainz de Varanda Jimnez (CAUD);
 Isaas Zarazaga Burillo (CAIC);
 Astries .
 Jos Mara Alonso-Vega Surez (UCD);
 Wenceslao Roces Surez (PCE);
 Atanasio Corte Zapico (Izquierda Democrtica);
 Rafael Fernndez lvarez (PSOE);
 substitut;
 Fernando Morn Lpez (PSOE);
 Canries .
 Tenerife .
 Alberto de Armas Garca (PSOE);
 Jos Manuel Barrios Dorta (UCD);
 M Dolores Pelayo Duque (UCD);
 Gran Canria .
 Diego Cambreleng Garca (UCD);
 Fernando Gimnez Navarro (UCD);
 Gregorio Toledo Rodrguez (UCD);
 La Palma .
 Acenk Alejandro Galvn Gonzlez (UCD);
 La Gomera .
 Federico Padrn Padrn (UCD);
 Lanzarote .
 Rafael Stinga Gonzlez (UCD);
 Fuerteventura .
 Miguel Cabrera Cabrera (Asamblea Majorera);
 Catalunya .
 Per elecci .
 Barcelona .
 Josep Benet i Morell (Entesa dels Catalans);
 Francesc Candel Tortajada (Entesa dels Catalans);
 Alexandre Cirici i Pellicer (Entesa dels Catalans);
 Llus Maria Xirinacs (independent);
 Girona .
  Francesc Ferrer i Girons (Entesa dels Catalans);
 Pere Portabella i Rfols (Entesa dels Catalans);
 Jaume Sobrequs i Callic (Entesa dels Catalans);
 Salvador Sunyer i Aymerich (Entesa dels Catalans);
 Lleida .
 Maria Rubis i Garrof (Entesa dels Catalans);
 Felip Sol i Sabars (Entesa dels Catalans);
 Rossend Audet Puncernau (Entesa dels Catalans);
  Josep Ball i Armengol (Entesa dels Catalans);
 Tarragona .
 Josep Subirats i Piana (Entesa dels Catalans);
 Josep Antoni Baixeras i Sastre (Entesa dels Catalans);
 Carles Mart Massagu (Entesa dels Catalans);
 Emilio Casals Parral (UCD);
 Per designaci reial.
Mart de Riquer i Morera, Jos Mara Socias Humbert, Andreu Ribera i Rovira i Maurici Serrahima i Bofill.

 Comunitat Valenciana .
 Alacant .
 Julin Andgar Ruz (PSOE);
 substitut per Alberto Javier Prez Farr;
 Josevicente Mateo i Navarro (PSOE);
 Jos Vicente Bevi Pastor (PSP);
 Roque Calpena Gimnez (UCD);
 Castell .
 Joaqun Farns Gaucha (UCD);
 Fernando Flors Goterris (PSOE);
 Ernest Fenollosa Alcaide (PSOE);
 Enrique Marco Soler (PSOE);
 Valncia .
 Justo Martnez Amutio (PSOE);
 Salvador Moragues Berto (PSOE);
 Jos Mara Ruiz Ramrez (PSOE);
 Jos Antonio Noguera de Roig (UCD);
 Illes Balears .
 Mallorca .
 Jeroni Albert Picornell (UCD);
 Ramiro Prez-Maura Herrera (UCD);
 Manuel Mora Esteva (PSOE);
 Menorca .
 Guillermo de Olives Pons (UCD);
 Eivissa-Formentera .
 Abel Matutes Juan (Reforma Democrtica);
 Euskadi .
 laba .
 Luis Alberto Aguiriano Fornis (Front Autonmic);
 Ramn Bajo Fanlo (Front Autonmic);
 Alfredo Marco Tabar (UCD);
 Ignacio Oregui Goenaga (Front Autonmic);
 Biscaia .
 Martn Fernndez Palacio (UCD);
 Ramn Rubial Cavia (Front Autonmic);
 Mitxel Unzueta Uzcanga (Front Autonmic);
 Juan Mara Vidarte de Ugarte (Front Autonmic);
 Gipscoa .
 Juan Mara Bandrs Molet (Euskadiko Ezkerra);
 Enrique Iparraguirre Garca (Front Autonmic);
 Gregorio Monreal Zia (Front Autonmic);
 Federico Zabala Alcbar-Juregui (Front Autonmic);
 Extremadura .
 Cceres .
 Badajoz .
 Luis Ramallo Garca (UCD);
 Galcia .
 La Corunya .
 Jos Baldomero Fernndez Calvio (UCD);
 Juan Antonio Grao Amarelle (UCD);
 Manuel Iglesias Corral (Candidatura Democrtica Gallega);
 Jos Mara David Surez Nez (UCD);
 Lugo .
 Francisco Cacharro Pardo (AP);
 Gerardo Hardinguey Banet (UCD);
 Cndido Snchez Castieiras (UCD);
 Julio Ulloa Vence (UCD);
 Orense .
 Luis Gonzlez Seara (UCD);
 Celso Montero Rodrguez (PSdeG-PSOE);
 Xos Quiroga Surez (UCD);
 Jos Rodrguez Reza (UCD);
 Pontevedra .
 Manuel Fontoira Suris  (UCD);
 Jos Garca Garca  (UCD);
 Valentn Paz Andrade (Candidatura Democrtica Gallega);
 David Prez Puga  (UCD);
 Navarra .
 Jaime Ignacio del Burgo Tajadura (UCD);
 Jos Luis Monge Recalde (UCD);
 Jos Gabriel Sarasa Miqulez (UCD);
 Manuel de Irujo Ollo (Front Autonmic);
 Vegeu tamb .
Transici espanyola;
Llei per a la Reforma Poltica;
Legislatura Constituent d'Espanya;
Consell de Ministres d'Espanya (Legislatura Constituent);

 Enllaos externs .
Dades completes del Ministeri de l'Interior;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119933" title="Cepi Milesiorum" nonfiltered="3947" processed="3933" dbindex="49260">
Cepi Milesiorum (     ,      ) tamb Cepi, Cepis, Cepos i Ceppos, fou una ciutat del Bsfor Cimmeri, fundada com a colnia de Milet al segle VII aC i situada a la costa nord de l'Eux. La seva situaci exacta no est determina amb seguretat per els erudits l'han identificat amb la ciutat de Sienna on s'han trobat sepulcres milesis. Prop del lloc fou erigit un monument per la reina Comosria del Bsfor, esposa del rei Parisades, dedicat a les deitats Anerges i Astara.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119938" title="Gran Premi de Bahrain del 2005" nonfiltered="3948" processed="3934" dbindex="49261">
Resultats del Gran Premi de Bahrain de Frmula 1 de 2005, disputat a Bahrain el 3 d'abril del 2005.

 Resultats .


 Altres .

 Volta  rpida: Pedro Martnez de la Rosa  1: 31. 447;

 Pole: Fernando Alonso 3: 01. 902 (temps acumulat de les 2 tandes);
 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119940" title="Limnes" nonfiltered="3949" processed="3935" dbindex="49262">


Limne o Limnes fou el nom de quatre ciutats gregues:

Limne o Limnea a Acarnnia;
Limnes, al Pont;
Limnes al Quesons Traci;
Limnes, a Tesslia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119941" title="Limne" nonfiltered="3950" processed="3936" dbindex="49263">
Limne (o Limnea) fou una ciutat d'Acarnnia, a la riba sud del golf d'Ambrcia, a l'oest d'Argos Amfloc. Correspon a la moderna vila de Lutraki.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119942" title="Limnes (Pont)" nonfiltered="3951" processed="3937" dbindex="49264">
Limnes (en llat Limnae) fou una ciutat del Pont, a la costa de la Mar Negra (o Pont Eux), situada a la desembocadura del riu Pritanis (Prytanis).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119943" title="Limnes (Quersons)" nonfiltered="3952" processed="3938" dbindex="49265">
Limnes (llat Limnae) fou una ciutat del Quersons Traci, que fou fundada com a colnia de Milet. Era a la costa del golf Melas (Melas sinus), al nord d'Alopeconesos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119944" title="Limnes (Tesslia)" nonfiltered="3953" processed="3939" dbindex="49266">
Limnes (llat Limnae) fou una ciutat de Tesslia, situada al nord del pas en el districte de Histiaotis. Estava en direcci de la ciutat de Metrpolis, de la que no era molt llunyana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119945" title="Depredaci" nonfiltered="3954" processed="3940" dbindex="49267">
En ecologia la depredaci s un tipus de relaci interespecfica que consisteix en la caa i mort que pateixen alguns individus d'algunes espcies (presa), per part d'altres que se'ls menjen anomenats depredadors o predadors.

Un mateix individu pot ser depredador d'uns ssers i presa d'uns altres.

En la depredaci hi ha una espcie perjudicada que s la presa i l'altre que s la beneficiada que s el depredador, passant l'energia en el sentit presa-depredador. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119949" title="Colones" nonfiltered="3955" processed="3941" dbindex="49268">
Colones (llat Colonae) fou una ciutat d'Elia, a la regi de Msia, situada prop de Lampsacos. Fou fundada al segle VII aC com a colonia de Milet.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119950" title="Paesos" nonfiltered="3956" processed="3942" dbindex="49269">
Paesos (llat Paesus, grec       ) fou una antiga ciutat de la costa de la Troade, a l'entrada de la Propntida, entre Lampsacos i Prion. Va rebre colons de Milet que probablement foren els primers habitants. En temps d'Estrab la ciutat havia estat destruida i els habitants traslladats a Lampsacos. El seu nom derivava del petit riu Paesos, a la riba del qual era situada. Correspon a la mderna Beiram-Dere.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119951" title="Lituites" nonfiltered="3957" processed="3943" dbindex="49270">

Lituites s un gnere extingit de nautiloid, i s un dels cefalpodes ms primitius coneguts. Es va originar al perode Ordovici, fa uns 460 milions d'anys. Els fssils s'han trobat principalment a la regi de Hunan, Xina, per tamb se'n han trobar al nord d'Europa. El gnere Lituites inclou alguns dels primers cefalpodes que podien nedar activament.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119952" title="Gran Premi de Bahrain del 2006" nonfiltered="3958" processed="3944" dbindex="49271">

Resultats del Gran Premi de Bahrain de Frmula 1 de 2006, disputat a Bahrain el 12 de mar del 2006.


  Classificaci per la graella de sortida .

La carrera fou l'estrena del nou sistema de classificaci  compost  per tres tandes. 
Les dos primeres es disputen amb el mnim  combustible necessari, i serveixen per l'eliminaci dels 6 cotxes ms lents en cada una d'elles.
Desprs, els 10 cotxes que queden  disputen una sessi  de 20 minuts amb els tancs ja carregats pel comenament de la carrera, quedant els cotxes en parc tancat.







 Resultats de la cursa .


 Altres .

 Volta rpida: Nico Rosberg: 1:32.406;

 Pole: Michael Schumacher (pel temps de les 3 tandes);
 
 Nico Rosberg, en el seu debut a la categoria amb 20 anys li ha arrabassat a Fernando Alonso l'honor de ser el pilot mes jove en aconseguir la volta rpida a un GP de Frmula 1.

 La pole obtinguda per Michael Schumacher li permet igualar el rcord de 65 pole positions, que tenia fins llavors Ayrton Senna.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119953" title="Priapos" nonfiltered="3959" processed="3945" dbindex="49272">
Priapos (llat Priapus, grec        ) fou una ciutat d'Elia, a Msia, a la part de la Propntida, prop de la muntanya Pytius. Es suposa que fou una colnia de Milet per alguns la suposen colnia de Czic. El seu nom derivaria de l'adoraci al deu Priapos. Tenia un bon port i al seu territori es produia un bon vi. Les seves ruines es troben prop de Karaboa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119955" title="Gnada" nonfiltered="3960" processed="3946" dbindex="49273">
Les gnades (del grec gone =llavor), sn els rgans reproductors dels animals que produeixen gmetes, o cllules sexuals (els rgans equivalents de les plantes s'anomenen gametangis). En els vertebrats tamb exerceixen una funci hormonal, pel que tamb sn anomenades glndules genitals o glndules sexuals.

 Les gnades femenines s'anomenen ovaris.
 Les gnades masculines s'anomenen testicles o testes.
 Alguns animals hermafrodites presenten una estructura gonadal nica que produeix ambds gmetes, denominada ovotestes.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119959" title="Eogastrpode" nonfiltered="3961" processed="3947" dbindex="49274">

Els eogastrpodes (Eogastropoda) sn una subclasse de gastrpodes, que inclou les pegellides.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119962" title="Tira" nonfiltered="3962" processed="3948" dbindex="49275">
Tira (llat Tyra o Tyras, grec      ) fou una ciutat de Dcia a la riba del riu del mateix nom (riu Tiras o Tyras) i propera a la seva desembocadura (uns 25 km). Fou fundada al segle VII aC com a colnia de Milet. Encara que pel seu nom alguns la van suposar colnia de Tir (per exemple Ammi Marcell) aix es un error. Plini el Vell la identifica amb una antiga ciutat anomenada Ophiusa, per Ptolemeu diu que Tira i Ofiusa eren ciutats diferents i la segona era mes al nord. Scylax noms conxia Ofiusa, i altres autors posteriors noms Tira. Era probablement al lloc de la moderna Ackermann.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119963" title="Tiras" nonfiltered="3963" processed="3949" dbindex="49276">
Tiras (llat Tyras, grec      ) fou un dels principals rius de la Sarmcia europea. Herdot diu encertadament que naixia a un gran llac. Corria parallel al riu Ister i feia de frontera entre Dcia i Sarmcia. Desaiguava a la mar Negra al nord-est de la desembocadura de l'Ister, del que estava a uns 200 km. Scymnus diu que era navegable i hi abundava el peix, i Ovidi diu que era un riu rpid. Ms tard va agafar el nom de Danastus, del que va derivar el seu nom modern de Dniester. Els turcs el van anomenar Tural.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119965" title="Caravaggio (Brgam)" nonfiltered="3964" processed="3950" dbindex="49277">

Caravaggio (tamb conegut com Cares) s un poble de 14.112 habitants (2001), de 	32 km i situat a la provncia de Brgam a la regi de Llombardia a Itlia.

La poblaci s coneguda pel seu santuari, Nostra Signora di Caravaggio, construt desprs de l'esdeveniment del 26 de maig 1432. Es diu que Giannetta una jove que recollia herba al camp quan Maria, la mare de Jess, va aparixer davant la noia. Com senyal de l'aparici, una font va comenar a brollar. Aquesta aigua va portar molts efectes beneficiosos per la poblaci, i el Santuari est construt damunt la font, actualment s visitat anualment per milers de pelegrins que van cap a all per a beure de l'aigua sagrada.

Aquesta vila va donar nom al pintor Caravaggio, nascut en ella el 29 de setembre de 1571.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119968" title="Aplacfor" nonfiltered="3965" processed="3951" dbindex="49278">

Aplacophora s una classe de molluscs marins que es troben a tots els oceans del mn. Comprn 28 famlies i unes 320 espcies. Sn petites (no majors de 5 cm), cilndriques i similars als cucs. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119971" title="Dimorfisme sexual" nonfiltered="3966" processed="3952" dbindex="49279">

El dimorfisme sexual es defineix com la diferncia de formes, colors i mides que hi ha entre mascles i femelles d'una mateixa espcie. Es produeix a la majoria dels eucariotas en major o menor grau.

En algunes espcies com s el cas d'alguns rapinyaires i aranyes, les femelles sn les ms grans, per en els mamfers, la majoria de vegades s el mascle qui t una mida ms gran.

Tamb es dona el cas on individus del mateix sexe tenen diferents aspectes, aix s'anomena polimorfisme sexual.

En el cas dels ocells s molt com parlar de dimorfisme sexual referint-se noms al plomatge. Normalment els mascles presenten un plomatge ms cridaner que el de les femelles. El plomatge acostuma a tenir dimorfisme estacional, mascles i femelles tenen un plomatge diferent durant la estaci reproductiva i durant la estaci hivernal o no reproductiva. Aquests plomatges sn comuns en aus migratries.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119973" title="Set savis de Grcia" nonfiltered="3967" processed="3953" dbindex="49280">

Els set savis de Grcia foren personatges grecs considerats els ms savis de Grcia a l'poca clssica. Els integrants d'aquest grup variaven segons els autors, per generalment sempre inclouen a Tales, Ptac, Sol i Bies. 

Segons la tradici recollida per Plat al Protgores els set savis serien:
Sol d'Atenes;
Quil de Lacedemnia;
Tales de Milet;
Bies de Prienne ;
Clebul de Lindos ;
Pitac de Mitilene ;
Periandre de Corint ;

Pausnias va substituir al darrer, un tir, per Mis de Quenes o Mis Queneu.

Luciano de Crescenzo  recopil diverses llistes dels set savis afegint-hi els segents personatges a les llistes de Plat i Pausnies:
 Acusilau;
 Anacarsis;
 Anaxgores;
 Aristodem;
 Epicarme;
 Epimnides;
 Fercides;
 Hermioneu;
 Lasos;
 Leofant;
 Orfeu;
 Pmfil;
 Pitgores;

Referncies.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119974" title="Golf Estrimnic" nonfiltered="3968" processed="3954" dbindex="49281">
El golf Estrimnic (llat Strymonicus sinus) es un golf de la mar Egea, a la costa de Trcia, anomenat aix del riu Estrim, que desaigua en aquest golf. Va portar el nom en temps clssics; modernament es va dir "golfo di Contessa", i desprs golf d'rfani, per avui dia es torna a dir Strimoniks klpos. Est limitat a l'oest per la pennsula Calcdica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119975" title="Spanair" nonfiltered="3969" processed="3955" dbindex="49282">

Spanair s una companyia aria catalana amb seu a l'Aeroport de Palma de Mallorca - Son Sant Joan.  Les seves bases d'operacions sn Barcelona i Madrid, i est dintre de l'associaci d'aerolnies Star Alliance. El capital de l'empresa s majoritriament controlat per un consorci catal liderat per Turisme de Barcelona i Catalana d'Iniciatives.
Als Pasos Catalans opera als aeroports de: Palma de Mallorca, Eivissa, Menorca, Barcelona, Girona, Valncia i Alacant.

Actualment, Spanair s la segona lnia aria en nombre de passatgers i quota de mercat a l'Estat Espanyol.

Referncies.


Enllaos externs.
 Spanair.cat (Web oficial) ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119976" title="Timfaia" nonfiltered="3970" processed="3956" dbindex="49283">
Timfaia (llat Tymphaea o Stymphaea)  fou un districte de l'Epir, poblat pel poble epirota dels timfeis. Ocupava la comarca de la moderna vila de Mezzovo. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119978" title="Timfeis" nonfiltered="3971" processed="3957" dbindex="49284">
Els timfeis (llat tymphaei) foren un poble epirota que vivia al districte de Timfaia, a l'Epir. Tenien com a veins a la part sud al poble dels molossos, i ocupaven les muntanyes Timfe (Tymphe) branca  del Pindos al nord-est de l'Epir modernament conegudes com muntanyes Zagora.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119981" title="Golf Thermaic" nonfiltered="3972" processed="3958" dbindex="49285">

El golf Thermaic s un gran golf de la costa grega de la mar Egea, que t com a costa occidental la regi de Piria a Macednia, i la de Tesslia, i com a costa oriental la pennsula Calcdica. A l'extrem nord-est, a una badia, es troba la ciutat de Tessalnica. El seu nom deriva de la ciutat de Therme, antecessora de Tesslonica.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119982" title="Beroea" nonfiltered="3973" processed="3959" dbindex="49286">


Beroea o Berea (      ) fou el nom de tres ciutat gregues:

Beroea de Macednia;
Beroea de Trcia;
Beroea de Sria;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119983" title="Beroea de Macednia" nonfiltered="3974" processed="3960" dbindex="49287">
Beroea o Berea       ,        ) fou una ciutat de Macednia a la part nord del pas al districte d'Emtia a la vora d'un afluent de l' Haliacmon i al peu de les muntanyes Bermios.

Fou atacada per l'atenenc Cllies el 432 aC, per sense xit. Desprs de la batalla de Pidna el 168 aC es va rendir als romans i fou inclosa  la tercera regi de Macednia. Sant Pau es va retirar a aquesta ciutat des Tessalnica. Sopater, un nadiu de la ciutat, va acompanyar a Sant Pau a l'sia. La ciutat es descrita per Lluci com a gran i populosa, i a uns 45 km de Pella i 75 de Tessalnica. Sota els bizantins fou part del thema de Macednia.

Correspon a la moderna Verria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119984" title="Beroea de Trcia" nonfiltered="3975" processed="3961" dbindex="49288">
Beroea o Berea (     ) (actualment Stara Zagora, a Bulgria) fou una ciutat de Trcia a uns 130 km d'Adrianpolis, en algn lloc entre Filippolis (Plovdiv) i Nikopolis. Al segle IV fou anomenada Irenpolis en honor de l'emperadriu Irene. Liberi fou desterrat a aquesta ciutat des de Roma, i hi va passar dos anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119986" title="Nikopolis" nonfiltered="3976" processed="3962" dbindex="49289">
Nikopolis o Nikopol (blgar        ) s una ciutat del nord de Bulgria a la provncia de Pleven a la riba dreta del Danubi i a uns 4 km del lloc on el riu Osam desaigua al Danubi. T uns 5000 habitants.

Fou una ciutat romana de Msia esmentada per primer cop el 169. Va passar als bizantins. Fou un dels darrers reductes del tsar Ivan Shishman, desprs de la perdua de la seva capital Veliko Tarnovo, fins que la ciutat fou ocupada pels otomans el 1393. El 1396 s'hi va lliurar la batalla de Nicpolis en qu els hongaresos i borgonyons foren derrotats pels turcs.

Sota els otomans fou un centre militar i administratiu. Fou ocupada pels russos el 1877 en el marc de la batalla de Nikopol. El 2006 va patir serioses inundacions al desbordar-se el Danubi.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119989" title="Beroea de Sria" nonfiltered="3977" processed="3963" dbindex="49290">
Beroea o Berea (       ,       ,      ,        ) fou una antiga ciutat de Sria que correspon a la moderna Alep.

Ciutat molt antiga, fou refundada per Seleuc I Nictor que li va donar aquest nom. Hi va estar Juli l'Apstata. El persa Cosroes I de Prsia  el 540 li va exigir un tribut i els habitants no el van poder pagar; el 611 Cosroes II de Prsia la va ocupar, per abans de 20 anys desprs va tornar a mans bizantines, que la van perdre el 638 davant els rabs que li van restaurar l'antic nom de Khaleb (Khalab) o Chalybon. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119993" title="Emtia" nonfiltered="3978" processed="3964" dbindex="49291">
Emtia (llat Emathia, grec       ), fou un districte de Macednia entre Penia i Trcia i al costat de Piria. Fou suposada seu original del temnides d'Edessa. El pas era regat per l'Haliacmon. Disposava de tres fortaleses, les modernes Vrnia, Niasta, i Vodhen. Segons Just fou habitada pels brigis o briges, un poble traci, que foren expulsat pels temnides. Herdot situa els jardins reials al peu de les muntanyes Bermios, es a dir a la comarca de Beroea.

Desprs de la conquesta romana fou inclosa a la tercera regi de Macednia. 

Les ciutats principals d'Emtia foren: Beroea de Macednia, Ktion (Citium), Eges (Aegae), Edessa, Cirros (Cyrrhus), Mieza, Almpia, Europos, Atalanta, Gortnia i Idomene.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119994" title="Associaci Juvenil de Jugadors de Rol de Reus" nonfiltered="3979" processed="3965" dbindex="49292">
L'Associaci Juvenil de Jugadors de Rol de Reus (AJJRR) s una associaci cultural fundada l'any 1994. Es dedica a promoure els jocs de rol, estratgia i simulaci a la ciutat de Reus (Baix Camp). s una de les associacions de rol ms antigues a nivell estatal que encara estan en actiu.

 Histria de l'associaci .
La formaci de l' AJJRR va venir desprs de la uni de dos grups: lAssociaci en Defensa del Troll i Rune Of Destruction. Els dos grups van veure la convenincia d'englobar en una sola entitat l'afici de la capital del Baix Camp i aconseguir un local on poder jugar les partides de rol i estratgia (en aquella poca la majoria dels integrants eren menors d'edat i vivien a casa dels seus pares).

Desprs de dos anys en qu es van discutir les directrius i la formalitzaci dels estatuts de l'associaci, l'1 de maig de 1994 va nixer oficialment l' AJJRR. La junta directiva estava formada per set membres. La seu social es va assignar a la casa del president i es va tardar dos anys en aconseguir que l'ajuntament ceds un local on poder fer les activitats de forma espordica.

 L'AJJRR i els jocs de rol .

Alguns socis de l'AJJRR han aconseguit publicar jocs dins la limitada producci editorial dels jocs de rol a Espanya:

 Barrio Xino (Sergi Latorre, La Factora de Ideas, 2000);
 Take your daugther to the slaugther (Jordi Castells, Ygdrassil Ediciones, 1998);

Al apartat d'agraments de tots dos jocs es poden veure les felicitacions a l'AJJRR

Encara mai s'han arribat a publicar a nivell comercial, tamb podem mencionar els segents ttols amateurs:

 Las Garras del Dragn (Diversos autors, 1995);
 X, la escalera (David Jimnez Lpez y Angel Alonso, 1997);
 Los Inmortales (Sergi Latorre, 1996);
 Batallas sobre Papeles (Luis Torres Moreno, 2000);
 The Ni Knights (Eloy Codina Quiones, 2001);

 Activitats anuals de l'associaci .
A banda de les activitats internes que se celebren a la seu social per als socis, l'AJJRR organitza diverses activitats fixes  al llarg de l'any en les quals pot participar la gent que no est associada:

 WarReus .
Se sol celebrar en un cap de setmana a La Palma de Reus. S'hi fan tornejos de  i . El torneig de Fantasy gaudeix d'un important prestigi entre els aficionats a aquest joc i s considerat el principal torneig que se celebra al Camp de Tarragona. Uns 50 participants solen prendre'n part; molts d'ells de fora de la provncia de Tarragona. 

 Reusrection .
Torneig de Blood Bowl que se sol disputar pel volts del mes de maig i que s'ha convertit en una referncia dins dels tornejos d'aquesta mena a Espanya. Curiosament, la gran majoria de participants solen ser de la resta de l'estat, i els socis de l'AJJRR en sn minoria.

 Rol a Reus .
s la principal activitat de l'any de l'associaci. Se celebra a comenaments d'octubre i sol durar un cap de setmana. S'hi fan partides de rol, d'estratgia, de cartes, un torneig de softcombat, partides de rol en viu, un cinefrum i un sopar de germanor entre els assistents. En les dues ltimes edicions hi han hagut ms de 200 participants vinguts majoritriament del Camp de Tarragona, tot i que cada vegada hi ha ms gent que ve de la resta de Catalunya i de la resta d'Espanya.

 Altres activitats .
L'AJJRR celebra altres activitats en collaboraci amb altres entitats locals o l'ajuntament, com poden ser Cinema a la Fresca (un cicle de curts fantstics), les Barraques de Reus o un estand al Parc de Nadal de Reus on s'ensenya als nens i adolescents a pintur miniatures o a jugar jocs de rol.

 Biblioteca i material .
A la seu de l'associaci, i a disposici dels socis, hi ha una biblioteca plena de mduls i fanzines dedicats als jocs de rol, aix com una extensa collecci de pellcules de cinema fantstic i una ludoteca amb jocs de taula i de cartes.

 Futur de l'associaci .
"El club de rol" (Raval de Santa Anna, 13, 3r de Reus) est en un perode de reestructuraci ja que vol deixar el seu estatus juvenil per adoptar un perfil ms plural i donar cabuda als aficionats de Reus que no estiguin dins de la franja d'edat actualment admesa (14-30 anys).
 
 Enllaos externs .
 Pgina web no oficial  ;
 Situaci de la seu al mapa  ;
 Fitxa de l'associaci a la pgina de la Generalitat de Catalunya ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119995" title="Daton" nonfiltered="3980" processed="3966" dbindex="49293">
Daton o Datos (llat Datum o Datus) fou una ciutat de la costa de Trcia, al pas dels edons, propera a Nepolis (fins i tot potser la mateixa ciutat). Fou famosa per les seves mines d'or i la fertilitat del sl. Fou fundada per l'atenenc Calstrat i des el segle IV aC fou part del Regne de Macednia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="119996" title="Lliga Calcdica" nonfiltered="3981" processed="3967" dbindex="49294">
La lliga Calcdica fou una aliana de ciutats calcdides encapalada per Olint, que fou fundada el 421 aC. Es va formar segurament per fer front a l'expansi del rei Amintes de Macednia. La lliga es va desenvolupar desprs de la guerra del Pelopons i el 390 aC va signar un tractat amb el rei Amintes de Macednia. El 382 aC moltes de les ciutats gregues al oest de l'Estrim ja havien quedat sota la seva dependncia, i fins i tot dominava Pella, la ciutat principal de Macednia.

Les ciutats d'Acantos i Apollnia van demanar ajut contra la Lliga a Esparta, i aquesta va enviar a Eudmides i desprs a Teluties, germ d'Agesilau, amb deu mil homes al que es va unir Derdas, princep d'Elimeia amb 400 cavallers. Teluties va lluitar i va obtenir una victria per fou derrotat ja sota els murs de la ciutat; llavors fou enviat el rei Agespolis I que va seguir la guerra amb fora per va morir de febres i el va succeir el general Polbiades, que va obligar a Olint a dissoldre la confederaci el 379 aC, desprs de tres anys de guerra. Olint va haver d'entrar a la aliana lacedemnia encapalada per Esparta.

Per de fet vers el 377 aC la Lliga es va refer. Pidna, Methone i Potidea i la regi del golf Thermaic, abans part de la liga, van ser incloses a l'aliana atenenca entre el 368 aC i el 363 aC per tot i aix la lliga no va parar de crixer i el 358 aC aC incloa 32 ciutats. El 358 aC, Amfpolis fou ocupada per Filip II de Macednia. La Lliga va demanar negociar entrar a l'aliana atenenca per Macednia ho va poder evitar de moment i es va apoderar d' Antemos i de la ciutat de Potidea que era atenenca. El 352 aC la resta de la Lliga va entrar a l'aliana atenenca i el 350 aC Filip II li va declarar la guerra. Olint va portar el pes de la lluita i fou conquerida pels macedonis el 348 aC, acabant aix el poder de la ciutat (que fou arrasada) i de les ciutat confederades que es van haver de sotmetre a Macednia, el que van fer sense cap resistncia seriosa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120003" title="Bottieis" nonfiltered="3982" processed="3968" dbindex="49295">
Els bottieis (bottiaei) foren un poble de mtic origen cretenc, probablement tracis, que vivia al districte macedoni de Bttia o Bottiea (Bottiaea). Els bottieis vivien tamb a part de la pennsula Calcdica per el 479 aC els perses, sospitant que Bottiea volia revoltar-se, van ocupar Olint, la seva ciutat principal a la Calcdica, van matar als seus habitants, i van cedir als grecs calcdids dirigits per Cristbolos de Torone, aliats dels perses. Els botieis dominaven tamb Pella per en foren expulsats al segle IV pels macedonis. Foren absorbits pels macedonis el segle III aC.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120004" title="Esquerra Independentista" nonfiltered="3983" processed="3969" dbindex="49296">
L'Esquerra Independentista (EI) s el nom que rep, des de finals dels anys 60, el moviment poltic que propugna la independncia, el socialisme i l'alliberament de gnere als Pasos Catalans.

Com a tret propi, l'Esquerra Independentista es caracteritza pel seu rebuig a l'ordenament jurdic i poltic dels Estats Espanyol i Francs, i per tant l'enfrontament amb aquests estats i les seves institucions, i pel seu rebuig a les posicions autonomistes que ajornen o condicionen l'assoliment complet de la independncia.

El nom pot arribar a portar a confusi: dir-se d'esquerres i independentista no vincula directament a ser de l'Esquerra Independentista, ja que una part del ventall d'opcions que defensen b del dret a la sobirania de la naci o b les postures d'emancipaci social no necessriament pertanyen a l'esquerra independentista, comparteixen el projecte poltic d'emancipaci de la classe treballadora de carcter socialista o l'alliberament de tot el territori, els Pasos Catalans.

L'estratgia de l'EI ha evolucionat al llarg dels darrers 30 anys. Si a finals dels 70, els 80 i principis dels 90 estigu marcada per l'activitat de l'organitzaci armada Terra Lliure i el moviment poltic al seu voltant, una part del qual va iniciar l'estratgia d'Unitat Popular, des de mitjans dels 90, amb la fi d'aquesta organitzaci, independentistes de diferents generacions han anat confluint en una estratgia d'Unitat Popular consistent en una progressiva acumulaci de forces entre els sectors populars ms combatius per a l'articulaci d'un moviment d'alliberament de masses, amb campanyes de lluita per la construcci nacional, com ara "300 anys d'ocupaci, 300 anys de resistncia".

Les lluites en defensa del territori han estat prioritries els darrers mesos, com la lluita en contra el Pla Caufec o en contra el transvasament de l'Ebre, ajudant a plataformes ms amplies com sn No al Caufec o la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE).

Darrerament ha destacat per una prctica de desobedincia que amb campanyes com la de la crema o destrucci de smbols espanyols, com les fotografies del rei espanyol, que dugueren nombrosos militants independentistes a ser perseguits per l'Audincia 'nacional' espanyola, o a la campanya per l'alliberament del jove terrassenc Francesc Argem, "Franki", detingut i amb una pena de 2 anys i 7 mesos de pres per haver despenjat una bandera espanyola de l'Ajuntament de Terrassa.


A nivell nacional, s'han creat alguns organismes sectorials, els ms clarament definits sn:

Organitzacions Poltiques;
 Endavant (OSAN);
 Moviment de Defensa de la Terra (MDT);
 Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN);

Organitzacions juvenils;
 Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI);
 Maulets, el jovent independentista revolucionari;

Candidatures electorals;
Candidatura d'Unitat Popular (CUP)  ;

Moviment estudiantil;
 Sindicat d'Estudiants dels Pasos Catalans (SEPC);

Organitzaci antirepressiva;
 Alerta Solidria;

Sindicats;
 Coordinadora Obrera Sindical;
 Intersindical-CSC;

Altres organitzacions i mitjans propers a l'Esquerra Independentista;
 Joves per l'Alliberament Gai (JAG): organitzaci de joves catalans per l'alliberament gai i contra l'homofbia.
 Brigada Catalana "Ali Primera": organitzaci de solidaritat i cooperaci poltica implicada en el procs revolucionari de Veneuela.
 Brigada Catalana "Venceremos": organitzaci de solidaritat i cooperaci poltica implicada en el procs revolucionari de Cuba.
 L'Accent: peridic popular dels Pasos Catalans de periodicitat quinzenal sobre actualitat global des de l'ptica de l'EI.
 Rescat: collectiu de solidaritat amb els presos/es poltics/ques catalans/nes.
 La Fbrica: Espai de producci i reproducci d'idees proper a l'esquerra independentista;
 Llibertat.cat: Eina de difusi i debat al servei de l'esquerra independentista;

Ms enll de l'mbit nacional, existeixen desenes d'organitzacions, Casals i iniciatives de l'Esquerra Independentista a nivell local (coordinadores, casals, ateneus, centres ocupats, centres socials...):


Alt Camp:
 Casal Popular La Turba (Valls);
 Casal Popular La Bretxa (Alcover);

Alt Peneds:
 Ateneu Independentista El Cep (Vilafranca del Peneds);
 Ateneu Popular X  (Vilafranca);
 Casal Okupat el Taller (Vilafranca);
 AC La Fornal (Vilafranca);
 Centre de Documentaci Maria Merc Maral (Vilafranca);

Alt Urgell:
 Casal Popular de l'Alt Urgell (la Seu d'Urgell);

Anoia:
 Taverna El Ja Roig (Capellades);

el Bages:
 Casal Popular La Fadulla (Manresa);
 Ateneu Popular La Fal (Arts);

Baix Camp:
 Esquerra Independentista del Camp;
 Casal Despertaferro (Reus);
 Taverna del Carrasclet (Reus);
 Casal Popular La Calderera (Riudoms);

Baix Ebre:
 Casal Popular Panxampla (Tortosa);

Baix Llobregat:
 Kasal Okupat del Prat - Alta Tensi (el Prat de Llobregat);
 Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat);
 Taverna L'Esparracat (Esparreguera);

Baix Montseny:
 Esquerra Independentista del Valls Oriental i del Baix Montseny;
 Casal Independentista i Popular Quico Sabat (Sant Celoni);
 Casal Popular La Traca (Cardedeu);
 Associaci Cultural l'Esquellot (Cardedeu);
 Ateneu Popular l Esbarzer (Palautordera);
 Ateneu Popular L'Arbo (Arbcies);

Baix Peneds:
 Ateneu La Trinxera (el Vendrell);

el Barcelons:
 Esquerra Independentista del Barcelons;
 Ateneu Popular Octubre -Casal Independentista de Poblenou- (Poblenou-Barcelona);
 taca, bar-restaurant (cooperativa) (Poblenou-Barcelona);
 Ateneu Popular de l'Eixample (Eixample-Barcelona);
 Casal Popular La Torxa (Horta - Barcelona);
 L'Esquerda, Casal Popular de Joves de Sarri (Sarri - Barcelona);
 Casal Popular la Forja del Clot (Clot-Camp de l'Arpa - Barcelona);
 Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Sants);
 CSA Can Vies (Sants);
 Terra d'Escudella (Sants);
 Ateneu Independentista de Grcia La Barraqueta (Grcia);
 Casal Popular de Grcia (Grcia);
 La Torna (Grcia);
 Casal Antoni Sala i Font  (Badalona);

el Bergued:
 Casal Panxo (Berga);
 Ateneu Popular Olvans (Olvan);

el Comtat:
 Ateneu Popular Arrels (Beniarrs);

Costera:
 CSA La Lloca (Canals);

el Girons:
 La Pioxa (Bordils);
 Casal Independentista El Forn (Girona);
 Botiga Partisano (Girona);

el Garraf:
 Ateneu Popular de Sitges  (Sitges);

Les Guilleries:
 Casal el Trabuc (Sant Hilari Sacalm);

l'Horta:
 Rac de la Corbella (Ciutat Vella-Valncia);
 Casal Social - Bar Terra (Benimaclet);
 Ateneu Popular (El Botnic-Valncia);
 Assemblea de Vens de Benimaclet (Benimaclet);
 Ateneu Popular La Canterella (Godella);
 Ca Bassot (Burjassot);
 Botiga Partisano (Valncia);

el Maresme:
 Casal Independentista Flix Cucurull (Matar) ;
 Taverna Atzucac (Matar);

Noguera:
 Casal Pere III (Balaguer);

Osona:
 Casal Popular Boira Baixa (Manlleu);
 Casal Independentista Manuel Vius (Vic);
 Casal Independentista La Traca (Tona);
 Casal Independentista el Gurri (Taradell);
 Casal Independentista el Cntir (Sant Juli de Vilatorta);
 Ges Insurrecte (Torell);

Priorat:
 Esquerra Independentista del Camp;
 Collectiu Independentista del Priorat;

Plana Alta:
 Casal Popular de Castell (Castell);

Ribera Alta:
 Ateneu Popular La Forca  (Carcaixent);

Safor:
 Independentistes de la Safor;

Snia:
 Casal Popular del Snia (Vinars);
 Associaci de Vens de Vinars Migjorn (Vinars);

Segri:
 Casal Ocell Negre (Lleida);
 Taverna Popular La Falcata (Lleida);

Solsons:
 Casal Popular La Fura (Solsona);
 Casal L'Estaca (Sant Lloren de Morunys);

Tarragons:
 Esquerra Independentista del Camp;
 Casal Popular Sageta de foc (Tarragona);
 Casal Popular Numen Mestre (Torredembarra);

Valls Occidental:
 Casal Independentista Can Capablanca (Sabadell);
 L'Estapera (Terrassa);
 Casal Popular Can Pings (Terrassa);
 Casal Popular La Guitza (Sant Cugat);

Valls Oriental:
 Esquerra Independentista del Valls Oriental i del Baix Montseny;
 Casal Popular l Esquerda (Granollers);

Valls del Vinalop:
 Casal Jaume I de Monver (Monver);

L'Esquerra Independentista reivindica les diades nacionals del 25 d'abril com a Diada del Pas Valenci, l'11 de setembre com a Diada del Principat de Catalunya, el 7 de novembre com a diada de la Catalunya Nord Catalunya Nord i el 31 de desembre com a Diada de les Mallorca. Tamb sn diades reivindicatives l'1 de maig com a Dia del Treballador, el 8 de mar com a Dia de la Dona Treballadora, el 28 de juny com a Dia per l'Alliberament Sexual i el 25 de novembre com a Dia contra la Violncia de Gnere.

Enllaos Externs.
Mapa organitzatiu de l'Esquerra Independentista;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120005" title="Bottiea" nonfiltered="3984" processed="3970" dbindex="49297">
Bottiea o Bttia (llat Bottiaea) fou un districte de Macednia incorporat al segle IV aC, i abans un regne independent poblat pels bottieis. El districte abraava les regions entre el riu Haliacmon i el Axios i era al sud d'Emtia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120006" title="Vardar" nonfiltered="3985" processed="3971" dbindex="49298">
Vardar (llat Axium o Axius) fou un riu de Macednia que formava el lmit entre Bottiea i Migdnia; naixia a les muntanyes Scardos prop d'Escpia (Scopia) i desaiguava al golf Thermaic, a Khalastra. Es el modern Vardari.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120008" title="Esperanza Aguirre Gil de Biedma" nonfiltered="3986" processed="3972" dbindex="49299">

Esperanza Aguirre Gil de Biedma ( Madrid, Espanya 1952 ) s una poltica espanyola, que fou Ministra d'Educaci i Cultura en el primer govern de Jos Mara Aznar i posteriorment Presidenta del Senat. Actualment s la Presidenta de la Comunitat de Madrid. s considerada una de les poltiques espanyoles ms influents del moment. Prxima a Margaret Tatcher, per alguns s anomenada la Dama de Ferro de Madrid, per a altres s noms que una neo-feixista.

Biografia.
Va nixer el 3 de gener de 1952 a la ciutat de Madrid en una famlia de l'alta societat madrilenya, filla de l'advocat Jos Luis Aguirre Borrell, i de Piedad Gil de Biedma Vega de Seoane. s neboda neboda-nta del poeta catal en llengua castellana Jaime Gil de Biedma. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, en la qual es va llicenciar el 1974.

Casada l'any 1974 amb Fernando Ramrez de Haro y Valds, comte de Murillo i Gran d'Espanya, l'any 2004 la reina Isabel II del Regne Unit li conced el ttol de Dama Comandant de l'Imperi Britnic.

Activitat professional.
L'any 1976 va accedir al Cos de Tcnics d'Informaci i Turisme com a funcionria, ocupant la prefectura de servei en Publicitat de Turisme de la Secretaria d'Estat de Turisme, on va romandre fins l'any 1979. A partir d'aqu va ocupar diversos crrecs administratius de designaci directa al Ministeri de Cultura, sota la direcci de diversos ministres, durant el govern d'Uni del Centre Democrtic (UCD): 

 1979 - Cap del Gabinet Tcnic del Director General del Llibre i la Cinematografia depenent del Ministeri de Cultura. ;
 1980 - Sotsdirectora General d'Estudis a la Secretaria General Tcnica del Ministeri de Cultura. ;
 1981 - Sotsdirectora General Cap del Gabinet Tcnic del Sotssecretari del Ministeri de Cultura. ;
 1982 - Sotsdirectora General de Fundacions i Associacions Culturals. ;

Inicis poltics.
Des de molt jove va pertnyer al Club Liberal de Madrid que presidia el catedrtic d'Histria de les Doctrines Econmiques de la Universitat Complutense de Madrid Pedro Schwartz. Aquest ltim, impulsor d'Uni Liberal i en aquells dies un dels escassos representants del liberalisme clssic a Espanya, va propiciar l'entrada en poltica d'Aguirre el 1983. 

Regidora de Madrid (1983-1996).
Aguirre va arribar a l'Administraci local amb l'extinta Coalici Popular, de la qual formava part com a membre del petit partit Uni Liberal, i per la qual va ser escollida l'any 1983 com a regidora de l'Ajuntament de Madrid, crrec que va desenvolupar fins el 1986. A l'oposici va ser membre de la Comissi Permanent de l'Ajuntament, Portaveu de Coalici Popular a l'rea de Cultura, Educaci, Joventut i Esports i del Districte de Moncloa. 

El 1987 abandon Coalici Popular per ingressar a Aliana Popular, i tornant a ser escollida regidora a l'Ajuntament de Madrid, reestant novament a l'oposici. 

El 1991 el Partit Popular guany les eleccions municipals a Madrid amb majoria absoluta, sent nomenada tercera tinent d'Alcalde i regidora de medi ambient. Dos anys desprs, en la remodelaci del Govern municipal, Esperanza Aguirre va ser designada a ms regidora de cultura, passant a controlar aix mateix les regidories de neteja, educaci i esports. Amb la victria popular a les eleccions municials de 1995 a l'ajuntament de Madrid fou nomenada primera Tinent d'Alcalde i Portaveu del Grup Municipal del Partit Popular desprs de concrrer a les eleccions com a segon cap de llista. En aquell mateix any fou nomenada consellera de Caja Madrid en representaci del Partit Popular.

Ministra d'Educaci i Cultura (1996-1999).
En les eleccions generals de 1996 va ser candidata del Partit Popular al Senat per la circumscripci de Madrid, desprs del seu nomenament com membre del Comit Executiu Nacional del Partit, sent escollida senadora. El nou President del Govern, Jos Mara Aznar, la va nomenar Ministra d'Educaci i Cultura, crrec en el qual estaria fins el 1999 sent succeda per Mariano Rajoy Brey. 

Durant el desenvolupament del seu crrec va promoure la reforma de les humanitats i el grmen de la Llei de Qualitat (LOCE).

Presidenta del Senat (1999-2002).
A l'abandonar el seu crrec al capdavant del Ministeri d'Educaci, Cultura i Esports fou nomenada Presidenta del Senat, esdevenint la primera dona que ha ocupat aquest crrec. En les eleccions generals de l'any 2000 novament fou escollida senadora, repetin el seu crrec al cadavant de la Cambra Alta.

L'any 2002 va renunciar al seu esc per a presentar-se a les eleccions a la Comunitat de Madrid, sent substituda per Juan Jos Lucas Jimnez a la Presidncia del Senat. 

Presidenta de la Comunitat de Madrid (2003-). 
Primeres eleccions autonmiques de 2003 i els trnsfugues del PSOE. 
En les eleccions autonmiques de 25 de maig de 2003 el Partit Popular aconsegu novament guanyar les eleccions a la Comunitat de Madrid, perdent per la majoria absoluta aconseguida fins al moment per Alberto Ruiz-Gallardn. El PP es qued amb el 46,67 % dels vots, obtenint la majoria simple (55 diputats) i a un esc dels sumats pel Partit Socialista Obrer Espanyol-Federaci Socialista Madrilenya (39,99%, 47 escons) i Izquierda Unida (7,68%, 9 escons). 

No obstant aix l'elecci d'un govern bipartit d'esquerres no es consum per la deserci des de les files socialistes d'Eduardo Tamayo i Mara Teresa Sez, que passaren al grup mixt sense donar suport a cap candidat. Es van destapar llavors les crisis solapades de la Federaci Socialista Madrilenya, i ambds diputats van allegar l'incompliment d'acords previs a les eleccions del Grup Socialista amb Izquierda Unida i les excessives exigncies (conselleries) que aquest ltim grup demanava. Mariano Fernndez Bermejo, actual Ministre de Justcia del Govern de Jos Luis Rodrguez Zapatero, va declarar durant la campanya electoral de 2007 que la investigaci judicial respecte al cas va ser bloquejada pel Fiscal General de l'Estat Jess Cardenal, nomenat pel govern de Jos Mara Aznar, sense que es reprengus desprs de l'ascensi del PSOE al poder. 

Segones eleccions autonmiques de 2003. 
A l'octubre de 2003 desprs de l'escndol suscitat per la deserci d'Tamayo i Sez i davant la impossibilitat de formar un govern amb majoria absoluta, desprs del fallit debat d'investidura en el qual es postulava Rafael Simancas del PSOE, es repetiren les eleccions autonmiques a la Comunitat de Madrid. En aquesta segona convocatria el PP obtingu la majoria absoluta i Esperanza Aguirre fou escollida presidenta d'aquesta comunitat autnoma, sent la primera presidenta electa d'un Govern autonmic d'Espanya. 

Entre els principals assoliments esgrimits per a defensar la seva gesti se citen la reducci del temps en llista d'espera per a operacions quirrgiques a un mes, la construcci de vuit nous hospitals, 87 nous collegis pblics (molts d'ells bilinges), l'augment d'inversi per a diferents beques d'educaci i l'augment de la xarxa de metro a zones abans prcticament allades de la mateixa, com Pozuelo de Alarcn, Coslada o San Sebastin de los Reyes. L'oposici socialista regional i central, no obstant aix, posen en dubte aquests assoliments adduint que les llistes d'espera s'han redut aparentment per un parany comptable, al contar noms els dies des del qual es dna data una concreta per a l'operaci o que la sanitat madrilenya est sofrint un procs de privatitzaci. Alguns analistes comenten que la seva estratgia de compliment de la llei antitabac pot ser qualificada com a rebellia enfront del Govern central d'Espanya.

Eleccions autonmiques de 2007. 
En les eleccions autonmiques celebrades el 27 de maig de 2007 fou reescollida Presidenta de la Comunitat de Madrid obtenint el major percentatge de vots en unes eleccions autonmiques a Madrid. Amb un avantatge de vint punts per damunt del Partit Socialista el Partit Popular va guanyar les eleccions amb un total de 67 actes de diputat, provocant una crisi interna i una srie de dimissions al ms alt nivell en el nucli del Partit Socialista de Madrid (PSM). 

Futur Poltic i crtiques. 
Desprs de la seva incontestable victria en les eleccions autonmiques de Madrid, Esperanza Aguirre s'ha convertit en un referent ineludible en el nucli del seu partit. Importants sectors dels mitjans conservadors han mostrat el seu ple suport a la candidatura de la Presidenta madrilenya com a lder del Partit Popular en substituci de Mariano Rajoy davant la seva eventual derrota en les prximes eleccions generals. 

L'ambici d'Alberto Ruz-Gallardn de ser nmero dos de Rajoy a les llistes podria haver enverinat novament els enfrontaments entre la Presidenta de la Comunitat i l'Alcalde de Madrid, que segons fonts periodstiques, no acceptaria ms rang per a l'edil que el de portaveu del grup popular al Congrs de Diputats. 

En 2004 Esperanza Aguirre va protagonitzar un sonat enfrontament amb Alberto Ruiz-Gallardn en la seva lluita per arribar a ser la Presidenta del Partit Popular de Madrid en substituci de Po Garca Escudero. L'alcalde de la capital va intentar fer-se amb el comandament de l'aparell regional del Partit al costat del seu nermo dos Manuel Cobo. La pugna interna es va saldar amb una incontestable victria d'Aguirre sobre l'edil. 

L'any 2006 el diari El Pas va desvelar que el seu oncle matern, Jos Gil de Biedma y Vega de Seoane, havia adquirit l'any 2000 un terreny a Villanueva de la la Caada per 419.975 euros i venut posteriorment per 4,6 milions generant unes plusvlues en l'operaci de 2,1 milions. Segons la notcia, la plusvlua va ser originada al desbloquejar el govern d'Esperanza Aguirre el pla d'urbanisme de la localitat el 2004. No obstant aix, no s'ha demostrat la versemblana d'aquestes afirmacions, que no han generat cap contencis judicial. 

Segons els seus oponents poltics el seu govern est desenvolupant una poltica d'enfrontament continu amb el Govern de la Naci, desenvolupant un "allacionisme" de l'homologaci de les seves poltiques. Aix la Comunitat de Madrid ha estat expulsada del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut ja que no aplica el Reial decret 605/2003 en la comptabilitat de temps d'espera per a la intervencions quirrgiques. La Presidenta de la Comunitat de Madrid justifica aquests enfrontaments afirmant que el govern de la naci ha redut la seva inversi a Madrid substancialment, mentre que ha augmentat la inversi a Catalunya. Aix mateix, afirma que s'ha impulsat el trasllat de la Comissi del Mercat de les Telecomunicacions de Madrid a Barcelona, amb les conseqents prdues de treball a Madrid. No obstant aix, el Tribunal Suprem va anullar aquest trasllat. 

Sn tamb freqents les crtiques de l'oposici a la suposada parcialitat de la cadena pblica Telemadrid durant el seu govern. La mateixa Esperana Aguirre va declarar que Germn Yanke, un dels rostres ms populars de la cadena, havia "comprat el discurs dels nostres adversaris", en referncia al PSOE. Yanke va dimitir poc desprs allegant falta d'acord en assumptes pressupostaris.

Polmiques i errades. 
Esperanza Aguirre s molt coneguda tamb per ser el centre de moltes polmiques, tot i que la ms important va ser fictcia, quan es va difondre un fals episodi en qu havia confs l'escriptor portugus Jos Saramago amb una dona, Sara Mago; altres polmiques, aquestes veritables, corresponen a quan va preguntar a la mare de Dulce Chacn per la seva filla quan feia anys que era morta, o quan va dir que no arribava a cap de mes encara que cobra uns 8.000 euros.

Referncies.


Enllaos externs.

  Informaci d'Esperanza Aguirre al Portal del Partit Popular;
  Informaci d'Esperanza Aguirre al Senat espanyol;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120009" title="Dime" nonfiltered="3987" processed="3973" dbindex="49300">


Per a la ciutat d'Acaia, vegeu Dime (ciutat).
Per a la llengua omtica, vegeu dime (llengua).
Per a la moneda de 10 cntims dels Estats Units, vegeu dime (moneda).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120010" title="Lention" nonfiltered="3988" processed="3974" dbindex="49301">
Lention (        , llat Leontium) fou una ciutat d'Acaia que no fou una de les dotze ciutats aquees originals per mes tard es va incorporar a la lliga Aquea al lloc de Ripes (Rhypes). 

Es esmentada per Polibi i la seva posici es incerta; se suposa que era interior  i probablement entre Fares (Pharae) i Aegeion (Aegeium), perqu un exrcit d'Elis, sota el comandament de l'etoli Eurpides, desprs d'avanar cap a Feres i fins Aegion, es va retirar a Leontion. 

D'aquesta ciutat era nadiu Callcrates, el partidari dels romans al final de la Lliga Aquea.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120011" title="PRIM-FIC" nonfiltered="3989" processed="3975" dbindex="49302">
PRIM-FIC (Plataforma Reusenca Independent Municipal-Federaci d'Independents de Catalunya), s una federaci poltica reusenca que es va presentar-se a les eleccions municipals de 2007.

El seu cap de llista fou l'advocat Josep Maria Pujol i Masip. La llista no va obtenir representaci a les eleccions del 27 de maig del 2007.

 Enllaos externs .
Pgina web del PRIM-FIC;
Federaci d'Independents de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120014" title="Cerinitis" nonfiltered="3990" processed="3976" dbindex="49303">
El riu Cerinitis o Cerinites (llat Cerynites) fou un riu d'Acaia, que naixia a les muntanyes de Cernia (Cerynia) i desaiguava al golf de Corint prop de Cerineia. s el modern Bokhusia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120018" title="Uxue Barkos Berruezo" nonfiltered="3991" processed="3977" dbindex="49304">
Uxue Barkos Berruezo s diputada per Navarra al Congrs dels Diputats. Va ser elegida per les llistes de la coalici Nafarroa Bai (Navarra S), en les quals anava de cap de llista. Al Congrs dels Diputats est integrada en el grup mixt. Va nixer a Pamplona-Iruea el 5 de juliol de 1964. Va estudiar a la ikastola de San Fermn. Es va llicenciar en Cincies de la Informaci per la Universitat de Navarra.

Va treballar com a locutora a RNE i a  TVE de Navarra, al diari Navarra Hoy i el 1990 a l'Euskal Telebista (ETB), on ha realizat treballs de redacci com a corresponsal a Pamplona, posteriorment al centre dels informatius d'Iurreta i fins fa poc era la corresponsal de l'ETB a Madrid.
 
s casada i t un fill.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120023" title="Traceria" nonfiltered="3992" processed="3978" dbindex="49305">


La traceria s el treball decoratiu en pedra (tamb a vegades en fusta) compost per elements geomtrics i utilitzat en arquitectura, especialment a les grans obres de l'arquitectura gtica. Aquest ornament pot subdividir obertures (com en les rosasses) en forma d'espai perforat, o revestir rees amb formes en relleu tal com ho trobem a les decoracions de finestres, arcs, a ornamentar voltes, gablets i pinacles o per a cobrir superfcies planes com ara panells (de cor per exemple) o parets.

Histria i caracterstiques.



El terme l'utilitza per primer cop Christopher Wren, per la seva aplicaci ja es remunta a l'art romnic aplicat a finestra on una circumferncia collocada a la part superior de la fletxa de l'arc forma un lbul simple. A mida que les finestres es comencen a subdividir en ms parts (per exemple, finestres geminades, de dues llums) es va omplint l'espai entre els arcs apuntats amb traceria.

En l'estil gtic els lbuls poden tamb estar inscrits en quadrats o triangles i les formes geomtriques es tornem ms complexes. s normal trobar a la fletxa d'un arc apuntat, lbuls dels quals les  gemmes  s'estiren en llargs braos acabats, a la seva vegada, en trilbuls.

A partir de la segona meitat del segle XIII i durant el segle XIV la tipologia formal es torna ms intrincada donant lloc a rees que s'assemblen a filigrana per la seva complexitat. s a Frana i a les seves catedrals que es troben els ms variats exemplars d'aquesta tcnica. Amb el pas del temps les formes es tornen ms primes i la composici passa a ser executada conjugant perfils isolats i fins de pedra en comptes de perforar la prpia superfcie. Moltes vegades es tornava necessari reforar l'estructura prima amb barres de ferro. En aquests moments la seva aplicaci ja era molt variada, sense limitar-se al encapalament de finestres.



Al darrer quart del segle XIV i durant el segle XV s'accentuen les corbes i les contracorbes afavorint un art ms decoratiu, conegut com el gtic flamger, del francs flamboyant (flama). A Anglaterra, d'altra banda, es manifesta el seu particular gtic horitzontal una traceria composta d'elements rectilinis disposats vertical i horitzontalment formant una malla perpendicular el que genera el que es coneix com faana pantalla. La traceria s visible des de l'interior com des de l'exterior.

Bibliografia.
CALADO, Margarida, PAIS DA SILVA, Jorge Henrique, Dicionrio de Termos da Arte e Arquitectura, Editorial Presena, Lisboa, 2005, ISBN 20130007;
KOEPF, Hans; BINDING, Gnther (berarbeitung), Bildwrterbuch der Architektur, Alfred Krner Verlag, Stuttgart, 1999, ISBN 3-520-19403-1;
NORBERG-SCHULZ, Christian, Arquitectura occidental, Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 1999, ISBN 84-252-1805-5;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120025" title="Gran Premi de Luxemburg" nonfiltered="3993" processed="3979" dbindex="49306">


 Histria .

Els estatuts de la FIA estableixen que noms pot haver-hi una cursa per  pas al Campionat Mundial de Frmula 1. Tot i aix, la FIA mateixa no segueix al peu de la lletra les  seves propies regles i organitza desde fa temps dues curses a  Alemanya i a  Itlia, a les que els hi dona un nom diferent. Els noms dels G.P. sn respectivament el Gran Premi d'Europa i el Gran Premi de San Marino.

El 'Gran Premi de Luxemburg' es va disputar  nicament els anys 1997 i 1998, per donar-li un nom diferent a la carrera disputada al circuit de Nrburgring, que s'anomenava en anteriors edicions Gran Premi d'Europa per que en aquests dos anys s  va disputar sota aquest nom a Espanya.

Posteriorment la carrera s'ha tornat a disputar a Nrburgring per ja amb el nom de nou de Gran Premi d'Europa.


 Guanyadors del Gran Premi de Luxemburg .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120026" title="Dolor crnic" nonfiltered="3994" processed="3980" dbindex="49307">

El dolor crnic fou originriament definit com a dolor que acaba al passar 6 mesos o ms temps. Actualment es defineix com el dolor que persisteix ms del curs normal de temps associat a un tipus particular de mal.

Aquest dolor constant o intermitent sovint ha durat ms temps del que la seva finalitat requereix, pel que no ajuda al cos a prevenir el mal.

Causes.
El dolor crnic s causat essencialment pel bombardeig del sistema nervis central (SNC) amb impulsos nociceptius, que provoca canvis en la resposta neural.

El dolor provoca canvis en el comportament del pacient, i el desenvolupament d'estratgies per evitar la por.

Vegeu tamb.
 Marat de TV3 contra el dolor crnic;

Enllaos externs.
 La Marat 2006, contra el dolor crnic.;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120027" title="Proconsul nyanzae" nonfiltered="3995" processed="3981" dbindex="49308">

El Proconsul nyanzae s una espcie fssil de primat descoberta diverses vegades. La primera vegada la varen descobrir Wilfrid Le Gros Clark i Louis Leakey el 1950. Aquell mateix any va ser descrit per Clark i Leakey com a Sivapithecus africanus i el 1967 per Leakey com a Kenyapithecus africanus. Un descobriment ms recent per Ward i cols. el 1999  pot causar que es mogui cap a l' Equatorius africanus, el que el mouria cap a la subfamlia dels afropitecins amb l' Afropithecus turkanensis. El descobriment de Leakey del 1967 va ser fet a l'frica oriental i es va datar a mitjans del Mioc.

Com a Kenyapithecus africanus, amb freqncia s contemplat com a part del grup dels grans simis i humans, per no pot ser enllaat directament amb cap dels hominoides vius.

Morfologia.
El Proconsul nyanzae t una frmula dental 2:1:2:3 en la mandbula superior i la inferior. Els premolars superiors sn llargs. T una relativament prima capa d'esmalt en els queixals. La mandbula s relativament robusta. Tenia una massa corporal mitjana d'uns 30.0 quilograms.  

rea.
Proconsul nyanzae va viure al continent afric i els fssils van ser trobats en reas que suggerien que va viure en un ecosistema sec i boscs.

References.


Enllaos externs.
http://www.kirjasto.sci.fi/leakey.htm;
The History Files http://www.historyfiles.co.uk/FeaturesAfrica/HominidChronology1.htm;
http://members.tripod.com/cacajao/equatorius_africanus.html;
Mikko's Phylogeny archive;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120031" title="Tokyo Dome" nonfiltered="3996" processed="3982" dbindex="49309">

T ky  Dome (      T ky  D mu) s un estadi amb capacitat per a 55.000 espectadors localitat al barri de Bunkyo, Tquio, Jap. Es la seu de l'equip de beisbol Yomiuri Giants i s'hi han jugat partits de futbol americ i de bsquet. Tamb sol acollir esdeveniments musicals i competicions de arts marcials.

El Tokyo Dome es la ms gran installaci en tot el Jap que permet acollir concerts. Un bon nombre de famosos concerts s'han celebrat aqu, incls parades de tour de artistes famosos com U2, David Bowie, Bon Jovi, The Rolling Stones, Guns N' Roses, Namie Amuro, Ayumi Hamasaki, Janet Jackson, Michael Jackson, Madonna i Mariah Carey, tots han trencat rcords d'espectadors. El grup de rock japons X Japan hi va tocar durant cinc anys consecutius el dia de cap d'any des de 1993 fins a 1997, un rcord que tenien fins que al 2004 el duo japons Kinki Kids el va trencar.

Enllaos externs.

Lloc web oficial ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120032" title="Camps Elisis" nonfiltered="3997" processed="3983" dbindex="49310">

En la mitologia grega, els camps Elisis  o simplement l'Elisi  (en grec antic                / lsion pedon , de           / enlsion, lloc colpit pel llamp), s el lloc de l'inframn on els herois i la gent virtuosa gaudeixen el descans desprs de la seva mort.

Els camps Elisis grecs s una traducci de l'antiga mitologia Egipcia de Aaru, considerat un lloc a l'est (all on sorgeix el sol) i era descrit com un delta o una srie d'illes cobertes de canyes.

Segons Homer, els camps Elisis es troben en l'extremitat occidental de la Terra, prop de Oce. En l'Odissea Proteu els descriu aix a Menelau (IV, 563-568) :

Els Immortals et portaran amb el ros Radamant,
als camps Elisis, que sn tot al final de la terra.
s all que la ms dola vida s oferta als humans;
Mai neu ni grans freds ni xfecs tampoc;
No se sent arreu que zfirs de les brises xiuxiuejant
Pugen de l'Oce per donar la frescor als homes.


En el temps d'Hesode, els camps Elisis es tornen les Illes dels Benaventurats, descrites per Pndar. Posteriorment la descripci passa a nodrir la imatge popular del parads cristi.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120033" title="Camps Elisis (desambiguaci)" nonfiltered="3998" processed="3984" dbindex="49311">

Mitologia grega:
Els Camps Elisis, part de l'inframn on descansen els benaventurats a l'antiga Grcia.
Geografia:
 L'avinguda dels Camps Elisis, la ms clebre artria parisenca;
 Els jardins i el teatre (desapareguts) dels Camps Elisis de Barcelona;
 El parc dels Camps Elisis, a la ciutat de Lleida;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120035" title="Magaly Ruiz" nonfiltered="3999" processed="3985" dbindex="49312">

Doris Magaly Ruz Lastres (Santa Clara (Cuba), 1941) s una compositora cubana. El 1981 va rebre el ttol en composici musical al Instituto Superior de Arte de La Habana, (ttol que te homologat amb el ttol Espanyol de Professora de Nivell Superior de: Harmonia, Contrapunt, Composici i Anlisi Musical). Ha estudiat amb els professors , Jos Ardvol, Flix Guerrero, Cesar Perz Sentenat, Juan Elsegui, Alfredo Diez Nieto, Dolores Torres i Roberto Valera.

Ha treballat com professora titular de diverses assignatures de nivell mitj i superior de msica. Te una ampla participaci en esdeveniments de carcter pedaggic i ha dirigit nombrosos treballs d'investigaci de tipus pedaggic. Les seves composicions musicals han estat premiades en diversos concursos i ha integrat diferents jurats en concursos de composici. Els seus treballs d'investigaci musical han estat publicats en revistes d'alt prestigi a nivell internacional. 

Entre les distincions que ha rebut es pot mencionar la Medalla per la Educaci Cubana; Medalla al Mrit Pedaggic; Medalla Jos Tey; Distinci Especial del Ministre d'Educaci Superior; Premi a la Totalitat de la'Obra Musical Creada de la Unin Nacional de Escritores y Artistas de Cuba, Distinci per la Cultura Nacional Cubana.

El seu currculum apareix publicat en diccionaris tan prestigiosos com The Grove Dictionary of Music and Musicians i el Diccionario Iberoamericano de la Msica. 

Algunes de les seves obres estan incloses als plans d'estudi del Conservatori Amadeo Roldn, aix com en les del Instituto Superior de Arte de La Habana i del Instituto Superior Pedaggico Enrique Jos Varona.

Les seves composicions han estat interpretades en nombrosos festivals internacionals com: Festival Internacional de Msica Contempornea de La Habana, el Festival Internacional Boleros de Oro, el Festival Internacional Sonidos de Amrica celebrat al Carnegie Hall de Nova York, el Festival Internacional Donne in Msica en Fiuggy, Itlia, el Festival Internacional Mujeres en el Arte, Comuarte, tant a Mxic com a Espanya.


 Catleg d'obres musicals .

Msica Simfnica
 Tres piezas para pequea orquestra, 1977;
 Estructura tritemtica para orquestra simfnica, 1977;
 Concierto para obo i orquestra, 1979;
 Tres ambientes sonoros, 1981;

Msica de Cambra
 Tro, 1976 ;
 Sonata para violoncel i piano, 1977;
 Juegos  con metales, 1977;
 Movimientos para quartet de cordes No. 1, 1978;
 Cancin para un amigo, saxfon, contralt i piano, 1978.
 Tres piezas cubanas, viol i piano, 1978 ;
 Movimiento para quartet de cordes No. 2, 1980;
 Variaciones en habanera, per a obo i piano, 1983;
 Variaciones en habanera, versi per a flauta i piano,1995;
 Tres piezas, tromb i piano, 1994;
 Fantasa, viol i piano, 1994;
 Yugo y Estrella, quartet de cordes, 1995;
 Dos para tres, flauta i piano, 1995;
 Tres piezas cubanas, flauta i piano, 1995;
 Cuasi Danzn, tromb i piano, 1996;
 Dos piezas cubanas para clarinet, 1997;
 Danzn, per a violoncel i piano, 1998;
 Tema con variaciones para tromb 1998               ;
 Danzn para saxfon tenor, 1998;
 Habanera, per a guitarra, 1998;
 Dos piezas para clarinet, 1998;

Cor    
 Altura y pelos, cor mixt, text: Csar Vallejo, 1976;
 Al odo de una muchacha, texto: Garca Lorca, cor mixt, 1976;
 Cancin para dos pueblos (habanera i guajira), cor mixt,1994;
 A Ili, cor femen, 1995;
 A Glaim (cinco piezas), cor infantil, 1996;

Piano
 Tres preludios para piano, 1978;
 Tres estudios cubanos para piano, 1980;
 Estudios cubanos del 4 al 12, 1978;
 Pequeas piezas cubanas, 1988;
 Piezas a cuatro manos (primera serie), 1990;
 Piezas a cuatro manos (segunda serie), 1994;
 Estudio en mambo No. 13, 1994;
 20 Miniaturas cubanas para piano, 1995;
 Tres Habaneras para piano, 2003;

Veu i Piano
 Pueblo entre lomas (guajira), 1966;
 A Conrado Bentez, (can), 1978;
 A Vctor Jara, (can), 1978;
 Dos canciones para nios: Abuelita, Trota que trota mi caballito, 1984;
 Trptico Homenaje: Te recuerdo en un canto, Mi mariposa, Esa cabeza blanca, mezzo-soprano i piano, 1985;
 Corazn no me traiciones ms, bolero, 1994;
 Cmo te quiero, bolero, 1994;
 Con tu piel y con tu cuerpo,  bolero, 1995;

Referncies.
 http://www.magalyruiz.org/;

 Enllaos externs .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120036" title="Manierisme" nonfiltered="4000" processed="3986" dbindex="49313">

El manierisme s un estil artstic que va predominar a Itlia des del final de l'Alt Renaixement (ca. 1520) fins als comenaments del perode Barroc, cap a l'any 1590.

Origens.
El manierisme es va originar a Florncia i Roma, per , grcies als mercaders de la primera i als papes Juli II i Lle X,  finalment es va estendre fins a Espanya, Europa central i del nord. Es tractava d'una reacci anticlssica que qestionava la validesa de l'ideal de bellesa defensat a l'Alt Renaixement.

El manierisme es preocupava per solucionar problemes artstics intricats, com nus retratats en postures complicades. Les figures en les obres manieristes tenen freqentment extremitats gracioses per rarament allargades, caps petits i semblant estilitzat, mentre les seves postures semblen difcils o artificials s a dir alla maniera. El seu origen etimolgic prov de la definici que certs escriptors del segle XVI, com Giorgio Vasari, assignaven a aquells artistes que pintaven "a la manera de...", s a dir, seguint la lnia de Michelangelo Buonarroti, Leonardo o Rafael, per mantenint, en principi, una clara personalitat artstica. 

El significat pejoratiu del terme s'utilitzar ms endavant, quan aquesta "maniera" va ser entesa com una freda tcnica imitativa dels grans mestres. Els colors no remeten a la naturalesa, sin que sn estranys, freds, artificials, violentament enfrontats entre si, en comptes de recolzar-se en gammes. El propi Miguel ngel o l'acadmic Rafael van experimentar en les seves ltimes obres el plaer de la transgressi, desdibuixant les seves figures o deixant inacabades les seves obres. Tiziano, Correggio o Giorgione sotmeten algunes de les seves pintures a complicats simbolismes que encara no han estat desxifrats, com intum en La Tempestat, d'aquest ltim. 

La orfebreria va ser un dels mbits ms beneficiats per aquest complex art, que va afectar tardanament, a El Greco. Com reacci al manierisme, va sorgir a Itlia el caravaggisme. 

Desprs de ser reemplaat pel barroquisme, fou vist decadent i degeneratiu. Al segle XX va ser apreciat novament per la seva elegncia i bravura especialitzada. Entre els artistes que van practicar aquest estil estan Parmigianino, Beccafumi, Benvenuto Cellini, Giulio Romano, Rosso Fiorentino, Bronzino, Tintoretto, Hans von Aachen, El Greco y Federico Zuccaro.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120037" title="Jaume Cirera" nonfiltered="4001" processed="3987" dbindex="49314">
Jaume Cirera, (primera meitat del s. XV), Pintor gtic catal, deixeble i collaborador de Jaume Cabrera. Durant el segon quart del segle XV va estar associat amb Bernat Despuig i van treballar junts.

Obra.
Retaule de Sant Pere i Sant Miquel Arcngel (1432-1433) per a l'esglsia de Sant Miquel de la Seu d'Urgell en collaboraci amb Bernat Despuig.
Retaule de Sant Pere (1450-1451) per a Sant Pere de Terrassa en collaboraci amb Guillem Talarn;
Retaule de Sant Joan Baptista i Sant Miquel (primera meitat s.XV), a Sant Lloren de Morunys, en collaboraci amb Bernat Despuig.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120038" title="Jaume Cabrera" nonfiltered="4002" processed="3988" dbindex="49315">
Jaume Cabrera, (?-?), Pintor gtic catal. La documentaci disponible situa la seva activitat entre 1349 i 1432. Se'l considera adscrit al corrent gtic internacional i mestre de Jaume Cirera.

Obra.
Retaule de Sant Miquel i Sant Nicolau (1406) per a la Seu de Manresa;
Retaule de l'Ascensi del Senyor (1421) per l'esglsia de Santa Maria de Sant Mart Sarroca, atribut a Jaume Cabrera;
Mare de Du amb l infant i ngels msics (inicis del s. XV), avui dia al Museu Episcopal de Vic;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120048" title="Clifford Shull" nonfiltered="4003" processed="3989" dbindex="49316">

Clifford Glenwood Shull ( Pittsburgh, EUA 1915 - Medford 2001 ) fou un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1994.

Biografia.
Va nixer el 23 de setembre de 1915 a la ciutat de Pittsburgh, situada a l'estat nord-americ de Pennsilvnia. Va estudiar fsica a la Universitat de Nova York, on es doctor l'any 1941. L'any 1946 fou nomeant cap del Laboratori Nacional d'Oak Ridge, crrec que ocup fins el 1955, moment en el qual es dedic a la docncia acadmica a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts (MIT)

Clifford Shull va morir el 31 de mar de 2001 a la seva residncia de Medford, poblaci situada a l'estat de Massachusetts.

Recerca cientfica.
Va iniciar la seva recerca a la dcada del 1950 al voltant de la fsica de la matria condensada amb la tcnica de difracci de neutrons mitjanant la qual aquests penetren a la matria sense interaccionar i permeten efectuar radiografies molt precisses per conixer el seu interior.

L'any 1994 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica per aquest treball, premi que compart amb el fsic canadenc Bertram Brockhouse.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1994;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120053" title="Juan Carlos Ferrero Donat" nonfiltered="4004" processed="3990" dbindex="49317">


Juan Carlos Ferrero s un jugador de tennis valenci nascut el 12 de febrer de 1980 a Ontinyent. s considerat un dels millors tennistes de la histria d'Espanya, ja que t un ttol de Roland Garros i arrib en el seu dia a la primera posici del rnquing mundial.

Tornejos de Grand Slam.
 Campi Individuals (1) .


 Finalista en Individuals (3) .



Ttols (11).
Individuals (11).




Finalista en individuals (15).
 2000: Dubai (perd davant Nicolas Kiefer);
 2000: Barcelona (perd davant Marat Safin);
 2001: Hamburg TMS (perd davant Albert Portas);
 2001: Gstaad (perd davant Jiri Novak);
 2002: Roland Garros (perd davant Albert Costa);
 2002: Kitzbuhel (perd davant lex Corretja);
 2002: Tennis Msters Cup (perd davant Lleyton Hewitt);
 2003: Sydney (perd davant Hyung-Taik Llig);
 2003: US Open (perd davant de Andy Roddick);
 2003: Bangkok (perd davant Taylor Dent);
 2004: Rotterdam (perd davant Lleyton Hewitt);
 2005: Barcelona (perd davant Rafael Nadal);
 2005: Viena (perd davant Ivan Ljubicic);
 2006: Cincinnati TMS (perd davant Andy Roddick);
 2007: Costa do Sauipe (perd davant Guillermo Caas);

Clasificaci en tornejos del Grand Slam.


Dobles (0).


Finalista en dobles (0).
 Enllaos externs .
 Perfil ATP;
 Pgina oficial de Juan Carlos Ferrero;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120054" title="Martin Lewis Perl" nonfiltered="4005" processed="3991" dbindex="49318">


Martin Lewis Perl (Nova York, EUA 1927) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1995 pels seus estudis sobre el lept.

Biografia.
Va nixer el 24 de juny a la ciutat de Nova York. Va estudiar fsica a l'Institut Politcnic de Brooklyn, on es llicenci el 1948, i l'any 1955 aconsegu el doctorat a la Universitat de Columbia. Actualment s professor de la Universitat de Michigan.

Recerca cientfica.
La seva estada a la Universitat de Stanford li va permetre poder realitzar experiments amb l'accelerador de partcules d'aquesta universitat sobre l'estructura dels leptons. L'any 1973 aconsegu descobrir una nova partcula, anomenada Tau, una partcula 3.500 vegades ms pesada que l'electr. Aquesta troballa va obrir nous estudis al voltant de les partcules elementals.

L'any 1995 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Fsica per les seves contribucions, pioneres, en la fsica del Lept i especialment en el descobriment de la partcula Tau. El premi fou compartit amb el fsic Frederick Reines.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1995;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120058" title="Dames xineses" nonfiltered="4006" processed="3992" dbindex="49319">
Les dames xineses sn un joc de tauler que es juga sobre una estrella de sis puntes, admetent des d'un jugador en solitari fins a sis competidors.

L'objectiu s travessar el tauler i collocar les fitxes en la punta d'estrella oposada. Per aix es pot moure, per torns, les fitxes avanant recte o en diagonal, sense retrocedir.

L'estratgia ve perqu a banda de moure una casella, tamb es pot saltar una altra fitxa, sigui prpia o aliena i aix s'avana ms terreny (es poden acumular salts). Les fitxes mai no moren, noms queden blocades quan no poden moure i llavors el jugador perd el torn
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120059" title="Caf International" nonfiltered="4007" processed="3993" dbindex="49320">
Caf International s un joc de tauler, creat per Rudi Hoffmann el 1987, que combina sort i estratgia, i al que poden jugar dues o ms persones. Va guanyar l'Spiel des Jahres de 1989

L'objectiu s aconseguir la mxima puntuaci collocant les fitxes al voltant de la taula del caf, tenint en compte les segents restriccions:
Les fitxes s'han de seure en una taula de la seva nacionalitat (2 per a cada pas representat);
Noms es poden collocar per parelles d'home-dona o trios amb un home i dues dones o a la inversa;
Es poden fer diverses combinacions, aprofitant els seients compartits entre diverses taules, per noms es poden seure fitxes a una sola taula cada vegada;
Cada cop que es colloca una fitxa, se n'ha de robar una altra de la bossa excepte si es completa una taula d'una sola nacionalitat;

Segons com s'asseguin les fitxes, es guanyen ms o menys punts (o es perden si no hi ha lloc i s'han de deixar a la barra central). Fent taules d'una sola nacionalitat es com s'aconsegueixen ms punts. 

El joc acaba quan alg es queda sense fitxes, no hi ha espai a les taules o no es poden robar ms fitxes, llavors es compten els punts finals per decidir el guanyador





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120060" title="Mentider" nonfiltered="4008" processed="3994" dbindex="49321">
El mentider s un joc de cartes que es pot jugar amb la baralla francesa o espanyola. L'objectiu s quedar-se sense cartes. Es un joc d'atzar baix, perque el que hi importa es la memoria i que no t'enredin facilment, qualitats que es necessiten tambe en altres jocs de cartes com el Pquer.

Es reparteixen equitativament totes les cartes. Cada jugador, en el seu torn, diu que el que t a la m (que pot ser veritat o mentida), per exemple "dos sisos" per dir que t una parella de sisos. Colloca les cartes el centre sense mostrar-les.

El jugador que segueix ha de decidir si s'ho creu, augmentant la quantitat (posant un sis o ms en l'exemple)i passant el torn o no. Si no s'ho creu aixeca les cartes: si l'altre ha mentit es queda tot el que hagi damunt la taula, si era cert, se les queda qui ha aixecat.

Sovint, tamb, s'utilitza qualsevol carta del nmero deu com a comod, o si es juga amb alguna baralla de cartes que tingui el joquer, normalment el joquer es el comod. Com la majoria de jocs de cartes tenen versions diferents, depenent de la contrada on s'hi jugui. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120061" title="Frederick Reines" nonfiltered="4009" processed="3995" dbindex="49322">


Frederick Reines ( Paterson, EUA 1918 - d. 1998 ) fou un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1995 pel seu descobriment del neutr.

Biografia.
Va nixer el 16 de mar de 1918 a la ciutat de Paterson, situada a l'estat nord-americ de Nova Jersey. De ben petit es trasllad amb la seva famlia a la ciutat de Nova York on estudi fsica a l'Institut Stevens de Tecnologia de la Universitat de Nova York. Fou professor de la Universitat d'Irvine, situada a l'estat de Califrnia, i fou membre de l'Acadmia de Cincies dels Estats Units.

Va morir el 26 d'agost de 1998 de causes naturals.

Recerca cientfica.
Va iniciar la seva recerca l'any 1945 en la Divisi Terica del Laboratori de Los Alamos sota la direcci de Richard Feynman. Al costat de Clyde Cowan inici les seves investigacions al voltant dels leptons i aconseguiren descobrir l'any 1956 el primer neutr, confirmant aix la predicci del fsic Wolfgang Pauli realitzada vint anys abans. 

L'any 1959 abondon la seva recerca al Laboratori de Los Alamos per esdevenir cap del departament de fsica de la Universitat de Case, i el 1966 accept el seu nomenament com a professor de la Universitat d'Irvine. Reines est considerat com l'nic cientfic a la histria ntimament associat amb el descobriment i la posterior recerca d'una partcula elemental.

El 1995 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Fsica per les seves contribucions, pioneres, en la fsica del Lept i especialment en la detecci del neutr, premi que compart amb el fsic Martin Lewis Perl.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1995;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120062" title="Piques" nonfiltered="4010" processed="3996" dbindex="49323">

Les piques s un joc de cartes amb moltes variants que es juga amb una baralla francesa i quatre persones (dues parelles enfrontades)

Abans de comenar a jugar, s'acorda la puntuaci a qu cal arribar per guanyar. Es reparteixen totes les cartes. Cada jugador aposta quantes mans creu que s'emportar.

En el seu torn, cada jugador tira una carta, seguint el pal de qui ha comenat. Guanya la m la carta ms alta, excepte les piques, que sn el triomf o trumfo (d'aqu el nom del joc) i valen ms que qualsevol altra.

Al final de la partida se sumen les mans aconseguides per cada parella. Si coincideixen amb l'aposta, es guanyen aquells punts multiplicats per deu (si s'havia dit de fer 5 mans, 50 punts), si no s'hi arriba es perd el nombre de punts apostats multiplicats per deu. Si es passa de molt l'aposta, es perden punts (per incentivar el risc en les apostes).

Una excepci s que un jugador pot apostar 0 mans, si les aconsegueix t 50 o 100 punts (depenent de la variant del joc) a ms de les mans aconseguides per la parella. Si aconsegueix alguna m havent apostat 0, perd aquests 50 o 100 punts.

El joc combina l'estratgia (s'han de calcular quines cartes tenen els altres i decidir b l'aposta inicial) amb la sort.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120063" title="Alta Velocitat Espanyola" nonfiltered="4011" processed="3997" dbindex="49324">






AVE s l'acrnim de tren de Tren de Alta Velocidad Espaola. La paraula alludeix al mateix temps a au en espanyol buscant una imatge comercial per a aquests trens. Les primeres locomotores de la lnia Madrid-Sevilla estan inspirades en el TGV francs (Train  Gran Vitesse, tren de gran velocitat), pioner a Europa en els serveis de gran velocitat.

Actualment l'AVE ja no s sols sinnim de la lnia Madrid-Sevilla sino que s un producte comercial gestionat actualment per la Unitat de Negoci (UN) Alta Velocidad Renfe Operadora. La companyia, nica operadora amb llicncia d'ADIF a les vies d'ample europeu, classifica en aquesta Unitat de Negoci aquells productes la major part dels quals el recorregut es realitza a ms de 200 km/h de mitjana.

 Trams . 

 Lnies en s .

A hores d'ara, a Catalunya, l'AVE serveix les estacions de Lleida, Camp de Tarragona i Barcelona-Sants procedent de Madrid, Sevilla i Mlaga. Al conjunt d'Espanya, l'AVE tamb uneix Madrid amb Osca i Sevilla. Per tant, hi ha avui dia dos eixos, el del sud i el de l'est.

Nou accs ferroviari a Andalusia
 
Madrid   Ciutat Reial   Puertollano   Crdova   Sevilla (abril de 1992). 
Madrid   Toledo (novembre de 2005). 
Crdova   Antequera (Santa Anna) (desembre de 2006). 

Corredor Nordest
  
Madrid   Calataiud   Saragossa   Lleida   Camp de Tarragona - Barcelona-Sants (20 de Febrer de 2008).
Saragossa   Osca (desembre 2003)

Actualment existeixen d'altres lnies d'Alta Velocitat, encara que no utilitzen la marca comercial AVE; sn els trens Alaris, Altaria, Alvia, Arco, Euromed, Talgo i Trenhotel, que tamb sn d'alta velocitat (200 km/h). El Talgo, Arco i Euromed recorren els Pasos Catalans, mentre l'Alaris uneix Valncia amb Madrid, i el Trenhotel Valncia amb Andalusia.

Corredor Mediterrani

Barcelona   Sant Vicen de Calders   Tarragona (1996) 
Vandells   Castell de la Plana (1996) 
Moncofa   Sagunt   Alboraia (1996)  

Corredor de Llevant

Xtiva   L'Enzina 1999 
Almansa   Albacete   Socullamos 2006

 Lnies en construcci .

Corredor Francs
  
Barcelona   Girona   Pars. 
Conectar amb la xarxa d'alta velocitat de Frana a travs del Tnel ferroviari del Perts, tamb en construcci. L'arribada de l'alta velocitat a Barcelona est prevista pel final del 2007, a l'estaci de la Sagrera, i a Figueres el 2009. 

Corredor Nordest
  
Barcelona   Frontera Francesa, tram pertanyent a la lnia Barcelona Saragossa Madrid. 

Corredor Mediterrani

Tarragona   Vandells. 
Silla   Xtiva. 

Corredor de Llevant

Silla   Xtiva. 
L'Enzina   Almansa. 

Corredor Nord
Madrid   Segvia   Valladolid. L'arribada a Valladolid est prevista pel final del 2007. 
Bilbao   Vitria   Sant Sebasti, que conectar amb la Frontera Francesa a travs d'Irun, i amb la resta de la xarxa espanyola al sud. 
Variant de Pajares, localitzat entre La Robla (Lle) i Pola de Lena (Astries), i pertany a la lnia Venta de Baos Gijn. 

Corredor Nordoest

Ferrol   La Corunya   Santiago de Compostella   Vigo   Frontera Portuguesa (Eix Atlntic d'Alta Velocitat, que conectar les principals ciutats gallegues i arribar fins Oporto). 
Orense   Santiago de Compostela. 

Corredor Sur

Antequera (Santa Ana)   Mlaga, dentro de la lnea Madrid Crdoba Mlaga, prevista para finales de 2007. 

Corredor Sudest

Madrid   Conca   Albacete   Pas Valenci (Valncia, Alacant, Castell de la Plana) i Mrcia i  Almeria. 

 Lnies projectades .

Es preveu un augment de l'oferta geogrfica de l'AVE, mitjanant la posada en marxa de noves lnies d'alta velocitat per ADIF, segons el Pla Estratgic d'Infraestructures i Transport (PEIT), que culminar el 2020, i que pretn eixamplar-se per tota la Pennsula Ibrica, uns 10.000 km de lnies d'alta velocitat.

Santander Mediterrani

Santander   Saragossa   Terol   Sagunt. 

Narbona Perpiny

Narbona - Perpiny - Frontera. Formar part de la xarxa francesa del TGV, i encara no t el recorregut consensuat.

Corredor Nordest

Calataiud   Sria. 
Saragossa   Castejn de Ebro   Logronyo   Miranda de Ebro. 
Castejn de Ebro   Pamplona   la "Y" Basca. 

Corredor Nordoest

Olmedo   Zamora   Orense. 
Madrid   vila   Salamanca   Frontera Portuguesa. 

Corredor Nord

Valladolid   Venta de Baos   Burgos   Miranda de Ebro   Vitria. 
Venta de Baos   Palencia   Lle   Oviedo. 
Palecia   Santander. 

Corredor Sudoest

Madrid   Cceres   Badajoz   Frontera Portuguesa   Lisboa. 
Sevilla   Huelva   Frontera Portuguesa. 

Corredor Sud

Antequera   Granada. 
Madrid   Alczar de San Juan   Jan. 
Crdova   Jan   Granada   Almeria. 

Corredor Costa Cantbrica

Sant Sebasti   Ferrol. 

Mapa.


Vegeu tamb.

 Xarxa ferroviria de Catalunya;
 LAV Madrid-Barcelona;
 AVE pel litoral;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120068" title="David Morris Lee" nonfiltered="4012" processed="3998" dbindex="49325">

David Morris Lee ( Rye, EUA 1931 ) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1996.

Biografia.
Va nixer el 20 de gener de 1931 a la poblaci de Rye, situada a l'estat nord-americ de Nova York. Va estudiar fsica a la Universitat de Harvard, on es llicenci el 1952, per posteriorment aconseguir l'any 1955 el doctorat a la Universitat de Yale. Des d'aquell any s professor de fsica a la Universitat de Cornell.

Recerca cientfica.
Interessat en els superfluids, l'any 1972 public un treball, conjuntament amb Robert Coleman Richardson i Douglas Dean Osheroff, sobre l'istop heli-3. En aquest treball demostraven com l'heli, un gas inert present a la natura, aconseguia adoptar una fludesa desconeguda a l'aproximar-se al zero absolut (-273 C). 

L'any 1996 fou guardonat, conjuntament amb els seus dos collaboradors, amb el Premi Nobel de Fsica pels seus descobriments en superfluids amb l'istop Heli-3.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1996;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120073" title="XXX (pellcula)" nonfiltered="4013" processed="3999" dbindex="49326">

XXX (o b, tamb s'escriu xXx), pronunciat "Triple X", s una pellcula d'acci de l'any 2002 protagonitzada per Vin Diesel.

 Repartiment .
 Vin Diesel - Xander Cage ;
 Asia Argento - Yelena ;
 Marton Csokas - Yorgi ;
 Samuel L. Jackson - Augustus Gibbons ;
 Michael Roof - Agent Toby Lee Shavers ;
 Richy Mller - Milan Sova ;
 Werner Dhn - Kirill ;
 Petr Jkl - Kolya;
 Jan Pavel Filipensk - Viktor ;
 Tom Everett - Senator Dick Hotchkiss ;
 Danny Trejo - El Jefe ;
 Thomas Ian Griffith - Agent Jim McGrath ;
 Eve - J.J. ;
 Leila Arcieri - Jordan King ;
 William Hope - Agent Roger Donnan;
 cool Ross - Ross Sneddon;
 TImmy Ross - Ross Williamson;
 Gazza - Gary Macnemara;
 Till Lindemann, Richard Z. Kruspe, Christoph Schneider, Paul Landers, Oliver Riedel, Christian Lorenz - s el grup de msica (Rammstein);

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Enllaos externs .
Fitxa del doblatge en catal;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120079" title="Douglas Dean Osheroff" nonfiltered="4014" processed="4000" dbindex="49328">



Douglas Dean Osheroff ( Aberdeen, EUA 1945 ) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1996.

Biografia.
Va nixer l'1 d'agost de 1945 a la poblaci d'Aberdeen, situada a l'estat nord-americ de Washington. Va estudiar fsica a l'Institut Tecnolgic de Califnia sota la direcci de Richard Feynman, on es llicenci el 1967, i el 1973 es doctor a la Universitat de Cornell. Actualment s cap del Departament de Fsica de la Universitat de Stanford.

Recerca cientfica.
Mentre era un estudiant treball al costat de David Morris Lee i Robert Coleman Richardson en la superfluidesa de l'istop heli-3, descobrint com l'heli aconseguia adoptar una fludesa desconeguda a l'aproximar-se al zero absolut (-273 C).

L'any 1996 fou guardonat, conjuntament amb els seus dos collaboradors, amb el Premi Nobel de Fsica pels seus descobriments en superfluids amb l'istop Heli-3.

Osheroff va ser seleccionat per a treballar en la Comissi d'investigaci l'accident del transbordador espacial Columbia, a l'igual que el seu mentor Richard Feynman feu amb l'accident del transbordador espacial Challenger.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1996;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120085" title="Frozen Bubble" nonfiltered="4015" processed="4001" dbindex="49329">


El Frozen Bubble s un joc d'ordinador de l'estil de Puzzle Bobble que destaca per ser programari lliure i estar disponible per diversos sistemes operatius, entre els quals Linux, Mac OS X, Windows. A ms, tamb hi ha disponible un applet Java que permet jugar-hi des d'Internet sense baixar-vos ni installar-vos res.

La versi original del Frozen Bubble va ser escrita en Perl per Guillaume Cottenceau, i funciona amb la llibreria Simple DirectMedia Layer (SDL). El joc inclou 100 nivells de dificultat i un editor de nivells. Els grups de boles del mateix color desapareixen i el joc consisteix en netejar completament la pantalla abans que es toqui la part superior del terreny de joc amb alguna bola. El terreny de joc es redueix a mesura que passa el temps i es torna a ampliar quan s'aconsegueix finalitzar el nivell (fent desaparixer totes les boles).

La versi 2.0 es caracteritza per permetre multijugadors, jugar per la xarxa local, o per Internet. De moment, aquesta versi noms est disponible per a GNU/Linux.

El joc es troba sotms a la llicncia GNU General Public License.

Caracterstiques.
Mode un jugador, consistent en anar superant nivells.
Mode dos jugadors al mateix ordinador.
So Estreo.
Editor de nivells.
100 nivells a superar, inclou tamb un editor de nivells.

Desenvolupadors.
Guillaume Cottenceau: disseny i programaci.
Alexis Younes: grfics i disseny de la pgina web.
Matthias Le Bidan (Matths): so i msica.
Kim and David Joham: editor de nivells.
Amaury Amblard-Ladurantie: programador de la pgina web.

 Enllaos externs .

 Pgina oficial, ;
 73lab.com, pgina del dissenyador Alexis Younes ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120089" title="Robert Coleman Richardson" nonfiltered="4016" processed="4002" dbindex="49330">

Robert Coleman Richardson ( Washington DC, EUA 1937 ) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1996.

Biografia.
Va nixer el 26 de juny al districte federal de Washington DC. Va estudiar fsica a l'Institut Politcnic de Virgnia, situat a l'estat nord-americ de Virgnia, on es llicenci el 1958. El 1965 es doctor a la Universitat de Duke i actualment s professor a la Universitat de Cornell.

Recerca cientfica.
Al costat dels fsics nord-americans David Morris Lee i Douglas Dean Osheroff treball en la superfludesa de l'istop heli-3, descobrint l'any 1972 com l'heli aconseguia adoptar una fludesa desconeguda a l'aproximar-se al zero absolut (-273 C). Els seus treballs al voltant d'aquest gas han estat aplicades a la formulaci i comprovaci de la teoria de la formaci de les cordes csmiques de l'univers.

L'any 1996 fou guardonat, conjuntament amb els seus dos collaboradors, amb el Premi Nobel de Fsica pels seus descobriments en superfluids amb l'istop Heli-3.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1996;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120096" title="Steven Chu" nonfiltered="4017" processed="4003" dbindex="49331">


Steven Chu ( Saint Louis, EUA 1948 ) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pel seu treball en el refredament d'toms utilitzant el lser.

Biografia.
Va nixer el 1948 a la ciutat de Saint Louis, situada a l'estat nord-americ de Missouri. Va estudiar fsica a la Universitat de Rochester, situada a l'estat de Nova York, on es llicenci el 1970. L'any 1976 es doctor a la Universitat de Berkeley, i des de 1987 s docent de fsica a la Universitat de Stanford. 

Recerca cientfica.
El 1978 va entrar a treballar als Laboratoris Bell de Nova Jersey, d'on es va convertir en director del departament d'investigaci d'electrnica quntica l'any 1983. 

L'any 1985 Chu i el seu equip de recerca van emprar una matriu de feixos lser entrecreuats per a crear un efecte que causava una reducci de la velocitat dels toms des de 4.000 quilmetres per hora a prop d'un km/h, un fet descrit com si els toms es desplacessin per una densa melassa, i en el qual la temperatura dels toms frenats s'aproximava al zero absolut. L'equip tamb va desenvolupar un parany atmic usant lsers i bobines magntiques que els va permetre capturar i estudiar els toms refredats. 

Els fsics William Daniel Phillips i Claude Cohen-Tannoudji van continuar el treball de Chu, enginyant mtodes per a usar lsers per a atrapar toms a temperatures encara ms properes al zero absolut. Aquestes tcniques permeten als cientfics millorar la precisi dels rellotges atmics utilitzats en la navegaci espacial, construir interfermetres atmics que poden amidar amb precisi les forces gravitatries, i dissenyar lsers atmics que poden emprar-se per a manipular circuits electrnics amb extremada precisi. 

L'any 1997 els tres cientfics foren guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs pioners en el refredament d'toms utilitzant el lser.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1997;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120100" title="Eleccions al Parlament de Catalunya (1992)" nonfiltered="4018" processed="4004" dbindex="49332">
El diumenge 15 de mar de 1992 se celebraren les quartes eleccions al Parlament de Catalunya desprs del restabliment de la democrcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979. Foren convocades a votar 4.839.071 persones majors de 18 anys i amb dret a vot en Catalunya. Les eleccions serviren per a escollir als 135 parlamentaris de la segona legislatura democrtica. Acudiren a votar 2.655.051 persones, amb una participaci del 54,87 per cent, cinc punts per dessota de la participaci de quatre anys abans. 

El partit ms votat fou, per quarta vegada consecutiva, Convergncia i Uni qui, amb 1.221.233 vots (un 46.19 por cent), obtingu 70 escons, 1 ms que a les anteriors eleccions, i 30 ms que la segona fora poltica, el Partit dels Socialistes de Catalunya, la qual cosa tornaria a donar a CiU la majoria absoluta per tercera vegada consecutiva.

Desprs de la formaci del Parlament de Catalunya, el candidat de Convergncia i Uni, Jordi Pujol, fou investit President de la Generalitat de Catalunya, per quarta vegada consecutiva.

Dades generals.
 Cens: 4.839.071;
 Meses: 7.246;
 Votants: 2.655.051 (54,87%);
 Abstenci: 2.184.020 (45,13%);
 Vots:
 Vlids: 2.643.910 (99,58%);
 a candidatures: 2.612.818 (98,41%);
 en blanc: 31.092 (1,17%);
 nuls: 11.141 (0,42%);

Resultats.
Noms es presenten les candidatures amb ms de 1.000 vots

En negreta, els partits de Govern

Resum Resultats Eleccions al Parlament de Catalunya 1992 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots 1992
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 1992
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Parl. 1992
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots 1988
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 1988
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Parl. 1988
|-
|bgcolor="#DDA0DD"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |1.221.233
|align="right" |46,19
|align="right" |70
|align="right" |1.232.514
|align="right" |45,72
|align="right" |69
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
|align="right" |728.311
|align="right" |27,55
|align="right" |40
|align="right" |802.828
|align="right" |29,78
|align="right" |42
|-
|bgcolor="#FF8000"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
|align="right" |210.366
|align="right" |7,96
|align="right" |11
|align="right" |111.647
|align="right" |4,14
|align="right" |6
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left| Iniciativa per Catalunya (IC)
|align="right" |171.794
|align="right" |6,50
|align="right" |7
|align="right" |209.211 
|align="right" |7,76 
|align="right" |9 
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left|Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |157.772
|align="right" |5,97
|align="right" |7
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#98FB98"|
|align=left| Centro Democrtico y Social (CDS)
|align="right" |24.033
|align="right" |0,91
|align="right" |0
|align="right" |103.351
|align="right" |3,83
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#FFR571"|
|align=left| Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC)
|align="right" |22.181
|align="right" |0,84
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#PPCC07"|
|align=left| Els Verds-Uni Verda (EV-UV)
|align="right" |14.041
|align="right" |0,53
|align="right" |0
|align="right" |8.105
|align="right" |0,30
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#CADACA"|
|align=left| Agrupaci Electoral Jos Mara Ruiz Mateos (AEJMRM)
|align="right" |13.067
|align="right" |0,49
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#PSOE07"|
|align=left| Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya (AV-MEC)
|align="right" |10.323
|align="right" |0,39
|align="right" |0
|align="right" |16.346
|align="right" |0,61
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#2372AB"|
|align=left| Partit Socialista dels Treballadors (PST)
|align="right" |10.270
|align="right" |0,39
|align="right" |0
|align="right" |5.794
|align="right" |0,21
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#A787BC"|
|align=left| Els Ecologistes (EE)
|align="right" |9.879
|align="right" |0,37
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#GGA3Z1"|
|align=left| Partit Ecologista de Catalunya-Verdes (PEC-VERDES)
|align="right" |7.786
|align="right" |0,29
|align="right" |0
|align="right" |5.927
|align="right" |0,22
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#GF4554"|
|align=left| Catalunya Lliure (CL)
|align="right" |5.241
|align="right" |0,20
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#ABBAS7"|
|align=left| Partit Obrer Revolucionari (POR)
|align="right" |2.258
|align="right" |0,09
|align="right" |0
|align="right" |2.727
|align="right" |0,10
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#FFE8E8"|
|align=left| Socialistes Independents (SI)
|align="right" |2.080
|align="right" |0,08
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FF7F50"|
|align=left| Partit Humanista de Catalunya (PHC)
|align="right" |1.752
|align="right" |0,07
|align="right" |0
|align="right" |2.195
|align="right" |0,08
|align="right" |0
|}



Diputats escollits.


Articles relacionats.
 Eleccions al Parlament de Catalunya.

Enllaos externs.
 Resultats globals;
 Resultats per circumscripcions;
 Totes les dades de les eleccions de 1992 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120101" title="Futbol Club Espanya" nonfiltered="4019" processed="4005" dbindex="49333">


El Futbol Club Espanya fou un antic club de futbol catal de la ciutat de Barcelona.

 Histria .
El setembre de 1905 tres estudiants barcelonins, Josep Graells, Leandre Rossendo i Joaquim Just, funden el F.C. Espanya. En el seu primer partit derrot el segon equip del Barcelona per 3 a 2. Adquir un camp de joc al carrer Entena/Valncia i ben aviat esdevingu un club punter del futbol catal. La temporada 1907-08 disput el seu primer Campionat de Catalunya. L'any 1911 es trasllad a un camp als carrers Rossell, Villarroel i Crsega. La seva poca daurada la visqu a la dcada de 1910 on rivalitz amb els dos grans de la ciutat, FC Barcelona i RCD Espanyol i on guany tres campionats catalans, a ms d'un Campionat dels Pirineus i obtenir un segon lloc al Campionat d'Espanya. Amb el canvi de dcada l'equip comen a perdre pistonada, coincidint amb la puixana d'un nou club a Barcelona, el CE Europa. La temporada 1919-20 acab ltim del campionat catal i hagu de disputar la promoci amb l'Aven al qual aconsegu derrotar per 2-0 i 0-0, per fou un miratge. La temporada segent torn a ser ltim i torn a jugar la promoci amb el mateix club per aquest cop en sort derrotat (0-3 i 0-1) i perd la categoria. La segent temporada, la 1921-22, fou campi de Primera B, per perd la promoci amb el club que s'havia classificat darrer a Primera A, l'Espanyol (0-2 i 0-3).

El 1923 el club decid canviar de nom i adopt el de Grcia FC en fusionar-se amb un club modest de mateix nom. Es trasllad a un camp als carrers Travessera, Balmes i Alfons XII i que inaugur amb un partit enfront l'Ilford de Londres. La temporada 1924-25 el Campionat de Catalunya A s'amplia a 8 equips i el Grcia torna a la primera categoria on romandr fins la 1927-28 on la reducci, novament a 6 equips, el fa baixar a segona. El 1931, el CE Europa i el Grcia FC es van unir breument amb el nom de Catalunya FC. La fusi, per, no reeix degut als problemes econmics que patiren i no pogu acabar la temporada a la segona divisi espanyola. La fusi es va desfer el 1932 i els dos clubs tornaren a competir per separat. El Grcia continu competint durant alguns anys a les categories inferiors catalanes abans de desaparixer definitivament.

 Palmars .
 3 Campionats de Catalunya: 1912-13, 1913-14, 1916-17.
 1 Campionat dels Pirineus: 1914.
 1 Campionat de Catalunya de Segona Categoria: 1921-22.
 Finalista del Campionat d'Espanya: 1914.

 Jugadors destacats .
Gabriel Bau;
Bar;
Casellas;
Mallorqu;
Marin;
Alfred Massana;
Eugeni Montesinos;
Passani;
Emili Perell;
Prat;
Puig (porter);
Salvo I;
Salvo II;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120103" title="William Daniel Phillips" nonfiltered="4020" processed="4006" dbindex="49334">


William Daniel Phillips ( Wilkes-Barre, EUA 1948 ) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1997.

Biografia.
Va nixer el 5 de novembre de 1948 a la poblaci de Wilkes-Barre, situada a l'estat nord-americ de Pennsilvnia. Es llicenci en fsica al Juniata College l'any 1970, i el posteriorment aconsegu el seu doctorat en fsica a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts.

Actualment s professor de fsica a la Universitat de Maryland.

Recerca cientfica.
Inicialment interessat en el moment magntic del prot dins l'aigua, treball posteriorment en el condensat de Bose-Einstein. 

Al costat de Claude Cohen-Tannoudji i Steven Chu desevolup mtodes de refrigeraci dels tom mitjanant el lser. Aix doncs emprant una matriu de feixos lser entrecreuats van crear un efecte que causava una reducci de la velocitat dels toms des de 4.000 quilmetres per hora a prop d'un km/h, un fet descrit com si els toms es desplacessin per una densa melassa, i en el qual la temperatura dels toms frenats s'aproximava al zero absolut.

El 1997 fou guardonat, juntament amb Cohen-Tannoudji i Chu, amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs pioners en el refredament d'toms utilitzant el lser.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1997;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120106" title="Grups Parlamentaris del Parlament de les Illes Balears" nonfiltered="4021" processed="4007" dbindex="49335">
Els Grups Parlamentaris del Parlament de les illes Balears sn les agrupacions en qu s'inscriuen els diputats elegits al Parlament Balear. En l'actual legislatura existeixen cinc grups parlamentaris.

Grups Parlamentaris de la VII Legislatura.

Grup Popular.
 Nombre de diputats: 28 ;

 Portaveus: Rosa Estars (titular) i Joan Flaquer (suplent).
Grup Socialista.
Nombre de diputats: 20;

Portaveus: Francesc Antich (titular) i Antoni Diguez Segu (suplent).

Grup Bloc per Mallorca i PSM-Verds.
Nombre de diputats: 5 (4 Bloc per Mallorca i 1 PSM-Verds);

Portaveus: Gabriel Barcel (titular) i Miquel ngel Llauger (suplent).

Grup Uni Mallorquina.
Nombre de diputats: 4 (3 Uni Mallorquina i 1 ExC);

Portaveus: Bartomeu Vicens Mir (titular) i Catalina Julve Caldentey (suplent).

Grup Mixt.
Nombre de diputats: 2 (1 AIPF i 1 ExC);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120107" title="Eleccions al Parlament de Catalunya (1988)" nonfiltered="4022" processed="4008" dbindex="49336">
El diumenge 29 de maig de 1988 se celebraren les terceres eleccions al Parlament de Catalunya desprs de la recuperaci de la democrcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979. Foren convocades a votar 4.564.389 persones majors de 18 anys i amb dret a voto a Catalunya. Les eleccions serviren per a escollir als 135 parlamentaris de la segon legislatura democrtica. Acudiren a votar 2.709.685 persones, amb una participaci del 59,37 per cent, tres punts per dessota de la participaci de quatre anys abans. 

El partit ms votat fou, per tercera vegada consecutiva, Convergncia i Uni qui, amb 1.232.514 vots (un 45,72 per cent), obtingu 69 escons, 3 menys que a les anteriors eleccions, per 27 ms que la segona fora poltica, el Partit dels Socialistes de Catalunya, cosa que tornaria a donar a CiU la majoria absoluta.

Desprs de la formaci del Parlament de Catalunya, el candidat de Convergncia i Uni, Jordi Pujol, fou investit President de la Generalitat de Catalunya, per tercera vegada consecutiva.


Dades generales.
 Cens: 4.564.389;
 Meses: 7.145;
 Votants: 2.709.685 (59,37%);
 Abstenci: 1.854.704 (40,63%);
 Vots:
 Vlids: 2.695.935 (99,49%);
 a candidatures: 2.678.989 (98,87%);
 en blanc: 16.946 (0,63%);
 nuls: 13.750 (0,51%);

Resultats.
Noms es presenten les candidatures amb ms de 1.000 vots.

En negreta, els partits de Govern

Resum Resultats Eleccions al Parlament de Catalunya 1988 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots 1988
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 1988
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Parl. 1988
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots 1984
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 1984
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Parl. 1984
|-
|bgcolor="#DDA0DD"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |1.232.514
|align="right" |45,72
|align="right" |69
|align="right" |1.346.729
|align="right" |46,80
|align="right" |72
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
|align="right" |802.828
|align="right" |29,78
|align="right" |42
|align="right" |866.281
|align="right" |30,11
|align="right" |41
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Iniciativa per Catalunya (IC)
|align="right" |209.211
|align="right" |7,76
|align="right" |9
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Alianza Popular (AP)
|align="right" |143.241
|align="right" |5,31
|align="right" |6
|align="right" |221.601
|align="right" |7,70
|align="right" |11
|-
|bgcolor="#FF8000"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
|align="right" |111.647
|align="right" |4,14
|align="right" |6
|align="right" |126.943
|align="right" |4,41
|align="right" |5
|-
|bgcolor="#98FB98"|
|align=left| Centro Democrtico y Social (CDS)
|align="right" |103.351
|align="right" |3,83
|align="right" |3
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#PSOE07"|
|align=left| Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya (AV-MEC)
|align="right" |16.346
|align="right" |0,61
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#RBBS07"|
|align=left| Els Verds Ecologistes (EVE)
|align="right" |8.730
|align="right" |0,32
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#PPCC07"|
|align=left| Els Verds (EV)
|align="right" |8.105
|align="right" |0,30
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#GGA3Z1"|
|align=left| Partit Ecologista de Catalunya-Verdes (PEC-VERDES)
|align="right" |5.927
|align="right" |0,22
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#A787BC"|
|align=left| Partit Andals de Catalunya (PAC)
|align="right" |5.815
|align="right" |0,22
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#2372AB"|
|align=left| Partit Socialista dels Treballadors (PST)
|align="right" |5.794
|align="right" |0,21
|align="right" |0
|align="right" |5.381
|align="right" |0,19
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#FFE9S4"|
|align=left| Partit Socialdemcrata de Catalunya (PSDC)
|align="right" |5.156
|align="right" |0,19
|align="right" |0
|align="right" |6.768
|align="right" |0,24
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#SARRA3"|
|align=left| Juntas Espaolas (JE)
|align="right" |4.524
|align="right" |0,17
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FFE8D8"|
|align=left| Unificaci Comunista d'Espanya (UCE)
|align="right" |3.358
|align="right" |0,12
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#ABBAS07"|
|align=left| Partit Obrer Revolucionari (POR)
|align="right" |2.727
|align="right" |0,10
|align="right" |0
|align="right" |2.694
|align="right" |0,09
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#BCCAS98"|
|align=left| Lliga Obrera Comunista (LOC)
|align="right" |2.228
|align="right" |0,08
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#ELDR07"|
|align=left| Falange Espaola de las JONS (FEJONS)
|align="right" |2.202
|align="right" |0,08
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FF7F50"|
|align=left| Partit Humanista de Catalunya (PHC)
|align="right" |2.195
|align="right" |0,08
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#JARA07"|
|align=left| Aliana per la Repblica (ApR)
|align="right" |1.119
|align="right" |0,04
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#ASDF07"|
|align=left| Unidad Popular Republicana (UPR)
|align="right" |1.066
|align="right" |0,04
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|}

 Diputats elegits .


Articles relacionats.
 Eleccions al Parlament de Catalunya.


Enllaos externs.
 Resultats globals;
 Resultats per circumscripcions;
 Totes les dades de les eleccions de 1988 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120110" title="Eleccions al Parlament de Catalunya (1984)" nonfiltered="4023" processed="4009" dbindex="49337">
El diumenge 29 d'abril de 1984 se celebraren les segones eleccions al Parlament de Catalunya desprs de la recuperaci de la democrcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979. Foren convocades a votar 4.501.851 persones majors de 18 anys i amb dret a vot a Catalunya. Les eleccions serviren per a escollir als 135 parlamentaris de la segona legislatura democrtica. Acudiren a votar 2.892.967 persones, amb una participaci del 64,26 per cent, tres punts per sobre de la participaci de quatre anys abans. 

El partit ms votat fou, novament, Convergncia i Uni qui, amb 1.346.729 vots (un 46,56 per cent), obtingu 72 escons, 29 ms que a les anteriors eleccions, 31 ms que la segona fora poltica, el Partit dels Socialistes de Catalunya, cosa que donaria a CiU la majoria absoluta.

Desprs de la formaci del Parlament de Catalunya, el candidat de Convergncia i Uni, Jordi Pujol, fou investit President de la Generalitat de Catalunya, per segona vegada consecutiva.

Dades generales.
 Cens: 4.494.340;
 Meses: 6.557;
 Votants: 2.892.486 (64,36%);
 Abstenci: 1.601.854 (35,64%);
 Vots:
 Vlids: 2.877.516 (99,48%);
 a candidatures: 2.863.203 (98,99%);
 en blanc: 14.313 (0,49%);
 nuls: 14.970 (0,52%);
Resultats.
Noms es presenten les candidatures amb ms de 1.000 vots.

En negreta, els partits de Govern

Resum Resultats Eleccions al Parlament de Catalunya 1984 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots 1984
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 1984
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Parl. 1984
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots 1980
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 1980
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Parl. 1980
|-
|bgcolor="#DDA0DD"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |1.346.729
|align="right" |46,80
|align="right" |72
|align="right" |752.943
|align="right" |27,83
|align="right" |43
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
|align="right" |866.281
|align="right" |30,11
|align="right" |41
|align="right" |606.717
|align="right" |22,43
|align="right" |33
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left|Alianza Popular-Partit Demcrata Popular-Uni Liberal (AP-PDP-UL)
|align="right" |221.601
|align="right" |7,70
|align="right" |11
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#DGNO08"|
|align=left| Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)
|align="right" |160.581
|align="right" |5,58
|align="right" |6
|align="right" |507.753
|align="right" |18,77
|align="right" |25
|-
|bgcolor="#FF8000"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
|align="right" |126.943
|align="right" |4,41
|align="right" |5
|align="right" |240.871
|align="right" |8,90
|align="right" |14
|-
|bgcolor="#FFR571"|
|align=left| Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC)
|align="right" |68.836
|align="right" |2,39
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#PSOE07"|
|align=left| C.E. Entesa de l'Esquerra Catalana (CEEEC)
|align="right" |35.937
|align="right" |1,25
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FBBS07"|
|align=left| Partit Verd (PV)
|align="right" |8.714
|align="right" |0,30
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FFE9S4"|
|align=left| Partit Socialdemcrata de Catalunya (PSDC)
|align="right" |6.768
|align="right" |0,24
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#2372AB"|
|align=left| Partido Socialista de los Trabajadores (PST)
|align="right" |5.381
|align="right" |0,19
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#F08080"|
|align=left| Partit Obrer Socialista Internacionalista (POSI)
|align="right" |3.433
|align="right" |0,12
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#ABBAS07"|
|align=left| Partit Obrer Revolucionari (POR)
|align="right" |2.694
|align="right" |0,09
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#AAAAAA"|
|align=left| Partit Comunista Obrer de Catalunya (PCOC)
|align="right" |2.593
|align="right" |0,09
|align="right" |0
|align="right" |12.963
|align="right" |0,48
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#BCCAS98"|
|align=left| Lliga Comunista Revolucionria (LCR)
|align="right" |1.861
|align="right" |0,06
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FFE8D8"|
|align=left| Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista) (PCE m-l)
|align="right" |1.834
|align="right" |0,06
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FF98E8"|
|align=left| Partit Espanyol Demcrata (PED)
|align="right" |1.110
|align="right" |0,04
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|}




Articles relacionats.
 Eleccions al Parlament de Catalunya.

Enllaos externs.
 Resultats globals;
 Resultats per circumscripcions;
 Totes les dades de les eleccions de 1984 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120117" title="Gran Premi de Luxemburg del 1997" nonfiltered="4024" processed="4010" dbindex="49338">
Resultats del Gran Premi de Luxemburg de Frmula 1 de 1997, disputat a Nrburgring el 28 de setembre del 1997.


 Resultats de la cursa .



 Altres .

 Volta  rpida: Heinz-Harald Frentzen 1m 18.802s;

 Pole: ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120118" title="Eleccions al Parlament de Catalunya (1980)" nonfiltered="4025" processed="4011" dbindex="49339">
El diumenge 20 de mar de 1980 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya desprs de la recuperaci de la democrcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979. Foren convocades a votar 4.436.459 persones majors de 18 anys i amb dret a vot a Catalunya. Les eleccions serviren per a escollir als 135 parlamentaris de la segona legislatura democrtica. Acudiren a votar 2.725.558 persones, amb una participaci del 61,44 per cent. 

El partit ms votat fou Convergncia i Uni qui, amb 752.943 vots (un 27,68 per cent), obtingu 43 escons, 10 ms que la segona fora poltica, el Partit dels Socialistes de Catalunya.

Desprs de la formaci del Parlament de Catalunya, el candidat de Convergncia i Uni, Jordi Pujol, fou investit President de la Generalitat de Catalunya, grcies als vots dels 14 escons d Esquerra Republicana de Catalunya.

Dades generales.
 Cens: 4.432.776;
 Meses: 5.906;
 Votants: 2.718.888 (61,34%);
 Abstenci: 1.713.888 (38,66%);
 Vots:
 Vlids: 2.705.413 (99,50%);
 a candidatures: 2.687.453 (98,84%);
 en blanc: 17.960 (0,66%);
 nuls: 13.475 (0,50%);

Resultats.
Noms es presenten les candidatures amb ms de 1.000 vots.

En negreta, els partits de Govern

Resum Resultats Eleccions al Parlament de Catalunya 1980 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots 1980
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 1980
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Parl. 1980
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots 1932
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 1932
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Parl. 1932
|-
|bgcolor="#DDA0DD"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |752.943
|align="right" |27,83
|align="right" |43
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
|align="right" |606.717
|align="right" |22,43
|align="right" |33
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#DGNO08"|
|align=left| Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)
|align="right" |507.753
|align="right" |18,77
|align="right" |25
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FFFFDD"|
|align=left| Centristes de Catalunya-Uni del Centre Democrtic (CC-UCD)
|align="right" |286.922
|align="right" |10,61
|align="right" |18
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -

|-
|bgcolor="#FF8000"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
|align="right" |240.871
|align="right" |8,90
|align="right" |14
|align="right" |?
|align="right" |65,88
|align="right" |56
|-
|bgcolor="#A787BC"|
|align=left| Partit Socialista d'Andalusia-Partit Andals de Catalunya (PSA-PAC)
|align="right" |71.841
|align="right" |2,66
|align="right" |2
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#CATALUNYA07"|
|align=left| Solidaritat Catalana (SC)
|align="right" |64.004
|align="right" |2,37
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#ESQUERRA07"|
|align=left| Nacionalistes d'Esquerra (NE)
|align="right" |44.798
|align="right" |1,66
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FRANA2007"|
|align=left| Unitat Popular del Socialisme-CUPS (UPS-CUPS)
|align="right" |22.086
|align="right" |1,22
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#GBC3A1"|
|align=left| Fuerza Nueva (FN)
|align="right" |27.807
|align="right" |1,03
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#RECA00"|
|align=left| Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional de Catalunya (BEANC)
|align="right" |14.077
|align="right" |0,52
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#AAAAAA"|
|align=left| Partit Comunista Obrer de Catalunya (PCOC)
|align="right" |12.963
|align="right" |0,48
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FFE8D8"|
|align=left| Unitat Comunista (UC)
|align="right" |8.198
|align="right" |0,30
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#ELDR07"|
|align=left| Falange Espaola de las J.O.N.S. (FEJONS)
|align="right" |6.637
|align="right" |0,25
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#AGGAR07"|
|align=left| Partido Nacional Independiente (PNI)
|align="right" |4.741
|align="right" |0,18
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#blue"|
|align=left| Conservadors de Catalunya (CC)
|align="right" |4.095
|align="right" |0,15
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|}

 Diputats elegits .


Articles relacionats.
 Eleccions al Parlament de Catalunya.


Enllaos externs.
 Resultats globals;
 Resultats per circumscripcions;
 Totes les dades de les eleccions de 1980 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120119" title="Gran Premi de Luxemburg del 1998" nonfiltered="4026" processed="4012" dbindex="49340">
Resultats del Gran Premi de Luxemburg de Frmula 1 de 1998, disputat a Nrburgring el 27 de setembre del 1998.





 Altres .

 Volta  rpida: Mika Hkkinen 1m 20.450s;

 Pole: Michael Schumacher;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120121" title="Esquerra Nacionalista Valenciana" nonfiltered="4027" processed="4013" dbindex="49341">
Esquerra Nacionalista Valenciana s un partit poltic valenci, d orientaci independentista d esquerres, en desacord amb el concepte cultural i poltic de Pasos Catalans. Fundat el 1979, el seu secretari general actual es Albert Marn. A les eleccions de 2007 participar en coalici electoral amb Opci Nacionalista Valenciana i a les eleccions generals espanyoles de 2008 form part de la coalici Per la Repblica Valenciana.

 Resultats electorals .
 Generals 1982: 6.738 vots (0,32%);
 Autonmiques 1983: 7.623 vots (0,4%);
 Generals 1986: 2.116 vots (0,1%);
 Autonmiques 1987: 4.175 vots (0,21%);
 Generals 1989: 2.098 vots (0,1%);
 Generals 1993: 1.517 vots (0,06%);
 Autonmiques 1995: 1.861 vots (0,08%);
 Generals 1996: 1.023 vots (0,04%);
 Autonmiques 1999: 2.070 vots (0,09%);
 Generals 2000: 920 vots (0,04%);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120125" title="El estado de las cosas" nonfiltered="4028" processed="4014" dbindex="49342">


El estado de las cosas s el ttol del segon disc del grup Kortatu. En aquest lbum totes les canons sn cantades en castell, menys Aizkolari, 9 zulo, Jaungoikoa Eta Lege Zarra, cantades en basc.

El llanament d'aquest disc va ser al 1986, per al 1998 es va tornar a editar en CD i s'hi van incloure tres temes de A La Calle: Hay algo aqu que va mal, A la calle i Desmond dub.

Llista de canons.
 La lnea del frente;
 El estado de las cosas;
 Aizkolari;
 Hotel Mombar;
 9 zulo;
 Equilibrio;
 Jaungoikoa eta lege zarra;
 Cartel en el casco viejo de Bilbao ;
 Nivel 30 ;
 Esto no es el Oeste, pero aqu tambin hay tiros (A Billy the Kid);
 Hay algo aqu que va mal (reedici en CD);
 A la calle (reedici en CD);
 Desmond dub (reedici en CD);

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120129" title="Euskadiko Ezkerra" nonfiltered="4029" processed="4015" dbindex="49343">
Euskadiko Ezkerra (Esquerra Basca, en basc) o EE, fou un partit poltic de l esquerra abertzale del Pas Basc, integrat en el PSE-EE en 1993.

Histria.

Creaci i desenvolupament.

Fou fundat com a una coalici de l Euskal Iraultzarako Alderdia (EIA, Partit per a la Revoluci Basca o Partit Basc per a la Revoluci), l Euskadiko Mugimendu Komunista (Moviment Comunista d Euskadi, EMK) i altres forces marxistes basques en 1977, per a presentar llistes a les eleccions generals espanyoles a les circumscripcions de Biscaia, Guipscoa i laba, mentre UNAI (Uni Navarresa d Esquerres), una coalici aliada, presentava la seva llista en la circumscripci de Navarra. Tant EIA com el EMK eren organitzacions sorgides d escissions d ETA, la primera d ETA Poltico-Militar i la segona de la ms antiga ETA Berri.

La llista d EE per Guipscoa va obtenir un esc en el Congrs dels Diputats per a Francisco Letamendia (qui va dimitir abans d'esgotar la legislatura, i fou substitut per Patxi Iturrioz), un altre en el Senat per a Juan Mara Bandrs, i cap en les altres circumscripcions. 

Molts militants d EE (incloent candidats d'aquestes primeres llistes, com Pedro Solabarria, Jon Idgoras, Santiago Brouard, Flix Egia, Arnaldo Otegi, Argala i Iaki Esnaola) van acabar separant-se de la coalici i formant HB (Herri Batasuna). 

En 1982 es va unir amb el PCE-EPK (Partit Comunista d'Euskadi) i es va constituir en partit amb el nom d  EE-IPS, Euskadiko Ezkerra-Esquerra per al Socialisme, encara que va seguir utilitzant freqentment noms el nom d Euskadiko Ezkerra. El seu secretari general en aquesta poca va ser Mario Onainda, ms tard substitut per Kepa Aulestia. Desprs de la divisi del PNB (Partit Nacionalista Basc) i la creaci d EA (Eusko Alkartasuna) en 1987, EE va establir diverses coalicions amb EA. En 1988 va signar el Pacte d'Ajuria Enea per la pau i contra el terrorisme, i en 1991 EE va entrar en el govern de la comunitat Autnoma Basca en coalici amb PNB i EA.

El primer logotip d'EE presentava mitja ikurria en la part esquerra i una E majscula en blanc i negre en la dreta. Fou substitut desprs per un altre que mostrava l'Arbre de Guernica i les sigles EE. 

Integraci en el Partit Socialista d'Euskadi.

En 1993 una majoria d'afiliats va aprovar la fusi amb el Partit Socialista d'Euskadi, la federaci del PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) a Euskadi. No obstant aix, una secci del partit (incloent al diputat Xabier Albistur), en desacord amb l'absorci, va crear un nou partit, Euskal Ezkerra (EuE, Esquerra Basca) que es coaligaria amb EA. A Navarra EE va quedar dissolta. Alguns dels seus afiliats es van integrar en el Partit Socialista de Navarra, altres en Esquerra Unida de Navarra, i uns altres es van dispersar per les diverses forces del nacionalisme basc. Com a conseqncia de la dissoluci d Euskadiko Ezkerra i la seva integraci en el PSE, el PSOE va adoptar al Pas Basc el nom de Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE).

Vegeu tamb.
PSE-EE;
PCE-EPK;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120132" title="Euskal Herritarrok" nonfiltered="4030" processed="4016" dbindex="49344">

Euskal Herritarrok fou una coalici independentista i d esquerra basca sorgida en 1998 com a rgan electoral de l esquerra abertzale. Euskal Herritarrok tingu una vida efmera i al seva presentaci a unes eleccions es limit a les eleccions autonmiques de 1998 i les municipals de 1999. En ambdes convocatries super la marca electoral que un partit defensant aquesta ideologia mai no havia obtingut en el Pas Basc: vora de 223.264 persones els votaren. En les eleccions municipals establiren una coalici amb altres partits d esquerra extraparlamentria i superaren la marca anterior, encara que s ha de tenir en compte que Euskal Herritarrok es presentava en un territori ms gran extensi, en presentar llistes a los municipis i al Parlament de Navarra. 

Per discrepncies amb la lnia poltica seguida i l organitzaci interna, es produ l escissi d Aralar. El partit Batzarre, que preexistia a la coalici i que no s un partit independentista, particip de la coalici electoral Euskal Herritarrok, coalici que abandon desprs de la ruptura de la treva d ETA, en no haver condemna alguna per part d Euskal Herritarrok.
 
Ms endavant, diversos corrents de l'esquerra aberzale van entrar en un procs de discussi i refundaci d'on va sorgir Batasuna, partit poltic que fou declarat illegal en l'any 2002. El projecte que es dna suport Euskal Herritarrok s el de la creaci d'un Estat independent per a les set provncies basques d Euskal Herria, quatre de les quals es troben sota jurisdicci espanyola i tres es troben sota jurisdicci francesa. Per aix l'esquerra abertzale defensa el dret d'autodeterminaci com a dret bsic per a aconseguir la fi de la violncia al Pas Basc. El dret d'autodeterminaci consistiria en la celebraci d'un referndum sobre la independncia del Pas Basc a les set provncies. L'esquerra abertzale hereta un ideari socialista. Si b la forma que aquest socialisme seria definit s difcil, van encunyar el terme de socialisme identitari com una forma de socialisme adaptat a la situaci del Pas Basc. Respecte a l's de la violncia, l'esquerra abertzale entn que aquesta s producte d'un conflicte poltic i per tant considera la condemna com una eina ftil i advoca per la superaci del conflicte mitjanant el reconeixement de la territorialitat basca i l'exercici del dret d'autodeterminaci

 Vegeu tamb .
Askatasuna;
Batasuna;
Herri Batasuna;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120135" title="Pintura francogtica" nonfiltered="4031" processed="4017" dbindex="49345">

La pintura francogtica o el Gtic lineal s l'estil pictric que t origen a Frana durant els segles XII i XIII i que s expandeix per tot Europa. Malauradament es conserven poques obres d'art d'aquesta poca. 

Tot i que en aquest article s'analitzen les diverses tcniques pictriques, cal tenir present que l'expansi del vidre en grans vitralls s l'element ms remarcable de la pintura francogtica, per cal no oblidar la importncia de l'aristocrcia pel que fa l'encrrec d'objectes sumptuaris i miniatures en l'art cortes.

 El vitrall ocupa l'espai que abans tenia la pintura al fresc.

L obertura dels finestrals a les catedrals transmet la nova manera d entendre la relaci del creient amb el Ser suprem. No s a travs d una presncia fsica als murs (pintura al fresc), sin mitjanant una uni mstica i espiritual representada per la penetraci de la llum a travs dels vitralls. En aquest estil predomina la lnia davant del color, les composicions acostumen a estar organitzades de manera radial.
 La miniatura.

Cal destacar el paper de la monarquia que consolida un art cortes. En aquest sentit, Reims i sobretot Pars disposen d'escoles d'influncia internacional.

Les miniatures que illustren els manuscrits medievals consistien en petites composicions: pintures o dibuixos de figures emmarcades en les lletres inicials o en guarnicions com medallons, arabescs, etc.

En el perode romnic i en el primer gtic els temes tenien carcter sagrat les crniques histriques van agafant rellevncia, la seva composici estava influda per criteris similars als que regien per als vitralls de les Catedrals i esglsies del propi perode. 

 La pintura sobre taula. El retaule s'inscriu  dins d'una  tradici escolstica d'ordenaci racional.

 La pintura mural va perdent rellevncia a excepci d'Itlia.

La pintura francogtica parteix de la tradici de l'art romnic i rep influncies de l'art bizant i del Duocento.











Vegeu tamb.
 Rosassa;
 Estil cortes de la pintura gtica;
 Escolstica;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120136" title="Marbre pentlic" nonfiltered="4032" processed="4018" dbindex="49346">
El marbre pentlic s el nom del marbre blanc grec que s'obtenia a la pedrera del puig Pentlic (Pentelikon; Pendeli) al nord d'tica, a Grcia i era considerat el de ms qualitat de la Grcia clssica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120138" title="Pentlic" nonfiltered="4033" processed="4019" dbindex="49347">
El mont Pentlic era una muntanya del nord de l'tica, a Grcia, fams per ser el lloc d'on s'ontenia el fams marbre pentlic amb el que es van fer nombrosos monuments grecs.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120139" title="Avantatge mecnic" nonfiltered="4034" processed="4020" dbindex="49348">
L'avantatge mecnic es la resistncia d'una mquina a la fora que se li aplica. 

Matemticament s'expressa aix:
 
.

L'eficincia d'una mquina augmenta a mesura que els efectes del fregament disminueixen.

La mquina (ideal) ms eficient no tindria prdues per fregament.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120140" title="Erimantos" nonfiltered="4035" processed="4021" dbindex="49349">
L'Erimantos (en llat: Erymanthus) fou un riu d'Arcdia que naixia prop de la vila de Lampe, i corria per la regi fins que desaiguava al riu Alfeios.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120142" title="Askatasuna" nonfiltered="4036" processed="4022" dbindex="49350">
Askatasuna (que significa llibertat en euskera) s el nom de dues organitzacions poltiques abertzales basques. Sn organitzacions diferents, per estan relacionades al pertnyer ambdues a l'entorn poltic-social de Batasuna. 

 Askatasuna, el partit poltic .
El 31 d'agost de 1998 es va inscriure en el registre de partits poltics del Ministeri de l'Interior, un partit poltic anomenat Askatasuna amb seu a Bilbao. Un mes abans havia estat empresonada la Mesa Nacional d'Herri Batasuna i els seus dirigents temien una possible illegalitzaci d'aquesta formaci poltica, pel que van inscriure legalment una nova formaci poltica per a eludir aquesta eventual illegalitzaci. 

No obstant aix, poc depus, ETA va decretar una treva indefinida, pel que el perill imminent d'illegalitzaci va desaparixer; i Herri Batasuna es va presentar a les eleccions autonmiques d'octubre de 1998 sota el paraigua d'una coalici anomenada Euskal Herritarrok, pel que el nom d'Askatasuna no es va arribar a utilitzar. 
 
Tres anys desprs, en maig de 2001, amb una conjuntura diferent, ja que ETA havia tornat a cometre atemptats mortals, Askatasuna s es va presentar a les Eleccions Autonmiques del Pas Basc en els tres territoris que conformen aquesta comunitat autnoma. No obstant aix en aquesta ocasi "va competir", amb altres formacions poltiques abertzales com Euskal Herritarrok. En qualsevol cas, Askatasuna a penes va fer campanya i va obtenir un percentatge de vot gaireb simblic. Un mes ms tard, al juny de 2001; Askatasuna, Euskal Herritarrok i Herri Batasuna es refundaren en un nou partit poltic dit Batasuna, que el mar de 2003 va ser proscrit pel tribunal Suprem d'acord a una nova llei de partits poltics, que permetia la illegalitzaci d'aquelles formacions poltiques que no condemnessin la violncia. 

Malgrat la illegalitzaci de Batasuna, Askatasuna segueix figurant en el registre de partits poltics i s amb carcter general una formaci poltica legal; encara que des de 2001 no ha tingut activitat alguna. Aix va dur que alguns analistes poltics i mitjans de comunicaci suggerissin que Askatasuna estava era guardada com una marca poltica legal que eventualment podria utilitzar Batasuna per a presentar-se en el futur, encara que aquest extrem no s'ha arribat a produir
 
 Askatasuna, la successora de les Gestores Pro Amnistia .

Les Gestoras Pro-Amnista sn una organitzaci nascuda en la dcada de 1970 (durant els ltims anys del franquisme) per a lluitar per la llibertat dels presos poltics bascs (fonamentalment membres d'ETA) i per a donar suport als familiars dels presos. Va ser una de les organitzacions que van impulsar el naixement d'Herri Batasuna el 1978. En el sumari contra Herri Batasuna que va dur a terme el jutge Baltasar Garzn, aquest va arribar a la conclusi que les Gestores Pro-Amnistia tenien el control i coordinaci del collectiu de presos de ETA, aix com que realitzaven tamb funcions d'apologia del terrorisme (en organitzar actes d'homenatge a membres d'ETA o jornades de lluita en favor dels presos). Aix va dur al jutge a considerar a les Gestores com part integrant d'ETA i a considerar-les per tant com organitzaci terrorista i a illegalitzar-les. El 31 d'octubre de 2001 el jutge Garzn va detenir a diversos dirigents de les Gestores i va bloquejar els seus comptes bancaris. Va ser llavors quan les Gestores es fusionaren amb una organitzaci homloga basco-francesa i van crear una nova organitzaci dita Askatasuna, com mitj d'evitar la illegalitzaci. No obstant aix, Askatasuna va ser tamb posada fora de la llei i els seus dirigents detinguts i empresonats a principis de 2002. 

El 2 de maig de 2002 la Uni Europea va incloure a Askatasuna dintre de la llista d'organitzacions terroristes. 

 Veure tamb.
 Herri Batasuna;
 Batasuna;
 Euskal Herritarrok;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120143" title="Malaltia de Tay-Sachs" nonfiltered="4037" processed="4023" dbindex="49351">

La malaltia de Tay-Sachs s una de les principals malalties lisosomals, s a dir, que afecten als lisosomes.

Clnica.
Es caracteritza per la prdua de moviments i parlisi.
La seva severitat depn de l'edat:
En infants s ms freqent i sol produir la mort en els primers anys de vida.
En adults produeix disfuncions neuronals, psicosis i demncia.

Patologia cellular.
s una malaltia metablica hereditria autosmica recessiva. Es presenta amb bastant freqncia en el collectiu de jueus Ashkenazi (1/30 nounats), en la resta de la poblaci apareix en 1 de cada 3500-4000 naixements.
Produeix una acumulaci de ganglisids (de tipus GM2) dins dels lisosomes de les neurones.
s deguda a la disfunci de l'enzim hexosaminidasa A, causada per una alteraci en el gen HEXA (ubicat al cromosoma 15).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120144" title="Euskal Sozialista Biltzarrea" nonfiltered="4038" processed="4024" dbindex="49352">
ESB acrnim d  Euskal Sozialista Biltzarrea (Convergncia Socialista Basca) fou un partit poltic basc d ideologia socialista i nacionalista que particip en la creaci d Herri Batasuna.

ESB nasqu el 6 de juny de 1976 a Arantzazu com a resultat de la uni de diversos grups poltics preexistents de carcter nacionalista i socialista. Entre els grups que integraren ESB destacaven dos: el Moviment Socialista d'Euskadi, una escissi del sindicat nacionalista ELA-STV, pel que rebien el malnom deladios; i el grup Aintzina, que estava format per alguns fundadors de la primitiva ETA escindits d'aquesta organitzaci i agrupats en torn a Jos Luis lvarez Enparantza (Txillardegi).

Aquest partit poltic va sorgir amb la idea de cobrir un espai poltic nacionalista entre el nacionalisme conservador i moderat del PNB i l'esquerra abertzale de carcter marxista-leninista del bloc KAS; amb un ideari socialista. En el seu I Congrs de juny de 1976 es definiren com a partit poltic del sud d Euskal Herria, socialista, no revolucionari, abertzale i euskaldun. Desprs de ser legalitzat al mar de 1977, ESB va celebrar el seu II Congrs, en el qual va decidir participar en les eleccions legislatives de 1977, primeres de la democrcia, oposant-se a l'abstenci propugnada pel bloc KAS. Adopten en castell el nom de Partit Socialista Basc (PSV) i van establir la seva seu oficial a Pamplona, Navarra. El partit es va declarar defensor d'un socialisme democrtic i autogestionari, oposat al marxisme que associaven amb l'estat totalitari i centralista. Referent a la qesti basca, ESB-PSV defensava la sobirania del Pas Basc ms que la independncia, entenent que com a mnim l'estat espanyol havia de retornar l'autonomia de la Segona Repblica espanyola, a ms dels drets forals arrabassats durant els segles XIX i XX. Mantenia que el procs autonmic basc havia de desvincular-se del procs constitucional espanyol i entendre's com una negociaci d'igual a igual entre un poder autonmic basc restaurat i el nou poder central constitut en Espanya.
  
Per al Partit Socialista Basc - Euskal Sozialista Biltzarrea , ESB , sota una nova constituci d'un Estat Basc, els territoris forals aix com les municipalitats, comarques o merindades haurien de dotar-se d'un poder legislatiu estructurat en els seus respectius parlaments constituts per tres cmeres. La Cmera Laboral formada per les delegacions que representen organitzacions o sindicats d'un mateix ram del treball; La Cmera de Comunitats Locals que a manera de Senat representaria els districtes electorals inferiors dels territoris forals, aix com de la resta de comunitats constitutives; i la Cmera Socio-Poltica escollida de membres dels partits dels diferents territoris d Euskadi. Aix mateix una assemblea o parlament federal superior basc que integri les decisions adoptades per les cmeres de nivell inferior aix com les decisions que afectessin a la globalitat d Euskadi. 

Quant a les seves relacions amb altres partits, els comunistes del bloc KAS, que propugnaven un boicot electoral al procs constituent espanyol, acusaven als partidaris del ESB de socialdemcrates i autonomistes; mentre que altres grups socialistes bascos com el Partit Socialista d'Euskadi (al que ESB considerava una mera sucursal del Partit Socialista Obrer Espanyol i un agent imperialista espanyol) els qualificaven com a racistes. ESB va tractar de formar un ampli front abertzale que abasts des del PNB fins al bloc KAS, per aix solament es va concretar parcialment en Navarra on es va formar la coalici Uni Autonomista de Navarra, integrada per Acci Nacionalista Basca, PNB i ESB.
 
En les eleccions a les corts constituents de juny de 1977, ESB va obtenir uns resultats pitjors que els previstos, 36.000 vots (3,56%) en el conjunt de les tres provncies basques, restant sense representaci parlamentria. 

A Navarra la coalici Uni Autonomista de Navarra obtenia 18.000 vots en aquest territori (6,99%). ESB es va trobar en una situaci molt difcil, les eleccions l havien deixat sense presncia institucional, amb forts deutes econmics i amb el seu teric espai poltic ocupat en part per la coalici marxista Euskadiko Ezkerra, que s havia assolit representaci parlamentria. La veterana direcci d ESB va ser desplaada pels joves eladios que estaven dirigits pel secretari general del partit, Iaki Aldekoa. Aquests van apostar per la unitat de l'esquerra abertzale i per la integraci d ESB en l anomenada Taula d'Alsasua, germen de la futura coalici electoral Herri Batasuna, que naixer en 1978. Encara que aquesta coalici integrava alguns partits declaradament marxistes, els dirigents d' ESB pensaven que es podria moderar cap al socialisme i convertir-se en un gran partit socialista basc.

Com a pas previ ESB decid iniciar un procs de fusi amb l histric partit nacionalista d'esquerres Acci Nacionalista Vasca, amb el que ja havia format coalici a Navarra i que tamb s'havia integrat en HB. ANV havia estat la gran derrotada a les eleccions de 1977 en no assolir ni 9.000 vots. El nou partit fusionat hauria d anomenar-se Euskal Sozialista Ekintza (Acci Socialista Basca), per no arrib a prosperar.

En el III Congrs Nacional d ESB, el partit va abandonar el seu carcter socialista i sobiranista i es va declarar marxista i independendista. Aquest fet, sumat a una crisi generalitzada dintre del partit i a una relaxaci de l'exigncia d euskaldunizaci interna va produir una escissi d'un important nombre de militants encapalats per Txillardegi, que no obstant aix van seguir formant part d HB; va abandonar la unificaci amb ANV i va afeblir la posici d ESB en el si d HB. Dintre d HB es va produir des del seu naixement una pugna entre tres dels partits que la van integrar (ANV, ESB i LAIA) d'una banda i els grups i independents partidaris de KAS, per un altre. Aquest enfrontament es debia bsicament a discrepncies en l'organitzaci interna de la coalici i a la participaci o no en les institucions poltiques espanyoles. No havia en principi cap tipus de discrepncia sobre el suport a la parallela lluita armada de ETA. 

En les eleccions forals i municipals de 1979 HB va obtenir un important suport electoral i aix va deslligar un enfrontament obert en el si de la coalici. HB era a efectes legals una coalici electoral d ANV i ESB, els dos nics partits poltics legals. LAIA i ESB van tractar d'obtenir l'adhesi d ANV a les seves posicions per a quedar-se amb les sigles d HB i marginar als partidaris de KAS, per dintre d ANV es va imposar un corrent favorable a KAS, de tal forma que el pla d ESB no va poder dur-se a terme.
 
 
Parallelament ESB va rebre ofertes per a integrar-se en la coalici electoral Euskadiko Ezkerra, per renunci a aquesta possibilitat en rebutjar el possibilisme d EE i el seu suport a l Estatut d Autonomia del Pas Basc, qualificat des d ESB despectivament com a Estatuto Vascongado en no incloure-hi Navarra.

El IV Congrs d ESB (gener de 1980) va apostar per mantenir al partit poltic dintre de la coalici HB, per exigint-la que es mantingus al marge de controls externs (KAS i ETA) i exigint a la Mesa Nacional d HB (controlada per afins a KAS) que es posicions clarament sobre si la coalici participaria o no en el futur Parlament autnom basc, sorgit de les imminents eleccions autonmiques. 

Per les exigncies d ESB no es van materialitzar, a ms els seus militants van quedar marginats en la confecci de les llistes electorals al Parlament Autnom Basc, LAIA va abandonar la coalici; i aix va dur finalment a ESB a desvincular-se tamb d HB i a recomanar als seus militants i simpatitzants que s'abstinguessin en les eleccions autonmiques de febrer de 1980. Herri Batasuna, reduda prcticament a KAS va pagar un preu electoral baix, ja que va perdre solament 35.000 vots, malgrat l'aband de LAIA i d ESB. Encara que en un primer moment ESB va tractar d'organitzar una altra Herri Batasuna amb estratgia diferent, aquesta idea va acabar sent inviable i ESB va desaparixer poc desprs; encara que encara avui dia segueix figurant en el registre de partits poltics.        






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120147" title="Glest" nonfiltered="4039" processed="4025" dbindex="49353">

El Glest s un joc d'estratgia en temps real amb grfics 3D disponible per a diversos sistemes (entre ells Windows i Linux). Est fet amb C++ i es fcilment extensible mitjanant arxius XML.

De moment existeixen dues "civilitzacions", la medieval (tech) i la mgica (magic), i es pot jugar contra l'ordinador.

Hi ha ms d'un grup que est treballant en "civilitzacions" alternatives. Tamb hi ha bastants jugadors que han creat noves unitats, edificis... (anomenats 'mods'), mapes...

Les millors extensions es poden trobar en una pgina anomenada Glest: Evolution, on estan allotjades juntament amb instruccions de com installar-les i, si es el cas, modificar-les.

 Enllaos externs .

 Glest  ;
 Pgina del projecte ;
 Glest: Evolution (pgina d'extensions per al Glest) ;
 Projecte Glevolution ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120149" title="Langile Abertzale Iraultzaileen Alderdia" nonfiltered="4040" processed="4026" dbindex="49354">

LAIA s l'acrnim de Langile Abertzaleen Iraultzarako Alderdia (que en euskera significa Partit per a la Revoluci dels Treballadors abertzales). LAIA fou un partit poltic del Pas Basc que va nixer durant l'poca de la Transici i va desaparixer a mitjans de la dcada dels 80. Laia s tamb el nom en basc d'una eina agrcola (en castell laya). 

LAIA era un partit d'ideologia abertzale i comunista. Va ser un dels quatre partits que van fundar la coalici Herri Batasuna en 1978. Mai es va inscriure en el registre de partits poltics participant en les eleccions a travs de coalicions. El partit va ser fundat en 1974 a l'exili d Iparralde per militants d ETA que van veure la necessitat de crear un partit poltic de carcter obrer. En els seus orgens el partit es va caracteritzar per certa indefinici ideolgica, pertanyent els seus membres a diferents corrents del marxisme, trotskisme i fins i tot anarquisme. 

En 1976 se celebra la II Assemblea del partit en la qual es va produir una escissi de LAIA en dos corrents. LAIA (bai) (si) i LAIA (ez) (no). La primera donava suport a l'alternativa KAS i la segona no. La primera corrent, que era majoritria, recuperaria temps ms tard el nom de LAIA i quedaria integrada dintre de la coordinadora KAS. La segona corrent, passaria a dirr-se LAIAK i tindria una orientaci crata
 
Com a membre de la coordinadora KAS boicoteja les primeres eleccions legislatives, aix com la Constituci Espanyola a la que es va oposar frontalment.

En 1.977 en el III Congrs del partit la disputa es va deure al carcter marxista-leninista que tenia el partit HASI que dirigiria KAS i que no coincidia amb la lnia poltica de LAIA. En 1978 juntament amb HASI i altres partits d'esquerra nacionalista no pertanyents a KAS, com ESB i ANV fund la coalici electoral Herri Batasuna. LAIA es mantindria dintre de la coalici dos anys per a abandonar-la a principis de 1980, juntament amb ESB. Tamb va abandonar la coordinadora KAS. La ra de l'aband d Herri Batasuna va ser el carcter preponderants que KAS havia pres en la coalici marginant als partits integrants, especialment LAIA i ESB, que eren partidries de la participaci d Herri Batasuna en les institucions poltiques. Desprs de la seva sortida d Herri Batasuna, LAIA va quedar com un partidari minoritari que crearia una nova coalici anomenada AUZOLAN, juntament amb LKI i Nova Esquerra, un grup escindit d Euskadiko Ezkerra. AUZOLAN fracassaria en les eleccions de 1984 i tant la coalici com LAIA desapareixerien aquest mateix any.
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120152" title="Manuel Delgado Barreto" nonfiltered="4041" processed="4027" dbindex="49355">
Manuel Delgado Barreto (San Cristbal de La Laguna, Tenerife, 27 de setembre de 1879 - Madrid, 1936). Periodista espanyol.

Des de molt jove ja es va consagrar en el mn del periodisme fundant un ateneu literari i dirigint la revista  Gente Nueva  i el diari  La Opinin .

Al 1901 s'install a Madrid, on va ocupar el crrec de redactor en cap d' El Globo , i va passar posteriorment a  La Correspondencia de Espaa , on va utilitzar el pseudnim de  Taf .

Va dirigir diversos diaris, dels quals cal esmentar  Las Provincias  de Madrid,  La Accin  i  Bromas y Veras . La seva fama en el camp humorstic s per haver dirigit diaris satirico-poltics que van tindre un gran xit, com van ser  El Mentidero  i  Gracia y Justicia .

Des del setembre del 1925 a l'abril del 1936 va dirigir el diari  La Nacin , que va ser rgan de la dictadura del general Primo de Rivera, i instrument propagandstic dels principis de la  Unin Patritica .

Durant la II Repblica Espanyola es va convertir en el principal portaveu de les doctrines del  Bloque Nacional . Va atacar durament la poltica de la CEDA i especialment a Jos Mara Gil-Robles, a qui no considerava adeqat per portar les regnes de la reacci de la dreta.

A la campanya electoral del febrer del 1936, va mostrar-se disconforme amb la manera com estaven portant les negociacions, i, tot i que va fer una crida a votar ntegrament la candidatura antirevolucionria, ja va advertir que la desuni els portaria cap a la derrota electoral. Desprs d'aquesta  profecia  va culpar de la situaci de nou a Gil Robles i opinava que hi havia la necessitat d'una reacci de la dreta, allusions que es podrien entendre com insinuaci a la sublevaci per la fora.

Desprs de la victria del Front Popular el febrer de 1936 va seguir en el seu lloc de treball fins al tancament del diari desprs de patir un incendi el mes de mar. Al cap de poc va ser detingut al seu domicili de Carabanchel el 20 de juliol de 1936 i se'l van emportar a la pres Modelo de Madrid, a on va romandre fins al 5 de novembre, dia que es va rebre a la pres una ordre de trasllat a un altre penal. Manuel Delgado Barreto va desaparixer durant aquest trasllat i se'l va donar per mort un cop transcorregut el termini legal, sense que se'n tinguessin ms notcies d'ell.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120155" title="Nestor Makhno" nonfiltered="4042" processed="4028" dbindex="49356">


Nestor Ivanovich Makhno (en ucrans,                      , 27 d'octubre, 1889 - 25 de juliol, 1934) fou un revolucionari anarquista d'Ucrana que es va negar a unir-se als bolxevics desprs de la Revoluci d'Octubre.

Va naixer el 27 d'octubre del 1889 a una aldea de Guli-Pole districte d'Alexandrovsk del govern Ekaterinonslar a Ucrana.

Makhno perteneixia a una familia de camperols pobres i el seu pare va morir poc desprs que ell nasques, per aix va haver de contribuir al manteniment de la seva familia (la seva mare i quatre germans molt joves) als 7 anys feia feina de pastor de vaques i ovelles a l'estiu i anava a l'escola local a l'hivern. Desprs de rebre una petita instrucci, als 12 anys va comenar a fer feina com a pe a les granjes dels colons alemanys que proliferaven en aquella poca a Ucrana. Des d'aquell moment ja va comenar a compartir el seu odi cap a les injusticies comeses pels senyors i patrons amb un grup de peons i camperols.

Amb 16 anys, particip a la revoluci del 1905 i desprs de contactar amb diferents grups de caire politic s'implica en el moviment llibertari realitzant perilloses missions. Al 1908 les autoritats tsaristes l'empresonen i s condemnat a la forca per estar associat amb anarquistes i per participaci en actes terroristes, per degut a la seva joventut la condemna fou commutada per la de pres perpetua. El traslladen a la pres central de Moscou, all aprofita la seva gran biblioteca i fa amistat amb Archinoff, condemnat a treballs forats, aquest ajuda a Makhno a instruirse en varies materies. Sotms a un dur rgim pel seu esperit rebel i les seves protestes, contreu una afecci pulmonar. Al 1917 s lliberat, amb tots el presos poltics, per la insurrecci del proletariat a Moscou.

Quan va tornar a Guli-Pole, va comenar a desplegar una activitat militant incansable. Entre altres coses, ajuda a organitzar l'expropiaci de la propietat de capitalistes i terratinents. A l'estiu del 1917, durant el govern del demcrata Keresky a Rssia, fou president del soviet local, de la uni de camperols regional i de la uni professional d'obrers metalrgics i fusters.

A principis de 1918, el nou govern dels bolxevics a Rssia signa el tractat de Brest-Litovsk que fa les paus amb les Potncies Centrals, per cedeix grans quantitats de terreny, incloent-hi Ucrana. La gent que viu a Ucrana no vol ser governada per les Potncies Centrals, aix que es rebella. Es formen escamots d obrers i camperols que emprenen la guerra contra els alemanys i els austracs que volien ocupar Ucrana. Aquesta rebelli prompte va prendre  un to anarquista i de caire poltic. Nestor Makhno era un dels organitzadors principals d'aquests grups partisans, aquests grups prest es van unir per a formar l'Exrcit Revolucionari d Insurrecci d'Ucrana, tamb anomenat l'Exrcit Negre (perqu aquest va lluitar sota la bandera negra, la bandera anarquista), o tamb makhnovistes.


L'exrcit negre, tamb va lluitar contra els Blancs (els contra-revolucionaris) i els pogromistes antisemtics. A les rees on els makhnovistes van expulsar els exrcits d'oposici, els camperols (i els treballadors) van procurar suprimir el capitalisme i l'estat organitzant i muntant assamblees, comunes i consells lliures. La terra i les fbriques expropiades van passar a estar sota control dels camperols i els obrers.

De tornada s empresonat pels austriacs, i obt la llibertat grcies a un jueu de Gulia-Pole que va aconseguir reunir una suma considerable. Ja a la seva regi, organitza amb un treball enrgic partides de guerrillers voluntaris; l'estratgia s apuntalar una regi alliberada des de la qual estendre la resistncia i alhora concretar la revoluci sobre bases llibertries. Les seves millors armes eren la temeritat i mobilitat dels seus esquadrons de cavalleria (ms endavant va organitzar a la infanteria en veloos carros de dos cavalls tpics de la regi) i, sobretot, la complicitat dels camperols, que ho ocultaven i no informaven sense tenir en compte les represlies i la crema dels seus llogarets. Redactava manifests sobre la Revoluci Social, les comunes lliures i organitzava reunions contnuament.

En el cas de Makhno, que havia rebut numeroses ferides a llarg dels anys, el 21 de mar rep una bala a l'estmac de l'exercit bolxevic, i a primers d'agost el fereixen set vegades, la derrera al coll. A causa de la seriositat de la ferida i tement per la seva vida, el Consell resol el seu trasllat a l'estranger per curar-lo, perqu Ucrana ja no s segura. 




L'exili.
El 28 d'agost, Makhno, dins un destacament, aconsegueix rompre el setge bolxevic i creuar el Dniester amb un nombre bastant elevat de ferits.

Primer de tot, s duit a Romania, per a causa de l'hostilitat de les autoritats es trasllada a Polnia. Un cop all l'arresten, s acusat de mantenir activitats antipoloneses a Ucrana, per el jutgen i queda absolt. Es trasllada a Gdansk on desprs de ser detingut una altra vegada aconsegueix escapar a Pars amb l'ajuda dels grups anarquistes locals. 

A Pars fa feina de manobre i de fuster. Espordicament procurava mantenir certa activitat amb el moviment anarquista a Frana, per desprs ceia en llargs perodes d'inactivitat. Va intentar escriure tot el que va succeir a Ucrana, per tan sols va arribar al perode del 1918, el seu escrit es va editar desprs de la seva mort en tres volums. Durant la seva estada a Pars, Makhno va demandar, mitjanant escrits i converses, una major autodisciplina personal dels anarquistes i una organitzaci capa de dotar d'efectivitat i homogenetat al moviment. Sembla que va lloar en una entrevista amb membres de la FAI, entre els quals estava Buenaventura Durruti, la capacitat organitzativa de l'anarquisme espanyol d'aquesta poca. 

Va morir el 25 de juliol del 1934. El van incinerar pocs dies desprs de la seva mort, enterraren les seves cendres al fams cementiri del Pre-Lachaise a Pars, al seu soterrament hi anaren centenars de persones. En aquells moments estava casat amb Halyna Kuzmenko i tenia una filla que es deia Yelena, desprs de la Segona Guerra Mundial, aquestes dues van ser deportades per a fer treballs forats primer a Alemanya i desprs a Kev.

Articles relacionats.

 Exrcit Revolucionari d Insurrecci d'Ucrana;
 Anarquisme;
 Mikhal Aleksndrovitx Bakunin;
 Lenin;
 Revoluci Russa;
 Bolxevics;
 Tsar;
 Comunisme llibertari;
 Soviet;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120156" title="Lisosoma" nonfiltered="4043" processed="4029" dbindex="49357">
Els lisosomes sn uns orgnuls de la cllula que tenen formes variables, estan recoberts per una membrana i a l'interior hi ha enzims que hidrolitzen les macromolcules. S'han allat ms de quaranta enzims diferents a l'interior dels lisosomes. Tots ells tenen la caracterstica de ser hidrolases, s a dir, enzims que catalitzen reaccions en les quals s'afegeixen o s'eliminen molcules d'aigua.

Intervenen en la digesti de les substncies que la cllula capta de l'exterior per nodrir-se i tamb fan funcions de digesti intracellular.

Segons el seu origen, hi ha dos tipus de lisosomes:
Els lisosomes primaris sn aquells acabats de formar a partir de l'aparell de Golgi. Tenen forma rodona o ovalada i el seu contingut s homogeni. No han intervingut en cap procs digestiu. Quan s'hi uneixen altres partcules poden formar el lisosoma secundari o b expulsar-ne el contingut directament a l'exterior;
Els lisosomes secundaris es formen quan un lisosoma primari es fusiona amb altres partcules com, per exemple, les que provenen de l'exterior de la cllula, en un procs de digesti. Tenen una forma ms variable que els primaris.

Malalties lisosomals.
Per absncia d'enzims lisosomals o per la prdua de la seva funci:
Malaltia de Tay-Sachs: Una disfunci de l'enzim hexosaminidasa provoca l'acumulaci de ganglisid GM2.
Malaltia de Pompe: Una disfunci de l'enzim -glicosidasa provoca l'acumulaci de glicogen.
Malaltia de Hunter: Una disfunci de l'enzim -iduronosulfat provoca l'acumulaci de sulfat heparan i dermatan.
Malaltia de Fabry: Una disfunci de l'enzim -galactosidasa provoca l'acumulaci de ceramida-hexosidasa.
Malaltia de Gaucher: Una disfunci de l'enzim -glucosidasa provoca l'acumulaci de glucocerebrsid.

Per deficincia en la fosforilaci de la manosa-6 dels enzims lisosomals:
Malaltia de les cllules I;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120158" title="Claude Cohen-Tannoudji" nonfiltered="4044" processed="4030" dbindex="49358">



Claude Cohen-Tannoudji (Constantina, Algria 1933) s un fsic i catedrtic universitari francs guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1997.

Biografia.
Va nixer l'1 d'abril de 1933 a la ciutat algeriana de Constantina, en aquells moments colnia francesa. Va estudiar fsica a l'Escola Normal Superior de Pars, on aconsegu doctorar-se el 1962, instituci a la qual ha dedicat la seva recerca cientfica.

Des de 1993 s membre de l'Acadmia Francesa de Cincies.

Recerca cientfica.
Va iniciar els seus treballs al voltant de la mecnica quntica, i aconsegu una plaa de professor a la Universitat de Pars. La seva recerca s'ha centrat especialment en la interacci entre toms i fotons. Juntament amb els fsics nord-americans William Daniel Phillips i Steven Chu va desenvolupar mtodes pels quals el lser pot atrapar toms a temperatures properes al zero absolut. 

El 1997, juntament amb els dos fsics nord-americans, fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs pioners en el refredament d'toms utilitzant el lser.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1997;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120161" title="Malaltia de les cllules I" nonfiltered="4045" processed="4031" dbindex="49359">

La malaltia de les cllules I, tamb coneguda com a Mucolipidosi II, s una malaltia lisosomal hereditria, autosmica recessiva. s poc freqent, ja que noms apareix en 1 de cada 5000 nounats.

Clnica.
Alteracions esqueltiques.
Retard psicomotor i de creixement.
Mort prematura (6-10 mesos).

Patologia cellular.
Absncia o alteraci de la funci de la N-acetilglicosamina-fosfotransferasa, a causa d'una alteraci d'un gen localitzat al cromosoma 12.
Absncia d'enzims en els lisosomes.
Augment d'hidrolases a la matriu extracellular.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120162" title="Robert B. Laughlin" nonfiltered="4046" processed="4032" dbindex="49360">

Robert Betts Laughlin ( Visalia, EUA 1950 ) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1998.

Biografia.
Va nixer l'1 de novembre de 1950 a la ciutat de Visalia, situada a l'estat nord-americ de Califrnia. Estudi fsica a la Universitat de Berkeley, on es llicenci el 1972, i posteriorment aconsegu el doctorat a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts l'any 1979.

Entre 1989 i 2004 fou professor de fsica a la Universitat de Stanford. Actualment s president del l'Institut Avanat de Cincia i Tecnologia de Corea (KAIST), situat a la ciutat de Daejeon, Corea del Sud.

Recerca cientfica.
L'any 1983, al costat del fsic alemany Horst Ludwig Strmer i el nord-americ Daniel Chee Tsui, aconsegu descriure l'Efecte Hall Quntic, el descobriment d'una nova forma de fluid quntic amb excitacions carregades de fraccions. Per aquest descobriment els tres fsics foren guardonats amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1998.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1998;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120165" title="Horst Ludwig Strmer" nonfiltered="4047" processed="4033" dbindex="49362">
 

Horst Ludwig Strmer ( Frankfurt, Alemanya 1949 ) s un fsic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1998.

Biografia.
Va nixer el 6 d'abril de 1949 a la ciutat de Frankfurt, situada a l'estat alemany de Hessen. Va iniciar estudis d'enginyeria a la Universitat Politcnica de Darmstadt, per posteriorment es trasllad a la Universitat Johann-Wolfgang-Goethe de la seva ciutat natal per estudiar fsica, universitat on es llicenci el 1974 al costat de Gerd Binnig. 

Ampli els seus estudis en un postgrau als Laboratoris Bell de Nova Jersey, on el 1978 aconsegueix feina fixa, el 1983 fou nomenat responsable del laboratori per les caracterstiques piques i electrniques dels cossos slids, i finalment el 1992 fou nomenat director del laboratori de fsica. Des de 1997 s professor de fsica i fsica aplicada a la Universitat de Columbia.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca al voltant dels gasos bidimensionals. Posteriorment va collaborarar amb els fsics nord-americans Robert B. Laughlin i Daniel Chee Tsui a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts a la recerca de d'un hipottic cristall d'electrons, describint el que s'anomen efecte Hall quntic. Per aquest descobriment l'any 1998 els tres fsics foren guardonats amb el Premi Nobel de Fsica 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1998;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120169" title="Daniel Chee Tsui" nonfiltered="4048" processed="4034" dbindex="49363">

Daniel Chee Tsui (en xins:   ; pinyin: Cu  Q) ( Henan, Xina 1939 ) s un fsic nord-americ, d'origen xins, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1998.

Biografia.
Va nixer el 28 de febrer de 1939 a la provncia xinesa de Henan. Desprs d'estudiar secundria a Hong Kong, el 1958 es trasllad als Estats Units per estudiar fsica a lAugustana College. El 1982 aconsegu el doctorat en fsica a la Universitat de Chicago i fou nomenat professor d'enginyeria elctrica a la Universitat de Princeton.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca cientfica en la microestructura dels semiconductor i en la fsica de l'estat slid. El 1998 fou guardonat, juntament amb el fsic alemany Horst Ludwig Strmer i el nord-americ Robert B. Laughlin, amb el Premi Nobel de Fsica per la seva contribuci al descobriment de l'efecte Hall quntic en les seves investigacions realitzades a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1998;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120173" title="Gerardus 't Hooft" nonfiltered="4049" processed="4035" dbindex="49364">


Gerardus 't Hooft ( Den Helder, Pasos Baixos 1946 ) s un fsic i professor universitari neerlands guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1999.

Biografia.
Va nixer el 5 de juliol de 1946 a la ciutat de Den Helder, situada a la provncia d'Holanda Septentrional. Va estudiar fsica a la Universitat d'Utrecht, en la qual es llicenci i de la qual n's professor docent. Actualment s membre de l'Acadmia Francesa de Cincies.

Recerca cientfica.
Interessat en l'estructura quntica de la fsica de partcules, va desenvolupar un model matemtic que va permetre els cientfics predir les caracterstiques de les partcules subatmiques que constituexen l'univers i de les forces fonamentals a travs de les quals s'obren recprocament, i el que s anomenat interacci electrodbil. 

El 1999 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb el seu compatriota Martinus J.G. Veltman, per aclarir l'estructura quntica de la Interacci electrodbil.


Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (9491) Thooft descobert el 25 de mar de 1971 per Cornelis Johannes van Houten, Ingrid van Houten-Groeneveld i Tom Gehrels.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1999;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120175" title="Martinus J.G. Veltman" nonfiltered="4050" processed="4036" dbindex="49365">


Martinus J.G. Veltman ( Waalwijk, Pasos Baixos 1931 ) s un fsic i professor universitari neerlands guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1999.

Biografia.
Va nixer el 27 de juny de 1931 a la ciutat neerlandesa de Waalwijk, situada a la provncia de Brabant Septentrional. Desprs de llicenciar-se en fsica a la Universitat d'Utrecht fou professor d'aquesta entre 1966 i 1981, moment en el qual pass a ser professor a la Universitat de Michigan, crrec que ocup fins el 1996.

Recerca cientfica.
Desprs de formar part de l'equip investigador del CERN, a partir de la dcada del 1970 i al costat de Gerardus 't Hooft va desenvolupar un model matemtic que va permetre els cientfics predir les caracterstiques de les partcules subatmiques que constituexen l'univers i de les forces fonamentals, anomenades interaccions electrodbils, a travs de les quals s'obren recprocament.

L'any 1999 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb el seu compatriota Hooft, per aclarir l'estructura quntica de la Interacci electrodbil.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (9492) Thooft descobert el 25 de mar de 1971 per Cornelis Johannes van Houten, Ingrid van Houten-Groeneveld i Tom Gehrels.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1999;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120177" title="Pentgon (polgon)" nonfiltered="4051" processed="4037" dbindex="49366">

En geometria, un pentgon correspon a qualsevol polgon de 5 costats.

Tanmateix, aquest terme s'empra habitualment per denotar un pentgon regular. Aix s, quan tots els angles i tots els costats sn iguals. En aquest cas, els angles seran de 108. El seu smbol de Schlfli  s .

L'rea d'un pentgon regular amb costat de llargada  correspon a: 





 Construcci d'un pentgon .
Un pentgon regular es pot construir amb regla i comps. Euclides descriu un mtode en els seus Elements (300 A.C.). 

A continuaci es descriu un dels mtodes: 



Dibuixa una circumferncia en la qual inscriurem el pentgon i marquem el centre de la circumferncia amb O. (En la figura de la dreta, aquesta s la circumferncia verda). ;
Tria un punt A en la circumferncia que serveixi com un dels vrtexs del pentgon. Dibuixa una linia entre O i A.
Construeix una lnia perpendicular a la linea OA que atravessi O. Marca la intersecci d'aquesta lnia amb la circumferncia com el punt B.
Construeix el punt C com el punt mig entre O i B.
Dibuixa una circumferncia centrada a C i que passi pel punt A. Marca la seva intersecci amb la lnia OB (a dins de la circumferncia original) com el punt D.
Dibuixa una circumferncia centrada a A que passi a travs del punt D. Marca les seves interseccions amb la circumferncia original (la circumferncia verda) com els punts E i F.
Dibuixa una circumferncia centrada a E i que passi pel punt A. Marca la seva segona intersecci amb la circumferncia original com el punt G.
Dibuixa una circumferncia centrada a F que passi a travs del punt A. Marca la seva segona intersecci amb el cercle original com el punt H.
Construeix el pentgon regular AEGHF.

Si desprs de formar el pentgon s'uneixen els vrtexs no adjacents (dibuixant les diagonals del pentgon), obtenim un pentacle, amb un pentgon ms petit en el centre. Si extenem els costats del pentgon fins que es toquin els no adjacents, obtenim un pentacle ms gran.

El pentgon a la cultura.
El Pentgon s el nom de l'edifici central del Ministeri de Defensa dels EUA;
El pentgon inscriu en pentacle, per aix sovint s'hi associen els seus smbols;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120178" title="Cpsela" nonfiltered="4052" processed="4038" dbindex="49367">

Cypsela o Cypsila (Cipsela o Cipselos) fou una ciutat del districte de Parrhsia, a Arcdia. Ocupat el districte per la ciutat-estat de Mantinea a la segona meitat del segle V aC, una guarnici es va establir a la ciutat per en fou expulsada pels espartans, fins llavors aliats de Mantinea, que van restablir la independencia de Parrhsia el 421 aC. 

La ciutat fou fundada per Cypsilos, i era al nord-oest de Megalpolis.

----

A l'Empord, ciutat mtica situada davant de les illes Medes, Gypsela ja va ser citada a l'ORA MARITIMA"de RUFUS FESTUS Avienus (escriptor del segle IV dC Rufus Festus es basa en un perilpe grec massoliota (un grec marsells)  qui, mil anys abans  situa aquesta illa en una carta marina.

Amb ms imaginaci que histria, i amb la muntanya del Quermany de fons, on segons la llegenda hi vivia un gran drac que vigilava l'entrada d'una cova plena de tresors , aquesta mtica ciutat desapareixer per sempre entre les aiges del Mediterrani.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120186" title="Luperca" nonfiltered="4053" processed="4039" dbindex="49370">
Luperca s el nom de la lloba que segons la mitologia va amamamantar Rmul i Rem, fundadors mitolgics de Roma. La seva esttua, coneguda per la Lloba Capitolina, es conserva al Museu Vatic.

En honor del llop es va instituir la festa romana de la Luperclia el 15 de febrer.

Modernament es va suposar que Luperca fou en realitat una prostituta que es va cuidar dels dos infants (les prostitutes tamb eren anomenades despectivament "llobes").


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120187" title="Camp de Mart" nonfiltered="4054" processed="4040" dbindex="49371">
El camp de Mart a l'antiga Roma era un terreny al nord de la muralla serviana, construida pel rei Servi Tulli. Tenia al sud el Capitoli i a l'est el tur Pinci (Mons Pincius); el lmit oest el formava el riu Tber. El nom era degut a l'existencia d'un santuari dedicat a Mart que ja existia en temps del rei Numa Pompili. Un nou temple a Mart fou erigit el 388 aC pel trib Tit Quinci, per complir amb la promesa feta dos anys abans durant la invasi dels gals.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120188" title="Argius" nonfiltered="4055" processed="4041" dbindex="49372">
Els argius foren els habitants d'Argos, capital de l'Arglida. En temps d'Homer el nom argiu era equivalent a aqueu. Els aqueus van dominar la regi fins a l'arribada del doris. Aquestos van dominar Argos, i van portar el nom d'argius, per l'associaci amb els aqueus va desapareixer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120190" title="Arcadis" nonfiltered="4056" processed="4042" dbindex="49373">
Els arcadis foren el poble que vivia a la regi d'Arcdia a Grcia. Com a pas muntanys, la regi fou lloc de refugi, i les poblacions originals es van barrejar amb aqueus expulsats pels doris, i van formar un poble grec diferenciat que va portar una vida de pastors sense problemes de vida ni guerres. La seva llengua fou el grec micnic. Degut a la seva suposada senzillesa de vida (associada a la felicitat) els poetes assimilaven la paraula Arcdia a un lloc feli. Algunes colnies europees fundades modernament al Estats Units o Austrlia portaven el nom d'Arcdia en aquest sentit.

El arcadis estaven organitzats en ciutats fins que van formar una lliga el 371 aC, inspirada pel lder teb Epaminondes. Megalpolis fou llavors la seva capital. Vegeu: Arcdia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120193" title="Els Vivencs" nonfiltered="4057" processed="4043" dbindex="49375">
Els Vivencs s un petit barri situat a l'est del terme de la Pobla de Claramunt (Anoia) i separat fsicament del nucli urb d'aquest municipi per alguns camps de conreu i un parc pblic (el Parc del Millenari). Amb una quinzena de cases, aquest indret compta aproximadament amb quaranta habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120195" title="Rosassa" nonfiltered="4058" processed="4044" dbindex="49376">
La rosassa o roset s un  ornamental, majoritriament, a les catedrals durant el perode gtic. Dins de l eix conductor d aquest perode artstic, la rosassa transmet, a travs de la llum i del color, el contacte amb la espiritualitat i l ascensi al sagrat.

Caracterstiques.





Es tracta d una obertura circular amb un disseny geomtric de tires de pedra (traceria) entre les quals s omple amb vidres de colors, vitrall. Els colors sn vius, accentuant el realisme de les imatges mitjanant la combinaci de tons variats d un mateix color.

Localitzaci a la catedral;
La rosassa es presenta sobre el portal de la faana principal a l oest o en el transsepte, al menys en un dels dos extrems.

Temes de representaci;
La decoraci est feta en sentit radial, representant estilitzadament els ptals d una rosa (d aqu el seu nom), i relata la histria bblica d una figura que apareix al centre de la composici. Els temes ms retratats acostumen a ser la Mare de Du amb el Nen, l ltim sopar de Crist amb els apstols i altres histries bbliques. Rarament trobarem smbols zodiacals o estacions de l any, ni referncies a herldica medieval.

Metamorfosi formal;
La rosassa t el seu origen en l cul rom transformant-se en finestra durant el perode romnic. A meitat del segle XII, el desenvolupament del gtic i les seves innovacions tcniques, distribuint i enviant el pes cap a les voltes i  cap a els contraforts, fan possible  obrir  grans panys de paret per a l entrada de llum i la rosassa acaba per augmentar considerablement les seves dimensions. A meitat del segle XIII, fins i tot, poden arribar a l amplada total de la nau. 

A les primeres mostres apareix emmarcada sota un arc circular,  com tenim a les rosasses de la Catedral de Mantes, de la Catedral de Notre-Dame de Pars, o de la Catedral de Chartres i, ms tard, sota un arc quebrat, com s observa a la Catedral de Reims. En seguida passa a estar inscrita dins un quadrat, com s el cas de l extrem sud del transsepte de Catedral de Notre Dame de Pars, i una ltima transformaci remet a una rosassa com a centre d una composici de finestres, cobrint la totalitat de la faana del transsepte, com es pot constatar a la Catedral de Rouen. En el gtic flamger (gtic tard) les subdivisions de pedra de rosassa passen a tenir un disseny reticular de corbes extremament intricat (traceria).


Enllaos externs.

 Disseny geomtric d'una rosassa;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120196" title="Khanat de Bukhar" nonfiltered="4059" processed="4045" dbindex="49377">
El Khanat de Bukhar fou un estat de l sia Central durant els segles XVI i XVII. Va rebre aquest nom quan la capital de l estat dels xaibanites o khanat Uzbek (1500 1598) es trasllad a Bukhar.

Va assolir una gran extensi i influncia durant el regnat del khan Abdullah Khan II el 1577 1598. El 1740 fou conquerit per Nadir Shah de Prsia. En aquesta poca es va reforar el poder dels mangits, equivalents a visirs o ministres principals que van controlar als khans; en oposici als perses el 1753 Muhammad Rahim va assolir tot el poder i el pas esdevingu l'Emirat de Bukhar, per els sobirans es van mantenir nominalment al tron fins el 1785 en qu foren deposats i el mangit va assolir el ttol de khan compartit amb el que portaven d'emir. El bolxevics van prendre el poder l'estiu del 1920 i el khan Alim va fugir; es va formar una repblica Sovitica nominalment independent que va durar fins el 1924 en qu va ingressar a la Uni Sovitica; fou dissolta el febrer de 1925.

 Dinastia Astrakhnida .

Jani Khan 1599-1603;
Baqi Muhammad 1603-1605;
Wali Muhammad (a Balkh 1599-1611) 1605-1611;
Iman Quli Khan 1611-1650;
Nadir Muhammad (a Balkh 1611-1651) 1640-1645 ;
Abd al-Aziz 1645-1681;
Subhan Quli (a Balkh 1651-1702) 1681-1702;
Muhammad Ubaidullah I 1702-1705;
Abul Faiz 1705-1740;
Nadir Shah de Prsia 1740-1747;
Muhammad Abd al-Mumin 1747-1753;
Muhammed Rahim (usurpador) 1753-1758;
Muhammad Ubaidullah II 1753-1758 (nominal);
Abul Ghazi 1758-1785;

 Dinastia Mangit .

Khudayar Biy  1705- ?
Muhammad Hakim  ? -1747;
Muhammad Rahim  1747-1758;
Daniyal Biy Atalik 1758-1785;
Amir-i Masum Shah Murad 1785-1799;
Amir Haydar Tura Khan 1799-1826;
Sayyid Husein  1826;
Mir Umar 1826;
Mir Nasr Allah Bahadur Khan, el Butxi 1827-1860;
Muzaffar al-Din Bahadur Khan 1860-1885 (protectora rus 1865);
Sayyid Abd al-Akhad Khan 1886-1911;
Sayyid Muhammad Alim Khan 1911-1920 (es mantingu a part del pas fins el 1923);
Comit Revolucionar Provisional 10 d'agost del 1920, presidit per:
Ahmedzhan Abdusaidov "Hamdi" 10 d'agost de 1920 assoleix el poder, el khan fuig el dia 30 i es proclama la Repblica Sovitica de Bukhar el 2 de setembre;
Mirza Abdulkadyr Mansuroghli Muhitdinov, presideix el Comit Revolucionari Central, 8 d'octubre de 1920 a  22 de setembre de 1921;
Polat Usmon Khodzhayev, 22 a 23 de setembre de 1921                     ;
Polat Usmon Khodzhayev  1921-1922, president del Comit Executiu Central ;
Muin Jon Aminov  1922-1923;
Porsa Khodzhayev 1922 (pren possessi el 1923)-1925;
19 de setembre de 1924 es constitueix en Repblica Socialista Sovitica de Bukhar;
17 de febrer de 1925, es fusiona dins la RSS del Uzbekistan;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120197" title="sia Central" nonfiltered="4060" processed="4046" dbindex="49378">


sia Central s una de les regions geogrfiques menys clarament definides del mn i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogrfics, lingstics, culturals o poltics que s adoptin. Va emergir a l escena internacional com a zona geoestratgica a partir de l esfondrament de la Uni Sovitica, (1991) i la configuraci de cinc noves repbliques independents. 

Tanmateix, hi ha un consens general sobre algunes rees geogrfiques definides que sens dubte hi pertanyen. s el cas de les actuals repbliques independents del Kazakhstan, el Kirguizistan, el Tadjikistan, el Turkmenistan, l'Uzbekistan, Monglia i la Regi Autnoma de Xinjiang, pertanyent a la Repblica Popular de la Xina. 

Tamb es considera part d'aquesta regi, per vincles geogrfics, histrics i culturals, la Regi Autnoma de Monglia Interior de la Repblica Popular Xinesa, i entitats federals integrants de la Federaci Russa: la Repblica dels Calmucs, la Repblica del Tatarstan, la Repblica del Baixkortostan, la Repblica de l'Altai, la Repblica de Tuv, la Repblica de Buritia i part de la Repblica de Sakh.. Aquesta delimitaci t sentit en l'poca actual, per en termes histrics s habitual estendre la denominaci fins a abastar l'Afganistan, parts de l'Iran, el Pakistan, la Sibria, el Caixmir i el Tibet i les actuals repbliques d'Armnia, l'Azerbaidjan i Gergia, encara que aquestes tres ltimes tamb s'inclouen en el Caucas.

Els pasos d sia Central (fronteres, capitals, etc.), tal com es representen avui en els mapes, s una fixaci de l imaginari sovitic dels anys 1920-30 i no van quedar delimitats totalment fins a l any 1936. El nom de les noves repbliques va quedar fixat a partir de l tnia majoritria dins de cada territori. Es pot constatar, per, que les noves entitats eren frgils des d un principi a causa del tra de les fronteres, el repartiment dels recursos, l existncia de minories tniques importants en cada territori. Aix, Samarcanda i Bujara, de majoria tadjik, van ser atribudes a Uzbekistan i no a Tayikistan. La vall de Fergana, amb unitat geogrfica i histrica, fou fragmentada i repartida en tres repbliques, etc. El risc de qestionament de les seves fronteres no pot descartar-se completament, com demostren les tensions internes  que apareixen peridicament dins la zona.

 L'espai fsic .

Les Muntanyes del Pamir -centre estructural d'sia on neixen les principals carenes muntanyoses del continent (inclosa l Himlaia) i els rius principals (Indus, Ganges, Tarim, Hwang Ho etc.)-  sn tamb el punt de partida de les muntanyes del Tien Shan, que es perfilen cap el nord-est i divideixen sia Central en dues meitat desiguals: l'sia central xinesa, de menor extensi, i l sia central ex sovitica. A l Oest, sia Central queda limitada pel mar Caspi; al l est, el lmit es troba en les fronteres orientals de Xinjiang o en la conca del Hwang Ho. Al nord, es fon en la immensa estepa euroasitica.


El que distingeix de forma ms especfica l espai d sia Central s la seva situaci enclavada i  allunyada dels mars oberts (a 2.000 Km del Mar Negre i del golf Prsic) i dels oceans (a 5.000 Km del Pacfic). Cap dels seus rius desemboquen a mar obert, ans desapareixen en llacs terminals (mar d Aral, mar Caspi, llac Balkash o Lop Nor) o dins la sorra d un desert. Uzbekistan, en el cor d sia Central, s l nic pas fronterer amb tots els altres i l nic que est doblement enclavat, o sigui, rodejat de pasos que tampoc tenen accs al mar. A pesar de la seva centralitat  i deixant a banda l poca de Tamerl (1370-1405) ,  la regi al llarg de la histria ha estat ms una perifria, una crulla dels mns xins, rus o irani, o incls una frontera entra imperis, ms que centre dels imperis o de les configuracions estatals.


 La poblaci . 



Cal destacar l escs pes demogrfic de la zona comparat amb el d altres concentracions de poblaci a sia. Les seves cinc repbliques, amb 55 milions d habitants, apareixen com un veritable buit rodejat d espais molt poblats (Iran, Rssia, Pakistan, ndia, Xina). 

El percentatge de l tnia dominant a 1999-2000 dins de cada repblica era el segent: Kazajistan (51% de kazajos); Kirguizistan (56% de kirguizes); Uzbekistan (75% de uzbeks); Tayikistan (67% de tadjiks) i Turkmenistan (77% de turcmans). 

A primer cop d ull es poden distingir dos caracterstiques essencials a la regi: el predomini de les llenges turques i el predomini de l islam sunnita. Per una visi ms atenta posa al descobert un altre aspecte de la realitat: l extraordinria complexitat tnica de la zona. Els grups, subgrups, clans, llinatges i tribus son nombroses i crucials per comprendre el joc poltic de la regi; la poblaci immigrada (russos, armenis, ucrainians, trtars, etc.) i la poblaci desplaada per la fora (poblaci del Caucas, alemanys del Volga, coreans, etc.) es multitudinria i d orgens molt diversos; les tendncies regionalistes i localistes son molt nombroses; ortodoxos, membres de les esglsies reformades, jueus o ismaelites son per arreu. Per, per a bona part de la poblaci les subdivisions tniques no tenen sentit perqu son bilinges o trilinges o perqu per raons prctiques i poltiques es declaren pertanyents a la nacionalitat dominant de la repblica, com s el cas dels tadjiks d Uzbekistan.] 

El clima fortament continental defineix cinc grans tipus de paisatge (l alta muntanyes, les zones al peu de muntanya, els oasis, l estepa i el desert) que condicionen la vida humana. Existeixen dues grans formes d explotaci de l entorn: el pasturatge (quasi sempre nmada o seminmada) i l agricultura. L agricultura de sec, no massa estesa, precisa un nivell de precipitacions superior a 250 mm/any i es practica a peu de muntanyes i zones estepries suficientment humides. L agricultura d irrigaci aprofita majoritriament el moment en qu els rius suavitzen el seu curs a peu de muntanya i dipositen els sediments que transporten.

 Llengua .

A sia Central les llenges mai han estat utilitzades com a instrument d identitat fonamental, sin que caldria parlar en sentit ample d una civilitzaci turco-iran. Hi ha indicis que la major part de la poblaci d sia Central ex sovitica, a partir del segon millenni abans de la nostra era (cultura Andronovo), parlava llenges indoiranianas. El procs de turquitzaci va comenar ms tard amb les primeres migracions de pobles turcs arribats de l Altai, especialment desprs del Kaganat turc, en el s. VI.  Al llarg del segles segents, fins a la conquesta russa, molts pobles i tribus, principalment turques, i tamb mongols, entraren a sia Central des del nord-est, i formaren imperis o estats (com els karakhanides, els sejdukides, els mongols, l'Horda d Or, etc.)  i tamb confederacions tribals (com els kazakhs,  turcmans, etc.). Tanmateix, aquests moviments de pobles, que seguiren cap a l Oest, unit al domini poltic de les dinasties d origen turcomongol, no van suposar una turquitzaci accelerada. Els nous pobles adoptaren, en general, la cultura de les regions sedentries, i en concret, el persa com llengua de la administraci, literatura i diplomcia. Aix, a principis del s. XX, la llengua dominant de la cultura segueix sent el persa. La majoria de la poblaci parla dialectes turcs pertanyent a tres grans grups: qipchak (kazajo, karakalpak i kirgus), oghuz (turkm) i karluk (chagatai, uzbek i uigur). En moltes regions la poblaci s bilinge o trilinge i es passa d un dialecte a l altre sense que sigui possible definir les llenges que queden per sistematitzar. Un exemple clar de multilingisme s la ciutat de Termez  on la majoria d habitants ha parlat llenges iranianes o turques, els primers fundadors de la ciutat parlaven grec, els habitants contemporanis parlen rus, mentre que els textos ms important escrits per habitants de la ciutat estan en rab.] 

 La histria .
 
Tres caracterstiques distingeixen l sia Central contempornia de les altres regions del continent asitic: la colonitzaci russa, la dominaci directa de la Uni Sovitica i el seu particular procs d independncia. 

A partir de la caiguda de l imperi timrida (inicis del s. XVI) l espai centreasitic es va desmembrar en janats rivals ( jan  era un ttol nobiliari turcomongol). Aquests janats van sorgir de l anhel del cabdill timrida Abu-Jayr Shaybanid d instaurar un gran regne uzbek en el s. XV. Els seus descendents, per, va entrar en conflicte amb els safawes perses, que  sota l emperador safawi Shah Abbas, va fer fracassar el somni timrida d unificar els janats. 

Entre el s. XVII i el comenament del s. XX, la histria dels janats va estar marcada pels canvis dinstics, les rivalitats i les disputes territorials. En el perode precolonial, els russos van entrar en contacte amb els janats uzbeks. El primer pas de colonitzaci sovitic va ser la creaci de la ciutat de Orenburg, a la riba del riu Ural, a mitjans del s. XVIII. Durant ms d un segle, els russos, aprofitant la debilitat que produen las rivalitats entre els Kazakhs, construeixen  un rosari de fortaleses al nord-est anomenada  Lnia Irish . A mitjans del s. XIX els russos es van moure en dues direccions. A partir de la Lnia Irish, van derrotar els kazakhs rebels i construren la fortalesa de Verny (1854), que es va convertir en Alma Ata. L avanada cap l est es va fer en detriment de l imperi dels Qing, que exercia la sobirania sobre els Kajaks situats a l est i sud del llac Baljash. Tamb avanaren en direcci al mar d Aral i van arribar a la desembocadura del Sir Daria (1847). Desprs va venir la conquesta dels jants de Jokand, Bujara i  Jiva (de 1853 q 1873). L any 1865 conqueriren Tashkent, la major ciutat d sia Central. L any 1868 entraren a l emirat de Bujara i s apoderaren de la histrica Samarcanda. A partir de 1873 s enfrontaren a les tribus turcmanes que vivien entre l est del Caspi fins les fronteres d Iran i Afganistan. Una comissi anglo-russa va fixar la frontera de l Imperi  rus amb Afganistan, el 1887, per fins l any 1895 no va quedar totalment definida a causa del seu qestionament durant la conquesta del Pamir. 

Si b Sant Petersburg desitjava augmentar el seu comer, obtenir nous mercats i trobar matries primes, tamb buscava accedir a la producci de cot. Per altre part, els motius dels russos eren tamb geopoltics ja que volien prevenir qualsevol penetraci britnica des del sud. La rivalitat anglo-russa a la regi es va traduir en mig segle de tensions entre les dues potncies El contencis es va resoldre per la convenci del 31 d agost de 1907 referent a Afganistan, Persia i Tibet. 

sia Central va ser administrada pels russos en el ms pur estil colonial. A finals del s. XIX l Imperi s estenia sobre ms de la meitat de la superfcie d Eursia,  per, els moviments revolucionaris que es produren a Rssia a partir de 1905 van destrossar en una dotzena d anys aquest important edifici. La submissi dels pobles musulmans a l ordre sovitic no es va fer sense conflicte. Rere l aixafament dels basmatxis, el control dels nmades kazakhs i la eliminaci durant els anys trenta de les elits poltiques de la revoluci que estaven a favor d Stalin, sia Central es va integrar a la Uni Sovitica per no sortir fins l any 1991. Les repbliques meridionals ex sovitiques que desprs accediren a la independncia a l any 1991 van estar directa i profundament afectades pel marxisme-leninisme practicat des de Mosc durant ms de setanta anys. Van tenir accs a l estatus d Estat sense que hi hagus quasi en el seu interior un moviment poltic que reclams la independncia i en un moment en qu la Uni Sovitica coneixia una de les crisis ms greus de la seva histria.

 El naixement del sentiment nacionalista .



A ms de les fronteres i d un aparell estatal complet, la Uni Sovitica va dotar a cada naci d una llengua i una cultura concretes. Es va construir un llenguatge simblic que permetia identificar/se amb el nou Estat-naci. Aquest procs va implicar una folkloritzaci de les costums de cada pas al voltant d algunes cerimnies i objectes, de vegades allunyades del seu significat original. Per altre cant, les missions arqueolgiques i etnogrfiques reconstruren la histria i l art de les nacions, que es convertiren rpidament en millenries. Aix, un uzbek va quedar determinat com musulm sunnita moderat amb una cultura clarament definida i una histria nica, i el mateix va passar amb els ciutadans de les altres repbliques. La independncia dels cinc pasos ex sovitics es va caracteritzar per una continutat, i incls un enfortiment, de les corrents de pensament del perode 
sovitic.

Referncies.


Bibliografia.
 DJALILI, M i KELLNER,T:  La nueva Asia Central. Realidades i desafos .Ediciones Bellaterra., Barcelona, 2003.
 STRIDE, Sebastian:  Identitat i espai a l sia Central .Revista CIDOB d Afers Internacionals, nm. 70-71. p. 9-33. Octubre 2005.
 Dani, A.H. i V.M. Masson eds. UNESCO History of Civilizations of Central Asia. Pars: UNESCO, 1992.
 Mandelbaum, Michael. ed.  Central Asia and the World: Kazakhstan, Uzbekistan, Tajikistan, Kyrgyzstan, and Turkmenistan Nova York: Council on Foreign Relations Press, 1994.
 Olcott, Martha Brill. Central Asia's New States: Independence, Foreign policy, and Regional security. Washington DC: United States Institute of Peace Press, 1996.
 Soucek, Svatopluk. A History of Inner Asia. Cambridge: Cambridge University Press, 2000.
 Marcinkowski, M. Ismail. Persian Historiography and Geography: Bertold Spuler on Major Works Produced in Iran, the Caucasus, Central Asia, India and Early Ottoman Turkey, Singapur: Pustaka Nasional, 2003.
 Rall, Ted. "Silk Road to Ruin: Is Central Asia the New Middle East?" Nova York: NBM Publishing, 2006.

 Enllaos externs .
 Universitat de l'sia Central.
 Central Asia Travel.Informaci per a viatgers  ;
 Observatori del Tibet i sia Central;
 AISCA. Archaeological Information System of Central Asia;
 News Now Central Asia;
 Asia Times;
 Institut Franais d Etudes sur l Asie Centrale;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120201" title="Ludwigslust" nonfiltered="4061" processed="4047" dbindex="49379">

Ludwigslust s una ciutat situada al land alemany de Mecklemburg-Pomernia Occidental i a quaranta quilmetres al sud de la capital estatal, Schwerin. Segons dades de desembre de l'any 2004 presenta una poblaci de 12.967 habitants i s la capital del districte homnim.

Histricament parlant, la ciutat de Ludwigslust s una ciutat relativament jove. L'any 1724, el prncep Llus de Mecklenburg-Schwerin, fill del duc sobir, decid crear una reserva de caa a les terres que actualment ocupa la ciutat. A aquesta reserva s'hi afeg un seguit de construccions palatines que havien de donar serveis a les persones que acompanyaven al prncep de cacera. El recinte reb el nom de Klenow.

Anys desprs, la famlia ducal es trasllad a la residncia de Klenow i el propi duc Llus constru una residncia anomenada Ludwislust. Aix, el 1765, sota el regnat del duc Cristi II Llus de Mecklenburg-Schwerin, la ciutat esdevingu la capital del ducat en lloc de Schwerin. Aquest fet propici l'expansi de la ciutat que afavorida per la grcia ducal cresqu a costa de l'antiga capital. Aquesta situaci perdur fins l'any 1837 quan el gran duc Pau Frederic I de Mecklenburg-Schwerin retorn la capitalitat a Schwerin.

Les principals atraccions de la ciutat de Ludwigslust sn:

 El Castell. Residncia d'estil barroc construt al llarg del perode 1772 - 1776 seguint els plans de Johann Joachim Busch. Conegut popularment com el Petit Versalles de Mecklenburg. El palau es troba ubicat en una gran parc de nom Schlosspark de ms de 120 hectrees i d'estil angls.

 L'esglsia municipal. Construda entre 1765 i 1770 seguint l'estil neoclssic amb certes influncies barroques. El prtic adossat de sis columnes driques li donen l'aparena d'un temple grec.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120202" title="Emirat de Bukhar" nonfiltered="4062" processed="4048" dbindex="49380">


L Emirat de Bukhar (usbec: Buxoro Amirligi) fou el nom d un estat d sia Central que va existir entre 1747 i 1920. La capital fou la ciutat de Bukhara i el 1873 Bukhara esdevingu un protectorat  rus . 

Fou creat desprs que el Khanat de Bukhara fos conquerit per Nadir Shah i fou governat pels emirs de la dinastia Mangit. 

L'emir Muzzafar al Din (1860-1885) fou atacat pels russos des del 1865 i fou derrotat tres cops; es va veure obligat a pactar amb A. P. von Kaufman, governador del Turquestan, i acceptar-ne un protectorat des del 18 de juny 1868. Mantingu aix els lmits de l'emirat, per ell i el seu successor cediren Samarcanda i el control de la vall de Zeravshan (1870) i l'est del Pamir (1895), alhora que obrien el pas als mercaders russos; i gaud d'una sobirania molt limitada, ja que es va veure obligat a renunciar a qualsevol ampliaci territorial o de conquesta amb els altres khanats. El seu successor Abdallah (1885-1910) noms va ser una titella en mans dels russos.

EL 1920 l'Emirat de Bukhara fou conquerit pels bolxevics i substitut per la Repblica Popular de Bukhar. Avui la major part del territori de l'antic emirat forma part d Uzbekistan, amb algunes parts a Tadjikistan, Turkmenistan, i Kazakhstan.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120204" title="Catedral de Santa Maria d'Auloron" nonfiltered="4063" processed="4049" dbindex="49381">

La catedral de Santa Maria d'Auloron s un edifici religis construt  pel vescomte de Bearn Gast IV el Croat. Fou la seu episcopal de l'antiga dicesi d'Auloron, suprimida el 1802.

La seva construcci comena el 1102, any en qu Gast IV torn de les croades. D'aquest primer estil romnic noms en resta la portada esculpida per dos artistes. El primer va realitzar el timp (descens de la creu), quatre capitells i l'entrefinestra.

El Mestre de Santa Maria, tal com es coneix el segon escultor, tenia un major talent encara: l'arquivolta ms alta evoca el cel amb els 24 vells de l'apocalipsi. De cada costat sorgeix un grup esculpit: a l'esquerra, un monstre s'empassa un home, condemnat pels seus pecats; a la dreta, un cavaller trepitja un enemic venut, la cara del qual ens mostra l'espant. Aquestes obres continuen sent tradicionals pel tema, per sn originals per la varietat de les actituds i el vigor de les expressions. L'altra arquivolta ofereix un contrast total: consagrada a les escenes de la vida terrestre, ensenya una cacera del senglar, la pesca de salmons i els diversos preparatius d'un fest: totes aquestes figures sn sorprenents per la seva vida i naturalesa.

La resta de l'edifici s d'estil gtic, i comprn una torre campanar, dues torres quadrades i una capalera amb capelles radiants.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120206" title="Repblica Popular de Bukhar" nonfiltered="4064" processed="4050" dbindex="49382">


La Repblica Popular Sovitica de Bukhar (rus                                         ) fou el nom d'Uzbekistan del 1920 a 1924. Fou estat sovitic que govern l'antic Emirat de Bukhar durant el perode immediatament posterior a la Revoluci russa de 1920 a 1924. Posteriorment pass a formar part de la Repblica Socialista Sovitica de l'Uzbekistan.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120207" title="Repblica Popular Sovitica de Corsmia" nonfiltered="4065" processed="4051" dbindex="49383">


La Repblica Popular Sovitica de Corsmia (rus:                                         ) fou creada com a successora del Khanat de Khiv en febrer del 1920 i declarada oficialment el 26 d'abril de 1920. El 20 d'octubre de 1923, fou transformada en Repblica Socialista Sovitica de Corsmia (Russian:                                                 ). 

La RSS de Corsmia noms va sobreviure un any. El 10 d'octubre de 1924, fou repartida entre la RSS d'Uzbekistan, la RSS de Turkmenistan, i l'Oblast Autnom Karakalpak com a part de la reortanitzaci d' sia Central per Moscou segons la seva poltica de nacionalitats.

Veure tamb.
Corsmia;
 Khiv;
Khanat de Khiv;
Repblica Popular Sovitica de Bukhar;

Enllaos externs.
"The first Khorezm Kurultay";
"Djunaid Khan's revolt";













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120210" title="Marc Recha i Batalle" nonfiltered="4066" processed="4052" dbindex="49384">
Marc Recha i Batalle (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelons, 1970) s un guionista i director de cinema catal. 

Biografia.
Va nixer el 18 d'octubre de 1970 a la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat, poblaci situada a la comarca del Barcelons. L'any 1987 viatj fins a Pars grcies a una beca concedida per la Generalitat de Catalunya.

L'any 1998 fou guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona per la seva pellcula L'arbre de les cireres, el 2001 amb el Premi Ondas al millor director per Pau i el seu germ i el 2002 amb el Premi Nacional de Cinema, concedit per la Generalitat de Catalunya.

Obra cinematogrfica. 
De formaci autodidacta, desprs de filmar alguns curtmetratges va debutar en el format de llargmetratge amb la pellcula El cielo sube (1991), fins ara el seu nic film en castell. El seu segon film, L'arbre de les cireres, ja en llengua catalana, inicia una fase en qu destaca la seva preferncia per filmar en ambients rurals i tranquils.

Amb la seva tercera pellcula aconsegu ser present en la secci oficial del Festival Internacional de Cinema de Cannes, esdevenint fins al moment la nica pellcula parlada en catal que ha aconseguit aquesta fita.

Ha estat guionista de totes les seves pellcules. A Dies d'agost (2006), a ms, apareix com a actor al costat del seu germ David Recha.

Filmografia.
2006: Dies d'agost;
2003: Les mans buides;
2001: Pau i el seu germ;
1998: L'arbre de les cireres;
1991: El cielo sube;

Nominacions.
Premis Butaca.


Festival de Cannes.


Festival Internacional de Cinema de Catalunya.



Enllaos externs.
  Entrevista amb Marc Recha;
  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120213" title="Khanat de Khiv" nonfiltered="4067" processed="4053" dbindex="49385">
El Khanat de Khiv (usbec: Xiva Xonligi) fou el nom d un estat d sia Central que exist en la regi histrica de Corsmia de 1510 a 1920.  Fou governada pels Kungrads, una branca del Khanat d'Astrakhan, que es consideraven descendents de Gengis Khan, i la capital era Khiva.  El 1873, Khiva esdevingu un protectorat  rus i, el 1920, el Khanat fou abolit i substitut per la Repblica  Popular Sovitica de Corsmia.  El 1924, el territori fou incorporat a la Uni Sovitica i avui forma part de Karakalpakistan i la Provncia de Xorazm a Uzbekistan. 

 Histria .
Fou un estat de majoria tnica usbec i turcman,  fundat per Ilbar'sa el 1512-1525 en l antiga capital del khanat de Corsmia. Estava compost per diversos begliks (dominis feudals) units per lligams laxos i els seus hakims (senyors) reconegueren l autoritat del khan, per el seu poder unitari depenia de la seva puixana personal.  

Els principals monarques foren, d antuvi el xaibnid Arab Muhammad (1603-1626), qui dessec el marge dret de l Amyr Darja per Urgenc i install la capital a Khiva. Els monarques Ibn Arab Muhammad Isfandar (1623-1642), Abul Ghazi Bahadur (1642-1663) i Abu al Muzzafar Anushe (1663-1674) van viure una poca d esplendor en la que s aliaren amb el khanat de Bukhara per a combatre els expansionistes perses. Fins i tot, Anushe va conquerir Mashdad i prengu el ttol de Xah, adoptat tamb per Mohammed Arank (1674-1688). 

Per del 1686 al 1763 el khanat fou dominat per Bukhar i Prsia, i atacat el 1700 per Pere I de Rssia, el 1740 per Nadir Xah i el 1740-1770 pels turcmans yomuts. Finalment, Muhammad Amin (1763-1804) recupera la independncia de Khiva i inici a la mort del darrer arabshanid, Abu'l Ghazi III 81770-1804), la dinastia kungrat, d origen usbec, que det la invasi turcmana, per el poder real del regne est en mans dels inak (caps tribals).

Iltazar (1804-1806) es proclam xah i domin la desembocadura del Syr Darja fins Kala-i-Mawr, i evit que Bukhara domins l oasi de Merv. Muhammad Rakhim I (1806-1825) va fer incursions a territori kazak, va sotmetre els karakalpak i destru Khorasan.

Per Allah Quli (1825-1842) hagu de defensar-se dels atacs de Kokand i Bukhara, aix com dels primers intents de penetraci russa el 1839 que l obligaren a acceptar les primers condicions econmiques i diplomtiques. D aquesta manera es van veure obligats a acceptar el vassallatge i protectorat rus el 1873, afeblits pels atacs de Bukara i dels turcmans, i els deixaren governar al marge dret del Syr Darja. Els russos van obtenir el dret de residncia, exempci fiscal dels mercaders i una indemnitzaci de 202 milions de rubles a pagar en 20 anys. 

El khan Asfandiyar (1910-1918) intent recuperar el poder perdut i fou assassinat pel capitost turcm Junaid Khan, qui deix el successor, Said Abdallah (1918-1920) com a un titella que fou deposat el 26 d abril del 1920 pels bolxevics, que aboliren el feudalisme i l esclavatge. Els mladobukartsy declararen aleshores la Repblica Popular Sovitica de Corsmia, que s'incorporaria posteriorment a la Repblica Socialista Sovitica de l'Uzbekistan.

Khans de Khiv.

Abu al-Ghazi ibn Gha'ib (1791 1804) ;
Iltazar Inaq ibn Iwaz Inaq Biy (1804 1806);
Abu al-Ghazi ibn Gha'ib (1806);
Muhammad Rahim Bahadur (1806 1825)            ;
Allah Quli Bahadur (1825 1842) ;
Muhammad Rahim Quli (1842 1846);
Abu al-Ghazi Muhammad Amin Bahadur (1846 1855);
Abdullah (1855);
Qutlugh Muhammad Murad Bahadur (1855 1856);
Mahmud (1856);
Muhammad (1856 Set 1864);
Muhammad Rahim Bahadur (10 Set 1864 Set 1910);
Isfandiyar Jurji Bahadur (Sep 1910 1 Oct 1918);
Sayid Abdullah (1 Oct 1918 1 Feb 1920);

Vegeu tamb.
Corsmia;
Repblica Popular Sovitica de Corsmia;
Khiv;

Enllaos externs.
"Russian Invasion (the end of 19 century)";
"The dramatic end of Khiva";




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120214" title="Toni Soler i Guasch" nonfiltered="4068" processed="4054" dbindex="49386">

Toni Soler i Guasch (Figueres, 1965) s historiador i presentador de rdio i televisi.

Empordans de Figueres, fill de l'escriptora Carme Guasch, Soler es va criar a Badalona, i va comenar de ben jove a collaborar en els mitjans de comunicaci locals. Desprs va treballar als diaris Avui i El Observador, sempre com a redactor de poltica catalana. 

Desprs de fer de periodista i guionista ocasional en diversos mitjans, el 1995 es va incorporar a l'equip del programa El Terrat, de Rdio Barcelona, com a guionista. La seva collaboraci amb Andreu Buenafuente va continuar a TV3 ("Sense Ttol", "Bonic Vespre"), primer com a guionista, desprs com a director del seu propi programa ("Malalts de Tele", 1997-2000), un espai de pardia i actualitat televisiva, que li va valer el Premi Ondas 98 al programa ms innovador.

Desprs de tancar l'etapa de "Malalts de tele", Soler va orientar la seva carrera cap als programes d'humor ms cid i relacionat amb l'actualitat. El 2000 va comenar a l'emissora RAC 1 el programa "Minoria Absoluta", que el 2002 esdevindria diari, i que ha obtingut el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Ondas al millor programa de rdio d'Espanya, i el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

En televisi, desprs de diverses temptatives de traslladar l'humor poltic de "Minoria Absoluta" ("Set de Notcies" i "Set de Nit" a TV3, "MinAb" a CityTV, els espais d'humor de "Las Cerezas", a TVE, i el setmanal "Mire Ust", a Antena 3), Toni Soler dirigeix i presenta l'exits Polnia, un delirant recull de gags de pardia poltica que ha obtingut una gran resposta per part de l'audincia.Aquest programa ha estat guardonat amb el premi Ondas 2007 en la Categoria de millor programa d'una televisi local.

Soler collabora regularment en premsa, sobretot a La Vanguardia, i s autor de llibres de gneres diversos.

Obres.
Novella.
 1994: Pretrit Imperfecte;

Narrativa.
 1996: Els mals moments;

Biografies.
 1995: Roca, l'ltim segon;

Divulgaci.
 1997: Histria de Catalunya (modstia a part), Columna;
 2000: Badalona davant del mirall;
 2006: La Penya en 75 paraules;
 2008: "Amb llengua o sense" (Articles);

Humor.
 1997: Diccionari poc til, Columna;
 2003: Vota'm, intil!;
 2005: Minoria Absoluta al pas del tripartit;
 2007: El llibre meditic de Polnia;
 2008:  "Cabries! La volta al Polnia en 80 gags";











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120216" title="Albert Serra" nonfiltered="4069" processed="4055" dbindex="49387">
 
Albert Serra s un director i productor de cinema catal. El seu primer llargmetratge s Crespi, the film not the village (2003), que no fou estrenat comercialment. Honor de cavalleria (2006), la seva segona pellcula, va ser present al Festival Internacional de Cinema de Cannes d'aquest mateix any.
 
Filmografia.

Llargmetratges.
El cant dels ocells (2008);
Honor de cavalleria (2006);
Crespi, the film not the village (2003);

Guardons.
 2006: V Premi Barcelona de Cinema a la millor direcci novell, per Honor de cavalleria; i a la millor pellcula en v.o. catalana, per la mateixa obra.

Enllaos externs.
La pgina de la productora d'Albert Serra;
El director a l'Internet Movie Database;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120217" title="Llista de banderes amb mitja lluna creixent" nonfiltered="4070" processed="4056" dbindex="49388">
Aquesta s una llista de banderes que usen la lluna creixent com a motiu de disseny.

Lluna creixent amb estrella.
Creixent amb una sola estrella.
 Bandera d'Algria;
 Senyera Naval d'Algria;
 Bandera d'Azerbaidjan;
 Bandera de la Repblica Democrtica d'Azerbaidjan (1918-1920);
 Bandera de Bahawalpur;

 Bandera de Bosnia (1878);
 Bandera de la Revolta Bsnia (1831);
 Bandera de Repblica Popular Sovitica de Bukhar (1921-1923);
 Bandera de Calcutta;
 Bandera de Crocia;
 Senyera Civil i Militar de Crocia;
 Senyera Naval de Crocia;
 Bandera de Dir;
 Bandera  Moviment independentista del Turquestan Oriental;
 Bandera d'Egipte (Otom);
 Bandera d'Egipte (1914-1922);
 Bandera d Herzegovina (Bosnians  ca. 1760);
 Bandera de Hunza;
 Bandera de l All India Home Rule League;

 Bandera de Johor;

 Bandera de Kelantan;
 Bandera de Kharan;
 Bandera de la Repblica Popular Sovitica de Corsmia;
 Bandera de Las Bela;
 Bandera de Lbia (1951-1969);
 Bandera de Makran;
 Bandera de Kuala Lumpur;
 Bandera de Malaca;
 Bandera de Malisia;

 Bandera de Mauritania;
 Bandera de Nakhichevan;

 Bandera de Pakistan;

 Bandera de la Repblica del Rif;
 Bandera de Selangor;

 Bandera de Repblica Unida Suvadiva;
 Bandera de Terengganu;
 Bandera de Tunsia;
 Bandera de Turquia;
 Bandera de la Repblica Turca del Nord de Xipre;

 Bandera del Shara Occidental;

Creixent amb constelaci.
 Bandera no oficial de les Illes Cocos (Austrlia);
 Bandea de Comores;
 Bandera d'Egipte (1922-1952);
 Bandera de Singapur;
 Bandera de Turkmenistan;
 Bandera d'Uzbekistan;

Creixent i sol.
 Bandera de Calcutta;
 Bandera de Moldova;
 Bandera de Monglia;
 Bandera de Nepal;

Altres dissenys.
 Bandera d'Iran ;
 Bandera d'Allande;

 Bandera dels Bosnians;
 Bandera de Brunei;
 Bandera de Chimbote;

 Bandera d'Iraq (proposta2004);
 Bandera de la Lliga rab;
 Bandera de les Maldives;
  Bandera de Mayotte, Frana;
 Creu Roja flag;
 Bandera de l Organitzaci de la Conferncia Islmica;
 Bandera de l'Imperi Otom (1453-1854);
 Bandera de Carolina del Sud;

Vegeu tamb.
Llista de banderes astronmiques;
Galeria de banderes amb estrelles;
Banderes nacionals inspirades en la bandera de Turquia;

Enllaos externs.
Lluna creixent: Smbol d Islam?;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120219" title="La Tendera" nonfiltered="4071" processed="4057" dbindex="49389">
La Tendera s un nucli disseminat del municipi de Viladecavalls, al Valls Occidental. Est situat a llevant del terme, al lmit amb el de Terrassa, a la falda del collet de Toudell, dalt la carena del Plag, entre l'autopista C-16, el torrent de Sant Miquel (que el separa del polgon industrial de Can Mir) i el torrent del Salt, que marca el lmit amb el terme municipal de Terrassa.

S'hi accedeix per un trencall a l'inici de la carretera B-120 a l'alada del Roc Blanc, en terme de Terrassa, per l'anomenat cam del Suro. Hi passa el sender de gran recorregut GR-97, que enllaa la Tordera i el Llobregat.

La poblaci resident censada el 2003 era de 31 persones. Les primeres construccions d'aquest petit nucli, sorgides vora el cam de la Tendera, daten de la dcada del 1970.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120220" title="Llista de banderes astronmiques" nonfiltered="4072" processed="4058" dbindex="49390">
Aquesta s una llista de banderes que mostren un o ms objectes astronmics com a part del seu disseny.

Estrella.
Vegeu galeria de banderes amb estrelles pel disseny que noms t estrelles i  no pas altres dissenys astronmics.;

Constellaci.
Creu del Sud.
T una categoria especfica de banderes.;

Altres constellacions.
 Bandera del Brasil (endems de Creu del Sud, Canis Major, Hydra, Escorp, i Triangle Austral);

Asterisme.
Ossa Major .
 Bandera d'Alaska;
 Bandera de l All India Home Rule League;


 Bandera de la Comunitat de Madrid;
 Bandera de la Naci Cherokee;
 Bandera de la pau;

Cmul estelar.
Pliades a Taure.




Astres especfics.
El Sol.

 Bandera d'Antigua i Barbuda;
 Disseny estatal d Antigua i Barbuda;
 Bandera d'Argentina;
 Bandera Naval d'Argentina;
 Bandera d'Arizona;
 Bandera Aborigen Australiana;
 Bandera de Bangladesh;
 Senyera civil de Bangladesh;
 Senyera naval de Bangladesh;
 Estandart Presidencial, Belarus;
 Bandera de Biafra;
 Bandera de la Colmbia Britnica;
 Bandera de la Repblica de la Xina;
 Bandera de l Exrcit de la Repblica de la Xina;
 Bandera Civil de la Repblica de la Xina;
 Bandera Naval de la Repblica de la Xina;
 Bandera de Colorado;

 Bandera de Costa Rica;
 Bandera de Denver, Colorado;
 Bandera de Donetsk;
 Bandera d Evenkia;

 Bandera de Guadeloupe (no oficial);

 Senyera Naval d Honduras;
 Bandera d'Ingxia;
 Bandera de Monglia Interior;
 Bandera de Jap;
 Senyera Naval de Jap;
 Bandera de Kazakhstan;
 Bandera de Kiribati;
 Bandera kurda;
 Bandera de Kirguizistan;
 Bandera de la Macednia Grega;
 Bandera de la Repblica de Macednia (1991-1995);

 Bandera de Malawi;
 Bandera de la Repblica de Macednia (1995-);
 Bandera de Moldova;
 Bandera de Monglia;
 Bandera de Nepal;
 Bandera del moviment independentista de Nova Calednia;
 Bandera de Nou Mxic;
 Bandera de Niger;
 Bandera de les Filipines;

 Bandera de Ruanda;
 Bandera Sami;
 Bandera de Sakha;
 Bandera de Per Meridional (1836 1839);
 Bandera del Tibet;
 Bandera de Tocantins;
 Bandera d Uruguai;


 Bandera del West Indies Cricket Board;

Altres estrelles especfiques.
 Bandera d Alaska (Polaris);
 Bandera de Maranho (Graffias);
 Bandera de Nunavut (Polaris);
 Bandera de Par (Spica);

Planeta.
Vegeu tamb Galeria de banderes amb mitja lluna creixent (l  "estrella" en la estrella i mitja lluna potser simbolitza Venus.;
 Bandera de la Terra;


Lluna.
Vegeu tamb Galeria de banderes amb mitja lluna creixent.;
 Bandera de Laos;
 Bandera de Palau;
 Bandera Sami;
 Bandera dels Estats Shan, Myanmar;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120222" title="Richard Sennett" nonfiltered="4073" processed="4059" dbindex="49391">
Richard Sennett (Chicago, 1 de gener de 1943) s un socileg i historiador nord-americ, professor a la London School of Economics i a la Universitat de Nova York. 

Sennett s conegut principalment pels seus estudis sobre els lligams socials a les ciutats i els efectes de la vida urbana sobre els individus en el mn modern. Els seus ltims llibres sn estudis sobre el capitalisme modern: The Culture of the New Capitalism (Yale, 2006), Respect in an Age of Inequality (Penguin, 2003) i The Corrosion of Character (Norton, 1998).

s membre de la American Academy of Arts and Sciences, la Royal Society of Literature, la Royal Society of the Arts i l'Academia Europea. Est casat amb la sociloga i economista Saskia Sassen.

La cultura del Nou capitalisme.
"La cultura del nuevo capitalismo" l autor ens exposa una visi personal de l organitzaci actual del treball i de les societats en les economies desenvolupades. 
Aquest llibre s un seguit de conferncies que Richard Sennett va pronunciar a la universitat de Yale i que s organitzen en quatre apartats; La Burocrcia , El talent i  el fantasma de la inutilitat, Poltica de consum i Capitalisme  social del nostre temps. En elles l autor exposa les repercussions que t el sistema econmic actual ha provocat sobre societat:  analitza com era i com s ha transformat el sistema capitalista, descrivint com actuaven i com actuen els integrants de les forces productives -treballadors, patrons, directius, inversors   i el canvi del paper que juga l estat en les empreses i en el sistema econmic.
En el primer apartat exposa com l estat i les empreses havien copiat  i millorat i  polit-  el model ordenat i jerrquic del l exrcit per dotar d ordre i sentit a tots els integrants; si s estableix una jerarquia i unes responsabilitats, s aconseguir ms  rendibilitat.
La forma d organitzar-se, les normes, el que Sennett anomena burocrcia,  - i Wiebe  "recerca de l ordre"- s estn des de l empresa al govern, a les institucions i a la societat civil. Mentre per a  Weber  la burocrcia a la jaula de hierro es correspon en  les estructures piramidals on cada un sap quin s el seu lloc i li permet planificar el seu futur, per a Sennett la gbia de ferro sn corporacions modernes que no ofereixen seguretat, ni confiana, ni estabilitat a llarg termini. En la situaci que descriu Weber la cultura que predomina es basa en el sacrifici per a obtenir recompenses a mig i llarg termini: els inversors confien en els beneficis a llarg termini i els treballadors se sacrifiquen en vistes a aconseguir sanitat i ajudes econmiques per a la jubilaci.  A final del s..XX canvia el panorama econmic per que: el poder de les grans companyies passa de la direcci als accionistes que pressionen les empreses per a obtenir rendibilitat a curt termini. Una manera de pujar els beneficis a curt termini s atraient inversors nous  la llei de la oferta i la demanda fa augmentar les cotitzacions- Per atreure ls es convenient projectar una imatge de empresa dinmica, adaptable i flexible internament- s imposa la flexibilitzaci i simplificaci de la burocrcia; l entorn s inestable i canviant- Aquest fet es trasllada a les corporacions i als treballadors que veuen com el futur ja no est garantit, que l ordre establert no assegura res. La inestabilitat entre en l escena de la vida: s abandona l esperit de sacrifici per instaurar la cultura de gaudir del present. Aquest canvi de prioritats i de mentalitat s possible grcies als avenos en les tecnologies de la informaci i fabricaci que acceleren la flexibilitat i permeten la deslocalitzaci massiva de la producci. La deslocalitzaci t una influncia doble en les persones; d una banda econmicament per que es perd el lloc de feina i de l altra psicolgicament per una sensaci d abandonament  que se pot traduir en culpabilitat i sentiment de inutilitat.
L aparici de les TIC  ha modificat les relacions laborals i personals; al mateix temps que s ha ests el nombre de interrelacions i ha augmentat la distncia fsica entre els interlocutors, s ha redut drsticament les comunicacions cara a cara, s han despersonalitzat i deslocalitzat les interaccions. Ells individus que noms estan connectats a les organitzacions a traves de l ordinador, se marginen per que deixen passar els contactes informals que, avui en dia, constitueixen la base per accedir als millors llocs de feina. Els estudis demostren que les persones amb amples xarxes de contactes i relacions tenen menys problemes per mantenir-se actives laboralment l  treballen  es perd el sentiment de pertinena a un millorar o d accedir al treball es dipositen en les   i es produeix una marginaci; les oportunitats de A ms apareixen nous requisits pels treballadors: ms que el saber i el coneixement, el que importa s que desenvolupi habilitats d adaptaci als canvis. Si abans l  important era saber fer una tasca i millorar en ella, ara es valora ms la immediatesa dels resultats. Els treballadors s han de reciclar constantment; la idea de "construir" un itinerari professional  ha quedat obsoleta. Cal que contnuament l individuo redefineixi i s adapti a les necessitats de l empresa i l entorn, es recicli i fins i tot canvi d activitat. El concepte d artesania  fer alguna cosa pel simple plaer de fer-la be- s ha vist desplaat pel de mediocritat. Amb paraules de Sennett "la experiencia pierde valor a medida que se incrementa" Un treballador al llarg de la vida laboral s ha d actualitzar per a les organitzacions els pot resultar ms barat i rendible substituir-lo per un jove amb talent que no ser tan crtic amb l organitzaci.
Un dels altres canvis que s ha produt en les organitzacions s l arquitectura institucional: s ha passat de la construcci piramidal   i la figura protectora i paternalista de l empresari- a un a estructura descentralitzada i alhora controlada per una unitat "central", com si es tracts d un servidor en una xarxa informtica d una organitzaci. Les tasques/responsabilitats es fragmenten, se simplifiquen i no cal tanta formaci. Tamb es pot deslocalitzar; moltes tasques no depenen del lloc fsic on es realitzen. Tot plegat afavoreix ms la precarietat de l ocupaci per que   Aquesta noves estructures simplifiquen els organigrames i tamb provoquen que les unitats perifriques desconeguin qui ostenta el poder, l autoritat..
A la darrera part del llibre l autor exposa que els ciutadans han perdut la confiana en els seus representants poltics. Les institucions poltiques no han sabut resoldre els problemes que les modificacions en les relacions laborals han provocat sobre la ciutadania. Cada vegada que s ha produt un canvi econmic els treballadors han patit por de ser desplaats per la maquinria. Davant la evidncia que s imprescindible deixar pas a la tecnologia i que s inevitable l eliminaci de llocs de feina, els governs no han sabut crear noves frmules per a contrarestar-ho. Theodore Kheel  va proposar que l nic remei per contrarestar l eliminaci d aquests oficis era  "crear puestos de trabajo remunerados a partir del trabajo, hasta entonces no pagado, como el cuidado de nios o el servicio comunitario" . Per contra els governs han tirat la tovallola i s han rendit a la globalitzaci. Els ciutadans se senten cada vegada ms allunyats de la classe poltica que no ha sabut adaptar les institucions, garantir l estabilitat i assegurar serveis com la sanitat o l educaci.
El  ciutad defuig la dependncia   no confia ni en l empresa ni en l estat- i cada vegada s ms passiu amb la poltica. Sennett atribueix cinc raons per explicar el divorci entre ciutadania i poltica; Els partits poltics semblem diferents per, una vegada en el poder, actuen de igual forma i, com en les organitzacions empresarials, el poder esta separat de l autoritat: la organitzaci de l  Estat  burocrcia-  centralitza el poder per no es responsabilitza dels ciutadans.   sensaci de qu s indiferent escollir uns o altres-. Endems la natura humana de mai tenir-ne prou, la convicci de qu res s suficient, la sensaci que les necessitats/exigncies dels ciutadans sn illimitades s exporta del camp econmic al poltic. El ciutad actua com a consumidor golafre i deixa de fixar-se en els detalls; importa la quantitat , no la qualitat. Per contra les TIC  afavoreixen la invasi massiva de informaci   que no cal confondre amb coneixement   i provoca desinters per processar-la; els ciutadans es desvinculen i s allunyen. I la manca de confiana en el la classe poltica degut als continus canvis de trajectria i a les modificacions de les poltiques que s apliquen que els ciutadans interpreten com a manca de comproms. 
La realitat actual del treball s que el capitalisme  fora la individualitzaci dels individus: en la recerca dels beneficis les tasques s han fragmentat i dividit, i els individus s hi especialitzen per sn conscients que la tasca no durar molt i que pot desaparixer o modificar-se. Aquesta atomitzaci elimina categories socials, elimina jerarquies al mateix temps que  creixen les diferncies entre l elit reduda i la base massificada: alguns individus han sortit guanyant per la majoria hi han perdut. 
Aquesta competncia salvatge per destacar  millor dit primer per sobreviure i, si pot ser, tamb destacar-, ja inculcada pel sistema educatiu, familiar i de relacions, fa que els ciutadans siguin ms individualistes, ms independents  defugen la dependncia com a smptoma de debilitat - . El sistema de comunicaci a travs de internet  afavoreix l anonimat en les relacions i la prdua de comproms mutu aix com la manca de confiana i  lleialtat. Ens trobem davant unes ciutats cada vegada ms homognies; malgrat la composici dels habitants sigui ms heterognia que mai degut a que els avenos en els mitjans de transport  faciliten les migracions i les ciutats actuals sn una mescla multicultural, malgrat aix la cultura resultant de les noves necessitats econmiques s ms homognia. Ja no s usa el de "todos para uno y uno para todos", ara s imposa el "campi qui pugui.
El que m ha fascinat del llibre ha estat la claredat en l exposici de la transformaci del treball per mor de la revoluci tecnolgica i la globalitzaci de l economia i com aquests canvis han influt en els individus i, evidentment, en la societat. El fet d exposar els canvis en les relacions de treball expliquen tamb els canvis en les relacions personals: La immediatesa, el curt termini  o el que s el mateix, el rebuig al llarg termini- ha fet que els ciutadans traslladin el comportament a l mbit familiar; la manca de comproms amb la famlia, parella, etc. , la superficialitat de les relacions i el canvi constant, el fet de no enfrontar-se  amb les dificultats o simplement eludir-les, el desinters per cooperar o involucrar-se.  Els valors sobre els que se sustentava la famlia han canviat; Per comenar hi ha conflicte per a conciliar la vida familiar amb la laboral que no troben prou temps per a dedicar a la famlia, les relacions sn ms superficials i eviten els enfrontaments. El que ocorre en les relacions laborals - l absncia de comproms i autoritat -tamb s present en el si de les famlies que no imposen autoritat als fills, per la qual cosa se senten desorientats, a la deriva, perduts i, en pocs anys, es convertiran en la ma d obra que ja vendr "programada" amb aquests ideals.
L individuo del s. XXI se sent sol, sense la protecci de l  Estat  crisis i reformulaci de l estat del benestar- , desconfiant tamb de l empresa que noms li ofereix el present, tenint la sensaci que noms pot confiar en ell mateix, que noms ha de confiar en ell per que la resta de institucions no li han demostrat  lleialtat. Les individuo 
Sembla que el nou capitalisme t capacitat per corrompre les bases sobre les que es recolzaven les relacions humanes; el sentiment de pertinena a un grup, la confiana, la lleialtat, el comproms amb el grup i els projectes, la disposici al sacrifici immediat per a una recompensa futura, etc.  Tot aix s incompatible amb les exigncies del nou capitalisme on la mxima s el rendiment rpid i no deixar res al llarg termini. La flexibilitat  que s exigeix provoca ansietat  i inseguretat en la persona, prdua d  autoestima , augment del risc de perdre el que es t -a nivell familiar i personal, i la feina a nivell laboral.-L amenaadora mobilitat laboral  fa que s estableixin relacions superficials que evitin els enfrontaments, 
Les persones han de estar preparades per a redissenyar-se totes les vegades que el sistema  econmic i personal- li exigeixi, canviar professionalment sempre que sigui necessari i demostrar la seva validesa en un entorn on l experincia no t valor. 
A mesura que canvia el decorat, els actors han de canviar de registre, de vestuari, de mentalitat. Aix s el que ocorre en la societat; de la mateixa manera que canviem de roba si fa fred o calor, el sistema laboral modern basat en el capitalisme condiciona la manera d actuar,  pensar i sentir  dels individus. I no noms en la "pellcula" laboral si no en totes les facetes de la vida per que no s fcil canviar de registre  manera de ser- cada pic que un surt i entra de la feina. La manera de ser far que siguem ms rendibles o ms adequats per ocupar llocs de feina ms valorats i , com que l obtenci de recursos passa per les relacions econmiques capitalistes, ens hi esmerarem per ser els millors. Com la Teoria de Darwin, el sistema premia els millors mentre que els altres poden desapareixen o sn imprescindibles. Aix que cada generaci "evoluciona" per adaptar-se i sobreviure.

 Enllaos externs .
Perfil a la London School of Economics ;
Perfil a la Universitat de Nova York ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120224" title="Llista de banderes amb estrelles" nonfiltered="4074" processed="4060" dbindex="49392">
Aquesta s una llista de banderes fetes amb una o ms estrelles com a part de llur disseny.  
Per a banderes amb qualsevol altre astre, vegeu Llista de banderes astronmiques.;

 Estrella de tres puntes .
 Bandera de les Brigades Internacionals;

 Estrella de quatre puntes .
 Bandera d Aruba;
 Bandera de Bucaramanga, Colmbia;
 Bandera de la Provncia de Formosa, Argentina;
 Bandera de l Organitzaci del Tractat de l Atlntic Nord;
 Bandera de Portland, Oregon, EUA;

 Estrella de cinc puntes .
 Pentagrama .
 Bandera d Etipia (i Regi Afar);
 Bandera del Marroc;
 Senyera Civil de Marroc;
 Senyera Naval de Marroc;
 Bandera Naval del Marroc;
 Bandera Queer Pagan;

 Estrella negra de  cinc puntes .
 Bandera del Departament d'Amazones Colmbia;
 Bandera de Cap Verd (1975 1992);
 Guaiana Neerlandesa (1959 1975);
 Bandera de Ghana;
 Senyera civil de Ghana;
 Bandera de Ghana (1964 1966);
 Bandera de Guinea Bissau;
 Bandera de So Tom i Prncipe;
 Bandera de Somaliland;

 Estrella blava de cinc puntes .
 Bandera d Arkansas, EUA;
 Senyara de la Reial Armada Australiana;
 Bandera d Honduras;
 Senyera Naval d Honduras;
 Bandera de l Atol Johnston;
 Bandera de Nunavut, Canad;
 Bandera de Panam;
 Bandera de Par, Brasil;

 Estrella verda de cinc puntes .
 Bandera de les Illes Caiman;
 Bandera de Dominica;
 Bandera Esperanto;
 Flag of Iraq;
 Bandera d  Iraq (1963 1991), Bandera de Sria (1963-1972);
 Bandera d Iraq (1991 2004);
 Bandera del Iemen del Nord (1962 1900);
 Bandera de Senegal;
 Bandera de Sria, Bandera de la Repblica rab Unida (1958 1961), Bandera d Egipte (1961 1972);

 Estrella roja de cinc puntes .
 Bandera d Acre Brasil;
 Bandera d'Afganistan (1980 1987);
 Bandera d'Albnia (1946 1992);
 Bandera d'Algria;
 Senyera Naval d Algria;
 Bandera de la RSS Armnia (1952 1991);
 Bander  de la RSS d Azerbaidjan (1952 1991);
 Estandart Presidencial, Belarus;
 Bandera de Benin (1975 1990);

 Bandera de la Repblica Socialista de Bsnia i Hercegovina (1945 1991);
 Bandera de Bulgria (1946 1967);
 Bandera de Bulgria (1967 1971);
 Bandera de Bulgria (1971 1990);
 Bandera de la RSS de Bielorssia (1951 1991);
 Bandera de Califrnia, USA;
 Bandera de la Repblica Sovitica Xinesa (1931 1934);
 Bandera de la Repblica Socialista de  Crocia (1945 1990);
 Bandera de Washington DC, EUA;
 Bandera de Djibouti;
 Bandera de Drenthe, Pasos Baixos;
 Guaiana Neerlandesa (1959 1975);
 Bandera de la RSS de Gergia (1951 1990);
 Bandera de Hong Kong;
 Bandera d'Hongria (1949 1956);
 Bandera de la RSS de Kirguizistan (1952 1991);
 Bandera de la RSS de Letnia (1953 1991);
 Bandera de la RSS de Litunia (1953 1991);
 Bandera de la Repblica Socialista de Macednia (1953 1991);
 Bandera de la RSS de Moldvia (1952 1991);

 Bandera de Moambic (1975 1983);
 Bandera de Corea del Nord;
 Bandera de Nova Zelanda;
 Bandera de Panam;
 Bandera de Romania (1947 1989);
 Bandera de la Victria de l'Exrcit Sovitic;
 Bandera les tropes aerotransportades, Rssia;
 Bandera de la RFSS Rssia (1954 1991);

 Bandera de la Repblica Socialista d'Eslovnia (1945 1991);
 Bandera de Iemen del Sud (1945 1991);
 Bandera de la Uni Sovitica;
 Bandera de l' Exrcit Roig de la Uni Sovitica;
 Bandera de Sria (1932-1958, 1961-1963);
 Bandera de la RSS de Tadjikistan (1953 1991);
 Bandera de Tunsia;
 Bandera de la RSS d'Ucrana (1949 1991);
 Bandera de Valais, Sussa;
 Bandera del Shara Occidental;
 Bandera de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia (1940s 1992);
 Bandera de Zimbabwe;

 Estrella blanca de cinc puntes .
 Bandera d'Aargau, Sussa;

 Bandera d'Amazones, Brasil;
 Bandera d'Austrlia;
 Estandart Reial de la Reina Elisabet II a Austrlia;
 Senyera Civil Australiana;
 Senyera de l Aviaci Civil Australiana;
 Reial Fora Aria Australiana;
 Bandera del Territori de la Capital Australiana;
 Bandera d Azad Kashmir, Pakistan;
 Bandera de Bahawalpur, Punjab (fins 1947);

 Bandera de Bsnia i Hercegovina;
 Bandera de Brasil;
 Bandera del Regne de Brasil (1822);
 Bandera de l Imperi de Brasil (1822 1889);
 Bandera de la Primera Repblica de Brasil (1889);
 Bandera de l Armada Brasilenya;

 Bandera de Burma (1948 1974);
 Estelada de Independentisme catal;
 Bandera de Xile;
 Bandera de l illa Christmas;
 Bandera de Comores;



 Bandera dels Estats Confederats d Amrica (1861-1863);
 Bandera dels Estats Confederats d Amrica (1863 1865);
 Bandera dels Estats Confederats d Amrica (1865);
 Bandera dels Estats Confederats d Amrica (1863 1865);
 Bandera de l Armada dels Estats Confederats d Amrica (1861 1863);
 Bandera Navaldels Estats Confederats d Amrica (1863 1865);
 Bandera de guerra Estats Confederats d Amrica;
 Bandera de les Illes Cook;
 Bandera de Costa Rica;
 Bandera de Cuba;
 Bandera de Curaao;
 Bandera de Detroit, Michigan, EUA;
 Guaiana Neerlandesa (1959 1975);
 Bandera d'Egypt (1914 1922);
 Bandera d'Egypt (1922 1952);

 Bandera de Florida, EUA (provisional, 1861);
 Bandera dels Territoris Meridionals i Antrtics;
 Bandera de Gergia, EUA;


 Bandera de Gois, Brasil;
 Bandera de Hunza (des de 1974);
 Bandera d'Idaho, EUA;
 Bandera d'Illinois, EUA;
 Bandera de l'ndia (no oficial, 1906 1907);
 Bandera del Moviment Autonomista (ndia, 1917);


 Bandera de Johor, Malisia;
 Bandera de Kansas, EUA;
 Bandera de Kelantan, Malisia;
 Bandera de Libria;
 Bandera de Lbia (1951 1969);
 Bandera de Louisiana, EUA;
 Bandera de Maastricht, Pasos Baixos;
 Bandera de la Comunitat de Madrid, Espanya;
 Bandera Magdalena, Colmbia;

 Bandera de Maranho, Brasil;
 Bandera de Massachusetts, EUA;
 Senyera Civil de Mauritius;
 Senyera Estatal de Mauritius;
 Bandera dels Estats Federats de Micronsia;
 Bandera del Territori en Fidecoms del Pacfic (1965 early 1980s);
 bandera de Mississippi, EUA;
 Bandera de Mississippi, EUA (unofficial, 1861 1865);
 Bandera de Missouri, USA;
 Bandera de Myanmar;
 Bandera de les Antilles Neerlandeses;
 Bandera de Nevada, EUA;
 Bandera de Nevis, Saint Kitts i Nevis;
 Senyera Civil de Nova Zelanda;
 Bandera de Carolina del Nord, EUA;
 Bandera de Carolina del Nord, EUA (1861 1865);
 Bandera de les Illes Marianes Septentrionals;
 Bandera del Territori del Nord, Austrlia;

 Bandera de Rangle de l  Armada Noruega;
 Bandera de Rangle de Vice Almirall de Noruega;
 Bandera de Rangle Almirall de l Armada Noruega;
 Bandera de Rangle de Commodor, Armada Noruega;
 Bandera d'Ohio, EUA;
 Bandera d'Oklahoma, EUA (1911 1925);
 Bandera de Pakistan;
 Senyera civil de Pakistan;


 Senyera Naval de Pakistan;
 Bandera Naval de Pakistan;
 Fora Aria de Pakistan;
 Bandera de Pakistan;
 Bandera de Papua Nova Guinea;
 Bandera de Paran, Brasil;
 Bandera de Piau, Brasil;
 Bandera de Puerto Rico;

 Bandera de la Repblica del Ro Grande (1840);
 Bandera de Ro Grande do Norte, Brasil;
 Bandera de Risaralda, Colmbia;
 Bandera de Rondnia, Brasil;
 Bandera de Saint Kitts i Nevis;
 Bandera de Samoa;
 Bandera de Santa Catarina, Brasil;
 Bandera de Santa Cruz, Argentina;
 Bandera de Santander, Colmbia;

 Bandera de Sergipe, Brasil;


 Bandera de Singapur;
 Senyera  civil de Singapur;
 Ensenya Estatal de Singapur;
 Senyera Naval de Singapur;
 Bandera de les Illes Salomon;
 Senyera Civil de les Illes Salomon;
 Senyera de les Illes Salomon;
 bandera de Somlia;
 Bandera de la Victria Sovitica;
 Bandera de Tennessee, EUA;

 Bandera de Texas, USA;
 bandera de  Tierra del Fuego, Argentina;
 Bandera de Timor Oriental;
 Bandera de Togo;
 Bandera de Tokelau;

 Bandera de Turquia;
 Bandera de Turkmenistan;
 Bandera d Umm al-Quwain, Emirats rabs Units;
 Bandera dels Estats Units;
 Bandera Naval dels EUA (1960 2002);

 Bandera de les Tribus Unides de Nova  Zelanda;
 Bandera d'Utah, EUA;
 Bandera d'Uzbekistan;
 Bandera de Valais, Sussa;
 Bandera de Valga, Estnia;
 Bandera de Veneuela;
 Bandera civil de Venezuela;
 Bandera de Veneuela (1930 2006);
 Bandera de la Repblica de Vermont (1777 1791);
 Bandera de Victoria, Australia;
 Bandera de la Repblica de Florida Occidental (1810);
 Bandera de Papua Occidental, Indonesia;
 Bandera de Iemen del Nord (1927 1962);

 Estrella groga de cinc puntes .
 Bandera d'Acdia;
 Flag of Adigtia;

 Bandera d'Afganistan (1978 1980);
 Bandera d'Alaska, EUA;
 Bandera d'Angola;
 Bandera estatal de Bolvia;
 Bandera militar de Bolvia;
 Bandera naval de Bolvia;
 Bandera de Bsnia (1878);
 Bandera de Bsnia i Hercegovina (proposta)10 estrelles;
 Bandera de Bsnia i Hercegovina (proposta)12 estrelles;
 Bandera Cant de Podrinje, Bsnia i Hercegovina;
 Bandera de la revolta bosniana (1831);
 Bandera de Burkina Faso;
 Bandera de Camerun;
 Bandera de Camerun (1961 1975);
 Bandera de Cap Verd;
 Bandera de Caquet, Colmbia;

 Bandera de la Repblica Centreafricana;
 Bandera de la Repblica Popular de la Xina;
 Bandera Exrcit d Alliberament Popular, Repblica Popular Xina;
 Bandera de camp de l Exrcit d Alliberament Popular, Repblica Popular Xina;
 Senyera Naval de l Exrcit d Alliberament Popular, Repblica Popular de la Xina;
 Bandera de la Fora Area de l Exrcit d'Alliberament Popular, Repblica Popular de la Xina;
 Bandera de les Illes Cocos;
 Bandera de la Repblica Democrtica del Congo;
 Bandera de l Estat Lliure del Congo (1877 1908);
 Bandera del Congo Belga (1908 1960);
 Bandera de la Repblica Democrtica del Congo (1960 1963);
 Bandera de la Repblica Democrtica del Congo (1963 1971);
 Bandera de la Repblica Democrtica del Congo (1997 2006);
 Bandera de la Repblica del Congo (1970 1991);
 Guiana Neerlandesa (1959 1975);

 Bandera de la Uni Europea;

 Bandera de Gagasia, Moldova;
 Bandera de Grenada;
 Senyera Civil de Grenada;
 Senyera Naval de Grenada;
 Bandera del President d'Itlia;
 Estandart Presidencial de Letnia;
 Estandart del Primer Ministre de Letnia;
 Estandart del Ministre de Defensa de Letnia;
 Bandera de Louisiana (1861);
 Bandera de Macau;
 Bandera de Maine, EUA;
 Bandera de Malaca, Malisia;
 Bandera de Mato Grosso, Brasil;
 Bandera de Mato Grosso do Sul, Brasil;
 Bandera de Mauritnia;
 Ensenya Naval de Mauritius;
 Bandera de Minnesota, EUA;
 Bandera de la Repblica Popular de Monglia (1949 1992);
 Bandera de Montera, Colmbia;
 Senyera Civil del Marroc;
 Senyera Naval del Marroc;
 Bandera de Moambic;
 Bandera de Neuqun, Argentina;
 Bandera de Nova Hampshire, EUA;
 Bandera de Niue;
 Bandera del Departament de Norte de Santander, Colmbia;
 Bandera de Dakota del Nord, EUA;
  Bandera de General, de l Exrcit Noruec;
 Bandera de Tinent General de l Exrcit Noruec;
 Rank Bandera del Major Generalde l Exrcit Noruec;
 Rank Bandera de Brigadier, Exrcit Noruec;
 Bandera d'Oregon, USA;
 Bandera de Paraguai;
 Bandera de la Confederaci Per-Boliviana (1836 1839);
 Bandera de les Filipines;
 Bandera de Pernambuco, Brasil;
 Bandera de Rhode Island, USA;
 Bandera de Roraima, Brasil;
 Bandera de Saba, Antilles Neerlandeses;
 Bandera de So Paulo, Brasil;
 Bandera de Sint Eustatius, Antilles Neerlandeses;
 Bandera de Per Meridional (1836 1839);
 Bandera de Surinam;
 Bandera de Tadjikistan;
 Repblica deTexas (1836 1839);
 Bandera de Tuzla, Bsnia i Hercegovina;
 Bandera de Tuvalu;
 Bandera de Vietnam;
 Bandera de Vojvodina, Serbia;


 Estrella de cinc puntes (altres colors) .
 Bandera d'Arizona, USA (estrella de copa);
 Guiana Neerlandesa (1959 1975, brown star);
 Bandera d'Indiana, USA (estrella daurada);
 Rio de Janeiro, Brasil (estrella de plata);

 Estrella de sis puntes .
 Hexagrama .
 Bandera d Israel;
 Senyera Civil d Israel;
 Senyera Naval d Israel;
 Colonial Bandera de Nigria;
 Magen David Adom;

 Altres estrelles de sis puntes .
 Bandera d Afganistan (1919 1928);
 Bandera de Bonaire, Antilles Neerlandeses;
 Bandera de la Federaci de Bsnia i Hercegovina;
 Bandera de Burundi;
 Bandera de Cant de Bsnia Central  Bsnia i Hercegovina;
 Bandera de Chicago, Illinois, EUA;
 Bandera de l illa Christmas;
 Bandera de Crocia;

 Bandera de Guinea Equatorial;

 Bandera de Ligria, Itlia;
 Bandera d Irlanda del Nord (1920 1972);
 Bandera de Salta, Argentina;
 Bandera d Eslovenia;
 Senyera Civil d Eslovnia;
 Bandera de Tartu, Estnia;
 Bandera de Victoria, Austrlia;
 Bandera de Zenica-Doboj, Bsnia i Hercegovina;

 Estrelles de vuit puntes .
 Bandera colonial, Austrlia (1823 1831);
 Bandera de la Federaci Australiana (1831 1920s);
 Lliga Antitransportista d Austrlia (1849 1853);
 Bandera Eureka (1854);
 Bandera d'Azerbaidjan;
 Bandera d'Azerbaidjan (1918 1920);
 Bandera de Barranquilla, Colmbia;
 Bandera de Cartagena de Indias, Colmbia;
 Bandera de Casanare, Colmbia;
 Ensenya civil de Colmbia;
 Forces Aries de Colmbia;
 Bandera d' le-de-France, Frana;
 Bandera d'Iraq (1959 1963);
 Bandera de Moldova;
 Bandera de Molise, Itlia;
 Bandera de Neuquen, Argentina;
 Bandera de Nova Galles del Sud, Austrlia;
 Bandera del Governador de Nova galles del Sud, Australia;
 bandera de Rotuma (1988 secessionist proposal);
 Exrcit de Salvaci;
 Bandera de Sarajevo, Bsnia i Hercegovina;
 Flag of Una-Sana, Bsnia i Hercegovina;
 Bandera de Victria, Austrlia;
 Bandera del Governador de Victria, Austrlia;

 Altres estrelles .

 Bandera d Argentina;
 Bandera de la Repblica Popular Xinesa (1928 1949); bandera de la Repblica de la Xina;
 Republic of China Civil Ensign;
 Bandera de l Exrcit de la repblica de Xina;
 Armada de la Repblica de Xina;
 Bandera d Equador;
 Bandera de Kuala Lumpur, Malisia;

 Bandera de Latakia (estat alauita colonial);
 Bandera de Macednia (1991 1995);
 Bandera de Malisia;
 Senyera Militar de Malisia;
 Ensenya Militar de Malisia;
 Senyera Militar de Malisia;
 Bandera de les Forces Aries de Malisia;
 Bandera de Malisia (1950 1963);
 Bandera de les Illes Marshall;
 Bandera de Nambia;
 Bandera de Nauru;
 Bandera de Nepal;
 Bandera de Ruanda;
 Bandera de Sarawak, Malisia;
 Bandera de Tocantins, Brasil;
 Bandera d Uruguai;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120225" title="Ned Ludd" nonfiltered="4075" processed="4061" dbindex="49393">

Ned Ludd o Ned Lud s el treballador britnic del qual els ludites van prendre el seu nom. Les seves accions conformaren el personatge popular de "Capit Ludd" (tamb conegut com a Rei o General), que va ser el fundador legendari del moviment ludita.

Tot i que no existeix cap prova de la seva existncia real, es creu que era originari del poble d'Anstey, als afores de Leicester. S'explica que cap a 1779, va trencar per accident (uns altres sostenen que de manera intencionada) diverses mquines txtils. La seva acci constituiria la base del moviment ludita, d'oposici a la introducci de la maquinria que eliminava llocs de treball.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120227" title="Iberia Regional / Air Nostrum" nonfiltered="4076" processed="4062" dbindex="49394">
Air Nostrum s l'aerolnia que actua com a filial de vols regionals de la companyia espanyola Ibria. T la seu al Pas Valenci, a l'aeroport de Manises. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120228" title="SAS Braathens" nonfiltered="4077" processed="4063" dbindex="49395">
SAS Braathens s una aerolnia amb seu a Oslo (Noruega) i s l'actual propietria de la companyia aria espanyola Spanair. Forma part de l'aliana Star Alliance.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120229" title="Air Europa" nonfiltered="4078" processed="4064" dbindex="49396">


Air Europa s una aerolnia espanyola amb seu social a Palma, Mallorca. Pertany al grup Globalia. El seu codi IATA s "UX", el seu codi ICAO es "AEA" i el seu callsign o indicatiu de radio s "Air Europa".

 Histria . 
L'aerolnia es va fundar sota la ra social Air Espanya S.A. i participada pel touroperador angls ILG (International Leisure Group), tamb propietari de l'aerolnia anglesa Air Europe en 1984. Va Comenar realitzant vols xrter entre Espanya i Anglaterra al novembre de 1986. Desprs de la fallida de ILG i d'Air Europe al mar de 1991 la companyia va ser adquirida per Juan Jos Hidalgo, propietari al seu torn de Viajes Halcn i que posteriorment tamb va adquirir la majorista Travelplan i la minorista Viajes Ecuador conformant avui dia Globalia Corporaci Empresarial. Quan es desregularitz el mercat aeri a Espanya en 1993, la companyia va comenar a oferir vols regulars. 
 
Desprs d'una crisi econmica en la companyia, part de la seva flota va ser llogada a Iberia en 1997. Posteriorment va haver converses per a ser venuda a la companyia estatal, per no van prosperar. Va fundar diverses filials com Air Europa Express para vols regionals amb turbohlixs ATP i un xrter situat a Canries anomenat Air Europa Canries i dues B-737. Ambdues van ser tancades en 2001. 

La companyia ha usat al llarg de la seva histria una flota composta en exclusiva per avions de Boeing, especialment B737, B757 i B767, pel que va sorprendre a tots quan en 2005 va anunciar la compra de deu Airbus A350, aix com el lloguer immediat de quatre A330-200 i un A340-200, tamb d'Airbus, per a realitzar nous vols de llarg recorregut.

El 5 de setembre del 2007, Air Europa juntament amb Copa Airlines i Kenya Airways, anuncien la seva entrada oficial com membre associat a l'aliana SkyTeam, entre els membres de la qual es troben Air France, KLM, Alitalia i Aeromexico entre d'altres.

El 22 de gener del 2008 anuncia la compra de 8 unitats del Boeing 787-800 Dreamliner, convertint-se aix en la primera aerolnia espanyola a incorporar aquest model a la seva flota.  

 Flota . 
La flota d'Air Europa consta dels segents avions (febrer del 2008): 

 33 Boeing 737-800 ;
 4 Boeing 767-300 ;
 4 Airbus A330-200 ;

 Futures incorporacions . 
 8 Boeing 787-800 Dreamliner (operant a partir del 2013) ;

Referncies.


Enllaos externs.

Aireuropa.com (Web oficial) ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120231" title="Ossau-Irati" nonfiltered="4079" processed="4065" dbindex="49397">

l'Ossau-Iraty s un formatge del Pas Basc i del Bearn, al departament dels Pirineus Atlntics. Es beneficia d'una AOC des de 1980 i d'un reconeixement europeu com a DOP. El seu nom ve del pic del Migdia d'Ossau que domina la vall d'Ossau i tot el Bearn, i de la selva d'Irati, que s la fageda ms gran d'Europa, a cavall entre els Pirineus bascs, occitans i aragonesos. Moltes vegades, a la zona, se l'anomena simplement brebis, que vol dir ovella en francs.

s un formatge a base de llet d'ovella de les races Manech i Basco-bearneses, en pasta premuda no cuita, d'un pes de 2-3 kg per al petit format, 4-5 i fins a 7 kg per al gran format. La seva crosta t un color anant del groc taronja al gris cendrs.

La seva fabricaci s estacional: les ovelles noms donen llet de novembre a juliol, de vegades agost. El seu perode de degustaci ptima s'estn de juny a novembre desprs d'un afinament de 4 a 6 mesos, per tamb s excellent de maig a desembre. T una bonica pasta ivori que inclou sabors excepcionals.

Comprn 1.700 productors de llet, dels quals un centenar sn granjes i una dotzena sn cooperatives. La producci s d'unes 3.200 tones el 2004.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120232" title="Puigdefrou" nonfiltered="4080" processed="4066" dbindex="49398">
s la muntanya que regeix la vall de la Cellera de Ter. Tot i que t 838,7 metres, al darrere seu hi ha una muntanya ms gran i alta, la ms gran del municipi, la muntanya de Sant Gregori (1090,8 metres). La part ms alta est compartida amb el municipi d'Osor.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120233" title="El Pasteral" nonfiltered="4081" processed="4067" dbindex="49399">
El Pasteral s un barri que queda a les afores de La Cellera de Ter. s conegut per l'embassament del Pasteral i pel punt de connexi de l'aigua, que distribueix l'aigua per tota la provncia de Girona i Barcelona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120235" title="Copa de la Lliga Challenge escocesa" nonfiltered="4082" processed="4068" dbindex="49400">
La Scottish League Challenge Cup s una competici de futbol creada l'any 1990 per celebrar el centenari de la Scottish Football League (la lliga de futbol d'Esccia). La competici est oberta a tots els clubs de la Scottish League, s a dir, a aquells que no formen part de la primera divisi escocesa, la Scottish Premier League. Es disputa en format de copa i sol tenir lloc a inicis de temporada, cap a octubre o novembre.

 Historial .
 1990-91: Dundee FC;
 1991-92: Hamilton Academical FC;
 1992-93: Hamilton Academical FC;
 1993-94: Falkirk FC;
 1994-95: Airdrieonians FC;
 1995-96: Stenhousemuir FC;
 1996-97: Stranraer FC;
 1997-98: Falkirk FC;
 1998-99: Competici abandonada per falta d'esponsoritzaci;
 1999-00: Alloa Athletic FC;
 2000-01: Airdrieonians FC;
 2001-02: Airdrieonians FC;
 2002-03: Queen of the South FC;
 2003-04: Inverness Caledonian Thistle FC;
 2004-05: Falkirk FC;
 2005-06: Saint Mirren FC;
 2006-07: Ross County FC;
 2007-08: Saint Johnstone FC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120236" title="Copa Anglo-escocesa" nonfiltered="4083" processed="4069" dbindex="49401">
La Copa anlgo-escocesa va ser un torneig que es disput durant els setanta i que enfrontava als principals clubs de les lligues anglesa i escocesa.

La competici fou creada l'any 1975 com a continuadora de la Texaco Cup, per incorporant noms clubs d'Anglaterra i Esccia. Normalment hi prenien part els principals clubs que havien aconseguit una millor classificaci a les seves lligues per que no prenien part en competicions europees. La competici s'abandon l'any 1981 degut a la cada cop major falta d'inters i fou reemplaada per una competici exclusiva per a clubs anglesos anomenada Football League Group Trophy.

 Historial .


 Articles relacionats .
 Texaco Cup (1971-75);
 Football League Group Trophy (1982-83);
 Football League Trophy (1984-avui);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120237" title="Pintura flamenca" nonfiltered="4084" processed="4070" dbindex="49402">
La Pintura Flamenca s'inscriu dins del Renaixement europeu del segle XV i el segle XVI que es va desenvolupar amb certa independncia del Renaixement itali encara que va acabar notant la seva influncia. 

La pintura flamenca dels segles XV i XVI encara conservava trets de l estil gtic, tcnics, com l's de la taula en lloc del llen, i temtics, sobretot religiosos i espirituals. No obstant aix, la seva habilitat detallista i interessos els van impulsar a investigar i a descobrir de forma emprica la perspectiva, a perfeccionar la tcnica del retrat al que van dotar de gran profunditat psicolgica i a reivindicar el paisatge com tema pictric.

La seva concepci medieval de l'artista com artes va evitar que molts d'aquests pintors fossin reconeguts ja que bastants no signaven les seves obres fins avanat el segle XVI. Tampoc es van lliurar massa a la reflexi sobre el seu art pel que sn escasses les biografies i els tractats sobre les seves tcniques, encara que algun ens ha arribat. S'especula tamb de la manipulaci de les biografies d'alguns flamencs que serien catalans com el Bosch.

 Context histric i geogrfic . 
Amb freqncia ens referim a aquesta pintura amb l'expressi  Primitius flamencs , donant a entendre que es tracta d'un art que no ha arribat a la seva plenitud, que s maldestre, ingenu, etc. Aquest terme va sorgir quan es va prendre com punt de referncia l'art del Renaixement, i es prenia l'edat mitjana com una poca de tenebres. 

La visi actual d aquest perode ha variat molt; quan neix aquesta escola, la pintura dels Pasos Baixos disposa d'una llarga histria, amb moments excellents com el Romnic i el gtic internacional. D'altra banda, tot i que s'anomena  flamenc , Flandes noms constitueix una part dels Pasos Baixos. Per tant; seria just rebatejar aquest art com el propi dels Pasos Baixos. 

Durant el segle XV es donaran unes circumstncies favorables que collaboraran en la creaci d'una important escola de pintura en aquesta zona d'Europa. En aquesta poca les ciutats ms destacades d'aquest territori eren Gand, Brugge i Leper, ja que formaven enclavaments entre les xarxes comercials que unien el nord europeu amb la resta de l'Occident conegut. Aquesta regi conformava l'anomenat ducat de Borgonya, els governants del qual, els ducs, havien estat mecenes de l'art gtic. Possea una alta densitat de poblaci, de les ms altes d'Europa, amb una concentraci urbana tamb superior a la mitjana europea, on eren diverses les ciutats destacades, riques, amb comerciants importants i nombrosos artesans. 

A ms a ms, des de 1380 aproximadament, a causa de la Guerra dels Cent Anys, Pars va deixar de ser la capital artstica que havia estat fins aleshores. Aix que els qui abans emigraven, ara es queden i treballen per a la burgesia de les ciutats o els grans comerciants europeus, sobretot italians i espanyols, que apreciaven cada vegada ms el seu art. 

En aquell moment va ser quan a Tournai va residir Robert Campin i gaireb al mateix temps, a Gand, Hubert van Eyck. Poc desprs, va aparixer Jan van Eyck, germ de l'anterior i ms jove que ell. Van ser, segurament, els qui van revolucionar la pintura, perfeccionant l's de l oli amb importants conseqncies sobre el resultat final, usant colors de gran qualitat, obtenint extraordinaris efectes amb les veladures, etc. 

En el canvi del segle XV al segle XVI els artistes ja comenaven a percebre els ressons del Renaixement itali. El 1477 el ducat, estimat per la seva rellevncia econmica, va passar a la corona austraca d Habsburg. Els Habsburg tenien una branca espanyola des de l'poca de Carles I, la dinastia dels ustries, fet que va determinar que l'art espanyol del Renaixement i el Barroc estigus ntimament relacionat amb el flamenc. 

Malgrat la progressiva acceptaci del Renaixement, els artistes van seguir sent fidels a la prpia i rica tradici, ja que es tractava de quelcom encara viu i amb capacitat de creaci. Molts no van renunciar al bon ofici, al gust pel detall, al realisme en els retrats o al paisatge que es constitueix en protagonista de les seves obres en moltes ocasions.






Vegeu tamb.
 La pintura barroca als Pasos Baixos;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120240" title="Porr" nonfiltered="4085" processed="4071" dbindex="49404">

Un porr s un recipient de vidre destinat a contenir i servir lquid, normalment vi. Es caracteritza per tenir dos brocs, un ms gruixut tradicionalment vertical per lleugerament corbat, que serveix de mnec i tamb per omplir-lo, i un altre d'inclinat i cnic per on es fa rajar el contingut i que acaba en un petit orifici dissenyat per obtenir un doll prim i constant ideal per beure a galet.  El broc gros tamb s'utilitza per servir en got, per buidar el porr i per netejar-lo.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120241" title="Melocanninina" nonfiltered="4086" processed="4072" dbindex="49405">

Les Melocanninines (Melocanninae) sn una subtribu dels bambs (tribu Bambusia de la famlia de les pocies)
Genres.
Costa de 9 genres:
Cephalostachyum;
Davidsea;
Leptocanna;
Melocanna;
Neohouzeaua;
Ochlandra;
Pseudostachyum;
Schizostachyum;
Teinostachyum;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120242" title="AOC Iroulguy" nonfiltered="4087" processed="4073" dbindex="49406">

L'AOC Iroulguy (Irulegi en basc) s una denominaci d'origen situada al departament dels Pirineus Atlntics (Frana), al voltant del poble d'Iroulguy, petit poble basc de la Baixa Navarra.

Sn una petita AOC classificada des de 1970, l'nica del nord del Pas Basc, Iparralde.

La seva histria est vinculada al pelegrinatge a Sant Jaume de Compostela. Va ser creada al segle XI pels monjos de Roncesvalles i era destinada als pelegrins. Desprs de la firma del Tractat dels Pirineus (1659) els frares van haver d'anar-se'n i els habitants van prendre possessi de les vinyes.

Representa una producci de 5.500 hl, repartida aproximadament en un 70 % de vi negre, un 20 % de vi rosat i un 10 % de vi blanc. La superfcie est al voltant de les 200 ha.

La vinya es reparteix en 15 municipis: Aincille, Anhaux, Ascarat, Bidarray, Bussunarits-Sarrasquette, Bustince-Iriberry, Iroulguy, Ispoure, Jaxu, Lasse, Lecumberry, Osss, Saint-tienne-de-Bagorry, Saint-Jean-le-Vieux et Saint-Martin-d'Arrossa.

Les varietats de vi.

El negre i el rosat sn en base de tannat, cabernet franc i cabernet sauvignon. Els vins blancs sn procedents de courbu, de petit manseng i gros manseng.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120245" title="Targeta de xarxa" nonfiltered="4088" processed="4074" dbindex="49407">
Una targeta de xarxa, fsicament, s una targeta d'expansi inserida dins l'ordinador amb una o ms obertures externes, per on s connectat el cable de xarxa.

A nivell conceptual, la targeta de xarxa, tamb anomenada adaptador de xarxa o NIC (Network Interface Card), permet la comunicaci entre els diferents dispositius connectats entre si i tamb permet compartir recursos entre dos o ms equips (discs durs, CD-ROM, impressora, etc). Hi ha diversos tipus d'adaptadors en funci del tipus de cablejat o arquitectura que s'utilitzi a la xarxa (coaxial fi, coaxial gruixut, Token Ring, etc.), per actualment el ms com s l'Ethernet, que utilitza una interfcie o connector RJ-45.

Cada targeta de xarxa t un nmero d'identificaci nic de 48 bits en hexadecimal anomenat direcci MAC (no confondre amb Apple Machintosh. Aquestes direccions maquinari niques sn administrades per l'Institute of Electronic and Electrical Engineers (IEEE). Els tres primers octets del nmero MAC sn coneguts com a OUI i identifiquen a provedors especfics i sn designats per la IEEE.

S'anomena tamb NIC al xip de la targeta de xarxa que s'encarrega de servir d'interfcie d'Ethernet entre un medi fsic (per exemple un cable coaxial i l'equip (per exemple un ordinador personal o una impressora)). s un xip utilitzat a ordinadors o perifrics com les targetes de xarxa, impressores en xarxa o sistemes amb perms per connectar dos o ms dispositius entre si a travs d'algun medi, ja sigui una connexi sense fils, un cable UTP, un cable coaxial, o un cable de fibra ptica.

La majoria de targetes porten un scol buit anomenat BOOT ROM, per incloure una ROM opcional que permet que l'equip arrenqui des d'un servidor de la xarxa amb una imatge d'un medi d'arrencada (generalment un disquet), el que permet fer servir equips sense disc dur ni unitat de disquet. El fet que algunes plaques mare ja incorporin la ROM a la seva BIOS i la possibilitat de fer servir targetes CompactFlash en lloc del disc dur amb noms un adaptador, fa que comenci a ser menys freqent, principalment a les targetes de perfil baix.

Token Ring.
Les targetes de xarxa Token Ring han caigut avui dia en quasi en l'oblit, degut a la baixa velocitat i elevat cost respecte Ethernet. Disposaven d'un connector DE-9.

ARCNET.
Les targetes de xarxa ARCNET utilitzaven principalment connectors BNC i/o RJ-45.

Ethernet.

Les targetes de xarxa Ethernet utilitzaven connectors RJ-45 (10/100/1000) BNC (10), AUI (10), MII (100), GMII (1000). El cas ms habitual s el de la targeta o placa mare amb un connector RJ-45, encara que durant la transici de l'us majoritari del cable coaxial (10 Mbps) a doble trenat (100 Mbps) abundaren les targetes amb connectors BNC i RJ-45. Amb l'entrada de les xarxes Gigabit i el fet que a les cases sigui freqent la presncia de diversos ordinadors es comencen a veure targetes i plaques base amb 2 i fins a 4 ports RJ-45, abans reservats als servidors.

Poden variar en funci de la velocitat de transmissi, normalment 10 Mbps o 10/100 Mbps. Actualment s'estan comenant a utilitzar la de 1000 Mbps, tamb coneguda com a Gigabit Ethernet, i en alguns casos 10 Gigabit Ethernet, utilitzant tamb cable de doble trenat, per de categoria 6, 6e i 7 que treballen en freqncies ms altes.

WiFi.

Tamb s'anomenen NIC les targetes sense fils o wireless, les quals venen en diferents variacions depenent de la norma a la qual s'ajustin, normalment sn 802.11a, 802.11b i 802.11g. Les ms populars sn la 802.11b que transmet a 11 Mbps amb una distncia terica de 100 metres i la 802.11g que transmet a 54 Mbps.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120246" title="Golf Arglic" nonfiltered="4089" processed="4075" dbindex="49408">
El golf Arglic (tamb golf d'Argos o golf de Nuplia) es un golf de la mar Egea a la costa oriental del Pelopons, situat al sud-est de la ciutat d'Argos. Les principals ciutats de la costa son Argos i Nuplia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120249" title="Acrocorint" nonfiltered="4090" processed="4076" dbindex="49409">
Acrocorint (en grec             ) es una elevaci de roca a tocar de l'antiga ciutat de Corint, que fou antigament l'acrpoli de la ciutat. Tenia un temple dedicar a Afrodita. Era de fcil defensa. Sota l'Imperi Bizant fou seu del estrateg del thema de Grcia. Es va excavar a partir del 1929.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120253" title="Golf de Messnia" nonfiltered="4091" processed="4077" dbindex="49410">
El golf de Messnia s el nom del gran golf occidental de la costa sud del Pelopons. A la seva costa nord, al centre, cal esmentar la ciutat de Kalamata.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120259" title="Efecte fundador" nonfiltered="4092" processed="4078" dbindex="49411">

L'efecte fundador fou definit per Ernst Mayr l'any 1963 com l'efecte de l'establiment d'una nova poblaci amb un reduit nombre d'individus, transportant noms una petita fracci de la variaci gentica de la poblaci original. Com a resultat, la nova poblaci pot ser diferent, tant genticament com fenotpicament, de la poblaci de la que ha derivat.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120263" title="Cillene" nonfiltered="4093" processed="4079" dbindex="49412">
Cillene (llat Cyllene, grec Kyllene) fou el port de la ciutat d'Elis a l'lide. 

Fou lloc d'exili dels messenis desprs de la segona guerra messnica i desprs van sortir d'aqu cap a Itlia o Siclia on van fundar alguna colnia.

El 435 aC fou incendiada per Corcira com a represlia per haver ajudat a Corint. El 429 aC fou estaci naval espartana prop de la qual va estar l'atenenc Formi al capdavant d'un esquadr naval atenenc que recorria el golf de Corint.

La ciutat va perdre importncia amb el temps i va passar a Roma amb la resta del Pelopons. Estrab la descriu com una petita ciutat i esmenta que tenia una esttua d'ivori de Asclepi feta per Colotes; Pausnies esmenta els temples d'Asclepi i Afrodita.

Se la identifica amb Clarentza tot i que la identificaci es fora dubtosa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120264" title="Pivotar" nonfiltered="4094" processed="4080" dbindex="49413">
Pivotar, al mn de l'esport, s una acci en la qual es fa un gir del cos en possessi de la pilota. Consisteix en desplaar un peu, girant sobre l'altre peu que est fix al terra fent d'eix, per tal de protegir la pilota de l'acci d'un defensor. El peu que es desplaa es pot aixecar i moure tantes vegades com faci falta, sempre que l'altre mantingui el contacte amb el terra.

Aixecar el peu que fa d'eix o "peu de pivot" s considerat falta:
 Al bsquet es considera passos, i se sanciona amb un servei de banda donant la possessi a l'equip rival.
 Al korfbal tamb es considera passos, i se sanciona amb amb un restart o falta de reinici per a l'equip rival.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120266" title="Amfidoli" nonfiltered="4095" processed="4081" dbindex="49414">
Amfidoli (llat Amphidoli, grec          ) fou una ciutat de Pisatis a l'lide, que va donar nom al districte d'Amfidolis o Amfidlia (Amphidolis o Amphidolia,          ,          ). Tamb era al districte la ciutat de Margana o Marganees o Margales. Era probablement a l'oest d'Acroreia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120267" title="Acroreia" nonfiltered="4096" processed="4082" dbindex="49415">


Acroreia era el districte muntanys de la part nord de l'lide. Aquesta part nord es dividia en dues parts: l'lide buida, es a dir la plana costera; i el pas muntanys del interior o Acrreia. L'abundncia de muntanyes va donar el nom al districte coster que es veia buit (de muntanyes) per comparaci. Els habitants foren anomenats acroreis (acroreii,          ), i les principals ciutats foren Thraustus, Alium, Opus, and Eupagium.

El districte va formar part d'lide i depenia d'Elis fins que va passar a Arcdia el 368 aC.

El nom d'lide buida es va donar primer a la plana perqu era buida de muntanyes. La plana era la part mes frtil de tot el pas i produa un lli fi de molta qualitat entre molts altres productes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120268" title="Selinos" nonfiltered="4097" processed="4083" dbindex="49416">
El riu Selinos (llat Selinus) fou un riu secundari del districte de la Triflia, a la regi de l'lide, que regava principalment el territori de la ciutat de Skillos (llat Scillus).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120269" title="Peneu (Pelopons)" nonfiltered="4098" processed="4084" dbindex="49417">
Vegeu tamb Peneu (Tesslia);

El riu Peneu o Peneios (llat Peneius) fou el riu principal de l'lide. El seu afluent principal fou el riu Landon (que desaiguava al Peneios prop de Pilos).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120270" title="Landon" nonfiltered="4099" processed="4085" dbindex="49418">
El Landon fou un riu secundari de la regi de l'lide, que era afluent del riu principal de la regi, el riu Peneios, al que desaiguava prop de la ciutat de Pilos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120271" title="Duna de Pyla" nonfiltered="4100" processed="4086" dbindex="49419">
La duna de Pyla (tamb anomenada de Pilat o Pila) s la duna ms alta d'Europa, amb una alada mxima de 117 m, al municipi de La Teste de Buch i prop d'Arcachon, al departament de Gironda, a Frana.

 S'estn sobre 500 m d'est a oest i sobre 3 km de nord a sud, prop de la Conca d'Arcachon i cont aproximadament 60 milions de metres cubics de sorra.

El seu nom deriva de la paraula pila, aix b ortografiat, que vol dir munt en gasc. La Duna de Pila s la bona ortografia gascona. Una pila s una duna en occit de Gasconya.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120272" title="bies" nonfiltered="4101" processed="4087" dbindex="49420">
bies (llat Abiae) fou una ciutat de Messnia, a la riba del golf Messnic, situada a uns 15 km al sud de Ferse (Pherse). Correspon a la ciutat que Homer anomena Ira.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120274" title="psilon Aurigae" nonfiltered="4102" processed="4088" dbindex="49421">

psilon Aurigae (  Aur /   Aurigae) s una estrella de la constellaci Auriga. Tamb es coneguda amb els noms de Haldus, Almaaz, o Al Anz.

psilon Aurigae s una binria eclipsant, el seu esclat varia en la magnitud visual aparent entre +3,0 i +3,8 amb un perode de uns 9.890 dies (~27.1 anys). Est a uns 2.000 anys-llum de distncia.

La component visible s una supergegant que pertany a la classe espectral A8 s una de les estrelles ms lluminoses conegudes. El seu dimetre correspon a uns 100 dimetres solars. L'altre component (eclipsant) no s visible.

La tesi ms acceptada s que es tracta de una o dues estrelles petites amb un anell de pols opaca de cant, la qual cosa produiria els eclipses observats de dos anys de duraci.

La hiptesi alternativa s que seria immensa, per de baixa densitat, i per tant semi-transparent.

El prxim eclipse ocorrer des de 2009-2011, i es creu que una vasta observaci permetre en el futur fer-se una idea de la naturalesa d'aquest sistema. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120275" title="Amicles" nonfiltered="4103" processed="4089" dbindex="49422">

Amicles (en llat Amyclae, en grec        ) fou una antiga ciutat de Lacnia a la riba dreta del riu Eurotes, i al sud d'Esparta.

La seva fundaci s'atribueix al rei lacedemoni Amyclas, pare de Jacint. Es esmentada per Homer. Fou ciutat dels aqueus en poder dels quals va romandre desprs de la conquesta del Pelopons pels doris. La tradici diu que va ser cedida a Philonomos que la va repoblar amb colons d'Imbros i Lemnos, per els aqueus van romandre a la ciutat. Desprs de la primera guerra messnica fou ocupada pel rei Teleclos d'Esparta, i sota el domini espart va perdre importncia destacant noms el festival de Jacntia que es feia cada any, i per la colossal esttua d'Apollo al temple de la ciutat (anomenat Apollo amicleu).

Correspon a la moderna Sklavokhri, fundada al segle XIV pels eslaus.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120276" title="Supercopa Cndido de Oliveira" nonfiltered="4104" processed="4090" dbindex="49423">
La Supercopa de Portugal de futbol, anomenada Cndido de Oliveira (en portugus SuperTaa Cndido de Oliveira) s una competici de futbol anual que enfronta els campions de la lliga portuguesa de futbol i de la copa portuguesa de futbol. Si un equip guanya el doblet (lliga i copa), el finalista de copa disputar la supercopa contra el vencedor del doblet. La competici acostuma a disputar-se a principi de temporada. La competici porta el nom d'un antic seleccionador de Portugal, Cndido de Oliveira.

La temporada 1943/44 es disput una edici especial entre el campi Sporting Clube de Portugal i el finalista S.L. Benfica amb motiu de la inauguraci de l'estadi National de Jamor, i que fou anomenada Taa Imprio.

 Historial .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120277" title="Deleci" nonfiltered="4105" processed="4091" dbindex="49424">


Una deleci gentica s una aberraci gentica en la que una part d'una seqncia d'cids nucleics (ja sigui en un cromosoma, plasmidi o ARN missatger entre d'altres) s'ha perdut.

Aquesta alteraci pot generar fallades gentiques amb qualsevol gen ja sigui per disfunci de la zona de regulaci o d'alguna part indispensable de la protena com ara el seu centre cataltic o per eliminaci sencera del gen. Per aix dna lloc a centeners de milers d'allels patolgics per a milers de malalties.

La deleci d'una part d'un cromosoma (ja sigui material dels extrems o un fragment intersticial) donar lloc a monosomies parcials. Els progenitors tenen, doncs, el 50% de probabilitat de transmetre el cromosoma afectat a la descendncia


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120279" title="Akira" nonfiltered="4106" processed="4092" dbindex="49425">

Art: un manga futurista. Vegeu Akira (manga);
Onomstica: cognom japons com:
Akira Kurosawa, director de cinema.
Akira Toriyama, dibuixant de manga.
Cinema: Akira (pellcula);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120283" title="Joan Mas" nonfiltered="4107" processed="4093" dbindex="49426">


Joan Mas i Bauz (1928-1992), escriptor mallorqu.
Joan Mas i Vives (Maria de la Salut, Mallorca, 14 de juliol de 1951) crtic literari, filleg i escriptor mallorqu.
Joan Mas i Ramon, pintor catal nascut a Barcelona.
Joan Mas i Cant economista catal.
Francesc Joan Mas, filsof valenci nascut a Vila-real.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120284" title="Microevoluci" nonfiltered="4108" processed="4094" dbindex="49427">
La microevoluci s l'esdeveniment de canvis a petita escala en les freqncies allliques d'una poblaci, al cap de poques generacions, tamb coneguda com el canvi a nivell d'espcie o per sota d'aquest.

Aquest canvis poden ser donats per diversos processos: mutaci, selecci natural, flux gentic, i deriva gentica.

La gentica de poblacions s la branca de la biologia que proporciona l'estructura matemtica per estudiar el procs de microevoluci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120295" title="El ltimo ke zierre" nonfiltered="4109" processed="4095" dbindex="49428">

El ltimo ke Zierre s un grup musical d'estil punk rock que es va formar a finals del 1987 a Borriana, (Castell). 

 Histria .
El 1987 es van unir per formar el grup, Pedro, Vient, scar, Natxo, i Manolo, van comenar aprenent a tocar els seus instruments. Entre bromes i rialles va comenar a sorgir un sentiment com que els va animar a formar alguna cosa ms que un grup d'amics que passava els caps de setmana tocant msica. Per a ells "tot era nou, la msica, el sexe, les drogues, tot ho feien per primera vegada i estaven oberts a tot". Un sentiment que els va animar a reflectir les seves inquietuds, que els empentava a deixar d'experimentar notes a l'aire i deixar de banda els assajos de versi de grups famosos, que els forava a compondre temes propis i pensar en tocar al carrer. 

Al carrer va ser on la gent va poder comenar a escoltar lletres com "Soldadito espaol", "No me hables de la patria", "Esta noche", "Botas y cadenas", "No te hablar de la polica", etctera.

Els seus inicis van ser molt durs, per van anar consolidant-se com a formaci musical. No tenien una meta proposada, noms donar sortida a les seves inquietuds musicals buscant una mica de diversi que els allunys de la monotonia del carrer. El grup va iniciar la composici de temes propis, temes que desprs de molts anys les han seguit tocant com per exemple "Mi vecina", "Anarkista", "Vine txiqueta", "Mil colocones", "El bar", "Noches de locura", etctera. 

Van anar adquirint taules, amics i seguidors de la mateixa manera que els seus temes comenaven a ser coneguts. Seguidament Natxo es va acomiadar del grup, i va preferir sortir-ne abans que aquest creixs ms. Aix va comportar l'arribada al grup del "Feo".

Lluny de dissipar-se el grup, aquest canvi de veu va significar tot un revulsiu, una nova experincia i la conscienciaci de qu podien fer-se molt ms famosos, tenien illusi i ganes. Van gravar un LP i es van donar a conixer a tot l'Estat espanyol, deien: "Se nos quedaba todo pequeo, necesitbamos grabar y salir, vivir nuevas experiencias". Es van seleccionar els temes que es creien ms oportuns, cosa que tristament ha significat avui en dia l'oblit de molts bons temes d'aquella poca. Van invertir cada un, diuen, el jornal d'un mes per poder gravar i editar l'LP. No han volgut oblidar que el primer disc el van autoprodur tot el mateix grup.

El ltimo ke zierre va comenar autofinanant-se les seves maquetes i el seu primer disc. Aix va sortir al carrer "No soporto vuestras caras", l'any 1991, un disc que va passar prcticament inadvertit per la crtica musical que no el va adornar ni criticar, sin que noms va anomenar el fet de la seva existncia i el mrit del grup per haver-lo posat a la venda. El disc va desaparixer aviat de les botigues, l'edici de 1.000 exemplars es va acabar en menys de dos mesos. 

Van comenar a rebre trucades de tot l'Estat i aix va portar a viatjar per tota la pennsula.

Desprs de l'xit que va suposar l'edici del disc "No soporto vuestras caras", rpidament es va preparar un disc anomenat "Soldadito Espaol" amb les canons ms populars que el grup tenia, disc que va sortir el mar de 1992 en mans de la discogrfica Matraka Distrak. Tot seguit van editar, l'any 1993 "Que se repartan el mundo", un nou treball on el grup avanava rpidament en composici i lletra, el que es va traduir en moltes taules i quilmetres del grup, alegries, satisfaccions, per tamb penalitats i sacrificis.

Amb l'arribada del Nano i la sortida de "Esperando al viento" l'any 1995 el grup es va assentar definitivament. "En aquesta poca vam perdre totalment la nostra innocncia, ens seguia sorprenent la msica, el sexe, i les drogues per tot era una mica ms dur, la cosa es va comenar a embrutar."

Anys desprs s'edit "A cara de Perro", possiblement el disc amb ms repercussi d'entre els seus seguidors. Enregistrat a Bilbao per Karlos Kreator l'any 1998 fou publicat el seu segon treball en la discogrfica Discos Suicidas i don peu a una llarga gira per tot l'estat espanyol.

Posteriorment al 1999 "Senderos de este infierno" disc enregistrat en directe a la sala Kafe Antzoki de Bilbao, "bulla" al 2000 i "veneno" al 2002 foren els treballs que s'editaren baix el segell Discos Suicidas.

Al 2003 canviaren de discogrfica i signaren per la valenciana Maldito Records, des d'aquest 2003 han editat "Ay, de mi" (2003), "Insurgente" (2005), "Vivos...Por Domesticar"(2006) i "Quemaste tus alas de angel" (2007), tres treballs d'estudi i un en directe. 

 Enllaos externs.
Plana web oficial;
MySpace Oficial del grup;
Vdeo del DVD 'El ltimo ke Zierre, Vivos por domesticar';






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120298" title="Jack Kilby" nonfiltered="4110" processed="4096" dbindex="49430">

Jack St. Clair Kilby ( Jefferson City, EUA 1923 - Dallas 2005 ) fou un enginyer guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 2000 pels seus treballs sobre el circuit integrat.

Biografia.
Va nixer el 8 de novembre de 1923 a la ciutat de Jefferson City, situada a l'estat nord-americ de Missouri. Sense obtenir la puntuaci necessria per entrar a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts va estudiar enginyeria a la Universitat d'Illinois, on es llicenci el 1947, i posteriorment l'any 1950 va realitzar un mster a la Universitat de Wisconsin.

Kilby mor el 20 de juny de 2005 a la seva residncia de Dallas, ciutat situada a l'estat de Texas, a conseqncia d'un cncer. 

Recerca cientfica.
Va iniciar la seva recerca l'any 1947 en el desenvolupament de circuits de base cermica i matriu per als artefactes electrnics. El 1958 entr a treballar a la companyia informtica Texas Instruments i inici la seu treball al voltant dels semiconductors, el que el va portar a unir una pea de germani amb un oscilloscopi, desenvolupant aix el circuit integrat i conegut popularment amb el nom de xip. La investigaci de Kilby va conduir a la producci dels microprocessadors i va crear els fonaments conceptuals i tcnics per a tot el camp de la microelectrnica. Aproximadament al mateix temps Robert Noyce va fer desenvolupar el mateix descobriment a l'empresa Fairchild Semiconductor.

L'any 2000 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Fsica pel desenvolupament del circuit integrat, premi compartit amb els fsics Zhores Ivanovich Alferov i Herbert Kroemer. 
En aquell moment vaig creure que el microprocessador seria important, per no podia imaginar de quina forma creixeria la indstria electrnica a causa d'ell

El 6 de febrer del 1959 aconsegu la patent del circuit integrat, aconseguint al llarg de la seva vida ms de 60 patents, entre elles la de la calculadora porttil.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2000;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120300" title="Pintura barroca als Pasos Baixos" nonfiltered="4111" processed="4097" dbindex="49431">

La pintura barroca als Pasos Baixos agafa diferents direccions segons el territori. El control acrrim de la corona castellana minva en triomfar la revolta de la Repblica de les Set Provncies Unides. Els Pasos Baixos espanyols continuen sota el domini castell.
 A la repblica protestant i burgesa hi ha una major diversitat de gneres pictrics com diversificaci de temtica.
 Als Pasos Baixos espanyols catliques i aristocrtiques la pintura d'histria i la temtica religiosa s imposen. ;

Pintura als Pasos Baixos del Nord.
El profund canvi estructural que van viure els Pasos Baixos en esdevenir independent va permetre una nova direcci en la seva pintura. La pintura, en no anar destinada a l'aristocrcia sin a la burgesia, va haver de canviar en primera instncia de dimensions. Els grans formats per a palaus i esglsies han de ser adaptats a les necessitats dels nous mecenes. Pintura de petit format i temtica relacionada amb la realitat quotidiana: el retrat, el paisatge i la pintura de gnere. 

Destaquen tres pintors:
 Frans Hals;
 Rembrandt;
 Jan Vermeer;

Pintura als Pasos Baixos del Sud.
L'poca d'esplendor de les escoles flamenques, durant el barroc, es redueix a la naturalista d'Anvers del segle XVII el cap de la qual i dhuc el fundador es considera l'insigne Rubens (1577-1640) pintor, gravador, arquitecte, humanista i diplomtic. 

Aquest geni universal en pintura, que es va formar a Anvers i a Itlia i a qui s'atribueixen prop de 2.300 quadres de tot gnere es distingeix per la seva brillant imaginaci creadora, per la seva viva expressi de sentiments, amb tendncia a les actituds dramtiques i de vegades amb excs, la seva estudiada composici sovint s amarada de sensualitat, el seu dibuix es mostra rotund  amb robustes formes i la seva senzillesa en la coloraci resulta brillant i correctament combinada.

Entre els nombrosos deixebles de Rubens passa pel millor Anton van Dyck i entre els seus condeixebles o companys Jacob Jordaens, ambds d'Anvers. Van Dyck va ser el gran retratista d aristcrates del seu temps, solament comparable amb Velzquez i va sobresortir aix mateix en pintura d'histria. Se li atribueixen en conjunt uns 1.500 quadres. Jordanes s proper pel que fa els dos anteriors en el realisme i colorit, tot i aix, les seves figures no disposen d aquella noblesa ni el seu pinzell resulta tant prolfic.

Cal destacar tamb, dels molts artistes que es van inspirar en Rubens i van rebre les seves llions, la nissaga Teniers (David el Vell i els seus fills Abraham i David el Jove) per la seva enginyosa pintura de gnere i els seus paisatges.

Vegeu tamb.
 Pintura barroca;
 Pintura flamenca;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120306" title="Bandone" nonfiltered="4112" processed="4098" dbindex="49434">

Un bandone s un instrument aerfon de la famlia de les harmniques, variant de l'acordi, de forma rectangular i provet de botons en ambds costats que formen un timbre particular. Pot ser unitnic o bitnic i pot arribar a produir entre 100 i 144 sons diferents.

s un instrument tpic de la msica popular, emprat especialment als Balcans,  a l Argentina i a l'Uruguai. Fou inventat el 1846 pel constructor H. Band de Krefeld.

Enllaos externs.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120307" title="Jors Ivnovitx Alfirov" nonfiltered="4113" processed="4099" dbindex="49435">


Zhores Ivanovich Alferov o Zhores Ivanovich Alfyorov (en rus:                         ) ( Vitebsk, URSS 1930 ) s un fsic rus guardonat amb el Premi Nobel de Fsica de l'any 2000.

Biografia.
Va nixer el 15 de mar de 1930 a la ciutat de Vitebsk, avui dia situada a Bielorssia que en aquells moments formava part de la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques. Va estudiar electrnica a l'Institut electrotcnic de Leningrad, on es llicenci el 1952. Des de 1953 treball a l'Institut fisicotcnic de Ioffe, inscrit a l'Acadmia sovitica de les Cincies, posteriorment anomenada Acadmia russa de les Cincies. En aquest institut aconsegu el doctorat en fsica i matemtiques l'any 1970.

El 1972 fou escollit membre de l'Acadmia russa de les Cincies, del qual n's vicepresident des de 1979. Des de 1995 s membre de la Duma en representaci del Partit Comunista de la Federaci Russa.

Recerca cientfica.
Des de 1962 ha estat treballant en l'rea de heteroestructures de semiconductors. Les seves contribucions a la fsica i a la tecnologia de semiconductors han produt avanos en els camps dels lsers, cllules fotovoltaiques, Dode LED i processos epitaxials de fabricaci de microcomponents. 

L'any 2000 fou guardonat, juntament amb Herbert Kroemer,  amb la meitat del Premi Nobel de Fsica pel desenvolupament d'heteroestructures per a semiconductors d'alta velocitat i optoelectrnica. L'altre meitat del premi fou otorgada a l'enginyer nord-americ Jack Kilby per la invenci del circuit integrat.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2000;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120313" title="Akragas" nonfiltered="4114" processed="4100" dbindex="49436">
Acragas fou el nom grec d'un riu de Siclia que desaiguava a la mar Mediterrnia, no lluny d'Agrigent (ciutat que en grec es deia tamb Acragas). El seu nom modern s Girgenti.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120314" title="Herbert Kroemer" nonfiltered="4115" processed="4101" dbindex="49437">

Herbert Kroemer ( Weimar, Alemanya 1928 ) s un fsic i professor universitari nord-americ, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 2000.

Biografia.
Va nixer el 25 d'agost de 1928 a la ciutat alemanya de Weimar, situada a l'estat alemany de Turngia. Va estudiar fsica a la Universitat de Gttingen, on es doctor l'any 1952.

Desprs de treballar en diversos laboratoris de recerca cientfica a Alamenya es trasllad als Estats Units on fou nomenat professor d'enginyeria electrnica a la Universitat de Colorado l'any 1968, crrec que ocup fins el 1976. Actualment s professor de d'enginyeria elctrica i computaci a la Universitat de Califrnia a Santa Brbara.

Recerca cientfica.
La seva recerca cientfica se centr en el programa d'investigaci en l'emergent tecnologia del semiconductor. Kroemer, membre de l'Acadmia Nacional d'Enginyeria, prefer treballar sempre en els problemes que estan davant de la tecnologia de corrent. Durant la dcada del 1950 fou el primer a precisar els avantatges de la incorporaci heteroencaixos en els semiconductors, desenvolupant l'any 1963 el concepte del lser de doble heteroestructura.

L'any 2000 fou guardonat, juntament amb el fsic rus Zhores Ivanovich Alferov, amb la meitat del Premi Nobel de Fsica pel desenvolupament d'heteroestructures per a semiconductors d'alta velocitat i optoelectrnica. L'altre meitat del premi fou otorgada a l'enginyer nord-americ Jack Kilby per la invenci del circuit integrat.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2000;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120315" title="Ameselum" nonfiltered="4116" processed="4102" dbindex="49438">
Ameselum (grec         ) fou una ciutat de Siclia esmentada noms per Diodor de Siclia, situada entre Centuripa i Agurion, en una forta posici defensiva. El 269 aC fou ocupada per Hier de Siracusa que va destruir la ciutat i la fortalesa i va dividir el territori entre Centuripa i Agurion. La seva situaci exacta no es coneix.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120316" title="Manjoia" nonfiltered="4117" processed="4103" dbindex="49439">
La manjoia s una pasta dola tpica de la Snia, al Montsi. L'elaboraci de la manjoia s un esdeveniment popular quan s'acosta la Setmana Santa, i era costum fer una excursi per menjar-la el dilluns segent al Diumenge de Pasqua.

S'elabora amb farina i sucre, es farceix de cabell d'ngel i s'adorna amb ous. 
Els padrins la regalen als seus fillols.

 Vegeu tamb .
 Mona de Pasqua;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120317" title="Campionat de Lisboa de futbol" nonfiltered="4118" processed="4104" dbindex="49440">
El  Campionat de Lisboa de futbol  fou un dels diversos campionats predecessors del campionat de Portugal. S'inici l'any 1907 i involucr equips de la ciutat de Lisboa i voltans.

 Historial .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120320" title="Jay Kay" nonfiltered="4119" processed="4105" dbindex="49442">

Jason Kay o Jay Kay (per les sigles), de nom real Jason Cheetham, s un cantant britnic, conegut com a lder de la banda Jamiroquai. Va nixer el 30 de desembre de 1969, a Stretford, Manchester.

La seva mare era cantant de jazz i d'aqu va treure les seves qualitats artstiques.
Als 15 anys va deixar l'escola i ms tard va marxar de casa vagant pels carrers. Va cometre alguns robatoris i va estar implicat en un crim que no va cometre. Per tot canvia quan, en el 1989 va arribar la seva odissea del funk. Un amic seu li va deixar el seu estudi de gravaci i all va comenar el seu treball. Va firmar un contracte de 8 discos per la companyia de Sony BMG Entertaintment i va treure el seu primer single "When you gonna' learn?". Posteriorment, al 1993 va sortir a la llum el seu primer CD "Emergency on planet Earth", convertint-se en el ms venut de l'any a tot el Regne Unit. Seguidament de "The Return of the space cowboy", "Travelling without moving", "Synkronized", "A funk odyssey", "Dynamite" i un lbum recopilatori "High Times".

Jay Kay, parlant de la seva vida sentimental, ha estat relacionat amb l'actriu Winona Ryder i Denise Van Outen.

Cal destacar la seva gran passi pels cotxes rpids i cars, que han aparegut en alguns dels seus videoclips com Cosmic Girl o Alright i tamb el seu gran amor als barrets, t una collecci de ms de 100, arribant a gastar-se 36.000 euros per un.

Recentment, ha fundat la seva prpia lnia esportiva anomenada Quai a crrec del dissenyador Hugo Boss i que, bviament, inclou barrets a l'estil Jay Kay.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120321" title="Campionat de Porto de futbol" nonfiltered="4120" processed="4106" dbindex="49443">
El  Campionat de Porto de futbol  fou un dels diversos campionats predecessors del campionat de Portugal. S'inici l'any 1914 i involucr equips de la ciutat de Porto i voltants.

 Historial .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120324" title="Eric Allin Cornell" nonfiltered="4121" processed="4107" dbindex="49444">


Eric Allin Cornell ( Palo Alto, EUA 1961 ) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 2001.

Biografia.
Va nixer el 19 de desembre de 1961 a la ciutat de Palo Alto, situada a l'estat nord-americ de Califrnia. Va estudiar fsica a la Universitat de Stanford, on es llicenci l'any 1985, i posteriorment aconsegu el doctorat a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts l'any 1990.

L'any 2004 li fou amputat el bra esquerre a conseqncia d'una necrosi. Actualment s professor a la Universitat de Colorado.

Recerca cientfica.
Interessat en l'estat de la matria l'any 1995, amb Carl Wieman, forens els primers en sintentizar el condensat de Bose-Einstein.

El 2000 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb Carl Wieman i Wolfgang Ketterle, pels seus treballs al voltant del Condensat de Bose-Einstein.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2001;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120326" title="Supertribu" nonfiltered="4122" processed="4108" dbindex="49445">

En biologia, la supertribu s la unitat sistemtica entre la famlia i la tribu. 

Aquest nivell de classificaci nasqu per agrupar els gneres d'una famlia concreta.

Nivells de classificaci (de general a concret)




(Els nivells obligatoris estan marcats en fons rosa)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120327" title="Asinaros" nonfiltered="4123" processed="4109" dbindex="49446">
L'Asinaros (llat Asinarus, grec         ) fou un riu de la costa oriental de Siclia, que desaiguava a la mar de Siclia entre Abolla (prop de Siracusa) i Heloros, a la badia de Ballata di Noto, a uns 6 km al nord de la desembocadura del riu Heloros (modern Abisso). Fou en aquest riu on es va produir la desfeta final de l'expedici atenenca a Siclia el 411 aC, quan Ncies, amb les restes de l'exrcit atenenc, es va rendir als siracusans i els seus aliats. Un monument, suposadament erigit pels siracusans per commemorar la victria, es troba prop d'Heloros i una mica lluny del riu Asinaros, i potser no tenia aquesta finalitat; els siracusans van instituir tanmateix un festival anomenat Asinria.

Correspon al modern riu Falconara, conegut tamb com a Fiume di Noto (el seu naixement s proper a la ciutat de Noto Vecchio, l'antiga Netum, i desprs passa per la moderna Noto).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120330" title="Joan Petit i Aguilar" nonfiltered="4124" processed="4110" dbindex="49447">

Joan Petit i Aguilar (Sant Feliu de Codines, 1752 - 1829) fou un gramtic catal, metge de professi. Era una persona amb moltes inquietuds culturals i poltiques. Va escriure una passi en catal. Va mantenir diverses discussions filolgiques amb Pau Ballot.

Treballs.
Gramtica catalana, predispositiva para la ms fcil inteligencia de la espaola y latina... (1a part:1796, 2a part:1823), no publicada.
Dicciologa catalana.
Diccionari potic catal (diccionari de la rima);
Redempci del llinatge hum o representaci de la gran tragdia de la passi i mort de Jesucrist..., obra teatral indita.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120335" title="Johanna Spyri" nonfiltered="4125" processed="4111" dbindex="49448">

Johanna Spyri (Hirzel, 12 de juny de 1827 - Zuric, 7 de juliol de 1901) va ser una escriptora sussa. El seu nom de fadrina era Johanna Louise Heusser. s coneguda mundialment pel seu conte de Heidi.

"Des de la riallera i antiga ciutat de Maienfeld ix un caminal que, entre verds camps i atapets boscos, arriba fins el peu dels Alps majestuosos, que dominen aquella part de la vall. Des d'ac, el caminal comena a pujar fins al cim de les muntanyes a travs de prats de pastura i oloroses herbes que abunden en tan elevades terres".

Amb aquesta potica descripci, comena la ms famosa de les obres de l'escriptora, que va encisar tots els xiquets del mn durant diverses generacions: Heidi.

Biografia.
Johanna Spyri va nixer a Sussa com Johanna Louise Heusser, el 12 de juny de 1827, en el llogaret de Hirzel, en les altures, a set milles de Zuric. 

Hirzel s un petit poblet situal en la verda falda d'un tossal. Per a arribar-hi cal travessar extensos boscos de pins; quan aquests acaben, el cam est vorejat per arbres fruiters. Al poblet hi ha flors pertot arreu, les cases sn petites i confortables, tenint la majoria d'elles una horta i tamb jard. 

Johanna va ser la quarta filla del matrimoni format pel doctor Johann Heusser i la poetessa Meta Sebweizer. Sa casa blanca, que encara es conserva, est situada en els afores de Hirzel, just quan el terreny comena a ascendir la muntanya verda. Des de la finestra del pis superior, s'obt una vista dels pins i del Llac de Zuric. Johanna va ser una xiqueta sensible, amb enorme amor per la msica, les aus i les flors dels camps alpins i dels boscos prxims a la seua llar. 

L'escola a la qual van assistir, primer Johanna i desprs els seus germans, havia sigut un graner al mig d'un sementici. Segurament el seu primer mestre degu ser molt poc hbil per a confondre la seua timidesa amb ganduleria, humiliant-la constantment davant de tota la classe. El resultat va ser que la va traure d'all i la va enviar a l'altra escola del poble, que funcionava en casa del pastor de la vila.

Als 14 anys, Johanna se'n va anar a viure a Zuric a la casa d'una tia, on va assistir durant dos perodes lectius a classes d'idiomes estrangers contemporanis i va prendre llions de piano. Desprs va passar un any en un internat d'Yverdon, ciutat pertanyent a la Sussa francfona.

Una de les seues principals aficions va ser la msica. Li agradava molt el piano, fins que va escoltar el so de l'arpa. Un dia, quan ella i la seua amiga Netti Fries caminaven pels carrers de la ciutat, van veure una arpa en l'aparador d'una botiga musical. Van decidir comprar-la per no tenien prou diners. Llavors van sacrificar els seus estalvis, van ajuntar els diners d'ambdues i van fer la compra. Com no es decidien en quina de les cases deixar l'arpa, van arribar a un acord: la intercanviarien cada dues setmanes. Aix va ser que Johanna va complir un dels seus ms grans somnis: aprendre aquest difcil per bell instrument de corda.

Durant set anys, entre 1845 i 1852, Johanna va exercir de mestra de les seues germanes menors, aprofitant el temps lliure per a fer lectures que van anar enriquint el seu capital intellectual i espiritual. En les poques de vacances, la seua afinitat amb la naturalesa la portava cap a la regi de Chur, escenari que desprs seria traslladat com la principal escenografia de l'acci de Heidi.

L'any 1852, la seua vida va canviar radicalment. El seu germ Theodor, estudiant de medicina, tenia un amic estudiant de dret, Bernard Spyri, qui desenvolupava tamb les tasques d'editor d'un diari. Arran d'una visita a Theodor, Bernard va conixer Johanna, es van enamorar i van acabar casant-se. El matrimoni va installar-se definitivament a Zuric.

Per a ocupar el temps que li quedava lliure i per a no sentir-se tan sola, sobretot perqu sentia molta nostlgia del seu lloc de naixeent, va comenar a participar, junt amb dues amigues, en un grup artstic i literari. No obstant aquestes distraccions, el seu esperit va anar decaient fins a sumir-se en una pregona depressi i un gran sentiment de soledat. Aquesta vivncia seria traslladada desprs a la histria d'Heidi, quan la xiqueta ha de deixar Sussa per a viure a Frankfurt, lluny de l'aire pur i del so del vent entre les fulles dels pins. Noms va poder superar la malaltia quan va nixer el seu fill, Bernhard, l'any 1855.

A partir de 1868, el Sr. Spyri s nomenat comptador de la ciutat. A causa de les noves obligacions i de tenir que freqentar altres cercles socials, el matrimoni es va mudar a una casa en el centre de Zuric, prxima al llac. El seu fill, al mateix temps, avanava en els seus estudis musicals i va arribar a ser un bon violinista, executant duos amb sa mare al piano. Durant esta poca, Johanna va comenar a escriure amb intensitat, amb l'objecte de recaptar fons per a la Creu Roja Internacional i el seu primer llibre Una fulla en la tomba de Vrony, va veure la llum l'any 1871, signat noms amb les inicials J.S. L'any 1870, quan Johanna tenia 43 anys, mentre Europa suportava la Guerra Franco-prussiana, i amb la intenci de distreure el seu fill, la seua ploma va abordar amb passi els propis records infantils, que van anar plasmant-se amb en la vida de la xiqueta rfena que viur a les muntanyes amb el seu iaio. Havia nascut Heidi, que seria publicat deu anys ms tard, l'any 1880, ja amb el nom de la seua autora, d'ac endavant: Johanna Spyri.

Entre 1872 i 1873, va continuar produint obres narratives, enllaades per un tema en com: les felices vivncies del passat, de la infantesa i adolescncia, acoblades en el procs del canvi interior que el present ocasionava.

A partir de 1879 va comenar el perode ms productiu en la narrativa de Johanna, escrivint vint llibres en cinc anys, perode que correspon a la publicaci de Heidi.

1884 s un any trgic, va morir primer el seu fill, arran d'una llarga malaltia, i desprs el seu esps i company, quedant-se sola. Va decidir mudar-se de casa, aconseguint una vivenda ms cntrica, i la companyia d'una neboda. A partir de llavors Johanna va fer moltes obres de caritat i va escriure per a delectar la seua neboda, tal com havia fet amb el seu fill tres lustres enrere.

Viuda als cinquanta-tres anys, Johanna Spyri va viure serenament a Zuric, escrivint molts contes sobre xiquets que viuen en les muntanyes, amb els seus costums i els seus joguets que ells mateixos fabricaven, i el seu continu dileg amb els animals i els paisatges de l'entorn. Aix, en els ltims anys de la seua vida, entre 1886 i 1901, va escriure quaranta-vuit contes.

Els seus contes van comenar a adquirir fama, Johanna va comenar a fer-se molt coneguda i el requeriment dels crtics, editors i gent de lletres era permanent, per la qual cosa l'autora de Heidi va evadir cada vegada ms el contacte amb el pblic. Desitjava sincerament evitar-ho, perqu preferia "no exposar els aspectes ms ntims i profunds de la seua nima davant dels ulls humans .

Va morir a Zuric, el 7 de juliol de 1901.

Sussa sent vertader orgull de Johanna Spyri  i la seua obra, i les ha homenatjat en mltiples oportunitats en segells postals i moneda. Evidentment, Heidi va resultar ms famosa que la seua creadora ja que s, sense cap dubte, un dels personatges ms coneguts de la literatura sussa en general i de la literatura infantil en particular. No noms s una figura literria, un personatge de ficci, sin que s l'encarnaci allegrica de la societat sussa perqu representa la natura intacta dels Alps amb les seues praderies, muntanyes i paisatges idllics.

A ms de la srie de "Heidi", altres llibres de l'autora sn:  "Grittli ", "Jrli", "La petita salvatge", "El llac dels somnis", "Sense Ptria", "Heimatlos", "Sina" i "Verirrt und Gefunden".































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120337" title="Demtries" nonfiltered="4126" processed="4112" dbindex="49449">
Demtries (grec i llat Demetrias) fou una ciutat de Magnsia a Tesslia, a la punta del golf de Pagasitiks (antic Pagasos).

Fou fundada per Demetri Poliorcetes el 294 aC. La va poblar amb els habitants de Nlia, Pagases, Ormnion, Rhizos, Spies, Olzon, Boebe i Iolcos, que van formar el seu territori. Fou el lloc de residencia principal dels reis de Macednia degut tant a la seva situaci estratgica i clima suau (fresquet al estiu i sense neu al hivern) con a la riquesa del entorn que provea tant de tota classe d'aliments com de fusta i altres elements necessaris. 

Desprs de la batalla de Cinoscfals fou ocupada pels romans (196 aC) que hi van establir una guarnici. El 192 aC fou sorpresa i ocupada per la Lliga Etlia. Quant Antoc III el gran va tornar a sia, Demtries es va rendir a Filip V de Macednia, al qual els romans li van permetre ocupar la ciutat. Va seguir en mans de Macednia fins a la caiguda de la dinastia desprs de la batalla de Pidna (169 aC).

Durant l'poca romana va perdre importncia per fou la capital de la Lliga dels magnets. En poca cristiana es van construir alguns edificis, especialment dues esglsies, una al port del nord, anomenada Baslica de Damokratia, i un altre al sud de la ciutat, fora les muralles, coneguda com Baslica del Cementiri.

Encara existia al segle VI i al segle VII va quedar abandonada. Les seves restes son al cim d'un tur que avui es diu Gortza, a uns 3 km al sud de Volo. Foren excavades a partir del final del segle XIX.

Es conserven restes de les muralles (uns 11 km) i l'acrpoli que era al nord-oest al punt mes alt de la ciutat. Tamb es conserva el teatre, l' Heron (un temple al damunt del teatre), un aqeducte, l'gora sagrada (amb un temple i el centre administratiu de la ciutat), i lAnaktoron (palau reial)  al est de la ciutat al cim d'un tur i que va ser ocupat fins a mitjans del segle II aC, i mes tard fou usat pels romans com cementiri.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120338" title="Carl Wieman" nonfiltered="4127" processed="4113" dbindex="49450">


Carl Edwin Wieman (Corvallis, EUA 1951) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 2001.

Biografia.
Va nixer el 26 de mar de 1951 a la poblaci de Corvallis, situat a l'estat nord-americ d'Oregon. Va estudiar fsica a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts, on es va llicenciar el 1973, i posteriorment realitz el seu doctorat a la Universitat de Stanford, aconseguint-lo l'any 1977. Des de 1987 s professor de fsica a la Universitat de Colorado.

Recerca cientfica.
L'any 1995, al costat d'Eric Allin Cornell, fou el primer en sintetitzar el condensat de Bose-Einstein. Aquest condensat fou descrit el 1924 per Satyendra Nath Bose i Albert Einstein i suposava l'existncia d'un nou estat de la matria a ms del slid, lquid, gass i el plasma.

L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb Conell i Wolfgang Ketterle, pels seus treballs al voltant del Condensat de Bose-Einstein.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2001;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120340" title="Falana" nonfiltered="4128" processed="4114" dbindex="49451">
Falana o Falanna (llat Phalana o Phalanna, grec        ) fou una ciutat de Perrhbia a Tesslia, a la riba esquerra del Peneios, i al sud-oest de Gonnos. El seu nom hauria derivat de la filla de Tyro. Correspon probablement a la moderna Karadjli, on queden restes d'una antiga ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120342" title="Atrax" nonfiltered="4129" processed="4115" dbindex="49452">
trax (      o        ) fou una ciutat de Perrhbia a Tesslia, esmentada per Tit Livi, i situada a la vora del Peneios a uns 15 km de Larissa, probablement a un tur anomenat Sidhiropliko (             ), situat enfront de la moderna vila de Gnitza, on s'han trobat algunes restes.

Deriva el seu nom del mitolgic Atrax, fill de Peneios i Bura. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120343" title="Robert Boyle" nonfiltered="4130" processed="4116" dbindex="49453">


Robert Boyle, fou un fsic i qumic angloirlands, nascut a Lismore Castle el 25 de gener de 1627 i traspassat a Londres el 30 de desembre de 1691. Destaca per haver descobert la llei de compressibilitat dels gasos o llei de Boyle-Mariotte i d'haver introdut la noci d'element qumic.

Biografia.
Robert Boyle fou el catorz fill dels quinze que va tenir el comte de Cork. La seva activitat fou mltiple i sobre els temes ms variats. Durant un temps fou director de la Companyia de les ndies Orientals. La difusi del cristianisme i l'establiment de missions fou objecte constant de la seva preocupaci. Estudi les llenges orientals i va dedicar importants sumes de doblers a la traducci i impressi de la Bblia en diferents llenges. L'any 1680 va installar a Irlanda una impremta. Empr la major part de la seva atenci a les cincies fsiques i fou el primer savi que es dedic a la qumica i a la fsica de forma simultnia. Des de l'any 1645 i durant la resta de la seva vida, Boyle va reunir a casa seva als homes que s'apassionaven per les cincies. Formaren el nucli de la Societat Reial de Londres.

Obra.
Enunci l'any 1662, la llei de compressibilitat dels gasos, anomenada llei de Boyle-Mariotte, ja que tamb el cientfic francs Edme Mariotte public les mateixes conclusions de forma independent. Els estudis que realitz Boyle l'any 1662 foren possibles amb l'ajut de Robert Hooke que perfeccion la mquina pneumtica d'Otto von Guericke. Aquesta llei diu:
A temperatura constant si es produeix una dilataci o compressi d'un gas el producte de la pressi pel volum es mant constant.;
PV = constant

Boyle tamb determin la densitat del mercuri i va fer assaigs per mesurar la massa de l'aire. Perfeccion el termmetre de Galileu, seva fou la idea d'adoptar com a referncia termomtrica el punt de fusi del gel. Descobr la sublimaci del gel. Demostr que era impossible el buit absolut. Entre els anys 1665 i 1685, public el resultat de les seves experincies realitzades a baixes temperatures i va idear la mescla refrigerant de neu i clorur d'amoni.

Tamb fou de suma importncia el paper desenvolupat per Boyle a la qumica. Indic que noms atorgava la seva confiana als resultats de les experincies; desaprov el llenguatge obscur dels alquimistes i cercava definicions precises. Demostr fins a quins punts els quatre elements d'Aristtil eren producte d'una elecci arbitrria. Formul una definici d'element qumic. A la vegada, establ la diferncia entre mescles i combinacions. Fou el primer en utilitzar els colorants reactius (xarop de violeta) per a la investigaci d'cids i bases; estudi les solucions salines utilitzant nitrat de plata per reconixer els clorurs, amonac per caracteritzar l'cid clorhdric. Va saber recollir els gasos procedents d'una reacci qumica; all l'hidrogen, descobr l'hidrogen fosforat (fosfomina), el sulfur de mercuri, l'acetona i l'alcohol etlic. Observ que el coure en contacte amb l'amonac absorbeix una part de l'aire i que el gas residual no es apropiat per la respiraci.

Obres.

 1660 - New Experiments Physico-Mechanical: Touching the Spring of the Air and their Effects;
 1661 - The Sceptical Chymist;
 1663 - Considerations touching the Usefulness of Experimental Natural Philosophy ;
 1663 - Experiments and Considerations upon Colours, with Observations on a Diamond that Shines in the Dark;
 1665 - New Experiments and Observations upon Cold;
 1666 - Hydrostatical Paradoxes;
 1666 - Origin of Forms and Qualities according to the Corpuscular Philosophy;
 1670 - Tracts about the Cosmical Qualities of Things, the Temperature of the Subterraneal and Submarine Regions, the Bottom of the Sea, &c. with an Introduction to the History of Particular Qualities;
 1672 - Origin and Virtues of Gems;
 1673 - Essays of the Strange Subtilty, Great Efficacy, Determinate Nature of Effluviums;
 1676 - Experiments and Notes about the Mechanical Origin or Production of Particular Qualities, including some notes on electricity and magnetism;
 1678 - Observations upon an artificial Substance that Shines without any Preceding Illustration;
 1680 - The Aerial Noctiluca;
 1682 - New Experiments and Observations upon the Icy Noctiluca;
 1684 - Memoirs for the Natural History of the Human Blood;
 1685 - Short Memoirs for the Natural Experimental History of Mineral Waters;
 1690 - Medicina Hydrostatica;
 1691 - Experimentae et Observationes Physicae;

Enllaos externs.
 The Sceptical Chymist University of Pennsylvania Library;
 Essay on the Virtue of Gems Gem and Diamond Foundation;
 Experiments Touching Colours Gem and Diamond Foundation;
 Boyle Papers University of London ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120345" title="Wolfgang Ketterle" nonfiltered="4131" processed="4117" dbindex="49454">


Wolfgang Ketterle ( Heidelberg, RFA 1957 ) s un fsic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 2001.

Biografia.
Va nixer el 21 d'octubre de 1957 a la ciutat de Heidelberg, situada a l'estat alemany de Baden-Wurtemberg. Es llicenci el 1982 en fsica a la Unviversitat Tecnolgica de Munic, i el 1986 es doctor a l'Institut Max Planck. El 1990 entr a treballar a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts, d'on n's professor de fsica des de 1998.

Recerca cientfica.
La seva recerca cientfica se centr en l'estat de la matria, basat els seus experiments al voltant dels toms prxims al zero absolut. L'any 1995 des del Jet Propulsion Laboratory, laboratori dependent de la NASA i situat a Pasadena (Califrnia), realitz avanos enormes en la sntesi del condensat de Bose-Einstein. El seus avanos, per, foren revelats mesos desprs que els aconseguits pels fsics nord-americans Eric Allin Cornell i Carl Wieman, tot i que foren superiors.

L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb Cornell i Wieman, pels seus treballs al voltant del Condensat de Bose-Einstein.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2001;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120347" title="Riccardo Giacconi" nonfiltered="4132" processed="4118" dbindex="49455">


Riccardo Giacconi ( Gnova, Itlia 1931 ) s un astrofsic i professor universitari nord-americ, d'origen itali, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 2002.

Biografia.
Va nixer el 6 d'octubre de 1931 a la ciutat italiana de Gnova, tot i que de ben petit es trasllad a la ciutat de Mil. Va estudiar fsica a la Universitat de Mil, on es doctor el 1954 i en fou professor assistent fins el 1956. Aquell any es trasllad als Estats Units l'any 1973 professor d'astronomia a la Universitat de Harvard, crrec que ocup fins el 1982. Entre 1991 i 1999 fou professor de fsica a la Universitat de Mil.

Recerca cientfica.
Interessat en l'astrofsica la seva recerca s'encamin a detectar les fonts csmiques de raigs X mitjanant la utilitzaci de radiotelescopis.

L'any 2002 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Fsica per les seves contribucions, pioneres, en l'astrofsica, en particular en descobriment de fonts csmiques de raigs X. L'altre meitat del premi recaigu en els fsics Raymond Davis i Masatoshi Koshiba per les seves contribucions en la detecci de neutrins csmics.

Entre 1993 i 1999 fou Director General de l'European Southern Observatory (ESO) i actualment s investigador de l'observatori de raigs X Chandra, observatori espacial creat per la NASA l'any 1999.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (3371) Giacconi descobert el 14 de setembre de 1955 per la Universitat d'Indiana.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2002;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120349" title="Freqncia alllica" nonfiltered="4133" processed="4119" dbindex="49456">
La freqncia alllica s la mesura de la freqncia relativa d'un allel en un locus genetic en una poblaci. Normalment s'expressa com a una proporci o un percentatge. En la gentica de poblacions, les freqncies allliques mostren la diversitat gnetica de poblacions d'espcies o equivalentment la riquesa del seu "pool" gentic.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120358" title="Futbol a Anglaterra" nonfiltered="4134" processed="4120" dbindex="49457">
 Histria .
El futbol, tal com l'entenem avui en dia, va nixer a Anglaterra al segle XIX. Inicialment, cada escola on es practicava el futbol tenia les seves prpies regles. La necessitat de poder competir unes contra altres feu necessari una codificaci nica del futbol. Les primeres regles unificades foren les regles de Cambridge de l'any 1848. Posteriorment, el primer club de futbol no pertanyent a una escola o universitat a la histria, el Sheffield FC cre les seves prpies regles l'any 1855. Les regles foren finalment unificades amb la creaci de la federaci anglesa, la Football Association, l'any 1863. Alguns clubs dissidents amb aquestes regles crearen les seves prpies codificacions formant la variant del futbol que avui coneixem com Rugby Union.

La primera competici nacional organitzada al pas fou la FA Cup. Comen l'any 1871 i el primer vencedor fou el Wanderers FC, un club de Londres, fundat el 1857 amb el nom de Forest FC. Durant els primers anys el professionalisme no era perms i dominaren club d'escoles com l'Old Etonians (1865). La divisi, per, entre favorables al professionalisme, promogut pels clubs del nord, i l'amateurisme, pels del sud provoc una crisi que se solucion l'any 1885 amb l'acceptaci del primer, evitant d'aquesta manera la divisi del futbol angls.

El professionalisme, per, necessitava competicions amb ms partits i, d'aquesta manera, l'any 1988 es cre la lliga anglesa de futbol (The Football League). Fou la primera lliga de futbol professional al mn. Fins aleshores, algunes altres lligues havien estat creades a Anglaterra de carcter amateur. Dels 12 clubs fundadors, 6 eren de Lancashire (Blackburn Rovers (1875), Burnley (1882), Bolton Wanderers (1874), Accrington FC (1872), Everton (1878) i Preston North End (1879)) i 6 dels Midlands (Aston Villa (1872), Derby County (1884), Notts County (1862), Stoke City (1868), West Bromwich Albion (1879) i Wolverhampton Wanderers (1887)). El primer campi fou Preston NE. L'any 1892 nasqu la segona divisi. De forma parallela havien aparegut altres lligues, com la Northern League, la Southern League (1896) o l'Amateur Football Alliance (1907), amb els equips Cambridge University, Clapham Rovers, Corinthians, Old Carthusians, Old Etonians, Old Westminsters i Swifts, per no aconseguiren eclipsar la Football League.

Altres dels principals clubs destacats en els inicis del futbol angls foren: Crystal Palace (1861), Blackburn Olympic FC (1877), No Name s de Kilburn, Barnes, Royal Engineers, Blackheath, Nottingham Rangers, Northwich Victoria (1873), Bishop s Stortford (1874), Trowbrigde Town FC (1880), Darwen FC (1875), Glossop North End FC (1886), Crook Town FC (1889), Weymoth FC (1890), Maidstone United FC (1897), Bradford Park Avenue (1907), Hendon FC de Londres (1908), Burton Utd, Bootle, Middlesbrough Ironopolis, Burton Wanderers, Loughborough, Leeds City (1904), New Brighton Tower, Bradford Northern RLFC o Rugby Town AFC (1912).

Durant el primer quart de segle XX, el futbol britnic era el millor del planeta. Gran Bretanya guany tres medalles d'or olmpiques abans de la Primera Guerra Mundial. La primera derrota d'Anglaterra contra un pas no britnic fou l'any 1929 a Madrid contra Espanya. En canvi, la primera derrota contra una selecci de fora de les Illes Britniques a casa no arrib fins el 1953 quan fou derrotada per Hongria per 3 a 6. Pel que fa a les copes mundials, fins la Segona Guerra Mundial Anglaterra no hi prengu part en no voler estar afiliada a la FIFA, tot i ser, possiblement, el millor equip. Posteriorment aconsegu la victria al mundial de 1966 essent el pas organitzador.

A nivell de clubs, la primera victria a la Copa d'Europa de futbol arrib l'any 1968 amb la victria del Manchester United. L'poca ms brillant arrib entre 1977 i 1982 amb sis victries consecutives de clubs anglesos (Liverpool FC, Nottingham Forest i Aston Villa). Noves victries de Liverpool i Manchester han elevat fins a 10 el nombre de ttols anglesos a la mxima competici europea per a clubs.

 Estructura .
Les principals competicions de futbol a Anglaterra sn governades per la Football Association (la federaci anglesa de futbol). Desprs hi ha diverses associacions regionals que dirigeixen el futbol semi-professional o amateur.

Actualment la FA Premier League s la mxima competici de futbol al pas. Aquesta competici es cre l'any 1992 amb la intenci dels principals clubs anglesos d'obtenir millor ingressos. Per sota hi ha tres divisions anomenades Football League Championship, Football League One i Football League Two. Aquestes tres categories formen The Football League i sn directament organitzades per la federaci anglesa.

Per sota de la Football League trobem diverses competicions normalment anomenades "non-League football". La primera s l'anomenada Football Conference, organitzada tamb per la F.A. i dividida en tres grups: Conference National, Conference North i Conference South. Aquestes lligues tenen algun club professional i molts de semi-professionals. A partir d'aquestes divisions comencen ha haver ms d'una lliga (o grup) per nivell, formant l'anomenada pirmide de divisions, cadascuna de les lligues abastant regions ms petites.

Les segents divisions sn la Northern Premier League, la Southern League i la Isthmian League. Pel que fa al futbol amateur, existeixen al pas moltes lligues, normalment organitzades per organismes autnoms a nivell de comtat (County Football Associations). La ms important s lAmateur Football Alliance, ubicada principalment a la regi de Londres.



Pel que fa a les competicions de copa, la ms important s la Copa anglesa de futbol (FA Cup), la ms antiga i emblemtica competici de copa arreu del mn. La disputen al voltant de 600 equips del sistema piramidal del futbol angls. Tamb es disputen la FA Community Shield (o Supercopa anglesa de futbol) i la Copa de la lliga anglesa de futbol (actualment anomenada Carling Cup).

 Competicions .
 FA Premier League;
 Lliga anglesa de futbol;
 Copa anglesa de futbol;
 Copa de la Lliga anglesa de futbol;
 Supercopa anglesa de futbol;
 Copa Anglo-escocesa;
 Copa Anglo-italiana;

Principals clubs.


Jugadors destacats.


Principals estadis.


 Articles relacionats .
The Football Association;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Anglesa de Futbol;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120359" title="Associaci Anglesa de Futbol" nonfiltered="4135" processed="4121" dbindex="49458">

El futbol angls s dirigit per The Football Association. s membre de la FIFA i la UEFA i t un seient fix a la International Football Association Board.

Histria.
La Federaci Anglesa de Futbol (The Football Association) va ser creada a la Freemasons' Tavern de Londres el 26 d'octubre de 1863. A ms, en aquella reuni establ les regles bsiques que avui en dia governen el futbol. Foren els membres fundadors Barnes, War Office Club, Crusaders, Forest de Leytonstone, No Names Club (de Kilburn), Crystal Palace, Blackheath, Kensington School, Percival House (de Blackheath), Surbiton i Blackheath Proprietary School; Charterhouse envi el seu capit, per refus unir-s'hi.

Tot i que la FA s'adher a la FIFA el 1905, les relacions entre els dos organismes durant la primera meitat de segle XX foren tenses. Les nacions britniques abandonaren el mxim organisme mundial l'any 1928. Aix provoc que Anglaterra no prengus part a les tres primeres edicions de la Copa del Mn de Futbol, tot i ser, possiblement el millor conjunt del moment. L'any 1946 s'hi un de nou de forma definitiva.

 Articles relacionats .
El futbol a Anglaterra;
Selecci de futbol d'Anglaterra;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Anglesa de Futbol;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120363" title="Konrad Witz" nonfiltered="4136" processed="4122" dbindex="49459">

Konrad Witz fou un pintor sus originari de Subia (1400?   1445?).

Entre el gtic i el Renaixement, el seu treball s d'un gust excels pel detall.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120365" title="Vitria Futebol Clube" nonfiltered="4137" processed="4123" dbindex="49460">


El Vitria Futebol Clube s un club de futbol de la ciutat de Setbal, a Portugal. Va se fundat el 20 de novembre de 1910. Entre els seus triomfs ms destacats cal esmentar tres copes de Portugal.

 Palmars .
 Copa de Portugal (3): 1964/65, 1966/67, 2004/05;
 Copa de la Lliga de Portugal (1): 2007/08;
 Campionat de Setbal (12): 1927/1928, 1928/1929, 1931/1932, 1932/1933, 1933/1934, 1934/1935, 1935/1936, 1936/1937, 1943/1944, 1944/1945, 1945/1946, 1946/1947;

 Enllaos externs .
Web Oficial del club;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120367" title="Gaieta" nonfiltered="4138" processed="4124" dbindex="49461">

Gaieta (en castell Venta Gaeta) s un llogarret que pertany a Cortes de Pallars, comarca de la Vall de Cofrents, al Pas Valenci. Es troba situat entre la Mola de l'Albeitar i la Serra de Marts.

Originriament era una venta, s a dir, un creuer de camins on es va crear la infrastuctura pel viatjant. Posteriorment, an creixent i esdevingu un poble. Celebra les seves festes patronals per Sant Vicen Mrtir, el primer cap de setmana de setembre.

Referncies.


Enllaos externs.
 VentaGaeta.com ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120379" title="Bixa" nonfiltered="4139" processed="4125" dbindex="49466">


Bixa, o Uruc (nom d'origen guaran del nord d'Argentina) (Bixa orellana) s una espcie de planta silvestre i conreada per extreure'n dos colorants anomenats bixina i norbixina o arxiota.

La famlia Bixcia o Bixcies (Bixaceae) noms t un gnere Bixa i aquest una nica espcie Bixa orellana.

L'origen de la bixa s en les zones tropicals de l'Amrica del Sud probablement en l'Amazonia o entre el centre de Mxic i el Carib.

Actualment es conrea en totes les zones tropicals per es fa amb ms intensitat a Amrica llatina i el Carib.

Descripci botnica.

L'uruc s un petit arbre o arbust de fins a 5 metres d'alada. Les fulles sn simples amb forma cordiforme amb llargs peciols i de disposici alternada. Flors hermafrodites de color blanc o rosat i disposades en rams. El fruit s una cpsula de color vermell amb pls gruixuts i diverses llavors.


Es conrea en zones tropicals fins els 1.000 metres d'alada, no suporta cap gelada, li cal una precipitaci anual d'uns 1.00 a 1.200 litres amb una estaci seca no superior a tres mesos de durada. Es multiplica per les llavors, estaca o empelt. Se n'obt un rendiment mitj de 2.000 kg de fruits i la plantaci dura uns 12 anys. 
 
El colorant s'extreu de les llavors fresques o assecades al sol o en assecadors industrials. En petites explotacions l'annato s'extreu bullint les llavors i concentrant el colorant fins obtenir una pasta i finalment una pols a la qual s'hi afegeix greix. El procs industrialitzat es fa utilitzant solvents qumics 
 
Usos i propietats.

Des de temps precolombins s'havia utilitzant el colorant de color vermell que se n'obt per a maquillatge corporal i com a protecci contra insectes i ajut en la cicatritzaci de ferides.


Es considera que no s gens txic i resistent als agents qumics per no a l'acci de la llum. S'utilitza per acolorir aliments i begudes, especialment margarina, mantega, formatges i altres derivats lctis. Tamb s'utilitza en cosmtica o com a colorant industrial.
 
s considera planta medicinal.


Referncies.
 B. orellana and annatto;
 Van Wyk, Ben-Erik (2005). Food Plants of the World. Portland, Oregon: Timber Press, Inc. ISBN 0-88192-743-0;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120385" title="Nastina" nonfiltered="4140" processed="4126" dbindex="49472">

Les Nastines (Nastinae) sn una subtribu dels bambs (tribu Bambusia de la famlia de les pocies)
Genres.
Costa de 6 gneres:
Decaryochloa;
Greslania;
Hickelia;
Hitchcockella;
Nastus;
Perrierbambus;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120387" title="Anapos" nonfiltered="4141" processed="4127" dbindex="49474">



Anapos o Anapus, riu de Siclia;
Anapos, riu d'Ambrcia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120388" title="Anapus" nonfiltered="4142" processed="4128" dbindex="49475">
Anapus o Anapos fou un riu de Siclia que neixia prop de la moderna Busceni i desaiguava al gran port de Siracusa. Part del seu curs era vorejat de maresmes que van provocar en part el desastre de l'expedici atenenca (411 aC) i dels cartaginesos en algn dels setges a la ciutat de Siracusa. El riu era considerat una divinitat en forma d'home jove suposat marit de la nimfa Cyane. 

Correspon al modern Alfeo per anomenat tamb Anapo.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120389" title="Racemobambodina" nonfiltered="4143" processed="4129" dbindex="49476">

Les Racemobambodines (Racemobambodinae) sn una subtribu dels bambs (tribu Bambusia de la famlia de les pocies)
Gneres i espcies.
Costa de 1 gnere i 16 espcies:
Racemobambos ceramica;
Racemobambos clarkei;
Racemobambos congesta;
Racemobambos gibbsiae;
etc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120390" title="Anapos (Ambrcia)" nonfiltered="4144" processed="4130" dbindex="49477">
Anapos (llat Anapus) fou un riu d'Ambrcia, afluent del riu Aquelos (llat Achelous) al que desaiguava una mica al sud de la ciutat d'Estratos (llat Stratos).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120396" title="Camp de concentraci de Sachsenhausen" nonfiltered="4145" processed="4131" dbindex="49483">



Sachsenhausen fou un camp de concentraci que oper al nord de Berln, a la ciutat d'Oranienburg a l'actual estat federat de Brandenburg des de l'any 1936 fins l'any 1950, essent dirigit primer pels nacionalsocialistes i desprs pels sovitics. Moltes vegades hom s'ha referit a aquest camp de concentraci amb el nom de Sachsenhausen-Oranienburg. Juntament amb el camp de concentraci de Buchenwald fou l'indret on els nazis sacrificaren ms alemanys.

 El camp de concentraci nazi .
Establert l'any 1936, el camp de Sachsenhausen fou ubicat al lmit septentrional de Berln la qual cosa li atorg una especial preeminncia dintre de l'escalaf de camps de concentraci nacionalsocialistes: el centre administratiu de tots els camps fou localitzat a la ciutat brandenburguesa d'Oranienburg; a ms a ms, Sachsenhausen esdevingu un centre d'entrenament d'oficials de la SS que anys ms tard serien encarregats de gestionar els diferents camps de concentraci del III Reich.

Sachsenhausen acoll ms de 200.000 persones des de l'any 1936 fins l'any 1945, essent especialment remarcable la reclusi de presos russos. L'any 1943 es constru una cambra de gas al camp. Amb la planificaci de la Soluci final a partir de 1942, el camp de concentraci no fou designat com un camp de la mort; d'aquesta manera, els jueus foren traslladats a camps de l'Est destinats especficament a aquesta funci.

El dia 13 de desembre de l'any 2001 el diari The New York Times public un article referent al camp de concentraci de Sachsenhausen en qu digu: "En els primers anys de guerra, la SS practic mtodes massius d'assassinat que posteriorment foren emprats en el anomenats camps de la mort. De les 30.000 vctimes en temps de guerra, la majoria era sovitics entre els quals hom hi pot trobar el fill primognit de Stalin."

Entre els principals reclusos de Sachsenhausen hi trobem set membre de l'Operaci Mosquet, el campi del Gran Premi del Motor: William Grover-Williams, aix com membres de la famlia reial bavaresa com la princesa hereva Antnia de Luxemburg. El capell Martin Niemller, crtic amb el nacionalsocialisme i escriptor de l'obra "Primer ells arribaren...".

El camp de concentraci de Sachsenhausen s'especialitz en la producci de bitllets de banc falsos tant de lliures esterlines com de dolars americans en el marc d'una temptativa de la Cancelleria d'enfonsar les economies capitalistes del Regne Unit i dels Estats Units. En el moment de l'alliberament del camp, les tropes sovitiques trobaren ms d'un bili de dlars a les caixes del camp.

Davant de l'aven de les tropes aliades a la primavera de 1945, el camp de concentraci de Sachsenhausen fou evacuat. A la nit del dia 20 d'abril, 33.000 interns del camp de concentraci dirigits per membres de la SS foren obligats a iniciar una llarga marxa. La majoria dels interns estaven exhausts i no sobreviqu. La marxa fou coneguda amb el nom de Marxa de la Mort. Aquells que no podien proseguir foren assassinat per la SS. El dia 22 d'abril de 1945, el camp, on hi restaven 3000 interns, fou alliberat per les tropes sovitiques.

 El Camp Especial Sovitic nmero 7 .
El mes d'agost de l'any 1945, el govern sovitic provisional orden l'ocupaci de les installacions de Sachsenhausen amb la voluntat de construir un nou camp de concentraci denominat Camp Especial Sovitic nmero 7. S'aprofitaren totes les installacions existents a excepci dels fons crematoris. L'any 1948 el camp havien passat a denominar-se Camp Especial Sovitic nmero 1 i era el ms gran de tota la RDA. Segons el citat article del New York Times firmat per Desmond Butler: "Al voltant de 60.000 persones foren internades al camp de concentraci de Sachsenhausen entre 1945 i 1950. D'aquest 6.000 eren oficials de l'exrcit alemany i un altre grup eren funcionaris nacionalsocialistes. Ara b, el grup ms remarcable eren els dels opositors al nou rgim comunista classificats com a monrquics, democratacristians o simplement anticomunistes. Finalment cal remarcar que diversos russos, collaboradors amb el III Reich, tamb foren enviats a Sachsenhausen".

El camp fou tancat a la primavera de l'any 1950. El balan de l'era sovitica ronda el 12.000 morts, molts dels quals foren per malnutrici.

Actualment el camp resta obert al pblic. Diversos edificis i estructures es mantenen en peu o han estat reconstrudes. Tot i aix, la gran majoria de barracons i la zona dels fons crematoris no ha arribat als nostres dies. Desprs de la guerra, els sovitics construiren un memorial en forma d'obelisc per recordar les atrocitats comeses durant el Tercer Reich.

 Galeria de fotografies .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120397" title="Crithote" nonfiltered="4146" processed="4132" dbindex="49484">
Cithrote fou un cap o promontori d'Acarnnia, enfront del port de Phorcys a l'illa Ithaca, al nord- oest d'Astacos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120400" title="Tafis" nonfiltered="4147" processed="4133" dbindex="49485">
Els tafis (llat taphiae) o teleboides foren un poble de pirates esmentat ja per Homer, que vivia a les illes anomenades tamb Tafis o Teleboides (      ,               ) a Acarnnia, la principal de les quals segons Homer portava el nom de Taphos (     ) o tamb Taphi s, Taphiussa o Taphias (       ,          ,       ), que es la moderna Meganisi, i la segent en importncia era Carnos o Carnus, moderna Klamo. Esteve Bizant esmenta una ciutat anomenada Taphos (moderna Tafi) a Cefalnia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120403" title="Kitsch" nonfiltered="4148" processed="4134" dbindex="49486">
 

Kitsch s un terme d'origen alemany (o potser dix) que s'ha utilitzat per classificar un tipus d'art que s considerat una cpia inferior d'un estil existent. El terme tamb s'utilitza ms balderament referint-se a qualsevol art que s pretensis o que cau en el mal gust i la lletjor, i tamb a elements produts comercialment que es consideren vulgars volent ser art.

Degut al fet que el terme kitsch va nixer com una resposta a una quantitat gran d'art al segle XIX on l'esttica artstica es confonia amb un sentit del sentimentalisme exagerat o melodrama, el kitsch est ms associat amb l'art que s sentimental; tanmateix, es pot utilitzar per referir-se a qualsevol tipus d'art que s deficient per raons similars; en provar de semblar o resultar sentimental, elegant, teatral, o creatiu, el kitsch es diu que s un gest imitatiu dels aspectes superficials de l'art. Es diu sovint que el kitsch depn noms en merament repetir una convenci, una frmula, faltant-li el sentit de creativitat i originalitat mostrada en l'art genu.


Per b que kitsch s un terme usat per criticar, a vegades s'utilitza tamb com a compliment, i hi ha qui l'aprecia per ser divertit, retro, amb un humor involuntari, irnic...































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120405" title="Coronta" nonfiltered="4149" processed="4135" dbindex="49487">
Coronta (grec        ) fou una ciutat d'Acarnnia entre Metrpolis i Eniades. En aquesta zona s'han trobat unes ruines de muralles hellniques  que es suposa que corresponen a l'antiga ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120406" title="Aplec internacional de la sardana i mostra de grups folklrics" nonfiltered="4150" processed="4136" dbindex="49488">

L'Aplec internacional de la sardana i mostra de grups folklrics s un conjunt d'actuacions organitzades per Adifolk que va comenar l'any 1988 per donar a conixer per Europa la realitat i varietat de la cultura popular catalana.

Basat en un principi bsicament en la sardana, s'hi han anat afegint diversos grups actuants com geganters, bastoners, colles sardanistes, cobles, grallers, esbarts, cavallets, i diables.

Aplecs.

 1988 Amsterdam (Holanda);
 1989 Pars (Frana);
 1990 Zuric (Sussa);
 1991 Tolosa de Llenguadoc (Frana);
 1992 Brusselles (Blgica);
 1993 Florncia (Itlia);
 1994 Marsella (Frana);
 1995 Hannover (Alemanya);
 1996 Luxemburg (Luxemburg);
 1997 Ceret - Tolosa de Llenguadoc (Frana);
 1998 Hall-in-Tirol - Innsbruck (ustria);
 1999 Lausana (Sussa);
 2000 L'Alguer (Sardenya (Itlia);
 2001 Copenhaguen (Dinamarca);
 2002 Lisboa (Portugal);
 2003 Manchester (Regne Unit);
 2004 Graz (ustria);
 2005 Haarlem (Holanda);
 2006 Malm (Sucia);
 2007 Frankfurt (Alemanya);
 2008 Tallinn (Estnia);

Enllaos externs.
 enlla al web de l'aplec;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120410" title="Maria Gabriela de Baviera" nonfiltered="4151" processed="4137" dbindex="49489">

Maria Gabriella de Baviera, princesa hereva de Baviera (Tegernsee 1878 - Sorrento 1912). Princesa de Baviera de la branca ducal de la Casa reial bavaresa. Arran del seu matrimoni esdevingu princesa hereva de Baviera amb el tractament d'altesa reial.

Nascuda a Tegernsee (Baviera) el dia 9 d'octubre de 1878, era filla del duc Carles Teodor de Baviera i de la infanta Maria Josepa de Portugal. Maria Gabriella era nta per via paterna del duc Maximili de Baviera i de la princesa Llusa de Baviera; per via materna era nta del rei Miquel I de Portugal i de la princesa Adelaida de Lwenstein-Wertheim-Rosenberg.

El dia 10 de juliol de l'any 1900 contragu matrimoni a Munic amb el prncep Robert de Baviera, fill del rei Llus III de Baviera i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Este. La parella tingu quatre fills:

 SAR el prncep Leopold de Baviera, nat a Bamberg el 1901 i mort a Berchtesgaden el 1914.

 SAR la princesa Irmingard, nada a Bad Kreuth el 1902 i morta a Tegernsee el 1903.

 SAR el prncep Albert de Baviera, nat el 1905 a Munic i mort el 1996 al Castell de Berg. Es cas en primeres npcies el 1930 a Berchtesgaden amb la duquessa Maria Draskovich von Trakostjan; i en segones npcies amb la duquessa Eugnia Keglevich von Buzin.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120411" title="AGP" nonfiltered="4152" processed="4138" dbindex="49490">
El port AGP (Accelerated Graphics Port o tamb anomenat Advanced Graphics Port) s un port desenvolupat per Intel el 1996 com a mesura per obtenir millores en la velocitat de comunicaci amb les targetes grfiques que utilitzaven el bus PCI i parteix de les especificacions de la versi 2.1 d'aquest bus.

El bus AGP, com el PCI s de 32 bits per compta amb 8 canals adicionals de comunicaci amb la RAM. A ms hi pot accedir directament a travs del NorthBridge i permet utilitzar part de la memria RAM com a memria grfica (opci que les targetes PCI no podien oferir). La velocitat base del bus s de 66 MHz, tot i que disposa d'altres modes de funcionament:

AGP 1X: velocitat de 66 MHz amb taxa de transferncia de 264 MB/s i un voltatge de 3,3V.

AGP 2X: velocitat de 133 MHz amb taxa de transferncia de 528 MB/s i un voltatge de 3,3V.

AGP 4X: velocitat de 266 MHz amb taxa de transferncia de 1 GB/s i un voltatge de 3,3 o 1,5V.

AGP 8X: velocitat de 533 MHz amb taxa de transferncia de 2 GB/s i un voltatge de 0,7V o 1,5V.
 
El port AGP s'utilitza exclusivament per a connectar targetes grfiques i a causa de la seva arquitectura noms hi pot haver un scal, que medeix uns 8cm i es troba al costat dels PCI.

A partir de 2006, les prestacions dels ports PCI s'han aproximat progressivament a les de AGP (mitjanant la tecnologia PCI-Express) i els fabricants de dispositius AGP (ATI i nVidia) cada vegada ofereixen menys dispositius per aquest tipus de port.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120412" title="Lixiviat" nonfiltered="4153" processed="4139" dbindex="49491">
El lixiviat s el residu en forma de lquid, molt com als abocadors, que s'origina a partir de residus slids, b sigui per la descomposici dels mateixos, o per la filtraci d'aigua que arrossega part dels slids convertint-se aix en lixiviat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120414" title="Andrija Zizi?" nonfiltered="4154" processed="4140" dbindex="49492">


Andrija Zizi  s un jugador de bsquet croat, actual integrant de l'Panathinaiks d'Atenes grec i de la selecci croata.

Ex-jugador del FC Barcelona (2005), on no va convncer, tot i que noms va formar part de l'equip durant mitja temporada, en una temporada difcil per l'equip, que estava en fase de destrucci desprs de guanyar la triple corona dos anys abans.

 Trajectria .
 Pedrera Omis Mosor: fins al 1997.
 Plastic Solin (Crocia): 1997-1998.
 KK Split (Crocia): 1998-2003.
 Cibona Zagreb (Crocia):2003-2005.
 FC Barcelona (Espanya): 2005.
 Olympiakos (Grcia): 2005-2007.
 Panathinaiks (Grcia): des de July 2007.

 Palmars .
Ttols internacionals de Selecci.
 1 Medalla de Bronze en el Mundobasket Jnior de Lisboa'1999, amb la Selecci de Crocia Jnior.
 1 Medalla de Plata en l'Eurobasket Jnior de Varna'1998, amb la Selecci de Crocia Jnior.

Ttols nacionals de club.
 2 Lligues de Crocia: 2002-2003 amb el KK Split, i 2003-2004 amb el Cibona Zagreb.
 1 Copa de Grcia: 2007-2008 amb el Panathinaiks.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120416" title="Prix de Rome" nonfiltered="4155" processed="4141" dbindex="49493">
El Prix de Rome s un premi que consisteix en una beca d'estudis per als estudiants d'art.

Va ser iniciat el 1663 a Frana sota el regnat de Llus XIV sota la forma d'una recompensa anual per a joves artistes prometedors (pintors, escultors i arquitectes) que provaven els seus talents efectuant concursos d'eliminatries molt difcils. El premi era organitzat per lAcadmie royale de peinture et de sculpture i estava obert noms als seus alumnes.

Els concursos eren organitzats en pintura, escultura, arquitectura i gravat, i el 1803, va ser afegida la composici musical. El guanyador del Primer Gran Premi era enviat per a tres anys a l'Acadmia de Frana a Roma fundada per Jean-Baptiste Colbert el 1666. Existia segons els anys Segons Premis que permetien igualment marxar a Roma per per a una duraci menor. Sota la categoria del concurs de pintura, el concurs de paisatge histric es desenvolupava cada quatre anys. Inaugurat el 1816, va ser suprimit el 1863.

Eugne Delacroix, douard Manet, i Edgar Degas formen part dels artistes que van temptar el premi i no el van obtenir mai. Jacques-Louis David va intentar fins i tot sucidar-se desprs d'haver fracassat tres anys seguits.

El concurs va ser suprimit el 1968 per Andr Malraux, sent reemplaada per una selecci sobre un informe i les Acadmies, reunides al si de l'Institut de France, han estat suplantades per l'Estat i el ministeri de Cultura. Des de llavors, els becaris inclouen nous camps artstics com histria de l'art, arqueologia, literatura, escenografia, fotografia, cinema, vdeo i cuina). El premi segueix sent el mateix per entre sis i divuit mesos.

Llista de guanyadors en arquitectura.

 1725 : Pierre-tienne Le Bon;
 1732 : Jean-Laurent Legeay;
 1749 : Franois Dominique Barreau de Chefdeville;
 1752 : Charles De Wailly;
 1758 : Mathurin Cherpitel;
 1786 : Charles Percier;
 1819 : Martin-Pierre Gauthier;
 1823 : Flix Duban;
 1824 : Henri Labrouste;
 1833 : Victor Baltard;
 1840 : Thodore Ballu;
 1848 : Charles Garnier;
 1850 : Victor Louvet;
 1864 : Julien Guadet;
 1870 : Albert-Flix-Thophile Thomas;
 1878 : Victor Laloux;
 1880 : Charles Girault;
 1881 : Henri Deglane;
 1886 : Albert Louvet - primer segon grand prix;
 1892 : Guillaume Tronchet;
 1899 : Tony Garnier;
 1923 : Jean-Baptiste Mathon;
 1928 : Georges Dengler;
 1955 : Ng Vi t Th ;
 1967 : Daniel Kahane;

Llista de guanyadors en pintura.
 1682 - Hyacinthe Rigaud;
 1720 - Franois Boucher;
 1721 - Charles-Joseph Natoire;
 1734 - Jean-Baptiste Marie Pierre;
 1758 - Jean-Honor Fragonard;
 1768 - Franois-Andr Vincent;
 1771 - Joseph-Benot Suve;
 1772 - Pierre-Charles Jombert, Anicet Charles Gabriel Lemonnier - segon grand prix;
 1773 - Pierre Peyron;
 1774 - Jacques-Louis David;
 1775 - Jean-Baptiste Regnault;
 1784 - Jean-Germain Drouais;
 1787 - Franois-Xavier Fabre;
 1789 - Girodet-Trioson, Charles Meynier - segon primer grand prix;
 1790 - Jacques Rattu (1760-1833);
Interrupci deguda a la Revoluci Francesa 
 1797 - Pierre-Narcisse Gurin;
 1798 - Fulchran-Jean Harriet (1778-1805);
 1801 - Jean Auguste Dominique Ingres;
 1807 - Franois Joseph Heim;
 1832 - Antoine Wiertz;
 1834 - Paul Jourdy;
 1837 - Thomas Couture;
 1837 - Eugne-Ferdinand Buttura (Paisatge histric).
 1844 - Flix-Joseph Barrias;
 1848 - Joseph Stallaert;
 1849 - Gustave Boulanger ;
 1850 - William-Adolphe Bouguereau, Paul Baudry;
 1858 - Jean-Jacques Henner;
 1861 - Lon Perrault;
 1865 - Andr Hennebicq;
 1884 - Edouard Cabane segon Prix de Rome;
 1891 - Hubert-Denis Etcheverry, Adolphe Dchenaud - segon grand prix ;
 1894 - Adolphe Dchenaud - ;
 1898 - William Laparra ;
 1912 - Gabriel Girodon;
 1913 - Robert Davaux;
 1923 - Pierre Dionisi;
 1924 - Ren-Marie Castaing;
 1925 - Odette Pauvert (primer prix de Rome obtingut per una dona);
 1947 - Louis Vuillermoz - primer segon grand prix ;
 1950 - Paul Collomb - primer segon grand prix;
 1960 - Pierre Carron;

Llista de guanyadors en escultura.

 1673 - Jean Cornu;
 1680 - Jean Joly;
 1682 - Nicolas Coustou;
 1686 - Pierre Legros;
 1694 - Ren Frmin;
 1722 - Edm Bouchardon;
 1725 - Jean-Baptiste II Lemoyne;
 1739 - Louis-Claude Vass;
 1748 - Augustin Pajou;
 1754 - Charles-Antoine Bridan;
 1757   tienne-Pierre-Adrien Gois;
 1758 - Flix Lecomte;
 1761 - Jean-Antoine Houdon;
 1762 - Louis-Simon Boizot;
 1765 - Pierre Julien;
 1772 - Franois-Nicolas Delaistre;
 1779 - Louis-Pierre Deseine;
 1784 - Antoine-Denis Chaudet;
 1788 - Jacques-Edme Dumont;
 1790 - Franois-Frdric Lemot;
 1801 - Joseph-Charles Marin i Franois-Dominique-Aim Milhomme;
 1806 - Pierre-Franois-Grgoire Giraud;
 1809 - Henri-Joseph Ruxthiel;
 1811 - David d'Angers;
 1812 - Franois Rude;
 1813 - James Pradier;
 1815 - tienne-Jules Ramey;
 1817 - Charles-Franois Lebuf;
 1818 - Bernard-Gabriel Seurre;
 1819 - Abel Dimier;
 1820 - Georges Jacquot;
 1821 - Philippe-Joseph-Henri Lemaire;
 1823 - Augustin-Alexandre Dumont i Francisque-Joseph Duret;
 1824 - Charles-Marie-mile Seurre;
 1826 - Louis Desprez;
 1827 - Jean-Louis-Nicolas Jaley i Franois-Gaspard-Aim Lanno;
 1828 - Antoine Laurent Dantan;
 1829 - Jean-Baptiste-Joseph Debay;
 1830 - Honor-Jean-Aristide Husson;
 1832 - Franois Jouffroy i Jean-Louis Brian;
 1833 - Pierre-Charles Simart;
 1836 - Jean-Marie-Bienaim Bonnassieux i Auguste-Louis-Marie Ottin;
 1837 - Louis-Lopold Chambard;
 1838 - Nicolas-Victor Vilain;
 1839 - Thodore-Charles Gruyre;
 1841 - Georges Diebolt i Charles-Joseph Godde;
 1842 - Jules Cavelier;
 1843 - Ren-Ambroise Marchal;
 1844 - Eugne-Louis Lequesne;
 1845 - Jean-Baptiste-Claude-Eugne Guillaume;
 1847 - Jacques-Lonard Maillet i Jean-Joseph Perraud;
 1848 - Gabriel-Jules Thomas;
 1849 - Louis Roguet;
 1850 - Charles-Alphonse-Achille Gumery;
 1851 - Adolphe-Dsir Crauk;
 1852 - Alfred-Adolphe-douard Lepre;
 1854 - Jean-Baptiste Carpeaux;
 1855 - Henri-Michel-Antoine Chapu i Amde-Donatien Doublemard;
 1856 - Henri-Charles Maniglier;
 1857 - Joseph Tournois;
 1859 - Jean-Alexandre-Joseph Falguire i Louis-Lon Cugnot;
 1860 - Barthlemy Raymond;
 1861 - Justin-Chrysostome Sanson;
 1862 - Ernest-Eugne Hiolle;
 1863 - Charles-Arthur Bourgeois;
 1864 - Eugne Delaplanche i Jean-Baptiste Deschamps;
 1865 - Louis-Ernest Barrias;
 1868 - Marius-Jean-Antoine Merci i Edme-Antony-Paul Nol;
 1869 - Andr-Joseph Allar;
 1870 - Jules-Isidore Lafrance;
 1871 - Laurent-Honor Marqueste;
 1872 - Jules-Flix Coutan;
 1873 - Jean-Antoine-Marie Idrac;
 1874 - Jean-Antoine Injalbert;
 1875 - Dominique-Jean-Baptiste Hugues;
 1876 - Alfred-Dsir Lanson;
 1877 - Alphonse-Amde Cordonnier;
 1878 - Edmond Grasset;
 1879 - Lon Fagel;
 1880 - mile-Edmond Peynot;
 1881 - Jacques-Thodore-Dominique Labatut;
 1882 - Dsir-Maurice Ferrary;
 1883 - Henri-douard Lombard;
 1884 - Denys Puech;
 1885 - Joseph-Antoine Gardet;
 1886 - Paul-Gabriel Capellaro;
 1887 - Edgar-Henri Boutry;
 1888 - Louis-J. Convers;
 1889 - Jean-Charles Desvergnes;
 1890 - Paul-Jean-Baptiste Gasq;
 1891 - Fran-ois-Lon Sicard;
 1892 - Hippolyte-Jules Lefebvre;
 1893 - Aim-Jrmie-Delphin Octobre;
 1894 - Constant-Ambroise Roux;
 1895 - Hippolyte-Paul-Ren Roussel;
 1896 - Jean-Baptiste-Antoine Champeil;
 1897 - Victor Segoffin;
 1898 - Camille Alaphilippe;
 1899 - Andr-Csar Vermare;
 1900 - Paul-Maximilien Landowski;
 1901 - Henri Bouchard;
 1919 - Raymond Delamarre primer prix;
 1919 - Csar Schroevens tercer prix;
 1932 - Henri Lagriffoul;
 1935 - Alphonse Darville;
 1936 - Andr Greck;
 1954 - Jacqueline Bechet-Ferber;

Llista de guanyadors en gravats.

 1906 - Henry Cheffer;
 1910 - Jules Piel;
 1911 - Albert Decaris;
 1920 - Pierre Matossy;
 1921 - Pierre Gandon;
 1952 - Claude Durrens;

Llista de guanyadors en composici musical.

 1803 - 1er Albert-Auguste Androt;
 1804 - 1er Grand Prix no atribuit - 2n Ferdinand Gasse i Victor Dourlen;
 1805 - Cantata Cupidon pleurant Psych - 1er Victor Dourlen i Ferdinand Gasse;
 1806 - Cantata Hro i Landre - 1er Victor Bouteiller - 2n Gustave Dugazon;
 1807 - Cantata Ariane  Naxos - 1er Grand Prix no atribuit - 2n Joseph Mhul i Franois Ftis;
 1812 - Ferdinand Hrold;
 1819 - Jacques Fromental Halvy;
 1826 - 1er Claude Paris - 2n Jean-Baptiste Guiraud i Emile Bienaim - Hector Berlioz no va passar la primera eliminatria.
 1827 - Cantata La Mort d'Orphe - 1er Jean-Baptiste Guiraud 2n : Guillaume Ross-Despraux i Alphonse Gilbert - Hector Berlioz que hi participava, no va obtenir el premi.
 1828 - Cantata Herminie - 1er Guillaume Ross-Despraux - 2n Hector Berlioz i Julien Nargeot.
 1829 - Cantata La Mort de Clopatre - 1er Grand Prix no atribuit - 2n : Eugne Prvost i Alexandre Montfort - Hector Berlioz que hi participava, no va obtenir el premi.
 1830 - Cantata La Mort de Sardanapale - 1er Hector Berlioz i Alexandre Montfort - 2n Edouard Millaut;
 1839 - Charles Gounod;
 1857 - Georges Bizet;
 1857 - Peter Benoit, Le meurtre d'Abel;
 1862 - Louis-Albert Bourgault-Ducoudray;
 1863 - Jules Massenet;
 1879 - Sylvain Dupuis;
 1880 - Lucien Hillemacher;
 1881 - Cantata Genevive de Paris - 1er Grand Prix no atribuit - 2n Alfred Bruneau i Edmond Missa;
 1882 - Cantata Eanomenath - 1er Georges Marty i Gabriel Piern;
 1883 - Cantata Le Gladiateur - 1er Paul Vidal - 2n Claude Debussy i Charles-Ren.
 1884 - Cantata L'Enfant Prodigue - 1er Claude Debussy - 2n Charles-Ren i Lo Delibes;
 1885 - Cantata Endymion - 1er Xavier Leroux;
 1886 - Cantata La Vision de Sal - 1er Augustin Savard - 2n Henry-Charles Kaiser i Andr Gedalge;
 1887 - Cantata Didon - 1er Gustave Charpentier;
 1888 - Cantata Vllda - 1er Camille Erlanger - 2n Paul Dukas;
 1889 - 1er Grand Prix non attribu.
 1896 - Cantata Mlusine;
 1897 - Cantata Frdgonde - 2n ?? i Florent Schmitt;
 1898 - Cantata Radegonde - ;
 1899 - Cantata Callirho - ;
 1900 - Cantata Smiramis - 1er Florent Schmitt - menci Albert Bertelin;
 1901 - Cantata Myrrha - 1er Andr Caplet - 2n Gabriel Dupont i Maurice Ravel;
 1902 - Cantata Alcyone - 1er Aym Kunc - 2n Roger-Ducasse i Albert Bertelin - Maurice Ravel que hi participava, no va obtenir el premi.
 1903 - Cantata Alyssa - 1er Raoul Lappara - 2n ?? i Raymond Pech - menci Paul Piern - Maurice Ravel que hi participava, no va obtenir el premi.
 1904 - Cantata Medora - 1er Raymond Pech - 2n Paul Piern i Hlne Fleury-Roy;
 1905 - Cantata Maia - 1er Victor Gallois i Philippe Gaubert- 2n Marcel Samuel-Rousseau;
 1906 - 1er Louis Dumas;
 1907 - 1er Maurice Le Boucher;
 1908 - 1er Andr Gailhard i Louis Dumas- 2n Nadia Boulanger i Edouard Flament;
 1909 - 1er Jules Mazellier - 2n Marcel Tournier;
 1911 - Cantata Yanitza 1er Paul Paray;
 1913 - Cantata Faust i Hlne - 1er Lili Boulanger - primera dona a emportar-se el primer grand prix, i Claude Delvincourt(compartit);
 1919 - Jacques Ibert - primer grand prix;
 1923 - Robert Brard - segon grand prix ;
 1938 - Henri Dutilleux;
 1952 - Alain Weber;
 1962 - Antoine Tisn - segon grand prix;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120418" title="Abs (grup de rock)" nonfiltered="4156" processed="4142" dbindex="49494">
Abs s un grup catal de rock liderat per Agust Busom.  

 Discografia .
 A can pistraus, Ariadna Records (2006) ;
 Mltic, Discmedi (2004);
 Son, Discmedi (2002);
 Desembre, autoeditat (2001);
 Novembre, autoeditat (2000);
 Octubre, autoeditat (2000);
 V.O.S., autoeditat (2000);
 Abs, autoeditat (2000);

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina oficial del grup;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120425" title="Campionat Nacional d'Escala i Corda" nonfiltered="4157" processed="4143" dbindex="49495">
El Campionat Nacional d'Escala i Corda fou la primera competici per a jugadors professionals d'Escala i corda de la pilota valenciana. L'organitzava la Federaci de Pilota Valenciana i es disput entre els anys 1952 i 1993 (amb un recs entre els 1953 i 1963), i va ser substituda pel Circuit Bancaixa.

Els equips eren formats per dos o tres pilotaris (depenent de llur qualitat) i eren patrocinats pels ajuntaments i, els jugadors per empreses.  El sistema de competici era una lliga d'anada i tornada entre els equips, amb una partida final d'exhibici entre campi i subcampi (amb l'excepci del 1974), aix va ser fins a l'any 1983, en qu es pass al format eliminatori, jugant una partida final els guanyadors de les semifinals.

 Historial .





 Campionats .
 1952 .
L'any 1952 el president de la Federaci, Jos Marn, decideix organitzar una lliga amb quasi tots els pilotaris professionals i afeccionats, resultant un total de 18 equips, no tots ells equilibrats en qualitat, motiu pel qual moltes partides s'ajornaren o no es jugaren, amb alguns equips que es retiraren. El campionat estava patrocinat pel setmanari "Deportes", quasi l'nic que feia esment aleshores a la Pilota valenciana.

La competici comen el 20 d'octubre de 1952, i estava prevista d'acabar el 20 de desembre, per es don per acabada quan la parella de Carlet (Roget i Patet) es proclamaren matemticament vencedors.

El gran absent fou Juliet d'Alginet, qui no hi particip per estar en desacord amb el company assignat, Pelets, i fou castigat amb no poder jugar en cap dels 9 trinquets on es disputava el Campionat durant 3 mesos. La seua revenja, per, arrib quan, desprs de l'exili forat, exig cobrar 4.000 pessetes per jugar la primera partida en cada trinquet, ressarcint-se aix econmicament de les prdues sofertes el temps que romangu inactiu.

 Equips .


 De 1953 a 1963 .
La mala organitzaci i l'absncia de la figura del moment en la primera edici provocaren la renncia a ms temporades del Campionat durant 12 anys.

 1964 .
Jos Marn de bell nou organitz un nou Campionat d'Espanya de Pilota Valenciana, "en conmemoracin de los 25 aos de Paz Espaola", amb noms 5 equips, el qual fou un xit. Ferrer II result ser-ne el campi malgrat haver entrat com a substitut d'Eusebio. Per altra banda, per, la figura del moment, Rovellet es retir abans d'acabar la competici. 

 Equips .


 1965 .
La parella campiona de l'any passat, Ferrer II i Ruiz, es trenc amb la lesi de Ruiz en la primera partida, motiu pel qual fou substitut per Deval i Gmez (de Benissan).

Per primera vegada s'organitz tamb el campionat de segona categoria.

 Equips .


 1966 .
En la partida de Ferreret i Gat I contra Soro I i Ruiz al trinquet d'Alberic els primers anaven perdent, ja que Gat I estava neguits per la seua dona, qui estava de part en aquells mateixos moments. Va ser quan ja perdien 15-40 que li varen informar que sa dona havia donat a llum un xiquet, i llavors s'anim i acabaren guanyant la partida.

 Equips .


 1967 .
El 1967 no n'hi hagu, o no consta enlloc que es jugara, potser perqu Jos Marn deix la presidncia de la Federaci.

 1968 .
Jacinto Quincoces comena la seua presidncia de la Federaci renovellant la competici, que result ms igualada que mai, amb empat a punts entre la parella de Eusebio i Ribes i el trio de Soro I, Peris i Garca, amb noms un joc de diferncia a favor dels primers.

 Equips .


 1969 .
De bell nou empat a punts trencat per la diferncia en el tanteig particular.

 Equips .
 ?
 Eusebio i Gat II (sub-camp.);
 Tavernes de la Valldigna:
 Suret I, Xatet de Carlet i Ribes (camp.);

 1970 .
Jacinto Quincoces, per a fomentar l'aparici de nous jugados, obliga a les empreses a presentar abans de cada partida de professionals una altra de juvenils.

 Equips .


 1971 .
 Equips .


 1972 .
L'equip campi tingu dos personatges destacats: Ruiz, que torn als trinquets 2 anys desprs, havent superat un cncer que li delm les cordes vocals, i el debutant amb noms 16 anys, Xatet II.

 Equips .


 1973 .
Antoniet d'Almassora debuta amb triomf.

 Equips .


 1974 .
Es prova un nou sistema de competici: En lloc d'una lligueta per punts amb una partida d'exhibici final entre campi i sub-campi, noms per aquest any es divideixen els equips entre nord i sud, amb dos lligues paralleles i una final entre els campions d'ambdues lliguetes. L'any 1974 s histric, a ms, per ser el debut del mtic Genovs I.

 Equips .


 1975 .
Comena el regnat de Genovs I. Per altra banda, Eusebio es lesiona i s substitut per Alberto i Natalio.

 Equips .


 1976 .
 Equips .
 Genovs I i Garca (camp.);

 1977 .
El nou president de la FPV, Roberto Bonora, palesa el seu desconeixement de la pilota organitzant improvisadament la temporada de 1977 amb noms quatre equips.

Atesa la superioritat manifesta de Genovs I, hom li prohibeix de jugar "per alt", per tal de dificultar-li el joc i nivellar les possibilitats dels rivals.

 Equips .


 1978 .
Genovs I, una altra volta privat de jugar "per alt", recupera el ttol de campi, malgrat l'empat a punts amb el sub-campi, noms trencat per un joc a favor.

 Equips .


 1979 .
De bell nou, Genovs I noms pot jugar "per baix", i de bell nou empata a punts amb Eusebio, resultant campi per un sol joc a favor.

 Equips .


 1980 .
Genovs I no pot superar el hndicap d'haver de jugar noms "per baix", i dna el relleu als emergents Fredi, Vicente i el veter Gat I. Per altra banda, la lesi d'Eusebio obliga a ajornar les partides del seu equip, i, finalment, a prescindir de la seua participaci per manca de restos que el substituren amb garanties.

 Equips .


 1981 .
Genovs I fou, una altra volta, privat de jugar "per alt", per les lesions que venia patint li fan plantar cara a l'organitzaci, de manera que es nega a acceptar aqueixa condici i, desfermat, guanya el Campionat invicte.

 Equips .


 1982 .
La nova etapa de la FPV amb Enrique Menndez com a president comena amb el patrocini de la Diputaci de Valncia.

 Equips .


 1983 .
Totes les partides es juguen als trinquets de Pelayo i Guadassuar.

 Equips .


 1984 .
La dimissi d'Enrique Menndez fora a jugar totes les partides al trinquet d'Alginet.

Genovs I torna a fer histria guanyant el ttol, ara en la posici de "mitger" per imposici de l'organitzaci.

 Equips .


 1985 .
El primer campionat organitzat pel nou president de la FPV, Vctor Irria, fou jugat ntegrament al Trinquet El Zurdo de Gandia.

Una altra volta, Genovs I s forat a jugar en una posici que no li s natural, malgrat les nombroses queixes i lesions que addua.

 Equips .


 1986 .
En l'edici del 1986 totes les partides es jugaren al trinquet d'Alzira, excepte la final, a Alberic.

 Equips .


 1987 .
El 1987 es disput al trinquet de Sagunt, recent estrenat i cobert, amb el patrocini de l'ajuntament i Caixa Sagunt.

 Equips .


 1988 .
La Generalitat Valenciana patrocin l'edici del 1988 del Campionat, dintre de la programaci commemorativa dels "750 anys del naixement del Poble Valenci".

Les partides es jugaren als trinquets de Borriana, Massamagrell i Pelayo (Valncia).

 Equips .


 1989 .
Jugada el novembre de 1989, les partides es disputaren als trinquets de Guadassuar,  Massamagrell i Tavernes de la Valldigna.

 Equips .


 1990 .
L'any 1990 s'estrena la prohibici d'enviar la pilota a les galeries del trinquet: Galeries prohibides.

A mes a ms, aquest s el primer any que Canal 9 emet en directe la final des del Trinquet El Zurdo de Gandia. Les altres canxes que n'allotjaren partides foren els trinquets de Alginet, Castell, La Pobla de Vallbona i Tavernes de la Valldigna.

La polmica vingu de la m del Genovs I, qui no s'avingu a portar la samarreta oficial, amb publicitat de la mtua Mavda, puix no coincidia amb els seus patrocinadors. Finalment, per, s jug quan vei que la Federaci convocava en el seu lloc a Nez i Joaqun.

 Equips .


 1991 .
De bell nou patrocinada per l'asseguradora valenciana Mavda, les partides es jugaren als trinquets d'Alginet, Castell, El Zurdo de Gandia, Massamagrell, Pelayo de Valncia, La Pobla de Vallbona i Tavernes de la Valldigna.

 Equips .


 1992 .
 Equips .
 Sarasol I i Sarasol II (camp.);

 1993 .
 Equips .
 Oltra, Grau, i Vicentico (camp.);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120454" title="Josep Meli Perics" nonfiltered="4158" processed="4144" dbindex="49496">
Josep Meli i Perics (Art, Mallorca, 19 de mar de 1939 - Alcdia, Mallorca, 22 de juliol de 2000) fou un advocat, poltic i escriptor mallorqu.

Es llicenci en dret (1962) i periodisme (1965) per la Universitat de Madrid.

El 1974 fou elegit procurador a les Corts per les Illes Balears. El 1976 fund el Partit Nacionalista Mallorqu i el 1977 encapal la candidatura al Congrs de la Uni Autonomista de Balears, per no aconsegu l'esc.

Desprs, s'incorpor a la Uni del Centre Democrtic on, amb el govern d'Adolfo Surez, arrib a ser secretari d'Estat per la informaci. Amb la desintegraci de la UCD, pass al Centre Democrtic i Social. Hi estigu fins el 1990, en qu fund Centristes de Balears, que posteriorment passaria a ser Convergncia Balear i que finalment s'integraria a Uni Mallorquina.

El seu llibre ms important s, sense cap dubte, Els mallorquins, un assaig sobre la realitat nacional mallorquina escrit el 1963, per no publicat fins el 1967 a causa de la censura franquista. El 1977 reescrigu i ampli aquest llibre i li don el nom de La naci dels mallorquins.

Fou el pare del tamb advocat i escriptor Josep Meli Ques.

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 10.

Reconeixements.
 1983: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
 1998: Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears.
 1999: Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.

Enllaos externs.
 Doctor Honoris Causa;
 Hudweb;
 Qui s qui?;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120458" title="Bartomeu Barcel Pons" nonfiltered="4159" processed="4145" dbindex="49497">
Bartomeu Barcel Pons (Palma, 1932) s un gegraf mallorqu catedrtic de geografia de la Universitat de les Illes Balears.

Fou premiat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2002.

Obra.
 1958: Inca y su trmino. Iniciacin a la geohistoria del municipio;
 1964: El segle XIX a Mallorca;
 1969: Les Illes Balears;

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 2.

Enllaos externs.
 Societat Catalana de Geografia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120461" title="Literatura gallega" nonfiltered="4160" processed="4146" dbindex="49498">
Literatura gallega s la literatura feta en gallec a Galcia.


 Primers testimonis .
Els primers texts trobats en gallec sn una escriptura de foro datada del 1016 (O foro de Arnoia), el reconeixement del Consello de Lugo sobre la Senyoria del bisbe del 1207, i la donaci de Pero Cipriniz al Monestir de Samos del 1227.

 Literatura galaico-portuguesa .
Durant els segles XII i XIII destacar una literatura desenvolupada en una koin que volia unificar les parles gallega i portuguesa, i que es desenvoluparia fins el segle XVIII. Sovint fou emprada per autors castellans, degut al prestigi literari del que gaudia en aquella poca. Les obres que va deixar foren principalment de caire potic, recollides en els principals llibres:

 Cancioneiro da Ajuda, datat del segle XIII-XIV i en qu no consten els autors dels poemes ;
 Cancioneiro da Vaticana, cpia del segle XV.
 Cancioneiro Colocci-Brancutti;
 O pergamio Vindel, cpia del segle XIII amb set cantigas del fams  trobador Martn Codax.
 O escaro de Malonda, compost per l'infant castell Don Juan Manuel.
 As Cantigas de Santa Mara, quatre manuscrits del 1280 compostos pel rei castell Alfons X el Savi.

Els primers trobadors gallecs coneguts foren Joam Soares de Paivia, Paio Soares de Tabeirs (fl. 1189), primer xoglar, i el rei San I de Castella. Desprs destacarien com a autors fins el 1350 els poetes Bernal de Bonaval, Xohan Zorro, Macas O Namorado (fl. 1340-1370) autor de 21 cantigues recollides al Cancionero de Baena, Pero Mesgo, Meendio, Pero Amigo, Xohan Airas (mort el 1275) de Santiago, autor de 50 cantigas de amigo, 25 d'amor i 10 descarnio e maldicer; Airas Nunes, Paio Gomes Chario i Pero da Ponte.

Pel que fa a la prosa, en el segle XIII destaquen alguns fragments dAs Partidas del rei Alfons X   Sabio, versions de la Cornica Xeral galega i de la Xeral Historia, de la Cornica troi (1373) i Histria Troi;  a finals del segle XIV destacarien el Livro de Tristan, la Demanda do Santo Graal, Cornica Galega del 1404, una versi del Foro Xuzgo, Legenda Aurea de frai Xacobe de Vorgine i Os Miragres de Santiago, texts jurdics i histrics, i relacionats amb el cicle artric; el Livro dos cavalheiros cambiadores de Santiago, Tratado de Albeiteria (traducci d'una obra llatina de Jordano Rubio de Calabria). Val a dir que aquesta koin ser emprada sovint com a llengua de cort a Castella, com a Catalunya i Arag ho era l'occit, i fins i tot com a llengua potica fins gaireb a comenament del segle XV,  amb la Cornica de Santa Mara de Iria (1468) composta per Rui Vzquez.

 Decadncia .
Per Ferran III de Castella declar el castell com a idioma oficial dels documents reials, i el 1480 les Corts de Toledo obligaren a tots els aspirants a escrivans del Real Consejo a examinar-se en castell, cosa que don la ferida de mort a la literatura galaica.  Tot i aix, encara frai Xerome Bermdez (1530-1605) va escriure en castell per tot declarant que no ho feia b perqu no era la seva parla natural.

El gallec, encara que relegat a llengua de segon ordre en aquells anys, encara era present en la vida pblica i literric, com ho mostraren les Exequias de raa Margarita del 1612.  Les darreres mostres de literatura gallega arcaica es donaren a les Festas Minervis de Santiago de Compostella el 1697, en honor d'Alonso de Fonseca, i que recolliren poesies de Xon do Ro e Otero.  Durant la illustraci podem destacar Jos Andrs Cornide de Folgueira y Saavedra (1734-1803), amb el sonet A Filida i Antonio Cernadas e Castro O Crego de Friume (mort el 1777), tamb autor de poemes. Una de les obres ms importants, El nuevo Cesreo de las Candelas: La Pilingrina (1787) de Manuel Freire de Castrilln, fou prohibida per la Inquisici. 

 El Rexurdimento .
A la primeria del segle XIX, a poc a poc, es comen a desenvolupar una literatura en gallec. Xos Fernndez Neira va compondre Proezas de Galicia (1810), Manuel Pardo de Andrade compongu Os rogos de un galego establecido en Londres, dedicados aos seus paixanos para abrilles os ollos sobre certas iorancias e o demis que o ver o curioso leitor (1813), Pedro Boado de Snchez escriv el bilnge Dilogo entre dos labradores gallegos afligidos y un abogado instruido, despreocupado y compasivo (1823), i el 1820 es fundava el primer diari en gallec a Santiago, Tertulia na Quintana. 

Per es considera l'inici del Rexurdimento, moviment de recuperaci literria similar al de la Renaixena catalana, la publicaci el 1828 del poema A Alborada de Nicmedes Pastor Daz (1811-1863), considerat com a punt de referncia per als autors posteriors.  Francisco An Paz (1812-1878) va compondre els poemes A Leiteira i Recordos de infancia. I Antnio Bieito Fandio compongu el primer sainet gallec, A casamenteira (1812, publicat el 1849).

El 1853 Xohan Manuel Pintos (1811-1873) va publicar A gaita galega amb un ric recull lxic, que propiciar a partir del 1863 el naixement del Rexurdimento, que donaria a Galcia figures literries del tarann de Rosala de Castro (1837-1885), poetessa autora de Cantares gallegos (1863), ruralista i d'afirmaci gallega, i Follas novas (1880) de caire metafsic; Eduardo Pondal (1835-1917), poeta romntic sovint exilat, autor dA campana de Anllns (1862) barreja de Gngora i saudade,  Queixumes dos Pinos (1886), cant a la llibertat, i Os Eoas (1917), poema csmic; Manuel Curros Enrquez (1851-1908), el ms comproms polticament, amb Aires da mia terra (1880) i la stira anticlerical O divino sainete (1888); Valentn Lamas Carvajal (1849-1906), amb la prosa O catecismo do labrego (1889) i els poemes Saudades galegas (1880) i Espias, follas e frores (1878); Antonio Lpez Ferreiro, amb les novelles histriques O Castelo de Pambre (1895) i A Tercedeira de Bonaval (1894); Manuel Leiras Pulpeiro (1854-1912) amb uns Cantares gallegos (1910); Aureliano Pereira, poltic i poeta amb Cousas de aldea (1891) i A cova da serpe (1893); i Marcial Valladares Nez (1821-1903) amb la primera novella moderna en gallec, Maxina ou a filla esprea (1880), i els estudis Diccionario gallego-castellano i Elementos de gramtica gallega, que no foren publicats fins el 1970. 

El 1861 tamb s'iniciarien els Xogos Froris, a imitaci dels provenals i catalans, mentre que la impremta dels Carr Aldao publicar des del 1862 les antologies dels poetes gallecs.  El 1868 Xon Antonio Saco e Arce publicar la primera gramtica galega de caire normalitzador, aix com la Historia de Galicia (1866-1904) de Manuel Murgua.  Per la primera obra teatral d'xit en gallec fou obra de Francisco de la Iglesia, A fonte do xuramento (1882).  I potser els darrers representants del rexurdimento que enllaararen amb les noves generacions foren Uxo Carr Aldao (1859-1932), que esdevindr secretari perpetu de la Real Academia Galega i director de la revista A Nosa Terra de La Corunya, autor dels poemes Brtemas (1896) i Rayolas (1898) i les narracions Contos da forxa (1919) i A terra chama (1925); i Manuel Lugrs Freire, conegut poltic i autor d'una Gramtica do idioma galego (1922) i dels drames A ponte (1903), Mareivas (1904), Escravit (1906) i O pazo (1916).  

Pel que fa a la premsa en gallec, es fundaren durant aquells anys nombroses publicacions de caire satric exclusivament en gallec, com O to Marcos da Portela(1876-1889) a Ourense, dirigit per Valentn Lamas Carvajal, i O Vello do Pico Sacro (1861) a Corua, ambdes de caire populista i galleguista i ferm comproms lingstic; tamb es fundaren en aquest sentit O Seor Pedro (1881) a Santiago, A Tia Catuxa (1881) a Pontevedra, O Galiciano (1882) a Pontevedra, A Fuliada (1884) a Corunya, A Gaita Gallega (1884) a l'Havana i A Monteira (1889-1890) a Lugo, setmanari regionalista i literari influt per les idees de Braas i de Montenegro Saavedra.

 Fins a la Guerra Civil .
Durant el perode anterior a la guerra civil, la literatura gallega va donar obres i autors de gran vlua i qualitat, i molt diversificats.  

D'una banda, cal destacar els avantguardistes, poetes revolucionaris que publicaren en les revistes Alborada i Ultreya, com Manuel Antonio (1900-1929), amb el manifest d'avantguarda Mis al! (1922) i els poemes De catro en catro (1928); lvaro Cunqueiro (1911-1981), 'b'Mar ao Norde (1932) i Poemas do si e do non (1933); Eduardo Blanco Amor, Poema en catro tempos (1928), i Lus Pimentel.

D'altra banda, l'hilozosmo, moviment de vegades anomenat errniament imaxinismo, que combina elements de la tradici (temtica paisatgstica, formes estrfiques...), amb noves imatges avantguardistes i incorporaci de nou lxic. En aquest grup destac Lus Amado Carballo (1901-1927), autor de Proel (1927) i O galo (1928).

A ms, el neotrobadorisme combina influncies de la lrica medieval amb l's d'un llenguatge avanguardista. Els principals representants foren Fermn Bouza Brey (1901-1977), amb Lelas no teu olvido (1926) i Nao senlleira (1933); lvaro Cunqueiro, amb Cntiga nova que se chama Ribeira (1933); Aquilino Iglesia Alvario (1909-1961), que fou un dels primers a emprar el vers lliure en gallec, autor de Seard (1929), Corazn ao vento (1933) i Cmaros verdes (1947), i Antn Noriega Varela (1869-1947), traductor de Virgili al gallec.

L'anomenada xeracin o grupo Ns, d'autors agrupats al voltant de la revista de mateix nom, de carie ms intellectual i poltic potser que no pas literari, i on destacarien Ramn Cabanillas (1876-1959), Florentino Cuevillas (1866-1958) amb els estudis divulgatius Edade de ferro na Galiza (1925) i Prehistoria galega (1930); Ramn Otero Pedrayo (1888-1976), Vicente Risco (1883-1963) amb els assaigs Mittleuropa (1934), O problema poltico de Galiza (1930) i Ns, os inadaptados (1933), i tamb fou traductor al gallec de Wells, Shaw, Malalrm, Rimbaud i Chesterton; Alfonso Rodrguez Castelao (1886-1950), el ms polititzat de tots i el ms comproms, amb les narracions Os dous de sempre (1934), l'assaig Nas cruces de pedra na Galiza (1949), el drama Os vellos no deben namorarse (1941), el recull de dibuixos i escrits de denncia contra les barbaritats de la guerra civil Atila en Galiza/Galiza mrtir (1937), i finalment, la Bblia de la galleguitat, Sempre en Galiza (1948); i Xohan Vicente Viqueira (1886-1924) traductor al gallec de Berkeley, Hume i Tecrit, i autor dEnsaios e poesas (1925), infludes per Henri Bergson.

D'altres no classificats, com Rafael Dieste Gonalvez (1899-1981), influt pel grup Ns, i autor del recull de contes Os arquivos do trasno (1926) i la comdia simbolista A fiestra valdeira (1927); Gonalo Lpez Abente (1878-1963), poeta menor amb Escumas da ribeira (1899), Alento da raza (1905), Do aoutouno (1910), Nemancos (1915) i la narraci satrica O diputado de Veiramar (1924); Victoriano Taibo Garca (1885-1966) i Antn Villar Ponte, amb el Breviario da autonoma (1933) i Pensamiento e sementeira, recollit el 1971. 

 Literatura de la posguerra .
L'activitat cultural en gallec no es va reprendre fins la publicaci el 1947 del llibre de poemes en gallec Cmaros Verdes d'Aquilino Iglesia Alvario. El 1950 es funda l'Editorial Galaxia per Ramn Pieiro i d'altres, que facilit la publicaci d'obres en gallec. De caire ms modern i progressista foren la  Unin de Intelectuis Libres i el grup literariointellectual Brais Pinto, de Mndez Ferrn i A. Cribeiro, entre d'altres.

Per l'any clau de la literatura gallega de postguerra fou el 1962, quan es va publicar el llibre de poemes A Longa noite de pedra de Celso Emilio Ferreiro, que va promoure la collecci de poesia Benito Souto a Pontevedra, mentre que Manuel Mara ho feia amb Xistral a Lugo i els de Galaxia amb Biblifilos Galegos i Monterrey (desprs Castrelos). Entre els autors ms destacats d'aquest perode podem destacar el mateix Celso Emilio Ferreiro (1914-1979) amb les narracions molt crtiques Viaxe ao pas dos ananos (1968) i A taberna do galo (1978); el narrador Eduardo Blanco Amor (1897-1979)  amb les novelles A esmorga (1959) i Os biosbardos (1962): l'assagista Ricardo Carballo Calero (1910-1990) amb l'estudi Historia da literatura galega contemporanea (1975); Anxel Fole (1904-1986); el poeta Lus Pimentel (1895-1958); Lois Seoane (1910-1979) amb els poemes d'exili Fardel do eisiliado (1952); Silvio Santiago (1903-1974); Ramn Pieiro (1915-1990), amb els assaigs A saudade en Rosala (1952), Siificado metafsico de saudade (1960), i Da esencia da verdade, tradut de Martin Heidegger amb Celestino Fernndez de la Vega; l'assagista Xon Rof Carballo (1905-1994) amb el recull  Mito e realidade da terra nai (1957); Domingo Garca-Sabell (1909-2003); Celestino Fernndez de la Vega (1914-1986) collaborador de Pieiro i autor de l'assaig O segredo do humor (1963); i el periodista Xos Mara Castroviejo (1909-1983) amb els poemes Tempo de outono (1964).  

En els anys setanta aparegueren noves generacions d'escriptors ms radicalitzats pel que fa a les qestions nacional i lingstica.  Entre els ms destacats hi ha Xohana Torres (1931) amb la novella Adis, Mara (1965) i el teatre A outra banda do Iberr (1969); Carlos Casares Mourio (1941-2002) amb les novelles Xoguetes pra un tempo prohibido (1975) i Os oscuros soos de Clo (1979); Xos Neira Vilas (1928) amb les novelles Memorias dun neno labrego (1960) i Camio bretemenoso (1967); el poeta Uxo Novoneyra (1930-1999) amb Os Eidos I i II (1955 i 1974); Xos Lois Mndez Ferrn (1938) amb els poemes Voce da nboa (1957), Con plvora e magnolias (1976) i O fin dun canto (1982); Xos Lois Franco Grande (1935) traductor al gallec dAntgona de Jean Anouilh i de Non haber guerra de Troia de Jean Giraudoux; el poeta Antn Tovar Bobillo (1921-2004), amb Arredores (1962) i Non (1967); Marcial Surez, amb O acomodador e outras narracins (1969); el poeta Manuel Mara Fernndez Teixeiro (1930), amb Terra ch (1963); Margarida Ledo (1951) amb les narracions Mam-Fe (1973) i O corvo rguese cido (1973); Paco Martn, amb Na crcel (1976), Msicas no espello, No cadeixo i Angora cun ceo de lama; el novellista Xavier Alcal amb Faula (1982), A insa, A nosa cinza, Tertulia (1985) i Nos pagos de Huingapao; Camilo Gonsar, amb Cara times square i A desfeita (1983). 

Pel que fa al teatre, destaca el Grup de Ribadavia o tamb Grupo Abrente, ats que el componen dramaturgs que van comenar el seu cam professional entorn de l'any 1973, en poca predemocrtica, data en qu s'inicia la important Mostra de Teatre de Ribadavia que durar fins a l'any 1980, i del concurs d'obres teatrals Abrente. Pertanyen a aquest grup autors com Manuel Lourenzo, Euloxio Ruibal i Roberto Vidal Bolao. Tots ells apareixen units per un posicionament com contra la dictadura i per l'exploraci de joves tendncies teatrals acostades al teatre pic i simblic que serveixi d'instrument d'agitaci i propaganda.

Altres autors menors del perode foren Daniel Cortezn (1927) amb les novelles As covas do rei Cintolo (1956) i A vila sulagada (1981); el poeta Manuel Cua (1924-1992), autor de Fabulario novo (1952); el poeta Xon-Manuel Casado (1949-2002), amb Rexistro de Menores espantos (1973) i O inverno do lobo (1985); el poeta Manuel Casado Nieto (1912-1984) amb Orballo ispido (1955) i Canta de lonxe o corazn do tempo (1969); el prosista Xos Filgueira (1906) amb Adral (1971-1984) i Quintana viva (1971); el poeta Bernardino Graa (1932) amb Profeca do mar (1966), la novella Fins do mundo (1973) i el teatre Cen mil pesos crime (1961); Eduardo Moreiras (1914), amb els poemes A realidade esencial (1955) i Paisaxe en rocha viva (1958) i les narracions Follas de vagar (1972) i Primaveira no Lor (1974); i la poetessa Luz Pozo (1922), amb O pxaro na boca (1952), Verbas derradeiras (1976) i Concerto de outouno (1981).

 Literatura gallega durant la democrcia .
Desprs de la mort de Franco, es produ una forta embranzida cultural en llengua gallega en tots els terrenys. Endems de les figures ja consagrades, apareixen nous escriptors com els poetes Xos Mara lvarez Caccamo (1950), amb Os documentos da sombra (1986), Luminoso lugar de abatimento (1987), Arquitecturas de cinza (1985) i Cimo das idades tristes (1988); Ramiro Fonte (1957) amb Pasa un segredo (1988); Luis Gonzlez Tosar (1950) amb A caneiro cheo (1986) i Remol das travesas (1989); Xavier Rodrguez Baixeras (1945) amb Anos de viaxe (1988) i Lambranza do Areal (1985); Manuel Forcadela (1958) amb O varredor en outouno (1988) i O regreso das ninfas (1985); Manuel Vilanova (1944) amb E direivos eu do mister das cobras (1980) i A lenda das rbores de prata (1985); Miguel-Anxo Fernn-Vello (1958) amb Memorial de brancura (1985), Entre agua e fogo (1987) i Libro de paisaxes vivas (1985); i X. Seroana, amb O canto de terra  (1987). D'altres autors menors sn Arcadio Lpez Casanova, amb Liturxia do corpo (1983), Daro Xohn Cabana, amb A fraga amurallada (1983) i Vidas Senlleiras (1992); Vtor Vaqueiro, amb Fraga prateada (1984) i O soo dirixido (1992); Xavier Seoane, amb Invitacin ao regreso (1985), i Paulino Vzquez amb Seixo de desfacer entre os dedos (1985). Alguns d'aquests poetes integren l'anomenada Xeracin dos 80.

Pel que fa a la narrativa, podem destacar Carlos Gonzlez Reigosa (1948) amb As pucharcas da lembranza (1984), Homes de tras da corda (1981) i Crime en Compostela (1983); Vctor Fernndez Freixanes (1951) amb Unha ducia de galegos (1979) a l'estil de Josep Pla, O triangulo inscrito na circunferencia (1983), O enxoval da novia (1988) i A cidade dos Csares (1993); Alfredo Conde Cid (1945), diputat del Partido dos Socialistas de Galicia-PSOE amb Carlos Casares, amb Xa vai o grifn no vento (1985), Premio Nacional de Literatura de Espaa en la modalitat de narrativa 1986; Suso de Toro (1956), narrador underground amb Polaroid (1987), Caixn desastre (1983), Ambulancia (1991) i Tic-tac (1993); Antn Risco, amb Memorias dun emigrante (1987); X. M. Martnez Oca, amb Beira mar (1984);  Lois Xos Pereira, amb As horas de cartn (1985); Xaqun del Valle-Incln amb Historia das ciudades do deserto (1988), i Xess Gonzlez Gmez amb Ucronia (1988).

Pel que fa a l'assaig, destaca Antn Figueroa amb Diglosia e texto (1988). En teatre, fins aleshores molt pobre en gallec, el 1984 es va fundar el Centro Dramtico Galego, el primer espectacle del qual va ser la versi en gallec de Woyceck de Georg Bchner. Algunes obres dramtiques en gallec sn les traduccions dAs tres irms de Txkhov (1987) i O mozo que chegu de lonxe de J.M. Synge (1988); Xos Cermeo va escriure el 1988 Almas perdidas. 

I quant a les noves generacions, cal destacar els poetes Ana Roman, amb els poemes Palabras de mar i Das ltimas mareas; Xavier Rodrguez Barrio, amb Antiga claridade (1992); Xess Manuel Valcrcel, amb A porta de lume (1992); Manuel lvarez Torneiro, amb As voces consagradas (1992); Xos-Manuel Milln Otero, amb Este  o tempo do sal (1992), i Antn Reixa, amb Ringo rango (1993); els narradors Xels de Toro, amb Non hai misericordia (1990), Premi Ciudade de Lugo; Fran Alonso, amb Cemiterio de elefantes (1994); Arturo Lezcano, amb Os dados de Deus (1994); Salvador Garca-Bodao, amb Os misterios de Monsieur d'Ailler (1992); Anxo Rei Ballesteros, amb Loaira (1992); Manuel Rivas amb En salvaxe compaa (1994); Manuel-Anxo Laxe Freire, amb Semente de Onte (1994); Xess Rbade Paredes, amb Branca de Loboso (1991); i Xos Cid Cabido, amb Das contados (1991). 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120463" title="FA Premier League" nonfiltered="4161" processed="4147" dbindex="49499">



La FA Premier League, tamb coneguda com Barclays Premiership o Barclays English Premier League, per motius de patrocini, s la mxima competici anglesa de futbol.

 Histria .

La Premier League es va fundar el 1992, a partir d'una iniciativa dels principals equips de la Football League First Division de separar-se de la Football League i organitzar la seva prpia competici amb l'objectiu d'obtenir majors ingressos, principalment de televisi.

 Patrocinadors .
Un dels aspectes ms destacats d'aquesta nova competici fou que la lliga fou patrocinada, adopt el nom del patrocinador. Des de 1993, els patrocinadors que ha tingut han estat:
 1993-2001: Carling (FA Carling Premiership);
 2001-2004: Barclaycard (Barclaycard Premiership);
 2004-2010: Barlclays (Barclays Premiership);

 Historial .


Per als campions anglesos amb anterioritat a 1993 vegeu: FA Football League.

 Articles relacionats .
 FA Cup;
 FA Football League;
FA Premier League 2008-09;

 Enllaos externs .
 Web oficial de la Premier League;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120468" title="Climent Garau Arbona" nonfiltered="4162" processed="4148" dbindex="49500">
Climent Garau Arbona (Palma, 1924) s un farmacutic i poltic mallorqu.

Fou president de l'Obra Cultural Balear del 1970 al 1976.

Fund el partit Aliana Nacional Mallorquina (ANAM) el 1975 i el Grup Autonomista i Socialista de les Illes el 1976. Desprs, s'incorpor al Partit Nacionalista de Mallorca i a la Uni Autonomista, del qual en fou el candidat a les eleccions generals espanyoles de 1977. Finalment, s'afili al PSM, on tamb es present a les eleccions generals espanyoles de 1982. En cap de les dues ocasions sort elegit.

El 1985 fund el Grup Blanquerna, entitat dedicada a l'estudi de la realitat cultural i nacional de Mallorca.

Fou premiat amb el Premi Ramon Llull del Govern Balear el 2000 i amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2003.

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 6.

Enllaos externs.
 Entrevista;
 Premis Ramon Llull 2000;
 Creu de Sant Jordi 2003;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120469" title="Cromi" nonfiltered="4163" processed="4149" dbindex="49501">
Cromi o Cromnus (       o         o       ) fou una ciutat d'Arcdia,a la frontera de Messnia, capital del districte de Cromitis. Els seus habitants foren traslladats a Megalpolis al fundar-se aquesta ciutat el 371 aC. Podria corresondre a la moderna Neockhrio, o a Samar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120483" title="Okurigana" nonfiltered="4164" processed="4150" dbindex="49502">

Els  sn sufixos escrits en en kanes que segueixen els kanjis en oracions japoneses escrites. El seu s s atorgar inflexions als adjectius o verbs. Un okurigana en un verb pot indicar el temps d'aquest (passat o present), donar-li un significat afirmatiu o negatiu, o afegir-li un nivell de cortesia. En l'actualitat els okuriganes s'escriuen amb hiraganes. En el passat havia estat com l's dels katakanes per aix mai no passa en el japons estndard actual. 

Exemple.
El verb escriure (kaku,   ), en la seva forma de diccionari o infinitiva s'escriu afegint el hiragana (en aquest cas tamb okurigana) ku ( ) al kanji ka ( ) que s l'arrel del verb i la part semntica de la paraula. Fent servir aquest mateix kanji i diferents combinacions d'okuriganes es poden obtenir ms inflexions del verb.

 kakimasu (    ) - forma afirmativa cordial bsica en present;
 kakimasen (     ) - forma negativa en present;
 kaita (   ) - conjugaci afirmativa en passat;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120492" title="Temporada 1985-1986 del FC Barcelona" nonfiltered="4165" processed="4151" dbindex="49503">
Les dades ms destacates de la temporada 1985-1986 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.


Entrenador:  Terry Venables;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120493" title="Premis Ramon Llull" nonfiltered="4166" processed="4152" dbindex="49504">
Els premis Ramon Llull sn uns guardons que otorga el Govern de les Illes Balears anualment a persones o entitats de les Illes Balears que hagin excellit en algun camp.

Guardonats.
1997.
Josep Alcover Llompart, Margalida Alemany Enseat, Eladi Homs Zimmer, Gabriel Llompart Moragues, Aina Moll Marqus, Joan Pons lvarez, Baltasar Porcel Pujol, Bartomeu Catal Barcel, Bartomeu Ensenyat Estrany, Enric Fajarns Cardona, Andreu Ferret Sobral (a ttol pstum), Felici Fuster Jaume, Aligi Sassu, Angela von Neumann, Xesc Forteza Forteza

1998.
Blai Bonet Rigo (a ttol pstum), Maria Camps Rossell, Josep Maria Casasayas Truyols, Manuel Elices Calafat, Miquel Ferr Martorell, Lloren Flux Figuerola (a ttol pstum), Jaume Mir Mateo, Joan Mir Ramis, Rafael Nadal Nadal, Antoni Planells Tur "planes", Gabriel Rebassa Oliver (a ttol pstum), Mariano Riera Torres, Melcior Rossell Simonet, Guillem Timoner Obrador, Joan Torres Mayas "Joan des Moliner", Catalina Valls Aguil, Yannick Vu

1999.
No concedits.

2000.
Maria del Mar Bonet Verdaguer, Caixa d'Estalvis de Pollena "Colonya", Miquel Aleny Fuster, Cristfol Serra Sim, Climent Garau Arbona, Bartomeu Suau Serra

2001.
Rafel Tur Costa, Maruja Alfaro i Brenchat, Andreu Ripoll i Muntaner, Jocelyn Nigel Hillgarth, Andreu Murillo Tudur, Lloren Tous Massanet, Fundaci Deixalles, Margalida Fullana, Joan Llaneras, Xavi Torres

2002.
Joan Riudavets Moll, Confederaci d'Associacions de Vens de les Illes Balears, Associaci Parlisi Cerebral de Balears (ASPACE), Josep Campaner Puigserver, Encarnaci Vias Olivella, Antoni Roig Muntaner, Gabriel Galms Truyols, Carme Riera, Anthony Bonner, Bartomeu Bennssar Vicen, Bartomeu Meli Lliteras, Pere Quetglas Ferrer (Xam), Coral Universitria, Grup musical Uc, Antnia Buades Vallespir (Mad Buades)

2003.
Antoni Catany Jaume, Miquel Brunet Miquel, Bernat Nadal Ginard, Ferran Morell Brotard, Guillem Mateu i Mateu, Vicen Maria Rossell i Verger, Societat d'Histria Natural de les Balears, Pere Melis Pons, Maria Antnia Oliver Cabrer, Josep Mar Mar, Isidor Mar i Mayans, Llus Moya Bareche, Sebasti Arrom i Coll, Grups d'Esplai de Mallorca, Cucorba, Pere Serra Colomar, Pilar Benejam i Arguimbau, Elena Gmez Servera, Guillem Vidal Andreu

2004.
Mostra Internacional Folklrica de Sller, Vicente Rotger Buils, Miquel Coll Carreras, Bartomeu Barcel Quetgles Tolo Gell, Josep Mir Nicolau, Gabriel Oliver Cap, Sor Francisca Serra Llabrs, Pere Bonnn Aguil, Carme Font Jaume, Romn Pia Homs, Aina Montaner Rotger, Fundaci Barcel, Ja t'ho dir, Lloren Vidal Vidal, Pacfic Camps Coll, Antnia Vicens Picornell, Joan Prats Bonet, Vicente Planas Hevia, Ramon Rotger Moner, Joan Juaneda Rover, Joan Femenia Perell, Fundaci Kovacs, AMEBA S.A. (Agrupaci Mdica Balear), Juli Vils Ferrer, Francesc Oleo Carri

2005.
Jos Mara de Olivar y Despujol, Centre d emergncies 112 de Madrid, Catalina Buf Juan, Bernat Pomar Pomar, Gabriel Segu Mercadal, Andrs Segu Mercadal, Associaci d'Amics de l'pera de Ma, Alexandre Ballester Moragues, Agrupaci Folklrica Aires de Muntanya, Vicen Matas Morro, Lloren Flux Rossell, Joan Miralles Llad, Joan Nadal Caellas, Jean Dausset, Francisco Fornals Villalonga, Felipe Moreno Rodrguez, Rafaela Gomila Garcia, Sim Andreu Trobat, Ramon Serra Isern, Rafel Torres Bosch, Antoni Obrador Vidal, Miquel ngel Nadal Homar, Marc Ferragut Flux, Maria Teresa Matas Miralles, Mara Jos Hidalgo, gueda Vadell Pons, Menorca Bsquet, Luis Alejandre Sintes, Josep Torres Riera, Josep Jaume Pons, Maria Barcel Cresp, Antoni Cardona Sans, Miquel Ferrer Flrez

2006.
Flix Grases Freixedas, Miquel Codol Camps, Fundacin Juan March, Margarita Retuerto Buades, Concha Garca Campoy, Margalida Llobera Llompart, Margaluz, Erwin Bechtold, Josep Orlandis Rovira, Cristfol Veny Meli, Josep Miquel Vidal Hernndez, Josep Colomar Juan, Jos Cerd Gimeno, Miquel Bosch Flexas, Mara Vzquez Pulgarn, Rafel Socias Miralles, Ernesto Ramon Fajarns, Rafel Mar Llacer, Bartolom Mar-Mayans Tur, Mateu Cladera Matas, Joan Llompart Coll, Torrell, Toms Montserrat Domingo, Bartomeu Salleras Fuster, Demetrio Jorge Pea Collado, Mariano Ribas Ribas, Joan Ferrer Torres, Joan Guasch Mar (Can Bernat Vinya), Jaume Grimalt Obrador, Antoni Prats Calbet, N'Agneta, Maria Mayans Juan, Jos Serra Costa, Vicen Mayans Escandell, Antonio Cardona Torres

2007.
Caty Juan del Corral, Dami Segu Colom, Vicen Torres Esberranch, Rosa Planas Ferrer, Beatriz Anglada-Camarasa Huelin, Congregaci de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericrdia, Pere Canals Morro, Llus Rullan Colom, Santiago Izaguirre Calvo, Ferran Perell Santandreu, Maria Esteva Ferrer, Elicio mez Martnez, Pon Pons Gimnez, Jos Castell Guasch, Francesc Obrador Moratinos, Maria Magdalena Cladera Carriquiry, Alejandro Onsalo Orfila, Patricia Rossell Palmer, Jos Alfonso Ballesteros Fernndez, Jos Francisco Conrado de Villalonga, Pau Vallbona Vadell, Uni d'Associacions i Centres d'Assistncia a Minusvlids, Jos Torrens Valls, Sebasti Cresp Rotger, Joan Bauz Bauz, Luis Fernndez Pombo, Ricky Lash Lazaar, Can Molinas (Forn de Valldemossa), Lleonard Muntaner i Mariano, Antoni Mar Calbet, Antoni Mut Calafell

2008.
Antoni Obrador i Adrover, Toni Roig i Sierra, Concepci Balboa Buika Conxa Buika, Cor de la Fundaci Teatre Principal de Palma, Elies Torres i Tur, Ferran Pujalte i Vilanova, FOQUA -Associaci Frum per la Qualitat, Guillem Lpez Casasnovas, Guillem Rossell Bordoy, Jos Antonio Fortuny Pons, Llus M. Pomar i Pomar, Mara de los Llanos Lozano Guevara, Maria Salleras Juan, Maria Llusa Suau, Maria Tur i Juan Marieta de Can Vicent Xeroni, Mateu Castell i Mas, Miquel ngel Riera i Nadal, Miquel Munar Ques, Personal de cures palliatives d'atenci primria a l'Hospital Joan March i a l'Hospital General, Rodolfo Fernndez Farrs, Maria Rosa Bueno Castellano

Vegeu tamb.
 Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears;
 Llista de Creus de Sant Jordi;
 Llista de guanyadors balears de la Creu de Sant Jordi;

Enllaos externs.
 Web dels Premis;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120494" title="Cancioneiro da Ajuda" nonfiltered="4167" processed="4153" dbindex="49505">
El Cancioneiro da Ajuda s un dels tres canoners conservats de la literatura gallega medieval. Pren el seu nom de la ciutat portuguesa d'Ajuda, propera a Lisboa. Es conserva an la Biblioteca del Palau Reial d'Ajuda. s un pergam manuscrit in folio, escrit per una sola persona amb lletra gtica i nombroses miniatures. Rest incomplet: apareixen els texts potics, per no s'acabaren les miniatures ni es copi la msica, que t un espai reservat sota els versos de la primera estrofa de cada cantiga.

La data ms probable s el 1280. Cont nicament cantigues d'amor, un tipus de composici lrica d'indubtables orgens provenals. Recull un total de 310 cantigues, de les quals 56 sn comunes a les del Cancioneiro da Vaticana i 189 a les del Cancioneiro Colocci-Brancuti, ambds posteriors al d'Ajuda. s el ms antic dels tres principales canoners galaicoportuguesos conservats i el ms fiable de tots per estar elaborat en l'poca trobadoresca a la cort de Alfons X de Castella.

Les primeres edicions completes daten de 1824 i 1849, encara que l'edici clssica s la realitzada per Carolina Micallis el 1904.

Vegeu tamb.
Literatura gallega;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120496" title="Cancioneiro da Vaticana" nonfiltered="4168" processed="4154" dbindex="49506">
El Cancioneiro da Vaticana s un dels tres canoneros que recullen les cantigues de la poesia medieval galaicoportuguesa. Deu el seu nom al fet d'haver estat descobert el 1840 per Fernando Wolf a la Biblioteca Vaticana, a Roma. s un cdex de 210 fulles numerades, que cont un total de 1205 cantigues, atribudes a un centenar d'autors diferents. En el manuscrit s'evidencia l'existncia de dos amanuenses: un va copiar els poemes i un altre va afegir els noms dels autors. Les cantigues pertanyen als tres gneres principals de la lrica galaico-portuguesa: cantiga d'amor, cantiga d'amic i cantiga d'escarni. Igual que el Cancioneiro Colocci-Brancuti, pot datar-se al comenament del segle XVI. Com ell, se suposa cpia d'un cdex anterior, que pot  haver estat compilat per Pere de Portugal, comte de Barcelos, en la primera meitat del segle XIV   








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120497" title="Raymond Davis Jr." nonfiltered="4169" processed="4155" dbindex="49507">

Raymond Davis Jr. ( Washington DC, EUA 1914 - Brookhaven 2006 ) s un qumic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 2002.

Biografia.
Va nixer el 14 d'octubre de 1914 al districte federal de Washington DC. Va estudiar qumica a la Universitat de Maryland, on es llicenci el 1938, i el 1942 aconsegu el doctorat a la Universitat de Yale en qumica fsica. 

Raymond Davis mor el 31 de maig de 2006 a la poblaci de Brookhaven, situada a l'estat nord-americ de Nova York a conseqncia de la malaltia d'Alzheimer.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca cientfica al voltant de la radioqumica al Monsanto Chemical Company's Mound Laboratory, laboratori situat a l'estat d'Ohio, un treball que fou molt apreciat per la Comissi d'Energia Atmica dels Estats Units i que el 1948 va premetre-li entrar a treballar al Laboratori Nacional de Brookhaven en la recerca sobre l'energia atmica. A partir d'aquell moment dedic la seva recerca en l'estudi dels neutrins, partcules que havien estat descrites mitjanant l'emissi beta, per que encara no havien estat confirmades. Davis va investigar la detecci dels neutrins invertint l'emissi beta, el procs pel qual un neutr porta prou energia a un nucli per crear certs istops estables en radioactius. 

L'any 2002 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Fsica, meitat que compart amb el fsic japons Masatoshi Koshiba, per les seves contribucions, pioneres, a l'astrofsica, en particular en la detecci de neutrins csmics. L'altre meitat del premi an a parar a mans del fsic itali Riccardo Giacconi per les seves contribucions en el descobriment de fonts csmiques de raigs X.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2002;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120498" title="Vers" nonfiltered="4170" processed="4156" dbindex="49508">
El vers s una unitat potica de vegades sotmesa a mesura. Els versos s'escriuen en una sola lnia, s important no ajuntar-les a l'hora de copiar un poema. Les caracterstiques d'un vers sn sovint el ritme, la rima i la utilitzaci de mots i de recursos literaris. 

El ritme d'un poema el determinen els signes de puntuaci i el nombre de sllabes que t cada vers. En catal la manera de comptar el nombre de sllabes d'un vers s el mateix que l'habitual, per noms es compta fins l'ltima sllaba tnica, igual que en d'altres llenges romniques amb abundor de paraules agudes com el francs i l'occit. Tamb determina el ritme la disposici que tenen segons si sn tniques o tones. Sovint trobem als versos el que s'anomena sinalefa. Aquesta caracterstica consisteix en incloure en una mateixa sllaba l'ltima vocal d'un mot i la primera del segent. Totes aquestes coses determinen el ritme, el qual en molts poemes constitueix un model que es va repetint a cada vers.

La rima s la concordana total o parcial que hi ha entre els fonemes que segueixen a l'ltima lletra accentuada de dos versos.

Una caracterstica que trobem sovint als versos s la cesura. Es tracta d'una pausa intermitja que divideix el vers en dues unitats que s'anomenen hemistiquis. Cada un dels hemistiquis actua com un vers independent, aix que a l'hora de comptar les sllabes s'ha de fer fins a l'ltima tnica de cada hemistiqui. En alguns casos, la cesura s'indica amb un espai entremig, per encara que no sigui aix, cal llegir cada un dels hemistiquis com si fossin versos diferents.

Un grup de versos pot formar una estrofa.

 Tipus de rimes . 
Rima assonant;
Rima consonant;

 Classificaci dels versos.
Vers alexandr: en catal, vers de dotze sllabes (en castell i en itali s de catorze, no per ser ms llarg el vers, sin perqu la manera de comptar les sllabes s una altra).
Vers alcaic: vers de deu o onze sllabes acabat en paraula esdrixola.
Vers blanc: vers que no t rima.
Vers decasllab: vers de deu sllabes.
Vers femen: vers que acaba en paraula plana o esdrixula;
Vers mascul: vers que acaba en paraula aguda.
Vers quaternari: vers de quatre sllabes.
Vers quinari: vers de cinc sllabes.
Vers sfic: vers de deu sllabes que t la tercera, la vuitena, i l'ltima sllabes tniques i acaba en paraula plana.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120503" title="Cancioneiro Colocci-Brancuti" nonfiltered="4171" processed="4157" dbindex="49509">
El Cancionero Colocci-Brancuti s un dels tres canoners que s'han conservat les cantigues medievals galaicoportugueses. Rep aquest nom per haver estat trobat a la biblioteca del comte Paolo Brancuti di Cagli, a Ancona (Itlia), en 1878, i pel fet conegut d'haver estat propietat de l'humanista A. Colocci, qui va numerar els folis i va escriure en ell diverses notes marginals. Es denomina tamb Cancioneiro da Biblioteca Nacional (de Lisboa), ja que aquesta instituci ho va adquirir en 1924. s una cpia de comenaments del segle XVI, que cont 1567 composicions, distribudes en 335 folis. Dels tres canoners galaicoportuguesos, s el qual recull un major nombre de cantigues. Estan representats tots els gneres: les cantigues d'amic, les cantigues d'amor, i les cantigues d'escarni i de maleir. s possible que tant aquest canoner com el de la Biblioteca Vaticana siguin cpies d'un manuscrit anterior, que es pensa pot haver estat compilat en la primera meitat del segle XIV per Pere de Portugal, comte de Barcelos.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120505" title="Tempe" nonfiltered="4172" processed="4158" dbindex="49510">


Tempe (grec      ) fou una famosa vall al nord-est de Tesslia entre els monts Olimp i Ossa, pel qual passava el riu Peneu fins arribar a la mar. Estava defensat per quatre fortaleses: Gonnos, Condylon, Carax i Tempe. Modernament es va anomenar Lykstomo (Boca del Llop) 

Durant la invasi persa els grecs van defensar el pas de Tempe amb un miler d'homes (480 aC), per en assabentar-se de l'existncia d'un altre pas, es van retirar a les Termpiles.

La mitologia atribua la seva orografia a l'obra d'Hrcules o de Posid. Al pas hi era adorat Apollo (Apollo Tempeites)

Altres valls van portar el nom de Tempe (les principals la vall del riu Heloros a Siclia i la vall del Velinus prop de Reate).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120507" title="Quintanilla de Onsoa" nonfiltered="4173" processed="4159" dbindex="49511">

Quintanilla de Onsoa s un municipi i llogarret de Castella i Lle, a Espanya. s situada a la Vega-Valdavia, amb centre a Saldaa. El 2005 comptava amb 211 habitants, sobre una superfcie de 52,06 km de municipi. 

Els seus 886 m d'altitud i el seu carcter interior, apartada de tota influncia martima, determinen que el clima hi sigui continental, amb una mplia oscillaci trmica. La temperatura mitja de gener s de 0,3C i la de juliol de 18C, per s'arriba a mnimes absolutes molt baixes i fins a dos mesos de gelades. Les precipitacions anuals sn normals amb una mitjana de 603,2 mm, amb un mxim otonyal i un mnim estiuenc.

Agricultura, ramaderia, apicultura, turisme i indstria alimentria.

Histria.

Els orgens histrics de la localitat resten incerts, per s que hi ha constataci arqueolgica s d'assentaments prerromans prop de la localitat. El poble que la va ocupar va ser el dels vacceus, el poble ms culte i avanat en l'agricultura de les tribus celtberes i amb una poderosa organitzaci militar.

Amb la invasi romana, la vall mitjana del riu Carrin va brillar notablement i s'han trobat nombrosos vestigis de l'poca romana, viles, mosaics, objectes de cermica, etc. 

Molt probablement, el primer document referito a la localitat s una carta de 16 de febrer de 1072, procedent de la catedral de Lle, per la qual Fernn Soaze donava una propietat a Juan Vita i a la seva esposa Condesa en "Quintanilla". El document no especifica a quina de les localitats anomenades aix fa refernciaombre, per tot sembla indicar que s Quintanilla de Onsoa.

El 1292, l Hospital de la Herrada, situat a Carrin de los Condes, don a la localitat furs  basats en els de Carrin.

Segons el Becerro de las Behetras, tres terceres parts de Quintanilla eren el 1352 de domini de la abadesa de San Felices de Abia. La tercera part restant era de l Hospital de la Herrada. Els seus vens pagaven al rei moneda i "servicios". La seva poblaci estava exenta de pagar "martiniega", "yantar" i "fonsadera", afegint el document que les seves gents no van pagar mai aquests impostos. Els drets dels seus senyors eren: en concepte de "infurcin al seor... cuyo es es el solar en qu mora: dos fanegas de pan, mitad trigo y mitad cebada, y cinco maravedes".

Enllaos externs.
Quintanilla de Onsoa;
Ms Informacin de Quintanilla;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120508" title="Escriptura automtica" nonfiltered="4174" processed="4160" dbindex="49512">
L'escriptura automtica s una forma de fer que aflori el subconscient. Consisteix a situar el llapis sobre el paper i comenar a escriure, deixant fluir els pensaments sense cap coerci moral, social ni de cap tipus. s un mtode defensat i usat principalment per Andr Breton i els surrealistes, en la primera meitat del segle XX, considerant que d'aquesta forma el jo del poeta es manifesta lliure de qualsevol repressi i deixant crixer el poder creador de l'home fora de qualsevol influx castrant.

El seu propsit s vncer la censura que s'exerceix sobre l'inconscient, grcies a uns actes creatius no programats i sense sentit immediat per a la conscincia, que escapen a la voluntat de l'autor. Llavors compon directament l'inconscient, alliberat de la censura.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120509" title="Masatoshi Koshiba" nonfiltered="4175" processed="4161" dbindex="49513">

Masatoshi Koshiba (en japons:      ) ( Toyohashi, Jap 1926 ) s un fsic i professor universitari japons guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 2002.

Biografia.
Va nixer el 19 de setembre de 1926 a la ciutat japonesa de Toyahashi, situada a la Prefectura d'Aichi. Va estudiar fsica a la Universitat de Tquio, on es llicenci el 1951. L'any 1955 aconsegu el doctorat a la Universitat de Rochester, situada als Estats Units. Entre 1960 i 1987 fou profssor de fsica a la Universitat de Tquio, i entre aquell any i el 1997 a la Universitat Tokai.

Recerca cientfica.
A la dcada del 1980 Koshiba, continuant els treballs iniciats pel qumic nord-americ Raymond Davis Jr., va construir un detector subterrani del neutr en una mina del zenc al Jap. Anomenat Kamiokande II fou un tanc d'aigua enorme envoltat pels detectors electrnics per a detectar els flaixos de llum produts quan els neutrins van interaccionar recprocament amb els nuclis atmics en molcules d'aigua. 

Koshiba confirm la idea principal de Davis, que el sol produex els neutrins per que ho fa en una quantitat molt petita, el que anomen problema solar del neutr. L'any 1987 Koshiba detect nous neutrins grcies a l'observaci astronmica de l'explosi d'una supernova a l'exterior de la Via Lctia. Posteriorment feu construir un detector ms gran, que va anomenar Super-Kamiokande, i que s en funcionament des de 1996 i grcies al qual Koshiba pogu descriure com els neutrins ja detectats, dels quals es coneixen tres tipus, canvien a un tipus en el seu desplaament a travs de l'espai.

L'any 2002 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Fsica, meitat que compart amb el nord-americ Raymond Davis Jr., per les seves contribucions, pioneres, a l'astrofsica, en particular en la detecci de neutrins csmics. L'altre meitat del premi an a parar a mans del fsic itali Riccardo Giacconi per les seves contribucions en el descobriment de fonts csmiques de raigs X.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2002;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120510" title="Herri Alderdi Sozialista Iraultzailea" nonfiltered="4176" processed="4162" dbindex="49514">

Herri Alderdi Sozialista Iraultzailea (Partit Socialista Revolucionari Popular) ms conegut com a HASI, que en basc significa comenar, fou un partit poltic illegal basc, considerat generalment com el bra poltic d'ETA. Sorgit el 1977 a partir de l'Euskal Herriko Alderdi Sozialista, form part de l'anomenat Moviment d'Alliberament Nacional Basc i de la coalici electoral Herri Batasuna fins a la seva dissoluci en els anys noranta. El seus dirigents ms destacats han estat Santi Brouard, Iaki Ruiz de Pinedo Undiano i Jokin Gorostidi.

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120514" title="Sozialista Abertzaleak" nonfiltered="4177" processed="4163" dbindex="49515">
Sozialista Abertzaleak (Socialistes Patriotes) s el nom que va prendre el grup parlamentari format pels diputats escollits per la candidatura d Euskal Herritarrok en el Parlament basc setmanes abans que el seu partit poltic, Batasuna, fos illegalitzat. Quan es va aplicar la llei de partits, el Tribunal Suprem va ordenar al Parlament Basc la dissoluci d'aquest grup, demanda presentada pel Partit Popular i pel Partit Socialista Obrer Espanyol. La Mesa del Parlament, i el seu president Juan Mara Atutxa no ho van fer, negant tenir atribucions per a aix. Argumentaven a ms que calia distingir entre els partits poltics i els parlamentaris que els representen. Amb el temps els tribunals li van donar la ra.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120526" title="Vint-i-u" nonfiltered="4178" processed="4164" dbindex="49516">

El vint-i-u s un nombre natural senar que segueix al vint i precedeix al vint-i-dos. S'escriu 21 en xifres rabs, XXI en les romanes i     en les xineses.

Ocurrncies del vint-i-u:

 s el nombre atmic de l'escandi.
 Actualment ens trobem al segle XXI dC.
 Designa l'any 21 i el 21 aC.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120530" title="Guerra del Pacfic" nonfiltered="4179" processed="4165" dbindex="49517">



La Campanya de l'Oce Pacfic va ser la part de la Segona Guerra Mundial i els conflictes anteriors que van tenir lloc en l'Oce Pacfic, les seves illes, entre 1941, i el 1945. 

Pearl Harbor.


Durant el mat del 7 de desembre de 1941, avions japonesos procedents de portaavions van atacar la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii. Els americans van ser agafats completament per sorpresa i van patir prop de 2.400 baixes. Vuit cuirassats i altres vaixells menors van ser enfonsats o danyats severament. No obstant, els portaavions americans, que aquell dia no estaven al port, els dipsits de combustible i les installacions de reparaci de vaixells van escapar a l'atac.

El mateix dia 7, el Jap (en aquell temps, Imperi Japons) va declarar la guerra als Estats Units i al Regne Unit, declaraci que va ser resposta l'endem mateix per americans, britnics i tamb australians. El dia 11 de desembre, Alemanya va declarar la guerra als EUA, tot i que segons el Pacte Tripartit de 1940 no hi estava obligada. A partir de llavors, la guerra que fins aquell moment s'havia limitat a Europa i a frica, es va estendre tamb a l'sia i al Pacfic convertint-se en una veritable guerra mundial.

L'expansi japonesa al sud-est asitic.
 Ms informaci als articles Batalla de les Filipines (1941-42), Batalla de Bataan, Batalla de Malisia, Batalla de Singapur.;

De forma simultnia a l'atac a Pearl Harbor, els japonesos van comenar la invasi de les colnies britniques d'Hong Kong i Malisia, de la colnia holandesa de les ndies Orientals (que es correspon, aproximadament, amb l'actual Indonsia) i de les possessions americanes de les Filipines i de les illes de l'Oce Pacfic com Guam i Wake.

L'expansi japonesa pel sud-est asitic va durar fins a mitjans de 1942 i es va estendre a llocs tan allunyats entre s com Birmnia, les illes Salom i les Aleutianes. Va ser frenada pels exrcits aliats en tres punts: Midway, Nova Guinea i Guadalcanal.

Midway.
 Ms informaci als articles Batalla de Midway, Batalla del Mar del Corall.;
La Batalla de Midway (4 de juny de 1942) va ser una batalla naval i aria en qu els japonesos van perdre la majoria dels seus portaavions i molts dels seus millors pilots, convertint-se en la primera gran derrota japonesa de la guerra.

A Nova Guinea, l'objectiu dels japonesos era conquerir Port Moresby per desprs poder atacar Austrlia. Per els plans japonesos es van veure frustrats, primer a la Batalla del Mar del Corall (4-8 de maig), on una flota nord-americana els va impedir desembarcar tropes a l'illa, i desprs a la pista de Kokoda, on durant els mesos d'agost i setembre japonesos, americans i australians es van enfrontar enmig de la jungla. Desprs d'aconseguir arribar a noms 50 km de Port Moresby, la falta de reforos i de material va obligar als japonesos a retrocedir i a abandonar definitivament els seus plans.

Guadalcanal.
 Ms informaci als articles, Batalla de Guadalcanal, Batalla del Golf de Leyte;

L'illa de Guadalcanal, a l'arxiplag de les Salom, estava ocupada pels japonesos des del juliol de 1942. Els americans hi van desembarcar el 7 d'agost. A partir de llavors, Guadalcanal i les seves aiges es van convertir en el centre de nombrosos combats terrestres, navals i aeris. Els japonesos no van poder resistir el ritme de baixes i el gener de 1943 es va ordenar l'evacuaci de l'illa. Desprs d'aquestes derrotes, els japonesos van perdre totalment la iniciativa i es van limitar a defensar els territoris ja ocupats.

Desprs d'haver aturat l'expansi japonesa pel Pacfic, els aliats van passar a l'atac. A finals de juny de 1943, va comenar una campanya per allar la important base japonesa de Rabaul a l'illa de Nova Bretanya. Es van atacar simultniament les bases japoneses a Nova Guinea, seguint la costa nord de l'illa en direcci nord-oest i es van realitzar atacs amfibis a les illes Salom. La bona marxa de l'operaci va permetre que a finals de 1943 tropes nordamericanes desembarquessin a  la prpia illa de Nova Bretanya. Pel mateix temps per a milers de quilmetres d'all, els americans van expulsar els japonesos dels atols de Tarawa i Makin, a les illes Gilbert.

L'avan de l'exrcit dels Estats Uunits pel Pacfic va continuar amb la conquesta de les illes Marshall el febrer de 1944. Molt ms important va ser la conquesta de les illes Mariannes (juny-agost), i especialment l'illa de Saipan, ja que la possessi d'aquesta illa va permetre als americans establir bases aries avanades des d'on bombardejar el propi territori japons. La reacci japonesa a l'ocupaci de Saipan va ser la batalla del mar de Filipines (19-20 de juny). L'armada japonesa va utilitzar tots els portaavions que li quedaven i un gran nombre d'avions per expulsar als americans de les Mariannes per la batalla se'ls va girar en contra i van patir una dolorosa derrota de la que ja no es podrien recuperar. El segent pas dels americans va ser la invasi de les Filipines que va comenar el 20 d'octubre amb la invasi de l'illa de Leyte i que va anar seguida de la batalla del golf de Leyte on els japonesos van utilitzar atacs kamikazes per primera vegada.

Manila, Iwo Jima i Okinawa.
 Ms informaci als articles Batalla de Luzon, Batalla de Manila (1945), Batalla d'Iwo Jima, Batalla d'Okinawa.;


El gener, els americans van desembarcar a Luzn, l'illa ms gran de les Filipines. Manila, la capital, va ser capturada el 3 de mar. La conquesta completa de les Filipines no va acabar fins al juliol per mentrestant els americans ja es van concentrar en el seu segent objectiu, l'illa d'Iwo Jima. La Batalla d'Iwo Jima es va lluitar entre el (19 de febrer i 26 de mar) i la importncia d'aquesta illa radicava en el fet que des d'all els avions caces americans podien donar protecci als B-29 que bombardejaven les ciutats japoneses. Per aquesta illa ja es considerava territori japons i la defensa japonesa va ser especialment dura, provocant un nombre elevadssim de baixes en els marines americans. La segent illa a ser envada va ser Okinawa (1 d'abril-21 de juny), on el nombre de baixes americanes va ser igualment gran.

Tot i que encara quedaven moltes bosses de resistncia japonesa escampades pel Pacfic i el sud-est asitic, l'alt comandament nord-americ ja tenia planejada la invasi del Jap, prevista per al mes de novembre. Per la dura resistncia japonesa a Iwo Jima i a Okinawa feien presagiar una campanya molt dura per als americans.

Bombardeigs d'Hiroshima i Nagasaki i rendici del Jap.
 Ms informaci als articles Bombardeigs atmics d'Hiroshima i Nagasaki, Invasi de les illes Kurils, Operaci Tempesta d'Agost, Rendici del Jap.
El mes de juliol de 1945, el Projecte Manhattan va finalitzar la construcci de la primera bomba atmica. El President dels Estats Units, Harry S. Truman, va decidir utilitzar aquesta nova arma per obligar el Jap a rendir-se immediatament. El 6 d'agost de 1945, la primera bomba atmica amb finalitats blliques va explotar sobre la ciutat japonesa d'Hiroshima, destruint-la per complet i provocant uns 75.000 morts i un nombre encara ms gran de ferits. Com que el govern japons no es va rendir immediatament, el 9 d'agost una altra bomba va ser llanada sobre Nagasaki, provocant una mortaldat i una destrucci semblants.

El 8 d'agost, exactament 3 mesos desprs de la fi de la guerra a Europa i complint el pacte acordat amb els aliats a la Conferncia de Jalta, la Uni Sovitica va declarar la guerra al Jap i va envair Manxria.

El 15 d'agost, l'Emperador del Jap Hiro Hito I va prendre la decisi d'anunciar per rdio la rendici del pas, tot i que una part del govern japons estava decidit a continuar lluitant. La rendici oficial del Jap es va firmar el 2 de setembre. Aix va significar el final de la Segona Guerra Mundial, tot i que algunes unitats japoneses allades van continuar lluitant algunes setmanes ms.

 Campanyes de la Guerra del Pacfic .

  07-07-1937   09-09-1945 Segona Guerra Sinojaponesa;

 Guerres Frontereres Sovietico-Japaneses  .
  29-07-1938   11-08 Batalla del Llac Khasan;
  11-05-1939   16-09-1939 Batalla de Khalkhin Gol;
  08-08-1945   02-09-1945 Operaci Tempesta d'Agost;

 Conquesta japonesa del Sud-est Asitic i del Pacfic .
  07-12-1941 Atac a Pearl Harbor;
  08-12-1941 Invasi japonesa de Tailndia ;
  08-12-1941 Batalla de Guam;
  08-12-1941   25-12-1941  Batalla de Hong Kong;
  08-12-1941   31-01-1942 Batalla de Malisia;
  10-12-1941 Enfonsament del HMS Prince of Wales i del HMS Repulse;
  11-12-1941   24-12-1941 Batalla de l'Illa de Wake;
  16-12-1941   01-04-1942 Campanya de Borneo;
  22-12-1941   06-05-1942 Batalla de les Filipines (1941-42)-Batalla de les Filipines;
  01-01-1942   25-10-1945 Transport dels Presoners de Guerra via Hell ships;
  11-01-1942   12-01-1942 Batalla de Tarakan;
  23-01-1942 Batalla de Rabaul;
  24-01-1942 Batalla naval de Balikpapan;
  25-01-1942 Tailndia declara la guerra als Aliats;
  30-01-1942  03-02-1942 Batalla d'Ambon;
  30-01-1942   15-02-1942 Batalla de Singapur;
  04-02-1942 Batalla de l'estret de Makassar;
  14-02-1942   15-02-1942 Batalla de Palembang;
  19-02-1942 Atacs aeris sobre Darwin, Austrlia;
  19-02-1942   20-2-1942 Batalla de l'Estret de Badung;
  19-02-1942   10-02-1943 Batalla de Timor;
  27-02-1942   01-03-1942 Batalla del Mar de Java;
  01-03-1942 Batalla de l'Estret de Sunda;
  01-03-1942   09-03-1942 Batalla de Java;
  31-03-1942 Batalla de l'Illa de Nadal;
  31-03-1942   10-04-1942 Atac de l'Oce ndic;
  09-04-1942 Inici de la Marxa de la Mort de Bataan;
  18-04-1942 Atac de Doolittle;
  03-05-1942 Invasi japonesa de Tulagi;
   04-05-1942   08-05-1942 Batalla del Mar del Coral;
  31-05-1942   08-06-1942 Atacs sobre la zona porturia de Sydney, Austrlia;
  04-06-1942   06-06-1942 Batalla de Midway;

Ofensives Aliades .
Campanyes del Sud-est Asitic.
      Campanya de Birmnia: 16-12-1941   15-08-1945;
  15-05-1945   16-05-1945 Batalla de l'Estret de Malacca;

Campanya de Nova Guinea.
  23-01-1942   Batalla de Rabaul;
  07-03-1942   Operaci Mo (invasi japonesa de Nova Guinea);
   04-05-1942   08-05-1942 Batalla del Mar del Coral;
  01-07-1942   31-01-1943 Campanya de Kokoda Track;
   25-08-1942   05-09-1942 Batalla de la Badia Milne;
   19-11-1942   23-01-1942 Batalla de Buna-Gona;
   28-01-1943   30-01-1943 Batalla de Wau;
   02-03-1943   04-03-1943 Batalla del Mar de Bismarck;
   29-06-1943   16-09-1943 Batalla de Lae;
    30-06-1943   25-03-1944 Operaci Roda de Carro;
   19-09-1943   24-04-1944 Campanya de la serralada de Finisterre;
   22-09-1943   15-01-1944 Campanya de la Pennsula de Huon;
     01-11-1943   11-11-1943 Atac de Rabaul;
     15-12-1943   15-08-1945 Campanya de Nova Bretanya;
  29-02-1944   25-03-1944 Campanya de les Illes de l'Almirallat;
   22-04-1944   15-08-1945 Campanya de Nova Guinea Occidental;

 Campanya de les Illes Aleutianes .
   06-06-1942   15-08-1943 Batalla de les Illes Aleutianes;
   07-06-1942   15 d'agost-1943 Batalla de Kiska;
  26-03-1943   Batalla de les Illes Komandorski;

Campanya de Guadalcanal  .
      07-08-1942   09-02-1943 Batalla de Guadalcanal;
  09-08-1942 Batalla de l'Illa Savo;
   24-08-1942   25-08-1942 Batalla de les Salom Orientals;
  11-10-1942   12-10-1942 Batalla del Cap Esperana;
  25-10-1942   27-10-1942 Batalla de les Illes Santa Cruz;
   13-11-1942   15-11-1942 Batalla Naval de Guadalcanal;
  30-11-1942 Batalla de Tassafaronga;

Campanya de les Illes Salom.
  29-01-1943   30-01-1943 Batalla de l'Illa Rennell;
  06-03-1943 Batalla de l'Estret Blackett;
      10-06-1943   25-08-1943 Batalla de Nova Gergia;
   06-07-1943 Batalla del Golf de Kula;
  12-07-1943   13-07-1943 Batalla de Kolombangara;
  06-08-1943   07-08-1943 Batalla del Golf de Vella;
  17-08-1943   18 d'agost-1943 Batalla de Horaniu;
     15-08-1943   09-10-1943 Batalla de Vella Lavella;
  06-10-1943 Batalla Naval de Vella Lavella;
     01-11-1943   21 d'agost-1945 Batalla de Bougainville;
  01-11-1943   02-11-1943 Batalla de la Badia Empress Augusta;
  26-11-1943 Batalla del Cap St. George;

Campanya de les Illes Gilbert i Marshall.
  20-11-1943   23-11-1943 Batalla de Tarawa;
  20-11-1943   24-11-1943 Batalla de Makin;
  31-01-1944   07-02-1944 Batalla de Kwajalein;
  16-02-1944   17-02-1944 Atac sobre Truk;
  16-02-1944   23-02-1944 Batalla d'Eniwetok;

Bombardeig del Sud-est Asitic 1944-45 .
    Operaci Palestra 19-04-1944;
    Operaci Jou 17-05-1944;
  Operaci Matterhorn 05-06-1944   Maig 1945;
   Operaci Meridi 24-01-1945   29-01-1945;

Campanya de les Illes Marianes i Palau.
  15-06-1944   09-07-1944 Batalla de Saipan;
  19-06-1944   20-06-1944 Batalla del mar de Filipines;
  21-07-1944   10-08-1944 Batalla de Guam;
  24-07-1944   01-08-1944 Batalla de Tinian;
  15-09-1944   25-11-1944 Batalla de Peleliu;
  17-09-1944   30-09-1944 Batalla de Angaur;

Campanya de Filipines.
  20-10-1944   10-12-1944 Batalla de Leyte;
   24-10- 1944   25-10-1944 Batalla del Golf de Leyte;
  11 de novembre-1944   21-12-1944 Batalla de la Bahia d'Ormoc;
  15-12-1944   04-07-1945 Batalla de Luzon;
   09-01-1945 Invasi del Golf de Lingayen ;
  27-02-1945   04-07-1945 Campanya del Sud de Filipines;

Campanya de les Illes Volcano i Ryukyu.
  16-02-1945   26-03-1945 Batalla d'Iwo Jima;
        01-04-1945   21-06-1945 Batalla d'Okinawa;
  07-04-1945 Operaci Ten-Go;

Campanya de Borneo.
    01-05-1945   25-05-1945 Batalla de Tarakan;
  10-06-1945   15-06-1945 Batalla de Brunei;
  10-06-1945   22-06-1945 Batalla de Labuan;
  17-06-1945   15-08-1945 Batalla de Borneo Septentrional;
   07-07-1945   21 de juliol-1945 Batalla de Balikpapan;

Campanya de Jap.
  22-07-1945 Batalla de la Bahia de Tokio;
  06-08-1945   09-08-1945 Bombardeigs atmics d'Hiroshima i Nagasaki;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120531" title="Vint-i-nou" nonfiltered="4180" processed="4166" dbindex="49518">

El vint-i-nou s un nombre natural senar que segueix al vint-i-vuit i precedeix al trenta. S'escriu 29 en xifres rabs, XXVIX en les romanes i     en les xineses.

Ocurrncies del vint-i-nou:

 s el nombre atmic del coure.
 s el nombre de dies que t el mes de febrer en any de trasps.
 Designa l'any 29 i el 29 aC.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120533" title="Vint-i-vuit" nonfiltered="4181" processed="4167" dbindex="49519">

El vint-i-vuit o vint-i-huit s un nombre natural que segueix al vint-i-set i precedeix al vint-i-nou. S'escriu 28 en xifres rabs, XXVIII en les romanes i     en les xineses.

Ocurrncies del vint-i-vuit:

 s el nombre atmic del nquel.
 s el nombre de dies que t febrer excepte en any de trasps.
 s el nombre total d'elements lantnids i actnids.
 Designa l'any 28 i el 28 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120535" title="Alexei Alexeevich Abrikosov" nonfiltered="4182" processed="4168" dbindex="49520">


Alexei Alexeevich Abrikosov o Alexei Alexeyevich Abrikosov (en rus:                                ) ( Moscou, URSS 1928 ) s un fsic de doble nacionalitat, russa i nord-americana, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 2003.

Biografia.
Va nixer el 25 de juny de 1928 a la ciutat de Moscou, en aquells moments capital de la URSS i avui dia capital de Rssia. Va estudiar fsica a la Universitat Estatal de Moscou, on es llicenci el 1948. Entre 1948 i 1965 treball a l'Institut per als Problemes Fsics, on aconsegu el doctorat l'any 1951 sota la direcci de Lev Davidovich Landau.

Des de 1965 s professor a la Universitat Estatal de Moscou. L'any 1987 fou nomenat membre de l'Acadmia sovitica de Cincies, denominada a partir de l'any 1991 Acadmia russa de Cincies, i de la qual encara n's membre. Aix mateix tamb s membre de l'Acadmia Nacional de Cincies dels Estats Units i de la delegaci estrangera de la Royal Society.

Recerca cientfica.
Interessat en la fsica de l'estat slid, inici els seus treballs a l'entorn de la superconductivitat i la superfludesa. L'any 1952 Abrikosov descobr el mode com el flux magntic pot penetrar en un superconductor. Aquest fenomen fou descrit com a Superconductivitat de Tipus II. Des de 1991 treballa al Laboratori Nacional d'Argonne situat a l'estat nord-americ d'Illinois. 

L'any 2003 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, premi compartit amb el fsic rus Vitaly Ginzburg i el nord-americ Anthony James Leggett, per la seva contribuci pionera a la teoria de la superconductivitat i superfluidesa.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2003;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120539" title="Bach Werke Verzeichnis" nonfiltered="4183" processed="4169" dbindex="49521">
El Bach Werke Verzeichnis (BWV) o Compendi de les obres de Bach s un catleg de totes les obres conservades de Johann Sebastian Bach (1685-1750) compilat pel musicleg alemany Wolfgang Schmieder (1901-1989). El seu ttol complet s Thematisch-systematisches Verzeichnis der musikalischen Werke von Johann Sebastian Bach  i habitualment es fan servir, per a referir-s'hi,  les tres inicials BWV. Tota obra de Bach apareix sempre acompanyada del seu nmero del BWV.

En ser difcil sistematitzar la cronologia de la obra de Bach, Schmieder adopt un criteri temtic-sistemtic dividint la obra en dos grans blocs:
 Msica vocal: del BWV 1 al BWV 524.
 BWV 1 a 200: Cantates Religioses;
 BWV 201 a 216: Cantates Profanes;
 BWV 217 a 224: Cantates Espries;
 BWV 225 a 231 i tamb BWV 118: Motets;
 BWV 232 a 243: Obres litrgiques en llat (Misses i Magnificat);
 BWV 244 a 249: Passions i oratoris;
 BWV 250 a 524: Corals, ries i Canons Sacres;

 Msica instrumental: del BWV 525 al BWV 1127.
 BWV 525 a 771: Obres per a Orgue;
 BWV 772 a 994: Obres per a Teclat;
 BWV 995 a 999 i tamb BWV 1000 i 1006a: Obres per a Llat;
 BWV 1001 a 1006: Obres per a Viol Sol;
 BWV 1007 a 1012: Obres per a Violoncel Sol;
 BWV 1014 a 1019: Obres per a Viol i Clavec;
 BWV 1030 a 1039 i tamb BWV 1013:  Obres per a a Flauta Travessera;
 BWV 1041 a 1065: Concerts;
 BWV 1066 a 1071: Suites per a orquestra;
 BWV 1079 a 1087: Estudis de Contrapunt;

Les obres del BWV no estan, doncs, ordenades segons la data de la seva composici sin agrupades per categories. La seva primera edici va aparixer l'any 1950 i la segona, revisada, el 1990. Encara actualment, la investigaci de la obra de Bach aporta de tant en tant descobriments que impliquen rectificacions peridiques. 
El BWV s considerat de manera unnime com el catleg referencial de la obra de Bach que podeu trobar detallat en la llista de composicions de Bach.

 Enllaos externs .

CataBach.com: La pgina en catal de J.S. Bach;
Traduccions al catal de les obres de J.S. Bach;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120540" title="Oder" nonfiltered="4184" processed="4170" dbindex="49522">

L'Oder s un riu de l'Europa Central. Neix a la Repblica Txeca i flueix fins a Polnia, desembocant en la Mar Bltica. Conforma els 187 km de la frontera nord  entre Alemanya i Polnia.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120541" title="Vitaly Ginzburg" nonfiltered="4185" processed="4171" dbindex="49523">

Vitaly Lazarevich Ginzburg (en rus:                           ) ( Moscou, Rssia 1916 ) s un fsic, astrofsic i professor univesitari rus guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 2003 per les seves contribucions a la teoria dels superconductors i els superfluids. 

Biografia.
Va nixer el 4 d'octubre de 1916 a la ciutat de Moscou. Va estudiar a la Universitat Estatal de Moscou, on es llicenci en fsica el 1938 i es doctor el 1942. Des de l'any 1940 treballa a l'Institut Lebedev de Fsica de Moscou, institut pertanyent a l'Acadmia Russa de Cincies, sent entre els anys 1971 i 1988 successor d'gor Tamm al capdavant del Departament Teric. Des de 1945 s professor a temps parcial de la Universitat Estatal de Nizhny Nvgorod, i des de 1968 de l'Institut de Fsica i de Tecnologia de Moscou. 

Des de 1971 s membre de la delegaci estrangera de l'Acadmia Americana d'Arts i Cincies; de 1981 de l'Acadmia Nacional Americana de Cincies; i des de 1987 de la Royal Society de Londres,  

Recerca cientfica.
Els seus camps de recerca inclouen la fsica de la matria condensada, la fsica del Plasma i l'astrofsica. En matria condensada destaquen les seves contribucions a la teoria de la superconductivitat (desenvolupada amb Lev Davidovich Landau), transicions de fase i ferroelectricitat; en la fsica del plasma la teoria de propagaci d'ones, sincrotr i radiaci de transici; i en astrofsica una teoria sobre l'origen dels raigs csmics aix com la teoria d'emissi de rdio dels plsars. 

Durant la dcada del 1950 va involucrar-se en el projecte sovitic de la bomba d'hidrogen. 

L'any 2003 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, premi compartit amb el seu compatriota Alexei Alexeevich Abrikosov i el nord-americ Anthony James Leggett, per la seva contribuci pionera a la teoria de la superconductivitat i superfluidesa.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2003;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120544" title="Lliga anglesa de futbol" nonfiltered="4186" processed="4172" dbindex="49524">
La lliga anglesa de futbol (The Football League o, actualment per raons de patrocini Coca-Cola Football League) ha estat histricament la mxima competici per a clubs de futbol a Anglaterra.

En l'actualitat, arran de l'aparici de la FA Premier League, la Football League comprn les categories del futbol angls corresponents a la segona divisi o Football League Championship, la tercera divisi o Football League One i la quarta divisi o Football League Two.

 Histria .
La lliga anglesa de futbol va ser fundada l'any 1888 per 12 clubs. El 1892 va absorbir una lliga rival, la Football Alliance, i es cre una segona divisi (Second Division) passant la mxima categoria a anomenar-se First Division (primera divisi). El 1920, la lliga va permetre l'entrada de nous clubs que provenien de la Southern League i es cre una tercera divisi, la Third Division. Un any ms tard es van admetre equips que provenien de la zona nord d'Anglaterra. La Third Division pass a dir-se Third Division South i la nova divisi s'anomen Third Division North. Ambdues divisions es disputaven en parallel i els dos campions pujaven a la segona divisi.

L'any 1958 aquestes dues categories es van fusionar i van donar lloc a la recuperada Third Division i a la nova Fourth Division. Aquesta situaci es mantingu fins l'any 1992. A la recerca de majors ingressos econmics, els clubs de la mxima categoria van decidir separar-se de la Football League i crear una nova categoria autogestionada anomenada Premier League. Tota la resta de categories van ser reanomenades, adoptant la segona divisi a dir-se First Division, la tercera Second, la quarta Third i desapareixent, com a conseqncia la Fourth Divsion. Finalment, l'any 2004 es proced a un canvi complet de denominacions i s'adoptaren els actuals Football League Championship, Football League One i Football League Two. La Football League, que va arribar a tenir 92 equips l'any 1952, est composada actualment per 72 equips on no estan inclosos els 20 que formen la Premier League.

 Historial .
1888 89: Preston North End F.C.;
1889 90: Preston North End F.C.;
1890 91: Everton F.C.;
1891 92: Sunderland A.F.C.;
1892 93: Sunderland A.F.C.;
1893 94: Aston Villa F.C.;
1894 95: Sunderland A.F.C.;
1895 96: Aston Villa F.C.;
1896 97: Aston Villa F.C.;
1897 98: Sheffield United F.C.;
1898 99: Aston Villa F.C.;
1899 00: Aston Villa F.C.;
1900 01: Liverpool F.C.;
1901 02: Sunderland A.F.C.;
1902 03: The Wednesday F.C.;
1903 04: The Wednesday F.C.;
1904 05: Newcastle United F.C.;
1905 06: Liverpool F.C.;
1906 07: Newcastle United F.C.;
1907 08: Manchester United F.C.;
1908 09: Newcastle United F.C.;
1909 10: Aston Villa F.C.;
1910 11: Manchester United F.C.;
1911 12: Blackburn Rovers F.C.;
1912 13: Sunderland A.F.C.;
1913 14: Blackburn Rovers F.C.;
1914 15: Everton F.C.;
1915 19: no es disput degut a la Primera Guerra Mundial;
1919 20: West Bromwich Albion F.C.;
1920 21: Burnley F.C.;
1921 22: Liverpool F.C.;
1922 23: Liverpool F.C.;
1923 24: Huddersfield Town F.C.;
1924 25: Huddersfield Town F.C.;
1925 26: Huddersfield Town F.C.;
1926 27: Newcastle United F.C.;
1927 28: Everton F.C.;
1928 29: Sheffield Wednesday F.C.;
1929 30: Sheffield Wednesday F.C.;
1930 31: Arsenal F.C.;
1931 32: Everton F.C.;
1932 33: Arsenal F.C.;
1933 34: Arsenal F.C.;
1934 35: Arsenal F.C.;
1935 36: Sunderland A.F.C.;
1936 37: Manchester City F.C.;
1937 38: Arsenal F.C.;
1938 39: Everton F.C.;
1939 40: abandonada degut a la Segona Guerra Mundial;
1940 46: no es disput degut a la Segona Guerra Mundial;
1946 47: Liverpool F.C.;
1947 48: Arsenal F.C.;
1948 49: Portsmouth F.C.;
1949 50: Portsmouth F.C.;
1950 51: Tottenham Hotspur F.C.;
1951 52: Manchester United F.C.;
1952 53: Arsenal F.C.;
1953 54: Wolverhampton Wanderers F.C.;
1954 55: Chelsea F.C.;
1955 56: Manchester United F.C.;
1956 57: Manchester United F.C.;
1957 58: Wolverhampton Wanderers F.C.;
1958 59: Wolverhampton Wanderers F.C.;
1959 60: Burnley F.C.;
1960 61: Tottenham Hotspur F.C.;
1961 62: Ipswich Town F.C.;
1962 63: Everton F.C.;
1963 64: Liverpool F.C.;
1964 65: Manchester United F.C.;
1965 66: Liverpool F.C.;
1966 67: Manchester United F.C.;
1967 68: Manchester City F.C.;
1968 69: Leeds United F.C.;
1969 70: Everton F.C.;
1970 71: Arsenal F.C.;
1971 72: Derby County F.C.;
1972 73: Liverpool F.C.;
1973 74: Leeds United F.C.;
1974 75: Derby County F.C.;
1975 76: Liverpool F.C.;
1976 77: Liverpool F.C.;
1977 78: Nottingham Forest F.C.;
1978 79: Liverpool F.C.;
1979 80: Liverpool F.C.;
1980 81: Aston Villa F.C.;
1981 82: Liverpool F.C.;
1982 83: Liverpool F.C.;
1983 84: Liverpool F.C.;
1984 85: Everton F.C.;
1985 86: Liverpool F.C.;
1986 87: Everton F.C.;
1987 88: Liverpool F.C.;
1988 89: Arsenal F.C.;
1989 90: Liverpool F.C.;
1990 91: Arsenal F.C.;
1991 92: Leeds United F.C.;
A partir d'aquesta temporada, els clubs de la mxima categoria del futbol angls passen a disputar la FA Premier League, convertint-se aquesta categoria en la segona divisi del futbol del pas.

 Articles relacionats .
 FA Cup;
 FA Premier League;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120552" title="Seguidor solar" nonfiltered="4187" processed="4173" dbindex="49525">

Un seguidor solar s un aparell que segueix el Sol i que pot tenir diferents utilitats. La principal aplicaci s l'obtenci d'energia solar, ja sigui posant-hi panells fotovoltaics plans o de concentraci, ja sigui posant-hi miralls perqu concentrin la llum a un punt per l'obtenci d'energia a alta temperatura.

Seguidors de dos eixos.
Perqu el seguidor pugui seguir amb precisi, cal que tingui dos eixos. La precisi s requerida per les aplicacions que concentren la llum solar, per per als panells plans no s necessria molta precisi.

Hi ha principalment dos sistemes de seguiment. Un s mitjanant un microcontrolador que calcula la posici del Sol i el fa seguir. Un altre sistema s, a ms de l'electrnica de control, posant-hi una sonda que detecta la llum del Sol i el segueix.

En el cas que al seguidor hi hagi plaques fotovoltaiques planes, l'augment de rendiment respecte a plaques fixes en la inclinaci ptima, s del 28 al 38% anual per a quasi tot arreu del mn.

Seguidors d'un eix.
Per a aplicacions que no cal precisi com la dels panells fotovoltaics, els seguidors d'un eix poden servir tot i que la energia que es capta s inferior.

Eix polar.

L'eix est en direcci nord-sud i aproximadament parallel a l'eix de la Terra. La plataforma va d'est a oest.  L'augment de rendiment respecte panells fixes, s del 23 al 33%.

Eix vertical.

La inclinaci dels panells no es mou i el seguidor va d'est a oest passant pel sud. L'augment de rendiment s inferior, entre el 18 i el 26%.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120553" title="Enric Moreu-Rey" nonfiltered="4188" processed="4174" dbindex="49526">
Enric Moreu-Rey (Barcelona, 1917 - 1992) va ser un filleg i escriptor, doctorat en Lletres, fundador el 1980 de la Societat d'Onomstica que va presidir fins a la seva mort. A ms d'exercir de professor a la Universitat de Barcelona, s conegut principalment per les seves obres de divulgaci sobre l'onomstica (toponmia i antroponmia, principalment), l'ensenyament de la llengua francesa i diversos altres temes, amb alguna incursi en el mn de la creaci literria pura. 

Va ser tamb agregat de premsa del Consolat de Frana a Barcelona, subveguer d'Andorra i corresponsal de l'agncia France-Presse. L'any 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Havia nascut a Sant Andreu de Palomar (Barcelona), de pare mataron i mare francesa.

Bibliografia.
El naixement del metre (1956);
El pro i el contra dels Borja (1958);
Els immigrants francesos a Barcelona (segles XVI a XVIII) (1959) ;
La rodalia de Caldes de Montbui: repertori histric de noms de lloc i de persona (1962);
Caldes de Montbui, capital degana del Valls  (1964) ;
Els noms de lloc : introducci a la toponmia (1965) ;
Processats milvuitcentistes  (1974)  ;
Toponmia urbana i onomstica vria (1974);
Toponmia catalana : assaig de bibliografia (1974);
Grafia d'articles fossilitzats en topnims (1978);
Els treballs histrics de Mn. Josep Mas Domnech (1980);
Renoms, motius, malnoms i noms de casa (1981) ;
Els nostres noms de lloc (1982);
Toponmia antiga i moderna del Pla de Barcelona (1982);
Poesies (1984) ;
El Joc del contrapet  (1987);
Antroponmia: histria dels nostres prenoms, cognoms i renoms  (1993) ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120555" title="Cofactor enzimtic" nonfiltered="4189" processed="4175" dbindex="49527">
Un cofactor s un tom, i o molcula que participa en el procs cataltic sense ser enzim ni substrat. Pot contribuir a la uni de l'enzim al substrat o a la catlisi.

Els cofactors participen en aquest procs de dues maneres diferents:
A travs de una uni forta amb l'apoenzim, sense sser modificats en el cicle cataltic.
Actuant com a un segon substrat, essent modificats en el cicle cataltic, fet que fa que necessitin una altra catlisi per tornar a l'estat original.

Els cofactors poden ser ions metllics o b molcules orgniques que reben el nom de coenzims.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120556" title="Catosfera" nonfiltered="4190" processed="4176" dbindex="49528">
La Catosfera s la blocosfera catalana, el mn de blocs o univers de blocs de la comunitat o xarxa social catalana. La Catosfera la formen el conjunt de blocs escrits en catal i la comunitat virtual que hi ha al voltant d'aquests blocs. El terme va ser inventat per Toni Ibez, blocaire catal.

De la mateixa manera, tamb hi ha termes utilitzats per referir-se a blocosferes regionals, o iniciatives relacionades: Ebresfera (Terres de l'Ebre), Bagesfera (Bages), Penedesfera (Peneds), etc.

Vegeu tamb.
 Blocosfera;
 Jornades de la Catosfera;

Enllaos externs.
 Penedesfera;
 Ebresfera;
 Bagesfera;
 Informaci sobre la Catosfera.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120560" title="Coenzim" nonfiltered="4191" processed="4177" dbindex="49529">
Els coenzims sn un tipus de cofactor, partcula que s'uneix a un apoenzim per tal de formar un holoenzim capa de catalitzar reaccions qumiques.

Els coenzims solen ser molcules complexes, que generalment el nostre organisme no pot sintetitzar. Per aquesta ra molts d'ells han de ser ingerits amb la dieta. Gran part dels coenzims sn derivats de vitamines hidrosolubles.

Els coenzims es poden classificar segons si sn transportadors d'hidrogens (electrons i protons) o transportadors de grups qumics:
Transportadors d'hidrogen: tots ells intervenen en reaccions d'oxidaci-reducci acceptant i donant electrons i protons, sovint combinats formant toms d'hidrogen.
Nicotinamida adenina dinucletid (NAD+): s un derivat de la niacina o vitamina B3;
Nicotinamida adenina dinucletid fosfat (NADP+): s un derivat de la niacina o vitamina B3;
Flavina adenina dinucletid (FAD): s un derivat de la riboflavina o vitamina B2;
Flavina mononucletid (FMN): s un derivat de la riboflavina o vitamina B2;
Coenzim Q: s una quinona; interv a la cadena respiratria i noms transporta electrons;
Transportadors de grups qumics:
Coenzim A (CoA-SH): interv en la transferncia del grup acil; s un derivat del pantotenat o vitamina B5;
Biocitina: interv en la transferncia del grup carboxil; s un derivat de la biotina o vitamina H;
Piridoxal fosfat (PyF): interv en la transferncia del grup amino; s un derivat de la piridoxina o vitamina B6;
Metilcobalamina: interv en la transferncia d'unitats de carboni; s un derivat de la cobalamina o vitamina B12;
Tetrahidrofolat (THF): interv en la transferncia d'unitats de carboni; s un derivat de l'cid flic;
Tiamina pirofosfat (TPP): interv en la transferncia del grup aldehid; s un derivat de la tiamina o vitamina B1;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120567" title="Plncton" nonfiltered="4192" processed="4178" dbindex="49530">

El plncton s el conjunt d'organismes animals, vegetals i eubacteris, generalment microscpics, que floten en aiges salades o dolces fins als 200 metres de profunditat aproximadament. Es pot classificar en zooplncton i fitoplncton.
La majoria de les espcies sn transparents i presenten colors noms al microscopi. Les espcies superficials sn blavoses i d'altres vermelloses.

Dins de la cadena trfica marina, el fitoplncton s el primer organisme en realitzar la fotosntesi i en ser consumit pel zooplncton, que alhora tamb s consumit per altres organismes ms grans.

El plncton t una vida molt curta per s molt prolfic, compensant l'alta depredaci a qu est sotms.

Vegeu tamb.
Anabaena;

Bloc amb informaci sobre el plncton a la Mediterrnia

Enllaos externs.
 mplia informaci sobre el plncton;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120572" title="Revoluci Verda" nonfiltered="4193" processed="4179" dbindex="49531">
Revoluci Verda o Primera Revoluci Verda  s un terme utilitzat per a descriure la transformaci de l'agricultura en diversos pasos en desenvolupament entre 1940 a 1960.

Estava basada en l'aplicaci de la cincia i la tecnologia i ha tingut incidncia sobretot en la producci de cereals. 

Els programes de desenvolupament utilitzats van estar a mans pbliques (governs estatals principalment a Mxic i l'ndia i tamb en mans privades la  Fundaci Rockefeller  i la Fundaci Ford  

 La Revoluci Verda a Mxic .

Va comenar l'any 1943 amb la collaboraci del govern mexic presidit per Manuel Avila Camacho amb la Fundaci Rockefeller sota la convicci del govern d'Estat Units que aix afavoria els seus interessos poltics i comercials a la zona. L'opci tecnolgica de Camacho contrastava amb la de reforma social agrria empresa pel seu predecessor Crdenas . 


La principal iniciativa de l'equip estatunidenc i mexic va ser el desenvolupament de varietats de gran rendiment per hectrea de blat i dacsa. Norman Borlaug, principal responsable del programa, va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1970 i el desembre de 2006 la medalla d'or del Congrs dels Estats Units.

Mxic va aconseguir, grcies a aquesta Revoluci Verda a partir de 1951 sser autosuficient en blat i poc desprs passar a exportar-ne.

A travs de l'experin cia mexicana es va constituir el CIMMYT (Centre internacional per a la millora del blat i la dacsa).

La Revoluci Verda a l'ndia.
El 1943, encara sota la colonitzaci britnica ,hi va haver el pitjor episodi de fam a l ndia coneguda com la Fam de Bengala ,hi van morir uns quatre milions de persones incloent  el territori de l'actual Bangladesh.

Encara que els esforos d'autosuficincia alimentria van comenar amb la independncia de 1947 en un  primer moment es centraven en incrementar la superfcie cultivada per amb el gran increment de poblaci que hi va haver no s'aconseguia l'xit. No va ser fins el perode de 1967 a 1978 quan es va aconseguir l'objectiu d autosuficincia en la producci d'aliments. Les tcniques aplicades principalment, a ms d'incrementar la superfcie, van ser la d'obtenur dues collites en cada superfcie (a travs de regadiu durant l'estaci seca) i la d'utilitzar la millora gentica en les llavors, principalment blat i arrs per tamb mill i dacsa.  Tamb es van utilitzar molt ms tot tipus d'agroqumics. L'ndia va passar de patir fam a ser exportadora de cereals. El desenvolupament agrari va ser un factor de desenvolupament econmic i social en general amb implicacions poltiques.

Extensi i conseqncies de la Revoluci Verda.

Fruit de les recerques a l'ndia i les Filipines la Fundaci Rockefeller i la Fundaci  Ford  establiren la IRRI (Institut Internacional de Recerca en arrs). En general tota la Revoluci Verda auspiciada pels Estats Units va afectar a pasos en vies de desenvolupament que estaven fora de la influncia sovitica tot i aix Cuba va utilitzar aquestes tcniques en la producci de canya de sucre fins l'esfrondament de l'economia del COMECON.

La revoluci Verda no era tota la soluci al problema de la Fam al mn ja que voluntariament deixava de banda les actuacions de tipus social ja que un dels seus objectius era contribuir a la derrota del marxisme en aquelles zones com Mxic i l'ndia on el comunisme era una fora molt potent. Des del punt de vista tcnic l'increment productiu anava aparellat d'un gran increment d'insums i les varietats altament productives (molt necessitades d'aigua i fertilitzants, i febles davant parsits) van desplaar les autctones molt ms rstegues. Tot i aix la producci de cereals entre 1960 a 1980 s'ha duplicat en escreix en els pasos en vies de desenvolupament i aquesta disponibilitat major d'aliment s una condici sine qua non per a la lluita mundial contra la fam.

 Bibliografia .

Altieri, M. A. 1995. Agroecology: The science of sustainable agriculture. Westview Press, Boulder, CO. Revised and expanded edition.
Brown, Lester (1970). Seeds of Change; New York: Praeger Publishers.
Cleaver, Harry. (1972). 'The Contradictions of the Green Revolution'. (1972) American Economic Review, Vol. 62, Issue 2 (May 1972), 177-86.  Available on the authors website.     ;
Conway, Gordon (1997). The Doubly Green Revolution; Ithaca: Cornell University Press.
Dreze, Jean and Sen, Amartya (1991). Hunger and Public Action; Oxford: Oxford University Press.
Oasa, Edmud K The Political Economy of International Agricultural Research in Glass, Bernhard, ed. (1987) The Green Revolution Revisited, pp. 13   55.
Ross, Eric B (1998). The Malthus Factor: Poverty, Politics and Population in Capitalist Development; Zed Books.
Spitz, Pierre. The Green Revolution Re-Examined in India in Glass, Bernhard, ed. (1987) The Green Revolution Revisited, pp. 57   75.
Wright, Angus. Innocence Abroad: American Agricultural Research in Mexico in Jackson, Wes, ed. (1985) Meeting the Expectations of the Land pp 124   138.
Wright, Angus (2004). The Death of Ramon Gonzalez; Austin: University of Texas Press.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120573" title="Ignatz Waghalter" nonfiltered="4194" processed="4180" dbindex="49532">

Ignatz Waghalter (Varsvia, 15 de mar de 1881 - Nova York, 7 d'abril de 1949) fou un compositor i director polons-alemany.

Waghalter fou sobretot un gran director d'pera a Berln, responsable per exemple de les estrenes triomfants de Giacomo Puccini La fanciulla del West i Manon Lescaut.

Com a compositor era un melodista, capa de transmetre meldicament emocions profundes, titllat d'anacrnic enmig de la revoluci atonal que s'estava escampant per la msica alemanya.

La seva integritat el feia un dels pocs directors jueus nascuts al seu dia a Alemanya i ustria que rebutjaven la conversi al cristianisme com a recurs per desviar la pressi contnua exercida per l'antisemitisme.

Biografia.

Nascut a una famlia jueva empobrida de Varsvia, Waghalter feia el seu cam a Berln a l'edat de 17 anys, on primer estudiava amb Philipp Scharwenka. De seguida crid l'atenci de Joseph Joachim, el gran violinista i amic de confiana de Johannes Brahms. Amb el suport de Joachim, Waghalter era adms al Berlin Academie der Kunst, on estudiava composici i direcci amb Friedrich Gernsheim. La primera msica de cambra de Waghalter mostrava una imaginaci meldica intensa. Un primer Quartet de Corda en Re Major, Opus 3, era altament lloat per Joachim. La seva Sonata per a Viol i Piano en Fa Menor, Opus 5, rebia el prestigis Mendelssohn Prize el 1902, quan el compositor noms tenia 21 anys.

El 1907 Waghalter aconseguia el crrec de director al Komische Oper a Berln, on la seva reputaci augmentava rpidament. Breument pass per al Staadttheater a Essen (1911-1912). Aconseguia llavors la direcci del nou Deutsche Opernhaus a Berln, establint la seva posici com afigura essencial en la msica alemanya. S'inaugurava sota la seva direcci el 7 de novembre de 1912 amb Fidelio. Waghalter defensava la msica de Giacomo Puccini, les peres del qual havien fracassat prviament a Alemanya. El mar de 1913 estrenava a Alemanya La fanciulla del West, i la seva recepci triomfant assegurava per a les peres de Puccini un lloc permanent en els repertoris de les peres d'Alemanya.

Tres de les peres de Waghalter eren representades per primera vegada al Deutsche Opernhaus: Mandragola, basada en una comdia del Renaixement de Machiavelli, el gener de 1914; Jugend, basada en l'obra realista trgica del dramaturg alemany Max Halbe, el febrer de 1917; i Sataniel, inspirada per un conte fantstic polons, el maig de 1923. El melodisme fervent d'aquests treballs marcava Waghalter entre el ms lrics dels compositors operstics alemanys.

Waghalter marxava del Deutsche Opernhaus el 1923. Viatjava als Estats Units i succea a Joseph Stransky com a director musical de la New York State Symphony, crrec que ocup la temporada de 1924-1925. Profundament lligat a la vida cultural de Berln, Waghalter retornava a Alemanya. Componia unes quantes operetes, i era actiu com a director convidat. Per la temporada 1931-1932 era nomenat director musical a l'pera Nacional a Riga, Letnia.

Poc desprs del seu retorn a Berln, els nazis arribaven al poder. El 1934 Waghalter s'exiliava, traslladant-se primer a Txecoslovquia i ms tard a ustria, on componia la seva ltima pera, Ahasaverus und Esther. Unes quantes setmanes desprs els nazis entraven a ustria i Waghalter i la seva muller fugien als Estats Units.

Poc desprs d'arribar a Nova York, Waghalter establia una orquestra clssica passatgera de msics afro-americans. Per les seves oportunitats de dirigir foren limitades, i moria relativament oblidat a Nova York el 7 d'abril de 1949 a l'edat de 68 anys.

Enllaos externs.

Web oficial del compositor 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120575" title="Histria de Galcia" nonfiltered="4195" processed="4181" dbindex="49533">

Galcia (en gallec Galicia o Galiza), avui s una Comunitat Autnoma espanyola, que es troba situada en el nord-oest de la pennsula Ibrica.

 Prehistria .
El pas ja fou habitat en el paleoltic inferior, segons indiquen les troballes de Camposancos (A Guardia) de la cultura Camposanquiana, potser datats en el 35.000 aC. Els principals substrats humans existents al pas sn:

 Cromany  (necrpolis d A Lanzada, Pontevedra);
 Mediterrani, bru i baixet, aparegut durant el neoltic;
 Nrdic i alp, cltic, aparegut durant el l'Edat de Bronze.

Del 26.000 aC al 18.000 aC daten els jaciments aixelians de Gndaras de Buio (Pontevedra) i Ton (Ourense), i del 8.000 aC els epipaleoltics dels abrics de Muras i Vilalba, de la cultura dels concheros o kjoekkenmaeddings.

Durant el neoltic, endems, tamb aparegueren molts meglits, com les mamoas (sepulcres en tmul), modias, medoas i anta (dlmens funeraris), abundats a Corunya i Vilagarca de Arousa. 

Del 1900 al 600 aC es desenvolup una important cultura del bronze, l exponent de la qual s el tresor de Caldas do Reis, amb joies d or masss descobertes en 1940.  Es va introduir l agricultura de cereals itinerants mitjanant el sistema de rozas, i fou un focus metallrgic important (potser eren la Casiderites dels fenicis). Tamb es trobaren petroglifs a la vall de Lrez, destrals a San Xohn de Lagoa (Lugo) i punyals d antenes de bronze.


A finals d aquesta poca potser hi vivien els Oestrymniae, descrits com a hbils navegants que contactaren amb Irlanda i Bretanya, fet que fou esmenat pel rom Rufus Festus a l Ora maritima, o periple pel Cap Ortegal.

Tamb, segons la llegenda, cap el primer millenni el cabdill dels brigantins, el mtic Breogn, s'establ a l'actual la Corunya, mentre que el seu fill Irth, que volia veure Erin des de les Torres d'Hrcules, marx cap al sud a buscar-les. Potser aix explicaria l'establiment dels celtes safeites, i els dlmens i sepultures de Casota do Paramo, Barbanza, San Xulin de Cabaleiro i cambres de corredor curt a Arca de Barbanza. Tamb hi ha d'altres troballes cltiques a Troa (Pontevedra), Santa Tecla, Coaa (Lugo) i Hio.

Posteriorment s'hi desenvolup la Cultura dels Castros. Els castros sn recintes fortificats situats en llocs elevats, amb cases de planta cicrular o elptica i protegits per muralles i fosats, dels que se'n compten uns dos mil. Els seus habitants practicaven el conreu de cereals i la ramaderia ovina, porcina i bovina i tamb la recollecci de marisc i la pesca.

 Conquesta Romana .
Vegeu Gallaecia
 Edat Mitjana .
Cap el 409 els sueus, poble germnic, va invadir la Pennsula Ibrica juntament amb els alans i els vndals hasdings i silings. S'establiren a la provncia de Gallaecia, i el 411 pactaren un foedus amb l'emperador Honori similar al que els visigots els va permetre d establir-se a la Viennensis. Aix es form el Regne de Galcia que fou independent fins la conquesta el 585 pel rei visigot Leovigild.
els visigots hi nomenaren un comes que governava el pas dels sueus, i noms del 697 al 701 el rei visigot Vtiza s'hi install com a rei quan install la capital a Tui. Finalment, foren atacats pels rabs i el 714 Muza ibn Nusayr arrib a Lugo.

Durant un temps va formar part de la regi nord-oest d Al-Andalus, i fou governada pels Beni-Alfonso, que eren gallecs.  Per el 740 el rei Alfons I d'Astries va conquerir Tui, Lugo i Braga, i finalment Fruela I d'Astries el 764 va incorporar al seu reialme d'Astries i Lle tota Galcia. Hi va nomenar un comes galleciae i va repoblar el pas fins als marges del Mio, per pel 768 s hi revolt el seu germ Vinimar amb ajut gallec, que fou venut i executat.

Durant el segle IX-X era una zona rural dividida en comissa (districtes) que incloien villae sotmesos als domini. D ac es formarien les viles, vilares i casais, explotacions agrcoles que evolucionaren fers a formes senyorials, i l establiment dels bisbes i nobles d origen visigot refor els llaos de protecci. Uns pocs nobles, com el comte de Prsares, i els monestirs de Sobrado i Celanova, ho tenien gaireb tot.

Endems, cap el 813 es descobr a A Maiaper part del bisbe d'Iria Flavia, Teodomir, el suposat sepulcre de l'apstol Sant Jaume o Santiago, el qual reber un giro (acotament) territorial que ser la base del futur bisbat.  

Cap el 782 el rei Silo d'Astries venc una sublevaci de gallecs a Cebrero, i fins i tot el 866 Fruela Bermdez, comes gallec, va usurpar el tro a Alfons III d'Astries uns mesos. Tanmateix, les diverses catstrofes en forma d'invasions normandes i sarranes van permetre el sotmetiment del pas al regne d Astries. Ja el 844 els vkings atacaren la Corunya, d on foren expulsats per Ramir I d'Astries, i el 858 els gallecs els rebutjaren un altre cop amb ajut d Ordoni I d'Astries. El 866-871 el bisbe Gonal de Mondoedo va enfrontar-se a una forta invasi vking, que es va repetir el 896, per amb musulmans, i que fou neutralitzada pel comte gallec Gonal Snchez i pel bisbe Rudesind de Mondoedo desprs d arrassar la primera esglsia construda a Compostella.

Fou en aquests anys quan es formaren les primeres unitats poltiques especficament gallegues, el Regne de Galcia, i el Bisbat de Santiago de Compostella.
  









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120579" title="Wolfgang Schmieder" nonfiltered="4196" processed="4182" dbindex="49534">
Wolfgang Schmieder (Bromberg, Alemanya 1901- Friburg im Brisgau 1989) fou un musicleg alemany. Treball a la Universitat Goethe de Francfurt entre 1942 i 1963. A partir d'aquest any resid a Freiburg im Breisgau fins la seva mort, a l'edat de 89 anys.

Gran especialista en l'obra de Johann Sebastian Bach, l'any 1950 public la primera edici del Bach Werke Verzeichnis, ms conegut per les seves inicials, BWV. El BWV s un catleg sistemtic de l'obra del compositor que avui en dia s acceptat a nivell mundial. Aix, per a facilitar la seva identificaci, les obres de Bach sn sempre acompanyades del seu nmero del BWV.

En el seu magne compendi, Schmieder analitz, investig i autentific totes i cada una de les obres de Bach. Essent impossible la dataci d'un gran nombre d'obres, Schmieder organitz el seu catleg ordenant-les per categories i no pas cronolgicament. La segona edici del BWV, apareguda pstumament l'any 1990, aparegu amb algunes rectificacions. La investigaci bachiana encara avui aporta nous descobriments que obliguen a una actualitzaci peridica del catleg de Schmieder.

Enllaos externs.
Consultar el Bach Werke Verzeichnis

La pgina en catal de J.S. Bach














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120580" title="AMD K5" nonfiltered="4197" processed="4183" dbindex="49535">


L'AMD K5 s un microprocessador compatible x86, competncia del Pentium de Intel.

Una de les seves caracterstiques s que internament funciona com un processador RISC, i utilitza una capa externa que transforma les instruccions del codi mquina x86 perque el nucli pugui interpretar-la. AMD tamb utilitza aquest mecanisme en els segents processadors.

En concepte de potncia, va assolir un nivell molt proper (i en alguns casos superior) al Pentium, tot i que la falta d'infraestructura del fabricant va provocar un retard de gaireb un any en el llanament comercial. AMD de seguida afronta el problema i es prepara per comercialitzar l'AMD K6, aquesta vegada a temps.

 Models . 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120581" title="Cultura dels Castros" nonfiltered="4198" processed="4184" dbindex="49536">
La Cultura dels Castros fou una cultura protohistrica que es desenvolup en el nord-oest de la Pennsula Ibrica a l'edat del ferro i perdur durant l'Imperi Rom. 

La majoria d'autors daten el seu inici al segle VI aC, si b d'altres la fan iniciar a finals de l'Edat del Bronze (segle IX o VIII aC). Pel seu final, tamb se sol donar el segle VI dC, per d'altres per a d'autors els canvis que es produeixen a final del segle I suposen el final d'aquesta cultura.


Les principals fonts escrites es troben en les obres d Avi, Estrab, Plini el Vell. Els principals jaciments sn els de Penarrbia, Borneiro, O Neixn, Castro de Mohas (el ms recent, del 570), Santa Tecla, Troa, Boroa i San Cibrin de Ls. El nombre de castros s difcil d'estimar, i diferents autors donen xifres entre els 1300 i els 5000; una xifra aproximada amb fora consens se situaria al voltant dels 2000 o 2500.

Se'ls considera una mostra de la civilitzaci del ferro hallsttica, que arrib a Galcia de mans dels celtes, que arriben a Galcia cap al 650 aC a travs de la vall del Sil.  Els castros (el mot prov del llat castra campament) eren recintes fortificats de forma oval o circular, amb un o ms murs concntrics, amb fossada i situats dalt d un tur. Tenien un tarann defensiu, per eren estables, de caire domstic i funerari. Suposaren les primeres mostres d urbanitzaci a Galcia.

Alguns d ells tenien barris i serveis collectius (Briteiros, Sanfins, etc). Segons Abel Bouhier, hi havia un total de 2.000-2.500, i molt concentrats a Deza, Tabeiros, A Ulloa i As Marias. Tamb tenien agras, terres de cereals dividides en parcelles obertes. Tamb poden destacar les citanas, ciutats amb cases de pedra de planta circular (com la de Monte Santa Tecla, Pontevedra). La poblaci era fora bellicosa, agrupada en famlies cadascuna amb un camp de conreu i territori de pastura, i que adorava nombrosos dus, entre els quals destacaven el guerrer mars-cosus i els lars vialis com Bandua, Nabia etc.

La base era agrcola i ramadera, la cacera i el marisqueig: mill, blat, faves i psols conreats amb fal i aixada, i tenien molins. Explotaven tamb l estany, el ferro, el plom i l antimoni. S ha trobat arracades, diademes, braalets i torques. Es creu que el comer era fora actiu. 



L organitzaci social era gentilcia. El poble, anomenat callaeci o celtici, es dividia en nombrosos populis, sotsdividits en castella (que vivien en castros), i els principals d ells eren els rerios (a Bergantios), caporos (a Compostela), grovios (a O Rosal), supertamaricos (als marges del Tambre), lemanos (a Monforte), limicos (A Limia), artabros (a Betanzos) i albiones (al Nord de Lugo).  

Referncies.


Enllaos externs.
e-Castrexo, Publicaci electrnica per a la divulgaci de la cultura castrenya i galaico-romana;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120583" title="Gallaecia (provncia romana)" nonfiltered="4199" processed="4185" dbindex="49537">

Gallaecia era el nom de la regi de l'Imperi rom situada al nord-oest de la Pennsula Ibrica.
Cap el segle III aC aparegu per primer cop el topnim Callaecia o Gallaecia, que feia referncia al territori que comprenia tot l extrem NO de la Pennsula Ibrica entre Noega (a la costa Cantbrica) i Portucale (avui Porto). Es consideren com a dues fases de conquesta i colonitzaci romana a Galcia:

 Fase Lusitana, entre el 137 aC i el 60 aC. Cap el 137 aC els gallecs foren atacats per les tropes romanes de Juni Brut Callaicus com a cstig per haver donat suport Viriat. Brut arrib fins al Mio, i segons Pau Orosi, mat 50.000 gallecs i va fer captius 6.000 ms.  Desprs continuaren l obra les campanyes lusitanes de Marc Licini Cras (96-94 aC), les de Perpenna el 74 aC  i la definitiva de Juli Csar el 60 aC, que culmin amb la presa de Brigantium (actualment Corunya). ;

 Fase cantbrica, entre el 29 i el 19 aC es conquer la totalitat del territori gallec desprs de les Guerres Cntabres dirigides per Octavi August. Els generals Antisti i Caristi la culminaren amb la presa de Castro Medulio, un episodi similar al de la presa de Numncia. Aix suposaria la seva submissi total a Roma.  ;

Un cop conquerida Galcia, d antuvi formar part de la provncia d Hispnia Citerior, i desprs de la Lusitnia. Posteriorment formar una provncia prpia, la Callaecia, juntament amb el nord de Portugal i bona part d Astries, com a part d Hispnia, per el 216 se n separ i installaren la nova capital a Bracara Augusta (avui Braga, Portugal).  Els principals nuclis de poblaci creats foren les capitals dels tres conventus: 

 Bracara Augusta (Braga), amb 24 populi i 285.000 habitants.
 Lucus Augusti  (Lugo), amb 15 populi i 166.000 habitants. ;
 Asturica Augusta (Astorga), amb 22 populi i 240.000 habitants.

Tamb destacaren altres centres com Farum Brigantium (Corunya), Aquae Urentes (Ourense), Duo Pontes (Pontevedra) i Vicus Spacorum (Vigo). Les principals restes romanes de l poca sn les muralles romanes de Lugo i el Far de Brigantius.

Cap l any 70 s establ a Asturica Augusta la Legi Setena Gemina, a l actual Lle, i s intensific la romanitzaci amb la creaci de villae, viles i calades. S abandonaren poc a poc els castros, i la gent baix dels turons a les planades i valls fluvials. Es va estendre l Ius latii arreu i s explot l or d O Caurel (que va suposar el 7 % dels ingresos imperials de l poca). Per malgrat la romanitzaci, no s abandonaren els antics costums d origen celta. Es parcelaren els terres i s'entregaren a serfs pobres, qui amb els anys es barrejaren amb la poblaci local. Tamb s'introduiren els cereals mediterranis.

Cap el segle III es va difondre la villae romana com a forma d explotaci agrria, i es fortificaren les ciutats. Cap el 250, endems, es va estendre definitivament el cristianisme.  Culturalment, destacarien personatges com Pau Orosi (390-?), autor de De ormestu mundi (420), la monja Etria, autora d un Itinerarium a Terra Santa del 393, i Idaci (395-470), bisbe d Aquae Flaviae (avui Chaves, Portugal), i autor d un Chronicon o histria del mn del 379 al 468. Fou martiritzat pels visigots.  

El 325 apareixerien a Termes (Carballido, Lugo) els primers sarcfags paleocristians, els mosaics de Crismn de Quiroga o el monumenta Santa Eulalia de Bveda (Lugo). Alhora, el gallec Priscilli (mort el 385) va cristianitzar el camp, encara que les seves doctrines foren condemnades per les jerarquies com a hertiques, i ell mateix fou executat; i tingu com a deixebles destacats el bisbe d Ourense, Simfosi, i el d Astorga, Dictini (fl. 379-417). 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120586" title="Carson McCullers" nonfiltered="4200" processed="4186" dbindex="49538">


Carson McCullers (Columbus, Gergia, 19 de febrer de 1917 - 29 de setembre 1967), va ser una escriptora estatunidenca. Era la primera filla de Marguerite Waters Smith et Lamar Smith. 

Vida i obra.
El seu vertader nom era, Lula Carson Smith, per va renunciar a la primera part del patronmic l'any 1930, per fer-se anomenar senzillamment Carson. Va escriure la seua primera narraci curta, Sucker, als 16 anys. Desprs de fer estudis a la Universitat de Columbia i, posteriorment, a la New York University, va publicar, l'any 1936, un relat titulat Wunderkind. Immediatament va comenar a treballar en la seua primera novella The Heart Is a Lonely Hunter, inicialment titulada El mut.

L'any 1937 es va casar amb McCullers i es va posar a viure a Charlotte, Carolina del Nord, on va concloure El mut. The Heart Is a Lonely Hunter va ser publicada l'any 1940, quan l'autora tenia 23 anys. L'any segent va aparixer una segona novella, Reflections in a Golden Eye. L'any 1946 va publicar la seua tercera novella, Frankie Addams, va conixer Tennessee Williams i va iniciar un viatge a Europa amb el seu esps. Arran de problemes de salut, va intentar sucidar-se l'any 1947, sent hospitalitzada a Nova York. L'any 1952 es va installar a Frana amb el seu marit, a Bachivillers, en el departament de l'Oise. L'any segent va tornar als Estats Units desprs del sucidi del seu esps. La seua quarta i darrera novella, Clock Without Hands, va ser publicada l'any 1961. Va morir a conseqncia d'una hemorrgia cerebral, el setembre de 1967.

Obres.
 The Heart Is a Lonely Hunter (en catal: El cor s un caador solitari), novella, 1940.
 Reflections in a Golden Eye, (en catal: Reflexos en un ull daurat), novella, 1941.
 Frankie Addams, novella, 1946. ;
 The Ballad of the Sad Cafe, (en catal: La balada del caf trist), recull de narracions, 1951.
 Clock Without Hands, novella, 1961.

 Adaptacions cinematogrfiques .
 Frankie Addams (The Member of the Wedding) de Fred Zinnemann (1952) amb Julie Harris;
 Reflections in a Golden Eye de John Huston (1967) amb Elizabeth Taylor, Marlon Brando i Julie Harris;
 The Heart Is a Lonely Hunter de Robert Ellis Miller (1968);
 L'Effronte de Claude Miller (1985) amb Charlotte Gainsbourg (adaptaci de Frankie Addams);

Enllaos externs.
  The Carson McCullers Project;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120587" title="AMD K6" nonfiltered="4201" processed="4187" dbindex="49539">

L'AMD K6 s un microprocessador compatible x86, competncia del Pentium MMX de Intel, i successor de l'AMD K5.

Una de les seves caracterstiques s que internament funciona com un processador RISC, i utilitza una capa externa que transforma les instruccions del codi mquina x86 perque el nucli pugui interpretar-la. AMD tamb utilitza aquest mecanisme en els segents processadors.

En concepte de potncia, va assolir un nivell molt proper (i en alguns casos superior) al Pentium, tot i que la falta d'infraestructura del fabricant va provocar un retard de gaireb un any en el llanament comercial. AMD de seguida afronta el problema i es prepara per comercialitzar l'AMD K6, aquesta vegada a temps.

 Models . 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120589" title="Palau de Saint James" nonfiltered="4202" processed="4188" dbindex="49540">

El Palau de Saint James s la residncia reial ms antiga de la ciutat de Londres. Saint James s ubicat al Mall londinenc, just al nord de Saint James Park i al costat de Clarence House.

El rei Enric VIII d'Anglaterra orden la construcci d'una residncia palatina al lloc on abans s'havia ubicat un hospital de leprosos que havia estat clausurat l'any 1532. El Palau fou construt seguint l'estil Tudor imperant a l'poca i utilitzant el ma de color torrat que li s tant caracterstic i que tamb s'empr en la construcci de la residncia reial de Hampton Court. 

Saint-James esdevingu la residncia principals dels reis anglesos des de l'any 1698 quan el tradicional palau londinenc del Whitehall fou destrut totalment per un incendi de grans dimensions. El Palau esdevingu el centre administratiu de la Cort i de la Monarquia anglesa a partir d'aquest mateix moment.

Els tres primers reis de la casa de Hannover, Jordi I del Regne Unit, Jordi II del Regne Unit i Jordi III del Regne Unit convertiren el Palau en el centre de la vida cortesa d'Anglaterra. fins que l'any 1809 el Palau pat un gravssim incendi que afect de forma principal els apartament de la famlia reial. 

Aquest fet precipit la construcci d'una nova residncia reial que amb els anys esdevingu el Palau de Buckingham. L'any 1762, el rei Jordi III del Regne Unit havia adquirit Buckingham House com a regal de noces a la seva muller, la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz. Saint-James mantingu el seu poder poltic durant la primera meitat del segle XIX durant els regnats de Jordi IV del Regne Unit i de Guillem IV del Regne Unit. 

Quan l'any 1837 la reina Victria I del Regne Unit decid traslladar la seu central de la monarquia britnica al Palau de Buckingham la influncia d'aquest qued molt reduda i s'empr com un espai de treball complementari al Palau de Buckingham. 

Com una rmora d'aquesta influncia durant el segle XVIII del Palau de Saint-James es mant el fet que els ambaixadors a Londres sn ambaixadors davant de la Cort de Saint-James, tot i que sn rebuts, habitualment, al Palau de Buckingham per la reina. A ms a ms, el Palau s encara avui la residncia oficial de la princesa Anna del Regne Unit i de la princesa Alexandra del Regne Unit, lady Ogilvy. En el complex del Palau tamb hi trobem: York House, antiga residncia del Prncep de Galles, i Lacanster House, emprat habitualment per la reina com a espai de recepcions.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120592" title="Antihistamnic" nonfiltered="4203" processed="4189" dbindex="49542">
Es coneix com antihistamnics a aquells medicaments que interaccionen amb els mecanismes fisiolgics de la histamina. Normalment s'utilitza aquest mot per anomenar principis actius que combaten els smptomes de les allrgies, les quals precisament originen part dels seus smptomes a causa d'una gran alliberaci d'histamina i d'altres mediadors cellulars per part del sistema immunolgic.

Tot i aquesta visi clssica, els antihistamnics avui dia s'agrupen en diferents categories segons el receptor de la histamina amb el qual interaccionen. Actualment coneixem els receptors H1, H2, H3.

Els antihistamnics que actuen sobre el receptor H1 s'utilitzen per tractar els smptomes de l'allrgia. Els antagonistes H2 s'utilitzen com a gastroprotectors; i pels H3 encara no s'ha trobat cap aplicaci teraputica, per s'est estudiant el seu possible s en el tractament de l'obesitat.

Antagonistes del receptor H1.
Aquests compostos antagonitzen competitivament el receptor. Actualment tenim disponibles dues generacions de frmacs d'aquest grup: els de primera generaci, ms antics, els efectes dels quals no sn selectius sobre aquest receptor i actuen sobre d'altres receptors. Aquest fet fa que interaccionin amb altres mecanismes fisiolgics, la qual cosa acaba produint els efectes adversos d'aquests frmacs. Ms recentment s'han incorporat al vademecum els de segonea generaci, molt ms selectius que els de primera generaci, cosa que fa que no produeixin tants efectes adversos.

El fet de bloquejar aquests receptors fa que disminueixin la permeabilitat dels capillars sanguinis i per tant la migraci de cllules del sistema immunitari cap a la zona on s'est produint-hi la reacci allrgica, tamb i disminueixen la sensaci de prurit i la broncoconstricci.
Tenen acci sobre el sistema nervis central. D'aqu hi destacarem l'acci sedant i hipntica (aquesta ltima ms marcada a les etanolamines); aquest efecte pot sser molests per a la persona que els pren per pot sser interessant per emprar-lo en medicaments pensats per a convatir l'imsomni (per exemple la doxilamina, que n'es el principi actiu de Dormidina i de Duebien).

Aquests medicaments tamb es poden emprar per a tractar el vmit i la cinetosi (com ara passa amb el dimenhidrinat, principi actiu de la Biodramina).

Tamb hi tenen un efecte antitussigen, tal es el cas de la difenhidramina.
Dins dels de primera generaci tamb hi existeixen alguns com es el cas del ketotifen, cetirizida i azatadina que, a ms a ms de bloqueijar el receptor H1 tamb hi bloquijen l'alliberament de histamina.

Els antagonistes de segona generaci no hi produeixen pas tants efectes adversos ja que tenen molta ms selectivitat pel receptor H1, no son capaos d'arribar al sistema nervis central, amb la qual cosa no hi produeixen sedaci ni somnolcia, no tenen efectes anticolinrgics.
 
s habitual que se subministrin en complexos que s'empren pel referedat ja que es dna per fet que els primers smptomes d'un i altre cas es confonen i que d'aquesta manera es reduir una bona part de les smptomatologies patolgiques.

Com a efectes adversos poden provocar somnolncia.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120593" title="Francesco Cilea" nonfiltered="4204" processed="4190" dbindex="49543">
Francesco Cilea (Palmi, prop de Reggio Calabria, 23 de juliol de 1866 - Varazze, prop de Savona 20 de novembre de 1950) fou un compositor d'pera itali, i autor tamb de nombroses peces per a piano, orquestra, corda.

 Va estudiar al Conservatori de Npols entre 1881 i 1889. Abans de la seva graduaci va estrenar la seva primera pera, Gina (1888) i ms tard La Tilda (1892), que explotava els personatges veristes de moda. Va ser professor de piano al Conservatori de Npols i de teoria i contrapunt en el Reale Istituto Musicale de Florncia. L'xit li va arribar el 1897 amb l'estrena de la seva obra L'arlesiana, basada en l'obra de Daudet, amb Enrico Caruso al paper principal, causant un gran impacte com a compositor. La seva pera ms famosa Adriana Lecouvreur, va ser estrenada a Mil el 1902 (Barcelona 1903), amb Angelica Pandolfini i de nou amb Enrico Caruso.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120596" title="Districte de Porrentruy" nonfiltered="4205" processed="4191" dbindex="49544">
El Districte de Porrentruy (en alemany Pruntrut) s un dels tres districtes del cant de Jura, Sussa. La capital s la vila de Porrentruy. L idioma majoritari s el francs i t una poblaci de 24.012 habitants (2005).




Porrentruy es divideix en un total de 36 municipis:















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120598" title="Districte de Delmont" nonfiltered="4206" processed="4192" dbindex="49545">
El Districte de Delmont (en alemany Delsberg) s un dels tres districtes del cant de Jura, Sussa. La capital s Delmont. s totalment de parla francfona i t una poblaci de 35.175 habitants (2005).




Delmont es divideix en un total de 28 municipis:





 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120600" title="Districte de Franches-Montagnes" nonfiltered="4207" processed="4193" dbindex="49546">


El Districte de Franches-Montagnes (en alemany Freiberge) s un dels tres districtes del Cant de Jura, Sussa. La capital s la vila de Saignelgier. El francs s l idioma nic i t una poblaci de 9.865 habitants (2005).

Franches-Montagnes t un total de 19 municipis:
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120601" title="Cintica de Michaelis-Menten" nonfiltered="4208" processed="4194" dbindex="49547">
La cintica de Michaelis-Menten descriu la velocitat de reacci de moltes reaccions enzimtiques. El seu nom s en honor a Leonor Michaelis i Maud Menten. Aquest model noms s vlid quan la concentraci del substrat s major que la concentraci de l'enzim, i per a condicions d'estat estacionari, o sigui que la concentraci del complex enzim-substrat s constant.

Determinaci de constants.

Per determinar la velocitat mxima d'una reacci enzimtica, la concentraci de substrat () s augmentada fins a aconseguir una velocitat constant de formaci de producte. Aquesta s la velocitat mxima (Vmx) de l'enzim. En aquest cas, els llocs actius de l'enzim estan saturats amb substrat.


Diagrama de velocitat de reacci i constant de Michaelis-Menten.

Velocitat de reacci/velocitat'V'.

La velocitat V indica el nmero de reaccions per segon que sn catalitzades per un enzim. Amb concentracions creixents de substrat, l'enzim va acostant-se asimptticament a la seva velocitat mxima Vmx, per mai hi acaba d'arribar. Per aquesta ra, no hi ha un  determinat per a la Vmx. De totes maneres, el parmetre caracterstic de l'enzim est definit per la concentraci de substrat a la qual s'arriba a la meitat de la velocitat mxima (Vmx/2).

Constant de Michaelis KM'.
Llavors, encara que la concentraci de susbtrat a Vmx no pot ser medida exactament, els enzims poden ser caracterizats per la concentraci de substrat a la qual la velocitat de reacci s la meitat de la velocitat mxima. Aquesta concentraci de substrat es coneix com a constant de Michaelis-Menten (KM). 

Aquesta constant representa (per a enzims que exhibeixen una cintica de Michaelis-Menten simple), la constant de dissociaci (l'afinitat del complex enzim-substrat (ES) pel substrat). Valors baixos indiquen que el complex ES est unit molt fortament i rarament es dissocia sense que el substrat reaccioni per donar producte. 

Aix, per aquests casos, s'obtindr una KM diferent, segons el substrat especfic, en qu actui cada enzim (com passa en el cas d'enzims que actuen en substrats anlegs); i les condicions de reacci en qu es realitzin les medicions. 

Nota: KM noms pot sser utilitzada per a determinar l'afinitat d'un enzim per un substrat  k2 s limitant de la velocitat, per exemple, k2 << k1 i KM esdev k-1/k1.  Generalment, k2 >> k1, o k2 i k1 sn comparables.

Equaci.
La derivaci de Michaelis-Menten va ser descrita per Briggs i Haldane. S'obt de la segent manera:

Se suposa que la reacci enzimtica s irreversible, i que el producte no es lliga amb l'enzim desprs de la reacci.



Seguint l'aproximaci de l'estat estacionari, que assenyala que la concentraci del complex enzim-substrat (ES) s petita i es mant quasi constant al llarg de la reacci enzimtica:





Es defineix:



Llavors:

  (1)


La velocitat de la reacci s:

  (2)

La concentraci total de l'enzim:



Conseqentment:

  (3)


Substituint (3) en (1) dna:




Reordenant:





 (4)

Substituint (4) en (2) i multiplicant numerador i denominador per : 



Aquesta equaci pot ser analitzada experimentalment amb un diagrama de Lineweaver-Burke o un diagrama de Eadie-Hofstee.

E0 s el total d'enzim. No es prctic medir la quantitat de complex enzim-substrat durant la reacci, fet pel qual s'ha d'escriure en termes de quantitat total o inicial d'enzim, que s una quantitat coneguda.
d/dt  o V0 s la velocitat de producci de producte.  ;
k2 o Vmax s la velocitat mxima. k2 sobint s anomenada kcat.

S'ha de tenir en compte que  s gran comparada amb Km, /(Km + ) tendeix a 1.  La velocitat de formaci de producte s igual a  k2 en aquest cas.

Quan  s igual a Km, /(Km + ) val 0.5.  En aquest cas, la velocitat de formaci de producte s la meitat de la mxima(1/2 Vmx).  Graficant V0 contra , es pot determinar fcilment Vmx i Km. Aix requereix una srie d'experiments a  E0 constant i diferents concentracions de substrat .

Fonts.
Catalysis chapter from the Biochemistry textbook released under the GFDL;

Enllaos externs.
Conceptos bsicos de cintica qumica ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120602" title="Jura berns" nonfiltered="4209" processed="4195" dbindex="49548">

El Jura berns (Jura bernois/Berner jura) s la regi nord del cant de Berna (Sussa) on els seus habitants parlen francs. 

Els tres districtes francfons que formen el Jura berns sn els segents:

Districte de Courtelary;
Districte de La Neuveville;
Districte de Moutier;

Enllaos externs.

Turisme en el Jura berns;
Sussa Turisme (Jura berns);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120603" title="Districte de Courtelary" nonfiltered="4210" processed="4196" dbindex="49549">



El districte de Courtelary s un de los 26 districtes del cant de Berna (Sussa), ubicat al nord-oest del cant amb una superfcie de 266 km.

La capital s Courtelary, i s un dels tres districtes francfons del cant de Berna que formen la regi del Jura berns (Jura bernois en francs).

Est compost actualment per 18 municipis:















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120604" title="Districte de La Neuveville" nonfiltered="4211" processed="4197" dbindex="49550">



El Districte de La Neuveville  s un dels 26 districtes del cant de Berna, ubicat al nord-oest del cant amb una superfcie de 63 km. s un dels tres districtes francfonos del cant de Berna que formen la regi del Jura berns (Jura bernois en francs).

La capital del districte s La Neuveville. El districte s format actualment per 5 municipis:
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120605" title="Districte de Moutier" nonfiltered="4212" processed="4198" dbindex="49551">



El Districte de Moutier  s un dels 26 districtes del cant de Berna, ubicat al nord-oest del cant amb una superfcie de 217 km. s un dels tres districtes francfons del cant de Berna que formen la regi del Jura berns (Jura bernois en francs).

La capital del districte s Moutier. El districte s format actualment per 5 municipis:















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120607" title="Fernand L'Huiller" nonfiltered="4213" processed="4199" dbindex="49552">
Fernand L'Huiller (1905-1997) fou un historiador francs, especialitzat en histria contempornia d'Alscia i en les relacions franco-alemanyes.

 Obres .
 Crise franco-allemande de 1859-1860 la etude historique (1955);
 Fondements historiques des problemes du proche-orient (1958);
 Histoire de l'Alsace (1965);
 Libration de l'Alsace (1975);
 L'Alsace en 1870-1871 (1995);
 Dialogues franco-allemands, 1925-1933 (1995);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120608" title="Arrel (botnica)" nonfiltered="4214" processed="4200" dbindex="49553">



L'arrel o rel s la part inferior d'una planta, generalment subterrnia (fototropisme negatiu) i axiforme, que creix en sentit oposat al tronc (geotropisme positiu), desproveda de fulles i rgans de reproducci, sense cloroplasts i que serveix per a fixar la planta al sl i absorbir l'aigua i altres substncies nutrients. Aquestes arrels clssicament subterrnies mai sn visibles malgrat que poden arribar a representar fins la meitat del volum total del vegetal. Com a suport dels rgans aeris, a ms, a travs de l'arrel circula la saba bruta cap a les fulles i la saba elaborada en totes direccions.

Algunes plantes tenen arrels comestibles, com ara la pastanaga, el rave i el nap, que no s'ha de confondre amb els tubercles (com la patata), els rizomes (com el gingebre) o els bulbs (com la ceba i l'all), que sn tiges subterrnies i no arrels. Altres plantes sn mancades d'arrel i s'anomenen arrizes.

 Morfologia de l'arrel .

Totes les rels -tant l'arrel principal com qualsevol de les ramificacions-  presenten una marcada diferenciaci longitudinal. El meristema apical o punt vegetatiu s intern, protegit contra el desgast que li produiria la penetraci contnua en el sl per la caliptra, un didal de cllules suberitzades en renovaci constant, grcies a l'activa divisi de la rizodermis formada per  cllules meristemtiques inferiors. Les altres cllules del meristema apical donen les superiors, el cilindre central, que es diferenciar ms amunt en els teixits conductors, reunits per una medulla, i les situades enmig, la part cortical, de paper protector i de reserva. A continuaci de la zona meristemtica, on predomina la divisi cellular, hi ha la zona de creixena, on es localitza l'allargament cellular. Des del punt de vista morfolgic cal destacar les segents parts:

 Caliptra .
A la punta de cada arrel en creixement coneguda com a punt vegetatiu, hi ha una cobertura cnica anomenada caliptra, cfia o pilorriza. Normalment no s visible a simple vista i consisteix en teixit tou no diferenciat. La caliptra recobreix el teixit meristemtic o de creixement protegint-lo mecnicament. Per la proliferaci per mitosi s'originen les cllules que, desprs de la seva diferenciaci, formen l'estructura adulta de l'arrel. Aquestes cllules sn destrudes pel creixement de l'arrel i la fricci amb el terra, per sn rpidament substitudes per cllules noves generades per divisi cellular a la cara externa del meristema de l'arrel. La caliptra tamb est implicada en la producci de muclag, que s una substncia gelatinosa que cobreix les cllules meristemtiques recent formades. Aquestes cllules contenen estatlits, uns grans de mid que es troben dins de la cllula i sn molt densos, motiu pel qual es mouen en resposta a la fora de la gravetat, proporcionant a l'arrel la informaci necessria per al seu creixement. Darrere del meristema es troben encara parnquima, teixits vasculars i, en aquelles arrels que s'han de engrossir en anys successius, meristemes romanents, responsables del creixement secundari.



 Rizodermis .
La superfcie externa de l'arrel s anomenada rizodermis o epidermis radical i s l'encarregada d'absorbir aigua del medi ambient circumdant. Aquesta epidermis produeix uns pls radiculars els quals incrementen l'rea d'absorci d'aigua i que es coneix genricament com regi pilfera. Els pls radiculars sn molt delicats i generalment tenen una vida curta d'alguns dies. Per tal d'aconseguir el mxim d'eficcia, aquestes cllules tenen les membranes molt fines i s'allargassen notablement per incrementar la superfcie activa d'absorci. Quan l'arrel creix produeix nous pls radiculars per reemplaar els que van morint. El procs que les plantes utilitzen per absorbir aigua del sl s'anomena osmosi. Aquest procs utilitza la major concentraci de sal dins de l'arrel comparada amb el contingut de sal del sl per atraure aigua cap a l'arrel. Per aquesta ra les plantes tenen molta dificultat per absorbir aigua salina.

 Crtex .
Sota l'epidermis trobem el crtex que comprn la major part de l'arrel. La funci principal del crtex s la d'emmagatzemar mid. Els espais intercellulars en el crtex permeten l'aireig de les cllules, la qual cosa s molt important per a la respiraci.

 Endodermis .
L'endodermis s una capa prima formada per cllules petites i es troba en la part ms interior del crtex, al voltant del teixit vascular. Les cllules que conformen l'endodermis contenen una substncia anomenada suberina la qual serveix per a crear una espcie de barrera impermeable, coneguda com a banda de Caspari. L'aigua noms pot fluir en una direcci a travs de l'endodermis: cap endins o, en altres paraules, cap el centre de l'arrel. Les substncies dissoltes ingressen al cilindre central mitjanant transport actiu. D'aquesta manera l'endodermis s un autntic filtre que controla l'absorci a travs de l'arrel. Aix, encara que en el seu desplaament des de l'epidermis fins al cilindre central l'aigua pot viatjar a travs del citoplasma de les cllules, la major part ho fa pels espais intercellulars per en arribar a l'endodermis, noms pot fer-ho a travs del citoplasma de la cllules.

 Cilindre vascular .
El cilindre vascular o estela comprn tot el que es troba dins de l'endodermis. La part externa s anomenada tamb pericicle i envolta l'autntic cilindre vascular. En les plantes monocotilednies, el xilema i el floema estan distributs a l'atzar al voltant del mig del cilindre vascular. En les dicotilednies, les cllules del xilema estan juntes formant una sola estructura.

 Estructura de l'arrel .
L'arrel pot presentar dos tipus d'estructura: l'estructura primria (Fig. 1) entre les plantes ms joves, i l'estructura secundria (Fig. 2) entre les plantes ms grans, per noms en les dicotilednies i les gimnospermes.

 Estructura primria .
L'estructura anatmica de les arrels joves d'un any pren forma d'una creu on es distingueixen dues rees:
 l'escora que consta de la rizodermis o regi pilfera i desprs una capa de cllules suberificades i del parnquima cortical.
 el cilindre central on hi ha els teixits de transport de la saba de l'arrel a la resta de la planta. Alternen de manera circular feixos de vasos llenyosos i de vasos liberians, juntament amb la medulla, dins el cilindre central, el qual s limitat per una capa de cllules anomenada pericicle. El pericicle esta en contacte amb la capa cortical ms interna, l'endodermis.




 Estructura secundria .
Aquesta estructura s prpia de les plantes de diversos anys que presenten un creixement secundari, per mai en les monocotilednies. En aquestes arrels ms velles de les dicotilednies entra en activitat un anell del cilindre central, anomenat cmbium, que origina vasos liberians per fora i vasos llenyosos per dins. A la capa cortical apareix un anell de fellogen, que origina una capa protectora interna o fellodermis i una capa suberitzada externa. Tot aquesta part de l'arrel correspon a la regi suberosa que no t funci absorbent. En les monocotilednies el xilema de l'arrel no s un cord central sin que el floema i el xilema alternen formant feixos que envolten una zona medullar disposada en el centre.


 Fisiologia de l'arrel .

Una de les funcions ms importants de l'arrel s l'absorci d'aigua i sals minerals del sl. La zona absorbent de l'arrel correspon gaireb exclusivament a la dels pls radicals, de la zona subapical pel que concerneix l'aigua, i de la zona prxima a l'pex per a les sals dissoltes. Els pls radicals, que s'estenen pels porus del sl immediats a l'arrel, absorbeixen per osmosi l'aigua que omple aquesta cavitat. Un cop a les cllules de la rizodermis, l'aigua penetra vers el cilindre central, principalment seguint les membranes cellulsiques, que sn poroses, per tamb de les cllules del parnquima cortical, a favor de llur pressi osmtica creixent. Aquest s un fenomen passiu fins a arribar a l'endodermis. Les bandes de Caspary d'aquestes cllules obliguen per l'aigua i les sals a travessar llurs protoplats. La fora que empeny l'aigua fins el parnquima foliar sovint a molta alada, s la pressi negativa originada per la transpiraci de les fulles, i transmesa a l'arrel mercs a la cohesi mollecular d'aquesta l'aigua (absorci passiva). Per les arrels realitzen tamb una altra absorci, amb despesa d'energia (absorci activa), que pot tenir importncia quan, per saturaci de l'aire, la planta transpira poc. Aquest fet explica el fenomen de la gutaci. Les sals del sl, mobilitzades per dissoluci, per intercanvi, per simple contacte o amb l'ajut de l'cid carbnic desprs per l'arrel, sn en part arrossegades pel corrent de transpiraci. Bsicament, per, l'arrel s capa de concentrar els ions que l'interessen, encara que es trobin molt diluts, mitjanant un bombament actiu basat en mecanismes de selecci i de transport existents a la membrana, els quals treballen amb despesa d'energia. Per aix les arrels en curs d'absorci consumeixen nutrients i oxigen (respiraci salina) i exigeixen sls mnimament airejats.


 Funcions de l'arrel .
L'arrel s un rgan vital per a la planta i que t diverses funcions:
 Ancora la planta al terra en funci del substrat. Aix un roure desenvolupa un sistema d'arrels en profunditat, mentre que un lber t un sistema radicular molt superficial.
 L'absorci d'aigua i nutrients del sl, i el seu transport a la resta de la planta per al seu creixement i a les fulles per a la fotosntesi mitjanant, bsicament, del fenomen de l'evapotranspiraci.

 L'acumulaci de reserves.
 Complexes associacions simbionts amb microorganismes (bacteris i fongs) que permeten, per exemple, la fixaci de nitrogen atmosfric o ajuden a la solubilitzaci del fsfor de sl.
 Creaci de sl. Els enzims i molcules secretades per les arrels i els seus mantells simbitics, contribueixen a la formaci del terreny. Les arrels de molts arbres segreguen cids orgnics prou potents per erosionar la pedra calcria i afavorir la formaci d'humus.
 Comunicaci. Algunes espcies d'arbres poden fer anastomosi de les seves arrels als arbres de la mateixa espcie. Aquestes anastomosis poden ajudar a una soca d'arbre greument ferida a sobreviure i resistir millor a l'erosi dels sls, amb un important avantatge evolutiu. Quan la connexi no s directament fsica, les comunicacions es poden dur a terme a travs de les micorizes.

 Tipus d'arrels.

 Segons el seu origen .
 Arrel principal que prov de la radcula de l'embri i fa de clau que s'endinsa a terra.
 Arrels adventcies que provenen de teixits madurs interns. Es produeixen espontniament en els nusos, pel cant de la tija que toca terra i abundosament en tota mena de rizomes.

 Segons la forma .
 Axonomorfa, que s la que t un eix principal ms desenvolupat que els laterals i s prpia de les gimnospermes i les dicotilednies.
 Fasciculada que s aquella en qu les rels secundries creixen tant o ms que la principal i s prpia de les monocotilednies.

 Segons la ramificaci .
 Rel principal formada per la creixena de la radcula de l'embri de la llavor i consta d'un eix de forma cilindrocnica i de creixement vertical i desenvolupament preponderant.
 Rels secundries ramificacions de creixement oblic i laterals ms primes que la principal. Aquestes s'ordenen en rengleres a tota la llargada de la rel principal i no creixen verticalment terra endins, sin que formen amb aquesta angles diversos, constants en cada espcie. ;
 Radicelles sn el conjunt de rels terciries, quaternries, etc.

 Segons on es desenvolupin .
 Hipgea: sota terra.
 Aquatica: dins l'aigua.
 Epgea o aria: en l'aire, com les orqudies epfites d'altres plantes.

 Segons la seva especialitzaci .
 Tubercles radicals: sn arrels engruixides i carnoses i carregades de nutrients. Presenten tubercles radicals moltes espcies d'orquidcies i les de la dlia, que es diferencien dels veritables tubercles per l'absncia de gemmes.
 Arrels napiformes: sn les arrels principals engruixides que s'especialitzen a emmagatzemar substncies de reserva; la pastanaga (Daucus carota), el nap (Brassica napus) i el rave (Raphanus sativus) en sn exemples.
 Arrels caulgenes: sn rels aries, curtes i rgides d'algunes plantes enfiladisses que s'arrapen a les parets i a les tiges, com les de l'heura (Hedera helix). ;
 Arrels xucladores: sn tpiques de plantes parsites i tenen una estructura fora simplificada, transformada en un xuclador (haustori) que penetra en els teixits vius d'altres plantes i n'absorbeix les substncies nutritives; el vesc (Viscum album) n's un tpic exemple, a ms de la Cuscuta i els frares (Orobanche);
 Arrels adventcies: sn arrels que poden aparixer accidentalment per diferenciaci del cmbium all on alguna part de la tija toca a terra, i tamb, de manera normal, sobre les tiges prostrades, a l'extrem dels estolons, etc. s freqent en moltes gramnies que les arrels adventcies apareguin en el nus o els nusos inferiors, i originin aix arrels fasciculades, algunes de les quals, quan sn aries, poden collaborar al suport de la tija com s el cas singular del moresc.
 Arrels paliformes (o flcries): sn molt tpiques del ficus de l'ndia o dels manglars i poden esdevenir a manera de puntals per aguantar-se en substrats mbils. ;
 Arrels aries: molts epfits de pasos tropicals humits presenten aquest tipus d'arrel que no arriba al terra. Fixen la planta i poden absorbir aigua de pluja, rosada, etc., amb l'ajut, en molts casos, d'un teixit absorbent com per exemple el velamen de les orqudies.  ;
 Arrels respiratries o pneumatfors: alguns arbres que viuen en sls humits, pobres en oxigen, emeten ramificacions verticals de les arrels que creixen cap amunt i arriben a sobresortir de la superfcie del sl.


 Importncia econmica .

Moltes arrels sn comestibles com la tapioca, el moniato, la remolatxa, la pastanaga, el nap, la xirivia, el rave i el nyam, entre altres. Espcies culinries obtingudes a partir d'arrels inclouen el sassafrs, l'anglica, la sarsaparrella i la regalssia. 
La remolatxa sucrera s una important font de sucre i les arrels dels nyams sn una font de compostos d'estrogen utilitzat en les pndoles anticonceptives. L'insecticida rotenona s'obt a partir d'arrels de plantes del gnere Lonchocarpus. Plantes medicinals importants tenen com a droga les seves arrels com les del ginseng, la tora, l'ipecacuana, la genciana i la rauvlfia. Diversos llegums permeten la fixaci del nitrogen atmosfric als nduls de les arrels mitjanant fongs i bacteris simbitics i s'utilitzen com a adob verd i fertilitzant de nitrogen per a altres conreus. La propagaci vegetativa de les plantes a travs de propguls depn de la formaci d'arrels adventcies. Centenars de milions de plantes s'han propagat a travs d'esqueixos incloent el crisantem, la ponstia i el clavell, entre moltes altres plantes ornamentals o no. Les arrels tamb poden protegir el medi ambient mitjanant la compactaci dels sls per evitar l'erosi del terreny.

Per contra, les arrels dels arbres poden destruir les voreres de zones urbanitzades amb arbres i aixafar o obstruir les canonades soterrades. Les arrels aries d'alguns Ficus han malms temples maies antics a l'Amrica Central i el temple d'Angkor a Cambodja.

 Illustracions .
 Exemples de talls histolgics .

 Exemples d'arrels napiformes comestibles .

 Exemples d'arrels amb funci de suport a l'erosi .

 Altres exemples .


 Referncies .
 Aguilella, A. & F. Puche. 2004. Diccionari de botnica. Universitat de Valncia. Valncia. ISBN 84-370-5915-1.
 Brundrett, M. C. 2002. Coevolution of roots and mycorrhizas of land plants. New phytologist 154(2): 275-304. (Disponible en lnea: DOI | Resum | Text complet (HTML) | Text complet (PDF)) ;
 Clark, Lynn. 2004. Primary Root Structure and Development - Apunts. ;
 ;
 Raven, J. A., D.. 2001. Roots: evolutionary origins and biogeochemical significance. Journal of Experimental Botany 52 (Suppl 1): 381-401. (Disponible en lnea: Resum | Text complet (HTML) | Text complet (PDF)) ;
 Sutton, R.F., and R.W. Tinus. 1983. Root and root system terminology. Forest Science Monograph 24 pg. 137. ;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120609" title="Alscia-Lorena" nonfiltered="4215" processed="4201" dbindex="49554">
 

Alscia-Lorena (francs: Alsace-Lorraine; alemany: Elsa-Lothringen) era un territori de l'Imperi Alemany format per la regi d'Alscia i el departament de Mosella (Lorena), arrabassats a Frana el 1871. Tenia 14.513 kilmetres quadrats i la capital era Estrasburg. Actualment i des del Tractat de pau de Versalles (1918), forma part de Frana.

 Administraci .
Era dividida en tres bezirke (Oberelsass, Niederelsass i Lothringen), que seran sotsdividits en kreise (cercles). Hi haur un oberprasident (president superior) a Estrasburg i un kreisdirektor a cada cercle. Un statthalter s'encarregava de l'alta administraci del territori i disposava de poders especials (podia expulsar persones, prohibir reunions, dissoldre associacions i confiscar diaris).  Tenia dos consellers adjunts renovables cada tres anys i escollits per la poblaci.  El poder legislatiu el tenia la Delegation, de 34 a 58 membres, i el Consell d Estat, de 12 a 16 membres, el poder executiu, escollits per l emperador.  Fou nomenat com a primer governador Eduard von Moller. 

L'alemany ser declarat nica llengua oficial a la Universitat d'Estrasburg des del 1872. Durant el periode 1871-1872 uns 128.000 alsacians s exiliaren cap a Frana, sobretot els burgesos annexionistes profrancesos i aquells que s oposaven al servei militar obligatori imposat pels alemanys. I uns 150.032 ms (el 10 % de la poblaci) escolliren mantenir la ciutadania francesa i quedar-se.  

 Llenga i religi .
Idiomes materns:
 Alemany: 1.492.347 (86,8 %);
 Altres llenges: 219.638 (12,8 %);
 Francs: 198.318 (11,5 %);
 Itali: 18.750 (1,1 %);
 Polons: 1.410 (0,1 %);
 Alemany i altres llenges: 7.485 (0,4 %);

Confesions religioses: 
 Catlics: 762.200;
 Evanglics: 217.800;
 Altres confessions cristianes: 2.100;
 Jueus: 16.300;
 Altres religions: 1.200;

 Evoluci poltica .
L u d octubre del 1872 el territori alsaci fou declarar Reichland, s a dir, territori imperial per que no tenia estatut d estat, amb menys drets i suportant els interessos annexionistes prussians, una mena d estatut quasi colonial denunciat sovint pels protestacionistes. El 1874 es cre una Comissi Nacional amb estatut consultatiu, que el 1877 obtindr competncies legislatives. Tamb enviaven 15 diputats al Reichstag alemany

El 1874 obtingueren una dieta regional, Elsass-Lothringen Landesausschuss, de 58 membres (34 dels consells provincials de les tres provncies, 20 pels delegats de districte i 4 per les ciutats de Colmar, Metz, Estrasburg i Mulhouse). A les eleccions pel Reichstag foren escollits els capellans protestataris Guerber, Simonis, Landelin Winterer, Soehnlin, Raess i Philippi.  Des del 1879 podien votar lleis i els pressupostos locals.  Auguste Schneegans, des del seu diari Elssser Journal, va intentar una  via autonomista  dins l'Imperi Alemany.

El 1881 es crearia la Socite Generale Alsacianne de la Banque, que organitzar els crdits per a obres d infraestructura. I el 1888, tot i que Bismarck els impos el passaport per entrar a la resta d Alemanya, s introdu el codi alemany del treball i de professions, merc els quals s autoritza la creaci dels sindicats. Tamb i poc a poc s anirien beneficiant d una legislaci social sense precedents que regulava les proteccions per malaltia (1883), accidents de treball i vellesa (1885). 

En comenar el segle XX els alemanys abandonaren la poltica de repressi i ocupaci, de manera que Alscia comena a ser considerada com a un Land ms, i se n promou la integraci econmica.  Alhora, s enfortirien les tendncies autonomistes. En aquest sentit, el 1902 David Blumenthal (1860-1930) de Thann fundaria l'Elsass-Lothringen Demokratisches Partei, que reclama l ensenyament en francs i s partidari d integrar-se a Frana. Aquell mateix any les autoritats imperials acordaren la suspensi dels poders especials del statthalter. 

Del 1903 al 1907 la lluita es polititz, amb unes masses sensibles a l esperit satric antialemany de la premsa local, que provocarien incidents populars a Wiessemburg (manifestacions en honor dels francesos caiguts a Alscia), Schirmeck, Graffenstaden i Saverne.  El 1904 el Partit Catlic deman al Reichstag que Alscia gauds dels mateixos drets que els altres estats alemanys, per no n obtingu resposta.   

El 1911 Alscia-Lorena esdevingu Reichstaat (Estat de l Imperi), encara que noms 4 dels 15 diputats alsacians al Reichstag votaren a favor.  Aix obtindria un Landtag de 60 membres escollits per sufragi universal, i una Cambra Senatorial amb uns 23 membres escollits per les corporacions, i uns 18 ms escollits per l emperador.  Tindria competncies plenes legislatives i pressupostries en matria de funcionariat, policia, escola, impostos, religi i afers pblics, per no tenia sobirania en drets civils i criminals, marina, exteriors, exrcit i tractats comercials. A les eleccions del 1911 els escons foren repartits: 25 catlics, 11 socialistes, 10 liberals, 10 del Bloc Lorens i 4 independents. Els profrancesos de la Uni Nacional (Blumenthal, Preiss, Largel) noms obtingueren el 2,1 % a Alscia i el 7,7 % a Lorena.

El 7 d agost del 1914 l oficial francs Bonneau ocupa Mulhose i Thann, on el mariscal Josep Joffre va fer una proclama profrancesa als ciutadans i els promet autonomia i respecte a la particularitat alsaciana, per els alemanys van fer recular les tropes franceses de tot el pas llevat de la vila de Thann; el 16 ocuparen Gegwiller, Cernay i Dannemarie, el 18 la vall de Mnster i el 19 Altkirch i Mulhausen  Per els alemanys les reconqueriren entre el 20 i el 28 d agost, El front s estabilitz davant els Vosgues durant tot el 1915, i els francesos aprofitaren l avinantesa per crear un cos especial militar alsaci, mentre es produien combats de posici a Steinbach, Viel-Armand (on es produiren 60.000 morts), Hartmannswillerskopf, Linge (30.000 morts) i Metzeral. Pel setembre del 1914, endems, 3.200 habitants de St Amarin i Masevaux, 559 de Dannemarie i 4.200 d altres localitats foren deportats a camps de concentraci francesos, aix com uns 15.000 alsacians que es trobaven a Frana en comenar la guerra. La vall de Mnster fou totalment evaquada.

Durant els anys de la guerra, els alemanys es comportaren com a veritables tropes d ocupaci, semebreren el terror en el pas i cometeren actes d autntica barbrie, com l afusellament el 1916 del nen David Bloch a Guebwiller.  Durant tota la guerra foren mobilitzats 250.000 alsacians, dels quals 30.000 moriren, majoritriament al front rs, i uns 20.000 foren fets presoners. Per altra banda, uns altres 17.650 lluitaren en el bndol francs, i uns 3.400 civils foren detinguts i internats. Fins i tot Albert Schweitzer i la seva esposa sn internats a Garaison i Saint Remy de Provence.

Resultats de les eleccions al Reichstag 1874-1912.



 Governadors d'Alscia-Lorena (statthalter) .
 Eduard von Moeller (1874-1879);
 Edwin von Manteuffel (1879-1885);
 Chlodwig Frst zu Hohenlohe-Schillingsfrst (1885-1894);
 Hermann Frst von Hohenlohe-Langenburg (1894 - 1907);
 Karl Graf von Wedel (1907-1914);
 Nikolaus Michael Louis Hans von Dallwitz (1914-1918);
 Rudolf Schwander (1918);

 Publicacions .
 Linda Herrick & Wendy Uncapher, Alsace-Lorraine Atlantic Bridge to Germany, Origins, Janesville, WI, 2003.

Enllaos externs.
http://www.geocities.com/bfel/geschichte5b.html ;
http://www.elsass-lothringen.de/ ;
http://www.geocities.com/CapitolHill/Rotunda/2209/Alsace_Lorraine.html ;
Frana, Alemanya i la lluita per la guerra i els recursos naturals de la Rennia ;
Vdeo Alscia-Lorena;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120611" title="Draft de l'NBA" nonfiltered="4216" processed="4202" dbindex="49555">
El Draft de l'NBA s un procs de selecci dels jugadors novells per part dels equips de l'NBA.

Sistema.

Els jugadors elegibles (els que tenen menys de 22 anys) s'inscriuen en el draft i llavors els equips de l'NBA els trien seguint un orde preestablert que depn de la classificaci de l'equip en la darrera temporada. L'ordre afavoreix els equips pitjor classificats per a intentar equilibrar els equips, per la qual cosa es realitza tamb un sorteig per a evitar l'adulteraci de la competici per a tindre una ronda baixa en el draft. Aquest sorteig (anomenat 'loteria') inclou als 15 pitjors equips de la temporada.
El sou dels jugadors durant les primeres temporades en l'NBA queda determinat per la posici que van ocupar dins del draft.

Jugadors seleccionats.
2003 Zoran Planini ;

Vegeu tamb.
 Primeres eleccions del draft de l'NBA;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120612" title="Literatura basca" nonfiltered="4217" processed="4203" dbindex="49556">
Literatura basca s la literatura feta en basc al territori de les set provncies del Pas Basc: Biscaia, Guipscoa, laba, Navarra, i les tres d'Iparralde.

 Origens .
La literatura popular oral s molt rica; la literatura escrita, al contrari, ha estat d'aparici tardana, escassa i sense cap influncia ms enll del mar geogrfic de Bascnia. A ms ha estat gravada per la fragmentaci en diversos dialectes, entre els quals els de major tradici literria sn el labort, el guipusco, el bisca i el sulet. 

Els texts literaris ms antics sn fragments de cants relatius a les lluites dels ss XIV i XV, aix com el vocabulari de Picaud del s. XII, per a les Glosas Emilianenses (s. X) apareixen els primers texts en euskera. Entre els conservats hi ha els que narren la derrota de Pedro de Avendao, cap dels onyacins, i la crema d'Arrasate (Mondragn). Pel cant de Basajaun Bereterretxe'tar, que narra l'assassinat d'un jove, podem fer-nos una idea del que deuen haver estat molts poemes avui perduts. Molts cants antics han sobreviscut grcies a Esteban Garibai (1533-1599), alcalde d Arrasate i cronista reial, dins el compendi Compendio de historia de las crnicas y universal historia de todos los reynos de Espaa (1571). Per altra banda, l humanista francs Franois Rabelais public al seu Gargantua (1534) discursos en euskera.
 Inicis literaris a Iparralde .
El primer llibre imprs en basc fou un breu recull de versos titulat Linguae Vasconum Primitiae (Primcies de la llengua dels bascons; Bordeus 1545) collecci de poemes religiosos i ertics del sacerdot baixnavarrs Beat Etxepare, rector d'una parrquia de Sara. Durant el regnat de Joana III d'Albret, promotora de la reforma dels hugonots a Navarra, el capell Joannes Leizarraga (1506-1601), tradu al basc el Nou Testament i el catecisme calvinista Jesus Christ gure Jaunaren Testamentu Berria (Nou Testament del nostre Senyor Jesucrist). Altres obres seves van ser Kalendrera (Calendari) i Abc edo Christinoen instructionea (Abc o la instrucci dels Cristians). Leizarraga es caracteritza per ser un escriptor que utilitza en la seva literatura molts termes cultes d'origen grecollat.

Fins a la fi del s XVI es mantingueren vives, principalment a la regi de Zuberoa, unes representacions teatrals anomenades pastorals, relacionades amb els misteris medievals. El ms clssic dels prosistes bascs s el labort Pedro de Axular (Pedro d'Agerre i Azpilikueta, 1556-1644), capell de Sara autor de Guero (Desprs, 1643). Silvain Pouvreau de Bourges. Sense ser basc va aprendre euskara essent secretari del jansenista aba de Saint-Cyran i va ser rector de Bidarte (1640), on va traduir la Instrucci del Cristianisme (Guiristinoen Dotrina) de Richelieu, la Introducci a la vida devota (Philotea) de Sant Francesc de Sales i el Combat espiritual (Gudu espirituala) de Lorenzo Scupoli. El sulet Arnauld Oihenart (1592-1667) fou un dels pocs no eclesistics que escriuen en euskara en aquests primers temps. En llat va escriure Notitia utriusque Vasconi, tum iberic tum aquitanic, en la que narra la histria dels bascs fins a l'Edat Mitjana des d'una perspectiva basca, i una collecci de 706 refranys bascs amb traducci francesa. Joannes Etxeberri de Sara, metge a Bera de Bidasoa (Navarra) i a Hondarribia (Gipuzkoa) va compondre un Escuararen hatsapenac (Principis de l'Euskara), Diccionario cuatrilinge i Escual Herri eta Escualdun guztiei escuarazco hatsapenac latin icasteco (Principis per a aprendre llat per al Pas Basc i per a tots els bascs). Piarres Detcheverry escriv un Liburu hau da ixasoco nabigacionecoa (Llibre de navegaci marina, 1667), el jesuta Bernard Gazteluzar, de Ziburu (Lapurdi) va escriure poesia didctica en el seu Eguia catholicac (Veritats catliques) i Salvamendu eternalaren eguiteco necessario direnac (Coses necessries per a aconseguir la salvaci eterna). Johannes Haraneder va traduir el Nou Testament el 1750 i el 1749 la pea de teatre Philotea, i el 1775 Bernard Larreguy l Antic Testament.  Cristobal d'Harizmendi escriv Ama Birginaren hirur Offizioac (Els tres oficis de la Mare de Du; 1660). Juan de Tartas, rector d'Aroa (Baixa Zuberoa) Onsa hilceco bidia (Cam per a matar al b, 1666) i Arima Penitentaren occupatione debotaq (Ocupacions devotes de l'nima Penitent).  
 Inicis literaris a Hegoalde .
Als territoris peninsulars, el conreu literari del basc comen a Guipscoa al segle3 XVIII amb la figura del jesuta erudit d'una gran influncia en la societat donostiarra del seu temps. Amb la Illustraci es va promoure el desenvolupament i la investigaci sobre la llengua basca. El jesuta donostiarra Manuel de Larramendi (1690-1766) va compondre el 1729 El imposible vencido, primer intent de gramtica de la llengua basca, continuada el 1745 amb el Diccionario trilnge castellano-latino-vascongado on pren com a base el dialecte qipuzkoakoa i on apareix un text introductori amb la teoria basco-iberista i amb l apologtica contra el p. Mariana, detractor seu. Larramendi cre aleshores un cercle per promoure el conreu literari del basc, amb els jesutes Agustin Cardaveraz (1703-1770), amb Eusqueraren berri onac (Les bones noves de l euskera, 1761), retrica del basc, Sebastin Mendiburu (1708-1782) amb Jesusen Amore-Negueei dagotzen cembait otoitz-gai (Algunes meditacions sobre l'amor i el sofriment de Jess, 1759-60), i Juan Antonio Ubillos (1707-1789), autor de la traducci de Fleury Cristau doctri berri-ecarlea (Missatge de la doctrina cristiana, 1747). Tamb el 1759 Pedro Barrutia (1682-1759) va compondre el primer text teatral en basc, Gabonetako ikuskizuna (Acte per a Nadal) i el comte de Peaflorida El borracho burlado (1764), que t parts cantades en euskera, i les Gabon Cante (Nadales en gipuzkoakoa) de Sebastin de Lagndara. 

A la fi del s XVIII i al comenament del XIX sorgeixen els primers escriptors biscans, entre els quals sobresurt Juan Antonio Moguel y Urquiza (1745-1804), sacerdot de Markina-Xemein autor de la pea teatral bilnge Peru Abarca (1800), que formula una presa de conscincia de la unitat del poble basc, i que inici Wilhelm von Humboldt en el coneixement de la llengua basca. 

 Literatura del segle XIX .
La poesia popular fou fomentada, a partir de mitjan s XIX, pels concursos de Sara (Lapurdi), organitzats per Antoine d'Abbadie, i pels Jocs Florals uscars, creats per Jos Manterola al sud del Bidasoa, que han atret un gran nombre de bertsolariak. La literatura a la part meridional era de caire religis, escrita en bisca, i els principals autors eren Pedro Aibarro (1748-1830), Pedro Astarloa (1751-1821) amb els Sermons (1816) i Juan Jos Moguel (1781-1849) amb la histria pietosa Baserritar neguezeleentzako escola (Escola per a pagesos, 1816), aix com els guipuscoans Juan Bautista Aguirre (1742-1823) i Jos Cruz Echevarra (1773-1853). Vicenta Moguel (1782-1854) escriv Ipui onak (Contes bons, 1804), traducci de les faules d'Esop, i les Meditacioneac gei premiatsuen gainean (Meditaci sobre matries fonamentals, 1809) de Duhalce. 

Des del 1879 l ajuntament de Donostia inici els Itz-jostialdak, una mena de jocs florals. Entre l'excellent generaci de poetes del s XIX, el ms popular s Jos Mara Iparraguirre (1820-81), guipusco, antic combatent carl, un bertsolari que s'acompany amb la guitarra i que compongu Gernikako arbola (L'arbre de Guernica, 1851), l'himne dels bascs, l'xit del qual li cost l'exili. Un altre guipusco, Indalecio Bizcarrondo, dit Bilintx (1831-76), escriv poemes d'amor d'una emoci autntica i delicada, i fou mestre de la stira humorstica. El bisca Felipe Arrese y Beitia (1841-1906) s l'autor d'un recull fams al seu temps, Ama euskerien liburu kantaria ('Llibre que canta la nostra mare la llengua basca', 1900). Jean-Baptiste Elissamburu (1828-91), de Sara, toc una gran quantitat de temes, els suletins Piarres Topet, dit Etxahun (1786-1862) i Augustin Chaho (1811-1858), a qui hom deu la figura llegendria d'Aitor, patriarca dels bascs; Eusebio de Azkue (1813-1873), Jean Martin Hiribarren (1810-1866) i J. B. Dasconaguerre, autor de la primera novella moderna en labort, Atheka-gaitzeko oihartunek (Ecos del mal pas, 1870), sobre les aventures d'un fams contrabantista

L'activitat teatral fou iniciada a Sant Sebasti a partir del 1878 amb les obres cmiques de Marcelino Soroa y Lasa, d'nfima qualitat literria, amb obres com Anton Caicu (1882), Au da ostatuba (1884) i Alkate berriya (El nou alcalde, 1885). La renovaci de la prosa erudita es produ a partir del 1850, en part grcies a l'activitat del prncep Louis Lucien Bonaparte, que s'interess pel basc i sufrag la publicaci d'estudis i traduccions. Per ms profunda fou la renovaci que es produ a partir de la darrera guerra carlina. A Pamplona, al voltant de la "Revista Euskera" (1878-83), es reuniren homes com Arturo Campin, que continu l'obra erudita del prncep Bonaparte; a Sant Sebasti, el centre fou la revista 'Euskal-Erria" (1880-1918), fundada per Joseba Manterola (1849-1884) i Ramn Mara Artola (1831-1906). El francs Duvoisin (1810-1891) va compondre Laborantzaco liburua (Llibre d agricultura, 1858) i la Bible edo Testement zahar et aberri (Biblia amb antic i nou testament, 1859), amb la collaboraci de Louis Lucien Bonaparte, Emmanuel Intxauspe (1815-1902) i J. A. Uriarte (1812-1869).

El 1886 Arturo Campin, autor del poema Orreaga (1886) en gipusco, va compondre la Gramtica de los cuatro dialectos de la lengua euskara, que ser continuat el 1896 per Lecciones Ortogrficas del euskera bilbano de Sabino Arana, qui imposar la grafia actual a la llengua basca, i vlida a la Pennsula. El 1905 Resurreccin Maria de Azkue publicar el Diccionario Vasco-espaol-francs i la Morfologa Vasca de caire purista. El 1915 es fund a Donostia la Revista Internacional de Estudios Vascos, dirigida per Julio Urkijo (1871-1950) i Gregorio Mujika (1882-1931), autor de Pernando Amezketarra (1927).

 Literatura del segle XX .
Entre els poetes del s XX cal destacar els poetes floralistes Emeterio Arrese (1869-1954) i Kepa Enbeita (1878-1942); Nicols de Ormaechea, dit Orixe (1888-1961), autor del llarg poema Euskaldunak (1950), i traductor al basc del Lazarillo (1929) i de Mireia de Frederic Mistral (1930), Esteban de Urquiaga, dit Lauaxeta (1909-37), el ms avantguardista, Bide barrijak (Nous camins, 1931) i Arrats beran (Per la tarda, 1935), i per sobre de tots, Jos Mara Aguirre (1896-1933), ms conegut com a Xabier de Lizardi, amb els poemes Biotz-begietan (Amb cor als ulls; 1932),  les peces de teatre Lao ta Izar (Nvols i Estrelles) i Ezkondu ezin zitekeen mutilla (El noi que no podia casar-se). El novellista ms conegut ha estat el bisca Txomin Aguirre (1865-1920), autor de Kresala (Aigua de mar, 1906), i Garoa (La falguera, 1912), Catalina de Elicegui (1889-1963), Avelino Barriola (1886-1944) , Evaristo Bustinza Kirikio (1866-1929) i el novellista Agustin Anabitarte. Entre els olerkariak dels anys trenta hi ha Luis de Jauregi Jautarkol (1896-1971) i Toribio Alzaga compos destacables sarsueles. En el mateix periode destacaren a Iparralde Julien Mulier Oxobi (1888-1958), autor dels poemes Heiatik zerur (1935), Jean Etxepare Bidegorri (1877-1935) i Jean Hiriart-Urruti, amb la revista Le Rveil Basque.  

Desprs de la guerra civil espanyola bona part de la literatura basca es va desenvolupar a l'exili Com a poetes hom pot esmenarTelesforo de Monzn (1904-1989) amb Urrundik (Des de lluny, 1945), Salbatore Mitxelena (1909-1965) amb Arantzazu (1949), Nemesio Etxaniz (1899), Santi Onaindia (1909 - 1996) traductor de l'Eneida el 1966, Juan Antonio Irazusta (1884-1952), Eusebio Erkiaga (1912- 1993), Mariano Izeta (1915), Sebastian Salaberria (1915 - 2003), Martn Ugalde (1921), el bertsolari Iaki Eizmandi Basarri (1919), Kerexeta, F. Loidi, Muxika i Basurko, com a novellistes els de Jon Echaide i Jos Antonio Loidi (1916 - 1999), autor dAmabost egun Urgain'en (Quinze dies a Urgain, 1957), traduda al catal. Ha estat un fet important la versi ntegra de la Bblia al basc, i tamb la introducci de la llengua viva a la litrgia catlica. Moltes publicacions en basc eren religioses pel contingut o pels promotors, per tamb n'hi havia de poltiques, de tendncies diverses. Desprs d'assegurar la subsistncia del basc com a llengua viva i popular, les dificultats ms urgents foren les de superar la diversitat de dialectes parlats i escrits i la necessitat d'una unificaci literria. El congrs celebrat per Euskaltzaindia a Arantzazu el 1968 represent una fita important ja que hom inci la unificaci del basc, adoptant un model intermedi entre el guipusco i el labort. Deu anys ms tard, Euskaltzaindia ratific aquesta lnia en el congrs de Bergara. 

Pel que fa a la creaci literria, si b els anys posteriors a la guerra civil de 1936-39 imposaren una continutat, la ruptura es produ al voltant de la dcada dels anys seixanta. A aquesta renovaci contriburen autors com Txillardegi, la labor potica de Jon Mirande, Gabriel Aresti i altres que ja els anys cinquanta havien iniciat aquesta innovaci. En aquest decenni dels seixanta la literatura basca tract de trencar els cnons. Cal citar autors com Gabriel Aresti (1933-1975), que public Harri eta herri (Pedra, poble, 1964), Euskal harria ('La pedra basca', 1967) i altres com Joseba Zulaika (1948), Ibon Sarasola (1946), Joxe Azurmendi (1941), Jean Etxepare Landerretxe (1937-1961), Yon Etxaide (1920 - 1998 ), Jon Mirande (1925-1972) amb la novella Haur besoetakoa (La fillola, 1970), Txomin Peillen (1932), Jean Diharce (Iratzeider) (1920 - 2008) i Etienne Salaberry ( So Egilea) (1903 - 1981); en prosa Txillardegi don a conixer Leturiaren egunkari ezkutua (Diari secret de Leturia, 1957) Peru leariza'ko (1960) i Elsa Scheelen (1969), que enllacen la literatura basca amb els corrents europeus i sudamericans. Ramon Saizarbitoria (1944) public Egunero hasten delako (Perqu comena tots els dies, 1969), on s palesa una nova estructura narrativa. 

La dcada dels setanta s ms complexa. Junt a les dues darreres obres d'Aresti, es troben les de Bitoriano Gandiaga (1928), autntica conciliaci de literatura popular, expressionisme i protesta social. Composicions de carcter simbolista es troben en l'obra de J.M. Lekuona, junt amb altres autors com Xabier Lete (1944) amb Egunetik egunera orduan gurpillean (Dia dia a la roda de les hores, 1968), K. Izagirre, Mikel Lasa (1938) amb Poema bilduma (1971), Luis Mari Mujika (1939) amb Urdin eta burdin (Blau i ferro, 1965), Mikel Azurmendi Intxausti (1942) amb Eta orain borrokarenean (I ara en la lluita, 1972) i Joseba Andoni Hartza (1939) amb Isturitzarik Tolosan barru (D Isturiz a travs de Tolosa, 1969), Juan Mari Lekuona (1927) amb Muga Beroak (Lmits Clids, 1973). En el terreny de la narrativa destaquen Luis Haranburu Altuna (1947) amb Hil (Morir, 1972) i Job (1975), i Salvador Garmendia (1932) amb Historia triste bat (1965). En el teatre la renovaci corre a crrec de G. Aresti, junt a autors prolfics com A.M. Labayen, Lurdes Iriondo (1937) amb Martin Arotza eta Jaun Deabrua (Martin Arotza i el Sr Dimoni, 1973).  Tamb destac el grup Akelarre de Luis Iturri i la companyia Denok. A Iparralde destaca Piarres Lartzabal (1915-1988) amb els drames Bordatxuri (1962), Hiru ziren (Eren tres, 1962) sobre l emigraci i Matalaz (1968).

En la literatura basca dels anys vuitanta hom continua accentuant l'aparici d'obres que sn fruit d'una concepci de la literatura com a activitat autnoma, i la convivncia simultnia de diverses tendncies literries. Aquestes dues caracterstiques, que en les grans literatures europees estan arrelades en segles de tradici, sn tan sols entrevistes a l'inici dels anys seixanta en la literatura basca, llevat d'algunes excepcions en el camp de la lrica.  Cal destacar Bernardo Atxaga (1953) amb Obabakoak, Angel Lertxundi (1948) amb Goiko kale (Carrer major, 1973), Xabier Kintana (1946), Xabier Gereo (1924) amb Arantza artean (Entre espines, 1969), Mikel Zarate (1933 - 1979) amb Haurgintza minetan (Embars dolors, 1973), Mario Onainda amb Gilen garateako Batxillerra (1984), J.A. Arrieta amb Manu miliatri (1987) i Joan Mari Irigoien (1948) amb Poliedroaren hostoak (1982).  

L'xit de la novella Obabakoak (1989), de Bernardo Atxaga, guardonada amb el Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles, serv per a emfasitzar un moment de creaci important en les lletres basques; la seva immediata traducci a altres llenges ha perms una primera projecci contempornia d'aquesta literatura. Juntament abm els autors ja esmenats apareixen de nous, com Joxemari Iturralde (Izua hemen, 1989), Andoni Eguskiza, Koldo Izaguirre (1954) amb Itsaso ahantzia (mar oblidat, 1976), Pako Aristi (1963) (Iraileko ipuin eta poemak, 1989) i Inazio Mujika(1963). Cal remarcar, tamb, la progressiva creaci d'un corpus de crtica literria en euskera nodrit sobretot per Jon Kortazar, Jesus Maria Lasagabaster i Jon Juaristi. Els darrers anys s'ha accelerat el procs de normalitzaci i modernitzaci de la literatura conreada en basc, s'ha multiplicat l'edici de literatura infantil i juvenil, s'ha notat la incidncia de l'escolaritzaci en euskera i s'han consolidat les traduccions d'autors estrangers. Per manquen revistes i publicacions especialitzades, tot i la tasca de la revista Jakin, que tamb publica llibres.  

D'altra banda, s'han creat les beques literries Joseba Jaka, concedides per la Fundaci Euskalgintza Elkarlanean, que s'han convertit en una referncia obligada per als escriptors bascs. Per a novella, alguns dels autors que les han guanyat sn Joseba Sarrionandia, un dels millors escriptors contemporanis, Aingeru Epaltza, i per a poesia, Juanjo Olasagarre i Harkaitz Cano. En narrativa, tamb destaca Arantxa Urretabizkaia (1947) amb San Pedro bezperaren ondokoak (Desprs de la revetlla de Sant Pere, 1972), Isidro Rikarte, Xabier Mendiguren Bereziartu, Xabier Mendiguren Elizegi, Daniel Landart (Anaiaren azken hitzak, 1999), Fernando Morillo (Gudaoste ametsak, premi Tene Mujika 1999) i Unai Iturriaga (Berandu da gelditzeko, 1999), i el primer llibre de narrativa per a adults de Jesus Mari Olaizola, Txliku (Hontzaren ordiak, 1999), un dels escriptors ms prolfics de literatura infantil. Pel que fa a la poesia, destaca l'associaci Hatsa, que el 1999 organitz un Dia de la Poesia i public el llibre Hatsaren poesia, que recull poemes indits de ms de quaranta poetes, i tamb Felipe Juaristi (1957) i Pili Kaltzada (Ur-tximeletak, 1999). En teatre, es pot esmentar Javi Cillero (Uztailaren laua Renon, premi Ciutat de Sant Sebasti 1999), i en assaig, Koldo Izagirre i l'obra Euskal literaturaren historia txikia (Breu histria de la literatura basca, 1997), en qu destaca l'atenci en el bertsolarisme, la transmissi de versos i poemes dels bertsolariak o improvisadors que narren i canten els seus versos.

 Bibliografia .
Badiola Rentera, Prudencia, y Lpez Sinz, Josefina: La literatura en lengua vasca. Editorial Cincel, 1981. ISBN 84-7046-248-2.
 Lpez Gaseni, Jos Manuel: Historia de la literatura vasca. Acento Editorial, 2002. ISBN 84-483-0683-X.
1 Euskara eta Literatura (Batxillergo)/ 2 Euskara eta Literatura (Batxillergo). Elkar ISBN 84-9783-171-3/84-9783-214-0;
Axular Pedro Dagerre Azpilikueta -Gero- Egin Biblioteka (La Navarra);
Juan Juaristi, Literatura Vasca, Madrid, Taurus, 1987;
J.M.Lekuona "Ahozko literaturaren historia" Euskal Herria. Vol 1, San Sebastin, Jakin, 1984.
El fuero Privilegios, Franquezas y Libertas del M.N. y M.L. Seora de Vizcaya, Bilbao, 1977.
Del bertsolarismo silenciado (Silenced bertsolaritza) Larraaga Odriozola, Carmen, Eusko Ikaskuntza.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120615" title="Bamb negre" nonfiltered="4218" processed="4204" dbindex="49558">

Els bambs negres (Phyllostacys nigra) sn bambs de la famlia de les pocies, ordre Poales, subclasse Liliidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120622" title="Il piccolo Marat" nonfiltered="4219" processed="4205" dbindex="49560">

Il piccolo Marat s una pera verista del gnere dramma lirico en tres actes de Pietro Mascagni, segons un llibret de Giovacchino Forzano i Giovanni Targioni-Tozzetti. Fou estrenada el 2 de maig de 1921 al Teatro Costanzi de Roma.

Basada en els fets reals de terror esdevinguts a Pars desprs de l'assassinat del lder jacob Jean Paul Marat, dut a terme per Charlotte Corday.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120623" title="Phyllostachys aureosulcata var. Spectabilis" nonfiltered="4220" processed="4206" dbindex="49561">

Els Phyllostachys aureosulcata sn bambs de la famlia de les pocies, ordre Poales, subclasse Liliidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120625" title="Agust Sales i Alcal" nonfiltered="4221" processed="4207" dbindex="49562">
Mossn Agust Sales i Alcal (Valljunquera, 1707 - Valncia, 1774) va ser un home illustrat, form part del cercle de Gregori Maians, al llarg de la seua vida va escriure ms de 42 obres publicant treballs sobre arquitectura religiosa i escrits polmics contra dominicans i franciscans.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120628" title="Operacin Triunfo" nonfiltered="4222" processed="4208" dbindex="49563">

 Operacin Triunfo (programa de TV), article principal del programa de televisi.
 Operacin Triunfo (Espanya), article de la versi espanyola.
 Concursants d'Operacin Triunfo, llista de concursants de la versi espanyola;
 Operacin Triunfo (Mxic), article de la versi mexicana.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120629" title="Oye-Plage" nonfiltered="4223" processed="4209" dbindex="49564">

Oye-Plage (coneguda com a Ooie en neerlands i com a Villa-Oya durant l'ocupaci espanyola) s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 5.882 habitants. s la comuna ms extensa de tot el departament.

Situaci.
Oye-Plage es troba a l'extrem nordoriental del Pas-de-Calais, essent una localitat fronterera amb el departament ve de Nord. Es troba en una vasta plana, entre les ciutats de Calais i Gravelines.

Oye-Plage gaudeix d'una posici privilegiada. A ms de trobar-se molt a prop de Blgica, els Pasos Baixos i el Regne Unit, est molt ben comunicada grcies a les importants autopistes A16, A25 i A26, prximes a la ciutat.

Administraci.
Oye-Plage forma part del cant d'Audruicq, que al seu torn forma part del districte de Saint-Omer. L'alcalde de la ciutat s Jean-Louis Richeb (2001-2008).

Histria.
Oye-Plage apareix per primera vegada a la histria amb l'arribada dels normands l'any 879, que s'hi establiren per preparar llur invasi de Morinie. En aquell temps, Oye-Plage era una illa que quedava separada de la terra ferma quan pujava la marea.

Amb l'arribada dels temps feudals, Oye-Plage va pertnyer al comte de Boulogne fins el 1259 i al comte d'Artois fins el 1346. Des d'aleshores fins el 1558, va esdevenir una possessi anglesa, i a partir d'aleshores va tornar a domini francs. La torre de l'esglsia actual, restaurada el 1953, s un dels vestigis de l'ocupaci anglesa.

El 6 de juliol de 1439 va tenir lloc a l'antic castell de Oye-Plage una conferncia entre anglesos i francesos amb l'objectiu de trobar un final a la Guerra dels Cent Anys. Aquesta reuni no tingu xit i el conflicte s'allarg fins el 1453.

Llocs i monuments.
La Tour Penche (La Torre Inclinada): Es tracta d'una blockhaus construda amb forma de campanar, bastida pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial amb l'objectiu d'enganyar els aviadors anglesos que venien a bombardejar les lnies alemanyes; aquest fals campanar podia confondre's amb el de la ciutat, uns quans quilmetres ms al sud. Desprs de la fi de la guerra, es va intentar enderrocar aquest edifici per mitj d'explosius, per no es va aconseguir fer-ho. Desprs d'aquestes tentatives, la torre va quedar inclinada en un angle d'uns 20, cosa que li dna el seu nom.
La reserva ornitolgica: Una gran part de les dunes de la platja s una zona protegida. La reserva pot ser visitada amb o sense guia.
La platja, que mesura uns 9 quilmetres de longitud.

Esports.
La ciutat compta amb equips de fins a catorze esports diferents, amb l'associaci atltica de Oye-Plage j'y cours i l'associaci de gimnstica GRS Oye-Plage com a representants ms importants de l'esport de Oye-Plage. L'esdeveniment esportiu ms important s una cursa a peu organitzada cada any al mes de mar.

Agermanaments.
Oye-Plage est agermanada amb el poble angls de Capel le Ferne, al comtat de Kent, des de l'any 1992. Actualment s'est treballant en un segon agermanament amb una ciutat espanyola.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Pas-de-Calais;

Enllaos externs.
 Lloc web oficial de l'ajuntament ;
Oye-Plage al lloc web de l'INSEE ;
Poblacions ms properes a Oye-Plage ;
 Situaci de Oye-Plage a Frana ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120631" title="Rafael Manuel Gorgues Trtola" nonfiltered="4224" processed="4210" dbindex="49565">

Rafael Manuel Gorgues Trtola (Llria, 10 de desembre de 1986) es un jugador valenci de basquetbol. s jugador de los ADE A, 

Va comenar a jugar al bsquetbol en les categories escolars del seu collegi, Uni Musical de Llria, d'all pass a formar part de l'Escola Bsquet Llria que feia funcions de cantera del Club Bsquet Llria. 

En la temporada 2000-2001, Gorgues va ingressar en el Club Bsquet Llria, club amb  el que debut en el primer equipo en (Primera Nacional) el 13 de setembre de 2000 front al Giso Sedavi, promediant fins la seua retirada de l'elit una mitjana de 7,3 punts per partit. Amb el club edet va conquerir un ascens a Liga EBA temporada 2001/2002 i un ascens a LEB2 en la temporada 2004/2005,  el da 13 de juliol anunciava la seva retirada del basquetbol professional.

Selecci valenciana.
 Rafa Gorgues va formar part en totes les categories de la selecci valenciana quedant subcampi d'Espanya per Comunitats Autnomes l'any 1995 en categoria Minibasquet, 1999 en categoria Cadet y 2006 en Sub'20. Tamb va aconseguir la medalla de bronze als campionats de 2003 en categoria Jnior

I tamb t una collecci de roba juvenil, en la que destaquen els seus polos

Selecci espanyola.
Rafa Gorgues va formar part de la selecci Espanyola universitria als mundials de Basquetbol universitari celebrats a Alacant en 2006

Trajectria.
 Uni Musical de Llria , Espanya): 1987-1990.
 Escola Basquet Llria, Espanya):  1990-2000.
 Club Esportiu Bsquet Llria. Espanya: 2001-2006;
 Fac. Administraci i Direcci d'Empreses UPV, Espanya: Des de 2006;

Palmars.
Ttols nacionals amb la Selecci Valenciana.
 3 medalles d' argent dels Campionats d'Espanya per seleccions Autonmiques: 1995, 1999 i 2006;
 1 medalla de bronzedels Campionats d'Espanya per seleccions Autonmiques: 2003;

Ttols internacionals amb Selecci Espanyola.

 8 classificat Mundial Universitari Alacant 2006;

Ttols internacionals de club.
Cap

Ttols estatals de club.
 Ascens a lliga EBA 2001/2002.
 Ascens a lliga LEB2 2004/2005;
 Campions Jnior de la Comunitat Valenciana 1999/2000;

Consideracions personals.
 Elegit "Millor jugador (MVP)" del Campionat d'Espanya Universitari en Madrid.
 Integrant de l'"Equip ideal" del Campionat d'Espanya Universitari en Madrid.
 Anot 65 punts, el seu rcord personal fins al moment, en el partit d'ADE davant Topografa el 4 de desembre de 2006.
 Primer quntuple-doble (un mnim de 10 en tres apartats diferents del joc) en la UPV contra Topografia amb 65 punts, 21 rebots, 10 assistncies, 19 recuperacions i 11 faltes rebudes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120633" title="Fedora (pera)" nonfiltered="4225" processed="4211" dbindex="49566">

Fedora s una pera en tres actes d'Umberto Giordano segons un llibret en itali de Arturo Colautti, basat en Fdora de Victorien Sardou. S'estrenava al Teatro Lirico de Mil el 17 de novembre de 1898 i era un xit immediat, en part a causa de la gran actuaci d'Enrico Caruso.

Junt amb Andrea Chnier i Siberia, s un dels treballs ms notables de Giordano. Fedora no forma part del repertori operstic estndard, per es representa a vegades i hi ha uns quants enregistraments.

Est ambientada a Rssia, Frana i Sussa a finals del segle XIX.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120636" title="CIF" nonfiltered="4226" processed="4212" dbindex="49567">

Cost, Insurance and Freight;
Codi d'Identificaci Fiscal;
Common Intermediate Format;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120649" title="Istriani" nonfiltered="4227" processed="4213" dbindex="49568">
Istriani fou el nom un poble d'origen traci que vivia a la regi de la desembocadura del riu Ister.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120652" title="Zone" nonfiltered="4228" processed="4214" dbindex="49569">
Zone fou una ciutat de la costa sud de Trcia, situada a un cap o promontori amb el mateix nom, a poca distncia a l'oest de l'entrada al llac Stentoris (en llat Lacus Stentoris). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120657" title="Despoena" nonfiltered="4229" processed="4215" dbindex="49570">

Despoena (nimfa), nimfa filla de Posid i Demter.

Despoena (deesa), nom genric d'una deessa principal, donat a diverses deesses com Afrodita, Demter i Persfone.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120661" title="Lessa" nonfiltered="4230" processed="4216" dbindex="49571">
Lessa (grec      ) fou una ciutat del districte d'Epiduria, a la frontera amb la ciutat d'Argos, al peu de les muntanyes Aracneon (Arachnaeum). Pausnies hi va veure un temple dedicat a Atenea. Les seves ruines es troben a un tur proper a Lykuri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120678" title="Dafnos" nonfiltered="4231" processed="4217" dbindex="49572">
Dafnos (llat Daphnus, grec        ) fou una ciutat de la riba de la mar d'Eubea, a la regi de Fcida. El seu territori separava la Lcrida Epicnmida de la Lcrida Opncia, pero ms tard fou inclosa a la darrera.

Vegeu tamb: Dafnos d'Efes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120681" title="Abes" nonfiltered="4232" processed="4218" dbindex="49573">
Abes (llat Abae, grec     ) fou una antiga ciutat de Fcida prop de la frontera de la Lcrida Opncia, suposadament fundada per l'argiu Abas. Tenia un important temple dedicat a Apollo (conegut per Apollo Abeos) amb un oracle que fou consultat pel rei Cressos i per Mardoni. El temple fou destruit pel foc pels perses (480 aC) i fou reconstruit, per altra cop destruit pels beocis durant la guerra sagrada (346 aC). Adri hi ha ver construir un petit temple al costat de les runes de l'antic. 

De les muralles i algunes portes en queden algunes restes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120687" title="Declia" nonfiltered="4233" processed="4219" dbindex="49574">
Declia (llat Deceleia, grec         ) fou un pas de la part oriental de l'tica prop del mont Parns que portava a la comarca d'Oropos, i cap a Tanagra, Dlion i Calcis. La ciutat de Declia era situada a la zona i fou una de les dotze ciutats originals de l'tica al punt mitj entre Atenes i la frontera de Becia. Desprs de la batalla de Platees, el general Mardoni es va retirar pel pas de Declia cap Oropos. El 413 aC, durat la guerra del Pelopons, fou ocupada pels espartans sota el rei Agis i la van conservar fins al final de la guerra, afectant greument l'economia atenenca i obligant a importar el gra des de l'illa d'Eubea pel Cap Sunion. Es el modern pas de Taty, i la vila principal tamb es diu Taty. 

Pgines relacionades.
Alxicles;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120688" title="Ntion" nonfiltered="4234" processed="4220" dbindex="49575">
Ntion (llat Notium, grec       ) fou una ciutat de Jnia, que era el port de Colof, de la que estava situada a poca distancia.

Vegeu Colof.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120690" title="Phyle" nonfiltered="4235" processed="4221" dbindex="49576">

File (en llat Phyle, en grec       moderna Fili, fou una fortalesa de l'tica que defenava un pas del mont Parns, que portava d'Atenes a Tebes. Al nord del pas hi havia el territori de Tanagra.

La ciutat fortalesa de File fou ocupada per Trasibul i els atenencs exiliats el 404 aC i des la ciutat van iniciar la lluita cobtra els Trenta Tirans.

A la ciutat hi havia un edifici anomenat el Daphnephoreion, amb pintures que representaven la Thargelia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120692" title="Munquia" nonfiltered="4236" processed="4222" dbindex="49577">

Munquia (llat Munychia), fou un port fortificat de l'tica, que juntament amb El Pireu i Faleros constituia la zona porturia d'Atenes. Tenia un temple dedicat a Diana construit per Muniquios d'Orcomen. s la moderna Stratioki.

 Referncia .
Smith, Dictionary of Greek and Roman Geography;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120693" title="Faleros" nonfiltered="4237" processed="4223" dbindex="49578">
Faleros o Falero tamb Falron (llat Phalerum) fou una demos d'tica, de la tribu dels antiocs (antiochis) que formava juntament amb El Pireu i Munquia, la zona portuaria d'Atenes. Dels tres ports era el mes utilitzat. Fou lloc de neixament de Demetri de Falron, i el lloc d'enterrament d'Aristides d'Atenes. 

Es la moderna Porto Fanari.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120696" title="Sarasol" nonfiltered="4238" processed="4224" dbindex="49579">

Onomstica: cognom;
Enric Sarasol, pilotari conegut com a Sarasol I.
Jos Mara Sarasol Soler, pilotari conegut com a Sarasol II.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120700" title="Canari" nonfiltered="4239" processed="4225" dbindex="49580">

Zoologia: Canari, una espcie d'ocells.
Esport: Jos Bellver Gamn, Canari, pilotari valenci.
Geografia: ;
Canari s el gentilici de les persones naturals de les Illes Canries.
Canari (Crsega), municipi de l'alta Crsega.
Oci: Canari (joc) s un joc de cartes.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120702" title="Eusebio" nonfiltered="4240" processed="4226" dbindex="49581">

 Josep Sanvenancio, jugador de pilota valenciana amb el malnom dEusebio.
 Eusbio da Silva Ferreira, futbolista portugus.
 Eusebio Sacristn, futbolista espanyol.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120706" title="Comunisme llibertari" nonfiltered="4241" processed="4227" dbindex="49582">

El comunisme llibertari, tamb conegut com anarcocomunisme, comunisme anarquista o comunisme lliure s una ideologia poltica relacionada amb el socialisme llibertari, per que no s'hauria de confondre amb aquest. El comunisme llibertari s una branca concreta del socialisme llibertari.

Origen i ideals.
L'anarcocomunisme fou ideat inicialment a Itlia durant la Primera Internacional, per Carlo Cafiero, Errico Malatesta, Andrea Costa i altres ex-republicans de Mazzini. Les seves idees no eren gaire diferents de l'anarquisme individualista (Max Stirner) i el mutualisme de Pierre-Joseph Proudhon fins desprs de la mort de Mikhal Bakunin. On Proudhon va donar suport a la propietat individual del producte del treball, salaris, i un mercat d'intercanvi; els anarcocomunistes van trencar amb aquesta idea en oposici a la propietat individual, l'eliminaci de salaris i l'abolici del valor d'intercanvi. Cafeiro explica en Amarchi et Communisme que la propietat privada del producte de treball revertiria en una desigual acumulaci del capital i, per tant, en una indesitjable distinci de classes. Joseph Dejacque criticava a Proudhon directament, afirmant que "No s sobre el producte del seu treball sobre el que un treballador o treballadora t dret, sin sobre la satisfaccions de les seves necessitats, independentment de com pugui ser la seva naturalesa". L'any 1876, en la Conferncia de Florncia de la Federaci Italiana de la I Internacional (que de fet va tenir lloc en un bosc als afores de Florncia a causa de l'activitat policial), van declarar-hi els principis del anarcocomunisme: 

L'anarcocomunisme defensa l'igualitarisme, l'abolici dels diners, i la introducci de l'economia del regal per a facilitar el compartiment de bns. A l'anarcocomunisme el benefici no existeix. No noms aix, sin que els bns sn donats com a regals amb la certesa que els altres tamb ho faran (en un context industrial aix podria ocrrer entre sindicats de treballadors com entre individus). Si un sindicat no comparteix els seus productes, no rebr recursos d'altres sindicats, fent el seu millor inters el compartir. 

L'anarcocomunisme tamb advoca per l'abolici del treball en el sentit d'esclavitud del salari, i recomana al treballador la seva autogesti per a millorar la condicions laborals, incrementar l'eficincia i fer el treball satisfactori.

En definitiva, un lloc alliberat on s'hagi implantat el comunisme llibertari, la propietat privada i l'estat serien suprimits i s'organitzaria a la societat a travs de federacions de treballadors que manejarien la producci i totes les decisions per mitj de la democrcia directa. Els diners serien suprimits, i la gent es regiria pel principi "cada un dna segons les seves capacitats, cada un rep segons les seves necessitats".

La filosofia.
L'anarcocomunisme emfatitza l'experincia collectiva com distinta i important en la recerca de la llibertat. Totes les formes d'anarquisme reconeixen la identitat collectiva en cert grau, per el comunisme llibertari, comenant amb Piotr Kropotkin i estenent-se a travs d'Alexander Berkman, Nestor Makhno i molts altres, amplifiquen el sentit de l'experincia colectivista per sobre de l'individualista. 

Implcitament, l'anarcocomunisme va seguir el model kanti de classificaci: igual que Kant, van dividir la vida en les seves parts individuals, les quals tenen un parallel en la Ra Pura, i les parts menys bvies de la vida, que caracteritzen les nostres relacions amb els altres, que tenen un parallel en la ra prctica. No importa com d'autnoms puguem sser quan estem sols. Una vegada que comencem a interactuar recprocament amb el mn i amb els altres, el canvi de circumstncies demana un canvi de perspectiva. 
Aix continua amb la nostra biologia. Les parts de la vida que Kant va identificar al seu treball sobre la ra prctica no sn ben enteses generalment. Com se sent l'experincia del treball realment? Qu pensem quan treballam? A causa de algun tipus de limitaci biolgica, quan les persones tracten sobre aquests aspectes de la vida tendeixen a usar fosques i abstractes metfores i analogies per a explicar del que estan parlant. 

s aqu quan la diferncia entre l'anarquisme i l'anarcocomunisme es mostra ms clarament: l'anarcocomunisme ha pres aquests difcils aspectes de la vida, ha buscat comprendre'ls i ha integrat estratgies llibertries que implicaven dits aspectes. 

La implicaci amb aquests aspectes de la vida s que mentre que l'alliberament mental podria ser sorprenent, sent conscient de la subestructura collectiva de la vida i de la societat es conduex a un alliberament ms profund del que comunament es pensa que s possible. Per aix, pel que fa als anarcocomunistes, ells es veuen perseguint una definici de llibertat ms completa que la d'altres anarquistes. 

Temptatives d'implantar el comunisme llibertari.
A Ucrana.
La primera temptativa d'implantar el comunisme llibertari, fou durant la revoluci russa que dur des de el 1917 fins al 1921, a la regi ucranesa. El moviment s'inici a l'aldea Gulai-Pole, aquesta fou influenciada per l'insurrecci de Nestor Makhno, l'exercit negre (els makhnovistes) alliberaren mitja Ucrana, passant per Aleksandrovsk fins arribar a Kev. El moviment acab quan, desprs d'una dura batalla contra l'exercit blanc (que acaba amb el final dels tsaristes), els bolxevics exterminaren els anarquistes, els que van sobreviure (entre ells Makhno) s'exiliaren.

A Espanya.
El comunisme llibertari fou posat en practica durant la guerra civil espanyola durant el 1936 fins al 1939, a les regions dominades per la Repblica, en especial a les zones de Catalunya i Arag, on hi havia reductes anarquistes. Tan sols a Arag hi havia ms de quatre-centes colectivitats autogestionades, que abarcaven camps, aldees i viles. Els habitants d'aquest territori emancipat posaven en com els mitjans de producci. Per a regular de forma colectivista els productes escasos, s'usava l'intercanvi i el comer; i els productes de major quantitat es distribuien segons el comunisme llibertari. Es crearen organs regionals, per a l'emmagatzematge de l'excedent de la producci i per a la solidaritat amb altres regions i amb els combatents que no treballaven. A alguns llocs s'aboliren els diners i es foment l'intercanvi. Per a evitar futures molesties es donaren terres als camperols individualistes, per a poc a poc i gradualment aquests s'integraren a les comunitats colectives.

Al final de la guerra civil espanyola, Franco els man afusellar.

Comunistes llibertaris.

 Piotr Kropotkin;
 Alexander Berkman;
 Buenaventura Durruti;
 Nestor Makhno;
 Errico Malatesta;
 Emma Goldman;

Enllaos externs.
 Vdeo de l'homenatge pstum a Carles Fontser.;
 Altres tipus d'anarco-comunisme.;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120711" title="Waldo" nonfiltered="4242" processed="4228" dbindex="49584">


Esport:;
 Waldo Machado, futbolista brasiler.
 Waldo Vila Gilabert, Waldo, pilotari valenci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120712" title="Paul Bowles" nonfiltered="4243" processed="4229" dbindex="49585">
Paul Bowles, (Nova York, 3 de desembre de 1910 - Tnger, Marroc, 18 de novembre de 1999) va ser un escriptor, compositor i viatger nord-americ.

Biografia.
D'avis alemanys per part paterna, Bowles va viure un violent conflicte generacional amb son pare, un odontleg i msic frustrat, de qui era fill nic, tan manitic que li feia mastegar quaranta vegades cada mos, i amb sa mare, de manera que, al tirar-li a aquesta un ganivet en una discussi als dinou anys, va decidir evitar mals majors i escapar-se de sa casa sense acabar els estudis. Va comprar un passatge de vaixell i va acabar a Pars, on va conixer la Generaci Perduda, en especial Ezra Pound i Djuna Barnes. Com conta en el seu llibre autobiogrfic Memries d'un nmada (1972), va publicar a Pars dos poemes surrealistes a Transition, una revista literria internacional, que van cridar l'atenci de Gertrude Stein; aquesta, no obstant, va desanimar la seua vocaci d'escriptor i el jove bohemi es va dedicar a la msica. Va tornar a Nova York per a estudiar composici amb Aaron Copland durant els anys trenta. Amb ell va fer diversos viatges, entre ells al Marroc. En els anys segents va compondre partitures per a ballets i la msica de moltes pellcules i obres de teatre. A Berln va tractar a Christopher Isherwood i W. H. Auden. Va residir a Mxic quatre anys, on va conixer i va quedar impressionat pel compositor Silvestre Revueltas, un any abans que aquest morira alcoholitzat. Va viatjar, a ms, per Costa Rica, Guatemala i Colmbia amb Jane Auer, amb la que en 1938 es va casar, per la qual cosa des de llavors va ser coneguda com Jane Bowles, autora de teatre i novellista bisexual autora de Dues dames molt serioses. Va llegir amb molta passi Franz Kafka, les obres del qual el van impressionar molt. Jane el va animar perqu tornara a escriure i Bowles va produir relats i crtica musical per al Herald Tribune entre 1942 i 1945. En el Broadway dels anys quaranta va conixer Orson Welles, Joseph Losey, John Huston i Salvador Dal. L'any 1947 el matrimoni es va installar a Tnger, una ciutat de l'aleshores Marroc espanyol. Al Marroc estan ambientades la major part de les narracions de Bowles, com per exemple la seua primera novella, The Sheltering Sky (1949), portada al cine amb xit l'any 1991 per Bernardo Bertolucci; com va afirmar l'autor, l'acci hi transcorre en dos plans, el desert afric exterior i el desert interior dels protagonistes. L'obra s en part autobiogrfica i el film va suposar el redescobriment de l'autor en el seu propi pas, traient-lo de les estretors econmiques que comenaven a assetjar-lo. Desprs va publicar les novelles Let It Come Down (1952) i The Spider's House (1955). En aquestes obres Bowles agrada d'installar en l'estranya cultura musulmana a europeus o nord-americans que acaben immersos en autntiques crisis d'identitat en trobar-se descontextualitzats i alienats per un nvol de drogues, alcohol i ambigitat emotiva, i en el paisatge del desert, on l'nica cosa que existeix s el cel i la terra pelada. Es representa aix la dissoluci de la identitat en el mn modern. A Tnger, Jane va comenar una llarga relaci lsbica de vint anys amb una serventa domstica marroquina, de qui el seu marit va sospitar a vegades que l'havia enverinat o endimoniat. En els anys cinquanta Bowles es va relacionar amb la "Gay Society" (Luchino Visconti, Tennessee Williams, Truman Capote) i durant amb la Generaci beat (William Burroughs, Allen Ginsberg), sense arribar a pertnyer a cap d'aquests grups. Va servir de cicerone a Tnger a la prctica totalitat de la Generaci Beat gai: Tennessee Williams, Truman Capote, Allen Ginsberg, Jack Kerouac, William Burroughs, Gore Vidal, Gregory Cors, Djuna Barnes o Cecil Beaton, i va introduir a alguns d'ells en curioses drogues marroquines com el majoun. L'any 1972 va publicar les seues memries, Whitout stopping. L'any 1973 va morir la seua esposa en un hospital de Mlaga desprs d'un llarg internament de 16 anys per demncia. El Diari de Tnger 1987-1989 (1991) ofereix una crnica de la seua vida al Marroc. Va publicar a ms el llibre de viatges per frica titulat Caps verds, mans blaves (1963). Va recopilar els seus relats en The Delicate Prey and Other Stories (1950), The Time of Friendship (1967) i Collected Stories, 1939-1976 (Relats complets de Paul Bowles) (1979). Tamb va conrer la poesia i va traduir contes tradicionals africans. 

Com a compositor la seua producci inclou, entre altres obres, l'pera Denmark Vesey (1937) i una altra sobre Federico Garca Lorca titulada The Wind remains, Relquia del vent, estrenada en 1943 per Leonard Bernstein i basada en As que pasen cinco aos del poeta de Granada. Durant els anys 1980 la seua obra es va revalorar, es va traduir i es va publicar arreu del mn.

Obra musical.
 1931 Sonata per a obo i clarinet;
 1937 Yankee Clipper, ballet;
 1937 Denmark Vesey, pera;
 1941 Pastorela, ballet;
 1943 The Wind remains, pera;
 1944 The Glass Managerie, msica incidental per al teatre;
 1946 Cabin, llibret de Tennessee Williams;
 1946 Concert per a dos pianos;
 1947 Sonata per a dos pianos;
 1949 Night Waltz;
 1953 A Picnic Cantata;
 1955 Yerma, pera;
 1979 Blue Mountain ballads, words by Tennessee Williams, music by Paul Bowles.

Novella.
 1949 The Sheltering Sky (en catal: El cel protector);
 1952 Let It Come Down;
 1955 The Spider's House;
 1966 Up Above the World;
 1991 Too Far From Home;

Colleccions de contes i narracions breus.
 1950 A Little Stone;
 1950 The Delicate Prey and Other Stories;
 1959 The Hours after Noon;
 1962 A Hundred Camels in the Courtyard (en catal: Cent camells al pati);
 1967 The Time of Friendship;
 1968 Pages from Cold Point and Other Stories;
 1975 Three Tales;
 1977 Things Gone & Things Still Here;
 1979 Collected Stories, 1939-1976;
 1982 Points in Time;
 1988 Unwelcome Words: Seven Stories;

Poesia.
 1933 Two Poems;
 1968 Scenes;
 1972 The Thicket of Spring;
 1981 Next to nothing: collected poems, 1926-1977;

Translations.
Una de les obres ms destacades en la seua vida va ser la traducci de contes de la tradici oral dels conta-contes marroquins, incloent-hi Mohammed Mrabet, Driss Ben Hamed Charhadi (Larbi Layachi), Abdeslam Boulaich, i Ahmed Yacoubi. Tamb va traduir l'escriptor marroqu Mohamed Choukri. Bowles va recollir i gravar durant cinc setmanes de l'any 1959 msica tradicional andalus i berber, viatjant a travs de Marroc. Les dues gravacions s'han comercialitzat, i l'original est arxivat a la Library of Congress a Washington DC

 1964 A Life Full Of Holes, de Driss Ben Hamed Charhadi (Larbi Layachi);
 1968 Love With A Few Hairs, de Mohammed Mrabet;
 1968 The Lemon, de Mohammed Mrabet;
 1970 M'Hashish, de Mohammed Mrabet;
 1974 The Boy Who Set the Fire, de Mohammed Mrabet;
 1976 Look & Move On, de Mohammed Mrabet;
 1976 Harmless Poisons, Blameless Sins, de Mohammed Mrabet;
 1979 Five Eyes, de Abdeslam Boulaich, Mohamed Choukri, Larbi Layachi, Mohammed Mrabet, i Ahmed Yacoubi;

LLibres de viatges i aotibiografia.
 1957 Yallah, text de Paul Bowles, fotos de Peter W. Haeberlin;
 1963 Their Heads are Green, llibre de viatges;
 1972 Without stopping; an autobiography;

Aparici en pellcules i entrevistes.
 Paul Bowles in Morocco (1970), produda i dirigida per Gary Conklin;
 L'any 1990 Bernardo Bertolucci va adaptar The Sheltering Sky al cine. Bowles actua com a narrador en off de la pellcula.

Enllaos externs.
Desprs de la seua mort, els hereus del llegat musical i literria de Paul i Jane Bowles van establir la plana web oficial, The Authorized Paul Bowles Web Site, que cont informaci acurada i completa de l'escriptora Jane Bowles i de l'escriptor i compositor Paul Bowles, incloent-hi recursos recomanats, biografies i bibliografia. El portal de la Societat Acadmica Internacional sobre Paul i Jane Bowles s The Jane and Paul Bowles Society que mant tallers de discussi, conferncies literries i que publica Bowles Notes.
 Paul Bowles Collection, Harry Ransom Center;
 Paul Bowles Online Exhibit, University of Delaware;
Extractes d'entrevistes amb Bowles del documental Paul Bowles in Morocco;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120713" title="El Genovs (desambiguaci)" nonfiltered="4244" processed="4230" dbindex="49586">

Geografia:
 El Genovs, municipi de la Costera.
Esport:
 Paco Cabanes Pastor, pilotari valenci amb el sobrenom del Genovs I.
 Jos Cabanes, pilotari valenci amb el sobrenom del Genovs II. Fill de l'anterior.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120714" title="Transavia" nonfiltered="4245" processed="4231" dbindex="49587">
Transavia s una companyia aria neerlandesa de baix cost que ofereix vols des de Rotterdam a l'Aeroport de Girona i Alacant i des d'Amsterdam (Schiphol) a Barcelona, Palma de Mallorca, Valncia i Alacant.

Enllaos externs.
Web oficial ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120718" title="Indiana Jones" nonfiltered="4246" processed="4232" dbindex="49588">
El Dr. Henry "Indiana" Jones, Jr., tamb anomenat Indy, s un arqueleg aventurer i professor nord-americ fictici. s el protagonista d'una srie de pellcules d'aventures (realitzada per la Paramount) formada pels films segents:

 A la recerca de l'arca perduda (1981) (ttol original en angls: Raiders of the Lost Ark);
 Indiana Jones i el temple malet (1984) (ttol original en angls: Indiana Jones and the Temple of Doom);
 Indiana Jones i l'ltima croada (1989) (ttol original en angls: Indiana Jones and the Last Crusade);
 Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall (2008) (ttol original en angls: Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull);

(Quan parlen d'aquesta srie de films, els mateixos creadors sovint s'hi refereixen, en angls, amb les paraules clau: Raiders, Temple, Crusade i Skull. En catal es poden designar, doncs, Arca, Temple, Croada i Calavera.)

Caracteritzaci.
Indiana Jones s un professor universitari d'arqueologia. Tanmateix, com a arqueleg la seva feina preferida s cercar arreu del mn objectes perduts de gran valor. Des del punt de vista interpretatiu, es caracteritza per un cert cinisme i un pnic terrible a les serps; tamb el caracteritzen el seu atractiu fsic, un barret caracterstic i un fuet llarg.

Com que molts dels objectes que cerca tenen propietats mgiques, sovint tamb sn cobejats per altres persones amb fins poc honorables, de manera que Jones s'hi ha d'enfrontar. Les seves activitats i el seu talent fan que, en un principi, Jones sigui cridat pels serveis secrets nord-americans per tal d'evitar que aquests objectes caiguin en males mans (Arca) i a la llarga acabar treballant com a agent governamental (tal com es desprn d'alguns dilegs del darrer film (Calavera)).

Les cerques, les baralles, les persecucions i les discussions tenen lloc a tot el mn: des d'Amrica del Nord (on viu i treballa Jones) fins al Tibet (Arca), passant per la Xina (Temple), l'ndia (Temple), l'Amrica del Sud (Arca i Calavera), Egipte (Arca), Jordnia (Croada) i Europa -concretament Portugal, ustria, Alemanya i Itlia- (Croada).



Els tres primers films estan ambientats a la segona meitat dels anys 30 del segle XX. En dues d'aquestes ocasions (Arca, ambientada el 1936, i Croada, ambientada el 1938) s'enfronta a l'exrcit nazi, primer buscant l'arca de l'aliana dels antics israelites i desprs buscant el Sant Graal. De la seva banda, al segon film (Temple, ambientat el 1935) s'enfronta a una secta ndia que vol controlar el territori grcies a les pedres sankara, tres rocs sagrats amb propietats mgiques. Al quart film (Calavera, ambientat el 1957, factor condicionat per l'edat de l'actor que l'interpreta, ja que gaireb havien passat vint anys des que es va filmar la tercera pellcula) ha de lluitar contra els sovitics per tal que no s'apoderin de la poderosa calavera de cristall, guardada en una ciutat secreta inca del Per.

Els films tenen una mena de prleg que constitueixen petites aventures al marge de l'argument principal (al quart film (Calavera) el prleg forma part de la trama principal). A ms, al tercer film (Croada) el prleg, ambientat el 1912, explica per qu Jones du barret i fuet, t pnic a les serps i t una cicatriu sota el llavi.

Aspectes histrics.
El personatge d'Indiana Jones va ser creat el 1973 (amb el nom dIndiana Smith) per George Lucas. Lucas es va inspirar en personatges reals i en personatges de cmic dels anys 20 i 30 del segle XX.

Totes quatre pellcules han estat condudes per George Lucas (com a productor, a travs de la seva empresa Lucasfilm) i Steven Spielberg (com a productor i director), amb la collaboraci de Frank Marshall (com a productor).

En principi noms era previst de filmar les tres primeres pellcules (Arca, Temple i Croada); per les peticions dels fans d'aquesta saga va fer que Lucas i Spielberg en fessin una altra entrega el 2008 (Calavera). Aquesta darrera entrega va tardar fora temps a fer-se perqu tots els implicats (Lucas, Spielberg i Ford) tenien l'agenda molt plena quan van decidir-se, i perqu el primer gui (elaborat per l'exits cineasta M. Night Shyamalan, especialitzat en pellcules de misteri) no va satisfer els productors i va caldre fer-ne un altre. Actualment es rumoreja la possibilitat que es faci una cinquena entrega.

Repartiment.

En els quatre llargmetratges, Indiana Jones s interpretat per l'actor Harrison Ford. En un principi se n'havia d'encarregar Tom Selleck, que hi va renunciar perqu estava posat en la filmaci de la srie de televisi Magnum.

A l'inici del tercer film (Croada) el personatge hi apareix de jove amb 13 anys i s interpretat per River Phoenix. Es va triar aquest actor perqu a la pellcula La costa de 'Los mosquitos ja havia encarnat el fill d'un personatge caracteritzat pel mateix Ford. En les sries televisives posteriors, on Indiana Jones hi surt d'infant, de jove i de vell, el personatge ha estat interpretat per Corey Carrier (infant), Sean Patrick Flanery (jove) i George Hall (vell).

Hi ha moltes altres personatges que participen en les aventures d'Indiana Jones (entre parntesis s indica els films en qu apareix cada un):

Bons
 Marion Ravenwood, parella sentimental de Jones, valenta i llanada, interpretada per Karen Allen (Arca i Calavera).
 Sallah, excavador egipci i amic de Jones, interpretat per John Rhys-Davis (el paper estava pensat originalment per a l'actor Danny DeVito) (Arca i Croada).
 Marcus Brody, director del museu i de la universitat on treballa Jones (anys 30-40), despistat i poc versat en aventures intrpides, interpretat per Denholm Elliott (Arca i Croada).
 Short Round, xiquet xins astut i valent que acompanya Jones, interpretat per Jonathan Ke Quan (Temple).
 Wilhelmina "Willie" Scott, cantant nord-americana afincada a la Xina, interpretada per Kate Capshaw (Temple).
 Wu Han, jove xins ajudant de Jones i assassinat pel fill de Lao Che, interpretat per David Yip (Temple; tamb apareix al videojoc Indiana Jones and the Emperor's Tomb).
 Prof. Henry Jones Sr., historiador i pare de Jones, interpretat per Sean Connery (Croada).
 Mutt Williams, jove aventurer, interpertat per Shia LaBeouf (Calavera).
 Harold "Ox" Oxley, arqueleg collega de Jones i mestre de Mutt Williams, interpretat per John Hurt (Calavera).
 Charles Stanforth, deg de la universitat on treballa Jones (anys 50), interpretat per Jim Broadbent (Calavera).

Dolents
 Ren Belloq, arqueleg francs i collaborador nazi, antagonista de Jones, interpretat per Paul Freeman (Arca).
 Major Arnold Ernst Toht, interrogador de la Gestapo, interpretat per Ronald Lacey (Arca).
 Satipo, ajudant de Jones a la primeria, a qui acaba traint, interpretat per Alfred Molina (Arca).
 Mola Ram, sacerdot indi que vol controlar el mn, interpretat per Amrish Puri (Temple).
 Lao Che, senyor del crim de Shangai, interpretat per Roy Chiao (Temple).
 Dra. Elsa Schneider, arqueloga austraca, que collabora amb Jones pare i Jones fill per desprs ajudar els nazis, interpretada per Alison Doody (Croada).
 Walter Donovan, filantrop nord-americ que collabora amb els nazis, interpretat per Julian Glover (Croada).
 Coronel Vogel, militar despietat de les SS, interpretat per Michael Byrne (Croada).
 Kazim, lder de la Germandat de l'Espasa Cruciforme, interpretat per Kevork Malikyan (Croada).
 Irina Spalko, cientfica ucranesa al servei dels sovitics, interpretada per Cate Blanchett (Calavera).
 George "Mac" McHale, collaborador de Jones al servei secret, a qui finalment trair per diners, interpretat per Ray Winstone (Calavera).

Mentre es preparava el quart film (Calavera) es va especular amb la possibilitat que tamb hi sorts el pare d'Indiana Jones, interpretat per Sean Connery, malgrat que aleshores ja s'havia retirat. Tanmateix, finalment no hi surt perqu no participava en la trama, i es va preferir evitar-ne una aparici puntual.

A les pellcules hi ha fora cameos curiosos. Aix, Ronald Lacey, que interpreta el major Toht a Arca, apareix momentniamet interpretant Heinrich Himmler a Croada. Igualment, tant a Arca com a Temple un dels malvats s una persona molt forta i corpulenta, amb la qual s'ha de barallar Indiana Jones; aquests dos personatges secundaris van ser interpretats pel mateix actor, Pat Roach, b que degudament caracteritzat, i encara Roach fa un cameo a Croada. Finalment, Frank Marshall, productor, fa un cameo al prleg del primer film (Arca) com a pilot d'avioneta.

Aspectes tcnics.

El gran xit de tots quatre films es deu a cinc elements:

 Un argument d'aventura, amb les tpiques situacions de perill, reptes, etc., i amb uns dolents molt malvats i sovint amb ms poder militar.
 Un ritme narratiu trepidant (escenes d'acci, persecucions, etc.).
 Fora dosis d'humor (a tall d'exemple, la topada casual amb Adolf Hitler a Croada, la discussi amb Marion Ravenwood sobre la seva relaci en un sorral mentre s'enfonsen a Calavera, l'incendi provocat per Henry Jones Sr. a Croada mentre ell i son fill estan lligats; el robatori d'un vehicle a Croada; el sopar del palau a Temple; la resoluci d'un dubte d'un alumne a la biblioteca havent-hi entrat patinant amb moto a Calavera; etc.).
 La caracteritzaci dels personatges (no tan sols d'Indiana Jones, sin tamb dels altres, com son pare o Short Round).
 La msica que acompanya les escenes d'acci.

Per aquests fets, la primera pellcula (Arca), va rebre fora premis.

Els guionistes han dotat la srie de films d'alguns elements comuns. Aix, la primera imatge sempre s un con amb la punxa cap dalt, coincident, en la forma, amb la muntanya que serveix de logotip de la productora Paramount. Un altre element que es repeteix sempre s que Jones no deixa mai enrere el seu barret. En cada film tamb hi ha una escena amb animals perillosos: serps a Arca, insectes a Temple, rates a Croada i formigues gegants carnvores a Calavera. A banda, els quatre films contenen petits lligams anecdtics entre uns i altres. Aix, si b l'arca de l'aliana s el tema central del primer film (Arca), al tercer film (Croada) apareix dibuixada en una paret i Indiana Jones la reconeix; i al quart film (Calavera) fins i tot es pot veure al magatzem on s guardada al final de la primera pellcula.

La banda sonora, basada en dues melodies, s a crrec de John Williams, i ha esdevingut una de les msiques ms populars des que va es va estrenar el primer film.

Les quatre pellcules han estat doblades al catal (l'actor Jess Ferrer dna veu a Indiana Jones). L'edici en DVD comercialitzada a Espanya cont la versi catalana.

Altres productes.

A ms de les pellcules, les aventures del personatge tamb inclouen una srie de televisi emesa entre 1992 i 1996 titulada Les aventures del jove Indiana Jones (ttol original en angls: The Young Indiana Jones Chronicles), on se'l pot veure amb 10, 16-21 i 93 anys, interpretat per altres actors diferents de la srie de pellcules.

Tamb se n'han fet diversos videojocs (Indiana Jones and the Fate of Atlantis, Indiana Jones and the Infernal Machine i Indiana Jones and the Emperor's Tomb).

Les pellcules, alguns captols de la srie televisiva i els videojocs s'han adaptat com a novelles i com a cmics (aquests darrers, publicats per Marvel i Dark Horse). Amb el format de cmic s'hi ha introdut una altra histria ambientada a Irlanda el 1945 en qu participen tant Indiana Jones com son pare.

 Vegeu tamb .
Sallah;
A la recerca de l'arca perduda;
Indiana Jones i el temple malet;
Indiana Jones i l'ltima croada;
Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall;

 Enllaos externs .
 Web oficial d'Indiana Jones ;
 Indiana Jones: Comunitat Fan Espanyola ;
 La viquipdia d'Indiana Jones ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120733" title="Anthony James Leggett" nonfiltered="4247" processed="4233" dbindex="49589">

Sir Anthony James Leggett KBE FRS ( Londres, Anglaterra 1938 ) s un fsic i professor universitari de doble nacionalitat, britnica i nord-americana, guardonat l'any 2003 amb el Premi Nobel de Fsica per les seves contribucions a la teoria dels superconductors i els superfluids.

Biografia.
Va nixer el 26 de mar a la ciutat de Londres. Va iniciar estudis humanstics a la Universitat d'Oxford l'any 1954, orientant-se posteriorment cap a la fsica amb la realitzaci d'un postgrau. L'any 1982 accept el crrec de professor de fsica a la Universitat d'Illinois, crrec que avui dia encara desenvolupa. L'any 2002 aconsegu la nacionalitat nord-americana, sense renunciar per a la seva nacionalitat britnica.

Membre de la Royal Society, l'any 2004 la reina Elisabet II del Regne Unit el nomen Comandant de l'Imperi Britnic, obtenint aix el ttol de "sir".

Recerca cientfica.
Pioner en l'estudi de la superfludesa, s el creador de la comprensi terica de la superfludesa de l'heli lquid. Aix mateix fix la direcci per a la investigaci futura de la fsica quntica.

Inici la seva recerca cientfica observant dos problemtiques en estudis sobre l'heli lquid, una en els processos d'interacci del fon en el superfluid 4He i l'altre en les caracterstiques de solucions diludes de 4He en el lquid normal 3He, un sistema que desafortunadament va resultar ser experimentalment menys accessible que la inversa del diagrama de fase, solucions de 3He diludes en 4He. 

L'any 2003 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, premi compartit amb els fsics russos Vitaly Ginzburg i Alexei Alexeevich Abrikosov, per la seva contribuci pionera a la teoria de la superconductivitat i superfludesa.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2003;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120745" title="Alexander Berkman" nonfiltered="4248" processed="4234" dbindex="49590">

Alexander Berkman (Vlnius, Litunia, 21 de novembre del 1870   Nia, Frana, 28 de juny del 1936) fou un anarquista que va ser amic i amant d'Emma Goldman.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120748" title="David Gross" nonfiltered="4249" processed="4235" dbindex="49591">


David Jonathan Gross ( Washington DC, EUA 1941 ) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 2004.

Biografia.
Va nixer el 19 de febrer de 1941 al districte federal de Washington DC. Va estudiar fsica a la Universitat Hebrea de Jerusalem l'any 1962, aconseguint el doctorat a la Universitat de Berkeley l'any 1966. Posteriorment fou becari de la Universitat de Harvard i professor a la Universitat de Princeton fins l'any 1997. 

Actualment s el director de l'Institut Kavli de Fsica Terica de la Universitat de Califrnia a Santa Brbara. 

Recerca cientfica.
L'any 1973 treballant al costat de Frank Wilczek  a la Universitat de Princeton va descobrir la llibertat asimpttica que afirma que mentre ms prxims estiguin els quarks menor s la interacci forta entre ells; aix doncs, quan els quarks estan extremadament prxims la interacci nuclear entre ells s tan feble que es comporten gaireb com partcules lliures. La llibertat asimpttica, descoberta independentment gaireb al mateix temps per David Politzer, va ser essencial per al descobriment de la cromodinmica quntica. 

Posteriorment juntament amb Jeff Harvey, Emil Martinec i Ryan Rohm, va descobrir tamb la corda hetertica, pea cabdal en la Teoria de cordes. 

Juntament amb Frank Wilczek i David Politzer va rebre el Premi Nobel de Fsica l'any 2004 pel descobriment de la llibertat asimpttica en la teoria de la interacci forta.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2004;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120753" title="Henri Barbusse" nonfiltered="4250" processed="4236" dbindex="49592">


Henri Barbusse  (Asnires, 17 de maig de 1873 - Moscou, 30 d'agost de 1935) va ser un escriptor francs.

Va cridar l'atenci per la seua novella naturalista, L'Enfer (1908), per la seua obra ms perdurable s Le Feu (1916, Premi Goncourt), relat ambientat en la Primera Guerra Mundial el realisme de la qual va esvalotar el pblic ms conservador. L'any 1917, va esdevenir co-fundador i primer president de la Association rpublicaine des anciens combattants (Arac - Associaci d'antics combatents).
Admirador de la Revoluci russa (Le Couteau entre les dents, 1921), va afiliar-se al Partit comunista francs l'any 1923 ; va animar el moviment i la revista Clart i va intentar definir una  literatura proletria .  Va ser un dels instigadors del moviment pacifista Amsterdam-Pleyel, del qual va ser president.

Va viure a Rssia i hi va escriure una biografia de Stalin (1935).

Est soterrat al Cementiri del Pre-Lachaise a Pars.

 Obres .

 L'Enfer (1908);
 Le Feu (Journal d'une escouade) (1916, premi Goncourt);
 Carnets de Guerre;
 Paroles d'un combattant. Articles et discours 1917-1920 (1917);
 Clart (1919);
 L'Illusion (1919);
 Pleureuses (1920);
 Nous autres (1921);
 Le Couteau entre les dents (1921);
 Les Enchanements (1925);
 Les Bourreaux (1926);
 Jsus (1927);
 Manifeste aux Intellectuels (1927);
 Faits divers (1928);
 Voici ce que l'on a fait de la Gorgie (1929);
 lvation (1930);
 Ce qui fut sera (1930);
 Russie (1930);
 Zola (1932);
 Staline. Un monde nouveau vu  travers un homme (1936);
 Lnine et sa famille (1936) ;
 Lettres de Henri Barbusse  sa femme 1914 - 1917 (1937);

 Bibliografia.
 Mller, Horst F.: Henri Barbusse: 1873-1935; Bio-Bibliografia. Die Werke von und ber Barbusse mit besonderer Bercksichtigung der Rezeption in Deutschland. - Weimar, VDG, 2003, ISBN 3-89739-323-9;

 Enllaos externs.
 Biografia curta de Henri Barbusse ;
Pierre Michel, Octave Mirbeau, Henri Barbusse et l enfer ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120754" title="Massilia Sound System" nonfiltered="4251" processed="4237" dbindex="49593">
Massilia Sound System s un grup de reggae aparegut a Marsella en els anys 1980 que ha sabut desenvolupar una versi provenal del reggae / rub-a-dub jamaic a travs de lletres cantades en occit i en  francs, i un so caracterstic, amb una base de caixes de ritmes i de samples trets de la tradici local o dels seus collegues. Desprs de molt de temps ignorat per les cases de discs, el grup va fundar la seva prpia estructura de producci Roker Promocion. El grup s'implica des de fa molt de temps en la vida cultural de Marsella multiplicant els balti, els pats de barri i altres iniciatives populars.

Els Massilia van saber repopularitzar la ciutat de Marsella en els anys 1990, en conjunci amb els bons resultats de l'Olimpique de Marsella i d'altres grups de l'escena marsellesa (IAM) i donar aix una identitat positiva a una generaci sencera de joves marsellesos, orgullosos de la seva ciutat i de la seva capacitat per barrejar cultures.

Llaos regionals s'han format amb altres formacions, com els Fabulous Trobadors de Claude Sicre a Tolosa de Llenguadoc, els Nux Vomica a Nia, i d'altres formacions de reggae/ragga que utilitzen cultures i llenges minoritzades.

Els seus darrers lbums tenen un so ms rock, amb incursions ms profundes en les msiques del mn, com s l's de la tabla, i altres experincies amb el drum and bass i el hip hop. El 2004 van decidir deixar lloc a projectes en solitari, com els d'Oai Star (rock/ragga festiu), Papet J (dub) o Moussu T e lei Jovents (can).

Discografia.
Parla Patois (1992);
Chourmo (1993);
Commando Fada (1995);
Aolliwood (1997);
Marseille London Experience (1999);
3968 CR 13 (2000);
Occitanista (2002);
Massilia fait tourner (2004);
Oai E Libertat (2007);

Enllaos externs.

  Lloc web oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120755" title="Georg Philipp Telemann" nonfiltered="4252" processed="4238" dbindex="49594">

Georg Philliph Telemann (Magdeburg, 14 de mar de 1681 - Hamburg, 25 de juny de 1767) fou un compositor barroc alemany. Situat juntament amb Johann Sebastian Bach i Georg Friedrich Haendel al cim de la msica barroca alemanya.

Inicialment estudi lleis a Hamburg, on va fer amistat amb el jove Haendel. Dedicat ja a la msica, ocup crrecs musicals a Eisenach i Frankfurt fins assolir el prestigis crrec de Director Musices de la ciutat d'Hamburg.

La seva obra s vastssima: Al voltant de 1000 suites per a orquestra, multitud de concerts per a diversos instruments, unes 40 peres i nombroses obres religioses com oratoris, cantates i passions. Aquesta immensa obra s catalogada en el Telemann Werke Verzeichnis (TWV).

A ms de la seva tasca compositiva, Telemann es dedic a la promoci i difusi musical, creant associacions musicals com el Collegium Musicum de Leipzig, que ms tard dirig J. S. Bach, o publicant revistes musicals.

Amic personal de Bach i de Haendel, fou considerat en el seu temps el compositor ms important d'Alemanya, fins al punt que les autoritats de Leipzig li oferiren el crrec de Kantor de l'esglsia de Sant Toms quan aquest qued vacant l'any 1723. Noms quan Telemann declin l'oferiment, la plaa fou oferta a Bach, que l'accept.

Per alguna correspondncia que Telemann mantingu amb Haendel sabem de la seva afici a la botnica i a les plantes extiques, que cultivava al seu jard d'Hamburg.

Les seves obres ms destacades sn:

 L'anomenada Tafelmusik (Msica de sobretaula), recull de suites i concerts per a orquestra.
 La suite orquestral Wassermusik (Msica aqutica).
 L'pera cmica Pimpinone.
 L'Oratori Der Tag des Gerichts (El dia del Judici Final).
 La Suite orquestral Don Quichotte (El Quixot).
 La Passi segons Sant Marc;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120757" title="Copa anglesa de futbol" nonfiltered="4253" processed="4239" dbindex="49595">


La copa anglesa de futbol, tamb coneguda com FA Cup (Football Association Challenge Cup), s la segona competici en importncia d'Anglaterra, per amb una gran tradici i prestigi. 

 Format .
La copa anglesa de futbol es disputa anualment i hi solen prendre part al voltant de 600 equips membres de la Federaci Anglesa de Futbol. La competici es disputa a partit nic per eliminatries. El terreny de joc es decideix per sorteig. Si el partit acaba en empat, es disputa un nou partit al camp de l'equip que en el primer ha actuat com a for. Hi prenen part clubs anglesos i gallesos que disputen la lliga anglesa tot i que histricament tamb hi ha participat algun club irlands i escocs (com el Queen's Park de Glasgow, finalista dos cops el 1884 i 1885). El campi del torneig es classifica per la Copa de la UEFA.

 Seus .
Tradicionalment la final de la copa anglesa s'ha disputat a l'estadi londinenc de Wembley. Degut a la reconstrucci de l'estadi, des del 2001 es disputa al Millennium Stadium de Cardiff a Galles. S'espera que Wembley pugui tornar a ser la seu el 2007. Antigament tamb es van disputar a altres estadis com el Kennington Oval (1872 i 1874-92), el Crystal Palace Park (1895-1914), Stamford Bridge (1920-22), i Lillie Bridge, a Fulham (Londres) el 1873. Les semifinals es disputen tamb en estadis neutrals

 Patrocinadors .
Des de la temporada 1994-95 la FA Cup s esponsoritzada, malgrat que el nom oficial mai ha estat canviat. Els sponsors de la competici han estat:
1995-1998: Littlewoods;
1999-2002: AXA;
2003-2006: Carlsberg, McDonald's, Nationwide, Pepsi, Umbro;
2006-2010: E.ON;

 Histria .
La FA Cup nasqu el 1871 i s la competici en actiu de futbol ms antiga que existeix. Excepte amb motiu de les confrontacions mundials (1916-1919 i 1940-1945) la competici s'ha disputat de forma ininterrompuda des de la seva creaci.

 Historial .


 Equips amb ms ttols .



Amb 5 ttols: Everton, West Bromwich Albion y Wanderers FC;
Amb 4 ttols: Bolton Wanderers, Chelsea, Manchester City, Sheffield United y Wolverhampton Wanderers FC;
Amb 3 ttols: Sheffield Wednesday y West Ham United FC;
Amb 2 ttols: Bury, Nottingham Forest FC, Old Etonians, Preston North End FC, Sunderland y Portsmouth FC ;
Amb 1 ttol : Barnsley, Blackburn Olympic, Blackpool, Bradford City, Burnley, Cardiff City, Charlton Athletic FC, Clapham Rovers, Coventry City, Derby County, Huddersfield Town, Ipswich Town, Leeds United, Notts County, Old Carthusians, Oxford University, Royal Engineers, Southampton y Wimbledon;

 Articles relacionat .
 Lliga anglesa de futbol;
 Copa de la Lliga anglesa de futbol;

 Enllaos externs .
 Web Oficial de la FA Cup;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120764" title="David Politzer" nonfiltered="4254" processed="4240" dbindex="49596">

Hugh David Politzer ( Nova York, EUA 1949 ) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 2004.

Biografia.
Va nixer el 31 d'agost de 1949 a la ciutat de Nova York. Va estudiar a la Bronx High School of Science l'any 1966, i va rebre la seva llicenciatura en fsica a la Universitat de Michigan l'any 1969 i el doctorat a la Universitat de Harvard l'any 1974.

Becari entre 1974 i 1977 a la Universitat de Harvard, aquell any fou nomenat professor a l'Institut Tecnolgic de Califrnia on actualment s professor de fsica terica. 

Recerca cientfica.
L'any 1973 va descriure el fenomen de la llibertat assimpttica per la qual a major proximitat entre quarks menor s la interacci forta entre ells. Aix doncs, quan els quarks estan extremadament prxims la interacci nuclear entre ells s tan feble que es comporten gaireb com a partcules lliures. Aquest fenomen fou descobert, independentment i al mateix temps, pels investigadors David Gross i Frank Wilczek, i fou cabdal pel descobriment de la cromodinmica quntica.

Amb la collaboraci de Thomas Appelquist va predir l'existncia del quarkoni, una partcula elemental composta d'un quark encantat i la seva antipartcula. 

L'any 2004 compart el Premi Nobel de Fsica amb David Gross i Frank Wilczek pel descobriment de la llibertat asimpttica en la teoria de la interacci forta.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2004;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120767" title="Slam Dunk" nonfiltered="4255" processed="4241" dbindex="49597">

 s un manga de 31 volums (recopilatoris) creat per Takehiko Inoue que narra la histria de l'estudiant de secundria Hanamichi Sakuragi, que pateix una srie de carbasses fins que un dia coneix a una noia a qui la fascina el bsquet. A causa d'aix, Hanamichi fingir ser un esportista i s'inscriur en el club de bsquet del collegi amb l'esperana de poder impressionar-la i sortir amb ella. Tot i que amb el temps descubrir en el bsquet un esport que l'exigir i el posar a prova fent que doni el millor d'ell. s un manga amb moltes dosis de comdia, esport i llions d'autosuperaci. El manga compta, a ms, amb una srie anime de 101 episodis ms un total de quatre OVES. Va ser publicat entre el 1990 i el 1996 en la revista Sh nen Jump.

 Manga .
Slam Dunk va aparixer publicat per primera vegada l'any 1990 en el nmero 42 de les pgines de la revista setmanal Shonen Jump, publicant-se'n l'ltim captol el 1996 a la vegada que aquests van ser recopilats en 31 volums. Va tenir un gran xit i es van arribar a vendre 2 milions de cpies dels primers volums.

 L'anime .
La major diferncia que podem trobar entre el manga i l'anime s que en aquest ltim mai es va arribar a emetre el final. Problemes d'Inoue (l'autor) amb la productora van impedir que el manga, a partir del volum 23, no estigus adaptat a l'animaci (l'etapa del Campionat Nacional).

 Personatges principals .
Vegeu: Llista de personatges d'Slam Dunk per una descripci de tots els personatges.

Hanamichi Sakuragi;
s el protagonista principal de la srie. Sakuragi sofreix una srie de carbasses, un total de 50 rebutjos. A Sakuragi no li agrada el bsquet, fins que un dia una noia anomenada Haruko li pregunta si li agrada el bsquet. Sakuragi decideix unir-se a l'equip del seu institut perqu la Haruko s'enamori d'ell per Takenori Akagi, el capit de l'equip, era el seu germ i no es porten molt b, igual que amb Rukawa, del qual Haruko aquesta enamorada. Desprs d'un dur principi en l'equip, Sakuragi entra en l'equip i aconsegueix ser un dels cinc jugadors ms importants de l'equip.

Kaede Rukawa;
s un jugador de primer any del Shohoku. T una enorme qualitat, per el bsquet sembla ser el seu nic inters.

Takenori Akagi;
s el capit de l'equip. Se'l considera un dels millors pivots del pas. El seu somni s guanyar el campionat naciona. s el germ de  Haruko. Hanamichi l'anomena "Gorilla".

Ryota Miyagi;
s el base del Shohoku. Est totalment enamorat de l'Ayako, l'assistenta de l'equip. Ha tingut problemes pel seu carcter desafiador (molt semblant al d'Hanamichi), i en una de les seves baralles va haver d'anar a l'hospital (ra per la qual es va incorporar a l'equip ms tard). Es va fer amic d'Hanamichi perqu les seves vides sn molt similars quant a dues coses: els dos van ser rebutjats per una gran quantitat de noies, i els dos sn molt conflictius.
Amb les nsies de convertir-se en el millor bae de tot Kanagawa, ha pogut competir d'igual a igual amb els llegendaris bases de la seva prefectura: Kenji Fujima (Shoyo) i Shinichi Maki (Kainan).

Hisashi Mitsui;
s l'ltim a incorporar-se a l'equip (en el primer any en el qual transcorre la histria). s un gran tirador la progressi del qual es va veure frenada per una greu lesi desprs de la qual es va convertir en un busca-raons. Es va barallar amb Miyagi i ell tamb va acabar a l'hospital. Desprs de tot aix arriba a pregar-li de genolls a l'entrenador Anzai que el readmeti a l'equip i jura no tornar a barallar-se. La seva gran destresa en els tirs de 3 punts fan d'ell un jugador molt valus en l'equip.
Sempre va jugar al bsquet i es va fer fams en l'escola Takeishi (on cursava "secundria baixa") grcies a un tir que va encistellar just al final del temps en el partit que decidia qui seria el campi del "Campionat Nacional". Tamb, grcies a aix va rebre el premi de ser nomenat el MVP (el jugador ms valus) del torneig.

Kiminobu Kogure;
s el sis home del Shohoku (perqu gaireb sempre, ell s el qual substitueix a un jugador que ha de sortir) i el sub-capit de l'equip. Al principi, en Hanamichi no es recorda del seu nom i solament li diu "quatre ulls" (porta ulleres) i Kogure li diu: "Em dic Kogure, jo em vaig aprendre el teu nom, aprn-te el meu!". Malgrat aix, Kogure s molt bo amb tots els jugadors i sempre s el qual encoratja/consola a Hanamichi en contrast a les rpliques del capit Akagi.

Mitsuyoshi Anzai;
s el director de l'equip de bsquet de Shohoku. En els seus temps de jugador de bsquet, va ser reconegut a nivell nacional.

Ayako;
s la mnager de l'equip. T un carcter alegre i decidit. Miyagi n'est enamorat. D'igual forma el seu cop amb el ventall s un cop tan letal, com el cop de cap de Sakuragi.

Haruko Akagi;
s la germana de Takenori Akagi i l'amor de Sakuragi. Desgraciadament per a ell, est bojament enamorada de Kaede Rukawa, encara que aquest no li dna gens d'atenci. A Haruko li encanta el bsquet, i sap molt sobre aquest esport. Sempre li agrada visitar a l'equip durant els entrenaments. Es porta molt b amb Ayako, la mnager.

Akira Sendoh;
s el millor jugador del Ryonan. Se'l considera un geni, i s capa de jugar de base malgrat la seva elevada alria. Mant una gran rivalitat amb Rukawa, al que avantatja per ser un any major i pel seu concepte collectiu del joc.

Jun Uozumi;
s el pvot del Ryonan, que mant una intensa rivalitat amb Akagi. Hanamichi li va posar d'lies "Rei de les mones" perqu s una mica ms alt que Akagi.
Juntament amb Hanagata (Shoyo) i Akagi sn els 3 millors pivots de la prefectura.

Shinichi Maki;
Juga com a base en el Kainan i s considerat el millor jugador de tota la prefectura. El seu afany de victria fa superar a tots els seus rivals.

 Kenji Fujima;
Juga en el Shoyo, s considerat per Maki com el seu major rival en Kanagawa. s un base esquerr i hbil, capa de fer millor per al seu equip. s entrenador-jugador, amb el que el seu rendiment se'n ressenteix en part.

Dr. T;
s un estrany personatge sense nas amb una gorra de visera cap endarrere. Les seves aparicions sn ms freqents en el manga que en l'anime, tant ensenyant les jugades que es presenten, com la histria d'alguns jugadors de bsquet famosos.

 Llista d'episodis (3xl.cat) .
 Ha nascut un geni del bsquet?
 Odio el bsquet! En Hanamichi contra en Rukawa.
 En Hanamichi contra el gorilla, l'enfrontament decisiu.
 El Jugador Hanamichi entra a l'equip de bsquet;
 Una tarda de ganduleria;
 En Rukawa contra l'Akagi. Enfrontament cara a cara.
 El debut d'en Hanamichi. Explosi d'esmaixades;
 En Hanamichi t problemes! La trampa de l'Aota;
 Vull jugar a bsquet!
 Que difcil que s fer un llenament normal i corrent!
 Els enamorats s'entrenen tots dos sols!?
 Hem de guanyar als del Rynan! El durssim entrenament del vespre abans del partit!
 Shhoku contra Rynan! L'ardor dels capitans!
 Bsquet al mxim nivell! La ratxa imparable del Rynan!
 El debut ple de nervis d'en Hanamichi.
 L error de clcul d en Taoka;
 El rei del rebot. El suplici d'en Sakuragi;
 Els ltims dos mintus. Donar una lli a en Sendoh;
 Final del partit. El resultat del partit amb el Ryonan;
 Bambes de bsquet 1a part;
 Dos nois superconflictius. En Hanamichi i en Miyagi;
 Neix la pitjor parella d'idiotes de la histria;
 L'ltim dia del equp de bsquet del Shohoku;
 Els defensors de la justcia ja sn aqu;
 El noi que volia guanyar el campionat nacional;
 El sufriment d'en Hishashi Mitsui, 15 anys;
 Tinc ganes de jugar a bsquet!
 Comena la eliminatoria del campionat interescolar;
 En Hanamichi s'estrena en un partit oficial;
 Contraatac magestus de la banda dels penedits;
 L'arma secreta del gran rival, el Miuradai;
 Esmaixada letal del geni Hanamichi;
 En Hanamichi Sakuragi. El rei dels expulsats!
 La lli d'en Gori. Mata amb la mirada!
 La passi fervent dels joves;
 Apareix l'institut Shoyo, equip preseleccionat;
 El primer partit d'en Hanamichi al 5 inicial;
 El contraatac d en Rukawa;
 En Miyagi va com un llamp;
 En Hanamichi Sakuragi, el rei dels rebots;
 L as del Shoyo. Entra en Fujima;
 L as del Shoyo. L habilitat d en Fujima;
 En Mitsui est al lmit!
 En Mitsui. La tempesta dels tres punts;
 Una expulsi imminent;
 L'esmaixada explosiva d'en Hanamichi;
 El desafiament d'un rival;
 L'home que va jurar derrotar el Kainan;
 El Takezono, l'ltima lluita;
 El desafiament al campi;
 En Hanamichi est en plena forma;
 L'arma secreta que inmovilitza a en Hanamichi;
 En Gori es lesiona. s la fi!
 El germ petit del Gorila;
 L'home que controla el joc;
 En Maki, l'as. A tota potncia!
 Anzai. L'aposta per la victria;
 Quins paios ms tossuts!
 ltims deu segons. El desenlla final;
 El Shohoku al caire de l'abisme;
 El contraatac de la bola de billar;
 Tres dies d'entrenament intesiu;
 Un partit crucial. Kainan vs Ryonan;
 El Kainan al mxim nivell. La reacci dels campions;
 Combat d'estrelles: Sendoh contra Maki;
 L'arriscada aposta d'en Sendoh;
 El partit decisiu;
 La salvaci de l'equip;
 La crisi de joc d'en Gori;
 Gori-esmaixada 2;
 El crit de guerra d'en Gori;
 La humiliaci ms gran de la vida;
 En Rukawa. L'aposta per la segona part;
 El rival ms perills;
 Bon joc;
 Sensaci de victria;
 Vosaltres sou molt bons;
 El retorn d'en Big Jun;
 La reacci del Ryonan;
 Els problemes del Shohoku;
 En Sendoh ataca. La desfeta del Shohoku;
 L'exhibici del principiant Hanamichi;
 La determinaci d'en quatre-ulls;
 Victoria o derrota;
 Un nou repte: El campionat nacional;
 L'ambici d'en Rukawa;
 El millor jugador del Jap;
 Els EEUU, la meca del bsquet;
 L'esperit d'en Rukawa;
 El millor jugador de deb del Shohoku;
 El campionat nacional perilla!
 Amics! La colla d'en Hanamichi;
 El repte dels 20 mil tirs;
 El combat ferotge de Shizuoka;
 El dia ms apassionant d'en Hanamichi;
 Les bambes de basquet;
 El retorn de l'Uozumi;
 Comena un combat ferotge;
 El Shohoku perilla;
 El miracle d'en Hanamichi Sakuragi;
 L'esmaixada de la glria;

 Els OVES .
Per veure una descripci dels OVES d'Slam Dunk, vegeu: OVES d'Slam Dunk

NOTA: Ttols en catal segons animelliure . En cursiva, els noms originals dels OVES en japons.
 Sakuragi vs. Oda "Slam Dunk: Sakuragi Hanamichi donata desuka?";
 Al campionat nacional amb en Sakuragi "Slam Dunk: Zenkoku seisha da! Sakuragi Hanamichi omoete;
 La gran crisis del Shohoku "Slam Dunk: Shohoku saidai no kiki! Moeru Sakuragi Hanamichi;
 L'ardent estiu d'en Hanamichi i en Rukawa "Slam Dunk: Moeru basukettoman tamashii! Hanamichi to Rukawa no Atsui Natsu;

 Banda sonora .

Temes d'introducci (openings)
Episodis 1 al 61:  por BAAD;
Episodis 62 al 101:  por ZYYG;

Temas de sortida (endings)
Episodis 1 al 24:  por Ooguro Maki;
Episodis 25 al 49:  por Wands;
Episodis 50 al 81:  por Manish;
Episodis 82 al 101  por Zard;

 Enllaos .
 Informaci de la srie (3xl.cat) ;
 Central Kanagawa: pgina sobre Slam Dunk ;
 Anime Slam Dunk.com: Pgina molt completa sobre Slam Dunk ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120768" title="Frank Wilczek" nonfiltered="4256" processed="4242" dbindex="49598">


Frank Wilczek ( Mineola, EUA 1951 ) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 2004.

Biografia.
Va nixer el 15 de maig de 1951 a la poblaci de Mineola, situada a l'estat nord-americ de Nova York en una famlia d'arrels poloneses i italianes. Va estudiar matemtiques a la Universitat de Chicago, on es llicenci l'any 1970 i posteriorment realitz un doctorat en fsica a la Universitat de Princeton l'any 1974.

Professor univesitari a l'Institut d'Estudis Avanats de la Universitat de Princeton i a l'Institut Kavli de Fsica Terica, actualment s professor de fsica a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts. 

Recerca cientfica.
L'any 1973 treballant amb David Gross a la Universitat de Princeton va descobrir el fenomen conegut com a llibertat assimpttica per la qual a major aproximitat entre dos quarks  menor s la interacci forta entre ells. Aix doncs, quan els quarks estan extremadament prxims la interacci nuclear entre ells s tan feble que es comporten gaireb com a partcules lliures. La llibertat assimpttica, descoberta independentment i gaireb al mateix temps per David Politzer, fou determinant per al descobriment de la cromodinmica quntica. 

Wilczek posteriorment va ajudar al coneixement i desenvolupament de anions, axions i altres aspectes del camp de la teoria quntica en general i ha investigat en els camps de la fsica de matria condensada, l'astrofsica i la fsica de partcules. 

L'any 2004 compart el Premi Nobel de Fsica amb David Gross i David Politzer pel descobriment de la llibertat asimpttica en la teoria de la interacci forta.

Actualment les seves investigacions se centren e les partcules fsiques pures; el comportament de la matria: temperatures ultra-elevades, densitat i estructura de fase; aplicacions de la fsica de partcules a la cosmologia; aplicacions de tcniques de la teoria quntica de camps a la fsica de la matria condensada; i la teoria quntica dels forats negres. 

Enllaos externs.

  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2004;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120770" title="Bret Easton Ellis" nonfiltered="4257" processed="4243" dbindex="49599">

Bret Easton Ellis (Los Angeles, Califrnia 7 de mar de 1964), s un novellista estatunidenc, considerat el major exponent de la Generaci X de literatura, i un dels autors postmoderns ms rellevants de l'actualitat.

s un autor polmic, que ha deixat a pocs lectors indiferents, provocant crtiques negatives i positives per igual. Ha estat considerat per alguns crtics com el nou Hemingway, per desprs ser relegat a un segon pla per la seva fredor i l'escabrositat de la seva prosa.

Bibliografa.
Menys que zero (Less Than Zero) (1985);
Les Lleis de l'atracci (The Rules of Attraction) (1987);
American Psycho (1991);
The Informers (1994);
Glamourama (1998);
Lunar Park (2005);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120772" title="Biblioteca Viipuri" nonfiltered="4258" processed="4244" dbindex="49600">

La Biblioteca Viipuri, nom amb el qual, en l'Histria de l'Arquitectura Moderna, es coneix la Biblioteca municipal de Vyborg a Rssia, fou construda quan l'esmentada ciutat pertanyia a Finlndia i era coneguda en fins amb el nom de Viipuri.

L'arquitecte finlands Alvar Aalto project i bast aquest edifici entre els anys 1933 i 1939.
La Biblioteca Viipuri fou immediatament celebrada com un dels edificis ms importants del Moviment Modern i l'historiografia de l'Arquitectura Moderna el considera com la primera manifestaci regional en el Moviment Modern.

Deu la seva fama al sostre ondulat de fusta de l'auditori.

 Referncies .




 Enllaos externs .
 Website of the library ;
 Alvar Aalto Foundation website ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120774" title="Everton Football Club" nonfiltered="4259" processed="4245" dbindex="49601">


L'Everton Football Club s un club de futbol angls, de la ciutat de Liverpool a Merseyside.

 Histria .

L'Everton va ser fundat l'any 1878 amb el nom de St. Domingo F.C. Com a passat amb molts clubs anglesos, l'Everton va comenar com un equip d'esglsia, concretament de l'esglsia metodista de St. Domingo. El primer partit el jug a Stanley Park, amb uns pals fets casolans. Un any desprs canvi el seu nom per l'actual de Everton FC, i va rebre el sobrenom de Black Watch degut a les seves samarretes negres amb faixa blanca. L'actual samarreta de color blau reial fou adoptada el 1901. Fou membre fundador de la Football League el 1888. El club jug a Anfield Road, fins que el 1892 es trasllad a Goodison Park. Una de les seves millors poques les visqu el club a la dcada dels 30 amb figures com Dixie Dean, Tommy Taylor o Joe Mercer. Ja a la dcada dels 60 destacaren Alan Ball o Howard Kendall.

 Jugadors destacats .
A l'inici de la temporada 2003-04, amb motiu del seu 125 aniversari, els aficionats van votar l'onze ideal del club. Aquest fou:
 Neville Southall (1981 97);
 Gary Stevens (1982 89);
 Brian Labone (1958 71);
 Kevin Ratcliffe (1980 91);
 Ray Wilson (1964 69)  ;
 Trevor Steven (1983 90);
 Alan Ball (1966 71);
 Peter Reid (1982 89);
 Kevin Sheedy (1982 92);
 Dixie Dean  (1925 37);
 Graeme Sharp (1980 91);

 Colors .

Inicialment l'Everton vest samarretes negres amb faixa blanca el que li valgu el sobrenom de Black Watch. El 1901 adopt l'uniforme actual, samarreta de color blau reial i pantalons blancs.

 Palmars .
1 Recopa d'Europa de futbol: 1984-85;
9 Lliga anglesa: 1890-91, 1914-15, 1927-28, 1931-32, 1938-39, 1962-63, 1969-70, 1984-85, 1986-87;
5 Copa anglesa: 1905-06, 1932-33, 1965-66, 1983-84, 1994-95;
1 Lliga anglesa de Segona Divisi: 1930-31;
9 Community Shield: 1928, 1932, 1963, 1970, 1984, 1985, 1986, 1987, 1995;

 Referncies .




 Enllaos externs .
Web oficial del club;
NSNO;
ToffeeBlue;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120791" title="Aston Villa Football Club" nonfiltered="4260" processed="4246" dbindex="49603">


L'Aston Villa Football Club s un club de futbol angls, de la ciutat de Birmingham a West Midlands.

 Histria .
L'Aston Villa va ser fundat el mar de 1874 en una reuni dels aficionats al criquet Jack Hughes, Frederick Matthews, Walter Price i William Scattergood, membres de la Villa Cross Wesleyan Chapel. El primer terreny del club fou a Aston Lower Ground i el primer partit fou una barreja de rugbi i futbol enfront els jugadors de rugbi de l Aston Brook St. Mary s. Jugaren 15 jugadors, una meitat de rugbi (0-0) i una meitat de futbol (1-0). El 1876 es mogueren a Perry Barry i rpidament construren el seu terreny Villa Park. El 1888 s un a la Football League, essent membre fundador. Al segle XIX i primeres dcades del segle XX, l'Aston Villa fou un dels millors equips britnics. El club ha produt un gran nombre d estrelles entre les que cal destacar Charlie Athersmith (de qui es comenta que va jugar un partit de pluja amb un paraiges). 

 Jugadors destacats .
 Charlie Athersmith;
 Sam Hardy;
 Danny Blanchflower;
 George Cummings;
 Peter McParland;
 Gerry Hitchens;
 Paul McGrath;
 David Platt;
 Gareth Southgate;
 Steve Staunton;
 Mark Bosnich;
 Andy Townsend;
 Savo Miloevi ;
 Dwight Yorke;
 Paul Merson;
 Olof Mellberg;
 Dion Dublin;
 Juan Pablo ngel;

 Colors .
L'uniforme de l'Aston Villa s vermell amb mnigues blau cel i pantal blanc.

 Palmars .
1 Copa d'Europa de futbol: 1981-82;
1 Supercopa d'Europa de futbol: 1982;
1 Copa Intertoto de la UEFA: 2001;
7 Lliga anglesa: 1893-94, 1895-96, 1896-97, 1898-99, 1899-00, 1909-10, 1980-81;
7 Copa anglesa: 1886-87, 1894-95, 1896-97, 1904-05, 1912-13, 1919-20, 1956-57;
5 Copa de la Lliga anglesa: 1960-61, 1974-75, 1976-77, 1993-94, 1995-96;
2 Lliga anglesa de Segona Divisi: 1937-38, 1959-60;
1 Lliga anglesa de Tercera Divisi: 1971-72;
1 Community Shield: 1981;

Referncies.


 Enllaos externs .
Web oficial del club;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120800" title="Morra" nonfiltered="4261" processed="4247" dbindex="49604">


La morra s un joc que consisteix a encertar el nombre de dits mostrats entre dos jugadors. Es tracta d'un joc de societat molt conegut des de l'antiguitat en diversos pasos i que pot procedir del costum de comptar amb els dits.

 Com s'hi juga .
Els dos jugadors amaguen un puny darrere de l'esquena, estenen els dits a mostrar. Desprs cada jugador a la mateixa vegada diu el nombre de dits que creu que hi haur estesos entre les dues mans i simultniament mostren les mans.

Guanya qui encerti el resultat. Si cap jugador l'encerta es torna a comenar.

 Histria .
La morra s un joc molt antic i est documentat en nombroses notes histriques. La primera notcia que es t del joc de la morra procedeix de l'antic Egipte d'una tomba d'un alt dignatari de tall de la XXV Dinastia on s'observa clarament el difunt l'acci d'estendre el bra amb un nmero cara a cara amb una altra persona.

En una pintura grega apareix clarament el joc desprs d'Helena i Paris amb les mans preparades per al joc de la morra.

Cicer, en un escrit, diu que dignus est qui cum in tenebris mices, s a dir: s persona digna aquella amb qui pots jugar a la morra en la foscor. En llat, la morra era indicada com a micatio, del verb micare, que per extensi sigificava micare digites, s a dir, estendre el dit en el joc.

En poques successives sn alguns els testimonis del joc de la morra. El joc era molt conegut per les legions romanes i, all on colonitzaven, donaven a conixer el joc.

 Curiositats .
Durant el temps del feixisme a Itlia, el joc va ser prohibit. El motiu era el fet de soler-hi jugar desprs de beure alcohol, i la violncia gestual i verbal podia conduir a malentesos en dir el nmero, amb la qual cosa molts cops el joc podia derivar en una baralla.

 Enllaos externs .
 La morra al diccionari de l'IEC ;
 El juego de la morra en Teruel ;
 Su jocu de sa murra ;
 Gli amici della morra ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120803" title="Toyotomi Hideyoshi" nonfiltered="4262" processed="4248" dbindex="49605">

Toyotomi Hideyoshi(1536 o 1537-1598) successor d'Oda Nobunaga i unificador del Jap, s un dels personatges ms decisius i carismtics de la histria d'aquest pais.

Fill de pagesos, en els seus inicis se'l motejava com a Saru (mico) degut a la seva lletjor i complexi petita. Grcies al seu extraordinari enginy i a la seva personalitat alegre, va protagonitzar una impresionant escalada social des dels estrats ms baixos fins a esdevenir el daimyo mes poders del Jap. Aquest fet, va ser realment extraordinari en una rgida societat feudal que gaireb no permetia promocions significatives. Tamb s conegut per ser el principal unificador del Jap (tot i que aquesta tasca va ser iniciada pel seu predecessor Oda Nobunaga i completada pel seu succesor Tokugawa Ieyasu).

En un intent d'ampliar els seus dominis a Corea, als Jurchens, la Xina de la Dinastia Ming i la ndia, va iniciar les Guerres Imjin, enviant un exrcit de 150.000 soldats a la Pennsula de Corea el 1587 i el 1597. L'utilitzaci d'armes de foc, de les quals no disposava l'exercit core, en un principi va permetre ocupar amb gran facilitat gran part de la Pennsula Coreana. Per la constant resistncia de la poblaci local provoc que finalment Toyotomi fos derrotat per les tropes de l'emperador Xins Wanli i el fracs absolut de les seves expedicions fora del Jap.

Desprs de la mort de Toyotomi Hideyoshi, el seu afeblit clan no aconsegu mantenir el poder en favor del seu fill Toyotomi Hideyori i Tokugawa Ieyasu prengu el poder desprs de la Batalla de Sekigahara iniciant-se aix el llarg i estable Perode Edo.

Toyotomi Hideyoshi, amant de la pompositat i la cultura, va deixar tamb un important llegat cultural com el Castell d'Osaka o la restricci de qu noms la casta guerrera (els samurai o bushi) poden posseir armes.

Referncies.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120804" title="Govern de Catalunya 1977-1980" nonfiltered="4263" processed="4249" dbindex="49606">
El 5 de desembre de 1977, el President de la Generalitat, Josep Tarradellas, nomena un govern de la Generalitat provisional, desprs d'haver estat reestablerta la instituci per part del govern espanyol.
 
Histria i context.
El 15 de juny de 1977, les primeres eleccions democrtiques a Corts des de 1936, donaren, a Catalunya, una majoria a les forces poltiques que preconitzaven el restabliment de la Generalitat i de l'autonomia, dissoltes el 1938 per una llei de l'Estat espanyol.

La diada de l'Onze de Setembre d'aquell mateix any, centenars de milers de catalans es manifestaren en aquell mateix sentit a la ciutat de Sant Boi de Llobregat sota el lema Llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia.

Aquests factors foraren el Govern espanyol presidit per Adolfo Surez al restabliment de la Generalitat provisional el 29 de setembre de 1977 i a permetre el retorn de l'exili del President Tarradellas, el seu nomenament "formal" com a President i la constituci d'un govern provisional per preparar un estatut i les posteriors eleccions de 1980.

 Estructura i funcions .
Tarradellas form un govern de concentraci amb dotze consellers.

Per a un govern sense competncies executives, noms set consellers tenien una cartera especfica, per Tarradellas va utilitzar les dotze que li permetia la llei de recuperaci de la Generalitat per recollir les diferents sensibilitats poltiques existents.

Les seves funcions eren:
Definir la re-edici de les institucions catalanes i el seu funcionament en un context molt diferent al que havia quan varen desaparixer en 1939.
Crear una comissi per redactar l'estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 i fer el referndum per a la seva aprovaci.
Convocar les primeres eleccions democrtiques del nou perode comptant amb l'estatut co a marc legal.

La seva estructura va ser:





Aquest fets varen ser recollits en el primer Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya restituit per Tarradellas del mateix dia, 5 de desembre de 1977.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120805" title="Ernest Maragall" nonfiltered="4264" processed="4250" dbindex="49607">

Ernest Maragall i Noble (Barcelona 3 de novembre de 1903 - Caracas, 1991), escultor catal establert a Caracas.
Ernest Maragall i Mira (Barcelona, 1943), poltic catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120806" title="Canal generalista" nonfiltered="4265" processed="4251" dbindex="49608">
Un canal generalista s un canal de televisi o emissora de rdio que t una programaci variada, amb continguts diversos: informatius, esports, cultura, concursos, humor, msicals, etc. Es diferencia dels canals especialitzats, que noms tracten un tema. 

Histria.
En un principi la majoria de les emissores de rdio eren generalistes, basant la seva programaci sobretot en els informatius, que es deien "diaris parlats" perqu el que feia el locutor era llegir els diaris del dia davant el micrfon. Per ben aviat van sorgir emissores majoritriament musicals, en qu els informatius eren molt reduts. Les rdios musicals van anar fent-se un lloc fins a convertir-se en una bona part de les emissores ms escoltades. Durant molts anys aquests dos tipus, generalistes o musicals (en van anar apareixent amb diferents estils musicals: clssica, meldica, moderna...) van ocupar la majoria de dials. Ms recentment han aparegut emissores especialitzades en altres temes, com per exemple la informaci. A Catalunya va aparixer l'emissora Catalunya Informaci (de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals), que actualment ha aconseguit fer-se una audincia fidel. Tamb de la Corporaci va aparixer Catalunya Cultura, especialitzada en temes culturals. 

En l'actualitat els oients de la rdio tradicional es reparteixen entre les emissores generalistes, que continuen tenint ms audincia, i les rdios musicals, alguna de clssica i la majoria de pop, rock i derivats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120807" title="Prosa" nonfiltered="4266" processed="4252" dbindex="49609">
La prosa en l'escriptura s l's del llenguatge que s'oposa al vers. Les paraules s'agrupen sense seguir les lleis de la mtrica, sin que imiten el fluir del discurs oral. s la manera ms natural d'escriure, per aix a banda de a la literatura, apareix als mitjans de comunicaci, avisos, lleis i altres documents. Tot i aquest catcter ms proper a la parla, va ser l'ltim estil literari en aparixer, ja que els primers escrits literaris usaven el vers justament per marcar el carcter artstic i facilitar la memoritzaci.

Tradicionalment, la narrativa s'associa a la prosa, per pot haver poemes narratius i textos en prosa de carcter no narratiu, com l'assaig, la descripci, etc. per tant s incorrecte considerar la prosa com un gran gnere literari.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120808" title="Canal especialitzat" nonfiltered="4267" processed="4253" dbindex="49610">
Un canal especialitzat s un canal de televisi o emissora de rdio que t una programaci temtica, s a dir, especialitzada en un tema: canals musicals, canals esportius, canals informatius, canals culturals, canals infantils, etc. Tot i poder tenir diversos programes diferents a la seva graella de programaci, tots giren al voltant del mateix tema. Es diferencien dels canals generalistes




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120809" title="Terra Santa" nonfiltered="4268" processed="4254" dbindex="49611">
Sota el nom de Terra Santa es designa una part del territori de l'Orient Mitj, tradicionalment al voltant d'Israel i Palestina. Aquesta zona s reclamada per seguidors de les tres grans religions (cristianisme, judaisme, Islam) per haver passat all alguns fets cabdals per a la seva histria.

Per aquest motiu ha estat sempre una zona de conflicte, ja des de l'Edat Mitjana, amb les croades, fins el segle XXI, on continuen les guerres pel domini de la regi. Segons l'poca, el terme pot abarcar ms o menys pasos


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120813" title="Clarence House" nonfiltered="4269" processed="4255" dbindex="49612">

Clarence House s una residncia de la famlia reial britnica a Londres, concretament al popular The Mall londinenc. Actualment s la residncia oficial del Prncep de Galles i de la Duquessa de Cornualles. 

Construt entre l'any 1825 i 1827 sota la direcci de l'arquitecte John Nash i per ordre del futur rei Guillem IV del Regne Unit quan ostentava el ducat de Clarence. El duc de Clarence prefer la construcci d'una nova residncia davant la prespectiva d'haver de viure al Palau de Saint James, residncia que trobava inadequada per la vida moderna. 

A la mort del rei Guillem IV del Regne Unit, Clarence House pass a la princesa Augusta del Regne Unit que hi visqu fins a la seva mort l'any 1840. A la mort d'Augusta, la residncia fou ocupada per la princesa Victria de Saxnia-Coburg Saafeld, duquessa de Kent i mare de la reina Victria I del Regne Unit.

A la mort de la duquessa de Kent, la residncia pass al segon fill de la reina Victria I del Regne Unit, el Duc d'Edimburg, que l'empr fins a la seva mort l'any 1900. a la mort del duc d'Edimburg, Clarence House fou ocupada pel Duc de Connaught fins l'any 1942. Durant la Segona Guerra Mundial, la casa pat importants danys a causa de les bombes alemanyes, posteriorment s'empr com a centre de la Creu Roja a Londres.

Acabada la Segona Guerra Mundial, la residncia fou restaurada i entregada a la princesa Elisabet del Regne Unit com a residncia oficial arran del seu matrimoni amb el Duc d'Edimburg. Des de 1947 i fins a 1953 fou utilitzada pels ducs d'Edimburg i all hi nasqueren el Prncep de Galles i la Princesa Reial.

L'any 1953, Clarence House fou ocupada per lady Elisabet Bowes-Lyon, la reina mare, que l'empr fins a la seva mort l'any 2002. Els primers anys tamb fou la residncia oficials de la Comtessa de Snowdon. 

A la mort de la Reina Mare, Clarence House visqu una intenci restauraci dirigida pel Prncep de Galles amb l'objectiu de convertir Clarence House en la seva residncia en substituci del Palau de Saint James. Des del 2003 s, per tant, la residncia del prncep de Galles i de la duquessa de Cornualles, aix com dels prnceps Guillem del Regne Unit i Enric del Regne Unit. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120819" title="nima" nonfiltered="4270" processed="4256" dbindex="49613">

L'nima, segons algunes tradicions religioses i filosfiques, s el principi espiritual que forma part del sser hum, separat del cos, i que el diferencia d'altres ssers, tot i que algunes escoles creuen que l'nima s un principi vital i per tant pertany tamb als animals i les plantes.

A vegades s'ha usat com a sinnim de conscincia o ment i sovint t connotacions religioses, afirmant que l'nima va ser donada a l'home pels dus i per tant s immortal. Per aix l'nima va lligada a un sentit de transcendncia.

Plat.
Plat creia que l'nima era l'essncia autntica de l'sser hum. Va ser un dels pares del dualisme i de l'idealisme en filosofia. L'nima pertanyia al mn de les idees, intelligible, etern i perfecte i s'encarnava en diversos cossos, recordant noms en part el mn del qual provenia per enyorant-lo. Per aix impulsa la persona al coneixement i a la virtut, per allunyar-se de la matria corruptible i poder ser alliberada del cos (doctrina que influenci la concepci cristiana de l'nima).

L'nima es divideix en tres parts, que es corresponen amb les tres classes socials dominants: una racional, una concupiscible i una irascible, fet que explica que la persona no sempre obri b.

Aristtil.
Per a Aristtil l'nima s un principi vital que actua com a forma per a l'sser hum, oposant-se a la matria que seria el cos (teoria de l'hilemorfisme). Tamb seria la realitzaci mxima o acte de la persona, ja que el permet elevar-se i pensar. No creu, per, que l'nima sobrevisqui al cos (semblant al que proposava Epicur, que creia que l'nima estava formada per toms igual que qualsevol altra cosa)

Estoicisme.
Els estoics pensaven que l'nima s'insuflava en el cos (d'aqu les nombroses traduccions d'nima com a sinnim de pneuma o aire) i que hi havia una nima per a cada cosa, fins i tot per a diferents estadis d'un mateix sser (aix l'nima de l'infant s diferent de la del adult). A partir d'aquests pensadors, s'assimila freqentment l'nima a esperit

Cristianisme.
El cristianisme va afirmar que l'nima era un do de Du particular per als homes, fets a imatge i semblana seva. Cada nima s individual. Els ssers humans ja en formar-se al ventre matern tenen nima, per aix l'esglsia condemna l'avortament: s matar una persona amb una nima que no pertany la persona sin que s un regal que cal cuidar temporalment.

L'nima, quan el cos mor, s jutjada per les obres de la persona i segons si se salva o es condemna, va al Parads (on gaudeix de la contemplaci eterna del Creador) o a l'Infern.

Les nimes sn les que permetran la resurrecci final dels cossos, quan s'acabi el temps d'aquest mn. El pecat embruta l'nima i l'apropa a la condemnaci. La religi s una via perqu l'nima es comuniqui amb Du mitjanant els sagraments o la pregria i pugui transcendir el cos. 

Descartes.
Descartes assimila l'nima a la ment, res cogitans, oposant-la al cos, que forma part de la res extensa com qualsevol altra entitat del mn. L'nima ha estat creada per Du, res infinita. 

L'nima s tamb garantia d'existncia, car si s que penso, s perqu existeixo (la famosa mxima Cogito ergo sum). Per tant l'existncia est lligada a l'autoconscincia, tota la resta es pot dubtar.

Budisme.
L'sser sempre s temporal per al budisme, es defineix segons una coordenada espacio-temporal concreta i est marcat per experincies. S'oposa a l'essncia universal eterna, un nima global.

Cada persona t una part d'aquesta nima. Ha d'intentar actuar correctament per fondre's amb l'nima csmica i fer desaparixer el cos, font de patiment i desig i per tant d'impuresa.

L'nima es va reencarnant en diferents cossos (tamb no humans) segons les conductes de la vida anterior. L'objectiu s interrompre aquest cicle de reencarnacions amb una vida perfecta.

Psicologia.
La psicologia moderna parla de psique o de ment en comptes d'nima i la considera com un receptacle d'emocions i vivncies, aix com la font de la voluntat d'actuar.

Cincia moderna.
La cincia moderna rebutja el concepte d'nima perqu no s demostrable empricament i parla de cervell i d'activitats que es relacionen amb ell. L'nima, doncs, passa a l'mbit de la creena o de la fe.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120821" title="Josep Palau i Fabre" nonfiltered="4271" processed="4257" dbindex="49614">
Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917 - Barcelona, 2008) fou un polifactic poeta, escriptor i crtic d'art catal, un dels mxims especialistes en l'obra del pintor Pablo Picasso.

Biografia.
Va nixer el 21 d'abril de 1917 a la ciutat de Barcelona, fill del pintor, decorador i inventor de joguines Josep Palau i Oller. Va estudiar lletres a la Universitat de Barcelona i, durant els anys cinquanta va treballar activament en la recuperaci de la literatura i la cultura catalanes sota el franquisme. Entre 1946 a 1961 va residir a Pars.

El 1989 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, i el 2000 amb la Medalla d'Honor al Mrit Artstic de l'Ajuntament de Barcelona, el nomenament dOfficier de l'Ordre des Arts et des Lettres del Govern francs i el ttol de Doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears.

Mor a Barcelona el 23 de febrer de 2008.

Obra literria.
A finals dels anys trenta va iniciar la creaci literria en el camp de la poesia. Va fundar i collaborar amb revistes com Poesia i Ariel, a ms de l'editorial "La Sirena", que editaria obres, per exemple, de Salvador Espriu. 

A ms de la poesia, ha conreat el teatre, la narrativa breu i l'assaig, gnere en el qual destaquen especialment els seus volums sobre Pablo Picasso. Palau i Fabre s, a ms, un actiu traductor. Ha versat al catal obres d'Antonin Artaud, d'Arthur Rimbaud, d'Honor de Balzac, de Stphane Mallarm i el llibre Cartes d'amor de Marianna Alcoforado (la monja portuguesa). Els seus treballs han estat traduts a nombroses llenges.

Al llarg de la seva carrera va rebre diversos premis literaris: l'any 1984 el Premi Literatura Catalana d'assaig de la Generalitat de Catalunya per Nous quaderns de l'alquimista, el 1996 el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya per Contes de capalera, el 1998 el Lletra d'Or per Estimat Picasso, el 1999 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el 2006 el Premi de la Crtica Serra d'Or d'obres completes per Obra literria completa.


Poesia.
1942 Balades amargues;
1943 L'aprenent del poeta;
1945 Imitaci de Rossell-Prcel;
1946 Cncer;
1952 Poemes de l'alquimista;
2001 Les veus del ventrloc: poesia de teatre;

Narrativa breu.
1983 Contes despullats;
1984 La tesi doctoral del diable;
1988 Amb noms de dona;
1991 Un Sal que camina;
1993 L'Alfa Romeo i Julieta i altres contes;
1993 Contes de capalera;
1996 Les metamorfosis d'Ovdia i altres contes;

Teatre.
1957 Esquelet de Don Joan;
1972 Homenatge a Picasso;
1977 Teatre;
1978 La trgica histria de Miquel Kolhas;
1986 Avui Romeo i Julieta. El porter i el penalty;
1991 L'Alfa Romeo i Julieta, i altres contes, precedit per Aparici de Faust;
2000 La confessi o l'esca del pecat;
2003 Teatre de Don Joan;


Crtica literria o assaig.
1943 Pensaments;
1961 La tragdia o el llenguatge de la llibertat;
1962 El mirall embruixat;
1962 Vides de Picasso;
1962 Vides de Picasso: assaig de biografia;
1963 Picasso;
1964 Doble assaig sobre Picasso;
1966 Picasso a Catalunya;
1970 Picasso per Picasso;
1971 L'extraordinria vida de Picasso;
1971 Picasso i els seus amics catalans;
1976 Antonin Artaud i la revolta del teatre modern;
1976 Quaderns de l'alquimista;
1977 Pare Picasso;
1979 El "Gernika" de Picasso;
1981 El secret de les Menines de Picasso;
1981 Picasso;
1981 Picasso vivent, 1881-1907;
1981 Picasso, Barcelona, Catalunya (amb Montserrat Blanch, Alexandre Cirici i Isabel Coll);
1981 Picasso a l'abast;
1983 Nous quaderns de l'alquimista;
1990 Picasso cubisme, 19017-1917;
1991 Quaderns indits de l'alquimista;
1996 Lorca-Picasso;
1996 Quaderns de vella i nova alqumia;
1997 Quaderns de l'alquimista;
1997 Estimat Picasso;
1999 Picasso dels ballets al drama, 1917-1926;
2004 Problemtica de la tragdia a Catalunya: obertura del curs acadmic, 2003-2004;


Enllaos externs.
 Pgina dedicada a Josep Palau i Fabre, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 Pgina de l'autor a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;
 Pgina de la Fundaci Palau;
 Fitxa de l'autor a gencat.cat;
 Entrevista publicada a "Escola Catalana", revista educativa d'mnium Cultural;
 Pgina de MallorcaWeb sobre l'atorgament del ttol de doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears ;
 Especial a VilaWeb en motiu del 90 anys de Palau i Fabre.;
 Vilaweb - S'ha mort Josep Palau i Fabre, l'alquimista de la literatura;

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120823" title="Llenya" nonfiltered="4272" processed="4258" dbindex="49615">


La llenya s la matria lignificada de les plantes, que un cop tallada i trossejada es destina com a combustible per fer foc. s una de les formes ms simples de biomassa. 

Vegeu tamb.
Fusta;
Canya;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120824" title="Club Esportiu Constncia d'Inca" nonfiltered="4273" processed="4259" dbindex="49616">

El Club Esportiu Constncia d'Inca s un club de futbol de la ciutat d'Inca, Illes Balears

Actualment t 300 socis.

El seu patrocinador s Ferraceros Ordinas.

Estadi.
L'estadi Nou Camp d'Inca t un aforament de 10.000 espectadors i s de gespa natural. Fou inaugurat l'any 1.964

Equip.
Porters
juan cuesta , angel

Defenses
Jess, Jos Luis, Batlle (Poblense), scar Tudur (Sp. Mahons), Jordi Xamena (Ferriolense), Julio Gonzlez (Platges Calvi), Santi, Sami y Toni (La Salle), Gabi Grill(Platges Calvi)

Migcampistes
Tomeu (J. Sallista), David (J. Sallista), Xino (Ferriolense), Juanjo (la Salle), Joan Cebudo (Catarroja), Rocky (Ferriolense), Vadillo (Njar-Almera), Xisco Xamena (Ferriolense)

Davanters
Ismael, Marcos (Ferriolense), Nico, Pua (Arenal), Manel Sala (Poblense) i Pablo.

Entrenador Carlos Martinez
2 entrenador Javier Rodriguez (2ona temporada)

Palmars.
Temporades a 2 Divisi: 11;
Temporades a 2 Divisi B: 1;
Temporades a 3 Divisi: 46;

4 Campionats de Balears: 1933, 1934, 1935, 1939.
 Campi de 3 Divisi Grup Balear en 7 ocasions.
 Subcampi de 3 Divisi Grup Balear en 9 ocasions.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120826" title="Illa de Baffin" nonfiltered="4274" processed="4260" dbindex="49617">

L'illa de Baffin (en inuktitut Qikiqtaaluk       , en angls Baffin Island), abans coneguda tamb com la Terra de Baffin (Baffin Land), s una de les illes rtiques al nord del Canad, dins el territori de Nunavut. s l'illa ms gran del Canad i la cinquena ms gran del mn, amb una superfcie de 507.451 km. L'any 2004 tenia una poblaci d'11.000 habitants. Porta el nom de Baffin en honor de l'explorador britnic William Baffin.

L'illa de Baffin forma part de la regi de Qikiqtaaluk. 

Geografia.

Iqaluit  abans anomenada Frobisher Bay , la capital de Nunavut, est situada a la costa sud de l'illa, a la badia homnima, de la qual va rebre el nom. El 2001 tenia 5.236 habitants.

Al sud hi ha l'estret de Hudson i el Quebec, al continent. A l'est hi ha l'estret de Davis i la badia de Baffin i, a l'altra banda, Grenlndia. A l'oest i el nord, la badia de Foxe, el golf de Boothia i l'estret de Lancaster separen l'illa de Baffin de la resta de l'arxiplag.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120827" title="Roba" nonfiltered="4275" processed="4261" dbindex="49618">


La roba s qualsevol de les peces  de drap o tela que serveixen per a vestir persones, mobles i llars. Va sorgir per protegir el cos del clima i els objectes de la brutcia, per els seus usos s'han anat multiplicant. Els materials sn variats, des de pells fins a cot o fibres sinttiques.

La moda dicta l'estil predominant a cada poca i el tipus de roba indica la classe social i part de la manera de pensar de la persona que la posa. Hi ha roba especfica per a una activitat, com l'equipament esportiu, els uniformes professionals o els vestits religiosos, entre d'altres. Ensenyar una part del cos o una altra, especialment el de la dona, depen de les normes de pudor d'una societat concreta.

Histria.
Prehistria.
Les causes que van fer que l'home comencs a utilitzar el vestit poden ser tant la necessitat de protegir-se de les inclemncies del clima com el poder mgic que s'atribua al vestuari. Els primers homes caadors es cobrien amb la pell dels animals perqu aix s'assemblaven a l'animal caat, de manera que el vestit era un mecanisme per afavorir la cacera. Els primers testimonis que en tenim sn de fa uns 15.000 anys. L'agulla es va inventar, si fa o no fa, a la mateixa poca. Les primeres agulles eren d'os, i els tendons d'animals o alguns filaments vegetals es feien servir com a fil. El vestit de teixit va aparixer, fa 5  6 mil anys, coincidint amb el pas de l'home caador a l'home agricultor.

 Edat antiga.
Al mn antic noms s'utilitzaven teixits per vestir, la utilitzaci de les pells va ser abandonada a partir del primer milleni a.C. Els teixits diferien segons el lloc, a la Xina es va desenvolupar la producci de seda, a l'ndia el cnem i el cot i a Egipte el lli. A Europa els introductors de la prctica de la tintura dels teixits foren els fenicis que havien descobert un mtode per fabricar el color porpra a partir d'aguns molluscs del gnere murex. En aquest punt de l'evoluci humana, el vestit no era vist exclusivament com una manera de protegir-se  de la intemprie, sin que era sobre tot un smbol de pertinena a un grup (econmic, religis, poltic, etc). La porpra era considerada un b de luxe i els fenicis van obtenir grans beneficis venent-la a d'altres poblacions. Entre altres teixits utilitzats al mn antic trobem el cot, la llana i la seda marina (produda per alguns molluscs de la famlia dels pnnids).

La gran expansi de l'Imperi Rom va posar en contacte el romans amb els costums de molts altres pobles del que va importar alguns teixits per al vestit quotidi o per al vestit dels ms rics. D'aquesta manera va aparixer la toga, la tnica o el palli. La filatura i la tintura de seda, llana i lli eren comunes a la major part d'Europa, especialment a Bizanci grcies a la seva posici geogrfica respecte a l'Orient. De les tres fibres citades, la ms difosa durant aquest perode era la llana, tant per raons econmiques (la ramaderia ovina era molt important) com per raons funcionals (la gran capacitat trmica de la llana).

 Materials utilitzats.
Materials naturals;
A la roba s'utilitzen fibres i altres materials naturals com:
 Lli;
 Llana;
 Rami;
 Seda;
 Pell i cuir;

 Materials sinttics;
 Elast;
 Nil;
 Polister;

Altres materials menys habituals;
 Bamb;
 Cnem;
 Jute;
 Lyocell;
 Rai;

Vegeu tamb.
 Camisa;
 Faldilla;
 Pantal;
 Samarreta;
 Vestit;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120830" title="Bagshot Park" nonfiltered="4276" processed="4262" dbindex="49619">


Bagshot Parc s l'actual residncia del prncep Eduard del Regne Unit i de Sofia Rhys-Jones, comtes de Wessex.

Boagshot Parc es troba a la localitat de Bagshot al comtat de Surrey. La residncia fou construda al segle XVII, des de 1631 a 1633, com una srie de petits palaus dissenyats per Iigo Jones pel rei Carles I d'Anglaterra. L'any 1796, sir Hans Sloane redisseny la finca sota les ordres del Duc de Clarence que habit Bagshot fins el 1816.

Posteriorment, la residncia pass a mans del prncep Guillem Frederic del Regne Unit, duc de Gloucester i esps de la princesa Maria del Regne Unit. La casa es clasur el 1847, a la mort de la duquessa de Gloucester i posteriorment, l'any 1860 fou enderrocada. Un nou edifici es comen a construir el 1860 i s'acab el 1879. El nou Bagshot Parc amb ms de 120 habitacions fou la residncia del Duc de Connaught fins a la seva mort el 1842 al mateix Bagshot Parc.

Des de l'any 2001, Bagshot Parc ha esdevingut la residncia oficial dels comtes de Wessex. La finca se situa a onze milles al sud del Castell de Windsor i a escassa distncia de Sunninghill Park, antiga residncia del Duc de York. 

Tot i que la casa ha estat enormememt criticada per un suposat mal gust de l'arquitecte, la casa ha esdevingut un magnfic exemple del gust indi que es desenvolup en el si de la societat anglesa a finals del segle XIX. Alhora s l'aventura constructora reial ms important desprs de la mort del prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120832" title="Arxiplag rtic Canadenc" nonfiltered="4277" processed="4263" dbindex="49621">
L'Arxiplag rtic Canadenc (en angls Canadian Arctic Archipelago), conegut tamb simplement com l'Arxiplag rtic, s un arxiplag situat al nord del Canad continental, a l'oce rtic. Conforma l'extrem septentrional de l'Amrica del Nord i t una extensi d'uns 1.424.500 km. Aquest grup de 36.563 illes ocupa la majoria del territori de Nunavut i una part dels territoris del Nord-oest; les ms septentrionals de totes s'agrupen en l'anomenat arxiplag de la Reina Elisabet.

L'arxiplag s'estn longitudinalment al llarg de 2.400 km, i d'uns 1.900 km de dalt a baix, des del cap Columbia, el punt ms septentrional de l'illa d'Ellesmere, fins al continent. A l'oest limita amb la mar de Beaufort, al nord amb l'oce rtic, a l'est amb la badia de Baffin i l'estret de Davis que el separen de  Grenlndia, i al sud amb la badia de Hudson i el Canad continental. Les diverses illes estan separades entre elles i el continent per una srie d'estrets i canals coneguts en conjunt com el pas del Nord-oest. A la part continental, en direcci a l'arxiplag, s'estenen cap al nord dues grans pennsules, la de Boothia i la de Melville.

L'Arxiplag rtic consta de 94 illes majors (d'una extensi superior als 130 km), que inclouen tres de les illes ms grans del mn, i 36.469 de menors. Les illes principals de l'arxiplag (amb una superfcie de ms de 10.000 km, en ordre descendent) sn les segents:

* NU = Nunavut, TN = Territoris del Nord-oest

Desprs de Grenlndia, l'Arxiplag rtic s l'rea terrestre principal de l'rtic. El clima de les illes s l'rtic, i el terreny est format per tundra excepte a les regions muntanyoses. La major part de les illes no estan habitades; els assentaments humans sn escassos, disseminats i poc poblats, i la majoria es troben a les illes ms meridionals, on hi ha algunes petites localitats costaneres de poblaci inuit.

Arran de les exploracions de Martin Frobisher a la dcada del 1570, la sobirania de les illes fou atribuda als britnics. La sobirania canadenca, que originriament (1870-80) noms s'exercia sobre la part de les illes banyada per la badia de Foxe i la badia i l'estret de Hudson, no fou establerta sobre tot l'arxiplag fins que el 1880 el Regne Unit va transferir la sobirania al Canad de la resta d'illes; el 1895 s'hi va establir el districte de Franklin, que comprenia gaireb la totalitat de l'arxiplag; aquest districte fou dissolt arran de la creaci del territori de Nunavut el 1999. El Canad reclama la continuaci de la seva sobirania territorial sobre el sector del Pol Nord, reclamaci no reconeguda de manera universal. A ms a ms, l'estat canadenc tamb considera que les aiges del pas del Nord-oest sn interiors, mentre que els Estats Units i altres pasos les consideren com a aiges internacionals. El desacord sobre l'estatus del pas del Nord-oest afecta tamb aspectes sobre legislaci ambiental, la seguretat nacional i la sobirania del Canad. L'illa de Hans, situada a l'estret de Nares, a l'est d'Ellesmere, s un territori actualment en disputa entre el Canad i Dinamarca.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120845" title="Avnia" nonfiltered="4278" processed="4264" dbindex="49622">

Avnia s un tribu de la famlia de les pocies



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120849" title="Cinossema" nonfiltered="4279" processed="4265" dbindex="49623">
Cinossema (Cynossema) fou una ciutat del Quersons Traci, a l'Hellespont. El nom li fou donat per la metamrfosi i mort d'Hecuba en aquest lloc. Fou el lloc de la victria de la flota atenenca dirigida per Trasibul i Trsil sobre  la flota peloponsica (411 aC).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120853" title="Chimonobambusa marmorea" nonfiltered="4280" processed="4266" dbindex="49624">

La Chimonobambusa marmorea (o Bamb marmori) s una espcie de bamb, del gnere Pleioblastus de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

s originria de l'illa de Honshu, al sud del Jap, pas on se l'anomena kan-chiku. Taxonmicament ha tingut diversos noms al llarg de la histria: Bambusa marmorea (Mitford.), Arundinaria marmorea ((Mitford.)Makino.), Arundinaria kokantsik (Kurz.).

 Descripci .
Les flors son hermafrodites i pollinitzades pel vent, floreix amb intervals de molts anys i, quan ho fa, la planta queda molt afeblida. Pot arribar als quatre metres d'alada, encara que normalment en fa entre dos i tres, amb 10-15 mm de dimetre. Suporta temperatures de fins a -10C, per no la sequera.

A la tardor, els brots tendres estan coberts per una funda de color marbre, cosa que els don el nom cientfic.

 Enllaos .

 Descripci de la GrassBase ;
 Descripci i fotografies ;
 Usos i cultiu ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120859" title="Oenos" nonfiltered="4281" processed="4267" dbindex="49625">

Oenos (llat Oenus, grec       ) fou una ciutat de Lacnia de la qual derivava el seu nom el riu Oenos, afluent de l'Eurotes. Ateneos diu que era propera a Pitane i probablement era propera a la uni del riu Oenos amb l'Eurotes.

El riu Oenos correspon al modern Kelefina, i tenia neixament al mont Parnon, corrent desprs en direcci generalment cap al sud-oest, fins desaiguar a l'Eurotes a uns 3 km d'Esparta. El seu afluent principal era el Gorgilos (Gorgylus) modern Vresten.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120861" title="Pellana" nonfiltered="4282" processed="4268" dbindex="49626">
Pellana (llat Pellana, gec        ) fou una ciutat de Lacnia, mitca residencia de Tindareos (Tyndareos) quan fou expulsat d'Esparta, i fortalesa espartana a la vora de l'Eurotes (mentre Sellsia ho era a l'Oenos). Polibi l'assenyala com una de les ciutats de la Trpolis lacnia (les altres eren probablement Caristos i Belemina. Tenia un temple d'Asclepi i dos fonts (Pellanis i Lanceia); prop de la ciutat hi havia el Characoma (        ), una muralla fortificada a la vall.

Queden algunes restes probablement d'aquesta ciutat a la muntanya Burli, incloent un aqeducte rom. Estava abandonada quan la va visitar Pausnies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120866" title="Faris" nonfiltered="4283" processed="4269" dbindex="49627">
Faris o Fares (Pharae,       o       o       o      ) es el nom clssic d'una ciutat de la regi de Lacnia al Pelopons que correspon a la moderna ciutat de Kalamata.

Vegeu Kalamata.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120868" title="Alagnia" nonfiltered="4284" processed="4270" dbindex="49628">
Alagnia(llat Alagonia, grec         ) fou una antiga ciutat de Lacnia propera a la frontera de Messnia. Sota domini rom fou una de les ciutats dels eleutero-laconis. Tenia temples dedicats a rtemis i Dions. Era a trenta estadis de Gernia pero el lloc exacte es desconeix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120869" title="Fets de maig del 1937" nonfiltered="4285" processed="4271" dbindex="49629">
Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeren entre el 4 i el 7 de maig del 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre pblic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Catal, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM.

 Cronologia .
 Els antecedents .
 Dia 3 de maig .
L'enfrontament va comenar quan Eusebi Rodrguez Salas, comissari d'ordre pblic de la Generalitat de Catalunya i militant del PSUC, va ocupar  amb 200 policies d'assalt, l'edifici de la Telefnica situat la Plaa Catalunya, que era sota control de la CNT, acusant el comit d'empresa d'extralimitaci en les seves funcions. Actualment encara es veuen els impactes de les bales a tota la part de la faana de l'edifici (com es veu ms endavant), que encara s de la Telefnica. 
   
L'edifici havia estat collectivitzat per membres de la CNT d'acord amb el decret de "Collectivitzaci i control dels treballadors" del 24 d'octubre de 1936 que acordava que si una empresa tenia ms de 100 treballadors, aquesta automticament quedava collectivitzada i si en tenia menys doncs es feia el que la majoria volgus.

A les tres de la tarda, els policies d'assalt van entrar a l'edifici i van dir als oficinistes que llencessin les armes i que aixequessin les mans per per sorpresa dels policies es van trobar resistncia armada. Mentrestant, els caps de la CNT ho van considerar com a una provocaci i va declarar la vaga general i alhora va fer una crida als seus militants per a defensar l'edifici. En poques hores Barcelona sencera era un polvor. Artemi Aiguader i Mir, conseller d'Interior, estava darrera de tot el cos de policia, amb ells estaven tots els simpatitzants d'Estat Catal (armats) i els militants del PSUC. Era ben clar que el que volien fer era un cop d'estat contra la CNT-FAI i el POUM. Per a evitar incidents ms greus el president de la policia, Eroles, el secretari de les patrulles, Asens i Daz van ser enviats a l'edifici de la Telefnica per persuadir-los de qu els intrusos de qu es retiressin per els seus esforos van resultar intils.

Ms tard, el comit regional de la CNT va dir per la rdio que faria tot el possible per obligar a que els policies es retiressin del seu edifici. Les negociacions van durar fins ms tard de les 6 del mat del dia segent per sense treure res de profit. La nit del 3 al 4 de Maig es van construir barricades i, tot i que no hi van haver combats, la tensi es notava a l'ambient. Al districte de Sarri alguns centenars de treballadors es van armar, van construir una barricada i van aconseguir que la Gurdia Civil es passs al seu bndol.

A Sants, on Buenaventura Durruti va viure durant molt de temps, van fer assemblees i es van construir barricades. La Gurdia Civil deixava les armes sense oferir resistncia.

 Dia 4 de maig .
El palau de Justcia va ser ocupat per la policia. Els trets es van sentir durant tot el mat al centre de la ciutat. La CNT va fer diverses manifestacions dient que ells no tenien la culpa del que passava i que ells no atacaven, noms en defensa prpia, per ning els va fer cas i les lluites van continuar. Llus Companys (el President) i Josep Tarradellas (Conseller en Cap) van dir que no havien pogut continuar amb les negociacions. La policia, controlada pel PSUC i l'Estat Catal, no semblava que volgus deixar les armes. Durant les segents hores es va formar un front format per ERC, Estat Catal, PSUC i UGT defensant al Conseller d'Interior, Aiguader i al Cap de Policia, Rodrguez Sala, que van ser els dos membres ms directament responsables de les hostilitats contra de la Confederaci Nacional de Treballadors i del Partit Obrer d'Unificaci Marxista.

Diferents membres de cada partit es van reunir al palau de la Generalitat per parlar dels fets que estaven succeint, els sindicalistes van fer diversos comunicats dient que havien d'estar tots units en contra del feixisme i que la gent deixs les armes que ells ja continuarien parlant intentant trobar la soluci als seus problemes. Tot i aix no es va resoldre res i les hostilitats van durar tota la nit.

 Dia 5 de maig .
A les 9:30, la Gurdia d'Assalt va atacar la Uni Mdica de la Plaa de Santa Anna, al mateix temps tamb ho van fer a la Federaci Local de les Joventuts Llibertries de Catalunya. Es va intentar, durant tot el dia, calmar l'ambient per noms va sorgir efecte durant aquella nit. Es va fundar un nou grup per part de la CNT anomenat "Amics de Durruti" i van declarar que tothom que hagus participat en el cop d'Estat seria executat. Tamb anomenaven al POUM, dient que aquests eren amics ja que ells van anar a favor dels treballadors. 

Als diaris del dia segent va sortir publicar que hi havia hagut 500 morts i ms de 1.500 ferits.

 Dia 6 de maig .
La CNT, la UGT van posar-se d'acord en tornar a parlar amb els seus treballadors perqu deixessin les armes i tornessin a treballar. Encara que les hostilitats havien parat una mica, la policia havia aprofitat aix per construir noves barricades i pujar metralladores fins i tot a dalt de la Catedral, molt a prop del Comit General de la CNT-FAI. Tamb van arribar noves des de Valncia, 1500 homes anaven cap a Barcelona, i 2500 ms els seguien.

Mentrestant, als carrers de la capital comtal tothom era escorcollat, aquells que tenien carnet del POUM o la CNT eren arrestats i els seus carnets requisats i trencats automticament. Aquell mateix migdia va morir Antoni Ses i Artaso, secretari de la UGT a Catalunya. Va ser disparat, mentre anava amb el seu cotxe, des d'una barricada del seu propi partit. Tot i aix la culpa va anar a parar en mans de la CNT.

A l'edifici de la Telefnica van arribar a un acord: els membres de la CNT deixarien primer els seus llocs i desprs ho faria la Gurdia d'Assalt. Per quan van deixar les seves posicions els sindicalistes, la policia i membres de la UGT van entrar i van ocupar l'edifici.Els anarquistes, immediatament, van informar el Comit Regional i aquest el Govern.

A les 4 de la tarda van atacar l'Estaci de Frana, els voltants de la Plaa Catalunya.

A les 6 es va saber que els 1.500 Gurdies d'Assalt ja havien arribat a Tortosa i que pel seu cam havien ocupat l'oficina central dels sindicats de la CNT, els centres culturals de la FAI i les Joventuts Llibertries de Catalunya detenint a tothom que hi havia dintre.

Al voltant de les 10 de la nit els sindicalistes van fer una altra proposta de deixar les armes, no hi haurien represlies ni presoners, i s'havia de donar una resposta en dues hores. Cap a la mitjanit no hi va haver resposta i una nova barricada va ser construda per la policia, a prop del Comit Regional de la CNT i de la FAI, semblava que ho volien rodejar.

A un quart de sis, el govern va contestar, acceptant l'acord i dient que tothom deixaria les barricades, aturarien les ofensives i hostilitats i que no tornessin els dispars d'aquells que noms buscaven l'estat del desordre. tot aix est clarament esmentat en la declaraci que va fer el Comit Regional:

"A todos los trabajadores de la CNT: Habiendo alcanzado un entendimiento con los representantes polticos y sindicales, deseamos notificaros que recibiris instrucciones de vuestros comits responsables en cuanto al establecimiento de la paz completa y la tranquilidad. Por ahora os animamos a mantener la tranquilidad y la sangre fra que la situacin requiere. No contestis a la provocacin de los que procuran perpetuar el estado existente del desorden."

 Dia 7 de maig .
Els treballadors van deixar les barricades el mat i en algun lloc, fins i tot, foren enderrocades. Tanmateix, al centre de la ciutat, les barricades d'Estat Catal i del PSUC restaven intactes. Grups de Gurdies d'Assalt anaven desarmant els treballadors pels carrers.

El vespre van arribar les tropes procedents de Valncia i van ser rebudes a la Prefectura de Policia, per no hi va haver incidents greus i tot va entrar en calma. El conflicte era acabat.

 Vegeu tamb .
Estat Catal;

 Enllaos externs .

Defensem les llibertats de Catalunya! POUM, 16 de maig del 1937;
Estat Catal;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120871" title="Aulon" nonfiltered="4286" processed="4272" dbindex="49630">
Aulon fou una vall de Messnia al nord-oest del pas, a la frontera amb l'lide. Per aquesta vall un cam portava a Leprion. Pausnies parla del temple de l'Asclepi Auloni, proper al riu Neda, per no se sap segur si hi havia tamb una ciutat de nom Aulon. Unes runes trobades a la vora del riu Ciparissos (Cyparissus) i de la desembocadura del Neda es pensa que podrien correspondre a una ciutat que s'hauria dit Aulon.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120885" title="Llenges preromanes" nonfiltered="4287" processed="4273" dbindex="49631">



Les llenges preromanes sn aquelles que es parlaven en un determinat territori abans de l'arribada dels romans. La majoria van desaparixer vctimes de la pressi de la llengua llatina, tot i que en molts casos la seva empremta en forma de substrat es detecta en les llenges romniques. El cas paradigmtic de supervivncia s el de la llengua basca, de la que l'aquit en seria la fase ms antiga documentada. 

 Llenges preromanes .
celtibric;
etrusc;
basc;
falisc;
gllic;
ibric;
lgur;
lusit;
osc;
rtic;
tartessi;
umbre;
ventic;

Remarques.


 Vegeu tamb .

Llenges preromanes de la pennsula ibrica;
Romanitzaci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120886" title="Sebasti Clara i Sard" nonfiltered="4288" processed="4274" dbindex="49632">
Sebasti Clara i Sard fou dirigent sindicalista. Nasqu l'any 1894 a Sant Feliu de Guxols. Resid a Pars on fou secretari d'una federaci de grups anarquistes ibrics. Dirig "Solidaridad Obrera" (1930-1931) i fou un gran orador sindicalista. Collabor amb ERC. Fou un dels signants del Manifest Trentista. Fou cap d'estadstica del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. El 1939 s'exili a Frana i no torn a Catalunya fins l'any 1941.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120887" title="ngel Corts i Dejuan" nonfiltered="4289" processed="4275" dbindex="49633">

ngel Corts i Dejuan (Barcelona, 1 d'octubre de 1924 - Barcelona, 25 de setembre del 2003, va ser una de les persones ms rellevant dins de l'esglsia evanglica a Catalunya. 

 Infncia i joventut .
Nascut a la vila de Grcia l'1 d'octubre de 1924, va quedar sol molt jove, ja que la seva mare Jlia va morir quan ell tenia 16 anys, i el seu pare Joan treballava a bord de vaixells nord-americans, passant molt de temps fora.

El 1944 ingress a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, i s'incorpor a les Joventuts d'Estat Catal. La seva etapa universitria fou una etapa de publicacions i accions clandestines que provocaren, amb la publicaci de la revista "Torxa", del qual era el director, la seva detenci durant una batuda de la policia el 7 de juny de 1945, i el seu posterior empresonament a la pres Model de Barcelona. Aquest fet li va reportar la prohibici de tornar a cursar estudis a la Universitat i la prdua de tots els seus drets civils durant 20 anys. 

El 27 de novembre de 1948 es casa amb Maria Roca. D'aquesta uni naixerien quatre fills: Jlia, Jordi, ngel i Noem.

 Relaci amb l esglsia evanglica.
L'any 1956 arran de diferents contactes amb els evanglics, ngel i la seva dona sn batejats a l'esglsia evanglica del carrer Terol (Barcelona). D'aquesta forma comena una etapa de comproms ferm i amb les activitats de l'esglsia i del mn evanglic: participa en l'obertura de diversos locals de culte, i comena la traducci d'himnes al catal.

L'any 1966 pren part en la constituci de Fundaci Bblica de Catalunya (avui IBEC), amb la idea de celebra conferncies a diferents llocs utilitzant el catal per tal de revifar el seu s a les esglsies, i amb l'objectiu de fer una traducci de la Bblia al catal i confeccionar un himnari catal. El 1968, van publicar l'himnari "Cants de Glria" i neix la revista "Presncia Evanglica"

El 1972 s'involucra en cos i nima amb gape, ministeri que tant ell com la Maria van continuar fins a l'actualitat, amb comproms i dedicaci absoluta, tant a nivell professional, com espiritual i sentimental.

Participa en la fundaci de l'Associaci Bblica de Catalunya, organisme interconfessional, que continua avui amb la publicaci de treballs com ara: la Bblia catalana Interconfessionals o el Nou Testament Trilinge.

 Relaci amb la poltica .

L'ngel Corts va seguir lligat a Estat Catal fins l'any 1978. Aquestes activitats li obren un ventall molt gran de coneixences amb poltics del pas, tant els que estaven aqu com els de l'exili. Visita Josep Tarradellas a Frana, i amb Jordi Pujol l'unien moltes afinitats que van anar forjant la seva amistat (que perduraren fins la seva mort) i posterior ingrs com a militant de Convergncia Democrtica de Catalunya.

Des de ben jove va ser un lluitador per la democrcia i la llibertat al nostre pas, i aquesta convicci el va dur a mantenir-se actiu en les activitats poltiques i socials de CDC fins als darrers dies de la seva vida. Va estar vinculat, durant fora anys, a la secretaria general de joventut de la Generalitat de Catalunya.

Sota la seva iniciativa, diverses vegades representants del poble evanglic han estat rebuts per les mximes autoritats poltiques del nostre pas, els diversos presidents del Parlament i el President de la Generalitat. 

Els seus nombrosos contactes amb els mitjans de comunicaci li permeten intervenir en la concessi a TV3 d'un espai per a la comunitat evanglica; un temps desprs, el projecte es concretaria en el programa Nixer de Nou, predecessor dels Signes dels temps, ems durant la dcada de 1980 i 1990.

Per aquesta tasca el 1986, la Generalitat de Catalunya li atorg la Creu de Sant Jordi.

 Vessant potica .
Durant la seva vida ngel Corts va escriure molts poemes. Entre ells, hi ha poemes religiosos (alguns estan dintre dels "Cants de Glria"), poemes de compositors clssics i poemes indits. La majoria de poemes indits foren escrits durant la seva estada a la pres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120900" title="Escordiscs" nonfiltered="4290" processed="4276" dbindex="49634">
Escordiscs fou una tribu celta (o segons altres illria o molt barrejats amb els illiris) de la part sud de la Baixa Pannnia entre els rius Savus, Dravus i Danubi. Foren delmats per les seves lluites amb els dacis i els tribalis (triballi) i van poder ser fcilment sotmesos pels romans durant la seva conquesta de Pannnia. Progressivament van desaparixer com a poble separat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120904" title="Roy J. Glauber" nonfiltered="4291" processed="4277" dbindex="49635">


Roy J. Glauber ( Nova York, EUA 1925 ) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 2005.

Biografia.
Va nixer l'1 de setembre de 1925 a la ciutat nord-americana de Nova York. Va estudiar fsica a la Bronx High School fo Science de la ciutat de Nova York, on es llicenci el 1941. El 1949 es va doctarar a la Universitat de Harvard, amb la supervisi de Julian Schwinger, i d'on actualment s professor.

Recerca Cientfica. 
Desprs de llicenciar-se en fsica l'any 1941 entr a treballar al Laboratori Nacional de Los Alamos i collabor en el projecte Manhattan realitzant clculs sobre la massa crtica de la bomba atmica.

Interessat posteriorment en ptica, en els seus estudis, publicats l'any 1963, Roy Glauber va establir les bases de l'ptica quntica mostrant que la teoria quntica regeix el camp de l'ptica, establint un model de fotodetecci. Va poder explicar les diferncies fonamentals entre fonts clides de llum, com les bombetes elctriques amb una barreja de freqncies i fases i els lsers que donen una freqncia i fase concretes. 

L'any 2005 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Fsica per la seva contribuci a la teoria quntica de coherncia ptica. L'altre meitat del premi el compartiren els fsics John L. Hall i Theodor W. Hnsch pel desenvolupament de l'espectroscpia basada en el lser.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2005;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120907" title="Fermin Muguruza" nonfiltered="4292" processed="4278" dbindex="49636">

Fermin Muguruza s un cantant i guitarrista basc que va nixer l'any 1963 a Irun (Guipscoa), ha estat definit com una de les persones ms influents i importants del panorama musical basc.

Va comenar la seva carrera musical fundant amb el seu germ Iigo, el grup musical Kortatu, un dels grups ms importants dintre del denominat Rock Radical Basc i pioners a introduir l'ska i el dub al panorama musical basc i espanyol. Al grup, Fermin es va encarregar de tocar la guitarra i cantar com a veu principal. La major part dels temes del grup van ser compostos pels dos germans. 

Quan Kortatu es va dissoldre, Muguruza va formar, de nou al costat d'Iigo i Kaki Arkarazo, el grup de rock de fusi Negu Gorriak, que ha estat qualificat com un dels ms importants dels 90. Fermin va deixar a un costat la guitarra i es va convertir en la veu principal, exercint com a carismtic "frontman". Juntament amb els seus companys de grup, va fundar la discogrfica Esan Ozenki Records per a actuar sempre dins del marc de l'autogesti. 

Desprs de la dissoluci de Negu Gorriak va comenar la seva carrera en solitari, practicant un estil de fusi amb elements de ritmes llatins, rock, funk, soul i drum and bass barrejant-ho tot amb una mica dereggae. 

Ha collaborat amb molts artistes de talla internacional com ara Manu Chao, Banda Bassotti, Amparanoia, Tijuana in Blue, Albert Pla, Desorden Pblico o Reincidentes. 

En aspectes extramusicals, ha exercit com a columnista als peridics Argia i Egin, i va dur a terme un programa de rdio a Egin Irratia. 

Polticament parlant, Muguruza ha estat un personatge comproms. Es declara d'esquerres, abertzale i internacionalista. Ha collaborat o simpatitzat amb nombroses organitzacions socials i poltiques basques, com les Gestores Pro Amnistia o Herri Batasuna. Al 1999, va ser candidat independent dintre de les llistes de Euskal Herritarrok en les eleccions al Parlament Europeu.

Biografia.
Va nixer el 20 d'abril de 1963 a Irun, Guipscoa. 

Des de petit, amb 6 anys, va aprendre solfeig i tamb a tocar l'acordi i la guitarra. Va compartir el mateix inters per la msica que els seus altres dos germans: Iigo (ms petit que ell) i Jabier (major que ell). Entre els tres van aconseguir reunir una collecci de ms de 2.000 discos, que van haver de repartir quan Jabier va marxar de casa. 

Fermin va estudiar Pedagogia a la Universitat de Salamanca, on va comenar a donar mostres de voler muntar un grup de msica. Va ser desprs d'anar a veure un concert de The Clash a Sant Sebasti quan finalment es va decidir a muntar un conjunt musical. 

Actualment, Fermin Muguruza est casat i s pare d'un nen i una nena. 

Vida musical.

Amb Kortatu.
Al 1984 funda, al costat del seu germ Iigo i amb Treku Armendariz, el grup Kortatu. Fermin s'encarrega de cantar i tocar la guitarra, Iigo s'encarrega del baix i Treku de la bateria. Apareixen enquadrats en el Rock Radical Basc i sn pioners a introduir l'ska a Espanya. 

El grup es dna a conixer en un recopilatori anomenat "El disco de los cuatro" (Soua, 1985), al costat de Cicatriz, Jotakie i Kontuz-Hi!. Posteriorment graven tres lbums d'estudi (Kortatu, Soua, 1985; El estado de las cosas, Soua, 1986; Kolpez kolpe, Oihuka, 1988) un disc en directe (Azken guda dantza, Nola!, 1988) , un recopilatori per Europa (A Front Line Compilation, Xarxa Rhino-Organik, 1988) i un maxi-single (A la calle, Soua, 1986), a ms d'un grapat de singles. 

Kolpez Kolpe s un disc fonamental en la seva carrera, ja que s el primer en el qual componen totes les canons en euskera, idioma que acabaven d'aprendre. A ms, el productor s Kaki Arkarazo (llavors guitarrista de M-ak), qui s'incorpora a la banda com a segon guitarrista. 

Desprs de l'enregistrament de Azken Guda Dantza el grup se separa. Durant els seus quatre anys de vida van fer un total de 280 concerts per tota la geografia espanyola i per nombrosos pasos europeus.

Amb Negu Gorriak.
www.negugorriak.net;

Fermin Muguruza en solitari.
Desprs d'haver collaborat amb nombrosos msics, de formar part de tres bandes, de crear el seu segell discogrfic a travs del com poder donar sortida a material propi i publicar treballs d'altres bandes, era el moment. Era el moment de posar sobre el paper el resultat d'anys d'experincia, de visitar mig mn, d'intercanvis amb gent de totes parts. 

Per al seu primer disc, Brigadistak sound system es va reunir amb msics de tot el mn: Desorden Pblico, Hechos Contra el Decoro, Manu Chao, Parabellum o Todos Tus Muertos sn alguns dels noms que van aparixer dintre de les collaboracions del seu debut en solitari. Quant a la msica, la tnica dominant era el reggae, estil amb el qual Fermin se sent plenament identificat gaireb des del comenament de la seva carrera. Les lletres, no obstant aix, deixen pas al castell, angls, catal, francs... L'explicaci ens la donava el ttol del disc: un Sound System ho conformava qualsevol que punxava els seus discos i aprofitava perqu la gent cants o parls sobre ells, tcnica que Fermn Mugurza adopta en aquest treball. 

Desprs arribaria FM 99.00 Dub Manifest i continuaria d'una manera encara ms slida la lnia de Brigadistak Sound System. Les collaboracions segueixen tenint un pes important en el disc per canvia el mtode de treball. En comptes de recopilar enregistraments procedents de qualsevol lloc, es va buscar un lloc com en el qual poder treballar tots alhora. Mantenint la forta presncia del reggae, el hip hop va adquirint tamb una importncia notable, fcilment apreciable amb collaboracions com les de Hechos Contra el Decoro o els b-boys de Selecta Kolektiboa. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120913" title="Campionat del Mn de Clubs de futbol 2006" nonfiltered="4293" processed="4279" dbindex="49637">
El Campionat del Mn de Clubs de la FIFA 2006 s una competici de futbol que es va celebrar al Jap entre els dies 10 i 17 de desembre de 2006, i que va guanyar el Sport Club Internacional de Porto Alegre (Brasil).

Els equips de futbol que resulten campions a cadascuna de les sis confederacions de la FIFA juguen un torneig amb eliminatries a partit nic. Els partits de quarts de final enfronten els equips de la Confederaci Asitica de Futbol (AFC), la Confederaci Africana de Futbol (CAF), la CONCACAF i la Confederaci de Futbol d'Oceania. Els campions dels tornejos de la UEFA i la Confederaci Sudamericana de Futbol (CONMEBOL) passen directament a les semifinals. Els perdedors dels quarts de final es juguen el cinqu lloc, mentre que els perdedors de les semifinals es juguen el tercer lloc.

 Equips classificats .

Els segents equips es van classificar per al torneig durant el 2006:



 Resultats .
 Quarts de final .
 10-12-2006 (Toyota Stadium: 29.992): Auckland City 0 2 Al-Ahly (Flvio 51', Aboutrika 73' );
 11-12-2006 (Tokyo National Stadium: 34.197): Jeonbuk Hyundai Motors 0 1 Club Amrica (Rojas 79' );

 Semifinals .
 13-12-2006 (Tokyo National Stadium: 33.690): Al-Ahly 1 2 Internacional (Flvio 54'; Pato 23', Luiz Adriano 72' );
 14-12-2006 (International Stadium Yokohama: 62.136): Club Amrica 0 4 FC Barcelona (Gujohnsen 11', Mrquez 30', Ronaldinho 65', Deco 85' );

 Cinqu lloc .
 15-12-2006 (Tokyo National Stadium: 23.258): Auckland City 0 3 Jeonbuk Hyundai Motors (Lee 17', Kim 31', Zecarlo 73' p.);

 Tercer lloc .
 17-12-2006 (International Stadium Yokohama: ): Al-Ahly 2-1 Club Amrica (Aboutrika 42', 79', Cabaas 59' );

 Final .
 17-12-2006 (International Stadium Yokohama: 67.128): Internacional 1-0 FC Barcelona (Adriano 82' );

Golejadors.
3 Gols;
 Mohamed Aboutreika (Al-Ahly);
2 Gols;
 Flvio Amado (Al-Ahly);
1 Gol;
 Adriano (Internacional);
 Luiz Adriano (Internacional);
 Salvador Cabaas (Club Amrica);
 Ricardo Francisco Rojas (Club Amrica);
 Deco (FC Barcelona);
 Eiur Smri Gujohnsen (FC Barcelona);
 Rafael Mrquez (FC Barcelona);
 Ronaldinho (FC Barcelona);
 Alexandre Pato (Internacional);
 Kim Hyeung-Bum (Jeonbuk);
 Lee Hyun-Seung (Jeonbuk);
 Z Carlo (Jeonbuk);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120914" title="Blackburn Rovers Football Club" nonfiltered="4294" processed="4280" dbindex="49638">


El Blackburn Rovers Football Club s un club de futbol angls, de la ciutat de Blackburn al comtat de Lancashire.

 Histria .
El Blackburn Rovers va ser fundat el 5 de novembre de l'any 1875, format principalment per membres de la Blackburn Grammar School Old Boys, de la que originriament adopt el nom. Fou membre fundador de la Football League el 1888. El 1912 guany el seu primer ttol de lliga. Fou un dels clubs ms impressionants del pas durant els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial, on destac el fams defensa Bob Crompton. Ha jugat als segents estadis: 
 Oozehead Ground (1876-77);
 Pleasington Cricket Ground (1877-78);
 Alexandra Meadows (1878-81);
 Leamington Road (1881-90);
 Ewood Park (des de 1890);


 Jugadors destacats .
  
  
 David Batty;
 Tommy Briggs;
 Ronnie Clayton;
 Andrew Cole;
 Bob Crompton;
 Bryan Douglas;
 David Dunn;
 Bill Eckersley;
 Tim Flowers;
 Simon Garner;
  
 Matt Jansen;
 Graeme Le Saux;
 Bobby Mimms;
 Mike Newell;
 Keith Newton;
 Eddie Quigley;
 Stuart Ripley;
 Tim Sherwood;
 Chris Sutton;
 Dave Whelan;

 Alan Shearer;
 Ossie Ardiles;
 Robbie Slater;
 Dino Baggio;
 Eyal Berkovic;
 Henning Berg;
 Martin Dahlin;
 Dwight Yorke;
 Roy Wegerle;

 Barry Ferguson;
 Kevin Gallacher;
 Colin Hendry;
 Damien Duff;
 Shay Given;
 Jason McAteer;
 Craig Bellamy;
 Mike England;
 Mark Hughes;


 Colors .

El Blackburn juga amb samarreta a meitats blanca i blava, amb els pantalons blancs.

 Palmars .
3 Lliga anglesa: 1911-12, 1913-14, 1994-95;
6 Copa anglesa: 1883-84, 1884-85, 1885-86, 1889-90, 1890-91, 1927-28;
1 Lliga anglesa de Segona Divisi: 1938-39;
1 Lliga anglesa de Tercera Divisi: 1974-75;
1 Community Shield: 1912;
1 Full Members Cup: 1987;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120921" title="Neda (riu)" nonfiltered="4295" processed="4281" dbindex="49639">
Neda (    ) fou un riu del Pelopons. Neixia a Arcdia, al Mont Cerausion (Cerausium) una branca del Liceos (Lycaeus), o corria en direcci oest passant Figlia i formant el limit entre Arcdia i Messnia, i desprs entre lide i Messnia. Desaiguava a la mar Jnica. Es el modern Bzi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120923" title="Drion" nonfiltered="4296" processed="4282" dbindex="49640">
Drion (llat Dorium, grec       ) fou una ciutat de Messnia, de la que Homer diu que fou el lloc on el bard Thamyris fou castigat amb la ceguera perqu es vant de que era millor en el cant que les muses. En temps d'Estrab no hi havia rastres de cap ciutat i la gent deia que era el nom d'una muntanya o una plana, per d'altres pensaven que la ciutat era la que llavors portava el nom d'Oluris (       ) o Olura (      ), al districte d'Aulon. Pausnies situa les seves ruines al cam entre Andnia i Ciparssia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120925" title="Calames" nonfiltered="4297" processed="4283" dbindex="49641">
Calames (llat Calamae, grec        ) fou una ciutat de Messnia prop de Limnes i de la frontera de Lacnia. Correspon a la moderna Kalmi, a no molta distancia de Kalamata amb la que de vegades fou confosa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120927" title="Ciparssia" nonfiltered="4298" processed="4284" dbindex="49642">
Ciparssia (llat Cyparissia, grec K         ) fou una ciutat de la costa occidental de Messnia situada a una mica al sud del riu del mateix nom, a la badia de Ciparissos una de les del golf de Ciparissos que era limitat al sud pel cap Ciparsion. Era la nica ciutat important de la comarca. Tenia un temple dedicat a Apollo i un a Atenea. A l'edat mitjana es va dir Arkada (Arkdia), nom que va conservar fins a la seva destrucci per Ibrahim Pasha el 1825; quan fou reconstruida va recuperar el seu antic nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120928" title="Ciparissos" nonfiltered="4299" processed="4285" dbindex="49643">
Ciparissos fou un riu de Messnia, que corria una mica al nord de la ciutat de Ciparssia, al golf de Ciparssia. Probablement la ciutat, que era molt antiga, donava nom al riu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120931" title="John L. Hall" nonfiltered="4300" processed="4286" dbindex="49644">

John Lewis Hall ( Denver, EUA 1934 ) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 2005.

Biografia.
Va nixer el 21 d'agost de 1934 a la ciutat de Denver, capital de l'estat nord-americ de Colorado. Va estudiar fsica al Carnegie Institute of Technology, situat a la ciutat de Pittsburgh, on es va doctorar el 1961. 

Actualment s professor a la Universitat de Colorado, situada a la ciutat de Boulder, i s investigador de l'Institut d'Astrofsica de la mateixa universitat i de l'Institut Nacional d'Estndards i Tecnologia (NIST), dependent del Departament de Comer dels Estats Units. 

Recerca cienttifica.
Les contribucions de John Hall i Theodor W. Hnsch a finals de la dcada del 1990 van fer possible amidar freqncies amb una precisi de quinze dgits. Grcies a la seva recerca en l'espectroscpia basada en el lser avui dia es poden construir lsers que permeten realitzar lectures precises de la llum de tots els colors. Aquesta tcnica fa possible portar a terme estudis com l'estabilitat de les constants de la naturalesa en el temps, el desenvolupament de rellotges extremadament exactes i la millora de la tecnologia GPS. 

Hall fou guardonat l'any 2005 amb la meitat del Premi Nobel de Fsica juntament amb Theodor W. Hnsch per les seves contribucions al desenvolupament de l'espectroscpia de precisi basada en lser. L'altra meitat del premi fou atorgada al fsic Roy J. Glauber per la seva contribuci a la teoria quntica de coherncia ptica. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2005;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120933" title="West Ham United Football Club" nonfiltered="4301" processed="4287" dbindex="49645">


El West Ham United Football Club s un club de futbol angls, de la ciutat de Londres.

 Histria .
El West Ham United va ser fundat l'any 1895 amb el nom de Thames Ironworks F.C. pertanyent a la fbrica Thames Ironworks and Shipbuilding Co. Ltd.. El club atur eventualment les seves actvitats el juny del 1900 i fou reactivat de nou, un mes ms tard, amb el nom de West Ham United. El 1904 s'install a Upton Park, a l'estadi de Boleyn Ground. Durant els anys 60 va rebre la denominaci de The Academy of Football (l'acadmia de futbol) degut a la gran quantitat de joves talents que van sorgir del seu futbol base. En aquests anys destacaren tres campions del club a la Copa del Mn de Futbol 1966, Bobby Moore, Geoff Hurst i Martin Peters. El seu primer ttol, la FA Cup, el guany el 1964. 

 Jugadors destacats .
L'any 2003, amb motiu del llibre The Official West Ham United Dream Team, 500 fans foren enquestats sobre l'onze ideal de tots els temps del club. L'elecci fou restringida a jugadors de l'era moderna. El resultat va ser:
 Phil Parkes;
 Ray Stewart;
 Julian Dicks;
 Billy Bonds;
 Alvin Martin;
 Bobby Moore;
 Martin Peters;
 Trevor Brooking;
 Geoff Hurst;
 Paolo Di Canio;
 Alan Devonshire;

 Colors .

El club vesteix samarreta grana amb mnigues blau cel i pantal blanc.

 Palmars .
1 Recopa d'Europa de futbol: 1964-65 ;
1 Copa Intertoto de la UEFA: 1999 ;
3 Copa anglesa: 1963-64, 1974-75, 1979-80 ;
2 Lliga anglesa de Segona Divisi: 1957-58, 1980-81 ;
1 Community Shield: 1964 ;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120940" title="Theodor W. Hnsch" nonfiltered="4302" processed="4288" dbindex="49646">


Theodor Wolfgang Hnsch ( Heidelberg, Alemanya 1941 ) s un fsic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 2005.

Biografia.
Va nixer el 30 d'octubre de 1941 a la ciutat de Heidelberg, situada a l'estat alemany de Baden-Wurtemberg. Va estudiar fsica a la Universitat de Heidelberg, i desprs de realitzar el seu doctorat fou professeor de fsica a la Universitat de Stanford entre 1975 i 1986, on tingu entre d'altres alumnes Carl Wieman.

Actualment s director de l'Institut Max Planck de fsica quntica i professor de fsica experimental i espectroscpia lser a la Universitat de Berln.

Recerca cientfica.
L'any 1970 va desenvolupar un nou tipus de lser que va generar pulsos lleugers amb una resoluci espectral extremadament alta, per la qual tots els fotons emesos del lser tenien gaireb la mateixa energia, generant aix una precisi d'una part per mili. Usant aquest dispositiu va tenir xit per a amidar la freqncia de la transici de la lnia de Balmer de l'hidrogen actiu amb una precisi molt ms alta que no pas anteriorment s'havia aconseguit. Durant els ltims anys 90, al costat dels seus companys de treball, va desenvolupar un nou mtode per a amidar la freqncia de la llum lser a una precisi fins i tot ms alta que abans. Posteriorment aconsegu amidar la lnia de Lyman de l'hidrogen actiu a una precisi extraordinria d'una porci en centenars de trilions. 

L'any 2005 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Fsica, juntament amb el fsic nord-americ John L. Hall, 'per les seves contribucions al desenvolupament de l'espectroscpia de precisi basada en lser. L'altra meitat del premi fou atorgada al fsic Roy J. Glauber per la seva contribuci a la teoria quntica de coherncia ptica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2005;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120942" title="Tottenham Hotspur Football Club" nonfiltered="4303" processed="4289" dbindex="49647">


El Tottenham Hotspur Football Club s un club de futbol angls, de la ciutat de Londres, al districte de Haringey.

 Histria .
El club es fund el 1882 per jugadors del Hotspur Cricket Club, principalment d alumnes de la Tottenham Grammar School i la St. John s Presbyterian School. El primer nom del club fou Hotspur FC. L equip s'install a White Hart Line el 1899 i ingress a la Football League el 1908. El 1951 guany el seu primer ttol de Lliga. La seva millor poca la visqu a la dcada dels 60.

 Entrenadors .
Llistats segons l'any en qu es converteixen en entrenadors: ;


 Jugadors destacats .
Llistats segons l'any en qu debuten al club: ;


 Palmars .
1 Recopa d'Europa de futbol: 1962-63;
2 Copa de la UEFA: 1971-72, 1983-84 ;
1 Copa de la Lliga Anglo-italiana: 1971;
2 Lliga anglesa: 1950-51, 1960-61;
8 Copa anglesa: 1900-01, 1920-21, 1960-61, 1961-62, 1966-67, 1980-81, 1981-82, 1990-91;
4 Copa de la Lliga anglesa: 1970-71, 1972-73, 1998-99, 2007-08;
2 Lliga anglesa de Segona Divisi: 1919-20, 1949-50 ;
7 Community Shield: 1921, 1952, 1962, 1963, 1968, 1982, 1992 ;
1 Southern League: 1899-00;
1 Western League: 1903-04;
2 Football League North and South: 1943-44, 1944-45 (entre-guerres);

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120948" title="Newcastle United Football Club" nonfiltered="4304" processed="4290" dbindex="49648">


El  Newcastle United Football Club  s un club de futbol angls, de la ciutat de Newcastle-upon-Tyne a Tyne i Wear.

 Histria .
El Newcastle United va ser fundat el 1881 com a Stanley quan la Stanley Cricket Club of South Byker decid formar un equip de futbol, canviant posteriorment el seu nom per Newcastle East End abans d anomenar-se definitivament Newcastle United el 1892. La seva primera poca daurada la visqu a comenament de segle XX quan guany la lliga tres cops i fou finalista de la copa cinc. La seva segona gran poca la visqu cap el 1950 grcies al seu heroi local Jackie Milburn. Duu samarreta blanca i vermella a ratlles verticals amb pantal negre i juga a St. James' Park des de 1891.


 Jugadors destacats .


 Philippe Albert;
 Faustino Asprilla;
 Warren Barton;
 Peter Beardsley;
 Craig Bellamy;
 John Beresford;
 Arthur Bottom;
 Lee Bowyer;
 Andy Cole;
 Wyn Davies;
 Les Ferdinand;

 Duncan Ferguson;
 Hughie Gallacher;
 Paul Gascoigne;
 David Ginola;
 Kevin Keegan;
 Patrick Kluivert;
 Robert Lee ;
 Malcolm Macdonald;
 Billy McCracken;
 Terry McDermott;
 Jackie Milburn;

  Mirandinha;
 Bobby Moncur;
 Laurent Robert;
 George Robledo;
 Bryan 'Pop' Robson;
 Len Shackleton;
 Alan Shearer;
 Gary Speed;
 Chris Waddle ;
 Len White;
 Jonathan Woodgate;


 Colors .

Els colors tradicionals del Newcastle United sn el blanc i el negre, d'aqu el seu sobrenom de the magpies (les garses). L'uniforme s blanc i negre a franges verticals i pantal negre.

 Palmars .
1 Copa de les Ciutats en Fires: 1968-69;
1 Copa Intertoto de la UEFA: 2006;
4 Lliga anglesa: 1904-05, 1906-07, 1908-09, 1926-27;
5 Copa anglesa: 1909-10, 1923-24, 1931-32, 1950-51, 1951-52, 1954-55;
2 Lliga anglesa de Segona Divisi: 1964-65, 1992-93;
1 Community Shield: 1909;
1 Copa Anglo-italiana: 1973;
2 Texaco Cup: 1974, 1975;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120952" title="George Smoot" nonfiltered="4305" processed="4291" dbindex="49649">


George Fitgerald Smoot ( Yukon, EUA 1945 ) s un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 2006.

Biografia.
Va nixer el 20 de febrer de 1945 a la ciutat de Yukon, situada a l'estat nord-americ de Florida. Va estudiar matemtiques abans de matricular-se a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts, on es llicenci en fsica l'any 1966 i es doctor el 1970, amb una tesi doctoral sobre la fsica de partcules.

Actualment s professor de fsica a la Universitat de Califrnia, Berkeley.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca al Laboratori Nacional Lawrence Berkeley collaborant amb Luis Walter Alvarez en el desenvolupament d'un globus sonda estratosfric per la detecci d'antimatria en l'atmosfera terrestre.

Posteriorment s'interess en la radiaci csmica de fons (CMB), desocberta per Arno Allan Penzias i Robert Woodrow Wilson l'any 1964. En aquells moments diverses preguntes estaven obertes sobre aquesta radiaci, relacionant-se directament amb les preguntes fonamentals sobre l'estructura i formaci de l'univers. Certs models havien predit que l'univers en la seva totalitat rotava, la qual cosa interferia en la CMB: la seva temperatura depenia de la direcci de l'observaci. 


Amb l'ajuda d'Alvarez i Richard A. Muller va desenvolupar un radimetre diferenciat que va amidar la diferncia en la temperatura del CMB entre dues direccions amb una separaci de 60 graus. L'instrument va permetre determinar que la rotaci total de l'univers era zero (dins del lmit de l'exactitud de l'instrument). No obstant va detectar una variaci en la temperatura del CMB d'un altre tipus, l'anomenat efecte Doppler del moviment de la terra concernent a l'rea de l'emissi del CMB. Aquest efecte Doppler es presenta perqu el sol (i de fet la Via Lctia en la seva totalitat) no s immbil, sin que s'est movent en gaireb 600 km/s. Aix s probablement a causa de l'atracci gravitacional entre la nostra galxia i una concentraci de massa com el Gran Atractor. Els seus estudis els realitz mitjanant el satllit artificial COBE demostrant que poc desprs del Big Bang existien a l'univers irregularitats que foren les "llavors" de la posterior formaci de les galxies. 

Posteriorment orient la seva recerca al voltant de l'energia fosca i els cossos negres.

L'any 2006 fou guardonat, juntament amb John C. Mather, amb el Premi Nobel de Fsica per la seva recerca sobre els cossos negres i l'anisotropia de la radiaci csmica de fons.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2006;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120961" title="John C. Mather" nonfiltered="4306" processed="4292" dbindex="49650">


John Cromwell Mather ( Roanoke, EUA 1946 ) s un astrofsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 2006.

Biografia.
Va nixer l'any 1946 a la ciutat de Roanoke, situada a l'estat nord-americ de Virgnia. Va estudiar fsica al Swarthmore College, on es llicenci el 1968, i posteriorment a la Universitat de Berkeley de Califrnia, on es doctor el 1974. 

Actualment treballa al Goddard Space Flight Center, centre depenent de la NASA, i s professor a la Universitat de Maryland.

Recerca cientfica.
El 1974 entr a treballar al Goddard Institute for Space Studies depenent de la Universitat de Columbia, on realitz un postgrau, i fou l'encarregat de coordinar el projecte del satllit artificial COBE (1974-1976), amb l'ojectiu estudiar la radiaci csmica de fons (CMB). Un dels seus collaboradors fou George Smoot, el qual tenia la responsabilitat principal d'amidar les variacions petites en la temperatura de la radiaci, observant una srie d'irregularetats o fluctuacions en aquesta radiaci, obrint noves vies per l'expliaci de la Teoria del Bing Bang.

L'any 2006 fou guardonat, juntament amb Smoot, amb el Premi Nobel de Fsica per la seva recerca sobre els cossos negres i l'anisotropia de la radiaci csmica de fons.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2006;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120963" title="Campionat del mn de corfbol 2003" nonfiltered="4307" processed="4293" dbindex="49651">
El 7 Campionat del Mn de corfbol es va disputar als Pasos Baixos del 27 d'octubre al 9 de novembre de 2003, amb la participaci de 16 seleccions nacionals.

Fase classificatria preliminar.




(*) El campi de cada grup juga el Mundial A. Els altres 4 el Mundial B.

Fase de grups.








Fase final.









Classificaci final.

  Pasos Baixos;
  Blgica;
  Repblica Txeca;
  Taipei;
  Gran Bretanya;
  Portugal;
  Austrlia;
  Alemanya;
  Catalunya;
  Hongria;
  Sud-frica;
  Polnia;
  Eslovquia;
  ndia;
  Armnia;
  Jap;



Vegeu tamb.
Selecci Catalana de Corfbol;
Campionat del mn de corfbol;
Federaci Internacional de Corfbol;

Enllaos externs.
Federaci Internacional de Korfbal;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120966" title="Accellerando" nonfiltered="4308" processed="4294" dbindex="49652">

Accellerando s una paraula italiana que significa "accelerant". Quan apareix a una partitura indica que el tempo de l'obra ha d'accelerar gradualment. Se sol abreviar accel.


L'exemple mostrat sona com segueix: Accellerando











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120968" title="Texaco Cup" nonfiltered="4309" processed="4295" dbindex="49653">
La Texaco Cup va ser una competici futbolstica on prenien part equips del Regne Unit i la Repblica d'Irlanda que no s'havien classificat per les competicions europees. Els clubs irlandesos abandonaren la competici el 1973-74 i entre 1974 i 1975 competiren en una Texaco Cup autnoma. El nom de la competici es va deure al patrocini de l'empresa americana de petrolis Texaco, que obr diverses estacions de servei durant aquell perode.

La competici es convert en Copa Anglo-escocesa a partir de 1975 un cop la companyia petrolera abandon el patrocini.

 Historial .
Les finals es disputaren a doble partit excepte el 1973-74. Es mostra el resultat agregat.



 Texaco Cup irlandesa .


 Articles relacionats .
 Copa Anglo-escocesa (1976-81);
 Football League Group Trophy (1982-83);
 Football League Trophy (1984-avui);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120970" title="WizzAir" nonfiltered="4310" processed="4296" dbindex="49654">
WizzAir s una companyia aria hongaresa amb base d'operacions a Budapest, Varsvia i Katowice. Ofereix vols entre Girona i Budapest i Katowice, entre Barcelona i Transilvania i Bucarest i entre Ciutat de Mallorca i Budapest.

Enllaos externs.
Web oficial ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120971" title="Eujet" nonfiltered="4311" processed="4297" dbindex="49655">
Eujet fou una companyia aria anglesa que va fer fallida fa dos anys. Aquesta empresa havia realitzat vols des de Girona a Kent (aeroport situat al sud-est de Londres).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120972" title="Fanzine" nonfiltered="4312" processed="4298" dbindex="49656">


Un fanzine (de fanatic i magazine) s una publicaci temtica amateur realitzada per aficionats i per a aficionats.

El desenvolupament d'aquesta activitat no sol anar acompanyat d'interessos econmics, i en dependre del temps i l'esfor desinteressat dels seus creadors, no solen durar gaire. s possible que si el treball realitzat s sobre un camp molt especfic del qual no hi ha resposta oficial o competncia, es puga mantenir cobrint un buit i fins i tot professionalitzar-lo.

Un fanzine que ha passat a editar-se amb mitjans professionals es denomina prozine. Si hi ha un equip darrere de la seva publicaci professionalitzat i arriba a obtenir beneficis, parlem ja d'una revista com a tal, encara que no hi hagi un grup editorial en aix, una distribuci nacional o internacional o una correcta gesti per establir el seu ISBN.

El desenvolupament dels fanzines est lligat al dels mitjans d'edici de baix cost. Es deu a la multicopista i la fotocopiadora (que tamb han estat i sn suports per a tota classe de fullets, pasquins i fulls volants revolucionaris i contraculturals).

Els problemes endmics dels fanzines sn: la seva dependncia de les ganes desinteressades dels seus collaboradors, en una feina no remunerada que s'ha d'obtenir del temps lliure; i els seus problemes per distribuir-se arribant al seu pblic potencial. Els seus avantatges indiscutibles s comptar amb grans especialistes en la seva matria, publicant de forma lliure i directa sense lligams ni interessos envers tercers.

Grans fites de la histria del fanzine i el seu esperit sn la generaci d'autors underground dels anys 1960 i 1970 nord-americans i el text disponible a la xarxa en format copyleft. Sense el concepte del fanzine aquestes revolucions culturals no haurien estat possibles. 

Aquest esperit crtic resistent a la producci cultural de masses tamb el trobem a la comunicaci de guerrilla, i algunes accions de l'artivisme van lligades a fanzines. 

Actualment, mitjans com a Internet i la facilitat per a maquetar a HTML han facilitat la distribuci i el format, per la qual cosa l'edici de fanzines s'ha ests a la xarxa. Aquest tipus de fanzines electrnics es denomina ezine. 

No obstant aix, el fanzine no s noms una manera de difondre uns continguts; tamb t una esttica prpia molt caracterstica propera a alguns corrents artstics. Els contrastos impactants del blanc i el negre per saturaci de tner, les deformacions o el difuminat sn efectes que han fascinat molts creadors d'obra grfica. Entre d'altres, actualment podem trobar com a exponent d'aquest inters artstic en el fanzine al grup Accneo. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120973" title="RWF" nonfiltered="4313" processed="4299" dbindex="49657">
Rassemblement Wallonie-France (RWF) s un partit poltic val que propugna la reunificaci de Valnia i Brusselles a Frana com succe entre els anys 1795 i 1814. L'agrupaci de Brusselles s'anomena Rassemblement Bruxelles-France (RBF).

Membres del partit.

L'home fort del partit s Claude Thayse.

Eleccions.

A les eleccions federals belgues de l'any 2003 (amb noms una circumscripci electoral per Valnia) el partit va aconseguir 27.424 vots (1,1%). A les eleccions del 2004 al parlament val (13 circumscripcions electorals), RWF va aconseguir 20.019 vots a Valnia, que suposava un 1'02% de la poblaci RWF no ha aconseguit mai un esc. A Brusselles van aconseguir 1.575 vots(0,4%) l'any 2004.

RWF va arribar a un acord amb tres partits ms per concrrer a les eleccions municipals del passat 8 d'octubre del 2006 sota la marca de Listes Wallon. A les eleccions federals del 2007 han tret 26.240 vots (25.416 l'any 2003).

Altres.

RWF t la competncia d'un altre partit ratacista, el Parti France.

Enllaos externs.

http://www.rwf.be ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120979" title="Westhoek" nonfiltered="4314" processed="4300" dbindex="49658">

Westhoek (neerlands per Cantonada occidental) s el nom de la zona de parla neerlandesa de Frana, situada al departament del Nord i a la regi Nord-Pas-de-Calais. s una part de Flandes francs,  la part del Comtat de Flandes annexada per Frana entre els segles XV i XVIII.

 Geografia .
El Westhoek es situa entre la frontera belga de la provncia (Flandes Occidental) i els marges dels rius Lys i Aa, a l rea entre Dunkerque, Bourbourg, Saint Omer i Bailleul, als partits judicials de Bailleul (Belle), Hazebrouck (Hazebroek), Watten i l'oest de Dunkerque (Duinkerke), amb una superfcie de 1.900 kilmetres quadrats i uns 350.000 habitants. Larrondissement de Dunkerque t 3.932.939 habitants amb 320 pobles litorals (18 municipis de la zona flamenca). Les principals ciutats sn Dunkerque (71.000 h) i Hazebrouck (20.000 h).  

El territori forma part del Houtland o zona de boscos, formada per la perllongaci dels turons d Artois, on noms es destaquen les petites alries del Mont Cassel (156 m).

 Situaci del neerlands al Westhoek .
No hi ha cap reconeixement oficial del neerlands o de la seva variant flamenca. Segons dades del 1982, noms uns 80.000 habitants de la regi (potser uns 23 % del total) reconeixia usar-lo sovint, la major part d ells gent gran. Per encara que poden escoltar emissores de rdio i televisi belgues de parla neerlandesa, no les comprenen ben b com que no han usat mai el hoog vlaams sin el dialecte local. Aix els allunya de Flandes belga.  Segons una enquesta del 1984 a Hondschoote, el flamenc era parlat pel 38 % dels avis, per uns 25 % dels pares, per noms per uns 2 % dels fills. El 1995, potser oscillaven entre 20.000 i 40.000 parlants habituals; tot i que el 1987 uns 20 % dels habitants podien flamenc, noms el 5 % ho feia habitualment.

Segons la mateixa enquesta, pel que fa a l's de la llengua entre generacions, pel que fa als avis, el 36 % sn francfons, el 38 % parlen flamenc i el 26 % sn bilinges, mentre que els pares el 75 % sn francfons, el 25 % parlen flamenc i el 25 % sn bilinges, i els fills sn 99 % francfons, l 1 % flamencfons i noms el 8 % bilinges. Noms uns 5 % dels joves usen el flamenc sovint, contra 24 % dels pares; noms el 23 % l usa a vegades, contra el 22 % dels pares, i el 72 % dels joves no el fa servir mai, contra el 54 % dels pares. Noms uns 11 % dels joves afirma tenir un bon coneixement passiva de la llengua, en comparaci uns 23 % dels pares, i uns 57 % afirma no saber-ne res, contra el 31 % dels pares. 

Les principals institucions de militncia lingstica del Westhoek, que sn el Michiel de Swaen Kreis (Cercle Michel de Swaen), organisme d'activisme cultural, i l'emissora de rdio Radio Uylenspiegel, dirigida per Arthur Fagoo, que s unificaren per formar la Vlaams Vrienden in Frankrijk, de manera que el 1974 aconseguirien que s apliqus la loi Deixonne (s de la llengua local) del 1951, en l'educaci, a la rdio i en certs documents com a llengua co-oficial. Grcies a la Circular Savary del 1982, el flamenc tamb s ensenyar a l Escola Normal de Lilla i des del 1983 com a assignatura a secundria a les escoles flamenques.  A diferncia dels casos del'occit, de l'alsaci, del bret o del cors, no es disposa de dades de l ensenyament del flamenc a l'escola primria al Westhoek.

s curis constatar que a la part occidental del departament del Nord i principalment al Westhoek, s usen moltes expressions franceses que sn una traducci literal d expressions neerlandesos:


 Ensenyament i mitjans de comunicaci .
En teoria des dels 90 s ofereixen classes bilinges en flamenc a primria, per de les sis escoles on tericament s ensenya en flamenc, noms una ofereix aquesta opci. Noms l aprenen 820 nens a Wervik i Bailleul, endems de 120 universitaris que aprenen flamenc a les universitats de Dunkerque i Lille. Noms hi ha tres diaris en francs, Plath'iou (Dunkerque), Revue de l'Houtland (Steenvoorde) i Yserhouck (Volkerinckhove) que contenen articles sobre diversos aspectes de cultura flamenca i alguns articles en el dialecte local. El peridic KFV-Mededelingen s publicat en neerlands estndard, com a portaveu del KFV. Tamb s edita l anuari bilinge De Franse Nederlanden/Le Pays-Bas Franais, de caire cientfic i literari. No hi ha emissores de televisi, i noms l emissora Radio Uylenspiegel de Cassel emet un 10 % dels programes en flamenc.

 Poltica .
Ocasionalment s'han presentat diversos autonomistes flamencs sota les sigles del Vlaamsch Federalist Partij van Frankryk (Partit Federalista dels Flamencs de Frana), amb poc ress i que noms se sol presentar a les eleccions europees. Ms tard ha obtingut un cert ress el Vlaamse Volks Vereniging (Uni del Poble Flamenc), amb seu a Lille que vol defensar el desenvolupament de Flandes. El front cultural s dirigit pel Komitee voor Frans-Vlaanderen (Comit de Flamencs de Frana), que agrupa totes les associacions com el Michel de Swen Kreis. Un sector del Front Nacional tamb ha jugat la carta autonomista del Nord-Flandre amb la revista Wij Zelf.
 Histria .
 Incorporaci a Frana .
El lillenc Stphane Lebecq, deixeble del neerlands Albert Delahaye, confirma la presncia neerlandesa a la zona des del segle VIII, aixafada pels francs per l espasa (com a la massacre de Weretha/Frethun) o conversions forades. Fins i tot, l historiador de Hondschoote, Emile Coornaert, professor del Collge de la France i patriota francs, afirmava que la seva ciutat, que noms tenia 2.000 habitants el 1666 (quan a la seva poca d esplendor en tenia 28.000), fou despullada d homes i de grans per l exrcit francs, i que de les 49 parrquies de la  castellania de Cassel el 1648, 22 foren totalment abandonades. Tamb acusa els francesos d intentar arrunar aquella province rpute trangre. Des de l assalt a Dunkerque el 1662 foren incorporats a Frana i se'ls aplic l Edicte de Villiers-Cotterets, i totes les actes municipals foren redactades en francs, alhora que Llus XIV de Frana expulsava els jesutes i caputxins flamencs. Aix eliminar poc a poc les diferncies entre el Flandes francfon i el flamencfon.

A partir del 1713, els dos Flandes van tenir un sol intendent, i el parlament de Douai tractava les qestions de justcia per a Flandes i Hainaut, i una oficina de finances a Lilla, on els Estats provincials votaven els subsidis al rei. La francesitzaci ser activa a tots els dominis, ja que les actes oficials i dels tribunals sn redactades en francs, i fins i tot es tradueixen brbarament topnims . El 1744 es funden a Lille les primeres lgies maniques.  Per a finals del segle s inicia el declivi econmic de la indstria drapera  i de la terrissa (a Belle, Douai i Saint Amand), potenciat desprs que la Carte des traits de Jacques Necker del 1781 impos al Westhoek una barrera duanera amb la resta dels Pasos Baixos del sud; el 1783 es produiria una important vaga de teixidors a Lille. 

El 1789 el prroc de Saint Saveur expos  els greuges flamencs als Estats de Lille el 1789, denunciant la gne et honte de l indigence, i la poltica rampinyaire de Pars quan a l expropiaci dels bens del clergat deixaria molts pobles en la misria, agreujada per les guerres contra els austracs, en els que el pas fou camp de batalla.  Els diputats flamencs reclamaven la constituci d uns Estats diferenciats per al Flandes Martim i per Flandes francs, l abolici de les duanes interiors, unificaci de mesures i monedes, la fi de les jurisdiccions feudals i drets d origen feudal, i la realitzaci de grans treballs viaris per terra i aigua. L abat Henri Grgoire clamava el 1794 contra els jargons qui sont encore des lambeaux de la fodalit e et de l esclavage. Finalment, quan fou creat el departament del Nord sobre les runes del comtat de Flandes i el comtat de Hainaut, noms comptava amb 190 capellans  constitucionals  contra 1.057  refractaris  (eren el 95 % dels del districte de Hazebroek). 

Durant el Terror fou enviat a Lille el guillotinador Franois-Joseph Lebon, delegat del Comit de Salut Pblica per Flandes i Artois, antic orador nomenat alcalde d Arras i diputat a la Convenci, qui amena amb fer tallar 2.000 caps a Lille. Per, malgrat que les societats revolucionries tenien pocs partidaris a Lille (i encara menys a Hazebrouck), resistiren amb coratge el setge austrac del 1792.
 Primer nacionalisme flamenc .
El nacionalisme flamenc a Westhoek tingu el seu origen en la resistncia del clergat parroquial i dels notables catlics locals a la poltica laica i jacobina francesa. El 27 de gener del 1853 el Consell Acadmic del departament del Nord prohibir l ensenyament del neerlands. Com a resposta el 20 d'abril del 1853 naixeria el Vlaemsche in Vrankryk Komitee (Comit Flamenc de Frana), que adopta la divisa Moedertaal en Vaderland,  per tal de defensar la llengua i el catolicisme, per esdev una societat d erudits i notables que s ocuparen ms de la histria, l arqueologia i del folklore a la part francesa, cosa ja denunciada per Louis de Baecker, per els clergues s oposaven a la difusi del francs perqu comportava la difusi del lacisme. Aix encapalaren protestes contra l Ordre del ministre Victor Durey del 1866 que prohibia l s del flamenc a l escola. Per, a diferncia de la part belga, on es va unificar la llengua escrita amb la dels neerlandesos, ac van mantenir el dialecte flamenc, una cosa que allunyaria la llengua a poc a poc dels seus arrels. 

El cop de grcia, per, el donaria la llei Ferry de 28 de mar del 1882 (on afirma L enseignement doit tre donn exclusivement en franais), pel qual es lafica totalment l ensenyament primari, i bandeja de l escola  totalment l ensenyament en flamenc, fins i tot del catecisme.

 El flamenquisme abans de la Segona Guerra Mundial.
Des del 1920 es formarien grups de joves regionalistes a Lilla, Roubaix i Tourcoing, i diversos directors de diari de la regi se sumaren a la idea regionalista con a resurrecci de l'antiga provncia enfront del departament, cosa que permetria de conservar la fe catlica, l'idioma i les tradicions locals, i mitjanant un rgim federatiu amb altres provncies, poder reconstruir l' autntica Frana . A aquests nuclis s'uniren els nous cercles flamencs clericals, unificats el 1924 sota la presidncia de Jean-Marie Gantois (1904-1968) en la Vlaemsche Kreis in Vrankryk Verbond (Uni de Cercles Flamencs de Frana), que fins el 1926 publicar un rgan ntegrament en flamenc, Vlaemsche Stemme in Vrankryk (Veu flamenca a Frana), que engegar campanyes en defensa de predicar i ensenyar en neerlands a les escoles primries. El 1926 canviaria el nom pel de Vlaamsch Verbond van Frankryk (Uni Flamenca de Frana) o VVF, i aleshores trenc amb l'orientaci clerical i reduda als seminaris dels cercles i pretenia expandir-se als laics per guanyar-los pel camp del nacionalisme flamenc, com Camille Looten, professor de la Universitat de Lille i president de l'VFK des del 1899, i al dirigent del FRF, N. Bourgeois. Amb aquest reforament, des del 1930 es proclamarien nacionalistes. Per aleshores, el Westhoek tenia aproximadament uns 100.000 habitants, dels quals uns 60.000 de parla flamenca. 

Gantois i el VVF s'apoderarien del diari Le Beffroi de France fins que va desaparixer el 1928; aleshores editaren dues revistes noves: Torrewachter, en fllamenc, i Le Lion de Flandre, en francs,  concentrats en la tasca cultural i de difusi de la llengua neerlandesa, en reclamar autonomia local i federalisme, aix com en promoure contactes amb els nacionalistes bretons, corsos, occitans, alsacians i flamencs de Blgica.  LAlgemeen Nederlandsch Verbond (Lliga Pan-Neerlandesa) els don suport financer, i Gantois patiria la influncia del nacionalisme autoritari i pan-neerlands de les organitzacions flamingants (el Flandes francs, amb una part de la Picardia i l'Artois, hauria de constituir la franja meridional del Groos Dietsch). Fins i tot adopt el pseudoracisme antisemita i la pertinena al Dietsch, no tant per motius lingstics sin per motius geopoltics, antropolgics i etnolgics, que posaven en evidncia la influncia del nacionalisme radical alemany i flamenc de Blgica.

Tot i aix, la influncia poltica del VVF sempre fou molt reduda, i el seu rgan, Le Lion de Flandre, no superava el tiratge de 400 exemplars el 1939.  Malgrat aix, el govern francs va illegalitzar el partit el 1940 i va allunyar Gantois de la regi. 
 Ocupaci nazi .
Desprs de l'armistici francs, el VVF va evolucionar fins al feixisme; Gantois va tornar i es va proposar reorganitzar el moviment alhora que declarava la seva adhesi al Tercer Reich i proclamava que el Westhoek havia de formar part del Reich. No sense reticncies, els nazis permetrien la refundaci del VVF pel gener del 1941 i l'edici del seu rgan, bilinge, Le Lion de Flandre- De Torrewatcher.  Fins a finals del 1942 es dedicaren a les activitats editorials i publicistes, amb la difusi d'un missatge ideolgic racista i panneerlands (les terres neerlandeses de raa germnica havien de tornar a la seva unitat natural), tot i que els postulats autntics del VVF pertanyien a la dreta radical maurrasiana i neotradicionalista. 

De l'estiu del 1942 a l'estiu del 1943 el VVF va desplegar una gran activitat propagandstica: exhibicions cinematogrfiques, organitzaci de joves, biblioteques i cercles naturals, tot aix vinculat a l'inters de Heinrich Himmler per regermanitzar la Borgonya amb alemanys de Polnia. Fins i tot, durant el 1943 els ocupants van jugar amb la possibilitat d'incorporar nacionalistes francoflamencs a les SS com havien fet a Blgica, una cosa que provocar divisions internes dins la VVF entre Jean-Marie Gantois i els sectors tradicionalistes, reacis a la militaritzaci del partit, per una banda, i les noves generacions pronazis favorables a l'acci directa, que s'havien incorporat al partit desprs del 1940. Entre ells estaven els dos caps de la VVF, Justin Blanckaert (1863-1942) i Pieter Maria Corneel Blanckaert (1896-1944). La VVF, endems, pel febrer del 1944 noms tenia 50 membres actius i la seva revista noms 600 subscriptors, la meitat d'ells neerlandesos i flamencs de Blgica. Tot i que els SS els van fer ingressar als Allgemeine SS, els disconformes, amb Gantois al capdavant, intentaren la creaci d'un partit nou, per el desembarcament aliat a Normandia acabaria definitivament amb el somni nacionalista.
 La posguerra .
Com a resultat de tot aix, el nacionalisme al Westhoek rest tant desprestigiat que ja no s aixecar mai ms, de manera que els activistes es dedicaren exclusivament a tasques culturals.  Jean-Marie Gantois fou condemnat a pres, deportat de la regi i prohibit de predicar. Per, mentre que a Flandes es normalitzava la llengua, a Westhoek romandr dialecte, cosa que dificultar que la poblaci entengui el neerlands de les emissores de televisi i rdio de la zona belga i facilitar la indiferncia de la poblaci vers la cultura local.  Noms a partir dels anys 50, el mestre Victoor donar classes de flamenc a les escoles, i el 1951 el doctor Klaas crear una revista semestral en flamenc per a joves. 

Parallelament a les lluites lingstiques al Flandes belga, al Westhoek es crear el 1972 el Centre Flamand de Recherche et Diffusion (CFRD), que disposa de 10 centres per tal d'ensenyar el flamenc als joves. Alhora, un altre grup, el Vlaams Vrienden I Frankijk va obtenir el 1974 l'aplicaci de la loi Deixonne a les escoles de Westhoek, que fins aleshores no s'aplicava, una certa cooficialitat en els documents i la legalitzaci de la rdio en flamenc.  Aix culminaria el 1977 amb la creaci de la Universit Populaire Flamand a Hazebrouck, mentre que el CFRD s'aconverteix en Michiel de Swaenkring (Cercle Michel de Swen, MKS), grup d'activistes lingstics que lluitar per l'obtenci de la Carta de les Llenges de Frana amb altre grups com Ar Falz, Ikas, Ren Schikle Kreis, IEO i GREC. Tot i aix, el seu lema s en francs, adoptat per  Menschen lyk Wyder , Dcider, vivre, travailler en Flandre.  

El 1978 apareixeran les Westhoek Editions, anomenats ms tard Les Editions des Beffrois, i des del 1979 comena a emetre Radio Uylenspiegel (FM 91.8 Mhz), que no ser legalitzada fins el 1982, alhora que la majoria dels habitants de Hondschoote comencen a gaudir de l'ensenyament del flamenc. Finalment, el 1981 els mestres d'escola de Hazebrouck, junts a diverses associacions culturals, es signar el Manifest des Flamands de la France, per totes les organitzacions de caire folklric i cultural, on es reclama ms presncia de la llengua, de la cultura i de la condici de flamencs. Tamb es cre una llicenciatura de neerlands a Lilla, s'introdu el neerlands a una dotzena de liceus estatals i a sis secundaris privats, tot i que a 4 collegis i dos liceus acullen amb reticncia als alumnes de neerlands. Tamb sis collegis han editat un setmanari en flamenc amb ajut de l'associaci Tegaere Toegaen. El 1986, s'inaugur una escola primria bilinge a Wervicq-Sud (a costat del municipi belga Wervik amb uns 300 alumnes.

A Belle, sota l'impuls del burgmestre Delobel, es donen tres cursos de neerlands a la setmana a ms de 800 infants de maternal i primria des del 1989, que continuen l'ensenyament a secundria. A ms a ms, 25.000 flamencs de Frana treballen a uns 300 empreses flamenques del costat belga de la frontera. Endems, el Komitee voor Frans-Vlaanderen (Comit per Flandes francs, KFV), que el 1984 aconsegu activar a la regi una secci local del Davidsfonds, fa recerca de flamenquitzaci de noms de granges i viles, organitza jornades culturals a Waregem i Belle. La fundaci Willem de Zwijger Stichting acord un ajut financer a Radio Uylenspiegel. Flor Barbry organitza un grup de teatre a Westouter, i la vila de Nieuwpoort organitza tots els anys una quinzenada del Flandes francs.

 Enllaos externs .
 Akademie voor Nuuze Vlaamsche Tale  Flamenc a Flandes francs;
 Yser houck  ;
 www.westhoek.be;
 www.wo1.be  ;
http://web.mac.com/cedrikhofnar/iWeb/Radio%20Uylenspiegel/Radio%20Uylenspiegel.html  radio Uylenspiegel;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120982" title="Flandes francs" nonfiltered="4315" processed="4301" dbindex="49659">


Flandes francs (en neerlands Frans-Vlaanderen o Zuid-Vlaanderen) s la part del Comtat de Flandes annexada per Frana.

Delimitaci geogrfica.
Flandes francs s una demarcaci geogrfica, no una demarcaci lingstica.

Flandes Francs (o sia la part de Flandes annexada per Frana) cont zones de parla neerlandesa i de parla francesa. Lilla sempre ha sigut i encara s la capital de  Flandria Gallica  o Flandes de parla francesa. Flandes francs, part dels departaments del Nord i del Pas de Calais, no coincideix gaire amb 'Flandria Gallica' com que t una part de parla neerlandesa, ara reduda al Westhoek. Frana va anexar altres parts de les antigues Disset Provncies: Artois i un tros del comtat d'Hainaut. Seria correcte de designar totes aquests parts amb el nom Pasos Baixos francesos. 


Histria.
La frontera septentrional d'aquesta regi  es va fixar desprs dels Tractat de Nimega (1678),  Tractat de Rijswijk (1698) i Tractat d'Utrecht (1713), quan diverses parts dels Pasos Baixos espanyols o de les Disset Provncies van canviar d'estat durant la guerra francoholandesa i les campanyes expansionistes de Llus XIV, que somiava de fronteres naturals, fcils per defendre, com l'Escalda i els Pirineus. La fontera va canviar segons la fortuna de les guerres successives. Al 1677, ciutats dels Pasos Baixos del sud com Ieper i Kortrijk eren francesos.
Cultura.

Per la poltica monolingstica francesa, la zona de parla neerlandesa va estrenyer-se cap al Westhoek d'avui on noms la gent gran encara parla un dialecte del neerlands.
Molts habitants es defineixen com flamencs de Frana, tot i haver el francs com primera llengua. El 1984, van intentar de crear un partit poltic, el  Vlaemsche Federalistische Party - Parti Fdraliste Flamand (partit flamenc federalista o VFP-PFF) sense molt xit. Lilla que sempre ha sigut de parla francesa, es presenta sovint com una ciutat flamenca. 

Tot i aix es veu una prudenta revifalla lingstica.

Toponmia.
Davall una francesitzaci superficial, comparable a la del Rossell, molts  topnims mantenen el seu carcter neerlands, com Dunkerque per Duinkerke, Bourbourg per Broekburg o Bergues per Sint-Winoksbergen o Bergen. 

Uns topnims flamencs amb la traducci francesa.

Rijsel (Lille), Duinkerke (Dunkerque), Hazebroek (Hazebrouck), Belle (Bailleul), Hondschote (Hondschoote), Steenvoorde, Kassel (Cassel), Sint-Winoksbergen (Bergues), Kales (Calais), Broekburg (Bourbourg), Sint-Omaars (Saint-Omer), Atrecht (Arras), Boeschepe, Witzand (Wissant), Grevelingen (Gravelines), Meregem (Merville).

Enllaos.
 Akademie voor Nuuze Vlaamsche Tale  Acadmia pel dialecte neerlands del Westhoek;
 Yser houck ;
 Michiel de Swaenkring;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120984" title="Jan Rys-Roszeva?" nonfiltered="4316" processed="4302" dbindex="49660">
Jan Rys-Roszeva  (1901-1946) fou un poltic feixista txec, fundador el 1930 del grup  esky Narodn-Socialn Tabor Vlajka (Bandera del Camp Nacional-Socialista Txec), de caire feixista de model alemany, influt pel filsofs F. Mare i Vrzalik, i subvencionat pels nazis alemanys. 

El maig del 1940 va intentar constituir una  eska Pracovni Fronta, per tal d agrupar tots els feixistes txecs, i el 8 d agost del 1940 uns 300 militants de la Gurdia Svatopulk van atacar la seu del govern del Protectorat de Bohmia-Morvia per exigir-ne la dimisi. Com a resultat, fou detingut i el seu grup clausurat. I com que va intentar contactar amb la resistncia, el 17 de desembre del 1941 fou enviat al camp de concentraci de Dachau. En acabar la Segona Guerra Mundial, fou condemnat a mort i executat el 27 de juny del 1946. 

 Vegeu tamb .
 Vlajka;
 Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120985" title="Radola Gadja" nonfiltered="4317" processed="4303" dbindex="49661">
Radola Gadja, de veritable nom Rudolf Geidl (Kotor, Montenegro 1892 -Praga, 1948) fou un lder feixista txec.
Havia estat oficial de l'exrcit imperial austrohongars i havia format part de l'Estat major d'Alexander Koltxak a Rssia. El 1921 havia tornat a Repblica Txeca, i el 1925 fundaria la Narodn Obec Faisticka (Comunitat Nacional Feixista, NOF), que seguia el model itali, i entr en colisi amb la Uni de Legionaris Independents, grup que ell mateix dirigia i del que en fou expulsat el mar del 1926, acusat d'intentar un cop d'estat amb Karel Kramar. Quan els nazis ocuparen Repblica Txeca, Gadja s'ofer Hermann Goering per a formar govern, per aquest el rebutj perqu era un nacionalista txec. En acabar la guerra fou condemnat a mort i executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120994" title="CSMA/CA" nonfiltered="4318" processed="4304" dbindex="49666">
El Carrier Sense Multiple Access With Collission Avoidance (CSMA/CA) s un protocol de control de xarxa utilitzat per evitar collisions entre els paquets de dades. S'utilitza normalment en xarxes sense fil, ja que no poden transmetre i rebre alhora.

Cada dispositiu indica que vol transmetre abans de fer-ho, d'aquesta manera s'evita que altres dispositius enviin informaci i es produeixin collisions. 
 Si el canal s lliure, espera un temps i si continua lliure transmet.
 Si el canal s ocupat, espera que estigui lliure.

Aquest protocol t principalment dos problemes:
 Una estaci creu que el canal s lliure, per en realitat s ocupat per un altre node el qual no sent.
 Una estaci creu que el canal s ocupat, per en realitat s lliure perqu el node que escolta no li interferir la transmissi.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="120997" title="Bamb de Ceilan" nonfiltered="4319" processed="4305" dbindex="49667">

El bamb de Ceilan o Drendrocalamus giganteus sn una espcie de bambs de la subtribu de les bambusines de la famlia de les pocies, ordre Poales, subclasse Liliidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Sn bambs gegants amb canyes de fins a 30 cm de dimetre i fins a 40 metres d'alada, de clima tropical, originaris de sia i d'frica.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121001" title="Phyllostachys edulis" nonfiltered="4320" processed="4306" dbindex="49668">

El moso bamb, Phyllostachys edulis, Phyllostachys pubescens, entre molts altres sinnims, s una espcie de bambs de la famlia Pocies i de la subfamlia bambusoides. El rizoma s de tipus monopoidal, sn els bambs que ms s'estenen. Es caracteritzen per tenir, noms, dues branques en cada entrens i entrenusos molt distanciats. Es troben a tots els continents; a Europa les canyes aconsegueixen alades de ms de 20 metres i tenen el record de creixement vegetal: 1 metre en 24 hores al parc de la Bambuseria de Prafrance d'Anduze, solen resistir el fred fins a -22C i sn molt apreciats per la seva fusta.

 Sinnims .
Phyllostachys pubescens (Mazel ex J.Houz.), Phyllostachys heterocycla ((Carrire) Mitford.), Phyllostachys mitis (Auctt. non Rivire. & C.Rivire.), Bambusa edulis (Carrire), Bambusa heterocycla (Carrire)








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121004" title="Poulsenia armata" nonfiltered="4321" processed="4307" dbindex="49669">


La Poulsenia armata s l'nica espcie del gnere de plantes Poulsenia de la tribu de les castllies dins la famlia de les morcies. s nadiua de les selves del sud de Mxic a Bolvia i Veneuela.

Enllaos externs.
Fitxa de la Poulsenia armata a Discoverlife.org ;
Fitxa de la Poulsenia armata al GRIN ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121006" title="Clima alp" nonfiltered="4322" processed="4308" dbindex="49670">
El clima alp correspon a les caracterstiques climtiques dels territoris situats per sobre de la lnia superior de vegetaci arbria. Es caracteritza per una menor temperatura aix com augmenta l'altitud; aquesta caracterstica es deu a la taxa adiabtica de l'aire, que tendeix a expandir-se i disminuir la seva temperatura a altituds altes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121007" title="Pablo Llorens Serrano" nonfiltered="4323" processed="4309" dbindex="49671">
Pablo Llorens (Alcoi, l'Alcoi, 19 de juny del 1967) s un animador valenci especialitzat en la tcnica de pas de maneta o stop-motion. 

Es va dedicar des de molt jove a l'animaci amb plastilina. Un dels seus primers curtmetratges, Caracol, col, col (1995) va rebre el Premi Goya al Millor Curtmetratge d'Animaci. El 1999 va rodar un llargmetratge emprant la mateixa tcnica, Juego de nios. La seua activitat es va estendre tamb a la realitzaci de videoclips musicals, sries d'animaci per a televisi (Doc Franky) i 'espots' publicitaris per a unes quantes empreses (entre les quals destaca Los Garca, campanya d'introducci de l'euro a Espanya).

Va crear el seu propi estudi d'animaci, Potens Plastianimation, 2001. El seu curt L'enigma del xic croqueta va obtindre de nou el Goya al Millor Curtmetratge d'Animaci el 2005. Hi ha un llibre editat sobre la realitzaci d'este curt, As se hizo "El enigma del chico croqueta" (Edicions de Ponent).


Filmografia selecta.

Curtmetratge.
 1987 - Un mundo hambriento  ;
 1990 - Gastropotens  ;
 1991 - Noticias fuerrrtes ;
 1992 - La nia est llorando ;
 1994 - Gastropotens II. Mutacin txica;
 1995 - Caracol, col, col;
 2004 - L'enigma del xic croqueta;
 2005 - Chokopulpitos;

Llargmetratges.
 1999 - Juego de nios;

Enllaos externs.
 POTENS Plastianimation - Web de l'estudi d'animaci Pablo Llorens ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121008" title="KwaNdebele" nonfiltered="4324" processed="4310" dbindex="49672">


KwaNdebele era un dels antics bantustans en qu es dividia l'antiga Sud-frica. Tenia una extensi de 3.224 km i una poblaci de 236.000 habitants. La capital era Siyabuswa; en 1986, fou traslladada a KwaMhlanga i la major part de la poblaci pertanyia a la fracci ndebele.

El bantustan, que formava part del territori de Transvaal, fou projectat el 1959, com la resta de bantustans, per fins el 1971 no va rebre cap autogovern. La forta pressi internacional va impedir que li concedissin la independncia. El primer ministre fou Simon Skosana. El 1994 fou integrat en la Provncia de Mpumalanga.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121011" title="QwaQwa" nonfiltered="4325" processed="4311" dbindex="49673">

QwaQwa era un dels antics bantustans en qu es dividia l'antiga Sud-frica. Tenia una extensi de 655 km i una poblaci de 182.000 habitants. La capital era Phuthaditjhaba i la major part de la poblaci pertanyia a la fracci basotho.

El bantustan, que formava part del territori de l'Estat Lliure d'Orange, fou projectat el 1959, com la resta de bantustans, per fins el 1969 no va rebre cap autogovern. La forta pressi internacional va impedir que li concedissin la independncia. El primer ministre fou Kenneth Mopeli. El 1994 fou integrat en la Provncia d'Estat Lliure.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121012" title="Bastida (construcci)" nonfiltered="4326" processed="4312" dbindex="49674">


Una bastida s una construcci temporal, constituda de ponts, de passarelles o de plataformes sostingudes per una carcassa de fusta, d'acer i a l'orient de canyes de bamb destinada a permetre l'accs dels artesans i el material en tots els punts d'un edifici a edificar o a reparar.

 Principals tipus actuals de bastides .
Bastida tubular (o modular), construda amb amb mduls prefabricats d'acer i plataformes. La majoria de legislacions actuals exigeixen que tingui una escala interior protegida de caigudes al buit per l'accs als nivells de treball, i baranes formades per scol, muntant intermig i passam.
Bastida de cavallets: bastida de poca alada formada per peus d'acer o de fusta i una plataforma, normalment de fusta. No tenen escala interior, i se sol limitar el seu s a 4 m. d'altura (2 m. si no tenen baranes). Un cas especial s la bastida de guixaire, que forma una tarima a tota la superfcie d'una estana a una altura que permeti arribar b al sostre amb les mans, per enguixar-lo.
Bastida penjada: bastida en qu les plataformes no es recolzen sobre el terra sin que pengen de cables, normalment subjectes a girafes o pescants collocats al terrat de l'edifici i ancorats a l'estructura o b equilibrats amb contrapesos.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121015" title="KaNgwane" nonfiltered="4327" processed="4313" dbindex="49675">

KaNgwane fou un bantustan sudafric implantat pel govern de l'apartheid. S'hi va constituir una administraci semi-independent per als habitants de l'etnia swazi. 

Anomeant amb anterioritat "Territori Swazi", li atoragaren autogovern nominal el 1981. La capital era Schoemansdal. Fou el menys poblat dels deu bantustans, amb uns 183.000 habitants segons estimacions. El 1994 fou reintegrat a Sud-frica i forma part de les provincies de Mpumalanga i KwaZulu-Natal.

A diferncia dels altres homelands, KaNgwane no adopt una bandera distintiva.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121016" title="Literatura galica escocesa" nonfiltered="4328" processed="4314" dbindex="49676">
Liteatura galica escocesa s la literatura feta en galic escocs, llengua cltica parlada a Esccia.
 Primers testimonis .
D'entre el 1131 i el 1153 data el glossari galic del Book of Deer, primer text en galic a Esccia, consistent en sis glosses sobre text llat trobades en un monestir vora Aberdeen; no n hi haurir cap ms d important fins el 1408, l anomenada  Carta d Islay , feta per Donald, senyor de les Illes, al vicari Brian McKay d'Islay. Tamb hi daten alguns manuscrits galics de llibres mdics de Gal, Avicenna, i Hipcrates.
 Desenvolupament .
Del 1500 data el manuscrit de Glenmasan, tot i que l original s del segle XIII, amb una histria de Deirdre, aix com una versi de la Farslia de Luc. Per es considera com a naixement de la literatura galica escocesa la composici entre el 1512 i el 1526 del Leabhar na Dean na Loismr (Llibre del deg de Lismore), per James i Duncan MacGregor, que cont poemes d autors escocesos, balades ossiniques i poemes d autors irlandesos. D aquella poca tamb destacaren els poetes Fionnlagh Ruadh (mort el 1519), bard de John MacGregor; Giolla Coluim Mac-an-Ollaimh, poeta del Senyor de les Illes; Duncan Campbell, deg de Knoydart; Giolla Criost Bruilingeach el bon cavaller de Glenorchy, mort a Flodden el 1513; i les poetesses Aithbhreac Inghean Coirceadail i Isabella d'Argyll (fl. 1480). Tamb data del 1538 la versi escocesa del clssic irlands Mesca Ulad.  

Durant el segle XVI destacaren els poemes An duanag ullamh (El poema acabat, 1556), composat en honor d Archibald III d'Argyll; l annim Griogal cridhe (El cor exaltat, 1570); l Oran na Comhachaig (1500), els poemes de John Stewart of Appin i Niall Mor Macmhuirich, i la traducci de la litrgia de John Knox, Forim na Nurrnuidheach, feta el 1567 pel seu deixeble John Carswell.
 Edat d'Or .
En el segle XVII es considera que comena l edat d or del galic escocs, sobretot merc els bards dels senyors highlanders, com Alasdair MacDonald (MacGiolla Chiotaich), Alasdair MacMhaighstir Alasdair (1700-1770), cap dels bards jacobites, els MacEwens, els Campbells, els O Muirgheasain i els MacLeod, aix com Niall i Cathal MacMhuirich (mort el 1715), autors dels Llibres Roig i Negre de Clanranald, amb nombroses composicions de ceol mor (per gaita). Durant la restauraci dels Stuard van destacar Mairi Nighean Alasdair Ruaidh (Mary MacLeod 1615-1706), Donnchad MacRaoiridh (fl. 1630), Alasdair Mackenzie (mort el 1642), Murdoch Mackenzie (fl. 1650), autor d An lir dhonn; Dorothy Brown i Roderick Morison An clarsair dall (L arper cec), autor de les canons Oran mor Micleoid i Oran do Iain Breac Mhicleod pels MacLeod, i Creach na Ciadaoin. L edat d or continuaria amb Duncan MacRae, compilador del Leabhar na Fernaigh (1688-1693) i d altres autors com Mairead na Lachaian, Mairi Nighean MacLeod, John MacDonald Iain Lom (1660-1707) i Catriona Nic Ghilleathain (fl. 1700), aix com Silis na Ceapaich (1660-1729) autor d A'chb shamhna (1684) en honor d Eachan Bacach MacLean, John MacKay An piobre dall (El pobre cec) autor de Corrie an Easa (El salt d aigua misteris), Lachlan Mac Thearlaich Oig (McKinnon), John MacDonald Iain Dubh Mac Iain ic Aileain, autor del vers de caire clnic Oran nam Fineachan.

L esclat literari en galic es perllong durant la major part del segle XVIII com a reacci contra l assimilaci i contra la Uni. Entre tots destacaria Alasdair MacMhaghstir Alasdair (Alexander MacDonald, 1700-1770), el ms prolfic i autor d Aisheiridh na Sean Chnain Albannaich (Resurrecci de l antiga llengua escocesa, 1751), Broshachadh nam Fineachan Gaidhealach (Incitament dels clans galics, 1745), Birlinn Chlann Raginaill (1745), Oran do Allt an t Sicair, Urnuigh do n Chelraidh (incitaci a les musses) i Moladh Mraig (Lloana de Moladh).  Tamb fou important Duncan Ban MacIntyre Donchad Ban (1724-1812) autor de Moladh Beinn Dbhrain (Lloana a Ben Dorain, 1768), la famosa Oran d on Righ (Can del rei) composta en honor de Jaume VIII, Oran Coire a Cheathaich (Can de l ondonada nuvulosa) i Miri (Maria); John McCodrum (1693-1779), bard dels MacDonald; William Ross (1762-1791), ms romntic, amb Latha  Bhreatheanis (Dia del Judici, 1767) i An claigeann (L escull); Rob Donn MacKay (1714-1778), bard de Reay i autor de Cead Fhir Bhioguis do n Fhrith; i Ewan MacLachlan (1773-1822), traductor de set llibres de la Ilada.  Endems el 1767 James Stewart compos el Tiomnadg Nuadh (Nou Testament), que juntament amb el Vell Testament de John Stewart de Luss i John Smith de Campbelton del 1783-1801 conformaren el 1807 la Bblia Galica. Val a dir, per, que aquest fou l ltima gran poca de la literatura galica, puix que la prohibici  dels clans els va privar del principal sostenidor.

 Segle XIX .
Durant el segle XIX va declinar la tcnica i el continguts tradicionals, substituts per la nostlgia per la terra. Entre els autors d aquest periode destacarien Norman MacLeod (1783-1863), autor d un diccionari galic el 1845 i de Caraid nan Gaeidheal (L amic galic, 1867) i Leabhar nan Croi (1834); Evan McColl Eoghan MacColla (1808-1898) amb la collecci de poemes Clarsach nam Beann (El  trobador de la Muntanya, 1883); Neil MacLeod (1843-1913) amb els poemes Clarsach an doire (1883) i Wallace (1896);  John MacLachlan de Rahoy (1804-1874), Lachlan MacLean amb Adam agus Aiofe (Adam i Eva, 1837), John Francis Campbell, amb el recull Leabhar na Finne (1872), Alexander Carmichael, amb la compilaci Carmina Gaoidelica (1900), John Morison (1790-1852) amb Dan Iain Ghobha (1893), l assagista Donald Mackechnie (1836-1908) i Mary MacPherson Mairi Nic-a Phersoin (1821-1898) amb Dain agus orain Ghaidleg (1891). Tamb destac l autor canadenc de Nova Esccia A. Maclean Sinclair, amb The beauties of Gaelic Poetry.
 Segle XX .
El 1926 es fundaria la revista Scottish gaelic Studies, que va promoure la publicaci d obres del segle XIX, com el recull An t Oraiche (1879) d A. Sinclair, An duanaire (1868) de Donald Macpherson, i Sarobair ban Nard Gaelach (1841), editada el 1904 per John Mackenzie. Endems,  el 1930 es fundaria la Scottish Gael Text Society, que facilitaria l aparici i difusi de nous autors com Angus Robertson (1870-1948) amb An t'Ogha Mor (1913) i Cnoc an Fhadhairc (1940); Sorley MacLean Somhairle MacGhilleathain (1911-1996), autor de Din do Eimhir agus Din Eile (1943) sobre la guerra civil espanyola; George Campbell Hay Deorsa Caimbeul Hay amb Fuaran Sleibh (1948) i O na ceithir Airdean (1952); W. J. Watson, amb Rosg Gaidlig (1929) i Bardachd Ghaidhlig (1932); Iain Crichton Smith, amb el recull potic Burn is Aran (1960) i la narraci An t-Adhar Ameirigeanach; Derick Thomson Ruaraidh MacThomais amb An Dealbh Briste (1951) i James Thomson Seamus MacThomais, amb Fasgnadh (1953).  Per altra banda, el 1952 es fund la nica revista en galic activa, Gairm. Ms tard destacarien alguns autors com Donald Lamont (1874-1958), Colin Mackenzie, Donald MacAuley, Meg Bateman i Finlay J. Macdonald. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121019" title="Canya d'ndia" nonfiltered="4329" processed="4315" dbindex="49677">

La canya d'ndia o canna (Canna edulis) s una planta perenne monocotilednia de l'ordre de les Zingiberales, d'1,5 a 3,0 m d'alria. Les fulles sn amples, de color verd o verd violaci, amb pecols curts i lmines ellptiques, que poden mesurar de 33 a 80 cm de llarg i 8 a 25 cm d'ample; la nervadura central s prominent i se'n deriven els laterals. La inflorescncia t forma de carrs. La corolla de les flors t tres ptals de color vermell intens, els estams sn petaloides d'un color vermell vists; el calze t tres spals. Els fruits sn capsulars, de color castany, amb gran quantitat de llavors negres i molt dures.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121022" title="Good Bye, Lenin!" nonfiltered="4330" processed="4316" dbindex="49679">

La pellcula Good bye, Lenin! s una tragicomdia alemanya de l'any 2003. Wolfgang Becker n's el director; Daniel Brhl i Katrin Sa tenien els papers principals.

 Contingut . 
La pellcula narra la vida de la famlia Kerner, de l'Alemanya de l'est. La histria comena a l'estiu del 1978, quan el pare fuig a l'oest i deixa la seva dona Christine i els seus dos fills Alexander i Ariane a la RDA. Christine no s'interessa gaire per la poltica per, desprs d'unes depressions fortes, comena a identificar-s'hi. 

Onze anys ms tard, el 7 d'octubre 1989, est previst atorgar a la mare un premi amb motiu dels 40 anys de la RDA. De cam cap a aquesta cerimnia, per casualitat, s testimoni d'una manifestaci en la qual participa Alexander, el seu fill. En veure com la policia dissol la manifestaci a la fora i que Alexander s fet presoner, ella es desmaia i entra en coma. 

Poques setmanes desprs, cau el mur. Moltes coses canvien per als Kerner. L'empresa d'Alexander s dissolta. Ara treballa com a comercial d'antenes parabliques. A ms, s'enamora d'una infermera russa, Lara. La seva germana Ariane troba feina al Burger King, s'enamora d'un alemany de l'oest i es queda embaraada. El juny de 1990, quan l'Alex fa el primer pet a la Lara, la mare de sobte surt del coma. 

Ats que qualsevol mnima excitaci podria ser fatal per al seu organisme, es fa necessari amagar-li els grans canvis que s'han produt en els ltims anys.  Per aix l'Alex fa ressuscitar la RDA dins el seu pis. Per aix s ms fcil de dir que de fer. Al davant de la finestra, penja un anunci immens de Coca Cola. Trobar cogombres en vinagre del Spreewald s ms difcil que mai, i el mateix passa amb el Rotkppchensekt (el cava "Caputxeta vermella", caracterstic de l'Alemanya de l'est). Quan la mare persuadeix a en Alexander de posar-li una tele a l'habitaci, ell i el seu amic Denis han de ressuscitar el programa de notcies de la RDA que ja no existeix. Per aleshores, quan la porten amb els ulls tapats a la casa Datsche (la casa d'estiu), ella explica als seus fills la gran mentida de la seva vida: el seu marit no la va deixar   com sempre se'ls havia explicat   per una dona, sin que tot estava planificat, i que ella i els fills haurien d'haver seguit el pare cap a l'oest. Per el servei secret de l'alemanya de l'est (Staatssicherheit) ho va desmantellar. Se la va amenaar de separar-la dels seus fills, i aix ella es va veure obligada a fingir un suport sense fissures a l'estat. 

Aquella mateixa nit, han d'ingressar la mare a l'hospital. Alexander aconsegueix de trobar al seu pare i el conven que visiti la mare. Denis i Alex "emeten" la seva ltima producci de l'"Aktuelle Kamera" (telenotcies de la RDA), en la qual Sigmund Jhn s designat president de la RDA i s'explica que, amb motiu del 41 aniversari de la republica, s'obren les fronteres. Tres dies desprs de la reunificaci de les dues alemanyes, mor la mare.

 Rerefons . 
Ms d'una vegada, en Denis porta una samarreta negra amb un estampat verd clar: per exemple, en l'episodi en qu mostra a l'lex els seus vdeos de casament. Sens dubte, s un fan de la cincia ficci (en un dels seus vdeos fa una referncia a "2001   una odissea a l'espai ), perqu porta una samarreta de Matrix, amb la coneguda escriptura verda de la pellcula. Al gui hi havia escenes en els quals Denis explica d'una manera visionria les seves idees per a pellcules. Totes les idees tenen a veure amb la percepci de la realitat manipulada i es van realitzar desprs (p.e.Matrix). En la pellcula acabada, aquestes escenes no hi surten. L'nica referncia a les habilitats clairevoyent de Denis resta en la samarreta de Matrix.

El desmantellament de l'esttua de Lenin, de la plaa Lenin, actualment plaa de les Nacions Unides, va comenar el 8 de novembre del 1991.

 Errors . 
Quan Alex posa productes de l'Alemanya de l'oest en embalatges de l'Alemanya de l'est, es veu un paquet de "Jacobs Kaffee". El logo de l'embalatge, per, no s el logotip d'aquesta poca sin una versi ms nova de l'any 2000. 
Hi ha dos installadors de plats de satllit que miren un partit de futbol, i un d'ells duu una samarreta del mundial de 1996, tot i que l'escena s de l'any 1990. 

Una de les banderes alemanyes que es veuen celebrant la victria de l'equip alemany en el mundial es va fer una dcada desprs de la reunificaci.

 xits i premis . 
La pellcula va tenir un xit inesperat tant a l'Alemanya de l'est com la de l'oest i va ser la pellcula alemanya de ms xit de l'any 2003. La van veure ms de sis milions d'espectadors als cinemes. Al 2003 la pelcula Good bye, Lenin! va ser guardonada amb nou premis de pellcula alemanya, entre altres: millor pellcula (en or), Daniel Brhl com a millor actor, Florian Lukas com a millor actor secundari, Wolfgang Becker per millor direcci. 

El 6 de desembre 2003, fou la primera pellcula alemanya guardonada amb el Premi europeu de cine Felix com a  pellcula europea de l'any . Daniel Brhl fou tamb premiat pels Felix com a actor europeu de l'any, aix com Bernd Lichtenberg, que esdevingu el guionista europeu de l'any. Finalment, Good bye, Lenin! va rebre els tres premis del pblic: millor director per a Wolfgang Becker, millor actor per a Daniel Brhl i millor actriu per a Katrin Sass 
Pel que fa el premi francs de pellcules Csar, Good bye, Lenin! va rebre el premi millor pellcula europea 2004. Se li va atorgar el premi espanyol Goya en la categoria millor pellcula europea el 2004. Pel que fa al Golden Globe 2004, la pellcula va ser guardonada com a millor pellcula en llengua estrangera. A ms, Good bye, Lenin! va representar el cinema alemany scars 2004, per no va ser nominada. 

Altes premis sn, entre altres, el Bambi a la millor pellcula nacional i el premi del pblic Bayerischer Filmpreis 2003.

Fonts. 
 Traducci de la versi alemanya de la Viquipdia;

Enllaos.
 Good bye, Lenin!;
 Filmheft der deutschen Bundeszentrale fr politische Bildung (PDF-Format);
 Material didctic per a la pellcula per a aprendre l'alemany del  sterreich Institut;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121028" title="Partit Liberal Fusionista" nonfiltered="4331" processed="4317" dbindex="49680">
El Partit Liberal Fusionista (en llengua castellana Partido Liberal Fusionista) (o simplement Partit Liberal) fou un dels dos partits, juntament amb el Partit Conservador, que participaren en el sistema turnista imposat per la Restauraci borbnica de 1874. Aquest partit poltic espanyol fundat el 1880, al voltant del grup constitucional de Prxedes Mateo Sagasta. Aquest partit agrup els sectors liberals ms progressistes i fins i tot de centre-esquerra que no es trobaven dins el moviment republic. Ideolgicament no es diferenciava gaire del Partit Conservador, tot i que accentuava alguns dels principis liberals, com l'establiment del sufragi universal mascul el 1890, que no fou efectiu per l'acci desvirtuadora del caciquisme; i es mostrava menys autoritari quan exercia el poder. 

Quan va morir Alfons XII el 1881, Sagasta i Antonio Cnovas del Castillo arribaren a un acord mitjanant el Pacte del Pardo de 1885 per a turnar-se en el poder, cosa que aconseguiren que funcions mitjanant les xarxes de caciquisme existents a les provncies. Sagasta fou el cap indiscutible del partit fins a la seva mort el 1903. La desaparici de Sagasta provoc el sorgiments de diversos corrents dins el partit. Aleshores es produ una escissi entre els centristes, dirigits pel comte de Romanones i Moret, i els radicals dirigits per Jos Canalejas, Eugenio Montero Ros i el marqus de la Vega de Armijo. 

A l'entorn de 1910 Jos Canalejas es fa amb el control i intenta portar els liberals cap a posicions ms democrtiques, per el seu assassinat trunc aquest canvi. La decadncia del sistema de la Restauraci porta als partits dinstics a successives escissions i a la participaci a governs de concentraci fins al cop d'estat de Primo de Rivera a 1923.

La repressi indiscriminada pels fets de la Setmana Trgica es va dur un front com contra els conservadors, amb republicans i socialistes, per finalment acab imposant-se el lideratge de Jos Canalejas. Es va repetir el joc Cnovas-Sagasta amb Canalejas-Maura, per l'assassinat de Canalejas el 1912 per un anarquista i les diferncies personalistes a causa del lideratge entre el comte de Romanones, Manuel Garca Prieto i Santiago Alba Bonifaz afebliren el partit, que ja era en decadncia durant la crisi del 1917, que mostr tamb la ineficcia del sistema turnista. El partit, finalment, desaparegu amb l'arribada de la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

Membres destacats del Partit Liberal.
 Prxedes Mateo Sagasta;
 Antoni Maura;
 Eugenio Montero Ros;
 Segismundo Moret y Prendergast;
 Jos Canalejas;
 Comte de Romanones;
 Manuel Garca Prieto ;
 Santiago Alba;
 Joan March;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121030" title="Escolstica" nonfiltered="4332" processed="4318" dbindex="49681">
L escolstica s el moviment teolgic i filosfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clssica per a comprendre la revelaci religiosa del cristianisme. Va dominar les escoles catedralcies i els estudis generals que van donar lloc a les universitats medievals europees, especialment des de mitjans del segle XI fins mitjans del segle XV. La seva formaci va ser, no obstant aix, heterognia, ja que va absorbir corrents filosfiques, no noms grecollatines, sin tamb rabs i jueves. Aix va causar en aquest moviment una fonamental preocupaci per consolidar i crear grans sistemes sense contradicci interna que assimilessin tota la tradici filosfica antiga. Per altra banda, s'ha atribut a l escolstica una excessiva dependncia de l argument d'autoritat i l'aband de les cincies naturals i l'experincia emprica.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121040" title="Saskia Sassen" nonfiltered="4334" processed="4319" dbindex="49683">
Saskia Sassen (La Haia, Pasos Baixos, 1949) sociloga i economista estatunidenca coneguda pels seus anlisis sobre globalitzaci i migracions internacionals. 

Actualment s professora a la London School of Economics i a la Universitat de Chicago. Est casada amb el socileg i historiador Richard Sennett.

 Enllaos externs .
 Perfil a la Universitat de Chicago;
 Perfil a la London School of Economics ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121041" title="Targeta capturadora de vdeo" nonfiltered="4335" processed="4320" dbindex="49684">
Una targeta capturadora de vdeo s una targeta que permet a un ordinador de rebre senyal de vdeo.

Hi ha dispositius externs amb les mateixes funcions, que se solen connectar mitjanant USB, Firewire o PCMCIA.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121042" title="Fons d'inversi" nonfiltered="4336" processed="4321" dbindex="49685">
Un fons d'inversi, en finances, s un instrument d'estalvi. Els bancs i caixes en comercialitzen de diversos tipus.

Fons de renda fixa, inverteixen en actius financers de renda fixa.
Fons de renda variable, inverteixen en actius financers de renda variable.
Fons de renda mixta, inverteixen una part en renda fixa i una altra en renda variable.
Fons garantits, garanteixen la recuperaci del capital invertit a partir d'una data. Opcionalment tamb poden garantir una rendibilitat mnima.

Enllaos externs.
Fondos Yahoo! ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121045" title="Tiefland" nonfiltered="4337" processed="4322" dbindex="49686">



Tiefland (Terra baixa) s una pera verista en alemany, composta per Eugen d'Albert, sobre llibret de Rudolph Lothar, basat en Terra Baixa d'ngel Guimer. 

Sinopsi.

La histria transcorre en les muntanyes catalanes, cap a l'any 1900. El terratinent Sebastiano casa la seua amant, Marta, amb un pastor, Pedro. Vol conservar-la com a amant alhora que planeja casar-se amb una dona rica que saldar els seus deutes. Al principi, Marta odia Pedro, per a poc a poc, va reconeixent les seues qualitats i acaba estimant-lo. Quan Sebastiano tracta d'obligar a Marta a esdevenir de nou la seua amant, Pedro el mata. El matrimoni fuig a les muntanyes.

Llibret.
El drama de Guimer ja havia sigut adaptat com a pera: La Catalane, de Fernand Leborne. Rudolph Lothar el va adaptar, canviant el nom d'alguns personatges.

Valoraci.
s la ms important contribuci alemanya al verisme. Es presenta una oposici entre la pau de les muntanyes i les amenaces del mn de la vall. Demostra el talent del seu autor com orquestrador i la seua capacitat per a crear moments de gran dramatisme. 

Es va estrenar en el Neues Deutsches Theater de Praga al novembre de 1903. Va obtenir un gran xit en la seua estrena. Posteriorment el compositor va elaborar una segona versi, presentada a Magdeburg l'any 1905, que s la que avui dia es representa. Actualment, s l'nica de les peres de l'autor que es continua representant. 

Es va estrenar al Metropolitan Opera de Nova York l'any 1908 amb Emmy Destinn.

A Barcelona es va estrenar l'any 1910, traduda a l'itali. Arran d'aix, va publicar-se una traducci al catal del llibret, feta per Joaquim Pena tot fent servir el mxim possible de fragments originals de Guimer.

Adaptacions.
L'any 1940 la directora de cine alemanya Leni Riefenstahl va dirigir Tiefland, una pellcula basada en l'pera.

Discografia.
Dirigida per Rudolf Moralt, amb Gr Brouwenstijn, Hans Hopf, Paul Schffler, Eberhard Waechter, Oskar Czerwenka, Waldemar Kmentt i l'Orquestra Simfnica de Viena (1957, Philips). ;
Dirigida per H. Zanotelli, amb G. Feldhoff, I. Sardi, I. Strauss, R. Schock, Orquestra Simfnica de Berln, Cor RIAS (Eurodisc, 1963).
Dirigida per M. Janowski, amb B. Weikl, Kurt Moll, Eva Marton, Ren Kollo, Orquestra i cor de la Rdio de Munic (Acanta, 1983).

 Referncies.
Roger Alier, R., Heilbron, M. i Sans Rivire, F., La discoteca ideal de la pera, Planeta, Barcelona, 1995. ISBN 84-08-01285-1;
La magia de la pera (Catleg Philips Classics), 1993;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
 Trama i comentari;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121046" title="Simbologia anarquista" nonfiltered="4338" processed="4323" dbindex="49687">

S'inclou dins el terme simbologia anarquista tots aquells smbols utilitzats per l'anarquisme al llarg de la histria. Tot i aix, cal destacar que la importncia de la simbologia poltica ha estat mpliament negada per les corrents anarquistes.

Bandera negra.

La bandera negra, s la bandera utilitzada pels anarquistes, la bandera negra de la llibertat. Els llibertaris veuen en ella un smbol al voltant del qual ells hi troben les idees d'emancipaci social, de solidaritat.  

Els anarquistes mai es van donar al treball de discutir en congrs i aprovar el seu  Pavell , els colors ms apropiats per a expressar la seva filosofia de vida. 

La bandera negra ja havia estat usada per a demostrar el disgust, la tristesa, la revolta, el procediment dels poltics parisencs del segle XIII. Hissada per primera vegada al cim de la Cmera de Pars, al juliol de 1830 expressava el rebuig al capitalisme, als poltics, i a l'Estat. L'eco produt va ser immediat i els paletes de Reims van escriure en aquest emblema  treball o mort . 

L'any segent, els cannuts (obrers del txtil) de Li, van protestar contra els patrons que solament els pagaven 20 patacos per 16 hores de treball. En estat de revolta van estendre la bandera negra amb l'emblema "viure treballant o morir combatent". El 21 de novembre del mateix any els teclones van tornar als carrers de Li, incloent en la bandera un crani. 

A la insurrecci de Dresden, Bakunin va agafar la bandera negra, i Luisa Michel, en Clamart. 

A l'any 1871, els comunistes usaren la bandera vermella durant la revoluci que don origen a la Comuna de Pars, per Jules Valtes va proposar que es canvis per la bandera negra, per parixer  ms radical i trist . Llusa Michel don suport i alguna vegada va defensar la idea de la bandera negra, i al 1882 (el 18 de mar) fent els discursos al primer aniversari de la Comuna va dir:  no ms banderes vermelles pintades amb sang dels nostres soldats! Jo onejar la bandera negra que pren el dol dels nostres morts i els nostres dolors . 

Llusa Michel fou qui ms va influenciar l'adopci d'aquest emblema, enrotllant la bandera negra en el seu cos  com si ans una pantalla en una tija  (L'Humanit   1921). 

Per fou al 1883, quan Frana va viure la intensa agitaci social, quan l'anarquisme adopt la bandera negra definitivament. 

Al nord de Paran, Brasil, els anarquistes italians que van anar a fundar la colnia Cecilia, als anys 1890-94, tamb van hissar a la cspide de l'arbre mes alt la bandera negra que va onejar al vent com el smbol de l'experincia llibertria.

Durant el curs de la revoluci russa de 1917, Nestor Makhno, anarquista i revolucionari ucrans amb un combatiu exercit popular format per ell, va lluitar contra les tropes de Denikin, Petliura i altres conservadors partidaris de la monarquia. Makhno tamb va dur la bandera negra amb un crani. 

Als anys 1918-22, Nestor Makhno i els seus companys van agafar la mateixa bandera en defensa de les comunes llibertries ucraneses, destrudes per l'exercit roig, ordenat des de Moscou per Trostky i Lenin. 

Gaireb dues dcades desprs, Buenaventura Durruti, amb un petit exercit popular a Catalunya, va agafar la bandera negra amb el pavell anarquista. 

Per la bandera negra va produir l'impacte ms gran quan es va onejar al maig del 1968, a Pars, sobre les barricades de llambordes aixecades pels joves per a enfrontar-se al poder i al govern.

A encerclada.

La A encerclada s segurament el smbol ms conegut de l'anarquisme avui en dia. Consisteix en un monograma de la lletra A encerclada per la lletra O, en carcters llatins o cirllics, que sn idntics per aquests carcters. En Unicode,  es pot escriure mitjanant el codi U+24B6:  .

Histria.
L's anarquista del smbol data de la dcada de 1960, tot i que existeixen alguns usos anteriors. En concret, ja va ser utilitzat per Stephan Michelspacher en el seu llibre Spiegel der Kunst und Natur, publicat a Augsburg l'any 1615.

Banderes i estrelles biseccionades.

Diverses escoles de pensament anarquistes han adoptat un smbol derivat de la bandera negra. Tots ells es caracteritzen per estar dividides en dues meitats, a travs d'una divisi diagonal. La meitat inferior mant el color negre de l'anarquisme, mentre que el color de la meitat superior simbolitza la tendncia. Tamb s'utilitzen els mateixos colors en forma d'estrella.

Altres smbols.





















Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121051" title="bia" nonfiltered="4339" processed="4324" dbindex="49689">


bia (llat Abia, grec(    ) fou una ciutat de Messnia, al golf Messnic, proper a la frontera entre Messnia i Lacnia. Fou part, junt amb Thria i Feres, de la Lliga Aquea. Va conservar certa importncia fins al segle II aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121053" title="President d'Astries" nonfiltered="4340" processed="4325" dbindex="49691">



El President del Principat d Astries segons el Estatut d'Autonomia d'Astries, presideix el Consell de Govern del Principat d'Astries, l'activitat del qual dirigeix, coordina l'Administraci de la comunitat autnoma, designa i separa als consellers i ostenta la suprema representaci del Principat i l'ordinria del Estat en Astries. s triat per la Junta General del Principat d'Astries entre els seus membres i s nomenat pel Rei d'Espanya. La Junta General ho tria per majoria absoluta en primera convocatria i per majoria simple en les posteriors. Entre cada convocatria han de transcrrer com a mnim quaranta-vuit hores. Si passats dos mesos des de la constituci de la Junta General, no ha estat triat cap candidat, aquesta quedar dissolta procedint-se a convocar noves eleccions. 

Llista de Presidents d'Astries.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121062" title="Eleccions autonmiques d'Astries" nonfiltered="4341" processed="4326" dbindex="49693">
Des de l arribada de la democrcia s han celebrat 6 eleccions autonmiques al Astries fins ara (2006). En 5 d ell s result vencedor el Partit Socialista Obrer Espanyol i en l altra el Partido  Popular. La participaci sol estar entre el 60 i el 65% del total d electors, que en els ltims anys s ha estancat en un mili de persones. Apart dels ja esmenats, uns altres cinc partits han tingut representaci en la Junta General del Principat d  Astries: Izquierda Unida, Uni Renovadora Asturiana, Centre Democrtic i Social, Partit Asturianista i Partit Comunista d'Astries.

1983.
Les primeres eleccions autonmiques de la democrcia se celebraren 8 de maig de 1983. Result guanyador per majoria simple el PSOE. Com a conseqncia, Pedro de Silva Cienfuegos-Jovellanos fou investit president del Principat d Astries, suceint Agustn Jos Antua Alonso, que ocupava el crrec des de l aprobaci de l'Estatut d'Autonoma en 1982.

Dades.
Electors: 873.690;
Vots: 568.271;
Participaci: 65%;
Vots en blanc: 2.298;
Vots vlids: 564.520;
Vots nuls: no disponible.
Resultats.


PSOE = Partit Socialista Obrer Espanyol; CP = Coalici Popular; PCA = Partit   Comunista de Astries

1987.
Les segones eleccions autonmiques en Astries se celebraren el 10 de juny de 1987. Result vencedor novament el PSOE, per amb 6 escons menys. Alianza Popular, nou nom de Coalicin Popular tamb baix en escons, 1. Aquests 7 escons, ms un que tamb perderen els comunistes, ara sota el nom d Izquierda Unida, anaren al nou partit,  Centre Democrtic i Social. Pedro de Silva repet mandat com a president. 

Dades.
Electors: 868.611;
Votants: 580.436;
Participaci: 66,8%;
Vots en blanc: 7.066;
Vots vlids: 572.321;
Vots nuls: 8.115;

Resultats.

PSOE = Partit Socialista Obrer Espanyol; AP = Alianza Popular; CDS = Centro Democrtico y social; IU = Izquierda Unida

1991.
A les terceres eleccions autonmiques celebrades a Astries el 26 de maig de 1991,  el nombre de votants baix, cosa que supos la participaci ms baixa de la seva histria. Tamb s notable l augment del vot en blanc, passant d un 0,4% a las de 1983 i un 1,2% el 1987 a un 4,74% ara.  

Els dos principals partits augmentaren el nombre d escons, guanyaren novament els socialistes, amb Juan Luis Rodrguez Vigil. Izquierda Unida tamb augment els representants en la Junta, que per primer cop en la seva histria compt amb la presncia d un diputat asturianista, Xuan Xos Snchez Vicente, del Partit Asturianista, com a representant de la Coalici Asturiana. El gran perdedor de les elecciones fou el CDS, que pass de tenir 8 representants a noms 2. 

Dades.
Electors: 913.215;
Votants: 535.967;
Participaci: 58,7%;
Vots en blanc: 25.414;
Vots vlids: 531.947;
Vots nuls: 4.013;

Resultats.

PSOE = Partit Socialista Obrer Espanyol; PP = Partit   Popular; IU = Izquierda Unida; CDS = Centre Democrtico i social; CA = Coalicin Asturiana

1995.
Malgrat que Rodrguez Vigil hagu de dimitir en 1993 degut a l escndol del petromocho el PSOE esgot la legislatura i les segents eleccions se celebraren quan estava previst, el 28 de maig de 1995. Sergio Marqus, del Partit  Popular, succe Antonio Trevn, que havia governat el Principal desprs de la dimissi del seu company de partit. Per primer cop a Astries no result vencedor el PSOE. El CDS, igual que a la resta d Espanya, va veure com perdia la seva representaci poltica en la Junta.  

Dades.
Electors: 979.618;
Votants: 623.242;
Participaci: 63,6%;
Vots en blanc: 9.720;
Vots vlids: 619.486;
Vots nuls: 3.756;

Resultats.

PP = Partit Popular; PSOE = Partit Socialista Obrer Espanyol; IU = Izquierda Unida; PAS = Partu Asturianista

1999.
Sergio Marqus abandon el PP en 1998 per a formar la Uni Renovadora Asturiana aquell mateix any. Al capdavant del nou partit esgot la legislatura en minorra fins a les eleccions que se celebraron el 13 de juny de 1999. A causa d aix, el PP va veure com passava de 21 escons a tan sols 15, recuperant de nou el PSOE el govern, per primer cop amb majoria absoluta. La nova formaci del ex-president, la URAS, aconsigu 3 escons, el mateix nombre que Izquierda Unida, que perd uns altres 3. 

Dades.
Electors: 979.618;
Votants: 623.242;
Participaci: 63,6%;
Vots en blanc: 9.720;
Vots vlids: 619.486;
Vots nuls: 3.756;

Resultats.

PSOE = Partit Socialista Obrer Espanyol; PP = Partit   Popular; IU = Izquierda Unida; URAS = Uni Renovadora Asturiana

2003.
A les eleccions celebrades el 25 de maig de 2003 result vencedor novament el PSOE, repetint al capdavant del Principat Vicente lvarez Areces, encara que aquest cop hagu de formar govern en coalici amb IU-BA. URAS perd tots els diputats i el PP recuper gran part de la seva fora, en passar dels 15 de les anteriors eleccions als 19 d aquesta. 

Dades.
Electors: 976.104;
Votants: 623.149;
Participaci: 63,9%;
Vots en blanc: 14.143;
Vots vlids: 618.716;
Vots nuls: 4.433;

Resultats.

PSOE = Partit Socialista Obrer Espanyol; PP = Partit   Popular; IU = Izquierda Unida; BA = Bloque por Asturies

Enllaos externs.
Pgina del Congrs dels Diputats amb dades sobre les eleccions;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121067" title="Obertura francesa" nonfiltered="4342" processed="4327" dbindex="49694">
Una obertura francesa s una pea instrumental situada al comenament de qualsevol obra a mode d'introducci estructurada en tres temps segons la seqncia lent - rpid - lent. Tal esquema d'obertura s l'antagonista de l'anomenada obertura italiana (rpid - lent - rpid).

Aquest tipus d'obertura va ser creat pel compositor barroc Jean Baptiste Lully (1632-1687). Lully, nascut a Florncia, ocup importants crrecs musicals a la cort francesa de Llus XIV, on establ els patrons de l'pera barroca francesa, inclosa aquesta forma d'obertura.

Tot i el seu origen operstic, aquest model d'obertura va esdevenir apte per a qualsevol tipus de composici musical, incloses les obres per a un sol instrument.

L'obertura francesa revesteix de gran solemnitat els seus primers compassos a temps lent. Sobtadament, el rpid temps central (generalment de tipus fugustic) trenca aquesta solemnitat i permet mostrar a l'oient la potncia de l'orquestra i el talent del compositor, a mode de degustaci inicial de la msica que hom podr gaudir al llarg de l'obra que l'obertura preludia. El tercer temps de l'obertura acostuma a ser una repetici del primer moviment, novament revestit d'una pomposa solemnitat.

L'obertura francesa tant pot preludiar obres vocals (peres, oratoris) com suites i ballets instrumentals. Fou usada amb profusi durant tot el perode barroc. Johann Sebastian Bach i Georg Friedrich Haendel en foren usuaris habituals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121068" title="Ornament (msica)" nonfiltered="4343" processed="4328" dbindex="49695">

En la msica, els ornaments sn floritures que no sn necessries per al desenvolupament de les lnies harmniques o meldiques de la msica, per que serveixen per decorar o ornamentar aquestes. Molts ornaments sn interpretats com a "notes rpides" al voltant de la nota principal. La quantitat d'ornamentacions d'una pea musical pot variar: des de la seva utilitzaci exhaustiva (com succea sovint al Barroc) fins un s escs i inexistent. La paraula agrment (aprovaci) s utilitzada especficament per indicar l'estil ornamentatiu del Barroc francs.

Al perode barroc era freqent que els intrprets improvisessin l'ornamentaci sobre una melodia donada. Una cantant a una ria da capo, per exemple, normalment cantava una primera vegada la melodia sense gaire ornamentaci, per la decorava amb floritures addicionals la segona vegada. La ornamentaci improvisada continua sent part de la tradici musical irlandesa, particularment a l'estil cantat sean ns, per sempre present a la llarga tradici histrica ha estat interpretat pels millors msics.

Amb el temps els terics de l'poca barroca van comenar a establir taules de com s'havia d'interpretar correctament un ornament, amb la qual cosa cada cop ms els ornaments estaven definits pels compositors, arribant fins el Segle XX, amb el Jazz i altres estils populars que van imposar de nou la idea d'improvisar les ornamentacions. Actualment sn vigents les dos concepcions i depn molt del compositor si deixa la ornamentaci lliure o es troba predefinida.

Els ornaments poden ser de diversos tipus, segons el compositor o intrpret que decideixi utilitzar-los. Una srie d'ornaments (llistats inferiorment) sn indicats amb smbols estndards de notaci musical, mentre que d'altres sn explicats a la mateixa partitura amb petites notes al prembul o al peu de pgina. Una nota ornamental s una nota escrita amb una tipografia ms petita, tatxada o no, per indicar si el seu valor compta com a part del total del comps. De la mateixa manera, el terme pot referir-se de forma ms general a qualssevol de les notes petites utilitzades com ornament (com a una appoggiatura), o a l'associaci d'algunes indicacions ornamentals (com als trinos), independentment del temps utilitzat en la seva execuci

A Espanya les ornamentacions van ser anomenades "diferenzias" a principis del Segle XVI, quan els primers llibres de msica per a guitarra van ser editats.

Tipus dornament.

Trino;
Mordent;
Appoggiatura (tamb anomenat ap. llarga);
Acciaccatura (tamb anomenat ap. curta);
Doble Appoggiatura;
Gruppeto;
Arpeggio (no confondre amb el concepte d'arpegi);
Trmolo;
Glissando;

Enllaos externs.
Una interessant explicaci dels diferents tipus d'ornaments ;











 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121069" title="Partit Comunista d'Astries" nonfiltered="4344" processed="4329" dbindex="49696">
El Partit Comunista d'Astries (PCA) s la federaci del Partit Comunista d'Espanya en el Principat d'Astries.

 Relacionat .

Partit Comunista d'Espanya;
Izquierda Unida;

 Enllaos externs .

Partido Comunista de Asturias;
Izquierda Xunida d'Asturies (en asturi);

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121070" title="Dansa de la Moma" nonfiltered="4345" processed="4330" dbindex="49697">

La dansa de la Moma s una dansa popular valenciana en la qual vuit ballarins representen la lluita entre la virtut (la moma) i els set vicis (els moms). La msica s molt senzilla, una dolaina toca la melodia i un tabalet l'acompanya amb un ritme ternari. T lloc a diverses poblacions del pas, com ara Valncia, Gandia, Benetsser i Silla.

Enllaos externs.
 Asociaci Amics del Corpus;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121071" title="Engendro" nonfiltered="4346" processed="4331" dbindex="49698">
Engendro s un grup de msica madrileny format l'any 2005 per Juan Abarca (Guitarra, lletres i veu) de Mam Ladilla amb la intenci de crear una banda parallela centrada en fer versions humorstiques de canons famoses, l'acompanyen Arturo Ballesteros (baix i lletres) i Javier lvarez (Piano i sintetitzador).

Engendro ha publicat dos albums. El primer, de ttol homnim, inclou vuit canons, versions humorstiques d'xits com Mediterraneo de Serrat, Libre de Nino Bravo o It's Not Unusual de Tom Jones. Aquest primer disc va ser gravat en directe, i posteriorment retocat, les mescles van ser realitzades per Miguel Cacheiro, que tamb es l'autor de la portada (que presenta la definici de la paraula  engendro  segons la Real Academia Espaola sobre un fons en el que apareix Joseph Merrick, l'Home Elefant. 

El segon, anomenat Gran Ilusin inclou versions de temes com Video Kill The Radio Star o La Flaca amb una producci mes treballada.
La portada, presenta uns fanals fets amb troncs d'arbres, jugant amb el concepte de la illusi de la mateixa forma irnica amb la que ho fa la banda amb les lletres de l'lbum.

La seva principal promoci s la seva pagina web on es poden descarregat els seus treballs gratutament en format mp3 i en actuacions a clubs musicals.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121072" title="President de Canries" nonfiltered="4347" processed="4332" dbindex="49699">
Llista de presidents de la Comunitat Autnoma de Canries










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121073" title="Obertura italiana" nonfiltered="4348" processed="4333" dbindex="49700">
L'obertura italiana, tamb anomenada obertura napolitana s una pea orquestral que preludia una obra ms extensa i que presenta una estructura de tres temps segons la seqncia rpid - lent - rpid, en oposici a l'obertura francesa (lent - rpid - lent).

Aquest tipus d'obertura va ser usada amb profusi durant el perode barroc, sobretot a Itlia. Entre molts d'altres, Antonio Vivaldi, Alessandro Scarlatti i Domenico Scarlatti en foren uns grans addictes.

El seu origen es remunta als primers temps de barroc itali. Ja a l'oratori San Alessio d'Stefano Landi (1632) apareixen petites simfonies a mode d'entreactes que segueixen l'esquema allegro - adagio - allegro.

La seva estructura, doncs, s idntica a la del concerto. De fet, aquestes obertures equivalen a petits concerti situats al comenament de les obres que preludien.

En el mn operstic del barroc itali, aquest tipus d'obertures eren denominades sinfonie avanti l'opera.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121074" title="Presidents d'Extremadura" nonfiltered="4349" processed="4334" dbindex="49701">

Els Presidents de la Comunitat Autnoma d'Extremadura, des de les primeres eleccions democrtiques, fins ara, incloent els que governaren abans d entrar en vigor l Estatut d'Autonomia han estat:








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121077" title="Presidents d'Andalusia" nonfiltered="4350" processed="4335" dbindex="49702">
El President de la Junta d'Andalusia s el cap de govern de la Junta d'Andalusia, i n's escollit el cap de la llista ms votada a les eleccions al Parlament d'Andalusia que se celebren cada quatre anys. Des de les primeres eleccions autonmiques de 1978 han ocupat el crrec



Vegeu tamb.
Comunitat Autnoma d'Andalusia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121079" title="Era cristiana" nonfiltered="4351" processed="4336" dbindex="49703">
En l'any 525, el Papa Hormisdes va encarregar a Dionisi l'Exigu, un astrnom abat d'un monestir rom, establir com any primer de la era cristiana, el de l'encarnaci de Jess. L'astrnom es va equivocar de 4 anys en l'oblidar-se de contar 4 anys de mandat d'August en el llistat d'emperadors romans. Com Jesucrist va nixer l'any de la mort de Herodes I el Gran va deduir que Jess va nixer l'any 753 de la fundaci de Roma (AUC), quan de fet succe cap al 749. No obstant aix, aquest sistema cronolgic, en la variant de l'Era de la Nativitat no es va aplicar a Occident fins a l'any 742, i a Orient fins al segle XVI. 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121085" title="President de Cantbria" nonfiltered="4352" processed="4337" dbindex="49704">



El President de Cantbria s el mxim representant de Cantbria, aix com del seu govern. Actualment i des de 2003 ho s Miguel ngel Revilla Roiz, del Partit Regionalista de Cantbria.




----
  Fins 1983, al capdavant d'un govern provisional i com a dissident de la UCD amb suport del PSOE; des de 1983, independent a les llistes d'AP.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121086" title="Adina Bastidas" nonfiltered="4353" processed="4338" dbindex="49705">
Adina Mercedes Bastidas Ramrez. Nascuda l'11 de juny de 1943, s una poltica, professora i economista veneolana. 

 Joventut . 
Des de jove va ser militant del Partit Comunista de Veneuela (PCV), i va formar part de la secci guerrillera del partit, que optar per la lluita armada entre els anys 1960 i 1969, davant la illegalitzaci del PCV derivada del Pacte de Puntofijo, acordat pels dos partits principals, Acci Democrtica i COPEI.


El 4 de febrer de 1964 s detinguda juntament amb Mario Antonio Garca, per un presumpte robatori a m armada. s jutjada a Caracas i reclosa, l'11 de febrer del mateix any a la pres de dones de los Teques. Desprs de ser alliberada, s'incorpora al Partit de la Revoluci Veneolana (PRV) a la Universitat Central de Veneuela on s'encarrega de reclutar quadres i militants per a les unitats urbanes del partit. 

Desprs de pacificaci del pas mitjanant legalitzaci i reinserci dels grups de l'esquerra no socialdemcrata al sistema poltic, Bastidas continua amb l'activitat poltica i, ja a la dcada dels noranta, s una de les fundadores del Moviment Cinquena Repblica (MVR). 
 

 Vicepresidenta de la Repblica . 
El president de Veneuela Hugo Chvez la designa Vicepresidenta de la Repblica el 24 de desembre de 2000, convertint-se en la primera dona a Veneuela que obt el segon crrec governamental del pas. 

Una crisi parlamentria causada per les fortes crtiques de l'empresariat contra la seva figura, propicia la seva destituci el 13 de gener de 2002, sent substituda en el crrec per Diosdado Cabello.

Articles relacionats.
Revoluci Bolivariana;
Hugo Chvez;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121088" title="Alcalde-President de Ceuta" nonfiltered="4354" processed="4339" dbindex="49706">
Les segents persones han governat l administraci del municipi i la ciutat autnoma espanyola de Ceuta com a alcaldes-presidents, des de l aprovaci del seu estatut d autonomia:

 Basilio Fernndez Lpez (19 de juny de 1995 - 24 de juliol de 1996) (Progreso y Futuro de Ceuta).
 Jess Cayetano Fortes Ramos (24 de juliol de 1996 - 29 d'agost de 1999) (Partido Popular);
 Antonio Sampietro Casarramona (26 d'agost de 1999 - 7 de febrer de 2001) (GIL);
 Juan Jess Vivas Lara (7 de febrer de 2001 - actualitat) (PP);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121089" title="Herodes" nonfiltered="4355" processed="4340" dbindex="49707">


Herodes s el nom de diversos membres de la dinastia herodiana de la provncia romana de Judea:

Herodes el gran (c. 74-4 aC), rei de Judea que, segons descriu l'evangeli de Mateu, va ordenar la "massacre dels innocents".  ;
Herodes I Agripa (c. 10 aC-44 dC), rei de Judea.
Herodes Antipes, tetrarca de Galilea i Perea 4 aC-39 dC;
Herodes II Agripa (27-100).
Herodes Filip I, marit d'Herdies que se'l va deixar per unir-se a Herodes Antipes;
Herodes Filip II o Filip el Tetrarca, (4 aC-34 dC);
Herodes Plio, tamb conegut com Herodes de Calcis, rei de Calcis (41-48).

Altres personatges:

Herodes tic, orador grec;
Herodes de Palmira, prncep de Palmira;
Herodes (poeta), poeta hellenstic (2 meitat s. III aC), autor dels Mimiambs.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121090" title="Adolf von Baeyer" nonfiltered="4356" processed="4341" dbindex="49708">


Johann Friedrich Wilhelm Adolf von Baeyer ( Berln, Alemanya 1835 - Starnberg, Imperi austrohongars 1917 ) fou un qumic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1905.

Biografia.
Va nixer el 31 d'octubre de 1835 a la ciutat alemanya de Berln. Inicialment va estudiar matemtiques i fsica a la Universitat de Berln abans de traslladar-se a Heidelberg, on va estudiar qumica amb Robert Bunsen. 

Va treballar en el laboratori d'Friederich August Kekul, el qual va exercir una gran influncia en la seva formaci com especialista en qumica orgnica, matria amb la qual aconsegu el doctorat a Berln l'any 1858. Fou becari a la Berlin Trade Academy l'any 1860 i professor a Estrasburg el 1871. L'any 1875 va succeir a Justus von Liebig com a professor de qumica a la Universitat de Munic. 

Baeyer mor el 20 d'agost de 1917 a la ciutat de Starnberg, en aquells moments situada a l'Imperi austrohongars i avui dia a Alemanya.

Recerca cientfica.
Entre els seus molts assoliments cientfics destaquen el descobriment de la fenolftalena i la fluorescena, derivades de l'cid ric i l'cid barbitric, aix com un tipus nou de resina. El 1872 va experimentar amb el fenol, estant a punt de descobrir el que Leo Baekeland posteriorment anomen bakelita.

Interessat en la qumica orgnica, i especialment en els colorants, a principis de l'any 1880, i desprs de ms de disset anys de recerca, aconsegu la sntesi de l'indi. El 1883 va establir l'estructura molecular de l'indi per no va ser fins el 1928, onze anys desprs de la mort de Baeyer, quan es va determinar mitjanant l's de la cristallografia de raigs X que l'estereoqumica del doble enlla era trans i no cis com proposava Baeyer. 

L'any 1905 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pel desenvolupament de la qumica orgnica mitjanant els colorants qumics.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1905;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121093" title="Moviment al Socialisme" nonfiltered="4357" processed="4342" dbindex="49709">


 Moviment al Socialisme (Veneuela), partit poltic veneol.
 Moviment al Socialisme (Bolvia), partit poltic bolivi.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121094" title="President d'Abkhzia" nonfiltered="4358" processed="4343" dbindex="49710">

Llista de president de facto d'Abkhzia

Vladislav Ardzinba (1994   2005);
Sergei Bagapsh (2005   present);

 
Enllaos externs. 

President de la repblica d'Abkhzia. pgina oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121097" title="Jan Gossaert" nonfiltered="4359" processed="4344" dbindex="49711">

Jan Gossaert o Jennyn van Hennegouwe (Wij bij Duurstede, Utrecht, 1472 - Middelburg, 1533) fou un pintor flamenc del Renaixement considerat un dels precursors de la pintura barroca. Tamb conegut com Jan Mabuse perqu la seva famlia provenia de Maubeuge.

Va pintar per a diverses corts en diverses ciutats dels Pasos Baixos i Itlia, i d'aquesta forma va conixer de primera m els estudis que sobre anatomia, perspectiva i motius clssics es feien en aquella poca. Va combinar elements, propis del renaixement itali ( clarobscur, perspectiva, motius clssics del paganisme grecorrom ), amb la vivacitat i precisi tcnica de la pintura flamenca, fent aix una particular sntesi amb el Renaixement nrdic en obres com San Lucas pintant a la Verge (c. 1515, Galeria Nacional de Praga), Nept i Anfitrite (1516, Staatliche Museum, Berln) i La Verge amb el Nen (c. 1527, Museu del Prado, Madrid), o Dnae. Va pintar tamb nombroses versions d'Adam i Eva i molts retrats de personalitats de l'poca.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121098" title="Ptria per a Tots" nonfiltered="4360" processed="4345" dbindex="49712">
Ptria per Tots (Patria para Todos, PPT en castell) s un partit poltic veneol d'esquerres, format principalment per sindicalistes.

Va ser fundat el 1997 com una escissi de La Causa Radical, ja que aquest segon partit es va dividir entre els partidaris i els detractors de donar suport a Hugo Chvez com a candidat a la presidncia, sent els partidaris de Chvez els que acabarien formant el PTT.

Els seus dirigents ms destacats sn Aristbulo Istriz i Al Rodrguez Araque que ostenten actualment (2006) importants responsabilitats en el govern de Chvez.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121102" title="Appoggiatura" nonfiltered="4361" processed="4346" dbindex="49713">


De l'itali appoggiare, "arrepenjar-se", una appoggiatura s un ornament important meldicament i de vegades talla la nota principal prenent-li part del seu temps per a la realizaci de la floritura (generalment la meitat del temps del valor de la nota, tot i que en un temps ternari, per exemple, pot arribar a ocupar dues terceres parts del temps). La nota afegida (la nota ornamental) s un to (o semit) per sobre o per sota de la nota principal; a ms, si s'hi troba per sota, pot ser que s'hi arribi cromticament (veure mordent)

L'appoggiatura s'escriu amb la nota ornamental lligada a la nota principal i amb una tipografia ms petita, generalment sense tatxar.

Aix s'hauria d'interpretar com segueix:

I sona com segueix:
Appoggiatura

Generalment, a ms, a les appoggiatures s'hi arriba per salt (s a dir, amb una distncia ms gran que un to) i s'en surt per un pas (amb una distncia d'un to o un semit).

Vegeu tamb.
Acciaccatura;
Ornament;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121103" title="Temporada 1899-1900 del FC Barcelona" nonfiltered="4362" processed="4347" dbindex="49714">
Les dades ms destacates de la temporada 1899-1900 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

 1899 .

22 d'octubre: Hans Gamper publica a Los Deportes una nota buscant aficionats al futbol per a jugar alguns partits.
29 d'octubre: Es crea el Football Club Barcelona.

Es disputen 7 partits amistosos, dels quals en guanya 5 i en perd 2, amb 13 gols a favor i 7 en contra.

Numero de socis: 32






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121104" title="La Causa Radical" nonfiltered="4363" processed="4348" dbindex="49715">
La Causa Radical, La Causa   o LCR, s un partit poltic veneol, d'ideologia d'esquerres, fundat per un grup de sindicalistes el 1971.

La Causa  , va ser un dels primers partits que va aconseguir trencar l'hegemonia dels dos grans partits tradicionals veneolans (Acci Democrtica i COPEI), obtenint la governaci de l'Estat de Bolvar a comenaments dels anys vuitanta del segle XX. 

Aix mateix, va ser un dels pocs grups poltics que no va condemnar la revolta popular coneguda com el Caracazo el 1989. De la m d'Aristbulo Istriz va obtenir l'Alcaldia del principal municipi de Caracas a mitjans dels anys noranta del segle XX. 

El 1997 va patir una important escissi, Ptria per a Tots originada perqu les bases del partit eren partidries de donar suport a Hugo Chvez com a candidat a la presidncia, mentre que la direcci s'hi oposava.

Actualment (2006) La Causa   forma part de l'oposici al govern de Chvez, tot i que la seva fora electoral s testimonial des que es va  produr l'escissi del PPT.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121107" title="Temporada 1900-1901 del FC Barcelona" nonfiltered="4364" processed="4349" dbindex="49716">
Les dades ms destacates de la temporada 1900-1901 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Subcampi de la Copa Macaya;
Socis: 51;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121108" title="Per la Democrcia Social" nonfiltered="4365" processed="4350" dbindex="49717">
Per la Democrcia Social (Por la Democracia Social en castell) o PODEMOS s un partit poltic veneol de tendncia socialdemcrata.

Es fa formar l'any 2003 com a escissi del MAS perqu aquest ltim havia deixat de donar suport al president de la repblica Hugo Chvez.

Actualment PODEMOS s el segon partit ms important d'entre els que donen suport a Chvez i forma part del seu govern.

Enllaos externs.
 Pgina web de PODEMOS;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121109" title="Primer Justcia" nonfiltered="4366" processed="4351" dbindex="49718">
Primer Justcia (Movimiento Primero Justicia en castell) s un partit poltic veneol fundat l'any 2000 i liderat per Julio Borges.

Successor de l'associaci civil del mateix nom, Primer Justcia va participar activament en el fracassat cop d'estat de l'11 d'abril de 2002 durant el qual alguns dels seus dirigents van liderar el setge i l'intent d'assalt de l'ambaixada cubana a Caracas.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121110" title="Un Nou Temps" nonfiltered="4367" processed="4352" dbindex="49719">
Un Nou Temps (Un Nuevo Tiempo) s un partit poltic regional veneol fundat el 1999. T la seva base a l'Estat de Zulia on ostenta la gobernaci de la m de Manuel Rosales.

Integrant de l'aliana opositora contra el president de la repblica Hugo Chvez, Un Nou Temps s'ha implantat arreu del pas a partir del fet que Manuel Rosales va ser escollit per l'aliana opositora com a candidat de concens per enfrentar-se a Chvez en les eleccions presidencial del 3 de desembre de 2006, eleccions en les que va ser derrotat per un ample marge.

A diferncia d'altres lders opositors que s'havien enfrontat a Chvez a les urnes, Rosales va reconixer sense embuts la seva derrota electoral.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121115" title="Manchester City Football Club" nonfiltered="4368" processed="4353" dbindex="49720">


El Manchester City Football Club s un club de futbol angls, de la ciutat de Manchester.

 Histria .

Les arrels del Manchester City les trobem el 1880 quan la St. Mark s Church de West Gorton complet la seva secci de rugbi amb una de futbol amb el nom de West Gorton Saint Marks. El 1884 es fusion amb el Gorton Athletic esdevenint Gorton FC. El club es va moure a Ardwick tres anys desprs (1887) i canvi de nom adoptant el d'Ardwick AFC. El club es refund el 1894 desprs de fer fallida i adopt l'actual nom de Manchester City. Durant el primers anys el club fou el primer de la ciutat, grcies a jugadors com Billy Meredith. Posteriorment, problemes de pagaments illegals permeteren els seus rivals (l'United) esdevenir el primer club de la ciutat. L'any 1937 l'equip aconsegueix el seu primer ttol de lliga anglesa, per malgrat aquest xit, el club ha sofert diferents alts i baixos al llarg de la seva histria, amb la seva millor poca als inicis dels 70, amb Joe Mercer com a mnager i l'obtenci d'una recopa d'Europa, el seu nic ttol continental fins el moment. El 10 d'agost de 2003 estren el seu nou estadi, el City of Manchester Stadium. Abans jugava a Maine Road (1923). Des del 2003, el Manchester City no permet l's del nmero 23 en honor del jugador cameruns Marc-Vivien Fo, que mor jugant un partit de Camerun essent jugador del club.

L'1 de setembre del 2008, el grup Abu Dhabi United Group Investment and Development Limited va comprar el club angls per 200 milions de lliures esterlines. El nou propietari va intentar fer-se amb els serveis dels jugadors Dimitar Berbatov i Robinho, aconseguint el trasps d'aquest per uns 40 milions d'euros.

Equip actual.

 


































 Colors .

L'equip juga amb samarreta blau cel amb les mnigues blanques i pantal blanc o blau cel.

 Jugadors destacats .
 Abans de 1920: Billy Meredith (1894), Tommy Johnson (1919).
 1920s: Sam Cowan (1924), Eric Brook (1928).
 1930s: Frank Swift (1933), Peter Doherty (1936).
 1940s: Roy Clarke (1946), Bert Trautmann (1949).
 1950s: Ken Barnes (1950), Roy Paul (1950), Alan Oakes (1958).
 1960s: Mike Summerbee (1965), Colin Bell (1966), Tony Book (1966), Francis Lee (1967), Joe Corrigan (1967). ;
 1980s: Paul Lake (1987).
 1990s: Niall Quinn (1990), Georgiou Kinkladze (1995), Shaun Goater (1998), Shaun Wright-Phillips (1999).

 Entrenadors destacats .

 Ernest Magnall (1912-1924);
 Les McDowall (1950-1963);
 Joe Mercer (1965-1971);
 Kevin Keegan (2001-2005);

 Palmars .
1 Recopa d'Europa de futbol: 1969-70;
2 Lliga anglesa: 1936-37, 1967-68 ;
4 Copa anglesa: 1903-04, 1933-34, 1955-56, 1968-69 ;
2 Copa de la Lliga anglesa: 1969-70, 1975-76 ;
7 Lliga anglesa de Segona Divisi: 1898-99, 1902-03, 1909-10, 1927-28, 1946-47, 1965-66, 2001-02 ;
3 Community Shield: 1937, 1968, 1972 ;

Referncies.


 Enllaos externs .
Web oficial del club;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121121" title="Sheffield United Football Club" nonfiltered="4369" processed="4354" dbindex="49721">


El  Sheffield United Football Club  s un club de futbol angls, de la ciutat de Sheffield a Yorkshire.

 Histria .
El Sheffield United Football Club fou fundat el 1889. L'equip comen essent un club de crquet. El 1898 guanya la seva primera lliga anglesa.

 Jugadors destacats .
1890s: Ernest Needham, William Foulke;
1900s: Alf Common;
1910s: Albert Sturgess;
1920s: Billy Gillespie, Fred Tunstall, Harry Johnson;
1930s: Jimmy Dunne, Jock Dodds, Bobby Barclay;
1940s: Jimmy Hagan;
1950s: Joe Shaw, Ted Burgin, Graham Shaw;
1960s: Alan Hodgkinson, Derek Pace, Mick Jones;
1970s: Tony Currie, Alan Woodward, Len Badger, Trevor Hockey, Alex Sabella;
1980s: Keith Edwards, Colin Morris;
1990s: Brian Deane, Tony Agana, Alan Kelly;
2000s: Michael Brown, Paul Peschisolido;

 Colors .

L'equip juga amb samarreta blanca i vermella a ratlles verticals i pantal negre.

 Palmars .
1 Lliga anglesa: 1897-98;
4 Copa anglesa: 1898-99, 1901-02, 1914-15, 1924-25;
1 Lliga anglesa de Segona Divisi: 1952-53;
1 Lliga anglesa de Quarta Divisi: 1981-82;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121125" title="Preston North End Football Club" nonfiltered="4370" processed="4355" dbindex="49722">


El Preston North End Football Club s un club de futbol angls, de la ciutat de Preston a Lancashire.

 Histria .
El Preston North End fou fundat com un club de crquet el 1862. El club comen a practicar el futbol gradualment el futbol i el 5 d'octubre de 1878 jug el seu primer partit de futbol. Finalment, el 1880 decid dedicar-se definitivament a aquest esport. Fou un dels clubs creadors de la lliga anglesa el 1888 i un any desprs guany la seva primera lliga.

 Palmars .
2 Lliga anglesa: 1888-89, 1889-90;
2 Copa anglesa: 1888-89, 1937-38;
3 Lliga anglesa de Segona Divisi: 1903-04, 1912-13, 1950-51;
2 Lliga anglesa de Tercera Divisi: 1970-71, 1999-00;
4 Lliga anglesa de Tercera Divisi: 1995-96;
1 Lliga anglesa d'Tercera Divisi: 1995-96;
1 Northern Regional League : 1940-41 (entre-guerres);
1 Football League War Cup: 1940-41 (entre-guerres);

 Colors .

L'equip juga amb samarreta blanca i pantal negre.

 Enllaos externs .
Web oficial del club;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121130" title="West Bromwich Albion Football Club" nonfiltered="4371" processed="4356" dbindex="49723">


El West Bromwich Albion Football Club s un club de futbol angls, de la ciutat de West Bromwich a West Midlands.

 Histria .
El West Bromwich Albion fou format per un grup de treballadors del George Salter Spring Works l'any 1878. Originriament s anomen West Bromwich Strollers, canviant al seu nom actual un any desprs de la seva fundaci, el 20 de setembre de 1879. En el seu primer partit venc el Black Lake Victoria per 1 a 0. El primer trofeu fou el 1883 amb la Staffordshire Cup. El 3 de setembre de 1900 es trasllad a Hawthorns, el seu actual estadi, i el 1920 aconsegu el seu primer ttol de lliga anglesa.

 Colors .

El WBA juga amb samarreta blava i blanca a franges verticals i pantal blanc.






 Palmars .
1 Lliga anglesa: 1919-20;
5 Copa anglesa: 1887-88, 1891-92, 1930-31, 1953-54, 1967-68;
1 Copa de la Lliga anglesa: 1965-66;
3 Lliga anglesa de Segona Divisi: 1901-02, 1910-11, 2007-08;
2 Community Shield: 1920, 1954;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121136" title="Sheffield Wednesday Football Club" nonfiltered="4372" processed="4357" dbindex="49724">


El Sheffield Wednesday Football Club s un club de futbol angls, de la ciutat de Sheffield a Yorkshire.

 Histria .

Un dels clubs ms histrics del futbol angls, t els seus orgens en el Sheffield Wednesday Cricket Club, per no fou fins el 4 de setembre de 1867 quan es fund el club de futbol. La secci de criquet desaparegu el 1925. S un a la Football League el 1892, vivint les dues segents dcades la seva millor poca, on era conegut simplement com The Wednesday FC. La temporada 1902-03 guany la seva primera lliga anglesa. Tamb destac entre 1920 i 1930, amb jugadors com Jimmy Seed i Ernie Blenkinsop. Juga a l'estadi de Hillsborough des de 1899. Fins el 1914 l'estadi s'anomenava Owlerton Stadium. L'equip rep el sobrenom de the owls (els mussols).


El 15 d'abril de 1989 es visqu a l'estadi de Hillsborough una de les majors tragdies que ha patit el futbol angles. 96 seguidors van morir aixafats a l'estadi del club durant un partit de semifinals de la Copa anglesa que enfrontava el Liverpool FC i el Nottingham Forest.

 Entrenadors destacats .
 Arthur Dickinson 1891-1920;
 Bob Brown 1920-1933;
 Eric Taylor 1942-1958;
 Jack Charlton 1977-1983;
 Howard Wilkinson 1983-1988;
 Trevor Francis 1991-1995;

 Colors .
El Sheffield Wednesday vesteix samarreta blanca i blava a franges verticals i pantal negre.

 Palmars .
4 Lliga anglesa: 1902-03, 1903-04, 1928-29, 1929-30;
3 Copa anglesa: 1895-96, 1906-07, 1934-35;
1 Copa de la Lliga anglesa: 1990-91;
5 Lliga anglesa de Segona Divisi: 1899-00, 1925-26, 1951-52, 1955-56, 1958-59;
2 Community Shield: 1904, 1935;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;
 Web unoficial del club;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121141" title="Sunderland Association Football Club" nonfiltered="4373" processed="4358" dbindex="49725">


El Sunderland Association Football Club s un club de futbol angls, de la ciutat de Sunderland a Tyne i Wear.

 Histria .
Fundat l'octubre de 1879 amb el nom de Sunderland & District Teacher s Association Football Club, el segent any adopt l actual nom. El primer camp fou el Blue House Field a Hendon. Ms tard jug a Ashbrooke i a Roker Park. El 1884 guany el seu primer trofeu, la Durham Senior Cup. El 1884 el club quasi desaparegu quan, degut a una molt elevada incorporaci de jugadors escocesos, un grup deix el club i form el Sunderland Albion. Malgrat tot, finalment el club que emerg a la ciutat fou el Sunderland AFC. El 1890 la Football League escoll al Sunderland per reemplaar l'Stoke City a la lliga. L'equip romangu a la mxima divisi anglesa durant 68 anys, un gran rcord recentment superat per l'Arsenal F.C.. Durant el perode que comprengu el final del segle XIX i l'inici del XX fou un dels millors equips anglesos. Fou el primer club que aconsegu guanyar tres ttols de lliga (1892, 1893 i 1895) i va rebre el sobrenom de "l'equip de tots els talents". El 1898 constru l'estadi de Roker Park amb capacitat per a 30.000 espectadors. Des del 1997 juga al modern Stadium of Light (Estadi de la Llum).

 Estadis .
 1879-1882 - Blue House Field, Hendon;
 1882-1883 - Groves Field, Ashbrooke;
 1883-1884 - Horatio Street;
 1884-1886 - Abbs Field, Fulwell;
 1886-1898 - Newcastle Road;
 1898-1997 - Roker Park;
 1997-avui - Stadium of Light;

 Colors .
El Sunderland AFC vesteix samarreta vermella i blanca a ratlles verticals i pantal negre.

 Jugadors destacats .


 Palmars .
6 Lliga anglesa: 1891-92, 1892-93, 1894-95, 1901-02, 1912-13, 1935-36;
2 Copa anglesa: 1936-37, 1972-73;
4 Lliga anglesa de Segona Divisi: 1975-76, 1995-96, 1998-99, 2004-05;
1 Lliga anglesa de Tercera Divisi: 1987-88;
1 Community Shield: 1936;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121155" title="Govern de Catalunya 1980-1984" nonfiltered="4374" processed="4359" dbindex="49726">
El govern de la Generalitat de Catalunya en el perode 1980-1984, correspon a la I legislatura del perode democrtic.
s el primer govern desprs de les eleccions, si be va estar precedit pel govern de la Generalitat provisional, conegut tamb com Generalitat recuperada que, presidit per Josep Tarradellas, va preparar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya (1980).

 Cronologia .
Desprs de les eleccions del 20 de mar de 1980 la candidatura encapalada per Jordi Pujol de CIU obt una majoria relativa de 43 escons sobre els 33 del PSC de Joan Revents. 

El 24 d'abril es fa el debat d'investidura i Jordi Pujol surt elegit com a primer President de la Generalitat de Catalunya recuperada amb 75 vots a favor (CIU, Centristes de Catalunya-UCD) i ERC, 59 en contra (PSC, PSUC i PSA).



 Estructura de Govern .




 Vegeu Tamb .
Govern de Catalunya 1977-1980;
Eleccions al Parlament de Catalunya (1980);
Eleccions al Parlament de Catalunya (1984) i Govern de Catalunya 1984-1988;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121156" title="Gran Premi d'Europa del 2006" nonfiltered="4375" processed="4360" dbindex="49727">

El Gran Premi d'Europa del 2006 va ser  disputat el 7 de maig de 2006, al circuit  de Nrburgring. Fou la cinquena carrera de la temporada.



 Classificaci per la graella de sortida .


 Aclaracions .

 Les 3 voltes ms rpides de Jacques Villeneuve a la tercera sesi classificatoria van ser descartats per obstruir a Giancarlo Fisichella. Como a resultat d'aix, Villeneuve va sortir en el 9no lloc de la graella.
 Tant Mark Webber com Nico Rosberg van cambiar motor, pel que van perdre 10 llocs a la graella de sortida del diumenge. Com a consequencia d'aix, van sortir en el 19e i el 20e lloc respectivament.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta rpida: Michael Schumacher: 1:32.099;
 Lders: Fernando Alonso 1 16, 24 37; Michael Schumacher 17 18, 38 41, 45 60; Kimi Rikknen 19 23, 42 44.









 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121160" title="Dialogues des Carmlites (pera)" nonfiltered="4376" processed="4361" dbindex="49728">

Dialogues des Carmlites (Dilegs de Carmelites) s una pera en tres actes, composta per Francis Poulenc basada en un text de Georges Bernanos, en francs.

L'origen del llibret es troba en el relat L'ltima del patbul de Gertrud von Le Fort, inspirat en una histria verdica d'un grup de carmelites guillotinades a la place du Trne, i anomenades les Carmelites de Compigne.

L'pera es va interpretar per primera vegada en itali en La Scala de Mil el 26 de gener de 1957; l'estrena de la versi original francesa va tenir lloc el 21 de juny del mateix any en el Thtre National de l'Opra de Pars, actualment, l'Opera National de Paris.

 Sinopsi argumental .

Lloc: Pars, convent carmelita de Compigne;
Temps: entre els anys 1789 i 1792. ;

 Acte I .
Blanche de la Force, jove aristcrata patolgicament tmida decideix, davant dels continus tumults de la Revoluci Francesa, retirar-se del mn i ingressar en un convent. L'anciana Priora li adverteix que l'Orde Carmelita no s un refugi, sin que les monges tenen el deure de guardar l'Orde, sense buscar cap altre cam. En el convent, l'alegre sor Constance li conta a Blanche que ha tingut un son en qu elles dos morien juntes i dins de poc de temps i aix consterna a Blanche. La Priora, que est agonitzant, comanda a Blanche a la mare Marie; se sent aterrida davant de la seua prxima mort, i crida en el seu deliri que, malgrat dels llargs anys que ha dedicat a Du, Ell l'ha abandonat. Blanche i la mare Marie queden impressionades per la mort de l'anciana Priora.
 
 Acte II .
Constance i Blanche parlen de la mort de la priora. Constance comenta que la gran por a morir en l'anciana li va semblar indigna.

El germ de Blanche, el Cavaller de la Force, arriba per a comunicar-li que son pare considera que ha de deixar el convent, ja que no hi estar protegida, en ser un membre de la noblesa i a ms del clero. Per Blanche rebutja la proposta, allegant que ha trobat la felicitat en l'orde carmelita. Ms tard, ella admet davant de la mare Marie que s la por, o la por a la por, com diu el seu germ, el que li impedeix anar-se'n. 

El capell anuncia que li han prohibit que predique, en no haver jurat la Constituci civil del clero. Les monges comenten que s el Terror el que ara regeix el pas, i ning no gosa defensar els sacerdots. La germana Constance es pregunta si no queden homes que puguen defensar el pas, a la qual cosa la nova priora li contesta que all on falten sacerdots, els mrtirs sobreabundaran. La mare Marie diu que noms els mrtirs salvaran Frana, per la mare priora la corregeix: no poden ser mrtirs voluntriament, el martiri s un regal de Du. 

Entra el comissari 1r i anuncia que l'Assemblea Legislativa ha nacionalitzat el convent i les seues propietats, i que les monges han d'abandonar els seus hbits. Quan la mare Marie consent, l'oficial la insulta per estar tan impacient per vestir-se com la resta de les persones. Ella li replica que les monges continuaran servint, sense importar la seua vestimenta.  Al poble no li calen criats , proclama l'oficial amb altivesa.  No, per t gran necessitat mrtirs , respon la mare Marie.  En temps com els actuals, la mort no s res , diu ell.  La vida no s res , contesta ella,  quan est tan degradada . 

 Acte III .
En absncia de la nova Mare Superiora, la mare Marie proposa que les monges elegisquen el martiri. No obstant aix, totes han d'estar d'acord, o la mare Marie no insistir. Hi ha un vot secret que dissenteix del martiri, i la germana Constance diu que s ella qui ha votat en contra del martiri, i que ara ha canviat d'opini. Blanche escapa del convent. La mare Marie la troba en la biblioteca de son pare. Son pare ha estat guillotinat i han obligat a Blanche a servir als seus antics criats. 

Detenen totes les monges i les condemnen mort. La mare Marie es trobava lluny. El capell li diu a la mare Marie que no pot contradir Du i dirigir-se voluntriament al martiri unint-se als altres a la pres. Les monges pugen al cadafal cantant Salve Regina, amb dignitat i sense temor. En l'ltim moment, Blanche, que estava amagada entre la multitud, apareix, davant de l'alegria de Constance. Per ella tamb puja a la guillotina, mentre canta els ltims versos del Veni Creator: Deo Patri sit gloria. 

 Valoraci .

 Llibret .
El llibret es basa en l'obra teatral del mateix nom, de G. Bernanos, basada al seu torn en la novella Die Letze am Schafott (L'ltima del patbul), de Gertrud Von le Fort, i en un gui cinematogrfic de Philippe Agostini i el reverend Raymond Bruckberger. Tant la novella de Von Le Fort com el gui cinematogrfic estaven inspirats en les Memoires de sor Marie de l'Incarnation, testimoni dels esdeveniments. La histria de Von le Fort recull una srie de fets histrics que van ocrrer en un convent de carmelites a Compigne durant la Revoluci Francesa, que van acabar amb l'execuci de les monges, guillotinades en Grve durant el perode del Terror.

Algunes fonts indiquen a Emmet Lavery com a llibretista o co-llibretista, per altres noms indiquen "Amb perms d'Emmet Lavery." d'acord amb un article escrit per Ivry, citat ms avant, Lavery tenia els drets teatrals de la histria, i seguint el consell legal sobre drets d'autor, el seu nom havia de mencionar-se en relaci amb totes les representacions escniques. 

Es tracta d'un llibret inusualment profund en el seu estudi psicolgic dels carcters divergents de la mare Marie de l'Incarnation i Blanche de la Force.

 Estrena .
L'any 1953, M. Valcarenghi es va adrear a Poulenc per a encarregar-li un ballet per a la Scala; Poulenc no es va sentir molt inspirat per aquesta comanda, per la qual cosa Valcarenghi li va suggerir, en el seu lloc, el gui de Georges Bernanos, basat en la novella Die Letzte am Schafott. La seua religiositat el va impulsar a compondre sobre aquesta obra.

L'pera va ser estrenada amb les veus de: 
 Blanche de la Force, Virginia Zeani;
 Madame de Croissy (anciana priora), Gianna Pederzini;
 Sor Constance de St. Denis, Eugenia Ratti;
 Mare Marie de l'Incarnation, Gigliola Frazzoni;
 Madame Lidoine (la nova priora), Leyla Gencer;

Es va interpretar per primera vegada en versi italiana en La Scala de Mil el 26 de gener de 1957, amb direcci de Nino Sanzogno. L'estrena de la versi original francesa va succeir el 21 de juny del mateix any en el Thtre National de l'Opra de Pars, actualment, la Opera National de Paris.

A Espanya es va estrenar en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 28 de gener de 1959. En el Teatre Real de Madrid es va representar per primera vegada el 8 de juny de 2006.

 Msica .
Els Dilegs de carmelites van contribuir a la reputaci de Poulenc com a compositor especialment dotat per a la msica vocal. La protagonista s la veu humana. Els dilegs sn en la seua majoria recitatius, amb una lnia meldica que segueix molt de prop el text. 

Poulenc, amb gran capacitat dramtica, caracteritza psicolgicament els distints personatges a travs de la msica. 

Els profunds sentiments religiosos de l'autor resulten particularment evidents en el magnfic cant a capella de l' Ave Maria en l'Acte II, Escena II, i en l' Ave verum corpus de l'Acte II, Escena IV. En aquests cors se sent l'eco de la msica sacra barroca.

 Discografia .

La gravaci original est considerada per alguns la millor versi d'udio, amb direcci de Pierre Dervaux, amb D. Duval, D. Charley, R. Crespin, R. Gorr, L. Berton, P. Finel, X. Depraz i l'Orquestra i cor de la pera de Pars (1957, EMI);

Una altra gravaci est dirigida per K. Nagano amb C. Dubosc, R. Gorr, R. Yakar, M. Dupuy, B. Fournier, J.-L. Viala, J. Van Dam. Orquestra i cor de l'pera de Li (Virgin classics).

La popularitat de Dilegs de carmelites sembla anar en augment. Estan disponibles dues produccions televisives en DVD, la ms recent de 1999: Dialogues des Carmlites, dirigides per Kent Nagano. ;

 Referncies.
Roger Alier, Heilbron, M. i Sans Rivire, F., La discoteca ideal de la pera, Planeta, Barcelona, 1995. ISBN 84-08-01285-1;
Martn Triana, J. M.A, El libro de la pera, Alianza Editorial, Madrid, 1987, 1990, 1992. ISBN 84-206-0284-1;


Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;


 Enllaos externs .
  Pgina d'aquesta pera a El Poder de la Palabra;
  Notcia en el diari El mundo  sobre la representaci d'aquesta pera (7 de juny del 2006).
  Cries from the Scaffold (Crits des del patbul , article de Benjamin Ivry, Commonweal, 6 d'abril del 2001.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121161" title="Gran Premi d'Europa del 2005" nonfiltered="4377" processed="4362" dbindex="49729">
El Gran Premi d'Europa del 2005 va ser  disputat el 29 de maig de 2005, al circuit  de Nrburgring.

 Classificaci per la graella de sortida .


 Aclaracions .

 Aquesta es la primera carrera del  2005 a la que la volta de classificaci consta noms d'una volta en lloc de dues.
 BAR-Honda desprs d'haver estat exclosos por dugues carreres, van poder tornar a competir per sense poder canviar el motor.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Pole: Nick Heidfeld ;
 Volta rpida: Fernando Alonso 1:30.711 (Volta 44);
 Jarno Trulli fou penalitzat amb un drive-through perque gent del seu equip seguia a la parrilla de sortida 15 segons desprs de haver-se comenat la carrera.
 David Coulthard fou penalitzat amb un drive-through per sobrepassar la velocitat als boxes.
 Tiago Monteiro i Christijan Albers foren penalitzats amb un drive-through per no fer cas de les banderes blaves.










 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121165" title="Moma" nonfiltered="4378" processed="4363" dbindex="49730">

El MoMA (Museum of Modern Art o Museu d'art modern) de Nova York.
La dansa de la Moma, tpica al Pas Valenci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121188" title="Restricci voluntria d'exportacions" nonfiltered="4379" processed="4364" dbindex="49731">

Una restricci voluntria d'exportacions (tamb coneguda com a VER, de l'angls voluntary export restraint) s una limitaci, establerta pel govern d'un estat, de la quantitat de bns que poden ser exportats a un altre pas per un perode determinat. Malgrat ser tericament voluntries, aquestes restriccions quantitatives sn sovint implementades degut a la insistncia dels pasos importadors. Sn casos coneguts de VER les restriccions de les vendes d'autombils japonesos als Estats Units i la Uni Europea durant la dcada dels vuitanta.

Les limitacions quantitatives que comporten les restriccions voluntries d'exportacions poden induir, com a forma d'evitar-ne els efectes, processos d'inversi estrangera directa: les empreses dels estats que estableixen aquestes restriccions installen plantes de producci all on veuen limitades llurs exportacions perqu aix els seus bns hi tinguin la consideraci de nacionals.

Bibliografia.
TUGORES, Joan. Economa internacional. Globalizacin e integracin regional. Aravaca (Madrid): McGraw-Hill, 2002.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121190" title="Henri Moissan" nonfiltered="4380" processed="4365" dbindex="49733">


Henri Moissan ( Pars, Frana 1852 - d. 1907 ) fou un qumic i professor universitari francs guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1906.

Biografia.
Va nixer el 28 de setembre de 1852 a la ciutat de Pars. Va estudiar al Liceu de Meaux, a l'Institut d'Agronomia de Pars i a l'Institut de Toxicologia de la mateixa ciutat. Va treballar al Museu Nacional d'Histria Natural de Pars i als laboratoris d'Edmond Frmy. 

Posteriorment va ser professor a l'Escola Superior de Farmcia des de 1879, arribant a impartir qumica i toxicologia el 1886. Des de 1900 va ser professor de qumica a la Universitat de Pars. Va ingressar en l'Acadmia de Cincies en 1891.

Moissan va morir sobtadament a la ciutat de Pars el 20 de febrer de 1907, suposadament a causa d'un atac d'apendicitis.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca al voltant del fluor el 1884, per no fou fins l'any 1886 que va aconseguir allar el fluor, en forma de gas groguenc verds, per l'electrlisi d'una soluci de fluorhidrat potsic en l'cid fluorhdric. L'existncia del fluor es coneixia des de molts anys abans, per tots els intents d'obtenir-lo havien fracassat, i fins i tot alguns investigadors havien mort en l'intent. 

Tamb va idear un forn d'arc capa d'arribar a temperatures de 4.100C, que permet reduir els minerals de certs metalls, com l'urani, crom, wolframi, vanadi, mangans, titani i el molibd. 

El 1892 va donar a conixer el seu mtode de preparaci de petits diamants artificials a partir de carboni dissolt en ferro colat, el que va produir una gran sensaci. Fou un dels primers en realitzar investigacions al voltant del calci, descobert l'any 1808 per Humphry Davy, aconseguint una puresa del 99% per l'electrlisi del iodur de calci (CaI2).

El 1906 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pels seus experiments sobre l'allament del fluor. Al seu retorn a Pars va morir sobtadament sense saber-se si els seus experiments al voltant del fluor hi van contribuir.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1906;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121192" title="Louis-Ferdinand Cline" nonfiltered="4381" processed="4366" dbindex="49734">
Louis-Ferdinand Cline s el pseudnim de l'escriptor francs Louis-Ferdinand Destouches (Courbevoie, le-de-France, 27 de maig de 1894 - Meudon, 1 de juliol de 1961).

 Vida i obra .
Lluit a la Primera Guerra Mundial, on fou ferit, i pass part de la seva convalescncia a Londres. Estudi Medicina i es gradu el 1924. A la seva tesi doctoral, "Semmelwiss", ja demostr les seves capacitats literries. Fins 1928 treball per la Societat de Nacions i visqu una llarga temporada a Alemanya. Posteriorment torn a Pars, on exerc de metge en una clnica per a obrers de Clichy. El 1932 public el seu primer llibre, la novella autobiogrfica Voyage au bout de la nuit (Viatge al fons de la nit), que obtingu un enorme repercussi,esdevinguent una obra cabdal de la literatura francesa del segle XX. En ella, a travs del seu "alter ego", Ferdinand Bardamu, narra diferents episodis de la seva vida, emprant un estil narratiu molt original, a base de llargs monlegs, plens d'eloqncia, intentant imitar la frescor de la parla qotidiana, amb un llenguatge directe, sovint ple d'interjeccions, i amb un tractament del sexe lluny de la tradici romntica, que va fer que el llibre fos acusat d'obsc. A ms, en la trajectria de Bardamu es topa amb un seguit de personatges en qu es refleteix una visi de l'existncia d'influncia dostoievskiana
La seva segona novella, Mort  crdit (1936), torna a estar protagonitzada per Bardamu, i situada temps abans de la primera, relata la seva etapa d'adolescncia.

Posteriorment, la seva actitud nihilista i la seva posici poltica anarquista el van dur cap a l'extrem contrari : a un anti semitisme ferotge i a un xovinisme feixista, que qued reflectit en els pamflets 
Mea culpa (1937) - escrit desprs d'un viatge a Rssia, de caire anti comunista - i Bagatelles pour une massacre (1938). Esdevingu collaboracionista del govern de Vichy (1940), i desprs de l'entrada dels aliats a Pars (1944), fug a Alemanya, primer, i a Dinamarca, desprs, on fou empresonat, mentre des de Frana se'l reclamava per jutjar-lo per crims de guerra. El 1951 torn a Frana, i torn a exercir de metge a Meudon, on mor. Public encara : Guignol's band I (1951) - escrit el 1942-44, i que relata l'estada de Bardamu a Londres, a finals de la Primera Guerra Mundial i la seva relaci amb els baixos fons londinencs -, D'un chteau l'autre (1957) - escrit a la pres, i on narra el seu exili -, Ferie pour une autre fois (1952) - narraci del bombardeig de casa seva, el 1944 -, Normance (1954) i Nord (1960). Pstumament es publicaren Rigodon (1968), Le Pont de Londres (1964) - segona part de Guignol's band -, la versi sencera de Guignol's band (1988) i Lettres de prison (2002).

 Enllaos externs . 
  Complet Portal sobre Cline;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121195" title="Eduard Buchner" nonfiltered="4382" processed="4367" dbindex="49735">


Eduard Buchner (Munic, Alemanya 1860 - Focsani, Romania 1917) fou un fsic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1907.

Biografia.
Va nixer el 20 de maig de 1860 a la ciutat alemanya de Munic, situada a l'estat alemany de Baviera. 

Fill d'un metge i professor de medicina forense va comenar els seus estudis de qumica l'any 1884 amb Adolf von Baeyer i botnica amb Karl Wilhelm von Ngeli a l'Institut de Botnica de Munic. Desprs d'un perode en el qual va treballar amb Otto Fischer a la ciutat d'Erlangen, va obtenir el doctorat a la Universitat de Munic l'any 1888. Des de 1893 va ser successivament professor de les universitats de Kiel, Tubinga, Berln, Wroc aw i Wurzburg. 

Durant la Primera Guerra Mundial va servir en un hospital de campanya a primera lnia del foc. Va ser ferit el 3 d'agost de 1917 i va morir a conseqncia d'aquestes ferides el 12 d'agost a la ciutat romanesa de Focsani. 

Recerca cientfica.
El 1907 va rebre el Premi Nobel de Qumica pel seu descobriment de la fermentaci en absncia de cllules vives. Amb aquest experiment va demostrar que la fermentaci alcohlica es deu a l'acci d'uns enzims anomenats cimases i no a la simple acci fisiolgica de les cllules del llevat. 

Va escriure sobre els seus descobriments sobre la fermentaci en l'obra Die Zymaseghrung (1903), escrita en collaboraci amb el seu germ Hans. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1907;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121201" title="Divisi de Maxwell" nonfiltered="4383" processed="4368" dbindex="49736">
La divisi de Maxwell s un espai d'uns 200 km de llarg situat a l'interior de l'anell C del planeta Saturn.

 Caracterstiques .
La divisi de Maxwell comena a 87.500 km del centre de Saturn i finalitza als 87.770 
km. A les imatges que ha proporcionat la sonda Cassini s'ha descobert a l'interior 
d'aquesta divisi un anell estret, difs i ms brillant.


 Vegeu Tamb .
 Anells de Saturn;
 Saturn (planeta);

 Enllaos externs .
  Fotografies de la sonda Cassini a la pgina de l'Agncia Espacial Europea;
  Saturnian Rings Fact Sheet (NASA);
  Saturn's Ring System' (Planetary Rings Node);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121214" title="Calligrama" nonfiltered="4384" processed="4369" dbindex="49737">

Un ca ligrama o poema visual s un text, de vegades tan sols una frase o paraula, generalment potic, en qu s'utilitza la disposici de les paraules, la tipografia o la ca ligrafia per tal de representar el contingut del poema. Les paraules que componen el poema dibuixen o formen un personatge, un animal, un paisatge o qualsevol objecte imaginable. El terme prov del francs calligramme.


 Artistes destacats .



El poeta avantguardista francs Guillaume Apollinaire va ser un fams creador de ca ligrames, i els va posar de moda a principis del segle XX.

Dins la literatura catalana, destaquen com a autors de ca ligrames Joan Salvat-Papasseit, especialment al seu primer llibre, Poemes en ondes hertzianes, i Joan Brossa.

La literatura hispnica compta amb interessants autors de ca ligrames, entre altres, el mexic Juan Jos Tablada, el cub Guillermo Cabrera Infante, l'argent Oliverio Girondo o l'uruguai Francisco Acua de Figueroa.

Tamb trobem molts exemples de ca ligrames en cultures molts distintes de l'antiguitat, com la hind o l'he lenstica. 

Vegeu tamb.
Poesia visual;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121216" title="Kama" nonfiltered="4385" processed="4370" dbindex="49738">
Pel que fa a l'afluent del Volga, vegeu riu Kama.;
Kama o K madeva s el du hind de l'amor. Tamb s conegut com Ananga (incorpori), Kandarpa ("du d'amor"), Ratik nta (senyor de les estacions), Pushpav n, Pushpadhanva (aquell qui t l'arc de flors) o simplement K ma ("desig").

K madeva s representat com un noi jove i atractiu, alat, que duu un arc i fletxes. El seu arc est fet de canya de sucre o mel d'abelles, i les seves fletxes estn decorades amb cinc tipus de flors. 

Els seus acompanyants sn un cucut i un lloro, l'estaci de la primavera i l'oreig.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121218" title="Mitologia xinesa" nonfiltered="4386" processed="4371" dbindex="49739">


La mitologia xinesa s el conjunt de relats fantstics relativament cohesionats de la cultura de l'antiga Xina. Moltes d'aquestes llegendes se situen durant el perode dels tres augustos i cinc emperadors. Malgrat la influncia de la civilitzaci japonesa antiga, gran part de la mitologia xinesa s nica. 

La mitologia xinesa es coneix grcies a textos que daten essencialment de la dinastia Han. En no tenir ms de 2.000 anys d'antiguitat, aquests escrits es classifiquen com a "recents". A ms, van ser redactats per doctes que de vegades van reinterpretar la mitologia d'acord amb les seves concepcions filosfiques. D aquesta manera van transformar els dus ms importants en sobirans virtuosos, que regnaven en els temps antics. Tamb van associar els dus amb les cinc direccions (els quatre punts cardinals i el centre) segons una cosmologia elaborada durant l Antiguitat primerenca. 

Es pot tenir una idea del que era la mitologia xinesa "original" comparant-la amb els relats d'altres pobles de l'Extrem Orient. Si s'estn aquesta comparaci a tota Eursia, es pot apreciar que una gran part d'aquesta mitologia s d'origen indoeuropea. Aix doncs, posseeix semblances totalment sorprenents amb les mitologies germnica, grega i eslava. Aix es deu a la invasi de Xina per un poble indoeuropeu, els tocaris, fa ms de 3000 anys.

 Mites i llegendes .

 La Creaci .

Una caracterstica nica de la cultura xinesa s la relativament tardana aparici a la literatura dels mites sobre la Creaci, que ho fan desprs de la fundaci del confucionisme, el daoisme i les religions populars. Les histries tenen diverses versions, de vegades contradictries entres si. Per exemple, la creaci dels primers ssers s atribuda a Shangdi,Tian(el cel), Nwa,Pangu o l Emperador de Jade.

A tot l Extrem Orient i Oceania, existia un dualisme cosmolgic, oposant-se dos principis, per una part la  llum, el sol i el foc, per l altre la obscuritat, la lluna i l aigua. Generalment, un ocell representava al primer principi. A Xina, es tractava d un corb. L ocell solar s un dels temes privilegiats de la dinastia Shang, la primera dinastia xinesa, l existncia de la qual es certifica per mitj de l arqueologia.

Una serp, como un animal aqutic, representava al segon principi. La mare de Shun, un dels sobirans mtics de Xina, pertanyia al clan de la serp, i el seu pare al de l ocell. Per tant, Shun era el resultant de la uni dels dos principis. Aquest mite, illustra tamb el totemisme de l antiga societat xinesa, segons el qual cada clan tenia un animal avantpassat, aix com l exogamia, que exigia als esposos que fossin provinents de clans diferents.

Xie era l avantpassat de Shang i la seva mare s anomenava Jiandi. Un dia, va anar a banyar-se amb els seus servents al riu del tur fosc. Un ocell negre(probablement una oreneta o un corb) va passar per all, portant un ou multicolor al seu bec. El va deixar caure, i Jiandi el va agafar i s el va posar a la boca, empassant-se'l sense adonar-se'n. Desprs d'aix, va concebre a Xie.
En aquest relat, es tracta d'una forma particular la uni dels dos principis csmics, doncs fa intervenir per una part l aigua i l obscuritat, i per l altre un ocell. 

Shangdi (  ), apareix a la literatura cap 700 aC o abans (la data depn de la dataci del Shujing, el "Clssic de la Histria"). Shangdi sembla tenir els atributs d una persona, per no se l identifica com a creador fins a la dinastia Han.

L aparici de Tian ( ), el Cel, a la literatura presenta el mateix problema que Shangdi, depenent tamb de la data del Shujing. Les qualitats del Cel i de Shangdi semblen unir-se a la literatura posterior fins a ser adorats com una sola entitat (    ), per exemple al Temple del Cel de Pequn. La identificaci dels lmits entre l un i l altre, encara no ha estat resolta. 

Nwa apareix entorn a l any 350 aC. El seu company es Fuxi i de vegades se ls adora com a ancestres ltims de la humanitat.

 El Sol .

El sol residia sobre un arbre, anomenat Fusang o Kongsang. Pel mat, s aixecava d aquest arbre per possar-se i dormir sobre un altre arbre, situat a l'oest. 
A l antiguitat hi havia deu sols. Un dia, aquests es van aixecar al mateix temps, infligint als homes una calor insuportable. Yi va enderrocar a nou d'ells amb les seves fletxes, pel que noms en va romandre un. Segons la majoria dels textos, el mateix Yao va demanar a l arquer Yi que talls els sols en comptes de enderrocar-lo, per aquest s el resultat de la barreja de les mitologies xineses i indoeuropees, ja que Yi es un heroi indoeuropeu. Aquest mite dels sols mltiples existeix en altres pobles de l Extrem Orient, a Sibria, i incls en alguns relats amerindis. 

 La Gran Inundaci .

La mitologia xinesa comparteix amb les tradicions sumries, gregues, maies, judaiques i d'altes orgens el mite del Diluvi Universal o gran inundaci. En aquest cas, Yu, el Gran, amb ajuda de Nwa, va construir els canals que van aconseguir controlar la inundaci, i que van permetre a la gent cultivar les seves collites.

 Deitats importants .

 Nwa. Va segellar el cel quan aquest va ser esquinat, utilitzant pedres de set colors. El pegat aplicat es va convertir en l arc de Sant Mart. Es diu que tamb es qui va crear la humanitat.
 Fuxi. Germ o esps de Nwa. Se li atribueix la invenci de l escriptura, la pesca i la caa.
 Shen Nong. Inventor de l agricultura.
 Yu el Gran. Primer emperador de la semillegendaria dinastia Xia. Regula el curs dels rius per tal de controlar les inundacions. En algunes versions s un drac.
 Gong Gong. Un dimoni maligne de l aigua que va destruir el Mont Buzhou (   ).
 Zhu Rong. Du del foc. Va derrotar a Gong Gong.
 Pangu. Va separar el cel de la terra segons una histria sobre la Creaci.
 Cangjie. Va crear l alfabet.
 Chi You. Du guerrer que va lluitar contra Huang Di. Inventor de les armes de metall.
 Huang Di. L emperador Groc, ancestre de tota la civilitzaci xinesa. ;
 Xuan Nu. Va assistir a Huang Di per sotmetre a Chi You.
 Els Tres Purs. La trinitat Daoista, les detats ms altes.
 Emperador de Jade. Governant del Cel i de la Terra. Taosta.
 Els vuit immortals. He Xiangu (   ), Cao Guojiu (   ), Li Tieguai (   ), Lan Caihe (   ), Lu Dongbin (   ), Han Xiang Zi (   ), Zhang Guo Lao (   ) i Zhongli Quan (   ). Taoistes.
 Cuatro Reyes Celestiales. Quatre dus guardians budistes. ;
 A Xiang (  ). El conductor del carruatge del Du del Tro. ;
 Bi Fang (   o   ). Du del foc.
 Bi Gan (  ), Cai Shen. Du de la abundncia, que munta sobre un tigre.
 Chang E (  ). Deessa de la Lluna, esposa de Yi.
 Che Kung.
 Dizang Wang (     ). Salvador dels morts. ;
 Erlang Shen ((   ).
 Fei Lian o Feng Bo. Du del Vent. Enemic de Shen Yi.
 Du del Nort (  ,     , Bei Di, Pak Tai).
 Guan Gong (    ). Du de les Germanies. Du del poder marcial.
 Guan Yin (     ). Deessa de la compassi i la misericrdia.
 Hai Re (  ). Du dels mars.
 Hau Wong.
 Hung Shing (  ).
 Jingzha ;
 Kam Fa;
 Kua Fu (  ). El perseguidor del sol. ;
 Kuixing. Du de les proves.
 Hotei, el Buda somrient. Du de la felicitat i abundncia, popular deitat Budista.
 Lei Gong (  ). Du del tro.
 Lung Mo (  ).
 Man Cheong.
 Man Mo.
 Matsu  (  ). Deessa del mar, tamb coneguda com a Tianhou (  , "deessa del cel").
 Meng Po (  ).
 Muzha.
 Nezha (  ).
 Nu Ba. Antiga deessa de la sequera.
 Qi Xi. La noia pastora i teixidora.
 Qi Yu.
 Sam Po. Germana de Matsu.
 Shangdi (  ).
 Shen Yi. El Salvador de Xina. Un gran arquer.
 Shing Wong (  ). Deessa responsable dels assumptes de la ciutat. ;
 Sun Wukong (   ). El Rei Mico de Viatge a l oest.
 Tam Kung. Du del mar.
 Tian ( );
 Tu Di Gong (   ). Du de la terra.
 Wong Tai Sin (   ).
 Xi Wangmu (   ). "La Reina Mare de l'oest". Deessa que posseeix el secret de la vida eterna.
 Yan Luo (  ). Governant de l infern (abreviaci de     , del snscrit Yama Raja).
 Yuk Wong.
 Zao Jun (  ). Du popular de la cuina.
 Zhong Kui (  ), o Jung Kwae. Personatge amb reputaci de subjugar als dimonis. ;

 Criatures mtiques .


 Aus .
 Fenghuang. El fnix xins.
 Ji Guang (  ).
 Jian ( ). T un sol ull i una sola ala. Sn dos i depenen l una de l altre, per lo tant sn inseparables, representants al marit i a la dona (  ).
 Jingwei (  ). Tracta d omplir l oce amb branques i cdols. ;
 Shang-Yang. Un au de pluja.
 L au de nou caps. Utilitzada per espantar els nens.
 Su Shuang (  ). Descrita com ocell d aigua, com la grulla.
 Peng ( ). De mida gegantina i amb un terrible poder de vol. Tamb coneguda com el Roc xins.
 Qing Niao (  ). El missatger de Xi Wangmu.
 Zhu. Un mal presagi.

 Dracs .
 Yinglong. Un poders servent de Huang Di.
 Rei Drac (  , lngwng).
 Fucanglong. El drac del tresor.
 Shenlong. El drac de la pluja.
 Dilong. El drac de la terra.
 Tianlong. El drac celestial.
 Li (Drac sense banyes). Un drac menor dels mars, que com el seu nom indica, no t banyes.
 Jiao. Un altre drac sense banyes, que viu als pantans. s el menor dels dracs.

 Altres criatures .
 Ba She (  ). Una serp que pot menjar elefants.
 Qilin (Kirin en japons). Animal quimric amb diverses variacions. Originalment era una girafa.
 Long Ma. El drac-cavall, similar al Qilin.
 Kui ( ). Un monstre de una sola cama.
 Kun ( ). Un gegant i monstrus peix.
 Iuduan. Pot detectar la veritat.
 Yaoguai. Dimonis.
 Esperit de la guineu.
 Nian, la bstia.
 Caps de bou i cares de cavall (    ). Jove missatger als inferns.
 Pixiu (  ).
 Rui Shi (  ). ;
 Tao Tie (  ). Una mena de grgola, freqentment trobada a antics recipients de bronze, representant l'avarcia. Es diu que s el cinqu fill del drac, i t un apetit tan gran que fins i tot es menja el seu cap.  ;
 Xiao ( ). Esperit-dimoni de la muntanya.
 Chao, el porc.

 Llocs mtics .

 Xuan Pu (  ). Terra encantada a la Muntanya Kunlun (  ).
 Yao Chi (  ). Residncia dels immortals on viu Xi Wang Mu.
 Fu Sang (  ). Una illa mtica, freqentment identificada amb Jap.
 Que Qiao (  ). El pont format per aus a travs de la Via Lctia.
 Peng lai (  ). El parads, una fabulosa illa encantada en el Mar de Xina.
 Long Men (  ). La porta del drac on les carpes es poden transformen en dracs.
 Di Yu (  ). L infern xins.

 Fonts literries de la mitologia xinesa .

 Zhiguai, un gnere literari que tracta d histries i successos estranys (la majoria d origen sobrenatural).
 Viatge a l oest, de Wu Cheng'en, amb un bestiari de yougui, animals malvols.
 Contes Estranys d'un Estudi Xins, per Pu Songling, amb moltes histries dels dimonis guineu.
 Creaci dels dus o Fengshen Yanyi (    ).
 Heian Zhuan o Epopeia de l Obscuritat, l nica collecci de llegendes en la seva forma pica, preservada por una poblaci classificada com a part de l'tnia Han de Xina, a saber, habitants de l rea de la Muntanya de Shennongjia en Hubei. El seu contingut abasta des del naixement de Pangu fins l era histrica.
 Documents histrics imperials i cnons confucians, com elShiji, Lushi Chunqiu, Liji, Shangshu.
 Poesia del vers dels estats antics tals com Lisao, de Qu Yuan, de l Estat de Chu.

 Vegeu tamb .
 Astrologia xinesa;
 Filosofia xinesa;
 Religi xinesa;
 Yi jing;


Enllaos externs.
Tradicions xineses (UOC);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121220" title="Punk" nonfiltered="4387" processed="4372" dbindex="49740">


El moviment punk , o simplement punk, va aparixer com a subgnere musical del rock durant els anys setanta. Des d'aleshores l'han acompanyat corrents artstics, literaris, ideolgics i poltics, i d'aquests n'han derivat formes d'intercanvi i de relacions socials prpies. A vegades s'utilitza la paraula "punk" de forma genrica per a referir-se a aquestes formes de cultura: el punk acull un ampli ventall de moviments musicals, artstics, juvenils, venals i sociopoltics, aix com ambients, xarxes i mecanismes d'inspiraci i intercanvi d'idees i informaci.

El punk s principalment una actitud, una forma de ser, de viure, de sentir. Com a moviment social, es basa en l'honestedat directa, sense comproms, agressiva, provocativa i anticonformista cap a tot all que limiti la llibertat individual, des de l'Estat fins a la religi, passant pel capitalisme, la moral "polticament correcta" o simplement la pressi que la societat exerceix sobre l'individu de diferents formes. Per aquesta ra molts punks adopten ideologies poltiques com l'anarquisme, s'uneixen a moviments socials com el moviment okupa o fins i tot poden arribar a adoptar actituds ms aviat destructives, com la que predica la idea del No Future. L'hedonisme tamb acostuma a ser un dels atributs que caracteritzen als punks. 

L'estil musical lligat al moviment punk s el punk rock, tamb anomenat punk. Aquesta subcultura, al llarg del temps, ha anat donant pas a diverses ramificacions tant musicals com culturals i artstiques, com, per exemple, la msica hardcore punk o crust punk, amb les seves respectives temtiques. Tamb s'han desenvolupat parallelament subcultures i estils similars com l'oi! i ha donat pas a nous estils i cultures suficientment diferenciats com el post punk o el rock gtic.



 Histria .

Els orgens del moviment punk es troben a Nova York (EUA), on el grup musical The Ramones, a mitjans dels 70, est revolucionant el mn de la msica. El seu estil, influenciat per The Stooges, MC5 i The New York Dolls entre d'altres, s rock and roll simplificat - redut a uns quants acords -, accelerat i estrident amb temtiques com la vida al carrer, la droga, el sexe, l'atur, etc. Encara que la temtica de la msica dels Ramones s ms aviat "rock'n'roll" i que el moviment floreix al Regne Unit, la seva msica ja compta amb atributs que configuraran la subcultura. s al fer una gira pel Regne Unit que individus que poc desprs formaran grups emblemtics com els Sex Pistols, The Clash o The Damned s'inspiren dels Ramones i formen els grups ja anomenats. La situaci social i econmica del pas en el moment es reflexa en la temtica d'aquests grups, el punk-rock sent la via perfecta per expressar els seus sentiments de rbia, frustraci, etc. cap a la societat britnica. Als hcd, altres grups com els Dead Kennedys o els Misfits sorgeixen, seguint les passes dels Ramones. 

El punk va aparixer com a moviment musical, en Londres (Regne Unit) l'any 76. L'origen del punk se situa en una societat anglosaxona llavors saturada de clixs i convencions estereotipades. Jvens d'ambds pasos, inspirats per les actituds transgressores del rock -i en especial pel so del garage rock-, van comenar a mostrar les seues prpies formes de rebellia contra els rols socioculturals, que consideraven hipcrites i tensos, expressant-ho a travs de transgressions i provocacions esttiques, musicals i culturals. El punk va ser primerament un fenomen esteticomusical, que va ser prenent la forma d'un moviment esteticofilosfic. Ms tard se sumarien reflexions i posicioniamients poltics i filosfics el que ho van fer un moviment amb ideals propis.

Grups com els Sex Pistols adopten una temtica provocativa, sarcstica i fins i tot destructiva, d'altres com Dead Kennedys o Crass adopten una actitud ms polititzada (l'anarquisme en l'ultim cas), mentre que d'altres com The Adicts basen la seva temtica en la vida al carrer dels joves (adoptant tamb una imatge  la Clockwork Orange).

No obstant aix, a finals dels 70 el punk ha obtingut tant d'xit comercial que ha perdut el seu significat. Per a comenaments dels 80 una nova onada de grups sorgeix i radicalitza el moviment amb una esttica ms dura i provocativa i un nou estil de punk-rock igual de dur. Grups com GBH, The Exploited, Discharge i Amebix al Regne Unit i Black Flag, Minor Threat i Bad Brains als EUA representen un nou impuls al moviment. Dos nous estils musicals, el hardcore punk o hardcore i el crust apareixen. El hardcore es caracteritza per ser bsicament punk bastant ms accelerat i "cantat" a crits. D'altra banda, el crust s punk o hardcore amb un so ms extrem, pesant, greu i brut, amb certa influncia del metal. Noves temtiques i moviments com el straight edge - que afirma la voluntat d'una vida sense drogues ja que aquestes fan que un individu no estigui totalment a l'aguait del que passa al seu voltant - o el DIY (Do It Yourself) sorgeixen i/o es consoliden, juntament amb noves esttiques, com la que avui en dia est considerada com clssica: cresta, pantalons trencats, jaqueta de cuir amb pins, tatxes, punxes, cadenes, etc.

El principi dels 80 tamb representa l'arribada del punk a l'Estat Espanyol. Grups com La Polla Records, Eskorbuto, Cicatriz, Siniestro Total, Kaos Urbano i Decibelios (aquests ltims considerats els pioners de l'oi! a l'Estat Espanyol) sn els pioners d'un moviment que s'ha arrelat i s'ha particularitzat considerablement en aquest pas.

La primera meitat dels 90 veu sorgir grups als EUA que configuren el que es podra considerar com a Tercera onada: The Offspring, Green Day, Rancid i Blink-182 enriqueixen el punk-rock musicalment amb un so ms modern i variat (Rancid i el seu lbum "And Out Come the Wolves...", encara que molt inluenciats per The Clash, n's un bon exemple). D'altra banda, aquests grups tamb fan que el punk-rock es torni a comercialitzar degut a l'accessibilitat de la seva msica i tamb a la seva temtica ms juvenil i desenfadada (Blink 182 n's l'exemple perfecte). Aix fa que molts punks rebutgin alguns dels nous grups i estils o que simplement siguin classificats com pop-punk. Certament, el que es podra considerar com pop-punk t poc a veure amb el missatge o l'actitud original del punk.

La filosofia i l'esttica punk.

La forma originria del punk era expressar les classes socials deprimides, amb els seus propis mitjans i conceptes. Entre els primers grups musicals representants del punk hi ha els Ramones. El punk va afavorir un ambient d'intervenci esttica transgressora. Molts dels motius esttics del punk que seguixen vigents com a arquetips del mateix van aparixer en aquella primera poca, com a talls de pl (pls de punta, tenyits de colors verds, blaus..., crestes, cardatges...), roba trencada o mal cosida, imperdibles o altres accessoris disposats per la roba... Tamb es van utilitzar missatges i smbols en un principi sense representar corrents massius: exemple d'a sn els smbols anarquistes d'una banda, i els smbols nazis per un altre. En ambds casos es tractava sovint ms d'una provocaci que d'un ostentaci de posici. Ms tard l'anarquisme formaria part reconeguda de nombrosos moviments del punk.

Per un altre costat hi havia una forma de transgressi, buscant alliberar-se dels estigmes socials. Aquesta branca no donava explicacions i buscava incomodar a all que s'ha establit xocant, ofenent i molestant al "bon gust", la moral i la tradici. Es buscava bsicament la provocaci a travs de demostracions de transgressi esttica o girs de llenguatge contradictoris, absurds o insolents. s l'estil que van popularitzar els Sex Pistols.

Ms endavant, especialment amb l'aparici del hardcore punk, es va fer present tot un ventall de punts de vista de crtica social directa, posicionaments poltics, associacionisme i afinitat a campanyes de protesta. L'exemple musical ms clssic sn Crass.

La filosofia punk pot resumir-se en "Fes-ho tu mateix", "fes-ho a la teua manera". ;
Rebutja els dogmes, i no busca una nica veritat. Qestiona tot el que est establit socialment o el caricaturitza. ;
Menysprea les modes i la manipulaci meditica. Tamb est en contra del consumisme i crida a la gent a no deixar-se enganyar i a pensar per si mateixos.

Corrents esttic i filosofics.

Corrents ideolgiques del punk.
"Straight Edge" i "Destroy".


Grups que advoquen pel no a les drogues i a favor del vegetarianisme. La tendncia transgressora, des d'un principi, dels corrents del punk, va donar cabuda a actituds que pretenien trencar els rols socials i esttics, i donant amb aix espai a comportaments ms o menys autodestructius o negligents, fenomen conegut com a esttica Destroy. Aquest fenomen s un dels arquetips del jove punk; no obstant aix, existien postures dins dels ambients punk que no sols eren crtiques amb la societat establida, sin tamb amb el comportament dels jvens rebels: Com a contrapunt, el cridat straight edge, associat originriament al cercle de hardcore punks de Washington DC, es posicionava contra l'estereotip del roquer prxim a les drogues i la desmotivaci. D'alguna manera, aquesta resposta, sense pretensions de moviment en un principi, va significar una diferncia amb la filosofia punk del "no future": punks que pensaven que tot estava perdut i no hi havia ms motiu per a intentar millorar la situaci o per a ser persones actives, per aix s'entregaven totalment a l'alcohol, drogues o qualsevol altra cosa que els allunyara de la realitat fent-los espectadors passius de la vida.

Encara que no era l'nica lnia existent respecte d'aix dins del punk, el corrent straight edge responia a un posicionament vital alternatiu que intenta concretar i polir el significat del punk com a reacci a estndards socioculturals.

Normalment la temtica del straight edge gira entorn de: 
enfocaments positius sobre les qualitats de la joventut, l'amistat, la satisfacci d'esforar-se per un objectiu, o la participaci en un projecte com -especialment el que a vegades s'anomena escena hardcore, o la subcultura punk-.
suggerir l'aband de les drogues, el tabac i l'alcohol. ;
formes d'ecologisme social com el vegetarianisme. ;
Alguns sXe van optar per plantejaments molt ms estrictes evitant tamb la cafena, el sexe promiscu, o posicionant-se a favor del vegetarianisme o el veganisme. ;

LStraight Edge va suposar, en certa manera, una de les consolidacions d'esttiques i plantejaments dins del punk directament enfocats cap a una vida sana, intentant proposar un enfocament positiu de la frustraci juvenil.

Situacionisme i transgressi.
La manera en qu els Sex Pistols van popularitzar la seua particular forma de punk rock t a veure amb l'afici del seu mnager, Malcolm McLaren, cap al situacionisme. Quan va comenar a representar-los, McLaren ideava una forma d'esttica basada en el rock de Nova York (Ramones, Richard Hell, Patti Smith) i el so Garage, junt amb diverses i -encara hui- confuses actituds de provocaci que arreplegava en diferents ambients creatius. McLaren s un artista i dissenyador influenciat pel situacionisme i des d'abans dels primers moments dels Sex Pistols buscava crear una esttica nova i destrossadora que fera botar pels aires els conceptes del moment referents a esttica, comportament i msica, i al mateix temps demostrar que pot convertir-se en negoci. La seua idea era aconseguir canviar el significat del que s normal, la qual cosa s bonic, la qual cosa s correcte, mitjanant la reiteraci del costum i la publicitat. Generalment s'atribux a McLaren el portar a la banda cap a la desgrcia arran d'aqueix afany de negoci.

Influncia poltica.
No sempre ha sigut un moviment polticament posicionat, encara que s que ha tingut un component de crtica des del malestar de la joventut sobre el rumb de la societat. De moment el punk sempre s'ha mostrat com un corrent que discrepa dels estereotips d'estils de vida i expectatives juvenils del "establishment", l'educaci convencional, l'esttica de les modes, i els mass media.

Quan es tracta del contingut poltic del missatge, el punk vist com a moviment s un vessant ms concreta i radical del punk rock, deixant enrere el supsit i aparent decadncia dels grups britnics com Sex Pistols. Apareixen missatges amb crrega social, esquerrantista i anarquista. Aquesta lnia de missatge s'esbossava a vegades en el punk original, encara que, ms que una intenci poltica premeditada, era ms ana un fenomen reactiu de creaci, davant d'una societat que considerava estreta.

El punk com a moviment social conforma una subcultura heterognia que aglutina sobretot:
Anarquisme i alguns corrents d'esquerra. ;
Feminisme.
Protestes contra grups feixistes o de dretes. ;
Crtica i oposici al sistema capitalista, i els rols socials que definix, a la qual cosa es coneix com "pensament nic" i la globalitzaci neoliberal. ;
Crtica de les institucions policials i militars.
Ecologisme i Drets dels animals.
Crtica a les institucions religioses i els rols que definixen.

Com a subcultura del rock i el punk, hi ha menut ha definit com a expressi de la cultura popular juvenil, amb el lema "Do it yourself"(DIY., ="Fes-ho tu mateix"): aquesta expressi resumix tant els prodecimientos esttics i de comunicaci que ho definixen, com una lnia de pensament ms sociolgica centrada en la idea de autogesti i d'organitzaci poltica i cultural "a escala humana".

Durant la dcada dels 80, el punk als EUA va estar format d'una pliade de continguts poltics, principalment d'esquerra, els que principalment van criticar els perills derivats d'un govern republic als Estats Units. L'activisme poltic es va perdre en part durant la dcada dels 90, i amb l'adveniment de l'intervencionisme nord-americ de fi de millenni va aparixer de nou el contingut poltic en la msica. 
A Europa el punk s una msica especialment desenrotllada per gent af a moviments socials, grups d'esquerra o anarquistes, agrupacions venals i d'okupes...

No obstant aix, hi ha grups de dretes que utilitzen la msica intensa del punk, l'Oi! o el hardcore, per a atraure i estimular els jvens que s'acosten a ells, amb una forta crrega dretana, prxima al nazisme i al moviment obrer de dretes nacional sindicalista.

En el punk ms underground de les dcades dels 80 i 90, hi ha un infinitat de referncies discogrfiques quasi completament dedicades a la difusi i propaganda, tant en el disseny de les portades, en el contingut de les lletres, i les poltiques de distribuci. Per exemple els grups Nations on fire, Scraps. Inspirats tant per l'ecologisme com per les altres inquietuds poltiques que ho rodegen, en el moviment hardcore punk no sn rars els concerts en qu s'aprofiten els micrfons per a llanar algun missatge o discurs, o s'organitzen concerts i festivals amb fins benfics o de difusi de campanyes. Fins i tot a vegades s'aprofitaven les carpetes dels discos de vinil com a mitj de transport de variats pamflets o flyers, que els intermediaris anaven ficant, fins al comprador final.

Anarquisme i anarcopunk.
Encara que la famosa can dels Sex Pistols "Anarchy in the U.K." no era una proposta seriosa, sin una visi caricaturesca i irnica de les pors del pensament establit angls, l'anarquisme va ser des de molt prompte un recorregut punt d'inters per als aficionats al punk, fins al punt que de vegades, tant dins com fora d'ambds moviments, es tendix a identificar ambds corrents.

Un dels primers grups de punk a afirmar la seua adscripci al pensament anarquista van ser Crass, sent dels primers grups de la histria del rock a organitzar-se com a collectiu social i artstic en forma de cooperativa i comuna, i crear mitjans alternatius d'edici i comer musical, literari, etc. En aqueix sentit el seu treball va marcar lnies de referncia des de llavors.

Movimients de llibertat sexual: Queerpunk i QueerCore.
El Queerpunk, tamb cridat HomoCore, s un moviment cultural i social aparegut dins del punk a mitjan anys 1980. Unifica a una espcie peculiar de punk que rebutja les regles heteronormatives i la cultura gai  establerta , i que davant de l'evident homofobia dins del moviment amb qu s'identifica crea el seu propi espai d'activisme i creaci. L'homocore t expressions essencialment musicals, encara que tamb inclou expressions en fanzines, cine i altres formes d'art. La banda musical ms famosa s Pansy Division i Brosse LaBruce ve a ser el seu ambaixador en el mn del cinema.



Ecologisme dins del punk.
L'ecologisme ha sigut un dels interessos parallels del moviment punk amb contingut sociolgic o poltic. Moltes bandes han citat en les seues canons els problemes de la contaminaci, l'explotaci desmesurada dels recursos per la societat industrial i el mercat de consum, el canvi climtic i el calfament global, etc. Aquest tema ha arribat fins i tot a formar un pilar fonamental d'algunes dels seus corrents, ja des dels temps de la banda pionera Crass. El crustcore i l' straight edge sn vessants del punk en qu abunden les lletres sobre ecologisme poltic.
 
Dins dels moviments juvenils, venals i dokupaci que apareixen junt amb el punk, hi ha corrents  directament declarades com a forma d'ecologisme poltic. Molts dels collectius o ambients punk es declaren collectius pro-ecologisme i pro-drets dels animals. Sol haver-hi grups dedicats a l'organitzaci de xerrades i l'edici i distribuci de literatura ecologista i poltica, ecologisme en els hbits de consum, agricultura, vegetarianisme i alimentaci vegetariana, veganisme, etc.

El discurs de drets dels animals tamb va fer que el punk s'aproximara a filosofies de carcter espiritual com l'Hinduisme, el budisme o el Hare Krishna.

El punk i la religi.
Per la seua proximitat a l'esquerra i a l'anarquisme, el punk es presenta com un corrent majoritriament ateu. Critiquen als costums de religiositat social del cristianisme a l's, per considerar-les hipcrites, i a les institucions i discursos religiosos en general, per considerar-los un disfressa d'una jerarquia opressora, que opera motivada pel control social i el manteniment de posicions de poder. 

Generalment s'acosta ms a filosofies que busquen explicacions de la realitat de tall racionalista, potic, intuitiu, poltic o cientfic. L'ateisme ms racionalista dins del punk opta per un discurs que part de la negaci de la idea de "Du" i de qualsevol classe de misticisme.

No obstant aix, tamb hi ha declaracions d'afinitats amb corrents espirituals, especialment d'origen oriental, xamnic, o de carcter panteista o indigenista (vegeu indgena), que possexen certs punts filosfics, ontolgics o humanstics semblants al plantejament punk. En aquest sentit podem parlar de les lnies de pensament que veuen la histria de finals del segle XX com a moment de impass filosfic, artstic, humanstic i espiritual en la cultura oficial de les societats occidentals.

Una de les primeres inclusions d'afinitats religioses en el punk pot considerar-se Bad Brains, un dels grups pioners de hardcore, afins al Rastafarisme.

El discurs motivacionista, antidroga i pro-drets dels animals dins del hardcore punk va afavorir una relativa moda d'adscripci al Hare krishna, desprs que el cantant Ray Cappo de Youth of today es declarara adepte arran d'una crisi personal. En comenar amb una nova formaci musical (Shelter), va ser un dels primers grups punk a incloure temes directament religiosos o espirituals en les seues canons. Aquest corrent es va cridar Krishnacore.

Junt amb aquesta presncia del Hare Krishna, tamb van veure la llum acostaments l'Hinduisme i el budisme.

Hi ha afinitats declarades amb formes de cristianisme, particularment en ambients Straight Edge nord-americans.

Tamb hi ha una nombrosa posici agnstica o deslligada de la discussi religiosa.



 Subgneres i estils musicals.
Com moviment creatiu, el so punk va donar aparici a nombroses vessants i estils. Molts dels grups es movien d'un a altre gnere, existint diferents nivells de permeaci, evoluci i fusi, podent parlar-se de bandes que encaixen en el perfil de ms de dos subgneres. 
 
Des de l'aparici del la actual fusi del punk-pop, va anar desapareixent l'essncia del punk ja que aquest s ms comercial i ja no parlava de poltica o de repressi, sin d'amor i fantasia. 

L'escena hardcore.


El hardcore punk fou la primera expressi a finals dels 70, ms extrema, ms rpida i ms agressiva. Destaquen bandes de la primera onada com Hsker D, Bad Brains, Teen Idles, Dead Kennedys, The Exploited o The Casualties.

Una part particularment activa de la cultura punk ha girat entorn dels vessants musicals de punk ms enrgic, conegudes com hardcore que apareixen a partir de 1978. A partir dels anys 80 l'hardcore es va convertir en un estil de msica molt imitat en molts pasos, per la seua facilitat de ser tocat i per l'energia que transmet per a una joventut buscant motivaci i emocions. En sorgir aquest estil van fer presncia un gran nombre de bandes amb missatges ms radicals que els corrents anteriors, tant en posicionament d'anlisi social i ideolgic, com en altres temes sorgits tamb de la insatisfacci social, per que s'encaminarien cap a una temtica positiva i motivacionista, a vegades fins i tot contrria a l's de drogues.

Amb el hardcore com leit motif s'ha generat un corrent d'activitat juvenil entorn dels seus propis plantejaments: generalment es coneix com escena hardcore, i sol estar caracteritzada pels diversos elements a qu ens estem referint com moviment punk, amb la particularitat d'una constant presncia de grups i discos de msica hardcore. Sovint no s una escena tan centrada en l'esttica com el punk anterior, sin ms enfocada a posar-li msica a formes de comunicaci entre els jvens tal qual sn, per sense draps calents sobre la frustraci social que els porta a interessar-se per una forma d'expressi com s el punk. 

Les ciutats ms destacades on es va desenvolupar el hardcore podrien ser Nova York, Los Angeles i Washinton D.C., entre altres. Encara que tenen molts trets comuns, sobretot en les primeres poques dels 70 i 80, cada una va desenvolupar el seu particular estil i filosofia. L'escena hardcore es va difondre especialment a travs de la subcultura del skate (vegeu skate punk).

El contingut ms concs, en l'ideolgic, de la msica hardcore i de grups punk anteriors com Crass, va iniciar un debat entre el concepte de punk com a actitud i esttica, o com a posicionament cultural, social i econmic.

Hardcore meldic.
Basat en el hardcore punk, de ritmes rpids i bases fortes de guitarra, per amb interpretacions vocals meldiques, iniciat per Bad Religion. 
Skate punk.
Generalment d'estil hardcore o hardcore meldic, grups relacionats a la subcultura del Skate. Com ara Korn

Metalcore/Metal hardcore.
Tamb anomenat crossover, s la branca del hardcore punk que es combina amb el gnere metal, accelerant aquest ltim, arribant a un ritme rpid, com D.R.I. o Suicidal Tendencies. Aquest estil ha influt en el thrash metal (grups com Metallica o Anthrax). Sovint tamb amb alta harmonia i diversitat de sons.

Post-punk.
Moviment ms malenconis i meldic que es va caracteritzar per la deceleraci, del ritme, la tristesa en les lletres i el dol pel punk encapalat per la frase "Punk is Dead". Est representat per bandes com Siouxsie and the Banshees, Joy Division o Bauhaus. 
No wave.
Moviment abstracte i msica xperimental de Nova York, Lydia Lunch, Glenn Branca, Sonic Youth, Birthday Party.

Ska-Punk .
s el so del punk combinat amb el ska, amb ritmes rpids i s d'instruments com trompetes o saxofons. Els exemples ms significatius estan en Operation Ivy a qui molts assenyalen com els pioners, Rancid, Skankin Pickle o Less Than Jake, diverses canons de NOFX i Propagandhi, etc. 
Psychobilly.
s la barreja del punk rock amb el Rockabilly. Alguns grups representatius sn The Cramps, The Meteors i Nekromantix. 
 
Horror punk.
Es caracteritza principalment per les seves lletres relacionades amb les pellcules de terror i de Srie-B i tota la imatge que les acompanya, com zombis, ghouls, Vampirs, Esquelets, etc. I amb una imatge similar, usant maquillatge, pentinats (com el Devilock, popularitzat per la pionera banda The Misfits), etc. Algunes bandes sn Misfits, Creepersin, Diemonsterdie i The Distillers entre altres. 
Moviment gtic.
s la branca del punk que barreja el punk i el moviment esttic gtic. AFI o Parlisis Permanente caben dins d'aquesta categoria.

Cyberpunk.
El Cyberpunk va sorgir com a gnere cinematogrfic de cincia-ficci. Es basa en els supsits d'una societat futura hipertecnolgica, i recrea situacions on les mquines i el poder poltic i econmic han desnaturalitzat la societat humana. D'aquest gnere sorgix una filosofia i esttica que adapta la crtica social i el activisme a un mn cada vegada ms tecnologitzat, on aquesta tecnologia pot servir a interessos meditics, econmics, militars o geopoltics, atropellant drets humans i socials a travs dels buits legals sobre els quals innova.

Aquesta temtica enllaa amb les noves corrents filosfiques i sociolgiques que analitzen el significat de la veritat com un consens, i els enganys convencionals que poden sorgir d'aix. Un exemple d'aquesta proposta filosfica sn la pellcules Matrix i Blade Runner (sent aquesta ltima la precursora i principal font d'inspiraci del gnere). Aquests corrents guarden alguns parallelisme amb la filosofia oriental.

Punk-pop.
Musicalment ms meldic i net, aquest oblida els dogmes de l'anarquisme, sorgeix principalment en Estats Units, popularitzat en els 90 com part de la "segona onada punk" per bandes com, Blink 182, Green Day, The Offspring, Fall Out Boy.

Oi!.
Tamb cridat street punk i relacionat a la temtica Skinhead i el sindicalisme. 

Anarcopunk.
Grups que enllacen la seva msica amb temtiques o prctiques anarquistes.

El Punk i el moviment Hippie.
Encara que sovint els punks han criticat als hippies acusant-los de blans i atribuint-los un excs de mstica, la veritat s que ambds moviments compartixen ideals, com la tolerncia, la diversitat creativa, la llibertat d'expressi i la crtica al sistema establit i els valors convencionals. A ms els hippys van ser dels primers moviments dins del rock a experimentar amb formes de convivncia alternatives, com comunas i centres socials okupats, com tamb faria ms tard el punk. Els hippys seguien una esttica i un discurs bsicament positiu, per, vist que les dcades anteriors d'aquests moviments culturals no havien remogut definitivament els sistemes poltics i de valors de la societat, el punk va optar per ridiculitzar-la i confrontar-la de forma directament xocant.

En els moviments culturals alternatius del punk i del moviment okupa, aix com a vegades dins dels moviments anarquistes ha existit una fusi natural d'ambds moviments, de manera que moltes persones formen part encreuada dels mateixos sense atindre's a les etiquetes estereotipades que els definixen.

Corrents d'intercanvi.
Corrents independents de comunicaci o "underground".
Durant els 80 i 90 el punk i el hardcore, igual que altres msicas independents, formaven una espcie de xarxa internacional no planejada a travs del correu. Els aficionats a aquests estils de msica i als plantejaments poltics annexos, intercanviaven discos, fotos, pamflets, Zines i fanzines. En la publicaci dels fanzines es va popularitzar la entrevista per correu, que va permetre als interessats conixer grups musicals i ambients locals de pasos llunyans quan encara no era un gnere present en les discogrfiques comercials, els mitjans de comunicaci de masses o les modas, i abans de l'aparici de internet. 

La publicaci de zines, discos i cintes de cassette, amb recopilacions de gravacions de msics d'hardcore i punk -molt sovint de baixa qualitat de so- , va conformar una vital subcultura underground, amb formes esttiques, de producci, difusi i comunicaci prpies. Aquesta comunicaci va permetre tamb l'amistat i collaboraci entre ambients punk i poltics de llocs allunyats geogrficament, i enriquint les oportunitats de tocar en directe de les formacions musicals. 
Algunes veus reclamen per a internet el carcter de comunicaci activa "a escala humana" que aquest trfic d'informaci t dins del punk i les subcultures underground.

El carcter d'aquests circuits de comunicaci i intercanvi, i del propi moviment punk, sovint van acompanyats de plantejaments de lliure cpia i difusi o anticopyright de les gravacions i els textos.(Vegeu copyright i copyleft)

Tamb s'ha fet i es fa s de les ones radiofniques en la forma de rdios lliures (s a dir, sense autoritzaci expressa oficial per a emetre, contrastant amb les grans cadenes radiofniques assentades sobre estructures comercials), organitzades per collectius venals, culturals o reivindicatius.

Mitjans amateur i/o alternatius d'edici..

El moviment punk va definir els seus propis lemes i parmetres de comportament en poltiques d'edici musical que responien a al seu carcter de subcultura underground sense mitjans organitzats, intencions i plantejaments socials o poltics, o la idea de la cultura escala humana i venal:

"Fes-ho tu mateix".

"Fes-ho tu mateix" (Do it yourself) es referix a l'organitzaci i elaboraci de resultats sense acudir a les vies generalment acceptades com habituals, com poden ser mitjans de comunicaci de masses, grans empreses discogrfiques, editorials literries, o institucions culturals oficials. A va generar l'aparici de xicotets segells discogrfics, associacions, xicotetes editorials o individus que duien a terme publicacions ms o menys casolanes, i innumerables referncies discogrfiques. Amb aquesta motivaci els circuits punk es van omplir de productes editats amb mitjans barats o fins i tot domstics, i distributs de m en m:
Discos de vinil, especialment de 7",
Edici i venda acceptada de cassettes d'udio, sovint duplicats i/o gravats amb aparells domstics, ;
Portades, llibres i periodisme amateur reproduts emprant fotocopiadores. ;
videocassettes d'edici casolana.
Donat el carcter immediat no professional i "casol" de moltes d'aquestes produccions, la deficincia de la qualitat de so o impressi es va tornar una marca esttica i una garantia d'autenticitat underground, acompanyada d'un discurs crtic cap al mercat lucratiu musical o artstic, les grans companyies discogrfiques o els grups de rock i pop famosos.

"Sense benefici".
"Sense Benefici"(Non Profit) s el lema de la poltica d'edici i distribuci amb qu es declara que els productes han sigut llocs en circulaci sense fins lucratius. L'autor i el venedor defenen que la seua distribuci i venda est motivada per la comunicaci i l'expressi, i el preu de venda final sol superar els costos de producci noms prou per a pagar la distribuci, o donar uns xicotets beneficis a alguna associaci o causa sociopoltica. El duo britnic Active Minds va editar alguns flexi-ep, discos de vinil de 7" molt fins d'una sola cara que permeten una reducci considerable del preu. Durant els anys 90, es va popularitzar l'aparici d'etiquetes que deien "no pagues ms de (X) pessetes" i "si et demanen ms, llobarro".;
Edicions benfiques: les inquietuds poltiques d'aquest moviment juvenil se servixen de l'edici musical per a recollectar fons per a causal socials, poltiques o ecolgiques, o finanar campanyes o associacions. En els circuits underground els autors partidaris de la lliure difusi o anticopyright celebren que es dupliquen i distribusquen les seues obres per a algunes causes.

Anticopyright i Anti-CD.
Anticopyright: Aquests tipus de comportament editorial tamb estaven relacionats amb poltiques de lliure difusi, a vegades cridats "no copyright" o "anticopyright". Molts autors consentien, autoritzaven -mitjanant avisos en les cartules-, fins i tot encoratjaven i celebraven, la lliure cpia i venda de les seues creacions. Una gran quantitat d'aficionats a l'hardcore punk han defs i defenen que la seua participaci musical o cultural no t vistes a la fama o el lucre. Es critica al seu torn als grups de rock i pop, als que s'acusa de servir-se de la msica popular i de la rebellia del rock i de les lleis de propietat intellectual, per a lucrar-se i convertir-se a en part del les modes i el "establishment".

 Bootleg;
Els bootlegs sn edicions no autoritzades de baixa qualitat. Eren gravacions de concerts fetes amb gravadores de m, o recopilacions de discos d'artistes, fetes per seguidors, posades a la venda com a rareses o edicions paralleles. Encara que a alguns grups els pareixia incorrecta aquesta prctica, altres han dit estar d'acord o restar-li importncia.

The (International) Noise Conspiracy van retardar prop d'un any l'aparici de la seua llarga duraci del 2004, a causa de discrepncies respecte a les lleis editorials estatunidencs, que obliguen a inserir en el disseny de les cartules una etiqueta d'avs del FBI sobre violaci de drets d'autor. El grup no est a favor que es prohibisquen l's i cpia lliures dels seus treballs, per la qual cosa es van negar a incloure una advertncia amb qu no es comprometien.


 Anti-CD;
Anteriorment a l'expansi dels equips de cpia i reproducci domstics de discos compactes, algunes veus dins del hardcore punk defenien que els collectius culturals venals, i els grups de msica popular jove, havien de boicotejar la posada en el mercat dels dits sistemes. 
Els seus arguments eren:
ho consideraven una manipulaci consumista de les necessitats la societat. S'oposaven a la creaci de formes de poder de transformaci social per a les grans empreses industrials que, a travs de l'alteraci planificada dels estndards de consum, mantindrien el control sobre els espais de mercat definits per les prpies indstries.
defenien el manteniment d'estndards d'edici que per aquell llavors eren els que estaven a l'abast del consumidor mig, i mpliament estesos;
desconfiaven que la reproducci en cd fra una garantia d'abaratiment dels preus de la msica, per tant ho consideraven una altra eina manipulable per les grans discogrfiques.
Aquests arguments venien definits pel fet que les patents dels sistemes de reproducci d'udio estaven en aqueix moment en mans de grups com Phillips i Sony, possedores a ms d'interessos directes en el mercat musical, acusats pel moviment punk de valdre's de la cultura popular juvenil per a lucrar-se, i deformar els missatges contestataris i inconformistes del rock a travs de la creaci de modes i esttiques vana-les.
Aquesta proposta de boicot va tindre relativa acceptaci, de manera que molts grups van ser poc inclinats a comenar a editar la seua msica en cd, i els collectius punk a distribuir-los.

Distribudores.
En alguns pasos, reben aquest nom els collectius o individus sota un pseudnim, que dediquen temps i mitjans a la venda de material editorial i marxandatge relacionat amb el moviment punk. Solen estar definides per les poltiques editorials mencionades, encara que en alguns casos s'ha convertit en una pluriocupaci de subsistncia.
Funcionen a travs de la venda per correu o la venda directa en esdeveniments i concerts, i sovint s'ha practicat el bescanvi de material entre collectius i distribudores.

Associacionismes i espais alternatius.

L'associacionisme punk.
Especialment en relaci als grups de persones afins als plantejaments anarquistes, dins del punk sorgixen nombroses formes independents d'organitzaci d'iniciatives, idees comunes i gesti de recursos. 

Donat el carcter esttic i musical del moviment, s com la recerca de mitjans per a editar i distribuir les seues prpies creacions, i per a organitzar concerts i diverses activitats ludicoculturals.
Tamb es donen les iniciatives literries, com zines, i edici, reedici, o fins i tot cpia illegal de llibres (molt sovint de carcter filosfic, dins d'una mplia gamma de lnies prximes a l'anarquisme, crtica al sistema, filosofia de la comunicaci social, ecologisme, etc...);
Organitzaci de collectius de reivindicaci, campanyes, difusi, xarrades, contrainformaci...



Aquestes iniciatives busquen propiciar un ambient que s'isca dels costums i rols a l's, on poder intercanviar punts de vista, formes de veure el mn, d'utilitzar el temps, d'anlisi social, etc.

Es procura experimentar amb models d'organitzaci diferents d'all que s'ha aprs en l'experincia social convencional, qestionant els rols i estndards d'experincia i treball de la societat capitalista, les jerarquies socials i les seues creences, i les expectatives del neoliberalisme. Sn molt qestionats els estereotips esttics a l's, per tamb hi ha enfocaments ms bsicament poltics. O es dna peu a experincies diferents del que els estereotips socials ensenyen, per exemple buscant ambients d'experincia inspirats en plantejaments filosfics o pedaggics, com per exemple la educaci alternativa (veure Escola moderna, Sumerhill).

Especialment dins del anarcopunk, es busquen models de autogesti, s a dir de crear una forma de treball autnoma, sense ingerncies d'institucions ni empreses, i, ben sovint, que servisquen com a experiment de forma de vida o sistema de producci alternatiu.
Organitzaci decisria horitzontal a travs de assembleas.
Autofinanament a travs d'all que s'ha obtingut amb la venda de material editorial o produt dins de les activitats programades(artesania, etc.), entrades a activitats ldiques, menjars, etc.
s freqent que es tracte d'evitar el finanament mitjanant subvencions a associacions, i en general tot deute moral cap a les institucions oficials, encara que pot no donar-se el cas.

Colectius alternatius.
Al voltant de la msica punk o els seus plantejaments han sorgit un infinitat de grups venals i moviments socials, organitzats sempre per assemblea. Associacions motivades pels plantejaments punk poden aparixer mesclats amb collectius juvenils, collectius de Okupas, Sindicats o altres associacions, sovint anarquistes, grups de moviments socials o reivindicatius, campanyes o grups ecologistes, Comunes, Cooperatives, o altres tipus d'assemblees venals, grups d'artistes i collectius musicals, moviments Hippys...

Algunes d'aquestes formes d'associaci busquen organitzar-se entorn de "Centres socials", cridats tamb "espacios alternatius". Solen ser edificis, locals i fins i tot pobles abandonats, que se "recuperen" (alguns s'adquirixen) declarant-los lloc de reuni popular on es poden posar en marxa iniciatives que no gaudixen, o no desitgen, d'atenci institucional, o per a les que es desitja obrir un lloc entre les rutines de les classes treballadores. Aquests espais sn recuperats sovint a travs de la okupaci. ;

Aquestes organitzacions poden posar en marxa: Activitats culturals(concerts, exposicions, teatre, cine o vdeo...), cursets i tallers, xarrades i jornades temtiques -generalment amb contingut social (ecologisme, feminisme, anlisi poltica i econmic,sindicalisme... )-, espais artstics (per a grups musicals, teatrals, artstics, artesanias...), espais per a moviments socials, ONGs, campanyes de reivindicaci, organitzaci de contrainformaci, iniciatives editorials (literries, musicals, vdeos, merxandising, etc.) , restaurants alternatius, (ecolgics i a preus reduts)...

Activitats de propostes alternatives en general, bsicament dins de lnies ecologistes i assemblearis, buscant experimentar amb formes de vida i de treball que es desmarquen d'una dependncia respecte a les estructures estatals i les lnies d'organitzaci del treball marcades pel neoliberalisme.



Llibres sobre ideologia punk i/o contracultura af.
O'Hara, Craig, The Philosophy of Punk, AK Press (1999), ISBN 1873176163.
Assaig Manifest Punk pel doctor Greg Graffin, cantant de Bad Religion. Es pot llegir en castell a internet.
Filosofies de l'Underground. Luis Racionero.

Vegeu tamb.
Situacionisme;
Autogesti;
Hardcore punk;
Centre social okupat;

Enllaos externs.
En castell.
Manifest Punk Assaig de definici de la filosofia i cultura punk or el cantant i Doctor universitari Greg Graffin de Bad Religion;
Malcolm McLaren, les 2 cares d'una mateixa moneda Anlisi de la intervenci del mnager dels Sex Pistols com a creador de cultura: Histria de la difusi del Punk i el Hip Hop.
L'esttica del Rebuig article sobre el sorgiment i significat del punk;
Textos sobre el punk en Punks Units.Com;
Portal espanyol de la comunitat punkEspaa;
En angls.
"Punk" after the Pistols: American Music, Economics, and Politics in the 1980s and 1990s - Sex Pistols;
The birth of punk;
PunkNetwork;
PunkGigs;
PunkAustralia;
Diversos articles i comentaris sobre l'esttica punk i els seus comenaments en castell;
Malcolm McLaren, les 2 cares d'una mateixa moneda Anlisi de la intervenci del mnager dels Sex Pistols com a creador de cultura: Histria de la difusi del Punk i el Hip Hop.
Manifest Punk Definici de la filosofia i cultura punk pel cantant i doctor universitari Greg Graffin de Bad Religion.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121221" title="Sergei Bagapsh" nonfiltered="4388" processed="4373" dbindex="49741">
Sergei Wasyl-ipa Bagapx (en abkhaz: ) (4 d'abril de 1949, Sukhumi) s el president separatista de la no reconeguda per de facto independent Repblica d'Abkhzia, que s reconeguda internacionalment de jure com a part de Gergia. Fou primer ministre del 1997 al 1999, i fou escollit president el 2005.
 
Abans del seu nomenament com a primer ministre, Bagapsh es dedic als negocis, fou primer secretari del Komsomol abkhaz i representant permanent del lideratge abkhaz a Moscou, Rssia.

Bagapsh dirigeix Abkhzia en un temps on hi ha un veritable perill de renovaci del conflicte amb  Gergia. Dirig el pas amb el lder separatista, Vladislav Ardzinba, i fou capa de dirigir un govern efectiu, ja que t menys poder que els seus antecessors. El president georgi Eduard Shevardnadze afirm un cop que Bagapsh mai passaria cap resoluci sense Ardzinba.

Les tensions amb Gergia arribaren al punt ms alt el maig de 1998, quan el govern exiliat installat a Tbilisi despleg forces al voltant de la frontera georgianoabkhaz. Com a resultat del conflicte, conegut colloquialment com a "Guerra de Sis Dies", 30.000 refugiats georgians travessaren la frontera cap a Zugdidi. 1.695 cases georgianes foren cremades.

Bagapsh era ministre d energia abkhaz quan comen a ser considerat com a candidat agradable a l oposici a les eleccions del 2004. El 20 de juliol de 2004, els dos principals moviments de l oposici, Amtsakhara i Abkhzia Unida, el nomenaren com a candidat unitari per a les eleccions presidencials d octubre (no reconegudes per la comunitat internacional), colpejant altres aspiracions, com la del ministre d'exteriors Sergey Shamba. A les eleccions, Bagapsh i el seu principal oponent, Raul Khadjimba, disputaren els resultats. La Comissi Electoral Abkhaza declar d antuvi Khadjimba guanyador, amb Bagapsh a fora distncia per la Cort Suprema declar ms tard que Bagapsh havia guanyat amb el 50,3% dels vots. La Cort revis ms tard aquesta decisi desprs que els partidaris de Khadjimba assaltessin l'edifici. Aleshores, Bagapsh i els seus partidaris amenaaren amb proclamar el nou govern unilateralment el 6 de desembre de 2004. Tanmateix, a comenaments de desembre, Bagapsh i Khadjimba arribaren a un acord per a formar un govern d unitat nacional. Se celebraren noves eleccions el 12 de gener de 2005, i mercs a l'acord Bagapsh fou escollit i Khadjimba vicepresident.


Enllaos externs. 
  President de la repblica d'Abkhzia. Pgina oficial;

  































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121225" title="Bandera negra (smbol)" nonfiltered="4389" processed="4374" dbindex="49742">

La bandera negra s un smbol tradicional de doble significat. Per una banda, s la negaci dels colors de les banderes estatals (smbol de poder poltic) i, per l'altra, el contrari de la bandera blanca de rendici. Per aix s'ha usat histricament com a signe de lluita.

Usos anarquistes.
Article principal: Simbologia anarquista;

Usos a la histria de Catalunya.
Apareix a la defensa de Gallpoli per part dels Almogvers. Ramon Muntaner l'esmenta en la defensa de la ciutat en el captol LVII de la seva Crnica. En aquest temps simbolitza lluita fins a la fi.

Ms tard tamb es fa servir a la guerra dels Segadors i es pot apreciar en l'himne original dels segadors:

  Ont s vostre capit?,
aont s vostra bandera?
Varen treure'l bon Jess,
tot cobert ab un vel negre.
 Aqu s nostre capit,
aquesta s la nostra bandera.
A les armes, catalans,
qu ens han declarat la guerra! ;

Es torna a trobar als inicis de la guerra de Successi quan el 1705 fou hissada la bandera a Barcelona, al castell de Montjuc. A la bandera hi havia escrit el lema:  Mort o els nostres privilegis conservats . A Cardona tamb trobem els regiments reclutats fent ensenya de la bandera negra.

En el setge de Barcelona de 1714 la bandera negra onej a causa que ja no quedaven quatribarrades a la ciutat i aquest cop el seu lema era:  Vncer o morir . Fins i tot hores abans que les tropes borbniques ocupessin totalment la ciutat, els soldats supervivents agafaven mocadors negres de les dones o teixits tacats de sang ennegrida a causa del podriment per simbolitzar la bandera negra.

Ms tard (als anys 20) un moviment separatista catal s'anomen Bandera Negra. Aquest moviment atempt contra Alfons XIII. Al final, aquest intent d'assassinat fou fallit: s'anomena el complot del Garraf.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121227" title="Sukhumi" nonfiltered="4390" processed="4375" dbindex="49743">

Sukhum (       en georgi,      en abkhaz) s la capital i principal ciutat d'Abkhzia, estat independent de facto no reconegut internacionalment i reclamat com a repblica autnoma pertanyent a Gergia. Segons el darrer cens  (1989), tenia una poblaci de 121.406 habitants, per desprs de la Guerra d'Abkhzia, la seva poblaci es redu notablement arribant a tenir entre 80.000 i 30.000 habitants segons diverses fonts.

Descripci.

Sukhumi est localitzada en una mplia badia del Mar Negre a l'oest de Gergia i seveix com a port, estaci ferroviria i lloc de descans. s coneguda per les platges, sanatoris, spas d'aigua mineral i clima semitropical. Poseeix un important aeroport, l'Aeroport Sokhumi Dranda. Cont una gran quantitat d'hotels. Poseeix jardins botnics histrics, establits en 1840. Fins a 1992 era una ciutat multicultural, on es parlaven nou llenges diferents.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121231" title="Emperador de Jade" nonfiltered="4391" processed="4376" dbindex="49744">
L'Emperador de Jade (xins:   , pinyin: Y D) o August de Jade (  , Y Hung) s el governant del cel segons la mitologia xinesa i un dels ms importants dus del pante daoista. Tamb s conegut per altres noms ms ceremoniosos, que es podrien traduir com Emperador August de Jade (    , Y Hung Shngd) o Gran Emperador August de Jade (    , Y Hung Dd). Els nens l anomenen Avi Celestial (  , Ti n G ng).

L Emperador de Jade governa sobre el cel i la terra de la mateixa manera que els emperadors terrenals van governar un dia sobre Xina. Ell i la seva cort sn part de la burocrcia celestial que, a imitaci de l antiga Xina, governa sobre tots els aspectes de la vida humana. 
Des del segle IX va ser tamb el patr de la familia imperial. 

Un crter de Rea, una lluna del planeta Saturn descobert per la sonda espacial Voyager 2, va ser batejat amb el nom de l Emperador de Jade.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121232" title="Gurdia varega" nonfiltered="4392" processed="4377" dbindex="49745">
La Gurdia varega era la gurdia personal dels emperadors bizantins, de procedncia nrdica durant els segles X i XI.

El nucli fundacional estava format per vkings varecs (aquest s el poble que acabaria formanant Rssia), tot i que amb el temps s'hi van incloure saxons, danesos i altres homes procedents del nord.

La reputaci era tan gran, que fins i tot va arribar a unir-se a ella un rei vking a l'exili, Harald III de Noruega.

Els mercenaris varecs, a ms de protegir l'emperador, acostumaven a acompanyar-lo a la guerra. Tenien fama d' homes hbils i de grans recursos, excellents lluitadors i, sobretot, molt lleials. Els historiadors bizantins (especialment Miguel Psellos) els mencionen com els "portadors de destral".
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121233" title="Malformaci d'Arnold-Chiari" nonfiltered="4393" processed="4378" dbindex="49746">

La malformaci d'Arnold-Chiari, algunes vegades anomenada 'malformaci de Chiari', s una anomalia congnita del cervell en la qual les amgdales cerebelloses son estirades i empeses cap avall a travs de l'obertura de la base del crani (veure forat magne), bloquejant el flux del lquid cefaloraquidi (LCR) amb hidroceflia secundria. El tronc enceflic, parells cranials i la part inferior del cerebel poden estar estirats o comprimits. En conseqncia, qualsevol de les funcions controlades per dites rees pot veure's afectada. El bloqueig del LCR pot causar tamb la formaci de syrinx (siringomilia).

Aquesta anomalia pot donar-se tamb en persones amb escoliosi.

 Histria .
El metge austrac Hans Chiari va descriure per primer cop aquestes malformacions cerebrals als anys 1890. Un dels seus collegues, el Dr. Julius Arnold, va contribuir ms tard a donar la definici d'aquesta malaltia. and students of Dr. Arnold (Schwalbe and Gredig) Sn els estudiants del Dr. Arnold que suggeriren emprar el terme de "malformaci d'Arnold-Chiari".

 Tractament .
El tractament consisteix en la descompressi quirrgica., T per objectiu aturar el creixement de la cavitat medullar i fer retrocedir els signes neurolgics del pacient. Tot i aix, no es recomana sempre la intervenci pels elevats riscos que comporta.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
Escoliosi;
Siringomilia;

 Enllaos externs .
Malformaci d'Arnorld-Chiari al web de l'Institut Ferran. ;
Malformaci de Arnorld-Chiari ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121234" title="Avantguardisme" nonfiltered="4394" processed="4379" dbindex="49747">
L'avantguardisme s la tendncia, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. Tamb s'entn com excessiva preocupaci per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes ms acceptats de representaci o expressi, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. 
T en general un s pejoratiu, tot i que tamb s'utilitza per designar els moviments artstics renovadors, i en general dogmtics, que es van produit a Europa durant les primeres dcades del segle XX, i que sn agrupats sota els noms genrics de avantguarda o avantguardes.

 Context histric .

En el moment en que van sorgir les avantguardes artstiques,
Europa vivia una profunda crisi, que va desencadenar en la Primera Guerra Mundial, i llavors, en l'evidncia dels lmits del sistema capitalista. Si b fins el 1914 els socialistes sn els nics que parlen de "l'enfonsament del capitalisme", com assenyala Arnold Hauser, tamb altres sectors havien percebut abans els lmits d'un model de vida que privilegiava els diners, la producci i els valors de canvi davant l'home.

El resultat d'aix va ser la pobresa i l'encasellament artstic contra els que van reaccionar ja al 1905, Pablo Picasso i Georges Braque amb les seves exposicions cubistes, i el futurisme que, al 1909, llana el seu primer manifest d'aposta al futur i rebuig a tot l'anterior, enlluernat pels avenos de la modernitat cientfica i tecnolgica: Es coneguda la frase de Marinetti: "Un autombil de carrera es ms bell que la Victria de Samotrcia".

Aix es donen els primers passos de l'avantguarda, encara que el moment d'explosi definitiva coincideix, lgicament, amb la
Primera Guerra Mundial, amb la conscincia de l'absurd sacrifici que suposava, i amb la promesa d'una vida diferent alentada pel triomf de la revoluci socialista a Rssia.

Corrien els dies de 1916 quan a Zurich (territori neutral durant la guerra), Tristan Tzara un poeta i filsof romans, prfug de les seves obligacions militars, va decidir fundar el "Cabaret Voltaire". Aquesta acta de fundaci del
dadaisme, explosi nihilista que proposava el rebuig total:

"El sistema DD us far lliures, trenqueu-ho tot. Sou els amos de tot all que trenqueu. Les lleis, les morals, les esttiques, s'han fet perqu respecteu les coses frgils. All que s frgil est destinat a ser trencat. Proveu la vostra fora un sol cop: us desafio a que desprs continueu. All que no trenqueu us trencar, ser el vostre amo.";
(Louis Aragon, poeta francs).

Aquest desig de destrucci de tot l'establert va portar als dadaistes, per tal de ser coherents, a rebutjar-se a si mateixos: la prpia destrucci.

Alguns dels partidaris de Dad, dirigits per Andr Breton, van pensar que les circumstncies exigien no sols l'anarquia i la destrucci sin tamb la proposta; s aix que s'aparten de Tzara (cosa que va donar punt final al moviment
dadaista) i inicien l'aventura surrealista.

La fria Dad havia estat el pas primer i indispensable, per havia arribat als seus lmits. Bretn i els surrealistes (es a dir: superrealistes) uneixen la sentncia d'Arthur Rimbaud (que amb Charles Baudelaire, Comte de Lautramont, Alfred Jarry, Van Gogh i altres artistes del segle XIX seran reconeguts pels surrealistes com els seus "pares"): "s'ha de canviar la vida", amb aquella de Karl Marx: "s'ha de transformar el mn". 
Sorgeix aix el surrealisme al servei de la revoluci que pretenia recuperar all que a l'home de la societat, els seus condicionaments i repressions l'havien fet ocultar: la seva essncia ms pura, el seu Jo bsic i autntic. 

A travs de la recuperaci de l'inconscient, dels somnis (sn els dies de Sigmund Freud i dels orgens de la psicoanlisi), de deixar-li el pas lliure a les passions i els desitjos, de l'escriptura automtica  (que ms tard qestionarien com a tcnica), de l'humor negre, intenten marxar cap a una societat nova en la que l'home pugui viure en plenitud (la utopia surrealista). En aquest ple exercici de la llibertat que va significar l'actitud surrealista, tres palabres s'uneixen en un sol significat: amor, poesia i llibertat.

L'avantguardisme i els seus "ismes".

Dins del corrent avantguardista els ismes van sorgir contra una corrent envellida i van proposar innovacions radicals de contingut, llenguatge i actitud vital. Entre ells es troben: 

Expressionisme: Va nixer a Alemanya, en contra del naturalisme, i va ser dirigit pel poeta Georg Trakl al 1920. Entre els seus principis s'assenyalen: la reconstrucci de la realitat, la relaci de l'expressi literria amb les arts plstiques i la msica, i l'expressi de l'angoixa del mn i de la vida a travs de novelles i drames on es parla de les limitacions socials imposades a la llibertat de l'home. ;

Cubisme: Va nixer a Frana, i va ser encapalat per Guillaume Apollinaire. Les seves principals caracterstiques consisteixen en: l'associaci d'elements impossibles de concretar, desdoblament de l'autor, disposici grfica de les paraules, substituci de lo sentimental amb l'humor i l'alegria, i el retrat de la realitat a travs de diversos enfocaments.

Futurisme: Sorgeix a Mil, Itlia per part de Filippo Tommaso Marinetti. Aquest moviment trencava amb la sintaxis, el ritme i els signes convencionals de puntuaci.
Considerava com elements principals de la poesia, el valor, la audcia i la revoluci, ja que pregonava el moviment agressiu, l'insomni febril, el passat gimnstic, el salt perills i la bufetada. Tenia com a postulats: l'exaltaci de lo sensual, lo nacional i guerrer, l'adoraci de la mquina, el retrat de la realitat en moviment, lo objectiu de lo literario i la disposici especial de lo escrit, amb el fi de donar-li una expressi plstica. s dels pocs moviments en que el manifest programtic (de Marinetti, que era escriptor, el 1909) precedeix a l'expressi plstica.

Dadaisme: Va aparixer a Zurich, Sussa, entre el 1916 i el 1922, amb Tristan Tzara com a fundador. Va ser una oposici al passat violent de la guerra mundial. El poema dadaista acostuma a ser una successi de paraules i sons, lo que fa difcil trobar-li la lgica. Es distingeix per: la inclinaci cap a lo dubts, terrorisme, mort i nihilisme, lo fantasis, busca renovar la expressi mitjanant l's de materials inusuals o manejant plans de pensament abans no barrejables, i t una tnica general de rebeldia o destrucci. ;

Ultraisme: Va aparixer a Espanya entre el 1919 i el 1922 com a reacci al modernisme. Va ser un dels moviments que ms es va projectar a Hispanoamrica, contribuint a l's del vers lliure, la prescripci de la ancdota i el desenvolupament de la metfora, que es converteix en el principal centre expressiu. Influenciat per poetes com Vicente Huidobro i Guillaume Apollinaire. ;

Creacionisme: Va sorgir al 1917 i va ser patrocinat pel poeta xil Vicente Huidobro, qui concebeix al poeta com un petit Du per crear amb la paraula. Segons ell, el poeta no ha de ser un home. ;

Surrealisme: Va sorgir a Frana amb Andr Breton, qui seguint a Sigmund Freud es va interessar per descobrir els mecanismes de l'inconscient i sobrepassar lo real  per mitj de lo imaginari i lo irracional. Es caracteritza per: pretendre crear un home nou, recrrer a la crueltat i l'humor negre amb el fi de destruir tots els matissos sentimentaloides i perqu a pesar de ser constructium els aspectes de la conducta moral humana i les manifestacions no sn del seu inters. ;

Estridentisme: Va sorgir a Mxic, i neix de la barreja de diversos "ismes" nascuts a l'avantguarda europea.  Es va donar entre el 1922 i el 1927, i es va caracteritzar per la modernitat, el cosmopolitisme i l'urbpa, aix com per l'inconformisme, l'humor negre, l'esnobisme, l'irreverent i el rebuig a tot el passat. El seu representant va ser Manuel Maples Arce. ;

Impressionisme: Reacciona contra els excessos del realisme, concentrant el seu inters en el procs mental desenvolupat al interior d'un personatge quan s'enfrenta a alguna situaci. Es caracteritza per: traslladar a l'obra la veritable existncia radicada en els processos mentals, la  intuci i la desvinculaci d'un personatge, aix com el maneig de personatges a travs de les associacions psicolgiques. ;

Cosmopolitisme: Sorgeix al 1940 amb la finalitat de mostrar la problemtica urbana. Es variant, ja que el paisatge canvia segons la geografia i l'economia de cada ciutat. s filosfic, moral i psicolgic, ja que treballa amb la incertesa i tensi dels habitants de les grans metrpolis. El seu mxim representant va ser Jorge Luis Borges. ;

Neorrealisme: Es relaciona amb l'existencialisme, exagera el problema de l'angoixa, ja que transforma l'escriptor de mals irreversibles, que semblen no tenir soluci. ;

Superrealisme: Moviment que es va recolzar en els treballs de Sigmund Freud. Consisteix en la captaci de la coincidncia-realitat sorgida en un personatge, quan viu un fet que li provoca records recndits. El seu representant va ser Miguel ngel Asturias. ;

Experimentalisme: Es va recolzar el el mtode cientfic per explicar el comportament dels personatges dins d'un relat.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121236" title="Etoumbi" nonfiltered="4395" processed="4380" dbindex="49748">

Etoumbi s un poble de la regi de Cuvette-Ouest al nord-oest del Congo.

Hi van haver quatre epidmies del virus d'Ebola a la zona. Es creu que l'epidmia es va estendre amb la carn procedent de la selva. El 2003, 120 persones van morir amb el virus d'Ebola. El 2005, hi va haver una altra epidmia i van posar el poble en quarantena.

Vegeu tamb

 Organitzaci territorial de la Repblica del Congo;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121240" title="Wilhelm Ostwald" nonfiltered="4396" processed="4381" dbindex="49749">

Friedrich Wilhelm Ostwald (Vilhelms Ostvalds, Riga, Letnia 1853 - Grossbothen, Alemanya 1932 ) fou un qumic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1909.

Biografia.
Va nixer el 2 de setembre de 1853 a la ciutat de Riga, en aquells moments part de Rssia i avui dia capital de Letnia, en una famlia d'tnia bltico-germana. Va estudiar qumica a la Universitat Estatal de Tartu, on es gradu el 1875 i treball com a professor en aquest centre fins el 1881. Entre 1881 i el 1887 fou professor de l'Institut Politcnic de Riga, i el 1887 es va traslladar a la Universitat de Leipzig com a professor de Qumica Fsica. 

A la ciutat de Leipzig va fundar l'Institut Ostwald, primer institut dedicat a l'estudi de la qumica-fsica, que va dirigir fins a la seva jubilaci el 1906. 

Ostwald mor a la ciutat de Grossbothen, prop de Leipzig, el 3 d'abril de 1932.

Recerca cientfica.

Va formular la llei d'Ostwald que regeix els fenmens de dissociaci en les dissolucions d'electrlits. El 1900 va descobrir un procediment de preparaci de l'cid ntric per oxidaci de l'amonac, facilitant la producci en massa de fertilitzants i d'explosius per Alemanya durant la Primera Guerra Mundial. Aix mateix va idear un viscosmetre, que avui dia se segueix utilitzant per a amidar la viscositat de les dissolucions. 

Va propugnar una nova teoria del color, defensant la normalitzaci dels colors i creant a Dresden un laboratori destinat al seu estudi l'any 1920. Va destacar, a ms, com escriptor i editor cientfic. En el camp de la filosofia mereix esmentar-se la doctrina energtica que va elaborar i que intenta explicar la majoria dels fenmens en funci de la seva energia fsica. 

Va obtenir el Premi Nobel de Qumica l'any 1909 pel seu treball sobre la catlisi aix com els experiments sobre la velocitat de reacci i l'equilibri qumic.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1909;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121243" title="Radio-Tlvision belge de la Communaut franaise" nonfiltered="4397" processed="4382" dbindex="49750">
La Radio-Tlvision Belge Francophone (Rdio-Televisi Belga Francfona, en catal) (RTBF) s la cadena pblica de la Comunitat francesa de Blgica.

Enllaos externs.

http://www.rtbf.be ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121244" title="Otto Wallach" nonfiltered="4398" processed="4383" dbindex="49751">


Otto Wallach ( Knigsberg, Prssia 1847 - Gttingen, Alemanya 1931 ) fou un qumic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1910.

Biografia.
Va nixer el 27 de mar de 1847 a la ciutat de Knigsberg, en aquells moments part de Prssia per que actualment forma part de Rssia i s anomenada Kaliningrad. Va estudiar qumica a la Universitat de Berln i Gttingen, i entre 1876 i 1889 fou nomenat professor de qumica a la Universitat de Bonn. El 1889 abandon la docncia per esdevenir director de l'Institut Qumic de la Universitat de Gttingen, crrec que ocup fins el 1915.

Va morir el 26 de febrer de 1931 a la ciutat alemanya de Gttingen, situada a l'estat alemany de Baixa Saxnia.

Recerca cientfica.
Fou un dels primer qumics que es van dedicar a la recerca qumica del terp i les combinacions aliccliques, la investigaci dels quals ha estat de gran influncia en el desenvolupament de la qumica orgnica i industrial, i especialment dels perfums i dels olis essencials.

El 1910 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica per la seva contribuci al desenvolupament de la qumica orgnica i industrial.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1910;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121246" title="Parartocarpus" nonfiltered="4399" processed="4384" dbindex="49752">

El Parartocarpus s un gnere de la tribu de les artocrpies que agrupa espcies tropicals distribudes a Malisia i Indonsia. Tenen similituds amb el gnere Artocarpus.

Enllaos externs.

Informaci de Parartocarpus al World Agroforestry Centre ;
Fitxa al GRIN ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121248" title="Iniciativa per Occitnia" nonfiltered="4400" processed="4385" dbindex="49753">
Iniciativa per Occitnia s un laboratori poltic, cultural i social que pretn avanar, per la seva reflexi i la seva acci, vers l'emancipaci d'Occitnia. Defensa el dret del poble occit a l autodeterminaci i a la independncia. Es va fundar el 2003 a Montpeller i la seva seu s a Ais de Provena.

Iniciativa per Occitnia proposa practicar un occitanisme descomplexat, amb objectius poltics ambiciosos per al pas, tot parlant de les preocupacions diries de la poblaci. Vol destacar els aspectes positius de tots els grans pensadors de la renaixena occitana i fer-ne la sntesi:

 de Robrt Lafont vol prendre la visi socio-histrica, la demolici dels mites identitaris i l'ambici sociolingstica de desenvolupament de l'occit.

 de Francs Fontan vol prendre el patriotisme i l'ideal humanista que lliga els tres fronts d'emancipaci (emancipaci de les classes socials desfavorides, emancipaci dels joves i de les dones contra el patriarcat, emancipaci dels pobles subordinats contra els estats dominants).

 de Frederic Mistral vol captar-ne l'ambici literria, la voluntat de tornar al poble occit una fidelitat cultural, la visi panoccitana de la llengua i el seu treball de lexicografia (El Tresor del Felibritge).;

 de Marcl Flix Castanh vol retenir la crida a la creaci artstica autocentrada i antiprovincial. Nogensmenys, Iniciativa Per Occitnia critica l'anti-independentisme de Castanh.

Enllaos externs.

 Pgina web d'Iniciativa per Occitnia;
 Bloc d'Iniciativa per Occitnia;
 Grup de discussi d'Iniciativa per Occitnia;
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121249" title="Treculia" nonfiltered="4401" processed="4386" dbindex="49754">

El Treculia s un gnere de la tribu de les artocrpies que agrupa una sola espcie, Treculia africana situada a l'frica equatorial, anomenat per la seva similitud amb l'arbre del pa, arbre del pa afric.

Enllaos externs.

Fitxa del Treculia a l'ITIS ;
Fitxa del Treculia a l'USDA ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121250" title="Ultraisme" nonfiltered="4402" processed="4387" dbindex="49755">
L'Ultraisme s un moviment literari nascut a Espanya el 1918, amb la intenci d'enfrontar-se al Modernisme, que havia dominat la poesia en llengua espanyola de finals del segle XIX. Va ser "llanat" a les tertlies del Caf Colonial de Madrid, presidides per Rafael Cansinos Assens. Entre d'altres, van formar part del nucli ultraista Guillermo de Torre, Juan Larrea, Gerardo Diego, i l'argent Jorge Luis Borges, que en aquells moments residia a Madrid.

En consonncia amb el futurisme rus i itali, el dadaisme i el surrealisme francs, l'ultraisme, que s'extingiria el 1922 amb la desaparici de la revista "Ultra", es va propossar un canvi esttic, menys ambicis que el del surrealisme, que pretenia extendre's a totes les arts i, fins i tot, a la vida quotidiana. Els ultraistes van renegar del manierisme i de l'opulncia del modernisme, moviment iniciat pel poeta nicaragenc Rubn Daro. La poesia ultraista va apellar a imatges vigoroses, de vegades xocants, amb referncies al mn modern i a les noves tecnologies; l'eliminaci de la rima i una disposici tipogrfica lliure del poema, en una pretesa fusi de la plstica i la poesia.

En un article publicat a la revista "Nosotros", de Buenos Aires, el 1921, Borges va sintetitzar aix els objectius de l'ultraisme:
 Reducci de la lrica al seu element primordial: la metfora. ;
 Eliminaci de les frases mitjanceres, els nexes i els adjectius intils.
 Abolici dels treballs ornamentals, el confessionalisme, la circunstanciaci, les prdiques i la nebulositat rebuscada.
 Sntesi de dues o ms imatges en una, ampliant d'aquesta manera la seva facultat de sugerencia.

L'expressi "treballs ornamentals" era una clara referncia al modernisme rubendari, que els ultraistes consideraven recargat de guarniments i sense substncia.

L'ultraisme coincidia amb les altres avantguardes en l'eliminaci del sentimentalisme.

L'ultraisme era af al creacionisme, del poeta xil Vicente Huidobro, qui va passar per les tertlies dels ultraistes. Huidobro pretenia que un poema fos sempre un objecte nou i diferent a la resta, que havia de crear-se "com la natura crea un arbre", posici que implicava la llibertat del poema enfront de la realitat, inclosa la realitat ntima de l'autor.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121251" title="Comproms pel Pas Valenci" nonfiltered="4403" processed="4388" dbindex="49756">


El Compoms pel Pas Valenci (sigles: CPV) s una coalici electoral integrada per Esquerra Unida del Pas Valenci (EUPV), el Bloc Nacionalista Valenci (BLOC), Els Verds del Pas Valenci (EVPV), Els Verds Esquerra Ecologista del Pas Valenci (VEE) i Izquierda Republicana (I.R.), que es presentaren conjuntament sota aquest nom a les Eleccions a les Corts Valencianes de 2007, i que es va fer extensible a diferents localitats del Pas Valenci en les eleccions municipals de 2007 . Aquest pacte tenia per objectiu principal evitar el bipartidisme a les Corts Valencianes, i especialment la majoria absoluta del Partit Popular cosa la qual no van aconseguir. 

Inicialment va aconseguir 7 seients a les Corts Valencianes, 5 per a EUPV i 2 per al Bloc, per desprs de la crisi interna d' Esquerra Unida del Pas Valenci, que es va extendre al grup parlamentari, i que va derivar amb l' expulsi de Mnica Oltra i  Mireia Moll del partit, i de Glria Marcos del grup parlamentari, actualment Comproms pel Pas Valenci t 6 diputats : 2 del Bloc Nacionalista Valenci, 2 d'Iniciativa del Poble Valenci i 2 d'Esquerra Unida del Pas Valenci, que a ms en te un tercer (Glria Marcos) al grup de no-adscrits.

Pel que fa als resultats locals, CPV es va presentar com a candidatura municipal a diverses localitats pel Pas Valenci, en la seua majoria presentant un pacte EUPV-BNV. La localitat amb ms habitants on aquesta coalici es va presentar va ser Elx, amb una regidora.

 Histria .
 Context previ .
Des de l inici de 2006, davant del que els partits d esquerra valencians consideren una rebaixa de la qualitat democrtica al Pas Valenci degut als 12 anys de govern del PP, des de diversos sectors socials esquerrans es va comenar a fer pblic el desig d un pacte electoral del que s ha anomenat les forces poltiques a l esquerra del PSPV, essent el moment ms lgid de pressi social la tradicional manifestaci nacionalista del 25 d abril a Valncia. Des d aquell moment es va engegar un dileg informal entre les dites forces per veure la possibilitat d arribar a un acord que permetera que cap partit d'esquerra quedara fora de les Corts Valencianes per la tanca del 5%, i aprofitar cadascun d aquestos vots en el repartiment d escons. Aquesta tanca electoral d'un mnim del 5% de vots de tot l'mbit autonmic per a aconseguir escons a les Corts Valencianes ha condicionat especialment les negociacions del pacte del CPV, que afecta especialment als nacionalistes del Bloc, que va treure un 4'6% autonmic al 1999, i un 4'75% al 2003, mentre que els regionalistes d'Uni Valenciana van quedar-se al 4'8% i al 3%, respectivament. Pel que fa a EUPV, si b sempre ha superat la dita barrera requerida a totes les eleccions, la distncia que la separa s prou minsa, amb un 6'1% i un 6'5%, respectivament.

 Procs de negociaci .
Els primers contactes es van produir a l estiu de 2006 entre els dos partits majoritaris de la futura coalici, EUPV i el Bloc. Les negociacions no van fructificar en un primer moment degut a discrepncies en el repartiment dels escons de la coalici entre els diferents partits, per davant la pressi social, ambds partits van arribar a un acord de mnims previ, al que tot seguit es van sumar la resta de partits. ERPV es va deslligar a meitat del procs de negociaci addunt la necessitat d ampliar el pacte als municipis i per dues legislatures.

El Consell Nacional del Bloc va aprovar definitivament el pacte al desembre, com ho va fer l Assemblea d EUPV aquest mateix mes, essent definitivament ratificat per la militncia d EU en referndum el 13 de gener, tal com manen els seus estatuts. La signatura oficial i definitiva del pacte per part dels liders dels cinc partits que composen la coalici es va produir solemnement el 26 de gener de 2007 a l'edifici Octubre Centre de Cultura Contempornia.

 Crisi de juliol de 2007 .
La crisi esclat quan en la tria de representants al Consell d'Administraci de RTVV mentre que des d'Esquerra Unida es proposava a Amadeu Sanchis, candidat a l'Ajuntament de Valncia el qual no aconsegu cap acta de regidor, el bloc i les dues diputades d' EiP es decantaven per Rafael Xamb . Poc desprs quatre dels set diputats amb que la coalici comptava a les Corts Valencianes trien la Mnica Oltra com a portaveu a eixa cambra la qual cosa no s acceptada per la resta de grups ni pels tres diputats lleials a Glria Marcos qui es desmaiaria en una de les sessions de les Corts. 
Els quatre diputats contraris a l'actual diputada van presentar un escrit en el que demanen un canvi de portaveu. El 21 de juliol a una reuni al s del grup parlamentari de CPV, amb quatres vots a favor Mnica Oltra s triada Sndica del grup parlamentari del Comproms en una votaci de la qual els afins a Glria Marcos es desmarcaren. En setembre de 2007, les diputades d' EU que havien destitut Marcos sn expulsades del partit  accelerant el procs de crisi interna que derivaria amb l' aband i expulsi de l'organitzaci de membres d' EUPV i el PCPV i amb la prdua de representaci parlamentria a les eleccions generals espanyoles de 2008. En Juliol de 2008, davant la impossibilitat d' arribar a cap eixida negociada a la crisi, la majoria del grup parlamentari va expulsar a Glria Marcos, allegant que la convivncia al si del grup era impossible, ja que la diputada expulsada rebentava el treball del grup. 

 Contingut del pacte .
 Declaraci ideolgica .
El manifest poltic signat per les forces poltiques del la coalici es basa en 16 punts que han de ser la base per al programa electoral conjunt. Aix, es comprometen a desenvolupar el sector pblic en sanitat, transport, i sobretot en educaci amb la creaci d una xarxa d escoles pbliques, a aplicar una moratria urbanstica i garantir la conservaci del medi ambient, a protegir la normalitzaci del valenci i la cultura, a aconseguir un sistema de finanament solidari i equitatiu, a treballar per la Repblica federal i per l Europa dels Pobles, per una llei de comarcalitzaci del Pas Valenci, a potenciar la indstria, l agricultura i les xicotetes i mitjanes empreses, a treballar per una xarxa pblica d habitatges, la integraci dels emigrants, la diversitat sexual, i sobretot es comprometen a la transparncia i la regeneraci democrtica.

 Detalls electorals .
Durant el procs de negociaci es va suposar, a partir dels resultats electorals a les eleccions del 2003 i les perspectives demoscpiques, que la Coalici electoral trauria al voltant de 10 escons, base sobre la que es va fer la negociaci pel repartiment d escons entre els partits. Aix, d acord amb el pacte signat, a EUPV li corresponen 6 escons, encapalant les llistes per les tres circumscripcions electorals. Al Bloc li corresponen 3 escons, el segon per les circumscripcions de Valncia i Castell, i el tercer per la d Alacant. I finalment 1 esc per a Els Verds en el cinqu lloc per Valncia. D aquesta manera Glria Marcos d EUPV encapalar la llista per la circumscripci de Valncia com a candidata a la Presidncia de la Generalitat, seguida com a nmero dos per Enric Morera, candidat del Bloc.

Els acords tamb inclouen el funcionament del futur grup parlamentari a les Corts Valencianes, incls la pressa de decisions, aix com les despeses electorals d acords amb la representaci prevista.

 Campanya i resultats electorals.
En el primer acte pblic de la coalici del CPV, que va tenir lloc el 17 de febrer de 2007 al Paraninf de la Universitat Politcnica de Valncia, els futurs candidats van declarar que "una altra forma de fer poltica s possible, ms igualitria, ms respectuosa amb el medi ambient, la llengua i la cultura, ms honesta; en definitiva: un altre Pas Valenci s possible". Aquest acte va comptar amb la presncia de la Uni de Llauradors, Escola Valenciana, CCOO, UGT, ACPV, i el Collectiu Lambda, entre d'altres.

Comproms pel Pas Valenci ha obtingut 7 diputats al parlament valenci, el PP ha obtingut 54 diputats i el PSOE-PSPV ha obtingut 38 diputats.

 Referncies .



 Enllaos externs .
Manifest poltic.
Web d'EUPV;
Web del Bloc;
Web dels Verds del Pas Valenci;
Web dels Verds-Esquerra Ecologista del Pas Valenci;
Web d'Izquierda Republicana en el Pas Valenci i Web a nivell estatal (en castell);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121252" title="Hullettia" nonfiltered="4404" processed="4389" dbindex="49757">

L Hullettia s un gnere de la tribu de les artocrpies que agrupa espcies d'arbres tropicals, similars als del gnere Artocarpus.

Enllaos externs.

Fitxa de l Hullettia al GRIN ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121253" title="Francs Fontan" nonfiltered="4405" processed="4390" dbindex="49758">
Francs Fontan (Pars, 1929 - Cuneo, 1979) fou un nacionalista occit fill d'un ferroviari originari de Gascunya. Fora autodidacta, va estudiar llengues a Pars i poltica a Tolosa de Llenguadoc. 
De famlia monrquica, milit en el grup trotskista Socialisme et Barbarie. Ms tard es trasllad a Nia, on milit un temps en el PCF i en el Partit Socialista Unificat. Desprs d'una reflexi sobre la descolonitzaci d'Algria, Vietnam i Marroc, fund el 1959 el Partit Nacionalista Occit.
Perseguit per les autoritats municipals de Nia sota l'acusaci d'homosexualitat i d'ajudar al FLN algeri, es trasllad a les Vallades Occitanes d'Itlia, on el 1967 collabor en la fundaci del Moviment Autonomista Occit. Resid a Fraisse, dins la val Varacha, a Piemont fins a la seva mort.
 Obres .
 Ethnisme, vers un nationalisme humaniste (1961);
 La nation occitane, ses frontires, ses rgions (1969);
 Orientation politique du nationalisme occitan (1970);
 Nationalisme rvolutionnaire, religion marxiste et voie scientifique du progrs (1972);
 Nationalisme, fdralisme, internationalisme (1976);

 Enllaos externs .
 Biografia de Francs Fontan, siti del PNO;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121254" title="Paul Sabatier" nonfiltered="4406" processed="4391" dbindex="49759">


Paul Sabatier ( Carcassona, Frana 1854 - Tolosa 1941 ) fou un qumic i professor universitari francs guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1912.

Biografia.
Va nixer el 5 de novembre de 1854 a la ciutat francesa de Carcassona. Va estudiar qumica a l'Escola Normal Superior de Pars i al Collge de France, on es doctor el 1880. Posteriorment fou professor a la Universitat de Bordeus i de Tolosa, on arrib a ser deg de la Facultat de Cincies l'any 1905.

Sabatier mor el 14 d'agost de 1941 a la seva residncia de la ciutat de Tolosa.

Recerca cientfica.
Va destacar pels estudis sobre les accions cataltiques, descobrint la catlisi selectiva. El 1899 va crear, juntament amb Jean Baptiste Senderens, un mtode per a la hidrogenitzaci cataltica dels olis en presncia de nquel o altres metalls finament dividits, el que va permetre fabricar sabons ms barats a partir de l's dels olis de peix com matria primera, substituint aix altres grasses animals. 

El 1912 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Qumica pel seu mtode d'hidrogenitzaci de compostos orgnics en presncia de metalls. L'altra meotpremi que compart amb Victor Grignard pels seus estudis en la qumica dels alcohols.

Reconeixements.
Actualment a la ciutat de Carcassona el liceu porta el seu nom, aix com la Universitat Paul Sabatier de Tolosa de Llenguadoc.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1912;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121255" title="Giovanni Boccaccio" nonfiltered="4407" processed="4392" dbindex="49760">



Giovanni Boccaccio (Florncia 1313 - Certaldo o Florncia, 21 de desembre de 1375), va ser un escriptor i humanista itali. Va escriure en llat i en itali.

s considerat, juntament amb Dante i Petrarca, un dels pares de la literatura italiana. La seva obra ms coneguda s el Decamer. Aquest llibre va ser tradut al catal l'any 1429, i la seva influncia en la literatura catalana va ser molt gran. Hi ha frases senceres extretes del Decamer de Boccaccio al Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.


 Biografia .

Fill illegtim d'un comerciant de Florncia. La seva mare, que era francesa, es deia Giovanna. Boccaccio en lloc de seguir la carrera comercial del seu pare, estudi els clssics i la poesia a la Universitat de Npols i va freqentar la cort culta i refinada de Roberto d'Angi que era amic personal del seu pare. El 1340 va haver de retornar a Florncia per una fallida econmica en els negocis paterns. Entre el 1346 i el 1348 visqu a  Ravenna i a Forl, on va ser hoste de Francesc II Ordelaffi i establ relaci amb els poetes Nereo Morandi i Francesco Miletto de Rossi.

El 1348 la pesta es va estendre per Florncia (episodi histric on es desenvolupa el Decamer) i l'any segent a la mort del seu pare s'ocup del que quedava del negoci familiar.

El 1350 coneix Petrarca amb el qual va tenir una gran amistat.

En els darrers anys de la seva vida va estudiar a fons les obres de Dante i va adoptar una vida de caire espiritual i religis.

 Obres .
El Decamer marca un punt d'inflexi en l'obra de Boccaccio. Aix, les obres escrites anteriorment sn considerades obres de joventut, i les posteriors sn tingudes com a obres de maduresa o vellesa.

 Obres de joventut .
 La caccia di Diana (1334-1335);
 Il Filostrato (1335);
 Teseida delle nozze d'Emilia (1339-1341);
 Comedia delle ninfe fiorentine (1339-1340);
 Amorosa visione (1341-1342);
 Elegia di Madonna Fiammetta (1343-1344);
 Ninfale fiesolano (1344-1346);

 Obres de maduresa .
 El Decamer (1349-1351) .



El llibre narra com un grup de deu joves (set noies i tres nois) es refugien en un tur durant la pesta de Florncia de 1348 i per entretenir-se s'expliquen, en el decurs de deu dies, cent histries de caire sovint humorstic i ertic. 

Fins al segle XIX a l'Europa catlica noms va ser permesa la circulaci d'una versi molt censurada del Decamer.

 Corbaccio (1354-1355) .
Obra misgina que duu per subttol Labirinto di amore. Va tenir molta influncia en la literatura catalana i en autors com Bernat Metge o Jaume Roig.

 Enllaos .
Web en itali de l'Ente Nazionale Giovanni Boccaccio;
Pgina en angls del Decameron Web de la Universitat de Brown;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121256" title="Hartra" nonfiltered="4408" processed="4393" dbindex="49761">
Hartra es un grup poltic del jovent occit, que es defineix com a  moviment de la joventut d'Occitnia. T una orientaci d'esquerra molt marcada. Actualment s present unicament a Pau (Bearn).
 Enllaos externs .
 Forum d'Hartra;


.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121257" title="Vicente Huidobro" nonfiltered="4409" processed="4394" dbindex="49762">

Vicente Huidobro (Santiago, 10 de gener de 1893 - Cartagena, 2 de gener de 1948). poeta xil, creador i exponent del creacionisme.

 Biografia .
 Primers anys .
Vicente Garca-Huidobro Fernndez va nixer al 1893 a Santiago de Xile dins d'una famlia rica i amb inquietuts culturals, en la qual la mare era una activa feminista. Desprs de passar els seus primers anys a Europa, va entrar a una escola jesuta a Santiago. 

Va cursar estudis de literatura a la Universitat de Xile i va publicar Ecos del alma a Santiago (1911), de tendncia modernista. A l any segent, es va casar, i va dirigir la revista Musa Joven, on va aparixer part del seu llibre posterior, Canciones en la Noche, i el seu primer calligrama, Tringulo armnico.

El 1913 va dirigir amb Carlos Daz Loyola (nom real per Pablo de Rokha) els tres nmeros de la revista Azul, i public els llibres de poemes La Gruta del Silencio i Canciones en La Noche. 

El 1914 dict la conferncia Non Serviam, que reflecteix el seu credo esttic. A Pasando y Pasando exposa els seus dubtes religiosos, i les seves crtiques contra els jesutes, cosa que el va dur a patir retrets de la seva famlia. Aquell any public tamb Las Pagodas Ocultas (1916), llibre de "salms, poemes en prosa i assaigs", que firma per primer cop amb el nom de Vicente Huidobro.

 Estades a Argentina, Frana i Espanya .
El 1916 va viatjar a Buenos Aires i va pronunciar una conferncia sobre poesia a l Ateneu, on va esbossar la seva teoria creacionista. Aquell mateix any, embarc amb dest a Europa, amb la seva dona i fills; a Madrid, hi va conixer Rafael Cansinos Assens, amb qui havia mantingut una relaci epistolar des de 1914. S'install Pars durant Primera Guerra i public Adn (1916), obra que tanca el perode inicial de la seva formaci. A l'Argentina va editar El espejo de agua (1916), obra breu constituda per nou poemes amb qu Huidobro, tot i que encara incipientment, inicia la seva nova forma esttica. 

El 1917 collabor a la revista Nord-Sud dirigida per Pierre Reverdy juntament amb Guillaume Apollinaire, Tristan Tzara, Jean Cocteau, Andr Breton, Louis Aragon, Max Jacob i altres, fins que una disputa amb el seu director l'alluny d aquest mitj.

Es relacion amb les avantguardes parisenques de l poca: Pablo Picasso, Juan Gris, Jacques Lipchitz, Francis Picabia, Joan Mir, Max Ernst, Paul luard i Blaise Cendrars, a ms dels anteriorment anomenats.

Public Horizon Carr (1917) que inclou poemes que havien aparegut a El espejo de agua, traduts al francs amb l ajuda de Juan Gris, i presentats amb una composici tipogrfica ms avanada. 

A la tardor de 1918 Huidobro viatj a Madrid, iniciant una srie de viatges anuals a aquesta ciutat. Hi prengu contacte amb Sonia i Robert Delaunay, refugiats a Espanya, i reprengu la seva amistat amb Rafael Cansinos Assens.

Al caf Pombo es relacion amb Guillermo de Torre, Isaac del Vando-Villar, Mauricio Bacarisse i Ramn, entre altres, i divulg les avantguardes parisenques i el seu mateix moviment creacionista, que engendrar a ms el moviment ultrac o ultraisme.

Es cartej amb Tristan Tzara i collabora a la seva revista "Dada".

A Madrid public simultniament quatre llibres el 1918, Hallali i Tour Eiffel en francs; Poemas rticos i Ecuatorial en espanyol, i reeditaria El Espejo de Agua. 
El 1919, en una altre dels seus viatges a Madrid, portava, segons Rafael Cansinos Assens, l esborrany d'un Voyage en parachute, primer esbs del que seria posteriorment Altazor. Fa cursos diversos sobre cincies en diverses universitats, i s'interessa a ms per coneixements esotrics: astrologia, alqumia, cbala antiga i ocultisme en general.

El 1920 continu escrivint a Pars i collabor amb Amede Ozenfant i Le Corbusier a L' Esprit Nuveau, revista dirigida per Paul Derme, a ms a La Bataille Littraire, La Vie des Lettres, Le Coeur  Barbe i Actino; a ms a ms, escrigu tamb per a les revistes ultraistes espanyoles: Grecia, la Revista Cervantes, Tableros i Ultra. A El Liberal de Madrid, Enrique Gmez-Carrillo public una entrevista a Pierre Reverdy, qui s'atribua la paternitat del creacionisme i acusava Huidobro d'haver antedatat l edici de El espejo de agua. Grecia es solidaritz amb Huidobro i aquest viatja a Madrid, entre agost i setembre, per refutar Enrique Gmez-Carrillo.

 Tornada a Xile .
El 1932 torn a Xile pressionat per la crisis econmica mundial, i public Gilles de Raz. 

El 1933 visqu una intensa activitat poltica en pro del Partit Comunista xil. A la revista Europa de Barcelona public l'article Manifest a la juventut d Hispanoamrica on proposava la creaci d una repblica formada per Bolivia, Xile, Paraguai i Uruguai.

El 1934 escrigu una crtica cinematogrfica a la premsa santiaguina. Nasqu el seu cinqu fill, Vladimir, nom donat en honor a Lenin. Public, en un any de intensa activitat editorial: Cagliostro, (Santiago, Zig-Zag), novella-film; La Prxima. Historia que pas en un tiempo ms (Santiago, Walton); Pap o el diario de Alicia Mir (Santiago, Walton), novella escrita en forma de diari ntim; i En la Luna (Santiago, Ercilla), teatre. Fund amb Omar Cceres i Eduardo Anguita la revista Vital/Ombligo.

El1935 esclata la polmica entre Huidobro i Pablo Neruda en aparixer el primer en forma ms destacada a l'Antologia de Poesia Xilena Nova d'Eduardo Anguita i Volodia Teitelboim. 
Public Tres Novelas Ejemplares (1935). Arran de la seva brevetat, hagu d'agregar dos textos ms dels escrits amb Hans Arp, per sugerncia del seu editor.

El1936, juntament amb Pablo Picasso, Hans Arp, Vasily Kandinsky, Robert i Sonia Delaunay, entre altres, firm el Manifiesto Dimensionista. Escrigu articles poltics antifeixistes per al diari La Opinin, s adher al "Frente Popular Chileno", i escrigu sobre la poltica contingent.
Fund la revista Total i organitz als escriptors xilens en solidaritat amb el poble espanyol a la guerra civil. Public el seu poema Est sangrando Espaa. Viatja a Espanya, on participa activament a la guerra.

El 1937 s'accentu la polmica amb Neruda en trobar-se ambds a Espanya donant suport a la causa republicana. L Association Internationale des crivains pour la Dfense de la Culture (A.I.D.C.) hi intervingu des de Pars, al maig, enviant-los una carta a tots dos, on els instava a canviar la seva actitud. La firmaven, entre altres, Tristan Tzara, Alejo Carpentier, Csar Vallejo i Juan Larrea. Fu estada a Valncia, on particip en el Congrs d'Intelectuals Antifeixistes. De tornada a Xile, public el poema en prosa Fuera de aqu contra els militars feixistes italians que visitaven el pas, per al qual cosa acab sent vctima d'una agressi. Public el poema Gloria y Sangre en Madre Espaa: Homenatge dels poetes xilens, Santiago.

El 1938 nasqu Mandrgora, moviment surrealista xil que es gest en reunions a casa d'Huidobro. Mor Mara Luisa Fernndez, la seva mare. Public el juliol, el segon i ltim nmero de Total.

El 1939 public Stiro o el Poder de las Palabras. El 1940 public a El Mercurio i La Nacin les seves tres Cartas al To Sam. A l any segent, public Ver y Palpar i El Ciudadano del Olvido (1940), amb recopilacions de poemes indits i publicats a revistes nacionals i estrangeres.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121259" title="Nagravision" nonfiltered="4410" processed="4395" dbindex="49763">
Nagravision, o tamb conegut com Nagra, es el sistema de codificaci que s utilitza per codificar plataformes de pagament (tant digitals com analgiques) com per exemple el Digital +. Tamb era utilitzat pel canal + terrestre ja reemplaat per cuatro.

Actualment el Digital+ esta utilitzant el nagravision de segona generaci i el secam de tercera generaci per codificar la seva plataforma.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121260" title="Austin Powers: L'espia que em va empaitar" nonfiltered="4411" processed="4396" dbindex="49764">


Austin Powers: L'espia que em va empaitar (ttol original en angls Austin Powers: The Spy Who Shagged Me) s una pellcula cmica estatunidenca protagonitzada per l'actor Mike Myers.

Sinopsi.
  
Intentant dominar el mn, el diablic geni Dr. Mal torna a l'any 1969 per a robar a l'Austin Powers (Mike Myers) el seu secret de poder sexual: "La marxa", o "El-no-s-qu". Ara l'Austin ha de viatjar en el temps per a recuperar-lo i detenir al seu enemic abans que aquest destrueixi el mn. Junt a l'atractiva agent de la CIA Felicity Cardoguai (anomenada a la versi castellana Marif Lacin interpretada per l'actriu britnica Heather Graham), l'Austin s'haur d'enfrontar a l'Imperi del crim organitzat i al malvol Dr. Mal.

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121261" title="Rdio Occitnia" nonfiltered="4412" processed="4397" dbindex="49765">

Rdio Occitnia es una rdio local associativa, inaugurada el 1981 a Tolosa de Llenguadoc, que t com a objectiu la promoci de la llengua i la cultura occitanes. Emet programes diaris nicament en occit de tota mena de temtiques: economia, poltica, esport, literatura, cinema, cultura, histria, actualitat o cincia. 

A Migdia-Pirineus, moltes rdios associatives emeten programaci en occit, a Arija, Tarn, Tarn i Garona, lt i Avairon. Per sn poques que emeten preferentment en occit, i noms hi emeten el 60% de la seva graella:  Rdio Pas a l'oest, entre Atlntic i Garona, i Rdio Occitnia dins el territori de Tolosa de Llenguadoc, a Comenge i al Lauragus. Els programmes en occit hi tenen una concurrncia de 10 a 15 hores cada dia. 

Tamb hi difonen cursos diaris d'iniciaci i de perfeccionament de llengua occitana,  d afers regionals, nacionals i internacionals en occit (amb dos butlletins bilinges de mitja hora). 

Enllaos externs.
 Web de Rdio Occitnia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121262" title="Lignit" nonfiltered="4413" processed="4398" dbindex="49766">

El lignit s una varietat del carb de qualitat intermitja entre el carb de torba i el bitumins. Normalment t un color negre i una estructra fibrosa o llenyosa. T una capacitat calorfica inferior (17200 KJ/Kg) a la del carb com degut al contingut en aigua (43,4%) i baix en carboni (37,8%). L'alt contingut de la matria voltil (18,8%) provoca la desintegraci del lignit exposat a l'aire.

El lignit s torba que ha estat comprimida sota terra. La pressi ha expulsat la major part de l'aigua. Encara es poden observar algunes restes vegetals.

Hi ha jaciments als EUA, Alemanya, Rssia, Astries, Guipscoa, el Bergued...

Composici.
Carboni: 69%;
Hidrogen:  5%;
Oxigen: 25%;
Nitrogen:  1%;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121263" title="Oniomania" nonfiltered="4414" processed="4399" dbindex="49767">

La compra compulsiva o oniomania, terme creat pel psiquiatra alemany Emil Kraepelin, s un desordre psicolgic que comporta un desig irrefrenable de comprar. La compra genera en la persona addicta una satisfacci immediata, la qual omple la seva vida de sentit i amb la qual aconsegueix esborrar temporalment els problemes. Sovint, els objectes comprats sn destruts o amagats, ja que la persona afectada d'oniomania se sent avergonyida. Aquest sentiment de culpabilitat noms es compensa amb una nova compra. La persona addicta a les compres es veu, aix, atrapada en un cercle vicis. Les emocions negatives com la clera i la tensi condueixen a comprar. La compra condueix a sensacions de pesar i depressions a curt termini, sensacions que sols se superen a travs d'una altra compra.

La psicoterpia s necessria per superar aquesta malaltia, sense la qual la compra compulsiva pot persistir tota una vida, o b, una temporada molt llarga, fins a provocar la runa financera de la persona afectada o del seu entorn ms proper. Els motius associats a aquest problema sn diversos: pors, depressions, buit emocional, autoestima baixa, etc. La compra s un intent de superaci d'aquestes sensacions. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121264" title="Doctrina Parot" nonfiltered="4415" processed="4400" dbindex="49768">
La doctrina Parot s el nom amb que es coneix la decisi del Tribunal Suprem espanyol de no acceptar recursos d'excarceraci a presos que no hagin complert la condemna ntegrament, en el cas que sigui de 30 o ms anys de pres. Aquest nou marc jurdic suposa que presos condemnats a travs del Codi Penal de 1973, que fins febrer de 2006 sortien de la pres desprs de complir entre 18 i 20 anys d'internament grcies a l'aplicaci dels beneficis penitenciaris, hagin de romandre empresonats fins a un mxim de 30 anys.

El president de la Sala Penal de l'Audincia Nacional, Javier Gmez Bermdez, va anunciar el 2 de mar de 2006 que aquesta mesura, tot i ser aplicable a encausats, afectaria majoritriament als membres d'ETA, a alguns components del GRAPO i al narcotraficant Jos Luis Charln. A la prctica, aquesta mesura ha estat estesa tamb a altres delictes penals.

Casos aplicats.
ETA.
 Henri Parot Navarro (Unai);
 Iaki de Juana Chaos;
 Jos Javier Zabaleta Elsegui (Baldo);
 Domingo Troitio;
 Juan Antonio Lpez Ruiz (Kubati);
GAL.
 Ismael Miquel Gutirrez;
Altres.
 Gustavo Romero (assassinat, agressi sexual, maltractament i robatori);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121267" title="Pasts" nonfiltered="4416" processed="4401" dbindex="49769">
Un pasts s un aliment dol que normalment es cou al forn. Els pastissos combinen farina, sucre o edulcorants, ous, llet, aigua, oli i llevats. Tamb s'hi pot posar fruita natural o en suc. Per fer-los ms divertits es decoren amb dolos, amb crema, gominoles, confits i caramels.

Els pastissos s'acostumen a menjar a les festes (habitualment a les bodes i als aniversaris). Tradicionalment el pasts d'un casament s de diversos pisos i els nuvis el comencen a tallar mentre els convidats els fan una foto i aplaudeixen. En els aniversaris hom sol posar un pasts gelat amb un  felicitats  escrit amb xocolata  o amb nata i el costum s de clavar-hi unes espelmes petites, tantes com anys es cumpleixin. El que fa anys les bufa per apagar-les desprs de demanar un desig.

El pasts t un origen rab, ens ha arribat a nosaltres pels volts segle XV a travs dels que vivien al territori de la Pennsula Ibrica que estava dominat pels rabs. 

Com es fa un pasts?.

 La majoria de pastissos s'elaboren amb farina de blat, per tant s important la manera la barrejar els ingredients perqu la massa no adquireixi una textura pastosa, s'ha de remenar el mnim possible una vegada s'hi hagi afegit la farina. La forma de remenar els ingredients dels pastissos s diferent de la del pa. Mentre que la massa del pa s'ha de treballar fort, la del pasts es remena amb cura i poc a poc. El secret d'un bon pasts s la manera de batre els ous i els llevats que s'hi posen, que fan que la massa sigui esponjosa.

 s recomanable no utilitzar farines integrals, ja que tenen un elevat contingut de gluten. Si es vol fer de xocolata noms s'ha d'afegir xocolata en pols a la massa. L'oli ha de ser de sabor suau, si se'n posa un de gust intens pot ocultar el sabor dels ingredients.

Vegeu tamb.

Altres dolos que se solen anomenar pasts de forma generalitzada: 
Panellet;
Pa de pessic;
Bescuit;
Tortell;
Coca;
Alguns pastissos en concret:
Pasts de poma;
Pasts de formatge;
Pasts de Santiago;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121269" title="Lo Lugarn" nonfiltered="4417" processed="4402" dbindex="49770">
Lo Lugarn. Tribuna per l'Occitnia liura s un peridic occit, rgan del Partit Nacionalista Occit. S'edita a Agen, originriament totalment en francs, per darrerament publica la meitat del text en occit, i t periodicitat trimestral. La temtica s de caire militantista occitana.
Enllaos externs.
 Pgina de Lo Lugarn;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121272" title="Lo Cebier" nonfiltered="4418" processed="4403" dbindex="49771">
Lo Cebier. La Letra Occitanista s un peridic occit de periodicitat bimestral, editat a Oliulas (Ollioules), al departament de Var (Provena) i un dels rgans del Partit Occit. El peridic noms t un 20 % del text en occit i la seva web s bilinge occit-francs. 

Enllaos externs.
 Pgina de lo Cebier;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121273" title="Alfabet de xat rab" nonfiltered="4419" processed="4404" dbindex="49772">

L'alfabet de xat rab s'utilitza per comunicar-se en llengua rab a travs d'Internet o per enviar missatges curts mitjanant telfons mbils en els casos en qu l'alfabet rab real no est disponible per raons tcniques. Bsicament s una codificaci de l'rab fent servir l'alfabet llat. Els usuaris d'aquest alfabet han desenvolupat algunes notacions especials per a la transliteraci d'algunes lletres que no existeixen a l'alfabet llat.

Histria.

Durant les ltimes dcades i especialment des dels anys 90, les tecnologies de comunicaci per text inventades a Occident han incrementat molt la seva presncia al mn rab: ordinadors personals, el Web, el correu electrnic, els BBS, l'IRC, la missatgeria instantnia i els missatges curts dels telfons mbils. La majoria d'aquestes tecnologies originalment noms es podien utilitzar amb l'alfabet llat, i alguna d'elles encara no t l'alfabet rab com a caracterstica opcional. En conseqncia, els usuaris de llengua rab es comunicaven amb aquestes tecnologies amb una transliteraci del text rab a l'angls, utilitzant l'alfabet llat. Per fer servir les lletres rabs que no tenen un equivalent fontic aproximat en l'alfabet llat, s'utilitzen els nmeros i altres carcters. Per exemple, el nmero "3" s'utilitza per representar la lletra rab " " ("ayn").

No hi ha cap nom universal per aquest tipus de transliteraci, ja que s relativament recent i noms s'utilitza en ambients informals. Algunes persones l'han batejat com l'alfabet de xat rab perqu s'usava principalment per comunicar-se en serveis de xat en lnia. Altres opten per "Aralish" o "Arabish" (on "Ara"/"Arab" sn les primeres lletres d'"Arabic" i "lish"/"ish" sn les ltimes lletres d'"English"). Per el terme que s'utilitza ms sovint per aquest tipus de transliteraci en rab estndard modern s               , literalment "rab de xat". Alguns l'anomenen tamb Franco-Arab. Un dels primers llocs on es va utilitzar va ser Egipte.

 s .

Les comunicacions en lnia, com l'IRC, els sistemes de taulers d'anuncis i els blogs, sovint corren sobre sistemes o sobre protocols que no suporten pgines de codis o conjunts de carcters alternatius. Aquest sistema ha guanyat un s com i fins i tot s'utilitza en noms de domini com Qal3ah.

Els joves del mn rab l'utilitzen molt sovint en ambients molt informals, per exemple per comunicar-se amb amics o altres joves. L'alfabet rab de xat mai s'utilitza en ambients formals i molt rarament en comunicacions llargues. La longitud de qualsevol comunicaci en aquest alfabet, no excedeix ms d'unes poques frases alhora.

Encara que la llengua rab est ben integrada a Windows XP i Mac OS X, la gent utilitza l'alfabet de xat en frums rabs i en programes de missatgeria instantnia com Windows Live Messenger i Yahoo! Messenger perqu no sempre permeten l's de teclats rabs. A ms a ms, algunes persones no saben utilitzar el teclat rab ja que s molt ms complicat que el teclat angls.

Taula comparativa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121274" title="Entau Pas" nonfiltered="4420" processed="4405" dbindex="49773">
Entau Pas (Pel pas) fou una formaci poltica occitanista fundada el 1988 i dirigida entre altres per David Grosclaude, fins a la seva desaparici el 1995.
 
Reclamava ms poder regional i promouria la convocatria d uns Estats Generaus dera Lenga amb la participaci, a ms de l'IEO, el Partit Occit, el CREO i els felibres, i que popularitza l eslgan En occitan, la vida tota.

El 1993 van protagonitzar algunes protestes contra les explotacions de Lac per l empresa Elf.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121277" title="Dvid Grosclaude" nonfiltered="4421" processed="4406" dbindex="49774">
Dvid Grosclaude (en francs David Grosclaude) s un periodista i militant occitanista originari del Bearn (Gascunya). 

Particip en la creaci de les primers emissions de televisi en occit de France-3; ;
el 1983 fou un dels patrocinadors de Rdio Pas que emetia totalment en occit; ;
el 1994 cre el diari d'informaci general en occit La Setmana;
el 1995 cre la revista per a infants Plumalhon,
el 2000 cre la revista Papagai. ;
 Tamb ha tradut Astrix a l'occit.

El 1988 fou un dels creadors del grup Entau Pas. Actualment s president de l'Institut d'Estudis Occitans i ha collaborat sovint amb el Centre d'Agermanament Occitano-Catal.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121280" title="SCMS" nonfiltered="4422" processed="4407" dbindex="49775">
El Serial Copy Management System (SCMS) fou un sistema de protecci creat en resposta a la invenci de les gravadores DAT, per evitar que es fessin cpies en srie de les gravacions.

El sistema SCMS incloa un bit de control en l'arxiu copiat que identificava la gravaci com a cpia, de forma que no es permetien posteriors cpies a partir d'aquesta. No obstant aix, aquest sistema no limitava el nombre de cpies a partir de l'original. Cal dir que aquest sistema no fou cap tipus de barrera per als hackers, que aviat van trobar la manera de neutralitzar la protecci.

El SCMS fou precursor de la tecnologia DRM que s'utilitza avui en dia en informtica per al control del maquinari i la informaci digital.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121281" title="Alfred Werner" nonfiltered="4423" processed="4408" dbindex="49776">


Alfred Werner ( Mulhouse, Alemanya 1866 - Zuric, Sussa 1919 ) fou un qumic i professor universitari sus guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1913

Biografia.
Va nixer el 12 de desembre de 1866 a la ciutat de Mulhouse, situada en la regi d'Alscia, regi en aquells moments situada a Alemanya per que avui dia forma part de Frana. Va realitzar els seus estudis de qumica a Karlsruhe, Pars i Zuric, on es llicenci el 1889. Va ser professor de qumica orgnica de l'Institut Politcnic de Zuric el 1895 a l'edat de 29 anys. 

Membre de diverses associacions d'investigadors de Sussa, Frana, Anglaterra i Rssia, va patir d'arteriolosclerosi a partir de 1913 i va morir a causa d'aquesta malatia el 15 de novembre de 1919 a la seva residncia de Zuric. 

Recerca cientfica.
L'any 1893 va enunciar la teoria de la coordinaci, tamb anomenada de les teoria de les valncies residuals, segons la qual els components moleculars inorgnics actuen com un nucli central al voltant del qual se situen un nombre definit d'altres toms, radicals o altres molcules segons un patr geomtric senzill, i grcies a la qual van arribar a descobrir-se els ismers de moltes combinacions metlliques. Propos la configuraci en octedre dels complexos de transici metllica. 

El 1913 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica en reconeixement del seu treball sobre l'acoblament d'toms en les molcules per les quals ha obert noves portes en investigacions anteriors i ha obert nous camps d'investigaci especialment en qumica inorgnica.

El 1914 va isolar l'exol, una sal de cobalt, el primer compost quiral que no contenia toms de carboni.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1913;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121282" title="idikai" nonfiltered="4424" processed="4409" dbindex="49777">




idikai s un poble del nord-oest de Litunia (Comtat de Teliai). La localitat s situada a 21 km a oest de Dt.eikiai. T 536 habitants (2003).

Entre el  1915 i el 1930, hi va viure la famosa escriptora atrijos Ragana. Hi ha una esglsia catlica i una escola.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121284" title="Theodore William Richards" nonfiltered="4425" processed="4410" dbindex="49778">


Theodore William Richards ( Germantown, EUA 1868 - Cambridge 1928 ) fou un fsic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1914.

Biografia.
Va nixer el 31 de gener de 1968 a la ciutat de Germantown, situada a l'estat nord-americ de Pennsilvnia. El 1883 va ingressar al Haverford College, on es gradu en cincies l'any 1885. Va ampliar els seus estudis a la Universitat de Harvard, on es doctor el 1888. Posteriorment va passar un any a Alemanya, on va estudiar amb Victor Meyer, a les universitats de Leipzig i Gttingen i Dresden. 

El 1891 va ser nomenat professor assistent de qumica a la Universitat de Harvard, i finalment l'any 1901 professor titular. El 1912 se li va adjudicar la ctedra Erving de qumica i la direcci del Laboratori Wolcott Gibbs. 

Richards mor el 2 d'abril de 1928 a la seva residncia de Cambridge, a l'estat de Massachusetts.

Recerca cientfica.
Interessat en la massa atmica dels elements qumics, va aconseguir determinar els pesos atmics de ms de vint-i-cinc elements amb quatre xifres decimals. 

El 1914 va descobrir un istop del plom, acreditant-se, d'aquesta forma, com un dels pioners de la isotopia. Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pels seus treballs en la determinaci de la massa atmica dels elements qumics, premi que li fou concedit i entregat l'any 1915.

Va formar part de la Comissi Internacional de Pesos Atmics. Va realitzar tamb notables treballs en els camps de la termoqumica, l'electroqumica, la termometria i la calorimetria, aix com sobre la dilataci i compressi dels gassos. 

Molts dels seus treballs van ser publicats en els Proceedings de l'Acadmia Americana d'Arts i Cincies, que va presidir entre 1919 i 1921. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1914;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121285" title="Sheila Jeffreys" nonfiltered="4426" processed="4411" dbindex="49779">
Sheila Jeffreys (nascuda en 1948) s una feminista radical lesbiana. s professora associada de Cincia Poltica en la Universitat de Melbourne (Austrlia). Abans de traslladar-se a Austrlia a inicis dels 90, va viure la major part de la seva vida en el Regne Unit. Algunes de les seves postures sn: 
El moviment pels drets de transexuals/transgnere s un moviment reaccionari que serveix al patriarcat i l'homofbia.
La cultura lesbiana ha estat corrompia per la influncia negativa dels homes homosexuals.
La roba de les dones, pentinats i modes sn una forma de submissi al sadisme patriarcal.
La cirurgia cosmtica, piercing, transexualisme i masoquisme sn formes de violncia sexual patriarcal contra les dones. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121286" title="Zat'n'ktel" nonfiltered="4427" processed="4412" dbindex="49780">
El Zat'n'ktel, o ms breument zat, s una arma de m de tecnologia Goa'uld dintre de l'univers fictici de la srie Stargate SG-1. s usada normalment pels Tok'ra. Posseeix una caracterstica especial, un tret de zat causa gran dolor, dos trets maten i el tercer desintegra el cos.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121287" title="Lemuriforme" nonfiltered="4428" processed="4413" dbindex="49781">

Els lemuriformes sn un infraordre de primats del subordre dels estrepsirins.

Se'ls classifica en diverses famlies :

 Lemuridae, implicant sobretot el lmur (o maqui).
 Indridae, compn als membres posteriors ms desenvolupats que els anteriors (indri, avahis, sifakas;
 Cheirogaleidae;
 Megaladapidae, famlia representada amb el gnere Lepilemur.
 Daubentoniidae, un sol gnere i una sola espcie, l'ai-ai (Daubentonia madagascariensis).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121289" title="Illa Nelson" nonfiltered="4429" processed="4414" dbindex="49782">


L'Illa Nelson (o Illa Leipzig, Illes de Nelson, Illa d'O'Cain o Illa Strachans) pertany a les Illes Shetland del Sud, en l'Antrtida. Es troba immediatament al sud-oest de l'Illa Rei George i separada d'aquesta per l'Estret Fildes. Cap al sud-oest, l'Estret Nelson la separa de l'Illa Robert. L'Illa Nelson t uns 19 km d'aquest a oest, per uns 11 km de nord a sud. Es troba gaireb en la seva totalitat coberta de gel permanent. Destaquen en el seu litoral la Punta Harmonia i la Caleta Harmonia a l'oest, La Punta Ross al sud-oest i la Punta Duthoit al sud-est. En la costa nord de la illa, prop de l'estret Fildes, hi ha situada una base txeca anomenada "ECO Nelson".








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121290" title="Juan Toms vila Laurel" nonfiltered="4430" processed="4415" dbindex="49783">
Juan Toms vila Laurel (Malabo, 1966) s un escriptor ecuatoguine, d'origen annobons.

Ha conreat tant la novella com la poesia i l'assaig. Realitza una important labor com redactor cap de la revista cultural El Patio, publicada pel centre Cultural Hisp Guineano a Malabo.

 Obres . 
1994 - Poemes. ;
1998 - Rssia es va A Asamse (novella) ;
1999 - La crrega, (novella) 1999 - El dret de pernada (assaig) ;
2002 - Miscellnies guineoecuatorianas;

 Enllaos externs .
 "Cuando a Guinea se iba por mar";











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121291" title="Nicolas Flamel" nonfiltered="4431" processed="4416" dbindex="49784">
Nicolas o Nicholas Flamel va ser un personatge histric que va nixer el 1330 a Pontoise i va morir aPars el 1413, tot i que la seva vida ha estat exagerada per la llegenda que explica que va aconseguir crear la Pedra Filosofal i esdevenir immortal.

Nicolas era un home de lletres i treballava de copista, feina que havia aprs del seu pare.
Segons la llegenda, va passar-se dcades buscant la manera d'aconseguir crear la pedra, per no se'n va sortir.
Un dia va somiar en un ngel que li mostrava un llibre i poc temps desprs un home que anava curt de diners i li va vendre el llibre que havia vist en somnis.

Per desgrcia el llibre era en hebreu i Nicolas no en sabia, aix que va estar buscant un traductor per Frana i Espanya, per no en va trobar cap degut a les persecucions que patien els jueus en aquells moments.
De cam de tornada va trobar un rab que li va traduir part del llibre i va accedir a tornar amb ell cap a casa, per va morir durant el viatge.

Amb els fragments que tenia traduts, Nicolas va poder traduir el llibre i per fi va poder crear la Pedra i el 1382 va aconseguir per primera vegada convertir metalls com el coure i el mercuri en or. A partir d'aquest moment va esdevenir un gran filantrop i va fer grans donacions a hospitals i esglsies.

El 1407 es va fer construir una casa al 51 la rue de MontMorency que encara existeix.

Segons les fonts oficials Nicolas Flamel va morir el 1413 i est enterrat al cementiri de Saint Jacques de la Boucherie, a Pars, per la llegenda diu que va aconseguir, grcies a la Pedra Filosofal, produir l'elixir de la vida que li hauria proporcionat la immortalitat a ell i a la seva dona, Perenelle, i el funeral havia estat una comdia i, de fet, quan les seves tombes van ser obertes, les van trobar buides.

 Blog "Los secretos del inmortal Nicolas Flamel";

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121292" title="Zygmunt Bauman" nonfiltered="4432" processed="4417" dbindex="49785">

Zygmunt Bauman (Pozna , Polnia, 19 de novembre de 1925) s un socileg de prestigi internacional.

Va ensenyar Sociologia a la Universitat de Varsvia entre 1954 i 1968, any en qu va perdre, en una purga antisemita, la seva plaa de professor i va emigrar a Israel. D en del 1971 viu a Anglaterra, on va ser professor de la Universitat de Leeds fins que es va retirar el 1990.

Les seves primeres obres foren escrites en polons. D'en de 1972, publica els seus assajos i estudis en angls.

 Traduccions al catal .
Globalitzaci: les conseqncies humanes. Trad. Marta Escrib. Barcelona: Edicions de la UOC/Prtic 2001;
Identitat. Converses amb Benedetto Vecchi. Valncia: Universitat de Valncia 2005;
Una aventura anomenada "Europa". Trad. Josep Sampere. Barcelona: Arcdia 2006;
Noves fronteres i valors universals. Barcelona: CCCB 2006;
Els reptes de l'educaci en la modernitat lquida. Trad. Josep Sampere. Barcelona: Arcdia 2007;
Temps lquids. Viure en una poca d'incertesa. Barcelona: Viena 2007. ISBN 978-84-8330-443-3;

 Bibliografia original .
1957: Zagadnienia centralizmu demokratycznego w pracach Lenina of Democratic Centralism in Lenin's Works. Warszawa: Ksi  ka i Wiedza.
1959: Socjalizm brytyjski:  rd a, filozofia, doktryna polityczna Socialism: Sources, Philosophy, Political Doctrine. Warszawa: Pa stwowe Wydawnictwo Naukowe.
1960: Klasa, ruch, elita: Studium socjologiczne dziejw angielskiego ruchu robotniczego Movement, Elite: A Sociological Study on the History of the British Labour Movement. Warszawa: Pa stwowe Wydawnictwo Naukowe.
1960: Z dziejw demokratycznego idea u the History of the Democratic Ideal. 	Warszawa: Iskry.
1960: Kariera: cztery szkice socjologiczne Four Sociological Sketches. Warszawa: Iskry.
1961: Z zagadnie  wsp czesnej socjologii ameryka skiej of Modern American Sociology. Warszawa: Ksi  ka i Wiedza.
1962 (with Szymon Chodak, Juliusz Strojnowski, Jakub Banaszkiewicz): Systemy partyjne wsp czesnego kapitalizmu Party Systems of Modern Capitalism. Warsaw: Ksi  ka i Wiedza.
1962: Spolecze stwo, w ktorym  yjemy Society We Live In. Warsaw: Ksi  ka i Wiedza.
1962: Zarys socjologii. Zagadnienia i poj cia of Sociology. Questions and Concepts. Warszawa: Pa stwowe Wydawnictwo Naukowe.
1964: Zarys marksistowskiej teorii spolecze stwa of the Marxist Theory of Society. Warszawa: Pa stwowe Wydawnictwo Naukowe.
1964: Socjologia na co dzie  for Everyday Life. Warszawa: Iskry. ;
1965: Wizje ludzkiego  wiata. Studia nad spo eczn  genez  i funkcj  socjologii of a Human World: Studies on the social genesis and the function of sociology. Warszawa: Ksi  ka i Wiedza.
1966: Kultura i spo ecze stwo. Preliminaria and Society, Preliminaries. Warszawa: Pa stwowe Wydawnictwo Naukowe.
1972: Between Class and Elite. The Evolution of the British Labour Movement. A Sociological Study. Manchester: Manchester University Press ISBN 0-7190-0502-7 (original en polons de 1960);
1973: Culture as Praxis. London: Routledge & Kegan Paul. ISBN 0-7619-5989-0;
1976: Socialism: The Active Utopia. New York: Holmes and Meier Publishers. ISBN 0-8419-0240-2;
1976: Towards a Critical Sociology: An Essay on Common-Sense and Emancipation. London: Routledge & Kegan Paul. ISBN 0-7100-8306-8;
1978: Hermeneutics and Social Science: Approaches to Understanding. London: Hutchinson. ISBN 0-09-132531-5;
1982: Memories of Class: The Pre-history and After-life of Class. London/Boston: Routledge & Kegan Paul. ISBN 0-7100-9196-6;
c1985 Stalin and the peasant revolution: a case study in the dialectics of master and slave. Leeds: University of Leeds Department of Sociology. ISBN 0-907427-18-9;
1987: Legislators and interpreters - On Modernity, Post-Modernity, Intellectuals. Ithaca, N.Y.: Cornell University Press. ISBN 0-8014-2104-7;
1988: Freedom. Philadelphia: Open University Press. ISBN 0-335-15592-8;
1989: Modernity and The Holocaust. Ithaca, N.Y.: Cornell University Press 1989. ISBN 0-8014-2397-X;
1990: Paradoxes of Assimilation. New Brunswick: Transaction Publishers.
1990: Thinking Sociologically. An introduction for Everyone. Cambridge, Mass.: Basil Blackwell. ISBN 0-631-16361-1;
1991: Modernity and Ambivalence. Ithaca, N.Y.: Cornell University Press. ISBN 0-8014-2603-0;
1992: Intimations of Postmodernity. London, New York: Routhledge. ISBN 0-415-06750-2;
1992: Mortality, Immortality and Other Life Strategies. Cambridge: Polity Press. ISBN 0-7456-1016-1;
1993: Postmodern Ethics. Cambridge, MA: Basil Blackwell. ISBN 0-631-18693-X;
1995: Life in Fragments. Essays in Postmodern Morality. Cambridge, MA: Basil Blackwell. ISBN 0-631-19267-0;
1996: Alone Again - Ethics After Certainty. London: Demos. ISBN 1-898309-40-X;
1997: Postmodernity and its discontents. New York: New York University Press. ISBN 0-7456-1791-3;
1998: Work, consumerism and the new poor. Philadelphia: Open University Press. ISBN 0-335-20155-5;
1998: Globalization: The Human Consequences. New York: Columbia University Press. ISBN 0-7456-2012-4;
1999: In Search of Politics. Cambridge: Polity Press. ISBN 0-7456-2172-4;
2000: Liquid Modernity. Cambridge: Polity Press ISBN 0-7456-2409-X;
(2000 per Peter Beilharz: The Bauman Reader. Oxford: Blackwell Publishers. ISBN 0-631-21492-5);
2001: Community. Seeking Safety in an Insecure World. Cambridge: Polity Press. ISBN 0-7456-2634-3;
2001: The Individualized Society. Cambridge: Polity Press. ISBN 0-7456-2506-1;
2001 (amb Keith Tester): Conversations with Zygmunt Bauman. Cambridge: Polity Press. ISBN 0-7456-2664-5;
2001 (amb Tim May): Thinking Sociologically, 2nd edition. Oxford: Blackwell Publishers. ISBN 0-631-21929-3;
2002: Society Under Siege. Cambridge: Polity Press. ISBN 0-7456-2984-9;
2003: Liquid Love: On the Frailty of Human Bonds, Cambridge: Polity Press. ISBN 0-7456-2489-8;
2003: City of fears, city of hopes. London: Goldsmith's College. ISBN 1-904158-37-4;
2004: Wasted Lives. Modernity and its Outcasts. Cambridge: Polity Press. ISBN 0-7456-3164-9;
2004: Europe: An Unfinished Adventure. Cambridge: Polity Press. ISBN 0-7456-3403-6;
2004: Identity: Conversations with Benedetto Vecchi. Cambridge: Polity Press. ISBN 0-7456-3308-0;
2005: Liquid Life. Cambridge: Polity Press. ISBN 0-7456-3514-8;
2006: Liquid Fear. Cambridge: Polity Press. ISBN 0-7456-3680-2;
2006: Liquid Times: Living in an Age of Uncertainty. Cambridge: Polity Press. ISBN 0-7456-3987-9 ;

Enllaos externs.
Bauman a la Filoxarxa;
Informaci sobre Temps lquids, el darrer llibre de Bauman publicat en catal;
Crtica de Temps lquids i Els reptes de l'educaci en la modernitat lquida, per Ferran Sez Mateu;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121303" title="Temporada 1994-1995 del FC Barcelona" nonfiltered="4433" processed="4418" dbindex="49786">
Les dades ms destacates de la temporada 1994-1995 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Campi de la Supercopa d'Espanya

Socis: 98.093

Plantilla.


Entrenador:  Johan Cruyff;

1995.
Maig.
27 maig - 35a. jornada de Lliga. Un gol de Nadal dna la victria al Bara enfront el Real Madrid (1-0). Laudrup, que tornava al Camp Nou amb la samarreta blanca de l'etern rival, s esbroncat durant tot el partit.

Mar.
15 mar - Copa d'Europa. Quarts de Final. Tornada. El Bara s eliminat de la Copa d'Europa pel Paris Saint-Germain que remunta un gol inicial de Bakero (2-1) ;

11 mar - Jornada de Lliga. Derrota del Bara al Vicente Caldern (2-0) davant l'Atltico de Madrid. L'equip de Cruyff decepciona un cop ms i queda despenjat en la classificaci.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121305" title="Mascota" nonfiltered="4434" processed="4419" dbindex="49787">

Una mascota s un sser (sovint un animal) o una cosa que serveix com a smbol o per a portar sort a un grup de persones, una instituci, una empresa o un esdeveniment important. 

Per a fer de mascota, s'acostuma a utilitzar la imatge ms o menys transformada d'un animal que t una relaci, a vegades fora remota, amb el grup o l'esdeveniment que representa. 

El mot s d'origen recent i prov del provenal mascoto, que vol dir sortilegi. Es va popularitzar quan el compositor francs Edmond Audran va compondre l'opereta  La Mascotte , estrenada a Pars el 30 de desembre de 1880, que va estar ms d'un any en cartell ininterrompudament a causa del gran xit que va obtenir.

Unes de les mascotes ms populars son les mascotes olmpiques, que es van comenar a popularitzar a partir delsJocs Olmpics de l'any 1968  

Algunes mascotes;
Cobi, mascota dels Jocs Olmpics de Barcelona 1992.
Naranjito, mascota de la Copa del Mn de Futbol de 1982.
Tux, mascota del Linux.

 Enllaos externs .
  Llistat de mascotes utilitzades en el programari lliure;
  Manual de disseny de mascotes;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121306" title="HPLC" nonfiltered="4435" processed="4420" dbindex="49788">
La Cromatografia lquida d'alta ressoluci o High performance liquid chromatography (HPLC) s un tipus de cromatografia en columna utilitzada freqentment en bioqumica i qumica analtica. Tamb se l'anomena a vegades Cromatografia lquida d'alta pressi o High pressure liquid chromatography (HPLC), encara que aquesta terminologia es considera antiga i est en dess. L'HPLC s una tcnica utilitzada per separar els components d'una mescla basant-se en diferents tipus d'interaccions qumiques entre les substncies analitzades i la columna cromatogrfica.

 Principal .
En l' HPLC isocrtica el compost passa per la columna cromatogrfica a travs de la fase estacionria (normalment, un cilindre amb petites partcules arrodonides amb certes caracterstiques qumiques a la seva superfcie) mitjanant el bombeig de lquid (fase mbil) a alta pressi a travs de la columna. La mostra a compostzar s introduda en petites quantitats i els seus components es retarden diferencialment depenent de les interaccions qumiques o fsiques amb la fase estacionria a mesura que avancen per la columna. El grau de retenci dels components de la mostra depn de la naturalesa del compost, de la composici de la fase estacionria i de la fase mbil. El temps que tarda un compost a ser elut de la collumna s'anomena temps de retenci i es considera propietat identificativa caracterstica del compost en una determinada fase mbil i estacionria. La utilitzaci de pressi en aquest tipus de cromatografies incrementa la velocitat linial dels compostos dins la collumna i redueix aix la difusi dels compostos dins la collumna i millora la resoluci de la cromatografia. Els dissolvents ms utilitzats sn l'aigua, el metanol i l'acetonitril. L'aigua pot contenir tampons, sals, o compostos com l'cid trifluoroactic, que ajuden a la separaci dels compostos.

Una millora introduda a la tcnica d'HPLC descrita s la variaci de la composici de la fase mbil durant l'anlisi, coneguda com "eluci en gradient". Un gradient normal en una cromatografia de fase reversa pot comenar a un 5% d'acetonitril i progressar de forma linial fins a un 50% en 25 minuts. El gradient utilitzat varia en funci de la hidrofobicitat del compost. El gradient separa els componenents de la mostra com una funci de l'afinitat del compost per la fase mbil utlitzada respecte a l'afinitat per la fase estacionria. En l'exemple, utilitzant un gradient aigua/acetonitril els compostos ms hidroflics eluiran a major concentraci d'aigua, mentre que els compostos ms hidrofbics eluiran a concentracions elevades d'acetonitril. Sovint, cal realitzar una srie de proves prvies per tal d'optimitzar el gradient de manera que permeti una bona separaci dels compostos. 


Tipus de HPLC.
 Cromatografia de fase normal .
La cromatografia de fase normal o "Normal phase HPLC" (NP-HPLC) va ser el primer tipus de sistema HPLC utilitzat en el camp de la qumica, i es caracteritza per separar els compostos en base a la seva polaritat. Aquesta tcnica utilitza una fase estacionria polar i una fase mbil apolar, i s'utilitza quan el compost d'inters s fora polar. 

El compost polar s'associa i s retingut per la fase estacionria. La fora d'adsorci augmenta a mesura que augmenta la polaritat del compost i la interacci entre el compost polar i la fase estacionria polar (en comparaci a la fase mbil) augmenta el temps de retenci. La fora d'interacci no noms depn dels grups funcionals del compost, sin tamb en factors estrics de manera que els ismers estructurals sovint es poden diferenciar l'un de l'altre. La utilitzaci de dissolvents ms polars en la fase mbil disminueix el temps de retenci dels compostos mentre que els dissolvents ms hidrofbics tendeixen a augmentar el temps de retenci.

La NP-HPLC va caure en dess als anys setanta amb el desenvolupament de l'HPLC de fase reversa o Reversed-phase HPLC a causa de la falta de reproductibilitat dels temps de retenci ja que els dissolvents prtics canviaven l'estat d'hidrataci de la silica o alumina de la cromatografia.

 Cromatografia de fase reversa .
	
L'HPLC de fase reversa (RP-HPLC) consisteix en una fase immbbil apolar i una fase mbil de polaritat moderada. Una de les fases estacionries ms comunes d'aquest tipus de cromatografia s la silica tractada amb RMe2SiCl, on la R es una cadena alquil tal com C18H37 o C8H17. El temps de retenci s major per a les molcules de naturalesa apolar, mentre que les molcules de carcter polar elueixen ms rpidament. El temps de retenci augmenta amb l'addici de dissolvent polar a la fase mbil i disminueix amb la introducci de dissolvents ms hidrofbics. La cromatografia de fase reversa s tant utilitzada que sovint se l'anomena HPLC sense cap ms especificaci.

La cromatografia de fase reversa es basa en el principi de les interaccions hidrofbiques que resulten de les forces de repulsi entre un dissolvent relativament polar, un compost relativament apolar, i una fase estacionria apolar. La fora conductora  en la uni del compost a la fase estacionria s la disminuci de l'rea del segment apolar del compost exposat al dissolvent.. Aquest efecte hidrofbic est dominat per la disminuci de l'energia lliure de l'entropia associada amb la minimitzaci de la interfase compost-dissolvent polar. L'efecte hidrofbic disminueix amb l'addici de dissolvent apolar a la fase mbil. Aix modifica el coeficient de partici de manera que el compost es mou per la columna i elueix.

Les caracterstiques del compost juguen un paper molt important en la retenci. En general, un compost amb una cadena alquil llarga s'associa amb un temps de retenci major perqu augmenta la hidrofobicitat de la molcula. Tanmateix, les molcules molt grans poden veure reduda la interacci entre la superfcie del compost i la fase estacionria.  El temps de retenci augmenta amb l'rea de superfcie hidrofbica que sol ser inversament proporcional a la mida del compost. Els compostos ramificats solen eluir ms rpidament que els seus ismers linials ja que la superfcie total es veu reduda.

A part de la hidrofobicitat de la fase mbil, altres modificacions de la fase mbil poden afectar la retenci del compost; per exemple, l'addici de sals inorgniques provoca un augment linial en la tensi superficial, i com que l'entropia de la interfase compost-dissolvent est controlada precisament per la tensi superficial, l'addici de sals tendeix a augmentar el temps de retenci. Una altra variable important s el pH ja que pot canviar la hidrofobicitat del compost. Per aquest motiu, la majoria de mtodes utilitzen un tamp com el fosfat de sodi per controlar el valor del pH. Aquests tampons controlen el pH, per tamb neutralitzen la crrega o qualsevol reste de silica de la fase estacionria que hagi quedat exposada i actuen com a contraions que neutralitzen la crrega de l'compost. L'efecte dels tampons sobre la cromatografia pot variar, per en general milloren la separaci cromatogrfica.

Les columnes de fase reversa es fan malb amb menys facilitat en comparaci amb les columnes de silica normals. Tanmateix, moltes columnes de fase reversa estan formades per silica modificada amb cadenes alquil i no s'han d'utilitzar mai amb bases en medi aqus ja que aquestes podrein danyar l'esquelet de silica subjacent. Les columnes es poden utilitzar en acids en medi aqus per no haurien d'estar exposades massa temps a l'cid perqu pot corrosionar les parts metlliques de l'aparell d'HPLC.

 Cromatografia d'exclusi mollecular .
La cromatografia d'exclusi molecular, tamb coneguda com cromatografia per filtraci en gel, separa les partcules de la mostra en funci de la seva mida. Generalment es tracta d'una cromatografia de baixa resoluci de manera que se sol utilitzar en els passos finals del procs de purificaci. Tamb s molt til per a la determinaci de l'estructura terciria i l'estructura quaternria de les proteines purificades.

 Cromatografia de bescanvi inic .
En la cromatografia de bescanvi inic, la retenci es basa en l'atracci electrosttica entre els ions en soluci i les crregues immobilitzades a la fase estacionria. Els ions de la mateixa crrega sn exclosos mentre que els de crrega oposada sn retinguts per la collumna. Alguns tipus d'intercanviadors inics sn: i) Resines de poliestir, ii) interncanviadors inics de cellulosa i dextrans (gels) i iii) Silica porosa o vidre de mida de porus controlada. En general els intercanviadors inics afavoreixen la uni de ions d'alta crrega i radi petit. Un increment en el concentraci del contrai (respecte als grups funcionals de la resina) redueix el temps de retenci. Un increment en el pH redueix el temps de retenci en les cromatografies de bescanvi catinicm mentre que una disminuci del pH redueix el temps de retenci en les cromatografies de bescanvi aninic.

Aquest tipus de cromatografia s ampliament utilitzat en les segents aplicacions: purificaci d'aigua, concentraci de components traa, Ligand-exchange chromatography, Ion-exchange chromatography of proteins, High-pH anion-exchange chromatography of carbohydrates and oligosaccharides, etc.

 Cromatografia basada en bioafinitat .
Aquest tipus de cromatografia es basa en la capacitat de substncies biolgicament actives de formar complexos estables, especfics i reversibles. La formaci d'aquests complexes implica la participaci de forces moleculars com les interaccions de Van der Waal, interaccions electrosttiques, interaccions dipol-dipol, interaccions hidrofbiques i ponts d'hidrogen entre les partcules de la mostra i la fase estacionria.

Parmetres.
 Dimetre intern .
El dimetre intern d'una columna d'HPLC s un aspecte crtic que determina la quantitat de mostra que es pot carregar a la columna i tamb influeix en la seva sensibilitat. Les columnes de dimetre intern ms gran (>10 mm) s'utilitzen normalment en la purificaci de compostos per a la seva utilitzaci posterior. En canvi, les columnes de dimetre intern menor (4-5 mm) s'utilitzen en l'anlisi quantitatiu de les mostres, i es caracteritzen per l'augment la sensibilitat i la minimitzaci del consum de dissolvents que comporten. Aquestes columnes se solen anomenar columnes d'escala analtica i normalment estan associades a un detector UV-vis. A part, existeixen altres tipus de columnes, com les de tipus capillar, amb un dimetre inferior a 0.3 mm, utilitzades principalment en espectrometria de masses.

 Mida de les partcules .
La majoria d'HPLC tradicionals es realitzen amb una fase estacionria unida a l'exterior de partcules esfriques de silica. Aquestes partcules poden tenir diferents mides, sent les de 5m de dimetre les ms utilitzades. Partcules ms petites ofereixen una major superfcie i una millor separaci, per la pressi que es requereix per obtenir una velocitat linial ptima augmenta de forma inversament proporcional al cub del dimetre de la partcula. Aix significa que disminuir la mida de les partcules a la meitat, augmentaria la resoluci de la columna, per alhora, augmentaria la pressi necessria en un factor de vuit.

 Mida de porus .
Moltes fases estacionries sn poroses per proporcionar una major superfcie. Els porus petits proporcionen una major superfcie mentre que els porus de major mida proporcionen una cintica millor, especialment per als composts de mida ms gran; per exemple, una protena que sigui lleugerament ms petita que la mida de porus hi pot entrar, per dificilment en sortir amb facilitat.

 Pressi de la bomba .
La pressi de les bombes s variable segons el model i fabricant, per el seu rendiment es mesura en llur habilitat per generar un flux constant i reproduble. La pressi pot assolir valors de fins a ~40 MPa (o unes 400 atmosferes). Els aparells ms moderns d'HPLC incorporen millores per poder treballar a pressions ms altes i, per tant, poder utilitzar partcules de mida ms petita a les columnes (< 2 micrmetres).  Aquests nous aparells, anomenats "Ultra Performance Liquid Chromatography" (UPLC) poden treballar amb valors de fins a ~100 MPa de pressi (unes 1000 atmosferes). (Cal tenir en compte que les sigles "UPLC" sn una marca registrada de Waters Corporation encara que a vegades s'utilitzen de forma general per a designar aquest tipus d'aparells.)

Fabricants d'aparells d'HPLC.
Agilent Technologies  (antigament Hewlett-Packard);
Beckman Coulter, Inc. ;
Dionex Corporation ;
Eksigent Technologies ;
Gilson, Inc. ;
Micro-Tech Scientific ;
PerkinElmer, Inc. ;
Proxeon Biosystems A/S ;
Shimadzu Scientific Instruments ;
Thermo Electron Corporation ;
Varian, Inc.;
Waters Corporation ;

Fabricants de collumnes d'HPLC i accessoris.
Agilent Technologies;
Beckman Coulter, Inc. ;
Dionex Corporation ;
Eksigent Technologies ;
Gilson, Inc. ;
Hitachi ;
Isolation Technologies ;
Micro-Tech Scientific ;
Phenomenex ;
Proxeon Biosystems A/S ;
Shimadzu Scientific Instruments;
Sielc;
Supelco;
Thermo Electron Corporation ;
Tosoh Corporation ;
Varian, Inc.;
Waters Corporation ;

Vegeu tamb .
Cromatografia;
Cromatografia de bescanvi inic;
Cromatografia d'exclusi molecular;

Enllaos externs.
 Silica gels for liquid chromatography;
 HPLC Find;
 LC Resources ChromFAQ;
 Chromatography Forum;
 Overview of HPLC Suppliers;
 Novasep;
 HPLC Resources;
 HPLC Primer;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121308" title="Centimorgan" nonfiltered="4436" processed="4421" dbindex="49789">
Un centimorgan s una unitat de mesura de recombinaci del material gentic que equival a una freqncia de recombinaci de l'1%. El seu smbol s cM.

En gentica els centimorgans sn les unitats de la freqncia de recombinaci utilitzades per mesurar el lligament entre gens. Si dos gens presenten una distncia de 50 cM entre ells, significa que hi ha la mateixa probabilitat que s'heretin junts a que s'heretin separats, i per tant aquests gens no presenten lligament. El centimorgan rep el seu nom en honor al genetista Thomas Hunt Morgan. Observi's que la unitat base, el morgan, s rarament utilitzada.

Una altra unitat que mesura la freqncia de recombinaci s la unitat de mapa (map unit, m.u.) que equival a una freqncia de recombinaci del 1%, i per tant, s equivalent al centimorgan.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121309" title="Prainea" nonfiltered="4437" processed="4422" dbindex="49790">

Prainea s un gnere de la tribu de les artocrpies que agrupa espcies d'arbres tropicals, similars als del gnere Artocarpus localitzats al subcontinent indi i a Birmnia.

Enllaos externs.

Fitxa del Prainea al GRIN ;
Fitxa del Prainea al Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121310" title="Gran Premi d'Europa del 2004" nonfiltered="4438" processed="4423" dbindex="49791">
El Gran Premi d'Europa del 2004 va ser  disputat el 30 de maig de 2004, al circuit  de Nrburgring.



 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Pole : Michael Schumacher 1:28.351;
 Volta rpida : Michael Schumacher 1:29.468;









 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121311" title="Charles Manson" nonfiltered="4439" processed="4424" dbindex="49792">

Charles Milles Manson (12 de novembre de 1934), msic i fundador d'un grup d'ideologia hippy conegut com la famlia que va realitzar diferents assassinats l'any 1969, entre els que destaquen el de Sharon Tate dona del director de cinema Roman Polanski.

 Biografia.

 Infncia i Adolescncia.

Nascut el 12 de novembre de 1934 a Cincinnati (Ohio, EUA), Manson era fill de Kathleen Maddox, una adolescent de 16 anys, i de pare desconegut. Poc desprs del seu naixement, Katheleen es va casar amb William Manson, qui va transmetre el seu cognom a Charles.

L'any 1939, Katheleen i el seu germ, varen ser condemnats per violaci i assalt a una benzinera. Katheleen que patia alcoholisme, va intentar fins i tot canviar el seu fill Charles per cervesa i posteriorment va buscar diferent cases d'acollida per a ell. Finalment, Manson va acabar a la Gibault School for Boys a Terre Haute, a l'estat d'Indiana. Al cap d'un any escap i torn amb la seva mare, que el va refusar. Manson, comen aleshores a viure pels carrers fins que el 1951, desprs de un grapat d'arrests i fugides, s'install a Califrnia on va ser de nou arrestat i internat a la National Training School for Boys a Washington DC. Diferents especialistes en psiquiatria diagnosticaren a Manson problemes de conducta anti-social, parallelament, aquell mateix any segrest a un noi el que el va portar a ser recls a Virginia i Ohio fins que aconsegu la llibertat provisional l'any 1954.

 Joventut.

Un cop en llibertat, Manson segu cometent delictes cada cop ms greus, incloent violacions. El gener de 1955 va contraure matrimoni amb Rosaline Jean Willis, amb qui es va establir a Califrnia. Tot just desprs de la boda, Manson va robar un cotxe i fou arrestat, mentre que l'abril d'aquell any Willis es va quedar embarassada. Tot i tenir la llibertat condicional, Manson la perdria al no presentar-se al seu agent de la condicional en la data prevista. Poc desprs del seu nou arrest, Willis donaria a llum a Charles Milles Manson, Jr i fugiria amb el nen i un conductor de camions. Charles Milles Manson, Jr se sucidaria l'any 1993.

Manson aniria entrant i sortint de la pres fins el 21 de mar de 1967, quan de nou aconsegu la llibertat provisional. Les seves primeres paraules en llibertat foren: Oh, no, I can't go outside there...I knew that I couldn't adjust to that world. (Oh no... no puc sortir... no s com adaptar-me al mn).

Manson tenia alguns amics entre diferents msics de certa fama, incls Dennis Wilson membre de la banda californiana The Beach Boys.

 Els Assassinats.

La Creaci de la famlia .

Desprs de la seva experincia a la pres, Charlie Manson va comenar a atreure un grup de seguidors, principalment dones joves amb problemes emocionals, que volien viure en rebellia dels seus pares i de la societat en general. 

La famlia vivia al camp, prop de la ciutat de Los Angeles, dins d'una comuna hippie on es professava l'amor lliure i una educaci basada en la comunitat i on els nadons no eren educats pels seus pares per evitar que aquests els hi transmetessin l'egoisme i l'egocentrisme propi d'una relaci pare-fills.  

La famlia, vivia esperant el Helter Skelter, un apocalipsi que tindria com a font de conflicte la tensi racial entre blancs i negres. La idea del Helter Skelter, provenia d'una reinterpretaci que Manson havia fet de la can dels The Beatles amb el mateix nom i que es basa en un parc d'atraccions. La idea de Manson era que la famlia se salvaria ja que quan arribs el Helter Skelter, ells estarien al desert.

Per precipitar l'apocalipsi blanc-negre, Manson orden als membres de famlia que cometessin una srie d'assassinats per a que fossin atributs a grups de defensa dels drets dels afro-americans, com els panteres negres.

 El Cas Tate .

La nit del 9 d'agost de 1969, Manson va enviar a 4 membres de la familia Charles "Tex" Watson, Patricia Krenwinkel, Susan Atkins i Linda Kasabian. Tots ells anaren a l'antiga residncia  del productor musical Terry Melcher i assassinaren a tothom qui era a la casa. Segons es va saber al judici, diferents membres de la famlia tamb desitjaven anar a cometre els assassinats, per no hi cabien en el cotxe. No hi ha proves de qu cap dels assassins actus sota els efectes d'alguna droga, ni que cap d'ells intents contradir les ordres de Manson. 

Als voltants de mitjanit, els 4 membres arribaren al jard de la casa del director de cinema Roman Polanski i de la seva dona Sharon Tate. Polanski es trobava treballant a Londres en una pellcula i va demanar a diferents amics de la parella que estiguessin amb Tate que estava embarassada de vuit mesos i mig. Abans d'entrar a la casa, els membres de la famlia assassinaren a Steven Parent un jove de 18 anys amic del jardiner de Sharon Tate, que estava deixant la finca quan fou atacat i mort pels assassins.

De tots els membres, Linda Kasabian va expressar el seu horror per la mort del jove i se li va ordenar vigilar les afores de la casa, mentre els altres tres hi entraven i reunien a tots els que hi dormien al menjador de la residncia. En aquell moment, preguntaren qui tenia diners, i desprs de respondre afirmativament, Abigail Folger fou portada a la habitaci per a que buids el seu moneder. Posteriorment, tornaren tots al menjador, on augment l'agressivitat per part dels atacants. Jay Sebring que era amic de Sharon Tate, intent defensar-la durant un atac fsic que va rebre, el qual va suposar que Watson li dispars i colpegs a la cara diferents vegades. Wojciech Frykowski i Abigail Folger fugiren fins el jard de la casa, on foren atrapats pels seus atacants. Wojciech Frykowski va rebre 51 punyalades i dos trets, mentre que Abigail Folger va rebre 28 punyalades. Sharon Tate va romandre al menjador i va suplicar per la vida del seu fill nonat. Durant el judici Susan Atkins va testificar que a les spliques de Tate, va respondre " Mira, puta, no em preocupes. No em preocupa si ests a punt de tenir un fill, morirs i no tinc sentiment envers tu" i posteriorment l'apunyal fins a la mort. Abans de deixar la casa, Atkins va escriure amb la sang de Sharon Tate la paraula PIG (Porc) a la porta. 

 El cas LaBianca.

La nit del 10 d'agost de 1969, tan sols una nit desprs de la mort de Tate i els seus amics, els membres de la famlia tornarien a actuar al barri de Los Angeles conegut com Los Feliz. En aquest cas, el propietari d'un supermercat Leno LaBianca i la seva dona Rosemary foren assassinats a casa seva per membres de la famlia (Charles "Tex" Watson, Patricia Krenwinkel, Susan Atkins i Leslie Van Houten). Sembla ser, que en aquest cas Manson va romandre a la casa tot just abans dels assassinats i calmaria a les vctimes assegurant que si cooperaven no els passaria res. Al deixar la casa ordenaria als altres que s'ensenyessin amb les vctimes. 

Les noies apunyalaren 41 vegades a Rosemary LaBianca, 20 d'elles un cop la dona ja era morta . Desprs, tots ells, s'encarregaren del senyor LaBianca. Igualment, amb una forquilla va escriure a l'estomac del mort la paraula "GUERRA" i desprs les paraules "ALAMENT" i "MORT ALS PORCS" a les parets i "HEALTER SKELTER" a la nevera.

Hi havia una forta connexi entre tots dos assassinats, el mateix cervell Charles Manson, els dos principals assassins (Watson i Krenwinkel) i foren jutjats en un mateix judici i pel mateix fiscal, Vincent Bugliosi qui s'encarregaria del cas Manson.

 Altres Assassinats.

Membres de la famlia havien estat responsables de la mort de Gary Hinman, un mestre de msica que es negava a tornar uns diners que Manson li exigia. Concretament, Bobby Beausoleil fou arrestat per aquest crim pocs dies abans dels assassinats de Tate i LaBianca. Posteriorment, Susan Atkins confessaria la seva participaci en el crim.

El 16 d'agost de 1969, una redada va detenir a la majoria de membres de la famlia sospitosos d'haver robat una srie de cotxes sense que se'ls imputs cap crrec pels assassinats, dels quals no eren ni sospitosos.

Un dels membres de la famlia, Donald "Shorty" Shea, explicaria a la policia les activitats delictives de la famlia. Per aquest motiu Manson va ordenar el seu assassinat. El seu cos no va ser trobat fins el 1977.

 Investigaci i Judici .

La investigaci policial dels assassinats de la famlia Manson no varen ser gaire ben encaminats, principalment per la rivalitat entre els dos equips d'investigaci que s'encarregaren de cada un dels casos. L'equip del cas Tate (Tate Team) era contrari a creure que tots dos casos estaven connectats. Per aquest motiu, va ser el fiscal Vincent Bugliosi qui es va encarregar d'obtenir les proves necessries per trobar els culpables i portar-los a judici.

Ronald Hughes, un jove advocat amb importants coneixements del moviment contracultural dels anys 60, va ser qui, desprs de diferents advocats acomiadats per Manson o que dimitiren personalment, s'ocup de la defensa de Manson i de Leslie Van Houten.

De totes maneres, el mateix Hughes va persuadir a Manson per a que accepts un altre advocat, Irving Kanarek, i ell poder defensar Van Houten. La seva defensa es bas en qu el seu client va actuar sota la influncia de Manson, esperant que el jurat prengus aquest fet com un atenuant. 

A finals de novembre de 1970, mentre Hughes gaudia d'uns dies de cmping a Sespe Hot Springs, va desaparixer. El seu cos descompost apareixeria el febrer de 1971. Es creu que alguns membres de la famlia el mataren com a represlia per a inculpar a Manson en els crims.

Durant el judici, Manson i els seus seguidors van intentar atraure els mitjans de comunicaci. Durant el mateix, Manson va aparixer amb una cicatriu en forma de X que ell mateix s'havia fet amb un ganivet al front. Aquest fet es repet diferents vegades tant per ell com pels seus seguidors durant el judici. Algunes vegades aquesta X es convertia en una esvstica fins que a Manson li qued com a cicatriu.

En un altre intent d'atraure l'atenci, Manson es va tallar tots els cabells, a l'igual que feren els seus seguidors. A ms a ms, tots ells interrompien el judici i sovint foren expulsats de la sala pel jutge Charles Older. En alguna ocasi, Manson va intentar agredir tant al jutge com al fiscal.

Els membres de la famlia, van intentar persuadir a Barbara Hoyt, una antiga membre de la famlia, per que no testifiqus contra Manson. Per aconseguir-ho varen pagar a Barbara Hoyt un viatge a Hawai i una hamburguesa amb LSD. La seva intenci, per, era intentar assassinar Hoyt amb una sobredosi de LSD ja que tenien la falsa creena que una quantitat molt elevada d'aquesta substncia podia acabar amb la vida de la noia. Barbara Hoyt fou trobada pels carrers de Honolulu, hospitalitzada i identificada com a testimoni en el judici. El seu viatge a Hawai amb LSD va convertir la seva declaraci en la d'un testimoni ms fiable i creble enfront el jurat.

Linda Kasabian, que no fou autora de cap de les morts, va rebre immunitat durant el judici si testificava contra la famlia. El seu testimoni fou clau per a la condemna de Manson. Durant la vista, Kasabian va dir a Manson "No m'agrades, per no puc matar-te".

A pesar de qu Manson no havia estat present durant les morts dels cas Tate/LaBianca, va ser declarat culpable de 7 causes d'assassinat i una de conspiraci per assassinar el 25 de gener de 1971, i d'una per ordenar els assassinats el 29 de mar de 1971 i fou sentenciat a la pena de mort.

Susan Atkins i Patricia Krenwinkel foren condemnades per les mateixes causes, a l'igual que Charles "Tex" Watson, tot i que en dates diferents degut a problemes amb l'extradici. Igualment, tots ells foren condemnats a morir. La pena capital, per, fou automticament commutada el 1972 per cadena perptua quan el tribunal superior de Califrnia va anular la pena de mort a l'estat i va commutar totes les condemnes a mort per cadena perptua. Quan es va preguntar als culpables si es penedien dels seus actes ells digueren que no.

Finalment, la famlia fou acusada de 35 assassinats, els quals la majoria no arribarien a ser jutjats per falta de proves o perqu els culpables ja havien estat condemnats a mort o a cadena perptua pel cas Tate/LaBianca.

 Charles Manson com a msic.

L'any 1970, Manson va treure l'lbum Lie: The Love & Terror Cult que va servir per a finanar la seva defensa. Entre d'altres canons s'incloa una can seva que havia estat interpretada anteriorment per The Beach Boys.

Charles Manson s un msic que ha compost diferents canons les quals han estat interpretades per diferents solistes o grups musicals com Guns n' Roses i que ha donat nom a grups famosos com Marilyn Manson.

A ms a ms s el presoner dels EUA que rep ms correspondncia i ha entrat a formar part de la simbologia de la cultura pop americana.

Discografia.
lbums.
Lie: The Love & Terror Cult. ;
White Rasta (MC)..
Poor Old Prisoner Boy : The 55th Anniversary Album (LP, Remote Control Records). ;
Son Of Man (LP, 1992). ;
Live At San Quentin (CD, Grey Matter, 1993). ;
Charles Manson (CD, Grey Matter, 1993). ;
Commemoration (CD, White Devil Records, 1994). ;
Manson Speaks (2CD, White Devil Records, 1995). ;
The Way Of The Wolf (CD, Pale Horse, 1998).
Unplugged 9.11.67 Volume 1 (CD, Archer C.A.T. Productions Inc.). ;
A Taste of Freedom (CD-R, 2000(?)).
All The Way Alive (CD, People's Temple Records, 2003). ;
One Mind (CD, FamilyJams.com, 2005). ;
Sings (CD, ESP Disk, 2006). ;

Singles.
"I'm On Fire" (a.k.a. "My Feelings Begin To Growing") / "The Hallways of Always" (7", White Devil Records). ;
"Look At Your Game, Girl" / "Your Home Is There You're Happy" (7", White Devil Records);

Pellcules.
Manson documental dirigit per Robert Hendrickson i Laurence Merrick (1973);
Charles Manson Superstar  documental dirigit per Nikolas Schreck ;
The Manson Massacre dirigit per Kentucky Jones (1972);
Helter Skelter dirigit per Tom Gries ;
The Book of Manson dirigit per Raymond Pettibon (1989);
"Merry Christmas Charlie Manson!" South Park temporada dos (1998);
The Manson Family dirigit per Jim Van Bebber (2003);
Manson Family Movies escrita, dirigida i produda per John Aes-Nihil (2003);
Live Freaky! Die Freaky! dirigida per John Roecker (2003);
Helter Skelter (TV dirigida per Jhon Gray (2004);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121312" title="Clarisia" nonfiltered="4440" processed="4425" dbindex="49793">

La Clarisia s un gnere de la tribu de les artocrpies que agrupa espcies d'arbres tropicals, similars als del gnere Artocarpus, distributs des de Mxic fins al Per.

Enllaos externs.

Fitxa de la Clarisia al GRIN ;
Fitxa de la Clarisia al NCBI ;
Informaci sobre la Clarisia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121314" title="Cristiano da Matta" nonfiltered="4441" processed="4426" dbindex="49794">

Cristiano da Matta va neixer  el 19 de setembre de 1973 a Belo Horizonte (Brasil). Ha estat pilot de Frmula 1. 


Campi de la Frmula CART al 2002 amb l'equip Newman Haas.

Va participar a les temporades del 2003 i 2004 amb un  Toyota acabant 13e i 17 respectivament.

Va debutar al Gran Premi d'Austrlia del 2003, i la seva ltima carrera va ser el Gran Premi d'Alemanya del 2004.

Actualment participa a la Champ Car.

 Palmars a la Frmula 1 .

 Curses disputades: 28;
 Punts aconsseguits al campionat de pilots: 13 (10 i 3);
 Millor classificaci en un Gran Premi: 6 (Espanya '03, Alemanya '03 i Mnaco '04);
 Millor classificaci al campionat de pilots: 13 (2003);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121315" title="Luque" nonfiltered="4442" processed="4427" dbindex="49795">

Luque s un municipi de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya. L'any 2005 contava amb 3.311 habitants. La seva extensi superficial s de 141 km i t una densitat de 23,5 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 33' N, 4 16' O. Es troba situada a una altitud de 662 metres i a 74 quilmetres de la capital de provncia, Crdova.

Demografia.



Enllaos externs.

Luque - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121316" title="Gianmaria Bruni" nonfiltered="4443" processed="4428" dbindex="49796">
Gianmaria Bruni s nascut el 30 de maig de 1981 a Roma, Itlia. Va correr a la Frmula 1.

Fou pilot de Minardi a la Temporada 2004 de Frmula 1. Va debutar al Gran Premi d'Austrlia i la seva ltima cursa ha estat el Gran Premi del Brasil del 2004.

s pilot de les GP2 Series a partir del 2005. 
Actualmente participa en la GP2 Series.

 Palmars a la Frmula 1 .

 Curses disputades : 18;
 Millor classificaci a un G.P. : 14;
 Punts obtinguts pel campionat de pilots : 0;
 Millor classificaci al campionat de pilots : 25;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121317" title="L'anell del nibelung" nonfiltered="4444" processed="4429" dbindex="49797">


Der Ring des Nibelungen, habitualment traduda al catal com L'anell del nibelung, s una srie de quatre drames musicals pics basats lliurement en figures i elements de la mitologia germnica, particularment el les sagues islandeses i en el Nibelungenlied. Sovint s denominat "El Cicle de l'Anell", "L'Anell wagneri", la Tetralogia o simplement "L'Anell". Richard Wagner  s l'autor tant del llibret com de la msica, als que va escriure i compondre al llarg de vint-i-sis anys, des de 1848 a 1874.

Les quatre peres del cicle de l'Anell sn:
Das Rheingold (L'or del Rin);
Die Walkre (La valquria);
Siegfried (Sigfrid);
Gtterdmmerung (El capvespre dels dus);

Tema.
L' Anell s una obra d'extraordinria escala i abast. Potser la faceta ms evident d'aquesta obra monumental siga la seua durada: una representaci completa del cicle requereix de quatre representacions, amb una durada total d'al voltant de 15 hores, depenent del ritme que marque el director. La primera i ms curta de les quatre peres, Das Rheingold, t una durada mitjana de dues hores i mitja, mentre que la darrera i ms llarga de les quatre, Gtterdmmerung, requereix de ms de cinc hores de representaci.

L'estructura del cicle es basa en l'antic teatre grec, que solia presentar tres tragdies i una stira. L' Anell prpiament dit comena amb Die Walkre i conclou amb Gtterdmmerung, sent Rheingold un preludi.  Wagner va qualificar Das Rheingold de "Vetlada Preliminar", i Die Walkre, Siegfried i Gtterdmmerung van ser subtitulats Primera Jornada, Segona Jornada i Tercera Jornada, respectivament, de la trilogia prpiament dita.

El tema de l'obra s pic. Tracta sobre les baralles i enfrontaments dels dus, herois, i diverses criatures mtiques, al voltant de la possessi del mgic Anell que atorga el poder de dominar el mn sencer. El drama i la intriga s'estn al llarg de tres generacions dels protagonistes, fins al cataclisme csmic del final de Gtterdmmerung.

La msica de l' Anell posseeix una densa i rica textura, creixent en profunditat amb l'avan del cicle. Wagner va compondre per a una orquestra de proporcions gegantines, incloent-hi una secci de metalls ampliada amb nous instruments com la tuba wagneriana, trompeta baixa i tromb contrabaix. Wagner tamb va projectar la construcci d'un teatre destinat a acollir les representacions del cicle (el Bayreuth Festspielhaus, a Bayreuth) que li havia costat ms d'un quart de segle de la seua vida. El teatre t un escenari especial que permet acompassar el volum de l'enorme orquestra amb el de les veus dels cantants, permetent que aquests ltims canten amb el seu volum natural. El resultat s que els cantants no han d'esgotar-se fsicament durant les llargues representacions. L'acstica d'aquest teatre es troba entre les millors del mn. En altres teatres, els cantants troben sovint dificultats per trobar un equilibri entre veu i orquestra.

Argument.

L'argument gira al voltant d'un anell mgic que atorga el poder de dominar el mn, forjat pel nan nibelung Alberich usant l'or robat del fons del riu Rin. Diversos personatges mtics lluiten per la possessi de l'anell, incloent-hi Wotan (Odin), el cap dels dus. Les intrigues de Wotan, a travs de generacions, per a intentar vncer les seues prpies limitacions, proporcionen la lnia argumental principal. L'heroi Sigfrid aconsegueix l'anell, tal i com Wotan volia, per s finalment trat i assassinat. Finalment, la valquria Brnnhilde, amant de Sigfrid i filla rebutjada per Wotan, torna l'anell al Rin. Els dus sn destruts.

Per a un argument detallat, consultar cadascuna de les peres del cicle.

Wagner va crear la histria de l' Anell fusionant elements dels mites germnics i escandinaus, aix com de les llegendes populars. Les Edda  de la mitologia nrdica van proporcionar la major part del material per a Das Rheingold, que tamb compta amb elements argumentals del conte El gat amb botes, mentre que Die Walkre est basada fonamentalment en les Volsunga saga. Siegfried cont elements de les Edda, les Volsunga Saga, Thidreksaga, i fins i tot en dos contes de fades dels Germans Grimm: El conte del noi que va aprendre el que era la por i La bella dorment del bosc. La darrera pera de la tetralogia, Gtterdmmerung, segueix el poema alt-alemany del Segle XII conegut com Nibelungenlied, que sembla haver estat la inspiraci original de l' Anell, i del qual va prendre el nom el cicle complet. 

Per a combinar totes aquestes fonts diferents en una narraci coherent, Wagner va afegir-hi molts conceptes contemporanis. Un dels temes principals de l' Anell s la lluita per l'Amor, que tamb est associat amb la Natura i la Llibertat, contra  el Poder, que est associat amb la Civilitzaci i la  Llei. En la primera escena de l' Anell, el deforme nan Alberich desencadena la trama en renunciar a l'Amor, fent-se pals que aquesta renncia li permet adquirir el poder de dominar el mn a travs de la forja d'un anell mgic. En la darrera escena de Das Rheinglod l'anell li s robat, per Alberich pronuncia una maledicci contra els seus futurs possedors:  Tot aquell que possesca l'Anell, per l'Anell ser esclavitzat. 

Des de la seua concepci, l' Anell ha estat objecte d'una pltora d'interpretacions. George Bernard Shaw, a The Perfect Wagnerite, argeix que l' Anell s essencialment una crtica socialista a la societat industrial i els seus abusos. Robert Donington a Wagner's Ring and its Symbols l'interpreta, en termes de la psicologia Jungiana, com una concepci del desenvolupament d'arquetips inconscients en la ment, conduents a la individualitzaci. Peter Kjrulff, a The Ringbearer's Diary, interpreta l' Anell com un intent d'exposar una estructura d'idees que ell qualifica com "L'anell malet", que tamb relaciona amb "El Senyor dels Anells de John R.R. Tolkien i amb l'Anell de Giges de Plat.

Msica.

Wagner no estava satisfet amb l'estructura tradicional d'una pera com una srie de diferents nmeros o ries desconnectats.  En les seues peres prvies havia intentat difuminar les ries dins dels discurs musical.  Per a l' Anell va decidir adoptar un estil de melodia contnua, amb el qual cadascuna de les quatre peres seria una pea musical sencera. En el seu assaig Opera und Drama (pera i Drama) (1852) descriu la manera en qu la poesia, la msica i les arts plstiques han de combinar-se per a formar el que ell va anomenar L'obra d'art del futur.  Va anomenar aquestes obres d'art drames musicals, i amb posterioritat rarament va referir-se a elles com a "peres".

Con un nou fonament per als seus drames musicals, Wagner va adoptar l's del que va anomenar Grundthemen, o "temes base", tot i que habitualment i generalment s'utilitza el terme de leitmotiv. Es tracta de melodies o progressions harmniques recurrents, de vegades en una tonalitat particular i sovint amb una orquestraci caracterstica. Els leitmotifs denoten una acci, objecte, emoci, personatge o altre subjecte mencionat en el text o presentat en escena. Wagner els va qualificar a Opera und Drama com "guies dels sentiments", i hi va descriure com havien de ser utilitzats per a informar l'oient d'una obra musical o dramtica de l'acci, d'igual manera que els Cors grecs ho feien en els drames de l'antiguitat grega. Tot i que altres compositors havien usat el leitmotiv abans que Wagner, l' Anell s nic en l'extensa manera en qu aquests sn utilitzats, i en l'enginy de la seua combinaci i desenvolupament.  

Qualsevol subjecte important en L'Anell est acompanyat pel seu leitmotiv; i hi ha llargs fragments musicals construts exclusivament sobre aquells. Un dels exemples pot trobar-se a Gotterdammerung: el viatge de Sigfrid pel Rin es descriu inicialment mitjanant una rapsdia sobre el tema de Sigfrid que s'entremescla amb el tema del Rin, i finalment amb els motius relacionals amb el palau dels Gibichungs.  Hi ha dotzenes de motius individuals diseminats al llarg de L'Anell. Sovint apareixen com a introducci a l'aparici en escena del personatge a qu alludeixen, o com a referncia directa en el text, o perqu subtilment sn referits pel text.  Molts d'ells apareixen en diverses de les quatre peres del cicle, i alguns fins i tot en les quatre. De vegades, com en el cas de l'ocell del bosc, un conjunt de motius est associat amb un nic personatge.

A mesura que el cicle progressa, i especialment des del tercer acte de Siegfried, els leitmotifs es presenten en combinacions cada vegada ms sofisticades. Wagner tamb va utilitzar la tcnica del seu sogre Franz Liszt de "metamorfosi de temes" per a efectuar un desenvolupament dinmic d'alguns dels leitmotifs vers formes molt diferents de l'original. Un clar exemple t lloc en la transici entre la primera i segona escena de Das Rheingold, en la qual el tema musical associat amb l'anell, acabat de forjar, es transforma en el tema del Valhalla, el nou palau de Wotan, el lloc des del qual ell, com a cap dels dus, pot imposar la seua llei en el mn, escrita sobre la seua llana.  Aix es fa una relaci, no explcita en el llibret per evident per a l'oient, entre l'anell i el Valhalla (que ser destrut al mateix temps que l'anell), i aix la crrega argumental en aquest punt s completament musical.  El resultat ms important d'aquesta mena de tcniques s l'establiment d'una xarxa infinitament complexa d'associacions msico-conceptuals, que avui dia encara continua proporcionant material per a la discussi.

Alguns aspectes del sistema de leitmotivs han atret la crtica per la seua excessiva obvietat, sent una queixa general que Wagner componia musica no-musical. Diversos crtics, com Theodor Adorno en el seu assaig A la recerca de Wagner, han especulat que el mateix Wagner no sabia com acabar el cicle, i simplement va ficar junts uns pocs motius obvis. Adorno revindic que els compassos finals de l' Anell (l'anomenat motiu de la Redenci a travs de l'Amor) van ser usats noms perqu eren els que millor sonaven. George Bernard Shaw va rebutjar aquest motiu dient "l'efusiu efecte, que s la seua nica qualitat, s'ateny de manera tan vulgar que ben b pot ser qualificat com la frase ms trompetera de la tetralogia sencera".

Els avanos en l'orquestraci i tonalitat que Wagner va aconseguir amb aquesta obra sn de cabdal importncia en la histria de la msica occidental. Va compondre per a una orquestra molt gran, amb una paleta de disset famlies instrumentals usades individualment o en combinacions per a expressar el gran ventall d'emocions i esdeveniments del drama. Fins i tot Wagner va anar ms lluny, encarregant la producci de nous instruments, incloent-hi la tuba wagneriana, inventada per a omplir un interval trobat entre les qualitats tonals de la trompa i el tromb, aix com variacions d'instruments existents, com la trompeta baix i el tromb contrabaix amb doble projecci.

A ms, Wagner va afeblir la tonalitat tradicional en tot L' Anell, especialment des del tercer acte de Siegfried endavant, de manera que la msica no pot considerar-se inclosa en les tradicionals tonalitats, sin en rees tonals, cadascuna de les cuals llisca sobre la segent.  Aquesta fluidesa va evitar l'equivalent musical dels interludis o perodes, i va ser una part substancial de l'estil que va permetre Wagner construir les seues enormes estructures musicals - Das Rheingold s una obra ininterrompuda de dues hores i mitja de durada. La indeterminaci tonal est incrementada per la gran llibertat amb qu va usar la dissonncia. Els acords simples majors o menors sn inhabituals en l ' Anell, sent sovint considerada aquesta obra junt a Tristan und Isolde (Tristany i Isolda) com una de les fites en el cam cap al revolucionari trencament del concepte de tonalitat realitzat per Arnold Schoenberg, i el seu rebuig de la consonncia com un principi bsic de l'organitzaci musical.

Personatges.

Els dus;
Wotan, Rei dels dus (Du de la llum, de l'aire i del vent) (baix-barton);
Fricka, Esposa de Wotan, deessa del matrimoni (mezzosoprano);
Freia, Germana de Fricka, deessa de l'amor i la joventut (soprano);
Donner, Germ de Fricka, du del tro (barton);
Froh, Germ de Fricka, du de la primavera i de la felicitat (tenor);
Erda, Deesa de la saviesa i de la terra (contralt);
Loge, Semi-du del foc (tenor a Das Rheingold, representat musicalment a la resta);
Les Nornes, les teixidores del dest, filles d'Erda (contralt, mezzosoprano, soprano);
Els Wlsungs, descendents of Wotan (disfressat de Wlse) i d'una dona mortal;
Siegmund (tenor);
Sieglinde, la seua germana bessona (soprano);
Siegfried, fill de Sigmund i Sieglinde (tenor);
Les Valquries, donzelles guerreres, filles de Wotan i Erda;
Brnnhilde (soprano);
Waltraute (mezzosoprano);
Helmwige (soprano);
Gerhilde (soprano);
Siegrune (mezzosoprano);
Schwertleite (mezzosoprano);
Ortlinde (soprano);
Grimgerde (mezzosoprano);
Rossweisse (mezzosoprano);
Les filles del Rin;
Woglinde (soprano);
Wellgunde (soprano);
Flosshilde (contralto);
Gegants;
Fasolt (baix-barton);
Fafner, el seu germ, desrs convertit en drac (baix);
Nibelungs;
Alberich (barton);
Mime, el seu germ i pare adoptiu de Sigfrid (tenor);
Mortals;
Gunther, Rei dels Gibichungs, fill del rei Gibich i de la reina Grimhilde (barton);
Gutrune, la seua germana (soprano);
Hagen, el seu mig-germ, fill d'Alberich i la reina Grimhilde (baix);
Hunding, Esps de Sieglinde, cap dels Neidings (baix);
Veu de l'ocell del bosc (soprano);

Orquestraci.

Wagner va compondre l' Anell per a una orquestra extraordinriament gran, per va especificar exactament el nombre d'instruments que havien d'interpretar cada part. En la corda hi ha 16 violins primers i 16 segons, 12 violes, 12 violoncels i 12 contrabaixos. Els instruments de fusta inclouen flautes i un piccolo, 3 obos i 1 corn angls, 3 clarinets i 1 clarinet baix, i 3 fagots (amb la recomanaci que poden ser utilitzats contrafagots si els fagots disponibles no poden tocar el La ms baix, de vegades requerit). La secci de vent-metall cont 8 trompes, quatre d'elles doblant en 2 Si bemoll tenor i 2 tubes wagnerianes Fa baix, 3 trompetes i 1 tompeta baix aix com 3 trombons contrabaix (doblant en un tromb baix) i 1 tuba contrabaix. La secci de percussi cont 2 parells de timbals, un triangle, un parell de plats, una caixa i un carill o glockenspiel. L'orquestra es completa amb 6 arpes. En diverses seccions es fa servir una mquina de trons, 18 encluses, i diverses stierhorns.

Histria del Cicle de l'Anell.
Redacci del text.
L'estiu de 1848 Wagner va escriure El mite del Nibelung com a esbs d'un drama, combinant les fonts mediavals ads alludides en un nic argument, molt similar al del cicle de l' Anell, per no obstant amb diferncies substancials. A finals d'aquest any va comenar a escriure un llibret titulat Siegfrieds Tod ("La mort de Sigfrid"). Tamb el van encoratjar una srie d'articles apareguts al Neue Zeitschrift fr Musik, invitant als compositors a escriure una "pera nacional" basada en el Nibelungenlied, un poema alt-alemany del segle XII que havia estat considerat pels romntics alemanys com el poema pic nacional alemany. Siegfrieds Tod tractava sobre la mort de Sigfrid, la figura herica central del Nibelungenlied.

Al voltant de 1850, Wagner havia concls un esbs musical (que desprs va abandonar) per a Siegfrieds Tod. Ara sentia que calia una pera preliminar, Der junge Siegfried ("El jove Sigfrid", desprs reanomenada simplement "Siegfried"), amb l'objectiu d'explicar els antecedents de Siegfrieds Tod. L'esbs en vers de Der junge Siegfried va ser concls el maig de 1851. Al voltant de l'octubre ja havia pres la impulsiva decisi d'embarcar-se en un cicle de quatre peres, per a ser representades en quatre vetlades: Das Rheingold, Die Walkre, Der Junge Siegfried i Siegfrieds Tod. 

El text de totes quatre va ser concls el desembre de 1852, i va ser publicat privadament el febrer de 1853.

Composici de la msica.
El novembre de 1853, Wagner va comenar la composici de Das Rheingold. A diferncia dels versos, que havien estat escrits en l'ordre invers, la msica va ser composta en el mateix ordre que la narraci. La composici es va estendre fins l'any 1857, quan la versi definitiva de la partitura del final de l'Acte II de Siegfried va ser conclosa. Aleshores, Wagner va deixar de banda el treball durant dotze anys, en els quals va compondre Tristan und Isolde i Die Meistersinger von Nrnberg.

Al voltant de 1869, Wagner residia a Tribschen al Llac de Lucerna, amb el mecenatge del rei Llus II de Baviera. En aquest punt, va retornar sobre Siegfried, i, remarcablement, va ser capa de continuar en el punt on hi havia abandonat.  A l'octubre, va concloure la darrera pera, Gtterdmmerung, que va ser el nom definitiu de Siegfried's Tod, ats que els dus eren destruts (d'acord amb la nova versi pessimista del cicle), en lloc de ser redimits (segons havia planejat en l'original final optimista). Aquests canvis, junt a la decisi de representar els esdeveniments de Die Walkre i Das Rheingold, que en un primer moment havia pensat que serien noms referncies en les altres dues peres, van resultar en una srie de discrepncies impossibles de reconciliar, per que tot plegat no desmereixen el valor del cicle. S'ha assenyalat, per exemple com tots els possedors de l'anell acaben perdent-lo, malgrat l'immens poder que els proporciona. Tampoc queda clar per qu els dus sn destruts justament en el moment en qu l'anell torna al Rin. 

Representacions.
Primeres produccions.
Davant la insistncia del rei Llus, i malgrat les objeccions de Wagner, es van realitzar unes "estrenes especials" de Das Rheingold i Die Walkre al Teatre Nacional de Munic, abans que la resta de l' Anell. Aix, Das Rheingold va ser estrenada el 22 de setembre de 1869, i Die Walkre el 26 de juny de 1870. A conseqncia d'aix, Wagner va retardar l'anunci de la conclusi de Siegfried amb l'objectiu de previndre que l'estrena d'aquesta pera fora avanada, en contra dels seus desitjos.

Wagner havia desitjat durant molt de temps disposar d'un teatre de festivals, dissenyat per ell mateix, per a les representacin de l' Anell. L'any 1871 va decidir construir-lo a la ciutat bavaresa de Bayreuth. L'any 1872, s'hi va traslladar i hi va posar la primera pedra. Passaria els segents dos anys tractant d'aconseguir finanament per a la construcci, amb poc d'xit; per finalment el rei Llus va rescatar el projecte l'any 1874 amb la donaci dels fons necessaris. El Bayreuth Festspielhaus (Palau de Festivals de Bayreuth) va obrir les seues portes l'any 1876 amb la primera representaci completa de L'Anell del Nibelung, que va tenir lloc des del 13 al 17 d'agost.

Produccions contempornies notables.
El cicle complet es representa quasi tots els anys al Festival de Bayreuth: l'estrena de cada nova producci s un esdeveniment social al que acudeixen les persones ms importants i populars com ara poltics, actors, msics i esportistes. Les localitats sn molt difcils d'aconseguir i sovint es reserven amb una bestreta d'anys.

L' Anell s un dels majors reptes per a qualsevol teatre d'pera: posar en escena quatre peres encadenades requereix un enorme esfor artstic i econmic. En la major part dels teatres d'pera, la producci d'un nou Anell sol estendre's durant diversos anys, afegint una o dues peres del cicle cada any. Bayreuth s especial en el sentit que cada nova producci de l' Anell t lloc en la mateixa temporada. El cicle de l' Anell ha estat posat en escena de molt diverses maneres.  Les produccions primerenques s'assemblaven molt a la producci original del Festival de Bayreuth.  Desprs del tancament del Festspielhaus durant la Segona Guerra Mundial, la dcada del 1950 va veure les produccions dels nts de Richard Wagner, Wieland i Wolfgang Wagner, que van emfatitzar els aspectes humans del drama amb una escenografa ms abstracta. Entre les interpretacions modernes ms clebres cal destacar la del centenari, l'any 1976, amb direcci escnica de Patrice Chreau i direcci musical de Pierre Boulez.  Ambientada en la revoluci industrial, substitua les profunditats del Rin per una central hidro-elctrica i canviava les esparracades vestimentes dels homes i els dus per immaculats vestits de negocis.  Les primeres representacions van ser escridassades, per aquella producci es considera avui dia com revolucionria. Les produccions de l' Anell poden classificar-se en dues categories: aquelles que intenten mantenir-se fidels al disseny escnic original de Wagner, i aquelles que intenten reinterpretar l' Anell per a les audincies modernes, sovint afegint decorats o acci que Wagner podria no reconixer. La producci de Peter Hall, amb direcci musical de Georg Solti a Bayreuth l'any 1983 s un exemple de la primera concepci, mentre que la producci de Richard Jones a la Royal Opera House Covent Garden els anys 1994 1996, amb direcci musical de Bernard Haitink, s un exemple de la segona.

Enregistraments fonogrfics del cicle complet.
El cicle de l' Anell complet ha estat representat molt sovint, per hi existeixen relativament pocs enregistaments comercials complets, probablement degut a consideracions financeres.  Les quatre peres juntes tenen una durada global d'al voltant de 14 hores, que fan un bon grapat de discs, cintes, o CDs, i de temps d'estudi de gravaci.  Per aquest motiu. la majoria dels enregistraments complets sn resultat de gravaci "no oficial" de representacions en viu, particularment de les del Festival de Bayreuth, que sempre han estat retransmeses per la rdio alemanya.  Aquests enregistraments, especialment ells fets en monoaural, poden tenir el defecte d'una dubtosa qualitat de so, per sempre preserven una especial emoci, que no es pot donar en els enregistraments d'estudi.

Alguns dels ms coneguts i apreciats enregistraments complets sn::

 Wilhelm Furtwngler dirigint l'Orquestra del Teatre La Scal, 1950.  Enregistrament en viu. So monoaural. & Arts;
 Wilhelm Furtwngler dirigint l'Orquestra Sinfonica e Coro della Radio Italiana (Orquestra i Cor de la RAI), 1953.  Enregistrament en viu. So monoaural. ;
 Clemens Krauss dirigint l'Orquestra del Festival de Bayreuth, 1953.  Enregistrament en viu. So monoaural. Archipel;
 Joseph Keilberth dirigint l'Orquestra del Festival de Bayreuth, 1955.  Enregistrament en viu. So estreofonic. ;
 Hans Knappertsbusch dirigint l'Orquestra del Festival de Bayreuth, 1956. Enregistrament en viu. So monoaural. & Arts;
 Hans Knappertsbusch dirigint l'Orquestra del Festival de Bayreuth, 1958.  Enregistrament en viu. So monoaural. ;
 Georg Solti dirigint l'Orquestra Filharmnica de Viena, 1958-1965.   Enregistrament en estudi. So estreofonic. records;
 Herbert von Karajan dirigint l'Orquestra Filharmnica de Berln, 1966-1970.  Enregistrament en estudi. So estreofonic. Grammophon/Polygram;
 Karl Bhm dirigint l'Orquestra del Festival de Bayreuth, 1967.  Enregistrament en viu. So estreofonic. ;
 Hans Swarowsky dirigint la Groes Symphonieorchester, 1968. Enregistrament en estudi. So estreofonic. Remastered in 1995). Verlag;
 Reginald Goodall dirigint l'English National Opera Orchestra, 1975. Enregistrament en viu. So estreofonic.  Cantat en angls, usant la traducci d'Andrew Porter. ;
 Pierre Boulez dirigint l'Orquestra del Festival de Bayreuth, 1980-1981.  Enregistrament en viu. So estreofonic. ;
 Marek Janowski dirigint la Staatskapelle Dresden, 1980-1983. Enregistrament en estudi. So estreofonic. ;
 Wolfgang Sawallisch dirigint l'Orquestra de l'Estat de Baviera, 1989. Enregistrament en viu. So estreofonic. Classics;
 James Levine dirigint la Metropolitan Opera Orchestra, 1987-89. Enregistrament en estudi. So estreofonic. Classics;

La versi de Solti va ser la primera enregistrada en estreo en estudi, i continua sent popular. Se sol recomanar als primers compradors interessats en adquirir el cicle complet, i en una enquesta del programa de la BBC "CD Review", va ser votada com el millor enregistrament del Segle XX . Tot i que la versi de Solti va ser la primera en estreo i en estudi, el cicle havia estat enregistrat prviament en estreo i en viu per la companyia Decca el l'edici de 1955 del Festival de Bayreuth, sota la batuta de Joseph Keilberth. Descatalogat durant gaireb 50 anys, aquest cicle ha estat reeditat amb una gran acollida de la crtica.

Tamb pot trobar-se l' Anell' en produccions de video, incloent-hi:
 Pierre Boulez dirigint l'Orquestra del Festival de Bayreuth, 1980-1981. ;
 James Levine dirigint la Metropolitan Opera Orquestra, 1990. Grammophon 073 043-9;
 Daniel Barenboim dirigint l'Orquestra del Festival de Bayreuth, 1991 - 1992 Classics;
 Bertrand de Billy dirigint l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, 2006 Opus Arte;

Adaptacions.
L'anell del nibelung, a causa de la mida i la seriositat, proporciona un bon terreny per a la pardia. Una pardia molt coneguda s el captol de Looney Tunes' What's Opera, Doc? (Qu s l'pera, paio?) en la qual Bugs Bunny interpreta a Brnnhilde i Elmer Fudd a Sigfried.

El CD d'Anna Russell "The Ring of the Nibelungs (An Analysis)" (L'anell del nibelung: una anlisi), no s exactament una pardia, ats que segueix exactament l'argument i realment analitza la major part dels leitmotifs de l' Anell des d'un punt de vista seris, tot i que de manera entretinguda. No obstant aix, Russell, per a gaudi de l'audincia, para atenci en alguns dels elements ms estranys de la histria que solen passar desapercebuts.

Per exemple, hi ha diversos casos d'incest en lAnell que no solen causar estranyesa entre el pblic, potser en part perqu ning t temps de fixar-s'hi. Russell resumeix clarament la paradoxa de l'idilli entre Siegmund i Sieglinde, germans bessons de Wotan i una dona mortal, que van ser separats en el seu naixement i que es retroben en l'edat adulta.  Com Russell indicat, "S'enamoren BOJAMENT - malgrat que ella est casada amb un altre home, el que podria considerar-se immoral, i sn germans - el que podria considerar-se illegal.  Per ac rau la bellesa de la gran pera, conclou Russell triomfalment.  "Pots fer qualsevol cosa, sempre que siga CANTANT!"  Tamb crida l'atenci sobre el fet que desprs que Siegmund i Sieglinde droguen a l'esps d'aquesta "Ho "canten"!".

Els wagnerians amb sentit de l'humor gaudeixen invariablement amb el tractament que Anna Russell dna a l' Anell, i tamb es pot fer servir per introduir-se d'una manera interessant en el mn de l' Anell per tots els "no iniciats".

Ring de Cryo Interactive s un joc d'ordinador inspirat el l' Anell, que utilitza msica del cicle, concretament de la popular interpretaci de Georg Solti. L'artista de cmic francs Philippe Druillet tamb grfics. Tamb existeix la seqella Ring II: Twilight of the Gods.

Der Ring des Nibelungen ha estat adaptat al cmic pel dibuixant P. Craig Russell, conegut per les seues adaptacions d'peres al cmic.  Russell ha adaptat el cicle amb un alt grau de sofisticaci, creant (per exemple) parallels visuals als letitmotifs wagnerians amb imatges repetides.

DC comics ha produt altra adaptaci de l' Anell al cmic, creada per Roy Thomas i Gil Kane l'any 1989. No va ser el primer intent de Thomas sobre l'obra de Wagner: l'any 1980, mentre treballava a Marvel Comics, va utilitzar el material bsic de l' Anell en els nmeros 292 a 300 de The Mighty Thor. En la major part d'aquests nmeros el lligam wagneri no est reconegut. No obstant aix, el nmero 298 (Dragon's Blood) porta en els crdits "Basat en l'pera Siegfried de Richard Wagner, adaptada per Roy Thomas", i el nmero 299 (Passions and Potions) est "Basat en l'pera Gtterdmmerung de Richard Wagner, adaptada per Roy Thomas".

Referncies.
Sabor, Rudolph, (1997) Richard Wagner: Der Ring des Nibelungen: a companion volume. Phaidon Press, ISBN 0-7148-3650-8;
 Millington, Barry (editor)(2001) The Wagner Compendium. Thames and Hudson, ISBN 0-500-28274-9;
 Gregor-Dellin, Martin, (1983) Richard Wagner: His Life, His Work, His Century. Harcourt ISBN 0-15-177151-0;
 Spotts, Frederick, (1999) Bayreuth: A History of the Wagner Festival. Yale University Press ISBN 0-7126-5277-9;
 Magee, Bryan, (2001)The Tristan Chord: Wagner and Philosophy. Metropolitan Books, ISBN 0-8050-6788-4;
 Magee, Bryan, (1988) Aspects of Wagner.  Oxford University Press, ISBN 0-19-284012-6;
 Bernard Shaw, George (1883) The Perfect Wagnerite: A Commentary on the Nibelungen's Ring'. ;

Notes.



Enllaos externs.
Llibrets dels quatre operes ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121326" title="Zsolt Baumgartner" nonfiltered="4445" processed="4430" dbindex="49799">
 

Zsolt Baumgartner, nascut el 1 de gener de 1981 a Debrecen, Hongria, ha estat un pilot de Frmula 1.

Baumgartner va disputar Grans Premis a les temporades 2003 i 2004 per  les escuderies Jordan i  Minardi.

Baumgartner s el primer hongars a crrer en la mxima categoria del automobilisme mundial.  Va fer el  seu debut a la F1 precisament al Gran Premi de Hongria de 2003, substituint al lesionat Ralph Firman a l'escuderia de Eddie Jordan.  Tamb va poder disputar el Gran Premi d'Itlia d'aquesta temporada.

s van realitzar moltes gestions per que Baumgartner ocupes una de las butaques titulars de Jordan a la temporada 2004 amb el recolzament econmic de la petroliera Mol Rt. L'acord per no va arribar a produir-se i aix va fer  que finalment firms contracte amb Minardi. Aix per va fer que que Mol Rt redus la seva aportaci, el que va portar a Zsolt i els seus representants a crear el "Club de recolzament de Zsolt Baumgartner", una cosa semblant al que havia fet Justin Wilson l'any 2003.

Baumgartner no va destacar a la part  inicial de la temporada 2004.  En canvi, desprs de dues curses on va estar a prop, va aconseguir obtindre el primer punt de Minardi en ms de 2 anys, al finalitzar al vuit lloc al Gran Premi dels Estats Units.

 Palmars .
 Curses disputades : 20;
 Punts al Campionat de pilots : 1;
 Millor classificaci a un G.P. : 8 (USA '04);
 Millor classificaci al Campionat de pilots : 20 (2004), (24 al 2003);
 Millor posici de sortida a un G.P. : 17;

 Enllaos externs .
 Web oficial;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121330" title="Marat de TV3 contra el dolor crnic" nonfiltered="4446" processed="4431" dbindex="49800">

La Marat de TV3 del 2006 va ser per lluitar contra el dolor crnic i malalties com la leucmia. La quinzena edici de la Marat de TV3 va comptar amb el Antoni Bassas com a presentador.

Anuncis i espots.
L'espot televisiu de la Marat de TV3 del 2006 va fer un gir complet als anteriors anuncis i espots que s'havien fet per anteriors ocasions. Deixava de mostrar la cara ms dura de la malaltia amb testimonis reals a fer un anunci destinant a incitar la solidaritat de la gent. A l'anunci sortien dos micos en un laboratori, el primer errava a l'hora de fer un trencaclosques, el segon encertava; el cientfic premiava al segon amb un pltan, i aquest mico el compartia amb el que havia errat. Podeu veure el vdeo de l'anunci a 3alaCarta. Tot i aix noms es va rodar un espot, trencant la tendncia dels anys anteriors en els que s'acostumaven a fer diversos espots amb diferents testimonis.

El cartell commemoratiu de la Marat consistia en 15 ratlles vermelles sobre un fons blanc representant les 15 edicions que s'havien fet de la Marat de TV3. L'autor s Frederic Amat.

A diversos carrers d'arreu del Principat es van posar 5.056 bandaroles publicitries de la Marat amb lemes del tipus: Si tinguessis fibrosi qustica en moriries passejant per aquest carrer.. A ms es van penjar 1.166 pancartes a 684 municipis adherits d'arreu de Catalunya (79 ms que a l'anterior edici).

Es van publicar 55 anuncis a diferents diaris i 35 emissores de rdio van posar alguna falca de la Marat.

L'eslgan d'aquesta edici de la Marat va ser "Diu molt de tu".

Es van fer 2.898 conferncies a diferents escoles i instituts d'educaci primria i secundria. Amb 2000 vdeos VHS i 1400 DVD com a material de suport.

Es van distribuir 700.000 trptics informatius i es van crear 50.000 cartells, 200.000 adhesius, 5.000 xapes i 16.000 fulletons del concurs "Pinta la Marat", concurs que va rebre 35 murals.

El disc de la Marat.
El diumenge abans de la Marat (10 de desembre del 2006) es va llenar per segon any consecutiu el Disc de la Marat . Aquest CD es podia aconseguir per 9 euros amb 4 diaris catalans (l'Avui, El Punt, La Vanguardia i El Peridico). Cantants com els Gossos, Whiskyn's, Gerard Quintana, Daniel d'El Canto del loco, Victor, entre molts altres van participar voluntriament en el CD. Les canons parlaven de la superaci personal i de la fora de voluntat davant el patiment i la soledat. Un cop ms eren adaptacions al catal de mtics temes. EL disc comptava amb 12 canons gravades especialment per a l ocasi i 4 temes cedits.

Es va fer una tirada superior a la de l'any passat en 30.000 discs. Per aquests 90.000 discs van quedar curts i al migdia ja era quasi impossible trobar-ne un. Tot i aix es podia demanar al quiosquer un CD pel diumenge vinent. 

A la portada del disc hi havia un lema que posava "Si tinguessis dolor crnic et moriries obrint aquest CD".

Activitats a TV3.
Durant aquella setmana al programa Toca el Dos de TV3 els concursants eren famosos que buscaven guanyar el mxim de diners possibles que anirien directament al fons de la Marat.

Activitats populars.
Es van fer 731 activitats populars amb la collaboraci de 1.798 entitats voluntries.

Una activitat que va despertar molta expectaci va ser el descens amb tirolina de personatges famosos (Raquel Sans, Mnica Lpez, o el Papa Benet XVI del programa d'imitacions Polnia). La tirolina es va installar entre l'Hotel Arts i la Torre Mapfre: el descens era de 150 metres.

La Marat.
La Marat va comenar poc desprs de les 10 del mat. Abans de la primera actualitzaci de la Marat es va poder veure una actuaci dels Whiskyn's, un resum del partit de bsquet, etc. La primera actualitzaci va portar fins els 264297 euros. Posteriorment es va fer una connexi amb les Torres Mapfre on s'hi feia una tirolina amb famosos. Passades les 11 es va passar a retransmetre la final del mn de futbol en la qual el Bara va perdre 0-1.

Un cop acabat el partit de futbol van passar pel plat els membres del Club Super3, es van ensenyar nous testimonis de gent afectada per la malaltia i alguns personatges de Porca Misria van donar de manera amena informaci sobre els projectes desenvolupats per les antigues edicions de la Marat.

Cap a dos quarts de 3 es va fer una pausa pel Telenotcies i just desprs es va reprendre la Marat. Poc abans de dos quarts de 9 es va fer el mateix per donar pas al Telenotcies Vespre.

*Dades aproximades;

Cap a la una de la matinada (ja del dilluns 18 de desembre) es fa fer la ltima actualitzaci del marcador, deixant la xifra en uns 5.623.564 euros. Tot i aix encara es poden fer donacions que segurament engreixerant ms el marcador.

Audincies.
Les 15 hores d'emissi de la Marat van tenir un seguiment d'uns 496.000 televidents de mitjana: un 24,8% del share total. Un total de 3.909.000 persones un moment o altre van mirar la Marat de TV3. El diumenge 17 de desembre TV3 va tenir una audincia total i de mitjana del 23,7% de quota.

El partit de futbol entre el FC Barcelona i l'Internacional de Porto Alegre que va transcrrer entre les 11:20 i les 13:12, va tenir una mitjana de 794.000 espectadors, una quota del 56,9% i un pic d'1.613.000 espectadors.

Referncies.


Fonts.
 Fundaci la Marat de TV3 La Marat activa.

Enllaos externs.
 La Marat 2006 a la pgina de la Fundaci La Marat de TV3.
 Fundaci La Marat de TV3 pgina oficial.
 Resum de la Marat del 2006 a la pgina de TV3.
 Espot televisiu a 3alaCarta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121333" title="Joan Jover Sas" nonfiltered="4447" processed="4432" dbindex="49801">
 Joan Jover Sos   (Barcelona, 23 de novembre de 1903 - Sitges, 28 de juny de 1960) fou un pilot de Frmula 1.

Va participar noms a un sol Gran Premi, el 28 d'octubre de 1951 al Gran Premi d'Espanya de 1951, que  es va disputar al circuit urb de Pedralbes. Joan Jover Sos per no va poder ni comenar la carrera degut a un trencament del motor del seu Maserati. En aquesta mateixa carrera va aconseguir el seu primer mundial Juan Manuel Fangio.

Joan Jover Sos va ser, amb Francesc Godia, el primer pilot catal de la Frmula 1: debutaren tots dos en el mateix Gran Premi.

Fora de la Frmula 1, per dins del mn del motor, va aconseguir fer segon a les 24 hores de Le Mans de l'any 1949.

Dins del mn esportiu, allunyat de l'automobilisme, fou nombrat president honorari del Club Atltic Ibria de futbol per les seves aportacions i el seu recolzament al club.

Juan Jover Sos va morir el 28 de juny de 1960, just dues setmanes desprs de la seva retirada de las carreres, i a causa, precisament, d'un accident de trnsit.

 Palmars .
 Curses disputades : 1;
 Punts del Campionat del mn de pilots : 0;
 Millor posici de sortida : 18;
 Millor classificaci : No va acabar;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121337" title="Francesc Gdia i Sales" nonfiltered="4448" processed="4433" dbindex="49802">
Francesc Godia (Barcelona, 21 de mar de 1921 - 28 de novembre de 1990) fou un pilot de Frmula 1 catal.

Ell i Joan Jover Sas van ser els primers catalans a debutar a la Frmula 1.

 Biografia .
Francesc Godia, tamb conegut com 'Paco Godia', va debutar ocupant la dissetena posici a la graella de sortida del Gran Premi d'Espanya de 1951 celebrat en el circuit de Pedralbes (Barcelona) el 28 d'octubre, al volant d'un Maserati 4CLT/48 i va poder finalitzar en el des lloc final. 

Va participar de nou en el Gran Premi d'Espanya de 1954, tamb a Pedralbes, amb un Maserati 250F, finalitzant sis. 

El 1956, com pilot semioficial de Maserati, va finalitzar en novena posici del Mundial, amb 6 punts, desprs d'haver aconseguit la quarta plaa en els Gran Premi d'Itlia a (Monza) i Alemanya (Nurburgring), set al Gran Premi de Frana (Reims) i vuit en el GP d'Anglaterra (Silverstone). 

El 1958, Paco Godia va abandonar la Frmula 1, desprs de l'accident que va sofrir en el Gran Premi de Frana en el circuit de Reims, desprs de fer nov en el GP d'Argentina. En total va participar en 14 Grans Premis i va obtenir un total de 6 punts.

Com a  pilot de carreres, Paco Godia encarnava la figura del gentleman driver dels inicis de l'automobilisme esportiu.

Es va retirar de la competici a l'any 1969, per va continuar vinculat al mon de l'esport del motor.
La seva influncia va ser decisiva per la construcci del Circuit de Catalunya.

 Palmars .
 Curses disputades:14;
 Punts pel campionat de pilots: 6;
 Millor classificaci en un G.P.: 4t (Alemanya '56 i Itlia '56);
 Millor classificaci al mundial de pilots: 8 (1956);

 Enllaos externs .
 Fundaci Francesc Godia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121339" title="Vela llatina" nonfiltered="4449" processed="4434" dbindex="49803">

La vela llatina s una vela de ganivet, o triangular, dissenyada per anar contra el vent. La vela llatina s'enverga a una perxa que rep el nom d'antena. Aquesta antena pot estar formada per una, dues o tres peces. La part ms gruixuda, i que queda a baix i a proa, rep el nom de Car i la part ms prima, que queda a popa i alada, rep el nom de Pena. Si l'antena s d'una embarcaci gran o ja s un poc vella, pot dur una tercera pea, per a reforar-la, anomenada Quimelca.

Car, Pena i Quimelca s'uneixen amb unes lligades de cap prim que s'anomenen Enginyes.

Els tres costats de la vela llatina reben el nom de Grtil o Caient de proa, el costat on va enferida la vela a la antena; Pujament o Faldar el costat que queda abaix, direm dins la barca; i el tercer s la Baluma o Caient de popa, que s vertical i marca l'alria de la vela. Els tres angles de la vela o punys reben el nom d'on van lligats, aix el puny de car s el de proa; el puny de pena s el que queda alt i el puny d'escota s on es lliga dit cap.

Al grtil hi eixisteix una filera d'ullets menuts que serveixen per envergar la vela a la antena amb l'ajut d'uns caps curts i prims anomenats Botafions.

L'antena on s'enverga la vela pot ser de llargria variable, en funci de les caracterstiques de l'embarcaci. L'antena va agafada al pal per dues bandes, per l'Amant, que serveix per hissar-la, i per un estrop, la trossa, que serveix per fixar-la al pal. Al car de l'antena s'hi fixen dos caps els Davants, que serveixen per controlar la inclinaci de l'antena, i l'orsapop, que serveix per treure el car de l'antena cap a fora o cap a popa de la barca. Si la llargria de l'antena s considerable, s'hi lliga un cap anomenat Osta, que serveix per reforar la pena quan hi ha vents frescos.

Una variant de la vela llatina s la vela de martell, tamb anomenada mstica, de forma trapezodal. S'utilizava en embarcacions petites, com a vegades en el gussi, perqu necessitava menys maniobres en navegar de cenyida o fent viratges constants.

 Enllaos externs .
Els darrers mestres de la vela.
Iniciativa per recuperar la vela llatina a Cambrils.
Enciclopdia d'Eivissa i Formentera.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121342" title="Richard Willsttter" nonfiltered="4450" processed="4435" dbindex="49804">


Richard Martin Willsttter ( Karlsruhe, Alemanya 1872 - Locarno, Sussa 1942 ) fou un qumic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1915.

Biografia.
Va nixer el 13 d'agost de 1872 a la ciutat de Karlsruhe, situada a l'estat de Baden-Wurtemberg. Va estudiar qumica a la Universitat de Munic, en la qual va obtenir el seu doctorat l'any 1894 pel seu treball sobre l'estructura de la cocana. Va exercir com a professor assistent de qumica orgnica en aquesta universitat entre 1902 i 1905, treballant sota la direcci d'Adolf von Baeyer. Posteriorment fou nomenat professor titular de les universitats de Zuric, Berln, i finalment de Munic en substituci d'Adolf Baeyer com a professor titular.

Willsttter va morir el 3 d'agost de 1942 a la ciutat sussa de Locarno a causa d'un atac de cor.

Recerca cientfica.
En la seva estada a la Universitat de Munic, al costat d'Adolf von Baeyer, investig l'estructura dels alcaloides, arribant a sintetitzar diversos d'ells. Entre 1905 i 1912, durant la seva estada a Zuric, inici la seva recerca sobre la clorofilla, descobrint la seva estructura aix com la seva similitud amb l'hemoglobina de la sang. Entre 1912 i 1915, durant la seva estada a Berln, les seves investigacions van revelar l'estructura de molts pigments de flors i plantes.

Entre 1912 i 1916 fou el director de l'Institut Kaiser Wilhel a Berln, per durant la Primera Guerra Mundial hagu d'interrompre les seves investigacions, i juntament amb Fritz Haber va dedicar la seva atenci al desenvolupament de la mscara antigas. 

L'any 1915 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Qumica per les seves investigacions en el camp dels colorants vegetals, especialment la clorofilla. 

Durant la dcada del 1920 va investigar els mecanismes de les reaccions de les enzims, arribant a la conclusi que aquests sn substncies qumiques i no organismes biolgics, considerant els enzims com a no-protenes, teoria sostinguda fins el 1930. El 1924 va dimitir del seu carrec a la universitat en protesta per les pressions antisemtiques i defensant les seves arrels jueves. Continu, per, els seus treballs de forma privada, primer a Munic, i a partir de 1939 al seu exili de Sussa.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1915;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121362" title="Cap Matapan" nonfiltered="4451" processed="4436" dbindex="49805">
El Cap Matapan (modern Tanaron, llat Taenarum, grec T      ) s el punt ms al sud d'Europa, el central de tres caps del sud del Pelopons, a la Grcia continental. La pennsula tamb es coneguda com Matapan. Matapan s probablement un altre forma de        , nom alternatiu donat antigament a la punta.

El cap de Matapan es connecta amb el de Taygetos per una badia a la part oriental de la qual hi havia Porto Quaglio, transformat en Kaio, i a l'oest Marinri o Marmri. Quaglio fou el nom donat pels venecians. A la part oriental de la pennsula hi ha dos ports destacats, Vathy (el ms septentrional) i Asmato o Kistrnes, ms petit, al sud. La part occidental s rocosa i sense ports.

La pennsula fou consagrada a Posid, per ms antigament havia estat dedicada a Hliox. A l'extrem de la pennsula hi havia un temple de Posid, que es creu que fou construt pels aqueus abans de la conquesta dels doris, i on els periecs i ilotes feien els seus cultes. Prop del santuari hi havia una cova en la que hi va estar Hrcules. El temple fou saquejat pels etolis al segle III aC.

El nom de Tanaron el va agafar suposadament de Tainaros, fill de Zeus o d'car o d'Elat.

Pausnies esmenta dos ports:  Psamatos (Psamathus,         ), i Port d'Aquilles (                 ). Scylax tamb els esmenta. Estrab esmenta el primer sota el nom d'Amatos (Amathus,        ). Els ports probablement corresponen a Kaio i Vathy.

Les restes del temple de Posid es poden veure encara a Asmato o Kistrnes, a la part oriental del cap. Hi ha les restes d'una antiga esglsia i una muralla hellnica.

A la pennsula hi havia pedreres de marbre; el marbre de Taenaros era negre per Sextus Empiricus diu que quan es trencava era blanc. Al nord de l'istme (uns 7 km) hi havia la ciutat de Taenabum o Taenaus, anomenada desprs Kenpolis (Caenepolis,           ) amb un temple dedicat a Demter i un altre a Afrodita, aquest darrer prop de la mar. La ciutat moderna de Kyprisso (Ciparissos) s a la proximitat de l'antiga ciutat. Una inscripci fa referncia a que la ciutat fou membre de la confederaci d'Eleutero-Lacnia i en fou la capital sota el nom de Kenpolis (Nova Ciutat), extrem del que ja va fer esment Pausnies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121363" title="Ezra Pound" nonfiltered="4452" processed="4437" dbindex="49806">

Ezra Weston Loomis Pound (Hailey, Idaho, Estats Units 30 d'octubre de 1885 - Vencia, Itlia, 1 de novembre de 1972). Poeta, assagista, msic i crtic nord-americ pertanyent a la Lost Generation -"la generaci perduda"- que va predicar fogosament el rescat de la poesia antiga per a posar-la al servei d'una concepci moderna, conceptual i alhora fragmentria. En la seua obra monumental, els "Cants", va invertir gran part de la seua vida. El crtic Hugh Kenner va dir desprs de trobar-se amb Pound: "He pres de sobte conscincia que estava davant del centre del modernisme".

Pound va ser un fervent seguidor de Benito Mussolini i va ser criticat pel seu antisemitisme. El seu comproms amb Mussolini va portar com a conseqncia que fra condemnat l'any 1945.

Inicis .
Pound va nixer a Hailey, Idaho, de Homer Loomis i Isabel Weston Pound. Va estudiar durant dos anys a la Universitat de Pennsylvania  i desprs va obtenir el seu B.A. del Hamilton College l'any 1905. Durant els seus estudis a la universitat va conixer i va fer amistat amb William Carlos Williams i Hilda Doolittle (H.D.), amb la quals va estar comproms durant un temps. Amb tot, H.D., per aquest temps, tamb va mantenir una relaci amb una dona anomenada Frances Gregg. Poc desprs, H.D. i Frances Gregg, amb la mare d'aquesta darrera, van viatjar a Europa. 

Posteriorment, Pound va ensenyar al Wabash College a Crawfordsville, Indiana durant menys d'un any, lloc de treball que va abandonar com a resultat d'un petit escndol. L'any 1908 va viatjar a Europa, installant-se a Londres desprs d'una breu estada a Vencia.

Londres.
La primera poesia de Pound va estar influda pels poetes del segle XIX (especialment els prerrafaelites), la literatura medieval i la filosofia ocultista i mstica neo-romntica. 

Quan es va traslladar a Londres, va tirar m de les llenges i de les formes potiques arcaiques en un intent per refer-se com a poeta. Va ser amic de W.B. Yeats, a qui considerava el major poeta viu, i per a qui, eventualment, va treballar com a secretari.

L'any 1914, Pound es casa amb Dorothy Shakespear, filla d'Olivia Shakespear, novellista i amant de W.B. Yeats.

En els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial va ser membre molt destacat de l'Imatgisme i va contribuir amb el Vorticisme, moviments que van donar a conixer el treball d'artistes com James Joyce, Wyndham Lewis, William Carlos Williams, Hilda Doolittle, Richard Aldington, Marianne Moore, Rabindranath Tagore, Robert Frost, Rebecca West i Henri Gaudier-Brzeska. En aquell moment va ser quan Pound va editar La terra erma del seu amic T. S. Eliot.

En 1915 publica , un petit volum de poemes de Li Po traduts per Ernest Fenollosa i reelaborats per Pound. Al contrari que els traductors americans anteriors de la poesia xinesa, aquestes versions en vers lliure ofereixen als lectors textos comprensibles. Molts crtics consideren els poemes de Cathay com la realitzaci ms encertada de l'imatgisme. Tanmateix, com a traduccions, continuen sent font de controvrsies ja que ni Fenollosa ni Pound mai no van parlar o van llegir el xins amb soltesa; a ms de criticar-se-li al poeta nord-americ el que ometera o agregara seccions sense cap base en els originals. Per a Hugh Kenner aquestes aparents traduccions de textos orientals antics cal veue-les com a experiments potics. 

Desprs de la guerra, Pound abandonar Anglaterra, per abans publica Homage to Sextus Propertius (1919) i Hugh Selwyn Mauberley (1920).

Pars.
L'any 1920 es trasllad a Pars, on es va moure en el cercle dels artistes que van revolucionar l'art modern. Va ser amic de Marcel Duchamp, Tristan Tzara, Fernand Leger i altres figures del Dad i del Surrealisme. Ac va continuar treballant en The Cantos, en els que cada vegada es reflecteixen ms les seues preocupacions poltiques i econmiques. Durant aquest perode tamb va escriure prosa crtica, traduccions, dues peres (amb ajuda de George Antheil) i diverses peces per a viol.

Itlia.
El 10 d'octubre de 1924, va abandonar Pars amb dest a Rapallo. A Itlia va continuar sent un catalitzador creatiu, a ms d'esdevenir en admirador de Mussolini. s llavors quan l'antisemitisme va comenar a aparixer en els seus textos. L'any 1939, en vespres de la Segona Guerra Mundial, va viatjar als Estats Units. Tot i que va considerar quedar-se all, finalment va decidir tornar tant per motius ideolgics com personals.

Durant el conflicte va ser propagandista de l'Eix en rdio i en premsa.

Quan l'any 1943 Mussolini es va declarar president de la nova repblica de Sal, Pound va exercir un paper significatiu en les activitats culturals i de propaganda. El 2 de maig de 1945 va ser arrestat pels partisans italians i portat al Quarter General de Chiavari, on el van declarar com "sense inters." Posteriorment es va entregar a les forces dels EUA. Va ser empresonat en un camp de presoners a Pisa, on va esbossar els Cantos Pisans (primer Premi Bollingen de la Biblioteca del Congrs en 1948), secci que marca un canvi en l'obra de Pound, perqu es converteix en una meditaci sobre la runa d'Europa i el seu lloc natural en el mn.

St. Elizabeth.
Desprs de la guerra, Pound va ser jutjat als Estats Units per traci. Les intermediaci de diferents figures del mn cultural va aconseguir que se li declarara boig (aix se'l salvava d'una potencial pena de mort) i que se l'internara en l'hospital  del St. Elizabeth, on va romandre durant dotze anys (1946-1958). Ac va continuar elaborant Els Cantos, a ms de traduir a Confuci.

Tornada a Itlia i mort.
L'any 1958 va tornar a Itlia, on va romandre fins a la seua mort l'any 1972.
Tot i que va prosseguir amb The Cantos, els veia com poc artstics. Allen Ginsberg, en una entrevista amb Michael Reck, va indicar que Pound semblava lamentar molts dels seus ltims textos i que la seua obra estiguera estigmatitzada per la mala fama del seu antisemitisme .

 Obra .
La poesia de Pound cita i fa referncies a Homer, Confuci i Dant; aborda les mitologies i teories econmiques, aix com molts fets histrics, i inclou paraules en grec i llat i ideogrames xinesos, en un descomunal intent de construir una visi caleidoscpica de la histria i la cultura.

Els seus escrits assagstics, agrupats en "L'ABC de la lectura" i "Com llegir", entre altres, sn elegants i contundents, crus i aspres, subtils i dialctics, per no mai interrogatius. Va advocar amb mpetu de propagandista per una poesia "pegada a l'os", s a dir, lliure d'adorns, als que anomenava "fioriture", en un smil amb la msica. Va establir un itinerari de lectures per a qui voldria comprendre la poesia, a la que considerava un art en progrs. La llista de les seues preferncies exclou notriament a Shakespeare, al barroc espanyol i al romanticisme. Aquesta arbitrarietat t a veure, no obstant, amb la seua concepci sobre quin era l'objectiu vers al qual la poesia anava a travs dels segles. La seua idea de la fioritura sembla incloure que aquesta forma correspon a l'efusi sentimental desmesurada, que tamb rebutjava.

Influncia.
 
A causa de les seues opinions poltiques, Pound va ser molt criticat en la segona mitat del segle XX. Tanmateix, s quasi impossible oblidar el paper central que va exercir en la revoluci potica del seu temps: va ser un dels primers poetes a emprar amb xit el vers lliure en composicions extenses. The Cantos va servir com a pedra de toc per a Allen Ginsberg i la resta de la Generaci Beat. 

Hi ha crtics que consideren que quasi qualsevol poeta experimental angls de comenaments de segle est en deute amb Pound. 

Com a crtic, redactor o promotor va ajudar a Yeats, Eliot, Joyce, Wyndham Lewis, Robert Fost, William Carlos Williams, Hilda Doolittle, Marianne Moore, Ernest Hemingway, D. H. Lawrence, Louis Zukofsky, Basil Bunting, George Oppen, Charles Olson, entre altres.

Com a traductor, encara que el seu coneixement de les llenges s discutible, Pound va fer molt per a portar la poesia provenal i xinesa al pblic de parla anglesa. Tamb va traduir, va defensar i va aconseguir que es mantingueren vives -almenys per als poetes- les obres clssiques gregues, llatines i anglosaxones.

A Espanya s molt perceptible la seua empremta en no pocs novssims i en bona part dels poetes posteriors a ells.

Enllaos externs.

 Vortex: Pound/Lewis, per Stephen W. Gilbert (estudi en espanyol).
 Selecci de textos en castell;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121365" title="Talars" nonfiltered="4453" processed="4438" dbindex="49807">
Els talars foren suposadament una tribu de l'Epir, esmentada per Teopom (Theopomus) que va viure al segle IV aC. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121369" title="Elimiots (Epir)" nonfiltered="4454" processed="4439" dbindex="49808">
Els elimiots foren una de les tribus dels epirotes, que vivia al pas anomenat Elimea, i que van quedar sotmesos al Regne de Macednia al segle IV aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121371" title="Timbaler del Bruc" nonfiltered="4455" processed="4440" dbindex="49809">
El timbaler del Bruc s una llegenda formada a partir de fets ocorreguts el 1808 durant la guerra del Francs.

A Isidre Llu i Casanoves nascut a Santpedor (Bages) el 1791 i mort el 1809 s'atribueix la personalitat real del timbaler.

Fets histrics.
El 9 de febrer de 1808 el general de l'exrcit napolenic Philippe Guillaume Duhesme, entr a Catalunya pel pas de la Jonquera i a mitjans de febrer ja havia arribat a Barcelona. Els francesos passaren a governar Catalunya i aquesta entr en una crisi econmica principalment per la interrupci del comer amb Amrica (a Manresa, per exemple, es repartiren 3.400 i 3.500 racions diries de "sopa econmica").

Aix junt amb l'animadversi a les idees anticlericals i revolucinaries que representaven la Frana d'aquella poca expliquen la tena resistncia dels catalans al nou rgim francs.

El 4 de juny de 1808 una columna francesa dirigida pel general Schwartz sort de Barcelona en direcci a Lleida i Saragossa amb ordres de castigar Manresa i Igualada, la primera per la crema del paper segellat i l'altra per la seva situaci estratgica en el cam ral. Els efectius francesos eren de  3.800 homes, bsicament italians i sussos. El 6 de juny comen la Batalla del Bruc.

L'exrcit espanyol era en part professional amb combatents tamb sussos dirigits pel tinent sus Franz Krutter Grotz i en part voluntaris dels sometents catalans de Manresa, Igualada, Trrega i rodalies i en total eren uns 2.000 homes. L'exrcit francs va ser venut en una emboscada i 300 dels seus homes van morir.

El 14 de juny de 1808 va tenir lloc la segona batalla del Bruc molt ms important des del punt de vista militar i on el factor sorpresa ja no hi era i les forces franceses eren molt ms importants i les dirigia el general Joseph Chabran que era ms experimentat. Els francesos arribaren al Bruc per dues columnes s'enfrontaren a les forces regulars (uns 1.500 soldats) i sometents espanyols dirigides per Joan Baget dels teros de Lleida i de Trrega a ms dels regiments sussos. L'artilleria espanyola va decidir la batalla en favor seu.

Gnesi de la llegenda del Timbaler del Bruc.
La importncia de les batalles del Bruc s que van trencar amb el mite de la imbatibilitat de l'exrcit de Napole.

El Diario de Manresa de 26 de setembre de 1808 explica els fets d'una manera (noms amb les seves prpies forces, sense cavalleria, artilleria ni cap militar que els dirigs...) que seria l'embri de la creaci de la llegenda respecte a la lluita d'un poble desarmat enfront del gran exrcit invasor. Ja l'any 1809 l'historiador Cabanes escriu sobre un miny de Santpedor erigit en general en xefe i posteriorment es va dir que era en Isidre Llu i Casanoves que utilitzava un tambor de les confraries.

La llegenda explica que la reverberaci del so del tambor en xocar amb les parets de Montserrat va fer creure que el nombre de soldats espanyols era molt superior al que realment hi havia.

El timbaler del Bruc t diversos monuments al Bruc, a Santpedor i a Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121373" title="Bolton Wanderers Football Club" nonfiltered="4456" processed="4441" dbindex="49811">


El Bolton Wanderers Football Club s un club de futbol angls, de la ciutat de Bolton a Gran Manchester.

 Histria .

El Bolton Wanderers F.C., va ser fundat el 1874 amb el nom de Christ Church Sunday School. El 1877, el club trenc amb l esglsia de la qual depenia i form el Bolton Wanderers. Durant 18 anys el club no tingu camp propi. Inicialment rebien el nom dels reds, degut a que duien samarretes arlequinades vermell i blanques. Cap el 1880 el club jug amb samarretes blanques amb taques vermelles. Fou un dels membres fundadors de la Football League el 1888. La seva poca daurada la visqu els anys 20, amb una srie de tres copes seguides. Un dels millors jugadors de l poca fou el gran David Jack. El 1946 sofr la desgrcia de Burnden Park, on moriren 33 persones. Altres grans jugadors d poques posteriors foren Nat Lofthouse i Stanley Mathews. Burnden Park fou el seu estadi durant molts anys, per l'1 de setembre de 1997 inaugur el seu nou estadi anomenat Reebok Stadium.

 Jugadors destacats .
 1880s: James Cassidy (1889);
 1900s: Joe Smith (1908);
 1910s: Ted Vizard (1910);
 1920s: Alec Finney (1920), David Jack (1920);
 1940s: Nat Lofthouse (1946);
 1950s: Roy Hartle (1952), Eddie Hopkinson (1956);
 1960s: Francis Lee (1960), Roy Greaves (1967);
 1970s: Peter Reid (1974), Frank Worthington (1978);
 1980s: Brian Kidd (1980), Steve Thompson (1982), Julian Darby (1985);
 1990s: Alan Stubbs (1990), Andy Walker (1992), Jason McAteer (1992), John McGinlay (1992), Owen Coyle (1993), Mixu Paatelainen (1994), Guni Bergsson (1995), Per Frandsen (1996), Eiur Gujohnsen (1998), Claus Jensen (1998);
 2000s: Michael Ricketts (2000), Bruno N'Gotty (2001), Youri Djorkaeff (2002), Jay Jay Okocha (2002), Fernando Hierro (2004), Hidetoshi Nakata (2005);

 Colors .

L'uniforme tradicional del Bolton Wanderers s samarreta blanca amb pantalons blaus, tot i que de vegades llueix pantal blanc. En els seus inicis el color principal del club fou el vermell. Aix fou conegut com els vermells (the reds) per les seves samarretes arlequinades vermell i blanques. El club adopt el color blanc cap el 1880, tot i que mantingu inicialment els detalls vermells.

 Palmars .
4 Copa anglesa: 1922-23, 1925-26, 1928-29, 1957-58;
3 Lliga anglesa de Segona Divisi: 1908-09, 1977-78, 1996-97;
1 Lliga anglesa de Tercera Divisi: 1972-73;
1 Community Shield: 1958;
1 Football League Trophy: 1988-89;

 Enllaos externs .

Web oficial del club;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121380" title="Charlton Athletic Football Club" nonfiltered="4457" processed="4442" dbindex="49812">


El Charlton Athletic Football Club s un club de futbol angls, de la ciutat de Londres a Gran Londres.

 Histria .
El Charlton Athletic F.C., va ser fundat el 9 de juny de 1905. El club absorb els seus vens del Catford Southend. El 1920 es va fer professional i el 1921 entr a la lliga anglesa. El seu primer gran ttol arrib l'any 1947 amb l'obtenci de la Copa d'Anglaterra.

 Entrenadors .
 Walter Rayner (1920-1925);
 Alex Macfarlane (1925-1928);
 Albert Lindon  (1928);
 Alex Macfarlane (1928-1932);
 Albert Lindon  (1932-1933);
 Jimmy Seed (1933-1956);
 David Clark (provisional) (1956);
 Jimmy Trotter (1956-1961);
 David Clark (provisional) (1961);
 Frank Hill (1961-1965);
 Bob Stokoe (1965-1967);
 Eddie Firmani (1967-1970);
 Theo Foley (1970-1974);
 Les Gore (provisional) (1974);
 Andy Nelson  (1974-1980);
 Mike Bailey (1980-1981);
 Alan Mullery (1981-1982);
 Ken Craggs (1982);
 Lennie Lawrence (1982-1991);
 Alan Curbishley i  Steve Gritt (tndem) (1991-1995);
 Alan Curbishley (1995 - 2006);
 Iain Dowie (2006 - 2006);
 Les Reed (2006-?);

 Jugadors destacats .
 John Barnes ;
 Shaun Bartlett;
 Jamal Campbell-Ryce;
 Alan Curbishley ;
 Paolo Di Canio;
 Jorge Costa;
 Mark Fish;
 Eddie Firmani;
 Jimmy Giles;
 Andy Hunt;
 Dean Kiely;
 John Robinson;
 Allan Simonsen;

 Colors .

L'uniforme oficial del Charlton Athletic s samarreta vermella i pantal blanc.

 Palmars .
1 Copa anglesa: 1946-47;
2 Lliga anglesa de Segona Divisi: 1908-09, 1999-00;
2 Lliga anglesa de Tercera Divisi Sud: 1928-29, 1934-35;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121385" title="Hispanitat" nonfiltered="4458" processed="4443" dbindex="49813">

La Hispanitat (en castell, Hispanidad) s la comunitat formada per tots els pobles i nacions que comparteixen la cultura i el llenguas hispniques (castell, portugus, catal. gallec, basc ). Les nacions que s'hi inclouen sn castellanoparlants y portuguesparlantes, excepte les Filipines, i poden sser classificades en quatre grans rees geogrfiques: Espanya, Hispanoamrica, Hispanofrica i, finalment l'Hispanopacfic s'hi pot incloure tamb. El seu dia gran s el Dia de la Hispanitat, que coincideix amb el dia de la celebraci de la seva Patrona, la Mare de Du del Pilar.


Vegeu tamb.
Hispnic;
Dia de la Hispanitat;
Compareu amb.
Francofonia o francophonie;
Anglofonia o anglosphere;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121386" title="Con de dejecci" nonfiltered="4459" processed="4444" dbindex="49814">



Un con de dejecci o ventall alluvial s una forma de modelat fluvial del curs dels rius que consisteix en una acumulaci de la major part dels materials arrossegats pels rius o torrents secundaris en arribar al curs principal. 

Es caracteritza perqu els materials, procedents de l'erosi de les zones superiors de la conca, es dipositen formant un ventall ms o menys ampli i elevat, en forma ms o menys cnica i de dimensions molt variables. Aquests dipsits sn especialment notables quan es formen a la sortida dels torrents on hi ha un pendent important entre la la vall principal i la del torrent, els materials que arrossega l'aigua es van dipositant a mesura que disminueix el pendent ats que en disminuir la velocitat tamb ho fa la capacitat de transport. La sedimentaci es fa de manera desordenada en funci de la grandria de les partcules, del pendent i la capacitat d'arrossegament de cada moment, aix fa que la direcci del curs de l'aigua sigui molt canviant. Aquesta inestabilitat fa que els cons de dejecci siguin zones molt perilloses en cas de pluges per la possibilitat que es produeixin inundacions i desbordaments en canviar el curs del flux d'aigua.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121387" title="Acciaccatura" nonfiltered="4460" processed="4445" dbindex="49815">


De l'itali acciaccare, "picar", una acciaccatura (de vegades anomenat appoggiatura curta) s un ornament musical menys important meldicament que l'appoggiatura llarga, on el retard en l'execuci de la nota principal s clarament perceptible.

L'aplicaci d'aquest recurs de vegades varia segons el compositor o el perode. Per exemple, les appoggiatures llargues de Mozart o Haydn sn indistingibles visualment, a la partitura, de les acciaccatures de Mssorgski o Prokfiev.

Segons l'instrument la interpretaci pot variar. Per exemple, al piano, en qu es poden tocar dos notes alhora l'acciaccatura fa sonar simultniament les dos notes, amb la principal, deixant anar la ornamental immediatament.

L'acciaccatura s'escriu amb la nota ornamental lligada a la nota principal i amb una tipografia ms petita, generalment tatxant-la.

Aix s'hauria d'interpretar com segueix:

I sona com segueix: 

Generalment, a ms, a les acciaccatures s'hi arriba per salt (s a dir, amb una distncia ms gran que un to) i s'en surt per un pas (amb una distncia d'un to o un semit), tot i que tamb trobem exemples en qu aix no s aix, com per exemple al Carnaval dels Animals de Saint-Sans

Vegeu tamb.
Appoggiatura;
Ornament;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121391" title="Julian Marchlewski" nonfiltered="4461" processed="4446" dbindex="49816">

Julian Marchlewski (17 de maig de 1866 - 22 de mar de 1925) va ser un poltic i funcionari comunista polons-sovitic de formaci econmica, tamb conegut com Julius Karski i com Kujawiak.

El 1889 va ser membre fundador de la Uni de Treballadors Polonesos. El 1893, juntament amb Rosa Luxemburg i Leo Jogiches, va fundar el Partit Socialdemcrata del Regne de Polnia (SDKP), el qual, a causa dels arrests massius a partir de 1895, es convertiria ms tard en el Partit Socialdemcrata del Regne de Polnia i Litunia (SDKPiL). El 1906 es va convertir en bolxevic, i va emigrar a Alemanya per evitar la persecuci tsarista. Durant la Primera Guerra Mundial va participar al moviment socialdemcrata alemany i a la fundaci de la Lliga Espartaquista. Va ser arrestat i posteriorment intercanviat amb Rssia a canvi d'un espia alemany. El 1919, durant la guerra polonesosovitica, va prendre part en les negociacions amb Polnia, encapalant el Comit Revolucionari Provisional Polons de 1920, que planejava la declaraci d'una repblica socialista sovitica a Polnia. Va ser un economista expert en qestions agrcoles que va prendre part en la preparaci del programa poltic bolxevic per als camperols i va escriure diversos treballs cientfics i ideolgics.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121392" title="Leo Jogiches" nonfiltered="4462" processed="4447" dbindex="49817">
Leo Jogiches, tamb conegut pel seu nom de guerra en el partit: Tyscha o Tyscho, va nixer el 17 de juliol de 1867 la ciutat de Vlnius, morint el 10 de mar de 1919 a Berln.

Va ser un marxista revolucionari molt actiu a Litunia, Polnia i Alemanya. Se sap molt poc dels seus comenaments a causa del secretisme habitual en el seu treball, sorgit desprs d'anys de conspiraci. Es va unir a un cercle de treballadors socialdemcrates abans de ser forat a l'exili. En 1893 amb Rosa Luxemburg funda el Partit Socialdemcrata del Regne de Polnia (SDKP), que posteriorment es convertiria en el Partit Socialdemcrata del regne de Polnia i Litunia (SDKPiL). Ambds es van enamorar mtuament, i van viure una relaci amorosa que va durar tota la seva vida, a pesar de les dificultats, i fins i tot encara que mai van arribar a viure en parella. El treball d'ambds no s en absolut fcil de separar, encara que pot observar-se una clara divisi del mateix, en el qual Jogiches seria l'organitzador i Luxemburg la terica. Va ser membre fundador de la Lliga Espartaquista, organitzaci revolucionria de l'ala esquerra del Partit Socialdemcrata d'Alemanya, fundada a l'inici de la Primera Guerra Mundial per Karl Liebknecht, Rosa Luxemburg i Franz Mehring entre altres. El 1 de gener de 1919 la Lliga es va convertir en el Partit Comunista d'Alemanya (KPD). La Lliga Espartaquista va liderar la frustrada Revoluci de Novembre alemanya de 1918/1919, en la qual Rosa Luxemburg i Liebknecht van ser brutalment assassinats per les tropes governamentals. Jogiches tamb va ser assassinat al mar de 1919, mentre intentava investigar l'assassinat dels seus dos companys.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121402" title="Illes Shetland del Sud" nonfiltered="4463" processed="4448" dbindex="49818">

Les Illes Shetland del Sud sn un arxiplag d'illes antrtiques situades unes 120 km al nord de la Pennsula Antrtica. La seva sobirania no est ben establerta, havent estat aparcada d'en de la signatura del Tractat de Antrtic. El 

El Regne Unit, Xile i l'Argentina en reclamen la sobirania, si b des de la signatura del Tractat Antrtic el 1959 aquest aspecte ha estat aparcat i les illes sn obertes a tots els signataris del Tractat per a usos pacfics. 

Diversos pasos disposen de bases de recerca a les illes Shetland del Sud. La majoria estan situades a l'illa del Rei Jordi, aprofitant l'aerdrom xil de la base Eduardo Frei.

El seu nom es deriva de les illes Shetland, un arxiplag al nord de les Illes Britniques.

Illes.
De nord a sud:
 Illa Cornwallis ;
 Illa Elephant ;

 Illa Clarence;
 Illa Rowett;
 Illa Gibbs;
 Illa del Rei Jordi;
 Illa Bridgeman;
 Illa Penguin;
 Illa Nelson;
 Illa Robert;
 Illa Greenwich;
 Illa Halfmoon;
 Illa Livingston;
 Illa Rugged;
 Illa Snow;
 Illa Smith;
 Illa Deception;
 Illa Low;

Vegeu tamb.
Bases antrtiques d'Espanya;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121408" title="Elevador do Bom Jesus" nonfiltered="4464" processed="4449" dbindex="49819">

L'Elevador do Bom Jesus s un funicular de la ciutat portuguesa de Braga que n'uneix la part alta amb el santuari de Bom Jesus.

Va ser inaugurat al 1882, cosa que el convert en el primer de la pennsula Ibrica. El 2006 s'hi feu una una remodelaci.

Caracterstiques.

Longitud de la lnia  274 m  ;
Desnivell  116 m ;
Pendent  42 % ;
Vehicles  2 ;
Capacitat dels vehicles  38 persones ;
Velocitat  1,2 a 1,8 m/s (o 18 km/h);
Dimetre del cable  38 mm ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121415" title="Abkhaz" nonfiltered="4465" processed="4450" dbindex="49820">


L'abkhaz pertany al grup de les llenges caucsiques des nord-oest i s la llengua dels abkhazos, poble que viu a Abkhzia, Gergia i Turquia. N'hi ha aproximadament uns 105.000 parlants a Abkhzia i Gergia.

Actualment s'escriu amb una adaptaci de l'alfabet cirllic, si b en el passat s'ha escrit amb alfabet georgi tamb i amb alfabet llat. Es divideix en tres dialectes:
 Abzhywa, parlat al Caucas, i dna el nom a la regi histrica d'Abzhywa (       ), sovint anomenada Abzhui, la forma russa pel nom de ("Abzhuiski dialekt", derivat del nom rus de la zona      ).
 Bzyb o Bzyp, parlat al Caucas i a Turquia, i dna nom a l'rea de Bzyb (abkhs     ).
 Sadz, parlat noms a Turquia.
La llengua literria abkhaza es basa en la variant d'Abzhywa.

L'idioma abkhaz es caracteritza per tenir un sistema voclic amb els fonemes A i A amb variacions fontiques, i 58 fonemes consonntics. Es tracta d'una llengua aglutinant amb prefixos, una morfologia del nom senzilla, mentre que la del verb s complicada, i amb molta polisntesi, moltes categories comunes a noms i verbs. No hi ha declinacions i els verbs poden ser transitius, intransitius, esttics o dinmics.
 Vegeu tamb .
 Literatura abkhaza;
 Bibliografia .
 Chirikba, V. A. (1996) 'A Dictionary of Common Abkhaz'. Leiden.
 Chirikba, V. A. (2003) 'Abkhaz'.   Languages of the World/Materials 119. Muenchen: Lincom Europa.
 Hewitt, B. George (1979) 'Abkhaz: A descriptive Grammar'. Amsterdam: North Holland.
 Hewitt, B. George (1989) Abkhaz. In John Greppin (ed.), The Indigenous Languages of the Caucasus Vol. 2. Caravan Books, New York. 39-88.
 Vaux, Bert and Zihni Psiypa (1997) The Cwyzhy Dialect of Abkhaz. Harvard Working Papers in Linguistics 6, Susumu Kuno, Bert Vaux, and Steve Peter, eds. Cambridge, MA: Harvard University Linguistics Department.
 Enllaos externs .
 Aprn abkhaz!;
 ;
 Abkhaz a LanguageServer (Universitat de Graz);
 Abkhaz a The Rosetta Project;
 Abkhaz a Language Museum;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121416" title="Eticis" nonfiltered="4466" processed="4451" dbindex="49821">
Els eticis (llat aeticii o aetici) foren un poble epirota de la regio de les muntanyes Pindos. Poble muntanyenc i salvatge, sota domini rom fou incorporat a Tesslia, de la que feien part en temps d'Estrab.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121426" title="Alteraci (msica)" nonfiltered="4467" processed="4452" dbindex="49823">

Un accident s un signe musical que modifica (altera) el so de les notes escrites al pentagrama. Les alteracions existents sn tres: sostingut, bemoll i becaire. Tamb existeixen el doble sostingut i el doble bemoll, que s'utilitzen ms freqentment en el cas de fragments enharmnics o en tonalitats estranyes. Les alteracions tenen les segents funcions.

Doble sostingut: puja l'entonaci de la nota escrita en un to;
Sostingut: puja l'entonaci de la nota escrita en un semit;
Becaire: anulla l'efecte del sostingut o bemoll; la nota s'interpretar tal qual est escrita;
Bemoll: baixa l'entonaci en un semit;
Doble bemoll: baixa l'entonaci de la nota escrita en un to;


Escolta tots els accidents

Les alteracions es posen davant la nota que s'ha de modificar o al principi del pentagrama. Quan les alteracions es posen davant de la nota s'anomenen alteracions accidentals o accident. Un accident s un signe que indica que la nota ha de ser alterada (ja sigui a travs d'un doble sostingut, sostingut, becaire, bemoll o doble bemoll). L'alteraci s'ha d'escriure immediatament abans de la nota a alterar. No noms s'alterar aquella nota sino tamb totes les notes del comps del mateix tipus.

Generalment tamb s'alteren les notes del mateix nom d'altres octaves, per el ms freqent s que a l'esquerra d'aquestes notes s'escrigui una alteraci de seguretat entre parntesi. Les alteracions permanents, s a dir, que s'executen al llarg de tota una pea se situen al principi de la partitura, just desprs de la clau.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121429" title="Sacriportus" nonfiltered="4468" processed="4453" dbindex="49825">
Sacriportus fou una petita ciutat del Latium on el 82 aC va tenir lloc la batalla decisiva entre Sulla i Mari el jove. Era propera a la ciutat de Sgnia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121432" title="Literatura abkhaza" nonfiltered="4469" processed="4454" dbindex="49826">
La literatura abkhaza s la literatura en llengua abkhaza.

El 1864 el general bar Peter von Uslar, especialista en llenges caucasianes, va crear l'alfabet abkhaz, a partir d'un llibre d'histria sagrada composta per un capell. El 1892 D. I. Gulia i M.D. Matxavariani adoptaren tant l'alfabet cirllic com l'rab en comptes del georgi per a l'abkhaz.  El 1910 Gulia va publicar el primer llibre.

Caldria esperar a la Revoluci russa per a veure els primers autors en llengua nadiua, com Samson Txamba (1836-1937) amb Makhadzhiry (1920), Apsny Khanym (1923) i Serdyk (1934); Dmitri Gulia (1874-1960), amb la novella Kamachich (1940); Iua Kogonia (1903-1928), autor el 1924 d' Abataa Beslan, Navai i Mzauch i Khmydz; Mikhail Lakerbai (1901-1965), coeditor del diari Apsny Kapsh el 1921-1925 i autor dAlamys (1959) i Danakai (1946). Bagrat Xinkuba (1917) recoll les obres en Ialkaau Ifymtakua (1967). Levarsa Kvitsinia (1912-1941), fou partis i autor de Sharizan (1933) i Daur (1936). Ivan Papaskir (1902), poltic i autor de Temyr (1937). Ivan Tarba (1921) amb les novelles Un nom ben conegut (1967) i El sol surt ac (1968). V. V. Agrba escriv Temyr (1937), i tamb cal destacar els escrits populars satrics akh'dzyrtv'iu.    

L'autor abkhaz ms conegut, el dissident Fazil Iskander (1929), va escriure en rus Constelaci Kozlotur (1966).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121435" title="Dmitri Gulia" nonfiltered="4470" processed="4455" dbindex="49828">
Dimitry Gulia (1874-1960) (abkhaz:, georgi:             ) fou un fams escriptor abkhaz. s considerat el pare de la Literatura abkhaz i ha contribuir molt al seu desenvolupament. Ha estat un dels creadors del nou alfabet abkhaz, quan fou canviat de l'alfabet georgi a l'alfabet cirllic el 1954. Ha escrit nombrosos poemes, narracions i novelles, i la major part dels seus treballs han estat traduts al rus i al georgi. Moltes carrers i teatres d'Abkhzia duen el seu nom. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121436" title="Satala" nonfiltered="4471" processed="4456" dbindex="49829">
Satala fou una ciutat de la regi de Capadcia, situada a mig cam entre Domana i Suissa. Fou estaci de la Legio Apollinaris. Es la moderna Sukme (Sadak).

Quan Vespasi va annexionar Commagene el 72 aC la zona de l'Eufrates superior va esdevenir fronterera. La via romana que anava des de Trapezus a Alexandria de Cilcia, Selucia de Piera i Antioquia havia de disposar de bases militars i les principals foren Satala (amb la Legio XVI Flavia Firma), Melitene (amb la Legio XII Fulminata), Samosata (Legio VI Ferrata) i Zeugma (Legio III Scythica). Fou visitada per Traj durant la guerra contra els parts (115-117) i segurament la Legio XVI Flavia havia estat substituda per la Legio XV Apollinaris. Adri va utilitzar aquesta legi i la Fulminata en una campanya contra els alans. Va romandre com a punt militar estratgic per la protecci de l'Armnia Sofene i punt d connexi entre la mar Negra i l'Eufrates.

Satala fou destruda pels sassnides a la meitat del segle III (252 o 256) i desprs reconstruda i reocupada per la Legio XV Apollinaris i potser la Legio II Armeniaca. Vers el 298 Galeri va derrotar els perses en aquesta zona. Al segle segent apareix una comunitat cristiana a la ciutat i el bisbe Eueci (Euethius) apareix entre els signants del concili de Nicea (325). Un altre bisbe amb un nom germnic, Elfridi, s esmentat el 360.

Fou destruda altres vegades en les lluites entre perses i romans. La darrera reconstrucci fou feta per Justini I el 529. Fou conquerida pels sassnides el 607 o 608 i destruda finalment. En queden restes de les muralles bizantines, que sembla que ren massa petites per contenir una legi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121438" title="Abkhazos" nonfiltered="4472" processed="4457" dbindex="49830">

Els abkhazos (abkhaz      ) sn un poble pertanyent al grup lingstic caucasi, molt af als adigue i abazins o txerkessos, que viuen a Abkhzia, Gergia i a Turquia. Anomenen al seu pas Apsny, que vol dir  Terra de l'nima . Sn famosos arreu del mn per la seva longevitat i per la seva afici al iogurt.

Pel que fa a la religi, els de Gudauta i Abzhui sn musulmans sunnites, per els samurzakan sn ortodoxos.

Malgrat les diferncies evidents, els nacionalistes georgians s'entesten en afirmar que els abkhazos sn una fracci ms el poble georgi, i que parlen un dialecte de les llenges kartvelianes. 

Histria .

Sn els antics abasgoi o abasgi esmentats per Arri i per Plini. Van estar sotmesos als lazes (vegeu Lazika). Van esdevenir cristians en temps de Justini I. Van tenir un catolics propi des del segle XIII amb seu a Pitzund. A la segona meitat del segle XVIII la casa reial governant els sharvashidze, suposats descendents dels shirwanshahs, van esdevenir musulmans i el islam que ja havia entrat durant un segle al pas va esdevenir la religi principal.

Hom afirma que a comenaments del segle XIX potser eren 321.000 (juntament amb els abazins). Desprs de la conquesta russa i la supressi de la dinastia el 1864 foren inclosos a la provncia especial (otdyel) de Sukhum (Sukhumi) dividida en tres districtes (okrug): Pitzund, Ochamchiri i Tzebelda. La taxaci russa va provocar una forta emigraci cap a Turquia (el 1820 hi havia uns 90.000 abkhazos i una poblaci total al pas de 128.000 persones, per desprs de l'emigraci el nombre d'abkhazos es va reduir a 65.000). 

Tzebelda va quedar despoblat i fou administrat per un curador (popecitel naselenya) i es va suprimir el districte; desprs tota la provncia fou considerada un districte del govern de Kutais o Kutaisi. El 1877 una rebelli de tribus muntanyeses causada pel desembarcament de tropes otomanes va tenir el suport dels abkhazos i va anar seguida d'una nova onada d'emigraci a Turquia; el 1881 s'estimava que noms restaven 20.000 abkhazos. El 1892 la poblaci d'abkhazos s'estimava en 72.500 al seu pas, d'ells uns 60.432 al govern de Kutaisi, i uns 12.000 ms al territori de Kuban, per segurament s'incla tamb als abazins.

El 1926 vivien a la repblica uns 72.600 abkhazos incrementats per naixements i retorns, per la repressi russo-georgiana de Stalin, Lavrenti Bria i altres els va delmar. El 1959 hi havia a la Uni Sovitica 59.000 abkhazos dels quals ms de 50.000 a la repblica, per aquesta tenia 300.000 habitants. A la capital Sukhumi, amb 44.000 habitants, els abkhazos eren  minoria. El 1979 eren noms 94.000 individus. La poblaci de la repblica es va incrementar per fou degut a la presencia d'emigrants georgians i russos principalment.  El 1989 els abkhazos augmentaren a 103.000, dels quals el 93,54% parlaven la seva llengua. La independencia de facto des de 1991, reconeguda per Rssia el 2008, augmenta la possibiliutat de supervivncia de la naci.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121447" title="Wolverhampton Wanderers Football Club" nonfiltered="4473" processed="4458" dbindex="49838">


El Wolverhampton Wanderers Football Club s un club de futbol angls, de la ciutat de Wolverhampton a West Midlands.

 Histria .
El club nasqu el 1877 fundat per John Baynton i John Brodie amb el nom de St. Lukes, nom d'una escola de Blakenhall. Dos anys ms tard es fusion amb un equip de criquet i futbol local the Wanderers i form el Wolverhampton Wanderers F.C.

Fou un dels clubs fundadors de la Football League el 1888, acabant tercer, i arrib a la final de la FA Cup que perd enfront el Preston North End per 3 a 0. El club guany la seva primera copa el 1893 en derrotar l'Everton FC per 1 a 0. El 1906 perd la categoria i baix a segona divisi, per dos any ms tard guany la seva segona Cup essent equip de segona derrotant el Newcastle United per 3 a 1. El 1923 sofr una altra relegaci a tercera divisi per el segent any recuper la categoria perduda. El retorn a la First Division no arrib fins 1932 i el 1938 estigu a punt de guanyar la seva primera lliga per fall en el darrer partit del campionat i el ttol viatj a mans de l'Arsenal. L'any segent es repet la histria i el club torna a ser segon darrera l'Everton i a ms perd la final de la copa anglesa.

Els triomfs, per, retornaren al club a finals dels anys 40. Amb Stan Cullis a la banqueta derrot el Leicester City per 3 a 1 a la final de la FA Cup de 1949. S'inici un perode d'xits per al club. Liderats al camp per Billy Wright el club guany tres lligues angleses el 1954, 1958 i 1959 i aconsegu la seva quarta copa anglesa el 1960 derrotant el Blackburn Rovers per 3 a 0.

A partir del 1960 el club comen a declinar de nou. El club torn a les categories inferiors angleses amb breus presncies a la mxima categoria. El 1970-71 fou quart a primera divisi i la temporada segent particip a la Copa de la UEFA on feu una gran campanya i arrib a la final per la perd. Dues copes de la lliga el 1974 i el 1980 foren els ttols ms destacats del club en aquests anys.

 Colors .
El Wolverhampton Wanderers vesteix samarreta taronja i pantal negre.

 Entrenadors destacats .
Dave Jones;
Graham Turner;
John Barnwell;
Stan Cullis;

 Jugadors destacats .


 Sami Al-Jaber;
 Billy Annis;
 Peter Broadbent;
 Steve Bull;
 Colin Cameron;
 Steve Daley;
 Robbie Dennison;
 Derek Dougan;
 Mel Eves;
 Ron Flowers;
 Ionel Ganea;
 Don Goodman;
 Andy Gray;

 Johnny Hancocks;
 Bill Hartill;
 Kenny Hibbitt;
 Emlyn Hughes;
 Paul Ince;
 Denis Irwin ;
 Robbie Keane;
 Joleon Lescott;
 Kevin Muscat;
 Kenny Miller;
 Jackie McNamara;
 Jimmy Mullen;
 Frank Munro;

 Andy Mutch;
 Lee Naylor;
 Mixu Paatelainen;
 Derek Parkin;
 Tom Phillipson;
 Alex Rae;
 John Richards;
 Bill Slater;
 Andy Thompson;
 David Wagstaffe;
 Bert Williams;
 Dennis Wilshaw ;
 Billy Wright;


 Palmars .
3 Lliga anglesa: 1953-54, 1957-58, 1958-59;
4 Copa anglesa: 1892-93, 1907-08, 1948-49, 1959-60;
2 Copa de la Lliga anglesa: 1973-74, 1979-80;
2 Lliga anglesa de Segona Divisi: 1931-32, 1976-77;
2 Lliga anglesa de Tercera Divisi: 1923-24 (nord), 1988-89;
1 Lliga anglesa de Quarta Divisi: 1987-88;
4 Community Shield: 1949, 1954, 1959, 1960;
1 Football League Trophy: 1987-88;
1 Texaco Cup: 1971;
1 Sherpa Van Trophy: 1988;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121448" title="Saravene" nonfiltered="4474" processed="4459" dbindex="49839">
Saravene (tambe Ravene i Avarene) fou una estratgia de la regi de Capadcia, a la part sud-est del pas, a la frontera amb la Commagena. Correspon a la moderna comarca de Malatya, l'antiga Melitene.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121454" title="Alem Surre-Garcia" nonfiltered="4475" processed="4460" dbindex="49840">
Alem Surre-Garca s un escriptor en occit amb arrels occitanes i gallegues. Va ser l'encarregat, des de 1990 fins a 2006, de promoure la llengua i la cultura occitanes al Consell Regional de la regi Migdia-Pirineus. Ha collaborat amb el fams escriptor del Pas de Montpeller Max Roqueta i el cantant Eric Fraj. Ha escrit un assaig histric sobre el carcter meridional de la cultura occitana.

 Obres .
 Antonio Vidal (1983);
 Lo libre del doble despartible (1997);
 Canal des deux mers (2002);
 Au-del des rives les Orients d'Occitanie. De la fondation de Marseille  l'expulsion des juifs du royaume de France (2005);
 Vert paradis (2006) amb Max Roqueta i altres.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121456" title="Castabala" nonfiltered="4476" processed="4461" dbindex="49841">
Castabala fou una ciutat de la Tianitis (regi de Tyana) a Capadcia, al nord-est de Calidna. Hi havia una esttua de Diana Persia portada per Orestes de "ms enll de la mar". Els seus sacerdots caminaven per damunt de brases sense cremar-se. Es la moderna Kalat Masman.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121457" title="Derbe" nonfiltered="4477" processed="4462" dbindex="49842">
Derbe (o Delbia) fou una ciutat de Licania, a la riba oest d'un llac, el nom del qual no es coneix. Era al sud-est d'Iconium. S'esmenta amb relaci als viatges de Sant Pau. Es la moderna Benbir-Klissa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121459" title="Mocissus" nonfiltered="4478" processed="4463" dbindex="49843">
Mocissus fou una ciutat de Capadcia, propera a Galcia. Era a la regi o estatgia de Moriemene, i a la vora del riu Halis, propera a la ciutat de Nisa. Es la moderna Mochiour.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121460" title="Gian Carlo Menis" nonfiltered="4479" processed="4464" dbindex="49844">
Gian Carlo Menis (1927)  s sacerdot des del 1951, historiador de d'art i arqueleg fril, professor d'histria patrolgica al seminari d'Udine alhora que hi dirigeix el museu dioces. Tamb s president de la commissi per l'art sacre. Doctor honoris causa per  la Universitat d'Udine, ha escrit una Storia dal Popul Furlan (1974).

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121462" title="Barranc" nonfiltered="4480" processed="4465" dbindex="49845">
Aquest article es refereix al terme barranc emprat en geomofologia. Per altres usos, vegeu Barranc (desambiguaci);

En geomorfologia un barranc o escorranc s una forma de relleu de vessants abruptes i en forma lineal creada per l'aigua corrent en erosionar profundament el sl, sn similars a grans rases o petites valls amb unes dimensions que van de metres a desenes de metres en fondria i amplada.

L'erosi en barrancs o escorrancs s el procs pel qual es formen els barrancs. Els vessants tenen ms tendncia a patir una erosi en barrancs quan desapareix el bosc i la vegetaci, en absncia de l'acci protectora de la coberta vegetal el sl s fcilment arrossegat per l'aigua corrent, especialment en zones sotmeses a pluges fortes i intenses com les tempestes.

L'erosi en barrancs redueix la productivitat de les terres de conreu en arrossegar el sl i, en general, afavoreix la desertitzaci. Per aix en geomorfologia s'inverteixen molts esforos a l'estudi dels barrancs, la prevenci de l'erosi i la restauraci dels seus efectes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121465" title="Arquelais" nonfiltered="4481" processed="4466" dbindex="49846">
Aquelais (llat Archelais) fou una ciutat de Capadcia, a l'estratgia de Garsuria o Garsauritis, a la vora del riu Halis. entre Argustana i Mocissus. Va rebre el nom del seu fundador, el rei Arquelau de Capadcia. Fou colonia romana en temps de Claudi. Es la moderna Ak Sarai.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121468" title="Miriandros" nonfiltered="4482" processed="4467" dbindex="49847">
Miriandros (llat Miryandrus) fou una ciutat de suposat origen fenici, a la Cilicia Campestris, molt propera a Alexandria d'Issos, de la que estava una mica al sud-oest.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121470" title="Dolor" nonfiltered="4483" processed="4468" dbindex="49848">
El dolor s una sensaci percebuda percebuda per un organisme quan el sistema nervis detecta un estmul nociceptiu. Amb aix, tamb poden designar-se els patiments de caire sentimental, com ara la prdua d'un sser estimat per defunci o trencament amors.

D'acord amb la IASP (International Association for the Study of Pain, Associaci internacional per l'estudi del dolor): El dolor s una experincia sensorial i emocional desagradable associada a una lesi tissular real o potencial, o descrita en els termes que evoquen a tal lesi.

La persona experimenta una sensaci extremadament desagradable, a vegades insuportable, que pot provocar un moviment reflex de retrocs (a nivell de membres i de les extremitats) o un canvi de la posici del cos.

El dolor pot ser provocat per un traumatisme (hematoma, xoc, cop, etc.) o una malaltia, i de forma general, per una inflamaci.

 Tipus de dolor .

El dolor pot classificar-se habitualment com a agut o crnic.

 El dolor agut es pot definir com un dolor de curta durada per extrem, que sorgeix rpidament per noms dura per un curt perode de temes. El dolor agut s un avs del cos d'una lesi present a un teixit o b per una malaltia. El dolor agut normalment es troba centralitzat en una rea abans d'escampar-se. s un tipus de dolor que habitualment respon be amb les medicacions.

 Originalment es definia el dolor crnic com aquell que durava 6 mesos o ms. Ara es defineix com aquell que persisteix ms temps que el curs de temps associat amb un tipus particular de lesi. Aquest dolor constant o intermitent, fuig del seu propsit, en tant que no ajudar al cos a evitar o guarir el mal que hi est associat. Sovint s molt ms difcil de tractar que el dolor agut. S'ha suggerit que no tractar el dolor agut pertinentment pot portar a l'aparici del dolor crnic.

 Enllaos externs .

 Informaci sobre el dolor a la Marat de TV3 contra el dolor crnic;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121472" title="Barranc (desambiguaci)" nonfiltered="4484" processed="4469" dbindex="49849">


Geomorfologia: forma de relleu formada per l'aigua en erosionar el sl i amb unes dimensions que van de metres a desenes de metres en fondria i amplada. Vegeu barranc.
Geografia: curs d'aigua encaixat, amb parets ms o menys verticals i amb unes dimensions que poden arribar als centenars de metres en fondria. Vegeu torrent.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121474" title="Fulham Football Club" nonfiltered="4485" processed="4470" dbindex="49850">


El Fulham Football Club s un club de futbol angls, de la ciutat de Londres al districe de Hammersmith i Fulham.

 Histria .
El Fulham F.C. va ser fundat el 1879 amb el nom de Fulham St Andrew's Church Sunday School FC. El 1888 canvi el nom per la denominaci actual. Fou l'equip professional ms antic de Londres. El club milit molts anys a Primera Divisi, principalment durant els anys 60, per mai va aconseguir un ttol important. El 1975 va arribar a la final de al Cup per la va perdre contra el West Ham United. El triomf a la Copa Intertoto del 2002, derrotant el Bologna FC per 3-0, amb la classificaci per la Copa de la UEFA s el seu major triomf.

 Estadis .
El club juga a l'estadi de Craven Cottage des de 1896. Est situat al costat del riu Tamesis a Fulham. Durant les temporades 2002/03 i 2003/04 l'equip es va mudar a Loftus Road, l'estadi del Queens Park Rangers, ja que Craven Cottage estava sofrint una remodelaci per complir les exigncies de la FA Premier League.
 1879-1883 - Star Road, West Kensington;
 1883-1884 - Eel Brook Common, Fulham;
 1884-1885 - Lillie Rec, Fulham;
 1885-1886 - Putney Lower Common, Putney;
 1886-1888 - Ranelagh House, Fulham;
 1888-1889 - Barn Elms Playing Fields, Barnes;
 1889-1891 - Parsons Green, Fulham;
 1891-1895 - Half Moon, Putney;
 1895-1896 - Captain James Field, West Brompton;
 1896-2002 - Craven Cottage, Fulham;
 2002-2004 - Loftus Road, Shepherd's Bush (per la remodelaci del Craven Cottage);
 des de 2004 - Craven Cottage;

 Colors .

El Fulham vesteix samarreta blanca i pantalons negres.

 Palmars .
1 Copa Intertoto de la UEFA: 2002;
2 Lliga anglesa de Segona Divisi: 1948-49, 2000-01;
2 Lliga anglesa de Tercera Divisi: 1931-32 (sud), 1998-99;
2 Southern League: 1906, 1907;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121475" title="Santiago Petschen" nonfiltered="4486" processed="4471" dbindex="49851">
Santiago Petschen Verdaguer (nascut a Tolosa, Pas Basc, per originari per famlia d'Elx i del cant del Jura) s doctor en Cincies Poltiques i llicenciat en filosofia, actualment Catedrtic de Relacions Internacionals a la Universitat Complutense de Madrid.

Entre altres crrecs, ha estat membre fundador de la Societat catalana de Conflictologia, membre del grup  ad hoc  de l Assemblea de les Regions d'Europa (A.R.E), que redact el text de la Declaraci Europea del Regionalisme a Basilea el 1996, ex-president de la Delegaci a Madrid de la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del Pas i membre fundador de l' Associaci Espanyola de Cincies de les Religions.

s un destacat estudis de les forces religioses a la societat internacional, aix com de les minories nacionals, la Uni Europea i les regions.

 Obres .
 Europa, Iglesia i Patrimonio cultural;
 La Europa de las Regiones (1992);
 El papel de la regiones en Europa (2003);
 Tratados internacionales (1996-2003) de la Santa Sede con los Estados: Concordatos Vigentes (2003);
 La Constitucin Europea. Una visin desde la perspectiva del poder (2005);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121481" title="scar I de Sucia" nonfiltered="4487" processed="4472" dbindex="49852">


scar I de Sucia (Pars, 1799 - Estocolm, 1859). Rei de Sucia i de Noruega des de l'any 1844 fins quinze anys desprs, quan mor a la capital sueca.

Nascut a Pars el dia 4 de juliol de l'any 1799 essent fill del rei Carles XIV Joan de Sucia i de la reina Desidria Clary. scar pertanyia a una famlia relacionada amb la famlia imperial francesa a travs del matrimoni de la seva tia, Jlia Clary, amb Josep Bonaparte que esdevingu rei de Npols i d'Espanya. 

L'any 1810, les assemblees sueques i noruegues elegiren a Jean-Baptiste Bernadotte com a prncep hereu de Sucia. L'elecci d'un general de l'exrcit napolenic com a futur rei suec no era una decisi presa a l'atzar, responia a la necessitat d'assegurar la independncia sueca davant de la nova balana de poders establerta arran de les guerres napoleniques.

El mes de juny de l'any 1811, scar i la seva mare es traslladaren a Estocolm i el petit prncep reb el ttol de duc de Sudermannia del rei Carles XIII de Sucia. Aviat s'instaur un programa educatiu pel qual el duc de Sudermannia aprendria suec i coneixements rellevant pel seu futur govern. La seva formaci cultural i intellectual fou excellent esdevenint un gran coneixedor de la realitat sueca i grcies a la qual escriuria un treball sobre la necessitat d'estendre l'educaci a la poblaci sueca i un altre sobre les necessries reformes en matria penitenciria.

El dia 19 de juny de l'any 1823 contragu matrimoni a Estocolm amb la princesa Josepa de Leuchtenberg, filla del duc Eugeni de Beauharnais i de la princesa Augusta de Baviera. La parella tingu els segent fills:

 SM el rei Carles XV de Sucia, nat a Estocolm el 1826 i mort a Malm el 1872. Es cas amb la princesa Llusa dels Pasos Baixos el 1850 a Estocolm.

 SAR el prncep Gustau de Sucia, duc d'Uppland, nat el 1827 a Estocolm i mort a Oslo el 1852.

 SM el rei scar II de Sucia, nat a Estocolm el 1829 i mort el 1907. Es cas el 1857 a Biebrich amb la princesa Sofia de Nassau.

 SAR la princesa Carlota de Sucia, nada a Estocolm el 1830 i morta a Estocolm el 1889.

 SAR el prncep Carles Nicolau de Sucia, nat al Palau de Drottningholm el 1831 i mort a Estocolm el 1873. Es cas el 1864 a Altenburg amb la princesa Teresa de Saxnia-Altenburg.

Durant els primers anys de la dcada de 1820, el rei Carles XIV Joan de Sucia present una llista de quatre princeses entre les quals scar havia d'escollir la seva promesa:

 SAR la princesa Guillermina de Dinamarca, filla del rei Frederic VI de Dinamarca i posteriorment esposa del rei Frederic VII de Dinamarca.

 SA la princesa Josepa de Leuchtenberg, filla del duc Eugeni de Leuchtenberg i de la princesa Augusta de Baviera.

 SA la princesa Maria de Hessen-Kassel, filla de l'elector Guillem II de Hessen-Kassel i de la princesa Augusta de Prssia. Es cas amb el duc Bernat II de Saxnia-Meiningen.

 SA la duquessa Maria de Saxnia-Weimar-Eisenach, filla del duc Carles Frederic I de Saxnia-Weimar-Eisenach i de la gran duquessa Maria de Rssia. Es cas amb el prncep Carles de Prssia.

Des de 1824 i fins l'any 1833, el prncep hereu esdevingu, en diverses ocasions, virrei de Noruega. L'any 1838 comenaren a crixer les diferncies entre pare i fill per qestions poltiques ja que mentre que el rei Carles XIV Joan de Sucia era de talant ms conservador, el fill era ms liberal. 

L'any 1844, scar es converteix en rei de Sucia i de Noruega. Les seves primeres mesures com a monarca fou l'equiparaci legal i de fet dels dos regnes. Aviat tamb emprengu mesures de millora econmica i social de la poblaci del pas, realitzant autntics esforos per estendre diverses mesures socials i econmiques.

En referncia a la poltica exterior del seu ministeri, el rei es mostr favorable al principi de la nacionalitat. D'aquesta manera recolz a Dinamarca en contra de Prssia a la Primera Guerra de Schleswig; d'aquesta manera fou el promotor de la Pau de Malm i de la preservaci de l'integritat de Dinamarca arran del Protocol de Londres.

La principal por del sobir consistia en el perill d'una expansi de Rssia vers Escandinvia. D'aquesta manera es mantingu neutral durant la Guerra de Crimea i posteriorment sign un tractat de protecci amb Frana i el Regne Unit davant d'una eventual ocupaci russa. 

scar I de Sucia mor el 8 de juliol de 1859 a Estocolm. Fou succet pel seu fill primognit, el rei Carles XV de Sucia. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121483" title="Cidnos" nonfiltered="4488" processed="4473" dbindex="49853">
Cidnos (llat Cydnus) fou un riu de la Cilicia Campestris que neixia a les muntanyes del Taure, al damunt de Tars i desaiguava a la mar a la regi del llac Khegma. La seva aigua era molt freda i casi mata a Alexandre el gran. El riu era navegable fins a Tars per vaixells petits. 

El riu es va dir Barada o Baradan sota domini rab i Tersoos sota els otomans (Tarsus ay) que correspon al rab Djayhun. La ciutat de Tars (Tersoos) va portar per un temps el nom d'Antioquia del Cidnos (Antiochia ad Cydnus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121485" title="Lamos" nonfiltered="4489" processed="4474" dbindex="49854">
Lamos, segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Heracles i d'mfale. Fund la ciutat de Lmia, a la Tesslia.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 132.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121489" title="Henri Giordan" nonfiltered="4490" processed="4475" dbindex="49855">
Henri Giordan, s director de Investigacions en el Centre Nacional d Investigacions Cientfiques (CNRS), Centre de Dret i Cultura (Universitat de Pars X-Nanterre), dirigeix la secci Minories - Investigacions generals en el Banc Europeu de Dades Mercator (Comissi Europea - Maison des Sciences de l'Homme, Pars). s autor de nombroses investigacions sobre les minories lingstiques a Frana i a Europa, i ha collaborat amb el CIEMEN a travs de la revista Minoranze.

 Obres .
 Les minorits en Europe: droits linguistiques et Droits de l'Homme (1992);
 Minorits de tous les pays: Les espoirs dus du rgionalism', en Panoramiques, Pars, Arla, Corlet (dif. Le Seuil). - 3er trimestre 1992, N 10, pgs. 67-73 (1992);
 Chaque homme a droit  sa culture, en Migrations: Socit, Pars, CIEMI, noviembre-diciembre 1993, Vol. 5, N 30, pgs. 41-51 (1993);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121492" title="Era Meiji" nonfiltered="4491" processed="4476" dbindex="49857">
L'era Meij (en japons     , Meiji jidai, perode del regne illuminat) s el nom amb qu al Jap es coneix l'interval de 45 anys de govern de l'emperador Meiji, entre el 23 d'octubre del 1868 i el 30 de juliol del 1912.

L'era comen amb la remoci de l'ltim sh gun, Tokugawa Yoshinobu, (que viuria en allament a Shizuoka durant aquesta era), i l'entronitzaci de l'emperador, el primer emperador amb poder poltic desprs de diversos segles de shogunat. L'emperador continu una intensa campanya de reformes encetada vint anys endarrere per la restauraci Meiji, que modificaria l'estructura poltica, social i econmica del pas. Aquesta reestructuraci es feu amb criteris occidentals i afect la universitat, l'aparell estatal i jurdic, i port a la redacci d'una constituci japonesa.

Desprs de la mort de l'emperador Meiji el 1912, puja al tro l'emperador Taish  i s'inicia l'era Taish .



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121493" title="Cadmus" nonfiltered="4492" processed="4477" dbindex="49858">


Cadmus o Cadmos s el nom antic de les muntanyes Baba Dagh, que formen la serralada muntanyosa del Taure, a Lcia, fins a Laodicea. 

Era tamb el nom d'un riu de Frgia, afluent del Licos, que neixia prop de Laodicea.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121494" title="Harpasa" nonfiltered="4493" processed="4478" dbindex="49859">
Harpasa fou una ciutat de Cria, a la vora del riu Harpasos o Harpasus, propera a la seva uni amb el Meandre. Es la moderna Harpaz-Calessi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121495" title="Bob de Nijs" nonfiltered="4494" processed="4479" dbindex="49860">
Bob de Nijs (Anvers, Flandes 1931) s un escriptor flamenc. Va exercir a Flandes la carrera de mestre fins que es va jubilar. s autor del llibret d una pera, amb msica de Willem Kerters, estrenada a Anvers i a Gant.

Els anys cinquanta fa els primers viatges a Catalunya i entra en contacte amb catalans. El 1961 es va casar amb una catalana, i des d aleshores es dedica molt preferentment a la llengua i a la cultura catalanes.

Ha publicat moltes traduccions al neerlands de poemes o d antologies personals de poetes (Josep Carner, Miquel Mart i Pol, Pere Gimferrer, Josep Vicen Foix i Mas, Salvador Espriu, Ausis March, Francesc Parcerisas, etc.) i traduccions de Joan Perucho i Lloren Villalonga. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Gestalten en Tekens (1963);
 Tot de tweede persoon (1971) ;
 Tirant lo Blanc (1987) traducci al neerlands;
 Curial e Guelfa (1996) traducci al neerlands;
 Diccionari catal-neerlands (1993) amb Anna Duez;
 Diccionari neerlands-catal (2005);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121497" title="Watford Football Club" nonfiltered="4495" processed="4480" dbindex="49861">

El Watford Football Clubs un club de futbol angls, de la ciutat de Watford.

 Histria .

El Watford FC va ser fundat el 1881 com a Watford Rovers. El 1891 canvi el seu nom a West Herts Club. El 1898 esdevingu Watford FC desprs d absorbir el seu rival local Watford St. Mary s. Mai ha aconseguit cap ttol important al futbol angls.

 Estadis .
 1883-1883: Vicarage Meadow;
 1883-1889: Colney Butts;
 1889-1922: Cassio Road;
 1922-avui: Vicarage Road;

 Colors .
El Watford FC juga amb samarreta daurada, pantal vermell i mitges vermelles.

 Entrenadors .


 Jugadors destacats .


 Skilly Williams, 1913 1926;
 Taffy Davies, 1931 1950;
 Cliff Holton, 1958 1961, 1965 1966;
 Pat Jennings, 1963 1964;
 Duncan Welbourne, 1963 1974;
 Stewart Scullion, 1966 1970, 1973 1976;
 Tom Walley ~1966 1977;
 Andy Rankin, 1971 1979;
 Ross Jenkins, 1972 1983;
 Roger Joslyn, 1974 1980;
 Luther Blissett, 1976 83, 1984 8, 1991 2;

 Ian Bolton, 1977 1983;
 Steve Sherwood, 1977 1987;
 Wilf Rostron, 1979 1989;
 Steve Sims, 1978 1984, 1986 1987;
 Nigel Callaghan, 1980 1991;
 Kenny Jackett, 1980 1990;
 Les Taylor, 1980 1985;
 John Barnes, 1981 1987;
 Nigel Gibbs, 1982 2002;
 Gary Porter, 1983 1996;
 Tony Coton, 1984 1990;

 John McClelland, 1984 1990;
 David James, 1990 1992;
 Robert Page, 1994 2001;
 Tommy Mooney, 1994 2001;
 Steve Palmer, 1996 2001;
 Alec Chamberlain, 1996 present;
 Paul Robinson, 1997 2003;
 Heiar Helguson, 2000 2005;
 Marlon King, 2005 present;


 Palmars .
2 Lliga anglesa de Tercera Divisi: 1968-69, 1997-98;
1 Lliga anglesa de Quarta Divisi: 1977-78;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121508" title="Frederick Soddy" nonfiltered="4496" processed="4481" dbindex="49862">


Frederick Soddy ( Eastbourne, Anglaterra 1877 - Brighton 1956 ) fou un qumic i professor universitari angls guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1921.

Biografia.
Va nixer el 2 de setembre de 1877 a la ciutat d'Eastbourne, situada al comtat d'East Sussex. Va estudiar qumica al Collegi Universitari de Galles i posteriorment al Merton College de la Universitat d'Oxford, d'on fou investigador entre 1898 i el 1900. 

Entre 1900 i 1902 fou professor de qumica a la Universitat McGill de Mont-real (Canad). Entre 1904 i 1914 fou professor a la Universitat de Glasgow, i entre aquell i el 1919 a la Universitat d'Aberdeen. L'any 1919 es va traslladar a la Universitat d'Oxford, on va romandre fins el 1936, i va ocupar la ctedra Lee de qumica. 

Va morir el 22 de setembre de 1956 a la ciutat de Brighton, 22 de setembre de 1956. 

Recerca cientfica.
L'any 1902 durant la seva estada a la Universitat McGill de Mont-real treballa al costat d'Ernest Rutherford al voltant de la radioactivitat, arribant a la conclusi que les emanacions de tori sn toms radioactius i que la radioactivitat ve acompanyada d'una desintegraci dels elements. El comportament anmal d'elements radioactius era a causa de la seva transformaci en altres elements, els quals produen radiacions alfa, beta i gamma. L'any 1903, al costat de William Ramsay, va verificar que la desintegraci del radi produa heli. 

Durant la seva estada a la Universitat de Glasgow va demostrar que l'urani es transformava en radi, demostrant aix mateix que els elements radioactius poden tenir ms d'un pes atmic tot i que les seves propietats qumiques siguin idntiques, anomenat aquest concepte amb el nom d'istop. Posteriorment va demostrar que tamb els elements qumics no radioactius poden tenir mltiples istops, i que un tom pot moure's cap avall dos llocs en el seu pes atmic emetent radiaci alfa i un cap amunt emetent radiaci beta. Aix va suposar un pas fonamental en el coneixement de la relaci entre les famlies d'elements radioactius. Aquestes investigacions van permetre el descobriment de l'element radioactiu anomenat protactini, que van realitzar de forma independentment Soddy a Anglaterra i Otto Hann i Lise Meitner a Alemanya. 

A la Universitat d'Aberdeen va realitzar investigacions relacionades amb la Primera Guerra Mundial. El 1921 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Qumica per la seva contribuci al coneixement de la qumica radioactiva i les investigacions sobre l'existncia i naturalesa dels istops.

Es va interessar tamb per la tecnocrcia i els moviments socials, que va reflectir en el seu llibre Money versus Man (1933). Va escriure tamb The Interpretation of Radium (1922), The Story of Atomic Energy (1949) i Atomic Transmutation (1953). 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1921;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121510" title="Primer ministre d'Abkhzia" nonfiltered="4497" processed="4482" dbindex="49863">
La posici de Primer Ministre en la repblica independent de facto (per no reconeguda internacionalment) d  Abkhzia s secundria desprs de la de President. Mentre que el rol de president ha estat ocupat durant molts anys per un sol home, Vladislav Ardzinba de 1992 a 2004, la posici de primer ministre ha canviat de mans nombroses vegades.

 Vazha Zarandia (1992 - 1993);
 Sokrat Djindjolia (1993 - 1994);
 Gennady Gagulia (1995 - 29 d'abril, 1997);
 Sergei Bagapsh (29 d'abril, 1997 - desembre 1999);
 Vyacheslav Tsugba (desembre 1999 - juny 2001);
 Anri Djergenia (Juny 2001 - 29 de novembre 2002);
 Gennady Gagulia (29 de novembre 2002 - 22 d'abril 2003);
 Raul Khadjimba (22 d'abril 2003 - 6 d'octubre 2004);
 Nodar Khashba (6 d'octubre 2004 - 14 de febrer 2005);
 Alexander Ankvab (14 de febrer 2005 - present);

 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121511" title="Docmia" nonfiltered="4498" processed="4483" dbindex="49864">
Docmia (llat Docimia) fou una ciutat de la Frgia Major, al nord-est de Sinnada, on hi havia unes famoses pedreres del marbre conegut per marbre de Sinnada o marbre docimtic (docimites lapis), de color clar amb aiges porpres. Es la moderna Doghanla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121513" title="Hermos" nonfiltered="4499" processed="4484" dbindex="49865">
Hermos (llat Hermus; en turc:Gediz Nehri) s un riu de Jnia, que en l'antiguitat naixia a la comarca de Dindimene, o, segons Plini el Vell, prop de Dorilea, i desaiguava al golf d'Hermos o Hermius sinus, prop de Leucae en el temps d'Estrab (mes tard desaigu mes al sud). Les seves arenes es diu que portaven or. Es la moderna Sarabat.

Les fonts del riu es troben a les muntanyes Murat o a la muntanys  aphane a la Provncia de Ktahya, Turquia, i flueix per la Provncia de Manisa desembocant al Golf d'Izmir prop de la poblaci de Maltepe del districte de Menemen. La longitud total s d'uns 401 km.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121514" title="Francis William Aston" nonfiltered="4500" processed="4485" dbindex="49866">


Francis William Aston ( Birmingham, Anglaterra 1877 - Londres 1945 ) fou un fsic, qumic i professor universitari angls guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1922.

Biografia.
Va nixer l'1 de setembre de 1877 a la ciutat de Birmingham. L'any 1903 va obtenir una beca per estudiar fsica i qumica a la Universitat de Birmingham, on es llicenci el 1908. El 1909 es va traslladar al Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge, convidat per Joseph John Thomson.

Posteriorment va ser professor al Trinity College de Cambridge, i el 1921 fou nomenat membre de la Royal Society i el 1935 fou nomenat president del Comit Atmic Internacional.

Va morir el 20 de novembre de 1945 a la ciutat de Londres.

Recerca cientfica.
Inici la seves investigacions al costat de Joseph John Thomson 
al Laboratori Cavendish, on treball en la identificaci dels istops del ne i va investigar les descrregues elctriques en tubs de baixa pressi. Desprs de la Primera Guerra Mundial va inventar un espectrgraf de masses que el va permetre descobrir i identificar, a causa de les diferncies de massa, no menys de 212 dels 287 istops naturals en elements no radioactius. 

El 1922 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pel descobriment d'un gran nombre d'istops no radioactius mitjanant un espectgraf de masses.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Aston de la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1922;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121518" title="Eleccions municipals espanyoles de 1931" nonfiltered="4501" processed="4486" dbindex="49868">
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l opci monrquica per amb una victria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una prdua de confiana en la monarquia i el rei va renunciar i marx d Espanya dos dies desprs.  

 Antecedents .
La crisi econmica, la contestaci social tant de la petita burgesia com de la classe estudiantil i obrera, acaben en gener de 1930 amb la dictadura de Primo de Rivera. El rei Alfons XIII nomena Cap de Govern al general Dmaso Berenguer y Fust, cap de la casa militar del rei. Aquest constitueix un govern conegut com la dictablanda en clara allusi a la manca de fortalesa respecte al regim anterior tot i seguir sent militarista i no democrtic.
La monarquia, que havia estat cmplice de la dictadura, est fortament qestionada. Antics liberals afectes al rgim proposen ara una sortida democrtica abans que hi hagi una explosi revolucionaria. 

El moviment obrer creixia vertiginosament, tant a l UGT, com a la CNT. Els partits republicans tenen cada dia ms afiliats. 
El 17 d'agost de 1930, es reuneixen a Sant Sebasti, Niceto Alcal-Zamora i Miguel Maura amb els representants de diversos grups poltics, constitucionalistes i republicans contraris al govern Berenguer i a la monarquia, i signen el Pacte de Sant Sebasti, en la que s acorden una srie de mesures orientades a la instauraci d una repblica parlamentaria i un tracte diferencial per Catalunya.

Esprodueixen molts intents de cop d'estat. El ms destacat moviment de rebelli militar va ser la revolta de Jaca el desembre de 1930 que, tot i fracassar, a la llarga acab donant els seus fruits. 
Tamb fracassa un intent de bombardeig del palau reial que havia d efectuar Ramon Franco qui, finalment, opta per llenar fulletons i refugiar-se a Portugal. 
Els signants del Pacte de Sant Sebasti son arrestats, la qual cosa els comportar una ampla popularitat.
Berenguer propos unes eleccions generals que no li sn acceptades ni per la dreta (que ho considerava arriscat) ni per l esquerra (que exigia mes llibertats i garanties).
Aix, el febrer-mar de 1931, Berenguer dimit i fou substitut per l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabaas. Aquest estructur un govern conservador amb antigues figures monrquiques com Garcia Prieto, comte de Romanones, Juan de la Cierva i Joan Ventosa i Calvell de la Lliga Regionalista. 
Finalment, per sortir de l'embs i les divergncies, tothom convingu a fer unes eleccions municipals que atorguessin un marc constitucional.

 Els partits a les eleccions .
La Lliga Regionalista, que en aquell moment estava al govern de Madrid, volia aprofitar el desgavell dels partits monrquics i liberals i cre un partit d mbit estatal, el Centre Constitucional. El Partido Radical d Alejandro Lerroux s integr en una coalici amb el PSOE i altres. En aquesta coalici hi han figures destacades com Marcell Domingo i Manual Azaa que representava a Accin Republicana.

A Catalunya les esquerres s estan reorganitzant. El 17 de mar de 1931 es cre Esquerra Republicana de Catalunya, per la uni del Partit Republic Catal, el grup de L'Opini i Estat Catal.  Esquerra Republicana no veu clar que pugui tenir presencia a les eleccions i li propos una coalici a Acci Catalana, a on militaven Llus Nicolau d'Olwer i Antoni Rovira i Virgili. Aquests no varen acceptar la proposta i finalment es presentaren separadament.

 Resultats electorals .
El resultats a les grans ciutats donava una victria aclaparadora als partits republicans. El vot rural va ser majoritriament monrquic tot i que es considera que aquest resultat estava condicionat per la pressi dels cacics locals. 
Els llocs a on els escrutinis eren favorables a les esquerres, la gent envaa els carrers per a celebrar-ho i en molts ajuntaments es proclamava, directament, la repblica. El primer ajuntament a pronunciar-se amb aquesta proclama va ser el d Eibar.
Va ser tant forta la pressi dels partidaris republicans que s estima que no es va arribar a fer l escrutini total dels vots a tota Espanya.

Amb tot, els resultats globals varen donar 29.953 regidors monrquics i 8.855 de republicans. 
A Catalunya  els resultats varen ser molt diferents a la resta d Espanya: 
Esquerra Republicana (i altres republicans): 3.219 regidors;
Lliga Regionalista:	1.014 regidors;
Monrquics:  219 regidors;
PSOE-Partit Radical: 114 regidors;

El govern espanyol, aclaparat per la reacci davant dels resultats, suggereix al rei que accepti el consell dels lders republicans i abandoni Madrid. El rei accept la decisi i declar:
 Les eleccions celebrades el diumenge, em revelen clarament que no tinc, avui, l amor del meu poble.  Podria trobar mitjans suficients per tal de mantenir les meves regies prerrogatives, en efica forcejament amb aquells que les combaten. Per, resoludament, vull apartar-me de tot all que sigui llenar un compatriota contra un altre, en fratricida guerra civil. I, mentre la naci es manifesta, suspenc deliberadament l exercici del poder reial.";
 Proclamaci de la Repblica .

El 14 d'abril de 1931 un govern provisional republic, presidit per Alcal Zamora, es fa crrec dels centres de poder de l estat mentreAlfons XIII abandona Espanya. El nou govern convoc eleccions per a elaborar unes corts constituents el 28 de juny de 1931.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121521" title="Ergastrion" nonfiltered="4502" processed="4487" dbindex="49869">
Ergastrion o Ergastria (llat Ergasterium) fou una ciutat minera de la regi de Msia, entre Argeses (Argesae) i Czic (Cyzicus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121522" title="Ariane 1" nonfiltered="4503" processed="4488" dbindex="49870">

L'Ariane 1 va ser el primer coet llanat amb xit a l'espai per la Agncia Espacial Europea  ESA, inicialment creada com a ESRO, European Space Research Organisation  al port espacial europeu situat a la localitat de Kourou a la Guaiana Francesa, el 24 de desembre de 1979. Inicialment, el projecte Ariane va tenir un cost aproximat d'1'7 milions d'euros. El coet Ariane 1 va ser utilitzat bsicament per a posar en rbita uns satllits artificials de comunicaci, degut al fet que redua el cost dels llanaments individuals. A mesura que aquests satllits van ser construts cada vegada de major grandria, grcies als avanos tecnolgics, es van requerir coets ms poderosos i grans, donant origen a l'Ariane 2, Ariane 3 i Ariane 4. Cap d'aquests coets representava canvis significatius en el disseny ni tecnologia, fins que es va desenvolupar l'Ariane 5. El primer llanament, Ariane L01, es va efectuar el 15 de desembre de 1979 per va tenir problemes tcnics, ja que no van funcionar els motors, que no van permetre una ignici amb xit. Vuit dies desprs del decebedor incident, es va aconseguir fer funcionar els motors i es va planificar el llanament per a les 14:14 hores del 24 de desembre de 1979. El seu ltim enlairament es va efectuar el 22 de febrer de 1986, en el qual va posar en rbita al satllit SPOT. Desprs d'onze llanaments amb xit, l'Ariane 1 va ser retirat del servei per motius tecnolgics i es va comenar a utilitzar el recent construt Ariane 2, de major potncia i capacitat de transport.

Dades tcniques.
Alada: 47'4 m;
Dimetre: 3'8 m;
Pes descarregat: 210 tm;
Mxim pes de crrega: 1'83tm;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121526" title="George Antheil" nonfiltered="4504" processed="4489" dbindex="49871">
George Carl Johann Antheil (Trenton, New Jersey, 8 de juliol de 1900 - Nova York, 12 de febrer de 1959) va ser un pianista i compositor estatunidenc. 

 Biografia .
 Els inicis .
Fill de William i Wilhelmine Antheil, propietaris d'una petita botiga de calat, va comenar a estudiar composici als 16 anys amb Constantin von Sternberg, un alumne de Liszt, i desprs amb Ernest Bloch, abans que la seua falta de recursos l'obliguara a buscar l'any 1921, un mecenes a Filadlfia. Una vegada sota la protecci de l'esposa d'Edward Bok, que l'any 1924 havia fundat el Curtis Institute of Music, Antheil va preparar una gira per Europa com a pianista i compositor.

 Trasllat a Pars .
L'any 1923 es va establir a Pars on va conixer, entre d'altres, James Joyce, Ezra Pound, Ernest Hemingway, Man Ray, Fernand Lger, Satie, Picasso... El 4 d'octubre de 1924, va presentar la seua msica, que pot enquadrar-se en l'avantguarda musical dels anys 1920 davant del pblic parisenc, aconseguint una reputaci d' enfant terrible.

Se'l pot considerar integrant del moviment dada. En aquesta lnia 1926 va crear l'obra ms important, i tamb la ms provocadora de la seua carrera: Ballet mecnic. L'obra destaca per la seua orquestraci de pianos, percussions, timbres elctrics i hlices d'avi. A ms, aquest ballet representa el zenit de l'inters d'Antheil pel futurisme. 

Tanmateix, ben aviat va reorientar els seus interessos vers el neoclassicisme: Concert per a piano, obra de 1927. Aquest mateix any, el fracs del seu muntatge de la versi nord-americana del Ballet mecnic va esgotar els seus recursos financers i el va desequilibrar emocionalment. Aquest fracs va afectar la seua reputaci als Estats Units, que es va veure afectada fins a 1940.

 Tornada als Estats Units .
Va patentar junt amb l'actriu Hedy Lamarr una versi inicial d'un sistema de comunicacions en salt en freqncia. A pesar de l'entusistica acollida de la seua pera Transatlantic en Frankfurt del Main l'any 1930, la crisi monetria internacional el va obligar a tornar als Estats Units, on es va associar a artistes populistes, i va compondre obres per al teatre i el cine a Nova York. Per a sobreviure, tamb es va veure obligat a treballar de periodista i fins i tot de corresponsal durant la Segona Guerra Mundial.

Es va establir a Hollywood, vivint un renaixement creatiu, i component la seua obra ms coneguda, la Quarta Simfonia, l'any 1942.

 ltimes composicions .
Llavors va aconseguir conciliar el seu treball com a compositor "seris" amb la msica de pellcules, activitat que li proporcionava ms diners. Va compondre bandes sonores de diferents pellcules, com ara The Spectre of the Rose (1946), The Juggler (1953) o The Pride and the Passion (1957). En l'mbit de la msica seriosa va compondre la Sonatina per a viol i piano (1945), Concert per a viol (1946), la Cinquena Simfonia i la Sisena Simfonia (1947-1948) (aquesta ltima inspirada en el fams quadre d'Eugne Delacroix La llibertat guiant al poble i en la que s'aprecia la influncia de Serguei Prokfiev), Sonata n4 per a viol (1948), la Sonata per a piano n 3 i Sonata per a piano n 4 (1947-1948) i Tom Sawyer (1949).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121531" title="Fritz Pregl" nonfiltered="4505" processed="4490" dbindex="49872">


Fritz Pregl o Friderik Pregl (Ljubljana, Imperi austrohongars 1869 - Graz, ustria 1930) fou un qumic i professor universitari austrac guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1923.

Biografia.
Va nixer el 3 de setembre de 1869 a la ciutat de Ljubljana, en aquells moments part de l'Imperi austrohongars per que avui dia s la capital d'Eslovnia. Va estudiar qumica i histologia a la Universitat de Graz, i posteriorment fou nomenat professor auxiliar de qumica en la mateixa universitat. El 1910 fou nomenat professor titular a la Universitat d'Innsbruck, per el 1913 retorn a Graz per esdevenir director de l'Institut de Qumica Mdica.

Va morir el 13 de desembre de 1930 a la ciutat austraca de Graz.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca en la constituci qumica dels cids biliars dels animals i de l'home. Per a aix va haver d'idear i desenvolupar mtodes de microanlisi quantitatiu de substncies orgniques que li van valer la concessi del Premi Nobel de Qumica l'any 1923 i que van servir per a millorar la tcnica del tren de combusti per a l'anlisi elemental. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1923;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121532" title="Enginyeria de telecomunicaci" nonfiltered="4506" processed="4491" dbindex="49873">

L'enginyeria de telecomunicaci s una branca de l'enginyeria que estudia l's de la tecnologia per transmissi d'informaci a distncia, bsicament mitjanant sistemes i dispositius electrnics.

A Catalunya l'ensenyament d'aquesta disciplina s'estructura com una titulaci universitria de carcter oficial que consta de cinc cursos acadmics i que s'imparteix en escoles tcniques superiors de diverses universitats tant pbliques com privades. 

Aquesta titulaci incorpora una important base matmatica i cientfica, al igual que altres branques de l'enginyeria superior que fan que tingui un carcter ms generalista que les enginyeries tcniques (diplomatures). El coneixement de l'electromagenetisme s fonamental per al seu desenvolupament.

Entre les matries prpies que engloba es trobem el disseny de sistemes de telecomunicaci com les xarxes, internet, la telefonia mbil, els sistemes de radiodifusi sonora i televisi,... Tamb el disseny electrnic dels equips i els circuits que formen part d'aquests sistemes. Aix com els protocols i el programari que utilitzen els mateixos. 

Entre les principals creacions que versa l'enginyeria de telecomunicaci es troba: la radio, la televisi, les antenes, la telefonia, la radiocomunicaci, les comunicacions ptiques, el rdar, els satllits de comunicaci, els mdems, els enrutadors, els cables de comunicaci, les xarxes d'ordinadors, els sistemes de compressi de la senyal com per exemple el MP3, etc.

Enllaos externs.
 enginyers.cat;
 Collegi Oficial d'Enginyers de Telecomunicaci de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121533" title="Roda dels aliments" nonfiltered="4507" processed="4492" dbindex="49874">


La roda dels aliments s un esquema que classifica els aliments en set grups:

 Grup 1: Aliments plstics (llet i derivats). Aporten protenes, vitamines i greixos.

 Grup 2: Aliments plstics (carn, peix i ous). Aporten protenes i vitamines.

 Grup 3: Aliments reguladors (patates, llegums i fruits secs. Aporten vitamines, minerals i glcids.

 Grup 4: Aliments reguladors verdures i hortalisses. Aporten vitamines i glcids.

 Grup 5: Aliments reguladors fruita. Aporten vitamines i glcids.

 Grup 6: Aliments energtics cereals i derivats. Aporten glcids.

 Grup 7: Aliments energtics greix oli i mantega. Aporten lpids.

Una alimentaci variada ha d'incloure aliments de tots els grups de la roda, en la proporci adequada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121534" title="Ajuntament de Terrassa" nonfiltered="4508" processed="4493" dbindex="49875">
Aquest article tracta de l'edifici de l'Ajuntament. Pel que fa a la composici del consistori terrassenc, vegeu Terrassa.;

L'Ajuntament de Terrassa s un edifici neogtic de Terrassa on t la seu el consell de la ciutat. Est situat al Raval de Montserrat, nm. 14-20, i s una obra de Llus Muncunill dels anys 1900-1902, construda al solar de Can Gal en substituci de l'antiga casa de la vila, avui ocupada pel Centre Excursionista de Terrassa, al mateix Raval, al nmero 13, davant per davant de l'actual Ajuntament. Constitueix una de les primeres obres terrassenques de l'aleshores arquitecte municipal, que seguia les tendncies neomedievals que ms tard el van conduir cap al modernisme. 

L'edifici consta de planta baixa i dos pisos, amb una faana de pedra sorrenca de Montjuc profusament decorada on es combinen diversos elements arquitectnics i ornamentals propis de l'estil gtic com ara els arcs apuntats de la portalada i les finestres del pis principal, les balustrades, els pinacles, els gablets o els relleus de temtica vegetal. A l'interior hi destaca la gran escalinata de pedra coronada amb una claraboia amb vitralls, aix com tamb els enteixinats de guix de Jeroni Ablab que guarneixen els sostres del sal de sessions i la sala de l'alcaldia. Del sal de sessions cal esmentar-ne tamb la triple portalada gtica d'ingrs, els treballs de fusteria de Pau Gell i la Galeria de Terrassencs Illustres, amb els retrats dels personatges destacats de la ciutat, segons una iniciativa sorgida el 1914 amb motiu de l'homenatge a Joaquim de Sagrera. 

Si b Muncunill fou destitut com a arquitecte municipal el 1902, es creu que tots els treballs decoratius van ser dirigits per ell mateix. El sal de sessions, juntament amb la planta principal, foren inaugurats el 6 de juliol del 1903. El segon pis de l'edifici fou acabat per Antoni Pascual i Carretero, mentre que el coronament de la faana no s'hi va afegir fins al 1986, segons el projecte originari de Muncunill.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121535" title="Richard Adolf Zsigmondy" nonfiltered="4509" processed="4494" dbindex="49876">


Richard Adolf Zsigmondy ( Viena, Imperi austronhongars 1865 - Gttingen, Alemanya 1929 ) fou un qumic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1925.

Biografia.
Va nixer l'1 d'abril de 1865 a la ciutat de Viena, capital en aquells moments de l'Imperi austrohongars i que avui en dia ho s d'ustria. Fill d'un cientfic que havia inventat instruments quirrgics en el camp de l'odontologia, va crixer amb la seva mare desprs de la mort del seu pare l'any 1880. A l'institut va desenvolupar un inters en la cincies naturals, especialment en qumica i fsica i va comenar a realitzar experiments en el seu propi laboratori a casa. Va estudiar medicina a la Universitat de Viena, per aviat inici els seus estudis de qumica a la Universitat de Munic, on es doctor el 1893. 

Retorn posteriorment a Graz, esdevenint professor de qumica a la universitat d'aquesta ciutat.  Apartir de 1908 fou director de l'Institut de Qumica Inorgnica de Gttingen, crrec que ocup fins la seva jubilaci l'any 1929. Va morir el 23 de setembre d'aquell any a la ciutat de Gttingen, situada a l'estat alemany de Baixa Saxnia. 

Recerca cientfica.
Zsigmondy s conegut per les seves investigacions fonamentals en la qumica dels colloides, desenvolupant, en collaboraci amb Heinrich Siedentopf, el primer ultramicroscopi.

L'any 1925 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pels seus estudis i experimentacions sobre les suspensions colodals. El premi fou anunciat l'11 de novembre de 1926, i entregat el desembre d'aquell any.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Zsigmondy de la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1925;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121541" title="Theodor Svedberg" nonfiltered="4510" processed="4495" dbindex="49877">


Theodor Svedberg o The Svedberg ( Valbo, Sucia 1884 - Kopparberg 1971 ) fou un qumic i professor universitari suec guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1926.

Biografia.
Va nixer el 30 d'agost de 1884 a la poblaci sueca de Valbo, situat al comtat de Gvleborg. Va estudiar qumica a la Universitat d'Uppsala, on el 1912 fou nomenat professor titular de Qumica fsica.

Mor el 25 de febrer de 1971 a la ciutat de Kopparberg, situada al comtat d'rebro.

Recerca cientfica.
Amb el seu treball sobre colloides va provar les teories sobre el moviment browni enunciades per Albert Einstein i el geofsic polons Marian Smoluchowski. Durant la seva recerca va desenvolupar la tcnica d'ultracentrifugaci analtica i va demostrar la seva utilitat en la distinci de protenes pures. Aix mateix fou un dels primers en estudiar la sntesi del cautx i va realitzar treballs sobre una vacuna contra la poliomielitis.

El 1926 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pels seus treballs sobre la fisicoqumica dels sistemes dispersos.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1926;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121543" title="Bezek" nonfiltered="4511" processed="4496" dbindex="49878">

Astronomia: estrella de la constellaci de l'guila; vegeu eta Aquilae.
Histria: antiga ciutat cananea al sud de Jerusalem; vege Bzec.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121546" title="Temporada esportiva 2006-07 a Espanya a nivell de clubs" nonfiltered="4512" processed="4497" dbindex="49879">
Quadre amb els diferents club esportius campions d'Espanya durant la temporada 2006-07. Es consideren les competicions majors, s a dir, les competicions de lliga, copa i els campionats d'Espanya. A ms, es consideren les competicions absolutes, no les de categories inferiors.

Les dades fan referncia als clubs que s'han proclamat campions durant:
 la temporada 2006-07 per a la majoria d'esports, en els quals la temporada esportiva es disputa a cavall de dos anys amb vacances a l'estiu (com passa a la majoria d'esports d'equip);
 l'any 2006 per aquells esports on la temporada s anual (com passa a alguns esports individuals, com el tennis) amb vacances a l'hivern. Aquests esports estan senyalats amb el smbol (A).

 Quadre de campions .
Campionats de lliga i copa


Campionats d'Espanya


 Classificaci per territori .






 Articles relacionats .
 Temporada del 2006 de pilota valenciana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121548" title="Copa de la Lliga anglesa de futbol" nonfiltered="4513" processed="4498" dbindex="49880">
La Copa de la Lliga anglesa (en angls Football League Cup o comunament, League Cup) s una competici esportiva anglesa de futbol.

Es juga per eliminatries a partit nic. Noms hi prenen part els clubs de la FA Premier League (actualment 20) i de la Football League (72). La Football League s l'organitzadora del torneig. El vencedor obt una plaa per participar a la Copa de la UEFA. Des de l'any 1982 s coneguda pel nom del seu patrocinador. Aquests han estat:
 Milk Cup (1981 82 a 1985 86);
 Littlewoods Challenge Cup (1986 87 a 1989 90);
 Rumbelows Cup (1990 91 i 1991 92);
 Coca-Cola Cup (1992 93 a 1997 98);
 Worthington Cup (1998 99 a 2002 03) ;
 Carling Cup (2003 04 fins avui);

 Historial .
1961: Aston Villa;
1962: Norwich City;
1963: Birmingham City;
1964: Leicester City;
1965: Chelsea FC;
1966: West Bromwich Albion;
1967: Queens Park Rangers;
1968: Leeds United;
1969: Swindon Town;
1970: Manchester City;
1971: Tottenham Hotspur;
1972: Stoke City;
1973: Tottenham Hotspur;
1974: Wolverhampton Wanderers;
1975: Aston Villa;
1976: Manchester City;
1977: Aston Villa;
1978: Nottingham Forest;
1979: Nottingham Forest;
1980: Wolverhampton Wanderers;
1981: Liverpool FC;
1982: Liverpool FC;
1983: Liverpool FC;
1984: Liverpool FC;
1985: Norwich City;
1986: Oxford United;
1987: Arsenal F.C.;
1988: Luton Town;
1989: Nottingham Forest;
1990: Nottingham Forest;
1991: Sheffield Wednesday;
1992: Manchester United;
1993: Arsenal F.C.;
1994: Aston Villa;
1995: Liverpool FC;
1996: Aston Villa;
1997: Leicester City;
1998: Chelsea FC;
1999: Tottenham Hotspur;
2000: Leicester City;
2001: Liverpool FC;
2002: Blackburn Rovers;
2003: Liverpool FC;
2004: Middlesbrough FC;
2005: Chelsea FC;
2006: Manchester United;
2007: Chelsea FC;
2008: Tottenham Hotspur;

Palmars.



Clubs amb una victria: Birmingham City, Blackburn Rovers, Leeds United, Luton Town, Middlesbrough, Oxford United, Queens Park Rangers, Sheffield Wednesday, Stoke City, Swindon Town, y West Bromwich Albion


 Enllaos externs .
 Web oficial de la Carling Cup;
 Resultats a RSSSF;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121550" title="Becaire" nonfiltered="4514" processed="4499" dbindex="49881">

El becaire () s un smbol musical que s'escriu a l'esquerra de la nota i anulla l'acci produida per una alteraci anterior,  sostingut o bemoll. L'efecte del becaire noms dura un comps.

El becaire no anulla tot l'efecte produit per un doble sostingut, sino que disminueix en un semit l'entonaci de la nota i fa que el doble sostingut es comporti com un sostingut. Tampoc anulla tot l'efecte produit per un doble bemoll. En aquest cas, augmenta en un semit l'entonaci de la nota i fa que es comporti com un bemoll.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121551" title="Plaa de Catalunya ? Escola Industrial" nonfiltered="4515" processed="4500" dbindex="49882">
Plaa de Catalunya   Escola Industrial s un barri de Terrassa, a la part oriental del districte 1 o del Centre, centrat entorn de la plaa de Catalunya (a l'extrem nord) i l'Escola Industrial, a l'angle nord-oest, llocs que li donen nom. T una superfcie de 0,21 km2 i una poblaci de 4.915 habitants el 2005.

Est limitat al nord pel passeig Vint-i-dos de Juliol (l'antiga via del ferrocarril Barcelona-Manresa de la RENFE), al sud pel carrer de Richard Wagner, a l'est per l'avinguda de Barcelona i a l'oest per la carretera de Castellar i el carrer de Colom.

El sector occidental del barri pertany a la parrquia de Sant Josep de Can Palet, mentre que l'oriental depn de Sant Cristfol de Ca n'Anglada. La festa major s l'11 de setembre.

En aquest barri hi tenen la seu diversos centres del campus terrassenc de la Universitat Politcnica de Catalunya, entre els quals l'Escola Universitria d'Enginyeria Tcnica Industrial de Terrassa (EUETIT) a l'Escola Industrial i l'Institut d'Investigaci Txtil de l'Escola Tcnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronutica de Terrassa (ETSEIAT), al Vapor Universitari.

 Histria .

L'edificaci ms antiga del barri s l'Escola Industrial, obra de Llus Muncunill i Parellada i Josep Domnech i Mansana inaugurada el 1904, a la confluncia de la carretera de Castellar, el carrer de Colom i l'avinguda de Jacquard. Ja el 1921 l'arquitecte municipal Melcior Vinyals ja definia aquesta rea de la ciutat com el barri de Can Gorgs, per la masia situada a l'est de l'actual plaa de Catalunya, al comenament del carrer de Jacint Elias, enderrocada arran de la urbanitzaci de l'avinguda de Barcelona, que va partir el mas.

La plaa de Catalunya, que centra la part nord del barri, es va inaugurar el 1986. Aquesta nova infraestructura ciutadana va comportar la creaci d'una associaci de vens que va comenar a reivindicar les senyes d'identitat de la barriada anomenada popularment de l'Escola Industrial.

 Llocs d'inters .
LEscola Industrial, edifici modernista situat al carrer de Colom nmero 1, antic Palau d'Indstries i actualment seu de l'Escola Universitria d'Enginyeria Tcnica Industrial de Terrassa (EUETIT), centre adscrit a la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC).
El Vapor Universitari, modern edifici rehabilitat per Eduard Broto (1995), aprofitant les installacions de l'antiga fbrica Hilabor. Forma part tamb del campus universitari. Comprn, entre d'altres, la Residncia d'Estudiants i l'Institut d'Investigaci Txtil de l'Escola Tcnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronutica de Terrassa (ETSEIAT), el centre de la UNED a Terrassa i l'Escola Superior de Comer i Distribuci (ESCODI). Carrer de Colom, 114. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121557" title="Full Members Cup" nonfiltered="4516" processed="4501" dbindex="49884">
La Full Members Cup va ser una competici futbolstica anglesa disputada entre 1985 i 1992. Va ser tamb coneguda pel nom dels seus patrocinadors Simod Cup (1987-89) i Zenith Data Systems Cup (1989-92).

La competici fou creada desprs del desastre de Heysel, i la posterior suspensi als clubs anglesos de participar a les competicions europees. La disputaven els clubs de les dues mximes categories (d'aqu el nom de la competici que fa referncia als clubs amb tots els drets de la Football League, ja que els clubs de les categories inferiors eren membres associats). La competici no va ser presa amb molta seriositat, principalment pels clubs grans.

 Historial .
 1986 - Chelsea 5 Manchester City 4;
 1987 - Blackburn Rovers 1 Charlton 0;
 1988 - Reading 4 Luton 1;
 1989 - Nottingham Forest 4 Everton 3 (prrroga);
 1990 - Chelsea 1 Middlesbrough 0;
 1991 - Crystal Palace 4 Everton 1;
 1992 - Nottingham Forest 3 Southampton 2;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121560" title="Football League Group Trophy" nonfiltered="4517" processed="4502" dbindex="49887">
La Football League Group Trophy fou una competici futbolstica anglesa de curta durada que es disput entre 1981/82 i 1982/83. La competici substitu la Copa Anglo-escocesa i fou substituda per la Football League Trophy. Hi participaren clubs de la tercera i quarta divisi del futbol angls.

 Historial .
 1981/82: Grimsby Town 3 - Wimbledon 2;
 1982/83: Lincoln City 2 - Millwall 3;

 Articles relacionats .
 Texaco Cup (1971 1975);
 Copa Anglo-escocesa (1976-81);
 Football League Trophy (1984-avui);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121565" title="Football League Trophy" nonfiltered="4518" processed="4503" dbindex="49892">
El Football League Trophy s una competici futbolstica anglesa en la que prenen part els equips de les dues categories inferiors de la Football League i en algunes ocasions pels millors clubs de la Conference National. Originriament s'anomen Associate Members' Cup. El 1992 adopt l'actual nom. Habitualment s coneguda pels seus patrocinadors:
Associate Members' Cup (1983-1984);
Freight Rover Trophy (1984-1987);
Sherpa Van Trophy (1987-1989);
Leyland DAF Cup (1989-1991);
Autoglass Trophy (1991-1994);
Auto Windscreens Shield (1994-2000);
LDV Vans Trophy (2000-2006);
Football League Trophy (2006);
Johnstone's Paint Trophy (des del 2007);

 Historial .
1983-84: A.F.C. Bournemouth 2 - Hull City A.F.C. 1;
1984-85: Wigan Athletic F.C. 3 - Brentford F.C. 1;
1985-86: Bristol City F.C. 3 - Bolton Wanderers F.C. 0;
1986-87: Mansfield Town F.C. 1 - Bristol City F.C. 1 (4-3 als penals);
1987-88: Wolverhampton Wanderers F.C. 2 - Burnley F.C. 0;
1988-89: Bolton Wanderers F.C. 4 - Torquay United F.C. 1;
1989-90: Tranmere Rovers F.C. 2 - Bristol Rovers F.C. 1;
1990-91: Birmingham City F.C. 3 - Tranmere Rovers F.C. 2;
1991-92: Stoke City F.C. 1 - Stockport County F.C. 0;
1992-93: Port Vale F.C. 2 - Stockport County F.C. 1;
1993-94: Swansea City A.F.C. 1 - Huddersfield Town F.C. 1 (2-0 als penals);
1994-95: Birmingham City F.C. 1 - Carlisle United F.C. 0;
1995-96: Rotherham United F.C. 2 - Shrewsbury Town F.C. 1;
1996-97: Carlisle United F.C. 0 - Colchester United F.C. 0 (4-3 als penals);
1997-98: Grimsby Town F.C. 2 - A.F.C. Bournemouth 1;
1998-99: Wigan Athletic F.C. 1 - Millwall F.C. 0;
1999-00: Stoke City F.C. 2 - Bristol City F.C. 1;
2000-01: Port Vale F.C. 2 - Brentford F.C. 1;
2001-02: Blackpool F.C. 4 - Cambridge United F.C. 1;
2002-03: Bristol City F.C. 2 - Carlisle United F.C. 0;
2003-04: Blackpool F.C. 2 - Southend United F.C. 0;
2004-05: Wrexham A.F.C. 2 - Southend United F.C. 0;
2005-06: Swansea City A.F.C. 2 - Carlisle United F.C. 1;
2006-07: Doncaster Rovers F.C. 3 - Bristol Rovers F.C. 2 (prrroga);

 Articles relacionats .
 Texaco Cup (1971 1975);
 Copa Anglo-escocesa (1976-81);
 Football League Group Trophy (1982-1983);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121566" title="Barri del Cementiri Vell" nonfiltered="4519" processed="4504" dbindex="49893">

El Cementiri Vell s un barri de Terrassa, a la part sud-oriental del districte 1 o del Centre, situat al marge esquerre del torrent de Vallparads, per sota del pont del Passeig, als terrenys de l'antic cementiri de la ciutat, del qual agafa el nom. T una superfcie de 0,35 km2 i una poblaci de 5.977 habitants el 2005.

Est limitat al nord per l'avinguda de Jacquard i els carrers de Colom i de Richard Wagner, al sud per la carretera de Montcada, a l'est per l'avinguda de Barcelona i a l'oest pel parc de Vallparads.

Depn de la parrquia de Sant Josep, a Can Palet. La festa major s el segon diumenge de maig.

En aquest barri hi tenen la seu diversos centres de l'Escola Tcnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronutica de Terrassa (ETSEIAT) adscrita a la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC), entre els quals el campus central, la biblioteca i els estudis d'Enginyeria en Automtica i Electrnica Industrial i CD6; el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimdia (CITM), tamb de la UPC, o les seccions terrassenques de l'Escola Universitria de Turisme de la Universitat de Girona i l'Escola Superior de Cinema de Catalunya (ESCAC), dependent de la Universitat de Barcelona. 

 Histria .
L'anomenat Cementiri Vell de Terrassa t els seus orgens en un cementiri militar installat al marge esquerre del torrent de Vallparads al comenament del segle XIX, en plena guerra del Francs. Al cap de no gaire va haver de dedicar-se tamb a usos civils, ja que el que hi havia entorn de la baslica del Sant Esperit estava saturat.

Amb el temps esdevindria el cementiri de Terrassa, que va continuar amb la seva funci fins al 1938, any en qu es va inaugurar l'actual, prop de Can Torrella. El 1964 fou clausurat definitivament i enderrocat, i al seu emplaament originari s'hi va construir un casal d'avis i una rea enjardinada i d'esbarjo on les niques restes del Cementiri Vell que subsisteixen sn la capella i el monument a Jover i a Alagorda.

La vida associativa del barri no va comenar fins ben entrada la dcada de 1990, ja que fins llavors depenia del barri ve de Can Palet. Actualment s'han enderrocat tot el seguit de fbriques dels volts de l'avinguda Jacquard i s'hi han construt nous habitatges i equipaments com ara l'Escola Superior de Cinema de Catalunya (ESCAC), el nou Conservatori de Msica (traslladat des de la Masia Freixa, el seu lloc tradicional) i el recentment creat Auditori Municipal.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121567" title="Bultaco" nonfiltered="4520" processed="4505" dbindex="49894">
Bultaco va ser una empresa catalana fabricant de motocicletes, fundada a Barcelona el 17 de maig de 1958 per Pere Permanyer i Francisco Javier Bult Marqus (l'avi de Sete Gibernau Bult).

Avui Bultaco s una lnia comercial dins l'empresa Derbi.

Enllaos externs.
Web de Bultaco;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121573" title="Escola de Mannheim" nonfiltered="4521" processed="4506" dbindex="49895">
El terme Escola de Mannheim s utilitza per a designar l estil iniciat per Johann Stamitz, que va portar l orquestra d aquesta ciutat a assolir gran renom a tot Europa pel seu virtuosisme i disciplina orquestral.






 Karl Teodor, mecenes de les arts. .

La capella de la cort del Prncep Elector del Palatinat, Karl Theodor , establert a Mannheim entre el 1742 i el 1788 fou conegut pels seus coetanis com un gran patr de les cincies, el comer i les arts. Ell mateix tocava diversos instruments (flauta, clarinet i violoncel) i el seu inters per la msica es veu reflectit en les diferents ampliacions de la seva capella que de 48 cantants i instrumentistes el 1745 va arribar  a tenir-ne 90 l any 1778.
En l poca de mxim esplendor, l orquestra de Mannheim s, juntament amb les de Npols i Mil, una de les ms grans d Europa.

 Johann Stamitz, director de la msica instrumental .



Johann Stamitz (1715-1757), violinista i compositor va ser l iniciador de la nova tradici orquestral a la cort de l elector en ser nomenat director de la msica instrumental. Per a ampliar l orquestra va portar alguns dels millors instrumentistes de Bohmia,  molts d ells tamb compositors com ara Christian Cannabich o Jakob i Wilhelm Cramer, i fins i tot els seus propis fills Carl i Anton Stamitz.

 Caracterstiques musicals .

La gran tcnica orquestral que citen tots els que escolten l orquestra es basa en els segents aspectes:

 Precisi en els atacs;
 Gran habilitat en els matisos dinmics;
 Uniformitat en les arcades;

El canvi musical no es dna noms en la disciplina orquestral, sin que a nivell compositiu s utilitzen recursos que afavoreixen els efectes dinmics a gran escala:
pedals interns (pedals orquestrals) sovint a crrec de les trompes.
desenvolupament del clarinet, que s afegir als altres instruments de fusta.
escriptura independent per als instruments de vent que afavoreix l aparici de passatges solstics especialment en la fusta. ;
ritme harmnic lent; homofonia i unsons.

Moltes d aquestes innovacions a nivell d escriptura neixen a Itlia, en les obertures d pera. Un dels compositors ms destacats s Nicol Jommelli (1714-1792). 

Cal tenir en compte que aquest nou estil s aplica especialment a la simfonia. En el concert i la msica de cambra trobem un estil molt ms conservador.

 Influncia de l'escola de Mannheim .

Dels molts personatges que visiten Mannheim i que deixen constncia de tot aix podem destacar Voltaire (1753), Friedrich Wilhelm Marpurg (1756), Charles Burney (1772), Johann Christian Bach (1772-1773), Wolfgang Amadeus Mozart (1777) i Johann Nikolaus Forkel (1782)

La influncia de l escola de Mannheim ser important ms en l aspecte tcnic que no pas en l estilstic ja que, si b no amb la mateixa vehemncia i brillantor, trobem innovacions similars a altres punts d Europa, com ara Viena, Berln i Itlia. Malgrat aix, la seva posici geogrfica i  la predisposici de l elector per la propagaci dels avenos musicals, faran possible la rellevncia que tingu l Escola de Mannheim a la segona meitat del s. XVIII

 Bibliografia .

 Grout, Donald J. i Claude V. Palisca. Historia de la msica occidental, 2. 3a. ed. Alianza Editorial, Madrid, 2001;

 Stanley Sadie and John Tyrrell, editors. The New Grove Dictionary of Music and Musicians. Oxford University Press.

 Enllaos externs .

Escola Superior Estatal de Msica i Arts Escniques de Mannheim;
Article sobre l'Escola de Mannheim a Filomsica;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121583" title="atrijos Ragana" nonfiltered="4522" processed="4507" dbindex="49896">

Marija Pe kauskait  - atrijos Ragana (Meding nai, 3 d'agost de 1877 - idikai, 24 de juliol de 1930) fou una escriptora lituana. 

Va fundar l'escola de idikai. Les seves obres ms conegudes sn Sename dvare (En estat vell) i Irkos tragedija (La tragdia de l Irka).
 Obra .
Margi paveiksl liai (1896);
Pirmas pabu iavimas (1898);
D l ko tav s  ia n ra? (1898);
Jau vakaruose ugeso saul lydiai (1900);
Rudens dien  (1903);
Viktut  (1903);
I daktaro pasakojim  (1904);
Atsiminimai apie broliuk  Stepon  (1939);
Sulauk  (1906);
Vincas Stonis (1906);
Pertraukta idilija (1906);
Nepasisek  Marytei (1906);
D l t vyn s (1907);
Adomien  (1908);
Pan iai (1920);
Sename dvare (1922);
Irkos tragedija (1924);
M lynoji mergel  (1925);
Motina - aukl toja (1926);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121586" title="An Spidal" nonfiltered="4523" processed="4508" dbindex="49897">
An Spidal (Spiddal en angls) s un poble d'Irlanda, en el Comtat de Galway.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121589" title="Front d'Alliberament de Bretanya" nonfiltered="4524" processed="4509" dbindex="49898">

El Front d'Alliberament de Bretanya (bret Talbenn Diebi Breizh) fou un grup armat independentista de Bretanya, fundat el 1966 d'una escisi d'Emzav. Reclamava l establiment dels furs i drets bretons anteriors al tractat franco-bret del 1532, i es mostraria partidari de la lluita de classes, del celtisme i de l europeisme.  No es tractar aquest cop d una desesperaci individualista o de romanticisme revolucionari, sin d una presa de  conscincia de la situaci i la necessitat de respondre amb la lluita armada. 
 Origens .
Els dirigents eren Yann Foure, Yann Puillandre, Yann Goulet el dr. Gouerves i el p. Le Breton. Foren empresonats durant un temps, per reberen suport d alguns cercles nacionalistes minoritaris d arreu d Europa (Esccia, Flandes i Irlanda). Poc desprs, el 1968 es fundaria la seva secci armada, anomenada Arme Revolutionnaire Breton o Arme Republicaine Breton (ARB), per tal de separar el front poltic del front militar, i que entre el 1966 i el 1969 realitzaria un total de 33 atemptats contra  interesos colonials francesos  sense vessament de sang i robatoris d explosius. Reclutaren el personal de procedncia fora diversa, i sembla que la unitat interna era ms terica que real, malgrat l estil militar de l organitzaci. La seva doctrina poltica era confusa, sobretot merc els esforos del Comit National de la Bretagne Libre, creat a Dubln per Yann Goulet, antic militant del Partit Nacional Bret, i que servia de bstia dels comunicats de l organitzaci. 

 Primeres accions .
El grup s estrenaria immediatament amb una acci ben sonada com fou la dinamitaci del repetidor de televisi a Arr i Pre-en-Pail, que deixaria bona part de la Baixa Bretanya sense recepci de televisi durant una bona temporada, i el 24 de novembre repetirien l acci dinamitant una oficina de recaptaci d impostos a Sant Brieg i An Lorient. Tots els atemptats eren reivindicats amb un comunicat que acabava aix: combattons les abus des fonctionnaires franais en Bretagne avec le FLB.
 
El maig del 1968 va suspendre unilateralment les accions quan Pars va oferir una soluci regionalista per tota Frana, alhora que afirmaven que el que volia Frana no era imposar un socialisme estatalista, burocrtic, autoritari i imperialista, sin substuir el capitalisme privat per un capitalisme estatista igualatari i opressor. Per entre novembre del 1968 i gener del 1969, amb el motiu de la visita a Bretanya del president Charles de Gaulle, el ministre de cultura francs, Ren Pleven, va iniciar una onada repressiva contra els militants del FLB, qui patiren un fort cop quan arrestaren 60 militants del grup, acussats de posar explosius a Naoned, Kemper i Sant Brieg, i els incautaren nombrosos explosius i literatura subversiva. Entre els detinguts el 23 de gener del 1969 estaven Jean Guillouzic (62 anys), Lucien Divard (64anys) antic militar esdevingut llibreter, el seu germ Lionel (58 anys) enginyer industrial, i Jean Bothorel (1940). Foren acussats de les explosions a Provins, Louveciennes i Auverneaux.

Poc desprs de les detencions, els militants supervivents Gwenc'hlan Le Scouezec, Xavier Grall i Yann Choucq, amb suport d alguns militants de l UDB, fundarien l associaci Skoazell Breizh (Socors Bret, SV) amb la idea d ajudar les famlies dels presos bretons, moralment i financera, aix com als inculpats, i per tal de coordinar les accions a favor dels presos, com alguns festivals de msica bretona (on hi participaven gent com Glenmor, Alan Stivell i altres), alhora que 300 capellans bretons es manifestaren demanant-ne la llibertat.  Foren amnistiats el juny del 1969, per poc desprs es fund un Comit Revolutionnaire Breton, dirigit per M. Gifflot i Gw. Le Scouezec per tal de refundar i rellanar el grup.

El 1971 el grup es va reorganitzar i sota noves premises  posaren bombes a Dinan, l'u d'abril del 1971 a les oficines duaneres de Sant Malo, i el 1972 a Roazhon; alhora, intentaren radicalitzar la ideologia del FLB fent-lo ms socialista que nacionalista. Per pat un nou cop molt dur l abril del 1972 quan en foren arrestats 11 activistes. Aleshores es formaren Comits de Soutien aux dtenus du FLB durant l estiu del 1972 amb voluntat de fer avenar el moviment bret sobre quatre eixos:

 Lligar el moviment bret a la lluita de masses;
 Respondre cop per cop als atacs i a l arbitrarietat represssiva del poder.
 Desenvolupar les forces anticapitalistes i anticentralistes de Bretanya;
 Desenvolupar la unitat popular sota la direcci d obrers i pagesos conscients i ms decidits en la lluita.

Amb aquestes premises van aconseguir un cert nombre de militants pel moviment bretonista d esquerres. Apareixeria aix el 1973 el Front de Liberation de Bretagne pour la Liberation Nationale et le Socialisme, per aviat ser declarat illegal malgrat declarar-se partidari de fer noms lluita poltica.  Els seus dirigents foren arrestats el mateix 1973, i per aix va desaparixer el 1975.  Per altra banda, el FLB destru amb dinamita el repetidor de televisi de Roc'h Tredudon el 14 de febrer del 1974, deixant un altre cop sense televisi tota la Baixa Bretanya durant un mes, la qual cosa provocaria una nova persecuci indiscriminada contra el moviment bretonista. Endems, el presentador del setmanari en bret a televisi Charles Le Gall, fou censurat per les autoritats quan anunci la creaci d una xarxa de suport a les famlies dels presos del FLB.

El 1975 el FLB uniria les seves sigles a les de l ARB, i continuaren atacant tant la policia com les empreses estrangeres. (Veure Exrcit d'Alliberament de Bretanya)








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121592" title="Siringa (desambiguaci)" nonfiltered="4525" processed="4510" dbindex="49900">

Botnica: ;
sinnim de arbre del cautx de la famlia de les euforbicies, d'uns 40 m d'alria. Vegeu siringa (arbre).
arbust ornamental de la famlia de les saxifragcies. Vegeu siringa (arbust);
gnere de les plantes anomenades lils. Vegeu Syringa.
Mitologia: nimfa d'Arcdia. Vegeu Siringa.
Msica: ;
sinnim de flauta de Pan;
pea musical de Claude Debussy, per a solista de flauta. Vegeu Siringa (Debussy);
Astronomia:
asteroide 1104 Syringa. Vegeu Llista d'asteroides/1101 1200;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121595" title="Riel" nonfiltered="4526" processed="4511" dbindex="49901">

El riel (en khmer    , literalment "brillant") s la unitat monetria de Cambodja. El codi ISO 4217 s KHR i s'acostuma a abreujar amb un smbol especial:  , o b CR. Tradicionalment s'ha dividit en 10 kak o 100 sen (   ), tot i que a causa del poc valor de la moneda fa temps que la fracci ja no circula. 

A comenament del 2009, el riel cambodj era la desena unitat monetria de valor ms baix del mn. 

Histria.
A l'poca de la colonitzaci francesa, Cambodja utilitzava la piastra de la Indoxina Francesa, que fou substituda pel riel en termes paritaris (1 riel = 1 piastra) el 1952. Al comenament la moneda se subdividia en 100 cntims (en francs centimes), moneda fraccionria que a partir del 1959 es anomenar sen. Aquests primers riels van tenir vigncia fins al 1975, en qu els Khmers Rojos de Pol Pot van abolir la moneda com a sistema de pagament, i aix, els bitllets que el nou rgim havia ems, en realitat no es van arribar a fer servir mai.

Arran de la invasi vietnamita del 1978 es va reintroduir el riel, que fou establert com a moneda oficial cambodjana el 1980 a ra de 4 riels per dlar. Es va subdividir en 10 kak o 100 sen. Com que no hi havia cap moneda que hagus de ser substituda i l'economia havia quedat severament danyada a causa del rgim dels Khmers Rojos, el nou govern central va decidir repartir la nova moneda entre la poblaci per encoratjar-ne l's. 

Avui dia el riel s la moneda principal en els intercanvis locals, si b el dlar dels Estats Units est molt introdut arreu del pas en tota mena de transaccions, no noms de tipus turstic, i sovint es prefereix al riel, amb qu la moneda nord-americana s'ha guanyat la reputaci de "segona moneda no oficial" de Cambodja.

Monedes i bitllets .
Ems pel Banc Nacional de Cambodja, en circulen monedes de 50, 100, 200 i 500 riels, i bitllets de 50, 100, 200, 500, 1.000, 2.000, 5.000, 10.000, 20.000, 50.000 i 100.000 riels. Actualment de monedes gaireb no en circulen, i els dos bitllets de valor ms alt tamb tenen una circulaci escassa. 

Taxes de canvi .
1 EUR = 5.255,44 KHR (18 de desembre del 2006);
1 USD = 4.010,70 KHR (18 de desembre del 2006);

Enllaos externs.
Banc Nacional de Cambodja ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121597" title="L'Avenir de la Bretagne" nonfiltered="4527" processed="4512" dbindex="49902">
L'Avenir de la Bretagne, fou un diari federalista bret, creat el 1957 per Yann Four. Posteriorment ha estat rgan del Partit per l'Organitzaci d'una Bretanya Lliure, o POBL 
El 1966 publicaren un comunicat del moviment clandest Front d'Alliberament de Bretanya,  tot adotpant un estil proper al de les declaracions irlandeses   Nous reprenons le combat progressiste et rvolutionnaire que chaque gnration de Bretons a entrepris pour la libert de la Bretagne et pour le droit des Bretons  rejeter le statut colonial afin de se gouverner lui-mme. 

Han estat redactors del diari Jean Cevaer i Thierry Jigourel.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121601" title="Jean Bothorel" nonfiltered="4528" processed="4513" dbindex="49903">
Jean Bothorel, (12 de maig 1940 a Plouvien), fou un periodista i escriptor bret.

Inicialment fou un militant gaullista. En 1963, amb el nomenament de Raymond Marcellin al ministeri de seguretat, va prendre conscincia del desinters de les lits parisines pel desenvolupament de les regions. Aleshores va crear Bretagne magazine amb Yvon Bourges en 1965. En 1968, s adher al Front d'Alliberament de Bretanya (FLB). Va participar en alguns atemptats fins que fou detingut i empresonat el 1969. Tamb va collaborar a L'Expansion, al Matin de Paris, i fou membre del comit editorial de Le Figaro. Tamb esdevingu redactor en cap de L'Express en 1986.


 Bibliografia .

 La Bretagne contre Paris, d. de la Table Ronde, 1969.   ;
 Entretiens avec Pierre-Mends-France, Stock, 1974;
 La Rpublique mondaine, essai sur le giscardisme, Grasset, 1979;
 Le Pharaon - Histoire du septennat Giscardien 19 de maig 1974 - 22 de mar 1978, Grasset, 1983;
 Toi, mon fils. 1986.
 Louise, ou la Vie de Louise de Vilmorin, Grasset, 1989;
 Bernard Grasset : vie et passions d'un diteur, Grasset, 1989.
 Des yeux pour voir. Entrevistes amb Patrick Shelley. 1996.
 Le bal des vautours, Picollec. 1996.
 Bernanos, le Mal pensant, Grasset, 1998;
 Le Dsir et la Mort, Albin Michel, 2000;
 Un terroriste Breton, Calmann-Lvy, 2001;
 Ernest-Antoine Seillire : le baron de la Rpublique. Amb  Philippe Sassier, Robert Laffont, 2001.
 Franois Pinault : une enfance bretonne, Laffont, 2003;
 Celui qui voulait tout changer. Les annes Jean-Jacques Servan-Schreiber., Robert Laffont, 2005;


 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121604" title="Armans Ar C'halvez" nonfiltered="4529" processed="4514" dbindex="49904">
Armas ar C'halvez, de nom francs Armand Le Calvez, (1921-1972) era un abat bret, director de la revista d estudis pedaggics en bret Skol) i tamb fundador i director de la primera escola d ensenyament en bret,  l escola catlica "Skol Sant-Erwan" que funcion entre 1958 i 1961, a Plouezec, entre Saint-Brieuc i Paimpol. L'abat hagu de renunciar a l empresa a causa de les noves lleis que reglamentaven les relacions entre les escoles privades i l'Estat a partir de 1962 : no tenien pas llibertat d escollir el seu programa d ensenyament.

Tamb va crear una revista per a infants, Wanig ha Wenig, que ha sobreviscut a la seva mort; i una organitzaci jovenil, Breuriezh Sant Erwan.

Bibliografia.
 Un cas de bilinguisme: Le Pays de Galles. Histoire, littrature, enseignement. Lannion 1970.
 Herve ha Nora - manuel de breton moderne. Ed. Skol (1982);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121606" title="Yann Choucq" nonfiltered="4530" processed="4515" dbindex="49905">
Yann Choucq, s un advocat bret, especialitzat en drets de les minories nacionals d Europa. Va crear el 1968 el grup poltic bret d esquerres Sav Breizh amb Erwan Vallerie, Y. Jezequel. Tamb fou un dels fundadors del Skoazell Vreizh, (Socors Bret) amb Xavier Grall i Gwenc hlan Le Scouzec en els anys 1970. Tamb fou animador del comit de Nantes Collectif breton pour la dmocratie et les droits de l'homme. Tamb ha estat advocat de militants bretons (procs del FLB, afer de Plvin , ...), dels manifestants de Plogoff, i de militants bascs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121608" title="Erwan Vallerie" nonfiltered="4531" processed="4516" dbindex="49906">
Erwan Vallerie (1944) s un economista bret que el 1969 fund la revista mensual Sav Breizh amb Yann Choucq, transformat en 1971 en revista d'estudis bimestrals, i en fou director fins a la seva desaparici el 1975. Es consagr des d'aleshores als treballs de recerca histrica i lingstica.

 Publicacions .
 Thorie de la Nation, publicat el 1971 a Sav Breizh (Amunt Bretanya !);
 Communes bretonnes et paroisses d Armorique, Beltan, Brasparts, 1986, ISBN 2905939044 ;
 Diazezo studi istorel an anvio-parrez = Trait de toponymie historique de la Bretagne, An Here, Le Relecq-Kerhuon, 1995, 3 vol., ISBN 2868431534 bret i traducci francesa ;
 tesi doctoral Trait de toponymie historique de la Bretagne (texte bret i traducci francesa), 1995 a les edicions An Here;
 L art et la manire de prononcer ces sacrs noms de lieu de Bretagne, Le Chasse-Mare / ArMen, Douarnenez, 1996, ISBN 2903708630;
 Thorie de la Nation reeditat amb els assaigs ( Thorie de la Nation ,  Place de la langue dans le combat de libration nationale ,  l Europe contre la Bretagne , i  Nous barbares locaux ), novament el 1971 i 1976, sota el ttol Nous barbares locaux, per les edicions An Here en 1997;
 Ils sont fous ces Bretons !!, trousse de survie pour dcouvreur des Armoriques, Spzet, ditions Coop Breizh, 2003. (amb l'illustratador Nono);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121611" title="Front d'Alliberament del Quebec" nonfiltered="4532" processed="4517" dbindex="49907">

El Front d'Alliberament del Quebec (francs Front de Libration du Qubec o FLQ) fou un grup armatquebequs d'extrema esquerra independentista que actu a comenaments dels anys setanta.
 Origens .
El 31 d'octobre del 1962, es fund secretament el Comit de Libration Nationale (CLN) per quatre joves militants del RIN, a Montral, proposant la violncia politica per assolir la independncia de Qubec. Encara, per, trigarien dos anys ms en passar a l acci directa, ja que consideraven que els calia bastir una infraestructura slida. La seva estratgia es basava en combinar l acci clandestina amb l acci legal.  El comit comen a formar les seves cllules dins el RIN i l ASIQ, i posaren en peu una cole de formation. El seu emblema era una flor de llis roja sobre un croquis de Quebec en negre. El comit reunir una vintena de militants, que es reuniran a locals llogats al centre de la ciutat, per alguns d ells, impacients per passar a l acci, es trobaren en el Rseau de rsistance. El 1963 enviaren un representant, Jean Clautier, a la celebraci de l aberri eguna a Itxaso.

El novembre del 1962 es form a una reuni secreta a Cte-des-Neiges, el grup clandest Rseau de Rsistance (RR), per 24 militants del RIN. La casa era de Rodrique Guite, arquitecte de l ala esquerra de la direcci del RIN.  Eren partidaris de dur a terme accions ms radicals i espectacular per estimular la causa independentista. La majoria s oposaven a la violncia, per s de l acci directa contra els  smbols colonials  (edificis, cartells, botigues), cremada de banderes britniques i petits sabotatges. Pretenien que el grup fos una avantguarda del RIN, per sense connotacions guerreres. La primera operaci del grup es dugu a terme el diumenge segent a la reuni. Per va dur a terme iniciatives espontnies, ja que el RR no tenia estructura ni disciplina, moltes no passaren de les protestes, manifestacions i enfrontaments amb la policia.

Aix, el 23 de febrer del 1963 posaren un coctel Molotov  a les oficines de la rdio anglfona CKGM. L'atemptat fou signat pel RR, i s inici l escalada. El Rseau de Rsistance es va dissoldre, ultrapassat pels esdeveniments, i l ala radical crear un nou grup: el Front de Libration du Qubec (FLQ).
 Primeres accions .
El 1963 un grup ms radical form el FLQ, dirigit per Georges Schoeters, Gabriel Hudon i Raymond Villeneuve, influts ideolgicament pels socilegs Pierre Vallires (1938-1998) i Charles Gagnon (1939-2005), que barregen anticolonialisme, anticapitalisme i nacionalisme anglfob. Comenaren a practicar la lluita armada amb llanament de cctels molotov a establiments militars, de policia, empreses anglfones i empersaris  botiflers . Tamb es mostraren contraris als interesos nordamericans i barrejar al conscincia de classe amb les vivncies tniques diferenciades.

El FLQ comprenia petites cllules de dos a quatre persones, i en elles noms una persona podia conixer la identitat de gent de les altres cllules. No tenia una rgida estructura jerrgica, cap membre en particular n era el lder, ni Pierre Vallires, condiserat l ideleg. Tenia inspiraci algeriana (FLN) i castrista cubana. Els membres eren joves: Georges Schoeters (33 anys) d origen belga, la seva esposa Jeanne Schoeters (23); Gabriel Hudon (21), Yves labort i Richard Bizier (18).

Durant el 1963, en la seva primera fase, el FLQ es dedic a posar bombes a bsties i llocs pblics de Montral i Westmount (venat anglfon), com la de l edifici National Revenue de Montral i Quebec, destruiren el repetidor de TV de Mount Royal i destrossaren dotze bsties i cabines telefniques. L abril van matar el guarda de seguretat Wilfred O Neill durant un atac a un centre de reclutament de l exrcit a Montral. La policia, per, va detenir el mateix any Schoeters, Hudon i Villeneuve i els condemn a 24 anys de pres. Van publicar un manifest demanant la fi del  colonialisme anglfon  al Quebec, amb una imatge d un patriote del 1837, publicat als diaris.

El 1964 es formaren dues branques dins el FLQ que organitzaren robatoris a bancs, l Arme de Liberation de Quebec (ALQ) d un grup de sis nois de 23 anys comandats pel germ petit de Gabriel Hudon, i l Arme Revolutionnaire de Quebec (ARQ) de Franois Schirm, Cyriaque Delisle, Marcel Tardif, Gilles Brunet i Edmond Gunette, qui el 1965 seran empresonats per l assassinat d Alfred Pinish i Leslie McWilliams durant l assalt a un tren amb armament, i condemnats a cadena perptua. Passaren a una nova fase de violncia selectiva i poltica d esquerres, cosa que li don cert suport en el moviment sindical, i enviaren alguns militants a entrenar-se a Palestina, dins l OAP.

 Extensi de les accions .
El 1965 el FLQ contact amb els militants negres del Black Power i va editar el diari La Cogne, des del qual es mostrava partdiari de la revoluci proletria, encoratjava als lectors a fabricar bombes i a practicar la violncia amb finalitats poltiques. El 1966 un grup del FLQ va robar dinamita, armes i munici per fer alguns atemptats.

El 1967 es produ una revisi de sentncies i alguns militants del FLQ foren alliberats: Schoeters torn a Blgica, Villeneuve marx a Cuba i Hudon torn a ser arrestat per activitats terroristes. Per altra banda, els dos terics del FLQ, Gagnon i Vallires volaren cap a Nova York i van fer una vaga de fam davant l edifici de l ONU demanant la llibertat dels felquistes detinguts, per foren deportats i empresonats, acusats de conspiraci per cometre robatoris i posar bombes.
La tardor del 1968 aconseguiren ms armament i van fer explotar ms artefactes a la borsa de Montral (provoc 27 ferits) i a Ottawa, i en foren arrestats els militats Paul Rose i Jacques Lanctot, caps de dues cllules. A la diada nacional de Sant Joan Baptista els manifestants i simpatitzants del FLQ protestaren contra Pierre_Elliott Trudeau , quebequs primer ministre federal pel PLC, i s enfrontaren a la policia, amb 290 detinguts i ferits.

El 1969 el Ministre de Justcia Remi Paul afirm que el FLQ encapalava un moviment subversiu organitzat que planejava una insurrecci armada. Estimava que unes 3.000 persones n estaven involucrades, la qual cosa no volia dir que en fossin membres, i que eren guiats i finanats per Cuba. El que era cert s que Gagnon pensava que la causa de l alliberament quebequs restava lligada a la palestina, la dels negres dels EUA i la vietnamita, ja que es consideraven anticolonialistes i antiimperialistes. El mateix Vallirs afirmava No crec en la violncia individual, per s en la violncia revolucionria que segueix una estratgia. L u d abril el felquista Pierre-Paul Geoffroy fou condemnat a cadena perptua.
 L'afer Laporte i la fi del grup .
El 1970 el FLQ intent segrest el cnsol dels EUA, per si aconsegu el 5 d'octubre segrestar al seu domicili el comissionat britnic de comer, James Cross, fet reivindicat per la cllula Lanctot (Jacques Lanctt, Yves Langlois, Nigel Hamer i Marc Carbonneau) que reclam com a rescat l alliberament de presoners, 500.000 dlars en or i la lectura d un manifest; i el 10 d'octubre la cllula Chenier de Paul Rose segrest al ministre de treball quebequs Pierre Laporte, per tal d augmentar la pressi. Perseguien finalitats publicitries: demanen l alliberament de Franois Schirm i els seus companys Cyriaque Delisle, Edmond Guenette, Serge Demers, Marcel Faulkner, Grard Laquerre, Robert Levesque, Ral Mathieu, Claude Simard; Pierre-Paul Geoffroy, Michel Loriot, Pierre Demers, Gabriel Hudon, Robert Hudon, Marc-Andr Gagn, Franois Lanctot, Claude Morency, Andr Roy; Pierre Boucher i Andr Ouellette, uns 500.000 dlars i mostraren solidaritat amb la revoluci cubana.

El 15 d'octubre, desprs que 3.000 persones concentrades al centre Paul-Sauv per Gagnon, Vallires i Robert Lemieux aclamessin al FLQ, el govern quebequs pregunt al govern federal sobre la insurrecci pel segrest. Com a resposta, el govern canadenc va proclamar la War Measures Act durant sis mesos, fins aleshores mai imposada en temps de pau, que permetia la detenci preventiva durant 90 dies sense crrecs: 250 presones foren arrestades com a sospitosos durant 21 dies per l exrcit i la suret quebequesa, mols d ells sense vinculaci al segrest, i a finals d any eren ms de 400 els nacionalistes a les presons canadenques; es practicaren uns 3.000 escorcolls a cases particulars. La Comissi Keable denunci violacions dels drets humans. 

Els segrestadors, Bernard Lortie, Paul i Jacques Rose i Francis Simard, van reaccionar matant Laporte el 4 de desembre i alliberant Cross desprs d un viatge a Cuba, on demanaren aixopluc.

Aquests fets provocaren la fi del grup. El 1974 els segrestadors de James Cross, Jacques Lanctt, Suzanne Lanctt i els seus fills, Jacques Cossette-Trudel, Louise Cosette-Trudel, Marc Carbonneau i Yves Langlois, marxaren de Cuba cap a Frana. Ms tard, molts tornaren i compliren penes curtes de pres. No pass aix amb els de Laporte. El 28 de desembre del 1970 foren detinguts a St Luc els germans Rose i Simard. A mitjans del 1971 foren condemnats a cadena perptua, i Lortie a 20 anys. Schirm ser alliberat sota paraula el 1978, Jacques Rose i Bernard Lortie el 17 de juliol del 1978, i Paul Rose i Francis Simard el 1982. De fet, es creu que el FLQ noms disposava d uns 30  armats  i va haver una fosca actuaci tant de la CIA com del servei secret canadenc.

El 1992 el diputat del PQ i Ministre de relacions Interdepartamentals, Claude Morin ser acussat de confident del servei secret en relaci al FLQ. Jacques Rose s uniria al PQ el 1981.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121628" title="Kainon" nonfiltered="4533" processed="4518" dbindex="49909">
Kainon fou una fortalesa del Pont a poca distancia de Cabira o Cabeira. A la cimera una font produia molta aigua. Era casi imposible de conquerir i estava rodejada de muralles, destruides en part pels romans al segle I aC. La rodalia era tant accidentat que no servia per acampar. Mitridates VI Eupator hi va amagar els seus tresors. Aquesta comarca juntament amb Megalopolitis i Zelitis fou possessi de Pitodoris, amb residencia Cabeira, que Gneu Pompeu va anomenar Dispolis i Pitodoris va rebatejar Sebaste. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121631" title="Incubus (grup)" nonfiltered="4534" processed="4519" dbindex="49910">


Incubus s un grup de rock alternatiu de Califrnia. La banda ha tengut molt d'xit durant la seva carrera de quinze anys, amb senzills, com ara Drive i Wish You Were Here, que els han convertit en peces clau del panorama musical alternatiu actual. Incubus ha obtingut diversos discos de plat, amb lbums. com ara Morning View del 2001.

Incubus han acabat de llenar al mercat el seu darrer disc Light Grenades el passat 28 de novembre del 2006. En el seu llenament, el disc abast directament les parts altes de les llistes d'xits dels Estats Units, grcies al seu primer senzill Anna-Molly.

Membres.
Actuals.
Brandon Boyd - Vocalista / Percussi (1991 - Present);
Mike Einziger - Guitarra / Piano / Arranjaments (1991 - Present);
Jose Pasillas - Bateria (1991 - Present);
Chris Kilmore - Mesclador / Teclats / Efectes de so / Piano (1998 - Present);
Ben Kenney - Baix / Vocalista (2003 - Present);

Anteriors.
Dirk Lance (Alex Katunich) - Baix (1991-2002);
DJ Lyfe (Gavin Koppel) - Mesclador (1996-1998);

lbums.
Fungus Amongus, 1 de novembre del 1995. EUA: #116;
S.C.I.E.N.C.E., 9 de setembre del 1997. Certificaci: Gold.
Make Yourself, 26 d'octubre del 1999. EUA: #47. Certificaci: 2X Platinum.
Morning View, 23 d'octubre del 2001. EUA: #2, UK: #15, IRE: #56. Certificaci: 2X Platinum.
A Crow Left of the Murder , 3 de febrer del 2004. EUA: #2, UK: #6, IRE: #14. Certificaci: Platinum.
Light Grenades, 28 de novembre del 2006. EUA: #1, UK: #52, IRE: #79, Global Chart: #6.

EPs.
Enjoy Incubus, 7 de gener del 1997.
When Incubus Attacks Volume 1, 22 d'agost del 2000. EUA: #41.

Enllaos externs.
 EnjoyIncubus.com, web oficial ;
 MySpace Page ;
 Official Incubus Bootlegs ;
 Synthesis Magazine Incubus Interview ;
 FasterLouder Incubus Interview ;
 Incubus fan club, club de fans ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121635" title="Buffy the Vampire Slayer" nonfiltered="4535" processed="4520" dbindex="49911">
Buffy the Vampire Slayer  (en catal Buffy la caavampirs) s una srie de televisi dels Estats Units creada per Joss Whedon i basada en la pellcula homnima. En ella la actriu Sarah Michelle Gellar interpreta el paper de Buffy, una noia adolescent triada per a combatre als vampirs.

Als EUA va ser emesa per WB i UPN des de 1997 fins el 2003.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121639" title="Bisexualitat" nonfiltered="4536" processed="4521" dbindex="49912">

Bisexualitat s l'orientaci sexual que fa referncia a l'esttica, l'amor, o el desig sexual cap a individus d'ambds gneres o de qualsevol sexe.

Encara que s'ha observat en gran varietat de formes a totes les societats humanes de les quals queda registre escrit, la bisexualitat noms ha estat objecte d'estudi seris des de la segona meitat del segle XX, i encara hi ha desacords sobre la seva prevalena i naturalesa.

Actualment es parla de pomosexualitat (o sexualitat post-moderna), pansexualitat i omnisexualitat, per a fer referncia a aquest concepte.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121641" title="Porositat" nonfiltered="4537" processed="4522" dbindex="49913">
La porositat s la proporci d'espais buits en el volum total d'un material i normalment s'expressa com a percentatge, s a dir, s'obt fent el quocient entre el volum d'espais buits i el volum total de la mostra multiplicat per cent.

Els buits poden ser accessibles (o sigui, connectats a l'exterior del material) o inaccessibles. Parlem de porositat absoluta quant tenim en compte tots els buits i de porositat relativa quan noms tenim en compte els accessibles.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121650" title="Herdnia" nonfiltered="4539" processed="4523" dbindex="49916">
Herdnia (llat Herdonia o Herdonea, tamb Ardona i Cerdonia) fou una ciutat de la Pulla, al pas dels daunis, a la via Egntia, entre Eces (Aecae) i Ad Udecim (a uns 25 km de cadascuna). Fou destruida per Annbal, pero fou restaurada i mes tard erigida en colnia. Es la moderna Ordona.

Fou escenari de dues batalles: Vegeu Herdonea


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121651" title="Piastra" nonfiltered="4540" processed="4524" dbindex="49917">

La piastra (del francs piastre) fou la unitat monetria de l'antiga Indoxina Francesa (les actuals Vietnam, Cambodja i Laos) i de l'Imperi Otom. 

Avui dia s encara la moneda fraccionria de la lliura egpcia, la lliura sria, la lliura sudanesa i el dinar jord, amb el nom de     qirsh (en plural      qur sh) en rab. En teoria, tamb existeix al Lban, com a subdivisi de la lliura libanesa, tot i que a causa de la inflaci la fracci ja no s'utilitza. Tamb el kuru , la moneda fraccionria tradicional de la lira turca (i de la nova lira turca), s conegut normalment com a piastra.

Amb la denominaci francesa de piastre tamb es designen popularment els dlars canadencs al Quebec i a les regions francoparlants de l'Acdia canadenca. L's deriva de l'antic dlar de plata nord-americ anomenat tamb aix.

Vegeu tamb.
Piastra de la Indoxina Francesa;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121652" title="Guerres Samnites" nonfiltered="4541" processed="4525" dbindex="49918">


Nom genric de quatre guerres lliurades entre romans i samnites:

Primera guerra samnita;
Segona guerra samnita;
Tercera guerra samnita;
Quarta guerra samnita;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121653" title="Eutrofitzaci" nonfiltered="4542" processed="4526" dbindex="49919">
L'eutrofitzaci s un fenomen degut a una gran concentraci d'aliment o matria orgnica en un ecosistema com un llac o una bassa, provoca un desequilibri, ja que els fotosinttics augmenten i aix fa crixer el nombre d oxigen a l'aigua (hiperxia) donant  a lloc l'augment dels ssers vius. A la llarga redueix la quantitat de nutrients disponibles, provocant la mort de gran part dels ssers per l empobriment del medi. Els casos mes coneguts son les famoses marees roges (grans augments de la poblaci de plncton, deguts en gran part a l'abocament de residus al mar).




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121663" title="Eleutherpolis" nonfiltered="4543" processed="4527" dbindex="49921">
Eleutherpolis (Bethogabris o Betograba) fou una ciutat de Judea al territori de Jud, a mig cam entre Jerusalem (al nord-est) i Libna (al sud-oest). Septimi Sever li va concedir el ius italicum esdevenint municipalitat (200) i li va donar el nom d'Eleutherpolis. Sota els romans fou una ciutat prospera amb nombrosos edificis, un aqeducte, i un gran amfiteatre. El seu districte el formaven uns cents llogarets. El cristianismes s'hi va introduir al segle II. El primer bisbes fou Joseph Barsabbas conegut com Just, un dels anomenats Setanta Deixebles. El 325 era bisbe Macr que va estar present al Concili de Nicea.

La ciutat va portar el mateix nom sota domini bizant. Vers el 636 els rabs li van retornar el seu nom indgena arabitzat.

Fou la moderna Bayt Djibrin o Beit Jibrin.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121665" title="Escut portugus" nonfiltered="4544" processed="4528" dbindex="49922">
Aquest article tracta de l'antiga moneda portuguesa. Pel que fa a l'escut herldic portugus, vegeu Escut de Portugal.;

L'escut portugus (en portugus escudo portugus o, simplement, escudo) fou la moneda oficial de Portugal abans de la introducci de l'euro el primer de gener del 1999 i fou retirat de la circulaci el 28 de febrer del 2002. El mot portugus "escudo" fa referncia a l'escut herldic que duien les monedes al revers.

Fou adoptat el 1911, arran de la introducci de la repblica, en substituci del real (en plural ris), a ra de 1.000 ris per escut. La moneda fraccionria era el centau (centavo), la centsima part de l'escut, equivalent a 10 ris. 

El codi ISO 4217 de l'escut portugus era PTE. El seu smbol era el cifro , similar al smbol del dlar per amb dues barres verticals en comptes d'una. 

Amb l'entrada de Portugal a l'Eurozona, la taxa de conversi de l'euro fou de 200,482 escuts.

A l'poca del canvi a l'euro, el 2002, en circulaven monedes d'1, 5, 10, 20, 50, 100 i 200 escuts i bitllets de 500, 1.000, 2.000, 5.000 i 10.000 escuts. La moneda fraccionria ja havia desaparegut de la circulaci feia temps. L'organisme encarregat de l'emissi dels bitllets era el Banc de Portugal (Banco de Portugal), mentre que les monedes s'encunyaven a la Impremta Nacional   Casa de la Moneda (Imprensa Nacional   Casa da Moeda).

Vegeu tamb.
 Escut (moneda);

Enllaos externs.

Banc de Portugal  ;
Impremta Nacional   Casa de la Moneda ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121666" title="Bethshan" nonfiltered="4545" processed="4529" dbindex="49923">
Bethshan (o Beth Shan) fou una ciutat de la Decpolis, al nord de Palestina, propera al riu Jord a poc mes de 20 km de Tiberades. Poblada parcialment per escites vers el 631 aC, sota els selucides i romans fou coneguda per Escitpolis.

Vegeu Escitpolis


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121667" title="La Fura dels Baus" nonfiltered="4546" processed="4530" dbindex="49924">

La Fura dels Baus s una companyia catalana de teatre iniciada a Moi l'any 1979 per Pere Tantiny, Carles Padrissa i Marcell Antnez, que poc desprs s mou a Barcelona on s'hi sumen Pep Gatell, Jordi Ars, lex Oll, Jrgen Mller, Hansel Cereza i Miki Espuma 
. Amb el seu espectacle Accions, es donaren a conixer els anys vuitanta com a proposta diferenciada que cercava elements escnics innovadors, accentuant un sentit collectiu de la creaci teatral.

Han creat al seu voltant una llegenda denfants terribles i comenaren a actuar en cercaviles. Funcionen com a una cooperativa anarquista, ells mateixos es fan els decorats i preparen les mquines de so, sovint bons exemples d'esconbraria urbana reciclada.

Sn considerats com a grup de teatre postindustrial, barregen radical dance, elements sadomasoquistes, poesia i humor. Inicialment actuaven preferentment en prquings, presons, places i fins i tot en una funerria. Les obres tenien un to amanic i apocalptic, teatre directe d'arrels urbanes i gran impacte visual.

 Obres .
 Vida i miracles del pags Tarino (1979), representada arreu de les comarques catalana muntats en un carro.
 Diluvi (1979);
 Viatge al pas dels Furabaus (1980);
 Sant Jordi SA (1980);
 Patats (1981);
 Cercata (1981);
 Dale un hueso a Nuba (1982);
 Accions (1983) ;
 Suz/o/Suz (1984);
 Tier Mon (1988);
 Noun (1990);
 Manes (1996);
 Fausto 3.0 (1998);
 OBS (2000);
 XXX (2002);
 Naumon (2004);
 Obit (2005);
 rgano de luz 0.1. Concierto dramatizado sobre el mito de Prometeo  en el Teatro Romano de Mrida. (2005);
 La Flauta Mgica;
 Metamorfosis (2005);
 Imperium (2007);
 Bors Godunov (2008);

pera

 DQ. Don Quijote (2000);
 L'Orfe (2007);

Espectacles de Carrer

 Part de l'espectacle d'inauguraci dels Jocs Olmpics Barcelona '92Barcelona (1992);
 Inauguraci dels XV Jocs del Mediterrani Almera 2005 Almera (2005);
 Espectacle Cloenda Bicentenario de la Guerra de la Independencia , Plaza Mayor, Madrid (2008) 500.000 Espectadors;

Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial;
Naumon;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121672" title="Escut de Portugal" nonfiltered="4547" processed="4531" dbindex="49928">
Aquest article tracta de l'escut herldic portugus. Pel que fa a l'antiga moneda, vegeu Escut portugus.;


L'escut de Portugal fou adoptat oficialment el 30 de juny del 1911, juntament amb la Bandera Republicana de Portugal.

Histria i significat.
L'escut portugus s el resultat d'un millenni de modificacions i alteracions. A l'inici era la creu d'atzur sobre camper d'argent d'Enric de Borgonya, i des de llavors s'hi ha anat afegint elements o traient-ne, fins a l'obtenci del complex escut herldic oficialitzat el 1911, desprs de la Revoluci Republicana del 1910. Les dues cintes porten els colors de la bandera portuguesa: el vermell i el verd.

Els escudets i els besants.
Arran del reconeixement oficial del Regne de Portugal com a pas independent el 1143 (s'hi havia declarat el 1139), a la bandera borgonyona s'hi havien afegit uns besants d'argent simbolitzant monedes i el dret del monarca a encunyar moneda, com a lder que era d'un estat sobir. A causa del gran dinamisme de l'herldica medieval, es creu que l'escut va anar degenerant i va perdre alguns elements, fins i tot la creu. Aix, el rei San I ja va heretar l'escut de son pare, Afonso Henriques, sense la creu i amb cinc escudets o quinas, collocats on abans hi havia hagut els besants d'argent.

Ms endavant, el nombre de besants d'argent de cada escudet fou redut d'11 a 5 per Sebasti I, i les explicacions modernes els interpreten com les cinc nafres de Crist, un dels episodis de la mtica batalla d'Ourique, tot i que s bastant improbable. Segons aquesta tradici, Crist s'hauria aparegut a Afonso Henriques i li hauria proms la victria a la batalla si aquest adoptava com a senyal herldic les seves nafres.

Els castells.
La bordura de gules amb els castells d'or fou afegida durant el regnat d'Alfons III; cal fer notar que es tracta ben b de castells, no de torres, com diuen algunes fonts. Tot i que el nombre d'aquests elements herldics ha anat variant de 8 a 12, Alfons IV els va fixar en 12 i Sebasti I, posteriorment, en 7. Segons la tradici, representen el regne moro de l'Algarve conquerit pel Regne de Portugal durant la Reconquesta. L'origen s probablement castell, per a diferncia dels castells herldics castellans, que acostumen a ser oberts (i amb el buit de la porta d'atzur), els portuguesos solen ser representants amb portes d'or (s a dir, tancats). 

L'esfera armillar.
Element important de l'herldica portuguesa des del segle XV, l'esfera armillar fou utilitzada moltes vegades a les banderes colonials portugueses, sobretot al Brasil. Era un instrument de navegaci usat per calcular distncies i representa la importncia de Portugal durant l'era dels descobriments, aix com tamb la vastitud de l'imperi colonial al moment de proclamar-se la Primera Repblica. 

Si b s'ha utilitzat normalment com un element "republic", en oposici a la corona monrquica sobre la bandera blava i blanca (vegeu Bandera de Portugal), algunes banderes monrquiques, com la del Regne Unit de Portugal, l'Algarve i el Brasil, ja duien la representaci de l'esfera armillar.

Vegeu tamb.
Bandera de Portugal;
Histria de Portugal;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121680" title="Susan Atkins" nonfiltered="4548" processed="4532" dbindex="49929">
Susan Denise Atkins o Sadie Mae Glutz nascuda el 7 de mar de 1948 s una assassina convicta i exmembre de la famlia fundada per Charles Manson. Atkins va testificar al judici que va ser ella qui va apunyalar fins a la mort a Sharon Tate i que havia estat present en d'altres assassinats.

Infncia i joventut.

Nascuda a San Gabriel, (Califrnia, EUA), Atkins s la mitjana de tres germans. La seva infncia es caracteritzar per un ambient difcil, ja que els seus pares eren alcohlics. La seva mare, mor quan Atkins tenia tan sols 14 anys.

La malaltia i mort de la seva mare, va arrunar al seu pare el que va provocar que la famlia Atkins, que fins aleshores havia tingut un nivell de vida alt, es trobs en una situaci de pobresa que va fer augmentar el nivell d'alcoholmia del pare.

En arribar a l'adolescncia, Atkins marxa de casa i se'n va a San Francisco on combina les feines de venedora de narctics i de ballarina ertica. Grcies a aix, va aconseguir un paper en una obra dirigida pel fundador de l'esglsia de Satan Anton Szandor LaVey on feia de vampiressa. Mentre vivia a casa amb uns amics, va conixer a Charles Manson mentre aquest tocava de forma solitria la guitarra. 

Captivada per la seva msica, Atkins comen a viatjar amb Manson i la resta de seguidores en un autobs escolar pintat de negre. En aquell moment adopta el sobrenom de Sadie  que li dna Manson. En aquell moment Atkins assegura que Manson s Jess i l'ajuda en la creaci de la famlia en una granja a San Fernando Valley. El 7 d'octubre de 1968, Atkins dna a llum a un nen el que Manson anomena Zezozece Zadfrack. De totes maneres, se sap que Manson no n'era el pare.

 Els assassinats.
 El Cas Tate .
El 9 d'agost de 1969, Manson va enviar a 4 membres de la famlia Charles "Tex" Watson, Patricia Krenwinkel, Linda Kasabian i Susan Atkins. Tots ells anaren a l'antiga residncia  del productor musical Terry Melcher i assassinaren a tothom qui era a la casa. 

Als voltants de mitjanit, els 4 membres arribaren al jard de la casa del director de cinema Roman Polanski i de la seva dona Sharon Tate. Primer, mataren a Steven Parent un jove de 18 anys amic del jardiner de Tate, posteriorment moririen Jay Sebring assassinat per Charles "Tex" Watson i al jard Abigail Folger i Wojciech Frykowski. Susan Atkins va romandre amb Sharon Tate al menjador de la residncia on l'actriu va suplicar per la vida del seu fill nonat. Durant el judici Susan Atkins va testificar que a les supliques de Tate, va respondre " Mira, puta, no em preocupes. No em preocupa si ests a punt de tenir un fill, morirs i no tinc cap sentiment envers tu" i posteriorment l'apunyal fins a la mort. Abans de deixar la casa, Atkins va escriure amb la sang de Sharon Tate la paraula PIG (Porc) a la porta. 

 El cas LaBianca.

La nit del 10 d'agost de 1969, tan sols una nit desprs de la mort de Sharon Tate i els seus amics, els membres de la famlia tornarien a actuar al barri de Los Angeles conegut com Los Feliz. En aquest cas, el propietari d'un supermercat Leno LaBianca i la seva dona Rosemary foren assassinats a casa seva per membres de la famlia (Charles "Tex" Watson, Patricia Krenwinkel, Leslie Van Houten i la mateixa Susan Atkins. 

Susan Atkins i Patricia Krenwinkel apunyalaren 41 vegades a Rosemary LaBianca, 20 d'elles un cop la dona ja era morta.

 Investigaci i judici.

A pesar de qu Manson no estava present durant les morts dels cas Tate/LaBianca, va ser declarat culpable de 7 causes d'assassinat i una de conspiraci per assassinar el 25 de gener de 1971, per ordenar els assassinats el 29 de mar de 1971 i fou sentenciat a la pena de mort.

Susan Atkins i Patricia Krenwinkel foren condemnades per les mateixes causes, al igual que Charles "Tex" Watson tot i que en dates diferents degut a problemes amb l'extradici. Igualment, tots ells foren condemnats a morir. La pena capital per, fou automticament commutada el 1972 per cadena perptua, quan el tribunal superior de Califrnia va anular la pena de mort a l'estat i va commutar totes les condemnes a mort per cadena perptua. Quan es va preguntar als culpables si es penedien dels seus actes ells digueren que no.

 Vida a la pres .

Un cop condemnada, va ser empresonada a California Institution for Women a Corona (Califrnia, EUA). Atkins va perdre la custodia del seu fill que fou adoptat per una parella que treballava al sistema judicial. Al 1977, Atkins va escriure una autobiografia en la que explicava el temps viscut amb Manson i la famlia i com la pres la havia reconvertit a la religi. Va estudiar i es va casar dues vegades, el primer matrimoni fou anullat, amb un advocat. Actualment usa el nom de casada Susan Atkins-Whitehouse.

L'any 1991, Atkins va comenar a canviar la seva declaraci dels fets i va assegurar que ella havia estat a la casa de Roman Polanski i Sharon Tate, per que no va participar en els assassinats.

Ha demanat 11 vegades la llibertat condicional, per sempre ha estat rebutjada la seva petici. En la majoria de les audincies (l'any 2000 i l'any 2005 fou representada pel seu marit) ha mostrat remordiment per ha assegurat que no fou ella l'autora material dels crims. Durant l'audincia de 2003 la germana de Sharon Tate va llegir un comunicat del seu pare en qu demanava que no fos alliberada, ja no pels crims comesos sin per les burles i ofenses que Atkins va cometre durant el judici envers la famlia de la vctima.

Els funcionaris de la pres on es troba reclosa la consideren una presonera model. La denegaci de la petici de llibertat condicional de 2005, obliga Atkins a romandre a la pres fins al 2009.

Enllaos externs.
Susan Atkins Website ;
Cartes de Atkins i el seu marit a l'estat de Califrnia  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121682" title="Temporada 1976-1977 del FC Barcelona" nonfiltered="4549" processed="4533" dbindex="49930">
Les dades ms destacates de la temporada 1976-1977 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

1976.
Novembre.
28 novembre - Lliga. Golejada del Bara al Valncia CF (6-1) al Camp Nou. Manolo Clares en una inspiradssima nit marca cinc gols i Amarilla arrodoneix el compte.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121683" title="Camp de l'Arpa del Clot" nonfiltered="4550" processed="4534" dbindex="49931">

El barri de Camp de l'Arpa del Clot (nom designat al 2006) s un dels deu barris de qu es compon el districte barcelon de Sant Mart. 

 Delimitaci .

La seva delimitaci s a l'Avinguda Meridiana, i als carrers Dos de Maig, Sant Antoni Maria Claret i Navas de Tolosa.

 Caracterstiques .

 Carrers del Barri .

Part del carrer s al barri:

Tot el carrer pertany al barri:

Carrers de vianants:

Places i placetes:


 Transport .

 Metro .


 L1: Estacions Glries, Clot, Navas.
 L2: Encants, Clot.
 L5: Hospital de Sant Pau, Camp de l'Arpa.

 Bus .
TMB:




 Obres .

 Ampliaci del C/ Deg Bah;

Llocs d'inters.
Castellers de Barcelona;
Torre Agbar;
Els Encants Vells;
Mercat del Clot;

Enllaos externs.
 Districte de Sant Mart;

 Falcons de Barcelona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121688" title="Dual Shock 2" nonfiltered="4551" processed="4535" dbindex="49932">
El Dual Shock 2 s el comandament a distncia inhalmbric de la videoconsola Play Station 3 que permet jugar fent-lo girar fins a 180. En principi, aquest comandament estava dissenyat per poder fer girs de fins a 360 per es va haver de redissenyar per ser considerat un plagi del comandament de la videoconsola Wii de Nintendo.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121691" title="Polinomi mnic" nonfiltered="4552" processed="4536" dbindex="49933">
Un polinomi mnic s aquell polinomi en el que el coeficient del seu terme de major grau pren el valor 1.

Per exemple, el polinomi x3 + 5x - 4 s mnic perqu el coeficient del terme x3 s 1, per d'altres com -x2 + 3x o b 5xy + x + y + 1 no ho sn.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121693" title="Jordi Prat i Soler" nonfiltered="4553" processed="4537" dbindex="49934">
Jordi Prat i Soler (Catalunya, 1945) Enginyer, professor i funcionari catal. Llicenciat en Enginyeria de Camins, Canals i Ports, ha treballat en nombroses ocasions pel Govern catal i espanyol, majoritriament en matria de Transports. Actualment s el delegat estatal de coordinar les obres l'AVE amb el servei ferroviari de l'rea metropolitana de Barcelona. Alhora imparteix classes d'enginyeria a la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC). 

Biografia.
L'any 1971 es va llicenciar en Enginyeria de Camins, Canals i Ports a Madrid, especialitzant-se en Urbanisme. L'any 1973 va aconseguir la llicenciatura d'Urbanisme per la Universitat de Pars-VIII, i el 1974 el graduat del Curs Superior de Transport per la CNAM tamb a Pars.

Des de 1976 fins el moment exerceix de professor a l'Escola Tcnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona|Escola Tcnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC). Actualment imparteix classes com a professor associat de Planificaci Territorial (Departament d'Infraestructura del Transport i Territori).

De febrer de 1976 fins octubre de 1979 va ocupar el crrec d'enginyer tcnic de camins, encarregat d'infraestructures tcniques a l'Institut Provincial d'Urbanisme (IPUR)  de la Diputaci de Barcelona.

Des d'octubre de 1979 fins juny de 1989 form part del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya com a cap del Servei d'Acci Comarcal (Direcci General de Poltica Territorial), responsable de l'aplicaci de la Llei d'alta muntanya i de l'elaboraci dels 10 Plans Comarcals de Muntanya.

Durant el perode de juny de 1989 i novembre de 1992 va integrar el COOB'92 (Comit Organitzador Olmpic Barcelona 92) com a responsable del projecte "Transport de la Famlia Olmpica" i director adjunt del Centre de Transports.

Treball al Ministeri d'Obres Pbliques, Transports i Medi Ambient (MOPTMA) com a director provincial a Barcelona, amb les funcions de director regional a Catalunya des de mar de 1993 fins agost de 1996.

Des de febrer de 1997 treballa a l'Autoritat del Transport Metropolit (ATM). Exerc el crrec de director tcnic fins novembre de 1998, i com a director de l'rea de Planificaci d'en. 

Des del 17 de desembre de 2006 s el delegat ministerial encarregat de la coordinaci entre ADIF (empresa pblica responsable de les obres l'AVE) amb el servei actual de Renfe. A ms, haur d'impulsar el pla d'actuacions urgents presentat pel Ministeri de Foment el 15 de novembre de 2006 per millorar el servei ferroviari a Barcelona. Anteriorment havia treballat com a coordinador de les obres l'AVE a Catalunya i com a director del Consorci Alta Velocitat Barcelona.

Enllaos externs.
 PRNotcies;
 E-news Terrassa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121696" title="Jordi Prat" nonfiltered="4554" processed="4538" dbindex="49936">

Personatges
Jordi Prat i Coll: (1975) Autor i director de teatre catal.
Jordi Prat i Soler: (1945) Enginyer, funcionari i professor catal. Responsable en diversos mbits estatals i autonmics de Transport metropolit.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121703" title="Antoni Creus i Rubin de Celis" nonfiltered="4555" processed="4539" dbindex="49938">
Antoni Creus i Rubin de Celis  (28 d'octubre de 1924 (Madrid) - 19 de febrer de 1996) fou un pilot  de Frmula 1.

Destacat corredor de motos a la seva joventut, va comenar a competir amb l'automobilisme a mitjans dels anys cinquanta pilotant els esportius Pegaso Spider fabricats per la marca espanyola (ms coneguda pels seus camions). Corrent amb un Pegaso, va fer sis als 1000 kms. de Spa-Francochamps i tot seguit va tornar a Espanya conduint el mateix cotxe per arribar a temps a la primera comuni de la seva filla.

Ja amb Ferrari, va disputar altres proves de resistencia com els 1000 kms. de Nrburgring i els 1000 kms. de Buenos Aires. 

L'any 1958 va disputar el Gran Premi de Siracusa (prova que no era puntuable pel mundial) amb un Maserati. Amb aquest mateix cotxe i a titol personal, va disputar el  7 de febrer de 1960 la seva nica cursa dins el mundial de la Frmula 1:  el Gran Premi d'Argentina. Va sortir l'ltim de la graella (22) i es va haver de retirar desprs de 16 voltes per l'asfxia provocada pels fums dels cotxes i l'intensa calor a la pista. Aquesta va ser la penltima vegada que un Maserati va crrer una prova del mundial de F1.

Als anys seixanta, va participar al volant d'un Seat 600 en rallis espanyols com el Costa del Sol, el rally d'Almeria o la Copa Luis de Baviera.

 Palmars .
 Curses: 1;
 Punts aconseguits: 0 (No va acabar cap cursa).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121704" title="Heinrich Otto Wieland" nonfiltered="4556" processed="4540" dbindex="49939">


Heinrich Otto Wieland ( Pforzheim, Alemanya 1877 - Munic 1957 ) fou un qumic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1927.

Biografia.
Va nixer el 4 de juny de 1877 a la ciutat de Pforzheim, situada a l'estat alemany de Baden-Wurtemberg. Va estudiar qumica a les universitats de Berln, Stuttgart i Munic, on es doctor el 1901. El 1917 va succeir Adolf von Baeyer com a professor de qumica de la universitat de Munic i, entre 1925 i 1953, fou professor de qumica orgnica a les universitats de Friburg i Munic. 

Wieland mor el 5 d'agost de 157 a la seva residncia de Munic.

Recerca cientfica.
Va formular la teoria de la deshidrogenitzaci i va explicar la constituci de molts productes de naturalesa completa, com la pteridina, les hormones sexuals i alguns alcaloides. Realitz, aix mateix, estudis complexos sobre els cids biliars.

El 1927 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica per les seves investigacions sobre la composici dels cids biliars. El premi fou anunciat el 13 de novembre de 1928, sent entregat el 10 de desembre d'aquell mateix any a Estocolm.

Activisme social.
Wieland va tractar reeixidament de protegir a les persones, especialment als estudiants jueus, que van ser "restringits racialment" desprs de les lleis de Nuremberg. Els estudiants que eren expulsats de a universitat a causa d'aquesta llei van poder romandre en el grup de Wieland com a qumics o com a "Gste des Geheimrats" (convidats del consell privat). 

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (8108) Wieland descobert el 30 de gener de 1995 per Freimut Brngen.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1927;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121710" title="Taula de factors primers" nonfiltered="4557" processed="4541" dbindex="49940">


Aquesta taula de factors primers indica la Factoritzaci dels 1.000 primers nombres naturals, s a dir, els nombres primers que, elevats a les potncies indicades i multiplicats entre ells donen com a resultat el nombre original. Per exemple, els factors primers de 360 sn 23, 32 i 5, perqu 23 32 5 = 360.

Quan el nombre s primer noms t un factor que s ell mateix; aquests casos s'indiquen en negreta a la taula.

Vegeu tamb Taula de divisors, en qu s'indiquen els divisors primers i no primers dels 1.000 primers nombres naturals.

 De l'1 al 200 .


 Del 201 al 400 .


 Del 401 al 600 .


 Del 601 al 800 .


 Del 801 al 1000 .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121712" title="Adolf Otto Reinhold Windaus" nonfiltered="4558" processed="4542" dbindex="49941">


Adolf Otto Reinhold Windaus ( Berln, Alemanya 1876 - Gttingen 1959 ) fou un metge, qumic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1928.

Biografia.
Va nixer el 25 de desembre de 1876 a la ciutat de Berln. Desprs d'estudiar al "Franzsisches Gymnasium" de Berln, on s'interess principalment en literatura, Windaus va iniciar els seus estudis de medicina l'any 1895. Molt impressionat per unes conferncies del Premi Nobel Hermann Emil Fischer va comenar a estudiar qumica a la Universitat de Friburg, sense deixar per els seus estudis de medicina, i on es doctor l'any 1900 amb una tesi sobre l'estudi d'un ver extret de la digitalina. 

Entre 1913 i 1915 fou professor de qumica de la Universitat d'Innsbruck, esdevenint aquell any director de l'Institut Qumic de la Universitat de Gttingen, crrec que ocup fins el 1944.

Windaus mor el 9 de juny de 1959 a la ciutat de Gttingen, situada a l'estat alemany de Baixa Saxnia.

Recerca cientfica.
Inici els seus estudis al costat d'Emil Fischer, coneguent llavors el qumic Otto Diels, futur Premi Nobel, i amb el qual mantindr una llarga amistat. L'any 1901 inici la seva recerca sobre el colesterol i els esterols. El 1919 aconsegu transformar el colesterol en cid colnic, recentment allat dels cids biliars per Heinrich Otto Wieland, deixant pals el vincle entre els esterols i els cids biliars. Per aquestes invetigacions fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1928.

L'any 1931 va aconseguir obtindre la vitamina D cristallitzada irradiant ergosterol, sent la primera vegada en allar-se una vitamina de forma pura. Aix mateix va treballar sobre els derivats de l'imidazol, el que el va dur a demostrar que l'aminocid histidina s un derivat d'aquest, i a descobrir la histamina. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1928;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121715" title="Guerra dels Malcontents" nonfiltered="4559" processed="4543" dbindex="49942">
La Guerra dels Malcontents fou una sublevaci armada de carcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a Catalunya, i en menor mesura al Pas Valenci, Arag, Pas Basc i Andalusia contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com el no restabliment de la Inquisici.

En un primer moment, el mar i abril de 1827, van aparixer algunes partides en diverses zones de Catalunya, per la seva acci va resultar un fracs i, a l'abril, es van acollir a un indult reial. Al juliol van aparixer ms partides i al setembre tenien controlada part del centre i nord de Catalunya, amb uns 30.000 homes armats i establint la capital a Manresa, on el 29 d'agost van establir una Junta Superior del Govern del Principat, que va editar El Cataln Realista i que tenia com a lema Visca el rei i mori el mal govern!. El 28 de setembre de 1827, Ferran VII va arribar a Tarragona desactivant la revolta, i la majoria dels seus lders van ser executats o van exiliar-se a Frana.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121716" title="Terrissa" nonfiltered="4560" processed="4544" dbindex="49943">
La terrisseria, anomenat cantereria a molts indrets del Pas Valenci, s l'art i ofici d'elaborar objectes amb terra afaionada per ser posteriorment cuits en una sola fornada. Se n'obt la terrissa, material amb que sn fets aquests objectes. La terrissa s un tipus de cermica amb la que es feien els objectes carmics ms humils: cntirs, teules, cassoles, etc. Tamb es fa servir per a anomenar els materials amb que estan fets els d'objectes (olles, cassoles, cntirs, etc.) en contraposici a pisa (cermica) i la porcellana. Normalment s aplica aquesta definici a les peces realitzades sense esmalt o amb verns de monococci. Les olles o pots, plats, gots, etc. sn peces que tradicionalment es denominen terrisseria.

Museus.
Al Pas Valenci, hi ha alguns museus dedicats a l'activitat cermica, sobre tot al Cap i Casal i rodalies, per estan ms centrats en la producci de vaixelles i atuells de luxe. El museu de terrissa popular ms interessant es troba a la comarca de l'Alacant: el Museu de Cantereria d'Agost. 

A Catalunya hi ha diversos museus dedicats a l'estudi de les peces de terrissa: Terracotta, a La Bisbal d'Empord, Museu de Cermica Popular a l'Ametlla de Mar, el Centre d'interpretaci de la Terrissa Terracota (La Galera) o el Museu del Cntir a Argentona.

Fires.
Hi ha algunes fires dedicades a la terrissa a Catalunya. La ms important s la Fira Internacional de Cermica i Terrissa d'Argentona, ms coneguda com a Fira del Cntir, que se celebra els dies 4, 5 i 6 d'agost. En ella hi participen ms de 90 artesans de la cermica i la terrissa procedents d'arreu de Catalunya, Espanya i dhuc de pasos diversos d'Europa. La fira s una activitat lligada a la tradicional Festa del Cntir, que es fa a Argentona des de l'any 1951. A Quart tamb se celebra una important fira anomenada Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart. A la poblaci de Celr se celebra un altre fira anomenada enfanga't
Una altra fira important s la Fira Internacional de la Terrissa de La Galera (Tarragona), que se celebra anualment a primers del mes de maig i que compta amb una important participaci a nivell de Catalunya, Espanya i la resta del mn, amb invitats de diferents pasos que s'acosten al municipi del Montsi per mostrar les peces ms representatives. Aquesta fira es complementa amb exposicions, mostres, demostracions al torn, etc.

Articles relacionats.
Museu de Cantereria;

 Enllaos externs .
Pgina web del Museu del Cntir d'Argentona;
Enfanga't;
Pgina del Museu de Cantereria d'Agost;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121717" title="Gran Premi d'Europa del 2003" nonfiltered="4561" processed="4545" dbindex="49944">
El Gran Premi d'Europa del 2003 va ser  disputat el 29 de juny de 2003, al circuit  de Nrburgring.

 Resultats de la cursa .



 Altres .
Volta  rpida: Kimi Rikknen 1:32.621;









 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121719" title="Arthur Harden" nonfiltered="4562" processed="4546" dbindex="49945">

Sir Arthur Harden (Manchester, Anglaterra 1865 - Bourne End 1940 ) fou un bioqumic i professor universitari angls guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1929.

Biografia.
Va nixer el 12 d'octubre de 1865 a la ciutat de Manchester, situada al comtat de Lancashire. Va estudiar qumica al Owens College de la Universitat de Manchester, on es va graduar l'any 1885.

El 1887 fou nomenat professor de qumica a la Universitat de Manchester, on hi va romandre fins el 1897, quan va ser nomenat qumic de l'Institut Britnic de Medicina Preventiva. El 1907 va ser nomenat director del departament de bioqumica, crrec que va mantenir fins a la seva jubilaci l'any 1930, continuant la seva tasca investigadora a l'Institut desprs del seu retir. Membre de la Royal Society de Londres, el 1936 el rei Eduard VIII del Regne Unit li conced el ttol de Cavaller (sir).

Harden mor el 17 de juny de 1940 a la seva residncia de Bourne End, situtat al comtat de Buckinghamshire.

Recerca cientfica.
Les seves investigacions ms importants es refereixen als processos qumics que tenen lloc en la fermentaci dels sucres per les cllules dels llevats. Va descobrir un procediment d'acceleraci en la fermentaci afegint fosfats inorgnics, i va estudiar l'acci de la llum en les barreges de dixid de carboni i clor. 

L'any 1929 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Qumica, compartit amb Hans von Euler-Chelpin, per les seves investigacions en la fermentaci de sucres mitjanant enzims.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1929;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121721" title="Gran Premi d'Europa del 2002" nonfiltered="4563" processed="4547" dbindex="49946">
El Gran Premi d'Europa del 2002 va ser  disputat el 23 de juny del 2002, al circuit  de Nrburgring.

 Resultats de la cursa .




 Altres .
 Volta  rpida: Michael Schumacher 1m 32.226s;








 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121722" title="Mollet Hoquei Club" nonfiltered="4564" processed="4548" dbindex="49947">

El Mollet Hoquei Club s el club d'hoquei ms representatiu de Mollet del Valls, a Barcelona, i un dels clubs histrics de l'hoquei catal. El primer equip milita a la 1a divisi nacional catalana .

 rea directiva .
Pascual Alemany;
Joan Ramon Bordas;
Justo Trillo;

 rea comunicaci .
Leopoldo Conde;

 rea esportiva .
Entrenador: Jordi Morote;
Delegat 1r equip: Antonio Garcia;

 Enllaos externs .
Pgina oficial del club;
Classificacions i resultats d'Hoquei;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121723" title="Hans von Euler-Chelpin" nonfiltered="4565" processed="4549" dbindex="49948">


Hans Karl August Simon von Euler-Chelpin ( Augsburg, Alemanya, 1873 - Estocolm, Sucia 1964 ) fou un bioqumic i professor universitari suec guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1929.

Biorgrafia.
Va nixer el 15 de febrer de 1873 a la ciutat alemanya d'Ausburg, situada a l'estat alemany de Baviera. Va iniciar estudis de pintura, per el seu desig d'estudiar els problemes del color, i especialment els colors de l'espectre, va probocar que els canvis pels de cincies. Va estudiar a la Universitat de Gttingen, Wurzburg i Berln, on es doctor l'any 1895. 

Fou professor de la Universitat d'Estocolm i el 1929 fou nomenat director l'Institut de Bioqmica d'aquesta universitat, crrec que ocup fins el 1948. Va morir el 6 de novembre de 1964 a la seva residncia d'Estocolm.

Recerca cientfica.
La seva recerca es va dirigir fonamentalment a l'estudi a la presncia de vitamines en alguns vegetals, l'estudi dea carot com a provitamina A i a la qumica dels enzims de la fermentaci. 

L'any 1929 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Qumica, compartit amb Arthur Harden, per les seves investigacions en la fermentaci de sucres mitjanant enzims.

Vegeu tamb.
 Ulf von Euler, fill de Hans von Euler-Chelpin i guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1970.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1929;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121739" title="Futbol al Pas Valenci" nonfiltered="4566" processed="4550" dbindex="49950">
Histria.
 Comarques de Valncia .
A la ciutat de Valncia el 1905 nasqu el Valncia FC primer club important de la ciutat, que desapareixia poc desprs, el 1914. Altres clubs destacats durant aquesta anys foren l'Hispano, Espanya FC (aquests dos es fusionaren en l'Hispania), Deportiu Espanyol, Norte de Russafa, Algirs, Stadium, Yale de Valncia i Sagunt.

El 1919, el Deportiu Espanyol desapareix i alguns dels seus elements creen el 18 de mar el Valncia CF, adoptant el nom de l'antic club de la ciutat. El seu primer camp fou Algirs, fins el 1923, que s'inaugur Mestalla. La temporada 1943-44 l'equip va ressuscitar un club modest anomenat Cuenca com a club filial, que ms tard es reanomen com a CE Mestalla fins el 1992 que canvi el nom per Valncia CF B.

A la zona porturia del Grau van nixer Lo Rat Penat, el Cabanyal i el Levante Football Club (format per membres del Cabanyal el setembre de 1909). L'equip vestia inicialment uniforme blanc i negre. Parallelament es funda el 1913 el Reial Gimnstic FC de Valncia (en el s del Patronat de la Joventut Obrera) que vestia de blau i grana. Ambds clubs es fusionaren el 1939 per superar els problemes de la postguerra, formant la UD Llevant Gimnstic i adoptant colors blanc i vermell. La temporada 1942-43 el club feu oficial el nom de Llevant Uni Esportiva i recuper els colors blau-granes. L'equip ha jugat successivament als camps de la Platjeta (a la Malva Rosa), el Camp de la Creu al Cam Fondo del Grau, i a Vallejo.

Al Port de Sagunt, es crea el 1919 l'Sporting Puerto de Sagunto (conegut com Sporting de Canet, per la seva proximitat a l'altra poblaci), lligat a la siderrgia d'Altos Hornos i que desprs esdev CD Acero. A Sagunt, nasqu l'Atltic Sagunt el 1922 amb qui establ gran rivalitat local. El 1919 neix l'Alzira Foot-ball Club que desapareixer el 1924. Jugava amb samarreta blanca. El 1931 trobem l'AD Alzira, ja amb samarreta blau i grana que desaparegu el 1941. El 1946 es funda l'actual UD Alzira que compet amb un altre equip de la ciutat, l'Avidesa (desaparegut el 1976). A Xtiva, abans del 1920 exist el CD Xtiva i a partir de 1928 el CD Olmpic de Xtiva. El 1947 es crea l'Ontinyent CF, per la fusi del CD Ontinyent (1923) i la Penya Esportiva Ideal. Altres clubs destacats a les comarques valencianes sn el Burjassot FC (1913), Catarroja CF (1924), SE Sueca (1934), Llria CF (1942), Atltico Deportivo Gandia (a la postguerra) i CF Gandia (fundat el 26 de febrer de 1947, a partir del Frente de Juventudes i l'Atmico).

 Comarques d'Alacant .
A Alacant, els primers clubs futbolstics sn: Sportman's Lucentino Club (1904), Racing FC (1905), Mercurio UD (1905), Atltico Alicante (1905, que ms tard fou Alacant Recreation Club i Lucentum FC, desaparegut el 1918), Athletic Club, Old Bays Sporting, UE Alacant, Club Natacin, Mercantil i Benacantil. El 1918 neixen l'Ibria FC i l'Alacant FC (de les barriades de Carolines i El Pla). L'Hrcules CF es fund el 1922 a partir del Natacin. El 1941 l'Hrcules adopt el nom de la ciutat passant a anomenar-se Alacant CD, mentre l'Alacant CF es passar a dir Lucentum CF, per aquest canvi es va desfer rpidament, el 1942.

A Elx des de 1910 trobem els clubs Estrella, Eclipse, Blanco y Negro, Espaol, Hrcules, Quiles y Rodrguez, Sportiva, Gimnstica, Parque de Exploraciones, Popular i el ms reeixit, l'Illice FC (1916). El 1922, amb intenci de crear un equip ms potent que represents la ciutat, diversos clubs es fusionen i funden l'Elx CF. El 1926 inaugura l'estadi d'Altabix. L'Esportiu Illicit n's filial.

A Alcoi el primer club fou el Pardalot (1906) que fou succet pel Petronio i el Melanclico, clubs que a la dcada dels 10 es fusionaren per formar el Reial Alcodiam, que vestia de blau-grana i que desaparegu el 1925. Als anys 20 aparegueren clubs com l'Unin, Juvenia, Europa, Pen, Racing, Sporting, Boxing o Llevant per el gran club de la ciutat neix el 1928 amb el nom de CD Alcoi i uniforme blanc i blau.

A Oriola la successi de clubs fou molt gran. Des dels anys 10 trobem la Juventud Sportiva Orcelitana (1910-13), Hispania FC (1915-18), Siempre Adelante FC (1919-22), Orcelis FC (1920-22), Orihuela FC (1922-23 en fusionar-se el Siempre Adelante amb altres clubs i que el 1923-24 s'anomen Orihuela Deportiva en fusionar-se amb La Adversaria). A finals dels anys vint es refunda l'Orihuela FC (1929-34, que el 1932 absorbeix el CD Orihuela (1929)) i la Orihuela Deportiva (1929-30, un club diferent de l'anterior). Desprs de la guerra es funda el CD Orihuela (1942), que el 1944, i fins el 1995, recupera, per tercer cop, el nom d'Orihuela Deportiva. El club desapareixer per problemes econmics i el 1993 apareix l'Orihuela CF (com a fusi d'Orihuela Juventud y Deportes i Atltico Orihuela).

Pel que fa a la resta de comarques, a Novelda, ja el 1919 trobem la UD Frutera i el Novelda CF, que el 1949 es fusionaran per formar l'actual Novelda CF; a Elda destacaren el CD Eldense (1921) de gran rivalitat amb l'Elda FC; a Benidorm destac la Juventud Dep. Benidorm, que el 1964 esdev Benidorm CD i l'efmer UD Benidorm als anys 70.

 Comarques de Castell .
A la Plana els primers clubs foren el Regional, Ribalta, Obelisco i Deportivo. El 1922 es funda el CE Castell com a fusi del CD Cervantes (dels republicans) amb part del CD Castlia (dels senyorets). El 1933 uns incidents al seu estadi del Sequiol va obligar el club a canviar el nom per Sport Club La Plana, fins el 1939 que recuper el seu antic nom, en unir-s'hi diversos clubs: Athletic Castell, Penya Ribalta i Rcing. Els anys 40 va inaugurar el seu estadi de Castlia.

A la resta de comarques, el 1923 es funden el CE Onda, el CE Benicarl i el CD Vila-real. El 1942 es fund el Villarreal Educacin y Descanso de vida efmera. Finalment es cre el 1946 el FOGHETECAZ, que canvi el nom per Vila-real CF el 1951. El 1949 neix el CE Borriana que t les arrels cap el 1920.

 Competicions .
 Competicions oficials .
 Campionat de Valncia de futbol;
 Campionat de Llevant de futbol;
 Lliga Mediterrnia de Futbol;

 Competicions amistoses .
 Torneig Taronja;
 Torneig Festa d'Elx;

Principals clubs.


l Horta;
Valncia Club de Futbol (Valncia);
Valncia Club de Futbol Mestalla (Valncia);
Llevant Uni Esportiva (Valncia);
Llevant Uni Esportiva B (Valncia);
Burjassot Club de Futbol (Burjassot);
Catarroja Club de Futbol (Catarroja);
l Alacant;
Hrcules Club de Futbol (Alacant);
Alacant Club de Futbol (Alacant);
Futbol Club Jove Espanyol (Sant Vicent del Raspeig);
l Alcoi;
Club Esportiu Alcoi (Alcoi);
el Baix Maestrat;
Vinars Club de Futbol (Vinars);
Club Esportiu Benicarl (Benicarl);
el Baix Segura;
Orihuela Club de Ftbol (Oriola);
Ftbol Club Torrevieja (Torrevella);
Unin Deportiva Horadada (Pilar de la Horadada);
Club Esportiu Alone (Guardamar del Segura);
el Baix Vinalop;
Elx Club de Futbol (Elx);
Elx Club de Futbol Illicit (Elx);
Crevillent Esportiu (Crevillent);
el Camp de Morvedre;
Club Esportiu Acero (Sagunt);
la Costera;
Club Esportiu Olmpic (Xtiva);

la Marina Alta;
Club Esportiu Dnia (Dnia);
la Marina Baixa;
Benidorm Club Esportiu (Benidorm);
Vila Joiosa Club de Futbol (La Vila Joiosa);
la Plana Alta;
Club Esportiu Castell (Castell de la Plana);
Club Esportiu Castell B (Castell de la Plana);
la Plana Baixa;
Vila-real Club de Futbol (Vila-real);
Vila-real Club de Futbol B (Vila-real);
Club Esportiu Borriana (Borriana);
Club Esportiu Onda (Onda);
Uni Esportiva Vall d'Uix (La Vall d'Uix);
la Ribera Alta;
Uni Esportiva Alzira (Alzira);
Uni Esportiva Carcaixent (Carcaixent);
la Ribera Baixa;
Societat Esportiva Sueca (Sueca);
la Safor;
Club de Futbol Gandia (Gandia);
Uni Esportiva Oliva (Oliva);
la Vall d'Albaida;
Ontinyent Club de Futbol (Ontinyent);
el Vinalop Mitj;
Club Deportivo Eldense (Elda);
Novelda Club de Futbol (Novelda);


Jugadors destacats.


Des de 1920
 Gaspar Rubio;
 Luis Bonora;
 Eduard Cubells;
 Artur Montes;
 Joan Puig I;
Des de 1930
 Ramon Nebot;
 Manolo Maci;
 Josep Vilanova;

Des de 1945
 Manuel Badenes;
 Antoni Puchades;
 Amadeo Ibez;
 Vicent Asensi;
 Vicent Segu;
 Manuel Folch ;
Des de 1960
 Antoni Calpe;
 Joan M. Cans;
 Manuel Mestre;
 Vicent Guillot;
 Jos Manuel Pesudo;

Des de 1970
 Joan Planelles;
 Manolo Clares;
 Josep Claramunt;
 Juan Manuel Asensi;
 Enric Saura;
Des de 1980
 Ricardo Penella Arias;
 Miquel Tendillo;
 Antonio Maceda;
 Francisco Jos Carrasco;
 ngel Alonso;
 Pasqual Luna Parra;
 Xavier Subirats;
 Salvador Gonzlez 'Voro';

Des de 1990
 Robert Fernndez;
 Fernando Giner;
 Francisco Jos Camarasa;
 Fernando Gmez Colomer;
 Guillermo Amor;
 Jos Francisco Molina;
 Xavier Farins;
Des de 2000
 David Albelda;
 Vicente Rodrguez;


Principals estadis.


 Estadi de Mestalla (Valncia);
 Estadi Martnez Valero (Elx);
 Estadi Jos Rico Prez (Alacant);
 El Madrigal (Vila-real);

 Estadi Ciutat de Valncia (Valncia);
 Nou Castalia (Castell);
 El Collao (Alcoi);
 Estadi Llus Suer Pic (Alzira);


Articles relacionats.
Federaci Valenciana de Futbol;
Selecci valenciana de futbol;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121742" title="Gran Premi d'Europa del 2001" nonfiltered="4567" processed="4551" dbindex="49951">
El Gran Premi d'Europa del 2001 va ser  disputat el 24 de juny de 2001, al circuit  de Nrburgring.

 Resultats de la cursa .




 Altres .
 Volta  rpida: Juan Pablo Montoya 1m 18.354s;








 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121749" title="Futbol a les Illes Balears" nonfiltered="4568" processed="4552" dbindex="49952">
 Histria .
 El futbol a Mallorca .
A les Illes Balears les primeres manifestacions de futbol les trobem l'any 1903 amb l'aparici del Velo Sport Balears, secci d'un equip ciclista. El futbol, al igual que a altres zones, comen a l'ombra del ciclisme, a veldroms com Tirador i Son Espanyolet (en aquest darrer es disput el primer partit de futbol organitzat el 1903). Altres clubs apareguts els primers anys del futbol a Mallorca sn l'Espanya, l'Alfons, Blanc i Negre, Nou Balear, Palma, Progrs, Palmes, Espanyol, Uni Protectora Mercantil i Assistncia Palmesana. El 1904 es disputa el primer campionat a les illes que guanya el Velo. El Campionat Balear, prpiament dit, es disput del 1923 al 1946.

El 5 de mar de 1916, sota l'impuls d'Adolf Vzquez Humasqu, es funda l'Alfons XIII FBC (l'equip reserva de l'entitat fou el Victria Eugnia), que el 28 de juny adopt el ttol de Reial Societat. El 1931 esdevingu C.D. Mallorca. El 25 de mar de 1916 s'inaugura el camp de Buenos Aires, a Palma, en un encontre entre el FC Barcelona i l'Alfons XIII FC, guanyat pels catalans per 8 a 0. Ms tard, l'equip ha jugat a l'Estadi Llus Sitjar "Es Fort" (1944) i Son Moix (1999). El primer partit a la pennsula dels mallorquins fou a Matar enfront l'Iluro (1-1) i a Barcelona enfront l'Universitari (4-0).

El 13 de setembre de 1922 es crea a Palma l'Atltic Futbol Balears Club, dissident de la Societat Balear FC (1916). D'altra banda, Mallorca FC i FC Mecnic (dels treballadors de la Islea Martima) es fusionen el novembre de 1920 per formar el Balears FC. Ambds clubs es fusionaren el 29 de juny de 1942 per formar el CD Atltic Balears, que fins el 1960 jug a Son Canals (a Hostalets) i desprs a l'Estadi Balear. Al barri palmes de Son Ferriol existia abans de la guerra civil un equip anomenat CD Creu Vermella. El 1949 es fund el CD Ferriolenc que desaparegu a inicis dels 60. A continuaci aparegu un efimer Can Tunis, que fou reanomenat com a CD Ferriolenc abans d'una nova desaparici. Finalment el 1965, el Sr. Antoni Guasp torna a posar en marxa oficialment el CD Ferriolenc actual.

El primer gran club d'Inca fou el FC Inca, que desaparegu vers el 1915. Posteriorment es fundaren el FC Inquense (1921) i el CE Constncia (1922, fundat per la Societat de Socors Mutus, i que des de 1929 juga a Es Csi des de 1962 al Nou Camp d'Inca. El 1915, a Sant Lloren, sota la congregaci mariana, es crea el CE Cardassar, que no juga el seu primer partit oficial fins el 1924. A Sa Pobla, el 1922 es fund el Rpid Esport Club, que el 1933 abandon la prctica del futbol. El 1935 es fund la UE Poblera, que el 1940 es fusion amb el Rpid EC, que encara existia com a societat recreativa. El 1923 es funda el Mari Esportiu (secci de la Congregaci Mariana de Sller). El 1926 la congregaci es va desentendre del futbol i es va fundar la Societat Deportiva Sollerense on l'equip de futbol era el Sller FB. Finalment, el 1935 la SDS va deixar de patrocinar l'equip i es cre el CD Sller, fins el 1949. El 1954 es form el CF Sller, aprofitant l'estructura del Juvenil guilas. Altres clubs destacats a Mallorca foren: CD Manacor (1923), CD Felanitx (1924), Isleo d'Alar, CF Pollena (1934), CD Badia Cala Millor (1948), CD Murenc a Muro (1960), CD Espanya a Llucmajor i CD Binissalem (1969).

 El futbol a Menorca i Eivissa .
A Menorca, des del 1906 es funden a Ciutadella el Club AllRight, Balear, Equis, Velo, Zamora FC (1923). El 23 de mar de 1924 es forma el Ciutadella CF, per membres d'altres dos clubs, el Resistncia i el 9 de Juliol. El 1935 es forma el CD Ciutadella, per membres de l'Atltic de Jamma i del refundat 9 de Juliol. El mateix any neix un nou equip, el CD Minerva. Ambds es fusionen el 15 d'agost de 1956 per formar l'actual Atltic Ciutadella CF. A la capital de l'illa, el 1907 neix el Club Maons de Football (secci de l'Ateneu). L'equip s'independitz de l'Ateneu el 1921 i s'un al Seislan FC (1917) per formar la Uni Sportiva Ma (que vestia colors blau i groc), equip que s refundat el 1975 com a UD Seislan, adoptant el 2000 el nom UE Ma. D'altra banda el 1918 neix el Menorca FC, que el 1933 esdev CD Menorca de Sant Carles. Ambds clubs decidiren fusionar-se i el 17 de juliol de 1974 formaren el CF Sporting Maons.

Pel que fa a la resta de l'illa, des de 1907 es juga a futbol a Alaior amb equips com el Mercuri, Atltic i Espanya. El 21 de juny de 1924 neix l'Alaior FC ("s'esbrell") i dos mesos ms tard el CD Alaiorenc ("des negres"). El 3 de novembre de 1934 ambds clubs uniran forces per formar el CD Alaior. El CD Ferreries es cre el 1923 tot i que no es va inscriure de forma oficial fins l'any segent. Ha jugat, successivament de blanc amb pantalons blaus, groc i blaugrana i ha disputat els seus partits al Cos d'en Creu, Cam des Torrent, Vista Alegre i Sant Bartomeu. Altres clubs menorquins destacats foren: CF Mercadal i Fortuna Villacarlos (anys 20).

A Eivissa, el 1923 es funda la SE Portmany a Sant Antoni de Portmany, el 1945 es funda la Societat Cultural i Recreativa Penya Esportiva Santa Eulria. El 1950 neix la Societat Esportiva Eivissa. El 1995 neix la UE Eivissa (que el 1997 es fusiona amb la Societat Esportiva per formar el CE Eivissa, el 2001 reanomenat Sa Deportiva Eivissa) i el 2007 a Uni Esportiva Ibiza-Eivissa.

 Competicions .
 Campionat de les Balears de futbol;
 Trofeu Illes Balears;
 Primera Regional Preferent mallorquina de futbol;

Principals clubs.


Jugadors destacats.


Principals estadis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121754" title="Amfiteatre d'Arle" nonfiltered="4569" processed="4553" dbindex="49954">

L'amfiteatre d'Arle s una construcci romana de finals del segle I, en el marc de les extensions flavianes de la ciutat.

Histria.
Els enginyers romans varen construir l'amfiteatre sobre el pujol de l'Hauture. Abans, hagueren d'enderrocar el recinte augustini erigit un segle abans. L'amfiteatre reprn les caracterstiques clssiques d'aquest tipus de construcci i s'inspira en el Coliseu de Roma que s'havia acabat feia poc: un sistema d'evacuaci a travs de nombrosos passadissos d'accs, una escena central de forma ellptica envoltada de grades, amb arcades de dos nivells, amb una longitud total de 136 metres, o sigui d'una dimensi superior a la de l'amfiteatre de Nimes construt poc desprs. Aquest edifici pot acollir 25 000 espectadors.

Aquest temple del joc on s'enfrontaven els gladiadors va estar en funcionament fins al final de l'Imperi rom. Documents histrics ensenyen que encara s'utilitzava sota l'episcopat de Csaire d'Arle (503-542) i desprs de passar la ciutat sota el domini franc (537) fins a 549, data del darrer espectacle amb l'arribada de la pesta.

Al finals del segle VI, l'amfiteatre s'adapta a la nova realitat del temps: la tornada de la inseguretat. Es transforma en una ciutat fortificada, es dota de quatre torres i dins s'hi integren ms de 200 habitatges i dues capelles.

La seva nova funci residencial va perdurar en el temps - Francesc I en una estada a la ciutat se'n sorprn i lamenta trobar tal edifici en un estat tan trist - abans que l'expropiaci comenada des de la fi del segle XVIII i acabada definitivament el 1825 sota la impulsi de l'alcalde de la ciutat de l'poca, el bar de Chartrouse. L'amfiteatre troba des de 1830, en el moment d'una festa inaugural en ocasi de la celebraci de la presa d'Alger, el costat festiu i dramtic inicial per al qual va ser construt, com una mena de prolongaci dels costums romans, amb l'espectacle taur. s per aquest motiu que se'l coneix comunment com Arnes. El 1840, s classificat monument histric i el 1981 inscrit al Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.

Actualment a l'amfiteatre s'hi representen nombrosos espectacles, en particular curses de braus, a les quals cal afegir teatre i espectacles musicals.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121757" title="Terciari" nonfiltered="4570" processed="4554" dbindex="49955">

El perode Terciari s una antiga subdivisi del temps geolgic, cobrint el temps des de la fi del Cretaci fa 65 milions d'anys fins al comenament del Quaternari fa uns 1,6 milions d'anys. Va tenir un s molt ests que encara continua avui en dia; tanmateix, la Comissi Internacional d'Estratigrafia ja no dna suport a aquest terme, aconsellant en canvi una nomenclatura estratigrfica formal. En lloc del Terciari, es recomana subdividir el Cenozoic en els perodes Paleogen i Neogen. En el seu s habitual, el Terciari inclou cinc poques geolgiques - el Paleoc, l'Eoc, l'Oligoc, el Mioc i el Plioc.

El Terciari cobreix aproximadament el temps entre l'extinci dels dinosaures i l'inici de l'edat glacial ms recent. A principis del perode, els mamfers van arrabassar als rptils la posici de vertebrats dominants. Cada poca del Terciari va estar marcada per desenvolupaments importants en els mamfers. Els primers homnids, Proconsul i Australopithecus, feren llur aparici. Els tipus moderns d'aus, rptils, amfibis, peixos i invertebrats o b ja existien en comenar el perode o b aparegueren poc desprs. Les famlies modernes de plantes amb flors tamb varen aparixer. Els invertebrats marins i els vertebrats marins no mamfers no varen evolucionar gaire.

La deriva continental no va ser especialment important. Gondwana va acabar de fragmentar-se i l'ndia va collidir amb la placa eurasitica. Amrica del Sud va connectar-se amb Amrica del Nord cap a finals del Terciari. L'Antrtida, que ja estava serparada, va arribar a la seva posici actual al pol sud. Hi va haver una extensa activitat volcnica. El clima es va refredir lentament a partir del Paleoc, passant d'unes temperatures tropicals arreu del mn a una extensa glaciaci a finals del perode.

El terme Terciari va ser usat per primer cop per Giovanni Arduino a principis del segle XVIII. Va classificar els temps geolgics en primitiu (o primari), secondari i terciari a partir de les seves observacions geolgiques al nord d'Itlia. Ms tard es va afegir un quart perode, el Quaternari. El 1828, Charles Lyell va incorporar el perode Terciari en el seu propi sistema de classificaci, molt ms detallat. Va subdividir el perode Terciari en quatre poques basant-se en el percentatge de molluscs moderns que contenia cada estrat. Va utilitzar noms grecs; Eoc, Mioc, Plioc antic i Plioc modern. Malgrat que aquestes divisions semblen adients per a la regi en qu es basen (els Alps i les planes italianes), quan el sistema es va ampliar per incloure altres parts d'Europa i Amrica, es va veure que era inaplicable. Per tant, ja no s'utilitzaren ms els molluscs com a guia i les poques van rebre nous noms i van ser redefinides.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121767" title="Mentesa" nonfiltered="4571" processed="4555" dbindex="49957">



Mentesa dels bstuls, ciutat estat dels bstuls a la Btica.
Mentesa dels oretans, ciutat dels oretans a la Tarraconense, entre Cartago Nova i Castulo.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121768" title="Esglsia de Sant Trfim" nonfiltered="4572" processed="4556" dbindex="49958">
L'esglsia de Sant Trfim s un edifici romnic a la ciutat d'Arle.

Construda al segle XII sobre l'emplaament d'una baslica inicial del segle V, dita de Sant Esteve; un cor gtic va ser afegit al segle XV.

Aquesta antiga catedral, desclassificada a simple esglsia parroquial el 1801, va ser transformada en baslica menor el 1882 pel papa Lle XIII.

En el transcurs de la seva histria, ha sigut el marc de diversos esdeveniments :

 597 : el 17 de novembre, Agust de Canterbury de tornada a Arle desprs d'haver convertit el rei, les reines i els principals oficials d'Anglaterra, s consagrat arquebisbe de l'esglsia d'Anglaterra a sant Trfim per l'arquebisbe d'Arle, Virgili, llavors vicari de la Santa Seu a Gaules.
 1152 : el 29 de setembre, Raimon de Montredon organitza el trasllat de les relquies de sant Trfim, dels Alyscamps a la baslica de sant Esteve, que perd probablement llavors aquest patronmic en benefici de l'actual.
 1178 : el 30 de juliol, coronaci de l'emperador del Sacre Imperi Romanogermnic, Frederic I Barba-roja per l'arquebisbe d'Arle.
 1365 : el 4 de juny, Carles IV rei de Bohmia es fa coronar com el seu predecessor Frederic I Barba-roja, rei d'Arle a la catedral de sant Trfim.

El claustre.

La decoraci del claustre del segle XII-XIV est constituda per boniques escultures, en particular les dels capitells i les dels magnfics pilars angulars de la galeria nord. Els de la galeria est, al llarg del menjador, evoquen la vida de Crist, els de la galeria sud, la de sant Trfim. Per la seva part, la galeria oest presenta temes provenals amb santa Marta. Des de la galeria sud es descobreix el claustre, la sala capitular, la nau de l'esglsia i el seu robust campanar.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121769" title="Astigi" nonfiltered="4573" processed="4557" dbindex="49959">
Astigi fou una ciutat de la Btica, capital dels turdetans, a la vora del riu Singilis, prop de la seva uni amb el riu Betis. Sota domini rom fou capalera d'un convent jurdic i va tenir el rang de colnia. Correspon a la moderna Ecija.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121770" title="Olesa" nonfiltered="4574" processed="4558" dbindex="49960">


 Olesa de Bonesvalls, municipi de la comarca de l'Alt Peneds.
 Olesa de Montserrat, municipi de la comarca del Baix Llobregat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121773" title="Crdam" nonfiltered="4575" processed="4559" dbindex="49961">


Crdam s un personatge fictici de l'univers de la Terra Mitjana de J.R.R. Tolkien. Era un dels elfs que tenia un anell dels que va crear en Sauron. Crdam vivia vora la mar, i tot i que semblava un vell pacific, tenia una aura aterradora. L'anell que ell tenia li va donar a en Gandalf. Va ser membre del consell blanc i va lluitar per a treure en Sauron del bosc. Va marxar a l'ltim viatge.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121775" title="John Carmack" nonfiltered="4576" processed="4560" dbindex="49962">

John Carmack s el co-fundador d'Id Software, empresa creadora de jocs com Quake, Quake 2, Wolfenstein,... 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121777" title="Abntia" nonfiltered="4577" processed="4561" dbindex="49963">
Abntia o Amntia fou una ciutat d'Atintnia, a Illria, a la vora del riu Polyanthes, a uns 45 km al sud-est d'Apollnia d'Illria. Fou fundada segons la llegenda per Abautes d'Eubea quan tornava de la guerra de Troia. Es propera a la moderna Nimtza.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121782" title="Syrinx (Debussy)" nonfiltered="4578" processed="4562" dbindex="49966">
Syrinx, que en catal es podria traduir com a Siringa, s una composici musical per a flauta solista que Claude Debussy va  escriure el 1913. s considerada com una obra indispensable del repertori de qualsevol flautista. Alguns historiadors musicals creuen que Syrinx ha jugat un paper fonamental en el desenvolupament de la msica per a flauta sola de principis del segle XX, ja que dna un espai geners als artistes per a la interpretaci i l'emoci.

Debussy va escriure "Syrinx" com a msica incidental a l'obra incompleta Psych de Gabriel Mourey. Estava pensada per ser interpretada entre bastidors durant l'obra, i s'anomenava originalment Flauta de Pan. Per com que una de les Chansons de Bilitis de Debussy ja tenia aquest ttol, tanmateix, es va escollir el seu nom final amb referncia al mite de la recerca amorosa per part del du Pan de la niade o nimfa Siringa.

La pea est dedicada al flautista Louis Fleury.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121785" title="Byzacium" nonfiltered="4579" processed="4563" dbindex="49967">
Byzacium o Bizacia (Mamma) fou una ciutat de l'frica (Tunsia), capital de Bizacena, al golf de Sirtis Menor, al nord-est del Palus Tritonis. Es la moderna vila de Beghui.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121790" title="Siringa (arbre)" nonfiltered="4580" processed="4564" dbindex="49968">

L'arbre del cautx o siringa (Hevea brasiliensis) s un arbre de la famlia de les euforbicies, de 20 a 30 m d'alria. El tronc s recte i cilndric de 3 a 6 decmetres de dimetre, de fusta branca i lleugera. Les seves fulles sn compostes trifoliadas, alternes, de 16 cm de longitud, per 6 a 7 cm d'ample; deixa caure parcialment les fulles durant l'estaci seca, abans de la qual les fulles de la copa de l'arbre es tornen de color vermells. Les flors sn petites i reunides en mplies pancules: Produeix des dels 4 anys fruits, cada un dels quals s una gran cpsula de 4 cm de dimetre que s'obre en valves, amb llavors riques en oli.

El seu ltex s blanc o groguenc i abundant fins als 25 anys d'edat de l'arbre. D'ell es fabrica el cautx, desprs de sagnar el tronc mitjanant incisions angulars en V. Aquest ltex cont 30 a 36% d'hidrocarbur del cautx, 0,5% de cendres, 1,5% de protenes, 2% de resina i 0,5% de quebrachitol. El cautx tamb pot obtenir-se del latex d'altres arbres del gnere Hevea (v.g. H. guianensis i H. pauciflora).

Aquest arbre s originari de la conca hidrogrfica del riu Amazones, on existia en abundncia i amb exclusivitat, caracterstiques que van generar l'apogeu o febre del cautx, perode de la histria sud-americana de molta riquesa i puixana per a empresaris que es van assentar a la regi amaznica i alhora de desastre per a la poblaci indgena, fins que els anglesos es van apoderar del lucratiu negoci, en treure el botnic Henry A. Wickham illegalment del Brasil llavors d'aquest arbre, el 1876, per establir plantacions al Malisia, Birmnia, Ceilan i frica subsahariana. Per a 1914 la quantitat de cautx obtingut de plantacions ja superava l'extreta d'arbres silvestres.
Enllaos externs.
Hva Brasiliensis;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121794" title="Centre Excursionista d'Olot" nonfiltered="4581" processed="4565" dbindex="49971">
El Centre Excursionista d' Olot s una entitat excursionista d'Olot que fou fundada l'any 1970 i que s la successora i hereva de l'nica delegaci que tingu el Centre Excursionista de Catalunya.

Abans de la guerra civil espanyola, en el mateix local hi havia una delegaci de la Uni Excursionista de Catalunya que ja provenia de la colla excursionista Avant Sempre fundada el 1922.

Actualment, el Centre Excursionista d'Olot t quasi dos milers de socis repartits en les diferents seccions de muntanya, esqu, espeleologia, BTT, piragisme, escalada i mainada.

Els actes ms emblemtics que, any rere any, organitza el Centre Excursionista d'Olot sn: 24 hores de muntanya, Embardissada, Pocatraa, Curset d'Esqu, Esmorzar a Finestres, Campaments d'Estiu, Xampanyada, Torronada i un munt ms d'activitats que podeu trobar al seu web.

Enllaos externs.  
 Centre Excursionista d'Olot;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121796" title="Centre d'Estudis d'Opini" nonfiltered="4582" processed="4566" dbindex="49972">
El Centre d'Estudis d'Opini (CEO) s l'rgan de la Generalitat de Catalunya encarregat de realitzar les enquestes sobre intenci de vot, valoraci de partits i lders poltics i els estudis postelectorals. Fou creat per decret l'11 de gener de 2005 i per llei com a organisme autnom el 6 de juliol de 2007. Anterioment, aquesta tasca la desenvolupava l'Idescat.

Quatre cops l'any realitza el Barmetre d'Opini Poltica (BOP), que analitza profundament el comportament i l'evoluci de les opinions poltiques dels catalans, aix com els principals problemes que percep la ciutadania, la valoraci dels partits poltics i dels seus lders, les situacions sociolaborals, etc. 

A ms dels BOPs realitza els ndexs de Satisfacci Poltica (ISP) i altres barmetres com Valoraci del govern, Debat de Poltica General, Perfil Meditic dels electors dels partits parlamentaris aix com estudis puntuals com Els valors democrtics, 30 anys desprs del 15 de juny de 1977, Percepci de nivell de vida i actituds davant de la poltica, Valors bsics, circumstncies vitals i orientacions poltiques entre d'altres. 

El seu director, s nomenat pel Govern catal a proposta del conseller d'Economia i Finances i compta amb un Consell Rector que s'encarrega de planificar i programar la seva activitat. El Comit est constitut per un president, tamb nomenat per l'executiu a proposta del conseller d'Economia, i per dotze vocals. Vuit d'aquests membres seran alts crrecs de l'Administraci i els quatre restants seran experts escollits pel Govern procedents de l'mbit de les cincies poltiques, socials, econmiques i l'estadstica.

Directors del CEO.
 Gabriel Colom i Garcia (gener 2005 - present);

 Referncies .


Enllaos externs.
 Fitxa del Centre d'Estudis d'Opini;
 Centre d'Estudis d'Opini;
 Decret 1/2005, d'11 de gener pel qual es regula l'elaboraci i la publicitat dels estudis d'opini de la Generalitat;
 Llei 6/2007, del 17 de juliol, del Centre d Estudis d Opini;
 Acord de govern 11/1/2005 en el que es crea el Centre d'Estudis d'Opini;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121799" title="Teleri" nonfiltered="4583" processed="4567" dbindex="49973">
Aquest article es refereix a la literatura fantstica escrita per J.R.R. Tolkien.


Els Teleri sn un dels tres llinatges d'elfs que en els Dies dels dos arbres van emprendre el Gran Viatge des de l'est de la Terra Mitjana a les Terres Imperibles. Els dos primers eren els Vnyar i els Nldor. El poble del tercer llinatge eren els Teleri, els ms nombrosos, per aquesta ra el seu viatge va ser el ms lent. 

En les terres frontereres de l'oest de la Terra Mitjana, els Teleri es van detenir de por per creuar el Gran Riu Anduin i les Muntanyes Boiroses. Alguns elfs es van separar i es van dirigir cap al sud, a les Valls de l'Anduin. Per el grup principal dels Teleri va continuar cap a l'oest, cap a Beleriand. Estaven acampats en un gran bosc, a l'altre costat del riu Gelion, quan van perdre al seu rei, Elw Singollo. Elw es va endinsar en el bosc de Nan Elmoth i all va caure en un encanteri amors de na Mlian, la Maia. Una part dels teleri, que es van donar el nom de "Eglath", els Oblidats, no van voler seguir sense ell. Van romandre fidels fins que Elw va tornar amb la seva esposa Mlian. Posteriorment els Noldor els denominarien Sndar. 

Per molt abans que Elw torns, el grup ms nombrs dels Teleri va escollir al seu germ Olw com a rei i van tornar a emprendre viatge a l'oest, cap al Gran Mar. De tots els elfs, eren els millors cantors i tamb els que ms estimaven el mar. Alguns els anomenaven "Limitar", els Cantors, i altres "Falmari", els elfs del mar. A l'escoltar les canons dels elfs, Oss, el Maia de les Ones, se'ls va acostar. Van aprendre molt d'Oss sobre el mar, i aix va augmentar el seu amor per les turbulentes costes de la Terra Mitjana. 

Va ser aix que, quan Ulmo, el Senyor dels Oceans, va anar a buscar als Teleri, de nou un grup d'ells va abandonar el viatge. Aquests es van anomenar "Falathrim", els elfs de les Fales, qui es van quedar en la Terra Mitjana per amor a les seves costes. 

La majoria dels Teleri van continuar cap a l'oest amb Ulmo, encara que Oss els va perseguir. Ulmo, en veure quant estimaven les ones, no va voler dur-los fora de l'abast del mar. Aix que, en  arribar a la vista de les Terres Imperibles, va ancorar a l'illa a la badia d'Eldamar, a la vista de la Llum i de la terra dels seus parents, encara que no poguessin atrapar-la. Durant la seva estada a Tol Eressa, va canviar el seu llenguatge, que ja va ser el dels Vnyar i els Nldor. Per els Valar volien dur al tercer llinatge al seu regne. Per aix li van demanar a Ulmo que envis Oss a buscar-los. Oss els va ensenyar a construir vaixells i, quan aquests van estar acabats, Ulmo els va enviar enormes cignes alats que els van dur per fi als Teleri a Eldamar. 

Els Teleri es van mostrar agrats en veure que el seu viatge havia acabat per fi. A les ordres del seu rei Olw, van construir belles mansions de perles, i vaixells amb la forma dels cignes d'Ulmo, amb ulls i becs de negra atzabeja i or. Anomenaren la seva ciutat Alqualond, que significa port dels cignes. Van romandre prop de les ones que havien aprs a estimar i van passejar per les costes o van navegar per la badia d'Eldamar. 

La guerra els va arribar en dues ocasions, i en les dues no la van buscar i va succeir per sorpresa. La primera vegada, Fanor, senyor dels Noldor, va anar a la recerca dels Teleri d'Alqualond, desitjs d'utilitzar els seus vaixells per a anar A la Terra Mitjana. El rei Olw no li va concedir aquest desig, pel que els ferotges Noldor van matar molts germans Teleri i van agafar els vaixells. 

La segona vegada va ser la Guerra de la Clera. Per els Teleri tampoc van combatre sin que van utilitzar els seus vaixells per a transportar els guerrers Vanyar i Noldor des de les Terres Imperibles a la Terra Mitja. 

A lAkallabth s'explica que, quan Nmenor va estripar les entranyes del mn amb la seva Caiguda, les Esferes dels mortals i immortals es van separar. A partir de llavors noms els vaixells dels Teleri van poder salvar el buit entre les Esferes.  


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121804" title="Egates" nonfiltered="4584" processed="4568" dbindex="49974">
Les illes Egates (Aegates) o Eguses (Aegusse) fou el nom d'un petir arxiplag format per les illes Hiera, Bucina i Aegusa a la costa occidental de Siclia, al nord-oest del cap de Lilibea. Fou escenaria de la darrera batalla de la primera guerra pnica (241 aC). L'esmenta Virgili com a lloc de la perdua d'Anchises.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121816" title="Amiternum" nonfiltered="4585" processed="4569" dbindex="49976">
Amiternum (tamb apareix com a Amitermum) fou una ciutat de la Sabnia, a la vora del riu Aternus, propera al naixement del riu, al nord-oest de Prifernum. Fou el lloc de naixement de Sallusti. Era propera a la moderna San Vittorino.

Al final de les guerres samnites fou ocupada pels romans (293 aC). La ciutat fou inclosa en les de Sabnia que van obtenir la plena ciutadania romana; fou llavors prefectura per poc temps i ms tard municipi. Va arribar a tenir alguns milers d'habitants. Era origen de la via Cludia Nova i de la via Salria. Nombroses restes romanes de la ciutat es conserven entre les quals el teatre, l'amfiteatre (per sis mil persones), villes, termes, un aqeducte, escultures, i altres restes aix com unes catacumbes romanes. Fou seu d'un bisbat cristi que va existir fins el 1257 quan fou unit al bisbat de Rieti. La ciutat fou entregada al Papa per l'emperador Ot I el 962. 

 Bisbes destacats .

 Sant Victor Mrtir (poca paleocristiana),
 Castori (esmentat per Gregori Magne segle VI),
 Sant Ceteu, martiritzat pels llombards (segle VI),
 Lleonci, germ del Papa Esteve III (segle VIII),
 Ces, va hostejar al papa Joan XII i al emperador Ot I (segle X),
 Ranier, alabat pel papa Alexandre II (segle XI);
 Ludovic, present al concili del 1069;
 Bernat de Pdua, bisbe des de 1252.

 Personatges famosos .

 Appi Claudi Cec, constructor de la via pia el 312 a.C.
 Gai Sallusti Crisp (conegut per Sallusti), historiador nascut el 86 aC;
 Ponci Pilat,  prefecte de Judea que va processar a Jesucrist;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121821" title="Ocelum" nonfiltered="4586" processed="4570" dbindex="49977">
Ocelum fou una ciutat de la Gllia Transpadana, del poble dels blacs, al sud dels Alps Cottis, a la voa del riu Duria Minor, propera a Segsio a Ligria. Es la moderna Uxeau.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121824" title="Otmar Hasler" nonfiltered="4587" processed="4571" dbindex="49978">


Otmar Hasler (Vaduz, Liechtenstein 1953) s l'actual Primer Ministre de Liechtenstein.  Va comenar en el seu crrec el 5 d'abril de 2001, succeint a Mario Frick, tamb s el lider del Partit Burgs Progressista. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121827" title="Concepcin Arenal" nonfiltered="4588" processed="4572" dbindex="49979">
Concepcin Arenal de Ponte (Ferrol, 31 de gener de 1820 - Vigo, 4 de febrer de 1893) va ser una escriptora i precursora del moviment feminista a Espanya

Va nixer en una modesta casa del barri conegut com Ferrol Vello. Son pare, ngel del Arenal, va ser un eminent militar que va patir moltes vegades pres per la seua ideologia liberal i per estar en contra del rgim monrquic absolutista del rei Ferran VII. A conseqncia de les estades a la pres, va caure malalt i va morir l'any 1829, quedant Concepcin rfena de pare als 8 anys. L'any 1829 va marxar amb sa mare, de qui va rebre una frria formaci religiosa, a Armao (Cantbria). Sa mare era d'origent noble, sent germana del comte de Vigo. El 1834 la mare es va traslladar a Madrid amb les seues dues filles: Concepcin i Antonia (Luisa, ta tercera, havia mort). A Madrid, Concepcin va estudiar en un collegi per a senyoretes. Set anys desprs va entrar, contra la voluntat de sa mare, com a oient en la Facultat de Dret de la Universitat Central (actual Universitat Complutense de Madrid), vestint robes masculines, ja que en aquella poca l'educaci universitria estava prohibida a les dones. Vestida tamb d'home, Concepcin va participar en tertlies poltiques i literries, lluitant aix contra el que estava establert en l'poca per a la condici femenina.

A la Universitat, Concepcin Arenal va conixer l'home que esdevindria el seu esps. L'any 1848 es casa amb Fernando Garca Carrasco, home capa de comprendre i d'acceptar l'actitud combativa de Concepcin davant les injustcies de la seua poca. Concepcin tenia vint-i-vuit anys i el seu esps quaranta. Fernando Garca Carrasco era advocat i periodista d'ideologia liberal. El matrimoni va tenir diversos fills, per tots menys un van morir precoment. El supervivent, Fernando Garca Arenal, va ser enginyer de Camins, Canals i Ports.

Concepcin i el seu esps van collaborar plegats en el peridic liberal Iberia, fins que l'any 1857 Fernando va morir de tuberculosi i Concepcin es va quedar sola i sense recursos. Forada a vendre les seues possessions d'Armao per les dificultats econmiques que travessava, es va traslladar a la casa del violinista Jess de Monasterio a Potes (Cantbria), on va fundar l'any 1859 el grup femen de les Conferncies de Sant Vicent de Paul per a ajudar els pobres. Dos anys desprs, el 1861, l'Academia de Ciencias Morales y Polticas la va premiar per la seua memria La beneficncia, la filantropia i la caritat. Era la primera vegada que l'Acadmia premiava una dona.

L'any 1863 va esdevenir la primera dona en rebre el ttol de Visitadora de Presons de Dones, crrec que va ostentar fins al 1865. Posteriorment va publicar llibres de poesia i assaig com Cartas a los delincuentes (1865), Oda a la esclavitud (1866)  Que va ser premiada per la Societat Abolicionista de Madrid , El reo, el pueblo y el verdugo o La ejecucin de la pena de muerte (1867). L'any 1868, va ser nomenada Inspectora de Cases de Correcci de Dones, i tres anys desprs, el 1871, va comenar a collaborar amb la revista La Voz de la Caridad, de Madrid, en la que va escriure durant catorze anys sobre les misries del mn que l'envoltava.

L'any 1872 va fundar la Constructora Benfica, una societat que es dedicava a la construcci de cases barates per a obrers. Posteriorment tamb va collaborar organitzant a Espanya la Creu Roja del Socors, per als ferits de les guerres carlines, posant-se al front d'un hospital de campanya per als ferits de guerra a Miranda de Ebro. El 1877 va publicar Estudios Penitenciarios. 

Amb Concepci Arenal naix el feminisme a Espanya, perqu des de jove va lluitar per trencar els cnons establerts per a la dona, rebellant-se contra la tradicional marginaci del sexe femen, i reivindicant la igualtat en totes les esferes socials per a la dona. 

Va morir el 4 de febrer de 1893 a Vigo, on va ser soterrada. s el seu epitafi el lema que la va acompanyar durant tota la seua vida: A la virtut, a una vida, a la cincia
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121832" title="Reixes del diable" nonfiltered="4589" processed="4573" dbindex="49980">


Les reixes del diable o Clathrus ruber, sn un bolet. Del llat Clathrus, reixa, en aquest cas el llat t com origen la paraula grega klithron que vol dir reixa o enreixat;  ruber, tamb del llat significa vermell. El fongs de la classe Gasteromycetes constitueixen un grup fora heterogeni que es caracteritza per la posesi d una espcie de himeni endogen que anomenen gleba, tot ell envoltat d una estructura coneguda com a peridi, un tipus membrana externa; el peridi pot trobar-se diferenciat en dos o ms capes, en cas d sser dos la ms externa es diu exoperidi i la ms interna endoperidi. La gleba es forma dins del cos fructfer, que anomenarem basidiocarp, i fins que ja son madures o prcticament madures les espores aquestes no es troben en contacte amb el medi extern. Tamb pertanyen a aquest grup espcies molt conegudes com l ou del diable o el pet de llop.

Noms vernculs.
Catal: gita de bruixa, reixa del diable, cranc o cresta de gallina, encara que a les Illes balears tamb s el coneix amb els noms populars de randes, tremelitges de terra.
Castell: Clatro rojo
Basc: Kailo gorri 
Francs: Clathre rouge
Alemany: Gitterling
El nom popular fa referncia al seu olor fastigs, olor que segurament va associar  la creena popular amb el vmit de bruixa. L altre nom, el de cranc, sorgeix simplement de associar la seva forma al la d un cranc igualment passa amb el nom reixa del diable.

Hbitat.
Acostuma a trobar-se en boscos de conferes per tamb alzinars i estepars, t un certa tendncia a crixer a prop d arrels en descomposici, tamb el podem torbar en parcs i jardins sota els arbustos en sols calcaris o sorrencs lleugerament cids. Es freqent a la zona Mediterrnia i, preferentment a una altitud que va dels 100 als 1000m sobre el nivell del mar. S el pot trobar en els mesos que van des de juny a novembre, encara que en alguns indrets com ara les Balears s ha trobat fins i tot al desembre.     

Morfologia.
Inicialment creix semisoterrat, el seu campfor es primerament subglobuls d uns 3-5cm de dimetre, amb un color blanc vens reticulat i sense llussor, sa seva consistncia es fora tova, a la seva base pot observar-se un allargat cord rizomorf del mateix color que la resta de l ou. Mentre roman humit l ou t una aparena llisa per, un cop es desseca esdev estripat. 
Un cop comena el desenvolupament del campfor aquest fa pressi sobre el peridi que l envolta i acaba per clivellar-lo,en unes poques hores, es pot observar un receptacle, de consistncia esponjosa esfric o ovodal que assoleix un dimetre d uns 6-8cm i fins uns 10cm d alada, formant una reixa amb branques gruixudes de color vermell o roig corall (color), aquests receptacle es buit i per tant fora frgil. Es important dir que el basidiocarp madur no t pas peu. A la part interna d aquest enreixat podem veure la gleba de consistncia mucilaginosa que pren un tonalitat verd fosca o bruna i que desprn una olor ftida i repellent que, no obstant, atrau a les mosques i d altres dpters que s empastifen i disseminaran aix les espores. 
Les espores tenen una forma ellptica o ms aviat gutulades, hialines i d una mida d uns 4-5 m de longitud uns 1 5-2 m de gruix i de superfcie totalment llisa ja que, per enganxar-se a les mosques fan servir la gleba que es enganxosa.

Confusions.
Aquest gnere engloba d altres espcies com ara Clathrus parvulus per que es noms present al continent Afric, no hi han ms representants del gnere a Europa.

Si ms no, pot confondre amb:
Anthurus archeri: aquesta espcie es molt semblant a la seva fase inicial pel seu color i olor, per un cop es oberta es clarament diferent degut a que adopta una morfologia tipus "estrella de mar". Sa consistncia de la carn es cavernosa  i el color de la gleba es una mica ms fosc que en el cas de la reixa del diable. Encara que aquesta espcie no es pas originaria del continent europeu si que es pot trobar ja que, va ser portada desde Nova Zelanda l any 1914. A Espanya se l ha trobat al Pas Basc en boscos de faig i roures per tamb en boscos de pins (Pinus insignis), aquesta espcie s estima ms sols lleugerament cids, en llocs humits i amb abundants restes vegetals, el que explica que se l hagi pogut trobar en aquests indrets. Igualment que l espcie que ens ocupa no es pas comestible. 
Anthurus: del llat ptal.
Archeri: en honor al micleg irlands W.Archeri.
En el seu estat d ou tamb podria confondre s amb l ou del diable (Phallus impudicus L.)   Aquest ou s blanc i est fixat al terra mitjanant un cord rizomorf  blanc i gruixut. Quan madura surt el bolet en forma de fallus que t un peu blanc esponjs a la punta del qual i trobem la gleba, de color bru i gelatinosa que tamb desprn una olor a carn en descomposici.
Surt a les parts ms humides dels boscos amb sls nitrificats.  Aquesta espcie creix des de la primavera fins la tardor. Els ous sn comestibles fins i tot crus, desprs de treure ls la capa gelatinosa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121833" title="Bandera de Portugal" nonfiltered="4590" processed="4574" dbindex="49981">

La bandera de la Repblica Portuguesa s un rectangle verd i vermell de proporcions 2:3 dividit verticalment; el verd ocupa dues cinquenes parts de la llargada de la bandera, per la banda del pal, mentre que el vermell ocupa les tres cinquenes parts restants per la banda del vol. Centrat en la partici hi ha un escut herldic consistent en una esfera armillar carregada amb les armories tradicionals de Portugal. Fou adoptada oficialment el 30 de juny del 1911, tot i que de fet s'utilitza des de la revoluci republicana del 5 d'octubre del 1910.

Significat.

Els colors.
La bandera probablement t un significat molt ms ambigu que les explicacions ms tradicionals i populars del seu disseny. La creena ms difosa, sobretot explicitada durant l'Estat Nou (el rgim autoritari nacionalista esdevingut entre el 1933 i el 1974, quan hi va posar fi la Revoluci dels Clavells), diu que el verd representa l'esperana i el vermell la sang dels que ho han donat tot per la naci. Aquesta definici dels colors s la ms acceptada actualment, tot i que el sentit original s ms aviat incert.

Segons altres teories, el vermell representa l'alba i la posta del sol en la singladura dels vaixells portuguesos durant l'era dels descobriments al segle XVI, mentre que el verd evoca el color dels oceans solcats pels grans navegants portuguesos. 

Una altra teoria, en fi, diu que el vermell significa la sang vessada en les batalles contra els sarrans dels segles XII-XV i el verd representaria els camps on van tenir lloc aquestes batalles.

L'escut herldic portugus.
L'escut tradicional portugus s present a gaireb totes les banderes que s'han anat succeint. s el smbol primigeni de Portugal, un dels smbols nacionals ms antics encara en s, i per descomptat un dels ms antics d'Europa. Usat fa ms de 800 anys, apareix a totes les banderes excepte la primera. L'escut, de fet, t les arrels a la primera bandera (1143-1185) i el primer rei de Portugal.

Els cinc punts blancs (besants) dels cinc escudets del centre de la bandera es refereixen a una llegenda relativa al primer rei de Portugal, Alfons I. Segons aquesta, abans de la batalla d'Ourique (26 de juliol de 1139), el rei Alfons pregava pel poble portugus quan se li va aparixer Jess a la creu. El rei va guanyar la batalla i, com a mostra de gratitud, va incorporar les cinc nafres de Crist (els estigmes) a la seva senyera. Aquest mite, similar a l'ocorregut amb l'emperador rom Constant, sembla que fou forjat per obtenir el reconeixement del rei portugus per part de la Santa Seu. Encara, segons una altra llegenda, els escudets representarien els cinc reis moros derrotats a l'esmentada batalla. 

Els castells, que originriament n'eren nou, sn un smbol de les victries de Portugal sobre els seus enemics durant el regnat d'Alfons III. Tamb farien referncia als nou castells sarrans presos per les tropes portugueses el 1249; a ms a ms, el castell era l'emblema del Regne de l'Algarve, l'ltim a ser conquerit pels portuguesos, quan es van delimitar definitivament les fronteres. Ms endavant, el rei Joan II va reduir el nombre de castells a la bandera a noms set.

L'esfera armillar.
El dibuix circular s una esfera armillar que va substituir la corona de l'antiga bandera monrquica. Representava l'Imperi Colonial Portugus a l'poca de la Revoluci i alhora els descobriments dels navegants portuguesos arreu del mn. Era el smbol de Manuel I l'Afortunat (1495-1521), que va regnar durant el perode considerat el de mxima puixana de Portugal. A ms a ms, l'esfera armillar era tamb un smbol utilitzat comunament a les picotes que presidien les places pbliques (els anomenats pelourinhos). 

L'esfera fou introduda per primer cop a la bandera per Joan VI (1816-1826) com a smbol del Regne del Brasil quan va declarar aquest pas un dels reialmes del Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve. Fou treta de la bandera desprs de la mort del rei, ja que durant el seu regnat el Brasil havia aconseguit la independncia. De fet, el fet de retirar l'esfera armillar de la bandera fou una de les voluntats testamentries del rei, ms que no pas una maniobra del seu fill Pere, el futur emperador Pere I del Brasil, per tal de mantenir aquest territori dins la famlia. 

Evoluci de la bandera portuguesa.

 1095 - 1139/1143.




1139/1143 - 1185.

La primera bandera portuguesa era la utilitzada pel primer rei de Portugal al seu escut durant les batalles. Era una creu blava sobre fons blanc, i aquest era l'emblema tamb del seu pare Enric de Borgonya, comte de Portugal (1093-1112). 


1185 - 1245/1248.

Les armories reials constaven de cinc escudets sobre camper d'argent, disposats en creu i apuntant cap al centre. Els cinc escudets representen les cinc ferides que va rebre el rei Alfons I a la batalla d'Ourique, o b els cinc reis moros derrotats en aquesta mateixa batalla, o tamb les cinc nafres de Crist ja esmentades. 


Banderes ms recents.



Enllaos externs.
 Propostes per a la bandera de 1910, dins Flags of the World ;
 La bandera, dins el web del Ministeri de Defensa portugus ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121835" title="Heurstica" nonfiltered="4591" processed="4575" dbindex="49982">
Hom denomina heurstica la capacitat d'un sistema per a realitzar de forma immediata innovacions positives per als seus fins.

La capacitat heurstica s un tret caracterstic dels humans. Des d'aquest punt de vista del qual pot descriure's com l'art i la cincia del descobriment i de la invenci o de resoldre problemes per mitj de la creativitat i el pensament lateral o pensament divergent.

L'etimologia d'"heurstica" s la mateixa que la de la paraula eureka, l'exclamaci que hom atribueix a Arquimedes en un episodi tan fams com apcrif. La paraula "heurstica" apareix en ms d'una categoria gramatical. Quan s'usa com substantiu, identifica l'art o la cincia del descobriment, una disciplina susceptibe de ser investigada formalment. Quan apareix com adjectiu, es refereix a coses ms concretes,  com estratgies heurstiques, regles heurstiques o sillogismes i conclusions heurstiques. s evident que aquests dos usos estan ntimament relacionats ja que l'heurstica usualment proposa estratgies heurstiques que guien el descobriment.

La popularitzaci del concepte es deu al matemtic George Plya, amb el seu llibre Com resoldre-ho (How to solve it). Havent estudiat un munt de demostracions matemtiques des de la seua joventut, volia saber com els matemtics hi arriben. El llibre cont la classe de receptes heurstiques que tractava d'ensenyar als seus alumnes de matemtiques. Quatre exemples extrets d'ell illustren el concepte millor que no cap definici:
 Si no aconsegueixes entendre un problema, dibuixa un esquema.
 Si no trobes la soluci, fes com si ja la tingueres i mira a veure qu pots deduir d'ella (raonant cap enrere).
 Si el problema s abstracte, prova a examinar un exemple concret.
 Intenta abordar primer un problema ms general (s la "paradoxa de l'inventor": el propsit ms ambicis s el que t ms possibilitats d'xit). ;

 Matemtica .
En la matemtica, l'heurstica existeix des de la Grcia Antiga. Tanmateix, la formalitzaci i l'alt grau de rigor en matemtica li ha restat importncia a l'estudi del descobriment, considerant-lo ms aviat d'inters per a la psicologia. Tot i existir el camp de la teoria de la demostraci, aquest no t res a veure amb trobar patrons de demostraci o regles per a trobar les demostracions dels teoremes.

 Psicologia .
En psicologia l'heurstica es relaciona amb la creativitat i s'ha proposat que siga aquella regla senzilla i eficient per a orientar la presa de decisions i per a explicar en un pla prctic com les persones arriben a un judici o solucionen un problema. Usualment una heurstica opera quan un problema s complex o el problema porta informaci incompleta. En general, una heurstica pot considerar-se com un drecera als processos mentals actius i, per tant, s una mesura que estalvia o conserva recursos mentals. Les heurstiques funcionen efectivament en la majoria de les circumstncies per, no obstant, tamb poden conduir a errors sistemtics en la presa de decisions o el desenvolupament de judicis. La ideaci de solucions heurstiques sovint arranca d'un raonament per analogia.

Un exemple d'un drecera mental s l's d'un estereotip. Quan es jutja un individu basant-se en l'estereotip d'un grup al qual pertany, l's de l'estereotip pot resultar en un error, ja que l'individu pot ser ms o menys representatiu de l'estereotip.

 Altres accepcions .
Una teoria cientfica t un alt valor heurstic si s capa de generar noves idees o induir noves invencions. Per a aix, sense ser irrellevant, no s imprescindible que la teoria siga certa.

 Parafrasejant a Sartre; merc a la seua capacitat heurstica, malgrat les predeterminacions gentiques i d'altres condicionaments, s probable que el ser hum (valga l'aparent paradoxa de la frase) estiga condemnat a ser lliure de les limitacions que el mitj li imposa.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121837" title="Robert Louis Stevenson" nonfiltered="4592" processed="4576" dbindex="49983">

Robert Louis Balfour Stevenson (Edimburg, 13 de novembre de 1850   Upolu, Samoa, 3 de desembre de 1894), escriptor escocs.

s autor d'algunes de les histries fantstiques i d'aventures ms populars, com L'illa del tresor i L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Va ser molt conegut en el seu temps i algunes de les seves obres han esdevingut clssiques.

Provinent d una famlia burgesa, Stevenson va passar una infncia feli i despreocupada. A causa de la seva precria salut la seva mare no el va fer cursar en cap estudi, i aix va fer que fins als 8 anys fos completament analfabet. Durant la seva adolescncia va acompanyar el seu pare en els seus freqents viatges.

Va ingressar a la Universitat d'Edimburg com estudiant d enginyeria nutica. L'elecci d aquesta carrera va ser ms per la influncia del seu pare, que era enginyer, que per prpia vocaci. Aix el va portar a l abandonament de l'enginyeria. L'any 1875 va comenar a practicar com a advocat. Tampoc va tenir una carrera brillant en aquest camp, ja que el seu inters es concentrava ms en l estudi de la llengua.

Aviat van aparixer en ell els primers smptomes de la tuberculosi i inici una srie de viatges pel continent. L'any 1876, als 26 anys, va conixer Fanny Osbourne a Frana, una nord-americana deu anys ms gran que ell. Fanny estava separada del seu marit; descansava i pintava, amb la seva germana i els seus fills. Stevenson i Fanny es van enamorar. Va publicar el seu primer llibre l'any 1878, ella va partir cap a Califrnia per tramitar el seu divorci, i Stevenson la va seguir. L'any 1880, quan ell tenia 30 anys, es van casar. La parella va viure un temps a Calistoga, al Lluny Oest. Va escriure histries de viatges, d'aventures i romanos. La seva obra s molt verstil: ficci, assaig, etc.

A partir d'aquest any, la salut de Stevenson va comenar a empitjorar. El matrimoni es va mudar a Edimburg, desprs a Davos, Sussa, i finalment es va installar en una finca que el vell Stevenson els va regalar, al balneari de Bournemouth. Tres anys ms tard van partir a Nova York, on Stevenson va fer amistat amb Mark Twain, autor de Les aventures de Tom Sawyer. Desprs d'una breu estada a San Francisco, decideixen realitzar un viatge cap a les illes del Pacfic Sud, on finalment s'estableixen amb els fills de Fanny, la germana d'aquesta, Belle, i la senyora Stevenson (el pare del novellista havia mort en aquells dies). No s precisament un rebuig furis de la civilitzaci: la casa del matrimoni s confortable; la relaci de Stevenson amb els aborgens s cordial, per poltica: de fet, l'escriptor pren partit per un dels caps locals contra la dominaci alemanya de l'arxiplag i escriu a la premsa britnica sobre la penosa situaci samoana.

Va morir d'un atac cerebral. Un any abans, va relatar en una carta: "Durant catorze anys no he conegut un sol dia efectiu de salut. He escrit amb hemorrgies, he escrit malalt, entre raneres de tos, he escrit amb el cap donant tombs". El seu cos va ser enterrat a la mateixa illa d'Upolu, al mont Vaea.

Davant l'aparici de la novella naturalista o psicolgica, Stevenson va reivindicar el relat clssic d'aventures, en el qual el carcter dels personatges es dibuixa en l'acci. El seu estil elegant i sobri i la naturalesa dels seus relats i les seves descripcions va influir en escriptors del segle XX com Jorge Luis Borges.

Tamb s coneguda la seva afici a l'alcohol, fet que li va implicar diversos problemes de salut.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121846" title="Llibertat d'expressi" nonfiltered="4593" processed="4577" dbindex="49986">

La llibertat d'expressi s el dret de tot individu a expressar idees lliurement, i per tant sense censura. s un dret fonamental recollit a l'article 19 de la Declaraci Universal dels Drets Humans, i la majoria dels sistemes democrtics tamb l'assenyalen. D'ella se n deriva la llibertat d'impremta. No obstant aix, el mateix article de la DUDH restringeix el dret "a les establertes per la llei amb l'nica fi d'assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i llibertats dels altres". Altra restricci s la de fer propaganda a favor de la guerra (Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics).

La llibertat d'expressi s defensada com un mitj per a la lliure difusi de les idees, i aix va ser concebuda durant la Illustraci. Per a filsofs com ara Montesquieu, Voltaire i Rousseau la possibilitat de dissentir fomenta l'avan de les arts i les cincies i l'autntica participaci poltica. Va ser un dels pilars de la Guerra de la Independncia dels Estats Units i la Revoluci Francesa, fets que van regirar les corts dels altres estats occidentals. Altre argument clssic, associat a John Stuart Mill, s que s essencial per al descobriment de la veritat. Oliver Wendell Holmes Jr. i Louis Brandeis, famosos juristes nord-americans, van encunyar l'argument del mercat d'idees. Segons aquesta analogia amb la llibertat de comer, la veritat d'una idea es revela en la seva capacitat per a competir en el mercat. s a dir, estant en igualtat de condicions amb les altres idees (llibertat d'expressi), els individus apreciaran quines idees sn veritables, falses, o relatives. Aquest argument ha estat criticat per assumir que qualsevol idea cabria en el mercat d'idees. I encara aix, el qual unes idees tinguin majors mitjans de difusi les imposaria sobre unes altres, al marge de la veritat. s ms, desprs de la teoria del mercat d'idees existeix l'assumpci que la veritat s'imposa sobre la falsedat. Per als detractors est demostrat que els prejudicis s'imposen sovint sobre la veritat, i per a quan aquesta s'imposa molts han sofert. L'alternativa a aquesta debilitat del mercat d'idees seria la persecuci de la falsedat (s a dir, restringir la llibertat d'expressi). La veritat s que aquesta metfora es presta a enganys, i Mill no va comparar la llibertat d'expressi amb un mercat. En Sobre la llibertat (1859) apellava a la llibertat per a exposar i discutir amb la finalitat del coneixement. Aix implica unes normes implcites de conducta que assegurin el mutu respecte entre els ponents.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121851" title="Hans Fischer" nonfiltered="4594" processed="4578" dbindex="49987">

Hans Fischer ( Frankfurt del Main, Alemanya 1881 - Munic 1945 ) fou un qumic, metge i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1930.

Biografia.
Va nixer el 27 de juliol de 1881 a la ciutat de Frankfurt del Main, situada a l'estat alemany de Hessen. Va estudiar qumica i medicina, primer a la Universitat de Lausana i posteriorment a la Universitat de Marburg, on es va llicenciar el 1904 i doctorar el 1908. 

Inicialment va treballar a la Clnica Mdica de Munic i posteriorment al Primer Institut Qumic de Berln, sota la direcci de Hermann Emil Fischer. El 1912 aconsegu una plaa de professor de medicina interna a Munic, el 1913 fou nomenat professor de fisiologia a l'Institut Fisiolgic de Munic, i el 1916 fou nomenat professor de qumica mdica a la Universitat d'Innsbruck, passant el 1918 a la Universitat de Viena. Des de 1921 fins a la seva mort, ocorreguda el 31 de mar de 1945, fou professor qumica orgnica al Technische Hochschule de Munic. 

Recerca cientfica.

La recerca cientfica de Fischer se centr en la investigaci dels pigments de la sang, la bilis, la clorofilla de les fulles, aix com la qumica de les porfirines, dels quals deriven aquests pigments. Aconsegu sintetitzar la bilirubina i l'hemina, un dels components de l'hemoglobina. 

L'any 1930 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pels seus treballs en la compossici estructural de la clorofilla i de la sang aix com per la sntesi de la hemina i la bilirubina.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1930;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121852" title="Astroqumica" nonfiltered="4595" processed="4579" dbindex="49988">
L'Astroqumica s la cincia que s'ocupa de l'estudi de la composici qumica del material difs trobat en l'espai interestellar, normalment concentrat en grans nvols moleculars. L'astroqumica representa un camp d'uni entre les disciplines d'astrofsica i de la qumica. 
La molcula ms abundant a l'univers, l'hidrogen (H2) no presenta un moment dipolar elctric, ra per la qual s fcilment detectable. En el seu lloc, s molt ms fcil estudiar el material difs a les molcules com el CO.
Els astroqumics han aconseguit identificar centenars de tipus de molcules, algunes tan complexes com aminocids o fullerens.

La investigaci moderna a l'astroqumica inclou tamb, l'estudi de la formaci i interacci d'aquestes molcules complexes en medis poc densos, estudi que pot tenir implicacions en la comprensi de l'origen de la vida a la Terra. 

L'astroqumica se solapa amb l'astrofsica, ja que aquesta ltima descriu reaccions nuclears que ocorren en els estels, enriquint el medi estellar amb elements pesants.

Espectroscpia.

L'anlisi detallat de l'espectre d'emissi o absorci dels estels, planetes i del medi interestellar permet identificar la seva composici qumica, la seva temperatura superficial i l'acceleraci de la gravetat a la superfcie de les estrelles. Cada element qumic posseeix un espectre d'emissi que pot ser identificat i predit en base a la mecnica quntica i la fsica estadstica. Aix s aix perqu els processos d'emissi de llum estan quantitzats, permetent a aquestes disciplines cientfiques calcular els diferents nivells d'energia, o (estats quntics) en els que es pot trobar un element i les seves transicions, associades a l'emissi de llum en longituds d'ona especfiques.

En el cas del medi interestellar s'utilitza l'espectre d'emissi en l'infraroig lluny o en longituds d'ona millimtriques. L'anlisi de l'espectre d'absorci de la llum de fons permet aconseguir dades sobre la quantitat de material en els nvols interestellars.

Les atmosferes dels planetes del sistema solar s'investiguen utilitzant l'espectre de reflexi de la llum solar sobre el planeta i l'espectre de l'emissi en l'infraroig del planeta.

En l'anlisi de les atmosferes estellars, realitzat en longituds d'ona visible i ultraviolada, s necessari considerar efecte de desplaament de la longitud d'ona (efecte Doppler) associats al moviment de l'estrella i especialment a la seva rotaci.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121854" title="Carl Bosch" nonfiltered="4596" processed="4580" dbindex="49989">

Carl Bosch ( Colnia, Alemanya 1874 - Heidelberg 1940 ) fou un qumic i enginyer alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1931.

Biografia.
Va nixer el 27 d'agost de 1874 a la ciutat de Colnia, situada a l'estat alemany de Rin del Nord-Westflia. Va estudiar a l'Institut Politcnic de Charlottenburg, avui dia Universitat Tcnica de Berln, i posteriorment a la Universitat de Leipzig, on es va llicenciar el 1898. 

Bosch mor el 26 d'abril de 1940 a la ciutat de Heidelberg, situada a l'estat de Baden-Wurtemberg.

Recerca cientfica.
El 1899 va comenar a treballar en l'empresa BASF, ocupant la direcci general entre 1919 i 1924. Des de 1908 fins el 1913 va desenvolupar, al costat de Fritz Haber, l'anomenat procs de Haber-Bosch de sntesi de l'amonac a partir d'hidrogen i nitrogen sotmesos a altes pressions. Aquest mtode va permetre emprar gas amonac en la fabricaci dels adobs artificials, que tanta influncia han tingut en el desenvolupament de l'agricultura arreu del mn. Desprs de la Primera Guerra Mundial va treballar en la sntesi del petroli i el metanol amb procediments de qumica d'alta pressi. 

L'any 1925 aconsegu la fusi entre les empreses BASF, Agfa i Hoechst, donant lloc al principal grup d'empreses qumiques del moment, IG Farben. Bosch en fou director general entre 1935 i 1940. 

El 1931 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica, compartit amb Friedrich Bergius, pel descobriment i desenvolupament del mtode de sntesi qumica a alta pressi.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (7414) Bosch descobert el 13 d'octubre de 1990 per Lutz D. Schmadel i Freimut Brngen.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1931;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121859" title="lex Soler-Roig" nonfiltered="4597" processed="4581" dbindex="49990">
lex Soler-Roig ( 29 d'octubre del 1932 -   ) ha estat un pilot de Frmula 1.

Fill d'un conegut cirurgi catal, lex Soler-Roig va comenar a competir molt tard al mn de l'automobilisme, ja que amb l'edat de 35 anys tot just participava al campionat de Frmula 2 de l'any 1967.

A l'any 1968 va aconseguir la victria a les 6 hores del Jarama tornant-se al volant d'un Porsche amb Jochen Rindt, futur campi de la Frmula 1. Amb Rindt tamb van compartir volant als 1000 km. de Buenos Aires del 1970 on van acabar segons. Grcies a la seva amistat amb Rindt, Soler-Roig va aconseguir que l'escuderia Lotus li deixs un cotxe amb el que va intentar classificar-se, sense aconseguir-ho, a tres grans premis del mundial del 1970 (que obtindria el seu amic Jochen Rindt de forma pstuma).

A pesar dels pobres resultats, a l'any 1971, l'escuderia March li va oferir un dels seus cotxes per crrer el mundial des del principi i amb Ronnie Peterson com a cap de  files. A la primera prova, el Gran Premi d'frica del Sud va classificar-se per disputar la carrera per va haver d'abandonar a la cinquena volta per problemes de motor. Al  Gran Premi d'Espanya (que es va crrer a Montjuc), va poder ferr 46 voltes i a la cursa disputada a Zandvoort (Gran Premi dels Pasos Baixos) va poder fer 57 voltes abans d'abandonar. Desprs de l'abandonament a la 4a volta del Gran Premi de Frana al Paul Ricard, va quedar fora de l'equip.

L'any 1972 va aconseguir una plaa a l'escuderia BRM per crrer amb Peter Gethin i Jean-Pierre Beltoise. Al Gran Premi d'Argentina va xocar a la primera volta amb Gethin i al Gran Premi d'Espanya que es va crrer al Circuit de Jarama es va accidentar a la sisena volta.

Als dos anys que va estar a la Frmula 1 es va proclamar campi d'Espanya de turismes, participant tamb al campionat d'Europa.

 Palmars .
  Curses disputades : 6;
  Millor classificaci : No va acabar cap cursa.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121860" title="Gran Premi d'Europa del 2000" nonfiltered="4598" processed="4582" dbindex="49991">
El Gran Premi d'Europa del 2000 va ser  disputat el 21 de maig del 2000, al circuit  de Nrburgring.

 Resultats de la cursa .





 Altres .
 Volta  rpida: Michael Schumacher   1m  22. 269s;








 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121861" title="Friedrich Bergius" nonfiltered="4599" processed="4583" dbindex="49992">


Friedrich Karl Rudolf Bergius ( Breslau, Alemanya 1884 - Buenos Aires, Argentina 1949 ) fou un qumic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1931.

Biografia.
Va nixer l'11 d'octubre de 1884 a Breslau, ciutat que en aquells moments formava part d'Alemanya per que avui en dia forma part de Polnia amb el nom de Wroc aw. El 1903 inici els seus estudis de qumica a la Universitat de Breslau on es llicenci el 1905, i el 1907 es doctor a la Universitat de Leipzig.

Desprs de la derrota nazi a la Segona Guerra Mundial s'exili del pas, establint-se inicialment a Madrid i finalment a Buenos Aires, on mor el 30 de mar de 1949.

Recerca cientfica.
Va contribuir de manera molt important al desenvolupament de l'Alemanya nazi en la indstria qumica de sntesi. Va crear un procediment per a produir carburants per hidrogenitzaci del carb a elevades temperatures i pressions. Posteriorment va desenvolupar, tamb amb xit, un mtode d'obtenci d'aliments hidrocarbonats basat en el tractament de l'cid clorhdric, producte que fou molt utilitzat com a farratge en les granges alemanyes en poques d'escassetat. 

El 1931 fou guardonat, juntament amb el qumic alemany Carl Bosch, amb el Premi Nobel de Qumica pel descobriment i desenvolupament del mtode de sntesi qumica a alta pressi.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1931;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121863" title="Gran Premi d'Europa del 1999" nonfiltered="4600" processed="4584" dbindex="49993">
El Gran Premi d'Europa del 1999 va ser  disputat el 26 de setembre de 1999, al circuit  de Nrburgring.

 Resultats de la cursa .




 Altres .
 Volta  rpida: Mika Hkkinen 1m 21.282s;








 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121865" title="John Tyndall" nonfiltered="4601" processed="4585" dbindex="49994">

John Tyndall (1820-1893), fsic. Va nixer a Leighlinbridge, al comtat de Carlow (Irlanda). 

El seu mbit d'estudi foren els coloides, i per extensi, l'anomenat Efecte Tyndall, un fenomen ptic qu estudi el 1869 i qu porta el seu nom.
El 1870, demostr que una prima corrent d'aigua podia contenir i guiar llum, idea clau per al futur desenvolupament de la fibra ptica.

Enllaos externs.

 John Tyndall a la Wikimedia;
 NASA ;
 John Tyndall: Irish Physicist, Naturalist, and Educator ;

Bibliografia.
 E. Hecht, ptica, Addison Wesley Longman 2003, pgina 198 ;
 http://www.lexicorps.com ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121866" title="Passiu (economia)" nonfiltered="4602" processed="4586" dbindex="49995">
El passiu, en la comptabilitat de doble entrada o de partida doble recull les obligacions de la societat. El contraposat s l'actiu que recull tots els bns i drets que t la societat.

La idea fonamental s que la suma de l'actiu ha de ser igual a la del passiu: o sigui, la suma dels bns i drets ha de ser igual a la suma d'obligacions que la societat va contreure per a obtenir-los.

El passiu es divideix en dos grans grups:

Fons propis, es la part del passiu que correspon als socis, i est format principalment pel capital social i els beneficis no repartits.

Fons externs, es la part que es deu a entitats externes, est formada principalment pel saldo pendent de pago als provedors i creditors, els imports rebuts en prstec dels bancs, els imports pendents de pagament a organismes pblics (Seguretat Social i Hisenda). Aquest apartat al mateix temps se separa en dos grups, a llarg pla, que compren totes les deutes de venciment superior a un any, i el curt pla, que engloba el reste de deutes.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121867" title="Irving Langmuir" nonfiltered="4603" processed="4587" dbindex="49996">


Irving Langmuir ( Nova York, EUA 1881 - Falmouth 1957 ) fou un fsic i qumic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1932. 

Biografia.
Va nixer el 31 de gener de 1881 a la ciutat de Nova York. Va estudiar fsica i qumica a la Universitat de Columbia, on es llicenci l'any 1903, i posteriorment a la Universitat de Gttingen, on es doctor sota la supervisi de Walther Hermann Nernst l'any 1906. Des de l'any 1932 fins la seva jubilaci l'any 1950 fou director adjunt del laboratori de recerca de la General Electric Company.

Va morir el 16 d'agost de 1957 a la ciutat de Falmouth, situada a l'estat nord-americ de Massachusetts

Recerca cientfica.
Va iniciar la seva recerca en el desenvolupament dels llums de tungst, descobrint l'alta lluminositat del filament d'aquest element qumic envoltat d'un gas inert com l'arg. Aquest fou un pas molt important en el desenvolupament actual de la bombeta elctrica.


Treball aix mateix en l'obtenci de buits extremants, ideant la bomba de condensaci de mercuri, observant com els electrons emesos per un ctode incandescent en un recinte que es troba a pressi molt baixa s mantenen envoltant el ctode formant un nvol electrnic. Va poder comprobar com La crrega negativa dels electrons impedia el flux de corrent elctric per la qual cosa invent el radiotr i altres dispositius electrnics, que units al revestiment de tori dels filaments emissors van contribuir a millorar la radidifusi d'ona curta.

De les seves investigacions sobre la cintica de les reaccions gasoses i, ms especialment, de la velocitat d'absorci de les molcules dels gasos a baixes pressions, va deduir la isoterma d'absorci que duu el seu nom. Aix mateix treball en l'aparell de descrrega d'electrons i en la soldadura d'hidrogen atmic. 

El 1932 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica per les seves investigacions en la qumica de superfcie.

Langmuir, juntament amb Gilbert Lewis, va desenvolupar una teoria sobre la interacci qumica i la valncia basada en l'estructura de l'tom, coneguda com teoria de Langmuir-Lewis. La investigaci de Langmuir en la fsica dels nvols el va conduir a l'estimulaci artificial de la pluja. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1932;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121869" title="Gran Premi d'Europa del 1997" nonfiltered="4604" processed="4588" dbindex="49997">
El Gran Premi d'Europa del 1997 va ser  disputat el 26 d'octubre de 1997, al circuit  de Xers.

 Resultats de la cursa .




 Altres .

 Volta  rpida: Heinz-Harald Frentzen 1m  23. 135s;








 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121870" title="Baus" nonfiltered="4605" processed="4589" dbindex="49998">


Baus (en occit provenal Lei Bau de Provena, o s "els Balos" ; en francs Les Baux-de-Provence)  s un municipi francs, situat al departament de Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 434 habitants.

El municipi est centrat al voltant d'un poble situat sobre un esper rocs de 200 m d'alria , comenament d'un altipl i primer contrafort de la cadena dels Alpilles. El municipi s dominat per una vasta fortalesa, avui en runes, des d'on es gaudeix d'una mplia vista sobre les planes del sud, cap a Arle i la Camarga.

Els habitants sn els baussencs (femen: baussenques).

En aquest municipi hi va ser explotat per primera vegada el mineral d'alumini, la bauxita.

 Histria .

Les capacitats defensives de l'indret l'han fet des de sempre un lloc atraient per a l'hbitat hum. Han estat trobats rastres de vida que han estat datats a uns 6.000 anys. Va ser utilitzada pels Celtes com un fort o un oppidum al voltant del segle II aC.

A l'edat mitjana va esdevenir una plaa forta d'un domini feudal controlant 79 ciutats i pobles de les rodalies. La fortalesa va ser construda del segle XI al XIII, sobre una vasta extensi de set hectrees. Els senyors dels Baus van controlar la Provena durant nombrosos anys, aconseguint una forta reputaci. Deien ser descendents del rei-mag Baltasar, per aix sortia al seu escut d'armes una estrella de plata de setze punxes, per a recordar la que, segons l'Evangeli, va guiar els tres reis cap a Betlem; i la seva inscripci era a l'atzar, Baltasar.

La fortalesa ha tingut una histria militar moguda i va ser objecte de nombrosos assalts. La slida torre de l'homenatge que actualment encara la domina, recorda la importncia d'aquest castell, objecte de totes les cobdcies, en el moment de l'poca medieval.

Al segle XII els senyors dels Baus es van sotmetre al final de les guerres baussenques. El gran castell va comenar a tenir una reputaci per la seva cort fortament cultivada i cavalleresca. El domini disminueix finalment al segle XV a la mort de l'ltima princesa dels Baus.

Els Baus, aix com la Provena, sn llavors lligats a la corona de Frana sota la frula de la famlia Manville. El poble va esdevenir un centre del protestantisme i va temptar fins i tot una revolta contra la corona el que comport que, el 1632, el cardenal de Richelieu ordens enderrocar el castell i els seus murs.

El 1642, la ciutat va ser oferta a la famlia Grimaldi en tant que marquesat. El ttol de Marqus dels Baus els s d'altra banda encara reconegut. Administrativament, la ciutat s francesa i el ttol de marqus dels Baus s tradicionalment donat a l'hereu del tron monegasc, actualment Albert de Mnaco).

El 1822 s'hi descobreix l'existncia de bauxita pel geleg Pierre Berthier. El mineral s intensament explotat per l'empresa Pechiney fins al seu esgotament al final del segle XX.

El nombre d'habitants que viu encara a la vila vella - la part alta del poble - s noms de 22 habitants, i menys de 450 habitants per a tot el municipi, mentre que en el temps de mxima esplendor hi vivien aproximadament 4.000 baussencs.

 Notes .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="121871" title="Gran Premi d'Europa del 1996" nonfiltered="4606" processed="4590" dbindex="49999">
El Gran Premi d'Europa del 1996 va ser  disputat el 28 d'abril de 1996, al circuit  de Nrburgring.

 Resultats de la cursa .




 Altres .

 Pole: Damon Hill  1: 18. 941;
 Volta  rpida: Damon Hill  1' 21. 363;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
